70 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1139/19880218d_00266.pdf 5c807c4b0332f054261b562b1a196bec PDF Text Text < Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Paraules de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, en l'acte de pre sent aciò del llibre de Willy Br an dt "La Tcura organizada". Círculo de Lectores, Barcelona 18 de febrer 1988 Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament X 411+' de Barcelona Gabinet de Comunicació LA GRAN SATISFACCI6 QUE SENTO PER PARTICIPAR EN AQUEST ACTE ÉS D'UN CONTINGUT DIVERS 4 I ALHORA ENTRANYABLE. EN PRIMER LLOC PER LA PRESèNCIA DE WILLY BRANDT A BARCELONA. _ EM nIE SABí t NM OBLIDAVA BARCELONA PERQUè EL RECORD QUE EN TÉ VA UNIT A COSES MOLT SENTIDES QUE VENEN DE LLUNY, PER NO L'HEM TINGUT A LA CIUTAT AMB LA9,0 FREQUèNCIA QUE VOLDRIEM. PER AIX6 AGRAiM TANT QUE AVUI ENS HAGI VOLGUT PRESENTAR PERSONALMENT EL SEU LLIBRE. TOTES LES RESPONSABILITATS, DISTINCIONS I HONORS_ QUE WILLY BRANDT HA REBUT AL LLARG DE LA SEVA DILATADA ACTIVITAT PúBLICA SóN, SENS DUBTE, MERESCUTS. MÉS QUE FER L'ELOGI DE McRITS PASSATS PROU CONEGUTS, VOLDRIA DESTACAR NO JA LA VIGèNCIA DEL SEU Ref.: �• Ajuntament 11II+ de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: — PENSAMENT SINó EL CARàCTER PRECURSOR I MORALMENT INOBJECTABLE DE LES SEVES PROPOSTES. BRANDT S'HA SENTIT COMPROMèS AMB ELS PROBLEMES DEL SEU TEMPS: PER RESOLDRE'LS HA APOSTAT SEMPRE PEL FUTUR; PER AIX6 ÉS UN PRECURSOR. BRANDT S'HA DINTINGIT PER FER PROPOSTES CONCRETES Qo S 4 1 k25 I REA STES. LA DIFERèNCIA AMB ALTRES QUE TAMBÉ EN FAN ÉS QUE LES SEVES ES FONAMENTEN EN EL DESTí COME. DE LA HUMANITAT; PER AIX6 SóN MORALMENT INOBJECTABLES. BRANDT HA APORTAT UNA NOVA DIMENSIó A LA POLÍTICA: HA FET COINCIDIR . . u UTOPIA A TRAVèS DE L'IMPERATIU MORAL; PER AIXò LI DEVEM TANT. MOLTES DE LES COSES QUE BRANDT DIU SóN L'EVIDèNCIA MATEIXA. PERó PERQU1 L'EVIDèNCIA SIGUI EFICAÇ HA DE SER EXPLICADA AMB ARGUMENTS I ARMADA AMB IDEES. ff ¡^ 3 �+la Ajuntament ` or de Barcelona n Gabinet de Comunicació Ref.: – 4 ES EL QUE FA BRANDT. SITUA LES MANCANCES DE / v-6`v,om 714- LLIBERTAT, D'IGUALTAT, DE SEGURETAT I DE SOLIDARITAT EN (-~ cart--)4,) uNIC CONTEXT N PODEN SER ENTESES I SUPERADES: EL MÓN, QUE ÉS EST I OEST, NORD I SUD A L'ENSEMS I INDISSOLUBLEMENT. LA RELACI6 ENTRE DESPESA EN ARMAMENT, MISèRIA ECONòMICA I CULTURAL I DESTRUCCI6 ECOLòGICA ÉS, PER A BRANT, LA CAUSA PRIMERA, DEL DESORDRE ACTUAL I DELS PERILLS QUE AMENACEN EL NOSTRE FUTUR. BRANDT DEMOSTRA QUE EL FUTUR DE LA HUMANITAT ÉS UN FUTUR CCOMú, I PERQUè AQUEST FUTUR SIGUI POSSIBLE AFIRMA QUE LA HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A HUMANITAT. AIXò TAN SENZILL, REQUEREIX DRàSTIQUES — J ru+r- cmdt I 1 c.dy I `^^ V– MESU RES . BRANDT LES PROPOSA. Ac-r,Lut. C9 011-1-but; tr-ir vall° da) �Ajuntament `1III ' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: — 5 EMS DIU QUE CAL FOMENTAR LA PRESSIó D'UNA OPINIó PúBLICA IL.LUSTRADA PER ESTIMULAR ELS GOVERNS INDECISOS. QUE CAL SUBSTITUIR L'ESTRATèGIA DE LA INTIMIDACIó PER UN CONCEPTE DE "SEGURETAT COMUNA". QUE CAL UTILITZAR EN PROJECTES DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL UNA PART SUBSTANCIAL DELS RECURSOS PERDUTS EN L'ARMAMENT. QUE CAL CREAR UN "FONS DE SOLIDARITAT INTERNACIONAL" EN QUÉ PARTICIPIN SOBRETOT ELS ESTATS UNITS I LA UNI6 SOVIèTICA, ELS QUE MÉS TENEN PER APORTAR I TAMBÉ MÉS PER COMPROMETRE. DvO 9"NS ^,ai AQUESTES SóN ALGUt, ÉS DE LES PP OSTES QUE BRANDT AVANÇA EN EL SEU LLIBRE: ^— `^ �S ,.fIIIII Ajuntament 11111r de Barcelona Gabinet de Comunicació NO ÉS Ref.: — 6 QUE SIGUIN PROPOSTES REALITZABLES. O IMPOSSIBLES; SóN SENZILLAMENT INAJORNABLES, SI VOLEM SALVAR EL FUTUR. DEL FUTUR, O DELS FUTURS, —NO ÉS CASUALITAT— EN \ PARLA SOVINT L'ESQUERRA. COM DIU RAIMON OBIOLS: "L'ACCIó, SOCIAL I COL.LECTIVA, COM A EXERCICI DE CONEIXEMENT I DE LLIBERTAT, ÉS LA QUE PERMETRà CONSTRUIR UN FUTUR CONCRET D'ENTRE ELS MOLTS FUTURS POSSIBLES". BRANDT AFEGIRIA QUE TOTS ELS FUTURS POSSIBLES HAN DE TENIR NECESSàRIAMENT EN COMÚ L'ESFORÇ DE SALVAR EL FUTUR ÚNIC, EL DE LA HUMANITAT, EL QUE ELS COMPRAN A TOTS. EL MISSATGE DE BRANDT ENS MARCA EL NORD D'AQUESTA GRAN TASCA QUE NOMÉS POT SER COL.LECTIVA I SOLIDàRIA. �DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A. VALENCIA. 344-346 L. 2587600 II Excmo.señor Pascual Maragall Alcalde de Barcelona Ayuntamiento Plaça Sant Jaume, s/n li 08002 Barcelona ai Barcelona, 5 de febrero de 1988 Querido señor Alcalde: I^ Basándome en la confirmación que mé llega vía Dieter Koiiiecki acerca de su intervención en el acto con Willy Brandt, que tendrá lugar el jueves, 18 de febrero, a las 8 de la tarde en nuestra sede de calle Valencia, 344, me permito enviarle un juego de pruebas de impresión del' libro "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo" 1 Estas pruebas le permitirán ya conocer el contenido del libro que, según mis noticias, se ha brindado usted tan amablemente a presentar. Los ejemp1 lares definitivos del libro estarán disponibles hacia finales de la próxima semana. Si prefiere usted no limitarse en su charla a la problemática del libro y extenderse en la figura política y humana de Willy Braridt, puede hacerlo libremente. En nuestra revista Círculo 2, que le acompaño en el anexo, hemos publicado recientemente un extenso articulo sobré, el ex canciller, dentro del espacio "Gente comprometida" (páginas 6 - 9). Como le decía en mi carta anterior, a continuación del ; l acto tendrá lugar una cena en un restaurante de Barcelona, para la que desearíamos contar con su presencia. Tgibién seria útil saber si desea usted que acuda algún invitado especial. í , Q, / p0(7,12 N c i1 41. ` t Con anterioridad al acto, alrededor de las 18,30 h, tendrá lugar un encuentro de Willy Brandt con la prensa. Seria para todos muy agradable contar también k C' (,t,),p, aquí con su presencia, si su tiempo se lo permite. Finalmente me atrevo a preguntarle si no sería posible -en atención a la figura de nuestro visitante- contar con la presencia de'una pareja de la guardia municipal en uniforme de gala. En el transcurso de la semana que viene se expedirán las invitaciones aparecerán en la prensa los anuncios del acto. fl Reciba un saludo muy cordial, y �DIRECTOR GENERAL DE CIRCULO DE LECTORES, S. A. VALENCIA. 344-348 TEL 258 7600 08009 BARCELONA Excmo. señor Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona Ayuntamiento Plaça San Jaume, s/n • 08002 Barcelona Barcelona, 29 de enero de 1988 Querido señor Alcalde: Por conducto del señor Dieter Koniecki, amigo de nuestra casa, nos llega la noticia de que e s tá usted dispuesto a presentar el • libro de Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo". Como le decía en mi carta anterior, WillOrandt estará en Barcelona el jueves, 18 de febrero, y la presentación tendrá lugar a las 8 de la tarde en la sede Circulo, calle Valencia, 344. Paralas 18,30 está prevista una rueda de prensa. Huelga decir que la noticia que nos traslada Dieter Koniecki nos llena de alegría. Sin embargo, para organizar con más seguridad el acto y preparar anuncios e invitaciones, le agradecerla una pronta noticia • desde su propio despacho. El libro saldrá de encuadernación alrededor del 10 de febrero. Actualmente disponemos -ya. -de segundas pruebas corregidas que Pe podrla enviar inmediatamente, tan pronto reciba sus noticias. Por la noche, después del acto, organizaremos una cena en honor de Willy Brandt, para la que nos gustarla contar con usted. Queda por determinar todavía el restaurante. Reciba un cordial saludo, 11 L2 9 01 1988 ,.:, r-r00,1 �" _ _ i ^ ^ . 3D/ 2$‘01' A les 14'15 h. d'avui telefona el Sr. Dielter Koniecki, des de Madrid, per donar un missatge personal del :Sr. Willy Brandt. (Es tracta d'una trucada rebuda a l'Alcaldia i desviada al Gabinet per indicació d'en Salvador Sarquella). Es relaciona amb la visita de l'Alcalde a Dü'sseldorf, la propera setmana i es tracta d'un tema que el Sr. Kóniecki demana que es tracti amb tota la discreció possible. De fet, demana parlar personalment amb l'Alcalde. La proposta de Willy Brandt per l'Alcalde ;és la següent: pel proper dia 22, durant la celebració del C'óngrés del PSOE, i aprofitant que el Sr. Willy Brandt assisteix com a delegat al Congrés, el Sr.Koniecki organitza un dinar, reservat a molt poques persones i al qual convida al Sr. Pasqual Maragall. Segons ell explica, es tracta d'un dinar informal i! reservat, en cap cas una sessió de treball massa organitzada, en el qual es tractarien tots els temes de la visita no relacionats estrictament amb la presentació del llibre (?). Es a dir, els aspectes més polítics de la visita i que el Sr. Willy Brandt Ivol comentar abans d'iniciar el viatge a Alemanya. .No ha parlat de qui són els altres convidats al dinar, només ha mencionat l'Anna Balletbò. El Sr. Koniecki insisteix molt en "que no : se mezcle la parte . política del programa con lo relacionado conila presentación del libro" i resumeix el missatge en 3 punts: - el dinar és informal però' important pel Sr Willy Brandt i només es veuria alterat per un motiu important (per exemple, que Felipe González desitgés dinar amb Wlly Brandt) - separar els aspectes polítics de la visitade tots els altres temes i tractar-los separadament en aquest dinar. - parlar personalment amb l'Alcalde per comentar-li amb més detall tota la qüestió del dinar amb WillyhBrandt. Remarcar que es tracta d'un tema que cal tractar amb molt confidencialitat. Demana resposta, si és possible, aquesta mateixa tarda, perquè demà al matí a les 8'15 ha de parlar per telèfon amb el Sr. Lahstein i confirmar-li el dinar. Els seus telèfons de Madrid son: - 91-458.09.60 91-458.19.87 91-259.07.87 El seu horari d'aquesta tarda é: de 16 a 19'15 hores. El Sr. Koniecki és una persona molt amable;i parla un espanyol correctíssim. V ~ ^3 21.~ �^- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4045 Title A name given to the resource Presentació del llibre de Willy Brandt "La locura organizada: carrera armamentista y hambre en el mundo" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Círculo de Lectores, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Política Literatura Ètica Societat Filosofia Drets civils Acció política Model social Brandt, Willy, 1913-1992 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1140/19880219d_00268.pdf 9a8dd33ff7711ee370321e35709025f0 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Alcalde de Barcelona, Sr. Confere' nci a de 1 'Excin. al Centre de Lectura de Reus, sobre Pascual Maragal 1 , oí srne í Muní cip a li sme Tr Fe er Reus, 19 de febrer de 1988 Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e �Ajuntament Í' r+- de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR AL CERCLE DE LECTURA LA SEVA CORDIAL INVITAC ICS . VENIR A REUS A PARLAR D E FE DERAL I SME I MUNICIPALISME ÉS REALMENT UN COMPROMÍS ESTIMULANT. EN EL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA REUS',' OCUPA UN LLOC DESTACAT, PER LA SEVA ECONOMIA I PER LA SEVA TRADICIó POLÍTICA, OBRERA I INTEL.LECTUAL. UNA COMBI NAC Ió QUE SEMPRE HA DONAT BONS RESULTATS. I TAMPOC NO PODEM OBLIDAR QUE A REUS ES PRODUÍ UNA /1 DE LES FEDERALISME A. ESPANYA. NC IES HI STòRIQUES DEL ^ ,^ A 3V �'k~ Ajuntament W de Barcelona Gabinet de Comunicació ENGUANY L'APROBACI¿; EL DES è CELEBREN ANIVERSARI DE DE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA EL EN REFERNDUM DEL 6 DE DESEMBRE DE 1978. DEU ANYS NO ÉS MOLT EN LA LLARGA VIDA NORMAL DE LES CONSTITUCIONS DELS PAYSOS DEMOC4TICS. LA DELS ESTATS UNITS TÉ MS DE 200 ANYS I LES DELS PAYSOS DEL NOSTRE ENTORN EUROPEU TENEN 30 O 40 ANYS. PEP6 DEU ANYS JA PERMETEN UNA CERTA PERSPECTIVA. HAN ESTAT ANYS MOLT INTENSOS EN LA VIDA DEL PAÍS, I PODEM DIR QUE LA CONSTITUCI6 HA FUNCIONAT BÉ. EM SEMBLA QUE SOBRE AIX c.5 NO HI HAURIA DISCREPàNCIA ENTRE LES FORCES DEMOC4TIoUES. LA CONSTITUCI6 HA ESTABLERT UN MARC DE DRETS I LLIBERTATS QUE LA SITUEN SISTEMA ENTRE LES MÉS AVANOADES DEL DErOCRITIC MUNDIAL. �Eh'« Ajuntament "111 de Barcelona Gabinet de Comunicació I HA SERVIT PEP. REGULAR ALGUNS DELS PROBLEMES SECULARS D'ESPANYA: LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT, L'ESGLèSIA I LES FORCES ARMADES, AIXÍ COM L'ARTICULACI6 POL íTICA LES I ADMINISTRATIVA DE DIFERENTS NACIONALITATS I REGIONS. TOTS AQUESTS ASPECTES - AQUESTS SERVEIS DE LA CONSTITUCI6 AL PAÍS TEòRICA I MEREIXEN LA MÉS ALTA CONSIDERACIE POLÍTICA. AVUI, PERò, RECLAMARÉ LA SEVA ATENCI6 NOMÉS SOBRE EL DARRER D'ELLS. SOBRE AQUESTA EXPERI è NCIA TAN EXTRAORI)INáRIA QUE ÉS LA RECREACIè DE L'ESTAT. NORMALS CAP ALTRE PAÍS EUROPEU HA TINGUT EN TEMPS EL CORATGE D'EMPRENDRE UNA REORGANITZACIE EN PROFUNDITAT DEL SEU SISTEMA TERRITORIAL UNA I POLÍTIC EN DIRECCI¿ CENTRÍFUGA. EL TÍTOL VUIT •DE LA CONSTITUCI6, L'OF,GANITZACI6 TERRITORIAL DE L'ESTAT, LABORIOSA REDACCI6 I - CAL DIR -HO- UN EL QUE VA TRACTA DE REQUERIR UNA GENERES CONSENS. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació DONAR LA SOLUCI6 URGENT QUE REQUERIEN LES CIRCUMSTANCIES AL VELL PLET HISTCSRIC DE LA VERTEBRACI6 D'ESPANYA NO ERA GENS FkIL. A DIVERSOS LLOCS D'ESPANYA PER DEMOCRACIA S'ENTENIA, CONSUBSTANC IALMENT, LLIBERTATS INDIVIDUALS I LLIBERTAT NACIONAL. AIXi ERA CLARAMENT A CATALUNYA. PER TANT, PER INSTITUIR LA DEMOCRACIA S'HAVIA DE RESOLDRE NECESSARIAMENT I SP1ULTANIAMENT LA QUESTIC) DE LA LLIBERTAT NACIONAL. L'ESTAT DE LES AUTONOMIES FOU LA FaMULA EQUILIBRADA QUE FINALMENT S'ADOPTA. VENIA A SER UN HíBRID DE REGIONALISME ITALIA I DE FEDERALISME ALEMANY, QUE TENIA, EN QUALSEVOL CAS, LA VIPTUT DE PERMETRE UN DESENVOLUPAMENT DIVERSIFICAT I GRADUAL. I AIXCS ÉS EL QUE S'HA PRODUÏT DURANT ELS DEU ANYS DE VIGNCIA CONSTITUCIONAL DEL SISTEMA: UNA PROGRESSIVA ADAPTACI6 DE LES DIFERENTS PARTS DEL PAÍS A LES �- 6- Ajuntament V& Barcelona Gabinet de Comunicació VARIANTS D'AUTOGOVERN CONTEMPLADES A LA CONSTITUCI6. AVUI FUNCIONEN AMB PERFECTA NORMALITAT TOTES LES INSTITUCIONS AUTON6MIQUES DE LES DISSET COMUNITATS I, PRACTICAMENT, S'HAN CULMINAT LES TRANSFERèNCIES DELS SERVEI 5. CREC SINCERAMENT QUE ÉS TOT UN èXIT. LES COMPARACIONS SEMPRE S'HAN DE FER AMB PRUDNCIA I AMB RESPECTE PER LES DIFERèNCIES. PER¿ ITáLIA QUE VA COMENÇAR MOLT ABANS UNA AUTONOMITZACIó MENYS PROFUNDA QUE LA NOSTRA, ENCARA NO L'HA ACABADA. VULL RECORDAR LA DESTACADA INTERVENCI6 DELS CATALANS EN EL P p ors CONSTITUIENT. A LA PONi.?NCIA QUE ELABORA L'AVANTPROJECTE CONSTITUCIONAL Hl EREN EN ROCA JUNYENT I EN SOLÉ TURA, I EL PONENT SOCIALISTA PECES BARBA, COM DIU I SAP MOLT BÉ EN GONZáLEZ CASANOVA, VA ACTUAR SEMPRE AMB L'ASSESSORAMENT DELS SOCIALISTES Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CATALANS. A LA CONTI SS ICS CONSTITUCIONAL VA TENIR UN PAPER MOLT IMPORTANT EN MART I N TOVAL . AQUESTA PRES NCI A PROTAGONISTA DELS CATALAN S VA SERVIR PERQU ACONSSEGUISSIM UN MARC CONSTITUCIONAL EN OUè Hl CABIA PERFECTAMENT L'AUTONOMIA QUE, MAJORITIRI AMENT , VOISEM LLAVORS PER CATALUNYA. šI TOT HA SORTIT TAN ROD6 CON SEMBLA, PER QU¿,:. t DONCS AQUEST ENRENOU D'ARA S OBRE LES LECTURES FEDERALS DEL TÍTOL VUIT ¿. -. DE LA CONSTITUC DS? —... ------CREC QUE LES RAONS SON DIVERSES I SUFICIENTS. SEMPRE UI HA HAGUT UNA PRES el\TC IA IMPLÍC ITA DE L'ESPERIT FEDERAL EN LA CONCEPC le; AUTONOMI STA D'ESPANYA. EN TOT CAS, AIXeS ERA AIXÍ PER PART DE L ' ESQUERRA, , S OBRETOT , P EL QUE FA. ALS S OC I ALI ST ES QUE HAVIEN I NCORPORAT EL FE DERAL I SME EN EL SEU P ATRIMONI IDEOLC)GIC 1 ORGANITZATITJ. �Ajuntament NIF de Barcelona Gabinet de Comunicació PER CS NO S OLAMENT PER PART DE L ' ESQUERRA. PUJOL MATEI HA ES TAT UN DEFENSOR AI~Ohlik-T DE LA POSTURA FEDERAL. SABEN, A CATALUNYA HA EXI STIT UNA GRAN COM VOST èS . TRADI Creí FEDERALISTA. EL CATALAN I SME POL í TIC –QUE É S PLU RAL , QUE COMPREN DI FERENT OPC ION S ID EOL5G IQUESS HA MAN IFESTAT G AIRE Elf, SEM? E COM A FEDERALISTA. UNA _- MICA A LA NOSTRA MANERA, POT SER P ENSANT MS A RESOLDRE EL NOSTRE PROBLEMA QUE CON A SOLUC I5 GENERAL PER A ESP ANYA. AQUESTA INCLINA CIC; P ART I CULARI STA ESTá , PER¿ C ANVI ANT . JA Hl HA SECTORS DEL CATALANI SME POI, íTIC QUE CONSI EZL__ QUE LA MIL LOR SOLUC I6 PER A CATALUNYA ÉS LA SOLUCIÓ; QUE SIGUI BONA PER A ESPANYA. . 5, LA INICIATIVA ACTUAL DELS SOCIALISTES PER AIX ( CATALANS DE PROPOSAR UNA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, HA TINGUT UN RES S6 TAN GRAN �Ajuntament 1111V de Barcelona Gabinet de Comunicació A CASA NO STRA . UN RES S6 EN UN SE NT I T PLURAL, ÉS CLAR : DE REBUI G P ELS Q UI PREFEREIXEN CONTINUAR AMB L ' ES SENC I ALI SME I EL P ARTI CULARI EME; DE C AUTELA E XP ECTANT P ELS QUI VOLDRIEN MS ACLARIMENTS I GARANTIES ; I D' ACCEPTACI6 PELS QUI CREIEM QUE LA TENDèNCIA FED ERAL IT ZANT SER á- LA GRAN OP O RT U N ITAT PER FER COINCIDIR UNA EVOL UC 15 P R OGR E S S IVA DE LES AUTONOMIES AMB UN PROJECTE GLOBAL D ESPANYA, EN ) EL MARC D ' UNA E U ROPA,,,,Q, UF, MAR XAR1 ,_.TAMBÉ_ ER., LA .VI A FEDERAL CAP A LA UN ITAT . QUE PUGUEM PLANTJAR—N OS ARA LA LECTURA FEDERAL DE LA CON ST ITUC I6 É S POS IT IU, FI N S 1 TOT FORÇA POS I T 1U HO VOL DIR MOLTES COSES : QUE LA CONSTITUÇI P ERMET ; QUE LA MADURESA DEL P AíS HO ACCEPTA; QUE EL N IVEL L AUTO No- mic AS SOL IT HO ACONSEL LA ELE SOCIALISTES CATALANS MAI NO HAJvH:54 DEIXAT DE REFERIR—SE AL FE DERAL I 91E COM UNA PO SS IBIL ITAT DE �omp Ajuntament VI: de Barcelona Gabinet de Comunicació PERFECCIONAMENT DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EN RAIMON ) 14-11 P+,e OF3IOLSEWT'ttrjXZ SOVINT. PER ò HA CALGUT. QUE EL DIFÍCIL PROCÉS DE L'ASSENTAMENT DE LES ESTRUCTURES AUTOWSMIQUES I DE LES TRANSFERèNCIES S'ACABÉS, I QUE LA GENT VEIS QUE AIX¿ FUNCIONAVA, PERMA ES PRODUÍS UNA RECEPTIVITAT SUFICIENT CAP A LES TES IS DE LA FEDERALITZACI6 UN CONCEPTE COMPLEX. NO ns UNA . EL FEDERALISME ÉS F6RMUW SIMPLE NI UNA T(kNICA SENZILLA, SIN6 NO HAGUS AIXECAT TANTES ESPERANCES I ALHORA TANTA POLMICA. DELS SEUS MGLTIPLES ELEMENTS HE OPTAT PER. DESTACAR—NE AVUI ALGUNS ASPECTES QUE EM PERMETRAN ENLLAÇAR AMB EL MUN I C IP AL I SMt. EN TOT ESTAT COMPOST —1 EL NOSTRE HO ÉS - CAL QUE �ION Ajuntament 1W de Barcelona Gabinet de Comunicació HI HAGI UNA RELACI6 CONSTRUCTIVA I FINALISTA ENTRE LES SEVES PAPTS , AQUESTA EXIGèNCIA GENERAL TÉ DIFERENTS EXPRESSIONS EN FUNCIó DE LES DIVERSES ESTRUCTURES I TRADICIONS CONSTITUC IONALS. LA MÉS CONEGUDA ÉS LA FORMULACIó ALEMANYA DE LA C úiA ':- BUNDESTREUE, O PRINCIPI DE l' IVILYTÁYT' FEDERAL, "CONCEBUT COM EL DEURE RECÍPROC DE CADA PART DE TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS VITALS DEL CONJUNT 1 DE LES ALTRES PARTS EN L'EXERCICI DE LES SEVES PR¿PIES COMPETNCIES”. LA BUNDESTREUE NO FIGURA COM A TAL PRINCIPI A LA LLEI FONAMENTAL O CONSTITUCICS ALEMANYA. HA ESTAT „c. CREAT PER LA DOCTRINA 1 PER LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL A PARTIR DE LES EXPERINCIES I LES NECESSITATS DEL FUNCIONAMENT DE L'ESTAT ALEMANY FEDERAL. CREC QUE NOSALTRES HEM D'ANAR TAMBÉ PER AQUÍ. �"í —12— Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AQUEST 1S UN PRINCIPI DE SENTIT COM. QUE INTEGRA RACIONALITAT I COOPERACI6. EN EL NOSTRE CAS H1 HA BASE SUFICIENT PER TREBALLAR EN DIVERSES DIRECCIONS QUE CONVERGIRIEN EN LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT QUE PROPOSEM. EN PRIMER LLOC, LA CONCRECIó CLARA I PRECISA, AMB L'AJUDA DE LA JURISPRUDNCIA CONSTITUCIONAL, DE LES COMPETNCIES LEGISLATIVES DE L'ESTAT I DE LES AUTONCMIES QUE HAN DE SER TAXADES, AMB NUMERUS CLAUSUS, I DE LES COMPETNCIES LOCALS QUE HAN DE SER RESIDUALS, 1S A DIR OBERTES. EN SEGON LLOC, LA CORRESPONSABILITZACI¿ DE LES COMUNITATS AUTUOMES EN LES POLiTIQUES DE L'ESTAT. EN TERCER LLOC, LA CONCRECIó D'UN SISTEMA CLAR DE RELACIONS ENTRE LES ADMINISTRACIONS LOCALS 1 LES ADMINISTRACIONS AUTON¿MIQUES. y` �Ajuntament iIUFde Barcelona Gabinet de Comunicació 1S TAMBft FONAMENTAL ESTABLIR UN MARC SEGUR DE FINANÇAMENT PER ALS TRES NIVELLS DE GOVERN, QUE COMPORTI FóRMULES EQUILIBRADES DE CORRESPONSABILITZACI6 FISCAL I D'AUTONOMIA FINANCERA. VAN SER DELS PRIMERS A PROPOSAR UN REPARTIMENT D'UN 50 PER CENT PER L'ESTAT, UN 25 PER CENT PER LES AUTONOMIES I UN 25 PER CENT PER L'ADMINISTRACIó LOCAL. ESTIC CONVENÇUT QUE AQUEST REPARTIMENT ES TRADUIR1 EN UN MILLOR APROFITAMENT DELS RECURSOS, SOBRETOT EN EL PLA DE L'EFIC1CIA 1 DE LA REDISTRIBUCI6. AQUEST "PROGRAMA FEDFRALITZANT" REQUEREIX PER ENDEGAR—LO QUE ELS TRES NIVELLS FACIN PRESIDIR LES SEVES RELACIONS, EN TOTS ELS 1MBITS I ORDRES, PEL "PRINCIPI DE COL.LNBORACIJ)". EL NOSTRE TRIBUNAL CONSTITUCIONAL HA RECONEGUT EXPLíCITAMENT L'EXISTNCIA D'AQUEST PRINCIPI. EL �Ajuntament Vde Barcelona Gabinet de Comunicació CONSIDERA UN DEURE GENERAL I RECÍPROC INHERENT A LA PR (S. R IA EXISTèNCIA DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES. EL "PRINCIPI DE COL.LABORACT6" ÉS UNA SíNTESI DE COOPERACIó, PARTICIPACI6 I SQLIDARITAT; ES A DIR, UNA SíNTESI DEL MILLOR ESPERIT FEDERAL. DIGUEM-HO CLARAMENT: CONFRONTAMENT RELACIONS I ENTRE SUBSTITUIR-SE CONFLICTE, EL CLIMA DE RECELE SOVINT PRESENT EN LES ELS DIFERENTS NIVELLS, HA DE PER UNA ACTITUD LLEIAL I POSITIVA, PERQYA, AL CAPDAVALL, EL BON FUNCIONAMENT DE LES PARTS ES INDISPENSABLE PER AL BON FUNCIONAMENT DEL CONJUNT, QUE ÉS L'OBJECTIU AL QUE HEM DE TENDIR TOTS EN BENEFICI DELS CIUTADANS. CREC QUE EL "PRINCIPI DE COL.LABORACIó" ÉS UNA PEÇA ESSENCIAL EN EL PROJECTE DE PERFECCIONAMENT DE L'ARTICULACIo DE L'ESTAT QUE ESTEM PROPOSANT. �Ajuntament Ide Barcelona Gabinet de Comunicació ESTEM DISPOSATS, NATURALMENT, A PARLAR — NE AMB TOTHOM. I SEGUR QUE ACABAREN FENT—HO, PEROU FINS ARA NOMÉS HEM SENTIT EL REBUIG INTERESSAT PER5 CAP ALTERNATIVA A LES NOSTRES PROPOSTES. VINC DIENT AMB FREONk4CIA QUE ARA ÉS L'HORA DELS AJUNTAMENTS. LA CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES VA COMPORTAR UN CERT SACRIFICI DELS AJUNTAMENTS. CONSIDERANT L'ENORME ESFORÇ QUE S'HA HAGUT DE FER PER PASSAR D'UN ESTAT CENTRALISTA A UN GENERALITZAT DE DESCENTRALITZACIÓ ADMINISTRATIVA, POT • FOU MODEL LEGISLATIVA INEVITABLE QUE I ELS AJUNTAMENTS EN SORTISSIN INICIALMENT MARGINATS. PEP(5 ARA ÉS DIFERENT. SERIA UN GREU ERROR QUE CONTINUÉS UN ESTAT DE COSES QUE JA NO TÉ CAP �- 16 - Ajuntament 111101 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: JUSTIFICAC i6. CREC QUE EL PROTAGONI SME DEL PODER LOCAL DEURá PASSAR ARA AL PRIMER PLA DE LA VIDA POL ÍTIC A . H O EXI GEIXL'XIT MATEIX DE L 'AUTONOMITZACI6 DEL PAÍS. ¿ L' IMPULS DESCENT_RALIZZADOE_NO NIVELL AUTO NaMI C OT _.11,T.URAR EN _ EL D CONTINUAR AVALL, CAP AL C IUTAD1 N INGii NO AS C APAC. DE NEGAR OB ERTAMENT QUE L 'ADMINI STRAC I6 LOCAL É S LA MS BEN SITUADA PER A CONEkXF,R MILLOR ELS PR OBLEMES DEL S C IUTADAN S 1 DONAR-Hl LES RES PO ST ES MIS AD EO UAD ES . S HA QUALIFICAT ALS AJUNTAMENTS , AMB UNA EXPRES SI6 RE S: X IDA, DE " TERMI NALS I NTEL . LI GENT S" QUE CONNECTEN LES SEVES POLÍ TIOUES A LES ES TATALS 1 AUTONZSMIOUES PER �Ajuntament iWde Barcelona Gabinet de Comunicació QUE LA SEVA ACTUACI6 ES DESENVOLUPA DES DE LA PRe.)PIA CAPACITAT D'AUTOGOVERN. AIXe5 VOL DIR — SI NO ES VOL GOVERNAR D'ESQUENA ALS CIUTADANS— QUE ELS AJUNTAMENTS S'HAN DE FER CáRREC DE TOTES LES COMPETNCIES, AMB ELS SERVEIS I RECURSOS CORRESPONENTS, ( QUE JURÍDICAMENT I OPERACIONALMENT PUGUIN ASSUMIR , UN BON FONAMENT D'AQUESTA ASSIGNACI6 O DELEGACIE DE COMPETNCIES EL TENIM EN EL PRINCIPI QUE DIU QUE ELS RECURSOS PúBLICS NO SEN PRIVATIUS DE L'ADMINISTRACIE .QUE ELS RECAPTA, SINE QUE SEN DESTINATS A LA DESPESA EN EL NIVELL ADMINISTRATIU MÉS ADEQUAT. NO TI SENTIT EL REGATEIG EN AIX¿. ES TRACTA DE RECURSOS QUE SURTEN DEL MATEIX LLOC PER COBRIR UNES NECESSITATS QUE TENEN EL MATEIX ORIGEN. EN UN ESTAT COMPOST LA DIVISIE COMPETENCIAL I FUNCIONAL IS PROU AMPLA 1 DIVERSIFICADA COM PERQU CADA �¡11x1 Ajuntament I" de Barcelona Gabinet de Comunicació PART TINGUI LA SEVA PARCEL.LA ASSEGURADA DE RESPONSAF3ILITAT I PARTICIPACIa. ÉS TAN ABSURD QUE L'ESTAT VULGUI FER D'AUTONOMIA COM QUE L'AUTONOMIA FACI D'AJUNTAMENT. EN CANVI A L' AJUNTAMENT NO SE LI ACUD MAI FER D'ESTAT NI D'AUTONOMIA. ACABA PAGANT SOVINT, AIXe; S1, UNS SERVEIS QUE PRESTA SENSE QUE LI HAGIN TRANSFERIT t LES DOTACIONS. k:{A;^yt,(^ií2 SOBRE LES DESPESES DE CAPITALITAT DE BARCELONA, SENSE CONTRAPARTIDA, ELS EN PODRIA PARLAR LLARGA ESTONA. ( COM LLIGUEM FEDERAL SME I MUNICIPALI SME? ,i EL MUNICIPALISME NO SOLAMENT FS UNA ESCOLA DE DEMOCRàCIA I UNA ESCOLA DE POLÍTICA, FS TAMBÉ UN è SEGMENT DE LA IDEOLOGIA I DE LA T CNICA FEDERAL. �—19— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL M[JNICIPALISME EST& CONTINGUT EN EL FEDERALISME. BONA PART DELE PRINCIPIE APLICABLES A LES RELACIONS ENTRE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUT¿NOMES A QU (. 71 M'HE REFERIT ABANS ScSN EXTENSIBLES AL NIVELL LOCAL, PERCS CREC QUE ES PRODUIRA, A MÉS, UN EFECTE INDIRECTE IMPORTANT QUE BENEFICIAR A ALE AJUNTAMENTS. EN LA MESURA QUE LA INTERPRETACI6 FEDERALITZANT AFLUIXI LES TENSIONS ENTRE ELS DOS NIVELLS SUPERIORS, ES REDUYRA LA PRESSICS DE LES AUTONOMIES SOBRE ELS GOVERNS LOCALS. I PERMETINT — ME QUE ACABI AMB UNA AFIRMACI6 QUE NO TEMO GENS QUE SIGUI CONTRASTADA: TOT ALLCS QUE BENEFICIA ALS AJUNTAMENTS BENEFICIARA ALS CIUTADANS. MOLTES GRACIES. i / COM HE ANAT APUNTANT. �y^ .. r• Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e CENTRE DE LECTURA DE REUS El Centre de Lectura de Reus és una entitat creada l'any 1859 amb una clara vocació de tipus pedagógic i formatiu i que incidia sobretot en les classes populars. Actualment, el Centre de Lectura té entre 3.200 i 3.300 socis i está organitzat en 12 seccions (T4íisica, Cie-ncies Socials i Polítiques, Llengua, Excursionisme, Art, etc.) . Entre els anys 1975 i 1978 va acollir les Conferències de les Terceres Vies, on van participar tots els grups polítics d'aleshores. El Centre té una Biblioteca de 45.000 volums, la segona de Catalunya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4046 Title A name given to the resource Federalisme i Municipalisme / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sistema de ciutats de Catalunya: Reus, Tàrrega, Mollerusa, etc. Catalanisme polític. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Lectura de Reus Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Federalisme Municipis Democràcia Constitucions Dret constitucional Autonomia Territoris Acció política Catalunya Espanya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1141/19880229d_00270.pdf 2af0926cbdade97dbacc36a0329b233b PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL,— E Ñ LTACTE DE CLOENDA DE LA COMMEMORACIO DEL CENTENARI DE CARLES PI I SUNYER. Barcelona, 29 de febrer de 1988 �SENYORES I SENYORS: DE LA BIOGRAFIA DE CARLES PI I SUNYER, IL.LUSTRE ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT, ADMIRA SOBRETOT LA QUANTITAT I LA QUALITAT DE TOT EL QUE VA ARRIBAR A FER. ph IN COM A INTEL.LECTUAL I COM A POL1TIC DESTACA PER LA PREC04REA I LA TENACITAT AMB 0. 11 . VA SABER DEFENSAR LES SEVES IDEES I EL SEU COMPROMÍS AMB BARCELONA I CATALUNYA. VISQU ¿. I UN TEMPS REVOLTAT I APASSIONANT EN QUil RES NO FOU FACIL, 1, POSSIBLEMENT,LA MENYS FACIL DE LES TASQUES POLÍTIQUES QUE LI TOCA DESENVOLUPAR VA SER L'ALCALDIA DE BARCELONA.71 EL PREDOMINI ACLAPARADOR DE LES DECISIONS DE CARáCTER EMINENTMENT POLíTIC QUE VA HAVER D'ADOPTAR COM A ALCALDE DE BARCELONA DURANT ELS ANYS 34, 36 I 37, I QUE TRANSCENDIEN L'àMBIT DE LA CIUTAT, NO L'IMPEDIREN, PERCS, QUE FES D'ALCALDE EN,SENTIT N-~11, ) Crti ritionA en GrAkm 5 Iii) 34 A noud'i, f(' iWiiii )”4-1,1 6i, o-- Mti " /4,1 '4 ikL iO: 1 (' : eli t„&t,t h 1 ijuo 61tiL1-5& .-/k-2lilz44 196' jA),er rea_ f gcÁc rri4 x -4( 1 ;T I trtittti, it4 P/CYZ) /1-j,p-e„.e-1 ¿z, 1, im �QUAN ES VA FER CáR RE C DE L' ALC ALD I A S ENCARa DE SEGUIDA AME ELS PR OBLEMES DE PORTES ENDIN S DE LA CASA, QUE S ARROS SEGAVEN DES D EL S TEMP S DEL P.¿SG IM ANTERIOR. VA PROMOURE AMB ¿.;XIT EL SANEJAMENT DE LES FINANCES MUNICIP ALS I POSA. EN MARXA UNA REORGANIT ZAC I6 ADMINISTRATIVA QUE, 1' 1AL HAU RA DAMENT , QUE DL I NT E R ROMP UD A P EL S F ET S DEL 3 4 , QUE PR OVOC AREN LA SEVA ,SEP ARAC I6 DEL C á« RREC PR OP DE DOS ANYS. DE PORTES EN FORA, PO GU É EN ORGUL LIR - SE DE LES OBRES DE REMOD ELAC I6 DE LA PLACA DEL REI BERENGUER , DE LA FORMAC I6 DE LA PLACA DE EL GRAN, DE L' IN IC I DEL S OTERRAMENT DE LA LÍNEA DEL FERROCARRIL DEL NORD AL SEU P AS PER L AVINGUDA DE LA MERIDIANA, DE LA REHP.BILITACI5 DE L EDI FIC I DE LES DRASSANES I DE L ANT I C •^, HOSPITAL DE LA STA. CREU, DE LA I NAUGURAC I6 DEL MUSEU D ART DE CATALUNYA. ES MOLT , S I CONSIDEREN QUE EL MANDAT FOU BREU, ELS RECURS OS ESCASSOS I LA HISTORIA MOLT PESANT. AMB CARLES PI 1 SUNYER LA CIUTAT ARRI Bá A ENTREVEURE EL GRAN ALCALDE QUE HA GUÉS ESTAT EN ALTRES C IRCUMSTáNC IES �EL SEU PAS PER L'ALCALDIA RESTARA, PER, EN LA MEM(SRIA HIST(SRICA DE LA CIUTAT. LA SEVA CONDICIó D'INTEL.LECTUAL SENSIBLE I EXPERT, COMPROMS AMB ELS PROBLEMES DEL SEU TEMPS I AMB LA CONSERVACIó DE ' L'ESPERIT DE CATALUNYA, RESTARA EN LA MEM óRIA DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRACIES. jo t-k 1 cv It- ti5 t() ciz4 12,ittl -rks (141 t,91,( 4-N1,4i r itd kl.C))01-1,( btadi d cd C1 9,1 C7 IY:L 5 Pftr u /itf 9 41.1b Q uc tC(ffrf-¿'0.-KMIX124(f O itim tyl 117-kgi it A) It O f u j)" 01) A41 t(ío T Zt mye-71,1 u-1,T ( (' 101147Ck u /PA O( 6,01 t15 (-¿1,0z/ri, ik t9Cr 401jr- ¡C 1 ' JA)r. t 1 .7-2 471/ I [Ríf'; ,-- r 11-711&" ltA- ti 91 kit' Y / Cb 111 ac /11,11) é I 4 tN711, ft),, L cfi ti A, I Pe A-¿A 17ìi cc_ P 4,--Otaurnf- (d-7v d./1 euf A 4 (- 4r4 oc;( o ¿'4 v4 4 (-- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4047 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Alcalde de Barcelona, sr. Pasqual Maragall, en l'acte de cloenda de la commemoració del Centenari de Carles Pi i Sunyer / Cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Tasques polítiques: Llei Municipal, Pla Macià, Carta Sanitària de Barcelona. Altres: remodelació de la Plaça del Rei, rehabilitació de les Drassanes, soterrament de la línia del ferrocarril, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Biografies Història Administració local Barcelona Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1142/19880303d_00262.pdf 1ff0a610de7899717fbb8264a81ce126 PDF Text Text -SATISFACCIó PEL QUE SUPOSA L'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU D'IBERIA A BARCELONA. ES UN FET POSITIU QUE VE A AFEGIR-SE A L'ANUNCI FET PER LA COMPANYIA EN EL SENTIT D'AMPLIAR EL NOMBRE DE VOLS DES DE BARCELONA A DIVERSES CIUTATS EUROPEES I D'ALTRES FACTORS POSITIUS: CHECK IN A L'HOTEL PRINCESA SOFIA, O ELS MATEIXOS BENEFICIS OBTINGUTS L'ANY 1987. -ESPERANÇA DE QUE AIXó SIGUI NOMéS EL COMENÇAMENT D'UN REPLANTEJAMENT DE LA POL ITICA QUE HABITUALMENT HA MENAT IBERIA ENVERS BARCELONA I CATALUNYA. EN AQUEST SENTIT CAL ESPERAR DE LA COMPANYIA UN MAJOR RECONEIXEMENT DE LA NOSTRA IMPORTà "NIA EN EL CONJUNT D'ESPANYA. -BARCELONA HA DE DISPOSAR D'UN AEROPORT INTERCONTINENTAL. SABEM OUE DEPENGUI D' IBERIA, PERD PROU Bé QUE AQUEST NO ES UN ASSUMPTE QUE TAMBÉ MO OBLIDEM QUE A AQUESTA COMPANYIA LI ESCAU UN ALT GRAU DE RESPONSABILITAT EN EL FUTUR DESENVOLUPAMENT DE L'AEROPORT DEL PRAT. -COMPTEM AMB EL SUPORT D'IBERIA A L'HORA DE REIVINDICAR UN CANVI TOTAL DE L'AEROPORT. LA SITUACIó ACTUAL AFECTA A TOTHOM, TAMBé A IBERIA. CAL QUE IBERIA DIGUI TOT EL QUE HAGI DE DIR I APORTI TOTA LA SEVA EXPERIENCIA EN LA REMODELACIó DE L'AEROPORT. 1 �-PERa COM HEM DIT MOLTES ALTRES VEGADES, NO EN FAREM RES DE TENIR UN AEROPORT MODERN I BJ DOTAT SI DES DE EL PRAT NO ES POSSIBLE CONNECTAR-SE AMB LES MÉS IMPORTANTS CIUTATS DEL M6N I NO NOMèS D'EUROPA. I AQUI SI QUE EMS CAL DEMANAR A IBERIA UNA ATENCI6 SUPERIOR A LA QUE FINS ARA HA TINGUT A DONAR SATISFACCI6 A LES NECESSITATS D'UN SECTOR MAJORITARI DEL SEU MEROAT , IBERIA HA D'APROFITAR LA BARCELONA METROPOLITANA COM UN DELS SEUS ACTIUS. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4048 Title A name given to the resource Inauguració nova seu d'Iberia a Barcelona / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig de Gràcia, 30 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Aeroports Infraestructures Indústria Barcelona Territoris Iberia, Líneas Aéreas de España Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1143/19880304d_00271.pdf 90b5d03c47b0ad3f9eb80b15fe270f3c PDF Text Text VISITA Mr. JOHN BRADEMAS PRESIDENT UNIVERSITAT DE NEW YORK (Barcelona, 4/3/88) �Ajuntament de Barcelona Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol CONFERENCIA SR. JOHN BRADEMAS ORDRE DEL ACTE 1.- Salutació de l'Excm. Sr. Alcalde 2.- Presentació a carrec de l'Excm. Sr. XAVIER RUBERT DE VENTOS 3.- Conferència del prfessor John Brademas 4.- Cloenda a càrrec de l'Excm. Sr. Alcalde �EL PROFESSOR JOHN BRADEMAS ÉS UN HISPANISTA CLASSIC. PER C5 ÉS TAMBÉ UN EXEMPLE D'HISPANISTA MODERN. CONEIX LES REALITATS D'AVUI I LES D'AQUÍ. CONCRETAMENT, CONEIX LA BARCELONA D'AVUI. BAPDEMAS ES TROBA, S'HA TROBAT, AL MATEIX INICI DE MOLTS PROJECTES DE COOPERACI6 CULTURAL QUE S'HAN ANAT ESTABLINT ENTRE BARCELONA I ELS ESTATS UNITS EN ELS úLTIMS ANYS. LA PRESèNCIA DEL PROFES SOR BRADEMAS A BARCELONA ENS PROPOCIONA UNA OPORTUNITAT PER REFERIR-NOS A AQUESTS PROJECTES I A LA SEVA SIGNIFICACI6. S5M PROJECTES I REALITATS DIVERSES: LA CATEDRA BARCELONANOVA YORK, LA PRESNCIA REITERADA DE BARCELONA AL SPANISH INSTITUTE, LA RECOMSTRUCCI¿ DEL PAVELL6 MIES VAN DER ROBE, LES EXPOSIONS DE PRESTIGI COM LA DE GAUDÍ AL COOPER-HEWITT, LA CONSOLIDACI6 DE LES RELACIONS AME LA COMUNITAT DELS ARTISTES DE NOVA YORK I, MOLT CONCRETAMENT AMB ELS ESCULTORS, QUE HA CULMINAT EN L'ESPL.Z5NDIDA REALITAT DE LES GRANS OBRES NORDAMERICANES JA INSTAL.LADES EN ALGUNS PARCS 1 PLACES DE BARCELONA. �(RRYAN IIUNT, ELLSWORTH KELLY, RICHARD SERRA, BEVERLY PEPPER, CLAES OLDENBURG, ROY LICHENSTEIN, ETC...) LA CONNEXI6 BARCELONA-NOVA YORK QUE EL PROFESSOR BRADEMAS POT PERSONIFICAR D'UNA MANERA TAN CABAL, CONCRETA LA VOCACIC; DE BARCELONA DE SER PRESENT AL M6N. NOVA YORK ES LA CIUTAT I 1S UNA DE LES GRANS CAPITALS CULTURALS DEL M6N. �-3- LA RELACI5 AMB NOVA YORK TÉ TAMBÉ PER A BARCELONA UNA ALTRA DIMENSIó FONAMENTAL. EM REFEREIXO A LES POSSIBILITATS QUE NOVA YORK, ELS ESTATS UNITS EN GENERAL, APORTEN A BARCELONA PER. SEGUIR ESSENT EL QUE LA NOSTRA CIUTAT HA ESTAT SEMPRE, ES A DIR, UNA CIUTAT OBERTA QUE SEMPRE HA ACOLLIT PERSONES, TENDèNCIES, IDEES ... ES GAIREBÉ UN T5PIC PARLAR DE BARCELONA COM LA PORTA EUROPEA D'ESPANYA. ES UNA REALITAT ASSUMIDA. LA CONNEXI6 CULTURAL AME ELS ESTATS UNITS QUE A BARCELONA S I TIA ANAT ESTABLINT EN ELS DARRERS ANYS PERMET AMPLIAR AQUEST PAPER QUE TPADICIONALMENT HA EXERCIT BARCELONA A UNA ESCALA MUNDIAL. ES OBVI QUE LES RELACIONS DELS ESTATS UNITS AMB EL CONJUNT D'ESPANYA NO S'HAN FET D'UNA MANERA PRIORITARIA A TPAVIS DF BARCELONA PER UNA S è ' PIE DE RAONS. T AM-) ÉS PARTICULARMENT CERT EN EL TERRENY ECONc-SMIC. LA NOVA CONNEXI6 CULTURAL ENTRE BARCELONA I NOVA YORK POR PERMETRE QUE BARCELONA SEGUEIXI ESSENT LA PORTA D'ENTRADA PER TOT UN ALTRE AMBIT QUE SUPERA L'AMBIT EUROPEU. �EN AQUEST MARC, VULT, REMARCAR AMB ORGULL COM BARCELONA fs CAPDAVANTERA A EUROPA DE L'ESTABLIMENT D'UNA NOVA RELACI6 TRANSATLZiNTICA EN DIRECCI6 JUSTAMENT CONTRARIA A LA QUE HA ESTAT NORMAL EN ELS ANYS MS RECENTS. GAIREBÉ JA ENS HAVIEM ACOSTUMAT A LA NORMALITAT DE VEURE COM MOSTRES MEMORABLES DEL NOSTRE ART EREN ACOLLITS ALS GRANS MUSEUS NORDAMERICANS. NOMÉS MOLT RECENTMENT HA COMENCAT UN TíMID MOVIMENT EN EL SENTIT OPOSAT. VAIG TENIR L'OCASICS DE REFERIR-M'HI FA POQUES SETMANES EN VISITAR EL MAGNIFIC MUSEU QUE LA CIUTAT DE COLóNIA ACABA DE CONSTRUIR Al COSTAT D, ATEIX DE LA CATEDRAL. COLCSNIA I, MÉS CONCRETAMENT, EL PROFESSOR PETER LUDWIG, HA TINGUT EL CORATGE D'ATRAURE CAP A EUROPA ALGUNES DE LES MOSTRES MS DESTACADES DE SIGNIFICATS ARTISTES NORDAMERICANS CONTEMPORANIS. AIXó ÉS EL QUE BARCELONA EST á- FENT AMB LA SEVA INVITACI5 TAN BF/J ACOLLIDA, D'ALTRA BANDA - ALS ESCULTORS NORDAMERICANS MÉS PRESTIGIOSOS D'AVUI A COMPARTIR EL MOSTEE ENTUSIASME EN EL PROJECTE DE LA BARCELONA DE DEML � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4049 Title A name given to the resource Paraules a la conferència de John Brademas, president de la Universitat de Nova York Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Cultura Territoris Acció política Nova York Estats Units Brademas, John Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310_ReequilibrisolidariCatalunya_PM.pdf 082c34d3b5bc20b2c0c8d00fb8d1667e PDF Text Text REEÛUILIBRI SOLIDARI DE CATALUNYA MANRESA, 10 de març de 1988 �Xilè. PLA D'ACCIÓ CULTURAL Cicle de conferències organitzades per "FALCA CULTURAL", de Manresa. Conferència de Pasqual Maragall a Manresa, el dijous 10 de març 1988, sota el títol de "REEQUILIBRI SOLIDARI DE CATALUYA" Paraules del presentador, senyor Víctor Cucurull: Benvinguts, Com cada dijous, a les 8 del vespre, a aquest nou acte cultural de la Falca. Particularment el que voldria és donar la benvinguda a Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, i fer una mica les presentacions. Em fa l'efecte que presentar Pasqual Maragall, és pràcticament inútil. Es una feina una mica baldera, perquè crec que es tracta d'una de les personalitats, no del món polític, (anava a dir del món polític, pero no); perquè un Alcalde és molt més que un polític, és un home completament implicat en la vida d'una societat i, no cal dir-ho, quan es tracta d'un Alcalde d'una ciutat com Barcelona que és el Cap i Casal d'un País, que és el nostre, que és Catalunya: en fi, no cal fer les presentacions perquè, és evident que es tracta d'una personalitat. La Ciutat de Barcelona n'ha tingut molts, d'Alcaldes. I homes d'un pes, diguem-ne, específic a nivel humà molt remarcable. Jo diria que si alguna cosa li podem agrair al nostre Alcalde actual, —dic nostre perquè jo sóc un dels ciutadans de la Ciutat de Barcelona, és a dir que me'l sento molt meu aquest Alcalde— és precisament aquesta dimensió humana. Pasqual Maragall ha sabut connectar molt bé amb tota aquesta estratificació complexíssima de sectors i subsectors i problemes i històries que són els que conformen tota una vida ciutadana. �2. Sou vosaltres que sou ciutadans de la ciutat de Manresa; doncs ja sabeu de què parlem. I avui, justament, li donem la benvinguda a la ciutat de Manresa, perquè ens parli d'un tema, "Reequilibri solidari de Catalunya", que suposo que des d'aquí ha estat moltes vegades debatut, qüestionat, posat, digem-ne, sobre la taula del debat, perquè efectivament es tracta d'un problema vigent, vital que ens afecta directament a tots els ciutadans d'aquest país. I bé: quan en parlem des de 1'óptica de Manresa d'aquest problema, de l'equilibri o el reequilibri solidari que exigeix el nostre país, suposo que es parla des d'una banda, des d'un punt de vista; però potser el que és avui més interessant de la xerrada d'en Pasqual Maragall, és que ell ens pot donar la visió des de l'altra banda, des de la banda d'un Cap i Casal de Catalunya que a la vegada que és el motor de tot el país, podríem dir, també és el que crea, potser, més distorsions o disfuncions. Això veurem com ens ho explica i què ens afecta, diguem, al conjunt del territori del país. Res més; només voldria, senyor Alcalde, que també aquesta modesta presentació us servís per conèixer 1'altra banda de la història, és a dir, aquesta colla d'Entitats manresanes que em permetré de citar en detall com són: l'Associació d'Amics de la Unesco de Manresa, l'Ateneu Cultural Llamborda, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, el Col·legi de Doctors i Llicenciats i l'Omnium Cultural, que són, juntament amb l'Associació de Personal de la Caixa (que també en aquest sentit és una Associació, una Entitat que té una preocupació i una dedicació pels temes culturals, pels temes de debat, pels temes que ens preocupen una mica a tots), doncs són els que us donen avui la benvinguda a la Ciutat de Manresa per fer aquest diàleg. I res més. Gràcies i estem ja desitjosos de sentir quina és aquesta opinió vostra pel que fa al tema del reequilibri solidari de Catalunya. �3. I N T R O D U C C I Ó Moltes gràcies, estimat amic. Senyores i senyors. Haig d'agrair, primer de tot, a Falca Cultural i a les Entitats que hi són associades, Entitats dinàmiques i preocupades per la Cultura, pel present i pel futur de Manresa i de Catalunya, la seva cordial invitació. Tornar a Manresa, la Manresa de les Bases la Manresa del passat i també la Manresa del futur, que l'any 92 celebrarà els cent anys de les Bases, (d'acord amb la iniciativa de l'Alcalde Cornet, que vaig tenir oportunitat de sumar-m'hi en el seu moment, quan era al front dels destins d'aquesta ciutat), a la Manresa que, en definitiva per a tots nosaltres, tot Catalunya, és una referència sòlida i una referència obligada. Crec que és lloable que les Entitats culturals vulguin sentir l'opinió dels polítics, tot i que, com s'ha dit molt bé, els Alcaldes són una raça especial de polítics, són precisament els menys polítics, potser, dels polítics, i en algun altre sentit, també, els més polítics dels polítics en el sentit de la política de cada dia; en el sentit de la "polis", de la ciutat, de tractar amb els ciutadans. Manresa és una bella ciutat, d'aquelles que sovint es citen com ciutats bressol de la cultura mediterrània; és una ciutat que ja era ciutat quan molts llogarrets europeus que després van esdevenir ciutats, encara eren llogarrets i aquí ja hi havia una ciutat. Té una tradició industrial i una importància comercial sustingudes amb força des de l'època medieval; trobem a Manresa mostres de patrimoni arquitectònic que ens parlen del romànic, del gòtic, del modernisme, com a testimoni d'una esplandor que s'ha anat allargassant a través de la història i que ha anat coincidint, jo crec, en els grans moments de la història de Catalunya. Manresa no n'ha tingut prou amb ser important. En diverses ocasions, en moments crucials de la nostra història, ha dut la iniciativa en nom del País, que és el més bell que una ciutat pot fer: parlar en nom del País i ser reconeguda, després, pel País com la seva veu. Aquest va ser, en moltes ocasions, el cas de Manresa. �4. Manresa, ha fet de capital de Catalunya quan ha calgut; com Barcelona ha fet de capital de Catalunya sempre que ha calgut. Tot això ho dic, no solament per fer l'elogi de la ciutat, sinó com exemple d'una centralitat de Catalunya (i anem entrant en el tema) d'una altra centralitat de Catalunya — q u e n'hi poden haver moltes i n'hi ha d'haver moltes alhora— perquè Catalunya funcioni. Per això, parlar a Manresa del reequilibri de Catalunya és alhora, per a mí, una satisfacció, una obligació i un compromís. Crec que és un encert el tema pel lloc i el lloc pel tema. EXISTENCIA DE DESEQUILIBRIS Entrem, doncs, en matèria. Si hem de parlar de reequilibri, és perqué a Catalunya, -digue-m'ho ben clar- hi ha desequilibris. Fins i tot, ni que fossin mínims, n'hauriem de parlar. Els desequilibris són alteracions en el cos d'un país que cal vetllar perquè poden esdevenir crònics i greus; i alguns dels desequilibris de Catalunya van en camí de serho si no hi posem remei a temps. No es pot negar que patim desequilibris a Catalunya en la distribució de la població, en l'activitat productiva, cultural i del poder polític, a més dels desequilibris que afecten el propi cos social, com a societat, de classes socials diferents. Però avui només em referiré a alguns d'aquests desequilibris, — n o els podríem pas exhaurir t o t s — relacionats amb el territori i amb la distribució del poder polític. Començaré dient, que el que no s'ha de fer, davant dels desequilibris d'un País, és ignorar-los: això fóra encara pitjor que equivocar-ne el tractament. Doncs bé; jo crec que fins ara, en bona part, a Catalunya no hem acabat de reconèixer els desequilibris que hi ha. Els hem ignorat. L'exemple més recent d'aquesta ignorància, per a mí, han estat les Lleis d'Ordenació Territorial . �5. DESEQUILIBRI TERRITORIAL Començo per dir que l'Ordenació Territorial és una expressió que a mí no m'agrada, una expressió d'origen francès que pretén que el territori sigui ordenable com si fos la superfície d'aquesta taula en la qual podem posar un vas d'aigua, una cassette per gravar, els papers aquí i l'anunci allà... i no és així. El territori és una realitat viva, molt més viva que no pas aquesta taula i les coses que hi ha al seu damunt. Jo crec molt més en l'expressió Política Territorial, activitats sobre el territori, que no pas la pura ordenació. No es tracta purament de retornar les coses al seu equilibri natural preexistent o teòric: es tracta de tenir una política sobre el territori. I és per això —permeteu-me la immodèstia— que la Conselleria de la Generalitat que tracta d'aquests temes, no és diu Conselleria d'Ordenació Territorial; es diu Conselleria de Política Territorial. I dic amb immodèstia perquè recordo que, en el moment que Narcís Serra va ser nomenat Conseller de Política Territorial pel President Tarradellas, se'ns va preguntar a nosaltres, socialistes, quina responsabilitat podiem tenir en aquest Govern. I jo recordo que en el Comitè Executiu del Partit Socialista reunit, discutint sobre quina haviem d'acceptar, semblava evident que fos l'esquerra qui havia de dur la Cartera de Treball del Govern de la Generalitat. Quina altra? Aleshores se'ns va dir: potser l'Ordenació del Territori. Jo vaig dir: "No, no; hauria de ser Política Territorial. Els socialistes hem de dir, des del primer moment, que el que volem no és ordenar un territori com si fos un joc que es pogués ordenar sobre la taula, sinó reconèixer el territori com alguna cosa viva sobre la qual hi hem de fer polítiques actives". Tanco el parèntesis, i continuo. Sens dubte que una política territorial o una ordenació territorial racional i moderna feta amb la participació de tot el País, (i això significava tenir en compte els interessos generals del País) hauria estat una gran oportunitat per encarar-se amb alguns dels desequilibris que hi ha. �6. A favor del consens En tota democràcia unes lleis que constitueixen els fonaments del sistema; són lleis que tenen una funció instrumental molt important, són instruments que fan funcionar el sistema. Aquestes lleis bàsiques han de reunir una sèrie de requisits que les facin perdurables i que les facin neutrals, més enllà de la majoria política de cada moment. Lleis d'aquesta naturalesa són la Constitució i els Estatuts, -per descomptat- però també la Carta Municipal, en el cas de Barcelona, de grans ciutats; o Lleis sobre matèries, com la Llibertat Religiosa, el Règim Electoral o el Defensor del Poble. Temes que haurien de quedar i han de quedar més enllà dels canvis de majoria dins del Parlament i, per tant, dels canvis de Govern. Són lleis fonamentals del sistema que han de durar deu, quinze, vint anys... com més millor. En el pla de la legislació autonòmica, passa exactament el mateix: entre aquestes Lleis cal incloure aquelles que fan referència a l'Ordenació del Territori. Em sembla que ningú no pretendrà seriosament afirmar que l'Ordenació del Territori no és una qüestió esencial per al funcionament d'un País; i que les Lleis que la regulen constitueixen la més important de les iniciatives legislatives d'una Cambra parlamentària, sigui quin sigui l'àmbit: Local, Autonòmic o Estatal. El territori és la base de l'assentament de les activitats i el marc del desplagament de les realitzacions humanes. Per aquesta raó, l'ordenació político- administrativa del territori pot ser decisiva. Dintre de pocs dies farà un any ja, que el Parlament de Catalunya aprovà un paquet de Lleis, un conjunt de Lleis d'Ordenació del Territori que incomplia, crec jo, alguns dels requisits que, com deia, han de tenir aquesta mena de Lleis que van ser proposades, des del meu punt de vista d'esquena a la realitat del País i en solitari. Es va perdre l'ocasió per corregir desequilibris, i per instituir el marc on allotjar els canvis previsibles d'una societat dinàmica com és la nostra. �7. Catalunya és una societat urbana, urbanitzada, industrial i de serveis, complexa i plural. Això crec que no s'ha tingut en compte en la divisió territorial que calca un esquema de fa 60 anys, com si rés no hagués canviat, en aquest País. S'ha volgut tirar endavant una interpretació historicista (basada només en la història de Catalunya) tot ignorant, reiteradament, les apel·lacions a la realitat que venien de totes bandes. Hi ha qui vol veure en aquesta actitud la imposició d'un Partit, d'els interessos d'un Partit, però també, inclus, més greu que això: la imposició gairebé personal d'una concepció immovilista i essencialista de Catalunya (des del meu punt de vista) contrària al concepte de Política Territorial. Es podia haver trobat un consens sobre l'Ordenació Territorial. El volien, pràcticament tots els Partits, menys la cúpula del Partit que va imposar la seva Llei. Pensin que va haver-hi Consellers d'aquest mateix Govern que van haver d'abandonar la seva Conselleria perquè no estaven d'acord en com es diuen les coses, perquè les duien ells, en aquell moment i des de la cúpula del Partit i de la direcció del Govern de Catalunya es va considerar que aquelles persones no eren adients: la seva actitud no era adient a la marxa que es volia donar a aquelles Lleis i vostès saben que hi va haver canvis en la —justament— de la Conselleria de Política Territorial. Es podia haver trobat consens, sobre l'Ordenació Territorial. El volia pràcticament tothom. El volia pràcticament -crec jo- tota Catalunya. Respectar la Llei Valors com ara la fidelitat constitucional, la disciplina democràtica i el respecte a les Institucions, obliguen a l'acatament d'aquestes Lleis, que són Lleis investides de legitimitat democràtica. Però si són mancades de racionalitat i de legitimitat moral, no són unes Lleis bones, són Lleis que s'han d'acatar, però no són unes Lleis bones. �8. Com a resultat — i des del meu punt de vista— ara tenim el País desgavellat: amb una vella ordenació que amb bona part subsisteix i amb la nova ordenació que neix, basada sense convicció ni pel propi Govern de la Generalitat, crec jo, que hi destina 500 milions de pessetes, a repartir entre 38 Comarques, (facin la divisió) per a posar-la administrativament en marxa. No són molts diners per a cada Comarca. Caldrà aplicar molta imaginació i molts esforços per superar aquesta situació de desgavell per tal que el País funcioni i funcioni bé, malgrat tot. Catalunya: sistema de ciutats No s'ha aprofondit prou en el fet innegable que Catalunya és un sistema de ciutats, que l'ossada, l'esquelet de Catalunya és un conjunt de ciutats que la vertebren. I aquest és el concepte central de la meva exposició. Permetin-me que en tregui algunes conseqüències i faci alguns suggeriments: Portem deu anys d'autonomia. El setembre farà onze anys d'aquell 11 de setembre de la Llibertat, l'Amnistia i Estatut d'Autonomia. I dotze anys, encara més (uns ho recordaran) d'aquells primers de febrer (el 8 de febrer a Barcelona) que sota el crit de Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia ens vam enfrontar, encara, amb la policia. Dotze anys. Tots heu vist aquelles fotografies amb en Xirinachs, en Garcia Faria, en Reventós... rebent cops de la policia. Uns hi eren, altres no; però tots ho recordareu. Alguns exemples de desequilibris Doncs bé; han passat anys. Es va aconseguir l'Estatut, al cap d'un any i mig (ara en fa vuit i mig). Vostès creuen que en aquell moment, algú s'hagués cregut que vuit anys i mig després o onze, dotze anys després, no s'hauria ni encetat l'eix transversal de Catalunya? No s'hauria reiniciat la construcció del túnel de Vallvidrera que, dos anys enrera, en aquell moment l'any 76, s'havia parat i que uns anys després, l'any 83, tot just ser nomenat Alcalde jo mateix vaig signar-ne la cessió, juntament amb el President de la Generalitat després �9. d'haver sanejat aquella empresa (tan poc sanejada com era TABASA), sanejada per l'Ajuntament i la Diputació Provincial: les Institucions Locals que hi eren; un cop sanejada aquella empresa que havia de fer el túnel de Vallvidrera, dos terços de les accions van ser lliurades el gener de l'any 83, (fa cinc anys d'això!) a canvi de 2.500 milions, al President de la Generalitat, 2.500 milions actualitzables, que ara ja serien 3.000 ó 4.000. Aquests diners, per això no es van pagar, trinco trinco (i perdonin) sobre la taula, sinó que va ser una promesa d'obres, que la Generalitat havia de fer a canvi d'aquestes accions que es van donar i que corresponien al valor del forat, en definitiva que s'hi havia fet i les boques que s'havien d'obrir. Doncs, molt bé: han passat cinc anys i les obres no han començat —començaran aquest mes, tot just—. Vostès creuen que en aquell moment, l'any 78, l'any 79, l'any 77, algú podia pensar que avui, deu anys després, l'aigua de Tarragona, de Reus, de Vilanova, de Calafell encara no hauria arribat? Què volia dir per a nosaltres Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia? Volia dir el que deia. Però darrera d'això, què hi havia? Hi havia uns serveis, hi havia un Govern de Catalunya, que s'havia de realitzar i materialitzar. I l'aigua és també un servei i el Govern s'ha de preocupar de donar també aquest Servei. (Després diré fins a quin punt això té a veure amb els equilibris i desequilibris de Catalunya). Vostès creuen que fa deu anys, algú es podia pensar que deu anys més tard encara no s'hauria acabat, ni de bon tros, l'eix pirinenc? Està més avançat que l'Eix Transversal, al menys; però l'està fent l'Estat. Vostès creuen que fa deu anys algú es podia creure que l'única gran obra pública de Catalunya acabada: el túnel del Cadí hauria estat feta per la iniciativa privada i no pel Govern de Catalunya, per un parell d'homes, que s'hi van encaperrar, un dels quals a més, figura en la llarga llista d'homes o de persones que tenen el "veto" del màxim nivell de poder d'aquest País; i que aquesta obra no té els accessos acabats i per tant perd encara diners cada any? �10. Vostès creuen que algú podia imaginar que el dia d'avui, encara no s'hauria fet un nou Pla de Metros a Barcelona, que encara tenim l'antic? Si que s'han fet obres en el pla de Metro, algunes obres: les cues, que en diuen; arribar a Santa Coloma, un parell d'estacions, arribar a Cornellà, arribar una mica més enllà, a Hospitalet, arribar a Badalona. Però no hi ha un nou Pla de Metros. El Pla de Metros que estem fent, és aquell que ja estava fet i no l'any 76, sinó l'any 66, segurament. Pensin que a l'entorn d'aquest servei de Metro hi viuen de tres a quatre milions de persones, que hi viuen incòmodament. Pensin que anar de Sardanyola al barri de Gràcia, a Barcelona, és un calvari; que anar de Terrassa a Mongat és impossible, pràcticament, si un s'ho planteja com una cosa per fer regularment. L'avantatge de ser molts en una gran concentració urbana com és Barcelona és justament la interacció. Si no, viuriem tots ben lluny, ben tranquils i ben separats; però vivim junts i ens hem de suportar i hem de suportar la congestió, per la interacció que això permet: els intercanvis, la companyia, la solidaritat, el comerç, la cultura... que això genera. Però si junts i atapeïts no tenim sistemes d'interacció i d'intercomunicació, tenim el pitjor dels dos móns: vivim atapeïts però, en canvi, no tenim els avantatges d'estar els uns a prop dels altres. Algú creu que fa deu anys, es podia pensar que passats deu anys, avui, no s'hauria replantejat el sistema ferroviari català, amb un exprés regional que fos, al mateix temps, d'alta freqüència i velocitat? No se'n ha parlat del vuit català. Una gran definitòria dels nostres equilibris territorials i històrics; no se'n ha parlat, no se'n ha tornat a parlar; ni per la RENFE ni per ningú. A vegades he sentit dir al President de RENFE: "Estem disposats a cedir les "Cercanies" -que diuen ells- per una gestió diferent". Això, encara no s'ha encetat. I portem anys, així. El que va ser l'espina dorsal, la medul·la segurament, del creixement català des de 1848 ençà, de S. Vicenç de Calders a Massanet (Massanet-Massanes) amb centre a Barcelona, en la línia de la costa, en la línia de l'interior no s'ha tornat a tocar. No n'hem parlat més d'això. �11. Algú podria pensar que el Delta de l'Ebre, encara no tindria els canals recoberts, que tot just s'estan fent ara? I que per això Tarragona i Reus no tenen aigua, perquè van ser, digue-m'ho ben clar, els regants del Delta del Ebre que van dir: "Ni una gota d'aigua per Reus i Tarragona fins que no tinguem els canals recoberts, els nostres, per no tenir pèrdues". I és del guany que es pot treure del fet que no hi hagin pèrdues en aquests canals del Delta, que Tarragona i Reus tindran aigua, ben aviat, esperem, però no encara. Algú podria pensar que no hi hauria protecció forestal, a Catalunya que evités massiva dels nostres boscos, en els punts de les masses que viuen a les nostres ciutats i un sistema de la destrucció contacte entre la natura? 0 que no hi hauria -perquè no hi són, encara- uns sistemes racionals d'accés i d'aparcament a les platges? Que no hi són; que a l'estiu ens banyem, però per arribar a les platges no hi ha cap sistema racional i organitzat. Ara, ens hi encarem (jo ja sé que això és difícil, no pretenc que sigui fàcil; també he tingut les meves dificultats, com els Alcaldes de totes les ciutats les han tingudes per tirar endavant tots els seus projectes). Les coses no es fan cosint i cantant, són molt complexes. Però, és evident que hi ha altres coses que han passat al davant de l'Ordenació del Territori; i se'n ha parlat molt, d'aquestes coses, de caràcter més polític, com les televisions (hi han recursos molt importants que s'hi destinen) o la LOAPA, o temes històrics, centenaris, millenaris que tots hi dediquem temps, perquè pensem que són importants. Vull destacar, només, que aquests temes són importants, però que els altres també ho són. I Catalunya, en aquests darrers anys, no els ha encetat amb l'agilitat i amb les condicions que serien necessàries. Ara ens encarem amb una fase de rebrot econòmic, de represa econòmica. Tenim les obres dels Jocs Olímpics parades; a l'Estadi de Montjuïc no s'hi treballa: hi ha vaga. I els diré una cosa que encara és més greu: el dia que s'hi torni a treballar, perquè ha estat una vaga intermitent, dies que es treballa, dies que no, no hi seran tots els obrers. �12. Per què? Perquè se'n van a obres on hi ha més possibilitats de treball continuat (suposem a Cornellà, o altres indrets) i, per tant, quan l'obra es continua hi ha obrers que no hi tornen. Començaran a faltar paletes: comencen a faltar paletes — j o diria que afortunadament, des del punt de vista econòmic del P a í s — comencen a faltar totxos. Es poden reiniciar moviments demogràfics, no en l'amplada que van tenir en els anys 60 i 70, però es poden reiniciar aquests moviments. Jo em pregunto: "Ens hem preparat bé per aquest moment, amb tots els anys de crisi que hem tingut per preparar-nos?" Pensin que per encarar-se amb una nova fase de creixement, l'aigua de Tarragona és una condició indispensable, perquè és la condició per la no concentració de la industria en l'àrea metropolitana de Barcelona. Una vegada m'ho deien els responsables de la Societat d'Aigües de Barcelona: "Barcelona i l'Area Metropolitana no creixeran més, amb una sola condició: que a Tarragona no hi hagi aigua". Si en el camp de Tarragona hi ha aigua, el creixement industrial que allà es pot permetre (i que avui resta obstaculitzat per aquesta mancança) serà suficient perquè no hi hagi més acumulació d'industries a l'Area Metropolitana de Barcelona. Ho hem preparat bé això? Els Cinturons i el Metro de Barcelona són la condició per a una bona absorció de la sotregada econòmica que pot venir i l'augment del parc d'automòbils. Pensin que en la província de Barcelona, l'any passat (i tothom s'hi pot haver fixat) les matrícules de gener a desembre, van passar de la IB a la IT, ara deuen anar fins i tot més enllà, jo no ho segueixo això. Però ho vaig fer mirar: cada lletra són 10.000 cotxes (9.999; tot el que cap en quatre xifres); de la IB a la IT són 20 lletres, és a dir, 200.000 cotxes; estem d'acord? Suposem que d'aquests 200.000 n'hi hagi al mateix temps, 50.000 que s'hagin tret del mercat (cosa que no crec que se'n hagi tret tants) quedarien 150.000. Multipliquin per quatre metres, que és el que desplaça un cotxe, comptant la seva llargària més el que necessita davant i darrera per no topar constantment amb 1'altre; ens en anem a molts quilòmetres: ens en anem a 60 quilòmetres de cua. Cotxes matriculats en un any. �13. Jo pregunto: "S'han fet 60 quilòmetres de noves vies a Barcelona, a la província de Barcelona, en el que és trafic urbà, en el de cada dia, d'anar a la feina? No; no s'han fet. Tot just ara es comencen a fer els Cinturons. I ho dic perquè això és símptoma que hi ha creixement econòmic i el creixement econòmic és bo. El creixement econòmic demana, per fer els seus efectes, un territori que estigui preparat a rebre la sotregada de l'increment d'activitat que hi ha sobre aquest territori. Ens hem preparat per això? Tercer punt: Els Eixos Transversals són la condició perquè les activitats econòmiques no es concentrin en la costa. Catalunya s'ha anat concentrant al llarg de la costa: Les activitats, la demografia, la indústria, la cultura els equipaments... La solució d'aquest desequilibri té un nom, que són els Eixos Transversals, és a dir, aquests camins que condueixen des de l'eix fonamental de la costa-el carrer Major, com he dit a vegades—, cap a l'interior, cap allà on hi ha, justament, necessitat i possibilitat d'absorbir noves activitats. Aquests són, potser: aigua de Tarragona, Cinturons i Metro de Barcelona, i Eixos Transversals, els tres grans elements, que han de fer front als tres grans desequilibris territorials de Catalunya que ara anunciaré i que són: ELS TRES GRANS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS DE CATALUNYA. Primer. L'excessiva atracció de Barcelona — i ho dic jo, que en sóc l'Alcalde, perquè no vull que m'ho diguin els altres, que els altres m'ho diuen amb un to que no és el que hauria de ser, perquè sembla com si Barcelona tingués la culpa—. A vegades em diuen: "Lleida és la compensació de Barcelona, ha de ser la compensació de Barcelona". Atenció com es diu, perquè tots som catalans i tots tenim interès que Catalunya vagi endavant, cada ú jugant el seu paper i Lleida no està contra Barcelona, ja els ho dic jo; que en el fons del seu cor, cap català està contra cap altra part de Catalunya. �14. De manera que, diguem-ho fredament, diguem-ho científicament i amb respecte per a tothom: un dels grans desequilibris de Catalunya és l'excessiva absorció, l'atracció de Barcelona (i deixin que ho digui jo i dit així, d'aquesta forma). Segon. La congestió interior de la pròpia àrea metropolitana de Barcelona, que necessita recursos — i tothom ho ha d'entendre, això— perquè si no, no funcionarà bé, ni per ella ni per fora. Ni Catalunya funcionarà bé si l'àrea metropolitana de Barcelona que és el seu centre vital està massa congestionat. I, tercer. El carrer Major, en definitiva la costa, l'autopista de la costa sense carrers laterals. Aquests són els tres grans problemes de l'ordenació del territori de Catalunya. Més important això que les comarques. Jo no dic que les Comarques no siguin importants, dic: "Es més important això pel bon funcionament de Catalunya que les pròpies Comarques". Aquests tres i la limitació dels recursos naturals: aigua, espai lliure, que vol dir espai de respiració però també corredors de comunicació. A Catalunya les grans comunicacions van a travers de congostos (i prou que ho sabeu els habitants de Manresa i prou que ho saben els de Barcelona que venen a Manresa). Heu vist el congost de Moneada algun matí, a les 8 del matí? Heu vist el congost de Martorell algun matí, a les 8 del matí? que tot i que s'hi ha fet el Cinturó del litoral nou que absorveix molt, absorveix molt però malament, tan malament que hi ha una cua que per sortir cap el Cinturó litoral s'allargassa cap a Molins de Rei, cap a Martorell, de cotxes que no hi poden entrar per falta d'un carril. I la B-30, igual. I el congost del Llobregat, per Monistrol, és igual. �15. Catalunya és un País dens, atapeït; és així, i li hem de trobar sortides, i li hem de trobar solucions. Per tant, aquests són altres desequilibris del nostre País: l'absència d'aigua, d'espai lliure, de corredors de comunicació i de masses forestals protegides. Encara no s'ha aprofitat en aquests anys l'existència de dos punts neuràlgics de Catalunya ben comunicats com són Martorell (Martorell-Castellbisbal) i Montmeló (MontmelóGranollers). Per què parlo d'aquest dos punts? Perquè són els dos punts, jo crec, que el terreny industrial o comercial te més valor de tot Catalunya i jo diria de tot Espanya. Són els punts on tot el tràfic pot decidir-se entre l'entrada a Barcelona o seguir avall cap a Tarragona, o cap a Lleida o cap a Madrid. En aquests dos punts, en aquestes dues i gregues en aquest centre de la i grega que es Martorell (i que és Montmeló) hi haurien d'haver tingut els dos grans centres de ruptura de càrrega: és aquí on els grans camions s'han de convertir en petits camions; és aquí on els trens han de descarregar i decidir si el que entra, entra dins la ciutat o segueix autopista avall cap a València o cap a Madrid. Son aquests els punts de gran servei on d'haver fet una zona de ruptura de càrregues —com els tècnics del transport (ruptura de càrregues muntar i desmuntar, desmuntar del camion gran per petit o, en el tren gran, els "containers" per camió de distribució. s'hauria en diuen vol dir posar al anar al On es fa aquesta ruptura de càrregues, aquesta tasca avui? Al Poble Nou, a dintre del Poble Nou; amb quines despeses? Infinites: de tràfic, de gasolina, de congestió... generades pel fet que en el punt on hi hauria de ser no hi és aquest equipament tan necessari per Catalunya. Aquests són els punts de desequilibri de Catalunya i aquestes inversions que s'han de fer son les inversions que els han de solucionar. �16. Voldríem una Catalunya, tots (em penso que tots) atapeïda, perquè ho és d'atapeïda; i rebregada quasi diria (perquè ho és de rebregada: muntanyosa no és pas un país franc i pla); però amorosida per la ma de l'home, tractada com un espai europeu altament urbanitzat, però ordenat, net, fluït jererquizat i ben indicat. Voldríem aquesta Catalunya. Es pot dir que s'ha fet molt. I a fe que sí que es cert. Sí perquè, malgrat tot, allà on les institucions s'han entés per col·laborar ben sovint a instàncies dels poders locals (i és lògic perquè són els poders local els que trasvassen la inquietud de la gent cap amunt perquè les coses es facin), allà on hi ha hagut aquesta col·laboració, les coses han anat bé. I a Manresa, en aquest sentit moltes coses han anat molt bé. Jo he visitat Manresa fa uns anys i l'he tornat a visitar fa poc i se que la fira i el nou mercat i el centre cívic de Selves i Carner, penso que es diu, el de serveis personals, són coses que honoren la ciutat i que demostren que allò que semblava impossible no ho és si uns'hi posa a treballar i tantes altres coses que s'han fet. Sé que se'n ha fet de coses, però se'n ha de fer més encara. Se n'ha de fer moltes més perquè Catalunya sigui un país, a més d'estimat, equilibrat. Tenim (i aquesta és la tesi central) un sistema de ciutats que ho permet. Altres països no ho tenen això. Res no integra tant una part en un conjunt com participar en la responsabilitat d'una funció. Hi ha països (i no és extrany que precisament siguin els països federals) en què es poden trobar asignades funcions generals i també descentralizades parts del poder institucional en i ciutats mitjanes i petites. S'ha de donar joc a totes les ciutats. El fet que qualsevol ciutadà de Catalunya hagués de dirigir-se algun cop necessàriament a Manresa, a Balaguer, a Olot, o a Reus, per exemple, fora molt coasionador. Altres paisos això ho tenen. �17. De la mateixa manera que jo em faig fort que Barcelona ha de ser capital espanyola també per fer forta Catalunya, capital espanyola de moltes coses que Barcelona són mes potents que a la resta d'Espanya o que a Madrid mateix: l'òpera l'esport la robòtica la moda, suposem. Barcelona es capital de tot això, no només a tall català a tall espanyol. I això, que vol dir? que han de venir a aquí per "Alimentaria", que han de venir a Barcelona perquè és aquí on hi ha la capitalitat espanyola, inclus d'una part d'Europa, en aquests sectors. De la mateixa manera jo diria, a Catalunya, Manresa, Olot, Balaguer, Reus... haurien de ser capitals de coses que ens obliguessin a nosaltres a anar-hi. Això es un país descentralitzat i Catalunya ho pot tenir gràcies a una cosa: té una xarxa de ciutats ben construïda, que pot funcionar bé. S'ha de donar joc a totes les ciutats, jo crec que això crearia una consciència profunda d'un tot orgànic, no metafísic, no historicista, no abstracte, sinó concret, real i tocable amb les mans. Una veritable consciència de país, la veritable consciència de país no es fa entorn de les paraules, que també hi són també ajuden, hi han de ser; es fa entorn de les experiències viscudes. Les experiències viscudes s'han de basar en un sopor t, sense el qual són impossibles. Aquest suport és el territori. Son les persones que es mouen en aquest territori . Però deixin-me parlar, encara, d'un altre desequilibri de conseqüències força negatives que es fa encara més feixut per la seva gratuïtat, perquè és innecessari, perquè s'hagués pogut evitar. Es tracta del centralisme en el sentit de concentració institucional del poder. En l'esquema de 38 Comarques hi ha dos polaritats: un centre i 38 parcs. No hi han mediacions: Es 1 ó 38. No hi han mediacions no hi han poders intermitjos. En molts casos es tracta de 38 contrapoders, on el President de la comarca ha estat elegit, justament, el candidat derrotat de les eleccions en la capital de la Comarca. Això ha succeït a moltes Comarques. �18. Per tant, això pinta com que no és un sistema de vertebrar, sinó que és un sistema de contraposar. I és un sistema, en definitiva, per donar més poder al centre. Perquè la línia, el cordó umbilical que lligarà totes aquestes Comarques no serà precisament la línia de funcionament del territori, amb un centre i centres de diferents nivells fins els centres comarcals, sinó que serà més aviat l'existència en el centre i en cada Comarca d'una identitat política partidaria. I això el que farà serà centralitzar més. Deixar més en mans del centre, tocant tecles i botons, el que pugui passar a l'Alt Empordà o en el Pallars Lluçà o a Ribera d'Ebre. Quan fou restablerta la Generalitat i vam iniciar la reconstrucció de l'autogovern teniem una oportunitat d'or. Podiem evitar els errors del passat i els vicis del present. El coneixement de la història i de la realitat ens servien per això. En canvi, hem assistit a una excessiva concentració del poder, a una macrocefàlia, no demogràfica, perquè ja els he dit que Barcelona no està creixent, i si tot va bé no creixerà més, sinó macrocefàlia institucional, gairebé incomprensible. No s'ha donat cap joc a les altres administracions. Em refereixo òbviament a l'administració local de tan rica tradició a Catalunya de tan rica tradició que l'Estatut la reconeix, i la reconeix com administració de la Generalitat de Catalunya, i això no passa sempre. En l'Estatut de Catalunya, l'administració local és Generalitat, dient que la Generalitat de Catalunya s'estructura en municipis i comarques. Són administració de la Generalitat. Si van al Canadà, que és un país que he visitat recentment, i que és el país més federalitzat que jo conec, el Parlament de la Província (Províncies en diuen ells, del que nosaltres en diem Comunitats Autònomes o Nacionalitats i Regions) ells en diuen Províncies, tant se val, el Parlament d'Ontario té més de cent anys d'existència. Déu-n'hi dó, doncs, de tradició federal. El Parlament d'Ontario és tan fort que Ontario pot decidir que encara que hi ha la sentència del Tribunal Suprem canadenc que ha abolit totes les lleis que posaven trabes a 1'abort, suposem, doncs Ontario pot decidir que en les clíniques publiques hi haurà tractament d'abort i British Columbia, que és una altra província, pot decidir el contrari. �19. Mirin si hi ha llibertat en un país federal, si hi ha diferències contra aquells que es pensen que federalisme vol dir uniformitat. Hi ha Províncies del Canadà que estan a favor del tractat del lliure comerç amb els EE.UU. i unes altres, com ara Ontario mateix, que estan en contra, perquè tenen por que les empreses del EE.UU. marxin cap els EE.UU. el dia que hi hagi lliure comerç. Mirin si n'hi ha de llibertat. Doncs bé, en la Constitució del Canadà, no se'n parla dels Municipis. En la Constitució. Es parla del Canadà i es parla de les Províncies i els Municipis són creació de les províncies. Però aquest no és el nostre cas, aquesta no és la nostra tradició, la tradició política catalana és una altra. Es la del Consell de Cent, és la del municipalisme. I l'Estatut ho reconeix, això, però en l'hora de la veritat en el moment de reconstruir la Catalunya democràtica i autònoma, sembla que això s'hagi oblidat. I s'ha fet una Catalunya autonòmica concentrada amb una institució que és la Generalitat, oblidant que les altres administracions també són Generalitat, i això ho diu l'Estatut que reitera i diu: "l'Administració de la Generalitat serà desconcentrada i descentralitzada". Per aquells que les subtilitats jurídiques us espantin, no és exactament el mateix: Desconcentrada vol dir que la pròpia administració de la Generalitat central també tindrà una presència en les Comarques o en les regions. Es desconcentrarà ella mateixa. Descentralitzada què vol dir? Que hi haurà unes altres administracions en les quals es podrà delegar una part del poder de la Generalitat. Doncs bé, no s'ha donat, tot i la rica tradició de poders locals de Catalunya, tot i el Consell de Cent, que és tota una institució històrica, sense gairebé parangó en la resta d'Europa, (pensem en tot cas en les ciutats del nord d'Alemania, del nord d'Italia, que van ser molt fortes i que van ser poders locals molt potents). Però aquí és evident que hi ha hagut una tradició de poder local potentíssima i tot i amb això, s'ha volgut oblidar. Els Ajuntaments van quedar postergats — i ara parlo a nivell d'Espanya— en l'etapa de construcció de l'estat de les Autonomies. Jo ho admeto això, i a més ho entenc. �20. Les grans qüestions, si un pensa en 1 ' època de la República i en la historia d'Espanya en definitiva, inclus més enllà, en les Corts de Càdis i el que tenien per endavant per fer era evident que hi havia una sèrie de qüestions: Església i Estat, representació internacional, dignitat del país davant dels altres, reforma militar, estat de les autonomies, la qüestió nacional. Segurament aquestes eran les tres, quatre grans qüestions del país, en les quals hi hauríem d'afegir com derivades d'aquestes els temes com el terrorisme. I temes de gran preocupació econòmica: l'atur. Doncs molt bé, estiguem d'acord que en una primera fase l'Estat de les Autonomies no es preocupés més de les Autonomies, precisament, i no tant, potser dels Ajuntaments. Potser és inevitable, això. Jo crec que no ho era d'inevitable, però admetem que era difícil. Jo crec que, en tot cas, l'esforç aclaparador d'atenció política de les autonomies que s'havia de fer, explica si més no, la marginació inicial del tema dels Ajuntaments. Però ara ja no; perquè hi ha 17 Autonomies, hi ha 17 Parlaments, hi ha 17 paquets de transferències que s'han fet. Queden serrells. Molt bé, ho llegim cada dia al diari que discuteixen els serrells i els serrells a vegades agafen tan protagonisme com la pròpia roba, els "flecos" tant com el vestit, sembla en els diaris, però només són serrells. Es a dir l'Estat de les Autonomies està construït: hi ha 17 Presidents, 17 Parlaments, 17 Governs, 17 pressupostos que han de durar cinc anys perquè s'ha fet una revisió del sistema financer i ningú no pot piular sobre aquest tema; per detalls, però no per allò essencial. Per tant, no tindria sentit que ara no s'ataqués, no es resolgués el tema de la dotació dels Ajuntaments. I el tema de la dotació dels Ajuntaments no és només un tema del pressupost de l'Estat, també és un tema dels pressupostos Autonòmics. Jo crec que el que resulta poc explicable és que en el cas de l'Estat, però també en el cas de la Generalitat, s'hagi marginat l'Administració local en l'ordenació del territori. �21. No només els Ajuntaments, també les entitats supramunicipals fins arribar al cas de la Institució Metropolitana, ja ho saben vostès, la Institució Metropolitana de Barcelona, a la pura extinció. I que consti que quan dic això no defenso una trona, un lloc de poder com s'ha volgut dir; jo defenso l'existència d'administracions que responen a problemes reals i que donen solucions. Si d'això en volen dir contrapoder o una trona de poder, que ho diguin. La prova que jo no estic defensant cap trona, és que en la reorganització — s i així se'n pot d i r — del tema metropolità en la creació de dues Entitats, una d'aigües i una de transport, una Mancomunitat i tres Comarques, com a mínim tres, que no conto el Maresme ja que hi han dos Municipis de la Corporació Metropolitana que són Mongat i Tiana que són del Maresme, n'hauríem de comptar quatre, jo he renunciat a la presidència del Transport, de l'Entitat del Transport que presideix la Mercè Sala. He renunciat a la presidència de l'Entitat de les Aigües, que presideix en Carles Ferrer, Alcalde de Ripollet i ahir vaig renunciar a la presidència de la Comarca del Barcelonès, que presideix en Joan Blanch. I m'he quedat absolutament tranquil. Penso que és molt millor que sigui així. La dificultat està en conjovinar tot això, en donarhi un valor de síntesi, en el qual sí que crec que tinc l'obligació de jugar-hi un paper. Per tant, quan jo dic que s'ha marginat i que s'ha menystingut inclus que s'ha anat fins a l'extinció, que no es pensi ningú que estic defensant una determinada Institució perquè m'agradava aquella Institució, perquè pensés que donava un determinat poder. No és així. Abans les Comarques eren subdivisions de la Generalitat. Ara són entitats locals. Hi ha qui pensa o es podia pensar que el camí que s'havia de seguir era diferent, la descentralització del poder i les funcions de l'Estat de la Generalitat, en primer lloc, l'estat de les Autonomies i en segon lloc continuant cap avall, la descentralització del poder de la Generalitat cap avall a les Regions i cap a les Comarques. I no és això el que s'ha produït. �22. Ja saben vostès que són molts els que seguim pensant que Catalunya, per estar ben estructurada, necessita una divisió en regions o en vegueries, com deien abans. I que les vegueries o les subdivisions, (m'és igual el nom), les subdivisions, la desconcentració del poder de la Generalitat ha de tenir, com a mínim, les quatre províncies actuals, més la província interior. En el moment en què es reconeix la Regió Metropolitana com el que és, Regió Metropolitana, neix la Regió interior. No ho dic perquè estic a Manresa, ho he dit aquí, ho he dit a Vic, ho he dit a Barcelona, ho he dit a tothom. Es en aquest moment quan pren, justament sentit, la reivindicació de Manresa de ser cap de Regió. Mireu, les coses no succeeixen en el buit. A Espanya hi han 17 Autonomies, ja ho he dit, i aquestes 17 Autonomies també estan fent el seu procés d'ordenació del terrritori. Hi ha una Autonomia que no em costa res de citar i que a més està presidida per un President d'Aliança Popular, Aznar, i és l'Autonomia de Castella-Lleó. Aquesta Autonomia, digue-m'ho tot, aquest senyor està aplicant una llei que va ser aprobada en una etapa anterior, en la qual hi havia una majoria que no era seva, una majoria d'esquerres i de progrés. Però aquest senyor està aplicant aquella llei. I que ha fet? ha creat una comissió mixta de transferències de la Comunitat Autònoma als Ajuntaments. I tots els temes de joventut, de serveis socials, de guarderies i d'esports estan essent transferits des de la Comunitat Autònoma als Ajuntaments, perquè aquests senyors s'han adonat (a Castella! el model castellà, fiquin-s'ho al cap això, perquè en sentirem a parlar d'aquest tema), s'han adonat que tots aquests serveis personals qui els ha de fer és el poder que està més aprop de la gent, de les persones, que per això es diuen serveis personals: joventut, serveis socials, guarderies, esports. Ara mateix estem davant d'una Llei d'esports del Parlament de Catalunya que arribarà aviat. Ja veurem què dirà. Jo els aposto que no serà una Llei basada amb el consens amb els Ajuntaments, que no serà una Llei de transferència als Ajuntaments dels equipaments i de les activitats i dels diners, evidentment, amb els quals s'han de finançar aquestes competències. �23. Això no s'ha fet aquí. Els castellans ens donaran lliçons. I estic parlant de castellans que no són de la meva corda ideològica. S'hauria d'haver cercat un equilibri entre la planificació i l'eficàcia, la coordinació i l'ejecució, la representació i la participació. Això equival a un equilibri entre Institucions. I precisament l'equilibri entre Institucions havia estat una constant històrica del tarannà del país. Llegiu en Vicens Vives i la seva explicació del què és Catalunya. Llegiu Notícia de Catalunya, llegiu en Ferrater Mora. La forma de ser, la manera de ser de Catalunya. Tots insisteixen en el fet de l'equilibri, justament, de la capacitat de pacte que té aquest país. Doncs bé, sortim d'un període històric, acabem un període històric en què la negació del pacte s'ha convertit en el motor fundamental de la política del país. Aquest és el desequilibri. Hem de corretgir aquest desequilibri per la via que he dit, de l'entesa entre Institucions. L'EQUILIBRI Jo aniré de candidat al Parlament de Catalunya, i ho he dit ben clar. Jo no vaig al Parlament de Catalunya per fer cap guerra institucional, sinó ben al contrari. Perquè penso que el Parlament és el lloc on ha d'haver-hi el debat i allò que s'hagi de debatre que sigui al Parlament, que no tingui d'anar jo a Manresa -i moltes gràcies d'haver-me convidat- però que no tingui jo d'anar a explicar a Manresa quines són les meves concepcions de la política Catalana que pugui semblar adversatiu o contrari, amb unes altres Institucions, sinó que hi hagi un lloc, que és el lloc natural, que és el Parlament de Catalunya on jo pugui explicar quines són les meves concepcions diferents de com s'hauria d'organitzar Catalunya. I que un cop obtingut el debat allà, les relacions entre Institucions, fora del Parlament, és on s'han de realitzar, tinguin tot el respecte i tot el caràcter de col·laboració que jo crec que haurien de tenir. Aquest és l'equilibri que hem de recuperar, el del debat, per una banda, i la col·laboració per una altra. �24. Hem d'anar, i vaig acabant, cap una descentralització autèntica de Catalunya, cap una corresponsabilitzacio de cada part en el tot. Aquesta és una idea fonamental. A principis de segle, un gran poeta català va fer un article, no era una poesia, era un article, sobre l'Empordà, i deia, parlant d'Europa, precisament, en aquell moment es parlava d'Europa, també, i què s'havia de fer per entrar a Europa, per ser com els europeus; i deia aquest escriptor, als empurdanesos, els deia: si hem de ser europeus, primer de tot hem de ser catalans. Els alemanys, per ser europeus, no es passen el dia dient que són europeus, es passen el dia dient que són alemanys i aleshores resulta que són europeus. I els francesos, exactament igual. I ell anava molt més enllà i els deia, que amb l'Empordà i Catalunya passa el mateix. "Si vosaltres voleu ser catalans — e l s deia— digueu que sou empordanesos, que ja n'hi ha prou". I afegia: "arribarà un dia en què per vosaltres dir-se empordanesos serà el més important". Perquè si Catalunya, si l'Empordà un dia es quedés sol, si de Catalunya només quedés l'Empordà, si del tot només quedés la part, Catalunya tornaria a ser. Però si Catalunya perdés l'Empordà, o Manresa, pel cas, o Barcelona, deixeria de ser Catalunya. Enteneu el que vull dir? En cada part hi ha l'engruna del tot. En cada ciutat hi ha el tot Catalunya, d'alguna forma, a Manresa, a l'Empordà i a Barcelona. Que vull dir amb això? Vull dir que Catalunya des del seu Govern ha de ser prou generosa per reconèixer'ns a cada un, que som part de Catalunya, que a vegades la podem representar en la seva totalitat. Manresa, l'Empordà i Barcelona. Tots hi cabem. A vegades es diu que hi ha una tensió entre Barcelona i Catalunya. Mireu, presentat així com a problema soterrat, a vegades gairebé inconfesable, és un plantejament una mica malèvol. Jo us vull dir que ha d'haver-hi una tensió, sí, entre el País i la Capital, entre el tot i la part, entre el País i les seves Ciutats, una tensió sana, que això, inclus, pot ser positiu, fins i tot molt positiu. Significa que hi ha País, significa que hi ha Ciutat, que hi ha Capitals. �25. El 1714, el país ens va fallar i la ciutat ens va defensar. Qui va defensar a qui? Quina bandera tenia el que defensava Barcelona contra les tropes de Felip V? La bandera de Santa Eulàlia? Quina és la bandera de Santa Eulàlia. Es la bandera de Barcelona. Qui la defensava? Rafael de Casanovas. Què era Rafael de Casanovas? Conseller el Cap. De què? Del Consell de Cent, que era el Govern d'una Barcelona, el que ara en diem l'Area Metropolitana perquè era el mateix àmbit territorial. Què vol dir això? Que sort en va tenir Catalunya de tenir Ciutats. Unes vegades ha estat Barcelona, altres vegades ha estat Manresa. Quan les bases de Manresa, va ser Manresa. Sort en va tenir Catalunya de tenir Manresa en aquell moment. I sort en va tenir en 1714 de tenir Barcelona. Això és el que vull dir. Aquesta tensió és sana, és bona per al país, és inclus enriquidora. Personalment crec que d'aquesta tensió equilibrada, encara ens en falta. La resta de Catalunya hauria de saber competir més, a vegades, amb les seves Ciutats, com Barcelona, sense complexes. I Barcelona hauria d'exigir més a Catalunya, sense manies, perquè tot plegat ajudarà al reequilibri de Catalunya, que és 1'objectiu que ens hem de proposar. Es 1'objectiu per un consens català. Per un consens nacional. Moltes gràcies. � https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1144/19880310d_00273.pdf 0e6993e2eb56ad3e6a53f38bc1d3fb53 PDF Text Text a-5 ^+I I Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa ", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya ". Manresa, 10 de març de 1988 �1,11 Ajuntamentde Barcelona Gabinet de Comunicació r C~ Ref.: SENYORES I SENYORS: VULL GRAIR A FALCA CULTURAL, A AQUEST CONJUNT D'ENTITATS DINAMIQUES I PREOCUPADES PER LA CULTURA, LA SEVA CORDIAL INVITACI6. 1S MOLT (LOABLE ;QUE LES ENTITATS CULTURALS VULGUIN CONiSIXER L'OPINI6 DELS POLÍTICS. MANRESA 11.5___Jr 7„ VELLACIUTAT. UN D'AQUELLS EXEMPLES QUE LLUÍS RACIODIERO CITA. DE CIUTATS BRESSOL DE LA CULTURA MEDITERRANIA. JA ER), CILITAT_I TENIA INSTITUÏT EL SEU RiIGIM MUNICIPAL QUAN TOT JUST EREN LLOGARETS PERDUTS ALGUNES DE LES ACTUALS CAPITALS EUROPEES. LA T.,ADICI6 INDUSTRIAL I LA IMPORTANCIA COMERCIAL DE MANRESA, SOSTINGUDES AMB FORÇA FINS AVUI DIA, TENEN EL SEU ORíGEN EN L'ALBADA. MEDIEVAL. LES NOSTRES QUE TROBEM EN EL PATRIMONI �Ajuntament 1IWde Barcelona Gabinet de Comunicació ARQUITECTCSNIC DE MANRESA: (ROMANIC, G6TIC I MODERNISME I SN EL TESTIMONI DE L'ESPLENDOR PASSAT PER C) TAMBÉ L'EVIDéNCIA DE LA SINTONIA DE LA CIUTAT AMB ELS GRANS MOMENTS DE CATALUnY.A... MANRESA NO N'HA TINGUT PROU AME SER CIUTAT IMPORTANT. EN DIVERSES OCASIONS, EN MOMENTS CRUCIALS DE LA NOSTRA HISTCSPIA, HA DUT LA INICIATIVA EN NOM DEL PAÍS. HA FET DCAPITAL DE CATALUNYA. TOT AIXCS HO DIC NO SOLAMENT PER FER L'ELOGI DE LA CIUTAT SINC; COM XEMPLE D'UNA ALTRA CENTRALITAT DE CATNLUNYA. _ .„.. PER AIX¿ PARLAR A MANRESA DEL REEQUILIBRI DE CATALUNYA ÉS, ALHORA, UNA SATISFACCICS PER L'ENCERT DEL LLOC I UN COMPROMIS PER L'EXIGéNOIA DEGUDA AL LLOC. ------- ' TREM DONCS EN MATéRIA SI HEM DE PARLAR DE REEONILIBRI ES PEROUé A �de Barcelona Gabinet de Comunicació Ajuntament ''NIF CATALUNYA III HA DESEQUILIBRIS. FINS I TOT NI QUE FOSSIN MíNIMS, N'HAURÍEM DE PARLAR. ELS DESEQUILIBRI S S6N ALTERACIONS EN EL COS D'UN PAíS QUE CAL VETLLAR DE PROP PERQUè PODEN ESDEVENIR CRàNIÇUES I GREUS. I ALGUNS DELS DESQUILIBRIS DE CATALUNYAIESTAN EN CAM1 DE SER -HO, SI NO HI POSEN REMEI A TEMPS. NO ES POT NEGAR QUE PATIM DESEOUILIBRI S EN LA DISTRIBUCI6 DE LA POBLACIo, DE L'ACTIVITAT PRODUCTIVA, DI', LA CULTURA I DEL PODER ER POLÍTIC, A NI ES DELS DESEQUILIBRIS QUE AFECTEN EL PROPI COS SOCIAL. AVUI NOMÉS EM REFERIRÉ A .ALGUN D' AQUESTS DESEQUILIBRIS DE LA, DISTRIBUCI6 RELACIONATS AMB EL TERRITORI I EL PODER POLÍTIC. OMENÇARE DIENT QUE EL QUE NO S'HA DE FER ) DAVANT ----- _ - DELS DESEQUILIBRIS ÉS IGNORAR-LOS. FS ENCARA PITJOR QUE �-5 - Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EQ UIVOCAR-NE EL TRACTAMENT DONC S B, A IXeS És EL QUE S I TIA FET F I NS ARA AME EI.S DESEQUILIBRES D 'AQUEST PAÍS: IGNORAR-LOS. L EXEMPLE MÉS PECENT DEL MENYSPREU PER UNA REALITAT QUE /s'HA VOLGUT IGNORAR, HAN ESTAT LES LLEIS D ORDENACI6 TERRITORIAL. SENS DUBTE QUE UNA ORDENACI6 TERRITORIAL RACIONAL, MODERNA, FETA AMB LA P ARTICIPACI6 DE TOT EL PAÍS -I AIX5 SIGNIFICAVA TENIR EN COMPTE ELS INTERESSOS GENERALS DEL PAÍS-, HAURIA ESTAT UNA GRAN OPORTUNITAT PER ENCARAR-SE AME ALGUNS DESEQUILIBRIS. EN TOTA DEMOCRACIA H l HA UNES CONSTITUEIXEN ELS FONAMENTS DEL SISTEMA. TENEN UNA FUNC I6 I NSTR LLEIS QUE S6N LLEIS QUE ; ÉS A DIR, SóN INSTRUMENTS QUE FAN FUNCIONAR FE SISTEMA. AQUESTES LLEIS HAN DE REUNIR UNA SERIE DE �—E; Ajuntament W de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LES FACIN PERDURABLES REQ UI S ITS QUE MENTRE LES C LRCUMSTANC IE S NO ACONSILLIN CANVI AR—LES —NO UI HA LLEI S ETERNES — , 1 QUE LES FAC IN NEUTRALS PERQU SERVEI XIN PER A QUALSEVOL ALTERNATIVA DEMOCRA.TICA. LLEI S D AO [TES TA NATURALESA S6N LA CONSTITUC I6 I PER SDPOSAT , ELS ESTATUTS , PERO TAMBÉ UNA CARTA MUNICIPAL, I L LE1 S S OBRE MATè' RIES CON LA LLIBERTAT RELIGIOSA, EL 12¿- G IM ELECTORAL O EL DEFENSOR DEL POBLE. EN EL PLA DE LA LEG ISLACI6 A UTONC)M I CA PASSA EXACTAMENT IGUAL ENTRE AQUESTES LLEIS CAL INCLOURE — HI LES RELATIVES A L 'ORDEIW‘CI6 TERRITORIAL. EM SEMPLA QUE N INGII NO PRETENDR1 SERI OSAMENT QUE L ORD ENAC 16 DEL TER R ITORI NO ES UNA Ot j ESTI6 ES SENCIAL PER AL FUNCIONAMENT D ' UN P S , 1 QUE LES LLEI S QUE LA REGULI N CON ST rruEI XEN LA MIS IMPORTANT DE LES \ �- de Barcelona Ajuntament Ref.: Gabinet de Comunicació Q UI N SIGUI INI C I AT IVES LEGI SLAT IV ES D UNA C.AMBRA , SIGUI L'1M:B IT : LOCAL, AUTO /i5.11 C O ESTATAL. L TERRITORI ns LA BASE DE L'ASSENTAMENT DE LES ACTIVITATS EL MARC DEL DESPLEGAMENT DE LES PER AQUESTA RA6 L'ORDENACI6 9*. STRAT IVA DEL TER RITO RI ES TANr~tArAtn P OL ICO-ADMINI 1T REALITZACIONS HUMANES. DI NTRE DE POC S DI ES FAR1 UN ANY O UE EL P ARLAMENT DE CATALUNYA APROVI UN P AOUET DE LL EI S D ORDENAC I5 TERRITORI AL QUE INCOMPLIA ALGUNS DELS REOUI SITS QUE, COM DEIA, HAN DE TENIR AQUESTA MENA DE L LEI S VAN SER PROPOSADES D'ESQUENA REALITAT DEL PA 1 EN S OLL ITARI . ES VA PERDRE L ' OC AS 16 PEE CORREGIR D ESEQUIL IBRI S I PER INSTITUIR EL MARC ON ALLOTJAR ELS CANVIS PREVISIBLES D'UNA SOCIETAT DINIMICA COM LA NOSTRA. C ATALUNYA f; S UNA S OC IETAT URBANA, INDUSTRIAL 1 DE ••■•■■,■.....•■•••••■• SERVEIS, , PEE TANT, COMPLEXA 1 PLURAL. �• Ajuntarnent r de Barcelona Gabinet de Comunicació AIXJ5 NO S'HA TINGUT EN COMPTE EN LA DIVISI6 TERRITORIAL, QUE CALCA UN ESQUEMA VELL DE 60 ANYS, COM SI RES NO HAGUÉS CANVIAT EN AQUEST PAS. S'HA VOLGUT TIRAR ENDAVANT TINA INTERPRETACI6 HISTORICISTA DE CATALUNYA, IGNORANT REITERADAMENT LES APFL.LACILA REALITAT QUE VENIEN DE TOTES BANDES. - , H1 HA QUI VOL VEURE EN AQUESTA ACTITUD LA SATISFACCT6 INSOLID1RIA D'INTERESSOS DE PARTIT. PEPA TAMBP. mns ns . ). 1S LA IMPOSICI6, GAIREB1 GREU QUE AIX C (PERSONAL, D'UNA CONCEPCI6 IMMOVILI STA DE CATALUNYA, wylbr-Y3D- "i0" ES PODIA HAVER TROBAT UN CONSENS SOBRE L'ORDENACI6 TERRITORIAL. EL VOLIEN PPSCTICAMENT TOTS ELS PARTITS, MENYS LA CIIPULA DEL PARTIT QUE VA IMPOSAR LA SEVA LLEI. VALORS COM LA FIDELITAT CONSTITUCIONAL, LA �–9– Ajuntament lIIWde Barcelona Gabinet de Comunicació DISCIPLINA DEMOCR1TICA I EL RESPECTE A LES INSTITUCIONS OBLIGUEN A L'ACATAMENT DE LES LLEIS INVESTIDES DE DEMOCRkICA, PERZ SI ESTAN MANCADES DE RACIONALITAT I DE LEGITIMITAT MORAL NO SON UNES LLEIS DONES. ARA TEN IN EL PAIS DESGAVELTAT. AME UNA VELLA QUE EN BONA PART SUBSISTEIX 1 AME LA NOVA ORDENACI6 QUE NEIX PASSADA, SENSE CONVICCI6 NI PER AL PROPI GOVERN DE LA GENERALITAT, QUE HI DESTINA 500 MILIONS DE PESSETES –A REPARTIR ENTRE 38/-= POSAR–LA ADMINISTRATIVAMENT EN MARXA. CALDR1 APLICAR MOLTA IMAGINACI6 I MOLTS ESFORÇOS PER SUPERAR AQUEST DESGAVELL, PER TAL QUE EL PAÍS FUNCIONI –I FUNCIONI B1– MALGRAT TOT. NO S'JIA APROFUNDIT PROU EN EL FET INNEGABLE QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA. DE CIUTATS. Ref.: �4.1 Ajuntament RIP –3_0– de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació P ERMETI N– E Q UE EN TREGUI ALLGUNES CON SEQN:NC IES I FACI ALGUNS SUGGERIMENTS. UN S I STEMA DE C IUTAT S É S UN CONJUNT DE CENTRES U RB AN S RELACIONATS D'ALGUNA MANERA ENTRE ELLS O I NTERD EPEND IZIT S QUE CONSTITUEIXEN UN TOT ORG á- N IC UN CONJUNT A I.Xí MANTINDRI UNA BONA COHES I6 , 1 PER TANT PODRà PROGR ES SAR CON A SISTEMA, S I TÉ UNA BONA ESP EC I AL IT ZAC I ----■ • ^«,-4- - y A 6 FUNCIONAL DE LES SEVES P ARTS. GRAN S F. I,S QUATRE SI CONS ID EREM \\P ER EXEMPLEr \ , z ,, ‘ CENTRES ',J1 MI S DE CATA UNYA,./OBSERVEM\ QUE, A GRAN S \ ,-r TRET S , BARC F ES PODRI A UAL I F I CAP. CON UNA CAPITAL DE SER VE1 S ,_,-/G IRONA\ OM U NA---/CAP IT L CULTURAL, LLE,IDA CON UNA C APITAL A GR .1COLA I -_ AR PA GONA COt UNA CAPITAL INDUSTRIAL NT COP A I X.6 ES Tá NO C DI STOR g I . NO ES ODU IR I XAT , SAT I EOUIL �lo c---N1 r L vls in 7-7111A ala Mrt p 7I/4 11-+M 14 C -1\i 1O P A pur-LL 4 1 I , ,s A n4 (21-72)7 aA, v1 11-r uk N'IV" A c" ) vioN (I) CÑ Qu 4, 2 7 ~7-5 Ý 4v T12itk.Dm4,1 CL 717v/b-i 1 41+7v Oh' f 01-T c() vue..-.7.1L. W /uto c V/7 ES tiV) )upc 1 E /4 . v• .) ' 4.-kfcié9/ J-4-c S 7» u /jez 271? (;< ¿",leti t/, A 1:416VA (1` uu Sr L4vv 4- 0e- , C 1 tv / o A..) x 1:5)\_) a q t" CA útvtil Ci n") 41,40 - Wi( -n) K“:2, P A A '‘) M), A- kL, 'Out; 41 . ^ .¿'4.--)44.)1 (ro 7717 fc) el-31-71-)1A)1/ c■\ ) 1-1k, 5' 4 5-'0,04 1.7 1--)\-) 1 4)1 L' G. c . c., 4 t;frob LS 11-A- 37-711- ftT4 Pa ( vKJ PAI\- ta- L- 15' t -0 0-4 t 7 Ç1 Lro A < • ) (sT AJA 4 Luk c L *VM-EY\i 13, KYt_ (54 \t ui 72:1k) 4'1 ift- Ve-112 Ock- ,4Ì4 T71,- 1 c- )FT)' 41- UAJ d-5"- PLV\g/uc5 V-74k-lk__ �I t2 k 1» CY1 Q tic Ji) / („4-1811-175 4_1)/4 ij L'` c--tyvc o - TE ti. s k) PC1- UK,1 tir 19 -A- e ‘,/(Á erT7/1 t)f - t-Yrc c11-47" d'o (A 74- 1.»<‘ :? 0,4 C-( u (r.- - XA41-i A71 L 5- 1;111 g (_11 p it A (-r t-- 1:73 / (Ái ft-2 í r trcy -2-7m-kú Q -7-71-ju 5' - /Mill o !fin G-44--- Ait4ç Li u, ¿s-- Pti -7-M P -t-14 /1. e n__ mu T'y UN CA," LLOP í L C7117 'bu e›-k_ ,tri .¿). ¿,‘iiif ti tt/L,¿'' 11341,f7ó 7Z-N As^f4 p A:14 oi u e tk-1. t J) Z/ f. C UN C tlfun49,4 S,( v, E-k) Lz - 7,. / itev neb-iv 6k-L- cM-7tt- 4 IN1 0:7 Ltutjt 7- 2 e"›,) t-1/01 PC1 p egi 4iò t:U/1 tY1 --rtflvevu /vi" ® /01 u tj /VD 71-:-L51- 3.-x) /4 fb)1-(11 p (Mi cPki 7711-'1' mi c. tN A i-ers i I) e- iikb/I'z b fo--14 b9 fh c Civ rAii ay /10 ik-L.s. ¡ L-1,4;ukpq kvo A 7 L-ve n quc 7 a-7, r+/-1-7¿),.7zhAir; íJ Ao riz) viaj u_s 4-71 nt,, u ivç., r/ 01,-14 (5 Y\ ,CLA A:1LS f)° A-cc ADvr-1 DeT-111_4 r) '47"j> / �- U Z. 1'1/4:i j' ' ' Otjt 94 ? ') í fr / 0 '7 A "1, 5 J °'1 C tilAj 4141 14jj 4 ii,;(1 1,4, . -111.,t Enruc, 0/— PP1-5> ti? cm)) C 1,-- /4 L 044r5 P. 67--EÇ 1--k) Q jloo IN c Ptin itrki us Po a t <')) '41 11/4:1*\1 S it 47- Pi,/ 1-11'14 -¿-1 n 014 C4 1 1,-ta 'u tr iv e3 Z)L. ít r o crA ,- --b C Ci El_ 5- k) CY1 it IJAJ 4 t ouihi4 ÆL 71-1, pe: DC---01\1 C-(9x»,7k. uík p ES LÁ e-- ihÌIVL24J 0-0 (_ JIG iu 4 p; ptr! et_ü/v 4L DN / ; DA cr t ék J Di bt-1,--iiVid Chii AV ti 5 cn ,scz),s ityvj Ue)i sit-t 5 N D C1-1-4 L e », Th ki -L) 1-44 ro /\j òðiL ¿MyA ite r ITJ ¿..„ 4C.,'?..)ru .(_)-71 J4 0 - ,Ot L 70 n-ç LS Az-P 77117 4 U)S-77.1 )A -l4Lìe,f /9 9 ut?(,, p o él 71 5 c-Ncts/V4 I 1-1 4-;77/ et-ckv C11)7 ûìb/;,v, ilovrTYL egk pj uf-77h u/u 74 74-a-99 11 -Yt4 ks -0( C 7,-), th A01 S- ¿- 41-Wt. 4PC_S �r L. JUA 771-9 1, A A-i 11-n—t) /15-1 c-k" itt L L (bit 1- 11-7' C71 ki h ()NI (i-Y1 Ale 5 - M-7.4 F0-74 t- 517-)-1- S tt.,6-- ít,,, if¿ii) 2 tr) ja_Anav, (c4 4¿2 �/0 11 Ai ¿ 0 u 01 te 71- t) ' q4 I? é)f 1( ti 1) 1 uo out_ tfj.,-091 -1-)1 kr-T7W44 -r-m, 1 0 of ?c, 7 -1 ( 1 (J 12 G570 ,1-7 I itAr o — oLA: fl oPt-U u frbiUŠ P A F-c-7 1/1 pm Ot 10(1'1 1 o fi)4 t-gti) kt 4 k 57) ib ti/ 11---)121) L Lk tr, i Lo(-1¿ 1 1117\i eit 11-1 Cbç e-, Ý)t: F.01 11 a ftgi) 11 st r-ite)1, CA-;1". £1/77\ n-'1 Cj o VA/ --771 LrIT A e- 2 f ((N d1ì) 1 7--A-y-vT 779ií1 'SO 00 u io r. /1 ( N; 7741c/K C C /1 ()PI/ Al U4 s g Ly1 P tì t (-)¿ 5- L t-n-n liírtiq Ìt 19( -- (4J/717- �—11 IlE Ajuntament MY de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: B— ES N E CŠT3 AR I QUF El CONJ PER6 TING jNA EI BONA ISTRI OM. RES NO INTEGRA TANT UNA PART EN UN CONJUNT COM PARTICIPAR. EN LA RESPONSABILITAT D'UNA FUNCI¿. Hl HA PAÏSOS —I NO ES EXTRANY QUE PRECISAMENT SIGUIN PAYSOS FEDERALS — ON ES PODEN TROBAR ASSIGNADES FUNCIONS GENERALS I TAMO. DESCENTRALITZADES PORCIONS DEL PODER INSTITUCIO.11AL—EN_CIUTATS MITJANES I PETITES. ----___ \,_ __-------- S'HA DE DONAR JOC A TOTES LES CIUTATS. EL FET QUE QUALSEVOL C IUTAD. DE CATALUNYA HAGUÉS D E DIRIGIR — SE ALGUN COP NECESSARIAMENT A MANRESA, BALAGUER, OLOT O REUS, — PER EXEMPLE, Fc;RA MOLT _ COPESIONADOR. CPEARIA UNA CONSCIèNCTA PROFUNDA D'UN "TOT ORGINIC", UNA VEPITABLE CONSCIENCIA DE PAÍS. �,5:11,mt – 12 – Ajuntament 1111, de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: XeS QUE SEMBLA CONVENIENT SIGUI POSSIBLE, PsERQU CONC EPC I ENACt0 TER RI ( AL N SP IRADA C AL UNA ERENT -QUE LA I DE CAT ,UNYA FINS A' S ' HA I CAL TAMEE UNA BONA XARXA DE C OMU N I 1, 13. HEN --411 CONNE X I ç-Y"-----) U, A INCONGFUJeT I A DE TENI LA DE RESOLDRE TRONC TRAVE N OST P PAIF7 AI4B EL • I STEI, A EUROP L /U PI STA I MA JCAR D CAP DE CIUTAT I ir RITA A EN EL OPI 515 EMA E CIUTAT NI HA UN ALTRE DESEQUILIBRI DE CON SEO. NC IES FORÇA NEGATIVES n uF, ES F A ENCARA PrIFS FEIXUC P ER LA SEVA GRATUS.:TAT , JA QUE 5 'HAGUS PO GUT EVITAR FAC I LMENT ES TRACTA DEL CENTRALISME AUTONal I C EN EL SENTIT D'UNA CONCENTRACIÓ; INSTITUCIONAL DEL PODER. j �—]-3 Ajuntament ni' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: QUAN FOU RESTABLERTA LA GENERALITAT I VAM INICIAR LA RECONSTRUCCI6 DE L'AUTOGOVERN, TENíEM UNA OPORTUNITAT D'OR. PODIEM EVITAR ELS ERRORS DEL PASSAT I ELS VICIS DEL PRESENT. EL CONEIXEMENT DE LA HISTORIA I DE LA REALITAT SERVEIXEN PER AIX¿. EN CAITVI, HEM ASSISTIT UNA A OBSESSIVA CONCENTRACI6 DEL PODER, A UNA MACROCEFALIA INSTITUCIONAL q 7UREB1 INCOMPRENSIBLE. NO S'EA DOMAT CAP JOC A ---ADMINISTRACIONS. I EM --REFEREIXO L'ADMINISTPACI5 LOCAL, DE TAN RICA EL S ALTRES ----____, A 5BVIAMENT LES TRADICIÓ A CATALUNYA. AJUNTAMENTS VAN QUEDAR POSTERGATS EN L'ETAPA DE CONSTRUCCI6 DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, I CREC PERSONALMENT QUE LA MARGINACI6 NO ERA INEVITABLE. PER¿'', L'ESFORC ACLAPARADOR D'ATENCI6 POLíTICA A LES AUTONOMIES QUE S'HAVIA DE FER, EXPLICA, SI MS NO, LA MARGIIIACTZ INICIAL. �de Barcelona Ajuntament Gabinet de Comunicació Ref.: EL QUE NI TAN SOLS RESULTA EXPLICABLE ÉS QUE LA GENERAL I TAT MARG INÉS AJU NTAMENT S I LES ELS TZLZALIU P, ENTITAT n ARRIBAR, EN EL CAS DE LA €411114 BARCELONA A LA PURA E LOCAL, L ADMINISTRACI6 rri T . METROPOLITANA DE O 0 ETZ., /*-c- ACUESTA ACTITUD NO rI 7 e:4-r C. UNA : /111,7 ,/r1, 1S CASUAL NI CIRCUMSTANCIAL CORRESPON TAMBÉ A UNA CONCEPCI6 DETERMINADA DEL PODER, DERIVADA DE LA CONCEPCI6 DE CATALUNYA A Ol M ' HE REFERIT ABANS. PODEM TROBAR — NE UM EXEMPLE IL LUSTRAT I U EN LA LLEI QUE ESTABLEIX LES COMARQUES. SI, CON D EI E M , LES COMARQUES ACTUALS CALQUEN TER RITORIALMENT LES DELS ANYS 30, FUNCIONALMENT S6N BEN DIFERENTS D 'AQUEL LES. LES COMARQUES . D s ANYS ' 30 EREN CONCEBUDES COM A _ ENTITATS PER A LA DE'SCENTRALITZACI6 DE L IADMINISTRACI5 TKOIVA-: 7714X1 5 ,+1)icit 04-n. -(7 �- 15- wIIIff Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE LA GENERALITAT, EREN, EN DEFINITIVA, o RG .ANS DE GOVERN * )P.G AN S CONCURRENTS DE DE LA GENERA...1,1'1' A T . ARA S6N C L'ADMINISTRACIS LOCAL. EL CAN QUE S HAVI A DE SEGUIR ERA JUSTAMENT EL CONTRARI . LA DESCENTRALITZAC Io" DE PODER 1 DE FUNCIONS DE fi L ESTAT A LA GENERALITAT , NO S HAVI A D ATURAR A LA/ GENE RALITA T HAVI A DE CONTINUAR AVAL L HAURI A D HAVER CERC AT UN EQ UI L I BRI ENTRE LA PLANIFICA,CI6 I T., 'EFICCIA, LA COOR ISIAC IC; I L _EECUCI6, LA RE PRETAC I6 I LA P ART I C IP AC le; . A IX¿') EQ UI VAL A EQUILIBRI ENTRE IN ST ITUC I PRECISAMENT L'EQUILIBRI ENTRE INSTITUCIONS NAVIA ESTAT UNA CONSTANT HI STCSRICA DEL TARANN DEL PAí S . vyy TIEM DE CORREGIR AQUEST DESEQUILIBRI PER LA VIA DE LA CESSI5 O DELEGAC I5 DE FUNCIONS A LES ENTITATS QUE MIL LOR PODEN RE/P..11T ZAR-LES . A LES ENT ITAT S QUE TENEN -my UNA EX? ERICe.NCIA SECULAR DE CONTACTE AME ELS CIUTADANS, �—16— EMMI Ajuntament 1111, de Barcelona Gabinet de Comunicació DIPOSITARIS uLTIMS DEL PODER, Ref.: DESTINATARIS GLTIMS DELS SERVEIS. AIX COHESIONARIA EL NOSTRE SISTEMA DE CIUTATS. ENFORTIRIA EL PAÍS. MEM D'ANAR CAP A UNA DESCENTRALITZACI¿ AUTNTICA QUE AJUDI NO NOMS A CONSERVAR LES CARACTERÍSTIQUES DE / CADA CENTRE RECEPTOR, SIN6 TAMB1 A RENOVAR-LES A TRAVf,S-' DE LA CORRESPONSABILITZACICS EN FUNCIONS ESPECÍFIOUE, O GENERALS. NO ELS ESTRANYAR S QUE ELS VULGUI DIR, PER ACABAR, ALGUNA COSA SOBRE BARCELONA 'EN RELACI6 A CATALUNYA. PARLAR DEL REEOUILIBRI DE CATALUNYA SENSE PARLAR DE BARCELONA SERIA COM ESCAMOTEJAR UNA PART SUBSTANCIAL DE TAN, QÜESTI5. D'UN TEMPS ENCS S'INSINUA, S'ARRIBA A DIR, A CAU n'ORELLA, AMB CIRCUMLOQUIS, QUE III HA UNA TENSI6 ENTRE - �- Ajuntament 17 - de Barcelo Gabinet de Comunicació Ref.: EL PAíS 1 LA CAPITAL. ENTRE CATALUNYA I BARCELONA. • -• PRESENTAT I "CONFESABLE, AIXÍ, COM A PROBLEMA SOTERRAT, GAIREBA. fiS UN PLANTEJAMENT MALVOL. )1,1,4,1 JO ELS VULL DIR QUE HI HA D ' HAVER UNA TENSI6 ENTRE . . EL PAíS I _LA CAPITAL__ -AMA TENS 16 SANA-, I QUEIX6 AS PO SITIU, PIES 1 TOT MOLT PO SITIU . SIGNIFICA QUE PAÍS I Hl HA QUE Hl HA aisiT AL LA TENSI6 ENTRE EL PAíS I LA CAPITAL AS UNA CONSTANT -UNA DI NAMICA EN RIQ UIDORA- EN LA HI STCSRIA DE \ i LES NACIONS ET1ROP EES . A COMI CI6 , AS CLAR, QUE SIGUI UNA TENSI6 DO ITILIBRADORA , QUE A PROFITI A LES DIJES PARTS . AQUESTA MENA DE TENSI6 fiS LA QUE HAURÍEM DE SABER PROMOURE I MANTENIR EN EL NOSTRE PAÍS. -------z.,TP A OUt P ERS ONALMEET CREC QUE ENCARA EN S EN FALTA, Trt:, 7 �1-7.! Ajuntament mo de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, CATALUNYA HAURIA DE COMPETIR MÉS AMB SENSE COMPLE XD S , CATALUNYA, SENSE A I BARCELONA HAURIA D'EXIGIR MÉS uNtlIES TOT PLEGAT M'UD ARZi AL RE EOUILI BRI DE CATALUNYA, QUE 1S L'OBJECTIU QUE ENS HEM DE PROPOSAR. .ÉS L'OBJECTIU PER UN CONSENS CATALii, PER UN CON S EN S NAC TONAL. MOLTES GRaC IE S . � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4050 Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a la Casa de Cultura de "La Caixa", a Manresa, sobre "Reequilibri solidari de Catalunya" Conferència dins el Cicle Falca Cultural Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els 3 grans desequilibris territorials de Catalunya: l'excessiva atracció de Barcelona, la congestió interior de la Area Metropolitana de Bcn, la autopista de la costa sense carrers laterals.Després de 10 anys encara falta l'aigua de Tarragona, Reus, etc., l'eix transversal, el nou Pla de Metros, el sistema ferroviari, sistema de protecció forestal, aparcament a les platges, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de Cultura de La Caixa, Manresa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Municipis Gestió pública Societat Legislació Administració local Barcelona Territoris Acció política Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona Description An account of the resource 2 fitxers, amb versions diferents. Una d'elles conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1145/19880317d_00275.pdf 25a9ba68b2800558b7fb13da7be05764 PDF Text Text Ajuntament v de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació Paraules de L'Excrn. Alcalde de Barcelona, Sr. Pascual Maracall, com a Cloenda de Ta Conferencia de L'Excm. Dinutats, Sr. F7Tix Pons, President de 1 C:ongres de al l'al° de Cent de la Ciutat amb el Titol nronunciada 7e "Europa: tina cultura necessarialr. Barcelona, 17 de marc de 1988 �EXCM. SR. PRESIDENT DEL CONGRS DE DIPUTATS. DISTINGUIDES AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR AL PRESIDENT FELIX PONS LA SEVA PRESENCIA ENTRE NOSALTRES. BARCELONA, A MIG CAMí ENTRE LA CIUTAT DE LES SEVES OBLIGACIONS PARLAMENTàRIES I LA CIUTAT DE LA SEVA PROCEINCIA, LI OFEREIX UNA HOSPITALITAT CORDIAL SINCERA. LES PARAULES QUE ACABF74 D'ESCOLTAR ScSN UN DIAGN5STIC LCID DELS MALS clivf52j s QUE PATEIX LA SOCIETAT INTERNACIONAL. EFECTIVAMENT, SI SABEM MIRAR PER SOBRE DE PROBLEMES 1 �-3- FENOMENS IMMEDIATS -COM HO HA FET EL CON FERENC ANT - DESCOBRIREM LES CAUSES ULTIMES DEL DESCONCERT WEJ -/1/ ACTUAL. / r e 7j Al-U-5A SEN S DUBTE Q JE ENTRE AQUESTES CAUSES ES TROBA LA C-(;)-1.W.LLC2>c-- D DELS PAïSOS INDUSTRIALITZATS. rY\ AOUESTA CONDUCTA OBEEIX A INTERESSOS BEN CONCRETS, PER¿ TAMM A FORMES DE VIDA EQUIVOCADES, 37S A DIR A UNA 6,(1)LAA/IVIJ-( CULTURA QUE CAL CANVIAR. o A SI EL NoN HA VISCUT DE LES IDEES D'EUROPA DURANT BONA PART DEL SEGLE XX, ARA QU?N LA DISTORSI6 DE VELLES IDEES COM EL PROGR1S 1 LA IGUALTAT S'HA FET INSOPORTABLE, CAL QUE EUROPA -AME HUMILTAT- FACI DE LLEVADORA D'UNA NOVA �CULTURA, QUE • JA NOMÉS POT SER UNIVERSAL. DIU NORI3ERT ELIA: QUE HEM ARRIBAT A UN PUNT EN OU¿,i LA HUMANITAT S'HA DE COMPRENDRE I ORGANITZAR COM A HU1MITAT. AQUESTA 17.7S LA FORMA DE VIDA QUE HA D'ARRACONAR LES ALTRES FORMES DE VIDA, QUE S'HAN FET ESQUIFIDES, INSOLIDàRIPS, PROVINCIANES EN UN 116N UNIVERSAL. AOUESTA ÉS LA NOVA CULTURA A euè S'HA REFERIT EL PRESIDENT FELIX PONS. EUROPA A D'APUNTAR, 1 ANU ELLA NOSALTRES. MOLTES GRkIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4051 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, com a Cloenda de la conferència de l’Excm. Sr. Felix Pons, President del Congrés dels Diputats, pronunciada al Saló de Cent de la ciutat amb el títol: "Europa: Una cultura necessària" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Societat Territoris Acció política Europa Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1146/19880318d_00276.pdf fdb3b06f2d3d5d95048e20b5671cf67b PDF Text Text ^~aules a^ Cos Cznso^ar _a '^ ^^^a ^^e ^s^edes ^ar reaiiza^o a ia mevor^a ^e ios ^ceva '-^^^ la cicda^ me b'znc^ una ^^ -^^^^^s ds s'^ ' — ^^ -^^e^en^e con ustedes de una menra formai. ^ ^ 'o ^o-oue se sit^a en un contextc ce oresencia ^^ ^ ^^^ ^^ ^^ ^e ^^-cs^^`a caca vez más corso1i^ads. ^`^ ^rc^^^emos sep^ir traba,ando en esa ^irección ' ^er^^^^ ^^s^edes ocasión ^e hacerse una i^ea ^e con / un^o de la ^^ ^^ ^ a, operacvión olímpica v ^an oodido aoreciar també^ la ^ ^ ^ ^ -^ a^^^.^a ne las obras más concre^as. ^eraciones comc ^a óe ia Villa O^^moica ^ bien la ^e^ ^ocs^^r^^er mzsmas. ^^ ^z son sin ^uda in^eresantes en si �^era^^ones o^e marcaran un hito en la ^ormaci^n ce ^a nueva ciu^sc. ^s^^ me ^sstaría subravar nuevamente an^e uste^es una idea oue nosotros situamos en ^a base'del esfuerzo olímpico y que resume ace p tablemente bien lo oue esa ciudad está viviendo, lo oue Barceiona se orocone. `-os Juegos ^límoicos no son estrictamente la cosa. 6on ei nom^re ^e la cosa. y Ia cosa. p ara seguir czn esta s1molificación. es algo más ' La cosa es el momento de relanzamiento. de creatividad v de en^usiasmo oue vive ^a ciuóaó v ^ue ^e aoorta el ^lus necesario. el catalizaoor im p rescindible oara oue muc^as óe ^*s ooerac1ones ^uedan fznaIments oonerse en marcna y concretarse. nuestrzs alo^nos ^e con frecuencza ^an planteaóc 1os ir^erloc^rores. nos lo nemos planteado no^o^ros m^smos. ^Có^o es �c^ zle ^maqinar cue ^arcelona va ^ ^isocner ze ^a csoac^^ao ^e ^'-sión necesaria oara ^irar aoe^ante tocos los oroveccos ^ ^^ ^a7 La resPuesta no es fáci^ oero aocssto oor ura resoues^a o^^^^is^a. ^- ^^ ooznion, ^a caoaczdad de inversión ^^ es un ouantum +i^o, ^'a^o ror unas re^las es^ric^ame^^e e,ac^as y oo^ ` e^^vas. ^s mas cc'^ ozen oua^tum cue está con^icionado ^ambi^n . v de manera ^uv decis^v^. oor la zlusión colectiva que oer^^te v es^imu^a factores óe c000erac^ún v ^e acumulación de esf^erzo v ' óesde luego. ^e conexzón con ^as grandes zdeas-fuerza del momer^o. A una escala ciertamente lim1tada pero muv szgni^icativa io hemos vis^o en la camoaña oe reha^ilitación óe facha^as y lo estamos emoezandc a ver en la exolosión comercial oue se registra en ei ce^^ro ^s Barcelona. Son esos solo unos e^em p los de un clima oue tienen la virtud de la espo^taneidaó. Desde la Administración, desde el Ayuntamiento vamos a se^u1r traba1ando par oue esa situación de entusiasmo emorendeoor se mantenga. Y rambién, vamos a traba^ar muy intensamente para lograr a^^^nos objetivos bàsicos para la conso^idación de la caoitalidac - ^rnacional de la metropolis barcelonesa tal como les aoun^aba al ^ ^ ^ ^ ' ^iPzz. 4^^^uno s ^e ^stedes con^cen con esos oo^ eti^^s zue ncs ^emos � ^an^eaoo. 5e refieren a la potenciación ^e las comun^caczrnes v ze la �omzetztivi^ao ^e Barcelona en sec^ores estra±éaic^^ente im^or^s^^e^ en las oróxzmas óécadas. 5e refieren también a la oo^enciac1ón de ^os �- ^ncec ^ermit^ e^ sc ^^ar sue mantie` que ^a^^^a^i^ad reconocz.la en el àu q 1to eurooe^ La vzsiza que ustedes han realizado hoy era orobableme.- ^e la q ue tenjía que abordada con mayor urgencia por el carácter simbólico y cataiiza^- • - del conjunto de la operación olímoica. Pero me el futuro otras oosioil^iades conocer a p ro p ongo fondo realidaqes de Gercelonaz sus más reczences aprotaclqnes los grandes provectos culturales ' algunas rzeraciones q ecnc- ` • s e industriales ae grar irterés. Estoy convencic que pooré contar ccn su colaooraczón. !^^^ ^^^^ ^^ ^w ~ ^ -^-^^ ~ i^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4052 Title A name given to the resource Paraules davant el Cos Consular Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albèniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Urbanisme Competitivitat Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1147/19880322d_00277.pdf faa982f151b0537e43fdce9612a3500d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunieació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona 7elém:m|07 07 Télex: 54519 Laye e Palabras del _---- Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, PaoquaI ^ &lara^all, en la p^eseotani o de laguía "Investio^ in Barcelona" y la película "Barcelona: Open City" Barcelona, 22 de marzo de 1988 �EN NOMBRE DEL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA, QUE ME HONRO EN PRESIDIR, LES AGRADEZCO MUY SINCERAMENTE SU PRESENCIA EN ESTE ACTO. ANTES DE DAR LA PALABRA AL SR. EDUARD PUNSET, QUE NOS HARá LA PRESENTACIóN DE ESTAS GUÍAS Y DE ESTA PELÍCULA, PERMÍTANME QUE LES INFORME SOBRE EL PAPEL DE AGENCIA DE DESARROLLO ECON6MICO DEL AREA DE BARCELONA QUE REALIZA DESDE HACE ALGUNOS AfiOS EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA. EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA FUE CREADO EN 1916 POR INICIATIVA CONJUNTA DEL AYUNTAMIENTO QUE PRESIDO, DEL FOMENTO DEL TRABAJO NACIONAL Y DE LA CáMARA DE COMERCIO DE LA CIUDAD. DESDE ENTONCES Y HASTA NUESTROS DÍAS HA TENIDO COMO NORTE DE SU ACTUACIóN LA P nmocIóN ECON&IICA DEL áREA DE BARCELONA. EN LA ACTUALIDAD, EL CONSORCIO DESARROLLA ESTA ACCIóN A TRAVÉS DE CINCO VÍAS: �1. GESTIONA UNA ARFA ADUANERA EXENTA DONDE SE PUEDEN ESTOCAR SIN LIMITACIóN DE TIEMPO, A UN ALQUILER RAZONABLE Y CON EXENCIC;N DE DERECHOS ARANCELARIOS, PRODUCTOS DE IMPORTACI6N: DESDE PRIMERAS MATERIAS A PRODUCTOS TERMINADOS, PASANDO POR COMPONENTES. 2. ADMINISTRA EL POLíGONO INDUSTRIAL DE LA ZONA FRANCA" QUE, CON SUS MáS DE 600 HECTáREAS, ES EL MAYOR DE ESPAA Y EL SEGUNDO DE EUROPA. 3. ACTíJA COMO EMPRESA PlIBLICA DE INVERSIONES INMOBILIARIAS COMPRANDO, URBANIZANDO Y VENDIENDO NUEVO SUELO INDUSTRIAL, PARA INTENTAR PALIAR LA GRAVE FALTA DE SUELO INDUSTRIAL EN EL áREA ECONMICA DE BARCELONA. 4. PROMUEVE, JUNTO CON EL DEPARTAMENT D'INDúSTRIA DE LA GENERALITAT, EL PRIMER PARQUE ?ECONOLCSGICO DE ESPAfA: EL PARC TECNOLCSGIC DEL VALLS, QUE YA HA OCUPADO EL 55% DE SU SUPERFICIE Y SE PLANTEA, ANTES DE ABRIR SUS PUERTAS, TRIPLICAR SU ESPACIO DISPONIBLE. �5. PROMUEVE, ASIMISMO, EL áREA ECON5MICA DE BARCELONA A NIVEL INTERNACIONAL, CON OFICINAS PERMANENTES EN EL EXTERIOR Y CON UN SERVICIO PROFESIONALIZADO DE ATENCI5N, INFORMACI6N Y CONTACTO AL INVERSOR INDUSTRIAL EXTRANJERO. YO MISMO HE VIAJADO, AL FRENTE DE DELEGACIONES ECON6MICAS DEL áREA DE BARCELONA, EN DIVERSAS EXPEDICIONES DE PROMOCI6N ORGANIZADAS POR EL CONSORCIO, A HOLANDA, ITALIA, ESTADOS UNIDOS Y SUECIA. HACE ALGO MS DE UN MES •••-•■•••- ESTUVE EN DUSSELDORF Y MUNICH, Y DEL 24 AL 29 DE SEPTIEMBRE PR6XIMO IR, CON EL CONSORCIO DE NUEVO, AL JAP5E, JUSTO ANTES DE RECOGER LA BANDERA OLDIPICA DE SECIL. LA CONSECUCI5N DE LA NOMINACI5N DE BARCELONA COMO SEDE DE LOS JUEGOS OL1MPICOS DE VERANO 1992, COMO HE DICHO OTRAS VECES, PUSO A NUESTRA. CIUDAD EN EL MAPA DEL MUNDO. EL CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA TRABAJA CADA DIA, DE FORMA ESPECIALIZADA Y PROFESIONAL, EN CAPIT LIZAR ESTA OPORTUNIDAD HIST5RICA Y PARA CONTRIBUIR A QUE �NUESTRA AREA ECON6MICA SE ENCUENTRE CADA VEZ MáS, ENTRE LAS METR6POLI ECON6MICAMENTE MáS DINáMICAS DE UN PLANETA QUE YA NO TIENE FRONTERAS, ME ES GRATO DAR LA PALABRA AL SR. EDUARD PUNSET, EX-MINISTRO DE RELACIONES CON LA CEE Y ACTUAL EURODIPUTADO, QUE NOS VA A HABLAR SOBRE "LA LOCALIZACIN INDUSTRIAL, NUEVA FRONTERA DE LA CIENCIA ECON6MICA". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4053 Title A name given to the resource Presentació de la guia "Investing in Barcelona" i la pel.lícula "Barcelona: open city" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Area aduanera exenta, polígon industrial de la Zona Franca, inversions immobiliaries, Parc tecnològic, promoció de l'Area Econòmica a nivell internacional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Indústria Finançament Economia Infraestructures Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1148/19880322d_00279.pdf b8ab482fe524f0c6804eedb4cda3096b PDF Text Text 22 -- 03 - ' Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA WITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND /41% IN THE CITY CENTRE AND 22% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE,A1S-PAR—G g—TREAL-e-EL-B.7 ATÉ-D-- ÓVIN TID E —0-11 AN uTtON OMI-C-- L I F E—CYC I, E TT30C-2§17. �HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, ---SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BES IDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY 'CAN ACA5 tiÑartFORMÍITY-BfaKEM_T,HAT-IS T SAY-7,---------TilEY--C-PiN-CHANGE prÉS. szyn sP.Eermq-oNs--isAT- -A-RkfiEtítND--Tnsk._Fscnom,T dÉIars-, ir THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF AN SITh4C WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFQRMI-TY—BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. ;f p&i(tjJft I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LIMES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBZE OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: IlÁ,9`14/ THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS- GIN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT BAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREPENEURSHIP 2. IT j'Ala STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT fitVg" MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �IT IS HARDLY POSSIBLE_THAT 2111S THRUST IS 40ST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. 1 CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GANES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, --EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. I 1<.- ke4 THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, (7 (IC �-5- G-T/..íGW417_ MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING ________ THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RELAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN / INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES �SENSE. LOCATING . --- IN_BA,RCELONADOESNOT ONLY PROVIDE ACCES S TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW-COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. TRREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR_HIGH7TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS . AND ENTERPRISES THAT NEED _ _ _ READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST �-7- SYNERGIES. OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FAÇILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT (\i) THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING V WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MÁDE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. 911_12 THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE A,/ V ^^^^^ POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 1 �HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTAT ECONOMIC SIDE-EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE_A_MAJOR_PORTIQN___OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS __- IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE �EMPLOYMENT LEvIps, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MOR...EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. rippE HAT-- PR 9 U xotr\_,ya-LL_.--SE<Tq9US-É CT ION LOCATIO CONnüER Panu -UENEVIT- ADVANTÁS THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. --11~01 --15-R-C»1 A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4054 Title A name given to the resource Intervenció en la reunió amb empresaris del U.S. Business Group Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majestic, Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Comerç Indústria Finançament Economia Administració local Barcelona Acció política Estats Units Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències