<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=70&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-04-07T10:22:30+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>70</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1439" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="964">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1439/19950310d_00676.pdf</src>
        <authentication>4c7c1e83a7536fb4e8fa78be739a1625</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42637">
                    <text>Ajuntament de Barcelona
GABINET DE UALCALDIA

Data: 10.03.95

GUIÓ

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (LGS)
Sopar de germanor de les entitats culturals Manuel de Falla i Federico García
Lorca de Nou Barris.
Polisportiu Virrei Amat. C/ Joan Alcover, 6

Fitxa de context:
Assistència: 500 persones.
21:30 h. a 24:00 h.
Durada:
Entitats que convoquen:

CC.CC. Manuel de Falla (Verdum)
CC.CC. Garcia Lorca (Verdum)
Entitats que han estat convidades:

CC. CC. Juan Ramón Jiménez (Ciutat Meridiana)
Colectivo Crisol
CC.CC. de la Teixonera
Comarca de Estepa
La Rocina
Bon Pastor, entre d'altres
Assistents per part de l'Ajuntament:

Juanjo Ferreiro
Guerau Ruiz Pena
Francesc Narváez
Antoni Santiburcio
Manel Vila
Gerard Preminger
Caty Carreras
Fernando Pindado
Parlaments:

(abans de sopar)
President del CC.CC. Garica Lorca, José Cuesta (5 min.)
President del CC.CC Manuel de Falla, Manuel Rollo (5min)
Alcalde
NBARRIS3.LGS

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Actes culturals (40 min )

(al final del sopar)
2 actuacions (balls) del grup Manuel de Falla.
2 actuacions (cançons) de l'entitat del Rocío.

Elements a tenir en compte:

-

Malgrat que el 90 % deis assisistents estan relacionats d'una manera o altra amb el PSC,
aquest acte no ha estat concebut com un acte d'aquestes característiques.
Les entitats organitzadores formen part de la Coordinadora d'Entitats de Nou Barris, que
agrupa unes 80 entitats del districte.

-

El districte de Nou Barris ha col.laborat en l'organització de lacte donant tot el suport
logístic que ha calgut. Hi ha una bona relació del districte amb aquestes entitats, que es
posa de manifest, també, amb la seva col.laboració amb els actes del dia d'Andalusia o amb
la participació a la Caseta de la Feria de Abril que munta el CC.CC. Manuel de Falla a
Santa Coloma.
Altrament, aquestes entitats porten una vida molt activa al distrícte. El passat 4 de març, el
regidor de presidencia va fer una xerrada sobre Carta Muncipal al Centre Cultural García
Lorca Demà dissabte, Pere Jover, diputat a les Corts pel PSC-PSOE, parlará sobre la
Llei d'Arrendaments Urbans al CC.CC. Manuel de Falla.
Una de les qüestions que pot sorgir durant el sopar és el debat obert aquestes darreres
setmanes sobre la prolongació del metro a Nou Barris.
El mes d'octubre passat l'Alcalde es va adreçar per carta al president del Centre Cultural
García Lorca, José Luis Jiménez, excusant la seva assistència a XII Certamen de Poesía
"Federico García Lorca", que va tenir lloc el passat 17 de desembre. L'Alcalde posava de
manifest la seva voluntat d'assitir-hi en una propera ocasió.

NBARRIS3.LGS

�Ajuntainent de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

PROPOSTA D'INTERVENCIÓ:

ANTES QUE NADA QUIERO AGRADECEROS, COMO REPRESENTANTE DE LA
CIUDAD DE BARCELONA, VUESTRA AMABILIDAD POR INVITARME A ESTA
CENA DE HERMANDAD TAN MULTITUDINARIA.

ES PARA MI UNA GRAN SATISFACCIÓN ESTAR AQUÍ CON VOSTROS PORQUE
REPRESENTÁIS A UNA PARTE MUY IMPORTANTE DE LA SOCIEDAD
BARCELONESA Y PORQUE SOIS EL ELEMENTO VERTEBRADOR DE LA CULTURA
ANDALUZA EN CATALUÑA.

ENTIDADES COMO LAS QUE HOY HAY AQUÍ NOS CONFIRMAN UNA VEZ MÁS
QUE SOIS UNO DE LOS PILARES FUNDAMENTALES DEL BARRIO, QUE
ENTIDADES COMO LA VUESTRA HACEN QUE EL BARRIO SE ENRIQUEZCA Y
CUANDO SE ENRIQUECE EL BARRIO, LA CIUDAD TAMBIÉN LO HACE.

VUESTRA PRESENCIA ES TAMBIÉN FUNDAMENTAL PORQUE HACÉIS POSIBLE
QUE VUESTROS HIJOS NO OLVIDEN SUS RAÍCES, LAS ANDALUZAS. LA
CAPACIDAD QUE TENEMOS PARA NO OLVIDAR NUESTRO ORIGEN, NUESTRAS
COSTUMBRES, NUESTRO ACENTO, ES FUNDAMENTAL PARA
DESARROLLARNOS PLENAMENTE. LO ES TAMBIÉN NUESTRA CAPACIDAD DE
INTEGRACIÓN EN LA SOCIEDAD QUE NOS ACOJE, DE ASUMIR TAMBIÉN SUS
COSTUMBRES Y SU ACENTO.

NBARRIS3.L.GS

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

NO DEBEIS OLVIDAR NUNCA QUE LA HISTORIA DE BARCELONA, DE SUS
BARRIOS, SE HA TEJIDO A PARTIR DE ENTIDADES COMO LA VUESTRA QUE
HAN HECHO QUE LA CIUDAD CREZCA Y SE ENRIQUEZCA CON VUESTRAS
APORTACIONES

LAS ADMINISTRACIONES TAMPOCO HAN DE OLVIDARLO, PORQUE LA
CULTURA ANDALUZA ES TAMBIÉN CULTURA CATALANA. NO ES UNA
CULTURA ENTRE "COMILLAS" QUE SE DEBE MIRAR DE UNA FORMA
DIFERENTE.

1

Y QUE LA CULTURA ANDALUZA FORME PARTE DE LA CULTURA CATALANA SE
DEBE A VOSOTROS, QUE TRABAJAIS DÍA A DÍA PARA QUE ELLO SEA POSIBLE.

LO HE DICHO MUCHAS VECES, LA CIUDAD ES LA GENTE, LA GENTE QUE VIVE,
TRABAJA Y QUE PARTICIPA DE LA VIDA CIUDADANA. LA GENTE QUE SE
ASOCIA Y QUE CONSTRUYE SOLIDARIAMENTE UNA CIUDAD CADA DÍA MEJOR.

ES MUY IMPORTANTE QUE CONTINUÉIS CON VUESTRO TRABAJO CULTURAL,
RECREATIVO Y SOCIAL EN EL BARRIO, PORQUE, REPITO, PARA HACER
CIUDAD, "PER FER CIUTAT", SE NECESITA EL BARRIO Y EL BARRIO NECESITA
DE GENTE COMO VOSOTROS, PORQUE FORMÁIS PARTE DE SU IDENTIDAD.

NBARRIS3.LGS

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19696">
                <text>4345</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19697">
                <text>Sopar de germanor de les entitats culturals Manuel de Falla i Federico García Lorca de Nou Barris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19698">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19699">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19700">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19701">
                <text>Poliesportiu Virrei Amat, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19703">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19704">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21217">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21218">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21220">
                <text>Barris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21221">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41052">
                <text>1995-03-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43667">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19705">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="711" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="444">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/711/19950312_LV.pdf</src>
        <authentication>a4b462e3818ca6337f2e4b44ab4d145c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42118">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

12/03/1995
La Vanguardia, p.028, Opinión

Barcelona y el metro
Autor : PASQUAL MARAGALL
El 14 de enero de 1991 el ministro de Obras Públicas y Transportes, José Barrionuevo, la
presidenta de la EMT (Entitat Metropolitana del Transport), Mercè Sala, y el conseller de
Política Territorial y Obres Públiques, Joaquim Molins, firmaron un convenio para, entre otras
cosas, construir la línea 2 del metro de Barcelona.
A los cuatro años de la firma, y habiéndose gastado el gobierno autonómico 29.000 millones de
los 36.000 millones de pesetas previstos, de los cuales 12.000 fueron aportados por el Estado y
vinculados claramente a la llegada del metro a Montjuïc, sólo se ha acabado lo siguiente:
llegada a Fondo (Santa Coloma de Gramenet); cocheras de Sant Genís; tramo de Sagrada
Família-Sant Antoni de la línea 2 (el túnel ya estaba abierto desde 1976).
Y queda por terminar lo siguiente: Sant Antoni-Palau Nacional de Montjuïc; Sagrada FamíliaLa Pau; estaciones de Tetuán, Sagrada Família y Universitat, y urbanización de calle
Guipúzcoa.
La cantidad presupuestada será superada con mucho; los plazos se alargarán por lo menos un
año o dos, y en el caso de Montjuïc, no queda ni dinero ni capacidad (el metro convencional no
puede subir a Montjuïc), ni voluntad de quien debe hacerlo: la Generalitat.
El convenio es un fracaso completo, que sorprende a Josep Borrell, actual titular del Moptma, a
Mercè Sala y a todos cuantos intervinieron en su negociación. Nadie ignora que el
Ayuntamiento de Barcelona se esforzó por obtener el compromiso de unos y otros, que para
hacerlo hubo de vencer muchas resistencias, y que nunca creyó (ni pidió) en un metro pesado o
convencional para llegar a Montjuïc. Hasta el extremo de inducir a compañías francesas
(Matra) y canadienses (UTDC) a hacer ofertas y maquetas de metros ligeros, capaces de subir
pendientes del 7 % con facilidad, y mucho más versátiles o flexibles que el metro pesado o
convencional.
Pero la Generalitat impuso como condición para la firma del convenio: a) el uso del metro
pesado o convencional y b) la finalización en 1995, último año del convenio. No ha cumplido
lo último y ha sido incapaz -lógicamente- de cumplir lo primero. Si existiera el equivalente de
las lágrimas de cocodrilo para expresar, no la pena, sino la alegría ficticia, lo utilizaría hoy para
calificar el júbilo que manifiestan los comunicados autonómicos.
Se ha demostrado su absoluta incapacidad para invertir, su nula voluntad de cumplir lo que
firma, y el problema infinito que se ha creado la propia comunidad autónoma al embarcarse en
una subasta de promesas de la que no podrá ahora escapar.
El gobierno de la Generalitat tiene que hacer llegar el metro, tal como le pidió hace años la
EMT y ahora han aprobado todos los grupos políticos, a Llars Mundet, Canyelles, Roquetes
Altes y Trinitat Nova; al Carmel; a Bon Pastor; a Zona Franca y Pedrosa (nuevas instalaciones
de la Fira).
Y solucionar con un metro elevado o de superficie la conexión con Montjuïc y eventualmente
con los destinos antes citados, uniendo así las dos ferias (y por cierto, haciendo buena al menos

78 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

una de las promesas del candidato "prometedor" de CiU: el metro automático en Pedrosa,
similar al VAL de Toulouse).
Claro que el gobierno autonómico también puede incumplirlo todo, incluso su propio
compromiso en el metro a Torre Baró, Ciutat Meridiana y Can Cuyàs. No sería la primera vez.
Cuando hace tres semanas, los técnicos que habíamos nombrado el conseller Josep Maria
Cullel y yo mismo nos presentaron sus proyectos, creí sinceramente que las cosas se
encarrilaban.
En vano. Incapaces de cumplir con lo firmado, los responsables convergentes se lanzaron a
tapar un incumplimiento con otro: el de Montjuïc-Zona Franca con el de los barrios de la zona
norte de la ciudad e intentando así confundir a los ciudadanos con una falsa disyuntiva: El
dinero (que no tenían) del primer proyecto (Montjuïc-Zona Franca), lo prometían para el
segundo (algunos barrios del distrito de Nou Barris).
Vamos a ver ahora cómo se salen de ésta.
La ciudad, en cambio, ha salido ganando. La ciudad sabe lo que quiere y cómo lo quiere. Y
quién lo tiene que hacer.
El Ayuntamiento seguirá abierto a discutir el calendario y los detalles del Programa de
Inversiones. También a insistir en Madrid para que se revisen las cantidades disponibles una
vez constituida la Autoridad Única del Transporte. También para firmar de una vez el contrato
Programa del Transporte. (¿Qué falta, ya?)
Y los vecinos pueden confiar en que haremos todo lo posible por obtener respuestas claras,
soluciones inteligentes y compromisos firmes.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona

79 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10784">
                <text>1173</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10786">
                <text>Barcelona y el metro</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10788">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10790">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10791">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10794">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10795">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10796">
                <text>Transport públic</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10797">
                <text>Metro</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21722">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14399">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40381">
                <text>1995-03-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10785">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10787">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="950" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="484">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/950/Carta_GonzalezF_1995.pdf</src>
        <authentication>72a84e754dd3e5fbc78de8126a78ed0e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42158">
                    <text>������</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="31">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39359">
                  <text>09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39360">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43846">
                  <text>Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="20">
      <name>Correspondència</name>
      <description>Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="115">
          <name>Destinatari</name>
          <description>Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="14682">
              <text>González Márquez, Felipe, 1942-</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14671">
                <text>Carta a Felipe González Márquez, president del Govern d'Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14672">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14673">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14674">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14675">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14676">
                <text>6 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14677">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14679">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14680">
                <text>Carta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14681">
                <text>Carta de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, al president del Govern d'Espanya, Felipe González, sobre els reptes del moment a Espanya i Europa.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40565">
                <text>1995-03-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14683">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="8">
        <name>Correspondència</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2731" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1520">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/2731/19950319_CartaPM_Semprun.pdf</src>
        <authentication>70ac12af2bf80afff9ad79e97f9f1aaa</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43938">
                    <text>li

I

t

EL ALCALDE DE BARCELONA

Barcelona, enero de 1995

Sr. Jorge SEMPRÚN

París

Querido Jorge,
Gracias por tu librito titulado con un poema de Celan "Ein Grab in Wolken". Es una obra de
arte, como lo fue, en pequeña escala, vuestra presentación del Camus inédito en Barcelona,
con la hija de Camus, F. Malraux, Gallimard y Toni Mari.
Me ha interesado sobre todo tu especulación, en el mejor sentido, sobre la memoria alemana
y europea.
Tú sabes que Barcelona se postula para la capitalidad europea en el 2001. Pues bien, la
oferta de la ciudad no es, esta vez, utilizar Europa para transformarse como ciudad, que es
lo que hicimos con los Juegos Olímpicos, sino tratar de sugerir que se utilice a Barcelona,
en el 2001, como pretexto para definir la cultura europea.
¿Ha llegado ese momento? Algo de eso se intuye en tu discurso de Frankfurt.
Si Goethe fue el primer escritor europeo en tiempo real, y de esto hace más de cien años,
puede que sí que haya llegado el momento de asumir críticamente nuestros pecados, como
tú dices, y definirnos ante el futuro. Nuestros pecados alemanes, nuestros pecados
españoles: todos ellos. Y al hacerlo con todos ellos a la vez estaremos ejercitando la cultura
europea.
Barcelona fue la última ciudad de Machado, que conoció el maravilloso Empordà con los
ojos ya fijos en las nubes -que lástima inmensa- según he sabido por un texto de Joaquim
Xirau editado en Méjico.
Port Bou, el último puerto del Empordà, fue la tumba de Walter Benjamin, huyendo en
dirección contraria de los mismos vientos que mataron a Machado.
Barcelona, capital de Catalunya y mítica ciudad de la libertad durante la República y de
algún modo aún durante el franquismo -así lo veía Pepe Bergamín antes de morir vasco y
abertzale- ha sido también la ciudad donde más éxitos ha cosechado el socialismo hispánico

Plaça Sant Jaume, I
08002 Barcelona (Espanya)
Tel. 34-3-301 07 07
Fax 34-3-317 01 39

l

�EL ALCALDE DE BARCELONA

y el nacionalismo más o menos moderado: las dos fuerzas vertebradoras de la transición
democrática española, amnèsica y por tanto vulnerable, como se ve.
Tu predecesor de 1989 en el premio de Frankfurt, Vaclav Havel, en "Palabras sobre la
palabra", es quien ha ido más lejos, quizás, en la expresión de una cultura europea venida
del frío, superadora de nacionalismos voraces y universalismos ingenuos, hija de la locura
centroeuropea y de la estupidez stalinista, coetánea del ecologismo y el pensamiento leve,
escèptica y esperanzada a un tiempo.
Me gustaría veros a los dos, a Havel y a tí, definiendo para Barcelona 2001 las líneas
maestras de una partitura europea.
Un abrazo y hasta pronto.

Domingo, 19 de marzo de 1995

Querido Jorge,
Hoy ha sido un domingo de marzo radiante. El sol ha bañado una vez más la ciudad
invadida en domingo por sus propios ciudadanos, curiosos de verla y tocarla de nuevo, tan
cambiada, tan bella, abierta al mar, rehaciendo sus mil heridas históricas.
He ido al barrio de Sant Andreu a visitar un nuevo jardín en el entorno de la vieja Casa-Bloc
del GATPAC republicano, el grupo racionalista que pensó la nueva Barcelona y la nueva
España... y acabó exiliado en medio mundo, haciendo el nuevo Boston (Josep Lluís Sert),
Montevideo (Vilamajó) y la Fundación Maeght en St. Paul de Vence (J.L1. Sert).

2

�EL ALCALDE DE BARCELONA

El jardín de Roig i Batlle tiene sugerencias republicanas: la combinación de Jacaranda (lila),
tipuanas (amarilla) y flores (rojas) ya ves lo que dará en primavera. Y un artefacto de hierro
proyecta a las 12 una sombra esvástica, truculenta, en el suelo.
Al volver a casa he releído tu librito de enero (Una tumba en las nubes) y me he encontrado
con que la carta que quería hacerte para este libro de correspondencia, ya estaba hecha,
escrita al final de tu epílogo.
Pero al releer tu libro ahora, con mi viaje de anteayer a Frankfurt aún reciente y el frío
ventoso todavía pegado en la espalda, no resisto la tentación de proseguir la reflexión de
enero y las conversaciones de anteayer.
Estuve con Daniel Cohn-Bendit -qué tipo más listo, un alemán nacido en Montauban, hijo
de judíos alemanes fugitivos, como Benjamin-, con el alcalde Von Schoeler a punto de
"plegar" como decimos aquí, con Eichel, ministro-presidente de Hessen y por supuesto en el
Museo de Arte Moderno de Hans Hollein, uno de los más bonitos de Europa en su género.
Sólo el Museo de Barcelona de Richard Meier, que abriremos el 29 y 30 de abril próximo,
es mejor que el de Frankfurt. Pero de momento está vacío, hasta noviembre o diciembre.
(Los Museos Contemporáneos se han convertido en templos, en obras de arte en sí mismos,
en lugares de contemplación, silencio y reflexión a partir del negativo de nuestras vidas, que
es el arte). Me gustaría que vinieras en abril a verlo. Si no puedes el 29-30, ven el 23 por
Sant Jordi, el día de los libros y las rosas. El día más bonito del año en esta ciudad.
Vuelvo a Alemania. Parece que ahora no quieren la moneda única, el ECU. Claro: con la
peseta, el escudo y la lira y casi el franco, siguiendo al dólar por la pendiente de los cambios
¿para qué perder el marco, convertido él solo en la moneda europea? Si ya casi es la
moneda de reserva mundial, con el dólar tan frágil ¿para qué sacrificarse por el sistema
monetario europeo?
El peligro es evidente. Alemania puede tener la tentación de, por primera vez, ser lo que el
Kaiser y Hitler quisieron que fuera, pero ahora no por la fuerza sino por la economía.
Afortunadamente, parece que Kohl, y también Scharping, son europeístas convencidos y
están dispuestos a hacer sacrificios para disolver Alemania en Europa. Sólo así nacerá
Europa, como tú decías.
A los alemanes les impusieron en Versalles la autodestrucción económica e industrial,
dejando intacto su estado, lo cual llevó, como Keynes preveía, a la 2* Guerra Mundial en
menos de 20 años.
Tras la 2" Guerra, los aliados cambiaron de táctica y destruyeron el Estado alemán (el
federalismo impuesto por los ocupantes le quitó al gobierno federal no sólo el ejército sino

3

�EL ALCALDE DE BARCELONA

la policía y la cultura, que son competencia de los lander). ¿Qué quedaba del Estado
alemán? Sólo la moneda, y ésta se la dieron al Bundesbank, que puede ser hoy el baluarte de
la resistencia alemana a crear una Europa realmente unida, incluso contra Kohl.
Cohn-Bendit me dice que Kohl ya se impuso al anterior presidente del Bundesbank, KarlOtto Pòhl, en el tema de la reunificación (paridad 1:1 entre el marco occidental y el oriental,
frente al 2:1 propuesto por Pòhl) y que volverá a hacerlo ahora con Tietmayer. ¡Dios le
oiga! Porque sino la moneda única europea se irá a pique y la Europa unida también. Sólo
después de los grandes sustos ha sido capaz Europa de saltar adelante. Si no aprovechamos
éste, volveremos a las rivalidades nacionales, con Chirac en el lugar de Mitterrand -tras la
renuncia de Delors- y Alemania escorada hacia el nacionalismo.
¿Habría que hacer un partido europeo o un mero movimiento europeo?
¿Habría que predicar el federalismo europeo de Delors y extenderlo al regionalismo europeo
que Pujol y yo compartimos -con la diferencia que él quiere suprimir las ciudades, que son
la substancia de Europa?
En julio de 1985, volviendo de una reunión del Comité Olímpico Internacional en BerlínEste, con su imponente 9a Sinfonía incluida, presidida por Honecker y Samaranch, y su
espeluznante Museo de Pérgamon, y sus tristes Biscúters locales... llegamos al Check-PointCharlie por Unter der Linden, olmos iguales a los dos lados, banderas casi iguales, alemanes
iguales, y ahí tuve la sensación física de que Europa no existía, de que era un juguete en
manos de gigantes exteriores que le habían impuesto esa pared absurda en medio. Así me
hice europeista en el sentido -más allá de la política- de un sentimiento personal.
Tu reflexión sobre las palabras de Thomas Mann en Frankfurt, 1949 ("mi patria es la lengua
alemana") es una de las bases más sólidas que yo he leído de un pensamiento europeo no
ingenuo, pero esperanzado. Es decir, de un pensamiento europeo, punto.
Efectivamente, este modo de pensar comienza por el siguiente primer mandamiento: "mi
patria no es mi lengua, mi patria es el lenguaje" (pág. 16 de la edición española). Pero sigue
inmediatamente -si es que no la precede en la reflexión- otra idea: "lo alemán es un
componente esencial de mi patria espiritual" (ibidem). Y una tercera idea, que en tu libro
viene antes (pág. 14) pero que creo que es lógicamente posterior: "las patrias sólo son vías
hacia el universalismo de la razón democrática".
Déjame hacer dos o tres excursiones para explicarte el punto de vista catalán, desde
Barcelona.
En mi carta de enero te hablo un poco abruptamente del viaje de Machado de Barcelona al
Empordà, destino a Francia. Lo abrupto viene de que para nosotros el Empordà es en cierto

4

�EL ALCALDE DE BARCELONA

modo un sobreentendido. Es la tierra más bonita de la Tierra. Donde llegaron los griegos,
donde el Pirineo, ya suave, se abraza con el Mediterráneo cada mañana y cada atardecer.
Tan bello es que Joan Maragall pudo decir que llegará el día en que más les valdría a los
ampurdaneses llamarse tales que llamarse catalanes por el bien de Catalunya -y lo decía en
el contexto de una defensa de la necesidad de pequeñas patrias frente a un papanatismo
europeo que ya entonces enseñaba la oreja: la verdad, concluía, está en el grano y no en la
espiga. Los franceses se llaman franceses y todo el mundo entiende que son europeos. Los
alemanes también. Pues los catalanes, también. Y llevado por ese entusiasmo por lo
específico -después de aclarar que la mejor manera de ser buenos españoles era ser buenos
catalanes- acababa defendiendo que Catalunya perecería si el Empordà desapareciese pero
que volvería a nacer si de ella sólo quedase el Empordà. De ahí lo de que más nos valdría a
todos en un futuro que los ampurdaneses se llamasen sólo ampurdaneses. Y lo mismo decía
de Barcelona.
Esa emoción por el lugar en tu caso es emoción histórica, pero también física. Aparece en la
magia del monte de Ettersberg, junto a Weimar, en un domingo de marzo: vuelves a
Buchenwald y ya no hay columnas de humo por las que tantos ascendían hasta "su tumba en
las nubes donde no se está estrecho". Y propones fundar ahí, en Ettersberg, una institución
europea destinada a la memoria y a la prospectiva. Es en Ettersberg donde debe refundarse
Europa.
Segunda excursión: de Maragall a Riba, como ha explicado bien Joaquim Molas, la relación
entre creencia y lenguaje se invierte. Para Maragall sólo la palabra pura, poética, fruto de la
emoción, es verdadera. Para Riba sólo la palabra permite pensar la verdad. "He cregut
perquè he parlat" y no "he parlat perquè he cregut". Sólo el lenguaje nos hace libres. Pero
claro, sin haber leído el modernismo, Riba no habría escrito sus elegías a Sunion, ni su
maravilloso canto al exilio y a la paz del alma:
Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany
i la seva pau no es mudava;
i qui d'uns ulls d'amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l'engany
El poema termina con un canto al barquero que cesa de remar y se entrega, brazos
colgando, echado en la frágil barca, a la calma del cielo y el mar.

5

�EL ALCALDE DE BARCELONA

Justo lo contrario de lo que Maragall decía en "Excelsior":
Vigila, esperit, vigila
No perdis mai el teu Nord.
No et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Y termina diciendo "no s'acaba el teu viatge, no s'acabarà mai més...".
Viaje y quietud. Tranquilidad y vigilancia. Lenguaje y creencia. Esos son los polos de una
de las almas de Europa, el alma catalana. Y seguramente de todas.
Tercera y última excursión: sobre la patria como vía hacia la razón. Aquí nos la jugamos. La
S
S
los sentimientos en beneficio de la razón, los desprecó. Desde Rosseau
Z i l ^ e n t i m i e r t o s de patria, de compasión, de esperanza. La fraternidad era para
Ï g Î n o f u " supuesto, igual que la libertad y la igualdad, no un sentimiento a construir
lentamente.
Un grupo que nació de la falsa calma del '94 (el año en quefigurabaque en España no había
dëcc^nesqpues las europeas no lo son todavía en el sentido fuerte de la palabra, ¡grave
Zo0
grupo que se denomina Catalunya Segle XXI, para denotar la precision de lugar
S u n y ^ l o dado, lo concreto) y de tiempo (el futuro, no el pasado), dice en su
S T q u e la patria se concibe como un punto de partida, no como un punto de llegad^
s T p ^ c e a tus palabras sobre la patria como vía hacia la razón y el universalismo. Se
parece. No estoy seguro de que sea lo mismo.
Un poeta de Girona que colaboró en el manifiesto de Catalunya Segle XXI lo dijo
bellamente: "Catalunya corn a àgora i no com a temple".
Te dejo. Eçpero tu respuesta y verte en abril en Barcelona.
De nuevo, gracias por tu libro. Ha sido un regalo que ha durado de enero a marzo y que
seguirá durando.
Un abrazo para ti y para Colette.

&gt;asqual Maragall
A L C A L D Í A

Registre de Soriidz
r

4 ABR.1995

N*...ms:

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="31">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39359">
                  <text>09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39360">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43846">
                  <text>Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="20">
      <name>Correspondència</name>
      <description>Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="115">
          <name>Destinatari</name>
          <description>Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="43953">
              <text>Semprún, Jorge (1923-2011)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43939">
                <text>Carta de Pasqual Maragall a Jorge Semprún</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43940">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43941">
                <text>1995-03-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43942">
                <text>Carta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43943">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43944">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43945">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43946">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43947">
                <text>Ciutadania</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43948">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43949">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43950">
                <text>Carta de l'alcalde Maragall a Jorge Semprún, reflexionant sobre el moment europeu i els seus reptes futurs.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43951">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43952">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43954">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="8">
        <name>Correspondència</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1440" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="965">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1440/19950322d_00677.pdf</src>
        <authentication>7233a2a97d2071c96d3a58d5f3b8f3c4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42638">
                    <text>Conferència de l'Alcalde al local de Saudade: "Barcelona i el seu futur"
(Horta, 22 1,1K de 1995, 19:30 h)
ola%

Benvolguts amics, benvolgudes amigues,
El futur de Barcelona és un futur esperançat. Ho és, certament, perquè ens
trobem en un moment de recuperació económica, que es comença a notar
d'acord amb diversos indicadors i que, sobretot, sembla que obre un període
llarg de creixement i de prosperitat que pot durar deu o dotze anys. Dic això
d'entrada perquè la crispació política que havíem viscut les últimes
setmanes i la tempesta monetária fruit de l'especulació ens havia sumit en
un pessimisme que jo crec injustificat i, a més, improcedent.
Barcelona té davant un futur esperançat perquè s'hi ha preparat, perquè ens
hem sabut preparar bé com a ciutat de manera que estem en condicions de
recollir els fruits que aquesta reactivació económica portará. La
transformació que ha viscut Barcelona en els setze anys de democràcia
municipal és el que ens permet afrontar el futur amb confiança. Perquè en
aquesta ciutat hi hagut una idea de ciutat, una idea del que es volia fer i de
com ho podíem fer, i deis instruments que necessitàvem. D'aquesta idea de
ciutat n'hem dit el "model Barcelona".
Aquest és un model que ha permès de fer de Barcelona una ciutat més
oberta, més atractiva (a la gent i a la inversió), més solidària, més habitable,
amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general.

�1. El

"model Barcelona".

El "model Barcelona" és l'aposta per fer ciutat, per di ri gir o, almenys, per
liderar el procés de transformació d'aquesta ciutat en un sentit determinat,
urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador.
En els últims anys la ciutat ha fet un salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i
metropolitana" que demanàvem el 1982, hem passat a una Barcelona que,
un cop suprimides les fronteres intercomunitàries, és centre d'una
euroregió de 15 M d'habitants, i que té posada l'aspiració a configurar-se
com la porta sud d'Europa i com una de les capitals culturals europees.
Bàsicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha l'aposta per la ciutat
europea, és a dir, per la ciutat que no segrega, en què conviuen diversos
usos (Barcelona és encara una ciutat indust ri al, tot i el predomini del sector
de serveis) i en què no es constitueixen barreres infranquejables que separin
els barris benestants de la misèria.
La nostra estr atègia -que no ha estat una estratègia inte rv encionista però sí
una estratègia de lideratge i de complicitat- ha estat clara, i ha estat
guanyadora. Hem rehabilitat els barris perifèrics, fent-los part de la ciutat,
dignificant-los i convertint-los ells mateixos en cen tres urbans. Hem tancat
així part de les ferides que el franquisme va infe ri r a aquesta ciutat, amb el
seu creixement descontrolat i especulatiu, contrari a les necessitats de la
gent.
Els projectes impulsats per la iniciativa p ri vada han trobat un sector públic
atent a corregir els desequilibris i a orient ar el creixement econòmic de
m an era que la ciutat es transformés de la m an era més equilibrada i
sostenible possible, reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions

�empobridores de l'espai urbà i del teixit social. Hem fet una gran
transformació urbana, i això cal dir-ho ben alt, sense pèrdua de cohesió,
sense accentuar les desigualtats sociald i territorials, mentre la renda
familiar disponible no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana
catalana i espanyola.
Hem frenat una excessiva terciarització de 1'Eixample. Hem reactivat, amb
la complicitat del sector privat, la vida al cor de la ciutat, impedint que s'hi
enquistin les illes de soledat i pobresa, i això es diu molt de pressa, però al
darrera hi ha una feina molt impo rt ant, portant nova vida -i això vol dir en
primer lloc deixant-hi entrar la llum del sol- al Raval, a la Ciutat Vella.
Hem estat una referència a Europa, i més enllà. I hem dut la nostra batalla
en favor del reconeixement del pes que les ciutats han de tenir en la
construcció europea al bell mig de les in stitucions comunitàries: Barcelona
ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva
comprensió cap al fet regional, la presidència del Consell de Municipis i
Regions d'Europa i la vice-presidència p ri mera del Comitè de les Regions.
Barcelona és avui a Europa la capital çíel regionalisme i la capital del
municipalisme.
Aquest model, que inclou tot això (urbanisme, europeisme, transformació),
l'hem bastit sobre el consens, sobre la implicació dels ciutadans i sobre la
complicitat entre sectors. La complicitat que ens va po rt ar a organitzar els
millors Jocs Olímpics de la història (se'n recorden?), en un 1992 que alguns
voldrien ben llunyà però que s'ha revelat com l'atot principal del nostre
present i del nostre futur com a ciutat.
El consens que ha portat al disseny i l'aprovació dels dos Plans Estratègics
-una fòrmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb èxit a Espanya
i a tota l'Amè ri ca Llatina- on tothom -patronal i sindicats, universitats i
associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a

�on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull insistir-hi, sota un
lideratge, sota una autoritat a vegades sobretot moral, de l'Ajuntament.
Dins d'aquest consens ciutadà, ha estat i1és molt important posar l'èmfasi
sobre l'ús racional de la ciutat. En el context d'un discurs més ampli sobre
l'escassetat i sobre l'austeritat, ens hem adonat que la ciutat és un bé escàs, a
repartir entre molts. Entre vianants i cotxes. Entre cotxes i transport públic.
Entre habitatges i equipaments. Entre equipaments i espais verds.
Ha calgut dones un nou contracte entre, els ciutadans i el cotxe, que ha
passat i que passa per una activa política d'aparcaments, per la millora de la
connectivitat (Prim, Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l'equilibri
del trànsit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Aragó,
Mistral, Pi i Margall, Meridiana), que poden recuperar així el seu carácter
de vies urbanes, de rambles, en detriment : del d'autopistes dins la ciutat que
tenien fins ara. Hem posat i posarem barteres a l'expansió del trànsit, tant
fisiques com econòmiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem
promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element
indispensable per a la qualitat de vida i per al reequilibri social.
En aquesta aposta per la qualitat de vida ala ciutat, hem introduït també uns
criteris de disseny urbà que van clarament en la direcció d'un urbanisme
més educat, més net, més amable.
Hem introduït criteris de gestió i d'eficàcia en l'administració, que tenen el
punt de partida en la important descentralització que va experimentar
l'Ajuntament amb l'arribada de la democracia (el 21% de la plantilla
municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986 només estava
adscrita a districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una
disminució important del nombre de treballadors (la plantilla municipal,
comptant-hi Ajuntament més instituts, s'ha reduït en 2.000 persones en els
darrers cinc anys: de 15.917 treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un

�creixement paral .lel de la productivitat. Això fa que l'Ajuntament sigui més
eficaç.
Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies, amb una informatització
dels serveis interns i, després, dels serveis externs (les oficines integrades
d'atenció al ciutadà en els districtes), la qual cosa permet coses tan eficaces
com les consultes telefòniques per a resoldre tràmits administratius, el
telèfon 010 o els serveis de teletext. Actualment el 60% de les llicències
d'obres menors i activitats no classificades es concedeix en un termini de
dos dies.
I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i potenciar aquells
sectors que fan de la nostra ciutat un focus d'atracció. L'ofe rt a comercial,
en primer lloc, que ha sabut mantenir l'equilibri en tr e l'ofe rt a comercial
tr adicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri
entr e la potencialitat de l'eix comercial cen tr al (des de l'Illa de la Diagonal
fins al Po rt al de l'Angel) i la promoció del petit comerç (mercats
municipals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el carrer Gr an
de Gràcia, Major de Sarri à o fins i tot la Via Júlia, on hi ha ja un clima de
comerç).
El nostre model de diàleg i de recerca del consens ha tingut una aplicació
especial, amb un èxit envejable, en el camp de la seguretat urbana. La
constitució, ara fa deu anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació
d'un model preventiu de con tr ol de la ;delinqüència, amb èmfasi en la
prevenció estesa a tot el territori, que és el que permet la governació
municipal descentralitzada, ha tingut uns efectes espectaculars que es
reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21 a un 13 per
cent) per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una disminució
d'un 37 % en tr e 1988 i 1993.
. El colofc necessari per a assegurar l'èxit
permanent d'aquest model és la justícia ràpida, que es va començar a aplicar
durant els Jocs Olímpics i que la Carta municipal recull.

�La idea que ha guiat, i amb qué ha culminat, tota aquesta transformació i
tota aquesta dinamització de la ciutat está continguda en una frase de
Shakespeare que resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la
gent". Hem fet una ciutat per a la gent, i l'hem feta amb la gent. Els resultats
crec que són importants. Hem bastit una àmplia xarxa d'equipaments -la
gestió deis quals hem encomanat sovint a associacions intermèdies- amb
uns índexs d'utilització ciutadana molt
En els darrers anys hem assistit a canvil espectaculars en el lleure deis
nostres habitants: els nous espais urbans han estat ocupats a partir del dia
mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem
augmentat l'index d'hectàrees de verd urbà per habitant en un 40 %-, els
nous centres comercials (com l'Illa) han atret nous clients, les noves platges
han donat una imatge fins ara insólita, més pròpia de Sitges o Castelldefels,
al nostre la gent ha descobert racons de Barcelona nous, i ha
modificat els seus comportaments lúdics! i culturals amb els nous espais,
com el Port Olímpic o la Casa de la Caritat.

2. El futur.
Barcelona afronta aquests anys decisius del final del segle des d'una posició
consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En
aquest context, és important retenir duesi idees: en primer lloc, hi ha un
disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon pla estratègic de la
ciutat i en l'esforç conjunt, públic-privat, de promoció exterior de la ciutat.
El segon pla estratègic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i la
qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de la Barcelona de l'any
2000.

6

�I ens agradaria que el Pla Estratègic, que no és l'Ajuntament, sinó que són
onze institucions: el Foment del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la
Universitat, el Cercle d'Economia, la Fira,' el Consorci de la Zona Franca, el
Port... doncs ens agradaria que aquests fossin els controladors de la qualitat,
de l'aglomeració urbana, i no només l'Ajuntament.
I per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el mateix que fan les
empreses quan fan un pla de qualitat, qi4e és definir els paráinetres de la
ciutat, posar-se un objectiu, uns indicado0, i mesurar. Velocitat comercial,
per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit pujar 3 km/h la velocitat
comercial de tothom, deis 3 milions de viatges diaris.
Nosaltres ens podem fixar un objectiu, in indicador, comparant-nos amb
altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment
aquest objectiu s'ha aconseguit o si s'ha mantingut l'indicador, o si no s'ha
empitjorat tant com es preveia. Aquesta será la nostra manera d'actuar.
I en segon lloc, la segona idea a retenir, que comptem amb uns elements
bàsics, amb uns projectes de futur. Pel que fa a les grans actuacions de
futur, perquè n'hi ha que són grans malgrat el període d'austeritat, en aquest
període en el qual tothom s'acorda a dir que el que s'ha de fer des del punt
de vista del sector públic en general, i els ajuntaments també, és més la
qualitat que la quantitat; és Inés la inversió intangible, que no pas la gran
inversió d'obra pública, per?) hi ha algunel grans obres públiques que s'han
de fer.
Una és la reordenació de la Ilera del Besòs. L'operació del Besòs s'ha
d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que
assegurin les condicions hidràuliques del riu; com un espai metropolità que
ha d'articular diferents municipis i barris, en el qual hauran de desaparéixer
les línies aèries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries de serveis,
tot plegat dins d'un pla de racionalització del transpon elèctric. I finalment,
millorar tot el que és la desembocadura del Besòs al mar, de l'incineradora,

�de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi hagi uns
equipaments esportius, de lleure, tant a Sant Adriá com a Badalona.
Com que no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal.lacions
(incineradora i depuradora), ¿com es pot fer aleshores per compatibilitzar
això amb la prolongació de les platge g que nosaltres hem fet cap als
municipis que ho han vist i que també en volen, com és el cas de Sant Adrià
i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar. Nosaltres pensem guanyar
unes 5 Ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de
manera que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la
depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la
posició dominant que tenen ara enfront del mar. Aquestes extraccions que
s'hauran de fer per fer aquestes 5 Ha noves es faran allá mateix, perquè en
el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar una illa de 4 Ha per 20 m de
profunditat; són 800.000 m3 que es posaran al mar, davant del Besòs, a
banda i banda.
L'aeroport del Prat no pot continuar con i está. Está molt bé per passatgers,
però per la càrrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si
volem ser la capital del sud d'Europa heirt de tenir un aeroport millor, amb
més capacitat, i que sigui transoceánic. I un element importantíssim d'aquest
carácter de l'aeropoit és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per
l'AVE. Si no hi ha intermodalitat, si no hilha l'AVE a l'aeroport, no estarem
aprofitant la nostra condició de ciutat central de la xarxa C-6, de 15 milions
d'habitants. I será l'aeroport d'aquests 15 milions per a determinats viatges,
havent-hi l'AVE que vindrà l'any 2002. I aquests 15 milions sí que
rendibilitzen l'AVE, l'aeroport de gran dimensió, i els vols transoceànics. I
això no només ho fan a Londres; ho fa a tot arreu oil són intel.ligents.
Estan jugant a la intermodalitat.
L'ampliació de la Fira la veurem ben aviat. És una magnífica ampliació

que no perd contacte amb Montjuïc.

�El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per una banda és el port
comercial i per altra el port de lleure, i arribará un dia que se'ns plantejarà la
necessitat de dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva explotació
i del seu funcionament, probablement s'Illaurá de pensar definitivament en
l'obertura d'una nova bocana. La distància que hi ha entre el Moll de Sant
Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Però això vol dir
que els camions que ara passen encara pel passeig de la Barceloneta per
arribar fins a les esculleres, per davant de Capitania o del Club Natació o
deis restaurants de la Barceloneta, deixin de passar-hi, ja que passarien com
una circulació interna del port comercial. Mentre, el port de lleure i de
passatgers, incloent el de la Transmediterrània, els vaixells de Mallorca,
entrarien per la nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l'estació
marítima, el finançament de la qual s'arreglará ben aviat. Aquesta és una
altra gran inversió que s'ha de fer.
En el camp cultural, tindrem d'aquí a una setmana, el 30 de març, el Museu
d'Art Contemporani acabat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15 d'abril.
En tot cas, esteu convidats a entrar-hi l'últim cap de setmana d'abril.
L'obrirem, amb una mínima presentació, perquè la gent de Barcelona
prengui possessió d'una inversió que s'ha fiet amb els seus diners i amb l'ajut
de sector privat. És una magnífica construcció que ens ajudarà a vitalitzar la
Ciutat Vena, i per altra banda convidarál aquesta ciutat a fugir d'un perill
que ha tingut que és quedar-se amb 14 consagració d'una determinada
modernitat, defugint els canvis ulteriors, plr quedar-se en una etapa.
Dintre de l'any tindrem el romànic, aquesta vegada sí, perquè hi ha el
projecte d'inversió, i l'Estat ha dit que sí. És curiós perquè en tots aquests
casos no ha estat mai l'Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni
amb el MNAC, ni amb l'Auditori... Ens han fallat más aviat d'altres
administracions pel que fa al ritme. Però en fi, aquests dos museus els
tindrem oberts abans d'acabar l'any.

�A vegades la gent diu que parlem molt de cultura però que resulta que
l'Auditori no s'ha acabat, el Teatre Nacional tampoc, el MNAC tot just está
en la seva primera fase, el MACBA seml?la que no s'acaba mai, i a més el
Liceu s'ha cremat. Pedí s'ha de dir que el conveni del Lliure ja s'ha firmat,
que el Thyssen está inaugurat des de fa l un any i mig, que l'Arxiu de la
Corona d'Aragó també, que el Centre de Cultura Contemporània també (i el
primer any hi han passat 270.000 visitants), que estem fent el Fòrum Nord
al Passeig de Verdum que és un centre do difusió cultural i tecnológica en
barri obrer, i si se suma tot això es veurál que no hi ha cap ciutat a Europa
que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em comparo amb
París i amb Londres, però us asseguro que no hi ha cap ciutat a Europa amb
aquest programa.
Perquè la culminació del "model Barcelo a", com a pan inseparable de la
seva renovació urbanística i de la sefa reactivació económica, és la
consolidació de Barcelona com una de les, grans capitals culturals europees.
Tots vostès saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea de la
Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es decidirá en el segon
semestre de l'any que ve. Però en tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud
que davant deis Jocs, quan, sense tenir :la nominació a la butxaca, vam
començar a reconstruir de bell nou el vell estadi de Montjuïc. En els anys
immediats, a vegades en els mesos immediats, una sèrie d'infrastructures
culturals -el MACB, el MNAC renovatl l'Auditori de Moneo, el Liceu
reconstruït-, obriran les seves portes, augmentant l'atracció que Barcelona
exerceix sobre el seu entorn, un entorn cada vegada més ampli.
Però no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en
el diàleg i la tolerància. En el respectl a l'altre, que no és en absolut
incompatible amb l'afinnació prudent de la pròpia identitat. Una actitud que
també ha de manifestar-se cap enfora: en¡aquest sentit hem vist a finals de
l'any passat manifestacions molt importants de solidaritat -com la
mobilització de la gent jove pel 0'7 %-, que fan de Barcelona un centre actiu
de la solidaritat i de la cooperació internacional. Al llarg d'aquest any,

10

�durant la Conferència de Ciutats Mediterranies que acabem de celebrar amb
un gran poder de convocatória fa tot just quinze dies, i a la tardor, amb la
convocatòria d'una conferència ministerial de la Unió Europea sobre la
Mediterrània, Barcelona exercirà la seva capitalitat -económica, cultural i
ara també política- sobre la regió.

3. Epíleg
Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora de posar l'èmfasi en

els aspectes de qualitat de vida i en el protagonisme -que vol Ir també,
abans que res, la responsabilització- dels ciutadans.
El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una
aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és
la Barcelona gran. La Barcelona gran que és referència de les ciutats del
nord del sud europeu.
Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gràcies a la complicitat deis
barcelonins. Nosaltres podem fer el nou miracle d'un salt endavant,
económic, tecnológic i cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social.
No ens hem equivocat de model.
1
Ara calen canvis i canvis trascendents: de carácter tecnològic, de
comportament cívic, de més autoritat.
Hem de crear l'equip nou que piloti l'entrada al segle XXI, a partir del
crèdit immens que aquesta ciutat ha obtingut de propis i estranys per la
forma com s'ha transformat i com s'ha presentat davant del món.

11

�Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una nova onada de
transformacions, més tecnològiques i culturals, adreçades també al canvi de
comportaments urbans, que faran de Barcqlona la capital del sud d'Europa.
D'aquesta forma, la recuperació econóihica será també una nova etapa
d'esplendor de la ciutat, de la Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya
sencera, i una contribució important per integrar autènticament Espanya en
l'estil de vida europeu.
I de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a l'edificació d'aquest
futur un xic desconegut, esperançador i alhora tenebrós que s'anuncia des de
1989 i en el qual no dubto que les ciutats i, els ciutadans i el civisme jugaran
un paper més i més important.

SAUDADE.JMM

12

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19706">
                <text>4346</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19707">
                <text>Barcelona i el seu futur</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19708">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19709">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19710">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19711">
                <text>Local Saudade</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19713">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19714">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21210">
                <text>Lideratge</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21211">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21212">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21214">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21215">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21216">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41053">
                <text>1995-03-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43668">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19715">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="712" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="377">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/712/19950324_LV.pdf</src>
        <authentication>079c2b5841095280994e4959bb514363</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42051">
                    <text>OPINIÓN

2 2 LA VANGUARDIA

VIERNES, 24 MARZO 1995

CARTA a PASQUAL MARAGALL de JOSÉ MARTÍ GÓMEZ Y JOSEP RAMONEDA

R
El discurso
del escándalo
PONIÉNDOSE DEL
lado de los escandalizados
uno esculpe a módico
precio su propia escultura
de héroe moral

ecordamos que en las últimas semanas,
señor alcalde, usted ha hecho críticas a
la hipocresía y apelaciones a la transparencia. A todos los políticos les llega algún momento en que tienen que mirar a otra parte, ha dicho usted. Y si tiene que salir, que salga
todo, ha afirmado en otra circunstancia. Ambas
afirmaciones invitan a la pregunta retórica: ¿ha
tenido usted que mirar a otra parte muchas veces? ¿Tiene usted idea clara de las dimensiones
de este todo? Pero, en cualquier caso, sus palabras tocan al centro de gravedad de las cuestiones
de corrupción y abuso de poder que enturbian
hasta la asfixia el ambiente político.
T
En estos momentos, el discurso dominante es
el del escándalo. Nada es más resulten que rasgarse las vestiduras ante la miseria ajena. Poniéndose del lado de los escandalizados uno se esculpe su propia escultura de héroe moral a módico
precio y sin esfuerzo alguno. Mientras este discurso sea el dominante y escasee cierto escepticismo crítico, la hipocresía hará estragos. Y la
forma de no resolver el problema está cantada:
los que ahora más ostentosamente proclaman su
indignación dejarán de hacerlo cuando tengan el
poder en las manos. El punto de partida para
afrontar la cuestión de la podredumbre nos parece, alcalde, que tiene que asentarse en la realidad
de las cosas, sin marcar fronteras anatemizantes,
y en el verdadero sentido de la democracia.
Los gobernantes democráticos no son por na-

turaleza forzosamente más virtuosos que otros se hacen inimaginables. Hay gentes fuera de toda
gobernantes. El sufragio electoral da legitimidad sospecha que conocen bien cómo fue el entramapolítica pero no licencia para la impunidad. La do de los GAL y aseguran en conversaciones pridiferencia es que el gobernante autoritario es por vadas que este va a terminar siendo el mayor esdefinición insensible a sus trapacerías y el gober- cándalo de la democracia.
nante democrático tiene que obrar en consecuenT
cia cuando se le descubre en falta. Así de sencillo.
Aparece, al llegar a este punto, la cuestión de la
Este obrar en consecuencia es quizá lo que más se participación, que asegure a la vez la transparenecha de menos. Pero la cantidad de gente dando cia y el diálogo entre gobernantes y gobernados.
lecciones es, sin duda, lo que más sobra. Por eso a La política, señor alcalde, está perdiendo su virnosotros de todo lo que hemos oído y leído sobre tualidad constructiva y la democracia está cada
el GAL la única cosa que realmente nos ha impre- vez más secuestrada en las esferas del poder y de
sionado han sido las palabras de Cristina Cuesta, los partidos políticos. ¿Cómo conseguir que el
hija de una víctima de ETA, cuando semanas ciudadano no sea sólo sujeto pasivo de las técniatrás, en una carta, nos decía: "El día en que em- cas comunicativas de seducción, sino actor que
pecé a comprender que tan víctimas son los del tiene su palabra que decir en el juego democrátiGAL como los de ETA, como una víctima de la co? ¿Cómo abrir este juego?
tortura o de los Comandos Autónomos AnticapiTienen aquí posiblemente que cambiar mutalistas, inicié un camino de no retorno al odio". chas cosas y muchas actitudes. Se echan en falta
organizaciones intermedias que compliquen el
•
En el actual debate sobre los GAL, como casi juego y hagan llegar opiniones y propuestas de los
siempre, los grandes olvidados son las víctimas. ciudadanos a los gobernantes. Se echa en falta el
Que en este caso no son más que el decorado de intercambio y la proximidad comunicativa. Se
fondo de una lucha por el poder. Pero las cosas echa en falta la renovación en la vida pública, hay
son así y lo seguirán siendo, de modo que la cues- jóvenes que desde que nacieron han visto siemtión no es aumentar el coro de los escandaliza- pre las mismas caras, y unas ciertas posibilidades
dos, sino ver qué se puede hacer con la democra- de discriminar entre tanto electo escondido bajo
cia para que la podredumbre emerja antes de que las faldas del cabeza de lista. Y se echa en falta,
haga metástasis y para que no se vuelva a llegar a sobre todo, cierto respeto al lenguaje. Vivimos
inundados de eufemismos. Como si éste
una situación como la actual en que la exfuera el único recurso del político y, a
presión "que salga todo" asusta pormenudo, del periodista.»
que las proporciones de este todo

COR

IAS

RESPUESTA de PASQUAL MARAGALL

E

ALCALDE DE BARCELONA

Una mayor
participación
EL MUNICIPALISMO
es la mejor apuesta para
garantizar la cercanía
entre ciudadanos
y Administración

s cierto que lo que vosotros llamáis "el
discurso del escándalo" parece que ocupa todo o casi todo el espacio vital del
país, pero no creo que sea lo correcto el
dejarse arrastrar por los acontecimientos como si
camináramos dentro de una espiral sin salida.
Todo lo que ahora acontece tiene que ver con
aquella apoteosis barroca del dinero que, como
una vorágine, devoró personas de estilos muy diferentes.
Ahora, cuando poco a poco todo se empieza a
ver más claro, porque en la mayoría de los casos
los hechos ya se encuentran en la mesa de un juez,
hay que admitir que entre los escandalizados
también se encuentran aquellos que no tienen
ningún motivo para ello. La hipocresía de los que
se aprovechan de las circunstancias se ha añadido en este momento al estupor de quienes con
sinceridad se han visto sorprendidos por los
acontecimientos.
•
Ya se ha dicho en más de una ocasión que todos los casos abiertos, y especialmente la suma de
todos ellos, provocan escepticismo y falta de credibilidad general en el propio Estado, en sus sistemas y sus servidores, lo cual, desde luego, no es
nada bueno para España. Por ello me parece que,
más que adentrarnos en un circuito de lamentaciones o en un repaso minucioso de las causas
-que las hay- de tanto embrollo, lo que ahora

conviene es sacar conclusiones
provechosas. El mejor combate a la
falta de credibilidad deberá basarse en
una mayor participación. Solamente con el concurso de todos los ciudadanos, de una mayoría
democrática, podremos resituarnos en el camino
y abandonar la cuneta en la que los hechos nos
han dejado. Y cuando digo participación me refiero, claro, a un conjunto lo más amplio posible
de actitudes.
Los ciudadanos podemos dejar de ser lo que
vosotros, Martí Gómez y Ramoneda, llamáis
"sujeto pasivo", o lo que yo llamo "subditos", a
través de muchísimas y variadas fórmulas. En
una carta reciente a los jóvenes barceloneses, he
invitado a las nuevas generaciones a trabajar con
las ONG. Esta es una de las vías posibles, una
buena vía. Los servicios de voluntariado y las organizaciones sin afán de lucro son una excelente
inmunización contra la fría incredulidad en los
recursos de la sociedad.
También he dicho otras veces que cuanta más
capacidad de decisión tengan las administraciones más cercanas a los ciudadanos, más posibilidades de participación se establecen y mayor
control se ejerce. Las comunidades autónomas y
ayuntamientos son administraciones próximas.
Esta proximidad es lo que puede dar confianza
a la ciudadanía. Por eso, entre otras razones, las
ciudades merecen ganar capacidad de gestión y

de autoridad, más autonomía. La
ley de grandes ciudades, todo el paquete que conforma el pacto local y la carta municipal, en el caso de Barcelona, son, aparte
de necesidades para un mejor funcionamiento de
las ciudades, una forma de asegurar una mayor
cercanía entre ciudadanos y Administración local. También para conseguir una mayor participación democrática que nos aleje de los estilos escandalosos necesitamos ganar en proximidad y
necesitamos que la legislación se adapte a las especificidades y a los promedios.
•
Puede parecer que trato de esquivar las cuestiones principales. Pero nada más lejos de mi intención ni de mi convicción. Me parece que lo
fundamental, ahora m ismo, ya no es insistir en la
búsqueda de algunas causas, sino proponer soluciones para que la misma sociedad disponga de
vacunas que la inmunicen contra la desesperanza
y la falta de confianza en sus representantes legítimos y que aumenten su propia capacidad de influencia en las transformaciones que se deben llevar a cabo.
Es por todo esto, precisamente, que me parece
fundamental asegurar el fortalecimiento del espíritu participativo y garantizar la máxima cercanía entre los ciudadanos y la Administración. El
municipalismo, otra vez, se erige como la mejor
apuesta.»

ENCUESTA

¿Sería positivo elevar de 5 a 15 millones el umbral de delito fiscal?

J. J. LÓPEZ GARRIGA
Abogado. Director de
Management Empresarial

JOAN COSCUBIELA
Secretario de relaciones
institucionales CC.OO., Cat.

ASSUMPTA TORRENT
Periodista. Responsable
de gabinete de prensa

ANABELLLISET
Abogado de
Lliset Advocáis Associats

CARMEN RANGIL
Secret. de política sindical
de UGTde Cataluña

J. GAY DE MONTELLA
Vocal del comité ejecutivo
Fomento Trabajo Nacional

Sí. Considerando la presión fiscal que soportan las
pimes, es importante no
"amenazarlas" con prisión
menor. Pero debe perseguirse y sancionarse la defraudación recalcitrante.

No. Supondría ampliar la
tolerancia ante el cáncer
del fraude fiscal, causa del
déficit público. Es necesaria una mejor tipificación
de este delito y más medios
para perseguirlo.

Sí, siempre que esta cantidad represente, como mínimo, el 20% de la cuota de
impuesto que pagar. Asimismo, la regularización
voluntaria debería eximir
de responsabilidad penal.

La criminalización de hechos sociales debe responderá criterios de realismo y
proporcionalidad. Estos
criterios exigían una actualización de la cifra de cinco
millones fijada en 1985.

Indistintamente de la cantidad, lo absolutamente
necesario es perseguir, controlar y establecer los mecanismos para que desaparezcan las bolsas de fraude
y todos paguen.

Sí. En cualquier forma hay
que separar la infracción
administrativa de la vía penal. La cifra de quince millones tampoco se ajusta a
la realidad económica de
nuestro país.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10799">
                <text>1174</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10801">
                <text>CORRESPONDENCIAS: RESPUESTA de PASQUAL MARAGALL (ALCALDE DE BARCELONA). Una mayor participación.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10803">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10805">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10806">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10807">
                <text>Carta de resposta a José Martí Gómez i Josep Ramoneda (inclosa a la mateixa pàgina de La Vanguardia).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10810">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10811">
                <text>Ciutadania</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10813">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10814">
                <text>Corrupció</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10815">
                <text>Espanya </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21723">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14400">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40382">
                <text>1995-03-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10800">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10802">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1441" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="966">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1441/19950327d_00678.pdf</src>
        <authentication>8c39ba6c90540661726b891cbc926cf4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42639">
                    <text>Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Barcelona en el umbral del 2000

1. El modelo Barcelona de transformación urbana.

Vigencia del modelo Barcelona de transformación urbana. Barcelona es
una ciudad más abierta, más atractiva (a las personas y a la inversión), más
solidaria, más habitable, con más calidad de vida, con más calidad en
general.
En los últimos 15 años Barcelona ha experimentado un gran salto
cualitativo. De la ciudad "olímpica y metropolitana que pedíamos en 1982,
hemos pasado a una Barcelona que, una vez suprimidas las fronteras
intercomunitarias -hoy, precisamente, en lel primer día de aplicación del
espacio "Schengen", ello tiene una especial significación- es el centro de
una euroregión de 15 millones de habitantes que aspira a constituirse en
la puerta del sur de Europa y corno una de las capitales culturales
europeas.
Básicamente, en el fondo del modelo Barcelona está la apuesta por la
ciudad europea, una ciudad que no segrega, en la que conviven diversos
usos (Barcelona es aún hoy una ciudad industrial, a pesar del predominio
del sector servicios, en la que no se construyen barreras infranqueables
entre los barrios pudientes y las zonas pobres.
Nuestra estrategia no ha sido una estrategia intervencionista, pero sí una
estrategia de liderazgo y de complicidad. Gracias a ella se han
rehabilitado barrios periféricos, incorporándolos a la ciudad,
dignificándolos y convirtiéndolos en nuevos centros urbanos. Hemos
cerrado así las heridas que provocó el urbanismo franquista en Barcelona.

ESADE.IRP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Se ha reequilibrado la expansión espontánea de la ciudad hacia poniente
con un desarrollo hacia levante: Vila Olímpica, prolongación de la
Diagonal, Diagonal-Mar, Transformación de Nou Barris, Congost del
Besòs. Se ha convertido la Plaça de les, Glòries, donde Cerda situó el
centro de la nueva ciudad, en un foco de una ciudad que ya no tiene un
sólo centro.
Se ha hecho una gran transformación urbana sin pérdida de cohesión, sin
acentuar las desigualdades sociales y territoriales. En todo este proceso la
renta familiar disponible no ha hecho más que crecer (un 26% en términos
reales entre 1979 y 1991).
Se ha frenado, asimismo, la excesiva tercialización del Eixample.
Se ha reactivado, con la complicidad del vector privado, la vida del casco
antiguo de la ciudad. Se ha propiciado una nueva ocupación, lenta y
pacífica por parte de estudiantes y de parejas jóvenes. Se ha esponjado una
densidad excesiva, sin desplazar a los vecinos. Se han instalado algunas
instituciones culturales muy significativas: Centre cíe Cultura
Contemporània, MACBA, nuevas facultades de la Universitat de
Barcelona, de la Universitat Ramon Lluil y de la Universittat Pompeu
Fabra, Convent de Sant Agustí.
Barcelona se ha convertido en una referencia para Europa y, aún más

allá. Un modelo seguido por Lisboa en su transformación propiciada por la
Exposición Universal de 1998. También,Y por Berlín, para recomponer el
centro de la ciudad separado por el Muro.' La experiencia de Barcelona en
planificación estratégica ha sido reconocida como modélica por la Unión
Europea y por el Banco Mundial y est aplicada en más de cincuenta
ciudades de España y del mundo: Río cic Janeiro, Bogotá, Cartagena de
Indias. El nuevo alcalde de Roma, F. Rutelli explica públicamente que el
modelo de complicidad a la que aspira para su ciudad es el de Barcelona.

ESADE.IRP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Hemos sido pioneros en la defensa de la iIea de que las ciudaes europeas,
a parte de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones) han
de cooperar para encontrar la solución de los problemas urbanos. No
olvidemos que los problemas de las ciudades son los problemas del 80%
de los europeos y europeas que viven en el/las: Eurociudades, Polis, C-6.
Este modelo de transformación de la ciudad se ha construído sobre la
base del consenso, sobre la implicación de los ciudadanos y la
complicidad de los sectores. Barcelona ya ha emprendido su segundo

Plan Estratégico, Económico y Social, con la participación de todas las
instituciones económicas, sindicales, asociativas y universitarias de la
ciudad.
En el marco de este consenso urbano es muy importante poner el énfasis en
el uso racional de la ciudad. En el contéxo de un discurso más amplio
sobre la austeridad como valor a potencie, debe tenerse en cuenta que la
ciudad es un bien escaso que debe repartirse entre muchos agentes: entre
coches y peatones, entre coches y transporte público, entre viviendas,
equipamientos, industrias y espacios verdés, etc...
Se ha desarrollado un nuevo contrato e tre los ciudadanos y el coche:
mediante una activa política de aparcamientos, mejoras en la conectividad
urbana (Prim, Bach de Roda, Guipúscoa, Aiguablava) y el equilibrio en el
tránsito entre las grandes vías metropolitanas y las calles del centro (Avda.
Mistral, Aragó, Meridiana), que así pueden recuperar su carácter propio de
vías urbanas y se han puesto incluso barreras al tráfico en zonas que no lo
puede soportar (Proyecto Gaudí).
- Se han mejorado muy substancialmente la eficacia en la administración
municipal: la plantilla municipal se ha reducido en 2.000 personas en cinco
años y se ha descentralizado en los distritos en un 21%. Hemos sido
pioneros en la introducción de nuevas ¡tecnologías de la información:
primero 010, muy pronto a través del Internet.

ESADE.IRP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Actualmente, el 60% de las licencias de obras menores y de actividades no
clasificadas se concede en un plazo inferior a los quince días.
Se ha procurado romper monopolios' externos: Plan de Hoteles,
adjudicación de las contratas de limpieza.
Promoción de una oferta comercial de calidad. Barcelona es una marca
que vende y la ciudad dispone de una oferta comercial tradicional de una
gran calidad. La transformación de la ciudad ha contribuido a promover
centros comerciales tradicionales: Rama centre, carretera de Sants, Via
Júlia, carrer Gran de Sant Andreu. Barcelona es el centro de un mercado
de 15 millones de habitantes.

2. La situación económica de Barcelona

La economía de Barcelona ha tenido en 1994 un crecimiento del 2,4%.
Esta tasa es superior a la que se ha calculado para la economía catalana
(1,9%) y española (1,7%)
El crecimiento real acumulativo del PIII en la ciudad será de un 9,9%
en el período 1990-1995. En el mismo período, el crecimiento del PIB
de Cataluña será del 6,5% y el de España el 6,7%.

Este crecimieto por encima de la economía catalana y española se produce
por segundo año consecutivo. Se desprende, por lo tanto, que Barcelona
resiste mejor la recesión, y está en mejqr situación para aprovechar las
fases expansivas.
Barcelona y su área metropolitana se han convertido en el motor de la
recuperación económica de Cataluña.

ESADE.IRP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

El paro en Barcelona es inferior al de otilas ciudades como: Copenhague
(17,3%), Amberes (13,7%), Berlín (13% en el este 12,8% en el oeste),
Milán (14%), Londres (13,9%), La Haya (15,2%). Y es similar a la tasa de
París (12,5%) y Manchester (12,41%).
El tránsito en el aeropuerto de Barcelona el 1994 fué de 10.647.281
pasajeros, 317.000 más que en el récord histórico de 1992 y 648.775 más
que en 1993. El tránsito internacional se ha multiplicado por 2,5 en 10
años: de 1.736.000 pasajeros en 1984 se ha pasado, en 1994, a 4.206.000.
En seis años se ha pasado de una oferta hotelera de 15.737 plazas a
26.291. Esto ha permitido que el número de pernoctaciones hoteleres haya
pasado de 3.790.101, en 1989, a 4.256.524 en 1993.
En 1994 el Puerto de Barcelona superó los 20 millones de toneladas de
tráfico, con un aumento del 15% respecto al año anterior. Asimismo se ha
consolidado como el primer puerto del mediterráneo en tráfico de
contenedores.
El techo de oficinas ha pasado en seis años de 2.630.000 m2 a 3.700.000
m2. Y la demanda responde: IBM se instala en l'Illa, Nissan en las Torres
Cerdá, Xerox en la calle Tarragona. UAP invierte 20.000 millones de
pesetas en Plaça Catalunya-Pelai-Bergara.
El Ayuntamiento es un buen empresario:
A partir de 1992 genera recursos para dedicarlos a inversión y a
amortización de deuda.
Recursos generados después de intereses
1990
-957

1991
-361

1992
15.862

1993
22.142

1994
28.746

1995
29.403

1996
37.461

1997
45.170

1998
52.799

ESADE.IRP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

A partir de 1993 se reduce el volumen de deuda.
Total de endeudamiento a final de año
1990

1991

224.780 244.401

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

271.403 280.189 278.486 275.104 270.986 264.204 249.670

El Ayuntamiento de Barcelona contribuyó activamente a la convergencia
con Europa. Los presupuestos del Aytintamiento para 1995 son, en
relación a los de la Generalitat y los del Estado:
-

Los más austeros de las tres insityciones.

-

Los únicos que reducen los ingresos tributarios.

- Los únicos que reducen los gastos! de personal.
-

Los únicos que reducen la carga financiera.

-

Los gastos de capital consolidados se sitúan por debajo de los del
Estado (antes del recorte presupuestario) pero por encima de los
de la Generalitat.

-

El Ayuntamiento es la única instiltución que presenta superávit de
caja.

-

Es la única administración qu
absolutos.

-

Es la institución que dedica un porcentaje mayor de su
presupuesto a amortizaciones.

reduce la deuda en términos

ESADE.IRP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

3. Las estrategias de Futuro de Barcelona

1
Barcelona afronta estos años decisivos del final de siglo desde una
posición consolidada y, lo que es más immtante, con nuevos proyectos de
futuro. En este contexto es importante retejer dos ideas: en primer lugar,
hay un diseño de ciudad. Un diseño consensuado en el segundo Plan
Estratégico. Un Plan Estratégico que apuesta por la calidad de vida y por la
calidad de los productos y servicios de la ciudad.
Estas son las principales apuestas estratégicas de Barcelona:
a) Consolidación de Barcelona como centro de una macroregión
europea mediterránea de 15 millones de habitantes.
b) Barcelona puerta del Sur de Europa.

c) Calidad de vida. Barcelona, ciudad de calidad.
d) Cultura y civismo.
e) Internacionalización. Principales áreas de proyección: Europa,
Mediterráneo y América Latina.
Algunas medidas que concretan estas estrategias:
- Priorizar las comunicaciones con Europa: conexión con Europa en tren
de alta velocidad. Se construirá una gran estación terminal en Sagrera y
otra en el aeropuerto para permitir que éstq pueda convertirse propiamente
en el aeropuerto de la macroregión. Potenciación del Aeropuerto como
"hub" europeo.

ESA DE.IRP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Crear una gran plataforma logística en el Delta del Llobregat
aprovechando las potencialidades de algunas infraestructuras y agentes ya
instalados: Puerto, Aeropuerto, construcción de una nueva terminal de
carga aérea, Zona Franca, Mercabarna, nulvo recinto Montjuïc 2 de la Fira
de Barcelona.
-

- Plataforma del Besòs. Proyecto Congost del Besòs (Ciutat Meridiana,
Torre Baró, Vallbona, Montcada y Santa Coloma), creación de un parque
fluvial, conexión de los parques de Collserpla i Sant Mateu,
compaginación con las penetraciones viarias y ferroviarias a Barcelona.
Creación de una nueva zona de actividades lúdicas y recreativas en el
litoral de Diagonal Mar i la Catalana.
- Telecomunicaciones. Creación de una Wraestructura adecuada en
Barcelona para facilitar el máximo desarrollo de las telecomunicaciones
avanzadas y los servicios de valor añadido1
- Avanzar en la intermodalidad entre el transporte público-privado en la
región metropolitana de Barcelona. Creación de una oferta adecuada de
transportes públicos en la región metropolitana, bajo una autoridad única,
que no incentive el usos del transporte privado. Asimismo, avanzar hacia
mayores niveles de disciplina y de seguridad vial.
- Mejorar la calidad ambiental de la ciudad y poner las bases hacia un
modelo de desarrollo sostenible. Aplicación generalizada de criterios
medioambientales en los procesos de recogida y eliminación de residuos.
- Consolidación de Barcelona como capital' cultural europea. Dotación de
un sistema de grandes infraestructuras cultÚrales: MACBA, MNAC, Liceo,
Teatre Lliure, Auditori, CCCB.
- Fortalecimiento de Barcelona como gran centro industrial, consolidando
y mejorando su competitividad a través de lun pacto industrial
metropolitano.

ESADE.IRP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

-

Carta Municipal. Dotación de nuevos instrumentos jurídicos y legales

para que la ciudad pueda resolver algunos problemas que tienen una gran
incidencia en la vida cotidiana de sus habitantes. Asimismo, debe
avanzarse para conseguir que la ciudad pariticipe en los órganos de
decisión de las infraestructuras estratégicas para su territorio (Puerto,
Aeropuerto, etc...) y que, disponga, tambiép de los mecanismos para
planificar su territorio.

ESADE.IRP

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19716">
                <text>4347</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19717">
                <text>Barcelona en el umbral del 2000</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19718">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19719">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19720">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19721">
                <text>Club Máster ESADE, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19723">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19724">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21202">
                <text>Lideratge</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21203">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21204">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21205">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21207">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21208">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21209">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41054">
                <text>1995-03-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43669">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19725">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1442" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="967">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1442/19950408d_00679.pdf</src>
        <authentication>9af78823be2eb1dfcf1561e944af172f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42640">
                    <text>PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE PER AL SOPAR
DE CLOENDA DEL SALÓ CONSTRUMAT.
Fira de Barcelona, recinte Montjuïc-2

8 d'abril de 1995

Com a President del Consell General dp la Fira de Barcelona és per a mi
una satisfacció donar-los la benvinguda n aquest nou recinte Montjuïc-2.
Avui podem presentar una de les instaljacions que més transcendència ha
de tenir en la consolidació de la projec,iió internacional de Barcelona i de
la seva área metropolitana. Perquè no és només un espai de 100.000 m2, el
més modem i millor equipat d'EspanyA i molt probablement d'Europa, el
qué la Fira de Barcelona ofereix al sector exterior de la nostra economia.
La Fira de Barcelona és també un operador eficaç, experimentat i
competitiu. I a partir d'ara, en aquest nou recinte, ho será encara més.
Avui comencem a veure els fruits d'unaaposta de la Fira de Barcelona per
Pedrosa que s'està demostrant com la !més correcta. Una aposta que no
hipoteca cap desenvolupament futur !en canvi, s'erigeix en vèrtex d'un
triangle -juntarnent amb el nou port, la ZAL i el nou aeroport- que té la
vocació de constituir-se en una de les plataformes econòmiques més
potents de l'Europa Mediterrània: la Porta del Sud d'Europa.
Vull afegir aquí que ha estat una aposta que ha comptat amb una
col.laboració molt remarcable de l'Ajuntament de l'Hospitalet.
L'eix firal que defineixen el recinte hitóric de la Fira i aquestes noves
instal.lacions és, també, un eix de civilitat, de creixement durador i de
qualitat de vida. S'han articulat unes àrees fins ara marginals i degradades
que estableixen una nova relació de complementarietat entre Barcelona i
l'Hospitalet. Una zona que ambiciona una nova centralitat: económica, de
serveis i institucional. Però també de comunicacions, d'espais verds,
d'equipaments.

�'Járea de Barcelona está llançada en una via de creixement econòmic molt
important. Segons les darreres dades de la Cambra de Comerç, l'economia
de Catalunya ha crescut un 3,2% en els darrers mesos. No sha d'oblidar
que l'àrea de Barcelona és el veritable motor de l'economia catalana.
Hem estat anys insistint en el fet que el anvi d'escala que havia aconseguit
Barcelona li permetria situar-se en una situació més competitiva i
avantatjosa quan arribés la recuperacik5 económica. Ara comencem a
comprovar-ho.
L'ambient que es respira en el Construrnat és molt significatiu de l'ambient
que es respira a Barcelona. Les instal.lacions de Construmat, plenes de
visitants i expositors, són un reflex d'una ciutat amb els hotels al complet,
que obre nous enllaços aeris a l'Aeroport, que posa en marxa nous
projectes urbanístics, que construeix un milió de metres quadrats a l'any,
que consolida el seu Port corn un deis més actius de la Mediterrània.
El Construmat de 1997, que ja se celebrará aquí, en aquestes instal.lacions
que avui hem volgut mostrar-vos, trobarà una ciutat embarcada en nous
grans projectes:
- Les obres de l'estació de l'AVE a la Sagrera ja estaran avançades.
S'hauran acabat una part dels 17.000 habitatges que es
construiran a Sant Andreu, Diagonal, Front Marítim.
S'hauran iniciat les obres d'ampliació del Port, de la segona fase
de la ZAL, de la terminal de cárrega de l'Aeroport.
Será una ciutat més ben comunicada i més ben articulada amb la
seva área metropolitana.
- Una ciutat que avançarà amb força per esdevenir la Capital
Europea de la Cultura l'any 2001.

�Trobarà, en definitiva, una ciutat més c mpetitiva, optimista, il.lusionada;
més internacionalitzada, amb més qualitat de vida.
No ens várem equivocar quan vàrem apostar per Montjuïc-2 a Pedrosa. No
ens equivocarem ara.
Moltes gràcies.

text/pedrosa.con

3

��o 11-1-4wvIIA4,
v1:3

3-0
7\3-,

,

001P

9,\\

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19726">
                <text>4348</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19727">
                <text>Cloenda Saló Construmat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19728">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19729">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19730">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19731">
                <text>Fira de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19733">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19734">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21195">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21196">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21198">
                <text>Construmat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21199">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21200">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21201">
                <text>Construcció</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41055">
                <text>1995-04-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43670">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19735">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="713" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="378">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/713/19950416_LV.pdf</src>
        <authentication>c5a43a55fa69ec68479aea12a8d48e47</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42052">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

16/04/1995
La Vanguardia, p.016, Opinión

Corazón sí, no un instrumento
Autor: PASQUAL MARAGALL
Como suele ocurrir cada cuatro años, Barcelona ha vuelto a ser presentada como lo que no es.
Y desde luego, me sabe mal. Le sabe mal al alcalde pero, sobre todo, al ciudadano Maragall, a
la persona que ama con pasión esta ciudad que fue y es la de las libertades, que fue invitada a
ser la del perdón, que ha sido lo que el presidente Pujol dijo hace ya mucho tiempo: la "force de
frappe" de Cataluña.
Ahora, como suele ocurrir cuando se acercan momentos de distinción de ideas, cuando toca
presentar limpiamente las diversas opciones según diferentes principios, Pujol se ha referido a
la ciudad, nuestra ciudad, la ciudad de todos, como un instrumento. Concretamente, un
instrumento de su proyecto nacional para Cataluña.
De ahí, se pasa fácilmente al discurso según el cual Barcelona es sólo medio catalana, como si
fuera un poco medio no se sabe qué. ¿Qué puede decirse? ¿Hay que repasar de nuevo la historia
del país, marcada desde los orígenes por la presencia y papel de Barcelona? ¿Hay que recordar
la importancia social, económica, política y cultural de la concentración urbana en Barcelona y
su área metropolitana? ¿Hay que discutir lo que es obvio, nuevamente, por la simple razón de
que han pasado otros cuatro años? Me disgusta enormemente y no acierto a comprenderlo. Si
solamente es un estilo de combate político, ¿qué indica? ¿Que Barcelona sólo puede ser
catalana si un grupo político determinado la gobierna? Creía que los tiempos del exclusivismo
de una corriente del catalanismo ya habían pasado; estaba convencido de que la actual situación
de comprensiones mutuas y acercamientos entre diversos grupos iba a acabar con todas esas
estridencias antiguas... y me siento decepcionado. Tendré que repetir otra vez lo que ya creía
sabido por todos: Barcelona y Cataluña laten al unísono, aunque la expresión de la ciudad no
sea siempre la que le apetecería al Gobierno de CiU. ¡Qué se le va a hacer!
No es lícito jugar a negarle la capitalidad a Barcelona ni es justo que la ciudad pague ella sola
el precio de ésta: museos, escuelas y otros servicios se sufragan con los ingresos municipales,
cuando es evidente que se trata del llamado coste de capitalidad, aquel que Madrid tiene pagado
por el Estado y que Barcelona aspira a ver compensado por una aportación equilibrada de los
dineros autonómicos.
Cuando se niega a Barcelona la capitalidad se suele mezclar con intentos de disminuir su papel.
Es entonces cuando aparecen los argumentos minimizantes, a menudo basados en un supuesto
decrecimiento de la ciudad. Fue en este mismo periódico donde leí la afirmación siguiente:
"Los demógrafos desmitifican la despoblación de Barcelona y anuncian una ciudad-región".
Que nadie interprete esto en clave de voluntades políticas de asimilación. Más bien me parece
el resultado lógico de los estudios científicos que ahora confirman lo que muchos defendemos
desde siempre: Barcelona no puede sustraerse de la realidad metropolitana.
Las rondas, los equipamientos concretos (hoteles, museos, auditorios, centros comerciales, las
administraciones) generan movimiento hacia la ciudad y en parte sustituyen algo del total de
residencia. Barcelona tiene cuatro millones de habitantes funcionales durante el día. Ante esa
realidad tan contundente, ¿cómo puede alguien imaginar una Barcelona que no tenga en cuenta
el país? ¿A quién puede ocurrírsele que Barcelona no sea parte indiscutible del país? ¿Quién

82 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

puede creer que es posible seccionar el territorio y el alma alrededor de la ciudad con el bisturí
del antibarcelonismo? Seguro que nadie con juicio político.
Aunque ha habido tentaciones y ha parecido que se intentaba trasladar la capital al otro lado de
Collserola (después del Laboratori d'Assaig y del Arxiu Nacional, hubo quien pensó en situar
en esta zona la estación "barcelonesa" del AVE), estoy convencido de que los tiempos de la
minimización de Barcelona ya han pasado. Pertenecen a discursos en desuso. Por eso me supo
mal que se tildara a la ciudad de simple instrumento para un proyecto nacional concreto, el de
CiU. Barcelona es liberal y progresista y tiene su propia visión del proyecto nacional. Que sea
propia no menoscaba que sea nacional. Y estoy seguro -lo pido solemnemente como alcalde de
la capital de Cataluña- que no volveremos a oír estas afirmaciones, que no volverá a decirse
que somos un instrumento. Que no se repita. Que no nos regateen lo que somos: gente
orgullosa de la ciudad en que vivimos, el corazón del país. Y contra esta pasión sincera, no vale
instrumento alguno.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona

83 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10816">
                <text>1175</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10818">
                <text>Corazón sí, no un instrumento</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10820">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10822">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10823">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10826">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10827">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10828">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10830">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21724">
                <text>Capitals (Ciutats) </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14401">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40383">
                <text>1995-04-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10817">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10819">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1443" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="968">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1443/19950418d_00680.pdf</src>
        <authentication>a77e5f717ad8383c2a8be6b3b3bec99f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42641">
                    <text>•

Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Proposta d'intervenció de l'Alcalde en la inauguració del Centre
Comercial Barcelona Glòries
18 d'abril de 1995

Barcelona juga fort al futur. A-aquesta---Giutat---rro la convencen-fiéis
plontrrriques-i-menys-les Ilágrimes-4e-ceeedriL
Barcelona ha jugat fort i ha guanyat. 1 seguirà fent-ho.
Aquest no és el primer centre comercial klanícelona. Aquesta és la
segona nova gran área de botigues. Una-( la Diagonal i una altra aquí.
Una a cada punta de Barcelona.
Aquesta és una nova centralitat per Barcelona. Una centralitat que
permet un re-equilibri est-oest en matèria comercial, amb un centre
extraordinàriament potent l'Eixample i la Ciutat Vella.
ei,(Aín-i„e

Barcelona dóna un impuls definitiu a una nova centralitat. Una
centralitat que ha hagut d'esperar més de cent anys a començar a ser
realitat, després que fos proposada per Ildefons Cera.. Una centralitat
d'una dimensió molt clarament metropolitana.
El Centre Barcelona Glòries és un centre de futur. Fa realitat una de
les idees de R. Rogers quan afirma que en les ciutats del futur, "les
estructures han de ser lleugeres i més permeables, que els vianants les
puguin travessar més que no pas vorejar-les". Això passa realment al
centre Barcelona Glòries; els espais públics travessen completament
els edificis. PeT tatt4---1Alealdejilaugura-erls_naus-~s de GrespMch
.
i dels-StrIstial rlesjiláce
eleltrs s a Mens.

GLORIES.IRP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

És un axioma que fer una millora per la ciutat mi? sempre suposa una
millora per a tots els ciutadans. 41414f6tic plenament convençut que
aquest centre és una millora per la ciutat. I no vull deixar de banda el
fet que aquest centre creará 1.800 Boa de treball.
És evident que el comerç -a tota Europa- viu un procés de
transformació molt important i que cal, per no perdre el carro, un
procés d'adaptació. El comerç del Clot, per exemple, sha adaptat. Ara
dissenya la seva pròpia estratègia a partir de les noves tendències
comercials.
Aquest és el camí que han seguit nombrosos mercats municipals: el
del Clot, el mercat de Sant Antoni, el de la Sagrada Familia, el de la
Concepció, el Guinardó i el Carmel. Iben aviat el de Galvany i altres.
També és el camí de modernització seguit pel comerç a Barna Centre,
a la carretera de Sants, al carrer Gran de Sant Andreu, el carrer Gran
de Gràcia. També per l'associació Sant Gervasi Comerç, que agrupa a
500 botigues que han decidit treure una tarja de crèdit comuna.
Aquest és un comerç que aposta per la qualitat, el disseny, l'eficácia i
que rendabilitza actius importants com la tradició, la proximitat i el
tracte personal.
El comerç de Sant Gervasi, per citar un exemple, no es rendeix. Té
1'4g mesrcinemes, per-e) ti manquen aparcaments i illes de vianants. Sera per
a vostès un competidor terrible.
El futur de Barcelona és aquest: no parar mai, lluitar, innovar,
competir, atraure gent de fora. El Parlo &amp; Ride de Glòries ho afavorirà:
per 500 pts. es podrá aparcar el cotxe i agafar un transport públic.

GLORIES.IRP

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

L'experiència ens renova la confiança en la ciutat: les Rondes, el Pla
d'Hotels, els estadis (10 milions de visitants a Montjuïc), el 90% deis
habitatges de la Vila Olímpica venuts.
Barcelona la millor ciutat d'Europa en urbanisme i urbanitat, en
cultura i en civisme. M'agradaria que aquesta fos el millor centre
comercial d'Europa. Prou de pessimismes. Fora complexes.

GLORIES.IRP

��COMUNICACIÓN

INTEGRAL

CEREMONIA OFICIAL
Queridos amigos de BARCELONA GLÒRIES, una vez
más y ahora, cara a cara, bienvenidos todos a esta gran
fiesta inaugural de BARCELONA GLÒRIES.
- ¿Qué te parece BARCELONA GLÓRIES, Paloma?
- Una auténtica maravillaJosep Maña. Me he llevado
una gran sorpresa al descUbrirlo. Mañana, estoy aquí
la primera para quedarme' con unos pantalones y una
blusa a los que ya les he echado el ojo...
- ¿Has visto a alcalde Maràgall y las caras guapas que
nos acompañan?
- Todos vienen ya hacia aquí, para inaugurar, primero,
las calles y plazas del Centro y luego, para presidir el
acto oficial.
Les anticipamos que tras la ceremonia de
ingylguración de BARCELONA GLORIES tendrá lugar
un gran fin de fiesta, que consistirá en un espectacular
desfile en forma dequé recorrerá las calles y
plazas del Centro.
rramota pi•

•

SiX/ 7-y? a

t495. CC")

rv)v

190/

'2,3'1740,24c,
r
emir,
'41°94- '45-2
C3Ce0
#.3

_izo: eirtt
Al ci

I p urn

."
.roz

,0

2•2

�COMUNICACIÓN

INTEGRAL

INAUGURACION CALLES
1
El Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall, alcalde de
Barcelona, va a proceder dentro de breves momentos
al acto inaugural de i las calles del Centro
( BARCELONA GLÒRIES.
Cada una de las placas de las nuevas calles
barcelonesas está custudiada en estos momentos por
un agente de gala de la Guardia Urbana.
El Alcalde de Barcelona : descubrirá la placa de la
PLAÇA bE LES CONSTEL.LACIONS y
simbólicamente quedarán también inaugurados els
carrer GREENWICH, el çarrer deis SOLSTICIS i la
PLAÇA DE L'OSSA MENOR.
1

�COMUNICACIÓN

INTEGRAL

PARLAMENTOS
7

/7

Despues de haber reçorrido todo el Centro
GLÒRIES y de haber inaugurado las
nuevas calles del nomenclator de la ciudad,
el Excelentísimo Alcalde de Barcelona,
Sr. Pasqual Maragall, se dispone a presidir desde este
escenario el acto oficial de,inauguración.
El Alcalde Barcelona estará acompañado en la
ceremonia oficial, entre otras disgnísimas autoridades
y personalidades, por el I
Sr. CARLES PONSA,
PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO DEL
CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA
Fg erAfili-c PA S cit.. ign „no P" p 5-c , A .
y por el PRESIDENTE DE CENTROS SHOPPING, S.A.,
Sr. ALFONSO MERRY DEL VAL
Finalizados los parlamentos oficiales, se descubriá una
placa conmemorativa del acto.
Tiene la palabra el Sr. Caries Ponsa, presidente del
Comité Ejecutivo del Consorcio de la Zona Franca
••••• Fn talrarc

e4Sc4t ?0/2 ~vNi ars 5.-c1C

Tiene la palabra el Sr.: Alfonso Merry del Val,
presidente de Centros Shopping, S.A.

�(Ti-%
COMUNICACIÓN

INTEGRAL

•• •• •

1

Tiene la palabra el Excelentísimo Sr. Pasqual Maragall,
Alcalde de Barcelona
•••••

A continuación vamos a proceder al descubrimiento
de la placa conmemorativ de este acto inaugural.
Sr. Maragall, Sr. Merry del Val, Sr. Ponsa...

�COMUNICACIÓN

INTEGRAL

ANUNCIO DEL DESFILE
Muy bien amigoly ahora, que siga la fiesta.
Dentro de unos breves instantes va a dar comienzo el
desfile del fin de fiesta de la inauguración, que
consistirá en un desfile que quiere simbolizar de una
forma lúdica y brillante, la oferta comercial que a partir
de mañana ofrecerá BARCELONA GLÒRIES a todos
sus visitantes.
- Hasta ahora, la inauguración no podía haber sido
más brillante, ¿no crees, Josep Maria?
- Más que a una inaugilración, a lo que estamos
asistiendo es a un auténtico descubrimiento. Al
descubrimiento de esta maravi a e e Centro que es
BARCELONA GLÒRIES...
Música y alegría, que ya empieza el desfile de la magía
y la ilusión de BARCELONA GLORIES...

�COMUNICACIÓN

INTEGRAL

ANUNCIO DE LA ORQUESTA
El desfile ha terminado, amigos.
Pero la fiesta sigue.
A partir de ahora, a seguir disfrutando del
descubrimiento del CENTRO BARCELONA GLÒRIES
y bailar también si lo desean con la música de la
orquesta OROPÉNDOLA
Ha sido un placer pasar estos minutos con vosotros y
participar en esta fiesta de inauguración de
BARCELONA GLÒRIES.
Enhorabuena, a todos, por este Centro.
Suerte y felicidad, para todos

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19736">
                <text>4349</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19737">
                <text>Inauguració centre comercial Barcelona Glòries i carrers interiors</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19738">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19739">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19740">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19741">
                <text>Centre Comercial Barcelona Glòries</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19743">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22358">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19744">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21191">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21193">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21194">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41056">
                <text>1995-04-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43671">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19745">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
