72 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1234/19901107d_00413.pdf 7bd19c28897286e2eee8837124f58de4 PDF Text Text Ajuntanient de Barcelona ENS LOCALS I PATRIMONI CULTURAL I MARC COMPETENCIAL Fins al moment, només l'Estat ha promulgat una Llei de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic, la Llei 16/1985, de 25 de juny. Per la seva part la legislació autonómica catalana no compta amb una norma que abordi amb carácter general la protecció del Patrimoni cultural, encara que ha regulat els temes de Biblioteques i Arxius, i més recentment els Museus. En general, la protecció del Patrimoni Cultural, és una competencia de carácter concurrent en la que participen tant l'Administració de l'Estat, com les Autonòmiques i les Locals. En principi, però, la participació de les Corporacions Locals es dissenya en carácter secundan, ja que la Llei de Patrimoni Históric Espanyol només considera administracions competents per a la seva execució les Comunitats Autònomes, en primer terme i l'Administració de l'Estat, quan la seva intervenció resulti necessária per a evitar 1' exportació il.legal o 1' espoliació d'aquest Patrimoni. �Ajuntament de Barcelona El paper adjudicat als Ajuntaments es redueix a la cooperació en la conservació i custodia dels béns, estan facultats per a adoptar les mesures oportunes per a evitar el deteriorament, la pèrdua o la destrucció dels béns i a més han de comunicar a l'Administració competent, qualsevol amenaça, dany o pertorbació de la funció social dels béns protegits. El mecanisme més important de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural, segons la Llei estatal, és la declaració de Bé d'interès cultural. La intervenció municipal en aquesta declaració, que s'atribueix a l'Estat, és pràcticament inexistent, ja que només en el supòsit que es refereixi a béns immobles es preveu un tràmit d'audiència als ajuntaments interessants. Per tant la participació local en l'Instrument general de protecció dels béns integrants del Patrimoni Cultural es limita a la proposta o sol.licitud a les Autoritats competents, i a un tràmit de consulta quan es tracti de béns immobles. A part d'aquest Instrument general, n'existeixen d'altres, la majoria d'ells de caràcter urbanístic, destinats específicament a la protecció de béns immobles integrants del Patrimoni Cultural, algun dels quals impliquen una disminució de competències municipals o una intervenció �Ajuntament de Barcelona d'altres administracions en actuacions que, en el règim urbanístic comü corresponen als ajuntaments. Són els següents: -- En primer lloc, la legislació urbanística preveu que, per mitjà del planejament, es reguli i s'asseguri la conservació del Patrimoni artístic i immobiliari. L'instrument més adequat és el pla especial, l'aprovació definitiva del qual, en la Comunitat Autònoma de Catalunya, l'exerceix en tots els casos les comissions provincials d'urbanisme. Ara bé, la Llei estatal estableix que la seva redacció és una obligació per al Municipi quan un conjunt històric, una zona arqueològica o una altra de cultural del seu terme municipal, sigui declarat Bé d'Interès Cultural. - Respecte a l'autorització i suspensió d'obres, el règim de protecció implica una major intervenció de l'administració autonòmica en l'activitat d'autorització d'obres, enderrocaments i parcel.lacions. Aquesta intervenció es concreta amb l'exigència d'una autorització, d'aquesta administració autonòmica, prèvia a la llicència municipal. Només en el cas de que el Municipi tingui un pla especial de protecció del Patrimoni cultural aprovat, l'Ajuntament podrà autoritzar directament les obres que no afectin a monuments, ni a béns històrics, ni estiguin compresos en el seu entorn. �Ajuntament de Barcelona Presidència - Es reconeix als municipis una certa participació minoritária en la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya, encara que no es preveu l'integració de representants municipals en les comissions territorials. A aquestes comissions els correspon l'aprovació de projectes d'obres a efectuar en béns immobles declarats monuments, conjunts o zones de Patrimoni Cultural, i també emetre els informes preceptius previs a l'aprovació dels catálegs municipals de béns de Patrimoni Cultural. - Per últim molt important en relació a l'objecte d'aquestes Jornades, és de destacar que els ajuntaments poden aplicar mesures de foment de tipus fiscal, establint exempcions per als béns declarats d'interès cultural, en la Llei de Patrimoni Estatal i en el Resgistre General que contempla aquesta Llei. S'ha de dir, però, que la legislació ja preveu l'exempció, quan a l'Impost sobre Béns Immobles, sempre i quan estiguin inclosos en el Registre General que preveu la Llei de Patrimoni Històric Espanyol (monuments importants com l'Escorial i s'imilars) i en el cas que els municipis decideixin preveure en les seves Ordenances alguna excempció d'aquest tipus, no procedirà la compensació amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat. Malgrat tot, la situació seria acceptable sempre i quan l'Estat realitzes una actuació 1 l/r L' �Ajuntament de Barcelona similar en la regulació dels seus impostos (I.V.A., Societats ï I.R.P.F.), tindrien que per ser més importants, una incidència superior en els Patrimoni Cultural. Finalment respecte a aquest tema, seria desitjable també que s'abrís la possibilitat d'obrir un Registre de Béns de Patrimoni Històric d'un segon nivell (d'interès local), en els que les polítiques fiscals esmentades fossin també d'aplicació. II EVOLUCIÓ RECENT La legislació vigent fins al 1985, en aquesta matèria, estava constituïda principalment per la Llei de 13 de maig de 1933, sobre defensa, conservació i acreixement del Patrimoni Històric Artístic. L'instrument general de protecció dels béns immobiliaris era la declaració de monument històrico-artístic, que implicava l'adopció d'un seguit de mesures de protecció. De la mateixa manera que passa actualment, els municipis només tenien facultats de proposta respecte a aquesta declaració, que era competència de l'Administració de l'Estat. La resta de determinacions en relació a les funcions de �Ajuntament de Barcelona les corporacions locals tenien el caràcter d'obligació. En primer lloc, s'establia que els arquitectes municipals havien d'auxiliar i col.laborar amb els tècnics de l'Administració de l'Estat, i que els ajuntaments estaven obligats a permetre la contemplació i l'estudi dels monuments de la seva propietat en determinades condicions. Finalment, els ajuntaments estaven obligats a vetllar per la conservació dels béns integrants del patrimoni històrico-artístic i, amb aquest fi, havien d'informar i denunciar les possibles amenaces i, en cas d'urgència, podien adoptar les mesures necessàries per evitar-ne la pèrdua o el deteriorament. En la legislació urbanística, no hi ha modificacions especials en l'atribució de competències als municipis, en matèria de protecció del patrimoni cultural. Si de cas, és destacable que la llei de 1933 sancionava els municipis que no complien les seves obligacions de conservació amb la pèrdua de tots els drets sobre el bé i amb la responsabilitat subsidiària pels danys causats. En conjunt, però, la normativa vigent actualment com l'anterior constitueixen normes de policia, orientades a limitar les facultats del propietaris i a controlar l'ús dels béns, més que no pas lleis de foment i promoció i É �!SIR 1.11.0F Ajuntament de Barcelona Presidència conservació del Patrimoni Cultural. En qualsevol cas, la legislació ha considerat, i continua considerant, que les atribucions deis municipis es limiten a la vigilancia deis béns 1 a les que es puguin derivar de les seves competències urbanístiques. Em sembla que això no es correspon amb el paper que han desenvolupat, en la práctica la majoria dels municipis, ja que han tingut una funció de foment i protecció d'aquest Patrimoni Cultural, que va més enllà de la que estableix la normativa esmentada. Crec que la regulació actual del Patrimoni Cultural, i el paper subordinat de l'Administració Local en aquesta normativa, no es correspon a una idea dinámica integrada del Patrimoni Cultural, que avui dia s'ha mostrat com un sector molt actiu capaç de general una important activitat económica. III LÍNIES DE POLÍTICA CULTURAL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA Com a mostra de l'afirmació que acabo de realitzar els hi vull exposar, molt esquemàticament, les principals línies de la política de l'Ajuntament de Barcelona, en relació al Patrimoni Cultural. Com saben cada ciutat requereix una política cultural diferent, en fundió del condicionants històrics i geo - �Ajuntament de Barcelona polítics que determinen el caràcter de cada ciutat i de la voluntat de la mateixa a l'hora d'elaborar un Pla cultural. Barcelona ha viscut tres fases al llarg d'aquest segle: En el primer terç de segle es van crear les grans institucions i infrastructures que la van convertir en una de les capitals de la cultura contemporània. - De 1939 a 1978, és una època de desmantellament i resistència en l'àmbit cultural. - 1979 a 1990. En aquesta dècada s'ha produït una relectura de la nostra tradició en relació al Patrimoni Cultural i l'elaboració del projectes bàsics de futur. - En aquest moments iniciem una nova fase en que l'escenari d'actuació està delimitat per una banda, per la realitat de la ciutat i totes les seves limitacions infrastructurals-històriques, i de l'altre, pel nou marc d'integració europea, en el camp polític i econòmic, però també en el cultural. Al mateix temps Barcelona ha estat sempre una ciutat oberta i pluralista on l'art i la cultura han jugat un paper molt important, com a reivindicació d'una identitat, �Ajuntament de Barcelona però sobretot en la capacitat de creació de generar les activitats que conformes el Patrimoni Cultural. L'estratègia que ens hem plantejat des de l'Ajuntament, en el camp del Patrimoni Cultural, parteix de realitzar una acció integral i articulada a cinc nivells diferents: - Barcelona ciutat: garantint a tots els ciutadans l'accés als béns culturals, - Barcelona metròpoli: articulant culturalment la ciutat real (metropolitana) i impulsant els valors culturals emergents. - Barcelona capital de Catalunya: potenciant la capitalitat de Barcelona a Catalunya, a través dels grans equipaments nacionals. - Barcelona capital hispànica: recuperant i potenciant la presència a Espanya i al món americà. - Barcelona capital europea: essent capdavantera en el procés d'integració cultural europea i oferint la Ciutat com a centre d'institucions i esdeveniments. Aquesta E É acció integral a cinc nivells l'estem �Ajuntament de Barcelona desenvolupant en quatre grans direccions: 1. Equipaments. Desenvolupant les instal.lacions necessàries, públiques, privades o associatives. iniciativa municipal en aquest sector ha tingut com a finalitat sumar el màxim d'esforços, aconseguint una major implicació de les administracions estatal i autonòmica, i en la mesura deÀ^ condicionada favorable, per r possible del sector privat, avui molt la inexistència d'un marc legal com s'està posant de relleu en aquestes Jornades. Els equipaments públics són una peça fonamental de la democratització del fet cultural. Aquesta democratització es fonamenta en dos principis, la igualtat, els usuaris potencials de totes les instal.lacions són tots els ciutadans, i la diversitat, que permet l'expressió de la pluralitat d'interessos dels ciutadans. A equipaments d'iniciativa municipal com el Centre de Cultura Contemporània de la Casa de la Caritat, Centre Cultural del Nord de la Ciutat, Museu d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani de Catalunya i Auditori, (en que col.laboren la Diputació, la Generalitat i el Ministeri de ^,^ ^ L.^ ____- ^^ ^ ^lts^ • ^^ `^`' t ^ ^^^(,^ ^^ ^x ^ ^i ^-^'C _ 1;(,t,¿,1_CQ ^ C{/ L^ —u,ts^. ^ ^^ ,^^ ,bu r ^ v` y-6 �Ajuntament de Barcelona Cultura en alguns d'aquests projectes) s'hi han d'afegir equipaments d'altres iniciatives que compten amb el suport municipal, ja sigui el Consorci del Gran Teatre del Liceu, (a través d'aportacions econòmiques), o l'aportació de solars municipals per a que es pugui construir el Teatre Nacional del Catalunya, l'Arxiu de la Corona d'Aragó o la Biblioteca Provincial. Amb el sector privat la col.laboració s'ha materialitzat en fets tan importants com la Fundació Tàpies, Teatre Lliure-Palau d'Agricultura o la Col.lecció Tyssen a Pedralbes entre d'altres. 2. Suport a la iniciativa ciutadana. Donar suport a les iniciatives dels diversos sectors ciutadans, associacions, indústries, artistes, gremis, presència en consorcis i patronats, subvencions, cooperació amb iniciatives concretes i assessorament i informació. 3. Sector públic municipal dinamitzador. Desenvolupar un sector públic municipal dinamitzador dels àmbits culturals febles o insuficientment atesos. Aquest sector ha de ser capaç d'incidir directament o cooperativa en tots els nivells d'acció cultural de la Ciutat, a través de l'informació (atenció al públic, guies, banc de dades), formació, producció i difusió d'activitats culturals (exposicions, festes, festival Grec, Mercat de les Flors, �Ajuntament de Barcelona concerts, etc.) 4. Sector públic municipal patrimonial. Mantenint, enriquint i difonent el Patrimoni Cultural de la Ciutat. La ciutat de Barcelona compta amb un important patrimoni museológic i documental, que la Ciutat ha reordenat i classificat a través d'un Pla Especial de Museus, que té el seu desenvolupament en el Pla Director de Museus, avui en fase de redacció. Els objectius d'aquesta planificació han estat racionalitzar i desenvolupar els Museus patrimoni de la Ciutat. IV CARTA MUNICIPAL I PATRIMONI CULTURAL Com es pot veure de l'esquemàtica exposició que acabo de realitzar sobre la política de l'Ajuntament en relació al Patrimoni Cultural, el paper de l'Administració Local en aquesta matèria és molt important per al desenvolupament i la protecció d'aquest Patrimoni. Conseqüentment seria convenient que el tractament normatiu que tenen les administracions locals en relació al Patrimoni Cultural, s'adeqüés a les funcions que realment estan realitzant. �Ajuntament de Barcelona En el cas concret de Barcelona, el projecte de Carta Municipal en el que estem treballant, contempla ja com a funcions pròpies de l'Ajuntament les competències en matèria de Patrimoni Cultural relacionades amb la promoció d'ofertes culturals, la creació i gestió de museus de titularitat municipals municipal i la i de biblioteques participació en i arxius organitzacions internacionals de caràcter cultural. A més, es contempla l'exercici, per delegació, de vàries competències en matèria cultural, com són l'adopció de mesures per a evitar la destrucció del Patrimoni Cultural i l'aprovació de catàlegs i plans de protecció d'aquest Patrimoni. Respecte a les grans infrastructures, equipaments i serveis culturals dins el terme municipal de Barcelona, el Projecte estableix diversos mecanismes de gestió d'aquests serveis. Com a mesura concreta per a la conservació i foment del Patrimoni Cultural s'estableix que en el Pressupost de tota obra pública s'inclourà una partida equivalent a 1'l% de l'aportació municipal, amb la finalitat de finançar els treballs d'enriquiment o de conservació de l'esmentat Patrimoni. �ROE 111V Ajuntament de Barcelona V CONCLUSIÓ Espero que aquest debat públic sobre la situació del Patrimoni Cultural i el mecenatge, davant de l'anunci d'ina proxima regulació estatal en aquesta matèria, hagi servit per a reflexionar sobre un tema tan important com el futur del nostre Patrírnoni Cultural, especialment en el marc de la integració europea, tingui una continuitat en altres activitats a realitzar en el marc universitari. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4140 Title A name given to the resource Cloenda congrés “Patrimonio cultural y mecenazgo" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Iniciativa municipal i altres amb participació del sector privat. Finançament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Urbanisme Infraestructures Legislació Barcelona Ciutats Mecenatge Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1235/19901112d_00414.pdf 1b6d95b02af437406bb8ed0d6bfbd475 PDF Text Text Barcelona, la competència i la cooperació entre ciutats Inici cicle conferències Winterthur. (12/11/90) �FITXA XII FITXES ESPECIFIQUES XII.1 GRUPS ASSEGURADORS SUISSOS A ESPANYA La presència de grups suissos d'atsegurances a Espanya s'inicia a les darreries del segle passat, amb la finalitat, en principi, de donar servei als clients suïssos que s'éstableixen a Espanya, que, de fet, vol dir a Catalunya-Barcelona, que era l'àrea més desenvolupada per tant, més acollidora d'aquelLmoment. Les primeres companyies suïsses d'assegurances que vénen són "Zurich" i "La Suiza", i el 1910 "Winterthur". Actuen inicialment en una área restringida. Comencen l'expansió per la resta d'Espanya a partir dels anys 50, i, poc a poc, es doten d'una estratègia pròpia respecte'a les centrals per poder-se adaptar al mercat espanyol. El següent pas evolutiu és adquirir una direcció espanyola, amb una forta presència de catalans. Actualment, les companyies d'implantació histórica (Winterthur, Zurich, La Suiza i La Baloise), en conjunt, suposen més del 70% del total del negoci assegurador suís:a Espanya. L'oferta asseguradora suïssa total representa a Espanya, segons dades del 1988, assegurances. el 30% de l'oferta estrangera del mercat de les �XII.2 Principals grups suïssos instal.lats a Espanya: Inici Activitats Grup Zurich 1854 La Suiza 1876 Winterthur 1910 La Baloise 1930 Rentenanstalt 1974 Schwe iz 1985 La Cenevoise 1987 Helvetia 1987 Fiva 1989 Swiss Insurance Services 1989 La competència i la cooperació entre ciutats La internacionalització de l'economia i de les formes de vida, així com l'aparició de nous agents internacionals 1 internacionals, empreses multinacionals, (organitzacions organitzacions internacionals no-governamentals) estan fent canviar el paper tradicional de l'Estat com a subjecte d'actuació en l'esfera internacional. Avui la competència entre territoris ja no es limita a la competència entre territoris-Estat. L'àmbit del territori competitiu �XII. 3 pot ser infra-estatal (ciutat, regió, macroregió) o supra-estatal (Comunitat Europea). Europa com a exemple dels dos nous models de territori competitiu. Europa sistema de ciutats i regio S • • Europa "regió" supranacional i supraestatal. La unió económica i monetaria i la unió política que es prepara convertirà l'Europa comunitària en el territori integrat supraestatal més avançat del món, en el sentit de la superació de l'Estat tradicional, i de la potencial capacitat competitiva. Simultàniament al procés de supranacionalització s'està produint una renovació de la funció tradicional de les ciutats. Del bon funcionament de la ciutat, com a sistema de producció gestió, depén el dinamisme econòmic dels territoris regionals estatals. Aportacions de les ciutats: * Xarxes d'infraestructures * Us intensiu de noves tecnologies * Especialització productiva �XII.4 * Valor d'ús cultural * Administració i govern accessibles * Reserva de creativitat * Ubicació de centres direccionals Si les ciutats competeixen entre si, també cooperen. Les ciutats són diferents i al mateix temps els fets urbans tenen molt en comú. Les ciutats com a !'contenidors" deis problemes de les societats. Intercanvi d'experiències i tecnologies urbanes; l'era deis serveis compartits. Eurociutats "Les sis ciutats" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4141 Title A name given to the resource Inici Cicle conferències Winterthur: "Barcelona, la competència i la cooperació entre ciutats" Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Barcelona Competitivitat Relacions Internacionals Territoris Ciutats Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1236/19901120d_00415.pdf 415abf6abc85d6aa2bf93ebc923fa7b1 PDF Text Text 2 5 11 , Barcelona 28 de novembre de 1990 A/a Salvador Sarquella. salvador, Et fem arribar la transcripció de l'intervenció de l'Alcalde a la darrera Assemblea del F(Srum Cívic de Barcelona del 20 de novembre. Marta Gris Fe)rum Cívic de Barcelona 5861 Consell de o �~ ASSEM8LEA FORUM DISCURS DE PASQUAL MARAGALL Bé, ja quasi podríem, ja qu si podriem tancar, jo crec, perquè avui ha sigut, aquesta sessiò per a mi molt enlluernadora, molt interessant, i espero que per a vosaltres també, encara que..- uevidentmeht, hi ha moltes coses a parlar encara. Jo haig de venir aquí una mica a mantenir-vos de tant en tant, no sé si cada mes, o cada dos, o cada tres, en contacte amb el que és la governació de la ciutat i quins són els sentiments que es tenen en el art de governar. Més que altra cosa, no ben bé per explicar qué hem fet, perqué això, doncs, en bona mesura és cone t * ni tampoc per aviam quins sòn els meus pensaments a l' hora d'anar a dormir, per una cosa entremig de l'una i l'aItra. Sí que, de totes maneres, ; en fi, tot i que a mi m'agradária situar, en 10 minuts o 15 minuts màxim, doncs, quin és, quin és el moment en què Barcelona está, i com que sé q ue ens tornarem a veure, doncs ja ho anirem enriquint. Jo . no puc escapar-me de la tentació de comentar breumentl en el món deis pensaments, el món de les idees, aquest en 01 qual se surt duna manera reiterada en aquesta reunió, eh aquestes reunions. Hi ha una cosa que us haig de dir, i és ^ue, per bé que tenim idees en alguns casos diferents, en Raïmon Obiols i jo mateix, hi ha una cosa que ja heu vist deseguida, que ens ha passem bé tots dos; cada un en lo se ' i ens hem entés des de fa bastants anys en aquesta dual tat d e funcions que ha tingut ^ �colors molt diferents, però que ha tingut els seus resultats positius. El Raimon Obiols ja fa molt temps que en parla de la superaciò de determinat ti pus de partits, i concretament deis partits del bressol a la tomba, ja fa molt temps, no és una cosa d'ara, no, no perquè ára hi hagi hagut al 89 aquest [MABNIFIM] doncs és cert que ara aquest tema ha passat a ser un tema seu, un tema de totsl però sempre passa a la vida quan una persona arriba a t ar el seu públic i el seu mercat, com diuen ara, que é que el món li ve cap a ell d'alguna forma, i allò que e deia o pensava, una mica en solitari, doncs arriba un mome*t en que resulta ser una cosa i demandada massivament. Jo us llegiu un llibre que e s diu Raimon, que ja els el... dic perquè si, per exemple, "Els sectors imperfectes", del tambè aquest fòrum ha de servir per a trabar aquests llibres ï aciestes coses, doncs moltes de les coses que ha dit avui en allá estan desarrotllades, al meu entendre duna manera que no és habitual en la gent política que escriuen, amb uma qualitat literaria inclús, però tambè ideológica, doncs important. Com que de tetes maneres aquí no ès qfYestió del.. de que ens tirem floretes els uns als altres, si que Us diré, en fi, per rematxar aquest tema, aquesta idea de moviment, a en Raimon també li deu venir, la idea del movimetilt socialista a Catalunya, que per començar és per entrar a fer política, que va ser un invent d'en Robira, i d'en Pal ac i d'alguns altres, i també la va practicar, a partir de l,any 62, amb una cosa que es va dir "Moviment del febrer del 62" que vam fundar ell i jo, cada un en un partit diferent, però ens vam ajuntar per fer �això. En aquell moment hi havia un tercer partit, jo dic, per a la història, que algun dia s'haurà d'escriure, que va estar a punt també d'entrar-hi, que les forces socialistes federals, és a dir, el catalanisme que sortia en el CC, de CRIS CATALUNYA i del partit d'en Pujol, en definitiva, que després havia sigut Comunitat Catalana, en temps de l'Antoni Pérez, i que en el moment en què surt en Pujol de la presó, amb una idea diferent del que ha de ser l'acció política, va evolucionant cap a un sentit més progressista, va estar a punt d'entrar en aquest moviment i vam estar a punt, a l'any 1.965, de crear el que hagués sigut un partit socialista com el que després va ser, al fi i al cap, de pràcticament 10 o 12 anys. Però aquesta idea ja ha estat sempre (penso) amb nosaltres, la pròpia... la pròpia selecció del nom Convergència Socialista que, crec entendre que deuria ser anterior a l'altra, encara que no estic segur, segurament si, en el moment de l'any 74, de tornar a convergir, en fi, de tornar a crear una cosa que s'assemblés a allò que havíem estat fent durant els anys 60 i que havia acabat malament, amb l'estat d'excepció i tota la situació tan conflictiva que ja coneixem. En aquí jo veig ara cares d'aquella època, he vist a l'Antònia Ponte que entrava, en fi, jo quan veig a la gent d'aquella època, doncs, penso que anem bé. L'any que ve, l'altre, haurem de celebrar els trenta anys d'això del 62. En tot cas.., en tot cas... jo crec que seria bo que tinguéssiu referències bibliogràfiques, sobretot per la gent que ha demostrat un interès per reflexionar més enllà de les �paraules de la reunió. Hi ha un llibret, que aquest si que és mal escrit, perquè inclús no és ni escrit, és gravat, i després transcrit, per una tercera persona que ho va fer-ho santament; per altra banda que es diu "Refem Barcelona", que jo vaig fer a l'any 86, en el qual hi ha algun capítol que jo crec que és interessant per a aquest tipus de reflexions, un que es diu... un que és polèmic, jo l'avanço, que es diu "Socialisme i lliberalisme per sortir de la crisi", [es parla concretament de la] [FRAGMENT NO GAIRE CLAR] sortida de la crisi, i n'hi ha un altre que es diu "Vella Catalunya i Nova Espanya ", o en fi, alguna cosa així, com "Nacionalisme i Catalanisme, Vella Catalunya i Nova Espanya ", que jo em penso que per a algunes de les preguntes que aquí s'han fet, doncs, podria ser un punt de rete... no és una resposta, és encara un conjunt de preguntes, però m'atreveixo a proposar-vos-el com una referència. Aquí ha sortit un company a dir que, en Jordi Colomer, que ja está com a socialista está, en un moviment de muntanyisme, en aquest cas. Jo us vull remarcar que si mireu la quantitat de gent d'esquerra que hí ha en la base dels moviments catalanistes, sociològicament catalanistes, sigui aquest del muntanyisme, o Els Grans Senders, o la... o Els Castells, Castellers, o les Sardanes, en fi, tot el que us pugueu imaginar... en trobareu moltïssims, però moltissims, però molts molts, és a dir, que jo crec que hi ha una boníssima part de la gent que ha tirat endavant aquest tipus de moviments que són gent d'esquerra. Que el que passa és que el ser d'esquerra i fer això no ha tingut que veure, teòricament, per entendre'ns... hi ha dos �coses diferents, jo crec que si que tindria que veure perquè l'esquerra aquí a Catalunya, l'esquerra que van començar doncs, evidentment, en el segle XIX, a partir de les bullangues i tot això, però després, molt més tard, jo crec que a partir de la regressió davant de la postura tancada del catalanisme oficial, entorn a la Setmana Tràgica, i potser més endavant, aquesta esquerra, evidentment, és l'única que podia garantir que el catalanisme fos alguna cosa més que aquest Institut, que està molt bé, és molt important, i la Església catalana, que és una cosa, per entendre'ns i que fos una cosa d'arrel popular, popular; no necessàriament tenyida d'algun tipus d'ideologia o de religió que no fos un patriotisme popular. Aquest... si... aquest catalanisme hi és, i jo crec que hem viscut una fase en la qual hi ha hagut per part del nacionalisme conservador de Catalunya un intent de mixtificar la història, però ja hi haurà temps per passar comptes d'aquest tema, no hi ha cap mena de pressa, però sí que hi ha hagut una mica d'intent de dir: "Hem passat un malson, tant la Dictadura com la República", i, evidentment, la guerra han sigut un malson, no havien d'haver sigut en el fons, la història és des de 1.714 fins a Torres i Bages, i després d'aquí, com el joc de l'oca, tiro perquè em toca, i ja és 1.980 i Jordi Pujol, i tot el que hi ha hagut entremig és una mena de situació inexplicable i massa explicada i la qual cal oblidar. Els actes del Mil.lenari van tenir que veure una mica amb aquest intent de repensar Catalunya com una cosa que va néixer el segle XII amb una negativa a pagar 5 �impostos, ben acollida pel Vaticà (aixà se'ns va dir en el acte inaugural del Mil.lenari) i, en definitiva, després pertorbada per uns aconteixements històrics que es van desenrotllar majorment durant el segle XX, durant el primer terç del segle XX, però que, tot ha de ser, doncs, han tornat al seu lloc, i ja tenim la situació que sempre havíem d'haver tingut. Aquesta mixtificació histórica lo pitjor no és que s'hagi produtt, que ja dic que no... en fi, hi ha moltes al llarg de la història que apareixen i desapareixen, sinó que, pròpiament, molta gent catalanista que no hi combregava se les ha arribat a creure, se l'ha arribat a creure, aquesta història, i aleshores, doncs, hem de ràpidament reaccionar quan arriba el cingelentenari del Companys, porqué es conta que el Companys no només va morir, sinó que ademés va viure, i va crear partits catalanistes, com el que va crear amb en Lairet i amb la senyora Domingo, per exemple, amb el Peirò, etc., i que han tingut molt que veure amb el fet de què el poble de Catalunya hagi aconseguit finalment la seva autonomia. Però aquí no estem, evidentment, per parlar d'història, ni només d'idees, sí que aquestes coses les hem de portar dintre, no crec que hagin de constituir el nucli central del nostre esforç, per definició, o sigui, aquí del que es parla és d'una altra cosa una mica més ample, més civil, menys política, menys obsessionada per la història, per les arrels, inclús per la veritat, potser, i més que, i segurament té més que veure amb un, com ha dit molt bé en Raimon, doncs amb un desig d'expressar-se com a persones que viuen en una ciutat, ciutat en aquest sentit més ample. Per �això es va crear el Fòrum Cívic. I jo us havia de dir, en les mencions ara... cauen relativament aprop perquè jo vaig tenir la sort immensa d'anar a petar una mica per casualitat i amb una universitat americana... els dos anys, doncs, d'una mica de desconsol polític, després d'aquest estat d'excepció famós de l'any 69, quan tot va petar, diguéssim a l'esquerra (a l'esquerra i a la dreta, i a tot arreu), que hi van fer un estat d'excepció brutal que realment era difícil ja de sostenir, doncs jo vaig anar a parar a una universitat americana de Nova Iork, que es diu "New School for Social Research", on tots aquests gents de procedència europea, majorment alemanys i austriacs havien fugit a partir de 1.930 quan el Hitler va arribar al poder, i s'havien refugiat a Amèrica, van crear aquesta universitat a la qual hi va anar a parar bona part de l'exili republicà, per exemple, Fernández de los Ríos hi va ser, [Ana Arend] jo penso que també, en tot cas [Morgan Zabeyera] hi havia estat, hi havia estat Marcuse i, en fi, aniriem seguint. I aquesta filosofia que aquí a Europa coneixem pel que és l'Escola de Frankfurt passada a Amèrica i després revalorada, però ens fèiem creus de veure la potència i el vigor intel.lectual que té un cert progressisme americà, que l'únic que és, és molt, justament molt modest ï molt humil i que no s'arriba, en davant d'Europa, a formular mai com á progressisme, i que té, com sabeu, els problemes que té de definició en un país com, en fi, que és el cap del gran imperi com és els Estats Units. En definitiva, doncs, referències totes aquestes que jo crec que �anirem recuperant, peró la meva missió en aqui és dir també com la ciutat está, molt breument; hem viscut una "rentrée" frenètica, jo diria, després de l'estiu, l'última vegada que ens vam veure, si no fallen les meves dades, era el 18 d'abril potser, o sigui 4 dies abans o 4 del Sant Jordi. Per Sant Jordi va venir el Príncep, una mica li vam ensenyar Catalunya al Príncep, li vam parlar de moltes coses, i entre altres, ens vam congraciar: del drama de la inauguració de l'estadi, ara estic parlant en un plural maiestàtic, com a país, recordeu això, doncs, és un moment important a la história d'aquesta ciutat, d'aquesta petita história de la ciutat. Jo recordo que d'aquest dia recordo que com que havia parlat en aquí, en fi, a la CIDOM, doncs, 3 o 4 dies abans li vaig regalar el llibre del Havel. Bueno, vam anar al Passeig de Gràcia, a Can Jaimes, no que es diu?, la llibreria, i allà se li va donar a escollir uns llibres i jo li vaig regalar aquest, com aquest estava editat per una editorial, en fi, una mica de fortuna, però molt interessant no me'n recordo ara com es diu, i en un paper bastant d'estrassa, per dir-ho així, en la portada venien tota una colla... és vermella... i venien tot de falçs i martells, de manera que hi va haver-hi un dubte en el moment d'anar a agafar-lo per part del Príncep1i del protocol que hi havia a l'entorn, però bueno, al final se'l va endur, i ahir li vaig poder explicar a l'ambaixadora de Txecoslovàquia, que és molt trempada, és una noia que ha viscut 15 anys aquí, que parla català perfectament, i que coneix, aquest pais també perfectament i aquesta ciutat, i li vaig dir: miri, aquí hi �ha un grup de ciutadans que estan molt interessats en el seu president. Ella em va dir que , evidentment, aquest president doncs té molta pressa, que no s'hi podrá estar molta estona, en fi, tot el que ja sabeu i us podeu imaginar, però en tot cas sí que em va dir una cosa que ara us ho avanço i ès que el president Havel no vol veure les obres olímpiques ni cap mena d'obra, en fi, no l'interessa, lo que vol és veure Gaudí, vol veure quadros, anar al Barri Gòtic, em va dir, i passejar sense e scolta ni protocol, i si pot ser, parar-nos un moment a fer una cervesa a l a Pl ag a Reial, això és el que em va dir textualment l'ambaixadora ' En fi, tot això és un secret, i us ho avanço perqué veureu com finalment no es compIeix ' .. les coses que passaran i les coses que es diran. En tot cas, en aquesta... Perdò "' Sí, sí, lo que passa és que en aquest moment també us haig de dir que el Fòrum Cívic de l'Havel té els seus problemes, com sabeu molt bé,i no est á ell tan segur de dominar-lo com va estar potser fa uns mesos, ni està massa clar que vulgui dominar-lo, aquest és una mic a també e l problema amb aquest senyor, l'aspecte antagònic de la seva gestió, de la seva política està una mica per demostrar... és un home enormement seductor amb tot el que está dient i veurem quant aguanta, en fi, que seria desitjar que fos molt. Bé, en aquesta situa... en aquesta..' va venir l'estiu, va haver-hi tota aquesta situaciò de l'Est, hi ha hagut una "rentrèe" molt moguda, vam inaugurar el Palau de Sant Jordi, per a satisfacció de tothom, es va tenir l'alegria que un any abans s'havia d'haver tingut, o es �contava tenir amb l'inauguració de l'Estadi, que des del punt de vista sentimental i de la història de Barcelona era molt més important, com podeu imaginar, però en fi, com passa en aquesta ciutat, es va afegir: la mancança de l'any anterior amb la joia d'aquest i aleshores va quedar una joia multiplicada per dos, i ara tothom parla d'allò, doncs inclús molt més del que ens podiem imaginar... 1 [FI PRIMERA CINTA: ASSEMBLEA FORUM (II)] lo �[SEGONA CINTA: ASSEMBLEA FÓRUM (III)] PASQUAL MARAGALL ...en fi, el Festival de Tardor, que jo em penso que ja ens comencem a acostumar i que ja veurem com la mantenim després de qué el COOB ja no hi sigui, no pagui, perquè al fi i al cap es gasta 3.500 milions en cultura, en l'Olimpíada Cultural, teòric... en els 4 anys, inclòs l'any olímpic, però teòricament això s'havia de recuperar amb patrocinis, i els patrocinis no estan sortint, en el terreny cultural, no estan sortint tan bé com ens havíem imaginat. En fi, jo crec que s'ha generat en aquestes tardors, la passada i aquesta, molt clarament, una dinàmica que ja d'alguna manera és imparable i que algú finançarà... en fi... que sí, que patrocinadors, que al final la sortiran gent veurà que és necessari que hi siguin, ja recordeu que la primera anualitat d'aquest festival va ser molt criticada per excés, per excés de obres, per excés de presència, i en fi, hi ha hagut una certa contenció, però evidentment ara tenim una Tardor en la qual és possible realment triar, qu és el que fa d'una ciutat una 4 ciutat, quan pots triar, qual hi ha moltes coses que pots anar a veure en el mateix dia, i quan hi ha un dia que obres el diari i dius "Catxos", lo que m'he perdut, això és una ciutat, tot lo demés és una provincia, per entendre'ns, o una ciutat de provincies. Hi ha la síndrome de les obres, a les quals no m'hi referiré perquè, en fi, hi ha les obres, relacionaré amb les obres, i ademés hi ha la síndrome i les molèsties de les obres, que és un tema important i que �políticament ens costarà, pues, un preu, això és molt evident, és molt evident. Hi ha hagut inclús un debat sobre les obres, en concret sobre el tema del Moll de la Fusta, que algun dia amb més calma us explicaré, si us interessa, i sobre el Calatrava, la torre del Calatrava, en l'anella olímpica, que és un debat sobre la diversitat, en el fons, i és un debat que té moltes lectures, però una d'elles és sobre la diversitat i sobre els drets de l'autor en arquitectura amb un organisme, si un, quan ha dissenyat un espai, té dret a que es respecti així o ha d'admetre que en vinguin uns altres a posar la seva firma. Ja us avanço que la Vil.la Olímpica té un toc molt clàssic, un toc molt neoclàssic, en aquest sentit molt poc cridaner i que el Calatrava ho és de cridaner, és un home que firma amb la seva torre, és un gargot, és a dir, una cosa que destaca molt, i que per tant, d'una manera una mica injusta, atraurà cap a si mateix l'atenció que els autors del conjunt de la Vil.la havien pensat que era pel conjunt. En aquest moment ningú ho acaba de veure perquè ningú veu del tot encara el que ja es veurà més endavant, que és que l'interessant del Palau de Sant Jordi és l'Estadi, o sigui, és el Palau í l'Estadi, és el conjunt i aquest diàleg de lo tancat amb lo obert, i de lo clàssic amb lo modern, en fi, això és, per a mi, tan evident, que suposo que s'anirà imposant per si mateix, però en tot cas és cert que això es posa una mica en gclestiò amb el Calatrava i tanmateix hi ha una veritat importantissima, que és que la pluralitat s'ha de respectar i que la riquesa de �Barcelona és la juxtaposició d'estils, i que tot i corrent un risc, això ho tirarem endavant. Va venir el president de la Unió Soviètica, d'ell vam treure una cosa que, evidentment, no s'ha comentat perqué ningú m'ho ha preguntat, però que és molt important. La Unió Soviètica col.laborarà en l'Exposició Picasso 1.905 - 1.906, que farem l'any 92 al Museu Picasso, ens donaran els quadres de 1'Ermitage i del Pushkin de Moscú d'aquesta època, és la épocade Picasso a Gòsol, i per tant intentem retrassar una cosa que en la nostra geografia no hi és, hi és molt als llibres del Palau Fabra, aquesta evolució, el Palau Fabra, explicant la influencia de Catalunya en Picasso, i és molt això, però aquí no s'ha vist mai, no els hem vist mai aquests quadres, aquests de color terracota de Gòsol, que és el moment del canvi total d'estil de Picasso cap a tot just abans de les Demoiselles d'Avignon". Doncs tindrem aquí la gran exposició que ningú haurà vist abans i no sé si algú la veurà després, però en tot cas, aquí la tindrem, si alguna vegada he estat segur de què un compromis és seriós, va ser aquesta perqué hi havia el senyor Gorbatxov, hi havia el seu Mihistre de Cultura, i el paper que em va donar la [Maite Ocaña] que jo li vaig donar a ell, ella li va donar al ministre i davant meu li va dir "hágase", de manera que segurament que això ho tindrem, aquests quadres estaran aquí, més els que ja tenim, més els que anirem arreplegant perqué el Museu Picasso té un prestigi immens ara, en el món dels museus, fiaran una exposició en el 92 molt important. Va venir el Congrésde Girona, en Raimon Obiols va formular la triple gaestïó del progrés econòmic i la justicia 3 �social i l'equilibri ecològic, que sembla molt senzillet, però penso que és molt important, amb la seva simplicitat. Va venir el Congrés del PSOE, va succeir el que va succeir, em sembla que és molt importánt què per a tots els que desapassionadament, vull dir, els qui coneixem la política catalana i espanyola és una molt bona noticia que el Raimon Obiols estigui on està i que sigui la personalitat segurament més important dintre del món del socialisme espanyol després del seu Secretari General, jo penso que és molt important. Però en fi, això la història ho dirà, i ha vingut després tota aquesta situació en la qual sembla que totes les cases se'ns cauen al damunt, o bé no es poden fer naves cases, que és el mateix, perquè les cases que s'estan fent al Besós són cases que es fan per a la gerul que viu en unes que si no es buiden acabaran caient, que sórM les de La Mina. 1 aquestes de La Mina no són pas tan i tan antigues, són del any 72. El President del Govern, de pas, que també va estar aquí abans que el President de la Unió Soviètica, anant de Barcelona a Girona al Congrés em va comentar després d'haver vist el que havia vist, i què havia vist?, havia vist l'Anella Olímpica i el Poble Nou i els entorns, perquè clar, per arribar-hi s'ha de passar per l'entorn, i va veure que els entorns no eren tan famosos ni tan bonics, potser doncs com la pròpia Anella o lo que serà la pròpia Vil.la Olímpica, i em va comentar que, realment, sempre que veia una situació com aquesta, pensava que el franquisme normalment hagués hagut de morir l'any 65, i que si això hagués succelt, doncs tot seria molt �diferent. Aquest país no tindria aquesta barreja de ser i no ser, de ser Europa i no ser -ho, etc., que té. Per qué? Perquè hauríem tingut 10 anys per fer totes les coses que hem fet, però abans, i ens haurien mancat afortunadament els 10 anys que van fer gran part de les destrosses que ara estem arreglant, concretament La Mina. La Mina és del franquisme d'última hora, és de l'any 7Q, aproximadament, o 70 i pico. Es una filla de Barcelona, La Mina, no és a Barcelona per la cosa aquesta una mica esotérica de qué aquest troç d'aquí, del Besós, de Sant Adrià, que és un expedient d'annexió que es va parar durant la República, en fi, després de la República, quan va venir el Franco perquè "no crezca la zona", van dír, i així s'ha quedat. Us en parlaria molta estona, i només us vull avançar una cosa, La Mina s'està bellugant per primera vegada, no en el sentit de les manifestacions del Besós, que és el barri del costat, sinó que dintre de La Mina hi ha una dinàmica positiva, per primera vegada que jo sàpiga, des de que jo estic a l'Ajuntament, des de la primera vegada que he vist que hi ha cases que s'arreglen i que hi ha gent que accepta que a canvi d'arreglar-les paguen els lloguers atrassats ï regularitzen la seva situació, i també ho haig de dir, i ho lamento moltíssim, hi ha una reacció nostàlgica o contrària per part de gent progressista... un munt d'ella hi ha a l'Esglèsia... que no acaben d'acceptar que hi hagi gent que entri en aquest tracte de rehabilitació diguem-ne gradualista, i no monumental i brutal, sinó gradualista, i no accepta que la gent per tant comencin a pagar abans que els demés també 5 �vegin satisfetes les seves aspiracions, etc. Hí ha un moment molt curiós dintre de La Mina, molt dramàtic, en el qual, per exemple, es trenquen els vidres i es cremen els cotxes d'algunes persones que han acceptat (de La Mina Vella, que se'n diu) que és la Mina que està no tan malament, persones d'aquest sector que han acceptat d'entrar en el joc de rehabilitat, d'acord amb una geréncia que ha muntat Massegué, l'alcalde de Sant Adrià, que ho ha estat portant molt bé, però clar, en aquesta política hi ha d'haver-hi una finestra oberta, aquesta finestra oberta és la possibilitat de no La Mina Vella, que ja s'està rehabilitant, i no està tan i tan malament, s'està rehabilitant amb uns diners que ha pagat el Ministeri d'Afers Socials, em penso, ministeri a Madrid, que finalment se li han arrencat aquests diners, s'han posat i aixó s'està utilitzant. Doncs l'altra part, que és la Mina Nova, que està molt malament, concretament un parell de blocs que es diuen Saturno i Venus, áquesta.., això s'ha de buidar, per arreglar -ho, estan molt malament, són una de les coses que no tenen massa arreglo. L'estratègia d'en Messeguer, apoiat per en Xavier Valls, que és del Patronat Municipal de l'Habitatge, que a última hora era el que li havia constrult l'antic Patronat. Havia constrult La Mina, i per tant ha ajudat, era la de crear una respiració de noves vivendes fora del barri, allá on fos, no a jora, allá on fos, per poguer treure unes quantes families d'aquests blocs tan malmesos, d'aquests blocs de La Mina, de La Mina Nova, i poguer, per tant, completar aquest procés iteratiu de millora del �conjunt. Això és el que ha despertat, evidentment, la desconfiança del barri del cántó, que no ha tingut temps de ser pedagògicament convençut que la gent que hi vindrà no és gent de la que defineixen La Mina, tal com es defineix ara, sinó que és la gent que vpl marxar d'aquests blocs de la Mina Nova perqué ja no hi estan a gust, és a dir, són gent, per dir-ho d'alguna forma, que més fàcilment s'entendran amb la gent del Besòs. A la gent del Besòs no hi ha hagut temps ni manera de explicar-los-hi perquè la dinàmica del conflicte crea, com vosaltres sabeu molt bé, molts de vosaltres, un tipus de diàleg totalment diferent. Aqui ens hem trobat amb una actitud d'un govern que vol fer treure les coses tiranthi diners, i això ha acabat d'enredar la troca. Quan hi ha un govern per sobre del d'un q4 vol arreglar-lo, però des de la distància, ho acaba fent tirant diners per sobre del teu i els agafen, cap en a la gent a veure evidentment, agafa els dir#ers equipaments, sí, però ademes i continua i la gent, reclamant s vivendes fora. De manera que ara ens trobem desautoritzats com a classe política, com a Administració Pública, davant d 'una gent que hem vist que la seva pretensió té un efecte, up impacte molt gran i que són forts, en aquest moment conjunIturalment parlant, i que té, honoràriament, molts drets. Enifi, aniriem parlant d'això i 4 t aniriem parlant del Turó de la'Peira i de qué és el que hi estem fent i com en Serra Martí, que és el tinent d'alcalde de l'Ajuntament, ha aconseguit çI na cosa que jo, almenys, des que sóc, no des d'ara, des drabans, que aqui no havia vist mai, que és un constructor que tho fugi a Sulssa el dia que li �reclamen no sé quants milers de milions. Aquest senyor no fuig, sinó que ni tampoc es tanca exclusivament en dir que diguin les [ININTEL.LIGIBLE]... que ja ho ha dit, però també ha dit "però més enllà, jo accepto que sóc responsable moral i per tant, jo ja avanço que no defugiré unes responsabilitats económiques,'!jo em defensaré davant d'uns tribunals, peró si m'ho demana aquest senyor, jo vaig a veure als vens primer", va estar a la taula amb els vel'ns, aixó és important, i segon, va dirlque no defugiria les seves responsabilitats. Evidentment que aixó no és tot, ni molt menys, peró sense aixó hi ha molt poques coses a fer, molt poques, que no sigui rascar -se la butxaca del contribuent, que evidentment s'haurà de fera però en fi, amb l'amargor, , ! ademés, rascar-se la butxaca 4mb l'amargor de saber que qui hauria de pagar no pagarà.'Això no es produirà perqué [ININTEL.LIGIBLE] decidida a pesar que, com sempre, els mitjans de comunicació, que ja en tenen poc, o que no els hi expliquem prou, doncs han artribat a dir a un diari molt important de Barcelona, el m important, amb una editorial que per exemple, l'Ajuntament és responsable perqué concedeix les cèdules d'habitabilitat, d ncs no. Amb una editorial, no és una "gacetilla", ni és el "reportero", no, no, és l'editorial d'aquest diari, que diu que l'Ajuntament, apart que és molt amic del constructor, perqué li ha donat la "Manzana de Oro" no sé què, que tampoc, que és del tot aixis, perqué aquest senyor, el que va fer és posar uns terrenys perqué Winthertur, que si que és un promotor, faci la gran �promoció aquesta del grata-els ["Enormin°'], no?, que en diuen, pla, en l'antic Sant Joan de Déu, peró, en fi, en principi no és... no ha sigut ben bé el mateix que ha fet la promoció aquesta. Sí que hi ha una certa frivolitat en les informacions, peró ademés hi ha desconeixement com aquest que acabo de dir. En fi, nosaltres; aniríem explicant el que fem, i com ho fem, no caurà en totes les bibliografies, això ja és ben clar, però també és ben cert que va haver-hi un moment de la història de la Barcelona franquista de la qual es van posar viguetes de ciment alumínic, amb un composant... per què es van posar viguetes de ciment alumínic? Perquè en aquell moment va faltar un altre component; va faltar un altre component i les fàbriques de ciment van fabricar aquest ciment, aquest ciment nol té garanties, no té prou garanties. Dit això, la casa que va caure no va caure només per això... no només perquè clar, per moltes altres raons de pes, en fi, de coses que li va posar al damunt, i d'errors, diguéssim, de la pròpia juntalde propietaris que ja havien vist que havia una bossa d'aigua, per una sèrie de coses que ara no us explicaré. I que no és com per sortir corrent tots els que viuen en presumptes cases, i clar, re-introduir la confiança en una ciutat que ha vist aquestes coses tan dramàtiques, doncs és relativalent difícil, però jo crec que s'aconseguirà. També dir que, hom s'aconseguirà, evidentment, que a la Vil.la Olímpica hi hagi una part, que jo no dic totes, ni molt menys, i ni tant sols la major part, però una part de vivendes a preu assequible, d'això en podeu estar segurs, ho aconse g uirem perquè per algo l'Administració �Pública ha pagat tot lo que ha pagat. Jo em vaig oposar a una Vil.la Olímpica amb VPO, Vivendes de Promoció Oficial, perquè per a mi aixà és una garantia de la degradació del Poble Nou 1 per sempre. Això és el que em van proposar els promotors, quan vam posar la oferta de dir, a veure, qui vol promoure la Vil.la Olímpica? Els promotors de Barcelona, tots junts, tots, no en faltava ni un, to ts els que coneixeu i us podeu imaginar, van venir tots i em dan dir: "li donem 20.000 Ptes. per metre quadrat ", 20.000 e repercusió... per metre quadrat, i exigim que sigui VPO perquè si és una vivenda de renda lliure i de qualitat méslalta, no es vendrà. Llavors va ser l'Alcalde de Barcelona qui els hi va dir: "No, no, volem una qualitat més alta, i que no sigui VPO". Perquè, per nosaltres, la garantia fàbriques queda substitució de les velles del Poble Nou per vivendes degradacions a no signifiqués residencials, sió qualitat, era començar amb qualitat. Aquesta és la veriat, en fi, nosaltres ho vam imposar aixi. De la mateixa manera que darrera, nosaltres ja hem immediatament, fet una altra cosa, que és promocionar una operació de [O agonal Marc] en la qual hi ha no 2.000 vivendes, sinó 5.000, i d'aquestes 5.000 hi haurà una participació molt més gran no tradulda a vivenda pública, que no hi creiem tant i tant en això, sinó una vivenda de preu assequible, una mica el que abans feien les Caixes, que feien malament, però feien, i tenien el seu efecte, que era als fills de la classe mitja, donar-los-hi la possibilitat d'un pis digne a un preu baix. Que no era un preu per perdre- �hi moltissims diners, però era un preu de cost, sense benefici, doncs això és la política que nosaltres volem fer [ININTEL.LIGIBLE], lo qual no vol dir que no haguem de fer les vivendes del governador, que ho fem, i vivenda de promoció oficial allà on cal, i vivenda pública de gran qualitat en aquells que expropiem per poguer fer aquestes coses i els altres que fem, ci turons o parcs, en aquests els hi hem de donar una vivenda que finalment no serà pública perquè se'ls hi adjudicarà. N b és una vivenda que nosaltres pensem que hagi de mantenir ('Ajuntament, que és un "mal casero". En fi, us estaria parlant molt rato de la vivenda, només us dic que avui, doncs mirant una mica en rera, mentres preparava les quatre rotes d'ara i ara acabo, doncs constato que tots els projectes urbanistics i de grans instal.lacions van endavant, Inclús el metro de la línia II, fins a MontjuIc des de Badalona, es firmarà la setmana que ve, s'hauria d'haver firmat avui a Madrid, ahir, avui és 20N, no?, doncs ahir, s'hauria d'haver firmat ahir i no es va firmar perquè hi ha hagut una pega menor, peró la setmana que ve es firmará: la Mercó Sala 1 senyor Molins, el senyor Barrionuevo, i encara ademés tí i seran el senyor Solchaga, i el senyor Vilalta, perqué 'Oambé firmaran el contracteprograma de [fora de dins] de la Generalitat, però els tres primers el que firmaran serà la construcció d'una nova línia de Metro transversal de Barcelona, cosa que no s'havia fet des de 1.910, o 20, entre el 10 i el 20, la que hi ha ara. Pues en farem una altra, que é la línia, doncs que ademés está mig feta, ja ho saBeu que des de la Sagrada Familia fins 11 �a està el forat fet, i no a la Ronda de Sant Antoni funciona. Per tant, bona noticia. No es fiarà la pujada a Montjuic pel '92, perquè?, no m'ho pregunteu a mi, perquè jo no ho entenc, en fi, no ho entenc, perquè s'[ha de firmar] i resulta que es farà en dos anys, però en comptes de ser des del 90 al 92, dei 92 al 94, pues molt bé, en fi, será pel 94. I avui hem signat un accfrd important, també sense la presència de la Generalita4 de Catalunya, per problemes 1 competencials, però esperem que s'hi afegeixi finalment, que 's és el de construir unes 650 vjvendes a Beilaterra, que seran per als estudiants, però amb l'ajuda del Ministeri de l'Interior, financera, dels ners que es pensaven gastar en dietes per a l'allotjament d. la policia que hagi de venir aquí durant els jocs, això es capitalitza en una operació que permetrà que Beliaterra deix de ser un fals campus per ser un campus, i que ademés de facultats hi hagin residències, hi haurà 1.800 persones estudiaiflt, vivint-hi, gràcies una mica a aquesta operació, avui s'ha signat, tots els ministeris presents, en fi, el Xavier Valls, que és el que ha dut aquesta operació, la Caixa gran, la Caixa de Catalunya, el Banc Hipotecari, la Caixa Postal, en fi, tothom qui havia de ser, menys la Generalitat, ho torno a dir, que no hi volia ser perquè, en fi, és igual, perquè volen que se'ls hi encarregui la gestió exclusivament a l'Institut Català del Sòl, i no com han dit, amb ups altres de la universitat, de [REGESA], que resulta ser una societat de construcció de la comarca del Barcelonès, i que per tant, diuen ells, 12 no té �perquè actuar en el Vallès, bueno, doncs aquesta és la situació avui, el cas és que s'ha firmat i que les vivendes es taran. En [Margarit] i en Boixader han explicat el projecte, és un projecte magnSfic, i en fi, per , doncs, Bellaterra començarà a ser algyna cosa una mica mes bona del que havia sigut. Jo ho dexaria aquí. I agrair -vos la vostra presència, i prometre-us que seguirem informant. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4142 Title A name given to the resource Discurs Assemblea Fòrum Cívic Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Museu Picasso, exposició de 1992. La Mina. Vivendes de Promoció Oficial. Infraestructures olímpiques. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Estudis Catalans Subject The topic of the resource Política Història Socialisme Catalanisme Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1237/19901126d-00416.pdf 7da5071b64ac9edfb5de80523c6c7772 PDF Text Text I CONGRÉS DE CIUTATS EDUCADORES Proposta per al discurs d'obertura rj12,,,v",n1-^ f; r 6-t i Benvinguts a la ciutat de Barcelona i moltes gràcies per acceptar el convit i el repte de venir-hi a aportar la vostra experiència, a parlar, a avançar junts, en la concepció de ciutat educadora, i{,t.wl,f,, CnAc ^ l e e ir� de'`"'` c.^ Senyores i senyors representants de les ciutats participants i observadores, col.laboradors, tots, d'aquest I Congrés de Ciutats Educadores: 4, a $ ° .5"" ;a ,r1,.,,R. ^ ^cf ^,{ti, ► ^.t . en l'ara i l'aquí de la nostra ciutat. ^^ Ens reunim aquí, a les ribes de la Mediterrània, L tu.lk,, o i.;!1 {:.a aquesta mar al voltant de la qual els pobles, les gents de tres continents han aportat i dissenyat models de vida, entre ells el de ciutat, polis, metropolis, emporion, civitas, pont i far; models que són a la trama i l'ordit de l'actual configuració social del planeta, fins al punt que s'ha pogut considerar la Mediterrània com a escola del món, escola del pensament, del pensament plural, simbòlic i teòric, escola de l'art, de les arts, les més belles, les més tècniques, però sobretot escola de relació, de relacions entre els homes, escola d'humanitat i de política. Som a l'extrem oest d'aquesta mar, prop d'allà on les seves aigües s'obren a les de l'oceà dels atlants; som en una ciutat qie dedicà el seu primer gran monument civil construït per subscripció popular, ara fa cent anys, a Cristòfor Colom, la figura indicadora del nou món, que perfila la seva silueta amb la de la ciutat, mentre Jacint Verdaguer, un gran poeta de la llengua en la qual parlem, la llengua catalana, escrivia la seva més gran obra, indicadora de la vocació d'un poble: L'Atlàntida. 1 �Som aquí al nord-est d'Ibèria, a Catalunya, una de les petites reals Espanyes, plural ella mateixa, en les ribes i les illes de la Mediterrània, i els vessants del Pirineu, però unida en la vocació de comunicació, de model de vida obert al pas de gents diverses, que hi romanen i la conformen en fecund mestissatge, les més, en la història, o se l'emporten en un record, més de trenta vegades plasmat amb el nom de Barcelona, o Barceloneta, en poblacions d'arreu del món. kv\ %U -G1ls Un record que voldríem que fos fecund de ciutadania també, com el que espero que vostès s'emportin, i que el puguem retrobar a les seves ciutats, quan nosaltres mateixos els visitem, responent en primera persona a la vocació de comunicació. Som a aquesta ciutat de Barcelona, cap i casal de Catalunya, ciutat i país formades i conformades mútuament fins a poder-se fondre i confondre: Barcelona-país i Catalunya-ciutat. Sentim com ens traspassa el país en vies transversals, diagonals i paral.leles que podem veure dibuixades en la mà del logotip. Sentim com ens voreja el món en les noves rondes que respecten la vida ciutadana i ens porten al lloc just. Le-,i C^ ^^ ^ v! {^' 34h•^^ " ^ ^ ` ^-, ^• ^ . ^,^.,, SI^ ,. ... C^^r i..o:4 V /1-'14 5(..)~. De é coneixeran la Ciutat vella damunt del vell Mons Taber, el de la història primera i de sempre. El Taber on els romans van amuralla r la petita Barcino, que donava seguretat als habitants de la;plana més ampla de la nostra abrupta costa íbera, una plana estesa entre dos rius que calmaven la set¡de la terra i dels homes. Avui som al Montjuïc, la muntanya de la història moderna, que podia vigilar de ben alt l'expansió marítima'de la ciutat i l'amenaça de la pirateria. Una muntanya, aquesta, símbol de les paradoxes de l'història de la nostra ciutat. �Montjuïc, el que hauria d'haver estat castell només de vigilància i de defensa ha estat massa sovint fortí de dominació, de presó i d'injustícia. (-^^^-,M^ • c ; ark,,„,927-vf Aquí foren afusellats grans homes de goveyn o de l'escola, com el President de la Generalitat Lluís Companys ara ha fet cinquanta anys o el fundador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, el 1909, i ara finalment reconegut i recordat en un monument que hem volgut rebre com es rep una lliçó, aquesta, de tot el món. ^n Peró també és la muntanya de la primera escola municipal a l'aire doblement lliure, socialment i ecològicament, l'Escola de Bosc del Parc de Montjuïc, fundada l'any 1914. 1 la muntanya de la zona de comerç i de cultura que hi deixà l'Exposició de 1929. Ara hi fem aquest Congrés, al costat dels grans espais lúdics coronats per l'Anella Olímpica, orgull d'aquesta ciutat. Aquesta muntanya és emblemàtica de l'ara i del demà de Barcelona, una ciutat que espero que coneguin aquests dies preparant i preparant-se per una gran festa, la dels Jocs Olímpics, la dels vells Jocs on els homes es reconeixien com quelcom de misteriós, capaços de fer guerra fins a la mort pel poder damunt d'un pam de terra, capaços de fer la pau per reunir-se i d'esforçar-se per jugar i guanyar una corona de llorer, al peu de la muntanya sagrada de l'Olimp, on els déus plasmaven els seus misteris. Barcelona prepara les branques de l'arbre ciutadà per aquesta gran festa que veurà i compartirà tot el món. y:, .c: Q `^^ r t Però Barcelona també es prepara enfonsant les seves arrels en la qualitat humana, sense la qual les branques més vistoses, els fulles i les flors no tindrien saba ni sentit, ni donarien fruit. + ^ . ^- ^ ^,^.,..a_0.^ ^ f _ •^, �^ 1-1-1-rAt Aquest creixement, enlaire i endins, de la ciutat no podia ser sostret als infants que creixien; calia posar-lo al servei de la seva educació. I calia també parlar amb altres ciutats, de la potència educativa del creixement ciutadà. Penso que aquesta dies, en aquest Congrés, vostès seran protagonistes i testimonis alhora d'aquest creixementsoterrat, radical, de la ciutat i del seu esclat en qualitat d'educadora, de donadora d'humanitat. Aquests són l'ara i l'aquí de Barcelona, per pensar en la ciutat educadora; aquest Congrés és la invitació a pensar-hi totes les ciutats, sempre i arreu. Volem oferir a l'infant, a l'adolescent, al jove, la possibilitat d'involucrar-se en la transformació de la ciutat, ell que està en plena formació, en plena transformació, ell que s'educa L'infant, aquest ésser humà definit precisament per la seva deficiència humana: in-fant, el que no parla, el que no sap encara parlar i no pot expressar-se com a home; però que ho farà i ho serà en tant que el medihumà en què creixi sigui traspassat per llenguatges i afavoreixi la seva adquisició, eduqui. L'infant, el ciutadá que no sap parlar; quina responsabilitát per la ciutat! Vull puntualitzar aquí com els termes infant i infància s'empren en les cimeres internacionals per referir-se a tol el període comprès entre el naixement i els divuit anys d'edat, reconeixent la minoria d'edat com una minoria en capacitat d'exercir i de defensar els propis drets, i destacant aquest aminorament de valor com a nota primera del terme infància; suposo que aquesta és l'acepció ofical del terme, en el Congrés, però deixin-me matisar aquesta minoria amb altres termes, en el discurs. „len (0-"Ár El d'adolescent, remarcant la contradicció entre força i feblesa amb què es dol 1 es creix entre ciutadans, en ciutadania. 4 �1 el de jove, indicant el pont d'arc entre infant i adult, que ja s'expressa, com, que ens interpel.la, ens ataca i ens fa ser més adults, mentre ell n'esdevéen la lluita d'autoafirmació de la qual la ciuta$ és camp privilegiat. Pensem en la rivadade sang jove que han atret i ha onformat les ciutats modernes; a la recerca de qué? De tantes coses! De treball, d'esplai, de seguretat, recerca de riquesa,,de cultura; en el fons, a la recerca d'obertura, paradoxalment, dins del dios tancat de la ciutat. Stadt Luft Mach Frei, l'aire de la ciutatens fa lliures. c La frase és antiga; naixia en un context de societat rural, de petites unitats de conreu i de vida, a la mercè de l'espoliador forani i de l'opressió del!senyor propi. L'aíre de la ciutat, entre les muralles de defensa i els murs que guardaven la intimitat, i els carrers que comunicaven i les portes que s'obrien i tancaven amb claus gairebé sagrades; aquest aire dens d'humanitat, que feia lliures el homes. 1 encara avui els en fa, de lliures, però a cada ciutat a la seva manera, perquè els models de llibertat són incomptables. D'aquests models, són les característiques de qualitat de vida les que constitueixen el contingut referencial del nom de les ciutats: de Barcelona a Vitòria, que l'ordre alfabètic ha posat ais extrems de la llista d'aquest Congrés, passant per les mésproperes o les més allunyades, com Cornellà, Manila, Montpellier o Sao Paulo, o les més diverses,1 com Budapest, Dakar,i Firenze, Góteborg, Grenoble,íJerusalem, Leningrad, Palma, París. 5 �Cada un d'aquests noms suggereix, i suggerirà encara més, unes realitats i uns horitzons en qualitat de vida, en llibertat. Cert que hi ha moments en què un fet detonant constitueix la gran referència; pensem com ressona encara entre nosaltres el nom de Berlín. Però amb el pas deltemps, els fets construeixen o reconstrueixen un marc històric, riquíssim i complex, dessota cada nom. Aquesta riquesa de qualitat de vida continguda en el seu nom, és precisament la que la ciutat, feta pels adults i per als adults„ ha d'oferir d'una manera especial, pels camins adequats a cada edat, a l'infant, a l'adolescent, al jove. P hp-A- JE k` ^ , L'arc de la ciutat dels ciutadans es coronarà, i es basarà, en la seva qualitatde ciutat educadora. Ho pressentia una mestra de Barcelona quan deia: "E1 nom i els infants son el més important dels pobles." Deixeu-m'ho dir com a Alcalde, que dins del nom de la ciutat de Barcelona hi sent el pes de la història, del passat i del present, plurals, contradictoris, exigents de comprensió, feixucs de responsabilitat. Feixuc també d'un futur amb uns futuribles que els infants d'avui dia faran realitat, faran nom de ciutat, d'una ciutat que fa;del procés educatiu una de les funcions que la defineixen: ciutat educadora. Deixeu-me expressar com a Alcalde de Barcelona, el goig d'afegir una nova connotació al seu nom, aquesta de ciutat educadora, i de fer-ho en aquest Congrés, com a amfitriona i germana de tantes ciutats que volen tenir el mateix qualificatiu, la mateixa qualitat d'educadora; ciutats que voleu ser i dir-vos ciutat educadora. �IP 1 .14,,,mAr Se" w„,,,t7h e U1) 1, Totes les ciutats hó foren inicialment a través de l'escola, aquesta institució que fa més de dos cents anys les capitals o les ciutats 'encarreguen de sistematitzar per tot país, Pckc`4?" - espredicant la ciutadania, Li,ch peró encara a través de les pautes autoritàries 9„ 3, de l'escola minoritária tradicional. Després, ja fa més de cent anys, que defugint aquella escola purament transmissora d'uns continguts i reproductora d'uns rols socials predeterminats, el món de l'educació va aixecar també labandera de la llibertat, de la construcció dé l'home, ell mateix i company, autónom i solidan, hereu i creador de la ciutat. Ara, un ara que ja té décades de preparació en el banc de proves i filó de la relació educació-medi, escola-ciutat, recoz'dem Tormo 75-80; i aquí, un aquí que;:és Barcelona, que són també toteslles vostres ciutats, ara i aquí en aquest ler. Congrés, anem a fer un nou pas ciutadà en educació, anem a constatar com la ciutat ofereix a l'infant no sois l'escola, sinó altres institucions educadores, i com la ciutat vol :a més dominar l'impacte educatiu de tota l'activitat ciutadana amb el designi de fer-la educadora, de fer la ciutat, educadora. Hem constatat bé prou que les concepcions de ciutat, d'una banda, d'educació, d'altra banda, tenen connotacions comuns, les de creixement, obertura, 14" qualitat de vida, creativitat, llibertat, que defineixen l'educació i la ciutat, una i altra, com a fi i com a medí. ( Lart-r"A Peró deixin-me posa també, com a Alcalde, una qüestió de mestre: la ciutat educadora pot tenir un model pedagògic obert, pot oferir la creativitat de l'educació activa, si ella mateixa ja és una ciutat feta? I si el que s'hi está fent i vivint, ho hem decidit i ho hem fet i fem els adults, la ciutat pot empraif pautes de pedagogía activa? �r r fJ Y Deixeu-me començar á contestar com a Alcalde que vol per a tots els seus conciutadans allò que en darreres definicions polítiques s'ha anomenat "una vida activa", deixin-me contestara la manera de mestre, que vol per als seus deixebles una "educació activa". És cert que els infants i els joves ja no poden fer la Qiutat feta, però la poden descobrir, tenen dret a descobrir-la a la seva manera, en la personal aventura del propi poema pedagògic, i a exercitar-se per refer-la, i, encara més, a refer-la en la mesura de les seves possibilitats d'infant, d'adolescent, de jove, i en la perspectivai l'esperança de la seva actuació futura de ciutadans adults La realitat encoberta en el nom de la ciutat i la seva virtualitat de ciutat educadora constitueixen la trama, i el coneixement, afectiu, objectiu, crític, imaginatiu j creatiu, de la realitat ciutadana, i l'evolució de les possibilitats de l'infant, l'adolescent i el jove en l'autoexigència i el compromís respecte la ciutat constitueixen l'ordit del teixit pedagògic de la ciutat educadora, adaptat a cada infaht. él.),), c, ¿I el dibuix, el motiu deis dibuixos, d'aquest teixit de pedagogía ciutadana? Les experiències presentades en aquest primer Congrés i que són ja la base d'una nova base de dades, ens mostren sèries 1 sèries de motius de treball que apareixen recurrentment en ciutats d'un i altre continent, amb unes semblancesi diferències, en un nombre que ená causa vertigen, abans que no els sistematitzem en la concepció de ciutat educadora. Els vostres documents ens parlen de velles i naves iniciatives educadores de les ciutats; iniciatives que podrien semblar esporàdiques i que ho són en la doble connotació del mot espora: la de dispersió i lá de fecunditat. 8 �Iniciatives que iniciatives que cada vegada amb fins al punt de escampen models de vida, veiem brotar arreu, més concomitàncies començar a esbossar unes lleis. Són moltes les lleis que la ciutat ha anat dictant en el seu avançar en qualitat de vida. Les lleis de l'urbanisme, per exemple, que presideixen l'ordenació física de les ciutats tan importants per a aquesta qualitat, són lleis que funcionen ja clarament i expliquen les semblances de projectes urbans que trobem en el físic de ciutats ben diverses. Comprenem aquestes semblances com a resposta a determinades línies d'evolució i revolució comuns a moltes societats; semblances que no ens agradarien si obeïssin només a la llei del mimetisme, reveladora de colonització. El valor de les semblances de rnodels urbanístics ha de raure, al contrari, a reflectir una integració a fons del nou fenomen, sovint comú en grans zones del planeta, i ara conegut de tots, en la vella realitat, diferent, pròpia de cada ciutat; una integració que té per fruit un mestissatge innovador. Així ha de dir-se també de tota activitat veritablement educadora que no pot ser colonitzadora ni uniformadora. Les espores que produeix, les espores educadores, l'educació, l'activitat i els mecanismes educadors, són sempre producte i causa alhora de mestissatges innovadors; fan personalitats diverses fins dels bessons. Qué no han de fer de les ciutats? En les vostres aportacions com a ciutats educadores, accions, estudis, experiències, informacions, institucions, programes, recerques, percepcions i codificacions es barregen conceptualment, mantenint, però, les característiques pròpies, tot i que ja podem enumerar aquestes aportacions en una classificació incipient que dibuixa unes grans línies. 9 �Tenim el coneixement de la ciutat, programes d'educació en el medi, medi natural i social i els seus llenguatges, salut i qualitat de ''vida, transició escola-treball i lleure i participació. Els colors de la paleta en els quals la mà del logotip del Congrés s'ha posat i acolorit, dit a dit, l'ocre, el roig, el groc i el blau, -deixem el verd del polze per despréssón colors familiars, que ens fan pensar en les diverses famílies d'experiències tan diverses com les que veurem aquests dies. El goig de cada ciutat educadora és el de pintar els motius propis amb aquests colors, i les seves combinacions, de ser ciutat educadora de manera comú i diferent, pròpia, alhora. El gruix del comú educador es tradueix en riquesa i varietat de projectes. El resultat, meravellós resultat, és que les ciutats, educativament, són més diverses i Iiques que les escoles. No puc deixar d'enumerar les vostres experiències, en el desordre alfabètic català, per comunicar la sensació de vertigen que vaig tenir en llegir-los per primera vegada: abocadors, acolliment, audicions, àudio-visuals, aule$ de... belles arts, biblioteques, la casa de la vila, casals, centres, cinema, la ciutat vella, les velles ciutats velles clavegueram, compensació de deficiències i desigualtats concerts, coneixement del barri i de la ciutat, contes, debats, descobertes4 dinamització, documentació, escolarització, espais de... espectacles, esport, estiu, ètnies, experimentació, exposicions, fàbriques, fires, formació professional, granges, habitatge, ,història, L .-CJC/^ r1 3 n (,,t.^^", informàtica, intercanvis, itineraris, jardins, jocs, joventut, laboratoris, llengua, llenguatges, ludoteques, medi ambient, meteorologia, mitjans de comunicació, miradors, museus, música, natura, neteja, 10 �oficis, olimpíades,1 parcs, places, plans, poesia, el pórt, prevenció, projectes, racons de... relació materno-infantil, el riu, tallers de... teatre, telemática,Htransició al treball, transports, vacances, vialitat, viatges, voluntariat, i el zoo gairebé sempre al final. ¿Senten també vostès la sensació de vertigen? Doncs pensin quina sensació deu tenir el nen de cada ciutat enmig del terbolí de tata la vida ciutadana, que només he esmentat aquí en possibles activitats, programes i institupions, educatius. Sigui com sigui, laciutat, que patim com a contenidor i aparador de contradiccions, però que valorem com a laboratori d'humanitat, la comprenem i volem dominar-la, ara, en aquest final de segle, completant aquella bella def inició de principi de segle, la definició de l'escola nova com a laboratori deipedagogia, amb la definició dela ciutat com a fábrica d'eduació. --- Cal que les forces de la ciutat es governin per als infants segons les lleis dell'educació, segons el codi de ciutat educadora que en aquest Congrés volem definir en una carta, a la recerca de resposta per tot el món. 1 això sha de fer aquest segle, encara que sigui al final. Aquest segle nostre té les fites de la declaració i el pacte pels drets humans, de la declaració deis drets de l'infant, de la constitució d'organismes mundials i la reunió de la més alta cimera de governants en la història, aquest setembre de 1990, per fer realitat aquests drets en el dia a dia del devenir decidit, històric i conscient, amb els informes més terribles sobre la situació de la infància a tot el món, finalment coneguts 1 reconeguts per tot el món. �Aquest segle ens permet el realisme en el tractament dels greus problemes de la vella, madura jove i petita humanitat, ens obliga a preveure i reparar danys, ens permet accions positives com aquesta de la definició de Ciutat educadora, més clara com més real coneixement tenim del clar-obscur de l a infància en el món. Potser la definiciólde ciutat educadora havia de sortir a finals d'aquest segle, com una conseqüència i una exigència de tot aquest procés. Però no podia sortir de cap ment solitària, de cap laboratori, per perfeccionat que fos. La definició i la decisió de ciutat educadora havia de sortir, ha de sortir, d'un congrés entre ciutats. No sabríem comprend *e la ciutat educadora si no fos en el mare de les ciutats educadores. Cadascuna a la seva, a les seves maneres, plurals, no tant com els infants i els joves, però plurals, i amb un potent gruix de denominador comü educador, que és el que aquests dies tractarem de definir. Aquest és el valor del Congrés per les ciutats. El valor de voler-n q s ciutat educadora, com les altres, el valor de descobrir-nos ciutat educadora, diferent de les altres, reconèixer-ho i potenciar-nos unes i altres. Aquests dies tindrem la responsabilitat i el goig de conèixer-nos i treballar en comú, de fer nostres, de dada ciutat, les iniciatives que aniran apareixent i de formular-les eá comú en la Carta de Ciutats Educadores. La Carta que esperolque neixi en el Congrés a Baróelona, i que ha de proclamar ben alt el dret a la llibertat i a la identitat de1l'infant dins de la ciutat 11.iure, ella mateixa, ï identificable perell. Aquest dret es garantirà amb una política edtjcativa rica, complexa, pròpia de cada ciutat, que ha de conèixer la situació dels seus petits ciutadans, tot i respectant llur intimitat. 112 �La ciutat ha de coneixer i donar a conèixer també, i dominar els seus fluxos educatius, oferir punts de referència, d'estímul, d'orientació, formes de formació per a educands i edtlicadors, mitjans de respecte, de defensa i de compensació dedesigualtats, vies de coneixementi de participació en el fer-se de la i..utat en els seu continu de passat-present-futur. L'aire de la ciutatlha de fer lliures també els infants; l'aire de la ciutatiha de portar per a ells espores de llibertat. La Carta de les Ciutats Educadores ho ha de proclamar. tr) CZAAr • Una Carta que ha delcontenir de la manera més clara i atractiva possible el disseny de ciutat educadora i ha de convidar a ser-ho. Una carta en la qua l l'aportació de Barcelona fos precisament la decisió de fer realitat allá que no es veu, peró que és el més important, com explicava un Petit Príncep i Gran Infant de la mitologia delinostre segle, començant pel gran teconeixement: "Tots els infants i joves de la ciutat han de poder gaudir, en condicions de llibertat i d'igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, d'esbarjo i de desenrotllament personal que la mateixa ofereix." I després unes mesures aparentment modestes, peró aferrissadament volgudes: la. Introduir en el ' nom de la ciutat, i en tota l'activitat de l'Ajuntament la concepció de Ciutat Educadora". t„ 2a. Tenir sempre al dia els estudis i la informació de la situació dels infants i joves de la ciutat. 3a. Tenir coneixement i fer pública la informació de tots els recursos d'educació, escolar i no escolar, de la ciutat. 4a. Vetllar que la influència educativa de les activitats ciutadanes, sigui correcta. 1 �5a. Promoure debats i intercanvis entre els joves de la nostra i d'altres ciutats, sobre aquestes activitats. 6a. Proporcionar formació als pares, educadors i servidors públics les possibil.tats educadores de la ciutat i la necessitat queien té el nen i el jove. 7a. Oferir serveis actius d'orientació a l'infant i el jove tot i afavorint la seva participació en activitats socials. 8a. Programar actuacions compensatòries de desigualtats, amb una cura especial pels infants nou vinguts. 9a. Formar els infants i joves en la informació i els ses llenguatqes. 10a. Afavorir la descoberta de la ciutat, les seves activitats i valors per part de l'infant i del jove. lla. Fomentar l'associacionisme juvenil i acollir les seves iniciatives. 12. Coordinar les lactuacions diverses que puguin incidirien l'infant de manera que sempre sigui identificable el seu responsable.; Aquesta m'agradaria que, per nosaltres i per tots vostès, Los l'aportació i primer acompliment per part de Barcelona de la Carta de Ciutat Educadores. Una Carta que la UNESCO farà seva i que trametrem a tantes ciutats com vulguin. Una Carta que ha d'iniciar una correspondència fecunda per l'educaçió, arreu del món. Ha d'iniciar una correspondència i quelcom més. Ha d'iniciar una dinàmica que hem volgut simbolitzar en el logotip del Congrés. Una mà, una mà oberta, una mà enlairada, lliure; una mà solcada per la quadrícula urbana que simbolitza l'ordenació flexible i amb coordenades plurals, de la ciutat. 1 14 �Uns dits assenyalant direccions diverses, cada un amb un color de la paleta. I la imaginació a la imaginació. I el polze verd, els polzes verds, i la dinámica dels polzes verds. ►^ , M.„) P t--(2 L#1,7.‘^, Ja fa més de trenta%anys Maurice Druon fabula aquesta dinàmica en el seu conte Tistou, les pouces verts". Els polzes verds deveritat, existeixen, però no :es veuen. Només els coneixen els especialistes, i encara, els coneixen per les seves obres. Així ho explicava el vell i nou mestre, especialista en jardineria, Monsieur Moustache, al seu deixeble Tistou, un infant que, segons el mestre tradicional d'escola tradicional, "no era com els altres", no podia anar a l'escola amb els altres, s'hi adormia. Però al jardí trescava feliç, sota la vigilància discreta de Moustache, preparant els testos per plantar flors i enfonsant al bellmig de cada un els seus polzes per fer-hi un sotet`on posar les llavors. 1 just el temps d'alar a presentar la feina feta al discret mestre, les begònies no sol$ havien nascut, sinó crescut i florit. Monsieur Moustache, després d'observar atentament les flors i els polzes, ho havia dit: "Tensels polzes verds, no ho pots veure, els polzes verds són invisibles; i els polzes verds tenen una raríssima qualitat. Desvetllen la vida de totes les petites granes que són per tot arreu: per l'aire, les teulades, les parets, els racons. Són granes, llavors espores, adormides i que ningú no veu,1 però que es desvetllen i floreixen quan uns polzes verds les toquen. Tu tens els polzes verds; millor serà que no en parlem." (Però, discretament, va anar-li comentant com els feia servir, perquè fins i tot els polzes verds han de fer aprenentatge, amb discreció.) El conte explica la peripècia d'aquest secret entre mestre i deixeble, i se'ns converteix en un comprometedor apòleg pedagògic i polític. 15 �Tistou, diferent dels altres! Ens compromet a descobrir en què són diferents tots i cada un dels infants; que ho han de ser, han de ser ells mateixos. Tistou tenia els polzes verds. De quin color els tindrà cada un dels nostres infants? I quines granes adotmides trobarà en la ciutat? I quins exercicis de jardineria personal els podrem oferir, entusiastament i discretament? També les granes delcada ciutat són diferents i semkplants i canviants com les connotacions dels seus noms. Ho haurem vist aquests dies, les haurem estudiat, classificat i plasmat en una Cafta. Quan tornin a les seves ciutats, ho recordaran i elsrecordarem, i en parlaran i en parlarem, i treballarem per tal que les nostres ciutats siguin educadores per a tots els infants. Les nostres relaciorts continuaran i creixeran. Peró quan ens miremels polzes, els infants i la ciixtat, recordem el seu misteri, la imaginació i l'entusiasme amb què hem de compartir tot el que sigui educació, i també la discreció, la profunditat i el respecte que tot el que sigu$ educació mereix. Gràcies per ,ppt la seva companyia aquests dies de ciutats germanes, en educació. Que treballin i pugnin guardar una bon record, florit i fructífer,de Barcelona i de l'encontre ambla Ciutat Educadora. Barcelona, novembre de 1990 ih N A ') Vi (-o o u77 fh ~ . ■DJ N U t-N)01' , et .d ^^^^- . v ^^,t �Pc-t-414 L ts Witt 5 aimic)15A ri• Je.),011.1Yt ‘10 0443 c}t-u‹,./w." M (Mtm-; Lecrta.:65'EL 1C )'T° Gion.Ak y A \-'05 cktít:N) c.z-) L:EUO"ribr PPtik, 4-0-0 PA-( •jP t+i} Pt- VDS QUV,7 Dt Critts3 LA-1_ :CA 2) a u cfLo ciu 9 0-9 rl u j-1Tk Os- b(-75LJID5-• DE e tz-c t..&-ktis(çd 7 Ca 9,1-itT):.0 Pirbb y Vt e?" Po-Ptfl ts ut E thl C./1/4 S ri ,/ E y Ay 1\J e..rr- c `r 771--,(49et--) bgv LA C1:11) uri:--A-k.J e-lb° AL:9 tr A by.t.'` Ike, 5 Ò S ( 1,1 S E iz icJ- f) " 711-0 P erDu 134-7v " R didfroPt2c/27k rt5-751114 A- "7"21-k) " I° L'o " u i) e- cm 14 e orte-f L:f u KJ v''1 C_A-D tló tb GitS a, el) u L4--i--) -Vo (1./51 P/W-)6,--ti5 E ,5 ven/j4f-j o ,44 P en 4->v Frf OC: si 01- I.L9-\11')IC. Pcc A-09vt94 (,,,) N C./ _S ; s G- ÇL-()v TI - no 410 D R_ CUÍD ec -L1 t, 9 E St> ut) «67?. 4- < '<U214--kvoZ" CL "lb eók it ' it-t-e b"f`- 2 UVt? CIV-7.1/4^» IDC04 D VIrLvf O t.". C-r. I .14 _9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4143 Title A name given to the resource I Congrés Internacional de Ciutats Educadores. Proposta per al discurs d'obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Educació Barcelona Relacions Internacionals Joventut Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1238/19901213d_00403.pdf aa460633fe5a4fa46866d31be2b179ef PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE VISITA DEL PRESIDENT DE LA REPUBLICA FEDERATIVA TXECA I ESLOVACA VACLAV HAVEL Barcelona, 13 de desembre de 1990 �SENYOR PRESIDENT, DONAR-VOS LA BENVINGUDA AL SALó DE CENT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA TÉ UNA SIGNIFICACIó MOLT ESPECIAL. PERQUè AQUEST SALó ES EL SIMBOL MÉS REMARCABLE DEL PODER CIVIL QUE HI HA A CATALUNYA, I VOS SOU, AVUI, A EUROPA, LA PERSONIFICACIÓ DEL MÉS ALT EXPONENT DEL QUE SEMPRE HEM ENTéS PER PODER CIVIL AL MON OCCIDENTAL. AQUEST SALó, PRESIDENT, FOU BRESSOL D'UNA DE LES PRIMERES MANIFESTACIONS DE DEMOCRáCIA PARLAMENTàRIA, LA MÉS ANTIGA DEL CONTINENT. DES DEL PUNT DE VISTA ARQUITECTòNIC, AQUESTA SALA ES UN EXEMPLE D'EDIFICI CIVIL, D'UN PERIODE EN QUè DESTAQUEN FONAMENTALMENT LES CONSTRUCCIONS DE CARàCTER RELIGIÓS O MILITAR. VóS, REPRESENTACIÓ PRESIDENT, HEU ASSUMIT UNA àMPLIAMENT j RECONEGUDA DE í 1 �L'ESSèNCIA DE LA CIVILITAT EN EL MóN DE LA POLÍTICA. VóS SOU AVUI A EUROPA UN DELS EXEMPLES MÉS CLARS DEL QUE SIGNIFICA ALLó QUE CONSTITUEIX LA BASE DE LA DEMOCRàCIA POLÍTICA OCCIDENTAL: LA PREEMINèNCIA DEL PODER CIVIL. ALTRAMENT, RECONEIXEM L'INTERèS QUE HEU MOSTRAT A INCLOURE BARCELONA EN LA VOSTRA VISITA A ESPANYA. EL VOSTRE CONEIXEMENT DE LA NOSTRA HISTòRIA I LA NOSTRA CULTURA US PERMETRà TREURE DE LES POQUES HORES D'ESTADA ENTRE NOSALTRES UNA IMPRESSIÓ CABAL, TOT I QUE AQUESTA CIUTAT, COM TOTES LES GRANS CIUTATS EUROPEES, COM LA MATEIXA PRAGA, ÉS, FONAMENTALMENT, COMPLEXITAT, DIVERSITAT, SORPRESA PERMANENT. EL VOSTRE INTERèS PER BARCELONA ÉS CORRESPON AMB EL NOSTRE INTERèS PEL VOSTRE PAÍS. TXECOSLOVàQUTA, PRAGA ... SóN NOMS QUE ENS RESULTEN FAMILIARS. QUE VóS SIGUEU AVUI AQUÍ TÉ PER A NOSALTRES TOT ELS SENTIT D'UN RETROBAMENT DESPRÉS D'UN PARèNTESI. ELS NOMS DEL VOSTRE PAÍS I DE LES VOSTRES CIUTATS SóN NOMS QUE ESDEVINGUEREN FAMILIARS PER A LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES COM A REFERèNCIES D'UN REDREÇAMENT 2 �D'EUROPA QUE ES VA FRUSTAR, PERÒ TAMBÉ COM A REFERèNCIES ETIMULANTS EN EL MóN DE L'ART, LA CULTURA, LA INDÚSTRIA... VAN SER UNS ANYS DURANT ELS QUALS BARCELONA MALDAVA PER CONSOLIDAR LA SEVA POSICIó COM UNA DE LES GRANS CIUTATS D' EUROPA. AVUI, TANCAT UN PARèNTESI LLARG - FA UNS ANYS A BARCELONA, FA UNS MESOS A PRAGA -, ELS NOSTRES PAÏSOS ES TROBEN DE NOU I ES PROPOSEN DE CONTRIBUIR A LA CONSTRUCCIÓ D'UN ESPAI EUROPEU SEGUR, SOLIDARI, I ABOCAT A OFERIR I RECORDAR AL MÓN LA VIGèNCIA DELS SEUS VALORS POLÍTICS I CULTURALS.' BARCELONA ENTÉN QUE LES CIUTATS SóN LA GRAN RIQUESA D'EUROPA. EN CAP ALTRE CONTINENT ES TROBA UNA PRESèNCIA TAN CONSISTENT DEL FENòMEN URBà. NOMÉS A EUROPA ES PODEN TROBAR CIUTATS COM PRAGA, MUNIC, BUDAPEST, VIENA, O BERLIN, SEPARADES PER DISTàNCIES DE NOMÉS UNS CENTENARS DE QUILòMETRES. BARCELONA ES PROPOSA DE SEGUIR PROMOVENT TOTES LES INICIATIVES QUE CONDUEIXIN A UN MÉS GRAN PROTAGONISME DE LES CIUTATS. AQUESTA POLÍTICA ÉS PER A NOSALTRES, CIUTADANS DE �BARCELONA, LA QUE CREIEM QUE ÉS LA MILLOR APORTACIÓ A LA CONSTRUCCIÓ D'EUROPA; LA QUE HA DE CONTRIBUIR A FER CIUTADANS D'EUROPA, CIUTADANS QUE ASSUMEIXIN I ESTIMIN LA DIVERSITAT, LA PLURALITAT DE LES IDEES, LA RELATIVITAT DE LES FRONTERES, LA COMPATIBILITAT DE LES CULTURES RESPECTIVES, LA CURIOSITAT PELS ALTRES, LA MATISACIÓ DE L'ESTIMACIó PRòPIA... A MI MATEIX EM VA COLPIR PROFUNDAMENT LA VOSTRA REFLEXIÓ A "PARAULES SOBRE LA PARAULA", ARA FA UNS MESOS. VAIG COMPARTIR LA MEVA EMOCIÓ AMB MOLTS ALTRES CIUTADANS DE BARCELONA, QUE TAMBÉ HAN TINGUT L'EXPERIèNCIA DE LA MANIPULACIÓ PERVERSA D'ALGUNES DE LES NOSTRES GRANS PARAULES. DE PARAULES PER LES QUALS, EN MOMENTS DETERMINATS DE LA NOSTRA HISTòRIA TANT HEM LLUITAT I TANT HEM SOFERT. LES CIUTATS, I BARCELONA POTSER N'ÉS UN PARADIGMA, POSEN ELS HOMES EN CONTACTE I FAN MÉS DIFÍCIL QUE LES PARAULES ESDEVINGUIN BANDERES. LES CIUTATS FAN POSSIBLE LA CONVIVÒNCIA ENTRE HOMES DE PROCEDèNCIA DIVERSA, ENTRE �DIVERSES PARLES, ENTRE PARAULES, TAMBÉ, DIVERSES. ELS SIGNES DE LA DIVERSITAT ELS HAUREU VIST EN ELS CARRERS DE BARCELONA. I ELS HAUREU VIST TAMBÉ EN AQUESTA CASA. GòTIC, RENAIXEMENT, MODERNISME, JOSEP M. SERT, JOAN MIRÓ... VÓS, PRESIDENT, HI HAUREU TROBAT, EN TINC LA SEGURETAT, L'ESCLETXA, LA REFERèNCIA, LA INTERPRETACIÓ GLOBAL QUE US HI HAURà FET SENTIR TAN A CASA COM L'ALCALDE DE BARCELONA ES POT SENTIR A PRAGA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4144 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. sr. alcalde amb motiu de la Visita del President de la República Federativa Txeca i Eslovaca Vaclav Havel Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Territoris Acció política Havel, Václav República Txeca Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1239/19910209d_00422.pdf 0302cf720f5d54e0c79c20b87772b1f3 PDF Text Text PRESA DE POSSESSIÓ DE NOUS AGENTS DE LA GUàRDIA URBANA. Palau Sant Jordi (explanada). (09/02/91) Barcelona va endavant. Hem apo tat molt fort i ara tenim els resultats: CREIXEMENT, MES RQUESA, NOUS ESPAIS, NOVES INFRAESTRUCTURES, MÉS MERCADERIES, MÉS CAMIONS, MÉS VEHICLES, MÉS MÉS (MASSA), OBJECTES AL CARRER MÉS DESPLAÇAMENTS, ESCOMBRARIES... I no és cert més CRIM, més droga, ... N'HI HA MENYS. Han treballat bé. Com a ciutat no tenim un problema econòmic, tenim un problema físic. ORDENAR ELS MOVIMENTS EN L"ESPAI DE LA CIUTAT. 150.000 cotxes nous/any (a la província). Un cotxe = 20 m2 / 30m2. Ara es frena, 2 o 3.000.000 m2 nous, equival a 30.000 pisos nous de 100 m2 i la gasolina baixa!! Estem fent 30 nous aparcaments per 15.000 cotxes. suficient. Hem de revisar els sis .emes d'aparcament. No es Solucionarem el trànsit. 15% meny4 de trànsit. Aquest estiu sense semàfors d'aquí a Mataró Cornellà) per sota de Barcelona. #(Repetim) 3,5/4 anys Metro de D'aquí TRANSVERSAL. (de Badalona a adalona a Montjuïc: UN NOU Solucionarem el trànsit AMB DEU CÓNDICIONS: 1) Que vostès actuin INTEL.LIGENTMENT i ENèRGICAMENT en les línies que ara els diré. 2) Que els ciutadans vegin que no t han de fer un ús desordenat del carrer. Les multes es cobrara!, totes les que no s'hagin reconegut. El trànsit millorarà un 15%. Sifquan inaugurem els cinturons un 15% més de cotxes surten al carrer No haurem guanyat rés o molt poc. Per tant vostès hauran d'actuar impedint que els vehicles particulars tinguin cap facilitat per incomplir les normes invadint l'espai dels altres. Facilitant la tolerància orientada a aprofitar l'espai de moviment que no s'utilitza �Invadir l'espai dels altres és: a) Aparcar sobre la vorera b) Bloquejar les cruïlles Això impedeix els vianants de circular i els altres vehicles de creuar. Es un perill. MàXIM RIGOR4 D'altra banda, APROFITAR L'ESPÁI INTEL.LIGENTMENT ES DEIXAR CARRILS DE MARXA PER APARCAR A LES NITS I FESTIUS També la utilització de les voreres per les motos pel propi moviment es una invasió .inadmissible de l'espai dels altres. (Pintarem més i més aparcament per a les motos en calçades inutilitzades). També el soroll es una invasió de la tranquil.litat dels altres. (Farem una campanya amb els fabricants de motos i els tallers per combatre aquesta invasió. Revisarem totes les sirenes). Baixarem decibels, baixarem velocitat màxima, cinturons 1 perseguirem els que la superin. excepte als Si ens repartim ordenadament l'espai, Barcelona serà la millor ciutat d'Europa. i.e La millor ciutat (Punt) ja ho estant dient. Una altra cosa. M'agradaria demanar-los l'ús del català en les seves comunicacions de treball. Molts catalans tenen un legítim desig de veure respectat el llenguatge que va ser prohibit en aquesta terra durant anys. Es una riquesa que hem de respectar entre tots. Es una riquesa per a tots: catalans d'origen i de destí. Tots igualment respectables. Es una riquesa fins i tot forastera. Vostès són una generació jove i tenen menys dificultats. FACIN L'ESFORÇ PER BARCELONA, PER CATALUNYA. Barcelona va endavant. D'aquí un any i mig, aquí mateix, LA GRAN TREVA OLÍMPICA. Els jocs del RETROBAMENT de tots. Aquest magnífic escenari és garantia de qualitat ï d'èxit. Ens ha costat. Hem patit. Però el tenim. = 2 �Ara només falta una Barcelona que vagi acabant les obres i ordenant l'ús de l'espai, del poc espai, maravellós espai que tenim. Després depén de les actituds. Nou tema: Barcelona posa't tranquil.la. Però per això caldrà molta energia, perquè Barcelona estigui tranquil.la, serena, ordenada. Vostès no han de parar tranquils, vostès han de ser enèrgics. Vostès, nova generació de l'estimada Guàrdia de Barcelona seran l'energia permanent, constant, que posarà pau a la ciutat de la pau, a la ciutat de la treva Olímpica, a la ciutat del retrobament. Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca l'Espanya Democràtica. Ord. 2 #7 "GU.PM" � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4145 Title A name given to the resource Presa de possessió de nous agents de la Guàrdia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Sant Jordi Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Benestar Social Català Barcelona Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-02-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1240/19910408d_00437.pdf 8cf74618926b972b0847ef9277cd234e PDF Text Text INAUGURACIO DEL SALO "CONSTRUMAT'91" Barcelona, 8 d'abril de 1991 Intervencions de Excm. Sr. Enric REYNA, President del Comité Executiu de "Fira de Barcelona" Il.lm. Sr. Josep BLANCHART, President del Saló "Construmat" Excm. Sr. Pasqual MARAGALL, Alcalde de Barcelona 1 Molt Hble. Sr. Jordi PUJOL, President de la Generalitat de Catalunya �Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL, Moltes gràcies, Molt Honorable senyor President, senyors Consellers, senyor Tinent d'Alcalde, senyor President del Comitè Executiu de la Fira, senyor President del Saló, estimats amics. Assistir a la inauguració de CONSTRUMAT és tan interessant pel que promet com a visita física a uns estands, contacte personal amb unes persones com vostès que porten aquest sector tan fonamental per a la nostra economia ï molt particularment el de la nostra ciutat, com ho és també per sentir quins són els posicionaments del sector des del punt de vista de les seves necessitats i des de el punt de vista de la seva política. Es fa dificil de triar entre una part i una altra de l'acte d'inauguració perquè les paraules que aquí s'han dit en suggereixen moltes d'altres que podrien fer enormement vàlida aquesta sessió -i, sens dubte, enormement interessant també- però que impedirien que després féssim la visita que hem de fer. Segons les dades que jo tinc relatives a la ciutat de Barcelona, en efecte, la construcció ha donat en els darrers anys (en els darrers tres anys, concretament), més de 4 milions 28 �de metres quadrats construïts; 4,5 milions, sastre total concedit (no construït) entre nava planta, reforma i ampliació i reforma; el nombre d'habitatges concedit ha estat de 10.520 dintre de la ciutat, amb una baixada, lleugera, pera una baixada, d,'habitatges de nova planta, en l'any 90 -no així en les reformes, que augmenten- i també dos elements que cal considerar: el nombre d'aparcaments i el nombre de places hoteleres, 42.000 en el primer cas 8.804 en el segon. Són xifres molt considerables. Si ens parem a analitzar el futur -que és el que aquí, jo creo, potser té més interés, i ho faré molt breument-, haurem de dir que pel que fa a la política de construcció, no és cert que el futur no tingui, no contingui precisament, moltes necessitats i moltes possibilitats de desenvolupament. Segons el "Pla Estrategia 2000" de la ciutat de Barcelona, aprovat per més de 200 entitats d'aquesta ciutat, tenim una colla de projectes que s'han de realitzar, alguns d'ells, aquí mencionats en parlaments anteriors, que tenen a veure amb la mobilitat, tenen a veure amb l'aigua i el seu sanejament, tenen a veure amb els transports en general. I jo vull mencionar-los aqui. Es preveu que per arribar als 120 Km. de Metro i de conne; xions regionals a la Regió Metropolitana de Barcelona, s'haurien d'invertir fins l'any 2.000 uns 120.000 milions 29; �de pessetes d'acord amb el cost d'inversió en kilòmetre de Metro. I això, deixant a banda la famosa Línia II de Badalona a Montjuïc. A més d'aquesta línia hauríem de ser ca- paços d'arribar a l'objectiu que ens hem marcat d'invertir entre totes les administracions 120.000 milions. Sanejament i abastament d'aigüa només per mantenir l'actual situació d'equilibri precari -ja sabeu que l'any passat vam tenir alguna dificultat; aquest any afortunadament no, però les dificultats es podrien tornar a reproduir segons la climatologia-, dic, per mantenir aquesta situació, (que representa senzillament incrementar en un 1% anual la nostra oferta d'aigua bevible), s'haurien d'invertir d'aquí a l'any 2000 90.000 milions de pessetes, a finançar amb els cànons de sanejament i d'obra d'abastament que aquest any incrementen de forma molt singular el preu de l'aigua que bevem i que utilitzem. Per tant, un altre paquet important de demanda per a la indústria de la construcció en aquests anys que seguiran. haguéssim de fer cas també al Pla Estratègic, al qual la Fira evidentment hi està Í representada, construir s'haurien de a 1'Area Metropolitana de l'ordre de 8.000 habitatges/any de caràcter protegit, social o assequible. 30 �Es ben cert que la inversió en colílectors, per exemple, a la ciutat de Barcelona després de l'enorme despesa que s'hi ha fet (uns 20.000 milions en els darrers tres anys) baixarà. Però també és cert que el seu manteniment i l'aplicació de sistemes més intel.ligents de la seva gestió representaran una inversió afegida. Es ben cert que la inversió en cinturons haurà disminuit. Però queda Garraf, queden les dues autovies de Mataró, la de Malgrat i la de Granollers, queda l'autovia de la marge dreta del baix Llobregat, queda el TGV -TGV que vol dir Barcelona-frontera, i també Barcelona-Madrid: es parla d'un bilió de cost. En fi, queden, doncs,en l'horitzó un calaix de demandes enormement important dintre del que és obra civil, construcció en el sentit d'obra pública. Si parlem de política d'habitatge, en canvi, haurem de constatar que les coses són més difícils de preveure en el sentit positiu en quant a la quantitat de treball. Pel que fa a la ciutat estricta de Barcelona, municipi de Barcelona, haig de de començar per dir això no és ignorat per vostés- que amb les lleis actuals de protecció de l'habitatge es fa pràcticament impossible que en el terme municipal de Barcelona n'hi hagi d'habitatge social. Les lleis diuen tant les catalanes com les espanyoles- que 110.000 pessetes 31 �per metre quadrat és el cost de construcció (inclòs el sòl) que s'ha de poder acreditar per obtenir els ajuts que les polítiques respectives tenen previstes. Es el mateix que dir a la gent que vol habitatge protegit que marxin del terme municipal perquè dins el terme municipal de Barcelona no hi ha possibilitat física ni material d'obtenir aquests costos a no ser que regaléssim el terreny, cosa que sí que seria possible si en tinguéssim (que no en tenim) o el compréssim (la qual cosa obligaria aleshores a augmentar la pressió fiscal d'una forma considerable). Seria molt onorós pel contribuent la quota de sòl pràcticament gratuïta que caldria afegir perquè aquests paràmetres fossin realment practicables a la nostra ciutat. Resultat: no se'n fa. No hi ha pràcticament habitatge social que es pugui fer a la ciutat de Barcelona. I l'Ajuntament ha formulat una política nova, que anomena política d'habitatge assequible, que tracta, amb més modèstia, d'anar a cobrir aquest segment de la demanda que anys enrere, vint anys enrere, cobrien justament les caixes d'estalvis. Aquests fills de la classe mitja que s'havien de casar, d'instal.lar, de canviar i que buscaven un pis de lloguer, un pis de propietat però amb uns preus que no fossin els que el marge mig del mercat demanava, perquè no se'l podien permetre, que és el que passa exactament avui. 32' �Per tant jo m'afegeixo a le consideracions que aquí s'han fet, però n'hi afegeixo una altra: crec que s'ha d'aconseguir que les polítiques d'habitatge, les lleis d'habitatge, els plans d'habitatge, tinguin aquest interval de possibles variacions en els costos máxims, per tenir en compte que no és el mateix un petit ajuntament d'Extremadura o inclús de Catalunya que una gran ciutat o, inclús, una ciutat mitjana, en la qual és molt difícil que es puguin assolir aquests preus unitaris. Si nosaltres diem que renunciem a que hi hagi habitatge social a les ciutats grans o mitjanes, aleshores estaríem tots d'acord en qué el que s l está fent és alguna cosa sólida i interessant. Però és que em temo que pràcticament aquests costos unitaris ja fan impossible no només la construcció social en termes municipals com el que estem, sinó també inclús en els veïns de l'Area Metropolitana de Barcelona. El resultat, de tota manera, el cantó positiu, és el fet de la renovació de les iniciatives públiques i mixtes, públicoprivades, de rehabilitació 1 d'utilització d'aquells solars que encara teníem. Sól que teníem en el fons amagat per l'existència o bé d'indústries obsoletes o bé de magatzems que treballaven per sota de la seva productivitat, (com és 33 �el cas del Poblenou), o bé la gran quantitat d'habitatge antic i molt deteriorat (com és el cas de la nostra Ciutat Vella). A la Ciutat Vella hi hem hagut d'invertir 20.000 milions de pessetes. 20.000 milions de pessetes en sanejament, en urbanisme, en adquisició de habitatges -inclosa la indemnització dels ocupants-, i en equipaments culturals, per poder convertir el sòl de la Ciutat Vella de no-mercat en mercat. Això és el que s'està pretenent. Crec que es podrà aconseguir, amb uns costos molt elevats, però evidentment el benefici que es podrà obtenir és enormement alt, de la mateixa manera que el benefici econòmic i social que es podrà obtenir pel fet de la renovació del Poblenou també és enormement important. á Crec, com el senyor Blanchart, que la qüestió del preu de l'habitatge només es pot estabilitzar sobre la base de l'existència de noves centralitats i d'un sistema de transports públics. De la mateixa manera que ell ha dit que era partidari que l'hab.itatg1 no formés part dels estris de la política conjuntural, -ésluna càrrega que té el sector de l'habitage-, de la mateixa manera jo diria que -com deia fa molt poc el Director d'un mitjà de comunicació molt important de Barcelona- que mentre la gasolina estigui dintre de l'Index de Preus al Consum, serà molt difícil que compleixi 34 �una altra missió que també ha de complir: la de posar un preu a la mobilitat privada que sigui la que realment volem que tingui per recollir els costos que genera. En aquest sentit, m'afegeixo a la reflexió que ha fet el senyor Blanchart sobre la política de construcció. Diria el mateix de la política de transport i , molt en concret, del preu dels carburants. La mobilitat en la nostra ciutat, en la nostra àrea, és encara, barata respecte del cost , tant la privada com la pública, i això és difícil d'explicar, però per un públic com aquest és més fàcil d'entendre perquè és un públic entenedor. Es barata la mobilitat privada i és relativament barata la pública. Suposem que un litre de gasolina normalment a Europa, costa el mateix que aquí, a l'entorn d'un dòlar. Es és molt fàcil trobar bitllets de Metro o d'autobus a Europa, a Oslo, a Londres o a París que valguin dues vegades això. En el nostre cas el litre de gasòlina està a l'entorn del dòlar i el bitllet de Metro i el d'autobús està a la meitat. Per tant, nosaltres tenim una mobilitat pública molt barata i una mobilitat privada que jo considero que s'ha d'encarir més. S'ha d'encarir més en el sentit, no de fer les coses 35 �dificils a la gent, sinó de fer que la gent pagui les conseqüències econòmiques de les seves decisions d'una forma correcta. Només quan siguem capaços d'explicar aquesta relativa complexitat crec que arribarem a aconseguir el finançament d'un sistema de Metro i de transport públic en general. A la llarga és l'única solució perquè el propi mercat de l'habitatge pugui créixer i, al mateix temps, mantingui una certa estabilitat. Abans d'ahir, i acabo, vaig tenir l'ocasió, tornant d'Avila amb helicòpter, en passar per sobre de Madrid, de veure el creixement d'una nova ïnstallació molt important, IFEMA, al voltant de 100.000 m2, que s'inaugurarà aquest estiu. Avui, en arribar aquí, el meu pensament se n'ha anat ràpidament a aquella visió, perquè he pogut comprovar el que és un factor d'èxit i una prova de vitalitat que vostès aporten en aquesta ciutat i en aquest país, que és la immensitat dels estands i la vitalitat que té aquest Saló que demostren dues coses: una, vostès són un sector molt viu; dues, aquí no s'hi cap. Per tant, jo el que desitjo en acabar la meva intervenció és que d'aquí a dos anys siguem capaços de disposar d'un nou recinte complementari que permeti que CONSTRUMAT sigui el 36 �que realment ja és en potència, perquè, ara ho comentàvem a l'entrada, tots plegats, si aquest espai ja hi fos ara estaríem parlant d'un Saló de 130.000 m2., i no de 100.000 m2, i ens equipararíem, segurament, al "Bátimant" de París i al semblant de Dusserldorf. Per tant, jo desitjo fermament que aquesta ampliació es produeixi. Hi ha una reunió el dimecres que ve de la Comissió d'obres de la Fira que és clau per adjudicar el projecte d'enginyeria; penso que hem: de seguir aquest procés molt de prop i que hem d'aconseguir que realment la Fira de Barcelona estigui a l'alçada del que els sectors econòmics barcelonins i catalans estan demostrant que poden arribar a ser. Moltes gràcies. 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4146 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la Inauguració del saló "CONSTRUMAT 91" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Congressos i conferències Urbanisme Arquitectura Finançament Habitatge Barcelona Acció política Model social Construmat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1241/19910416d_00438.pdf 7cce64438b9f5ac2b9ad5a951d526006 PDF Text Text Area de Ajuntament pm:miente de Barcelona I censo, Uif Directiu MCHCALIARNA • pi, 42, Zona Frftnca, Sadot C, Chile núm. 4 08040 DARCH1ÁiNA Telèfon 336 68 12 olcaldel FORUM CIVIC DE BARG LONA. so ppms PROFFSSIONALG. DA10 : 16 d'abril çJ coNvnrwm 1 (g uió prr 1991 COMER[ lABLEMATIC DE LA CIUTAT. BULEVAR' NOSO VINGON PlLMA ZA11 MAGSIMO DUITI cnRLr 'ORRENT PEBULINCS ENR1E T RRUNTB PODIUM GEBADO ESLWOIC DON AUGE DON PICO VAIIESTU LEV1 DE POLO i MODELO PnNTPLUINV MFRU: MI fÇE dIalttesi... lo inteivenrió deI Sr. d l aquest vespre. Alcalde a la reunió El comerg ro molt iftportant per a la iriratat porquó esth vinculat Oirectam*.nt al ben p star dels ciratadans. Aferta a la qual5tat cie vida del ronhumidors i també a nombró un col.ltrt4u de persones –empresaris treballadors- que rtnformen al !lector. Los artívitats de l'Ajuntament en la seve globalitat tenen una forta inriJrnria en el mon de la Djstribuciói I l urbanisme, els tvansports, la circulació, les Olas dr vianant5 1lo 50purptat viutadano,..Int es relaciona aferta al romerv. Aque5ta mrtivitat económica és, alhora, motor esbeicial en l' estructura urbana de la ciutat 1 mtrall del ;pu pregrós i futur. �Area de Ajuntament de Barcelona F..dir. Directiu MERCAR ARNA • p1.4n, Zona Franca, Sector C, C:8 11 1: uúiv. 4 Proveiments 1 (1$Q40 HAKl;ls1.ONA Teltfon 336 68 12 Consum E:1: rrDme-.i°r2 mc+cirern t'E't r:lv4ai per tiCtyífa).t:r^f'St !ta d'unn equipament al t.; f? r" v c+ i ci c? 1 47, c i i,t t a ri E3 n? i. r'r►n5:1riE'1'F.1r^ilti r. C► merv (á fi i.anr-1 d[' les ?:t l `ti.v:i,t.fatsi que estructuren més C'4?ntrFtliti.it, la c'illt;Flt (noves i:arEaN4i rjr? d+er)4aviram4el'lt urbans, etc.). y E s pa;; i El r°nmenr,;aa r-a ser un aparador que com4Mr9 baarr'c^lnrlá E:.1 industrial r.. a t a l rt n a món de 1a l s rr; cii_trr s.c5 P1 prrl .j e r. ta ). (moda, disseny, equipament E.►f 1 i• a 1H llar...). activitats amb més futur per El Com4? r^(f 05 una do l4?5 1 a c ".1utat. A afavorir l a prrljecr_ic5 exterior i 1 a r.aptacricy de vx y ittantrt tai l a ciutat (Etil pla F:st-ratéElir.: MEarr:'F, :lctna 000 ai.xi tici reconeix). Especialment imt:tclrt-allt. E:► 4.+ r Barcelona a t:4`.• un cr)m4err, r.`;aprfevani;Fer ca nivell europeu. i l i t?rflràra entre el tradicional Amb un a barreja mctl.t ('.t)mT_+r(> E'.15 grans magatzems, e1 nou N1 'iPrt;Qr d'establiments r>s1' e r: i a li t:ztats en e l món do la mc: ttla, e l, com p re: conctept(.1F.i1, In consolidació de l'eix anomenat dels "ri.rac° cl►_ci.l hrcir:,trrt ; t', el po}. i.rolntr•'à.R:nlN crtrnHrrial, són —tots ells– valor<a que configuren 1 a nosstri•z r.ii.ttat c:{lm fit un r,1r'atlr "4rhrlppy.nÇ1 r"EntE±r". I._Li revista "E-iite, c'.ominNrr'iau)t tt (1r1arJ 1.991) F3ni'lnc.`i ?l H l a "Lo rr►mnler•re de Barrcel csne f'a:it rPver seva portada Lent i oi , 4''t . 1' Furope é:s un nt:amr•tr-n moncrgr-óf ir r14ed ic^fat e x rlusivra m fent; al cctnte'rc, de la nostra t'i.t.ct:at, i enti r o 1. 1 o c ra °° - literalme nt– a1 (i o riii.t m europeu del r c7lnte r t7. Un altre exemple, en caClc.(4'st l:éth ïs o t:►rt° la r'QnViYl:nrici modblicèa e ntr e la tradició i 1 a modernitat, te s rr:5 ru1 1 a 1a infnrmaric5 per aal5 pas:se,ac,terss rae lat companyia d' av ïae:i.lt t,.a.Ifttlaanr,aa a on es recomana al vi s itant cr,neixers en ►tnra mL:atf'ixaa E'+s`+seà,çlfaria, des ciel Mercat de la Cx o Gluer i fi al mes nou d 41^ Bulevards. �Àrea de Ajuntament Praveiments de B arcelona t Consum fi x tb ticlif. Directiu M1ikC:AliAItNA -111,4a. Zuna hlAflcaa, Sccinr C', Calle núm. 4 0804411ARCll.UNA • relrron 33G bR 1 2 és }'re l. c:) n r, ! la nostra voluntat 'iml ^a ttl.F^rar^ ^.trià:A ^icll.ít:ic^ra illfrhsai t`s en al rel a c i ó la e i u t at comerç q It epr o mcagl.c1 r^e e 1. l-rP].Xt.'lnt+nt 1 f' desenvolupament rtaStÀ.n[t),it: del sector. l £c;(tn t`) r<3 i e1t1 des tica prometió La les nf.im i ni.!;tri•11:." i f)n5i eoncre t. rament des de 1 °n,jl.crttame}nt s ~ligues, 1 té un clara reftTr F^ nc,ia e n rJ. .mnn c ^r)mtarc i a1.F-^ t^a l l d l exemple la r'` c n t) v E:a e' S, t') 1. m ct cl ex r n x t ï.`. i^S r• i. c5 dels 1. !^'i Mercats rf: f. a j4 tY de la nostra ciutat, i els seus entorns f'ra me?rc'i ¿7 1t, són fit',tr tl rlril; Ar i fia de p fr l i, t i, q i.l f•t 5i municipals innovadores quee no tenen precedent e:, i són una expressió genuina del cauw pot fer un Ga,j r,r nt carne nt: en er l terreny rle? lea F;arc)me)r16 ecerTr6 m 1t.'Ea adreçada a1 comerç. [d a,c a is e v c)1 política no és mai Fr f i. r a (;< sino n r1 compta amb la c 0 1. 1 a b o r a r i c5 deis u p 1. l F! el: i, t.c 4 al quer= va a ti r F: t, a t. En el món rl el comerç, vt!b>tra!s> han d'ésser i:artataÇ1 p n1.5tf~5+ ramh) utlra c°'lrl. 1G.ataorarii.lJ m1:ltuíi seu amb e 1 en Oj1,4nt;aiPlk.'nt;, iirne'f'it`i eJeA1, c" q lrit:rc;, de l,ril ei.ttt:Fat i. deis barcelonins. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4147 Title A name given to the resource Proposta de guió per a la intervenció del Sr. Alcalde a la reunió "Fòrum Cívic de Barcelona. Sopars Professionals" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comerç Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1242/19910418d_00439.pdf 7f0df42aea5402f2efb04bf042333580 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE DE BARCELONA, EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, DURANT EL SOPAR OFERT PEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, M. HBLE. SR. JORDI PUJOL, A L'EXCM. SR. JACQUES DELORS, PRESIDENT DE LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EUROPEES. Palau de la Generalitat, 18 d'abril de 1991. �Je voudrais saluer le President de l'Europe des Villes, qui est aussi des Regions et des Etats, mais que peut étre l'Europe des cites et des citoyens si elle veut entrer dans la téte et dant le coeur des gens. Je voudrais saluer le president au principe de la subsidarité que ne voudrait pas de competences a une echelle quelconque de governement que si il n'existe pas une autre plus en bas qui puisse faire aussi bien. Je salue non professeur de la rue Mantignag, quand etait au commissariat au plan, et moi j'etais un jeune licencié quí apreneait l'Europe dans les rues et dans les classes a Paris. Je salue l'homme qui a su soutenir l'Europe jusqu'a ce que le train de l'histoire passe et l'entousiasme juice de a la froideur, qui avait suivi la joie difficile des debuts de R. Schumann et Paul A. Spnak. Je salue en lui la commission que a reçu pour la premiere fois les Eurocitès, peu après leur creation a Barcelonne il y a deux ans. �Pour Barcelonne, pour la Catalogne, pour l'Espagne, pour l'Europe et finalment pour la paix au mediterrannée. �SOPAR OFERT pel MOLT HONORABLE SENYOR JORDI PUJO PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA JYtt./11 j'II, ur,i_ L45 hgliMili,24V 4)e 4 L,1)9 c t u/1cl, rv;":12 i\,Q7 u en honor de L'EXCM. SR. JACQUES DELORS PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES Ct"‘e Lesi\--CN Excm. Sr. Pasqual Maragall (t-°14L-,11,} ti-VU ty¿ElL: 117' (4/v1,1;711Ak-VLLf '13‘¿1'-' Palau de la Generalitat 18 d'abril de logi �c_54-L tiL7 0,‘ se-u 1Á (u/E 0.441.1_ p,cry,4 00 OU L HIT /mi ueP,11ÇM 144-- 41/4_,1 T LLÒ1Ij (erkif p LA-Ni fVÑc JJ uevi, cA 4k1ï A-p5 h eb'z- /:•:(ELC PU Akvii te-s 4 D- 1`Ak" LUS" CL 451K A- PI Ananida escamarlans 47V3 c(i}lan, TYaRYefl los Zurbot amb Aebre verd d ft LI 1'a2Á Lq t5- q"kii 14 SU 1.0(11I),Nblz, CDuP J uryu'4 CC ni; h_e: U e: _1(;), t 1/4 Al rcv stk rho= 4'7 i paiwirc t f9Ñi ' kit ri [4. ÇPbt-m- /t(4 --1 711 ¿k5-• o ir A e- SI tpcii fr 1,4 Aft:L @rema catalana amb bunpols d l'(.1-:rn.bordci 9/4/' earnps N 34,-Lu ((1,4 el, ) ‘,1)1_,) Poutt 4/1 ob-J Q : L tì Ptzt11,11L E )l' it Pe-Q WA,t) ki4t-traTt'-'5- /tt 4-71/46-iL tv AllL ti fvrtí L- 11 A141-1, irhcr tu u; it II> L4‘.1 , Po utL LA tih-7110-1)1°(0 ■_;71 tiw-C (1)?,:t t t.--11/1,0 71/5 ig eipm ¿* Ì - tw 1' IV4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4148 Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde de Barcelona, Excm. Sr. Pasqual Maragall, durant el sopar ofert pel President de la Generalitat de Catalunya, M. Hble. Sr. Jordi Pujol, a l'Excm. Sr. Jacques Delors, President de la Comissió de les Comunitats Europees Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Territoris Acció política Delors, Jacques Pujol, Jordi, 1930- Description An account of the resource Conté també la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1243/19910421d_00440.pdf 335c76a46f69a60d065fa6cace42ce5c PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol DE REGIDORS D'ESPORTS EL ROL DELS AJUNTAMENTS PROMOCIÓ DE L'ESPORT JORNADA SOBRE EN LA D i a 12 d'abril L1o c : HOTEL RIVOLI RAMBLA ORDRE DE L'ACTE de la trobada 18,30.- Inici 19,30.- intervenció de l'Il.lm.Sr. Antoni Pérez, Alcalde d'Esplugues de Llobregat; President de la Comissió d'Esports de la F.M.C. qui fa balanç dels darrers 4 anys. Incorporació de l'Alcalde Barcelona a la Presidencia. intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona. ,. ,. ,. ,, x .. „ ,. ,. �Ajuntament de Barcelona ACTE DE LA FEDERACIO CATALANA DE MUNICIPIS "Rol dels Ajuntaments en la Promoció de l'Esport" Barcelona. Hotel Rivoli. ‘A.-4..^^^ . Il} rr . , y¡ Zv1A- --' NOTES PER A L'ALCALDE El treball de la Comissió d'Esports de la FMC s'ha centrat en aquests darrers anys especialment en el seguiment del desenvolupament de la legislació esportiva. Concretament ha estat objecte de seguiment i negociació amb la Generalitat, entre altres qüestions, la reglamentacióde: -Consells Esportius Escolars -Jocs Escolars - Consell de l'Esport de Catalunya (en la que `'" Enric Truñó representa a l'Ajuntament de Barcelona) En aquests moments les prioritats d'actuació de la Comissió són el Reglament dels Consells Esportius i el programa Multimedia promogut per la Generalitat d'educació física a les escoles a través de mitjans audiovisuals. En relació a la conferència de l'Alcalde, s'apunten les següents idees: a) La Constitució/ re stableix en l'article 43.3 que els poders públics fgmentarari l'educació física i l'esport. b) La Ley(del Deporte, aprovada e1 15 de octubre de 1990, així com la Llei de l'Esport de Catalunya de 1988, desenvolupen aquest principi constitucional i estableixen que les administracions públiques estimularan la promoció de l'esport i de les assoiacions esportives. c) A banda d'aquests mandats legislatius, la promoció d'esport es un tema que encaixa amb la sensibilitat de l'AlcaldeAue us parla. Aquesta sensibilitat s'alimenta especialment-.en: -l'assistencia als Dimecres Olímpics, que permet palpar com en l'actual moment l'esport a 1 escola és una realitat emergent. -Il.lusió de la gent quan inagurem una instal.lació esportiva, que forma part del pla d'Instalflacions de la ciutat. La gent del barri es'fa seu desseguida el nou equipament. �Ajuntament de Barcelona -L'enfortiment del teixit social al voltant del nou associacionisme esportiu que generan les noves instal.lacions i l'augment en la pràctica esportiva. -Finalment els'Jocs Olímpics com a motor i fita, han permès que les diferents iniciatives sorgides ál voltant del projecte esportives s'hagin pogut assumir. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4149 Title A name given to the resource Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona a la Jornada de Regidors d'Esports sobre "El rol dels Ajuntaments en la promoció de l'esport" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Dimecres olímpics de PM. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Rivoli Rambla Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esports Congressos i conferències Municipis Jocs Olímpics Govern Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-04-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències