69 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1375/19940225d_00612.pdf 0d4d1bfc337f4be414931147f552ba04 PDF Text Text Paraules de l'Alcalde n la inauguració del Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona (25 de febrer de 1994) AUTORITATS, AMICS I AMIGUES, L'OBERTURA DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS UNA GRAN NOTICIA PER A LA CIUTAT. QUAN VAM CLOURE ELS JOCS OLÍMPICS, ENTESOS COM A LA GRAN OCASIÓ I EL GRAN PRETEXT PER A LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT, VAN DIR QUE ELS ANYS A VENIR EREN ELS ANYS DE LA CULTURA. SETZE GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURA CULTURAL ES TROBAVEN ALESHORES EN MARXA. DUR-LOS A TERME ERA I UNA FEINA DIFÍCIL, INÉS ÉS EN UNS MOMENTS, COM ELS PRESENTS, D'AUSTERITAT PRESSUPOSTàRIA. PERo TOTS ÉREM I SON CONSCIENTS DE LA IMPORTàNCIA ESTRATèGICA QUE TENIA PER A LA CIUTAT AFIRMAR EL SEU CARáCTER CULTURAL. ARA N'ESTEM VEIENT ELS PRIMERS FRUITS. LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA ÉS EL PRIMER PAS PER A LA TRANSFORMACIo RADICAL DEL COR DE LA CIUTAT. LA CIUTAT VELLA I, BEN PARTICULARMENT, EL RAVAL, SoN TAN ENDINS DE LA CIUTAT QUE NO PODIEM �PERMETRE'NS QUE EN QUEDESSIN FORA. LA CIUTAT RENOVADA HAVIA D'INSUFLAR NOVA VIDA AL SEU CENTRE, PERQUè SENSE COR L'ORGANISME NO TÉ VIDA. PER AIXò VAN DISSENYAR UNA OPERACIÓ AMBICIOSA, QUE VAM BATEJAR AMB EL NOM DE "DEL SEMINARI AL LICEU", QUE VOL CONVERTIR EL RAVAL EN UN GRAN CENTRE CULTURAL, TEATRAL, LIRIC, MUSEÍSTIC I UNIVERSITARI. BEN AVIAT, ABANS D'UN ANY, OBRIRa LES SEVES PORTES, AQUÍ MATEIX AL COSTAT, EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. DAVANT SEU, LA UNIVERSITAT DE BARCELONA Hl INSTAL LARa LA SEVA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISToRIA. LA RENOVACIÓ DE LA CASA DE L'ARDIACA, SEU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'HISTÒRIA, í QUE ESTARá LLESTA ABANS DE L'ABRIL DE 1995, I LA1INSTAL-LACIó DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA EN DIVERSOS ESPAIS ENTRE LA RAMBLA I LA CIUTADELLA, SóN ELS ELEMENTS QUE CONFIGURARAN, A TOTS DOS COSTATS DE LA RAMBLÁ, UNA NOVA CIUTAT VELLA. L'AFIRMACIó DE BARCELONA COM LA CAPITAL DE LA CULTURA CATALANA, COM L'ALTRA i CAPITAL D'ESPANYA I COM UNA DE LES CIUTATS EUROPEES DELA CULTURA NOMÉS SERà POSSIBLE, PERO, AMB LA COL . LABORP4Ió ENTRE LES INSTITUCIONS I AMB EL SUPORT DECISIU DE LA CIUTADANIA. N'ACABEM DE TENIR UN EXEMPLE EN L'INCENDI1DEL LICEU, QUE MALGRAT EL SEU CARáCTER DE TRAGèDIA HA DE SER VIST COM L'INICI D'UNA NOVA EMPENTA, D'UNA NOVA CONQUESTA. 21 �VULL APROFITAR LA PRESéNCIA DEL VICE-PRESIDENT I DE LA MINISTRA DE CULTURA, AIXI COM DE LES AUTORITATS CATALANES, PER REFERMAR LA VOLUNTAT DE BARCELONA D'ESDEVENIR, L'ANY 2001, LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA -ALLò QUE ANOMENEM, MÉS COL LOQUIALMENT, LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA. BARCELONA HA FET DE LA SEVA CREENÇA EN LA CIUTAT COM A LLOC DE DIàLEG, D'INTERCANVI I DE PROGRÉS, LA SEVA APOSTA DE FUTUR. LES CIUTATS SóN EL LLOC ON LA HUMANITAT D1POSITA ELS SEUS PROBLEMES, I SóN TAMBE -PER PROXIMITAT, PER CONEIXEMENT DIRECTE DELS PROBLEMES- EL LLOC D'ON SORGEIXEN LES SOLUCIONS. L'EXPOSICIÓ AMB QUè S'INAUGURA EL CENTRE -LA VISIÓ DE LES CIUTATS DES DEL GLOBUS AL SATéL . LIT- PERMET ALGUNES CONSTATACIONS QUE, NO PER EVIDENTS, VOLDRIA ESTAR-ME DE RECORDAR. LA VISIÓ DES DE L'AIRE ENS DEMOSTRA ALIJO QUE SEMPRE HEM DEFENSAT: QUE LA CIUTAT NO ÉS DETERMINADA, NI ENCAIXONADA, PER UNS LÍMITS ADMINISTRATIUS, SINó PER LA REAL1TAT DEL SEU CONTINU URBà, DEL SEU MERCAT DE TREBALL, DE LA SEVA FORÇA D'ATRACCIo , LES VISIONS MÉS LLUNYANES, I NOCTURNES, DES DEL SATeL LIT ENS MOSTREN L'EXTRAORDINàRIA POTèNCIA DEL FET URBà AL NOSTRE CONTINENT: LES CIUTATS SóN LA FORÇA D'EUROPA. �EL FET QUE LA CIUTAT HAGI ESTAT L'EIX QUE ARTICULA EL PROJECTE CULTURAL DEL CENTRE QUE AVUI INAUGUREM ÉS DONCS COHERENT AMB LAPREEMINENÇA QUE ATORGUEM AL FET URBá I AMB LA TRADICTó BARCELONINA DE REFLEXIÓ SOBRE L'ARQUITECTURA I L'URBANISME. TAMBÉ ÉS COHERENT AMB AQUESTA TRADICIó L'EXTRAORDINàRIA REHABILITACIÓ DE L'ANTIGA CASA DE CARITAT QUE HAN DUT A TERME PIÑóN I VIAPIANA, DOS ARQUITECTES QUE ESTAN DEIXANT LA SEVA EMPREMTA PERSONAL, QUE ÉS TAMBÉ LA DE L'ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA, EN LLOCS PROU SIGNIFICATIUS DE LA CI4JTAT. LA CASA DE CARITAT SERà PER A MOLTS DELS NOSTRES CONCIUTADANS, I PER ALA MAJORIA DELS QUI ENS VISITEN, UNA AUTéNTICA DESCOBERTA. ELS SEUS EFECTES CONTAMINANTS, DE ONTAMINACIó POSITIVA, SERAN BENEFICIOSOS PER A TOT EL RAVAL. AQUESTA VA SER L'APOSTA DEL CENTRE POMPIDOU AL MARAIS PARISENC -UN CENTRE AMB QUI EL CCCBSANTINDRá, A PARTIR DEL JUNY QUE VE, UN INTERCANVI PRIVILEGIAT- I AQUESTA SERà TAMBÉ LA NOSTRA AMBICIó. UNA AMBICIó QUE AVUI, DE FORMA ESCLATANT, COMENCEM A FER REALITAT. MOLTES GRàCIES. ord. 1. #7 cccb.txt ��E5 FEB ' y 4 10:39 C.CULTURP CONTEP1PORRNIR 4120520 jj Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Casa de Cantar Montalegre, 5 08401 Barcelona Tel,fons: (93) 412 07 81 / Telefax: (93) 4) 2 05 20 82 DATA / DATE: 2,5r 2 DESTINATARI 1"94 • REMITENT DESTINATARIO DESTINATION REMITENTE DESTINATAIRE EXPEDITEUR SENDER sr. ^,tvi- muijoa 402 7532 ..^..AX: *k** w w,k * t** t * & e**,t* ,r '~ FAX: 412 05 20 Te1éfons: *1r,e*, t ,t w e 412 0 7 81 412 07 82 **xx *,4**w4*»*f *xV, raer t*x* *,r *rt +r*w,k,t*x Després d'aquest full enviem Después de seta hoja mandamos After this sheet we are sending Aprés cette feuille nous envoyons +k fulls més. hojas más. sheets more. feuilles plus. *w ,e t* �25 FEB '94 10,40 C.CULTURA CONTEMPORANIA 4120520 EL PRESIDENT DE LA DIPUTAcIG DE BARCELONA Inau-uració Centre de Cultura Senyor vice- president de l overn, alcalde de Barcelona, ministra de Cultura, conseller de ultura,amigues i amics, compi- pensar que tots els presenta compartim la sensació d'estar articipant e un d'aquells actes excepcionals sobre els que no pot prevaler ni la indiferència ni el murmuri. Aquesta singu aritat, rese . 'ada per MaJ.raux ale actes mitjançant els a1= l'home arr.nca al una c-sa de la mort, crec que es peraectament apli able a aquesta linauguració. Això és el que fe exactament avui, evitar la mort, la desaparició, de la valia Casa neva vida com a Casa de Cultura. de la Caritat % donan Em z 1/u0 Aquest edifici va acomplir com á Cas de Caritat i durant més d'un segle una tasca decisiva en l'atenció social del pals, deixant una emprempta encara viva en el record de malta ciutadans. Entre nosaltres són presente avui un bon grup ti\t‘ d'ex - asilats de la Casa Provincill de Caritat que viuran a ben segur a quest acte amb la nostalcli4 de veure passar e l darrer full e la història d'una institució ;que els va acal ir en la seva nfantesa i amb l'emoció de saber que seguirà n peu aquest ement de referència de les seves vivències de jov ntut. ir 41. IUMV4,1 primer full del canvi de la Casa de Caritat va passar-se ja fa 35 anys, en ser rellevada per les Llars Mundet; un trasllat que va condemnar aquest conjunt situ t en el cor de Barcelona a una etapa d'indecisió i precarietat. El s �LJ 1 LL -"^ 1C1 • YCl 4. \+VL I V I\fl '.+VI 1! LI II VI \fll 11f1 "11LtJJLV EL PRESIDENT nZ zw nIPÜTAció DE F3.4.,RCT:LOxaA, spectacularment Avui, el vell recinte, convenientment enovat, renovat, diria jo, s'estrena 1 com a Ce re de Cultura Contemporània amb la voluntat d'oferir i,4 Bar lona, a Catalunya, arta i crítica sobre a tota Espanya, un espai per a la '`reflexió a ' 7n (i 1 totes les manifestacions rer~tq propies . Una oferta estretament lligada a la fidelitat a la tradició coamopolita de la Mediterrània. rG• mi-ecz de" t dee les Ciutats un agosarada.sÉprimer el e !'s a,aposta gosarada La Ciutat centre cultural d'aquestes caracteristiques al món. És, doncs,'en ell mateix, un acte d'afirmació d'una voluntat de lideratge cultural; - un projecte ambiciós, considerada l'ambició com a primera condició per 4, renovar la vocació de lideratg que el nostre país i la seva capital han tingut sempre. És de superar una llarga i necessària etapa de recuperació de la nostra identitat nacional, d'aprofundiment de la convivència, de superació de les urgénciea culturíïa i històriques. Som una nació que té la força i. la vitalitat, expressades per la seva capital en nom i representació de tantes i tantes ciutats, per Optar . serosament a aquest lideratge. ^, ^nl,^• ni:: A diferència altres cent s c ltura].s una abms^^t part de les seves sales theilff buides' Expressament buides. En aquesta opció el gran '' desaf i atent del Centre. Arró enep ermetrà ter arribar a BarCel na , - grane esdeveniments culturals del món gràcies a la nostra:` en( els més prestigiosos circuits internacionals. C11:► 1"141 �25 FEB '94 10 : 41 C. CULTURA CONTEMFORANIA 4120520 F.^ c^^:l t^iÓ^F 24:e: 4 PRESIDENT Jan LA .A. DIPUTA-CIÓ DE BARCELON El buit material dels interiors de la Ciutat de les Ciutats, donarà lloc a un exercici permanent de creació i destrucció, de reconstrucció periódica d'estructures, imatges i continguts per millor conéixer i difondre la vitalitat creadora de la ciutat. En virtq de la dimensió universal de la cultura que tots professem, cal entendre-ho com un homenatge en aquells que creuen que la reconstrucció periódica deis temples és la garantia de la seva eternitat. x si això no fos exactament així, us vull demanar com a president del Consorci rector del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la vostra complicitat per tal de donar resposta al desafiament que suposa aquesta Ciutat de les Ciutats. A mi m'agrada pensar que aquest centre seria el lloc idoni per que Marco Polo descrivTs al gran Khubilai les ciutats invisibles que per elle inventó Italo Calviflo. La sala on exposar-hi el mític atles de totes les vers de ciutats deque 1'unl disposava el Gran Khan en el que s'h s'hi podia trobar fins 1 tot les formes de les ciutats que encara no tenien ni nom ni forma. En aquell atles, al costat de Constantinoble, Jerusalem, Samarcanda, hi devia figurar /ben segur(Barcelona, A quin altre lloc podia abrir-se un centre especialitzat en el fenòmen cultural i social de la ciutat si np a la Barcelona de finals del segle xx? Quin altre lloc més adequat que la Ciutat de les Ciutats per ! 1! donar resposta a les inqutuds del propietari del legendari atles qui deia: Les ciutats creuen qué só n obra de la ment o de l'atzar, perd n3 1' un ni l'altre són suficients •er els seus murs. D'una ciutat no set maravelles, sindede k 0,5 s)e''. �L.! r LD 41GkJJGU r.J E^ PRESIDENT 3aE I,." DIPUTACIÓ 3]E 13..4.1tC,ELONA. Modestament, volem mantenir viva la llegenda. Ag osaradament, com a aula magna per descabdellar regles que expliquen la Eerga creadora de les ciutats. proposem aquest Centre lea (Aviat farà tres anys que amb l'alcalde Maragall inauguràvem el Palau Sant Jordi, la construcció del qual havia estat finançada majoritàriament també per la Diputació de Barcelona. El Palau Sant Jordi és avui l'orgull de la ciutat i de l país, el record d'uns Joca ©limpics que varen impressionar el món. En aquella inauguració vaig qualificar el palau com un monument a la col.laboració del conjunt dels ajuntaments barcelonins amb e3. repte olimpie de la capital de Catalunya. Avui, bé podriem dir que Barcelona respon a aquell acte de cooperació tot obrint las portes a un centre de codificació i difusió de la cultura del municipalisme de la que tots els ajuntaments en són J1 protagonistas. En obrir les portes d'aquest primer gran equipament cultural de la Barcelona post-olímpica, santo la mateixa emoció de la jornada inagural del Sant Jordi, i no només per tractar-se d'una gran inversió pública de la Diputació'de Barcelona, sino per la plena consciencia d'estar col.laborant amb fets concrete a combatre una onada de precipitat i injustificat pessimisme sobre el present i el futur de Barcelona. Tia convido a fer vostre el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Que els ciutadana siguin els primers a la Ciutat de les Ciutats i que aquest sigui, como ho és la ciutat real, un i exemple de llibertat, tolerància i creativitat. Moltes grades. �25 FEB '94 10 : 43 C.CULTURA CONTEMPORHNIA 4120520 r. b Autoritats, senyores, senyors Aquests dies he explicat moltes vegades què és aquest centre. Probablement molts de vosaltres ho haureu llegit o sentit en els mitjans de comunicació que tan generosament ens han tractat. No hi tornaré, per no avorrir-vos amb la reiteració i perquè, tanmateix, crec que ser á el pas del temps, el desenvolupament de la nostra activitat, el que millor dirá que és aquesta casa, si ha estat el que voliexn que fos i si tenia sentit el que ens hem propossat. Ara, el que voldria és oferir el Centre a la ciutat. Aquesta casa, la Antiga Casa de Caritat, que ha deixat petges en els cossos i en les animes d'alguns aci presents que hi varen pasar la seva infancia, que está plena de memoria i de vivencies personals, torna a la ciutat reconvertida en Centre cultural. Un edifici que, d'acord amb el projectelPirión/Viaplana, fa bones les paraules del poeta: m'eacamel nou, m'enamora el vell. Era una illa bancada al mig del Raval, un lloc d'assistencia', pero també, e reclusió on s'hi arribava per necessitat i on es patien dures exigències disciplinaries. Ara será un espai obert, en un barri que surt del seu aïllament i que, dia a dia, es va obrin a la �rLD D4 vpsniu.n 1 • 1 ciutat sencera. L'antiga Casa de Caritat i el nou Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona, tot forma part d'aquest ens complex que anomenem ciutat. Les ciutats son l'obra humana per excel.léncia, ens diu l'antropòleg Lévi Strauss, per tant són camins retorçats que mai no s'escriuen d'una manera recta. 1 em sembla que no és casual que Barcelona sigui la primera ciutat que es planteja un Centre cultural que fa del concepte propi de ciutat el seu tema. Aquesta Barcelona, burgesa mercantil, amb vocació universal, en la qual el poder politic ha anat generalment!escás, és, si em permeteu el joc de paraules î amb totes les reserves respecte de la paraula puresa, una ciutat cívicament pura, encara burocràticament poc contaminada. 1 qui sap si aquesta és, justament, la seva xispa. A l'obrir e j. Centre inauguren també la primera exposició própia,1 ideada per Albert Garcia Espuche iproduida pels serveis d'aquesta casa. "Ciutats: del globus al satèl.lit" es tan una manera de presentar 1 el tema del Centre com una expressió del estil rigorós i pedagógic que volem que caracteritzi la nostra feina. Ens apropem a ciutat desde l'aire, des d'on es descobreixen prou les seves contradiccions, la seva rápida evolució contemporania, per presentar globalment aquest objecte que, próximaient, amb l'exposició conjunta �GJ f LD 7 4 l^J • 44 L. ^^VL I VtCh'1 LVIY i GI II -VECH^ 71t-I 41G1J.>G!'J amb el Pompidou començarem `a visitar desde dins. Mentre aquest Centre es construía, hem vist com, no gaire lluny d'ací, als Balcans, al cor d'Europa, una vegada més, determinats poders practicaven la destrucció sistemàtica de les ciutats. No és nou ni rar. Dubrovnik i Sarajevo! s'han convertit en símbols d'allò més noble que representen les ciutats: la memòria i la convivènciaen la llibertat. Cíclicament apareixen forces disposades a acabar amb una i altra. I no podem oblidar que Barcelona va patir un primer assaig de destrució aérea de una gran ciutat, preludi del que passaria després a Rotterdam, a Coventry i a tantes altres ciutats durant la guerra europea. Per això cal defensar les ciutats, sempre, pera especialment ara quan el "model serbi", el que pretén negar la diversitat, s'estén amb força contaminant per tot el continent. Des de la Barcelona vella, aquesta inauguració es també un record solidari per treure a les ciutats iugoeslaves de l'oblit. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4281 Title A name given to the resource Inauguració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Convertir el Raval en un gran centre cultural. L'afirmació de Bcn com a capital cultural catalana i com a l'altra capital d'Espanya i com una de les ciutats europees de la cultura només serà possible amb la co|laboració entre les instituacions i amb el suport decisiu de la ciutadania. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Art Model social Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1000/19860211d_00104.pdf 98e3f44bd3c7057c647c9331fdfb31f4 PDF Text Text DISCURS DE L'ALCALDE DE BARCELONA PER A LA .INAUGURACIO DEL CICLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA" MOLT HONORABLE PRESIDENT; EXCEL.LENTISSIMES AUTORITATS; SENYORES I SENYORS : PER A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I PER AL SEU ALCALDE , ES MOTIU D'ESPECIAL SATISFACCIO, INAUGURAR AVUI EL CI- CLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA", I PODER s COMPTAR PER A AQUESTA INAUGURACIO AMB LA PRESENCIA I LA INTERVENCIO DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATA LUNYA, MOLT HONORABLE SENYOR JORDI PUJOL. AQUEST ES UN CICLE AMB EL QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VOL REMARCAR L'ESPERIT OBERT, I LA VOCAC1d D'UNIVERSALI TAT I SOLIDARITAT QUE TRADICIONALMENT HA CARACTERITZAT LA NOSTRA CIUTAT. AQUEIXA VOCACIO DE CIUTAT GRESOL ES LA QUE ENTRE TOTS HEM DE POTENCIAR I PROJECTAR CAP EL FUTUR. ELS NOSTRES FILLS, ELS NOSTRES NETS, I TOTES LES PERSONES QUE ARRI BIN A LA NOSTRA CIUTAT PER VIURE-HI, PER LES CIRCUMSTAN CIES QUE SIGUIN, CAL QUE ES TROBIN AMB UNA BARCELONA DE TOTS 1 PER A TOTS, AMB UNA BARCELONA, EN DEFINITIVA, SO LIDARIA AMB TOT ELS SEUS CIUTADANS, VINGUIN D'ON VINGUIN. �2. ABANS HE DIT QUE ERA UN MOTIU D'ESPECIAL SATISFACCIO , PODER COMPTAR AMB EL NOSTRE PRESIDENT DE LA GENERALITAT, PER A INAUGURAR AQUEST CICLE DE CONFERENCIES -"BARCELONA SOLIDARIA" . EN AQUEST CAS, CONCURREIX A MES EL FET QUE EL SENYOR JORDI PUJOL HA ESTAT, DE SEM PRE, UNA PERSONA PREOCUPADA PEL FENOMEN IMMIGRATORI !I LES SEVES REPERCUSIONS EN QUANT LA CONSTRUCCIO DE CATALUNYA, COM HA QUEDAT REFLECTIT ALS SEUS ESCRITS TALS COM "LA IMMIGRACIÓ PROBLEMA I ESPERANÇA DE CATALUNYA", I D'ALTRES. ELS NOUS CATALANS, ELS CATALANS QUE NO HAN NASCUT EN CATALUNYA, DEL QUE TENEN NECESSITAT NO ES DE MIRAR ENRERA, SINO DE CONSTRUIR EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR. EL PROBLEMA DE LA NOVA CULTURA VA LLIGAT A TENIR TREBALL, UNS HABITACLES MES DIGNES, UNA GEOGRAFIA URBANA MES SEGURA, PODER TENIR LLOCS DE REUNIO I D'ASSOCIACIÓ PLURALISTA; QUE ELS SEUS FILLS TINGUIN SORTIDA EN LA SOCIETAT , I QUE L'ESCOLA,ELSr•SIGUIIUN ELEMENT INTEGRA DOR . TOT EL QUE SIGNIFIQUI UNA LLUITA PER A FER DESA MARGINACIÓ, ES LA CULTURA QUE ELS DEVEM. -PAREIXL LA CATALANITZACIO DEPENDRA DEL GRAU DE SOLIDARITAT QUE GLOBALMENT ES PUGUI OBSERVAR EN LA NOSTRA ACTITUD COL. LECTIVA. QUE ELS NOUS CATALANS EN VAGIN INTEGRANT NO VOL DIR QUE HO FACIN A LA MANERA D'ACEPTACIO D'UN MODEL TRA �(3) DICIONAL, SINO QUE APORTARAN FORMES I ACTITUDS QUE ENS FARAN DIFERENTS, A TOTS ELLS I A NOSALTRES, DELS MODELS PRECONCEBUTS, SENS DUBTE ELS SEUS I ELS NOSTRES FILLS A A L SERAN UNS CATALANS DIFERENTS. NO-442rEr---g.N-42rA-B.A.R7-COM SEMPRE HA SUCCEIT EN AQUEST POBLE, PRESERVAREM LA'dNICA MANERA DE SER CATALANS EN EL FUTUR. TOT AIXO ENS OBLIGA MOLT A TOTS NOSALTRES. SI BARCELONA ES CATALUNYA, SI CATALUNYA ES BARCELONA, TREBALLANT PER UNA BARCELONA OBERTA, FRATERNAL, SOLIDARIA I GRESOL, ES TAREM TREBALLANT A LA VEGADA I CONSTRUINT UNA CATALUNYA OBERTA, FRATERNAL, SOLIDARIA I GRESOL AMB TOTS ELS SEUS CIUTADANS • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3906 Title A name given to the resource Inauguració del Cicle de Conferències Barcelona Solidària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Immigració Barcelona Model social Congressos i conferències Pujol, Jordi, 1930- Solidaritat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1434/19950306d_00671.pdf e0232d1beaace633b8ac5b0211bb0c01 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del congrés del PSE (Hotel Arts, 6 de març de 1995, 15:10 h) Benvolguts companys, benvolgudes companyes, Benvinguts a Barcelona, ciutat dos copa mil.lenària, sovint assetjada, rebel, burgesa i treballadora, comercial, republicana, antifranquista i democràtica. Barcelona, que fa dos anys i mig va ser seu dels JJ.00. amb més àmplia participació que hi ha hagut mai. Quinze anys de govern socialista municipal, moderat i radical alhora, han convertit Barcelona en una referència europea. Govern moderat perquè ens hem negat a tot dogmatisme de dreta o esquerra i sobretot a la demagògia. Radical perquè hem anat a l'arrel dels problemes i hem defensat l'honor del la ciutat enfront de la nació i de l'Estat -potser és millor dir al costat, però dignament al costat. I en això hem sigut doncs radicalment europeus. Hem sentit la complicitat entre la nova pàtria europea que neix i els seus components primordials, les ciutats. Europa és el continent urbà per excel.lència. Les ciutats són cares de mantenir, però, corn la democràcia, són encara el menys dolent dels sistemes de convivència sobre el planeta. Per això Europa té, a més de passat, futur. Té més passat però t mbé més futur que altres continents. a 1 �I aquest futur, així com la memòria de la nostra humanitat, és inscrit a les pedres d'Atenes, Roma, París, Madrid, Lisboa, Viena, Londres i Berlín. Però no sols en les capitals imperials, també i sobretot en el de les ciutats-ciutats com Florència, Anvers, Manchester, Rotterdam, Frankfurt, Milà, Porto, Gotteborg, Muni o Barcelona. I també, companys, en les sofertes pedres de Sarajevo i Dubrovnik i en les meravelloses pedres de Praga, Budapest i Petersburg, o en les castigades pedres de Dresden i Varsòvia Us dono, per tant, la benvinguda a una ciutat que se sent portaveu de totes les ciutats europees. I us crido a veure en la ciutadania i l'autoritat ciutadana, la més propera, un dels camins de reflexió en la. sortida cap a un segle XXI que sense les esperances que va prometre el segle XX sigui tanmateix igualment creatiu i radicalment menys destructiu. Barcelona creu fermament que la suma de regionalisme i municipalisme, que són conceptes que 1a nostra experiència ens diu que no són oposats, es tradueix en proximitat, i que aquesta proximitat és la garantia de la construccii5 d'una vertadera Europa dels ciutadans. Per això estic convençut que, sense presses però amb bona lletra, cal avançar en la revisió del tractat en aquesta direcció. Barcelona ha hecho de la ciudad un elemento central de su reflexión y de su actuación. Barcelona ha demos rado que las ciudades son capaces, que tienen futuro, y que pueden actuar con eficacia, con conocimiento del territorio y con ambición de objetivos. La experiencia de quince años de gobierno local democrático y progresista ha sido fundamental para donsolidar la democracia en nuestro país y para impulsar su economía, su cultura y su civismo. 2 �El Ayuntamiento de Barcelona, que ha liderado el gran proyecto de transformación urbanística emprendido en ocasión de los Juegos Olímpicos de 1992, ha demostrado que las ciudades pueden ser también buenos empresarios. Rompiendo la uniformidad y la tendencia al monopolio, impulsando proyectos creativos capaces de atraer la inversión, buscando una colaboración público-privado que siga el sabio principio de "tanto sector :público como sea necesario, tanto sector privado como sea posible". Dejando que el libre juego del mercado se desarrolle en el interior de las condiciones democráticamente establecidas a través del consenso. De hecho, el "modelo" de Barcelona se ha basado en la creación de un consenso amplio a los objetivos de la ciudad, a sus proyectos y a sus ambiciones. En el fondo, no hemos hecho más que apostar por la ciudad europea, por la ciudad que no segrega, en la que conviven varios usos (de hecho Barcelona es todavía una importante ciudad industrial, a pesar del predominio del sector terciario), donde no se permite que se levanten barreras infmanqueables que separen la pobreza del bienestar. 1 Nuestra estrategia no ha sido propiamente intervencionista, pero sí una estrategia de liderazgo y de complicidad ciudadana. Hemos creado pautas de actuación para todos ten materia urbanística y de diseño urbano, fundamentalmente-, y hcimos establecido unas reglas de juego que condicionan objetivamente&el mercado. La tensión entre liderazgo público y libre juego de mercado ha permitido que la ciudad pueda desarrollarse y competir en un marco cada vez más internacionalizado. 1 Hemos hecho una gran transformación urbana y hemos apostado por un crecimiento económico, todo ello sin merma alguna de cohesión social, porque hemos buscado siempre el equilibrio territorial en el interior de la propia ciudad. 3 �Hemos creado las condiciones parad una alta calidad en los equipamientos y en los espacios públicos de la ciudad, desde la convicción que la transformación urbana, la calidad urbana, es el imperio de la ciudadanía y del civismo. Por todo ello Barcelona se ha convertido en una referencia en Europa, y más allá de nuestras fronteras comunitarias. Hemos apostado por la competividad pero también por la conplementariedad estratégica entre ciudades. Hemos sido pioneros erg la idea de que las ciudades europeas, además de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones), deben de cooperar, haciendo valer sus especificidades, sus puntos fuertes pero también su aportación a la resolución de los problemas urbanos -que son, no lo olvidemos, los problemas de la inmensa mayoría de los europeos. Es por ello que hemos llevado nuestra batalla en favor del reconocimiento del papel decisivo que deben jugar las ciudades en la construcción europea al corazón de lao instituciones comunitarias. Barcelona ocupa, no por ningún azar sino como fruto de su vocación municipalista y de su comprensión hacia el hecho regional, la presidencia del Consejo de Municipios y Regiones de Europa y la vicepresidencia primera (y la presidencila rotatoria a partir de 1996) del Comité de las Regiones. 4 ��t.1 \ti519 fy: L'ALCALDE 1)E BARCELONA �L'ALCALDE DE BARCELONA �L'ALCALDE DE BARCELONA 4.) a-ct (G, onti,417(L22 cSlAtt. c-Z-19) �L'ALCALDE DE BARCELONA r ) \./k,t4 'iZ•uç dl■ (9, `I) 21 �L'ALCALDE DE BARCELONA j-\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4340 Title A name given to the resource Inauguració del congrés del PSE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Arts, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Euroregió Municipis Competitivitat Acció política Model social Barcelona Partit dels Socialistes Europeus Socialisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/224/20051026.pdf 2b04089bd79757309fe7c8f7cbbbed65 PDF Text Text Inauguració del Congrés Europeu del Microcrèdit sobre "Les microfinances i la inclusió social" (castellà i català) Palau de Pedralbes | 26/10/2005 Majestad, señor ministro, señor alcalde Accidental, señor presidente de la Caixa Catalunya, presidente de la Fundación la Caixa y presidenta de la red europea de microfinanzas señora Novak, a quien hemos venido a escuchar. Amigos y amigas. El año pasado en Barcelona, y por tanto en Cataluña, se presentó al mundo el Foro Universal de las Culturas, lo presentamos como ciudad y como país. El Fòrumse convirtió en un ágora global de personas unidas por la voluntad de corresponsabilizarse con los valores de la libertad, de la dignidad de las personas, de la justicia y de la paz. Este año Barcelona, Cataluña, Europa y España entera vuelven a poner un grano de arena en la transformación del mundo, acogiendo este Congreso Europeo del Microcrédito. Han trascurrido casi 30 años desde que Mohamed Yunus, al que tuvimos aquí el año pasado y pudimos escuchar, inició su camino trabajando contra la miseria a través de los microcréditos. Con su designio y el de tantos otros emprendedores sociales, 274 millones de personas, si no voy equivocado, han podido ganarse un futuro digno convirtiendo sus utopías en realidades. La verdad es que los microcréditos pueden revolucionar, creo que están empezando a revolucionar la cooperación al desarrollo, con el apoyo de la obra social de las cajas de ahorro, pero también a través de interesantes iniciativas de finanzas éticas y sociales en el ámbito de la sociedad civil y en el ámbito del voluntariado. En Europa los microcréditos están convirtiéndose en un instrumento realmente eficaz en reducción de la pobreza y de la exclusión social y financiera. Deia Víctor Hugo, que no hi ha res més poderós que una idea que arriba a temps, i ara la idea de Mohamed Yunus arriba a temps arreu del món. 1 �2005 es l'any, efectivament, del microcrèdit, i els microcrèdits es consideren cada cop més un instrument fonamental per aconseguir els objectius de desenvolupament del Mil·lenni. Els convido a fer un esforç que deixi llavors, que obri noves visions i que permeti que molts ciutadans i empreses avancin en la seva pròpia història amb onades d'il·lusió i apostes de risc, però també amb un extraordinari sentit de la responsabilitat i el treball ben fet. Aquesta és la raó de ser del Congrés Europeu del Microcrèdit i el motiu pel qual els agraeixo molt sincerament la seva presència aquí, a Catalunya. Tant de bo que la força de les paraules i del compromís de tots vostès, ens ajudi a continuar el nostre camí cap a la millora de la cohesió social amb una major eficàcia i també i sobretot amb una major proximitat. Moltes gràcies per estar aquí. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1706 Title A name given to the resource Inauguració del Congrés Europeu del Microcrèdit sobre "Les microfinances i la inclusió social" (castellà i català) Language A language of the resource Català Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Subject The topic of the resource Benestar Social Congressos Model social Finançament Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/177/20040902.pdf a02ad9c467f292b411a9e8e6ed94ddb0 PDF Text Text Inauguració del Congrés Mundial "Moviments Humans i Immigració", en el marc del Fòrum 2004 Auditori del Fòrum | 2/9/2004 Senyor alcalde, autoritats, secretària general de Migracions i d'Afers Internacionals, estimats amics: Només unes paraules per dir-vos quin és el meu sentiment, avui, en aquest Fòrum, - que jo crec que enyorarem, perquè mai en aquesta ciutat no s'havia donat una constel·lació d'esdeveniments, de diàlegs, de personalitats, de la densitat i del nivell que hem vist aquests mesos. Ho enyorarem i esperem que algun dia torni el Fòrum a Barcelona. D'una manera molt breu els vull cridar l'atenció sobre algunes qüestions relacionades amb la immigració. Són producte de la reflexió pràctica més que no pas de la teòrica: 1.- La pàtria de cadascú es tria tant com s'hereta, s'hereta tant com es tria. Els homes i les dones són d'allà on guanyen la seva llibertat i d'on veuen respectada la seva dignitat. La pàtria és el lloc on la pròpia llibertat existeix i la pròpia dignitat és respectada. 2.- Els moviments migratoris són un element permanent de la construcció del futur de la Humanitat, en el món obert i sense fronteres. Això és un fet que és aquí per quedar-se, crec que de manera definitiva. 3.- L'emigració no pot ser l'última esperança, per a tantes persones. Probablement és cert que val més moure capitals i coneixements que no pas grans contingents humans. L'emigració hauria de ser un dret, una possibilitat, no una solució desesperada o una obligació. Ja sé que estic parlant d'una utopia, però és una utopia que segurament compartim. 4.- Qui paga els costos humans de l'emigració? En primer lloc, els emigrants; i en segon lloc, els habitants dels barris de destí de les migracions, així com els usuaris de serveis públics, sobretot d'educació i salut, que cal compartir amb els que arriben de fora. No els paguen pas de la mateixa manera els intel·lectuals o els polítics, o aquells que especulen sobre els perills de les migracions, però que no són afectats en la seva vida diària per l'arribada dels immigrants. 5.- Cal arribar a acords amb el països d'origen de les migracions. Primer, per posar ordre en els processos de sortida i, segon i complementàriament, per canalitzar les inversions que 1 �permetin crear "in situ" els llocs de treball que es busquen a fora. Per ordenar els fluxos monetaris, també per ordenar els que es deriven de les migracions. Fa poc, vaig ser al Marroc i em deien que el Marroc, el 2004, és similar a l'Espanya de 1960. Que aleshores aquí es vivia com ara comença a viure el Marroc, en bona mesura de les remeses de divises per part dels emigrants i del turisme. 6.- Federico Mayor, l'exdirector general de la Unesco, em deia que arribarà un dia, segles enllà, en el que tots serem del mateix color: "cafè amb llet" -deia ell. Tots serem del mateix color, i això és, si hi pensem una mica, un esdeveniment que succeirà. Això passarà, però no hem de tenir pressa de que passi, més aviat a l'inrevés. Jo crec que el ritme dels canvis és tant important com ho són els canvis en ells mateixos. I espero de tots vostè reunits en aquest Congrés que se celebra al Fòrum que tinguin encert perquè ens hi juguem molt. Pasqual Maragall 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1659 Title A name given to the resource Inauguració del Congrés Mundial "Moviments Humans i Immigració", en el marc del Fòrum 2004 Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del Fòrum Subject The topic of the resource Congressos Fòrum de les Cultures Immigració Model social Territoris Liberalisme Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/991/19851029d_00089.pdf 2e4f4a2d32a97807db5762c204ab7a3b PDF Text Text G-1 ^ ou vuç v NCSC0 Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració del curs 1985-86 del Club d'Amics de la UNESCO Barcelona 29 d'Octubre 1985 �Senyor president, senyores, senyors, estimats amics: Estic molt content de tornar a ser entre vosaltres. Per a m: no és cap novetat la hospitalitat d'aquest Club. Durant temps afortunadament ja llunyans, aquesta casa era dels pocs llocs on hoi acullia els que lluitaven per un pais lliure, per una societademocràtica. Les activitats d'aquest Club eren també per molts de nosaltre un espai de llibertat en mig d'una situació política represso ofegadora. Per això ara que molts dels conspiradors d'abans ocupem de responsabilitat pública, és bo que recordem el deute que demócrates d'aquest pais tenen per a institucions com aquesta. I c mínim, no podem deixar d'accedir a l'amable invitació que ens fe participar als vostres actes. Perque el vostre gran mérit ha estat que seguiu fent la mateixa tasca que heu fet sempre: divulgar l'obra educativa i cultural de la UNESCO i difondre alhora els principis de la declaració universal dels drets humans. I això que ara sembla una activitat d'allò més normal i inofensiva, tots recordem com durant els anys de la dictadura era molt més del que molta gent no gosava de fer. Però no vull fer ara un cant nostàlgic d'antic resistent, no. El que voldria comentar avui, d'una manera informal, malgrat que el títol de l'acte - inauguració del curs académic - m'aclapari una mica, es com els objectius de l'UNESCO i també els d'aquest Club sintonitzen perfectament amb una de les línies de la política que portem a �l'Ajuntament de Barcelona. És un dels aspectes de la nostra política a qué personalment hi dedico més atenció. Em refereixo al paper que en política internacional juguen les ciutats, en un món dominat per la política de blocs, de superpotències. El Preàmbul de la Constitució de la UNESCO diu, com vosaltres recordeu en els vostres prospectes, " Ja que les guerres neixen a les ments dels homes, és a la ment dels homes on cal bastir els baluards de la pau". Les ciutats, afortunadament, no tenen fronteres, no tenen exèrcits. És evident que les ciutats estan lliures de temptacions expansionistes, imperialistes. I a travers de les ciutats jo estic segur que es pot fer una tasca més eficient d'apropament entre els ciutadans de tot el món, aquesta tasca de bastir els baluards de la pau en les ments dels homes, que no pas des dels estats. Els acords entre estats sempre tenen una càrrega més gran de "política", en un sentit pejoratiu, sempre han de tenir en compte uns factors més complicats i subtils. I també tenen una pesantor que els allunya molt dels ciutadans A les ciutats no passa res d'això. Les ciutats, les "polis", són el centre de relació natural dels homes. Les ciutats són el lloc on l'home s'hi troba a la seva autèntica dimensió. Això, si em permeteu la disgressió, és el que els nostres urbanistes han sabut redescubrir, despertant la curiositat de tot el món. Jo crec que l'Ajuntament de Barcelona ha sabut percebre �aquesta avantatge que tenen les ciutats sobre els estats, i aquest esperit ha inspirat moltes actuacions municipals, tot i no estar lligades directament a la política internacional. No són paraules meves, sino de l'amic Martínez de Foix les que reconeixen com les escoles municipals, "d'història tan prestigiosa", diu, van ser de les primeres a adherir-se a la UNESCO seguint la iniciativa del Club. No puc deixar de referir-me avui al principal projecte que tenim ara entre mans, la candidatura de Barcelona per als JJOO de 1992. Nosaltres hem volgut veure en aquest projecte el catalitzador d'una tensió anímica, social, cultural que hi ha en aquesta ciutat. Una ciutat que vol projectar-se en el espai i en el temps. Ens podrien preguntar avui: és que l'Alcalde de Barcelona, és que la ciutat, és que l'Ajuntament o uns altres els empresaris, no han trobat projectes que puguin vehicular aquesta tensió social que existeix ? Jo us ho diré ben clar, no hi ha cap, no hi ha absolutament cap en el món que puguès ser comparable amb els Jocs. Des de molts punts de vista. Perque hi ha un motiu que esta al cor de unes aspiracions que són molt profundes, molt íntimes i em penso que són al mateix temps molt compartides i per tant molt vàlides. I és fraternitat que hi ha pendent no ja a sino a tota la el desig de Barcelona, no ja a Espanya, humanitat. I la humanitat, els ciutadans del món aquí i a Leningrad i a Buenos Aires i Washington, jo ho he pogut comprovar, tenen una demanda insatisfeta de fraternitat, d'unes relacions pacífiques entre ciutadans. �-5La gran intuició del Baró de Coubertin al 96 del segle passat, va ser el descobrir que podia organitzar-se una manifestació esportiva que no fos el producte d'una relació entre Estats, sinó que s'atorgava la organització del Jocs a una ciutat. Aixo és molt. Va molt amb l'esperit d'aquella època, que és l'època d'un cert internacionalisme, si vostès volen, tant per part dels treballadors com per part dels financers. Es un moment encara ' àlgid hi ha segle, la crisi de finals de en el qual s'està vivint ja la maduresa, cap al final dels cent anys de pau. Des de la guerra de Napoleo fins 1914, a part de la franco-germana de 1870 molt localitzada IarAe, no hi ha a Europa una gran conflagració. Son cent anys seguits de pau. Hi ha la convicció, des d'aquell moment, de que el món es pot anar desenrotllant d'una forma relativament pacífica, que l'extensió de l'autonomia permetrà d'anar sumant no els països sinó els territoris en aquesta riquesa nova que direm la revolució industrial. I és en aquell moment en el que uns europeus diuen, Baró de Coubertin diu:" anem a organitzar uns Jocs com els de Grecia". Així, al 23, els Jocs no seran l'afer d'una relació de dret internacional per dir-ho així, sinó que es crea sobre la base d'una família mundial, d'una família olímpica, l'esport i l'organitzador no és un Estat, és una ciutat. Això era una aposta formidable, que connectava perfectament amb l'esperit del temps, pera no gens amb l'esperit dels temps que van venir desprès. La perdoneu-me humanitat 1'expresió, s'havia passat, ho hem de reconeixer d'optimista. La humanitat va haver ningú, reconeixer reiteradament, i els europeus més que que equivocat. Que hi havia interesos fortíssims contraposats i de s'havia que feien �-6- imposible l'acompliment d'aquesta idea. I va venir la Primera Guerra Mundial, i va venir la Segona Guerra Mundial, i han vingut tantes i tantes decepcions d'una esperança que aleshores hi era, i que malgrat tot, desaparegut mai, no ha desaparegut mai. No ha està en el cor dels ciutadans d'aquesta ciutat, molt en primer lloc, i de moltes altres ciutats del món. El moviment olímpic és una de les poques esperances que s'ha mantingut constant des d'aquell final de segle, que és el mateix final de segle dels nostres patricis del 88, dels que varen crear la Barcelona de l'Eixample; és una de les poques esperances que han continuat igual. El moviment olímpic ha tingut la virtut, d'altra banda, de numerar, de continuar la numeració en aquells anys en que no es podia celebrar els Jocs, l'olimpiada, perque hi havia una gran conflagració mundial. Malgrat aquesta circumstància, es va mantenir la numeració, i es un fet, menor si volen, pera significatiu d'una esperança que no ha tornat a existir. Qué vol dir això? Que avui en el món no hi ha cap esdeveniment de caràcter pacífic que es pugui igualar quant a la captació d'interès a tot el món amb els Jocs olímpics. No hi ha res que permeti mobilitzar tres mil milions de persones entorn d'un canal de T.V., d'unes pantalles de T.V. per veure que está passant en un punt del món, en una ciutat del món. En aquest sentit, en aquest sentit precís, jo crec que els Jocs Olímpics no tenen cap mena de rival, i que si Barcelona ho aconsegueix per l'acord de tothom, haurà aconseguit un autèntic somni, és a dir, poder disposar del millor dels projectes de mobilització d'energies que �-7l'humanitat en la seva panoplia ofereix avui a qualsevol ciutat. El millor. N'estic absolutament convençut. El projecte olímpic enllaça també amb el que és el lema que expressa el designi d'aquest Club: "donar a conèixer al món la cultura catalana i a Catalunya les cultures del món". Acabo de parlar de la capacitat mobilitzadora de l'atenció mundial que tenen els Jocs. Quina ocasió pot ser millor per fer conèixer la nostra cultura? I vull aprofitar ara per aclarir algunes preguntes que m'han fet a vegades, algunes reticències que manifesten alguns sectors de la nostra societat. Quina presència tindrà el català als Jocs? Seran els Jocs d'Espanya o de Catalunya? Mireu, la millor manera de donar a coneixer la realitat catalana serà aconseguir l'atorgament de l'organització del Jocs a Barcelona. En aquest moment els organismes que han de decidir no tenen prou coneixement de la nostra realitat per filar tan prim. Pera tenen en canvi molt clara una cosa: i és que si no veuen un ambient d'unitat entorn la candidatura, si veuen que aquesta pot ser causa de tensions, ho tindran en compte negativament. Axí doncs que aconseguim primer els Jocs, i després ja donarem al català el lloc que ha de tenir. La llengua oficial dels Jocs és la del lloc on és celebren. I el català és llengua oficial de Catalunya. La pregunta de si els Jocs són d'Espanya o de Catalunya és un paradigma de l'esperit antiolímpic, és tot el contrari al desig de fraternitat del que parlava abans. Els Jocs els organitzen les ciutats. El Jocs del 84 van ser els de Los Angeles, els del 80 els Jocs de Moscú, els del 76 els de Montréal, etc. I des de les ciutats es projecten al món, amb tot el que aquesta ciutat pot oferir. I Barcelona podrà oferir �-8- tota la complexitat de la seva realitat, rica, contradictòria, plural, fidel mirall d'allò que és tota Catalunya, d'allò que és tota Espanya. Veieu aquí doncs com l'esperit que inspira la nostra vocació olímpica es pot lligar perfectament amb el lema del vostre Club. No vull donar la impressió que el projecte olímpic centra exclusivament la projecció exterior de Barcelona. Aquest projecte és el resultat de la voluntat de Barcelona de ser present al món, que ha fet que Barcelona s'inventès un projecte semblant cada 40 o 50 anys. És una voluntat de generar tota mena d'activitats en el camp de l'esport, en el camp cultural, i per generar activitat en el camp industrial. Així, estem en una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, amb una capacitat d'implementació de projectes molt inferior, pot-ser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política, permetia. I aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la història, s'hagi projectat cap al futur i cap a l'espai, com he dit abans, buscant una capitalitat, un protagonisme que les seves condicions li permetien de tenir i que tanmateix li eren negades per raons de caràcter polític, econòmic, o les que fossin. I així el 88 del segle passat, una generació esplèndida va llançar el somni de la Barcelona de l'Eixample i va dibuixar aquest somni a l'entorn d'un projecte que va ser l'Exposició Universal del 88. Com més tard, l'exposició del 29 va ser el segon impuls modernitzador. Barcelona es planteja seguir essent la ciutat que ja és, i essent això, pontenciar-se com la capital que ja és. Com a doble capital que és, �-9de Catalunya i d'Espanya. Barcelona és la capital de Catalunya. Donar a conèixer al món la cultura catalana és donar a conèixer la cultura que es fa a Barcelona. A vegades s'ha dit que Catalunya sense Barcelona seria com l'Alto Adigio. Això probablement és una caricatura, una "boutade", però que com totes les simplificacions té alguna cosa de cert. Avui mateix, en Josep Ramoneda, comentant el pacte cultural, afirma que si alguna cosa interessa fora de Catalunya és la "cultura elitista barcelonina" que criticaven els detractors del pacte cultural. Si alguna cosa pot servir de pont entre la cultura d'Europa i Catalunya, diu en Ramoneda, són les institucions culturals que representen allò que alguns tracten d'"elitista". N'estic absolutament d'acord. Pera Barcelona és també una capital d'Espanya, i vol que aquest paper sigui reconegut. Barcelona té en el teatre del Liceu, per exemple, el teatre d'opera d'Espanya per excel.lència. La Fira de Barcelona és la • Fira de Mostres més important i amb més solera d'Espanya. Barcelona té més museus que cap altra ciutat d'Espanya, i alguns d'ells, com el Picasso o la secció Romànica del d'Art de catalunya, únics al món. Barcelona es dol que aquest reconeixement sigui tan precari com es posa de manifest en les dificultats que surgeixen de tant en tant. Em refereixo a la manca de financiació dels costos que aquesta capitalitat comporta, o als entrebanc que se'ns posen davent les visites de personalitats estrangeres, com la ridícula obsessió perque el viatge del President sanguinetti a Barcelona tinguès caràcter privat. Havia una idea que em feia molta il.lusió i que vosaltres, amics de la UNESCO comprendreu molt bé, perque donava tota la dimensió de capitalitat i d'europeitat de Barcelona, i era que la signatura del �-10- tractat d'adhesió d d'Espanya a les Comunitats Europees es fès a Barcelona. Doncs no va poder ser. Això es pot fer una idea de com és difícil fer entendre aquest concepte de csapitalitat que per nosaltres és evident. Perque Barcelona vol ser també europea. Barcelona esta al bell mig del que hem anomena a vegades el carrer major d'Europa, el corredor mediterrani. La zona d'influència de Barcelona va molt més enllà de les fronteres estatals, des del pun de vista econòmic, comercial, cultural. No deixaré de lluitar per que el reconeixement de les nostres aspiracions es faci efectiu. Vull aconseguir que Barcelona sigui la seu d'alguna institució d'àmbit estatal o internacional, europeu. No us semblarà estrany doncs que us proclami la meva fe en la necessitat d'institucions com la vostra, en la necessitat de reforçarles. Perque són un element de debat, de discussió, lloc d'encontre molt adient á la característica principal de les ciutats. Un element tant necessari en democràtiques. èpoques d'obscurantisme polític com en situacions Són institucions com aquest Club les que eviten que ens acomodem excessivament a la satisfacció d'haver aconseguit alguna cosa, les que ens insten a mantenir l'esperit sempre a punt per al debat, per la confrontació ideològica, per acceptar el pluralisme. Amics meus, jo crec que ningú millor que vosaltres per representar l'esperit ciutadà, l'esperit civilitzat, l'esperit polític que ha nascut a la ciutat;l'esperit europeu, l'esperit mediterrani. Tot això que Barcelona vol ser, que Barcelona vol continuar sent. Per això podreu comptar sempre amb el suport de l'Alcalde de Barcelona. �Moltes Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3897 Title A name given to the resource Inauguració del curs 1985-86 del Club d'Amics de la UNESCO Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Drets civils Relacions Internacionals Barcelona Acció política Territoris Unesco Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1500/19961007d_00740.pdf f01f3cd57c0e3028b245bd6ead67652f PDF Text Text f _ > 7 c:17i dr e (^ ^ EADA 39 ANYS VULL AGRAIR LA INVITACIÓ A DIRIGIR—ME A VOSTÈS EN L'INICI DEL 39È CURS ACADÈMIC D'EADA. EADA S'HA CONSOLIDAT, COM MOSTRA AQUESTA SALA, COM UNA DE LES GRANS INSTITUCIONS DOCENTS EN EL CAMP DE LA FORMACIÓ PER A LA DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ A'BARCELONA. JO PERSONALMENT HE POGUT VEURE CRÉIXER I AFERMAR— SE LA SEVA EMPENTA FORMADORA EN DOS CAMPS QUE EM SÓN PROPERS; L'EMPRESA PÚBLICA 1 LES INSTITUCIONS SANITÀRIES. I JA TENIM AQUÍ ALGUNA DE LES PARAULES CLAUS QUE TROBEM ASSOCIADES A FADA, BARCELONA, FORMACIÓ D'EMPRESARIS I DIRECTIUS, TAMBÉ DE L'EMPRESA PÚBLICA I INSTITUCIONS SANITÀRIES. JA QUE HAN TINGUT L'AMABILITAT DE CONVIDAR—ME A MI EM PERMETRAN DONCS QUE ELS PARLI D'AIXÒ QUE CONEC: DE BARCELONA, D'EMPRESA PÚBLICA I PER DESTILACIÓ, DE POLÍTICA, DE POLÍTICA LOCAL. COMENÇARÉ PER BARCELONA, ON S'HA PLASMAT LA MAJOR PART DE L'ACTIVITAT DOCENT D'EADA. DES DE 1957 ANY DE LA SEVA FUNDACIÓ FINS AVUI,I HEM ASSISTIT JUNTS A LA TRANSFORMACIÓ MÉS GRAN D'AQUESTA CIUTAT. _ �PER DESTACAR ALGUNES FITES DEL CALENDARI; 1959 PLA D'ESTABILITZACIÓ (1) 1959 -- 1968 CREIXEMENT ECONÒMIC HIPER—ACCELERAT. GRANS MIGRACIONS, "DESARROLLISME", BARRIS PERIFÈRICS. (2) 1968 — 1982 CRISI ECONÒMICA CRISI INDUSTRIAL ESCLAT POLÍTIC TRANSICIÓ DEMOCRÀCIA LA NOVA CONSTITUCIÓ LA DESCENTRALITZACIÓ DE L'ESTAT. LES AUTONOMIES (3) 1982 — 1992 CREIXEMENT DE L'ESTAT DEL BENESTAR, INTEGRACIÓ PLENA A EUROPA. RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. JOCS OLÍMPICS. GRAN 1aRANSFORMACIÓ DE BARCELONA. CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (4) 1992 — [2000]TRANSFORMACIÓfECONÒMICA FINAL DE L'ESTRATÈGIA DE LA INFLACIÓ INTERNACIONALITZACIÓ DE LA NOSTRA ECONOMIA. MAASTRICHT EURO �BARCELONA EN AQUEST PERÍODE HA PASSAT D'ÉSSER UNA CIUTAT INDUSTRIAL, GRIS, I OFEGADA PEL DESARROLLISME DE BAIXA QUALITAT A LA 1 CIUTAT TRANSFORMADA, LLUMINOSA, EDUCATIVA I CULTURAL. HA PATIT LA RECONVERSIÓ' INDUSTRIAL DE FORMA DURÍSSIMA I A LA VEGADA S'HA SABUT ADAPTAR I RECOMPOSAR PER TORNAR-Hl DE NOU. LES ANTIGUES FABRIQUES QUE VAREN CAURE SÓN ARA PARCS I PLACES. EL PARC DE LA PEGASO A ST. ANDREU, LA MAQUINISTA A LA BARCELONETA, L'ESPANYA INDUSTRIAL , v A SANTS ....L'EXEMPLE MÉS GRÀFIC DE LA TRANSFORMACIÓ. A LA VEGADA AQUESTA TRANSFORMACIÓ DE LA "FÀBRICA" DE L'ESTRUCTURA FÍSICA, NO HQ EXPLICA TOT; DURANT LA SEGONA PART DELS ANYS 80 L'INCREMENT DELS SERVEIS DE L'ESTAT DEL BENESTAR [(PENSIONS, INCLÒS L'ATUR), UNIVERSALITZACIÓ DE LA SANITAT, EDUCACIÓ PÚBLICA I GRATUÏTA, I SUPORT PÚBLIC AL FINANÇAMENT DE L'HABITATGE] HA ESTAT EN EL 1NOSTRE PAÍS EL MÉS ALT D'EUROPA. PERÒ PER COPSAR SOLS EN UNA D'AQUESTES VARIABLES LA MAGNITUD DEL CANVI, VAL A DIR QUE EN PENSIONS EL TERRITORI DE BARCELONA EN REP AVUI EL DOBLE QUE FA DEU ANYS, PER DAMUNT DELS 270.000 M. DE PTES. ANY, BASTANT MÉS DE TOT EL PRESSUPOST MUNICIPAL, QUE DE PER SÍ TAMBÉ ÉS EL DOBLE DE PRESSUPOST PER HABITANT QUEI EN LA RESTA D'ESPANYA. (1. Pag. 3)TRANSFORMACIÓ INDUSTRIAL DONCS I (2 Pag. 3) TRANSFORMACIÓ DE LA FUNCIÓ ECONÒMICA DE L'ESTAT AMB LA RECUPERACIÓ EN POC TEMPS DE NIVELLS QUASI EUROPEUS EN ELS SERVEIS DE BENESTAR... ENCARA EM QUEDA UNA 14LTRA BASANT DE LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA I EM REFEREIXO A LA SEVA �TRANSFORMACIÓ TERRITORIAL (3 Pag. 4) A L'ENDERROC DE LA SEGONA MURALLA 1 AL SEGON GRAN ALLIBERAMENT DE LES SEVES FORCES. ELS HIGIENISTES VAREN PENSAR EN L'ENDERROC DE LA MURALLA A L'ENTORN DEL 1850. LA INSALUBRITAT, LES EPIDÈMIES HO ACONSELLAREN. LA CONGESTIÓ DE BARCELONA HAVIA ARRIBAT AL LÍMIT. PERE FELIP MONTLAU (ABAJO LAS MURALLAS) IMAGINA UN FUTUR PER BARCELONA COM EL DE LONDRES O PARIS. A LONDRES EL DR. SOW (FUNDADOR DE L'EPIDMIOLOGIA) DESCOBREIX QUE EL CÒLERA ÉS PRODUÏT PER L'AIGUA BRUTA (TRENTA ANYS ABANS QUE ES DESCOBREIXIN ELS MICROBIS), 1 ES PRENEN MESURES ADEQUADES (CANALITZACIÓ DE L'AIGUA) SENSE NECESSITAT DE ['ÚLTIMA TEORIA ETIOLÒGICA. A BARCELONA DONCS IGUAL. "ABAJO LAS MURALLAS". �EN ILDEFONS CERDÀ, HO VA PREVEURE I VA PROPOSAR UNA REVOLUCIÓ HIGIÉNICA, RACIONAL I IGUALITÀRIA; CARRERS RECTES DE 20 METRES (10 METRES DE CARRERS PELS CARRUATGES I 10 METRES DE VORERES), CLAVEGUERES, AIGUA CORRENT, PATIS INTERIORS; I LAST BUT NOT LEAST PER VIURE-HI RICS I POBRES JUNTS; A CADA CRUÏLLA ELS XAMFRANS QUE CREEN UNA PLAÇA QUADRADA ON LA GENT ES POT TROBAR I PARLAR - I DIGERIR, PAÏR, EL CONFLICTE SOCIAL á I LA CIUTAT SHI EXPANDÍ AM ABSOLUTA ROTUNDITAT I CELERITAT. AQUELL ESPAI OBERT ENTRE LA VELLA BARCELONA I LES VILES DE GRÀCIA, SANS, ST. ANDREU I ST. MARTÍ, DEIXADA SEMPRE SENSE EDIFICAR SEGONS L'ORDENANÇA REAL, DEL TIR DE GANÓ, L'ORDENANÇA QUE HAVIA PROHIBIT CONSTRUIR FORA DE LA MURALLA A LA DISTÀNCIA DEL TIR DEL GANÓ (NO SE SAP SI PER MILLOR DEFENSAR BARCELONA O MILLOE1 ASSL I JAR-LA). I EL PLA DE BARCELONA S'OMPLÍ DE L'ESPERIT RACIONAL, CIENTÍFIC, UTÒPIC, CREANT LA MERAVELLA IMPERFECTE QUE ARA ADMIREM A L'EIXAMPLE. VAL A DIR QUE AQUESTA RACIONALITAT VA QUEDAR MERAVELLOSAMENT TRUFADA DE LES OBRES IRRACIONALS DEL MODERNISME; GAUDÍ, DOMENECH I MONTANER, PUIG I CADAFALCH I D'ALTRES. 1 1 VET AQUÍ CENT VINT ANYS DESPRÉS TOT (TAPONAT) COLMETAT DE NOU (UNA DE LES CIUTATS MÉS DENSES D'EUROPA 18.000 HB/KM2 I DE NOU BARCELONA ES PLANTEJA UN SALT CAP EL BARCELONÉS . , EL BAIX LLOBREGAT, EL MARESME I ELS VALLESOS. EL PLA GENERAL METROPOLIT , QUE ARA COMPLEIX 20 ANYS, ÉS EL GRAN INSTRUMENT D'ORDENACIÓ D'AQUEST SEGON ESCLAT DE BARCELONA, EN L'ÈPOCA MODERNA, I EL SISTEMA DE TRANSPORT PÚBLIC11 LES RONDES EN SÓN LES SEVES BASANTS FÍSIQUES, ELS INSTRUMENTS DE �L'ENDERROC DE LA SEGONA MURALLA DE BARCELONA; AQUESTA VEGADA UNA MURALLA VIRTUAL, CONSTITUÏDA PER LA LIMITADA OPCIÓ DE BARCELONA DE RELACIONAR-SE AMB EL SEU ENTORN. VET AQUÍ QUE ELS JOCS OLÍMPICS SÓN L'INSTRUMENT DEL NOU PAS ENDAVANT DE BARCELONA, JA QUE S'APROFITEN PER IMPULAR-SE DE NOU MÉS ENLLÀ. ARA A LA PRIMERA CORONA ' DE BARCELONA TENIM 30 MUNICIPIS PERÒ ENCARA AMB UNA SUPERFÍCIE MENOR QUE EL MUNICIPI DE MADRID (460 KM2 A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 1600 KM2 AL MUNICIPI DE MADRID) AMB UNA POBLACIÓ CADA UNA DE 3,1 M. D'HABITANTS. PERÒ NO ESTEM AQUÍ AVUI P d R QUEIXAR-NOS SINÓ PER VEURE QUE CAL FER PEL FUTUR.y DEIA FA UNA ESTONA QUE LA FASE ACTUAL DE LA VIDA DE BARCELONA ESTÀ EMMARCADA IPELS NOUS REPTES DE LA REAL INTEGRACIÓ ECONÒMICA EUROPEA; MAASTRICHT, L'EURO, I LA POLÍTICA ANTI-INFLACIONISTA PER UNA BANDA, I PER L'ALTRA, LA NECESSITAT D'ADAPTAR-SE A AQUEST ENTORN AMB CELERITAT, EFICÀCIA, INTERNACIONALITZACIÓ, COMPETITIVITAT I QUALITAT, I SI POT SER AMB BON HUMOR. LES FÀBRIQUES ANTIGUES HAN MARXAT I HAN DEIXAT ELS PARCS; LES INDÚSTRIES OBSOLTES DEL POBLE NOU ENS HAN PERMÈS OBRIR BARCELONA AL MAR. LA NOVA CIUTAT ÉS CAPITAL TURÍSTICA I CULTURAL EN UN NOU MARC DE RELACIONS EUROPEES. ELS SERVEIS GUANYEN PES A L'ESTRUCTURA MANUFACTURERA DE LA CIUTAT. �BARCELONA A DIFERENCIA D'ALTRES CIUTATS EUROPEES, TÉ UNA TAXA D'ATUR MÉS BAIXA QUE LA SEVA REGIÓ METROPOLITANA I QUE LA RESTA DEL SEU PAÍS. BARCELONA HA SABUT TRANSFORMAR-SE EN UN MON ACCELERAT ,1 NO TANT SOLS NO PERDRE FORÇA EN LA TRANSFORMACIÓ, SINÓ CAVALCAR-LA, PUJAR-S'HI AL DAMUNT I GUANYAR LLOCS EN EL RANKING DE CIUTATS EUROPEES. ARA CAL PLANTEJAR-SE QUÉ FER PER CONTINUAR EN AQUESTA LÍNIA. NO VOLDRIA ARA AVORRIR-LOS AMB L'EXPOSICIÓ DE TOT UN PROGRAMA COL.LECTIU DE DISSENY DEL FUTUR, PERÒ SI QUE VOLDRIA DESTACAR DOS ASPECTES DE LA CLASSE DE REPTES ALS QUALS HEM FET I I FAREM FRONT EN AQUEST NOU MARC. UN ÉS L'ALLIBERAMENT D'ALGUNES RESTRICCIONS DELS MERCATS I L'ALTRE ÉS L'ESPECIALITZACIÓ DEL CENTRE. PEL QUE FA A LA ALLIBERAMENT bE LES RESTRICCIONS DELS MERCATS VOLDRIA POSAR ELS EXEMPLES DEL PLA D'HOTELS, EL PLA D'APARCAMENTS I EL MERCAT DEL SOL. EL PLA D'HOTELS POTSER ÉS 1 EL MÉS VISTÓS PERQUÈ SEMBLA DE MANUAL DE CLASSE O'EADA. ABANS DELS JOCS ELS HOTELS DE BARCELONA EREN CARS (UNS DELS MÉS CARS D'EUROPA) I ANTIQUATS. EL PLA D'HOTELS VA PROPOSAR EL DOBLEMENT DE LA CAPACITAT DE LES HABITACIONS DE 3, 4 1 5 ESTRELLES. �LA REACCIÓ DEL SECTOR VA ÉSSER MEDIATA: NO. PERÒ HO VAREM FER I AVUI PODEM DIR QUE TENIM UNA DE LES OFERTES HOTELERES minqRs D'EUROPA EN QUALITAT I PREU I ÉS AQUEST UN DEL.S ELEMENTS CLAUS PER ENTENDRE LA NOVA VOCACIÓ TURÍSTICA DE LA CIUTAT. PLA D'APARCAMENTS. UN APARCAMENT FA CINC ANYS COSTAVA A MOLTS INDRETS 5M. DE PTES., AVUI EN COSTA ENTRE 2 I 2,5M. ELS 42 NOUS EMPLAÇAMENTS D'APARCAMENTS A LA CIUTAT, JUNT AMB EL CANVI DE L'ORDENANÇA D'EDIFICACIÓ 1 . HAN ESTAT ELS INSTRUMENTS PER DOBLAR L'OFERTA. -I 1 MERCAT DEL SOL; LES NOVES ¡RONDES I LA INVERSIÓ EN TRANSPORT PÚBLIC HA FET QUE I S'HAGI POSAT A L'ABAST UN MERCAT DEL SOL MOLT MÉá GRAN (TOTA LA REGIO METROPOLITANA) I AJUDEN A LA DISTRIBUCIÓ MÉS RACIONAL DE LA POBLACIÓ SOBRE EL TERRITORI (I ABARATINT EL PREU RELATIU DEL SOL). DE FET EL PREU DE L'INTERIOR DEL CERCLE INTERIOR DE LES RONDES HA DISMINUÏT I EL PREU DE FORA S'HA INCREMENTAT EN TERMES RELATIUS, PRODUINT UN NOU EQUILIBRI TERRITORIAL. I LA CIUTAT CENTRAL QUÉ? ITENIM EL PERILL DE LA DESERTITZACIÓ (AMERICANA DE( CENTRE DE LA CIUTAT) SI. EL TENIM; NO ÉS LA PRIMERA VEGADA. CIUTAT VELLA TENIA 260.000 HABITANTS QUAN ES 1 VAREN ENDERROCAR LES MURALLES (EL PORTAL DE L'ÀNGEL, A SANT PERE DE LES FUELLES, LA CIUTADELLA, LES DRASSANES I SANT ANTONI). AVUI, ENDERROCADES LES MURALLES I OCUPAT EL PLA DE BARCELONA, EN TÉ 84.000, I HEM!ESTAT A PUNT DE PERDRELA EN UN FORAT NEGRE SENSE FETORN. LA CIUTAT CENTRAL, TOTA LA BARCELONA D'AVUI TE AQUEST RISC, PERÒ TAMBÉ TÉ MECANISMES DE PREVENCIÓ. L'ESPECIALITZACIÓ EN SERVEIS 1 EDUCATIUS I CULTURALS (UNIVERSITATS ... CAMPUS CENTRALS ...) 1 EL MANTENIMENT �D'UN ALT GRAU D'INVERSIÓ PÚBLICA PER PRESERVAR EL VALOR ECONÒMIC DEL CENTRE; A UNS INDRETS Hl HEM HAGUT D'ANAR A APAGAR EL FOC (CIUTAT VELLA) I DESPRÉS D'UN GRAN ESFORÇ TORNA A ÉSSER LA JOIA DE BARCELONA, HEM APRÉS LA LLIÇÓ I A ALGUNS ALTRES INDRETS ESTEM ANANT AMB MEDECINA PREVENTIVA. NO SÉ SI TOT AIXÒ QUE ELS EXPLICO (PER ANAR ACABANT) TÉ A VEURE AMB L'INICI DEL OLAS ACADÈMIC, PERÒ M'HA SEMBLAT QUE, JA QUE LA DIRECCIÓ I LA GESTIÓ CONSISTEIX EN ORDENAR ELS RECURSO$ PER ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS DESITJATS, SERIA DEL SEU INTERÉS VEURE COM ENS MIREM NOSALTRES ELS NOStrIRES PROBLEMES, COM ELS DEFINIM, COM POSEM ELS MITJANS PER ORDENAR EL FUTUR. PERÒ COM ES EL FUTUR D'AVUI ; POTSER AQUESTA ÉS UNA DE LES PREGUNTES MÉS ENGRESCADORES D'ARA MATEIX. DURANT EL VELL MON, LA SOCIETAT ANTIGA, LA DIVINITAT, DECIDIA EL FUTUR, OSTEN1IAVA L'AUTORITAT, SOLS DELEGADA ALS REIS. LES LLÚMS I LA MODERNITAT A EUROPA, PORTARAN ELS SEGLES XVII I XVIII LA FE EN LA CIÈNCIA I L'HOME ES FA EL NOU DÉU. AL SEGLE XX HA TRENCAT EL MIRALL, DOS GUERRES MUNDIALS, I LA GUERRA NUCLEAR HAN PARAT DE COF' EL SOMNI CIÈNTIFIC I ROMÀNTIC, D'UN SOL CAMÍ CAP AILA FELICITAT DE TOTS. PER CONTRA EL FUTUR D'AVUI NÓ ÉS TELEOLÒGIC NI DEFINIT AMB TOTS ELS SEUS EXTREMS, SINO UN FUTUR OBERT. REMARCO LA PARAULA OBERT PERQUÈ EM SEMBLA A FINALS DEL SEGLE XX UN DELS ELEMENTS MÉS NOUS DE LA TEORIA POLÍTICA I BEN PENSANT DE LA GÉSTIÓ. SI ELS RACIONALISTES COM bERDÀ VAREN TENIR LA GOSADIA, JUNT AMB EL SEU TEMPS, D'IMAGINAR UNA UTOPIA CIENTÍFICA I IGUALITÀRIA, AVUI ENS PERTOCA ASSUMIR EL QUE LA CIÈNCIA VA ALBIRAR EN EL PRINCIPI DEL NOSTRE SEGLE. MAX PLANK, EINSTEIN, I HEISENBERG AMB LA TEORIA QUÀNTICA 1 LA RELATIVITAT VAFEN SEMBRAR EL QUE ARA �SEGLE,^""^QUE DE .RECOLLIM ^.-...~^^^.,. . A ` . FINALS ,' -.~ ^.^-DE ^~^_~~^^^' ^^^' LA ^^ ` TEORIA . ^_^^. ' ^ ^^._ ^-'^'^~" ^-^-^^".^`^ ^-^-' `^-^^^EL CAOS |' EL FINAL DEL_ DETERMINISME ^^^-'^-'^".^~'^'^-(FINS v ~`^| TY^T' ' '~^' DEL SOCIAL). ^^^ ^^^^ ``. ' LES i ^~-_ DE LA COM^~. l^ _--_ 0 NOVESTECNOLOGIES, .--_'____-__' __' -_' INFORMACIÓ .~'-'..~..~ ...~.. MÉS ..INFLUENT EN. ^~ | ^ `VIDA ..^-`, ^-`'^-. , . `_. " .^.' ` QUOTIDIANA, `^`^`^ . .^^., " ° `. HAN" ~CANVIAT " ` " ° ` . EL ^_^_ [^|E'F|[^ y^ PARADIGMA PER SORPRESA PRIMERA VEGADA ESTEM TOTS PARLANT SERIOSAMENT DE UN~.,_ | ^ PRESERVACIÓ DEL MEDI, PLANETA, ENUN SOL --' ' "-----""_'- ---- "_-^' --" UN^ .UN --'.___._, __._ 'PLANETA, -- '^ '-- ^' ` --EL' _~_ NOSTRE. . . .__. NOUS RISCOS.^-..`.'.~`~`_..`'. | TEMORS S'ENS P ",.^-~~^-..^^'`.'`... T^(^^N DAVANT..^^`^...^_ NOSTRE, ...~`~.~.`'`'`.`'. |/^^^'[^|/^^^|y^|' Fl[^K^[l[^[^"`^^|(^/1. EL DUPING SOCIAL | EL ^^[^|[l^NT .| EN EL F1'^U^^(^P^ P^^^ RETROCÉS_[l'[l ..--...__-__ ___^__.^` __^'ESPECIAL __ __.._ --_ _--_.._^ .` . !PER TANT POTSER,' EL DE BARCELONA Á' COM---'—'— SEMPRE ". Hl ".' HA---__ DUES._...___ ACTITUDS DAVANT "^" _--' ^-~". ARA __._..^_. Fl ^Q U ES T ES EVIDENCIES [lUE` FINALMENT S'ENS FAN ENTENEDORES; L'ACTITUD --.''--.'-___.'__. _'_...__ .PESSIMISTA --__—_...| . CATASTROFISTA _ ..._..._. ._... .I | ^L[^-F|-F| |[l [1PT|K8|c^Tll. BEN MIRAT OPTIMISTA, ÉS ^~^-., ..`. |.DECANTANT-ME ^.^_.''..'.. .,.^-PER . ^_.`L'OPCIÓ ^_^^. ^^.`^ `^. ...^^.'`' `-^^ (lA ^(^ N l U 0[lE°,,`,ES[^R|T^^[lK^ E [^RESCA[ SABR E . |KÚ^|0^V^N^|^^^^^^K^|N|^T^^^^^^N^^^^^^^^D^^^^^^ .,.^^.,,_.. ,_._`^^,^_.,_...".^^.,_`,_,_^^^_..^^.`^_^^~^,,^^^^.. ^".^^^_.. T' JA `^`'`- POT INFLUIR QUE `^^'^- LA ^^`~~^-`^..`^ .`_.PER . ^-.` TANT,SENTIT, ^'`_...... "°` EL EL MATEIX ' ^~ DIR ^ DE LA ` POLÍTICA. SÍ ^-^-FUTUR. ' ~^ ' `~' "TAMBÉ ' ' `'^'^- ^-^'^ ^ ' ^-'^^ ES ' '`° `' ^'' .^_. .`' ` ^-. ENTRE . . . .^_ UNES `^. ^^.`^. ,`^ .|' ALTRES; `^- . . .^-`'. `^. SÍ `"^'^_ . ..HA . ` DIFERENCIA QUE q PODEM INFLUIR EL QUEHl -`--- ' .HA . -'OPCIONS, -'-' '-' ' --' PER ' " .' TANT, ' ' ' - -`--- ^lU^ ' ____. .. __.. _ __. EN _ ___ FUTUR. MÉS ENAQUEST ARRISCAT ..^-.~ OBERT,. . ..^-.. . ' `.~=._^^ MON . ..^.. MÉS . ..^-`^ ' ^. .~ . . MÉS NT |^^ | |^ N ^^^^^ ` |^|^'AT|^|P^T| UN ` ^^ NOU^...^_. ^_...^_..`"^-°~ ^~^_..^..^.`..`~ 1 MÉS ..^_^^ . ....`^ '`..^^. ~., ..`^`^ ^DRETEMERGEI �AMB FORÇA: EL DRET A L'EDUCACIÓ I EL DRET A LA FORMACIÓ. PER AIXÒ ÉS TANT HONORABLE L'ESFORÇ DE FORMAR, I A MÉS FORMAR EN LA DIFÍCIL DISCIPLINA DE PENSAR LLIURAMENT, OBERTAMENT; I AMB AIXÒ EN EADA TENIM UN EXEMPLE SENYER. APROFITEU-HO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4406 Title A name given to the resource Inauguració del curs acadèmic d'EADA Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Educació Acció política EADA Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1092/19870523d_00213.pdf 291b4982c4375be402681f15004ea5f3 PDF Text Text SANTS-ESPANYA INDUSTRIAL Bones tardes, bones tardes (Bones tardes) que eón molt • bones, aquí a l'Espanya Industrial, aquí en. el nou. Aíxo era una fábrica, aixtb era un fábrica pele trebailadore de Barcelona. Ele treballadors deL, 161 textil. Ele treballadors del �textil. Les treballadores i els treballadors, que n'hi, aquí hi havien molts i potser encara queda alguna per aquí, perque hi ha. una senyora, aquí davant que té 93 anys, que ha estat ballant amb mí en aquesta Doncs aquí una fábrica com la Sedeta que .• tambè hi havia un altra fábrica, allá a dalt a sobre la Sagrada Familia i ara hi ha un Centre Civic. Jo m'en recordo el dia que el van inagurar quehí havia unes velletes també en allá i en el Centre cívic, al costat del Centre cívic hi ha un institut, hi ha una escola. El que era fábrica, s'ha convertit en institut, en escola de primaria i en Centre civic. I les velletes anaven mirant el cha que s'inagurava y anven mirant rient, rient i anven mirant a les :"alcalde, finestres. I jo els deia:"De que rieu ?" I van, dir veu aquelles finestres d'allá a dalt ? N'hi hem treballat 40 anys nosaltres dues, 40 anys ". I aquella fabrica es va convertir en lo que elles volien. Perque per elles allá que havia sigut seu, perque era el seu lloc de treball, però tambè el seu lloc de sufriment s'hauria convertiti en el lloc on els seus nets estaven estudiant per ser una cosa diferent del que elles havien sigut. I aquesta es l'ambició de la classe treballadora. Conseguir pela fila, - aconseguir pels néts, aconseguir pels ciutadans más joves una situació millor que aquella que van heredar aquella quer ella van tenir. I a més acabar tambè, a través del seu treball i a través de les guerres i de les lluites i del sufriment de cadascú una situació molt millor que no pas aquella que van viure. I ara, si hi ha gent gran de la barriada de Santa, en aquí, s'en recordarán dre que aixà va ser una 162 �fábrica, després no va ser res, després es va reivindicar, després que no eran sindicats obrero. - ni les associacions de teixidors sinò lo que en diuen, lo que en diuen en aquell moment, en diuen les avui associacions de veïns. Un fet nou. I aquestes associacions de veïns van guardar la memoria hist'torica d4e les classes treballadores no ja com a treballadors, con a veïns de Sants i con a veïns d' Hospitalet í van reclamar per Sants i per Hostafrancs que aquélla vella fábrica tornes a ser del poble o que Los constituida una altra vegada però no con a fábrica, sinò con a paro, no com a lloc de treball, sinò con a lloc de lleure. I ara ha vejen. Mireu cap allá veieu l'aigua ola nens jugant, i veieu l'estatua d'un esculptor angles que es diu Antohny Caro, que está allá baix, que és un deis millors del món. Mireu això que será escala també i mireu cap allá perque alli'hi haurá un , poliesportiu el día que vulguin aquests que poden, que ho pudeu decidir. A veure si es deixideixen alguna vegada, oi Donas el dia que ha deicideixin allá. Un día vaig Lar un miting que jo vaig din lo mateix aquí. El día de la ínaguració que gloria, per cert. ara 1 l'Espanya Industrial inaguració Plovía plovía, plovía í malta gent no va poder venir. Doncs aquell dia ja ha vaig din :" a veure quan fan aquest poliesportiu d'aquí". Aixcb és lo que feia classe treballadora unida. Mireu, Barcelona no l'entendrá mai. No la podrá governar mai, , de debò, (governar a sang i foc quan vulguin vulgui governar governar força política que aquesta ciutat s'ha d'entendre 163 amb els �treballadors i s'ha d'entendre també amb aquestes classes mítjeá emprenadores. 1 no s'ha de dir a les classes mitjes emprenedores segons que com per exemple:" vostés desconfífin de l'Estat, vostés desconfifin dels de fóra, vostés vagin a la seva, vostés siguin individualistes, no es preocupin dels demés, el mercat ho arregla tot". Això no cal que els hi diguin, no cal que els hi diguin. Però això ja ho sap prou, que les coses són aixi, desgraciadament. Lo que cal conseguir es dír : fl escolti, vosté, que és un profesional, que és un arquitecte, que és un pintor, . que és un home que té una conversa o que 'es un treballador o un quadre o que és un petit empresarí o que és un barber o una persona. d'oficí, vosté miri's en el miran, del poble, miri's en el mirall deis treballadors, pensi ara que pot fer -per aquesta ciutat i ademes de guanyar-se la seva 'vida que té el dret de guanyar-se-la creí ríquessa per tots els demés, per la ciutat". Això es lo que ha de dír una força política que vulgui governar Barcelona, a aquestes classes mitjes i si els dien això es trobará que aquestes classes mitjes lí torneu una resposta afirmativa. Les dretes sempre pensen que a les classes mitjes sel's hi ha de dir:"tingueu por, vigileu, no pagueu impostos, aneu al tanto, ojo, seguretat, cuidado, que no us atraquin, vígileu, cuidado, carrer que plou que plou, no sortiu al ....vigileu que hi ha una manifestació, al tanto amb aquella treballadors, cuidado que hi ha una vaga, ojo que no es pot caminar". Aquest és el discurs de la dreta. 1 el discurs de l'esquerra, el discurs de l'esqüerra progresista. oberta í tolerant i democrática, que ho som molt de tolerants,' 164 �molt, es el de dir tot el contrari :"escolteu, arrisqueu una mica. Eh que voleu ademés que la f;Iostra cíutat visqui bé ? Eh que ademés d'aconseguir a casa vostra també ho podria aconseguir una també mica la ciutat? Eh que com ele Vostres filia, una mica. Eh, que els carrera són . una mica com ele passadissos grane de casa vostra? No es aixi? Dones arrisqueu. Feu alguna cosa mes que guanyar-vos la vida, si podeu. Intenteu treballar amb els demés, arrisqueu per treballar primer, els . joves que no tenen treball. No espereu que us el donguín. No espereu que us el donarán pel sistema educatiu, amb un títol quansevol fer un quansevol. No. Lluitem. Intenteu. Agrupeu -voa amb una altres Demaneu dinera, donarem crédíts. Míreu una formació. Busqueu una formació. Veieu la mes especialitzada que puguín trobar una sortida en la ciutat. Arrisqueu tots í els demés també. Les classes mitjes també. Arrisqueu. Invertiu. Aquella que teniu una mica de diners no els 'guardeu al calaix. Invertiu. Perque si desprès trobem que hi ha joves que no tenen feina, per qué és ? Es peque hi ha gent que té els quartos al calaix, son aquella quartos dormint al calaix els que fan que hagi nanos que no tinguin feina. Perque si aquells quartos que s'han guanyat no es guardesin al mitjó o al compte corrent per no fer res sinò que s'invertíssin arriscant una mica. Invertir, qué vol dir ? Crear feina, crear noca de treball, crear empleo, crear negoci, crear tiquessa í aquest negoci, aquesta riquessa í els llocs de treball és lo que necessita el nostre jovent per trobar la feina que esta buscant. i65 �De manera que l'hem d'edxígir a la gent que te els quartos: els recursos. (Inclús a la classe mitja tambè, no nomès al risc, río, ric, ' ric tambè a la classe mitja), que arrisquin, que pensin que els projectes en aquests moment, en aquesta ciutat c=van endevant. Jo m'en recordo, fa, fa una colla d'anys que quansevol projecte era perillós i un pensava :" el tipus d'interés de més. alt, hi ha crisis, no sabem que passarà, val més que no ínvertim, val mes que aquest 1 jo tinguem un compte a plag per veure 'si dona una mica més amb aqueátes llibretes que anuncien, danos a la T.V.". jo penso que es millor, sempre que es pugui, sempre que es tingui l'edat o l'esma( perque hi ha persones de 93 anys que ballen, que balen míllor que jo ). De manera que sempre que es tíngui l'esma, índependienment de l'edat que es tingui s'ha de mirar d'invertir, s'ha de mirar d'ajuntar-se un amb els demés per invertir. Invertir vol dir, invertir en diners í invertir en energies,k amb la generositat i les ganes de cadascú. Poseu-los en comú. al presídent d'Hostafrancs. Per qué ? Per apendre amb eis demés, per mirar inclús alguna vegada de montar un petit negoci o una petita activitat col.lectiva o pública. Per qué ? perque la ciutat en aquest moment ho necessita. Primera. I segona. Perque la nostra ciutat en aquet moment hí ha moltes possibílitats de trobar sortida amb aquests tipus de projectes que no pas fa una colla d'anys. I això es el que nosaltres volem dir quan diem que ara vull crear, sóc Barcelona. Aquesta és la situació que tenim ara. Que voldriem els baroelonins? Que hauriem de volguer ? Que aixó no duri poo. Que aixó no passi com en altres moments de la nostra história, que va durar un any o dos 166 �anys o tres anys. Inclús es va fer una gran exposició al 29 després es va acabar. I èls monuments que es van fer al 29 ara encara belluguen perque el Palau Nacional es va fer cinc anys, només i ara l'estem refent: I el primer que em van dir quan vam entrar a l'Ajuntament vam dir hem qüe de fer per mantenir aquest palau?". Em van di8r :tirar--lo a terra", vaig dir : No. pot ser perque és un logotip de Barcelona. Es un símbol de Barcelona. El Palau Nacional i el jocs de llum del 29 i les fonts, no es poden. perdre. S'han de mantenir". "Dones, buidí allá de quadros, possi sorra a dintre i s'aguantará, porque aquell edifici no s'aguanta". I després afortunadament els representants d'aquestes classes mitjes creatives que té Barcelona, el catedràtic d'estructura de l'esoola d'Arquitectura va estudiar i va decidir que es podía aguantar el Palau Nacional si se li possava una sivella de ciment armat en la gran sala oval, en el templet de la sala oval, porque aíxi, amb aquesta sivella, amb aquest cinturó, el conjunt es mantenía. I es manté. I ho vam fer. I ha costat molts mílions, centenars de milions. Pero el Palau Nacional. es allá í es l'orgull de Barcelona. Això per qué us ho. die?. lis ho dic, perque, qué voldriem ara ? Voldriem que el 92 no fós el 29. Que el 92 no Los ni tan sois el 88 del segle pasat que va estar molt bé però no va ser prou. Voldriem que aquesta ciutat deixés de viure a estrebades, a cops d'il.lusió, a cops de • ja veurem.No pot ser aixe>. Hem de tenir un bon equip sempre. Hem de tenir una ciutat europea, sempre. Tant si aquell es l'any bó 167 �com si és l'any dolent. Hem de ser bons també en els anys doIents. Hem de tenir força per soportar ala nostres vells í els nostres parats i els nostres margínate, í això vol dir, no nomee tenir un moment d'euforia, guanyar la lliga una any. Fer una gran expossició, fer- una JJ.00 vol dir aprofitar aquest moment d'alegría, de gosadia, d'euforia, si voleu d'entusiasme, tate junte, per crear una Barcelona que s'aguenti en tots -da moments, els bone í ele dolents. 1 per fe aíxó jo nomes us die una cosa l'únic que necessitem, l'únic, dintre de la democrácía, no estrictre ? per quells que no hi creuen en tot això, amb tolerancia per tot el que diuen, amb tranquil.litat per tot el que s'inventen, que és molt, l'únic que necessitem es dei ar de. banda tot aixó, mirar el futur, mirar els demés, sis demés companys, ala demés conciutadans dir : colaborant tots a fer aquesta Barcelona- del futur perque aquesta Barcelona del futur 11 ja ha nascut, encara que no vulguin ja ha nascut, ja existeix,ja hi és. Hornee l'hem d'acompanyar entre tete perque hi creixi) 1 ara cm dirán. Bueno, qué vol dir l'alcalde amb tot aixó. Qué hem de fer en concret ? A qué ens hem de dedicar ? Jo us dic: "Us ho heu d'inventar voealtres el que heu de fe ". Jo us die, cada. vegada que paseo per devant, l'altra día a la Plaga Borras al capdamunt de Sarria, a un quartelet de bombera que hi ha, petit, que ha aprofitat un raed, que deu estar,expropiat perque aqlgUn día a lo millor per allí passará el segón cínturó. Dones, molt be tan En aquest quarteiet de bombera' d'abans hi ha une famosos com pero aqueste ben grans 1 í une.. ........ .........al tenen 168 ��< 4,.c.444h,, Av, " 4.14"4+ 9-(-• t oe . Cc (c-r ief t, Cec, "41 '144,N << 4t,. t3 I.t~ 1iv< < 1 k r ,,,,. e ^-L► G !k., g -^ PA" UVI ^ -C (eg fec. ► t7.iu.Cw► c . .zL' 7 `i<>/-4'–v c.vck. r 02A. 67-f ,C 5 ^ ^ r ^ ^ ^e ^„^,,.y , ^ V^ ^ l v(pyt d e.t L/{Mh 1111.7*^ . 4,„ c. (^.GG^ (•t-i w^; ¡W 1 otcrc: ", c< n r(kfln 4 C .,.e.,T re- c"...+.. f1 091:•■ I1.1r L,Uaagl p s+L r . ..^ s ^^ 14, cih i 5^^ N WYkw^ c,4-4 4-ek-c,w k I. hfr.: a" ti. " cy.,(1 fiz,14cAA.4 ( L w.c 154r~-` wi "f”) l `• 4 S. G 14- t»I w-` t(w\ 4 19(tt bv od` -4--4._ < 1.4". 10) t (` %w„ (1r^i 1R^rQ, ti^ ^ "*".‘ 54 (1^ (J^ úc^.^u^^ ^ (Je Vukl am4r {eiv 1,4 (AA • „t y s l frk ^ -r �ls° I /^^Gfi^S l.^-c'wu^ ^ t brw(.AA,( t/ eS ^,o, ^ (0, ^`` U-^ C-^ ^ y 1 ^..3 .eiQ /y^t^ ^ 1 ' ^ !^/} e.1^% r at..f ^^,u„ `<wr CALIA~ ??-45, 1~ ^ ... con—L4^ v~" w Iftvt" .9.41 ^ ^e^ ^ CI.WA ^ r( vrca(i./r i'l` re-) ',,lat.^ ("rc,u.ctP( e-i/ (r^:th 64, a (1 k‹, (0441k-fei ^ twEit" (9.< lu.,,vNA~Aws.A.Si (ZvU ^~^ ^. ir,w. ^- v( L-zst) ^^ eAé• "r"( c•v¢t tt.t mA RT' fuvt-r (p,+ t,w („e-c 4 ^ wc04.4„ e o 1rM `c-QtA lt a.t I `,, cr`- 6K-0-4Ad• su-t_ si ^rW tdutOntuilt ^ al& Py` 1mAtlK % -t% 3 M% rvr u e-A•••■ )Á ,w. .eit wv-( (..t..,' (c-e ` eFtg Nw~0*'•A (`) 14 ' .e),( Kr►1^5 m i_c4 pe- ,-5 ,,^ ^ ..^.^.t ^ (.3 i An..A ^^^►zr1. dcr 5, ,u4( a eAluou-GIÁÁ Ñ ^ l ..w 4,1 Afr cif Iwt 1"60, i . ^^.rc Ifik r ^, ,.e.,( G, twr c»3 6.1 1M/t„ Y .1?/( ivuu... ^ ^ tly6` w ce,<"• ^s du , Sk r tettvic- C4 v wut , w:f ral '1n1 1)1' L" 410 i CL át,Vt at"".h`uy' f`,1 . ,1(^, ^tt eui ^ ktim" vuw.Ce-S ^ me, ee^ ^^ �^^,rc ,P/( t» %v f_ ' L‘ %\1,4.1 B`^^ ` w Cu I 4.0-../ (.e^-•r. ^ ^•^ c ;-(t-- ^C.ti t' le-1m ^Ir f olc< I ^ L1 ^-r K-r •, G,, 1vc (,vs 1A41.-.0 rl p,,. „^ 0 k ( ao De( rl ^ ^ ^ ^^7^1. / rrt 1A-c Lre ^c<<c C' u ^,( s Í^ C^ v^ V ^ 6lef .(12, k+m. b f3 wc cl•••• ^ (,,,s Z ^, fi /AA f.a,.V r f 2^ Le-1 Cclàt^ ^` `^ ivx,,M,st<A ., c~,^u T -e.ef ^,,¿w< ^ e,frál j4. ,^.cr^ T (I ^ • ^a fi r ^ `^ ^ ivv*cf 1 rve+r_ ^o 4,( t^ t^. ^^ ^ s k ,y), (.wn)„a(i► c ct- ce-i fi 4(111-5 ht. ( v^ '1 r emat,"1- r w` ((`Jt^ („),^ ^ ^ p luvs.t GUokv44,7 li fi ( v^ ^,, ^,, y t Át4 wi 4 ^ ^ ^^ t • ^.,1 /46- (1,5„.,,fi a km, • 6Ukcmy dt 6,1pi i ^^..^ 024. ^^• t^ ^^ ^ ( 4u0ax- a24. ` Nky5ç (y( L` (^^^ ^, , _ 1u, 4.. 4 n ui 1(4'4;/ (-rd i Coys, tAt (-s ^ww^^; eq u,, r 40U ,‹-t. k,v^ 1 ^ OW^ / I Cc Ct (172 ca, ^. ., I ^^.. tW 175 .4,94 A -4b "4-4-11. 1r,rw4 *. ^ �C ^. ji,( gti,.fr,cR,,,.c— c `- kor ( u 40 y E ‹ 4 (I `r„ 0.4.1,,., G<- Co`,,`c C` /3~ ... cu„ c r cs ^ l (_' c G^it 1>e ^ o/-e_ rt.ff^ cv WAi.tc.B-C 4t n,C<,c,,,, / n oz---4444, a. e 9 41 ( t -~ - J a4641 ( G t (4-, c. t ni~c"..t ^h v e-ex. c,t .4 .u ) 14ó4se4,--r-4 r ^\ l ^^"^' ^ ¡^ ^`y/(ie^-. ^^^ •G^ 1ye/t..3t.1 4 ^/^, bet G, h,v ►^ ,^ c' (c. <,,,, i h PLAA 13.4-‹ ¡^ ^ 111r- J^ -t/( yut 4 `i -^ l- ^^t e-t-zAk va ,44‘ 1P( k 45,411 Ihtti «^ VA ^ C4 1,1 Y'1„ ►"/ ( w^^,(1-►K, a r S,^ p tv< — i~n't Ir C.)2-4.. u ^L^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3998 Title A name given to the resource Inauguració del Parc de la Espanya Industrial Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de l'Espanya Industrial Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Ocupació Història Socialisme Benestar Social Model social Campanyes Barcelona Eleccions Parcs urbans Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1348/19930924d_00581.pdf 73819021192ae16784c07da39b00c37c PDF Text Text ACTE D'INAUGURACIÓ DEL PASSEIG DE JOAN DE BORBÓ, COMTE DE BARCELONA Divendres, 24.09.93. 13:30 hores. MAJESTADES: ESTE ACTO, A LA VEZ SOLEMNE Y ENTRAÑABLE, CULMINA UNA LARGA E INTENSA RELACIÓN DE NUESTRA CIUDAD CON VUESTRO PADRE, S.A.R. DON JUAN DE BORBÓN, CONDE DE BARCELONA. AL INAUGURAR OFICIALMENTE EL PASEO QUE LLEVA SU NOMBRE, SEGÚN EL ACUERDO TOMADO POR LA CORPORACIÓN MUNICIPAL EN SESIÓN EXTRAORDINARIA CELEBRADA EL DIA 3 DE ABRIL, QUISIERA EVOCAR LOS LAZOS DE SIMPATíA Y DE AFECTO QUE SU FIGURA SUSCITÓ ENTRE LOS BARCELONESES Y LOS CATALANES, DESDE EL MOMENTO EN QUE, HACE MáS DE MEDIO SIGLO, DECIDIó USAR COMO DISTINTIVO PERSONAL E INSTITUCIONAL EL TíTULO DE CONDE DE BARCELONA. LA CIUTAT DE BARCELONA S'HA SENTIT FELIÇ DE VEURE COM EL TITOL HEREU DE LA NOSTRA SOBIRANIA ERA UTILITZAT PEL VOSTRE PARE COM A SENYAL DE LA SEVA CONDICIó DE CAP DE LA FAMILIA REIAL. �AIXí, EL NOM DE LA CIUTAT, EL NOM DE LA CAPITAL DE CATALUNYA, HA ESTAT ASSOCIAT A LA SEVA DEDICACIÓ A LA CAUSA DEL RESTABLIMENT DE LA LEGITIMITAT MONáRQUICA COM A VALEDORA DE LA DEMOCRáCIA I DE LES LLIBERTATS, CULMINADA EN LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL QUE VÓS, SENYOR, ENCARNEU, AMB ENCERT I SATISFACCIÓ UNáNIMEMENT RECONEGUTS , EN OCASIONS ANTERIORS, HEM GLOSSAT I ENALTIT LA FIGURA I L'OBRA DE DON JOAN DE BORBÓ EN EL MARC SOLEMNE DEL SALÓ DE CENT, TESTIMONI PERMANENT DE LA INSTITUCIÓ MUNICIPAL I DE LA HISTòRIA DE LA CIUTAT. AQUEST ACTE D'AVUI, TAN SOLEMNE I ENTRANYABLE, ÉS A LA VORA DEL MAR, D'AQUEST MEDITERRANI QUE EL VOSTRE PARE TANT VA CONéIXER I ESTIMAR; CON A MARÍ. EL PASSEIG JOAN DE BORBó, COMTE DE BARCELONA, ÉS UNA DE LES OBRES NOVES FETES AMB MOTIU DELS JOCS OLÍMPICS, QUE ELL VA VIURE AMB TANTA PASSIo, ÉS L'ANTIC PASSEIG NACIONAL, EL PASSEIG DE LA BARCELONETA, BARRI PESCADOR I PORTUARI, ON TRADICIó I NOVETAT ES DONEN LA Mà EN EL RETROBAMENT DE BARCELONA AMB EL MAR. 2 �ÉS UN TESTIMONI, DONCS, D'UNAiRENOVACIó URBANÍSTICA QUE HA SABUT UNIR L'APORTACIÓ FORáNIA A LA TRADICIó LOCAL, QUE HA MERESCUT L'ELOGI UNàNIME I QUE HA SERVIT D'EXEMPLE A MOLTES CIUTATS D'ARREU. DES D'AQUESTA PETITA PENINSULA, AVANÇADA MARINERA DE LA CIUTAT, ES POT MIRAR BARCELONA A LA CARA I VEUREHI EL RASTRE 1 EL LLEGAT DELS SEUS DOS MIL ANYS. LA VOSTRA PRESéNCIA, MAJESTATS, A LES FESTES DE LA MERCé D'AQUEST ANY ES UN FET ESPECIALMENT RELLEVANT PER A LA CIUTAT. LA SEVA IMPORTáNCIA, PER A NOSALTRES, RAU EN EL LLIGAM QUE ESTABLIU AMB EL BARCELONINS EN VOLER COMPARTIR AMB NOSALTRES ELS DIES DE LA FESTA MAJOR, UNA MERCé'93 QUE ÉS LA CULMINACIÓ D'UN ESTIU MOLT ESPECIAL, L'ESTIU EN QUè HEM GAUDIT PLENAMENT DE LA CIUTAT RECUPERADA. LA VOSTRA PRESéNCIA ÉS UN RECONEIXEMENT DE LA VOLUNTAT DE PROJECCIÓ DE LA CIUTAT. BARCELONA RENOVA LA SEVA DISPONIBILITAT I EL SEU ENTUSIASME PER REPRESENTAR LA PLURALITAT I LA DIVERSITAT DE L'ESPANYA DEMOCRàTICA, PER AFIRMAR-SE CON A LLOC DE TROBADA DE DIàLEG CULTURAL I POLITIC, EN L'INICI D'AQUEST 3 �NOU CURS EN EL QUE ENS PROPOSEM POSAR NOVAMENT EN PRIMER TERME EL DEBAT SOBRE EL ROL DE BARCELONA A CATALUNYA I A ESPANYA. ESTE PASEO, TRADICIONAL Y RENOVADO, TAN LIGADO A LA HISTORIA BARCELONESA Y TAN SIGNIFICATIVO TAMBIÉN DE LA APUESTA DE LA CIUDAD POR EL FUTURO, HA RECIBIDO EL NOMBRE DE VUESTRO PADRE EN HOMENAJE DE AGRADECIMIENTO A LA FIGURA Y A LA OBRA DE SU ALTEZA REAL DON JUAN DE BORBÓN Y AL AFECTO ESPECIAL QUE DEMOSTRÓ Y SUSCITÓ EN BARCELONA. PERMITIDME, MAJESTADES, REITERAR AQUí EL COMPROMISO DE ESTA CIUDAD CONSIGO MISMO, CON LA CATALUNYA QUE ENCABEZA Y CON LA ESPAÑA PLURAL Y DEMOCRáTICA POR LA QUE SIEMPRE HA LUCHADO. EN ESTE HOMENAJE PERMANENTE A LA MEMORIA DE VUESTRO PADRE ESTá EL RECONOCIMIENTO DE ESA SINTONÍA CON EL ESPÍRITU DE NUESTRA CIUDAD, QUE ES UN ESPÍRITU DE LIBERTAD, DE TOLERANCIA Y DE PROGRESO. SINTONÍA Y AFECTO QUE CREEMOS ENCONTRAR TAMBIÉN EN VOS, MAJESTAD, Y EN VUESTRA FAMILIA, CADA DíA MáS LIGADA A LA VIDA DE BARCELONA. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4254 Title A name given to the resource Inauguració del Passeig de Joan de Borbó, Comte de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig Joan de Borbó Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Història Urbanisme Barcelona Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1029/19860602d_00136.pdf 1a1d6a67b87c4bd72a1ceabf465c3549 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, amb motiu de la inauguració del Pavelló Mies van der Rohe Barcelona, 2 de juny de 1986 Exp. 705784 IMPREMTA MUNICIPAL �SENYORES, SENYORS: AQUEST ACTE D'AVUI ÉS LA CULMINACIG DELS ESFORÇOS D'UNES PERSONES QUE DES DE FA MOLTS ANYS ES VAN PROPOSAR LA RECONSTRUCCI6 DEL PAVELL6 ALEMANY DE LA EXPOSICIG DE 1929 PROJECTAT PER MIES VAN DER ROHE. AQUELLS PROPóSITS INICIALS DELS QUE LLAVORS EREN UNS JOVES ARQUITECTES NO HAN POGUT CRISTALITZAR FINS ARA. L'AJUNTAMENT PRESIDIT PER NARCIS SERRA VA FER SEU EL PROJECTE. L'AMBIENT D'UNA BARCELONA LLIURE DINS D'UNA CATALUNYA AUTòNOMA I UNA ESPANYA DEMOCRàTICA VAN AFAVORIR LA COMPRENSIó I LA CONFIANÇA DE TOTES LES INSTITUCIONS, EMPRESES I PERSONES QUE ES VAN AFEGIR AL PROJECTE. A TOTS ELLS CORRESPON EL MÉRIT DE L'ACTE D'AVUI. PER AVUI TAMBÉ ESTEM SATISFENT UN DEUTE. UN DEUTE QUE BARCELONA TENIA AMB LUDWIG MIES VAN DER ROHE. LES FOTOS, DIBUIXOS I REFERèNCIES DEL PAVELLó HAN �ESTAT UNA CONSTANT EN ELS LLIBRES I REVISTES D'ARQUITECTURA, D'ART I EN TOTA MENA D'ENCICLOPèDIES. EL NOM DE BARCELONA HA ESTAT PRESENT A TOT EL MóN DES DE 1929, GRáCIES A MIES VAN DER ROHE. IGUALMENT, DES DE QUE VA INICIAR-SE LA RECONTRUCCIó DEL PAVELLó, BARCELONA HA TINGUT UNA ENORME PUBLICITAT EN ELS MILLORS PERIóDICS DEL MóN, COM THE NEW YORK TIMES, THE WALL STREET JOURNAL, TIME, NEEWSWEEK, INTERNATIONAL HERALD TRIBUNE I A TOTES LES PUBLICACIONS D'ARQUITECTURA. LA RECONSTRUCCIó DEL PAVELLó NO ÉS TAN SOLS RESTITUIR UNA PEÇA FONAMENTAL DE LA HISTòRIA DE L'ARQUITECTURA. PER ALS BARCELONINS REPRESENTA TAMBÉ LA RECUPERACIó D'UNA PART DE LA NOSTRA HISTòRIA. L'EXPOSICIó DE 1929 VA MARCAR L'IMPULS RENOVADOR MÉS IMPORTANT QUE BARCELONA HA EXPERIMENTAT EN AQUEST SEGLE. EL METRO, LA URBANITZACIó DE MONTJUïC, LA PLAÇA D'ESPANYA VAN SER POSSIBLES GRàCIES A L'EXPOSICIó. EL PAVELL6 ENS RECORDA TOT AIXò. �1 PER LA RECONSTRUCCI6 DEL PAVELLó ÉS TAMBÉ UN SIMBOL DEL QUE FA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. ORIOL BOHIGAS, QUE VA SER QUI EN 1954 VA ENCAPÇALAR LA PRIMERA PROPOSTA DE RECONSTRUCCIó, VA ESTABLIR LES BASES DE LA POLíTICA URBANíSTICA DE L'AJUNTAMENT. HA ESTAT UNA POLíTICA QUE ALGUNA VEGADA HE QUALIFICAT DE SARGIDORA. UN URBANISME QUE, ACCEPTANT EL PIJE GENERAL METROPOLITà COM A CONTEXT VàLID, HA PRIMAT EL PROJECTE SOBRE EL PIJE. L'URBANISME BARCELONí DELS GLTIMS SIS ANYS HA TINGUT COM A LEMA LA RECONSTRUCCIó D'UNA CIUTAT DEGRADADA, LA RECUPERACIó DELS SEUS SIGNES D'IDENTITAT I LA MONUMENTALITZACIó COM A EINA PER A DIGNIFICAR EL TEIXIT URBE. AQUESTA POLíTICA HA DONAT ELS SEUS FRUITS. I MALGRAT ALGUNES RETICÈNCIES INICIALS, ÉS ACCEPTADA PER TOTHOM. MOLTS DE VOSTÉS HAN COMPROVAT COM ELS VEINS DE LA PLAÇA DE LA PALMERA CONSIDEREN QUE L'ESCULTURA DE �RICHARD SERRA COM A PRòPIA. COM VIGILEN QUE NO LA FACIN MALBÉ, COM AVISEN LA GUàRDIA URBANA QUAN ALGú INTENTA EMBRUTAR-LA. LES VISITES ALS NOUS ESPAIS PúBLICS S'HA CONVERTIT JA EN UN RECORREGUT HABITUAL DELS VISITANTS DE BARCELONA. I AIXò ENLLAÇA AMB LA RENOVADA VOLUNTAT DE BARCELONA DE SER PRESENT A L'ESCENA INTERNACIONAL. EL PAVELL6 SINTETITZA TOT AIXE: FITA DE L'ARQUITECTURA, HISTòRIA DE BARCELONA, PROJECCIE INTERNACIONAL. I TAMBÉ PROJECCIE CAP AL FUTUR. AQUESTA MUNTANYA, ON ES VA CELEBRAR L'EXPOSICIE DE 1929, ÉS TAMBÉ ON ÉS LA FUNDACIE JOAN MIRE. ON ÉS EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, QUE ESTEM RESTAURANT. I ÉS ON ÉS L'ANELL OLÍMPIC, QUE SER EL CENTRE DELS JOCS OLïMPICS DE 1992 SI BARCELONA N'ACONSEGUEIX L'ORGANITZACIE, QUE L'ACONSEGUIRà. AQUEST PAVELL6, A MÉS, NO SERI NOMÉS UN LLOC A VISITAR PER FER HISTòRIA. SER UN CENTRE DE DOCUMENTACIE �VIU, UN ELEMENT MÉS DE LA XARXA DE MUSEUS DE LA CIUTAT. SERA UN EMBLEMA DE LA BARCELONA CULTA, COSMOPOLITA, OBERTA QUE ENTRE TOTS ESTEM REFENT. FINALMENT, VULL FER ESMENT DE LES PERSONES I INSTITUCIONS QUE, A MÉS D'ORIOL BOHIGAS, àNIMA DEL PROJECTE, HAN FET POSSIBLE QUE ARRIBES A BON TERME. ROSA M. SUBIRANA, DIRECTORA DE LA FUNDACIó, LA TENACITAT DE LA QUAL HA ESTAT FONAMENTAL PER ACONSEGUIR LA COL.LABORACIó D'EMPRESES. ELS ARQUITECTES CRISTIAN CIRICI, FERNANDO RAMOS, IGNASI MANUEL DE SOLA-MORALES, QUE HAN SABUT REUNIR ELS PLÁNOLS I FOTOGRAFIES DEL PROJECTE ORIGINAL I PORTAR-LO A LA PRACTICA. JOAQUIM D'ABADAL, SENSE LA INTERVENCIó DEL QUAL DES DE L'AMBAIXADA D'ESPANYA A ALGER NO HAURIA ESTAT POSSIBLE QUE L'ONIX, úLTIMA PEÇA DEL PROJECTE, HAGUÉS ARRIBAT MAI A BARCELONA. I LES EMPRESES I INSTITUCIONS: - COL.LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA - DEMARCACIó DE BARCELONA DEL COL.LEGI OFICIAL �D'APARELLADORS I ARQUITECTES T2CNICS DE BARCELONA - CONSOLAT DE LA REP. FED. D'ALEMANYA A BARCELONA - DIPUTACIó DE BARCELONA - FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA - GOVERN DE LA REPúBLICA FEDERAL D'ALEMANYA - MINISTERIO DE OBRAS PúBLICAS Y URBANISMO. MOPU. - ARAG INTERNACIONAL, S.A. DE SEGUROS - ASLAND CATALUNYA, S.A. - BANC COMERCIAL TRANSATLàNTIC (BANCOTRANS) - CAIXA D'ESTALVIS DE CATALUNYA - CEMENTOS DEL MAR, S.A. - CEMENTOS MOLINS, S.A. - CEMENTOS UNILAND, S.A. - THE CHASE MANHATTAN BANK, ESPAÑA - EL CORTE INGLÉS, S.A. - GÜTERMANN, S.A. - KNOLL INTERNATIONAL (NEW YORK) - LA AUXILIADORA DE LA CONSTRUCCIóN, S.A. - MERCEDES -BENZ ESPAÑA, S.A. - PORTLANS, S.A. (PORTLANCA) - QUíMICA FARMACÉUTICA BAYER, S.A. - SIEMENS, S.A. �SENYORES, SENYORS, PROCEDEIXO A EXECUTAR UN DELS ACTES QUE COM ALCALDE MÉS SATISFACCIó M'HAN PRODUIT: DECLARO INAUGURADA LA RECONSTRUCCIó DEL PAVELLó ALEMANY DE BARCELONA PROJECTAT PER LUDWIG MIES VAN DER ROHE EL 1929. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3935 Title A name given to the resource Inauguració del Pavelló Mies van der Rohe Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Montjuïc Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Arquitectura Urbanisme Barcelona Model social Mies van der Rohe, Ludwig, 1886-1969 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències