70 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1214/19900308d_00370.pdf fefae08c0ad019023196f383b14abef9 PDF Text Text HONORABLES SEÑORES CÓNSULES, QUERIDOS AMIGOS, PERMÍTANME QUE LES DIGA, COMO INICIO DE MIS PALABRAS, QUE PARA EL ALCALDE DE LA CIUDAD ESTOS ENCUENTROS PERIÓDICOS CON EL CONJUNTO DEL CUERPO CONSULAR ESTABLECIDO EN BARCELONA CONSTITUYEN UNA DE LAS FJNCIONES MáS AGRADABLES Y SATISFACTORIAS DEL CARGO. REPRESENTAN USTEDES LOS INTERESES DE ESTADOS Y DE NACIONES DE LOS CUATRD PUNTOS CARDINALES DEL PLANETA. QUE LOS ESTADOS QUE REPRESENTAN HAYAN CONSIDERADO CONVENIENTE PARA SUS INTERESES EL ESTABLECIMIENTD DE UNA OFICINA CONSULAR EN BARCELONA, ES ALGO QUE NOS ENORGULLECE Y QUE DICE MUCHO TANTO EN FAVOR DE LOS ESTADOS QUE ENVIAN COMO DE LA VITALIDAD DE LA CIUDAD QUE LES ACOGE. UNA VITALIDAD QUE TIENE SU MANIFESTACIÓN MáS EVIDENTE EN EL INCREMENTO ESPECTACULAR DEL NÚMERO DE PASAJEROS QUE REGISTRA EL AEROPUERTO, QUE HA ALCANZADO YA LOS OCHO MILLONES DE VIAJEROS, ASí COMO EN EL �-2- SIGNIFICATIVO INCREMENTO DE LAS LLAMADAS TELEFÓNICAS INTERNACIONALES QUE TIENEN SU ORIGEN O DESTINO EN BARCELONA. ME COMPLACE CONSTATAR QUE LOS MOVIMIENTOS QUE SE PRODUCEN EN EL CUERPO CONSULAR Y EN LAS OFICINAS CONSULARES TIENDEN A CONSOLIDAR LA REPRESENTACIÓN Y A MEJORAR LA INSTALACIóN Y LOS SERVICIOS CONSULARES. TAL ES EL CASO, ÚLTIMAMENTE, DE LOS CONSULADOS GENERALES DE DINAMARCA, ESTADOS UNIDOS Y FINLANDIA. EN ESTE SENTIDO, COMO USTEDES YA SABEN, CONTAREMOS DENTRO DE POCO CON EL ESTABLECIMIENTO DEL CONSULADO GENERAL DE LA UNIóN SOVIÉTICA. ESPERO QUE LOS INTERESANTES Y POSITIVOS CAMBIOS POLÍTICOS QUE SE ESTáN PRODUCIENDO EN LA EUROPA ORIENTAL, SE TRADUZCAN EN UNA MAYOR PRESENCIA DE ESOS PAÍSES EN EL AREA DE LA EUROPA COMUNITARIA. Y, NATURALMENTE, DESEARÍA QUE BARCELONA PUDIERA CONTAR EN UN FUTURO PRÓXIMO CON NUEVAS REPRESENTACIONES DE AQUELLA REGIÓN. �-3- TAMBIÉN LOS GRANDES PAíSES ASIáTICOS, LA REPÚBLICA POPULAR DE CHINA, COREA Y JAPóN, HAN OPTADO POR HACERSE REPRESENTAR PLENAMENTE EN BARCELONA, Y ESPERO QUE SU EJEMPLO SEA SEGUIDO POR OTROS PAíSES DE LA ZONA. CONOCEMOS LOS BENEFICIOS QUE APORTAN A LA CIUDAD MUCHAS INICIATIVAS IMPULSADAS DESDE LOS CONSULADOS: INVERSIONES, VISITA DE PERSONALIDADES, INTERCAMBIOS CULTURALES, NUEVAS ESCUELAS PARA LAS COLONIAS DE RESIDENTES, ETC... LES ANIMO A QUE SIGAN EN ESTA LíNEA Y LES ASEGURO QUE PODRáN CONTAR SIEMPRE CON MI RESPALDO PERSONAL Y CON LA COLABORACIÓN DE LA ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL. ENTRE LAS FUNCIONES CONSULARES QUE LES CORRESPONDEN DESTACA LA DE INFORMARSE DE LAS CONDICIONES Y DE LA EVOLUCIÓN DE LA VIDA COMERCIAL, ECONÓMICA, CULTURAL Y CIENTÍFICA DEL ESTADO RECEPTOR, PARA TRASLADAR ESE CONOCIMIENTO A LOS GOBIERNOS DEL ESTADO QUE LES ENVíA. EN ESA LABOR TAN IMPORTANTE, PORQUE SIENTA LAS BASES PARA EL CONOCIMIENTO MúTUO Y �-4PARA EL FOMENTO DEL DESARROLLO DE LAS RELACIONES DE TODO TIPO, SIN OLVIDAR LAS RELACIONES DE AMISTAD, ENCONTRARAN USTEDES LA COMPRENSIÓN Y LA ASISTENCIA DE BARCELONA, QUE ES UNA CIUDAD ABIERTA Y COMUNICATIVA. LA RELACIÓN ENTRE LA CIUDAD Y EL CUERPO CONSULAR ESTABLECIDO EN ELLA ES BUENA, Y CREO QUE USTEDES SE SIENTEN A GUSTO EN NUESTRA CIUDAD. AÚN ASí LES SUGIERO EL COMPROMISO DE INCREMENTAR ESA RELACIÓN, MEJORANDO, SI CABE, LA COMUNICACIÓN Y LOS CONTACTOS. TENEMOS ANTE NOSOTROS LA CITA DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992 QUE EXIGIRá DE TODOS NOSOTROS UN ESFUERZO ADICIONAL. TODO LO QUE HAGAMOS PARA PREPARARNOS DE CARA A ESE GRAN ACONTECIMIENTO QUE SITUARá A BARCELONA EN EL CENTRO DE LA ATENCIÓN MUNDIAL, CREO QUE SERá EN BENEFICIO DE LOS INTERESES DE LA CIUDAD Y DE LOS INTERESES DE LOS ESTADOS Y NACIONALES QUE REPRESENTAN. HONORABLES CÓNSULES, QUERIDOS AMIGOS, BRINDO POR TODOS USTEDES, POR SUS PAíSES Y POR BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4120 Title A name given to the resource Dinar amb els membres del Cos Consular / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Melià-Sarrià Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Barcelona Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1215/19900312d_00371.pdf 92663354191952c6abfb0a5b3c3525c5 PDF Text Text INTERVENCIO DE L'ALCALDE AL MITING DE S.P.D. A BERLIN -EST ^ Z G,S2 CIUDADANOS DE BERLIN QUERIDO AMIGO IBRAHIM BOHME OS TRAIGO UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD DE BARCELONA Y DE TODA CATALUÑA, UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD OLIMPICA DEL '92 A LA CIUDAD OLIMPICA DEL '36 Y QUIEN SABE SI TAMBIEN DE PRINCIPIOS DEL SIGLO XXI. HACE 50 AÑOS, MI CIUDAD, Y MI PAIS, ESPAÑA, LUCHABAN POR LA DEMOCRACIA Y NO CONSIGUIERON GANAR, PERO UNA GENERACION DE HOMBRES Y MUJERES DIGNOS Y VALIENTES ASOMBRARON AL MUNDO Y PLANTARON ENTONCES LA SEMILLA DE LA ACTUAL LIBERTAD. ENTRE ELLOS HABIA MUCHOS CIUDADANOS DE DIVERSOS LUGARES DEL MUNDO AMANTES DE LA LIBERTAD Y AL FRENTE DE ELLOS EL QUE DESPUES FUE ALCALDE DE BERLIN, PRIMER MINISTRO Y PRESIDENTE DE LA INTERNACIONAL SOCIALISTA: MI ADMIRADO AMIGO WILLY BRANDT. VOSOTROS ESTAIS HOY EN EL CENTRO DE LA ATENCION EUROPEA Y MUNDIAL, ESTOY SEGURO QUE PODREIS CORRESPONDER A ESE RETO DE PAZ DE LA VIEJA EUROPA Y DE TODO EL MUNDO. Y DESEO TAMBIEN HACEROS LLEGAR NUESTRA ESPERANZA DE VEROS UNIDOS Y LIBRES EN BARCELONA, EN 1992, REPRESENTANDO A UNA ALEMANIA RECONCILIADA COMO PARTE DE UNA EUROPA FEDERAL, PACIFICA Y PROSPERA, QUE PUEDA DIRIGIR EN PAZ Y BIENESTAR SU FUTURO. GLÜCK AUF, LIEBE FREUNDE �be) wy}-1\f�,9-J O c w(m,/ I B,1 ,1.71/14 QUI-,-qtíl")() F-V C. clu C M.7'>( 1)11rd Pf 41 6-0\117uk-c:oi, u-7,i nc h) ce-5 (}4 OS ' 4.j.~ • whl j. r1.7 tt) °A* t4ki77t9,15),\) EI)-61u.\„W1i71,71,5- > sau /ctit p t 4 A clvik._ f klh73 CÁ) j DC-7 /4 \ki / /9/H 1,41 06,-if Cplity,,i k L Ocf-r/4D J PA- u [C-- A~ : C4.- -rufeNf < 2 A-zkAii u: 10_04T° gc-- a uy 11)7�1 ck4-4-Lui\-j/1, SAL u po DC z 1 Í-191"71---T7 A,4 :Pc-L, ciu117,--0 9 /92 4 („,:f 04) ("ri\61Pic4: ttlz_ ( SI 1 e tx 01,0C O,: : A 9/5-5/uei F1)¿ uc E5 ; c.(1-uri,,,_ 19 vt-T -2 iii//)\_)tfPuz) cu I r Lif)- ) Ti<11)4' 4'1-4 c'"111-1171 Z4 U UYV5- ac/0,5 CyUbitrvItub A i inmys 1)L-7- v L/ Jc L4 g 1/17)73) Liu (> 5 1 ,4 ,*( 4-7) í/-)o LO cri4 n 1-5 4e-L A' Ftzt,mz- 9-D 0G - 7 1'1 4-7‘) 03-j �v(5 Ío ryut2f o 5 c Dt -L9 1.);\ 1-'011,0,91-`71 114-c E6, 1./ Flao QUE P O big15 c..bl? 261 r 5 , E A Pottlb£N #47irow--- Eci goM b-E T-DY ,4 L \.~ c9/1 n r echj. Mm c t i)A 4 1) P4 � Lu • ¿I/ e.? f (57, At- A CV )91 Cki- c)S r4M k,r1t,f' AuCviA, UL( ¿--11 FUT PutE: D4 r3i C/(/ E Ç 74fé/ " -2/94 ) y ) A) u ¿5.99/LA t,-WO u7/1 cc 10 PAre- , WEI -4 1£ un Ø-z) , 7-7,41.4 L DE (;2,¿/ A-u ¿,1¿:: (tç fr-oyurvt-tA r¿i Tc/ /-(2 ,r71 C1) 11) C./ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4121 Title A name given to the resource Intervenció al míting electoral del SPD, Partit Socialdemòcrata alemany Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Església Emmanuel, Berlin, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Democràcia Història Territoris Acció política Alemanya Socialdemocràcia Description An account of the resource Inclou la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1216/19900315d_00372.pdf 825fa95775f9a0e2a8e40b1aa92f7d4e PDF Text Text \. ! ^ ; t^^ i ^ 3 3 L. ACTE DE PRESENTACIÓ DE LES PRIMERES MONEDES COMMEMORATIVES DELS JJ.00.'92 Palau de Pedralbes, 15 de març 1990 �ALTEZA: EL ACTO QUE HOY CELEBRAMOS EN BARCELONA TIENE UNA GRAN SIGNIFICACIóN EN EL CAMINO HACIA LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. ES UN EJEMPLO CONCRETO DE LA MARCHA PRECISA, PROGRAMADA Y EFICAZ QUE HA TOMADO LA PREPARACIÓN DE LOS JUEGOS. BARCELONA ESTá PASANDO YA A UNA FASE DE CONCRECIÓN DE LOS PREPARATIVOS OLÍMPICOS QUE SE VA MATERIALIZANDO EN REALIDADES QUE PUEDEN VER Y TOCAR SUS CIUDADANOS: OBRAS -QUIZáS INCÓMODAS PERO BIEN RECIBIDAS-, INSTALACIONES QUE VAN COGIENDO FORMA, Y PROYECTOS QUE CULMINAN, COMO ÉSTE QUE HOY MISMO PRESENTAMOS, DE LA EMISIÓN DE UNA SERIE DE MONEDAS OLÍMPICAS. BARCELONA, SENYOR, ACABA DE CLOURE UN PERÍODE CENTRAT EN L'ELABORACIÓ DE PROJECTES, EN L'ACURADA PREPARACIÓ DELS ESCENARIS DEL 92 I EN LA FORMACIÓ DELS HOMES I DONES QUE CONDUIRAN LA GRAN OPERACIó DELS JOCS. HAN ESTAT DOS ANYS D'UN TREBALL SILENCIÓS I DISCRET QUE NO TOTHOM HA COMPRèS. PERQUè EREN LA CONTINUACIÓ DE L'ESFORÇ DE PROMOCIÓ MÉS BRILLANT �-z- QUE BARCELONA HAGUÉS FET MAI AL LLARG DE LA SEVA HISTÒRIA. PERÒ AQUESTA CONCENTRACIÓ INTERIOR, AQUEST APROFUNDIMENT EN LA REFLEXIÓ I EL DISSENY DELS PROJECTES OLíMPICS I CIUTADANS ERA, PROBABLEMENT, IMPRESCINDIBLE. BARCELONA HA SORTIT REFORÇADA D'AQUEST PERíODE DE SILENCI I DE TREBALL. L'EMISSIó DE MONEDES QUE AVUI PRESENTEM ÉS UNA BONA PROVA DE L'ENCERT D'UNA PROGRAMACIÓ MARCADA PER L'EFICàCIA I LA CIRCUMSPECCIó. PAS A PAS, LES DECISIONS PREVISTES HAN PRèS FORMA TANGIBLE: ELS CONTRACTES DE TELEVISIÓ, ELS DE COMERCIALITZACIÓ I PATROCINI, LES ADJUDICACIONS DE CADASCUNA DE LES GRANS OBRES... PAS A PAS TAMBÉ, HAN ACABAT ALGUNES DE LES GRANS OBRES D'INFRAESTRUCTURA, COM EL MAGNÍFIC ESTADI OLíMPIC O UNA INSTAL.LACIó TAN INNOVADORA COM EL PALAU DE SANT JORDI, I ENTREN EN FASE FINAL D'EXECUCIÓ ELS CINTURONS DE RONDA I EL COMPLEX DE LA VILA OLÍMPICA. BARCELONA VIURà, EN ELS DOS PROPERS ANYS, UN DELS PERíODES MÉS ACTIUS I CREATIUS DE LA SEVA HISTòRIA RECENT. BARCELONA ESTà DEMOSTRANT QUE, QUAN RECLAMA EL SUPORT DE L'ADMINISTRACIÓ AUTONMòMICA I DE �-3- L'ESTAT ALS SEUS PROJECTES, HO FA PERQUè SAP QUE POT CONTRIBUIR DE MANERA DECISIVA A L'èXIT DE LA CITA DE 1992. BARCELONBA, CAPITAL DE CATALUNYA, SAP QUE POT EXTENDRE AL CONJUNT DEL PAíS LA POTèNCIA I MODERNITAT QUE AVUI EL MÓN LI RECONEIX. BARCELONA SAP QUE POT REPRESENTAR AMB DIGNITAT I EFICàCIA EL RETROBAMENT D'AQUESTA ESPANYA MODERNA AMB EL MáN. ES UN ORGULLO PARA ESTA CIUDAD Y PARA SU ALCALDE, QUE EL RETO OLÍMPICO QUE ASUMIMOS ANTE EL MUNDO, REÚNA EN SU COLECCIÓN DE MONEDAS TRES SíMBOLOS TAN ESTIMADOS COMO SON: - EL RECONOCIMIENTO DE LA CORONA REPRESENTA- DA EN ESTA ACUÑACIÓN POR EL PRESENTE Y EL FUTURO QUE SIGNIFICáIS VOS Y VUESTRO AUGUSTO PADRE, EL REY. - TAMBIEN, LA IDENTIFICACIóN CON UNA CULTURA QUE, DESDE CATALUNYA, HA DADO VALORES UNIVERSALES COMO PICASSO. - Y, POR ÚLTIMO, EL SENTIMIENTO DEPORTIVO QUE, HOY MáS QUE NUNCA, NOS UNE A TODOS A TRAVÉS DEL PROYECTO OLÍMPICO DE BARCELONA'92. PERMITIDME, SEÑOR, QUE HAGA PÚBLICO NUESTRO RECONOCIMIENTO POR LA ILUSIóN Y EL TRABAJO BIEN �-4- HECHO POR LA FáBRICA NACIONAL DE LA MONEDA Y TIMBRE, REPRESENTADA EN ESTE ACTO POR EL ILUSTRÍSIMO SEÑOR PRESIDENTE DON CESAR RAMÍREZ. UNA MANIFESTACIÓN MáS DEL COMPROMISO QUE EL GOBIERNO HA ADQUIRIDO, EN ESTA OCASIÓN A TRAVÉS DEL MINISTERIO DE ECONOMÍA Y HACIENDA, EN LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. SABED, ALTEZA, QUE VUESTRA PERIÓDICA PRESENCIA EN BARCELONA Y LA CONFIANZA DE LA CORONA QUE ESTE GESTO REPRESENTA, SON AL MISMO TIEMPO UN AVAL Y UN ESTÍMULO, QUE EN NOMBRE DE LA CIUDAD OS RECONOZCO Y OS AGRADEZCO. �ALTEZA: EL ACTO QUE HOY CELEBRAMOS EN BARCELONA TIENE s UNA GRAN SIGNIFICACIóN EN EL CAMINO HACIA LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. ES UN EJEMPLO CONCRETO DE LA MARCHA PRECISA, PROGRAMADA Y EFICAZ QUE HA TOMADO LA PREPARACIÓN DE LOS JUEGOS. BARCELONA ESTá PASANDO YA A UNA FASE DE CONCRECIÓN DE LOS PREPARATIVOS OLÍMPICOS QUE SE VA MATERIALIZANDO EN REALIDADES QUE PUEDEN VER Y TOCAR SUS CIUDADANOS: OBRAS —QUIZáS INCÓMODAS PERO BIEN RECIBIDAS—, INSTALACIONES QUE VAN COGIENDO FORMA, Y PROYECTOS QUE CULMINAN, COMO ÉSTE QUE HOY MISMO PRESENTAMOS, DE LA EMISIÓN DE UNA SERIE DE MONEDAS OLÍMPICAS. BARCELONA, SENYOR, ACABA DE CLOURE UN PERÍODE CENTRAT EN L'ELABORACIÓ DE PROJECTES, EN L'ACURADA PREPARACIÓ DELS ESCENARIS DEL 92 I EN LA FORMACIÓ DELS HOMES I DONES QUE CONDUIRAN LA GRAN OPERACIÓ DELS JOCS. HAN ESTAT DOS ANYS D'UN TREBALL SILENCIÓS I DISCRET QUE NO TOTHOM HA COMPRèS. PERQUé EREN LA CONTINUACIÓ DE L'ESFORÇ DE PROMOCIÓ MÉS BRILLANT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4122 Title A name given to the resource Presentació de les Primeres Monedes Commemoratives dels Jocs Olímpics 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Acció política Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1217/19900421d_00377.pdf 74f4242a6dd6f32a1b83630b7d05c0a6 PDF Text Text VISITA DEL PRINCEP D'ASTURIES I DE GIRONA A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. PARAULES DEL SENYO ALCALDE. 21/4/90 ALTEZA: EN NOM DE LA CORPORACIO QUE PRESIDEIXO, FORMADA COM A TAL EN EL SEGLE XIII EN AQUESTA MATEIXA SALA, VULL QUE SAPIGUEU QUE ÉS UN HONOR PER A NOSALTRES REBRE-US AVUI AQUI, COM EL 30 DE MAIG DE 1.981 AL VOSTRE PARE EN OCASIO TAN SIGNIFICATIVA PEL CAPGIRAMENT É DEL CLIMA POLITIC DEL PAIS I COM EL 19 DE GENER DE 1.987 AL VOSTRE AVI PER A CONCEDIR-LI LA MADALLA D'OR DE LA CIUTAT, DE LA QUAL TANT DIGNAMENT HA PORTAT EL NOM EN ANYS DIFICILS. NOSOTROS SOMOS LOS SUCESORES DE AQUELLOS QUE EN EL AÑO 1714 SALIERON DE AQUI A LUCHAR CONTRA UN REY QUE NOS SUPRIMIO COMO CONSELL DE CENT POR UN DECRETO INJUSTO. PUES BIEN: ES UN HONOR PARA NOSOTROS RENDIROSIHOMENAJE COMO HEREDERO DEL REY QUE COMO PUEBLO HEMOS VOTADO CON LA CONSTITUCION Y ACEPTAMOS. PUIX QUE LA CONSTITUCIO RECONEIX EL NOSTRES DRETS COM A CATALANS I COM A BARCELONINS; DRETS AQUESTS ULTIMS QUE ES CONSAGRARAN EN UNA CARTA MUNICIPAL DEMOCRATICA QUE MILLORARA LA VIGENT DE 1.960 I QUE SEGUIRA LA TRADICIO DE LES PRIMERES ORDINACIONS DEL 1.200 I EL CONSELL DE CENT DE 1.700. AQUESTA ÉS LA VOSTRA CASA. I AQUELLP4 SERA UN DIA LA VOSTRA CADIRA QUAN ENS VISITEU COM A REI. US HO DIEM AMB EL RESPECTE QUE US ME REIXEU I L'AFECTE QUE US HEU GUANYAT PRESIDINT EL NOSTRE PROJECTE DEL 1.992. �EXCMO. SEÑOR ALCALDE. LE AGRADEZCO MUY SINCERAMENTE SUS PALABRAS . ESTA VISITA A LA MILENARIA BARCELONA!NI ES LA PRIMERA NI TAMPOCO LA ULTIMA; PERO SI ES LA PRIMER4QUE HAGO CON CARACTER INSTITUCIONAL Y EN ESPECIAL A ESTE EXCELENTISIMO AYUNTAMIENTO. LA MEVA FAMILIA, DES DE FA MOLTES GENERACIONS, HA ESTAT I CONTIMIA ESTANT ESTRETAMENT VINCULADA A AQUESTA CIUTAT, POSANT EN EL FUTUR LES NOSTRES IL.LUSIONS I ESPERANCES DE CONTINUITAT. M'AGRADA MOLT TENIR AQUESTA OPORTUNITAT PER SALUDAR A TOTA L'EXCEL.LENTISIMA CORPORACIO D'AQUESTA CIUTAT COMTAL ABANS D'INICIAR EL MEU RECORREGUT PER L'INTERIOR DE CATALUNYA. BIEN SE QUE VUESTRO DESEO HUBIERA SIDO QUE ESTA VISITA TUVIERA MAYOR INTENSIDAD, PERO EL TIEMPO APREMIA YICOMO SABE, SEÑOR ALCALDE, Y YO SE LO ASEGURO, NO SERAN POCAS LAS OCISIONES EN LAS QUE PODRE DISFRUTAR 3 DE VUESTRA TAN DEMOSTRADA HOSPITALIDAD, NO SOLO POR MI EXPRESO DESEO SINO TAMBIEN POR LOS ACONTECIMIENTOS1QUE EL FUTURO NOS DEPARA. PRECISAMENTE DESEO Y AUGURO QUE ESE FUTURO SEA PLENAMENTE EXITOSO EN PAZ Y CONCORDIA PARA LA MUY NOBLE CIUDAWDE BARCELONA I PER MITJA DEL SEU ALCALDE I CORPORACIO DESITJO TRANSMETRE ALS BARCELONINS LA MEVA MES CORDIAL SALUTACIO I L'AFECTE MES SINCER. �c m es çz 7 rri çJ O ��co m O, co m 17,› N 7 r C JI (- r- e CZ, 1—T re- z o r- om 32 co ryi o Iii o r- o �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4123 Title A name given to the resource Visita del Príncep d’Astúries i de Girona a l'Ajuntament de Barcelona. Paraules del Senyor Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Drets constitucionals Història Acció política Territoris Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1218/19900502d_00380.pdf 422a3c6665ee7f66f2bfd1621ae9b8fb PDF Text Text A"C1 \2)C ? GVci 2 pv\n # IL LUSTRE SENYOR DEGà, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR D'ENTRADA L'AMABLE INVITACIó DEL COL . LEGI D'ADVOCATS A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERèNCIA SOBRE EL PAPER DE BARCELONA AL MóN. LA INVITACIó EM SATISFà DOBLEMENT, PER L'OPORTUNITAT QUE SE'M BRINDA D'EXPOSAR ALGUNES DE LES PREOCUPACIONS DE L'ALCALDE DE BARCELONA I PERQUè EL COL . LEGI D ADVOCATS ÉS UNA INSTITUCIó D'UNA GRAN SIGNIFIpACIó PER A LA NOSTRA CIUTAT, I QUE INTEGRA UT COL.LECTIU DE CIUTADANS ESPECIALMENT SENSIB E A L'ESTAT DE BARCELONA. PERQUè, EFECTIVAMENT, POCA *ENT COM ELS ADVOCATS. A TRAVÉS DE L'ENQUESTA DIàRIA QUE PODEN FER D DELS SEUS DESPATXOS ESTAN TAN AMATENTS I TA AL CORRENT DEL POLS VITAL DE LA CIUTAT. I POCA GENT COM VOSTS SABEN QUE EL CLIMA ECONòMIC I SOCIAL DE LA CIUTAT HA CANVIAT POSITIVAMENT EN ELS DARRERS ANYS. �ALLÒ QUE ABANS EREN EXPEDIENTS DE CRISI, DE LIQUIDACIó D'EMPRESES, D'ACOMIADAMENT, SóN ARA EXPEDIENTS DE CONSTITUCIÓ DE 0OCIETATS, I GESTIONS RELACIONADES AMB INVERSIONS DE CAPITAL EXTERIOR. VOSTèS SóN ELS PRIMERS A NOTAR AQUEST CANVI DE SIGNE DE LACONJUNTURA. I POCA GENT COM VOSTèS VIU Ef, REPTE, ON PROBABLEMENT CONFLUEIXEN LA IL•LUSIó AMB LA INQUIETUD, DE LA INTERNACONALITZACIó CREIXENT, IMPARABLE, DE LA NOST ECONOMIA, AMB LA INFLUèNCIA QUE TÉ SOBRE LL VIDA DELS BARCELONINS. ÉS PER AIXò QUE VOLbRIA PARLARLOS AVUI DEL ROL INTERNACIONAL DE1BARCELONA. FA UNS ANYS -VIST EN PERSPECTIVA, NO GAIRES, PERò SI HEM DE JUDICAR PER L'ESFORÇ FET I PER LA INTENSITAT AMB Q Jè ELS HEM VISCUT, JA SEMBLEN MOLTS- TENíEM UNA PREOCUPACIÓ ESSENCIAL: SITUAR BARCELONA EN EL MAPA. I AIXò PODEM DIR QUE JA' SIMA ACONSEGUIT, EN GRAN PART GRàCIES A LA DESIGNACIÓ DE BARCELONA COM A SEU DELS JOCS 4LíMPICS DE 1992. PERò TOTS VOSTèS SABEN QU AQUEST FET ES VA PRODUIR TAMBÉ COM A CONSEQÜèNCIA D'UNA �VOLUNTAT PRèVIA DE PRESèNCIA DE LA CIUTAT EN EL MÓN. A MÉS, AQUEST RELLANÇAMENT INTERNACIONAL NO úNICAMENT UN FENOMEN OUE AFECTI g BARCELONA: SóN LES CIUTATS WROPEES MÉS ÉS CAPDAVANTERES LES QUE HAN PRES NOilA CONSCIéNCIA DEL SEU PAPER COM A MOTOR DEL DESENVO LUPAMENT ECONÒMIC. peÁ c4z ' PENSIN QUE AVUI DIA EL PRESSUPOST(DE MÉS D'UNA CIUTAT EUROPEA ÉS SUPERIOR AL DE LES DEMARCACIONS TERRITORIALS DE NIVELL SUPERIOR (DEPARTAMENT, PROVíNCIA O REGIó),. NO ÉS EL CAS D'ESPANYA, EVIDENTMENT, PE LA NOSTRA CONFIGURACIÓ AUTONÓMICA, PERÒ AIX ÉS AIXí EN D'ALTRES PAÏSOS. PERò, PER DAMUNT DE TOT, ALLÓ QUE DETERMINA AQUEST PAPER PREPONDERANT DE LES CIUTATS A EUROPA ÉS LA SEVA CAPACITAT DESENVOLUPAMENT GENERAL, D'INFLUIR EN EL D'ACIIJAR COM A AGENTS ECONÒMICS (LA SEVA INTERVENCIÓ ESTRAJ TéGICA, EL SEU SUPORT ALS SECTORS LOCALS, A �L'ATRACCIÓ D'EMPRESES, ETC.). EUROPA, UN SISTEMA DE CIUTATS EN MÉS D'UNA OCASIó HEM DEF[NIT EUROPA COM UN SISTEMA DE CIUTATS. EUROPAIÉS, EFECTIVAMENT, EL CONTINENT URBà PER EXCEL•LèNCIA. LA MAJOR PART DE LES GRANS CIUTA` ['S DE PRIMER ORDRE ESTAN SITUADES A EUROPA. DIXO A BANDA EL FENOMEN DE LES MACROCIUTATS ¡DEL TERCER MóN, QUE ÉS TOTA UNA ALTRA COSA.; EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS ES CARACTERITZA PER LA SEVA COHESIó GLOBAL I PER LA SEVA DIVERSITAT INTERNA, LA QUAL COSA LI DóNA UNA GRAN POTENCIALITAT. EN L'ETAPA ACTUAL DE CANVIS RàPIDS I IMPORTANTS EN EL CAMP DE L'ECONOMIA I DE LA TECNOLOGIA, LES CIUTATS S'ENFROITEN A NOUS DESAFIAMENTS, LA SOLUCIó DELS QUALS PASSA PEL i SEU REFORÇAMENT COM A CENTRES DE CREATIVITAT, DE DIFUSIó DE LA CULTURA I DE CONCENTRACIó DE CAPITALS. �c4 7_ . /•" "^ 3^ ^i^j'-1^^1. /( COM A CONSEQUéNCIA D'AIXò, LA COMPETèNCIA PER ATREURE LA RECERCA, LA ORODUCCIó I ELS SERVEIS ES PRODUEIX PRIORITàRIAMENT ENTRE CIUTATS. ELS ELEMENTS QUE IN['ERVENEN EN AQUESTA COMPETÒNCIA SóN DIVERSOS, PERò ES PODEN RESUMIR EN ALGUNS PUNTS CONCRETS: - LA VOLUNTAT, CONSENSUADA AMB ELS DIVERSOS ESTAMENTS DE LA CIUTAT, !D'ARRIBAR A SER UNA GRAN METRòPOLI DE SERVEIS - UNA RELACIó FèRTIL ENTRE NDúSTRIA I INVESTIGACIó, ENTRE EMPRESA I UNIVERSITAT, QUE INTEGRI INVESTIGACIÓ I INNOVACIó, I QUE FACI POSSIBLE EL DESENVOLUPAMENT E LES NOVES TECNOLOGIES. - UNA BONA INFRASTRUCTURA DE COMUNICA.-------CIONS, EN UN SENTIT AMPLI (AUTOPISTES, PORTS, AEROPORTS, TELECOMUNICACIONS), QUE POSSIBILITI UN ACCÉS RàPID I FàCIL. - LA CAPACITAT DE CONVERTIR-SE EN CENTRE DE CULTURA I DE SERVEIS PERSONALS DE TOTA c ^^ �MENA, EN CENTRE DE LLEURE I D'ESPORT. AIXI, NO ENS HA D'ESTRANYAR QUE, SEGONS UNA ENQUESTA RECENT, LES GRANS CIUTATS FRANCESES QUE HAN ATRET UN MÉS GRAN NOMBRE DE CREADORS D'EMPRESES (ÉS A DIR, PARIS, LIó, MARSELLA, BORDEUS, LILLE, NIÇA I TOLOSA) SÓN CIUTATS QUE TENEN AEROPORT, UN TEIXIT ECONòMIC DIVERSIFICAT I UNA CONCENTRAIÓ BASTANT NOTABLE DE CENTRES DE RECERCA. CAL AFEGIR TAMBÉ QUE LA COMPETITIVITAT ENTRE CIUTATS DEPèN CADA COP MÉS1DE FACTORS COM EL MEDI AMBIENT I LES INFRAS.+ URES EDUCATIVES I CULTURALS. EN UNA PARAULA, PODRÍEM DIR QUE LES CI A U^ SÓN E MPRESES QUE COMPETEIXEN PER ATREURE INVERSIONS I RESIDENTS, VENENT A CANVI LOCALITZACIONS. UN ESTUDI PUBLICAT ARA FA UN ANY PER LA DATAR FRANCESA, ÉS A DIR, LA Dp LÉGATION 1. L'AMÉNAGEMENT nu TFRRITOIRE ET à L'ACTION RÉGIONALE, AVALUAVA LA COMPETITIVITAT DE LES CIUTATS EUROPEES EN BASE A UNA SèRIE DE PARàMETRES QUE COMPRENIEN 6 �- LA POBLACIÓ I EL SEU CREIXEMENT, - LES EMPRESES MULTINACIONAL$ - LES INFRASTRUCTURES - EL NOMBRE D'ENGINYERS, DIRECTIUS I TèCNICS - LA RECERCA I LA UNIVERSITAT - LES PLACES FINANCERES - EL TRàNSIT DE PORTS I AEROPORTS - L'EXPANSIÓ CULTURAL - LES CIUTATS DE FIRES I CONGRESSOS - LA PREMSA I L'EDICIó - LES TELECOMUNICACIONS - LES CIUTATS AMB MÉS ACTIVITATS ESPECIFIQUES. DONCS BÉ, EN AQUEST RàNKING, QUE ENCAPÇALAVEN LòGICAMENT LONDRES I PAR' SEGUIDES EN SEGON LLOC PER MILà} BARCELONA S'HI TROBAVA EN TERCER LLOC _ AL MÀTEIX NIVELL DE MADRID, MUNIC, FRANKFURT, BRUSSEL•LES I AMSTERDAM. SUBRATLLO LA DADA, ROMA, A MÉp A MÉS, I BARCELONA ES TROBA CLASSIFICADA ENTRE LES CIUTATS ON NO DOMINA ESPECIALMENT ALGUN DELS INDICADORS ESMENTATS, �LA QUAL COSA VOL DIR QUE ÉS UNA CIUTAT BASTANT EQUILIBRIDA EN LA SEVA OFERTA I, PER TANT, EN LA SEVA CAPACITAT D'ATRACCIó. ALTRAMENT, NO TÉ RES D'ESTRANY QUE ENTRE AQUESTES CIUTATS QUE ACABO D'ESMENTAR S'HI TROBIN TRES CIUTATS FUNDADORES DEL MOVIMENT EUROCIUTATS, DEL QUAL PARLARÉ DESPRÉS, I QUE NO SÓN CAPITALS D'ESTAT. TANMATEIX, NO ES TRACTA NOMÉS D'ATREURE, SINó DE PROJECTAR. BARCELONA HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE DE PRODUCCVÓ DE FLJXOS CAP A L'EXTERIOR. I ENTRE TENIR__ .__I251- AQUESTS ACTIUS HAN DE ^^,^.^k PA ¿ „„N, LvU^-^ ^ CULTURALS. JUNTAMENT AMB LA COMPETITIVI AT, L'ALTRA GRAN ATOT DE LES CIUTATS ÉS LA 44OMPLEMENTARIETAT, QUE PASSA PER L'ESP1CIALITZACIó FUNCIONAL I PRODUCTIVA, CENTRADA EN ALGUN SECTOR O SECTORS ECONòMICS I DE SERVEIS. EN UN DOCUMENT DE TREBALL D'UNA CONFERèNCIA INTERNACIONAL CELEBRADA RECENTMENT A BRUSSELLES, EN ESMENTAR AQUESTA ESPFCIALITZACIó �ENTRE CIUTATS, ES DEIA -I SUBRATLLO QUE HO DEIA UN ORGANISME DEL PARLAMENT IUROPEU, NO PAS NOSALTRES-, QUE BARCELON SEMBLAVA MOSTRAR UN ESPECIAL DINAMISME EN TOTS7ELS àMBITS. PERó AIXò NO ÉS SUFICIENT. El HA ENCARA MOLTS DèFICITS HISTóRICS A RESOLDRE, MOLTES COSES A APUNTALAR. HO ESTEM FENT; I HO ESTEM FENT A UN RITME MOLT RàPID, QUE A1VEGADES ENS IMPEDEIX -PER LA SEVA MATEIXA RAPIDESA- DE VEURE'N LA GLOBALITAT, L'ABAST TOTAL D'AQUEST CANVI IMPRESSIONANT. PERò LA GENT QUE VE DE FORA, I QUE AL CAP D'UN TEMPS¡ RETORNA A BARCELONA, ÉS PERFECTAMENT 1 CONSCIENT D'AQUESTS CANVIS, I HO DIUEN AMB IL«LUSIó I FINS I TOT -DEIXIN-M'HO DIR- AMB t/N CERT PUNT D'ENVEJA. UN ALTRE INFORME, AQUEST D'UTN INSTITUT ITALIà, I DEL QUAL S'HA FET RESS4 RECENTMENT LA PRENSA, ESTABLIA UN RáNKING CIUTATS DÉTRINTA-UNA, INDUSTRIALITZADES DE TOT EL _MóN, I ASSENYALAVA QUE BARCELONA -LA /NOVENA EN POBLACIÓ, LA SEGONA EN DENSITAT (DESPRÉS DE �PARÍS), LA CINQUENA EN QUILòMETRES DE XARXA DE METROS, LA VUITENA PEL NOMBRE JE--CTRCULACIó DE VEHICLES -, TENIA ENCARA DÒFICITS EN ZONES VERDES, TOT I L'ESFORÇ IMPORTANT QUE HEM FET AQUESTS DARRERS ANYS. EN AQUEST SENTIT, M'AGRADA IA REMARCAR ELS AVANTATGES, NO SEMPRE PONDERATS, DEL FET QUE BARCELONA, LA CIUTAT MUNICIPAL, PERDI POBLACIÓ EN BENEFICI DE L'àREA METROPOLITANA, LA CIUTAT-REAL. CREC QUE S'HA D'AVALUAR `POSITIVAMENT LA J DES-DENSIFICACIó QUE AIXò SUPOSA PER A LA CIUTAT CENTRAL, QUE JA NO POT CRÉIXER MÉS, EMPRESONADA COM ESTá ENTRE ELS DOS RIUS I LA SERRA DE COLLSEROLA LA POSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA BARCELONA ÉS EL PUNT DE REFERèNCIA D'UN TERRITORI, D'UNA MACROREGIó/EUROPEA QUE ÉS UNA DE LES àREES AMB EXPECTATIVES DE DESENVOLUPAMENT MÉS GRANS DE TOTA LA COMUNITAT. 10 » �LA POSICIó DE BARCELONA DINS EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATra ÉS MOLT BONA. LA CONNEXIÓ DE LA PENÍNSULA AMB LA XARA EUROPEA D'AUTOPISTES AFAVOREIX CLARAMENT' BARCELONA. L'EIX D'ACTIVITAT ECONòMICA ES VAi DESPLAÇANT CADA COP MÉS CAP A LA MEITAT ORIENTAL DE LA PENÍNSULA IBèRICA, EN UNA FRANJA MÉS O MENYS ESTRETA DE TERRITORI QUE SEGUIIX BASTANT FIDELMENT EL TRAÇAT DE L'AUTOPISTA QUE UNEIX LA JONQUERA AMB CADIS, I QUE, NORD ENLLà, ARRIBA SENSE INTERRUPCIÓ FINS A HAMBURG I FINS A LONDRES. AQUí ES DEMOSTRA L'ENCERT DE FER EN EL MOMENT OPORTÚ LA XARXA D'AUTOPISTES QUE UNIA LES QUATRE CAPITALS CATALANES I UE FA QUE BARCELONA NO TINGUI RES A ENVEJAR A ALTRES CIUTATS PUNTERES EUROPEES. HO DI PERQUé HI HA UNA CERTA OPINIó QUE POTSER PECA DE MASSA CAUTA, DAVANT DELS GRANS ESFORÇOS INVERSORS, QUE DESPRÉS -COM EN EL CAS DE LES AUTOPISTESACABEN DEMOSTRANT LA SEVA RENDABILITAT A MIG TERMINI. EN CANVI, ÉS CERT QUE ENS 11 ERJUDICA LA cavvutvnA . /11_, •CAL447 ^{ �P ° i-~^ „j ^ MALA CONNEXIÓ FERROVIàRIA AMB C/t ^ e EUROPA QUE ^ 14-4,4r pt..,_,ÁJLOLe./(-. AÏLLA EL PORT DE BARCELONA I QUEREDUEIX LA CAPACITAT D'INTERCANVI I DISTRIBJCIó DE LA CIUTAT. D'AQUI ELS ESFORÇOS QUE HEM DE FER TOTES LES ADMINISTRACIONS PER I ACONSEGUIR L'AMPLE DE VIA EUROPEU. INDISPENSABLE PER CONNECTAR EL PORT, I L'ARRIBADA DEL TGV A BARCELONA. I D'AQUí TAMBÉ LA IMPORTàNC A VITAL DE L'AEROPORT, QUE ESTá SENT RENOVAT ;I AMPLIAT A BONA MARXA. COM TAMBÉ CREIX A UN RITME SUPERIOR A LES PREVISIONS EL =TRàNSIT DE PASSATGERS, QUE DURANT EL PRIMER TRIMESTRE D'ENGUANY HA SOFERT UN INCREMENT ESPECTACULAR DEL 20 % RESPECTE AL MATEIX PERIODE DEL 1989. AQUESTES XIFRES FAN DEL PRATI L'AEROPORT EUROPEU QUE HA EXPERIMENTAT UN CREIXEMENT MÉS GRAN EN EL 1990. FINS AL PUNT QUE ES TEM QUE FINS I TOT FACI INSUFICIENT ABAN 2000 DE L'ANY L'AMPLIACIó ACTUAL. LES AUTORITATS AèRIES HAN ARRIBAT A PLANTEJAR RECENTMENT LA CONSTRUCCIÓ D'UNA TERMINAL MÉS AMPLIADA, TOT I QUE LA PREVISIó 12 C^^^ d sn-9 �DEL PROJECTE ACTUAL ÉS QUE PUGUI ACOLLIR GENEROSAMENT MÉS DE 12 MILIONS DE PASSATGERS A L'ANY. A MÉS A MÉS, CAL TENIR EJ COMPTE QUE NO ES PRODUEIXEN "PUNTES" EXCESSIVES, I QUE EL TRàNSIT ESTà DISTRIBUïT BASTANT HOMOGèNIAMENT AL LLARG DE L'ANY. TOT PLEGAT }rA QUE BARCELONA OCUPI AQUESTA POSICIó , RAL D'UNA MACROREGIó EUROPEA, QUE SALTA PER DAMUNT DE LES ; FRONTERES DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES I FINS I TOT DELS ESTATS, FINS A ABRAÇAR UN RADI D'APROXIMADAMENT 350 KM I D'UNS€15 MILIONS D'HABITANTS. ÉS ^^ „9„, rA.ei_ NsktPi‹ EL QUE HEM ANOMENAT EN1 MÉS D'UNA OCASIó EL NORD DEL SUD: UNA àREA DELIMITADA PER TOULOUSE, SARAGOSSA, VALèN4A, PALMA DE MALLORCA I MONTPELLER. UNA àREA D UN GRAN PES DEMOGRàFIC I ECONòMIC, I D'UN G ECONòMIC. ABANS, EL TRIANGLE ""ru,K.- N DINAMISME 4ó— TOULOUSE- MARSELLA ERA EL CUL DE SAC D'EUROPA, PERÒ DES DE L'INGRÉS D'ESPANYA I PORTUGAL Á LA COMUNITAT EUROPEA, HA PASSAT A SER UNA ZONA D'ASSENTAMENTS PRODUCTIUS. 13 �EL CANVI IMPORTANT ÉS QUE ABANS PERPINYà O TOULOUSE MIRAVEN CAP A PARíS, ARA COMEN- CEN A MIRAR DECIDIDAMENT CAP A BARCELONA. UN ARTICLE RECENT DE "LE FIGARO" REMARCAVA QUE EL VENT S'HA GIRAT DELCOSTAT h - IIRINEUS, COM LA CATALUNYA SUD (QUE ÉS DEFINIDA I COM A "SUPERPUISSANCE RÉGIONALE DAtRIèRE SA CAPITALE BARCELONE") HAVIA GUANYAT LA PARTIDA A LA CATALUNYA NORD. COM TAMBÉ MIRA CAP A BARCELONA, CADA VEGADA MÉS, TOTA LA VALL DE L'EIRE, DES DE g. SARAGOSSA FINS A PAMPLONA. PODRIEM DIR QUE, EN DEFINITIVA, ES TRACTA DE LA REEDIICó D'AQUELL ANTIC SOLAR CATALANO-ARAGONÉS, QUE ELS REIS CATALANS VAN ACRÉIXER DES DE BARCELONA CAP A MONTPELLER, AL NO*D, I FINS A MÚRCIA, AL SUD. EUROCIUTATS HA EUROPEA ESTAT ALLÒ PRECISAMENT LA QUE HA PROPICIAT LA 14 INTEGRACIó PRESA DE ^Q ^^ ^v`, ^ Gc,^ t ^ Cf,,, o �CONSCIèNCIA DE LES CIUTATS EUROPEES DEL SEU ROL COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT ECONòMIC, I DE LA NECESSITAT DE CONSTITUIR-SE EN INTERLOCUTORS VàLIDS DE 01 COMISSIÓ EUROPEA. AMB AQUESTA CONVICCIÓ Vp TENIR LLOC EL NAIXEMENT D'EUROCIUTATS, QUE ÉS UN INSTRUMENT MÉS, ENCARA QUE NO L'üNIC, D'UNA POLÍTICA àMPLIA DE RELACIONS EXTE42IORS I QUE, PENSO, POT ACABAR CONSTITUINT EL MARC IDONI 3 PER A MOLTES DE LES RELACIONS QU* FINS ARA HEM ANAT TEIXINT. ARA FA UN ANY, L'ABRIL DEL 1989, VA TENIR LLOC A LA NOSTRA CIUTAT LA PRIMERA CONFERèNCIA D'EUROCIUTATS, QUE V REUNIR ELS ALCALDES I REPRESENTANTS D'UNA VINTENA DE LES PRINCIPALS CIUTATS DE L'EUROPA COMUNITàRIA, JUNTAMENT AMB REPRESENTANTS DE LA COMISSIÓ EUROPEA I DEL PARLAMENT EUROPEU. EL MOVIMENT D'EUROCIUTATS ÉS RES, L'EXPRESSIÓ DE DE LES GRANS CIUTATS DAVANT DE LES INSTITUCIONS GOVERNS ESTATALS, ABANS QUE LA VOLUNTAT D'UN NOMBRE DELS 1 DE FER CERT VALER COMUNITàRIES I ELS INTERESSOS I LES 15 �CONCEPCIONS EUROPEES DE LES CIUTATS. EL GRUP FUNDADOR D'AQUEST MOVIMENT ESTà CONSTITUïT PER SIS GRANS CIUTATS, QUE SóN BARCELONA, T---BIRMINGHAM, FRANKFURT, LIó, MILà 1 ROTTERDAM, QUE CONSTITUEIXEN EL COMITè ORGANITZADOR DE LA PRòXIMA CONFERèNCIA, QUE PINDRà LLOC JUSTAMENT LA SETMANA ENTRANT A LIó. POSTERIORMENT, S'HAN ADHERIT EUROCIUTATS CIUTATS COM AMSTERDAM, BRUSSEL . LES, COLòNIA, ATENES, BORDEUS, ESTRASBJRG, LILLE, LISBOA, LIVERPOOL, MADRID, MARSELLA, NàPOLS, STUTTGART, TESSALàNICA, TOULOUSE VALèNCIA. LAMES D ,' OCTUBRE PASSAT, ELS ALCALDES DE LES SIS CIUTATS FUNDADORES VAM SÉR REBUTS A rA COMISSIó BRUSSEL-LES PEL PRESIDENT DE EUROPEA, EL SR. JACQUES DELORS, 1 PEL COMISSARI BRUCE MILLAN. EN AQUESTA IREUNIó, EL PRESIDENT DELORS VA PROPOSAR LA CREACIÓ D'UNA "TASK FORCE" QUE COORDINI LES ACTIJACIONS DELS COMISSARIATS I DE LES DIRECCIONS GENERALS EN L'àMBIT DE LES CIUTATS. VA SER, SENS DUBTE, UN PRIMER PAS IMPORTANT EN EL R CONEIXEMENT DE LES CIUTATS COM UN INTERLOCUTOR VàLID DE 16 �LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EURPPEES, I DEL SEU PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA UNIDA. ELS OBJECTIUS DEL PLA ESTRATèGIC L'IMPULS DE BARCELONA, HO HE DIT EN MÚLTIPLES OCASIONS I HO REITER AVUI, NO S'ACABA EL 1992. BARCELONA VOLI ACABAR DE GARANTIR EL SEU DESENVOLUPAMENT FUTUR EN EL CONTEXT EUROPEU I MUNDIAL. PERAIXò CALIA DEFINIR ELS FACTORS D'ESPECIALITACIó DE LA CIUTAT I BUSCAR AL MATEIX TEMPS EL REEQUILIBRI SOCIAL. AQUESTS SóN PRECISAMENT, A GRANS TRETS, ELS OBJECTIUS QUE ES VA MACAR, ARA FA DOS ANYS, LA COMISSIó ENCARREGADA D'ELABORAR EL PLA ESTRATèGIC ECONòMIC I SOCIAL BARCELONA 2000. L'ELABORACIÓ DEL PLA ESTRATèÇIC S'HA FET DE FORMA CONSENSUADA, AMB LA IMPLICACIó D'UN AMPLïSSIM VENTALL D'INSTITUCIONS, ORGANITZA- CIONS I ENTITATS ECONòMIQUES, € SOCIALS I CULTURALS DE LA CIUTAT. EN CONCRET, HAN ESTAT 17 �188 LES INSTITUCIONS I PERSONALIII'ATS QUE HI HAN PARTICIPAT. CREC QUE LA XIFRA ÉS PROU SIGNIFICATIVA. L'APROVACIÓ DEL DOCUMENT FINAL, EN UNA SESSIó SOLEMNE FETA AL SALó DE CENT DE L'AJUNTAMENT EL PASSAT ;DIA 19 DE ` MARÇ, MARCA UNA FITA IMPORTANTEN AQUESTA DEFINICIó DE QUé VOLEM QUE SIGUIí LA CIUTAT DEL DEMà, LA CIUTAT DE L'ANY 20001 EL PLA ESTRATèGIC ÉS UN INSTRUMENT PER DONAR CONTINUïTAT I AMPLITUD ,t L'IMPULS ECONòMIC DE BARCELONA. EL FET D'HAVER COMPTAT AMB TOTS ELS AGENTS SòCIO-ECONòMICS DE LA CIUTAT, QUE ÉS L'AUTèNTICA PROTAGONISTA DEL PLA, N'ASSEGURA PRECISAMENT LA 1UTILITAT I L'EFICàCIA. EN AQUEST SENTIT, VULL DEIXAR CLAR EL COMPROMÍS FERM DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DE TIRAR ENDAVANT LES POLÍTIQUES SUGGERIDES AL PLA EN àREES DE LA SEVA COMPEèNCIA O EN AQUELLES ON POT EXERCIR UN CERT LIDERATGE, O TENIR SIMPLEMENT ALGUNA INFLUèNCIA. EL PLA HA FIXAT TRES GRANS LINIES ESTRA- 8 �TèGIQUES: - LA CONFIGURACIÓ DE BARCELONA COM UN DELS CENTRES DIRECCIONALS DE LA MACROREGIó EUROPEA SUDOCCIDENTAL, - LA MILLORA DE LA QUALITAT; DE VIDA I DEL PROGRÉS DELS SEUS CIUTADANS, DINS D'UNA CIUTAT SOCIALMENT EQUILIBRADA, - LA POTENCIACIó AVANÇATS A L'EMPRESA. RESPECTE AL DARRER OBJECTIU CREC QUE ÉS JUST RECONèIXER QUE A BARCELONA XISTEIX UN ENDARRERIMENT IMPORTANT -RESPECT A MILà O A MUNIC, PER EXEMPLE- EN ALLò QUE P.' 51 A EMPRESES DE SERVEIS A LES EMPRESES. PERò ELS HE DE RECORDAR QUE AQUESTES EMPRESES HAN DE SORGIR DEL MERCAT. L'AJUNTAMENT LLANÇARà MISSATGES 7 AL MERCAT, DIFONDRE LA L'EXISTèNCIA MERCAT ME FARá RECOMANACIONS PÉR CREAR •I CONVICCIó DE L'OPORTUNITAT DE D'AQUESTES EMPRESES. PERò HA DE RESPONDRE. I VOSTéS, QUE SóN HI HAN CONSCIENTS D'AQUESTA MANCANÇA 19 EL �D'APORTAR TAMBÉ LA SEVA AJUDA INESTIMABLE. LA CIUTAT COM A REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA M'HE REFERIT AMB BASTANT D'éMFASI AL PAPER DE LA CIUTAT COM A GENERADO DEL DESENVOLUPAMENT ECONóMIC, I PER TANT1DE RIQUESA. LA CIUTAT REP -I VA A BUSCARI- UNA SèRIE D'INPUTS ECONÒMICS, ALS QUALS AP ICA CREATIVITAT I VALOR AFEGIT. ELS ACREIX, ELS TRANSFORMA, I ALESHORES ELS POT RDISTRIBUIR. EL CREIXEMENT ECONÒMIC QUE V A U EFECTIVAMENT LA NOSTRA CIUTAT ÉS EL QUE 1 NOSALTRES, ENTRE TOTS, HEM INDUlT. CREC QUE NINGÚ NO PODRà DISCUTIR QUE ELS RESULTATS SÓN SATISFACTORIS. FA UNS ANYS, POCS ANYS, VIVíEM OBSESSIVAMENT LA PREOCUPACIÓ DE L/ATUR. AVUI AQUESTA PREOCUPACIÓ ES MANTÉ, PER h EL CERT ÉS QUE L'ATUR HA BAIXAT CONSIDERABLEMENT A ESPANYA, MO T MÉS A CATALUNYA (UN* CINC PUNTS PER SOTA),LI ENCARA MÉS A BARCVLONA. L'ATUR A BARCELONA HA BAIXAT JA PER S015. DELS DOS 20 �DíGITS, PER SOTA DEL Q PER CENT, I AIXò UN èXIT INDISCUTIBLE DE TOTS. ÉS ÉS EL RESULTAT, COM ELS DEIA AL PRINCIPI, D'AQUET CANVI DE SIGNE POSITIU DE LA CONJUNTURA. I PERó ES MANTENEN ALGUNES 1DSIGUALTATS, PERQUé EL CREIXEMENT ECONóMIC I LA CONSEGÜENT DISMINUCIó DE L'ATUR NO AFECTA TI)THOM DE LA MATEIXA MANERA. ELS ATURATS DE LLARGA DURADA CONTINUEN TENINT GRANS DIFICULTATS PER INCORPORAR-SE AL MERCAT DE TREBALL, I L'ATUR FEMENí MANTÉ COTES MOLT MÉS ALTES QUE NO L'ATUR MASCULÍ. a L'ATUR FEMENÍ, UNIT A LA DESIGUALTAT SALARIAL I LA DISCRIMINACIó LABORAL QUE PATEIXEN ENCARA MOLTES DONES AL NOSTRE PAÍS, ÉS UNA DE LES QÜESTIONS QUE EN $ FA ESTAR ENCARA MOLT LLUNY DE LES SOCIALDEMOCRáCIES DEL NORD D'EUROPA: MENTRE QUE A SUèCIA EL 50 % DE LA FORÇA DE TREBALL CONDICIONS ÉS FEMENINA, I EN D'IGUALTAT PROGRESSIVA, TOTAL, AMB EL TREBALL MASCUL SINó AQUÍ LA INTEGRACIó DE LA DONA AL MNERCAT DE TREBALL NO PASSA GAIRE DEL 30 % I SUBSISTEIX UNA 21 �DESIGUALTAT EVIDENT, QUE CAL CORRpGIR. LA CIUTAT HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA, HA DE CONTRIBUIR AL REEQUILIBRI SOCIAL I TERRI'rORIAL, HA D'AJUDAR A CORREGIR LES DESVICIONS QUE PROVOCA EL CREIXEMENT. AQUESTA ÉS LA PREOCUPACIÓ CENTRAL DE L'ALCALDE DE BARCELONA EN AQUESTS MOMENTS. JA HE DIT I REPpTIT QUE, UN COP POSATS EN MARXA ELS TRENS DEL '92, ARA ERA L'HORA DE CENTRAR-NOS EN ELS ROBLEMES DE LA QUALITAT DE VIDA. LA BARCELONA DEL 93 ÉS PER AIXò QUE PARLEM DE LA BARCELONA DEL '93. UNA CIUTAT QUE CANVIA OUALITATIVAMENT, QUE ESDEVÉ UNA METRoPOLI DE SERVEIS. UNA CIUTAT MÉS BEN ACABADA, FíSTCAMENT MÉS BEN ACABADA, ON S'HAGIN TANCAT LES FERIDES PROFUNDES QUE Hl VA OBRIR L'ESPECULACIÓ DELS ANYS SEIXANTA. UNA CIUTAT EQUILIBRADA, S)CIALMENT I 22 �FíSICAMENT EQUILIBRADA, ON LA CONTRAPOSICIÓ CENTRE-PERIFèRIA S'HAGI VIST MATISADA I FINALMENT SUPERADA PER UNA MULTIPLICITAT DE CENTRES -ALLò QUE EN DIEM LES àREES DE NOVA CENTRALITAT- I PER LA HUMANITZACIÓ DE LA PERIFèRIA. VULL REFERIR-ME A UN EXEMPLE CONCRET D'AQUESTA POLÍTICA, QUE POTSER NO ÉS PROU CONEGUT DE TOTS ELS BARCELONINS PIRò QUE TÉ I TINDRà UNA INCIDèNCIA ENORME: PER ALS DISTRICTES DE NOU BARRIS I DE SAN ANDREU. ÉS L'àREA DE RENFE-MERIDIANA, SITUAbA EN UNA DE LES ENTRADES DE LA CIUTAT. DONCS BÉ, ESTEM CONSTRUINT PORT, I UN PARC I UNS PROMOVENT-HI UN HOTEL ARA HI AMPS D'ES- UN CENTRE COMERCIAL. NO DUBTIN QUE AQUESTA PART DE LA CIUTAT ESDEVINDRà MÉS CIUTAT, I PARTICI'ARà MÉS DEL PROCÉS CREATIU DE LA CIUTAT. 1, LA CONSTRUCCIÓ DELS CINTIITRONS, TAN BàSICA PER A LA CIUTAT, COMPORTARà A MÉS UNA DISMINUCIó SIGNIFICATIVA DEL TRàNSIT A 23 �u11-2~lt ›Jr L'AVINGUDA MERIDIANA. AIX. ENS PERMETRà DE DISMINUIR ELS CARRILS E cilcuLAció CONVERTIR LA MERIDIANA EN UNA RádédilLA URBANA, AMB UNA DOBLE FILADA D'ARBRAT. VOLEM UNA CIUTAT RAONABLEMENT CóMODA I HABITABLE. PER AIXò HEM DISSENYAT UNS CINTURONS HUMANS, QUE TINGUIN iUN IMPACTE 1 AMBIENTAL 1 ACÚSTIC REDUiT AL MINIM POSSIBLE. N'ÉS UNA BONA MOSTRA EL TRAM JA C NSTRUiT DEL INTURó DEL LITORAL, QUE MOLTS CIUTADANS VAN 9 INAUGURAR FA UNES SETMANES AMB TANTA IL.LUSIó I CURIOSITAT QUE FINS I TOT VAN PROVOCAR UN EMBÚS. I N'ÉS UN EXEMPLE LA COBERTURA D'UNA PART u s eR_ . NT DEL SEGON CINTURÓ, PACTADA AMB ELS VEÏNS FINS A L'EXTENUACIó DELS NEGOCIA1 DORS PER?, AMB LA SATISFACCIÓ D1HAVER ATèS RAONABLEMENT LES DEMANDES DELS CI,TADANS. I PER AIXò HEM POSAT L'ACCEVT SOBRE ELS PARCS URBANS. I SOBRE EL GRAN PA]C CENTRAL, EL CENTRAL PARK DE L'àREA METROPOLITANA, QUE ÉS EL COLLSEROLA. I HEM OBERT UNA NOVA FAÇANA MARÍTIMA DE 24 11.w d,p,t-vs7'cc-, f-e(4,-, 66- , �LA CIUTAT, CONSTITUÏEN IXÇAILES VIES DEr TREN QUE UNA BARRERA PER AL 1POBLENOU DINAMITZANT TOTA L'àREA DE LLEVANT, AMB LA PROLONGACIÓ DEL PASSEIG DE CARLESI FINS AL 0,99/1"CtA-- MAR, ON NOUS EDIFICIS D'OFICIN#S I EL NOU r PALAU DE CONGRESSOS SIGNIFICARAN UNA FORTA QLt POTENCIACIÓ DEL SECTOR. I HEM REGENERAT . — LES PLATGES DE BARCELONA, ON LA GENT POT TORNAR BANYAR—SE. (t.t^- L4/e, ().1( r7, / I Hl HAURá UN NOU PORT ESPORTIUiA LA VILA 71:1: OLÍMPICA. 4a, f ? re..., I /jai- ESTEM FENT TAMBÉ UNA CIUTAT QUE PRESTI SERVEIS CULTURALS DE PRIMER ORDRE EN AQUESTS MOMENTS S'ESTAN COMENQAMPACONSTRUIR L'AUDI- thiorrti.u4fij TORI I EL TEATRE NACIONAL A LA PLAÇA DE LES ARTS, ON FINALMENT S I EMPLAÇARá TAMBÉ —Hl HA IX. CABUT, AMB UNA PETITA DISMINUCI1) DEL VOLUM EDIFICAT— EL NOU EDIFICI DE L'AIXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ. AIXò SIGNIFICARáiUNA CONCEN1 TRACIó D'OFERTA CULTURAL QUE, SENS DUBTE, REVITALITZARà UNA ZONA ABANS DE1RADADA PER L'ABANDó DE L'ESTACIÓ DEL NORD. beit‘ ( f 1dt. ) 25 (2- 1 t41. 9 5 4, au7 td77-1.‹,A, e¿ti c-/t- �HEM TIRAT ENDAVANT 1----- RESTAURACIÓ DEL MUSEU D'ART LA DE NECESSáRIA// CATALUNYA, SOTA LA MIRADA ATENTA D'UNA OMISSIó DE < pi I') SEGUIMENT ENCAPÇALADA PER PERE DURAN FARELL, ti I ON PARTICIPA LA GENERALITAT DE 0£TALUNYA. HEM CONTRIBUiT A RESTAURAR EL PALAU DE LA MúSICA I A MODERNITZAR-NE ELS ERVEIS. Hl HA UN PLA AMBICIóS D'AMPLIAR I MODERNITZAR EL LICEU, QUE TOPA AMB ALGUNES DIFIOULTATS QUE ESTIC SEGUR QUE PODREM RESOLDRE PER MITJà DEL DIàLEG. # e ey,,t4,z- r4)24- ¿ 4-74 i.‹,1,z4 d 14 I ESTEM FENT UNA CIUTAT QUE CONSTITUEIXI UN PUNT DE REFERéNCIA PER ALS EU OPEUS. UNA CIUTAT ACOLLIDORA, DOTADA D'UNA OFERTA CULTURAL TEMPTADORA, 1 D' UNA INFRASTRUCTURA CM- HOTELERA I DE SERVEIS QUE PERMÉTI ACOLLIR ty AQUEST FLUX CADA VEGADA MÉS GRAN DE GENT QUE ENS VISITA. PENSIN QUE EUROPA TÉ CINC O SIS GRANS CENTRES D'ATRACCIÓ -I DE GENERACIó- DE FLUXOS, I BARCELONA REUNEIX LES CONDICIONS PER SER-NE UN D'ELLS. 26 �LA CARTA MUNICIPAL BARCELONA TÉ UNA ESPECIFICTAT PRòPIA COM A GRAN METRòPOLI, I AQUESTA ESPECIFICITAT HA DE TENIR FORÇOSAMENT UNA TRAD CCIó EN ELS INSTRUMENTS LEGALS QUE PERMETI4J LA SEVA ACTUACIÓ I LA SEVA COHESIÓ A NIIELL DE LA CIUTAT REAL, DE LA CIUTAT METROPO1.,ITANA. EN MOMENTS CONCRETS DE LA OSTRA HISTòRIA MODERNA, L'AJUNTAMENT VA CREURE QUE HAVIA D'ASSUMIR -EN ABSèNCIA D'UNES INSTITUCIONS NACIONALS CATALANES- UNS DETERMINATS SERVEIS DE SUPLèNCIA QUE POGUESSIN MANTENIR I PROMOURE EL CARáCTER DE CAPITALITAT QUE TÉ LA r^ CIUTAT. EN EL PERIODE MÉS RECENT, HELI CREGUT QUE LES MANCANCES DE LA CIUTAT NOMÉS ES PODIEN COMENÇAR A RESOLDRE SI ES FEIA UN ESFORÇ EXTRAORDINARI. I L'HEM FET, ENCARA QUE EL TIPUS D'ACTUACIÓ CORRESPONGUÉS EN MOLTS CASOS AL QUE S'ESPERA D'UNA ADMINISTRAC ±o ESTATAL. I L'HEM DEL TEMPS. I HO HEM FET AMB RIGdR, AVALUANT 27 1714 vt �MOLT BÉ QUé SIGNIFICAVA CADA ESFORÇ INVERSOR, CADA NOU PROJECTE. PERÒ ENS FALTEN INSTRUMENTS PER ACTUAR SOBRE LA CIUTAT REAL, QUE ÉS LA CIUTAT QUE COINCIDEIX AMB EL MERCAT DE TREBALL DE BARCELONA, AMB ELS MILERS I MILERS DE tERSONES QUE ENTREN I SURTEN DIàRIAMENT DE BARCELONA CAP A LES SEVES FEINES I PER PRESTAR ELS SEUS SERVEIS. LA CARTA MUNICIPAL HA DE DONAR SORTIDA A QUATRE TIPUS DE QÜESTIONS: - EL GOVERN METROPOLITà, SEVSE QUE AIXò SIGNIFIQUI UNA RESSURRECCIó DE VELLES INSTITUCIONS. L'ÚNICA CONDICIó QéE EM SEMBLA EXIGIBLE ÉS QUE ALLò NOU SIGUI MILLOR QUE ALLò VELL, QUE LA NOVA CARTA SIGUT MILLOR QUE LA LLEI ESPECIAL D'EN BALLBÉ DE LPANY 1960, I QUE LA NOVA CONFIGURACIÓ METROPOLITANA SIGUI MILLOR QUE LA CMB -NO COM ARA, QUE ÉS PITJOR. - LA DESCENTRALITZACIÓ DEL MOUCIPI, QUE RECULLI I AMPLIi LA GENEROSA DES4NTRALITZA28 �CIó CAP ALS DISTRICTES QUE HEM EFECTUAT EN ELS DARRERS ANYS. - LES FORMES CARACTERÍSTIQUES DEL GOVERN DE LA CIUTAT I DEL LLIURAMENT I FINANçAMENT DELS SEUS SERVEIS. - I LA FORMA DE CONCRETAR LA PARTICIPACIó DE LA CIUTAT, DE LA GENERALITAT I DE L'ESTAT EN LES GRANS INSTITUCIONS1DE BARCELONA: EL PORT, L'AEROPORT, EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, LA FIRA, ELS MUSEUS, LES UNIVERSITATS O L'AUTORITAT UNICA DELj TRANSPORT. AQUESTA ÉS UNA POSSIBILITAT, UNAiOPORTUNITAT QUE CREC QUE CAL APROFITAR, I EN LA QUE BARCELONA ESTà DISPOSADA NO NOMÉi A DEMANAR, SINó A OFERIR. L'EUROPA DE LES CIUTATS VOLDRIA, PER ACABAR, FER èMFASI EN AQUESTA BONA DISPOSICIÓ DE BARCELONA A OFERIR LA SEVA COL•LABORACIó EN LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA CIUTAT, QUE IGNIFICA I 29 �COMPORTA, EN DEFINITIVA, LA PROJECCIÓ DE TOT EL PAíS. EN EL MARC DE LA CONSOLIDACIÓ DE LES MACROREGIONS EUROPEES, L'EUROPA DE LES CIUTATS NO ÉS UNA IDEA ALTERNATIVA I INCOMPATIBLE AMB EL TRADICIONAL BINOMI EUROPA DELS ESTA T TS .__ T EUROPA DELS POBLES. ELS ESFORÇOS ENCAMINATS A LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA CONTRIBUEIXEN POSITIVAMENT I OBREN NOVES POSSIBILITATS A LA PROJECCIÓ DE CATALUNYA DINS L'EUROPA DE LES REGIONS, I A LA PROJECCIÓ D'ESPANYA DINS L'EUROPA DELS ESTATS. L'EUROPA DE LES CIUTATS ES, EN DEFINITIVA, LA REIVINDICAC . DEL APER DE LES CIUTATS EN LA CONSTRUCCIÓ D EUROPA UNIDA, DESPRÉS DE TANTS ANYS DE P • DOMINI DELS 'N LA POLÍTICA PER A BARCELONA, AQUEST ÉS U MOMENT PLE INTERESSOS AGRíCOLES COMUNITàRIA. D'INTERèS I DE POSSIBILITATS. EUROPA ENS POT AJUDAR A RESOLDRE ELS PROBLEMES 30 TíPICAMENT �URBANS, QUE SóN PRECISAMENT ELS PROBLEMES DE LA MAJORIA DELS CIUTADANS EUROPEUS. LA COMISSIó EUROPEA POT I HA DE DQNAR SUPORT ECONòMIC I POLÍTIC A LES CIUTATS, I A LES SOLUCIONS QUE LES PRòPIES CIUTATS APORTEM EN MATèRIES TAN IMPORTANTS COM ÉS ARA EL TRàNSIT. PERMETIN-ME, DONCS, QUE ELS DEMANI LA SEVA COL . LABORACIó, QUE FACIN SEVA AQUESTA VOLUNTAT DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA, I QUE APOR- TIN LA SEVA FORMACIÓ I EXPERIèNCI1 PROFESSIONALS A L'ENGRANDIMENT DE LA CIUTAT I A LA SEVA PROJECCIÓ. MOLTES GRàCIES. í � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4124 Title A name given to the resource Barcelona, una nova frontera / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Europa és un continent urbà. Competitivitat entre ciutats. Empresa - Ciutat - Universitat. Especialització funcional i productiva entre ciutats. La ciutat perd població en benefici a l'area metropolitana. Pla Estratègic: configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la Macroregió, millorar la qualitat de vida i potenciar l'indústria i els serveis avançats a l'empresa. Aigua: advertència. La Carta: descentralització i finançament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Euroregió Barcelona Territoris Acció política Ciutats Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1219/19900509d_00381.pdf ab80e09f9a15b8330a3251938640f64d PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL DAVANT ELS CONSOLS DELS ESTATS MEMBRES DE LA COMUNITAT EUROPEA, AMB MOTIU DEL DIA D'EUROPA. Palauet Albèniz, 9 de maig de 1990 1 �EXCELENTISIMO SR. DELEGADO DEL GOBIERNO, HONORABLES SRES. CONSULES DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA COMUNIDAD EUROPEA. DE NUEVO NOS HEMOS REUNIDO HOY, UN 9 DE MAYO, PARA CELEBRAR JUNTOS EL DIA DE EUROPA. CREO QUE LAS AUTORIDADES Y LAS INSTITUCIONES DE LOS PAISES COMUNITARIOS HEMOS DE APROVECHAR TODAS LAS OCASIONES PARA MANIFESTAR ANTE LA OPINION PUBLICA, DE MANERA INEQUIVOCA, NUESTRA IDENTIFICACION CON LOS SIMBOLOS DE LA COMÚN IDENTIDAD EUROPEA. EL DIA DE EUROPA ES UNA CELEBRACION QUE VA ADQUIRIENDO MAS IMPORTANCIA CADA AÑO, PORQUE LO QUE SIMBOLIZA TIENE CADA VEZ MAS ARRAIGO Y MAS SENTIDO PARA LOS CIUDADANOS EUROPEOS. CREO QUE, DESPUES DE SU CONSAGRACION INSTITUCIONAL, HEMOS DE DOTAR AL DIA DE EUROPA DE UNA DIMENSION POPULAR Y CIUDADANA QUE, ESTOY CONVENCIDO, BARCELONA SERA LA PRIMERA EN / ACEPTAR. LO HAREMOS GRADUALMENTE, HASTA QUE LA PARTICIPACION POPULAR SEA EL RASGO CARACTERISTICO DE LA CELEBRACION. 2 �CONVENDRAN USTEDES CONMIGO EN QUE, SIN DUDA, EL ACONTECIMIENTO MAS RELEVANTE OCURRIDO EN EUROPA EN ESTE ULTIMO AÑO HABRA SIDO EL REENCUENTRO EN LA DEMOCRACIA DE TODOS LOS PAISES EUROPEOS. TERMINA ASI UNA ESCISION CARENTE DE SENTIDO ANTINATURAL, DIRIAMOS- EN EL CONTINENTE QUE ES, PRECISAMENTE, LA CUNA DE LA DEMOCRACIA. CREO QUE EN ESTE MOMENTO, EN LA ETAPA DIFICIL DE LA TRANSICION POLITICA Y ECONOMICA, HEMOS DE AYUDAR SOLIDARIAMENTE A ESOS PAISES, COMO YA LO ESTA HACIENDO LA COMUNIDAD EUROPEA. EN ESTA ETAPA, LAS CIUDADES PUEDEN REALIZAR UN SERVICIO INESTIMABLE: TEJER UNA DENSA RED DE RELACIONES ENTRE SI QUE FACILITE EL SURGIMIENTO DE LA NUEVA EUROPA. NADA DE EXTRAÑO NI FORZADO TENDRIA ESA FUNCION EN EUROPA, QUE ES TAMBIEN EL CONTINENTE DE LAS CIUDADES. BARCELONA, PIONERA DE LA COLABORACION ENTRE LAS CIUDADES EUROPEAS, RATIFICA CON MOTIVO DE LA CELEBRACION DEL DIA DE 3 �EUROPA SU DISPOSICION A ESTABLECER PUENTES FRATERNALES CON LAS CIUDADES DE LA EUROPA QUE AHORA SE INCORPORA A LA DEMOCRACIA. HONORABLES SEÑORES CONSULES, LES RUEGO QUE TRANSMITAN A SUS GOBIERNOS ESTA DISPOSICION SINCERA DE LA CIUDAD DE BARCELONA. PERMITANME QUE LEVANTE MI COPA PARA BRINDAR POR ESTA EUROPA NACIENTE, DE DEMOCRACIA, PAZ Y PROGRESO, DE LA QUE LA COMUNIDAD EUROPEA, CUYOS ESTADOS MIEMBROS USTEDES REPRESENTAN, HABRA SIDO UNA ADELANTADA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4125 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, davant els Consols dels Estats membres de la Comunitat Europea en el Dia d'Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Barcelona Commemoracions Cooperativisme Territoris Acció política Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1220/19900510d_00382.pdf d56d7582a5e53d8dc8ae7f64b3dcd5b9 PDF Text Text ^^N^^^l^^ | v^^ N^ w.^ ^Q ^8^OW^^ ^^^^^^^/ °"^^ " .,^ ^ w Dç ^^ ^ ^m "". .nu^^^^ ,nnnnu^^^ ^ / ^ . ^^TlC AQUl PER TAL lNAUGURAR LE8 w|" 0^NADES SOBRE LA A ISENDA DE LES GRAN3 REES ^ETROPOLlTANES » . 8 QUE8TES |ORNADE3 ' / S lN3ERElXEN EN L"MB{T D^ L^S ACT{VlTATS PREPARAT RlE3 DEL \UV [ ON6R ` S 8 NUAL DE LA T NTERNATlÚNAL ^[SCAL 83SDClAT[ON /l^ú) QUE ES ¡ ' ' ^ lQUl CELEBRARÁ A uA^CEL0NA EL MES Ó 0CTUBRE DE ^^^^. ` ' | ^ ú ,.JUNTAMENT DE ^v "" R A PATROClNA AQUEST SE^lN^Rl EN . ' ' ' ^ EL S[ DEL ^ONGR^5 ATES QUE CREU QUE ES TRACTA D UN DEL^ TEME3 ' ' / B 3lC3 P^R ENFOCAR EL3 RECUR US DE LES ClUTAT3 ^N L HORlTZ DE ' | ANY ^vvv. L ?ODO ¡ D' ERMETEU-ME QUE MAT^TZl EL CONCEPTE QUE TlNC DE 8RAN ~r yTV D L'ESQUEMA TRADlClONAL DEL C URANT T0T EL 3EG/E T. ' 'S A MUNlC[Pl, PRO8LEME3 COMUNS 'O S lTZ C VElENT DES6ASTAT ' - E QUAL[TAT D^ VlDA, S HA ANA| ' NCl lVÁ NO ^ ___^__-~-__ __ _COlNCl_ ^ ^ A C{UTAT_REAL. LA MOVlLlTAT - ' _UT^T ^m"^^ ~ ~' l DE EN EL CAMP [NDU8TRlAL DEL T^EBALL, LES NDVES TEC ' ' SERVElS, LA CR[^Cl DE ME CÁTS CULTURALS l EN CO0JUNT ^L ' / DESBDRDAMENT T^RRlTOR{AL DE ^L 0FERTA [ LA DEMANDA DE B N3 l " MDLT D[FERENT ^ DE LA QUE ES PDT SERVElG, CREA AVUl UN^ «ClUT T ClRCUM3CRIUR^ A UNES FRONTERES ADMlNlSTRATlYES O A UN SlST^MÁ G^^ES l N0 PUC ELECTORAL DE REP^ES^NTACl'^ A / ETITA FRA^E D'^N ^HAKE8PEARE ON ES ESTAR-ME N DE F^R-HO AVUl UN ^OSSl8LEMENT PER ^HAKESPEARE LA DlU «T HE ClTY lS TH^ PFOPL ' o p' ^ .ER ALS DEL REl. A LA CORT ENVOL ClTY E^A EL QUE ^ l DEL VV, ^3 UN ^ENS ELECTORAL l ADMlNl3TRATlV{STES DEL S^SLE ^ R A NOSALTR^8 HAURlA DE SER AQUELLA UN TERRlTORl ADMl0lSTRATlU. " '^ ^^ C0l^^lDENT AMB LA ^U^ LA 6ENT , THE VEGADE3 Nv FRONTERA . / ' » ^ -+ .ROBA RESP0STA A ^ LES NECE3SlTATS MES QUOT}DlANES^ PEOPLE , , COMUNlCAR-SE, ETCETERA TRE8ALLAR, DESCAN^ÁR, ESTUDI ^ « « ClUTAT ENDlN3 , HO FARE ARA ^E L^ W' .E REFLEXlONAT «DE . ClUTAT EN FORA » . D EMANO PR ER DlSCULPE3 PER APREClAClONS QUE ) -1^ - �POTSER SIGUIN DIFÍCILS D'ENTENDRE PELS CONVIDATS QUE AVUI VÉNEN D'ALTRES INDRETS I APROFITO PER SALUDAR MOLT CORDIALMENT A MR. ROBERT L. BEEBE DE NEW YORK, I AL DR. HECTOR L1-LL-€-G.A&QUE HA VINGUT DESDE LA CIUTAT DE CÓRDOBA DE LA REPÚBLICA ARGENTINA. PERÒ ELLS TAMBÉ HAN DE COMPENDRE (1UE SI UNA CARACTERÍSTICA TÉ EUROPA ÉS LA D'HAVER DESPLEGAT UN SISTEMA DE CIUTATS QUE CONSTITUEIXEN NO SIMPLEMENT LA RAÓ DE MOLT.`. BONA PART DE LA SEVA HISTÒRIA SINO QUE PROBABLEMENT LES GRANS UNITATS NACIONALS GIREN EN TORN DE LA DIMÀMICA DEL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEES. (QUAN SHAKESPEARE PARLAVA DE LA "CITY OF LONDONh ES REFERIA A HISTÒRIES EN LES QUE EL QUE ÉS AVUI EL REGNE UNIT ERA EL CONJUNT DE CINC GRANS "CITYS", COM A MÍNIM). PERÒ AIXÒ, QUE ÉS EL NOSTRE PASSAT, I QUE HA ESTAT SUPERAT POSITIVAMENT PER LA UNIVERSALITZACIÓ DELS DRETS DELS CIUTADANS I PER LA CONSTITUCIO D'ESTATS CAPAÇOS DE VINCULAR, COM DIRIA MYRDAL, BASES DE SOLIDARITAT ENTRE PERSONES, HA DE SER TAMBÉ UN PUNT DE PARTIDA PER A L'ORGANITZACIÓ DEL PROPI SEGLE )1. Ho ENFATITZO PERQUE 1CADA VEGADA ESTIC MÉS CONVENÇUT DE QUE ESTEM TROBANT SOLUCIONS A LA MAJOR PART D'AQUESTS PROBLEMES QUE HAN ESTAT LA RAÓ DE SER DE LA POTÈNCIA DE L'ESTAT. ['ACTUAL CLIMA DE PAU A EUROPA, LA CADA VEGADA MÉS PERFECTA CAPACITAT DE REGULAC Ú]vLS PROBLEMES COMÉRCIALS A NIVELL INTERNACIONAL, LA CAPACITAT DEMOSTRADA PERQUE PROGRESSIVAMENT ES VAGIN MODERNITZANT LE$ INFRAESTRUÇT URFS E LQa LfQ TS I COMUNICACIÓ, I TAMBÉ LA PROGRESSIVA COINCIDÈNCIA DELS VALORS DEL SISTEMES NATURALS I AMBIENTALS, ENS ESTÀ DISSENYANT UN CONJUNT DE CAMINS PER A LA POLÍTICA DELS ESTATS, MÉS VNCULADA A GRANS ACORDS, ON HA DE PRIMAR LES SOLIDARITAT AMB EL NOSTRE PROPI MEDI I LA SOLIDARITAT AMB ELS PAÏSOS QUE ENCARA NO AN TROBAT UNA VIA PER UN CREIXEMENT ECONÒMIC SOSTINGUT, D'ALTRA BANDA ELS PROBLEMES NACIONALS EN ELS PAÏSOS DESENVOLUPATS: PROBLEMES DE NITAT, DE LES INFRAESTRUCTURES, DE COMUNICACIÓ, LES PENSIONS, LA INVESTIGACIÓ, ETC., PORTEN UN CAMÍ DE PROGRÈS QUE OBSERVAT EN 1 ANYS ÉS ENORME. A DISTÀNCIA DELS ÚLTIMS CINQUANTA �EN CANVI, NINGÚ POT DIR QUE TENIM CLARES SOLUCIONS PER A REPTES COM EL TRÀIFIC, LA PRESERVACIÓ DEL TERRITORI. EL MEDI AMBIENT, I EN GENERAL LA QUALITAT DE VIDA A LES S OLS GRANS CIUTATS. SI SABEM APROFITAR LA XARXA DE GRANS CIUTATS EUROPEES SEREM CAPAÇOS D'OFERIR UN MARC DE POTENCIALITATS SUPERIORS AMB UN COST ADEQUAT ENTENC QUE LA SÉVA FEINA TÉ, PER OBLIGACIÓ, LA NECESSITAT DE REFLEXIONAR I RECISAMENT SOBRE AQUESTS CONCEPTES: Qi ÉS EL U Q T DELS BÉNS I SERVEIS QUE S'HAN DE POSAR A LA DISPOSICIÓ DE LA CIUTAT REAL; QUINS SÓN ELS MECANISMES PER A EQUILIBRAR ELS • k STS a COSTOS; I QUIN HA DE SER EL NOU MARC PER A CREAR U51._.DDRET TR I BUTàR I ÚTIL PER A AQUESTS OBJECTIUS I, EN AQUEST CAS ESPECÍFIC, HARMONITZABLE A NIVELL D'EUROPA, DEL DRET TRIBUTàRI DE LA CIUTAT ADMINISTRATIVA HEM APRÉS MOLT, UNS DESDE LA TRADICI4 DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA I DE LES REFORMES NAPOLEÒNIQUES, D'ALTRES DES DE LA TRADICIÓ ANGLOXASONA, MOLT MÉS ADAPTABLE PERÒ POTSER MENYS ELEVABLE A LA CATEGORIA DE DOCTRINA JURÍDICA, EL CAMÍ A RECÓRRER ÉS MOLT IMPORTANT I, SI HEM PERMETEN, EL CENTRARIA EN QUATRE PUNTS: Qm"._, EL PRIMER ÉS POTSE UNA OBVIETAT, PERÒ NO PER AIXÒ DEIXA DE TENIR UN INTERÉS C CIfL: CAL CREAR O REFORÇAR AQUELLES INSTITUCIONS POLÍTIQUES QUE PRÉNEN AL I SERVEIS DE tAKACTER--METRUPO O EN GA S REC I DE NS IXÒ HO HEM APRÉS PER POSITIVA A PER L'EXPERIENCIPi D'AQUESTS DARRERS ANYS, A BARCELONA (COM A LONDRES) LES INVERSIONS I SERVEIS PÚBLICS DE CARÀCTER METROPOLITÀ S'HAN VIST PERJUDICATS PER AQUESTA MANCA INSTITUCIONAL, 1 EN CANVI, tSTEM SEGURS QUE A VALÈNCIA O A LIÓ L'ACCENT METROPOLITÀ ESTÀ PERMETENT AFRONTAR UNA NOVA DIMENSIÓ DELS PROBLEMES DE CIUTAT, PENSEM NOMÉS METRO, L CAS DEL �(UN SEGONCAMÍ PER AVANÇAR ÉS EL DE COMPENSAR LA POTÈNCIA DE LES INSTITUO ONS DE LA CIUTAT REAL AMB LA PRESÈNCIA DIRECTA DE L'ADMINISTRACIÓ I DE L ` IMPULS POLÍTIC QUE NECESSITEN ELS NIVELLS CIUTADANS, SEMPRE QUE LA PROXIMITAT A L'ADMINISTRAT GARANTITZI MILLOR QUALITAT EN LA PRESTACIÓ DEL SERVEI I EN LA CONCEPCIÓ I REALITZACIÓ DE LES INVERSIONS. EL RCEIrÇAMÍ DE PROGRÉS I POTSER EL QUE MÉS ENS HA DE PREOCUPAR AQUÍ ÉS DE CREAR ELS MECANISMES TANT JURÍDICS COM ECONÒMICS PER A GARANTIR UN EQUILIBRI ECONÒMIC EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS. AQUEST EQUILIBRI ES BASARIA EN UNA CORRECTA FINANCIACIÓ DE TOTS ELS SERVEIS QUE ES GESTIONEN PER DELEGACIÓ D'ALTRES ADMINISTRACIONS, EN UNA APLICACIÓ A NIVELL DE GR A NS CIUTATS DE PROGRAMES PACTATS ENTRE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL I LES ADMINISTRACIONS SUPERIORS, (EN AQUEST SENTIT M'HA INTERESSAT MOLTISSIM LA RECENT EXPERIÈNCIA ITALIANA LI_D.RADA FINS POC PEL QUE FOU ALCALDE DE MICA, SR , TOGN I OL I) , JI NALMENT EN UN SISTEMA TRIBUTARI PROPI QUE SIGUI CAPAÇ DE SUPERAR LES DIFICULTATS QUE COMPORTA EL FET QUE ELS GRANS IMPOSTOS (SOBRE LA RENDA O SOBRE EL VALOR AFEGIT) ESTIGUIN PRACTICAMENT MONOPOLITZATS PER EL NIVELL ESTATAL I COMUNITARI EN EL CAS DE L'EUROPA COMUNITARIA, L ` ÚLTIMA PERÒ NO LA MENYS IMPORTANT VIA DE PROGRÉS, LA VEIG D'ACCIONS DEL TIPUS DE LES QUE AVUI CELEBREM AQUÍ, EL FET DE TENIR REUNITS A BARCELONA, REPRESENTANTS DE L'ESTAT NEW YORK, DE LA CIUTAT DE FRANKFURT 1 DE LA D'AMSTERDAM, I APROFITO PER SALUDAR ALS SRS, ROBERT L. BEEBE, OTHMAR KINZL I HENRY A.J. MOR A QUI VULL AGRAIR LA SEVA BONA DISPOSICIÓ A PARTICIPAR EN AQUESTES JORNADES ACABANT D'ESTRENAR LA RESPONSABILITAT DE LA REGIDURIA D'HISENDA DE LA SEVA CIUTAT, Y, AMB ELLS ELS PROFESSORS GIANCARLO POLA, REMY PRUD'HOMME, HECTOR VILLEGAS I PETER A. WATT COM A EXPERTS EN ELS SISTEMES FISCALS DE MICA, Lió, BUENOS AIRES I BIRMINGHAM, ALS QUE TAMBÉ VULL FER ARRIBAR LA MÉS CORDIAL SALUTACIÓ No PUC ACABAR AQUESTES PARAULES D'INTRODUCCIÓ SENSE AGRAIR ESPECIALMENT L'ESFORÇ DELS NOSTRES PONENTS DRA, ANTONIA AGULLÓ I DR, ANTONI CASTELLS, ELLS ELS PODEN EXPLICAR MILLOR QUE �JO FINS A QUIN PUNT BARCELONA EN AQUEST TOMBANT DE SEGLE S'HA IMPOSSSAT L'OBLIGACIÓ DE CONTRIBUIR NO SOLAMENT AMB ELS Jocs OLÍMPICS DE 1992, SINO AMB UN ESFORÇ GLOBAL, k LA CREACIÓ__D,UNA NOVA CULTURA QUE LA CIUTAT HA D'ESDEVENIR UNA MENA Ii FERENCIA ILILUSIONANT I DE ATRACTIVA AIXÍ COM UNA EINA BàSICA PER LA MILLORA DE LA QÜALITAT DE VIDA. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4126 Title A name given to the resource Salutació de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall a les Jornades sobre la hisenda de les grans Àrees Metropolitanes / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. No coincidència entre la ciutat administrativa i política i ciutat real. Béns i serveis de caràcter metropolità (Metro), mecanismes jurídics i econòmics, sistema tributari propi. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. AMB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Àrea metropolitana Economia Finançament Infraestructures Acció política Ciutats Impostos Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1221/19900511d_00383.pdf 53131a4839f828ffd76552698da14e37 PDF Text Text 4 ^ Çt^^^ ^ `t_-^ ^,.}-CrJ^,^:.^ ^s (o 5 t ^^ Z` D (Y24-Velile r714 k<-375: r^ r ^~6 u11 , () f 'U+4'1'") f a12^ ^ Ct r c, ^ , ^ U1/1121 /41-44 ae `K ^^ Gtv,, (¿ Jrt`ptirucl.k e 1/t.- atifwzelte , {a4,4 ^, ^^ Q ^ , ^ 111'14 Ca 1 :tz cb oi" Ctfvi 144 Yi CA-¿Frau.-te ^,,^- ei-o i zur101 l(^ ^ C` \Jokt4 e ,4""d '2ttazp, ,11~4-t24 "t4ir+ 4 t,tm ^^,trc`W eC ^^ - PC ~,at ¡t.d¿¿í-wksk Wr .°'C-ò`1n+-114tt ^ ue ^-- 0-14. Ato ^ 4^ , )41(^t^^ /c0..- .^^ ^` ,`^ " ^( 14„,<I) 01\C,7‘1 1Z , YY M31-0.44,1,^ ^l,l^.' tG,,,/i ^ ^ .--e'"A494" ,J101.<416,4 �A-1/kt ^ j1/tM, i ab t s" 14 Q, ti kg, . %..a a Áci ("7"/-We 0<-:fittd/l/t7 t c,arm4mi,^ -----LL i V ‘,tA q^urv C. b V( U ^d ^., ^a^r rr L+ ^ï11:c,4 ^ ^ ,^ t^ t-- W t .. ce C1-4r 14,ktW4 f»-ti* r^, ^ l ^^Z^^'^ t‘' aGcA4.4,4 mb R\C'` C{, t; eikx ,ut htz, 1. o,:,5.0 W 0-A-k-a Sp.L. \rC', r ,^^ ,► ^,, "^ (LA. ^^ C h^-^c 4 \t'w^ VV , ytro t-t-t,' :1‘,e rin %w ^ dt-,.t La,., }^^ ^ ^ u,if i /4-Tt*L` gdui p ^ t <A u_ JA- ^„) ^.,i,,.t,,- ,.R,,,,, ^ ^L „ ^ ,_q i,-tt+-c 't4.4,t t ot, vccrPtt, c'1,-,rQ.A.Am...' +rtC.LL.40-,C-t, ò ^ ^^^ ^if141u ^ a,c.>!^ j ^^- s^ f -^ C Ce-k pz ^ (< c1 Q M tt a r ¿ a-k) ozclizo_4‘x 1(01"*Z:Swe ,A4 ^i^ a t4-44 Pi./44 (41•1-41. _/-~t° �-3 - )/tiMd ^,,^,^.^,e .^ ' ^l‘e ¿5-1-+ 1` x ^^ ^ N^ • 1Zti^ ^^ r ° ^ + r ^su.^t ^t.•N2 rk ^^ ^ (1 4 ^ ^ ' ^ kl -\ 1^ - ^ ^ G^4^ ry ' ^ `,^ ^ ^., ^ GGt rLt ^ . ^ ^ vu c cu +p 1,¿ o^+ ^ 3 , t.uc V' k.`TtPu‘,,-4- #44 (3.12i, ^ nyL ^^ t vd-t) (,^ c ^- c ^^ (C' tartl v,^ a4.4L; iai4.4 1.-t< Va‘t e*111 . /-44.r , ,rGc' ^ el K•r hllon^, ^ ^ ^^^7' ),14t.t^.cúci^ ^ ,r ^t ^3 ^ `{ r Crl ^,^ ^ , ^,t,) oía • ( ^4^ ti1 ^-11.41-1¡ Goc v471,A,N ovuttrki M.t aMu f "^^ ^ CE"1"' ^^ ^ ^^ ^ 44 (a_ ^ n¡ ^f cYvvl ^, ,^,.^ rt, , utiJi,<4 ( ot ^ ,.., ^-( 1,^, ^ ^ ^ ^ ^^ ^ ü ^ f ^ ^o ^C'^ (c LLtQ,c ^ ` P^ - Q crin ^^ y"o l - C^ ds, ptivbk .m {,1 // ^ # ,v r ^1 ^ ^ t,^.l C ^(^ ; 44' /4-0(4 ^ ^ ob (11- ^^^^ ^ f ,W t n ^, ^~^ ¿,t ^ ^ ^ ^^ &444)/4/<,,,'A ^ ^.. ^u^c.s^, 1-4,4^►f.^c,c,^ .. \S4-c-¿^ , a,^ iM^tfttsl^C ( P"..*~?4-t. -^ �Pi.:(Ap-buti/3— )/{ /c^ul^^vZt ; S- („^ Y ^`' ^^i ^ 1 ^ G4,k 4 ,^ ^ G^ 4 ^ ^ ^ LcTZc4vt,^, /2t ^^ c^ ^ ^^ ! (M 1151 1 C,C ^ I ^^^ . ./Lu^-^^ ^ ^V, .^^^ ^ ^^ ncc^ ,12l 1 ^ P,,01.44~ et 7 k^ ti, vr /43-i 'j ^.ay 1.4.47129 (j) ' 1„11- Gt~ cut t te/ ^ d-t (74; /-ide t/. evj tx<,{^ , c¿^ ^ ^; 0 2, v1 d4t.tl1,1 ; "» 442441e-5 ‘' f ► c^-^ ^ ^ 1-1, .c` ú^ PL-Cq1A)A4 uz, 01,1-1^4w4 otM,,- (414c,`; r^^, ^ (1/1 ^^vt 'a; ^/) "'t a` f d^ i V y^-V, ^ ^ -`^ ^ a^u,^.. t +^""'^-^`'' ^ l^ ^-^ ol.t t^ ►,^ w t a``^ e^ ^^`^ Gc^..l^.ct.t.^ , ^^/^^y,^^_nr^ G 44 ^w^r^l^, +^^77 ^A í..^ 51144J 1194- // " M.O 4 1)-'10 4^ ^ ilA•4M^ °^ ^ ^ 1 ^7 1 ' '1 ^ rc•frr 1 n : IG ^ (4A4^ t ^ 14;11-4/ 7,‘m ^ ^^ ^ ^Xk^ 11(71u ^ °.‹.11-4M1/1-1^ ^ ^ ^ç^.^ ./r47r (1/C0 P<'114-7\-02-1 ^^^. C5,+44,,,t.(. ^ [ //m.i ot ( 44-tie cy14,14,01 . l'a 1-C4-x4 ^ `,^ t �thx Dtt-¿. Gxn^ c ^ “31 y«,,^ i,) 1.E `4.°„, ^ ^^ U^t` . ►r^j^ ^ ^nn ^r L^514 ,z45, `eit 41? ^^^ ^ ^at ^ u,^^^C. ^c l^^tZt^u^ (72 (4 vt t- d C l`b^ ^^^^ d.t 1 á-^-0u^^` , ^^ .^ ^u ^ et- ^ tMt h P,t l , r cc.altim (mq Ce Ft 114A, rN„ ( A 1 ni ^^ ^ ^e ^d.g (pi di d.u12 ,u . 1/01(-t') .A44 114' (r., ^ 015, Ciw`', ^ _ Le ^ h1 ^^ f 4.`` y ,,PP,, fij,ie k ^Lt 1111 •`Lt 'Q" . ` ¡' GL (--41 •^^^ t^-^. U/n,v) tAkit 4-Z14 l'Ye) Ot4r<tt44/-7/ti ^ . ^ 44,4 c c.0 c3^Q ^^^ ^1vz t c̀J^t ^t^` i (t/L:IA'^ l^?A1 9 ^ ^ ^^ ^ °^ .^ ^&;‘,c, r `C^.^} v :y-1,X c^,( , ¡ ^vt ^n ' ^ t., Ce ftiu /Kkin (t• ' d\--1)f- /G't-7 ` ^^{^ ^ ^,,3^ ^, ^ ttvt r tc.< 4, ce41-+t.,'1, C cAtellz44/r ^^^a,^.. i^ ^^ ^ ^^ ^ let4 Í ' c^l G'^`^1 aGdm^ Ï^ I,huirS,. ^.^.; LJ1`"k.,C , � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4127 Title A name given to the resource Conferència Eurociutats 1990 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos, Lió, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Acció política Territoris Europa Eurocities Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1222/19900530d_00386.pdf affb8f6bf15e2466dacb72de0eb6de61 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DEL PREMI PER LA PAU 1989 C. .z3-.S -CS` (3-Q_ CY^rEe^a^ i cad d i a.í<.^ 4:,D i^^4,G.`^sAs=,.,ws.^o, t° zt - Un premi com el de L'Associació de les Nacions Unides per a Espanya, més enllà de la seva dotació modesta, té un gran valor perquè l'associació representa un sector molt significatiu de l'opinió pública espanyola. (Recordar que l'Associació que té la seu a Barcelona és d'àmbit espanyol) - L'Associació representa un sector d'opinió popular però il.lustrada en la ciència dels valors humans i de la pau, com ha demostrat abastament en la seva defensa constant dels principis de la carta de les Nacions Unides. - La decisió d'atorgar el Premi en l'edició de 1989 a Mikhail Gorbatxov prova, una vegada més, l'acceptació que té en l'opinió pública occidental la figura del President Gorbatxov. Tant és així que quan determinades veus demanen canvis a Occident, fins i tot veus de l'Església Catòlica, ho fan reclamant "un Gorbatxov per a Occident". 01'9 �-2- - Efectivament, com es diu a l'Acta de la sessió de concessió del Premi, Mikhail Gorbatxov ha aportat a les relacions internacionals una nova dimensió qualitativa i moral. - Avui és pràcticament unànim el reconeixement que, gràcies a les accions proposades per Gorbatxov, la pau i la seguretat internacionals han resultat enfortides, i la llibertat i la democràcia han avançat extraordinàriament a l'Europa Central i Oriental i a la pròpia Unió Soviètica. Per això, el Premi ha estat encertat i és oportú. - Els ciutadans han percebut aquests grans canvis d'una manera moralment apreciable: la por ha retrocedit i l'esperança ha revifat. - La ciutat de Barcelona es complauria enormement que Mikhail Gorbatxov pogués visitar-la en el transcurs del seu viatge oficial a Espanya. Aprofitar, doncs, l'oportunitat per demanar a l'Ambaixador que en transmetre el Premi al President Gorbatxov li traslladi també aquest desig de Barcelona, que voldria mostrar-li com es prepara per a acollir el gran esdeveniment mundial de pau i fraternitat que seran els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4128 Title A name given to the resource Acte de Lliurament del Premi per la Pau 1989 atorgat per l'Associació de les Nacions Unides a Mikhail Gorbatxov Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Ètica Acció política Gorbacov, Mikhail S. Nacions Unides Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1223/19900601d_00387.pdf 4b209a060efca3f82fb9979def769a12 PDF Text Text Molt hon^rable President^ Per una obvietat benentesa, Barcelona no acostuma a explicitar ni a reafirmar el seu paper davant de Catalunya. El^ paper de motor corresponsable, de punta de llan^a i suma i compendi de tot el país. Avui, peró, en la solemnitat que revesteix l'acte de presentació de les conclusions dcl Pla Estratègic de Barcelona, vull fer explícit aquest compromís i aquest oferiment de la ciutat al conjunt dcl país i a totes les ciutats i pobles del territori: El Pla Estratègic ho és d`una ciutat que té plena consciència de ser capital de Catalunya. Es un pla pensat per donar resposta als grans reptcs que té com a ciutat. Peró, a més, és un Pla per una ciutat que s'ofercix al país, conscient de ser-ne el motor i l'aparador davant del món. Des de l`Ajuntament de Barcelona, institució que ha impulsat el Pla Estratègic, estem conven^uts que aquest instrument, la seva selecció d`objectius i les seves possibilitats de mobilització d'esfor^os, constitueix un factor d'equiIibri per al conjunt del país. `, ^J No pot ser d'alt^a manera. Des de l'Ajuntament de Barcelona ensés impossible concebre una actuació de govern de la ciutat que fomenti els desequilibris ° de Catalunya. Pensem en les grans actuacions en marxa i en alguns dels projectes que té la ciutat. Compor en ' ^sistemàticament un efecte de difusió, un efecte d'extensió de les possibilitats, una millora de les oportunitats per a altres parts del territori. No cal posar massa exemples per veure-ho: La gran operació dels Jocs, l'extensió de la Fira, la xarxa de metro, les localitzacions industrials (podriem destacar aquík el cas dc Gates Rubber...). Barcelona aprofita, per tant, aquesta ocasió per reiterar amb tota solemnitat que persisteix en el seu esfor^ de creativitat i d'impuls. 8arcelona demana només que aquest^ actitud d'oferiment sigui no solament entesa sinó potenciada. Que s'eviti la temptació d'utilitzar-la en un esquema de confrontació que el país rebutja. ^arcelona necessita, molt honorable President, per sobre de 1 ^ y^^^^^ ^~^^ ~^r_ ' ~ ^*^ ^^^ ^ ^^ K ^^ �' qualsevol mesura administrativa de suport, poder seguir essent la 51arcelona creadora, ent;_l s iasta, il.lusionada amb el scu futur, que \-~ ^atalunya ha reconegut sempre com la seva capital. �/r^_^^°, ~ ^ ^ ^^^« ^x^w^^ ^~^~-^^w~^^^xv,o`~^ ^^n^ ' -_~ - -,,^.~^^^ °-^ ~-'^' ^ ^~^ ^^^~ ~ " -~^^^^«~«~^^^ ^^^^y^^C^^^^^v ^^ ^n^^^ ^*^^ ^L u^u «~'^ ^^^^. ^^«^^^*«^^v _ =~ Pcr una obvietat be^entesa, Barcelona no acostusa a reafirmar el seu paper davant de Catalunya. Fl paper de motor corresponsabler de punta de llan^a i suma i compendi de tot el país. Avui, peró, en la solemnitat que revesteix l`acte de presentació de les conclusions del Pla Estratègic de Barcelona, vull fer explícit aquest compromís i aquest oferiment de la ciutat a totes les ciutats i pobles del territori: El Pla Estratègic ho és d'una ciutat que té plena consciència de ser capital de Catalunya. Es un pla pensat per donar rcsposta a tots i cadascun dels grans reptes que aquesta ciutat/capital té plantejats. Peró, a més, és un Pla per una ciutat que s'ofereix generosament al país. Que vol ser el cor que impulsi el conjunt de Catalunya. I davant d'aquesta generositat, el país només pot reaccionar de dues maneres: o bé reconeixent aquest cor, aquest motor com a pro ^ i i ^aprofitant els beneficis qued'aquest impu1s se'n desprenen o bé amb malfian^a i recel. Barcelona sap que la reacció serà positiva. Que de l'impuls de la capital en prenen benefici i exemple moltes altres ciutats del país . Recentment n'hem tingutexemples com el Pla de Santa Coloma, o el Pla estratègic Bages 2000, tots dos confegits amb la ^ol^laboració dels responsables del Pla Estratègic Óe Uarce^ona. Peró no es tracta només de beneficiar-se dels plantejaments que la capital fa sinó de les realitats que se'n desprendran: si la ca^ital millora les se^es infraestructures de comunicació, les culturals, la s^^a oferta lúdica, la seva capacitat ó'innovació tecnológica, etc. ho fa per a tot el país. Amb l'objectiu que els beneficiaris directes i siguin tots els catalans i amb l`objectiu també que l'atractiu de 8arcelona més enllà de les nostres fronteres serveixi per a un rcpartiment més equilibrat de la riqucsa que aquest atractiu ens ha óe reportar. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4129 Title A name given to the resource Presentació de les Conclusions del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000 davant el President de la Generalitat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Barcelona Competitivitat Acció política Model social Espanya Planificació Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-06-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències