72 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1202/19891020d_00354.pdf 8cec8e0121d20eac43eb6c5f9bd30400 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia - Presidencia INSTRUCCIÓ DE RèGIM INTERIOR DESTINADA ALS REGIDORS I ALTRES CàRRECS DEL GOVERN MUNICIPAL Barcelona està vivint uns anys d'un dinamisme desbordant, fruít de la coincidència d'una conjuntura de ressorgiment econòmic i d'un fet d'una importància enorme com és la preparació dels Jocs d'Estiu de la XXV Olimpíada. Aquest dinamisme, amb els seus avantatges d'il.lusió i amb tots els seus inconvenients d'activitat frenètica, l'estem vivint molt especialment en aquests mesos i e viurem amb intensitat continuada fins al 92. l La ciutat es troba en un d'aquells moments delicats en què és molt important saber exactament on es va i de tenir molt present en cada moment el projecte global de ciutat en el qual estem treballant. Serà també d'una importància cabdal, en els propers anys, explicitar al màxim, davant els ciutadans, les característiques d'aquest projecte; quina és la raó firal i positiva de tot l'enrenou que viu la Barcelona d'avui. I ésigualment necessari ser summament sensibles als problemes que genera la dinàmica quotidiana de la societat barcelonina. M'heu sentit parlar amb molta in$istència, darrerament, de la necessitat de vetllar per un millorament progressiu de la qualitat de vida a Barcelona. Voldria que aquesta fos una preocupació permanentment posada al dia per part de tots aquells qui, en major o menor grau, tenim la responsabilitat de la bona marxa de la ciutat. Un dels problemes que ens hem d'esforçar amb més valor i voluntat per resoldre és el de la contaminació, tant ambiental com acústica. El problema del trànsit és unas manifestació concreta, potser la més punyent, d'aquesta necessitat. Per afrontar-lo caldrà prendre una sèrie de mesures però també caldrà incentivar i estimular el sorgiment de certs hàbits entre la població. �Ajuntament de Barcelona Alcaldia - Presidència Es en aquest sentit que vull exhortar-vos que utilitzeu, tant com sigui possible, el transport públic urbà en els vostres desplaçaments per la ciutat. Per tal motiu s'habilitaran els mecanismes necessaris (taxicard, abonaments,...), peró és necessària la vostra voluntat decidida a fomentar obertament l'ús dels transports públics. I no voldria que aquest fos un gest temporal ;i d'imatge sinó una assumpció plena de la filosofia de comportament públic que implica. Amb aixà s'hauria d'aconseguir un doble efecte positiu: per una banda es posaria en pràctica un petit exemple de la lluita contra la contaminació i els problemes de la circulació i, per l'altra, tindríeu una excel.lent oportunitat de ser testimonis directes i atents del bategar diari de la ciutat. Es molt important que els representants de la ciutat tinguin la preocupació permanent d'exercir la seva autoritat, la seva autoritat moral, en el marc natural de la seva actuació política: entre els ciutadans, en el seu propi medi, en el carrer. El millorament progressiu de la qualitat de vida vindrà, com us deia, no només per la transformació profunda que estem imprimint al conjunt de Barcelona, sinó també i en primera instància per una atenció molt especial als petits problemes amb què topen els ciutadans dia rere dia i que per l a cadascun d'ells són, no ho dubteu, d'una importància incomparable. Barcelona, 26 d'octubre de 1989. Pasqual Mara gall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4108 Title A name given to the resource Instrucció de règim interior destinada als regidors i altres càrrecs del govern municipal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Ajuntament de Barcelona Govern Benestar Social Infraestructures Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-10-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2832/20020522_ActeGraduacioNewSchool_NY_PM.pdf 0ee04d42e8044081e40d92bac2544936 PDF Text Text FROM : r i FfiX NO. Apr. 14 1999 10:41PM When I arrived in New York on September 7, 1971, I rfealized that, for the first time in my life, the city I had come to was exactly as I had imagined it. New York was as natural as a mountain range you have seen a thousand times in pictures or in dreams. ]! hesitate to say that the New School for Social Research was exactly as I had expected, but it came close. My first Surprise was precisely that the atmosphere of the Graduate Faculty felt so familiar. However, my second surprise was a result of the unfamiliar within the familiar: I discovered that the necessary distance between two people was much greater than it is in the Mediterranean culture, where people are supposed to show friendliness by touching each other while chatting or even when walking in the crowded streets. [I came to this realization when I found that I had pursued the admissions officer across the entire 40 meters of the lobby, as I kept advancing to establish the right distance for conversation and she kept retreating for the same reason.] 1 P2 �FROM : FAX NO. : Apr. 14 1999 10:41PM Now New York has lost a part of its skyline and its soul is wounded. Yet the spirit of New York has come, even more than before, to be the mirror of the spirit of the world, which is also wounded—not by nature but by men's actions and by men's failure to act. Steve Hymer, my first professor of Political Economy, explained to us what Claude Meillassoux and Karl Polanyi had discovered: that primitive societies had been destroyed by the market rather than by weapons, and that if trade was Raturai, the market was not. Tom Vietorisz asked us the first day what was worse: rural poverty or urban poverty and we all said "urban." He said: ^You're wrong. In cities goods are so abundant that at least you can steal." (A strange lesson for someone who would later become a mayor.) 2 P3 �.FROM :. FAX NO. : A whole new perspective was being opened to me, at the Same time that I was discovering in real New York life that markets matter and that kids know from the time they are ten that interest rates exist. Both things are true: greed is true, and so is the possibility of going beyond it. but the really new thing I discovered was exchange. Mainly exchange of ideas. In Spain if you were wise you didn't intervene very much in debate, and people would think: "He knows more than the rest." Here they would think: "This guy doesn't know a thing." The motto was then, and still is, "You have to give and take." ^ will never be grateful enough for what I learned here. You taught me what social and economic life is all about. That it is founded on exchange and has laws that must be respected. Material laws and moral laws. 3 �FROM :. FAX NO. : Apr. 14 1999 10:42PM P5 Please do not forget your origins. Do not forget you were the haven where the School of Frankfurt sought refuge, just as America had been the destination/refuge/shelter of the population surpluses that crowded Europe in the 19th Century. Please do not forget your future, which is to be one of the ¿ornerstones of the European-American dialogue of the 21 st Century, without which the world will have no future at all. 4 �From: NYPD-A.P.P.L. To: Humas Reilly CHÎËF OF'DËPT'SflS Date: 5/22/02 Time: 2:37:12 AM Fax':646-6ÏÒ-8659 Police Department Page 1 of 1 May 21" 2002 Ï7':'02 P.'Òl «^¡ET* 1 Polien Plata, N«W YorK, N-Y. 1Û03B-1497 RAYMOND W. KELLY, Police Commissioner MICHAEL P. O'LOONEY, Deputy Commissioner, Public information PRESS RELEASE NO. 2002-043 Tuesday, May 21,2002 STATEMENT BY POLICE COMMISSIONER RAYMOND W. KELLY ON TERROR THREAT "The New York City Police Department has received information from the FBI about general threats to New York City, We are taking all necessary precautions and are communicating with the appropriate law enforcement agencies on both the state and federal levels. It is our policy not to comment on any details relating to threats or our response as it could undermine our counterterro|risrn and intelligence operations." ### CRIME STOPPERS SÏÏ3K httpV/www. nyc. gov/nypd Mm.miRur.mM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a l'acte de graduació de la New School for Social Research Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-05-22 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Universitats Nova York New School for Social Research Biografia Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital d'una còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2815/20020215_NouFederalismeEuropeu_PM.pdf c09c22b387bdeb5810e4c3213e81789b PDF Text Text c • 1^6 JORNADA EUROPA PRÒXIMA: EL NOU FEDERALISME EUROPEU. 15/02/2002 Grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus Acte de cloenda. Intervenció de Pasqual Maraaall, president del PSC Agrair la presència dels assistents i dels ponents que han participat en les dues taules: sobre el "Nou Federalisme europeu" i "ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima". Agrair en particular la presència de col·legues d'altres països europeus que avui ens acompanyen. Hem de recordar amb èmfasi la tradició europeista dels socialistes -que avui les forces de la dreta volen amagarla seva aportació a la creació d'una Europa unida. No ha estat la dreta europea dels Aznar i Berlusconi la que ha impulsat Europa.... El paper rellevant en les dues passades dècades de socialistes com François Miterrand, Felipe González, com a líders estatals i de Jacques Delors, president de la Comissió, en l'aprofundiment de la Unió Europea que han fet possible les conquestes de la Unió, que han fet 1 �possible que avui estiguem parlant d'una veritable Europa Unida en un futur proper, amb la integració dels països de l'Est. També avui els socialistes europeus, des dels governs i des del Parlament estem empenyent les noves etapes de la integració europea: l'estratègia de Lisboa, l'agenda social, la política exterior i de seguretat comuna.... el procés constitucional, l'impuls de Laeken i la Convenció.... Els socialistes catalans estem compromesos amb la construcció d'Europa, d'aquesta "Europa pròxima" que estem configurant, Avui estem assistint a un moment crucial de la construcció europea. Diversos factors així ho assenyalen. L'adopció de l'Curo com la moneda única, com a culminació d'un procés de construcció europea, marcat en les seves últimes fases per Maastricht i el procés de convergència, la creació de la Unió Econòmica i Monetària, el banc Central Europeu i, finalment la moneda única. Avui, 290 milions d'europeus tenen la mateixa moneda. L'Curo és un element molt perceptible, que acosta Europa als ciutadans, que la fa pròxima. I �Com ho van fer l'eliminació de controls i fronteres per als ciutadans europeus, com ho han de fer l'intercanvi d'estudiants, la unificació de les titulacions acadèmiques.... L'Europa pròxima es construeix a través d'avenços concrets perceptibles pels ciutadans en les seves vides quotidianes .... Assistim també al procés de "constitucionalització" d'Europa. Després de Niça i de Laeken, el passat mes de desembre, estem davant d'un mandat de crear una Constitució Europea... I es farà a través d'un procés participatiu. Ja no és un tema reservat tan sols als governs dels Estats... sinó que incorpora els Parlaments i es demana la participació de les societats civils. Un procés que aproximarà Europa als seus ciutadans. Que aproparà per primera vegada de forma ostensible les institucions europees als seus ciutadans, que simplificarà la "maranya" institucional i normativa de la Unió, que és un dels elements que allunyen Europa dels ciutadans. 3 �Un procés que ha d'incorporar també les regions i que ha d'escoltar els poders locals. Avui les regions constitucionals, amb competències que desenvolupen o executen la legislació europea, han de ser considerades. Tenen un rol polític a jugar. Han de participar directament en els treballs de la Convenció del 2004. A través d'aquesta participació en el disseny de la Unió també s'acosta Europa als ciutadans... Veiem Governs estatals reticents en reconèixer la realitat regional... El govern espanyol ens ha donat un exemple recent, en negar la possibilitat que les CCAA participen en els processos de presa de decisions en matèries que son constitucionalment de la seva competència. O en negar-se a les reformes constitucionals necessàries per adequar les nostres estructures institucionals a la nova construcció europea... (Ja és ben curiós que un líder conservador regional, redactor de l'actual Constitució, com és Manuel Fraga, els tingui que donar lliçons als seus companys de partit que 4 �governen Espanya, sobre la necessitat de reformes parcials de la Constitució....) Avancem cap a una Europa pròxima. El procés de constitucionalització d'Europa permet fer un pas valent cap a una delimitació de les competències entre els diferents nivells de govern —local, regional, estatal, europeu—, per a que cadascun assumeixi plenament la seva responsabilitat en la presa de decisions. Per tal de que Europa esdevingui una veritable Federació dels Estats i dels pobles, compromesa a mantenir-se unida i en apropar la gestió política als ciutadans i ciutadanes a través de la descentralització de les decisions, per tal de donar sentit al principi de subsidiarietat. Que permeti associar a la construcció europea les regions, els territoris, les organitzacions de la societat civil. El nou federalisme europeu és l'Europa de la proximitat. És el projecte federal que defensem els socialistes, per a Espanya i per a Europa... El que vol construir Europa amb la seva ciutadania, que vol acostar les decisions al nivell més proper als ciutadans... S �Quin dubte hi ha que els municipis han d'estar estretament associats a les polítiques de la UE que vetllen pels ciutadans: polítiques socials, d'ocupació, polítiques per atendre els fenòmens migratoris.... Cal que el govern espanyol es comprometi amb Europa, d'una manera ferma i il·lusionada. Amb l'ambició de proposta i lideratge que hem perdut des que Felipe González no és al davant del govern espanyol... Tot el que hem avançat amb la integració econòmica i tot el que avançarem... Tot el que tenim davant, amb l'ampliació, amb la globalització, després de l ' l i de setembre, reclamen més Europa... Reclamen un Espai Europeu de Recerca Reclamen una Universitat més europea Reclamen una política econòmica europea amb un responsable europeu Reclamen la política exterior i de defensa europea Ç> �Demanen uns processos de liberalització correctes, que signifiquin millora de la competència i, per tant, de la qualitat de vida dels ciutadans. La cimera de Barcelona ha de posar èmfasi en la correcció els processos de liberalització dels mercats. (Espanya ha obtingut molt pobres resultats en els processos de privatitzacio i desregulacio. Els ciutadans i les empreses no es poden sentir satisfets...) Reclamen la carta de drets, la Europa social... (No voldríem que aquests aspectes fossin negligits en la propera cimera de Barcelona..) ...i reclamen una política activa, amb propostes i iniciativa per a cooperar i col·laborar amb els nostres veïns de la Mediterrània. Els plantejaments que avui governen Espanya no son aquests. Ens allunyen d'aquesta idea d'Europa i volen dissenyar una Espanya allunyada d'aquests valors: una Espanya més centralitzada, més autoritària, menys participativa, més allunyada dels ciutadans, però també dels nostres veïns... Cal que les idees de progrés tornin a governar Espanya. Per això demano l'esforç per a que aquestes idees es vagin estenent i vagin implantant-se... per això és necessari que els socialistes governin Catalunya, per a �superar la dialèctica paralitzant que s'ha establert entre l'Estat i Catalunya, per contribuir també decisivament a que en un futur pròxim les idees de progrés governin Espanya. V � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la cloenda de la Jornada Europa pròxima: El nou Federalisme Europeu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-02-15 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Pròxima Europa Federalisme Socialisme Ciutats Regions Territoris Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Description An account of the resource Jornada organitzada pel Grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus, en dues taules sobre el "Nou Federalisme europeu" i "Ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima". Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 295 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1465/19951207d_00703.pdf ea30081bc9d19c795aa56304a8bb711d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 7.12.95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Participació de l'Alcalde a la conferència "The Implementation of the Inforrnation Society in Cities and Regions" De cara a la participació de l'Alcalde a la conferència que se celebra a Estocolm sobre The Implementation of the Information Society in Cities and Regions, es fan avinents els aspectes següents: - La conferència es planteja con un desafiament de la ciutat d'Estocolm sobre l'ús de les noves_ tecnologies de la informació adreçat a altres 63 ciutats de més de 400.000 habitats de tota Europa . Les altres ciutats espanyoles que han estat convidades a pa rt icipar en aquesta conferència són Sevilla, Màlaga, Madrid. València i Saragossa. Cap d'elles ha respost a la invitació. - El certamen, que es planteja en forma de concurs, té les deu categories següents: • Treball a distància. • Ensenyament a distància. • Xarxes universitàries. • Telemàtica per a petites i mitjanes empreses. • Gestió de trànsit vial. • Control de trànsit aeri. • Xarxes d'atenció sanitària. • Licitacions electròniques. • Administració Pública. • Autopistes d'informació urbanes. - El concurs es desenvoluparà al llarg de 1996. A principis de 1997 un jurat independent triarà el guanyador de cadascuna d'aquestes categories. El primer premi és un espai gratuït a l'Exposició d'Estocolm de 1997, que tindrà com a principal centre d'interès la societat del futur. - La finalitat d'aquest fòrum és posar en comú els projectes que desenvolupen les ciutats participants i buscar fórmules que permetin competir amb Estats Units i Japó en el camp de la tecnologia de la informació. - L'Alcalde participarà a la sessió plenària i en la taula rodona posterior, en què es debatrà el paper de les ciutats i les regions en la posada en marxa de les tecnologies de la informació. - La sessió plenària serà oberta per l'alcalde d'Estocolm, Mats Hulth i per Martin Bangemann. ALCA Et 4e l'Alcalde, hi participaran a la sessió plenària el director general de la DG III ,^ usuic) de la Comissió Europea, Stefano Micosi; el director executiu del grup ICL, Registre d prada ( 18 S iefq ESTOCOLM.JMS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Richard Levesey-Harwoth; la directora general d'Stattel, Ann-Marie Nilsson; el ministre de Coordinació suec i president de la comissió de Tecnologia de la Informació, Jan Nygren; el president de la xarxa Telecities, Dave Carter; el director de la DG XIII (Tecnologies de la Informació), Michel Richonnier, i el director d'Olivetti Telemedia, Marco de Benedetti. - La intervenció de l'Alcalde té una durada prevista de 25 minuts. S'adjunta en annex 3 la intevenció. - Durant la conferència tindran lloc tot un seguit de sessions paral . leles en què diverses ciutats presentaran els projectes que duen a terme relacionats amb els diversos punts establerts per la Comissió Bangemann. - En aquesta sessions paral . leles participarà la cap de projectes de l'INI, Teresa Serra. S'adjunta el guió de la intervenció de Teresa Serra a les sessions paral leles - S'ajunta a l'Alcalde un dossier sobre les principals actuacions que es fan a Barcelona relacionades amb els punts desenvolupats a la Comissió Bangemann. (Annex 4) - La llengua o fi cial de la conferència és l'anglès. - En annex 5 s'adjunta el document "lniormation technology strategies in the city of Barcelona" de l'INI. ESTOCOLM.JMS �3 Elements per a la intervenció de l'Alcalde DECEMBER 1993 THE COUNCIL OF EUROPE PETITIONED A GROUP OF PERSONALITIES, AMONGST WHOM I HAD THE HONOUR OF FORMING PART, TO WRITE UP A REPORT ON THE SPECIFIC MEASURES TO BE STUDIED BY THE EUROPEAN UNION AND ITS MEMBER STATES IN ORDER TO DEVELOP FOR INFRASTRUCTURES INFORMATION TECHNOLOGIES. THIS WAS THE FIRST STEP TAKEN BY EUROPE IN ORDER TO BE ABLE TO COMPETE ON EQUAL TERMS WITH THE UNITED STATES AND JAPAN IN THIS AREA. . IN . THE VICE- PRESIDENT OF THE UNITED STATES, AL GORE, IS CURRENTLY PROMOTING INFORMATION HIGHWAYS. EUROPE RAN, AND CONTINUES TO RUN, THE RISK OF REMAINING BEHIND, OF LEAVING THE INITIATIVE IN HANDS OF THE NORTH AMERICANS, WITH ALL THE COMMERCIAL AND CULTURAL CONSEQUENCES WHICH THESE COULD HAVE. CERTAIN CONSEQUENCES WHICH WERE EASILY IMAGINED. ALL WE HAVE TO DO IS TURN ON THE TELEVISION OR SEE THE CINEMA BILLBOARDS IN ANY EUROPEAN CITY. D,' . ONE OF THE FIRST CONCLUSIONS OF THE REPORT DRAFTED BY THE BANGEMANN COMMISSION' WAS ^`4THAT ANY POLITICAL ATTENTION BEING PAID TO THIS QUESTION IS TOO INTERMITTANT. THE PRIVATE SECTOR AWAITS TO RECEIVE THOSE IGNALS ^ SENT 7 , TO THEM BY THE DIFFERENT EUROPEAN ¡GOVERNMENTS IN ORDER TO BEGIN TO ACT. THIS ■ OES NOT MEAN THAT THE STATES SHOULD LEAVE HE DEVELOPMENT INFORMATION OF ECHNOLOGIES SOLELY IN PRIVATE HANDS. . IF TELECOMMUNICATION INFRASTRUCTURES ARE TO BE COMPLETELY LIBERALISED -4a1191- THE 1ST OF JANUARY 118, IT IS NECESSARY FOR THE MEMBER �STATES OF ,THE EUR PEAN UNION EFORE~ ESTABLISH' A JURIDIC FRAMEWORK IN ORDER TO CONCESSIONS AND LICENCES ON THE PRINCIPLE OF TRANSPARENCY, NON-DISCRIMINATION AND PROPORTION. TO SEPARATE P1EGULATOR (1A)IA. THE OPERATOR 115911‘á--1§— INDISPENSABLETO MÁINTAIN THE BALANCE BETWEEN THE APPLICATION THE GENERAL... LEGISLATION OF ON COMPETITIVENESS ANDŠPECIFIC REGULATION ON TELECOMMUNICATION'S TENDERING. • UPON REACHING THIS POINT, IT 1S LOGICAL TO SUPPOSE THAT THE THREE OR FOUR EUROPEAN UNION COUNTRIES WHO HAVE MOST DEVELOPED THEIR LEGISLATION AND THE IMPLEMENTATION OF NEW INFORMATION TECHNOLOGIES, ARE IN CONDITION TO IMPOSE THEIR OWN CRITERIA UPON THE DEVELOPMENT OF THIS COMMON LEGISLATIVE FRAMEWORK OVER AND ABOVE THE REST OF THE UNION'S MEMBERS. 1 THE CITIES, WHO MOSTI: -_--- DIRECTLY APPLY LEGISLATION ON INFORMATION TECHNOLOGIES AND BRING THESE NEARER TO THEI --61-TIZENS.,~1E-PLAY)AN IMPORTANT ROLE. _ c:41,,,,,u .1 L THE PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY ESTABLISHED BY THE MAASTRICHT TREATY FURTHER REINFORCES THE CITIES' IMPORTANT PROTAGONISM. THE MUNICIPALITIES, AS THE CLOSEST ADMINISTRATIVE BODIES TO THE CITIZENS, ARE THOSE WHO BEST BRING NEW TECHNOLOGICAL ADVANCES TO THEM. ALL TOLD, WE MAY CONCLUDE THAT THOSE STATES WHOSE CITIES HAVE BEST DEVELOPED AND IMPROVED INFORMATION TECHNOLOGIES, WILL BE THOSE WHO INTRODUCE THEIR CRITERIA TO THE ENTIRE EUROPEAN UNION PF THE FUTURE. Iti-' �. BUT WHAT ARE THESE INFORMATION TECHNOLOGIES? SIMPLY THE REALISATION OF A PROPHECY MADE BY PAUL VALERY AT THE BEGINNING OF THE CENTURY WHEN HE PREDICTED THAT ONE DAY INFORMATION WOULD REACH OUR HOMES JUST AS WATER OR ELECTRICITY NOW DOES. NOT IN THE TOO DISTANT FUTURE WILL EVERY HOUSE AND EVERY OFFICE OWN AN INTERACTIVE TERMINAL WHICH WILL SERVE AS COMPUTER, TELEVISION, TELEPHONE, NEWS AND ENTERTAINMENT SOURCE, INSTRUMENT FOR WORK AND FOR SERVICES. ALL THIS WILL CIRCULATE ALONG INFORMATION HIGHWAYS, BUT THESE INFORMATION HIGHWAYS, WHICH ALREADY EXIST, MUST REACH SOME PLACE, AND THIS PLACE IS THE CITY. . IT IS DIFFICULT TO GUESS WHAT CONSEQUENCES THE GENERALISATION OF THESE INFORMATION TECHNOLOGIES WILL HAVE ON OUR SOCIETY. IN ANY CASE WE SHOULD ATTEMPT THE ACHIEVEMENT OF TWO AIMS: THE ESSENTIAL STRUCTURATION OF EUROPE AND A SOCIETY WHICH WILL BE MORE PARTICIPATIVE AND DEMOCRATIC. UNITED STATES IN THE . THE PREDOMINANCE OF'THE ,^ E WORLD OF COMMUNfCATION, A 11~151;027HAS MEANT THAT ANÍY EUROPEAN CITIZEN. KNOVV, BETTER THE STREETS OF NEW YORK OR SAN FRANCISCO THANANY EUROPEAN CAPITAL. . INFORMATION TECHNOLOGIES SHOULD PERMIT US TO IMPROVE THIS DEFICIT AND REACH A HIGHER IN THIS LEVEL OF MUTIJPÁL UNDERSTANDING. SENSE, THEY WI'LL BECOME AN INDESPENSABLE ELEMENT TO IMPROVE UNDERSTANDING AMONGST THE CITIZENS OF THE DIFFERENT STATES OF THE EfiU,ÓPEAN UNION AND FOR ITS STRUCTURE AS A �__17-7-41t311:11t THRE~---ELEMENT POLITICAL UNDERS-T~NG WHICH 1S MUCH STRONGER THAN SIMPLY AÑ ECONOMIC UNION. • ON THE OTHER HAND, THEY OFFER A UNIQUE POSSIBILITY TO DEEPEN THE DEMOCRATISATION OF OUR SOCIETY. T-41 :. CITIZENS MAY HAVE AT THEIR DISPOSIT4LÉ NEW MEANS OF EXPRESSION AND A FORUM TO DEBATE IDEAS. A NEW SPACE IS BEING DESIGNED WITHOUT BOUNDARIES WHICH COULD TURN THE CONCEPT OF A GLOBAL VILLAGE, IDEALISED BY MARSHALL MACLUHAN, INTO A REALITY. • NEW COMMUNICATION INFORMATION TECHNOLOGIES BRING US CLOSER TO A MORE PARTICIPATIVE SOCIETY WITH GREATER QUALITY OF LIFE FOR THE CITIZENS, WITH MORE TRANSPARENCY -041143E~ OF THE ADMINISTRATIONS, CARRYING US NEARER TO A WORLD IN WHICH WE MOVE INFORMATION AND NOT PEOPLE. THE CITIES AND REGIONS OF EUROPE WILL HAVE NEW MEANS AT THEIR DISPOSAL TO EXPRESS THEIR CULTURAL TRADITIONS AND IDENTITIES. A NEW CULTURAL DIMENSION BEGINNING TO OPEN-UP, AND NEW POSSIBILITIES FOR PRODUCTION AND DISTRIBUTION OF NEW CULTURAL EXPRESSIONS, ARE BEING SHAPED. CULTURAL MINORITIES, (CATALONIA AŠÑ EXA1V1PLÉIMAY GAIN ACCESS TO CHANNELS OF UNIVERSA EXPRESSION. GOVERNMENTS AND ADMINISTRATIONS MAY ALSO FEEL OBLIGED TO BE MORE EFFICIENT, MORE TRANSPARENT AND ATTEMPT GREATER RAPPORT WITH THE CITIZENS. THE ATTITUDE AND RELATIONSHIP OF THE CITIZENS WITH THESE ADMINISTRATIONS WILL BE SERIOUSLY MODIFIED. �. THIS NEW WORLD OF TELECOMMUNICATIONS QUESTIONS THE TRADITIONAL CONCEPT OF THE CITY. 1-;K ABOVE ALL IN THOSE EUROPEAN CITIES WITH A GREAT POPULATION DENSITY, PROXIMITY IS NO LONGER AN ABSOLUTELY NECESSARY CONDITION TO GUARANTEE QUALITY OF LIFE AND DEVELOPMENT OF COMPANIES AND BUSINESSES, AS DECENTRALISATION IN THE WORKPLACE IS NOW BEGINNING. NOW MANY TASKS MAY BE CARRIED OUT FROM A DISTANCE. . THE CONCEPT OF PROXIMITY, THEREFORE, MUST BE GIVEN NEW VALUES AND SHOULD REINFORCE THOSE CURRENTLY EXISTING. THE CITIES SHOULD PROMOTE THEIR CIVIC PRESENCE, ITS PEOPLE, CONTACTS OR WALKABOUTS, VIS-A-VIS ENCOUNTERS, BEFORE THE INTERACTIVE CONTACTS WHICH TECHNOLOGY PERMITS. AT THE SAME TIME THEY SHOULD ELIMINATE THE NEGATIVE EFFECTS OF THIS PROXIMITY, SUCH AS AGLOMMERATIONS, POLLUTION, NOISE OR TRAFFIC. . NEVERTHELESS, FROM BARCELONA'S POINT OF VIEW, PROXIMITY IS ALSO AN IMPORTANT VALUE FOR TELECOMMUNICATIONS. CABLING TAKES ADVANTAGE OF EXISTING INFRASTRUCTURES IN THE SUBSOIL AND THE DENSITY OF THE BUILDINGS SHOULD IN THEORY REDUCE THE GLOBAL COSTS OF DATA TRANSMITION. THEREFORE, IN A COMPETITIVE SITUATION BETWEEN A DENSELY POPULATED CITY AND ONE WITH A DISPERSED POPULATION, THE AVAILIBILITY OF COMMUNICATION AND, ABOVE ALL, ^ THE COSTS, SHOULD FAVOI'JR THE FORMER. . BARCELONA NSZ1:4---Twi9 ESTABLISH' A POWERFUL COMMUNICATION INFRASTRUCTURE WHICH WOULD PERMIT ITS CITIZENS TO ACHIEVE RADICAL IMPROVEMENTS IN ITS QUALITY OF LIFE, OFFERING �BETTER INFORMATION, CAPACITY FOR SELFINFORMATION AND THE POSSIBILITY OF NEW SERVICES, THEREBY REDUCING THE NEED TO TRAVEL. . 1 WOULD NOT LIKE TO FINISH WITHOUT MAKING REFERENCE TO SOMETHING WHICH USUALLY PASSES US EUROPEANS INADVERTENTLY WHEN WE TALK ABOUT THE NEW INFORMATION TECHNOLOGIES: THE GROWTH OF THE NORTH-SOUTH IMBALANCE. WHILE EUROPE, THE UNITED STATES AND JAPAN HAVE BROKEN INTO A HEADLONG RUSH TOWARDS THE RACE TO CONTROL OR, AT LEAST TO MARK OUT, THEIR COMMUNICATION AND CULTURAL TERRITORY, THE UNDERDEVELOPED COUNTRIES CONTINUE TO LACK THE MEANS TO BROADCAST THESE INFORMATION TECHNOLOGIES, A TECHNOLOGY WHICH THESE CITIZENS CANNOT EVEN IMAGINE. THEREFORE AGGRAVATING THE BARRIERS BETWEEN THE INDUSTRIAL WORLD AND THE UNDERDEVELOPED ONE. THE CONSEQUENCES OF THIS IMBALANCE, WHICH WE CONTINUE TO HEIGHTEN LITTLE BY LITTLE ARE IMPOSSIBLE TO IMAGINE, WE ARE HARDLY ABLE TO IMAGINE HOW OUR SOCIETY MIGHT BE CHANGED, BUT IT IS AN ELEMENT OF DEBATE WHICH I WOULD LIKE TO SET FORTH UPON THE TABLE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4371 Title A name given to the resource Intervenció a la conferència "The implementation of the information society in cities and regions" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estocolm Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Societat de la informació Municipis Comunicació Regions Model social Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-12-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2818/19880305_ConvencioMajNacProg_PM.pdf 4d7a867553094d4732de8bbc91d6b2b6 PDF Text Text Pasqual Haraqall Bon dia a tothom. Suposo que s'espera de mi que us digui fins a quin punt un socialista que està al capdavant d'un Ajuntament de Catalunya està satisfet de que aquesta reunió existeixi, i que el moviment que aquesta reunió coemnça vagi endavant. I que us digui cóm els municipis, els Ajuntaments de Catalunya, estem confiats en el canvi de clima que es pot i es té que donar en aquest país. I cóm estem confiats en que el Parlament de Catalunya esdevingui el lloc on realment es produeixi el debat que s'ha de produir en el nostre país, i que permeti que les institucions mantinguin una relació d'entesa, que al mateix temps hi hagi l'entesa i el debat que han de fer anar endavant a Catalunya. Aquesta entesa de les institucions, que ha �mancat en aquest país, els darrers anys, que ha de ser molt millor, hi ha indicis de que es pot arribar a produir, en el camp que jo domino més, del municipi, del municipi de Barcelona. Hi ha proves de que això es pot produir, a pesar de tot, i una n'és el Consorci Sanitari. Per aquells que llegiu i seguiu atentament el que és la pràctica de les coses, l'administració de les coses, el Consorci Sanitari de Barcelona és una conquesta important. Jo crec que no només de Barcelona sinó de tot Catalunya. Un sistema a través del qual el govern autonòmic i l'Ajuntament es poden posar d'acord per dur endavant els hospitals de la ciutat. Hem trigat vuit anys, però ara el tenim aquest Consistori. 0 el Parc Tecnològic del Vallès on també hi ha una col·laboració, molt meritòria -deixeu-m'ho dir-, entre una entita que el va crear i que està condemnada a desaparèixer, com és la Corporació Metropolitana de Barcelona, i l'entitat que l'ha suprimit, com és la Generalitat de Catalunya. Avui el Parc Tecnològic és presidit pel Conseller d'Indústria Macià Alavedra, i gestionat, en canvi, pel Consorci de la Zona Franca que va rebre de la Corporació Metropolitana l'encàrrec de fer-ho. 0 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona del qual ahir vàrem aprovar, en la sessió plenària de l'Ajuntament de Barcelona, els nous estatuts, que aquest any tindrà projecte, l'any que ve obra, i d'aquí a tres anys obres d'art a dins, i que es farà conjuntament. O la Carta Municipal que és una gran esperança per a mi, per molts, de cóm Barcelona ha de resoldre -Barcelona, i segurament la seva àrea de l'entorn- molts problemes que han quedat per resoldre. Temes aquests en els quals hi ha indicis de que poden haver-hi acords, hi ha d'haver-hi acords, entre les institucions d'autogovern a Catalunya. Perquè hem perdut molt de temps. Hem perdut temps amb l'ordenació del territori -vuit anys-, per l'estropici que finalment s'ha produït. Per l'eix transversal. Parlo només de les grans aspiracions, de les velles aspiracions, d'aquelles coses que si ens haguessin preguntat l'any 77 o l'any 79 què és �48 el que s'havia de fer a Catalunya, haguéssim dit immediatament aquest, aquest i aquest projecte. L'ordenació del territori, les comarques, vuit anys i sense solució. L'eix transversal. L'aigua de l'Ebre, l'aigua de Tarragona, que representarà i representa la millor esperança de que no es produeixi la macrocefàlia de Barcelona. El tràfic de Barcelona. Els cinturons, tot just començats. L'exprés regional, la connexió Mataró-Vilanova, la conversió de l'antic vuit català en un eix de transport ferroviari ràpid -ni metro ni ferrocarril, exprés regional-. El propi metro de Barcelona que ha de fer un salt endavant, i que no l'ha fet, només se n'han fet unes cues, però no s'ha convertit en un nou plà de metros com el que la ciutat i l'aglomeració ara necessita. Les universitats, quán va trigar la República a canviar la universitat? Que poc que va trigar per endegar el que es veia clarament com un tema capdal per la història del país. És evident que la universitat d'aleshores no era una universitat de masses com és la d'ara. És evident que ara són més diners. I és cert que amb vuit anys d'autonomia encara no s'ha posat realment en marxa la reforma de la universitat, la millora de la universitat. L'ensenyament avançat, que poc que va trigar la República d'entomar la tradició de les primeres modificacions de l'ensenyament, del Montessori, i del Patronat Escolar, per convertir Barcelona i tot Catalunya en un laboratori del que havia de ser el nou ensenyament -encara en vivim d'aquell record-. I que poc quehem avançat des d'aleshores. Quán esperàvem els anys seixantes i setantes, a les escoles d'estiu, el moviment de Rosa Sensat, com no esperàvem aquesta autonomia que avui tenim, i que encara no s'ha traduït en una, diria, nova moral, en un nou funcionament del sistema educatiu, que molts i molts mestres, i molts i molts pares, i molta gent que hi treballa han maldat per això. Refer la Ciutat Vella de Barcelona, i aquest és un tema d'estat. No hi ha cap país que no s'hagi plantejat com a tema de país el refer l'antiga capital. Pensem que la Barcelona vella és �49 això, és el poc estat que teníem, l'estat que teníem era la Ciutat Vella, el barri gòtic, els seus edificis nobles, i encara està per refer. Dos anys esperant l'aprovació d'una Àrea de Rehabilitació integrada per la Barcelona vella. I no és només un tema de l'Ajuntament, també és un tema nacional. Ho és aquí, i ho és a França, ho és a Itàlia, ho és fins i tot a d'altres comunitats autònomes. Aquí no ho ha estat. I parlaria de tantes i tantes coses que segurament són, òbviament, temes que un govern català hauria i haurà de plantejar-se com a temes urgents, que no haurien d'haver esperat tant. Les noves tècniques, la biomedecina. La recuperació dels que són fora, en Ferrater Mora, o ena Ramon Xirau, o l'Eduard Nicol, o el Manuel Cardona que és director de l'Institut (Plane) de Stuttgart, o els entesos catalans -que n'hi ha- en superconductivitat i en ciència dels materials, que estan arreu, estan a Madrid, estan a Berkeley, estan pel món però no estan aquí. I no costa gens que sigui aquí. La investigació puntera ara en superconductivitat no és la més cara. Ho és molt més la investigació en,electrònica. Amb 280 milions cada any es podria mantenir un centre d'investigació sobre nous materials relativament digne en la nostre ciutat, en el nostre país, i no el tenim. Tantes i tantes coses que no s'han pogut fer, que no s'han fet, i que ara se'ns obren les portes per debatre, i més endavant per construir. I tantes i tantes coses que són els temes tradicionals de l'esquerra i que nosaltres estem en condicions de debatre i de tornar a posar sobre la taula. I tants i tants temes que són els temes nous de l'esquerra. Ahir es feien 50 propostes per la modificació de la situació de la dona a Catalunya. Pensem que el 50% dels aturats, a la nostra ciutat, a Barcelona, són dones, sent així que només una tercera part de la força de treball són dones, és a dir, que el que hi ha en aquest moment és una gran, un volcar-se de les dones sobre el mercat de treball. I jo crec que això no és més que una indicació de que efectivament estem caminant cap a Europa. Pensem que Suècia és 50%-50% la distribució d'homes i dones en el mercat de treball efectiu, no a les llistes de demanda de treball, sinó en el mercat de treball efectiu. I que en bona part, el fet que Suècia sigui un país més avançat rau justament �50 en això, en que han posat en contribució a totes les seves forces productives, i la dona en primer lloc. Aquesta és una de les grans esperances de canvi a Catalunya, i l'hem d'empènyer. I és un tema clàssic que hem de traduir amb les seves coordenades actuals. Com ho és, amb noves formulacions, la integració del voluntariat com a substitut de la beneficència clàssica. Sabem que la dreta combina hàbilment aquest darwinisme social, de desesperança, de que res no es pot fer per lluitar contra la misèria en la seva arrel, en les seves causes, sí només en els seus efectes. I ens combina aquest fatalisme i aquesta desesperança amb uns tocs de beneficència per tranquilitzar la consciència i poguer acusar a l'esquerra aleshores de falta d'acord. Quan l'esquerra el que està fent és integrar aquestes qëstions, que s'han d'integrar. I també tractar de tenir un esquema més ample en el que aquest voluntariat hi tingui un paper, un esquema més ample que es plantegi seriosament desmontar la màquina de la misèria. Aquest és un tema vell i nou de l'esquerra que vosaltres haureu de desenvolupar. Com les noves relacions en el lloc de treball, noves relacions que en definitiva a Europa són velles relacions. No fa molt jo estava a Alemanya visitant la fàbrica Bayer. Ningú diria que aquest és un invent extraordinàriament modern, és una cosa que ve de lluny. I tanmateix en el consell de supervisió de Bayer hi ha un 50% d'obrers i de representants jurídics dels sindicats. Res no s'ha fet en aquest camp -zero-, en un país que va veure néixer l'UGT, que va veure néixer el moviment sindical, i abans encara el moviment d'associacionisme dels treballadors. Res no s'ha pogut fer en aquests darrers anys. I el federalisme com a sistema de govern a tres nivells, el federalisme del Canadà, el d'Alemanya, el de Suïssa, el que sigui, però un sistema en el que tres nivells de govern puguin col·laborar i tirar endavant aquelles competències que, com és molt lògic i molt clar, pràcticament cap d'elles, de les més importants, es poden desenvolupar només amb un sol nivell de govern, i encara diria, amb dos nivells de govern. Qualsevol qüestió que mireu, des de la promoció econòmica fins els serveis �51 socials, necessiten de la col·laboració l'autonomia i del govern local. de l'estat, àe Temes vells i temes nous que ara tindrem ocasió de debatre, i que hem de debatre, en un moment en que se'ns està preguntant qui ha de governar aquest pais. Però no només qui ha de governar aquest pais, sinó quines idees són les que s'imposen en aquest pais, i aqui és on jo crec que la vostra col·laboració pot ser més important. En un moment en que els mites de la dreta van perdent força, de la mateixa manera que l'economia inspirada per Reagan, la política de Reagan va perdent força, en un moment en que l'egoisme social i l'egoisme nacional, justificat, quasi diria, després de les desfetes nacionals que varen tenir els Estats Units amb la guerra del Vietnam, que varen néixer amb gran força als Estats Units, avui estan de devallada. Un egoisme nacional que no és més que l'aplicació al camp col·lectiu de la màxima miserable de la dreta de que la caritat ben entesa comença per un mateix, traduït a termes col·lectius. Un moment doncs en que és possible que l'esquerra catalana es trobi amb un buit d'idees dominants per omplir, i una demanda per part del poble per omplir-lo amb idees al mateix temps velles i noves. Però de vegades l'esquerra catalana sembla que no s'acabi de creure que porta el relleu de la Catalunya més autèntica, la justament menys necessitada d'ajuts simbòlics, la més realment i més apassionadament enamorada de si mateixa, de Catalunya, i per tant, dels altres pobles, més creadora i més fraternal. Jo crec que això, que és obvi, convé dir-ho i tornar-ho a dir. Crec que convé lluitar pel que de vegades pot semblar massa obvi. Crec que hem de fer com els mestres que s'han d'esforçar per escenificar cada dia com si no fos sabut allò que per ells és sabut. Crec que cal explicar clarament el que ja és clar. Crec que hem d'evitar la necessitat de destacar per un nou enfoc, moltes vegades, i insistir en les obvietats, en el que és just, en el que és millor. Crec que cal "machacar" l'evidència, més enllà de l'originalitat. Crec que la força potencial dels que sou aquí, i altres qaue no hi són però que hi seran, conté més passat del país, i conté per tant també molt més futur. No tenim el dret, no teniu el dret de no posar-la aquesta força potencial a treballar. Individual o col·lectivament. Individualment cada ú, segons la seva línia, segons la seva �ln spiració -f-ració. doneu. C r _„ ts I c ° " lecti vament, S(lr,„ « autog O V er n a r - s e > * l e s ' c°<« una • • M o i ta sprt. 52 sèrie ln X '.amb dividus � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la Convenció per una majoria nacional i de progrés Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-03-05 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Esquerra (Ciències polítiques) Catalunya Federalisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Acció política Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cotxeres de Sants (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1458/19951030d_00696.pdf 343e1f794420bdf92bcec4dbe1850ef1 PDF Text Text Data: 30/10/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Intervenció a la conferència "Developing London's future" de l'Association of London Government, ALG, De cara a la intervenció de l'Alcalde a la conferéncia "Developing London's future" de l'Association of London Government, ALG, se suggereix de tenir en compte els elements següents: La conferéncia "Developing London's future" -que organitza l'Association of London Government- associació que agrupa els districtes laboristes de Londres- i el Greater London Enterprise, té com a objectiu estudiar les experiències de regeneració urbana de les ciutats de Barcelona, Berlín, Nova York i Estocolm dutes a terme conjuntament amb el sector públic i privat, mantenint la responsabilitat i direcció política deis projectes. (S'adjunta en annex el programa) Aquesta és una qüestió que preocupa molt els responsables municipals de la ciutat atès que moltes de les accions de renovació de Londres s'estan duent a terme per empreses o entitats privades no responsables directament,dels ciutadans londinencs. "N Vi La conferència tractarà sobre la pèrdua del control de les iniciatives privades de desenvolupament local i regional per part de l'Administració i pretén comparar el model de transformació d'aquestes ciutats per veure com es pot dur a terme la renovació de la responsabilitat local i la satisfacció colectiva de la ciutadania londinenca de cara al segle XXI, ALCALDIA FA R9911/1.,1 d'rn“-:lacla �"DEVELOPING LONDON'S FUTURE" ASSOCIATION OF LONDON GOVERNMENT 1. BARCELONA AS A MODEL OF JJRBAN TIRANS F O I WIATON. OVER THE LAST 15 YEARS BARCELONA, HAS MADE A SIGNIFICANT AND QUALITATIVE LEAP. FROM THE OLYMPIC AND METROPOLITAN CITY WE DESIRED IN 1982, WE HAVE PROGRESSED, AND ONCE WE HAVE ELIMINATEDi;-COMPLETELY FRONTIERS, THE CITY WILL BECOME EURO-REGION WITH 15 MILLION INHABITANTS WHICH ASPIRES TO BECOME THE DOOR TO SOUTHERN EUROPE AND ONE OF THE CULTURAL CAPITALS OF EUROPE. 4 AT THE HEART OF THE BARCELONAMODEL IS THE BID FOR A EUROPEAN CITY, A CITY WHICH DOES NOT SEPARATE-, BUT WHERE DIFFERENT ACTIVITIES CAN RIGHTLY COEXIST. BARCELONA IS STILL AN INDUSTRIAL CITY, DESPITE THE PREDOMINANCE OF THE SERVICE SECTOR, INSURMOUNTABLE BARRIERS BETWEEN RICH AND POOR AREAS ARE NOT CREATED. OUR STRATEGY HAS NOT BEEN ONE OF INTERVENTION, BUT INSTEAD ONE OF LJEADERSHIP AND COMPLICITY. AND THANKS TO THIS THE PERIPHERAL DISTRICTS HAVE BEEN REHABILITATED AND INCORPORATED INTO THE CITY, DIGNIFYING THEM AND CONVERTING THEM INTO NEW URBAN CENTRES. THE CITY HAS THEREBY HEALED THE ef L �SCARS CAUSED BY THE URBANISM OF FRANCOS BARCELONA. THERE HAS BEEN A ,!:ZEAT URBAN TRANSFORMATION TAKIÑG CAR l THAT NO 1.1i" COHESION HAS BEEN LOST~AGGRAVATI N (E THE IMBALANCES BETWEEN SOCIAL AND TERRITORIA L 7)A jUL ‘j‘j t\1/1/4 GeWi4-U/j-eW ' , \i (Iej tc (c,' ii( c WITH THE COMPLICITY OF THE PRIVATE SECTOR' F-rc<4-:, THE LIFE OF THE CITY'S OLD QUARTER HAS BEEN REVITALISED. SLOWLY AND1PEACEABLY STUDENTS AND YOUNG COUPLES ARE BEGINNING TO MOVE INTO THE AREA. THEY HAVE REDUCED THE AREA'S DENSITY BY OPENING UP BUILT-UP SPACES crr'YO. -^? WITHOUT FORCING THE POPULATION OUT:- NEW CULTURAL AND EDUCATIONAL INSTITUTIONS HAVE l‘r: FOUND HOMES THERE:': THE CENTRE OF CONTEMPORARY CULTURE, THE MUSEUM OF CONTEMPORARY ART OF (MACBA), NEW FACULTIES OF THE UNIVERSITIES OF BARCELONA AND POMPEU FABRA Ck-t4 BARCELONA HAS BECOME A POINT OF REFERENCE FOR EUROPE. AS A MODEL IT HAS INSPIRED THE TRANSFORMATION OF LISBON PRIOR TO THE 1998 UNIVERSAL EXPOSITION. BÉRLIN HAS ALSO LOOKED TOWARDS BARCELONA, TQ REORGANISE ITS CITY CENTRE WHICH WAS PREVIOUSLY DIVIDED BY THE WALL. 1,,qLit lWbrL‘, BARCELONA'S EXPERIENCE IN STRATEGIC PIANNING IS CONSIDERED EXEMPLARY BY BOTI-T THE EUROPEAN UNION AND THE WORLD BANK, AND HAS BEEN APPLIED IN OVER FIFTY SPANISH CITIES AND BY OTHER CITIES IN THE WORLD: RIO DE JANEIRO DE JANEIRO, BOGOTA, CARTAGENA. THE MAYOR OF OLI) bij �ROME, MR. FRANCO RUTELLI, PUBLICLY DECLARES THAT BARCELONA IS THE MODEL OF COMPLICITY TOWARDS WHICH HE ASPIRES. w -71 .1,■ 1'1 w á 4tAlij"%.....e WE HAVE BEEN PIONEERS 'IN DEFENDING THE IDEA THAT EUROPEAN CITIES, APART FROM COMPETING AMONG EACHOTHER (SEARCHING FOR INVESTMENT AND LOCATIONS) MUST ALSO COOPERATE WITH ONE ANOTHER IN ORDER TO FIND A SOLUTION TO URBAN PROBLEMS. WE MUST NOT FORGET THAT THE CITIES' PROBLEMS ARE SHARED BY 80% OF URBAN DWELLING EUROPEANS: EUROCITIES, POLIS, C-6. /THIS MODEL OF CITY TRANSFORMATION HAS BEEN BUILT UPON CONSENSUS, WITH THE IMPLICATION OF THE CITIZENS AND THE COMPLICITY OF ITS SECTORS. BARCELONA HAS UNDERTAKEN ITS SECOND STRATEGIC, ECONOMIC AND SOCIAL PLAN, WITH THE PARTICIPATION OF ALL THE CITY'S ECONOMIC, TRADE UNION, ASSOCIATIVE AND UNIVERSITY INSTITUTIONS. THIS HAS BEEN THE KEY O THE CONSCIOUS CITIZEN PARTICIPATION IN THE CITY'S TRANSFORMATION. DURIN'b THE OLYMPIC GAMES THE CITIZENS OF /É3ARCELONA MASSIVELY PARTICIPATED IN THESPORTING EVENTS -A151WEIIE 77±c- 2 c t. -1-02 BUT THE GAMES WERE ONLY THE VERY START OF THIS PHENOMENON. SINCE /THEN THE INAUGURATIONS OF SPORTING A D CULTURAL FACILITIES, POPULAR FESTIVITIES AND OTHER CITIZEN EVENTS HAVE ALWAYS,BEEN GUARANTEED •/RESPONSE AND PUBLIC TREMENDOUS �PARTICIPATION, EXPECTATIONS. EASILY ALL SURPASSING THE CITIZENS OF/BARCELONA ARE NOT ONLY PROUD OF LIVMG IN THEIR CITY, OF THE IN ITS INFRASTRUCTURES, IMPROVEMENT FACILITIES AÍD SERVICES BUT ALSO MAKE ACTIVE USE OF THEM. IN THE FRAMEWORK OF THIS URBAN CONSENSUS IT IS ESPECIALLY IMPORTANT TO EMPHASISE THE CITY'S MORE RATIONAL USE WITHIN THE CONTEXT OF A BROADER DISCUSSION ON AUSTERITY, AS A VALUE TO BE STRENGTHENED, IT SHOULD BE KEPT IN MIND THAT THE CITY IS A LIMITED BENEFIT WHICH SHOULD BE DISTRIBUTED AMONG MANY AGENTS: AMONG VEHICLES AND PEDESTRIANS, AMONG ACCOMMODATION, FACILITIES, INDUSTRY AND GREEN AREAS, ETC.... /7' THE EFFICIENCY OF MUNICIPAL ADMINISTRATION HAS BEEN SUBSTANTIALLY IMPROVED: THE MUNICIPAL WORK FORCE 17IAS BEEN REDUCED TO 2000 PEOPLE OVER FIVE YEARS AND THE DISTRICTS HAVE UNDERGONE A 21WDECENTRALISATION. WE HAVE BEEN PIONEERS IN INTRODUCING NEW INFORMATION TECHNOLOGIES; FIRSTLY 010, INTERNET, CABLE. ;)41 r}-1's".ii t., 7 THERE HAS BEEN AN ATTEMPT AT BRÉAKING ait~- MONOPOLIES: THE HOTEL PLAN, oi AJUDICATION OF CLEANING SERVICE COMPANIES TENDERING FOR CONTRACTS. 74 /4-‘1„ t, PROMOTING COMMERCIAL QUALITY. BARCELONA IS A LABEL WHICH SELLS AND THE CITY HAS A RECOGNISED TRADITION IN COMMERCIAL QUALITY. �;c. THE TRANSFORMATION OF THE CITY \1-1AS CONTRIBUTED TO THE PROMOTION OF TRADITIONAL COMMERCIAL CENTRES. BARCELONA IS /ME FIFTEEN MILLION ---41~11F A MARKET WITH INHABITANTS. L( (c) 2. BARCELONA'S FUTURE STRATEGIES BARCELONA FINDS ITSELF IN A CONSOLIDATED POSITION TO FACE THE DEdISIVE YEARS WHICH END THE CENTURY AND, WHAT IS MORE IMPORTANT, WITH NEW PROJECTS FOR THE FUTURE. WITHIN THIS CONTEXT IT IS IMPORTANT TO REMEMBER THAT THE CITY HAS A DESIGN. ONE WHICH IS CONCORDED IN THE SEÇOND STRATEGIC PLAN._ ONE WHICH BIDS FOR QUALITY & LIFE AS WELL AS FOR PRODUCT AND SERVICE QUALITY. --- BARCELONA'S PRINCIPAL STRATEGIC BIDS ARE TO: , , , A A) CONSOLIDATE BARCELONA AS 4.--J.-....illt N-N MEDITERRANEAN EUROPEAN --,01ACROCREGIO, WITH A POPULATION OF 15 MILLION. ------- _:_,.. ) A ‘\)-"\ 9, 1 B) BARCELONA AS THE DO 1-1-u B íN, ,,,,, ,, ..,..2. –11,!' THE SOUTH. J OR\ �- YÓL C) QUALITY OF LIFE. BARCELONA A CITY OF QUALITY. D) CULTURE AND COMMUNITY SPIRIT. fi E) INTERNATIONAL/ISATION. PROJECTION: EUROPE, AND LATIN AMERICA. r i1b PRINCIPAL AREAS OF THE MEDITERRANEAN SOME MEASURES WHICH ARE BEING DEVELOPED AND REINFORCE THESE STRATEGIES ARE: , ( , \ 1.. ., , ( �-THE PRIORI SATION OF COMMUNICATIONS WITH EUROPE, \_,/ -THE CREATION OF AN IMPORTANT LOGISTIC PLATFORM IN THE LLOBREGAT DELTA, -IMPROVING THE QUALITY OF THE CITY'S ENVIRONMENT, -A MODEL OF SUSTAINABLE DEVELOPMENT, -BARCELONA'S CONSOLIDATION AS EUROPEAN CAPITAL OF CULTURE, -THE STRENGTHENING OF BARCELONA'S ROLE AS CENTRE, INDUSTRIAL AN IMPORTANT CONSOLIDATING AND IMPROVING ITS COMPETETIVENESS VIA A METROPOLITAN INDUSTRIAL PACT, -THE ENDOWMENT OF THE CITY OF NEW JUDICIAL AND LEGAL INSTRUMENTSi TO ALLOW THE CITY TO INFLUENCING THE PROBLEMS RESOLVE THE MUNICIPAL POPULATION'S DAILY LIFE. i CHARTER Q v 1 vU 91-71-1 / > ü\l` ,-,QZLo-- 'brU`')/1- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4364 Title A name given to the resource Intervenció a la Developing London's Future Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Londres, Anglaterra Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Londres Urbanisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-10-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2823/20021129_JornadesCirculoEconomia_Sitges_PM_resum.pdf a3922334f6f213fbef3ad671c2ffdd91 PDF Text Text JORISI^PAS CÍRCULO DE ECONOMIA. SITGES 29/11/2002 RESUMEN DE LA INTERVENCIÓN DE PASQUAL MARAGALL. Presidente del PSC y del Grupo Parlamentario Socialistes Ciutadans pel Canvi. Punto de partida: situación internacional y efectos del 1 1 de septiembre. Después de la guerra fría se produce el final de un determinado orden mundial Los atentados del 11 de septiembre de 2001 nos despiertan de un sueño que nos había hecho creer que teníamos un nuevo orden y un nuevo liderazgo. Se ha puesto en evidencia que realmente no existía. EEUU no puede garantizar la seguridad, tampoco la suya. La globalización, con sus diversas facetas, no es un orden mundial sino un hecho económico y social. Una situación nueva. Una nueva situación, pero sin un nuevo orden mundial y, por tanto, sin estabilidad económica. i �Dos apuntes: 1 El consenso de Washington está siendo superado. Algunas de las cuestiones que quedaron fuera surgen ahora con fuerza: la equidad, la desigualdad, nivel de vida: educación, salud, sostenibilidad... Primaba el ajuste, la estabilidad. Hoy estos problemas emergen de nuevo como prioritarios. ¿Puede Barcelona 2004 representar un nuevo consenso? 2 Hoy el mundo empresarial se enfrenta a un nuevo reto. El detonante de ENRON ha puesto en las agendas empresariales el valor de la responsabilidad social. La globalización tiene muchos aspectos colaterales. Uno de ellos va a ser, lo es ya, situar en primer término la "reputación empresarial". La internacionalización en tiempo real de la información, y el avance de los movimientos que se oponen a los efectos negativos de la globalización, van a afectar a las cuentas de resultados de aquellas empresas cuya reputación quede en entredicho. La reputación ya no es un problema de comunicación. Es un problema de conducta empresarial. La exigencia de transparencia se acentúa, y con ello, las empresas que no integren en su estrategia la responsabilidad social, saldrán perjudicadas: en sus ventas, en su cotización, en sus posibilidades de financiación y expansión. Hoy, resultados económicos y responsabilidad social empiezan a caminar más unidos. ¿Dónde quedan aquellas leyes que impuso un neoliberalismo miope: "maximizar el valor para los accionistas", los supuestos beneficios de las stock options desmesuradas, la primacía del interés de los directivos sobre las finalidades de las empresas a que aquellas doctrinas de los '90' han dado lugar? 2 �Hemos tenido que ver causas penales contra altos dirigentes y, lo que es mucho peor, el empobrecimiento de muchos pequeños accionistas, para que la tendencia Afortunadamente, a parece un que comportamiento este nuevo ético avance. paradigma va estableciéndose, aunque queda la mayor parte por hacer. EUA ha optado por la defensa directa de sus intereses económicos, políticos y militares, rechazando el establecimiento de un nuevo orden. Los EUA lo han pretendido imponer. Pero en estos momentos, el nuevo orden se debe establecer. No se puede imponer (Afganistán, Irak, Oriente Próximo,...) Europa lo debe tener claro: la prioridad es convencer a EUA que vuelva a liderar un nuevo orden, sin imponer-lo, que dé estabilidad. Todos ganaremos. Por ello es necesario establecer un diálogo UE-EUA. Pero para que haya diálogo debe haber líderes y unidad política, como mínimo en política internacional. Europa no tienen líder. La Europa de Kohi, Delors, Mitterrand, González, está a años luz de la actual Europa de Berlusconi, Raffarin, Aznar, Blair ... El proyecto europeo está en fase dubitativa. Mejor dicho: el proyecto europeo está en una fase decisiva, pero le falta el 3 �coraje y la decisión necesarios para afrontarla. Y, sobretodo le falta el liderazgo. Los efectos de la ampliación: deslocalización de actividades al este de Europa. Necesidad acentuada de adaptación de economías como la nuestra. La importancia de la zona del Magreb. Es necesario que Europa y también nosotros nos volquemos hacia el vecino del norte de África. Necesidad de crear un lobby empresarial que supla, porque no existe, una actuación potente de las administraciones. El debate sobre los límites de Europa: el caso de Turquía con la oportunidad de ensayar un nuevo modelo de relación con el mundo islámico. Turquía necesita vincularse a Europa. Europa necesita una relación clara con Turquía para no padecer un estado de fragilidad permanente en el sureste. Y una buena solución para Turquía puede abrir una nueva relación con Marruecos y con el Magreb en general. España y Cataluña España tampoco tiene liderazgo: El naufragio del "Prestige" ha puesto en evidencia al Gobierno, más preocupado por la sucesión que por atender la amenaza de ruina en Galicia. Además las preocupantes cifras macroeconomicas contrastan con la despreocupación del Gobierno ante la 4 �pérdida de competitividad o el incremento de las cifras de paro. Esta falta de liderazgo se percibe también en Catalunya: Ni la autocomplacencia ni el victimismo son planteamientos correctos: uno porque se contenta con la situación, otro porque lleva a la inacción al situar las causas fuera. Hemos de desterrar estas conductas a las que hemos asistido con demasiada frecuencia. Pero existe descontento. Existe el convencimiento en Cataluña de que las bases para construir el futuro están aquí y son sólidas, pero al mismo tiempo, existe la sensación muy contrastada (entre empresarios y sindicalistas, entre profesionales y universitarios, en el territorio) de que hemos perdido iniciativa, fuste, capacidad de liderar. Somos motor económico, pero no aspiramos a tirar de los vagones. Estamos instalados en una suave pendiente. Algunos hechos significativos lo constatan: pérdida de sedes, de centros de decisión, papel segundón en investigación, pérdida ligera, pero perceptible, de peso en el PIB o en la población activa; pero tampoco nos lucen bien las comparaciones en temas de formación de nuestra población 5 �activa, de fracaso escolar o de dotación de servicios sociales.... Hemos perdido liderazgo. No nos conformamos. No me conformo. Cataluña lo tuvo en los primeros años de la transición. Tuvo los dos liderazgos potentes que necesitaba: para el conjunto del país y en su capital donde, modestamente, contribuí al lado de una generación ligada al proyecto olímpico y a la transformación de Barcelona. Se tejió una red de complicidades. Hoy necesitamos nuevo una red de complicidades para de no perder las oportunidades de progreso. Entre el sector público y el sector privado. Sin dirigismos, con la voluntad decidida de unir esfuerzos en una amplia concertación institucional y social. Hablo de desterrar complicidades, el de intervencionismo, colaboración. el Debemos clientelismo, la arbitrariedad. En este final de etapa estamos asistiendo a ejemplos de arbitrariedad o intervencionismo que no son de recibo. La manipulación de la Ley Financiera sobre la regulación de las 6 �Cajas de Ahorro, las concesiones arbitrarias de licencias de radio, la actuación en la CCRTV, son conductas que no caben en un marco de relaciones como el que les propongo. Pero un proyecto necesita ambición. Estratégicamente, Cataluña debe ser una pieza esencial de una región europea de 16 millones de habitantes, la que se extiende desde el sur de Francia, Montpelier i Toulouse, hasta Zaragoza, Valencia y Palma de Mallorca. Y más allá todavía Necesitamos una masa crítica más allá de nuestros 6 millones de habitantes. Por ello, las infraestructuras deben ser acordes (AVE, Aeropuerto transcontinental, ejes ferroviarios y viarios de conexión a norte, sur y a oeste (Zaragoza, País Vasco)....), áreas logísticas, centros de cultura, ocio y consumo... Nuestro proyecto se estructura, tanto hacia dentro como hacia fuera, partiendo de este objetivo estratégico y partiendo de otra ambición. Cataluña puede, debe jugar en la nueva sociedad del conocimiento un papel similar al que jugó durante la industrialización. 7 �Apunte Hoy no lo hace, no hay liderazgo. Por qué se rebajan los objetivos en esfuerzo investigador (se reduce del 2% al 1,4% del PIB, pero no se cumplirá. Llevamos diez años anclados en un esfuerzo que es la mitad del que realiza la UE, y muy por detrás de otras regiones con las que competimos). Los problemas educativos (fracaso escolar) y los déficit de formación de nuestra población activa (particularmente en estudios secundarios) son problemas prioritarios que debemos abordar. Cataluña tiene potencial y condiciones para alcanzar este objetivo. Pero ello quiere decir invertir en conocimiento. Quiere decir cambiar muchas de las prioridades que hasta ahora nos han guiado. Globalización, desigualdades, modelo europeo, nuestra situación diferencial. Esta secuencia nos lleva a priorizar las políticas sociales, como parte integrante de nuestra estrategia económica. Es indisociable. Apunte Nuestro objetivo no parte de "compensar o proteger a aquellas personas que queden excluidas del crecimiento", sino dar desde la cuna a todos las oportunidades para crecer y no quedar excluidos. La sanidad, la enseñanza, la atención a la infancia y a la vejez, las pensiones, responden a la existencia de unos derechos sociales de ciudadanía. Dentro de estas prestaciones adquieren gran importancia las políticas de familia (guarderías, ayudas directas por hijos, atención a las 8 �personas mayores o discapacitadas). Su objetivo fundamental (aparte de su contenido social) es compatibilizar la vida familiar con el trabajo del hombre y de la mujer. Las políticas de bienestar tienen unos efectos económicos perceptibles, ya que deben orientarse a optimizar los recursos de la sociedad: la formación del capital humano la incorporación a la actividad laboral... En la aplicación de estas políticas adquieren gran protagonismo las administraciones locales, que deberían beneficiarse de una importante descentralización. Nos hallamos muy lejos de los estándares europeos. Por ejemplo, el gasto social respecto al PIB representa en España menos del 75% de la media comunitaria, o menos del 65% en términos per capita. En políticas de familia estamos en una quinta parte del esfuerzo medio de la UE. También se da una correlación positiva entre prosperidad económica de los países e implantación del Estado de Bienestar. Cataluña debe tener también un proyecto para España. Debe vertebrarse con España. Vds. en buena parte empresarios, me entenderán. Vds. lo necesitan. No les conviene una actitud ausente, vindicativa. Vds. reclaman de nosotros, y deben hacerlo, una propuesta sólida, clara, reclaman saber nuestras posiciones y convicciones. 9 �Me da la impresión de que hoy este posicionamiento está diluido. No creo que les satisfaga responder a cuestionarios de consultoras para que el Gobierno, que debe liderar, construya su propuesta. Cataluña debe abandonar la política basada sólo en diagnósticos, quejas y reivindicaciones, necesita una nueva cultura de relación con el Estado y con los pueblos de España. Yo propongo una nueva relación con España, que se apoya en un nuevo modelo para España, de corte federal. Hoy estamos más cerca del modelo que yo propongo que del punto de partida de hace 25 años. ¿Por qué España necesita un nuevo modelo? Primero, no puede mirar atrás y lo que pretende Aznar es retroceder al punto de partida y esto es un error que provocaría inestabilidad. En segundo lugar, debemos reflexionar sobre el coste de la "no España plural" y del "no federalismo". 10 �¿No es cierto que muchos de los países más desarrollados y estables son de corte federal?. No será pues tan extraño este modelo. La contraposición entre la España radial (y centralista) y la España en red (que el Círculo proponía) es, de hecho, la representación gráfica de un modelo federal. La distribución en el territorio español de los centros de investigación de nivel internacional o de los organismos reguladores del Estado es, en la práctica, una plasmación del modelo federal. Apunte El Círculo centró muy b en el problema en su trabajo sobre la necesidad de un mayor equilibrio territorial en España y de la consecuente rectificación en la política de infraestructuras, de investigación, de localización de centros de decis ion y organismos reguladores... Del mismo modo ¿no serían preferibles unas instituciones políticas adecuadas a la realidad plural de España....?: Constitución adaptable versus fosilización de la Constitución Estatutos adecuados Órganos políticos adaptados (Senado, financiación, distribución cultural del poder (40/30/30), federalismo ) 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la Jornades del Cercle d'Economia de Sitges, 2002 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-11-29 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Globalització Europa Catalunya Acció política Model social Description An account of the resource Resum de la intervenció de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 265 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/905/0000000866.pdf 87821214f3930e57205a00ada0790675 PDF Text Text VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat” 03/07/2007 - IESE (Barcelona) Intervenció de Pasqual Maragall [transcripció] Moltes gràcies a vosaltres per la invitació. Em sap greu haver d’excusar el Sr. Manuel Valls, un bon amic, un català parisenc, un home extraordinàriament intel·ligent i dedicat a la política francesa. Havia de participar en la Jornada però avui és el dia que el President de l’Assemblea francesa ha convocat tots els nous diputats per prendre possessió, de manera que li ha estat totalment impossible acompanyar-nos. Ha enviat una carta. Sé que li dol perquè és una persona que prové d’aquí i a més té una bona amistat amb nosaltres. M’ha enviat una carta explicant justament això, que està desolat: “Je vous demande de bien vouloir accepter mes sincères excuses, je vous suette une journée agréable.” mirarem de fer la jornada el més agradable possible. Ho ha estat fins ara, em consta, i espero que ho seguirà essent. Jo us vull parlar d’algunes coses que tenen a veure amb la immigració. Evidentment no de totes perquè seria pràcticament impossible, però sí d’algunes de les reflexions fetes en el curs del temps i amb la meva experiència, primer com a estudiant d’econòmiques, després com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona i després com a president de la Generalitat. L’any 2004 en el Fòrum Universal de les Cultures que vam organitzar hi va haver un especial interès en aquest tema. Ja sé que el Fòrum va passar una mica sense pena ni glòria perquè els JJOO van ser un èxit extraordinari. Hi havia tants dubtes que ho fos i finalment va ser-ho tant que va ser difícil empatar després amb un altre esdeveniment. Però aquell esdeveniment tenia més a veure, en el fons, amb els temes que avui ens interessen, entre ells el tema de la diversitat. El Fòrum era un intent de dir des de Barcelona, que ja havia adquirit aleshores una fama com a ciutat referent, fins a quin punt era possible o no que les cultures es parlessin. Perquè les cultures cadascuna d’elles per definició són diferents i basen la seva qualitat i el seu prestigi en ser-ho. Una cultura que sigui molt semblant a una altra cultura ho té una mica difícil sobretot perquè segurament entraria en competència amb aquesta, i si n’hi ha una de més gran i una de més petita possiblement la gran xucli la petita. Les cultures tracten, lògicament, no només les ètnies sinó la cultura en general, de distingir-se, de fer-se elles mateixes diferents. Aleshores aquí entrem en com compaginar aquesta diversitat cultural que és una riquesa, amb la globalització. La globalització, al mateix temps, el que fa és, probablement, escantonar les diferències i anar creant entre el blanc i el negre un color entremig. Penso que va ser en Federico Mayor que una vegada va dir que arribaria un dia, nosaltres no en veurem el resultat, en què, matemàticament, i això suposo que es deu poder demostrar, tothom serà del mateix color perquè totes les barreges possibles s’hauran produït i s’hauran produït amb tal intensitat que per càlcul de probabilitats hi acabarà havent el color de gos com fuig que no serà cap color però que serà el color de tothom. -1- �Suposo que trigarem milers d’anys en arribar-hi. Sabem que hi arribarem però hi estem molt lluny. Ara estem en el moment en què d’alguna manera ens hem de plantejar i ens estem plantejant com anar caminant les primeres passes cap a una globalització ètnica i una globalització cultural que indefectiblement arribarà. En el Fòrum Universal de les Cultures em vaig plantejar aquestes coses, m’agradaria recordar-ne algunes. La primera és que la pàtria de cadascú s’hereta però moltes vegades es tria. Mentre el món va ser món fins el 1492 i no s’havia descobert el que se’n va dir el nou món, cadascú era d’on era. D’alguna manera el seu cognom, la seva manera de fer, les seves particularitats venien marcades pel passat. El 1492 va passar a Europa una cosa impressionant, i també al segle XVIII i al segle XIX: el creixement demogràfic derivat del descobriment d’algunes vacunes que van evitar les mortaldats que hi havia. De cop i volta la població va començar a créixer d’una manera quasi diria alarmant. A finals del segle XIX el 25% de la població irlandesa va marxar a Estats Units, com per exemple els Fitzgeralds Kennedy. No hi cabien. La ciència econòmica neix en aquest moment perquè es planteja per primera vegada el problema de l’escassetat d’una forma radical. Mentre a Europa els camps eren camps i la gent era el que era i es podia alimentar, molt bé, però quan va arribar el moment en què els turons ja pelats d’Irlanda o d’Anglaterra van haver de ser llaurats a causa del creixement de la natalitat i les vacunes, els rendiments decreixents van arribar a zero. Aquest era l’inici del que ens van ensenyar a la facultat d’econòmiques: el marginalisme de la ciència econòmica. Quina va ser la solució? La solució va ser que hi va haver gent que va emigrar, van ser els emigrants. Valdria la pena recuperar les pel·lícules de Chaplin on es reflexa clarament la fugida a Amèrica. Milers i milers de persones, una quarta part de la població irlandesa se’n va anar als Estats Units i després també ho van fer els anglesos i els alemanys. Els espanyols teníem un altre vessant, que era la vessant sud americana producte de la nostra conquesta; ara no compararem els efectes relatius. En tot cas, des del punt de vista demogràfic que ens interessa ara, el que va succeir és que Europa va trobar a Amèrica una sortida, un alliberament, un lloc, una terra on poder arribar i poder alimentar-se. Una vegada a Wyoming em va sorprendre sentir la següent resposta a la pregunt: “Aquí el terra quan val?” (A Europa quan diem quan val el terra sabem exactament el que volem dir: és car i no n’hi ha.) I la resposta va ser: “Depèn”. ‘Depèn de què? De si és un turó o pla?’, ‘No, depèn. Quanta en vol?’ va aclarir. Si en compres molta et fan un preu. És al revés d’Europa, és el món a la inversa. A Amèrica el que hi havia era terra i el que no hi havia era gent, i per tant els preus de la terra no són com a la ciència econòmica europea basats en l’escassetat. Allí de terra en sobrava i si en compraves més te la feien més barata, no més cara. Aquí és el país del pam quadrat. Barcelona és la ciutat més densa d’Europa, juntament amb París, té dos milions d’habitants en quasi cent quilometres quadrats, mil habitants per quilòmetre quadrat. Europa és la densitat i Amèrica és l’espai. -2- �Aquest és l’inici de les migracions però les migracions de les que estem parlant ara no són degudes a aquestes realitats sinó més aviat al contrari. Hi ha gent que emigra de països que són menys poblats a d’altres que ho són més perquè hi ha hagut un altre factor que no és ni físic ni estrictament econòmic, sinó econòmic i polític, i és la incapacitat de determinades societats endarrerides de conviure amb unes altres més avançades sense ser absorbides i de fet eliminades per aquestes. Es crea la sensació -que no és una sensació equivocada sinó real- que es viu millor en un altre lloc, d’una manera molt diferent de com havia estat la sensació que van tenir els espanyols que se n’anaven cap a Amèrica o els anglesos que se n’anaven cap a Estats Units. Es basa en què els preus dels productes que produeixen en aquests països, que són productes no elaborats, són infinitament més baixos i no resisteixen l’ascens dels preus dels productes elaborats. Tot i que els productes elaborats cada vegada són més eficients i haurien de ser més barats. Això fa que una part cada vegada més important de la població dels països més endarrerits s’hagi de plantejar, per la seva salvació personal, abandonar la seva terra. I això és terrible perquè, no només és un cost per aquells que han de marxar, és que s’està perdent una civilització, s’està perdent llenguatge. Sempre comparo els llenguatges africans amb els americans, passant per Europa que és l’entremig. Quan un home es troba amb un altre a l’Àfrica es fan com a mínim 10 o 12 preguntes. Es pregunta per la cabana, per la palmera, per la dona i els fills, pels sembrats, pels amics,... necessiten temps per això! No productivitat, és l’antiproductivitat. Necessites temps només per relacionar-te. Nosaltres aquí diem ‘La família bé?’, ‘Sí, tots bé. Adéu.’ I a Nova York diuen ‘Hey’. No hi ha la necessitat de la interacció, per tant la porositat i la lentitud del tracte personal va desapareixent. Els coneixements són cada vegada més superficials i les relacions interpersonals van perdent gruix. Jo estic parlant de la meva generació, però si miro les generacions que venen al darrere, ho són molt més que com érem nosaltres respecte els nostres avis, però per altra banda també són més savis. El meu fill petit, per exemple, es connecta amb Connecticut per Internet, i coneix coses, fa coses i compra coses que a la meva generació ens semblen impossibles d’imaginar. Què vull dir amb tot això? Que estem en un món on la barreja és la llei. On moltes vegades, els costos que afrontem en aquest procés, que probablement ens porta cap a un món millor, són elevadíssims. Hi ha barris sencers en els quals l’existència de població autòctona desapareix com a conseqüència del desequilibri entre nou vinguts i antics habitants. Sembla com si es poguessin formular teoremes o ràtios, fórmules que ens permetessin explicar la realitat i després edificar-la, millorar-la. ¿Existeix un punt, més o menys matemàtic, més o menys precís, a partir del qual la presència de gent de fora, d’un altre color o d’una altra raça, d’una altra llengua, d’uns altres hàbits, fa que els qui hi érem abans marxem? Hi ha barris, per exemple, de Terrassa on això ha passat. Hi ha barris on això succeeix, on hi ha aquesta tendència a l’especialització abans d’un color, després d’un altre o abans d’unes llengües i després d’unes altres. Hi ha solucions perquè això no succeeixi? Crec que la solució és la ciutat, la ciutat en el sentit fort de la -3- �paraula, la ciutat en barris però no en suburbis. El suburbi és la fugida d’aquells que vivien a la ciutat cap a un lloc íntim on no hagin de conviure amb allò que els costa d’acceptar com a igual. Recentment he estat a l’Argentina, on a l’entorn de Buenos Aires comença a haver-hi ciutats tancades, és a dir, que per entrar has d’ensenyar el carnet d’identitat. Són uns barris suburbans molt extensius amb bona qualitat de vida, amb molt d’espai, molt poc vius, molt poc càlids i en els quals per entrar has de demostrar que algú de dins et coneix perquè t’obrin. Però a la vegada, hi ha també altres zones, relativament properes, on passa tot el contrari: són els “bidon ville”, barris formats per gent que no té res, que s’ajunten per compartir la misèria, en el fons la companyia sempre ajuda, i que no se’n sortiran mai més. Això és el fracàs de la ciutat i és el fracàs de la civilització. Allà on això comença a passar, i passa a molts indrets, s’està produint a nivell local, i és el que està passant a nivell continental amb les grans migracions. Jo crec en un món de ciutats. Les dues dimensions importants de la humanitat són el món mateix i les ciutats. Jo no sóc nacionalista però no perquè em faci por la nació, jo sóc catalanista a matar, i per defensar aquesta identitat i la meva llengua i la meva família, la meva història,... seria capaç de molts sacrificis. Penso que las nació és un sentiment únic però no és un bon sistema d’organitzar el món. El millor sistema per organitzar el món és el món sencer, que desgraciadament no té el que hauria de tenir, perquè les Nacions Unides no estan unides ni tenen la força que haurien de tenir. I les ciutats -crec en aquesta relació- és on hi ha el joc vertader. És cert que mentre no arribem a les Nacions Unides de debò, d’aquí no sé quants segles, hi haurà d’haver grans conjunts i aquí és on estem ara. Tenim la Unió Europea, la Unió Nord Americana, el MercoSur i els grans països com Xina, Índia i Japó. Aquests conjunts supranacionals d’unions són realment els que organitzen el món. Són els que a la llarga podran fer unes Nacions Unides de debò. Es tracta de que el món estigui organitzat de forma relativament pensada que permeti fer un diàleg entenedor entre uns conjunts sensiblement o aproximadament iguals però no necessàriament idèntics. Crec que en aquest món, la sal de la vida són les ciutats. Cadascuna d’elles organitzant com més a prop millor les solucions als problemes de la vida de cada dia. Crec que en aquest sentit Barcelona ha fet un bon camí, com altres ciutats europees. En definitiva, el que us plantegeu el Grup Set és com combinar, com assumir la diversitat producte de la mobilitat creixent de les poblacions en una determinada ciutat i en un determinat país. S’ha d’enfocar d’aquesta manera, amb una visió global d’una banda, amb certa idea del què és el món i per on anirà, i per altra banda amb el principi de la proximitat. Que vol dir que tot s’ha de decidir a prop. Té excepcions? Sí. Hi ha les economies d’escala. Hi ha accions que si no les fas en grans sèries et surten cares i per tant acaben no sent rentables. No ho pots fer tot a casa teva. Una altra excepció, és de vegades l’excés de proximitat, que aquell que mana estigui molt a prop teu, et coneix massa per manar-te bé. La falta de distància de vegades també és un problema, però salvant aquestes dues excepcions, és evident que tot s’ha de fer com més a prop millor. Aquesta és la idea. I que els moviments, com són els moviments migratoris, possiblement es puguin -4- �absorbir, assimilar i aprofitar. Hi ha molt a aprofitar de les migracions, molt. Millor un món governat des de a prop que no pas un món governat des de Nova York o des de les Nacions Unides. Moltes Gràcies. -5- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció a la VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat” Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IESE (Barcelona) Abstract A summary of the resource. Jornada organitzada per la Fundació Grup 7. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Joventut Immigració Model social Empreses Societat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1215/19900312d_00371.pdf 92663354191952c6abfb0a5b3c3525c5 PDF Text Text INTERVENCIO DE L'ALCALDE AL MITING DE S.P.D. A BERLIN -EST ^ Z G,S2 CIUDADANOS DE BERLIN QUERIDO AMIGO IBRAHIM BOHME OS TRAIGO UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD DE BARCELONA Y DE TODA CATALUÑA, UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD OLIMPICA DEL '92 A LA CIUDAD OLIMPICA DEL '36 Y QUIEN SABE SI TAMBIEN DE PRINCIPIOS DEL SIGLO XXI. HACE 50 AÑOS, MI CIUDAD, Y MI PAIS, ESPAÑA, LUCHABAN POR LA DEMOCRACIA Y NO CONSIGUIERON GANAR, PERO UNA GENERACION DE HOMBRES Y MUJERES DIGNOS Y VALIENTES ASOMBRARON AL MUNDO Y PLANTARON ENTONCES LA SEMILLA DE LA ACTUAL LIBERTAD. ENTRE ELLOS HABIA MUCHOS CIUDADANOS DE DIVERSOS LUGARES DEL MUNDO AMANTES DE LA LIBERTAD Y AL FRENTE DE ELLOS EL QUE DESPUES FUE ALCALDE DE BERLIN, PRIMER MINISTRO Y PRESIDENTE DE LA INTERNACIONAL SOCIALISTA: MI ADMIRADO AMIGO WILLY BRANDT. VOSOTROS ESTAIS HOY EN EL CENTRO DE LA ATENCION EUROPEA Y MUNDIAL, ESTOY SEGURO QUE PODREIS CORRESPONDER A ESE RETO DE PAZ DE LA VIEJA EUROPA Y DE TODO EL MUNDO. Y DESEO TAMBIEN HACEROS LLEGAR NUESTRA ESPERANZA DE VEROS UNIDOS Y LIBRES EN BARCELONA, EN 1992, REPRESENTANDO A UNA ALEMANIA RECONCILIADA COMO PARTE DE UNA EUROPA FEDERAL, PACIFICA Y PROSPERA, QUE PUEDA DIRIGIR EN PAZ Y BIENESTAR SU FUTURO. GLÜCK AUF, LIEBE FREUNDE �be) wy}-1\f�,9-J O c w(m,/ I B,1 ,1.71/14 QUI-,-qtíl")() F-V C. clu C M.7'>( 1)11rd Pf 41 6-0\117uk-c:oi, u-7,i nc h) ce-5 (}4 OS ' 4.j.~ • whl j. r1.7 tt) °A* t4ki77t9,15),\) EI)-61u.\„W1i71,71,5- > sau /ctit p t 4 A clvik._ f klh73 CÁ) j DC-7 /4 \ki / /9/H 1,41 06,-if Cplity,,i k L Ocf-r/4D J PA- u [C-- A~ : C4.- -rufeNf < 2 A-zkAii u: 10_04T° gc-- a uy 11)7�1 ck4-4-Lui\-j/1, SAL u po DC z 1 Í-191"71---T7 A,4 :Pc-L, ciu117,--0 9 /92 4 („,:f 04) ("ri\61Pic4: ttlz_ ( SI 1 e tx 01,0C O,: : A 9/5-5/uei F1)¿ uc E5 ; c.(1-uri,,,_ 19 vt-T -2 iii//)\_)tfPuz) cu I r Lif)- ) Ti<11)4' 4'1-4 c'"111-1171 Z4 U UYV5- ac/0,5 CyUbitrvItub A i inmys 1)L-7- v L/ Jc L4 g 1/17)73) Liu (> 5 1 ,4 ,*( 4-7) í/-)o LO cri4 n 1-5 4e-L A' Ftzt,mz- 9-D 0G - 7 1'1 4-7‘) 03-j �v(5 Ío ryut2f o 5 c Dt -L9 1.);\ 1-'011,0,91-`71 114-c E6, 1./ Flao QUE P O big15 c..bl? 261 r 5 , E A Pottlb£N #47irow--- Eci goM b-E T-DY ,4 L \.~ c9/1 n r echj. Mm c t i)A 4 1) P4 � Lu • ¿I/ e.? f (57, At- A CV )91 Cki- c)S r4M k,r1t,f' AuCviA, UL( ¿--11 FUT PutE: D4 r3i C/(/ E Ç 74fé/ " -2/94 ) y ) A) u ¿5.99/LA t,-WO u7/1 cc 10 PAre- , WEI -4 1£ un Ø-z) , 7-7,41.4 L DE (;2,¿/ A-u ¿,1¿:: (tç fr-oyurvt-tA r¿i Tc/ /-(2 ,r71 C1) 11) C./ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4121 Title A name given to the resource Intervenció al míting electoral del SPD, Partit Socialdemòcrata alemany Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Església Emmanuel, Berlin, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Democràcia Història Territoris Acció política Alemanya Socialdemocràcia Description An account of the resource Inclou la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/986/19851009d_00084.pdf 190e805b94758836c195bf95c565c8fa PDF Text Text Transcripció del programa de TVE "Punto y Aparte" dia 9 d'octubre de 1985. M.C. MANUEL CAMPO P.M. PASQUAL rIARAGALL, '1. R. HERCE REHOLI M.C. Buenas noches desde Barcelona,en Telediario Puno y Aparte en directo desde nuestros estudios en San Cugat,vamos hablar hoy con un economista,vamos hablar por tanto de economia,nero tambien de empresas,y no se trata de un empresario, Vds. se sor p renderán,pero vamos hablar de empresas,vamos hablar de futuro y de revolución técnologica con un Alcaide,con el Alcalde de Barcelona D. Pasqual Maragall; ! Buenas noches Sr. Alcalde! P.M. ! Buenas noches ! M.C. Hace un nar: de horas se firmaba en el Ayuntamiento de Barcelona, la escritura de constitución de una Empresa que se llama Iniciativas S.A., una Empresa oue al menos por nues tras noticias es la Primera ciudad espaola que la constiuye para tratar de fomentar el empleo, y sodretodo cara dar una res p uesta al reto tecnológico a nuestra entrada a la Comuni dad Euronea y en definitiva de siglo XXI que esta a quince anos vista,alguna persona p uede preguntarse inmediatamente ¿ que nasa ? ¿ que es que el Alcalde de Barcelona o el Alcalde (e Esna:nla cine tenga esa misma idea , q uieren ahora crearnos un IIEM municipal? P.M. Mo,No, de nin g ún modo, de algún modo es al contrario,porque lo que se p retende precisamente es de que existan empresas p rivadas / cosa nue la Ley permite, la nueva Ley Local,narticipadas por el Ayuntamiento para producir/no sevicios públicos,sino bienes y sevicios privados,pero que son de interés para la ciudad,entonces ahí el Ayuntamiento esta.al princípio,impulsa,y luego se retira,la idea no es estar orecisamente,sino que existan estas empresas. M.P. ¿ Sr. Maragall,en estas iniciativas empresariales que el Ayuntamiento va a tomar,puede participar cualquier emp resario? ¿ cualquier empresario que tenga una idea puede ir al Ayuntamiento y decir: ¿ oiga Uds. me van ayudar a montar mi empresa? o simplemente aquellas empresas que el Ayuntamiento considere que son necesarias para la ciudad? P.M. Mire Ud. en la génesis,la idea está ,unos años de experiencia mía en la casa, a través de los cuales he visto como encima de la mesa del Alcalde ,se van amontonando ideas �efectivamente iniciativas q ue muchos ciudadanos le vienen a explicar al Alcalde que serla bueno que existieran,un Hotel en Montjuich,una Torre de Comunicaciones,un sistema de cable una empresa de promoción musical,una empresa de promoción internacional,supongamos del diseño de Barcelona et.c°.,hay mil ideas que han pasado por mi mesa,pocas de ellas se han realizado , en muchos casos por falta,sequramente de capacidad organizativa por ambas partes,por p arte de aquella persona que podía haber sido empresario de eso y por parte tambien del Ayuntamiento que no tiene agilidad,muchas veces para acoger estas iniciativas; ¿ qué vamos hacer ahora? p rimero,quince ideas que ya se han ido definiendo con el tiempo explicarlas 7 poner las bases de esa iniciativa a la luz publica y esperar que vengan empresarios para ver si las quieren hacer,yo supongo que van haber,porque habían venido con anterioridad O sea que yo supongo que en estas primeras q uince ideas,digo un numero como p odían ser doce,yo creo que van haber efectivamente iniciativas y que de ellas supongamos en el p rimer ano se ruedan materializar cuatro o cinco,¿ en el futuro q ue va ocurrir? en el futuro va ocurrir que a medida que se vayan agotando por decirlo así estas posibilidades, porque se hagan,o bien porque se demuestre q ue son ideas inviables, entonces haya que borrarlas de la lista,evidentemente nosotros estaremos abiertos a que ciudadanos de acc o de fuera nos vengan p ara decirnos que hay cosas que faltan en Barcelona que sería bueno que existieran y q ue convendría un emnujón,en definitiva es lo que a uno Le vienen a pedir,ese empujón,lo vamos a dar siempre que la idea este estudiada,y parezca viable que sea útil mara la ciudad v que de alguna forma se compruebe que esté bien elaborada,es decir, q ue el Aventamiento pueda estar ahí durante algíln tiempo,pueda estar tres años,pueda estar cinco ano..,olleda estar alomejor diez anos, luego recu p erar su canLtal,su dinero invertido y en definitiva haber ayudado a croe la ciudad tenga unas iniciatïvas,unas emp resas q ue antes no existïan,de modo que hasta ahora son ideas q ue hemos estudiado a fondo en los últimos meses en la medida q ue las conocíamos c ue nos habían p ro p uesto ya, a p artir de ahora sera. cuestion dentro del a^o nue_ entraremos ensequida, ser 1 .° esti(Sn de ver que nuevas ideas aparecen. M.C. Al hilo de lo q ue p lanteaba nuestra companera Merce Remoli,r, Alcalde hemos de recoger,que algunos empresarios catalanes se han mostrado disconformes con esa creaci.ón,en concreto del Fondo del Trabajo que es la Patronal Catalana, decía en una nota mu y dura, que esa iniciativa q ue im p ulsan Uds. contituye: " un error,una intromisión y un inadecuado desembolso de ca p itales de todos los ciudadanos" y añadía: " sino tambien un p eligroso precedente " porque temen (q ue otros A y untamientos de Esnaña tengan la misma iniciativa, esto no le suena Sr. Alcalde como una especie de zapatero a tus remata.? P.M. Pues ya lo lamento, Porque suena algo así,desde luego, pero yo lo lamento porque la intención nuestra era invitar a �Fomento, y vamos ,así lo dije además en el Consejo Plenario en que se aprobó la idea, lo que ocurrió es que simplemente no hubo quizá el tiempo material de formular esta invitación quizá esto ha provocado una reacción un poco demasiado violenta,yo creo que a la larga,como empresarios los hay,Vd. lo sabe, en el Consejo de Administración,cuatro o cinco o seis empresarios.... M.C. Y sindicalistas incluso. P.M. Sindicalistas de U.G.T., de C.C.0.0., un representante de cada,esta Justo Domínguez y Gómez Acosta,yo creo que Fomento finalmente vera la iniciativa con mejores ojos que al principio. M.7. Sr. Maragall,todo el mundo sabe que el Ayuntamiento de solo el de Barcelona sino Darcelona,no todos los Ayuntamientos de EspaEa tienen muchos problemas de financiación,este ano agravados, Uds. dicen que el avío que viene van a dedicar mil millones de pesetas nara estas iniciativas em p resariales ¿ de donde van a salir? P.M. Mire Ud. el Ayuntamiento de Barcelona,invierte anualmente entre doce y quince mil millones de pesetas, la ecuación mía ta sido,la de decir vamos a sustraer quiza de esta cantidad una q uinceava parte nara ponerla en una línea que si va bien va a producir mucho tras que la cantidad inicial,de modo que yo crea q ue a la larca,si esto funciona,que confío que si, tendremos un total de inversión p ública destinada al ciudadano,mavoe, y con un coste menor para el contribuyente, esta es la idea, porque estos mil millones se pueden convertir a la laraa,si son participaciones,digamos en un tercio,nues en tres mil sunongamos, de modo cue tenemos un conjunto de inversiones totales mayor, sin que hayamos tenido atoe recurrir a una mayor carga fiscal. E C. Dis p onemos de poco tiempo Sr.Maragall,pero querríamos salir del caso de Barcelona y ver si esto es exportable p ara otras ciudades esnaEolas,nor ejem p lo existen casos, la Junta de Extremadura a traves de la Sociedad Soviecs en Caceras, una empresa junto con la Diputacinn de microprocesadores, tambien el Gobierno Vasco, e1 GoOlerno Autónomo tiene una Sociedad de Promoción y Reconversin,eso son iniciativas que ya existen, lo que tal vez no eseistía ahora, hasta eran Ayuntamientos que tuvieran estas iniciativas sigue Ud. la línea en este sentido del Ayuntamiento de Londres ? Bueno,no creo que sea la misma linea del Ayuntamiento de Londres,allí de „ el tema es distinto,sería muy largo , comentarlo, si q ue me ha interesado la empresa del )ais Vasco de Euskadi,tiene la virtud, que yo creo que hay que estudiar,que es la p osibilidad de captar ahorro,otra manera de hacer mas inversiones cuando se tienen nonos recursos precisamente,en el caso del País Vasco �MC, Participan las Cajas de Ahorro.. P.M. Participan las Cajas , Ud. sabe que ya hay Cajas Municipales muy fuertes y muy unidas a este tipo de iniciativas,yo creo que es una cuestión a estudiar por todos,y lo que ya les puedo decir eso sí, es que es muy bien recibida, he recibido una avalancha de comunicaciones desde que se anunció esto,hace una semana, desde la O.N.C.E. que se ha mostrado enormemente dispuesta,pues incluso a enviar un pequeño donativo. M.C. ¿ La Organización Nacional de Ciegos ? P.M. Si,hasta infinidad de personas que han visto en esto un revulsivo y una cosa eminentemente popular. M.R. El objetivo de los Juegos Olímpicos está de una forma , inmediata ahi delante de nosotros,esas iniciativas municipales-empresariales ¿ van a contribuir a conseguir ese objetivo? ¿cree Ud, que pueden contribuir? P,M. Pueden contribuir por supuesto y tengo que decirle,que resultan en Parte del hecho de que hay ciudadanos de Barcelona q ue ahn querido contribuir a preparar nuestra ciudad p ara el año 1.992, sobre la base de hechar andar algunas iniciativas que no son del sector pliblico,edificar un Hotel en Nontjuich para la familia Olimpica, p ues no es algo que normalmente tenga que hacer el Ayuntamiento de Barcelona y sin embargo el Ayuntamiento puede a y udar a que unos hoteleros Privados lo hagan, q ue es lo ene va a suceder. _ M.C. Es esta una iniciativa polemica,una iniciativa de futuro, en cualquier caso,hemos querido en Telediario Punto y Aearte,contar con su Presencia en directo hov,desde nuestros Estudios de :-',ant Cugat, p ara poder acercarla de este modo al resto de EsraF,a,probablemente a partir de mañana esto se comentará en muchos Ayuntamientos ,porque se trata de una iniciativa gracias Sr. Alcalde Por estar ,innovadora; a q ui; g racias Merce; a todos Uds. muchas gracias por su atenci6n, desde !sarcelona, muy buenas noches. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3892 Title A name given to the resource Intervenció al programa de TVE "Punto y aparte" Type The nature or genre of the resource Entrevista Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Campo Vidal, Manuel Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estudis TVE, Sant Cugat del Vallès Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Acció política Mitjans de comunicació Description An account of the resource Transcripció de l'entrevista realitzada a TVE. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes