68 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1321/19930419d_00549.pdf 9b8addfe40fdb054208fe72738f3aa27 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA Tifr'D2tiz ^ Ve-04iuz cfwÁpkloktz-/t/liAJur Qi1S urii-AAA"- f raiLAA:ir ruAdA-e ^ ^ 1. ^ r ,¡^ ^ ^ 4Y r'i ^W ^ ^ -- G-g`a,t- c2 N exa4 e_Q OUI`Lt- Gl4-1‘ h ( t..€ ti,■ Lt.0 psAlUm'Am ^^C, t^ nom¢ ^.Lz ,¡,.. ^leÁlicy4 f I ^^ í)CA uVA-C, n (ikL ~ 1-1 A A9,tcL4.-J,^ /(-N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4227 Title A name given to the resource Inauguració de la Fira INFORMAT Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Produir per vendre. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Comerç Model social Informat (Barcelona, Catalunya) Salons professionals Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1341/19930725d_00573.pdf 00e6e2f6334f9c5ebe99b0bfeaf9db78 PDF Text Text Paraules de l'Alcalde a l'acte d'inauguració de la Galeria Olímpica. Estadi Olímpic de Montjuïc (25/07/93) BENVOLGUT PRESIDENT DE LA GENERALITAT BENVOLGUT PRESIDENT DEL COMITE OLIMPIC INTERNACIONAL BENVOLGUT AMICS ARA FA UN ANY, EN AQUEST MATEIX ESTADI, UNA MULTITUD ESPERAVA AMB EMOCIO QUE EL PEBETER FOS ENCES AMB LA FLAMA OLIMPICA. UNA FLAMA QUE S'HA MANTIGUT VIVA EN MOLT DE NOSALTRES I QUE ARA TORNA A COMPANYAR-NOS ENCESA EN AQUEST PRIMER ANIVERSARI. JUNTAMENT AMB LA FLAMA, ENS ENVOLTEN AQUI MOLTS DELS ALTRES SIMBOLS QUE VAN FORMAR PART D'AQUELLS INNOBLIDABLES DIES. LA GALERIA OLIMPICA QUE ARA INAUGUREM HA DE SER EL LLOC ON ES VAGI FIXANT LA HISTORIA OLIMPICA DE BARCELONA. HO HE DIT EN ALGUNA ALTRA OCASIO : LA MILLOR HERENCIA DELS JOCS ES EL NOU ESPERIT DE CIUTADANIA QUE HAN DESPERTAT EN TOTS NOSALTRES I QUE ENS PERMET AFRONTAR EL FUTUR D'UNA ALTRA MANERA. M'AGRADARIA QUE AQUESTA GALERIA FOS EL REFLEX D'AQUEST ESPERIT POSITIU. UNA GALERIA QUE VOLEM VEURE CREIXER, COM HA SUCCEIT EN D'ALTRES CIUTATS OLIMPIQUES, EN QUEST ESPAI IDEAL DE L'ANELLA OLIMPICA, CONQUERIT DES DE FA TEMPS PELS CIUTADANS ORGULLOSOS DE LA BARCELONA "DE L'ANY DESPRES". COM A PRESIDENT DE LA FUNDACIO BARCELONA OLIMPICA VULL FER VOTS PEL FUTUR D'UNA GALERIA QUE NO HEM VOLGUT QUE FOS MUSEU, SI NO JUSTAMENT UNA ESTACIO D'UN "RECORREGUT OLIMPIC" QUE ESTEM SEGURS ESDEVINDRA UN DELS ITINERARIS MES VISITATS DE LA CIUTAT. I COM A ALCALDE DE BARCELONA AGRAEIXO UN COP MES LA CONFIANÇA QUE TOTES LES INSTITUCIONS REPRESENTADES EN EL COOB I ARA EN LA FUNDACIO HAN DEMOSTRAT ENVERS LA CIUTAT EN FER-LA DIPOSITARIA, PRIMER, DE LA CONDUCCIO DE L'EQUIP ORGANITZADOR DELS JOCS I , ARA, DE L'ARXIU FORMAT PER TOTS ELS DOCUMENTS D'UN ACONTEIXEMENT QUE SENS DUBTE SERA ESTUDIAT EN EL FUTUR COM UN FENOMEN EXTRAORDINARI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4247 Title A name given to the resource Inauguració de la Galeria Olímpica / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Primer aniversari dels Jocs Olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Jocs Olímpics Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/915/0000000834.pdf a718dcff9f34e6ead115c47b38ee7d8f PDF Text Text Palabras de Inauguración III Tribuna España-India Valladolid, 16 de octubre de 2007 Pasqual Maragall Excmo. alcalde de Valladolid, Dr. Chatwal, Sr. Kumar, embajadores, señoras y señores, Aquí estuve hace ya un buen número de años para encontrar a un joven presidente de la Comunidad Autónoma, que me sorprendió por su ambición y claridad de ideas: José M. Aznar. Luego la endemoniada historia de este país nos enfrentó más allá de lo razonable en democracia. Pero vayamos a lo que aquí nos reúne gracias a la buena gestión de Casa Asia. Reencuentro a viejos amigos y entro en contacto con una civilización que ha descubierto que todos tenemos una segunda vida, cosa que nos permite, en ésta, ser más libres. En primer lugar quiero expresar mi más calurosa bienvenida a la delegación india que nos honra con su presencia aquí, por el alto nivel de sus miembros compuesta por rectores, académicos, miembros de prestigiosas fundaciones culturales y representantes de cámaras de comercio entre otros. Es para mí un honor presidir, junto con el embajador Chatwal, la 3a edición de la Tribuna España-India que desde su origen en el año 2005 va fortaleciendo su singladura con más participantes y ámbitos de discusión para responder así al creciente interés que la India despierta en nuestro país. Efectivamente, la India se ha situado en la última década en un punto de mira de enorme interés internacional. Su gran democracia, consolidada, su extraordinario desarrollo 1 �tecnológico, su potente proyección cultural, tanto en literatura como en cine, música y en tantas otras facetas, ha impactado y fascinado al mundo. En España, el interés creciente por la India se manifiesta en el gran aumento en la demanda de su música, cine y danza, y en la creación de nuevos cursos, estudios y publicaciones sobre este país. Sin embargo, el renovado descubrimiento de la India por parte de España no debe hacernos olvidar que las relaciones entre los dos países vienen de muy lejos. Ya en el siglo I d.C., el cordobés Séneca mencionaba en un libro suyo a la India (cuyas tierras nunca visitó), y afirmaba que si una nave partía desde la costa occidental de Hispania podría arribar a la costa oriental de la India, siendo a su modo un precursor de Cristóbal Colón. Las relaciones entre España y la India han estado condicionadas por imperativos históricos de diversa índole durante siglos. Pero la expansión de España por el Atlántico limitó enormemente las posibilidades de establecer contactos fluidos con el subcontinente indio. No obstante hubo una serie de encuentros singulares entre los que destaca el del jesuita Antoni Monserrate con el emperador Mogol Akbar. Ahora el padre Vicens Ferrer en Andhra Pradesh retoma el hilo. Monserrate, nacido en Vic en 1536, llegó a la India a mediados del siglo XVI y formó parte del círculo de eruditos religiosos que deliberaban con el emperador mogol sobre la verdad de las distintas religiones, en un diálogo interreligioso ilustrado. El jesuita recogió sus impresiones de la India en un relato escrito el año 1582. 2 �Cita del presidente indio Jawaharlal Nehru, cuando visitó Barcelona en 1938, en plena guerra civil: “I entered into this Europe of conflict by flying straight to Barcelona, There I remained for five days and watched the bombs fall nightly from the air. There I saw much else that impressed me powerfully; and there, in the midst of want and destruction and ever-impending disaster, I felt more at peace with myself than anywhere else in Europe. There was light there, the light of courage and determination and of doing something worth while?” España estableció relaciones diplomáticas plenas con la India en 1956, tres años después de su entrada en la ONU. Y fue precisamente el embajador Chatwal el encargado de llevar a cabo esta tarea. Mucho ha cambiado España desde entonces, de modo que difícilmente habrá reconocido el señor Chatwal el país de hace casi cincuenta años. En enero de 1982, SS MM los Reyes realizaron una visita a la India a invitación del presidente Sanjiva Reddy, y fue ésta la primera visita que realizaba un jefe de Estado español al subcontinente indio. En 2005 el Alcalde de Barcelona, Joan Clos, hoy ministro de Industria y Comercio, visitó la India en compañía de empresarios y universitarios catalanes. También el exministro de Exteriores, Josep Piqué, tuvo un interés manifiesto en estrechar las relaciones hispano-indias. Ahora, la tercera edición de la tribuna España-India busca estrechar los lazos de colaboración institucional entre ambos países, pero también responde a la creciente necesidad que, como hemos visto, tienen nuestras sociedades de acercarse mutuamente, de colaborar y conocerse. Por este motivo la actual tribuna ha buscado 3 �abrirse a la sociedad civil, e incluir en sus mesas a representantes de los sectores públicos y privados que comparten el interés de este acercamiento. Durante estos dos días se expondrán opiniones, análisis e informes en las áreas de geoestrategia y relaciones internacionales, economía y sociedad, y cultura y educación y se debatirá sobre experiencias pasadas, situaciones presentes y posibilidades futuras. La Tribuna España-India se plantea cubrir las nuevas necesidades sociales, institucionales culturales y económicas del siglo XXI en los dos países y analizar las relaciones mutuas en los ámbitos mencionados. Se plantearán líneas de acción a seguir, y cuando haya concluido se habrá avanzado un paso más en la dirección deseada, pero por encima de todo, queremos que vibre con fuerza la voluntad de estrechar los lazos que nos han de unir en un futuro exigente para todos. Por todo ello me felicito de tener la oportunidad de abrir la Tribuna España-India de 2007 gracias a la iniciativa de Casa Asia, Casa de la India y el Indian Council of World Affairs y de la colaboración del Ministerio de Asuntos Exteriores de la India, el de España, y de sus respectivas embajadas. Quiero agradecer de forma muy especial al Ayuntamiento de Valladolid por su generosidad y hospitalidad, a la Universidad de Valladolid por el gran encuentro de rectores indios y españoles y a Casa de la India por acogernos en su sede. Muchas gracias. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Inauguració de la III Tribuna Espanya-Índia a Valladolid Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Valladolid Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall era el president de la part espanyola de la Tribuna Espanya-India, organitzada per Casa Àsia, la Casa de la India i el Indian Council of World Affairs, i que reuneix a representants de la societat civil d’ambdós països. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Orient i Occident Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1386/19940524d_00623.pdf 46c1b1ea3c017718abfa9370a60f13a1 PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIó DE L'ALCALDE EN LA INAUGURACIO DE LES NOVES OFICINES DE TURISME DE BARCELONA. SENYORES I SENYORS: RECORDEU AQUELLA APOSTA QUE BARCELONA VA REALITZAR AMB MOTIU DELS JOCS OLIMPICS, AQUELLA APOSTA PEL FUTUR I LA MODERNITAT. DONCS BÉ, AQUELLA APOSTA LA VAM GUANYAR, TENIM UNA CIUTAT NOVA, OBERTA AL MAR I AL MóN. UNA CIUTAT PREPARADA PER AFRONTAR EL REPTE DEL NOU SEGLE I UNA CIUTAT DE LA QUAL SE'N PARLA A TOT EL MóN. ELS BARCELONINS JA GAUDIM DEL LLEGAT DELS JOCS AMB LA NOVA BARCELONA. ÉS MÉS, ARA TAMBÉ COMENCEN JA A VOLER-LA GAUDIR ELS ESTRANGERS. LES CAMPANYES DE PROMOCIó TURÍSTICA ESTAN TENINT UNA MOLT BONA ACOLLIDA I ELS TREBALLS D'AQUEST CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA COMENCEN A DONAR ELS SEUS FRUITS. DURANT LA PREPARACIÓ DEL PROJECTE OLÍMPIC VAM TENIR EN LES NOSTRES MANS ESTADíSTIQUES SOBRE L'IMPACTE TURíSTIC DE LES CIUTATS QUE ENS HAVIEN PRECEDIT: LOS ANGELES'84 I SEúL'88. LES DUES CIUTATS ASSOLIREN, EN ELS ANYS POSTERIORS A LA ORGANITZACIÓ OLíMPICA, UNA GRAN DEMANDA TURíSTICA. BARCELONA HO PODRà RATIFICAR, TAMBÉ, A PARTIR D'ARA. 1 �LES GRANS TRANSFORMACIONS QUE S'HAN PRODUÏT EN LA NOVA BARCELONA, COM SÓN LES RONDES, L'AEROPORT, EL PORT, LA VILA OLíMPICA, MONTJUïC, AQUEST MATEIX CARRER... HAN DEMOSTRAT QUE NO TAN SOLS VAN SER PENSADES PER ALS QUINZE DIES DELS JOCS SINÓ PER A úS I PLAER DELS CIUTADANS I COM UN GRAN VALOR D'ATRACCIÓ PEL TURISME, EL COMERÇ I EL SECTOR DELS NEGOCIS. A PARTIR DELS NOUS ATRACTIUS QUE OFERIA BARCELONA AL MÓN, TENíEM QUE DEDICAR-NOS A PROCLAMAR-LOS ALS QUATRE VENTS I, PER AIXò, CONCEBIM EL CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA. TOTA UNA EXPERIèNCIA, EN LA QUE SEMPRE HE CREGUT, DE COL.LABORACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ I L'EMPRESA PRIVADA TREBALLANT PER UN MATEIX OBJECTIU. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, LA CAMBRA DE COMERÇ I LA FUNDACIÓ PER LA PROMOCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA HAN DEMOSTRAT QUE AIXÓ ÉS POSSIBLE AMB ELS PRIMERS RESULTATS DE TURISME DE BARCELONA. L'EXPERIèNCIA ÉS UNA REALITAT. FUNCIONA I FUNCIONA BÉ. A LA LLARGA, TURISME DE BARCELONA HA D'ARRIBAR A SER EL CENTRE COORDINADOR, PROMOTOR I IMPULSOR DE TOTES LES ACCIONS ENCAMINADES A LA CAPTACIÓ DELS VISITANTS A BARCELONA. 2 �AVUI, ESTEM AQUÍ PER INAUGURAR LA NOVA SEU DE TURISME DE BARCELONA COM A SÍMBOL DE FUTUR I DE LA CONFIANÇA QUE TENIM DISPOSITADA EN LES NOSTRES POSSIBILITATS COM A CAPITAL TURíSTICA DEL MEDITERRANI, COM A CIUTAT DE LLEURE I DE NEGOCI, DE CULTURA I DE COMERÇ. CONFIEM EN LA FEINA DELS HOMES I DONES QUE TREBALLEN PER DUR A TOTS ELS RECONS D'ESPANYA I DEL MÓN EL MISSATGE DE BARCELONA. HO ESTAN FENT Bh I TENEN TOP EL NOSTRE RECOLZAMENT I ESPERO QUE TAMBÉ EL DE TOTS VOSTèS. MOLTES GRáCIES. Fic.44'. 7 N9 pw 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4292 Title A name given to the resource Inauguració de la nova seu del Consorci de Turisme de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capital turística del mediterrani, ciutat de lleure i de negoci, de cultura i de comerç. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Carrer Tarragona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Model social Turisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/283/20060712sind.pdf 3943bf67f1414b7e960c5fd992d9f541 PDF Text Text Inauguració de la nova seu institucional de la Sindicatura de Comptes Barcelona | 12/07/2006 La veritat és que aquesta és una institució que segurament quan va néixer i es va originar estava inserida en una realitat tecnològicament distinta de l'actual. Muchas cosas han cambiado desde que las sindicaturas de cuentas empezaron a funcionar y seguramente los métodos y los instrumentos modernos de información, de transmisión de datos, de comunicación, permiten cosas que antes debían hacerse con papel, lápiz y goma de borrar y un buen librito. De manera que el que jo els demano és, primer, que siguin fidels a l'esperit clàssic d'aquesta institució, però també fidels a la realitat actual. Segurament moltes de les coses que abans es feien d'una determinada manera ara es podrien fer millor, amb menys costos i amb més eficàcia. Crec que en aquest sentit el nou emplaçament és simbòlic i penso que els ha d'influir. Vostès passen de la Barcelona clàssica a la Barcelona olímpica i moderna i penso que això els ha d'esperonar en el sentit que deia abans. Crec que en la combinació entre, d'una banda, innovació i, de l'altra, rigor clàssic, hi ha probablement la bona via. Una Catalunya més democràtica implica el deure de la transparència i del rendiment de comptes amb un finançament transparent dels partits i de la política, per descomptat. Altrament la dreta sempre té les de guanyar, i perdonin que els ho digui un president d'esquerres, però és que és així. No estic dient que la dreta sigui corrupta i l'esquerra no. Estic dient que la dreta representa els interessos dels diners, dels sectors empresarials, cosa que està molt bé, i que l'esquerra normalment representa els sectors treballadors, els sectors camperols. I en definitiva és possible que es doni un cert desequilibri o asimetria entre els sistemes de finançament d'uns i altres, que jo crec que sempre s'han de tractar de restaurar, sobre la base d'una bona fiscalització, sobre la base de l'existència d'institucions com aquesta, que han de permetre que allò que s'imposi no sigui la procedència sinó la llei. Jo crec que això en aquest moment pot ser així. Abans era fàcil dir que això es podia obtenir i era molt difícil d'obtenir a la pràctica. Jo crec que amb el temps i l'experiència, la democràcia aquí a Espanya i a Catalunya, en particular, ja han adquirit l'experiència suficient per garantir aquesta qualitat democràtica, i aquesta transparència que en el fons és la base de tot. L'avantatge en el mercat en si mateix, una de les virtuts que té és que és transparent en si mateix. Qui ven més barat ven més. El desavantatge de la llei, del control, és que s'ha de justificar en termes de controls indirectes, i no és tan evident. Tot el que puguem fer perquè la netedat i la transparència s'imposin d'una forma que la gent l'entengui com a automàtica i comprovada i demostrada amb el mínim esforç des del punt de vista formal, d'haver comptabilitzar, de seguir procediments, millor. Penso que Catalunya té l'obligació de fer-ho, un Estat també, per descomptat, però els Estats tendeixen a ser més pesants i les autonomies que són Estats petits tenen la virtut de la dimensió a l'hora d'innovar en aquestes matèries. De manera que desitjo que aquesta nova instal·lació serveixi perquè la Sindicatura de Comptes agafi un altre aire des del punt de vista de les seves possibilitats, del seu instint, i que en canvi no abandoni tot allò que la història li ha donat de bo. Moltes gràcies. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1764 Title A name given to the resource Inauguració de la nova seu institucional de la Sindicatura de Comptes Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Finançament Política Sindicatura de comptes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2570/19840607d_00039.pdf c9973c9445330b4fe6f514c6de92f7dc PDF Text Text 1Z' 2S°1 INAUGURACIÓ PLACA A FRANCESC PUJOLS Plaga Reial, Barcelona a 7 de juny de 1984.- �Francesc Pujols és un exponent clar d'un grup d'homes preocupats per les arts, el pensament contemporani, intel.lectuals en suma, que constituiren un fenómen típica ment urbà. Sord Ho M^ C Dónen ^^) vida ^^ñrx ° al gran projecte de ciu tat que es va fent a Barcelona en els primers anys del segle. ¿L'? La Penya de l'Ateneu que es constitueix)entorn del Doctor Joaquim Borralleres és l'exemple d'un moviment informal preocupat per l'europeització del país i l'extirpació dels residus ruralistes i pairalistes que encara poden apreciar-se en la seva cultura. a ElHaTOX ) Es significatiu que homes com Dalí, Pla i Pujols, que han dut a terme una part tan important de la seva creació des de fora de Barcelona siguin tots ells uns exem ples tan acabats del que podriem qualificar de cultura urbana, connectada amb el món, essencialment amb Europa, i preocupada per la confluència entre els corrents dels país i els que s'estaven desenvolupant més enllà dels Pirineus �Els qui es consideren deixebles de Pujols , els molts amics que el filòsof va tenir i conserva tendeixen a fer notar en tot moment l'actualitat permanent del seu sistema, del seu pensament. No correspon a l'Alcalde de Barcelona endinsar.-se en aquest debat però si que voldria posar de relleu alguns punts de l'univers pujolsià que, de tota evidència, podrien inscriure's pïenamenten les polèmiques d'avui. Pujols va estimar molt Barcelona i va entendre que aquesta ciutat nostra era etncial per a l'afirmació de Ca talunya com a país. No va tenir dubtes en aquest terreny ni va condicionar la seva convicció. �Pujols va ser un home,que va estimar profundament Barcelona que qualifica de "punt central de Catalunya" i queens demostra que ho és, fins i tot geogràficament. Barcelona és per a Pujols "la nostra estimada ciutat, tan avorrida i maleida dels mals catalans". L'home que avui homenatgem fou també, un home que va excel.lir en el conreu de la virtut tan típicament urbana de la tolerància, en l'exercici del debat. La famosa Penya de l'Ateneu és un bon exemple del marc de debat no exclusivista, pluralista, que constitueix el centre, la raó de ser, la mateixa essència de la ciutat. Josep Pla ens ha parlat de la Penya i n'ha fet la descripció precisa. Diferències profundíssimes "en gairebé tots els terrenys" ens diu Pla. Catòlics, agnóstics, liberals, simpatitzants amb les idees sindicalistes... La història d'aquests homes, ara que ja està escrita, ens ensenya que foren tots uns homes preocu pats pel seu país. �M'he de referir també a la relació que Pujols va tenir amb l'Ajuntament de Barcelona i que honora la corporació municipal. Francesc Pujols fou membre de la Junta de Museus de Barcelona entre 1920 i 1924. La seva experiència a la Junta de Museus és significativa del seu orgull de ciutadà de Barcelona i constitueix un esperó per a tots els qui tenim responsabilitats en el govern i l'administració de la ciutat. El mateix Pujols ens ha parlat de la satisfacció que li va produir, en acompanyar els Regidors Nicolau d^Olwer i Barbey a París a l'inauguració d'una exposició d'art català, el constatar la sorpresa que havia produït en els membres de 1'Academia de Belles Arts de França que homes de tant reconegut prestigi i sensibilitat culturals formessin part d'una corporació municipal. �Amic del contrast, fascinat conreador de l'anècdota com a exercici de disciplina mental, la relació de Fujols amb el seu món va estar marcada per la paradoxa; per la paradoxa que només pot afectar els esperits oberts, tolerants, civilitzats... Ha estat remarcat, per exemple, que un home tan barroc en molts aspectes com Pujols fos promotor de l'intent neoclàsic que va significar el nou-centisme. No po-dia haver escollit un àmbit urbà millor que aquesta Plaça Reial per a néixer ni per a que la ciutat hi perpetuï el seu homenatge i record. �Francesc Pujols i Morgades Nascut a Barcelona el 1882 Mor a Martorell el 1962 Forma part del Grup dels "Quatre Gats" i també de la Penya --n) A,,-J de l'Ateneu que va reunir-se[etorn de Joaquim Borralleres i en la que participaven Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Eugeni d'Ors, Enric Jardí, Joan Creixells, i altres. Fundador del grup "Les Arts i els Artistes", va exercir com crític d'art en nombroses publicacions barcelonines. Fou vocal de la Junta de Museus de Barcelona entre 1920 i 1924. El 1919 publica el Concepte General de la Ciència Catalana obra en la que intenta demostrar l'existència d'un corrent filosòfic genuinament català. Formula un sistema propi anomenat Hiparxiologia. filosòfic �Retornat a Catalunya el 1942 després de l'exili, s'instal.la a la Torre de les Hores de Martorell. En aquest periode col.labora a Ariel i Revista Europa. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Inauguració de la placa a Francesc Pujols Subject The topic of the resource Pujols, Francesc, 1882-1962 Homenatges i distincions Cultura Barcelona Description An account of the resource El fitxer inclou el discurs i la nota de situació sobre Pujols. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Reial (Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/205/20050610.pdf 30077364d6901cc86b30c066fd44a549 PDF Text Text Inauguració de la Trobada Empresarial de Rialp Rialp | 10/06/2005 Consellers, autoritats, representants de les cambres de comerç, empresaris. Les paraules que he sentit de l'alcaldessa m'han agradat molt. És evident que ella parlava de les arrels. Si anem a buscar les arrels del país és aquí on hem de venir; no solament des d'un punt de vista romàntic, sinó també des d'un punt de vista històric: aquí va començar tot. No fa massa segles que les riberes i les planes eren perilloses. La gent només podia sobreviure ben amagada darrera de les muntanyes, dels pics. I més aviat dominant aquests pics que no pas les valls. Aquí vam néixer. Per això és molt bo que aquí tornem i és encara millor que puguem comprovar que aquí no només es viu de la memòria, sinó que es viu del projecte i del futur. És molt important comprovar que en aquest municipi la població està creixent. Això és enormement positiu. Penseu que és un fet històric, que és un fet d'una magnitud extraordinària que a vegades no ens hem parat a ponderar. Que les valls dels Pirineus tornin a créixer, com és el meu desig, és una prova que hem capgirat la història. Aquell procés que va començar amb la gent que anava baixant cap a la plana a mesura que l'economia i la seguretat ho van permetre, avui s'està començant a regirar. Hem entrat en una nova fase històrica, que serà enormement positiva. Vull parlar també un minut, encara que després ho faré de forma més extensa, sobre les paraules del senyor Pont. Ha fet un discurs que m'ha semblat carregat de sentit. Ha parlat de la crisi dels 90 i com des de la mateixa, Lleida ha crescut. Aquest fet és una dada enormement positiva. Ha parlat d'ambició. També de l'incertesa europea. Els empresaris d'aquestes comarques, d'aquesta regió catalana, vull que sàpiguen que som conscients que estem travessant una etapa difícil. 1 �No és avui el dia perquè els doni la solució a tots. Sí els vull garantir una major sensibilitat per la situació que estem vivint. Una situació que és esperançadora per haver crescut des de fa una colla d'anys, però també de preocupació per veure que alguns dels paràmetres polítics i institucionals que ens han acompanyat durant aquests últims anys estan en qüestió. Aquesta inquietud està present en el Govern que jo presideixo. Som conscients d'aquestes realitats i no ens esveren. Però ens preocupen, és cert. És millor viure amb la confiança de pensar que allò que va endavant seguirà anant endavant una mica per inèrcia històrica. És millor viure amb la confiança que Europa és una cosa imparable. I és preocupant veure que això no és imparable, que és parable. Però els voldria transmetre la meva convicció que el projecte pot patir, però no s'aturarà. En aquest moment podríem tenir la sensació que hem descobert una cosa nova, que no està a favor del projecte europeu, que no està a favor del tipus de projecte en el que ens trobàvem. Però no és cert. Seguim estant en el projecte no solament aquí a Catalunya i Espanya, sinó a tot Europa. Crec que aquest ensurt desvetllarà reflexions que potser mancaven. Encara vivim una mica de l'optimisme de l'època Kohl-Mitterand-Gonzàlez. Aquell moment va obrir un camí de futur. Va ser, efectivament, l'inici d'un camí enormement positiu per a Europa. Però en aquell mateix inici hi havia la llavor del problema que d'alguna manera ara estem pagant. Beneït per Miterrand i per França hi va haver un pacte fonamental Espanya-República Federal Alemanya, en virtut del qual Espanya estava a favor de la reunificació d'Alemanya i Alemanya estava a favor de pagar a Espanya un bilió de pessetes l'any, que era l'1% de la renda nacional espanyola. Però això havia de tenir probablement un límit. El límit va ser quan la primera condició es va menjar la segona perquè l'ampliació alemanya, que es va fer amb el recolzament de Felipe González com sabeu perfectament -i com abans d'ahir m'explicava Pedro Solbes en detall, perquè estava present en totes aquestes reunions-, va acabar duent a la necessitat per part d'Alemanya de bolcar-se cap a l'Est en comptes cap al continent i cap al sud. Aquest bilió de pessetes que ha arribat puntual cada any i anant creixent, ara va cap a l'altre cantó com a resultat d'aquella decisió. 2 �Aturem-nos a analitzar la situació perquè en el fons era més previsible del que segurament hem previst i, per tant, les seves conseqüències han de ser més manejables. Han de ser probablement més solubles del que a vegades pensem. Però tornem al que és la nostra realitat aquí. Em trobo que aquí hi ha una Trobada empresarial de molt alt nivell, que aporta una visió que per mi és absolutament crucial de cara al futur: la visió descentralitzada de Catalunya. I més que descentralitzada -que és una paraula de la qual se n'ha abusat i ja en desconfiem-, és una visió del territori de Catalunya en xarxa. Com una suma de punts i de connexions que a vegades hi són i a vegades no. Aquí ja ha sortit algun cas quan s'ha parlat de les connexions entre la costa i l'interior, per exemple, entre la costa de Tarragona i l'interior de la plana de Lleida, ja sigui a través de Tàrrega o de les Borges. Quan es parla d'això s'està dient que el que ens falta moltes vegades és el canemàs d'aquesta xarxa. Parlem molt de la xarxa de ciutats, estem tots convençuts que l'economia i els països no funcionen si no és sobre la base d'existència de punts vitals i dinàmics i que és enormement important que aquests punts vitals estiguin connectats. Tanmateix, però, estem començant a reconèixer que les nostres connexions no estan a l'alçada dels nostres punts. No estan a l'alçada de la potencialitat de cadascun dels punts que formen aquest país, de la xarxa. Els punts hi són, però la xarxa no hi és, per dir-ho d'alguna forma. La xarxa que tenim és una xarxa que no ha estat dissenyada amb l'ambició que hauríem de tenir. Moltes vegades l'existència d'una xarxa més potent farà que els punts ho siguin, perquè finalment com és ben evident, cada vegada més, no podem viure tancats enlloc, no podem viure confiats en què el nostre propi sistema productiu, en un punt determinat, sigui un factor suficient. No tenim més possibilitats de fer prediccions sobre la base de la immobilitat de les persones. Tothom anirà bellugant-se, canviant de lloc. Anem cap a una societat amb molta més mobilitat i, per tant, cap a una societat que necessita infraestructures de comunicació en tots els terrenys. No només en el transport, no només en les autopistes, sinó també en els trens i, per descomptat, en les xarxes telemàtiques. Si no hi ha aquestes xarxes, el país no funcionarà. Per tant, la nostra inversió ha d'anar adreçada sobretot al fet que hi siguin. I aquestes xarxes no hi seran si només hi ha un centre de planificació que ho decideix. 3 �Només hi seran si hi ha punts en la xarxa, si hi ha llocs com aquest i si empresaris com vostès estan dissenyant la xarxa que s'ha de fer des de cadascun dels punts. Perquè si aquesta s'hagués de fer des d'un laboratori de Barcelona, probablement es faria, però tard i malament. Crec que és absolutament decisiu que vostès segueixin en la seva línia de proposar, de proposar-nos quin és el seu paper en el conjunt. Catalunya, avui, és un país de 7 milions d'habitants com a conseqüència del procés de creixement demogràfic que estem vivint, lligat al fort increment de la immigració i també a un repunt de la natalitat autòctona. Els increments relatius de població més importants no s'estan produint a la regió metropolitana. Tots els territoris de Catalunya viuen els efectes d'una globalització que té conseqüències a tot arreu. No només té conseqüències sobre l'economia i l'empresariat, sinó també en la seguretat dels barris i en el funcionament de les escoles. Tenim un sistema sotmès amb uns xocs continuats molt importants, a una inestabilitat que es llei del sistema. Què li passa durant l'any a un director de l'escola? Quan nosaltres érem xics doncs començaven cent i acabaven cent. Ara comencen cent i al cap de tres mesos són 120. Després alguns se'n van perquè descobreixen que el treball que tenien no és suficient i tornen a casa seva o als punts d'origen de la immigració. I a final d'any uns altres venen, perquè hi ha collites, perquè hi ha el turisme, etc. Unes tornades que fan que tinguem més gent al final, molta més gent al final que, probablement, al principi. És planificable sistema educatiu sotmès a aquest tipus de xocs? Crec que és molt difícil de planificar i necessita d'una gestió molt potent i d'una capacitat de reacció que abans no se'ns demanava. En el sistema educatiu se'ns demanava bons professors, bons aliments... en fi, que les coses estiguessin ben organitzades. Ara se'ns demana que hi hagi gent amb capacitat d'improvisació i de suportar els xocs que es produiran durant tot l'any, per exemple, des del punt de vista demogràfic. I això que passa en les escoles també passa en els barris. Ens trobem amb barris que estan canviant de caràcter amb una rapidesa inusitada. 4 �Amb una rapidesa que sorprèn als seus propis habitants, que en alguns casos canvien de localització. Com es gestiona un sistema sotmès a aquests canvis? Sabeu que és la clàusula ceter hispanicus en matemàtiques, oi? Doncs la ceter hispanicus tot allò de més igual, ja no existeix. Poder aïllar el fenomen que vols estudiar i resoldre i fer-ho amb una certa eficiència, amb una certa eficàcia, és cada vegada més difícil perquè hem de tenir en compte aquesta qualitat. Per això és tant important que a Catalunya no solament el sector públic, no solament la Generalitat, els Ajuntaments i l'estat, sinó també la societat civil, cadascun dels sistemes, el sistema educatiu, el sistema empresarial, els mercats, els transports i les infraestructures, estiguin preparats per gestionar una realitat que cada cop és més canviant. Estic d'acord amb el senyor Pont quan diu que si no assegurem el progrés econòmic al nostre país no tindrem recursos per mantenir i incrementar el benestar, però vostès han d'estar d'acord en què sense més cohesió social i sense un veritable equilibri territorial, aprofitar tot el nostre potencial econòmic serà molt més difícil. Ens adrecem a un equilibri entre innovació i competitivitat, cohesió social i eficàcia: aquests han de ser els fonaments de la Catalunya del futur. I aquest és l'objectiu de l'Acord Estratègic de l'Economia, que és un pas endavant per orientar el nostre model econòmic i social cap a les exigències d'una economia molt més oberta, molt més canviant. Ja les primeres dades ens estan dient que enfrontem aquesta nova realitat amb bones perspectives. Durant l'any 2004 es van crear 1.324 societats mercantils més que en l'any 2003, fet que suposa un increment del 5,6%. Només en el primer semestre de l'any passat va entrar el 45% més de capital estranger que en tot el 2003. I Catalunya va tornar a créixer per sobre de la mitjana espanyola, invertint la tendència dels darrers anys. L'evolució econòmica d'aquest darrer any ha estat positiva a través de l'única cosa que crec que és una garantia de creixement a llarg termini, que és la millora de la nostra productivitat. És una transformació que ja hem iniciat impulsant polítiques de suport a les empreses. Un bon exemple és el Pla per a la Internacionalització 2005-2008. Cada vegada hi ha més empreses conscients de la necessitat que l'empresa estableixi un procés d'internacionalització. Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, estableix que l'any 2004 el 93% de les inversions catalanes a l'exterior es varen dirigir a països de l'OCDE. 5 �Estic convençut que si continuem trobant solucions compartides que ens permetin crear un entorn més favorable a l'activitat empresarial i inversora i a l'alt risc, arrelar o deslocalitzar no seran estratègies contradictòries sinó complementàries. Seran estratègies que reforçaran la competitivitat de les empreses catalanes i la seva capacitat per invertir a l'exterior o exportar, que és del que es tracta. Hem de tenir una disposició permanent a aprendre i innovar. I aquesta disposició s'ha d'adquirir a través d'una escola plenament integrada a la societat del coneixement i s'ha de consolidar amb una formació professional atenta a les necessitats empresarials. Els 76 nous cicles professionals acordats pel Govern fa poques setmanes demostren la nostra aposta per adaptar la FP a les demandes del teixit empresarial. Probablement ens quedarem curts i haurem de continuar ajustant el sistema de forma permanent per no quedar-nos endarrere. A vegades, dinant amb empresaris i el teixit social, em trobo que em diuen "tenim una escola de treball, això funciona bé, és molt bona, és molt antiga, és molt tradicional a la nostra comarca, a la nostra ciutat, etc, però els nanos o les noies que surten no tenen les professions que els empresaris d'aquí necessiten". Un no acaba d'entendre mai perquè es produeix això. Sobretot si els empresaris estan al consell d'administració d'aquesta escola de treball, que és el que jo els dic sempre. M'he trobat amb sorpreses com haver-ho dit a una ciutat catalana, haver-hi tornat i veure que la situació continua sent la mateixa. O no hi van entrar o hi van entrar i es van deixar absorbir per la incapacitat de prendre decisions efectives en el terreny de la formació. Això indica que és molt fàcil criticar i és molt difícil "realitzar". El sistema educatiu que tenim és tan estàtic, és tan inercial, té tanta dificultat a adaptar-se, que ni posant-hi empresaris al capdavant no va bé del tot, per entendre'ns. De manera que el que necessitaríem seria un tipus d'empresaris -i perdoneu que demani tant i tant-, que tinguin la iniciativa i l'enginy per tirar endavant la seva empresa però també puguin contribuir a la generació d'aquella enginyeria social o pública, si voleu, que forma part dels costos de la seva funció de producció i de la seva funció de benefici. Fins ara s'ha tendit a pensar que els empresaris han de crear riquesa i l'estat no ha de molestar. Ara resulta que a més de no molestar i construir carreteres s'han de fer algunes equacions, per exemple, en l'enginyeria social que no es poden fer bé del tot si no és amb els empresaris. Quan els empresaris vegin que les coses són més complicades del que pensàvem, potser, potser dic aquesta dicotomia s'enriquirà i no serà tant un piloteig de "la culpa la tens tu". 6 �Jo us demano empresaris de Lleida, ja que sou els més eixerits de Catalunya, ja que sou els que ho teniu més clar i ja que sou els que fa més temps que us reuniu -són 16 les vegades que ja us heu reunit aquí, fet que demostra l'existència d'una xarxa i d'una vitalitat-, que ens ajudeu amb això, perquè penso que tots hi sortirem guanyant. Tinc més dades, en podria aportar moltíssimes en el sentit del què deia i amb el sentit de les dificultats amb les quals ens trobem. Però també del nostre potencial. El 80% titulats FP s'integren en el mercat treball en els 6 mesos següents a l'obtenció del títol. Crec que és una dada prou significativa. Òbviament les universitats també tenen un paper clau en aquest sentit. Els Estats Units realitzen una inversió en educació superior del 2,3% del PIB, mentre que la mitjana de la UE ronda l'1,3%. Els americans tenen el doble només per les universitats, per entendre'ns. Tenen un avantatge competitiu enorme i l'aprofiten. És el valor afegit que aquesta despesa aporta al país en forma d'inversió i que nosaltres volem incrementar amb el Pla de Recerca i d'Innovació i amb els ajuts a la innovació del CIDEM, que l'any 2004 ja van aconseguir atraure 407 milions d'inversió pública i privada en I+D. No és poc, però segurament hem d'anar més enllà. Crec que nosaltres estem aconseguint que comenci a "anar més enllà" en un sector que és fonamental pel futur de Catalunya per la qualitat dels seus productes, però també per la seva obertura i capacitat exportadora: el sector agroalimentari. Ja sabeu que vinc repetint des de fa molt de temps, i la gent primer se'n feia creus, que un dels tres sectors més importants i decisius de Catalunya és l'agroalimentari. I és un sector de futur. Hi ha gent que es pensa que això és el passat i que les noves tecnologies són el futur. No, el futur és menjar i investigar. Si no es menja, no s'investiga. És veritat que per tot això, se n'ha parlat i no hi vull tornar, calen infraestructures, calen regadius, calen telecomunicacions, calen inversions energètiques, calen infraestructures de transports. Aquestes coses les anirem resolent. No les resoldrem a cop de titulars de diari. Totes volen decisions equànimes, madurades i ben calculades. Jo els hi tinc dit als meus consellers que no facin cas dels titulars. Els hi dic "estudieu bé i poseu-vos sempre un límit -evidentment, nosaltres ens posem un límit temporal-, no és qüestió de no decidir, és qüestió de decidir, però de decidir bé". 7 �En totes aquestes qüestions decidirem i ho farem sobre la base de costos-beneficis. Tindrem en compte els econòmics i els socials, però també els polítics. I per descomptat que també explicarem les decisions que anirem prenent en cadascuna d'aquestes infraestructures, d'aquestes connexions i d'aquestes inversions importants que hem d'anar fent. Hem d'aconseguir que Lleida esdevingui la capital agroalimentària de l'Euroregió. D'alguna forma ja ho és. El concepte d'euroregió pot semblar una mica quimèric o poc efectiu i no és així. El concepte d'euroregió és el mateix que hem estat dient al principi respecte de la xarxa, només que aplicat a una Europa en què les fronteres ja no hi són. Perquè la xarxa s'ha de parar a la ratlla si les fronteres ja no hi són? Als Pirineus, suposem. Dificultats de comunicació? Home, sí. Dificultats de comunicació sí, però es poden arreglar. Mireu els aragonesos com estan insistint amb el túnel de baixa cota. Saben que els hi va el futur amb això. Saben que l'existència de Saragossa com a centre logístic del sud d'Europa -un dels dos o tres més importants del sud d'Europa- depèn de que hi hagi aquest tipus de comunicacions. Estan a una hora i mitja de Madrid i de Barcelona amb alta velocitat. I estan ben situats. Només que foradin el Pirineus a la cota que els hi interessa i pel tipus de comunicacions i transports que els hi interessa, es converteixen en alguna cosa que nosaltres que podem pensar que és competitiva i que jo dic que pot ser cooperativa amb el nostre creixement. Posar-se d'esquenes a les realitats que van avançant no resulta. A la curta és més fàcil dir "jo no ho vull aquí", barallar-se per cada cosa. A la llarga cal barallar-se per les coses, tenir-les evidentment, però també saber que en l'entorn i amb l'entorn, formes la unitat de tamany mínim que es necessita per existir en un món obert. Amb una Europa oberta i sense fronteres, Espanya com a país i Catalunya com a nació dins de l'Estat espanyol, no tenen la talla que han de tenir. Nosaltres hem d'arrossegar, hem d'aliar-nos, hem d'anar cap a un mercat en el sentit gairebé físic d'interconnexions de 10, 12, 15 17 milions d'habitants, que és el que podem 8 �aconseguir amb una Euroregió que té la talla, que té la dimensió per les economies d'escala polítiques i econòmiques que necessitem per tirar endavant. En aquesta Euroregió Lleida ha de ser capital. Ho ha començat a ser, i aquí s'ha dit, per l'establiment d'alguna seu de conselleries, per les inversions que s'hi estan fent i per la concepció que tenim de la Catalunya en xarxa. Però també ho ha de ser si considerem que Catalunya no és la unitat territorial en la que hem de pensar des d'un punt de vista econòmic, social i tecnològic, sinó que és una mica més gran. I en aquest àmbit és important que les nostres connexions, amunt i avall, siguin les que han de ser. Ens hi posarem a fons. Dir-vos, finalment, que confio molt amb la vostra capacitat de diàleg i de trobar-vos aquí anualment. Però sobretot em quedaria molt més tranquil si sabés, i em penso que és així, que d'aquestes reunions en surt no només un bon clima, sinó també alguns projectes específics. No dic projectes tancats. Les grans línies de projecte. M'agradaria que aquests temes que hem dit que vosaltres ja discutireu en el terreny de la governació, en el terreny de la divisió territorial, en el terreny de les comunicacions o en el terreny de les prioritats sectorials, els incorporéssiu de forma que donin resultats. Perquè si ho fem aquest país anirà bé i si no ho fem, no. Aquest país no depèn només de la conjuntura general i d'una bona governació. Depèn del fet que hi hagi aliances socials, econòmiques i polítiques que el tirin endavant. Aquest país està afrontant, com ho està fent tota Espanya i tota Europa, un seguit d'interrogants com no s'havien produït en els darrers 25 anys. I en aquestes condicions ens heu de perdonar als polítics. Ens heu de perdonar que ens barallem una mica més del compte. No pot ser d'una altra forma. Però sapigueu que, pel que respecta al Govern de Catalunya i al seu president, aquestes discussions, aquestes baralles només tenen una finalitat i un pressupòsit. La finalitat és avançar i el pressupòsit és entendre que en el moment en què s'han de decidir tantes coses importants, la vida política s'endureix i s'endureix enormement perquè els beneficis que es puguin obtenir d'una relativa fragilització dels adversaris polítics -en el 9 �bon sentit de la paraula- són tan grans que cap partit polític poc renunciar a mirar d'obtenir posicions més favorables. Perquè estem decidint el futur de Catalunya amb el seu estatut i amb el seu finançament. El futur d'Espanya amb la seva Constitució. El futur Europeu amb la seva, amb les ampliacions o no, discutint si Turquia entrarà. Discutint si Europa acabarà sent allò que voldríem que fos, que és una gran potència civilitzadora del món. Civilitzadora, no en el sentit clàssic de la paraula, sinó en el sentit positiu d'una economia oberta i d'una política internacional favorable als interessos d'una humanitat més justa. Tot això està en aquest moment sobre la taula d'una forma casi diria jo excessivament concentrada. Per tant, no s'amoïnin si veuen que la política "s'encanalla" una mica. No és més que un efecte lateral de l'existència d'un moment decisiu. Vull creure que en la majoria dels casos no hi ha ni tant sols, per descomptat, mala fe ni mala intenció en l'enduriment d'aquesta vida política. Confio que vostès compartiran amb mi el desig i la creença de que tenim els estris, tenim els instruments i els conceptes preparats per anar endavant i resoldre totes aquestes equacions que tenim obertes, que són molt complicades, però també possibles de resoldre. Confio amb vostès per aconseguir-ho. Moltes gràcies. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1687 Title A name given to the resource Inauguració de la Trobada Empresarial de Rialp Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Rialp Subject The topic of the resource Comerç Competitivitat Model social Comunicació Economia Estatuts Finançament Infraestructures Recerca i Desenvolupament Lleida (província) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-06-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1284/19920828d_00497.pdf 89330d7d398080ba95f38f54920fa1bc PDF Text Text INAUGURACIO VILA PARALIMPICA 28 d'agost 1992, 18:OOh. �(Proposta d'intervrnció de l'Alcalde) AHIR I AVUI HAN OMENÇAT D'ARRIBAR ELS ATLETES DELS JOCS PARALíMP1CS. AQUESTA VILA ELS ACOLLIRà AL LLARG DE LA SE JA ESTADA, OFERINT EL MàXIM DE FACILITATS PERQUè PREPARIN LA SEVA PARTICIPACIÓ ALS JOCS I DISPOSI1T DE CASA PRòPIA A BARCELONA. I ESTEM SEGURS QUE St'HI SENTIRAN COM EN LLUR PRòPIA CASA. LOS RESPONSABLES DE LA VILLA Y LOS DE TODA LA CIUDAD HAN REALIZ DO UN ESFUERZO HISTóRICO PARA ADECUAR TODOS LO LOS DEPORTISTAS. ESPACIOS A LAS NECESIDADES DE PARA GARANTIZAR SU ATENCIÓN Y PARA ELIMINAR BARRERAS Y OBSTáCULOS QUE PUDIERAN ENTORPECER SU MOVI IDAD. BARCELONA LLEVA '$A MUCHOS AÑOS TRABAJANDO PARA ELIMINAR TODO TIPO DE BARRERAS Y ESTOY CONVENCIDO DE QUE EL TRABAJO I IODÉLICO REALIZADO EN ESTA VILLA NO TARDARá EN EXTINDERSE DE FORMA GENERALIZADA A TODOS NUESTROS B A IOS. �IN OUR WORLD, `'['ROUBLED BY THE ERECTION OF OBSTACLES AND FRORTIERS, THE CONTRIBUTION OF THE PARALYMPIC ATHLETES WILL BE OF PRIME IMPORTANCE. THEY WILL HELP US t0 PROVE THAT CITIES CAN BECOME AN IMPORTANT FOCUS OF EXCHANGE AND DIALOGUE; THEY WILL SHOW HOW DETERMINATION AND ACCOMPLISHMENT CAN OVERCOME THE BIGGEST HURDLES; THEY WILL BE PROUD STANDARD BEARERS O COMPETITION AND ENDEAVOUR WITH THE MOST NOBLE OBJtCTIVES. AQUESTA VILA, OBE TA AL MAR, EN PLENA CIUTAT, QUE VA SER FA UNES S TMANES LA LLAR DE LA FAMILIA OLÍMPICA I QUE ARA HO ÉS DE LA PARALIMPICA, ÉS EL MILLOR TESTIMONI EL QUE L'ORGANITZACIÓ I LA CIU- TAT VOLEN OFERIR ALS ESPORTISTES QUE DES D'AVUI RESIDIRAN AQUÍ. LA MEVA MÉS CALOROSA BENVINGUDA, DONCS, ALS JOVES DE TOTS ELS POBLE I CULTURES QUE CONVIURAN A VILA PARALIMPICA D BARCELONA. LA �• • ACTE D'OBERTURA DE LA VILA PRALIMPICA Data: 28 d'agost de 1992 18:OOh. Assistents: Alcalde de Barcelona i President del COOB'92 President de la Fundació ONCE Personalitats (a definir) Conseller Delegat del COOB'9/ Director dels Jocs Paralímpi s Director de la Vila Paralímp ca Equip directiu dels Jocs i d la Vila Paralímpica Personal Vila Paralímpica Altre personal COOB'92 a traés dels caps de les unitats Patrocinadors i sponsors Empreses vinculades a la Vils Paralímpica Directors principals medis d! comunicació Veïns del Poble Nou Institucions vinculades als Jocs Paralímpics Premsa i fotògrafs Tots els convidats rebran un invitació formal (targetó) amb accés a pàrquing per a aquel s que es consideri oportú. Esquema de l'acte: A mesura que els invitats vagin arribant a la plaça sota les torres Mapfre i les Arts hauran de presentar la seva invitació i se'ls dirigirà cap al punt d'accés principal de la Vila Paralímpica. Les personalitats que tingul..n privilegi d'aparcament se'ls rebrà a l'accés del pàrquing i se'ls acompanyarà al punt d'accés principal de la Vila Paralímpica. Els fotògrafs acreditats podran accedir a la Vila dues hores abans de l'acte. Inici de l'acte: El director de la Vila Paral_ mpica rebrà l'Alcalde i altres convidats a la porta d'entr e da de la Vila i els guiarà fins a la Plaça de Cerimònies. Execució d'una fanfara pre-enregistrada anunciant l'inici de l'acte. �4 Discurs de benvinguda a la Vila Paralímpica per part del Sr. Armand Calvo, Director de la Vila. Discurs del Sr. Miquel Durap Campos, Director General de la fundació ONCE. Discurs de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, President del COOB'92 i Alcalde de Barcelona. Lliurament de la bandera ECC per part de l'Alcalde al Director de la Vila Paralímpica. El Director de la Vila entrega la bandera a una parella de voluntaris que es dirigiran a l'asta d'honor on s'hissarà amb els acords de l'himne paralímpic. Visita guiada per la Vila Paralímpica: Visita en comitiva per tal de veure les instal.lacions especifiques Paralímpiques, acabant a la Plaça de Cerimònies on l'Alcalde oferirà un aperitiu als convidants, donant l'acte per finalitzat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4190 Title A name given to the resource Inauguració de la Víla Paralímpica. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vila Olímpica Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Discapacitats Urbanisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/211/20050711.pdf e99753299be0fc98300e4e1374151278 PDF Text Text Inauguració de les jornades per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya Centre de Cultura Contemporània de Barcelona | 11/07/2005 1. Avui fa 19 mesos de l'acord del tripartit Realment a aquests dos metges que tenim aquí, en Joan Clos i Vicenç Navarro, els devem moltes coses i avui m'agradaria començar les meves paraules, que seran breus, agraint-los, efectivament, allò que els devem, que és molt, perquè són dues persones que han sabut, no només des de la seva professió, sinó des de les seves conviccions, obrir camins i un d'ells és aquesta Universitat Progressista, o aquest intent d'espai universitari progressista d'estiu, aquí a la ciutat de Barcelona, que em sembla molt ben trobat. Tornar al CCCB, al qual tantes coses devem, és sempre una satisfacció, i crec que de nou la Generalitat de Catalunya hauria de donar les gràcies a la ciutat de Barcelona i a la Diputació per haver inventat aquest espai, en el qual tantes coses bones passen. I ara una de més, avui una de més. Us parla el president d'un Govern que fa un any i mig i escaig que està funcionant. L'onze de desembre de 2003 es tancava l'acord entre els tres partits d'esquerres que avui formen el Govern. Aquell dia es van establir les bases per a una etapa de Govern nova, que aquest país no havia viscut des dels anys 30. Una etapa nova i diferent que havia de significar una nova forma de governar, una manera distinta de governar, d'encarar els problemes de la nostra societat i de resoldre'ls. Eren moltes les esperances, també eren molts els temors. Però poc a poc, el programa del canvi, el programa de la Catalunya plena i social es comença a fer visible i comença a esdevenir una realitat. No haig d'amagar les dificultats, perquè són prou conegudes, però ningú va dir que això seria fàcil. Les esquerres, quan arriben al Govern, ja ho saben això. Potser la opinió pública no tant, però les esquerres, elles mateixes, i més que cap altre, potser l'esquerra catalana ho sap perfectament. Una cosa sí que hem deixat ben clara: els canvis, especialment els grans canvis, requereixen un enorme esforç, molta suor i una elevada dosi de persistència en la voluntat d'actuar i canviar les coses. Cal tenir molt clar el destí , la meta, l'objectiu al qual es vol arribar i el full de ruta que cal seguir per arribar-hi. Per això, en tots aquests mesos no he deixat de repetir una idea: aquest és un govern d'esquerres i catalanista, amb voluntat de romandre, de quedar-se, de prosseguir per molt temps, per fer tot allò que cal fer i que no es pot fer ni amb un, ni amb dos, ni amb tres, ni amb quatre anys. Que governa i que durà a terme aquest programa ambiciós. Avui, afortunadament, el soroll comença a deixar pas a una música cada vegada més nítida: la del Govern de la reforma social i política, que és el tema amb el qual us volia deixar. Hem tingut una agenda social molt clara des del principi: - calia treure de la UVI molts barris del nostre país i ho estem fent; 1 �- calia imprimir un gir estratègic en la política de salut i ho estem fent; - calia prendre amb força les regnes del sistema educatiu; - calia acabar definitivament amb el retard històric en el servei de les escoles bressol, que en aquest país pràcticament no havia ni començat, més enllà del que era la feina d'alguns ajuntaments i el de Barcelona el primer; - calia afrontar els dilemes no resolts que generava el fenomen de la immigració; Tot això s'està enfocant. No dic que tot això s'estigui acabant de resoldre, dic que s'està començant a resoldre. El setembre s'obrirà el curs del que jo anomenaria la reforma social. Tindrem l'Estatut. I podrem començar a parlar de les coses que l'Estatut, precisament, anuncia. L'Estatut és un anunci, l'Estatut és un marc, l'Estatut ha estat gairebé una obsessió si voleu, però és una obsessió que ha de servir per obrir camins i, un cop el tinguem, podrem dir: ara ja tenim la Carta de Navegar, ara naveguem. Perquè ens hem estat molt de temps discutint sobre la carta, i no navegant, potser, començant tot just. Ara començarà la navegació de la governació progressista de Catalunya. La setmana passada, el Conseller Primer va presentar l'informe de la gestió feta pel govern. El balanç aportat ens indica que encara queda molt per fer, és veritat. Però també que ja s'ha avançat molt en el programa acordat. Sobretot, vull destacar que els projectes i les previsions en marxa indiquen un nivell d'ambició social i política molt i molt elevat. El Govern de la Generalitat és avui, ja avui, un tren en marxa. . Les 649 aules d'acollida per a immigrants, . La llei de barris, que permetrà rehabilitar nucli antics o barris sencers a Manresa, Olot, Sabadell, Balaguer, Santa Coloma, l'Hospitalet... . El conveni marc signat amb les federacions municipals per acordar la creació de les 30.000 places d'escoles bressol arreu de Catalunya. . Els 370 centres educatius que s'estan reformant, ampliant o construint i les 2.200 places de professorat noves. . L'increment de la prestació universal per a infants a càrrec menors de tres anys i els menors de sis anys per a famílies nombroses . L'increment d'un 20 % de les pensions de viduïtat més baixes . La posada en marxa de les oficines mòbils del Servei d'Ocupació de Catalunya per agilitar la creació de treball Aquestes i tantes altres iniciatives i actuacions del Govern no han merescut el mateix titular que les controvèrsies de partit o els tacticismes polítics, sovint per qüestions menors. És el resultat d'una relació una mica perversa, si voleu, entre la política i la opinió, supeditada a la declaració altisonant i als efectes immediats. Però això és escadusser. 2 �Estem entrant en la fase en la qual no solament es governa sinó que s'entén que es governa i la gent es començar a identificar, a entendre, a pair, a saber què està passant en els carrers, en els barris, en les escoles, en els hospitals, a les cases del nostre país. Crec que pel bé de la política s'haurà de fer un esforç per capgirar la dinàmica de polèmica per la dinàmica d'explicitació, d'explicació, gairebé diria didàctica, perquè no pot ser que la notícia sigui sempre que un home mossega un gos i que no ho sigui mai a la inversa. 2. Què demano a la UPEC? Jo crec que les jornades que avui comencen poden contribuir decisivament als objectius que ens hem fixat per a aquest nou curs. Tots els referents ideològics de l'esquerra catalanista, els que avui reivindiquem des del govern i els que han estat en la gènesi de la nostra proposta per a Catalunya, van ser necessàriament provocadors en el seu moment. Macià, Companys i Tarradellas, però també Pi i Margall, Valentí Almirall, Rovira i Virgili, Gabriel Alomar, noms que tots ells quan van començar a parlar van ser de vegades no entesos, i moltes vegades denostats, en Joan Comorera, Bosch i Gimpera, Maurin, Josep Pallach, Alfons Comín, Alexandre Cirici, Maria Aurèlia Capmany, Manuel Sacristán, Ernest Lluch, Félix Cucurull, Joan Reventós Jose Ignacio Urenda... La llista és extensa, no s'acabaria mai, i la seva herència encara més. Els homes i dones que ens han precedit, aquests noms que he citat i tants altres, formen el camí recorregut fins arribar a aquesta cita amb la història que és el moment present i també en aquesta cita universitària a la qual desitjo la millor d eles sorts i la millor fortuna. Quin és el nostre espai natural? El nostre espai natural evidentment va més enllà de Catalunya, ja sabeu que hem d'imaginar, com l'alcalde ha fet pràcticament amb les seves paraules, no una Catalunya més gran sinó un espai euroregional si voleu, per treure-li problemes en la denominació, de set, de deu, de dotze, de quinze, de disset milions d'habitants amb els quals formen la unitat vital, cultural, política, en el sentit més ampli i més informal de la paraula, que necessitem per ser algú dins d'una Europa cada vegada més oberta i més gran. El nostre país es diu Europa. Es un país de 450 milions d'habitants, hem de ser una miqueta més gran del que som per ser-hi algú i en aquest espai ens estem bellugant cada vegada amb més ambició, amb modèstia, per descomptat, amb rigor, però també cada vegada amb més ambició. Penso que aquesta Universitat ha de ser un punt de referència d'aquesta millora de talla, d'aquest enguany d'ambició d'aquest país, i jo us ho vull agrair molt expressament a l'alcalde Clos i al Vicenç. Queden doncs inaugurades les Jornades de la Universitat Progressista d'Estiu. Bona feina! 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1693 Title A name given to the resource Inauguració de les jornades per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Subject The topic of the resource Estatuts Euroregió Gestió pública Territoris Govern Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1305/19930224d_00532.pdf 0ad91683420f6538dfcb92aaae9fc9b0 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SRC ALCALDE DE BARCELONA A L'ACTE D'INAUGURACIO DEL CENTRE D °ESTUDIS DE FORMACIO CONTINUADA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA �MAJESTATS: Sigueu de nou benviguts a Barcelona. La ciutat us acull una vegada Inés, orgullosa de la vostra presencia. La vostra novembre darrera visita a passat, tingué Barcelona, coin a a finals objectiu de el reconeixement d'aquelles persones que havien excel.lit des del punt de vista esportiu, durant la celebració deis Jocs Olímpics de Barcelona la Reial Academia de Doctors. L'acte d'aquesta tarda té un si nificat diferent i un valor molt especial per raons diverses: �- El Palau de les Heures, ha sido magníficamente recuperado para la ciudad. Augu t Font i Carreras, el autor del proyecto original, fuejun arquitecto que dejó su impronta admirable en un conjunto de obras de una extraordinaria variedad: desde l la Plaza de Las Arenas hasta el ex Palacio de Bellas Artes, pasando por una intervención decisiva en la contrucción de la fachada de la Catedral de Barcelona. - Este palacio, que fue res dencia del entonces President de la Generalitat, Lluis Companys, durante un periodo de excepción, ha do recuperado y se incorpora hoy al activo de Barcelona, al Campus Universitario de la Vall d'Hebro , en un paso más por completar el equipamiento universitario de la ciudad. La Universidad de Barcelona 4contando con una predisposición institucional ejemplar por parte de la Diputació de Barcelona, ha adqu rido un compromiso con la ciudad renovada, justament en una zona que ha recuperado su dignidad y en la que se ha llevado a cabo una actuación urbanística a ical. El compromiso ciudad-universidad ha asumido un nuevo reto que, sin lugar a dudas, resolveremos con Exito. �- Y, finalmente, el Palau de le* Heures se incorpora a la Universidad, en una iniciativa pionera en España, acogiendo el Centre d'Estudis dé Formació Continuada, creado en una iniciativa conjunta con la fundación Bosch i Gimpera. Una propuesta ejemplar desde la perspectiva de la colaboració de la ciudad y la universidad con instituciones y émpresas de naturaleza muy diversa en un objectivo comú Aquesta capacitat, Majestats, és un dels valors principals de la ciutat de Barce ona: els barcelonins barcelonines sabem acordar esforgos múltiples en projectes comuns. Ho vàrem demostrar davant tot el món fa pocs mesos, comptant amb la vostra inestimable col-laboració i estímul; 1 estém disposats a seguir demostrant-ho: Aquesta ciutat téiels homes i les idees, la força, la voluntat i els recursos per aconseguir-ho. L'objecte del Centre de Formació Continuada que avui inaugurem n'és una mostra féfaent. �L'acte d'avui, doncs, confirm la nova dimensió de Barcelona. Constitueix una noticia molt positiva que desmenteix i desautoritza alguns males noticies que . podrien enterbolir la il lusió i la força amb qué Barcelona mira el seu futur juntament amb les 5 ciutats del seu entorn: València, Palma, Saragossa, Montpellier i Toulouse. La ciutat, Majestats, es troba a punt per exercir un nou rol, en una nova realitat que és la que es preveu per a l'Europa del segle XXI. Un, dimensió i un rol que entenen i comparteixen els respónsables de totes les Universitats de Barcelona. També en aquesta nova dimensió de Barcelona esperem poder comptar amb l'esperonament i l'aval extraordinari del vostre suport. La ciutat seguirá esforçant-se per acollir-vos en aquest any - Miró (Riba, Foix, Mompou) amb la dignitat que us mereixeu 4 seguirá esforçant-se, com en el cas d'avui, per fer4se mereixedora de la vostra atenció i de la vostra presencia. Moltes gràcies. Barcelona, 22 de febrer de 1993 -u.ot � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4211 Title A name given to the resource Inauguració del Centre d'Estudis de Formació Continuada de la U.B. Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de les Heures Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Infraestructures Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències