67 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1414/19941011d_00651.pdf fc97fafb583f094932119bf6d037942f PDF Text Text 3. Proposta de paraules per a la intervenció de l'Alcalde. Autoritats, regidors i regidores, amics i amigues, Celebrar 10 anys de Consell de Seguretat Urbana a Barcelona és una fita important per a la ciutat. L'any 1983, després d'un any extremament difícil per a la seguretat ciutadana, wam haver de definir una nova política que donés resposta ràpida a la situació que vivia Barcelona en aquell moment. Calia, per començar, una radiografia precisa dels problemes de seguretat que afectaven la ciutat. I en poc temps, en un any de treball rigorósde més d'un centenar de professionals vam aconseguir una fotografia molt acurada, jo diria que gairebé exacta, del que succeïa i, el més important, unes propostes per canviar la E situació. L'"Informe Socias" va ser, com molt bé s'ha dit aquí, l'embrió, l'origen de la política de seguretat de l'Ajuntament que tindria en el Consell de Seguretat Urbana un dels seus instruments principals. �El Consell de Seguretat Urbana de Barcelona va impulsar, per primera vegada al nostre país, mecanismes de coordinació i de participació social en matèria de seguretat. Barcelona ha estat pionera a Espanya en la consolidació d'un nou model d'intervenció pública i ha estat capaç de connectar amb els problemes reals i quotidians de la ciutadania. I ho ha fet a través del diàleg i la cooperació. Amb allò que, m'atreviria a dir, constitueix l'essència de les ciutats: la participació ciutadana. L'Ajuntament ha treballat durant aquests anys al costat del Govern Civil, de la Judicatura, de la Fiscalia, dels representants dels sindicats, de les empreses, dels grups polítics, de les associacions de veïns, dels col.legis professionals. S'ha fet una molt bona feina. Si fem referència a les dades que disposem de la realitat de la seguretat a Barcelona hem de concloure que la situació ha canviat notablement. Els índexs de delinqüència ens mostren una tendència a la baixa molt esperançadora al llarg d'aquests anys. �Però això no és el més important. La sensació d'inseguretat també ha disminuït entre els ciutadans. I aquest sentiment de viure en una ciutat més segura és, també, un element de benestar de la població. Voldria aturar-me un moment en aquesta qüestió. En els darrers anys hem fet possible una sèrie d'avenços en matèria de seguretat que han incidit considerablement en la qualitat de vida dels ciutadans. Barcelona ha fet un salt extraordinari en les matèries següents: - Introducció dels principis de prevenció, solidaritat, diàleg i llibertat en la política de seguretat. Una nova perspectiva, un nou enfocament: la política de seguretat es basa en el respecte a la llibertat de tots els ciutadans i en la garantia de la seva seguretat. Per aquest ; ordre. - Acostament de la justícia als ciutadans. L'experiència dels judicis immediats -una de les herències més valuoses dels Jocs Olímpics la implantació de la qual va ser possible gràcies a la comprensió i l'impuls que vam trobar en Marga- �rita Robles- i la creació d'una Fiscalia a la Ciutat Vella. Transformacions de concepte tan profundes que han fet possible que els ciutadans confiïn més avui en les seves institucions. Acostament de les forces de seguretat a la ciutadania. Desplegament de la Guàrdia Urbana a tots els districtes. Ampliació del nombre de casernes i descentralització de les comissaries del Cos Nacional de Policia en els districtes. Creació de les Taules de Coordinació Policial. Creació dels consells de prevenció i de seguretat als districtes. La necessitat de conèixer pam a pam el territori. L'èxit de la descentralització. - L'experiència de la Ciutat Vella. - Les enquestes de victimització. L'intercanvi d'informació i de dades. El treball conjunt. I també vull fer una referència concreta a una d'aquestes transformacions que han fet possible l'èxit del nostre model. La col.laboració policial a Barcelona. Al llarg d'aquests anys hem avançat molt notablement en aquesta matèria. Hem impulsat mecanismes de coordinació i cooperació entre cossos policials 5 �que han funcionat extraordinàriament bé -les taules de coordinació policial en són el millor exemple. I el que és més important!, la policia local s'ha manifestat en tota la seva activitat com a policia amb vocació de policia ordinària. La Guàrdia Urbana és a Barcelona la policia que coneix millor el seu territori i que aprofita òptimament els seus recursos humans i organitzatius. Aquesta policia ha treballat al llarg de 10 anys en estreta col.laboració amb el Cos Nacional de Policia i ha professíonalitzat extraordinàriament els seus serveis. També, en aquesta matèria, i amb una normativa molt restrictiva, hem treballat bé. Hem estat capaços d'innovar. L'experiència de col.laboració sistemàtica plantejada a partir del Consell de Seguretat Urbana va fer més fàcil la gran operació de seguretat dels Jocs Olímpics. Però encara tenim un gran repte al davant. Durant aquests 10 anys hem assentat les bases del nostre model. Hi hem treballat tossudament i la valoració no pot ser més positiva. 6 �Però Barcelona vol més. La ciutat vol una policia local forta. Que intervingui en seguretat ciutadana, com fins ara, i en ordre públic i que també desenvolupi funcions de policia judicial. Aquesta és l'evolució possible a la qual ens porta la nostra experiència. Cal reconèixer i potenciar l'experiència de Barcelona en matèria de coordinació i col.laboració policial. Els mecanismes que els he descrit constitueixen un punt de partida per desenvolupar i estendre el model amb caràcter general a d'altres nuclis urbans. Cal resoldre la qüestió metropolitana: la ciutat real va més enllà d'on s'acaba el terme municipal de Barcelona. No em cansaré de repetir-ho perquè la realitat és tossuda i s'imposa. I la realitat ens demana cada dia més actuació i més eficàcia. El desenvolupament de lesti policies locals ha de constituir una de les bases del model de seguretat pública per a Catalunya. I ha de tenir un tractament específic a l'àrea metropolitana de Barcelona. Perquè els ciutadans el que volen és seguretat. I més seguretat vol dir, com s'ha posat de manifest a Barcelona, més coordinació. Barcelona posa tota 7 �aquesta experiència a disposició dels responsables de la seguretat de l'Estat i de la Generalitat. Es en aquest marc de futur que estem desenvolupan el Ministeri de Justicia i Interior la proposta de justicia local o de pau a la gran ciutat. I estem 1 avançant molt positivamentper dotar les ciutats de més autoritat i més competències -entre les quals una policia judicial local- per resoldre els problemes més propis de la realitat urbana i per millorar la qualitat de vida a les ciutats. __ d No voldria acabar la meva intervenció sense reconèixer i agrair el treball i l'esforç dels professionals que han fet possible desenvolupar aquesta política de seguretat. Vull recordar els membres dé la Comissió Socias, els membres del Consell de Seguretat Urbana i els membres de la Guàrdia Urbana i del Cos Nacional de Policia així com els representants als consells de seguretat i prevenció dels districtes. I, finalment, reiterar el meu agraïment especial a É Margarita Robles pel treball1 que va dur a terme com a presidenta de l'Audiència de Barcelona, impulsant �decididament la posada en marxa deis judicis immediats i agrair a Ferran Cardenal -qui presid i el Consell durant vuit anys- ia Enrique de Federico la seva aportació inestimable. Sense el treball de tots el s no hauríem avançat, ni de lluny, com ho hem fet. Moltes gràcies. , t? 144- tc,)» )9( lA 1 -1/1'"A-'1D r t ( L:-G ..A'") LIA/C AJ.IS, (.?d t1 ufo-7 4,1, • UuU Cj e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4320 Title A name given to the resource Desè aniversari del Consell de Seguretat Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ministeri de Justicia i Interior. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Benestar Social Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1415/19941013d_00652.pdf a69e1c4a0dc874fb3efb921ccbb85305 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'homenatge a la Sra. Tarradellas amb motiu del seu 90è aniversari (Saló de Cròniques, 13 d'octubre de 1994) Celebrar el 90è aniversari d'una conciutadana nostra és un motiu de satisfacció. Noranta anys permeten acumular una experiència vital única i són una riquesa per a tots nosaltres. Però quan aquesta conciutadana ha estat testimoni, al costat del seu marit Josep Tarradellas, d'una part tan important i decisiva de la histbria de Catalunya, aleshores l'experiència és més transcendent i la satisfacció és més gran que mai. Antònia Maciá ha estat una figura discreta però decisiva al costat del qui va ser president de la Generalitat durant vint-i-sis anys. Amb ell va poder viure la joia del retorn, enmig de l'aclamació popular, el 23 d'octu 77. Fou, sens dubte, un moment que justificava tota una vida. Per?) abans havia sofert amb ell les penalitats de l'exili, durant trenta-vuit llargs �anys. Mitja vida gairebé, doncs, a l'exili: es diu ben aviat. arradellas suportà l'exili, n'estic segur, gràcies al suport i l'estimació que va trobar en l'Antonieta i en llur filla Montserra . Ara que ni ra són entre nosaltres, l'Antonieta sap que compta amb l'estimació del qui sd ^^x ', a Í .1111.1Selliy~~D.'.tl1~' .. . ~41.~0%tiW,N.,~+S+ *y¡rov10eOMfirW.~ NRi :iR 9/Nr1''StiR9#ir[4 F5k FAMF1Ria.K^,ygp~ ..ovey...- per celebrar el seu noranta aniversari: els seus amics i tots aquells qui admirem la tenacitat i la claredat de conceptes del president Tarradellas. 0131~"Aiwz , Perquè l'Antònia Macià ha mantingut en certa manera, en aquests sis anys que fa que va enviu dar, el testimoni de l'actitud d'observador crític de la política catalana i espanyola que Josep Tarradellas va adoptar en els últims anys de la seva vida, des que va deixar la presidència de la Generalitat. Ella ens ha fet recordar sovint que avui, a Cata lunya, 's més necessària que mai una actitud crítica. Com la que va mantenir, sense complexos, el president Tarradellas, que sabia que un país r només es podia construir des de l'assumpció clara �de quina era la realitat d'aquest país, de con, s'integrava en el conjunt espanyol i de com calla guanyar, Espanya endins, el prestigi i el bon nom de Catalunya. com veieu, us seguim necessitant. ,: Antonieta, -~,~~~ , x -;,>:^: ^semorm~R...wr~101~1^~»~... : , Encara que això sigui, potser, demanar -vos massa als noranta anys, que sigui per molts anys! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4321 Title A name given to the resource Homenatge a la Sra. Tarradellas en motiu del seu 90è aniversari Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Història Biografies Política Acció política Tarradellas, Josep, 1899-1988 Macià, Antònia Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1416/19941023d_00653.pdf 23e7e8ffb8449d9241570df4aa0d315c PDF Text Text Paraules de l'Alcalde en l'acte de celebració de "Cent anys de presència andalusa a Barcelona". Cotxeres de Sants / 23.10.94 SEÑOR PRESIDENTE DE LA CASA DE ALMERIA, SEÑOR ALCALDE DE ALMERIA Y DE OTRAS POBLACIONES DEL AREA METROPOLITANA, SEÑORES PRESIDENTES DE LAS CASAS REGIONALES Y ENTIDADES, SEÑORAS Y SEÑORAS, QUERIDOS AMIGOS Y AMIGAS: EN PRIMER LUGAR QUIERO AGRADECER EL HOMENAJE DE TODO USTEDES QUE INTERPRETO Y VALORO COMO UN RECONOCIMIENTO A TODOS LOS CIUDADANOS DE BARCELONA QUE HAN TRABAJADO DURANTE ESTOS CIEN AÑOS POR LA CONVIVENCIA. BARCELONA HA HECHO, Y SIGUE HACIENDO, UNA OFERTA SOLIDARIA A TODA CATALUÑA Y A TODA ESPAÑA. UNA OFERTA BASADA EN LA CONFIANZA DE QUE SERA BIEN RECIBIDA Y EN LA ESPERANZA DE QUE TENEMOS PROYECTOS DE FUTURO COMUNES. PERO BARCELONA HA DE SER SOLIDARIA TAMBIEN Y QUIZAS ANTES QUE NADA CON SUS CIUDADANOS, CON LOS QUE EN ELLA VIVEN, LOS QUE SUFREN Y DISFRUTAN LA CIUDAD Y LA CONSTRUYEN CADA DIA CON SU TRABAJO Y SUS ILUSIONES. TODOS SABEMOSS QUE ACTUALMENTE LA CONVIVENCIA ENTRE LOS CIUDADANOS DE BARCELONA, DE TODA CATALUÑA ES RICA, PACIFICA, Y EXENTA DE POLEMICA COMO DESDE FUERA SE NOS INTENTA HACER CREER. �MUCHAS VECES, DEMASIADAS QUIZAS, SE HA HABLADO DE LA INMIGRACION COMO UN PROBLEMA, UN DOBLE PROBLEMA. PROBLEMA EN EL ORIGEN, ES DECIR, POBREZA, MARGINACION, REPRESION SOCIAL Y POLITICA QUE OBLIGABA A LA GENTA A MARCHAR Y PROBLEMA EN EL LUGAR DE RECEPCION QUE SE VEIA AFECTADO EN SU COHESION INTERNA, EN SUS EQUILIBRIOS, EN SU CULTURA, "AMENAZADO" -SIN NINGUNA RAZON CONCRETA- POR LOS NUEVOS CIUDADANOS. ES VERDAD QUE LA INMIGRACION HA SIDO Y ES UNA PROBLEMA EN EL ORIGEN. UN INDICADOR DE GRAVISIMOS PROBLEMAS ECONOMICOS Y SOCIALES Y DE GRANDES INJUSTICIAS. LA EMIGRACION OBLIGADA NO ES JUSTA NI ES UNA EXPRESION DE LIBERTAD. ES UNA GRAN INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE NO SON LIBRES DE ELEGIR DONDE QUIEREN VIVIR Y DONDE QUIEREN TRABAJAR. UNA INJUSTICIA PARA UNOS CIUDADANOS QUE POR NACER DONDE NACIERON TIENEN UNAS OPORTUNIDADES DISTINTAS, O, SIMPLEMENTE, TIENEN MENORES OPORTUNIDADES. AHORA BIEN, LOS CIUDADANOS ANDALUCES QUE VINIERON A BARCELONA, A CATALUNYA MUY PRONTO OS CONVERTISTEIS EN CIUDADANOS BARCELONESES, CIUDADANOS DE CATALUNYA, TRABAJANDO, VIVIENDO E INCLUSO APRENDIENDO LA LENGUA CATALANA, O HACIENDO QUE LA APRENDIESEN VUESTROS HIJOS. CREO QUE NO SERIA EXAGERADO DECIR QUE VOSOTROS ANDALUCES DE BARCELONA SOIS DOBLEMENTE BARCELONESES. LO SOIS PORQUE OS HA COSTADO MUCHO LLEGAR HASTA AQUI, HASTA SER Y SENTIRNOS PLENA- �MENTE BARCELONESES, CON EL MISMO DERECHO Y CON LAS MISMAS POSIBILIDADES QUE LOS CATALANES DE NACIMIENTO. PERO SOIS BARCELONESES, CATALANES DE UN MANERA ESPECIAL. POR SUERTE PARA TODOS, SIN RENUNCIAR A SER A LA VEZ ANDALUCES. ESTA BIEN QUE ASI SEA. ESTO OS HACE MAS COMPLETOS A VOSOTROS Y NOS ENRIQUECE MAS A NOSOTROS, LOS QUE SOLO SOMOS BARCELONESES O CATALANES. VIVIMOS EN UNA SOCIEDAD PLURAL, Y LA TOLERANCIA ES LA BASE PARA PODER PRESERVAR UNA CONVIVENCIA PACIFICA QUE HEMOS CONSEGUIDO ENTRE TODOS. CREO QUE ES ASI COMO HA DE SER. NO ES UNA EXAGERACION CALIFICAR DE EXCELENTE EL CLIMA DE CONVIVENCIA Y TOLERACIA QUE HAY EN BARCELONA Y EN CATALUNYA. PARA LA GRAN MAYORIA DE NOSOTROS NUNCA HA SIDO UN PROBLEMA UNA CONVERSACION DONDE EL CATALAN Y EL ANDALUZ SE MEZCLAN. HEMOS DE HACER TODOS UN ESFUERZO PARA EXPLICAR AL RESTO DE ESPAÑA QUE EL GRADO DE CONVIVENCIA QUE AQUI HEMOS ALCANZADO CON EL ESFUERZO, A VECES, CON EL GRAN ESFUEZO, DE TODOS NO TIENE NADA QUE VER CON LA VISON QUE DESDE FUERA QUIEREN DAR. PARA TERMINAR SOLO QUIERO DAR LAS GRACIAS A TODOS LOS BARCELONESES ANDALUCES, CATALANES, O DE DONDE SEA QUE HAYAN NACIDO POR HACER DE ESTA CIUDAD UNA CIUDAD DONDE LA DIVERSIDAD DE CULTURAS Y LA TOLERACIA NOS DEFINEN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4322 Title A name given to the resource Cent anys de presència andalusa a Barcelona. Festival Folklòric organitzat per "La Casa de Almeria" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Immigració Societat Model social Andalusos Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1417/19941027d_00654.pdf c64c308760001d0aaa3371cdc561bce1 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en el II Simposium internacional de SEFES (27 d'octubre de 1994) LES ADMINISTRACIONS LOCALS I EL FUTUR DE LES PIMES Quina és la principal petició a les administracions públiques, que probablement subscriurien la majoria d'empresaris? No crec equivocar-me si afirmo que aquesta petició, que potser resumiria moltes d'altres, seria que es creessin les millors condicions possibles per al funcionament de les empreses. VA■14,1/d)/\41,--1 Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant en aquest sentit. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostés ni jo dubtarem: El Financial Times. cuqc,,iiit„,L.--1._ eáikiN En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específic a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Züric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat. tet-V7t Cr.54PCITf e "l'Ad 1/1¿11.4.41,1 1 (jL �L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majaría de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. Ciutats que erden pes, cada dia que passa, en el conjunt del sistema de ciutats d'Europa. Ciútats degradades en l'aspecte urbanistic i mediambiental. Ciutats en les que l'atur i la marginació social no paren de créixer. Ciutats de les que la gent somia sortir. Res de tot això passa a Barcelona. Ben al contrari. L'enquesta de la UNESCO que han publicat;aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament i com el sentiment generalitzat a Barcelona és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. (Zet-it Barcelona no sha convertit en lá Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb éxit. Era un risc. El vàrem 2i �córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo í seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït uña important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya I a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'herència del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexLtat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'adminístració. Cam a exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha recluí-1 la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, rárea de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la, modernització de l'estructura económica, que ha de penetre una , posició més sólida en el �la competència context de la intensificació de internacional en uns mercats cada cop més oberts. Barcelona ha estat capaç de tetes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya i amb una tendència a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%. La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la de Franca, 12,6%). Qué s'ha fet des de l'administració local de Barcelona per contribuir en tot aquest procés? Un pas transcendental va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Económic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratègic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia L les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. I tot s'ha tet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de planificació estratégica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina i que hagi estat 4 �guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament local. La majoria deis elements que avui són assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Barcelona han sorgit del Pla Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: Infrastructures i equipaments. Lestudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt éspecialment la qualitat de les connexions internes externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les millares de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliarà el Port i Barcelona quedará connectada amb la xarxa europea d'alta velocitat. També cal esmentar l'avang en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Espanya en aquesta matèria. Però no és la pedra el qué probablement interessarà més a un auditori empresarial -si bé és indubtable la incidència de la qualitat de l'obra en la qualitat global de la ciutat-, sinó els resultats i la seva incidència en l'activitat económica. En cito alguns: 5 �• El trànsit internacional á l'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. • En sis anys sha passat d'una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. 7 )(le() • Les Rondes de Barcelona han permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de Viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de la jornada laboral. 2s Q r "-t- • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834 i les terminals de telefonia mòbil de 613 a 21.123. Aixó ha permès que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a l'any, en el 1985, a 29 milions el 1993. I això superant defihitivament els greus problemes de congestió de línies que es patia fa uns anys, un problema que en el seu moment SEFES va denunciar amb contundèn cia. • El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània en trànsit de contenidors. L'any 1992 es �van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova. Mereix posar-se també de relleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els ' terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocrática. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 p2. Això ha permés que poguem oferir una relació qualit a t-preu molt avantatjosa. Es difonen de vegades comentaris sobre la dificultat del mercat d'absorbir aquesta oferta. No són pas els promotors immobiliaris els qui els fan. I ara l'àrea de Barcelona està a punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir pràcticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'àrea de Barcelona en ocasió dels Jocs Olímpics. - Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara. No en relació amb les ciutats amb les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al centre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliutes esterlines a Barcelona. El 7 1 �mateix trajecte a Londres bostaria 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Amsterdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Milà 10,45. • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costaría 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat deis de Barcelona. • Un dinar de negocis per a quatre persones costaría l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milá 209 i a Londres 202. • El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 zA\1 j\r° dólars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. y - Sistema financer.- Fa deu anywsemblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut col•locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internadional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues pàgines a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permés situar Barcelona "on Europe's Financial Map". 8 �Aquí voldria subratllar la clara aposta de les institucions económiques de la ciutat per reforçar Barcelona en mercats financers especialitzats i orientats a les petites i mitjanes empreses. Les possibilitats en aquest camp són molt interessants atès que les PIMES constitueixen la base de la nostra estructura productiva. Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que s'ha produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats dels països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador i cohesionador de l'economia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitáts industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que produeix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. �- Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure el diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fòrum. A través del Fòrum Ciutat i Comerç l'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions tan rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector, l'anàlisi del comerç tradicional i la incidència de les grans superfícies, l'establiment de regulacions especials per a les zones d'interès turístic, o, també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius: - Barcelona Centre Logístic.- Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barcelona com a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una de cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -i importacions- espanyoles sinó a esdevenir, pròpiament, la Porta del Sud d'Europa. 10 �- Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat í reforçar l'oferta d'espais per a activitats econòmiques. - Barcelona Centre Universitari.- Aspira a reforçar l'atractiu de Barcelona com a centre universitari i potenciar els intercanvis universitat-empresa. - Turisme de Barcelona.- S'ha constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un dels sectors més importants de la ciutat i., probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. 11( En connexió amb la promocip turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos i convencions internacionalE. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internacional amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. Hi ha en projecte altres campanyes com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de �Barcelona. També está en estudi una iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. - Modernització administrativa.- En el document de propostes de SEFES que s'ha presentat per aquest simpòsium n'hi ha dues que considero molt trascendentals: • La simplificació de l'administració. És una reclamació justa i evident. L'Ajuntament de Barcelona ha col.laborat en una iniciativa de l'Institut Cerdà amb l'objectiu d'implantar la finestreta única. També s'han posat en marxa uns serveis d'atenció integrada als districtes que avancen en aquesta línia. • La implantació de judicis .ràpids en un tribunal especialitzat per a litigis comercials, segons el model que ja existia a Barcelona amb el Consolat del Mar. Barcelona s'ha convertit en pionera a Espanya en la implantació de judicis ràpids per diversos delictes. Es absolutament necessari avançar en aquesta línia d'agilització de la justícia per garantir una major seguretat jurídica en les transaccions comercials. En aquest sentit, la col.laboració de l'Ajuntament de Barcelona serà total. També seria convenient reforçar el Tribunal Arbitral que ja funciona a Barcelona, a la Llotja. 12 �Per a finalitzar, quin ha estat el paper de l'administració local a Barcelona per al futur de les PIMES? L'Ajuntament de Barcelona ha contribuït a crear més activitat a Barcelona, a augmentar els fluxos d'intercanvis, a accelerar les transformacions necessàries i a donar a conèixer la ciutat a l'exterior. Avui Barcelona és una marca que ven. És un actiu intangible que beneficia a totes les empreses de la ciutat i de la seva àrea d'influència. Moltes gràcies. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4323 Title A name given to the resource Les administracions locals i el futur de les Pimes / Conferència al II Simposium Internacional de SEFES Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Indústria Competitivitat Infraestructures Finançament Acció política Model social Empreses Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1418/19941027d_00655.pdf 11588dbc35a103114cd8495a35b823b2 PDF Text Text wi\ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994) LA PROJECCIÓ DE LA NOVA BARCELONA Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les ciutats més atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats í econòmiques. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem: El Financial Times. En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específiç a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Zúric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat. L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte ---A LC/2, LOIA 1 Ral7z, Enids, 1 3 mr, 1954 �l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas de Dublin) és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo i seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement 2 �en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'heréncia del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'administració. Ccm a exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, l'área de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la modernització de l'estructura económica, que ha de permetre unwposició més sólida en el context de la intensificació de la competéncia internacional en uns mercats cada cop més oberts. 1 Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya amb una tendéncia a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%. �La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la de França, 12,6%). 1 Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratégic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. 1 tot s'ha fet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de planificació estratégica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament local i ha estat escollit pel Banc Mundial com a model per al desenvolupament local a América Llatina. La majoria dels elements que avui són assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Bgrcelona han sorgit del Pla Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: �- Infrastructures 1 equipaments. L estudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les minores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliárá el Port i Barcelona quedará connectada amb la xarxa europea, d'alta velocitat. També cal esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Esplanya en aquesta matèria. Voldria citar alguns deis resultats: • El trànsit internacional l'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de 1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix període de l'any anterior. En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat 10,4 milions de passatgers. Això supera en quasi 70.000 passatgers el récord de trànsit de 1992. - En sis anys s'ha passat d' ' una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. �• Les Rondes de Barcelona ha permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de da jornada laboral. De 1991 a 1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h. • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834 í les terminals de telefoniajmòbil de 613 a 21.123. Això ha permés que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a rány, en el 1985, a 29 milions el 1993. • El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània en tránsit de contenidors. L'any 1992 es van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova. Mereix posar-se també d relleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocrática. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m2. Això ha permès que poguem oferir una relació qualitat-preu molt avantatjosa. �I ara l'àrea de Barcelona está à punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir prácticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'árlea de Barcelona en ocasió deis Jocs Olímpics. El proper gran repte será, sens dubte, l'endrega i desenvolupament del congost del Besòs. - Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara. No en relació amb les ciutats amd les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al dentre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliures esterlines a Barcelona. El mateix trajecte a Londres costaría 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Àmsterdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Mira 10,45. 1 • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costana 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat dels de Barcelona. • Un dinar de negocis per a quatre persones costaría l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà 209 i a Londres 202. 7 �• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. - Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues pàgi1es a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permès situar Barcelona "on Europe's Financial Map". - Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que sha produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats deis països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador cohesionador de l'eonomia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitats industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la 8 �concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que proqueix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure él diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fórum. A través del Fòrum Ciutat i Comen.; l'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions ton rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector,ll'análisi del comerç tradicional i la incidència de les grans ' superficies, l'establiment de regulacions especials per a les zones d'interés turístic, o, també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius:1 - Barcelona Centre Logístic.f Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barceloáa com a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una da cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. �Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -1 importaci tons- espanyoles sinó a esdevenir, própiament, la Porta del Sud d'Europa. - Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat ' reforçar l'oferta d'espais per a activitats econòmiques. - Turisme de Barcelona.- S'hd constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un deis sectors més importants de la ciutat probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. En connexió amb la promoció turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internaciònal amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. - Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació els tractaments en diverses especialitats médiques. 10 �Hl ha en projecte altres campaiyes com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de Barcelona. També está en estudi Lela iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. Aquestes campanyes de promoció de parcelona seran presentades el proper mes de gener a Londres i a Frankfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York. Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és la d'aprofitar el prestigi académIc de la ciutat per captar més estudiants, professors investigadors estrangers per a les nostres universitats, c000rdinant els esforços individuals per un esforç col.lectiu. La Campanya Barcelona Centre Universitari agrupa les cinc universitats barcelonines també, s'ha obert a les grans escoles de negocis privades. El proppassat 5 de juliol es va Inaugurar un Punt d'Informació únic per atendre totes les demande4 d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB. Aquest Punt d'Informació es conve4tirá, també, en una central de reserves per estudiants per a residéncies i indrets d'estada, amb la col.laboració del Consorci de Turisme de Barcelona. �Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la captació de seus i institucions de recerca. TEXT\IRP\UNIVERI.CON 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4324 Title A name given to the resource La projecció de la nova Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Competitivitat Infraestructures Finançament Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1419/19941027d_00656.pdf 7f75020ce2867c7b08257c1003083e11 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Conferència sobre creixement econòmic i qualitat de vida. Cicle Granollers Vila Oberta. (27/10/94) CREIXEMENT ECONòMIC I QUALITAT DE VIDA: LES ESTRATÈGIES DE BARCELONA L'any 1980, un cop posats en marxa els mecanismes que van permetre la construcció d'una administració municipal democràtica, eficient i eficaç, es va plant e jar la necessitat de crear les condicions per al canvi de qualitat de vida i l'atractibilitat de Barcelona per al desenvolupament d'activitats. Els grans eixos de la política de Barcelona fóren: 1. Per a la resolució dels problemes immediats, les estratègies de promoció econòmica i de millgra de la qualitat urbanística dels barris perifèrics: - Millora de l'estructura urbana de la perifèria. Es dota de caràcter de centralitat 1a perifèria urbana, posant les bases d'un canvi d'escala de la ciutat. - Creació d'empreses per a la generació d'ocupació i de capital-risc per a l'atracció d'inversions. - Gestió mixta de les grans infrastructures d'accessibilitat: port, aeroport, Fira,; palau de congressos, polígon industrial de la Zona Franca. 2. Una actuació estratègica emblemàtica: els Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics van actuar com un gran motor per a la concertació de grans inversions públiques i la seva concentració en un espai de temps curt. Els principals objectius i resultats són: - Situar Barcelona en el mapa internacional. - Dotar la ciutat de les noves infrastructures que precisava: accessibilitat externa, mobilitat interna, cultura, esports i lleure. També infrastructures de suport a l'activitaat econòmica com els Motels i de telecomunicacions avançades: torres de telecomunicacions, teleport, digitalització de la xarxa de telefonia, cablejat amb fibra òptica. Crear les bases per al desenvolupament de serveis avançats a la producció. �- Modificació de l'estructura urbanística de Barcelona, obrint -la al mar.. - Creació de 10 noves zones !de centralitat. - Establiment de les bases de cooperació público-privada. Per exemple la Campanya per a la Millorra del Paisatge Urbà. 3. El Pla Estratègic Econòmic i Social. El primer pla (1988-1992) va assolir la majoria dels objectius plantejats. Els treballs del segon pla van ser iniciats el setembre de 1992 i ja s'està treballant en la seva implementació. El model del Pla Estratègic de Barcelona ha estat seguit per més de cinquanta ciutats de Catalunya, d'Europa i de Llatinoamèrica. Ha estat sel.lecionat pel Banc Mundial com a esquema per a projectes de desenvolupament urbà. El Pla Estratègic constitueix un exemple paradigmàtic de concertació entre l'administració: l'Ajuntament de Barcelona, i les principals institucions econòmiques i acadèmiques de la ciutat: organitzacions patronals, sindicats, la Cambra de Comerç, les Universitats i el Cercle d'Economia. Els tres objectius estratègics del primer pla eren: a) Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macro- regió. • Inserir Barcelona en la xarxa d'Eurociutats i aglomeracions metropolitanes d'arreu del món. • Vertebració de l'entorn metropolità. b) Millora de la qualitat de vida i del progrés de les persones. • Millora del medi ambient. • Potenciar a tots els nivells la formació i la investigació com a mitjà de progrés. • Augmentar les oportunitats socials. • Prioritzar les infrstructures culturals. �c) Potenciació industrial i dels serveis avançats a l'empresa. • Creació de les infrastructures bàsiques per als serveis avançats, altres que les viàries i les de telecomunicacions. • Foment de la innovació tecnològica per al progrés de la indústria. • Desenvolupament de sectors amb potencialitat dins de l'àrea metropolitana. Els resultats del primer Pla Estratègic han estat molt positius: - S'ha produït un canvi d'escala de la ciutat. Barcelona s'ha integrat plenament en el sistema europeu de gran ciutats i apareix en llocs destacats en rànquings d'atractivitat i competitivitat. - S'ha estructurat una ciutat metropolitana policèntrica amb el nexe d'unió de les rondes. S'han recuperat 5 Km. de platges i més de 300 hectàrees de zones verdes. - S'ha produït una transformació estructural important de la base productiva de Barcelona amb un majar pes dels sectors més avançats i competitius. - S'han adequat les infrastructures de manera que avui en dia existeix una oferta competitiva. Notablement en oferta turísitca, espais per a activitats productives, serveis de telecomunicacions. - Barcelona s'ha consolidat com el centre direccional de la macro -regió del sur de l'Eurppa mediterrània. Xarxa C-6. El segon Pla Estratègic pretén fer efectius els continguts i el canvi d'escala física de la ciutat. El propi objectiu del Pla és molt més evident: Impulsar la integració de l'economia de la ciutat en l'economia mundial, assegurant la competitivitat dels processos i de les persones, per garantir un desenvolupament sostenible tant en termes ecològics com d'equilibri social. Un dels elements bàsics del segon Pla Estratègic és el Pla de Qualitat en el qual s'unifiquen els esforços de l'administració i les empreses per assolir un nivell de qualitat total per als productes i serveis de la ciutat. 3 �En concret, els objectius estratlIgics del segon Pla són: a) Facilitar els processos d'adaptació deis sectors econòmics de l'àrea de Barcelona a l'economia internacional. • Reforçar les estructMres de formació 1 de tecnologia. • Millorar l'eficiència dels serveis privats. • Millorar l'eficàcia de l'administració pública i deis serveis públics. b) Articulació económico social de l'àrea de Barcelona. • Simplificar administrátivament l'àrea de Barcelona. • Dimensionar les actuacions en el territori metropolitá. c) Generar una resposta positiva a les demandes d'integració social. • Prevenir els riscs d'augment de la desocupació. • Crear nous espais d'ocupació. • Aprofitar positivament la tendència a l'envelliment de la població. • Integrar les potencialitats dels joves. • Anticipar una resposta a la immigració com a fenòmen en creixement. d) Assegurar el desenvolupament d'una moderna activitat económica d'àmbit internacional. • Activitats i infrastructures vinculades a la mobilitat i a la logística i la distribució de mercaderies. • Activitats i infrastkuctures relacionades amb les "autopistes de la infor ació". • Barcelona Centre Universitari. • Promoció de les adtivitats turístigues, fires, congressos convencions. • Sectors de salut. • Manteniment de l'activitat productiva industrial. 4 �e) Posicionament de Barcelona en l'economia internacional. Els escenaris prioritaris són els següents: • La macro -regió de la Mediterrània Nord -Occidental. • Europa. • América Llatina. • Nord d'Africa. irp/granollers.con � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4325 Title A name given to the resource Conferència sobre "Creixement econòmic i qualitat de vida" en el Cicle Granollers Vila Oberta Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Província metropolitana - Regió 1. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Granollers Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Societat Benestar Social Urbanisme Competitivitat Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1420/19941109d_00657.pdf c43256e7f994c61e463c6880ef6f579b PDF Text Text 'Proposta per a la intervenció de Alcalde LA FUNDACIO ALFONS COMIN RECONEIX ENGUANY, AMB EL SEU PREMI INTERNACIONAL, UNA DE LES SITUACIONS MES COLPIDORES DEL CONTEXT INTERNACIONAL. COM EN TOTES I CADASCUNA DE LES GUERRES, ELS MES INDEFENSOS, ELS MES FEBLES, SON LES SEVES PITJORS VICTIMES. LA GUERRA QUE DES DE FA ONZE ANYS ESTA PATINT EL SUDAN NO ES UNA EXCEPCIO, I ELS NENS I NENES D'AQUELL PAIS ENS HAN DE FER VEURE, UNA VEGADA MES, LA NECESSITAT DE POSAR TOTS ELS MECANISMES AL NOSTRE ABAST PER AFAVORIR LA PAU. EL TESTIMONI D'AKOUL THIIK NO HA DE CAURE EN EL BUIT, I L'HEM DE PRENDRE COM UN CRIT A LA SOLIDARITAT. SOLIDARITAT. AQUESTA ES LA PARAULA QUE HA DE CONVERTIR-SE EN UN COSTUM I QUE MAI NO HEM DE DEIXAR QUE ESDEVINGUI RUTINARIA. LA SOLIDARITAT L'HEM DE FER EFECTIVA AQUI, A LA CIUTAT I AL PAIS, PERO TAMBE LLUNY D'AQUI, AMB TOTS ELS PAISOS QUE HO REQUEREIXIN. AQUESTA SOLIDARITAT HA DE SER UN COMPROMIS DE TOTS, DE CADASCU DE NOSALTRES. BARCELONA S'HA CARACTERITZAT DES DE SEMPRE PER UN TARANNA OBERT EN EL QUALS ELS CONCEPTES DE PLURALITAT I TOLERANCIA TENEN UN LLOC RELLEVANT I SON LA BASE DE LA CONVIVENCIA. �HEM DE SER CAPAÇOS DE DONAR, A TOTS AQUESTS CONCEPTES, UN SENTIT AMPLI QUE DEPASSI ELS AMBITS LOCALS, REGIONAL O NACIONAL I SUPERI LES FRONTERES. EN UN MON CADA VEGADA MES INTERNACIONALITZAT, LA CONVIVENCIA NOMES ES POSSIBLE SI INCLOU LA GENT D'ALTRES PAISOS. AQUESTA GENT, COM ELS NENS I NENES DEL SUDAN QUE AVUI RECONEIXEM, TENEN EL MATEIX DRET A LA CIUTADANIA QUE TOTS NOSALTRES. I QUAN DIEM NOSALTRES INCLOEM TOTES AQUELLES PERSONES D'ALTRES CULTURES I D'ALTRES INDRETS QUE, PER RAONS DIVERSES, HAN DECIDIT O HAN HAGUT DE VIURE EN LES NOSTRES SOCIETATS. SOVINT EL DRET A LA CIUTADANIA PASSA PER LA MES BASICA SUPERVIVENCIA. NOSALTRES ENS HEM DE COMPROMETRE A CONTRIBUIR A FER-LA POSSIBLE. EN LES ULTIMES SETMANES ESTEM ASSISTINT A UN INTENS DEBAT SOBRE L'ATENCIO QUE LES ADMINISTRACIONS PAREN A LA COOPERACIO INTERNACIONAL. UN XIFRA, LA DEL 0'7%, ESTA CONCENTRANT BONA PART D'AQUEST DEBAT. LA DEL 0'7% ES UNA BONA REFERENCIA, I, DE FET, { L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DEDICA AQUEST PERCENTATGE DELS CAPITOLS II i IV DEL SEU PRESSUPOST A LA COOPERACIO I L'AJUDA HUMANITARIA. HEM D'ANAR, PERO, MES ENLLA I AMPLIAR EL DEBAT A L'AMBIT GLOBAL DE LA COL.LABORACIO AMB TERCERS PAISOS. LA DE LA COOPERACIO INTERNACIONAL ES UNA RESPONSABILITAT DE TOTHOM . LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES HEM DE DONAR-NE EXEMPLE, I NOSALTRES, DES DE L'AJUNTAMENT, LES NOSTRES POSSIBILITATS. INTENTEM FER-HO EN LA MESURA DE �EN AQUEST SENTIT, INICIATIVES COM LA COOOPERACIO ESPECIFICA AMB BOSNIA I HERCEGOVINA, EL SUPORT ALS REFUGIATS DE RUANDA O, MES AMPLIAMENT, EL PROGRAMA BARCELONA SOLIDARIA, SON EXEMPLES BEN CONCRETS D'UN COMPROMIS QUE ESTEM DECIDITS A MANTENIR. DEMA MATEIX ENS VISITARA L'ALCALDE DE SARAJEVO, AL QUAL SE LI LLIURARA UN TELEFON SATEL.LIT QUE PERMETRA RECUPERAR LA COMUNICACIO TELEFONICA DE SARAJEVO AMB RESTA DEL MON A TRAVES D'UN NUMERO DE TELEFON DE BARCELONA. AMB LA CAPITAL DE BOSNIA HEM COL.LABORAT MOLT ACTIVAMENT, FENT-HI ARRIBAR AJUT HUMANITARI, DONANT-}HI SUPORT MATERIAL I SANITARI I ATENENT ALGUNES DE LES SEVES NECESSITATS. LA DE SARAJEVO ES UNA MOSTRA DE LES POSSIBILITATS QUE PODEN SORGIR QUAN UNA CIUTAT PREN CONSCIENCIA DE LES NECESSITATS D'UNA ALTRA CIUTAT O D'UN ALTRE r PAIS. LES CIUTATS, COM QUE PARLEM EL MATEIX LLENGUATGE, SOM SOVINT MES AGILS EN LA COOPERACIO QUE NO HO SON LES RELACIONS D'ESTAT A ESTAT. SOM MES A PROP DELS CIUTADANS, DE LA SOCIETAT CIVIL. EN AQUESTA PRESA DE CONSCIENCIA HI JUGUEN UN PAPER FONAMENTAL LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTAL. LA SEVA FEINA ES IMPRESCINDIBLE, I ENS HA DE FER VEURE QUE LA COOPERACIO, PER PROPIA DEFINICIO, EXIGEIX APLEGAR ESFORÇOS,i000RDINAR-LOS I POSAR-LOS A LA PRACTICA. �La Guia d'ONGs ES EN AQUEST CONTEXT QUE HEM DE VEURE LA GUIA D'ONGs DE BARCELONA QUE AVUI PRESENTEM. AQUESTA GUIA HA ESTAT ELABORADA PEL PROGRAMA DE COOPERACIO INTERNACIONAL I ACCIO HUMANITARIA, "BARCELONA SOLIDARIA", DE L'AJUNTAMENT. EL SEU OBJECTIU ÉS EL D'OFERIR UNA EINA D'INFORMACIO TANT PER A LES PROPIES ONGS COM PER A LES PERSONES O ENTITATS INTERESSADES EN LA COOPERACIO I LA SOLIDARITAT INTERNACIONAL. LA GUIA RECULL AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE AQUEST ANY ESTAN DUENT A TERME PROJECTES DE COOPERACIO PER AL DESENVOLUPAMENT EN ELS PAISOS DEL TERCER MON I QUE TENEN LA SEVA SEU A BARCELONA. AQUEST HA ESTAT EL CRITERI SEGUIT PER LA REALITZACIO DE LA GUIA D'ENGUANY, COM A RESULTAT DEL QUAL HI SON PRESENTS 51 ONGS. L'ANY QUE VE EN FAREM UNA ALTRA QUE INCLOURA AQUELLES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS QUE DUEN A TERME CAMPANYES DE SENSIBILITZACIO I INFORMACIO. �BARCELONA S'HA CARACTERITZAT TRADICIONALMENT PER UN FORT MOVIMENT ASSOCIACIONISTA I QUE EN L'ACTUALITAT ESTA BEN CONSOLIDAT. BARCELONA VIU UNA EFERVESCENCIA ASSOCIACIONISTA QUE EN ELS ULTIMS ANYS S'HA POSAT DE MANIFEST EN LA XARXA D'ONGS QUE HAN SORGIT COM A RESPOSTA A LA CADA VEGADA MAJOR CONSCIENCIACIO DEL CIUTADA EN TEMES D'AJUDA I COOPERACIO ALS PAISOS MENYS DESENVOLUPATS. AMB AQUESTA GUIA QUE PRESENTEM VOLEM REFLECTIR TAMBÉ AQUEST MOVIMENT CIUTADA DE COOPERANTS, DE VOLUNTARIAT I DE PARTICIPACIO EN ELS PROGRAMES DE COOPERACIO, QUE SON TESTIMONI DE LA INICIATIVA DE LA GENT DE LA NOSTRA CIUTAT. LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT ÉS SEGUIR EN AQUESTA LINIA CONTINUANT AMB PROGRAMES DE COOPERACIO INTERNACIONAL AIXI COM D'ESTRETA COL • LABORACIO AMB LES ONGS DE BARCELONA. MOLTES GRACIES � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4326 Title A name given to the resource Lliurament Premis Internacionals Alfons Comin Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Societat Relacions Internacionals Acció política Model social Comín, Alfonso C. (Alfonso Carlos), 1932-1980 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1421/19941117d_00658.pdf 1a58b131523270874f602dec35026bb8 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ PER AL BRINDIS DEL SOPAR DEL 75 ANIVERSARI DEL SALÓ DE L'AUTOMÒBIL ES UN HONOR PODER DIRIGIRME A UNA REPRESENTACIÓN TAN NUTRIDA DE UN SECTOR TAN TRASCENDENTAL EN NUESTRA ECONOMÍA COMO EL DE LA AUTOMOCIÓN, Y AGRADEZCO SINCERAMENTE QUE HAYAN QUERIDO ACOMPAÑARNOS EN UNA CELEBRACIÓN TAN SIGNIFICATIVA PARA BARCELONA COMO ESTE 75 ANIVERSARIO DEL SALÓN DEL AUTOMÓVIL. HOY BARCELONA ES UNA CIUDAD MUY BIEN POSICIONADA EN EL CONTEXTO EUROPEO. HACE UNAS SEMANAS EL FINANCIAL TIMES SE HACÍA ECO DE UN ESTUDIO INDEPENDIENTE QUE SITUABA BARCELONA EN EL SÉPTIMO LUGAR NTRE LAS CIUDADES EUROPEAS MÁS ATRACTIVAS PARA INSTALAR UN NEGOCIO. POSTERIORMENTE SE HAN DADO A CONOCER LOS RESULTADOS DE UNA ENCUESTA ENCARGADA POR LA UNESCO QUE CONCLUÍA QUE BARCELONA ES, JUNTO CON DUBLÍN, LA CIUDAD QUE MÁS SATISFACE A SUS CIUDADANOS. MUCHOS DE USTEDES PUDIERON CONOCER LA BARCELONA OLÍMPICA EN 1992, MODELO DE IMAGINACIÓN, ORGANIZACIÓN Y CALIDAD. UNOS JUEGOS DE LOS QUE LA CIUDAD SUPO SACAR PROVECHO PARA REALIZAR LA QUE HA SIDO, CON TODA PROBABILIDAD, LA MAYOR OPERACIÓN DE TRANSFORMACIÓN URBANA REALIZADA EN EUROPA EN LAS ÚLTIMAS DÉCADAS. 1 BARCELONA ES HOY UNA CIUDAD EFICIENTE Y PRODUCTIVA, QUE MANTIENE UN RENOVADO ÍMPETU DE TRANSFORMACIÓN Y MODERNIZACIÓN. UNA CIUDAD QUE SE CONSOLIDA COMO EL CENTRO NEURÁLGICO DEL SUDOESTE DE EUROPA Y DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL, UNA DE LAS REGIONES CON MÁS POTENCIAL DE CRECIMIENTO DEL CONTINENTE. �BARCELONA ES, EN FIN, UNA CIUDAD CON UNA PROFUNDA VOCACIÓN DE PROYECCIÓN EUROPEA Y NEXO PRIVILEGIADO DE UNIÓN CON LOS PAÍSES DEL MEDITERRÁNEO, DE AMÉRICA Y DE ASIA. AL IGUAL QUE HEMOS SABIDO TRANSFORMAR NUESTRA CIUDAD, HEMOS SABIDO TRANSFORMAR NUESTRA ECONOMÍA. LA COMPETITIVIDAD DE LA CIUDAD ESTIMULA LA COMPETITIVIDAD DE LAS EMPRESAS EN UNA SINERGIA QUE REPERCUTE POSITIVAMENTE EN TODA LA ECONOMÍA. EL PROCESO DE MODERNIZACIÓN SEGUIDO EN LA INDUSTRIA DEL AUTOMÓVIL HA SIDO, EN ESTE SENTIDO, PARADIGMÁTICA. AQUÍ QUISIERA CITAR COMO EJEMPLO EL HECHO QUE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS ' DE COMPONENTES PARA LA AUTOMOCIÓN PRESENTAN LOS NIVELES DE PRODUCTIVIDAD MÁS ALTOS DEL MUNDO, COMO HA SIDO PUBLICADO RECIENTEMENTE EN LA PRENSA INTERNACIONAL (THE ECONOMIST DE 5 DE NOVIEMBRE). BARCELONA ES UNA CIUDAD QUE HA SABIDO DAR RESPUESTAS IMAGINATIVAS Y RESPONSABLES A LOS RETOS DE FUTURO. BARCELONA SABE QUE EL SECTOR DE LA AUTOMOCIÓN TIENE FUTURO Y ESTÁ DISPUESTA A APOSTAR POR ÉL. ÉSTE ES UN SECTOR CLAVE DE NUESTRA ECONOMÍA Y' QUEREMOS POTENCIAR LAS VENTAJAS COMPARATIVAS QUE SUPONEN NUESTRA EXPERIENCIA, LA RIQUEZA DE NUESTRO ENTRAMADO PRODUCTIVO Y LA POTENCIALIDAD DE NUESTRA SITUACIÓN GEOGRÁFICA Y DE NUESTRAS COMUNICACIONES. I ESPECIALLY WELCOME THE ± PRESENCE OF SO MANY REPRESENTATIVES OF THE CAR INDUSTRY WHO HAVE COME HERE FROM EUROPE AND THE REST OF° THE WORLD. BARCELONA'S INTERNATIONAL AUTOMOBILE FAIR HAS BEEN A REGULAR MEETING POINT FOR MOST OF YOU. THE 75TH ^ ■NNIVERSARY OF THIS EVENT IS THE PROOF OF THE STRONG COMMITMENT OF THE CITY OF BARCELONA TO ITS MOTOR INDUSTRY . I AM EXTREMELY GLAD TO RENEW THESE LINKS WITH YOU ALL. € THANK YOU VERY MUCH. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4327 Title A name given to the resource Sopar oficial en motiu del 75è aniversari del Saló Internacional de l'Automòbil Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gran saló, Palau Nacional Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Indústria Competitivitat Acció política Model social Salons professionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1422/19941123d_00659.pdf 854c5adc3c1e5d445523be6850c3d9b5 PDF Text Text Data: 22/11/94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Intervenció en la cloenda del seminari "Los medios y la convergencia tecnológica en Europa" (Madrid, 23 de novembre de 1994) - La intervenció de l'Alcalde té lloc en el marc de la cloenda del seminari, en què prendran la paraula el president de l'Asociación de Periodistas Europeos, Carlos Luis Alvarez, i la secretària general de Comunicacions del MOPTMA, Elena Salgado. - El seminari va ser obert dilluns per Cándido Velázquez, president de Telefònica i membre de la comissió Bangemann, així com pel director general d'Eunet i un membre del gabinet Bangemann (cf el programa adjunt). En una de les sessions també hi ha intervingut Joan Majó. - De cara a la seva intervenció, se suggereix a l'Alcalde de tenir en compte els elements següents: - EN EL CURSO DE ESTE SEMINARIO HAN TENIDO YA LA OPORTUNIDAD DE CONOCER CON CIERTO DETALLE LAS PROPUESTAS CONTENIDAS EN EL INFORME QUE ELABORÓ LA COMISIÓN BANGEMAN -DE LA QUE TUVE LA SATISFACCIÓN DE FORMAR PARTE EN MI CONDICIÓN DE VICEPRESIDENTE DE POLIS- PARA DESARROLLAR EL CAPÍTULO DE LAS TELECOMUNICACIONES DEL LIBRO BLANCO DE JACQUES DELORS. - EL LIBRO BLANCO DE DELORS, O MÁS PROPIAMENTE EL LIBRO BLANCO SOBRE EL CRECIMIENTO, LA COMPETITIVIDAD Y EL EMPLEO, TIENE EL INMENSO MÉRITO DE CENTRARSE EN LAS GRANDES CUESTIONES QUE DETERMINARÁN EL FUTURO DE LA UNIÓN EUROPEA ASÍ COMO SU CAPACIDAD, A LOS OJOS DE SUS CIUDADANOS, DE SER UNA FUENTE DE BIENESTAR, PROGRESO Y CREACIÓN DE EMPLEO. SIN UNA APUESTA DECIDIDA POR LA CREACIÓN DE REDES DE TRANSPORTE, DE ENERGÍA Y DE TELECOMUNICACIONES, EUROPA PUEDE PERDER UNA BUENA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PARTE DE LA POTENCIALIDAD QUE LE OTORGA LA PROPIA EXISTENCIA DEL MERCADO ÚNICO Y DE LA UNIÓN PorAncA -QUE PRONTO SE VERÁN AMPLIADOS A QUINCE O, COMO ES DE ESPERAR, A DICIESES PAISES. - LAS PROPUESTAS DE LA COMISIÓN BANGEMANN -QUE FUERON PRESENTADAS EN LA CUMBRE COMUNITARIA QUE SE CELEBRÓ EN CORFÚ - A FINES DE JUNIO PASADO- INTENTAN ABARCAR UNA SERIE DE OBJETIVOS • MACROECONÓMICOS, TALES COMO UNA MAYOR COMPETITIVIDAD INDUSTRIAL, LA PROMOCIÓN DE LA CREACIÓN DE EMPLEO Y NUEVAS FORMAS ,) DE ORGANIZACIÓN DEL TRABAJO, MEJORAS EN LA CALIDAD DE VIDA Y EN EL MEDIO AMBIENTE. ESTOS OBJETIVOS INCLUYEN TAMBIÉN UNA RESPUESTA A LAS NECESIDADES SOCIALES Y UNA MAYOR EFICACIA EN LA PRESTACIÓN DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS. - LAS PROPUESTAS PRIORITARIAS SE DIVIDEN EN DOS GRUPOS, SEGÚN SU DESTINATARIO FINAL. EL PRIMER GRUPO SE REFIERE AL MERCADO INTERNO Y LAS APLICACIONES INTERACTIVAS Y LAS TRANSACCIONES DERIVADAS DE LA TELE-COMPRA, LAS TRANSFERENCIAS BANCARIAS Y EL OCIO; EL SEGUNDO GRUPO HACE REFERENCIA, POR SU PARTI, A LAS APLICACIONES EN LAS EMPRESAS Y LAS APLICACIONES SOCIALES O RELACIONADAS CON EL EMPLEO. - EL GRAN DESAFIO PARA LA SOCIEDAD DELA INFORMACIÓN DEPENDERÁ DE NUESTRA CAPACIDAD DE INTRODUCIR, EXPERIMENTAR Y DESARROLLAR A GRAN ESCALA ESTAS NUEVAS APLICACIONES. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DEBEN SER VISTAS COMO UN MEDIO PARA MEJORAR LA EFICACIA Y COMO UNA VÍA PARA CREAR NUEVAS OPORTUNIDADES PARA LOS CIUDADANOS. LA TECNOLOGÍA DE LA INFORMACIÓN NO SÓLO ES APLICABLE DE FORMA PASIVA AL MODO DE OPERAR DE UNA EMPRESA, SINO QUE ES TAMBIÉN UN CATALIZADOR PARA UNA REORGANIZACIÓNMÁS AMPLIA. - LAS ORGANIZACIONES -EMPRESAS, INSTITUCIONES- DEBEN SER COMPLETAMENTE RENOVADAS, Y ELLO SERÁ POSIBLE GRACIAS A LA DIFUSIÓN 7.11_1,}} / L DE ESTAS NUEVAS TECNOLOGÍAS. A PRINCIPIOS DEL PASADO VERANO, EN EL CURSO DE LA CONFERENCIA EURO4IUDADES-EUROEMPRESAS QUE ORGANIZAMOS EN BARCELONA, LOS QUE TENEMOS RESPONSABILIDADES DE GOBIERNO EN LAS CIUDADES PREGUNTAMOS A LOS EMPRESARIOS QUÉ PRODUCTOS QUERÍAN DESARROLLAR PARA NUESTROS CIUDADANOS, Y LES 2 L ut,,-;_ �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA EXPUSIMOS NUESTRAS DEMANDAS PARA HACER COMPATIBLES ESTA OFERTA DE PRODUCTOS CON UNA MAYOR CALIDAD DE VIDA Y CON EL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE URBANO, LOS EMPRESARIOS EUROPEOS NOS RESPONDIERON PIDIÉNDONOS A LOS ALCALDES CUÁL ERA LA CAPACIDAD DE LAS CIUDADES PARA DESARROLLAR REDES. - LOS TRES TEMAS DE LA CONFERENCIA -EL COCHE URBANO, LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN Y LA GESTIÓN DE LOS RESIDUOS- SON LEMAS FUNDAMENTALES PARA EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. POR LO QUE RESPECTA AL SEGUNDO TEMA, LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN DEBEN PERMITIR UN ACCESO ÁGIL, RÁPIDO Y MAYORITARIO A LA INFORMACIÓN, DEBEN ASIMISMO PERMITIR DIBUJAR LA UTOPIA DE UNA SOCIEDAD MÁS LIBRE, EN TANTO EN CUANTO SERÁ UNA SOCIEDAD MÁS INFORMADA Y UNA SOCIEDAD MÁS DESCENTRALIZADA, DONDE EL PODER DE DECISIÓN FACILITADO POR UN MAYOR ACCESO A LA INFORMACIÓN- ESTARÁ MÁS PRóX1Iv10 AL CIUDADANO. - ESTE NUEVO SALTO ADELANTE TECNOLÓGICO, QUE TENDRÁ UNAS REPERCUSIONES INNEGABLES SOBRE NUESTRA SOCIEDAD, NO DEBERÍA CONFIARSE ÚNICAMENTE AL LIBRE JUEGO patisERcpwo, POR CUANTO DEBEN TENERSE MUY EN CUENTA SUS IMPLICACIONES SOCIALES Y TERRITORIALES -Y, MUY EN PARTICULAR, EL ACCESO DEMOCRÁTICO. A_ LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN Y LA TRANSMISIÓN DE DATOS. ES AQUÍ DONDE LAS CIUDADES TENEMIS MUCHO QUE PUESTO QUE EL 80 % DE LA POBLACIÓN EUROPEA SE CONCENTRA EN LAS CIUDADES. - SE HABLA MUCHO DE LAS AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN, PERO NO DEMASIADO DE SUS CALLES. DEBEMOS LLEGAR A LAS PUERTAS Y A LAS ESCALERAS DE LOS CIUDADANOS. PARA CONSEGUIRLO, DEBEMOS TRABAJAR CONJUNTAMENTE. LAS AUTOPISTAS ESTÁN ENCIMA DE LAS REDES, PERO HAY QUE CREAR PRODUCTOS QUE SEAN REALMENTE VIABLES. Es POR ELLO QUE, MÁS QUE DE AUTOPISTAS DE LA INFORMACIÓN, ES IMPORTANTE HABLAR DE SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN. - LA COMISIÓN BANGEMANN ESTABLECIÓ ALGUNAS OBLIGACIONES PARA LOS CONSUMIDORES Y PARA MEJORAR LA CALIDAD DE VIDA. EL TELETRABAJO AYUDARÁ A PROMOVER LAS CONEXIONES: ELECTRÓNICAS CON EL MUNDO 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA PROFESIONAL, CON INDEPENDENCIA DEI4 SISTEMA UTILIZADO. EN ESTE SECTOR SURGEN ALGUNOS PROBLEMAS DERIVADOS DEL HECHO QUE LAS POSIBILIDADES DE CONEXIÓN SON TODAVÍA ESTRECHAS, Y QUE TENDRÁN UN EFECTO INDIRECTO SOBRE LA LEGISLACIÓ$ LABORAL Y DE LA SEGURIDAD SOCIAL. EL APRENDIZAJE A DISTANCIA EX/0E LA CREACIÓN DE CENTROS DE ENSEÑANZA A DISTANCIA (COMO ACABA DE OCURRIR EN CATALUÑA CON LA CREACIÓN DE LA UNIVERSITAT OBERTA OA DISTANCIA) PARA EL PÚBLICO, LAS GRANDES EMPRESAS Y LAS ADMINISTR4CIONES PÚBLICAS. IRÁ SERVICIOS - UNA RED DE BANDA ANCHA Y ALTA DEFINICIÓN TRANSMITIRÁ MULTIMEDIA INTERACTI VOS Y CONECTARÁ SIN RESTRICCIONES UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN EN TODA EUROPA. SISTEMAS TELEMÁTICOS DE ALCANCE EUROPEO DIRIGIRÁN EL TRÁFICO POR CARRETERA • 1 Y OTROS SERVICIOS DE TRANSPORTE. ESAS IDEAS SON SIMILARES A LAS DESARROLLADAS POR LA RED POLIS IY EN EL PROGRAMA GAUDI (GENERALIZED ADVANCEI) URBAN DISTRIBUTING INSTRUMENTS), QUE FUE LANZADO EN BARCELONA. - BARCELONA, DESDE LA RECUPERACIÓN DE LA DEMOCRACIA MUNICIPAL, SE HA DESTACADO POR SU CAPACIDAD DE REILEXIÓN ACTIVA SOBRE EL HECHO URBANO, Y POR SU CAPACIDAD DE GENERAR PROPUESTAS DE FUTURO PARA NUESTRAS CIUDADES. EL "MODELO" BARCELONA, QUE CISTRALIZÓ ENTORNO A LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992, CONSTITUYE UNA CÁPUESTA POR LA CIUDAD COMO SITIO 1DE DIÁLOGO Y DE CREACIÓ1517■9 BARCELONA NO HABLA-DE LOS PROBLEMAS DE LAS CIUDADES, SINO DE c¿My----CONTRIBUIR, DESDE SU PROPIA EXPERIENCIA, A HALLAR LAS SOLUCIONES A ESTOS PROBLEMAS -UNA SOLUCIONES QUE SON, BÁSICAMENTE, URBANAS- Y A AFRONTAR LOS NUEVOS RETOS QUE LA TEPNOLOGIA PONE ANTE NOSOTROS. AL CA 1_ / fl A 2 11 NOV N ,........... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4328 Title A name given to the resource Paraules de cloenda del seminari “Los medios y la convergencia tecnológica en Europa” Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Telecomunicacions Mitjans de comunicació Relacions Internacionals Competitivitat Societat de la informació Acció política Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1423/19941124d_00660.pdf 8df420273157b9433a891a8579c8a15c PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 24/11/94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Participació en el III Congrés de Responsabilitat Civil. De cara a la participació de l'Alcalde al 3r Congrés de Responsabilitat Civil s'escau informar del següent: La inauguració del III Congrés de Responsabilitat Civil anirà a càrrec del degà del Col.legi d'Advocats, Eugeni Gay, i del vocal del Consell General del Poder Judicial i magistrat del Tribunal Suprem, Joan. A. Xiol. Després d'aquestes intervencions Eugeny Gay donará la paraula a l'Alcalde perquè presenti la seva ponencia sobre el projecte de justicia municipal a la Carta Municipal. Els organitzadors han sol.licitat que, atesa la diversa procedencia deis assistents, la ponencia de l'Alcalde sigui en castellà i no tingui una extensió de més de mitja hora. Aquest Congrés, que organitza el Col legi d'Advocats en coliaboració amb les principals entitats asseguradores del país, se celebra anualment i reuneix un gran nombre de participants, tots ells advocats i tècnics de companyies d'assegurances. Enguany está prevista la partipació de més de 800 persones d'arreu de l'estat i el programa preveu set sessions de carácter tècnic (vid, programa en annex 1). PONENCIA DE L'ALCALDE: PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ EN LA. CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA, COMPETENCIA, ORGANIZACION Y FUNCIONAMIENTO DE LA JUSTICIA MUNICIPA L. ES UNA SATISFACCION PRESENTAR HOY ANTE USTEDES EL PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ QUE PROPONE LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA YA QUE SE TRATA DE UNA PROPUESTA LARGAMENTE DEFENDIDA POR BARCELONA. EN ESTOS MOMENTOS, LA PROPUESTA DE IMPULSAR LA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD CUENTA CON UN AMPLIO APOYO DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E INTERIOR Y ME CONSTA QUE EXISTE LA VOLUNTAD DE PONERLA EN CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA MARCHA NO SÓLO EN BARCELONA SINO TAMBIEN EN OTROS GRANDES NUCLEOS URBANOS. ESTOY SEGURO DE QUE EL PROYECTO , DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD LES INTERESARA EN LA MEDIDA QUE LA RESPONSABILIDAD CIVIL ES UNA DE LAS MATERIAS OBJETO DE ACTUACION DE ESTA JUSTICIA Y EN LA MEDIDA QUE INTRODUCE UNA NUEVA PERSPECTIVA PARA AGILIZAR LOS PROCESOS JUDICIALES QUE SE DERIVAN DE LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA EN LAS GRANDES CONCENTRACIONES URBANAS. LA RECLAMACION DE LA RESPONSABILIDAD CIVIL POR LA VIA JUDICIAL ES, SIN DUDA, UNA DE LAS PRACTICAS QUE MAS SE ESTA DESARROLLANDO EN NUESTRO PAIS EN LOS ULTIMOS AÑOS. EN OTROS PAISES, COMO LOS ESTADOS UNIDOS O ALEMANIA Y FRANCIA, ESTA PRACTICA ESTA MUY EXTENDIDA Y TANTO LOS PROFESIONALES DEL DERECHO COMO LAS ADMINISTRACIONES DISPONEN DE SISTEMAS MAS AGILES QUE GARANTIZAN UNA RESOLUCION MAS RAPIDA DE LOS CONFLICTOS. ES CON ESTA FINALIDAD QUE LA PROPUESTA DE IMPULSAR UNA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO ESTA CONTEMPLADA EN EL TEXTO DE LA CARTA MUNICIPAL, LA CARTA MUNICIPAL, QUE APROBO EL CONSEJO PLENARIO DEL AYUNTAMIENTO EL 20 DE MAYO PASADO, SERA EN UN FUTURO LA LEY ESPECIAL DE BARCELONA TODA VEZ QUE LA COMISION MIXTA AYUNTAMIENTO-GENERALITAT EMITVUN DICTAMEN SOBRE EL TEXTO Y ESTE SEtk ELEVADO AL CONSEJO EJECUTIVO DE LA GENERALITAT Y A SE APRUEBE EL TEXTO EN EL PARLAMENT DE CATALUNYA. ./E7 LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA ES NECESARIA POR LA PROPIA TRADICION DE AUTOGOBIERNO DE LA CIUDAD. ES LA LEY QUE PERMITIRA, SIN DUDA, PROFUNDIZAR EN LA AUTONOMIA LOCAL Y QUE FACILITARA LOS INSTRUMENTOS PARA ENCONTRAR SOLUCIONES ESPECIFICAS A LA REALIDAD Y AL GOBIERNO DE BARCELONA. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona vt3 GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA , EN TANTO QUE UNA DE LAS PRINCIPALES CIUDADES DEL PAIS Y EN TANTO QUE REFERENCIA EUROPEATD NECESITA DE UN TEXTO ARTICULADO QUE PERMITA LLEVAR A CABO SU PROPIO MODELO DE CIUDAD. EN LOS ULTIMOS AÑOS SE HA DEMOSTRADO QUE EL NIVEL MAS PROXIMO A LOS CIUDADANOS ES EL QUE EN MAYOR MEDIDA ESTA DANDO SOLUCION A LAS DEMANDAS CONCRETAS DE MEJORA DE LA CALIDAD DE VIDA ES E- QUE LA CARTA MUNICIPAL ES E:tc;f6111-0 1 (7-) NECESARIA:PARA GARANTIZAR LA INOVACION Y MEJORA DE LOS SERVICIOS PUBLICOS Y PARA APROXIMAR LA ADMINISTRACION AL CIUDADANO. ASy/ zIst,-E-STE--tbi~0 ;DEBE INTERPRETARSE LA PROPUESTA DE iis 7 IMPULSAR UNA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO QUE PERMITA RESOLVER CON MAYOR AGILIDAD LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA QUE SE MANIFIESTAN EN LAS CIUDADES. ANTES DE EXPONERLES EL PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD CON DETALLE, ME GUSTARIA HACER UNA BREVE REFERENCIA HISTORICA A COMO SE HA REGULADO LA JUSTICIA MUNICIPAL EN NUESTRO PAÍS A LO LARGO DE ESTE SIGLO. 1. ANTECEDENTES HISTÓRICOS. LA JUSTICIA DE PAZ EN ESPAÑA SE HA MODIFICADO A LO LARGO DE ES'rE SIGLO DE ACUERDO CON LA TRANFORMACION POLITICA DEL ESTADO. NO FUE HASTA LA APROVACION DE LA CONSTITUCIÓN DE CÁDIZ EN 1812 QUE SE ESTABLECIERON LAS BASES DE LA JUSTICIA MUNICIPAL. EL TEXTO DETERMINABA QUE LOS ALCALDES DE CADA POBLACIÓN PODIAN ACTUAR COMO JUEZ CONCILIADOR PARA RESOLVERQUE1..)–OS PEQUEÑOS CONFLICTOS DERIVADOS DE LA CONVIVENCIA IUDADANA. ESTA COMPETENCIA SE MANTUVO INCLUSO ;CUANDO EN 1834 SE CREARON LOS PARTIDOS JUDICIALES Y FUE ATRIBUIDA A JUECES PROPIOS LA FUNCIÓN JUDICIAL. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL DE 1870 CONSTITUYÓ UN NUEVO AVANCE lowi t1,0 i'•...Y4a). EL ARTICULADO CONTEMPLABA LA JUSTICIA COMO PODER INDEPENDIENTE DEL LEGISLATIVO Y EL EJECUTIVO Y RECOGÍA BUENA PARTE DE LAS ASPIRACIONES DEMOCRÁTICAS DEL MOVIMIENTO DE 1868. PODEMOS AFIRMAR QUE ESTA LEY SITUO LA ORGANIZACIÓN JUDICIAL ESPAÑOLA AL NIVEL QUE LE CORRESPONDÍA EN UN ESTADO LIBERAL DEMOCRÁTICO. CON TODO , LA JUSTICIA MUNICIPAL SE DESVINCULO DE LOS AYUNTAMIENTOS, YA QUE A PARTIR DE ENTONCES SUS TITULARES FUERON NOMBRADOS POR LAS AUDIENCIAS TERRITORIALES (SISTEMA QUE SE MANTUVO EN LA LEY DE JUSTICIA MUNICIPAL DE 5 DE AGOSTO DE 1907). EL SISTEMA CACIQUIL Y DICTATORIAL IQUE SE INSTAURÓ EN NUESTRO PAIS DESPUES DEL PERIODO DE LA RESTAURACION IMPIDIO QUE SE DESARROLLARA UN AUTÉNTICO PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE QUE FACILITARA EL DESARROLLO DE LA JUSTICIA DE PAZ CON GARANTÍAS DE IMPARCIALIDAD Y EQUIDAD. NO FUE HASTA LA APROVACION DE 1A CONSTITUCIÓN DE 1931 EN LA II REPUBLICA QUE SE CONSOLIDÓ UN PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE Y SE RENOVÓ LA JUSTICIA MUNICIPAL DE PAZ. UN DECRETO DE 8 DE MAYO DE 1931, QUE SE TRANSFORMÓ EN LEY EL 30 DE DICIEMBRE DEL MISMO AÑO, RENOVÓ LOS CARGOS DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y DISPUSO QUE LOS JUECES FUERAN DESIGNADOS POR ELECCIÓN POPULAR EN LOS TERMINOS MUNICIPALES DE MENOS DE 12.000 HABITANTES ESTE SISTEMA FUE DEROGADO POR LEY DE 27 DE JUNIO DE 1934 Y CON POSTERIORIDAD, DURANTE EL REGIMEN FRANQUISTA, SE MODIFICÓ LA BASE DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y LOS JUECES DE PAZ PASARON A SER PROFESIONALES TECNICOS, EN ESTOS MOMENTOS, LA LEGISLACION(LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL DE 1985) TAN SÓLO CONTEMPLA LA JUSTICIA DE PAZ EN LOS MUNICIPIOS PEQUEÑOS DONDE NO EXISTE OTRA CLASE DE JUZGADOS Y ESTABLECE UN SISTEMA DE ELECCIÓN DE DICHOS JUECES EN EL CUAL PARTICIPA EL PLENO MUNICIPAL Y LA AUDIENCIA PROVINCIAL. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LAS COMPETENCIAS DE ESTOS JUZGADOS DE PAZ SON MUY LIMITADAS EN TANTO QUE FUERON ESTABLECIDAS DESDE LA ÓPTICA DE UNA JUSTICIA DE CARÁCTER ESTRICTAMENTE RURAL. ESTA SITUACION LEGAL Y LA NECESIDAD, ANTES REFERIDA, DE GARANTIZAR UNA SOLUCION MAS AGIL A LOS PROBLEMAS DE CONVIVENCIA, HAN SIDO LOS MOTIVOS POR LOS CUALES LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA HA DESARROLLADO UNA JUSTICIA DE PAZ. ESTE PROYECTO SE ARTICULA SOBRE LA BASE DE LA SUMA DE ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y LA ADMINISTRACION MUNICIPAL CON EL FIN DE RESOLVER PROBLEMAS COMO LAS INFRACCIONES PENALES LEVES RELACIONADAS CON EL TRAFICO RODADO Y AQUELLAS DERIVADAS, EN EL ORDEN CIVIL, DE LAS RECLAMACIONES DE CANTIDAD. ES EN ESTA LINEA QUE, TAL Y COMd, LES AVANZABA AL PRINCIPIO, UNA COMISIÓN DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E INTERIOR ESTA ESTUDIANDO.LA REFORMA INTEGRAL DE LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL QUE INCLUIRÁ, COMO UNA DE SUS PRINCIPALES NOVEDADES, LA CREACIÓN DE LA JUSTICIA DE PAZ EN ÁREAS URBANAS. 2. OBJETIVOS DE LA JUSTICIA DE PAZ SI ENTRAMOS MAS EN EL DETALLE DE LOS CONFLICTOS QUE PRETENDE RESOLVER ESTA JUSTICIA DE PAZ DE MANERA INMEDIATA, DEBO REFERIRME A AQUELLOS QUE CONTEMPLA LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA TALES COMO: LOS PROBLEMAS VECINALES,1 DE PROPIEDAD HORIZONTAL, DE PEQUEÑA DELINCUENCIA, LOS CAUSADOS POR DESÓRDENES EN LA VÍA PÚBLICA, LOS DAÑOS OCASIONADOS EN ESPACIOS PÚBLICOS Y MOBILIARIO URBANO, Y LAS INFRACCIONES CONTRA LA SALUD PÚBLICA, LA CIRCULACIÓN O EL MEDIO AMBIENTE. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA RESOLUCION DE ESTOS PROBLEMAS SE LLEVARA A CABO A PARTIR DE LOS PRINCIPIOS DE CONCILIACIÓN, DE EQUIDAD, DE ARBITRAJE Y DE RAPIDEZ DE LAS DECISIONES. DE ESTA FORMA SE CONTRIBUIRA, SIN DUDA ALGUNA, A MEJORAR Y MODERNIZAR LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y A CREAR MÁS CONFIANZA EN EL CIUDADANO. POR LO QUE SE REFIERE A LA ARTICULACION DE ESTE SISTEMA DE JUSTICIA DE PAZ SE PROPONE TENER EN CUENTA LOS ASPECTOS SIGUIENTES: ESTATUTO DE LOS JUECES DE PAZ. LOS PLENOS DE LAS CORPORACIONES LOCALES DE LAS CIUDADES PROPONDRÁN A LOS CANDIDATOS PARA SER DESIGNADOS JUECES DE PAZ, LA DESIGNACIÓN LA REALIZARÍA EL ÓRGANO DE GOBIERNO DE CADA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA, QUE ÚNICAMENTE PODRÍA RECHAZAR LAS PERSONAS PROPUESTAS SINO REUNIERAN LAS CONDICIONES EXIGIDAS POR LA LEY, PARA SER NOMBRADOS JUECES DE PAZ. SE PODRÁN NOMBRAR JUECES DE PAZ QUIENES, AÚN NO SIENDO LICENCIADOS EN DERECHO, REÚNAN LOS DEMÁS REQUISITOS ESTABLECIDOS EN LA LEY PARA EL INGRESO EN LA CARRERA JUDICIAL, Y NO ESTÉN INCURSOS EN NINGUNA DE LAS CAUSAS DE INCAPACIDAD NI INCOMPATIBILIDAD PREVISTAS PARA EL DESEMPEÑO DE LAS FUNCIONES JUDICIALES. - DURACIÓN DEL MANDATO. LOS JUECES DE PAZ SE NOMBRARÁN POR UN PERIODO DE 5-6 AÑOS, CON EL FIN QUE EL MANDATO NO COINCIDA CON LA DURACIÓN DE LOS PLENOS MUNICIPALES. RETRIBUCIÓN. LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL, EN SUS ARTÍCULOS 103 Y 104, DISPONE QUE LOS JUECES DE PAZ ESTARÁN RETRIBUIDOS POR EL SISTEMA EN LA CUANTÍA QUE LEGALMENTE CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA SE ESTABLEZCA. LOS PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO CONTENDRÁN UNA CONSIGNACIÓN ANUAL PARA LOS JUECES DE PAZ. EL CARÁCTER RETRIBUTIVO DEL CARGO DE JUEZ DE PAZ DEBE MANTENERSE Y PUEDE ESTUDIARSE LA POSIBILIDAD DE QUE SEA SUFRAFÁDO POR EL AYUNTAMIENTO RESPECTIVO, SIN PERJUICIO DE LAS FÓRMULAS DE COLABORACIÓN QUE PUEDAN ARTICULARSE ENTRE EL ESTADO, LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y LOS MUNICIPIOS. DEMARCACIÓN: SE PROPONE QUE LOS DISTRITOS SEAN LA DEMARCACION TERRITORIAL PARA ESTOS JUZGADOS DE PAZ CON EL FIN DE GARANTIZAR, COMO DECIA ANTERIORMENTE, LA PROXIMIDAD DE LA JUSTICIA AL CIUDADANO. 3. COMPETENCIA Y CRITERIOS DE ACTUACIÓN. LA PROPUESTA DE JUSTICIA DE PAZ DE LA CARTA MUNICIPAL CONTEMPLA MANTENER LA ACTUAL COMPETENCIA CIVIL, PENAL Y LABORAL DE LOS JUECES DE PAZ Y QUE ESTA SE AMPLIE A DIVERSAS MATERIAS DEL DERECHO DE FAMILIA TALES COMO LA TUTELA, LA FILIACIÓN, LAS ÓRDENES DE CUSTODIA Y EL MANTENIMIENTO Y PROTECCIÓN DE MENORES. POR LO QUE SE REFIERE A LAS MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO CIVIL, SE PROPONE ATRIBUIR A DICHOS JUECES EL ENJUICIAMIENTO DE CONFLICTOS CUYO INTERÉS NO EXCEDA DETERMINADA CUANTÍA Y ALGUNOS JUICIOS SOBRE LA PROPIEDAD HORIZONTAL. EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO PENAL, SE PROPONE LA ATRIBUCIÓN DEL ENJUICIAMIENTO DE TODAS LAS FALTAS COMETIDAS EN SU DEMARCACIÓN Y LA POSIBLE INSTRUCCIÓN DE LOS DELITOS MENORES. CONGRES.IQP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA Y, FINALMENTE, EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO ADMINISTRATIVO, SE CONTEMPLAN AQUELLAS RELACIONADAS CON LA RECLAMACIÓN DE IMPUESTOS MUNICIPALES, LAS LICENCIAS DE OBRAS MENORES Y LA APERTURA DE DETERMINADOS ESTABLECIMIENTOS. POR OTRO LADO, SE ESTA ESTUDIANDO LA POSIBILIDAD DE ATRIBUIR A LOS JUECES DE PAZ DE LOS DISTRITOS DE LAS CIUDADES LA FUNCIÓN DE TRIBUNAL CORRECCIONAL EN MATERIA DE INFRACCIONES DE TRÁFICO Y SEGURIDAD VIAL. DE ESTA FORMA LA ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL PODRA DENUNCIAR LAS POSIBLES INFRACCIONES Y LOS JUECES DE PAZ PODRAN IMPONER Y EJECUTAR LAS CORRESPONDIENTES SANCIONES ADMINISTRATIVAS. MUCHAS GRACIAS, [N.B. De cara al col.loqui posterior, en annex 2 s'adjunta un Ilistat de les matèries que sobre responsabilitat civil podrien conèixer els jutges de pau.] {1) (,-Lk 51\,\7\ - 4 Cuí/iii, .0„ 1 m - (VV\ (7,1 CONGRES.IQP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4329 Title A name given to the resource Conferència dins el III Congrés de Responsabilitat Civil. “Proyecto de justicia de paz en la carta municipal de Barcelona: competencia, organización y funcionamiento de la justicia municipal” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Es pretenen resoldre de manera immediata problemes com: conflictes veinals, propietat horitzontal, petita delinqüència, desordres en la via pública, danys en mobiliari urbà, infraccions contra la salut pública, circulació, medi ambient, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Drets civils Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències