<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=68&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-07-12T17:25:32+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>68</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5429</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1423" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="948">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1423/19941124d_00660.pdf</src>
        <authentication>8df420273157b9433a891a8579c8a15c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42621">
                    <text>Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Data: 24/11/94

GUIÓ

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IQ)
Participació en el III Congrés de Responsabilitat Civil.

De cara a la participació de l'Alcalde al 3r Congrés de Responsabilitat Civil s'escau informar
del següent:
La inauguració del III Congrés de Responsabilitat Civil anirà a càrrec del degà del Col.legi
d'Advocats, Eugeni Gay, i del vocal del Consell General del Poder Judicial i magistrat del
Tribunal Suprem, Joan. A. Xiol. Després d'aquestes intervencions Eugeny Gay donará la
paraula a l'Alcalde perquè presenti la seva ponencia sobre el projecte de justicia municipal a la
Carta Municipal. Els organitzadors han sol.licitat que, atesa la diversa procedencia deis
assistents, la ponencia de l'Alcalde sigui en castellà i no tingui una extensió de més de mitja
hora.
Aquest Congrés, que organitza el Col legi d'Advocats en coliaboració amb les principals
entitats asseguradores del país, se celebra anualment i reuneix un gran nombre de participants,
tots ells advocats i tècnics de companyies d'assegurances. Enguany está prevista la partipació
de més de 800 persones d'arreu de l'estat i el programa preveu set sessions de carácter tècnic
(vid, programa en annex 1).

PONENCIA DE L'ALCALDE:

PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ EN LA. CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA,
COMPETENCIA, ORGANIZACION Y FUNCIONAMIENTO DE LA JUSTICIA
MUNICIPA L.

ES UNA SATISFACCION PRESENTAR HOY ANTE USTEDES EL PROYECTO DE
JUSTICIA DE PAZ QUE PROPONE LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA YA
QUE SE TRATA DE UNA PROPUESTA LARGAMENTE DEFENDIDA POR
BARCELONA.
EN ESTOS MOMENTOS, LA PROPUESTA DE IMPULSAR LA JUSTICIA DE PAZ DE
CIUDAD CUENTA CON UN AMPLIO APOYO DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E
INTERIOR Y ME CONSTA QUE EXISTE LA VOLUNTAD DE PONERLA EN
CONGRES.IQP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

MARCHA NO SÓLO EN BARCELONA SINO TAMBIEN EN OTROS GRANDES
NUCLEOS URBANOS.
ESTOY SEGURO DE QUE EL PROYECTO , DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD LES
INTERESARA EN LA MEDIDA QUE LA RESPONSABILIDAD CIVIL ES UNA DE LAS
MATERIAS OBJETO DE ACTUACION DE ESTA JUSTICIA Y EN LA MEDIDA QUE
INTRODUCE UNA NUEVA PERSPECTIVA PARA AGILIZAR LOS PROCESOS
JUDICIALES QUE SE DERIVAN DE LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA EN LAS
GRANDES CONCENTRACIONES URBANAS.
LA RECLAMACION DE LA RESPONSABILIDAD CIVIL POR LA VIA JUDICIAL ES,
SIN DUDA, UNA DE LAS PRACTICAS QUE MAS SE ESTA DESARROLLANDO EN
NUESTRO PAIS EN LOS ULTIMOS AÑOS. EN OTROS PAISES, COMO LOS
ESTADOS UNIDOS O ALEMANIA Y FRANCIA, ESTA PRACTICA ESTA MUY
EXTENDIDA Y TANTO LOS PROFESIONALES DEL DERECHO COMO LAS
ADMINISTRACIONES DISPONEN DE SISTEMAS MAS AGILES QUE GARANTIZAN
UNA RESOLUCION MAS RAPIDA DE LOS CONFLICTOS.
ES CON ESTA FINALIDAD QUE LA PROPUESTA DE IMPULSAR UNA JUSTICIA DE
PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO ESTA CONTEMPLADA EN EL TEXTO DE LA
CARTA MUNICIPAL,
LA CARTA MUNICIPAL, QUE APROBO EL CONSEJO PLENARIO DEL
AYUNTAMIENTO EL 20 DE MAYO PASADO, SERA EN UN FUTURO LA LEY
ESPECIAL DE BARCELONA TODA VEZ QUE LA COMISION MIXTA
AYUNTAMIENTO-GENERALITAT EMITVUN DICTAMEN SOBRE EL TEXTO Y
ESTE SEtk ELEVADO AL CONSEJO EJECUTIVO DE LA GENERALITAT Y A SE
APRUEBE EL TEXTO EN EL PARLAMENT DE CATALUNYA.

./E7

LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA ES NECESARIA POR LA PROPIA
TRADICION DE AUTOGOBIERNO DE LA CIUDAD. ES LA LEY QUE PERMITIRA,
SIN DUDA, PROFUNDIZAR EN LA AUTONOMIA LOCAL Y QUE FACILITARA LOS
INSTRUMENTOS PARA ENCONTRAR SOLUCIONES ESPECIFICAS A LA REALIDAD
Y AL GOBIERNO DE BARCELONA.

CONGRES.IQP

�Ajuntament de Barcelona
vt3

GABINET DE L'ALCALDIA

BARCELONA , EN TANTO QUE UNA DE LAS PRINCIPALES CIUDADES DEL PAIS
Y EN TANTO QUE REFERENCIA EUROPEATD NECESITA DE UN TEXTO
ARTICULADO QUE PERMITA LLEVAR A CABO SU PROPIO MODELO DE CIUDAD.
EN LOS ULTIMOS AÑOS SE HA DEMOSTRADO QUE EL NIVEL MAS PROXIMO A
LOS CIUDADANOS ES EL QUE EN MAYOR MEDIDA ESTA DANDO SOLUCION A
LAS DEMANDAS CONCRETAS DE MEJORA DE LA CALIDAD DE VIDA
ES

E-

QUE LA CARTA MUNICIPAL ES

E:tc;f6111-0
1
(7-)

NECESARIA:PARA GARANTIZAR LA INOVACION Y MEJORA DE LOS SERVICIOS
PUBLICOS Y PARA APROXIMAR LA ADMINISTRACION AL CIUDADANO.

ASy/
zIst,-E-STE--tbi~0 ;DEBE INTERPRETARSE LA PROPUESTA DE

iis 7

IMPULSAR UNA JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD O DE BARRIO QUE PERMITA
RESOLVER CON MAYOR AGILIDAD LOS CONFLICTOS DE CONVIVENCIA QUE SE
MANIFIESTAN EN LAS CIUDADES.
ANTES DE EXPONERLES EL PROYECTO DE JUSTICIA DE PAZ DE CIUDAD CON
DETALLE, ME GUSTARIA HACER UNA BREVE REFERENCIA HISTORICA A COMO
SE HA REGULADO LA JUSTICIA MUNICIPAL EN NUESTRO PAÍS A LO LARGO DE
ESTE SIGLO.

1. ANTECEDENTES HISTÓRICOS.

LA JUSTICIA DE PAZ EN ESPAÑA SE HA MODIFICADO A LO LARGO DE ES'rE
SIGLO DE ACUERDO CON LA TRANFORMACION POLITICA DEL ESTADO.
NO FUE HASTA LA APROVACION DE LA CONSTITUCIÓN DE CÁDIZ EN 1812 QUE
SE ESTABLECIERON LAS BASES DE LA JUSTICIA MUNICIPAL. EL
TEXTO DETERMINABA QUE LOS ALCALDES DE CADA POBLACIÓN PODIAN
ACTUAR COMO JUEZ CONCILIADOR PARA RESOLVERQUE1..)–OS PEQUEÑOS
CONFLICTOS DERIVADOS DE LA CONVIVENCIA IUDADANA. ESTA
COMPETENCIA SE MANTUVO INCLUSO ;CUANDO EN 1834 SE CREARON LOS
PARTIDOS JUDICIALES Y FUE ATRIBUIDA A JUECES PROPIOS LA FUNCIÓN
JUDICIAL.

CONGRES.IQP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL DE 1870 CONSTITUYÓ UN NUEVO
AVANCE lowi t1,0 i'•...Y4a). EL ARTICULADO CONTEMPLABA LA JUSTICIA COMO
PODER INDEPENDIENTE DEL LEGISLATIVO Y EL EJECUTIVO Y RECOGÍA
BUENA PARTE DE LAS ASPIRACIONES DEMOCRÁTICAS DEL MOVIMIENTO DE
1868. PODEMOS AFIRMAR QUE ESTA LEY SITUO LA ORGANIZACIÓN JUDICIAL
ESPAÑOLA AL NIVEL QUE LE CORRESPONDÍA EN UN ESTADO LIBERAL
DEMOCRÁTICO. CON TODO , LA JUSTICIA MUNICIPAL SE DESVINCULO DE LOS
AYUNTAMIENTOS, YA QUE A PARTIR DE ENTONCES SUS TITULARES FUERON
NOMBRADOS POR LAS AUDIENCIAS TERRITORIALES (SISTEMA QUE SE
MANTUVO EN LA LEY DE JUSTICIA MUNICIPAL DE 5 DE AGOSTO DE 1907).
EL SISTEMA CACIQUIL Y DICTATORIAL IQUE SE INSTAURÓ EN NUESTRO PAIS
DESPUES DEL PERIODO DE LA RESTAURACION IMPIDIO QUE SE
DESARROLLARA UN AUTÉNTICO PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE QUE
FACILITARA EL DESARROLLO DE LA JUSTICIA DE PAZ CON GARANTÍAS DE
IMPARCIALIDAD Y EQUIDAD.
NO FUE HASTA LA APROVACION DE 1A CONSTITUCIÓN DE 1931 EN LA II
REPUBLICA QUE SE CONSOLIDÓ UN PODER JUDICIAL INDEPENDIENTE Y SE
RENOVÓ LA JUSTICIA MUNICIPAL DE PAZ. UN DECRETO DE 8 DE MAYO DE
1931, QUE SE TRANSFORMÓ EN LEY EL 30 DE DICIEMBRE DEL MISMO AÑO,
RENOVÓ LOS CARGOS DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y DISPUSO QUE LOS
JUECES FUERAN DESIGNADOS POR ELECCIÓN POPULAR EN LOS TERMINOS
MUNICIPALES DE MENOS DE 12.000 HABITANTES
ESTE SISTEMA FUE DEROGADO POR LEY DE 27 DE JUNIO DE 1934 Y CON
POSTERIORIDAD, DURANTE EL REGIMEN FRANQUISTA, SE MODIFICÓ LA BASE
DE LA JUSTICIA MUNICIPAL Y LOS JUECES DE PAZ PASARON A SER
PROFESIONALES TECNICOS,

EN ESTOS MOMENTOS, LA LEGISLACION(LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL
DE 1985) TAN SÓLO CONTEMPLA LA JUSTICIA DE PAZ EN LOS MUNICIPIOS
PEQUEÑOS DONDE NO EXISTE OTRA CLASE DE JUZGADOS Y ESTABLECE UN
SISTEMA DE ELECCIÓN DE DICHOS JUECES EN EL CUAL PARTICIPA EL PLENO
MUNICIPAL Y LA AUDIENCIA PROVINCIAL.

CONGRES.IQP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

LAS COMPETENCIAS DE ESTOS JUZGADOS DE PAZ SON MUY LIMITADAS EN
TANTO QUE FUERON ESTABLECIDAS DESDE LA ÓPTICA DE UNA JUSTICIA DE
CARÁCTER ESTRICTAMENTE RURAL.
ESTA SITUACION LEGAL Y LA NECESIDAD, ANTES REFERIDA, DE
GARANTIZAR UNA SOLUCION MAS AGIL A LOS PROBLEMAS DE CONVIVENCIA,
HAN SIDO LOS MOTIVOS POR LOS CUALES LA CARTA MUNICIPAL DE
BARCELONA HA DESARROLLADO UNA JUSTICIA DE PAZ.
ESTE PROYECTO SE ARTICULA SOBRE LA BASE DE LA SUMA DE ESFUERZOS
DE LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y LA ADMINISTRACION MUNICIPAL
CON EL FIN DE RESOLVER PROBLEMAS COMO LAS INFRACCIONES PENALES
LEVES RELACIONADAS CON EL TRAFICO RODADO Y AQUELLAS DERIVADAS,
EN EL ORDEN CIVIL, DE LAS RECLAMACIONES DE CANTIDAD.
ES EN ESTA LINEA QUE, TAL Y COMd, LES AVANZABA AL PRINCIPIO, UNA
COMISIÓN DEL MINISTERIO DE JUSTICIA E INTERIOR ESTA ESTUDIANDO.LA
REFORMA INTEGRAL DE LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL QUE
INCLUIRÁ, COMO UNA DE SUS PRINCIPALES NOVEDADES, LA CREACIÓN DE
LA JUSTICIA DE PAZ EN ÁREAS URBANAS.

2. OBJETIVOS DE LA JUSTICIA DE PAZ
SI ENTRAMOS MAS EN EL DETALLE DE LOS CONFLICTOS QUE PRETENDE
RESOLVER ESTA JUSTICIA DE PAZ DE MANERA INMEDIATA, DEBO REFERIRME
A AQUELLOS QUE CONTEMPLA LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA TALES
COMO: LOS PROBLEMAS VECINALES,1 DE PROPIEDAD HORIZONTAL, DE
PEQUEÑA DELINCUENCIA, LOS CAUSADOS POR DESÓRDENES EN LA VÍA
PÚBLICA, LOS DAÑOS OCASIONADOS EN ESPACIOS PÚBLICOS Y MOBILIARIO
URBANO, Y LAS INFRACCIONES CONTRA LA SALUD PÚBLICA, LA
CIRCULACIÓN O EL MEDIO AMBIENTE.

CONGRES.IQP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

LA RESOLUCION DE ESTOS PROBLEMAS SE LLEVARA A CABO A PARTIR DE LOS
PRINCIPIOS DE CONCILIACIÓN, DE EQUIDAD, DE ARBITRAJE Y DE RAPIDEZ
DE LAS DECISIONES.
DE ESTA FORMA SE CONTRIBUIRA, SIN DUDA ALGUNA, A MEJORAR Y
MODERNIZAR LA ADMINISTRACION DE JUSTICIA Y A CREAR MÁS CONFIANZA
EN EL CIUDADANO.

POR LO QUE SE REFIERE A LA ARTICULACION DE ESTE SISTEMA DE JUSTICIA
DE PAZ SE PROPONE TENER EN CUENTA LOS ASPECTOS SIGUIENTES:
ESTATUTO DE LOS JUECES DE PAZ. LOS PLENOS DE LAS
CORPORACIONES LOCALES DE LAS CIUDADES PROPONDRÁN A LOS
CANDIDATOS PARA SER DESIGNADOS JUECES DE PAZ,
LA DESIGNACIÓN LA REALIZARÍA EL ÓRGANO DE GOBIERNO DE
CADA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA, QUE ÚNICAMENTE PODRÍA
RECHAZAR LAS PERSONAS PROPUESTAS SINO REUNIERAN LAS
CONDICIONES EXIGIDAS POR LA LEY, PARA SER NOMBRADOS
JUECES DE PAZ.
SE PODRÁN NOMBRAR JUECES DE PAZ QUIENES, AÚN NO SIENDO
LICENCIADOS EN DERECHO, REÚNAN LOS DEMÁS REQUISITOS
ESTABLECIDOS EN LA LEY PARA EL INGRESO EN LA CARRERA
JUDICIAL, Y NO ESTÉN INCURSOS EN NINGUNA DE LAS CAUSAS DE
INCAPACIDAD NI INCOMPATIBILIDAD PREVISTAS PARA EL
DESEMPEÑO DE LAS FUNCIONES JUDICIALES.

- DURACIÓN DEL MANDATO. LOS JUECES DE PAZ SE NOMBRARÁN POR
UN PERIODO DE 5-6 AÑOS, CON EL FIN QUE EL MANDATO NO
COINCIDA CON LA DURACIÓN DE LOS PLENOS MUNICIPALES.
RETRIBUCIÓN. LA LEY ORGÁNICA DEL PODER JUDICIAL, EN SUS
ARTÍCULOS 103 Y 104, DISPONE QUE LOS JUECES DE PAZ ESTARÁN
RETRIBUIDOS POR EL SISTEMA EN LA CUANTÍA QUE LEGALMENTE
CONGRES.IQP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

SE ESTABLEZCA. LOS PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO
CONTENDRÁN UNA CONSIGNACIÓN ANUAL PARA LOS JUECES DE
PAZ.
EL CARÁCTER RETRIBUTIVO DEL CARGO DE JUEZ DE PAZ DEBE
MANTENERSE Y PUEDE ESTUDIARSE LA POSIBILIDAD DE QUE SEA
SUFRAFÁDO POR EL AYUNTAMIENTO RESPECTIVO, SIN PERJUICIO
DE LAS FÓRMULAS DE COLABORACIÓN QUE PUEDAN ARTICULARSE
ENTRE EL ESTADO, LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y LOS
MUNICIPIOS.
DEMARCACIÓN: SE PROPONE QUE LOS DISTRITOS SEAN LA
DEMARCACION TERRITORIAL PARA ESTOS JUZGADOS DE PAZ CON EL
FIN DE GARANTIZAR, COMO DECIA ANTERIORMENTE, LA
PROXIMIDAD DE LA JUSTICIA AL CIUDADANO.

3. COMPETENCIA Y CRITERIOS DE ACTUACIÓN.
LA PROPUESTA DE JUSTICIA DE PAZ DE LA CARTA MUNICIPAL CONTEMPLA
MANTENER LA ACTUAL COMPETENCIA CIVIL, PENAL Y LABORAL DE LOS
JUECES DE PAZ Y QUE ESTA SE AMPLIE A DIVERSAS MATERIAS DEL DERECHO
DE FAMILIA TALES COMO LA TUTELA, LA FILIACIÓN, LAS ÓRDENES DE
CUSTODIA Y EL MANTENIMIENTO Y PROTECCIÓN DE MENORES.
POR LO QUE SE REFIERE A LAS MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO CIVIL, SE
PROPONE ATRIBUIR A DICHOS JUECES EL ENJUICIAMIENTO DE CONFLICTOS
CUYO INTERÉS NO EXCEDA DETERMINADA CUANTÍA Y ALGUNOS JUICIOS
SOBRE LA PROPIEDAD HORIZONTAL.
EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO PENAL, SE PROPONE LA ATRIBUCIÓN
DEL ENJUICIAMIENTO DE TODAS LAS FALTAS COMETIDAS EN SU
DEMARCACIÓN Y LA POSIBLE INSTRUCCIÓN DE LOS DELITOS MENORES.

CONGRES.IQP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALINA

Y, FINALMENTE, EN MATERIAS REFERIDAS AL DERECHO ADMINISTRATIVO, SE
CONTEMPLAN AQUELLAS RELACIONADAS CON LA RECLAMACIÓN DE
IMPUESTOS MUNICIPALES, LAS LICENCIAS DE OBRAS MENORES Y LA
APERTURA DE DETERMINADOS ESTABLECIMIENTOS.
POR OTRO LADO, SE ESTA ESTUDIANDO LA POSIBILIDAD DE ATRIBUIR A LOS
JUECES DE PAZ DE LOS DISTRITOS DE LAS CIUDADES LA FUNCIÓN DE
TRIBUNAL CORRECCIONAL EN MATERIA DE INFRACCIONES DE TRÁFICO Y
SEGURIDAD VIAL. DE ESTA FORMA LA ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL PODRA
DENUNCIAR LAS POSIBLES INFRACCIONES Y LOS JUECES DE PAZ PODRAN
IMPONER Y EJECUTAR LAS CORRESPONDIENTES SANCIONES
ADMINISTRATIVAS.

MUCHAS GRACIAS,

[N.B. De cara al col.loqui posterior, en annex 2 s'adjunta un Ilistat de les matèries que sobre
responsabilitat civil podrien conèixer els jutges de pau.]

{1)

(,-Lk

51\,\7\
-

4 Cuí/iii, .0„ 1 m
-

(VV\ (7,1
CONGRES.IQP

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19533">
                <text>4329</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19534">
                <text>Conferència dins el III Congrés de Responsabilitat Civil. “Proyecto de justicia de paz en la carta municipal de Barcelona: competencia, organización y funcionamiento de la justicia municipal”</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19536">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19537">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19538">
                <text>Es pretenen resoldre de manera immediata problemes com: conflictes veinals, propietat horitzontal, petita delinqüència, desordres en la via pública, danys en mobiliari urbà, infraccions contra la salut pública, circulació, medi ambient, etc.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19539">
                <text>Col.legi d'Advocats de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19541">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19542">
                <text>Drets civils</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21343">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21344">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22066">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28361">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41036">
                <text>1994-11-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43651">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19543">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1394" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="922">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1394/19940622d_00630.pdf</src>
        <authentication>76eae415dab5b4284c49b7b51e06b8e9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42595">
                    <text>(j l

c bri4

oi(

CIA4 dcMc(

bi( t /diuLtun,

NaAr,_&amp;

CONFERENCIA EUROCIUTATS - EUROEMPRESES

_...------

INTRODUCCIÓ DE EXCM. SR. ALCALDE

vvt&amp;VL,'

CC C C (7,75
INCERTIDUMBRE ECONóMICA Y POLíTICA.

t'^^ f' ^-

ECONóMICA: MEJORA ECONÓMICA MODESTA A MEDIO PLAZO
"HORROR A LA INFLACIÓN": A LARGO PLAZO.

›-

--^

i
Sç
^
^
PRIMARIAS T/FI$DALES„j

POLíTICA: ELECCIONES EUROPEAS =
ULTIMA VEZ: 98/99: ELEGIR UN GOBIERNO O UN PRESIDENTE.

PARLAMENTO EUROPEO NO DEBE SERVIR PARA REPRESENTAR A
PEQUEÑAS CIRCUNSCRIPCIONES EN BRUSELAS O ESTRASBURGO:
PARA FORMAR UN GOBIERNO.
JACQUES DELORS: CRECIMIENTO Y EMPLEO.
ATENCIÓN AL NIVEL REGIONAL Y LOCAL.
"ROTACIÓN” (COMO EN LA ESPAÑA DE FINAL DEL XIX):
LUBBE 2S / DEHAENE.
PERO NO HEMOS VENIDO A HABLAR DE POLÍTICA.
HEMOS VENIDO A HABLAR DE LA POLIS, DE LA VIDA SOCIAL,
DE 15 .

kt:VM

C1 ^

@S Y LOS SERVICIOS QUE HACEN LA VIDA

COTIDIANA: DE LA MEZCLA DE MERCADO Y CIUDADANÍA QUE
YA PREOCUPÓ A ARISTÓTELES A EFECTOS MUY PRáCTICOS.
USTEDES SON ALCALDES Y RESPONSABLES MUNICIPALES QUE
FABRICAN CALLES, ABREN ZANJAS EN EL SUBSUELO Y RECOu:-PA c-Lb?
GEN Y ELIMINAN RESIDUOS EN LA CALLE.

1

^

^, y^1 ti,L

�USTEDES SON EMPRESARIOS QUE FABRICAN VEHÍCULOS PARA
LilfsLU

IR POR LA CALLE, TIENDEN çAIIEs DE FIBRA ÓPTICA PARA
TELEFONÍA Y TELEVISIÓN (TELE—TRABAJO, TELE—COMPRA,
TELE—BANKING, ETC.) Y FABRICAN ENVASES Y MERCANCÍAS
QUE HAY QUE DESCARTAR.
¿CÓMO DEBEN SER LAS CALLES Y LOS COCHES PARA QUE
CASEN BIEN?
¿QUIÉN PAGA LOS COSTES DE UNOS Y OTROS?
NO PODEMOS HACER CALLES ESTRECHAS Y COCHES ANCHOS.
O QUIZáS HAY QUE DIFERENCIAR EL PRODUCTO: COCHE
ESTRECHO, CORTO Y SILENCIOSO PARA CALLE ESTRECHA Y
CONGESTIONADA, Y COCHE ANCHO Y RáPIDO PARA AUTOPISTA.

¿DEBEMOS LEVANTAR TODAS NUESTRAS CALLES PARA EXTENDER
CABLES DE FIBRA óPTICA? ¿CóMO LLEGAMOS DE LA CALLE A
LOS DOMICILIOS? ¿QUIÉN PAGA LOS ' TRANSFORMADORES? ¿QUÉ
ESPACIO OCUPAN: PÚBLICO, PRIVADO, COMÚN? ¿PUEDE LA
UNIÓN EUROPEA INCENTIVAR A LAS CIUDADES Y EMPRESAS
QUE INSTALEN "TRANSFORMADORES" PRONTO EN CADA
MANZANA?
BARCELONA TIENE YA 40 KM. DE GALERÍAS DE SERVICIOS
RODEANDO EL CENTRO, CON SUS ESTANTERÍAS PARA CABLES
ÓPTICOS, ELÉCTRICOS, DE COBRE, TUBERÍAS DE AGUA Y SI

�CONVIENE DE GAS. ¿CÓMO REGULAR EL SUBSUELO? ¿DEBEMOS,
COMO EN TOKYO, METROPOLITANIZAR A LA COTA -12 0 -20?
POR ÚLTIMO, EMPRESARIOS Y ALCALDES DEBEMOS DECIRLES A
LOS ESTADOS, A LAS REGIONES Y AL NIVEL EUROPEO, COMO
VEMOS POSIBLE QUE ELIMINEMOS LOS RESIDUOS QUE PRODUCE
NUESTRA VIDA EN COMÚN.
COMO EN PRECIO, COMO EN TECNOLOGIA, DÓNDE Y DE QUE
MANERA, Y QUIEN PAGA. ¿EL CONSUMIDOR EN EL PRECIO?
¿EL CONSUMIDOR VIA IMPUESTOS? ¿EL PRODUCTO VIA IMPUESTOS REPERCUTIBLES O NO EN EL PRECIO? (SIEMPRE
ESTO DEPENDE ENORMEMENTE DE LA RIGIDEZ DE LA DEMANDA,
COMO SABEN).
¿QUE PROPORCIONES DE RECICLAJE, "DUMPING" E INCINERARACIÓN SON PREVISIBLES EN LOS DISTINTOS CONTEXTOS
EUROPEOS, EN LAS DIVERSAS EUROPAS?
¿COMO COMBINAR ELIMINACIÓN DE RESIDUOS Y PRODUCCIÓN
DE ENERGA? ¿COMO IMPLICAR AL CIUDADANO EN UNA SELECTIVIDAD CASI GRATUITA PARA EL PRODUCTOR Y LA CIUDAD?
QUIZáS PRODRAN DARSE ALGUNOS EJEMPLOS O COMBINACIONES DE EJEMPLOS EN DISTINTOS ESCENARIOS.
HAY QUE DARLE AL CIUDADANO PEDAGOGÍA Y PRUEBAS
FáCILES DE ENTENDER DE QUE SU VIDA VA A CAMBIAR EN LA

3

�SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, DE LAS AUTOPISTAS (Y DE
LAS CALLEJUELAS) DE LA INFORMACIÓN.

Él

-&amp;-\_

PARA ESTO TAMBIÉN DEBERÍAN SERVIR ESTAS JORNADAS DE
LOS DOS CONJUNTOS DE PROTAGONISTAS DE LA VIDA COTIDIANA. PARA CONCRETAR. PARA ESCOGER EJEMPLOS Y PROYECTOS QUE DEN PISTAS AL GRAN PÚBLICA SOBRE EL GRAN
TEMA: ¿ COMO SERá LA CIUDAD DEL 2.000 ? BLADE RUNNER
O HAMPTEAD ? ¿ MILTON KEYNES O MALAKOFF? ¿BAD GODESBERG O PIAllA DEL POPOLO ? P-1-'4/41 o
SEGURAMENTE NINGUNO DE ESTOS EJEMPLOS ES VáLIDO. ¿QUÉ
PODEMOS PUES IMAGINAR? ¿HACIA DÓNDE DEBEMOS IR? ¿CóMO
CREAR UN ESCENARIO EN COMÚN PARA INGENIEROS, ARQUITECTOS, ECONOMISTAS, ABOGADOS, ASOCIACIONES DE VECINOS Y COMERCIANTES, DIPUTADOS DEL PARLAMENTO, MINISTROS ESTATALES, QUE LES AYUDE A DICTAMINAR Y A DECIDIR ?
CREO QUE EMPRESARIOS Y ALCALDES, Y NUESTROS COLABORADORES DEBEMOS CONVENCER A TODOS DE QUE EL TERRITORIO
URBANO NECESITA DE UN NUEVO CONTRATO SOCIAL, BASADO
NO EN GRANDES PRINCIPIOS, SINO EN GRANDES Y PEQUEÑOS
PROYECTOS Y EN UNAS NORMAS DE CONVIVENCIA Y CIUDADANÍA.

4

�r
ALGO DE ESO DECÍA RAVI DAHRENDORF EL DOMINGO PASADO:
LA COMBINACIÓN DE SEGURIDAD Y LIBERTAD, PERO CONCRETANDO. NO EN ABSTRACTO SINO EN ESCENARIOS CONCRETOS(
CON LOS DATOS REALES. EN TIEMPO REAL.
HE AQUÍ EL RETO DE ESTAS JORNADAS, A LAS QUE AGRADEZCO SU ASISTENCIA Y PARA LAS QUE PIDO MODESTIA, OBSTINACIóN Y AMBICIóN AL MISMO TIEMPO.

PASQUAL MARAGALL

5

��22 ce6-

o

L'ALCALDE DE BARCELONA

,�^,
»tpi'vt,„.„-e

4—twcLA--1
A

cv\-.4./k

2ukr,9 /AA„,

,1

-5(

\AA") veim

í,

e

6L,

„xko4

Ý

42..)

r-

L

LA;¿k

(„t1 a– 1.7 c--(-4?)

elo4 (c.“_e_f
Jute,

1-?

tL

(A11-17

LA,

ytn..)

(--)

A-11-h 11-19

-Y11 1 1-4111 41

t(

7
c.--)

k
(-91

,

(t)2-41;j12

�-

L'ALCALDE DE BARCELONA

,k3uLe,

1".r

(A-9 ca..;

tog

d(p

Ltsz-) )2-' 6\1 cL---5

LAtiLL-f 61-4,N

„tt
vk_An
LC
1

PLI 1

/./

o

c'(.7

7

cl utul-sr-

cz.,_11.9)
(j&gt;

CLCL-4"1 -‘

kiA)
A

c/f

cm,/
VI' el

(Así-)

—7,

,)cì-

I,

cf2,ej_

cÀ1c

vv)'
0(2.4 ctite,

•

�L'ALCALDE DE BARCELONA

c.,4-22)

tL
(3

/U-

¿c-

z

ÁÁ\
A

4

‘`

( b),„,

‘.; 14/1,›

ívtg

v

(V- —

¿AM", ivre

2-e

--Ut.,1.--tí:
.

JL&amp;t-•tivtp--1

1-1A--.4-)

2fi.

ti

?

-1)-4)
f

C-b
rtA-4."
'
litl',LLAIrry)

NI(

‘.j15" f)-0

&lt;

1;6,

1
tz_

ki,s1,‘

/LIÁ,

'7

�L'ALCALDE DE BARCELONA.

o

o

O

&lt;1-daL,

cletA--e( oý

("_15 Lk a-A te,t4,-- eC,(
C\
(C2,

(

n!

(1ce.?

k\ç,
cj ,,

LA), A--)

am-Q-

V7ÁŠ

•

1 `'Qrs-

Ctik--‘ a-2

a-u

IQ

-LeAvto

(vc)

Oa

Ir

'7

1('aZ

1
(ft-, ?
t7

1- um-V—r)

(11

UL,"-Azu.

tpLUA-4-4)

1,H

¿4UA4-,9

7

c-, tÁveu,c,-,

L

CAN-e Crtj-Dt---(

L.A.AA

CA.7.1,(J7/(9,-)
oul dcfr-Gtva--11--‘`

,.-b ve c4.4,-;

("7 Art.

i-?-1-4-1

c.-

cy~

G-Le c,

0Ld_9›

L7

2

�L'ALCALDE DE BARCELONA

,.

\

Va

1' Lit,-,)
1

CÁ,

titiv•-0--

IA.As-vt"--‘.9---) ,
1

CienA) k-rf
--)
t:L{'/\A–st--0 , pm.

,

&amp;ti

atr

k pi-g fr
ef\v9i-`

(

Ls ,..1

,/, (ir-a,

p.,

6tit'Al c'.7

7)c.,t0-1-A- ‘)1--

..cb
LA--e.A,v-„e"--

J
ml vtit- ,,,t)..4 ,I
c-,t1--,

i,ii^:"
vzfr-

.1'i'd:' i-rvy
,AL0--, .

‘1-4

N-1
-

(

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19233">
                <text>4300</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19234">
                <text>Conferència Eurociutats - Euroempreses / Conferència a la Sessió inaugural</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19236">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19237">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19238">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19240">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19241">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21504">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21506">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21507">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21508">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21509">
                <text>Empreses</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22306">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21510">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28353">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41007">
                <text>1994-06-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43623">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19242">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1221" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="751">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1221/19900511d_00383.pdf</src>
        <authentication>53131a4839f828ffd76552698da14e37</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42424">
                    <text>4
^

Çt^^^

^
`t_-^ ^,.}-CrJ^,^:.^ ^s

(o 5

t ^^

Z` D
(Y24-Velile
r714 k&lt;-375:

r^

r

^~6

u11

,
() f

'U+4'1'")

f a12^ ^
Ct

r

c,

^

,

^

U1/1121

/41-44

ae

`K ^^

Gtv,, (¿ Jrt`ptirucl.k

e

1/t.- atifwzelte

,

{a4,4 ^, ^^ Q ^ , ^ 111'14
Ca

1 :tz
cb

oi"

Ctfvi 144 Yi

CA-¿Frau.-te ^,,^- ei-o

i

zur101

l(^

^ C`

\Jokt4
e

,4""d '2ttazp, ,11~4-t24 "t4ir+ 4

t,tm ^^,trc`W eC ^^ -

PC ~,at ¡t.d¿¿í-wksk

Wr
.°'C-ò`1n+-114tt

^ ue

^-- 0-14. Ato ^ 4^

,
)41(^t^^

/c0..- .^^ ^`

,`^
"

^(

14„,&lt;I)

01\C,7‘1 1Z
, YY M31-0.44,1,^ ^l,l^.' tG,,,/i
^
^
.--e'"A494"

,J101.&lt;416,4

�A-1/kt

^

j1/tM,

i

ab

t s" 14 Q,

ti

kg, . %..a

a

Áci ("7"/-We 0&lt;-:fittd/l/t7

t

c,arm4mi,^
-----LL

i

V ‘,tA q^urv
C. b

V( U

^d

^., ^a^r rr L+

^ï11:c,4

^ ^ ,^ t^

t--

W t .. ce C1-4r

14,ktW4 f»-ti*

r^, ^ l ^^Z^^'^ t‘'
aGcA4.4,4 mb

R\C'` C{,
t; eikx

,ut

htz,

1.
o,:,5.0

W

0-A-k-a

Sp.L.

\rC',

r

,^^ ,►
^,,
"^
(LA. ^^ C h^-^c 4
\t'w^
VV
, ytro t-t-t,'
:1‘,e
rin
%w

^

dt-,.t La,.,

}^^
^
^ u,if

i

/4-Tt*L`
gdui

p

^

t

&lt;A u_

JA- ^„) ^.,i,,.t,,- ,.R,,,,, ^ ^L „ ^ ,_q
i,-tt+-c
't4.4,t t ot, vccrPtt,
c'1,-,rQ.A.Am...'
+rtC.LL.40-,C-t,
ò ^ ^^^ ^if141u ^ a,c.&gt;!^
j
^^- s^
f

-^

C

Ce-k

pz ^ (&lt;
c1 Q M tt a r ¿ a-k)

ozclizo_4‘x

1(01"*Z:Swe
,A4
^i^

a

t4-44 Pi./44 (41•1-41. _/-~t°

�-3 -

)/tiMd ^,,^,^.^,e .^

' ^l‘e
¿5-1-+

1`

x

^^ ^
N^ • 1Zti^ ^^ r °
^
+
r

^su.^t

^t.•N2

rk

^^ ^

(1

4

^

^

'

^

kl

-\

1^

-

^

^
G^4^

ry

'
^

`,^ ^ ^., ^ GGt rLt ^

.
^

^

vu c cu

+p 1,¿

o^+ ^ 3 , t.uc V'

k.`TtPu‘,,-4- #44 (3.12i, ^

nyL

^^

t

vd-t)

(,^ c ^- c ^^

(C'

tartl

v,^ a4.4L;

iai4.4

1.-t&lt;

Va‘t e*111 . /-44.r

,
,rGc' ^

el K•r hllon^,

^ ^ ^^^7' ),14t.t^.cúci^

^

,r ^t ^3 ^ `{ r
Crl ^,^
^

,

^,t,)

oía

• (

^4^

ti1

^-11.41-1¡ Goc

v471,A,N

ovuttrki

M.t aMu

f

"^^

^

CE"1"'

^^

^

^^

^ 44 (a_

^ n¡

^f

cYvvl

^, ,^,.^

rt, ,

utiJi,&lt;4

( ot

^ ,.., ^-( 1,^, ^
^
^ ^
^^ ^

ü

^

f

^ ^o ^C'^

(c LLtQ,c ^

`

P^

-

Q crin

^^ y"o l - C^

ds,

ptivbk

.m

{,1
//
^

#

,v r ^1 ^

^

t,^.l C ^(^ ;

44' /4-0(4 ^ ^

ob (11- ^^^^

^

f

,W t n

^, ^~^ ¿,t
^

^ ^ ^^ &amp;444)/4/&lt;,,,'A
^
^..
^u^c.s^,
1-4,4^►f.^c,c,^
..
\S4-c-¿^ ,
a,^ iM^tfttsl^C
(

P"..*~?4-t.

-^

�Pi.:(Ap-buti/3—
)/{ /c^ul^^vZt

; S-

(„^

Y
^`' ^^i ^ 1 ^

G4,k

4 ,^ ^

G^

4

^

^ ^ LcTZc4vt,^, /2t ^^ c^ ^ ^^

!

(M 1151

1

C,C

^

I

^^^

.
./Lu^-^^ ^ ^V, .^^^
^

^^

ncc^

,12l 1 ^

P,,01.44~

et

7 k^ ti,

vr

/43-i

'j ^.ay

1.4.47129

(j)
' 1„11- Gt~ cut t te/
^

d-t (74; /-ide

t/. evj tx&lt;,{^
, c¿^
^
^; 0 2, v1 d4t.tl1,1 ; "» 442441e-5 ‘' f ► c^-^ ^ ^ 1-1,
.c` ú^

PL-Cq1A)A4 uz, 01,1-1^4w4 otM,,- (414c,`; r^^,

^

(1/1

^^vt
'a;

^/)
"'t

a`

f
d^ i
V

y^-V,

^ ^ -`^ ^

a^u,^.. t +^""'^-^`'' ^ l^

^-^ ol.t

t^ ►,^ w

t a``^ e^

^^`^ Gc^..l^.ct.t.^ ,

^^/^^y,^^_nr^

G 44 ^w^r^l^, +^^77
^A í..^

51144J

1194-

// "

M.O

4 1)-'10

4^
^

ilA•4M^ °^
^

^ 1 ^7

1 ' '1 ^

rc•frr

1 n :

IG

^

(4A4^

t

^

14;11-4/

7,‘m ^ ^^ ^ ^Xk^

11(71u

^
°.‹.11-4M1/1-1^

^

^

^ç^.^
./r47r (1/C0 P&lt;'114-7\-02-1
^^^.
C5,+44,,,t.(. ^ [ //m.i ot ( 44-tie cy14,14,01 . l'a 1-C4-x4 ^ `,^

t

�thx Dtt-¿.

Gxn^ c ^

“31 y«,,^ i,) 1.E `4.°„,

^ ^^ U^t` . ►r^j^ ^ ^nn ^r
L^514 ,z45,
`eit

41? ^^^ ^ ^at ^ u,^^^C. ^c l^^tZt^u^
(72 (4 vt t- d C l`b^ ^^^^ d.t 1 á-^-0u^^`
,
^^ .^ ^u ^ et-

^ tMt

h P,t

l

, r cc.altim

(mq

Ce

Ft 114A, rN„ ( A

1

ni ^^ ^

^e ^d.g

(pi di d.u12

,u

.

1/01(-t') .A44

114' (r.,

^

015, Ciw`',

^

_

Le

^

h1 ^^

f

4.`` y ,,PP,,

fij,ie
k ^Lt 1111 •`Lt

'Q" . ` ¡' GL (--41

•^^^ t^-^.

U/n,v)
tAkit 4-Z14 l'Ye) Ot4r&lt;tt44/-7/ti ^
.
^
44,4 c c.0 c3^Q ^^^ ^1vz t c̀J^t ^t^`

i

(t/L:IA'^ l^?A1 9 ^
^ ^^ ^ °^

.^

^&amp;;‘,c,

r
`C^.^}
v :y-1,X c^,(
,
¡ ^vt ^n '
^

t., Ce ftiu

/Kkin

(t• ' d\--1)f- /G't-7

`

^^{^ ^ ^,,3^ ^, ^

ttvt r tc.&lt; 4,

ce41-+t.,'1, C

cAtellz44/r
^^^a,^..
i^ ^^

^ ^^ ^ let4

Í ' c^l G'^`^1 aGdm^ Ï^
I,huirS,. ^.^.;

LJ1`"k.,C

,

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17452">
                <text>4127</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17453">
                <text>Conferència Eurociutats 1990</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17455">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17456">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17457">
                <text>Palau de Congressos, Lió, França</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17459">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22258">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23276">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23277">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23278">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23279">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23280">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23281">
                <text>Eurocities</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="23282">
                <text>Text manuscrit de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28320">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40834">
                <text>1990-05-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43458">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17461">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1428" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="953">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1428/19941216d_00665.pdf</src>
        <authentication>4e1471007ba65a5b4f09b3b1d5274ec5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42626">
                    <text>Data: 16.12.94

GUIÓ

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (AB)
Conferència "Europa Jove"
18:30 hores. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

De cara a l'assistència de l'Alcalde a la Conferència "Europa Jove", es fan avinents els aspectes
següents:
- La presència de l'Alcalde tindrà lloc en l'acte públic en què José Maria Mendiluce, diputat al
Parlament Europeu, pronunciarà una conferència{° sobre "Els desafiaments de la intolerància en
el segle XXI".
- En l'acte está prevista la intervenció de l'Alcalde per fer una breu alocució als assistents i
presentar José Maria Mendiluce.
- Hi assistiran els participants en la Conferència "Europa Jove", així com d'altres convidats,
representants de diferents entitats i organitzacions.
(*). A continuació del guió s'adjunta una proposta per a la intervenció de l'Alcalde.

La Conferència "Europa Jove"
Promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i là FEMP, la Conferència "Europa Jove" es
desenvolupa els dies 16 i 17 de desembre. Compta amb el suport de la Comissió de les
Comunitats Europees, de l'Instituto de la Juventud del Ministeri d'Afers Socials, del grup
Eurociutats i del Youth Forum.
La Conferència aplega al voltant d'un centenar de persones, entre responsables tècnics i polítics
en matè ri a de joventut de ciutats europees i representants d'associacions i entitats juvenils. El
seu objectiu és la reflexió i el debat sobre la impo rt ància de la dimensió local dels programes
adreçats als joves.
La Conferència se celebra a punt d'entrar al 1995, quan s'acompliran deu anys de la celebració
a Barcelona de l'Any Internacional de la Joventut¡i del Congrés Mundial de la Joventut.
Í
Entre les més de quaranta ciutats representades ets troben les que han destacat per la promoció
de plans específics per a la joventut i el paper innovador que han tingut en aquest sentit. També
hi seran presents una vintena de ciutats espanyoles, entre les quals es co
s
',.
una més llarga i consolidada trajectòria en polítiques de joventut
t da
'

_ j r:

1994

�Els aspectes que es desenvoluparan durant la Conferència inclouen:
- La implicació deis joves en la construcció de les societats europees del segle XXI

- L'impacte del procés d'unió europea en la vida I condicions deis joves i els grans desafiaments
de futur de les ciutats europees.
- Les grans línies d'actuació en política juvenil enfila perspectiva de l'any 2000.
La Conferencia "Europa Jove" aprovarà, en la sessió de cloenda del diumenge 17 de desembre,
un manifest en qué es recullen un conjunt de propostes sobre polítiques de joventut a
desenvolupar a les ciutats europees de cara al segle XXI.
(*). S'adjunta el text d'aquest manifest, inicialment consensuat, i que al llarg de les sessions de
treball de la Conferencia pot ser sotmès a esmenes.

�De cara a la intervenció de l'Alcalde en l'acte públic de la Conferència "Europa Jove", se
suggereix tenir en compte els elements següents:

- Como Alcalde de Barcelona, quisiera dar la bienvenida a todos los participantes en este
Conferencia. Para nuestra ciudad, constituye una gran satisfacción acoger a un grupo de
responsables y representantes tan significativo como el que se reune estos días en
Barcelona.
- El nombre de la Conferencia, "Europa Joven", pone de relieve dos de los conceptos
que con mayor evidencia están determinando, y han de determinar aún más, nuestro
presente y nuestro futuro como ciudadanos. Europeismo y relevo generacional son dos
parámetros entre los cuales deben entenderse buena parte de las cuestiones que en estos
momentos nos ocupan.
- La Unión Europea, aunque no sin tensiones y con algunas dificultades, sigue
avanzando. La constitución del mercado único y la progresiva unificación institucional y
política así lo evidencian. Paralelament, la próxima ampliación a tres nuevos países
debemos interpretarla en clave positiva, aunque sin olvidar la necesidad de reforzar los
imprescindibles equilibrios y correcciones en el proceso.
- Entre las condiciones que han de definir el proceso de construcción europea, hemos de
seguir reivindicando la aplicación del principio de subsidiariedad. No nos cansaremos de
insistir en que la vía principal para llegar a una buena gestión de nuestros proyectos es la
proximidad al ciudadano, y la consecuente eficacia que debe derivarse de ello.
- No está de más decir que dicha proximidad puede contribuir muy positivamente a
encontrar soluciones reales para la falta de confianza hacia los políticos, a situaciones
que pueden llegar a poner en crisis el sistema democrático y su funcionamiento (casos
como el de Italia se inscriben en esta circunstancia, sin olvidar el problema que en
determinados momentos parece surgir en otros países, incluido el nuestro).
- La celebración de una Conferencia europea que centra su atención en la dimensión local
y municipal para afrontar las perspectivas de las políticas de juventud es una prueba ello,
y viene a confirmar que, sin olvidar los marcos nacionales y europeos y la coordinación
que éstos han de proporcionar, el desarrol o de estrategias y programas concretos pasa
por el poder local
- Poder local entendido como búsqueda del. consenso social e institucional, como sistema
que contenga mecanismos que garanticen la colaboración entre Administraciones y
entidades juveniles y articule un consenso basado en el diálogo.

�- Estoy convencido que este Conferencia, tanto en los debates celebrados a lo largo del
día de hoy como en su conclusión mañana, constituirá un punto de referencia para las
políticas de junventud. La Conferencia tiene lugar cuando se van a cumplir diez años de
la celebración, también en Barcelona, del Año Internacional de la Juventud y del
Congreso Mundial de la Juventud, por lo que, después de este período de tiempo, la
labor de balance y actualización de propuestas adquiere una importancia evidente.
- Cuando mañana se emita el manifiesta de propuestas sobre políticas urbanas de
juventud, nos habremos dotado de un documento común para todos, cuya utilización y
aplicación deberá contribuir al progreso de`un sector de la ciudadanía europea llamado a
cumplir con los principales retos de futuro.
- Entre estos retos se encuentra uno fundamental: la solidaridad y la tolerancia. Nuestra
configuración como ciudadanos europeos no será plena ni aceptable si el concepto de
ciudadanía no va de la mano de ellos. Nuestro futuro es Europa, pero debe ser una
Europa donde se expresen todos sus pueblos con voz propia, donde se cree un marco de
relación justa y de convivencia entre todos los ciudadanos sin exclusiones; una Europa
multiracial y multicultural, donde las minorías sean respetadas y protegidas; una Europa
consciente de sus necesidades pero también de los problemas de otros lugares del
Mundo.
- Seguimos atentos la evolución de una serle de conflictos civiles cruentos, trágicos en sí
mismos pero especialmente impactantes por
Y su proximidad a nuestras ciudades. Hemos
de ser capaces de trabajar por la paz, y para ello, la solidaridad desde y entre las ciudades
se está demostrando como un instrumento válido, a menudo más eficaz que las
intervenciones de mayores dimensiones.
- Los problemas de los otros son también nuestros problemas, y para resolverlos la
solidaridad no puede ser una idea vacía.
- Hoy tenemos la fortuna de contar entre nosotros con una de esas personas que dedican
su esfuerzo a la práctica de la solidaridad y al fomento de la tolerancia. En este sentido,
la dimensión de José María Mendiluce como persona de diálogo y diputado europeo, es
la mejor aportación posible a una Conferencia como ésta, cuyos resultados han de
redundar en beneficio de Europea y de la juventud europea.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19586">
                <text>4334</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19587">
                <text>Conferència Europa Jove</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19589">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19590">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19591">
                <text>Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19593">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21307">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19594">
                <text>Joventut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21300">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21301">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21302">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21305">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21306">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22075">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28364">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41041">
                <text>1994-12-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43656">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19595">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1464" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="986">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1464/19951204d_00702.pdf</src>
        <authentication>9f79e729254441bb165a1bf4f0b2060e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42659">
                    <text>Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Data: 4.12.95

GU I Ó

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (GB/EQ)
Conferència a la Graduate School of Business de la Universitat de Xicago.
Hora: 11:30 h. (c. Aragó, 271)

De cara a la conferència de l'Alcalde a la Graduate School of Business de la Universitat de
Xicago a Barcelona, es fan avinents els aspectes següents:

1. Desenvolupament de l'acte

- L'Alcalde s'adreçarà als alumnes del màster en Administració i direcció d'empreses responent a
la petició que li va fer arribar Pere Pi-Sunye r . S'escau recordar que Hl1 d'octubre passat
l'Alcalde va ser convidat a assistir a la conferencia que va pronunciar el president de la
Generalitat per inaugurar el curs de l'Escola i que es va haver d'excusar la seva presència.
- L'ordre de l'acte serà el següent:
- Arribada de l'Alcalde i recepció a l'entrada de l'edifici a les 11:30 hores.
- Salutació al cos docent i als alumnes.
- Introducció de l'acte a càrrec de Pere Pi-Sunyer, ex-conseller d'Educació i
Cultura i director del Catalan Chicago Group.
- Conferència a càrrec de l'Alcalde. Està previst que pronunciï un parlament
d'uns 40 minuts i que després s'obri un torn de precs i preguntes d'uns 20
minuts.
[N.B. S'escau informar que el President de la Generalitat, un cop acabada la
seva intervenció, va mantenir urgia conversa més informal amb els alumnes al
bar de la Universitat. La Universitat està oberta a qualsevol proposta de
l'Alcalde si hí ha temps suficient per dur-la a terme].
- L'Alcalde estarà acompanyat a la taula per !`Bernard Angénieux,Jirector executiu del
International Executive M.B.A. Program a Barc%èl-

Carmen Pí-Sunyer, directora associada del màster, serà present durant tot el
desenvolupament de la trobada

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

- L'Alcalde pronunciarà la conferència davant '.`els 54 matriculats que conformen la segona
promoció d'aquests estudis (juliol de 1995 - desembre de 1997). La majoria són europeus o
nord-americans. Vuit són espanyols (entre els quals hi ha Anton Codina, que treballa a l'àrea
de Finançament de l'Ajuntament). Hi ha, però, representants de tots els continents. La mitjana
d'edat oscil.la entre els 35 i 40 anys. S'adjunta una llista amb el perfil i les dades dels alumnes.
- La primera promoció d'aquest màster va finalitzar el seu programa el passat dissabte, 2 de
desembre.

2. La Universitat de Xicago a Barcelona
- Aquesta Universitat va començar a impartir els seus cursos el 17 de juliol de 1994. És l'únic

centre d'aquesta Universitat a Europa. L'immoble del carrer Aragó és propietat d'Argentària i
ha estat adequat ï rehabilitat totalment. El nombre màxim de matriculats per curs és de 80.
Durant el 1995 han coincidit poc més de cent matriculats repartits entre les dues primeres
promocions. El preu dels estudis s'apropa als 5 M. de ptes, amb les despeses d'estada i
manutenció a part. Els alumnes resideixen en hotels de la ciutat mentre s'imparteixen els
diferents mòduls del curs.
- La Universitat de Xicago va ser fundada el 1892 per John D. Rockefeller. Aplega estudis de
diplomatura; quatre llicenciatures (biologia, humanitats, fisica i ciències socials); i sis escoles
professionals per a llicenciats (empresarials, teologia, dret, medicina, administració pública i
assistència social).

3. The Graduate School of Business
- Aquesta Escala va ser fundada el 1898. És la segona escola més antiga per a graduats

empresarials als Estats Units i una de les de més prestigi. El 1982 George J. Stigler,
catedràtic d'aquesta Universitat, va ser el primer membre d'una facultat d'empresarials
guardonat amb el Nobel d'Economia. Posteriorment, ho van ser tres membres més: Merton
H. Miller (1990), Ronald S. Coase (1991) i Robert W. Fogel (1993).

4. Contintut del International Executive M.B.A. Program a Barcelona

- El màster que ofereix aquesta Universitat a Barcelona, anomenat International Executive
M.B.A., està pensat per a executius i directius d'empreses que treballen en fi rmes d'arreu del
món que volen aprofundir els seus coneixements en direcció empresarial sota una perspectiva
internacional.

2

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

-

El programa del màster té una durada de 18 mesos (de juliol de 1995 al desembre de 1996) i
està dividit en 10 sessions o mòduls amb una durada d'una a dues setmanes d'horari intensiu.
Té com a principal objectiu que els alumnes delimitin quines són les tasques específiques per
operar en el món dels negocis a nivell internacional; que coneguin les forces econòmiques,
socials i culturals tant globals com locals que condicionen les relacions empresarials. La
orientació és eminenment pràctica i forma els participants a ser capaços d'analitzar situacions
en entorns reals i a implementar estratègies de treball i solucions creatives.

- Els matriculats en aquest curs (fins un màxim de 80) tenen un mínim de 10 anys d'experiència
professional i representen un ampli ventall de països, indústries i càrrecs empresarials, alhora
que pertanyen a empreses líder en el seu sector.

�¿),u6k,,vbk
y

ki

Grldi
WÁ

i:A4v&lt;
l;

0'1 :71,,t

PROPOSTA PER A LA INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE A
LA UNIVERSITAT DE XICAGO

WITHIN THE NEW WORLD ORDER WHICH IS NOW
UNDER DEFINITION, THE ROLE OF CITIES IN
RELATION TO NATIONS AND STATES IS CHANGING.
IMPORTANT CITIES ACT AŠ Ce
'11514*' S
IN THE ORGANIZATION OF THE WORLD ECONOMY.
THE STRONG DEVELOPMENT EXPERIENCED IN THE
FIELD OF TELECOMMUNICATIONS HAS PERMITTED
THIS COMBINATION BETWEEN THE GEOGRAPHIC
DIVISION OF PRODUCTION AND THE ECONOMIC AND
FINANCIAL CONTROL.
WITHIN A FRAME OF INTERNATIONAL ECONOMIC
ACTIVITY, NEW REGIONAL SUBCENTRES EMERGE
AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE
BEEN ABLE TO ADAPT TO THE NEW SITUATION.
I AM TALKING OF CITIES THAT HAVE SPEZIALIZED
THEMSELVES IN ACTIVITIES ORIENTED TO THE
GLOBAL MARKETS. I AM TALKING OF BARCELONA,
TEE-- C-Edt+TRE OF EUROPEAN RSG1ON WITH 15
tu.
MILLION P OPLE.
1-14,„i7r

�1.- URBAN TRANSFORMATION: THE BARCELONA
PATTERN
BARCELONA HAS BECOME A REFERENCE FOR
EUROPE, A(N_VE-V~ON-0. THIS IS NOT MERE
THEORY, I CAN GIVE YOU SOME EXAMPLES: LISBON
HAS FOLLOWED THIS PATTERN IN ITS OWN
TRANSFORMATION ENHANCED BY THE WORLD
EXPOSITION IN 1998. BERLIN, TOO, IN THE
REBUILDING OF THE CITY CENTRE PREVIOUSLY
CLEAVED IN TWO BY THE WALL.
THE EXPERIENCE OF BARCELONA IN STRATEGIC
PLANNING HAS BEEN RECOGNIZED AS EXEMPLARY
BY THE EUROPEAN UNIOK AND THE WORLD BANK.
OUR CITY, WHICH I HOPE YOU ALREADY CONSIDER
AS YOURS, HAS SPONSORED THE CREATION OF AN
URBAN TECHNOLOGIES EXCHANGE CENTRE, WITH
THE PARTICIPATION OF 24 MUNICIPALITIES AND
METROPOLITAN BODIES OF BOTH LATIN AMERICA
AND SPAIN: BUENOS AIRES, RIO DE JANEIRO,
MONTEVIDEO, BILBAO, CARACAS, ETC.
19(/'?

ALw

BY PIONEERING SUCH A PROJECTION TOWARDS
LATIN AMERICA, BARCELONA IS PLAYING A KEY
ROLE IN THE DEVELOPMENT OF A REGION WHICH IS
BOUND TO BE ONE OF THE WORLD'S FASTEST
GROWING POLES

�IN 1995, THE CITY HAS STRENGTHENED ITS
PROJECTION TOWARDS THE MEDITERRANEAN
BASIN. YOU HAVE HAD THE OPPORTUNITY TO
WITNESS THE EVENTS THAT TOOK PLACE LAST
WEEK WITH THE CONVENING OF THE
INTERMINISTERIAL
EUROMEDITERRANEAN
CONFERENCE. THIS IS THE BEGINNIG OF WHAT IS
ALREADY CALLED THE "BARCELONA PROCESS"
WHICH WE ALL HOPE WILIL LEAD TO SUSTAINABLE
DEVELOPMENT IN A CONTEXT OF PEACE AND
MUTUAL CONFIDENCE.
AP._(2-14-1m,f ttfd41?
lituLu9
BARCELONA HAS IMPROVED IN MANY ASPECTSTMOST OF YOU PERHAPS HAVE NOT KNOWN
BARCELONA BEFORE ITS ENTIRE REGENERATION
PROCESS BEGAN OVER A DECADE AGO, BUT I CAN
ASSURE YOU THAT THE CITY HAS UPGRADED ITS
OPENNESS
(AND
OPENMINDEDNESS),
ITS
SOLIDARITYAND ITS QUALITY OF LIVING.
RICHARD ROGERS, A WELL-KNOWN ARCHITECT,
OFFERS THE "BARCELONA PATTERN" AS AN
EXAMPLE TO BE FOLLOWED BY CONTEMPORARY
CITIES. ACCORDING TO ROGERS, THE CITY OF THE
FUTURE SHOULD GATHER SIX FEATURES:
1) IT SHOULD BE DENSE AND POLYCENTRAL,
BECAUSE THESE CHARACTERISTICS HELP TO
CREATE COMMUNITY FEíELING AND THEY ALSO
TEND TO MINIMIZE CITIZEN'S RELIANCE ON
PRIVATE TRANSPORT. i

�2) ACTIVITIES MUST OVEILAP, SINCE IT SIGNIFIES
CLOSER CONTACTS AND IVERSITY
3) THE CITY SHOULD BE SOCIALLY AND
TERRITORIALLY BALANCED, AND ITS CIVIC
IDENTITY SHOULD BE PROMOTED.
4) IT OUGHT TO

BE ECOLOGICAL.

5) IT SHOULD REMAIN QPEN. I MEAN THAT ITS
URBAN SHAPE DESIGN SHOULD PERMIT THE
RECEPTION OF BOTH NEW POPULATION AND
IDEAS.
6) LAST BUT NOT LEAST, +HE CITY OF THE FUTURE
SHOULD BE BEAUTIFUL. A SPACE WHERE ARTS,
ARCHITECTURE AND LANDSCAPE COMBINE TO
BETTER ITS SOUL.
ACTUALLY AT THE

CORE _QF THE BARCELONA
ATTEUEŠRE .13J1:)__EC__
5-F_, A CITY TH_ArDOES__NOL,

SEGRE 5 ATE A CITY WHICH HAS _ELI_MINATED ALL
BARRIERS BETWEEN RICH AND PdbR AREAS.
-

-

-37
1

1-72

OUR STRATEGY HAS NOT BEEN INTERVENTIONIST. IT
HAS BEEN ONE OF LEADERSHIP AND COMPLICITY.
THANKS TO THIS STRATEGY MANY SUBURBS HAVE
BEEN REHABILITATED, AND THUS REINCORPORATED
INTO THE CITY, HAVE BEEN DIGNIFIED AND HAVE
BECOME NEW CITY CENTRES.

4

(72 ¿(
7

�2.- BARCELONA'S ECONOMIC PERFORMANCE
2.A) GLOBAL OUTLOOK
TO BEGIN WITH BARCELONA'S ECONOMIC
PERFORMANCE I WOULD LIKE TO GIVE YOU SOME
FIGURES: THE CITY'S PER CAPITA GROSS DOMESTIC
PRODUCT (GDP) IN 1994 AMOUNTED TO SOME
TWENTY FIVE THOUSAND DOLLARS, WHICH IS
ALMOST DOUBLE THE SPANISH AVERAGE AND QUITE
A LOT HIGHER THAN THE EUROPEAN UNION
AVERAGE. BESIDES, IN 1994 THE CITY'S ECONOMY
GREW AT A REAL RATE OF 2.4%, AGAIN SOMEWHAT
£t)(,(.(1LHIGHER THAT THE SPANISH AVERAGE.

-m/1~

BARCELONA DERIVES ITS ECONOMIC STRENGTH
FROM ITS POSITION AS ONE OF EUROPE'S MAJOR
MANUFACTURING, COMMERCIAL AND FINANCIAL
CENTRES. BUT LET ME TRACE BACK ALONG THE
PATH: BECAUSE IN RECENT YEARS THE CITY'S
ECONOMY HAS UNDERGONE A PROCESS OF
SUBSTANTIAL TRANSFORMATION.
EMPLOYMENT IN THE SERVICE SECTOR INCREASED
TO 71% LAST YEAR, FrROM 61% OF TOTAL
EMPLOYMENT IN 1989, VVHILE THE SHARE OF
MANUFACTURING EMPLOYMENT DECLINED TO 23%
FROM 32% OVER THE SAME PERIOD. ALL THIS
DESERVES TO BE EXPLAINED:

�- ON THE ONE HAND, THE INCREASING IMPORTACE
OF THE WELL DIVERSIFIED SERVICE SECTOR HAS
BEEN FUELLED LARGELY BY CONSIDERABLE
IMPROVEMENTS IN TRANSPORTATION AND
TELECOMMUNICATION INFRASTRUCTURE. WE HAVE
STRONG FINANCIAL INSTITUTIONS. AS A UNIVERSITY
CENTRE, WHOSE LEVEL HAS IMPROVED
CQNSIDERABLY THANKS TO THE UNIVERSITY OF
CHICAGCr'BARCELONA IS WELL KNOWN FOR THE
HIÓRDEGREE OF PREPARA ION OF ITS STUDENTS.
- ON THE OTHER HAND, IN ' SPITE OF THE GRADUAL
DECREASE IN THE TOTAL SHARE OF THE
MANUFACTURING EMPLOYMENT, THE BARCELONA
AREA CONTINUES TO BE ONE OF EUROPE'S
INDUSTRIAL CENTRES. OVER THE PAST FEW YEARS,
SOME HIGH VALUE-ADDED INDUSTRIES, SUCH AS
PHARMACEUTICALS, CONSUMER ELECTRONICS,
PRINTING AND PUBLISHING, HAVE BEEN
CONSISTENTLY GROWING. BARCELONA IS THE
SPANISH AND LATIN AMERICAN CAPITAL OF
PUBLISHING.
THIS TREND TOWARD HIGHER VALUE-ADDED
PRODUCTS HAS BEEN FOSTERED BY CONSIDERABLE
FOREIGN INVESTMENT FLOWS, AND WHICH ARE
MOST LIKELY TO CONTINUE.

6

�OVER THE PAST FEW YE,BrRS, BARCELONA'S
ECONOMY HAS OUTPERF. R1C%ÍÉD THE REST OF THE
COUNTRY'S. THE HI PROPORTION OF STABLE
SERVICE ACTIVTES AND ITS DIVERSIFIED
MANUFACTURING BASE MAKE BARCELONA LESS
SENSITIVE TVRECESSIONARY PERIODS THAN MOST
SPANISH f^GIONS.
IN DECEMBER 1986, BARCELONA'S UNEMPLOYMENT
RATE WAS 18,5%. LAST OCTOBER, 10,79%. LOWER

THAN, FOR INSTANCE, THE _RATE OF_ MTA^1,
COPENHAGEN ONDON,
THE ^I^GUE.
--_._
WE REALISE THAT UNEMPLOYMENT FIGURES ARE
STILL TOO HIGH, BUT WE REFUSE TO SURRENDER
TO THE PROBLEM AND, USING THE KNOWLEDGE
THAT THE PROXIMITY BETWEEN LOCAL POWER AND
LABOUR REALITY PROVIDES, WE ARE DEVELOPPING
A STRATEGY AIMED AT PROMOTING SELF
EMPLOYMENT AND PROFESSIONAL KNOWLEDGE.
MORE AND MORE FOREIGN AIRLINES ARE SECURING
STRONGER POSITIONS IN THE BARCELONA AIRPORT,
WHICH THEY SEE AS A STEPPING STONE WITH AN
INCREASING POTENTIAL. THEY ARE RIGHT, AS THE
FIGURES SHOW: THE RECORD OF AIR TRAFFIC
LOGGED IN 1994 IS BEING BROKEN THIS YEAR BY A
MILLION PASSENGERS MORE, MAKING A TOTAL 11

MILION.

7
CI IICAGO.GBR

�THE COMMERCIAL PORT HAS STRENGTHENED ITS
POSITION AS THE FIRST MEDITERRANEAN PORT IN
TERMS OF CONTAINER TRAFFIC.
IN SIX YEARS, OFFICE SPACE HAS GROWN BY
ALMOST 1 MILLION SQUARE METRES, AN OFFER
BALANCED WITH DEMAND: IBM MOVES TO THE ILLA
BUILDING, NISSAN TO THE TORRES CERDÀ, SOME OF
THE BRANCHES OF GENERAL ELECTRIC HAVE
CHOSEN BARCELONA AS THE SITE FOR THEIR
EUROPEAN HEADQUARTERS.
AND SO ON. BARCELONA IS A SELLING TRADE MARK.
AS A PROOF, THE CITY RANKS NOW THE SIXTH AS
EUROPE'S MANAGERS FAVOURITE FOR DOING
BUSSINESS.
2.B) THE LOCAL GOVERNMENT IS A GOOD
MANAGER:

BARCELONA'S FISCAL PERFORMANCE HAS
REMARKABLY IMPROVED OVER THE PAST THREE
YEARS. FROM THE MUNICIPAL GOVERNMENT WE
HAVE TAKEN STEPS TO CORRECT BUDGETARY
IMBALANCES AND TO ABIDE DEBT GROWTH. BUT IT
IS NOT ME WHO SAYS SO, THIS IS ACCORDING TO
STANDARD &amp; POORS.

8

�THE DEFICIT BEFORE DEBT REPAYMENT HAS BEEN
SHARPLY REDUCED. OUR GOAL /t TO REACH A
BUDGETARY SURPLUS IN 1995 AND TO GRADUALLY
REDUCE DEBT BY A TOTAL OF 15% IN THE FIVE
YEARS TO 1999. THE CORNERSTONE OF THIS DEBT
REDUCTION PLAN IS TO MAINTAIN TIGHT CONTROL
ON OPERATING EXPENDITURES., WHICH GREW
STRONGLY IN THE YEARS BEFORE 1992 AS THE
DEMAND FOR CITY SERVICES INCREASED BECAUSE
OF RAPID ECONOMIC GROWTH AND THE
PREPARATION FOR THE OLIMPIC GAMES. HOWEVER,
THE TREND WAS SHARPLY REVERSED AFTER THE
CELEBRATION OF THE GAMES AND NONFINANCIAL
OPERATING EXPENDITURES WERE REDUCED BY
1,6% IN 1993 AND BY 2,71% IN 1994.
3.- BARCELONA'S STRATEGIES FOR THE FUTURE

BARCELONA FACES THE TURN OF THE CENTURY
WITH NEW PROJECTS.
3.A) LOGISTIC CENTRE

THE AREA OF BARCELONA HAS A PROFILE, BOTH
SECTORIAL AND TERRITORIAL, WHICH GIVES THE
CITY SOME ADVANTAGES FROM THE STARTING
POINT.

9

�THESE ADVANTAGES STEM FROM THE FACT THAT,
WITHIN A LIMITED SPACE, IT CONCENTRATES THE
PORT, THE AIRPORT AND THE LOGISTIC ACTIVITIES,
PLUS A TRANSPORTATION; AND COMMUNICATIONS
NETWORK THAT ALREADY EXISTS, AND FINALLY THE
ECONOMIC AND URBAN CONGLOMERATE.
HAMBURG AND ROTTERDAM, AMONG OTHER CITIES,
HAVE A STRONG PORT, BUT THEY LACK A STRONG
AIRPORT.
THE POTENTIAL OF THE AREA OF BARCELONA
RESTS ON A NUMBER OF FOUNDATIONS:
- AN INTERMODAL STRUCTURE LAND-SEA-AIR,
WITHIN AN INTEGRATED TERRITORY WITH
EXTRAORDINARY COMPETITION POSSIBILITIES.
- A SHARP INCREASE IN THE CONTAINER TRAFFIC
AT THE PORT, IN COMPETITION WITH OTHER
MEDITERRANEAN PORTS.
- A GOOD POSITION IN THE TRADE FLOWS WITH
THE FAR EAST
- A DIRECT LINK WITH THE PORTS OF THE NORTH
OF AFRICA, AND MORE GENERALLY, WITH THE
MEDITERRANEAN BASIN.
- PROSPECTS OF PROGRESS OF THE PORT, BASED
ON THE DEVELOPMENT OF THE LOGISTIC
ACTIVITIES AREA.

io
CI IICAGO.GBR

�A RENOVATED AIRPORT WITH GROWING
CAPABILITY WHICH HAS TO BE ENLARGED IN
TERMS OF BOTH SERVICES AND ACTIVITY.
A HINTERLAND OF MANUFACTURING,
CONSUMPTION AND SERVICES OF GREAT
IMPORTANCE.

-

BARCELONA IS TO DEVELQP, TO BALANCE AND TO
MAKE THE MOST OF ALL THESE FACTORS. THE CITY
HAS TO GUARANTEE THE SUCCESS OF THE
APPARENT POTENTIALITIES, IMPROVING THE
COMMUNICATIONS THAT ARE TO LINK ALL THESE
ELEMENTS BETWEEN THEMSELVES AND ALSO WITH
THE HUGE EUROPEAN COMMUNICATIONS NETWORK.
IN ONE WORD, IT IS A MATTER OF CREATING A
BALANCED TRUE LOGISTIC HUB, THE MAIN OF
SOUTHERN EUROPE.
BARCELONA IS TO BECOME, TOGETHER WITH
MADRID, IN THE BIGEST LOGISTIC POLE OF THE
COUNTRY. WHILE MADRID STRENGTHENS ITS
DOMINANT POSITION IN RELATION TO ALMOST ALL
,PIN AND TENDS TO SPETIALIZE IN
THE REST OF
INTERCONTINENTAL TRADE BETWEEN EUROPE AND
AMERICA, BARCELONA INCREASES ITS CHARACTER
AS INTERMODAL LOGISTIC AREA AND SOUTHERN
PORT USHERING IN AND OUT THE TRAFFIC WITH THE
MEDITERRANEAN BASIN, EUROPE IN GENERAL AND
THE EAST.

�IN THIS CONTEXT, THE SPANISH AND CATALAN
GOVERNMENTS, TOGETHER WITH THE LOCAL
AUTHORITIES AFFECTED, ADOPTED THE PLAN FOR
THE INFRASTRUCTURES QF THE "DELTA OF THE
LLOBREGAT". AMONG THE PROJECTS, I WOULD LIKE
TO MENTION THE ENLARGEMENT OF BOTH THE
PORT AND THE AIRPORT, AND THE IMPROVEMENT
OF THE LINKAGE BETWEEN THE HIGHWAYS AND
MOTORWAYS.
3.B. STRATEGIC PLAN.
THIS IS PART OF THE SÉCOND STRATEGIC PLAN
BARCELONA 2000, WHOSE MAIN GOAL IS TO
ENHANCE THE INTEGRATION OF THE AREA OF
BARCELONA WITHIN THE INTERNATIONAL ECONOMY
IN ORDER TO ASSURE ITS GROWTH IN TERMS OF
ECONOMIC, SOCIAL AND QUALITY-OF-LIVING
PROGRESS.
TO REACH THIS GOAL, THE PLAN CONTAINS FIVE
STRATEGIC LINES WHICH ACT AS A FRAMEWORK.
THE FIRST LINE IS AIMED AT MAKING EASIER THE
ADAPTATION PROCESSES OF THE ECONOMIC
SECTORS TO THE REQUIREMENTS OF THE
INTERNATIONAL ECONOMY.

12

�THE SECOND FORESEES THE TERRITORIAL
DIMENSION OF THE AREA OF BARCELONA,
UNDERLINING THE NECESSITY OF SHAPING THE
MEASURES THAT ARE TQ BE IMPLEMENTED IN
ACCORDANCE WITH THE WHOLE AREA.
THE THIRD LINE PUTS THE STRESS ON SOCIAL
INTEGRATION.
THEN COMES THE EFFORT TO PROMOTE A SERIES
OF NON EXCLUSIVE ECONOMIC ACTIVITIES THAT
CAN ASSURE THE INTERNATIONAL PRESENCE OF
THE CITY: LOGISTICS, HEALTH, AND ACTIVITIES
RELATED TO THE INFORMATION INFRASTRUCTURES.
FINALLY, THE MACRO REGION OF BARCELONA
WHICH I HAVE JUST MENTIONED AT THE BEGINNING
AND WHICH INCLUDES THE AREA LIMITED BY
BARCELONA, PALMA DE MALLORCA, ZARAGOZA,
MONTPELLIER, TOULOUSE AND VALENCIA. THIS IS
THE NATURAL MARKET OF OUR CITY AND THE
SUITABLE FRAMEWORK TO DEVELOP A SERIES OF
ACTIVITIES AND PROJECTS THAT WOULD
OTHERWISE BE UNTHINKABLE.

13
CIIICAGO.GBR

�4.- IN CONCLUSION
BARCELONA IS IN FULL DISPOSITION OF ENTERING
INTO THE NEXT FUTURE. THE PATTERN WE HAVE
BEEN FOLLOWING HAS PROVEN RIGHT. WE ARE
STILL WORKING AND, ABOVE ALL, WE RELY ON THE
COMPLICITY OF OUR FELLOW CITIZENS AS WELL AS
THE ONE OF ALL THE SOCIAL, ECONOMIC AND
CULTURAL SECTORS.
BARCELONA DOES NOT WANT TO STOP. IT KEEPS
THE WILL OF DYNAMISM AND MODERNITY.
WE ARE A CITY THAT OFFERS MANY
OPPORTUNITIES, A CITY THAT HAS A CALLING FOR
ITS PROJECTION OUTWARDS AND HAS ALSO
UNDENIABLE ASSETS.
I AM REALLY CONVINCED THAT YOU ARE AWARE.
THANK YOU VERY MUCH.

14
CI IICAGO.GBR

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19944">
                <text>4370</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19945">
                <text>Conferència Graduate School of Business Universistat Chicago</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19947">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19948">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19949">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19951">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19952">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21066">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21067">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21068">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21069">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28370">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41077">
                <text>1995-12-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43692">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19953">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1066" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1369">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1066/19860117d_setze.pdf</src>
        <authentication>2801ed7f64152e20a61e2abf54eb0e3e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42966">
                    <text>1+1111I

Ajuntament
de Barcelona

Alcaldia
Gabinet de
Comunicació

Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e

Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la Conferència Homes i Dones
d'Esquerra

Barcelona, 17 de gener de 1986

�y I

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

Aqui teniu vàries reflexions. Feu-ne l'us que volgueu.

Parlo com a militant d'esquerra, com a catalanista i,
com

a persona influida per la pròpia

experiencia política,

primer en el camp de la esquerra

inevitablemement,

universitària (i no tant), en el de la configuració de la
convergencia socialista i després del partit dels socialistes, i
en el camp de l'administració d'una de les 10 concentracions
urbanes més importants d'Europa.

1.-

Crec que l'esquerra europea està purgant els pecats de quasi-

70 anys d'identificació de socialisme amb nacionalització de la
producció.

2.-

Penso que la nacionalització de l'estat és un objectiu

legítim, quasi diria una pulsió legítima, en la línia en que José
Ramón Recalde s'expresa quan diu, aproximadament, que nació es
l'estat ocupat pel poble, pels ciutadans, i per tant, rebaixat,
disminuit, en part esmicolat, arrossegat cap avall, cap el
carrer, i cap a cada una de les cultures en que cristalitza la
relació dels ciutadans.

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�,
,

-3-

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

3.-Aquesta pulsió legitima, que sempre porta el nom de la
nacionalitat concreta (catalanisme, etc.) i no el del temible
genèric, nacionalisme, està i estarà sempre en contradicció amb
una altra d'igualment abassagadora:
mobilitat,

l'intercanvi,

el

comerç,

l'internacionalisme, la
la

curiositat,

la

fraternitat. L'internacionalisme és l'únic genèric legítim.

4.-La •nacionalitat, com la tribu i la familia, acompleix en
nosaltres una funció protectora, d'afirmació diferenciada
respecte dels altres, defensiva. La ciutat és en canvi el lloc de
la relació, el carrer, el comerç i la frontera oberta.

5.-El nom de la ciutat té també el dring de la pàtria i pot
mobilitzar i mobilitza sentiments de pertinença i de
diferenciació, fins i tot d'extremisme col.lectiu, pera predomina
en ell el missatge civil, l'emulació, la rivalitat, l'anonimat
alliberador i la similitut d'experiències amb d'altres ciutats
que porten altres noms.

6. -Crec que hem de concebir l'estat com un sistema de cultures i
Europa com un sistema de ciutats. L'Europa de las pàtries es ja
només un aplegament de curiositats. L'Europa com a sistema de

Exp. 82 - 86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�-4-

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref. :

ciutats es un concepte operatiu que ens ajuda'a decidir el que
hem de fer.

7.-Un escriptor de la generació dels nostres avis (m'ho va
recordar fa poc Xavier Rubert), deia que la millor manera de dirnos europeus era dir-nos catalans (ell també veia que el dring,
el ressó de la pàtria gran està contingut in nuce en el nom de la
pàtria petita i afegia,

aproximadament: "per què

dir-nos

barcelonins o empordanesos, no fora prou en cara". I per acabar
rematarà, adessant-se als empordanesos, "dia arribarà en qué dirvos empordanesos serà més convenient per l'Empordà i

per

Catalunya".
Doncs bé: Crec que aquest dia està ben aprop.

8.-La reflexió 7a. en comporta dues consecutives però diferents:
una referida a l'espai, Catalunya i Espanya, l'altre referida al
temps: els nostres avis i nosaltres. Comencem per aquesta.
Els nostres avis (o besavis), obrers i poetes, industrials
i polítics, van dissenyar les idees i els objectius que encara
ens determinen: igualitat social, catalanisme, ciutat gran,
oberta, madura (eixample vs. muralles), modernisme.
Els nostres pares Cirici, Espriu, Cumella, no solament han

Exp. 82 - 86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�-5-

Ajuntament de Barcelona
Ref.:

Gabinet de Comunicació

conservat aquest mots, sine; que els han enriquit amb infinita
saviesa, els han pulit i els han millorat, els hi han tret la
ganga de l'accent novell,

agosarat, juvenil, ingenu -tant

emocionant però- a través dels infinits sofriments (de la
guerra), la infinita quietut obligada i l'ensopiment general. Han
fet la travessa del desert amb èxit. ( I han madurat el verb, el
llenguatge, l'oral i el manual de les terres, dels colors, dels
materials: en sabem més).
La ciutat és un llenguatge. Els carrers ho son. El comerç
també, com diu l'O.B.
L'herència d'uns i altres ens obliga ara a començar a posar
els fonaments de la ciutat llunyana, sense pensar-nos-hi més.
El futur està darrera la cantonada. No es una ficció.

9.-Crec que hem de mobilitzar totes les energies latents i
adquirir tot el rigor que ja està al nostre abast perquè la
generació més jove, els nostres fills (els vostres companys)
puguin succeir-nos aviat i construir amb pedra bona.
Anem per l'altre.

-

10.-Catalunya es una realitat. Espanya es un projecte. Catalunya
es una realitat torturada, des de fora i des de nosaltres

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-6Ref.:

mateixos. Espanya es avui un magnífic projecte: té les bases
posades i bona part dels elements constructius hi son. Catalunya
es un bon punt de mira per a construir Espanya: el millor o un
dels millors. Tenim l'experiència, positiva i negativa,
d'Espanya. En tenim la sang, els cognoms, les cultures. Els tenim
a casa. Es inevitable que Catalunya es realitzi en la construcció
de la nova Espanya i que no es realitzi del tot si no es en
aquesta tasca. l'Adeu Espanya s'ha de reconsiderar. La mare
Espanya, també, Espanya serà la nostra filla o no serà. Esperem
poguer dir aviat: Benvinguda Espanya nova.

11.-Es preferible pensar que Barcelona es capital de Catalunya,
una capital d'Espanya i una de les 10 ciutats importants
d'Europa, i que cada una de les tres coses es indisociable de les
altres, que no pas que Catalunya té per capitals Barcelona,
Madrid i Achen. Ens ajuda més. Es més operatiu.

12.-Tantmateix hem de pensar un lloc important pel nacionalisme,
temible però legítim, explicat per la història, en el nostre
futur, en la ciutat llunyana -i em refereixo al nacionalisme
català i al nacionalisme espanyol i a un cert papanatisme
europeista. Es inevitable. I segurament es necessari. Hi hem de

Exp.

82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-7Ref.:

conviure. Es una part del nostre cor. Una part deixada a ella
mateixa, magnificada com si fos un tot. Pera n'és una part. No és
potser interessant, no n'hem potser d'esperar res, pera l'hem de
respectar, som nosaltres mateixos.

13.-E1 socialisme europeu serà un socialisme de mercat, a l'Oest
i a l'Est.
Mercat no com a cilici, com a obligació, sino com a enginy
útil i creador, o que permet la creativitat enfront de
l'ensopiment.
Oue permet dir als joves d'avui: no us resigneu a no fer rés
pel mor de no guanyar diners en el mercat. Guanyeu-los i feu
coses. Ja ens ocuparem entre tots d'establir un codi social que
limiti l'arrogància estúpida dels ideologs de l'enriquiment.
El que no podem admetre, al menys jo, és la ideologia del
mercat en mans del que en treuen un profit personal exhorbitant.
El que no podem admetre és la glorificació de les
diferències de riquesa més enllà d'un punt (que es móbil,
convencional, incert, ben segur) més enllà d'un punt en que les
diferències no es justifiquen com a enginy de dinamització.

14.-La ideologia liberal-conservadora prostitueix el missatge de

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�•

-8-

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

llibertat en benefici de la conservació. Te un tuf, sempre, de
falsetat.

15.-El missatge de llibertat, la iniciativa creadora, i el
catalanisme obert, i la construcció de
l'igualitarisme, estan en

les

nova Espanya,

i

mans de l'esquerra catalana, de la

nova esquerra catalana. No solament a les seves mans però també
en les seves mans. I això comporta una certa responsabilitat. Jo
crec que engrescadora.

16.-Dexeu-me acabar amb dues o tres reflexions de més actualitat
i per tant, forçosament, menys contrastades i més necessitades de
verificació ulterior.
-Catalunya
d'assenerament,

està

vivint

d'enfortiment

processos

contradictoris

de la confiança,

de

lenta

devaluació dels tabús, d'una banda, i d'arrenglerament,
intervencionisme inaudit, confusió de conceptes, mimetisme d'un
estat ja periclitat i monopolització de símbols i dels media,
d'una altra banda: cambres agràries, caixes d'estalvi,
comarques, medis audiovisuals (radio i televisió), medis escrits
la mateixa llengua: concebuts com a instruments d'una certa idea
de pàtria que es vol imposar com un catecisme.

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�+Mc,

—9—

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

Hem de fer-hi créixer obstinadament el pluralisme, la
tolerància, el rigor, la honestedat, la competència, la llibertat
civil, el mercat d'idees i de productes, els contactes entre
ciutats, el debat polític dur i franc, de bona llei, i els pactes
sobre allò que és el marc, el camp de joc i els regles del joc entenent que la llengua és també regla i que la versatilitat
idiomàtica es ja més riquesa que no pas amenaça.
Vull fer, a q uí, un procés d'intencions: una determinada
interpretació de la vocació espanyola de Catalunya, errònea al
meu entendre, esta produint, per mor de les necessitats
electorals a curt termini, l'ensorrament del pactes que es veien
possibles fa solament uns mesos -tan culturals com territorialsaixí com la regimentacio d'institucions, societat civil i mitjans
de comunicació.
- El mateix origen tenen les apelacions als propis
conservadors de Catalunya a inhibir-se del referèndum sobre
l'Aliança Atlàntica. Estem assistint a l'espectacle no gens
nou a la nostra història d'apelació a una tradició neutralista de
la burgesia catalana,

que conviu amb l'occidentalisme més

frenètic, amb un "nacionalisme Mickey Mouse", amb el papanatisme
europeista més carrincló i amb l'anti-tercermundime, tradició
neutralista nascuda de la llunyania de l'Estat i dels negocis que

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�í*fia

'Ry

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-10Ref.:

van fer durant la primera guerra mundial i fins i tot en part
segona (l'estraperlo). Aquest neutralisme és l'entronització'de
la viu-viu-com a ideologia i ens deixa a nosaltres, a l'esquerra,
la obligació de dividir-nos ("per a menjar-te millor") entorn
d'una qüestió que d'altra banda no han inventat elis sinó
nosaltres -es a dir, entorn a una qüestió real, sobre la qual no
hem tingut el temps, o potser la voluntat, d'explicar-nos a fons.
Al tanto, ara no hi ha més remei que replantejar aquesta qüestió,
en tota la seva profunditat, debat que resta pendent i que
seguir sent necessari, sinò com un tràmit (crucial) de suport o
no al govern.
Si passem aquest cop sense massa danys, podrem començar a
projectar la construcció de la ciutat llunyana en bones
condicions. I si no començarem igualment en males condicions, que
en definitiva es un distintiu de l'esquerra.
Endavant, endavant de debò i moltes gràcies.

Exp. 82-86 -

IMPREMTA MUNICIPAL

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15869">
                <text>3972</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15870">
                <text>Conferència Homes i Dones d'Esquerra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15872">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15873">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15875">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15877">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15878">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24132">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24133">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24134">
                <text>Liberalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24135">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24136">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28271">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40679">
                <text>1986-01-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43303">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15879">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1523" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1071">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1523/19970609d_00766.pdf</src>
        <authentication>2097fbf54e5348d4a23b6bca76a7c59a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42689">
                    <text>Ajuntament

de Barcelona

Gabinet de l'Alcaldia

Data: 9.6.97

GUIA

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (GB)
Conferencia inaugural de les jornades "L'Odisea de l'Ocupació"

De cara a la conferència inaugural del seminari "'odisea de l'Ocupació" es fan avinents els
aspectes següents:
- Amb la conferència de l'Alcalde, sota el títol de "Europa, Ocupació i Ciutat", s'inauguren
les jornades "L'Odisea de l'Ocupació" (9-11 de juny), organitzades amb motiu del 10è
aniversari de Barcelona Activa, S.A.
Y

- Les jornades s'adrecen a aquelles persones qúe des de la seva responsabilitat política o
tècnica, en l'àmbit de la iniciativa pública o !privada, treballen per diseenyar i proposar
estratègies i actuacions de promoció de l'ocupaéió.
- S'adjunta en annex el programa de les jornades.
- S'adjunta en annex la proposta de guió per a la intervenció de L'Alcalde.
- S'escau informar que l'Alcalde hauria de pronunciar en castellà la seva conferència atès
que els assistents provenen en la seva majoria de fora de Catalunya.
- La proposta ha estat elaborada a partir de l'esquema proposat per la tercera tinenta
d'alcalde, Maravillas Rojo.

Docutnento2

�I. INTRODUCCIÓN: EL CONTEXTO EUROPEO.- REINO UNIDO: NUEVO LABORISMO:
- PRIMER DISCURSO OFICIAL DEL PRIMER
MINISTRO, TONY BLAIR: "QUIERO QUE EL REINO
UNIDO SEA UNA NACIÓN DE EMPRENDEDORES".
PRIMERA INICIATIVA DEL NUEVO GOBIERNO
BRITÁNICO EN LA UNIÓN EUROPEA: PLAN DE
EMPLEO.
- FRANCIA: NUEVO GOBIERNO DE IZQUIERDA.
- MARTINE AUBRY: NÚMERO 2 DEL GABINETE Y
MINISTRA DE EMPLEO Y SOLIDARIDAD.
II. EUROPA y EL EMPLEO.- EUROPA AVANZA HACIA UNA MONEDA ÚNICA, UN
NUEVO Y TRASCENDENTAL PASO EN EL
PROCESO DE CONSTRUCCIÓN DE LA UNIÓN.
- EL CRECIMIENTO ECONÓMICO, LA
COMPETITIVIDAD Y EL DÉSARROLLO REGIONAL Y
LOCAL NO SON OBJETIVOS EN SÍ; DEBEN ESTAR
SIEMPRE AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS

�-

EL PROCESO NO HA DE DETENERSE EN LA UNIÓN
ECONÓMICA Y MONETARIA: HEMOS DE
CONSTRUIR LA EUROPA DEL NUEVO EMPLEO, LA
EUROPA DE LA COHESIÓN SOCIAL.
A LO LARGO DE ESTE PROCESO, LOS ESTADOS
MIEMBROS HABRÁN DE . IMPLICARSE EN MAYOR
MEDIDA EN LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS DE
EMPLEO:
EL DESARROLLO DE LAS ACTIVIDADES
ECONÓMICAS EMERGENTES Y LOS
YACIMIENTOS DE OCUPACIÓN. (RECOGIDOS A
FINALES DE 1993: POR EL ENTONCES
PRESIDENTE DE LA COMISIÓN, JACQUES
DELORS, EN EL LIBRO BLANCO SOBRE
CRECIMIENTO, COMPETITIVIDAD Y EMPLEO)
LOS PACTOS TERRITORIALES POR EL
EMPLEO, PROPUESTOS POR EL PRESIDENTE
DE LA COMISIÓN EUROPEA, JACQUES
SANTER.
Y UNA MEJOR DISTRIBUCIÓN DEL TIEMPO DE
TRABAJO (ROCARD)

- LA INTERDEPENDENCIA ECONÓMICA DE EUROPA,
RECLAMA UNA ACCIÓN COORDINADA Y
SOSTENIDA EN MATERIA DE EMPLEO QUE
OTORGA MAYOR VALOR AÑADIDO QUE LA MERA
SUMA DE ACCIONES INDIVIDUALES.

2

�—LAS REGIONES Y CIUDADES REUNIDAS EN
AMSTERDAM HACE MENOS DE UN MES HEMOS
SOLICITADO QUE SE INCORPORE AL TRATADO DE
LA UF UN NUEVO TÍTULO EN EL QUE LA
COMUNIDAD, Y LOS ESTADOS MIEMBROS, Y LAS
REGIONES DOTADAS DE COMPETENCIAS
LEGISLATIVAS HAGAN DE LA PROMOCIÓN DEL
EMPLEO UNA CUESTIÓN DE INTERÉS GENERAL
QUE EXIGE UNA COORDINACIÓN PERMANENTE
EN EL MARCO COMUNITARIO.
— LA MISMA LÍNEA HA SIDO DEFENDIDA EN EL
CONGRESO DEL PARTIDO DE LOS SOCIALISTAS
EUROPEOS EN MALMOE.
III. CIUDAD Y EMPLEO.-

- EL NIVEL LOCAL AÑADE, ADEMÁS, UN VALOR
AÑADIDO QUE ES VALORIDIFERENCIAL.
—EL EMPLEO ES LA PREO stUPACIÓN BÁSICA DE LA
CIUDADANÍA, EN UN MOMENTO DE CAMBIOS MUY
INTENSOS EN LAS MANERAS DE TRABAJAR. ES
UN OBJETIVO DE CIUDAD.
LAS CIUDADES, ENTRE ELLAS BARCELONA, HAN
HECHO DEL EMPLEO UNO DE SUS GRANDES
OBJETIVOS SIN QUE DISPONGAN DE LAS
COMPETENCIAS NI DE LOS RECURSOS
NECESARIOS.

ACTIVA.GBR

�LAS CIUDADES SON LOS ÁMBITOS PREFERENTES
PARA EL DESARROLLO DE LAS PEQUEÑAS Y
MEDIANAS EMPRESAS, DE LOS NUEVOS
YACIMIENTOS DE EMPLEO Y DE LAS PERSONAS
EMPRENDEDORAS QUE, , A SU VEZ, FAVORECEN
EL DESARROLLO DE LA CIUDAD.

EL
MODELO
DE
DESCENTRALIZACIÓN IDE LOS SERVICIOS
PÚBLICOS DE EMPLEO NO INCORPORA TODAVÍA
A LAS CIUDADES.

- SIN

EMBARGO,

- NO HEMOS SIDO INVITADOS A PARTICIPAR EN LA
DISCUSIÓN DE LA TRANSFERENCIA DEL INEM A
LA GENERALITAT DE CATALUNYA, NI TAN
SIQUIERA PARA EXPRESAR NUESTROS PUNTOS
DE VISTA.
OTRO EJEMPLO: LA GENERALITAT DE CATALUNYA
YA HA DISTRIBUIDA LOS RECURSOS
OCUPACIONALES A TOAS LAS ACADEMIAS E
INSTITUCIONES PÚBLICAS Y PRIVADAS DE
CATALUNYA, MENOS AL AYUNTAMIENTO DE
BARCELONA. A MEDIADOS DE AÑO, AÚN NO
PODEMOS REALIZAR LA PROGRAMACIÓN DE
CURSOS DE 1997 PARA DESEMPLEADOS.

4

�- NUEVOS ÁMBITOS DE CONCERTACIÓN: EN EL
MARCO DE LA UNIÓN EUROPEA, LA MOVILIZACIÓN
PLENA DE TODOS LOS ACTORES A FAVOR DE
UNA POLÍTICA GLOBAL PARA EL DESARROLLO
ECONÓMICO Y LA CREACIÓN DE EMPLEO
CONSTITUYE
UNA
LÍNIA
ESTRATÉGICA
FUNDAMENTAL.
IV. BARCELONA Y EL EMPLEO.- EL PACTO INDUSTRIAL DE LA REGIÓN
METROPOLITANA DE BARCELONA HA SIDO
SELECCIONADO POR 1./N COMISIÓN EUROPEA
COMO UNA DE LAS 12 EXPERIENCIES DE BUENAS
PRÁCTICAS QUE SIRVEN DE REFERENCIA A LAS
PRUEBAS PILOTO SELECCIONADAS, AUNQUE NO
SE ENCUENTRE ENTRE ELLAS.
CON EL PACTO NOS IMPLICAMOS TODOS,
TABAJADORES
EMPRESARIOS,
Y
ADMINISTRACIONES PARA POTENCIAR EL TEJIDO
PRODUCTIVO Y FAVORECER LAS INICIATIVAS
EMPRENDEDORAS Y EL E MPLEO.
HOY, BUSCAR TRABAJO YA NO ES SOLAMENTE
BUSCAR UN TRABAJO POR CUENTA AJENA, SINO
TAMBIÉN CREAR EL PROPIO TRABAJO U
OCUPACIÓN.

5

�(COMISIÓN ITALIANA PARA DISEÑAR LA
ENSEÑANZA DEL FUTURO): EL DERECHO AL
TRABAJO NO SERÁ ENTENDIDO COMO EL
DERECHO A UNA COLOPACIÓN ESTABLE Y UNA
RENTA, SINO COMO LA PERCEPCIÓN DE UNA
FUERTE
INDIVIDUAL,
RESPONSABILIDAD
RECOGIENDO
PROMOVIENDO
Y
OPORTUNIDADES. ES NECESARIA UNA MAYOR
PREPARACIÓN PARA QUE PROLIFERE LA
CAPACIDAD EMPRESAFIAL Y EL TRABAJO
AUTÓNOMO.
HACE YA 10 AÑOS QUE B1ARCELONA EXPRESÓ SU
FIRME COMPROMISO CON LAS NUEVAS
EMPRESAS.
HACE 10 AÑOS, CUANDO PUSIMOS EN MARCHA
BARCELONA ACTIVA, 1LA NUEVA EMPRESA
ACOMPAÑÓ A 15 PERSONAS EMPRENDEDORAS
(PIONERAS, PODRÍAMOS DECIR).
HOY, 10 AÑOS MÁS TARDE, ESTAMOS AYUDANDO
A MIL PERSONAS CADA AÑO A CREAR SU PROPIO
PUESTO DE TRABAJO, SUOCUPACIÓN.
- BARCELONA, DESPUÉS OE UN AÑO POR DEBAJO
DEL 10% DE TASA PARO, RATIFICA SU
COMPROMISO Y QUIERE AMPLIARLO.

6

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20532">
                <text>4429</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20533">
                <text>Conferència inaugural de les jornades "l'Odissea de l'ocupació". 10è aniversari Barcelona Activa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20535">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20536">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20537">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20539">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20765">
                <text>Ocupació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20766">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20767">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20768">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20770">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22158">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28387">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41136">
                <text>1997-06-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43745">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20541">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1310" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="839">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1310/19930306d_00536.pdf</src>
        <authentication>e285883d3234d7860ab7efa5a7cf7b53</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42512">
                    <text>6f 3/93/natz-Za.
(x ^UU,14 . LCLxArtr,ia

k,J-uu

á.^c^. 5/i‘u

Cc

NOTAS PARA INTERVENCION

A FIRENZE. 6 DE MARC

El planeta es hoy una sumi de interdependencias, la
economía se ha mundializadb y la desaparición de los
bloques ha derribado los

murs

político—militares creando

una nueva situación a la que debemos adaptarnos.

Ante el fin de un mundo dividido en bloques, en el que se
abren nuevos márgenes de Libertad para la actuación
internacional de las ciudades y de otros actores públicos
y privados, además de los estados, hay que fortalecer la
cooperación descentralizada entre municipios, mediante
planes de actuación que respondan a las necesidades de las
respectivas poblaciones.
El viejo concepto de que la relaciones internacionales
son exclusivamente las que establecen los Estados entre
sí, a través de órganos esta ales para el ejercicio de la
política exterior, está

siendo superada. Hoy las

relaciones internacionales son cada vez más
transnacionales y todo tipa de agentes intermedios se
puede decir que hacen politip internacional directamente,
mientras que los gobiernos locales y regionales tienen ya

�un margen de respuesta cr ciente ante el volumen de
demandas que reciben.
El mundo, y más concretament e Europa, está inmerso en un
acelerado proceso de cambios que obliga a reconsiderar los
esquemas tradicionales.
Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de
Europa quiero enfatizar

el compromiso de nuestra

organización con la Unión Europea que se basa
fundamentalmente en nuest ra cultura específica, en
nuestros intereses propios, en nuestros proyectos de
futuro como gobiernos locales, como ciudades y regiones.

Todo ello lo podemos si tetizar en una palabra:
subsidiaridad. O, para muchas de nosotros: federalismo.
Pensamos en una Europa ftderal, con instituciones
comunitarias representativa y fuertes que asuman las
competencias que nos permitan a cada uno de nosotros
ejercer mejor las nuestras.

El principio de subsidiariáad no lo utilizamos contra
Europa, sino a favor de

uropa, La unión europea

progresará y se consolidará Si los ciudadanos, desde los
municipios y las regiones, se sienten partícipes del

�proyecto europeo. La princial urgencia de la situación
actual es la construcción de la ciudadanía europea.
Ahora bien, lo más importante es ir definiendo nuestras
posiciones básicas en relación a la construcción de una
Europa federal, descentralizada y, sobre todo, solidaria.
Quisiera destacar algunos aspectos del actual proceso de
unión europea que nos in eresan a todos nosotros,
municipios y regiones, especialmente. Tanto a los que
pertenecemos a la C.E. como a los que aún no se han
incorporado a ésta. Me refiero al esbozo de ciudadanía
europea que significa la concesión de derechos políticos
en el ámbito local y comunitario a todos los que posean la
nacionalidad de un país de 1

C.E.

Pero, déjenme que les recurde nuestra posición sobre
aquello que en el tratado de Maastricht nos concierne más
directamente, el Comité de las Regiones, y cual es la
situación actual al respecto.
El Art. 198 A del Tratado esitablece que el Comité de las
Regiones es un "Comité de clrácter consultivo compuesto
por representantes de los e tes regionales y locales".
Pretender la exclusión de lcs municipios y de los otros
entes locales en favor única

nte de las regiones se opone

�a la letra y al espíritu dell tratado, nos lleva a un
conflicto que puede paraliza
Comité y, en cualquier caso,

la constitución del propio
os debilita a todos.

El reconocimiento de un solo nivel territorial atenta al
principio de subsidiaridad y me parece impensable que
pudiera darse un paso atrás respecto, por ejemplo, a la
composición del actual

onsejo

Consultivo.

¿Cómo arraigaríamos las insti tuciones comunitarias, si se
excluye el único organismo

al que pueden acceder -con

funciones estrictamente de c c &gt; nsulta- los representantes
más inmediatos de los ciuda danos? Los municipios, los
entes locales, las ciudades,

estaremos en el Comité de

Regiones. Y estoy seguro que tendremos en él una posición
conforme a nuestra auténtica

epresentatividad.

Pero nuestro mundo no termina en el continente europeo,
nuestras ciudades saben mirar más allá. Las ciudades, por
su propia naturaleza de reallidades abiertas a todos los
intercambios, no pueden encerrarse en un marco geográfico
rígido, por amplio que éste sepa. Debemos aceptar una cuota
de responsabilid mundial, delemos asumir ciertos deberes

de cooperación con países y ciudades más desafortunados

�que nosotros; incluso a vec s más desafortunados a causa
de nosotros.
Por ello aspiramos a ser interlocutores válidos y
reconocidos de las grandes organizaciones internacionales.
En primer lugar de las NacioAes Unidas, de sus organismos
el FNUAP, HABITAT, etc, y

especializados como la UNESC

de sus programas como el PNtJD. La Conferencia de Rio 92
vez a las Asociaciones

nos permitió por primera

Internacionales de ciudades y entes locales, con IULA y
FMCU

al frente, aparecer conjuntamente y ocupar un espacio

propio en la Conferencia y en la gestión de los programas
que de ésta se han derivado.

También se han iniciado experiencias de cooperación de
ciudades del Norte y del Star en el marco de programas
financiados por el Banco

Mundial. Esta presencia

internacional nos exige una estrecha colaboración, una
coordinación permanente y, si f es posible, alguna forma de
unión entre las asociaciones de ciudades, tanto
continentales como mundiales.
Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de
Europa, pero también como miembro del Comité Ejecutivo de
IULA y Presidente-delegado

e la Federación Mundial de

5

�Ciudades Unidas, éste es un objetivo al que atribuyo la
máxima importancia. Nuestra prioridad debe ser promover
las más estrechas relacione d entre IULA y FMCU, las dos
organizaciones mundiales, clon mucho, más importantes,
hasta llegar a la unificación.

Hoy es un objetivo posible puesto que las diferencias
históricas entre ambas organizaciones ya no tienen razón
de ser. La actitud abierta y el talante dialogante de los
presidentes de IULA y FMCU nuestros amigos Triglia y
Sampaio, convierten esta tarda unificadora en algo viable
y que se puede emprender inmOdiatamente. El CMRE, por la
importancia decisiva que tienen los municipios y entes
locales europeos en ambas

rganizaciones mundiales, y

porque en ningún caso puede dimitir de su papel de máximo
representante de las asoci ciones europeas, tiene una
responsabilidad especial, mOior que la de cualquier otra
entidad, en la consecución dd esta unión. El mundo actual
nos invita a unirnos. Es nue tra apuesta, y estoy seguro
que vamos a ganarla.
Debemos impulsar, asumir y gestionar directamente
iniciativas de cooperació norte-sur y este-oeste,
teniendo en cuenta que las polí ticas en el primer y en el
segundo caso han de ser diJferentes y adaptadas a su

�diversa realidad económica y social.
Esto requiere:

- Agrupar esfuerzos entre ciudades para iniciativas más
ambiciosas,

lara división de las

con una

responsabilidades para sacar más provecho de nuestros
limitados recursos.
- Distinguir entre la cooperación clásica -acciones
programables a medio y largo plazo, incluso en materia de
presupuesto- y acciones de rgencia o emergencia que no
podemos prever, pero que obligan y nos obligarán cada vez
más a actuar sin espera.

En este último caso cada vez más las peticiones entre
ciudades aumentarán. Dado Ilue las ciudades no pueden
asignar a la cooperación grandes presupuestos, hará falta
que se doten de estructuras mínimas de acción, capaces de
hacer algo diferente de

l a' s grandes

organizaciones

internacionales: activar la movilización y sensibilización
ciudadana,
En el campo de la cooperació* programable y de urgencia,
las ciudades son los interme iarios más idóneos entre la

7

�población, las organizaciones no gubernamentales y los
organismos internacionales.

debemos solucionar cómo las

instituciones estatales con sus programas de cooperación,
normalmente sobrecargados organizativa y financieramente,
aceptan esta nueva situaciói y entienden la ventaja que
pueden sacar al potenciar el papel de las ciudades y
regiones en la cooperación y las relaciones
transnacionales en general. Nos corresponde a los poc.eres
locales hacer una labor pedagógica hacia nuestros
gobiernos.
Hace ya algún tiempo que en arcelona hemos aceptado estos
nuevos retos y hemos destin do esfuerzos y dedicación al
campo de la cooperación in ernacional. Lo hemos hecho
dentro de nuestras posibiliddes, no siempre suficientes,
pero con una voluntad cl ra de ejercer una acción
constante y efectiva por medio de diferentes instrumentos.
Barcelona realiza directa;nente asistencia técnica y
formación de recursos humano por medio del asesoramiento
en proyectos, organizació

de seminarios y jornadas

técnicas, recibiendo becarios y organizando visitas de
responsables políticos y técnicos de un gran número de
administraciones locales

e los países de la Europa

Central y Oriental, de la región mediterránea y de

�América Latina.

Para ello nuestra ciudad se ha dotado de un instrumento
especialmente útil para canlizar estos esfuerzos en el
campo de la cooperación técnica al crear una sociedad,
Tecnologías Urbanas de Bar celona,

S. A. (TUBSA), que

agrupa a diversas empres s municipales y privadas
especializadas en diferent es campos de la ingeniería
urbana, y que permite tra nsferir de manera ágil la
tecnología urbana experimentada en la ciudad de Barcelona
a otras administraciones públicas.

Se está colaborando con las c iudades de Sao Paulo y México
D.F. en materias de Reforma Administrativa y de mejora del
paisaje urbano; con San Petersburgo en el diseño de la red
de distribución de alimentos y en el Plan municipal de
desarrollo turístico; con

ga en el asesoramiento de su

planificación estratégica; cjn Varsovia en la realización
del Catastro; con Tánger, Lu4nda y Maputo en el diseño de
la política de tratamiento de los residuos urbanos.

Creemos que el concepto de co peración debe ir íntimamente
ligado al de solidaridad, p r lo que Barcelona también
realiza acciones específicas

este campo. Así, además de

�prestar apoyo económico a numerosas ONG's para la
realización de proyectos para el desarrollo, hemos
'Barcelona Solidaridad", que

instituido el premio anual

este año celebrará la ter era edición, y que premia
iniciativas en favor de la inifancia en el Tercer Mundo.

Y procuramos también generar los recursos que nos permitan
tener capacidad de respuesta en situaciones excepcionales
o de crisis, como son

los

dos convoyes de ayuda

humanitaria enviados rec'entemente a Sarajevo, la
colaboración en la Campañ por la Paz en el Sahara
Occidental o la ayuda en

la

financiación de autobuses

abana.

urbanos para la ciudad de La

Finalmente, y como consta ein la declaración entre las
ciudades de Rio de Janeiro y Barcelona que en el curso del
año 92 han sido capitales lel mundo con ocasión de la
Conferencia de Naciones Unidas sobre Medio Ambiente y
Desarrollo y la celebración de los Juegos Olímpicos,
quiero recordarles que el prTgreso de la humanidad se ha
realizado siempre mediante la cooperación, a través de la
creación de estructuras cada vez más amplias, más
complejas, más diversificadls.

El progreso va unido siemipre a la asociación y al
10

�intercambio, a la integraci n de las unidades existentes
en unidades mayores. Las ciudades construyen los vínculos
más inmediatos y más abiertos por la base, generan la
cultura del civismo que inegra lo más propio, lo que
identifica a cada uno con lo más abierto y universal.

Por eso, hoy, civismo y univ rsalïsmo son las dos caras de
una misma realidad. Un solo Tundo unido por los lazos que
las ciudades tejen entr ellas. El mundo de los
ciudadanos.

1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="19">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="56">
                  <text>11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="65">
                  <text>1991-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="66">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35988">
                  <text>Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18361">
                <text>4216</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18362">
                <text>Conferència Internacional de Cooperació Regional i Municipal / Acte de cloenda</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18364">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18365">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18366">
                <text>Europa federal. Civisme i federalisme.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18367">
                <text>Florència, Itàlia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18369">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18370">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22837">
                <text>Liberalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22838">
                <text>Cooperativisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22839">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22840">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22841">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22842">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22843">
                <text>CMRE</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28335">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40923">
                <text>1993-03-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18371">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1041" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="576">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1041/19860904d_00148.pdf</src>
        <authentication>a2118a8fab0dd7fd29db27a5576fa6ab</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42250">
                    <text>1.

PARAULES D'OBERTURA A LA CONFERENCIA SOBRE INNOVACIO I CREACIO
D'OCUPACIO

(BARCELONA 8-9 SETEMBRE 1986)

- En primer 'loe vull donar les gràcies a la OCDE per la seva
valuosa aportació a

l'organització d'aquesta Conferència,

E l seu coneixement de les experiències de diferente paisos
i la visió global que li és pròpia constitueixen la base del
Programa d'Acció Conjunta d'Iniciatives Locals per a la Creació
d'Ocupació, alguns de quins aspectes,relacionats amb l'innovació,
es tractaran durant aquests dos dies.

-

Les experiències dels diferents països posen de manifest

que la innovació o la creativitat empresarial contribueixen ¡
positivament a la creació d'ocupació, malgrat la persistència
.
.,
de taxes d'atur elevades. El dinamisme econòmic d'un pais
es podria mesurar en termes de creació d'empreses. Per això,
la creativitat empresarial s'ha convertit, a mitjans d'aquesta
década, en un punt clau del discurs p p lític deis paisos industrialitzats.

-

El ritme de creixement de les innovacions i la difussió

de noves tecnologies ha provocat l'aparició de nous tipus
Wempresaris, noves formes d'organització del treball i del.
lleure, novas maneras de pensar i actuar. Al mateix temps
que s'está creant un nou teixit industrial, és tata l'economia,
la societat i la cultura que s'estan transformant.

�2.

- Una manifestació d'aquest nou model, és el nombre creixent
de Pares Cientrfics e Pares Tecnològics -hi ha una gran varietat
de noms per expresar el mateix fenòmen - que estan sorgint
en els paísos industrialitzats. La idea básica és que per
.
fer front a la internacionalització i la competència creixent
de l'economie(i la competéncia creixent de l'economia)s necessari no perdre el tren de la revolució tecnológica. Els Pares

Tecnològics -rom nosaltres anomenem el nostre- constitueixen
el tema central d'aquesta Conferéncia-

- Seria erroni considerar els Pares Tecnològics com una panacea
per tots els problemes econòmics actuals i en especial el
més greu de tots: l'atur. Sovint

la creació

d'ocupació es

produeix a mig o liarg termini. Pera si que tenen un valor
exemplificador corn a expressió d'un 1:en5men més ampli: la
necessitat d'un apropament i una interacció entre els mons
de la recerca, l'ensenyament i la indústria en el nou model
econbmic que s'está creant. Els Pares Tecnològics són l'expressió
més visible d'aquest fenòmen, al concentrar en una. determinada

àrea geográfica centres de recerca, d'ensenayment superior
i d'empreses innovadores, que per una acció.
crein efectes multiplicadors.

sinergètica,

'"

�3.

-

Un factor determinant de l'èxit d'un Parc Tecnològic és

que estigui ben

arrelat en les necessitats i potencialitats

de l'economica local i regional. Aquesta necessária articulació
entre [es exígáncies internacionals i els requeriments locals
queda ben expressada en la coneguda frase: "pensar globalment
i actuar localment".

- Els problemes econòmics d'avui dia són masses i massa variats
per a fr ontar-los amb èxit des d'una Administració central
allunyada de les necessitats i dels diferents actors econòmics

i socials. La descentralització és una necessitat ampiament
compartida per

la majoria de països industrialitzats,entre

ells el nostre.

-

Aixó no vol dir que el Govern central hagi d'adoptar una

postura d'inhibició. Per contra, és necessari que recolzi
aquelles iniciatives tendents a reforçar el procés descentralitzador i els Pares Tecnolágics en són una, al permetre una
distribució territorial. adequada dels centres nacionals de
recerca, d'ensenyament, d'indústries clau, etc.

- Voldria l per ultim, fer referáncia al nostre Pare Tecnológic
tot assenyalant el. fet casual que precisament avui, dia 8
de setembre, s'inicien les obres d'urbanització amb la construcció de la variant de la carretera BP-413. Aquesta primera
etapa d'urbanització estará acabada a/ l'estiu de 1987 1 es
preveu que el. Centre Emprearial i Tecnolòie entri en funcionament a principis de 1188.

■_)

�4.

Disposem ja, des de fa pocs dies, del Pla d'empresa del
Centre Empresarial i Tecnològic, el Pla d'empresa de la Oficina

Tecnològica

un primer estudi de prioritats tecnològiques

per a una possible especialització del'Parc.

Durant aquest mes de setembre es redactará l'informe final
sobre el programa d'execució del Parc Tecnològic juntament
amb el pla financer per assegurar la seva viabilitat.

- D'altra banda, la CMB t¿ ja redactats els Estatuts per a
la creació de la Societat Anónima del Parc, que s'encarregarà
de la gestió í execució del programa.

Els Estatuts preveuen la incorporació al projecte de la resta
d'institucions catalanes per la seva participació tant en
el capital social com en el Patronat del Parc, que servirá
d'organ assessor del. President i del. Consell d'Administració.

Aprofitem dones aquesta ocasió per reiterar la nostra voluntad
de cooperació amb les institucions del pals i en especial
amb la Generalitat i la seva Conselleria d'indústria, a fi
que assumeixin el protagonisme que els hi correspon.

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15617">
                <text>3947</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15618">
                <text>Conferència Internacional sobre Innovació i Creació d'Ocupació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15620">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15621">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15622">
                <text>Zona Franca, CMB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15624">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15625">
                <text>Ocupació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24258">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24259">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24260">
                <text>Recerca i Desenvolupament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24261">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28266">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40654">
                <text>1986-09-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43278">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15626">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1071" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="606">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1071/19870106d_00186.pdf</src>
        <authentication>69b3c514890b0f7d98331ea44f91283d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42279">
                    <text>^
(“4174.441:

^c^Ïous), 54c,
lu^^^

^cr^

l3 CC^

^9

/'G`

BARCELONA

Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura
del ciclo «Barcelona Solidària», Excmo. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira
utoridades, autoridades representantes
de otras comunidades autónomas, señores diputados, señores miembros de la
corporación municipal, amigos:
Clausuramos hoy, y lo haré en catalán, pero
en un catalán que trataré de que sea comprensible, el ciclo de conferencias «Barcelona Solidaria». Por este Salón de Ciento han pasado e
intervenido todos y cada uno de los presidentes
de las; diecisiete comunidades autónomas que
conforman el mapa autonómico español.
Han sido, por lo tanto, diecisiete semanas
intensas que han servido, entre otras cosas, para
conocer en profundidad la España –o mejor
dicho– las Españas diversas. De esta manera
hemos podido asistir, semana tras semana, a la
elaboración de un cuadro, ahora ya completo,
del cual destacan la diferencia de los problemas
que tienen que ver con las desiguales situaciones, así como el tono que es común en lo que se

A

refiere a la ilusión y esperanza para resolver
estos problemas.
La gran asistencia de público a lo largo de
todas estas semanas ha puesto de manifiesto que
nuestra ciudad continúa siendo una ciudad
abierta.
Y es que, como decía uno de nuestros visitantes, la personalidad de un pueblo sólido no se
define sobre la negación del resto de pueblos,
sino justamente al contrario, a partir del reconocimiento de los otros. Y más allá cuando, como
en este caso, este reconocimiento viene acompañado de curiosidad, interés y respeto por los
problemas comunes y diferentes, y ante las diversas maneras de concebir las soluciones. Ésta
es una de las bases de la solidaridad, que ha
tenido aquí, en el Salón de Ciento, su manifestación.
Vale la pena recordar las palabras del presidente de la comunidad autónoma de Asturias,

DAjtCELQN

�don Pedro de Silva Cienfuegos Jovellanos, quien
dijo que el ciclo ha sido una buena oportunidad
para que las diferentes comunidades autónomas
interpambien sus experiencias sin necesidad de
recurrir a contactos a través de la capital.
Hemos asistido también a la buena disposición .de las comunidades autónomas afectadas
por la regulación de problemas tan graves como
son los problemas del agua, en el caso de los ríos
Ebro y Tajo, como subrayaron el presidente de
la Rioja, señor de Miguel, y el presidente de la
Diputación General de Aragón, señor Santiago
Marraco. Ha quedado claro que consistía en un
problema técnico más que político. Es decir, que
consistía en decidir con precisión el precio del
agua en función de su uso industrial, agrícola o
urbano.
Aquí tuvimos una primera impresión, una
primera gran impresión, al ver como un tema
que tiene todo este historial a sus espaldas, todo
este sentimiento, en el fondo, en el Salón de
Ciento, hablando claro, dejándose oír voces diferentes, se puede enfocar y darle un camino de
futuro, encontrarle una salida.
No puedo dejar de mencionar tampoco el
respeto con que nos han visitado todos y cada
uno de los presidentes autonómicos. Respeto
que se puede simbolizar en el homenaje que han
hecho a Cataluña mediante la visita y ofrenda
floral a la tumba del Presidente Companys en el
Fossar de la Pedrera.
También he de citar la clara conciencia que
los presidentes que nos han visitado tienen del
alcance de su autonomía. Tanto el presidente de
la comunidad autónoma de Madrid, como el de
la Rioja, el de Cantabria o el de Murcia, todos
han mencionado el hecho de que sus comunidades no pueden, ni pretenden, compararse a la de
Cataluña en cuanto a legitimidad histórica. Y en
este sentido quiero destacar las palabras muy
claras, muy rotundas, del presidente de la comunidad de Castilla-La Mancha, señor Bonc, quien
nos habló de la legitimidad autonómica creada a
partir de la Constitución de 1978, así como de la
ventaja que supone el autogobierno autonómico,
y perdonen la redundancia, que es el mejor en
tanto en cuanto está más cerca de los ciudadanos. Pero añadió que esta ventaja teórica se debe
demostrar día a día mediante la eficacia.
Ha habido, pues, un aumento del conocimiento mutuo que, por otra parte, me reafirma
en mi apuesta.mo catalanista. Y entiendo por
catalanista una manera positiva de ser nacionalista. Porque para mí el catalanismo representa
la adhesión a la identidad de una patria concreta, ésta, que es la mía, que es la nuestra.
España ha sido, históricamente, una realidad
difícil y contradictoria para todos sus pueblos y
regiones. No hay, no ha existido nunca, por una
parte Cataluña y por otra, enfrente, España.
España ha sido la relación entre las comunidades que la componían. Esta relación ha generado, sin embargo, un poder que a menudo ha sido
desfavorable para Cataluña, y ha creado una
incomprensión y una confrontación ficticias entre los pueblos. Porque el conflicto no consiste
ni ha consistido en una confrontación España-

Cataluña, digámoslo claro, sino entre el poder
político central y las aspiraciones democráticas,
progresistas y autonómicas que a lo largo de la
historia se han manifestado en los pueblos de
España, y muy particularmente en Cataluña.
Hay que reconocer que la unidad española
iniciada hace casi quinientos años, quizá por la
época en que se hizo y por las fuerzas y las
ideologías que hasta una época reciente la han
hegemonizado, no ha sido un factor de progreso
e integración como lo significaron por ejemplo
la monarquía y la revolución en Francia, o posteriormente el rissorgimento italiano o 11. Zollverein alemana de 1871. Y menos todavía, a diferencia de otros países, de lo que sucede en otros
países de Europa y América, tampoco la unidad
representó el logro de un nivel superior de libertad.
Hoy, sin embargo, en España vivimos una
oportunidad histórica singular: la construcción
de un estado plurinacional y democrático que
reconoce como entidades políticas a las colectividades que lo constituyen. Por eso pude decir
yo el día 17 de octubre en Lausana: Nosotros,
Cataluña, nacionalidad constitucional. Y lo que
estaba diciendo era algo que nadie podía rebatir.
En esta situación es aún menos válido -pienso- oponer Cataluña y España. No nos preocupamos de España desde el exterior, sino que
queremos intervenir activamente en la construcción de una nueva España democrática y
diversa. La España de la diversidad, como decía
la semana última el presidente de la Xunta de
Galicia, donde Cataluña y Barcelona tengan el
protagonismo que les corresponde.
Y somos conscientes de que este proceso es
difícil. Es, hasta cierto punto, incluso conflictivo, pues se trata de repartir poder político y
recursos económicos. De la misma manera que
no es suficiente la democracia política si no hay
democracia económica y social, hoy la democracia se debe basar no solamente en el pluralismo
político que se expresa en las elecciones y en los
partidos, sino también en la pluralidad de poderes en el territorio del Estado. Tenemos que
desarrollar la democracia territorial.
Pero éste no es un problema catalán exclusivamente. Es un problema de todas las comunidades que componen el Estado. Y desde Cataluña no nos hemos de limitar a actitudes de
agravio y de reivindicación específica, sino que
tenemos que hacer propuestas válidas para la
construcción de un Estado más descentralizado
y más autonomizado y más eficiente, basado en
unas comunidades autónomas y en unos municipios más fuertes que los de ahora.
Nuestra fuerza y nuestra razón, desde Barcelona, desde Cataluña, serán apreciadas en España, no por nuestra persistencia en declarar nuestro agravio, sino por nuestra capacidad de hacer
propuestas que, siendo válidas para nosotros,
valgan también para los ciudadanos de Andalucía, y de Aragón, de Galicia y del País Vasco, de
Madrid y de Valencia, para todos.
No vayan a pensar que no somos conscientes
de que hoy en Cataluña y en Barcelona no

�recibimos del Estado todo lo que necesitamos.
No recibimos el dinero que corresponden a funciones que ejercemos y a los servicios que prestamos. Barcelona, doblemente penalizada por la
importancia y el coste de los servicios no obligatorios que presta y también por la fragmentación
política metropolitana, lo sabe de sobra. Y tenemos que reclamar, no solamente porque es de
justicia, sino también porque España necesita
que Barcelona y Cataluña progresen porque a la
sociedad española le conviene que este motor
funcione, porque todo el país irá mal si a uno de
sus principales pulmones le falta el aire.
Hoy, sin embargo, Barcelona y Cataluña no
se pueden sentir discriminadas en España. Si
alguna duda queda, el apoyo recibido, el entusiasmo que en toda España ha suscitado la candidatura de Barcelona a los Juegos Olímpicos,
tiene que damos confianza en nuestro papel. Y
nos da, nos ha dado también un sentimiento de
responsabilidad.
El proyecto de Barcelona para 1992 es un
proyecto para toda la ciudad, para todos los
ciudadanos de Barcelona y del área metropolitana, que es su escenario natural (los Juegos no
caben en 90 km 2). Pero también es un proyecto
para toda Cataluña y para toda España. Ya
hemos superado la época de vernos a nosotros
mismos como derrotados y resistentes, asediados siempre por el enemigo exterior.
Ni Barcelona ni los Juegos Olímpicos representan ninguna amenaza para Cataluña ni para
la catalanidad, antes al contrario. Barcelona,
una vez más, se coloca delante de un proyecto
que ha de servir a toda Cataluña. Nunca habían
estado tan presentes en el mundo Barcelona y
Cataluña, nuestra lengua, nuestra cultura y tecnología, como lo van a estar los próximos años.
Y nunca habremos encontrado, en España, un
ambiente tan favorable, tan predispuesto a trabajar con nosotros, a entusiasmarse con nosotros.
Si buscamos enemigos exteriores acabaremos
convirtiendo los fantasmas en realidades, pero si
sabemos ver los amigos que esperan nuestra
mano; si sabemos mirar a los ojos de los que hoy
nos miran con cordialidad y con una pizca de
admiración; si sabemos responder positivamente a las esperanzas que en toda España depositan
en nosotros, entonces quizá por primera vez en
la historia moderna de España recibiremos la
solidaridad de todos los pueblos de España.
No se puede confundir el poco éxito de determinadas operaciones políticas con el fracaso de
Cataluña. Como tampoco sería justo atribuir la
victoria de Barcelona a una opción o incluso a
una institución política determinada. Es una
victoria de todos, de los barceloneses, de los
catalanes. Y es también un hecho positivo para
España y que nos permite afirmar los vínculos
entre unos pueblos que han vivido siglos de
relaciones difíciles, y a menudo injustas para todos.
Barcelona hace hoy, con confianza y esperanza, una oferta solidaria a toda España, a toda
Cataluña. Una oferta basada en la confianza
de que será bien recibida y en la esperanza de

que tenemos proyectos de futuro comunes.
Barcelona ha de ser solidaria también, y quizá antes que nada, con sus ciudadanos, con los
que en ella viven, con los que sufren la ciudad y
la construyen cada día con su trabajo y sus
ilusiones. Y no siempre lo ha sabido ser.
A veces se ha hablado de la inmigración
como de un hecho patógeno, doblemente patógeno. Problema en el origen, es decir, la pobreza,
la marginación, la represión social y política que
obligava a la gente a marchar. Y problema en el
país receptor, que se veía afectado en su cohesión interna, en sus equilibrios, en su cultura,
por el alud de los que llegaban. •
Con el primer aspecto estamos de acuerdo.
La emigración de andaluces, extremeños y murcianos, de aragoneses y castellanos, de gallegos y
asturianos, y otros, es un indicador de gravísimos problemas y de grandes injusticias en los
países de origen. La emigración obligada es un
fenómeno muy general que han conocido todas
las épocas y todos los países. Pero no es justa.
No es una expresión de libertad, pues la libertad
sería tener la posibilidad de quedarse o irse.
Cuando la emigración se convierte en necesidad
no hay libertad ní justicia.
No queremos tampoco negar los problemas
generados por la inmigración en las tierras de
llegada. Mal podríamos hacerlo desde el ayuntamiento de una ciudad que debe el 90 % de su
crecimiento a la inmigración.
Una ciudad que durante los años sesenta
recibió 100.000 inmigrantes cada año, sin planificación urbana ni recursos económicos suficientes para construir la ciudad que los recién llegados necesitaban. Una ciudad que está rodeada
de pueblos que han visto cómo su población se
doblaba o triplicaba en pocos años sin que pudieran hacer frente a las necesidades de vivienda, de equipamientos, de servicios, etc. Piensen
que Cornellà de Llobregat tenía unos 10.000
habitantes en 1950 y que en estos treinta años ha
pasado a tener 100.000, o sea que no se ha
multiplicado por dos ni por tres, sino por diez.
También faltaba, en aquella época, la voluntad política de las instituciones públicas para
enfrentarse a estos problemas. La voluntad política que nace de la legitimidad y de la representatividad, de sentirse voz e instrumento de unos
ciudadanos libres y responsables. No era éste el
caso hace unos años, cuando Barcelona, su entorno y, menos, pera también de manera importante, toda Cataluña, recibieron el alud inmigratorio. Los nuevos ayuntamientos, democráticos,
han habido de afrontar en este sentido una
herencia dificil.
Cierto es que la población que acababa de
llegar no hablaba catalán, ni conocía nuestra
cultura. Venía con su lengua, que también es
nuestra, y con su cultura, que hoy también es
nuestra. Claro que hubiera sido mejor que entonces, como hay ahora, hubiese encontrado
escuelas en catalán, y televisión y prensa. Habría
sido mejor, sobre todo para ellos, para los recién
llegados, que han tenido que pagar un precio
doble: tener que abandonar su tierra y muchos
elementos de su cultura, los más ligados a su

�W.1!11:2,.

país de origen, y el de encontrarse en un país que
le acogía, pero con trabajos mal pagados, en
periferias urbanas marginales y que hablaba en
otra lengua.
Los que llegaron como inmigrantes, sin embargo, pronto se convirtieron en ciudadanos de
Cataluña, trabajando, viviendo e incluso aprendiendo la lengua, o haciendo que la aprendiesen
sus hijos. Hoy, en el área metropolitana de.
Barcelona un 50 % de las familias son de habla
castellana, un 25 % mixtas y un 25 % de habla
catalana. Pero sólo un 7 % de los ciudadanos de
Barcelona y su entorno, es decir, el ámbito de la
CMB, declara no entender el catalán. Es el resultado de un esfuerzo de todos, y muy especialmente, me parece a mí, en estos últimos años, de
los ayuntamientos y de la Generalidad, de la
escuela, de los medios de comunicación, pero
sobre todo es un esfuerzo de los ciudadanos de
Cataluña nacidos en otras tierras.
Este esfuerzo se ha hecho viviendo y trabajando en Cataluña, os decía hace un momento, y
luchando en Cataluña. No ha sido fácil adquirir
la ciudadanía. Hubo que luchar para construirse
una casa, para tener escuelas y transportes, para
urbanizar el barrio, para lograr espacios colectivos. Y se dieron cuenta, todos nos dimos cuenta,
de que todo era muy difícil, más difícil porque
nos faltaban derechos que nos protegieran y
libertad para actuar. Y no encontrábamos ante
nosotros unas autoridades políticas que nos representasen. Incluso el afán, plenamente justificado, de reunirse para hacer revivir la cultura de
origen por parte de andaluces, asturianos o gallegos, tropezaba con prohibiciones constantes.
Entendimos que muchos de sus problemas
tenían causas políticas, o mejor dicho, que sin
un sistema político y democrático no se podían
integrar plenamente en Cataluña, ni tampoco
conservar lo que deseaban conservar de su identidad original. Y se encontraron, y nos encontramos, con los catalanes nacidos aquí, que queríamos lo mismo.
También de alguna forma nosotros, algunos
de nosotros, fuimos a Andalucía, y a Castilla, a
conocer de cerca lo que pasaba en la España
profunda que se empobrecía enviando a su gente
más joven y emprendedora. Así hablaba aquí el
presidente de nuestra comunidad el día que se
inauguró este ciclo de conferencias y que algunos recordaréis. Pero, sobre todo, nos acercamos
a los que habían venido aquí, para ayudarnos
mutuamente a construir un país más solidario,
tolerante y libre.
El Once de Setiembre o el día de San Jorge
han sido y son fiestas de todos, de los que hemos
nacido en Cataluña y de los que han venido de
fuera, jóvenes y mayores. Pero si hoy podemos
vivir estas fiestas en libertad, con autonomía y
con un grado de civilidad superior al pasado, lo
debemos también y mucho a los que han trabajado y luchado en Cataluña, aunque no hayan
nacido en ella y, hayan llegado sin conocer su
lengua.
Cataluña, Barcelona, no están, ni han sido
nunca amenazadas por la llegada e instalación
en nuestro país de aquellos que han venido a

vivir y a trabajar aquí. No hay una cultura
catalana eterna a la que tiene que integrarse el
inmigrante, si no quiere quedar marginado. La
cultura de nuestro país, como la realidad de
nuestras ciudades, es abierta y es dinámica. Se
va haciendo con las aportaciones de todos en
dos lenguas, aunque consideremos nosotros que
la lengua propia de Cataluña, no la más propia,
la lengua propia de Cataluña, es el catalán, y
también incorporando algunos rasgos culturales
que vienen de fuera y que nos enriquecen a todos.
Igualmente, los que quieran venir a Cataluña
tienen que saber que el catalán no es una amenaza para ellos. Pienso que toda normalización
lingüística se tendría que remachar con una
campaña valiente contra los temores que nuestra
particularidad engendra fuera de nuestra tierra,
por la dificultad que puede entrañar el aprendizaje de la lengua catalana. El catalán se aprende
fácilmente, pero no basta que lo sepamos nosotros, tenemos que explicarlo, tenemos que convencer de ello a todo el mundo. Tenemos pues,
que combatir la falacia de que el catalán es una
barrera. No lo es.
Me gustaría dirigirme, aunque fuera idealmente, a los emigrantes para decirles: Vosotros,
ciudadanos de Barcelona, que no habéis nacido
en ella, sois doblemente barceloneses, doblemente catalanes. Lo sois porque vivís aquí y lo
sois porque os ha costado mucho llegar hasta
aquí, hasta ser y sentiros plenamente barceloneses, con el mismo derecho y con las mismas
posibilidades que los catalanes de nacimiento.
Pero sois barceloneses, sois catalanes, de una
manera especial. Sin renunciar del todo a ser
castellanos, andaluces, gallegos, aragoneses o asturianos o vascos. Y está bien que sea así. Os
hace más completos a vosotros y nos enriquece a
nosotros. Y nos ayuda a ser más solidarios y a
recibir la solidaridad de los pueblos de España.
Ésta es la realidad.
Quisiera hacer un recordatorio de lo que me
ha parecido que ha sido una ruptura de tópicos,
como un resultado, también importante, de este
ciclo de conferencias. Me he referido antes a lo
que considero un enfoque equivocado por lo que
se refiere a aquel sentimiento nacional que se
define en base a un agravio. En este sentido, este
ciclo de conferencias ha servido para explicitar
que las diferentes comunidades autónomas se
enfrentan a un problema grave en lo que se
refiere a la financiación que proviene del gobierno central.
Y aquí lo decía, hace poco, dos semanas, el
presidente de Extremadura, quien decía a sus
propios ciudadanos: «No basamos, decía él,
nuestra identidad, la vuestra, puramente en la
referencia al exterior, al enemigo exterior, en los
obstáculos que se nos han puesto como país.
Veamos nosotros mismos dónde tenemos los
errores y tratemos de, a partir de aquí, progresar
y crecer.» Esto es lo que decimos nosotros también.
Como Vds. saben, el sistema de financiación
de las comunidades autónomas se reguló por la
LOFCA o Ley Orgánica de Financiación de las

�Comunidades Autónomas, que estableció, ahora
se cumplen cinco años, un sistema transitorio.
La diferencia fundamental entre este sistema
transitorio y el proyecto o el proyectado sistema
definitivo, consiste en que los recursos se calculaban anteriormente mediante el costo efectivo
de los servicios traspasados. En cambio, ahora
se calcularán aplicando criterios como la población, el coeficiente de esfuerzo fiscal en el impuesto sobre la renta, así como la relación inversa de la renta-real por habitante de la comunidad
autónoma en relación con el resto de España, es
decir, lo que se conoce como pobreza relativa.
En el fondo de las diversas propuestas no
solamente se debate hasta qué punto se descentralizan los recursos del gobierno central, sino
también de qué capacidad de gestión sobre tales
recursos gozarán los gobiernos autónomos.
La financiación autonómica presenta, actualmente, dos problemas básicos ligados a la desigualdad de recursos entre comunidades autónomas que tienen las mismas competencias y a ta
dependencia financiera respecto al gobierno central.
La solución a la desigualdad de los recursos
tendrá que pasar por un incremento de la financiación y por el reparto discriminado a favor de las
regiones y nacionalidades con un nivel más bajo.
Para eliminar la excesiva dependencia financiera del Gobierno central habrá que tener en
cuenta las aportaciones de los ciudadanos de los
territorios respectivos, especialmente a través de
los impuestos de mayor rendimiento: IRPF e
IVA. Por otra parte es inevitable la articulación
de subvenciones generales a través de un fondo
de subvenciones.
También es ineludible considerar la revisión
del sistema de financiación autonómico conjuntamente con el sistema de financiación de los
ayuntamientos. Los ayuntamientos de aquí somos conscientes de que no hace ni siquiera dos
años tuvimos la garantía de que una vez que se
hubiera llegado a un sistema de financiación
definitivo de las comunidades autónomas, seria
posible, por parte del Estado, ir hacia una revisión también definitiva del sistema de financiación municipal. Y por la parte de nuestra comunidad autónoma, al establecimiento de un fondo
autonómico de cooperación local. Y en aquel
momento se hizo depender precisamente de
esto, de la solución del sistema de financiación
autonómico. Pues muy bien, estamos todos es:
perando remachar el clavo de lo que es la auto`
nomía de nuestro sistema administrativo público, a través repito, del sistema definitivo de
financiación autonómica, y también de la aparición, entonces, de un sistema de subvenciones
desde el Estado y desde las comunidades autónomas a los ayuntamientos.
En definitiva, la cuestión de la financiación
autonómica va más allá de los problemas estrictamente técnicos y nos sitúa ante los grandes
problemas políticos que tenemos planteados.
Nos sitúan ante un reto de estado que pondrá de
manifiesto nuestra capacidad para transformar
un estado tradicionalmente centralista en un
estado autonómico.

Barcelona tiene que ser solidaria con los ciudadanos que la hacen cada día, que viven en
élla, que trabajan en élla, que a élla vienen cada
día o muy a menudo porque es la ciudad-capital
del área metropolitana y de Cataluña.
Hoy, a medio camino entre un pasado recien. te y un presente todavía dificil, con una democracia joven, una crisis económica larga y un
futuro esperanzador, definido ya por proyectos e
ilusiones que movilizan recursos y esfuerzos,
estamos obligados, pero también preparados,
para establecer unos acuerdos de solidaridad
con el conjunto de Cataluña, con el entorno
metropolitano y con los barrios de Barcelona.
Un compromiso de solidaridad con Cataluña:
institucional y político, pero también cultural y
moral. Barcelona asume su capitalidad y es plenamente consciente de que, si bien es una fuerza
decisiva para Cataluña, no tendría sentido ni
viabilidad, si no se mantiene firmemente integrada en Cataluña.
En esta ocasión, y una vez más, quiero afirmar nuestra voluntad sincera de cooperar con
todas las instituciones catalanas, con la Generalidad, con los ayuntamientos y las diputaciones.
Y lo hago con la convicción de que tenemos que
construir el país entre todos y que podemos
definir y realizar conjuntamente los grandes proyectos comunes. Y eso vale para los Juegos
Olímpicos y para la lengua, para la convivencia
libre y segura y para la reconstrucción y modernización de la economía y la tecnología. Los
valores de progreso, de libertad y tolerancia, de
integración, de solidaridad, una vez más tienen
que ser valores comunes.
Un acuerdo de solidaridad con la ciudad
metropolitana, extramuros municipales, con los
municipios vecinos, ayer víctimas de Barcelona
y hoy hermanos que conviven libremente en la
misma casa. No hace falta dar garantías, la
práctica de estos años es aleccionadora.
Barcelona ha defendido, en la Corporación
Metropolitana de Barcelona, la existencia y la
presencia de todos los municipios, de todos los
alcaldes. Y la aplicación de una política de reequilibrio territorial y de redistribución social.
Nos sentimos, por lo tanto, solidarios del déficit
de Badalona, de Sant Adrià o de l'Hospitalet, de
Montcada, Ripollet o Cerdanyola. Y sabemos
que los problemas del Baix Llobregat son también nuestros problemas. Y nos sentimos solidarios porque los hemos creado entre todos, estos
problemas. Sabemos que el crecimiento que antes he citado, galopante, de la zona del contorno
de nuestra ciudad, de nuestra ciudad central, se
ha debido justamente a la capacidad de crecimiento que esta ciudad central provocó sobre su
territorio circunvecino. Hoy no nos podemos
desentender de este tipo de situaciones, ni de la
solución de los problemas creados.
Hemos crecido juntos, aunque los costes y los
beneficios no se han repartido igualmente, ni
entre grupos sociales ni en su territorio. Hoy
somos una unidad de trabajo, de consumo, de
vida social hasta cierto punto. Somos una ciudad de muchos municipios, una realidad pluri-

municipal y por lo tanto descentralizada. Tene-

�mos que mantener esta diversidad municipal e
incluso descentralizar más el municipio central,
que es Barcelona. Y ya lo estamos haciendo.
Pero no podemos ni debemos renunciar a la
posibilidad de planificar conjuntamente, de redistribuir mejor las actividades y recursos, de
ayudar a las zonas más problemáticas. Y esta
posibilidad, en un marco democrático, requiere
una institución política representativa de una
entidad local que represente a los municipios y
los ciudadanos que son el sustrato comunitario y
la razón de ser de la institución.
Y un compromiso de solidaridad, una vez
más, con nosotros mismos, con Barcelona, con
todos los barrios. El proyecto de la Barcelona de
1992 sólo se hará con la ilusión, con la participación activa y consciente de todos los ciudadanos. Y para que esto sea posible es necesario
dirigirse a todos y cada uno de los ciudadanos,
es preciso relacionarse, como ayuntamiento, con
todas las entidades y todos los grupos, y promover que se hagan otros nuevos.
Y esto no se puede hacer únicamente desde el
Ayuntamiento, desde un organismo central. la
Barcelona solidaria tiene que ser necesariamente
una Barcelona descentralizada, próxima a todos
los ciudadanos. Es una labor iniciada, y más
aún, ya muy consolidada, aunque no esté acabada del todo. La Barcelona de 1992 se hará con
diez distritos, representativos, eficientes y abiertos a la participación de todos.
Esta Barcelona, en la medida que es solidaria
con Cataluña, con su entorno metropolitano,
con sus barrios y todos sus ciudadanos, puede y
debe serlo también con el conjunto de los pueblos de España. La solidaridad, como la libertad
y la tolerancia, es ilimitada, no se puede tener
para con unos cuantos solamente. Y cuando se
niega a alguien se acaba negándola a todos.
Si somos y sabemos ser solidarios entre nosotros, abiertos y tolerantes, lo seremos también
con los demás. Creo que a lo largo de la historia
hemos aprendido a serlo y ahora estamos demostrando que somos una ciudad y un país
abiertos y solidarios con el mundo, con Europa,
con el Mediterráneo y con América, y muy
especialmente con España. Y también hemos
aprendido que cuando existen circunstancias
políticas que lo hacen posible, como ahora. es
decir, cuando hay libertad, democracia y autonomía, desde España también se sabe ser solidario con nosotros.
— Yo espero, quiero esperar, que se hayan acabado las tentaciones fratricidas, los fantasmas de
los enemigos exteriores, los falsos enfrentamientos entre pueblos, entre ciudades. No ha y, no
debe haber, conflictos entre España, o Castilla,
o Andalucía, y Cataluña. Y tampoco, que nadie lo piense, entre Cataluña y Barcelona, o
entre la Barcelona del centro y la Barcelona de
la periferia. La política, la cultura de la solidaridad es para unirnos. Que es lo que estamos
haciendo.
Mientras otros se pueden preguntar y se han
preguntado, históricamente, por qué tantos forasteros habían venido a Cataluña e incluso si
eso era bueno o no lo era, si era intencionado o

no lo era; mientras algunos viajaban por España
para despejar esas incógnitas, otros aquí, juntamente con esos forasteros que ya habían llegado,
construíamos -me atrevo a decir- las bases del
edificio de la democracia y de la autonomía.
Y eso, evidentemente, se hacía en la calle, se
hacía en la clandestinidad, se hacía en la universidad y en las fábricas, y en el exilio.
Todos fuimos necesarios, seguramente, seguramente, unos y otros. Los que viajaban y se
preguntaban y los que aquí trabajaban, y que a
veces con acento, que no era un acento de la
tierra, el Once de Setiembre, cuando era difícil,
cuando la polícia obligaba a correr, estaban en la
calle de Alí Bey, delante del monumento a Casanova.
Pero hemos llegado a 1986 y estamos pensando en 1992, estamos pensando en el futuro y
tenemos que hacer una composición de lugar.
Ayer mismo, en Sevilla, capté en algún momento los límites y la fragilidad del empuje solidario.
Asistí a una encuesta de la TV en la que se
preguntaba a los jóvenes por lo de Sevilla en
1992, si sería bueno. Todos contestaban que sí.
Les preguntaban por lo de Barcelona y también
respondían todos que sí, que era bueno. En
cambio, entre los mayores ya no había tanta
mayoría. Por qué? Porque tenían más presente
el peso, la losa de un pasado que no ha sido un
pasado de solidaridad, que no ha sido un pasado
de amabilidad de unos con otros, que no ha sido
un pasado, digo, de coherencia. En Sevilla, unos
decían: «Los catalanes sí que lo saben hacer
bien, nosotros no.» Animados además, por una
cierta prensa que unos días antes había publicado, no sin una sutil intención que no comparto
-y que creo que se debe criticar- el titular
«Barcelona'92 - Sevilla O».
Venía a decir sutilmente que esta incapacidad
local se enfrentaba a una teórica omnipotencia
de los catalanes, y seguramente indicaba con
sutileza que en el futuro eso requería una respuesta, una respuesta de enfrentamiento, una
respuesta -una vez más- de agravio, en este caso
de allí para acá. Y esto pesa. Este tipo de pensamiento pesa todavía.
Otro factor que pesaba sobre esta generación
mayor es que en 1929 no fue un éxito la exposición de Sevilla. Y yo fui ayer a esa ciudad
creyendo que de alguna forma tenía que explicar
que si bien en L929 un dictador nos había
arrebatado una parte d. nuestra exposición universal para llevarla por decreto a Sevilla, esta
vez no ocurriría así. También tenía que decir
que estábamos dispuestos incluso a perdonar un
error histórico. Pues bien, yo estaba equivocado.
Porque el error no fue ése, justamente. Las cosas
no fueron así. En Sevilla la exposición de 1929
fue un fracaso, y lo fue, como decía alguno de
aquellos señores, porque seguramente no hubo
capacidad de organización, pero también porque Barcelona atrajo mucha más atención. Incluso me decían hoy que los catalanes tenemos
siempre la idea de que Barcelona fue la primera
ciudad que trajo al arquitecto francés Forestier
para diseñar jardines, junto con Nicolau Rubió,

�en Montjuïc, y que luego ambos proyectaron el
Parque de María Luisa de Sevilla. Me decían
también que nosotros interpretábamos que habíamos permitido que los arquitectos trabajasen
en Sevilla después de haberlo hecho en Barcelona. Pues bien, fue al revés. Primeramente trabajaron en Sevilla y luego fueron atraídos a Barcelona para que proyectasen los jardines de
Montjuïc, o su mitad, porque la otra mitad la
estamos apenas comenzando ahora nosotros.
Y estas cosas del pasado pesan y se deben
tener en cuenta. Y yo creo que la composición
de lugar que nos tenemos que hacer hoy, en
1986, después de este ciclo, después de haber
oído a los diecisiete presidentes de comunidades
autónomas, todos, sin que haya faltado ni uno,
es, repasar lo que cada uno dijo y preguntarnos:
¿Qué dijo Cataluña? Cataluña dijo sí, pero solidaridad hacia nosotros también. Cataluña pidió
solidaridad, y también dijo que nosotros fuimos
los que indicamos primero a España cual había
de ser el camino del desarrollo económico a
finales del siglo XIX.
Y ¿qué dijo Euzkadi? Euzkadi dijo: «Queremos un pacto de estado», que se anunció en esta
sala. Fue aquí, en el Salón de Ciento, donde el
presidente Ardanza anunció su oferta de un
pacto de estado. Y dijo claramente que Euzkadi
no había votado la Constitución, que se había
abstenido. Y dijo claramente también que el
Estatuto de Euzkadi sí que había sido votado y
aprobado y que además era un estatuto ilimitado, con una cláusula que decía que la letra del
estatuto no agotaba toda la virtualidad de los
derechos históricos del pueblo vasco. Y eso está
escrito. Lo que hace que con un estatuto todo lo
que se consigue —decía él— sea siempre algo que
ya estaba en el estatuto y no constitu' a ninguna
victoria ante una cierta opinión en el País Vasco. Y también que todo lo que no se consigue es
algo –dice la opinión, una cierta opinión importante en el País Vasco– que en Euzkadi ya se
espera de fuera.
Y hemos oído a Galicia, hace muy poco. El
presidente de la Xunta explicaba cómo no solamente cl inicio del galleguismo se produce en
Cataluña, sino que incluso hay una relación
entre el catalanismo, una parte del catalanismo
histórico y este galleguismo. Y citó unas frases
de Cambó en las que este político confiesa su
catalanismo a partir de haber escuchado no sé si
a Castelao o a Otero Pedravo. Por lo tanto. Lon
una coincidencia incluso física. en Barcelona se
produce una alimentación mutua entre regionalismos, en este caso, o entre nacionalismos. Y
como que el estatuto de Galicia se redactó en
Montserrat, se llama Estatuto de Montserrat.
Hubo un momento en que Cataluña era la capital de las tres comunidades autónomas, en plena
guerra civil.
Hoy me atrevería a decir que Cataluña es,
moralmente, un poco la capital de las comunidades autónomas. Los presidentes han venido aquí
con humildad, pero con su orgullo, para pasar su
examen de autonomía, y perdonadme el juego
de palabras. Han venido con este espíritu. Tarradellas primero y Pujol después, son para to-

dos ellos una referencias inevitables, obligadas,
de respeto, de autoridad como se dice en derecho y en literatura. Son autoridades que hay que
citar y respetar.
Pasemos a otras comunidades, aunque rápidamente y sin citarlas a todas.
Cuando el presidente de Andalucía se presenta aquí, habla en un Salón de Ciento absolutamente lleno, más que hoy. El nombre de Andalucía comunica electricidad en esta sala y todo el
público se identifica con aquel nombre. Hay
algo más que una mera descentralización regional provincial, producida por una ley. Hay un
sentimiento.
Lo que seguramente es cierto es que en Andalucía, como alguien decía ayer en Sevilla, se
puede ser no autonomista sin que pase nada. Se
puede ser andaluz, andalucista, por decirlo de
alguna manera, y no ser autonomista, y no pasa
nada. ¿Por qué? Porque en la tradición histórica
de Andalucía su relación con lo que llamamos
España no es conflictiva, sino que justamente
España es la prolongación natural política de
aquella Andalucía.
Y hemos oído a Valencia hablar con vigor y
con una gran corrección. No se puede decir que
Valencia sea un fenómeno sencillo, ni mucho
menos. Ni que sea reducible a una categoría de
clasificación.
Y hemos oído a las Islas Baleares y las Canarias con toda su singularidad. Y Navarra con sus
derechos forales. Y Madrid con su acento de
distrito federal, que pide perdón pero que ya se
afirma cono ciudad orgullosa que es sede de la
democracia y que lo demuestra con hechos.
Y hemos oído a Asturias y Aragón, y a Cantabria y Castilla-León. Castilla-León, la nacionalidad castellana, que dirían tantos y tantos, como
Anselmo Carretero, por ejemplo, comunidad
que en cierta manera ha sido devorada por la
propia nacionalidad mayor, la española.
El presidente de Castilla-La Mancha nos dijo:
«Somos hijos de la razón, somos hijos de la
Constitución. no del sentimiento», pero también
dijo: «Cuando yo he ido a tal pueblo, los ciudadanos me han dicho que yo era el primer político que se acercaba por allí desde Romanones.»
,Qué significa esto? Significa que, efectivamente. el ejercicio legitima esa autonomía, aunque
sea el fruto de un cálculo jurídico o político, hijo
de la razón, hijo de la Constitución.
Hemos oído como el presidente de la comunidad autónoma de Extremadura decía a sus conciudadanos: «No dependáis, no estéis pendientes de lo que dicen de vosotros o del exterior.
Mirad hacia dentro y ved lo que podéis hacer
hacia afuera.»
Hemos oído palabras similares al presidente
de la Rioja y al de Murcia, a todos.
Y yo pregunto: ¿No podemos construir entre
todos la España de la diversidad, como decía el
presidente de la Xunta de Galicia? ¿No es Barcelona la referencia ciudadana de esta España de
las Españas? ¿Es que esto no nos da primero un
atractivo y un derecho, pero también un compromiso y una obligación para con los pueblos
de España que tenemos que saber desarrollar?

�Muchos dicen: «Cataluña adentró. Catalanes,
Cataluña, seamos nosotros mismos.» Y yo estoy
de acuerdo. Creo que nuestro amor por la patria,
por la nuestra, es físico, como lo es el de cada
uno por la suya. Lo llevamos dentro. Está programado con nuestro cuerpo y quedará en nuestros huesos, en nuestras cenizas, en nuestra tierra, en nuestro mar. Lo llevamos dentro. La luz,
los olores, los contornos, los vientos, los colores,
hasta los alimentos que comemos, son los nuestros.
La luz del Penedès; la luz de Tarragona por la
tarde, en invierno, sólo puede ser la luz de
Tarragona; es incomparable, y cuando una lo ve,
cuando uno la siente, sabe que está en su casa,
porque ve aquella luz.
Y de los olores se podría decir lo mismo.
Cuando uno percibe la alfalfa del Ampurdán o
los viñedos del Penedès, sabe que está en casa.
Con los ojos cerrados, sin oír –si uno es sordo–,
también sabe que está en casa.
Y con los contornos se diría lo mismo. Unos
son quebrados y otros son suaves, como los del
Ampurdán, la Selva y otras muchas comarcas.
Otros contornos son duros, pero cuando uno los
ve, sabe que está en su casa.
Y con la música de la palabra pasa lo mismo.
Aun sin entender las palabras, oímos su música
de la palabra de Cataluña. Y sabemos que estamos en casa.
Y lo mismo con la música de los instrumentos y con los vientos. Los vientos que hay aquí
son los que aquí. No son exactamente los que
hay en otro lugar. Levante, lebeche, mediodía,
jaloque, tramontana, poniente, gregal, son nuestros vientos.
Pero justamente somos un pueblo demasiado
sensible para amar solamente nuestros vientos;
demasiado exigente para beber sólo nuestra
agua, que además es poca. No somos un pueblo
conformado con lo que da de sí un país tan
pequeño como es el nuestro. No nos conformamos. Se equivocará quien piense que esto es un
factor puramente estético, o poético, y políticamente poco relevante. Se equivocará.
Cataluña se despertará una y otra vez, osadamente, queriendo más.
Pero no más independencia, sino más interdependencia. Más dominio, más cado, más
ayuda, más amistad, más riqueza. Más libertad
real, tangible, diaria.

La grandeza de nuestro pueblo, decía ayer, proviene de vivir desnudos de estado. Pero eso no
nos hace menos ambiciosos, sino más.
Yo creo que Barcelona ha demostrado que
suspira por representar el conjunto, por representar Cataluña, por representar España, y durante estos días lo hemos vivido. Yo digo que
nos dejen representar y se sentirán pagados. Que
confíen en nosotros, que no desconfien tanto
unos y otros, Que no nos tutelen en nombre de
otros, digamos «menos afortunados», que teóricamente «no nos podrían seguir» en nuestro
camino hacia adelante.
Ya nos seguirán, pues tienen autonomía para
hacerlo. Ya les esperaremos, si es preciso.
Ayer fui a Sevilla justamente para decir esto.
Y también a ver que no haya ningún tutelador
más, que quede claro, que sobrecompense, que
sobredimensione lo que teóricamente nosotros
mismos nos tomamos de nuestra parte.
Y nosotros mismos también tendríamos que
ser exigentes con nosotros, y dejar de pensar que
nosotros, solos, nos podemos salvar. Nosotros
solos no vamos a ninguna parte. Ningún país del
mundo de nuestro tamaño puede hoy ir a ninguna parte, a no ser, claro está, que se prefiera una
vida pastoril, a no ser que se prefiera una vida
que no es la vida que nuestros conciudadanos
quieren.
Ahora tenemos una gran oportunidad de cara
al futuro. Veremos si esa oportunidad no resulta
ahogada por el espíritu del negocio; veremos si
nos anima el espíritu de empresa en el sentido
más amplio. El deseo de arriesgarse colectivamente, en grupo. de pensar con ambición y al
mismo tiempo con rigor, corriendo un riesgo
calculado. Si lo sabemos hacer, podremos seguir
hablando de solidaridad.
Si no lo sabemos hacer, no habrá nada para
repartir. No habrá nada más que nostalgia, y los
restos de nuestro patrimonio histórico, que es
mucho y muy importante. Y con este patrimonio podemos ir tirando durante muchos años.
Pero en este país, ¿quién se contorma con sólo ir
tirando? Afortunadamente, sólo una minoría, a
pesar del paro.
La mayoría de los barceloneses quieren ganar
más y quieren ser más solidarios. Es nuestro
destino, ¿no?
Pues asumámoslo. asumámoslo.
Muchas gracias.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15918">
                <text>3977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15919">
                <text>Conferencia pronunciada por el Alcalde de Barcelona en la clausura del ciclo "Barcelona Solidària", Excm. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15921">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15922">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15923">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15925">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15926">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24107">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24108">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24109">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24110">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24111">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24112">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24113">
                <text>Solidaritat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24379">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28272">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40684">
                <text>1987-01-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43308">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15927">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
