67 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1590/0000000753.pdf 8ba82cfc4c25059d68c6db892d46d059 PDF Text Text ������ Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La cultura política que volem ha de ser més oberta, més creativa, més plural i amb més ambició real, no verbal Source A related resource from which the described resource is derived Presència Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Riera, Miquel Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Acció política Govern Planificació Model social Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1591/0000000754.pdf fd73ab09d2bf8ff7c0cb91cb02677fe0 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Generalitat és i exercirà com Estat Source A related resource from which the described resource is derived Dossier Econòmic Description An account of the resource Suplement Actual Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Garcia, Fran Roy, Joan Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Finançament Estat Competències Govern Acció política Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2676/Final_X_Congres_Psc.pdf abde2f0755a06ec589259fc9d31a1e86 PDF Text Text Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X Congrés PSC 25 de juliol de 2004 Poques vegades una persona te la fortuna de presidir a l’hora un país que estima i un partit que va ajudar a néixer. Un país estimat i un partit tan ben parit com aquest No sé com agrair-vos-ho. En castellà en aquests casos es diu: “no tengo palabras”, però en català és més propi dir: tinc algunes coses a dir-vos. (No moltes) En primer lloc per saludar la presència de Manolo Chaves, el president del nostre partit espanyol, es a dir, el partit federal. Tot i ser un partit legalment com els altres, com Esquerra Republicana, el PNB, el Psoe o el PP, participem en els òrgans federals del Psoe. Somos un poco raros. Tan raros como Catalunya – y el Psoe tan raro como España. Y el que no lo quiera entender que se lo haga mirar, como decimos aquí. Manolo, te acordaràs de un viaje que hicimos hace poco más de 4 años, poco antes del 35 Congreso, entre Barcelona y Zaragoza, considerando como culminar aquel período difícil que tu conduciste de mano maestra tras la derrota de Marzo. El socialismo catalán hizo entonces una apuesta decidida por el cambio y por Zapatero. Y acertamos. Aquí hemos ganado la confianza del pueblo en todas las elecciones, como en Andalucía. De hecho aquí hemos quedado primeros ininterrumpidamente desde 1995 en todas las elecciones: locales, autonómicas, generales y europeas. Desde hace 9 años. Nos toca pues a andaluces y catalanes, sin falsa modestia, ayudar a nuestros amigos y compañeros de la España plural a conseguir victorias. El nostre secret te tres claus: treballar, (molt), respectar el passat i innovar constantment. Estimar Catalunya i perseguir la justícia social. autor PMM 1 �En quant a treballar, treballar amb ordre, amb precisió i sense parar, sense dormir si cal, aquest Partit del qual m’heu anomenat novament President, té un secret cada cop més conegut, una fórmula màgica que té nom i cognoms. No hi ha cap polític al Sud dels Pirineus, cap, amb el cap tan ben ordenat: es diu José Montilla. La seva tossuderia en el rigor en cada moment del present m’ha donat alguns disgustos, tants com la meva tossuderia en la projecció del futur els ha donat a ell. Però ah! Quan el rigor i la projecció se sumen, el present i el futur es troben. De debò, ha estat i seguirà essent un plaer treballar amb el Pepe i amb tots vosaltres El quartet que formem amb la nova Vice-presidenta Manuela de Madre i el nou Vice-secretari Miquel Iceta és imbatible. L’equip ampliat amb Toni Castells i Ernest Maragall, i amb Narcís Serra i Quim Nadal, i sempre que ha pogut amb l’alcalde Clos, ens ha permès, ho confesso, travessar amb èxit un dels períodes més apassionants de la història política recent, però també un dels dramàtics. Oi que em deixareu convocar-los informalment sempre que calgui? Sense la negociació del Pacte Tripartit que van fer el Pepe i l’Ernest ara no fórem aquí, vull dir que no hauríem aconseguit, ni nosaltres ni Catalunya, la perspectiva esplèndida que s’ens obre al davant. I que per cert la gent ha captat amb una majoria aclaparadora. Narcís Serra ja fa temps que tracta de que el deixem treballar tranquil en la creació del think tank més important d’Espanya i Iberoamèrica en política internacional i economia internacional. Ja el deixarem. Però la persona més decisiva, desprès de Felipe González, en la reforma de l’exèrcit, la integració en els esquemes de defensa europeus i occidentals, i finalment en la conducció del govern socialista espanyol, no podia no estar present en la fase de llançament del govern català i d’orientació de l’estratègia dels socialistes catalans. La defenestració de NS del govern, exigida pel PP i per Ciu l’estiu del 1995, és un dels moments més negres de la governació espanyola recent i un dels més difícils en la marxa del nostre partit. autor PMM 2 �La dialèctica que aleshores es va consagrar – val a dir, que Espanya només es pot governar, llevat de períodes extraordinaris de majories absolutes, amb un aliança entre un gran partit espanyol i els nacionalismes perifèrics – és funesta. Porta a la deriva cap el pacte entre dues parts que es malfien profundament l’una de l’altre i que per tant, si be poden expressar els interessos en joc, son incapaces de dibuixar el futur de l’Espanya plural a la que es referia JLRZ quan en el 35 Congrés deia: “Tenemos que reafirmar el proyecto de la España constitucional, el proyecto de un estado plural y común, de un proyecto que garantiza la identidad de todos, la de cada región, de cada nacionalidad, de cada nación. Un proyecto que ha de tener una vertebración inequívocamente federal, generosa y amplia”. Aquest Zapatero és el nostre Zapatero. Aquest Zapatero i el que parla de llibertat com al màxim valor, de la fidelitat a la gent del poble, del compromís amb els valors, de la transparència i la correspondència entre paraules i actes, d’una política internacional basada en la justícia i no en la força, actituds que l’han dut a retirar les tropes d’Iraq com havia promès, a capgirar l’escena internacional i a donar un tomb espectacular a la política espanyola, tant interior com exterior. Amics i amigues, Catalunya té al davant una oportunitat que no se’ns ha donat sovint: la de viure un present i projectar un esdevenidor a l’alçada dels somnis dels nostres avis i de les aspiracions dels nostres nets. Només ens reca que els nostres companys desapareguts, que els nostres pares, aquells que ens han deixat, no puguin veure la realització, difícil però possible, de les seves esperances. Sabem que els nacionalismes, espanyol o català, no estan en condicions de conduir aquesta fase històrica. No ens enganyem sobre la diversa entitat d’aquests nacionalismes: uns, com el català o el basc, es reconeixen com a tals sincerament; els altres, com l’espanyol, s’ignoren, perquè no tenen necessitat de dir-se nacionalistes, més ben dit, deriven la seva força de que no els cal denominar-se així. Per tant no exigim a cap nacionalista que deixi de considerar-se nacionalista per a acompanyar-nos en el nostre viatge cap a l’Espanya tranquil·lament plural. Simplement els diem que el nostre projecte és federal, els diem quin és l’horitzó final del trajecte. autor PMM 3 �I els diem que si no és per arreglar els barris, integrar be la immigració, donar seguretat al poble en el dia a dia, i millorar de debò l’educació i la salut, i si no entenen que la natura, avui, no està garantida en la seva integritat sense determinats comportaments de la humanitat, no podrem anar junts. Aquest Congrés ha posat les bases per a avançar durant quatre anys en aquesta direcció. A reveure doncs. Ara a descansar i demà a pencar des d’una posició més alta, més sòlida, més a prop del cel que volem tocar amb les mans. Fins demà! PM autor PMM 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X Congrés PSC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Congressos i conferències Catalunya Socialisme Acció política Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/175/20040805.pdf 0438d1152d67472a7f222147a7d45cd1 PDF Text Text Catalunya en el contexto político español (castellà) Escola d'Estiu de l'Escorial | 5/8/2004 Soplan en los pueblos de España vientos de cambio. Se acabó el "no mojarse", el wait and see, el "se mira pero no se toca" de la Catalunya de la era Pujol con respecto a España. Esa actitud contribuyó al tránsito de la dictadura a la democracia, y de la uniformidad a la variedad, pero tocó techo hace ya unos años. Todos sabemos en Catalunya que la desaparición de fronteras con Europa, concretamente con Francia, significa también que no hay frontera imaginable con Castilla y no digamos con Aragón. Los independentistas también lo saben. La desaparición de las fronteras estatales en Europa significa también que Lisboa sufre tanto o más que Barcelona la deslocalización de empresas y profesionales hacia Madrid, mientras que la Euroregión Oporto - Vigo sube como la espuma. Catalunya no "pasa" de lo que sucede en otros territorios de la España plural. Entre otras cosas porque es contribuyente neta a la fiscalidad del estado. Porque el pasado nos ha unido, unas veces dramáticamente y otras dramática y gozosamente a la vez. Ejemplo de lo primero, el franquismo; de lo segundo, la llegada de los andaluces, murcianos, extremeños, gallegos, que empezó en los años 20 del siglo pasado y no terminó hasta los 70. No pasamos. Deseamos que cambie la singladura del proyecto vasco de modificación de la relación con el Estado, tras las elecciones de Abril en Euskadi. Frontera con Castilla no habrá tampoco. Pero la del Bidasoa perderá sentido en gran medida. Eso sí. Y su Euro región vasca será imparable. Hay euro regiones entre Alemania y Holanda, entre Alemania, Francia y Suiza (la "Regio"), entre Nord Pas de Calais, el sur de Bélgica y el South East inglés, entre Copenhaguen y Malmoe, unidas por un puente sobre el mar, la hay en ciernes entre Catalunya, Aragón, Languedoc Roussillon, Midi Pyrenées y eventualmente Aragón y Comunidad Valenciana, y la hay entre el Norte de Portugal y Galicia. ¿Cómo no va haber una euro región vasca a los dos lados de la frontera? Hay incluso construcciones monográficas que unen a dos euroregiones. Como es la Comunidad de Trabajo de los Pirineos, 1 �desde el Cantábrico al Mediterráneo, Comunidad que se va a reunir en Septiembre en Barcelona. Catalunya ostenta ahora la presidencia de la Comunidad. Está en marcha en ese ámbito y se va a discutir dentro de un mes un plan estratégico del Pirineo, que los aragoneses han impulsado con vehemencia, insistiendo en un túnel ferroviario de baja cota para aliviar el alud de camiones que infestan los puertos pirenaicos. Estoy totalmente de acuerdo en ese intento de europeizar o "alpinizar" el Pirineo. ¿Saben Vds. qué regiones europeas crecen más deprisa, descontando el factor nacional de crecimiento? Las fronterizas, porque allí dónde hubo barrera, al quitarla, acuden las aguas a fecundar lo que en realidad es un cauce. Europa "nos tiene" tanto como "la tenemos". Como es una construcción de los Estados, les pertenece - "la tienen" los estados. Sobre todo tras la modificación constitucional del período derechista y estatista que hemos vivido. Antes, hoy todavía, el Tratado vigente decía que Europa era una unión de pueblos dónde todo debía hacerse tan cerca de los ciudadanos como fuera posible. Ahora la nueva Constitución se limita a enunciar el principio de subsidiariedad sin más detalle. Pero si los estados "mandan" en Europa, las autonomías, en la medida que también son estados, "también mandan". Estaría soñando despierto el país o el gobierno que no entendiera que se está creando un imaginario colectivo europeo muy poderoso a medio plazo. La desaparición de las aduanas y las fronteras cambiará mentalidades, el nacimiento del Euro lo mismo, la "Champions" o liga europea de campeones también. Pero volvamos a lo nuestro. Volvamos a cómo se organiza nuestra diversidad interior, cosa que por cierto se hace más sencilla a medida que Europa deslegitima la correspondencia biunívoca entre estado y nación, entre "vivencia en" y "pertenencia a" un territorio dado. He mencionado Euskadi. Consideremos ahora, siempre con el respeto debido por parte de un observador apasionado, implicado, pero observador al cabo, el caso de Andalucía. Andalucía tiene razones para postular un tratamiento diferenciado entre las Comunidades autónomas, puesto que posee, si no lengua propia, sí una cultura robusta y singular, y porque entró en la autonomía por la vía rápida del art. 151 de la Constitución. No tendría las mismas razones en cambio, a no ser a través de un 2 �cambo constitucional importante, para postularse como nacionalidad, puesto que la Constitución del 78 las limitaba implícitamente a las autonomías que "en el pasado", por no mencionar a la 2ª República, hubieran plebiscitado su Estatuto, es decir, Catalunya, Euskadi y Galicia. Sin embargo si del último de los Estatutos republicanos (el gallego, 1939) a la Constitución, van 39 años, de la Constitución hasta hoy han pasado 25. No hay porque pensar que "el pasado" se terminó en 1978: sigue creciendo, sigue "pasando". Eso, ese registro de "lo que va pasando", es precisamente lo que los cambios constitucionales verifican, deben verificar. Es cierto además que la Constitución fue un pacto de transición de dictadura y centralismo a democracia y autonomía. Y ese pacto lo hicieron algunos valerosos representantes de una dictadura decadente para certificar su defunción, y los aún más meritorios representantes de la democracia clandestina para adaptar su sueño a la estricta (y apasionante) posibilidad que se abría. Me cuento entre los que entendieron y votaron la Constitución en tanto que reconocía, entre otras cosas, la nacionalidad catalana: no había que ser muy astuto para leer la carta magna en esos términos. Pero es cierto que otros la votaron entendiendo que no se trataba de un mero regreso al pasado. Entendiendo que algo nuevo se había creado, hijo de lo antiguo y de lo reciente. Para mí no hay duda de que la Constitución consagraba a las tres nacionalidades históricas como tales nacionalidades, y no a ninguna otra, pero otros, no creo que el Tribunal Constitucional, pero sí ciudadanos como Vds. y como yo, pudieron entenderlo de otro modo. Y otros más incluso no la votaron y ahora la defienden con las uñas. Porque lo que entonces les parecía excesivo ahora les resulta un inevitable mal menor . "Mal", seguro, y "menor", sólo bajo condición de que no se la toque nunca ni una coma* Pasaría como en las Leyes Fundamentales del franquismo (el Fuero de los Españoles, el Fuero del Trabajo...), que eran inmodificables. Condición ésta imposible, claro está. Pero que hay que anotar. Si no por otra razón por ser un reciente Presidente del Gobierno su mayor defensor. Entiendo pues que la Constitución se puede cambiar no solo para devolvernos la innegable promesa inicial a los que procedemos de una tradición democrática y republicana, y en mi caso catalanista, sino también para cohonestarla con las de otros que comparten los dos primeras tradiciones pero no la tercera, y otros que no comparten ninguna, entre otras razones porque su juventud y 3 �nuestra falta de empeño didáctico les ha privado de momento de referencias históricas. Dejemos ya la historia y vengamos al presente. Están pasando cosas importantes en el camino que va de la letra y del pasado a la realidad y al futuro. No es solo que los andaluces se metieran ya desde buen principio en la vía prevista para las nacionalidades en el momento de acceder a la autonomía, la del artículo 151, obteniendo por ejemplo el derecho de su presidente a disolver la cámara y convocar elecciones, como ocurre también en las nacionalidades históricas. Es que además, como he dicho, su singularidad cultural es innegable. Hace unos días, almorzando en el Empordà con Carrillo y Herrero de Miñón, les proponía la siguiente cuestión. Catalunya obtuvo su Estatuto en 1932, Euskadi en el 36 y Galicia en el 39. ¿Qué hubiera ocurrido si el proceso político de entonces hubiera proseguido, sin guerra civil? ¿Hubiera Andalucía pedido y obtenido su Estatuto? ¿Quién puede saberlo, quién puede descartarlo? Alguien podría objetar: es que precisamente la guerra civil demuestra que aquel camino no era sostenible. Pero, como Vds. comprenderán, eso sería tanto como resolver de mala manera lo que la Constitución tiene de ambigüedad calculada. Sería resolverla con un carpetazo al pasado que no haría justicia a las concesiones que los artífices de la transición se hicieron entre ellos. Mejor dicho, sería vulnerar aquel acuerdo. Lo que tenemos que hacer ahora es mejorarlo poniéndolo al día. ¿Quién dijo que las Constituciones como más breves y más confusas mejor? Los británicos no tienen Constitución y no les va mal. Han montado no ya un sistema asimétrico sino varios sistemas de autonomía. Uno para Escocia, uno para Gales y otro, complicadísimo y de momento eficaz, para Irlanda del Norte, que tenía un conflicto vivo más antiguo y tan virulento como el vasco. Hasta tiene equipos de fútbol internacionales para cada uno de sus territorios, incluyendo por supuesto Inglaterra. Lo malo, dije una vez, es que aquí no tenemos nombre para lo que en Catalunya llamamos "el resto de España" algunos y llaman otros "el resto del Estado" (como por ejemplo los meteorólogos de la TV catalana: un amigo me decía "llueve en todo el estado, ¿equivale a decir que llueve en la Generalitat"?). Volvamos a España. Aquí el traje a medida que estamos haciendo va a depender crucialmente de lo que haga o diga Andalucía. Andalucía 4 �está ante una disyuntiva: o busca y obtiene un reconocimiento de su singularidad o se conforma con una actitud de rechazo a toda singularidad y se postula como garante de una cohesión basada en la negación de pretendidos privilegios. Lo segundo sería un error dramático. Se trata más bien de diseñar las reglas del juego excluyendo todo privilegio, no de borrar las distinciones realmente existentes para que quede claro que no hay privilegios. Eso sería tanto como echar el niño con el agua del baño, como dicen los anglosajones. Muerto el perro muerta la rabia, decimos aquí. Yo he sido el primero en defender la singularidad foral y fiscal vasca, en descartar el concierto para Catalunya por innecesario, mimético y falto de base histórica, y en señalar que sin embargo Catalunya difícilmente aceptará contribuir fiscalmente al pago de los servicios públicos de comunidades con renta per capita superior a la media española - cosa que está ocurriendo: sólo cuatro comunidades son hoy por hoy contribuyentes en términos netos, Madrid (con un "efecto sedes" incorporado que habría que descontar), Catalunya, Baleares y Navarra, ésta última en muy menor medida. He hablado de fijar las reglas. Andaluces y catalanes nos hemos puesto de acuerdo en pagar por renta y recibir por población. Ésta es una regla clara, que la gente entiende, cuestión ésta de la "comprensión pública" absolutamente crucial. Hay que abandonar los tecnicismos en la explicación del sistema fiscal y financiero del Estado de las Autonomías. Todo el mundo comprende que es justo que los que tienen más porcentaje de renta que de población, los que tienen más y son menos, ayuden a los que tienen menos y son más. También porque, seamos claros, con ello se ponen puertas al campo de los excesos de generosidad que siempre acaban en resentimientos cruzados. Y porque así las economías y las rentas per capita convergen y los mercados se ensanchan. Que es lo que hoy está ocurriendo - aunque no sabemos en qué medida. (Una sentencia del tribunal federal alemán permite a los länder ricos limitar, si sus necesidades lo exigen, sus contribuciones a los menos ricos. Téngase en cuenta que esos länder occidentales nos han estado pagando un billón de Pts al año a los españoles - un 1% de nuestra renta nacional - a través de los fondos de cohesión. Y que el coste de la ayuda a los länder orientales es ¡cinco veces mayor!). Y añado aún más a lo dicho antes: andaluces y catalanes nos entendemos porque muchos andaluces han hecho Catalunya con sus manos y su ingenio. Por tanto, nos conviene a unos y otros entendernos, pero sobre todo lo que ocurre es que lo queremos y que 5 �es fácil entenderse. Más por querer y poder, pues, que por convenir. Déjenme ahora, de paso, hablar en tanto que Presidente de los socialistas de Catalunya. Llevamos sacando más votos que nadie desde 1995 en todas las elecciones - digo en todas, incluidas las dos ultimas autonómicas. En las europeas, las generales y las municipales. Lo mismo que el PSOE en España entre 1982 y 1993. O más. En las municipales del 95, los socialistas, en toda España, solo ganamos en cuatro capitales de provincia : La Coruña, Barcelona, Lleida y Girona, Y luego en Donosti. Pero dejemos las matemáticas y los resultados electorales. Vamos a la filosofía, a la filosofía política, que es lo esencial. Lo esencial son tres cosas. La primera es la Constitución y los estatutos y su dibujo de la España plural. La segunda es el Senado. La tercera, Europa. Voy a referirme con cierta extensión a la primera cuestión, que es la que centra la temática de la conferencia, y brevemente a las otras dos, por bien que son imprescindibles para completar la primera. Tiempo habrá para hablar de ellas. Cualquier niño sabe en Catalunya y en Euskadi, y muchos en Galicia saben que esas regiones no son exactamente regiones sino nacionalidades. La Constitución española también lo sabe. Aunque, como he dicho, no lo precisa explícitamente, porque las autonomías hay quien no lo recuerda - no existían cuando se hizo la Constitución. Se hizo para que existieran, pero no existían. El golpe de Estado del 81 alteró los ánimos y forzó, aun fracasando, algunos pasos atrás: la Loapa, que acabó estrellándose en el Constitucional, y la reforma del Reglamento del Congreso. De todos modos ese reglamento, que los socialistas catalanes no votamos, no cambia la situación anterior, según postulan juristas eminentes. Pero no nos vamos a precipitar en hacer uso de ello, porque de todos modos no tendría efectos hasta las elecciones del 2008. Los Estatutos introdujeron cierta confusión, sin duda. Ciertas regiones, en sus estatutos, se auto definieron "nacionalidades" - y las cosas se complicaron. Quizás se entiende que la Comunidad Valenciana y Aragón son nacionalidades en tanto que antiguos miembros de la Corona de Aragón. Habrá que ver como se restablece ese espíritu en la nueva letra que quiere escribirse ahora. Nombrar las autonomías en la Constitución es obligado - lo era ya probablemente hace quince años. Pero no denominarlas con precisión (nacionalidades, regiones, archipiélagos quizás) sería decepcionante. 6 �Catalunya no es fácil que viese con buenos ojos una Constitución que no la denominara a más de nombrarla, sobre todo porque aquí siempre entendimos que en 1978 se nos denominaba nacionalidad sin nombrarnos. Si ahora se nos nombra sin denominarnos habríamos perdido más ganado. Y ya se sabe que los catalanes en cuestión de ganancias somos muy mirados. Es un tema que nos importa mucho. Como en general ocurre en todo el mundo. La gente cuenta, suma y resta. Y decide. Creo que el presidente del Consejo de Estado cuando sugirió en el 25 aniversario de la Constitución que los Estatutos de Catalunya, Galicia y Euskadi (y Navarra, añade) fuesen aprobados con los quórums de la Carta Magna, estaba reparando en la necesidad de poner las cosas en su sitio, y sugirió para ello un camino entre los varios posibles. Pero quizás baste, como él mismo sugiere, incluir en la Constitución reformada la especificidad de esos territorios para evitar a sus Estatutos el tener que someterse a quórums exorbitantes. En todo caso, el profesor Rubio Llorente puso el dedo en la llaga. Y de paso abrió los ojos de muchos a la necesidad de actuar en este cuatrienio con la vista puesta en un segundo período largo de estabilidad constitucional en el sentido fuerte de la palabra (no en el de no tocar ni una coma de la Constitución en 25 años, eso no lo hace ningún país: España lo ha hecho hasta hoy porque tenía razones serias para ello, la de un pasado tormentoso como ninguno). La secuencia temporal de la reforma estatutaria en Catalunya y la Constitución plantea algunos problemas. Pero no problemas insolubles. Es mucho pedirle al Parlamento catalán y a los ciudadanos que tendrán que decidir si refrendan el Estatuto reformado, que renuncien a decir nada que obligue a una reforma de la Constitución, tras cuatro años de elaboración del Estatuto en el Parlamento catalán y a las puertas de una reforma constitucional que tiene entre sus cuatro puntos precisamente el de la denominación de las autonomías. El problema de la secuencia temporal tiene dos salidas. La primera y más práctica es la sugerida por un ex presidente del Tribunal Constitucional: las transitorias del Estatuto, que convertirían en interinos determinados cambios que pudiesen ser vistos como poco compatibles con la Constitución actual hasta tanto la reforma constitucional proveyese lo que tenga que proveer. La segunda es que iniciativa para la reforma constitucional la tienen también indirectamente los Parlamentos autonómicos. Termino. Los socialistas catalanes no es fácil que aplaudan una Constitución que no denomine correctamente las autonomías o que 7 �no convierta el senado en la cámara en que esas autonomías se reúnen. Lo mismo ocurriría si no se previera la citada representación europea de España en materias transferidas. Pero tengo la convicción de que esos requisitos serán ampliamente compartidos. No sin debate, por supuesto. Hay una gran confusión todavía sobre estas cuestiones. Mientras no exista ese senado o no se comprometa su efectiva existencia, tampoco será fácil que renunciemos a ninguna d las opciones abiertas para defender todos esos puntos. Entramos en un periodo decisivo. Todas las precauciones son pocas. Pero quiero que se sepa que esas precauciones no obstan para que acudamos a la cita estatutaria y constitucional con entusiasmo y confianza. La España que no pudo ser, puede ser. Será. El socialismo catalán ha contribuido sin regatear esfuerzo a hacer llegar el barco de España hasta aquí. Y no piensa cejar hasta conseguir el objetivo de una España plural, reconciliada con su diversidad, y en condiciones subjetivas de afrontar la reforma de la sociedad y de la economía que harán de este país un adelantado de Europa, cosa que la derecha no ha conseguido. No estoy hablando de la macroeconomía, estoy hablando de la calidad de vida, de la educación, de la seguridad en los barrios y de la salud. De la transparencia y de la ética política. De la capacidad de integrar a los inmigrantes sin perjuicio para los residentes. Del mapa de la España en red. Eso es lo que crea patriotismo y lo demás es sentimentalismo barato. A ver si llega el día en que debamos hablar menos de patriotismo y de la patria y más de lo que hace que los ciudadanos se sientan a gusto en ella. Quizás soy un ingenuo. Quizás toda esta pretensión de que España se sienta plural y Catalunya libre, es decir, formando libremente parte de ella, sea una ilusión vana y haya que volver al agnosticismo catalán de los pasados 25 años, al "se mira i no se toca" y a la simple cortesía entre gentes bien educadas. Pasqual Maragall 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1657 Title A name given to the resource Catalunya en el contexto político español Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola d'Estiu de l'Escorial Subject The topic of the resource Autonomia Espanya plural Estatuts Territoris Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-08-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/872/0000001563.pdf 70513474d6b4aa22c366126e3dd7eb4d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 08/08/2004 (5499579) - Noticias EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 17 EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 19 CONFERENCIA DEL PRESIDENTE DE LA GENERALITAT CATALANA EN EL ESCORIAL El pasado jueves, el presidente de la Generalitat de Cataluña pronunció en la escuela de verano de El Escorial la conferencia Catalunya en el contexto político español, que ha suscitado una amplia polémica. Las críticas han venido no sólo desde las filas de la oposición, sino desde el propio partido socialista y, más discretas, desde el Gobierno. El presidente andaluz, Manuel Chaves, en conferencia de prensa, señaló el pasado viernes que el reconocimiento de los hechos diferenciales "no debe ser excusa para la discriminación o el privilegio de unas comunidades frente a otras". Por el interés que ha suscitado la conferencia del presidente catalán, publicamos una versión reducida de su intervención en El Escorial. Soplan en los pueblos de España vientos de cambio PASQUAL MARAGALL Se acabó el "no mojarse", el wait and see, el "se mira pero no se toca" de la Catalunya de la era Pujol con respecto a España. Esa actitud contribuyó al tránsito de la dictadura a la democracia, y de la uniformidad a la variedad, pero tocó techo hace ya unos años. Todos sabemos en Catalunya que la desaparición de fronteras con Europa, concretamente con Francia, significa también que no hay frontera imaginable con Castilla y no digamos con Aragón. Los independentistas también lo saben. La desaparición de las fronteras estatales en Europa significa también que Lisboa sufre tanto o más que Barcelona la deslocalización de empresas y profesionales hacia Madrid, mientras que la Euro región Oporto-Vigo sube como la espuma. Catalunya no "pasa" de lo que sucede en otros territorios de la España plural. Deseamos que cambie la singladura del proyecto vasco de modificación de la relación con el Estado, tras las elecciones de abril en Euskadi. Frontera con Castilla no habrá tampoco. Pero la del Bidasoa perderá sentido en gran medida. Eso sí. Y su Euro región vasca será imparable. Hay euro regiones entre Alemania y Holanda, entre Alemania, Francia y Suiza (la "Regio"), entre Nord Pas de Calais, el sur de Bélgica y el South East inglés, entre Copenhague y Malmoe, unidas por un puente sobre el mar, la hay en ciernes entre Catalunya, Aragón, Languedoc Roussillon, Midi Pyrenées y eventualmente Aragón y Comunidad Valenciana, y la hay entre el Norte de Portugal y Galicia. ¿Cómo no va a haber una euro región vasca a los dos lados de la frontera? ¿Saben Vds. qué regiones europeas crecen más deprisa, descontando el factor nacional de crecimiento? Las fronterizas, porque allí donde hubo barrera, al quitarla, acuden las aguas a fecundar lo que en realidad es un cauce. Pero volvamos a lo nuestro. Volvamos a cómo se organiza nuestra diversidad interior, cosa que por cierto se hace más sencilla a medida que Europa deslegitima la correspondencia biunívoca entre Estado y Nación, entre "vivencia en" y "pertenencia a" un territorio dado. He mencionado Euskadi. Consideremos ahora, siempre con el respeto debido por parte de un observador apasionado, implicado, pero observador al cabo, el caso de Andalucía. Andalucía tiene razones para postular un tratamiento diferenciado entre las Comunidades autónomas, puesto que posee, si no lengua propia, sí una cultura robusta y singular, y porque entró en la autonomía por la vía rápida del art. 151 de la Constitución. No tendría las mismas razones en cambio, a no ser a través de un cambio constitucional importante, para postularse como nacionalidad, puesto que la 103 �Articles de Pasqual Maragall a Constitución del 78 las limitaba implícitamente a las autonomías que "en el pasado", por no mencionar a la 2ª República, hubieran plebiscitado su Estatuto, es decir, Catalunya, Euskadi y Galicia. Sin embargo, si del último de los Estatutos republicanos (el gallego, 1939) a la Constitución van 39 años, de la Constitución hasta hoy han pasado 25. No hay por qué pensar que "el pasado" se terminó en 1978: sigue creciendo, sigue "pasando". Eso, ese registro de "lo que va pasando", es precisamente lo que los cambios constitucionales verifican, deben verificar. Me cuento entre los que entendieron y votaron la Constitución en tanto que reconocía, entre otras cosas, la nacionalidad catalana: no había que ser muy astuto para leer la Carta Magna en esos términos. Para mí no hay duda de que la Constitución consagraba a las tres nacionalidades históricas como tales nacionalidades, y no a ninguna otra, pero otros, no creo que el Tribunal Constitucional, pero sí ciudadanos como Vds. y como yo, pudieron entenderlo de otro modo. Dejemos ya la historia y volvamos al presente. No es sólo que los andaluces se metieran ya desde buen principio en la vía prevista para las nacionalidades en el momento de acceder a la autonomía, la del artículo 151. Es que además, como he dicho, su singularidad cultural es innegable. Catalunya obtuvo su Estatuto en 1932, Euskadi en el 36 y Galicia en el 39. ¿Qué hubiera ocurrido si el proceso político de entonces hubiera proseguido, sin guerra civil? ¿Hubiera Andalucía pedido y obtenido su Estatuto? ¿Quién puede saberlo, quién puede descartarlo? Alguien podría objetar: es que precisamente la guerra civil demuestra que aquel camino no era sostenible. Pero, como Vds. comprenderán, eso sería tanto como resolver de mala manera lo que la Constitución tiene de ambigüedad calculada. Sería resolverla con un carpetazo al pasado que no haría justicia a las concesiones que los artífices de la transición se hicieron entre ellos. Mejor dicho, sería vulnerar aquel acuerdo. Lo que tenemos que hacer ahora es mejorarlo poniéndolo al día. ¿Quién dijo que las Constituciones cuánto más breves y más confusas mejor? Los británicos no tienen Constitución y no les va mal. Han montado no ya un sistema asimétrico sino varios sistemas de autonomía. Uno para Escocia, uno para Gales y otro, complicadísimo y de momento eficaz, para Irlanda del Norte, que tenía un conflicto vivo más antiguo y tan virulento como el vasco. Hasta tiene equipos de fútbol internacionales para cada uno de sus territorios, incluyendo por supuesto Inglaterra. Volvamos a España. Aquí el traje a medida que estamos haciendo va a depender crucialmente de lo que haga o diga Andalucía. Andalucía está ante una disyuntiva: o busca y obtiene un reconocimiento de su singularidad o se conforma con una actitud de rechazo a toda singularidad y se postula como garante de una cohesión basada en la negación de pretendidos privilegios. Lo segundo sería un error dramático. Se trata más bien de diseñar las reglas del juego excluyendo todo privilegio, no de borrar las distinciones realmente existentes para que quede claro que no hay privilegios. Eso sería tanto como echar el niño con el agua del baño, como dicen los anglosajones. Muerto el perro muerta la rabia, decimos aquí. Yo he sido el primero en defender la singularidad foral y fiscal vasca, en descartar el concierto para Catalunya por innecesario, mimético y falto de base histórica, y en 104 �Articles de Pasqual Maragall a señalar que sin embargo Catalunya difícilmente aceptará contribuir fiscalmente al pago de los servicios públicos de comunidades con renta per cápita superior a la media española, cosa que está ocurriendo: sólo cuatro comunidades son hoy por hoy contribuyentes en términos netos, Madrid (con un "efecto sedes" incorporado que habría que descontar), Catalunya, Baleares y Navarra, ésta última en muy menor medida. He hablado de fijar las reglas. Andaluces y catalanes nos hemos puesto de acuerdo en pagar por renta y recibir por población. Ésta es una regla clara, que la gente entiende, cuestión ésta de la "comprensión pública" absolutamente crucial. Hay que abandonar los tecnicismos en la explicación del sistema fiscal y financiero del Estado de las Autonomías. Todo el mundo comprende que es justo que los que tienen más porcentaje de renta que de población, los que tienen más y son menos, ayuden a los que tienen menos y son más. También porque, seamos claros, con ello se ponen puertas al campo de los excesos de generosidad que siempre acaban en resentimientos cruzados. Y porque así las economías y las rentas per cápita convergen y los mercados se ensanchan. Que es lo que hoy está ocurriendo. Y añado aún más a lo dicho antes: andaluces y catalanes nos entendemos porque muchos andaluces han hecho Catalunya con sus manos y su ingenio. Por tanto, nos conviene a unos y otros entendernos, pero sobre todo lo que ocurre es que lo queremos y que es fácil entenderse. Más por querer y poder, pues, que por convenir. Lo esencial son tres cosas. La primera es la Constitución y los estatutos y su dibujo de la España plural. La segunda es el Senado. La tercera, Europa. Voy a referirme con cierta extensión a la primera cuestión, que es la que centra la temática de la conferencia, y brevemente a las otras dos, por bien que son imprescindibles para completar la primera. Tiempo habrá para hablar de ellas. Cualquier niño sabe en Catalunya y en Euskadi, y muchos en Galicia saben que esas regiones no son exactamente regiones sino nacionalidades. La Constitución española también lo sabe. Aunque, como he dicho, no lo precisa explícitamente, porque las autonomías -hay quien no lo recuerda- no existían cuando se hizo la Constitución. Se hizo para que existieran, pero no existían. Los Estatutos introdujeron cierta confusión, sin duda. Ciertas regiones, en sus estatutos, se autodefinieron "nacionalidades", y las cosas se complicaron. Quizás se entiende que la Comunidad Valenciana y Aragón son nacionalidades en tanto que antiguos miembros de la Corona de Aragón. Habrá que ver cómo se restablece ese espíritu en la nueva letra que quiere escribirse ahora. Nombrar las autonomías en la Constitución es obligado -lo era ya probablemente hace quince años-. Pero no denominarlas con precisión (nacionalidades, regiones, archipiélagos quizás) sería decepcionante. Catalunya no es fácil que viese con buenos ojos una Constitución que no la denominara a más de nombrarla, sobre todo porque aquí siempre entendimos que en 1978 se nos denominaba nacionalidad sin nombrarnos. Si ahora se nos nombra sin denominarnos habríamos perdido más de lo ganado. Y ya se sabe que los catalanes en cuestión de ganancias somos muy mirados. Es un tema que nos importa mucho. Como en general ocurre en todo el mundo. La gente cuenta, suma y resta. Y decide. Creo que el presidente del Consejo de Estado cuando sugirió en el 25º aniversario de la Constitución que los Estatutos de Catalunya, Galicia y Euskadi (y Navarra, añade) 105 �Articles de Pasqual Maragall a fuesen aprobados con los quórums de la Carta Magna, estaba reparando en la necesidad de poner las cosas en su sitio, y sugirió para ello un camino entre los varios posibles. Pero quizás baste, como él mismo sugiere, incluir en la Constitución reformada la especificidad de esos territorios para evitar a sus Estatutos el tener que someterse a quórums exorbitantes. En todo caso el profesor Rubio Llorente puso el dedo en la llaga. La secuencia temporal de la reforma estatutaria en Catalunya y la Constitución plantea algunos problemas. Pero no problemas insolubles. Existen dos salidas. La primera y más práctica es la sugerida por un ex presidente del Tribunal Constitucional: las transitorias del Estatuto, que convertirían en interinos determinados cambios que pudiesen ser vistos como poco compatibles con la Constitución actual hasta tanto la reforma constitucional proveyese lo que tenga que proveer. La segunda es que iniciativa para la reforma constitucional la tienen también indirectamente los Parlamentos autonómicos. Termino. Los socialistas catalanes no es fácil que aplaudan una Constitución que no denomine correctamente las autonomías o que no convierta el Senado en la cámara en que esas autonomías se reúnen. Lo mismo ocurriría si no se previera la citada representación europea de España en materias transferidas. Pero tengo la convicción de que esos requisitos serán ampliamente compartidos. No sin debate, por supuesto. Hay una gran confusión todavía sobre estas cuestiones. Mientras no exista ese Senado o no se comprometa su efectiva existencia, tampoco será fácil que renunciemos a ninguna de las opciones abiertas para defender todos esos puntos. Entramos en un periodo decisivo. Todas las precauciones son pocas. Pero quiero que se sepa que esas precauciones no obstan para que acudamos a la cita estatutaria y constitucional con entusiasmo y confianza. La España que no pudo ser, puede ser. Será. El socialismo catalán ha contribuido sin regatear esfuerzo a hacer llegar el barco de España hasta aquí. Y no piensa cejar hasta conseguir el objetivo de una España plural, reconciliada con su diversidad, y en condiciones subjetivas de afrontar la reforma de la sociedad y de la economía que harán de este país un adelantado de Europa, cosa que la derecha no ha conseguido. No estoy hablando de la macroeconomía, estoy hablando de la calidad de vida, de la educación, de la seguridad en los barrios y de la salud. De la transparencia y de la ética política. De la capacidad de integrar a los inmigrantes sin perjuicio para los residentes. Del mapa de la España en red. A ver si llega el día en que debamos hablar menos de patriotismo y de la patria y más de lo que hace que los ciudadanos se sientan a gusto en ella. Quizás soy un ingenuo. Quizás toda esta pretensión de que España se sienta plural y Catalunya libre, es decir, formando libremente parte de ella, sea una ilusión vana y haya que volver al agnosticismo catalán de los pasados 25 años, al "se mira y no se toca" y a la simple cortesía entre gentes bien educadas. El texto íntegro de la conferencia está disponible en www.elpais.es 106 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1117 Title A name given to the resource Soplan en los pueblos de España vientos de cambio Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Abstract A summary of the resource. CONFERENCIA DEL PRESIDENTE DE LA GENERALITAT CATALANA EN EL ESCORIAL El pasado jueves, el presidente de la Generalitat de Cataluña pronunció en la escuela de verano de El Escorial la conferencia Catalunya en el contexto político español, que ha suscitado una amplia polémica. Las críticas han venido no sólo desde las filas de la oposición, sino desde el propio partido socialista y, más discretas, desde el Gobierno. El presidente andaluz, Manuel Chaves, en conferencia de prensa, señaló el pasado viernes que el reconocimiento de los hechos diferenciales "no debe ser excusa para la discriminación o el privilegio de unas comunidades frente a otras". Por el interés que ha suscitado la conferencia del presidente catalán, publicamos una versión reducida de su intervención en El Escorial. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Espanya plural Acció política Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-08-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1592/0000000755.pdf c4db198041796d361e7f68a315fea6a7 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els canvis en la Constitució són imparables Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Xargayó, Jordi Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Constitució Catalunya Espanya Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Govern Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-08-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1593/0000000756.pdf 5168c605ef584676091064734e08704b PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els partits nacionalistes no creuen en una Constitució que resolgui els problemes Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Gispert, Emili Espada, Ferran Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Constitució Nacionalisme Economia Turisme Model social Acció política Diada Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-08-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/176/20040825.pdf d2520e9cdb3674fa63affd6816ec87e0 PDF Text Text Cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada Prada de Conflent | 25/8/2004 EUROREGIÓ I CONSTRUCCIÓ EUROPEA Fa un any, convidat per la Universitat Catalana d'Estiu, justament en aquest mateix indret, els vaig venir a parlar del propòsit d'impulsar, si els ciutadans de Catalunya em feien la confiança necessària per encapçalar el Govern de la Generalitat, l'Euroregió PirineusMediterrània. Ha passat un any, i aquí em tenen; més ben dit: aquí ens tenen, novament, manifestant, visualitzant i avançant en el dibuix d'aquesta regió europea que té els Pirineus com a frontissa. Una regió que , com tractaré d'explicar-vos avui, pot començar a existir en els fets, en la realitat, a partir d'un fet que és ben evident i que és la desaparició de les fronteres. El naixement d'Europa és la desaparició progressiva de les fronteres entre els Estats europeus. Això és el que permet avui imaginar espais de col·laboració i alhora impulsar en els territoris que abans havien sigut barrera, o frontera, el retrobament. Ara mateix venim de Céret, el Céret de Picasso, de Manolo Huguet, de Fenosa, el Céret de Josefina Matamoros i del seu museu...És impressionant de veure com en aquest racó de món s'ha pogut reunir tanta sensibilitat, tants patiments, però també tanta qualitat, tant art, tanta capacitat, tanta joia de viure, tanta capacitat de fruir de l'art, sigui de l'art de la gastronomia, sigui de les arts més superiors, de la pintura, de l'escultura... Aquest ha sigut un territori que la història va separar però que la història està reunint. Aquest matí mateix s'ha dut a terme una reunió d'electes locals, dels municipis i ciutats d'un i altre vessant pirinencs. S'han tractat i debatut qüestions relacionades amb el programa interregional i també sobre l'etapa present i futura de la Comunitat de Treball dels Pirineus, que no és ben bé el mateix que l'Euroregió. L'Euroregió és un concepte que equival l'antiga Corona d'Aragó, si voleu, mentre que la Comunitat de Treball dels Pirineus, com el seu mateix nom indica, arriba fins al final, fins a l'oceà atlàntic, fins al País Basc. El proper 17 de setembre, a la Seu, celebrarem la reunió anual del Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Allà ens proposem de tirar endavant això que el cap de Govern d'Andorra i Christian Bourquin estaven proposant , que és l'existència d'una 1 �estratègia pròpia de la regió pirinenca. I per l'octubre està prevista una primera cimera de les comunitats nacionals i regionals de l'Euroregió. Això va endavant. Governs locals i regionals d'estats diferents, conscients tots ells que les àrees frontereres veuen arribada la seva gran oportunitat de desenvolupament, s'han llançat per aquest camí. Aquesta és l'hora de la construcció institucional. Són aquests moments històrics que triguen a arribar, però que finalment arriben i en els quals és possible de moldejar i de crear noves institucions, donar nom a les coses. Construcció institucional, econòmica, social, cultural, però finalment creant efectivament institucions. Des de la Comissió Interpirinenca de Poders Locals (la CIPL), impulsada a finals dels vuitanta per Joan Ganyet, passant per pròpia Comunitat de Treball dels Pirineus, fins a la formulació més recent del projecte de l'Euroregió, tot això és un camí que la història explicarà com una successió de moments. A Europa hi ha estats, a Europa hi ha nacionalitats, hi ha regions, i evidentment ciutats, i és lògic que, així com els estats es plantegen el seu rol en la construcció europea, se'l plantegin també les diverses comunitats nacionals i regionals, i evidentment també les ciutats. Jo també hi crec en l'Europa de les ciutats. I també entra en la lògica de la realitat que la transformació gairebé física d'Europa enceti la sutura de les cicatrius que durant tants i tants anys han suposat les fronteres. Es tracta de grans àrees que, fins fa quatre dies, eren àrees de barrera, de frontera, de separació d'indrets on els estats s'acabaven. Allò que durant anys havia estat un desig, és a dir, que les fronteres es tornessin frontisses, ha començat a esdevenir realitat. I no només pel que fa a les infrastructures sinó també en allò que la imatge nocturna del satèl·lit no ens ensenyaria. Els poso només un exemple del que en podríem anomenar "vida transfronterera": la sanitat. El departament de salut de la Generalitat de Catalunya està treballant amb Andorra i amb Llenguadoc-Rosselló (i ja no dic amb Aragó i Les Illes) per oferir i rebre atenció hospitalària. L'hospital d'Andorra, per exemple, és l'encarregat de dialitzar els pacients de l'Alt Urgell, és l'hospital de referència per a cures intensives, i dóna suport en Radiologia tant a La Seu com a Puigcerdà. Seguim. Tenia sentit que això no es fes? No en tenia cap. Però hi havia la frontera, hi havia aquesta barrera que era gairebé més mental que física, però que impedia de fer coses que l'instint ens hagués dut a fer, és a dir, la proximitat. 2 �S'està avançant, així mateix, en el projecte del futur hospital transfronterer a Puigcerdà que oferirà atenció hospitalària als pacients de l'Alta Cerdanya i del Capcir. Pel que fa a l'àmbit de la recerca biomèdica s'està treballant en el desenvolupament d'estratègies conjuntes amb els genopols (centres especialitzats en genòmica i post-genòmica) de Montpeller-Nimes i Tolosa; i també en la definició d'estratègies conjuntes de bioclusters, també a Montpeller i Tolosa. Hi ha molt de compartit. No és de l'interès de Catalunya ignorar que a l'altra banda de l'antiga barrera hi ha totes aquestes oportunitats. M'agradaria insistir, avui una vegada més, en les raons d'estratègia econòmica sobre les que es fonamenta la proposta d'Euroregió que, com he dit tantes vegades, no pretén que ningú s'imposi damunt de ningú, sinó que, a partir de les complementarietats necessàries es pugui aconseguir una millor capacitat de competir de la regió que formem en el món globalitzat en el que vivim. Pasqual Maragall 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1658 Title A name given to the resource Cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Prada de Conflent Subject The topic of the resource Cooperativisme Euroregió Relacions Internacionals Territoris Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/177/20040902.pdf a02ad9c467f292b411a9e8e6ed94ddb0 PDF Text Text Inauguració del Congrés Mundial "Moviments Humans i Immigració", en el marc del Fòrum 2004 Auditori del Fòrum | 2/9/2004 Senyor alcalde, autoritats, secretària general de Migracions i d'Afers Internacionals, estimats amics: Només unes paraules per dir-vos quin és el meu sentiment, avui, en aquest Fòrum, - que jo crec que enyorarem, perquè mai en aquesta ciutat no s'havia donat una constel·lació d'esdeveniments, de diàlegs, de personalitats, de la densitat i del nivell que hem vist aquests mesos. Ho enyorarem i esperem que algun dia torni el Fòrum a Barcelona. D'una manera molt breu els vull cridar l'atenció sobre algunes qüestions relacionades amb la immigració. Són producte de la reflexió pràctica més que no pas de la teòrica: 1.- La pàtria de cadascú es tria tant com s'hereta, s'hereta tant com es tria. Els homes i les dones són d'allà on guanyen la seva llibertat i d'on veuen respectada la seva dignitat. La pàtria és el lloc on la pròpia llibertat existeix i la pròpia dignitat és respectada. 2.- Els moviments migratoris són un element permanent de la construcció del futur de la Humanitat, en el món obert i sense fronteres. Això és un fet que és aquí per quedar-se, crec que de manera definitiva. 3.- L'emigració no pot ser l'última esperança, per a tantes persones. Probablement és cert que val més moure capitals i coneixements que no pas grans contingents humans. L'emigració hauria de ser un dret, una possibilitat, no una solució desesperada o una obligació. Ja sé que estic parlant d'una utopia, però és una utopia que segurament compartim. 4.- Qui paga els costos humans de l'emigració? En primer lloc, els emigrants; i en segon lloc, els habitants dels barris de destí de les migracions, així com els usuaris de serveis públics, sobretot d'educació i salut, que cal compartir amb els que arriben de fora. No els paguen pas de la mateixa manera els intel·lectuals o els polítics, o aquells que especulen sobre els perills de les migracions, però que no són afectats en la seva vida diària per l'arribada dels immigrants. 5.- Cal arribar a acords amb el països d'origen de les migracions. Primer, per posar ordre en els processos de sortida i, segon i complementàriament, per canalitzar les inversions que 1 �permetin crear "in situ" els llocs de treball que es busquen a fora. Per ordenar els fluxos monetaris, també per ordenar els que es deriven de les migracions. Fa poc, vaig ser al Marroc i em deien que el Marroc, el 2004, és similar a l'Espanya de 1960. Que aleshores aquí es vivia com ara comença a viure el Marroc, en bona mesura de les remeses de divises per part dels emigrants i del turisme. 6.- Federico Mayor, l'exdirector general de la Unesco, em deia que arribarà un dia, segles enllà, en el que tots serem del mateix color: "cafè amb llet" -deia ell. Tots serem del mateix color, i això és, si hi pensem una mica, un esdeveniment que succeirà. Això passarà, però no hem de tenir pressa de que passi, més aviat a l'inrevés. Jo crec que el ritme dels canvis és tant important com ho són els canvis en ells mateixos. I espero de tots vostè reunits en aquest Congrés que se celebra al Fòrum que tinguin encert perquè ens hi juguem molt. Pasqual Maragall 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1659 Title A name given to the resource Inauguració del Congrés Mundial "Moviments Humans i Immigració", en el marc del Fòrum 2004 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del Fòrum Subject The topic of the resource Congressos Fòrum de les Cultures Immigració Model social Territoris Liberalisme Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/178/20040905.pdf 75bec49069c9d4b800d052027ba307fb PDF Text Text Le processus de Barcelone, dixième anniversaire: le defí de la relance (francès) Alger | 5/9/2004 Mesdames, Messieurs, C'est pour moi un grand honneur de partager avec vous la vision que nous avons d'un processus qui porte le nom de Barcelone. Ma ville est très proche, en esprit et en distance, de la vôtre. Alger se trouve à quelque 500 Km. à vol d'oiseau de Barcelone. C'est plus ou moins la distance qui sépare Barcelone de Madrid ou de Lyon. Mais les distances géographiques ne correspondent pas aux abîmes que nous avons creusés entre les deux rives de la Méditerranée. Ici, je suis chez des voisins, plus encore, chez des amis. L'Algérie vit un moment très particulier et elle a largement montré sa volonté de renforcer ses liens avec l'Union européenne et ses voisins de la Méditerranée. Les circonstances dans lesquelles se trouvent aujourd'hui les deux rives de notre mer commune m'autorisent à penser que s'ouvre une nouvelle étape, et je suis confiant. Le nouveau gouvernement de la Catalogne est convaincu que la Méditerranée doit être une priorité essentielle de sa politique extérieure. Nous sommes pleinement en accord avec le nouveau gouvernement de l'Espagne. Un territoire à vocation méditerranéenne comme le nôtre ne peut rester en marge lorsqu'il voit les tensions et les difficultés existantes autour de notre mer. C'est la raison pour laquelle nous inquiètent aujourd'hui les limitations du processus engagé à Barcelone en 1995, il y aura donc dix ans l'année prochaine, un processus qui présente trop peu de succès à son actif. Déjà, chez nous, au printemps dernier, des représentants du gouvernement, des villes, du monde académique et de la société civile commençaient à lancer un message clair : la Catalogne devait se remettre au travail de toutes ses forces pour que l'anniversaire du processus de Barcelone soit chargé de projets et d'avenir, et non de frustrations et d'espoirs déçus. J'ai moi-même présenté cette idée à Rabat et au Roi du Maroc, il y a exactement trois mois. Depuis, nous avons été heureux d'apprendre, par Monsieur Moratinos, le ministre des Affaires étrangères de l'Espagne, qu'un sommet va être organisé à Barcelone pour relancer le processus euroméditerranéen à l'horizon des dix ans à venir. Mais cette fois nous ne pouvons pas nous permettre de nouveaux délais. Nous devons affronter les enjeux et les problèmes nouveaux sans jamais perdre pour autant les acquis de ces dix ans de coopération. Aujourd'hui, ici, à Alger, dans le cadre de ma première 1 �visite officielle en tant que président du gouvernement catalan, je m'honore de l'occasion qui m'est donnée d'apporter une modeste contribution au débat. Introduction : le bilan actuel du partenariat euroméditerranéen Je vais vous entretenir sur le Processus de Barcelone dans son dixième anniversaire, le défi de la relance de ce processus. Ce sera un peu technique mais, tout de même, je vise à avoir dans mes mots pas mal de sens, pas mal d'intentions. Quel est le moyen actuel d'un partenariat euromediterranéen ? voilà la question. En novembre 1995, lors de la Conférence de Barcelone, les États des deux rives de la Méditerranée s'engageaient à lancer un processus dont l'objectif était la cohésion et la stabilité des pays du bassin, sur la base de trois grands axes de partenariat : la coopération au plan politique et en matière de sécurité ; le renforcement des liens économiques et la libéralisation des échanges commerciaux pour assurer une prospérité partagée ; et, enfin, le rapprochement des sociétés, destiné à surmonter la méconnaissance et la méfiance, et à établir des ponts entre les personnes et les cultures. Barcelone devenait ainsi le nom d'une ambition partagée : l'émergence d'un espace de sécurité, de prospérité et de dialogue autour de la Méditerranée ; pour faire devenir la Méditerranée une mer d'échange et de fertilisation culturelle croisée, comme dans le passé. Aujourd'hui, le partenariat euroméditerranéen repose sur une conception élargie de la sécurité, selon laquelle la stabilité politique, les droits de l'homme et la sécurité militaire sont étroitement liées aux défis économiques et sociaux. Il est indispensable que l'Europe et les pays tiers méditerranéens unissent leurs forces pour croître et innover à l'échelle mondiale, c'est-à-dire, à l'échelle du monde ouvert, crée par la globalisation des contacts. Mais il n'est pas difficile de trouver dans l'espace méditerranéen des raisons d'être inquiet. La paix sera loin d'être réalisée, aussi longtemps que la Palestine ne sera pas un État viable et pacifique, aussi longtemps qu'Israël érigera des murs et que l'Irak ne sera pas pleinement souverain. Le développement économique des États des rives sud et orientale de la Méditerranée est insuffisant pour assurer notre propre sécurité, notre propre tranquillité, pour garantir la viabilité de la Méditerranée comme espace de commerce, de paix et de croissance. Le rapport des Nations Unies sur le développement humain dans les pays arabes souligne le fait que plus de la moitié des jeunes du 2 �monde arabe songent à émigrer. Ce matin même, près de la Cashba, j'ai interrogé un jeune homme « qu'est-ce que vous êtes ; étudiant, travailleur ? ». I m'ha dit « chômeur. ». Je ne sais pas si c'était vrai ou non mais, en tout cas, le fait qu'il puisse le dire est déjà, en soi même, préoccupant. Le respect des droits de l'Homme et des libertés politiques se heurte encore à des entraves dans certains États de la Méditerranée. La tendance est inquiétante : la différence entre les niveaux de vie sur les deux rives de la Méditerranée ne se resserre pas ; dans nos sociétés, l'incompréhension, loin de se dissiper, semble s'aggraver parfois, même si les contacts que nous venons de maintenir ouvrent la voie a l'espoir. Je voudrais mettre l'accent sur ce qui me semble être des tendances positives dans le panorama actuel. L'entrée, dans l'Union européenne, de deux États méditerranéens, Malte et Chypre, et le débat sur l'acceptation de la candidature de la Turquie renforcent la vocation méditerranéenne de l'Union. Cela symbolise clairement la manière dont le concept d'Europe est appréhendé : un projet commun, sur la base d'un ensemble de droits convenus d'un commun accord. Dans ce projet, l'élargissement à l'est et la Méditerranée sont des dimensions complémentaires, pas concurrentes -il faut bien le comprendre, de la politique internationale de l'UE. Malheureusement, on ne voit pas, dans un avenir proche, de relâchement de la tension à l'est de la Méditerranée ; en revanche, on observe une évolution porteuse d'espoir dans le Maghreb. Le Maroc a subi des très intéressantes réformes démocratiques, la Libye a cessé d'être un État paria de la communauté internationale et souhaite y jouer un rôle constructif. Ici, en Algérie, le conflit civil qui a causé tant de souffrances est en voie de solution - si non résoluet, dans ce climat de réconciliation, le pays mise sur le pluralisme en matière de politique et d'information. Nous avons placé de grands espoirs dans cette évolution du Maghreb. Il me semble donc qu'il n'est pas juste de dire que l'évolution politique en Méditerranée n'a fait que se dégrader depuis le lancement du processus de Barcelone. Même si, comme le disait votre Premier Ministre, il y a sept ans, à l'heure de ma première visite, on ne voyait pas clairement que l'Europe misait vraiment sur l'espace euroméditerranéen et sur le Processus de Barcelone. Trouver une solution aux conflits existants, et tout particulièrement à la question palestinienne, est essentiel, mais ne doit pas servir de prétexte pour cesser d'oeuvrer pour la réduction des tensions, dans l'approfondissement de la démocratie et dans la croissance économique. 3 �Ainsi, quasiment dix ans après, l'esprit de Barcelone est plus nécessaire que jamais. Les attentats de New York et de Washington en 2001, de Casablanca et d'Istanbul en 2003 et de Madrid en 2004 ont concentré les regards du monde entier sur la Méditerranée, qui est apparue comme l'un des principaux foyers d'instabilité à l'échelle mondiale, surtout à cause du terrorisme. Mais ce fléau n'est pas nouveau : parfois, l'opinion publique internationale semble oublier que la France, l'Espagne, l'Algérie ou l'Égypte ont subi ses effets dévastateurs avant 2001. La seule manière de lutter contre le terrorisme est d'accompagner un travail efficace d'investigation et de lutte policière, avec une action sur les causes profondes de l'instabilité. La solution apportée aux conflits politiques, la création d'opportunités économiques pour tous, en particulier pour les jeunes et les femmes, et la garantie du respect total des droits de l'Homme et des libertés politiques, tout cela constitue la meilleure façon de priver le terrorisme d'oxygène. Les États n'ont pu tout résoudre, mais la société civile n'a pas perdu son temps. Les liens qui peu à peu se sont tissés entre les sociétés méditerranéennes au cours de ces dernières années offrent un bilan important. Ce sont les personnes, les associations et autres organisations civiles, mais aussi les collectivités locales et régionales de tous les pays méditerranéens qui ont contribué le plus fortement à réduire la grande faille qui nous sépare encore. Le Maghreb et l'Europe, partenaires d'avenir Le Grand Maghreb, qui constitue le flanc sud-ouest de la Méditerranée, joue un rôle fondamental dans les politiques méditerranéennes. Il connaît certains des grands problèmes des pays tiers méditerranéens : une croissance économique timide -pas toujours-, un fort taux de chômage, des indicateurs sociaux encore faibles, voire des conflits territoriaux de longue durée. Mais c'est aussi ce Maghreb celui qui offre le plus de perspectives de progrès dans le partenariat avec l'Europe. C'est clair : ces États sont à l'avant-garde de la transformation de la région. Ainsi, le processus de libéralisation politique de l'Algérie et du Maroc, la libéralisation économique de la Tunisie et l'intégration régionale que constitue l'Union du Maghreb arabe nous indiquent le chemin que pourraient suivre d'autres États du sud et de l'orient méditerranéen. L'Union du Maghreb arabe, réactivée depuis trois ans et demi, représente, malgré ses limites, un tremplin de grande importance pour l'avenir. Aujourd'hui, notre travail ne consiste plus à modifier les frontières mais à les faire oublier. Le réveil de l'Union du Maghreb arabe a déjà favorisé la réactivation du dialogue 5+5, qui rassemble les cinq États maghrébins et le Portugal, l'Espagne, la France, l'Italie 4 �et l'île de Malte. Ce dernier point présuppose la reprise définitive de l'idée de sousrégion pour la Méditerranée occidentale. Le pari évident que prennent les États maghrébins dans l'association avec l'Europe est un jalon fondamental. Ce pari est un élément complémentaire des liens qu'ont ces États avec les autres pays arabes et musulmans, avec leurs voisins du continent africain ou avec d'autres alliés, tels que les États-Unis. Les organismes et les analystes qui travaillent sur la question depuis un certain temps sont parvenus à une conclusion récurrente : l'existence de ce que l'on appelle le « coût du non-Maghreb ». Les marchandises qui circulent librement entre les territoires des 25 États de l'UE, et qui circulent de plus en plus facilement entre l'Europe et les pays tiers méditerranéens, rencontrent toujours de gros obstacles pour circuler même entre les États maghrébins. Aux tarifs douaniers et aux contraintes à l'importation s'ajoutent d'autres barrières : fermeture des frontières, gestion défectueuse ou, tout simplement, absence d'un réseau de transports efficace. C'est pourquoi, les 75 millions de Maghrébins ne sont pas perçus comme un grand marché potentiel, mais comme des petits marchés fractionnés. Voilà le problème. L'Union Européenne, vous le savez, se prépare depuis quasiment un an à opérer un saut qualitatif dans ses relations avec ses voisins, sur la base de l'initiative de politique de voisinage appelée en anglais « Wider Europe », l' « l'Europe plus vaste ». À propos de cette initiative, je voudrais souligner deux points. Premier point : les frontières maritimes externes auront exactement le même statut que les frontières terrestres. Ainsi, pour l'Union européenne, l'Ukraine ou la Russie, par exemple, qui ont des frontières directes avec des États membres, sont pays voisins au même titre que l'Algérie ou l'Égypte. La politique de voisinage réserve un traitement différencié aux voisins de l'Union, non pas sur la base de leur situation géographique à l'est ou au sud de l'Europe, mais sur la base de l'évolution propre à chaque État. Ainsi prend fin le préjudice comparatif entre les ressources destinées au sud et celles destinées à l'est, ce que nous, États méditerranéens de l'Union européenne, avions revendiqué des années durant. Le deuxième point, tout aussi important, est la portée de l'offre proposée par la politique de voisinage : comme l'a dit Romano Prodi, l'Union pourra offrir à ses voisins « tout, excepté les institutions ». Compte tenu de la vaste gamme d'activités de l'Union européenne, qui va de l'enseignement supérieur à la politique régionale ou la monnaie unique, en passant par quasiment toutes les politiques imaginables, on voit bien les immenses possibilités qui s'ouvrent aux États méditerranéens. 5 �Mais on voit bien aussi les difficultés que suppose l'intégration des économies maghrébines dans un espace commercial ouvert, avec l'UE au centre, qui représentera environ 20 % de l'économie mondiale. Ces économies maghrébines doivent faire un énorme effort pour pouvoir être compétitives dans un marché entièrement libéralisé, où les possibilités sont immenses, et la concurrence féroce. Avec le concours de l'Institut européen de la Méditerranée et du Centre international de documentation de Barcelone (CIDOB), nous avons présenté, avant l'été, la première édition de l'Annuaire de la Méditerranée. Dans cet ouvrage figurent d'intéressantes études sur l'économie des pays tiers méditerranéens, et notamment sur les causes des difficultés que connaissent les pays du nord de l'Afrique pour attirer les investissements privés. On relève, dans l'ensemble de ces causes, la faiblesse du secteur financier de ces pays et les obstacles au financement des initiatives privées et des grands projets d'infrastructure. C'est un sujet sérieux auquel nous réfléchissons depuis longtemps. Nous sommes nombreux à penser que la création d'une Banque Euroméditerranéenne d'Investissements devrait être, malgré la réticence de certains Etats, une démarche prioritaire et urgente, en particulier lorsque l'on voit les excellents résultats qu'a donnés, dans les pays de l'Europe du centre et de l'est, le travail de la Banque Européenne de Reconstruction et de Développement. En Catalogne, nous ferons tous les efforts nécessaires -et en Espagne aussi, j'en suis convaincu- pour que cette Banque soit créée. Mais, en attendant, nous recherchons des formules appropriées aux besoins des pays du Maghreb pour ouvrir des lignes de crédit sous forme de financement et de capital-risque. Tant que la Banque n'est pas mise en place, nous devons explorer cette voie ainsi que d'autres procédés pour optimiser les possibilités qu'offrent les accords d'investissement et de partenariat, créés par les chefs d'Etat et de gouvernement. Il est donc important de stimuler aussi la Banque privée et nous agissons dans ce sens. Les jumelages, avec leurs projets, leurs échanges et leurs visites croisées, ne sont qu'une des formules de coopération directe, d'administration à administration. Les collectivités locales et régionales des deux rives de la Méditerranée sont dans une situation privilégiée car elles ont la capacité d'agir entre le cadre de l'État et celui de l'individu et la société civile, de générer des projets et des solutions concrètes qui supposent un usage très efficace des ressources. La coopération de ville à ville, de région à région, doit jouer un rôle de plus en plus important. Elle le fait, d'ailleurs, depuis des années, comme en témoignent les liens étroits existant entre les ville d'Alger et de Barcelone. A cet égard, en qualité de Président de la Generalitat de Catalunya, je 6 �me permets de vous confirmer ici notre volonté de travailler davantage dans ce domaine. L'Algérie est un pays prioritaire dans notre Plan directeur de coopération 2003-2006. Permettez-moi de vous confirmer que votre pays fait partie des pays au niveau mondial pour lesquels nous avons décidé de concentrer nos efforts de coopération. Et quand je parle de coopération, je me réfère aussi à une relation d'égal à égal avec les administrations et les organisations de la société civile. Nous proposons que les villes et les régions des deux rives jouent un rôle important dans la relance du processus euroméditerranéen. Dans cette optique, la Catalogne travaille conjointement avec d'autres régions européennes et maghrébines pour présenter une proposition au sommet de Barcelone + 10, qui se tiendra dans notre ville en novembre 2005, c'est déjà décidé. L'idée est que les villes et les régions du nord et du sud puissent s'appuyer sur un organe de représentation officiel, soit un bureau spécial du Comité des Régions, soit un organisme de représentation nouveau, comparable à l'Assemblée Parlementaire Euroméditerranéenne. Néanmoins, en ce qui concerne l'Union européenne, les changements institutionnels que je viens de mentionner sont tout à fait insuffisants, comme ils le sont dans les politiques cruciales, à l'exemple de la politique agricole commune. Pour que les autres mesures prospèrent, il faut que les institutions et les gouvernements de l'Europe, Etats et collectivités régionales et locales, adoptent une attitude nouvelle et qu'ils soutiennent les processus de démocratisation dans un esprit de respect et non d'arrogance. Quant aux pays de la rive sud de la Méditerranée, ils doivent, eux aussi, à mon avis, franchir des étapes très importantes. Il est juste de dire que les pays du Maghreb ont clairement montré, ces dernières années, qu'ils ont compris la nécessité d'une réforme, et que tous, chacun à son rythme et à sa manière, ont entrepris cette tâche. Le Maghreb arabe se trouve dans une période de réformes économiques, politiques et législatives qui constituent une occasion réelle de changement. Je pense que nous devons, en Europe, assumer cette réalité et être prêts à appuyer et à accompagner ces réformes. Certes, il reste encore un long parcours à mener sur la voie de la réforme politique et économique. En Europe il y a une méconnaissance certaine de la réalité du monde arabe, mise à part les conflits déclarés comme celui de la Palestine ou celui de l'Irak. Mais ne vous y trompez pas : nous sommes quelques-uns à suivre avec beaucoup d'espoir l'évolution de vos pays. La terrible violence qui a ébranlé l'Algérie dans la dernière décennie a freiné par contrecoup un processus de réformes naissant. Je suis heureux de voir que l'esprit de réformes a survécu à l'horreur de ces années 7 �difficiles et qu'en outre l'Algérie avance vers une nouvelle situation de réforme pacifique et de transition vers un pays nouveau, plus sûr et plus libre pour tous. L'Algérie est au centre géographique du Maghreb, elle est le pont entre la zone occidentale (le Maroc, la Mauritanie et le Sahara occidental) et la zone orientale (la Tunisie et la Libye). De plus, votre vaste territoire atteint la limite maritime de l'Europe (l'Espagne et l'Italie) et la limite désertique avec l'Afrique du Sahel (le Mali et le Niger). C'est pourquoi il est très important pour nous aussi que l'Algérie réussisse dans la construction d'une paix durable. Vous en êtes un État clé. La politique de concorde civile, dont nous partageons pleinement les objectifs, est potentiellement un processus exemplaire, pour autant que le gouvernement reste ferme et ne se résigne pas à l'impunité et à l'oubli. Cette politique n'est qu'un exemple de la réforme courageuse qui mise sur le pluralisme de l'information - ce n'est un secret pour personne que la presse algérienne, avec des blessures sans doute, figure parmi les plus pluralistes et les plus ouvertes du monde arabe -, un choix qui constitue un grand progrès dans la légitimation démocratique du pouvoir, qui mise aussi sur des réformes fondamentales comme l'officialisation de la langue tamazight ou la réforme du Code de la famille. Des réformes similaires ont eu lieu au Maroc récemment, tandis que d'autres pays, la Tunisie ou la Libye notamment, avancent à un rythme plus discret, surtout pour ce qui concerne le pluralisme politique. En définitive, nous assistons à ce qui pourrait être la naissance d'un Maghreb pluraliste, où les classes politiques ont pris conscience qu'il est important de renouveler des structures politiques peu souples, où les pouvoirs régionaux prennent de la vigueur et travaillent pour un développement durable, et où les sociétés civiles jouent un rôle de plus en plus grand, et notamment les groupes qui, comme les jeunes ou les femmes, ont une vie difficile dans le système actuel. Ils en sont les protagonistes. L'ampleur des enjeux est énorme. La violence radicale, le terrorisme, les conflits territoriaux non encore résolus, le chômage, la formation déficiente, les barrières commerciales. Certes, mais le moment est idéal pour affronter tous ces problèmes dans le respect des droits de l'Homme, en collaboration directe avec l'Europe. Ici et maintenant, je vous exhorte à compter, à tout moment et dans tous les cas, sur la Catalogne et sur l'Espagne dans cette tâche. Mesdames, Messieurs, dans un peu plus d'un an, le processus de Barcelone connaîtra son dixième anniversaire. Les États et les institutions de l'Union européenne ne sont pas les seuls à devoir trouver le moyen d'insuffler une nouvelle force à notre partenariat. Au nord, nous, les régions méditerranéennes, nous nous mobilisons déjà pour influer sur ses nouveaux contenus du Processus de Barcelone. 8 �Au sud-ouest de la Méditerranée, les États maghrébins doivent pouvoir être, grâce à leurs avancées, des acteurs décisifs qui transformeront en réalité les promesses d'avenir. Des promesses que nous avons formulées dans une ville méditerranéenne comme celleci, à une heure à peine de vol, en un lointain novembre 1995. Mesdames et Messieurs, Je vais finir par trois remarques pour vous donner à penser: Première. Regardez bien ce qui va se passer en Espagne au moment où, vint cinq années après son approbation, la constitution va être modifiée sur quatre points : la succession au trône ; la dénomination de nationalité et de région ; le Sénat d'un caractère fédéral ; le fait de notre appartenance à l'Union Européenne. Ce ne sera pas facile, mais je suis convaincu qu'on va réussir. Deuxièmement. Il faut comprendre que la concurrence et le pluralisme sont la loi, ainsi du marché que de la démocratie, chez vous et chez nous. Troisièmement. Il faut miser sur notre proximité. C'est notre grand atout. Nous sommes à moins d'une heure. Ce que l'histoire a parfois nié, la géographie l'imposera. La géographie a des raisons que l'histoire parfois ne connaît pas. Je le répète, ce que l'histoire nous a nié pendant des années, la géographie l'a finalement imposé. Je vous remercie de votre attention. Pasqual Maragall 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1660 Title A name given to the resource Le processus de Barcelone, dixième anniversaire: le defí de la relance Language A language of the resource Francès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alger Subject The topic of the resource Comerç Globalització Relacions Internacionals Territoris Barcelona Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/179/20040910.pdf 98401637aa78baf1a5e98ac59bca8337 PDF Text Text Missatge del president de la Generalitat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de 2004 Palau de la Generalitat | 10/9/2004 Benvolgudes i benvolguts ciutadans de Catalunya, Aquest any és un any de canvis. Des de fa uns mesos les esquerres catalanes tenim l'honor i la responsabilitat de governar. Som fills del somni de la Catalunya republicana i de la lluita contra la dictadura. Hem passat full a una llarga etapa de l'autogovern. El nostre país ha madurat i les nostres institucions s'han enfortit. Catalunya viu un moment crucial en el que s'han de traçar els camins del futur. Davant nostre tenim dues possibilitats: - o anar fent, - o bé l'acció col·lectiva, basada en la confiança i en la tenacitat. Tenim un projecte compartit amb la majoria. Avançarem cap a un futur cívic i nacional millor. Ens governarem amb plenitud... I serem el que volem ser en l'Espanya plural, la gran Europa i en el món obert. El nostre país ha de navegar amb personalitat pròpia i decidits en un món cada cop més interdependent. ¿Què simbolitza avui l'Onze de Setembre? Avui celebrem la nostra memòria del 1714, quan el Conseller en Cap de Barcelona, Rafael Casanova, va caure ferit al baluard de la Ronda de Sant Pere, i la ciutat es va rendir. Poc després un terç de la ciutat va ser ensorrada. Avui en tenim una prova corprenedora en les runes del Born. Quan demà vingueu al Parc de la Ciutadella recordeu que tot allò, abans de ser ciutadella i baluard militar, i després Exposició Universal l'any 1888, i després seu del Parlament, havien estat cases i carrers, 1 �poble enfeinat, poble lluitador, poble finalment derrotat. I que va ser la victòria de les esquerres l'any 1977 i el President Tarradellas, els qui ens en van tornar les claus. Compartim aquesta memòria amb altres esdeveniments que han marcat la nostra consciència en el segle XX i en l'inici del nou segle. Per una banda, el dramàtic Onze de Setembre de 1973, a Xile, que perdura en les nostres consciències com l'emblema de la lluita per la llibertat a l'Amèrica Llatina. Molts catalans ens vàrem sentir implicats. Un mossèn gironí, Joan Alsina, hi va ser assassinat. Molts exiliats sud-americans a Catalunya van trobar aquí aleshores la terra d'acollida, de la mateixa manera que els seus pares havien ofert casa seva a tants i tants catalans exiliats al 1939. També el tràgic 11 de Setembre del 2001 a Nova York està inscrit en les nostres consciències com el moment inicial d'un món més incert. El terrible impacte de l'atemptat de Madrid o els esdeveniments de l'Iraq, de Palestina, d'Israel o d'Ossètia del Nord, formen part de la cara tràgica del present. Res del que passa ja no ens és estrany. Tot lliga en un món més dramàtic però també més conscient del que li està passant, més obert. Per això ens aboquem a l'abraçada solidària amb les víctimes, ... a la col·laboració política per combatre el terrorisme, ... a la cooperació econòmica per eradicar la pobresa,... al diàleg entre cultures per desactivar el fanatisme. Però ara mirem endavant. Necessitàvem una ambició compartida per fer avançar la nostra nació. I la tenim. El nostre futur nacional serà més sòlid i més atractiu si funciona bé el triangle màgic que formen escola-govern-empreses... si les nostres escoles i la nostra sanitat pública són millors; si innovem a les nostres empreses, a l'administració, i a les universitats, 2 �si les nostres viles i ciutats tenen els recursos que calen, si les institucions públiques són més transparents. Aquest és el nou patriotisme que tan sovint reclamo. El de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya sense cap exclusió. El dels homes i dones que senten el seu país com un país de llibertat, de pau, de justícia, de progrés, de fraternitat. L'autèntica pàtria es allà on aquests valors es fan realitat. Sabem on som i sabem on volem anar. No en dubteu. Venim d'un llarg període en què hem afirmat la nostra identitat, hem reconstruït el nostre autogovern i hem fet créixer la convivència cívica. No hem estat un problema per Espanya, però també és cert que no li hem proposat res de nou. Hem passat una pàgina més del llibre de la història de Catalunya. Ara aspirem a integrar plenament tots els ciutadans en el marc de convivència del que ens hem dotat. A enriquir la nostra identitat amb noves aportacions. A fer dels nostres barris i escoles la garantia d'una integració sense pèrdua d'identitat ni de qualitat de vida. Aspirem, en definitiva, a fer que cada home i cada dona de Catalunya puguin tirar endavant el seu projecte de vida en les millors condicions possibles. Hem obert un procés cívic per decidir de quina manera volem satisfer les nostres aspiracions. No ho farem amb la proclama estrident ni amb la rauxa d'un moment, sinó avançant cada dia amb esperit positiu. En els mesos que venen hi haurà el debat sobre el nou Estatut. Entrem en un dels anys més decisius de la nostra història moderna. I ens en sortirem. Guanyarem. N'estic convençut. Caldrà que Catalunya expliqui i faci valer la seva voluntat col·lectiva davant les institucions de l'Estat i del conjunt dels pobles d'Espanya. 3 �La Constitució espanyola haurà de reblar el clau. Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, la seva convivència i la seva força col·lectiva no estan en perill, diguem-ho clar. Al contrari, són més respectades que abans. Catalunya és un país viu i en constant evolució. Sempre hi haurà un present per transformar i un futur per guanyar; sempre podrem anar més lluny. Res no ens ha de privar de celebrar la Diada amb la màxima dignitat. Amb la joia de ser on som i reconeixent l'esforç de tots aquells que han contribuït amb generositat a la realitat viva i esperançada de la Catalunya d'avui. Celebrarem la Diada Nacional i renovarem el compromís per una Catalunya més lliure, més justa i més fraternal. Us convido a tots i totes a celebrar la Festa i, de manera especial, a participar en l'acte institucional i popular demà al migdia al Parc de la Ciutadella. VISCA CATALUNYA! Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1661 Title A name given to the resource Missatge del president de la Generalitat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de 2004 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Acció política Model social Territoris Commemoracions Estatuts Història Missatges institucionals Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-10 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1594/0000000757.pdf 5527447a85f6f5cb838d81296c3be266 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource És un error votar sí o no a Europa en termes de distanciament nacional d'Espanya Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sanchis, Vicent Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Europa Constitució Immigració Model social Acció política Catalunya Economia Nacionalisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1693/0000000657.pdf 7009a24b663b65d582f45b6d4c002e73 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El 9 Nou, quinze anys d'una veu vallesana Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El 9 Nou Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Commemoracions Catalunya Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1387 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/180/20040926.pdf 1bd35b6d56e70dda8e25dde05c170d78 PDF Text Text Discurs de cloenda del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona | 26/9/2004 S'acaba el Fòrum. S'acaba el primer Fòrum Universal de les Cultures. No sé què farem a partir d'ara. Tant els que n'heu gaudit com els que hi heu treballat, sobretot els que hi heu treballat, suposo que ara descanseu i ben merescudament. També aquells a qui no els ha agradat, perquè ara no sabran de què parlar. Som a punt de tancar el primer capítol d'una nova experiència adequada al món obert en què vivim, una cita que no va néixer per competir, com els Jocs Olímpics, o exhibir, com les Exposicions Universals, sinó per expressar, difondre i debatre, per discutir, per parlar, per dialogar, també a nivell mundial. Avui podem dir que s'acaba el primer Fòrum Universal de les Cultures de l'era global. És cert que hi ha altres institucions a nivell global que juguen papers de diàleg en terrenys específics: Porto Alegre a nivell social, Davos a nivell econòmic, Kyoto en el camp ambiental, Nairobi en el camp de l'hàbitat. Barcelona ha inaugurat una cinquena manera de parlar al món dels temes que interessen els ciutadans i les ciutadanes de cada un dels països i de cada una de les ciutats, i ho ha fet de forma que no serà a la seu permanent; no podrem parlar a Porto Alegre només de temes socials i a Barcelona del tema de les cultures, si no que hi haurà un grup de ciutats que ho aniran fent. I un dia de totes maneres tornarà el Fòrum a la ciutat de Barcelona. Crec que s'hauria de prorrogar, però això no es pot fer. Més ben dit no cal prorrogar el Fòrum a Barcelona, perquè la dinàmica que s'ha posat en marxa a Barcelona no s'aturarà, i l'alcalde ho sap millor que ningú. I res no impedeix que els espais del Fòrum, l'Auditori i el Centre de Convencions, segueixin essent centres per al diàleg mundial de les cultures, en tots els camps. Vàrem inaugurar el Fòrum a dos mesos de l'11 de març amb el cor encara encongit per tanta tragèdia, i aquests mesos el món s'ha entossudit a donar-nos tristament la raó: Iraq, Ossètia, Israel, Palestina, Darfoor, Haití i tants altres indrets que s'anaven despertant cada dia amb l'horror i la misèria, amb el dolor incessant d'un món que necessita trobar nous camins per frenar la seva destrucció. Vàrem obrir el Fòrum sabent que la seva seguretat era un repte, i tenim la satisfacció de cloure'l amb un nivell de tolerància i respecte i amb un nivell de seguretat del recinte absolutament exemplar. No és que cap altre cop un gran esdeveniment s'hagi pogut celebrar a 1 �Barcelona amb pau i tranquil·litat, és que el nivell de respecte entre els participants ha estat altíssim. Jo no he tingut mai cap dubte sobre el èxit del Fòrum, però hi ha una cosa encara més important que l'èxit, l'encert, i el Fòrum ha estat un encert. L'èxit comporta ressò, i l'encert comporta reconeixement, i la iniciativa de Barcelona obtindrà el reconeixement internacional, n'estic convençut, començant per Monterrey i a partir d'aquí en una seqüència que esdevindrà imparable. A partir d'aquí el Fòrum sempre tindrà Barcelona com a bressol, punt de referència i de naixement, i segurament tornarà, no sé quan, però ha de tornar. També vull que sàpiguen que el govern català està a favor del retorn del Fòrum a Catalunya, quan sigui, quan convingui. N'estic convençut que a partir d'avui Monterrey sabrà fer créixer amb força i amb moltes més certeses que dubtes el seu Fòrum, que serà el seu Fòrum i que hi haurà menys dificultats per fer entendre el que Barcelona ha començat. Vull expressar aquí el meu reconeixement més sincer als representants del govern de Mèxic, de l'estat de Nuevo León, de la ciutat de Monterrey, germana de Barcelona, per l'entusiasme amb què han treballat perquè el segon Fòrum Universal de les Cultures hagi estat possible. Crec que el Fòrum ha tingut quatre assoliments importants: primer, s'ha demostrat una vegada més la nostra capacitat col·lectiva d'aplicar enginy, rigor i eficàcia en l'organització de grans esdeveniments a escala internacional. Una vegada més Barcelona haurà dotat d'una fornada d’excel·lents professionals i organitzadors. Segon, s'han pogut fer sentir multitud de veus, i s'han produït els diàlegs de més relleu sobre les grans qüestions de l'agenda mundial. Tercer, una vegada més Barcelona ha ofert en nom de Catalunya i d'Espanya el seu esforç, el seu treball i el seu compromís al món, i ha sabut estar a l'alçada i ens n'hem de congratular. Al Fòrum, com mai abans l'Estat i la Generalitat han estat al costat de Barcelona. I finalment, s'ha fet irreversible la millora del llevant de la ciutat, i això potser és la millor de les herències, la transformació del llevant, la seva conversió en ciutat en majúscules. Qui recorda ara el que hi havia aquí, qui recorda ara que aquí sota hi ha una depuradora? Qui recorda el que era aquest món que semblava condemnat a ser ignorat, com tantes vegades passa a tants llocs de les ciutats del món? Barcelona i el seu alcalde han fet possible que ni un pam d'aquesta ciutat no sigui reconeixible. En aquest món de xarxes Catalunya ha donat, gràcies al Fòrum, un gran pas endavant. Catalunya és avui més que mai un nou punt de trobada, un node; es més punt de referència, és més espai de 2 �confluència i de projecció, és més un "hub" que fa un any. Tenim més xarxa, més gruix, més serveis professionals, socials, institucionals perquè l'esforç de construir xarxa, de fer diàlegs, de contacte i obertura que s'ha fet ha estat importantíssim. Durant 141 dies la nostra ciutat ha tingut una oferta cultural i artística excepcional, s'han pogut sentir veus que altrament no hi hagués hagut manera de fer audibles i d'amplificar-se. S'han acordat i fet públiques aquí mateix declaracions d'ordre molt divers sobre els principals eixos del debat del propi Fòrum: per exemple, en el camp de les llengües, ha sorgit la idea tan meravellosa de crear un arxiu on totes les llengües siguin registrades per escrit i fonèticament, que no hi hagi cap de la qual no en quedi traça, perquè sabem que any rere any centenars de llengües del món van desapareixent, i aquesta és una situació que ens fa a tots més pobres. I que Barcelona sigui el lloc on gràcies al Fòrum tots aquests registres es puguin arxivar i guardar és molt emocionant. El Fòrum Barcelona 2004 figurarà, doncs, a la partida d'un nombre molt important de plataformes, processos i observatoris amb el diàleg i el compromís en la recerca de la pau, l'equitat i la sostenibilitat com a norma. Moltes de les organitzacions mundials que s'han trobat en aquests prop de quatre mesos inscriuran el nom de Barcelona com una referència nítida en les seves memòries, i "espero y deseo, estoy convencido de ello, de que lo mismo ocurrirá en 2007 en Monterrey, en Nuevo León". La ciutat de Barcelona, demà, en desvetllar-se, podrà retrobar el seu propi llegat, aquí on s'ha iniciat el camí irreversible que permetrà de retornar la dignitat tantes vegades reclamada de la ciutat, com deia Verdaguer, "de riu a riu estesa" (i arribava malament a tots els rius, i ara arriba bé). Demà aquesta ciutat que vol avançar en la seva pròpia història amb onades d’il·lusió i d'entusiasme, però també amb un gran sentit del rigor, de la responsabilitat, del treball ben fet; aquesta ciutat que demana més que mai ser la capital de Catalunya, podrà agafar forces de nou per abocar-se de ple en la seva gent. Demà els barcelonins i barcelonines, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, podran prendre possessió plena d'aquesta ciutat aquí recuperada. Vull dir a l'alcalde de Barcelona, en nom de Catalunya, gràcies. Catalunya se sent orgullosa de la seva capital i la capital ha honorat el país i a tota Espanya. Pasqual Maragall 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1662 Title A name given to the resource Discurs de cloenda del Fòrum Universal de les Cultures Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Model social Congressos Cultura Fòrum de les Cultures Immigració Relacions Internacionals Religions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/181/20040928.pdf 02e4756ea6e46cdc906815fb4adddcf8 PDF Text Text Intervenció del president de la Generalitat en el debat de política general Parlament de Catalunya | 28/9/2004 I - La nova situació política Com vaig anunciar en la meva compareixença parlamentària del mes de juny, és la meva intenció en aquest debat exposar quin és el projecte que impulsa el Govern que tinc l’honor i la responsabilitat de presidir. Els 9 mesos de govern transcorreguts no han estat fàcils, després de quasi un quart de segle de govern conservador. Ara som a l’inici d’un nou període. El nou govern de Catalunya i el canvi de govern a Espanya permeten la represa de l’impuls transformador. El nou Estatut, la reforma de la Constitució, la configuració d’un Senat federal, la Constitució europea, tot és un altre cop sobre la taula. És un risc, és una oportunitat apassionant i, sobretot, és per a nosaltres una gran responsabilitat Avui es donen unes condicions polítiques normals. L’acció del Govern es podrà desenvolupar sense ensurts, encara que no pas sense dificultats. S’ha estabilitzat el mapa polític del país, després del llarg cicle electoral iniciat amb les eleccions municipals i catalanes de l’any passat i culminat amb les eleccions generals i europees d’enguany. En les diferents fites que han marcat aquest cicle, els partits que donen suport al Govern han vist àmpliament ratificada la confiança de la ciutadania. Passades les vicissituds d’aquest període i estabilitzada la situació política, no és gratuït recordar l’esperit amb que va néixer l’actual Govern de Catalunya. L’acord del Tinell, ha facilitat la necessària alternança política. És un acord que els tres socis veiem com una aposta estratègica, pensada en clau de país. Representa una opció catalana i progressista. N’hi ha d’altres, però aquesta és la més integradora. 1 �L’opció que vam fer crea l’escenari per garantir la unitat civil de Catalunya i per evitar la divisió dels catalans en blocs antagònics. Crec convenient recordar que aquest acord amplia al màxim la base social del catalanisme, entès sobretot com una cultura cívica compartida i no com una ideologia que divideix i separa. La divisió de la manifestació de l’11 de setembre, que es va produir arran de la Loapa no té, ara, raó de ser. L’acord del Tinell expressa la voluntat majoritària d’un gir progressista en la política catalana. Pretén impulsar la innovació econòmica i tecnològica, apostar per un desenvolupament sostenible, activar noves polítiques socials, donar veu i protagonisme als territoris, endreçar el país i el seu paisatge malmès. I fer efectiu el compromís de la societat catalana amb la pau i la cooperació. Tot això per millorar substancialment el nostre Autogovern. Diguem-ho clar: l’aliança estratègica que va fer possible l’acord del Tinell i el Govern catalanista i d’esquerres és avui més viva que mai. És una aliança basada en l’exigència de la majoria progressista de la societat catalana. És una aliança activa, interpretada per un Govern que ha après en molt poc temps a treballar en un clima positiu. El govern respecta la pluralitat de la seva composició i observa rigorosament la regla de la cohesió governamental, corregint-ne les desviacions. Si és cert que la situació política catalana permet al Govern treballar en bones condicions, també ho és que el canvi polític a Espanya ens ha obert perspectives inèdites d’entesa. Entenc que el canvi polític a Espanya és una oportunitat per a Catalunya. I ho és en tres sentits:    Per impulsar les polítiques de progrés Per millorar l’autogovern de Catalunya Per fer un pas decisiu en la configuració de l’Espanya plural i l’Europa emergent. 2 �Oportunitat no vol dir oportunisme. Aquesta via ja l’hem tastat: els progressos assolits no s’han consolidat prou, els petits èxits han estat presentats com a notables i, en canvi, la pèrdua d’influència de Catalunya a Espanya s’ha anat fent més i més evident. El que proposo és tota una altra cosa: és fer efectiva la voluntat de Catalunya d’influir en la política i l’economia espanyoles amb totes les conseqüències. Implicar-se per codecidir. Ve’t aquí. Catalunya Proposa una Espanya Plural determinada, en la qual les nacionalitats històriques de la disposició transitòria segona de la Constitució vegin reconeguda la seva personalitat com a Comunitats Nacionals. En la meva compareixença parlamentària del 28 de juny passat em vaig referir amb cert detall a l’acció empresa pel Govern de la Generalitat per reorientar les relacions amb Espanya i en particular amb el nou Govern. Els deia aleshores que creia que el canvi polític a Espanya obria una nova etapa. Avui no disposem de cap indici que desmenteixi la meva afirmació de fa tres mesos. Ben al contrari, penso que s’han acumulat gestos i decisions que confirmen el final d’un escenari polític de confrontació i la seva substitució per un nou escenari de col·laboració institucional. Són gestos que confirmen una intuïció que ja vaig expressar el gener passat quan els deia que abans d’un any, Espanya estaria caminant amb un rumb diferent. Ho confirmen els contactes formals i informals del president i dels consellers de la Generalitat amb el president i els ministres del Govern d’Espanya, dels que vull destacar –per la seva exhaustivitatl’entrevista que vaig tenir amb el president Rodríguez Zapatero el 21 de juliol passat. En el Govern espanyol hi hem trobat actituds positives: respecte i voluntat de diàleg. També algunes patinades evidents i potser fins ara inevitables, sens dubte. Aquestes actituds s’han transformat en gestos simbòlics importants com l’anunci de la revisió del consell de guerra al president Companys. El 15 d’octubre ho deixarem ben clar a Montjuïc. 3 �Hi ha hagut compromisos de gran importància, començant per la paraula del president Zapatero de respectar el projecte d’Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya. També el compromís actiu i complex d’obtenir el reconeixement del català a la Unió Europea. Més enllà de les vicissituds del moment, vull recordar que és l’únic intent seriós realitzat fins ara. Més endavant tindrem ocasió de referir-nos-hi. El nou govern d’Espanya ha pres, en relació a Catalunya, algunes decisions de gran entitat: la paralització del transvasament de l’Ebre o el trasllat la seu de la Comisión del Mercado de Telecomunicaciones, de Madrid a Barcelona. Puc anunciar que el Govern està en disposició d’avaluar la possibilitat d’instal·lar a Barcelona la seu del nou Consell Audiovisual d’Espanya. Decisió que seria completament coherent amb l’anterior. El govern espanyol ha adoptat també compromisos en infrastructures (l’AVE el 2007 a Barcelona), en cultura (l’1% de Foment a l’Institut d’Estudis Catalans). Amb Barcelona (desbloqueig de la Carta Municipal). I amb l’Ebre (descontaminació del riu). És significativa també la retirada de cinc recursos d’inconstitucionalitat contra normes de la Generalitat. La retirada dels recursos que afectaven al Dret Civil Català, és un pas clar en el sentit del reconeixement del la nostra singularitat. També s’ha iniciat el desbloqueig de traspassos de competències pendents així com l’establiment d’un calendari precís d’una bona colla de nous traspassos. És bo recordar aquí que la Comissió de Traspassos no s’havia reunit des de maig de 2001. Aquests gestos, aquests compromisos i aquestes decisions tenen un valor afegit de gran importància. Generen el clima de confiança que cal per negociar i acordar els temes de la complexa agenda de reformes polítiques d’aquesta legislatura. L’agenda compta amb qüestions institucionals de primer ordre, com la reforma de l’Estatut i la reforma constitucional. Però també inclou qüestions econòmico-financeres cabdals com la revisió del finançament autonòmic. I estudiem la localització d’agències europees a Catalunya. No podem oblidar les infrastructures, que són cabdals tant pel que fa a la seva concepció (del mapa radial a la xarxa) com a la seva gestió compartida (aeroport, ferrocarril). 4 �Finalment, però no per això en darrer lloc, tenim a l’agenda les qüestions culturals i simbòliques, amb l’objectiu d’aconseguir un ferm compromís del Govern espanyol i de les institucions europees en el reconeixement, protecció i impuls de la llengua i la cultura catalanes. De les perspectives i els primers avenços en aquestes negociacions els en parlaré al final de la meva intervenció d’avui. Gaudim doncs d’una situació política, a Catalunya i a Espanya, molt millor que quan aquest Govern va prendre possessió. Quan dic millor vull dir que es donen millors condicions per treballar i per decidir; en definitiva per governar. Per això mateix, la situació present és més compromesa i exigent. Però no hem d’oblidar altres circumstàncies associades a la nostra qualitat d’europeus i a la nostra condició d’economia i societat oberta, inserida de ple en el món global. L’ampliació europea a l’Est, el naixement de l’Europa dels 25, la nova Constitució, el Pacte d’Estabilitat, la política mediterrània d’Europa o l’adhesió de Turquia a la Unió són qüestions que ens afecten de ple, són els nostres problemes. En els propers mesos, el debat previ al referèndum sobre la Constitució europea creixerà en intensitat. Crec que és la meva obligació deixar clar que el resultat del referèndum no és indiferent, que ens afecta i ens condiciona. La Generalitat tindrà un capteniment institucional en tot aquest procés i exercirà la responsabilitat de fer conèixer a la població el projecte de Constitució europea que serà sotmès a referèndum. En tant que President de la Generalitat em sumo a les diverses crides que s’estan fent a respectar totes les posicions que s’expressin democràticament. Dit això, no els amago que sóc un decidit partidari del sí a la Constitució. Valoro més els efectes negatius de la marxa enrera en el procés de construcció europea que els defectes i mancances de la Constitució. Els partits de la coalició governamental tenen i tindran una sola posició en tots els temes de govern i en l’Estatut. Però podem diferir en allò que es refereix a les dues constitucions: l’espanyola i l’europea. Dos dels partits de la coalició són federalistes i un és sobiranista. 5 �Continuarem treballant junts per a aconseguir que la llengua catalana sigui afegida, juntament amb el gallec i el basc a la llista dels 20 idiomes oficials en els estats de la Unió i en la Unió mateixa. Vull que tinguin la certesa que, malgrat les diferències, sóc conscient que hi ha una voluntat majoritàriament compartida en aquesta Cambra i a tot el país: tots volem més Catalunya i més Europa. Seria una ficció ingènua pensar que podem fer política a Catalunya sense tenir en compte un entorn global que ens condiciona cada cop més. Precisament aquesta percepció és la que ha determina l’activitat exterior de la Generalitat:  els recents viatges al Marroc i a Algèria;  els propers a Japó, Xina i Mèxic, amb motiu de la Fira del Llibre de Guadalajara, en la qual Catalunya és comunitat convidada;  la reforma del Patronat Català Pro Europa  i la creació de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les;  el treball a la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), creada, com la dels Alps, a l’empara de l’antic Consell d’Europa.  La CTP, amb més de 20 anys de treball ha donat resultats profitosos en la darrera sessió, celebrada fa uns dies a La Seu, puix que es va configurant un mapa cada cop més precís de l’Eix Pirinenc i de les comunicacions que el travessen i les infrastructures que li calen. Treballem, alhora, per enfortir l’Euroregió, a imatge i semblança de les regions transnacionals d’Europa, que han anat sorgint amb la desaparició de les fronteres, com a resultat del creixement de la Unió i de les seves competències. En tenim exemples a Nord Pas de Calais i el South East britànic; en l’antiga frontera entre la RFA i Holanda, en la regió formada per Alsàcia i les regions frontereres de Suïssa i la RFA, en la connexió entre Malmöe i Copenhaguen, facilitada pel pont sobre l’estret marítim que els separa. Aquest és un moviment imparable de la història i de la geografia política. En el nostre cas ens permetrà reunir un conjunt de regions, tant de l’Estat espanyol com del francès, que reuneixen 17 milions d’habitants i que sumen tot el que cal tenir per a esdevenir una regió europea de punta: tamany, capacitat econòmica i posició estratègica. Hem d’acceptar que som interdependents i que la política, avui, és l’art de gestionar aquesta interdependència, per a mantenir i enriquir 6 �la nostra identitat i, alhora, aprofitar les oportunitats de progrés i de benestar pròpies de les societats obertes. Així ho entén i ho assumeix el Govern de Catalunya. Som conscients de les expectatives creades, de la responsabilitat contreta, dels marges d’actuació de què disposem i de les inèrcies que cal vèncer. No cal que els recordi en quina situació vam trobar les finances de la Generalitat, ni les decisions estratègiques ajornades per anys de passivitat, ni la deficient situació organitzativa de l’administració catalana. Ho vam recordar quan tocava. No hem fet sang, perquè no és el nostre estil, ni és bo pel país. Però suposo que ningú no ens negarà el dret d’inventari. És evident que hi ha un temps per a cada ambició, i per a cada exigència. I ho es també que, si ara fa exactament cent anys, es van posar les primeres pedres d’un període d’expansió de la política i de l’economia catalanes, els 25 anys anteriors (des de la Revolució de 1868) havien estat absolutament indispensables per fixar les bases teòriques, ideològiques i culturals de l’empenta del catalanisme. Ara passa el mateix. Hem tingut 25 anys de fonamentació, d’afirmació de la identitat, de pau, de creixement econòmic, de democràcia i de devolució de competències a la nostra autonomia. Ara toca fer una gran passa endavant en les infrastructures, en l’educació, en la salut, en la internacionalització de les nostres empreses, en l’ambició política. Podem fer-ho. Ho farem. Igual com fa cent anys, aquesta passa endavant haurà anat precedida per un desenvolupament magnífic de la vida local, de les ciutats, dels municipis, que moltes vegades, aleshores i ara, han estat capdavanters en les transformacions socials, tecnològiques i urbanes. L’esclat de la Barcelona del 2004, de Girona, de Vic, Olot, de Manresa, de Reus i Tarragona, de La Seu, de Lleida, de Tortosa i Amposta, de Terrassa i Sabadell, i de tantes altres ciutats catalanes, és la millor garantia de que estem a punt per a el gran avenç nacional. Som uns convençuts de la devolució o atorgament de competències de recursos i de responsabilitats al nivell local. Sense ignorar que aquesta devolució ensopega amb la desconfiança que en els municipis han generat 25 anys de recel en sentit contrari. 7 �Aquest és un Govern que mira molt més enllà per decisió dels ciutadans de Catalunya. Tenim el mandat de combinar reformes institucionals i impulsar polítiques socials. Tot alhora. I ho farem jugant net: no amagarem els problemes, no eludirem les responsabilitats que ens pertoquen, i no silenciarem les discrepàncies, perquè no en tenim cap que posi en perill la cohesió del govern. Per tant, Catalunya ha de saber que el Govern està plenament disposat a aplicar el seu programa, que compta amb una perspectiva d’estabilitat, i que pren les iniciatives i les decisions que li pertoquen. II - La Catalunya dels 7 milions Com és la Catalunya d’avui? Catalunya és, com mai, una societat en ple procés de canvi. Una Catalunya està emergint davant nostre. Ja no ens serveixen les fotos fixes. La Catalunya dels 6 milions està superada. I amb ella bona part de l’imaginari col·lectiu amb el que ens sentíem interpretats i representats. Molt del que era vàlid fa 25 anys ja no ho és ara. El procés de creixement demogràfic intens com el que estem vivint, lligat al fort increment de la immigració, que coincideix amb un repunt de la natalitat autòctona, fa que pràcticament puguem dir: som 7 milions! Sí, som 7 milions. Les dades del padró de l’INE a 1 de gener de 2004 eren de 6.948.708 habitants. De fet, la sanitat atén una població de 7 milions (exactament 7.056.988 targetes sanitàries a l’agost de 2004). La imatge d’una societat demogràficament estancada ha saltat pels aires. La Catalunya del 2030 ben bé podria rondar els 8 milions d’habitants (les projeccions que es fan oscil·len entre 7.5 i 9.2). El meu govern treballa sobre la base dels 7 milions que som. El nostre projecte nacional, polític, social i cultural ha de partir d’aquesta nova realitat. El fet cert és que l’impacte del ràpid creixement de la immigració –un 10% del total de la població a dia d’avui- i de l’envelliment de la població autòctona és dels que deixarà una petjada profunda en la societat catalana. Com ha succeït en altres moments de la seva història. 8 �El paisatge humà de Catalunya està canviant, començant per les nostres escoles i pels nostres barris, amb nova gent, nous colors, noves parles, nous costums. I el paisatge físic i urbà de Catalunya, també ha canviat sensiblement. No sempre per bé, admetem-ho: el preu de l’habitatge, la precarietat laboral, els dèficits socials i un territori en molts indrets severament castigat per un urbanisme descontrolat i una sèrie d’abusos mediambientals, són indicadors alarmants d’errors o dèficits a corregir. Tanmateix, la millora real de les comunicacions viàries i telemàtiques, tot i que tímida i insuficient, està configurant, sens dubte, un nou paisatge i una nova manera de transitar-lo. En una situació així la societat catalana ha de tractar de convertir els temors i les dificultats en noves certeses i en noves esperances. Igualment com va saber fer la Mancomunitat primer i la Generalitat republicana després. I ara, sense les fragilitats estatals i internacionals que van condemnar i anorrear aquell catalanisme magnífic. La bona pregunta en aquestes circumstàncies és: Què pot oferir la societat catalana per renovar el pacte cívic que la relliga, i per fer créixer un sentiment de pertinença compartit? Què podem fer per lligar amb el millor del nostre passat i fer bons els averanys del futur? Com podem posar en servei la nova dimensió demogràfica, la diversitat cultural i la nova situació espanyola i europea que ara tenim? D’entrada hem de ser conscients que Catalunya no pot cometre errors i un d’ells fóra ignorar que Espanya i Europa també han canviat i molt. Catalunya és un país atractiu, un país que durant el segle XX ha atret centenars de milers de persones d’arreu d’Espanya i que ara atreu milers i milers de persones vingudes de tot el món. Però no som una illa avançada en un entorn històricament adormit. Catalunya atreu persones i talents i capitals perquè és un país d’oportunitats, pel seu progrés, pel seu benestar, per la seva pau civil. Com també és cert que milers de catalans i moltes empreses catalanes s’instal·len fora del triangle català, a Nord i a Sud, perquè hi troben oportunitats. 9 �Aquesta capacitat d’atracció i de mobilitat ens ha d’enorgullir, és cert. I alhora ens ha d’esperonar a conservar, millorar i innovar –segons sigui el cas- els atots (els “trumfos”) que han fet de Catalunya el país pròsper i convivencial que avui coneixem. És cert, diguem-ho clar, que hem perdut peu, si més no pes relatiu, en una colla de sectors importants, com les finances, la borsa, l’aeronàutica i algunes de les tecnologies emergents. Però no hi ha rés de catastròfic ni d’irreversible en tot això. L’economia catalana compta amb una sòlida base industrial i de serveis que assegura la prosperitat del país. És una economia que creix per sobre de la mitjana de la Unió Europea, encara que –en els darrers anys- per sota de la mitjana espanyola. És una economia que crea llocs de treball (73.000 en els darrers dotze mesos), amb una taxa d’ocupació que s’acosta molt al 70% marcat com a objectiu per l’any 2010 a l’agenda de Lisboa. Altrament el nostre creixement demogràfic no s’explicaria. La nostra és una economia dinàmica, amb un fort impuls a la creació d’empreses i amb una notable capacitat d’adaptació tecnològica. És una economia oberta i plenament bolcada a l’exterior. És una economia ben integrada en el mercat europeu. Que canvia la seva estructura interna. La construcció, que havia arribat a representar el 4.7% de l’economia catalana, n’és ara un 4.1%. En canvi la sanitat s’espera que representi, l’any que ve, el 5% del producte brut. Que la sanitat passi per davant de la construcció és un bon indicador de la terciarització de l’economia catalana. L’economia pública no la tenim ben resolta, ni de lluny. Ni en la despesa corrent ni en la inversió. Haurem d’estalviar un bon tros en despesa corrent per fer front als reptes de la formació de capital, físic i humà, que ens cal. El dèficit que ens va deixar el Pressupost del 2003 va ser de 1200 milions d’euros; i el desplaçament de despesa de l’any 2003 al 2004 prop de 3.000 milions d’euros. Se’ns havia dit que el nou finançament obtingut en els converses Montoro-Homs acabaria essent de 2.500 milions d’€uros més (400.000 milions més de pessetes.). El primer any se’n van obtenir 10 �40 en comptes de 400 i l’evolució no sembla confirmar pas aquelles expectatives optimistes. Saben que és el que ha passat,? Que Montoro baixava impostos al mateix temps que transferia competències, és a dir que baixava impostos a costa de les CCAA que rebien les competències. Tot donant-los un marge d’augment del tram propi dels impostos, absolutament impopular i insuficient. Aquesta ha estat la gran trampa financera dels darrers anys i el govern anterior hi va caure de quatre potes, si em permeten l’expressió. Això posa les coses molt difícils, no solament a les autonomies sinó al propi govern espanyol, que no voldria passar per més voraç, fiscalment parlant, que l’anterior, però que és altrament més dialogant amb les autonomies i entén que les coses no poden seguir així. Baixar impostos a costa dels qui tenen les competències no és acceptable. Diguem-ho clar. I retornar les competències, cosa que algunes autonomies podrien preferir, no és compatible amb la nostra filosofia de govern. No tornarem cap competència; al contrari: reclamem el dret a poder decidir sobre el conjunt de la càrrega fiscal imposada als nostres ciutadans per l’Estat i l’Autonomia, sumats. En els primeries de la dècada dels 90 vaig proposar un repartiment del pastís de la despesa pública equivalent al 50%, 25%, 25% respectivament entre estat, autonomies i municipis. Em va costar de convèncer al govern d’aleshores que això no era un despropòsit i vam situar l’horitzó ben lluny, en l’any 2000. La segona embranzida, l’any 99 em va permetre situar l’objectiu en el 40/30/30. I ara el ministre Solbes diu que l’Estat ja no compta més que el 30% i que les autonomies gasten el 50%. Es difícil de creure. Però tot i admetent-ho hauríem de veure fins quin punt, com he dit, no hi ha hagut una transferència del dèficit públic de l’Estat cap a les autonomies i els municipis. La primera cosa que cal aconseguir és que el nou Senat compti amb una oficina estadística que posi llum en la penombra en que l’Estat ha mantingut aquests temes en els darrers 25 anys. També en això la transparència està a l’ordre del dia. 11 �Els catalans estem disposats a pagar per renda els serveis públics i rebre per població, sempre que les inversions es calculin en proporció a la renda. Altrament estaríem sempre en el dèficit d’infrastructures que ens ha ofegat en els darrers anys. Però ara com ara no tenim ni una cosa ni una altra. La diferència entre els impostos que paguem i les depeses que ens podem permetre és superior a la que va de la renda (18%) a la població (entorn del 16 %) i les inversions amb prou feines arriben al 15%. Si l’IRPF per càpita a Catalunya és de 125 i el de les regions menys riques és de 75, ja es veu que és molt difícil --si no és per un augment fort de la inversió de l’Estat a Catalunya--, que es mantingui l’equitat que sempre hem proposat. A Alemanya, el Tribunal Federal ha dictaminat que es tracta de reduir les diferències de renda per càpita entre els Länder, però no és pretén la igualació total, per una raó senzilla: a partir d’un nivell determinat d’ajut, l’incentiu que tenen les regions endarrerides per millorar la seva eficiència és mínim. De fet poden aproximar la seva renda disponible (renda bruta menys impostos) a la de les regions més riques sense esforçar-se en augmentar el seu producte brut. Tanmateix, les perspectives de l’economia i de les empreses catalanes no són tan dolentes com podríem témer per la migrada contribució de l’economia pública. En aquest sentit hem de felicitar les nostres empreses i els nostres sindicats i cambres de comerç, que participen activament en la formulació i posta en pràctica de l’Acord sobre la Internacionalització de l’Economia Catalana. Les perspectives de nous projectes empresarials són extraordinàriament positives: Agafen un exemple: el de la indústria farmacèutica. La decisió de NOVARTIS (la segona d’Europa i la quarta a nivell mundial) de situar a Barcelona la direcció de l’expansió de la companyia per Rússia, tot Àsia i l’Extrem Orient. En Biomedicina tant la presència de les empreses esmentades com la creació i instal·lació, a Barcelona, del centre de recerca biomèdica liderat per professor Izpisúa i el treball de l’IMIM dirigit pel Dr. Jordi Camí, ens situen en una bona posició. 12 �Hi ha molt a guanyar en aquest camp, comptant, més enllà de Catalunya mateix amb la col·laboració amb la Universitat de Montpellier i la seva Facultat de Medicina. El professor Nueno insisteix - i no sense raó- en la importància que pot tenir, a mig termini, la residència a Catalunya de gent d’edat mitjana o avançada, de nivell de renda considerable, atreta per uns bons serveis mèdics, un clima agradable, una oferta cultural de molt nivell i un aeroport ben connectat. No crec que aquests temes puguin ser considerats impropis d’un debat nacional. Altres territoris, dotats d’una concentració més gran de poder polític i financer, potser poden estalviar-s’ho, nosaltres no hauríem de caure en aquest error. Aquesta realitat incontestable no ha d’amagar, però, la necessitat de millorar i d’innovar per consolidar un patró de creixement més sa i sostenible, amb un objectiu ineludible: fer de l’economia catalana una de les més competitives d’Europa. La prosperitat econòmica dels catalans depèn en primer lloc de la nostre capacitat emprenedora que en el món d’avui vol dir –a més del coratge d’assumir els riscos que comporta tirar endavant un projecteuna disposició permanent a aprendre i a innovar. El segon atot que fa de Catalunya una societat atractiva és la seva capacitat d’integració social. La Catalunya del segle XX fou capaç d’integrar als nouvinguts d’arreu d’Espanya que, a finals dels anys vint i durant els cinquantes i seixantes, van trobar, al nostre país, les oportunitats vitals que els eren negades per la dictadura. Aquells treballadors estan a la base de la nostra prosperitat actual. Catalunya arribà a ser el que és avui, gràcies també al treball i l’energia que hi aportaren centenars de milers d’homes i dones que l’han feta seva de manera indiscutible. Recordem-ho ara. Els darrers trenta anys, la lluita per aconseguir escoles, sanitat, transport públic i barris dignes ha estat el primer i més important factor d’integració social a Catalunya. Potser ara hem esdevingut una societat massa indiferent a les velles i les noves exclusions. Potser ens estem resignant massa fàcilment a conviure amb un grau de pobresa. 13 �Aquest govern està decidit a resoldre aquesta qüestió: més mestres, més metges, més infermeria, més inversió als barris, més cultura. Això és el que cal. Per això cal també ser emprenedors en el terreny social. Com ho estan sent tantes escoles, tantes associacions de veïns, tantes organitzacions no governamentals, tants ajuntaments La Catalunya dels 7 milions reclama un nou civisme. Una comunitat de set milions de ciutadans i ciutadanes, en el món obert en el que vivim, ha de saber-se segura i porosa alhora. No vull pas encetar un nou capítol de divergències sobre el concepte del mestissatge. No hi ha una cultura viva que es pugui definir sense diversitat i dinamisme. Som un país d’atracció, però no podem pensar el futur només sobre la base de la mitificació de les nostres qualitats. Si ho féssim ens veuríem, gairebé sense adonar-nos, abocats a un estancament com a país que –tard o d’hora- ens portaria a la decadència. Però encara menys ens podem permetre ignorar desprevingudament les dificultats que ens plantegen les noves realitats socials. El cost que pagaríem per aquesta frívola ignorància seria massa alt. Seria el cost d’una reacció social desordenada i moguda per les pors a allò que no es comprèn. La Catalunya dels 7 milions ha de renovar els trumfos del passat. Hem d’assegurar la prosperitat del futur amb més esperit emprenedor, amb més formació i coneixements, amb més competitivitat. Hem de renovar el pacte de ciutadania per infantar un nou patriotisme: el patriotisme dels drets i dels deures. Hem d’ampliar la nostra capacitat d’inclusió social amb un esperit més obert, amb la generació de noves seguretats. I, a la vegada, necessitem una represa del gust per la innovació social. El patriotisme de debò és el que fa que em senti part del país perquè el país em dóna unes seguretats que no tenia en néixer i una llibertat creixent, i que alhora em fa proporcionalment responsable d’unes obligacions que assumeixo. 14 �Aquest és l’autèntic sentiment de pàtria, que té tant a veure amb el present i el futur com amb un passat ja intocable. Hem d’apostar per fer de la nostra cultura i la nostra llengua el tret distintiu emblemàtic de Catalunya en un món que tendeix a la uniformització. I hem de fer de Catalunya la seu pionera dels instituts que es crearan per tal de preservar la diversitat idiomàtica del món. Tot això no pot ser l’obra exclusiva del Govern. O surt de l’impuls social o no serà. Per això crec que ens equivocaríem si no abordéssim les reformes institucionals –amb la de l’Estatut en primer lloc- des de la consciència que han de servir essencialment per a fer possible el nou impuls de la prosperitat, de la cohesió social, de la convivència cívica i de l’esclat cultural de la societat catalana. Per dir-ho més clar: la nostra opció per millorar l’autogovern ha d’estar al servei d’aquell jove que busca la seva primera feina, i d’aquell aturat de 45 anys que busca una nova oportunitat, i d’aquells investigadors que volen fer la seva carrera professional a Catalunya, i d’aquelles vídues que necessiten la millora de les seves pensions. M’atreveixo a demanar que en l’Estatut que estem fent, a més de pensar en les nostres inquietuds de polítics o en el desig de perfecció dels juristes, pensem en els anhels i temors dels catalans, en el seu dret a construir al seu projecte vital, en la necessitat que tenim de preparar-nos per a una vida diferent, millor. Com també goso demanar que fem un Estatut al servei de l’ambició de totes les terres, pobles, viles i ciutats de Catalunya. Que ens permeti assegurar un nivell homogeni de cobertura dels serveis públics a tot el territori, Ebre i Pirineus inclosos, perquè volem que tenir un projecte de vida al Pirineu i a l’Ebre no sigui un impossible. Que ofereixi les eines per fer efectiva la nostra voluntat de que les terres de Lleida esdevinguin el motor de la Catalunya agrària i una terra de progrés econòmic i social. Que el Camp de Tarragona, la segona àrea metropolitana de Catalunya, es pugui dotar de les eines de futur necessàries per créixer de forma sostenible i ordenada. 15 �Que ens permeti que les comarques gironines puguin assolir noves cotes d’innovació i tinguin un projecte de futur sòlid i estimulant, que aprofitant tots els seus actius, vetlli per la qualitat natural d’aquest ric territori. Que tingui en compte el desig de la Catalunya Central de tenir la mateixa ambició i les mateixes possibilitats de desenvolupament que la resta de territoris de Catalunya. I, finalment, que ens permeti aconseguir que la gran regió metropolitana de Barcelona, continuï essent un mirall de la diversitat de Catalunya, de les seves ganes d’innovar i d’assolir nous horitzons de prosperitat. L’obligació del governant i del legislador és copsar l’estat d’ànim del país. O més ben dit els milions d’estats d’ànim que configuren l’estat d’ànim del país. No per adaptar-s’hi dòcilment (això seria fer populisme) sinó per escoltar, dialogar i estimular. En definitiva per oferir perspectives, seguretat i futur. L’actitud dels governants ha de procurar de tenir els peus a terra i la mirada lluny. L’ambició de futur i la sensibilitat per atendre i copsar la respiració més pròxima. Això és el que he procurat fer en aquests primers mesos des de la Presidència de la Generalitat. Això és el que he fet. Això és el que han fet els consellers del Govern. Les iniciatives i decisions que s’han pres han obeït a aquesta doble necessitat: donar resposta a l’avui i crear l’escenari sobre el que dibuixar des d’ara, el demà de Catalunya. III - L’acció de govern Quina és l’orientació de l’acció del Govern de Catalunya per donar resposta a les expectatives de la societat catalana? D’entrada, vull desfer un fals dilema sobre les prioritats del Govern de Catalunya. Hi ha qui planteja com a incompatibles la prioritat de millorar l’autogovern i la prioritat d’impulsar una vigorosa política social. 16 �Com poden entendre per les meves paraules anteriors, el Govern de Catalunya no creu en aquesta incompatibilitat. Ben al contrari, entén que tot va lligat. El Govern no defugirà cap responsabilitat, ni s’excusarà en les insuficiències competencials o financeres. Amb aquest esperit formulem les orientacions generals de les polítiques del Govern de Catalunya: En primer lloc, assegurar les bases del progrés econòmic de Catalunya per garantir la competitivitat del país. En segon lloc, preparar Catalunya per esdevenir una societat plenament oberta. En tercer lloc, garantir l’equilibri social del país i la integració social, cultural i ciutadana dels nous catalans. En quart lloc, desvetllar totes les potencialitats dels territoris de Catalunya i procurar l’equilibri del conjunt. En cinquè lloc, fer efectiu el desenvolupament econòmic sostenible com a motor de progrés i d’innovació. I en sisè lloc, governar amb eficàcia, proximitat i transparència. És a dir el Govern de Catalunya té l’ambició d’afavorir, amb la seva acció, la competitivitat, l’equitat social i l’equilibri territorial del país. El Govern s’ha dotat d’un instrument que ha de servir de guia de la seva acció durant tota la legislatura. Es tracta del Pla de Govern que concreta els quatre grans eixos de l’Acord del Tinell en 64 objectius polítics i 1.500 actuacions. Es tracta d’un esforç de racionalitzar l’acció del Govern, però també d’oferir una eina de control a la societat i a l’oposició. Fer públic aquest Pla és una decisió coherent amb la voluntat d’exigirnos més i amb la determinació de fer de la transparència un dels valors distintius d’aquest Govern. Transparència és per al meu govern un mot clau. La meva exposició de l’acció de Govern serà una síntesi dels objectius fixats, amb il·lustracions significatives basades en les actuacions previstes. 17 �L’orientació de la política econòmica del Govern es recull en l’“Acord Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”. És l’acord més ampli i ambiciós en molt de temps en el camp de l’economia, signat per la Generalitat juntament amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME el passat mes de febrer. Ara ens toca a tots, però al Govern en primer lloc, estar a l’alçada de l’ambició de l’Acord signat. Tres són els propòsits perseguits i que ja inspiren la política pressupostària del Govern:  La millora de les condicions de competitivitat.  La qualitat de la ocupació i altres mesures de cohesió social  L’increment la internacionalització de l’economia catalana. Sobre la millora de la competitivitat, l’acord conté un conjunt de propostes que, de forma directa o indirecta, incideixen en la productivitat del país. Són mesures destinades a incrementar i millorar les dotacions en:     infrastructures de transport i energètiques, capital humà, capital financer i capital tecnològic, amb un decidit impuls de la política de R+D+I. Amb aquestes eines hem de consolidar els nostres principals actius econòmics i explorar els sectors de futur: biotecnologia, sector aerospacial, alimentació, turisme de qualitat, automoció, indústries culturals, i infrastructures de comunicació ... Això implica un canvi significatiu en la política industrial que durà a terme la Generalitat. D’una política industrial basada en les relacions individuals administració-empresa passarem a una estratègia col·lectiva per la productivitat i la modernització del teixit productiu català. En aquest context, cal combinar les accions a curt termini adreçades a reduir l’erosió competitiva que pateixen determinats sectors industrials, amb les accions que tenen uns efectes més dilatats en el temps, relacionades amb la creació d’un sistema català d’innovació. 18 �Les característiques sectorials i la natura de la competència que es duu a terme en els mercats, obliga a articular una política industrial específica per cada sector, que sigui sensible a les necessitats sectorials però que, alhora, potenciï el canvi de l’estructura productiva dins d’un marc territorial determinat. Així, es duran a terme accions sectorials sobre els sectors més afectats per la pèrdua de competitivitat, especialment en les tres taules sectorials obertes en l’Acord Estratègic per la Competitivitat:  Tèxtil i confecció.  Electrònica de consum.  Automoció i altres materials de transport. i també accions sectorials sobre els sectors amb més potencial de creixement i amb més capacitat per modernitzar el teixit productiu de Catalunya, especialment els sectors determinats per la Secretaria d’Indústria i Energia del Departament de Treball i Indústria, que s’articula estretament amb les línies de treball de caràcter transversal de l’Acord Estratègic per la Competitivitat:  Aeronàutica.  Biotecnologia.  Energies renovables. Alguns exemples significatius del que acabo de citar són: 1. Volem impulsar la creació per part de Fira de Barcelona d’un Saló especialitzat en el sector aeronàutic i de l’espai que permeti posicionar Catalunya a nivell mundial. 2. Hem creat, el passat 9 de setembre, l’entitat gestora encarregada de la posada en marxa del Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i de l’Espai (CTAE). Per la creació d’aquesta entitat el Govern de la Generalitat ha signat un protocol d’actuacions on hi són presents les universitats catalanes, La Caixa i 26 empreses del sector aerospacial. 3. Estem gestionant davant del govern central i de l’empresa EADS que part projectes aerospacials de l’empresa EADS es puguin establir a Catalunya, en concret el projecte de fabricació (total o parcial) i manteniment d’helicòpters i dels respectius sistemes de navegació. 4. El projecte de Bioregió: el Govern està implicat plenament en la creació d’un cluster de biotecnologia i, més en concret de biomedicina, al voltant d’institucions, organismes i empreses de reconegut prestigi, que, actuant en xarxa, ens han d’assegurar un lloc destacat en el sempre complicat camí del desenvolupament econòmic vinculat a la innovació. 19 �5. Les actuacions per incrementar la taxa d’escolarització postobligatòria. 6. La decisió d’accelerar la implantació de les tecnologies de banda ampla per tot Catalunya, gràcies a l’imminent acord amb Localret. En relació a la qualitat de l’ocupació cal mantenir un bon nivell de prestació dels serveis públics bàsics. Del seu eficaç funcionament depèn, en gran part, la possibilitat de fer realitat el principi d’igualtat d’oportunitats i el manteniment de la cohesió social. Així, s’adoptaran mesures destinades a la modernització de les polítiques actives d’ocupació, a facilitar la conciliació entre vida laboral i familiar, al desenvolupament d’un marc català de relacions laborals i a la potenciació de criteris de sostenibilitat ambiental i de responsabilitat social de les empreses. Amb especial cura, aquest Govern promourà la concertació social per rebaixar substancialment la difícilment suportable elevada taxa de sinistralitat laboral. En l’àmbit de la internacionalització de l’economia catalana, es tracta d’adoptar les mesures que permetin gestionar tant el procés de canvi tècnic i de deslocalització com la projecció internacional, abastant tant l’exportació com la implantació productiva en altres espais econòmics. Els instruments de l’acció del Govern en aquest àmbit estan sent l’Agència Catalana d’Inversions i el COPCA. El projecte d’Euroregió, com he dit, és la nostra aportació a l’enfortiment de l’Europa dels ciutadans i dels pobles, a l’Europa de la subsidiarietat i de la cooperació, a l’Europa del projecte i de l’enginy. Els territoris d’aquesta gran regió europea representem un pes molt rellevant dintre de la Unió Europea en termes de població, d’espai físic i de producció econòmica i cultural (17 milions d’habitants (el 17% de la població d’Espanya i França); el 14 % del PIB d’ambdós països; 7 milions de llocs de treball (el 18 % d’Espanya i França)). És, per tant, un territori amb una massa crítica i un pes suficient, que respon a un interès estratègic compartit i a unes complementarietats evidents. 20 �Farem realitat un pol econòmic europeu de primera magnitud que ja compta amb bases molt sòlides i amb sectors punters i que progressarà amb: 1. La millora de les infrastructures per potenciar la mobilitat i la comunicació interna i externa dels territoris de l’Euroregió. 2. La cooperació universitària i científica, per tal d’afrontar de forma adequada els reptes tecnològics que ens arriben. 3. La promoció del projectes culturals, amb una especial atenció a la nostra riquesa lingüística i el nostre patrimoni. Aquesta tardor es farà una reunió de presidents amb un programa de treball per als propers anys. Pel que fa al Món Rural el projecte específic es concreta en una nova administració agrària, orientada a propiciar produccions més rendibles i més sostenibles. Ara és el moment perquè a Catalunya el medi rural es repensi ell mateix, amb el suport i l’ajut del Govern, per encarar adequadament les properes dècades, en les que pretenem:  Culminar amb èxit l’adaptació a la nova política agrària comunitària, potenciant les innovacions que facin possible la millora de la competitivitat.  Consolidar la indústria agroalimentària catalana com un dels puntals del progrés econòmic del país, amb l’objectiu de fer de la qualitat el signe distintiu de les nostres produccions.  I desenvolupar les polítiques actives que assegurin la qualitat de treball i de vida al món rural, amb les infraestructures i serveis necessàries. Pel que fa a la política de comerç, estem sostenint un criteri favorable a mantenir el comerç com a activitat vertebradora dels nostres pobles, viles i ciutats i, per extensió, de la societat. En aquesta línia el govern ha aprovat l’avantprojecte de Llei d’Horaris Comercials que recupera l’exercici de les competències estatutàries exclusives en la matèria i per tant frena la total liberalització d’horaris aprovada per l’anterior govern central i prevista pel 2005. Pel que fa al Consum, s’està tramitant, com saben, la llei de creació de l’Agència Catalana de Consum. 21 �Tenim una base molt sòlida que ens possibilita pensar amb marge i suficient en el futur. Sabem el que no es pot fer: viure al dia sense preveure escenaris probables. Ja ho hem vist prou. La reordenació de la política turística passa per la creació de l’Ens de Promoció Turística de Catalunya. Aquest ens serà el responsable de la promoció directa en els mercats emissors de la marca turística Catalunya, de les marques específiques i dels segells de qualitat del país. La seva tasca és prestigiar el turisme a Catalunya com un conjunt d’elements històrics, culturals i paisatgístics que determinen una oferta d’alta qualitat. L’element bàsic de planificació serà el futur Pla de Turisme de Catalunya que avaluarà la qualitat i l’impacte econòmic i ambiental dels recursos turístics, determinarà criteris d’actuació vinculants, establirà programes de formació per als treballadors i potenciarà línies de finançament per modernitzar els equipaments turístics. La política educativa constitueix una frontissa entre les polítiques orientades a la competitivitat i les polítiques centrades en l’equitat. Per això, l’educació, com bé saben els ciutadans, és una de les prioritats essencials del Govern. I és un fet que l’evolució de les coses la fan cada cop més prioritària encara, ja que el nombre d’estudiants torna a créixer a casa nostra. Un creixement remarcable en nombre (tenim 1.074.000 estudiants d’educació infantil, primària i secundària, amb 38.000 alumnes nous respecte al curs passat), però que és sobretot heterogeni, en el seu origen territorial i social, i que en gran mesura (60%) és fruit de la immigració. Els estudiants d’origen estranger són ja el 9,6% del total. El Govern enfronta amb coratge, amb optimisme i amb recursos el repte que suposa integrar els nous alumnes. D’entrada amb 2.200 professors més, i amb nous auxiliars d’educació infantil i en alguns centres amb la figura dels integradors socials. Però també amb la definició, en el marc de cada centre, d’un pla d’acollida i integració, que de ben segur haurà de passar per l’aprenentatge de la nostra llengua com a vehicle fonamental d’aquesta integració. 22 �Aquest procés el fem amb la seguretat que dóna comptar amb un professorat conscient del repte professional que suposa adaptar-se als nous canvis i vèncer les dificultats indubtables que suposen. Els deia que el govern afrontava amb recursos aquest procés: triplicarem les xifres que el govern anterior esmerçava en l’acollida d’infants immigrants. En aquest esforç s’hi veurà implicada de ple l’escola concertada, a la qual reconeixem i reclamem el caràcter de servei públic, i per a la que multipliquem per deu els diners que l’anterior govern destinava per aquesta finalitat específica. Però no renunciem ja des d’aquest curs a augmentar la qualitat de l’ensenyament, tant la qualitat material com la intangible. El Pla de construccions escolars 2004-2007, endegarà amb ambició la construcció de nous centres i la rehabilitació dels actuals. No oblidem tampoc el compromís de crear trenta mil places de llars d’infants, del qual, amb la col·laboració del món local, ja se n’estan assentant les bases amb el nou mapa de llars d’infants de Catalunya. El proper Pla contra el fracàs i la millora del rendiment escolar preveurà actuacions específiques allà on aquest fenomen és més crític. Però aquest mateix curs ja se n’aplicaran mesures, com ara la incorporació de diferents tipologies de professionals de suport a l’acció educativa. El correcte aprenentatge de llengües estrangeres, l’estímul a la lectura i la plena introducció de les noves tecnologies seran eixos del Pla. Precisament, és en la plena integració de les noves tecnologies en l’activitat escolar on ens juguem bona part del nivell educatiu del país. Els acords de Lisboa en l’horitzó 2010 situen com a objectiu que tot el professorat i bona part de l’alumnat sigui capaç de treballar amb les eines bàsiques de la societat del coneixement, amb les noves tecnologies de la informació. L’escola ha d’evitar “l’escletxa digital”, la dualització de la societat entre els que són capaços d’utilitzar les noves tecnologies i els que no tenen aquesta competència bàsica. 23 �S’ha fet un gran esforç en equipaments per als nostres centres. Cal continuar invertint en instrumental, però sobretot en formació del professorat, perquè sigui capaç de treballar amb l’alumnat posant al seu abast eines per accedir al coneixement avui disponible. Hem de passar de “l’aula d’informàtica” a “la informàtica a l’aula”. La formació professional també és objecte de l’atenció prioritària del Govern, amb la doble preocupació d’augmentar les taxes d’escolarització dels joves entre els 16 i els 18 anys i d’oferir oportunitats formatives al llarg de tota la vida. Avui encara una bona part de joves d’aquestes edats cursen estudis de batxillerat, que orienten cap a la universitat. Una altra part abandonen els estudis per accedir al mercat de treball sense cap altra titulació que la d’ESO. I continuen essent pocs els que cursen estudis de cicles formatius, estudis de FP. S'estableix una correlació directa entre el nivell de formació i la capacitat d’ocupació de les persones, així com amb la qualitat del lloc de treball ocupat. De la mateixa manera que hi ha una correlació positiva entre el nivell de competitivitat de país i el seu nivell de formació. La intervenció dels diferents sectors econòmics i una acurada planificació han de permetre augmentar la taxa d’escolarització dels nostres joves i, sobretot, el seu nivell de formació. Aquesta és la intenció de la introducció de 75 nous cicles formatius. És a dir, impulsem una formació professional que conformi amb l’empresa i les administracions públiques el triangle virtuós que permeti afrontar amb èxit les demandes de formació inicial, formació ocupacional i formació continua i, a la vegada, esdevenir el canal bàsic de difusió tecnològica que necessiti el nostre teixit empresarial. Però els canvis en profunditat que requereix l’educació no són qüestió únicament de recursos. Proposem un debat amb tots els sectors professionals i socials afectats, que haurà de concloure amb un Pacte Nacional per a l’Educació i que serà la base per a la futura Llei d’Educació de Catalunya. Busquem donar respostes estratègiques a les qüestions de fons:  la necessitat d’un professorat qualificat i reconegut socialment en la seva professió docent; 24 � la constitució d’una xarxa integrada de centres educatius finançats amb fons públics;  la redefinició d’uns serveis educatius més propers a les necessitats de les famílies;  la transició cap a uns centres educatius més autònoms  i l’inici d’una política de proximitat en la gestió dels recursos, amb la progressiva corresponsabilitat dels Ajuntaments en la gestió ó educativa. Sàpiguen que com a President de la Generalitat m’implicaré personalment en l’assoliment d’aquest Pacte Nacional per a l’Educació. En el panorama educatiu i formatiu, la Universitat té la responsabilitat de la formació de les properes generacions sota el paradigma de l’excel·lència i l’exigència. Volem una Universitat que aposti per una recerca potent i competitiva, en contacte permanent amb les necessitats del món productiu i econòmic de Catalunya, i en sintonia amb els avenços més punters de la investigació. Ho vaig dir ahir en l’inici del curs universitari. Per recolzar aquest esforç, el Govern treballa en dues línies d’actuació: preparar l’entrada de les universitats en l’Espai Europeu d’Educació Superior i desenvolupar els instruments necessaris per potenciar la recerca i la investigació. Estimularem la internacionalització de les nostres universitats i la mobilitat d’estudiants, professors i investigadors. Això comportarà també l’adequació de l’espai universitari a la nova realitat territorial de l’Euroregió. Aquest ha de ser l’àmbit territorial de principal referència per a la Universitat catalana. Juntament amb l’obertura de la Universitat, treballem per impulsar l’aposta definitiva per una recerca potent i competitiva. Aquesta voluntat es concreta en una política de recerca per als propers quatre anys que inclou l’increment del pressupost destinat a recerca per tal d’arribar al 2% d’inversió en R+D respecte al PIB. En els pressupostos del 2004 ja hem dedicat 10 milions d’euros per tal de fomentar la recerca universitària. Posem especial èmfasi en la innovació com a element clau de la excel·lència investigadores. Per això, per primera vegada, presentarem un pla de recerca i d’innovació que haurà estat 25 �dissenyat conjuntament, on els dos àmbits compartiran esforços i complementaran els seus objectius. Tots aquests objectius es troben en congruència amb els paràmetres que estableix el procés de Bolonya, que fixa l’horitzó del sistema universitari europeu per al futur immediat. Si la política educativa i universitària fa la doble funció de preparar el país per a la competitivitat i de ser el principal instrument d’integració social, les grans polítiques del benestar són les que garanteixen la cohesió social bàsica del a nostra societat: les polítiques de salut, de benestar i família, de seguretat. En el camp de la salut, com vostès saben, patim el dèficit estructural de finançament, però aquesta dificultat no eximeix de fer la feina que pertoca al Govern. En primer lloc ens cal reduir la despesa ordinària i en aquest sentit seguirem implantant les recomanacions del Grup de Treball per a la racionalització i el finançament de la despesa sanitària. Ja hem començat a contenir la despesa sanitària amb iniciatives com la recepta electrònica i l’ús de genèrics. L’organització territorial del sistema és una altra de les nostres grans preocupacions: s’ha definit aquest any el nou Sistema català de la Salut i s’ha reformat la delimitació territorial sanitària. Però en el proper any aprofundirem en aquest aspecte, definint un mapa de serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública de Catalunya adaptat al territori. Aquí tampoc ens oblidarem dels Ajuntaments: l’administració local serà clau per a la planificació, la gestió diària i l’avaluació de la qualitat dels centres sanitaris. Hem canviat el nom del departament per reflectir el compromís del Govern no només amb l’atenció als ciutadans que pateixin problemes, sinó a tots. La salut és un bé a defensar abans de l’aparició de les malalties, i per això posarem l’accent en el foment de la salut pública, amb estratègies de prevenció d’addiccions i estils de vida d’alt risc. Sobretot amb la futura creació, a partir de l'Agència de Protecció de la Salut, de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que establirà una infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic i que estarà dotada amb els recursos i programes necessaris. 26 �Però per altra banda la qualitat del sistema assistencial és una exigència dels ciutadans que cap govern pot oblidar. S’han dut a terme plans de xoc en l’atenció primària i per la reducció de les llistes d’espera, però aquestes són mesures pal·liatives. L’any 2005 preveiem completar el Pla estratègic per a l’Atenció Primària, i concretar les respostes als problemes que els ciutadans perceben. I finalment es durà a terme un Pla d’inversions per a la millora de les infrastructures, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis, seguint les recomanacions del nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública. L’àmbit de les polítiques de benestar té una agenda prevista molt intensa per als dotze mesos vinents. L’elaboració de la nova Llei de Serveis Socials identificarà amb claredat els mínims bàsics dels serveis d’assistència social al nostre país. La Llei reflectirà per primera vegada la importància que en la societat actual tenen les polítiques de benestar mitjançant la Carta dels Drets Socials, que volem esdevinguin drets fonamentals dels ciutadans. La llei definirà el finançament del sistema (que tindrà per objectiu arribar a la mitjana europea en termes de PIB) i la seva organització territorial i competencial. Aquí també entenem que la participació del món local serà condició sine qua non de la qualitat del servei. Finalment, l’anomenat tercer sector i la iniciativa privada hi trobaran el marc de relació que concretarà la seva necessària participació en aquest procés d’universalització dels serveis socials. En aquesta via, els puc anunciar per a l’any 2005 la creació estimada de 1.500 places d’atenció residencial, l’extensió prevista de l’atenció domiciliària al 4% de la nostra gent gran, i un pla de xoc per a la millora dels centres cívics i dels casals d’avis, amb una dotació aproximada de sis milions d’euros. Altres àmbits d’important actuació específica seran l’atenció a infants i adolescents (fomentant l’acollida en entorns familiars, però també millorant els centres propis d’acolliment de menors), o importants mesures per atenuar la violència de gènere, amb l’obertura de 5 centres d’atenció integral per a les dones víctimes d’aquesta violència. 27 �El 2005 iniciarem el Pla per l’abordatge integral de les violències contra les dones, impulsat per l’Institut Català de la Dona i que coordinarà les accions dels departaments de Benestar i Família, Justícia, Salut i Educació. El Govern de Catalunya és molt conscient de la complexitat d’una política integral d’immigració. En l’àmbit oportú plantejarem la necessitat de comptar amb competències pròpies i, en tot cas, de participar en decisions d’altres administracions que ens afectin en matèria de contingents d’immigrants, de regularització d’il·legals, de transparència del mercat de treball, de reconeixement de drets polítics als immigrants i de cooperació internacional. Hem demostrat que no ens cauen els anells per col·laborar amb l’Administració de l’Estat: ho hem fet posant les nostres Oficines de Treball a resoldre l’embús de la tramitació de la renovació dels permisos de treball i de residència de milers d’immigrants. Dit això, el govern orientarà les polítiques de benestar també cap a la integració dels immigrants, com ho fa des de les polítiques educativa i de salut. Com ha estat dit, cal que Catalunya aprofiti els beneficis que aporta la vinguda de persones, i en qualsevol cas cal mirar de cauteritzar d’antuvi les possibles problemàtiques d’integració social i d’inserció en el món laboral que aquestes puguin tenir. Aquest any 2005 aplicarem el Pla Integral d’Acollida amb la creació de 35 punts d’acollida en municipis i comarques considerades d’interès preferent. En l’apartat de la seguretat, l’any 2005 és l’any del desplegament efectiu de la Policia de la Generalitat a la ciutat de Barcelona. A mesura que el desplegament dels mossos d’esquadra es va completant, s’incrementa també l’exigència d’eficàcia policial. Vull dirlos que el govern reforçarà la selecció, la formació, i quan sigui necessari el nombre de mossos, com ara amb l’enviament de 100 nous policies a la demarcació de Tarragona. L’Escola de Policia de Catalunya, que aviat serà Escola de Seguretat de Catalunya, i que formarà també els cossos de bombers i de seguretat civil, ha de ser referent. Seguretat és sinònim de coordinació. Coordinació en la planificació i també en el treball diari. 28 �El Govern ha començat aquest any a potenciar les Juntes Locals de Seguretat, òrgans de coordinació executius en matèria de prevenció i planificació, i on el paper reservat als alcaldes ha de ser molt rellevant. Prosseguirem igualment la coordinació entre la policia de la Generalitat i les policies locals, fent ús intensiu també dels mitjans que la tecnologia ja proporciona. De la mateixa manera, millorarem la coordinació amb les forces de seguretat de l’Estat, especialment en la persecució de la delinqüència internacional de tota mena i en la lluita contra el terrorisme. En l’àmbit de la seguretat viària aquest any ja s’han reduït els accidents mortals, i seguirem amb la fermesa que ha caracteritzat aquests mesos conscienciant els ciutadans, reforçant l’educació viària a totes les edats, i penalitzant els comportaments incívics que malauradament persisteixen. L’objectiu segueix sent haver reduït un 50% l’any 2010 les morts per accident de trànsit respecte l’any 2000. També està en marxa la modernització de la infrastructura de les emergències i dels Bombers de la Generalitat, amb la rehabilitació de 120 parcs de bombers i la renovació de vehicles i material. Una societat complexa i avançada requereix d’una administració de Justícia capaç d’oferir als ciutadans la tutela efectiva dels seus drets. El retard històric que aquest servei públic pateix obliga el Govern a fer un esforç per recuperar temps perdut. Si bé és cert que l’actual divisió de competències és un obstacle per a una eficient gestió del servei, la Generalitat té responsabilitats que ha d’assumir sense reserves. Per això, estem millorant i modernitzant l’administració de Justícia, amb la creació de 50 nous òrgans, la informatització de l’administració judicial, l’elaboració del Llibre verd sobre l’Administració de Justícia a Catalunya o la renovació i millora dels edificis judicials. En aquesta línia, vam decidir reformar el projecte de la Ciutat de la Justícia, inclòs en el Pla de construcció i renovació d’edificis judicials 2004-2007. Amb aquesta decisió hem aconseguit una racionalització dels recursos disponibles i un major aprofitament dels edificis de la Generalitat. 29 �També estem treballant per apropar la justícia a la societat on s’imparteix, a través de l’impuls de la institucionalització de la justícia de proximitat. Hem prestat una especial atenció a la política penitenciària. Hem patit alguns casos circumstancials que no han d’ocultar la feina que s’està fent. Partim de la convicció moral i constitucional de que la política penitenciària té per finalitat la reeducació i la reinserció social dels presos. Per servir aquesta finalitat hem definit una estratègia i ens estem dotant dels recursos humans i financers adients. Però el que no farem és canviar l’orientació de fons de la nostra política. La cohesió social de Catalunya també es juga en l’àmbit de la cultura, en la capacitat per conservar l’herència cultural que ens ha estat llegada i, a la vegada, en l’estratègia d’adaptació a les noves realitats culturals que ens envolten i de diàleg amb les noves aportacions culturals. Pel que fa a les polítiques culturals, la demostració tangible de la importància que hi atorga aquest Govern n’ha de ser el pes en els pressupostos públics. Tenim el compromís de doblar el pressupost de cultura que vam rebre, i aquest és un objectiu important, com ho és que l’1% de les inversions en infrastructures públiques es destini a la conservació i la rehabilitació del patrimoni. Però l’aportació de les caixes d’estalvi ha d’integrar-se també en el disseny d’aquestes polítiques. Estimularem i facilitarem així mateix la iniciativa cultural privada, que a Catalunya, per sort, té molta tradició. El 2005 també serà l’any de la refundació de l’Institut Ramon Llull per convertir-lo en el gran instrument de projecció internacional de la cultura catalana. Avançarem en el procés d’integració de les xarxes d’infrastructures culturals al territori, deixant enrere el temps en que s’han construït xarxes paral·leles, desconnectades entre elles. El Pla d’infrastructures culturals bàsiques determinarà les infrastructures que el territori necessita, i s’hi articularan totes les xarxes, ja siguin de museus, equipaments escènics, arxius o biblioteques. 30 �En aquest camp concret esperem podem assolir un objectiu molt rellevant, com és disposar d’un catàleg únic, i proposar als ciutadans l’existència d’un carnet únic. En l’àmbit del patrimoni museístic, l’acabament de les obres del MNAC –que vam començar Generalitat, ajuntament de Barcelona i Estat gràcies a l’empenta de Pere Duran Farell- suposarà la consecució d’una important fita. Ens hem proposat donar facilitats als creadors emergents, fomentant estructures adequades i desenvolupant la xarxa de festivals específics perquè puguin presentar les seves obres i també la seva relació amb les estructures productives. No tornarem tampoc a deixar de banda branques fonamentals de la creació com la dansa i les arts plàstiques. El darrer repte, finalment, és donar consistència a l’estructura productiva cultural. L’Audiovisual, amb la potenciació del Consorci Catalan Films i la posada en marxa del Centre de desenvolupament de projectes i guions audiovisuals. No descuidarem els sectors editorial, musical, de les arts visuals i teatrals. Es vetllarà en tots els casos per la difusió de la producció cultural catalana en els mitjans de comunicació públics, es dissenyaran noves fórmules de finançament i s’ampliaran les línies d’inversió de fons reintegrables. Finalment, crearem el Consell de les Arts i les Cultures que suposarà un gran salt endavant cap a un model de gestió cultural menys intervencionista i basat en una relació de confiança i exigència mútua entre el món de la cultura i l’administració pública. En l’àmbit de la política lingüística, el Govern vol centrar-se en garantir a tota la població l’accés al coneixement del català. És clau que les persones que decideixen venir a Catalunya aprenguin preferentment el català. També aquelles que, per venir de països de parla castellana no pensen a priori que aquest sigui un esforç a realitzar. El govern destinarà a la vora de 13 milions d’euros el proper exercici a l’augment de formació en llengua catalana i a aquest pla d’acollida lingüístic de la immigració. Hem d’introduir el català en els àmbits de la indústria de l’audiovisual i de les noves tecnologies. Preveiem crear per aquesta finalitat l’Agència Catalana de Multilingüisme. 31 �I, per últim, seguirem promovent l’ús del català per part del personal al servei de l’Administració de l’Estat, i en especial a l’Administració de Justícia. El Govern de Catalunya és i serà cordialment bel·ligerant en aconseguir que l’Estat espanyol assumeixi i compleixi les seves obligacions constitucionals en relació amb la defensa, impuls i promoció de la llengua catalana. Amb la competitivitat i l’equitat social, l’equilibri territorial conforma el tercer pilar bàsic que orienta l’acció del Govern de Catalunya. Catalunya ha de tenir un model territorial propi que garanteixi el progrés social i econòmic del nostre país, en el marc de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. La nova organització territorial ens permetrà oferir un projecte de futur als territoris de Catalunya. Farem confiança a les terres del nostre país. Retornant poder donarem llibertat. I amb aquesta llibertat tindrem uns territoris vius i dinàmics, que miraran el futur amb ambició i optimisme. Els municipis saben que poden comptar amb el Govern, com hem demostrat amb l’aprovació de les bases d’execució del PUOSC 20042007 o amb el desplegament de la Llei de barris. Paral·lelament, l’estratègia territorial que estem impulsant ens ha de permetre aprofitar els recursos i les potencialitats de les vegueries, construint espais de creixement, d’identitat econòmica i de connexió amb l’entorn, que formin un conjunt equilibrat i sostenible. Un dels pilars d’aquesta estratègia és el nou mapa d’infrastructures, amb el que convertirem els territoris de Catalunya en pols de competitivitat, capaços de competir en l’economia global. Els nostres objectius principals en aquest àmbit són l’enfortiment del sistema aeroportuari català, la transformació de l’aeroport de Barcelona en aeroport transoceànic, la millora del front portuari i la connexió amb la xarxa ferroviària d’alta velocitat espanyola i europea. Ho són a llarg termini, a nivell estratègic, però ja hi hem començat a treballar integrant la planificació territorial, la portuària, la infrastructural i la logística. Alguns exemples són: 32 � L’impuls del Front Portuari Català perquè Catalunya esdevingui la     gran plataforma logística del Sud d’Europa, la inversió en la xarxa viària catalana per permetre una mobilitat més segura i sostenible a tot el país, les inversions en transport públic (com l’adjudicació del darrer tram de la Línia 9 del metro) i l’encàrrec per la redacció del projecte d’eix transversal ferroviari de Catalunya, Com també ho serà la propera presentació de la Llei Ferroviària i el nou Pla d’Infrastructures Ferroviàries, que ens permetran promoure el transport de mercaderies amb ferrocarril d’ample europeu i millorar les xarxes de rodalies i ferrocarrils. Aquesta acció de govern mostra la nostra aposta estratègica per impulsar un model territorial en malla, integrat, que es basi en ciutats compactes separades per espais oberts però unides per una xarxa ferroviària potent i per una xarxa viària segura, en la que el transport públic hi tindrà un paper central. Fa patent la nostra voluntat de definir un model català de mobilitat que respongui a les necessitats dels ciutadans i de les empreses. I, evidentment, és fruit de la voluntat del Govern de la Generalitat i del compromís del govern de l’Estat de accelerar el ritme d’inversió pública en infrastructures superant el dèficit de Catalunya en relació a les principals regions europees, que fins ara ha erosionat la competitivitat de la nostra economia. Un ritme d’inversió que anirà acompanyat d’una creixent participació de la Generalitat en la gestió d’infrastructures bàsiques pel país com els aeroports i el ferrocarril. Estem desenvolupant un nou estil de governar el territori que farà efectius els valors de la sostenibilitat, la protecció de l’entorn i del paisatge i el protagonisme dels territoris. En efecte, les nostres polítiques territorials garanteixen un desenvolupament equilibrat i respectuós amb els valors naturals i culturals. A la costa amb els plans de protecció del litoral en tràmit. A la muntanya amb la redacció dels plans directors de les comarques de l’Alt Pirineu, amb el Pla Territorial del Pirineu i amb el Pla Director de l’Esquí. Normatives, planejament urbanístic i una arquitectura coherent amb l’entorn, amb la posada en marxa d’un Observatori del Paisatge, amb 33 �l’aprovació de la Llei del Paisatge i amb el Pla General de Política Forestal 2005/2014 que presentarem ben aviat. Els valors de sostenibilitat i de desenvolupament territorial són una referència ineludible de la nostra acció de govern. La propera aprovació de la Llei d’Avaluació Estratègica ambiental de Plans i Programes, l’impuls de l’Estratègia Catalana del Desenvolupament Sostenible al llarg de 2005 i la creació del Consell Social del Desenvolupament Sostenible ho demostraran. Com ja ho ha fet el transvasament de l’Ebre, que és el millor exemple del nostre compromís en aquest àmbit. Un compromís que no només s’ha concretat en l’oposició frontal del Govern de la Generalitat que presideixo al transvasament i en haver aconseguir la seva paralització, sinó també en la instauració d’una política hidràulica eficaç, sostenible i respectuosa amb el territori, d’acord amb els principis i objectius que estableix la Directiva Marc d’Aigües. D’una política que hem començat a fer efectiva amb la definició de 145 actuacions urgents finançades amb una inversió de 1.110 milions d’€uros, que ens permetran incrementar els recursos hídrics amb equipaments com la dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona, i millorar-ne la gestió amb la realització d’actuacions de reutilització en el Llobregat i Tarragona, el reforç de l’abastament de la Costa Brava Centre i la prevenció d’inundacions i la restauració ambiental a la Conca de l’Ebre, entre d’altres. Volem una Catalunya sostenible, pròspera, connectada amb la resta d’Espanya i d’Europa, i integrada a les noves dinàmiques econòmiques. Però també volem una Catalunya equilibrada socialment, que converteixi els reptes d’aquestes dinàmiques en oportunitats per les terres de Catalunya i els seus ciutadans. Hem d’evitar la segregació creixent dels grups socials i les persones sobre l’espai, i a nivell territorial els pilars per fer-ho són les polítiques d’habitatge, d’urbanisme i de qualitat urbana. L’enfortiment de les polítiques d’habitatge s’ha concretat en el Pla per al Dret a l’Habitatge. Té l’objectiu d’incrementar la promoció d’habitatge protegit a 42.000 noves unitats en els propers 4 anys, de rehabilitar-ne 40.000 i d’ajudar al pagament de rendes de lloguer a joves i altres ciutadans que no poden fer-hi front, distribuint geogràficament els objectius de 34 �manera concertada amb el món local i amb els promotors públics, privats i cooperatius. D’altra banda, el Pla per al Dret a l’Habitatge i la normativa que el desenvoluparà de manera imminent té previst crear dos importants instruments per avançar en facilitar el dret de l’habitatge. El primer és la regulació de l’habitatge de Preu Concertat que possibilitarà l’existència d’habitatges pels sectors que superen les rendes màximes per accedir a un habitatge de protecció oficial, però queden lluny del preu de mercat. El segon és el Registre únic de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial que permetrà un major control i eficàcia en el control del destí dels habitatges d’aquesta naturalesa. En la mateixa línia, la revisió de la Llei d’Urbanisme de Catalunya estimularà la producció d’habitatge protegit, reconeixent la pluralitat de tipologies d’habitatge en funció de les noves situacions de convivència i familiars. Finalment, la llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial representa el primer pas per fer efectiu el “dret a la ciutat” o dret dels ciutadans a viure en espais proclius a la convivència. La diligència en la presentació d’aquest projecte de llei no és anecdòtica. Com ja he dit altres vegades, el Govern de Catalunya no permetrà que les condicions de vida i de convivència es degradin enlloc. Volem que tots els territoris, pobles i ciutats de Catalunya sàpiguen que la Generalitat està al seu costat, que comparteix els seus projectes estratègics i les prioritats dels seus ciutadans. Volem que se sentin forts, amb veu pròpia. Però, sobretot, volem que es beneficiïn del progrés social i econòmic de Catalunya. Un progrés al que tots contribueixen d’acord amb les seus recursos i potencialitats. Les prioritats de l’acció de govern que els exposat es tradueixen en mesures ben concretes que són les que perceben els ciutadans. Per a què tinguin una imatge el més precisa possible de l’efecte que perseguim els passo a recopilar 10 mesures que considero emblemàtiques: 35 �1. Construcció de 9.000 habitatges nous, 4.000 dels quals en lloguer, en aplicació de les previsions pel 2005 del Pla del Dret a l’Habitatge (2004-2007). 2. Desplegament dels mossos d’esquadra a Barcelona durant tot l’any 2005, amb l’establiment d’una comissaria a cada districte. Les previsions són de poder arribar a inversió de 140 milions d’€uros i una despesa de 96 milions d’€uros. 3. Acceleració del Pla de Construccions Escolars (2004-2007), estimat en 416 milions d’euros durant els anys 2004 i 2005, per donar resposta al fort increment de l’escolarització previst en els propers anys. 4. 1.500 places d’atenció residencial per a la gent gran, d’acord amb les previsions del Pla d’Inversions Socials (amb una inversió calculada en 80.1 milions d’euros). 5. Refundació de l’Institut Ramon Llull. I dos objectius per al 2005: que s’estableixin acords de col·laboració amb institucions de tots els països de parla catalana, i que s’instaurin “Càtedres Ramon Llull de llengua i cultura catalanes a 10 universitats espanyoles” 6. Desplegament de les infrastructures de banda ampla a tot el país, amb la constitució d’una empresa participada pel món local i la Generalitat. La nova empresa integrarà els actius públics existents i promourà una política de construcció de xarxa per part de totes les administracions públiques catalanes. 7. Bioregió de Catalunya: creació d’un cluster de biomedicina, al voltant d’institucions, organismes i empreses de reconegut prestigi però que actuant unides i en xarxa en un futur immediat ens han d’assegurar un lloc destacat en el sempre complicat camí del desenvolupament econòmic vinculat a la innovació. Per assolir-ho el Govern promourà la col·laboració entre l’Aliança Biomèdica de Barcelona, el parc Científic de Barcelona, les grans institucions sanitàries de referència (Hospitals Clínic, Vall d’Hebron i Bellvitge) i la indústria farmacèutica arrelada a Catalunya. 8. Línia d’ampla internacional (UIC) del port de Barcelona a la frontera francesa el 2009. A partir de la proposta elaborada pel Port i la Generalitat, el ministeri de Foment ja incorpora actuacions concretes en els Pressupostos de l’Estat per al 2005, amb l’inici d’un tercer rail entre Mollet i el Papiol. Aquest tram, amb les noves vies d’accés al Port (en construcció) i la utilització de la línia de mercaderies de l’AVE de Mollet a la frontera francesa permetrà arribar a la frontera francesa el 2009. La Generalitat i el ministeri de Foment realitzaran el vial port-aeroport. 9. 145 actuacions urgents a les conques catalanes des de la Costa Brava a l’Ebre per incrementar els recursos hídrics i millorar-ne la gestió, impulsant una nova cultura de l’aigua que no hipotequi la riquesa natural futura del nostre país. 36 �10. A finals del 2005 el 38% dels Equips d’Atenció Primària de Catalunya hauran incrementat el número de metges i pediatres en aplicació de la primera fase del Pla de Xoc Atenció Primària. IV - Millorar l’autogovern de Catalunya Volem l’Estatut! Aquest clam va galvanitzar la Catalunya de fa un quart de segle. Volem l’Estatut per viure i conviure millor! Aquest pot ser el clam de la Catalunya d’avui. Un clam més experimentat i més exigent. Si hem d’actualitzar el nostre imaginari col·lectiu per entendre la Catalunya dels 7 milions, també cal que posem a la seva disposició les eines de govern més propícies. Ens hem compromès per actualitzar les regles del sistema polític català durant aquesta legislatura. Pretenem dibuixar el nou mapa polític i institucional del país. De la mateixa manera que fins ara he parlat del mapa físic, econòmic, educatiu i social. L’objectiu en aquest procés de reforma és doble: d’una banda, ampliar, millorar i aprofundir el nostre autogovern; de l’altra, impulsar i preservar la transparència en les principals institucions del nostre sistema polític. Un Estatut que defineixi els espais de decisió que necessitem per afrontar els problemes dels nostres conciutadans i conciutadanes. Un Estatut que converteixi el nostre país en motor impulsor de l’Espanya plural i ens doti d’unes coordenades pròpies en el context europeu i mundial. Un Estatut que contempli els poders públics com a mecanisme de redistribució de recursos i d’oportunitats vitals en aplicació del principi d’equitat. Estem en unes circumstàncies immillorables per obtenir un excel·lent Estatut. Després de nou mesos de legislatura i de govern de progrés, el procés de reforma avança de forma imparable. Gairebé tots els partits vam iniciar la legislatura amb el compromís electoral d’iniciar la reforma de l’Estatut. 37 �A la ponència parlamentària per a la reforma feliçment, hi participa tothom. Ho celebro i agraeixo sincerament a tots els partits el seu esforç. Sé que tota la cambra sabrà estar a l’alçada d’aquesta fita històrica. El govern hi aportarà els seus millors esforços i capacitats per enriquir el debat necessari. Hi ha qui fa càlculs de la majoria necessària per aprovar el projecte de reforma, sobreentenent que no tothom hi serà. El sentit de la responsabilitat que estic segur que compartim em fa pensar que tothom lluitarà fins el darrer moment perquè hi siguem tots. Ho espero. Sé que, arribat el dia, el missatge serà rotund i es dirà: l’Estatut surt del Parlament per consens i amb ovació. La força del nou Estatut serà el seu caràcter de consens, d’obra col·lectiva i compartida i de tenir un contingut amb el suport d’una base social amplíssima. No serà l’Estatut de cap partit ni de cap govern, me’n guardaré prou! El país no ens perdonaria mai que desaprofitéssim aquesta oportunitat per interessos particulars o per jugades de tàctica partidista. A l’Estat tenim un President i un Govern que s’han compromès a acceptar el text que surti d’aquesta cambra. Per tant, en aquest aspecte, crec que no podríem estar millor. La millor garantia que l’Estatut sigui aprovat per les Corts Generals no és un pacte amb els partits espanyols – que sí que és important -. El més decisiu és que l’Estatut sigui fruit del més ampli acord dels catalans, formalitzat pel major nombre de forces polítiques al Parlament. Un acord que sigui l’expressió del màxim consens social. Quan la unitat dels catalans s’ha manifestat de forma inequívoca (l’11 de setembre del 77; o amb el retorn del President Tarradellas o amb els Jocs) Catalunya ha triomfat. Per què no ha de ser així aquesta vegada? 38 �Vull creure, doncs, que en el proper Debat d’Orientació de Política General ja podrem parlar de l’Estatut fet, de l’Estatut que aquesta cambra haurà aprovat per a la Catalunya dels propers decennis. La revisió del nostre disseny institucional, però, no s’atura aquí. Ja hem començat a treballar en les reformes de les lleis polítiques bàsiques del nostre autogovern. La primera llei bàsica en la que hem fet avenços notables durant aquests mesos i que hem de completar en el proper curs correspon a la reforma de l’organització territorial. Aquesta norma és indispensable en la Catalunya dels 7 milions que estem dibuixant. L’acció política en el territori necessita la suma coordinada d’esforços entre totes les administracions públiques. Ja vam dir en el seu moment que, amb el nou Govern, la competència entre governs donaria pas a la col·laboració i la complicitat. El fet que el Govern estigui nodrit de l’experiència de vint-i-cinc anys de municipalisme democràtic n’és una prova i una garantia. La nova ordenació territorial que estem dissenyant es basa en principis fonamentals:  descentralizació, que vol dir proximitat i subsidiarietat en la presa de decisions;  eficiència, que vol dir racionalitat i simplicitat en els nivells de govern;  heterogeneïtat, que vol dir flexibilitat i asimetria en la distribució de responsabilitats i recursos. La llei territorial contemplarà tres nivells de govern i gestió per sota de la Generalitat: els municipis, les comarques i les vegueries. A més, contemplarà una proposta específica per a la personalitat metropolitana de Barcelona. No es tracta de crear nous nivells d’administració, sinó de redefinirlos, d’acord amb les necessitats dels ciutadans i cercant sempre el millor resultat, entre el coneixement particular de cada territori i la perspectiva general de conjunt, de país. M’imagino que alguns dels il·lustres diputats voldran treure, demà, aquesta qüestió durant el debat. En parlarem. 39 �Permetin-me, però que els avanci que el Govern (no un dels seus consellers sinó el govern) voldrà tenir el debat, aquí a la cambra. Tant a fons com serà necessari. Crec que avui no cal crear expectatives ni, menys encara, frivolitzar. Hem encaminat el rumb per poder acabar, després de vint-i-cinc anys, amb una anomalia insostenible i degradant: que Catalunya fos la única comunitat sense llei electoral pròpia. La nova llei respondrà al principi democràtic d’igualtat de vot entre tots els electors, sense perjudici de l’expressió de la representació territorial. Resulta estèril perseverar en el fals dilema entre territori i població. Les experiències en enginyeria electoral arreu del món ho demostren. Per tant, aquest motiu ja no es pot esgrimir per seguir fent bullir l’olla. Tindrem la nova llei electoral i, d’aquesta forma, superarem una renúncia persistent i feixuga en el panorama del nostre autogovern. L’actualització de les normes polítiques bàsiques ha d’anar acompanyada de l’avenç en la plena transparència dels poders públics per evitar la desconfiança dels ciutadans envers les seves pròpies institucions de govern. Com a servidors públics, de què ens pot servir l’autogovern si el ciutadà no té plenes garanties de la seva eficàcia i de la seva pulcritud? El govern de la Generalitat està compromès amb l’objectiu de crear un sistema d’institucions públiques exemplars, obertes, accessibles i transparents. En primer lloc, transparència en els mitjans públics de comunicació. Hem aportat materials al treball de la Cambra en relació amb la Llei de l’audiovisual. Aquesta llei s’encarregarà de definir la missió del servei públic ràdio i televisió, diferenciarà amb precisió l’espai comunicacional públic del privat, i proporcionarà garanties respecte dels drets bàsics que afecten els usuaris i els professionals dels mitjans de comunicació. I serà el marc adequat per iniciar la reforma necessària de la CCRTV, que aplicarà els principis generals de la llei de l’audiovisual al cas específic dels mitjans públics de la Generalitat. 40 �En segon lloc, transparència en les despeses de les administracions catalanes. Molt properament, presentarem a la cambra la Llei de Reforma de la Sindicatura de Comptes. Aquest òrgan és una peça clau per garantir la transparència de la gestió pública. L’objectiu és adaptar els mecanismes que regulen la institució per facilitar les seves funcions i evitar, així, el trist espectacle a què vam haver d’assistir l’anterior legislatura. La Sindicatura rebrà una dotació adequada de recursos, es reforçaran les seves competències, es crearà l’Oficina de Control i Transparència, es clarificaran els procediments de designació i revocació parlamentària dels seus membres i la limitació dels seus mandats. Un altre instrument per assegurar la transparència de la gestió pública serà l’Oficina Pressupostària, que caldrà emmarcar en la futura reforma del Reglament del Parlament. En tercer lloc, transparència en les contractacions, convenis, ajudes i subvencions de tota mena de la Generalitat. Hem de reforçar el sistema de garanties necessari per estimular la transparència i l’accessibilitat en les relacions de les institucions públiques que depenen de la Generalitat amb el sector privat. Tot plegat implica la reforma i millora de l’Administració Pública de la Generalitat. Hem començat a treballar en tres direccions:  La definició d’un model de funció pública.  La total accessibilitat de l’administració, amb la reforma immediata dels serveis d’atenció al ciutadà.  L’avaluació dels resultats de les polítiques públiques, per a la qual posarem en marxa en aquesta legislatura l’Agència catalana corresponent. Fins aquí alguns dels temes clau de la millora de l’autogovern que depenen bàsicament de la voluntat dels ciutadans i de les institucions de Catalunya. Però hi ha altres qüestions clau que cal debatre, negociar i acordar en el marc institucional espanyol. Es tracta d’una agenda extensa i complexa que inclou qüestions institucionals, financeres, econòmiques, socials, culturals i simbòliques. 41 �No és la meva pretensió fer un exposició detallada de tots els temes d’aquesta agenda. Però, d’entrada, una simple enumeració dóna la mesura de la magnitud de l’empresa. D’entre les qüestions institucionals, els hi assenyalo la reforma de l’Estatut, de la que he parlat; la reforma constitucional, amb el reconeixement de la diversitat nacional d’Espanya i la reforma del Senat, com a temes principals; la participació catalana en les institucions de la Unió Europea; la Conferència de Presidents; la participació en institucions de l’Estat, com el Tribunal Constitucional; la presència activa de Catalunya en l’escenari internacional a través d’esdeveniments com la Segona Conferència Euromediterrània o bé la ubicació d’institucions com la Casa Àsia o el Centre d’Estudis Internacionals. D’entre les qüestions econòmico-financeres, destaquen, en primer lloc, el finançament autonòmic i el finançament de la sanitat. Li concedim gran importància a les infrastructures: la seva concepció (del radi a la xarxa); la seva gestió (de l’Aeroport de Barcelona, de la xarxa ferroviària integrada); les inversions (amb un programa definit i amb agències que les vehiculin). També, la ubicació d’agències o organismes reguladors a Catalunya. El trasllat a Barcelona de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions dóna sentit a plantejar la proposta d’ubicar a Catalunya la seu del futur Consell de l’Audiovisual espanyol. I la participació en la gestió d’organismes econòmics i empreses de l’Estat: AENA, RENFE, Tribunal de Defensa de la Competència, Banco de España, etc. D’entre les qüestions socials, els destaco principalment la política d’immigració, amb la voluntat de co-decidir-la amb l’Estat. També considero prioritària la negociació sobre la reforma de la legislació educativa. D’entre les qüestions culturals, la primera i més important: el català a Espanya, amb una política lingüística d’Estat que contempli l’estatus de cooficialitat de les llengües gallega, basca i catalana en determinats àmbits. I lògicament, el català a Europa, comprometent el Govern espanyol a seguir avançant. Amb altres qüestions com la gestió de les herències del Fòrum (dels esdeveniments i seus d’organismes culturals internacionals a Catalunya); o bé la participació en els patronats de les institucions culturals de l’Estat: Prado, Thyssen, Reina Sofía, Fundación Carolina; o la devolució dels papers de l’Arxiu de Salamanca. 42 �Tots aquests temes, tots, han estat plantejats al president del Govern espanyol. La feina a fer és ingent, però no ens espanta gens perquè el punt de partida és immillorable. Voldria estendre’m en tots i cadascun d’aquests temes. Però tan sols ho faré en la qüestió nodal del finançament, per reiterar les característiques del model que proposem. El nou model de finançament ha de perseguir dos grans objectius, millorar la suficiència financera i millorar la capacitat de decisió sobre els nostres recursos. Això ho hem de fer compatible amb la relació de solidaritat que volem i hem de tenir amb els altres territoris d’Espanya amb els quals compartim una comunitat política, una comunitat en la que existeixi una igualtat de drets i deures essencial. L’aplicació d’aquest nou model de finançament ha de reflectir una concepció més federal de l’organització administrativa de l’Estat i també de la relació amb la Unió Europea. Aquests objectius es concreten en diversos criteris: Un primer criteri, com dic, de suficiència. És a dir, els ingressos disponibles per a la prestació dels serveis respondran a un criteri d’igualtat d’ingressos per càpita, rectificats per tres factors que hi incideixen de forma determinant: 1) costos diferencials (pels diferencials en els nivells de preus); 2) nivell efectiu de necessitats; i 3) factors demogràfics, inclòs el migratori. Per altra banda es computarà com a contribució a l’Estat l’excés de preus públics i peatges pagats per Catalunya per sobre del que li correspon a la vista de la mitjana espanyola en aquests conceptes. Això permetrà que els ingressos de la Generalitat per habitant tendeixin a equiparar-se progressivament als que s’obtindrien en aplicació dels sistemes de Concert i Conveni vigents en les Comunitats Autònomes forals. Un segon criteri relatiu a una capacitat de decisió més elevada. Crearem l’Agència Tributària de Catalunya. Aquesta Agència serà responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits. L’Agència establirà les formes de coordinació i consorciació que calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, i, si és el cas, amb els responsables de la gestió dels impostos a la resta de l’Estat. 43 �Anualment, el govern de Catalunya publicarà un Informe sobre els fluxos econòmics, distingint entre l’aportació a la prestació de serveis per part de l’Estat i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la resta de Comunitats Autònomes. A més a més la Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres). Sobre aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i capacitat normativa. Un tercer criteri de Solidaritat. La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres CC.AA. de l’Estat, de manera que els serveis prestats per les diferents comunitats als seus ciutadans puguin assolir nivells similars realitzant un esforç fiscal similar. El resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat cada cinc anys per tal de verificar els seus efectes. L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys s’equipari al de territoris de nivell de renda similar en altres països europeus. El Govern de la Generalitat s’ha adreçat formalment al vicepresident del Govern espanyol i ministre d'Economia, Pedro Solbes, per començar les negociacions formals per revisar el sistema de finançament autonòmic. Ha arribat el moment d'establir un "calendari i una agenda molt més precisos" tal i com va anunciar el Conseller Castells. La voluntat del Govern català és que aquest nou sistema entri en vigor durant aquesta legislatura. Tot i així, hi ha temes que no poden esperar. Per això hem decidit abordar la qüestió del finançament en dues etapes diferents que haurien de transcórrer en paral·lel. Per una banda, la negociació a fons amb l'Estat i la resta de Comunitats Autònomes per acordar les línies fonamentals del nou sistema. Per altra banda, resoldre aspectes més urgents, al marge de la revisió estructural del sistema. És el cas del finançament de la sanitat o de l’escreix de despesa que han suposat diverses lleis estatals amb repercussió a Catalunya. 44 �El finançament de la Sanitat, com ara ja sap tothom, és un problema greu. El Govern xifra la despesa acumulada desplaçada en sanitat en 2.193 milions d’euros, i el dèficit d’aquest any 2004 entre 600 i 1.000 milions d’€uros (més a prop de 1.000 que de 600). El govern de la Generalitat ja ha demanat un esforç als ciutadans per intentar pal·liar la situació amb l’aplicació, des del mes d’agost, del recàrrec sobre els hidrocarburs. Es preveu que aquest impost aportarà uns 64,9 milions d’euros aquest mateix any, o el que és el mateix, l’1% dels ingressos del pressupost sanitari. Hem creat un “Grup de Treball per a l’adopció de mesures urgents per a la racionalització i el finançament de la despesa” i estem implantant una sèrie de mesures per a la contenció de la despesa farmacèutica. Però els nostres recursos per resoldre el sistema són molt limitats i per això insistim en negociar una ‘via ràpida’ amb l’Estat i no tan sols per a Catalunya, sinó per a totes les CC.AA de règim comú que pateixen el mateix problema. Es tracta de “posar els comptadors a zero”. Com tots vostès hauran vist el nostre plantejament ha començat a tenir efectes pràctics. L’avantprojecte dels Pressupostos de l’Estat pel 2005 contempla ja mesures positives. Hem posat les cartes damunt la taula. Hi ha hagut una primera reacció exagerada, que s’ha acabat reconduint, a tots els nivells. El govern de l’Estat ha vist ja dues coses, en poques setmanes: que Catalunya no reclama privilegis, i que, en el finançament de la sanitat, no demanem només per a nosaltres: volem que funcioni el sistema. Però han vist que els consellers de la Generalitat no s’asseuen amb un cove sinó amb una pila d’arguments i de raons. Aquest ha de ser, també, el canvi. Vull acabar, senyores i senyors diputats, amb una reflexió sobre l’estat d’esperit de la presidència de la Generalitat i del Govern de Catalunya, de la mateixa manera que, en començar els he volgut parlar de l’estat d’ànim dels homes i dones del nostre país. Fa quinze dies vam celebrar l’Onze de Setembre, amb un acte convocat conjuntament per les presidències del Parlament i de la Generalitat. Les setmanes i dies previs havia esdevingut un lloc comú que es preparava un acte per rebaixar el sentit patriòtic de la Diada. 45 �El cas és que milers de persones acudiren a la cita de la Ciutadella i centenars de milers seguiren l’acte emotiu i solemne que vam celebrar a pocs metres d’aquesta cambra. Hem refet allò que l’11 de setembre de 1982 es va desfer: la unitat del poble i les Institucions en la Diada. Fa quatre dies, el dia de la Mercè, de la festa major de la Capital de Catalunya, vaig ordenar que el Palau de la Generalitat obrís les portes a la ciutadania que es congrega, festiva, a la Plaça de Sant Jaume. Han estat molts anys de veure que el dia de la festa més gran de la ciutat (al costat de la de Santa Eulàlia), al davant hi havia l’eloqüència d’un Palau tancat. També la vigília de la Diada vaig trobar-me amb els professionals dels mitjans de comunicació i vaig adquirir, davant d’ells, el compromís de comparèixer davant l’opinió, a començaments d’any, per fer balanç i esbossar les perspectives per als propers mesos. Tinc la intenció de convertir la recepció de la Diada de Sant Jordi del 2005 en la primera a la qual pugui assistir una molt més àmplia representació de la societat catalana. D’arreu del país. De les Autonomies veïnes. Vull que entenguin que aquests i altres gestos responen a un esperit, que no només ha de ser el del President sinó el de tot el Govern, i que té com a trets essencials la proximitat de les institucions a la ciutadania i un alt sentit de la responsabilitat que ens confereix el fet de representar-la. Els he parlat del patriotisme dels drets. I si a Catalunya, un de cada deu ciutadans o ciutadanes, pateix penalitats per arribar a final de més, el patriotisme va coix. Si segueix havent-hi dones maltractades, el patriotisme va coix. Si seguim rebent milers de nouvinguts que són explotats, es trafica amb llurs vides o pateixen vexacions, el patriotisme també pateix i és maltractat. Catalunya és una nació. Voldria que de tant natural, aquesta expressió deixés d’enutjar els uns i de sobreexcitar els altres. Per damunt de tot Catalunya ha de ser un país modern, segur de les seves possibilitats i de les seves ambicions. I els homes i dones que hem rebut el mandat popular de governar-la, hem d’assumir amb humilitat aquesta responsabilitat. 46 �El President de la Generalitat no vol “ser Catalunya”, només vol “representar-la amb la màxima dignitat”, defensant amb tanta vehemència com calgui i tanta força com sigui possible, aquí, a Madrid o a Brussel·les, allò que el Govern de la Generalitat consideri que és millor per als homes i dones que conformen aquest país, coneixent i respectant les arrels i la història i interpretant i projectant l’ambició col·lectiva de cara al futur. Moltes gràcies. Pasqual Maragall 47 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1663 Title A name given to the resource Intervenció del president de la Generalitat en el debat de política general Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Autogovern Benestar Social Debats Economia Govern Acció política Model social Territoris Política Catalunya Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/182/20041015.pdf cceb9cdf8312c58a5df1387a37981e3e PDF Text Text Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, en l'acte d'Homenatge al President Companys Fossar de Santa Eulàlia, Castell de Montjuïc | 15/10/2004 LLUÍS COMPANYS I L'HONOR DE CATALUNYA Per al President i per al Govern de la Generalitat la commemoració de la mort del president Lluís Companys té enguany un significat especialment emotiu: El catalanisme d'esquerres -hereu dels presidents Macià, Companys i Tarradellas- ha tornat al govern 65 anys després de la derrota de Catalunya i de l'Espanya Republicana. Han passat 64 anys des de l'afusellament de Lluís Companys, president de la Generalitat. El President de la Generalitat, que farà 64 anys d'aquí a tres mesos, us parla, doncs, amb l'emoció d'un fill nascut tot just després de la derrota de la democràcia i de l'autonomia, fill com és de mare republicana i nét del primer catalanisme modern. El fil tallat es tornà a reprendre fa un quart de segle, en condicions molt millors que en els anys trenta del segle passat; amb normalitat i estabilitat polítiques. Enllaçar amb la història estroncada ens proporciona una íntima satisfacció i una vibració continguda. La fidelitat a aquesta mateixa història ens obliga a la reivindicació del president Lluís Companys, llargament ajornada. Farem que la figura humana i política del president Companys esdevingui un referent conegut i reconegut del nostre poble. La commemoració d'avui, als seixanta-quatre anys de la seva mort, no pot ser el record exclusiu de les esquerres, ha de ser i vol ser la celebració de tots els ciutadans i de totes les ciutadanes de Catalunya. Per això el Govern de Catalunya creu arribada l'hora de commemorar i honorar amb tota solemnitat i normalitat el president Lluís Companys. 1 �Res no justifica, avui, ni l'oblit, ni el silenci, ni les mitges veritats que amb tanta perseverança va denunciar Joan Reventós, President del Parlament, qui ens va deixar fa uns mesos. Res no justificaria, tampoc, una mitificació acrítica, perquè per més que s'afalagui la memòria d'un home mai no se n'esborren els seus trets humans i concrets. Rememorem el president, en la data de la seva execució, per recordar les esperances de la Catalunya republicana. Per fer memòria de l'assalt franquista a aquestes esperances. Per recordar la tragèdia de la guerra incivil que va viure el nostre poble. Una tragèdia col·lectiva composada de centenars de milers de tragèdies personals, moltes de les quals estan enterrades, i avui dignament recordades, en el Fossar de la Pedrera. Commemorem tot això en la data de l'afusellament del president Companys per aprendre de la història. Antoni Rovira i Virgili en el seu "jurament de l'exiliat" deia: "De la màxima dissort, sortirà el definitiu redreçament de la història, si els catalans sabem aprofitar les duríssimes lliçons que hem rebut". Estic convençut que els catalans no oblidarem les lliçons de la història. És ben cert que la Catalunya d'avui ja no és aquella Catalunya convulsa i mancada d'una civilitat compartida. Ni l'Espanya d'avui ja no és aquella Espanya incapaç d'oferir un projecte comú i possible per a tots els seus pobles. Ni l'Europa d'avui ja no és aquella Europa dels anys 40 travessada pel vendaval dels totalitarismes i de les guerres. Ni aquests desastres haguessin succeït -com reconeixia Roosvelt al final de la seva vida-, de no haver estat per l'erroni principi de la no intervenció en la guerra espanyola, que no va estalviar la guerra mundial sinó que la va propiciar. Homenatgem el president Companys, en aquesta data del 15 d'octubre, per honorar la dignitat, la lleialtat i la integritat del president de la Generalitat que va pagar amb la seva vida el seu compromís per Catalunya. 2 �Un compromís que ell va adquirir solemnement davant del Parlament de Catalunya en el moment d'acceptar la Presidència de la Generalitat, quan Companys va dir: "Sigui el que sigui el que ens porti l'esdevenidor, l'únic que tinc, que és la meva vida, jo estic disposat a sacrificar-la per Catalunya, per la República i per la llibertat". Com acabem d'escoltar fa un moment, ell mateix digué, en el seu testament, poques hores abans de morir: "A tots els que m'han ofès perdono; a tots els que hagi pogut ofendre demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l'ombra d'un rancor". Paraules molt semblants a les que havia pronunciat al 36 l'avi de l'actual President del Govern espanyol, militar republicà, tot just abans de ser afusellat. La grandesa paradoxal del sacrifici de Lluís Companys és que significa el moment més negre de la nostra història contemporània i, alhora, és la llavor del renaixement de Catalunya. Així és com s'escriu la Història: lentament, molt lentament, com demanen els sentiments enfrontats, els records, els principis, la fidelitat d'uns i altres a llurs herències polítiques i culturals. Però també amb breus llambregades en les que tot sembla esdevenir evident i la història fa passes de gegant. Avui, les institucions de la Generalitat de Catalunya es congratulen de no estar soles en aquest acte commemoratiu. Reconeixem la voluntat del govern espanyol de fer les passes necessàries per restituir públicament i legalment l'honorabilitat plena del president Lluís Companys. Agraeixo especialment la presència, entre nosaltres, de la vicepresidenta del govern espanyol, i presidenta en funcions. Reconec el coratge i sensibilitat amb què el govern d'Espanya es disposa a impulsar la reparació del dany causat, i la restitució de la dignitat de tants homes i dones, que la figura del President màrtir simbolitza. És un gest de justícia històrica i, a la vegada, és un esperançat gest de futur. El que no vam acabar de fer en els anys de la Transició democràtica ho acabarem ara. 3 �Tots hem d'assumir la història. No n'hi ha prou de passar pàgina o, simplement, deixar de recordar. En aquest país la memòria havia esdevingut sinònim de rancor i l'oblit sinònim de reconciliació (com deia recentment un periodista americà escrivint sobre els brigades internacionals). Ja no és així: memòria i reconciliació, avui, es poden donar la mà . Sobre la consciència compartida del que és irreparable i el que és recuperable en la història edifiquem la Catalunya futura des d'avui. L'edificarem amb la contribució de tots. Amb la consciència clara que ens ha tocat de viure un dels períodes més positius de la nostra història col·lectiva. Pasqual Maragall i Mira President de la Generalitat de Catalunya 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1664 Title A name given to the resource Intervenció del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, en l'acte d'Homenatge al President Companys Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona Subject The topic of the resource Biografies Acció política Història Política Republicanisme Companys, Lluís, 1882-1940 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1685/0000000656.pdf 2921606672fbcca0412fed2d3d7d7869 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01995M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 14/10/2004 - Hora: 23:25 DIVENDRES 15 D’OCTUBRE DEL 2004 Política el Periódico 19 Homenatge al president màrtir 3 L’anàlisi Pàgines 18 a 20 888 EL RECORD DE COMPANYS, LLAVOR DE FUTUR És possible acabar amb les desconfiances entre Catalunya i Espanya ARXIU / RUBÉN MORENO PASQUAL MARAGALL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Aquest 15 d’octubre de 2004, en complir-se els 64 anys de l’afusellament del president Lluís Companys, té per al Govern de Catalunya i el seu president una significació força emotiva. El catalanisme d’esquerres –hereu de Macià, Companys i Tarradellas– ha tornat al Govern 65 anys després de la derrota de Catalunya i de l’Espanya republicana. Enllaçar amb la història estroncada suposa una satisfacció íntima i una vibració continguda. Per fidelitat a aquest llegat reividinquem el president Lluís Companys i el seu exemple. Però la commemoració d’avui no pot ser exclusiva de les esquerres, ha de ser i vol ser la celebració de tot el poble de Catalunya. És per això que el Govern de la Generalitat dóna a aquesta commemoració tota la solemnitat que li escau i una normalitat pròpia d’un país reconciliat amb la seva història. Res no justifica, avui, ni l’oblit, ni el silenci. Res no justificaria, d’altra banda, la mitificació acrítica del president màrtir. Amb el record del president Companys, rememorem les esperances d’autogovern, de justícia, de democràcia i de llibertat d’aquella Catalunya republicana dels anys 30. També recordem l’assalt franquista a aquelles esperances i la tragèdia de la guerra incivil. Una tragèdia col.lectiva composta de centenars de milers de tragèdies personals. El Fossar de la Pedrera de Montjuïc vol ser un testimoni digne d’aquestes tragèdies, entre les quals sobresurt la del president 33 Ofrena floral a la tomba de Companys, l’any passat. Companys pel seu simbolisme. Però de ben poc ens serviria rememorar aquells fets si no n’aprenguéssim les lliçons permanents que ens donen. Antoni Rovira i Virgili ho formulava de forma punyent en el seu jurament de l’exiliat: «De la màxima dissort, sortirà el definitiu redreçament de la història, si els catalans sabem aprofitar les duríssimes lliçons que hem rebut». Estic convençut que els catalans no oblidarem les lliçons de la història. De fet, les vam tenir ben presents fa vint-i-cinc anys en la recuperació de la democràcia i de l’autogovern. La Catalunya d’avui ja no és aquella Catalunya convulsa i mancada d’una civilitat compartida. Estem molt lluny d’aquella Catalunya vençuda. Tenim una Catalunya renascuda que ha superat l’esperit de guerra civil, que ha tornat a confiar en ella mateixa, que ha recupe- rat el seu autogovern, que s’ha vist reconeguda per l’Espanya democràtica, que ha pogut exercitar la seva vocació europea i que està en condicions d’anar més lluny si sabem combinar ambició de futur i memòria històrica. El sacrifici del president Lluís Companys constitueix una fita essencial d’aquesta memòria per dues La seva generosa actitud davant la mort va indicar el camí de la reconciliació raons paradoxalment contraposades. En primer lloc perquè significa el moment més negre de la nostra història contemporània. El moment en què la pretesa legalitat de l’Espanya rebel va assassinar el president legítim de la Generalitat de Catalunya únicament i exclusivament pel fet de ser-ho. Aquesta agressió màxima ha justificat actituds d’agror, de retret i de desconfiança de Catalunya envers Espanya. Si ens haguéssim quedat en el plany i en el rancor de la Catalunya vençuda no seríem on som ara, ni podríem aspirar a anar més lluny. Per això, cal tenir ben present l’altra cara del sacrifici de Companys, la que constitueix la llavor del renaixement de Catalunya i que no és cap altra que la generositat amb què va afrontar el seu destí fatal. Una generositat expressada serenament en el seu testament i en les paraules que va pronunciar en el consell de guerra que el va condemnar: «Sabré morir serè i amb dignitat, pels meus ideals de sempre i per Catalunya [...] i sense cap ombra de rancor». D’aquesta manera, el president Companys ens assenyalà el camí per superar l’esperit de la guerra civil, per preparar el camí de la reconciliació i per tenir la força de tornar a començar. La seva actitud davant de la mort es va convertir en testimoni vivent del commovedor clam de «paz, piedad y perdón» del president Manuel Azaña al saló del Consell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el 18 de juliol de 1938. Aquesta associació del record del president de la Generalitat i del president de la República em permet expressar el reconeixement al Govern de l’Espanya democràtica per la seva voluntat de restituir públicament i legalment l’honorabilitat del president Lluís Companys. És un gest de justícia històrica, però sobretot és un gest per a l’esperança en un futur en què no resti cap ombra d’agror, de retret i de desconfiança entre la Catalunya plenament autogovernada i l’Espanya democràtica i plural. H 33 El cartell de la polèmica. Pujol retreu al PSC l’«apropiació escandalosa» de la figura del líder republicà EL PERIÓDICO BARCELONA Jordi Pujol es va mostrar ahir «indignat» amb el PSC pel que considera una «escandalosa apropiació» de la figura de Lluís Companys. «És d’un oportunisme poc ètic», va dir l’expresident en referència al cartell editat pels socialistes per commemorar el 64è aniversari de l’afusellament de Companys en què aquest apareix amb el logotip del PSC. Mitjançant un comunicat, Pujol va recordar que Companys va ser afusellat per ser president de Catalunya, no per ser membre de cap partit i, en aquest sentit, va assegurar que, encara que tampoc «estaria bé», «es podria entendre» que ERC en tragués profit, perquè Companys era d’aquest partit. El portaveu adjunt del grup del PSC, Joan Ferran, va replicar a Pujol que CiU, en els seus 23 anys de mandat, «mai va fer un homenatge digne» a Companys. «És comprensible perquè CiU no s’ha sentit mai identificada amb la figura de Companys, un president d’esquerres, preocupat pels treballadors i advocat laboralista», va afegir. H La Piel en su mejor forma nº en Sofás 1 Mod: OQUIO Sofa 3 plazas (211x96x90 cm.) Tapizado en cuero de 1,5mm de grosor Varios colores a escoger UNA ORGANIZACION INTERNACIONAL En Barcelona: Via Augusta, 184 (esq. Santaló) Rocafort, 151 (esq. Aragó) Comte d'Urgell, 41 (esq. Sepúlveda) Joan Güell, 228 (esq. Europa) Promoción: 1.720 € IVA y transporte incluídos. Oferta válida hasta fin de existencias www.masterpiel.com barnapiel@masterpiel.com � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El record de Lluís Companys, llavor de futur Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1343 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Companys, Lluís, 1882-1940 Espanya plural Catalunya Commemoracions Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1595/0000000758.pdf 20bd768e4742fb0e614eeadb91a18368 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource It is not in our interest to pretend we are not in Spain Source A related resource from which the described resource is derived Catalonia Today Language A language of the resource Anglès Creator An entity primarily responsible for making the resource Burgen, Stephen Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Estatut Economia Model social Acció política Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1694/0000000655.pdf 10794c2f5e60df54df5fa883d414894b PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Una Europa más fuerte, más plural y más próxima Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Siglo Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Constitució Referèndum Federalisme Territoris Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1388 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/183/20041027.pdf 87f74f33534398f0052e54bd87b9d16e PDF Text Text En els 25 anys de l'Estatut de 1979 Palau de la Generalitat | 27/10/2004 Estem vivint amb tota evidència el període d'estabilitat més llarg de la nostra història. I crec que ara no és el moment només de commemorar el pas del temps. És important que el temps hagi passat, però no és allò que hem de commemorar exclusivament. És el moment d'aprofitar la convenció commemorativa que avui ens reuneix per afirmar el sentit de la reforma estatutària que està de nou en marxa. El balanç del passat ens ha de servir per aprendre del procés de redacció de l'Estatut de 1979. Es va fer, n'estic segur, n'estic convençut, tot el que es podia fer, tan bé com es va saber fer. Aprendre de l'experiència de l'aplicació pràctica de l'Estatut, no solament de la seva redacció, de la seva aprovació, sinó de tot allò que s'ha fet després. Aprendre doncs de la seva utilitat i també de les seves limitacions, per superar-les. Avui el context polític és ben diferent. És millor en molts sentits: - disposem d'aquesta experiència perllongada que us dic - tenim un coneixement tècnico-jurídic molt més sòlid; - som més conscients de la realitat i de les dificultats; - tenim més eines per afrontar-les; - no estem sotmesos a les pressions dramàtiques del colpisme i del terrorisme (hi ha veus amenaçadores, hi ha cants apocalíptics, és cert; però res no és igual) També és cert que hi ha altres aspectes que no són tan favorables. És cert que som més savis, en sabem més, per la força del temps i de la història. Però crec també que això ens ha de fer més agosarats. El nou Estatut serà treballat i discutit, "negociat" per altres protagonistes, però no es pot deixar perdre un cert mestratge dels qui van treballar, discutir i negociar l'Estatut que ara tenim. Per això en el seu procés de definició i redacció, Catalunya haurà de demanar consell als membres de la Comissió dels Vint i també als principals dirigents polítics d'aquell moment, als Pujol, Gutiérrez Díaz, Obiols, Barrera, Sentís, López Raimundo ... I trobarem a faltar el consell dels Reventós, Trias Fargas, Lluch, Andreu Abelló, Solé Barberà, Moreta, Arana, López Rodó ... 1 �Fa 25 anys la reivindicació de l'Estatut era un clam silenciat durant decennis. Avui el nou Estatut el fem sobre la base d'una realitat molt més lliure, molt més madura, molt més participativa. Ara sabem que l'Estatut és molt més que un símbol: és l'expressió de l'acord entre tots els catalans, és l'eina bàsica del nostre autogovern i és un pacte amb l'Estat. Ni més ni menys. I és molt. La nostra obligació és fabricar una nova eina més útil que l'actual. Més útil per servir la prosperitat, el benestar, el civisme i la solidaritat dels catalans i les catalanes. Un nou Estatut per fer efectiu el patriotisme dels drets i dels deures, que faci que la gent pugui dir: com que sóc d'aquest país, sóc millor. Un nou Estatut que fixi de manera inqüestionable les bases per a un sistema de finançament que corregeixi un desequilibri contrari a Catalunya que encara avui persisteix. Amb una nova relació amb el govern local, feta de lleialtat, proximitat i estratègies compartides i no pas confrontades. Amb un nou compromís amb la transparència: l'Estatut serà una aposta per una democràcia de més qualitat. Amb el català com a llengua pròpia que cal conrear i defensar. Respectada i protegida a Espanya i a Europa. I el castellà com a patrimoni cultural compartit amb la resta de pobles d'Espanya. Un Estatut fet pensant en una Catalunya gran, en clau de futur, amb ambició i confiança. Tant el Parlament com el Departament de Relacions Institucionals han reclamat i escoltat les veus i les propostes de col·lectius i persones de la societat catalana sobre què calia canviar i què calia incorporar al nou text. D'aquí a uns dies he convocat els presidents dels grups que treballen en la ponència per tractar d'acordar amb ells un marc de relacions específiques, unes regles del joc més que no pas uns continguts detallats. El que tenim entre mans és tan important com complex. Si posem per davant el futur del país ens en sortirem. No dic pas que serà fàcil. Només dic que la força moral i política que el President de la Generalitat tindrà quan hagi de defensar la veu de Catalunya si al darrera hi som tots, serà imparable. 2 �Deixeu-m'ho dir un cop més, per acabar: si avui Catalunya es pot plantejar anar més lluny, és gràcies a la vàlua i la solidesa del treball d'aquells que van fer possible, ara fa un quart de segle, que el nostre poble veiés satisfet el desig de tenir l'Estatut. Pasqual Maragall 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1665 Title A name given to the resource En els 25 anys de l'Estatut de 1979 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Acció política Territoris Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-27 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2844/20041029_DeclaracioEuroregio.pdf e170d252dc83e073538d0e4de460bbfe PDF Text Text L’Euroregió, un futur compartit Els presidents de les comunitats i regions sotasignats ens hem reunit per posar en marxa de manera oficial una nova Euroregió Pirineus-Mediterrània que comprendrà els territoris de les nostres respectives regions. Aquesta Euroregió neix amb la nostra voluntat d’unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social i territorial. En els anys que han passat des de l’inici de la descentralització a Espanya i a França hem constatat que els governs regionals juguen un paper insubstituïble a l’hora de generar un desenvolupament econòmic que tingui en compte les especificitats dels seus territoris. Tanmateix, l’escala regional no sempre és suficient per enfrontar els nous reptes d’una Europa ampliada i una economia mundial globalitzada. Des de fa anys, a Europa algunes regions han donat un pas important: la creació d’euroregions que transcendeixen les fronteres estatals, unint les forces dels seus territoris i la seva ciutadania per assolir un més gran potencial. En l’escala mundial, la competència per a les nostres economies és cada cop més dura. L’ampliació de la UE a l’est i la liberalització dels intercanvis en l’àmbit mediterrani obre noves oportunitats, però també suposa un repte sense precedents. Per això, i per donar a les nostres regions un nou protagonisme dins del partenariat euromediterrani, cal assolir junts una massa crítica. L’Euroregió Pirineus-Mediterrània que neix està formada per territoris de característiques sense dubte molt diverses, però en gran mesura complementàries. Juntes, aquestes regions tenen un pes important en el context sud europeu i mediterrani a causa de la seva dimensió demogràfica, econòmica i territorial. Comptem amb elements realment molt valuosos com ara una xarxa de centres metropolitans de dimensió europea, una posició clau en la Mediterrània occidental, una considerable base científica i tecnològica (universitats i escoles tècniques, parcs tecnològics, laboratoris d’investigació), una estructura econòmica diversificada, indústries punteres consolidades o en emergència (aeronàutica, energies renovables, biotecnologies aplicades a la farmàcia, la medicina i l’alimentació, automobilística, etc.), una producció agrícoles i vitícoles abundant i de qualitat i un turisme amb una oferta variada durant tot l’any (platja, muntanya, turisme cultural, turisme rural, patrimoni urbà, etc.). Tanmateix, els territoris de l'Euroregió ha d'afrontar els reptes que representen : • la insularitat • l'aïllament de les zones de muntanya i de les zones veïnes caracteritzades per una feble densitat de població • Els cascs urbans i els barris en decadència • Les àrees industrials en declivi o amenaçades �Amb la participació activa d’organismes de la societat civil que representen els nostres ciutadans i dels governs locals i supra-locals, cercarem els ajuts i les complicitats europeus i estatals necessaris per garantir l’èxit de la nova Euroregió Pirineus Mediterrània que vol esdevenir: Un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós al sud d’Europa És imprescindible garantir el lligam entre l’ensenyament universitari, la investigació, la innovació i el desenvolupament econòmic regional. Cal que les nostres regions passin a ocupar de manera conjunta un paper destacat en l’espai europeu d’investigació, esdevenint un gran centre innovador del sud d’Europa i participant conjuntament en programes europeus de recerca. Per això cal aprofitar les complementarietats científiques regionals, i establir lligams entre la iniciativa pública i privada en matèria de desenvolupament econòmic, tecnològic i industrial a partir de la base científica. L’Euroregió ha d’esdevenir un espai atractiu per als capitals industrials internacionals que busquen implantar-se en un entorn creatiu i innovador, basat en la qualitat i l’excel·lència científica, al servei d’una economia sostenible i competitiva. A la base d’aquest model hi haurà una col·laboració entre universitats, entre laboratoris científics i entre parcs tecnològics, cercant de manera global les sinergies entre els sistemes de recerca i innovació de les regions. Aquesta estratègia ha d’anar acompanyada de lligams cada cop més estrets entre els grans pols industrials euroregionals i la base científica. Una densa xarxa d’infrastructures al servei de la ciutadania Les xarxes de transport actuals són insuficients per respondre al creixement demogràfic de les nostres regions i a l’augment dels seus intercanvis entre elles i amb la resta del món. L’Euroregió ha ser alhora un engranatge de plataformes logístiques de primer ordre, per assegurar la connectivitat internacional dels nostres territoris en una Europa ampliada a l'Est i oberta a l'àmbit mediterrani. Per això volem construir un sistema multimodal amb un nou equilibri dels transports tant de passatgers com de mercaderies per carretera, via ferroviària, marítima i aèria. Cal també assegurar la connexió del nostre territori amb les grans xarxes transeuropees, en especial els recorreguts d’alta velocitat, transmediterrànies i mundials. L’Euroregió ha d’articular-se amb unes xarxes de transport modernes i funcionals, i unes xarxes d’energia i de comunicacions que responguin a les necessitats de la població i dels actors econòmics, en una perspectiva de desenvolupament sostenible que permeti preservar el territori i el planeta per a les generacions futures. La prioritat ha de ser per als mitjans de transport més sostenibles i les energies renovables. Aquest projecte de xarxes euroregionals ha de ser integrador en dos sentits: una integració dintre de les xarxes europees, mediterrànies i mundials, lligada a l’exigència intrínseca d'integració de la totalitat del territori i la població en aquestes xarxes, lluitant per evitar l’aïllament i per superar les dificultats pròpies de cada regió. �Una cruïlla d’intercanvis culturals i humans L’espai ocupat per les nostres regions conté una enorme diversitat cultural. Aquesta diversitat té a veure amb formes tradicionals d’expressió cultural i lingüística amb una tradició centenària tant com amb l’arribada de noves expressions culturals resultat de processos migratoris, de canvis socials. Hem de treballar conjuntament per valoritzar aquesta diversitat i transformar-la en una força creadora. Alhora, compartirem experiències d’integració i multiculturalisme. Les nostres regions destaquen també per la vitalitat de la seva creació cultural. Cal crear nous circuits per fer fent circular talents i creadors artístics (espectacles en directe, llibres, audiovisual, etc.) a les nostres regions i a l’exterior (festivals, salons, residències d’artistes, etc.). També és important establir una cooperació entre els agents difusors de la producció cultural (distribuïdores, galeries d’art, teatres, etc.) per situar el nostre territori en un lloc destacat dels circuits internacionals de la creació artística. Finalment, l’Euroregió ha de servir per preservar el nostre patrimoni natural, històric i cultural compartit i per trobar noves formes de valoritzar aquest patrimoni amb un model turístic sostenible. En aquest sentit caldrà explorar la creació de rutes i marques turístiques conjuntes, i potenciar l’intercanvi de bones pràctiques. Un nou motor del Partenariat Euromediterrani Les regions europees han jugat un paper molt destacat en el procés d’integració europea i en contribuir a l’ampliació de la Unió Europea. Estem convençuts que les regions haurien de jugar un paper molt més important en el Partenariat Euromediterrani, i a través de l’Euroregió treballarem conjuntament per aquest objectiu. Afirmem la nostra voluntat comuna de desenvolupar accions conjuntes a l’àmbit mediterrani, sobretot a destinació dels països del Magrib. Conscients que aquesta tasca l’hem de fer conjuntament amb les institucions de la Unió Europea i amb els organismes europeus de cooperació interregional, compten també treballar en col·laboració amb organitzacions de cooperació existents com la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) i les Illes de la Mediterrània Occidental (IMEDOC), i desitgem participar junts als programes europeus de cooperació territorial. Representant les nostres institucions, nosaltres signataris d'aquesta declaració hem decidit impulsar l’Euroregió Pirineus Mediterrània que dugui a terme aquestes tasques promovent projectes comuns de desenvolupament sostenible en estreta cooperació amb les institucions de la Unió Europea i d’altres organitzacions internacionals, així com amb els estats andorrà, espanyol i francès. Aquesta Euroregió neix amb els territoris d’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, Llenguadoc – Rosselló i Migdia – Pirineus com a nucli principal. Tanmateix, l’Euroregió neix amb vocació d’obertura i cooperació seguint els arcs pirinenc, mediterrani (d’Itàlia fins �al Magreb), les valls dels grans rius (Ebre, Garona i Roina) Mediterrània Occidental. i les illes de la Convidem totes les autoritats polítiques i organismes locals i supralocals a participar d’aquest repte compartit. Promourem tanmateix la participació de les ciutadanes i dels ciutadans de l'Euroregió, tant de manera directa com a través de llurs associacions, empreses, representants polítics, universitats. Amb tots ells farem de l’Euroregió Pirineus Mediterrània un nou pol d’innovació, integració i creixement sostenible al nord-oest de la Mediterrània. Christian Bourquin Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló Marcelino Iglesias President del Govern d’Aragó Jaume Matas President del Govern de les Illes Balears Martin Malvy President del Consell Regional de Migdia Pirineus Pasqual Maragall President de la Generalitat de Catalunya � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L’Euroregió, un futur compartit Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Malvy, Martin Matas, Jaume Iglesias, Marcelino Bourquin, Christian Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-29 Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Europa Catalunya Illes Balears Aragó Llenguadoc - Rosselló Migdia - Pirineus Description An account of the resource Declaració constitutiva de l’Euroregió Pirineus Mediterrània per part dels representants dels territoris constituits: Christian Bourquin (Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló), Marcelino Iglesias (President del Govern d’Aragó), Jaume Matas (President del Govern de les Illes Balears), Martin Malvy (President del Consell Regional de Migdia Pirineus) i Pasqual Maragall (President de la Generalitat de Catalunya). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/879/0000000654.pdf 92b37c2d8eb942428786b003cb30c06b PDF Text Text EN DEFENSA DEL RIGOR LINGÜÍSTICO El País | 06/11/2004 La Comunidad Valenciana ha solicitado del Gobierno español la presentación, en Europa, de una traducción valenciana de la Constitución Europea, aparte de la catalana, aún a sabiendas de que la Generalitat catalana acepta como propia la versión de Generalitat valenciana. El Gobierno español ha aceptado la petición de la Comunidad Valenciana y ha presentado cinco traducciones en Bruselas: La castellana, la vasca, la gallega, la catalana y la valenciana, siendo las dos últimas idénticas. Si no lo remediamos con sentido común y rigor lingüístico, a partir de ahora, en Europa, habría siempre cinco idiomas españoles, aunque dos de ellos sean el mismo. El "independentismo" lingüístico valenciano es una opción respetable, como todos los independentismos y todas las ideologías, pero rompe por causas políticas de corto vuelo con una tradición científicamente sólida de unidad de la lengua. Podemos preguntarnos: ¿Qué deben hacer ahora las Illes Balears: Declarar el balear lengua independiente? Habría que cambiar su Estatuto. Y lo cierto es que el catalán-balear es tan distinto y tan parecido al catalán de la Catalunya estricta como el catalán-valenciano. ¿Es el andaluz una lengua distinta al castellano? Entre el castellano de Sevilla y el que hablan por ejemplo los leoneses, los vascos o los cántabros hay una diferencia sensiblemente mayor a la que existe entre el catalán de mis abuelos maternos, que eran de Monóvar, y el del presidente Marcelino Iglesias, que es de Bonansa, en la franja catalana-parlante de Aragón. En realidad, la diferencia sensible es la que existe entre el catalán occidental o catalán-valenciano, desde el Pirineo leridano hasta Monóvar y Petrer, al sur del Reino de Valencia, y el catalán oriental, o catalán-balear, desde Girona hasta las Balears o entre la Catalunya vieja y la nueva. El presidente Matas de Balears sala los artículos con la "s" en vez de la "l", igual que hacían, tiempo ha, los catalanes de la Costa Brava y el Empordà, y el Presidente Iglesias dice xiquet i xiqueta por noi i noia (chico y chica) lo mismo que mi abuela monovera y que el Conseller en Cap, Josep Bargalló. ¿En qué cree el presidente Camps que hablábamos el presidente Iglesias, el presidente Matas y yo mismo en la reunión de la Eurorregión, a la que espero que asista él también algún día? En catalán, por supuesto. ¿En qué hablará él si viene? En el mismo idioma en el que hablamos siempre él y yo. ¿Cree de veras que va a hacer creer en Europa, durante muchos días, que Iglesias, Matas, Camps y Maragall hablan idiomas distintos? La repoblación cristiana tras la reconquista de Jaume I, rey de Aragón y Catalunya, fue dispar entre Valencia y Baleares: la primera se repobló con leridanos, como atestigua la Porta dels lleidatans, la puerta pequeña -o románica- de la catedral de Valencia. �Las Islas se repoblaron con ampurdaneses, hartos de las razzias de los piratas moros instalados en las Balears y con cabeza de puente en las islas Medes, frente a la Costa Brava. Agarrarse a la letra de un artículo del Estatut valenciano, que todos votamos en Cortes -socialistas catalanes incluidos- para declarar la secesión lingüística del valenciano respecto del catalán, es una barbaridad histórica inadmisible. No se debería dar la impresión de que la derogación del trasvase del Ebro está en la base del intento de ruptura de la unidad de la lengua catalano-valenciana. No debería dar la impresión de que los catalanes han ganado la guerra del agua y que ahora los valencianos se quieren resarcir declarando la guerra de la lengua. Con el agua y con la lengua no se juega. Me consta que el president Matas intentó evitar la guerra del agua sin conseguirlo. Tenía que aplicar una directriz de gobierno basada en una consigna del siglo XIX: conectar la España húmeda con la España seca consigna que hoy, a mi modo de ver, no tiene sentido-. Vamos a enfriar todos estos temas. Espero que muy pronto podamos hablar de la lengua seriamente y que estemos a tiempo de evitar el ridículo en Europa. Voy a pedir al presidente Marcelino Iglesias, al presidente Jaume Matas y al ex presidente del Parlament, Joan Rigol que medien en esta cuestión. Vamos a actuar con mucha cautela pero con determinación. No vamos a emprender de inmediato acciones judiciales, pero llevaremos la causa del rigor lingüístico ante las instituciones europeas y la opinión pública. Si fuera preciso haremos lo procedente para que prevalezca la jurisprudencia que ha venido a reconocer la unidad de la lengua, sin prejuicio de su denominación legal. Lo que debe imponerse, hoy por hoy, es el rigor. El Gobierno debería enderezar el absurdo generado, garantizando que este rigor se traduce adecuadamente en el Memorando que desarrolla la petición española de que las lenguas oficiales del Estado tengan, también en la Unión, el estatuto de lenguas oficiales. Es una ocasión para que se corrija el error y prevalezca la unidad de la lengua catalano-valenciana tal como establecen todas las instancias de autoridad lingüística. Pido que no se eche leña al fuego. Echar leña es fácil. Apagar el fuego, no. Si el fuego se apaga pronto, la hierba renace a veces con mayor fuerza. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1342 Title A name given to the resource En defensa del rigor lingüístico Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Català Valencià Balear Llengües romàniques Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2679/comunicat_Miravet.pdf 9544f9e27d55eda380a2bf76c15495fe PDF Text Text COMUNICAT 1.- Constatem la necessitat i la utilitat de la reunió de Miravet i ens comprometem a mantenir aquestes reunions sempre que calgui per a la bona marxa de la redacció i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 2.- Invitem el poble de Catalunya que assumeixi el nou Estatut com l'instrument útil per al seu progrés en el marc estatal i europeu, adequant l'actual a les necessitats de la societat catalana i als seus anhels i aspiracions de futur. 3.- El nou text hauria de ser aprovat pel Parlament al llarg del pròxim període de sessions. 4.- El president i els grups parlamentaris ens comprometem a intentar superar les diferències que puguin plantejar-se en el transcurs del debat estatutari, amb la màxima voluntat d'acord en reunions de treball com la d’avui, celebrada a Miravet. 5.- Malgrat aquesta voluntat, no s'amaga que el procés d'elaboració d'un nou Estatut serà complex, ja que en les competències polítiques i financeres hi ha encara molts aspectes pendents a debatre i acordar. 6.- Desitgem que l'Estatut acabi sent un text assumit, entès i defensat per totes les ciutadanes i ciutadans de Catalunya i acceptat per l'Estat com una peça capital del seu propi ordenament". Miravet, 12 de novembre de 2004 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Comunicat de la cimera de Miravet Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Mas, Artur, 1956- de Madre Ortega, Manuela Carod-Rovira, Josep Lluís Piqué, Josep Saura, Joan Type The nature or genre of the resource Comunicació Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Acció política Catalunya Territoris Identitat col·lectiva Partits polítics Polítics Description An account of the resource Comunicat resultant de la cimera de partits convocada pel president Maragall per acordar el procés de reforma estautaria. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Miravet Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2680/foto_oficial_Miravet_JB_12-11-04.jpg 38334c8f0b1f1f5c7aef1a547700eea2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (BMP) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia de la cimera de Miravet Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpg Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mas, Artur, 1956- de Madre, Manuela Carod-Rovira, Josep Lluís Piqué, Josep Saura, Joan Estatut Description An account of the resource Imatge de grup dels líders polítics a cos sencer al castell de Miravet amb el riu Ebre al fons. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Miravet Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1596/0000000759.pdf b0f291c49b1c6186429b9240083f29b1 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Em preocupa més Madrid que Euskadi Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Gómez, José Luis Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Espanya plural Nació Estatut Catalunya Euroregió Madrid País Basc Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1692/0000000653.pdf 87b667778225a9873022b7d22021fa9f PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Companys i el Fossar de la Pedrera, ara fa un mes Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1384 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Companys, Lluís, 1882-1940 Catalunya Commemoracions Territoris Acció política President de la Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/184/20041116.pdf 3b12bb181f7a8e4f46c5cce3fd3c82dd PDF Text Text Compareixença del President de la Generalitat a la Comissió del Parlament de Catalunya d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Barcelona | 16/11/2004 Raons de la compareixença La meva petició de comparèixer al Parlament per informar a la Comissió Primera, justament el dia que fa un any de les eleccions, és deguda a dos esdeveniments recents que he considerat de prou importància com per a retre'n compte en seu parlamentària. M'estic referint a la celebració de la Conferència de Presidents a Madrid - el 28 d'octubre passat- i a l'acte de constitució de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània a Barcelona el dia següent, el 29 d'octubre. Tots dos esdeveniments són coherents amb els objectius i l'estratègia del Govern de la Generalitat. La Conferència de Presidents Els parlaré primer de la Conferència de Presidents. Crec que no sorprendrà ningú que digui que la Conferència té diversos precedents en les lleis europees (RFA, Suïssa, Bèlgica) i també a Espanya: Fraga ho va proposar fa anys i la Conferència de Santillana dels líders territorials del PSOE del 2003 també ho prefigura. En aquella ocasió es va materialitzar l'avenç cap una configuració de caràcter federal del que la Constitució de 1978 anomena "los pueblos de España". Però el trencament de la treva d'Eta havia de tenir com a conseqüència, a més de la victòria aclaparadora del Partit Popular (març 2000), l'entrada en una fase en que la política antiterrorista dominava tots els altres temes. Aquella política, vertebrada pel pacte antiterrorista, no va tenir a casa nostra altre suport que el del PSC i el PP de Catalunya, i va tensionar enormement la política espanyola. Però també és cert que, a la llarga, va produir com a resultat un afebliment del terrorisme, i no va comportar ni l'enduriment de la kale borroka ni l'enfortiment d'Eta a partir de la radicalització dels que l'havien protagonitzada. Es deia, es pensava que un cost 1 �d'aquella llei podia ser la radicalització de la banda terrorista. No va succeir. L'assassinat d'Ernest Lluch i l'atemptat contra José Ramón Recalde van ser dos episodis terribles en aquesta fase dramàtica. Dos episodis que tots recordem. Recalde havia estat, anys enrere, en ple franquisme, el teoritzador del nacionalisme popular dins les files de l'esquerra socialista. I Lluch, juntament amb Miguel Herrero de Miñón, el defensor d'una línia de reconeixement de les pretensions legítimes del nacionalisme basc i de les propostes de diàleg sorgides des de la societat civil. El llançament del projecte federalitzant, doncs, es va retardar un any, respecte del que estava previst, fins a l'estiu del 2003, però no es va abandonar en cap moment per part de José Luis Rodríguez Zapatero i per part dels socialistes espanyols i els catalans el que portàvem de cap. La brutalitat del terror n'havia retardat la posta en marxa, però no ens havia desviat de la línia marcada l'any 2000. Doncs bé: la conferència de Presidents s'inscriu en aquesta línia política. Però no voldria que veiessin les meves paraules solament i exclusivament com una defensa partidista de les actituds de la formació política a la que pertanyo i de la tradició política en la que he militat des dels 18 anys. Simplement crec convenient aportar unes dades que poden ajudar a entendre el precedent i el sentit profund dels esdeveniments que estem analitzant avui. La Conferència de Presidents no és que fos co-presidida pel Lehendakari Ibarretxe i el President de la Generalitat, però sí que, com vostès saben, la taula es va organitzar seguint l'anomenat l'"ordre estatutari", és a dir l'ordre cronològic d'aprovació dels Estatuts: Euskadi, Catalunya, Galícia, Andalusia,... Durant la 2ª República, Catalunya no només va ser, de llarg, la primera a definir i aprovar el seu Estatut sinó que va ser la creadora de la marca "Estatut", amb quatre anys d'antelació sobre Euskadi i Galícia. Andalusia ja no hi va ser a temps. 2 �La fórmula constitucional del 1978 partia d'aquella experiència i la generalitzava a totes les autonomies o "pobles d'Espanya" que volguessin entrar-hi. Però no ha estat fins al 2004 que ha estat possible reunir aquestes autonomies entorn d'una taula, representades pels seus Presidents. 21 anys després d'haver-se aprovat els darrers Estatuts! Aquesta és, jo crec, la importància de la sessió del 28 d'Octubre. Reblada per la invitació del Cap de l'Estat, amb posterioritat a la Conferència. És cert que els debats al Senat sobre l'Estat de les Autonomies, en un parell d'ocasions (1994 i 1997), havien permès que s'expressessin les posicions dels Presidents. En el segon cas amb esclat per part del president de la Generalitat. Però ni el Senat és encara el Senat de les Autonomies, ni aquests debats han tingut la mínima continuïtat. El President Zapatero s'ha proposat de garantir una o dues reunions de la Conferència cada any. La propera sessió tindrà lloc a finals de la primavera vinent. S'hi debatrà el nou model de sistema financer de la sanitat - que va quedar malmès d'ençà del darrer acord sobre el finançament autonòmic, atès que s'eliminava la seva revisió periòdica. Anteriorment, cada 5 anys, hi havia un cert repartiment dels costos de la desviació. Es feia evident que Catalunya havia de reclamar el retorn a la fórmula de la revisió periòdica. Ja vaig dir fa temps que després de la transferència de la sanitat a totes les comunitats - i particularment a la de Madrid - no trigaríem a tenir revisió del sistema. I així ha succeït. Doncs bé: l'acord de la Conferència va ser, en aquest punt, unànime. Espero, i així ho vaig manifestar públicament, que abans de la Conferència s'hagi avançat en la obtenció de solucions per a la cobertura del dèficit acumulat fins que el nou sistema sigui d'aplicació. Que espero que sigui a l'exercici 2006. El President Zapatero va demanar, al final de la Conferència, si en aquesta sessió de la primavera el president de la Generalitat estaria en condicions d'explicar als Presidents de les altres autonomies el contingut del projecte de nou Estatut de Catalunya. El President del govern espanyol també ho va proposar al lehendakari Ibarretexe respecte del seu pla de reforma estatutària, de cara a una ulterior sessió. Les nostres dues respostes van ser positives. 3 �Com poden veure, no es pot dir que no passés res de res en la Primera Conferència de Presidents. Crec sincerament que obre una nova etapa. Quin dubte hi ha que Catalunya i Euskadi, explicant-se davant els presidents autonòmics espanyols és una escena que fa temps que s'hauria d'haver produït. Potser no serà fàcil per al lehendakari Ibarretxe mantenir, davant aquest auditori, la rotunditat del seu discurs. Però tampoc no ho serà per als presidents autonòmics restants, mantenir-se en la condemna prejudicial, sense arguments que moltes vegades hem sentit al respecte. A més de l'acord sobre la revisió del sistema de finançament sanitari i sobre la institucionalització de la Conferència, també és va decidir accelerar els treballs en curs per presentar una proposta definitiva sobre la presència de les Autonomies a la Unió Europea. El fet que la Conferència superés el seu caràcter simbòlic i fixés una agenda de futur amb temes ben concrets per debatre és la millor garantia de la seva continuïtat. És en aquest sentit que vaig fer l'oferiment de celebrar la segona reunió de la Conferència a Barcelona, a la primavera del 2005. Perquè la Conferència de Presidents no és estranya als plantejaments assumits pel Govern de Catalunya. Vegem-ho: En l'Acord del Tinell s'enfoca l'aprofundiment de l'Autogovern en la perspectiva del ple reconeixement de la Generalitat de Catalunya com a Estat. I en el recent Debat d'Orientació Política General els parlava de fer efectiva la voluntat de Catalunya d'influir en la política i l'economia espanyoles amb totes les conseqüències. És a dir: implicar-se per codecidir. Aquesta voluntat del Govern de Catalunya d'aconseguir que les institucions de la Generalitat siguin reconegudes i tractades com a Estat crec que és entesa i corresposta per l'actual Govern espanyol. La convocatòria de la Conferència de Presidents n'ha estat probablement la seva màxima expressió institucional. Però cal recordar que ha estat precedida per tot un seguit de gestos i decisions del Govern espanyol que comencen a dibuixar una trajectòria coherent i -el que és més important- anuncien decisions 4 �futures en la línia de fer evolucionar l'actual Estat autonòmic cap a un Estat cada cop més semblant a un estat federal. No és ara moment de recordar les actituds i les decisions positives del Govern espanyol en aquesta bona direcció, malgrat alguna que altra relliscada. Més enllà del valor simbòlic, vull destacar el que -des del meu punt de vista- és el valor més significatiu de la Conferència de Presidents: La voluntat de donar contingut polític a l'Estat de les Autonomies i d'assumir amb totes les conseqüències institucionals el caràcter compost de l'Estat espanyol. Com s'ha dit encertadament la institucionalització de la Conferència de Presidents pot ser un pas decisiu per a la consideració plena i efectiva de les institucions d'autogovern dels pobles d'Espanya com a Estat i per conformar la lleialtat constitucional, l'anomenada, pels alemanys, lleialtat federal ("Bundestreue"). Entenc que aquesta lleialtat constitucional implica les institucions centrals de l'Estat en el reconeixement del pluralisme nacional, cultural i lingüístic i el total respecte de les competències assumides per les institucions autonòmiques de l'Estat. Fins ara la lleialtat constitucional s'ha proclamat però no s'ha exercit adequadament, entre altres coses -i molt principalment- per l'absència d'unes institucions apropiades a aquest efecte. Crec que la conferència de presidents ho és. En certa manera, la Conferència de Presidents avança i prefigura els grans instruments polítics necessaris per al correcte funcionament d'un Estat compost o - si ho prefereixen- d'un Estat materialment federal, tot i que no és el nom, evidentment, el que més compta. D'aquests instruments, el més important ha de ser el Senat representatiu dels territoris. Un Senat que sigui el símbol institucional del reconeixement polític de la diversitat nacional, cultural i lingüística d'Espanya, a la vegada que l'espai institucional de participació de les Autonomies en l'Estat, amb la presència directa del Govern de la Generalitat. El Senat ha de ser l'àmbit de diàleg i cooperació entre les Autonomies i un dels canals de la participació autonòmica en les institucions i les polítiques de la Unió Europea. El fet que la Conferència es celebrés a la seu del Senat té aquest simbolisme i permet interpretar que, un cop reformat el Senat, la 5 �Conferència, probablement, haurà de canviar el seu rol en l'entramat de les institucions. Comprendran que -a la vista de la meva exposició- la valoració que fa el President de la Generalitat de la primera Conferència de Presidents és francament positiva. La Conferència de Presidents ha estat una oportunitat per crear un clima positiu, per conèixer i compartir i per dialogar serenament sobre els problemes de l'Estat autonòmic, en el benentès que no es tracta d'una instància decisòria. En tot cas, mentre no haguem convertit el Senat en la cambra territorial, la Conferència haurà de fer, en certa manera, una tasca de suplència. Sóc conscient, tanmateix, que alguns de vostès no comparteixen el meu optimisme ni tenen la mateixa visió de les potencialitats de la Conferència de Presidents. Fins i tot, hi ha qui hi veu més riscos que avantatges, i que Catalunya hi té més a perdre que a guanyar amb la seva implicació en la revisió de les institucions de l'Estat. És una visió coherent amb un model de no implicació que ha donat tot el que podia donar de sí en aquests darrers 23 anys. Però és una visió perfectament respectable. Per tant, no crec, ni acceptaria de bon grat, que el fet que el President de la Generalitat participi a la Conferència de Presidents signifiqui diluir la personalitat i la singularitat de les nostres institucions d'autogovern. No ho és perquè aquest President de la Generalitat i tot el seu Govern parteixen d'una concepció inequívoca de Catalunya com a subjecte polític. La necessària i imprescindible relació bilateral amb l'Estat no impedeix que Catalunya estigui interessada en una evolució realment federal de l'Estat. Estem per la bilateralitat, que no exclou la implicació. Aquesta implicació comporta també una certa responsabilitat en la creació d'un clima polític i social més receptiu al canvi que proposem cap a l'Espanya plural (o plurinacional) i l'Espanya en xarxa. Per això calen determinades actituds i gestos, com el de respondre afirmativament a la invitació del president Rodríguez Zapatero per a 6 �que expliqui, en la propera reunió, el projecte de nou Estatut de Catalunya. Hem passat de les amenaces de l'anterior Govern d'empresonar el lehendakari i una mica més al president de la Generalitat a convidarlos a exposar els seus projectes en el màxim òrgan col·legiat dels poders executius de l'Estat espanyol! Un canvi d'actitud indubtable que, com els he dit abans, crec que és l'anunci d'un progrés substancial, en el futur immediat, cap a la plena adequació de l'Estat espanyol a la seva pluralitat nacional. L'Euroregió Pirineus-Mediterrània Dedicaré la segona part de la meva intervenció a explicar l'altre esdeveniment que ha motivat aquesta sessió informativa. El 29 d'octubre es va constituir a Barcelona l'Euroregió PirineusMediterrània, amb la participació del presidents d'Aragó -Marcel.lí Iglesias-, de les Illes Balears -Jaume Matas- , del Llenguadoc-Rosselló -Christian Bourquin en representació del president Georges Frêche-, del Migdia-Pirineus -Martin Malvy- i de Catalunya. Amb aquest acte hem donat el primer pas formal per a fer efectiu un dels objectius més ambiciosos consignats a l'Acord del Tinell: fer de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània un instrument clau del nou impuls econòmic de Catalunya. Aquest projecte -tal com vaig dir en el Debat d'Orientació Política General- "és la nostra aportació a l'enfortiment de l'Europa dels ciutadans i dels pobles, a l'Europa de la subsidiarietat i de la cooperació, a l'Europa del projecte i de l'enginy". Com vostès saben es tracta de desenvolupar una Euroregió potent per ampliar les bases que han d'assegurar el progrés, la competitivitat i el benestar de tots els catalans en el marc europeu. És la nostra manera de fer evident la vocació europea de Catalunya: trobant i fent realitat una forma d'estar a Europa, basada en la recerca d'aliats amb els que compartim interessos. És la manera que hem triat per visualitzar la nostra interdependència a escala europea i la relativitat creixent de fronteres i limitacions estatals. Que és una realitat que s'està imposant, no només aquí, sinó a tantes i tantes euroregions que s'estan formant. El naixement d'Europa comporta la desaparició de les fronteres. Per tant, el qui no corre és perquè no vol. 7 �Tenim una bona tradició de treballar en xarxa a nivell de ciutats i ara ho farem a nivell de comunitats i regions. Aquesta vocació i aquest interès de Catalunya han trobat la complicitat d'altres Comunitats i Regions veïnes, que esperem poder ampliar per tal de donar tot el sentit a l'Euroregió. I per descomptat que no era senzill trobar la predisposició que hem trobat en les regions del sud de França, estat de tradició centralista, per col·laborar en la construcció d'aquest espai comú. Confio en què tard o d'hora, i desitjo que sigui aviat, trobarem la manera de posar en comú amb la Comunitat Valenciana els interessos que objectivament compartim. A la trobada de Barcelona es van precisar els objectius de l'Euroregió, identificant quatre àmbits de treball preferents, per a: 1r. Esdevenir un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós del sud d'Europa. 2n. Articular-se entorn d'una densa xarxa d'infrastructures al servei de la ciutadania. 3r. Afermar-se com a cruïlla d'intercanvis culturals i humans. 4rt. Convertir-se en nou motor del Partenariat Euromediterrani. Per assolir aquest programa ambiciós cal la implicació activa de les autoritats polítiques, dels organismes locals i supralocals, dels sectors empresarials i sindicals, de les universitats i del conjunt divers d'associacions que configuren la societat civil i el món de la cultura. Des del Govern hem començat a fer efectiva aquesta aposta amb l'aprovació del nostre Programa per a l'impuls i la creació de l'Euroregió, i amb l'impuls de l'Euroregió Universitària, que es constituirà formalment la primavera de l'any que ve. Vull subratllar la meva implicació directa en el projecte. Per això he nomenat l'exconseller Pere Esteve representant personal meu en l'Euroregió. És un projecte en el que hi tinc una confiança cega i al que li dono una importància màxima. Serveixi de mostra la visita que farem aquest divendres, dia 19, al sector aeroespacial i al sector biomèdic i biotecnològic de Toulouse. A la visita al sector aeroespacial hi participaran les principals empreses catalanes d'un sector que, com saben, té una importància 8 �estratègica pel nostre país. Un sector en el que anem certament endarrerits. Hem organitzat conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona el Pont aerospacial a Toulouse; el nostre objectiu és donar resposta a les demandes de dinamització internacional de les empreses de base aerospacial, a través de la creació de sinèrgies i partenariats entre les dues bandes dels Pirineus. D'altra banda, la visita que realitzarem al sector biomèdic i biotecnològic és d'especial interès en un moment en què des de la Generalitat estem impulsant un clúster de biomedicina i biotecnologia. Aquesta bioregió ha de permetre, a mig termini, l'existència d'activitats empresarials en aquests sectors de referència a escala internacional per traduir l’excel·lència científica del nostre país en beneficis econòmics i socials. Els mecanismes de transferència tecnològica actuals han de ser reestructurats per assolir una massa crítica que posicioni el sector en un lloc capdavanter en l'àmbit europeu i la constitució de la Bioregió ho facilitarà. Les regions econòmiques només són pensables a partir de la relació dialèctica que existeix entre el seu potencial econòmic i la capacitat política de cada territori d'aprofitar-lo, repensant l'espai en termes d'un sistema en xarxa d'actors públics i privats. Quan la realitat ens imposa la interacció, han de ser les institucions polítiques les que marquin la pauta per tal de convertir els reptes que aquesta realitat ens imposa en oportunitats de desenvolupament econòmic i social dels nostres territoris. I això és el que ens proposem. La Primera Conferència de Presidents ha posat de manifest la clara voluntat d'avançar cap a una veritable estructuració d'un dels principals instruments de l'Espanya plural o plurinacional. La Conferència ha estat, des del meu punt de vista, l'evidència plena, mentre el Senat no s'hagi reformat, de l'Estat de les Autonomies. I hem participat, així mateix, amb l'Euroregió, en la constitució d'un instrument per al nostre progrés, a partir de les aliances que Catalunya ha d'establir amb els territoris i regions més propers. 9 �Catalunya ha de trobar el seu lloc a Espanya i a Europa. Crec que aquests dos esdeveniments suposen un pas important en la bona direcció. Pasqual Maragall 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1666 Title A name given to the resource Compareixença del President de la Generalitat a la Comissió del Parlament de Catalunya d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Espanya plural Estatuts Euroregió Federalisme Territoris Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1597/0000000760.pdf 0854e3d33b74996ea6fc1805c8e4e0d9 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Puede la izquierda gobernar el mundo Source A related resource from which the described resource is derived Reforma Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource García, Amancia Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Model social Esquerra (Ciències polítiques) Govern Acció política Partits polítics Polítics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/185/20041126.pdf 125846cb6ff43b50e63864922f1568a3 PDF Text Text Conferència "Elogio de la Hospitalidad" en el marc de la Càtedra Julio Cortazar (castellà) Paranimf de la Univesitat de Guadalajara. Mèxic | 26/11/2004 Buenas tardes, señoras y señores. Buenas tardes, Ilustre Secretario de Educación, alcalde, Rector Padilla, Director de la FIL, Conseller Huguet, Consellera Mieras, Secretaria de Relacions Internacionals, Secretari de Cooperació, estimados escritores Gabriel García Márquez, Carlos Fuentes, Juan Goytisolo y muy queridos amigos,.... Comienzo, como es debido, por agradecer a la Cátedra Julio Cortázar esta invitación a dirigirme a un público que me es muy próximo, por historia, por carácter y por sentimiento. Hablarles desde el Paraninfo de la Universidad de Guadalajara es confrontar la historia de México y, en cierto sentido, del mundo. Los magníficos murales que nos rodean, del universal pintor de Jalisco, Clemente Orozco, representan, según su título, al hombre "pentafásico" o mejor a la persona con esas cinco virtudes: la persona que piensa, interroga, indaga, reflexiona y se entusiasma. La persona que se compromete con su vida y con su entorno: el ser humano como sujeto histórico, consciente de su Destino. Como es frecuente en México, la Cátedra latinoamericana "Julio Cortázar" nace de un gesto de generosidad. Al serles otorgada una beca a Carlos Fuentes y Gabriel García Márquez por su contribución a las letras latinoamericanas, deciden destinar los fondos de esa beca a la creación de esta Cátedra en honor de Cortázar. El objetivo es "trascender las fronteras geográficas y culturales de las naciones latinoamericanas para integrarlas en un proceso creativo global". Me complace y me conmueve seguir aquí hoy las huellas de Ricardo Lagos, Felipe González, y José Luís Rodríguez Zapatero, amigos admirados todos ellos, que efectivamente han contribuido con su dignidad y tesón a trascender ciertas fronteras físicas, sociales, económicas y culturales en América Latina y Europa. Orozco propone un reto a los políticos. Un llamado que la Cátedra ha honrado eligiendo, en estos tres casos, a algunos de los líderes más honestos, comprometidos, y dignos del escenario político de hoy. La propia Cátedra, al hacer esta selección, contribuye, de acuerdo con su misión, a franquear fronteras. Crea, o reconoce y plasma, una 1 �comunidad de pensamiento, una familia de hecho, un hogar, que no sólo nos une a todos nosotros, sino que también nos enlaza con los pensadores que han ocupado la cátedra. Entre ellos se cuentan, Anthony Giddens y Giovanni Sartori y, aún muy cerca de mí por más motivos de los que puedo detallar, Xavier Rubert de Ventós. VAMOS POR PARTES. Se me antoja que es absurdo venir aquí a hablar yo de hospitalidad, como no sea para simplemente agradecerla, a unas gentes que nos reciben con tan desbordante cortesía -cortesía no, exactamente, que sería cosa más bien regia y castellana, más bien con auténtica amistad a primera vista después del olvido, amistad que no está reñida con una cierta distancia, con un cierto Vds. está aquí y NOSOTROS acá, pero que tiene también la emoción del encuentro entre gentes distintas dispuestas a pasarlo bien, a vivir la emoción del re-encuentro. Quizás entre nosotros hubo en realidad desencuentro y por eso todo es luego tan cargado de significado. Pero para eso, para olvidar y volver a sentir, hace falta ese bien escaso que se llama tiempo. Sólo el tiempo convierte los sentimientos, realmente. Solo el tiempo hace el buen vino - con la química adecuada, sin duda. El tiempo y la distancia es lo que se requiere, pues, para que el instante del re-encuentro, luego, sea único, y para que además dure, se alargue, como esos atardeceres de invierno en España en los que el sol se pone tan oblicuo que parece que no va a ponerse nunca del todo. Un diario de aquí ayer me halagaba llamándome izquierdista. Estoy inmensamente agradecido de volver a oír algo que hace tiempo no oía. Pues bien, este izquierdista que realmente he sido siempre y que hoy es sobre todo otra cosa, un representante del pueblo de Catalunya que tiene el inmenso honor de presidirla, este izquierdista les dice que hay algo que el gobierno de Méjico tiene, sin duda, que es un auténtico sentido de la hospitalidad, porque para que esa virtud brille del todo hace falta ejercerla con el distinto, con el políticamente o étnicamente otro. El Presidente Fox y su gobierno nos recibieron ayer con esa elegancia. Los gobernantes y los empresarios catalanes somos muy sensibles a ello, mucho. El presidente y sus secretarios soportaron estoicamente que los recién llegados les descubriéramos uno por uno sus orígenes poco más o menos catalanes. No es broma, dos de ellos eran oriundos de Barcelonette, y encima no se lo habían confesado nunca. Barcelonette está situada en Francia a poco de nuestra antigua frontera franco-española, hoy desaparecida en la Europa 2 �común, y cerquita, sino dentro de la Euroregión, que estamos formando con Aragón, Baleares, y Languedoc-Roussillon y MidiPyrenées. Todo ese re-encuentro no hubiera sido posible sin los servicios expertos de la embajada de ese país que fue tan importante, que dejó de serlo y lo vivió mal, y que hoy está haciendo humildemente y con buena letra el aprendizaje de su propia pluralidad y por qué no decirlo, de su ambición. Seguro que adivinaron que estoy hablando de España. Miren ustedes, el humilde re-descubrimiento que estamos haciendo de América tiene un centro importante que se llama Méjico, y lo digo con la jota castellana, de origen árabe sin duda. Catalunya quiere estar en esa encrucijada histórica. No quiere perdérselo como en la primera y dramática ocasión de hace 500 años. Y puede hacerlo en buena medida gracias a la gesta del exilio a la que nos obligó el desastre del 36-39. Aquí sí que la hospitalidad mejicana jugó un papel que quizás ni los mejicanos han comprendido del todo. Vds. unieron en su tierra, en sus universidades, en sus editoriales, en sus empresas, a los ciudadanos de España fugitivos y vencidos. Los Bosch Gimpera, Carner, Calders y Xirau, se encontraron con los Anselmo Carretero y Ofelia Gordón y otros tantos. Eso sí fue una hospitalidad efectiva, incluso tan desprendida que ignoró parte de los beneficios que estaba generando, porque beneficio fue, y grande, que en el exilio se unieran catalanes y castellanos que en España se estaban separando. Catalunya vuelve hoy a Méjico a gozar de la hospitalidad de sus instituciones y de una ciudad, Guadalajara, y un estado, Jalisco, que se han ganado a pulso una capitalidad internacional en cultura y en el mundo del libro. Es incuestionable que a ello ha ayudado decisivamente el hecho incontrovertible de que Catalunya, y en particular Barcelona, aún en la larga noche del franquismo, mantuvieron una pulsión y una curiosidad democráticas, esperanzadas, reconfortantes. Y allí renació en buena parte la gran literatura en castellano. Gabriel García Márquez, Mario Vargas - a quien conocí antes en París, 17 bis rue de Tournon, como poco sospechoso buzón de nuestras relaciones clandestinas con el mundo libre - y más tarde Carlos Fuentes, Cortázar y otros escritores insignes vivieron con nosotros el letargo político de España y de la América ibérica - esa que no debió dejarse nunca robar el nombre de América y que lo está empezando a recuperar. 3 �Ustedes no se imaginan todavía lo que esa delgada línea roja de unión entre pasado y futuro habrá significado al cabo del tiempo. Hoy he leído en el diario que ayer nos recibió el Presidente de los Estados Unidos Mexicanos en el marco del almuerzo con la colonia española. Tan inexacto y tan halagador es esa inexactitud como fue lo que dijo el diario Reforma sobre mi ubicación ideológica extrema, pero a la postre igualmente lisonjeras una cosa y otra. En realidad a los catalanes nos emociona sobre todo el modo en que este país ha vindicado su singularidad, la manera en que sus élites políticas y culturales han vindicado el pasado pre-colonial y reconstruido desde el territorio de la lengua castellana la legitimidad de sus etnias primigenias. Sabemos que todo ello no es sencillo. Pero sabemos también que en ese combate por aunar modernidad e identidad se juega, aquí y en todos los confines del mundo, la viabilidad de un mundo justo. Hace 65 años los republicanos españoles conocieron un acto inaudito de generosidad colectiva. El Presidente de la República de los Estados Unidos de México, el General Lázaro Cárdenas, abrió las puertas de México a 24.000 republicanos desterrados por el levantamiento del General Francisco Franco contra el gobierno legítimamente electo. A Bartra, Calders, Grijalbo, Cañas, Cesar Pi Sunyer, Joaquim Xirau, Bosch Gimpera... Esto se ha dicho muchas veces, y se dirá muchas veces más en el curso de estos días. Nunca serán demasiadas. La hospitalidad obliga: el reconocimiento y el agradecimiento no tienen medida. Durante el período de transición de la dictadura a la democracia, un periodista de Barcelona le preguntó al filósofo Eduard Nicol, radicado desde la guerra en México, qué pasaría, ahora que el exilio se había acabado. Nicol respondió que el exilio no se acaba nunca. El exiliado, el refugiado, vive en dos casas. En una de ellas habita físicamente, y en la otra, la que deja atrás, vive en la memoria. A distancia. No se puede expresar esta gratitud sólo con frases hechas y a grandes trazos: hay que enumerar los actos de generosidad, hay que decir los nombres. En esto consiste la memoria histórica, en mantener vivos estos actos, conjurándolos. 4 �Hace 65 años, pues, se acogió a 24.000 exiliados republicanos en la casa mexicana. Pero la ayuda del gobierno no empezó con el final de la guerra. Desde el año 1936 México empezó a acoger a intelectuales y profesionales que no pudieron ejercer a causa de la guerra. El gobierno mexicano también rompió una lanza por la República vendiendo armas a España, a petición del embajador español, ya en agosto del 1936. Y quizás lo más importante, en términos simbólicos -aunque los resultados fueran nulos-, el delegado mexicano ante la Sociedad de Naciones, Isidro Fabla, hizo lo imposible por denunciar la intromisión de Alemania e Italia en la guerra española. Pero llegó el final de la guerra, y medio millón de refugiados desfilaron durante tres días por la frontera con Francia. El primer desembarco de refugiados republicanos llegó a Veracruz el 7 de julio de 1939 a bordo del barco Sinaia. Eran 1800 personas, registradas por el Comité Británico de Ayuda a España-que en principio costeaba su traslado-como 1.000 campesinos y obreros, doscientos intelectuales y oficios varios, y el resto familiares, mujeres y niños. Casi la mitad de ellos eran catalanes. El gobierno mexicano había tenido especial interés en acoger a agricultores extranjeros para modernizar la reforma agrícola, la restitución de las tierras a los pequeños agricultores. Entre los solicitantes de visado en Francia había corrido la voz de que se daba preferencia a los campesinos, y los refugiados potenciales se apresuraban a declararse agricultores. Antes de llegar el Sinaia a Veracruz se comprobó que había habido un error. Día a día fue disminuyendo el número de agricultores, y en cambio se comprobó "un exceso" de intelectuales y profesionales. En un telegrama de García Téllez a Cárdenas se documentan, no campesinos, sino mecánicos, albañiles, carpinteros, chóferes, y otros tantos mineros, electricistas, ebanistas y tipógrafos. Pasaba lo mismo con las profesiones liberales: profesores, periodistas, músicos, abogados, estudiantes, médicos, escritores, arquitectos... oficios. De todo menos agricultores, que acabaron por ser 131 en total. La estrategia de los republicanos para conseguir irse de Francia, su transformación repentina en campesinos, no fue la única -ni la peorsorpresa con la que se encontró el Licenciado Téllez. Seguramente fue peor que el Comité británico que debía pagar los pasajes no los hubiera pagado. La Hacienda de México asumió los costos. Se encargó también de la alimentación, del alojamiento, se pagó el billete de tren a los destinos finales. Cuando llegaron al país, a los refugiados se les eximió de gastos de aduana, se les dio atención médica, ropa, tiendas de campaña y otros tipos de apoyo económico y material. 5 �El más importante, sin embargo, era el apoyo humano. Al no poder distribuir a los refugiados por oficio a los lugares más apropiados, y sobre todo al no poderles destinar al campo, las autoridades mexicanas dejaron a sus anchas a los republicanos. Recibieron cartas de naturalización, se revalidaron sus títulos universitarios. No hubo fiscalización ni vigilancia ni estorbo de ningún tipo. Por el contrario, cuando un secretario de Estado le preguntó al Presidente si quería hacer una selección previa, Cárdenas respondió: "A los que han luchado en su país en favor del gobierno legalmente constituido, no se les puede ofender con un interrogatorio. Debemos recibirlos a todos." Se habla de un trato de hermano; pero a los hermanos hay licencia también para maltratarlos o hacerles caso omiso; el trato que se dio a los refugiados fue de honrados invitados. Gracias a esto los recién llegados sintieron que "no fueron extranjeros ni un solo día", como dijo Ignacio Chávez. Llegaron sin nada, a una casa nueva, que era suya en parte por la lengua que los unía, el castellano. Y los refugiados respondieron sin dudar. El pacto de la hospitalidad fue respetado por las dos partes. Los huéspedes respondieron con la misma moneda, el profundo compromiso con México. Todos aquellos profesionales que se habían hecho pasar por campesinos ahora se arremangaban a ejercer en sus respectivos campos. Carlos Fuentes también lo constata: "Conocí a todo el mundo porque fue tal el impacto del exilio republicano español en México que afectó a todos los ámbitos de nuestra vida cultural. En la universidad, en la edición, en la literatura, en la arquitectura, en la crítica, en la crítica de arte, en la crítica musical. [.] Los exiliados españoles le dieron una dimensión internacional...[.] No seríamos lo que somos hoy sin esta aportación extraordinaria." Otra vez, en este sentido, la experiencia es recíproca. Como dice Joan Fuster, el gran autor valenciano, el efecto de América en los refugiados no es solamente ambiental, producto de la geografía y culturas circundantes. También es la costumbre de estar fuera. Los catalanes se encuentran en un mundo nuevo, un mundo de conferencias y viajes y otro tipo de relaciones. También se modernizan. En 1946 un grupo de exiliados catalanes organizó en México una Exposición Internacional del Libro. Sobre una muestra de libros en catalán pusieron este lema: "El único país donde está prohibida la publicación de periódicos catalanes es Cataluña." 6 �Al lado de los otros republicanos, los catalanes tenían una doble tarea que realizar. Llegaban a la casa nueva con otra casa a cuestas: la segunda casa era la lengua catalana. Los catalanes recién llegados veían con toda claridad que tenían en sus manos la supervivencia de su cultura. Por primera vez la cultura catalana se había desarraigado de la geografía catalana. Una entidad hasta entonces imposible de concebir fuera de un paisaje específico, más allá del Ampurdán o del Ebro, de repente se movía. Era portátil, cabía en una pluma o una máquina de escribir. Descubrimos ahí que la lengua nos contenía. Nosotros éramos, a la vez, el contenedor y el contenido. La lengua catalana era como nuestro ADN, el material genético que nos definía. Con él, éramos quienes éramos en cualquier parte. Sin él, no seríamos quienes éramos ni siquiera en Sant Pere de Roda. Los nuevos exilios: Americanos en Barcelona. Unas décadas más tarde, los catalanes tuvieron la oportunidad de corresponder, aunque fuera mínimamente, a la hospitalidad deparada por los países de América. En los años 70 del siglo 20 las brutales represiones -las "guerras sucias", las desapariciones, los regímenes militares-en Chile, Argentina y Uruguay, provocó una huida general de los países del Cono Sur. Hay ciertos paralelos con el refugio republicano. Los hispanoamericanos también eran cultos, profesionales, dispuestos a echar el resto en el país de acogida. Por esos mismos años se produjo otro tipo de destierro, cuyo foco era Barcelona y, en menor medida, algunos lugares de Cataluña. Felizmente no se debía a una guerra, no fue un exilio forzoso pero, por una serie de circunstancias, en los años 60 y 70 Barcelona llegó a ser un punto de encuentro para los mejores escritores latinoamericanos del momento. Llegaban de América, o de París, y con alguna frecuencia se quedaban. En gran medida gracias a Carmen Balcells, defensora incansable de la buena literatura en general y férrea adalid de sus autores en particular. También fueron decisivos Carlos Barral y el Premio Biblioteca Breve que coronó a autores latinoamericanos, empezando por Mario Vargas Llosa, y el círculo de Carlos-Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater, Josep Maria Castellet-, los editores Jorge Herralde y Beatriz de Moura. He empezado la conferencia hablando de la conciencia del Destino. Este nombre ha acabado asociado a ese extraordinario fenómeno que fue la literatura hispanoamericana entre los años 60 y 80 -el "boom", la explosión de los autores latinoamericanos-no describe mal lo que 7 �en un libro reciente se ha descrito como "la lectura atónita de una obra maestra cada seis meses". Lo cierto es que a partir de cierto momento, antes de la gran fama que acompañó el verdadero estallido del boom, Julio Cortázar, Mario Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, Carlos Fuentes, Mario Benedetti, habían empezado a leerse, a cartearse, y a promocionarse los unos a los otros. Aún antes de venir a Europa, o quizás en ese mismo momento-la correspondencia de aquellos días lo constata-eran conscientes-nos lo podrán decir ellos-de que representaban una nueva generación, una nueva manera de hacer literatura en español, como dirían ustedes, aunque no la Constitución Española. Cada uno desde su país, lo que habían ido forjando era la gran literatura latinoamericana moderna, la mejor literatura en lengua castellana desde el siglo de Oro. Huelga decir cuánta riqueza significó su presencia para Barcelona y Catalunya. Una ciudad y un pueblo con un gran espíritu de resistencia y renovación. Como hemos visto, la sangría humana del exilio había dejado a los catalanes sin padres. Maria Aurelia Capmany describe la sensación con elocuente horror: ". los que tuvimos el dudoso privilegio de ser testigos de excepción, porque vivimos el final de la Universidad Autónoma y el comienzo de la Universidad franquista, pudimos ver con nuestros propios ojos como desaparecía un claustro de profesores de categoría absoluta y era sustituido, en el mejor de los casos, por una gente improvisada, malhumorada, extrañamente déspota, como si se tratara de una gran comedia, como si unos personajes actuaran para hacernos creer que la Universidad continuaba existiendo." La llegada de los latinoamericanos trajo consigo los aires nuevos, literarios y políticos que los catalanes anhelaban. Cuando empezaron a sentirse en su casa en Catalunya los grandes escritores hispanoamericanos, la dictadura franquista empezaba a resquebrajarse. Quisiéramos pensar que fuimos hospitalarios con ellos, con ustedes; en todo caso guardamos una distancia respetuosa. Teoría de la distancia. Había un chiste en México respecto de los catalanes, al principio de la guerra. Decían que todos tenían el dedo índice más corto que los demás de tanto dar golpes contra la mesa al insistir "El año que viene, en Cataluña." La distancia puede ser en el tiempo o en el espacio. Pero es la base del sistema. Según Kundera, nostos-algos, la nostalgia, el dolor de la separación del lugar al que perteneces es el de no saber-la añoranza, 8 �palabra de raíz catalana, consiste en ignorar lo que pasa en casa. La alegría de volver no tiene par. La satisfacción de encontrar la distancia justa es una meta en todos los ámbitos de la vida. La distancia entre el niño y su madre; entre el individuo y la familia; entre la familia y la sociedad; entre el usuario y el servicio; entre el ciudadano y el gobierno. Ahora, en Catalunya, estamos embarcados en un gran experimento. Coinciden en el tiempo la reforma de nuestro Estatuto de Autonomía, la relectura de la Constitución española y el referendo sobre la Constitución Europea. Todas las distancias políticas son susceptibles de cambiar. Tenemos la oportunidad de hacer cambios de gran envergadura. Por primera vez la Unión Europea ha reconocido la oficialidad de la lengua catalana. Por primera vez, gracias a la disposición al diálogo del Presidente del Gobierno, José Luís Rodríguez Zapatero, el gobierno español levanta el estandarte de la España plural. Los mexicanos saben muy bien que es más fácil hablar de federalismo que ponerlo en práctica, me lo ha confirmado hoy el Presidente Municipal de Guadalajara. Nuestro gran amigo mexicocatalán, Josep Maria Murià, ha tratado el tema con sabiduría. En aras de realizar la España plural, estamos superando la vieja estructura radial en que todos los caminos llevaban al centro. Hay caminos que no deben pasar por Madrid, y en cambio deben de conectar Bilbao y Barcelona, o Girona y Tolosa. Todo esto lo estamos haciendo. Estamos a punto de tener un Senado que sea una cámara de representación de las comunidades autónomas. Y el próximo paso será que cada ciudadano pueda hablar allí en su lengua materna. Se lo digo sin ambajes: Si ustedes Mexicanos, americanos hispanos, no hubieran existido, y nosotros no hubiéramos encontrado aquí una segunda casa, con un idioma común, si ustedes no nos hubieran abierto sus puertas, en ese caso ni Catalunya ni España serían hoy las realidades que son, ni tendríamos los apasionantes proyectos que tenemos entre manos, no seríamos nada de nada: un arrabal de Tarascón, quizás. Dos paradojas: 1. La España peninsular se había labrado en ultramar una segunda morada que la salvó cuando ella misma se dividió mortalmente en la Península. 9 �2. El idioma castellano, que es el que quisieron convertir en la España franquista en verdugo del nuestro, del catalán, cuando en las calles se contestaba al catalán con el imperativo "habla en cristiano!", volvió a ser aquí el lenguaje de concordia. Más aún, fue aquí donde el catalán se editaba de manos de nuestros exiliados y se salvaba para siempre. Por ejemplo, aquí estaba Costa Amic, editor de clásicos en catalán, cuando en Catalunya no se podía. Costa era amigo de Trotsky y de Frieda Khalo. Por cierto, Trotsky fue asesinado por otro catalán, Ramón Mercader, hijo de Caridad del Río, una comunista de armas tomar y de Pau Mercader, un varón pacífico de Sarriá que se enamoró de la corista del Paralelo. Mercader era pariente de mis tíos. De modo que cuando estuvimos aquí la primera vez, en 1986, movidos por cierto sentimiento de culpa, visitamos con Diana la casa de Trotsky y de Frida Khalo. Dimos una vuelta por Coyoacán. Visitamos su ayuntamiento y el mural donde, si no recuerdo mal, hay referencias a Moctezuma y la Malinche. Visitamos también la casa donde vivieron Cortés y la Malinche. Y supimos en Teotihuacan de Quetzal Coatl y de los sueños que le llevaron a la muerte o a la huída. Quién sabe si Moctezuma le confundió con Hernán Cortés cuando éste se presentó a caballo. Miren, nosotros enviamos aquí a lo mejor de la generación catalana y española de los años 30 y vivimos en buena parte de la memoria que ellos conservaron. Aquí vinieron los que ya cité y muchos más, como Tísner, amigo de Juan Rulfo y divulgador de México en Catalunya, los Calders, etc, etc. La España plural de Zapatero y Maragall, si me permiten la licencia, nace aquí en México de la mano de Anselmo Carretero y su "España nación de naciones". ¿Cómo puede extrañarse nadie, pues, de que volviendo por tercera vez a este país no nos embargue una emoción muy honda, muy especial? Volviendo aquí volvemos, ya lo he dicho, a la mejor Catalunya de una época. Y volvemos, también, al origen de nuestros proyectos peninsulares, el que dibujó, como era lógico, la generación más sufrida y por tanto la más sabia. Y volvemos a Oaxaca, a la Tonatzintla que Octavio Paz nos conminó a no evitar, a Monte Albán, al país de las 16 etnias como le oí decir a su gobernador: los olmecas, los chichimecas, los zapotecas, la lengua de 10 �Benito Juárez. Seguro que me equivoco, pero dejadme enhebrar esos nombres que resuenan tan redondos en el aire y sugieren mundos perdidos. De ellos podría decirse en un sentido semejante a lo que de los nuestros decía Machado, que una de las dos Españas nos iba a helar el corazón. Cuántas civilizaciones, cuántos cuentos, músicas, acentos. Perdidos. De ahí la obsesión magnífica que nació en el Forum de las Culturas de Barcelona de la mano de un experto lingüista irlandés afincado en Gales: la de crear la casa de las lenguas para guardar todos los registros aún vivos de lenguas que van a desaparecer. El catalán se está convirtiendo en una lengua testimonio que se ha resistido a desaparecer y que va a ser adoptada por la Unión Europea. Y será en Catalunya, probablemente, dónde se ubique la casa de las lenguas. Y será en Monterrey, en el 2007, en la segunda edición del Forum, donde se pueda retomar ese camino y vindicar los idiomas indígenas. Ya ven Vds. Cómo no ya la historia, sino el futuro de Catalunya y, en alguna medida, el futuro de los lenguajes, que es el futuro de lo propiamente humano, ha tenido, tiene y tendrá que ver con Méjico y con todos ustedes, ciudadanos de la bendita Guadalajara y responsables de su Feria del Libro. Muchas gracias. Pasqual Maragall 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1667 Title A name given to the resource Conferència "Elogio de la Hospitalidad" en el marc de la Càtedra Julio Cortazar (castellà) Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paranimf de la Univesitat de Guadalajara. Mèxic Subject The topic of the resource Català Història Model social Territoris Relacions Internacionals Mèxic Amèrica Llatina Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2681/balanc_govern_2004.pdf 88e8d0c4fdce2a757e39592367d95dec PDF Text Text Página 1 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental de l’acció de Govern Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental Balanç Any 2004 Any 2004 11:31 Balanç de l’acció de Govern 31/12/04 D.L.: B. 50.758 - 2004 cubierta balanç de govern �Actuacions més destacades del Govern de la Generalitat de Catalunya Any 2004 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental 3 �4 �Índex 1. Conjuntura econòmica de Catalunya ........................................................................7 2. Acció de Govern − Actuacions interdepartamentals ....................................................................... 13 − Presidència ..................................................................................................... 16 Relacions Institucionals i Participació ............................................................... 21 − − − − − Política Territorial i Obres Públiques ................................................................. 23 Justícia ............................................................................................................ 31 Interior ............................................................................................................. 34 Economia i Finances ........................................................................................ 38 − Governació i Administracions Públiques ........................................................... 43 Educació ......................................................................................................... 48 − Cultura ............................................................................................................ 52 − Salut ............................................................................................................... 56 Agricultura, Ramaderia i Pesca ........................................................................ 61 − − − − Treball i Indústria.............................................................................................. 65 Comerç, Turisme i Consum .............................................................................. 68 − Benestar i Família ............................................................................................ 72 Medi Ambient i Habitatge ................................................................................. 76 − Universitats, Recerca i Societat de la Informació .............................................. 80 − 3. Recull normatiu − Lleis i Projectes de llei..........................................................................................87 − Decrets ................................................................................................................88 5 �6 �Conjuntura econòmica de Catalunya El creixement del PIB L’economia internacional avança de forma molt positiva, tot i que la trajectòria alcista del preu del petroli li ha restat força empenta. Destaca l’espectacular avenç de les economies asiàtiques per la fortalesa de les exportacions, especialment tecnològiques. La Xina tancarà el 2004 amb un augment del PIB d’un 9% i un important ritme inversor. La represa de l’economia europea es va consolidant amb el creixement més elevat d’ençà del 2000. L’economia catalana rep l’impuls de la demanda europea i millora el sector industrial i les exportacions. El creixement del PIB ha avançat des d’un 2,4% en el primer trimestre a un 2,7% en el segon. I al tercer trimestre es preveu mantenir el mateix creixement del 2,7%. Evolució Producte Interior Brut 5 4,5 4,3 4,3 4,2 4 3,6 3 3,7 2,9 2,7 2,5 2,5 2,5 2,3 Taxa creixement PIB 2 1 2,1 0,9 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 III Trim 2004 -1 Catalunya Espanya -1,8 -2 Els sectors econòmics El sector industrial és un dels principals beneficiats de la millora del context econòmic i presenta una empenta notable a partir del segon trimestre, continuada al tercer amb un creixement del 2,6% en el seu valor afegit brut (va ser del 0,8% al primer trimestre). Pel que fa al sector de la construcció, el cicle de creixement s’ha desaccelerat lleument, per bé que menys de la previsió inicial. El VAB del sector passa del 3,5% del primer trimestre al 3,2% del segon, i a un 2,95% al tercer trimestre. Els resultats del sector serveis són força més positius que l’any anterior. El creixement del VAB del sector ha guanyat empenta fins el 2,8% en el tercer trimestre. Dins el sector turístic, en els vuit primers mesos de l’any, s’ha produït un increment tant del nombre de turistes com de pernoctacions. Al sector agrari s’estima que la producció disminuirà enguany un 4,5%. 7 �L’IPC L’evolució dels preus és una de les dades econòmiques més preocupant per a l’economia catalana. El superior diferencial sostingut respecte al conjunt espanyol provoca tensions internes importants. L’avanç de l’IPC a Catalunya es va situar en un 3,9% al mes de novembre, després de registrar un petit increment d’un 0,3% respecte al mes anterior. L’escalada del preu del petroli ha estat pressionant els preus de consum els últims mesos, però gràcies a la recent moderació dels carburants (que han registrat el primer descens mensual dels preus en més d'un any) la taxa interanual de l’IPC ha caigut fins aquest 3,9%, Al conjunt d’Espanya, la inflació interanual s’ha situat en un 3,5%. Així, el diferencial d'inflació de Catalunya respecte a la mitjana estatal s'ha mantingut en quatre dècimes. Evolució Índex de Preus al Consum 4,5 4,3 4,1 Taxa interanual IPC 3,9 3,7 3,5 3,3 3,1 2,9 2,7 2,5 Catalunya Espanya El mercat de treball L’economia catalana continua creant ocupació a un ritme sostingut, similar al dels dos darrers anys, amb un creixement dels afiliats a la Seguretat Social del 2,5% interanual. Segons l’EPA, en el tercer trimestre el ritme de creixement de la població activa s’ha desaccelerat a Catalunya fins a un 0,7% i, atès que segons aquesta font l’ocupació ha crescut un 1%, això ha permès reduir l’atur un 2,1%, cosa que situa la taxa d’atur a un nivell del 8,9%, per sota de la mitjana de la zona euro. La dinàmica de l’atur registrat a les oficines de treball de la Generalitat proporciona un diagnòstic menys positiu i el nombre de desocupats inscrits va ser, el novembre del 2004, un 2% més que el mateix mes de l'any anterior. La taxa d'atur registrat es va situar en el 6,6% de la població activa. Pel que fa a l'Estat espanyol, el nombre d'aturats registrats va decréixer un 1% interanual i la taxa d'atur es va situar en el 8,7%. 8 �Evolució Taxa d'Atur Registrat 11 10 10,0 9 8,7 8 7 6,6 6,6 6 5 Catalunya Espanya El comerç exterior Els resultats del sector exterior presenten globalment una tendència similar a la de l’any anterior, si bé el saldo comercial amb la resta de l’Estat presenta enguany una aportació positiva, contràriament a l’any anterior, mentre que, d’altra banda, el saldo amb l’estranger està tenint enguany una aportació més negativa. En el primer semestre, la dinàmica de les exportacions de béns i serveis a l’estranger ha evolucionat a una taxa mitjana del 2,9% mentre les importacions ho fan fet a un ritme del 6%, cosa que ha deteriorat el saldo comercial i ha provocat una aportació negativa del sector exterior al creixement de l’economia. Tant l’any passat com durant els cinc primers mesos d’enguany, les exportacions de béns s’han caracteritzat per una dinàmica alentida. L’any passat van créixer un 4% i enguany, en el període acumulat de gener a maig, el creixement és encara més feble, del 0,6%. Tanmateix, les dades més recents dels mesos de juny, juliol i agost dibuixen una nova situació, amb creixements que superen l’11% en els dos primers mesos i d’un 8,1% a l’agost. L’entorn internacional i europeu de creixement de la demanda i del comerç propicien aquest creixement, tot i que l’encariment del petroli i la forta apreciació de l’euro està afectant aquest escenari de creixement internacional. El percentatge de participació de les exportacions catalanes en el total de l’Estat espanyol continua presentant una aportació destacada durant el període 1990-2004, ja que s’ha incrementat des del 23,7% fins al 26,8% (amb dades acumulades dels primers set mesos de l’any 2004). Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya, Departament d'Economia i Finances i Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme. 9 �10 �Acció de Govern 11 �12 �Actuacions Interdepartamentals – Declaració de les bases de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. El Govern s'ha reunit amb els sindicats i les organitzacions patronals per tal d’iniciar un procés que porti a consensuar els eixos i mesures que responguin al repte de millorar la competitivitat de Catalunya i dibuixar les grans línies del model econòmic català del futur. Constitució del Consell d’experts, presidit pel catedràtic Manuel Castells, que és l’organisme encarregat d’assessorar, proposar i contrastar els treballs de les comissions de treball de l’Acord. El catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver, com a Coordinador General s’encarrega de dirigir la metodologia i els criteris per treballar cadascuna de les línies estratègiques definides al Pla de Treball. Constitució de les vuit comissions que elaboraran les propostes de contingut de l’Acord. Impuls i desenvolupament de les tasques d'anàlisi i proposta dels grups de treball dels sectors del tèxtil, l’electrònica de consum i de l’automòbil. ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament de Comerç, Turisme i Consum – Impuls a la instal·lació a Barcelona d’un nou centre d’investigació en medicina regenerativa per a investigació en cèl·lules mares embrionàries. Signatura del conveni marc de col·laboració científica per a la constitució del Centre d’Investigació de Medicina Regenerativa de Barcelona, dins la Xarxa del Centro Nacional de Trasplantes y Medicina Regenerativa. ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ƒ Departament de Salut – Projecte de llei de modificació de diverses lleis del Dret Civil en matèria d’adopció i tutela (Codi de família, Codi de successions i Llei d’unions estables de parella). ƒ Departament de Justícia ƒ Departament de Benestar i Família – Programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de salut de Catalunya”. Disponibilitat del fàrmac Levonorgestrel a tots els centres sanitaris de Catalunya, tant en els hospitalaris com als centres de salut. ƒ Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut) ƒ Departament de Salut – Creació de la Comissió Interdepartamental per al pla integral d’atenció a persones amb problemes de salut mental. ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament de Salut ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament d’Interior ƒ Departament de Comerç, Turisme i Consum ƒ Departament d’Educació 13 �– Constitució de la Bioregió. Serà un espai territorial on, en l’àmbit concret de la biomedicina i la biotecnologia per a la salut, diferents agents públics (universitats, hospitals i centres de recerca) i privats (laboratoris farmacèutics o empreses de tecnologies sanitàries i biotecnològiques) desenvolupin la seva activitat. La finalitat de la bioregió serà generar, mitjançant la col·laboració de tots aquests agents, nous productes i serveis altament competitius. ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Salut ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ƒ Departament de Treball i Indústria – Presentació del projecte del futur parc aeroespacial i de la mobilitat de Catalunya, que se situarà a Viladecans. El Parc, que acollirà empreses industrials i de serveis tant del sector aeroespoacial com de sectors afins, compta també amb la participació de l’Ajuntament de Viladecans i de la Cambra de Comerç de Barcelona. ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Treball i Indústria – Inversió de 1.461.662 € en el projecte Òmnia ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació – Signatura d’un conveni per a la realització d’una prova pilot per a la implantació de la recollida selectiva al centre penitenciari de Girona i poder-lo estendre als centres penitenciaris de tot Catalunya en un posterior conveni. ƒ Departament de Justícia ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Presentació de les directrius del futur pla per a la gestió de dejeccions ramaderes de la Generalitat de Catalunya. Els dos departaments es comprometen a potenciar una simplificació administrativa sobre dues bases: la corresponsabilitat del ramader i el control efectiu de l’Administració. ƒ Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Signatura d’un acord amb el Gremi dels Àrids, per fomentar el desenvolupament del sector extractiu i fer compatible l’extracció dels àrids amb la protecció del medi i amb les disposicions urbanístiques. ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Treball i Indústria – Signatura d’un conveni per catalogar i fer el tractament arxivístic de la documentació històrica del Departament de PTOP. ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Cultura – Signatura d’un conveni per impulsar el desenvolupament i la promoció turística de l’Alt Pirineu i l’Aran. ƒ 14 Departament de Política Territorial i Obres Públiques �ƒ Departament de Comerç, Consum i Turisme – Constitució del Grup de Treball per a la racionalització i el finançament de la despesa sanitària, les propostes de la qual ja es troben en fase de redacció. ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Salut – Pla d’atenció i prevenció per les situacions de calor extrema. Orientat especialment a la detecció i la prevenció de problemes de salut relacionats amb la calor en la gent gran. ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament de Salut ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Acord amb CAT 365, per a la cessió de les dades de famílies nombrosos als ajuntaments per facilitar-los la bonificació automàtica en l’IBI. ƒ Departament de Governació i Administracions Públiques ƒ Departament de Benestar i Família – Posada en marxa d’un programa d’educació viària per a la gent gran que té per objectiu la metodologia d’un entorn educatiu en seguretat viària per a aquest col·lectiu. ƒ Departament d’Interior ƒ Departament de Benestar i Família – Creació de la Comissió d’Impuls de la Política d’Immigració ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament de Benestar i Família 15 �Departament de la Presidència Acció de Govern – Projecte de llei del conseller o consellera en cap. – Decret pel qual es regulen l’estructura i les funcions de l’Oficina de la Presidència de la Generalitat. – Aprovació del decret de regulació de l’estatut del cap de l’oposició. Secretaria de Política Lingüística – Aprovació del Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005. El Pla preveu 13 mesures amb l'objectiu de potenciar l'ús social del català i fer fàcil viure en català. – Aprovació de mesures per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública, les subvencions i els crèdits i avals atorgats per l'Administració de la Generalitat i les entitats que hi estan adscrites o vinculades. – Creació del programa destinat a promoure la creació de la Casa de les Llengües. El projecte vol fer de Catalunya un referent mundial i internacional en diversitat lingüística, multilingüisme i indústria aplicada a les noves tecnologies de la informació i la comunicació. – Plans pilot d'acolliment lingüístic. S’han posat en marxa a Reus, Badalona i Banyoles, amb la finalitat de potenciar l'ús del català entre la nova població immigrada. – Voluntaris per la llengua. S’han constituït un total de 4.500 parelles lingüístiques a 90 municipis de Catalunya. – Cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. Durant el període octubre 2003-setembre 2004, s’han realitzat 2.570 cursos amb 53.717 matriculats. I a l’octubre de 2004 s’han iniciat 1.702 cursos als quals s’han matriculat 27.608 persones (dades provisionals). – S’ha incrementat en 1.000 places l’oferta de cursos de català a Barcelona ciutat. – Cinema en català. S’han estrenat 18 pel·lícules doblades al català: Doraemon, el gladiador; El gat; El nen que volia ser un ós; Els fills de la pluja; Els increïbles; Garfield; Germà ós; Glup; Harry Potter i el pres d’Azkaban; L’ espantataurons; La volta al món en 80 dies; Llegeix-me els llavis; Scooby Doo 2: desbocat; Shin chan, operació rescat; Shrek 2; Sky Captain i el món del demà; Spider-Man 2, i Un seguit de desgràcies catastròfiques de Lemony Snicket. En versió original subtitulada s’ha estrenat Chemins de traverse. En format DVD han sortit a la venda títols com: Spider-Man 2; Harry Potter i el pres d'Azkaban; Germà ós; Buscant en Nemo; El Cid, la llegenda; P3K: Pinotxo; Shrek 2; Mulan; Shin Chan, operació rescat, o Deep Blue. – Prestatgeria única. Espai dins els locals comercials, amb imatge pròpia clarament identificable, on els ciutadans sempre hi podran trobar, en condicions adequades d'estoc i visibilitat, els productes audiovisuals (DVD, vídeo i videojocs) en català que existeixen en el mercat. – Presentació pública dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya 2003 i de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN). Aspectes a destacar de la primera: el 50,1% de la població té el català com a llengua habitual; la transmissió de la llengua de pares a fills ha crescut 11 punts respecte a la generació anterior. Pel que fa a la 16 �segona, el 65,3% dels ciutadans de la Catalunya Nord respon que entén la llengua catalana i el 37,1%, assegura que la sap parlar. – Terminologia normalitzada. El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat durant l’any 2004 un total de 378 nous termes. El TERMCAT ha atès durant l’any un total de 8.000 consultes. Institut Català de la Dona – Elaboració del “V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya, 2004-2007” i del “Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones”, que constitueix l’eix 6 del Pla. Obertura del procés de participació ciutadana per recollir les aportacions de les associacions de dones i l’administració local i presentació del Pla als mitjans de comunicació. – Trobades de regidores i responsables polítiques de programes municipals i comarcals per a les dones de Catalunya amb l’objectiu de potenciar l'intercanvi d'informació i establir canals de col·laboració. – Consens amb els grups de dones de Catalunya en l’elaboració del nou text que regula el Consell Nacional de Dones de Catalunya, òrgan de participació de l’ICD. – Col·laboració amb TV3 en l’assessorament dels continguts i el tractament de la informació que es va oferir dins de la Setmana de la violència contra les dones que va fer aquest mitjà de comunicació. – Organització de les estades a Catalunya de temps lliure per a dones amb fills i filles exclusivament al seu càrrec, convocades per l’Instituto de la Mujer del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (hi van participar 96 dones i 169 nens i nenes d’entre 2 i 12 anys, durant la primera quinzena de juliol). – Inici de les actuacions de sensibilització contra les violències que pateixen les dones, que preveu el nou Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones, amb la campanya, adreçada a la població jove, “Talla amb els mals rotllos”. – Presentació de la nova col·lecció “Quaderns de l’Institut” de l’Institut Català de la Dona. – Presentació dels resultats del projecte europeu Equal “Compartir és sumar”, dut a terme al llarg de tres anys a Portugal, França i Catalunya. – Edició i distribució de prop de 500.000 fullets per fer difusió de la Línia d'atenció a les dones en situació de violència 900 900 120, en vuit idiomes. – Realització de formació específica per a personal tècnic de l'administració marroquina. Secretaria General de Joventut – Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 20042007. Recull 36 programes d’actuacions adreçades a joves en matèria d’emancipació (habitatge, ocupació, educació, salut, cultura, cohesió social i equilibri territorial) i participació (interlocució, associacionisme, foment de la participació i cohesió social i equilibri territorial). – Signatura de convenis amb els ens locals i presentació del suport als ens locals: Suport a plans comarcals i locals de joventut i signatura dels convenis amb els Consells Comarcals. Creació d’una nova normativa que agrupi les línies de subvenció existents i estableixi les condicions per accedir a subvencions i recursos per part dels ens locals. 17 �– Creació del Projecte Educatiu Integral, que té com a objectiu donar resposta a la necessitat d’interrelacionar tots els agents educatius que intervenen en el procés formatiu d’infants i joves. – Presentació de la Guia d'Activitats d'Estiu que organitzen les associacions educatives juvenils catalanes. – Recepció fins a 31 d’agost, de 3.377 notificacions d’activitats d’estiu on hi participen més de 163.319 infants i joves. La utilitat prioritària d’aquestes notificacions és permetre, si es dóna el cas, actuar en qualsevol situació d’emergència i vetllar per la qualitat de les activitats d’acord amb la informació sobre la situació del lloc de realització i dels participants de les activitats notificades. – Festival Mundial de la Joventut de Barcelona. Suport al Consell Nacional de Joventut de Catalunya i al Consell de Joventut de Barcelona en l’organització d’aquest esdeveniment al qual van assistir més de 8.000 joves de tot el món. – Elaboració del “Pack escoles 2004” adreçat a tots els centres d’ensenyament secundari de Catalunya, que agrupa per primera vegada tota l’oferta pedagògica opcional destinada a treballar capacitats, hàbits i actituds en el camp del desenvolupament personal dels joves. – Primera reunió de la Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut, com a òrgan de coordinació i impuls de les polítiques de joventut del Govern de la Generalitat. – Presentació de les novetats del Programa Borsa Jove d’Habitatge. Enguany, el programa Borsa Jove d’Habitatge gairebé ha doblat el pressupost, que ha passat de 271.400 € al 2003 a 506.000 € al 2004. – Activació de les taules sectorials d’interlocució de la Secretaria General de Joventut amb els agents socials implicats en matèria de salut, cultura, educació reglada, habitatge i treball. – Pagament dels convenis per al funcionament ordinari de les entitats especialment rellevants del món juvenil per un total de 2.594.320 €. En són beneficiàries 67 associacions juvenils de diferents àmbits: educatives, polítiques, sindicals, d’estudiants, etc. Secretaria de Coordinació Interdepartamental – Indemnitzacions per temps de privació de llibertat. Concessió dels ajuts per als expressos polítics per valor de 4.969.480,65€ en els casos de majors de 65 anys (2.270 expedients) i per valor de 736.410 € en els menors de 65 anys (329 expedients). – Estudi de les fosses comunes existents a Catalunya i manteniment del Cens de persones desaparegudes. – Realització de la primera exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil, per tal que amb l’aprenentatge que se’n desprengui es pugui establir un protocol d’actuació que tingui en compte totes les fases que hi estan relacionades: estudis previs, extracció, proves antropològiques i d’identificació, destí final de les restes i objectes trobats i dignificació dels llocs. – Casa de la Generalitat a Perpinyà. Creació d'un servei de comunicació extern i d'una borsa de treball transfronterera. Preparació d'un conveni marc amb el Consell General del Pirineus Orientals i d'un conveni específic amb l'àrea d'acció cultural de l'Ajuntament de Perpinyà. Secretaria General de l’Esport – Presentació del pla d’actuació de l’Esport, que recull els deu projectes en matèria esportiva que es desenvoluparan durant els propers anys des de la Secretaria General de l’Esport. 18 �Entre d’altres, els àmbits són: la projecció internacional de Catalunya, els equipaments esportius, l’esport a les escoles, la relació entre salut i esport, l’esport d’alt rendiment, la nova normativa jurídica esportiva o el finançament esportiu. – Renovació del conveni per a la realizació de la Fórmula I al Circuit de Montmeló. – Protocol de col·laboració entre la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el Comitè Olímpic de Catalunya (COC). – Presentació de la campanya catalana de l’Any Europeu de l’Esport. – Presentació de l’estudi comparatiu dels resultats esportius de Catalunya-Espanya en els Jocs Olímpics. – Recepció als esportistes catalans que van participar als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Atenes, als campions del món de curses d’alta muntanya i de pitch and putt, i a la selecció catalana d’Hoquei patins, campiona del Mundial B, disputat a Macau (Xina). – Inauguració per part del conseller en cap de la Casa de l’Esport a Barcelona (Bac de Roda/Guipúscoa) on s’ubicaran diferents Federacions esportives catalanes. – Inauguracions d’equipaments esportius: Obres de reforma i millora dels vestidors i adequació de l’entorn del camp de futbol de Mediona (Alt Penedès); 1a Pedra Pavelló Poliesportiu Municipal Guissona (Segarra); Complex esportiu municipal La Llagosta (Vallès Oriental); Pavelló poliesportiu de Tordera (Maresme); Enllumenat camp de futbol de Bot (Terra Alta); Cobertura piscina CN Barcelona (Barcelonès); Noves instal·lacions del Club de Tennis Sabadell (Vallès Occidental); Frontó curt a Vinaixa (Garrigues); Camp de gespa artificial a la zona esportiva districte 5è a Reus (Baix Camp); 1a pedra al Circuit de Castellolí (Anoia); Piscina a l’aire lliure i vestidors de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès); Pista doble poliesportiva a Caldes de Malavella (Selva); Complex esportiu municipal de Montornès del Vallès (Vallès Oriental); Vestidors del camp de futbol de Canet de Mar (Maresme); Piscina coberta a Tàrrega (Urgell), Pistes de pàdel Club de Tennis Barcelona-Teià a Teià (Maresme); Grades camp de futbol municipal de l’Escala (Alt Empordà); Piscina coberta municipal de Salt (Gironès); Camp de golf públic Sant Joan a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental); Enllumenat del camp de futbol i canvi del terra del pavelló poliesportiu a Vilanova del Camí (Anoia); Pavelló municipal d’esports d’Avinyó (Bages); Camp de tir olímpic de Torres de Segre (Segrià); Gespa artificial del camp de futbol L’Àliga /Club Esportiu Europa. Barcelona (Barcelonès); 1a pedra de la piscina municipal de Roses (Alt Empordà); inauguració de la piscina coberta de Cervera (Segarra); Inauguració pavelló municipal d’esports a Montblanc (Conca de Barberà); Inauguració del Pavelló Municipal d’Esports a Roda de Ter (Osona); Inauguració de les noves instal·lacions d’Alp-La Molina (Cerdanya). Secretaria de Relacions Internacionals – Reunió de constitució de l’Euroregió a Barcelona amb la participació dels presidents d’Aragó, Balears, Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-pyrénées, – Creació del programa per a l’impuls de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, que tindrà entre d’altres, les funcions d’impulsar i estimular la col·laboració institucional entre els diferents països i regions que conformen l’Euroregió, promoure l’intercanvi cultural i educatiu en els seus territoris, i facilitar el coneixement de la seva realitat social i econòmica. – Viatge oficial del M. H. President a Toulouse en el marc de l’Euroregió. – Reunió del XXII Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus, celebrat a la Seu d’Urgell. 19 �– Participació del M. H. President en la reunió de presidents i en les celebracions del X aniversari del Comitè de les Regions – Acord de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees, que permetrà articular la participació directa de representants autonòmics en els grups de treball i les formacions sectorials del Consell. – Creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les amb la finalitat de representar i defensar els interessos de Catalunya davant la Unió Europea i per efectuar el seguiment i recaptar directament la informació d’iniciatives, programes i activitat de les institucions de la Unió Europea que puguin afectar o interessar a la societat catalana. – Decret de creació de l'oficina de la Generalitat a París amb la denominació "Maison de la Catalogne". – Modificació del decret regulador de les oficines de la Generalitat a l'exterior, que dóna una redacció més precisa dels preceptes qüestionats, amb l'objectiu d'aconseguir una entesa entre el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat en aquesta matèria. – 16è Premi Internacional Catalunya atorgat al filòsof i polític palestí Sari Nussibeh i a l’escriptor israelià Amos Oz. La Generalitat l’atorga anualment com a reconeixement a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. – Celebració de II Fòrum Hispano-xinès a Barcelona. – Viatges oficials del M. H. President de la Generalitat en visita institucional i acompanyat de delegacions empresarials: al Marroc, Algèria, la Xina , el Japó i Mèxic (en ocasió de la Fira del Llibre de Guadalajara). – Viatge oficial de l’Hble. Conseller en Cap a Edimburg en ocasió de la V Conferència de Presidents de Regions amb Poder Legislatiu. Direcció General d’Afers Religiosos – Signatura de convenis de col·laboració amb el Consell Islàmic de Catalunya, amb el Consell Evangèlic de Catalunya, amb la Comunitat Local Bahà’í de Barcelona, i amb la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia en representació de la Lliga per la Laïcitat. – Conveni pluriennal amb la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la realització d’un estudi sociològic sobre les dificultats presents a Catalunya per exercir els drets de llibertat religiosa. Conveni amb la Universitat Rovira i Virgili per a l’elaboració d’una proposta sobre locals de culte. – Convocatòria de subvencions per a activitats de relació entre les confessions religioses i la societat catalana. Convocatòria d’ajuts per a estudis superiors relacionats amb les religions i la laïcitat fora de Catalunya, a Europa. – Presentació d’un estudi sobre les minories religioses a Catalunya. Delegació del Govern a Madrid – Lliurament de l’XI Premi Blanquerna al poble de Madrid en homenatge a les víctimes de l’11 de març. – Creació del programa “Catalunya Proposa” destinat a donar conèixer la proposta de Catalunya al conjunt d’Espanya així com explicar alhora l’Espanya que es proposa des de Catalunya. 20 �Departament de Relacions Institucionals i Participació Acció de Govern – Creació de la Comissió Assessora de la Reforma de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya. Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és impulsar un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament amb la participació de totes les forces polítiques i socials del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar l’autogovern a Catalunya, l’elaboració d’un nou Estatut i l’adopció d’un nou sistema de finançament. – Posada en marxa de la campanya de participació sobre el nou Estatut de Catalunya i presentació dels seus resultats. Un total de 106.729 persones han participat en la campanya de participació sobre el nou Estatut de Catalunya, des del passat mes de maig. Aquesta xifra reflecteix tots els ciutadans que han participat, a través de la pàgina web, del correu tradicional, del bus de l’Estatut, les xerrades informatives, els tallers de debat, a les sessions de la setmana de l’Estatut, o a través del Festatut. Aquesta participació s’ha traduït en un total d’11.152 aportacions individuals. El sistema que més han fet servir els ciutadans per informar-se i formular consultes ha estat la pàgina web (amb un total de 86.757 visites), mentre que els qüestionaris, dipositats al bus de l’Estatut i enviats per correu tradicional són els més s’han fet servir per formular les aportacions (un total de 6.622 persones han fet servir aquest mètode). Els drets socials, els lingüístics, l’autodeterminació i les propostes al voltant del nou finançament són els més repetits pels catalans a la campanya de participació. – Lliurament de les aportacions dels ciutadans a la ponència parlamentària per a la reforma de l’Estatut. – Constitució de la Comissió d’Organització Territorial i presentació dels primers acords en matèria de la nova divisió territorial de Catalunya. – Presentació del document actualitzat pel govern de les competències pendents que ha de transferir l’executiu central a la Generalitat. – Conveni de col·laboració amb l’Amical Mauthaussen, pel qual la Generalitat es compromet a cooperar amb l’Amical per reimpulsar el seu treball de recuperació de la memòria històrica. – Creació d’una pàgina web del departament com a canal directe de participació ciutadana. – Conveni amb la UAB per a la realització del projecte de creació del Memorial Democràtic en la seva vessant institucional, organitzativa i funcional. – Jornades sobre desenvolupament constitucional i estatutari a l’Institut d’Estudis Autonòmics amb experts de tot l’Estat. – Constitució de la Comissió pel desplegament de la Carta Municipal de Barcelona, integrada per representants del Govern català i de l’Ajuntament de Barcelona, i presidida pel conseller de Relacions Institucionals i Participació. – Reunió de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat, l’òrgan encarregat de prevenir i proposar solucions per als conflictes entre les dues administracions, que va 21 �finalitzar amb l’acord de retirada de 7 recursos per part de la Generalitat i 5 per part del Govern central. – Jornada sobre la reforma de la Iniciativa Legislativa Popular. – Constitució i primera reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, d’alt valor simbòlic perquè la Comissió Mixta Catalana no s’havia reunit des de 2001. En la reunió es va acordar el traspàs immediat de 6 competències i es van obrir ponències per estudiar traspassos que ja tenen una sentència favorable del Tribunal Constitucional. – Primera reunió entre el Ministeri d’Administracions Públiques, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per impulsar la Carta Municipal de Barcelona. – Assistència als actes de commemoració del 60è aniversari de l’alliberament de París. La Conselleria de Relacions Institucionals i Participació convida una delegació d’ex-combatents catalans a participar-hi. Aquesta acció s’emmarca dins el projecte de Memorial Democràtic que s’està posant en marxa. – Celebració del 25è aniversari de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. – Presentació a les entitats de l’avantprojecte de Memorial Democràtic. El Memorial Democràtic serà la institució de la Generalitat que, amb la seva presència i amb la seva activitat, commemorarà l’antifranquisme i, amb ell, els valors i les tradicions polítiques i culturals que permeten comprendre el llarg i costós procés històric que ha cimentat la nostra democràcia, la Constitució i l’Estatut. És, per tant, una institució de la responsabilitat moral i de la responsabilitat política que garantirà el dret al coneixement històric de l’antifranquisme i dels fonaments de la democràcia actual. La seva vocació és unir passat, present i futur. El projecte de Memorial Democràtic és una proposta oberta que ara se sotmetrà a les opinions del món acadèmic i les entitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica al nostre país. 22 �Departament de Política Territorial i Obres Públiques Acció de Govern – El Govern ha aprovat el Pla economicofinancer 2004-2010 de GISA, que suposarà una inversió en infraestructures de 7.500 M€. El total de les aportacions de la Generalitat a consignar en els pressupostos del període 2004-2010 sumarà, d’una banda 3.817 M€, i de l’altra, 3.605 M€ més corresponents a un Pla economicofinancer exclusiu per a les obres de la Línia 9 del Metro de Barcelona per al període 2005-2014. Planificació territorial – Creació del Programa de planejament territorial amb l’objectiu d’elaborar i aprovar en el curs de la present legislatura els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Plana de Lleida, el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la Regió Metropolitana i les Comarques Gironines, així com també revisar el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre i el Pla Territorial General de Catalunya. – Presentació de l’avenç del Pla director de l’Empordà, del de l’Alt Pirineu i l’Aran, i del de les comarques centrals, i de l’inici dels treballs del Pla Territorial de l’àmbit de Ponent. – Es crea una comissió per a la redacció del Pla director d’estacions d’esquí, per tal d’atendre les necessitats d’infraestructures, la millora d’accessos i ajudes públiques per fer front a la competència d’Aragó i Andorra. També s’inclouen limitacions per a la creació o ampliació d’estacions i la possibilitat de crear una marca única per millorar la promoció. – Signatura del conveni de constitució de l’Observatori Català del Paisatge juntament amb representants del món local, col·legis professionals i els rectors de les universitats catalanes, i signatura de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès. – Subvencions a 20 consells comarcals per un import d’1,1 M€ destinades a la millora de camins a les zones de muntanya. Aquesta partida, a executar durant el que queda d’aquest any i l’any vinent, es destina al finançament d’actuacions de millora de la xarxa veïnal i rural de camins a les zones de muntanya. Urbanisme – El Parlament ha aprovat una modificació substancial de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de Catalunya per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local. – Aprovat inicialment el Pla director de preservació del litoral. Aquesta normativa estableix que no es podrà construir a menys de 500 metres de la costa en el cas de sòls no urbanitzables i de les zones urbanitzables no delimitades. En aquest context, s’han atorgat 790.000 € en ajuts a 11 ajuntaments per a actuacions paisatgístiques en la gestió del sòl no urbanitzable del sistema costaner. 23 �– Aprovats els objectius i criteris del Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat i iniciada la consulta als ajuntaments. Aquest nou pla centra el seu interès en un àmbit de 721 ha que conformen 50 sectors que es localitzen en 28 municipis de la costa catalana, i s’ha aixecat la suspensió preventiva de la resta de 161 sectors de 27 municipis de sòl urbanitzable sense pla parcial aprovat. – Presentació i aprovació inicial del Pla director urbanístic de Gallecs, que garantirà definitivament la preservació i l’ordenació del paratge. – L’Institut Català del Sòl, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola i el Consorci per a la construcció, equipament i explotació del laboratori de llum Sincrotró han signat un conveni per facilitar i urbanitzar els terrenys on s’ha de construir aquest equipament. – Impuls, mitjançant l’Institut Català del Sòl, a la creació de nous consorcis que permetin dur a terme el desenvolupament urbanístic de les promocions: Prat Nord al Prat de Llobregat; Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú; Can Filuà de Santa Perpètua de Mogoda i Ca l’Alemany de Viladecans. Aquesta promoció donarà cabuda al futur Parc Aeroespacial de Catalunya. – Al llarg del 2004, la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 nous convenis amb ajuntaments per a la promoció de sòl en més de 30 municipis diferents, 29 convenis corresponen al programa de sòl industrial i 13 al programa de sòl residencial. – S’han redactat i tramitat des de l’Institut Català del Sòl als ajuntaments, pel que fa al sòl d’ús industrial, un total de 29 documents de planejament que permetran urbanitzar 660 ha i pel que fa al sòl d’ús residencial, 26 documents més que permetran urbanitzar 386 ha amb capacitat per a més de13.000 habitatges potencials. – Hi ha en execució 35 actuacions de promoció de sòl que han de permetre urbanitzar 519 ha. D’aquestes, 13 actuacions, que suposen la urbanització de 325 ha, són d’ús industrial i les restants 22 actuacions, que suposen la urbanització de 194 ha amb capacitat per a 9.147 habitatges potencials, són d’ús residencial. – S’ha aprovat el Pla Urbanístic de Sant Andreu-Sagrera l’objectiu del qual és facilitar la implantació de la xarxa del Tren d’Alta Velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa i permetre la creació d’un centre intermodal, el soterrament de les vies, la creació d’un corredor verd des del Nus de la Trinitat, la construcció d’habitatge social i habitatges per a joves i intensificar els usos terciaris de la zona. Remodelació de barris i nuclis antics – Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial i aprovació del Decret que la desenvolupa. – Adjudicats els primers ajuts de la Llei de barris a 13 projectes de millora i rehabilitació integral de diferents municipis de Catalunya, que suposaran una inversió de 198 M€, 99 dels quals són a càrrec de la Generalitat. – Al llarg del 2004 la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 acords amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en aquests municipis. – Iniciades un total de 37 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments que suposaran una inversió global d’uns 7 M€ . D’entre elles, cal destacar la restauració del Monestir de Sant Quirze de Colera a Rabós, la segona fase de la restauració del Castell de 24 �Monsoriu a Arbúcies/Sant Feliu de Buixalleu, les obres d’urbanització i rehabilitació a l’entorn de la Plaça de l’Òmnium Cultural a Sant Quirze de Besora, la rehabilitació del Castell dels Comtes de Prades a Falset, la urbanització de la Plaça Major de Prades i la de la Plaça de la Catedral de Vic. – Acabades 44 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments que han suposat una inversió global de 5,5 M€. D’entre elles cal destacar l’ordenació del Conjunt Històric de Montagut, la remodelació del C/ Sant Isidre-zona Riera de les Arenes a Matadepera, la restauració de l’Església de Santa Maria a la Pobla de Lillet i de les cobertes de l’Església de Sant Llorenç de Morunys, la rehabilitació de l’edifici de les Casotes a Sant Carles de la Ràpita i la rehabilitació de la Plaça del Rec, del jardí i la tanca de la Torre Viladomiu a Puigcerdà. Carreteres – Modificació del projecte de les obres de l’eix Vic-Olot, per reduir l’impacte ambiental i garantir la preservació de la zona i presentació de la nova proposta per a l’eix Vic-Olot en el tram de la Garrotxa, que modifica el traçat previst i redueix sensiblement l’impacte visual i mediambiental. – Signatura de l’acord amb els ajuntaments de Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras i Palafrugell, sobre la reconversió de la carretera C-31 en el tram Palamós-Palafrugell en una via desdoblada (60 M€). – La Generalitat engega un pla de xoc per millorar la senyalització de les carreteres. En conjunt, l’actuació prevista, amb un cost superior als 21 M€, millorarà la senyalització d’unes 1.000 cruïlles i suposarà la instal·lació d’uns 10.000 nous plafons. – Entre les obres acabades cal destacar: el tram desdoblat entre Balsareny i Puig-reig de l’eix del Llobregat C-16 (80,2 M€), la variant de Palau-Solità i Plegamans (14,4 €), la variant de la C-65 a Llagostera (8,7 M€), la 1a fase del desdoblament de la variant de Santa Cristina d’Aro (7,6 M€), la nova carretera de Guissona a Solsona (Tram Guissona-Biosca 7,4 M€), el nou pont al carrer Maristany sobre el riu Besòs (6,5 M€) i la 3ª fase de la millora dels revolts al Priorat T-702, T-712, T-730 a la Figuera (6 M€) entre altres. – Entre les obres iniciades cal destacar: el desdoblament de l’eix del Llobregat entre Puigreig i Berga (176,7 M€), la variant de Sant Esteve d’en Bas C-63 (13,3 M€), la 2ª fase del desdoblament de la C-31 entre Santa Cristina d’Aro i Platja d’Aro (8,9 M€), els accessos a Balaguer per la carretera de Corbins de connexió de la C-12 amb la C-26 (6,8 M€), la millora de revolts i reforç de ferm de la L-303 entre la intersecció amb L-310 i Agramunt (5,3 M€) i la variant de Sant Jordi Desvalls i la supressió del pas a nivell (5,1 M€) entre altres. – S’han adjudicat 355 noves actuacions de millora de la xarxa viària catalana per un import de prop de 180 M€, que incidiran especialment en la seguretat viària i en la comoditat de la circulació. Transports Metro i tramvies – Entrada en servei del Trambaix i del Trambesòs. – Entrada en servei del vestíbul de l’intercanviador de Cornellà de Llobregat, que connecta el Trambaix, el metro (L5) i Renfe. – Inici de les obres de construcció del nou intercanviador de metro de Sagrera Meridiana, que suposa una inversió de 87,1 M€. 25 �– S’han acabat les obres d’instal·lació del sistema de conducció automàtica (ATP-ATO) de les línies 1 i 3 (17,7 M€) – Adjudicat el perllongament de la L2 des de Pep Ventura fins a Badalona Centre (31 M€). – Adjudicat el perllongament de la L4 entre les estacions de Santander i Sagrera Meridiana i les obres de connexió de la L4 i la L9 amb les cotxeres del triangle ferroviari (88,9 M€). – En l’àmbit de la Línia 9, amb l’adjudicació del darrer tram que va del polígon Mas Blau del Prat de Llobregat a la nova terminal l’Aeroport de Barcelona (139 M€), es troben en marxa les obres de la totalitat del traçat de la nova línia. – L’empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) ha passat a ferse càrrec de la construcció i gestió de la Línia 9. Per aquesta raó s’ha aprovat el Pla economicofinancer de la nova empresa administradora de la Línia 9 del Metro, que preveu una inversió en infraestructures de 3.162 M€ fins al 2008. El Pla té en compte els ingressos i les obligacions relatius a la construcció i l’explotació de la L9, així com els recursos financers necessaris per al compliment dels contractes per a l’execució de les obres d’aquesta nova línia. Així mateix, el Govern ha autoritzat a IFERCAT a efectuar una operació de finançament de 650 M€ per assumir part del cost de les obres de la nova línia. – Signatura dels contractes de subministrament i arrendament dels 50 nous trens per a la Línia 9 del metro (296 M€) i adjudicació del contracte de subministrament de 10 trens per a la L1 (65 M€). Actuacions a la xarxa de FGC – Presentació del Pla d’Inversions 2005-2007 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que preveu una inversió de 602,9 M€. – El Govern de la Generalitat autoritza Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a formalitzar una operació de finançament per un import de 42,9 M€ que es destinaran a inversions en infraestructures ferroviàries que realitza GISA a la xarxa ferroviària de FGC. – Entrada en funcionament de dues passarel·les per a vianants que uneixen l’intercanviador de Quatre Camins amb les parades dels autobusos de l’anomenat corredor de Vallirana, Cervelló i Corbera situades a l’encreuament de la N-340 amb la N-IIa (840.000 €), i Ferrocarrils de la Generalitat n’assumirà la gestió integral. – Nou programa de transport escolar de la línia Barcelona-Vallès a FGC per al curs 20042005. El servei previst consistirà en la reserva de dos trens especials per a escolars al matí entre Pl. Catalunya i Sant Joan, i la reserva de dos cotxes a la tarda d’un tren procedent de Sant Joan, i d’un altre procedent de Mira-sol. – S’han realitzat les obres de cobriment del tram dels FGC comprès entre el pont de Cabanyes i el pont d’Edison a Rubí (6,6 M€) i les excavacions arqueològiques a l’estació UPC-Vallparadís per al perllongament dels FGC a Terrassa. – Continua la implantació del Metro del Baix Llobregat: ƒ 26 S’han iniciat les obres del desdoblament del tram Martorell enllaç-Olesa de Montserrat (8,7 M€), l’enclavament del desdoblament del tram Baixador de Palauestació de Martorell (7,1 M€), la 1ª fase de l’enclavament i senyalització de la línia d’FGC a Pallejà (3,2 M€), les instal·lacions de l’estació de Martorell del desdoblament de la via entre el baixador de Palau i l’estació de Martorell Vila i Martorell Enllaç (2,9 M€), la construcció d’una sots-central elèctrica a Olesa de Montserrat (2,8 M€) i la millora de comunicació entre andanes a l’estació de Palau (1,1 M€). �ƒ S’han adjudicat les obres del pas del tren d’alta velocitat sota l’estació d’FGC a Martorell Enllaç (3,4 M€) i l’escomesa elèctrica de mitja tensió de la nova subcentral d’Olesa de Montserrat (2,1 M€). Millora de l’accessibilitat a la xarxa de Metro i d’FGC – Entrada en servei de la remodelació de l’estació de metro de Sants (L5 i L3), que ha consistit a adaptar-la a persones amb mobilitat reduïda i en la construcció d’un nou vestíbul (9,2 M€) i acabament de la instal·lació d’ascensors a l’estació de la plaça Catalunya de la L3 (624.344 M€). – S’han iniciat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat de 42 estacions de metro de les línies L1, L4 i L5 (49,13 M€) i les obres de l’ascensor inclinat per a la millora de la mobilitat i els accessos a l’estació de Ciutat Meridiana de la L11 (2,7 M€) – S’han adjudicat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat a 14 estacions de l’L-3 (20,4 M€) i l’adaptació i millora de l’accessibilitat de les estacions de Collblanc i Can Vidalet de la L5 (2,3 M€). – S’han iniciat les obres del nou vestíbul a l’estació Almeda d’FGC a Cornellà (4,2M€). – Adjudicades les obres d’ampliació del vestíbul del costat Rosselló i l’andana en sentit Sarrià de l’estació de FGC de Provença (18,2 M€). Transport de viatgers per carretera – Ha entrat en funcionament la nova estació d’autobusos de Camprodon (342.298 €) i la de Palafrugell (1,9 M€); s’han iniciat les obres de l’estació d’autobusos de Sant Feliu de Guíxols (1,7 M€) i l’estació d’autobusos provisional de Lloret de Mar (226.473 €); s’han adjudicat les obres de l’estació d’autobusos de Cervera (486.593 €), la 2a fase de l’estació del Vendrell (230.000 €), la rehabilitació, millora de la senyalització i col·locació d’instal·lacions d’aprofitament d’energies renovables a diverses estacions d’autobusos de les comarques gironines (2 M€) i la nova estació d’autobusos de Lloret (7,9 M€) que inclou un nou aparcament soterrat i la urbanització de l’entorn. – S’han acabat les obres de rehabilitació d’estacions d’autobusos a la demarcació de Tarragona (2 M€) i s’ha iniciat la instal·lació de bicebergs a les estacions d’autobusos de Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell, i 8 punts d’informació d’Internet a les estacions d’autobusos de Cambrils, Gandesa, Móra d’Ebre, Reus, Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell (1,6 M€). Altres actuacions en matèria de transport – El servei Carsharing (cotxe multiusuari) inicia el seu període de proves, amb un centenar de socis i 10 vehicles, que s’allargarà fins a finals de gener quan ja entrarà en ple funcionament. – Presentació de l’Observatori de la Mobilitat i de la nova web www.mobilitat.net. – Entrada en servei del carril bus de la intersecció de la C-17 i la N-150 a Montcada i Reixac (750.000 €). – S’encarreguen els treballs per definir el futur Eix Transversal Ferroviari. S’ha adjudicat la redacció de l’estudi previ de corredors i de caracterització d’alternatives de l’eix transversal ferroviari (377.986 €). Es tracta d’una línia mixta, per a passatgers i mercaderies, d’ample internacional i d’alta velocitat que enllaçaria Lleida, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Olot i 27 �que comptaria amb quatre ramals: un cap a la frontera francesa, dos amb els ports de Barcelona i Tarragona, i un quart amb la sortida de Puigcerdà cap a Tolouse. – Signatura d’un acord entre el Departament de PTOP i el Ministeri de Foment per a la supressió de 24 passos a nivell de Renfe a diversos punts de la xarxa viària catalana. La Generalitat es farà càrrec de suprimir-ne 10, mentre el Ministeri s‘encarregarà de la supressió dels altres 14. El cost d’aquestes actuacions serà d’uns 40 M€ i el conveni té una vigència de 6 anys. – Signats els convenis entre l’Ajuntament de Vilafranca i el DPTOP pels quals el departament participarà en el finançament del soterrament de les vies del ferrocarril que transcorren pel municipi amb 8 M€. – El Govern ha acordat aprovar el contracte programa entre l’Administració General de l’Estat i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per al període 2002-2004, amb un total d’aportacions de 1.175 M€. – Signatura d’un conveni amb el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, pel qual la Generalitat, els ajuntaments i agents socials integrats en el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona preveuen establir mitjans de transport públic als polígons de Gran Via Sud/ Pedrosa, Palau-solità i Plegamans i Polinyà. – Impuls a la creació de les Autoritats de Transport Metropolità (ATM) de Girona, Lleida i Tarragona. Aeroport – Inaugurada la tercera pista de l’Aeroport de Barcelona, que permetrà doblar el nombre de moviments, que passarà de 52 a 90 avions que aterraran o s’enlairaran cada hora. (Aquesta actuació l’ha fet el Ministeri de Foment). – Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç per impulsar el desenvolupament dels enllaços aeris intercontinentals a l’Aeroport de Barcelona, coordinats amb AENA i la direcció de l’aeroport. – Signatura d’un conveni marc de col·laboració amb AENA i l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar, que permetrà regular i ordenar la circulació en els accessos de l’Aeroport de Girona-Costa Brava. – El Departament de PTOP presenta els resultats d’un estudi que situa l’opció d’Alguaire com a emplaçament més favorable per a l’Aeroport de Lleida. Port – Presentació del Pla d’accessibilitat ferroviària i viària del Port de Barcelona. – Presentació del Pla d’Inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, que preveu una inversió de 105,7 M€ en els ports situats al litoral de Girona, Barcelona i Tarragona. – Les actuacions més rellevants que Ports de la Generalitat ha dut a terme durant l’any 2004, d’acord amb el Pla d’Inversions 2001-2004 són les següents: a) Inversions de suport al sector pesquer: S’ha dut a terme la reforma de la nau de venda de peix del port de Palamós (886.817,09 €) i la remodelació de les instal·lacions pesqueres de Vilanova i la Geltrú (645.000 €). S’ha adjudicat l’ordenació de la dàrsena pesquera del port de Vilanova i la Geltrú (258.859,83 €) i la reforma de la nau de venda de peix del port de Mataró (429.219,70 €). 28 �b) Inversions per assegurar la funcionalitat de cada port com a infraestructura per al recer d’embarcacions: S’han finalitzat les obres de l’ampliació del port de l’Escala corresponents a l’últim tram del moll adossat (932.512,39 €), s’ha iniciat l’execució de les obres del reforç del dic de recer del port de Sant Feliu de Guíxols (7,4 M€) i s’ha adjudicat l’acabament del moll adossat del port de Palamós (2,1 M€). c) Inversions de potenciació de la nàutica esportiva i de caire turístic-ciutadà: S’han finalitzat les obres de la millora de la façana marítima i habilitació del moll d'atracament per a vaixells del port de l’Ametlla de Mar (269.990 €). S’ha adjudicat la construcció i explotació de la dàrsena esportiva interior del port de Vilanova i la Geltrú (18 M€) i que preveu la construcció de la nova dàrsena esportiva, la reubicació de la nàutica popular i el trasllat del varador. – S’han posat en marxa els projectes d’actuació mediambiental als ports del Masnou, Mataró i Portbou (359.000 €). – Inauguració del port esportiu de Roses finançat per l’Ajuntament. – Presentació del port de Badalona i del port de Calafell. – Signatura d’un conveni entre el Departament de PTOP i els ports esportius del litoral català per fer-se càrrec conjuntament de la regeneració de les platges afectades per les seves infraestructures (cofinançament al 50%). Infraestructures logístiques – Posada en marxa la CIM de Lleida, la plataforma logística més important de les terres de Lleida. La CIM ha tingut una inversió de 17,4 M€, i compta amb una superfície total de 42 ha. – El Govern ha autoritzat els representants de la Generalitat a l’empresa Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques SA (CIMALSA) a formalitzar una operació de finançament per valor de 40 M€. Aquesta inversió permetrà desenvolupar els projectes en marxa que culminaran amb 4 nous Centres Integrals de Mercaderies: CIM la Selva, CIM el Camp, CIM l’Empordà, CIM el Penedès. – S’han acabat les obres de la 2ª fase de l’aparcament per a vehicles pesants de Sort (673.291 €) i de Cassà de la Selva (619.155 M€) i s’ha iniciat el de Valls (3,2 M€). – Signatura d’un conveni amb l’ajuntament del Prat de Llobregat per seguir impulsant el Centre d’Informació i el programa de comunicació del Pla del delta del Llobregat, per tal de donar una visió global de les diverses obres d’aquest pla per al conjunt de la ciutadania. El cost total de les despeses s’estima en 145.000 € (120.000 € aportats per l’ajuntament, i 25.000 € per PTOP). Peatges – El Govern de la Generalitat ha presentat, en el marc del Grup de Treball de Reordenació dels Peatges, un document que planteja un nou sistema de revisió anual de tarifes que tindrà en compte la intensitat de trànsit de la via. També s’hi inclou un pla de millores a la xarxa d’autopistes, les bases per la redacció d’un protocol d’emergències, l’estudi de nous descomptes de les concessionàries, el compromís de les concessionàries de presentar un Pla de millores i seguir negociant de cara a la creació per part de l’Estat d’un fons dels impostos generats per les concessions per a l’homogeneïtzació dels peatges i de transició cap a un nou model de vies d’alta capacitat. En la tercera reunió del Grup de Treball de Reordenació de Peatges, s’han acordat nous descomptes que arribaran al 40% en les hores 29 �valls dels dies de l’any de màxima afluència de vehicles, i fins al 25% segons l’ús de determinades autopistes. També es crearà un sistema de Telepeatge per a vehicles pesats i un nou sistema de revisió de les tarifes vinculat al pas de vehicles. Aquest conjunt de mesures coincidiran amb el decret anual de revisió de peatges amb els increments corresponents que aquest any seran menors del que pertocaria gràcies a la revisió de la fórmula. 30 �Departament de Justícia Acció de Govern Administració de Justícia – Aprovació de la creació el 2005 de 22 jutjats i 3 seccions, 17 a Barcelona, 2 a Girona, 1 a Lleida i 5 a Tarragona. – Posada en funcionament dels nous jutjats mercantils a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, encarregats principalment, de la tramitació dels concursos de creditors, dels expedients judicials que afectin a les persones sotmeses a concurs i dels assumptes referits a la propietat intel·lectual i industrial. – Aprovació del Pla de renovació del parc immobiliari judicial per al període 2004-2007. Licitació de la construcció d’edificis judicials: Cornellà del Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Cerdanyola del Vallès, Olot i Santa Coloma de Gramenet. Disseny dels projectes d’obres de nous edificis judicials. Inversió 2004-07 : 240 M€. – Redefinició i reanudació de les obres de la Ciutat de la Justícia de Barcelona - L’Hospitalet. – Posada en marxa del programa Iuscat, de modernització de tecnologies de la informació a l’àmbit judicial. Aquest projecte suposa una inversió de 15,8M€, i comporta la incorporació de gairebé 8.000 nous ordinadors a l’administració judicial. – Signatura d’un protocol entre el Departament i el Ministeri de Justícia, per a la informatització i normalització del català al Registre Civil. – Revisió de la regulació i augment de les retribucions i la gestió del torn d’ofici dels col·legis d’advocats catalans. – Conveni entre el Departament de Justícia i el Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya per millorar el torn d’ofici d’aquests professionals. – Aprovació d’un nou pla integral per potenciar l’ús del català als Jutjats. – Distribució de la primera Carta dels drets lingüístics dels ciutadans en l’àmbit judicial, conjuntament amb l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, als jutjats i tribunals de Catalunya. – Reforma del Consell de la Justícia, per agilitar el seu treball, amb la creació d’una comissió permanent. – Posada en marxa de l’elaboració del Llibre verd de la Justícia a Catalunya. – Concessió del Premi Justícia de Catalunya a l’expresident del TSJC, Guillem Vidal i a l’exsíndic de Greuges de Catalunya, Anton Cañellas, durant la Celebració del Dia de la Justícia a Catalunya. Serveis Penitenciaris – Aprovació del Pla de Política penitenciària, amb actuacions en recursos humans, organització i instal·lacions. – Aprovació del Pla director d’equipaments penitenciaris, que preveu la construcció de sis nous centres penitenciaris fins a l’any 2010 amb 6.500 noves places per a interns, per assolir les 10.500 l’any 2010 (8.500 de règim tancat i 2.000 de règim obert). 31 �– Creació de la Taula Cívica del Sistema penitenciari català, formada per experts i representants de la societat civil, òrgan consultiu de debat, treball i proposta i de relació entre la societat i l’administració penitenciària. – Adopció de mesures urgents per millorar el sistema penitenciari. ƒ ƒ Ampliació de la plantilla en 100 places. Inversió de 566.000 € en material de seguretat dels centres penitenciaris catalans. – Posada en funcionament del DERT (departament especial de règim tancat) del Centre Penitenciari de Quatre Camins. – Aprovació del Decret que regula les compensacions per als municipis on s’instal·lin equipaments penitenciaris. – Aprovació provisional del Pla especial de construcció del Centre Penitenciari Lledoners (Bages) i creació de la Comissió de Seguiment del Pla especial del nou centre. – Inici del Programa de Formació Permanent del Personal Penitenciari. – Inici de les obres del Centre Penitenciari Brians-2. – Signatura d’un conveni amb l’Ajuntament de la Roca per la construcció del nou centre penitenciari per a joves dins el complex de Quatre Camins. – Aprovació de Circulars internes: ƒ 1/2004 de modificació de la circular 1/2003 relativa a les mesures a adoptar davant l’entrada en vigor de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment íntegre de les penes. ƒ 2/2004 de procediment de proposta, elevació i seguiment de la llibertat condicional. ƒ 3/2004 del procediment d’actuació en situació de crisi en unitats psiquiàtriques. ƒ 4/2004 sobre els sistemes de control del personal autoritzat a accedir als establiments penitenciaris. ƒ 5/2004 sobre trasllat d’interns en situació d’urgència. ƒ 6/2004 sobre el procediment d’actuació i observació posterior a la utilització de mitjans coercitius i sobre les normes bàsiques d’ ús dels mitjans de seguretat que configuren els equipaments individuals d’intervenció. – Elaboració de les bases del Reglament Penitenciari de Catalunya. – Signatura d’un conveni amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya per potenciar els treballs en benefici de la comunitat, mesures penals alternatives que afavoreixen la reinserció social. – Convocatòria pública per a l'atorgament de subvencions plurianuals corresponents al segon semestre de l'any 2004 i a l'any 2005, a entitats sense ànim de lucre, per col·laborar en actuacions pròpies de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil. Justícia Juvenil – Presentació del pla director de Justícia Juvenil 2004-2007, amb actuacions en programes, equipaments i personal del sistema de justícia juvenil. – Implementació del Pla de Mesures Urgents de Justícia Juvenil, per fer front a les necessitats immediates en aquest àmbit. – Adquisició de les instal·lacions del nou Centre de Justícia Juvenil a la ciutat de Barcelona (Horta) que entrarà en funcionament a finals de 2005. 32 �Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) – Creació del Consell Assessor del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció. – Aprovació del Pla encarregat d’impulsar la relació amb el món empresarial i sindical per aconseguir augmentar i millorar formació, la inserció laboral dels interns de les presons catalanes. – Signatura d’un Acord amb la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT), per fomentar el treball productiu als centres penitenciaris de Catalunya. – Increment d’un 24% en persones ocupades i d’un 29,3% en jornades de treball durant el 2004 en tallers gestionats en els Centres Penitenciaris. – Presentació del primer producte de la marca Made in Cire (Bossa Catalana). Dret i entitats jurídiques – Elaboració de l’avantprojecte de llei de Col·legis professionals. – Aprovació del decret que modifica la regulació dels òrgans de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya i creació de la Comissió de Codificació. – Aprovació del calendari de treball de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya. – El Govern de la Generalitat i el Departament de Justícia han dut a terme diverses actuacions per a la defensa i la promoció del dret civil de Catalunya que motivà la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat per part del Govern de l’Estat, contra tres lleis civils catalanes, que havia presentat l’anterior executiu del PP: la Primera Llei del Codi Civil de Catalunya, de 30 de desembre de 2002, la Llei de l’accessió i l’ocupació, de 31 de desembre de 2001 i la Llei de drets reals de garantia, de 5 de juliol de 2002. – Potenciació de la mediació com a via alternativa per resoldre conflictes familiars, mitjançant el Centre de Mediació Familiar de Catalunya. – Impuls del Consell Català d’Associacions, com a òrgan encarregat de promoure i potenciar les associacions en l’àmbit social. – Informatització i digitalització dels Registres d’Associacions i Fundacions per possibilitar una gestió on-line de les relacions amb els ciutadans i amb les entitats. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada – Inauguració de la nova seu del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Durant l’any 2004 s’han realitzat més de 300 cursos i seminaris relacionats amb els diferents àmbits de competència del Departament de Justícia. – Posada en marxa del programa de formació directiva per al personal del Departament de Justícia em el CEJFE. – Beques per a la preparació d’oposicions a jutge/jutgessa i fiscal, i en matèries pròpies d’investigació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Altres – Creació de la circular electrònica, e-Justícia, adreçada a professionals i treballadors de la Conselleria i a persones i col·lectius vinculats a l’Administració de Justícia, el sistema penitenciari, el dret civil i les entitats jurídiques. 33 �Departament d’Interior Acció de Govern Seguretat ciutadana – Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l’article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. – Aprovació de l'oferta d'ocupació pública de 112 noves places del Cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya destinada als membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. També es convoquen 5 places de la categoria d’intendent, i 22 places de la categoria d’inspector (5 de les quals estan reservades als membres i forces de seguretat de l’Estat). – Aprovació d’una oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2005, de 1.553 places del Cos de Mossos d’Esquadra. – Inici del predesplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona ciutat. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra ha assignat des de l’1 de novembre de 2004 un total de 700 efectius a la ciutat de Barcelona. – Desplegament de 116 efectius a la comarca de l’Anoia. – Pla de reforç de seguretat ciutadana estiu 2004. Aquest pla ha vist incrementat el seu contingent en 1.090 policies, que suposen un total de 6.242 efectius policials distribuïts en tot el territori de desplegament. Per primer cop en les regions policials Metropolitana Sud i Metropolitana Barcelona, participació de 200 Mossos d’Esquadra destinats a la seguretat del Fòrum i en l’anomenada “Operació Turisme”. – Lliurament dels diplomes de la 17a promoció del Curs de Formació Bàsica 2003-2004 de l’Escola de Policia de Catalunya. Han rebut els diplomes de graduació 1.035 mossos d’esquadra i 375 policies locals. S’ha assolit en aquesta promoció el percentatge de dones més alt de totes les promocions, un 33%. – Execució de diversos projectes relacionats amb el desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Representen una inversió total de 3.928.000 € en la construcció de 4 noves comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Gràcia, i d’un espai per a suport logístic a Nou Barris. – Construcció d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra a Igualada per un import de 2.569.811,05 €. Aquesta comissaria ocuparà el mateix lloc que ocupa actualment el Destacament de Trànsit. – Destinació de 13.465.000 € en els dos anys vinents per a la construcció de dues noves comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Gràcia i de Sants de Barcelona; l’una al recinte de l’antic Hospital Militar, i l’altra a l’entorn dels antics Habitatges d’Eduard Aunós. – Resolució per la qual s’aprova que la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra incorpori i apliqui el Codi Europeu d’Ètica de la Policia en totes les seves intervencions i actuacions. – Aprovació de l’adquisició de 335 nous vehicles per als Mossos d’Esquadra. 34 �– Signatura d’un conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament del Masnou, i un altre conveni amb Premià de Dalt. – Signatura del conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i FMC) perquè els Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes es coordinin en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. – Conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia, firmat pel ministre d’Interior, la consellera d’Interior i l’alcalde de Barcelona, per impulsar un sistema de seguretat global a la ciutat de Barcelona. Trànsit i seguretat viària – Impuls d’actuacions per a la millora de la seguretat viària. En aquest sentit es fa pública la ubicació de radars com a mesura dissuasòria i s’incideix en els controls d’alcoholèmia entre els més joves. – Presentació de la campanya publicitària de trànsit 2004, que es focalitza al voltant de la lluita contra la velocitat excessiva o inadequada per tal de reduir els accidents de trànsit, i presentació del dispositiu especial de circulació previst amb motiu de la revetlla de Sant Joan (Pla d’Estiu 2004). – Nou programa d’activitats per a la seguretat viària a Catalunya per al 2004, per ajudar a complir l'objectiu fixat pel Pla català de seguretat viària per als anys 2002-2004 de reduir el nombre de morts i ferits greus un 15% respecte del valor de l'any 2000. – Presentació d’un nou sistema de patrullatge que durà a terme la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, orientat a aconseguir reduir la sinistralitat viària i detectar conductes temeràries. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 14.785.832,92 € al Servei Català de Trànsit, per a la contractació del servei de manteniment de les instal·lacions de regulació i control de trànsit en els accessos nord i sud a Barcelona, dels equips remots ubicats a diferents carreteres de Catalunya, així com també les obres d'instal·lació d'equips de gestió de trànsit a la carretera A-2, en el tram Abrera-Soses. – Signatura d’un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la creació d’una càtedra de formació i educació viària, que serà pionera a tot l’Estat. – Difusió, des del Centre d’Informació Viària de Catalunya a Barcelona, dels nous missatges als conductors a través dels panells informatius que hi ha instal·lats a la xarxa viària catalana. – Signatura d’un conveni del Servei Català de Trànsit (SCT) amb la Universitat de València per a la realització d'estudis de gestió de trànsit en matèria de seguretat viària per un import de 63.280 €. – Presentació del Pla integral contra la velocitat excessiva, el qual es materialitza amb la col·locació de sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària catalana per tal d'aconseguir una mobilitat segura i sense riscos. Hi haurà 21 trams de la xarxa viària catalana que estaran sota control de radar fix automàtic. Hi haurà 22 radars dinàmics dels Mossos d’Esquadra i 18 radars dinàmics de les policies locals. – Autorització de la despesa amb plurianualitat de 778.738,82 €, per a la conservació de les instal·lacions de vigilància, control, seguretat i comunicacions del centre de control de carreteres de Vic. 35 �Emergències i seguretat civil – Presentació al Parlament de Catalunya de la campanya contra incendis per a l’estiu 2004. Orientada a la millora de la prevenció dels incendis i a l’increment dels mitjans humans, parc mòbil terrestre i aeri, i tecnologia de la comunicació (Pla d’Estiu 2004). – Implantació del telèfon 112, únic per a tot l'àmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del dia, que centralitza totes les trucades d'urgència. Serveix perquè els ciutadans i ciutadanes puguin sol·licitar els serveis públics d'urgències sanitàries, d'extinció d'incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d'una situació d'emergència. – Entrada en servei de les instal·lacions de la seu administrativa i el control operatiu de la regió d’emergències metropolitana sud, a l’Hospitalet de Llobregat. – Aprovació de la revisió del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de Tarragona (PLASEQTA). – Autorització de la despesa d’abast plurianual per un import de 2.387.967,84 € per a la contractació de 3 nous camions de bombers amb autoescales automàtiques, destinades a la renovació del parc mòbil. – Adjudicació dels 58 nous vehicles de bombers que han de substituir els "egipcis" retirats el desembre passat. El cost total de l’operació és de 21.707.552 €. – Aprovació de l’oferta d’ocupació pública de 125 noves places de la categoria de bomber de l’escala bàsica del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2004. – Convocatòria per a la concessió de subvencions adreçades a ens locals per a dotacions i inversions en infraestructures destinades a parcs de bombers voluntaris, per una quantitat màxima de 901.519 €. – Pla de xoc de reforma i condicionament de parcs de bombers que abasta fins a l'any 2006 i que representarà una inversió global de 62,4 M€. – Modificació puntual del Pla General d’Ordenació del municipi de Mataró, que permetrà la construcció d’un nou parc de bombers de la ciutat, molt més gran i amb unes instal·lacions adaptades a les necessitats actuals d’un parc que dóna servei tant a la ciutat com a la resta de municipis veïns. – Presentació del conveni amb la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UNESPA), pel qual aquesta contribuirà a la millora dels serveis d’extinció d’incendis. El Conveni serà de 14 M€ anuals durant els tres anys de vigència, que suposa un augment del 75%. – Pla d’aplicació de la recaptació del gravamen finalista previst a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, per l'any 2003. La recaptació correspon a l’impost finalista que grava les empreses situades a Catalunya que poden generar un risc i activar plans de protecció civil. Jocs i espectacles – Actualització de la normativa de jocs i apostes mitjançant l’aprovació d’un nou decret que integra de forma unitària la normativa de jocs i apostes. – Signatura del “Conveni marc per a la delegació de competències en matèria de Policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics”. – Constitució de la Mesa Tècnica del Joc entre el Departament d’Interior i les diferents associacions del sector del joc privat a Catalunya. 36 �– Constitució de la Comissió Permanent del Consell Assessor d’Espectacles i Activitats Recreatives. – Decret 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés de determinats establiments d’espectacles i activitats recreatives. Altres actuacions – Conveni de col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació Professional i Investigacions (UNITAR) per a la creació d’un centre de formació per a la cooperació descentralitzada (CIFAL) a Barcelona dedicat a seguretat, espai de convivència o diversitat cultural. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya per estudiar i fer un seguiment de la informació que ofereixen els mitjans audiovisuals en relació amb les actuacions que du a terme el Departament d’Interior i amb les temàtiques que afecten el seu àmbit competencial. 37 �Departament d’Economia i Finances Acció de Govern – Elaboració i presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2004 i per al 2005. Ambdós projectes de Llei de Pressupostos han estat aprovats pel Parlament. Els del 2004 van ser aprovats a l’estiu i amb un volum total de despesa de 18.514 M€, un 7,1% més que la despesa efectuada l'any 2003 i uns ingressos de 17.660 M€, amb un increment del 9,6%. Aquests pressupostos han servit per posar en marxa les grans línies programàtiques actuals del Govern: polítiques socials; competitivitat i impuls als sectors productius de l'economia; inversions i infraestructures, ensenyament, seguretat i habitatge. Els pressupostos per al 2005 preveuen uns ingressos no financers de 20.102 M€, amb un increment del 13,9%, i unes despeses no financeres de 20.706 M€ (12,2%). És significatiu el salt inversor que preveuen amb un total de 4.483 M€, un 65,1% més que l'exercici anterior. Els comptes consoliden el canvi d'orientació iniciat ja l'any 2004. Aquest esforç inversor es concentrarà, bàsicament, en quatre àmbits: polítiques socials i educació, foment de la competitivitat i infraestructures, habitatge i barris, i seguretat i justícia. La inversió per habitant és de 669 € davant dels 365 € el 2003 i dels 405 € el 2004. – Presentació al Parlament de l’informe economicofinancer que va encarregar el Govern al Departament d’Economia i Finances per conèixer l’estat dels comptes de la Generalitat a 31 de desembre del 2003. El resultat de l’informe, elaborat per una unitat especial dirigida per l’interventor general, Josep Maria Portabella, va detectar un resultat negatiu de 1.177 M€ i una despesa acumulada i desplaçada de 2.903 M€. Per aquest motiu, s’ha elaborat un pla de sanejament, que ha estat aprovat pel Govern català i pel Consejo de Política Fiscal y Financiera i que aconseguirà reduir el dèficit i arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008. – Presentació de l’informe de gestió que va encarregar el Govern al Departament, que detecta les principals patologies de la gestió pública de l’anterior administració, i proposa un seguit de mesures per evitar que aquestes pràctiques es repeteixin i per millorar la gestió. – Constitució de la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat per començar a debatre sobre la revisió de l’actual model de finançament autonòmic. S’ha demanat formalment al Govern central que comencin les negociacions. En l’última reunió del mes de desembre, es va presentar la liquidació del 2002, que és el primer any d’aplicació del nou model de finançament. La Generalitat va aconseguir gràcies al nou model 251M€, una xifra per sota dels 469 M€ que s’havien previst. En el si d’aquesta Comissió també s’ha constituït una comissió tècnica formada pels millors especialistes en la matèria per posar al dia les estimacions del dèficit fiscal de Catalunya. – Renovació del conveni de l’Obra Social entre la Generalitat i les deu caixes d’estalvis catalanes per un import de 18 M€. Les entitats han incrementat en un 11,1% la seva aportació respecte a l’any anterior. El conveni atorga a la Generalitat la possibilitat d’orientar i establir prioritats en matèria d’obra social, per tal que les entitats inverteixin part de la seva obra a respondre a les noves necessitats socials i culturals dels ciutadans. – Creació de les comissions d’inversions i de retribucions de les caixes catalanes. Aprovació del decret que introdueix les modificacions necessàries per adaptar la legislació catalana a la Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’Estat 2004. El decret regula la creació de les comissions d’inversions i de retribucions, i estableix la representació de les corporacions locals i dels impositors de la resta de CA en els òrgans de govern de les caixes catalanes. 38 �– Adjudicació de 500 M€ en obligacions per refinançar més del 70% del deute viu de les universitats. La Generalitat assumirà el 70% del deute d'aquestes entitats, amb un estalvi de més de 800.000 € anuals i una millora en els terminis d'amortització. – Aixecament de la intervenció de les mútues Norton Life, Personal Life i Caja Hipotecaria Mutual, mantenint algunes mesures de supervisió preventives sobre l’activitat de la tercera. – Recepció de 53,5 M€ addicionals de la Comissió Europea, com a reconeixement de l’eficiència en la gestió dels ajuts europeus que Catalunya rep a través dels fons FEDER i FSE. Suposa una dotació d’un 4% més sobre els recursos inicials aprovats per a les zones objectiu 2 de Catalunya per al 2000-2006. Catalunya podrà a partir d’ara sumar aquest import addicional als 1.235,5 M€ que ja gestionava. – Autorització al Servei Català de la Salut per al pagament de 800 M€ als centres sanitaris concertats, per tal d’avançar les contraprestacions derivades de convenis o contractes de prestació de serveis sanitaris. – El Tribunal Català de Defensa de la Competència ha dictat les seves primeres resolucions sancionadores a empreses per conductes d'abús de posició dominant i pràctiques restrictives de la competència. Han estat dirigides a dinou autoescoles de Sabadell, a l'empresa Baqueira Beret SA i a Endesa. – Les pimes guanyen terreny en productivitat a les grans companyies: la rendibilitat de l'empresa catalana es manté per sobre l'europea i l'espanyola, segons l'Informe anual de l’empresa catalana 2003 elaborat per la Direcció General de Programació Econòmica, amb dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya. – La inversió de les empreses catalanes a l’estranger s’ha multiplicat per 9,4 en deu anys, segons destaca l’últim número de la revista Nota d’Economia, editada pel Departament. Institut Català de Finances – Autorització de la formalització d’una operació d’endeutament a favor de Fira 2000 SA per un import de 50 M€, avalada per l’ICF, per finançar l’ampliació dels nous pavellons. – Creació de la societat mercantil ICF Equipaments, encarregada de buscar el millor finançament per construir les infraestructures que li encarregui la Generalitat, especialment escoles. – ICF Holding tanca el finançament dels trens de la Línia 9 per 350 M€. La societat Arrendadora Ferroviària, constituïda per l’ICF Holding, “la Caixa”, Cajamadrid i Société Générale, han signat els contractes de finançament per comprar els 50 trens que circularan per la futura L9 del metro de Barcelona. – L’ICF arriba a un acord amb els ajuntaments i els empresaris de les Valls d’Àneu per mantenir oberta l’estació Espot Esquí, amb la decisió de cedir-los-en la gestió. – L’ICF Holding entra en l’accionariat de l’empresa Projectes Territorials del Bages, amb una aportació de 2 M€. – Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICF ha formalitzat 327 operacions, per un import total 324,7 M€, amb una mitjana de 993.082 € per operació: 39 �Distribució Barcelonès comarcal d'operacions (en €) Període 1.1.2004-30.11.2004 120 formalitzades 36,7% 226.927.934,06 69,9% 1.891.066,12 8 174 17 5 11 13 24 1204 % 2,4% 53,2% 5,2% 1,5% 3,4% 4,0% 7,3% 36,7% 1,2% import 638.692,00 260.123.984,16 11.206.913,10 447.769,00 8.590.927,50 12.311.748,50 10.623.134,26 226.927.934,06 4.266.700,00 % 0,2% 80,1% 3,5% 0,1% 2,6% 3,8% 3,3% 69,9% 1,3% mitjana 79.836,50 1.494.965,43 659.230,18 89.553,80 780.993,41 947.057,58 442.630,59 1.891.066,12 1.066.675,00 Maresme Alta Ribagorça 81 2,4% 0,3% 638.692,00 90.200,00 0,2% 0,0% 79.836,50 90.200,00 Vallès Occidental Garrigues 171 5,2% 0,3% 11.206.913,10 30.630,00 3,5% 0,0% 659.230,18 30.630,00 Vallès Oriental Noguera Àmbit PallarsPonent Sobirà 112 244 3,4% 0,6% 7,3% 1,2% 8.590.927,50 99.570,80 10.623.134,26 1.092.900,00 2,6% 0,0% 3,3% 0,3% 780.993,41 49.785,40 442.630,59 273.225,00 Alt PlaUrgell d'Urgell Alta Ribagorça Segarra 41 12 16 1,2% 0,3% 0,3% 0,6% 0,3% 1,8% 4.266.700,00 209.800,00 90.200,00 1.200.000,00 1,3% 0,1% 0,0% 0,4% 1.066.675,00 209.800,00 90.200,00 600.000,00 0,6% 0,6% 1,2% 0,3% 0,3% 6,7% 0,0% 0,1% 0,0% 0,2% 30.630,00 57.705,58 49.785,40 369.550,00 Pallars Sobirà Vall d'Aran Pla d'Urgell Camp de Tarragona 22 41 1 22 30.630,00 346.233,46 99.570,80 739.100,00 1.092.900,00 2.548.000,00 209.800,00 8.571.919,02 0,3% 0,8% 0,1% 2,6% 273.225,00 2.548.000,00 209.800,00 389.632,68 Segarra Alt Camp Segrià Baix Camp 23 65 0,6% 0,9% 1,8% 1,5% 1.200.000,00 4.978.382,14 346.233,46 1.230.176,00 0,4% 1,5% 0,1% 0,4% 600.000,00 1.659.460,71 57.705,58 246.035,20 Urgell Baix Penedès Vall d'Aran Conca de Barberà 24 12 0,6% 1,2% 0,3% 0,6% 739.100,00 475.133,00 2.548.000,00 720.300,00 0,2% 0,1% 0,8% 0,2% 369.550,00 118.783,25 2.548.000,00 360.150,00 222 6,7% 0,6% 8.571.919,02 87.165,79 2,6% 0,0% 389.632,68 43.582,90 Alt Camp Tarragonès 36 0,9% 1,8% 4.978.382,14 1.080.762,09 1,5% 0,3% 1.659.460,71 180.127,02 Baix Camp Centrals Comarques Baix Penedès Anoia 5 32 44 1,5% 9,8% 1,2% 1,2% 1.230.176,00 27.016.640,98 475.133,00 6.072.392,00 0,4% 8,3% 0,1% 1,9% 246.035,20 844.270,03 118.783,25 1.518.098,00 Conca Bagesde Barberà 2 15 0,6% 4,6% 720.300,00 14.716.933,50 0,2% 4,5% 360.150,00 981.128,90 Berguedà Priorat 23 0,9% 0,6% 778.679,34 87.165,79 0,2% 0,0% 259.559,78 43.582,90 Maresme Àmbit Metropolità Vallès Occidental Alt Penedès Vallès Oriental Baix Llobregat Àmbit Ponent Barcelonès Alt Urgell Garrigues Segrià Noguera Urgell Camp Prioratde Tarragona Osona Tarragonès ComarquesCentrals Gironines Comarques Alt Empordà Anoia nombre 10 6 3,1% 1,8% 5.448.636,14 1.080.762,09 1,7% 0,3% 473.969,02 180.127,02 37 32 11,3% 9,8% 11.434.059,37 27.016.640,98 3,5% 8,3% 309.028,63 844.270,03 46 1,8% 1,2% 912.374,99 6.072.392,00 0,3% 1,9% 152.062,50 1.518.098,00 Baix Empordà Bages 155 1,5% 4,6% 747.282,00 14.716.933,50 0,2% 4,5% 149.456,40 981.128,90 Garrotxa Berguedà Gironès Osona 34 108 1,2% 0,9% 2,4% 3,1% 379.400,00 778.679,34 5.087.695,61 5.448.636,14 0,1% 0,2% 1,6% 1,7% 94.850,00 259.559,78 635.961,95 473.969,02 Pla de l'Estany Comarques Gironines Ripollès Alt Empordà 371 64 0,3% 11,3% 1,2% 1,8% 159.000,00 11.434.059,37 579.300,77 912.374,99 0,0% 3,5% 0,2% 0,3% 159.000,00 309.028,63 144.825,19 152.062,50 Selva Baix Empordà Terres de l'Ebre Garrotxa 59 13 4 2,8% 1,5% 4,0% 1,2% 3.569.006,00 747.282,00 3.860.901,00 379.400,00 1,1% 0,2% 1,2% 0,1% 396.556,22 149.456,40 296.992,38 94.850,00 Baix Ebre Gironès Montsià Pla de l'Estany 83 15 0,9% 2,4% 1,5% 0,3% 753.500,00 5.087.695,61 2.800.700,00 159.000,00 0,2% 1,6% 0,9% 0,0% 251.166,67 635.961,95 560.140,00 159.000,00 Ribera d'Ebre Ripollès Terra Alta Selva 42 93 0,6% 1,2% 0,9% 2,8% 127.701,00 579.300,77 179.000,00 3.569.006,00 0,0% 0,2% 0,1% 1,1% 63.850,50 144.825,19 59.666,67 396.556,22 25 13 327 3 7,6% 4,0% 100,0% 0,9% 3.107.128,43 3.860.901,00 324.737.767,22 753.500,00 1,0% 1,2% 100,0% 0,2% 124.285,14 296.992,38 993.081,86 251.166,67 Sense de territorialitzar (*) Terres l'Ebre Totals Baix Ebre (*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament Montsià 5 1,5% 2.800.700,00 0,9% 560.140,00 Ribera d'Ebre 2 0,6% 127.701,00 0,0% 63.850,50 Terra Alta 3 0,9% 179.000,00 0,1% 59.666,67 25 327 7,6% 100,0% 3.107.128,43 324.737.767,22 1,0% 100,0% 124.285,14 993.081,86 Sense territorialitzar (*) Totals (*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament 40 �DISTRIBUCIÓ COMARCAL DE LES OPERACIONS FORMALITZADES PER L'ICCA PERÍODE 1.1.2004-30.11.2004 Nombre ÀMBIT METROPOLITÀ Alt Penedès Baix Llobregat % s/total 87 9,94% Import % s/import 7.668.444,91 12,78% 1 0,11% 219.000,00 0,37% 12 1,37% 335.066,00 0,56% Barcelonès 27 3,09% 1.800.325,52 3,00% Garraf 19 2,17% 1.345.499,00 2,24% Maresme 14 1,60% 1.788.673,09 2,98% Vallès Occidental 8 0,91% 1.866.173,02 3,11% Vallès Oriental 6 0,69% 313.708,28 0,52% COMARQUES GIRONINES 50 5,71% 4.886.521,55 8,15% Alt Empordà 18 2,06% 369.405,41 0,62% Baix Empordà 0,81% 16 1,83% 486.791,90 Garrotxa 1 0,11% 24.170,00 0,04% Gironès 3 0,34% 773.024,00 1,29% Selva CAMP DE TARRAGONA Alt Camp 12 1,37% 3.233.130,24 5,39% 116 13,26% 1.933.239,84 3,23% 6 0,69% 205.811,71 0,34% 34 3,89% 609.446,05 1,02% Conca de Barberà 5 0,57% 189.184,66 0,32% Priorat 1 0,11% 21.600,00 0,04% 70 8,00% 907.197,42 1,51% 358 40,92% 11.836.886,27 19,75% 187 21,37% 5.270.376,29 8,80% Baix Camp Tarragonès TERRES DE L'EBRE Baix Ebre Montsià 86 9,83% 2.867.057,82 4,78% Ribera d'Ebre 46 5,26% 2.701.999,13 4,51% Terra Alta ÀMBIT DE PONENT 39 4,46% 997.453,03 1,66% 248 28,34% 27.798.682,10 46,39% Alt Urgell 1 0,11% 43.730,00 0,07% Alta Ribagorça 6 0,69% 172.018,00 0,29% Garrigues 15 1,71% 2.687.064,44 4,48% Noguera 18 2,06% 681.959,71 1,14% 1 0,11% 190.520,00 0,32% Pallars Sobirà Pla d'Urgell 9 1,03% 1.453.719,00 2,43% Segarra 4 0,46% 151.560,10 0,25% Segrià 122 13,94% 21.065.225,15 35,15% Urgell 72 8,23% 1.352.885,70 2,26% 16 1,83% 5.811.808,75 9,70% COMARQUES CENTRALS Anoia 1 0,11% 5.060,83 0,01% Bages 3 0,34% 708.023,45 1,18% Berguedà 3 0,34% 1.524.969,00 2,54% Osona 7 0,81% 3.491.675,47 5,83% Solsonès TOTAL 2 0,23% 82.080,00 0,14% 875 100,00% 59.935.583,42 100,00% Institut Català de Crèdit Agrari Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICCA ha formalitzat 875 operacions, per un import total 59,9 M€. L’activitat de l’Institut s’ha adreçat als sectors agrícola, agroindustrial, pesquer, ramader, forestal, aqüícola i a l’agroturisme i ha abastat 35 comarques. 41 �Àmbit tributari La recaptació tributària de la Generalitat durant els mesos de gener a novembre del 2004, s’ha incrementat en un 19,86%, respecte a l’exercici anterior. RECAPTACIÓ DELS INGRESSOS TRIBUTARIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Període gener-novembre 2004 (dades provisionals) 2004 2003 % var. IMPOSTOS DIRECTES Impost successions i donacions 415.469.800,54 350.580.499,53 18,51% Impost patrimoni* 277.351.513,98 274.106.944,23 1,18% SUBTOTAL I. DIRECTES 692.821.314,52 624.687.443,76 10,91% IMPOSTOS INDIRECTES Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats 2.315.783.542,34 1.885.832.395,09 22,80% SUBTOTAL I. INDIRECTES 2.317.474.539,09 1.885.842.196,33 22,89% 301.151.843,78 270.630.654,50 11,28% 5.402.903,58 6.858.944,25 -21,23% 306.554.747,36 277.489.598,75 10,47% 3.316.850.600,97 2.788.019.238,84 18,97% 476.734,74 724.261,50 -34,18% Gravamen de protecció civil 1.135.122,92 1.078.609,62 5,24% TOTAL TRIBUTS PROPIS 1.611.857,66 1.802.871,12 -10,59% PENDENT D'APLICAR A PRESSUPOST 98.548.860,24 60.897.260,52 61,83% TOTAL TRIBUTS (cedits+propis+pendent) 3.417.011.318,87 2.850.719.370,48 19,86% TAXES I A. INGRESSOS Total taxes estatals sobre el joc Altres Ingressos SUBTOTAL TAXES I ALTRES TOTAL TRIBUTS CEDITS Impost sobre grans establiments comercials 42 �Departament de Governació i Administracions Públiques Acció de Govern Organització Territorial – Inici dels treballs legislatius per a l’articulació del projecte del nou model d’organització territorial de Catalunya. – Creació de la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central i a la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran. – Creació de la Comissió mixta de traspàs de serveis i recursos de les diputacions a la Generalitat i als consells comarcals i establiment de la seva composició, organització i funcionament. Funció Pública – Estructuració i reestructuració dels departaments del Govern. – Inici dels treballs d’elaboració del Llibre Blanc de la Funció Pública Catalana. – Aprovació de l’oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2004, de 899 places per a cossos i escales de funcionaris d’administració general i d’administració especial de la Generalitat de Catalunya. – Acord de regulació de determinats aspectes del règim del personal eventual i publicitat dels nomenaments de l’esmentat personal. – Queden suprimits 53 consells i comissions de l’Administració per tal d’agilitar la Generalitat. – Acord per a la selecció de mútues de treball i malalties professionals de la Seguretat Social que han de donar cobertura d’assegurances al personal pertanyent al Règim General de la Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. – Signatura del conveni de col·laboració entre la Secretaria d’Administració i Funció Pública i l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques per a l’aplicació d’un programa específic de revisions i avaluacions de les incapacitats per contingències comunes dels empleats/des públiques de la Generalitat de Catalunya. – S’ha creat, amb la col·laboració de la Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball i Indústria, una unitat d’auditoria amb l’objectiu d’avaluar el sistema de prevenció de l’Administració de la Generalitat. – Vistiplau a l’acord de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat sobre les retribucions dels anys 2004 i 2005 amb un increment del 2% respecte a les fixades al 2003 per al personal funcionari i estatutari (amb un increment del 2% pel que fa a l’any 2004 i d’un 2,3 % pel que fa a l’any 2005, i un increment anual equivalent al 20 % del complement de destinació). També inclou l’aportació, per part de l’Administració de la Generalitat, com a promotora del pla de pensions per als seus empleats, d’un import equivalent al 0,5 % de la massa salarial tant de l’any 2004, com de l’any 2005. 43 �– S’acorda un increment salarial del 2%, pel que fa al personal laboral, i per a l’any 2004, així com una aportació, per part de l’Administració de la Generalitat, com a promotora del pla de pensions per als seus empleats, d’un import equivalent al 0,5 % de la massa salarial de l’any 2004. – Concessió d’ajuts a les organitzacions sindicals per fomentar l’acció i la formació sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat pel que fa al personal funcionari d’administració i tècnic, al personal docent no universitari, al personal estatutari i al personal laboral. L’import de l’ajut atorgat a les organitzacions sindicals és de 110.995 €. – S’ha signat el Pacte sobre Drets sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat. Escola d’Administració Pública de Catalunya. – Inici dels treballs i de les relacions amb tots els agents implicats per a la creació i regulació del Pla únic de formació de les administracions catalanes. – Signatures de convenis amb les diputacions catalanes, les entitats municipalistes i les universitats publiques de Catalunya per a la realització i l’organització d’un mestratge en gestió i dret local. – Acollida a la seu de l’Escola del Centre Europeu de Regions. Reforçament de les relacions amb l’Institut Europeu d’Administració Pública i autorització d’aquesta entitat per editar en català les seves publicacions. – Pel que fa a E-formació: impuls de la formació virtual mitjançant la disposició d’una plataforma tecnològica que es posarà al servei dels departaments, dels centres de formació i de les entitats locals de Catalunya durant el 2005. Administració Local – S'atorguen ajuts per al finançament de les despeses extraordinàries ocasionades als ens locals pels temporals diversos i incendis esdevinguts a l'estiu i a la tardor de 2003 per un import total de 3.263.823 €. Han estat subvencionades un total de 97 actuacions. – Subvenció a l’Ajuntament de Banyoles de 404.223,73 € per indemnitzar les víctimes i familiars de l’accident succeït a l’estany de Banyoles l’any 1998. – Convocatòria de subvencions per al finançament dels serveis comarcals d’assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis i del programa corresponent als anys 2004 i 2005. La dotació màxima per a l’any 2004 és d’1.200.000 € i per a l’any 2005, de 3 M€. – Ajut d’1.3 M€ a l’Ajuntament de Badia del Vallès per a la prestació de serveis municipals no obligatoris, i pròrroga de les previsions de suport financer de la Llei de creació del municipi, que finalitzava la seva vigència l’abril del 2004. – Acord de Govern per crear un programa que tingui per objectiu cooperar amb els petits municipis i les zones deprimides per tal de detectar les seves necessitats i poder trobar-hi solucions convenients. Òrgans del Departament de Governació i Administracions Públiques – Designació dels representants de la Generalitat a la Junta de Govern de l’Institut Europeu de la Mediterrània. – Modificació de la composició de la Comissió Govern de la Generalitat-Conselh Generau Vall d’Aran. Constitució d’un grup de treball Generalitat-Vall d’Aran, que ha analitzat la 44 �situació actual dels traspassos i de la prestació dels serveis amb tots els departaments de la Generalitat. – Se suprimeix l’Àrea de Cooperació al Desenvolupament dependent de la Secretaria de Cooperació Exterior. Secretaria de Cooperació Exterior – Aprovació del Pla Anual de Cooperació per al desenvolupament del 2004. – S’inicia el procés jurídic per crear el Consell Català de Foment de la Pau i el Comitè d’Ajut Humanitari d’Emergència. – Presentació del programa ‘Joves cooperants 2004’ que permetrà a joves menors de 30 anys en atur treballar en projectes de cooperació al desenvolupament en països de l’Amèrica Central i del Sud i de l’Àfrica. – Resolució per la qual s’amplia l’import màxim dels ajuts a les comunitats catalanes a l’exterior per finançar despeses corrents i activitats socials i/o culturals. L’ampliació de l’import màxim de la subvenció és de 180.660 €. Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament – Convocatòria ordinària de subvencions a ONG, per un import de 9.360.000 €, destinades a donar suport a projectes que realitzen les ONG en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional. Aquesta s’ha adaptat als objectius estratègics i als països prioritaris del Pla Director i del Pla Anual 2004. – Convocatòria de subvencions per un import de 1.100.000 € per al finançament de projectes a realitzar per organitzacions empresarials per al desenvolupament de projectes de cooperació de millora de la capacitat productiva i l’ocupació, conjuntament amb el COPCA. – Convocatòria restringida de subvencions per un import de 1.150.000 € destinades a donar suport a les universitats catalanes i a les xarxes d’universitats dels Països Catalans que impulsen projectes de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional. – Actuacions d’Ajut Humanitari d’Emergència a l’Iran, el Marroc, Haití, el Txad i les Filipines mitjançant diverses ONG i de manera coordinada amb l’Ajuntament de Barcelona, el Fons Català de Cooperació i la FCONGD per un valor de 375.000 €. – Signatura de convenis de col·laboració amb Metges Sense Fronteres, Creu Roja, UNICEF, Farmacèutics Mundi, Acció Solidària-Igman i la Fundació Doctor Trueta. Els convenis d’ajut humanitari sumen més d’1 M€.. – Participació de l’ACCD amb 500.000 € al fons dels pressupostos de Ministeri de Salut de Moçambic. – Signatura del Convenis de cooperació amb la Fundació Rigoberta Menchú Tum Intermón Oxfam, Fundació Clínic, CCOO, UGT, Associació Àgora Nord Sud, Càtedra UNESCO per la Pau i els Drets Humans- Escola de Cultura per la Pau, PNUD a Colòmbia, Comitè Català de l’ACNUR, UNRWA a Palestina, entre d’altres. 45 �Administració Oberta de Catalunya – Es modifica la composició del Consell General del Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya i s’aproven les bases estratègiques i les bases operatives del Consorci. – Acord de dissolució de la societat Serveis Públics Electrònics S.A. – Consolidació dels serveis de certificació electrònica que presta CatCert. – Atorgament de subvencions als ens locals per un import de 6 M€ per a projectes d’administració electrònica. FEDER – Resolució per la qual es dóna publicitat a les actuacions dels ens locals de Catalunya incorporades al Document únic de programació per a la zona Objectiu 2 de Catalunya amb cofinançament FEDER per a les anualitats 2004 i 2005 amb un import total de 68.802.635,00 € PUOSC – Decret d'aprovació de les bases d'execució del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007 i del PUOSC 2004 per un import total de 84.721.118 €. – Decret d’aprovació de les bases d'execució dels programes específics de cooperació municipal de la Diputació de Girona i de les biblioteques del PUOSC per al mateix quadrienni. – Signatura del Conveni per a l’aportació de la Diputació de Lleida al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) 2004-2007, d’acord amb el que estableix l’article 10 de la convocatòria aprovada mitjançant el Decret 189/2003. – Les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida han signat els convenis en què es fixen les aportacions que han de fer al PUOSC, d’acord amb el que disposa la Llei 23/1987. – Signatura d’un conveni entre la Generalitat i la Diputació de Barcelona amb el compromís mutu de desistir dels plets que mantenen respecte a la cooperació inversora en obres i serveis de competència municipal. Fons de Cooperació Local – Publicació de les resolucions de distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya, any 2004 per a ajuntaments per un import de 43.044.363,00 € i per a consells comarcals amb un import de 27.749.245,00 €. Avantprojectes de Llei – Avantprojecte de llei de la Comissió Jurídica Assessora amb l’objectiu de fer més operatiu el funcionament de la Comissió, i facilitar el desenvolupament dels debats, preservar la congruència i la unitat de la doctrina jurídica creada i simplificar la burocràcia. La segona finalitat de l’avantprojecte és establir un règim d’incompatibilitats propi dels membres de la Comissió, que garanteixi la total objectivitat i imparcialitat dels dictàmens. A més, l’avantprojecte adequa les competències de la Comissió a les modificacions legislatives que s’han anat produint, amplia les competències en relació amb els supòsits en els quals ha de dictaminar preceptivament i també pel que fa a l’elaboració de dictàmens no preceptius. 46 �– Avantprojecte de llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya. Té per finalitat modificar l’estructura del Jurat, de manera que sigui un òrgan col·legiat permanent de l’Administració de la Generalitat, amb independència jeràrquica i de criteri. A més, s’ha establert una prohibició expressa per tal que la presidència de les seccions del jurat no pugui ser ocupada per persones que exerceixin l’advocacia o l’assessorament immobiliari i urbanístic. 47 �Departament d’Educació Acció de Govern – Elaboració i presentació del “Programa 2004-2007. Una educació per al segle XXI” a tota la comunitat educativa. – Impuls del Pacte Nacional d’Educació. Creació de cinc grups de treball per al debat d’aquest Pacte (professorat, autonomia dels centres, corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació, família i educació i xarxa de centres finançats amb fons públics). L’objectiu és obrir el procés de debat el proper gener, fins al maig. Les conclusions serviran de base per a l’elaboració d’una Llei Catalana d’Educació amb la participació de tota la comunitat educativa. – Atorgament del Premis Catalunya Educació en distinció a mestres, professors i professores, centres i projectes d’innovació per la seva trajectòria, tasca professional o excel·lència en l’àmbit de l’educació. Centres Docents – Aprovació de la Llei 5/2004, de creació de 30.000 places de llars d’infants de qualitat per al període 2004-2008. Es prioritzen zones socialment desfavorides, respectant l’equilibri territorial i tenint en compte les fluctuacions de la demanda. – Decret 252/2004, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Aquesta normativa garanteix plena transparència en el procés d’admissió de l’alumnat als centres i facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. – Regulació de la constitució i la composició del Consell Escolar, la selecció del director o la directora i el nomenament i cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics, amb l’objectiu de dotar tots els centres públics de mecanismes per exercir i consolidar l’autonomia dels estaments de la comunitat educativa i, en definitiva, de millorar la qualitat educativa. – Creació, de manera experimental, de 12 Oficines Municipals d’Escolarització, una eina per a la transparència en els processos de matriculació i un espai de participació dels municipis en el fet educatiu. – Creació de les Oficines d’Informació Escolar als ajuntaments, per tal de poder informar les famílies i l’alumnat de tota l’oferta educativa existent en el seu àmbit municipal. – Elaboració del Pla de Construccions Escolars 2004-2007, que inclou la construcció de nous Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP), Instituts d’Estudis de Secundària (IES) i obres de reforma, adequació i millora (RAM). – Entrada en funcionament, el 2004, de 28 edificis de CEIP i de 9 IES de nova construcció que representen 8.455 llocs escolars. – Entrada en funcionament, el 2004, de 31 ampliacions en CEIP i de 26 en IES que representen 8.650 llocs escolars. – 21,2 M€ per al funcionament i 15,9 M€ per a la creació de places municipals de llars d’infants. 48 �– 5,9 M€ per a la renovació del conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Barcelona, per a la creació de noves places d’educació preescolar a la ciutat de Barcelona 2005-2007. Previsió de creació de 1.200 noves places. – 21,7 M€ per subvencionar, a través de concurs públic, els centres docents privats per a l’educació infantil (P4 i P5) el curs 2004-05. – 43,9 M€ destinats a la concertació de l’ensenyament de P3 per al curs 2004-2005 a 853 unitats escolars. – Creació de 5 escoles de música en col·laboració amb els ajuntaments. – Increment de 2.610 noves places a Escoles Oficials d’Idiomes. Ordenació i Innovació Educativa – Creació de la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social amb l’objectiu d’afrontar els nous reptes que planteja l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut al sistema educatiu. – Pla de Llengua i Cohesió Social per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Es destinen més de 35 M€ a diverses actuacions per al curs 2004-2005 que tenen com a objectiu consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, l’acollida i integració a l’escola per a tot l’alumnat i promoure la igualat d’oportunitats. ƒ Es triplica la inversió destinada a l’acollida de l’alumnat nouvingut. ƒ Es destinen 850 mestres i professors per posar en marxa el pla. ƒ Es doblen els ajuts a l’escola concertada, que passen a ser de 7.200 €. Es doblen els centres concertats que reben aquests ajuts, que passen a ser 100. Es destinen 40 professors per a aules d’acollida a centres concertats. La inversió total és d’ 1 M€, que equival a multiplicar per deu els ajuts a l’escola concertada per aquest concepte. – Posada en marxa de gairebé 700 aules d’acollida (565 en centres públics i 100 en concertats) per atendre les necessitats dels alumnes nouvinguts. – Creació de la Unitat de Programes d’Innovació Educativa per avançar en la implantació de diferents programes: ƒ Biblioteques escolars i el gust per la lectura ƒ Coeducació i Igualtat de gènere ƒ Educació per a la Ciutadania ƒ Educació en Comunicació audiovisual ƒ Educació mediambiental ƒ Convivència i Mediació escolar ƒ Salut a l’escola ƒ Llengües estrangeres – Iniciació de 90 aules obertes per donar suport a alumnes amb mancances significatives en els seus aprenentatges. – Dotació de 17 unitats de suport a l’educació especial en centres ordinaris per a l’escolarització d’alumnes que, per les seves necessitats educatives especials, són susceptibles de ser escolaritzats en centres d’educació especial. – Programa de Convivència i Mediació Escolar en el qual participen tots els col·lectius de la comunitat educativa. S’ha iniciat el programa a 53 IES nous per al curs 2004-2005, de manera qeu són 103 els que l’estan desenvolupant, amb 105 alumnes, 621 professors i 49 �professores i 339 pares i mares inscrits. Aquest programa, que fomenta la participació de totes les persones del centre, és especialment indicat per a la resolució de petits conflictes i per als casos de maltractament entre alumnes. – Inversió de 18,2 M€ en tecnologies de la informació per als centres docents i serveis educatius. S'han instal·lat 9.379 ordinadors i 1.759 videoprojectors, amb configuracions i tipologies adaptades a necessitats específiques: 711 aules específiques (d'acollida, obertes i de suport a l'educació especial), 100 aules de batxillerat científic, 150 aules multimèdia per a l'educació secundària, 459 ordinadors portàtils per a professionals de serveis educatius... – S'han posat en funcionament l'entorn d'e-learning Educampus del Departament d'Educació, al servei de la formació permanent del professorat i, en general, de tota la comunitat educativa, i l'aplicació educativa JClic per Internet, incorporada al portal educatiu edu365.com, que dóna accés a milers d'activitats educatives per a l'alumnat. Formació Professional i Educació Permanent – Assumpció de les competències sobre formació de persones adultes i definició dels eixos d’actuació per al període 2004-2007 en aquesta matèria. – Oferta de 75 cicles formatius nous en centres públics (l’ampliació més alta que s’ha realitzat mai des de l’existència dels cicles formatius). – Acord de col·laboració amb el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació per coordinar els processos de correspondència i reconeixement de crèdits entre els Cicles Formatius de Grau Superior i Estudis universitaris de primer cicle. – Aplicació de mesures inicials per flexibilitzar l’accés a la formació professional per a l’alumnat que comparteix activitat laboral i estudis: obertura de la matrícula per crèdits i inici del projecte per realitzar estudis de Formació Professional a distància. – Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per al curs 2004-2005. – Realització de 38 Plans de Transició al Treball, organitzats pel Departament d’Educació per al curs 2004-05, amb 76 grups i 1.166 joves inscrits. – Inici de l’elaboració del Catàleg integrat de qualificacions de Catalunya. – Elaboració de la normativa i experimentació de processos d’acreditació de les competències professionals. – Creació de les comissions de Formació Professional al si dels Serveis Territorials del Departament d’Educació, per tal de fer possible una nova planificació de la Formació Professional que consolidi els centres que la imparteixen com a referents per a persones i empreses i permeti, alhora, optimitzar infraestructures. – Nous convenis amb empreses, organitzacions empresarials i administracions locals, per impartir cicles formatius. – Preparació d’una oferta de formació professionalitzadora per als joves sense graduació, amb més presència en les estratègies de competitivitat i cohesió social. – Promoció de les estades de formació pràctica en empreses d’altres països d’estudiants i professors i intensificació de la participació en projectes experimentals d’àmbit internacional. – Signatura i aplicació d’un conveni amb el Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya per a la millora de la qualitat formativa de la FCT. 50 �– Impuls del procés d’implantació de sistemes de qualitat i millora contínua als centres que imparteixen FP, amb un augment considerable dels centres públics que han obtingut la certificació ISO 9001: 2000 i dels que estan en procés d’obtenir-la. – Dotació de 5 M€ per a la millora dels equipaments dels centres públics. – Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per al curs 2004-2005. – Treball conjunt amb les entitats locals i comarcals per a desenvolupar plans integrals de Formació Bàsica de persones adultes en municipis i comarques. Recursos Humans – Formalització de la proposta de dotacions de professorat a incloure en l’avantprojecte de pressupostos de l’any 2004, d’acord amb la previsió de necessitats d’escolarització en centres públics per al curs 2004-2005. S’han incorporat 2.200 dotacions de professorat i altres professionals. – Signatura del protocol de negociació per al període 2004-2005 amb els sindicats amb representació a la mesa sectorial d’educació. – Convocatòria de 3.680 places per a cossos de funcionaris docents per al proper curs 2005-2006. Es concreta en 1.950 per educació infantil i primària (1.000 d’Educació Infantil, 100 d’Audició i Llenguatge, 150 d’Educació Especial, 300 d’Anglès, 300 d’Educació Física i 150 de Música) i 1.730 per secundària (200 d’Anglès, 75 de Biologia i Geologia, 75 de Física i Química, 10 de Llatí, 10 de Grec, 50 de Dibuix, 50 d’Economia, 50 d’Educació Física, 20 de Filosofia, 40 de Francès, 200 de Geografia i Història, 200 de Llengua Castellana i Literatura, 200 de Llengua Catalana i Literatura, 100 de Matemàtiques, 50 de Música, 200 de Psicologia i Pedagogia i 200 de Tecnologia) que abasten totes les especialitats. – Increment de professorat als centres amb un elevat nombre d’alumnat nouvingut i increment dels Tallers de Llengua (curs 2003-2004). Aquesta mesura s’ha aplicat a 76 Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) i a 27 Instituts d’Educació Secundària (IES). 51 �Departament de Cultura Acció de Govern – Pressupost: 45 M€ més per a la cultura. El pressupost del Departament de Cultura per al 2005 es situa en 239.838.922 €, la qual cosa significa un creixement del 23,08 % en relació amb el pressupost de l’exercici anterior. El Departament marca les grans línies de treball: preservar el patrimoni i la memòria; potenciar la creació i el pensament contemporanis; consolidar les empreses culturals; impulsar la cooperació cultural amb l’estabiment de xarxes territorials; impulsar la cultura cívica i la participació ciutadana; projectar la cultura catalana a l’exterior. – Projecció internacional de la cultura catalana: Guadalajara, Frankfurt i Berlín. ƒ La cultura catalana, convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. Des de Catalunya s’hi desplacen 500 persones del món de la creació literària i de l’edició i la delegació de Catalunya hi organitza més de 125 actes. A la FIL hi participen 135.000 professionals del llibre. ƒ Participació a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, en la qual s’anuncia que la Cultura Catalana serà convidada d’honor a l’edició de l’any 2006 o 2007. Al mateix temps se celebrarà l’Any de la Cultura Catalana a Alemanya coincidint amb l’edició de la Fira que aculli la Cultura Catalana com a convidada d’honor. ƒ Conveni de colaboració entre l’Institut Ramon Llull i l’Instituto Cervantes amb la finalitat de promoure conjuntament la cultura catalana a l’exterior a través de la xarxa de centres de l’Instituto Cervantes. – Acords específics en l’àmbit cultural entre Catalunya i les Balears, fruit de la cimera entre els dos Governs. ƒ Commemoració del 150 aniversari dels anys Alcover i Costa i Llobera. ƒ Col·laboració en la projecció exterior de la cultura de Catalunya i les Balears. ƒ Acord per relacionar les respectives Xarxes de biblioteques públiques. ƒ Impulsar i donar continuïtat a la Trobada Internacional de Científics, amb seu alternativa a Palma i Barcelona. ƒ Acord de col·laboració per la difusió conjunta del Patrimoni arquitectònic i arqueològic. ƒ Assessorament per a la creació de programes d’ensenyaments artístics. – Papers de Salamanca. La comissió de 18 experts, consensuada entre el Ministeri de Cultura i el Departament de Cultura de la Generalitat i aprovada pel Ple del patronat de l’Arxiu de la Guerra Civil Espanyola, considera “justes i legítimes” les raons que avalen la devolució dels fons documentals de la Generalitat de Catalunya. Noves estratègies – Anunci de la creació del Consell de la Cultura i les Arts i nomenament de Josep Mª Bricall com a comissionat per iniciar el desplegament del Consell. – Encàrrec de posada en marxa de l’Institut per a la Creació Artística i el Pensament Contemporani per donar suport a partir de 2005 als processos de producció, exhibició, 52 �difusió i conservació de les pràctiques culturals i artístiques del món contemporani en els àmbits del pensament i la creació. – Presentació del “Pla del departament de Cultura 2005-2007. Una visió territorial”, a ajuntaments, representants culturals de les diputacions, Federació de Municipis de Catalunya i Associació de Municipis de Catalunya. Cooperació amb l’àmbit local, establiment de xarxes territorials i circuits de difusió, impulsar polítiques de públic i promoció en són alguns dels objectius. – Presentació del document “TNC: una nova etapa”, un document que estableix les futures línies d’actuació del Teatre Nacional de Catalunya: la creació i la difusió de l’obra dels creadors catalans és l’eix vertebrador de l’activitat del teatre i les produccions pròpies són l’eix fonamental de treball. S’incentiven les coproduccions amb els diferents agents teatrals i en especial amb els nous centres de creació i producció territorials. La Sala Tallers es dedicarà també a sala d’assaig de companyies de teatre i dansa de Catalunya. – Impuls a la promoció de la literatura. Compromís de doblar el pressupost de la Institució de les Lletres Catalanes on el suport a la creativitat, participació en l’Any del Llibre i la Lectura, ajuts a traduccions, creació de pàgines web i estudis literaris marquen les línies de treball de la Institució. Equipaments culturals – Museu Nacional d’Art de Catalunya: Inaguració del museu el 16 de desembre. 45.000 metres quadrats de superfície construïda i 12.000 metres quadrats d’exposició dedicada a l’art català. El Palau Nacional acull la totalitat de les col·leccions del MNAC, i s’hi incorporen les col·leccions del Renaixement i del barroc, les dels segles XIX i XX, les del Gabinet Numismàtic de Catalunya, les del Gabinet de Dibuixos i Gravats i les col·leccions de Fotografia. També comptarà amb la Biblioteca General d'Història de l'Art. ƒ Se signen acords amb l’Excma Sra. Carmen Cervera, baronessa ThyssenBornemisza, per a l’exhibició al MNAC de les 64 obres de la col·lecció Thyssen instal·lades fins al moment al monestir de Pedralbes i per al dipòsit al MNAC de 360 obres de la col·lecció particular de pintura catalana propietat de la baronessa. – Biblioteques: Es destinen 32.979.026 € a la construcció i millora de biblioteques públiques, en el marc del Programa d’Ajuts a Biblioteques Públiques del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya per al període 2004-2007. Els ajuts permetran la construcció de 85 biblioteques, la millora d’altres 19 i la posada en funcionament de tres nous bibliobusos. – Filmoteca de Catalunya. Presentació del projecte de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya, obra de l’arquitecte Josep Lluís Mateo. L’edifici se situarà al barri del Raval de Barcelona i comptarà amb dues sales de cinema, un banc d’imatges, arxiu i biblioteca. – Auditori. Acord per al finançament de la Sala de Cambra de l’Auditori. L’acord preveu el finançament del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i permetrà inaugurar la sala el primer semestre del 2006. – Arxius. Dos nous arxius comarcals a la Ribera d’Ebre i al Pla de l’Estany. El Departament de Cultura compromet la construcció de dos nous arxius comarcals a Móra d’Ebre i a Banyoles. – Gran Teatre Liceu. S’aprova el nou Contracte Programa del Gran Teatre del Liceu, on el Departament de Cultura incrementa la seva aportació. En el 2005 aquesta aportació se situa en el 32% i es preveu que al final del període 2006-2009 l’aportació se situï en el 40%. 53 �– El Patronat de Poblet aprova la confecció d’un pla integral d’actuacions per al període 2005-2007. Audiovisual – Participació en el projecte de Ciutat de l’Audiovisual a Terrassa. Participació a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) en el projecte estratègic d’especialització de Terrassa com a Ciutat de l’Audiovisual de Catalunya: s’aprova la participació de l’ICIC en la creació de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, que tindrà per objecte la creació i gestió del futur Parc Audiovisual de Terrassa. – Impuls al Consorci Catalan Films & TV amb la participació de l’ICIC. Aquest Consorci té tres línies d’actuació: ƒ Promoció internacional de les produccions catalanes ƒ Gestió dels fons internacionals de suport a la producció ƒ Creació de fons de coproducció, tant estatals com internacionals – Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central Hispano) amb l'objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 12 M€ a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres. – Centre de desenvolupament audiovisual: Amb l’objectiu de contribuir a la consolidació de la indústria audiovisual catalana, s'ha encarregat al Centre de Desenvolupament Audiovisual que doni suport a la viabilitat de projectes i serveis a les productores audiovisuals amb l'objectiu d'afegir valor als continguts dels seus projectes afavorint la qualitat i contribuir a la millora de les condicions a la producció. – Producció audiovisual. S’han destinat 7,93 M€ al foment de la producció audiovisual subvencionant 120 produccions audiovisuals: 50 llargmetratges cinema, 25 llargmetratges televisius, 17 documentals per televisió, 9 sèries d’animació i 19 curtmetratges. – Conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Xarxa Audiovisual Local (XAL) per a la realització i emissió d'una línia de programes televisus anomenada "Denominació d'Origen" amb l'objectiu de fixar una franja de programació vinculada al territori seguint els criteris de qualitat que guien els contingut de la Xarxa de Televisions Locals, la innovació en els llenguatges i la connexió i promoció de nous creadors, a través de la potenciació de les empreses de producció catalanes. Suport i reconeixement a la creativitat contemporània – Reconeixement a la creació contemporània: concessió dels Premis Nacionals de Cultura: Alícia de Larrocha (Música), Emili Teixidor (Literatura), Josep Maria Pou (Teatre), Joan Colom (Arts Visuals), Isabel Coixet (Cinema i Audiovisual), Artur Blasco (Cultura Popular), Sol Picó (Dansa) FAD-Foment de les Arts Decoratives (Disseny), Enderrock (Foment de l’Ús de la Llengua Catalana), Manel Risques i Ricard Vinyes, ex aequo, per l’exposició Les presons de Franco i el projecte OVNI-Observatori de Vídeo No Identificat (Patrimoni Cultural), Vilaweb (Periodisme). – Inaguració de la secció Audiovisual Català del Sitges 2004- Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Dins aquest Festival, Catalan Films & TV promouen la creació de la 54 �primera edició de la Sitges Sales Office, com a punt de trobada de la indústria nacional i internacional. Així mateix s’ha donat suport a altres 17 festivals de cinema d’arreu de Catalunya. – European Films Awards: enguany els premis europeus del cinema s’han lliurat a Barcelona. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració de Departament de Cultura, el Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona. – Compromís de potenciar i incrementar el suport i finançament a la Fira de Teatre de Tàrrega, que el 2005 celebra el 25è aniversari, i suport al Mercat de la Música Viva de Vic. Cultura popular i tradicional – Suport institucional a la sol·licitud presentada davant la UNESCO per tal que la Patum de Berga sigui declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat i compromís de participació en les accions de promoció i comunicació que es duran a terme per reforçar la candidatura. – Constitució de la junta de Govern del consorci del Museu Casteller de Catalunya, amb seu a Valls, per tal d’avançar en l’impuls al museu. – Mediterrània. 7ª Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional. La fira que se celebra a Manresa s’obre a la resta de cultures de la Mediterrània. En l’edició d’enguany aplega 32 estrenes, 140 actuacions i més d’un centenar d’espectacles. – 17è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics: la ciutat austríaca de Graz acull el 5 d’agost més de 700 participants i una mostra de 20 grups representatius de la cultura popular i tradicional catalana. Commemoracions – 800 anys de les Homilies d’Organyà. Presentació de l’edició trilingüe ( català, castellà i anglès) de les Homilies d’Organyà, llibre commemoratiu del 800 aniversari del primer text escrit en llengua catalana. – Any Dalí: Presentació de l’exposició Dalí, una vida de llibre, l’aportació més important del Departament de Cultura a l’Any Dalí 2004 i participació en l’organització de l’encontre internacional Dalí. Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament, on es reflexiona sobre les relacions entre art, ciència i pensament a partir de l’obra de Dalí. 55 �Departament de Salut Acció de Govern – Presentació del Pla de Xoc en les llistes d’espera: eliminació dels tres mesos d’espera tècnica que anteriorment no estaven inclosos com a temps real d’espera del pacient. Els pacients rebran un certificat d’estar inclosos en llista d’espera quirúrgica. Increment del nombre de professionals i de sessions quirúrgiques. Introducció de criteris de valoració clínics i socials per a aquelles patologies que ho requereixin. Creació d’un registre unificat d’adequació de la indicació de la pròtesi de genoll tenint en compte aspectes clínics i socials. – Presentació del Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya (Pla de Xoc dels Centres de Salut) mitjançant el qual s’incrementarà el nombre de professionals dels equips d’atenció primària en un 38%. El Govern ja ha acordat autoritzar l'augment de les dotacions de llocs de treball disponibles per l'Institut Català de la Salut i que es destinaran a la posada en funcionament del Pla de Xoc durant l’exercici de l’any 2004; concretament,160 dotacions en l’àmbit de la Divisió de Primària, corresponents a 109 places de metge, 24 de pediatre i 27 d’auxiliars administratius. – Presentació del Pla de Xoc d’Infermeria a l’Atenció Primària. Aquest Pla, inserit dins del Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya, té com a objectiu adequar el treball d’infermeria en els equips d’atenció primària (EAP) d’acord amb les necessitats d’atenció de la població i dins del marc organitzatiu més òptim de l’EAP dins el període 2004-2007. – Anunci de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA i revisió de les urgències, emergències i el transport sanitari amb l’objectiu de crear una única empresa que es responsabilitzarà de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català. – Pla d’actuació sanitària en relació amb l’enderrocament de Can Tunis i la seva desaparició com a zona de tràfic i consum de drogues. – Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), que té com a objectius principals: extremar la prevenció i la vigilància epidemiològica (toxoinfeccions alimentàries i legionel·losis), adequar els recursos humans i els centres, assegurar la capacitat de resposta del transport sanitari i activar mesures per reduir els efectes de la calor sobre la salut. – Pla Bàsic del Transport Sanitari: reforç del servei de transport sanitari amb 31 vehicles més, amb motiu de la temporada estival (del 19 de juny al 12 de setembre). Seguir millorant l’accessibilitat al telèfon 061 des de tot el territori de Catalunya com a plataforma única d’accés als serveis d’urgències i emergències sanitàries. Reforç del servei telefònic Sanitat Respon 902 111 444 per donar resposta a l’increment d’activitat que es produeix durant aquest període (Pla d’Estiu 2004). Atenció primària – Inauguració de Centres d’Atenció Primària (CAP): CAP Ramon Turró de Barcelona, CAP l’Escala (Moisés Broggi), CAP Sabadell Nord, que forma part de l’Àrea Bàsica de Salut Sabadell 3 B, la Sénia (Montsià). 56 �– Inauguració de Consultoris Locals: Dosrius (Maresme), Maià de Montcal (Garrotxa), El Far d’Empordà (Alt Empordà), Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), Prat de Comte (Terra Alta), Viladamat (Alt Empordà). – Autorització de la despesa de 50.740.425,92 € per a la signatura d'un conveni de col·laboració entre l'empresa pública Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, EISSA, i l'Institut Català de la Salut, ICS, per a la contractació de la generació, renovació tecnològica i explotació d'energia solar tèrmica i convencional per a 28 Centres d'Atenció Primària. – Inversió d’250.000 €, per a la l'adequació de la planta soterrani del CAP Històric ABS Lleida-1 per ubicar les noves àrees de radiografia i educació sanitària. Atenció hospitalària – Inauguració de les noves instal·lacions d’hospitalització del Servei d’Hematologia i Oncologia Pediàtriques de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. – Inauguració del Laboratori de Recerca i de la Unitat de Medicina Nuclear de l’Hospital Doctor Josep Trueta. – Inauguració de la Factoria Cel·lular Josep Carreras al Centre de Transfusió i Banc de Teixits ubicat a l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat. – Inauguració de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica de l’Hospital de Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat. – Inauguració de la Ciber@ula de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. – Inauguració del Centre de Transfusió i Banc de Teixits de Lleida. – Inauguració del nou Hospital de Santa Caterina de Salt. El cost ha estat de 34,7 M€ i pel que fa al seu equipament s’ha fet una inversió de 9,6 M€. – Inauguració de la nova unitat de rehabilitació i la unitat psiquiàtrica de l’Institut Pere Mata a Reus, Baix Camp. – Inauguració de les obres de la zona de Ressonància Magnètica Nuclear de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona. – Primera pedra del nou edifici que substituirà l’actual l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu. – Obres de remodelació de la UCI i de la construcció de la nova àrea d’exploració complementària de cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta per un import total de 2,3 M€. – Obres de construcció de la nova Unitat de Medicina Intensiva i de la remodelació i ampliació de l’Àrea Obstètrica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta per un import total de 2,3 M€. – Aprovació de la signatura d’un conveni amb el Consorci Sanitari Integral per a la construcció i equipament d’un nou hospital comarcal a Sant Joan Despí amb una inversió prevista de 54,5 M€, que donarà servei al Baix Llobregat Fonsanta i Baix Llobregat Centre, en una àrea d’influència de 275.000 habitants. – Finançament de la instal·lació de plaques solars tèrmiques als Hospitals Arnau de Vilanova de Lleida, Germans Trias i Pujol de Badalona, Josep Trueta de Girona, Joan XXIII de Tarragona i Vall d'Hebron de Barcelona, a tots ells per primera vegada, per un import de 623.365 €. 57 �– Inversió d’1,6 M€, per a les obres de reforma i ampliació del Servei de Radioteràpia de l'Àrea General de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. En concret, aquesta actuació té per objecte la instal·lació d’un equip de radioteràpia –accelerador lineal. Inversions – Aprovació de la remodelació de tres centres de salut dins del Pla Economicofinancer de l’empresa Gestió d’Infraestructures SA (GISA), per un import de 16.122.749,56 €, a Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs. – Autorització de la despesa amb abast plurianual per un import de 10.452.236,68 € per a la contractació del subministrament de la generació, renovació tecnològica i explotació d'energia solar tèrmica i convencional per a diversos hospitals de l'Institut Català de la Salut. – Actuacions per un import de 30.662.899, 36 €: ƒ Remodelació/ampliació dels CAP següents: Mollerussa, Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Martorell, Santa Perpètua de la Mogoda, Sant Quirze del Vallès. ƒ Construcció dels CAP següents: Alcanar, Montcada i Reixach, Rambla de Sabadell, Roger de Flor (Barcelona) ƒ Remodelació / Ampliació del Consultori de Bigues i Riells ƒ Remodelació de 3a Fase d’urgències de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. ƒ Remodelació Neonatologia de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. ƒ Remodelació de la 4a planta de l’Hospital de Traumatologia de la Vall d’Hebron. – Convocatòria de subvencions a la construcció, l'ampliació, el remodelatge i l'equipament de consultoris locals i centres d'atenció primària de titularitat municipal per als exercicis de 2004 i 2005. Aquesta convocatòria, que abastarà les inversions realitzades durant les anualitats de 2004 i 2005, tindrà un import de 2 M€. Normativa, convenis i declaracions – Procés de jubilacions del personal estatutari, des de l’1 de juliol, d’acord amb la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de la salut. – Procés de jubilació de professionals assistencials de l’Institut Català de la Salut (ICS), fruit dels acords establerts entre l’ICS i els sindicats presents a la Mesa sectorial de Sanitat per començar a aplicar al territori català l’Estatut Marc, aprovat per tots els grups polítics. El nombre de professionals que es veuran afectats a partir de l’1 de juliol per aquesta mesura és de 419 (un 1,6% del total de la plantilla, 274 professionals d’atenció primària i 145 professionals d’atenció hospitalària. – Aprovació, per part del Govern, de les normes complementàries relatives a l’especialitat d’obstetrícia i ginecologia en l’àmbit de l’Institut Català de la Salut, i per al desplegament i organització del Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva en l’àmbit d’aquest mateix organisme. – Signatura de l'acord de constitució del nou Consorci Sanitari de Mollet del Vallès per dur a terme la construcció, equipament i posada en funcionament d'un nou centre hospitalari al municipi de Mollet del Vallès. – Pacte per a la salut a Olot i la comarca de la Garrotxa, que suposa la creació de la Corporació de Salut de la Garrotxa. 58 �– Ampliació de l’equip humà de l’Institut Català de la Salut en un total de 160 llocs de treball (corresponents a 109 places de metge, 24 de pediatre i 27 d’auxiliars administratius), d’acord amb el Pla de Xoc dels Centres de Salut. – Aprovació de l'oferta d'ocupació pública parcial per a l'any 2004 de 133 places vacants de diverses categories professionals de personal sanitari d'equips d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut: 109 places a l’àmbit de la Medicina de família i 24 places de l’àmbit de la Pediatria. – Aprovació de l’oferta d'ocupació pública parcial per a l’any 2004 de 152 places de personal estatutari sanitari no facultatiu de diverses categories professionals de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona (92 places) i de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (60 places), dependents de l'Institut Català de la Salut. – Signatura d’un conveni entre l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i els laboratoris Lilly, per desplegar el projecte de les Oncoguies. L’objectiu d’aquest conveni és col·laborar a la creació, desenvolupament, execució, gestió, promoció i explotació de projectes i serveis relacionats amb l’avaluació i anàlisis de resultats assistencials, i la investigació clínica relacionada amb el càncer. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament Barcelona per a la millora de la xarxa sanitària a la ciutat de Barcelona, per un import de 427 M€, dels quals 55 M€ els posa l’Ajuntament de Barcelona i 372 M€ el Departament de Salut. El conveni preveu, entre altres, completar les infraestructures en l’atenció primària (construcció de 10 nous centres de salut); incrementar l’oferta de llits en l’àmbit sociosanitari, especialment per a la gent gran; ampliar la dotació de recursos assistencials i comunitaris en salut mental; realitzar millores en equipaments i en infraestructures als centres hospitalaris; i aprofundir en una millor cooperació i integració de xarxes públiques de salut i serveis socials. Atenció sociosanitària – Inauguració del Centre Sociosanitari Sant Jordi a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). – Inauguració de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol, a Lleida. Drogodependències i sida – Inici de l’assaig clínic per valorar l’eficàcia de l’heroïna oral i la morfina oral a Catalunya per al tractament de pacients que hagin fracassat en els Programes de Manteniment amb Metadona. – Signatura de la declaració de bases per la constitució de la Xarxa Sida i Món Local a Catalunya. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 112.288 €, per a la contractació del servei de manteniment i evolució del Sistema d'Informació sobre Drogodependències a Catalunya. Aquest Sistema recull tota la informació de l'activitat assistencial provinent del conjunt de centres que componen la xarxa d'atenció a les drogodependències (XAD). – Presentació de la campanya: VIH/Sida. No posis a prova la teva vida. Pren el control: feste la prova, per promoure la prova del VIH. – Presentació de l’Informe anual de l’any 2003 del Sistema Integrat de Vigilància Epidemiològica de l’HIV/SIDA a Catalunya (Sives). L’informe incorpora, també, dades de la vigilància epidemiològica de les infeccions de transmissió sexual i de la tuberculosi a Catalunya. 59 �Salut mental – Presentació del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i la participació del Departament de Salut de Catalunya en un projecte europeu 2004-2006 contra la depressió. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 270.600 €, per subvencionar la Fundació Malalts Mentals de Catalunya per col·laborar amb el finançament del projecte de suport psicològic i seguiment humà de les tuteles i curateles. – Inauguració del nou Centre de Salut Mental de l’Alt Empordà. 60 �Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Acció de Govern – Convocades les següents ordres d'ajut als sectors agraris: Plans de reconversió de la vinya; ajuts als conreus herbacis; ajuts al bestiar boví, oví i cabrum; ajuts agroambientals; indemnitzacions compensatòries en zones de muntanya i desfavorides; ajuts per a foment de les assegurances agràries; ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors en determinats supòsits; ajuts per a la millora de la qualitat de la carn de boví, ajuts a la qualitat alimentària. – Convocatòria del primer Congrés del Món Rural de Catalunya l’any 2006. L’aprovació d’aquesta activitat respon a la necessitat d’adaptar la situació actual de l’agricultura i el món rural a les principals tendències d’evolució d’aquest àmbit. – Projecte de llei de contractes d’integració. L’objectiu d’aquest nou Projecte és garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment en relació les directrius sanitàries i la protecció del medi ambient. – S’han elaborat els estudis previs per a la introducció gradual del Contracte Territorial d’Explotació a l’Alt Urgell, el Berguedà, la Conca de Barberà i el Pla de l’Estany, comarques escollides per iniciar un pla pilot. Durant aquesta legislatura es desplegarà progressivament fins a assolir la totalitat de Catalunya. – Impuls al Pla d’actuació de la fruita dolça amb la creació d’un registre de plantacions. Aquest registre de plantacions ha de contenir totes les parcel·les de fruita existents a Catalunya amb indicació de la seva espècie i varietat, per tal de poder conèixer el potencial productiu de les plantacions que hi ha a Catalunya a partir de les dades tècniques. Pagament d’ajuts Agricultura – Ajut a la producció d'oli d'oliva: saldo campanya 2001/02 i bestreta campanya 2002/03. – Pagament del saldo del Pla de xoc per a la recuperació del potencial productiu de les oliveres gelades 2001 (3 M€). – Pagament del Pla de Recuperació de les oliveres. L’ingrés efectuat suposa un pagament a compte del 95% dels ajuts del Pla de Recuperació de la campanya 2002-2003. – Acordat amb la titular del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, l’augment de la partida destinada a la incorporació de joves al camp. Les esmentades ajudes passaran de 39.000 a 56.000 € per jove. – 389.229 € per al pagament complementari de l’ajut als productors per superfícies de determinats productes agrícoles. Són beneficiaris d’aquest pagament un total de 213 pagesos catalans. – 12,4 M€ per al pagament dels ajuts als fruits secs de closca i garrofes de l’any 2003 que corresponen a 15.245 productors agrupats en 19 OPFH (Organitzacions de Productors de Fruiters i Hortalisses). 61 �– Pagament dels ajuts agroambientals a l’arròs (7,8 M€). – 6,99 M€ per als pagaments corresponents a determinades mesures agroambientals que van adreçats a 7.187 explotacions. Aquests ajuts s’emmarquen dins del programa de mesures agroambientals a Catalunya, que recull un nombre d’actuacions encaminades a donar suport al manteniment i creixement de determinats sistemes productius més respectuosos amb el medi ambient i el paisatge, i amb una menor contribució a la generació d’excedents. Desenvolupament Rural – Aprovació d’un total de 165 sol·licituds d’ajuts del programa PRODER de desenvolupament rural, corresponents a 11 comarques catalanes: Alt Empordà, Anoia, Baix Camp, Garrigues, Noguera, Osona, Pla d’Urgell, Ribera d’Ebre, Segarra, Solsonès i Urgell. La inversió que es generarà serà de 20,5 M€ amb una subvenció total concedida de 4,8 M€. – Concessió al DARP de 1.340.000 € per encarregar a REGSA l’execució d’obres de millora de camins rurals per a la millora de les infraestructures per a la producció agrícola del Programa de Desenvolupament Rural (PDR 2000-2006) de Catalunya. Ramaderia – Pagament de 17,8 M€ per la prima del sector boví. El DARP ha abonat 4,6 M€ com a pagament complementari de la prima de vaques alletants, 8,3 M€ del saldo de la prima de vaquí de carn i 4,9 M€ corresponents al saldo de la prima pel sacrifici de bovins. – 16 M€ abonats als ramaders d’oví i cabrum catalans en concepte de la prima de la campanya 2004. – 6,6 M€ abonats als ramaders catalans en concepte de prima làctia. El pagament de la prima làctia, previst per a l’any 2005, s’avança a l’any 2004 com a compensació als productors per la baixada de preus d’intervenció i de la llet en pols. Concessió de crèdits – El govern ha autoritzat l’Institut Català del Crèdit Agrari a: 62 ƒ establir una línia de crèdit (import màxim de 20 M€) per finançar els ajuts concedits pel DARP per a la recuperació del potencial productiu del conreu de l’olivera. ƒ obrir una línia de préstecs dotada amb 811.366 €, per avançar l'ajut per a la paralització temporal, corresponent a l'any 2004, de l'activitat pesquera de la flota d'arrossegament dels ports de Tarragona. Aquesta actuació afecta un total de 163 embarcacions. ƒ obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d'atur que han de percebre els mariners afectats per la parada temporal de la flota d'arrossegament dels ports de Tarragona. Aquesta línia de crèdit estarà dotada amb un import global de 542.006 €, i beneficiarà un total de 414 mariners. ƒ ampliar la línia de préstecs adreçada al sector pesquer amb base als ports de Catalunya fins a un import màxim de 24 M€. ƒ obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d’atur als mariners afectats per la paralització temporal de l’activitat pesquera de la flota d’encerclament dels ports catalans. Aquesta mesura afecta un total de 1.390 mariners i 130 embarcacions de tot Catalunya i està dotada amb un import global de 1.724.904 €. �ƒ obrir una línia de préstecs dotada amb 420.708,47 €, per avançar l’ajut per a la paralització temporal, corresponent a l’any 2005, de l’activitat pesquera de la flota d’encerclament dels ports de Catalunya. ƒ atorgar un préstec de 5,5 M€ a la Comunitat de regants del canal d’Aragó i Catalunya (zona de Soses). ƒ atorgar un préstec de 3 M€ a la Comunitat de regants del canal de Pinyana d'Alcarràs (Segrià), TTMM d'Alcarràs i Torres de Segre. Regadius – Aprovat el Pla Economicofinancer de l’empresa pública Regs de Catalunya, S.A. (REGSA) per al període 2004- 2013. El Pla preveu una inversió de més de 676 M€ durant aquest període. – Acordada l'ocupació urgent dels béns afectats per a l'execució d'obres del projecte del regadiu Algerri-Balaguer, en el terme municipal de Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu (Noguera). – Acordada l’ocupació urgent dels béns afectats per l’execució d’obres de dos projectes de transformació en regadiu de suport al Baix Ebre i la Terra Alta. Les obres compten amb un pressupost de 18,4 M€. – Declaració d’utilitat pública i d’urgent execució la concentració parcel·lària de la zona regable dels termes municipals de: Sarroca de Lleida i Torres de Segre, Soleràs i Albagés, les Borges Blanques i Juneda, Llardecans i Cogul. – Ampliació del perímetre a concentrar a Artesa de Segre i Foradada. La superfície total a concentrar ascendeix a 7.775 ha. Aquestes s’insereixen en el marc de la zona que comprèn el canal Segarra-Garrigues. R+I+D – Posada en marxa del Pla Anual de Transferència Tecnològica, PATT 2004. El PATT 2004 compta amb un total de 418 actuacions a disposició del sector agroalimentari de Catalunya. – Aprovació del projecte Pleurogen de Genòmica en Peixos Plans finançat per la Fundació Genoma España i Genome Canadá. Aquest projecte es desenvoluparà també des del Centre d'Aqüicultura de l'IRTA a Sant Carles de la Ràpita. – L’IRTA exporta a tot el món un clon d’olivera obtingut al centre de Mas Bové. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre l’IRTA i l’Associació Interprofessional Lletera de Catalunya (ALLIC). L’objectiu del conveni és elaborar plans de millora de la qualitat de la llet i de la sanitat de les explotacions lleteres de Catalunya. – L’IRTA presenta els resultats de la Xarxa d’Experimentació varietal de Cereals de Catalunya. Promoció del sector agroalimentari català – Participació en les fires alimentàries de Berlin, Polònia, Moscou, Nüremberg, Tòquio, Varsovia i Dusseldorf. També promocionà el sector de la fruita al Marroc i organitza una missió comercial als països escandinaus i a Beirut. – Presentació de la campanya promocional “Estima els teus vins”. Amb aquesta campanya, el DARP, mitjançant l’Institut Català de la Vinya i el Vi, vol promocionar les excel·lents qualitats dels vins catalans, per la qual cosa ha comptat també per a la seva realització amb 63 �el suport de tots els Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen de Catalunya i del sector vitivinícola català. – Promoció dels productes catalans als supermercats alemanys Kaufhof. Frankfurt, Berlín i Munic seran les ciutats on es portarà a terme la promoció de productes catalans. 64 �Departament de Treball i Indústria Acció de Govern Política d’ocupació i formació – Aprovació del Decret i impuls del desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), i del pla de desenvolupament de polítiques actives. Aquestes accions fan efectiu el reordenament del SOC per tal de definir les seves responsabilitats, la seva estructura i les seves funcions. – Desenvolupament d’un Pla de sanejament econòmic del SOC per donar resposta als deutes acumulats amb entitats, institucions i centres col·laboradors. Ja s’ha fet front al 75% dels deutes que s’havien contret fins al 2003 i no havien estat abonats. – Suspensió definitiva del Servei Català de Col·locació (SCC), motivada per la necessitat de fer efectiva i transparent la política d’intermediació de la Generalitat en matèria laboral. L’SCC havia esdevingut incapaç de donar un autèntic servei públic i, a més a més, funcionava al marge de la resta de serveis similars de l’Estat i de la UE. – Recepció per part de la Generalitat de més de 285 M€ per a la realització de polítiques actives d’ocupació. Immediatament, es van desenvolupar les convocatòries de subvencions corresponents i es van signar les ordres que regulen tota la programació de la formació ocupacional i d’activitats relacionades amb les polítiques actives d’ocupació per a l’any 2004. – Signatura d’una declaració conjunta per a la transferència dels fons de Formació Contínua a Catalunya, per part de la Generalitat, les organitzacions empresarials i els sindicats més representatius de Catalunya, que van constituir el Consorci per a la Formació Contínua com a organisme per desenvolupar, impulsar i difondre la formació professional i gestionar els recursos en aquesta matèria. – Tramitació, des del 5 de juliol, per part del SOC, de més de 46.000 renovacions de permisos de residència i treball per a immigrants. Aquesta mesura és fruit de la col·laboració entre el Departament de Treball i Indústria i la Delegació del Govern a Catalunya. – Aprovació del Decret de Nous Jaciments d’Ocupació, que atorga caràcter permanent al programa de Jaciments d’Ocupació. Amb aquesta regulació, el programa serà plurianual i amplia els col·lectius als quals va adreçat. – Signatura d’un acord de col·laboració en matèria d’ajuts per a la formació dels treballadors afectats per Expedients de suspensió de contractes al sector tèxtil, per part del Departament i conjuntament amb els sindicats UGT i CC.OO. i el Consejo Intertextil. Paral·lelament, el Govern va acordar destinar 2 M€ en ajudes al sector tèxtil per al 2004, que podrien afectar entre 5.000 i 6.500 treballadors. La decisió està motivada pel possible impacte en el sector de la liberalització del mercat internacional i la consegüent desaparició d’aranzels, a partir de l’1 de gener de 2005. Política de relacions laborals i qualitat en el treball – Mediació en la negociació col·lectiva de Seat i Nissan, i accions per a la reducció de l’impacte laboral i social en els processos de reestructuració de, entre d’altres, Philips, Samsung, Novalux, Panasonic, o Levi’s. 65 �– Presentació, durant el Dia Internacional de la Dona Treballadora, d’un informe sobre la situació de la dona al mercat laboral de Catalunya. Elaboració del nou butlletí estadístic semestral “Dona i Treball”, que ofereix informació exhaustiva sobre la situació sociolaboral de la dona. – Edició de 10.000 tríptics sobre assetjament laboral en el treball en els quals es donen consells sobre com actuar en els casos on existeixin situacions de vexació a la feina. – Decàleg d’actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals, que inclou: ƒ “Finestreta virtual” per denunciar via Internet situacions de risc laboral. ƒ Comunicació telemàtica de comunicats d’accidents de treball. ƒ Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany per conscienciar i implicar la societat en la prevenció de riscos laborals. ƒ Pla de lluita especial contra la sinistralitat a les comarques de Lleida. ƒ Creació d’un Registre de delegats de prevenció de riscos laborals i comitès de seguretat i salut a l’empresa. ƒ Cursos, jornades i seminaris en matèria de prevenció per a 10.000 alumnes durant els primers 9 mesos de l’any. ƒ Creació d’un dispositiu al sector de la Construcció de 24 representants (12 de les organitzacions empresarials i 12 dels sindicats) per visitar les obres amb l’objecte de promoure-hi la prevenció. ƒ Publicació d’un manual d’avaluació integral de riscos de seguretat ergonòmics i psicosocials, com a complement a l’activitat preventiva de les empreses. ƒ Acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis col·lectius. ƒ Auditoria dels sistemes de prevenció dels departaments de la Generalitat per aconseguir una millora en la seguretat i la salut laboral del personal. ƒ Campanya publicitària de prevenció de riscos laborals, amb el lema “A la feina, cap risc”. – Anunci que la recaptació de les sancions per incompliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals es reinvertirà en la millora de la seguretat dels treballadors de les empreses catalanes. – Petició per part de la Generalitat al Govern central del traspàs de la gestió de la totalitat d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una Resolució Parlamentària de 2002. – Aprovació del projecte de Llei de reforma del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, amb l’objectiu de garantir la seva independència i reforçar la seva funció assessora. La nova regulació preveu, entre d’altres coses, la supressió dels representants del Govern català i de l’Administració local en els òrgans de l’entitat. – Establiment de l’obligació de presentar un Pla Social per part de les empreses en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació com a requisit imprescindible perquè el Departament iniciï la seva tramitació. La mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, fa de Catalunya la primera Comunitat Autònoma que dóna compliment al que preveu l’Estatut dels Treballadors, segons el mandat que estableix una Directiva Europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius. – Inauguració a Lleida de la primera seu descentralitzada del Tribunal Laboral de Catalunya, amb l’objectiu d’acostar les institucions a les empreses i els treballadors. Durant els seus 13 anys de funcionament, aquest òrgan ha esdevingut un eficaç sistema extrajudicial de resolució de conflictes laborals mitjançant la conciliació i l’arbitratge. 66 �Política Industrial – Creació, en el marc del CIDEM, de l’Agència Catalana d’Inversions, organisme que té una doble vessant: atraure inversions estrangeres que s’articulin amb el teixit industrial català i encarregar-se de la localització exterior dels establiments catalans. – Disseny de l’Observatori de prospectiva industrial, que serà l’encarregat de dissenyar una metodologia per a la diagnosi i l’acció pública. L’anàlisi es concentrarà en tres sectors prioritaris, per la seva elevada exposició a la competència internacional: tèxtil, automoció i electrònica de consum. – Convocatòria de 4 ordres per donar suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació industrial. Els objectius de les convocatòries, dotades amb 24,2 M€, són: incentivar sectors estratègics; donar suport a l’adaptació i al creixement del valor afegit en sectors altament exposats a la competència internacional; i promoure la col·laboració entre empreses, centres públics i privats de recerca i centres tecnològics per engegar projectes de millora tecnològica. Les ordres incorporen una nova clàusula en virtut de la qual les empreses hauran de retornar l’import de l’ajut si relocalitzen la seva producció en un termini de 7 anys. – Acords per a la creació dels següents Centres Tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a Viladecans, el de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries de Lleida, i el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sènia. La Xarxa de Centres Tecnològics estarà formada, a finals de la legislatura, per entre 8 i 10 centres d’arreu de Catalunya i s’ha creat un Registre de centres que permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia, identificant les entitats que componen l’oferta científica i tecnològica. – Signatura de diferents acords d’àmbit territorial per al desenvolupament i la reactivació econòmica (entre d’altres, a Anoia, la Selva, o al Lluçanès). Política energètica – Organització de la Setmana de l’Energia. El seu objectiu principal era incidir en el canvi d’hàbits dels ciutadans, introduint mesures i actituds en l’àmbit del transport i de la llar que fomentin l’estalvi energètic i impulsant fonts d’energia respectuoses amb el medi ambient. En aquest marc, els Departaments de Treball i Indústria i de Medi Ambient i Habitatge van signar un conveni de col·laboració amb el FC Barcelona per afavorir la incorporació de criteris de sostenibilitat energètica i mediambiental en les actuacions del club. – Creació del Centre de Suport a les Ordenances Solars (CSOS), que donarà suport jurídic, administratiu i tècnic als municipis que disposen o pretenen crear ordenances municipals per a la implantació de l’energia solar tèrmica en els seus territoris. L’acord el van signar 22 municipis de Catalunya, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient a les comarques de Girona. – Acord amb la cadena de distribució alimentària Condis per a la utilització del biodièsel, un combustible no contaminant i biodegradable, en els més de 100 vehicles de l’empresa. – Inici dels treballs d’anàlisi, diagnòstic i redacció del nou Pla de l’Energia 2005-2015. – Signatura de convenis per a la realització de plans de millora de la qualitat del servei elèctric a Catalunya, amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i les empreses AgriEnergia, SA, Bassols Energia, SA, Distribuidora de Energía Eléctrica del Bages, SA, Electra Caldense, SA, Electra del Cardener, SA, Elèctrica Curós, SA, Estabanell Y Pahisa, SA, Fecsa-Endesa, i Productora Eléctrica Urgelense, SA. 67 �Departament de Comerç, Turisme i Consum Acció de Govern Comerç – Aprovació de la llei d’equipaments comercials. – Presentació del programa d’ajuts al comerç per a l’any 2004 per a l’impuls de la competitivitat de les petites i mitjanes empreses comercials de Catalunya amb un import de 14 M€. – Inici dels treballs d’elaboració del Nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2005-2008. És previst que l’any 2005 es faci la convocatòria d’ajuts corresponent a aquest Pla. – Signatura del conveni per a la dinamització del comerç urbà amb el Consell de Cambres de Catalunya, que permetrà desenvolupar actuacions conjuntes per millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses, amb un pressupost de 800.000 € a parts iguals. – Inauguració de la nova edició de la “Barcelona Fashion Week” on s’ha destacat la importància de la internacionalització del disseny i la creació per a la potenciació de la indústria tèxtil. – Presentació dels Premis a la Innovació del sector firal català, que seran atorgats per primera vegada l'any 2005. Aquests premis tenen com a objectiu reconèixer públicament les entitats firals excel·lents de Catalunya, divulgar la qualitat i la innovació, i ser font d'informació i guia per establir sistemes de gestió competitius. – Aprovació del Pla d’Orientació dels Equipaments Comercials (POEC) de Badalona, amb un creixement màxim de 25.000m2 de superfície comercial. La resolució dictada pel Departament limita a 17.500m2 la superfície que es podria destinar a un gran magatzem i a 7.500 m2 l’ampliació del projecte ‘Badalona, ciutat europea del bàsquet’. Internacionalització – Ajuts a la internacionalització per al desenvolupament de noves línies de serveis i programes ja existents que permetran mobilitzar 270 M€. – Convocatòria per a la concessió de beques en el marc del Programa de formació en matèria de promoció comercial a l’estranger. Amb una aportació per beca entre 18.000 i 27.000 € anuals bruts, segons la destinació. – Posada en marxa de les plataformes empresarials de Mèxic, Beijing, Tòquio, Nova Delhi, Casablanca, el Caire, Miami i São Paulo. És prevista, per al primer semestre de l’any 2005, l’obertura de les plataformes Budapest, Varsòvia, París, Moscou i Praga. – El COPCA i el Consell de Cambres de Catalunya desenvolupen el programa conjunt de 129 missions empresarials 2004. – Presentació del contracte assignat al COPCA pel Govern d’Egipte per assessorar al govern egipci en el redisseny de la seva política comercial exterior amb un projecte finançat per la Comissió Europea. El Trade Enhancement Programme és un programa de promoció 68 �comercial encapçalat pel COPCA. Té un pressupost total de 14,3 M€, dels quals 6,6 € es destinaran al contracte d’assistència tècnica que desenvoluparà el COPCA. – Presentació del Pla Estratègic per la Internacionalització de Catalunya 2005-2008, en el marc de la “Nit de la Internacionalització”. Aquest Pla detallarà les línies estratègiques per posicionar Catalunya en el seu entorn econòmic com una de les millors pràctiques en comerç exterior en els propers quatre anys. Turisme – Creació del ‘Pla de Dinamització Turística’ amb 4,2 M€ d’inversió per millorar les infrastructures i els serveis turístics de les comarques del Montsià, Terra Alta, al Baix Ebre i Ribera d’Ebre durant l’any 2004 i 2005. Creació del Consorci per a l’execució d’aquest Pla. – Elaboració del programa d’activitats per captar el turisme cultural i de qualitat amb l’any Dalí. – Participació en l’acord de suport a la consolidació de l’Aeroport de Girona per ajudar a diversificar, desestacionalitzar i dinamitzar l’oferta turística. També aprovació d’una esmena del Comitè Europeu de les Regions que reconeix la importància de les línies aèries de baix cost. – Presentació de la campanya de promoció turística al mercat espanyol “Catalunya te sienta bien”. – Signatura d’un conveni que preveu una inversió de 309.000 € per impulsar el desenvolupament i la promoció turística de l’Alt Pirineu i Aran. El conveni permetrà reforçar la marca ‘Pirineus’ com un producte de qualitat i potenciar els recursos turístics de les comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d’Aran. – Convocatòria de concessió de subvencions a les oficines de turisme de Catalunya per a la millora d’instal·lacions i d’equipaments. La quantitat màxima destinada és de 360.000 €. – Acord amb el ministre mexicà de Turisme per tal d’afavorir la inversió d’empresaris catalans en projectes turístics de qualitat a Mèxic. – Acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per impulsar l’ús del català en el sector. L’acord, que té una vigència de dos anys, facilitarà l’aprenentatge del català a més de 8.000 treballadors del sector perquè el seu objectiu és incrementar l’ús del català en bars i restaurants on hi ha un alt nombre de treballadors de fora de l’Estat espanyol. – Presentació dels objectius del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya i del balanç de la temporada turística davant de la Comissió d’Indústria, Energia, Comerç i Turisme del Parlament. El Pla Estratègic té com a principal objectiu definir l’evolució del model turístic de Catalunya per al període 2005-2010 i orientar la política del sector públic i privat. – Autorització de la despesa amb abast pluriennal de 360.000 € per al desenvolupament del Pla de Foment amb l’Ajuntament de Banyoles i per al desenvolupament del Pla de Foment amb el Consell Comarcal del Pla de l’Estany. – Presentació de l’oferta turística de la vessant sud dels Pirineus a un grup de més de 40 agències de viatges i operadors turístics internacionals, a Amsterdam (Països Baixos), conjuntament amb les Comunitats Autònomes d’Aragó i Navarra. Aquesta acció de promoció forma part d’un acord marc entre Turisme de Catalunya, la resta de comunitats autònomes de la vessant sud dels Pirineus i l’organisme de promoció turística de l’Estat espanyol, Turespaña, per tal de promoure els seus actius turístics sota el nom de la marca “Pirineus”. 69 �– Col·laboració del Departament junt amb el Consell de Cambres de Catalunya en l’organització del II Congrés de Turisme (Girona, 15-17 de desembre de 2004). – Signatura de l’acord entre Turisme de Catalunya i la Federació Catalana de Càmpings per ser presents a les principals fires europees sota la “Marca” Catalunya. L’acord preveu la promoció dels càmpings catalans a les fires europees d’Anvers, Utrecht, Amsterdam, Stuttgart, Brussel·les i Essen. – Inauguració de la cinquena edició del campionat amateur de golf “Catalunya-Costa Brava Cuina&Golf”, que Turisme de Catalunya va organitzar del 17 al 19 de maig, creat i pensat per promoure la Costa Brava entre touroperadors internacionals. – Turisme de Catalunya patrocina l’expedició “Catalans al K2-Magic Line”. – Turisme de Catalunya dóna suport al primer Campionat d’Europa de Piragüisme d’estil lliure, atès que considera que pot donar a conèixer un entorn natural de rius i paisatges preparats per al turisme interior dels Pirineus. – Signatura de l’acord de col·laboració de Turisme Catalunya amb l’Associació de Parcs Aquàtics de Catalunya per tal de col·laborar en una campanya publicitària de promoció dels parcs aquàtics amb un import de 60.000 €. – Signatura del Conveni amb el Club Futbol Barcelona per promocionar la “Marca” de Catalunya a les gires internacionals del Barça. D’aquesta manera, ‘Turisme de Catalunya’ viatjarà amb el Barça a Seül, Tòquio, Shizuoka i Xangai per presentar l’oferta turística de Catalunya als principals turoperadors asiàtics. Aquest conveni té una vigència d’un any i podrà prorrogar-se fins al 2006. L’acord no preveu cap aportació econòmica de cap de les 2 entitats. – Inversió de 96.000 € per promocionar el Turisme Nàutic a Catalunya. Aquesta inversió s’articula a través de tres acords per a la construcció de dues estacions nàutiques a Palamós i Salou i la promoció de l’oferta d’activitats nàutiques. – S’estableixen les bases reguladores de concessió d’ajuts als consells comarcals per a la senyalització d’itineraris turístics al medi rural. La quantia destinada és de 210.000 €. – Destinació d’1,8 M€ per promoure l’oferta turística de tardor i hivern catalana als mitjans de comunicació televisius. La campanya s’anomena ‘Locos por la nieve’ per donar un impuls al turisme de neu a l’Estat espanyol, i s’ha elaborat un espot especial sobre la tardor per a la campanya “Catalunya te sienta bien”, que ja va tenir incidència durant els mesos d’estiu. Turisme de Catalunya també ha creat una acció de comunicació particular anomenada “Catalunya és per viure-la” amb dos àmbits d’actuació concrets: promoure l’oferta de neu i potenciar la marca turística Terres de l’Ebre a tot el territori català. – Participació de Turisme de Catalunya en el Comitè Europeu de Relacions Exteriors d’Escòcia com a representant de Catalunya, que és model de referència per a la promoció del turisme escocès. Consum – Creació de l’Agència Catalana de Consum. – Convocatòria d’atorgament de subvencions destinades a les organitzacions de consumidors i usuaris per un import de 368.000 € i amb la finalitat de dur a terme activitats d’informació i protecció dels consumidors durant l’any 2004. – Posada en marxa de la campanya ‘Diferencia’t. Consumeix amb criteri’, adreçada a potenciar el consum responsable dels joves catalans. 70 �– Presentació de la targeta ‘Consumidors a Europa’, editada conjuntament per l’Institut Català del Consum i pel Centre Europeu del Consumidor (CEC) amb la finalitat d’informar els consumidors dels seus drets quan adquireixen productes o serveis als països de la Unió Europea. – Delegació de competències en matèria de resolució de conflictes de consum, tasques d'inspecció i campanyes de control a diversos consells comarcals: Consell Comarcal de l’Alt Empordà, del Bages, del Pallars Jussà, de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta; aquests s’han afegit als ja existents en l’exercici 2002 i 2003 amb experiència molt positiva en aquesta delegació de matèries: Consell Comarcal de l’Alt Urgell, del Baix Camp, del Baix Ebre, del Baix Empordà, del Baix Penedès, del Berguedà, de la Conca de Barberà, de la Garrotxa, del Montsià, d’Osona i del Conselh Generau d’Aran. – Presentació del balanç de les reclamacions gestionades pel Centre Europeu del Consumidor de Barcelona (CEC) durant l’any 2003: la sobre reserva (overbooking), la pèrdua d’equipatge i les errades en les reserves a través d’Internet són les principals reclamacions dels ciutadans europeus. – Posada en marxa d’una nova campanya de control per detectar els centres de bronzejat no registrats a Catalunya. – Alerta als ciutadans de la detecció de presumptes estafes telefòniques realitzades per empreses que ofereixen serveis de tarificació addicional en línies 803, 806, 807 i d’internet 907. L’estafa consisteix en l’oferiment de premis, promocions gratuïtes i connexions a pàgines web de pagament inexistents. – Retirada del mercat de 156.832 armilles d’alta visibilitat que incompleixen la normativa d’obligat compliment des del 24 de juliol d’enguany. El Departament ha realitzat 219 actuacions d’inspecció en 154 establiments de Catalunya des de l’inici de la campanya a l’octubre de 2003. – Sanció a Correus i altres 8 empreses per incomplir la Llei de política lingüística en rètols, senyalització i publicitat. Consum ha rebut 445 denúncies de ciutadans contra establiments comercials i de serveis per detectar incompliments en matèria de política lingüística, que han suposat la tramitació de 86 expedients sancionadors. En total, el Departament de Comerç, Turisme i Consum ha imposat sancions a 9 empreses per un import de més de 43.000 €. – Presentació de les dades referents a publicitat enganyosa coincidint amb la celebració a l’hotel Princesa Sofia de Barcelona de la VI Jornada Europea de Consum sobre publicitat enganyosa: en els darrers dos anys s’ha sancionat 51 empreses i s’han obert 124 expedients sancionadors per utilitzar publicitat o informació que indueix a engany en els consumidors. – Campanya de control a les oficines de les entitats financeres i d’assegurances. L’objectiu d’aquesta campanya és comprovar que la informació i les condicions de contractació dels diferents productes i serveis que ofereixen siguin transparents i comprensibles pels usuaris. – Obertura de 45 expedients sancionadors a establiments majoristes multipreu i basars per comercialitzar productes que poden comportar risc per a la seguretat de les persones. S’han immobilitzat 755.612 productes de procedència asiàtica resultat de les més de 9.000 actuacions d’inspecció realitzades durant l’any 2004. Dels productes retirats destaca la immobilització de 604.081 unitats d’armilles d’alta visibilitat per incompliment de la normativa de seguretat i 5.676 joguines de la campanya de Nadal. 71 �Departament de Benestar i Família Acció de Govern – Els responsables de la política social dels governs de Catalunya, el País Basc i Astúries van firmar la Declaració de Getxo, un document que serveix per definir el marc de col·laboració entre les comunitats per poder compartir projectes que avancin cap a sistemes socials universals. – Presentació de l’Anuari de l’Envelliment a Catalunya. – Presentació del Nou model assistencial en l'àmbit rural. – Presentació de les Bases per a una nova Llei de serveis socials de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, així com a totes les Administracions Locals amb competències en serveis socials de Catalunya. – Presentat el balanç i les noves perspectives del Pla de Transformació del Barri de la Mina (2000-2010). – Subvencions atorgades per un import de 107 M€ . Actuacions comunitàries i cíviques – Presentada la campanya per a la no-discriminació del poble gitano. – Inaugurat un casal per a gent gran a l’Hospitalet de Llobregat. La inversió ha estat de més de 2 M€. – Creació d’un nou Consell Català del Voluntariat en el qual tindran cabuda representants territorials per tal de poder donar servei i promocionar el ric teixit associatiu de Catalunya. – Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació “La Caixa” per acostar la gent gran a les tecnologies de la informació i la comunicació. – 42 concursos d’adjudicacions de pisos. – 8 promocions finalistes de remodelació dels barris: Sant Roc, Polvorí, Turó de la Peira, Sud-oest Besòs, Via Trajana i Xafarines. – Autoritzades les següents despeses amb abast plurianual: ƒ 209.462,06 €, per a l'atorgament d'una subvenció a l'Ajuntament del Vendrell per dur a terme la reforma d'un casal i la construcció d'un altre al Vendrell. ƒ 156.363 € per a les obres de remodelació integral del casal de gent gran "Jaume Terrades" de Mataró. Serveis Socials – Actualització dels ajuts per complementar les pensions de viduïtat més baixes. Augment d’un 3,8% (0,8% per sobre de l’IPC català). – Aprovació d’un augment del complement de les pensions més baixes, que passa de 300 a 360 € anuals, amb un augment del 20%, amb efectes retroactius des del mes de gener. 72 �– S’aprova destinar 30 M€ als ajuntaments de més de 20 mil habitants i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament, per a aquest any. – S’aprova destinar 3,2 M€ per garantir serveis socials a persones amb disminució. – Inauguració de la llar residència per a discapacitats psíquics “Torrent de Llops” a Martorell. El cost de la inversió és de 743.637 €. – Inauguració de la llar residència per a disminuïts psíquics Reina Elisenda de Montcada, a Lleida, de l’Institut de Treball Social i Serveis Socials. La inversió és de 601.000 €. – Inauguració de la residència la Maçana de Salt, per a persones en procés de rehabilitació de malalties mentals, amb 29 places concertades. – Inauguració de la residència i centre de dia per a gent gran de Vila-seca, on hi haurà 50 places assistencials concertades amb el departament. – Obres d’adequació Casa del Mar de Sant Carles de la Ràpita. L’import de la inversió és de 691.906 €. – Aprovació del projecte de reconversió i reforma de la residència Mare de Déu de la Mercè a Tarragona, import 8,4 M€; nova construcció de la residència de disminuïts psíquics amb centre de dia al Prat de Llobregat, import 3 M€ i nova construcció del casal per a gent gran i centre de dia a Santa Perpètua de Mogoda 1,7M€ (Pla Economico-financer de l’empresa Gestió d’Infraestructures SA 2004-2010). – Adjudicada la construcció d’un centre de dia per a gent gran a Badia del Vallès. – Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca per a la construcció d’un centre residencial per a gent gran. – Inauguració del Centre Especial de Treball a l’Hospitalet de Llobregat i de dues llars residència -l’una a l’Hospitalet de Llobregat i l’altra a la Zona Franca de Barcelona – de l’associació de pares treballadors de la SEAT amb fills disminuïts. – Autoritzada la següent despesa amb abast plurianual: ƒ 720.140 € per a la subscripció d'un conveni amb el Conselh Generau dera Val d'Aran que té per objecte la realització d'obres a la residència geriàtrica i centre de dia per a gent gran de Vielha. - Elaboració de les dades bàsiques del Mapa de Serveis Socials 2003. Família i Infància – Signatura d’un conveni amb la Fundació Carmen y M. José Godó per facilitar l’acolliment familiar d’infants amb necessitats especials. – Inaugurat el centre residencial d’acció educativa l’Albera per a menors desemparats a Figueres. El Departament ha finançat part del cost de les obres a través de l’Institut Català de Finances per valor de més de 500.000 €. – Elaboració del disseny del programa de formació de pares i mares. – Aprovació i tramitació del programa de lleure en família, elaborat de manera conjunta amb Tujuca S.A. – Nou pis assistit per a joves tutelats a Tarragona. 73 �– Impuls del Pla de Xoc de Mesures de Protecció a la Infància i l’Adolescència amb un augment del 28% del pressupost i amb la incorporació de 48 nous educadors als Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. – Convocatòria d’ajuts per a famílies en situació d’especial vulnerabilitat amb part múltiple de tres o més infants, de 240 fins a 320 € per família i anualment fins als 12 anys. – Increment de les ajudes a les famílies extenses que tenen menors tutelats acollits, fins a un import de 240 € mensuals. – Autoritzada les següents despeses amb abast plurianual: ƒ 466.799 € per a les obres d'adaptació d'una part de la planta segona de l'edifici principal del centre educatiu "Els Castanyers" de Palau Solità i Plegamans. ƒ 1,6 M€ per a les obres de rehabilitació integral de la residència infantil "Llar Les Vinyes" de Cerdanyola del Vallès i de la residència Infantil de Rubí. – Prestació econòmica de 550 € per infant a càrrec per a famílies amb infants menors de 3 anys i de 625 € per a famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys. Més de 235.000 famílies beneficiàries. Pressupost: 145 M€. – Atorgament de subvencions per un import de 1.321.538 € a entitats d’iniciativa social per a centres oberts i programes d’atenció a la infància en risc. – Signatura de convenis amb ens locals (ajuntaments i consells comarcals) per al finançament dels professionals dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència per un import de 6 M€. – Denominació i reestructuració de la Secretaria de la Família que passa a denominar-se Secretaria de Famílies i d’Infància i assumeix, com a funció nova, coordinar i gestionar l’execució de les polítiques del departament en matèria de lluita contra la violència familiar. – Posada en marxa del nou títol de família nombrosa, individualitzat per cada membre de la unitat familiar. Secretaria per a la Immigració – Pla de retorn dels catalans a l’estranger. Desplegament de la Llei de mesures al retorn dels catalans emigrats i llurs descendents i assignació d’una primera dotació de 200.000 € per posar en marxa el Pla d’Ajuda al Retorn. L’import atorgat és de 75.562,87 €. – Lliurament dels I Premis Francesc Candel, dedicats a la integració social dels immigrants. – Presentació de la guia Acull: Guia d’informació i de serveis. – Convocatòria d’ajuts destinats a entitats per a realització d’activitats i projectes d’integració social de persones immigrades i retornades. – Curs de tècniques d’intervenció amb famílies magrebines. Impartit a les comarques de l’Alt Camp, Alt Penedès, Alt Urgell, Anoia, Baix Penedès, Berguedà, Ribera d’Ebre, Ripollès, Maresme, Osona, Segrià, Garrigues, Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, i Vallès Occidental. – Convenis entre ens locals i el Departament, per a la realització dels Plans comarcals d’integració dels immigrants: Vallès Oriental (40.000€); Baix Camp (40.000€); Pla de l’Estany (40.000€); Tarragonès (40.000€); Baix Empordà (40.000€); Garrotxa (40.000€); Osona (40.000€); Alt Empordà (40.000€); Garraf (36.000€); Bages (36.000€); Alt Penedès (36.000€); Baix Ebre (36.000€); Anoia (20.000€). 74 �– Convenis amb diferents centres universitaris: 4.800 € a la Universitat de Lleida destinats a cursos de postgrau i màsters en intervenció socioeducativa per a contexts multiculturals; 11.070 € a l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra destinats a postgraus en Ciutadania i immigració; 50.000 € a la Fundació Universitat de Girona destinats al IV Congrés sobre la Immigració a Espanya. – Convenis amb diferents centres: CITE-CONC, per un import de 70.000€ destinats a la col·laboració en la xarxa de les seves oficines; amb l’AERC, per un import de 6.000 € destinats a la realització d’activitats de caràcter social i associatiu en l’àmbit dels emigrants i retornats; i amb la Creu Roja, per un import de 98.500 € destinats a la intervenció de les persones immigrants que vivien a les casernes del barri de Sant Andreu de Barcelona. – Convocatòria de subvencions destinades per a la realització d’activitats i projectes d’integració social per un import de 900.000 €. – Convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a la construcció, l’habilitació, reformes d’ampliació o condicionament d’allotjaments de treballadors i treballadores temporers per un import de 603.600 €. 75 �Departament de Medi Ambient i Habitatge Acció de Govern Gestió de l’aigua – Inversió de 1.110 M€ a Catalunya per a 145 actuacions urgents a les conques del país per incrementar els recursos hídrics i millorar-ne la gestió. Aquestes actuacions consensuades amb el Govern de l’Estat per modificar el Pla Hidrològic Nacional, seran finançades a càrrec de fons de cohesió europeus, ja que responen als principis i objectius de la Directiva marc d’aigües. – Desviament del tram final del curs actual del riu Llobregat, i entrada en servei de la nova llera canalitzada del riu, fet que permetrà garantir la seguretat hidràulica, i també l’expansió del Port de Barcelona. – Inauguració de l’Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Breda. – Aprovada una inversió d’1,5 M€ per a l’EDAR del Baix Llobregat. – Inaugurada la nova xarxa de distribució d’aigua al Maresme, i les obres de millora de l’abastament d’aigua potable a Sant Antoni de Vilamajor (858.000 €). – Aprovat per l’ACA el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, que permetrà aconseguir un bon estat ecològic de les masses d’aigua. – Atorgament de l’ACA de 500.000 € a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR), per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública dels municipis de l’àmbit metropolità. – Creació de la Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobregat, òrgan tècnic especialitzat adscrit a l’ACA, que realitzarà l’anàlisi i el seguiment dels impactes que generaran sobre els aqüífers del Baix Llobregat les infraestructures previstes en el delta (nova terminal de l’aeroport, AVE, metro...). – La protecció de les aigües subterrànies rep un nou impuls amb l’aprovació del Decret de revisió de les zones vulnerables, adreçat a prevenir la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries d’aquestes aigües. – Conveni amb Forestal Catalana per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública de l’Àmbit no metropolità, per un valor de 2 M€. – Inici de les actuacions adreçades a la descontaminació dels fangs al pantà de Flix en règim de col·laboració amb les Administracions Públiques afectades i implantació de filtres de carbó actiu a l’ETAP de l’Ampolla per prevenir riscos per a la salut. – Signatura del conveni entre l’ACA, l’EMSHTR i el CDRB i l’associació AFAQUIM per a la segregació selectiva de càrregues salines dels seus abocaments d’aigües residuals i el seu abocament a mar a través del col·lector de Salmorres de la conca del Besòs. Gestió dels residus – Inaugurades 4 deixalleries: Blanes, Vilassar de Mar-Cabrils-Cabrera, Begues i Pla de Santa Maria. 76 �– Inaugurada la Planta de Tractament de Purins de Juneda II. L’objectiu de la planta, que té una capacitat de 110.000 m3 anuals, és absorbir els excedents de purins de la comarca de les Garrigues, i complementar la planta de tractament ja existent a la mateixa població. Així es complementarà el Pla de gestió de dejeccions ramaderes de la comarca. – Inauguració del nou Centre Comarcal de Tractament de Residus Municipals de la Conca de Barberà a l’Espluga de Francolí, que donarà servei a 19.500 habitants de la comarca. El centre ha estat pressupostat en 3,7 M€. – Inauguració de les millores ambientals introduïdes a la planta de tractament d’olis minerals usats d’Alcover consistents en: Nova estació depuradora d’aigües residuals; nova torre de refrigeració, que permet un òptim funcionament del cicle tancat de les aigües; i aplicació de millores per a la reducció de l’impacte visual integrant la instal·lació en l’entorn. – Inauguració de l’ampliació i adequació del dipòsit controlat de les Borges Blanques, a les Garrigues, que ha suposat una inversió total de 460.134,87 €, dels quals el 80% ha estat aportat pel Fons de Cohesió de la Unió Europea i el 20% per fons propis de l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge. – Inversió de més de 51 M€ a l’Ecoparc de Montcada i Reixac, que es troba en període de proves. La planta tractarà 240.000 tones/any de residus de 10 municipis metropolitans del Barcelonès Nord i el Vallès Occidental. – Signatura dels convenis amb els sistemes integrats de gestió d’envasos ECOVIDRIO i ECOEMBES, que consolida d’aquesta forma el nou finançament als ens locals per a la recollida selectiva de vidre, paper i envasos lleugers (plàstics, llaunes, brics). – Establiment d’un protocol d’acord, amb el consens dels agents territorials, per a les bases de gestió del nou dipòsit controlat de Tivissa. – Realització d’una prova pilot amb l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, consistent en la deposició del rebuig de residus procedents dels Ecoparcs metropolitans, degudament tractats i retractilats en forma de bala a l’abocador de la Vall d’en Joan al terme municipal de Begues. El cost de la prova és d’1,6 M€ i l’ARC hi aporta el 50%. Gestió de l’aire – Presentació del projecte de la Xarxa de Radars de Catalunya, xarxa que en aquests moments es compon de tres radars (Vallirana, Puig d’Arques i la Panadella) i que l'any vinent s'ampliarà amb un quart radar a Tivissa. Els radars meteorològics són instruments d’observació que permeten detectar a distància la presència de pluja i estimar-ne la intensitat. – Racionalització de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques i la seva integració en una nova eina de visualització que contempla a més de les 155 estacions completes (EMA) 225 pluviòmetres (ACA+CHE). – Campanya de determinació dels nivells d’ozó troposfèric amb l’aplicació de nous models avançats de predicció. Protecció del medi natural – Inauguració de les infraestructures del Projecte Life al riu Tordera. El Projecte té com a finalitat reutilitzar les aigües provinents de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Tordera, a través d’un sistema natural d’aiguamolls que depuren l’aigua. Aquesta aigua neta i sanejada s’envia riu amunt per recarregar l’aqüífer. 77 �– Aprovació de 14 Plans especials de delimitació definitiva que afecten a 40 espais del PEIN, i ampliació dels límits actuals del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) del Cap de Santes Creus a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). – Presentació del nou Pla General de Política Forestal 2005-2014. – Signatura de l’acord entre el DMAH i els ajuntaments del Prat del Llobregat i Viladecans per a la creació del consorci del delta del Llobregat. – Inauguració del Parc de la Pedra Tosca (Les Preses) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. – Inaugurades les obres de millora d’accés a la pica d’Estats i el nou aparcament al pla de la Farga de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Àreu del municipi d’Alins. – Atorgament d’ajuts per un import de 842.000 € per a projectes de conservació, millora i ordenació en espais de la xarxa Natura 2000 al Pirineu i Prepirineu, desenvolupats per ens locals, entitats sense ànim de lucre i particulars. – Creació i participació en la Comissió de seguretat aeronàutica a l'Aeroport del Prat en relació amb les poblacions d'ocells. – Aprovació del Decret pel qual es declara la gavina corsa espècie d’interès especial i s’aproven els plans de recuperació del bitó, la gavina corsa, el fartet i el samaruc. – Constitució de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que esdevé el més gran de Catalunya, amb més de 69.000 ha a les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. – Concessió de 4,7 M€ per a la regeneració dels boscos afectats pels incendis forestals de l’estiu del 2003. Polítiques ambientals – Presentació del mapa de recursos eòlics de Catalunya, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya. Els resultats presentats permetran identificar les zones de Catalunya que ofereixen més possibilitats per a la generació d’energia eòlica, així com determinar aquelles zones amb poca eficiència eòlica. – Decret per regular la participació de les organitzacions no governamentals (ONG) i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l’ecologia i a la protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i que estableix la creació del Registre d’entitats per a la Protecció del Medi Ambient i la Sostenibilitat Ambiental. – Decret que estableix que la Direcció General de Qualitat Ambiental serà l’organisme que tramitarà, atorgarà o interromprà les autoritzacions de les instal·lacions que generen emissions de gasos d’efecte hivernacle. – Creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, un òrgan de participació dels agents socials en relació amb les propostes de desenvolupament sostenible que formuli l’executiu. Habitatge – Nou Pla per al Dret de l’Habitatge 2004-2007, que promou la creació de 42.000 nous habitatges protegits, la meitat en règim de lloguer, fomenta la rehabilitació de 40.000 habitatges i suposa una inversió, per part de la Generalitat de 100 M€. – Aprovats dos dels principals decrets del nou Pla de l’Habitatge que entraran en vigor el febrer, i que permetran assolir els principals objectius del Pla: 78 �ƒ el decret de desplegament del Pla pel dret a l’Habitatge 2004-2007. ƒ el decret regulador del Pla de rehabilitació de Catalunya. – Presentació de la xarxa de Mediació social per a l’Habitatge. – Acord del Govern per tramitar els expedients corresponents a 80.000 habitatges pendents d'ajuts a la rehabilitació d'habitatges. Amb aquest propòsit el Govern de la Generalitat ha decidit destinar al voltant de 80 M€ a atendre les peticions pendents i no admetrà noves sol·licituds fins que no s'aprovin les noves bases reguladores dels ajuts, llevat de les que estiguin incloses en àrees de rehabilitació integral prèviament declarades o que afectin habitatges amb patologies estructurals. – Lliurades les claus de 15 noves promocions d’habitatges de lloguer amb un total de 309 habitatges: 100 habitatges a Cornellà, 18 a Olot, 28 a Barcelona, 6 a la Seu d’Urgell, 30 a Sant Quirze del Vallès, 4 a Batea, 16 a Cunit, 7 a Ripoll, 13 a la Seu d’Urgell, 15 a Granollers, 45 a Sant Pere de Ribes, 12 a Centelles i 22 a Castell-Platja d’Aro. – Lliurades les claus de 3 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 140 habitatges: 20 habitatges a Castellar del Vallès, 32 a Cunit i 88 a Badalona. – Signatura de 26 convenis amb diferents municipis de Catalunya per promoure l’habitatge social protegit de compra, de lloguer per a joves i per a gent gran. – 78.000 € en la implantació d’energies renovables, solar-fotovoltaiques i solar-tèrmiques, en el barri de Pomar de Badalona. – Pel que fa al procés de remodelació de barris, s’han lliurat 3 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 249 habitatges: 96 habitatges de compra al barri de Sant Roc de Badalona, 42 al barri de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs, 111 al barri del Polvorí de Barcelona i 60 al barri del Besòs, on es reallotjaran famílies que ja viuen al barrri. – Signatura d’un acord amb el Ministeri d’Habitatge per donar continuïtat a la remodelació de barris a la demarcació de Barcelona. Els barris beneficiats per aquestes remodelacions són el Turó de la Peira, Via Trajana, el Polvorí, del Besòs, Trinitat Nova i Governador, a la ciutat de Barcelona; Can Gambús (barri d’Arraona), a Sabadell; Sal i Pota, de Súria; Sant Roc, de Badalona; Creu Roja-Vallparda, de l’Hospitalet de Llobregat; i de Sant Cosme, al Prat de Llobregat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge hi invertirà 12,4 M€ i el Ministeri d’Habitatge 8,3 M€, en el present exercici – Aprovació, per part de l’Incasol, de la signatura de convenis amb 10 ajuntaments (Alguaire, Avinyó, Calaf, Castellfollit de la Roca, les Franqueses del Vallès, Horta de Sant Joan, Molins de Rei, Palafrugell, Premià de Mar i Santa Eugènia de Berga) per a la construcció de 348 habitatges, dels quals 290 seran de lloguer, amb autorització prèvia de l’Incasol. – Adjudicades per Adigsa un total de 31 obres de rehabilitació d‘habitatges socials per un import de 7,5 M€. Les obres s’efectuaran a 26 barris d’arreu de Catalunya, i consisteixen en millores externes dels edificis i millores en la seguretat, així com d’altres que permetran millorar la qualitat de vida dels veïns. – El Govern autoritza ADIGSA a una operació d’endeutament de 29 M€ per rehabilitar el parc d’habitatges de titularitat de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb els compromisos adquirits en el Pla Director d'Obres (PDO) de l’any 1997. – La Generallitat ha desallotjat 61 famílies que vivien en els edificis pròxims a les coves subterrànies de les Mines de potassa de Sallent (Bages), que en els darrers anys han anat patint diversos esfondraments. Aquests veïns han estat reallotjats en pisos nous promoguts per l’Incasol a Sallent i altres reallotjats provisionalment i de manera gratuïta en municipis de les rodalies de Sallent. 79 �Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació Acció de Govern – Creixement d’un 13,5% del pressupost del DURSI per a l’any 2005. L’import destinat a la Direcció General de Recerca augmenta un 38%, la qual cosa evidencia la implicació del Govern amb la recerca en el marc del Pla de Recerca i Innovació (2005-2008). Per la seva banda, el pressupost de la Direcció General d'Universitats creixerà un 10,8%. Finalment, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació creixerà enguany un 7,4%. La part principal correspon al desenvolupament del Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions, que en una bona part s’executarà a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) en el pressupost del qual s’hi destinaran 20 M€. El futur model de telecomunicacions presentat al Parlament potencia especialment el CTTI i el Pla. Àmbit Universitats – Signatura d’un conveni de col·laboració per desenvolupar, a partir del curs acadèmic 200405, un Pla pilot de titulacions adaptades al futur espai Europeu d’Ensenyament Superior, previst per al 2010. Les universitats públiques i privades catalanes han presentat un total de 46 títols de Grau i 16 Màsters adaptats al sistema de cicles establert en la declaració de Bolonya. D’altra banda, s’ha aprovat una despesa plurianual d’1,83 M€ per al finançament del Pla pilot 2004-2006. – Possibilitat de sol·licitar el Suplement Europeu del Títol, expedit per les universitats a partir del proper curs, un cop finalitzada la carrera. – Proposta de creació, per llei, d’un Fons destinat a l’acció territorial de les universitats i centres d’educació superior que pretén donar suport al rol estratègic que juguen aquestes institucions en el desenvolupament econòmic, social i cultural del territori. El pressupost del 2005 ja preveu una partida destinada a aquesta finalitat. – Novetats en la Programació universitària 2004-2005: Llicenciatura de Criminologia (UB / UAB / UdG); Enginyeria Aeronàutica (Campus Terrassa UPC); 2n cicle de la Llicenciatura en Periodisme (URV) i 2n cicle d’Enginyeria de Telecomunicació (UPF/UAB). – Acord en el marc del CIC pel que fa a les noves titulacions que s’impartiran al curs 20052006. És una proposta “de mínims” atès l’impacte de la davallada demogràfica a les universitats i les perspectives de canvi en l’estructura dels estudis en el marc del futur EEES. 450.000 € a ajuts a les universitats públiques catalanes per al finançament dels seus programes ERASMUS per al curs 2004-2005. – Ajuts i beques universitàries gestionats per l'AGAUR la majoria dels quals poden sol·licitarse mitjançant la plataforma de l'Administració Oberta de Catalunya: Ajuts a associacions d'estudiants universitaris; Ajuts per al finançament de projectes de millora de la qualitat docent a les universitats catalanes; Ajuts a l'edició i la difusió de llibres de text o manuals universitaris, en suport paper o en suport electrònic, escrits en llengua catalana; Ajuts a les universitats de Catalunya per a projectes i activitats de normalització lingüística; Beques predoctorals per a estudiants internacionals associades a programes de doctorat consolidats 80 �reconeguts en la convocatòria IQUC i renovació de beques predoctorals associades a programes de doctorat IGSOC; Ajuts per a la internacionalització de programes de doctorat i de mestratge de les universitats públiques catalanes; Ajuts a la mobilitat del personal d’universitats públiques catalanes i administracions públiques del sector universitari i de recerca; Ajuts a estudiants universitaris de centres adscrits; ajuts a estudiants universitaris de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran. – Concessió de les Distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària. – Lliurament de les distincions de les proves d'accés a la Universitat a 77 alumnes que han obtingut una nota igual o superior a 9. – El web del DURSI sobre estudis universitaris i sortides laborals ha estat traduït a l’anglès. També s’han activat les aplicacions de preinscripció universitària, que es pot fer directament des d’internet i de preparació de la selectivitat. Una altra novetat ha estat poder consultar els criteris de correcció i qualificació específics de cadascuna de les proves de les PAU de juny 2004. – Implantació, a partir del proper curs, de la matrícula gratuïta universitària per als majors de 65 anys, les persones amb minusvalidesa i les víctimes d'actes terroristes. – Encàrrec d’un estudi sobre la previsió de la demanda d’estudis universitaris a Catalunya 2014-2015, al qual es destinen 36.000 €. – Aprovació de les normes d'organització i funcionament de la Universitat Abat Oliva i de la Universitat Ramon Llull – Signatura d'un conveni i un acord marc entre l’Associació d’Investigació de les Indústries del Curtit i Annexes i el Consorci de l'Escola Tècnica d'Igualada per a la creació del campus universitari d'Igualada, que vol fer-se al Pla de la Massa. – L'Escola Virtual d’Idiomes per a Universitaris (EVIU) completa la seva oferta d'anglès amb un nivell d'iniciació. El curs passat l'EVIU va quadruplicar el nombre de matriculats respecte al 2002-03. Àmbit Recerca – Elaboració i aprovació per part de la CIRIT del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008. També s'ha posat en marxa una nova web de participació (www.gencat.net/pricatalunya), que forma part d’un conjunt d’accions per donar a conèixer el Pla que regirà la recerca i la innovació a Catalunya durant els propers anys. – Ajuts de recerca gestionats mitjançant l’AGAUR: Ajuts per donar suport al desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria educativa i d'ensenyament formal (reglat) i no formal (no reglat); Ajuts en equipament i infraestructura destinats a la recerca; Ajuts a projectes d'abast comarcal; Ajuts per al finançament d'actuacions en l'àmbit de la comunicació i de la divulgació científica; Ajuts per a l'organització d'accions mobilitzadores; Beques Batista i Roca; Beques per a estades de recerca fora de Catalunya; Beques per a joves membres dels casals catalans; Ajuts a universitats i centres públics de recerca per a la contractació i reincorporació de doctors a grups de recerca de Catalunya; Beques de formació en l'àmbit de les nanotecnologies a Catalunya; Ajuts per a doctors visitants a Catalunya; Premis CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent; Ajuts per a la creació, el desenvolupament i la consolidació de xarxes temàtiques dinamitzadores de recerca i desenvolupament i de transferència de tecnologia; Renovació de beques en programes de doctorat de les universitats catalanes en àrees de ciències socials i humanitats; Concessió i renovació de beques predoctorals per a la formació de personal 81 �investigador i per a la contractació de personal per a la seva inserció en el món de la recerca. – Concessió de les "Distincions per a la promoció de la recerca universitària" corresponents al 2004. – Lliurament dels premis de la 23a edició dels Premis CIRIT 2004 per fomentar l'esperit científic del jovent. – Impuls al programa ICREA. El pressupost del programa augmenta fins a 5 M€ el 2004, que representa un increment d’1 M€ respecte al 2003. Per altra part, les universitats i centres de recerca catalans han presentat 170 propostes per als 25 nous contractes previstos per al 2004. Aquests nous contractes se sumaran als 85 contractes signats des de la seva creació l’any 2001. – Publicació en el web del DURSI d'un estudi sobre la producció científica catalana en els darrers 20 anys encarregat per la CIRIT i elaborat pel Grup de recerca en Bibliometria i Avaluació en Ciència de l'IMIM i per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). – Actuacions en Institucions de Recerca : ƒ 1,3 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb el Centre d’Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnologies, la UAB i l’Institut de Física d’Altes Energies per a la creació del Centre de Competència Científic Tecnològic Port d’Informació Científica (PIC). ƒ 4,44 M€ per al finançament de la Xarxa de Centres de Referència de Recerca i Desenvolupament de la Generalitat els anys 2004-2005. ƒ 600.000 € per la Fundació “Genoma España”, per a la participació en projectes d’investigació que tenen per objectiu impulsar el desenvolupament d'empreses biotecnològiques. ƒ 450.000 € per al Consorci Laboratori de Genètica Molecular Vegetal ƒ 480.000 € per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per tal de finançar la pròrroga del contracte-programa del centre de referència i desenvolupament en Aqüicultura. ƒ 9 M€ per al Patronat de la Fundació Parc Científic de Barcelona en el qual participa el DURSI, per contribuir al desenvolupament del PCB. ƒ 50.000 € per a la constitució de la Fundació Privada Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (ICPHES). L’ICPHES tindrà caràcter interdisciplinari ja que combinarà biologia, arqueologia i antropologia social ƒ 2,28 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Educació i Ciència per a la titularitat i l’explotació conjunta del feix de llum BM16 en la instal·lació europea de radiació del Sincrotró. ƒ Previsió d’una inversió de 2,5 M€ en un supercomputador que s'instal·larà abans de finals d'any a la UPC i funcionarà amb programari Linux a partir del gener 2005. – 174.800 € per al finançament de la convocatòria per a programes internacionals de cooperació científica amb el Centre Nacional d’Investigació Científica de França durant l’any 2004. – 8,44 M€ per al finançament de convenis específics de col·laboració entre el Departament, les Universitats i l’Institut d’Estudis Catalans per desenvolupar accions del III Pla de Recerca de Catalunya durant el 2004 i el 2005. – Nova revista de comunicació i divulgació didàctica de la ciència i la recerca ICTINIUS, dirigida al gran públic que tindrà caràcter trimestral. L’edició d’aquest suport de divulgació científica es realitza dins el Programa de Divulgació, Didàctica i Comunicació Científica. – Presentació de la 9ª Setmana de la Ciència a Catalunya (SC04) 82 �Àmbit Telecomunicacions i Societat de la Informació – Implantació del programa MICROCOM amb l’entrada en funcionament de nous centres de difusió de TV3 i C33 arreu de Catalunya per tal d’ampliar la cobertura dels serveis bàsics de telecomunicacions a aquelles zones que tenen més dificultats per accedir a aquests serveis. En aquest marc, s’han signat convenis amb Retevisión Móvil (Amena), Telefónica Móviles España (Movistar) i Vodafone España, per tal de millorar l'extensió territorial de la cobertura actual en els serveis de telefonia mòbil arreu de Catalunya. – Inici del desplegament de la televisió digital terrestre a Catalunya, amb el projecte Maresme Digital. – Inici del desplegament de la xarxa pública de banda ampla. Inauguració de la xarxa de banda ampla de l’Alt Pirineu i l’Aran que s’integra en el Pla Director d’Infraestructures. – Signatura del protocol de col·laboració per a la posada en marxa d’un centre per dinamitzar els usos de la societat de la informació a l’Alt Pirineu. Els signants són l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i el DURSI. – Contractació de la consultora Sayós&Carrera per col·laborar en el concurs de veu i dades que el CTTI va convocar per tal de donar suport al procés de licitació, adjudicació i execució del contracte de serveis de telecomunicacions de veu i dades de l'Administració. – Publicació de la llista dels 101 prestadors homologats de serveis de tecnologies de la informació per la Generalitat de Catalunya relacionats amb el desenvolupament d'aplicacions, el disseny tècnic orientat a la planificació, i la instal·lació, atenció i gestió de les instal·lacions de tecnologies de la informació i la comunicació. La publicació del concurs s’ha fet al portal e-catàleg. – Compromís del Govern per a la promoció i l’ús de programari lliure. En aquest sentit s’ha presentat el Pla pl.ct de promoció del programari lliure a Catalunya que inclou la nova plataforma de desenvolupament de PL que ha posat en marxa la Generalitat a través de La Farga.org., aixì com la coproducció amb Softcatalà d’un CD-ROM de programari de lliure distribució. La Universitat de Lleida serà la universitat pilot a Catalunya per fer la implantació de PL. – Publicació de la convocatòria d’ajuts per desenvolupar projectes de formació en tecnologies de la informació i la comunicació orientats a fomentar l’accés a la societat del coneixement a Catalunya (FTIC) que serà gestionada per l’AGAUR. Es tracta d’una acció integrada en el Pla de Formació i Alfabetització dissenyat per la STSI. – Creació d’un ens gestor d'infraestructures que executarà el desplegament previst al Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions. – Constitució de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement, juntament amb l’Ajuntament de Cornellà, la Diputació de Barcelona, el Word Trade Center Almeda Park, l’empresa Siemens, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca amb la intenció d’impulsar el Citilab, centre de difusió i formació de les noves tecnologies amb una aportació de 30.051€ destinats al capital fundacional. – Conveni de col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya per al desenvolupament del Projecte Internet Catalunya (PIC), segona fase 2004-2006. En aquest període s’hi destinaran 1,01 M€. – Organització, per part de la STSI, del primer curs bàsic per a dinamitzadors de la Xarxa de Telecentres de Catalunya, integrada per més de 400 centres d'arreu del país. – Augment de la participació del CTTI a la Torre de Collserola fins a un 22,85%. 83 �84 �Recull normatiu 85 �86 �Lleis i projectes de llei LLEIS APROVADES – LLEI 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra – LLEI 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial – LLEI 3/2004, de 28 de juny, de segona modificació de la Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya – LLEI 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental – LLEI 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d'infants de qualitat. – LLEI 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004 – LLEI 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives – Llei d’horaris comercials – Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum – Llei de modificació de la Llei 2/2002 d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local – Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005 – Llei de mesures financeres PROJECTE DE LLEIS – Projecte de Llei de Contractes d’integració que pretén aconseguir, sobre la base de la llibertat de pactes, la consecució d’un major equilibri entre les parts que intervenen en la relació contractual. – Projecte de llei de la Conselleria en Cap o Conselleria Primera – Projecte de llei de modificació de la Llei 9/1998 del Codi de Família, de Llei 10/1998 d’unions estables de parella i de la llei 40/1991 del Codi de Successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela. – Projecte de llei de nova regulació del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. – Projecte de llei de reestructuració de la Comissió Jurídica Assessora. – Projecte de Llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya. 87 �maig juny juliol Agost setembre octubre 10 2 11 15 1 2 8 1 7 8 6 12 4 2 2 10 1 2 1 2 8 1 1 3 1 2 3 1 9 9 5 5 1 5 6 3 1 1 1 3 10 8 5 8 21 7 12 12 12 1 3 9 3 5 1 3 1 1 3 3 2 2 6 2 1 1 1 1 3 200 55 3 1 6 4 1 1 1 1 1 1 2 2 30 33 1 34 13 37 8 1 3 1 2 2 1 1 1 1 3 3 1 2 3 1 1 5 1 2 1 1 2 8 1 2 1 1 1 11 29 21 1 2 1 25 TOTAL abril 14 1 desembre març 57 3 novembre febrer DECRETS 2004 Presidència Rel. Institucionals i Participació PTOP Justícia Interior Economia i Finances Governació i Adm. Públiques Educació Cultura Salut DARP Treball i Indústria CTC Benestar i Família DURSI Medi Ambient i Habitatge Total gener Decrets 6 152 8 26 22 18 2 45 20 3 40 20 2 23 1 26 35 14 1 17 17 2 22 17 505 El Govern de la Generalitat ha aprovat durant aquest any 505 decrets (des de l’1 de gener fins el 27 de desembre de 2004) dels quals destaquem els següents: Departament de la Presidència – DECRET 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició. – DECRET 307/2004, de 8 de juny, pel qual es concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al senyor Joan Oró i Florensa. – DECRET 314/2004, de 22 de juny, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les. – DECRET 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. les condicions – DECRET 358/2004, de 24 d'agost, de creació de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut. – DECRET 359/2004, de 24 d'agost, de creació de l'oficina de la Generalitat de Catalunya a Paris amb la denominació Maison de la Catalogne. – DECRET 361/2004, de 24 d'agost, de creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, i de modificació del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. 88 �– DECRET 385/2004, de 21 de setembre, pel qual es regulen l'estructura i les funcions de l'Oficina de la Presidència de la Generalitat. – DECRET 386/2004, de 21 de setembre, pel qual es modifica el Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català. – DECRET 401/2004, de 5 d'octubre, pel qual es regula la participació de les organitzacions no governamentals i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l'ecologia i a la protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge. – DECRET 418/2004, de 2 de novembre, pel qual es modifiquen els estatuts de funcionament i règim intern del Patronat Català Pro Europa. – DECRET 428/2004, de 16 de novembre, de modificació dels Estatuts del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, aprovats pel Decret 10/2002, de 8 de gener. Departament de Relacions Institucionals i Participació – DECRET 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques – DECRET 288/2004, d'11 de maig, pel qual s'aprova la modificació de determinats articles dels Estatuts del Consorci autonòmic per a la coordinació del sistema metropolità de transport públic de l'àrea de Barcelona, Autoritat del Transport Metropolità. – DECRET 316/2004, de 22 de juny, de modificació de l'article 7 del Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme. – DECRET 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. – DECRET 415/2004, de 19 d'octubre, pel qual es modifiquen els Estatuts de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia – DECRET 266/2004, de 27 d'abril, de regulació dels òrgans de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya. – DECRET 335/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la declaració de la implantació d'equipaments penitenciaris al territori de Catalunya. – DECRET 371/2004, de 7 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya. – DECRET 387/2004, de 21 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya Departament d’Interior – DECRET 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l'habilitació i les funcions del personal de control d'accés de determinats establiments d'espectacles i activitats recreatives. 89 �Departament d’Economia i Finances – DECRET 311/2004, de 8 de juny, de modificació del Decret 190/1989, d'1 d'agost, d'aprovació de les Normes reguladores dels procediments de designació dels membres dels òrgans de govern de les caixes d'estalvis i de la convocatòria i el funcionament d'aquests. Departament de Governació i Administracions Públiques – DECRET 340/2004, de 20 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Tornafort, en el terme municipal de Soriguera (Pallars Sobirà). – DECRET 351/2004, de 27 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Seana, en el terme municipal de Bellpuig (Urgell). – DECRET 373/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 225/2002, de 27 d'agost, pel qual es regula la Comissió de Delimitació Territorial. – DECRET 374/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 223/1996, de 12 de juny, de creació del Consell Assessor de les Comunitats Catalanes i del Cens registral dels centres i agrupacions catalans al món. – DECRET 375/2004, de 7 de setembre, pel qual s'aproven les bases d'execució del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007. Departament d’Educació – DECRET 252/2004, d'1 d'abril, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. – DECRET 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constitució i la composició del consell escolar, la selecció del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics. – DECRET 407/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Educació les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament (escoles viatgeres). Departament de Cultura – DECRET 326/2004, de 6 de juliol, pel qual es crea el càrrec de comissionat per al disseny de l'estructura i el funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts. – DECRET 438/2004, de 9 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Departament de Salut – DECRET 284/2004, d'11 de maig, pel qual es dicten normes complementàries relatives a l'especialitat d'obstetrícia i ginecologia en l'àmbit de l'Institut Català de la Salut, i per al desplegament i organització del Programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva en l'àmbit d'aquest mateix organisme. – DECRET 285/2004, d'11 de maig, pel qual es modifica la disposició transitòria del Decret 126/2003, de 13 de maig, pel qual s'estableixen els requisits tecnicosanitaris dels establiments d'òptica. 90 �– DECRET 445/2004, de 30 de novembre, pel qual es modifica el Decret 395/1996, de 12 de desembre, pel qual s'estableixen els procediments de notificació de les malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca – DECRET 302/2004, de 25 de maig, pel qual es crea i s'aprova el funcionament del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC). – DECRET 389/2004, de 21 de setembre, pel qual es regula la pesca de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües interiors del litoral català. – DECRET 408/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament professional nauticopesquer. – DECRET 409/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca els mitjans patrimonials traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'agricultura (SENPA). – DECRET 447/2004, de 30 de novembre, pel qual es crea la Comissió interdepartamental en matèria de plaguicides i biocides. Departament de Treball i Indústria – DECRET 286/2004, d'11 de maig, pel qual s'estableixen les bases reguladores de les subvencions destinades als projectes que continguin mesures adreçades a la creació de llocs de treball en el marc dels nous jaciments d'ocupació. – DECRET 379/2004, de 7 de setembre, del Registre de Centres Tecnològics de Catalunya. – DECRET 399/2004, de 5 d'octubre, pel qual es crea el registre de delegats i delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels comitès de seguretat i salut. Departament de Comerç, Turisme i Consum – DECRET 287/2004, d'11 de maig, pel qual es suspèn temporalment la tramitació i l'aprovació de determinats programes d'orientació comercial. – DECRET 356/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la capacitat sancionadora en matèria d'ordenació del comerç. – DECRET 380/2004, de 7 de setembre, de quarta modificació del Decret 252/2000, de 24 de juliol, sobre l'activitat artesanal a Catalunya Departament de Benestar i Família – DECRET 305/2004, d'1 de juny, de creació i regulació de la Comissió per a l'elaboració dels documents preparatoris de l'avantprojecte de llei reguladora de les actuacions, l'assistència i els serveis socials 91 �Departament de Medi Ambient i Habitatge – DECRET 234/2004, de 16 de març, pel qual es prorroga la vigència de les normes generals del Pla per a la conservació de les àrees protegides de les Illes Medes. – DECRET 259/2004, de 13 d'abril, pel qual es declara espècie en perill d'extinció la gavina corsa i s'aproven els plans de recuperació de diverses espècies. – DECRET 329/2004, de 6 de juliol, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel que fa als límits de l'espai del Pla d'espais d'interès natural al cap de Santes Creus. – DECRET 364/2004, de 24 d'agost, pel qual es declaren zona d'actuació urgent els terrenys forestals afectats per l'incendi forestal de l'any 1998 a les comarques del Solsonès, la Segarra, el Bages i l'Anoia. – DECRET 390/2004, de 21 de setembre, d'assignació de competències en matèria d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. – DECRET 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l'habitatge 2004-2007. – DECRET 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d'habitatges de Catalunya. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació – DECRET 424/2004, de 2 de novembre, pel qual s'aprova l'adaptació de les Normes d'organització i funcionament de la Universitat Ramon Llull. 92 �Página 1 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental de l’acció de Govern Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental Balanç Any 2004 Any 2004 11:31 Balanç de l’acció de Govern 31/12/04 D.L.: B. 50.758 - 2004 cubierta balanç de govern � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Balanç de l'acció de govern: actuacions més destacades del Govern de la Generalitat de Catalunya, any 2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Secretaria de Coordinació Interdepartamental. Departament de Presidència. Generalitat de Catalunya Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Acció política Model social Catalunya Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/186/20041205.pdf 6bdb60996d0b65dc0cad7388e816e4d5 PDF Text Text Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la Constitució Girona | 5/12/2004 Estimats conciutadans, Avui ens podem preguntar: Què representava la Constitució espanyola fa 26 anys?. Ara ho sabem: representava l'oportunitat d'obrir una llarga etapa de pau, democràcia i autonomia, desprès de l'intent dramàtic de la 2ª República. La victòria de les esquerres a Catalunya en les primeres eleccions, les constituents de 1977, havia permès el retorn del president Tarradellas, la recuperació d'un sistema autonòmic semblant al vigent durant la segona República. Però la Constitució del 78 era la suma d'una colla de pactes. Acceptava la forma monàrquica de govern. La Constitució va proposar la generalització del sistema autonòmic no solament a les tres nacionalitats històriques que el van plebiscitar durant la República sinó a totes les regions espanyoles Ara, un quart de segle més tard, que hem de fer? Ara hem de crear el Senat de les autonomies, posar en la Constitució el que hem fet en aquest quart de segle i introduir-hi Europa, perquè vam entrar a la Unió 8 anys desprès d'aprovar la Constitució espanyola. Hem d'aconseguir que l'esperit inicial de la Constitució sigui respectat. Que les nacionalitats siguin nacionalitats i les regions, regions. Que cada nacionalitat històrica sigui considerada com a tal, com a comunitat nacional. Ara és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies i de donar cabuda a les diverses realitats que volen conviure en la nació de nacions que és Espanya. La lectura proposada per l'anterior Govern espanyol era restrictiva i contrària a la direcció i la dinàmica que la Constitució del 78 assenyalava. Això ens ha fet perdre uns anys. En comptes de seguir avançant es va oblidar aquell pacte fundacional i es congelava un statu quo incomplet. 1 �Ara anirem endavant. Catalunya no fa trampes. Espanya pot confiar en Catalunya, perquè Catalunya juga i jugarà net. Espanya hi sortirà guanyant. Una Catalunya a la defensiva no convé a ningú. I una Espanya a la defensiva, desconfiada, tampoc no convé a Catalunya. Ciutadans de Catalunya, A Miravet totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya vam acordar un calendari i unes formes d'actuar per a obtenir el consens en la reforma de l'Estatut. L'esperit de Miravet s'ha de respectar. El respectarem tots. És més: estic convençut que Espanya necessita un acord com el de Miravet, que recentment s'ha aconseguit a Catalunya. Sense això no hi haurà reforma constitucional. Quan la Conferència de presidents autonòmics ens reunirà a la primavera, en nom del nou govern català explicaré l'Estatut aprovat pels catalans. Quan Catalunya s'explica, convenç. El millor temps encara no ha arribat; però el millor temps s'acosta. Que ningú no l'esguerri per interessos de partit. Catalunya i Espanya no s'ho mereixerien. No hem de caure en cap provocació ni hem de decidir, davant les dificultats que ens trobarem, que Espanya no té solució. Ara tenim un nou Govern espanyol disposat a reprendre el camí de l'avenç cap a l'Espanya diversa i plural prefigurada en la Constitució. El president Zapatero està demostrant determinació i coratge polític per dur endavant les reformes institucionals necessàries. Ha proposat dues coses: una revisió del concepte de nació espanyola i més respecte pel concepte de nació catalana. Poc que ho havíem vist això abans... Amb el president Zapatero compartim la convicció que ha estat justament l'èxit de la Constitució el que ha obert la possibilitat de la seva reforma raonada i raonable. Estem començant a anar més lluny. Tots junts, Catalunya, Andalusia, Euskadi, València, Galícia ...: tots. Espanya sencera entesa com la lliure unió dels seus pobles. Fóra un error negar-se ara a la necessària i convenient adequació estatutària i constitucional. La Catalunya del segle XXI, l'Espanya plurinacional i l'Europa unida, que també s'ha dotat d'un Tractat Constitucional, han de trobar camins legals viables. Camins que 2 �puguin ser compartits amb comoditat per la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes dels pobles d'Espanya. Us en adoneu? Estem davant la cruïlla que sempre havíem somiat. Europa ha integrat dins els 450 milions de persones que des del segle XIX s'estaven fent mútuament la guitza .. i la guerra; Espanya es reconeix diversa i dóna llibertat i confiança als seus pobles; Catalunya s'afirma, creix lliure i potent, retorna implicació i solidaritat, afecte per afecte. Espanya, per fi, s'expressa tal com és: plurinacional i més europea que mai. Ara ja no és l'horitzó que tenim al davant. És una realitat. Abordemla amb decisió, serenitat i fermesa. El millor temps és a tocar de dits. Com a president de la Generalitat faré el que calgui per assolir-lo. Estic convençut que així interpreto el desig majoritari del poble de Catalunya. Pasqual Maragall 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1668 Title A name given to the resource Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la Constitució Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Subject The topic of the resource Autonomia Constitucions Espanya plural Territoris Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/187/20041213.pdf 6242dc5dbf74b55f74b4ffe2376f5083 PDF Text Text Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes Tribuna Barcelona | 13/12/2004 Vull saludar, per començar, la iniciativa de "Tribuna Barcelona" de dedicar un cicle a la reforma de l'Estat autonòmic. És una iniciativa oportuna, encertada i sensible, una iniciativa encertada en la mesura que contribueix a crear un clima d'opinió sensible a unes reformes que -en paraules del president de "Tribuna Barcelona"- s'emmarcarien en una "segona transició". Conec i valoro la sensibilitat demostrada per "Tribuna Barcelona" per contribuir a la creació d'aquest clima de diàleg, amb iniciatives que han donat a conèixer els punts de vista de Catalunya a Espanya i viceversa, però m'atreveixo a demanar-vos que persevereu en aquest esforç de clarificació i de concòrdia, perquè encara no s'ha acabat, especialment portant aquestes iniciatives a altres llocs d'Espanya. Aquest és el sentit de la presència de Marcelino Iglesias com a introductor de la meva intervenció, a qui vull reconèixer públicament com un dels exponents més lúcids del nou socialisme espanyol, amic de Catalunya i compromès a fons des de l'Aragó amb l'Espanya plural. Els meus plantejaments, que comparteixo, sobre la reforma de l'Estatut i la reforma constitucional crec que a aquestes alçades són força coneguts, però no estic tant segur que siguin ben interpretats. De fet, si que ho sé, i els haig de reconèixer que el camí cap a la plenitud de l'Espanya plural no està sent ni serà un camí fàcil. És un camí que en iniciar-lo era ben estret i costerut, però que avui s'ha eixamplat i és més planer i, per això, més transitat: hem començat a trobar-hi bona companyia. Vostès saben que els plantejaments de reforma de l'Autogovern i de l'Estat autonòmic que proposo estan arrelats en la tradició catalanista i federalista. Una tradició política que aspira a retrobar-se amb una altra tradició política, una tradició castellana de caire liberal, laica i republicana. És, ni més ni menys, la tradició de la que avui es reclama el president del Govern d'Espanya. Per això els hi puc dir que comencem a anar amb bona companyia. 1 �Però, a més de l'arrelament en la tradició, el que avui proposo té un sòlid fonament en l'experiència política i administrativa dels darrers 25 anys. Tenim l'experiència d'un Estat autonòmic que s'ha creat i ha crescut en aquests anys a partir de les previsions constitucionals i estatutàries. Però es dóna la paradoxa que l'Estat autonòmic no és materialment descrit en la Constitució vigent, per la senzilla raó que aquesta es va fer per a que poguessin existir les Autonomies, però no va definir-les, ni va dir quines eren, quantes eren ni com s'havien de governar. Ara que són un fet polític, jurídic i material consolidat ha arribat l'hora d'adaptar la Constitució a la realitat que ha contribuït a crear: és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies existents tal com són. També com a conseqüència de la materialització política i jurídica de l'Estat de les Autonomies ha progressat la jurisprudència i la reflexió acadèmica que ens ajuda a interpretar-lo. De tal manera que avui disposem d'un instrumental conceptual i interpretatiu molt més ric i més arrelat a l'experiència viscuda que fa 25 anys. La conjugació de la visió política que ha detectat la necessitat de la reforma, l'acumulació d'una experiència de govern i de gestió d'un Estat compost i el coneixement tècnic que se'n deriva són tres bones condicions prèvies sobre les que fonamentar la voluntat de transformació. No cal que els hi digui que aquestes tres condicions no es donaven simultàniament en el moment de la Transició i que el coratge polític va ser el motor del canvi que va suplir moltes de les mancances d'aleshores. Avui seria imperdonable que per manca del coratge polític necessari malaguanyéssim una situació amb bones condicions per a la reforma de l'Estat. I els hi vull confessar que del meu tracte amb el president Rodríguez Zapatero he tret la conclusió de que no és precisament coratge el que li manca. Crec que Zapatero és un polític de la mateixa fusta que Adolfo Suárez: un home conscient del moment històric que li ha tocat viure i decidit a fer el que s'ha de fer. Dit això, passo a exposar-los a grans trets els aspectes més rellevants de la proposta catalana. 2 �Nosaltres el que volem és : - Una Espanya no radial sinó en xarxa (que de València a Barcelona es viatgi igual que de Madrid a València, com ja va dir el Banc Mundial l'any 1962. La Jonquera-Múrcia. - Que s'acabi amb l'escàndol que per anar de punt a punt d'Espanya per autopista no es pagui i a Catalunya i al País Basc si, que hi hagi equitat. - Tenir competències i recursos generats per la nostra economia per a erradicar dels barris i pobles de Catalunya tota traça de misèria urbana i ho farem. Aquests recursos no els perdonarem. - Crear una segona línia de comunicació ferroviària entre Lleida i Girona (i França) per l'interior en x anys. - Tenir a l'AMB una xarxa de metro decent i compacta, que no la tenim. Tenim línies de metro, però no una xarxa compacta. - Tenir un aeroport transoceànic gestionat des d'aquí i un port que esdevingui el primer d'Europa que és el que li toca. - Crear una Euroregió amb el Llenguadoc-Midi Pyrénées, AragóBalears i, si vol, també la Comunitat Valenciana. - Obrir les portes d'Europa, com estem fent, als idiomes d'Europa - Assegurar als nostre ciutadans tres coses : SEGURETAT, ESCOLA I SALUT al màxim nivell europeu. És una proposta per a Catalunya i a la vegada és una proposta per a Espanya feta des de Catalunya. És una proposta que intenta ser fidel a la percepció majoritària del poble de Catalunya que per anar bé nosaltres ens convé que vagi bé Espanya i que vagi bé Europa. En síntesi es tracta d'una proposta que pretén, de forma simultània, en primer lloc l'afirmació de la identitat i de l'autogovern de Catalunya i el seu reconeixement per l'Estat espanyol, i en segon lloc el reconeixement del caràcter plural d'Espanya i l'organització federal de l'Estat espanyol. Millorar l'Autogovern de Catalunya és un objectiu compartit -amb els matisos que es vulgui- per totes les forces polítiques catalanes i constitueix un dels pilars del projecte polític de l'actual Govern de Catalunya. Aquest objectiu es centra avui en la reforma de l'Estatut. No d'un Estatut entès com un símbol de la identitat catalana, sinó de l'Estatut entès a la vegada com l'expressió de l'acord de convivència entre els catalans, com l'eina bàsica del nostre autogovern i com un nou pacte amb l'Estat espanyol. L'Estatut com a eina de concòrdia i com a instrument de progrés i de justícia. 3 �La responsabilitat del conjunt de les forces polítiques catalanes és fabricar una nova eina més útil que la vella. Més útil per servir la prosperitat, el benestar i l'esperit cívic dels catalans i les catalanes. Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho: volem un nou Estatut i un millor govern per guanyar en eficàcia i per augmentar el benestar i no especialment per apujar el volum de la retòrica política. L'autèntic patriotisme va ser aquí . A la majoria dels catalans i de les catalanes no els interessaria l'Estatut -ni el vell ni el nou- si no suposés més benestar i més igualtat, més justícia i més qualitat de vida, en definitiva ser millor que els altres pobles no solament en la retòrica sinó en els resultats i en la pràctica diària. Hi ha qui en l'extrem de la retòrica i el límit de l'apassionament identitari prefereix una bona derrota a una colla ininterrompuda de modestos resultats positius i tangibles. I per això volem un nou Estatut que, senzillament i concretament, clarifiqui i enforteixi les competències de la Generalitat i fixi de manera inqüestionable les bases d'un sistema de finançament que corregeixi un desequilibri contrari a Catalunya. Però també volem un nou Estatut per millorar les nostres institucions d'autogovern. Amb una organització territorial que suposi una descentralització de moltes competències en els ajuntaments. Amb una nova relació amb el govern local, feta de lleialtat, subsidiarietat, i estratègies compartides i no pas confrontades. Amb un nou compromís amb la transparència: l'Estatut serà una aposta per una democràcia de més qualitat i amb més control social de les institucions públiques. Aquesta és per a mi una obsessió: Reduir l'autoindulgència dels responsables públics, polítics o funcionaris, o medis de comunicació oficials, acabar amb els monopolis de fet en tants camps de la nostra vida social, amb les màfies consentides. Reduir l'abús de la publicitat en l'ocupació dels espais públics, etc. Tenim l'obligació de fer complir les regles. No estic per una política de desconfiança sistemàtica i metòdica respecte de tot el que és públic. Al contrari : estic contra la privatització del que és públic i que s'inicia quasi sempre posant obstacles a la transparència, molt crucial. 4 �Amb una administració de Justícia més pròxima i, per tant, més eficaç. Amb un nou compromís amb la ciutadania: un Estatut vertebrat entorn dels valors cívics i de la participació de la societat civil. En tercer lloc, volem un Estatut que reafirmi la nostra voluntat de ser considerats com a Estat i que renovi el pacte de solidaritat i amistat de Catalunya amb tots els pobles d'Espanya. En aquest sentit el nou Estatut de Catalunya serà una contribució decisiva per a fer efectius els principis inspiradors del pacte constitucional de 1978. És a dir per tenir un Estat que reconegui que és plurinacional i que té diverses llengües i cultures. L'Estatut haurà de contemplar qüestions com la nostra presència al Senat, l'atribució de funcions de cassació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la participació de la Generalitat en la designació dels membres de les altes institucions de l'Estat -com el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial-, la transferència de funcions executives de l'Administració de l'Estat a la Generalitat, el reconeixement, protecció i impuls de la llengua i la cultura catalanes per part de l'Estat espanyol, com s'està començant a fer. I, finalment, volem un Estatut que reguli les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea. Que asseguri la nostra participació en la formació de les posicions de l'Estat i la nostra presència en les institucions i organismes europeus quan es tractin qüestions de l'interès de Catalunya. Vull subratllar el caràcter de pacte amb l'Estat espanyol que té l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquest pacte afecta òbviament la pròpia naturalesa i organització de l'Estat espanyol. Aquest estat que va ser el primer estat modern, obligat per la complicació dels seus dominis transoceànics, dels quals la península era només una part. I pel fet que la península mateixa , fins el 1714 contenia dos regnes molt diferents. Tres si comptéssim Portugal. Hem de ser conscients que la reforma de l'Estatut de Catalunya influirà en la modificació de la resta d'Estatuts. 5 �La gran qüestió a resoldre és com es preserva la singularitat política de Catalunya i a la vegada es garanteix la cohesió ciutadana, social i territorial d'Espanya. Es tracta d'articular un Estat compost en el que el reconeixement de les identitats nacionals i de les singularitats lingüístiques i culturals no equivalgui a privilegis, és a dir, no sigui o involuntàriament entès com un privilegi o voluntàriament presentat com si ho fos. Aquí hi ha un problema de proporcions, de mitjans, un problema de lectures. Si jo llegeixo un article avui en un diari de circulació "nacional" (entre cometes, és a dir estatal) i aquest senyor no llegeix demà el que estic dient avui aquí, si aquest senyor diu que "le parece muy grave que se diga que el concepto de nación catalana no produce rechazo" (...) i afegeix que "el concepto de nacionalidad es una licencia grave de la Constitución" (...) " un adjetivo convertido en sustantivo" i demà aquest mateix senyor no llegeix el que diem aquí, malament! Perquè vol dir que el sistema no funciona bé. Hem de crear un sistema de circulació de les noticies i de les opinions. Per això, la segona part de la meva proposta tracta de l'Espanya plural i del seu correlat polític, l'Estat federal. Tot i ser ben cert que l'Estat autonòmic ha donat un rendiment extraordinari en termes de descentralització política, també és evident que amb el pas del temps han aflorat els seus límits i les seves insuficiències. Deixeu-me parlar de Rubio Llorente: "la reforma es posible porque no se hizo España para la Constitución, sino la Constitución para España" Recordo que Rubio Llorente, que no és precisament un esquerrà i un socialista, i que dóna la casualitat que és president del Consell d'Estat, ha proposat la fórmula de "Comunitats nacionals" per a l'Art. 2 de la Constitució, en referència a Catalunya, Euskadi i Galícia (i "la foral de Navarra", afegeix). És una fórmula discutible, com totes, però interessant. L'Espanya que proposo és una Espanya que reconeix i respecta la diferència i que, per tant, articula de maneres diverses les realitats que són diverses. L'articulació institucional de la diversitat hauria d'atenir-se a dos criteris bàsics: criteri d'igualtat i el criteri de diferència. El criteri d'igualtat ha d'esdevenir en la pràctica una igualació en serveis i estàndards de vida de tots els ciutadans, amb el que això 6 �suposa de solidaritat dels més desenvolupats amb els més endarrerits. Entenc que el 1978 l'essència del pacte constitucional va consistir en què Catalunya i Euskadi renunciaren a exercir el dret d'autodeterminació a canvi d'obtenir un nivell d'autonomia i d'autogovern a l'alçada del que havien aconseguit amb els Estatuts de la Segona República. Ara, el nucli del pacte constitucional hauria de consistir en que les nacionalitats històriques accepten la generalització autonòmica, la igualtat competencial i l'equilibri del model, al mateix temps que les altres comunitats reconeguin la diversitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística d'Espanya i, en conseqüència, les expressions polítiques pràctiques i simbòliques dels fets diferencials. Òbviament, transformar l'Estat espanyol en un veritable Estat compost no s'acaba amb la reforma constitucional. Exigeix una revisió a fons del sistema del finançament que fixi un quadre estable de relacions fiscals i financeres de caràcter federal, equitatiu i durador, amb corresponsabilitat i suficiència. Exigeix l'adequació del sistema judicial a l'Estat autonòmic. Exigeix una política cultural i lingüística de l'Estat al servei de totes les seves llengües i cultures. I exigeix que la composició de les altes institucions de l'Estat -com el Tribunal Constitucional- reflecteixin la complexitat de la nostra organització política. Exigeix una profunda transmutació de l'organització i de les funcions de la Administració de l'Estat. Són reformes institucionals a les que caldria afegir les transformacions econòmiques i territorials, inherents a una concepció del territori espanyol que superi la visió centralista i radial per una nova visió d'Espanya en xarxa. En definitiva, es tracta de la plena i coherent adequació de l'Estat autonòmic a la pluralitat i la diversitat dels seus territoris: institucions (Senat, TC, Conferència Presidents, sistema judicial ...), polítiques (cultura, llengua ...), finançament ... i també de la potenciació de l'Espanya en xarxa en una Europa en xarxa. 7 �Tot això no és novetat. El que sí que és novetat és que aquests plantejaments estant fent camí. Si no és pel govern espanyol, el tema de la "nació catalana" no sortiria en els mitjans de Madrid. En un any s'han fet progressos més que evidents. Uns avenços que són innegables: - Totes aquestes propostes està en la base de l'acord del Tinell que orienta l'acció del Govern a Catalunya. - No hi ha cap força política catalana que a aquestes alçades negui la necessitat de reformar l'Estatut i revisar el sistema de finançament. - El nou Govern d'Espanya, amb el seu President al davant, ha passat dels gestos a les propostes: - ha obert la porta a la reforma constitucional; - s'ha compromès a fons amb el nou Estatut de Catalunya; - ha portat el català a Europa; - ha activat la Conferència de Presidents; - ha propiciat una fórmula acordada de participació de les Autonomies a la Unió Europa. Es pot dir que les qüestions més rellevants estan plantejades, formen part de l'agenda política i hi ha raonables expectatives de que podrem avançar. Això era impensable fa un any. Ha arribat l'hora de transcendir el debat sobre la fiabilitat de totes aquestes afirmacions Es va parlar dels gestos o del tarannà (del "talante") als fets i sí aquests són insuficients o poc adequats. Però el cert és que gestos i fets estan provocant rectificacions de posicions prèvies i creant incomoditats en els que encara no s'atreveixen a rectificar. Potser ja és hora de deixar de banda impaciències retòriques i seure a parlar d'un programa enraonat de reforma de l'Estat. És a dir, és l'hora de l'estratègia. De l'estratègia de Catalunya, no de les estratègies de partit. 8 �Tinguin la certesa que el Govern de Catalunya es basa en una aposta estratègica que lliga el progrés del nostre autogovern a la transformació de l'Estat espanyol. Es més tinc la convicció que aquesta aposta estratègica pot ser compartida per totes les forces polítiques catalanes. Com a president de la Generalitat faré el que calgui per a que ho sigui. No tinc raons pel pessimisme. Ans al contrari. Crec haver aportat prou arguments per justificar l'esperança del moment. Que no ens manqui ni la intel·ligència ni el coratge que -de ben segur- necessitarem. Moltes gràcies. Pasqual Maragall 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1669 Title A name given to the resource Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tribuna Barcelona Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Territoris Espanya plural Estatuts Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/188/20041214.pdf c8e40ced6098b9fcc8530a6c9df49bf9 PDF Text Text Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004 Auditori de Barcelona | 14/12/2004 Molt honorable senyor President del Parlament, Honorable Senyor Conseller en Cap, Honorables senyors Consellers, Senyora Consellera de Cultura, autoritats, amics, guardonats. La Tomasa i en Miquel, en Miquel Núñez que ara us ha parlat i la Tomasa, que ha pujat primer, representen per mi en el record una cosa molt especial que és no solament l'esforç de les persones que en la clandestinitat estaven tractant de portar la democràcia que ara tenim i l'autonomia que ara tenim, sinó també l'esforç per mantenir viu l'esperit d'aquest país i, encara que sembli mentida, la llengua d'aquest país. Dic que sembla mentida perquè ells originalment no parlaven el català, però editaven "Treball", que era una revista del PSUC. El PSUC en aquells anys representava un conjunt de forces polítiques, potser millor que cap altre, perquè va saber, d'alguna forma, sobreviure a la dictadura, va saber mantenir la reclamació de la democràcia però també la reclamació de la vigència de l'esperit d'aquest país i lentament, molt lentament, amb molts d'anys, amb molt de patiment (a la Tomasa li van trencar l'esquena) ho van finalment aconseguir. No ells sols, per descomptat, però ells al capdavant. Consellers, autoritats, guardonats, amigues i amics. Aquest acte és el reconeixement que Catalunya en el fons es fa a si mateixa. Els qui tenim la responsabilitat de regir la governabilitat del país tenim cada dia l'oportunitat de treballar pel país i cada any de guardonar uns quants homes i dones entre tots els que són mereixedors per atorgarlos la Creu de Sant Jordi. Tot cos civil ben constituït ha de guardar l'equilibri entre drets i deures, entre llibertat i igualtat, entre interessos i altruisme, entre oportunitats i mèrits. Les societats contemporànies busquen camins per conciliar tradició i modernitat, per preservar un patrimoni valuós i compartit, per reconèixer i premiar les actituds exemplars en els camps i disciplines més diversos. D'aquesta recerca, d'aquest equilibri en surt un cos civil, travat, sòlid i en progrés continu. Quan la societat decideix atorgar una distinció a uns ciutadans o a unes institucions es posen en risc intencionadament aquests equilibris que existien. Per això avui enaltim el sentit del deure, la llibertat i l'altruisme, el mèrit i l'excel·lència. És a dir, estem distingint la virtut cívica més que no pas l'èxit enlluernador. Estem assenyalant i distingint els virtuosos i aquests virtuosos conformen, si m'ho permeteu, una mena d'aristocràcia dels mèrits i de les virtuts 1 �cíviques. El contrapès de l'herència i la història, entre passat i present. És el que ens permet d'equilibrar la balança, equilibrar el que és el nostre país per tot allò que en conforma el substrat. El que dia a dia hi aporten aquestes trajectòries vitals que volem enaltir i que volem reconèixer. Les Creus de Sant Jordi són la màxima distinció civil que concedeix el Govern de la Generalitat. No fan distinció entre homes dones, artistes, científics, lluitadors sindicals, pedagogs o investigadors, els vol a tots. Com tampoc no en fan entre les entitats que treballen per la difusió dels valors o per la concòrdia, o per la igualtat o per la preservació de la memòria col·lectiva. No prioritzen ni distingeixen entre universitaris i obrers, entre cosmopolitisme i localisme, entre excel·lència científica i lluita veïnal, entre recerca i difusió. És el mèrit cívic, és l'aportació als diversos registres de la complexa respiració del nostre país, allò que premiem. D'ençà de la seva instauració aquests premis han estat atorgats a més de vuit-cents homes i dones i a prop de tres-centes entitats i col·lectius. Del conjunt de totes aquestes aportacions se'n desprèn una imatge precisa de la realitat rica i plural que és Catalunya. Aquest miler llarg de guardons conformen una paleta de colors que defineix i il·lustra, amb tots els seus matisos la nostra realitat. Més enllà del sentiment de pàtria hi ha una imatge de la pàtria, un conjunt de cares que conformen i confirmen les obres, el treball, el progrés, la creació, la reflexió i el mestratge dels homes i dones que avui hem distingit i premiat. Catalunya viu, deixeu-m'ho dir, un moment extraordinari, esperançador. No deixem que ens segueixi dominant la temptació de la derrota, que de vegades ens uneix més que no pas els petits èxits que ens permeten d'anar endavant. No deixem que passi. És un moment en què cadascun de nosaltres i tots col·lectivament hem de saber aprofitar aportant-t'hi el millor de nosaltres mateixos. És un moment extraordinari. Aportar-hi tot allò que ens ajudi al progrés de ciutadans i ciutadanes, dels vells i els nous, i dels novíssims catalans també. Aquest és l'alt valor que uneix i identifica totes les persones que aquest vespre hem reconegut i premiat. A tots l'enhorabona i, una vegada més, moltes gràcies per la vostra obra, moltes gràcies per les vostres vides. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1670 Title A name given to the resource Lliurament de les Creus de Sant Jordi 2004 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori de Barcelona Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Catalanisme Ètica Cuevas, Tomasa, 1917- Núñez González, Miguel, 1920-2008 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/20/7324/20261005_027.jpg c96ec8564cea5b8c8754568352293dee Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12. President de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Inclou la documentació generada al voltant de Pasqual Maragall (per ell o els seus col·laboradors), en l'exercici del càrrec de President de la Generalitat de Catalunya. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-15 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. MNAC, Barcelona Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb els reis Joan Carles I i Sofia davant «La batalla de Tetuan» al MNAC (2004) Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Sofia, reina consort d'Espanya, 1938- Calvo, Carmen, 1957- Serra, Narcís, 1943- Thyssen, Carmen, 1943- Mieras i Barceló, Caterina, 1947- Clos i Gimenez, Joan, 1945- Carbonell i Esteller, Eduard, 1946-2025 Museu Nacional d'Art de Catalunya MNAC Inauguracions Pintura President de la Generalitat de Catalunya Description An account of the resource Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, i Diana Garrigosa acompanyen els reis Joan Carles I i Sofia durant la inauguració oficial de la remodelació integral del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), celebrada el 16 de desembre de 2004 al Palau Nacional de Montjuïc. La comitiva d'autoritats posa a les sales d'Art Modern davant del quadre monumental «La batalla de Tetuan» (1862-1864) de Marià Fortuny. D'esquerra a dreta hi figuren: el president del Patronat del MNAC, Narcís Serra; Diana Garrigosa; Pasqual Maragall; el rei Joan Carles I; la reina Sofia; la ministra de Cultura, Carmen Calvo; Joan Clos, alcalde de Barcelona; la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza; la consellera de Cultura, Caterina Mieres, i Eduard Carbonell, director del museu. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource Nota de Premsa: <a href="https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/70185/agenda-del-president-de-la-generalitat" target="_blank" rel="noopener">Agenda del president de la Generalitat</a> Publicació del MNAC: <a href="https://www.museunacional.cat/ca/historia-edifici" target="_blank" rel="noopener">Història de lèdifici</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/cultura/2004/12/16/actualidad/1103151601_850215.html" target="_blank" rel="noopener">Los Reyes inauguran el Museo Nacional de Arte de Cataluña, que recorre 1.000 años de arte catalán</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1598/0000000761.pdf f2bcde738d477873a924686958615128 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource No sacrificaré la ambición del Estatut en aras del consenso Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Antich, José Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Llei de barris Govern Catalunya Espanya Constitució Descentralització administrativa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1599/0000000762.pdf 5c2c06f3b9e3f24e5d29087c1ae09ca7 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si esto sale bien hay para 25 años pero nunca cerraremos el modelo de Estado Source A related resource from which the described resource is derived El Mundo Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Ramírez, Pedro J. Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Constitució Catalunya Espanya plural Identitat col·lectiva Finançament Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1600/0000000763.pdf f9dd8de905eda4956fc61f96fad9f2c6 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si Catalunya i els bascos canvien l'Estatut, canviarà el sistema espanyol Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Busquets, Jordi Espada, Ferran Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Catalunya Espanya Model social Acció política Federalisme Euroregió Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/189/20041231.pdf 3aa6b7a5bc193cfa2840ffe3c97b5b8d PDF Text Text Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall Palau de la Generalitat | 31/12/2004 Benvolguts ciutadans i ciutadanes de Catalunya, Crec que el segle XXI ha començat en realitat, l'any 2004. Quantes coses han canviat al món ! Els grans blocs polítics i humans que són la Xina, l'Índia, el Japó, Rússia, Brasil i el Mercosur s'afirmen com a nous protagonistes. La natura mateixa sembla revoltar-se al sud est d'Àsia com per assenyalar el canvi d'època amb un recordatori de la nostra pròpia fragilitat com a espècie humana. Com dient-nos: tot canvia però tot segueix igual. Els Estats Units han decidit entrar en el món obert i en el nou mil·leni amb totes les precaucions. I no és estrany, fins ara han manat, i han manat perquè en els darrers cent anys Europa s'ha dividit dos cops en les dues guerres més cruentes de la història. I els Estats Units van haver d'intervenir per posar pau. Però ara ha nascut una Europa de 450 milions d'habitants. Gairebé el doble que la població dels Estats Units. També hi ha mes novetats. I no totes bones. S'ha fet present entre nosaltres un nou terrorisme global que ens ha colpit el passat 11 de març a Madrid. Portem les víctimes al cor. Però hi ha novetats que sí son bones. A Espanya hi ha un govern disposat a modificar la Constitució per posar-hi tot el que encara no hi és. Un govern que en menys d'un any ens ha tornat els papers de la Guerra Civil, retorna els castells de Montjuïc i Figueres, ens envia la Comissió de Telecomunicacions, i aniríem seguint. I el que és més important: un govern que està decidit a canviar la Constitució i l'Estatut. 1 �Fa 20 anys que som a Europa però Europa no apareix en la Constitució espanyola. Fa 20 anys que som 17 autonomies i no figuren a la Constitució, no estan relacionades. Tenim 17 autonomies però no tenim el Senat de les autonomies, un senat federal com tenen, per exemple, els alemanys o els nordamericans. Doncs bé: el nou govern espanyol ha decidit posar tot això en regla, d'acord amb nosaltres. I ha decidit donar a Catalunya i a Euskadi l'oportunitat que fins ara no han tingut de posar el dia els seus estatuts. Però fer-ho d'acord amb els mecanismes que preveu la Constitució amb els vots dels qui condemnen el terror. I a Catalunya tenim un govern que posa ordre, planifica a llarg termini, i s'ocupa del que preocupa la gent:  dels mestres i l'escola,  dels metges i el dispensari i l'hospital,  dels mossos i la seguretat, al carrer i a la carretera... Per cert, sigueu prudents aquests dies. Un govern que s'ocupa:     de les persones, dels vells que viuen en residències, dels joves emprenedors, de tothom. Per això l'esforç inversor del govern, aquest any que ve, serà un 65 % més alt que l'any passat. Per això ens hem posat al capdavant a l'hora de reclamar una solució per al finançament de la Sanitat i en general pel finançament autonòmic. En això també son capdavanters. Aquest és un Govern que s'ocupa de teixir relacions amb els territoris veïns. Per a tenir la talla que s'ha de tenir, en el món d'avui, per a ser algú. Un govern que s'ocupa de tenir les infraestructures que calen per a establir aquestes connexions: carreteres, connexions ferroviàries i telefòniques. I lligar-se amb el món obert. 2 �Un govern que ha vist que hi ha barris i centres urbans, a Catalunya, que tenen tots els problemes alhora, que tenen immigració abundant i problemes a l'escola, al Centre d'Atenció Primària i al carrer. La culpa no és dels immigrants: els necessitem. Si som 7 milions és perquè ha repuntat un xic la nostra natalitat, però sobretot perquè torna a venir gent de fora. La culpa és nostra, de la classe política, dels governants que no hem fet prou per defensar els interessos de la gent dels barris on passen realment aquestes coses. Ara ens hi hem posat, en tots aquests temes. Els ajuntaments fa temps que els coneixen, perquè viuen la vida de cada dia a peu de carrer. En canvi, a nivells més alts no ens hi havíem posat amb tanta atenció com calia. Sí: també a Catalunya ha començat un nou segle i un nou cicle. L'any 2005 serà un any que marcarà la història. Tindrem nou Estatut, posat al dia. Tindrem la llei territorial i la llei electoral que s'havien d'haver fet fa 25 anys. Fa 25 anys ja sabíem que Catalunya tenia set territoris naturals i no quatre. Ja sabíem que els Pirineus i l'Ebre mereixien atenció especial. Ja sabíem que la Catalunya central i la regió metropolitana no són el mateix. Fa 25 anys l'Estatut ens manava fer una llei electoral proporcional, corregida a favor dels territoris menys densos, sense alterar les proporcions del vot als diferents partits. Bé, és ara que ho farem realitat, tot això, és ara. Estimats ciutadans i ciutadanes de Catalunya, Acabem l'any de les decisions indispensables, L'any del canvi de govern; de la cita mundial del Fòrum a la capital de Catalunya; 3 �L'any de fer inventari del passat i avaluar els 25 anys transcorreguts en pau, democràcia i autonomia, que ja era molt. Però també l'any de posar ordre a la Generalitat, que estava mancada de tremp i d'ambició, desprès d'un quart de segle meritori, ple d'emocions, però mancat encara de qualitat, de rigor en l'administració i d'ambició real de país, més enllà de les paraules. Catalunya té un govern que sap el que ha de fer i a quin ritme ho ha de fer. Entrem en un any apassionant. Només em reca que tanta gent, tants amics, tants familiars estimats, que es mereixien haver-ho viscut no ho viuran. Se'ns han mort en Joan Reventós, en Ramon Margalef, en Joan Oró... El Nadal i el cap d'any sempre tenen aquest toc agredolç. La mirada de l'infant al que fem creure que el món es meravellós, i l'adéu, sempre entristidor però a voltes alliçonador, fins i tot majestuós, dels qui se'n van sense rancor i amb l'ànima en pau. Us desitjo de debò, de debò, un any nou tan ple de bones noves com s'albiren des del darrer dia de l'any que s'acaba. Bon any 2005! 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1671 Title A name given to the resource Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, 2005 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Acció política Territoris Estatuts Federalisme Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Missatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-31 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/573/llibre_sagamaragall.jpg a23d83b2e4f3a48c917437778ede6155 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La saga dels Maragall: de Sant Gervasi a la plaça Sant Jaume, una família i el poder Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Maragall, Joan, 1860-1911 Biografia Parentiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Batallé, Víctor, 1947- Publisher An entity responsible for making the resource available L'Esfera dels Llibres Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Sinopsi de l'editorial: Durant la industrialització de Catalunya, un besavi, Josep Maragall, que intenta crear riquesa. En el ressorgir de les lletres catalanes, un avi, Joan Maragall, poeta i escriptor polèmic, que introdueix a casa nostra els poetes i els filòsofs alemanys i l'empenta vital que representen. En la República, i durant la Guerra Civil, un pare, Jordi Maragall, filòsof ell mateix, professor universitari, desvetllador de consciències i amistats que, en una lluita sorda però valenta contra el franquisme, defensa la visió particular d'una Catalunya que, pesi a qui pesi, sent unida a Espanya. I, ara, uns fills, Pasqual i Ernest Maragall, immersos en l'objectiu d'una visió catalana amb espais més oberts, amb una nova manera d'entendre el país i d'entendre'ns amb la resta d'Espanya. També hi trobareu, en aquesta saga, les ombres, els moments difícils, els dubtes i les vacil·lacions, que també ells, com tots els que al llarg dels anys han lluitat per a assolir el poder i el destí de Catalunya, han hagut de superar amb esforç. I, potser no sempre amb encert. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/574/llibre_maragallades.jpg b0ff8fb445c5734817d28a3e9455643e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragallades: diccionari d'un canvi Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Periodisme Acció política Caricatura Creator An entity primarily responsible for making the resource Planella, Vicenç, 1963- Carvajal, Mont, 1969- Publisher An entity responsible for making the resource available Ara Llibres Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Sinopsi dels autors: Teniu a les mans un llibre que conté material únic i indispensable. I és que les intervencions de Pasqual Maragall mai deixen indiferent, ja sigui gràcies a la seva espontaneïtat, als seus embolics dialèctics o a allò que se'n diuen problemes del directe. Per això els periodistes que l'acompanyaven durant el cicle electoral van tenir l'original idea de recollir-les per crear aquesta singular obra. L'objectiu de "Maragallades" és molt senzill: Volem satisfer una de les peticions que Pasqual Maragall ens va adreçar durant la campanya als periodistes per si un dia es convertia en president de la Generalitat. Ens va dir: Foteu-me canya, i això fem. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/575/llibre_presidentsEnciclopedia.jpg e94ff1ce2ae406cd2b883297f05a4fb8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall. Els presidents de la Generalitat de Catalunya [DVD] Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Acció política President de la Catalunya. Generalitat Publisher An entity responsible for making the resource available Enciclopèdia Catalana Vernal Televisió de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource DVD Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Documental Abstract A summary of the resource. Col·lecció Els presidents de la Generalitat de Catalunya, 7 Sinopsi de l'editorial: La col·lecció és un recull de documentals emesos per Televisió de Catalunya amb la qual volem donar a conèixer una visió completa de la trajectòria de cadascun dels Presidents de la Generalitat i del moment en què van desenvolupar la seva tasca. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2685/internacional_MHPMaragall_2005.pdf 1281ab7cd2d1472e986ff6b9fb70944f PDF Text Text Acció de Govern Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya 2005 BÈLGICA BRUSSEL·LES 19 i 20 de gener Reunió amb Carlos Bastarreche, ambaixador representant permanent d'Espanya a la UE Dinar amb els alts càrrecs catalans de la Comissió Europea Reunió amb Javier Solana, Alt Representant per a la Política Exterior de la UE Reunió amb Eneko Landaburu, Dtor Gral de Relacions Exteriors de la Comissió Europea Pressa de possessió d'Anna Terrón com a Delegada del Govern a Brussel·les Reunió amb Joaquin Almunia, Comissari d'Afers Econòmics i Monetaris Acte de celebració de l'Any Nou Sopar amb els diputats catalans al Parlament Europeu Entrevista amb Josep Borrell, president del Parlament Europeu Reunió amb José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea SUÏSSA DAVOS 28 de gener Intervenció a la Cena Iberoamericana “ Which way now" Intervenció a la taula "Europe 2020: Dressing up for the occasion" URUGUAI MONTEVIDEO 1 i 2 de març Esmorzar amb la delegació de premsa catalana Trobada amb Enrique Iglesias, president del Banco Interamericano de Desarrollo (BID) Sessió solemne de l'Assemblea General d’acte de traspàs de poders a Tabaré Vázquez Entrevista en directe per Canal 5 d'Uruguai Entrevista amb Julio Maria Sanguineti, senador i ex-president de l'Uruguai Entrevista amb Néstor Kirchner, president de l'Argentina Dinar-Conferència del President "Catalunya pont entre la Unió Europea i Mercosur" Visita al Museu Torres Garcia i al Casal Català de Montevideo Ofrena floral al Monument del President Companys ITALIA CIUTAT DEL VATICÀ 8 d’abril Funeral solemne en memòria del Papa Joan Pau II TURQUIA ISTAMBUL, ANKARA 14, 15 i 16 d’abril Conferència "The Barcelona Process at 10: a time of new opportunities" Sopar ofert per Mimar Kadir Topbas, alcalde d'Istambul Esmorzar amb els empresaris de la delegació catalana Inauguració del seminari empresarial Catalunya – Turquia Signatura de l'Acord entre les Cambres de Comerç de Barcelona i d'Istanbul Visita al Parlament Turc Trobada amb Tayyip Erdogan, primer Ministre de Turquia Sopar ofert per Abdullah Gül, ministre d'Afers Exteriors i viceprimer ministre Esmorzar amb la premsa catalana Visita a l'exposició sobre el llibre català al Museu d’Art Modern d’Istanbul Dinar amb representants de la societat civil i intel·lectuals turcs FRANÇA PARÍS 20 d’abril Entrevista amb Michel Barnier, ministre d'Afers Exteriors Entrevista amb Jacques Delors BÈLGICA BRUSSEL·LES Entrevista amb José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea 1 �26 d’abril FRANÇA PARÍS 13 de maig Lliurament del XVII Premi Internacional Catalunya 2005 al filòsof Claude Lévi-Strauss ISRAEL, JORDÀNIA I PALESTINA TEL AVIV, JERUSALEM, RAMALLAH, GAZA, MAR MORT Del 19 al 22 de maig Entrevista amb Simon Peres Ofrena floral al lloc de l'assassinat de Yitzak Rabin Sopar ofert per Eudaldo Miralpeix, ambaixador d'Espanya a Israel Entrevista amb Ehud Olmert, viceprimer Ministre i ministre d'Indústria Comerç i Treball Visita al nou Museu de l'Holocaust i a la ciutat vella de Jerusalem Entrevista amb Adnan Badran, primer ministre de Jordània Sopar ofert pel Rei Abdullah II de Jordània World Economic Forum. Panel sobre els 10 anys del Procés de Barcelona Entrevista amb Karen Koning Abu Zayd, comissària de les UNRWA Entrevista amb el Rei Abdullah II de Jordània Entrevista amb André Azoulay, conseller del Rei del Marroc Entrevista amb Ahmed Qurie, primer ministre palestí Dinar amb personalitats palestines de Jerusalem Entrevista amb Hassan Khreisheh i Ghazi Hananieh, vicepresidents del Parlament palestí Entrevista amb Nasser Al-Qidwa, ministre d'Afers Exteriors de l'ANP Ofrena floral a la tomba de Iàsser Arafat Entrevista amb Mahmoud Abbas, president de l'Autoritat Palestina Visita a l'Ajuntament de Gaza City Visita al Parc de la Pau 'Gaza-Barcelona' i al barri d'East Al Nasser Visita al camp de refugiats de Jabaliya Visita a l'Instituto Hispano-Palestino de Gaza Visita al Laboratori Fitosanitari (DARP) Recepció oficial oferta per l'Ajuntament de Gaza Entrevista amb Moshé Katzav, president d'Israel Lliurament dels Premis del partit de futbol entre nens israelians i palestins FRANÇA NÎMES 27 de maig Míting a favor de la Constitució Europea "La France et l'Europe à l'heure des choix" PORTUGAL LISBOA 22 i 23 de juny Sopar amb opinadors portuguesos Esmorzar amb José Manuel Carrilho, candidat PS portuguès a l'alcaldia de Lisboa Dinar privat amb Jorge Sampaio, president de Portugal Entrevista amb José Sócrates, primer ministre de Portugal FRANÇA PERPINYÀ 19 de juliol Inauguració obres túnel del Perthus (AVE), amb la Ministra espanyola i el Ministre francès ITALIA NÀPOLS 7 i 8 d’octubre Inauguració oficial de “Veles e Vents” amb el concert “La princesa filòsofa” Inauguració de l’exposició de Miquel Barceló "La divina comedia" Sopar privat amb Antonio Bassolino, president de la regió de Campania BÈLGICA BRUSSEL·LES 16 de novembre Intervenció del MHP en català a la reunió del Ple del Comitè de les Regions Reunió amb el Grup Socialista al Comitè de les Regions Dinar amb la delegació espanyola del Comitè de les Regions 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabinet del president Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Viatges i visites President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant l'any 2005. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3832/FMHP_00974.JPG ea059d792c36a47edc5576a45df33a0a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà) Title A name given to the resource Retrat Pasqual Maragall davant el Vaticà Subject The topic of the resource Presidents Comunitats autònomes Piazza San Pietro Cardenals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3833/FMHP_00975.JPG 2602c8d02cba390dca6d6f384b1bf757 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà) Title A name given to the resource Retrat Pasqual Maragall davant el Vaticà Subject The topic of the resource Presidents Comunitats autònomes Piazza San Pietro Cardenals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3834/FMHP_00976.jpg ab592dd77e6dd33defa062399f26ea8d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Retrat Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat Subject The topic of the resource Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) Presidents Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3835/FMHP_00977.JPG 826a615ae7d2595210eebec1d5ee0ded Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Retrat Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat Subject The topic of the resource Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) Presidents Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3836/FMHP_00978.jpg 41991a2ee620e43c28190bc5420686b2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Retrat Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat Subject The topic of the resource Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) Presidents Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3838/FMHP_00980.tga 830c9ead494241c3a7eeac3d754889ea Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Retrat Pasqual Maragall a la reunió de govern Subject The topic of the resource Reunions Presidents Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3839/FMHP_00981.jpg 69ec31eaf557cbfa4c9f656c4256e21a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Pasqual Maragall amb visita al despatx de Palau Subject The topic of the resource Reunions Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3840/FMHP_00982.JPG 35f336d91e6c0c805009ed191347f302 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Retrat Pasqual Maragall, primer pla somrient Subject The topic of the resource Presidents Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies