68 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1424/19941207d_00661.pdf c14ed8b1b4924e42f690742a8c0afaf6 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde El giro local: la apuesta por los municipios (Còrdova, Saló de Plens de l'Ajuntament, 7 dedesembre de 1994) EL GIRO LOCAL: LA APUESTA POR LOS MUNICIPIOS QUIERO AGRADECER MUY SINCERAMENTE AL AYUNTAMIENTO DE CÓRDOBA Y A SU ALCALDE, HERMINIO TRIGO, LA INVITACIÓN A PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA SOBRE EL FUTURO DE LOS MUNICIPIOS. CON HERMINIO TRIGO COINCIDIMOS EN LA DEFENSA DE LOS MUNICIPIOS, NO SÓLO EN ESPAÑA SINO, COMO MIEMBROS QUE SOMOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, EN EUROPA -QUE ES, NO HAY QUE OLVIDARLO, LA NUEVA DIMENSIÓN DE NUESTRA VIDA ECONÓMICA, SOCIAL Y POLÍTICA-. ÉL, COMO YO Y MUCHOS OTROS REPRESENTANTES ESPAÑOLES EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES -QUE ES UN ORGANISMO QUE, AUNQUE SU NOMBRE NO LO DIGA CON PRECISIÓN, REÚNE A LOS ENTES REGIONALES PERO TAMBIÉN Á LOS LOCALES-, ESTAMOS EMPEÑADOS EN QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA SE HAGA DESDE ABAJO, DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS, ES DECIR, DESDE LOS MUNICIPIOS. �SABEMOS QUE TENEMOS SOBRE NOSOTROS LA MAYOR DE LAS RESPONSABILIDADES: CONSEGUIR QUE EUROPA NO SEA SÓLO UN MERCADO COMÚN, DONDE ES POSIBLE LA LIBRE CIRCULACIÓN DE i BIENES, DE CAPITALES Y DE PERSONAS, SINO QUE SEA DE VERDAD UN PROYECTO INTEGRADOR, QUE CONSTITUYA REALMENTE UNA UNIÓN POLÍTICA EUROPEA. PARA ELLO HAY QUE FORMAR CIUDADANOS EUROPEOS Y ES EN LAS -CIUDADES DONDE PODEMOS CONSEGUIR CREAR UNA AUTÉNTICA CIUDADANÍA EUROPEA 1 PORQUE ENTRE CIUDADES, POR ENCIMA DE LAS DIFERENCIAS IDIOMÁTICAS, HABLAMOS UN LENGUAJE COMÚN. LA CIUDAD HA SIDO SIEMPRE UN LUGAR PRIVILEGIADO PARA EL DIÁLOGO. LA CIUDAD ES INTERCAMBIO: DE IDEAS. DE CONCEPTOS, DE MERCANCÍAS. LA CIUDAD ES COMERCIO, LA CIUDAD ES CULTURA. LA CIUDAD ES TAMBIÉN CONVIVENCIA, COEXISTENCIA. DE ESTO SABE MUCHO CÓRDOBA. LA CÓRDOBA HISTÓRICA DONDE CONVIVÍAN LAS TRES CULTURAS MONOTEISTAS DEL MEDTTERRÁNEO, Y, TAMBIÉN, LA CÓRDOBA DE HOY, SABEDORA DE QUE SU FUTURO PASA POR ENLAZAR, POR HACER DE PUENTE ENTRE EL MUNDO ISLÁMICO DEL NORTE bE ÁFRICA Y LA EUROPA NÓRDICA. PARA ELLO, LA UNIÓN EUROPEA, DONDE LOS ESTADOS LLEVAN LEGÍTIMAMENTE- LA VOZ CANTANTE, DEBE ESCUCHAR TAMBIÉN A LAS REGIONES Y A LAS CIUDADES. DEBE SABER QUE LOS PROBLEMAS DE LOS CIUDADANOS EUROPEOS, QUE EN UN 80 % VIVIMOS AGRUPADOS EN CIUDADES, SON BÁSICAMENTE PROBLEMAS URBANOS, Y QUE ES EN LA CIUDAD DÓNDE SE ENCUENTRAN TANTO EL CONOCIMIENTO DEL PROBLEMA -GRACIAS 2 �A NUESTRA PROXIMIDAD AL TERRITORIO- COMO LA CREATIVIDAD NECESARIA PARA AFRONTARLO. AL RESPECTO, SUELO CITAR COMO PARADIGMA LA FRASE DE UNA MINISTRA BRITÁNICA DE TRABAJO, SHIRLEY WILLIAMS, QUE DECÍA QUE POR CADA LIBRA GASTADA A NIVEL MUNICIPAL EN LA CREACIÓN DE EMPLEO SE NECESITAN TRES LIBRAS A NIVEL GUBERNAMENTAL: ESA EFICACIA EN EL GASTO PROVIENE DE UN MAYOR Y MEJOR CONOCIMIENTO DEL TERRENO, PERO TAMBIÉN DE LA CONSTATACIÓN QUE HAY MUdHOS PROBLEMAS QUE SE RESUELVEN MEJOR A NIVEL HORIZONTAL (QUE ES EL DE LOS MUNICIPIOS) QUE A NIVEL VERTICAL (QUE ES LA ESTRUCTURA EN QUE SE PIENSAN LAS LEYES DE LOS PARLAMENTOS Y LA PROPIA ADMINISTRACIÓN CENTRAL). PERO AUNQUE EUROPA OCUPE HOY 'PARTE SUSTANCIAL DE LA ACTIVIDAD DEI, ALCALDE TRIGO Y DEL ALCALDE MARAGALL, EN UN ESFUERZO QUE NO SÉ SI SIEMPRE ES LO BASTANTE BIEN COMPRENDIDO POR NUESTROS CIUDADANOS -A QUIEN DEBEMOS CONVENCER A VECES DE LA IMPORTANCIA DE LAS COSAS QUE ESTÁN EN JUEGO EN BRUSELAS-, QUIERO HOY HABLARLES DE LOS MUNICIPIOS EN ESPAÑA, PORQUE EN LA ESPAÑA DEL FIN DE SIGLO, DESPUÉS DE QUINCE AÑOS DE DEMOCRACIA MUNICIPAL Y DE AUTOGOBIERNO REGIONAL, CREEMOS LLEGADA LA HORA DE LOS MUNICIPIOS. VOY A REFERIRME MUY ESPECIALMENTE A LA NECESIDAD DE IMPULSAR EN NUESTRO PAÍS EL GIRÓ LOCAL. UNA APUESTA DE FUTURO Y UN COMPROMISO CON LOS CIUDADANOS. 3 �LOS AYUNTAMIENTOS HAN JUGADO IN PAPEL MUY IMPORTANTE, FUNDAMENTAL, EN LA CONSOLIDACIÓN E IMPLANTACIÓN DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. HEMOS PARTICIPADO, EN LOS ÚLTIMOS 15 AÑOS, DE UNA FORMA ACTIVA, EN ,A CONSTRUCCIÓN DE UNA DEMOCRACIA AVANZADA. HEMOS COITRIBUÍDO DECISIVAMENTE A INSTAURAR EN NUESTRO PAÍS LOS: Y COSTUMBRES DEMOCRÁTICAS. LOS AYUNTAMIENTOS HAN SIDO UN ÁMBITO PRIVILEGIADO DE LA PARTICIPACIÓN CIUDADANA. LOS MUNICIPIOS TAMBIÉN HEMOS PRES TADO UNA COLABORACIÓN LEAL Y DESINTERESADA EN LA CONTRUCCIÓN DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS. EN LOS ÚLTIMOS AÑOS EL ESFUERZO DEL GOBIERNO 1 Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS SÉ HA ORIENTADO HACIA LA CONSOLIDACIÓN DEL SISTEMA AUTON'MICO. ÉSTE ERA, SIN DUDA, UNO DE LOS PRINCIPALES RETOS DE NUESTRO PAÍS. COMO CATALÁN, Y USTEDES COMO ANDALUCES, SABEMOS QUE EN ESPAÑA NO HAY UNA DEMOCRACIA P p SIBLE SIN ALGUNA FORMA DE AUTOGOBIERNO TERRITORIAL. PERO AHORA HA LLEGADO EL MOMENTO DE RECLAMAR MÁS ATENCIÓN HACIA LOS MUNICIPIOS. NOSOTROS TENEMOS UNA RICA EXPERIENCIA EN EL GOBIERNO MUNIIPAL, TANTO EN CATALUÑA COMO EN ANDALUCÍA, EN LAS GRANDES CIUDADES INDUSTRIALES, EN LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS, EN '.LOS PEQUEÑOS MUNICIPIOS RURALES. TODOS HEMOS COMPARTIDO UNA PROFUNDA Y RICA EXPERIENCIA DE DEMOCRATIZACIÓN DE LA VIDA LOCAL Y DE MEJORA DE LA VIDA COTIDIANA DE NUESTROS CONCIUDADANOS. 4 �DURANTE TODO ESTE PROCESO LAS CORPORACIONES LOCALES HAN QUEDADO RELEGADAS A UN SEGUNDO PLANO. HOY YA NO PODEMOS CERRAR LOS OJOS A UNA REALIDAD MUNICIPAL COMO LA NUESTRA. HAY QUE RECLAMAR UNA ATENCIÓN MAYOR DEL ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HACIA LOS MUNICIPIOS. EN TODO ESTE TIEMPO HEMOS AVANZADO POCO EN LA DESCENTRALITZACIÓN HACIA EL SECTOR LOCAL. A NIVEL COMPETENCIAL Y DE RECURSOSLOS AYUNTAMIENTOS NOS ENCONTRAMOS CASI EN LA MISMA SITUACIÓN EN LA QUE ESTÁBAMOS HACE DIEZ AÑOS. DURA NTE ESTE TIEMPO HEMOS HECHO UN ESFUERZO DE GESTIÓN DE PRIMERA MAGNITUD PERO LOS RECURSOS ESTÁN MAL DISTRIBUIDOS. ESTAMOS, EN ESTE MOMENTO, EN UNA DISTRIBUCIÓN DEL GASTO APROXIMADAMENTE DEL 15-25-60 Y ESO QUIERE DECIR QUE, DURANTE LA PASADA DÉCADA, LOS AYUNTAMIENTOS NO HAN AUMENTADO SU NIVEL DE RECURSOS. PERO LAS CIUDADES HAN MEJORADO Y MUCHO DURANTE ESTE TIEMPO. ESTA ES UNA REALIDAD INNEGABLE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE NO HAN MEJORADO TODO LO QUE TENÍAN QUE MEJORAR. LOS AYUNTAMIENTOS SE HAN SACRIFICAD, SU RITMO DE INCREMENTO DE RECURSOS SE HA ESTABILIZADO PORQUÉ HABÍA EN JUEGO ALGO MUY COMPLEJO, MUY DELICADO, MUYI FÁCIL DE ROMPER, QUE ERA ESA CONFIANZA GENERAL, ESE ESTADIO DE LAS AUTONOMÍAS QUE ANTES DECÍAMOS QUE HABÍA SIDO NUESTRO OBJETIVO PRIORITARIO EN LA DÉCADA DE LOS OCHENTA. ES EN ESTE HORIZONTE DE PROFUNDIZACIÓN DE LA DEMOCRACIA Y DE LA INTEGRACIÓN EN EUROPA QUE¡ DEBE IMPULSARSE EL GIRO 5 �LOCAL: LA APUESTA DEFINITIVA POR LOS MUNICIPIOS. ESTE NUEVO PROCESO DESCENTRALIZADOR DEBE SIGNIFICAR, ANTE TODO Y EN PRIMER LUGAR, MAYOR CONFIANZA PpLÍTICA, MAYOR CONFIANZA POLÍTICO-ADMINISTRATIVA DEL GOBIF iRNO Y DI LAS AUTONOMÍAS EN LOS AYUNTAMIENTOS. LA DEMOCRACIA ES UN PROCESO CONSTANTE DE APRENDIZAJE. Y QUE. HAY QUE TENER EL VALOR POLÍTICO DE PERMITIR QUE LAS DECISIONES SE TOMEN, CADA VEZ MÁS, EN EL NIVEL INFERIOR DEL EDII'ICIO INSTITUCIONAL. SI NOS EQUIVOCAMOS, YA NOS CORREGIREMOS, PERO NO PODEMOS SEGUIR ACEPTANDO ESTAR PERMANENTEMENTE TUTELADOS. EN SEGUNDO LUGAR, RECONOCIMIENTO DE LOS NIVELES COMPETENCIALES REALES Y DE LAS POTESTADES JURÍDICAS Y ADMINISTRATIVAS CORRESPONDIENTES PARA QUE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL PUEDA HACER VALER SUFICIENTEMENTE SU AUTORIDAD. EN ESTE MOMENTO NO TENEMOS CAPACIDAD PARA CORREGIR CONDUCTAS QUE EN EL FONDO HACEN A NUESTROS CIUDADANOS POCO CONFIADOS EN LF}. JUSTICIA E INCLUSO EN LA DEMOCRACIA PORQUÉ VEN CÓMO CONDUCTAS ANTISOCIALES, CONDUCTAS DE VANDALISMO Y DE CONDUCCIÓN TEMERARIA, NO TIENEN LA RESPUESTA ÁGIL Y 1PRONTA QUE DESDE EL AYUNTAMIENTO DEBERÍA PODER DÁRSELE. EN TERCER LUGAR, ADECUAR LA DOTACIÓN DE RECURSOS ECONÓMICOS. POR SUPUESTO. EL GOBIERNO Y LAS AUTONOMÍAS DEBEN RESOLVER LA FINANCIACIÓN MUNICIPAL CON MEDIDAS ESTRUCTURALES EFICIENTES. DEBE INCREMENTARSE EL PESO RELATIVO DEL GASTO DEL SECTOR PÚBLICO LOCAL Y, MUY ESPECIALMENTE, EL DE LOS GOBIERNOS MUNICIPALES. Y ES POR 6 �ESTE MOTIVO QUE ES NECESARIO MEJORAR SUBSTANCIALMENTE LAS TRANSFERENCIAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS. NUESTRO HORIZONTE A FINALES DE SIGLO ES EL DE UNA DISTRIBUCIÓN DEL GASTO PÚBLICO DI. 50-25-25. ES EL QUE TIENEN PAÍSES DE ESTRUCTURA FEDERAL Y FÍE SÓLIDO FUNCIONAMIENTO DEMOCRÁTICO. ES UNA DISTRIBUCIÓN JUSTA Y POSIBLE. Y NO TIENE PORQUE PARARSE AQUÍ: EL PR CESO AUTONÓMICO ES, EN ESPAÑA, UN PROCESO ABIERTO, Y NADA NOS IMPIDE PENSAR QUE A MEDIO PLAZO ESTA DISTRIBUCIÓN SEA1DE UN 40-30-30. HAY QUE EXAMINAR LA POSIBILIDAD QE QUE LOS AYUNTAMIENTOS PARTICIPEN EN LOS IMPUESTOS FUERThS Y ELÁSTICOS SIN ENTRAR EN COLISIÓN CON LOS QUE PUEDEN CORRESPONDER A LAS AUTONOMÍAS. EN DEFINITIVA, RECLAMAMOS SISTEMAS MÁS ÁGILES Y MÁS FLEXIBLES DE FIN NCIACIÓN. ESTA ES UNA NECESIDAD URGENTE, QUE NO PUEDE POSPONERSE. NOS HEMOS SACRIFICADO MUCHO, PERO NO PODEMOS NI DEBEMOS HACERLO INDEFINIDAMENTE. SE HACE NECESARIO, PUES, RECLAMAR UNA MAYOR DESCENTRALIZACIÓN DE LAS COMPETENCIAS DEL ESTADO Y DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HÁCIA LOS AYUNTAMIENTOS. HAY QUE DOTAR DE MÁS PROTAGONISMO A LA ADMINISTRACIÓN LOCAL, AL CONJUNTO DE CIUDADES GRANDES Y MEDIANAS, CON EL FIN DE CONSTRUIR UN ESTADO MÁS DESCENTRALIZADO, MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO 'INTENSAMENTE EN ESTA DIRECCIÓN Y HA COLABORADO EN LA ELABORACIÓN DE UN PACTO 7 �LOCAL QUE DEBERÍAN SUBSCRIBIR ION UN FUTURO TODAS LAS FUERZAS POLÍTICAS Y QUE BENEFICIARÁ, SIN DUDA ALGUNA, AL CONJUNTO DE CIUDADES DE NUESTRO PAÍS. LA PROPUESTA DE PACTO LOCAL ESTÁ EN UNA FASE MUY AVANZADA. LOS SOCIALISTAS PRESENTAREMOS MUY PRONTO ESTE TEXTO AL RESTO DE FUERZAS POLÍTICAS. EL GOBIERNO YA HA EXPRESADO SU VOLUNTAD DE PROPICIAR EL CONSENSO, DE OBTENER LOS COMPROMISOS NECESARIOS Y DE IMPULSAR LAS MEDIDAS LEGISLATIVAS CORRESPONEÍIENTES. A PARTIR DE AQUI DEBERÁN SER LOS GOBIERNOS AUTÓNOMOS RESPECTIVOS LOS QUE IMPULSEN EL PROCESO NEGOCIADOR EN CADA UNO DE SUS RESPECTIVOS TERRITORIOS. EL PACTO LOCAL DEBE PONERSE EN MARCHA A PARTIR DEL ACUERDO ENTRE CORPORACIONES LOCALES, LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y EL GOBIERNO CENTRAD.. EL PACTO EXPRESARÁ LA DECISIÓN FIRME DE INCIDIR POSITIVAMENTE EN LA RESOLUCIÓN DE LOS PROBLEMAS COTIDIANOS Y DE HACERLO POSIBLE DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. ES CON ESTA FINALIDAD QUE BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO PARA GARANTIZAR UN GRADO MÁS ELEVADO DE COMPETENCIAS Y DE RECURSOS A LAS CIUDADES. ESTA S ES LA ÚNICA VIA POSIBLE PARA GARANTIZAR EN EL FUTURO LA CONSTRUCCIÓN I)E NUESTRO PAÍS Y DE EUROPA. 8 �QUIERO TERMINAR MI INTERVENCIÓN TAL COMO LA HE EMPEZADO, HABLÁNDOLES DE EUROPA. ESTAMOS EN UN MOMENTO i APASIONANTE QUE PUEDE CLASIFICA1SE DE CONSTITUYENTE EN DIVERSOS CAMPOS. LA EUROPA QUE HA NACIDO DEL TRATADO DE MAASTRICIIT ES LA EUROPA ENTENDIDA COMO PROYECTO COMPARTIDO POR LOS ESTADOS MIEMBROS PERO TAMBIÉN ES LA EUROPA DE LAS CIUDADES. EUROPA ES UN SISTEMA DE CIUDADES. 120 GRANDES CIUDADES EUROPEAS CONCENTRAN MÁS DE LA MITAD DE LA POBLACIÓN DEL 1 CONTINENTE. LA MAYORÍA DE ELLAS SON CIUDADES MEDIANAS, LAS QUE DAN AUTÉNTICAMENTE VIDA'` A EUROPA. POR ENCIMA DE SUS CAPACIDADES, POR ENCIMA DE SUS RECURSOS, TRABAJANDO JUNTAS Y AL LADO DE LAS GRANDES CIUDADES, SE ESTÁN CONFIGURANDO COMO LA VERDADERA BASE DE LA 1 CONSTRUCCIÓN EUROPEA. PODEMOS AFIRMAR CON TODA ROTUNDIDAD QUE LAS CIUDADES CONSTITUYEN EL AUTÉNTICO MOTOR DE EUROPA. SON LAS CONCENTRACIONES URBANAS LAS QI E IMPULSAN Y PILOTAN EL AVANCE DE SUS REGIONES Y EL CONJUNTO DE LA UNIÓN. Y, POR OTRO LADO, GRAN PARTE DE LAS POLÍTICAS PÚBLICAS Y DE LAS INTERVENCIONES FINANCIERAS DE LA UNIÓN EUROPEA AFECTAN LAS ÁREAS URBANAS. NO SE PUEDE ENTENDER EL PROCESO HACIA LA UNIÓN EUROPEA SIN EL TRABAJO PREPARATORIO QUE -TAN LLEVADO A CABO LAS ADMINISTRACIONES LOCALES. Y ES ¡JUSTAMENTE PORQUÉ LAS CIUDADES NO TIENEN NINGUNA DIFICULTAD A ENTENDER COMO 9 �NORMAL, COMO NECESARIO Y ENRIQUECEDOR EL DIÁLOGO ENTRE ELLAS. TENEMOS QUE APOSTAR FUERTE POR UNA POLÍTICA URBANA EUROPEA. LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA DEBE RECONOCER EL PAPEL FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES. ESTA ES LA POSICIÓN QUE DEFIENDE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA EN LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS. EN EL SENO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTAMOS ESTUDIANDO, EN ESTE SENTIDO, UNA DE LAS CUESTIONES FUNDAMENTALES DE CARA A LA REVISIÓN DEL TRATADO 1DE MAASTRICHT PARA LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES OMO ES EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. ÉSTE ES UN PRINCIPIO, DE NOMBRE OSCURO PERO DE CONCEPTO CLARO: HAY QUE APROXIMAR EL ESTADO A LOS CIUDADANOS. Y ESO DEBE HACERSE A TRAVÉS DE UNA APLICACIÓN CONGRUENTE, CONSECUENTE HASTA EL FINAL, DEL PRINCIPIO DE LA SUBSIDIARIEDAD. LO QUE PUEDA HACERSE A NIVEL MUNICIPAL, NO DEBE HACERSE A NIVEL REGIONAL. Y LO QUE PUEDA HACERSE A NIVEKL REGIONAL NO DEBE HACERSE A NIVEL ESTATAL. COMO HE DICHO ANTES, EN EUROPA ESTAMOS EN UN MOMENTO CONSTITUYENTE Y DEBEMOS APROVECHARLO PARA CONSTRUIR LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS. EN ESPAÑA, ESTO SIGNIFICA, SIN MÁS, QUE ES LA HORA DE LOS MUNICIPIOS: ESTA ES LA GRAN ASIGNATURA PENDIENTE DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. APROBÉMOSLA ENTRE TODOS, PORQUE ES MUCHO LO QUE ESTÁ EN JUEGO. MUCHAS GRACIAS. SED \TEXT\CORDOVA.DOC 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4330 Title A name given to the resource Conferència: “El giro local: la apuesta por los municipios” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Participació ciutadana. Molts problemes es resolen millor a nivell horitzontal. Tres punts: gir local com la aposta definitva pels municipis, reconeixement dels nivells de competències reals, potestats jurídiques i administratives, i adequar la dotació de recursos econòmics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Plens de l'Ajuntament de Còrdova, Andalucia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Política Administració local Relacions Internacionals Gestió pública Finançament Territoris Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1425/19941213d_00663.pdf 33f3114f207e6a9daa48cc3ab152664f PDF Text Text La ciutat en el futur de Catalunya, Espanya i Europa (Dinar-col . loqui al Cercle Eqüestre, 13 de desembre de1994) VULL AGRAIR AL PRESIDENT I ALS SOCIS DEL CERCLE QUE MTIAGIN BRINDAT AQUESTA OPORTUNITAT PER PARLAR-LOS DEI,, MOMENT DE LA CIUTAT I DEL SEU FUTUR EN EL CONTEXT CATALÀ, ESPANYOL I EUROPEU. I MTIAURAN DE PERMETRE QUE COMENCI LA MEVA INTERVENCIÓ AMB 1.1NA AFIRMACIÓ QUE FAJO DES D'UN ESTRICTE REALISME: BARCELONA ES TROBA EN UN MOMENT ESPERANÇAT, N'HI HA PROU AMB LLEGIR ELS TITULARS DELS DIARIS D'AVUI. ELS SIGNES DE REPRESA ECONÓMICA COMENCEN A SER, SON EVIDENTS , A ESPANYA L'ATUR PUJA, PER() HO FA A UN RITME MOLT MES LENT (SIS VEGADES MENYS QUE EL NOVEMBRE DE L'ANY PASSAT). MENTRE, A CATALUNYA -I, CONCRETAMENT, A LA PROVINCIA DE BARCELONA, PERQUÈ A LA RESTA ES MANTÉ ESTABLE-, L'ATUR BAIXA. AL MATEIX TEMPS, FELIPE GONZÁLEZ I JORDI PUJOL PACTEN UNA ESTABILITAT POLÍTICA, CONSCIENTS QUE CAL APROFITAR EL MOMENT DE BONANÇA ECONÒMICA. PUJOL SAP QUE NO S'EQUIVOCA DONANT ESTABILITAT AL PROJECTE DE PROGRÉS QUE, DES DE FA DOTZE ANYS, HA PORTAT ESPANYA A COTES ALTES DE BENESTAR I DE MODERNITZACIÓ ECONÒMICA BARCELONA NO ES TROBA EN AQUESTA SITUACIÓ PERQUÉ S'HI TROBA PERQUÈ EN AQUESTA CIUTAT Hl HAGUT UN PROJECTE, MI HAGUT UN DISSENY, HI HA HAGUT UNES OPCIONS CONSCIENTS. 1 HI HA HAGUT UA AMBICIÓ -UNA AMBICIÓ DAVANT DE LA QUAL ELS TEMORENCS, ELS PESSIMISTES DE TORN S'HAN HAGUT DE RENDIR. �AQUEST PROJECTE, AQUEST DISSENY, AQUESTA AMBICIÓ HA GIRAT ENTORN D'UN NOM: ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992. PER() ATENCIÓ: LA NOSTRA AMBICIÓ -I HO VAM DIR ABANS DE LA NOMINACIÓ- S'IlAURIA DITÍ A TERME IGUALMENT, AMB JOCS O SENSE, POTSER AMB UN ALTRE RITME, POTSER AMB UNES ALTRES CARACTERÍSTIQUES QUE SENSE AQUELL GRAN CATALITZADOR. PER() AMB LA MATEIXA IDEA DE CIUTAT I AMB LA MATEIXAiCOMPLICITAT CIUTADANA QUE VAM SABER CREAR. AQUEST IMPULS ENDAVANT, AQUEST PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA I DE PROJECCIÓ ECONÒMICA NO ESTAVEN DISSENYATS, PERO, PER AL 1992. ESTÀVEM, EN CONSTRUIR LA BARCELONA DL 1992, AIXECANT LA BARCELONA DEL SEGLE XXI. I ARA, DOS ANYS DESPRÉS DELS JOCS, QUAN COMENCEM A SUPERAR LA RECESSIÓ QUE HA AFECTAT TÓT EUROPA, ENS ADONEM DE LA VALIDESA, DE L'OPORTUNITAT DE LA NOSTRA APOSTA. HEM ESTAT MENYS DANYATS PER LA RECESSIÓ: A BARCELONA LES TAXES D'ATUR NO HAN REBOTAT ALS NIVELES, ALS ALTS NIVELES DE MITJAN DÉCADA DELS VUITANTA. 1 ARA S'ESTÀ CREAN]' OCUPACIÓ. MENTRE, LA CIUTAT HA COMENÇAT A CONÉIXER ELS BENEFICIS D'HAVER-SE POSAT AL MAPA: AQUEST ANY QUE SOM A PUNT DE TANCAR SE SUPERARÀ EL NIVELL, EL RÉCORD HISTÒRIC DE PASSATGERS QUE VAN PASSAR PEL PRAT EL 1992. ARA TENIM MÉS VISITANTS QUE L'ANY OLÍMPIC. ARA SOM MES CONEGUTS. I TENIM MES PRESTIGI. BARCELONA S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERENCIA, EN ÇAMPS DIVERSOS: L'ARQUITECTURA I EL DISSENY, ÉS CLAR, PERO TAMBÉ EN ALTRES CAMPS: LA MEDICINA, LA INDUSTRIA DE PUNTA, ELS SER VEIS AVANÇATS A LES EMPRESES. UNS SECTORS QUE, CONJUNTAMENT AMB EL SECTOR PRIVAT, ;ESTEM PROMOCIONANT A NIVELE ESPANYOL I A NIVELL INTERNACIONAL. 2 �SOM TAMBÉ UN PUNT DE REFERENCIA EN COSES POTSER MENYS TANGIBLES, PERO IGUALMENT IMPORTANTS: L'ANY 1995 BARCELONA ESDEVINDRÀ LA CAPITAL DEL DIÀLEG A LA MEDITERRÁNIA. DEL DIÀLEG ENTRE CIUTATS -EL 8 1 9 DE MARÇ FAREM UNA CONFERENCIA DE CIUTATS MEDItERRÀNTES- PERO TAMBÉ DE DIÀLEG ENTRE ELS ESTATS -AL SEGON SEMESTRE DEL 1995, DURANT LA PRESIDENCIA ESPANYOLA DE LA UNIÓ EUROPEA, TINDRÀ LLOC AQUÍ UNA CONFERENCIA GOVERNAMENTAL QUE APLEGARÀ ELS 15 PAISOS DE LA UNIÓ I ELS SEUS SOCIS DE LA RIBERA SUD. BARCELONA AFRONTA, DONCS, AQUESTS ANYS DECISIUS DEL FINAL DEL SEGLE QUE SON, RECORDEM-HO, ELS ANYS EN QUÉ S'ACABARÀ DE DEFINIR LA CONVERGENCIA ECONÒMICA EUROPEA I QÜESTIONS TAN IMPORTANTS COM LA MONEDA ÚNICA EUROPEA- DES D'UNA POSICIÓ CONSOLIDADA 1, EL QUE ÉS MÉS IMPORTANT, AMB NOUS PROJECTES DE FUTUR, EN EL COL • LOQUI TINDREM TEMPS D'ENTRAR-HI AME UN CERT DETALL. PERO ÉS IMPORTANT RETENIR DUES IDEES: EN PRIMER LLOC, Hl HA UN DISSENY DE CIUTAT. UN DISSENY CONSENSUAT EN EL SEGON PLA ESTRATÈGIC DE LA CIUTAT I EN L'ESFORÇ CONJUNT, PÚBLIC-PRIVAT, DE PROMOCIÓ EXTERIOR DE LA CIUTAT. EL SEGON PLA ESTRATÉGIC APOSTA PER LA QUALITAT. LA QUALITAT DE VIDA I LA QUALITAT DELS SERVEIS HAN DE SER ELS TRETS DEFINIDORS DE LA BARCELONA DE L'ANY 2000. I EN SEGON LLOC, LA SEGONA IDEA A RET4NIR, ÉS QUE COMPTEM AME UNS ELEMENTS BÀSICS: EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT, QUE COMPORTARÁ UNA OPERACIÓ D'UN ABAST POTSER MENOR QUE EL DELS JOCS OLÍMPICS, PERO D'UN IMPACTE MÉS PERDURABLE EN EL TEMPS. LA CREACIó D'UNA ZONA D'ACTIVITATS LOGISTIQUES, AME UN PORT I UN AEROPORTI AMPLIATS I AME L'ARRIBADA DEL TGV, CONVERTIRÁ BARCELONA EN LA GRAN PORTA D'ENTRADA SUD A EUROPA. �LA CULMINACIÓ D'AQUEST PROJECTE, COM A PART INSEPARABLE, ÉS LA CONSOLIDACIO DE BARCELONA COM UNA DE LES CAPITALS CULTURALS EUROPEES. TOTS VOSTÉS SABEN QUE ASPIREM A SER DESIGNATS CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA L'ANY 2001. AQUESTA ÉS UNA QÜESTIÓ QUE ES DECIDIRÁ EN EL SEGON SEMESTRE DE L'ANY QUE VE. PERO EN TOT CAS, NOSALTRES TENIM LA MATEIXA ACTITUD QUE DAVANT DELS JOCS, QUAN, SENSE TENIR LA NOMINACIÓ A LA BUTXACA, VAM COMENÇAR A RECONSTRUIR. DE BELL NOU EL VELL ESTADI DE MONTJUIC. EN ELS ANYS IMMEDIATS, A VEGA ES EN ELS MESOS IMMEDIATS, UNA SERIE D'INFRASTRUCTURES CULTURALS -EL MACB, EL MNAC RENOVAT, EL LICEU RECONSTRUÏT-, OBRIRAN LES SEVES PORTES, AUGMENTANT L'ATRACCIÓ QUE BARCELONA EXERCEIX SOBRE EL SEU ENTORO, UN ENTORN CADA VEGADA MÉS AMPLI. UN ENTORN QUE JA NO ÉS L'ESTRICTAMENT METROPOLITÀ -ON TROBEM A FALTAR L'ORGANISME QUE SUBSTITUEIXI EFICAÇMENT LA, EN MALA HORA, DESAPAREGUDA CORPORACIÓ METROPOLITANA-, SINO QUE S'HA AMPLIAT A L'EUROREGIÓ ELS LIMITS DE LA QUAL DEFINEIXEN LES SIS CIUTATS DE LA XARXA C-6 (PALMA, VALENCIA, SARAGOSSA, TOULOUSE I MONTPELLER), AME BARCELONA COM A CENTRE. I QUE S'EIXAMPLA CADA VEGADA MÉS, ESPANYA ENDINS 1 EUROPA ENFORA. EL FUTUR DE BARCELONA, QUE ÉS UN FUTUR D'ESPERANÇA BASAT EN REALITATS TANGIBLES, PASSA, PERÒ, PER DONAR MÉS PODER A LES CIUTATS. LES CIUTATS VOLEM MES RECURSOS, PERQUÉ VOLEM MES COMPETÉNCIES, MÉS RESPONSABILITATS. LES CIUTATS SOM UNS BQNS EMPRESARIS. HEM DEMOSTRAT QUE EN SABEM. LA BARCELONA DEL 92 ÉS UN EXEMPLE DE RIGOR, DE FEINA BEN FETA. 1 ÉS TAMBÉ, I AIXÒ PUC DIR-HO BEN ALt, UN EXEMPLE DE TRANSPARENCIA I DE CLAREDAT EN LA GESTIÓ D'UNA XIFRA NO GENS MENYSTENIBLE DE DINERS. 4 �NO NECESSITEM, DONCS, TU I ELES. DURANT ELS ANYS DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPANYA DEMOCRÁTICA, DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, HEM TINGUT MOLTA PACIENCIA. HEM VOLGUT CONTRIBUIR A UNA COSA QUE ERA BÁSICA PER A NOSALTRES COM A CATALANS I PER A LA CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRACIA A ESPANYA. 1 ESTEM ORGULLOSOS DE LA NOST1ZA CONTRIBUCIÓ A AQUEST ESFORÇ. PERO ARA ÉS L'HORA DELS MUNICIPIS. EN L'HORITZÓ D'UNA DISTRIBUCIÓ FEDERAL, O ALMENYS FEDERALITZANT, DE LA DESPESA PÚBLICA A ESPANYA, REIVINDIQUEM UNA DISTRIBUCIÓ DEL 50-25-25. QUE ÉS T.JNA DISTRIBUCIÓ QUE ELS PAÏSOS NÒRDICS, COM DINAMARCA, JA HAN DEIXAT ENRERA, 1 QUE SE SITUA ENTOR_N DEL 30 % A CADA NIVELE D'ADMINISTRACIÓ. I AIjSCÒ VÓL DIR QUE TANT L'ESTAT COM LES COMUNITATS AUTÒNOMES -LA GENERAII,ITAT EN EL NOSTRE CAS- HAN DE DONAR COMPETÈNCIES I RECURSOS A LES CIUTATS. I HO HAN DE FER PERQUÉ ÉS JUST, PERO TAMBÉ PER UN PRINCIPI D'OPORTUNITAT POLITICA: ACOSTANT EL PODER ALS CIUTADANS, ACOSTANT LA PRESA DE DECISIONS I LA PARTICIPACIÓ DEMOCRÁTICA AL NIVELE MÉS IMMEDIAT -QUE ÉS EL NIVELE MUNICIPALCONTR1BUIREM A ESMENAR EL DESPRESTIGI QUE A TOT EUROPA PATEIX LA CLASSE POLÍTICA. BARCELONA TÉ ELS PROJECTES, TÉ UN PASSAT RECENT QUE L'AVALA, I EN TÉ GANES. CAL QUE L1 DONEM LES EINES PER (IONTINUAR ENDAVANT, PER FER UN SALT MÉS CAP AL FUTUR QUE ÉS SEU. MOLTES GRÀCIES. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4331 Title A name given to the resource Dinar col.loqui. La ciutat en el futur de Catalunya, Espanya i Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capital del diàleg a la Mediterrània. Ciutats mediterranies. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Eqüestre, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Finançament Lideratge Infraestructures Territoris Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1426/19941214d_00662.pdf bcc8da83fbf0de64a65e7692ffa4f5ad PDF Text Text Data: 14.12.94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Visita a l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert". (c. Coronel Monasterio,1 / passeig de Sant Coloma). 10:00 hores. De cara a la visita de l'Alcalde a l'Institut de Bat¡xillerat "Doctor Puigvert", es fan avinents els aspectes següents: - La presencia a l'Institut "Doctor Puigvert" s'inscriu dins de les visites que l'Alcalde fa periòdicament als centres públics d'ensenyamentl secundan, i es la primera que tindrà lloc el curs 94-95. Les anteriors van ser a l'Institut "Fort Pius" (Eixample) i a l'Institut de la Maternitat (Les Corts), ambdues el passat mes de juny. - És previst que la visita inclogui, per aquest ordre: Breu recorregut per les instal.lacions del centre. - Entrevista a l'emissora de radio de l'Institut. - Intervenció de l'Alcalde davant deis alumnes (*). - Preguntes deis assistents. j (*). Prèviament a les paraules de l'Alcalde, es preveu que intervingui la directora de l'Institut, Maria Serrano. Hi seran presents el regidor de Joventut, Francesc Trillas, i Antoni Santiburcio com a regidor-president del Districte de Sant Andreu. A continuació del guió s'adjunta una propo$ta per a la intervenció de l'Alcalde. (**). S'adjunta també el dossier informatiu trames per l'Area d'Afers Socials i Joventut sobre l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert" ij la seva relació amb els programes i ajuts que ofereix l'Ajuntament. ,A1 CALDIA ! Re.sais9roi d'Err.vtln 21 DI r 1094 N - 7 9 `-( �De cara a la intervenció de l'Alcalde davant dels alumnes de l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert", se suggereix tenir en compte els elements següents: 0. Salutació als estudiants i introducció sobre la visita: a). Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i a explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament: Vosaltres sou uns barcelonins molt importants; la Barcelona del 2000 sou vosaltres. b). Interés especial a escoltar les opinions i respondre les preguntes deis estudiants: com veieu Barcelona, com la vpleu, qué hi faríeu. c). Referència al barri i districte on es troba l'institut, i a la seva situació i integració en el conjunt de la ciutat. En aquest cas es tracta de la zona del Districte de Sant Andreu llindant amb Santa Coloma de Gramenet. Es podria fer referència a: - Nus de la Trinitat i Ronda de Dalt: exemple de la gran transformació de Barcelona en els últims anys, que ha suposat l'organització de comunicacions i una operació d'ordenació urbana amb un gran parc a l'interior. - Actuacions de millora urbanística' al Districte de Sant Andreu: la més recent, la remodelació del carrer Gran de Sant Andreu. - Projectes de futur: l'operació Sant Andreu-Sagrera, amb un conjunt d'elements importantissims per a la projecció de la ciutat i d'aquesta área de Barcelona en concret: estació del tren d'alta velocitat, creació d'una extensa zona verda i construcció d'habitatges.1 �1. La situació de Barcelona Vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i fies barcelonines. Per parlar de Barcelona, cal, en p ri mer lloc, fer referència al context inte rn acional en què ens trobem. La situació internacional és cada vegada més impo rtan t, i ens condiciona a tots com a ciutadans del món i, sobretot, com a ciutadans europeus. A més, en el cas de Barcelona això és especialment significatiu, perquè la nostra ciutat s'ha guanyat a pols, gràcies a les millores dels últims anys, una posició rellevant: Barcelona té un lloc destacat al mapa, quan quinze anys enrera eren molt pocs els que ens coneixien. a) El context internacional La transformació de Barcelona s'ha produït coincidint amb un món que ha canviat profundament. S'han donat passos ferms en la Unió Europea, tot i que no hi falten algunes tensions. Estem en un mercat únic europeu i, des del punt de vista institucional i polític, ha nascut la unificació d'Europa. Aquesta Unió Europea és a punt d'ampliar-se amb tres nous països (Àustria, Suècia i Finlàndia), i els països del Sud hem de fer sentir la nostra veu. Les ciutats i les regions estem representades en un Comitè específic (impo rt ància que l'Alcalde de Barcelona, en representació de tots els municipis d'Europa, sigui el vice-president del Comitè de les Regions i presideixi el CMRE). En els últims anys, i encara avui, h an canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -una de fonamental: va caure el mur de Berlín-, que aleshores Va començar el segle XXI. Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i h an donat lloc a una situació de més llibertat i de més inestabilitat alhora. H an aparegut noves incerteses, perquè ara el món no ens sembla t an segur, i Europa està vivint un seguit de conflictes nacionals cruents, ben a prop de nosaltres.i La guerra segueix a l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i 1'OTAN, i són nombrosos els països que pateixen enfrontaments civils. �Hem de ser capaços de treballar plegats per la pau. En el cas de l'antiga Iugoslàvia, des de Barcelona estem col.laborant amb els ciutadans de Bòsnia, i especialment amb Sarajevo (convois d'ajut humanitari, subministrament de material sanitari i de transport, telèfon lliurat a l'alcalde de Sarajevo...). Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i que llegiu els diaris s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora, i també podeu contribuir per tal que els problemes deis altres països siguin menys greus: els problemes deis altres són també els nostres. Aquests dies haureu pogut veure o viure les reclamacions que fan moltes persones i entitats perqué les Administracions destinin el 0'7% deis seus pressupostos a la cooperació internacional. Aquesta és una reivindicació que cal atendre, perquè és una fórmula encertada per donar resposta a les demandes d'altres pobles. Des de l'Ajuntament hi col.laborem, i per això tenim un programa que es diu "Barcelona Solidària", que aplega els esforços municipals per ajudar les organitzacions no governamentals i per col.laborar directament amb altres països. Vosaltres també podeu col.laborar, perquè moltes d'aquests organitzacions necessiten voluntaris que els ajudin. El voluntariat és imprescindible. Amb els Jocs Olímpics tots vam veure la seva importáncia, però és necessari que la societat segueixi comptant amb els voluntaris. Vull animar-vos a qué us interesseu per ser voluntaris i col.laboreu amb aquelles entitats que treballen per millorar les condicions d'altres països, o de les persones que a la nostra ciutat, a la nostra societat, demanen una atenció especial. La solidaritat no pot ser un concepte buit. I vosaltres podeu ajudar a omplir-lo de contingut El nostre futur és Europa, però ha de ser una Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia i on es configuri un marc de relació i de solidaritat entre els ciutadans; una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin respectades i protegides; una Europa conscient de les seves necessitats però també deis problemes d'altres indrets del món. 3 Precisament, aquesta mateixa setmana celebrarem una Conferència que té el nom de "Europa Jove" i que aplegará representants d'entitats juvenils i d'ajuntaments de tot el continent. S'hi parlará de tolerància i deis problemes deis joves, i les conclusions que en surtin ben segur que ens ajudaran a tots plegats. �b) El canvi de Barcelona. La ciutat to rn a a a fr ontar amb entusiasme nous reptes, està engrescada en consolidar les millores que hem aconseguit i segueix generant noves iniciatives. Barcelona ha demostrat la seva capacitat de treballar amb imaginació i fermesa, i ara està decidida a fer-se valer i a desenvolupar nous projectes que permetin millorar la qualitat de vida i el benestar de tots els seus ciutadans. Els anys 90 van començar amb una crisi econòmica molt forta. Aquesta crisi ens va afectar un any després dels Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més important. L'organització dels Jocs Olímpics va ser la gr an excusa per dur a terme una transformació profunda de Barcelona en pocs anys, que resolgués molts dels problemes i mancances que arrossegava la ciutat. Alguns dels principals dèficits han estat superats, avui podem dir que Barcelona és una de les ciutats amb més perspectives de futur. La ciutat, per tant, ha fet front a la recessió perquè ha estat situada en una millor posició de partida i ha refermat 1a seva presència en el món. El 92 va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit obrir Barcelona al mar (gairebé 5 Km de platges i nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú, i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació. Aquesta transformació ha posat les bases perquè Barcelona superés la crisi. Una crisi que ara està arribant al final: tots els símptomes indiquen que la recuperació és un fet. En el cas de Barcelona, les últimes dades diuen que l'economia de la ciutat haurà crescut, quan acabi aquest any, prop d'un 2'5 per cent, per sobre del 2 per cent que creixerà l'economia espanyola. Aquest creixement tindrà lloc per segon any consecutiu, la qual cosa demostra que B ar celona ha ressistit millor la recessió. �Les previsions per al 1995 també indiquen que l'economia de Barcelona creixerà encara Inés (es calcula que ho farà també en un 2'5%). El fet que l'economia creixi vol dir que també baixarà l'atur. Aquest és el problema més greu de la crisi, i cal superar-lo. Barcelona, per la seva millor posició, ha tingut uns índexs d'atur más 'baixos que a la resta d'Espanya i més propers a la mitjana europea, però cal esmerçar más esforços en aquest sentit. c) La promoció de la ciutat, els preus i les loportunitats per als joves Aquests esforços s'han de concentrar en la promoció de la ciutat com a centre econòmic, industrial i de serveis, aprofitant les moltes possibilitats que tenim. Aquestes possibilitats estan a la ciutat, pe/6 també a la seva área metropolitana. Hem de comptar amb les noves infrastructures que hem creat, i tirar endavant els nous projectes. Entre aquests projectes es ,troben el Pla del Delta del Llobregat, la finalització de la reforma del Port i la seva ampliació, l'estació de la Sagrera, les noves millores urbanístiques, la consolidació de la indústria i de sectors com els serveis i les oficines, el comerç i la promoció de Barcelona en tots aquests àmbits. Es tracta de fer de Barcelona una ciutat més competitiva. Aquests conceptes econòmics poden semblar-vos una mica complicats i potser una mica llunyans, però d'ells depenen moltes coses, també el vostre futur com a ciutadans i com a persones que han de viure i treballar a la ciutat. Segurament, també pensareu que Barcelona és ara una ciutat massa cara i que costa trobar-hi oportunitats. En els darrers anys, la ciutat -i el país- s'han encarit. S'han encara perquè valen más, perquè ofereixen más, perquè són Inés atractives. Això té, però, els seus efectes negatius, sobretot per als joves, i per als joves quan han de buscar un pis. Durant els darrers anys els preus de l'habitatge han anat pujant. L'actuació municipal, tant la que fa directament l'Ajuntament com en col.laboració amb altres administracions, ha estat encaminada a posar más oferta al mercat per tal de fer-los baixar, tot i que Barcelona é§ una ciutat molt densa i amb poc sòl disponible. Això és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes, fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings. �Ara els preus estan baixant, i en bona part gràcies a qué s'ha inventivat l'increment de l'oferta i a qué s'han fet algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El más cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit gaire la ciutat de Barcelona. La llei d'arrendaments urbans, però, afavorirà l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. 1 pel que fa a l'ocupació, está ciar que tróbar una bona feina no és fácil. Però el problema de l'atur juvenil a Barcelona no es tan greu com ho era abans. Tenint en compte que la vostra és una gentració nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de competir per un nombre limitat de llocs de treball qualificats. Per?) jo confio que la millora de la situació económica de la ciutat i els canvis que s'estan produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral. Aquesta inserció ja s'està veient afavorida per les noves modalitats de contractació, que precisament serveixen I per iniciar determinats col.lectius de joves en el món laboral. Aquestes mesures coincideixen amb la millora de la situació económica. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar aquests serveis. És evident que la condició més important és una bona formació, i ara les possibilitats que obre la reforma educativa i la transformació deis estudis universitaris i de la formació professional afavoreixen molt aquest aspecte. També cal, però, tenir en compte alternatives. Per exemple, hi ha una possibilitat que s'utIlitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda els qui volen muntar petites empreses. d. Els reptes de futur, el paper deis joves i el civisme Aquesta és una idea important: la ciutat ajuda, té possibilitats i ofereix solucions. �Molts diuen que a la gran ciutat tot són problemes, però el cert és que la majoria de les persones viuen en ciutats. I si hi viuen és perquè a la ciutat és on es troben más oportunitats, més oferta cultural i d'oci, més i millor de la majoria de les coses que ens agraden i que volem. També hi ha problemes, evidentment, però la ciutat té la capacitat de trobar solucions per a aquests problemes. És important que ens fixem en els problemes que tenim, però també en els que hem estat capaços d'anar solucionant. El que cal és que la ciutat tingui una veritable capacitat de decisió i disposi de recursos per treballa r. És per aixj que a Barcelona volem tenir una Carta Municipal. La ciutat té futur, i el futur de Barcelona és molt engrescador. En els últims anys hem aconseguit una ciutat millor, i això ningú no ho discuteix. Hem de seguir treballant-hi, per?) també hem de gaudir de la nostra ciutat. Gaudirne i respectar-la. De cara al futur més limmediat, tenim el desafiament -i la gran oportunitat- de gaudir de la ciutat que hem transformat. En aquests moments, els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents: - Qualitat de vida: menys soroll, más espais verds i platges, més transport públic, més carril bici, más i millor utilització deis serveis. - Manteniment de la ciutat transformada. - Més neteja: estem millor que no estáveni i millor que altres ciutats, però cal un implicació més gran dels ciutadans. i - Més cultura: la cultura segueix sent unai de les nostres prioritats. Hem obert el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a la Casa de la Caritat, ben aviat inaugurarem el MACBA i algunes sales del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà noves col.leccions, el Liceu tornarà a ser un dels principals centres d'òpera d'Europa, i l'Auditori serà un actiu centre musical. Per fer possible tot això cal que les administracions i la societat treballem conjuntament. La capitalitat cultural ens, ha d'ajudar a fer tot això possible i vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i els pobles i perqué la cultura ens fa más llhares. �La cultura i el civisme són la base de la convivència i el factor principal perquè la ciutat sigui un conjunt plural, en què la tolerància i el respecte siguin els elements compartits per tothom. Barcelona ha aconseguit millores molt importants; es pot dir que tenim més urbanisme, però que ens falta més urbanitat. Els últims temps ens h an fet més cívics i més conscients de les condicions necessàries per a la convivència, però, precisament perquè hem millorat en molts aspectes, cal que ens esforcem en aquest sentit. I esforçar-se vol dir defensar els drets que tots tenim, però també assumir i comprometre's amb els deures que la ciutat i la societat necessiten de cadascú de nosaltres. Aquest és un repte de futur, i vosaltres heu de prendre la paraula per complir-lo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4332 Title A name given to the resource Visita a l'institut de batxillerat "Doctor Puigvert" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut de Batxillerat doctor Puigvert, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Globalització Relacions Internacionals Benestar Social Competitivitat Territoris Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1427/19941214d_00664.pdf 48d7273daa1f30ae4e1bc0243a14f298 PDF Text Text La ciutat, agent i escenari de la comunicació (Conferència inaugural a la Facultat de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, 14 de desembre de 1994) 1 l—" VULL AGRAIR A LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL LA SEVA INVITACIÓ A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERÈNCIA INAUGURAL. PER A MI CONSTITUEIX UNA DOBLE SATISFACCIÓ SER AVUI ENTRE VOSTÈS. EN PRIMER LLOC, PERQUÈ LES QÜESTIONS ,,RELACIONADESSAMB L INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ -QUE CADA DIA QUE PASSA OCUPEN UN LLOC MÉS CENTRAL EN LA NOSTRA SOCIETAT, UNA y'^t SOCIETAT QUE POT SER DEFINIDA JA COM LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ- FA TEMPS QUE M'INTERESSEN, PERSONALMENT 1 COM A ALCALD D'AQUESTA CIUTAT. I EN SEGON LLOC, PERÒ NO MENYS IMPORTANT, PERQUÈ LA INSTAL • ACIÓ D'UNS ESTUDIS UNIVERSITARIS EN AQUESTA ANTIGA CASA DE LA CARITAT CONSTITUEIX UN PAS.ENÇAVANT MÉS EN UNA r _ POLÍTICA QUE HEM IMPULSAT DES DE L'AJUNTAMENT I QUE ÉS LA DE CONVERTIR EL RAVAL EN UN POTENT CENTRE CULTURAL I IJNIVEÏRSITARI. ^fln.v^, BEN AVIAT, AMB L'ACABAMENT DE LES OBRES DEL ti^L MACBA I DE LA PLAÇA QUE HI HA AL DAVANT, TINDREM JA EN MARXA ALGUNES DE LES PECES CENTRALS D'AQUELL PROJECTE QUE ES VA COMENÇAR EN ÈPOCA DEL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, I QUE EN VAM DIR "DEL LICEU AL SEMINARI". UN PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ DEL RAVAL, QUE VOLEM QUE TINGUI, QUE TINDRÀ UNS EFECTES DE METÀSTASI POSITIVA, DE CONTAMINACIÓ POSITIVA, SOBRE L'ENTORN. LA PRESÈNCIA D'UNA ACTIVA VIDA ESTUDIANTIL SE SUMARÀ ALS ESFORÇOS QUE, DES DEI, DISTRICTE I EN COL.LABORÀCÍÓ AMB EL SECTOR PRIVAT, ES FAN PER DUR A TERME UN DELS CANVIS MÉS DIFÍCILS, DE MES GRAN ABAST, PERÒ TAMBÉ DE MÉS PROFUNDITAT QUE S'HAN PORTAT A TERME A BARCELONA EN ELS ÚLTIMS QUIÑZF, ANYS. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA TRANSFORMACIÓ, SILENCIOSA PERÒ CONSTANT, POTSER NO MOLT ESPECTACULAR PERÒ IMPARABLE, DE LA CIUTAT VELLA ÉS UNA DE LES ACTUACIONS QUE MES M'ENORGULLEIXEN COM A ALCALDE. LA REALITAT DEL CCCB, A LA QUAL SE SUMA DES D'ARA LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA RAMON LLULL I EL DESENVOLUPAMENT DEL CIDOB -I EN UN FUTUR ESPEREM QUE NO GAIRE 4.,LUNYÁ. LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTORIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA-, VOMENÇA A FER REALITAT EL SOMNI DE CAPGIRAR LA SITUACIÓ DE MAR INALITAT I DE EGRADACIÓ CREIXENTS QUE PATIA EL RAVAL I QUE SEMBLAVA TAN DIFÍCIL D'ATURAR. 1 L'HEM AM:1,MM, ESPCWANT--LO, FENT-LO RESPIRAR, DONANT-HI ENTRADA AL SOL. ENDERROCANT LES CASES VELLES I CONSTRUINT-NE DE NOVES, PERQUÈ ELS VEÍNS'NO HAGUESSIN DE DEIXAR EL BARRE PORTANT-HI SABA NOVA, LA VIDA NOVA QUE Hl HEU DE DONAR ELS ESTUDIANTS. AQUESTA ÉS LA NOSTRA APOSTA, I JO VULL AGRAIR ALS RESPONSABLES DE LA UNIvERsrrAT RAMON LLIllí QUE L'HAGIN FETA SEVA. CREC, A MÉS, QUE LOPORTUNITAT D'AQUESTA APOSTA PEL RAVAL TINDRÁ UN EFECTE DESITJABLE SOBRE LA NOVA FACULTAT DE IERIODISME, EN TANT EN QUANT LA CENTRALITAT URBANA CONSTITUEIX UNA LOCALITZACIÓ PRIVILEGIADA PER A LA COMUNICACIÓ, SI ESTEM D'ACORD QUE LA CIUTAIT ÉS COMUNICACIÓ, ÉS INNEGABLE QUE EL CENTRE ATORGAUNPLUS»JN ESCREIX, A AQUESTA FACILITAT DE COMUNICACIÓ. LA C1UTAT, LLOC DE COMUNICACIÓ Jo SEMPRE HE DEFENSAT EL VALOR QUE TENEN ¡LES CIUTATS COM A LLOC PRIVILEGIAT D'INTERCANVI. D'INTERCANVI DE MERCADERIES, PERÒ TAMBÉ D'INTERCANVI D'IDEES. ^ "J 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA • ,J-://‘,/g r7 D'INTERCANVI, EN DEFINITIVA, D'INFORMACIÓ. LES CIUTATS NEIXEN D'AQUESTÁ NECESSITAT HUMANA D'INTERCANVI. EL COR DE LES CIUTATS DE LA NOSTRA CIVILITZACIÓ CLÀSSICA, LA CIVILITZACIÓ GRECO-ROMANA, EL CONSTITUEIX L'ÀGORA, EL FÓRUM, UN LLOC DE MERCAT, D'INTERCANVI DE PRODUCTES, PERÒ TAMBIUN LLOÇ DE TROBADA, DE DISCUSSIÓ, DE DEBATPOLÍTIC CIUTADÁ. LES CIUTATS SEMPRE HAN ..I _ ACOMPLERT AQUESTA I:UNCIÓ, SI NO DEIXEN DE SER LLOCS D'ATRACCIÓ DE LA GENT I DE LES IDEES. / i!„.„,„) I HE DEFENSAT, I DEFENSO, FINS I 'I'OT UNA CERT. 'D RANCIA D'AQUESTA INF'ORMACIÓ. ÉS VERITAT, POTSER, QUE AVUI VIVIM ENVOLTATS D'UN EXCÉS D'INFORMACIÓ QUE A VOLTES SEMBLEM INCAPAÇOS D'ABSORBIR, D'ASSIMILAR , PERO JO PREFEREIXO LA REDUNDÀNCIA D'INFORMACIÓ A LA POBRESA D'INFORIvIACIÓ. I AQUESTA CAPACITAT D'OFERIR INFORMACIÓ, D'OFERIR FIINESTRE S OBERTES A LA CREACIÓ, AL DIÀLEG, A L'APROFUNDIMENT CULTURAL, NOMÉS PODEN DONAR-LA LES CIUTATS. LA MULTIPLICACIÓ DELS CONTACTES SIGNIFICA MULTIPLICAR LES OPORTUNITATS PER A LA CREATIVITAT. LA DENSI;A\ URBANA HA DE SER VISTA, EN AQUEST SENTIT, COM UNA OPORTUNITAT -SEMPRE QUE NO S'ARRIBI, BEN EI\ITÉS, A UNES DESECONOMIES D'ESCALA, •-. AL CAOS DISGREGADOR QUE CARACTERITZA LES GRANS MEGALÒPOLIS DEL 'IERCER MÓN. BARCELONA, CIUTAT CULTURAL EUROPEA BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS UNA APOSTA CLARA PER SER UNA DE LES CIUTATS QUE PESIN CULTURALMENT A EUROPA. ESTEM ENLLESTINT, O RENOVANT, UN SEGUIT DE GRANS INFRASTRUCTURES CULTURAL S QUE ENS HAN DE PERMETRE SITUAR- 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA NOS DINS DELS GRANS CIRCUITS D'INTERC CULTURAL QUE FUNCIONEN AVUI A EUROPA I AL MÓN SENCER. SENSE UN CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁIiIIA COM EL QUE JA TENIM, NO PODEM 1 PORTAR -NI EXPORTAR- LES GRANS PRODUCCIONS QUE ES FAN AL CENTRE POMPIDOU O AL PALAU GRASSI DE VENECIA , SENSE UN AUDITORI CAPAÇ, NO PODEM FER VENIR LES GRANS ORQUESTRES INTERNACIONALS, NI PODREM CONSOLIDAR EL NIVELL INTERNACIONAL DE LA NOSTRA OBC. SENSE LICEU DOTAT DELS ÚLTIMS AVENÇOS TÈCNICS I DE L'ESPAI SUFICIENT, NO PODREM FER VENIR NI FER ANAR LES GRANS PRODUCCIONS OPERÍSTIQUES QUE ES FAN A LA SCALA, EL COVENT GARDEN O LA MONNAIE. I SI NO DONEM AL TEATRE LLIURE VESPAI QUE ES MEREIX EN EL PALAU DE L'AGRICULTURA, FAREM DIFÍCIL LA CONTINUÏTAT D'UN ALT NIVELL COM EL QUE HAVIEN ACONSEGUIT FABIÀ PUIGSERVER I LLUÍS PASQUAL. LA CAPITALITAT EUROPEA DE LA_CULTURA -ÉS A DIR, ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ PER A L'ANY 2001 D'ALEÓ QUE EN PROPIETAT S'ANOMENIk LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA- ÉS UN FACTOR DE PRESENCIA I DE COMPETITIVITAT INTERNACIONAL COM A CIUTAT. PERQUE AVUI LES CIUTATS NO EN TENEN PROU ÁLMB SER ACTIUS CENTRES FINANCERS O COMERCIALS. ELS CAL TAMBÉ SER ACTIUS CULTURALMENT. PARÍS -MIMADA PER UNA POLÍTICA GOVERNAMENTAL DE GRANDEUR- 110 HA ENTES PERFECTAMENT, I HA INCREMENTAT, AME OPERACIONS COM EL GRAN LOUVRE O LA GARE D'ORSAY, LA SEVA GRAN CAPACITAT D'ATRACCIÓ. A BARCELONA ELS RECURSOS SÓN ELS QUE SÓN -I ARA, GRÀCIES A LA LLEI DE MECENATGE, S'OBREN NOVES POSSIBILITATS- PERÒ NO RENUNCIEM A LA NOSTRA AMBICIÓ. I, COM JA VAM FER QUAN ESTÀVEM PENDENTS DE LA NOMINACIÓ COM A SEU DELS JOCS OLIIVIPICS DEL 1992 (SE'N RECORDEN?), NO ESPERAREM NI SUPEDITAREM LA 4 �o Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA NOSTRA AMBICIÓ DE CAPITALITAT CULTURAL AL FET QUE GUANYEM O NO LA NOSTRA CANDIDATURA PER AL 2001.-ÁmB DENOMINACIÓ O SENSE, BARCELONA ENTRARÁ AL SEGLE XXI COM UNA DE LES GRANS CIUTATS EUT L'APOSTA DE LA CANDIDATURA DE . BARCELO PEES DE LA CULTURA. _SERA_PRECISAMENT PER LA COMUNICACIÓ, PER LES NOVES FORMES D'EXPRESSIÓ CULTURAL QUE TENEN EL SEU • VEHICLE EN ELS MITJANS ÁLIMO— VISUALS, AMB LA IDEA QUE EUROPA S'EXPRESSI CULTURALMENT APROFITANT LA PLATAFORMA QUE LI OFEREIX BARCELONA I MITJANÇANT LES NOVES TECNOLOGIES. EN LA FITA DEL 2001, BARCELONA ASPIRA A CIDNIRIBUIR A LA CREACIÓ D'UN DIÁLEG INTEREUROPEU, A LA DEFINICIÓ D'UNS ELEMENTS CULTURALS COMUNS QUE SIGUIN ALA BASE DE LA NOVA IDENTITAT EUROPEA. ÉS A LES 1 CIUTATS QUE ES FAN ELS CIUTADANS , I SOM LES CIUTATS QUE HEM D'iVROFITAR—NOS DEL FET QUE PARLEM, PER DAMUNT DELS IDIOMES DISTINTS, UN LLENGUATGE COMÚ, 1PER CONSTRUIR AQUESTS ELEMENTS D'ENTESA, D'INTEGRACIÓ. HI HA UNS CODIS, UNES MANERES DE PRODUIR—SE I D'ENTENDRE LES COSES, QUE SÓN COMUNS A TOTES LES CIUTATS EUROPEES. I Hl HA UNES COMPLICITATS QUE SALTEN PER DAMUNT DE LES BARRERES, A VEGADES SEMBLA QUE INFRANQUEJABLES, DE LES IDENTITATS NACIONALS I ESTATALS , No ÉS CAP ATZAR QUE, EN ACABAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL, A L'HORA DE TENDIR PONTS ENTRE PAÏSOS FINS FEIA POC MORTALMENI1 ENFRONTATS, ES RECORREGUÉS A L'INSTRUMENT DE L'AGERMANAMENT ENTRE CIUTATS: QUAN UN FRANCÉS I UN ALEMANY DEIXAVEN DE SER UN FRANCÉS I UN ALEMANY PER. PASSAR A SER UN CIUTADÀ DE Lió I UN CIUTADÀ DE COLONIA, L'ENTESA ERA, INDUBTABEEMENT, MÉS FÁCIL. 5 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA, CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA AQUESTA CAPACITAT DE DIÀLEG VOLEM POTENCIAR-LA MOLT PARTICULARMENT A L'ALTRE ÀMBIT PRIVILEGIAT DE LA NOSTRA PROJECCIÓ COM A CIUTAT: LA MEDITERRÁNIA, D'AQUÍ A POC MÉS DE DOS MESOS, EL 8 I 9 DE MARÇ, SE CELEBRARÁ A BARCELONA -PER INICIATIVA NOSTRA, DE LA QUili HEM FET PARTÍCIPS EL CATRE, HAIFA, MARSELLA, ROMA I TUNIS- UNA CONFERENCIA DE CIUTATS MEDITERRÀNIES, QUE ÁPLEGARA, A MES DELS ALCALDES, INTEDLECTUALS3.- UMVERSITARIS I EXPERTS EN AFERS _ . DE COOPERACIÓ. LA INTENCIÓ BÁSICA DE LA CONFERENCIA ÉS SUBRATLLAR EL PAPER QUE LES CIUTATS PODEM TENIR EN LA RECOMPOSICIÓ DEL DIÁLEG INTERCULTURAL I INTERRELIGIÓS A CAREA MEDITERRÀNIA, SENSE EL QUAL NO PODREM CONJURAR L'AMENAÇA D'UNA EXPLOSIÓ DE DESCONTENTAMENT A LA RIBERA SUD -ON ELS PROBLEMES DE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC, D'EMIGRACIÓ I DE CANALITZACIÓ D'AQUEST DESCONTENTAMENT SOCIAL CAP A L'INTEGRISME RELIGIÓS S'ACCENTUEN. EN EL CAMÍ CAP A L'EVITACIÓ DEL CONFLICTE, COM JA VA PASSAR EN EL PROCÉS DE HELSINKI CAP A LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LA CSCE, ÉS BÁSICA LA PROMOCIÓ DEL DIÀLEG, DE L'INTERCANVI, DEL CONTACTE. I ílS JUSTAMENT AQUÍ QUE LES CIUTATS PODEM FER UNA MICA DE XARXA DE SEGURETAT DE TOT EL PROCÉS. AQUEST PAPER DE CAPITAL DE LA MEDITE A QUE BARCELONA TÉ EN L'ÀMBIT ECONÓMIC I CULTURAL -N'ÉS, DE TOTES LES RIBERENQUES, LA CIUTAT MÉS IMPORTANTES VEURÀ REFORÇAT L'ANY QUE VE, QUAN BARCELONA ESDEVINDRÁ A MES LA CAPITAL POLÍTICA DEL MEDITERRANI, ARRAN DE L'ACCEPTACIÓ, PER PART DEL GOVERN ESPANYOL, DE L'OFERIMENT DE BARCELONA A ACOLLIR ALGUNES DE LES REUNIONS DE NIVELE GOVERNAMENTAL QUE TINGUIN LLOC DURtANT LA PRESIDENCIA ESPANYOLA DE LA UNIÓ EUROPEA I, MÉS CONCRETAMENT, LA QUE S'HA ANUNCIAT JA A LA CIMERA D'ESSEN 6 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA I QUE APLANARÀ EL CAMI CAP A LA DESITJADA I NECESSÀRIA CONFERÈNCIA,-- DE SEGURETAT I COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA. UNA IDEA, AQUESTA, QUE VA PROPOSAR LA DIPLOMÀCIA ESPANYOLA, I L'ALESHORES MINISTRE D'AFERS EXTERIORS, FRANCISCO FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, ARA FA QU4TRE ANYS I QUE, DESPRÉS DE VEURE'S INTERROMPUDA PER LA GUERRA DEL GOLF, RENEIX ARA AMB NOVA FORÇA. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ EN LA CIMERA ANTERIOR A ESSEN, QUE VA SER LA DE CORF, A FINALS DE JUNY, ES VA PRESENTAR L'INFORME DE LA COMISSIÓ BANpEMANN SOBRE LA SOCIETAT DE LA ........_.INFORMACIÓ. AQUESTA COMISSIÓ, DE LA QUAL VAIG TENIR LA SORT DE SER CRIDAT A FORMAR PART, VA DESENVOLUPAR EL CAPÍTOL DEDICAT A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEL LLIBRE BLANC DE DELORS tÉS A DIR, EL LLIBRE BLANC SOBRE COMPETITIVITAT, CREIXEMENT I OCUPACIÓ, ENl QUÉ AQUEST GRAN CONSTRUCTOR DE L'EUROPA COMUNITÀRIA QUE HA ESTAT JACQUE1 DELORS DEFINIA ELS DESAFIAMENTS I ..... ......... APUNTAVA LES RESPOSTES QUE CALIA DONAR PER FER COMPATIBLES A EUROPA EL CREIXEMENT ECONÒMIC, LA COMPETITIVITAT INTERNACIONAL I LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ. ES A DIR, LES GRANS QÜESTIONS QUE DETERM IN ARAN EL FUTUR DE LA U NI Ó, AIXÍ COM LA SEVA CAPACITAT, ALS ULLS DELS SEUS CIUTAt)ANS, DE SER UNA FONT DE BENESTAR I PROGRÉS. EN AQUESTA NOVA EUROPA, I EN EL NOU CONTEXT INTERNACIONAL, CADA COP MÉS INTERDEPENDENT I CADA COP MÉS COMPETITIU, I N QUÉ ENS MOVEM, LA INFORMACIÓ HI TÉ UN PAPER BÀSIC. 7 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA LES PROPOSTES DE LA COMISSIÓ BANGEMANN INTENTEN ABASTAR UNA SERIE D'OBJETIUS MACROECONÒMICS, COM SÓN ARA UNA MÉS ORAN COMPETITIVITAT INDUSTRIAL, LA PROMOCIÓ DE LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ 1 NOVES FORMES D'ORGANITZACIÓ DEL TREBALL, MILLORES EN LA QUALITAT DE VIDA I EN EL MEDI AMBIENT. AQUESTS OBJECTIUS INCLOUEN TAMBÉ UNA RESPOSTA A LES NECESSITATS SOCIALS I UNA MES GRAN EFICÀCIA EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLIC S. EL GRAN DESAFIAMENT PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEPENDRÀ DE LA NOSTRA CAPACITAT D'INTRODUIR, EXPERIMENTAR I DESENVOLUPAR A GRAN ESCALA AQUESTES NOVES APLICACIONS, LES NOVES TECNOLOGIES DE SER VISTES COM UN MITJÀ PER A MILLORAR L'EFICÀCIA I COM UNA VIA PER A CREAR NOVES OPORTUNITATS PER ALS CIUTADANS. LA TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ NO NOMÉS ÉS APLICABLE DE FORMA PASSIVA A LA MANERA D'OPERAR D'UNA EMPRESA, SINÓ QUE ÉS TAMBÉ UN CATALITZADOR PER A UNA REORGANITZACIÓ MÉS AMPLIA. LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ HAN DE PERMETRE UN ACCÉS ÁGIL, RÀPID I MAJORITARI A LA INFORMACIÓ, I HAN DE PERMETRE, AL MA1ÉIX TEMPS, DIBUIXAR LA UTOPIA D'UNA SOCIETAT MÉS LLIURE, EN TANT EN QUANT SERÁ UNA SOCIETAT MÉS INFORMADA I UNA SOCIETAT MÉS DESCENTRALITZADA, ON EL PODER DE DECISIÓ FACILITAT PER UN MÉS GRAN ACCÉS A LA INFORM.:1\.' CIÓ- SERÁ MÉS PROPER AL CIUTADÀ. AQUEST NOU SALT ENDAVANT TECNOLÒGIC, QUE TINDRÀ UNES REPERCUSSIONS INNEGABLES SOBRE LA NOSTRA SOCIETAT, NO 1-IAURIA DE DEIXAR-SE ÚNICAMENT AL LLIURE JOC DEL MERCAT, PERQUÉ CAL QUE TINGUEM MOLT EN COMPTE LES SEVES IMPLICACIONS SOCIALS I TERRITORIALS -I, MOLT 44 PARTICULAR, L'ACCÉS DEMOCRÀTIC A LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I L2k TRANSMISSIÓ DE DADES. ÉS AQUÍ ON 8 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LES CIUTATS TENIM MOLT A DIR, JA QUE EL 80 % DE LA POBLACIÓ EUROPEA ES CONCENTRA A LES CIUTATS. EN EL SI DE LA COMISSIó BANGEMANN, VAIG PROPOSAR QUE LES CIUTATS SIGUIN ELS NÒDULS DE LA XARXA, PERQUÉ SÓN DE FET ELS LLOCS ON ES CONCENTREN ELS USUARIS I ELS SERVIDORS. PERQUÈ, DE FET, ES PARLA MOLT DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, PERÒ NO GAIRE DELS SEUS CARRER. HEM D'ARRIBAR A LES PORTES I A LES ESCALES DELS CIUTADANS. PER A ACONIEGUIR-HO, HEM DE TREBALLAR CONJUNTAMENT. I ÉS PER AIXÒ QUE, MÉS QUE D'AUTOPISTES DE LA .INFORMACIó, ÉS IMPORTANT PARLAR DE SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. LA COMISSIÓ BANGEMANN VA ESTABLIR ALGUNES OBLIGACIONS PER ALS CONSUMIDORS I PER A MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA. EL TE ET'REBALL AJUDARÀ A PROMOURE LES CONNEXIONS ELECTRÒNIQUES AMB EL MÓN PROFESSIONAL, AMB INDEPENDENCIA DEL SISTEMA UTILITZAT. EN AQUEST SECTOR SORGEIXEN ALGUNS PROBLEMES DERIVATS DEL FET QUE LES POSSIBILITATS DE CONNEXIÓ SÓN ENCARA ESTRETES, I QUE TINDRAN UN EFECTE INDIRECTE SOBRE LA LEGISLACIÓ LA 3ORAL I DE LA SEGURETAT SOCIAL. L'APRENENTATGE A DISTANCIA EXIGEIX LA CR*ACIÓ DE CENTRES D'ENSENYAMENT A DISTANCIA (COM ACABA D'OCóRRER AMB LA CREACIó DE LA UNIVERSITAT OBERTA PER PART DE LA GENERALITAT) PER AL PúBLIC, LES GRANS EMPRESES I LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES , UNA XARXA DE BANDA AMPLA I ALTA DEFINIC4IÓ TRANSMETRÀ SERVEIS MULTIMEDIA INTERACTIUS I CONNECTARÀ SENSE RESTRICCIONS UNIVERSITATS I CENTRES D'INVESTIGACIÓ A TOTA EUROPA. SISTEMES TELEMÀTICS D'ABAST EUROPEU DIRIGIRAN EL TRÀNSIT PER CARRETERA 1 ALTRES SERVEIS DE IR!ANSPORT. 9 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA, DES DE LA RECUPERACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA MUNICIPAL, S' HA DESTACAT PER LA SEVA CAPACITAT DE REFLEXIÓ ACTIVA SOBRE EL FET URBÀ, I PER LA SEVA CAPACITAT DE GENERAR PROPOSTES DE FUTUR PER A LES NOSTRES CIUTATS. EL "MODEL°' BARCELONA QUE VA CRIS'IRAL •LITZAR ENTORN L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, CONSTITUEIX UNA APOSTA PER LA dIUTAT COM A LLOC DE DIÀLEG I DE CREACIÓ. BARCELONA NO PARLA DELS PROBL MES DE LES CIUTATS, SINÓ DE COM CONTRIBUIR, DES DE LA SEVA PROPIA EXPERIENCIA, A TROBAR LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES -UNES SOLUCIONS QUE SÓN 1 BÀSICAMENT, URBANES- I A ENCARAR ELS NOUS REPTES QUE LA TECNOLOGIA POSA AL NOSTRE DAVANT. LES NOVES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIó HIAN DE FER POSSIBLE, PER EXEMPLE, UN ÚS MÉS RACIONAL DE LA CIUTAT, HAN D'AJUDARi-NOS A ADMINISTRAR ADEQUAMENT UN BÉ ESCÀS COM ÉS L'ESPAI URBÀ. EN TENIM UN EXEMPLE EN L'EXPERIÈNCIA QUE COMENCEM A APLICAR ARA A LA CIUTAT VELEN EL PROJECTE GAUDÍ, QUE PERMET UN ACCÉS INTEL .L1GENT A CERTES ZONES DEL DISTRICTE. PER ACABAR, EM SEMI3LA IMPORTANT SUBRATLLAR QUE LES NOVES TECNOLOGIES HAN DE SERVIR PER REFORÇAR LA NOSTRA PROPOSTA ICE CIUTAT HUMANA, EN QUÉ LA MESCLA D'USOS -I NO L'ESPECIALITZACIO ZONAL- ENS PERMETI D'EVITAR LA DERIVACIÓ CAP A UNA EXAGERACIÓ ADDICIONAL DEL MODEL DE CIUTAt NORD-AMERICANA, ON ARA -GRÁCIES PRECISAMENT A LES NOVES TECNOLOGIES DE Lri COMUNICACIÓ- ES FAN CENTRES DE TREBALL EN EL MIG D'ENLLOC, 1 ES CREU POSSISLE PODER PRESCINDIR TOTALMENT DE L'ENTORN URBÀ CLÀSSIC, CADA COP MÉS ABANDONAT A LA SEVA PROPIA SORT. EL REPTE DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ÉS FER UNA SOCIETAT MÉS BEN COMUNICADA, PERO NO PAS UNA SOCIETAT COMPARTIMENTADA I ATLUDA. MOLTES GRÀCIES. lo � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4333 Title A name given to the resource Conferència ”La ciutat, agent i escenari de la comunicació” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Periodisme de la Universitat Ramón Llull Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comunicació Mitjans de comunicació Competitivitat Cultura Societat de la informació Model social Barcelona Ciutats Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1428/19941216d_00665.pdf 4e1471007ba65a5b4f09b3b1d5274ec5 PDF Text Text Data: 16.12.94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Conferència "Europa Jove" 18:30 hores. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. De cara a l'assistència de l'Alcalde a la Conferència "Europa Jove", es fan avinents els aspectes següents: - La presència de l'Alcalde tindrà lloc en l'acte públic en què José Maria Mendiluce, diputat al Parlament Europeu, pronunciarà una conferència{° sobre "Els desafiaments de la intolerància en el segle XXI". - En l'acte está prevista la intervenció de l'Alcalde per fer una breu alocució als assistents i presentar José Maria Mendiluce. - Hi assistiran els participants en la Conferència "Europa Jove", així com d'altres convidats, representants de diferents entitats i organitzacions. (*). A continuació del guió s'adjunta una proposta per a la intervenció de l'Alcalde. La Conferència "Europa Jove" Promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i là FEMP, la Conferència "Europa Jove" es desenvolupa els dies 16 i 17 de desembre. Compta amb el suport de la Comissió de les Comunitats Europees, de l'Instituto de la Juventud del Ministeri d'Afers Socials, del grup Eurociutats i del Youth Forum. La Conferència aplega al voltant d'un centenar de persones, entre responsables tècnics i polítics en matè ri a de joventut de ciutats europees i representants d'associacions i entitats juvenils. El seu objectiu és la reflexió i el debat sobre la impo rt ància de la dimensió local dels programes adreçats als joves. La Conferència se celebra a punt d'entrar al 1995, quan s'acompliran deu anys de la celebració a Barcelona de l'Any Internacional de la Joventut¡i del Congrés Mundial de la Joventut. Í Entre les més de quaranta ciutats representades ets troben les que han destacat per la promoció de plans específics per a la joventut i el paper innovador que han tingut en aquest sentit. També hi seran presents una vintena de ciutats espanyoles, entre les quals es co s ',. una més llarga i consolidada trajectòria en polítiques de joventut t da ' _ j r: 1994 �Els aspectes que es desenvoluparan durant la Conferència inclouen: - La implicació deis joves en la construcció de les societats europees del segle XXI - L'impacte del procés d'unió europea en la vida I condicions deis joves i els grans desafiaments de futur de les ciutats europees. - Les grans línies d'actuació en política juvenil enfila perspectiva de l'any 2000. La Conferencia "Europa Jove" aprovarà, en la sessió de cloenda del diumenge 17 de desembre, un manifest en qué es recullen un conjunt de propostes sobre polítiques de joventut a desenvolupar a les ciutats europees de cara al segle XXI. (*). S'adjunta el text d'aquest manifest, inicialment consensuat, i que al llarg de les sessions de treball de la Conferencia pot ser sotmès a esmenes. �De cara a la intervenció de l'Alcalde en l'acte públic de la Conferència "Europa Jove", se suggereix tenir en compte els elements següents: - Como Alcalde de Barcelona, quisiera dar la bienvenida a todos los participantes en este Conferencia. Para nuestra ciudad, constituye una gran satisfacción acoger a un grupo de responsables y representantes tan significativo como el que se reune estos días en Barcelona. - El nombre de la Conferencia, "Europa Joven", pone de relieve dos de los conceptos que con mayor evidencia están determinando, y han de determinar aún más, nuestro presente y nuestro futuro como ciudadanos. Europeismo y relevo generacional son dos parámetros entre los cuales deben entenderse buena parte de las cuestiones que en estos momentos nos ocupan. - La Unión Europea, aunque no sin tensiones y con algunas dificultades, sigue avanzando. La constitución del mercado único y la progresiva unificación institucional y política así lo evidencian. Paralelament, la próxima ampliación a tres nuevos países debemos interpretarla en clave positiva, aunque sin olvidar la necesidad de reforzar los imprescindibles equilibrios y correcciones en el proceso. - Entre las condiciones que han de definir el proceso de construcción europea, hemos de seguir reivindicando la aplicación del principio de subsidiariedad. No nos cansaremos de insistir en que la vía principal para llegar a una buena gestión de nuestros proyectos es la proximidad al ciudadano, y la consecuente eficacia que debe derivarse de ello. - No está de más decir que dicha proximidad puede contribuir muy positivamente a encontrar soluciones reales para la falta de confianza hacia los políticos, a situaciones que pueden llegar a poner en crisis el sistema democrático y su funcionamiento (casos como el de Italia se inscriben en esta circunstancia, sin olvidar el problema que en determinados momentos parece surgir en otros países, incluido el nuestro). - La celebración de una Conferencia europea que centra su atención en la dimensión local y municipal para afrontar las perspectivas de las políticas de juventud es una prueba ello, y viene a confirmar que, sin olvidar los marcos nacionales y europeos y la coordinación que éstos han de proporcionar, el desarrol o de estrategias y programas concretos pasa por el poder local - Poder local entendido como búsqueda del. consenso social e institucional, como sistema que contenga mecanismos que garanticen la colaboración entre Administraciones y entidades juveniles y articule un consenso basado en el diálogo. �- Estoy convencido que este Conferencia, tanto en los debates celebrados a lo largo del día de hoy como en su conclusión mañana, constituirá un punto de referencia para las políticas de junventud. La Conferencia tiene lugar cuando se van a cumplir diez años de la celebración, también en Barcelona, del Año Internacional de la Juventud y del Congreso Mundial de la Juventud, por lo que, después de este período de tiempo, la labor de balance y actualización de propuestas adquiere una importancia evidente. - Cuando mañana se emita el manifiesta de propuestas sobre políticas urbanas de juventud, nos habremos dotado de un documento común para todos, cuya utilización y aplicación deberá contribuir al progreso de`un sector de la ciudadanía europea llamado a cumplir con los principales retos de futuro. - Entre estos retos se encuentra uno fundamental: la solidaridad y la tolerancia. Nuestra configuración como ciudadanos europeos no será plena ni aceptable si el concepto de ciudadanía no va de la mano de ellos. Nuestro futuro es Europa, pero debe ser una Europa donde se expresen todos sus pueblos con voz propia, donde se cree un marco de relación justa y de convivencia entre todos los ciudadanos sin exclusiones; una Europa multiracial y multicultural, donde las minorías sean respetadas y protegidas; una Europa consciente de sus necesidades pero también de los problemas de otros lugares del Mundo. - Seguimos atentos la evolución de una serle de conflictos civiles cruentos, trágicos en sí mismos pero especialmente impactantes por Y su proximidad a nuestras ciudades. Hemos de ser capaces de trabajar por la paz, y para ello, la solidaridad desde y entre las ciudades se está demostrando como un instrumento válido, a menudo más eficaz que las intervenciones de mayores dimensiones. - Los problemas de los otros son también nuestros problemas, y para resolverlos la solidaridad no puede ser una idea vacía. - Hoy tenemos la fortuna de contar entre nosotros con una de esas personas que dedican su esfuerzo a la práctica de la solidaridad y al fomento de la tolerancia. En este sentido, la dimensión de José María Mendiluce como persona de diálogo y diputado europeo, es la mejor aportación posible a una Conferencia como ésta, cuyos resultados han de redundar en beneficio de Europea y de la juventud europea. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4334 Title A name given to the resource Conferència Europa Jove Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Joventut Societat Euroregió Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/710/19941223_LV.pdf c787a6c19b8cf8ccc7e5da8dfcfd452e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/12/1994 La Vanguardia, p.021, Opinión Nicole, Pierrette, Mariette Subtítulo: SABEN VIVIR rodeadas de buen gusto y simplicidad. Son personas muy excepcionales... Autor: PASQUAL MARAGALL Apel·les Fenosa, Pablo Gargallo y Joanet Llorens Artigues estuvieron acompañados por unos seres muy especiales: unas mujeres -hijas o esposas- que les sobrevivieron, cuidaron su obra y su nombre y alcanzaron un estadio realmente extraordinario de sensibilidad, educación y energía. Hay más. Deberíamos citar a Jacqueline Picasso y su hija Katy; a Pilar Juncosa, mujer de Miró, y sus hijos y nietos; a Conxa Farré, esposa de Rebull; a Montserrat Albiol, viuda de Ramon Rogent. Y a otras mujeres que conocieron a todos ellos y ellas, como Anna Torra o Elvira Farreras, y que tanto nos han ayudado a comprender el mundo riquísimo de nuestros artistas en una época emocionante, trágica y creadora, como fueron los 80 primeros años del siglo. Seguro que hoy puede sonar un poco anticuado este breve homenaje a unas mujeres en tanto que relacionadas con hombres que han sido artistas importantes. Tanto da. Sin duda, buena parte del feminismo ha nacido de esas mujeres que se han enfrentado a la difícil papeleta de convivir, luchar contra y a favor, amar y conservar el recuerdo de aquellos hombres complejos, poniéndolas en una especie de situación límite de la que extrajeron para nosotros muchas enseñanzas. En sus casas viven hoy, mejor que en ningún museo, las piezas aún cálidas de los creadores que vislumbraron con su arte las grandes encrucijadas humanas del siglo veinte. Muchos de ellos eran de aquí, catalanes, de Barcelona. Los vacíos de Gargallo, la ruptura inicial de Picasso con el realismo en 1907, en las "Senyoretes del carrer Avinyó", las figuras temblorosas de Fenosa, las vicisitudes de "La masia" de Joan Miró -otro cuadro que es piedra angular de la pintura contemporánea- son cosas que hemos vivido no sólo mirándolas, sino escuchándolas de la viva voz de Pierrette, Nicole, Pilar o Katy. Es una suerte inmensa. Pero insisto, lo más importante está quizás en el gesto de estas personas, en la cultura que transportan sus actitudes y palabras: su propia cultura, la de ellas. Algunas, además, añaden un carácter binacional a su manera de ser y han creado un lenguaje único, parecido al catalán que se habla -poco- en la Cataluña francesa, pero no exactamente igual. Es un catalán mezclado con francés, o con construcciones francesas, sobre todo parisinas, pariente del de muchos exiliados, en el que los "pas", las "e" abiertas y las "o" cerradas tienen mucho más juego, siempre con una "cantarella" propia. Se expresan normalmente con gran seguridad y corrección, con gran convicción. Seguramente han visto la otra cara de la moneda de la creación: la soledad, la melancolía, la depresión, el 76 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA hastío... La han visto y la han superado, han sobrevivido. Saben convencer. Saben dar y recibir con naturalidad. Tienen curiosidad por las personas y preferencias muy marcadas. Saben vivir rodeadas de buen gusto y simplicidad. Son personas excepcionales, que siempre agradeceremos haber conocido. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 77 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1172 Title A name given to the resource Nicole, Pierrette, Mariette Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Barcelona Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/940/eltemaesbarcelona.jpg 2b8c60be06fd512a44703207d95a58be Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El tema és Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Urbanisme Economia Barcelona Description An account of the resource 180 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Guillamet, Jaume Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available La Campana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Bohigas, Oriol, 1925- Espinàs, Josep M., 1927- Estapé, Fabià, 1923-2012 Folch, Ramon, 1946- Camps, Victòria Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Converses de Pasqual Maragall amb Josep M. Espinàs, Oriol Bohigas, Ramon Folch, Fabià Estapé i Victòria Camps. Transcrit per Jaume Guillamet. «Un llibre fresc i viu, un exercici espontani de diàleg i reflexió», diu Jaume Guillamet, testimoni i transcriptor de les converses reunides en aquest volum. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, ha conversat per sepa­rat amb cinc ciutadans ben coneguts, de diversa condició i professió, però que tenen en comú un interès profund per aquesta ciutat. S’ha parlat obertament de molts temes, entre els quals: Les rondes, l’urbanisme i l’àrea metropolitana. Circulació i vida ciutadana. Qui s’ha de cuidar de què. Grans i joves, dia i nit. Projectes i il·lusions, urbanitat i comportaments. Immigració, in­tegració i diferència. Una plataforma de comunicacions. El batec del carrer. Consciència de ser. La Carta, la radicació i la contribució. El que es veu i el que no es veu. Capital econòmica. La memòria de pedra. La dimensió local i el pensament global. Què es pot fer?… El llibre inclou el col·loqui final, ple de vivacitat, que va reunir amb l’alcalde les cinc personalitats que hi havien conversat privadament: Oriol Bohigas, Victòria Camps, Josep M. Espinàs, Fabià Estapé i Ramon Folch. El tema és Barcelona és una excepcional aportació d’opinions i propostes sobre el present i el futur de la ciutat. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8488791186 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1429/19950105d_00666.pdf f8757390dd9ec363122d6ca3b2b52b47 PDF Text Text Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde de benvinguda als Reis d'Orient (Moll de la Fusta, 5 de gener de 1995, 18 h) MAJESTATS, ARRIBEU EN UN BON MOMENT I MOLT A 1UNT. ELS NENS I LES NENES DE BARCELONA, DE TOT CATALUNYA 1 DE TOT ESPANYA US ESPEREN AMB MÉS ÀNSIA QUE MAI. DURANT EL 1994 HAN VIST NOVES PAUS I NOVES GUERRES, GUERRES INACABABLES, I PAUS PRECÀRIES A LES VOSTRES TERRES DE L'ORIENT, A CISJORDÁNIA I A L'INTERIOR DE MOLTS PASOS ÀRABS. PAU A SUDÁFRICA I, POTSER, A IRLANDA DEL NORD EXTERMINI A RUANDA, GUERRA A TOETXÈNIA I AMENACES D'ODIS VIOLENTS ENTRE VEÏNS PER TOTES BANDES: MENTRE HUTUS I TUTSIS, COSACS I TXETXENS, SERBIS I BOSNIANIS S'ENFRONTEN SENSE QUE CAP FORÇA NACIONAL O INTERNACIONAL AiCONSEGUEIXI DE CALMAR-LOS, ALTRES VEÏNS ES MIREN DE CUA D'ULL. VOLDRÍEM CREURE, MAJESTATS, QUE SEGLES ENRERA AIXÒ NO ERA AIXÍ, PERÒ TEMEM QUE DES DE CAÏM I ABEL EXISTEIX LA DESCONFIANÇA ENTRE ELS SERS MÉS PROXIMS. PER AIXÒ AVUI, DES DE BARCELONA, DES DE TOTES LES CIUTATS US DEMANEM CONSELL 1 US OFERIM CIVISME, US OFERIM LA CIUTAT COM A ESCOLA D'ACTITUDS. SI A LA CIUTAT VILLA US ACOSTEU A LA CASA DE LA CARITAT, VEUREU COM BARCELONA, I TOTES LES CIUTATS, ES TRANSFORMEN ELLES MATEIXES I CONyERTEIXEN EL PAÍS SENCER EN CIUTAT I LA NATURALESA EN JARDÍ. US DEMANEM CONSELL PER A FER DE DEBÒ L'ANY 1995 L'ANY DE LA TOLENCIA, TAL COM HO HAN PROCLAMAT LES NACIONS UNIDES. �ANUI QUE LES NACIONS UNIDES HAN DE SENTIR NOVAMENT VEUS EN CONTRA EN EL MATEIX PAÍS ON RESIDEIXEN, A CADA NACIÓ -A CATALUNYA, A ESPANYA I A LA NOVA GRAN PATRIA EUROPEA- HEM DE RESPONDRE QUE ESTEM A FAVOR DE LA TOLERANCIA I DEL DIÀLEG. ARRIBARÁ UN DIA EN QUÉ LES CIUTATS ORENDRAN EL RELLEU I S'UNIRAN DIRECTAMENT EN UNA GRAN ASSEMBLA DE CIUTATS DEL MÓN. PER() AQUEST DIA NO HA ARRIBAT ENCARA, NO ÉS PER AL 1995. PER A AQUEST ANY US DEMANEM UN CONSELL: COM HEM DE FER DE LA NOSTRA PARTICULARITAT -CATALANA O CASTELLANA, ANDALUSA O GALLEGA, ESPANYOLA I EUROPEA- UNA FONT DE RIQUESA I D'AMISTAT PER ALS ALTRES, I NO UN REFUGI PER A 1 tA DESCONFIANÇA. MAJESTATS: AQUÍ CREIEM QUE NOMÉS Hl HA PÀTRIES PETITES. PERÓ NOMÉS SE SALVARAN AQUELLES PÀTRIES PETITES QUE SENTEN ÍNTIMAMENT LA NECESSITAT DE CREAR? AMB ELS SEUS VEINS, ALTRES PÀTRIES MÉS GRANS. MAJESTATS, ONGI ETORRIAK BARCELONARA (ONGUI ETORRIAK BARCELONARÁ) SEXADES BENVIDOS A BARCELONA SED BIENVENIDOS A BARCELONA SIGUEU BENVINGUTS A BARCELONA Ane.L. 919,9:.,:,4111111?,n.ldfk 10 E: V95 LNQ .......... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4335 Title A name given to the resource Benvinguda Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Model social Festes Nació Europa Guerra Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2737/19950110_EstatCiutat1994.pdf 913e37f7a06d4069d2fcb5cbcb388454 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN~ DEL' ANY 1994. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolguts amics, benvolgudes amigues. La meva compareixenc;a d'enguany, que és la que fa dotze, té per a mi un valor especial. El té perque ja fa dotze anys que sóc alcalde d'aquesta ciutat, i aixo personalment significa molt, pero té un valor també -i sobretot- perque en aquests dotze anys hem viscut una transformació de la ciutat d'un abast difícilment exagerable i, finalment, perque aquesta és la compareixenc;a previa a les eleccions municipals que viurem d'aquí a pocs mesos i que tindran, no ens enganyem, una gran transcendencia. · En les eleccions que s' acosten ens hi juguem molt, més enlla de la il ·lusió amb que jo personalment i el meu equip afrontem la nova etapa que s' obre per a Barcelona. Una il·lusió que neix de !'experiencia, del coneixement directe del territori, de tot allo que hem fet i de tot allo que volem fer, que és molt, per Barcelona. 13 �En aquestes eleccions ens hi juguem d' entrada !'existencia d'un model que ha permes de fer de Barcelona una ciutat més oberta, més atractiva (a la gent i a la inversió), més solidaria, més habitable, amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general-, perque aquesta paraula és aplicable a diferents camps. Hi ha plans de qualitat de tot: d'empreses i, per que no?, de ciutats també. ¿Per que no hi pot haver un pla de qualitat de ciutats que demostri que la ciutat esta servint bé els seus ciutadans? Aixo és el que volem en aquesta nova etapa. I ens hi juguem també, dins del panorama polític catafa, la possibilitat que continuiY existint una confrontació civilitzada i dialogant -una confrontació que no ha de ser vista com un factor negatiu, sinó com una expressió de la divergencia que neix de la pluralitat d'opcions i d'interessos que conviuen a la nostra societat, i concretament a la nostra ciutat. El pluralisme és un bé massa preuat, que no s' aconsegueix un dia i per a sempre, sinó que cal refon~:ar a cada moment. 1 en la política catalana, la tendencia al monopoli -ideolbgic, informatiu, empresarial- és una temptació massa forta que cal combatre. En segon lloc, faré un repas breu, quasi telegrafie, a les realitzacions d'aquest any -el que fóra propiament un balan9 del 1994-, que ha estat l'any de la superació de les difi<(llltats i de la confirmació que la nostra aposta, l' aposta del "model Barcelona", era bona: hem resistit millor la recessió i estem en una millor situació de partida per beneficiar-nos de la reactivació economica. Després els donaré algunes dades que avalen aquesta afirmació, que no és en absolut gratuita o improvisada. En tercer lloc, em proposo de parlar-los deis projectes de futur, deis projectes que han de confirmar Barcelona com una gran metropoli europea i mediterrania -aquesta dimensió, la mediterrania, tindra un relleu ben especial aquest any 1995-, com la capital d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i com la porta sud de la Unió Europea, que acabem d' ampliar a quinze socis. 1 finalment no vull cloure la meva intervenció d' aquest vespre sense fer una al-lusió al moment polític actual. l. El "model Barcelona" És per tot aixo que la meva conferencia-balarn; d'enguany tindra un caire diferent a !'habitual.Emproposo, si vostes tenen la paciencia d'escoltar-me, dividir la meva exposició d' aquest vespre en tres blocs d'una extensió diversa: en primer lloc, i en una mena de balan9 a l'engros d'aquests dotze anys de mandat, faré referencia a allo que he anomenat el "model Barcelona", i que és !'aposta per fer ciutat, per dirigir o, almenys, per liderar el procés de transformació d' aquesta ciutat en un sentit determinat, urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador. Aquest salt endavant no ha estat fruit de la casualitat. No som en el punt que som per atzar. L'aposta feta en 14 15 En els últims anys, efectivament, la ciutat ha fet un salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i metropolitana" que demanavem el 1982, hem passat a una Barcelona que, un cop suprimides les fronteres intercomunitaries, és centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants, i que té posada l'aspiració a configurar-se com la porta sud d'Europa i comuna de les capitals culturals europees. �els últims quinze anys -fruit de la idea de ciutat bastida perla generació de professionals i treballadors antifranquistes que va desembarcar al' Ajuntament el 1979- és el que ens permet ara trobar-nos en una bona situació de partida. Basicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha l' aposta per la ciutat europea, és a dir, per la ciutat que no segrega, en que conviuen diversos usos (Barcelona és encara una ciutat industrial, tot i el predomini del sector de serveis) i en que no es constitueixen barreres infranquejables que separin els barris benestants de la miseria, com passa als Estats Units. "Hell is an American city", titulava fa un temps, amb la seva contundencia habitual, el setmanari The Economist, i recordo que alguna vegada he comentat públicament que el pitjor d'aquesta afirmació és que no diu que una ciutat americana és l'infern sinó que l'infern és una ciutat americana. Nosaltres hem fugit d'aquest model. La nostra estrategia -que no ha estat una estrategia intervencionista pero sí una estrategia de lideratge i de complicitat- ha estat clara, i ha estat guanyadora. Hem rehabilitat els barris periferics, fent-los part de la ciutat, dignificant-los i convertint-los ells mateixos en centres urbans. Hem tancat així part de les ferides que el franquisme va inferir en aquesta ciutat, amb el seu creixement descontrolat i especulatiu, alie -o, més ben dit, contrari a les necessitats de la gent. Hem fet créixer la ciutat de forma ordenada i cap a on volíem, cap a on hem interpretat que la ciutat volia. Hem compensat l'expansió "espontania" cap a ponent amb un reequilibri cap a llevant. Hem tornat a convertir la pla9a 16 de les GIOries -on Cerda havia situat el centre de la nova ciutat, de la ciutat metropolitana- en un deis focus d'una ciutat que ja no té un únic centre. Els projectes impulsats per la iniciativa privada han trobat un sector públic atent a corregir els desequilibris i a orientar el creixement economic de manera que la ciutat es transformés de la manera més equilibrada i sostenible possible, reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions empobridores de l'espai urba i del teixit social. Hem fet una gran transformació urbana, i aixo cal dir-ho ben alt, sense perdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats socials i territorials, mentre la renda familiar disponible no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana catalana i espanyola. Hem frenat una excessiva terciarització de l' Eixample, amb l'operació que va dissenyar Joan Busquets, amb la seva ordenan9a de l'any 1988, en que ja millorava, jo cree que d'una manera molt precisa, la situació: possibilitava la recuperació d' espais interiors de man9ana de l'Eixample, mantenía l' estructura de les fa9anes, obligava a una certa continencia en les transformacions, en els canvis que s'hi poguessin fer. Jo cree que aquesta nova regulació va incidir-hi d'una forma molt positiva. Com a ordenan9a, cree que des de Rius i Taulet és probablement la més innovadora, la més positiva, ja que moltes d'elles, com la d' Aiguader, van haver de consagrar !'existencia d'una realitat que superava l'ordenan9a anterior. L' ordenan9a d' Aiguader ha de consagrar l' existencia d' atics, no perque la permeti de nou, sinó perque ja hieren. El que va fer, per tant, va ser legalitzar una situació. Després es van succeir una colla d'altres, 17 �que es poden veure en aque ta exposició que Albert Serratosa ha muntat a la Universitat Pompeu Fabra, que esta molt bé, pero en la qual pot er no s' insisteix prou en el fet que les ordenances darreres han canviat molt i molt les expectatives de futur de 1'Eixample -i és cert que no se 1 podía demanar] última ordenam;a, ja que gairebé és posterior al exposició o simultania. Hem reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida al cor de la ciutat impedint que s h.i enquistin le ille de oledat i pobresa, i aixo es diu molt de pressa pero al darrera hi ha una feina molt importa:nt, portant nova vida.-i aixo vol dir en primer lloc deixant-hi entrar la Hum del ol- al Raval, a la Ciutat Vella. Fomentant-hi una ocupació, lenta i pacífica per part dels estudiants i de le parelles joves. Esponjant-ne una den itat excessiva, sense despla\:ar-ne els ve!ns. Rehabilitant els habitatge i construint-ne de nous. CoJ.locant-hi algunes de les in titucions culturals que e tan de tinades a., tenir un gran protagonisroe en la vida d aque ta ciutat com ón la Ca a de la Caritat i el Museu d Art Contemporani o les noves facultats de Ja Universitat de Barcelona i de la Urúver itat Ramon Llull - aque ta ja hi és provisionalment dintre de la Ca a de la Caritat, i a més ha adquirit un altre espai per quedar- 'bi definitivament- i encara hi podríem afegir el Convent de Sant Agusti i d altre indrets que estan rehabilitant. Tot i que s' escapa de les nostres estrictes competencies, i malgrat els impediments físics d' una ciutat molt den a i acabada ense a pene e pai cap a on créixer, hem dut a terme una política activa d adqui ició de sol i de promoció d habitatge a sequible i públic (Ciutat Vella, Catalana/Poblenou vore de le Ronde Diagonal Mar). 18 Hem estat una referencia a Europa, i més enlla. Ho deia fa ben pocs dies un diari de Madrid: el model a seguir per Lisboa, en la seva transformació propiciada per l'Exposició de 1998, és Barcelona i de fet ho esta essent. Alguns ciutadans que han anat a Lisboa per aquestes festes m'han explicat fins a quin punt és acostat el que s'esta preparant alfa al que es va fer aquí; de fet estan guanyant una fa\:ana marítima que tenien abandonada al costat del port. I hem dut la nostra batalla en favor del reconeixement del pes que les ciutats han de tenir en la construcció europea al bell mig de les institucions comunitaries: Barcelona ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva comprensió ca~ ~l. fe~ regional, la presidencia del Consell de Mumc1p1s i Regions d'Europa i la vicepresidencia del Comite de les Regions, i un barceloní és el president de 1' Assemblea de Regions Europees també. Barcelona és avui a Europa la capital del regionalisme i la capital del municipalisme. I ha de ser bo pera tots. No és senzill, pero és bo. Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a més de competir entre elles (buscant inversions i localitzacions), havien de cooperar, fent valer les seves especificitats, els seus punts forts, pero aportant entre totes, a partir de la seva propia experiencia, les solucions als problemes urbans -que són, no ho oblidem, els problemes del 80% de la població europea: que és la que viu a les ciutats. Hem estat prese~ts 1 actius a la fundació d'Eurociutats. De la C-6. De diversos programes comunitaris (Polis, etc.). Aquest model, que inclou tot aixo (urbanisme, europeisme, transformació), l'hem bastit sobre el consens, 19 �sobre la implicació dels ciutadans i sobre la complicitat entre sectors. La complicitat que ens va portar a organitzar els millors Jocs Olímpics de la histüria (se'n recorden?), en un 1992 que alguns voldrien ben llunya pero que s'ha revelat com l'atot principal del nostre present i del nostre futur com a ciutat. El consens que ha portat al disseny i l' aprovació dels dos Plans Estrategics -una fórmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb exit a Espanya i a tota l' America Llatina- on tothom -patronal i sindicats, universitats i associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull insistir-hi, sota un lideratge, sota una autoritat a vegades sobretot moral, del' Ajuntament. Ha calgut dones un nou contracte entre els ciutadans i el cotxe, que ha passat i que passa per una activa política d' aparcaments, per la millora de la connectivitat (Prim, Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l' equilibri del transit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Aragó, Mistral, Pi i Margall, Meridiana), que poden recuperar així el seu caracter de vies urbanes, de rambles, en detriment del d'autopistes dins la ciutat que tenien fins ara. Hem posat i posarem barreres a l' expansió del transit, tant físiques com economiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element indispensable per a la qualitat de vida i per al reequilibri social. Un lideratge i una autoritat morals que ens han permes d' anar més enlla del que prescriu estrictament la normativa, i que ha fet que el sector privat adoptés com a propies algunes de les pautes, fins i tot estetiques, de 1' actuació municipal en materia d'urbanisme i de disseny: és el cas de !'hotel Hilton, de la neteja de fac;anes, de la renovació dels quioscos de flors i de premsa de la Rambla, de la nova arquitectura de Núñez i Navarro als xamfrans de l'Eixample, del mobiliari urba, de les parades d'autobús, deis opis, de l'accés als parquings. En aquesta aposta per la qualitat de vida a la ciutat, hem introdult també uns criteris de disseny urba que van clarament en la direcció d'un urbanisme més educat, més net, més amable -més friendly, que dirien els anglo-saxons. És el cas de la rambla de Catalunya, paradigma d'una concepció de disseny urba amatent a suprimir les barreres arquitectoniques, els obstacles al mig del carrer, l'aparcament de les motos sobre les voreres. I és el cas de l'aposta perla transparencia, que ens ha portat a dissenyar uns accesos vidriats als aparcaments, a augmentar la superficie acristallada dels autobusos, a obrir a la vista, mitjanc;ant reixes, els jardins tancats de l'Escola Industrial, en una operació que volem estendre al Palau Robert, al Seminari, a la Universitat. Dins d'aquest consens ciutada, ha estat i és molt important posar l'emfasi sobre l'ús racional de la ciutat. En el context d'un discurs més ampli sobre l'escassetat i sobre l' austeritat com a valor a potenciar, ens hem adonat que la ciutat és un bé escas, a repartir entre molts. Entre vianants i cotxes. Entre cotxes i transport públic. Entre habitatges i equipaments. Entre equipaments i espais verds. 20 Hem introdult criteris de gestió i d'eficacia en l'administració, que tenen el punt de partida en la important descentralització que va experimentar l' Ajuntament amb 21 �l'anibada de la democracia (el 21 % de la plantilla municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986 només estava adscrita als districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una disminució important del nombre de treballadors (la plantilla municipal, comptant-hi l' Ajuntament més els instituts, s'ha redui:t en 2.000 persones en els darrers cinc anys: de 15.917 treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un creixement paral·lel de la productivitat. Aixo fa que l' Ajuntament sigui més efica\'.. Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies, amb una informatització dels serveis intems i, després, dels serveis extems (les oficines integrades d'atenció al ciutada en els districtes ), la qual cosa permet coses tan eficaces com les consultes telefüniques per a resoldre tramits administratius, el telefon O1O o els serveis de teletext. Actualment el 60% de les llicencies d'obres menors i activitats no classificades es concedeix en un termini de dos dies. pals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el carrer Gran de Gracia, Major de Sarria o fins i tot la Via Júlia, on ja hi ha un clima de comer~). És aquesta oferta de qualitat la que ens ha permes veure aquests dies de N adal tot de cotxes amb matrícula de Girona o de Tarragona, i de més enlla, que se sumen a la gent de Vic, Sabadell o Manresa que baixen a comprar aquí. Aquesta promoció de les potencialitats de Barcelona ha tingut aquest darrer any un impuls particular amb la constitució, conjuntament amb el sector privat, de les diverses campanyes de promoció economica d'aquells sectors on se' ns reconeix, més enlla de l' ambit estricte de la nostra influencia economica, una especial fortalesa i capacitat d'atracció: el disseny, el turisme, les universitats, la medicina i la farmacología, i la logística. La setmana entrant, precisament, seré a Londres per cloure la primera edició d'unes setmanes de promoció a !'exterior que hem anomenat Barcelona Business Week. I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i potenciar aquells sectors que fan de la nostra ciutat un focus d'atracció. L'oferta comercial, en primer lloc, que ha sabut mantenir l'equilibri entre l'oferta comercial tradicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri entre la potencialitat de l'eix comercial central (des de l' Illa de la Diagonal fins al Portal de l' Angel) i la promoció del petit comen; (mercats munici- El nostre model de dihleg i de recerca del consens ha tingut una aplicació especial, amb un exit envejable, en el camp de la seguretat urbana. La constitució, ara fa deu anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació d'un model preventiu de control de la delinqüencia, amb emfasi en la prevenció estesa a tot el tenitori, que és el que permet la govemació municipal descentralitzada, ha tingut uns efectes espectaculars que es reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21aun13%) per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una disminució d'un 37% entre 1988 i 1993. El colofó necessari per a as segurar l' exit permanent d' aquest model és la justícia rapida, que es va comen~ar a aplicar durant els loes Olímpics i que la Carta municipal recull. 22 23 Hem procurat de trencar els monopolis existents, que anaven en detriment d'una millor oferta o d'un servei més bo, com ha estat el cas del Pla d'Hotels o de l'adjudicació de les contractes de neteja, respectivament. �Justícia rapida, per altra banda, que de moment a les altres ciutats espanyoles no ha prosperat. A Madrid, per exemple, els jutges han optat per, simplement, deixar en llibertat practicament tothom que arriba per la vía de la justícia rapida, per falta de mitjans, per raons que ara jo no jutjo, pero el fet és que no esta funcionant. A Sevilla una mica millor, a Valencia molt poc. De fet, a les reunions que tenim de Grans Ciutats, Barcelona apareix com el model que les altres ciutats han d'aplicar. Aquí funciona bé. Hi va haver un intent de frenar aquest moviment de la justícia rapida, de reduir el nombre de jutjats de seguida que els va sobrar una mica de temps, perque eren tan efica<;os efectivament que es podien trobar mancats de la necessaria alimentació de casos. Pero van buscar-se la feina, en el bon sentit de la paraula. Van tractar de jutjar en el día els ca os d'accidents o d'alcoholemies. I s'ha fet, s'ha acon eguit. És a dir, s'ha anat buscant la funció un cop creat l'organ, en el qual creiem, i que un cop existeixi com a justícia local, no sera només justícia rapida de l'Estat, immediata en el temps, sinó també immediata en l' espai. Aquest organ arribara a cobrir un 80 o 90% dels petits problemes que fan la nostra preocupació diaria de ciutadans i que la gent ja ha renunciat a imaginar que es poden solucionar. hem encomanat sovint a associacions intermedies- amb uns índexs d'utilització ciutadana molt alts. L'esport a la ciutat s'ha convertit en un dels grans atractius de Barcelona. Cal no oblidar que l' esport és una de les grans activitats de lleure en les nostres societats del final de segle, i conseqüentment una de les que mouen més recursos economics i humans -on cal destacar el paper dels voluntaris. La participació dels nostres conciutadans en les curses populars (com la de la Merce o la marató) i en les jomades de bicicletes o de patinadors, és un fenomen nou i impressionant. L' increment i la millora de les insta!· lacions esportives propiciats pels Jocs han estats espectaculars: entre 1988 i 1993, s'han més que duplicat, en passar de poc més de mil a poc més de tres mil. Pero Barcelona s'ha consolidat també comuna capital de l'esport d'élite. Sense que ningú entengui amb aixo que vull atribuir-me l'exit d'altri, cree que és important subratllar que els triomfs del Bar<;a (amb quatre lligues consecutives i dues finals de la Copa d'Europa, una d'elles victoriosa) o dels tennistes nascuts o formats a Barcelona (Sergi Bruguera, Arantxa Sánchez, Conchita Martínez ... ), per no es mentar la vela o el motociclisme, no són fruit de cap atzar, sinó d'una serie de factors que tenen a veure obviament amb el clima amable, amb la tradició esportiva i amb l'impuls dels Jocs, pero també en el creixent nivell de qualitat de vida a Barcelona. La idea que ha guiat, i amb que ha culminat, tota aquesta transformació i tota aquesta dinamització de la ciutat esta continguda en una frase de Shakespeare que resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la gent". Hem fet una ciutat pera la gent, i l'hem feta amb la gent. Els resultats cree que són importants. Hem bastit una amplia xarxa d'equipaments -la gestió dels quals És el resultat de la nostra feina, i el resultat d'una ciutat que ha trobat la manera d' accedir a una colla de camps, un dels quals és el de l'esport popular pero 24 25 �també el de l'esport d'élite. Pero jo cree que esta relacionat i que aquesta multiplicació dels punts esportius que hi ha hagut permetra que en el futur aquesta deu no s'assequi, sinó que continu:in sortint campions. La base de la qualitat és la quantitat; en l' esport aixo és claríssim. I per tant, el fet que cada vegada més escoles, clubs, associacions tinguin accés, a tots els barris, a instal ·lacions esportives de qualitat permeten d'imaginar que en futur aixo sera així. al pluralisme i a l' interes de la cartellera barcelonina com a motius de l' exit. Aquesta ciutat ha estat una ciutat exportadora de figures teatrals, pero no ha sigut un gran mercat teatral precisament. A vegades es diu que és més important ser exportadors que no pas consumidors. Pero en aquest cas és tan important el consum com l' exportació, perque aleshores vol dir que s' esta creant el clima, el tou cultural perque en el futur segueixin sortint aquestes figures del camp teatral i del camp cultural en general. En els darrers anys hem assistit a canvis espectaculars en el lleure dels nostres habitants: els nous espais urbans han estat ocupats a partir del dia mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem augmentat l'índex d'hectarees de verd urba per habitant en un 40%-, els nous centres comercials (com l'Illa) han atret nous clients, les noves platges han donat una imatge fins ara insolita, més propia de Sitges o Castelldefels, al nostre litoral, la gent ha descobert racons de Barcelona nous, i ha modificat els seus comportaments lúdics i culturals amb els nous espais, com el Port Olímpic o la Casa de la Caritat. Un creixement encara més gran (el 18'8%) l'ha tingut el nombre de visitants dels museus, en una nova demostració que la nostra capacitat d'atracció turística tenia un punt de partida (i no pas una estació d' arribada) en els Jocs de 1992. L'oferta hotelera ha augmentat un 60% en els darrers sis anys (s'ha passat de 15.737 places a 26.291) i aixo no obstant els nivells d' ocupació són prou bons, gra.cies sobretot al fet que hem aconseguit d ' introduir una competencia que ha tingut efectes benefics sobre els preus i sobre la qualitat del servei. El creixement del nombre d' espectadors de teatre, molt important (un 12'5% d'augment entre 1988 i 1993), ha estat afavorit, sens dubte, per la més gran facilitat en l' adquisició telefonica o informatica d' entrades, pero també per la qualitat creixent dels productes que s' ofereixen -com reconeixia fa pocs dies Mario Gas en unes declaracions, en que oposava el bon teatre que es fa aquí amb una perdua d' identitat teatral a Madrid. La xifra d'espectadors de teatre el 1994 havia superat, abans d' acabar l' any, el milió i avui mateix, en un diari de la ciutat, un crític fa referencia Barcelona és avui, efectivament, una referencia a Europa i al món. Aixo ho veus quan visites els Estats Units, i hi estan fent una pel·lícula (per cert, encara no estrenada aquí) que es diu "Barcelona", i tothom et .pregunta per la teva ciutat. O quan l ' alcalde d' Asunción, al Paraguai, afirma davant del president González que Barcelona és l' exemple a seguir. O quan el nou alcalde de Roma, un "verd" que ha aconseguit derrotar la candidatura neofeixista, diu que vol aconseguir la mateixa complicitat ciutadana que hem aconseguit a Barcelona. 26 27 �Pero és també una referencia a Catalunya i Espanya endins. A Toledo, amb un important nucli historie, estan pendents de la nostra experiencia amb el programa Gaudí de control del transit rodat. 1 a moltes ciutats i viles de Catalunya, com ja havia passat a principis de segle amb la difusió de l' arquitectura modernista, l'estil, la manera de fer de Barcelona a l'hora de dissenyar i construir els espais públics s'ha estes en una benefica tacad' olí. 2. L'any 1994 Es troba en un bon moment la seva capacitat d'atracció, de negoci i d' oci. El sostre d' oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.000 m2 • No s'han ocupat tots. Hi ha un estoc de sostre terciari sense ocupar, pero no és exagerat. Potser és la demanda d'un any o d'un any i mig. Tenint en compte la relació qualitat-preu, ens diuen els que en saben que Barcelona no és només un bon lloc per anar-hi, sinó també per invertir-hi. L' atur a Barcelona és inferior al d' altres ciutats europees com: Copenhague (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín (13% a l'est i 12,8% a l'oest), Mila (14%), Londres (13,9%), l'Haia (15,2%). 1 és similar a la taxa de París (12,5%) i Manchester (12,41 %). Entraré ara en el que és propiament el balanc; de l' any que acabem de deixar. 1 ho faré reprenent la meva afirmació inicial: un any més s 'ha demostrat que aquest model funciona i que funciona bé. No és per casualitat que la ciutat es troba en una molt bona situació de partida. Hem resistit la recessió millor que els altres (el 1993, el creixement del PIB va ser petit, pero en qualsevol cas positiu, mentre a Catalunya i Espanya eren negatius) i ara afrontem millor la recuperació (la previsió pera 1994, d'un 2'40%, tot i que en consonancia amb la mitjana espanyola, és alta si tenim en compte que no sortim d'una situació de creixement negatiu). Per tant, mentre que Espanya del 91 al 94 no creix, sinó que disminueix al 93 i rebota en el 94, Barcelona no ha deixat de créixer cap any, encara que el creixement no és sempre uniforme. No podem dir el mateix de la carrega. Al revés, hi hem perdut, en el moment en que tots els aeroports avarn;ats del món estan especialitzant-se cada cop més en carrega. En canvi en aquest camp, la nostra tecnología de l' aeroport de Barcelona esta fallant, i per tant ens hem d' afanyar. Barcelona es troba, dones, en un bon moment. S'hi troben, d' entrada, les finances municipals, que s'han sanejat, amb un nivell raonable d' endeutament. Tot plegat, indicadors, juntament amb molts d' al tres que no els esmentaré per manca de temps, d'una situació de revifalla evident. 28 29 El transit a l' aeroport ha superat, amb més de 1O milions de passatgers (10.647 .281 passatgers, exactament), el record historie de 1992 (317 mil més que el 1992 i 648.775 més que el 1993). 1 el que és forc;a significatiu: el transit internacional s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. �La Ciutat Vella Un exemple evident de recuperació i dels resultats positius de la complicitat a que he fet referencia el tenim en la rehabilitació de la Ciutat Vella, que aquest any de 1994 ha confirmat les expectatives i ha pres l'impuls definitiu. En aquest any hem engegat el proces d' ampliació de capital de PROCIVESA, que vam iniciar fa tot just dos mesos i que esperem que trobi el ressó més adequat. Finalment hem aconseguit un ajut de Fons Europeus molt importants a través del Ministeri d'Obres Públiques, de l' ordre de 3.800 milions a gastar en 4 o 5 anys, la qual cosa permetra la realització del Pla Central del Raval. Només imagineu-vos que al mig del Raval, entre el carrer Sant Pau i el carrer de !'Hospital, i el carrer Sant J eroni i el carrer de la Cadena, hi haura un espai més gran que la Piazza N avona. És evident que tindrem el sol, l' aire, espetegant al centre del Raval, que és en aquest moment una de les zones més complicades de la ciutat. Aquesta i la del Nucli Antic, on aquest any hem obert un espai entre el carrer Allada i el carrer Vermell, un espai insolit que mai havia estat dibuixat perque existís. Són dos carrers que no es tocaven i que ara es poden veure perque s'ha tirat la manc;ana que hi havia entremig. Una gent que no veien el sol gaire sovint ara estan animats a continuar, a prosperar. amb la Generalitat garanteix la construcció de prop de 3.000 pisos, la majoria destinats a substituir els edificis afectats per l' aluminosi i al tres patologies estructurals, i la reparació de 4.700 pisos del Patronat Municipal de l'Habitatge igualment deficients. Estem parlant d'un volum d'inversió de 8.000 milions de pessetes, molt important, que ens ha de servir de referencia de l' esforc; que s' esta fent en aquest terreny. Per altra banda, només amb els plans que ara hi ha en marxa a la zona de llevant de la ciutat, esta previst que es facin de l'ordre de 15.000 habitatges, per tant 45.000 habitants, comptant els 2.400 del que en diuen la "nova Vila Olímpica", l'espai on hi havia la fabrica de gas de Sant Martí, comptant els 6.000 que s'han de fer entre la Diagonal i el mar, en el tros que s' esta obrint des del carrer Llacuna fins al capdavall, i comptant la gran operació de futur que és la Sagrera, que és la urbanització de tot l' espai de vies ferries entre Sant Andreu i la plac;a de les Glories, que inclou la construcció de la gran estació de l' AVE, el tren d'alta velocitat, i inclou també l' aprofitament de tots aquests espais en zones verdes i habitatges fins a 100.000. És una zona molt densa que s'esta esponjant per una banda per mantenir el seu equilibri de creixement. El 1994 -i ara aprofitem per seguir en el terreny de l'habitatge, pero des d'una perspectiva global de ciutattambé ens ha portat acords, encara que no estem fent tot el que voldríem fer. Sí que s'ha fet una tasca important a la Ciutat Vella. Així, el conveni que el maig vam signar Ja sabeu que a mi no m'ha impressionat mai l'afirmació que Barcelona esta perdent habitants, perque no n'esta perdent. Som uns 2.200.000. No són gent que hagi marxat de Barcelona sinó que han anata dormir a fora, pero que treballen aquí. 1 en aquests 2.200.000 hi estic descomptant els que marxen de Barcelona per treballar a fora, i que tampoc per aixo deixen de ser barcelonins. 30 31 �Estem en un concepte metropolita de la ciutat, on no hem de miraron dorm cadascú sinó on paga impostos. Aquesta consideració té uns efectes de solidaritat fiscal que nosaltres hem predicat sempre. Jo recordo haver calculat, abans de l' any 87, que cada familia de Barcelonamunicipi estava exportant unes 2.000 pessetes l' any per despeses a fer fora, a l' area metropolitana, als municipis metropolitans que ho necessitaven. El Pare de les Planes, per exemple, que s'inaugura un dia d'aquests, sota Pubilla Cases, en un barri poblat de !'Hospitalet, més dens que Barcelona i que ha nascut de Barcelona, d' alguna manera. Per tant, és lOgic que la part millor de Barcelona sigui solidaria amb !'Hospitalet, i ho ha estat. 1 aquesta solidaritat s'haura de consagrar en un futur d'una forma més evident, per continuar aquestes polítiques d'habitatge i de millora urbanística que afectin tots aquells que viuen i/o treballen a Barcelona. La renovació urbanística Barcelona, malgrat la recessió economica i la contenció pressupostaria, ha continuat al llarg del 1994 la seva renovació urbanística -en la qual, en els últims anys, hem aconseguit d' implicar-hi progressivament el sector privat i d' altres institucions públiques (de fet, els projectes que es presenten aquests dies a la pla9a Nova signifiquen una inversió de 13.000 milions de pessetes d' aportació municipal o d' empreses municipals i de 5.500 milions d'aportacions externes). • Els passeigs i les places. La millora de l' espai públic ha augmentat la superficie destinada als vianants, creant espais que consoliden una nova imatge de la ciutat. L'inici de les obres al passeig Marítim de la Barceloneta, l'acabament del passeig de Sant Antoni (al costat de la pla9a dels Pa"isos Catalans) i de la Rambla de Sant Andreu, i les obres a la Meridiana i a la perllongació de la Diagonal són sens dubte les actuacions més destacades, que han anat acompanyades de l'inici d'un nou passeig al carrer del Brasil, la continuació del carrer Tarradellas, la nova avinguda Mistral, i l'acabament del carrer de Tarragona, a més de les actuacions a la pla9a de Catalunya i l'inici de les obres a la pla9a de la Universitat. • Els jardins i els pares. S'ha fet tota la sanefa dejardins per sota de la serra i per sobre de la Ronda de Dalt: des del Pare de l'Oreneta fins al Nus de la Trinitat, passant per Can Sentmenat, per la Tamarita, pel Pare de les Heures, o les Llars Mundet, que des d'ahir passen a ser un lloc habitat i ocupat, el Pare de Canyelles i algun altre que segurament no he citat. Pero és una millora per a tota la ciutat perque s'han anat continuant aquests pares que van ser l'element distintiu del primer urbanisme. El conjunt de pares de barrí d'una extensió més gran d'una hectarea ha anat augmentant al ritme mitja d' un per any. Les actuacions en aquesta materia fetes o en curs d'execució al 1994 poden classificar-se en sis grans capítols: A més de les obres en curs pera l' acabament del Pare de Sant Martí i del de Canyelles, cal destacar el Pare de la Barceloneta (als antics terrenys de la Catalana de Gas), el Pare de la Font Florida, el de l'Illa de la Diagonal i el de l'antiga Caserna de Girona, que es complementen amb d'altres més petits com els d'Olga 32 33 �Sacharoff, Valentí Petit o Mitre-Ganduxer (tots tres derivats d' actuacions finarn;;ades per capital privat) i amb l' actuació continuada al Park Güell i als Pare dels Tres Turons, els resultats de la qual ja són apreciables. • Actuacions de millora urbana, escampades per la ciutat, derivades dels PERis o de programes integrals d'urbanització a Roquetes, a Can Caralleu, a les Planes, a la Guineueta, a la Ciutat Meridiana (escales mecaniques), a la Trinitat Nova i a la Zona Franca. • L' obertura de nous carrers o les modificacions de tras;at per a la millor connectivitat urbana, com són ara el nou tras;at de l' avinguda Vallbona per enllas;ar la Via Júlia amb la Ciutat Meridiana a través del carrer Aiguablava, el redres;ament del carrer de Sant Antoni Maria Claret al passeig de Maragall, l' acabament del carrer Pallars entre el Palau de Justícia i la rambla de Prim, l'avinguda J.V. Foix i la continuació de l'avinguda dels Ferrocarrils Catalans. avinguda Pi i Margan . i la reordenació dels carrers de J oan XXIII i de la Maternitat, vinculada al conveni amb el FC Barcelona. Dins aquest mandat, i pel que fa als grans pares, s' acabara el nou Pare de Diagonal Mar, es continuaran les actuacions al Pare Güell i al dels Tres Turons, i es permeabilitzara la Ciutadella mitjans;ant l' obertura de passos pel zoolOgic. Cree que aixo és totalment necessari per fer justícia a tota la inversió que s'ha fetal darrera amb la Vila Olímpica. Pel que fa als pares més petits, el pare de la Torre Girona (al costat del Palau de Pedralbes), el de les Tres Xemeneies, el del Clot de la Mel i el de la Paperera del Poblenou, fruit del planejament urbanístic d' aquesta etapa, aniran completant la xarxa de pares de barrí. Tota aquesta feina té i tindra una continultat. Entre els projectes en marxa hi ha l' arranjament de l' actual Passeig Marítim (finans;at pel MOPTMA), un nou passeig al carrer de Guipúscoa (pendent d'un conveni amb la Generalitat), el projecte d'arranjament del passeig de Gracia (pendent d'un acord sobre la participació dels comerciants ), el nou passeig de les Corts i Sants sobre el primer cinturó (en un tram de 1.200 metres que va de la Travessera de les Corts al carrer Pavía), la nova La línia de treball empresa en la millora urbana mitjans;ant els PERis i el que anomenem microplans incloura el pla integral de remodelació dels espais públics de la Trinitat Nova, en la línia del que s'ha fet a la Guineueta i a la Pau, la millora dels espais públics del Poble-sec i la continultat dels altres ja endegats. En aquest sentit, sera un element destacat la remodelació de la plas;a de Cerda (ahir, en la reunió que vam tenir amb el regidor Truñó a la Bordeta, la gent preguntava per la plas;a Cerda, i jo els deia si recordaven aquelles inundacions a la plas;a Cerda, coses que la gent ja donen per descomptades). Així dones, la plas;a Cerda passara a ser una plas;a de qualitat, més aixecada, enjardinada, amb forma rodona, per on es podra circular com en aquestes rotondes que es fan ara, davant de la caserna, justament, i connectant l' avinguda General Mitre amb el Passeig de la Zona Franca. 34 35 • La millora de l' accessibilitat a l' espai públic i als edificis municipals, amb actuacions importants com el Pla d'accessibilitat del Carmel, l'avinguda del Paral·lel i les obres a les Cases Consistorials. �A Barcelona el que s'esta fent és eliminar tots aquells pun que no tenien entit, que d alguna forma en feien pen ar en l'ab urd de la ciutat. Tot aquell darreres que ID bavia a la carretera de la Sagrera a les vie del tren, hi havia trossos que no sabies on eres, si en un món urbanitzat, civilitzat o si en un anti-món. Dones bé, tot aque t racons lletjos han anat de apareixent i és el que va omplint el vas de la qualitat i va fent 1a gent més exigent i més satisfeta. Pel que fa a nous carrers, es pot preveure a mig termini l'acabament de l'enlla9 Via Júlia-Ciutat Meridiana, per l'avinguda de Vallbona, l'acabament de l'avinguda dels Ferrocarrils Catalan fins al carrer Mineria, i el de l'eix Carretera del Prat-Mineria fins a la Gran Via. Paral·lelament s'avan9ara en l'obertura del carrer Bilbao i s'hauria de treballar en altres actuacions com el carrer Lisboa, que va quedar penjat des del fons de la Clota, a la sortida del túnel de la Rovira, on ara s'ha inaugurat un CAP fanta tic de dos moduls, de l' arquitecte Riba- Piera, en aquella mena de loggia florentina que ell mateix va construir i que el regidor del Districte immediatament quan la va veure, va dir: "aquí s 'hi po aran els drogaaddictes". I a en Ribas Piera no li va fer gracia la idea perque ell havia con tru'it allo com un e pai obert no pa per tancar-lo pero a vegade la ociologia mana obre l arquitectura, i un regidor de di tricte és un socioleg obligat perque sap perfectament on passen les coses. mala qualitat, en aquest moment esta generant qualitat. Dones aquest punt és l'inici de la prolongació del carrer Lisboa fins al capdamunt, a la Vall d'Hebron, i aixo estava en la famosa bossa dels acabats dels J ocs Olímpics, on havíem de posar 1.000 milions cada institució i acabar quantitat de coses: des de pavimentar tot Montju'ic, fins als accessos a la piscina vella de Montju'ic, fins a quantitat de petits racons que envoltaven les Rondes i que no estaven del tot acabats, i un d'ells era aquest, que no es va fer perque determinades institucions no hi van voler col·laborar. De la mateixa manera, l' enlla9 Coll del PortellPortell, l'acabament de la Mare de Déu del Coll, !'obertura de l'enlla9 Maignon-Mare de Déu de la Salut, i l' obertura de -carrers al Poblenou. I en el proper mandat s'haura de treballar, finalment, a avan9ar i acabar la Ronda del Mig, fins ara posposada en favor de les rondes exteriors. No vull cloure aquest apartat de millores urbanes sense fer una referencia al mobiliari urba que encara cal renovar: les fonts de beure, un fanal per a l'Eixample amb tipología uniforme d'empla9ament i que optimitzi el rendiment energetic i la millora de la senyalització viaria podrien perfectament ser els propers objectius. La situació economica Ell mateix el va inaugurar l' altre dia, en presencia del pre ident de la Generalitat i del ConseUer i aquell punt que era un punt problematic i que generava di cordia o La ciutat de Barcelona ha passat els Jocs Olímpics, i després d' aquests dos anys de recessió té un superavit de 6.000 milions i acaba l'any 1994 sent l'única administració pública espanyola gran que no incrementa el 36 37 �no se'n surt: en materies de sanitat, d'educació ... i en canvi els ajuntaments sí, i el de Barcelona el que més. L' autonomía catalana es va endeutant, de l' ordre de 150.000 milions l'últim any, que és el valor de tot el que ens hem endeutat nosaltres des de 1980, practicament fins avui, perque és una institució en fase expansiva, pero des del punt de vista financer nosaltres estem donant una llic;ó. deficit. Per dir-ho més clar, redueix el seu deute en 6.000 milíons, i concretament el seu endeutament a curt termini, que és el més empipador, passa de 20.000 a 7.000 milions. Aixo és possible perque s'ha fet una política adequada al moment. Aquí tothom esta predicant la convergencia economica europea, i aquí els únics que convergim som l 'Ajuntament de Barcelona, que tenim un superavit de caixa, que redu!m l' endeutament, i que estem afegint 6.000 milions a l'estalvi del país, després de financ;ar les nostres inversions. A més, invertim els 20.000 milíons de cada any, que són uns 13.000 nets i uns 7 .000 de transferencies. Aquest és el miracle de Barcelona: no que hagi fet els Jocs, sinó que els ha fet i ara es pot dir el que jo us he explicat, cosa que no pot fer ni l' Alcalde de Montréal ni el de Moscou, i no sé si els de Los Angeles i Seül. El benestar social Ara, aixo no ha estat facil per a l' Ajuntament. Si miren les cares deis regidors, són les de gent que ha estat lluitant per aconseguir-ho. I ho ha fet. I d'aixo n'hem d'estar tan orgullosos com de l'exit dels Jocs, perque hagués pogut ser relativament esperable haver tingut un exit mundial i que després no ens n'haguéssim pogut sortir. Pero no ha estat aquest el cas. Aquest any passat el deute de les administracions espanyoles ha estat de l' ordre de 37 bilions de pessetes, mentre que la renda nacional és de 66 bilions: un 60%, per tant, és de deute públic, que ha arribat ja justament al límit. D'aquests 37 bilions, i mirant fins al juliol, vam calcular que hi havia hagut un increment de l' ordre de 6 bilions aproximadament, dels quals 3 o 4 els aportava l' estat, O' 85 les autonomies i O' 1 les administracions locals. Per tant qui convergim som els ajuntaments. És l'Estat que Jo només us vull dir que en cap moment aquesta ciutat ha deixat de tenir una planificació molt aprofundida en materia de Benestar Social i us en donaré un exemple. Quan hi ha recessió hi ha més indigents i més miseria al carrer, és habitual que succeeixi. Nosaltres ara estem segurament amb un nombre d'indigents al carrer més gran del que teníem fa quatre anys. Es parlava d'un nombre de 200, 300, 400 i ara n'hi ha 600, i en els pitjors moments 800. Dones els Serveis Socials de l' Ajuntament de Barcelona els coneixen tots, tots i cadascun. I la gent no s'ho creu, no s'ho creuen ni ells. Al meu barri hi ha un triangle, entre el passeig de Sant Gervasi i República Argentina, que és un triangle comercial, i on hi ha un cinema abandonat. Dones comprant per aquesta zona, se'm va acostar un senyor que 38 39 Aixo vol dir que no invertim? Dones no. Vol dir que tot aixo que estem fent costa diners. Hem calculat quin és el val9r dels projectes en marxa avui a Barcelona, que tenen una vida mitjana d'un any i mig: 58.000 milions, aquest és el valor de l'increment del patrimoni públic. �em va dir que em coneixia de feia temps i és molt possible, que anava bastant desastrat, pobre, i em va dir que ell volia sortir d'aquella situació, encara que hi ha d'altres casos en que no volen. Jo li vaig dir que el vindria a veure un noi i ell pensava que no el trobaria. Pero jo li vaig dir que sí que el trobaria, que en aquesta ciutat no es deixa que la gent passi fred, no es deixa que la gent passi les nits de l'hivem sense cap mena de protecció, i que a les persones que han arribat a aquest límit de marginació a la vida, se'ls tracta de convencer que vagin per un camí diferent i en tot cas se' ls va fent un seguiment. En molt casos els mateixos vei"ns defensen la vida d' aquestes persones en els barris, ja que no provoquen malestar i a més a vegades diuen que prefereixen aquests i no segons qui. Pero en tot cas nosaltres entenem que aquesta és una situació que hem d' anar simplement seguint i tractant de corregir, pero sense obviament for9ar les coses més enlla del necessari. Pero aquella zona ha deixat de ser un niu on hi pugui haver gent que nosaltres no sabem que els passa. 1 les miseries han de sortir al carrer, per reconeixer-les coma tals i després arreglar-les, si podem. El que és evident és que mantenint sistemes d'ignorancia que ens ajuden a dormir amb la consciencia tranquil· la, aixo no ho arreglarem. Tal com estem treballant des de l' Ajuntament és quan la ciutat podra dormir tranquil· la. 3. El futur Barcelona afronta aquests anys decisius del final del segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context, és important retenir dues idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon pla estrategic de la ciutat i en l' esfor9 conjunt, públic-privat, de promoció exterior de la ciutat. El segon pla estrategic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i la qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de la Barcelona de l'any 2000. Aquest és un exemple del que estem fent en el camp del Benestar Social, que és molt més ampli, seguint un pla integral en el qual participen totes les entitats de la ciutat que s'ocupen d'aixo, que són moltíssimes i creixents, i en les quals nosaltres només sumem el lideratge i la coordinació. De vegades tenim discrepancies amb algunes, com quan vam tancar pensions a la Ciutat Vella, perque tenien una clientela que ja no hi anava més. Pero és que aquella gent estaven morint a les fondes, no malvivint, malmorint. Perque hi havia fondes insalubres, molt barates, "llits calents", com en deien, i amb aixo hem tingut percepcions diferents a la gent que hi esta treballant de manera voluntaria i que tenen tendencia a un sentimentalisme molt immediat, logic. 1 per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el mateix que fan les empreses quan fan un pla de quali- 40 41 1 ens agradaria que el Pla Estrategic, que no és l' Ajuntament, sinó que són onze institucions: el Foment del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la Universitat, el Cercle d'Economia, la Pira, el Consorci de la Zona Franca, el Port ... dones ens agradaria que aquests fossin els controladors de la qualitat, de l' aglomeració urbana, i no només l' Ajuntament. �tat, que és definir els parametres de la ciutat, posar-se un objectiu, uns indicadors, i mesurar. Velocitat comercial, per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit pujar 3 km/h la velocitat comercial de tothom, dels 3 milions de viatges diaris. Nosaltres ens podem fixar un objectiu, un indicador, comparant-nos amb altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment aquest objectiu s'ha aconseguit o si s'ha mantingut !'indicador, o si no s'ha empitjorat tant comes preveia. Aquesta sera la nostra manera d'actuar. I en segon lloc, la segona idea a retenir, és que comptem amb uns elements basics, amb uns projectes de futur. Pel que fa a les grans actuacions de futur, perque n'hi ha que són grans malgrat el període d' austeritat, en aquest període en el qual tothom s' acorda a dir que el que s'ha de fer des del punt de vista del sector públic en general, i els ajuntaments també, és més la qualitat que la quantitat; és més la inversió intangible, que no pas la gran inversió d' obra pública, pero hi ha algunes grans obres públiques que s'han de fer. I les vull citar. Una és la reordenació de la llera del Besos. de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi hagi uns equipaments esportius, de lleure, tant a Sant Adria com a Badalona. Hi ha pero una dificultat molt gran que és la propia existencia de la incineradora i de la depuradora, que són inevitables. Jo recordo que quan es va inaugurar la depuradora per Tarradellas i Serra, que va costar 4.000 milions en aquell moment i que va permetre depurar els detritus de 600.000 habitants d'aquesta ciutat abans d'arribar al mar. Va ser aleshores que els ciutadans van poder comen\:ar-se a banyar a la Mar Bella, no abans. Aixo no es pot variar, no es pot treure d'alla. I la incineradora tampoc. Estem amb Garraf ple, ja no hi cap practicament res, amb Gava que ens esta pressionant perque no hi llencem res més, perque qualsevol dia d'aquests s' acabara el conveni que teníem per explotar la propietat de Garraf, i sense sistemes alternatius. Els sistemes selectius són molt lents, no són rendibles immediatament i per tant siguem ecologics pero també raonables: haurem de fer servir la incineració, fins i tot alguna altra incineradora de les que ja tenim. L'operació del Besos s'ha d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hidrauliques del riu; com un espai metropolita que ha d' articular diferents municipis i barris, en el qual hauran de desapareixer les línies aeries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries de serveis, tot plegat dins d'un pla de racionalització del transport electric. I finalment, millorar tot el que és la desembocadura del Besos al mar, de !'incineradora, Per tant, no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal·lacions del Besos. ¿Com es pot fer aleshores per compatibilitzar aixo amb la prolongació de les platges que nosaltres hem fet cap als municipis que ho han vist i que també en volen, com és el cas de Sant Adria i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar. Nosaltres pensem guanyar unes 5 ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de manera que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la posició dominant que tenen 42 43 �ara enfront del mar. Aquestes extraccions que s'hauran de fer per fer aquestes 5 ha noves es faran alfa mateix, perque en el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar una illa de 4 ha per 20 m de profunditat; són 800.000 m 3 que es posaran al mar, davant del Besos, a banda i banda. Una altra inversió important és la inversió en mobilitat: el quart Cinturó. El quart Cinturó ens afecta perque en aquest moment hi ha una relació dolenta entre la Ronda de Dalt, la B-20 i la B-30, perque a la B-30 es paga i a la B-20 no. Aleshores el que passa és que els camions de la B-30 passen perla B-20; camions que no passaven per Barcelona, ara hi passen, perla B-20 i per la B-10, la Ronda del Litoral, encara que ja hi posem limitacions horaries. L'ideal seria que la B-30 no tingués peatge perque aleshores s'hauria acabat aquesta broma. Aixo hagués estat molt facil fa uns anys si haguéssim anat al rescat de la concessió quan hi passaven pocs cotxes, pero es va desaprofitar aquesta ocasió que jo i d'altres varem plantejar, i ara és més difícil perque hi passen més cotxes i és més negoci. Per tant, si ara es vol rescatar, costa més car. Per altra banda, estan passant els anys i com que una de les clausules fixa el límit de cotxes que hi hauran passat, és possible que es pugui plantejar el tema amb seriositat. Jo he parlat amb els accionistes més importants del sistema d'autopistes i de la B-30 també, i us die que jo cree que el que s'ha de fer és internalitzar costos, tant en el tema aquest com en el tema d' aparcaments. Hem d' arribar a situacions en les quals el pagament dels serveis de mobilitat serveixi per cobrir els costos de mobilitat, cosa que ara no succeeix i aleshores 44 obliga a unes imposicions més elevades per poder pagar via fiscal les inversions que s'hagin de fer. No esta bé que uns senyors no paguin per uns serveis que tenen igual que abans i que abans pagaven, i que mentrestant no tinguem diners per pagar les Rondes, o que hagi d'haver-hi una gran violencia entre institucions per veure qui paga. El normal seria que la propia mobilitat ho pagués aixo; no die de posar una peatge a les Rondes, sinó més aviat rescatar el peatge de la B-30 i induir més moviment per aquesta via. Nosaltres recomanaríem que el quart Cinturó tingués la mateixa tipología que les Rondes, no una tipología d' autopista, perque a la regió metropolitana la densitat és tan gran que les necessitats de respecte cap a l'entorn són les mateixes, practicament, que vam tenir a Nou Barris. Idealment hauria de ser no la M-40, aquesta gran riuada de cotxes impressionant, barbaritat des del punt de vista de la ciutat com a ciutat, perque divideix, sinó el que suggerim és que la B-40, des de Mataró fins a Vilanova, passant per Granollers i per Abrera, estigués concebuda com la B-20, com la Ronda de Dalt: amb un grau de submergiment, amb una circulació per una banda segregada i per l' altra no. Si han de fer cinc o quatre carrils, que en facin dos a sobre i dos a sota, que els de sobre siguin semaforitzats, pero que serveixin de col· lectors perque la gent no vegi aquestes vies com un enemic sinó com un servidor, que és el que han de ser. Tot plegat haura d'anar acompanyat, indubtablement, per una potenciació dels aparcaments metropolitans de disuassió, que faci possible el park & ride. Tot aixo ens ha de possibilitar fer operacions més agosarades en materia de grans aparcaments de disuassió a les entrades de la 45 �ciutat central o abans, alfa on arriba el transport públic. Si ara vostes em pregunten quina és la gran mancarn;a d' aquesta ciutat és que no té un pla de metros nou, un pla de transports. El pla intermodal de transports no existeix. Aquesta és la gran deficiencia. I jo cree que aquest pla vindra després d' un tema, del qual no en parlaré, perque considero que esta arreglat des de fa un any, i concretament des que fa un mes es va aprovar la inserció en el pressupost de la Generalitat d'una partida ampliable fins a 7 .000 milions per pagar el transport públic de Barcelona, que és el Contracte-programa. I un cop signat el Contracte-programa s'ha d'entrar necessariament a definir un conveni d'inversions per una colla d'anys. L' aeroport del Prat no pot continuar com esta. Esta molt bé per passatgers, pero per la carrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si volem ser la capital del sud d'Europa hem de tenir un aeroport millor, amb més capacitat, i que sigui transoceanic. I un element importantíssim d' aquest caracter de l' aeroport és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per l' AVE. Si no hi ha intermodalitat, si no hi ha l' AVE a l' aeroport, no estarem aprofitant la nostra condició de ciutat central de la xarxa C-6, de 15 milions d'habitants. I sera l'aeroport d' aquests 15 milions per a determinats viatges, havent-:-hi l' AVE que vindra l'any 2002. I aquests 15 milions sí que rendibilitzen l' AVE, l' aeroport de gran dimensió, i els vols transoceanics. I aixo no només ho fan a Londres; ho fan a tot arreu on són intel·ligents. Estan jugant a la intermodalitat. podra fer alfa. És una magnífica ampliació que no perd contacte amb MontjuYc. Hi ha sempre el dilema, sobre el qual no us entretindré, del metro de Montjulc, Zona Franca i Pedrosa. El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per una banda és el port comercial i per altra el port de lleure, i arribara un día que se'ns plantejara la necessitat de dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva explotació i del seu funcionament, probablement s'haura de pensar definitivament en l' obertura d'una nova bocana. La distancia que hi ha entre el Moll de Sant Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Pero aixo vol dir que els camions que ara passen encara pel passeig de la Barceloneta per arribar fins a les esculleres, per davant de Capitanía o del Club Natació o dels restaurants de la Barceloneta, deixin de passar-hi, ja que passarien com una circulació interna del port comercial. Mentre, el port de lleure i de passatgers, incloent el de la Transmediterrania, els vaixells de Mallorca, entrarien perla nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l' estació marítima, el financ;ament de la qual s' arreglara ben aviat. Aquesta és una altra gran inversió que s 'ha de fer. La cultura De l' ampliació de la Pira no us en parlo perque és el regal d'hivern que tenim. Ben aviat la veureu. S'esta acabant i espero que el mes de man; Construmat ja es En el camp cultural, tindrem el día 30 de marc; el Museu d' Art Contemporani acabat -avui hem tingut precisament la reunió del Consorci i el gerent ja ens ho ha certificat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15 d' abril. En tot cas, per Sant J ordi esteu convidats a 46 47 �entrar-hi. L' obrirem, amb una mínima presentació -ja veurem l' abast que podra tenir-, perque la gent de Barcelona prengui possessió d'una inversió que s'ha fet amb els seus diners i amb l'ajut de sector privat, per altra banda, que és qui esta encarregat de comprar l' obra, de la Generalitat i de l' Ajuntament de Barcelona. És una magnífica construcció que ens ajudara a vitalitzar la Ciutat Vella, i per altra banda convidara aquesta ciutat a fugir d'un perill que ha tingut que és quedar-se ambla consagració d'una determinada modernitat, defugint els canvis ulteriors, per quedar-se en una etapa. En aquesta ciutat ara ens podríem quedar consagrant una certa modernitat d'aquests anys que hem viscut i oblidant que la vida és canviar sempre, i que a més de consagrar el passat hem de tenir un temps per la gent jove i per l' art nou. En aquesta exposició del Noucentisme, es comparava el que feien Dalí, Miró i altres, amb el que van seguir fent altres, que va ser Noucentisme fins als anys 30. Precisament nosaltres hem de tenir els museus per a tots dos. Uns els posaríem al Museu d' Art Modern i l'art d'avui al Museu d' Art Contemporani. Aixo ja ho van veure l' Alexandre Cirici i Cesáreo Rodríguez Aguilera l'any 57, quan van comen9ar el projecte de museu d'art contemporani, i ho va veure en J oan Rigol, quan va entrar de conseller de Cultura. És curiós perque en tots aquests casos no ha estat mai l' Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni amb el MNAC, ni amb l' Auditori ... Ens han fallat més aviat d'altres administracions pel que fa al ritme. Pero en fi, aquests dos museus els tindrem. L' altre dia algú em deia que parlem molt de cultura pero resulta que l' Auditori no s'ha acabat, el Teatre Nacional tampoc, el MNAC tot just esta en la seva primera fase, el MACBA sembla que no s' acaba mai, i a més el Liceu s'ha cremat. Pero es va deixar que el Lliure no s'ha firmat, que el Thyssen esta inaugurat des de fa un any i mig, que l' Arxiu de la Coronad' Aragó també, que el Centre de Cultura Contemporania també, que estem fent el Forum Nord al Passeig de Verdum que és un centre de difusió cultural i tecnolügica en barri obrer, i si se suma tot aixo es veura que no hi ha cap ciutat a Europa que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em comparo amb París i amb Londres, pero us asseguro que no hi ha cap ciutat a Europa amb aquest programa. Pero finalment, l' edifici, que és el més important, hi és, i les idees també. El Teatre Lliure espero que sigui ben aviat; que es firmi el seu projecte de finan9ament. Tampoc no ha estat l' Ajuntament qui ha fet el ronsa amb aixo. Ja sabeu que la nostra opinió és que el Lliure hauria de comen9ar a treballar a l' espai del Mercat de les Flors, sense que el Mercat deixi de ser un teatre d'experimentació en el sentit més pur de la paraula. Pero és evident que el canvi del Lliure, de passar d' aquella saleta de Gracia al Palau de l' Agricultura, potenciaría aquella zona com a zona teatral. Dintre de l' any tindrem el romanic, aquesta vegada sí, perque hi ha el projecte d' inversió, i l'Estat ha dit que sí, encara que havia fet una mica el ronsa l'última vegada. Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora de posar l'emfasi en els aspectes de qualitat de vid~ i en el protagonisme -que vol dir també, abans que res, la 48 49 �responsabilització- dels ciutadans. En acabar els Jocs, ja vaig anunciar que els grans objectius (i els grans atots) d' aquesta ciutat es resumien en la cultura i el civisme. La culminació del "model Barcelona", com a part inseparable de la seva renovació urbanísitica i de la seva reactivació economica, és la consolidació de Barcelona com una de les grans capitals culturals europees. Tots vostes saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es decidira en el segon semestre de l' any que ve. Pero en tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud que davant dels Jocs, quan, sense tenir la nominació a la butxaca, vam comen9ar a reconstruir de bell nou el vell estadi de Montju!c. En els anys immediats, a vegades en els mesos immediats, una serie d'infrastructures culturals -el MACB, el MNAC renovat, l' Auditori de Moneo, el Liceu reconstru!t-, obriran les seves portes, augmentant l' atracció que Barcelona exerceix sobre el seu entom, un entom cada vegada més ampli. Al mateix temps, caldra potenciar els nous sectors culturals -amb un emfasi especial en el camp de l' audiovisual- i continuar impulsant aquells sectors on som forts -com l' editorial, on Barcelona continua sent la capital de l' edició en llengua castellana. Pero no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en el dihleg i la tolerancia. En el respecte a l' altre, que no és en absolut incompatible amb l'afirrnació prudent de la propia identitat. Una actitud que també ha de manifestar-se cap enfora: en aquest sentit hem vist enguany manifestacions molt importants de solidaritat --com la mobilització de la gent jove pel 0'7%-, 50 que fan de Barcelona un centre actiu de la solídaritat i de la cooperació internacional. Al llarg de 1995, com ja deia al principi, durant la Conferencia de Ciutats Mediterrames que farem al mar9 i, a la tardor, ambla convocatoria d'una conferencia ministerial de la Unió Europea sobre la Mediterrania, Barcelona exercira la seva capitalitat -economica, cultural i ara també política- sobre la regió. 4. Epíleg I ara voldria acabar amb una referencia al moment polític. No puc deixar de fer-ho. Jo, coma balan9, <liria que en la situació política espanyola que estem vivint hi ha com a element positiu la col·laboració de CiU en la governació d'Espanya, en una optica de progrés i de cohesió social. Penso que és un fenomen que potser s'havia prodult durant la República pero que en aquest moment esta adquirint un nivell d'importancia molt gran i que ha tingut per a mi la seva expressió més clara en la sessió del Senat en que es va debatre l' estat de les autonomies. Penso que va ser una sessió secular, historica en tot un segle, ja que mai en aquest país s'havia pogut discutir la pluralitat de l'Estat, en una cambra democraticament elegida, utilitzant els idiomes de cadascú, sense que la majoria de la gent s'hagués de posar la traducció simultania. Tot aixo em sembla enormement positiu. Podria ser negatiu el fet que aquesta col·laboració dels nacionalístes d' aquí pogués substituir la genu!na necessitat de governació aquí, seria un joc de mans difícil d'acceptar, ja que seria una mena no d'anticatalanisme sinó d' acatalanisme practic. Perque si resulta que el 51 �catalanisme oficial només es dedica a ajudar a governar Espanya i que aleshores no cal que doni comptes del que fa aquí, dones malament per Catalunya. Aixo podría ser un resultat negatiu que espero que no es produeixi i que probablement no es produira si les coses van com han d'anar i hi ha els canvis necessaris. També és cert que com a element negatiu cal asseny alar la manca de col·laboració sincera, excepte a nivells molt baixos, molt elementals, i encara amb suspicacies, entre les institucions catalanes. Aixo encara no s'ha arreglat i seria un desig meu, i ara faré una oferta molt concreta, que aixo s' arregli, encara que sigui l' any de les eleccions. Em sembla molt positiva la constitució de la Comissió mixta Ajuntament-Generalitat que va acabar ja la seva feina tecnica pera la Carta Municipal. Ara ja són la Conselleria i 1' Alcalde qui han de rematar la feina. Tecnicament ja esta establert i ara queda ja com a tema estrictament polític. És també molt positiva la convocatoria del 2n Congrés Municipalista pera la tardor de l'any 1995. Aquí a Catalunya, concretament a Barcelona, es van passar potser quinze anys preparant el Ir Congrés Municipalista de l'any 1933, que va comern;ar amb unes jornades municipalistes al juliol del 1915, la primera setmana municipal, celebrada al Saló de Cent de l' Ajuntament de Barcelona. A través de les set setmanes celebrades entre 1916 i 1921 fins a les assemblees de batlles de la tardor del 1931, celebrades al Palau de la Generalitat i que donen lloc a la Federació de Municipis Catalans, es va arribar finalment a reunir el Ir Congrés Municipalista Catala al febrer del 1933, organitzat perla Federació i convocat per la Generalitat de Catalunya i que va tenir lloc també al Saló de Cent del' Ajuntament. Lentament anirem avanc;ant; tindrem el 2n Congrés aquesta tardor. És molt bona notícia. Les comis ions podran comenc;ar a treballar i jo cree que ens situem en la perspectiva d'un segon gran salt endavant del municipalisme, que pera mi és un component fonamental del catalanisme, fins i tot perque a Catalunya, moltes vegades, no hi ha hagut altre govern que aquest. També ha tingut ajuntaments forts. Quan ha tingut Generalitat també ha tingut Consell de Cent i institucions dels ajuntaments. Haig de dir que una preocupació que es podria plantejar és a quin acord es pot arribar a Catalunya, que tingui la garantía que després al Parlament espanyol sera aprovat. Perque aquesta llei, com que modificara algunes lleis basiques de l' Estat, malament si el Parlament de Catalunya l' aprova i després no té un correlat positiu en el Parlament espanyol. Avancem tant com ens permeten les circumstancies. I ara ve l' oferta. En aquest sentit, ja puc anunciar que el ministre de la Presidencia esta disposat a encetar converses i m'ha fet saber l'opinió positiva que el govern de l'Estat té sobre les possibilitats de passar endavant la legislació especial de Barcelona quan modifiqui les lleis basiques espanyoles. Al Govern catafa: ara i despres del maig. En l' esperit de les paraules del President d'UDC, ara més que mai calen acords amples, de gran consens, per demostrar als ciutadans que sabem avantposar, en una situació de crisi, l'interes de la ciutat i del país als de partit. 52 53 �En aquest sentit anuncio la disponibilitat de l' Ajuntament i també del govem espanyol pera seure a la taula a Barcelona o a Madrid a considerar conjuntament aquells aspectes de la Carta Municipal que modifiquin lleis del parlament espanyol. ma en si mateix deixa d'engrescar i deixa de provocar respecte, perque no va -parlo d'un fenomen europeu, no només a Espanya-, la gent només demana o consumeix moltes més notícies dolentes sobre el sistema, que són els seus vicis ocults posats de relleu. Finalment, cree que a Catalunya, igual com a Espanya -aixo és un judici sobre la situació estrictament política-, els efectes del domini de l' economía especulativa sobre la moral social, privada i pública, han estat devastadors En una sessió, fa uns sis mesos, del Consell Economic Assessor de l' Alcaldia, format per economistes molt eminents, vaig formular la pregunta següent: "És la corrupció con eqüencia de la crisi política o é la crisi política conseqüencia de la corrupció?" La majoria van anunciar opinions favorables a la segona versió de les coses. Van dir que hi ha una crisi perque hi ha corrupció que l' esta provocant. El mateix succeeix amb el terrorisme d'Estat, real o merament possible. És l'altra cara de l'ordre de l'Estat, si es vol, la cara més autentica per a aquells que no hi creuen. La forc;a o la coerció estatal crues i sense embuts. Tanmateix, el primer intervinent en aquest sentit va donar immediatament raó a la meva sospita en sentit contrari, en comenc;ar ambles següents paraules: "la caiguda del mur de Berlín" i tots vam dir que estava abonant la idea que hi ha una crisi política causada per factors intemacionals o exteriors impossibles de controlar. 1 aquest tipus de crisi dóna lloc que els graus de corrupció pública i privada que sempre hi ha, es converteixin en l'única notícia interessant. És el posicionament de l'esceptic davant d'un sistema polític en crisi i sense respostes a les seves preguntes. 1 en aquest moment explicar, imaginar, consumir, i comentar els evidents vicis ocults del sistema es converteix en la passió de la majoria del públic. Quan el siste- 54 Tot polític sap que hi ha un moment en que ha de tancar els ulls, i en aquell segon processa mil equacions morals, historiques, sentimentals, etc. 1 sap que el seu silenci d'aquell moment pot tomar-li amb el temps com un clam, segons com vagin les coses. Jo no sóc avui aquí per jutjar ningú. Ni molt menys. Ni tan sols les responsabilitats polítiques. Que els delictes els jutgin els jutges, i les responsabilitats polítiques els parlaments nacionals. Jo sóc alcalde de Barcelona i se m'ha de jutjar i qualificar pel que faig aquí. L'únic que sí que die és que l' apoteosi barroca del diner, que és el que avui he comenc;at dient, i que va anunciar Raimon Obiols l'any 1988, es va imposar -s'estava imposant ja en aquell moment- amb tota la forc;a. "Sólo lo ético es práctico", ha dit algú recentment. Dones bé, solament l' etica dita "poc política" de Raimon Obiols va donar políticament en el clau. Tot el que esta passant ara és una conseqüencia d'aquella arrogancia, la del diner i la d'alguns representants de l'Estat. Si alguna cosa em reca, a mi personalment, és haver conviscut una colla d'anys com a Alcalde, en la meva ciutat, que ha passat de tot -penes i glories-, pero que 55 �majorment ha anat cap amunt, haver conviscut amb un submón, financer-jurídic, podrit, poderós, important i que ha imposat els seus metodes i la seva llei en molts casos. El súmmum d'aquesta situació va ser l'exportació a Madrid d'alguna de les figures rellevants d'aquest món. Una obra d'art de l'habilitat política o de la capacitat de negociació amb finalitats difícils d' escatir. Afortunadament tot aixo s' acaba. És el millor merit que es pot atribuir a aquest moment tempestuós. 1 cree que és l' obligació dels qui ens governen, a nivell de país, i dels qui col-laboren en aquesta governació -socialistes espanyols i catalans, nacionalistes catalans i nacionalistes i socialistes bascos-, travessar aquesta etapa sense que els tremoli el pols i sense suggerir en cap moment dubtes respecte del seu capteniment. Han de seguir fins que el sistema judicial hagi substanciat de manera suficient tots els casos d'immoralitat pública i privada que té entre mans, tant a Madrid com a Barcelona. No hi ha cap alternativa. Cap. Totes les alternatives pensables són dolentes. La crisi del progressisme nascut al segle XVIII, la insuficiencia de la democracia com a sistema d' organització social i política, l' obsolescencia de les ideologies tradicionals conservadores -que tanmateix retornen de tant en tant com a refugi- són a la base d'aquesta situació des del punt de vista de les idees. Aquí a Espanya estem vivint una doble ressaca. Després de vint anys de reforma Suárez-González, són molts els perjudicats i altres tants els seus descendents que han sentit explicar a casa seva una historia de les coses diferent de l' oficial. D' altra banda, a l' esquerra, els més tradicionalistes es pregunten de nou entre gratificats i sorpresos si no és veritat que sempre havien tingut raó, i si els reformistes pragmatics no han quedat realment presoners del seu pragmatisme. Aquesta i no altra és la famosa "pirn;a". No és pas un invent del Sr. Anguita. Els fills de l' ancien régime i els de l' antifranquisme es pregunten ensems si no han estat una mica enganyats per uns pretesos "centristes" i si no fóra millor escombrar-los per tornar de nou als bons vells enfrontaments entre dreta i esquerra. Dit aixo, i torno al principi d' aquest raonament, és evident que la causa de tot és, segurament, una disminució dels reflexos dels polítics davant de la immoralitat o una moral en que el diner i el poder són valors en ells mateixos, pero també, i sobretot, la mundialització de l' economia i les comunicacions, la perdua de referents segurs, la por a la propia acció humana sobre l' entorn, perque és l' especie humana mateixa la que es formula interrogants que abans eren privats: "qui som, a on anem", etc., és !'especie que s'ho pregunta, no un pintor frances o un poeta angles. El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és la Barcelona gran. Que no s'enganyi ningú. La Barcelona gran que és referencia de les ciutats del nord del sud europeu. 56 57 Així és tal com es veuen les coses des d' aquest racó del món que és la Pla~a de Sant Jaume. Als dos cantons de la pla~a hi ha dos projectes en part coincidents i en part enfrontats sobre !'estrategia més adequada per a Barcelona. Aixo és veritat. �A l' altra banda de la pla9a, aixo es comparteix pel que fa a la primera i última part. Pero es considera també que dos dels grans perills de Catalunya són la fragmentació i les ciutats hanseatiques, les ciutats massa fortes, d'alguna manera. És a dir, que els grans valors són la unitat i la uniformitat -uniformitat vestida de comarcalisme o de submissió a la llei general catalana-: d'aquí la reticencia reiterada davant dels intents d'elaboració, dictaminació i aprovació de la Llei Especial de Barcelona, la Carta Municipal. Inevitablement aquella extensió fixava uns conceptes de civilitat i modernitat del moment, i potser antiquats ben aviat. Avui diríem fibra optica, Rondes i universitats en comptes de telefon, carreteres i oficis. I sobretot ens adonem, per exemple, que la democratització de l'ensenyament implica avui la seva massificació, almenys com a mesura transitoria, i que. per tant els clixés de l' ordre familiar aplicat a l' ordre social no són valids, com van semblar en aquell moment. Aquesta visió oblida i tapa la més antiga i famosa de Barcelona com a force de frappe de Catalunya. Alguns dels seus epígons arriben a proposar una capital "federal", centrada fora de la ciutat tradicional, darrera de Collserola -estrategia interessant en alguns sentits perque estava fins i tot prevista en aquells esquemes del Pla Director de l' any 60 pero totalment forassenyada com a idea global, socialment desequilibrada, economicament costosíssima, i políticament suspecta. Ara de nou Barcelona esta estenent civilitat a tot Catalunya o millor, i més modestament, esta actuant com a model urba per a un sistema de ciutats del qual ella mateixa n' extrau bona part de la for9a. ¿Quan s'entendra d'una vegada que, tal com va succeir en el millor període medieval i renaixentista, la salut de Barcelona i de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es poden destriar? Esperem també que Espanya se sentira reflectida en el seu Senat i confortable amb la seva pluralitat. Quan trobarem el punt just tots plegats? El punt just del dialeg entre dues animes tan identiques, tan semblants i tan properes. Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gracies a la complicitat dels barcelonins. Nosaltres podem fer el nou miracle d'un salt endavant, economic, tecnologic i cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social. No ens hem equivocat de models. La recentment inaugurada exposició del Noucentisme descriu un dels moments crucials d'aquest dialeg: quan Barcelona va escampar la civilitat per Catalunya i va traduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables per tot el país. 58 Esperem que ben aviat aquesta dualitat funcionara bé, que s'admetra la seva positiva coexistencia, que s'abandonaran les pors i les suspicacies que posen traves a la seva marxa. Si aquestes dues equacions funcionen la for<;a que n' extraurem pot ser immensa. Qui s'atreveixi amb Barcelona ha de mesurar molt bé el que diu i el que fa. Barcelona té un cor complex i vol molt i fia poc. . . al qui no coneix. Vol molt i dóna tot a 59 �qui mereix la seva confiam~:a, qui comparteix realment i cordialment els anhels i les preocupacions. ,, Index onomastic Ara calen canvis i canvis transcendents: de caracter tecnolbgic, de comportament cívic, de més autoritat. Hem de crear l'equip nou que piloti !'entrada al segle XXI, a partir del credit immens que aquesta ciutat ha obtingut de propis i estranys per la forma com s'ha transformat i com s 'ha presentat davant del món. Ara la ciutat ja ha palt l'esfor¡;; olímpic i ja és cam, múscul i sang del seu cos. Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una nova onada de transformacions, més tecnologiques i culturals, adrec;ades també al canvi de comportaments urbans, que faran de Barcelona la capital del sud d'Europa. D' aquesta forma, la recuperació economica sera també una nova etapa d'esplendor de la ciutat, de la Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya sencera, i una contribució important per integrar autenticament Espanya en l' estil de vida europeu. 1 de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a l'edificació d'aquest futur un xic desconegut, esperanc;ador i alhora tenebrós que s' anuncia des de 1989 i en el qual no dubto que les ciutats i els ciutadans i el civisme jugaran un paper més i més important. 60 Aiguader, J aume, 17 Anguita, Julio, 57 Bruguera, Sergi, 25 Busquets, Joan, 17 Cerda, Ildefons, 17 Cirici, Alexandre, 48 Dalí, Salvador, 48 Gas, Mario, 26 González, Felipe, 27, 57 Martínez, Conchita, 25 Miró, Joan, 48 Obiols, Raimon, 55 Ribas Piera, Manuel, 36 Rigol, Joan, 48 Rius i Taulet, Francesc de P., 17 Rodríguez, Cesáreo, 48 Sánchez, Arantxa, 25 61 �Serratosa, Albert, 18 Shakespeare, William, 24 Suárez, Adolfo, 57 Truñó, Enrie, 35 Col·lecció Alcaldia 1. L' estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat 62 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1994 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-10 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Economia Abstract A summary of the resource. Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1994. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1740/19950115_DdG_PM_Article.pdf cf51ecce2136e1987c39a32fd4ec87f3 PDF Text Text 1 5 GEN. 1995 (%) Diari de Girona - ' ' L'alcalde de Barcelona. Pasqual Maragall, fa un repàs als darrers esdeveniments polítics internacionals, espanyols i catalans a partir d'una carta en un diari de la Glla d'una víctima del terrorisme d t'l A. un article de Jean Daniel i una conferencia de Vaclav Havel. Maragall conclou les seves relie- sons dient que es pot apostar de valent per la fraternitat, pern -no com una ran prèvia que se ni imposa, sinó com un designi irrefutable-. A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! per Pasqual Maragall (*) T a Ramón Jáuregui, també molt bon any! T ots anem en el mateix vaixell asseljat per mil tempestes, fent aigües per més d'un forat i tots sentim els crits d uns passatgers contra d'altres. Els oficials a bord són desbordats pels esdeveniments. Es diguin Clinton, Balladur, Berlusconi, Eltsin o González, cap d'ells no sembla tenir-ho gaire clar. I un que ho tenia clar, Delors, ha dit que preferia renunciar als honors. El nostre Pujol semhla més tranquil. Ho sembla. Però, n'està, com creuen a Madrid? Ho està més enllà de la mesura en què ser cap d'una autonomia, àdhuc forta, permet mirar les coses amb una certa distancia? Va prometre per Cap d'Any que algun dia ens parlarà de moral en general, i no només de corrupció. Restem a l'espera. En la calma immerescuda, però total i invasora, d'aquest final d'any a l'Empordà, amb poca tele i més música que lletra, vaig llegint tanmateix, a més de la novel·la emocionant de Taslima Nasrim i la poesia justa d'Alex Susanna (Boscos i Ciutats), la carta de Cristina Cuesta a Martí Gómez y Ramoneda, a La Vanguardia del 30 /5ÜI / 94, l'article <<Annus terribüis» de Jean Daniel a El País del mateix dia i el discurs del meu admirat Vaclav Havel al Congrés Internacional de Pen Club íAvui 1 /XII / 94) que em va passar Josep M. Jaumà el dia de Nadal. Penso en la violència a Euskadi (GAL / ETA) i a Bosnia i a Algèria i Ruanda, la latent à CisJordània, àdhuc la vehemència dels acampats del 0,7% a la plaça de Sant Jaume (santa vehemència! Santa vehemència perquè mai la indignació que produeix la injustícia patida pels altres no ha provejeat una guerra. La dreta pot sublcvar-se contra la ingenuïtat de certes reaccions humanitàries, per'» mai no podrà acusar-Ies de violentes. Curiosa, per cert, la negativa de la Generalitat a contribuir a l'any de l'ONU contra la intolerància) i la força legal utilitzada pels Mossos d'Esquadra i pels policies municipals (sobretot pels MORSOB, més inexperts) que e-lf-' vnn fer tora, i quasi diria també la vehemència d'algun editorinlista que ha vist en aquesta causa de cooperació una de Ics poques causes nobles. Violències i vehemències que són testimoni de l'exaltació del vaixell Terra, de la brutalitat i sensibilitat dels seus habitants, nosaltres, i de la indignació que alguns d'ells senten espontàniament davant un designi que sembla inexorable. Cristina Cuesta és lafillad'una víctima d'ETA. Escriu que cl seu dolor només va començar a tenir sentit el dia que el va posar al servei dels altres, de les altres víctimes, els familiars dels morts d'ETA La cultura de la violència ens contagia a tots. «Alguna cosa deu haver fet» li va dir una noia quan un policia autonòmic va rebre puntades de peu a les festes de Bilbao. Cristina diu que aquesta noia «està malalta de violència», que la síndrome del Nord ha infectat tot Euskal Herria i que tanmateix no s'ha de ser derrotista. «Avancem lentament, a empentes i rodolons, però avancem». La seva Asociación Paz y Reconciliación ha atès casos de familiars do víctimes dels GAL, com Laura Martín, vídua d'un dels atemptats atribuïts a la banda contra-terrorista fa una colla d'anys. Laura Martín demana solament un certificat que digui que el seu marit va morir víctima d'un atemptat terrorista, suposo que per poder acollir-se al què la llei estableix en aquests casos. Però la sentència del judici a Arnedo i Domínguez parla d'associació iLb'cita, no d'organització terrorista. Quanta gent de bon cor considera que els GAL són un problema menor, i que les seves víctimes «s'ho mereixien» o «alguna cosa deuen haver fet», diu Cristina, <es tanca el cercle de l'horror». La mare del darrer assassinat per ETA, Alfonso Morcillo, sergent de la Policia Municipal de Sant Sebastià, va dir que no volia que ningú més patis el que ella mateixa estava patint. «Aquest és l'únic camí», conclou Cristina. En les paraules de Cristina Cuesta es �1 5 GEN. 1995 Diari de Girona sense haver de canviar el món ni convertir repeteix per dos cops la barreja l'ètica en acció, -<i d'altres que són aquí per «'grandesa i misèria», referida al intervenir en el món i actuar-hi èticament dolor i als éssers humans, a ella sense tenir de cap manera la possibilitat mateixa i als altres. S'hi refereix d'entendre res del que passa». com a constatació que «dóna sentit», com deia abans, que ens ajuda Una divisió del treball més que dubtoa reconèLxer-noB tal com som. sa, diu Havel: perversa. I fa una crida a un compromís que comentaré a l'última part Havel demana mentrestant als escriptors «una anàlisi mes profun- d'aquestes reflexions. da de les complexes arrels de la (11)1/1/95 intolerància, de les fonts de l'agressió humana, i (...) una clara iLluminadó de la Finalment ha entrat la tramuntana. Ija misèria de l'ànima contemporània». Diana ha inspeccionat els marges i ha Entres les causes suggereix les frustradecidit quins biirt-s cions i soledats, d'alzina s'hauran lus inadaptacions • • • • • • • H de deixar créixer. individuals i la Hem anat a Can pèrdua de les «Llàstima que assequin el llac Mongol, també veritats metafísiques. d'Ullastret; els quatre xavos que anomenat, segons l'electricista, Can «Qualsevol dona l'ordi no es poden comparar Kelvinator, perquè acte de violència els de Can Mongol contra un indiviamb la joia que donaria el llac» van ser els pridu -diu Havel— mers a comprar li deixa de ser una unfrigoríficd'araó per sentir qucr,ts marca. No solament els Català han compassió i esdevé un acte real do violènbarrat el pas del camí del bosc -gràcies a cia contra tots nosaltres». Com es pot fer una sentència iniqua, ara que parlem tant que la gent ho entengui? - e s pregunta. de jutges- sinó que en Martí Isern, llur veí, No voldria que ningú pensés que en hi ha posat del seu cantó unes rodes de subratllar les barreges misèria / grandesa regirar els camps per acabar de fer el pas o violència / vehemència o dolors dels uns / difícil. Hem passat i hem tirat amunt pel dolors dels altres, estic suggerint que no es vell camí de Cursà, tot rumiant sobre l'odi pot reaccionar a una violència si no és entre veïns. El de Can Mongol ens diuen engendrant-ne una altra, que totes les que si hem vist passar en Maragall. Desviolències són iguals i que al capdavall el préB, més d'aprop, certifica que el Maragall món es divideix en ingenus de bona volunde la tele és difhent de l'autèntic, i que en tat i savis malparits, o com diu Havel, efecte, el camí de Corsa era aquest quan «alguns que cobren per escriure dels ell, de jove, anava a estudi a là Bisbal amb horrors del món i de la responsabilitat la bicicleta, però que ara snan perdut els humana i uns altres que cobren per encarcamins. Terrible sentència també aquesta. regar-se d'aquests horrors i assumir-ne la Després de comprovar que la xemeneia responsabilitat», o si es vol, «alguns que de la bòvila fa línia recta amb la Mare de són aquí per comprendre cl món i l'ètica» Déu del Mont en el mateix indret del camí, hem tombat cap a l'esquerra i cap amunt, per albirar les Modes amb l'espetec del darrer sol. Tot és ple de fang. Deu meu com ha plogut aquesta tardor! Tanla aigua com fruita havia donat el camp. Cine pots d'olives m'ho li'l aquest, any. IÎI llac d'Ullastret s'ha tornat :i fer; llàstima que l'assequin perquè els quatre xavos que dóna l'on I i no en poden compartir iimh la joia -i els calers- que domuki el llac. Els esplugalxws dels aiguamolls de Castelló s han alineat aquí. Abans-d'ahir, anant cap a Empúries a veure els Ruhcrt i el seu pare malalt, vam veun- els esplugfill·lius campant amb el coll graciós en essa. Aconseguirà en Rargatal que el llac es refaci un dia? L'Albert Vilalta no m'ha contestat el suggeriment telefònic que li vaig fer quan el llac era ple. Lex-alcaldc de Fontanilles en canvi ho tenia dar, el llac sempre havia estat allà quan ell era jove. Fa dos anys, tombat d'esquena n terra al camí de Corsa, meditava sobre els Jocs tot just passats, i sobre els «jocs» que havien de venir. Caram si han vingut! De canto! Tol el que imaginava era poc. L'èxit no es perdona. Afortunadament ja són passats i Barce- 09. �1 5 GEN, 1995 Diari de Girona » es mantó, Conde i J> la Rosa són al lloc previsible mentre Berlusconi encara és limn gaudeix de bona salut No així cl país primer ministre, a Catalunya hem tingut en general. A.Catalunya, focs i aiguats, el primer debat parlamentari seriós..., en consellers canviats per temes lletjos, fi, Veix transversal va estrenar el segon empresaris modèlics a la presó; a Espantram entre Calldetenes i Sant Sadurní ya, semblantment i, de propina, el tema d'Osormort: 8,6 quilòmetres. «Més val això dels GAU que ha marcat el pas de l'any que res», setze anys després de la recupemés que el show de la genial Lloll des de la ració de l'autonomia de Catalunya! plaça Rius i Taulet. Això sí, les rieres del Maresme contiHe estat mirant enquestes. Del juny nuen sortint de mare. I a Barcelona ningú cap aquí hem rebotat amb èxit. CiU, que no es recorda que ens inundàvem cada dos ens va passar a la ciutat de Barcelona de anys: plaça Cerdà, avinguda d'Icària, moltes desenes de milers de vote ifins i tot carrer Prim, carrer Cartellà, Sant Pau del el PP ens va passar), ara ens ha passat al Camp, el Raval, Eduardo Aunós, carrer darrere. Gran exit per a una campanya Mineria, Can Farrero. etc.. Toquem fusta. pre-elecloral llançada un any abans de la data: en sis mesos han perdut tot l'avanç que tenien i una micu més. (i O I ) 2 / 1 / 9 5 El que ha estat francament ben dut és Anem per les perspectives i els plans cl comiat d'en Roca de Madrid. El pobre d'acció. Jean Daniel no veu més llum a la Santiago Roldan -el Roldan bo- s'hi va França del final de l'era Mitterrand, que tn>bar cl dia abans anant de Barcelona a en l'Abbé Pierre i els jutges. 1-a seva visin Madrid eu un avió mig buit amb cl mateix del món al 94 no pot ser més desespeRoca acompanyat de TV3. Les cameres rançada. Interesvan invadir la nau sa la seva reflexió àuria, ¡i cop d'i us is^^^^^^^^M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _ després de consitir el comandant, derar la matança que protestava: • pot ser que algun «En Miquel Roca ha fet el que de 150.000 tutsis a Ruanda I postesenyor vagi a Madrid acompaem va anunciar fa quatre anys rior a la de 100.000 hutus a nyat d'una senyora (i el contrari del que em va dir Burundi, 1972): que no sigui la tant de bo els fieva i vostès cl fa dos anys): tornar, però no per afriennistes tinpoden perjudicar!» guessin raó que Argumenta l'altuser el dofí consagrat tots aquests odis ra de les cirels va dur el colocumstàncies. nialisme, però em Finalment en temo, diu, que no hi va haver una edat d'or Miquel ha fet el que vam anunciar fa quapre-coloniaJ. tre ¡mys dinant al Palauet (i cl contrari del que em va dir fa dos anys a ca la Pilareta ): ' Poques sortides, doncs, en la reivrie histornar, però no per ser el dellï consagrat. toricista, en l'estat previ o «natural-. En Pujol encara somnia en aquella -ineCristina Cuesta ens proposa un camí: xistent- reunió Pasqual, Miquel, Narcís a la reconciliació de les víctimes, llur renúnRupià, i continua escampant que en Maracia a fer més mal. Camí difícil, que la gall té la culpa de tot: corrupció de CiU humanitat ha fet rarament. inclosa. Però el crit de Havel des del centre Històries personals a part, 1994 també d'Europa i des de la frescor dels que ens ha dut algunes bones notícies: acord de «vénen del fred» i han patit totes les oprespau Israel-Palestina, reconciliació a la sions, ens diu que hi ha una sensibilitat Sud-àfrica de Mandela, inici de recuperamundial creixent en aquest sentit. ció econòmica sense gaire inflació. Fòrum No sé si Mendiluce hi estaria d'acord. 5+5 al Mediterrani i anunci de la cimera a Fa unes setmanes va predicar a la Casa de Barcelona, una colla de països del Tercer la Caritat de Barcelona la necessitat de Món continuen creixent més que el primer passar a l'atac, de reaccionar davant els món, primer debat sobre autonomies al Zhirinovskis, els neo-nazismes i la passiviSenat (el més important a l'Espanya tat civilitzada d'Europa. moderna), el 0,7 avança (som al 0,5), Fa dos mesos, quan vam trobar-nos SEAT torna a vendre cotxes, l'exportació amb l'alcalde de Sarajevo i el trio Mendilu- �1 5 GEN. 1995 Diari de Girona com el que Susan Soiling ha mostrat a œ, Kouchner, Cohn-Bendit. ora evident la Sarajevo - per cumins visible* o invisibles. doblo necessitat d'una lòcça d ingerència o por ajudar que la gent pugui obrir els ulls. interposició i d u n a accióc'..il do wl.lnbinaEls polítics, almenys els mes intel·ligents, ció entre ciutats: I «ambaixada de In no rebutjaran una activitat com aquesta, democràcia" a Sarajevo o«-« la proposta del al contrari, l'agrairan (...) Una ven que regidor de Cultura do Frankfurt. Uns «punts d'encontre de la ciutadania» a Sara- sigui més que una mera queixa!». jevo, peri) també polsera París, Frankurt i Ingenuïtat? No m'ho sembla del tot Si Barcelona, va per el suggeriment final. que m'ho semblaria que es pensés que e! que cal purament és com diu Cristina Ija Guàrdia Urliana de Rarcelona vu Cuesta, -defensar-nos dels salvadors de salvar més vides a Ruanda que algunes de pàtries», o com ha dit Havel algun cop. les foires ONI 1 d'interposició. Simplement, defensar-nos de la reacció de les cultures posant ordre a les fileres de gent famMira i singulars davant la forçada barreja interposant els febles al davant. nacional de cultures. Tenir aquestes preHi tornarem. Una col·laboració internavencions per dogma,salvador tampoc no cional, més ben dit, interciutats, entre poliens du gaire lluny. Es rcforawlar la precies municipals, serveis de neteja i elimigunta sense contestar-la: com conviurà la nació de residus, salut pública local, comsingularitat amb la universalitat, la raó panyies municipals o concessionàries d'aiamb l'individu? Kls estats amb les cull ligua, gas, electricitat. concessionàries de res? . telecomunicacions, etc.. farà molt pt>r combatre efectivament els desastres. J a va ser «Ks quan la maldat humana deixa de un gran èxit que l'ONL" admetés l'ampliaser un assalt ais nostres sentiments -diu ció del concepte d'ajut humanitari, fins l'a 1 lavcl- i os converteix en una amenaça poc limitat a directe contra nnsalaliments, tres-, que es pel. promedicaments i duir -un despertar de vestits, a nous la gent pel que l'a al conceptes de «L·s diferències entre l'eiror i seu sentit de la rescaràcter muniponsabilitat respecte l'encert són graduals, no són al món». <) com diu hi cipal: subministrament d'ena Cuesta, enlluernadores ni categòriques i, Cristi nergia, calefac••avancem, lentació i aigua, elifiero avancem». per tant, val més equivocar-se de ment, mi nació de Kns fan falta «lues residus i uniaquest any: ( I ) poc optant per les pàtries petites» cuses, formitat per les reconèixer que solament «les deia singuforces de prolaritat i la modèstia tecció. podem parlar fort; que parlar dos de la Això no treu la necessitat de desenvoluuniversalitat, des de la raó. des de la revopar el dret d'ingerència sobre la l>ase de lució francesa o el dret natural, tant se val. forces internacionals de voluntaris remuno és ja creïble, perquè totes les revolunerats. La pregunta no resolta és: el dret cions i totes les raons (i totes les reaccions, d'ingerència de qui? Els oi-ganismes interi la del Gingrich no serà excepció) han progovernamentals són poc electius perquè duït monstres; i <2) que les diferencies tendeixen a la competència a ia baixa deis entre l'error i l'encert són graduals, no són compromisos de cada govern: ningú no vol enlluernadores ni categòriques, i que per ser titllat de primo. tant val més equivocar-se de por optant En cl terreny de la conscienciació Havel per les pàtries petites i els governs locals, fa una proposta clam als intel·lectuals: pel lliure mercat corregit, per la llibertat «Crear gradualment una mena de lobby no dogmàtica amb cohesió social, per l'ind'abast mundial, una germandat especial; terès propi compatible amb el dels altres. si em deixen fer servir l'expressió: una esA partir d'aquí podrem apostar de valent pècie de màfia conspiratòria que tingués la per la fraternitat no com una raó prèvia intenció no solament d'escriure llibres meque se'ns imposa, sinó com un designi iiTeravellosos o manifestos puntuals, sinó defutable, una tendència m-ixent: no com un tenir realment força en la política i en el principi sinó com un fi. coneixement humà dins d'un esperit de solidaritat, d'una manera coordinada, deliberada -si cal amb un compromis personal (*) Alcalde de Barcelona te � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! I a Ramón Jáuregui, també molt bon any! Subject The topic of the resource Conflictes socials ETA Espanya Globalització Catalunya Barcelona Balanç Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles