71 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/652/CuadernosEconomia_1975_v3n6_ComunicacionInformeCongresoIEA_PM.pdf bd204e3eea37bfcc5f2c64e4f5037f84 PDF Text Text 170 COMUNICACIONES García-Durán-, caben muchas dudas sobre las conclusiones obtenidas a partir de dicha estimación.» A este respecto debe hacerse la matización de que el estudio de los «rendimiemos del capital en las distintas provincias españolas, para que sirvan de guía a la política regional», que es el problema que más preocupa al señor García-Durán, ha sido tan sólo uno más de los objeti vos de mi artículo, de ent re los que cabría mencionar además: a) la propia estimación de la Riqueza Provincial en 1970 (en mi opinión la aportación más importante de mi artículo), b ) la evoluci6n del capital por persona y e) las relaciones entre capitalización y su imposición. Así pues, y a los efectos sobre los que gira la comunicación del señor García-Durán, en el sentido de que le parece «muy negativa» la aplicaci ón del criterio de los rendimientos del capital en las distintas provincias (medidos con muchas reservas, por la relación capital-producto según apunto en mi artículo, p. 157 de la mencionada revista) cara a la distribución espacial de la inversión pública, me veo en la obligación de hacer una aclaración adicional. Efectivamente, debe aceptarse que la relación capital-producto es un procedimiento relativamente burdo de selección de inversiones dentro de los distintos enfoques operativos, utilizables en la planificación macroeconómica a largo plazo. No obstante, también debe admitirse -todos lo hacen, Chennery, Tinbergen, Frisch, etc.- que de los criterios más simples, los basados en la intensidad de factores (existen otros basados en la productividad y otros basados en los precios contables), resuelven el problema de la asignaci6n por la vía de la concentración sobre el recurso más escaso, recurso que en los países en vías de desarrollo es el capital. De todos modos, el uso del criterio de la relación capital-producto como criterio de inversión sectorial y aun regional exige ciertas condiciones restrictivas: a) que el capital sea el único factor escaso del sistema y los demás sean superabundantes, b) que con los diferentes productos a obtener se maximicen los valores sociales (no solamente los privados), y e) que las producción tenga lugar con una estructura de costes constantes. Como tales condiciones son supuestos heroicos al aplicarlos al caso español, las conclusiones relativas a los rendimientos de las inversiones en capital social en las distintas provincias, que pudieran derivarse de mi artículo, deben tomarse simplemente a título orientativo, y cara a la consecución «de una política regional prospectiva menos ambigua» (p. 143), De cualquier manera, y como decía ya en mi artículo (p. 144), Y me reitero ahora, «somos conscientes de que este trabajo es susceptible de grandes mejoras por lo que serán de agradecer todas aquellas correcciones o críticas que se nos hicieran en este sentido». Por ello, agradezco al señor GarcíaDurán, la llamada general de atención que hace a los lectores interesados sobre las reservas con que algunas de las conclusiones de mi trabajo deban ser aceptadas. 171 COMUNICACIONES P. MARAGALL: Informe sobre el IV Congreso de la International Economic Association, Budapest, 1974. Los Congresos de la lEA han tenido siempre una cierta tra:cendenc~a ~re­ cuérdese, por ejemplo, el Congreso de Lisboa sobre «Conse7uencla~ ec~norrucas del tamaño de las naciones», un resumen de cuyas ponencias y discusiones ha sido editado por el profesor A. Robinson de Cambridge y traducido al castellano por Labor, 1971, con este mismo título). Junto con los congre:os. de Econometría y los de la American Economic Association forman el principal foro de debate oral en economía. Este año el Congreso se celebraba por primera vez en un país de Europa del Este y asistían a él representaciones muy nutridas de economistas de esta región frente a la representación occidental (M~ch1up, Balassa, Kaldor, Coaper, H. Johnson , Swoboda, Mundell, Kennen, Lipsey, Lundberg, Barre, Marjolin). La prometida presencia de gente del tercer mundo (A. Gunder Frank, S. Amin, R. Prebisch) no se cumpli6, de modo que los representantes «hete~o­ doxos» quedaron reducidos a una minoría. (S. Tsuru, ~ente. de tendencias moderadas como Lizano y unos pocos africanos). En síntesis el Congreso consistió en un «tete-a-tete» entre economistas socialistas, principalmente rusos, y occidentales, principalmente americanos, a un nivel bastante político, sobre el tema de la integración económica internacional, ante un foro. de 2.000 economistas mayormente venidos de los países avanzados o serru-avanzados de . ' Europa y América. El número de intervenciones, incluyendo sesiones plenarias y grupos de trabajo, totalizé unas 450, por lo que es imposib.le ~ar cuenta de la diversidad ny cantidad de los debates habidos. S6lo la publicaci ón de l~s Actas d~1 greso y la síntesis de las principales contribuciones voluntarias que .editara el profesor Robinson darán una idea de l~ q~e fue .el ~ongres.o con CIerto detalle. Algunas de las ponencias y contnbu~ones I~V1ta~as, mcluso corresp~n­ dientes a las sesiones plenarias, no estuvieron disponibles en forma escrita a lo Iarzo del Congreso. La ;ejor síntesis breve que puede hacerse de las reu~iones es. que és.t~s consistieron en una comparaci6n competitiva entre dos tipos de mtegracion económica internacional, la integraci6n de mercados ca~italista y la de p~o­ yectos de producción e intercambios internacionales a precios pac~ados o socialista personificados respectivamente por la CE.E. y el Consejo de Ayuda Económica Mutua o Comecon. Como variantes en el debate hay que apu~tar el ala radical de partidarios de la libertad de mercado (H¡~ber.le~) q~: consideran cualquier tipo de integración regional como una dlSCtlrrunacl0n co~tra terceras naciones Y un obstáculo a la óptima asignación de re~rsos a ~lVel mundial y los modelos de integración espacial de la producción de bienes públicos: cuya novedad (el caso de la ponencia ?e CoOP~! consiste en tratar la preferencia de los habitantes de una determinada region por uno u otro c:o ° �172 COMUNICACIONES tipo de organización socio-económica (mercado o plan) como susceptible de satisfacción por el lado de la oferta de bienes públicos, entre los que figuraría precisamente el tipo de organización social. Así como las tesis de Haberler suscitaban un debate encendido con los socialistas, las de Cooper, importadas de la economía regional y urbana, quedaban sin respuesta posible. El enfoque tradicional del estudio de los efectos de la integración (Balassa), comparando «efectos creadores de comercio» con «efectos de desviación del comercio», que daría un saldo positivo en el caso de la CEE en tanto que la multiplicación de los intercambios intra-comunitarios sobrepasaría a la restricción del comercio entre países comunitarios y terceros, plantea, por un lado , complicados problemas de medición y suscita, por otra , reflexiones sobre la inutilidad de esta clase de ejercicios estáticos , cuando los efectos dinámicos o sobre el crecimiento son los que realmente priman a la hora de decidir (Lipsey , Kaldor). Es curioso que la mayor proximidad a nivel técnico se diera entre los modelos propuestos en Europa occidental para medir de otras formas el grado de integración (como 'en la ponencia del belga Walbroeck, que proponía la proyección hasta el presente de un no-mundo de intercambios y producción basado en las tendencias anteriores a la integración , para compararlo con el mundo real integrado) y modelos de planificación de producción e intercambios como el de los polacos Mycielski y Trzeciakowski. Las implicaciones políticas de esta relativa comunidad de intereses técnicos a los dos lados de Europa planearon (sólo eso) sobre los debates, cuya inciativa y conclusión quedaba en manos, a nivel ideológico por lo menos, de los representantes de las dos grandes potencias, USA y URSS. Las tensiones intrabloque (USA-EEC y URSS-países socialistas europeos), que sólo algún francés se atrevía a airear abiertamente y aun sólo en los grupos de trabajo, quedaban así en un segundo plano. Los rusos insistieron machaconamente en las ventajas de la integración europeo-oriental y veladamente en los sacrificios que ésta representaba para la URSS. Para los americanos la crítica a las veleidades independentistas de Europa Occidental se hacía más difícil, pues la CEE tenía en los debates el rol de prototipo de la integración vía mercado libre. Sólo la franqueza liberal de derecha de Haberler (cuya crítica, por otra parte, caía convenientemente con mucho mayor peso sobre la integración socialista) y en determinados momentos de H. Johnson (defendiendo a las multinacionales americanas de los gobiernos europeos «que quieren tenerlas en su país pero no pagar los costes inherentes») o de Kennen (afirmando que si los europeos se ahogaban en dólares es ante todo porque primero habían estado clamando por ellos) era consistente con la obvia preocupación de los gobernantes norteamericanos, durante los últimos años, por la resistencia europea a la penetración de capital norteamericano y la extensión del área comercial europea al Mediterráneo y Africa. A pesar de que un Congreso como éste tenía que reducir necesariamente la actualidad y la carga política de los debates hasta un mínimo denominador COMUNICACIONES 173 común relativamente soportable, algunos temas realmente picantes tenían que emerger en una fase crítica de la economía internacional como es la presente. Descartada la cuestión del tercer mundo (que casi simultáneamente provocaba en Bucarest discusiones violentas en el marco del Congreso de la Población) , las dos preocupaciones presentes que se abrieron paso en las reuniones fueron: 1) la crisis monetaria internacional, cuestión que enfrentó a R. Mundell con P . Kennen en el grupo de trabajo sobre movimientos internacionales de capital, y 2) la integración monetaria europea . La propuesta de Mundell de estabilizar la economía mundial mediante políticas monetarias restrictivas 'en USA, Japón y A1emania occidental (acompañadas de políticas fiscales expansivas para evitar el paro generalizado) es peligrosa y conducirá al peor de los mundos (depresión con inflación) en opinión de Kennen y también del alemán Giersch. Los rusos asistían de espectadores al debate , interviniendo sólo para anunciar una reducción de las inversiones americanas en Europa (del tema de la orientación de esas inversiones hacia la Unión Soviética no se habló ni se hablará hasta el próximo Congreso, que se centrará en las relaciones económicas Este-Oeste) y para defender el papel del oro en un futuro sistema monetario internacional en que los países socialistas estarían dispuestos a inte rvenir. A las acusaciones de discriminación por la venta de petróleo ruso a precios inferiores al mundial (dentro del Comecon), los economistas soviéticos respondían que los intercambios entre países socialistas se hacen siempre a precios mundiales pero desprovistos de variaciones cíclicas y especulativas -10 que no está exento de implicaciones poco agradables seguramente para los árabes-o La integración monetaria europea fue objeto de un «solo» de los economistas de la CEE decepcionados por la poca audiencia que sus recomendaciones tienen en Bruselas. La teoría de las «áreas monetarias óptimas» sostiene que sin integración en el mercado de factores (igualación de tasas de salario y tipos de beneficios) y propensiones a la inflación más o menos homogéneas entre naciones, no puede avanzarse hacia una unificación monetaria. La experiencia demuestra que el movimiento de factores más importante se ha producido desde la periferia y el exterior de la Comunidad hacia el interior de ésta (migraciones mediterráneas a Francia, Alemania y también a otros países, como Suiza, exteriores a la CEE). Los movimientos de capital a largo plazo dentro del Mercado Común han sido relativamente reducidos. Quizá poco pueda hacerse frente a todo esto en el actual estado de cosas. En cambio, sí hubiera podido instrumentarse en opinión de muchos economistas, una política económica y monetaria europea más interdependiente, paso previo para la unificación. Otros economistas, más próximos a los niveles políticos de la CEE , argumentaban que la causa principal del fracaso de la unificación monetaria representada por la flotación conjunta han sido las perturbaciones exteriores. La opinión posiblemente más compartida es que nada puede hacerse mientras du re la crisis actual y no se adopten las reformas estructurales previas para homogeneizar el comporta- �174 COMUNICACIONES miento de los mercados de factores y las políticas economicas (Lamfalussy). Pero no faltaban opiniones en el sentido de que la crisis económica internacional hada precisamente más urgente (y posible) el lanzamiento de nuevas iniciativas de unificación monetaria. Aun contando con estas incursiones en temas de actualidad el tono del Congreso era, por lo general, notoriamente versallesco en comparación con la acidez y tensión de las discusiones político-económicas en curso a 10 largo y ancho del mundo. De algún modo la confluencia de intereses USA-URSS en el sentido de una evolución moderada a partir del statu quo internacional marcó el carácter del Congreso, dejando lugar para el debate sólo a nivel abstracto (mercado frente a plan). Lo más cierto parece ser que las dos grandes economías de ámbito continental, máximos exponentes del modo de producción capitalista y socialista, están por el momento en condiciones de controlar aquella evolución hacia la integración del resto del mundo en áreas económicas de tamaño comparable al suyo propio (al de USA y URSS). Esto es particularmente cierto en el caso de Europa, dividida por el momento en dos áreas de influencia. Pero la creciente relación económica USA-URSS, que ambos países parecen necesitar, tiene que suscitar un desarme comercial e ideológico cuyas consecuencias sobre el proceso de formación de una economía europea más interdependiente asusta posiblemente tanto en los Estados Unidos como en la Unión Soviética, si bien por motivos diversos (indisciplina comercial en el primer caso, ideológica 'en el segundo). La participación 'española en el Congreso fue prácticamente nula, lo que no deja de ser sorprendente para un país donde las consecuencias de la integración económica y comercial europea son materia de reflexión y discusión cotidiana. Existen numerosos estudios de las repercusiones de la formación del Mercado Común sobre la 'economía española, estudios cuya aportación estará ausente de una cita que marcará por mucho tiempo el desarrollo de la teoría económica de la integración internacional. Quizás el ingrediente político de la cuestión paralice un tanto a los economistas españoles: pero es obvio que sobre la base de una argumentación política (el caso de la CEE) o no política (por parte de Estados Unidos) los grandes mercados están inflígiendo costes económicos ciertos sobre nuestra actividad productiva al discriminar contra nuestras exportaciones de zapatos o manzanas (o de fuerza de trabajo), o al dictarnos, como durante la primera fase de la crisis monetaria 1971-1973, una política de cambios determinada. Se puede estar de acuerdo con la esencia de la argumentación política en que se basa la discriminación comercial, pero ello no exime (al contrario) de calcular los costes de ésta. La organización del Congreso fue correcta, sobre todo teniendo en cuenta la diversidad de las delegaciones presentes. Un fallo patente fue el de la centralización y falta de capacidad de las fotocopiadoras. Pero esto se solventará posiblemente en poco tiempo con la comparación económica Este-Oeste de la que no se habló en el Congreso aunque el Congreso mismo fue una muestra de relativa cooperación. Reseñas La question paysanne el le capitalisme, S. AMIN y K. VERGOPOULOS. Ed. An- thropos , IDEP, París, 1974, 220 pp. En la teoría económica convencional el sector agrícola ha sido generalmente olvidado: pese a las características especiales que presenta, la agricultura es considerada como un sector más de la economía, y los conceptos aplicables a los demás sectores, especialmente el industrial, se usan para el análisis de la agricultura. Este olvido teórico va paralelo con el olvido real: con pocas excepciones, la agricultura de un país desarrollado es el pariente pobre de los potentes sectores industriales. Con el creciente interés por el estudio de los países subdesarrollados, los economistas han empezado a ver que las relaciones industria-agricultura tenían mucho que ver con las relaciones países avanzados-países subdesarrollados: la agrícultura no es simplemente un sector con menos capitalización (o menor composición orgánica del capital para los marxistas), sino que presenta características socíoeconémicas especiales, al igual que los países subdesarrollados en relación con los desarrollados. Esta constatación ha llevado en parte a la búsqueda de los caracteres teóricos de la economía agrícola, y ha surgido una línea de pensamiento que investiga la naturaleza económica de la agricultura en profundidad continuando la tradición de los clásicos. Malthus, Ricardo, Marx, von Bortkicwi tz, Kautski y Chayanov serían los principales puntos en que debería basarse esta reconstrucci én. Y en ellos se basa el libro de Samir Amin. Encuadrado en una colección publicada por un instituto dependiente de las N.U., su estilo se aleja mucho del pretendidamente aséptico empleado por los técnicos internacionales. La primera parte del libro, de la que es autor S. Amín, intenta abordar los problemas a partir de la metodología elaborada por él mismo en sus obras anteriores. Para ello recuerda sus contribuciones sobre modo de producción, modo de producción tributario, formación económico social, periodificación del capitalismo, etc. Con estos datos y releyendo a Marx (como es costumbre), llega, a través de los problemas de la transformación y de la igualación de la tasa de beneficio, al concepto de rema. Nadie duda de la existencia de la renta diferencial (definida por Ricardo), pero la ren ta absoluta de la tierra presenta un problema distinto. Para explicar su existencia, la economía política tiene tres posibles caminos: a) El monopolio sobre la propiedad de la tierra: opinión de Srnith, Buchanan y de Malthus en ciert a medida (y resucitada en una forma distinta por Robertus). b) El hecho de que el sector agrícola no permita los avances tecnológicos del sector industrial, esté constantemente subcapitalizado y, por tanto, tenga una tasa de beneficios mayor (tasa que incluiría la renta de la tierra en opinión de Ricardo, y de Marx según algunos). e) La consideración de la agricultura como un sector en el que no domina el capitalismo sino un modo de producción distinto, el modo de producción campesino, cuyo excedente sería la renta de la tierra. Esta línea fue desarrollada por un marxista ruso olvidado, Chayanov. Al aplicar estas tres posibilidades al es- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1633 Title A name given to the resource Informe sobre el IV Congreso de la International Economic Association, Budapest 1974 Description An account of the resource vol. 3, núm. 6, enero-abril 1975, p.171-174 Source A related resource from which the described resource is derived Cuadernos de Economía Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Economia Internacional Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Comunicació amb l'informe sobre el congrés de l'IEA. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-02-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1668/0000000580.pdf 33dc5d3f27cc48825d0f11940cda5799 PDF Text Text Infrastructures i empreses, el repte estratègic Article de Pasqual Maragall a l'Avui Si haguéssim de fer cas de l'única proposta de Jordi Pujol en el recent debat d'orientació de política general, Catalunya i tots nosaltres ens hauríem de preparar per perdre el temps en els propers dos anys. Catalunya tampoc no pot seguir tirant de veta de l'impuls inicial dels primers governs de la Generalitat recuperada ni dels impulsos més o menys sincopats que la ciutat de Barcelona va encapçalar del 86 al 92 i que lidera actualment amb vista al 2004. És cert que el projecte de Port Aventura, avui Universal Studios, va ser un projecte important, i és cert sobretot que els projectes de l'AVE, l'aeroport del Prat i el metro de Barcelona, així com el del Canal Segarra Garrigues o el cada cop més urgent desdoblament de l'Eix Transversal, tindran un impacte important en la millora de les nostres comunicacions i infraestructures. Però en molts d'aquests projectes es podria dir que el més calent és a l'aigüera. Encara tenen indefinicions importants i finançaments molt tibats. Caldrà treballar bé i fer via, en els pròxims mesos, per acabar de dissenyar i projectar i per assegurar el finançament del que es projecti sense hipotecar-se excessivament. I, per descomptat, sense traslladar les hipoteques als ajuntaments. Caldrà posar sobre la taula els mapes d'Espanya que s'estan dibuixant. El de l'AVE, el dels peatges, el dels aeroports, el dels gasoductes. Amb el delirant nou gasoducte que Aznar vol fer entre Algèria i Espanya sense passar pel Marroc, com per esmenar la plana a Pere Duran Farell. I sense l'imprescindible gasoducte a les Balears, que necessiten com el pa que mengen. I amb l'antieuropea traça de l'AVE a Portugal: la Unió la va dissenyar partint de Valladolid cap a un punt intermedi entre Lisboa i Porto i després cap a cadascuna de les dues ciutats (la T portuguesa) i amb fons europeus. Aznar la vol fer passar per Madrid i cap al sud, directament a Lisboa. Porto que s'esperi, i que s'ho pagui. El mapa de l'aigua encara és més preocupant. Triar un sol riu, l'Ebre, que neix a Reinosa (Cantàbric), per calmar la set de tot el litoral mediterrani és forassenyat. Què se'n fa de l'aigua que consumeix el centre d'Espanya. Es depura? Per què no es multipliquen les dessaladores com la que nosaltres hem fet a Blanes? Per què els rius de l'Atlàntic son intocables? Per què no s'amplia el transvasament Tajo-Segura? Els portuguesos ens diuen que el gran problema del Duero i el Tajo son les inundacions provocades per una administració poc curosa dels embassaments rius amunt, a Castella. Portugal, excepte al sud, no té un problema d'aigua com el litoral mediterrani espanyol. Catalunya està treballant, més des de l'oposició que des del govern, en un mapa d'Espanya diferent i raonable, en la línia del que va fer el Banc Mundial l'any 1962 quan va recomanar que es prioritzessin els eixos Mediterrani (la Jonquera-Múrcia) i Cantàbric (Bilbao-Behovia). Avui l'eix ruter cantàbric encara no arriba a Galícia! Avui la vall de l'Ebre no té prevista l'alta velocitat ferroviària. I Barcelona-València tampoc! El paradigma "totes les capitals de província a menys de X hores de Madrid" és pobre i matusser. Es basa en una mapa de gravitacions ancorat en el segle XIX, insensible a les gravitacions reals creades per les masses demogràfiques efectivament existents avui. El centralisme dels aeroports, la gestió estatal dels ports, les contradiccions i la manca de competència en les xarxes elèctriques, el retard en l'energia elèctrica d'origen gasista, tot plegat ens porta molt lluny de l'òptim, no ja català o balear o aragonès o valencià, sinó espanyol. S'ha de fer un nou mapa d'Espanya. I el farem. El farem amb tots els pobles d'Espanya. L'aprovarem al nou Senat quan esdevingui cambra dels territoris. Posarem mans a l'obra de seguida. Ja les hi hem posat. Ja estem dibuixant. Ara. És tan estratègic això com fer entendre el concepte d'Espanya plural o federal. I més urgent. Si el mapa no s'entén, en el concepte no cal ni intentar-ho. D'altra banda, no s'entén que, en un país que tendeix a veure fantasmes darrere de cada empresa que se'n va i que toca campanes cada cop que n'arriba una d'important, el govern actuï de manera que provoqui desestabilització en importants entitats financeres. ¿Que, potser, la psicologia del país no està prou influïda pel tancament final de la planta de Lear a Cervera? ¿Que la psicologia col·lectiva no està influïda per l'amenaça de Volkswagen (avui ja anunci) d'endur-se feina de Seat a Bratislava? ¿És que no ens hem adonat que tanquen Burés a Anglès i la producció d'àudio de la Panasonic a Celrà? ¿És que ja hem oblidat que Global 3 ha marxat a Saragossa -en gran part- per desacords amb el govern de la Generalitat, desacords que no se'ns han volgut explicar? ¿És que hi ha alguna explicació, a part de l'excusa educada que ha donat Zara -"els sous de Saragossa són més baixos i els sindicats menys combatius"-, per no formalitzar la compra dels terrenys de la seva base logística entre la Península i el continent europeu al costat de Figueres? Per què l'aleshores conseller Macias va declarar tan alegrement que Zara anava a Figueres? Em consola el fet, que el govern convergent és incapaç de copsar i de reconèixer, que la marxa d'empreses a Saragossa només és tràgica si tenim un concepte estret i obtús de l'interès estratègic de Catalunya. En realitat formem part d'una regió econòmica europea més gran. No em consola ni la mala ratxa ni el malgovern que puguin haver contribuït, no potser a la marxa de les empreses, però sí a la falta de reflexos en la resposta. Sóc partidari de projectar solucions en positiu, en cada �cas, tal com van fer els suecs a Malmö, quan la Saab no va poder ni obrir la seva planta nova de trinca al costat del port: els suecs van convertir la planta encara buida en el centre de convencions més important del sud de Suècia, tot just relligat al continent pel nou pont Malmö - Copenhaguen. Malmö ha fet un salt endavant prodigiós en els darrers deu anys. Què ha fet Madrid després del 92? Respondre al repte de Barcelona i posar-se al dia en la xarxa mundial de ciutats. Llançar-se a fons, esclar. Amb l´ajut de l´Estat, esclar, perquè “el tenen allí”. L´Estat és a Madrid i cada vegada menys a Catalunya. Les dades més recents de la inversió directa de l´Estat al nostre país a l´any 2003 la situen en un 5,0%, tot un record de mínims. I si a aquest percentatge del que paga realment l´Estat hi sumen la inversió de la Seguretat Social, la inversió a Catalunya seria del 5,24%. Un altre mínim històric. A Madrid, doncs, seguiran tenint l´Estat totalment allí mentre Catalunya no iniciï la marxa cap a un Estat diferent, cap a l´Espanya plural. No Catalunya sola, però Catalunya primer. Amb els aragonesos, els balears, els asturians, els gallecs i tants d´altres. I després amb tots els alters. Parlem un moment de la llei de caixes. No ens va agradar, en el seu moment, la llei catalana, que substituïa la representació –prevista en la llei espanyola- per als municipis per una altra de basada en les entitats de reconegut prestigi, expressió que si no és anticonstitucional és en tot cas clarament preconstitucional. Ara, l´intent actual de predeterminar des del´Estat l´edat dels càrrecs directius de les caixes en un moment en què la inestabillitat financera és considerable resulta francament sospitós. I aquesta és una dada que no ha de sorprendre , vista la preocupació dels responsables del govern actual pel seu futur. Em refereixo al futur immediat, al que es pot produir en les properes eleccions, i em refereixo al futur no del país sinó dels interessos del partit que ens ha estat governant durant vint-i.tants anys. Si a aquesta situació hi afegim la fal.lera del govern de CiU per ficar el nas en el més mínim moviment de la societat civil, tant si són caixes com entitats com clbus de futbol, la inquietud no necesita més justificació. És àmpliament compartida per l´opinió pública catalana. Posar en quarentena, sense explicació, alguna de les més solidez institucions financeres no ja de Catalunya sinó d´Espanya no té cap mena de sentit. És temerari. Aquestes són algunes de les qüestions que van quedar al tinter durant el debat d´orientació de política general celebrat la setmana passada al Parlament de Catalunya o bé que convé recordar després d´aquest debat. El debat va posar en evidencia que hi ha un president que se´n va; potser més reconegut ell pel poble que no pas agraït ell envers els ciutadans. Va posar en evidència que seguir en la situació actual no és útil per a Catalunya, que no podem esperar dos anys a intervenir, dient-hi la nostra, en el debat obert sobre l´evolució de l´Estat de les autonomies. El debat va demostrar un cop més la hipoteca de CiU respecte del PP, més algunes novetats, com ara el recolzament des de fora a la continuïtat un any més d´aquesta hipoteca. El debat, en fi, va deixar clar que Catalunya té un futur esperant a la cantonada. Un futur que té com a protagonistes altres forces, altres sensibilitats, altres maneres de fer, altres homes i dones. I un futur que serà posible si la ciutadania ens fa confiança. No hauríem d´esperar dos anys. No podem permetre´ns el luxe de perdre´ls. No som nosaltres els que tenim pressa. És Catalunya la que no pot perdre el temps. Pasqual Maragall, president de PSC. 13/10/2002 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Infrastructures i empreses, el repte estratègic Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Infraestructures Economia Empreses Pujol, Jordi Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1364 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1235/19901112d_00414.pdf 1b6d95b02af437406bb8ed0d6bfbd475 PDF Text Text Barcelona, la competència i la cooperació entre ciutats Inici cicle conferències Winterthur. (12/11/90) �FITXA XII FITXES ESPECIFIQUES XII.1 GRUPS ASSEGURADORS SUISSOS A ESPANYA La presència de grups suissos d'atsegurances a Espanya s'inicia a les darreries del segle passat, amb la finalitat, en principi, de donar servei als clients suïssos que s'éstableixen a Espanya, que, de fet, vol dir a Catalunya-Barcelona, que era l'àrea més desenvolupada per tant, més acollidora d'aquelLmoment. Les primeres companyies suïsses d'assegurances que vénen són "Zurich" i "La Suiza", i el 1910 "Winterthur". Actuen inicialment en una área restringida. Comencen l'expansió per la resta d'Espanya a partir dels anys 50, i, poc a poc, es doten d'una estratègia pròpia respecte'a les centrals per poder-se adaptar al mercat espanyol. El següent pas evolutiu és adquirir una direcció espanyola, amb una forta presència de catalans. Actualment, les companyies d'implantació histórica (Winterthur, Zurich, La Suiza i La Baloise), en conjunt, suposen més del 70% del total del negoci assegurador suís:a Espanya. L'oferta asseguradora suïssa total representa a Espanya, segons dades del 1988, assegurances. el 30% de l'oferta estrangera del mercat de les �XII.2 Principals grups suïssos instal.lats a Espanya: Inici Activitats Grup Zurich 1854 La Suiza 1876 Winterthur 1910 La Baloise 1930 Rentenanstalt 1974 Schwe iz 1985 La Cenevoise 1987 Helvetia 1987 Fiva 1989 Swiss Insurance Services 1989 La competència i la cooperació entre ciutats La internacionalització de l'economia i de les formes de vida, així com l'aparició de nous agents internacionals 1 internacionals, empreses multinacionals, (organitzacions organitzacions internacionals no-governamentals) estan fent canviar el paper tradicional de l'Estat com a subjecte d'actuació en l'esfera internacional. Avui la competència entre territoris ja no es limita a la competència entre territoris-Estat. L'àmbit del territori competitiu �XII. 3 pot ser infra-estatal (ciutat, regió, macroregió) o supra-estatal (Comunitat Europea). Europa com a exemple dels dos nous models de territori competitiu. Europa sistema de ciutats i regio S • • Europa "regió" supranacional i supraestatal. La unió económica i monetaria i la unió política que es prepara convertirà l'Europa comunitària en el territori integrat supraestatal més avançat del món, en el sentit de la superació de l'Estat tradicional, i de la potencial capacitat competitiva. Simultàniament al procés de supranacionalització s'està produint una renovació de la funció tradicional de les ciutats. Del bon funcionament de la ciutat, com a sistema de producció gestió, depén el dinamisme econòmic dels territoris regionals estatals. Aportacions de les ciutats: * Xarxes d'infraestructures * Us intensiu de noves tecnologies * Especialització productiva �XII.4 * Valor d'ús cultural * Administració i govern accessibles * Reserva de creativitat * Ubicació de centres direccionals Si les ciutats competeixen entre si, també cooperen. Les ciutats són diferents i al mateix temps els fets urbans tenen molt en comú. Les ciutats com a !'contenidors" deis problemes de les societats. Intercanvi d'experiències i tecnologies urbanes; l'era deis serveis compartits. Eurociutats "Les sis ciutats" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4141 Title A name given to the resource Inici Cicle conferències Winterthur: "Barcelona, la competència i la cooperació entre ciutats" Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Barcelona Competitivitat Relacions Internacionals Territoris Ciutats Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1091/19870522d_00211.pdf 43765b3eff1684bc23d43ffb63bbff45 PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL A L'ACTE D'INICI DE CAMPANYA MUNICIPALS 87" Saló Cibeles, Barcelona, 22 de maig 1987 26 �ACTE INICI CAMPANYA -Bona niti. Ha arribat el moment tan esperat de poder començar a treballar per demostrar alió que hem fet 7a més, será ben explícat. Aquesta campanya no será personal, aquesta campanya té al darrera moltes horca, molts dies, molts mesos, molts anys. Vuit anys, ja. En definitiva, 8 anys de treball deis socialistes a l'Ajuntament. Però, teniem ganes de saber que podiem explicar tot alió que hem fet, que ens havia d'arribar el moment de convéncera la gent, no només pel que s'havia fet, sinó per com deiem que ho haviem fet. Perque, a la gent de Barcelona no li agrada veure les coses, la força deis fets, hi ha. de veure aixó; però també la força de les paraules. Paraules n'hi hauran en aquesta campanya, que per això sóri. les campanyes. Les pre-campanyes són una cosa més dificil, més complicada, en la qual, a vegades, hi ha joc subterrani í jo us ben asseguro que, durant aquests deu mesos, vuit mesos, set meses, ho he passat malament, a vegades. Tots a l'Ajuntament hem hagut de passar per gripaus, hem hagut de sentir com nosaltres estàvem tenint un to que no era, posant bastons a les rodes, posant pegues, que no tenim respectes que, efectivament, teniem. Respectes que teniem i tenim. Nosaltres hem treballat, hem mirat de treballar tot el possible. No sempre, perqué no sempre es pot treballar; peró, hem mirat de treballar, de fer aquests fets que ara recollim, que catan a les llisteá i que es poden lIegir i que mirarem d'explicar. Hem mírat de treballar us asseguro, us ben asseguro que, día a cha, el que cm mantenía era pensar que el día que comenci la campanya, 27 �aquest día, no et lliuraràs. 1 és avui, aquesta nit. Tots, avui, començarem a treballar per convèncer a la gent un. a un ( que ja sabeu que aquestes coses s'han de treballar un a. un) que no només les coses que s'han fet, s'han fet, que no només els defectes que ja ens els sabem i els corregirem, sinó que, a més a més, hi ha un futur per aquesta ciutat aquest futur no és només, us ben asseguro, una il.lusió del moment, no és només la il.lusió d'una nit. No és només, com ha sigut altres vegades ' de la seva història, un moment feliç. Mireu, ara ens toca, encara ens toca tornar a fer les coses i les construccions que van fer el 29 perque ballaven (que no s'havien fet prou ben fetes). Aquesta vegada no, aquesta vegada no será així. Aquesta ciutat s'ha de fer sòlidament. Fer ben fet el que haurà d'existir.... Però no será un somni, será una realitat que hem de construir sólidament, establement, per durar no solament un día, un any, dos anys, sinò per tot un període de la vida d'aquesta ciutat, que ha de ser llarg constructiu 1 podem fer-ho. Nosaltres sabem que tot no ho hem aonseguit, ni molt menys, però sabem, una mica, els límits en els quals podem arribar, sabem quins són els problemes que nosaltres sois no resoldrem, sabem, segurament, que ens haureu d'ajudar per cada un d'aquests programes, i tenim quasi tots els elements que s'han de tenir, perquè aquesta sigui, no només una ciutat eufórica, entusiasta. il.lusionada, sinó revitalitzada. 28 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3997 Title A name given to the resource Inici de la campanya Eleccions Municipals 1987 / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Cibeles, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Acció política Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/668/20070615_LV.pdf 2994b073474956932bf9a0ed9b56bea6 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 15/06/2007 La Vanguardia, p.027, Opinión Inseguridad PASQUAL MARAGALL A comienzos de los ochenta, antes de la recuperación económica, la inseguridad en Barcelona era alta. Por esta razón creamos una comisión en la que el ex alcalde Josep Maria Socías Humbert encabezaba los esfuerzos para mejorar la situación. Lo primero que se hizo fue replicar aquí la encuesta británica sobre el crimen, la llamada encuesta de victimización. En el primer ensayo (año 1983) el resultado fue dramático: el 25 por ciento de los ciudadanos declararon haber sido agredidos, robados o haber sido objeto de un intento en este sentido. Las cosas aún empeoraron ligeramente durante los tres años posteriores, hasta llegar al 27 por ciento de victimización percibida. A partir de aquí la mejora fue notable y sostenida (a excepción del año 1990) y marcó el mínimo de la serie el año 1993 con un 14 por ciento de victimización. La serie finaliza en el año 2004, con un 20 por ciento: una de cada cinco personas consideró haber sido objeto de actos delictivos aquel año. Ignoro la razón por la que la serie se interrumpe en el año 2004. Ahora, este verano, creo que dispondremos de nuevos datos. La ciudad de Barcelona está siempre entre uno y dos puntos por encima del promedio metropolitano de victimización percibida. Todos tenemos experiencias cercanas de delitos sobre las personas y los bienes. El quiosco próximo a mi casa fue atracado dos veces el mes pasado. Quizá influyó el hecho de que la plaza está en obras y resulta más fácil ocultar la fechoría. Se lo insinué al alcalde Hereu, sin especificar los hechos, en un mitin electoral en la calle Muntaner. Un poco más abajo, en la calle Alfons XII esquina con Madrazo, una casa abandonada fue invadida hasta que la policía echó a los okupas. Yal otro lado de la calle hay un jardín abandonado que pertenecía a la antigua escuela de las monjas alemanas. Ahora la casa ha sido adquirida por una compañía constructora de hoteles. Confío en que el jardín de enfrente será restaurado por las autoridades municipales. Todo esto no es irrelevante: ha de contribuir a una mejora de la tranquilidad y la calidad urbana. Hay un aspecto que considerar en materia de seguridad: la presencia de policía en la calle. No sé si la policía (en nuestro caso la autonómica y la municipal) patrulla de forma suficiente. En Nueva York, donde viví dos años, los cops (polis) eran amigos de las viejecitas del barrio, que les confiaban todo tipo de secretos sobre lo que sucedía en las escaleras y las aceras (y, sobre todo, se sentían acompañadas). La única policía uniformada que hay en Nueva York es la policía local. Tanto el Immigration Service como el FBI son federales y no uniformados. Caso aparte es la Guardia del Estado, que recordamos por su dura intervención durante los incidentes de la Universidad de Kent. 185 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Creo que en nuestro caso el despliegue progresivo de una nueva policía, la autonómica, y la substitución progresiva de la nacional y parcialmente de la local, pueden haber afectado a la seguridad. Pero sin cambios no hay mejoras. Una vez me encontré con un grupo de guardias civiles por encima de Vielha y cuando les pregunté cómo estaban me contestaron: "Rodeados". Era el inicio del despliegue de los Mossos d´Esquadra en la zona. Estaban entre sorprendidos e incómodos, lo que entraba dentro de una lógica que la consellera Montserrat Tura intuyó inmediatamente. En otra ocasión, esta vez yendo hacia Tarragona, me paró un grupo de policías de tráfico pidiendo que no se les obligara a salir de Catalunya para poder seguir siendo lo que eran. Todo esto es complicado. Casi tan complicado como la enseñanza del catalán y el castellano que el otro día explicaba el conseller de Educació con una claridad encomiable, mal está que yo lo diga, en el programa de Mònica Terribas. Creo que la seguridad en Catalunya y en Barcelona está en buenas manos. Conozco bien al conseller Joan Saura y al alcalde Jordi Hereu y me consta la capacidad que han demostrado en la conducción de temas y escenarios no precisamente sencillos. Es más: tengo la impresión de que, a pesar de que siempre hay noticias desagradables, la tónica general es de tranquilidad. He viajado mucho durante los últimos años y, en particular, durante estos últimos meses, y no creo que nos podamos considerar deficitarios en relación con otros entornos. Confío en que la definitiva configuración y despliegue de los cuerpos policiales, sobre todo si van acompañados de una presencia física cercana y a pie de calle, remacharán el clavo de una opinión generalizada que también he podido comprobar por todas partes: la tranquilidad y la calidad de vida son muy considerables, tanto en Barcelona como en general en Catalunya. Detalles como la substitución de las sirenas continuas por las sincopadas, en el caso de las ambulancias, y la introducción de las bicicletas municipales también ayudan a la sensación de tranquilidad y civismo. Aunque si hablamos del tráfico, con la iglesia hemos topado. Aquí sí que Londres y el alcalde Ken Livingstone nos pueden dar algunas lecciones. Veremos si las bicis del alcalde Hereu funcionan. Hoy cuando regrese del despacho lo probaré. 186 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1129 Title A name given to the resource Inseguridad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Seguretat Barcelona Catalunya Model social Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1327/19930511d_00557.pdf 04fa6f51794d610fd18e1182f299b0b5 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a Dimarts, 11 de maig de 1993. c/ Pujades, 397 Barri Besòs 11:00 hores Sumari La intervenció de l'Alcalde davant deis estudiants de 1 institut hauria de seguir aquest esquema: 0. Salutació i introducció sobree1 sentit de la visita: a) Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. b) Interès especial en escoltar les opinions i respondre les preguntes dels estudiants, 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context dels canvis al món i a la nostra societat. b) La transformació de Barcelona en els darrers anys. c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona deis noranta. 2. Intervencions deis estudiants: a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agraïr l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. * Diapositives (Maribel Sarasa) 1 �0. Salutació de l'Alcalde als estudiants de l'Institut de Batxillerat Barri. Besòs. Referència al barri del Besòs. Proximitat a una de les àrees Inés canviades de Barcelona (T-L Mátitim- Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. Vosaltres sou uns barcelonins molt importants. Barcelona del 2000 sou vosaltres J Interès especial en escoltar les opinions. Com veieu Barcelona, com la voleu. Disposició a respondre totes les preguntes. 1. Intervenció de l'Alcalde --- I Tind--1-parlOS de Barcelona, que és la meva feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però voldria parlar primer una mica del context nacional i internacio fl al en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat. En els últims anys, I_ encara avui, han canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -per exemple, va caure el mur de Berlín-, que va ser aleshores quan va començar el segle XXI. 1 �Els règims comunistes han desaparegut d'Europa han donat lloc a una situació de més llibertat i de més inesta..7----bilitat, alhora. S'han anat donant passos ferms 4ap a la unitat política de la Comunitat Europea, en un clima de tensions creixents, tensions que neixen de la importáncia deis efectes d'aquesta unificació. -Ha entrat en vigéncia el mercat únic europeu, des de l'u de gener. -Estem en ple procés de ratificació del Tractat de Maastricht, -Ha començat la negociació amb els altres upaisos que volen entrar a la Comunitat (Austkia, Suècia, Finlàndia i Noruega). En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els uns amb els altres i esta menys clar que abans qué és el que pot passar; fins tot el fantasma de la guerra s'ha instalVosaltres, que segur que esteulpendents de les noticies i que llegiu els diaris -s'han de ilegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt tyasbalsat alhora. Davant d'aquesta situació de canvis accelerats (tot can! via, i els canvis es produeixenlmés de pressa que abans) - ona gent M té por i s'aferra a allò mésimmedlJ això es produeixen situaciolls d'intoleráncia, de xeno- fòbia o de nacionalisme exacerbat 3 ,(< )L9 �També s'han produït áítres canvis com l'elecció de Bill -Clinton om a president dels Ëštãt Ts Units. Als Estats Units, després de dDtze anys de govern conservador amb Reagan i Bush, ha guanyat un candidat demócrata, que ha presentat un programa molt progressista. Sobretot pel que fa a les llibertats individuals i allò que els nordamericans en diuen dretts civils. Clinton ha despertat una ran eientre els s seus ciutadans i, en especial, entre els més Arreu, altrament, ls anys 10 "van basats en poder financer, en la cultura d "pelotazo",) , ) perquè el es va produir un creixement económic molt ràpid, en alguns casos sobre una base social molt feble,com és el cas espanyol. Als 90 jo crec que tornarem, que ja estem tornant, a un predomini de l'economia real, de la producció, de la forma– -- ció i de l'estalvi. . El canvi de ntre a nivel l internacional passava tot això na a Barcelo') hem estat er-Céntrer-de--1-1-a-tendió internacional amb l'or- ganització deis Jocs Olímpics. Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El President del CIO, Joan Antoni Samaranch, ja ho sabeu, va poder dir en acabar que han estat els millors de la història. �Peró sobre els Jocs s'havia dit de tot: Que no érem capaços d'organitzar-gos. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres per fe. Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps. Que la fórmula deis voluntaris fracassaria. Que hi hauria greus problemes de seguretat com a Munic l'any 1972. Que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no guanyarien medalles. Que el català quedaria relegat a un segon lloc. Que no tindriem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt be. Va anar molt be l'organització deis Jocs, i va anar molt bé l'organització de la ciutat durant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit mOlt, que els Jocs eren una gran excusa, una gran ocasió, pe y dur a terme una transformació profunda de la ciutat en pocs anys. Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues de Barcelona. Alguns, per exemple, havien preposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiques fora de Barcelona, però construir-la a BaYélvn7O - enS va donar l'oportunitat de remodelar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis o set anys, era un enorme barri industrial i ferroviari. (Sèrie de diapositives sobre la transformació de la Vila __ �z--------Olímpica 1-9) (I iapositia 10)Avui, amb l'exc -s-Jogs,hem aconseguit, o estem acon- seguint obrir(Barcelona al ma, \,-------(diapositiva 11 connectar tots els racons de la ciutat 1 millorar el trànsit 1 amb les(ronde (diaposi 12-14- b'tenir mes,-instal.lacions esporti es que cap altra ciutat, tenir més places7-1árcs,) jardins 1 espais públics que ningú, (serie de diaposities sobre laVila Olímpica de la Vall /, d'Hebron 15-18 --------- i tenir rees m6 i -e- es) dela7ivat on abans hi havia dei- xadesa i Marginació-7--- com és ef-dás-de Sant Martí i la Vali d'Hebron. (sèrie de diapositives sobre l'aeroport 19-241, Els Jocs, com a mobilitzadors, ens han portat un ,1 port, 1 ,-. (sèrie de diapositives sobre les Ilindes 25-29) Ji un nou sistema de vialitat com són .les rondes, i amb elles _ l'existència d'un territori real Molt més ample. 1 Ara la ciutat de cada día, la Barcelona real, ja no és la que va des del carrer Prim fins a Badal i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò quo les rondes i els túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribávem des de 6 �Collserola al mar i des del carreç Prim al carrer Badal, ara anem prácticament_des-deges fins a Montgat i des del mar fins a Terrassa. De -tólt aqüest canvi de Barcelonl, gràcies als JJOO, hi ha tres coses que jo crec que són mplt importants per vosaltres, per la gent jove. -Gràcies als Jocs, a Barcelona hi ha més espais lliures i més espais públics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pistes de patinatge i centres cívics. -Gràcies als Jocs, la situació econòmica a Barcelona és millor. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb elipassat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres. -Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit deis voluntaris olímpics i paralímpics, eSteMenCondicions de promoure una participació activa dérs jóves el la vida i la millora de Vg\'‘,/k\ Barcelona. De la ciutat i de la gent. És ciar que els voluntaris holeren per als Jocs, però molts d'ells han demanat continuar, i per això l'Ajuntament ha donat suport a l'associació Voluntaris 2000 i hem im,____ pulsat el 15tólécte gl1Mpre Voluntá La Plaça deis Voluntaris Olímpi4s, a la Vila Olímpica, és un homenatge a la generositat della joventut de Barcelona i una invitació a seguir posant aquest esforç generós al 7 �servei dels altres. 3. La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als ¡oyes. Ha estat molt important, i ara ho és Inés encara, que entorn als Jocs i del seu èxit, s l hagi pogut promoure l'eco, nomia de Barcelona, sobretot de portes en fora. Una ciutat viu del que ven a fora. Hl ha una teoria sobre com viuen les ciutats que diu quel així com les nacions eren històricament un sistema tancat, les ciutats importen i exporten pràcticament el 60 o 80%idel que fan. Primer de tot perquè una ciutat es defineix per ser una concentració que practicament no té sòl agrícola i, per tant, tot el que menja li han de portar; i tota l'energia que gasta també s'ha de portar d'algun lloc. I per això les ciutats s'especialitzen cada vegada més en produir serveis, perquè la indústria tampoc no la volem, si és que provoca sorolls, fums, congestió... Les ciutats es converteixen en él cervell de la societat i fan aquelles funcions superiors que el cervell fa en el cos humà: les ciutats fan art, cultura, formació, informació, informática, capacitat dé-direct.i.-67-esport-,--d-c7fflérg. Els Jocs, elseú-ékit7- hán - fét possible que Barcelona superi bona part deis seus problemes històrics i que sigui una ciutat atractiva. �I per això estem aconseguint fér venir gent de fora, que venen a buscar els nostres serveis i deixen diners aquí, perquè s'allotgen en un hotel, ván a restaurants, compren, etcétera. I per això Barcelona té més activitatt económica que ab n .471, (diap sitiva 30: pressupost del.3.20,13'92 1987-1993) El Coilitt---Órganitzador dels Jocs com a tal ha tingut supe Les grans instal.lacl.ons esportives dels Jocs el Sant Jordi, el velòdrom, el palau d'esports), els iona_una empresa que fa béneficis. (d apositiva diagrama de seco s de la distribució dels essos deliCOOB) 'economía deis Jocs ha estat m lt sanejada. A més, s'han fet unes inversions sense precedents a la història de la nostra ciutat i, en un temps en (411é se sent a parlar de Juan Guerra o de KIO, tot això s'ha fe.t sense cap "marro". Per altra banda, está ciar que l moltes obres que s'han fet a la ciutat, al marge del comitélorganitzador per amb l'excusa deis Jocs, han generat u deute que les diferents administracions anirem fent front al llarg deis anys. (diapositiva 32: Gràfic desplagamént corba de demanda) (diapositiva 33: Gràfics d'ofertali demanda) Ara bé, sovint hi ha la queixá deis preus. Al ser una ciutat tan densa i tan atractiva, la demanda d'habitatge, d'oficines, de serveis, va arribar a ser molt alta: els preus no haguessin pujat si no hagués estat perquè Barcelona �és molt atractiva. És ciar que molts se n'han aprotitat, perquè sobretot a la segona década deis vuitanta, l'economía del nostre país va créixer molt i es van produir casos d'especulació que, avui, afortunadament tendeixen a desaparèixer. Però per aconseguir frenar l'alça deis preus i que aquests comencin a baixar a la nostra societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al meycat. I això és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels, un pla de pàrkings, fer l'auditori. Ara els preus e e a ciutat estan baixant relativament. Ara que la pressió de les oficiibes está baixant, ens podem començar a plantejar salvar troços més grans de la ciutat per a la residencia. El municipi, doncs, per aturar l'escalada deis preus, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en die* habitatge assequible. El que passa és que la legislaclió no está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El Inés cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit per a res a la ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans ten- lo �deixi a afavorir l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. I pel que fa a 1'ocupaCi.ó, está ciar que trobar una bona feina no és fácil. Pét725 -él problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com ho era abans. I (Diapositiva 34: Gràfic d'evolUció de l'atur juvenil a Barcelona 1982-1992) (Diapositiva 35: Gràfic pes de l'atur juvenil sobre l'atur total 1982-1992) (Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona 1982-1992) Tenint en compte que la vostra és una _generació molt nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de competir per un número limitat de llocs de treball cats. Per?) jo confio que la millora de la situació económica de la ciutát--1-,erbmaniiS- qüi-S'están produirit--éii- el- sistema educatiu contribuiran a facilita* la vostra inserció paulatina en el mercat laboral. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posea al vostre servei des de l'Ajuntament, també és importanten aquest sentit. Cal fer servir aquests serveis. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixó a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat-i5Uda �als qui volen muntar petites empreses. 4. Els reptes de la Barcelona del+ noranta. De cara al futur més immediat,1 tenim el desafiament de audir de la ciut�)que hem transetormat. (diapositi:Vá J7: Port Olimpic) (diapositiva 38: Ciutat Vella) Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. I Quede-h- molts problemes, encara,isens dubte. Per?) és important fixar-se en els que s'han re$olt i en les oportunitats que hi ha, de debó. Ara bé, és veritat que hi hailgunslárris que no han rebut llimpácte positiu deis Jocps Olímpics, tot i que en s- bona mesura, dels Jocs se n'ha beneficiat tothom. Ara l'Ajuntament s'ha de fixa* especialment en aquests barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants com en altres. 2 L També con a ciutat de moda al mcln, tenim la responsabilitateportunitat -les dues coses- de ser molt actius en la col-l-aberació amb altres ciutats. Ara, l'Alcalde de Barcelona és actualment el president del Consellne-Münicipis i Regions d'Europa. Europa és el continent de :e sempre, a diferencia d'Amèrica. 12 �Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per la millora de la vida urbana. Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra i la construcció, hem de passar a l'etapa de tot allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme. I quan parlem de cultura ho fe4t en un sentit ampli: des dels programes culturals als instituts fins a l'auditori o el teatre nacional de Catalunya. A vosaltres us he de demanar unl cosa: que sigueu"capaços de realitzar la ciutat que la nostra generació, la de la dècada dels vuitanta i de principis dels noranta, pràcticament ha posat sobre la taula però encara no ha formalitzat, ti^___^ i a 1. utat matropalitaiïa El que ens queda per fer és reconèixer que Barcelona no s'acaba a l'Eixampie, ni tan solo al barri del Besòs, sinó que va més enllà. Ens queda per reconquistar la ciutat-ciutat, no només per a nosaltres ciutadans del municip, de Barcelona, sinó per a tots els ciutadans de l'Area -Santa Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues. La vostra generació hauria de voler que tot això fos ciutat en el sentit més fort de 1 paraula, La vostra generació, i nosaltres us ajudarem en el moment que convingui de traspàs de func ons, ha de ser capaç de 13 �fer, del conjunt d'aquests vint-itcinc o trenta municipis de l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Baretelona. Tothom admira Barcelona per les transformacions que ha fet, per aquestes transformacions -siguem sincers- tot i que han estat també importants a l'àrea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. 2. Intervencions deis estudiants1 a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agraïr l'acollida i 1'aten4ió. Estimular l'interés i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cm a generació. ) El partit de la confiança, el diàleq i la tolerancia. I per acabar també us he de demanar que sigueu persones actives contra el dogmatisme i la intolerancia. Una ciutat i una societat no e$ construeix sense diàleg, sense racionalitat. No us deixeu convéncer per les consignes o els eslògans 14 �massa fàcils, perquè us enganyen ient-vos que les coses són fàcils. ---------„,...,,,, 7,- --Les coses són complicades, i 'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser rTflexius i analítics davant deis problemes del nostre temps. En això a Catalunya i a Espabya s'està configurant un partit en minúscula, un partit nó organitzat on hi ha gent de diferents ideologies. Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la tolerància, del qual jo us invito a formar part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans tlz._,.._ _ (e)7 céll-LCO2, ' C1 \I t c,12.., ..-Els JJOO van ser un bon exempl de treball en confian del món. de col.laboració entre gent diversa, encara que alguns van col.laborar amb més entusiasme q d'altres. També van ser un exemple de diál. g entre cultures, d'una Espanya plural que és possible, d'una Catalunya oberta orgullosa de la seva personalitat L'exemple de civisme i convivél,cia de símbols deis Jocs l'hem de raslladar, em sembla, i us convida a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, barri i de la ciutat. 15 Y- �Diapositives: - Serie de diapositives sobre la vila olímpica (de barri industrial i ferroviari a barri residencial) - Serie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al mar. - Serie sobre la construcció de les rondes. - 1 diapositiva sobre els equipaments cívics de la ronda de Dalt al seu pas per Nou Barr s - Serie de diapositives sobre la construcció de l'àrea olímpica de la Vall d'Hebront - Serie sobre la remodelació de l'aeroport. - 1 Diapositiva del plànol de la Barcelona metropolitana amb les noves rondes i túnels. - 1 diapositiva del passeig Illarítim de la Vila Olímpica. Transparéncies: Balanç econòmic resumit del 61)0B-92. -Gràfic clàssic d'oferta i demanda per veure com baixen els preus quan es desplaça la coba d'oferta. -Evolució de l'atur juvenil 4 la ciutat de Barcelona als deu últims anys: taula i gràfic. 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4233 Title A name given to the resource Institut Batxillerat Barri Besòs / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. I. B. Barri Besòs, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Urbanisme Joventut Administració local Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1296/19921111d_00514.pdf 6cced0e84147d526d834a60e4b7d6fab PDF Text Text E""' ^ ^ ^ ^ • ..^ VISITA DE L'ALCALDE A L'INSTITUT DE BATXILLERAT "CARLES RIBA" 11 de no embre del 1992 1 �Bon dia a tots. Encantat de cbneixer-vos. Estem en una ciutat que, con tothom sap -no només aquí, sinó també a fora-, acaba de paesar una etapa important de la seva vida. Barcelona és una ciutat molc antiga, una ciutat que té 2.000 anys, de manera que, contra el que es diu a vegades, no ha canviat significativament. HO canviat molt en alguns aspectes en els darrers deu anys, i moltparticularment en els darrers tres, quatre o cinc anys, però si agafeu la història de Barcelona, la seva estructura, el lloc on èstà, la seva relació amb el mar i amb el territori, la seva composició cultural, tot això li ve de molt lluny. Ara fa pocs ' nys celebraven el mil.lenari de Catalunya; doncs, si Catalu ya té mil anys, Barcelona en té dos mil. Barcelona va néixer aproximdament l'any 8, 10 o 12 abans de Jesucrist. Era una petita olònia, amb una part segurament ubicada a Montjuïc i l'altra una colònia romana, que ja sabem que estava -els seus inicis encara hi són- al Mons Taber, entre l'Ajuntament i la plaça del Rei, on hi ha les columnes d'Hèrcules a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta colònia es va anar extenent, però es ira extendre d'una forma relativament lenta al llarg de la història sempre amb unes muralles, de les quals encara queden uns vestigis, tant a la banda de davant, amb la porta que donava als campe i que és el Portal Nou -a la plaça de la Catedral, davant del Col.legi d'Arquitectes-, com a la banda de mar, que segurament Coneixereu menys, però si baixeu pel carrer Ciutat -mirant de front a l'Ajuntament, el carrer estret que baixa a l'esquerra, queldesprés es diu Regomir-, hi ha un moment, a mà esquerra, que hijha un centre cívic, que es diu Pati Llimona i a través del qual -ier què hi ha una paret de vidre- es veu perfectament un portal qUe era el Portal de Mar. Això es la Barcelona romana, que s'extén amb Jaume I, amb Pere el Gran, i que arriba amb unes muralles fins a les Rambles i la Via Laietana, primer, i més endavnt fins al Paral.lel i les Rondes. Fins al segle XVIII, llevat d'una petita extensió al Raval, Barcelona viu dintre d'unes muralles molt reduïdes. La Barcelona on nosaltres vivim és una Barrcelona molt diferent a la que han viscut el noranta per cent des barcelonins que han existit. 'Nosaltres vivim a la Barcelona que va néixer el 1860. I va néixer de l'expansio dels seus ciutadans, de les seves ganes de créixer i de la seva no acceptació de les muralles que li havien estat d'alguna forma imposades, 'Per què les muralles van començar essent una defensa però van apabar essent una defensa per part de 2 �Va passar que l'arc de tir dels l'exèrcit contra Barcelona. canons que estaven situats a la muralla tenia un alcanç, i en Aquest radi s'acabava aquest radi no es podia c onstruir. -Provença/Passeig de Gràcia, justament a la Pedrera aproximadament-, i, per què us en feu una idea, tot aquest camp no fa cent o cent cinquanta ar ys encara no estava construït; eren camps, i eren camps per què militarment estava prohibit construir-hi res. Aquesta Barcelona que sempre \ia viure amb la impressió que estava constenyida, molt densifica a, molt plena, en la que no s'hi cabia, que no tenia condici ons de salubritat, va aconseguir finalment, el 1860, gràcies a un Real Decret de la Reina Regent i al Pla Cerdà, trencar les muralles i escampar-se. Com que aquest camp estava sense construir, aquest Eixample va poder ser molt racional, i aquesta és la disposició que ara tenim. L'Eixample és un dels centrEls de ciutat que millor funcionen a Europa, i fins i tot diria que al món. Funciona millor per què dóna alternatives nombroses i fàcils d'entendre, per a molts recorreguts, o, per dir-ho d'una altra manera, per què el mateix recorregut és pot fer de ormes diferents, alternativament, segons la conveniència i sènse perdre temps. Es un sistema ortogonal, quadriculat, molt senzill, escapçat en els angles -el que permet l'aparcament, i ja en aquella època en què pràcticament no hi havia cotes-, fet amb una anticipació molt considerable, i que ara té alguns problemes de gestió però que funciona molt millor que els cascos antics, com Sarrià, Sant Andreu, la Teixonera o qual.sevol dels espais més congestionats que l'envolten. Us he posat aquests exemples per què físicament són els dos cors de Barcelona: la Barcelona romana -després gòtica- i la Barcelona del XIX, la de la gran expansió industrial. Però també per què entengueu quin és l'estat d'esperit d'aquesta ciutat. L'expansió industrial es fa er què hi ha diners, per què hi ha uns senyors que els tenen se'ls volen gastar, que volen invertir. I es fa també per q4è hi ha una classe treballadora que empeny, té força i reivindica. Sense una burgesia poderosa, amb diners, amb ganes de fer, envoltada d'artistes, d'arquitectes, de professionals, d'oficials, 4e menestrals que saben treballar la pedra, el ferro, la fusta o el guix, no hauríem tingut l'Eixample. Però sense una classe treballadora exigent, conscient de la seva pròpia vàlua i!deis oficis que sabia fer, poc disposada a conformar-se am$ un nivell de salaris excesivament baix, tampoc no hi hagués hagut un incentiu per a la burgesia a l'hora de treballar en unes 9ondicions de més gran civilització. 3 �Per què la burgesia, qualsevo: classe dominant, sempre ha tendit, mentre no se l'obligava, a dormir-se una mica sobre la situació i a no millorar massa la sociétat si des de baix no se li exigia. Això ha estat sempre així, i aquesta exigència de vegades ha estat violenta, d'altres reformista, pacífica, sindical, etcétera. A Barcelona va ser molt violenta. Barcelona va ser una de les ciutats més violentes del segle XIX, però, també per aquesta raó i l'altra que he dit, una de les que més aviat va fer una evolució important. Més éndavant, en els anys vint, en deien la ciutat de les bombes pel terrorisme que hi havia, un social, no nacionalista com ha estat terrorisme sindical, després. Era un terrorisme qué provenia del fet que els sindicats de treballadors, alguns d'ells de caràcter anarquista i llibertari, es defensaven amb l'acció, violentament, del que ells consideraven que era l'opress_ó de la classe patronal. El 1835 va haver-hi el qu es considera la primera revolta popular en aquesta ciutat, la primera revolta popular moderna. Ja sabeu que a Madrid n'hi havia hagut una abans, el "motín del hambre" amb Carles III al segle XVIII, però va ser diferent, i diu molt de la psicologia d'una ciutat i una altra. El "motín del hambre" es va er per què Carles III, que era un rei il.lustrat i reformador volia acabar amb algunes de les tradicions més antigues de la ciutat, entre elles la del sombrero, l'"embozo" i la cap , que eren uns vestits tradicionals però permetien que els delinqüents passessin desapercebuts, i es va aixecar una gran revolta popular. La revolta popular de més moderna, industrial, sense Barcelona és una revolta mol causa aparent. Unes copies diuen que va començar per què els a la plaça de la Barceloneta (la toros van sortir del toril, primera que va haver-hi a B rcelona), i la gent va començar a córrer, sense parar fins a çremar l'església que hi havia a la Plaça Real -de resultes d'adluesta crema va sortir la plaça-. Finalment, va ser una revolt popular que va acabar cremant, no només convents, sinó indústries; una revolta anti-industrial, en el sentit d'anar contra la màquina. S'hi va cremar la fàbrica Bonaplata, una de les primeres tèxtils importants del país, i els obrers la van cremar per què estaven contra la màquina que els treia feina, per que el que abans es feia a mà ara ho feien les màquines i la gent anava al carrer. Això, per què veieu el component treballador. El c mponent burgés eren els Bonaplata, les famílies que feien els seus palaus -que a Barcelona no són mai de la magnitud dels de Madrid, París o altres capitals-. * 4 �Barcelona és la més gran ciutat d'Europa no capital. I em penso que això la defineix bastant. Es a dir, és una ciutat d'una gran ambició, és la més gran, pe rò no és capital d'Estat. I al no haver-ho estat, no té ni les pegues ni els beneficis de ser-ho. Moltes de les coses que passe n en aquesta ciutat -en el terreny econòmic, per exemple-, tenen a veure amb aquest fet. Barcelona s'ha fet, ella mateixa, més escoles, més museus, més orquestres, més conservators, més hospitals dels que hagués tocat si no hagués tingut tanta ambició. Barcelona copia de les capitals. Com és la més gran de les no capitals, copia de ciutats que són capital. Ens mirem a París, que ha estat el model durant segles -al XVIII, al XIX, a XX, i jo diria que fins i tot arai que és potser la ciutat mis semblant a Barcelona. Barcelona tracta de fer el que tenen lek capitals, però sense ser-ho. La diferència esta en que a la ciutat que és capital, l'Estat, que hi resideix, paga els serveis que necessita d'aquesta ciutat. Així veiem, per exemple, que a Madrid, a Paris o a Londres, ara mateix, hi ha una colla de museus, que tots coneixeu -el Reina Sofia, el Museu del Prado, 41 nou dels Thyssen-, i unes altres instal.lacions culturals o polítiques, cap de les quals ha estat feta per la ciutat; les ha fet l'Estat, que, en aquest cas, viu a Madrid. En canvi, què ha fet l'Estat a Barcelona. Si jo us ho pregunto, no és tan fàcil trobar-ho. Hiy ha el Govern Civil, l'Arxiu de la Corona d'Aragó -del que ara slestà acabant la nova seu al costat del pont de Marina, i que, encara que es digui així, pertany a l'Estat-, les estacions de R NFE, l'Estadi. L'Estadi de Montjuïc l'ha fet l'Estat, que hag és pogut no fer-lo, per hi ha contribuit. En els últims anys, Barcelo a si que ha aconseguit que l'Estat comencés a fer coses. L'Esta està present a l'Auditori -en paga pràcticament la meitat-, en 1 Museu Nacional d'Art de Catalunya -paga un terç de les obres- però ja podeu veure que és una filosofia diferent, en la q al no és l'Estat qui actua, com a Madrid o Paris, on fa la pir mide del Louvre o el Museu d'Orsay, sinó que actua en consorc amb les autoritats locals. Els empresaris d'aquesta ciutat són en realitat les autoritats locals. Els empresaris de les capitals són els Estats. Aquesta és una característica molt significativa. Contra el que es diu a vegades sobre s Barcelona està molt carregada financerament per què ha fet els Jocs Olímpics, cal dir que amb els Jocs s'han invertit en aquesta ciutat, en els darrers quatre o cinc anys, uns 900.000 milions de pessetes, que han servit per 5 �hospitals -hospitals generals, que són el del Mar i el de l'Esperança, i el Geriàtric i el Psiquiàtric- que també són municipals, hi ha Conservato*i de música, hi ha Orquestra, hi ha escoles d'arts i oficis col l'Escola Massana, hi ha escoles d'ensenyaments especials -d aquestes que la LOGSE preveu i que moltes ciutats no tenen-. Tot això vol dir que Barcelon està gastant en aquest moment, per compte de l'Estat o per compt de l'Autonomia, una xifra que està al voltant del 17.000 milions de pessetes cada any. Si sumem què costen aquestes quaranta escoles, les quaranta escoles bressol, l'Orquestra, el Conservatori els hospitals, els serveis socials que fem per compte de qui té la competència -en aquest cas l'Autonomia-, surten 17.000 milions. Aquest és el problema econòmic d'aquesta ciutat. Un problema que té a veure amb la seva història. Barcelona té tres palaus que en diríem rials: el Palau de Pedralbes -el reial-, el Palauet Albéniz -que es va fer per al Príncep d'Espanya quan encara no er* Rei, tenint en compte que el de Pedralbes era ocupat pel cal d'Estat d'aleshores, el general Franco- i el Palau Nacional de Montjuïc -que es va fer per l'Exposició del 1929 i que ata s'està refent per què no es podia deixar abandonat-. I encara podrïem seguir, per que hi ha palaus antics com el palau reía del Tinell -que també és de l'Ajuntament-. Molts palaus, moltes escoles, molts hospitals municipals í molts museus. V_nt-i-quatre museus quan, a Madrid, museus de la ciutat només n'hi ha un. El Museu d'Art de Catalunya, el Museu Picasso, els altres del carrer Montcada, el Museu de Carruatges de Pedralbes, el Museu Clarà, el Museu Marés, i així fins a vint-i-quatre. Aquesta és una mica la característica d'aquesta ciutat com a diferència respecte a les altres. Ha volgut tenir coses que l'Estat o la societat no li donava, que s'ha muntat ella mateixa i que, per tant, se les paga. Això és una situació injusta, per què nosaltres, com a ciutadans de Barcelona, paguem dos tips d'impostos: els que es paguen a l'Estat i que després reverteixen a la Generalitat en una part, i els impostos locals, que són /)àsicament sobre la propietat, sobre l'activitat econòmica i sobre el vehicle. A totes les ciutats, aquests impostos locals paguen de tot llevat del que us he dit; paguen els carrers, el paviment, la il.luminació, la guàrdia urbana, els bombers, etc. Aquesta ciutat, a més de pagar tot el que paguen els altres, també ha de pagar hospitals, escoles i museus, coses que a la resta 4e ciutats estan pagades per l'Estat o per la Comunitat Autònoma. I Per tant, si nosaltres ja paguem, 7 �igual que els altres, impostos a l'Estat, o cotitzem a la Seguretat Social per finançar els hospitals, quan paguem impostos locals per mantenir una part del sistema sanitari vol dir que paguem dues vegades, per què això ja ho hauríem pagat amb la nostra quota al Seguretat Social. Aquesta és la queixa de l'Alcalde de Barcelona, de la que segurament ja n'haureu sentit parlar moltes vegades. S'arrossega des de fa molts anys. Es un expedient obert antiquíssim -com el de l'arranjament d'aquest edifici-, i suposo que finalment arribarà a bon port. Jo sóc Alcalde de Barcelona des del 1982 -des del 2 de desembre, ara en farà dos anys-. L'Aju tament democràtic va començar tres anys abans, a mitjans del 197 . Ja des d'aquell moment, nosaltres ens vam plantejar sanejar econòmicament la ciutat, i de fet la vam sanejar; tant la vam sanejar que després s'ha pogut fer la transformació que hem fet, ue ningú no nega i que potser és la més important d'Europa, la me ambiciosa i jo diria, modestament, que la més ben feta. Ara b , nosaltres hem anat arrossegant sempre aquesta pedra a la sa ata de fer-ho tenint uns costos que no hauríem de pagar. Ho hem acceptat per què, com que I per què ho hem acceptat ? un tercer nivell de govern, mentrestant naixen estava l'Autonomia, i aquest terc r nivell és qui hauria de pagar normalment bona part de les c ses que nosaltres ens estem pagant, enteníem que es podia apreta , es podia pressionar -i de fet ho hem fet- però no es podia forçar, no podíem dir que nosaltres exigim això i si no pleguem. Pensàvem que la ciutat feia l'esforç, durant un temps -dé anys, suposem-, de mantenir tot un seguit de serveis mentre nava naixent l'administració que finalment se n'hauria de fer càrrec en molt bona part. Per què no li hem demanat a l'Autonomia ? Sí que li hem demanat, però passa que la Generalitat diu el segúent: nosaltres tenim un pressupost -que ara ja és volt important, de 1,6 bilions de pessetes, molt més important que el de l'Ajuntament de Barcelona, que és d'uns 250.000 miliops de pessetes-, però el nostre pressupost està fet d'ingressos i despeses que ens envien des de l'Estat. Les autonomies agafen tots els seus serveis i aleshores els donen uns recursos, i això es fa a través d'una comissió mixta de transferències i una comissii mixta de valoracions, que diuen: d'acord amb la Constitució i l'Estatut, els transferim aquests 'serveis, i, en segon 110 , els diners que tenim en els pressupostos de l'Estat equivalents a la valoració d'aquests 8 �serveis, també passen a ser quan els van passar els municipals, ni els museus de 'hospitals, i, per tant, no te de vostés. Segons la Generalitat, erveis, no hi eren les escoles l'Ajuntament, ni els palaus, ni els en diners per pagar-ho. Aleshores nosaltres anem a l'Estat, i els diem: senyor Estat, la senyora Generalitat diu que vostés no els han donat diners per pagar aquests serveis, però a uests serveis, encara que vostés no els hagin transferit a la Generalitat, ja hi eren abans, i, per tant, el que han de fer és obrir una partida del seu pressupost que digui: escoles municipals, museus municipals, hospitals municipals, tot plegat, 17.000 milions, queden transferits a la Generalitat, o a l'Ajuntament, per què a nosaltres ens és igual, tot i que mes aviat ens agradaria seguir-los gestionant per què ;pensem que ho estem fent bé. IPerò l'Estat què respon ? lespon: és veritat que nosaltres no vam enviar aquests serveis pi els diners corresponents, però també és veritat que amb ell diners que nosaltres enviem a la Generalitat, per exemple per a ensenyament, n'hi ha prou per què els paguin a vostés. Per què ? Als territoris on l'Estat fa l'educació, té unes exigènçies d'acompliment dels estàndards d'alumnes per aula molt estrictes, i en el cas de l'escola privada subvencionada, quan els centres disminueixen el número d'alumnes per aula, disminueix la subvenció. L'Esta diu: nosaltres sabem que a Catalinya la Comunitat Autònoma no fa el mateix, sino que encara que baixi el núme ro d'alumnes a les escoles privades no hi baixa la subvenció, i hem calculat que amb això s'estalvien o tenen un escreix de 3.000 milions de pessetes; per tant, si algú els ha de pagar a vostés els 6.000 milions de pessetes que costen les escòles municipals, ha de ser 3.000 milions la Generalitat i 3.009 l'Estat. La resposta de l'Ajuntament s que això està molt bé, però que aleshores es posin d'acord tots dos, Estat i Generalitat, i ho facin. I no ho fan. No tenen Cap ganes de fer-ho. Això, aquest joc d'anar d'una banda a l'altre demanant a veure qui dels dos de dalt ha de pagar, ha durat gairebé déu anys. Ara estem en una situació en qu estem decidits, com s'acostuma a dir, a trencar la baralla. Per què ? Per què l'Ajuntament, que pot pagar molt bé les invers ons que ha fet amb motiu dels Jocs Olímpics, no podria pagar questes inversions mes els 17.000 milions famosos de la capitalitat. Ara, l'Ajuntament els dirà: si no ho volen pagar, aquí ho tenen, per què son serveis de vostés. Aquest any això donarà lloc a una certa discussió política i econòmica, que segurament vostés veuran, i que jo m'imagino que 9 �s'acabarà de la següent manera. A cadascuna de les àrees hi ha un regidor, un conseller i un ministre; per exemple, en el cas de Cultura hi ha el senyor Solé Cura, el senyor Guitart i el senyor Bohigas, i ara aquests senyprs s'hauran de trobar i hauran de dir: què fem amb els vint-irquatre museus de l'Ajuntament ? i què fem amb aquells museus on l'Ajuntament hi participa ? i què fem amb totes les infrastructures musicals, com el Liceu, el Palau de la Música, l'Auditori, on també hi és l'Ajuntament ? No us parlaré més diners i de serveis, per què no és el tema que us interessa, però sapigue1, per quan sortiu al carrer i us preguntin si la ciutat pot pagar tot això, que la ciutat pot pagar, i ha pogut pagar tot 01 que ha fet més uns serveis que no li tocaven. Ho ha fet durant aéu anys, i ara es planteja realment deixar-ho de pagar. La qual cosa no vol dir deixar-ho de fer, sinó que 1i subvencionin els diners del que està fent, per què nosaltres creiem que la gesti des de la ciutat, des d'aprop, és millor que la gestió des de 1 Estat o des de la Generalitat. * Hi ha un principi, que t" un nom raríssim i que surt molt darrerament amb motiu de 'Acta Unica i de la construcció europea, que és el princi i de subsidiarietat, que dit "en cristià" vol dir proximitat. s a dir, que les coses sempre s'han de fer el més a prop possible de la gent, de la ciutadania. Per tant, si hi ha tres o quatre nivells de govern, el local, el regional o autonòmic, l'esttal i l'europeu, les coses sempre s'haurien de fer en el nivell mes baix, que és el nivell local. I si no es fan al nivell local, ha de ser per què es demostri que s'és més eficaç o equitatiu des d'un nivell més alt. El que diu aquest principi de subsidiarietat és un cosa molt important, i que val la pena que us quedi molt clara: no hi ha cap justificació "divina", per llei natural, que obligui que determinades coses s'hagin je fer en un determinat nivell de govern. El més fàcil d'admet e seria la defensa, que tots estem acostumats a que depengui d l'Estat, però, tot i així, ni aquesta, per que, probablemen , en la situació actual d'Europa es tendirà a que hi hagi primer un batalló franco-alemany, després la part europea de l'OTAN i finalment una mena de força europea, que no serà de l'Estat sinó d molts Estats alhora. Per exemple, el que estem veient a Bòsnia ^ on trobem un regiment espanyol i d'altres de francesos o d'on sigui, però on tots porten el casc del mateix color, el blau de les Nacions Unides, i hi van per impedir que la situació arribj més enllà d'on ja ha arribat. 10 �Per què ho dic, això ? Per què fins i tot allò que des de ben petits estem acostumats a admetre que ho ha de fer l'Estat, potser resulta que no ho acabaran fent els Estats. A més, en la mesura que el comunisme ha c4igut i ja no hi ha la guerra freda -no existeix aquella situa ió de dos blocs enfrontats que teòricament obligava cada pa s a estar armats fins a les dents-, la defensa pot arribar a ser ealment defensa i no atac, i, per tant, arribar a un conjunt d el persones armades a les ordres d'un organisme internacional dem cràtic que tracti de posar pau i defensa allà on hi ha atac i uerra. Encara que hi ha moltes tradj.cions i moltes inèrcies en la gent que ho fa, en els governant i en els que decideixen, no hi ha res escrit que determini quèlés el que ha de fer la ciutat, la regió, la comunitat autònoma, la petita nació sense Estat, l'Estat o els organismes suprd-nacionals. En aquests anys, d'aquí al 2000, veurem molts canvis sobre això. L'1 de gener passarem a ser pràcticament un espai ense fronteres; podrem travessar països sense el carnet d'identitat, anar al dentista a Perpinyà si ens surt més barat que el le la cantonada, posar els diners en una caixa d'estalvis francesa/si ens dóna més interessos o anar a universitats europees amb el rograma Erasmus. Aquesta és la Barcelona i l'è poca que vivim. Una època de canvi, de transformació i millora, qe de tant en tant passa unes crisis d'adaptació a aquest creixement. L'actual n'és una, molt important, en la que els protagonistes socials reaccionen de maneres diferents, en la que la classe política està passant per una crisi de credibilitat, en la que la gent tendeix a imaginar que tot això ja va una mica per si sol i que els polítics ho compliquen tot -barallant-se gastant molt, donant lloc a una crisi de legitimitat de la classe política en el seu conjunt-, en la que les relacions entre a societat i la política no acaben d'estar clares, i en la que el principi europeu de la subsidiarietat jugarà un paps molt important per què la gent no acceptarà que les coses es decideixin massa lluny. Més enllà d'una certa "moda", el descrèdit de la política acabarà essent una cosa molt concreta: una exigència de control, de transparència, en definitiva, de proximitat respecte a les decisions que es prenen. El que això haurà de fer, normalment, és que les ciutats tinguin, dins d'aquest conjunt de sistemes i nivells de govern, un protagonisme més important. L'Europa que està naixent, curiosament, serà una Europa "més europea", és a dir, amb més coses posades en un nivell alt, però també amb moltes més coses situades en un nivell més baix, el de les ciutats. Més Europa i menys nació, però més ciutat. 11 �PREGUNTES DELS ALUMNES ASSIST NTS: - Vosté ha dit que la Genera .fitat hauria de pagar algunes de les despeses que té 1'Ajuntamet. Creu que això serà realment possible ? Com s'aconseguirà Com ja us he avançat, jo cre que això anirà diferent per a cada área. Es a dir, que l'Area de Cultura s'ho muntarà a la seva manera, i que l'Area de San tat o d'Ensenyament també ho faran així. En el cas d'Ensenyament, que us afecta, l'Ajuntament hi està, però hi està una mica a contra cor per què ho fa pel seu compte i paga coses que hauri de pagar l'impost sobre la renda i no amb l'impost de circulació o l'IAE. Les quaranta escoles que té l'Ajuntament s'estan pagan amb impostos locals. Quina solució es trobarà ? En el cas d'educació, l'Ajuntament acaba de formular una proposta a la Generalitat que va en la següent línea: crear una cosa que hi havia abans de la guerra i que és el Patronat Escolar. Aquest Patronat tindria totes les escoles municipals i totes les d'EGB que no ho són i pertanyen a la Generalitat, més, a partir de la Reforma, les escoles de Secundària. L'Ajuntament té quaranta escoles i la Generalitat en té unes 250. Ara, la Generalitat paga els mestres i les despeses pedagògiques i d'administració, mentre l'Ajuntament fa de "casero" per què se'n cuida de la casa; a les escoles municipals, l'Ajuntament paga els sous, 41s edificis, els llibres i tot el que cal. La solució és er un sol paquet amb tot, que constituiria el Patronat Escolar de Barcelona. Al Patronat hi hauria una doble representació: un 60 per cent seria de la Generalitat i un 40 per cent de l'Ajuntament. La Generalitat manaria en les directrius, Os programes i l'orientació general; la gestió del Patronat s'encomanaria a un segon nivell, que podria anomenar-se Institut, c n l'Ajuntament tindria la majoria. Es una mica el que s'ha come nçat a fer amb els hospitals. Els quatre hospitals municipals e stan en un consorci, el Consorci Hospitalari de Barcelona, on a majoria la té la Generalitat però a l'òrgan de gestió, que es qui porta el dia a dia, té majoria les sancions, les l'Ajuntament. Les pautes financeres, es porta a nivell podríem dir-ne inspeccions, els preus, etc. "nacional", i la gestió, q e és molt important que estigui a prop, es porta en el nivell ori té majoria la ciutat. Aquesta podria ser la solució, sobre tot si entenem que, amb això, els diners els aportaria l'Ajuntament tal com ara -els famosos 17.000 milions-, però "baixant", és a dir, amb un 13 �programa en el temps que diggés: el primer any gastarem tot el que estem gastant, però l'any següent gastarem un tant per cent menys, i així successivam9nt, mentre la Generalitat anirà augmentant les seves aportacilns, d'acord amb l'Estat o no. La Generalitat ja s'espabilara per veure si els diners els treu del bilió i mig que té, o aconsegueix que l'Estat li'n doni més. Per a mi, l'ideal seria a conseguir una cosa que no s'ha aconseguit mai en aquests déu anys: taules triangulars; és a dir, que s'hi puguin seure l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament. Si no hi ha taules triangulars, no hi ha solució del problema, per què sempre que l'Ajuntament ho va ha demanar ens diuen que és cosa de l'altre, ï quan vas a l'altre et diuen que és l'un. Tot tenen una mica de raó, però 1 final un es queda sol assentat a la cadira. L'única forma és t nir-los tots dos davant. La "moda" en aquest país, der a moltes coses -fins i tot per promoció econòmica o temes culturals-, serà la de les "tres potes", sistemes que funcionaran a base de la col.laboració entre Estat, Generalitat i Ajuntament. Es el cas, per exemple, del Museu Nacional d'Art de Catalunya o, aquest una mica diferent, del Museu d'Art Contemporani, que està avui als diaris, on la tercera pota és el sector privat. A Barcelona quasi tot s'ha de fer a base de solucions d'aqesta mena. No som capital, i per tant hem d'enredar una mica a tothom per què hi col.labori. - Quin va ser el millor i el itjor dia dels Jocs Olimpics ? El pitjor va ser el primer. No em refereixo a la inauguració, sinó a l'endemà. Si a mi m'e ien a Atlanta i em demanen opinió, els diré: escoltin, el segon dia ho passaran molt malament. Els Jocs Olímpics són 27 campionats del món simultanis, amb quinze mil atletes i entrenadors, amb unes setanta instal.lacions que funcionen pràcticament alhoria i amb uns sis-cents autocars per portar la gent des de les cinc viles a les instal.lacions, més 2.000 turismes, també de la flota olímpica. Aquests sis-cents autocars feien 279 rutes capa dia -una mica més del que fa diàriament la companyia de Transports de Barcelona-, amb conductors que no eren necesbàriament de la ciutat, sinó més aviat de fora per què no hi ha prou amb els autocars que hi ha disponibles per llogar a la ciutat, i que són gent que no s'han pogut entrenar per què es guanyen la vida amb el seu autocar. Això vol dir que haurien de venir un temps abans per entrenar-se, un temps que l'hauria hagut de pagar el COOB, que, amb moltes despeses com aquesta, en comptes de tenir un petit benefici com el que tindrà hagués tingut pèdues. 14 �Hi ha un dia, el segon, en q1è tot això es posa en marxa. El dia de la inauguració, el mésIdifícil és portar les quinze mil persones des de la Vila Olímpi.ca fins a l'Estadi, tenir-los en un racó fins que surtin i després evaquar-los una altra vegada cap a casa seva, interferits amb l s 60.000 persones que assisteixen a la cerimònia. Però això és olt més senzill que el que passa el segon dia, quan es fa to això més els 27 campionats que comencen. El pitjor dia, doncs, és el Segon, però el tercer ja és una mica menys problemàtic, el quart éncara menys, el cinquè també i el sisè ja és tot fantàstic. Per què ? Per què això és com un sistema d'aprenentatge, de gups, que és molt difícil d'ordenar, i fins que no està ben entrenát del tot la gent es perd. El millor dia és en part l'4ltim, per què tot s'ha acabat..., però també el primer per què 4ls Jocs han començat. Es el millor moment, quan la fletxa encén él pebeter, per què tot una història s'ha acabat i en comença una filtra. Una història de déu anys es va acabar en el moment en que aquell dard va encendre el pebeter; totes la programacions, l'ansietat, la planificació, l'entrenament, el finançament, la previsió, tot això es va acabar i començava l'acció. - Sembla ser que la ciutat de Barcelona està agermanada amb Boston. Voldria saber si l'A untament ens podria proporcionar un institut d'aquesta ciutat nord-americana per fer intercanvis. ls americans, curiosament, són molt es pensa i els costa molt viatjar; on tenen de tot, i els intercanvis n luxe, una cosa exòtica. Però ara els Estats Units canviaran molt en aquest sentit. S'ha acabat una epoca, i aquesta època de nacionalisme americà extremat deixarà pas a una altra de més apertura, de més curiositat i de més intercanvi. Si. No hi ha cap més tancats del viuen en un país internacionals es problema. que la gent molt gran, consideren Amb Boston tenim molt bones plegats. Hi ha contactes, Medicina, però tot dependr agermanaments serveixen quan no són una capsa buida. En a què es truca allà i se'ls d que vulgui fer intercanvis. relacions. Hem fet algunes coses per exemple, entre facultats de molts de nosaltres mateixos. Els i ha gent que el vol fer servir, si uest cas, no hi hauria problema per u que busquin un institut a Boston 15 �Jo veig Europa com un sistema de ciutats. A diferencia del que passa en altres continents, les ciutats han tingut a Europa un paper molt relevant. Si abas vèiem telegràficament la història de Barcelona, la història c'Europa és la història de moltes barcelones, de moltes ciutat que han començat essent una petita colònia romana, al costat de ' la costa o terra endins, i després han fet un comtat, una república o un Estat, i algunes fins i tot un imperi, com Viena, LondrEs o París. Aquestes ciutats són les que formen la realitat física d'Europa. Europa no s'entén només en termes d'alemanys, anglesos o francesos; si només fos així, Europa estaria sempre barallada. Curiosament, amb totes les cisis que va passant, no s'acaba de trencar mai. Si jutgéssim noms des de l'aspecte nacional hauríem d'arribar a la conclussiò que Europa és impossible. Es impossible que els alemanys i els francesos s'entenguin, que els anglesos i els francesos s'estimin, que els portuguesos i els espanyols no es tinguin tinya; pera a sota hi ha una cosa que els uneix a tots, i és que les ciutats, tot i ser cadascuna ella mateixa, parlen un llenguatge comú. Els joves de Milà o de París parlen el mateix llenguatge que vosaltres, tenen les mateixes preocupacions, les mateixes manies, els mateixos ídols, les mateixes passions, vesteixen pràcticament igual. Es a dir, hi ha un sistema d'igualar Europa qúe són les ciutats. Cada ciutat és capital d'una cultura, com ás el cas de Barcelona, que té les seves ambicions de ser ella mateixa, però al mateix temps té una gran similitud i una gran germanor amb llocs com Marsella, amb els que, per exemple, s'hi barallaria en el camp del futbol. Voldria concloure demanant-v s que imagineu que formeu part d'un projecte important que es diu Europa 2000, del qual Barcelona en serà un element molt significa tiu -respectat en aquest moment-, i en el que vosaltres hi heu de jugar un paper. Podeu demanar molt d'Europa, però també odeu donar. Us demano que sigueu exigents, per què si no Eur opa no sortirà bé, Barcelona no sortirà be, però que al matei x temps us acostumeu a arriscar. La ciutat i el país no us donarar. les coses fetes. Abans es deia: hi ha gent que crea llocs de treball, els empresaris, i gent que els ocupa, els treballadors, però ara la frontera entre ambdues coses \ia desapareixent, i trobar una feina és quasi tant difícil com crOar-la. Per tant, no us limiteu a esperar la llista de l'INEM o la beca corresponent; feu-ho, però no us tanqueu a la possibilit4t d'emprendre, d'arriscar i produir les coses que considereu que ]Ja societat necessita. * 12 �- Usted habla del Patronat Escolar de Barcelona, pero hay centros concretos donde los profesores, a raíz de la reforma de la educación primaria y seculdaria, están padeciendo graves problemas y algunas discrimin4ciones. Un problema grave es el de la falta de sustituciones por parte de profesores. Quisiera saber si el Ayuntamiento tiene intención de hacer algo para arreglarlo, y cómo funcionan los temas de selección de personal ? No lo conozco con detalle, pe o es muy posible y no me extrañaría nada que no hubiera sustituci nes hasta el uno de enero. Si usted me ha oído antes entenderá po qué. Usted dice que los presupuestos de educación son cortos en el Estado, la Generalitat y en el Ayuntamiento, pero en el Ayuntamiento no son nada coros; son enormemente mayores de lo que deberían ser. Los presupuestos municipales de educación son de 12.000 millones de pesetas al año. Lo que pasa es que de estos 12.000 millones, hay, para empezar, 3.500 que vienen obligados por la ley para mantener en bien estado físico las paredes de las escuelas de EGB. De estos 3.5000 hasta los 12.000 millones totales, son gastos que hce la ciudad por cuenta de la Autonomía. Usted sabe que en Formación Ptofesional la escuela municipal está concertada, y, por tanto, ahí todavía nos salvamos un poco con una subvención, pero que de todos modos no cubre ni mucho menos las necesidades de los costes, Repito. Lo que el Ayuntamiento está haciendo es proponer a la Generalitat la creación de un Patronat Municipal Escolar, en el que se pongan en común tildas las escuelas, nacionales y municipales, y que esto se cestíone conjuntament, también con presupuestos conjuntos. Mientras esto no sea así, estaremos en una situación absurda en la que todos los señores que estamos aquí estaremos pagando 8.000 millones de pesetas dos veces: una con el impuesto sobre la renta de las personas físicas, el impuesto de sociedades, el IVA, es decir, todo lo que pagamos al Estado y a la Generalitat; y otra en el momento de pagar los impuestos municipales. Y est no es justo, porque los ciudadanos de Madrid, Valencia, Bilbao o Tarragona no lo tienen que pagar. la - Actualment hi ha molt p oblemes per poder entrar a Universitat, però quines pos ibilitats hi ha d'accedir a altres sortides i altres professions N'hi ha. Jo estic d'acord en què encara està tot orientat cap a 16 �fer grans obres de tot tipus: esportives, viàries, l'aeroport, torres de comunicacions, aleries de serveis, clavegueres, platges noves, port olímpic. D'aquests 900.000 milions de essetes, la meitat són privats; una inversió privada que s'ha fet per treure'n beneficis. Per exemple, a la Vila Olímpica, on nosaltres, com a sector públic, vam preparar el terreny, vam fer les clavegueres, vam treure la via del tren, etc., la urbanització de les cases les va fer una empresa en la que el sector públic només és una part -un 40 per cent, un vint per cent de l'Ajuntament-. En el Port olímpic ha passat una mica el mateix. Telefònica, que en el fons és una empresa privada que cotitza al mercat, fa tot un seguit d'inversions en la xarxa de fibra òptica -250.000 milions en quatre anys-. La resta d'aquests 900.000 milions són d'inversió pública, la meitat de la qual correspon a l'Estat, que és el gran inversor públic. A l'Ajuntament, per tant, només li queda una quarta part, el que representa una octava o una dècima part dels 900.000 milions. La inversió feta al voltant dels Jocs Olímpics, la inversió del 92, a la ciutat li pesa, però la pot aguantar. A més, totes les obres que s'han fet donen un rendiment, per què des de que hi són la ciutat Os millor, té més inversió, no hi ha més activitat per què ara hi ha crisi però hi ha menys crisi de la que hi hauria si no s'haguessin fet. En canvi, el que si és una pifoblema econòmic per a aquesta ciutat és que, pel fet de no ser capital i voler-ho ser, té molts més equipaments a costa dels ciutadans dels que tindria. Els equipaments que, torno a dir, a Madrid o a París fa l'Estat, aquí els fa la ciutat. Això és el que nosaltres n diem despeses de capitalitat, o despeses de suplència, pe què aquestes despeses supleixen despeses que haurien de fe els nivells de govern superiors, sigui l'Estat o sigui la Generalitat. Aqui hi ha, bàsicament, ensenyament, cultura, serveis socials i alguns altres conceptes com sanitat. Aquests són serveis que l'Ajuntament fa i que la ciutat es paga a ella mateixa, quan normalment en una altra ciutat els pagaria l'Estat o l'Autonomia. Per exemple, en ensenyament , a Espanya no hi ha cap ciutat que tingui escoles d'ella mateixa , que tingui un sistema escolar. En aquest país, els sistemes C scolars són sistemes nacionals: la "escuela nacional" abans, i ara l'escola de la Generalitat, que té els mestres, els edificis , el material, etc. A Barcelona, en canvi, hi ha quaranta escole s que són municipals. I hi ha quatre 6 �variades, des de fabricaci4 de liposomes fins a elaboració de mapes, passant per contabilitat per ordinador. Si voleu són feines senzilles, amb gent mplt jove, però són gent que es van espabilant. La idea és queiells hi estiguin quatre anys com a màxim i després pleguen o es uanyen la vida a fora, deixant el lloc buit per què uns altres uguin venir. Jo em penso que us interessar a fer una visita un dia a Barcelona Activa, amb la directora i e Quico Trillas. A més, hi ha altres programes interessants. Un d' lls és l'ODAME, d'orientació i ajut a dones empresàries, que h permès que 260 dones hagin creat empreses de tota mena. Se'ls dóna un recolzament inicial per què puguin moure's en el món de la burocràcia, dels bancs, etc. En aquesta ciutat hi ha cent(Inars de dones que, tenen ganes de treballar, que no trobes feina salarial i que voldrien instal.larse per fer des de patrons fins a serveis de traduccions o de tota mena, però no poden fer-ho per què els falten les nocions bàsiques per muntar una empresa. Tot això se'ls explica, i està tenint un èxit molt gr n. L'altra dia vam estar donant els diplomes d'ODAME, i potser h ha dos-centes empreses creades en els últims anys, algunes d'el es amb un èxit brutal. Hi ha algun altre programa en el mateix sentit, i amb el Quico Trillas podeu tenir-hi accés. - El fet que Estat i Generalitat no es posin d'acord, pot repercutir negativament a Barcelona ? Això s'exagera molt, però /a l final sempre ens acabem posant d'acord. El que passa és que el més visible és la polèmica. Si mirem la premsa d'avui (-asafa La Vanguardia-), en aquesta polèmica sobre el Museu d'Art6Contemporani, diu "Guitart apoya a Bohigas para reducir el poder ejecutivo de la Fundación en el MACB", a plana sencera; després surt l'Alcalde dient "Habrá acuerdo", però en un espai molt petit. Els diaris no vénen si no hi ha "cacau". Aquesta polèmica beneficiarà a La Vanguardia, que vendrà una mica més, però després es posaran tots d'acord. Es posaran d'acord per què aquests senyors privats han reunit 800 milions de pessetes de dona c ions per comprar quadres. El que passa és que sempre es dóna aquesta sensació de baralla. - Per què l'Ajuntament encari conserva l'escut de Barcelona que es va; imposar durant el franquisme ? 18 �No. Això és el diu un seny a r que es diu Cardona i que hi està emparrat. (-L'Alcalde s'aixeca i dibuix a la pissarra de l'aula-) Això és l'escut de Barcelona, amb les quatre barres i dues creus de Sant Jordi. Es veuen due barres a cada banda per què és un camp de quatre barres sobre 1 qual s'han posat les dues creus. Jo sempre ho heu vist així, encara que al llarg de la història hi ha hagut de tot. L'Altra dia 4a venir un fotògraf d'una revista a l'Ajuntament, i hem va fer fotos davant de cinc escuts diferents. N'hi ha via de moltes formes; alguns tenien dues barres a cada banda i les dues creus, uns altres quatre barres per banda i les creus, i fins i tot un que terra tres barres a cada costat. Jo us diré per què es fa servir aquest que dius que és franquista però no és ni de bon troç. Si tu fas un escut amb quatre barres per banda, el gruix de la Greu és molt més gran que el de les barres, que es reconverteixén i deixen de ser-ho, per què les barres són barres si són preu gruixudes -s'ha de tenir molta barra-. Estèticament és do]lent. I si en vols fer quatre però gruixudes, aleshores no deixés espai per al fons, que ha de ser groc. En colors, el vermell i el groc poc clars es converteixen en taronja si es miren de lluny. Per exemple, si mireu les empreses d'enderrocs, que totes es diuen Pérez, Martínez o González, totes es posen escuts amb quátre barres, i si poguessin se'n posarien setze; sembla que, per què se'ls consideri ben catalans, pensen que, quantés més barres millor. Amb aquestes coses, però, no es pot jugar tassa. - Barcelona ha estat capital de l'esport amb els Jocs Olimpics. En aquest institut també hem patit, i molt, els problemes de les obres dels cinturons, i encara queden restes per acabar d'arreglar. També ens fan fálta unes instal.lacions esportives millors. Quan s'arreglarà tot això ? Mireu, aquí està el regidor del districte, i ell us pot contestar millor que jo. (-Parla Albert Batlle-) Com ja coneixeu, això era un orfelinat, i quan va deixar de serho es va passar a l'Ajuntament. Quan va venir l'Autonomia, l'Ajuntament va cedir l'edifici a la Generalitat per què s'hi posés el BUP i la FP. El Con4ell Escolar que hi havia aleshores va venir a l'Ajuntament i en. van dir que el centre no tenia les 19 �la Universitat, i a més és ura cosa genètica que es transmet de generació en generació: el camperol vol que el seu fill no ho sigui, que tingui estudis pr:_maris, i l'obrer industrial vol que el seu fill no sigui i tingui estudis secundaris i Batxillerat, i l'administratiu, que ja té tot i això, vol que el seu fill vagi a la Universitat. Es un atavisme, una cosa que portem gravada a dintre i és molt difícil de combatre, si és que s'ha de combatre, per què té molts aspectes positius. Però en té de negatius, pel que té de minusvaloració de la feina que es fa sense la quota de formació que es considera "desitjable", i que moltes vegades la història demostra que es fa millor, que la fa la gent més feliç o que fa la sacietat més rica. I tots elstem cansats de veure ídols nostres que no van acabar no sé qin curs de no se quin nivell de l'ensenyament, i que es van cedicar a un altra cosa; metges que de sobte van veure que la pintura "ero lo seu", o aquell que es va dedicar a la mecànica i va acabar fabricant cotxes. Encara que aquests sempre s'exageren -els americans, sobre tot, en fan exemple general-, j. per tant hem d'anar una mica en compte, jo crec que a vosaltres us tocarà trencar una mica amb aquest atavisme. Us tocarà plantejar-vos obertament què feu. Hi ha la famosa pregunta de "est1dias, trabajas o diseñas", però us tocarà plantejar-vos seriosam4nt una quarta resposta, que pot ser la d'emprendre, la d'"establit-se". Potser a algú de vosaltres li tocarà no treballar a sou; també podeu esperar la trucada de 1'INEM, però potser no arribp, o seguir estudiant però arribarà un moment que no podreu est diar més. Aleshores us haureu de plantejar produir, i produir vol dir que en la frontera entre la formació profesional i la c eativitat empresarial hi ha coses. N'hi ha moltes menys de les que hauria d'haver per facilitar-ho, però n'hi ha. L'Ajuntament de Barcelona, cue no té tampoc -com sempre passacompetències en aquesta matèria, va decidir, el 1984, que ja estava tip de veure gent sensé feina i sense oportunitats de fer negoci, va muntar diverses coses. Una d'elles va ser Iniciatives, una societat de creació d'empreses privades amb algun element d'interés general. Pero va fer altres coses, situades a la frontera entre el mercat i eT no mercat. Són uns programes que estan agrupats al voltant d' na institució que es diu Barcelona Activa. Barcelona Activa té, allà On era la fàbrica de la Hispano Olivetti a la Gran Via, un v}ver d'empreses, àmb uns mòduls de 15, 20, 30 metres quadrats. Hi ha instal.lades 40 o 50 petites empreses d'un, dos o tres treballadors, que van les coses més 17 �^^ r instal.lacions esportives que`ha de tenir; vam contestar que això estava cedit a la Generalitat, i és a ella a qui li correspon construir aquestes instal.lacions; nosaltres ja construïm els equipaments esportius a les escoles de primària. Aleshores, la Generalitat va dir que el te reny no era seu, que l'Ajuntament els havia cedit l'edifici erò els terrenys del voltant no. Llavors vam fer un acord de cessió dels terrenys a la Generalitat, que s'acabava el mes d'abril d'aquest any. Vam negociar la nova cessió a la Generalitat, per un periode de temps més llarg, per què pogués fer les noves instal.lacions; vam estar negociant, l'Ajuntament va ilposar un cànon -que és un principi segons el qual l'administració autonòmica paga per fer servir un espaí que és propietat de to s els ciutadans de Barcelona- de 15 milions de pssetes, això va anar al Consell Plenari de l'Ajuntament, es va aprovar 4er unanimitat de tots els grups, i ens vam trobar amb la sorpresa que el Departament d'Ensenyament, després d'haver-ho pactat tot, no ho va acceptar. I ara estem en aquestes. Suposo que, com deia l'Alcalde, també amb això arribarem a un acord, i les instal.lacions esportives les construirà l'administració a qui correspon i farà el manteniment i arranjament de tot el que gieda pendent. (-Torna a intervenir l'Alcalde -) Potser s'hauria d'explicar qie en la història recent ha succeït que l'administració que ha d'invertir, sigui en ensenyament, en vivenda, en el que sigui, demána la cessió gratuïta dels terrenys a tots els ajuntaments. Com els diners són pocs, els ajuntaments normalment ho han cedit, per $uè si no no hi hauria inversions. Jo crec que ara això també cazviarà. Canviarà per què, segons els càlculs que es fan, la Generalitat hauria de gastar a Catalunya tant com el que gasten tots e s ajuntaments junts, és a dir, que els diners es gastessin meitat i meitat entre Generalitat i ajuntaments. Però resulta qse la Generalitat ja està en aquest nivell però els ajuntaments estem encara a la meitat. Els ajuntaments, per tant, creiem que d'aquí el 2000 s'ha d'arribar -aquest és l'objectiu que h i ha fixat- a una igualació de les públiques despeses públiques local amb les despeses autonòmiques. I això només es podrà aconseguir a través de transferències de recursos d l'Estat i les autonomies cap als ajuntaments, que ja és que s posa el principi de subsidiarietat, econòmicament parlant. Una de les coses que passarà s que els ajuntaments diran: no, si vostés volen fer unes cases o una escola, o si els meus ciutadans demanen que vostés facin uns eterminades instal.lacions, vostés 20 �hauran de comprar, o llogar acuests terrenys, que seguiran essent de la ciutat, es mantindran en el seu patrimoni. Inicialment passarà que la Generalitat irà que no ho fan; ho faran a la ciutat del costat, però arrib ra un moment que els ajuntaments es negaran tots per què això vol dir descapitalitzar les ciutats. 21 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4202 Title A name given to the resource Institut de batxiller Carles Riba / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Breu història de Barcelona. Projecte de la Europa 2000. Barcelona és la unica ciutat d'Espanya que té escoles, museus i hospitals municipals, això vol dir que Barcelona està gastant per compte de l'Estat i l'Autonomia. Com a ciutadans de Bcn paguem dos tipus d'impostos: els que es paguen a l'Estat (i que desprès una part reverteix a la Generalitat) i els impostos locals. Això vol dir que paguem dues vegades. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut de Batxiller Carles Riba Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Barcelona Autonomia Balança fiscal Urbanisme Infraestructures Acció política Model social Educació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1311/19930310d_00537.pdf c1e93fcb24baf22d6ff7c9658529a1c7 PDF Text Text VISITA DE L'ALCALDE A L'IN4TITUT DE BATXILLERAT "EMPERADOR CARLES" 10 de març del 1993 Jo vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina. Del moment que viu la nostra citat, del moment que vivim els barcelonins i les barcelonines, però primer voldria parlar una mica del context internacional i dels canvis que hi ha hagut a nivell europeu i mundial, i de com ens afecten. Hi ha qui diu -per exemple Raimon Obiols, que fa relativament poc va escriure un llibre que es diu "Els futurs imperfectes" i que crec és de les persones que més aviat va veure venir que a Europa hi hauria canvis importants-, que el 1989 va ser l'autèntic canvi de segle; que no haurem d'esperar l'any 2000 perquè els canvis importants van començar amb la caiguda del mur de Berlín. En aquell moment va desaparéixer tot un món, el món comunista als països de 1'E$t; de retruc va desaparéixer la sensació, sobre tot a Amèrica, que hi havia un enemic, un altre món; els països del tercer món en van sortir en certa manera desavantatjats perquè estaven acostumats a jugar amb la contradicció entre Amèrica i unió Soviètica i tractar de treure algun benefici d'aquesta situació; curiosament, però, petites guerres que no sortien per por a encendre l'espurna d'una guerra atòmica, ara si que s'encenen i n'hi ha per tot arreu. D'alguna manera, amb els noranta, hem entrat en el que podríem dir el segle XXI. S'han donat passos ferms cap a la unitat política de la Comunitat Europea. Tot i que surten tensions, provocades per la importància que tenen les modificacions que comporta aquesta unitat europea, com ara la unificació d'Alemanya, que ha fet que el país que és el centre i el motor econòmic d'Europa estigui en crisi, amb unes tensions econòmiques molt fartes que ens afecten a tots. Ha entrat en vigència el mercat!únic europeu -des del dia 1 de gener-, i estem en ple procés de ratificació del Tractat de Maastricht. Ja heu vist que i a Anglaterra o a Dinamarca hi ha hagut problemes per això, i França van passar el referèndum molt justet, però continua i va endavant el procés d'Unió Europea. Ha començat fins i tot la negociació amb nous països que volen entrar a la Comunitat, com Austria, Suècia, Finlàndia i Noruega. Espanya, i altres països del sud d'Europa, està jugant �amb això justament per aconseguir que la Unió Europea tingui en compte el factor de cohesió, és a dir, que no hi hagi una Europa del nord rica i una Europa del sud més pobre, sinó que hi hagi un fons de cohesió que permeti portar una part de la renda més alta que hi ha al nord cap al sud. Espanya està condicionant el seu vot a favor de l'ampliació al fet que es compleixin els fons de cohesió; això ens està ajudan econòmicament. I cada país està jugant els seus interessos, co és lògic. En l'Europa i en el món d'avui ara som més interdependents els uns amb els altres i està menys clar que abans què és el que pot passar. Ja no és tan fàcil preveure quines coses poden succeir. Fins i tot el fantasma de la guerra s'ha instal.lat en llocs que era imprevisible que ho fes. Vosaltres segur que esteu pendents de les noticies i les aneu seguint. S'ha de llegir els diaris, encara que de vegades faci una mica de mandra perquè és lletra molt petita. Quan jo em faig fer estudis, i demano com este un determinat barri o un problema concret de la ciutat, la millor manera que hi ha d'estudiar totes aquestes coses és agafar un bon arxiu de premsa i llegir tot el que s'ha publicat. De fet, quasi tot surt als diaris, i fins i tot diuen que els sistemes d'informació i d'espionatge o informació confidencial treuen gairebé tota la seva informació d'una bona lectura dels dïarisl Jo us aconsello que els llegiu. La lectura de diaris en aquestipaís està molt per sota del nivell que hi ha a Europa, i diuen que és perquè la televisió va arribar molt aviat, molt abans del procés de democratització, i la gent s'hi va afeccionar abans de tenir el costum de llegir diaris que diguessin alguna cosa, perquè els diaris del temps d'en Franco no deien ben bé res. Ja sabeu aquell consell que donava el general Franco quan li venien a protestar o a dir-li que alguna cosa no funcionava: deia "menos viajar y más leer los diarios", és a dir, que la gent no havia d'assebextar-se de les coses i llegir els diaris del règim, que no deien{res. Després de la desaparició del franquisme, els diaris diuen coses, de vegades equivocades o contradictòries, i això pot desorientar, però la democràcia és així. Jo imagino que vosaltres aneu seguint aquests canvis accelerats, i imagino que esteu preocupats, com tots ho estem una mica, per la intolerància. Es a dir, per les situacions que es veuen sorgir en el món, a Alemanya, al centre d'Europa, que impliquen intolerància dels habitants d'un lloc respecte dels que venen de fora, cosa que abans potser no es produïa i ara es produeix amb més intensitat. Es tracta de la xenofòbia o el nacionalisme exacerbat, com és el cas de Iugoslàvia. 2 �Són temes en els quals Europa s'havia acostumat a no haver de preocupar-se'n des de la guerra mundial, pagant el preu d'una divisió del món en dos blocs enfrontats però que tenia l'avantatge d'una certa estobilització. En canvi, ara, en aixecar-se aquesta pressió de les dues potències mundials, a cada racó d'Europa on hi haiun greuge comparatiu, un greuge històric, s'aixequen veus, reivindicacions i fins i tot guerres, guerres que poden ser fratrici$es com és el cas de Bòsnia. No hi estàvem acostumats, isobte cada vegada que això surt. Sobte que a Rostock, a Alemanya, hi hagi manifestacions contra la presència de gent estrangera. Això a Europa havia passat els anys trenta; justament el feixisme , i el nazisme van néixer en relació amb aquest esperit explosiu, codi pel que és diferent. Però la guerra els nazis la van perdre i tots crèiem que ens hi havíem vacunat, que teníem un "se$uro" contra la intolerància i el feixisme, però no és així. Hi ha nous brots d'intolerància. Personalment, jo crec que no hi haurà nazisme, que no hi haurà feixisme, i que els brots que ara veiem no són el cap d'un llarg animal, sinó que són petites manifestacions d'un malestar, mal dirigit en tot cas, però que no produirà -estic convençut- una situació com la que va haver-hi els anys quaranta. Però si que és cert que ens sobte que entre germans hi hagi la violència que hi ha, i que sigui a la part del món més evolucionada. Europa ha estat sempre la punta de la cultura, mundialmente, i al mateix temps, però, ha donat aquesta mena d'espectacle de lluites tribals que són molt semblants a les que es puguin donar a Somàlia o a qualsevol punt d'Africa. Aquí hi ha un gran misteri que jo crec que, entre tots, en aquest final de segle haurem d'anar desentrallant. Mentre, els Estats Units fan un gran canvi amb l'elecció de Bill Clinton com a president. Es passa una pàgina de la història del món, i igual com ha desaparegut el comunisme desapareix el que se'n deia el neo-liberalisme ultraconservador, amb la política de Reagan i Bush als Estats Units o de Margaret Thatcher a Anglaterra, que es basa en dues coses: llibertat salvatge pel mercat, sense cap mena d'impediment, i al mateix temps un nacionalisme fortíssim que unifica el país, malgrat les seves diferències socials cada vegada més grans -als Estats Units un 80 per cent deis habitants tenen menys diners ara que fa déu o dotze anys-; unifiquen el país mitjançant l'agressió contra Saddam Hussein o contra la petita illa de Granada, fan de la nació un tot sobre la base d'una política internacional agressiva atès que interiorment el que fan és dividir el país socialment. Ha mort el comunisme, però ha mort també un model anti-comunista, obertament conservador i basat en un Estat, malgrat tot, fort. 3 �Na sabem ben bé què en sortirà. de la situació actual dels Estats Units. Hi ha molta gent que diu que Estats Units es tancarà, perquè, diuen, Clinton ha guanyat les eleccions sobre la base de dir que l'important no és Saddam Hussein sinó la situació interna. Per exemple, si llegiu el diari d'avui, sortia Hillary Clinton explicant la reforma sanitària dels Estats Units, i diu que es podrà disminuir el cost fabulós del sistema sanitari sobre la base d'impostos més alts sobre el que ells en diuen el "pecat", sobre l'alcohol i el tabac; aquests dos impostos haurien de pagar la reforma sanitària de tal manera que es permetés extendre l'assistència a tothom alhora que es tanquen algunes de les fugides de fons més importants, com l'excés de consum de medicament o el fet que els metges estan tan espantats de poder fallar que només per garantir la seva pròpia seguretat fan un número de proves i anàlisis que van molt més enllà del que l'economia del país pot suportar. Hi ha una mica d'interrogaflt respecte com tot això anirà evolucionant i sobre què voldrà dir aquests Estats Units més introspectiu, que es preocupamés de si mateix que del món, per bé o per mal, i quins efectes tindrà a Europa. Potser és veritat que els Estats Units s'ajuntaran amb altres països americans i prescindiran més d'Europa, però també és veritat que ara als Estats Units es parla un llenguatge que Europa entén, que nosaltres entenem. * Aquest és el món on estem, però Però anem ja cap a casa nostra cal saber què fa, què hi pinta aquesta ciutat. Barcelona ha jugat un rol impo*tant en els darrers anys. Ha estat el centre d'atenció internacional l'any 92 amb l'organització dels Jocs, i no només amb l'organització dels Jocs sinó amb la seva preparació. L'esforç que es va fer perquè Barcelona pogués guanyar la nominació olímpi a, que recordeu va ser el 17 d'octubre, dia en què totho va sortir al carrer, ja ens va col.locar en el mapa del món solt més del que estàvem abans, i des d'aquest punt de vista va millorar la nostre posició relativa. Els Jocs han anat bé, molt bé. La ciutat ha quedat molt bé. S'ha pogut dir que els Jocs han estat els millors de la història. I això es diu sempre, però cost molt que es pugui dir. Es a dir, per aconseguir que realment es pugui dir això s'ha d'haver lluitat molt abans. Els barcelonins tenim una mica la sensació, i ara que estem llegint el que està passant a Atlanta, que realment els de Barcelona van ser els millors que hi ha hagut. Fins i tot 4 �hi ha premsa americana que diuen que els Jocs haurien de fer-se a Atlanta el 1996, perquè toca, i després tornar aquí perquè aquí ja ho tenim tot: tenim Mediterfània, tenim Montjuïc, tenim tot el que s'ha de tenir i no caldria buscar, diuen, una altra ciutat. Hem quedat bé. En canvi, fa uns anys ho vèiem molt negre. No sé si ho recordareu, perquè abans potser seguieu menys l'actualitat social i de la ciutat, però fa cinc o sis anys molts deien que no seríem capaços d'organitzar els Jocs, que no els podríem pagar, que quedarien moltes obres per fer, que no acabaríem les rondes ni els estadis a temps, que la fórmula dels voluntaris fracassaria, que hi hauria greus problemes de seguretat com a Münich l'any 1972, que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no guanyarien medalles, que el català quedaria relegat a un segon lloc, que no tindríem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt bé. Va anar molt bé l'organització, i va anar molt bé l'organització, no només dels Jocs, sinó també la de la ciutat durant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit moltes vegades, que els Jocs eren una gran excusa, un gran pretext per dur a terme una transformació profunda de la ciutat en pocs anys. I això ho saben, encara que no sempre ho diguin, els ciutadans barcelonins, que pensen: els Jocs ens interessen, però en4 interessen també perquè la ciutat canviï. Aquesta és l'equació que els barcelonins han entès bé: per resoldre problemes i mancances antigues, Barcelona ha aprofitat l'ocasió. Alguns, per exemple, havien proposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, però construir-la dins de Barcelona ens va donar l'Oportunitat de remodelar un barri sencer i obrir Barcelona al malf. * Aquí és on voldria que veiessi unes diapositives. (Comentaris a les diapositives) - Aquesta és la situació del Poblenou abans. Veieu l'avinguda Icària, algunes fàbriques i 1 via del tren. El maig de l'any 89 vam treure la primera travessa del tren de Mataró, que ja no hi va passar més. Treure la via del tren va ser el més important, era el que els tècnics en diuen el "camí crític", és a dir, l'operació que has de fer primer i més depressa per poder continuar i aconseguir els objéctius. �- Aquí veieu com es va haver dé treure tot un racó de ciutat, que era de finals del XIX, amb unes velles fàbriques que amb el temps havien estat abandonades. El aquesta zona pràcticament no hi havia habitatge. - Aquí comencen a pujar les torres de la Vila. - Aquí veieu la Vila pràcticament feta. Aquesta mena de gran mançana és el model de l'urbanisme que s'aplica, i que està tret una mica de la Viena dels anys 20, un urbanisme racionalment pensat. A dintre podeu veure unes construccions més baixes, que són les primeres que s'han venut, curiosament; és una mica el model de la caseta i l'hortet. - Aquí està la Vila acabada. Aquest carrer és el carrer Marina, que sempre ha tingut aquest nom però ningú no entenia perquè no arribava al mar, i ara si que hi arriba. - Aquest és el Port Olímpic. - La platja. - Això és justament el final del carrer Marina, que s'endinsa en el Port Olímpic. Al final d'aquest carrer està previst que hi hagi un nou palau de congresso3. El Port Olímpic es va fer d'una manera que hi hagi els fonaments del que serà el nou palau de congressos. - Oh!... Ja sabeu que aban4 els de Girona ens deien, als barcelonins, els de "Can Fangá", perquè quan a finals del segle passat la Rambla encara no estava pavimentada i els "senyorassos" de Girona baixaven al Liceu, sthavien d'enfangar. I ara ens diuen els "oi què maco", perquè el4 barcelonins quan arriben a Girona ho troben tot molt maco, diuen¡"oi què maco". Aquest és el nou perfil de latciutat. Montjuïc sempre l'havíem vist des del Tibidabo o des d4 l'Eixample. Aquesta és la nova imatge de Montjuïc com un penyasegat que cau en sec, amb el castell al capdamunt i la sevavessant de ciutat. - Els Jocs ens han permès connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes. - Això és el parc de l'Estacióldel Nord. - Aquesta és l'àrea de la Vila Olímpïca de la Vall d'Hebron, que té 500 pisos mentre la del Poblenou en té dos mil. Aquí Barcelona ha aconseguit recuperar un altjre barri, que en principi estava �destinat a tenir una densitat molt més gran de la que ara té. Tota aquesta zona, que estava destinada a ser un altre Sant Martí, una Verneda -per dir-bo d'alguna forma-, un àrea molt castigada per la densitat, ara ha acabat sent molt equilibrat. - Un altra de les coses que he4i aconseguit és l'aeroport. - Aquí estem ja a les rondes. Aquest és potser el punt més difícil: és el moment en què la ronda Litoral, que ja venia des de l'autopista de Martorell quan s'arribava a Sant Feliu de Llobregat, comença la part ciutadana. Això va ser el més difícil de construir. La gent de vegades es pregunta per què aquest troç no és més ampla, però aquí la ronda Litoral no podia ser més ampla. Les ciutats pesen, i en comptes de ser indiferents als seus límits, pesen sempre cap a la vora del mar; neixen prop del mar i concentren totes les activitats. Per aquí passen tots els fluxes de transport, i de transport d'energia; totes les canonades de gas passen per aquí, igual que les conduccions elèctriques o les línies telefòniques; hi ha vie$ de tren. Aquí no era fàcil fer-hi passar una autovia urbana. Quan la gent es queixa dels problemes que hi ha no tenen en compte una cosa molt important, i és que la vocació de la ronda Litoral és ser urbana, ser més carrer de ciutat que no pas lloc de tràfic per als camions que travessen la ciutat. Aquests camions no haurien de 4assar, però hi passen perquè abans anaven per la B-30, i allà, o havien de pagar peatge o havien d'agafar el lateral i trobar-sé que paraven a totes les cruïlles: un trenta per cent del tràfic de grans camions va decidir abandonar la B-30 i ficar-se no ja per la B-20 que seria la ronda de Dalt, sinó per la B -40, que és aquesta. Però la B-10 no està pensada per això, està pensada per un tràfic urbà. Està pensada per al senyor que viu al Maresme i se'n vol anar a l'Aeroport de El Prat, per a la persona que viu a Les Corts i ha decidit anar al Port Olímpic. La gent es pensa que en el movent que es fa una infrastructura d'aquestes s'ha d'haver resoltjtota la seva problemàtica, però en realitat la construcció és el "hardware", i després falta el "software", la gestió d'aquesta infrastructura, per optimitzarla, i això és el que ara esteu fent. Això vol dir, per exemple, que ara nosaltres estem dient que de 8 a 10 del matí i de 6 a 8 de la tarda no hi passin camions de més de deu tones, perquè són les hores punta; hem mesurat les intensitats horàries i hem vist que la capacitat de la ronda Litoral és sobrepassada en aquests dos intervals. Per tant, en aquestes hores reenviem els camions 7 �cap a la B-20 i la B-30. Idèalment hauria de ser en totes les hores, però veurem quins sistemes més o menys sofisticats de control dels fluxes permeten que la utilització de les rondes sigui l'òptima. ¡ - Aquí tenim diverses diapositives de les rondes. Les rondes tenen deu carrils, sempre, ei tot el seu recorregut. O bé dos i dos en els centrals i tres iltres en els laterals, o bé a la inversa. *} * * Després d'aquestes transformacions, la Barcelona real ja no és la que va des del carrer Prim fins al carrer Badal -al límit amb l'Hospitalet- i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò que les rondes i el túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribàvem des de Collseola al mar i des del carrer Prim a Badal, ara anem pràcticament ?es de Sitges fins a Montgat i des del mar fins a Terrassa. i Això és un canvi fonamental pet a una ciutat, perquè vol dir que tot el seu sistema de valors i de preus canvia. Perquè els valors i els preus d'un terreny depenen de la seva accessibilitat, de si és més o menys difícil arribar-hi o de si està ben situat. I quan un mateix punt, sense variar él lloc, és més accessible, el seu valor s'incrementa. El seu valor en un sentit positiu, no el seu cost; el seu atractiu. De tot aquest canvi, hi ha tites coses que cal destacar per a la gent jove. Gràcies als Jocs, a Barcelona hi ha més espais lliures i més espais públics, sobretot instal.lacions esportives, però també places, pistes de monopatí, parcs i equipaments cívics de tota mena. En segon lloc, la situació econòmica de Barcelona és millor. Avui hi ha més oportunitats laborals i de futur per als joves. No estic dient que el cicle ara sigui favorable, que no ho és, sinó que sense l'esforç que vam fer sense la inèrcia que vam agafar, ara estaríem molt pitjor. Barcelona, el 1982, deuria estar aproximadament a un 20 per cent d'atur, i la joventut en un 30 per cent; havíem arribat a un moment en què un de cada tres joves en edat de treballar, sortint del estudis, estava parat. La situació actual de l'atur global és molt millor, malgrat que tornem a estar malament, o comencem a estar pitjor del estàvem fa un o dos anys. A Barcelona ara no arribem al 10 per cent d'atur, que entre els joves déu ser d'un 10 o un 15 per cent. 8 �A Espanya torna a haver-hi la mateixa taxa d'atur de fa deu anys, amb quasi tres milions d'atyrats, tot i que s'han creat un 1.300.000 llocs de treball. I us preguntareu com pot ser. L'atur és el mateix perquè l'atur es mesura pel nombre de persones potencialment actives, és a dir, homes i dones d'edats compreses entre els 18 i els 64 anys i no incapacitats laboralment, que volen treballar. Es deixen a fora, no només els jubilats i els nens, sinó també les mestresses de casa, les senyores que diuen que no estan buscant feina. Durant aquests deu anys ha succeït que s'ha incrementat enormement, gràcies precisament al creixement econòmic, el nombre¡de dones que han decidit que volen buscar treball. Fent això, ¡aquestes dones passen a ser dones aturades que abans no ho eren: Així com hi ha un milió més de dones que treballen respecte deu anys enrera, l'atur no ha minvat, perquè hi hagut un *ltre milió que ha decidit buscar feina. La segona part és que mentre Espanya ha tornat a la taxa d'atur del 1982, Barcelona no hi ha tornat. Per què ? Perquè a Barcelona hi ha hagut tot aquest esforç, que ha donat un més gran dinamisme econòmic, i tot i que ara la conjuntura sigui dolenta, partim d'unes bases més bones que les que teníem temps enrera. En tercer lloc, gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels voluntaris olímpics i paraljimpics, estem en condicions de promoure una participació act4va més gran, i especialment dels joves, en la vida de la ciutat. Està clar que els voluntaris ho eren per als Jocs, però molts d'ells, o molts de vosaltres,Ï heu demanat continuar, i per això des de l'Ajuntament hem donat lrsuport a una associació anomenada Voluntaris 2000 i hem impuls4t el projecte Sempre Voluntaris. Aquest programa, organitzat per l'Area de Benestar Social, ofereix fins a setanta entitats barcelonines que demanen voluntaris per a una colla do coses que tenen a veure amb el benestar social, la cultura i 'esport. Aquests voluntaris ja no seran per uns Jocs olímpics, sinó per a les olimpíades que suposa fer Ona ciutat millor cada dia. * * * Preguntes dels assistents. - Bicicletes, contaminació atmcsfèrica i iniciatives per afavorir la conducció en bicicleta per ]a ciutat. 9 �A Barcelona es van començar à fer carrils-bici fa uns sis anys aproximadament. Un dia em vaig llençar amb uns quants regidors, un diumenge pel matí, per la Rambla Catalunya, i vam demanar a la Guàrdia Urbana que reservésçla Rambla Catalunya, el carrer Còrsega, un troç del carrer Muntaner, Diputació i un carril del passeig de Gràcia. I aquest Va ser el primer carril-bici que hi va haver. Després, aquest carril ha caigut en desús, perquè la inèrcia, si no la combatim, iforta a que les coses tornin a ser com abans. El segon carril-bici va ser a ia Diagonal, i funciona. Jo crec, modestament, que és correcte. Va des de la plaça Francesc Macià fins al capdamunt de la zona universitària. T'hi has d'anar parant a les cruïlles quan hi la llum vermella, però fins i tot hi ha un semàfor indicatiu per a les bicis i el carril està pintat a terra. La idea és continuar. I dic estant aquí el regidor de Joventut, que és qui ho ha de fer, i jas'espabilarà. La idea és continuar des de la plaça Francesc Macià!fins al passeig de Sant Joan -tota la Diagonal-, a passeig de Salt Joan cap a baix fins el parc de la Ciutadella i des d'aquí, per darrera, pel carrer Wellington i el passeig de Circumvalació, fins a la Vila Olímpica, i per la Vila Olímpica fins al Besòs. Es podria fer tot el recorregut teòric de la Diagonal: des de Diagonal-Mar, que és a la desembocadura del Besòs, firis al capdamunt de la Diagonal a Pedralbes. Això es pot fer, i fa temps q4e se'n parla. Jo crec que té pocs problemes. S'han de fer algunes adaptacions a les voreres, amb algun gual, s'ha de pintar a terra, s'han de posar uns indicadors semafòrics, i potser asfaltar alguns troços de la Diagonal que no estan massa bé. (^ A la Vila Olímpica hi ha molta gent que hi va, en bicicleta, i us ho dic per si us pot inteifessar. I hi ha un llogater de bicicletes que està davant dell'Estació de França, i que està obert dissabtes i diumenges. S;hi pot llogar una bici per un preu relativament mòdic i anar des $e l'Estació de França fins allà on es vulgui: al passeig Nacion4l de la Barceloneta, que ara està magnífic sense els tinglados i permet anar arran de l'aigua fins a l'escollera, seguir pel passeig Marítim, i per Vila Olímpica fins pràcticament el Besòs. Un altre que s'ha dit que es faria seria l'Escorxador-Ciutadella. Es evident que Barcelona té una pega respecte, per exemple, d'Amsterdam, que és la ciutat de les bicis. Barcelona és més la 10 �ciutat de les motos en part pe desnivell que hi ha, de dos-cents o tres-cents metres, des de la base de Coliserola fins al mar. Però, en canvi, pels carrers transversals si que s'ha de poder fer, sigui per la Gran Via osigui per la Diagonal. I aquesta comunicació de l'Escorxador fins a la Ciutadella, que ajudaria molt, seria fantàstica. La podem fer i la farem. Quant als aparcaments,nosaltres ara estem començant a fer aparcaments per motos, no a la vorera sinó al carrer. La nostra gran preocupació entre el vianant i el vehicle s'ha trencat, i que els vehicles ocupin les vores. Això és una cosa que no es pot acceptar, i que anirem perseguint. La gent, abans, agafaven la moto, encara que estigués en marxa, es posaven de peu i l'aparcaven. Però ara hi hamotos molt grans que no es poden pujar pel pes i aleshores puje amb la moto en marxa a la vorera, aprofitant els guals de minusValids, que s'han convertit en el pas per les "yamahas". En comptes d'anar caminant fins allà on toqui, van per tota la vorera, i n'hi ha que aprofiten per saltar-se una contradirecció. Í També hi ha cotxes que apargien sobre les voreres, que és un crim. Es un crim perquè, primer, no es deixa passar la gent, i, en segon lloc, les voreres no estan preparades per aguantar el pes de vehicles i es fan malbé Hi ha repartidors, com aquests camions blindats que porten es diners als bancs, que es posen sobre les voreres del passeigde Gràcia i les destrossen. Hi ha fins i tot serveis públics que R no respecten aquesta norma, com la policia, serveis de manteniment elèctric, etc. R } Tot això s'ha de canviar. Jo c]tec que amb la bici es pot ser molt més tolerant, perquè és un màquina però es mou per energia humana, no és un motor, i ami una mica de cura pot passar quasi per tot arreu. A Califòrnia, Sobre tot a San Francisco hi ha una cultura urbana que fa que el vianant i la bici tinguin prioritat sobre els cotxes, i els cotxe, quan troben una persona, paren. Aquí això no ho tenim, però o som la ciutat pitjor, de manera que hauríem d'agafar una mica aquest model californià. Seria una mica l'olimpíada de la qualitat de vida que jo us proposa. I no és impossible. NosaltZ'es hem distribuït ara un manual d'urbanitat, que també us arribarà a l'Institut, en el que aquest tipus de coses es comencen a e4tendre. Si tot això ho haguéssim dit fa cinc o deu anys, m'haguessiu esbroncat. I ara no. Per què ? Perquè la ciutat ha guanyat una certa legitimitat davant del ciutadá, fins i tot davant del ciutadá jove -que és més exiger.t-, perquè s'ha sabut transformar, ha sabut millorar, i hi ha un vot de confiança en la ciutat. Ara 11 �es tracta que aquest vot de confiança s'aprofiti perquè l'ecologia avanci i la màquina retrocedeixi una mica, sense perdre comoditat però a base d'anar substituint progressivament el vehicle per una via més humanitzada. Aquest és el gran repte de Barcelona, la urbanitat; no l'urbanisme, perquè l'urbanisme ja l'hem guanyat, ja el tenim, i ara toca la urbanitat i el civisme. - Pregunta sobre el motiu principal per fer els Jocs Olímpics. Si ha estat per transformar la ciutat, vol dir que l'esport no ha comptat per a res ? Jo crec que la ciutat de Barcelona volia les dues coses. Volíem tenir els millors atletes del món aquí, fomentar l'esport, millorar les instal.lacions esportives, divertir-nos, ser el centre d'atenció del món durant quinze dies, però sobre tot volíem recuperar cinquanta anys perduts. Una cosa s'ha convertit en el pretext de l'altra, que jo crec que era més important. Si no fos per això, no estaríeth aquí parlant de Jocs Olímpics. Ja haurien passat, i avui no estem fent nostàlgia. El que estem fent és analitzar com està la ciutat després dels Jocs i gràcies a l'esforç de deu anys que s'ha iet pels Jocs. - Pregunta sobre instal.lacions olímpiques tancades al públic. Depén de quines. Hi ha quatre instal.lacions, que són l'Estadi, el Palau Sant Jordi, el Velòdrom d'Horta i el Pavelló Municipal del carrer Lleida, que han costat molts diners i es lloguen. No es fan servir per a tothom, sinó per gent que paguen per utilitzar-les. L'èxit ha estat tan gran, que hem constituït una societat anònima que es diu Barcelona Promoció Olímpica S.A., que és cent per cent municipal però funciona com un4 empresa. El que fa és cobrar als usuaris; si fan el Solo Moto l o el que sigui, els cobra un preu determinat; si es fa un con9ert de rock a l'Estadi, aquesta societat cobra, suposem, trenta milions, i cobra dels organitzadors, que també van 4 fer-hi el seu negoci i se'ls pot es fa servir per exigir un pagament. El Velòdrom, a més, entrenaments, em penso que de jugadors de rugby i per temes de gimnàsia, i si hi passeu al vespre veureu que hi ha llums i gent treballant-hi, perquè es lloga a diverses federacions esportives. 12 �D'aquesta forma, la crítica que es podria fer que a Barcelona els Jocs li han costat molt, no e$ pot fer, en aquest sentit, perquè la societat Barcelona Promoció reparteix un dividend a l'Ajuntament. Es a dir, a la ciutat de Barcelona li representa menys impostos. Ara, això són aquestes quatre instal.lacions. Totes les altres, si que estan obertes. I, per e*emple, a l'Espanya Industrial, que és un dels regals que els Jocs han fet a la ciutat, ja hi ha 2.500 persones inscrites i 1.1300 en llista d'espera; són uns quatre cinc mil socis, que paguen 2.500 pessetes al mes per tenir accés a una varietat de serveis extraordinària. L'altra dia calculàvem que si tinguéssim dues instal.lacions com aquesta a cada districte, pràcticament .podríem dir que tots els ciutadans de Barcelona tenen el seu polisportiu a un preu molt reduït. I amb aquest preu reduït també cobrim gastos. El que passa és que en aquest cas les despeses són menors, i per altra banda tampoc no paguem amortització de les inversions que es van fer; això ja ho paguen l'Ajuntament i l'Estat. Avui, Barcelona és una de le4 ciutats d'Europa, sinó la ciutat d'Europa, que ho té millor eniinstal.lacions esportives per a la gent. Tenim 144 instal.lacion esportives municipals, contant-ho tot, el que pugui haver-hi al sistema educatiu, els equipaments de barri o els grans estadis. Podeu preguntar del que volguet, no cal que sigui sobre els Jocs Olímpics; de l'atur, dels joves, de l'economia, de política o de la independència de Catalunya. L'altra dia vam anar a un institut i es va aixecar un nano i va dir: vosté, com alcalde de Barcelona, què fa per la independència de Catalunya ?, i tothom va aplaudir; jo els vaig explicar que la meva àvia va néixer a Andalusia, que el meu avi era de Sabadell i que la meva mare venia de valencians, i que a mi m'interessava més anar tots junts que no pas separats, i tothom a tornar a aplaudir. - Pregunta sobre l'escut i la bandera de Barcelona. Amb això hi ha una campanya, portada amb molt poca traça i amb molta mala baba. L'escut de Barcelona és del segle XIV o del segle XIII, i va començar amb les dues creus i les dues barres a cada banda, que són quatre -dds i dos-. Hi ha gent que diu, amb molta malícia, que això és dels temps del Franco; això s'ho va inventar en Jaume I. 13 �Ara farem una exposició perquè ho vegi tothom, en la que hi haurà tots els escuts que hi ha hagut durant la història de Barcelona. Les barres apareixen de totes les maneres; hi ha quarters amb ha dues, n'hi ha de tres, n'hi ha de quatre, i fins i tot amb cinc. La més constant ha estat la de dues, la més antiga, la que ha estat més històricament. A partir del segle XVIII, precisament quan es treuen les llibertats a Catalunya amb Felip, és quan s'instaura molt aquesta versió de quatre i quatre, que jo en dic de vuit. Durant la Repúblic4 torna a ser moltes vegades la de dues barres, i això és el que 1a anat quedant. Hi ha gent, d'aquests que selles pensen totes, per atacar en Maragall i l'Ajuntament, que diuen "aquests van en contra de Catalunya perquè no posen les quatre barres a cada quarter, el que fan és posar la bandera espanyola". Això no té res a veure amb la realitat. Si tu agafes l'escut i el poses en forma de bandera, hortizontal, pot semblar la bandera espanyola, però tampoc no ho és; la bandera espanyola és roig, groc i roig, i la bandera de Barcelona posada així no és així. La bandera de Barcelona, però, no s'ha de pósar horitzonal, s'ha de penjar; la bandera de Barcelona no és bandera, és escut; és un pendó. Aleshores, té, a dalt a l'esquerra, la creu, i a baix a la dreta la creu, i de fons les quatre barres, que se'n veuen dues i dues. En aquest món hi ha de tot, i hi ha gent que se les pensa totes. Diuen, a veure, "com podem demostrar que en .Karagall no es prou catalanista i que l'Ajuntament tampoc", i s'inventen tot aquest tipus de qüestions. Jo crec que la bandera de Barcelona és molt maca. La bandera de Barcelona és la bandera de Catalunya dels barcelonins, i per mi és tan bandera catalana la bandera de Barcelona com la de Catalunya. I a més té la Creu 4e Sant Jordi... "Toma ya!". Aquestes són coses que segurament no tenen massa importància, però que de vegades fan bullir l'olla de l'interés del públic. Ara farem una exposició, que dins i tot penso que la podríem fer mòbil pels districtes, però segur que està a L'Ajuntament. Em sembla que el dia de Sant Joidi tornarà a haver-hi jornada de portes obertes a l'Ajuntament, i s'aprofitaria per fer una exposició de fotos de tots el0 escuts que hi ha a l'Ajuntament. Es impressionant, perquè n'hi ha de dues, de tres, de quatre i fins i tot de cinc barres. En tot cas, a l'Ajuntament o al Col.legi de Periodistes es firà una exposició sobre el tema de l'escut. 14 �- Pregunta sobre si els joves guanyen amb la unificació d'Europa. Jo crec que si. La part do*enta, quina és ? Es que totes aquelles àrees que no tinguii molta productivitat ho tindran malament, perquè les seves empreses aniran tancant per l'efecte de la competència d'altres empreses europees. Des d'aquest punt de vista, no és que sigui negatiu, perquè t'obliga a treballar millor, però es passarà pitjor durant un temps. L'altra part del tema és que Barcelona, per exemple, pot guanyar aquesta aposta; altres ciutats ho tenen pitjor¡ però Barcelona pot guanyar perquè des de fa molt temps està oberta a Europa, la tenim molt a prop, i els hàbits europeus de treballar no ens costaran massa de fer. I hi ha un altre vessant que és enormement positiva per als joves, sense cap mena de du]te. Es el plus de llibertat que Europa representa. Treure les 4ronteres vol dir que pots estudiar en una universitat estrangera, que el títol et valdrà. Hi ha un període de transició, però jo 'veig, per exemple, que les meves filles estan estudiant i estan pensant fer un any en una universitat europea, amb un4 beca Erasmus o amb el que sigui. Això es convalidará aquí, i¡abans no es podia. Quan jo era estudiant no em van convalidar res; jo vaig estudiar a fora i vaig haver de tornar a començar gairebé des del principi perquè el títol que jo m'havia llicenciat a la Universitat de Barcelona pràcticament no servia enlloc.; De la mateixa forma, nos4ltres tindrem més accés com a consumidors; com a producto zt s ens farà patir, però com a consumidors ens afavoreix. Vol dir que tots els productes i serveis europeus els podrem comprar a preus europeus, i si a França fan les galetes més barates i millors, comprarem galetes franceses. Hi haurà aquesta llibertat. La mateixa llibertat de transport, o la llibertat de compte corrent; ara, per demanar un crèdit has de pagar, suposen, el quinze per cent, però si s'unifica Europa tal com està previst, com Alemanya o Anglaterra tenen els tipus d'interés més baixos, podràs anar a un banc anglès o alemany, fins i tot instal.lat a Barcelona, i que et donguin un cr-edit al 8 per cent. Avui en dia, per exemple, les nacions europees que ho tenen millor tenen hipoteques a quinze, vint o trenta anys i amb tipus d'interés del 9 per cent. Aleshores, és clar, amb unes condicions així, el mercat de la vivenda seria més assequible. Entrar Europa voldrà dir que el Banc Hipotecari espanyol i la banca espanyola s'hauran d'amotllar a aquestel condicions, i els joves podran comprar cases. La unificació europea va per aquí. 15 �Si no hi ha cap més pregunta, jo us agraeixo l'atenció, i us demano que participeu en l'olimpíada de demà -no la d'ahir-, que és la de fer entre tots de Barcelona la millor ciutat d'Europa, si pot ser. Compto amb vosaltres. Moltes gràcies. 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4217 Title A name given to the resource Institut de batxillerat "Emperador Carles" / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Globalització Relacions Internacionals Educació Infraestructures Economia Barcelona Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1304/19930224d_00530.pdf 43bf5951aa8c757eeb2418246263476b PDF Text Text VISITA DE L'ALCALDE A L'INSTITUT DE BATXILLERAT "JOAN D'AUSTRIA" 24 de f brer del 1993 Jo us voldria parlar d'una c lla de temes que tenen a veure amb la ciutat. En primer lloc, deis canvis a la societat i els canvis a nivell internacional. En segon lloc la transformació de Barcelona en aquests darrers anys. La promoció de la ciutat, el problema deis preus i les oportunitats per als joves. Els reptes de la Barcelona dels 90. I, finalment, una conclusió més de carácter polític. Vull parlar-vos del moment que viu la nostra ciutat, del moment que vivim els barcelonins i les barcelonines, però fer-ho de manera que comencem per situar-ho en el context nacional i internacional en qué ens trobem. En els darrers anys, i encaralavui, han canviat i estan canviant, com vosaltres sabeu molt bé, Imoltes coses. De fet, hi ha qui diu que al 1989 van passar tantee coses a tot el món -per exemple, la caiguda del mur de Berlí1-, que va ser aleshores quan va començar el segle XXI. En tot cas, els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de major llibertat i al mateix temps d'una més gran inestabilitat. La Comunitat Europea ha anat consolidant passos en la direcció d'una major unitat: ha entrat en vigència el mercat únic europeu -des del dia 1 de gener-, estem en ple procés de ratificació del Tractat de Maastricht o d'Unió Europea i ha començat la negociació amb nous països que volen entrar a la Comunitat; és el cas d'Austria, Suècia i Finlàndia. Nosaltres ara som més interdependents els uns amb els altres i está menys ciar que abans qué és el que pot passar, és més difícil de preveure quines coses poden succeir. Fins i tot el fantasma de la guerra s'ha instal.lat a Europa amb el conflicte de l'antiga Iugoslávia. Davant d'aquesta situació de Canvis accelerats (tot canvia, i els canvis es produeixen més de pressa que abans) molta gent té més aviat por i s'aferra a alló mes immediat. Per aixó es produeixen situacions d'intoleráncia, de racisme, de xenofòbia, o de nacionalisme exacerbat. 1 �Per altra banda, els any 80 van estar basats en el poder financer, en el que de vegades se n'ha dit la cultura del "pelotazo" -és a dir, de la gran fortuna obtinguda en poc temps-, perquè va produir un creixement econòmic molt ràpid, en alguns casos sobre una base social,encara molt feble, com és el cas espanyol. Durant els 90 jd crec que tornarem -ja hi estem tornant-, a un predomini de l'economia real, de l'economia productiva, més que no pas de l'economia financera, a un predomini de la formació i del'estalvi. També s'han produït altres canvis polítics. Als Estats Units, després de dotze anys de govern conservador amb Reagan i Bush, ha guanyat un candidat demócratam que ha presentat un programa molt progressista, sobretot pel gi4e fa a les llibertats individuals i a allò que als Estats Unit anomenen drets civils, i que ha despertat una gran expectativa entre els seus ciutadans i, en especial, entre els més joves * Segon punt -i ara anem a casa nostra-: la transformació de Barcelona en els darrers anys., Mentre a nivell internacional estava passant tot això, a Barcelona vam ser el focus d'atenció mundial organitzant uns Jocs Olímpics. Jo crec que es va poder dir amb raó allò que havien estat els millors Jocs de la #istòria. Deis Jocs s'havia dit de tot. Que no seríem capaços d'organitzarlos. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres per fer. Que no acabaríem les rondes ni els estadis a temps. Que la Que hi hauria greus fòrmula dels voluntaris fracassaria. problemes de seguretat com a Münich l'any 1972. Que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no guanyarien medalles. Que el català quedaría relegat a un segon lloc. Que no tindríem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va anar molt bé. Va anar molt bé l'organització, i va anar molt bé l'organització, no només dei4s Jocs, sinó també la de la ciutat durant els Jocs. Està clar que els Jocs no van ser una finalitat en si mateixos, sinó una excusa per dur a terme una transformació profunda de la ciutat en un període relativament limitat de temps. Alguns, per exemple, havien proposat que la vila olímpica dels esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, 1., finalment, vam imposar el criteri de construir-la dins de Barcelona perquè això ens donava l'oportunitat de remodelar tota la façana marítima de la ciutat, que històricament, fins fa sis o set anys, era un enorme barri industrial i ferroviari. 2 �(Comentaris a les diapositives) - Aquí veieu com estaven les coses quan es van començar a enderrocar les antigues construccions de l'avinguda Icària. Es comencen a construir les torres de la Vila. 1- # - Finalment les torres arriben a dalt, i també tota la Vila Olímpica. A la dreta d'aquest edifici blanc hi ha l'antiga fàbrica Titanlux, de pintures que s'ha mantingut. 1 - La Vila Olímpica i el que s'n diu el Parc de Mar. - El Port Olímpic. Vam estar discutint si s'havia de fer o no, perquè quan vam presentar el 1987 la candidatura a Laussane, vam oferir, com a llocs possibles per fer la vela, o bé Palma de Mallorca, que ja tenia un port fet, o bé Barcelona. En el cas de Barcelona, el port s'havia de construir, i això representava més diners, i vam decidir que només es faria el port si resultava rentable, és a dir, si la venda dels "amarres" era suficient per pagar el cost de la construcció, com així ha estat. - Hem recuperat el mar. Hém recuperat la platja i la façana marítima, amb l'excusa dels Jocs. - Els Jocs també ens han perfliès connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes. Aquí veieu la Ronda del Litoral, que és el que permet que pràcticament tota la façana marítima quedi alliberada de tràfic pesat. Tots recordem el que era el passeig de Colom fa tres o quatre anys: un lloc pel qual no s'hi podia passar per la quantitat de camions que hi havia. I tots recordem també que davant del mar hi havia una línia ferroviària que impossibilitava d'anar a les platges de la Mar Bella, del Bogatell o de la Barceloneta, i ara si que es pot. - Aquí teniu l'Anella Olímpica, un altre dels sectors de la ciutat que ha estat recuperat. L'any 29, amb l'Exposició Universal, es va aconseguir urbanitzar la façana de Montjuïc que mira a ciutat, el que en deien la muntanya de Montjuïc, i que ara en diem el Parc de Montjuïc perquè des del punt de vista de la seva accessibilitat s'ha convertit pràcticament en un parc. L'any 29, l'empenta va arribar només al Palau Nacional, i, al darrera, a l'Estadi, però més enllà ja no s'havia fet pràcticament res fins al castell. L'Anella representa haver completat la conquesta de Montjuïc que es va iniciarlel 1929. - Aquí teniu el Parc de l'Est ció del Nord. - Aquí teniu l'Area Olímpica de la Vall d'Hebron, que alguns de vosaltres no coneixereu, pero sí que hi podreu identificar, amb aquesta caixa de mistos més o menys estrambòtica, la segona gran àrea olímpica, situada al nora de la ciutat. 3 �avui, afortunadament, tendeixen a desaparèixer. Però per frenar l'alça dels preus i que aquests comencin a baixar, només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al mercat. I aixo és el que hem fet i 1 que estem fent. Fer el sòl més accessible amb les rondes -això vol dir més oferta de sòl i d'habitatges-, perquè és el mateix fer més vivendes al centre que fer més ràpides les comunicacjons entre el centre i la perifèria, ja que la perifèria passa a!ser oferta efectiva, ben situada. Això és el que hem fet també amb el pla d'hotels, el pla de parkings, o les noves instal.lacions culturals, que faran possible que els preus de la ultura no siguin tan elevats. 4 p Ara els preus en el centre de la ciutat estan baixant relativament i el que abans Impedia que determinades ubicacions poguessin ser residències, ara està deixant de pressionar, de forma que comenci a ser més factible una política d'afavoriment de la residència que vagi endavant. Si al centre de la ciutat, a l'Eixample, hem de fer que vinguin més inversions, més empreses terciàries, més serveis a leS empreses, què passarà ? Passarà que els preus d'aquests immobles augmentaran. L'existència de nous centres,' precisament desplaçats del centre -per exemple la Vila olímpica, el complex que s'està construint a la Diagonal, la plaça Ildefons Cerdà on ja comencen a néixer les dues torres que es veuen venint per l'autovia de Castelldefels, el carrer Taragona i tota aquesta nova avinguda que sembla Manhattan i va des;; de la plaça de l'Estació de Sants a la plaça d'Espanya-, vol dir que hi ha més oferta d'oficines. Vosaltres sentireu que els promotors d'oficines es queixen i diuen que els preus estan baixant, però aquesta tristor dels consumidors és l'alegria dele consumidors, perquè vol dir que mentre hi hagi competència! entre els promotors, això farà possible que els preus de les oficines baixin. I si baixen els preus de les oficines, voldrà dir que a l'Eixample o al Casc Antic serà més possible troba residència que abans. Perquè abans era impossible que nosaltres competíssim, volguent residir en el centre, ambila capacitat de compra que tenen aquestes oficines més importants, aquestes grans firmes comercials que poden pagar moltíssim per cada metre quadrat de sòl. Abans, llogar un metre quadrat de sòl, fins fa molt poc, al centre de la ciutat eren 4.000 pessetes al mes. En aquest moment es comencen a trobar lloguersid°oficines a 2.000 pessetes, o fins i tot menys. Aixà vol dir qup comença a ser possible que algunes d'aquestes superfícies, en cImptes de dedicar-se a oficina, es puguin dedicar a habitatge. El que volem és que en el centre de la ciutat, efectivament, hi hagi possibilitat de viure-ht. Perquè sinó, es converteix, a partir de les sis de la tarda, en un territori desert. Aquesta és la política que estem seguint, 8 �El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus, el que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no està en les nostres mans -el municipi no pot fer lleis, ha d'esperar que les facin els parlaments-, i els grans plans d'habitatge estan en mans de l'autonomia o de l'Estat. I el cert és que les lleis o els plans d'habitatge que s'han fet fins ara no han afavorit per a res a la ciutat de Barcelona, perquè els costos unitaris que figuren en aquestes lleis són tan baixos que no serveixen per a una ciutat que té uns punts de partida molt alts en els preus de sòl. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans tendeixi a afavorir l'habitatge de lloguer, que és la fòrmula que normalment haurien d'utilitzar els joves mentre no s'estabilitza la seva situació. Pel que fa a l'ocupació, està clar que trobar una bona feina no és senzill, però el problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com va arribar a ser-ho els anys 80, 81, 82, 83 i 84. Nosaltres aleshores teniem, a la ciutat, una taxa global d'atur del 20 per cent i una taxa d'atur juvenil del 30 per cent. En aquests moment, al país ens estem acostant el 20 per cent, però Barcelona està en el 9-10 per cent d'atr general, el que pot voler dir un atur juvenil del 15 per cent,Iperò no del 30 per cent com abans. (Comentari diapositiva) - Aquí tenim l'evolució de l'atur juvenil a Barcelona del 1982 a 1992. Veieu que al final hi ha un rebot, i això és preocupant, però tanmateix estem encara en quotes molt inferiors a les que teníem a principis de la dècada del 80. - En el gràfic següent veu r eu la proporció de l'atur juvenil sobre l'atur total. I això també és interessant perquè vol dir que hi ha una disminució relativa de l'un respecte a l'altre. - I en la diapositiva següent veieu el quadre de l'evolució total de l'atur a Barcelona. Tenint en compte que la vostra és una generació molt nombrosa -sou fills d'un "baby-boom", d'una època en què va haver-hi una fecunditat més gran-, vol di que vosaltres tindreu una mica més de dificultat per trobar lloc de treball que no pas els joves que arribin al mercat de treball formant part d'una generació de poca natalitat. Això és així, però darrera vostre venen generacions amb menys cohorts, amb menys abundància de números, i, segurament, pressionaran menys sobre el nombre limitat de llocs de treball. Heu de competir per un número limitat de llocs de treball qualificats. Però la millora de la situació econòmica de la ciutat i els canvis que s'estan produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció paulatina en el 9 �mercat laboral. Un bon sistema d'informació és bàsic, d'informació sobre les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajuntament. En qualsevol cas, hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-vos pel vostre compte. Em direu que això és molt difícil, però també és veritat que en èpoques de crisi de la necessitat se'n fa virtut, i que sovint són aquestes èpoques les que donen més sorpreses en el terreny de les possibilitats que dels joves per auto-ocuparse. Passem a parlar ara dels repts de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immediat tenim el desafiament de gaudir de la ciutat que hem transformat. Aquesta ciutat que s'està transformant, no només a la ribera del mar sinó també endins, ara l'hem de saber utilitzar. Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que hem aconseguit.i Hem demostrat que els problemes de les grans ciutats poden tenir remei. També hem de respondre a la responsabilitat que el món ens ha donat concedint-nos l'organització dels Jocs i posant-nos en el punt de mira de tothom. Ensihan vist per televisió més de 3.000 milions de persones. Volem se* agents actius per la pau en un món conflictiu i inestable, i volem ajudar les altres ciutats a superar els seus problemes. Per això, i perquè el procés d'unitat europea marcarà cada vegada més les nostres vides, l'Alcalde de Barcelona és, ha estat elegit president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. I ara que ja ha passat l'època de les grans construccions -se segueix contruint però no tant com els últims anys-, hem de passar a l'etapa d'allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el óivisme. I quan parlem de cultura ho fem en un sentit ampli: des dels programes culturals als instituts fins a l'auditori oel teatre nacional de Catalunya. Així mateix, estem prioritzatt les inversions en els barris que no han rebut tan positivament l'impacte dels Jocs Olímpics. En bona mesura, dels Jocs se n'ha beneficitat tothom, però en alguns barris no s'hi han fet obres tan impressionants com en altres, i el fet mateix de veure obres impressionants en altres barris fa que tothom es pregunti ara què per què no fer quelcom semblant al costat de casa seva. Es evident que això no podrà ser així en cada cas, però també tenim clar que hi ha barris on ara hi haurem de fer inversions que fins aré no s'havien pogut fer. A vosaltres us he de demanat una cosa: que sigueu realitzar la ciutat que la no$tra generació, la de la vuitanta i de principis dels floranta, pràcticament ha la taula però encara no ha fórmalitzat, i que és la gran, la ciutat metropolitana 10 capaços de dècada dels posat sobre ciutat més �El que ens queda per fer és réconèixer que Barcelona no s'acaba a l'Eixample, ni tan sols al barri del Besós, sinó que va més enllà. Ens queda per reconquistar la ciutat-ciutat, no només per a nosaltres ciutadans del mun cipi de Barcelona, sinó per a tots els ciutadans de l'Area -Sant Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues, etc.-. La vostr generació hauria de voler que tot aixó fos ciutat en el sentit bo de la paraula. La vostra generació, i nosaltres us hiiajudarem en el moment que convingui de traspàs de funcions, halde ser capaç de fer, del conjunt d'aquests vint-i-cinc o trenta municipis de l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Barcelona. transformacions que ha fet, però Tothom admira Barcelona per aquestes transformacions -siguem sincers- tot i que han estat també importants a l'àrea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. les Ara, per acabar, us he de demanar un altra cosa. Sigueu persones actives conta el dogmatisme i la intolerància. Una ciutat i una societat no es construeixen sense diàleg, sense racionalitat. Per això estic jo avui aquí. No us deixeu convèncer per les consignes o els eslògans massa fàcils, perquè us enganyen dient-vos que les coses són fàcils. Les coses són complicades, i s'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser reflexius i analítics davant ¢els problemes del nostre temps. f En això, a Catalunya i a Espanya s'està configurant un partit en minúscules, un partit no organitzat, on hi ha gent de diferents ideologies. Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i us invito a formar part com a la tolerància, del qual ciutadans i ciutadanes de Barclelona i, sobretot, com a ciutadans del món. j, Els JJOO van ser un bon exemple de treball en confiança, de col.laboració entre gent diversa, encara que alguns van col.laborar amb més entusiasme que d'altres, í això és llei de vida. També van ser un exemple de diàleg entre cultures, d'una Espanya plural que és possible, d'una Catalunya oberta i orgullosa de la seva personalitat. L'exemple de civisme i convivència de símbols dels Jocs l'hem de traslladar, em sembla, i us convido a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, del barri i de la ciutat. 11 �Preguntes dels assistents. (L'Alcalde es dirigeix als joves, que els costa preguntar) Segur que teniu problemes al vostre entorn, al barri on viviu, amb el transport, de preus. Segur que teniu problemes amb la familia; amb aquests no m'hi poso perquè cada familia és un món, però, en tot cas, és evident que la ciutat és un conjunt de famílies i de persones. D'alguna manera, aquests doé mons es toquen, i jo voldria que vosaltres entenguessiu que ' la ciutat val la pena que ens serveixi, i no, com diuen alguns pessimistes, per fer soroll, per pagar preus més cars o per estar congestionats. De vegades la gent gran diu que la ciutat porta més perjudicis que beneficis, i veureu que es queixen. Per exemple, diuen que els joves van en moto per les voreres i que ells no poden passejar. En aquest cas, penseu que l'Alcalde estarà a favor de la persona gran, i que no deixarem que les motos evolucionin per les voreres. La majoria dels problemes, però, se solucionen més aviat amb diàleg que no pas amb decrets.. Ha d'haver-hi uns quants decrets, perquè sinó no hi ha ordré, i sense ordre no hi ha ni la possibilitat d'expressar la diversitat d'una ciutat. Hi ha fronteres que no es poden ultrapassar. En aquests darrers anys, a Barcelona hi ha hagut una gran eufòria, i l'eufòria té molts aspectes positius i d'altres de negatius. De vegades, la gent més forta és més eufòrica que el conjunt de la població. Qui és la gent més forta ? Sou vosaltres, perquè sou joves, i la gent rica perquè té diners. Qui és la gent més feble ? La geht més pobre i la gent més gran, que té menys força o menys recursos econòmics. Una ciutat és una barreja d'aquests dos mons i de molts altres. De diferents procedències, d immigrants, de fills de catalans de cinquanta generacions, de marebís, de gent d'altres continents. Això és la ciutat, una barreja de tot. Nosaltres hem de saber mantenir aquesta barreja sense fer-nos la il.lusió que totes les barrejes són possibles sense problemes. Si a mi, com alcalde, em pregunten si prefereixo una immigració de cop o una immigració paulatina, jo responc que paulatina, perquè sé segur que la ciutat integrarà aquesta immigració, estic convençut que la ciutat pot assimilar, però que si se li posa un problema molt gran de sobte no el podrà assimilar, i el ronyó fará una pedra. En comptes de fer el filtratge de la diversitat, fará un problema. Això ho veiem en països com Alemanya, on el fet 12 �de tenir pràcticament mig milió d'immigrants en un any a comportat reaccions d'extrema dreta, de xenofòbia i d'intolerància, que no són tolerables de cap manera però que és evident que tenen una causa. Nosaltres hem de ser capaços de conviure. Jo no us dic que vosaltres us torneu vells, que actueu com si ho fossiu, que no tingueu motos que corren i fan soroll, però si heu d'entendre que la ciutat limitarà els moviments només en la mesura que els altres col.lectius hi puguin conviure. Perquè si no podem conviure no hi ha ciutat. La ciutat és barreja per definició; si la barreja no fos bona, cadascú viuria en un trocet de terra emmig l'Empordà, tranquilament, i no vindria a la ciutat. Per què vivim a la ciutat ? Per què hi ha tanta gent arreplegada en un troç de terra que és bastant petit ? Perquè la humanitar ha descobert que viure junts és més productiu que viure separats. Ara bé, també hemsdescobert que viure junts porta una colla de problemes, que són els que vosaltres em digueu. - Quan acabaran les obres de la Línia -2 del Metro, des de La Pau a Sagrada Família ? Això s'ha d'acabar l'any 94. Em penso que el tram La Pau Sagrada Família és per al 90, i per al 95 queda el que seria Plaça Universitat - Montjuïc. Perquè, com ja sabeu, amb aquesta línia ens vam estar discutint='perquè és una línia molt important, molt llarga, la nova línia transversal de Barcelona després de la línia de la Gran Via que va ser la primera, i que arriba fins a Montjuïc. La nostra intenció és que després de l'Estadi torni a baixar fins a la Zona Franca, però això no està aprovat. Que arribi a la Zona Franca pe r què és un barri molt poblat i amb moltes fàbriques, i després segueixi fins al polígon Pedrosa de l'Hospitalet, que és on h' haurà, on ja s'està fent ara, l'ampliació de la Fira de Mostres que ara està a Montjuïc, i que serà el Montjuïc-2. - Jo vaig viure molt d'aprop él problema de la Mina a Sant Adrià del Besòs, on el que passa ésfque el barri ja està massa ple i es volen equipaments en comptes de pisos. El problema era que havien de portar gent d'altres zones conflictives. Què pensa d'això ? Al conflicte del Besòs va haver-hi una reacció contra l'edificació de pisos, i aixòiha passat en molts més llocs. Abans hem vist aquelles diapositives de la Vall d'Hebron, amb les cases velles i les cases noves; allá, els habitants que hi havia tampoc no volien més pisos. Al Parc del Clot havien d'anar-hi unes vivendes de la Renfe, i l'Ajúntament va aconseguir que aquelles arcades que hi ha, que eren un antic taller de reparació de trens, es convertissin en unparc que jo crec que ara és un dels millors de Barcelona. 13 �Sabeu on són les vivendes del Governador ? Allà passa una mica el mateix. Són unes cases que s'havien de tirar a terra, amb pisos de vint metres quadrats que estan fets una porqueria i que s'han de canviar per unes altres vivendes. Ara se n'ha tirat un bloc; s'ha agafat el que estava més buit, s'ha aconseguit habitatge per a la gent que h. vivia -pisos de lloguer que estan pels voltants-, i el bloc ara s'està tirant a terra. En aquest solar s'hi farà una torre, una mica més gran, com la que hi havia però moderna i amb més espaí, i aqui s'hi posaran uns altres habitants del mateix barri que sortiran d'uns altres blocs. Aquests segons blocs es tirarán a terra, i així successivament. Aquesta sistema. però, triga sis anys. Per amortitzar les vivendes del Governador es trigarà sis anys. Hi ha un sistema per fer-ho més rápid, que és agafar dos o tres blocs de cop i portar la gent a viure en unes cases que se'n diuen "caracolas" vivendes provisionals però , de bona qualitat, que es poden construir en molt pocs dies-,;però això no es fa. Per què ? S'ha intentat aprofitar que al barri de Canyelles hi ha terrenys, agafar tres o quatre blocs mes de les vivendes del Governador i portar la gent a Canyelles, on només haurien d'estar un parell d'anys a les "caracolas" mentre s'acaben les naves cases, però els veïns de Canyelles van dir que no. Per què ? Perquè són gent que venen de barris "conflictus" i perquè la gent pensa que quan es fa una "caracola" d'aquestes la gent s'hi quedarà per sempre més, ja que pensen que es crea el precedent en unes vivendes que després no es podran buidar mai perquè sempre hi haurà algú més pobre que voldrà venir a viure-hi. L'Ajuntament, però, ha sabut treure les barraques de la Peona i no passat res. S'han tirat a terra i ara no hi viu ningú; ara és la Ronda de Sant Martí. Si hem sabut fer això, com no hem de saber treure les "caracolas". La gent de Canyelles, doncs, 90 té raó. Quant al fet que vinguin de b rris conflictius, és veritat, però és que els barris conflictius ho són per alguna raó. No pas perquè la gent, diguem-ne, ne i xi dolenta, sinó perquè se'n fan. - Si, però abans la Mina era un barri normal i van començar a introduir elements conflictiusl. Jo voldria que ens expliqués com es pot convertir un barri normal en un barri així. El barri de la Mina és el mateix tipus de cas que les vivendes del Governador. Va ser pel camp de Les Corts, on van treure gent que hi vivia en barraques i les van anar posant on van poder; van buscar un troç prop del riu, que estigués net i no utilitzat, i van col.locar aquells blocs. Hi ha dos barris de la Mina, la Mina vella i la Mina nova. A la Tina vella hi ha gent que, crec jo, està en condicions de rehabilitar-se la casa. A la Mina nova, que és la que està més a prop del Besòs,és on a vingut una altra tongada de gent amb menys pospibilitats econòmiques i que tenen allò fet una porqueria. 14 �L'Alcalde que hi havia abans, l'Antoni Messeguer, volia fer una mica com amb les vivendes del Governador, però reduint-ho al mínim. Es a dir, treient de la Mina el mínim de gent i fent el màxim de rehabilitació "in situ", dintre del barri, en els mateixos blocs i sense treure la gent. I en els blocs que realment no tenen solució, que en són alguns, fer unes vivendes a to i traslladar-hi la gent. No és veritat, encara que hagi corregut i hi hagi gent interessada, que la gent qúe hi hagués d'anar-hi fos la gent pitjor. Perquè es pot començar de moltes formes; es pot començar traslladant gent de classe mitja, d'algun bloc que estigui per poder rehabilitar, posant-los en algunes cases de certa qualitat i utilitzant aquest espai que queda buit per posar gent més problemàtica. Hi ha mil maneres de fer les coses, sense arribar a aquest punt d'intolerància en què la gent considera que li estan posant damunt la misèria i que això ja serà per sempre més. S'ha de tenir una mica mÓs de confiança, perquè sino és impossible d'arreglar. Jo crec que la gent del Besòs, si se'ls hagués explicat ben explicat, ho haguessin acceptat. - Penso que la gent no era nqmés el de la gent que podia venirhi, sinó que a l'espai on s'havien de posar les vivendes, sigui la gent que sigui qui hi anés, estava previst de posar equipaments que el barri r$ecessita, i que encara no tenen solució. Sabeu que el problema de la Mina afecta a Barcelona i a Sant Adrià, però jo m'atreviré a jarlar una mica també en nom de Sant Adrià. Els equipaments tenien solució. El que passa és que aquí s'ha d'introduir un altre element de discordància. No només la por més o menys irracional de la gent a que allà vingués gent conflictiva, i no només la lor a que un espai lliure fos ocupat quan no havia de ser-ho, sinó que a més va haver-hi una pugna entre administracions públiques, que no es van posar d'acord: l'Ajuntament de Sant Adrià i la Generalitat de Catalunya. Cadascuna tenia una versió diferent sobre com s'havien de fer les coses. Tant és així, que al final l'alcalde de Sant Adrià ha hagut de plegar entre una cosa i una altra; per això i pel tema de Catalana-Besòs. Jo crec que tots aquests problemes es poden resoldre. No hi ha res pitjor que la gent que té por, no hi ha res més perillós que una persona que està espantada. La gent no és dolenta, mai; si la gent s'espanta, pot atacar, o pot defensar-se violentament. Si pensa que li ve un mal a sobre, sobre, agafa un pal, i en agafar un pal provocarà la reacció mimètica la part contrària. 15 �El que faltava era explicaciój. I jo crec que alguns ajuntaments de l'entorn de Barcelona, deixat a ells mateixos, de vegades no tenen la potència que té l'Ajuntament de Barcelona, que té més capacitat d'explicar-se. En no tenir capacitat d'explicació, fa que les reaccions de la gent moltes vegades siguin més violentes que ho haguessin estat amb una bona exposició. Jo crec, sincerament, que la Conselleria de Benestar Social en aquest cas es va equivocar, perquè es van espantar ells mateixos del que podia passar i es van arronsa; i van prometre immediatament a la gent que pararien les obres. La gent es va envalentonar, van dir que "si aquests paren és perquè la por que teníem era certa", i quan ho van voler arreglar i; continuar les obres ja va ser massa tard. Si hagués hagut una mica més de valor per explicar el pla que es volia fer, amb més energia i més autoritat -autoritat pedagògica-, la gent ho hagués entès perfectament. La Mina no té solució total dintre de la Mina. Hi té un 90 o un 95 per cent de la solució. Es a dir, que els problemes que s'han de desplaçar enfora són un mínim, molt pocs. Jo vaig estar una vegada a la Mina quan va venir el president del Consell d'Europa. Ell em va dir que a Barcelona no podien venir ajudes perquè era una ciuta tan rica que no en necessitava. Aleshores, jo el vaig portaria la Mina, i va tornar blanc com el paper de fumar. Va reconéixer que allà hi havia problemes. Però els problemes es poden solucionar majoritàriament a la Mina. Per resoldre tots els problemes es necessita una mica més d'espai, i, per tant, una mica de compre1sió de tots els altres, que són els que tenen la resta de 1'espaij 1 Jo vaig estar vivint al Poblenou una setmana -ja sabeu que vaig voltant pels barris-, i una dja passava pel carrer Pujades i vaig veure una senyora atabalada -tant atabalada que va caure-. Li vaig preguntar quin problema tenia i em va dir que "hay un gitano en mi escalera, se mete cofl mi hijo, tira porquería por la ventana". Si una escala no pot tenir una família gitana, pleguem. Jo no dic que tingués raó el gitano; tenia raó la senyora. Però hem de ser capaços de convjure amb la diversitat d'una forma raonable. 1 I Em direu que moltes vegades n és una família, sinó tres o quatre que s'ajunten. Mireu, ara tenim el problema de Roquetes. Allà hi ha un bloc on s'ha instal.lat una família de divuit persones que han vingut de Sant Andreu de la Barca o de Sant Vicenç dels Horts, i s'han dedicat a "esport" nou, que consisteix en agafar gossos abandonats, pc$rtar-los a la carretera que puja a Torre Baró, i quan passa un cotxe deixar-los sortir perquè el cotxe atropelli el gos i aleshores demanar 150.000 peles: si m'ho pagues, bé, i sino, et casquem. Això ho han fet varies vegades, però un cop es van trobar un noi que era del mateix barri de Roquetes, que ho va explicar i la gent es va indignar. La gent va anar per la nit amb llanternes i pals al barri dels gitanos, com si això fos Rostock. u4 16 �Aleshores, jo m'en vaig anar viure al Verdum. Durant molts dies vaig estar veient el que passava a Roquetes, dialogant amb els gitanos i amb l'altra gent, posant més vigilància i posant més inversió. Perquè tot és un problema d'entorn: si es crea un entorn favorable, tots els p r oblemes es poden resoldre. No hi ha gent dolenta; hi ha gent que té costums diversos, i alguns que fins i tot tenen la pell d'un color diferents, però aquests costums i aquesta diversitat es poden absorvir només que es faci un plantejament racional del1tema. Jo penso que a la Mina serà així; és difícil però no és impossible. - I per què aquesta gent no zones altes ? an a Pedralbes o als barris de les Tu saps perfectament, amb una mica de raonabilitat, que perquè cases d'aquestes es poguessi construir a Pedralbes hauries de pagar molt més pels terrenys, 1 tu sector públic. Torno a dir el mateix: la por és el pitjor enemic de la raó. Quan jo vaig anar a la Mina, convidat per l'alcalde de Sant Adrià, s'estava començant la rehabilitació de la Mina vella. Com que tots han viscut el problema de la misèria del barri, va sortir un grup que va dir "o todos o ninguno". Quan les cases es començacen a rehabilitar, i per tant la gent començava a pagar lloguers, els partidaris del "tot o res" van començar a punxar les rodes i a trencar els vidres de les vivendes que s'estaven rehabilitant. Amb tota la bona fe del món, el que pot passar és que s'impossibilita qualsevol sortida. S'ha de buscar una sortida, i s'ha de començar per treure la por, desmuntar el "tinglado" mental de la por ï atacar la misèria. La misèria és com una taca d'oli que s'eixampla, i allò°que és podrit i fotut contamina la qualitat. Però la qualitat també és com una taca d'oli, és a dir, que quan comences a arreglar;; allò crea valor, i el valor fa que la misèria se'n vagi perquè no pot pagar-ho. Ara estic parlant d'una manera molt crua, però això és el que estava començant a passar a la Mina i això es'va aturar. Es va aturar per la desconfiança. S'ha de fer un vot de confiança. Ja us he dit abans: a Espanya hi ha dos partits, el partit de la confiança i el de la desconfiança. Sobre la desconfiança no es munta mai res; sobre la confiança ingenua tampoc. Ha de ser una confiança científica, objectiva, racional i freda, però confiança. A Espanya -i permeteu-me qué empalmi amb un problema general-, què diu el president d'Extremadura ? Diu "siempre nos toca a nosotros", i no volen pagar, no volen que Catalunya tingui més impost sobre la renda. No és veritat. Espanya, sobre la base de la desconfiança, no es construiré. Extremadura ha millorat molt, i Andalusia també. Tots sabem que a Espanya no ha passat el que 17 �ha passat a Itàlia, on el Sud del país s'està enfonsant cada vegada més; a Espanya, el suc* està millorant molt, però sobre la base de la confiança. Es a dir, ha d'haver-hi gent que prediqui que el diàleg és possible, i que la gent s'ho aregui. A Espanya hi ha el partit de la confiança, que és la majoria de la gent: hi són, amb sinceritat, tots el social stes catalans, també un sector de Convergència, o d'altres com el Ramon Jáuregui del País Basc, o el Mario Onaindía. En canvi hi ha gent que només es basa en demanar primer els diners i després "ja veurem si en parlem"; és un altre sector de Convergència, el president d'Extremadura, els valencianistas, els aragonesistas, etc. Sobre la base de demanar pe un mateix, nosaltres no tindríem aigua perquè l'Ebre no ens el donaran; sobre la base de la desconfiança, Aragó mai no donarà aigua, perquè diuen que és seva i s'ha acabat. S'ha de ferom està fent ara en Borrell amb el Pla Hidrològic: si sumem totall'aigua i tota la gent, hi ha aigua per a tothom, ningú se'n quedarà sense. I el mateix amb la vivenda de la Mina: si sumes tots els terrenys que hi ha i els diners que tenim, hi ha espaiper a tothom; tots tranquils perquè ningú no es quedarà sense vivenda ni nigú haurà de carregar amb un excés de misèria. En el moment que arreglis la Mina dintre, trobarem que la base del problema ja no existeix, i justament la gent de la Mina ja no serà una amenaça per als altres. Ara jo us vull fer una pregunt. A Barcelona hi ha hagut 30.000 voluntaris que van treballar per als Jocs Olímpics; quan vam presentar la nominació, s'hi Van apuntar cent mil, que després en van convertir en els trenta mil que van ser: el gran miracle de Barcelona i els Jocs han estat els voluntaris. Ara s'han acabat els Jocs, i hi ha alguns voluntaris que segueixen treballant. Molts dels problemes que aquíestem tocant s'arreglen parlant, i s'arreglen posant pedagogiali bona fe on no n'hi ha. Però es necessita gent que ho faci. !Quants voluntaris hi hauria aquí, quants serieu voluntaris ? Ara hi ha problemes de convivencia, i es necessita gent que vagi a fer aquesta tasca, voluntàriament. Quants de vosaltres serieu voluntaris d'aquest tipus ? Itixequeu el braç. Es pot fer. Només és gúesti d'una mica d'organització, idees clares i molta fer. Això si t'has d'empassar un garipau cada matí. De vegades, per fer d'Alcalde, quan et lleves al matí t'has d'empassar un garipau i aleshores continues durant el dia perquè te n'has d'empassat uns quants. Apart d'això, també hi ha moltes alegries, perquè podem veure com un territori com aquest, una ciutat com aquesta, es va conïertint en un ciutat millor. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4210 Title A name given to the resource Institut de batxillerat Joan d'Austria / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Problema de la degradació i la delinquència del barri de la Mina i Sant Adrià del Besòs. La Mina Vella i la Mina nova. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut de Batxillerat Joan d'Austria, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Societat Educació Relacions Internacionals Infraestructures Competitivitat Joventut Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1329/19930519d_00560.pdf 6bebae0c508cd2714db2eb2f8d53e723 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alçalde a l'Institut de F.P. Lluïsa Cura Dimecres, 19.05.93. Ronda Sant An-zoni, 19. 10:30 hores Sumari La intervenció de l'Alcalde dlvant deis estudiants de l'institut hauria de seguir aquesj esquema: 0. Salutació 1 introducció sobreel sentit de la visita: a) Interés de l'Alcalde a clméixer els estudiants de batxillerat i en explicar-losl'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntamentl b) Interés especial en escolt r les opinions 1 respondre les preguntes deis estudiants 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context deis canvis al nón i a la nostra societat. b) La transformació de Barcelbna en els darrers anys. c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona deis noranta. 2. Intervencions deis estudiants a) Estimular l'exposició púb ica d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenió. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. 1 b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cbm a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. �0. Salutació de l'Alcalde als estudiants de l'Institut de F.P. Lluïsa Cura. Referència als barris de Sane Antoni, del Raval i de l'Esquerra de l'Eixample, així c m als districtes de Ciutat Vella i de l'Eixample. Proximitat al centre de Barcelona i també als barris antics i necessitats de rehabilit ció. Interés de l'Alcalde a con,Sixer els estudiants de Formació Professional i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntame t. Vosaltres sou uns barcelonins molt importants. La Bar elona del 2000 sou vosaltres. Interés especial en escoltar les opinions. Com veieu Barcelona, com la voleu. Disposició a respondre totes les preguntes. 1. Intervenció de l'Alcalde Vinc a parlar-vos de Barcelopa, que és la me ya feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però vol4fria parlar primer una mica del context nacional i internacional en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat. En els últims anys, i encara ávui, han canviat i estan canviant moltes coses. �Hi ha qui diu que al 1989 van p4ìssar tantes coses a tot el món -per exemple, va caure el de Berlín-, que va ser aleshores quan va comengar el segle XXI. Els régims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de més liibertat i de més inestabilitat, alhora. S'han anat donant passos ferms cap a la unitat política de la Comunitat Europea, en un cl,Ima de tensions creixents, tensions que neixen de la importá cia deis efectes d'aquesta unificació. -Ha des de Tractat de entrat en vigència el mercat únic europeu, l'u de gener. -Estem en pie procés de ra ificació del Maastricht. -Ha començat la negociació ainb els altres volen entrar a la Comunitat (Austria, Suècia, països Finlàndia que i Noruega). En l'Europa i en el món d'avui pom més interdependents els uns amb els altres i està menys c ar que abans qué és el que pot passar; fins i tot el fantasm lat a Europa amb el conflicte de de la guerra s'ha instal'antiga Iugoslàvia. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les noticies i que llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora. Davant d'aquesta situació de c nvis accelerats (tot can- �via, mona els canvis es produeixen més de pressa i gent té por i s'aferra a a ló més que immediat abans) (egoisme individual i eol.lectiu). Per això es produeixen situaciots d'intolerància, de xenofòbia o de nacionalisme exacerbat També s'han produït altres canyis, com l'elecció de Bill Clinton com a president deis Esta s Units. Als Estats Units, després de dotze anys de govern conser- vador amb Reagan i Bush, ha guanyat un candidat demócrata, que ha presentat un programa molt progressista. Sobretot pel que fa a les 11Dpertats individuals 1 allò que els nordamericans en diuen dr ts civils. Clinton ha despertat una gran éxpectativa entre els seus ciutadans i, en especial, entre es més joves. Arreu, altrament, poder financer, els anys 12 van estar basats en el en la cultura de "pelotazo", perquè es va produir un creixement econòmic m lt ràpid, en alguns casos sobre una base social molt feble,icom és el cas espanyol. Als 90 jo crec que tornarem, qie ja estem tornant, a un predomini de l'economia real, de la producció, de la formació professional i de l'estalvi. 2. El canvi de Barcelona. Mentre a nivell internacional passava tot això, a Barcelo- 4 �na hem estat el centre de l'aten ió internacional amb l'organització dels Jocs Olímpics. Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El President del CIO, Joan Antoni Sainara ch, ja ho sabeu, va poder dir en acabar que han estat els millors de la història. Però sobre els Jocs s'havia dit de tot: Que no érem capaços d'organitzar-los. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres per fe Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps. Que la fórmula dels voluntaris fr cassaria. Que hi hauria greus problemes de leguretat com a Munic l'any 1972. Que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no g4nyarien medalles. Que el català quedaría relegat a un segon lloc. Que no tindriem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va ana molt bé. Va anar molt bé l'organització deis Jocs, i va anar molt bé l'organització de la ciutat du,rant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit molt, que els Jocs eren una gran excusa, una gran ocasió, pe dur a terme una transformació profunda de la ciutat en poPs anys. Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues de Barcelona. 5 �Alquns, per exemple, havien próposat que la vila olímpica deis esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, però construir-la a Barcelona ens va dinar l'oportunitat de remodelar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis o set anys, era un enorme barri industrial i ferroviari. (Sèrie de diapositives sobre la transformació de la Vila Olímpica 1-9) (diapositiva 10) Avui, amb l'excusa deis Jocs, helt aconseguit, o estera aconseguint abrir Barcelona al mar, (diapositiva 11) connectar tots els racons de la ctutat i millorar el trànsit amb les rondes, (diapositivas 12-14) tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins t espais públics que ningú, (série de diapositives sobre la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron 15-18) i tenir áreas modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas de Sant Martí i la Vall d'Hebron. (sèrie de diapositives sobre l'aetoport 19-24) Els Jocs, com a mobilitzadors, ns han portat un nou aero- port, (sèrie de diapositivas sobre les itondes 25-29) un nou sistema de vialitat com són les rondes, i amb elles �l'existència d'un territori real olt més ample. Ara la ciutat de cada dia, la arcelona real, ja no és la ï que va des del carrer Prim fins aBadal i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò que les rondes i els túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribàvem des de Collserola al mar i des del carre Prim al carrer Badal, ara anem pràcticament des de Sitqes fins a Montgat i des del mar { fins a Terrassa. De tot aquest canvi de Barcelona, gràcies als JJOO, hi ha tres coses que jo crec que són m p lt importants per vosaltres, per la gent jove. -Gràcies als Jocs, a Barcelo a hi ha més espais lliures i més espais públics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pises de patinatge i centres cívics. -Gràcies als Jocs, la situac ó econòmica a Barcelona és millar. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més difcultats que nosaltres. -Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels voluntaris olímpics i paralímpics, estem en condicions de promoure una participació activa dels joves e la vida i la millora de Barcelona. De la ciutat i de la ent. I vosaltres, ¡a sou voluntaris d'alguna cosa? �És clar que els voluntaris ho eren per als Jocs, però molts d'ells han demanat continua, i per això l'Ajuntament ha donat suport a l'associació v oluntaris 2000 i hem impulsat el projecte Sempre Voluntaris. La Plaça dels Voluntaris Olímpis, a la Vila Olímpica, és un homenatge a la generositat de la joventut de Barcelona i una invitació a seguir posant lquest esforç generós al servei dels altres. 3. La promoció de la ciutat, per als joves. e s preus i les oportunitats Ha estat molt important, i ala ho és més encara, que entorn als Jocs i del seu èxit, s hagi pogut promoure l'economia de Barcelona, sobretot de p rtes en fora. Una ciutat viu del que ven a fo a. Hi ha una teoria sobre com viuen les ciutats que diu que així com les nacions eren històricament un sistema tancat les ciutats importen i exporten pràcticament el 60 o 80% del que fan. Primer de tot perquè una ciuta es defineix per ser una concentració que pràcticament nO té sòl agrícola i, per tant, tot el que menja li han dé portar; i tota l'energia que gasta també s'ha de portar d'illgun lloc. I per això les ciutats s'especi litzen cada vegada més en produir serveis, perquè la indús ria tampoc no la volem, si és que provoca sorolls, fums, congestió... �Les ciutats es converteixen en 1 cervell de la societat i fan aquelles funcions superiors íue el cervell fa en el cos humá: les ciutats fan art, cult ra, formació, informació, informática, capacitat de direcci, esport, comerq. Els Jocs, el seu èxit, han f t possible que Barcelona superi bona part deis seus probl mes històrics i que sigui una ciutat atractiva. I per aixó estem aconseguint fOr venir qent de fora, que venen a buscar els nostres servOis i deixen diners aquí, perquè s'allotgen en un hotel, van a restaurants, compren, etcétera. I per això Barcelona té més activitat económica que abans. (diapositiva 30: El Comité pressupost del Organitzador 00E1'92 1987-1993) deis Jocs com a tal grans instal.lac ons esportives ha tingut Jocs superávit. Les (l'estadi, el Sant Jordi, el vel drom, el palau d'esports), deis els gestiona una empresa que fa béneficis. (diapositiva 31: diagrama de sec ors de la distribució deis ingressos del COOB) L'economia deis Jocs ha estat m lt sanejada. A més, s'han fet unes inversions sense prece0ents a la història de la nostra ciutat i, en un temps en Oé se sent a parlar de Juan Guerra o de KIO o de (subvenciolls poc clares a través del Consell de Gremis de Catalunya), tot això s'ha fet sense cap "marro". �Per altra banda, està clar que moltes obres que s'han fet a la ciutat, al marge del comitè organitzador per amb 1'excusa dels Jocs, han generat u deute que les diferents administracions anirem fent front al llarg dels anys. (diapositiva 32: Gràfic desplaçamént corba de demanda) (diapositiva 33: Gràfics d'oferta ï demanda) Ara bé, sovint hi ha la queix dels preus. Al ser una ciutat tan densa i tan atractiva la demanda d'habitatqe, d'oficines, de serveis, va arribar a ser molt alta: els preus no haguessin pujat si no hagués estat perquè Barcelona és molt atractiva. És clar que molts se n'han aprofitat, perquè sobretot a la conomia del nostre país va segona dècada dels vuitanta, créixer molt i es van produir casis d'especulació que, avui, afortunadament tendeixen a desapa èixer. Però per aconseguir frenar l'ai a dels preus i que aquests comencin a baixar a la nostra societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al me cat. I això és el que hem fet i es em fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatqes), fer un pla d'hotels, fer un pia de pàrkings, fer l'auditori. Ara els preus al centre de la ciutat estan baixant relativament. 10 �Ara que la pressió de les oficines està baixant, ens podem començar a plantejar salvar troços més qrans de la ciutat per a la residència. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus, el que fa és incentivar l'incremen de l'oferta i també fer algunes operacions del que en dies habitatge assequible. El que passa és que la legislawïó no està en les nostres mans. Els grans plans d'habitatg estan en mans de la Generalitat. El més cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit per a res a la ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans ten- deixi a afavorir l'habitatge de Moguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. I pel que fa a l'ocupació, està clar que trobar una bona feina no és fàcil. Però el problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com ho era abans. (Diapositiva 34: Gràfic d'evolució de l'atur juvenil a Barcelona 1982-1992) (Diapositiva 35: Gràfic pes de l'atur juvenil sobre l'atur total 1982-1992) (Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona 1982-1992) Tenint en compte que la vostta és una qeneració molt nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de competir per un número limitat de llocs de treball qualificats. 11 �Però í2 confio que la millora de la situació económica de la ciutat i els canvis que s'están produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció paulatina en el mercat laboral. Un bon sistema d'informació de es oportunitats que hi ha per als joves, com el que poset al vostre servei des de l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal fer servir aquests serveís. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereix l'autoocupaciá, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda als qui volen muntar petites empreses. 4. Els reptes de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immediat, tenim el desafiament de qaudir de la ciutat que hem transtormat. (diapositiva 37: Port Olímpic) (diapositiva 38: Ciutat Vella) Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barce- lona ha aconseguit. S'ha demostrt que els problemes de les qrans ciutats poden tenir remei. Queden molts problemes, encara, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'han re Solt i en les oportunitats que hi ha, de debó. 12 �Ara bé, és veritat que hi ha alquns barris que no han rebut l'impacte positiu deis Jops Olímpics, tot i que en bona mesura, deis Jocs se n'ha be eficiat tothom. Ara l'Ajuntament s'ha de fixa= especialment en aquests barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants com en altres. També com a ciutat de moda al m n, tenim la responsabilitat i l'oportunitat -les dues co es- de ser molt actius en la col.laboració amb altres cinta Ara, l'Alcalde de Barcelona és Itctualment el president del Consell de Municipis i Reqions d' Europa. Europa és el continent de les ciutats, de sempre, a diferència d'América. Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per la millora de la vida urbana. Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra i la construcció, hem de passar a l'etapa de tot allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme. I quan parlem de cultura ho fen en un sentit ampli: des deis programes culturals als instituts fins a l'auditori o el teatre nacional de Catalunya. A vosaltres us he de demanar una cosa: que sigueu capaços de realitzar la ciutat que la n stra generació, la de la década deis vuitanta i de princips dels noranta, práctica- 13 �ment ha posat sobre la taula però encara no ha formalitzat, i que és la ciutat metropolitana. El que ens queda per fer és r conèixer que Barcelona no s'acaba a l'Eixample, ni tan sols al barri del Besòs, sinó que va més enllà. Ens queda per reconquistar la cutat-ciutat, no només per a nosaltres ciutadans del municip. de Barcelona, sinó per a tots els ciutadans de l'Area -Sa ta Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues. La vostra generació hauria d voler que tot això fos ciutat en el sentit més fort de 111 paraula. La vostra generació, i nosaltres us ajudarem en el moment que convingui de traspàs de funcons, ha de ser capaç de fer, del conjunt d'aquests vint- cinc o trenta municipis de l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Barcelona. Tothom admira Barcelona per lés transformacions que ha fet, per aquestes transformacions l -siguem sincers- tot i que han estat també importants a 1'à E ea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. 2. Intervencions dels estudiants; a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 14 �3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'aten ió. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cOm a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. I per acabar també us he de démanar que sigueu persones actives contra el dogmatisme i la intoleráncia. Una ciutat i una societat no es construeix sense diàleg, sense racionalitat. No us deixeu convèncer per les consignes o els eslògans massa fàcils, perquè us enganyendient-vos que les coses són fácils. Les coses són complicades, i s'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser reflexius i analítics davant dels problemes del nostre temps. En això a Catalunya i a Espa ya s'està configurant un partit en minúscula, un partit 111) organitzat on hi ha gent de diferents ideologies. Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la tolerància, del qual jo us invito a formar part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans del món. (Acció catalana, acció ciutadans) Els JJOO van ser un bon exemplS de treball en confiança, 15 �de col.laboració entre gent divetsa, encara que alguns van col.laborar amb més entusiasme qui d'altres. També van ser un exemple de diàteg entre cultures, d'una Espanya plural que és possible, d'una Catalunya oberta i orgullosa de la seva personalitat, L'exemple de civisme i convivèticia de símbols dels Jocs l'hem de traslladar, em sembla, us convido a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, de 16 t barri i de la ciutat. �Diapositives: - Série de diapositives sobre la vila olímpica (de barri industrial i ferroviari a barri residencial) Sèrie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al mar. - Sèrie sobre la construcció de les rondes. - 1 diapositiva sobre els equipaments cívics de la ronda de Dalt al seu pas per Nou Barris. - Sèrie de diapositives s bre la construcció de l'àrea olímpica de la Vall d'Hebronl Sèrie sobre la remodelació de l'aeroport. - 1 Diapositiva del plànol (10 la Barcelona metropolitana amb les noves rondes i túnels. - 1 diapositiva del passeig arítim de la Vila Olímpica. Transparències: Balanç econòmic resumit del COOB-92. -Gràfic clàssic d'oferta i demanda per veure com baixen els preus quan es desplaça la corba d'oferta. -Evolució de l'atur juvenil 0 la ciutat de Barcelona als deu últims anys: taula ì gràfic.' 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4235 Title A name given to the resource Institut de Formació Professional Lluïsa Cura / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut F.P. Lluïsa Cura Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Urbanisme Joventut Administració local Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències