<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=73&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-04-07T14:52:11+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>73</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1459" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="981">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1459/19951104d_00697.pdf</src>
        <authentication>b21837932c34c6289911a37a51ba936f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42654">
                    <text>L

th9 GAit_ 21L/

(Mi *a--

ur¿/BARCELONA: UNA REFERENCIA PARA LA CULTURA
EUROPEA DEL S. XXI

111 419 S
HE VENIDO AQUÍ COMO ALCALDE DE LA CIUDAD DE
BARCELONA QUE ASPIRA A 1SER NOMINADA CIUDAD
EUROPEA 1 .,E_LA_CU
FLTUfL2A_NÑO 2001. COMO
ALCALDE DE UNA CIUDAD QUE TIENE UN PÁSADO, UN
PRESENTE Y UN FUTURO QUE, SIN DUDA,
CONTRIBUIRÁ A CONSTRUIR LA EUROPA DEL
MILENIO QUE VIENE.
C-u,a‘k&amp;
» Qu_ipz

-

fi

EL NUEVO SIGLO, EUROPA Y LA CULTURA, SON TRES
REFERENTES ESENCIALES DE NUESTRO FUTURO
_INMEDIATO. EL SIGLO XXI PLANTEARÁ MUCHOS RETOS
EN LAS MANERAS DE VIVIR, EN EL PENSAMIENTO, EN
LAS ARTES, EN LAS CIENCIAS.
ES POR ELLO QUE LES PROPONGO UNA REFLEXIÓN
BASADA EN LOS SIGUIENTES EJES:
- EUROPA
- LA NUEVA CULTURA
- EL PAPEL- DE LA CIUDADES EN ESTE NUEVO
ENTORNO
-BARCELONA: UN CONTRATO CON LA CULTURA.

�1. EUROPA:
EUROPA ES

_

► ► ►^ ► • OSAICO DE CULTURAS

MUY DIFERENTES. ES, TAMBIÉN UN MODELO DE
CIVILIZACIÓN DONDE SE HAN FORMADO MUCHOS DE
LOS VALORES QUE HAN HECHO POSIBLE NUESTRA
CULTURA. SIN INSISTIR EN LA COHABITACIÓN MAS
PROFUNDA ENTRE LA CULTURA Y EL EJERCICIO Y LA
PRACTICA DE LA LIBERTAD,' DE LA PLURALIDAD, DE
LA TOLERANCIA I DE LA CIVILIDAD, EUROPA NO
PUEDE EXISTIR Y LA CULTURA TAMPOCO.
LA EUROPA DEL NUEVO SIGLO SÓLO ES IMAGINABLE
REFORZADA DESDE LA POTENCIACIÓN DE LA
CULTURA.
D
E MOMENTO,
POR ENCIMA DE LA EUROPA DE LA
CULTURA PREVALECEN LA EUROPA DE LA ECONOMÍA
LA EUROPA DE LA POLÍTICA, EGURAMENTE, POR
ESTA RAZÓN, PODRIA DEJAR DE SER UN ESPACIO
CULTURAL CENTRAL EN EL MUNDO.
EUROPA HA SIDO DURANTE 500 AÑOS EL CENTRO DF
LA CIVILIZACIÓN MUNDIAL, DE EUROPA SURGIERON

2

�LAS MEJORES IDEAS. DESDE GALILEO HA SIDO LA
CUNA DE LA CIENCIA MODERNA Y L S ARTISTASINGENIEROS DEL RENACIMIENTO EMPEZARON EL
DESARROLLO DE LA TECNOLOGÍA MODERNA. LA
FILOSOFÍA, LA MÚSICA, LA PINTURA, LA LITERATURA
FUERON DURANTE MUCHOS AÑOS PATRIMONIO DE
EUROPA, LOS MEJORES SUEÑOS, LAS MEJORES
UTOPÍAS, LOS MÁS INTENSOS DESEOS, SURGIERON
DE EUROPA, EUROPA CREÓ UN MODELO DE
CIVILIZACIÓN.
EN EUROPA HA CONVIVIDO UN CONJUNTO DE
PUEBLOS DIFERENTES, DE CULTURAS DIVERSAS,
QUE EN MUCHOS MOMENTOS DE LA HISTORIA HAN
SABIDO RESPETARSE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO
QUE EUROPA HA GENERADO LAS INTOLERANCIAS
MAS DEVASTADORAS.
DESDE LA CULTURA ES POSIBLE Y NECESARIO
INSISTIR EN LA RECONSTRUCCIÓN DE AQUELLA
FABRICA DE SUEÑOS Y DE DESEOS POSITIVOS QUE
FUE EUROPA. LA MEJOR IDENTIDAD PARA EUROPA
ES LA CULTURA. AQUELLA IDENTIDAD QUE
PRETENDE LA UNIVERSALIDAD DESDE LA

3

�PRODUCCIÓN
CULTURAL
LOCAL.
GLOBALMENTE, ACTUAR LOCALMENTE"

"PENSAR

ES POR TODO ELLO QUE EL GRAN RETO PENDIENTE
DE EUROPA ES U RETO, HOY POR HOY, CULTURAL.
SOLO DESDE LA CULTURA SE PODRÁ REHABILITAR
UN MODELO DE CIVILIDAD QUE ACEPTE LA
DIVERSIDAD, LA PLURALIDAD Y LA LIBERTAD COMO
SUBSTRATOS ESENCIALES DE LA CREATIVIDAD.
1

2. LA NUEVA CULTURA:
ESTAMOS ASIST NDO AL DESARROLLO D UN
MUNDO MÁS COMP JO, MUCHO MÁ OMPLEJO
QUE EL ANTERIOR. U MUNDO •10E EXIGIRÁ MÁS
N PARA AFRONTAR
INTELIGENCIA, MÁS IMAe N
LAS POTENCIALIDADES
0S RETOS DE LA NUEVA
ESO
ES
PERTINENTE
SITUACIÓN.
POR
PREGUNTARSE ,,/QUÉ CUL URA SE ESTA
PRODUCIEN2Ó, QUE CONTRIBUCI• SE HACEDESDE
LA
CULtURA
EXPLIL RNOS
LAS
PARA
COMPLEJIDADES DE NUESTRO ENTOR

Uc*

�ES CIERTO QUE LA CULTURA DE FIN DE SIGLO SE
CARACTERIZA POR UNA AMPLIACIÓN CASI
ARITMÉTICA DE SUS REGISTROS, PERO TAMBIÉN ES
CIERTO QUE LAS RAZONES CULTURALES ESTÁN
pERDIENDO PRESENCIA Y CONVICCIÓN EN NUESTRA
SOCIEDAD
A LAS MÚSICAS "CULTAS" SE HAN INCORPORADO
NUEVAS FORMAS DE CULTURA POPULAR COMO EL
JAll Ó El.= POP; LA Fl
'TRADICIONAL Y LA
TRADICIÓN SE HAN INCORPORADO CON FUERZA EN
EL UNIVERSO CULTURAL;
LAS PELÍCULAS DE
ION CONSTITUYEN UN
HOLLEICD Y LA TE
AMPLIO UNIVERSO CULT AL. CADA DÍA SE AÑADEN
----,
NUEVAS FORMAS DE DISTRIBUCIÓN Y LO CD EL
INTERACTIVO DISPUTAN CON LAS FORMAS
C
FAMILIARES Y ESCOLARES MÁS TRADICIONALES DE
TRANSMISIÓN DE LA CULTURA, AL LADO DE LAS DE
LAS PEQUEÑAS INSTITUCIONES ASOCIATIVAS DE
CRECEN
1 LAS
SIEMPRE,
PODEROSAS
CORPORACIONES EMPRESARIALES PRODUCTORAS
DE _________---------BIENES CULTURALES INDUSTRIALIZADOS. LAS
' IDENTIDADES CULTURALES LOCALES O NACIO
ES
TIENEN UNCOMPETIDOR PODEROSO EN UNA
ESPECIE
DE 7 SUPRAIDENTIDAD
CULTURAL

�INTERNACIONAL CONSTRUIDA DESDE UNOS POCOS
CENTROS DE EMISIÓN D BIENES CULTURALES,
SOBRETODO, AUDIOVISUALES.
JACK LANG CUANDO ERA MINISTRO DE CULTURA EN
FRANCIA DECÍA "TODO ES CULTURA". CIERTO, TODO
ES CULTURA, PERO NO TODA LA CULTURA ES IGUAL.,
LA CULTURA EN MAYÚSCULAS O LA CULTURA EN
MINÚSCULAS PERDERÁ DEL TODO AQUELLA ÁUREA
INMACULADA QUE HEREDÓ , DE LOS ILUSTRADOS Y
TENDRÁ QUE DEFINIR Y ESCLARECER OPCIONES.
TENDRÁ QUE INSISTIR EN EVIDENCIAR ALGUNAS DE
LAS {3~ DE LAS CUALES NUNCA DEBÍA
HABERSE ALEJADO, COMO SU NECESARIA
COHABITACIÓN CON EL EJERCICIO DE LOS VALORES
DE CIVILIDAD: LA LIBERTAD, LA PLURALIDAD, LA
TOLERANCIA, LA MODERNIZACIÓN. SIN INSISTIR EN
LA PROFUNDIZACIÓN DE ESTAS RELACIONES, LA
CULTURA NO PODRÁ EJERCERSE.

6

�3. EL PAPEL DE LAS CIUDADES EN ESTE NUEVO
ENTORNO:
ESTE NUEVO ORDEN NO PODRÁ PONERSE EN
MARCHA SIN TENER EN CUENTA LAS CIUDADES. ME
GUSTA RECORDAR QUE EUROPA ES EL CONTINENTE
URBANO POR EXCELENCIA, QUE EUROPA ES UN
SISTEMA DE CIUDADES Y QUE LAS CIUDADES SON SU
PRINCIPAL MOTOR. A FINALES DEL SIGLO XX, EL 80%
DE LA POBLACIÓN EUROPEA SE CONCENTRA EN
ZONA URBANAS.
LA FUNCIÓN DE CE RALIDAD D
CIUDADES NO SE ENCU

Å5 GRANDES

SÓLO EN EL CAMPO

POLÍTICO-ADMINISTr I VO,

INO TAMBIÉN EN EL

FINANCIERO Y OMERC IAL, C
CIENTIFIC TECNOLÓG ICO' Y EN

URAL Y DE OCIO,
CAMPO DE LAS

COMUN CACIONES.
LAS CIUDADES CONSTITUYEN EL CORAZÓN Y EL
SISTEMA NERVIOSO DEL FUNCIONAMIENTO
EUROPEO. YA NO HACE FALTA QUE REPITAMOS LOS
VIEJOS MODELOS DE CONCENTRACIÓN URBANA. EL
CONCEPTO DE COMUNICACKbN HA CAMBIADO.

7
GUADALU.MGA

�LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS SON BÁSICAS PARA EL
FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. PERMITIRÁN QUE
LAS CIUDADES SEAN MAS COMPETITIVAS Y
OFREZCAN UNA MEJOR CALIDAD DE VIDA. NO HAY
NINGUNA DUDA DE QUE UNA CIUDAD QUE SE
ADAPTE RÁPIDAMENTE A LAS INNOVACIONES
TECNOLÓGICAS SERÁ MAS CAPAZ DE CRECER Y DE
GENERAR OCUPACIÓN, PORQUE LOS MEJORES
CAPITALES Y LOS MEJORES TALENTOS IRÁN DONDE
HAYA LA MÁXIMA INFORMACIÓN AL PRECIO MAS
û ;l/ifs{\I
nfi)-W,(■,f
BAJO Y CALIDAD DE VIDA.
EN ESTE ENTORNO LA COLABORACIÓN DE LAS
INSTITUCIONES PÚBLICAS Y PRIVADAS EN EL
DESARROLLO DE ESTA NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA
INFORMACIÓN ES FUNDAMENTAL PARA APLICAR CON
ÉXITO LOS AVANCES TECNOLÓGICOS.
TENEMOS QUE PROTEGER 1NUESTROS INTERESES
COMO PAÍS Y COMO CIUDADANOS. TENEMOS QUE
ACEPTAR LA COMPETENCIA, ESTIMULARLA,
TENEMOS QUE HACER POSIBLE QUE LOS PRECIOS
SEAN REDUCIDOS Y QUE SURJA EL MAYOR NÚMERO
POSIBLE DE PRODUCTOS INDEPENDIENTES, DE
SISTEMAS DE PARTICIPACIÓN LOCALES, DE

8
GUADALU.MGA

�CREATIVIDAD NO ESTANDARIZADA. ESTE ES EL GRAN
RETO Y BARCELONA Y MUCHAS OTRAS GRANDES
CIUDADES EUROPEAS SE ESTÁN PREPARANDO A
CONCIENCIA PARA AFRONTARLO Y PARA GANAR LA
PARTIDA.

4. BARCELONA: UN CONTRATO CON LA CULTURA
HACE TRES AÑOS, BARCELONA CERRABA CON LOS
JUEGOS OLÍMPICOS UNA ETAPA DE PROFUNDA
RENOVACIÓN QUE PERMITIÓ DINAMIZAR UNA CIUDAD
QUE DURANTE DEMASIADO TIEMPO HABÍA SIDO
CASTIGADA POR LA FALTA DE UN PODER
DEMOCRÁTICO Y AUTÓNOMO, POR LA FALTA DE
AMBICIÓN Y DE PROYECTO, ,POR LA ESPECULACIÓN
Y LA DESIGUALDAD, POR LA NEGLIGENCIA Y EL
DESCUIDO.
A PARTIR DE 1979, ENTRE TODOS, SUPIMOS LLEVAR
A CABO UNA TRANSFORMACIÓN QUE SITUÓ
BARCELONA EN EL MAPA Y QUE A LA VEZ PERMITIÓ
QUE LA CIUDAD RENOVADA SE ENCONTRASE A SI
MISMA.

9
GUADALIIMGA

�AHORA SON LAS MEJORES CIUDADES EUROPEAS
LAS QUE SE REENCUENTRAN CON BARCELONA, LAS
QUE REDESCUBREN LA CIUDAD Y LAS QUE LA
TOMAN COMO PUNTO DE REFERENCIA.
CUANDO CLAUSURAMOS LOS JUEGOS DIJE QUE
HABÍA LLEGADO LA HORA DE LA CULTURA. LA HORA
DE LLENAR LAS INFRAESTRUCTURAS QUE HABÍAMOS
CREADO. DE PONER EL ACENTO EN EL URBANISMO
TENÍAMOS QUE PASA A HACER LA CIUDAD DE LA
URBANIDAD Y DEL CIVISMO. CIVISMO Y CULTURA
SON LOS DOS GRANDES PILARES CON QUE
BARCELONA HA DE AFRONTAR ESTE FIN DE SIGLO Y
EMPEZAR, CON ESPERANZA RENOVADA, EL SIGLO
XXI QUE SE INICIA CON EL 2001.
PARA NOSOTROS, CONSEGUIR OFICIALMENTE LA
CAPITAL CULTURAL EUROPEA DEL AÑO 2001,
SIGNIFICARÁ LA RATIFICACIÓN, EL COROLARIO DE
UN MODELO DE CIUDAD QUE HA MOSTRADO AL
MUNDO Y QUE SE OFRECE COMO EXPRESIÓN DE LA
CULTURA DEL SIGLO QUE VIENE. UN MODELO DE
\ CIUDAD QUE INTEGRA, QUE NO SEGREGA, QUE SE
RECONOCE EN LA PLURALIDAD Y EN LA TOLERANCIA,

10
GUADALU.MGA

�EN LA DIVERSIDAD PERO TAMBIÉN EN LA COHESIÓN
Y EN EL CONSENSO.
BARCELONA HA DESTACADO SIEMPRE Y LO TIENE
QUE SEGUIR HACIENDO POR LA FUERZA, POR SU
INVENTIVA Y ORIGINALIDAD DE SUS CREADORES,
QUE SON GARANTÍA QUE EL EDIFICIO INSTITUCIONAL
QUE HEMOS CREADO SEA SÓLIDO Y TENGA VIDA. LA
IMAGINACIÓN AL PODER, bECÍA UN VIEJO LEMA.
DEBEMOS HACERLO REALIDAD ENTRE TODOS.
BARCELONA HA FIRMADO lUN CONTRATO CON LA
CULTURA. UN CONTRATO PARA LA CULTURA QUE EN
TÉRMINOS CONCRETOS QUTE DECIR TRES COSAS.
EN PRIMER LUGAR, QUE BARCELONA PONE SU
ASPIRACIÓN DE CAPITALIDAD CULTURAL AL
SERVICIO DE LAS CULTURAS 1 DE EUROPA, DE TODAS
AQUELLAS CULTURAS DISPUESTAS A INTERCAMBIAR
IDEAS, EXPERIENCIAS, PRODUCCIONES Y VOLUNTAD
DE REENCUENTRO.
EN SEGUNDO LUGAR, QUE BARCELONA ASPIRA A
QUE LA CAPITALIDAD CONTRIBUYA AL HECHO DE
QUE LA CULTURA REAL SE HAGA PRESENTE. ESTO

11
GUADALU.MGA

�QUIERE DECIR HACER DE LA CAPITALIDAD UN
PROCESO ABIERTO DESTINADO A DAR VOZ A TODOS
AQUELLOS QUE TIENEN COSAS QUE DECIR,
SIGNIFICA ENCONTRAR LA DISTANCIA CORRECTA
ENTRE CULTURA PRODUCIDA DESDE LA CIUDAD Y EL
PAPEL INSTITUCIONAL. RECUPERAR LA VIVACIDAD Y
LA INDEPENDENCIA DE LOS DISTINTOS SECTORES
CREATIVOS TRADICIONALES. INCORPORAR LAS
NUEVAS REALIDADES CULTURALES A VECES NO
CONSIDERADAS O MENOSPRECIADAS POR LA
VIGENCIA DE UNA IDEA MUY TRADICIONAL DE LA
CULTURA QUE NO EXPLOT1A SUFICIENTEMENTE EL
FORMIDABLE POTENCIAL COGNOSCITIVO,
PROYECTIVO Y CREATIVO DEL SER HUMANO EN
RELACIÓN CON EL MUNDO.
EN TERCER LUGAR, EL CONTRATO POR LA CULTURA
DE BARCELONA TIENE QUE SIGNIFICAR UN PASO
ADELANTE PARA LA CULTURA CATALANA Y LA DdL
PAÍS.

11,4

Úvl

EL CONTRATO POR LA CULTURA DE BARCELONA ES
UN CONTRATO QUE HA SIDO ACOGIDO Y
PROTAGONIZADO POR REPRESENTANTES, LO
HOMBRES Y LAS MUJERES„ DE CULTURA DEL PAÍS.

12

�11.

UN CONTRATO POR LA CULTURA PROPUESTO POR '\:1\i„,'-W
BARCELONAN AL CONJUNTO DE LA
LA CIUDAD DE BARCELONA
SOCIEDAD CATALANA, AL CONJUNTO DE LA CULTURA n P` V
ESPAÑOLA. UN CONTRATO PROPUESTO DESDE LA e^^^,V,^^
CULTURA CATALANA A TODA LA GENTE DE CULTURA
D EUROPA.
^

^"

^ ^ (^tn

/'

Pfr

n
—COMA-- F1RMA EN RELACIÓN AL PROYECTO _
BARCELONA 2001, EDUARD DELGADO, UN
EXCELENTE CONOCEDOR DEL SECTOR CULTURAL
EUROPEO "MUCHOS SECTORES DE LAS CULTURAS
DE EUROPA VERÁN CON BUENOS OJOS QUE
BARCELONA PROPONGA UN PROYECTO CULTURAL
ENTENDIDO COMO UNA PISCINA DONDE SE INVITA A
NADAR A TODOS Y NO, COMO SUELE HACERSE, PARA
PEDIRLES QUE VENGAN A HACER DE PÚBLICO,
SENTADOS EN LAS GRADAS, PARA APLAUDIR
MARCAS MÁS O MENOS ¡ GLORIOSAS DEL PAÍS
ANFITRIÓN".

^,^1! `

^

^^- \

ESTE ES EL PROYECTO DE BARCELONA. ESTE ES EL
CONTRATO POR LA CULTURA QUE OFRECE
NUESTRA CIUDAD.
MUCHAS GRACIAS

13

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19894">
                <text>4365</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19895">
                <text>Barcelona: una referencia para la cultura europea del s.XXI. Jornades Europees de Cultura, Oci i Turisme. Ministeri de Cultura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19896">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19897">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19898">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19899">
                <text>Santa María de Guadalupe</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19901">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19902">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21091">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21092">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21094">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21095">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22114">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41072">
                <text>1995-11-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43687">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19903">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1460" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="982">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1460/19951111d_00698.pdf</src>
        <authentication>a1cd06fbdecec251245c5c61d67c93cb</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42655">
                    <text>— Intervención del Alcalde en la clausura de la 6a Asamblea de la FEMP.
^i1 ^ ^'^,lL!l ,

I

I ^.^ ^S

ES UNA SATISFACCIÓN PARTICIPAR EN LA CLAUSURA
DE LA 6A ASAMBLEA DE LA FEMP, EN MI CALIDAD DE
PRESIDENTE DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y
REGIONES DE EUROPA Y DE VICE-PRESIDENTE DEL
COMITÉ DE LAS REGIONES.
QUIERO FELICITAR MUY SINCERAMENTE A RITA
BARBERÀ POR SU ELECCIÓN COMO PRESIDENTA DE

LA FEMP. ESTOY CONVENCIDO DE QUE EN ESTE
NUEVO MANDATO, LA FEMP VA A TRABAJAR
INTENSAMENTE PARA DOTAR A LAS CIUDADES Y
LOS MUNICIPIOS DE MAYORES COMPETENCIAS Y
RECURSOS Y DE QUE, FINALMENTE, SE VA A DAR EL
IMPULSO DEFINITIVO AL PACTO LOCAL.
RITA BARBERA SABE QUE COMPARTO CON ELLA
MUCHAS OPINIONES SOBRE CÓMO DEBE
PLANTEARSE EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. Y
QUIERO EXPRESARLE NUEVAMENTE MI TOTAL
DISPONIBILIDAD A TRABAJAR PARA CONSEGUIR
ESTOS OBJETIVOS.

FEMPi.iQP

�LOS AYUNTAMIENTOS HEMOS JUGADO UN PAPEL
MUY IMPORTANTE, FUNDAMENTAL, EN LA
CONSOLIDACIÓN E IMPLANTACIÓN DE LA
DEMOCRACIA ESPAÑOLA. HEMOS CONTRIBUIDO
DECISIVAMENTE A INSTAURAR EN NUESTRO PAÍS
LOS HÁBITOS Y COSTUMBRES DEMOCRÁTICOS. LOS
AYUNTAMIENTOS -Y TODOS LOS QUE SOMOS
ALCALDES LO SABEMOS- SON UN ÁMBITO
PRIVILEGIADO DE PARTICIPACIÓN CIUDADANA.
LOS MUNICIPIOS TAMBIÉN HEMOS PRESTADO UNA
COLABORACIÓN LEAL Y DESINTERESADA A LA
CONSTRUCCIÓN DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS.
PERO DURANTE LOS ÚLTIMOS AÑOS HEMOS
AVANZADO POCO EN LA DESCENTRALIZACIÓN DE LA
ADMINISTRACIÓN LOCAL. A NIVEL COMPETENCIAL Y
DE RECURSOS, LOS AYUNTAMIENTOS NOS
ENCONTRAMOS CASI EN LA MISMA SITUACIÓN EN LA
QUE ESTÁBAMOS HACE DIEZ AÑOS. DURANTE ESTE
TIEMPO HEMOS REALIZADO UN ESFUERZO DE
GESTIÓN DE PRIMERA MAGNITUD PERO LOS
RECURSOS HAN ESTADO MAL DISTRIBUIDOS. Y LAS
CIUDADES HAN MEJORADO DE FORMA INNEGABLE
EN NUESTRO PAÍS.

2
FEMP 1.IQP

�ES POR ELLO QUE HAY QUE RECLAMAR CON
INSISTENCIA MÁS ATENCIÓN HACIA LOS MUNICIPIOS.
TENEMOS UNA RICA EXPERIENCIA MUNICIPAL.
TANTO EN LAS GRANDES CIUDADES, COMO EN LAS
PEQUEÑAS Y MEDIANAS. POR ELLO CONSIDERO QUE
LA PROPUESTA DE PACTO LOCAL QUE EL PARTIDO
SOCIALISTA PRESENTÓ ESTE AÑO ES UN BUEN
PUNTO DE PARTIDA PARA RECLAMAR DESDE LOS
MUNICIPIOS MÁS ATENCIÓN DEL ESTADO Y DE LAS
COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y ES UNA
OPORTUNIDAD PARA PONER EN MARCHA UN ESTADO
MÁS DESCENTRALIZADO, MÁS EFICAZ Y MÁS
PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS.
EL PACTO LOCAL NO PUEDE DEMORARSE POR MÁS
TIEMPO. LO SABEMOS BIEN LOS ALCALDES DE LAS
GRANDES CIUDADES, QUE COMPARTIMOS UN GRUPO
DE TRABAJO EN EL QUE ESTUDIAMOS AQUELLAS
CUESTIONES QUE AFECTAN MÁS DIRECTAMENTE A
LA GRANDES CIUDADES PERO EN EL QUE, EN
DEFINITIVA,

SE

PLANTEAN

SIGNIFICAN

UN

AVANCE

MUNICIPIOS.

LAS

GRANDES

PROPUESTAS
PARA

TODOS

CIUDADES

QUE
LOS

ACTUAN

COMO AVANZADILLA DE LOS MUNICIPIOS EN
GENERAL.

FEMP1.[QP

�LOS PODERES LOCALES DEBEMOS CONTINUAR
TRABAJANDO INTENSAMENTE NO SÓLO EN LOS
FOROS DE NUESTRO PAÍS -EL G-7, LA FEMP, [LA
FMC-] SINÓ TAMBIÉN Y DE FORMA MUY ESPECIAL EN
LOS FOROS EUROPEOS EN LOS QUE PARTICIPAMOS.
EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE
EUROPA, QUE EN LA ACTUALIDAD CUENTA CON MÁS
DE 100.000 MIEMBROS QUE PERTENECEN A 27
PAISES EUROPEOS, ES LA ORGANIZACIÓN QUE
MEJOR REPRESENTA LA DEMOCRACIA LOCAL Y
REGIONAL EN EUROPA.
EL PRÓXIMO 30 DE NOVIEMBRE EN TURÍN SE
CELEBRARÁ LA ASAMBLEA DE DELEGADOS DEL
CMRE A LA QUE [HE PRESENTADO MI CANDIDATURA
A LA REELECCIÓN, SIN NINGUNA CANDIDATURA
RIVAL.
VOY A CONTINUAR TRABAJANDO INTENSAMENTE
PARA QUE SE RECONOZCA EL PAPEL Y EL LUGAR DE
LAS CIUDADES Y LOS ENTES TERRITORIALES EN
EUROPA. LA ACTUACIÓN DEL CMRE HA CONDUCIDO
A LA APROBACIÓN DE LA CARTA EUROPEA DE

4
f EMPI.IQP

�AUTONOMÍA LOCAL Y A LA CREACIÓN DE ÓRGANOS
DE REPRESENTACIÓN EUROPEOS COMO EL
CONGRESO DE PODERES LOCALES Y REGIONALES
DE EUROPA Y EL COMITÉ DE LAS REGIONES, DE
CREACIÓN MÁS RECIENTE (TRATADO DE
MAASTRICHT).
EL CMRE ESTÁ EN ESTOS MOMENTOS
COMPROMETIDO EN LA PREPARACIÓN DE SU
POSICIÓN ANTE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL DE LA REVISIÓN DEL
TRATADO DE MAASTRICHT Y ESTÁ PROMOVIENDO,
EN ESTE SENTIDO, UN MOVIMIENTO ENTRE LOS
ELECTOS LOCALES Y REGIONALES EUROPEOS PARA
RECOGER LAS DEMANDAS DE LAS COLECTIVIDADES
LOCALES. SIN DUDA, ESTA INICIATIVA ES UN
EJEMPLO DE LO QUE LAS CIUDADES -COMO ENTES
MÁS PROXIMOS AL CIUDADANO- PODEMOS HACER
PARA QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA SE LLEVE A
CABO, TAMBIÉN, DE ABAJO A ARRIBA.
EN ESTE SENTIDO, SE HA CONSTITUIDO UN COMITÉ
POLÍTICO DE SEGUIMIENTO QUE SE REUNIRÁ EN
VALENCIA EL PRÓXIMO 12 DE DICIEMBRE,

5
FEMPLIQP

�RESPONDIENDO A LA INVITACIÓN DE LA PRESIDENTA
DE LA FEMP,
ESTE ESFUERZO QUE LLEVAMOS A CABO DESDE EL
CMRE VA EN PARALELO AL QUE ESTAMOS
REALIZANDO DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES.
INICIATIVAS TODAS ELLAS QUE TIENEN COMO
OBJETIVO FINAL AUMENTAR LA REPRESENTACIÓN
DE LOS PODERES LOCALES EN LOS ÓRGANOS DE
DECISIÓN COMUNITARIOS.
LA FEMP QUE, DESDE SU CREACIÓN SE HA
CONSTITUIDO EN SECCIÓN ESPAÑOLA DEL CMRE,
JUEGA UN PAPEL FUNDAMENTAL EN ESTA
ORGANIZACIÓN EUROPEA. ES UNA DE LAS 5
SECCIONES QUE FORMAN EL NÚCLEO DEL CMRE.
ME CONSTA QUE EL COMPROMISO EUROPEO DE LOS
ALCALDES ESPAÑOLES A TRAVÉS DE LA FEMP ES
RECONOCIDO EN TODA EUROPA. LAS CIUDADES
ESPAÑOLAS SE ESTÁN IMPLICANDO EN PROYECTOS
DE COOPERACIÓN Y PARTICIPACIÓN EN REDES DE
CIUDADES EUROPEAS.

6
FEMPLIQP

�LAS CIUDADES Y MUNICIPIOS ESPAÑOLES SABEMOS
QUE SÓLO PONIENDO EN PRÁCTICA EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD, UNO DE LOS PILARES DE LA
CONSTRUCCIÓN EUROPEA, SEREMOS CAPACES DE
ACERCAR LA POLÍTICA AL CIUDADANO.
LA UNIÓN EUROPEA DEBE ABRIRSE A LOS PODERES
MÁS PRÓXIMOS. Y HOY TENEMOS LA OPORTUNIDAD
DE PONER EN MARCHA ESTE CAMBIO DE ESCALA.
PORQUÉ LA EUROPA NACIDA DEL TRATADO DE LA
UNIÓN ES UNA NUEVA EUROPA. UN PROYECTO QUE
HA DEJADO DE SER PATRIMONIO EXCLUSIVO DE LOS
ESTADOS PARA DAR CABIDA A LAS REGIONES Y LAS
CIUDADES.

7
FEMPI IQP

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19904">
                <text>4366</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19905">
                <text>Cloenda de la 6a assemblea de la FEMP</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19906">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19907">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19908">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19909">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19911">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19912">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21087">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21089">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21090">
                <text>Federación Española de Municipios y Provincias</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22116">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41073">
                <text>1995-11-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43688">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19913">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1461" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="983">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1461/19951124d_00699.pdf</src>
        <authentication>72b48d8cc495350c2885a4b527eecd3b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42656">
                    <text>KavIOaS€ Q ensPiL
bff.c .
Ajuntament de Barcelona

T^R^ W ó

EIJiQelupA

,tyj^u^ss

GABINET DE L'ALCALDIA

Proposta d'intervenció:

- NO VULL DEIXAR D'AGRAIR, EN PRIMER LLOC, LA
INVITACIÓ DE LA UFEC A PARTICIPAR EN AQUEST
HOMENATGE AL MEU AMIC I COMPANY ENRIC TRUÑÓ.
- TOTS SABEM LA FEINA QUE L'ENRIC HA FET AL LLARG
DE TOTS AQUESTS ANYS AL CAPDAVANT DE
L'ESPORT MUNICIPAL.
L'ENRIC HA ESTAT UN HOME DE CONSENS 1 LA PROVA
D'AIXÒ SOM TOTS ELS QUE AVUI ENS APLEGEM AQUÍ
AMB UN MATEIX OBJECTIU.
L'ENRIC ÉS UN VETERÀ A L'AJUNTAMENT DE
BARCELONA. LA SEVA FEINA, DES DE LES SEVES
DIFERENTS RESPONSABILITATS EN ELS ÀMBITS DE LA
JOVENTUT -EN ELS SEUS INICIS AMB NARCIS SERRA-,
I DE L'ESPORT, HA ESTAT DECISIVA PER DISSENYAR
LA BARCELONA DEL FUTUR. UNA BARCELONA QUE
VOL CONSOLIDAR-SE COM A CAPITAL INTERNACIONAL
DE L'ESPORT.
- NO PODEM OBLIDAR QUE EL GRAN SALT QUE
BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS HA
ESTAT, EN GRAN PART, AMB L'EXCUSA DE L'ESPORT.
BARCELONA NO SERIA LA MATEIXA SI NO HAGUÉS
CELEBRAT ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992. 0, MILLOR
DIT, S'HAURIA TARDAT MOLT MÉS TEMPS EN

ESPORTS3.LGS

�::Ï Ï1

'II;

Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

RECÓRRER EL CAMÍ QUE ENS HA PORTAT A LA
SITUACIÓ ACTUAL.
I L'ENRIC HA ESTAT AL DARRERA DE TOT AIXÒ. HA
TREBALLAT DE VALENT I SENSE DEFALLIR EN CAP
MOMENT PER CREAR L'ENTREMAT DE L'ESPORT DE
BASE -"DIMECRES OLÍMPIC", "A L'ESCOLA, MÉS
ESPORT QUE MAI"- I HA TREBALLAT ESTRETAMENT
AMB TOTES LES INSTITUCIONS QUE HAN FET
POSSIBLE ELS MILLORS JOCS DE LA HISTÒRIA
MODERNA.
- GRACIES ENRIC PER SEGUIR LLUITANT PER LA
CIUTAT, ARA DES D'UNES ALTRES RESPONSABILITATS
MUNICIPALS. SÉ DEL CERT QUE HO FARAS AMB LA
MATEIXA IL.LUSIÓ I ENTUSIASME AMB QUE HO HAS
FET EN ELS DARRERS ANYS.

ESPORTS3.LGS

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19914">
                <text>4367</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19915">
                <text>Homenatge a Enric Truñó</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19916">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19917">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19918">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19919">
                <text>UFEC, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19921">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19922">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21081">
                <text>Joventut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21082">
                <text>Esport</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21083">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21084">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21085">
                <text>Truñó, Enric, 1949-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41074">
                <text>1995-11-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43689">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19923">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1462" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="984">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1462/19951127d_00700.pdf</src>
        <authentication>fb0e68cdf92790f6f99146b64adcfd16</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42657">
                    <text>Data: 27/11/95

GUIÓ

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr , Alcalde
Gabinet (NB)
Recepció ofe rt a per l'Ajuntament als assistents a la Conferència
Intergovernamental Euromediterrània.

De cara a l'assistència de l'Alcalde a la recepció ofe rt a per l'Ajuntament als assistents a la
Conferència Intergovernamental Euromediterrània, es fan avinents les qüestions següents:
A la recepció hi assistiran els ministres d'Afers Exteriors dels 15 països membres de la Unió Eu ro pea i els representants dels governs dels 12 països mediterranis no membres de la UE,
a més dels alcaldes i representants de les ciutats mediterrànies que pa rt icipen a la
Conferència de Ciutats del Mediterrani. (S'adjunta en annex les llistes d'assistents).
L'Alcalde ha de fer una intervenció de benvinguda als assistents, d'uns 8 minuts
aproximadament, que ha estat traduïda a l'anglès, el francès i l'àrab.

A.l k

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Proposta d'intervenció de l'Alcalde:

MINISTROS, AUTORIDADES, ALCALDES,
LES DOY LA BIENVENIDA A NUESTRA CIUDAD EN UNA
OCASIÓN TAN SIMBOLICA COMO LA CELEBRACION EN
BARCELONA DE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRANEA.
BARCELONA ESTA ORGULLOSA DE ACOGER ESTA
CONFERENCIA Y DE VERSE RECONOCIDA COMO UNA
REFERENCIA URBANA CLAVE EN EL MEDITERRÁNEO.
LA PROMOCION DE MECANISMOS DE DIÁLOGO EN EL
MEDITERRÁNEO ES URGENTE. HEMOS GANADO, SIN
EMBARGO, UNA PRIMERA BATALLA, QUIZAS LA MÁS
IMPORTANTE : CONVENCERNOS TODOS, EN LAS DOS
RIBERAS, DE LA IMPORTANCIA DE EMPRENDER ESTE
DIÁLOGO.
ES EVIDENTE QUE ESTE PROCESO TIENE QUE SER
LIDERADO POR

LOS ESTADOS EUROPEOS Y

MEDITERRÁNEOS. ES EN ESTE SENTIDO QUE
SALUDAMOS CON ENTUSIASMO SU COMPROMISO
DECIDIDO EN LA ORGANIZACION DE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRÁNEA.

2

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

FUE EN ESTA MISMA SALA DEL CONSEJO DE CIENTO
DONDE, EL 21 DE MAYO DE 1990, EL ENTONCES
MINISTRO ESPAÑOL DE ASUNTOS EXTERIORES,
FRANCISCO FERNANDEZ ORDOÑEZ, PLANTEO LA
POSIBILIDAD DE UNA CONFERENCIA DE SEGURIDAD Y
COOPERACION EN EL MEDITERRANEO.
BARCELONA ACOGIÓ CON SATISFACCIÓN ESA IDEA,
FORMULADA CON EL APOYO DE LA DIPLOMACIA-ITALIANA, DE CREAR UN FORO PERMANENTE DE
COOPERACIÓN ENTRE LOS PAÍSES DEL MEDITERRÁNEO,
INSPIRADO EN LA FÓRMULA Y EN LA EXPERIENCIA DE LA
CONFERENCIA DE SEGURIDAD Y COOPERACIÓN EN
EUROPA QUE HABIA TENIDO LUGAR EN HELSINKI.
DESDE BARCELONA SIEMPRE SE HA REIVINDICADO EL
CONCEPTO MEDITERRÁNEO EN SU TOTALIDAD
GEOGRAFICA Y SE HAN VISTO CON INCOMODIDAD LOS
INTENTOS DE LIMITARLO O DIVIDIRLO EN UN NORTE Y
UN SUR, EN UN ORIENTE Y UN OCCIDENTE.
LA PROPUESTA HISPANO-ITALIANA DE UNA
CONFERENCIA DE COOPERACIÓN SE VIO FRUSTRADA,
TEMPORALMENTE, POR LA GUERRA DEL GOLFO, UN
CONFLICTO QUE PONIA DE RELIEVE "LA AUSENCIA DE
UN SISTEMA EN ESTA REGIÓN PARA PREVENIR Y HACER

3

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

FRENTE A LAS CRISIS" A LA QUE FERNANDEZ ORDOÑEZ
HABIA HECHO REFERENCIA.
LA CONFERENCIA EUROMEDITERRÁNEA SUPONE, PUES,
UN RELANZAMIENTO DE ESTA IDEA . UN PRIMER PASO
HACIA EL ESTABLECIMIENTO DE VÍNCULOS FUERTES Y
ESTABLES ENTRE LAS RIBERAS NORTE Y SUR DEL
MEDITERRÁNEO.
QUE LA CONFERENCIA SE PRODUCE EN UN MOMENTO
OPORTUNO, QUE HAY UNA ENORME RECEPTIVIDAD Y
UN ANSIA DE DIALOGO SE DEMUESTRA POR LA
MULTITUD DE INICIATIVAS PARALELAS QUE HAN
SURGIDO. INSTITUCIONES PUBLICAS REGIONALES Y
LOCALES, ENTIDADES PRIVADAS, ORGANIZACIONES NO
GUBERNAMENTALES HAN PUESTO EN MARCHA
MULTITUD DE ACTIVIDADES.
UN EJEMPLO DE ESA ILUSION ES LA CONFERENCIA DE
CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE SE CELEBRA
ESTOS MISMOS DÍAS ENTRE NOSOTROS.
LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS PARA EL
DIÁLOGO, PARA EL COMERCIO DE LAS COSAS Y DE LAS
IDEAS. ESE PAPEL ESTABILIZADOR HA TENIDO UNA
RELEVANCIA HISTORICA EN EL MEDITERRÁNEO Y LO
VUELVE A TENER EN LAS CIRCUNSTANCIAS DE HOY.

4

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

LAS CIUDADES Y LAS REGIONES TIENEN MUCHO QUE
DECIR EN EL DIÁLOGO MEDITERRANEO Y EN LA
COOPERACIÓN QUE NECESARIAMENTE LE DEBE
SEGUIR. LAS CIUDADES TIENEN MENORES
CONDICIONANTES DIPLOMÁTICOS Y PUEDEN EVITAR
MEJOR LAS RIGIDECES QUE TODA NEGOCIACIÓN
ENTRE ESTADOS COMPORTA INEVITABLEMENTE.
EL PROCESO DE HELSINKI PREVEIA LA PROMOCIÓN DE
LOS INTERCAMBIOS Y DE LA COOPERACIÓN COMO
BASE PARA CONSTRUIR EL DIÁLOGO. LAS CIUDADES, Y
PARTICULARMENTE LAS CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO
QUE ESTAN HOY AQUÍ AMPLIAMENTE REPRESENTADAS,
TIENEN LA EXPERIENCIA DE LA COLABORACIÓN EN
CUESTIONES CONCRETAS, QUE AFECTAN
DIRECTAMENTE LA VIDA COTIDIANA DE SUS
CIUDADANOS.
LAS CIUDADES POR DEBAJO - O AL LADO - DE LOS
ESTADOS PUEDEN CONSTITUIR LA "RED DE
SEGURIDAD" DE TODO EL PROCESO.
SERIA OPORTUNO QUE ESTE PAPEL DE APOYO SE
FORMALIZARA EN UN RECONOCIMIENTO EXPRESO DE
LA REPRESENTACION QUE LAS REGIONES Y CIUDADES

5

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

DE EUROPA HAN CONFIADO AL COMITE DE LAS
REGIONES DE LA UNION EUROPEA.
ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL
MEDITERRANEO, Y BARCELONA PARTICULARMENTE,
PUEDEN Y HAN DE TENER UN PAPEL RELEVANTE EN LAS
ACTIVIDADES QUE CONCRETARAN LAS PROPUESTAS DE
LA CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA.
BARCELONA REITERA SU DISPONIBILIDAD A SER UN
ESPACIO PARA EL DIÁLOGO Y EL ENCUENTRO DE LAS
DIFERENTES CULTURAS Y RELIGIONES DEL AREA DEL
MEDITERRANEO ASI COMO SU INTERES EN PARTICIPAR
EN EL SEGUIMIENTO Y PUESTA EN MARCHA DE LOS
ACUERDOS LOGRADOS EN ESTA CONFERENCIA.
LA SEGURIDAD Y LA COOPERACIÓN EN EL
MEDITERRÁNEO CONCIERNE A TODOS . BARCELONA,
LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO, SE SIENTEN
COMPROMETIDAS EN ESTA TAREA Y DESEAN QUE LOS
TRABAJOS DE LA CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA
SUPONGAN UN PASO DECISIVO HACIA UNA PAZ
ESTABLE.
MUCHAS GRACIAS.

6

�Proposta d'intervenció de l'Alcalde:

MINISTROS, AUTORIDADES, ALCALDES,
LES DOY LA BIENVENIDA A NUESTRA CIUDAD EN UNA
OCASIÓN TAN SIMBOLICA COMO LA CELEBRACION EN
BARCELONA
DE
LA
CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRANEA.
BARCELONA ESTA ORGULLOSA DE ACOGER ESTA
CONFERENCIA Y DE VERSE RECONOCIDA COMO UNA
REFERENCIA URBANA CLAVE EN EL MEDITERRÁNEO.
LA PROMOCION DE MECANISMOS DE DIÁLOGO EN EL
MEDITERRÁNEO ES URGENTE. HEMOS GANADO, SIN
EMBARGO, UNA PRIMERA BATALLA, QUIZAS LA MÁS
IMPORTANTE : CONVENCERNOS1 TODOS, EN LAS DOS
RIBERAS, DE LA IMPORTANCIA QE EMPRENDER ESTE
DIÁLOGO.

ES EVIDENTE QUE ESTE PROCESO TIENE QUE SER
LOS ESTADOS EUROPEOS Y
LIDERADO POR
EN ÉSTE SENTIDO QUE
MEDITERRÁNEOS. ES
SALUDAMOS CON ENTUSIASMO SU COMPROMISO
DECIDIDO EN LA ORGANIZACION1 DE LA CONFERENCIA
INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRÁNEA.
2

EUROMED.NBB

�[CANVIAR A CATALÀ]
VA SER EN AQUEST MATEIX SALÓ DEL CONSELL DE
CENT ON, EL 21 DE MAIG DE 1990, L'ALESHORES
MINISTRE ESPANYOL D'AFERS EXTERIORS, FRANCISCO
FERNANDEZ ORDOÑEZ, VA PLANTEJAR LA POSSIBILITAT
D'UNA CONFERÈNCIA DE SEGURETAT I COOPERACIÓ A
LA MEDITERRÁNIA.
BARCELONA VA ACOLLIR AMB SATISFACCIÓ AQUESTA
IDEA, FORMULADA AMB EL SUPORT DE LA DIPLOMACIA
ITALIANA, DE CREAR UN FÒRUM PERMANENT DE
COOPERACIÓ ENTRE ELS PASOS DE LA MEDITERRÀNIA,
INSPIRAT EN LA FÓRMULA I EN L'EXPERIÈNCIA DE LA
CONFERÈNCIA DE SEGURETAT I COOPERACIÓ EN
EUROPA QUE HAVIA TINGUT LLOC A HELSINKI.
DES DE BARCELONA SEMPRE S'HA REVINDICAT EL
CONCEPTE MEDITERRANI EN LA SEVA TOTALITAT
GEOGRÁFICA 1 S'HAN VIST AMB INCOMODITAT ELS
INTENTS DE LIMITAR-LO O DIVIDIR-LO EN UN NORD I UN
SUD, EN UN ORIENT I UN OCCIDENT.
LA PROPOSTA HISPANO-ITALIANA D'UNA CONFERÈNCIA
DE COOPERACIÓ ES VA VEURE FRUSTRADA,
TEMPORALMENT, PER LA GUERRA DEL GOLF, UN

3

EUROMED.NBB

�CONFLICTE QUE POSAVA DE RELLEU "L'ABSÈNCIA D'UN
SISTEMA EN AQUESTA REGIÓ PER PREVEURE I FER
FRONT A LES CRISIS", A LA QUAL FERNANDEZ ORDOÑEZ
HAVIA FET REFERÈNCIA.
LA CONFERÈNCIA EUROMEDITERRÀNIA SUPOSA,
DONCS, UN RELLANÇAMENT D'AQUESTA IDEA, QUE HA
POTENCIAT EL MINISTRE SOLANA. UN PRIMER PAS CAP
A L'ESTABLIMENT DE VINCLES FORTS I ESTABLES
ENTRE LES RIBERES NORD I SUD DE LA MEDITERRÀNIA.
[CANVIAR A CASTELLÀ]
QUE LA CONFERENCIA SE PRODUCE EN UN MOMENTO
OPORTUNO, QUE HAY UNA ENORME RECEPTIVIDAD Y
UN ANSIA DE DIALOGO SE DEMUESTRA POR LA
MULTITUD DE INICIATIVAS ; PARALELAS QUE HAN
SURGIDO. INSTITUCIONES PUBLICAS REGIONALES Y
LOCALES, ENTIDADES PRIVADAS, ORGANIZACIONES NO
GUBERNAMENTALES HAN PUESTO EN MARCHA
MULTITUD DE ACTIVIDADES.
UN EJEMPLO DE ESA ILUSION ES LA CONFERENCIA DE
CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE SE CELEBRA
ESTOS MISMOS DÍAS ENTRE NOSOTROS.

4

EUROMED.NBB

�LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS PARA EL
DIÁLOGO, PARA EL COMERCIO DE LAS COSAS Y DE LAS
IDEAS. ESE PAPEL ESTABILIZADOR HA TENIDO UNA
RELEVANCIA HISTORICA EN EL MEDITERRÁNEO Y LO
VUELVE A TENER EN LAS CIRCUNSTANCIAS DE HOY.
LAS CIUDADES Y LAS REGIONES TIENEN MUCHO QUE
DECIR EN EL DIÁLOGO MEDITERRANEO Y EN LA
COOPERACIÓN QUE NECESARIAMENTE LE DEBE
SEGUIR. LAS CIUDADES TIENEN MENORES
CONDICIONANTES DIPLOMÁTICOS Y PUEDEN EVITAR
MEJOR LAS RIGIDECES QUE TODA NEGOCIACIÓN
ENTRE ESTADOS COMPORTA INEVITABLEMENTE.
EL PROCESO DE HELSINKI PREVEIA LA PROMOCIÓN DE
LOS INTERCAMBIOS Y DE ! LA COOPERACIÓN COMO
BASE PARA CONSTRUIR EL DIÁLOGO. LAS CIUDADES, Y
PARTICULARMENTE LAS CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO
QUE ESTAN HOY AQUÍ AMPLIAMENTE REPRESENTADAS,
TIENEN LA EXPERIENCIA DE LA COLABORACIÓN EN
CUESTIONES CONCRETAS QUE AFECTAN
DIRECTAMENTE LA VIDA COTIDIANA DE SUS
CIUDADANOS.
LAS CIUDADES POR DEBAJO - O AL LADO - DE LOS
ESTADOS PUEDEN CONSTITUIR LA "RED DE
SEGURIDAD" DE TODO EL PROCESO.

5

EUROMED.NBB

�SERIA OPORTUNO QUE ESTE PAPEL DE APOYO SE
FORMALIZARA EN UN RECONOCIMIENTO EXPRESO DE
LA REPRESENTACION QUE LAS REGIONES Y CIUDADES
DE EUROPA HAN CONFIADO AL COMITÉ DE LAS
REGIONES DE LA UNION EUROPEA.
ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL
MEDITERRANEO PUEDEN Y HAN DE TENER UN PAPEL
RELEVANTE EN LAS ACTIVIDADES QUE CONCRETARAN
LAS
LA
PROPUESTAS
DE
CONFERENCIA
EUROMEDITERRANEA.
[CANVIAR AL CATALÀ]
BARCELONA [REPRESENTADA AVUI AQUÍ PER UNES 50
SINDICALS,
EMPRESARIALS,
PERSONALITATS
REITERA LA SEVA
CULTURALS I ASSOCIATIVES]
DISPONIBILITAT A SER UN ESPAI PER AL DIÀLEG I
L'ENCONTRE DE LES DIFERENTS CULTURES I RELIGIONS
DE L'ÀREA DE LA MEDITERRÀNIA, AIXÍ COM EL SEU
INTERÈS A PARTICIPAR EN EL SEGUIMENT 1 LA POSTA
EN MARXA DELS ACORDS ASSOLITS EN AQUESTA
CONFERÈNCIA.
LA SEGURETAT I LA COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA
ENS CONCERNEIX A TOTS. BARCELONA, LES CIUTATS
6

EUROMED.NBB

�DE LA MEDITERRÀNIA, SE SENTEN COMPROMESES EN
AQUESTA FEINA I DESITGEN QUE ELS TREBALLS DE LA
CONFERÈNCIA EUROMEDITERRÀNIA REPRESENTIN UN
PAS DECISIU CAP A UNA PAU ,ESTABLE.

MOLTES GRÀCIES. MUCHAS GRACIAS.

7

EUROMED.NBB

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19924">
                <text>4368</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19925">
                <text>Recepció oferta per l'Ajuntament als assistents a la conferència Euromediterrània</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19927">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19928">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19929">
                <text>Ajuntament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19931">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22406">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19932">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21076">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21077">
                <text>Euromediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21079">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21080">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22330">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28368">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41075">
                <text>1995-11-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43690">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19933">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1463" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="985">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1463/19951127d_00701.pdf</src>
        <authentication>938f920d754c21af045f6299d56bb1db</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42658">
                    <text>Qe.

C
MAJESTADES:

r¿txua. eq.AT

9.ckv,oárr�c vu

e)ciketi/.~

(I'S

COMO EN OCASIONES ANTERIORES, ME COMPLACE
PRESENTARLES EN NOMBRE DE LA CORPORACIÓN
MUNICIPAL DE BARCELONA Y DE TODA LA CIUDAD
NUESTRO RESPETO Y NUESTRA GRATITUD.
BARCELONA VIVE ESTOS DÍAS UNAS JORNADAS MUY
ESPECIALES DE ILUSIÓN POR EL DIÁLOGO EN EL
MEDITERRÁNEO.
A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL
CONVOCADA POR LA UNIÓN EUROPEA SE HA SUMADO
UNA INSÓLITA EXPLOSIÓN DE INICIATIVAS DE
INSTITUCIONES PÚBLICAS TERRFFORIALES, DE
ENTIDADES PRIVADAS Y DE ORGANIZACIONES NO
GUBERNAMENTAL ES.
ESTA ACTIVIDAD ES UN FIEL REFLEJO DE UN ANSIA DE
DEBATE, DIÁLOGO Y PARTICIPACIÓN.
BARCELONA SERÁ UN ESCENARIO ORGULLOSO DE
ESTAS INICIATIVAS. PERO BARCELONA QUIERE SER
MÁS QUE UN ESCENARIO. QUIERE HACER SU
APORTACIÓN AL ENCUENTRO, QUIERE DAR EL CALOR
DE LA PARTICIPACIÓN Y MOSTRAR LA CONTRIBUCIÓN
QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO PUEDEN
HACER A LA PAZ.
ASÍ QUISIMOS SER, Y ASÍ FUÍMOS, PARA QUIENES
DESDE TODO EL MUNDO SE ACERCARON A
BARCELONA DURANTE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE
1992.
Y QUEREMOS SERLO HOY NUEVAMENTE.

�PERMITIDME QUE, EN EL MARCO DE ESA VOLUNTAD
DE SERVIR A LA PAZ, MOSTREMOS NUESTRA
CONFIANZA HACIA QUIENES VIENEN A NUESTRA
CIUDAD PARA AVANZAR EN LA PACIFICACIÓN DE
ZONAS EN DÓNDE EL CONFLICTO TODAVIA PERVIVE.
BARCELONA SE ENORGULLECE DE SER LUGAR DE
ENCUENTRO PARA LA PAZ.
SENYOR_:
BARCELONA S'ENORGULLEIX DE PODER SER EL LLOC
D'ENCONTRE PER A LA PAU.
TENIM LA CONFIANÇA I LA SEGURETAT QUE ESPANYA
HA DE TENIR UN PAPER ESSENCIAL EN AQUEST
ESFORÇ COOPERADOR, EN AQUESTA ABRAÇADA A
FAVOR DE LA COL.LABORACIÓ.
A MÉS, PERO, COMA ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT DE
LA QUAL N'OSTENTEU EL TÍTOL DE COMTE, VULL
APROFITAR L'AVINENTESA I)E TENIR-VOS ENTRE
NOSALTRES PER FELICITAR-VOS AMB MOTIU DEL
VINTÉ ANIVERSARI DE LA VOSTRA CORONACIÓ COM A
REI DE TOTS ELS ESPANYOLS.
HAN ESTAT TEMPS COMPLICATS, NO SEMPRE
AMABLES NI SEMPRE COM HAURÍEM DESITJAT, I VÓS
HEU SABUT ASSENYALAR-NOS EN TOT MOMENT EL
CAMÍ DE LA CONCÒRDIA I EL DE LA PROJECCIÓ CAP A
LA RESTA DEL MÓN.

�TINGUEU BEN SEGUR, SENYOR, QUE BARCELONA US
ACULL ARA COM HO HA FET SEMPRE, AMB L'ESTIMA
QUE US rfENIM I AMB EL RESPECTE QUE US DEVEM, I
QUE ES EN NOM D'AQUESTS SENTIMENTS QUE US
REITEREM LA NOSTRA ADHESIÓ A VÓS I A LA
INSTITUCIÓ QUE TAN DIGNAMENT REPRESENTEU.
BENVINGUTS A CASA VOSTRA, MAJESTATS,
BENVINGUTS A LA CASA QUE ARA VOL SER-HO TAMBÉ
DE LA PAU I DE LA COOPERACIÓ, CAPITAL --NI QUE
SIGUI PER UNS DIES-- D'EUROPA 1 DEL MEDITERRANI.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19934">
                <text>4369</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19935">
                <text>Recepció SSMM Reis d'Espanya. Conferència Euromediterrània</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19937">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19938">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19939">
                <text>Ajuntament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19941">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22403">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19942">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21070">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21072">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21073">
                <text>Euromediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21074">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21075">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22331">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28369">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41076">
                <text>1995-11-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43691">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19943">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1464" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="986">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1464/19951204d_00702.pdf</src>
        <authentication>9f79e729254441bb165a1bf4f0b2060e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42659">
                    <text>Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Data: 4.12.95

GU I Ó

Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (GB/EQ)
Conferència a la Graduate School of Business de la Universitat de Xicago.
Hora: 11:30 h. (c. Aragó, 271)

De cara a la conferència de l'Alcalde a la Graduate School of Business de la Universitat de
Xicago a Barcelona, es fan avinents els aspectes següents:

1. Desenvolupament de l'acte

- L'Alcalde s'adreçarà als alumnes del màster en Administració i direcció d'empreses responent a
la petició que li va fer arribar Pere Pi-Sunye r . S'escau recordar que Hl1 d'octubre passat
l'Alcalde va ser convidat a assistir a la conferencia que va pronunciar el president de la
Generalitat per inaugurar el curs de l'Escola i que es va haver d'excusar la seva presència.
- L'ordre de l'acte serà el següent:
- Arribada de l'Alcalde i recepció a l'entrada de l'edifici a les 11:30 hores.
- Salutació al cos docent i als alumnes.
- Introducció de l'acte a càrrec de Pere Pi-Sunyer, ex-conseller d'Educació i
Cultura i director del Catalan Chicago Group.
- Conferència a càrrec de l'Alcalde. Està previst que pronunciï un parlament
d'uns 40 minuts i que després s'obri un torn de precs i preguntes d'uns 20
minuts.
[N.B. S'escau informar que el President de la Generalitat, un cop acabada la
seva intervenció, va mantenir urgia conversa més informal amb els alumnes al
bar de la Universitat. La Universitat està oberta a qualsevol proposta de
l'Alcalde si hí ha temps suficient per dur-la a terme].
- L'Alcalde estarà acompanyat a la taula per !`Bernard Angénieux,Jirector executiu del
International Executive M.B.A. Program a Barc%èl-

Carmen Pí-Sunyer, directora associada del màster, serà present durant tot el
desenvolupament de la trobada

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

- L'Alcalde pronunciarà la conferència davant '.`els 54 matriculats que conformen la segona
promoció d'aquests estudis (juliol de 1995 - desembre de 1997). La majoria són europeus o
nord-americans. Vuit són espanyols (entre els quals hi ha Anton Codina, que treballa a l'àrea
de Finançament de l'Ajuntament). Hi ha, però, representants de tots els continents. La mitjana
d'edat oscil.la entre els 35 i 40 anys. S'adjunta una llista amb el perfil i les dades dels alumnes.
- La primera promoció d'aquest màster va finalitzar el seu programa el passat dissabte, 2 de
desembre.

2. La Universitat de Xicago a Barcelona
- Aquesta Universitat va començar a impartir els seus cursos el 17 de juliol de 1994. És l'únic

centre d'aquesta Universitat a Europa. L'immoble del carrer Aragó és propietat d'Argentària i
ha estat adequat ï rehabilitat totalment. El nombre màxim de matriculats per curs és de 80.
Durant el 1995 han coincidit poc més de cent matriculats repartits entre les dues primeres
promocions. El preu dels estudis s'apropa als 5 M. de ptes, amb les despeses d'estada i
manutenció a part. Els alumnes resideixen en hotels de la ciutat mentre s'imparteixen els
diferents mòduls del curs.
- La Universitat de Xicago va ser fundada el 1892 per John D. Rockefeller. Aplega estudis de
diplomatura; quatre llicenciatures (biologia, humanitats, fisica i ciències socials); i sis escoles
professionals per a llicenciats (empresarials, teologia, dret, medicina, administració pública i
assistència social).

3. The Graduate School of Business
- Aquesta Escala va ser fundada el 1898. És la segona escola més antiga per a graduats

empresarials als Estats Units i una de les de més prestigi. El 1982 George J. Stigler,
catedràtic d'aquesta Universitat, va ser el primer membre d'una facultat d'empresarials
guardonat amb el Nobel d'Economia. Posteriorment, ho van ser tres membres més: Merton
H. Miller (1990), Ronald S. Coase (1991) i Robert W. Fogel (1993).

4. Contintut del International Executive M.B.A. Program a Barcelona

- El màster que ofereix aquesta Universitat a Barcelona, anomenat International Executive
M.B.A., està pensat per a executius i directius d'empreses que treballen en fi rmes d'arreu del
món que volen aprofundir els seus coneixements en direcció empresarial sota una perspectiva
internacional.

2

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

-

El programa del màster té una durada de 18 mesos (de juliol de 1995 al desembre de 1996) i
està dividit en 10 sessions o mòduls amb una durada d'una a dues setmanes d'horari intensiu.
Té com a principal objectiu que els alumnes delimitin quines són les tasques específiques per
operar en el món dels negocis a nivell internacional; que coneguin les forces econòmiques,
socials i culturals tant globals com locals que condicionen les relacions empresarials. La
orientació és eminenment pràctica i forma els participants a ser capaços d'analitzar situacions
en entorns reals i a implementar estratègies de treball i solucions creatives.

- Els matriculats en aquest curs (fins un màxim de 80) tenen un mínim de 10 anys d'experiència
professional i representen un ampli ventall de països, indústries i càrrecs empresarials, alhora
que pertanyen a empreses líder en el seu sector.

�¿),u6k,,vbk
y

ki

Grldi
WÁ

i:A4v&lt;
l;

0'1 :71,,t

PROPOSTA PER A LA INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE A
LA UNIVERSITAT DE XICAGO

WITHIN THE NEW WORLD ORDER WHICH IS NOW
UNDER DEFINITION, THE ROLE OF CITIES IN
RELATION TO NATIONS AND STATES IS CHANGING.
IMPORTANT CITIES ACT AŠ Ce
'11514*' S
IN THE ORGANIZATION OF THE WORLD ECONOMY.
THE STRONG DEVELOPMENT EXPERIENCED IN THE
FIELD OF TELECOMMUNICATIONS HAS PERMITTED
THIS COMBINATION BETWEEN THE GEOGRAPHIC
DIVISION OF PRODUCTION AND THE ECONOMIC AND
FINANCIAL CONTROL.
WITHIN A FRAME OF INTERNATIONAL ECONOMIC
ACTIVITY, NEW REGIONAL SUBCENTRES EMERGE
AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE
BEEN ABLE TO ADAPT TO THE NEW SITUATION.
I AM TALKING OF CITIES THAT HAVE SPEZIALIZED
THEMSELVES IN ACTIVITIES ORIENTED TO THE
GLOBAL MARKETS. I AM TALKING OF BARCELONA,
TEE-- C-Edt+TRE OF EUROPEAN RSG1ON WITH 15
tu.
MILLION P OPLE.
1-14,„i7r

�1.- URBAN TRANSFORMATION: THE BARCELONA
PATTERN
BARCELONA HAS BECOME A REFERENCE FOR
EUROPE, A(N_VE-V~ON-0. THIS IS NOT MERE
THEORY, I CAN GIVE YOU SOME EXAMPLES: LISBON
HAS FOLLOWED THIS PATTERN IN ITS OWN
TRANSFORMATION ENHANCED BY THE WORLD
EXPOSITION IN 1998. BERLIN, TOO, IN THE
REBUILDING OF THE CITY CENTRE PREVIOUSLY
CLEAVED IN TWO BY THE WALL.
THE EXPERIENCE OF BARCELONA IN STRATEGIC
PLANNING HAS BEEN RECOGNIZED AS EXEMPLARY
BY THE EUROPEAN UNIOK AND THE WORLD BANK.
OUR CITY, WHICH I HOPE YOU ALREADY CONSIDER
AS YOURS, HAS SPONSORED THE CREATION OF AN
URBAN TECHNOLOGIES EXCHANGE CENTRE, WITH
THE PARTICIPATION OF 24 MUNICIPALITIES AND
METROPOLITAN BODIES OF BOTH LATIN AMERICA
AND SPAIN: BUENOS AIRES, RIO DE JANEIRO,
MONTEVIDEO, BILBAO, CARACAS, ETC.
19(/'?

ALw

BY PIONEERING SUCH A PROJECTION TOWARDS
LATIN AMERICA, BARCELONA IS PLAYING A KEY
ROLE IN THE DEVELOPMENT OF A REGION WHICH IS
BOUND TO BE ONE OF THE WORLD'S FASTEST
GROWING POLES

�IN 1995, THE CITY HAS STRENGTHENED ITS
PROJECTION TOWARDS THE MEDITERRANEAN
BASIN. YOU HAVE HAD THE OPPORTUNITY TO
WITNESS THE EVENTS THAT TOOK PLACE LAST
WEEK WITH THE CONVENING OF THE
INTERMINISTERIAL
EUROMEDITERRANEAN
CONFERENCE. THIS IS THE BEGINNIG OF WHAT IS
ALREADY CALLED THE "BARCELONA PROCESS"
WHICH WE ALL HOPE WILIL LEAD TO SUSTAINABLE
DEVELOPMENT IN A CONTEXT OF PEACE AND
MUTUAL CONFIDENCE.
AP._(2-14-1m,f ttfd41?
lituLu9
BARCELONA HAS IMPROVED IN MANY ASPECTSTMOST OF YOU PERHAPS HAVE NOT KNOWN
BARCELONA BEFORE ITS ENTIRE REGENERATION
PROCESS BEGAN OVER A DECADE AGO, BUT I CAN
ASSURE YOU THAT THE CITY HAS UPGRADED ITS
OPENNESS
(AND
OPENMINDEDNESS),
ITS
SOLIDARITYAND ITS QUALITY OF LIVING.
RICHARD ROGERS, A WELL-KNOWN ARCHITECT,
OFFERS THE "BARCELONA PATTERN" AS AN
EXAMPLE TO BE FOLLOWED BY CONTEMPORARY
CITIES. ACCORDING TO ROGERS, THE CITY OF THE
FUTURE SHOULD GATHER SIX FEATURES:
1) IT SHOULD BE DENSE AND POLYCENTRAL,
BECAUSE THESE CHARACTERISTICS HELP TO
CREATE COMMUNITY FEíELING AND THEY ALSO
TEND TO MINIMIZE CITIZEN'S RELIANCE ON
PRIVATE TRANSPORT. i

�2) ACTIVITIES MUST OVEILAP, SINCE IT SIGNIFIES
CLOSER CONTACTS AND IVERSITY
3) THE CITY SHOULD BE SOCIALLY AND
TERRITORIALLY BALANCED, AND ITS CIVIC
IDENTITY SHOULD BE PROMOTED.
4) IT OUGHT TO

BE ECOLOGICAL.

5) IT SHOULD REMAIN QPEN. I MEAN THAT ITS
URBAN SHAPE DESIGN SHOULD PERMIT THE
RECEPTION OF BOTH NEW POPULATION AND
IDEAS.
6) LAST BUT NOT LEAST, +HE CITY OF THE FUTURE
SHOULD BE BEAUTIFUL. A SPACE WHERE ARTS,
ARCHITECTURE AND LANDSCAPE COMBINE TO
BETTER ITS SOUL.
ACTUALLY AT THE

CORE _QF THE BARCELONA
ATTEUEŠRE .13J1:)__EC__
5-F_, A CITY TH_ArDOES__NOL,

SEGRE 5 ATE A CITY WHICH HAS _ELI_MINATED ALL
BARRIERS BETWEEN RICH AND PdbR AREAS.
-

-

-37
1

1-72

OUR STRATEGY HAS NOT BEEN INTERVENTIONIST. IT
HAS BEEN ONE OF LEADERSHIP AND COMPLICITY.
THANKS TO THIS STRATEGY MANY SUBURBS HAVE
BEEN REHABILITATED, AND THUS REINCORPORATED
INTO THE CITY, HAVE BEEN DIGNIFIED AND HAVE
BECOME NEW CITY CENTRES.

4

(72 ¿(
7

�2.- BARCELONA'S ECONOMIC PERFORMANCE
2.A) GLOBAL OUTLOOK
TO BEGIN WITH BARCELONA'S ECONOMIC
PERFORMANCE I WOULD LIKE TO GIVE YOU SOME
FIGURES: THE CITY'S PER CAPITA GROSS DOMESTIC
PRODUCT (GDP) IN 1994 AMOUNTED TO SOME
TWENTY FIVE THOUSAND DOLLARS, WHICH IS
ALMOST DOUBLE THE SPANISH AVERAGE AND QUITE
A LOT HIGHER THAN THE EUROPEAN UNION
AVERAGE. BESIDES, IN 1994 THE CITY'S ECONOMY
GREW AT A REAL RATE OF 2.4%, AGAIN SOMEWHAT
£t)(,(.(1LHIGHER THAT THE SPANISH AVERAGE.

-m/1~

BARCELONA DERIVES ITS ECONOMIC STRENGTH
FROM ITS POSITION AS ONE OF EUROPE'S MAJOR
MANUFACTURING, COMMERCIAL AND FINANCIAL
CENTRES. BUT LET ME TRACE BACK ALONG THE
PATH: BECAUSE IN RECENT YEARS THE CITY'S
ECONOMY HAS UNDERGONE A PROCESS OF
SUBSTANTIAL TRANSFORMATION.
EMPLOYMENT IN THE SERVICE SECTOR INCREASED
TO 71% LAST YEAR, FrROM 61% OF TOTAL
EMPLOYMENT IN 1989, VVHILE THE SHARE OF
MANUFACTURING EMPLOYMENT DECLINED TO 23%
FROM 32% OVER THE SAME PERIOD. ALL THIS
DESERVES TO BE EXPLAINED:

�- ON THE ONE HAND, THE INCREASING IMPORTACE
OF THE WELL DIVERSIFIED SERVICE SECTOR HAS
BEEN FUELLED LARGELY BY CONSIDERABLE
IMPROVEMENTS IN TRANSPORTATION AND
TELECOMMUNICATION INFRASTRUCTURE. WE HAVE
STRONG FINANCIAL INSTITUTIONS. AS A UNIVERSITY
CENTRE, WHOSE LEVEL HAS IMPROVED
CQNSIDERABLY THANKS TO THE UNIVERSITY OF
CHICAGCr'BARCELONA IS WELL KNOWN FOR THE
HIÓRDEGREE OF PREPARA ION OF ITS STUDENTS.
- ON THE OTHER HAND, IN ' SPITE OF THE GRADUAL
DECREASE IN THE TOTAL SHARE OF THE
MANUFACTURING EMPLOYMENT, THE BARCELONA
AREA CONTINUES TO BE ONE OF EUROPE'S
INDUSTRIAL CENTRES. OVER THE PAST FEW YEARS,
SOME HIGH VALUE-ADDED INDUSTRIES, SUCH AS
PHARMACEUTICALS, CONSUMER ELECTRONICS,
PRINTING AND PUBLISHING, HAVE BEEN
CONSISTENTLY GROWING. BARCELONA IS THE
SPANISH AND LATIN AMERICAN CAPITAL OF
PUBLISHING.
THIS TREND TOWARD HIGHER VALUE-ADDED
PRODUCTS HAS BEEN FOSTERED BY CONSIDERABLE
FOREIGN INVESTMENT FLOWS, AND WHICH ARE
MOST LIKELY TO CONTINUE.

6

�OVER THE PAST FEW YE,BrRS, BARCELONA'S
ECONOMY HAS OUTPERF. R1C%ÍÉD THE REST OF THE
COUNTRY'S. THE HI PROPORTION OF STABLE
SERVICE ACTIVTES AND ITS DIVERSIFIED
MANUFACTURING BASE MAKE BARCELONA LESS
SENSITIVE TVRECESSIONARY PERIODS THAN MOST
SPANISH f^GIONS.
IN DECEMBER 1986, BARCELONA'S UNEMPLOYMENT
RATE WAS 18,5%. LAST OCTOBER, 10,79%. LOWER

THAN, FOR INSTANCE, THE _RATE OF_ MTA^1,
COPENHAGEN ONDON,
THE ^I^GUE.
--_._
WE REALISE THAT UNEMPLOYMENT FIGURES ARE
STILL TOO HIGH, BUT WE REFUSE TO SURRENDER
TO THE PROBLEM AND, USING THE KNOWLEDGE
THAT THE PROXIMITY BETWEEN LOCAL POWER AND
LABOUR REALITY PROVIDES, WE ARE DEVELOPPING
A STRATEGY AIMED AT PROMOTING SELF
EMPLOYMENT AND PROFESSIONAL KNOWLEDGE.
MORE AND MORE FOREIGN AIRLINES ARE SECURING
STRONGER POSITIONS IN THE BARCELONA AIRPORT,
WHICH THEY SEE AS A STEPPING STONE WITH AN
INCREASING POTENTIAL. THEY ARE RIGHT, AS THE
FIGURES SHOW: THE RECORD OF AIR TRAFFIC
LOGGED IN 1994 IS BEING BROKEN THIS YEAR BY A
MILLION PASSENGERS MORE, MAKING A TOTAL 11

MILION.

7
CI IICAGO.GBR

�THE COMMERCIAL PORT HAS STRENGTHENED ITS
POSITION AS THE FIRST MEDITERRANEAN PORT IN
TERMS OF CONTAINER TRAFFIC.
IN SIX YEARS, OFFICE SPACE HAS GROWN BY
ALMOST 1 MILLION SQUARE METRES, AN OFFER
BALANCED WITH DEMAND: IBM MOVES TO THE ILLA
BUILDING, NISSAN TO THE TORRES CERDÀ, SOME OF
THE BRANCHES OF GENERAL ELECTRIC HAVE
CHOSEN BARCELONA AS THE SITE FOR THEIR
EUROPEAN HEADQUARTERS.
AND SO ON. BARCELONA IS A SELLING TRADE MARK.
AS A PROOF, THE CITY RANKS NOW THE SIXTH AS
EUROPE'S MANAGERS FAVOURITE FOR DOING
BUSSINESS.
2.B) THE LOCAL GOVERNMENT IS A GOOD
MANAGER:

BARCELONA'S FISCAL PERFORMANCE HAS
REMARKABLY IMPROVED OVER THE PAST THREE
YEARS. FROM THE MUNICIPAL GOVERNMENT WE
HAVE TAKEN STEPS TO CORRECT BUDGETARY
IMBALANCES AND TO ABIDE DEBT GROWTH. BUT IT
IS NOT ME WHO SAYS SO, THIS IS ACCORDING TO
STANDARD &amp; POORS.

8

�THE DEFICIT BEFORE DEBT REPAYMENT HAS BEEN
SHARPLY REDUCED. OUR GOAL /t TO REACH A
BUDGETARY SURPLUS IN 1995 AND TO GRADUALLY
REDUCE DEBT BY A TOTAL OF 15% IN THE FIVE
YEARS TO 1999. THE CORNERSTONE OF THIS DEBT
REDUCTION PLAN IS TO MAINTAIN TIGHT CONTROL
ON OPERATING EXPENDITURES., WHICH GREW
STRONGLY IN THE YEARS BEFORE 1992 AS THE
DEMAND FOR CITY SERVICES INCREASED BECAUSE
OF RAPID ECONOMIC GROWTH AND THE
PREPARATION FOR THE OLIMPIC GAMES. HOWEVER,
THE TREND WAS SHARPLY REVERSED AFTER THE
CELEBRATION OF THE GAMES AND NONFINANCIAL
OPERATING EXPENDITURES WERE REDUCED BY
1,6% IN 1993 AND BY 2,71% IN 1994.
3.- BARCELONA'S STRATEGIES FOR THE FUTURE

BARCELONA FACES THE TURN OF THE CENTURY
WITH NEW PROJECTS.
3.A) LOGISTIC CENTRE

THE AREA OF BARCELONA HAS A PROFILE, BOTH
SECTORIAL AND TERRITORIAL, WHICH GIVES THE
CITY SOME ADVANTAGES FROM THE STARTING
POINT.

9

�THESE ADVANTAGES STEM FROM THE FACT THAT,
WITHIN A LIMITED SPACE, IT CONCENTRATES THE
PORT, THE AIRPORT AND THE LOGISTIC ACTIVITIES,
PLUS A TRANSPORTATION; AND COMMUNICATIONS
NETWORK THAT ALREADY EXISTS, AND FINALLY THE
ECONOMIC AND URBAN CONGLOMERATE.
HAMBURG AND ROTTERDAM, AMONG OTHER CITIES,
HAVE A STRONG PORT, BUT THEY LACK A STRONG
AIRPORT.
THE POTENTIAL OF THE AREA OF BARCELONA
RESTS ON A NUMBER OF FOUNDATIONS:
- AN INTERMODAL STRUCTURE LAND-SEA-AIR,
WITHIN AN INTEGRATED TERRITORY WITH
EXTRAORDINARY COMPETITION POSSIBILITIES.
- A SHARP INCREASE IN THE CONTAINER TRAFFIC
AT THE PORT, IN COMPETITION WITH OTHER
MEDITERRANEAN PORTS.
- A GOOD POSITION IN THE TRADE FLOWS WITH
THE FAR EAST
- A DIRECT LINK WITH THE PORTS OF THE NORTH
OF AFRICA, AND MORE GENERALLY, WITH THE
MEDITERRANEAN BASIN.
- PROSPECTS OF PROGRESS OF THE PORT, BASED
ON THE DEVELOPMENT OF THE LOGISTIC
ACTIVITIES AREA.

io
CI IICAGO.GBR

�A RENOVATED AIRPORT WITH GROWING
CAPABILITY WHICH HAS TO BE ENLARGED IN
TERMS OF BOTH SERVICES AND ACTIVITY.
A HINTERLAND OF MANUFACTURING,
CONSUMPTION AND SERVICES OF GREAT
IMPORTANCE.

-

BARCELONA IS TO DEVELQP, TO BALANCE AND TO
MAKE THE MOST OF ALL THESE FACTORS. THE CITY
HAS TO GUARANTEE THE SUCCESS OF THE
APPARENT POTENTIALITIES, IMPROVING THE
COMMUNICATIONS THAT ARE TO LINK ALL THESE
ELEMENTS BETWEEN THEMSELVES AND ALSO WITH
THE HUGE EUROPEAN COMMUNICATIONS NETWORK.
IN ONE WORD, IT IS A MATTER OF CREATING A
BALANCED TRUE LOGISTIC HUB, THE MAIN OF
SOUTHERN EUROPE.
BARCELONA IS TO BECOME, TOGETHER WITH
MADRID, IN THE BIGEST LOGISTIC POLE OF THE
COUNTRY. WHILE MADRID STRENGTHENS ITS
DOMINANT POSITION IN RELATION TO ALMOST ALL
,PIN AND TENDS TO SPETIALIZE IN
THE REST OF
INTERCONTINENTAL TRADE BETWEEN EUROPE AND
AMERICA, BARCELONA INCREASES ITS CHARACTER
AS INTERMODAL LOGISTIC AREA AND SOUTHERN
PORT USHERING IN AND OUT THE TRAFFIC WITH THE
MEDITERRANEAN BASIN, EUROPE IN GENERAL AND
THE EAST.

�IN THIS CONTEXT, THE SPANISH AND CATALAN
GOVERNMENTS, TOGETHER WITH THE LOCAL
AUTHORITIES AFFECTED, ADOPTED THE PLAN FOR
THE INFRASTRUCTURES QF THE "DELTA OF THE
LLOBREGAT". AMONG THE PROJECTS, I WOULD LIKE
TO MENTION THE ENLARGEMENT OF BOTH THE
PORT AND THE AIRPORT, AND THE IMPROVEMENT
OF THE LINKAGE BETWEEN THE HIGHWAYS AND
MOTORWAYS.
3.B. STRATEGIC PLAN.
THIS IS PART OF THE SÉCOND STRATEGIC PLAN
BARCELONA 2000, WHOSE MAIN GOAL IS TO
ENHANCE THE INTEGRATION OF THE AREA OF
BARCELONA WITHIN THE INTERNATIONAL ECONOMY
IN ORDER TO ASSURE ITS GROWTH IN TERMS OF
ECONOMIC, SOCIAL AND QUALITY-OF-LIVING
PROGRESS.
TO REACH THIS GOAL, THE PLAN CONTAINS FIVE
STRATEGIC LINES WHICH ACT AS A FRAMEWORK.
THE FIRST LINE IS AIMED AT MAKING EASIER THE
ADAPTATION PROCESSES OF THE ECONOMIC
SECTORS TO THE REQUIREMENTS OF THE
INTERNATIONAL ECONOMY.

12

�THE SECOND FORESEES THE TERRITORIAL
DIMENSION OF THE AREA OF BARCELONA,
UNDERLINING THE NECESSITY OF SHAPING THE
MEASURES THAT ARE TQ BE IMPLEMENTED IN
ACCORDANCE WITH THE WHOLE AREA.
THE THIRD LINE PUTS THE STRESS ON SOCIAL
INTEGRATION.
THEN COMES THE EFFORT TO PROMOTE A SERIES
OF NON EXCLUSIVE ECONOMIC ACTIVITIES THAT
CAN ASSURE THE INTERNATIONAL PRESENCE OF
THE CITY: LOGISTICS, HEALTH, AND ACTIVITIES
RELATED TO THE INFORMATION INFRASTRUCTURES.
FINALLY, THE MACRO REGION OF BARCELONA
WHICH I HAVE JUST MENTIONED AT THE BEGINNING
AND WHICH INCLUDES THE AREA LIMITED BY
BARCELONA, PALMA DE MALLORCA, ZARAGOZA,
MONTPELLIER, TOULOUSE AND VALENCIA. THIS IS
THE NATURAL MARKET OF OUR CITY AND THE
SUITABLE FRAMEWORK TO DEVELOP A SERIES OF
ACTIVITIES AND PROJECTS THAT WOULD
OTHERWISE BE UNTHINKABLE.

13
CIIICAGO.GBR

�4.- IN CONCLUSION
BARCELONA IS IN FULL DISPOSITION OF ENTERING
INTO THE NEXT FUTURE. THE PATTERN WE HAVE
BEEN FOLLOWING HAS PROVEN RIGHT. WE ARE
STILL WORKING AND, ABOVE ALL, WE RELY ON THE
COMPLICITY OF OUR FELLOW CITIZENS AS WELL AS
THE ONE OF ALL THE SOCIAL, ECONOMIC AND
CULTURAL SECTORS.
BARCELONA DOES NOT WANT TO STOP. IT KEEPS
THE WILL OF DYNAMISM AND MODERNITY.
WE ARE A CITY THAT OFFERS MANY
OPPORTUNITIES, A CITY THAT HAS A CALLING FOR
ITS PROJECTION OUTWARDS AND HAS ALSO
UNDENIABLE ASSETS.
I AM REALLY CONVINCED THAT YOU ARE AWARE.
THANK YOU VERY MUCH.

14
CI IICAGO.GBR

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19944">
                <text>4370</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19945">
                <text>Conferència Graduate School of Business Universistat Chicago</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19947">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19948">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19949">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19951">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19952">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21066">
                <text>Universitats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21067">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21068">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21069">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28370">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41077">
                <text>1995-12-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43692">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19953">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1465" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="987">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1465/19951207d_00703.pdf</src>
        <authentication>ea30081bc9d19c795aa56304a8bb711d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42660">
                    <text>Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Data: 7.12.95

GUIÓ
Per a:
De:
Assumpte:

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (JM)
Participació de l'Alcalde a la conferència "The Implementation of the
Inforrnation Society in Cities and Regions"

De cara a la participació de l'Alcalde a la conferència que se celebra a Estocolm sobre The
Implementation of the Information Society in Cities and Regions, es fan avinents els aspectes
següents:
- La conferència es planteja con un desafiament de la ciutat d'Estocolm sobre l'ús de les noves_
tecnologies de la informació adreçat a altres 63 ciutats de més de 400.000 habitats de tota
Europa . Les altres ciutats espanyoles que han estat convidades a pa rt icipar en aquesta
conferència són Sevilla, Màlaga, Madrid. València i Saragossa. Cap d'elles ha respost a la
invitació.
- El certamen, que es

planteja en forma de concurs, té les deu categories següents:

• Treball a distància.
• Ensenyament a distància.
• Xarxes universitàries.
• Telemàtica per a petites i mitjanes empreses.
• Gestió de trànsit vial.
• Control de trànsit aeri.
• Xarxes d'atenció sanitària.
• Licitacions electròniques.
• Administració Pública.
• Autopistes d'informació urbanes.
- El concurs es desenvoluparà al llarg de 1996. A principis de 1997 un jurat independent triarà
el guanyador de cadascuna d'aquestes categories. El primer premi és un espai gratuït a
l'Exposició d'Estocolm de 1997, que tindrà com a principal centre d'interès la societat del
futur.
- La finalitat d'aquest fòrum és posar en comú els projectes que desenvolupen les ciutats
participants i buscar fórmules que permetin competir amb Estats Units i Japó en el camp de
la tecnologia de la informació.
- L'Alcalde participarà a la sessió plenària i en la taula rodona posterior, en què es debatrà el
paper de les ciutats i les regions en la posada en marxa de les tecnologies de la informació.
- La sessió plenària serà oberta per l'alcalde d'Estocolm, Mats Hulth i per Martin Bangemann.

ALCA

Et 4e l'Alcalde, hi participaran a la sessió plenària el director general de la DG III
,^ usuic) de la Comissió Europea, Stefano Micosi; el director executiu del grup ICL,

Registre d prada

(

18

S iefq

ESTOCOLM.JMS

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Richard Levesey-Harwoth; la directora general d'Stattel, Ann-Marie Nilsson; el ministre de
Coordinació suec i president de la comissió de Tecnologia de la Informació, Jan Nygren; el
president de la xarxa Telecities, Dave Carter; el director de la DG XIII (Tecnologies de la
Informació), Michel Richonnier, i el director d'Olivetti Telemedia, Marco de Benedetti.
- La intervenció de l'Alcalde té una durada prevista de 25 minuts. S'adjunta en annex 3 la
intevenció.
- Durant la conferència tindran lloc tot un seguit de sessions paral . leles en què diverses ciutats
presentaran els projectes que duen a terme relacionats amb els diversos punts establerts per
la Comissió Bangemann.
- En aquesta sessions paral . leles participarà la cap de projectes de l'INI, Teresa Serra.
S'adjunta el guió de la intervenció de Teresa Serra a les sessions paral leles
- S'ajunta a l'Alcalde un dossier sobre les principals actuacions que es fan a Barcelona
relacionades amb els punts desenvolupats a la Comissió Bangemann. (Annex 4)
- La llengua o fi cial de la conferència és l'anglès.
- En annex 5 s'adjunta el document "lniormation technology strategies in the city of
Barcelona" de l'INI.

ESTOCOLM.JMS

�3
Elements per a la intervenció de l'Alcalde

DECEMBER 1993 THE COUNCIL OF EUROPE
PETITIONED A GROUP OF PERSONALITIES, AMONGST
WHOM I HAD THE HONOUR OF FORMING PART, TO
WRITE UP A REPORT ON THE SPECIFIC MEASURES TO
BE STUDIED BY THE EUROPEAN UNION AND ITS
MEMBER STATES IN ORDER TO DEVELOP
FOR
INFRASTRUCTURES
INFORMATION
TECHNOLOGIES. THIS WAS THE FIRST STEP TAKEN
BY EUROPE IN ORDER TO BE ABLE TO COMPETE ON
EQUAL TERMS WITH THE UNITED STATES AND JAPAN
IN THIS AREA.

. IN

. THE VICE- PRESIDENT OF THE UNITED STATES, AL
GORE, IS CURRENTLY PROMOTING INFORMATION
HIGHWAYS. EUROPE RAN, AND CONTINUES TO RUN,
THE RISK OF REMAINING BEHIND, OF LEAVING THE
INITIATIVE IN HANDS OF THE NORTH AMERICANS,
WITH ALL THE COMMERCIAL AND CULTURAL
CONSEQUENCES WHICH THESE COULD HAVE.
CERTAIN CONSEQUENCES WHICH WERE EASILY
IMAGINED. ALL WE HAVE TO DO IS TURN ON THE
TELEVISION OR SEE THE CINEMA BILLBOARDS IN ANY
EUROPEAN CITY.
D,'
. ONE OF THE FIRST CONCLUSIONS OF THE REPORT
DRAFTED BY THE BANGEMANN COMMISSION' WAS ^`4THAT ANY POLITICAL ATTENTION BEING PAID TO THIS
QUESTION IS TOO INTERMITTANT. THE PRIVATE
SECTOR AWAITS TO RECEIVE THOSE IGNALS
^
SENT 7
, TO THEM BY THE DIFFERENT EUROPEAN
¡GOVERNMENTS IN ORDER TO BEGIN TO ACT. THIS ■
OES NOT MEAN THAT THE STATES SHOULD LEAVE
HE
DEVELOPMENT
INFORMATION
OF
ECHNOLOGIES SOLELY IN PRIVATE HANDS.
. IF TELECOMMUNICATION INFRASTRUCTURES ARE TO
BE COMPLETELY LIBERALISED -4a1191- THE 1ST OF
JANUARY 118, IT IS NECESSARY FOR THE MEMBER

�STATES OF ,THE EUR PEAN UNION EFORE~
ESTABLISH' A JURIDIC FRAMEWORK IN ORDER TO
CONCESSIONS AND LICENCES ON THE
PRINCIPLE OF TRANSPARENCY, NON-DISCRIMINATION
AND PROPORTION. TO SEPARATE P1EGULATOR
(1A)IA.
THE OPERATOR
115911‘á--1§— INDISPENSABLETO
MÁINTAIN THE BALANCE BETWEEN THE APPLICATION
THE
GENERAL...
LEGISLATION
OF
ON
COMPETITIVENESS ANDŠPECIFIC REGULATION ON
TELECOMMUNICATION'S TENDERING.
• UPON REACHING THIS POINT, IT 1S LOGICAL TO
SUPPOSE THAT THE THREE OR FOUR EUROPEAN
UNION COUNTRIES WHO HAVE MOST DEVELOPED
THEIR LEGISLATION AND THE IMPLEMENTATION OF
NEW INFORMATION TECHNOLOGIES, ARE IN
CONDITION TO IMPOSE THEIR OWN CRITERIA UPON
THE DEVELOPMENT OF THIS COMMON LEGISLATIVE
FRAMEWORK OVER AND ABOVE THE REST OF THE
UNION'S MEMBERS. 1 THE CITIES, WHO MOSTI:
-_--- DIRECTLY APPLY LEGISLATION ON INFORMATION
TECHNOLOGIES AND BRING THESE NEARER TO THEI
--61-TIZENS.,~1E-PLAY)AN
IMPORTANT ROLE.
_
c:41,,,,,u .1 L

THE PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY ESTABLISHED BY
THE MAASTRICHT TREATY FURTHER REINFORCES
THE CITIES' IMPORTANT PROTAGONISM.
THE
MUNICIPALITIES, AS THE CLOSEST ADMINISTRATIVE
BODIES TO THE CITIZENS, ARE THOSE WHO BEST
BRING NEW TECHNOLOGICAL ADVANCES TO THEM.
ALL TOLD, WE MAY CONCLUDE THAT THOSE STATES
WHOSE CITIES HAVE BEST DEVELOPED AND
IMPROVED INFORMATION TECHNOLOGIES, WILL BE
THOSE WHO INTRODUCE THEIR CRITERIA TO THE
ENTIRE EUROPEAN UNION PF THE FUTURE.
Iti-'

�. BUT
WHAT
ARE
THESE
INFORMATION
TECHNOLOGIES? SIMPLY THE REALISATION OF A
PROPHECY MADE BY PAUL VALERY AT THE
BEGINNING OF THE CENTURY WHEN HE PREDICTED
THAT ONE DAY INFORMATION WOULD REACH OUR
HOMES JUST AS WATER OR ELECTRICITY NOW DOES.
NOT IN THE TOO DISTANT FUTURE WILL EVERY
HOUSE AND EVERY OFFICE OWN AN INTERACTIVE
TERMINAL WHICH WILL SERVE AS COMPUTER,
TELEVISION,
TELEPHONE,
NEWS
AND
ENTERTAINMENT SOURCE, INSTRUMENT FOR WORK
AND FOR SERVICES. ALL THIS WILL CIRCULATE
ALONG INFORMATION HIGHWAYS, BUT THESE
INFORMATION HIGHWAYS, WHICH ALREADY EXIST,
MUST REACH SOME PLACE, AND THIS PLACE IS THE
CITY.
. IT IS DIFFICULT TO GUESS WHAT CONSEQUENCES
THE GENERALISATION OF THESE INFORMATION
TECHNOLOGIES WILL HAVE ON OUR SOCIETY. IN ANY
CASE WE SHOULD ATTEMPT THE ACHIEVEMENT OF
TWO AIMS: THE ESSENTIAL STRUCTURATION OF
EUROPE AND A SOCIETY WHICH WILL BE MORE
PARTICIPATIVE AND DEMOCRATIC.
UNITED STATES IN THE
. THE PREDOMINANCE OF'THE
,^
E
WORLD OF COMMUNfCATION, A 11~151;027HAS MEANT THAT ANÍY EUROPEAN CITIZEN.
KNOVV, BETTER THE STREETS OF NEW YORK OR SAN
FRANCISCO THANANY EUROPEAN CAPITAL.
. INFORMATION TECHNOLOGIES SHOULD PERMIT US
TO IMPROVE THIS DEFICIT AND REACH A HIGHER
IN THIS
LEVEL OF MUTIJPÁL UNDERSTANDING.
SENSE, THEY WI'LL BECOME AN INDESPENSABLE
ELEMENT TO IMPROVE UNDERSTANDING AMONGST
THE CITIZENS OF THE DIFFERENT STATES OF THE
EfiU,ÓPEAN UNION AND FOR ITS STRUCTURE AS A

�__17-7-41t311:11t
THRE~---ELEMENT
POLITICAL
UNDERS-T~NG WHICH 1S MUCH STRONGER THAN
SIMPLY AÑ ECONOMIC UNION.
• ON THE OTHER HAND, THEY OFFER A UNIQUE
POSSIBILITY TO DEEPEN THE DEMOCRATISATION OF
OUR SOCIETY. T-41 :. CITIZENS MAY HAVE AT THEIR
DISPOSIT4LÉ NEW MEANS OF EXPRESSION AND A
FORUM TO DEBATE IDEAS. A NEW SPACE IS BEING
DESIGNED WITHOUT BOUNDARIES WHICH COULD
TURN THE CONCEPT OF A GLOBAL VILLAGE,
IDEALISED BY MARSHALL MACLUHAN, INTO A
REALITY.
• NEW COMMUNICATION INFORMATION TECHNOLOGIES
BRING US CLOSER TO A MORE PARTICIPATIVE
SOCIETY WITH GREATER QUALITY OF LIFE FOR THE
CITIZENS, WITH MORE TRANSPARENCY -041143E~
OF THE ADMINISTRATIONS, CARRYING US NEARER TO
A WORLD IN WHICH WE MOVE INFORMATION AND NOT
PEOPLE.
THE CITIES AND REGIONS OF EUROPE WILL HAVE
NEW MEANS AT THEIR DISPOSAL TO EXPRESS THEIR
CULTURAL TRADITIONS AND IDENTITIES. A NEW
CULTURAL DIMENSION
BEGINNING TO OPEN-UP,
AND NEW POSSIBILITIES FOR PRODUCTION AND
DISTRIBUTION OF NEW CULTURAL EXPRESSIONS, ARE
BEING SHAPED.
CULTURAL
MINORITIES,
(CATALONIA AŠÑ
EXA1V1PLÉIMAY GAIN ACCESS TO CHANNELS OF
UNIVERSA EXPRESSION.
GOVERNMENTS AND
ADMINISTRATIONS MAY ALSO FEEL OBLIGED TO BE
MORE EFFICIENT, MORE TRANSPARENT AND
ATTEMPT GREATER RAPPORT WITH THE CITIZENS.
THE ATTITUDE AND RELATIONSHIP OF THE CITIZENS
WITH THESE ADMINISTRATIONS WILL BE SERIOUSLY
MODIFIED.

�. THIS NEW WORLD OF TELECOMMUNICATIONS
QUESTIONS THE TRADITIONAL CONCEPT OF THE CITY. 1-;K
ABOVE ALL IN THOSE EUROPEAN CITIES WITH A
GREAT POPULATION DENSITY, PROXIMITY IS NO
LONGER AN ABSOLUTELY NECESSARY CONDITION TO
GUARANTEE QUALITY OF LIFE AND DEVELOPMENT OF
COMPANIES AND BUSINESSES, AS
DECENTRALISATION IN THE WORKPLACE IS NOW
BEGINNING. NOW MANY TASKS MAY BE CARRIED OUT
FROM A DISTANCE.
. THE CONCEPT OF PROXIMITY, THEREFORE, MUST BE
GIVEN NEW VALUES AND SHOULD REINFORCE THOSE
CURRENTLY EXISTING. THE CITIES SHOULD
PROMOTE THEIR CIVIC PRESENCE, ITS PEOPLE,
CONTACTS OR WALKABOUTS, VIS-A-VIS
ENCOUNTERS, BEFORE THE INTERACTIVE CONTACTS
WHICH TECHNOLOGY PERMITS. AT THE SAME TIME
THEY SHOULD ELIMINATE THE NEGATIVE EFFECTS OF
THIS PROXIMITY, SUCH AS AGLOMMERATIONS,
POLLUTION, NOISE OR TRAFFIC.
. NEVERTHELESS, FROM BARCELONA'S POINT OF VIEW,
PROXIMITY IS ALSO AN IMPORTANT VALUE FOR
TELECOMMUNICATIONS. CABLING TAKES
ADVANTAGE OF EXISTING INFRASTRUCTURES IN THE
SUBSOIL AND THE DENSITY OF THE BUILDINGS
SHOULD IN THEORY REDUCE THE GLOBAL COSTS OF
DATA TRANSMITION. THEREFORE, IN A COMPETITIVE
SITUATION BETWEEN A DENSELY POPULATED CITY
AND ONE WITH A DISPERSED POPULATION, THE
AVAILIBILITY OF COMMUNICATION
AND, ABOVE ALL,
^
THE COSTS, SHOULD FAVOI'JR THE FORMER.
.

BARCELONA NSZ1:4---Twi9 ESTABLISH' A POWERFUL

COMMUNICATION INFRASTRUCTURE WHICH WOULD
PERMIT ITS CITIZENS TO ACHIEVE RADICAL
IMPROVEMENTS IN ITS QUALITY OF LIFE, OFFERING

�BETTER INFORMATION, CAPACITY FOR SELFINFORMATION AND THE POSSIBILITY OF NEW
SERVICES, THEREBY REDUCING THE NEED TO
TRAVEL.
. 1 WOULD NOT LIKE TO FINISH WITHOUT MAKING
REFERENCE TO SOMETHING WHICH USUALLY PASSES
US EUROPEANS INADVERTENTLY WHEN WE TALK
ABOUT THE NEW INFORMATION TECHNOLOGIES: THE
GROWTH OF THE NORTH-SOUTH IMBALANCE. WHILE
EUROPE, THE UNITED STATES AND JAPAN HAVE
BROKEN INTO A HEADLONG RUSH TOWARDS THE
RACE TO CONTROL OR, AT LEAST TO MARK OUT,
THEIR COMMUNICATION AND CULTURAL TERRITORY,
THE UNDERDEVELOPED COUNTRIES CONTINUE TO
LACK THE MEANS TO BROADCAST THESE
INFORMATION TECHNOLOGIES, A TECHNOLOGY
WHICH THESE CITIZENS CANNOT EVEN IMAGINE.
THEREFORE AGGRAVATING THE BARRIERS BETWEEN
THE INDUSTRIAL WORLD AND THE UNDERDEVELOPED
ONE. THE CONSEQUENCES OF THIS IMBALANCE,
WHICH WE CONTINUE TO HEIGHTEN LITTLE BY LITTLE
ARE IMPOSSIBLE TO IMAGINE, WE ARE HARDLY ABLE
TO IMAGINE HOW OUR SOCIETY MIGHT BE CHANGED,
BUT IT IS AN ELEMENT OF DEBATE WHICH I WOULD
LIKE TO SET FORTH UPON THE TABLE.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19954">
                <text>4371</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19955">
                <text>Intervenció a la conferència "The implementation of the information society in cities and regions"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19957">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19958">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19959">
                <text>Estocolm</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19961">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19962">
                <text>Societat de la informació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21061">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21062">
                <text>Comunicació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21063">
                <text>Regions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21064">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21065">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22332">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28371">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41078">
                <text>1995-12-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43693">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19963">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1466" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1112">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1466/19951211d_00704_LD.pdf</src>
        <authentication>a7b29bcf22796e1a9cb1a1839d574808</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42730">
                    <text>Pág. 1/

SIGLO XXI/11.12.95/PM

Transcripció de la intervenció de !'Alcalde al Club Siglo XXI

Quiero unirme en primer lugar a las palabras de Joaquín Leguina y a las que me
ha manifestado telefónicamente el alcalde de Madrid sobre el atentado de esta
tarde en el corazón de Vallecas, que es un atentado al corazón de Madrid, al
corazón de los pueblos y de España. de las ciudades de España. Y como es un
atentado hay que contestar con la parquedad y con la emoción con que lo ha
hecho Joaquín hace un momento. Me sumo totalmente.
Me pillan ustedes en un día en que vuelvo de lejos, de un viaje largo. Por lo tanto,
si aprecian cansancio en mis palabras no piensen que es que no siento mucho lo
que les voy a decir. Vuelvo de Estocolmo y de Copenhague. De un viaje que ha
sido en parte familiar, pero en todo caso también profesional. Las ciudades
europeas ahora mismo están en lucha entre ellas de forma pacífica, sobre cuál va
a ser su capacidad de responder a los retos del presente y del futuro y de cómo
hacerlo para ser alguien en Europa.
Estocolmo es una ciudad al mismo tiempo muy seria y muy deportiva que ha
organizado con un éxito tremendo, que creo que ni ellos mismos esperaban, una
reunión denominada el Bangemann Challenge, es decir el reto de Bangemann.
Bangemann es el comisario europeo que ha presidido una comisión parecida a la
que Al Gore formó en Estados Unidos sobre la nueva sociedad de la información,
sobre las autopistas de la telecomunicación. Esta comisión llevó a la Comisión
Europea y al Consejo Europeo de Corfú diez recomendaciones sobre lo que se
tenía que hacer para que Europa estuviera en el mundo de las tecnologías de la
información con voz propia y con potencia.
En este momento hay una pugna entre las ciudades europeas para ver cuál de
ellas está por delante en todas estas cuestiones. Estocolmo, que creo que
efectivamente es la más avanzada de todas, nos ha convocado a que fuéramos a
responder al reto siguiente: el año próximo Estocolmo premiará a aquellas
ciudades que la superen en cualquiera de los diez puntos que la comisión
Bangemann ha seleccionado como importantes para el desarrollo de la tecnología
de la telecomunicación (teletrabajo. universidad a distancia, asistencia médica a
través de sistemas telemáticos, entre otros).
La verdad, creo que nosotros podemos superarlos en alguno de los puntos citados
y por ese motivo hemos participado en la conferencia. También he ido a
Estocolmo a estrechar una antigua amistad con el alcalde Mats Hulth y a hacer un
poco ese puente norte-sur que tanta falta nos hace cuando hablamos de una
Europa que se está tratando de ampliar hacia el este, pero que al mismo tiempo

SIGLXXI2.DOC

�Pág. 2 1

SJGI.O XXI/11.12.95/I'M

nosotros querríamos que tuviera una fuerte calzadura aquí en el Mediterráneo
para que se mantenga su equilibrio.
Esta conexión ha funcionado bien. Les he dicho que ellos son la estrella del norte
en la tecnología y que Barcelona quiere ser la estrella del sur. Esta propuesta ha
tenido éxito y Barcelona acogerá probablemente la segunda reunión del reto
Bangemann después del próximo verano. Vamos a ver qué podemos hacer.
Nosotros empezamos muy pronto. Era una "manía del alcalde" que tenía su
historia particular -que no voy a repetir aquí. En todo caso nos ha llevado a
participar en una empresa que está ahora mismo cableando Barcelona como
segundo operador. Esta iniciativa fue por supuesto muy aplaudida en Estocolmo,
donde socialdemócratas y liberales han valorado positivamente la existencia de
esa competencia en el mercado de la tecnología.
Porqué está claro que las ciudades no van a mejorar mucho si no utilizan el
mercado sabiamente. Y me refiero a utilizar el mercado sabiamente y no a
adorarlo, porque ésta es una religión a la que no pertenezco. En todo caso, es
evidente que sin competencia no va a haber capacidad de progreso en este campo,
como en otros. Ni las ciudades, Barcelona y todas las demás van a poder
conseguir lo mucho a lo que aspiran. En este momento Telefónica, junto con una
sociedad muy potente, también está empezando también a crear una red de
televisión en Barcelona. Telefónica ya tiene Barcelona prácticamente cableada
desde el 92, con la inversión que hizo para los Juegos Olímpicos y gracias al Plan
Fotón que, como ustedes saben, hace que Madrid y Barcelona tengan todas las
manzanas en las cuales como mínimo hay una agencia o sucursal bancaria
conectadas por fi bra óptica y potencialmente, por tanto, susceptibles de ser
integrada en este sistema telemático moderno.
Como les digo, Barcelona tiene dos operadores que están empezando a competir
entre sí y los dos han prometido que antes de terminar el a!l.o 1996 van a tener un
mínimo de 5.000 usuarios conectados. Desde esta cifra se pasará a 20.000, que es
lo que les permite la prueba inicial. Quiere ello decir, en primer lugar, que la
ciudad se está equipando bien para el futuro y, en segundo lugar, que la ciudad
cree que la competencia es buena teniendo en cuenta que ella misma ha íijado un
poco las condiciones del juego. Esto es lo que básicamente tiene que hacer.
Incluso sustituir a la empresa privada si ésta se duerme un poco en no
comprender que hay oportunidades comerciales que no se están realizando.
Este es uno de mis puntos de reflexión. Si huimos del dogma rotundo del blanco
y negro "mercado o estado", nos damos cuenta de que entre el estado y el
mercado hay muchas transiciones, hay muchos grises entre ese blanco y ese
negro. Será más fácil entonces que comprendamos que las ciudades a veces
tienen más capacidad para tener voz en el mercado -no decirle al mercado sino

SIGLXXI2.DOC

�Pág. 3 1

SIG LO XXIII 112.95/PM

decir en el mercado, lo que hay que hacer- que algunas empresas que se han
habituado a un entorno más o menos favorable o más o menos cómodo en el cual
nada les obliga a ir mucho más allá.
En Barcelona ha sido así y, repito, algunos de los aplausos que he oído en
Estocolmo han respondido a esta estrategia, que puede ser resultado de una
picardía si ustedes quieren, pero que, en definitiva, ha conseguido este progreso y
esta combinación, yo diría que benéfica, entre mercado y ciudad o entre mercado
y estado en su acepción más primaria.
He tenido ocasión de comprobar. una vez más, hasta qué punto Europa es
diversa. Hasta qué punto lo que aquí es luz allí es noche. Hasta qué punto la luz
del norte es tan distinta, como hemos dicho muchas veces, y muy sorprendente y
muy seductora para nosotros cuando existe -que es muy pocas horas al día en
invierno- y cómo debajo de esa luz se desarrolla un tipo de vida social distinto al
nuestro y, sin embargo, de alguna forma complementario y progresivamente tan
integrable y tan integrado en el nuestro.
Eso es algo que está empezando a existir y que sólo viene negado por las
peripecias del viaje, puesto que el viaje les puedo asegurar que ha sido todo
menos tranquilo. Ha sido un v iaje larguísimo, con cuatro cambios de avión, con
una pernoctación no prevista, con el uso de dos o tres compañías en vez de una
(que además no era una, era unjo in! flight, un vue lo conjunto de dos compañías,
que es la manera de que no vuele ninguna); salió tardísimo, perdimos la conexión
y nos dimos cuenta de hasta qué punto el mundo está todavía pensando muy lejos
y actuando muy cerca, porque los ordenadores del aeropuerto de Copenhague no
son nada del otro mundo -o los ordenadores o los ordenantes--- porque algo
pasó allí que no funcionó muy bien.
La experiencia de estos dí&lt;ls me ha llevado a reflexionar sobre lo importante que
es que estemos preparados para un futuro distinto y lo difícil que es muchas veces
que el presente más sencill o se pueda practicar de forma efectiva.
Viniendo para acá me he encontrado con que un periódico de Barcelona ha
publicado que se va a poder en pocos años hacer tantas cosas a través del
ordenador como las siguientes: desde parlamentar con un amigo lejano hasta ver
una fotografía que ha tomado y que nos envía nuestro hijo en Canadá para que le
veamos con sus amigos, por ejemplo, y nosotros contestarle por correo
electrónico, sabiendo que, aunque las líneas estén ocupadas, ese mensaje le va a
llegar en las próximas horas. Desde ordenar que nos traigan una pizza a casa y
pagar también por correo electrónico o a 'través de un sistema semej ante, hasta
otras cosas más. Esto no es ciencia ticción, dice el periódico, y lo vamos a ver
todos Jos que estamos aqu í porque es un a cosa que va a andar con una rapidez
increíble.

SIGLXXI2.DOC

�Pág. 4/

SIGLO XXI/11.12.95/PM

La cuestión que se plantea un alcalde, que se plantea el Alcalde de Barcelona (yo
creo que un poco todos y también los ministros implicados en estas cuestiones) es
la de saber si este mundo va a ser un mundo más justo, más equitativo y más
igualitario o no. La famosa cuestión de la dualización. Si la información va a
dividir todavía más a la sociedad en dos, o al contrario va a igualar y a aproximar.
Nos podemos preguntar: ¿lo que va a suceder en el mundo de la tecnología va a
ayudar o va a dificultar la equidad? Por supuesto que parece que va a ayudar a la
eficacia, ¿pero a la equidad .. ? Creo que puede ser que ayude si desde el principio
se contla en la ciudad. Me van a permitir los ministros y los presidentes y
consejeros, que han sido o que son de comunidades autónomas, que por un
momento se sientan representados por un poder más pequeño, que es algo que les
ofrezco a menudo.
Tomemos un ejemplo cercano a casa: la r~lación entre Barcelona y el Pirineo o
Madrid y la Sierra. A todos nos gusta ir· a la Sierra y encontrar que las cosas
funcionan, que los campos están hasta allí labrados y los bosques más o menos
limpios. Nos gusta que en el Pirineo haya vacas y prados verdes y podamos
disfrutar de lo que es la antítesis de nuestra ciudad. Para que esto exista, hay 500
familias que mantienen este entorno con pierta dificultad. Pero querríamos que
siguieran conservándolo, querríamos que ese equilibrio ya muv dañado se
mantuviera.
¿Es posible que la sociedad que viene lo permita? Es posible a condición de que
desde el principio los que representamos a, la ciudadanía, no a un ciudadano sino
a todos, en algún nivel territorial, apostemos por una regla de juego que sea la
siguiente: nada se puede hacer para mejorar la vida congestionada de nuestras
ciudades a través de la telemática, por ejemplo, si no se hace al mismo tiempo
para mejorar la vida de los que viven en soledad, es decir para mejorar los
problemas no de la congestión sino de la soledad. Y se puede mejorar; es decir, la
tecnología parece nacida para ello.
Ahora me gustaría a mí que el mismo periódico u otro en Barcelona sacara las
equis cosas que va a poder hacer un camp~sino de Prullans (o Llers, o Senillers,
entre Puigcerdá y La Seu d'Urgell pero en lo alto del monte), un señor que tenga
caballos, por ejemplo. La idea que probablemente tenemos es la de que esta gente
no van a poder vivir mucho tiempo alH puesto que sus hijos se irán y no van a
seguir haciendo lo mismo, a no ser que haya algunos datos técnicos que cambien
y permitan que aquella persona viva en P¡rullans, dé clases en La Seu d'Urgell,
pueda bajar a Barcelona a menudo y a La' Seu cuando le convenga pero además
pueda, desde Prullans, tener una serie de servicios que van a costar caros (puesto
que no van a ser muchas las familias que estén en Prullans para amortizarlos) y

SIGLXXI2.DOC

�Pag s 1

SIG LO XXI/11.12.95/PM

va a tener que ser la sociedad (como dice Pepe Borrell muy a menudo) quien
garantice la universalidad del servicio.
No una universalidad entendida como un concepto vacío, sino adecuado a esta
idea de la habitabilidad, a esta idea del equilibrio, a esta idea de la lucha contra la
congestión y contra la soledad al mismo tiempo. Yo creo que esto se puede hacer,
se debe hacer y se deben imponer los costes de hacerlo a los que están luchando
por los mercados más rentables, que van a ser los mercados de la congestión.
Decía una representante de la compañía telefónica sueca en esta reunión a la que
he asistido que la demanda para servicios telemáticos de este tipo en Estocolmo
era mucho mayor que en el nmie de Suecia.
Por cierto : si ustedes miran este mapa del mundo desde el satélite, con lucecitas
sobre fondo azul que parecen estrellas y son ciudades, les parecerá igual que el
firmamento. De repente verán que hay constelaciones, que hay grupos, que hay
vacíos, que hay desiertos, algunos relativamente desiertos, luego hay unos puntos
con mucha personalidad porque están puestos como fuera de la distribución
aleatoria, puntos solitarios y de gran potencia: estos puntos son las capitales
(Madrid, París, Berlín, Estocolmo o Moscú). Son las capitales que se han hecho
probablemente, no por la marcha sencilla de las decisiones individuales de
personas que van y vienen y se instalan, sino por la decisión de un colectivo
nacional que decide que en el centro tiene que haber alguien que distribuya y que
este es el punto no sólo económicamente sino políticamente necesario.
Bien, pues a la pregunta que hice en Estocolmo de cómo garantizarán la igualdad
de acceso a estos servicios, me respondieron que ya se espabilarían las compañías
que van a trabajar en Suecia. Están muy orgullosos de ser el pais más
liberalizado. Tienen 25 operadores en el mercado de Estocolmo, con una sola red,
no dos como Barcelona, pero 25 operadores de servicios telemáticos . Y la verdad,
yo tuve un poco la impresión de que lo que nos estaban diciendo era lo siguiente:
ya se cuidarán las empresas porque sino no les vamos a dar Estocolmo, no van a
tener el mercado bueno, y entonces también tendrán que quedarse el mercado
malo. Y algún malicioso me dijo: sí, algo de eso ha ocurrido, pero estas empresas
probablemente dentro de poco lo dejaran porque no es rentable.
¿A qué viene todo esto? Viene a que ciudadanía quiere decir tener la capacidad
de tijar unas reglas del juego no excesivamente intervencionistas, no en que deba
haber alguien siempre que vaya reiterando que es lo que se debe hacer, sino que
alguien un día diga las reglas del juego o Jo que no se puede hacer y luego deje
que las cosas se hagan como se deben de hacer espontáneamente y, por supuesto,
que no se hagan contra la regla del juego que se ha establecido. Esto para mí es
ciudadanía y en la famosa discusión actual sobre qué es lo que le está pasando a
la sociedad en relación con el estado, esto tiene, me parece. algo que ver.

SIGLXXI2.DOC

�SIGLO XX I/11 .12.95/PM

Pág. 6 /

Las ciudades, decía The Econonúst hace dos años, son la definición del infierno.
Lo decía en una portada gráfica, que es la manera más brutal de decir las cosas.
Una fotograila de una vivienda en el Bronr., degradada, con un sefíor mayor cojo
pasando por delante, cargado de pobreza ien su vestimenta y en su aspecto. The
Economist, que es una revista como ustedes saben muy ecuánime, decía "Hell is
an American city" , no decía "An American city is hell", es decir no decía que una
ciudad americana era como el in1ierno, decía que el infierno es una ciudad
americana. O sea, que la mejor definición :de infierno que podemos encontrar es
una ciudad americana, o ese trozo de una ciudad americana.
Y The Economíst, dos años después, ha hecho un estudio a fondo, un informe
que debe haber durado meses, para ver qué estaba pasando en realidad con las
ciudades a nivel mundiaL Y ha llegadJ a la conclusión de que incluso las
ciudades americanas van bien, van bien en iel sentido de que finalmente vuelven a
crecer. Los centros de la ciudad norteamericana, los centros de la ciudad que
estaban perdiendo población desde la década de los 50, en la década de los 80
han vuelto a ganar población. Las ciudades americanas y toda ciudad, pero sobre
todo de las norteamericanas que van un poco por delante, han vivido una crisis
tremenda. Decía Marx a los alemanes cuando hablaba de Ingl aterra; "fabula de te
narratur", "de tí va la historia", y los alemanes se preguntaban ¿qué nos explica
Marx de Inglaterra si estamos en Alemania? y Marx les contestaba: les estoy a
ustedes contando su futuro. Si querem~s ver nuestro futuro muchas veces
tenemos que ver el presente de otros lados como no, el presente de las ciudades
norteameri canas.

y,

Pues bien, estas ciudades van mejor ahora, van un poco mejor. Crecen, la gente
vuelve a vivir en ellas, y Tlze Econonúst llegaba a la conclusión de que tanto en el
hemisferio norte como incluso en el Tercer Mundo todas las correlaciones de
progreso se dan positivamente en la ciudad. La esperanza de vida, el nivel de
educación, de productividad, en fin todos. De modo que en el primer mundo o en
el tercer mundo sigue siendo verdad que ¡la mejor manera que tiene la especie
humana de progresar es v ivir en ciudade~. Dejo de lado el tema que ya hemos
discutido de hasta qué punto eso debe de ¡vaciar las otras formas de vida o qué
prevenciones debemos tomar como especie también para que precisamente no
desaparezca. Pero la ley es que los hombres y mujeres convivimos juntos
justamente para progresar, para progresar en todos los casos.
Los ancianos del pueblo donde yo veraneo en el Emporda se van a La Bisbal, que
es una ciudad más grande. de 7.000 habitantes, y no se quedan en ese pueblo de
300, porque quieren estar cerca de la farmacia y del médico o de sus hijos que
están trabajando en la ciudad mayor. O sea, que no me estoy retiriendo al
progreso en el sentido sólo juvenil, o sólo !vital, sino al progreso en general de la
especie humana, joven y mayor.
•

i

SIGLXX12.DOC

�Pág. 71

SIGLO XXII 1l. 12.95/PM

Europa es, por definición, el continente de las ciudades. Si lo miramos bien, si
miramos la fotogratla del satélite, Europa es un sistema de ciudades mucho más
denso que cualquier otro, que Asia, que África por supuesto, que Norteamérica y
que Latinoamérica. Aunque es cierto que en Norteamérica hay megaciudades,
hay grandes concentraciones que en esa fotograt1a saldrían muy densas. Pero
Europa también es un sistema de ciudades porque cada uno de sus puntos nos
dice algo de su historia. No se puede contar la historia de Europa si no se habla
de Florencia o si no se habla de Pisa, o si no se habla de Roma y Atenas o de
Viena, claro, o de Madrid, o de París, o de Manchester. En el momento que
hablamos de Manchester pensamos en la historia, en una serie de cosas, a lo
mejor en deportes y a lo mejor en industria. Como cuando nos referimos a
Florencia, qué duda cabe, pensamos en cultura, arquitectura, arte, etc. ¡Cuántas
cosas de la historia europea no se podrían explicar sin este dato, sin la existencia
de estas ciudades como sis tema!
¿Para cuándo la Europa como sistema de ciudades reconocida oficialmente? Pues
creo que todavía falta. Primero tiene que desarrollarse una Europa como sistema
de estados, dirán algunos. Pero en seguida se va a desarrollar una Europa como
sistema de regiones, no nos quepa ninguna duda. Está ocurriendo ya. Ha ocurrido
en España. Ha ocurrido por supuesto en Alemania, incluso antes, en el ail.o 45,
con el triunfo de los aliados después de la Segunda Guerra MundiaL cuando
impusieron un sistema federal para evitar que Alemania fuera un sistema
nacional fuerte, porqué digámoslo todo, no tenía ejército, no tenía ni siquiera
policía, ni siquiera Ministerio de Cultura, pero no por un federalismo innato de
los alemanes, que lo hay, sino también por una decisión de las potencias que
ocuparon Alemania.
La lección del Tratado de Versalles, del desastre del Tratado de Versalles, había
sido bien aprendida y las potencias occidentales se dieron cuenta de que era
mejor ayudar económicamente y limitar políticamente que al revés . En Versalles
se limitó económicamente y se fabricó la Segunda Guerra Mundial
inmediatamente, se fabricó el fascismo y el nazismo. No ocurrió así tras la
Segunda Guerra Mundial y, por lo tanto, la Alemania contemporánea nació ya
como un sistema federal, como un Estado débil y una economía fuerte (gracias al
Plan Marshall).
La semana pasada 17 ministros de educación y cultura de los lünder decidieron
cambiar el diccionario, el alfabeto alemán, tras una serie de discusiones que se
venían arrastrando desde hacía ail.os. Alemania se gobierna a través de un
sistema no centralizado, incluso en temas que, por definición, suelen asociarse
con el concepto de nación, como es el lenguaje. El lenguaje alemán lo están
cambiando 17 individuos, hombres o mujeres, que son ministros de los lander
respectivos en materia lingüística y cultural.

SIGLXXI2DOC

�l'ag. 81

SIGLO XXI/11.12.95/PM

Esta política tiene una potencia enorme en Europa porque está diciendo a los
demás estados que se puede gobernar sin necesidad de centralizar. Se pueden
tomar decisiones sobre cuestiones tan delicadas como el lenguaje porqué tienen
en común algo que a veces nosotros no tenemos ni tampoco tienen en Bélgica,
por ejemplo, que es lo que los alemanes llaman hundestreue o confianza federal,
o lealtad constitucional si ustedes quieren, o confianza europea la llamaría yo.
Creo que es el momento de que esta confianza la empecemos a tener no sólo
respecto de nuestra federación o de nuestra diversidad en nuestro estado, sino en
los demás, es decir con los demás.
Por Jo tanto no va a funcionar Europa, como no hubiera funcionado Alemania, si
no hay en común una lealtad de principios, de partida. Y a esta lealtad yo la
llamaría lealtad constitucional , confianza general o, si ustedes quieren, confianza
europea.
Europa va a ser un sistema de regiones con desarrollo desigual. Nosotros somos
de los primeros en poder plantear un avance en dos frentes. Un avance en Europa,
como sistema de regiones, y un avance simultáneo, quizá un poco retrasado, unos
pasos retrasado, de Europa como sistema de ciudades.
Ustedes dirán que la experiencia de todo alcalde, de todo presidente de región, es
la experiencia de una contradicción o de una tensión. Y por supuesto que lo es.
Pero esto no quiere decir que no sea una buena experiencia y me parece que el
actual Ministro de Administraciones Públicas y durante tiempo presidente de la
Comunidad Valenciana no estará en desacuerdo conmigo en este sentido. Una
tensión, pero una tensión positiva, necesaria si queremos darle al país un reflejo
de la diversidad que efectivamente tiene y de los niveles de síntesis en los que
esta diversidad se constituye como unidad. Tal síntesis se manifiesta primero a
nivel de ciudad, por supuesto, y este es un nivel muy abierto; en segundo lugar y
de forma muy clara y creciente y positiva e innegable, a nivel regional; y en
tercer lugar: a nivel de estado. Y hoy, además también, a nivel europeo.
Yo creo que la Europa del sistema de ciudades está viniendo justo detrás de la
Europa del sistema de regiones. Como ustedes saben, yo defiendo en el Comité
de Regiones que esta compatibilidad es buena, que es posible y que nos va a
beneficiar puesto que, de una parte, disminuye el resentimiento, el temor que
puedan tener los estados respecto de una. desagregación regional de su propia
existencia. A veces las regiones dicen: es que las ciudades están aquí justamente
para aguamos la fiesta, para hacemos la pascua a las regiones y a las
nacionalidades, puesto que los estados, al relacionarse con ellas, en realidad nos
están by-pasando, nos están pasando por encima, nos están "haciendo el puente"
como se dice vulgarmente. Y no es así. Lo que pasa es que las ciudades tienen en
común con las regiones la singularidad y por otra parte tienen en común entre sí
el sentimiento de ciudadanía. Todos hemos oído alguna vez algún

SIGLXX12.DOC

�Pitg. 9 1

SIGLO XXI/ 11 .12.95/PM

latinoamericano decir que se ha sentido en jBarcelona como en Buenos Aires, que
lo más parecido a Montevideo es Barcelon~, o que lo más parecido a Santiago de
Chile es Madrid, y así iríamos siguiendo. Es decir, que una ciudad tiene algo que
hace que el ciudadano se sienta en su casa en cualquier ciudad.
La ciudad tiene algo que la hace común,¡que la hace objeto común, no objeto
diferencial , y por lo tanto es representante de la diversidad pero también de la
comunidad y de los sentimientos de comunidad. Las ciudades. no sólo por esta
razón, sino por su propio desarrollo, y :p or la propia dinámica del mercado
político, vamos a llamarle así, del mercado de los servicios públicos en Europa,
van a seguir subiendo en importancia y, domo dice The Econom ist, van a ser y
cito casi textualmente, "el lugar significativo de las decisiones económicas, y el
lugar más significativo de la transmisión del conocimiento".
Las ciudades son el lugar donde se produpen el 90% de este tipo de decisiones
significativas o de complejas transmisiones. Y la Europa de las ciudades va a ser
la Europa que se reconozca como tal Europa.
Sólo a partir de la aceptación de las identidades que nos pertenecen somos
capaces, tenemos que ser capaces, de sub~imar, de progresar, de crear síntesis y
de llegar a ideas comunes o ideas generalh que nos hagan universales, pero no
como en Rousseau , no como en la Revolu~ión Francesa, no como ingenuamente
defendía la Asamblea de 1879 dando la receta de la libertad, la igualdad y la
fraternidad .
Eso no es así. Se va a llegar a la libertad, a la igualdad y a la fraternidad, pero no
sólo a base de repetirlo sino también y sobre todo, sobre la base de convertir en
universal y en común y en fraternal y en igualitario y en libre nuestra propia
identidad como ciudad , como región y como nación.
Voy terminando, porque no les quiero cansar mucho más. Decirles que lo que
está ocurriendo en Europa es una revolución política y que esa revolución política
tiene un nombre: subsidiariedad. El Tratado de la Unión recoge en su preámbulo
que nada debería hacerse lejos de los ciudadanos si se puede hacer cerca, lo dice
más o menos así. Y a continuación el artículo 3.b) niega lo dicho en el preámbulo
y dice: los Estados, en virtud del principio: de la subsidiariedad, son primero que
la Unión, que la Comisión, que el Consejo y que el Parlamento. Dicho de una
forma muy brutaL porque no es exactamente así, pero en el fondo sí lo es.
En un momento de sentimentalismo. de remacionalización como se dijo entonces,
en un momento de presidencia británica -J amos a decirlo todo-, en un momento
en el que algunos de los primeros referéndums estaban empezando a decirnos que
la población europea no lo tenía tan claro,¡ en que los daneses no querían que se
les dijera el tamaño que tenían que tene~ sus manzanas, en que los suecos no

SIG LXX12.DOC

�Pag. 10 1

SIGLO XXI/11.12.95/PM

querían, porque se lo creyeron, que les iban a quitar el Snaps, su aguardiente.
Esto efectivamente no era así pero se lo creyeron. Hay momentos en que Europa
tira mucho del carro sin explicarse. Mucha gente puede sacar partido de esta
situación diciendo, "vendiendo" (como se dice vulgarmente) a sus connacionales
que la nación está en peligro, que la particularidad lo está, que nuestra identidad
está en entredicho y que, por lo tanto, hay que ir poquito a poco hacia Europa. No
entendiendo que muchas veces este ir poquito a poco puede dar al traste con toda
la ilusión. Muy singularmente en materia monetaria, pero no es este el tema que a
mí me pcrtoca. Yo creo, por supuesto, que hay que ir despacio muchas veces pero
que lo que no se puede es dejar de avanzar en ningún momento puesto que dejar
de hacerlo podría ser la señal que muchos esperan para truncar el proceso.
El mundo es un mundo de expectativas, como lo demuestra el Premio Nobel que
han otorgado a un profeso r de la teoría de las expectativas y de la teoría de las
previsiones. Pero es evidente que las expectativas int1uyen en la realidad, y es
evidente que en Europa si no se va haciendo camino puede llegar un momento en
que todo se detenga porque los obstáculos que se nos vayan poniendo sean
superiores a nuestra capacidad de superarlos.
La subsidiariedad es en este momento un principio que debemos de explicar
mejor. Debemos decir claramente que tiene que ver con la proximidad, puesto
que así lo dice el preámbulo del Tratado. El día en que Carlos Westendorp visitó
el Comité de Regiones, como fruto de la discusión, casi nos salió una definición
completa de subsidiariedad.
Primero, la subsidiariedad no es un principio jurídico formal, es un criterio
político de interpretación que nos tiene que ayudar a decidir dónde se hace qué
cosa y cómo se debe hacer.
Segundo, es un criterio político basado en un principio, eso sí, en el principio de
la proximidad, en la hipótesis de que la proximidad es mejor y, por lo tanto, en la
consecuencia de que la vulneración de ese principio debe ser demostrada
(aunque no se dice en el Tratado) por quien está más lejos, no por quien está más
cerca, si se supone que estar cerca es una ventaja.
Y, en tercer lugar, debe estar siempre en armonía con los principios de eficacia y
de equidad ¿Cuándo es mej or, si se puede probar, que un gobierno lejano actúe
en vez de un gobierno próximo? Cuando sea claramente más eficaz o cuando sea
claramente más equitativo.
He dado un ejemplo antes de cómo se debe redistribuir la sociedad de la
información entre el Pirineo y Barcelona. Eso sólo lo puede hacer alguien que no
es sólo el Pirineo o que no es sólo Barcelona. Tiene que ser alguien que esté por
encima de ellos y que tenga una razón poderosa para hacerlo. En este caso la de

SIGLXXI2.DOC

�Pilg 11 /

SIGLO XXI/1 1.12.95 /PM

equidad, se trata de uno de los principi&lt;bs mJnJmos de ciudadanía que todos
querríamos ver respetar para sentirnos partícipes de la sociedad en la cual
estamos. Lo mismo diríamos en el caso de la eticacia.
Y todavía, en cuarto lugar, habría que añadir que la subsidiariedad, para ser
completa, tiene que comb inar la proximidad con la lealtad europea de la cual
antes he hablado. Sólo cuando cada una de las partes del todo se sienta
representante del todo, sólo en ese caso, se puede aplicar a rajatab la ese principio,
que es un principio de una radicalidad eporme. No tiene mucho que ver este
principio radical con la sustitución que 'hizo la Revolución Francesa de los
principios de derecho divino de Bodino por otros en los cuáles a Dios se le
sustituía por la voluntad de la mayoría. , La diversidad quedaba igualmente a
resultas de lo que la mayoría decidiera.
¿Y que pasaba con las minorías? Esto es lo: que el mundo de hoy se pregunta. Las
minorías acaban en el individuo, por supuesto, de modo que la pregunta no es una
pregunta sencilla de contestar, ni muchísimo menos.
Pero es evidente que lo que está diciéndonq&gt;s el Tratado de la Unión, y espero que
su revisión lo remache, lo explique y lo dej e bien claro, es que dónde las ciudades
pueden actuar las naciones no deben de hacerl o, y también, pero no sólo, que
dónde las naciones puedan actuar, la unión no debe hacerlo .
Pero entonces las ci udades se deben $entir responsables de la nacwn, y
representantes de la nación. Pondría el ejemplo de los Juegos Olímpicos de
Barcelona que fueron los Juegos de Catalunya y del gobi erno español, o del
Estado. Y así nos fue de bi en, en la medida en que combinamos la idea de unidad,
la idea de totalidad, la idea de globalidad de sociedad. con el reconocimiento de
que en definitiva la parte es mucho mejor gue el todo cuando se trata de avanzar,
cuando se trata de imaginar, cuando se trata de innovar. Simplemente esa parte
tiene que ser consciente de que no hace eso para ella o para ella sola, sino que lo
hace en compañía de otras partes con las cuales forma ese conjunto al cual hay
que ser leal.
En definitiva, pues, estamos ante un momento de nuestra historia y de la historia
de Europa en generaL muy importante. Muy decisivo, como se suele decir.
Vamos a ver dentro de pocos días el resultado cuando conozcamos cuáles son los
principios que deben de pres idir el esfuerzo de revisión que presenta el grupo de
reflexión presidido por Carlos Westendorp. Todo el mundo es consciente de que
Europa no va a ir adelante si al mismo tiempo que se ensancha no se transforma.
La Europa actual no es ensanchable, no es aplicable de 15 a 25 . Como decía
Engels. la cant idad se conv ierte en calidad a partir de un momento determinado.

SIGLXXI2.DOC

�Pag. 121

SIGLO XXI/11.12.95/PM

Ese momento existe, se va a producir, y yo creo que realmente en los días que
seguirán vamos a ver cómo el informe del grupo de reflexión plantea las bases de
lo que tiene que ser el cambio de calidad de la Unión Europea debido al cambio
de cantidad. Debido a su ampliación hacia el este y debido también a su clara
decisión - que se ha reafirmado en la conferencia de Barcelona hace dos
semanas- de anclarse firmemente en el M.editerráneo como base cultural y como
base económica y demográfica.
Esto va a representar que los esfuerzos que se han hecho hasta ahora en materia
de sentimiento europeo, van a ser recompensados. Lo digo con toda sinceridad.
Creo que estos estuerzos están repartidos de una manera muy uniforme en el
panorama ideológico. Hay esfuerzos en la derecha, los hay en la izquierda y hay
escepticismos en los dos lados.
Viniendo del norte, para terminar por donde he empezado, tengo la convicción de
que se va a imponer una construcción europea amplia y radical basada en
principios como los de eficacia, transparencia y democracia. Con sobresaltos,
pero se va a imponer. Van a reducirse enormemente el número de sistemas de
decisión a 3 o 4 (ahora tenemos 29); va a hacerse más transparente Europa, va a
hacerse más democrática en el sentido de más próxima a los ciudadanos y eso
tiene que pasar precisamente, creo, por el criterio de subsidiariedad, para decirlo
de una forma que la gente entienda y con todas las calificaciones que antes he
añadido.
Creo que en eso todos estamos de acuerdo. Creo que estaríamos de acuerdo con
Felipe González, que ha sido un adalid de ~sta construcción, y que estaríamos de
acuerdo con Jordi Pujol. A ellos dos me gustaría decirles hoy, de una forma
elíptica, que tengan en cuenta que tinalmente son los ciudadanos europeos los
que van a decidir si la construcción que estamos haciendo va adelante o no y que
van a decidir en función de la capacidad que tengan todos aquellos que tienen
poder en este momento, para hacer una construcción que sea al mismo tiempo tan
grande como es la ambición de los ciudadanos europeos que quieren más Europa,
para poder impedir Bosnia o Ruanda, y tan inteligible como las acciones de
gobierno en un distrito de Barcelona (que es lo que la gente más entiende), o
Vallecas pongamos como ejemplo, puesto que hoy Vallecas es terriblemente
noticia.
La persona que les habla milita en los dos niveles. Son los dos niveles que más
me interesan. A partir de las últimas elecciones hemos decidido que en Barcelona
todos los concejales tienen que estar en su distrito. Tienen que dar la cara, como
se dice normalmente, que es lo que la gente quiere. Recuerdo que cuando
discutíamos esto, alguien -alguien de la mayoría de la coalición que está
gobernando en el Ayuntamiento- me decía: quiere esto decir que van a saber a
qué día y a qué hora voy y por tanto van a saber cuánto me pueden pedir y de qué

SIGLXXI2.DOC

�P&lt;ig. 13/

SIGLO XXI/11.12.95/PM

forma, y van a planificar el abucheo y van a planificar, en fin, tantas cosas que no
me gustarán? La respuesta fue: pues ciar&lt;;&gt;, para esto te enviamos, para que la
gente sepa cuándo y dónde te puede ver, te puede encontrar y te puede decir lo
que te tenga que decir. Si esto lo tiene que hacer un Ministro de Justicia, con 30
millones de españoles, o es un suicidio personal de este señor o es una enorme
equivocación política, y esto no sucederá nunca. En cambio, si esto lo hacen los
concejales de una ciudad, en barrios de entre 30 y 50.000 habitantes, o en
distritos de 150.000 que ya empieza a ser una cifra en la que la utopía está
presente, se agradecen enormemente estos esfuerzos que hacemos por
aproximarnos.
Creo que, en este momento, debemos poner el acento en el barrio y en Europa.
Creo que debemos hacerlo desde nuestra fidelidad hacia la labor del estado
español en materia de construcción europea sin olvidar nunca que la Unión
Europea no es nada más y nada menos que precisamente una unión de estados . Si
ustedes me preguntan y los estados ¿qué? Pues los estados deben unirse. Los
estados deben ser estados unidos. Esto es lo que tienen que hacer los estados y lo
que están haciendo los mejores estados y los mejores gobernantes.
Y sin ninguna reticencia tampoco por parte de las culturas, las nacionalidades, las
regiones, como la mía, como la del Sr. Gomis o la del Sr. Clos, o la de mi padre o
la de mi abuelo. Nacionalidades que se quieren propias, idénticas y respetadas y
al mismo tiempo, como se dijo ya en Catalunya a principios de siglo y a finales
del anterior, abiertas y dispuestas a entender a las demás identidades.
Sólo merece respeto para nosotros aquella identidad que es capaz de verse como
una más entre muchas; sólo es patria respetable aquella que quiere darse la mano
con otras patrias, que quiere más, que quiere conocer otros vientos, como decía el
poeta, conocer no sólo lo suyo. Nosotros tenemos ocho vientos en Catalunya, son
lo que nos gustan y los que nos sabemos de memoria: el garbí. la tramuntana, el
llebeig, el ponent, etc.; pero también nos gusta conocer otros vientos: como el
mistral, que está tan cerca. Y otros que están más lejanos, como los vientos del
norte, como la luz del norte que es tan distinta de la nuestra y tanto nos dice de
nuevo.
Eso es lo que la ciudad hoy , la ciudad de Barcelona en particular, les dice a todos
ustedes. Muchas gracias.

SIGLXXI2.DOC

��Pilg. l /

f~

...b

SIGLO XXI/ PM

Gd{e\~

Buenas noches,
[lntroducc ió]

Dejénme empezar, como corresponde, agradeciéndoles su amabalidad por invitarme a
pronunciar esta conferencia ante un foro de tal relieve, que es a la vez un magnífico
altavoz dirigido al conjunto de la sociedad. Les agradezco su interés, que espero no
defraudar.
Al presentar a las ciudades como una de las posibles respuestas a los retos del siglo
XXI. como reseña el título de esta conferencia, puede parecer que pecamos de
petulantes o que tendemos a una visión desenfocada, atribuible a mi condición de
alcalde. A lo largo de mi intervención espero demostrar que no hay ni lo uno ni lo otro.
- De todos modos, y antes de entrar a resolver lo que el titulo de esta presentación señala,
quiero referirme, brevemente, a la situación actual de mi ciudad, aunque solo sea para
tener claro un punto de partida, una base que sostenga los argumentos inciales de mi
exposición.
[Barcelona viu un bon moment]

Para ello voy a hacer una afirmación rotunda, que seguidamente justificaré: "Barcelona
vive uno de sus mejores momentos".
En efecto, en Barcelona se temió --como era; lógico-- que alguien sospechara que los
esfuerzos de 1992 fueran a parar en saco roto. No porque así fuera, sinó porque así
podía aparecer ante los ojos escépticos, que los hubo. Ahora, con el paso del tiempo, se
ha demostrado que tales temo res --lógicos, repito-- no tenían un fundamento real.
Hace algunas semanas, un periódico barcelonés decía que Barcelona, en 1992, no gastó
unos dineros en la celebración de unos actos de 15 días, sino que hizo una inversión de
futuro que ahora da my claramente todos sus frutos. Es decir: no se trató de un castillo
de fuegos artiticiales. Todo lo contrario: Barcelona percibió entonces --y mucho más
ahora-- que la ciudad podía y debía aprovechar los Juegos como una oportunidad única,
y casi, si se me permite y sin que se vea en ello frivolidad alguna, como una simple
excusa. Para ilusionarnos, para recuperar ciertq orgullo, pero sobre todo para preparar la
ciudad para el momento actual.
No se trata solamente de las infrastucturas heredades de la inversión olímpica --desde
las Rondas hasta todas las instalaciones deportivas pasando por las mejoras urbanísticas
y la creación de nuevos barrios, nuevas centralidades, o la recuperación definitiva de las
playas--, puesto que con todo ello podríamos habernos quedado estancados igualmente.
Hubo y hay algo más, eso algo más que nos situó en una ola en la cual todavía seguimos
montados, a una velocidad de crucero más quti correcta. Sin ese algo más, nos hubieran
quedado las infraestructuras pero no hubiéramos garantizado esa veloc idad ni la
posición de privilegio en la cual nos mantenemos.

L:\dadcs\sed\text\sigloxxi.doc

�Pag. 21

SIGLO XXI/ PM

No quiero ofrecerles una lista de pruebas --al fin y al cabo no estamos juzgando la
ciudad, y ustedes ya conocen, respetan y admhan, creo, nuestra firme posición que nos
permite hablar sin miedo de un prestigio internacional y de un reconocimiento muy
destacados-- pero sí voy a poner algunos ejemplos para justificar mi afirmación
precedente.
El consumo eléctrico --que nos habla del esfuerzo industrial y empresarial-- ha crecido
casi un 2% en un solo año. La ocupación hotdera ha crecido casi un 18% en un año y
hemos incrementado otra vez, en 1995, el número de turistas que nos han visitado. El
movimiento de pasajeros en el aeropuerto na crecido el 10% en un año. El tráfico
portuario, en toneladas, ha crecido en un añQ el 13%. El número de pasajeros en los
transportes públicos --dato que nos habla de civismo, de menos tráfico, de menos
contaminación-- ha crecido un 6%. El paro registrado en Barcelona baja, lentamente, es
cierto, pero baja. A 31 de agosto el descenso :era de un 10% respecto del año anterior.
No solo tenemos buenos datos, buenos indicadores, sino que además éstos se nos
reconocen. La encuesta que anualmente se hace a cerca de 500 directivos de empresas
sobre sus preferencias para la instalación de negocios ha situado Barcelona, en su última
entrega, en el sexto lugar (hace un año estábamos en el séptimo lugar y hace un par de
años estábamos menos arriba aún). La conclusión es que, tres años después de los
Juegos Olímpicos, Barcelona sigue teniendo empuje, Barcelona sigue subiendo puestos
en las escalas de valoración internacional, Barcelona sigue ganado posiciones y los
ciudadanos de Barcelona perciben claramente los beneficios de tal situación.
Lo repito : "Barcelona vive uno de sus mejores momentos." Y, por lo que indican los
datos y por lo que se deduce de los estudios existentes, Barcelona tiene serias
posibilidades de seguir manteniéndose en esa posición de privilegio durante mucho
tiempo, para entrar en el siglo XXI en las mejores condiciones posibles.
Para ello tenemos nuevos retos a cumplir, nuevos objetivos que nos sitúen en la banda
alta de los compromisos que las ciudades desean tomar en ese traspaso de calendario.
Quiero señalar algunos, para mostrar las línias maestras que vamos a trazar en el futuro
inmediato.

[Els reptes: serveis de q ualitat., cultura, logística]
Voy a referirme a tres asuntos principalmente: el esfuerzo por la calidad de los servicios,
los retos culturales y la concentración estratégica en la maximización de Barcelona
como auténtica plataforma logística.
Nuestra nueva organización del gobierno municipal tiene algunas consecuencias muy
relevantes para los ciudadanos y ciudadanas. Los regidores adquieren un carácter
netamente político --lo que les acerca a la geqte y les pone en situación de escuchar y
resolver problemas muy de cerca-- mientras que la gestión propiamente dicha depende
de unos profesionales que, con carácter gerencial, responden de un modo parecido a
como responden en el sector privado: en función de unos resultados claramente
perceptibles. Todo eso nos permite incrementar, el esfuerzo en la oferta de unos servicios
de mayor calidad, tanto porque le damos uh marco concreto --unos Estatutos del

z:ldades\sedltext\sigloxxi.doc

...

-~

.....

�Pag. 31

SIGLO XXII PM

ciudadano aplicables en casos diferentes y en función del tipo de servicio, del mismo
modo que pueden tratarse eu general los derechos de los consumidores, en este caso,
consumidores de servicios-- como porqué se señalan unos objetivos a conseguir en unos
plazos fijados, como un reto interno de la administración. La calidad de los servicios -de unos servicios que ya han sido pioneros muchas veces, y recuerdo ahora los servicios
telefónicos del O1O y del Audiotex-- va a mejorar mucho más todavía en un tiempo
relativamente corto. Eso nos llena no solo de orgullo, legítimo, sino también, y
sobretodo, de esperanza. Da motivos para la confianza en nuestras posibilidades y muy
significativamente da motivos para confiar en la capacidad de las administraciones para
actuar de verdad como un servicio a la ciudadanía.
Los principales objetivos culturales de la ciudad --ahora que hemos abierto el magnífico
Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona y que vamos a abrir (en cuatro días) las
salas del románico y gótico del Museo Nacional de Arte de Cataluña-- se expresan en la
finalización de aquellas infrastucturas pendientes: el Teatre Nacional y el nuevo y
reconstruído Liceu. Pero más allá de esos plazos que se van cumpliendo, tenemos un
gran reto traducido en nuestra candidatura para ser capital europea de la cultura en el
año 2001, justo el año de la entrada en el próximo siglo, justo el año de la entrada de
Barcelona en su tercer mi lenio de historia, que no es poco. Ha habido ciertas
dificultades, pero tenemos toda la confianza y estamos convencidos de que cualquier
inconveniente que pudiera haber será superado. Disponenos de unos proyectos
aplaudidos en España y en el resto de Europa y creemos muy firmemente en nuestra
capacidad y en el valor de nuestras propuestas. Nuestros retos culturales, pues, van por
la buena senda y deben llevarnos a otro éxito que quiere ser de la ciudad pero también
de Cataluil.a y de toda España .
Así como queremos entrar en el nuevo siglo de la mano de nuevas ofertas culturales,
queremos hacerlo también -- lo necesitamos-- con claros objetivos estratégicos como
ciudad. Nuestra conversión en centro logístico deviene pues el nudo central de nuestras
actividades presentes y futuras. Si los años ochenta fueron para nosotros los de la gran
transformación urbana con los Juegos Olímpicos de referencia, los noventa deben ser -ya lo están siendo-- los de la configuración de Barcelona como una plataforma logística
de primer nivel.
Nosotros nos referimos a ese objetivo con una expresión que ya ha tenido cierta fortuna,
y que permite entender la finalidad que perseguimos muy gráficamente: ser la Puerta Sur
de Europa.
Necesitamos pues que nuestra zona de actividades logísticas se adapte a las necesidades
que pretendemos atender en los próximos veinte años. Es decir: necesitamos que el Plan
del Delta del Llobregat --cuyo convenio se firmó en 1994-- se lleve a cabo sin
dilaciones, para disponer de las infrastucturas que allí se mencionan.
El reto es muy claro: Barcelona quiere y puede competir directamente con otras
ciudades europeas de la cuenca sur --Marsella, Génova ... -- para ser la primera ciudad
portuaria, captando las mercancías que llegan a Europa desde el Lejano Oriente, desde
Oriente Medio y desde el Norte de África. Debemos ganar posiciones no solo
comerciales, sino de prestigio político, social y cultural para que todo avanze al unísono.

z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc

�Pág. 4/

SIGLO XXI/ PM

Un puerto mejor y un aeropuerto mejor, conectados con la ciudad y con las coronas
industriales y además con las principales vi').s del transporte tanto de carretera como
ferroviario y aéreo deben damos esta primac!a. Conseguir que los grandes operadores
intemacionales vean en Barcelona esta Puerta Sur, una gran puerta, es trabajo esencial
para los próximos años. Nos jugamos claramente nuestras opciones de futuro en este
reto.
Debo añadir aquí que comprendo las dificultades para las inversiones. Al fin y al cabo,
si sumamos estos esfuerzos a los que ya estarpos empezando a llevar a cabo en el otro
extremo de la ciudad, con el Plan del Besós --que debe incluir vivenda, comunicaciones,
espacios para el ocio y una península artificial frente al mar-- deberemos reconecer que
aspiramos a unas inversiones superiores a las que entre todos hicimos de cara al reto del
1992. Pero debo decir también, que estas inversiones en las que ahora nos cocentramos
son a más largo plazo y que sus frutos serán todavía más relevantes. De esas inversiones
depende que Barcelona consiga situarse al em~ezar el siglo XXI como lo que quiere ser
o que nos veamos obligados a dar pasos atrás. ;Estoy seguro de que los pasos los vamos
a dar hacia adelante y deseo q~ue ese optimisrino sea compartido por todos ustedes,
solamente en relación a Barcelona y sus posibilidades sino, de un modo más general, en
relación a una manera de actuar y de pensar políticamente.

no

Las bases para el cumplimiento de estos retos van a ser --como lo han sido hasta ahora-el espíritu del civismo y la complicidad.
El civismo es una actitud que permite comprender la colectividad como un todo
formado por partes participantes, porque en ; cierto modo todos los ciudadanos que
habitamos en una urbe somos responsables dirf ctos de cuanto acontezaca en ella. No se
trata solo de mantener comportamientos adecuados, eso que podríamos llamar la
"urbanidad". Hay que ir un poco más lejos y entender que el formar parte de una ciudad
implica determinados puntos de vista y, por lo tanto, una visión especial de la idea de
ciudad. Compartir la idea de ciudadanía, recupbrando
un concepto clásico que se refiere
1
a la participación democrática y a la implicación individual en todo lo colectivo, debe
ser la pauta que nos guíe.
Y la complicidad, porque ha sido la marca de la ciudad. Esa complicidad que el alcalde
de Roma, Francesco Rutelli, dice a menudo que quisiera obtener en la capital italiana.
Esa complicidad que se traduce en la aprobación ciudadana de todo cuanto acontece en
ella, y que al mismo tiempo es una afrirmación pública de ciudadanía y de autoestima,
del orgullo de pertenecer a una comunidad que avanza segura y con ganas. Sin esas
ganas, sin la voluntad de los ciudadanos y ciudadanas, muchos de nuestros esfuerzos
hubieran sido inútiles. Esta complicidad que hace que a los pocos días de inaugurarse el
Aquarium --el acuario más grande de Europa-t las colas sigan siendo de centenares de
personas que no quieren perderse tal espectáculo. La que hace que todas y cada una de
las nuevas obras --un parque, un puente de madera en el puerto, una calle com la acera
ensanchada, un paseo, una exposición, etc.-- sean reconocidas como propias --y
queridas-- casi inmediatamente.
Esta complicidad que permitió llevar a buen p~erto el proyecto olímpico, porque hubo
un consenso muy generalizado de todas las instituciones, que implicaba a la sociedad

z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc

�Pag. s ;

SIGLO XXII PM

civil y combinaba Jos esfuerzos públicos --i~pulsores sobretodo-- con los privados,
protagonistas muy significados de todo cuanto se obtuvo. La misma complicidad
consensuada que debe permitirnos ahora lograr los retos culturales y logísticos y sin la
cual todo progreso sería, si no imposible, muc~ísimo más lento.
Hasta aquí, les he hablado de Barcelona. Le¡:; he hablado de una ciudad que ustedes
conocen y que, por lo que sé, respetan y a menudo admiran. Eso nos complace, nos llena
de orgullo. Pero no nos confonnamos. Porqutt Barcelona desea aportar algo más, desea
ofrecer algo más que su modelo de ciudad.
•

•

1

•

Barcelona cree hallarse en condtcwnes para ¡aportar al menos dos tdeas claves, que
pretendo desarrollar de aquí en adelante. N~stro espíritu político, lo que podríamos
llamar el estilo político de Barcelona, y nuestr~ convencimiento de la importancia de los
sistemas de ciudades.
[L' estil_polític de BCN]

Empiezo por el estilo político. El edificio enj el cual se aloja este estilo, si así puede
llamarse, tiene algunos pilares principales. Uno de ellos es la convivencia, y me refiero,
claro está, a la convivencia política --la otra, la convivencia ciudadana, se supone,
porque sin ella la primera sería imposible--.
Nuestro gobierno municipal es fruto de un pacto entre tres fuerzas políticas: el PSC,
cuya lista electoral encabezaba yo mismo, (~C) Iniciativa per Catalunya-Els Verds y
(ERC) Esquerra Republicana de Catalunya. Hemos firmado un pacto de gobierno y nos
hemos puesto de acuerdo en lo esencial sobre¡la gobernación de la ciudad. Además --y
ese complemento no es baladí-- contamos cqn una actitud dialogante, propicia a los
acuerdos siempre que sea posible, de la ¡oposición, tanto de la mayoritaria de
Convergencia i Unió --cuyo Jefe es Miquel R~ca-- como de la minoritaria, la del PP -cuyo liderazgo ejerce perfectamente Enrique Ilacalle--. El diálogo, el consenso siempre
que podamos, la voluntad de persecución de apuerdos, conforman un talante sin el cual
sería imposible aparecer como modelo de convivencia política. Y cuando lo llamo
modelo les pido que no vean en ello ningun~ petulancia. Si lo prefieren, llamémoslo
simplemente un estilo, un espíritu.
Permítanme, no ya por establecer comparacion,es --siempre equívocas y falsas, más que
odiosas-- sino para tener claros los puntos de referencia, que me detenga a hablarles de
Madrid. No del Madrid ciudad, desde luego. Me refiero al Madrid capital del Estado, al
Madrid político. Ustedes conocen perfectamente ése Madrid, pero yo quiero trasladarles
las impresiones que, desde 600 quilómetrqs, podemos tener los que vivimos en
Barcelona. La distancia, por un lado, hará im¡:}erfectas estas sensaciones, pero, por otro
lado, reconózcanme que esa mtsma distanc~a puede mejorar la visión de algunas
1
actitudes.

[Madrid, olla de grills]
Desde mi ciudad, Madrid aparece como ,un hervidero de rumores, discordias,
enfrentamientos, y a menudo tenemos la im~resión de que en tales circunstancias se
1

z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc

�SIGLO XXII PM

Pag 6 /

pierde el norte, es decir, se hace mucho ruí~o sin tener claro quizás qué mustca se
intenta componer. Seguro que no es solamentd eso. Pero les hablo ahora no de lo que es
sino de lo que parece. O de lo que nos parece. Tómenlo, si acaso, como un apunte
lejano, como una aportación hecha con volundd positiva.
La distancia a veces permite expresar con serep.idad aquello que la cercanía impide. Les
pondré un ejemplo de distanc ia no espacial sinp temporal.
!

[Suárez-González]
Hace algunas semanas, tuvimos ocaswn de ver en televisión una entrevista al expresidente Adolfo Suárez. Me pareció una etittrevista magnífica, en ella misma, pero
sobretodo obtuvimos una visión magnífica dd la persona. El ex-presidente Suárez era
tratado con j ustícia por la historia, por la dist~ncia ... por el tiempo. Enseguida concluí
que según qué actuaciones, según qué méritos, no se reconocen hasta pasado este
tiempo, el necesario para admitir lo importante y para apartar lo accesorio.
Para ser honesto con ustedes, les diré que enseguida pensé que algo parecido va a ocurrir
probablemente con el presidente del gobierno, t on Felipe González. Su gobierno ha sido
de los más importantes en muchos años, en siglos. En infrastucturas, en modernización,
en universalización del Estado del bienestar, en nueva posición internacional, en
reconocimiento de la pluralidad del Estado~ y en tantas y tantas cosas, se trata
objetivamente de un gobierno muy importante jy de una etapa crucial para la historia de
España. Pero, quizás ese sea el precio a pagar,i los hechos acaecidos en los dos últimos
años puedan borrar parcialmente esta valoraciqn y deberemos esperar que el tiempo nos
aleje, que nos distancie, para reconocer según que actuaciones, según qué méritos.

[Estils diferents en l'oposició]
La oposición debe legítimamente aspirar a gobernar el país. Pero creo que se ha
equivocado cuando persiguiendo ese objetivo se ha sumado, por acción o por omisión,
al acoso y derribo que se ha practicado desde cjírculos de poderes externos, poderes que
ahora se perciben más claramente como lo qu~ son. Cuando por intereses personales o
de grupos económicos y mediáticos se lleva a dtbo un pulso al Estado, la oposición debe
demostrar su concepto de Estado, su capacidad de gobernar, es cuando toca alejarse de
lo menos limpio y concebir, si hace falta de acuerdo con los adversarios políticos, un
sistema de protección ante tales injerencias.
A veces, en la ascensión crítica se han llegado a verter comentarios especialmente
ácidos --y a mi modo de ver injustos-- contra p~rsonas que pertenecen al mismo partido
que lidera la oposición. El trato que en ciertos medios de comunicación se ha
dispensado al presidente de la Comunidad dt Madrid o al presidente del Gobierno
Balear no parace ni lógico ni sincero.
Barcelona prefiere mil veces el estilo del presidente Ruiz Gallardón, o la claridad de
Cristofor Soler, incluso la voz que quiere ser pzonable de Fraga lribame, a los gritos
que oímos pronunciar en otras gargantas y que ~n nada favorecen un clima ideal para el
1
desarrollo de la política.

z:\dades\sed\text\s igloxxi.doc

.·-

�Pag 7 1

-. . ...__.
SIGLO XXI/ PM

El estilo Barcelona, ese espítiru al que me he referido, se acerca mucho más a la labor de
cada día de quien persigue consensos, de quien quiere lo bueno de todos, porque en
todos hay lo bueno, antes que el vociferío, h~ sed de destrucción por la destrucción o
algunos gestos irresponsables de quienes se ¡ pusieron en la cola de los que tiraban
tomates al Estado solo porque les pareció que sacarían provecho, por aquello del rio
revuelto y la ganancia de pescadores.
Por todo eso --convencido de que ustedes lo tomarán como lo que es y no como otra
cosa-- quiero darles mi punto de vista sobre lo~ hechos que nos dominan últimamente -un punto de vista que es mío pero que, desde luego, creo compartir con buena parte de
quienes lo analizan y razonan sobre ello desde Barcelona--.

[El "pols" a l'Estat]
Durante la época especulativa de los ochenta ~recieron en España grupos dominados por
marcadas voluntades personales, y personalistas, que llegaron a convertirse en figuras de
referencia en ciertos ámbitos de la sociedad. Estas personas detuvieron un enorme poder
económico y, al cabo, comprendieron que si añadían a éste el poder mediático tendrían
capacidad para manejar algo más que cuentas millonarias y juntas de accionistas. Para
completar esta acumulación de elementos de control, tuvieron cuidado de disponer de lo
que suele llamarse il?fórmación sensible, hasta niveles probablemente nunca alcanzados
anteriormente, adquiriendo los servicios de empresas dedicadas al espionaje de toda
clase (algunas de estas empresas han sido desmanteladas y algunos de sus propietarios,
no todos, han visitado comisaría y juzgado).
Devinieron auténticos personajes de la Espaí'ía de hace diez años, que se lucían en
paseos por tien·a, mar y aire a bordo de vehículos tan poderosos como ellos mismos. Se
procuraron un entorno que les permitiera codearse, esa es la palabra, con los habitantes
de los círculos de poder. Además, según parec;e, tuvieron tiempo para combatirse entre
1
algunos de ellos y de paso con quien fuera, en un ejercicio de lo que puede llamarse la
esgrima de los dosieres. Obtenían con este fin todo tipo de información, ya fuera
acudiendo al mercado, que desde luego existe en el sector del espionaje privado, ya
fuera, por lo que ahora se deduce, adquiriendp los servicios de agentes que ya tenían
patrón: el Estado.
Fue así como se iba construyendo un paraestado, dentro del Estado. Seguro que no tenía
todo lo necesario para llegar a ser un Estado real, pero sí se dispuso de muchos
elementos que permitían ejercer un contrapoper no legitimado por las urnas ni tan
siquiera por el resto de fuerzas privadas con poder económico (al fin y al cabo, algunos
de estos señores fueron tildados de advenedizos). Tuvieron, y tienen, dinero en
cantidades ingentes, información privilegiada, control o influencia sobrada en medios de
comunicación y, a menudo, connivencia o acuerdos parciales con dirigentes de
relevancia, políticos que sin llegar a mezclarse del todo con los dueños de este
infraestado sí que aplaudieron determinadas acciones o intercambiaron favores de todo
tipo para conseguir éxitos susceptibles de convertirse en bazas electorales.

z:\dades\sed\tcxt\sigloxxi.doc

�Pag. s1

SIGLO XXIIPM

No digo, sería inverosímil, que esa estructu$ se haya organizado conspirativamente.
Más bien se trata de una suma de voluntad~s, de un encuentro de arrebatos, de una
coincidencia de actitudes. Se hace evidente¡ que no vale, ni siquiera por omisión,
apuntarse al carro de los que han decidido retar al Estado, lanzándole a la cara no ya
pasteles de nata --como hiciera otro empresarip reñido con el gobierno-- sino auténticas
bombas de relojería.
·
Y aquellos que se atrevieron a defender los intereses generales por encima de los
particulares, aquellos que como Narcís Serra quisieron poner por delante los intereses de
todos, acabaron pagando el pato. Injustamente, claro, ni siquiera debería decirlo porque
su evidencia es tal que nadie, serenament~ --es decir, más allá de las trifulcas
parlamentarias--, puede negarla.
No quiero decir con todo eso que se trate de dividir la sociedad política en un grupo de
buenos y otro de malos, los que supuestamentf conspiraron. Ese me parecería un estilo
fruto del anterior_y por lo tanto nada positivol Si acaso, creo que algun~s se sumaron
irresponsablemente a los poderosos que defendían exclusivamente sus intereses, quizás
porque les pareció una buena táctica o porqué ¡pensaron que más tarde ya se apartarían.
Se equivocaron, claro.
Porque el asunto a discutir no debe ser quien jsí y quien no se apunta a la defensa del
sistema. Eso lo compartimos todos, o al men~ esa debería ser la base fundamental, el
punto seguro de apoyo. Lo que discutimos es lcomo puede mejorarse este sistema y si
tenemos voluntad para ello, aprovechando que lla situación cre~da permite ese debate o,
mejor aún, lo hace casi necesario.
Por eso, más que seguir revolcandonos en la fspécie de ciénaga en qué se ha querido
convertir la vida política, prefiero entrar de lle~ en ese debate.

[Reflexió sobre la democracia]
Se afirma que la democracia es el menos maloi de los sistemas políticos conocidos y se
dice una verdad. Pero esta frase no puede se~ jamás el final de una reflexión sino el
principio de una discusión honesta sobre nuestrtt capacidad para mejorar este sistema. Si
no fuera así, nos limitaríamos a usar a Churchill como el caparazón de una de tortuga,
un escudo bajo el cual agazaparnos cuando 1 intuyamos amenazas, confiando en su
resistencia sin preocuparnos de buscar ottas posibles actuaciones. Cuando tal
aseveración es el comienzo de un debate adquiere un valor distinto al que se le quiere
dar cuando simplemente nos cubrimos la espalda, por si acaso. La ambición auténtica, el
reto al que nos queremos enfrentar, es hacer i que la democracia sea el mejor de los
sistemas, no el menos malo. Y para ello debemos empezar por no conformarnos con los
modos actuales y comprender que la clave se llama participación.
No es ningun secreto que la capacidad transformadora de la democracia se sostiene en
su virtud participativa. El historiador polaco Geremek nos señalaba que la indiferencia,
la pasividad de los ciudadanos y la impotencia¡ frente a un universo kafkiano del poder
son los enemigos principales de la democracia. La misma frialdad del sistema
democrático es la que conlleva la necesidad ~e sentimientos políticos calientes, que

z:\dadcs\sed\text\sigloxxi.doc

�Pitg. 91

SIGLO XXII PM

pueden construirse fácilmente entorno al mito de la comunidad nacional , y por lo tanto
alimentándose de agresividad hacia lo ajeno.
(El actual nacionalismo catalán de derechas y el nacionalismo español que ahora renace,
de derechas también, podrían entenderse mejor vistos desde esta óptica de Geremek,
pero eso sería otra cuestión que no quiero tratar aquí).
Ralf Dahrendorf respondía a (ieremek que la.ff:ialdad de la democracia y de la economía
de mercado son el modo deliberado de reducir el coste de los posibles errores humanos,
porque permiten los cambios sin violencia. Y este es el punto al que quería llegar.
Ante los últimos acontecimientos, Xavier Rubert de Ventós ha dicho que los gobiernos
son algo así como losfúsibles de la democracia. Bastaría, segun Rubert, que un gobierno
que lo haga mal --o que haga el mal-- abandone su posicion para que el sistema se
recupere. La idea funciona, quiero decir que S\}ena como una música sincera y a la vez
atractiva, pero me parece algo así como administrar un antipirético para combatir un
proceso infeccioso, olvidándonos de los antibióticos. O sea: es correcto enfrentarse a los
síntomas, pero no podemos olvidar las causas.
Concedamos, ni que sea como ejercicio pensante, que se trate de un fusible. ¿Basta con
un simple cambio efectuado con rapidez, antes; de que el apagón nos deje sumidos en la
más seria oscuridad? Demos otro paso: ¿acaso el gesto de cambiar el fusible implica
renunciar a la posible mejora del sistema eléctrico? Como mínimo sería poco
estimulante no aceptar este planteamiento.
¿No debe preocuparnos el creciente desencanto de quienes creen que tanto da unfusible
como otro porque lo que no va es el sistema? ¿No deberíamos reduci r el índice de
.frialdad de nuestro alimentador eléctrico? ¿No hay motivos para convencernos de que el
descrédito aumenta incrementando a su vez la pasividad ciudadana? ¿No hay motivos
para sospechar que se trata al sistema como si fuera ajeno, como algo que no nos
pertenece ique es coto privado de no se sabe quien o qué?
Al mismo tiempo que nos respondemos estas preguntas deberíamos acertar en el intento
de ampliar el círculo del debate. La polítical adquiere con frecuencia el carácter de
representación virtual de lo irreal, puesto que el puente de troncos y cuerdas que une el
quehacer de aquellos que tienen capacidad para decidir con la voluntad de aquellos que
basan su capacidad de decidir en el gesto de elegir se resquebraja, y cruzarlo es un acto
cada vez más temerario.
Se exige de la política una capacidad de resistencia, una apariencia ostensible de
honestidad --sobretodo se le exige la apariencia-- y un volumen de sinceridad que no
responde del todo a lo que al otro lado del espejo se practica en la vida privada. Se
entienden --se perdonan-- los errores de a pie:¡defraudar a hacienda, lanzar residuos en
un rio, jugar con el patrimono de accionistas, ¡no hacer facturas, vivir del compadreo,
etc., pero la política debe ser algo así como un!campo virgen en el que cualquier rastro
de lo humano --por lo tanto, de lo imperfecto, !de lo real-- sea borrado por la gracia, la
1
elegancia, la majestuosidad y la falsedad de la apariencia, cierta apariencia. La política
se convierte entonces en un ejercicio de representación --eso ya se sabía-- vació y sin

z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc

�Pág. 10 1

SIGLO XX!/ PM

efectos sobre lo rea l-- y eso no importa si se ha sabido nunca o no, simplemente es
insuficiente--.
El discurso que me parece debe hacerse, pues, va más allá de la aceptación del sistema,
con sus defectos, o del aplauso a su capa~ idad de establecer recambios sin gran
dificultad. Deberíamos ser capaces de aproxirlnarnos a los futuribles y tender nuestras
proyecciones hacia el reto de la mejora del sistema. Cada uno aportará ahí su baza. No
voy a dictar ahora una receta mágica para cocinar en una marmita de brujas, pero sí me
atrevo a mencionar al menos un ingrediente fu1~damental del mejunge: la proximidad.
Cuando hablamos de lo local, de lo cercano, estamos
tambien buscando fórmulas para el
t
mañana. Más poderes más próximos a los ~ iudadanos parecen un buen argumento
contra la indiferencia. En su momento, me !1 atreví a sugerirle al presidente Felipe
González que soltara lastre. A eso me refería. tLo cercano es más caliente (no vamos a
discutir ahora cuantos grados, digamos solo que más caliente). Ahí ya hay un esbozo del
camino a seguir para la mejora del sistema: que los poderes locales adquieran la cuota
que reclaman, que los- ciudadanos ganen proximidad al poder (que el puente se
1
reconstruya, ¡seamos los zapadores!)
Pero habrá otros ingred ientes, otras posibilid~des: sin duda es mejorable el sistema
electoral, sin duda deberemo s adaptamos a la¡ lógica de un poder mediático cada vez
más universal y vinc ulado a poderes econófuicos que ven en la comunicación un
instrumento más que un servi cio ... Sin duda habrá que preguntarse todo nuevamente, sin
miedo: ¿que haran los servicios secretos cuando por las redes de las autopistas de la
información circulen sin contro l datos relevantes o sensibles? ¿Que baran los sindicatos
cuando el teletrabajo sea moneda mucho más corriente? ¿Qu ienes tomaran las
decisiones oportunas cuando los ciudadanos ganen independencia gracias por un lado a
las nuevas tecnologías y por otro a su mayor beneficio en el reparto de los bienes
culturales, socia les y de servicios? Encerrarse ante estas cuestiones con la retórica
afrimacion de que vivimos en el mejor de los mundos posibles --el menos malo-equivaldría a cometer no solo un grave error ~e estrategia --el tiempo nos pasaría por
encima y las manecillas del reloj universal nos:decapitarían dejándonos si n ideas-- sino
que rompería del todo las redes de contacto --que existen claro está, y por fortuna-- entre
el mundo real y e l de su representación política.

[Un model espanyol]
Además, en España debieramos añadir a esa ref1exion otra de calibre quizás menor pero
no por ello menos trascendente. España, con su transición modélica, se ha ganado el
derecho a no renunciar a ella a pesar de los costes del sistema. Y parece que tenemos la
obligación --no ya solamente por nosotros mismos, sino por todo aquel que obtuvo de
este modelo inspiracion para sí-- de atajar cualquier duda sobre la validez de lo que
hicimos.
La dimisión del presidente Suárez estuvo cercana a un proceso de destrucción interna y
un cierto acoso --a pesar de lo que ahora digan,algunos, este acoso lo lideraba entonces
la extrema derecha, los herederos de un búnÚr que se la tenía jurada a Suárez--. La
investidura del siguiente presidente se vio interrumpida por la entrada violenta de un

z:\dades\sed\text\s igloxxi.doc

�Pág 11/

SIGLO XXI/ PM

1

argumento pistolero. Parece como si los cambios de gobierno --esos cambios que segun
Darhendorf pueden sucederse sin violencia-- tuvieran que hacerse en España con fieros
movimientos. Como si fuera en nosotros lo natural acceder a la alternacia por la
destrucción de lo que es sustituído.
No voy a alargarme ahora con una lista de 1los gestos que hemos observado en los
últimos dos años. pero que un sucinto rcsumenlnos impida no ver lo que habido: ataques
personales a dirigentes políticos, intentos de atentar contra las vidas privadas, búsquedas
de falsas descendencias, chant~jes desmedidos al Ejecutivo, intentos de atacar la imagen
pública del jefe del Estado, y. por el camino, destrozar todo lo que se halle aunque nada
tenga que ver: periodistas, fiscales, y hasta pintores, si se tercia. Otra vez la necesaria
destrucción como paso previo al recambio. Entonces, si creíamos vivir en un sistema
constituido, podemos pedirnos sí no erramos y: si no resulta que todavía crecemos en un
periodo constituyente (en parte, éste es uno de ¡tos elementos del mensaje de la derecha,
!
mensaje que desde luego no comparto).
Y en ésas estamos . Podríamos aceptar la metafora del fusible. Pero no acierto a
comprender que sea necesario dejarlo inutilizado. Dice Rubert que ha habido un apagón
y que se requiere cambiar el fusible para que,¡ ¡zas!, se haga la luz. Bien. ¿Y tambien
necesitamos pasar el fusible por un baño de ácido clorhídrico para que no quede rastro
de él? ¿Es menester poner en peligro el mismo suministro de f1uído eléctrico, de fluído
democrático'? ¿Han pensado en la posibilidad de sentar otro precedente segun el cual ya
siempre deberá usarse el mismo estilo ¡ destructor? Además, para que nos
conformaríamos con el fusible: ¿no sería detnasiado sencillo, demasiado injusto, si
además no nos planteamos el recambio de las bombillas, del cableado. y, quizás, la
posibilidad de instalar un relé?

[L'estil polític que proposem]
Quiero llamar su atención sobre los puntos en que baso una propuesta que, si quieren, y
para su comodidad. pueden clasificar como propia del "estilo Barcelona" .
Atajar la insensibilidad por la vía de la máxima participación democrática, es decir,
ganando proximidad política y otorgando a los poderes locales --a los municipios,
también a las autonomías-- más capacidad de decisión, más recursos, ya que ambas
capacidades deben ir a la par.
Entrar de lleno en el debate sobre la mejora del sistema en vez de conformarse con la
crítica de aquellos a quienes corresponde aplicar desde la legítima pertenencia a un
ideario político la gestión de todo cuanto el sistema provoca y necesita.
Atreverse a pensar nuevas posibilidades de acercamiento entre la representación política
y lo representado .
Y enfocar las discrepancias como algo válido, t omo un conjunto de ideas positivas que
se mezclan para conseguir sacar conclusiones que aporten mejorabilidad en vez de
poner de relieve las crispaciones personales ¡a de grupo y las tendencias a marcar
distancias. Eso es algo tan sencillo --.y por ello; supongo, tan complicado-- como hacer
1

z:\dadcs\scd\tcxt\sigloxxi.doc

.. ··-

�SIGLO XXI/I'M

Pilg. 12/

de la política un instrumento útil, un modo de actuar que no se base solamente en los
enfrenamientos ideológicos --o simplementtl partidarios-- porque no puede vivirse
permanentemente en campaña electoral. En cierto modo, para ser justos, hay que atribuir
el error de convertir la vida política, el normal debate político, en una campaña
constante a aquellos que, quizás por impaciencia, quizás porque han reducido su ideario
a una simple estrategia de toma del palacio ;(y luego ya se arrepentirán), han venido
convirtiendo su legítima aspiración en el obj~to principal de su actuación. Es un error
que la dercha, tarde o temprano, va a tener que pagar, aunque preferiría que en vez de
echamos las cuentas --y en vez de decir quien debe pagar qué-- nos sentáramos ya desde
'
ahora a discutir sobre nuevas bases de comportamiento,
para definir un estilo de
consenso en el cual la lucha por el poder, es 'decir, la lucha lógica entre partidos para
gobernar, no sea, como en los tres últimos años, un mero acoso salvaje los frutos del
cual van a ser, para todos, amargos y de compljcada digestión.
j

Quiero sumar a ese llamamiento --a ese ofrecimiento de un modelo que funciona en
Barcelona-- una breve reflexión sobre los sistemas de ciudades, es decir, sobre el
modelo que por ellas mismas representan las ciudades.

[Eis sistcmcs de ciutats]
Barcelona participa --y a menudo ha sido quien las ha impulsado-- en diferentes redes de
ciudades, dedicadas a cuestiones concretas, desde Jos asuntos medioambientales a la
vivienda, la salud, el bienestar social o la cultura. Barcelona participa activamente en la
construcción europea con su presencia en ~1 Comité de las Regiones, organismo
comunitario que Barcelona vice-preside. Estamos también en el Comité de Muncipios y
Regiones de Europa, organismo que el alcalde pe Barcelona preside. Además, Barcelona
impulsa agrupaciones de ciudades mediterraneas.
Hemos celebrado dos conferencias y hemos participado, como sede, sí, pero como algo
más, con cierto espíritu de capitalidad mediterranea, en la Conferencia
Euromediterranea, que ha sido un éxito rotundo por el cual todos Jos partidos deberían
felicitarse y felicitar al ministro Javier Solana. Hay momentos, y permítanme aquí la
introducció de un paréntesis, en los que uno percibe claramente como son las personas.
Ahí se ve si uno antepone los intereses lamiq.adores, propios de su partido, a los del
Estado, y creo de verdad que el éxito de la c~nferencia de Barcelona es un éxito del
gobierno, claro, pero es mucho más, es un éxitp español. Los intentos que ha habido de
reducir este éxito me parecen miserables y, por decirlo de algun modo, pecan de
españolear poco. Hay momentos en los que uno debe felicitarse por los éxitos porque
además de serlo del gobierno lo son para todos ~ Dejenme que riña ahora, modestamente,
pero con severidad, a algunos medios de comunicación madrileños (y digo algunos,
porque no fueron todos) que trataron con desprecio la conferencia de Barcelona y
buscaron la manera de reducir su auténtico relieve. Se equvocaron, porque creyeron que
despreciando un éxito de España se debilitaba¡al gobierno y el papel de los medios es
informar, incluso crear opinión, pero nunca certenar la imagen del país creyendo que se
ataca al gobierno. No voy a recordar ahora aquello que se dijo de los "pedigüeños", pero
la cosa va por ahí.
1

z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc

�Pitg. 13 1

SIGLO XXI/ PM

Cierro el paréntesis y vuelvo a mi discurso~ vuelco a mi ciudad. Barcelona, decía,
participa en redes diversas. Participamos e~ las redes que europeas y en las redes
mundiales de ciudades, con el objetivo de uni¡r esfuerzos de las diferentes asociaciones
de ciudades para formar un grupo poderoso, en el marco de Naciones Unidas.
De modo que Barcelona se plantea un modeJo segun el cual partimos de la máxima
proximidad hacia la proyección universal gracias a los sistemas de ciudades. ¿Cual es la
eficacia de estos sistemas? Podría poner mu~hos ejemplos pero ya es tarde y voy a
centrarme en solo dos aspectos, que creo que permiten percibir con claridad todo lo que
.
.
. ~
!
qUiero s1gmhcar.
El primero, es la eficacia para resolver cuestiones de interés comun. Pongamos por caso
las autopistas de la información. Requieren dd nudos centrales. Y esos nudos se llaman
ciudades. Las ciudades saben que forman u~ sistema, un mercado singular tanto de
intercambios culturales y económicos como de intereses comunes. Si las ciudades se
ponen de acuerdo sobre como organizar la E_!"esencia del cable de fibra óptica, sobre las
autopistas de la infrmación, sobre los usos de las nuevas tecnologías y sus
consecuancias --teletrabajo, incremento de nu~os servicios, primacía de la calidad y de
la eficacia, etc.-- será más üícil resolver cuestiones que los Estados, quizás preocupados
por asuntos más generales, no pueden atender debidamente o que, cuando lo hacen,
actúan con más lentitud. Las ciudades hacemos más de prisa aquello que los Estados
tardan más a resolver.
Otro ejemplo sería el de la solidaridad. El ca~o de Sarajevo es muy rotundo. Hubo un
tiempo en el que los Estados dudaban --ahora ~a se han decidido, pero admitamos con
vergüenza que Estados Unidos han tenido un protagonismo que hubiera correspondido a
Europa y que Europa, por razones que ahora nó quiero abordar, para no escaparme de lo
que les he anunciado, ha f1aqueado--. Bueno, ¡~ues ante las dudas de los Estados, dudas
sobre la necesidad de hacer cosas y dudas sobre qué cosas de podían hacer, las ciudades
axtuaron, actuamos. Quiero apuntar aquí, para evitar malas interpretaciones, que no creo
que los Estados dudaran por "maldad". Digamos si acaso que los Estados tienen ciertas
obligaciones que los hacen un poco prisionerbs, y eso siempre será así porque forma
parte de la misma esencia de los Estados.
Mientras tanto, las ciudades colaborábamos, con nuestra ayuda moral, política,
humanitaria y material. Luego ejercimos presiones sobre los Estados, para la llegada de
acuerdos de paz. Y finalmente, porque cu(lndo se trata de empezar a hablar de
reconstrucción, de convertir la paz en durad~ra y de recuperar el tiemp perdido, las
ciudades nuevamente nos hemos puesto delant~, a la cabeza.
Los sistemas de ciudades, por lo tanto, tienen capacidad de decisión y capacidad de
resolución. Eso es tener poder. El auténtico poder de las ciudades. Y, vuelvo a mis
afirmaciones sobre la proximidad, como las c~ udades son las organizaciones humanas
que más en cuenta tienen a las personas, a la ciudadanía, resulta que hablar del poder de
los sistemas de ciudades es hablar del poder de los ciudadanos y ciudadanas. Lo repito:
de la máxima proximidad, es decir, del poder más cercano a la gente, al máximo poder,
el poder de resolver cuestiones en cualquier pm~e del mundo. Me parece que la ecuación
además de funcionar nos debe emocionar. Se ~rata de devolver a las personas aquello

z:\dadcs\sed\tcxt\sigloxxi.doc

�Pilg. 141

SIGLO XXI/ PM

que les pertenece: la capacidad de la maxi,ma decisión para abarcar los máximos
objetivos. No van a negarme que se trata de un¡ modelo ambicioso.

[Les nostrcs aportacions]

1
1

La renovación del sistema democrático pasa ¡pues por las ciudades. La mejora de la
calidad de vida pasa por las ciudades. La eficapia en los servicios pasa por las ciudades.
El nuevo estilo de hacer política, más cercano y más amable, sin rencillas ni derribos
innecesarios, pasa por las ciudades. Como respuesta a los retos del siglo XXI creo que
está nada mal.
¿Qué más queremos aportar? Lo que nos es más propio, eso que despectivamente se ha
llamado pactismo y que yo prefiero llamar entqndimiento. La búsqueda de los acuerdos,
el estilo en el que la oposición intenta ganarse el gobierno sin miedo, con valentía, es
decir, sin necesidad cobarde de acudir a los qu~ desde fuera de la política quieren dañar
el sistema en vez de debatir sobre como mejorarlo.

[lJna idea d 'Espanya]
Barcelona quiere aportar también su visión de España, de esta España plurinacional,
plurilingüística, de esta España de todos en la que lo común puede más que lo particular.
Una España que cuente con las autonomías porque precisamente la suma de todas ellas
es lo que confiere a España su carácter de gran país. No una España en la que el estilo de
algunos se imponga sobre los otros aunque ~ disimule hablando de tolerancia a las
particularidades. Como si España fuera un todo uniforme en el cual hubiera algunas
formas anexas y peculiares, que habría que tolerar. Todo lo contrario: la suma de las
peculiariedades es lo que conforma el todo, no hay todo sin suma de las partes y cuando
se ha intentado que el todo sustituya las partes, España ha emprendido una vía sin
futuro.
Una España que cuente con las ciudades, con lqs poderes locales, con los gobiernos más
cercanos a los ciudadanos, que son los gobierpos municipales. Una España que tenga
claro que la proximidad, la proximidad de los gobiernos a la ciudadanía, es la base de la
participación democrática y el punto de part~da para llevar a cabo las mejoras del
sistema. Una España que piense en la suma d~ las ciudades y pueblos, no una España
pensada como algo abstracto e ideal --inicio y raíz del pensamiento nacionalista de
derechas-- sinó como algo real, concreto, que ¡se manifiesta y expresa precisamente a
través de la diversidad de las personas, de la diversidad de los pueblos y ciudades, de la
diversidad de las comunidades autónomas.
No tengo una solución fácil ni puedo señalar con precisión --no es esa mi labor-- de qué
modo debemos aportar ese punto de vista, ese 1estilo Barcelona, a la política-hervidero
que todavía ocupa el espacio principal en la cawtal del Estado. Pero si creo que tenemos
esa obligación, esa responsabilidad.
¡
Alberto Ruiz Gallardón declaró en una entrevista, hace algunos meses, que le paracería
bueno "catalanizar un poco España" y con esa f1;ase provocadora hablaba de un estilo, de

z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc

�Pag. 15 1

SIGLO XXII PM

un modo de hacer. Yo les propongo, con toda humildad, pero con el orgullo de ver qué
el modelo funciona, barcelonizar un poco la plj&gt;lítica del Madrid capital de España.
1

No vean en ello --no lo hay, es imposible que ¡nadie vea lo que no es-- un ofrecimiento
personal del Alcalde de la Ciudad. Les hablo d~ un modo de actuar, de un estilo político,
de un pensamiento, que viene representado qn muchas voces. Por ejemplo, en la de
Narcís Serra, que fue alcalde de Barcelona antes de ser ministro de Defensa y vicepresidente del Gobierno. Por ejemplo, en la dq Miguel Roca, que ahora ~jerce de digno
opositor --partidario de los consensos y acuerdos-- en el ayuntamiento de Barcelona y
que antes estuvo aquí, en el Congreso de Digutados, y creo que siendo admirado por
casi todos.
En fin, no quería personalizar en nadie ese esttlo pero el temor justificado a que ustedes
me lo atribuyan como algo personal me obligaba a poner al menos un par de ejemplos
que desmintieran tal sospecha .
1
1

Lo que pido --y creo que lo que pide Barcelona-- es que la política espaí1ola se cií1a al
terreno que le corresponde, que la política se inspire en la confianza, en la legitimidad
de la lucha por gobernar sin caer en los derribps, en la seguridad de que, ocurra lo que
ocurra, hay ciertas cosas que todos comparti¡nos y en la certeza de que el objetivo
común, más allá de las ideologías, más allá de las
lógicas discrepancias de modelos o de
1
modos de gestión, es el mismo para todos, puesto que una política que no tenga de
objetivo servir a Espaí1a --eso es: servir a los ciudadanos y ciudadanas de Espaí1a-- no
tiene sentido ni justifica su existencia.

[Optimisme]
Quiero terminar refiriéndome a una pieza clave1 este modelo que creo que ya se ha ido
percibiendo a lo largo de mi intervención pero 'que no he explicitado todavía. Hablo del
optimismo. Seguro que ustedes lo han ido no~ando, pero no lo mencionado como un
elemento fundamental y lo hago ahora. DJrante demasiado tiempo Espaí1a vivió
sumergida en una filosofía que tendía a destacar lo oscuro. Incluso en Cataluí1a hubo un
tiempo en que el fatalismo dominaba la escena y Barcelona no fue ajena a ese miedo.
Ahora, desde hace ya tiempo, nos hemos alejapo por fortuna de la oscuridad. Perpo se
observan riesgos de volver hacia aquellos días sin luz. Parece como si hubiera quien
creyera que para sacar provecho, para obtener beneficios políticos, necesita teí1ir de
oscuro todo lo bueno, pintar paisajes dominados por el pesimismo y lanzar mensajes
depresivos. Se percibe, por ejemplo, en las posiciones antieuropeas que a veces parece
que resurjan de las cuevas profundas de lo antiguo, de un "nosotros solos" que no nos
lleva a ningua parte. Quiero creer que se tra* solamente de brisas que pasan, no de
vientos que mueven nada. Quiero creer que no tienen fuerza. Quiero creer que son pocos
y sin capacidad de convencimiento.
Porque es evidente que hay muchísimos más ! motivos para el optumsmo. Basta con
mirar hacia atrás y darnos cuenta de lo recoqido, que es mucho y bueno. Basta con
mirar a los más jóvenes para comprender que tenemos todas las posibilidades del mundo
para ir hacia donde queremos. Basta ver el empuje de las ciudades --yo les he hablado
de Barcelona, peró hay muchas más que quieren y desean con fuerza situarse en

z:\dades\sed\text\sigloxxi.doc

�...........
Pág. 161

SIGLO XXII PM

posiciones mejores en los próximos años y que!estan trab~jando para ese objetivo-- para
creer que podemos llegar lejos. Basta con ~omprobar que hay muchos dirigentes
políticos capaces que creen en el entendimientb, en la razón, en la persevrancia, en los
acuerdos, en la buena voluntad. Basta con entender el papel magnífico de la Corona y de
Su M~jestad el Rey para saber que los español~ ya nos hemos decidido hace mucho por
la vía del optimismo.
Tenemos condiciones objetivas para mejorar nuestra posición en Europa. Tenemos
motivos para creer en nuestras posibilidades '·n materia de competitividad. Tenemos
buenas razones para creer en nuestras capacidades como país. Por ello quiero hacer una
invitación al optimismo y, si me permiten el,uso de una expresión coloquial, quiero
decirles que "los cenizos" no tienen nada qud hacer, ni en política ni en ningun otro
' a seguir los pasos de los optimistas.
campo, porque España les va a olvidar y solo ¡va
Sobretodo, porque objetivamente hay millones Íde razones para el optimismo y ninguna
que justifique los malos agoreros.
Gracias por su atención, gracias por compa~tir --estoy seguro de ello-- esa visión
generosa y honesta de la vida política. Dese~ que entre todos rehagamos lo que sea
necesario para empezar con nuevo impulso, pon nuevas voluntades. a trab~jar para
conseguir lo que el país espera de todos nosotr~. Muchas gracias.

z:ldadeslsedltextlsigloxxi.doc

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19964">
                <text>4372</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19965">
                <text>Conferència Club Siglo XXI</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19967">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19968">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19969">
                <text>Club Siglo XXI (Madrid)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19971">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19972">
                <text>Telecomunicacions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21053">
                <text>Comunicació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21054">
                <text>Societat de la informació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21055">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21057">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21058">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21059">
                <text>Club Siglo XXI</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22333">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28372">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41079">
                <text>1995-12-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43694">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19973">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1467" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="988">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1467/19951214d_00705.pdf</src>
        <authentication>56b161a8626f496bddcb08292ca29c60</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42661">
                    <text>tluv‘ (.11,

1)v(ii
•

191''

(-4

PROPOSTA D'INFORME DEL PRESIDENT DEL CONSELL DE TURISME
5E16 ze oebnr

91.50ÑT4trte1a De- 8412,cetAA11

Barcelona ha fet el salt turístic el 1995. Ha estat una sorpresa per a
tothom. Per a nosaltres relativament, perquè sabíem que els esforços
duts a terme havien de donar bons resultats.

1. Benvinguda als nous membres i agraïment als que
deixen el càrrec.
Aquesta és la segona reunió de l'any del Consell General de Turisme
de Barcelona. Des del 8 de maig passat hi ha hagut unes eleccions
municipals que han renovat l'Ajuntament de Barcelona i, per això,
avui també modifiquem aquest Consell General amb la incorporació
de nous membres en representació del govern de la ciutat:
- Els membres que segueixen: Enric Truñó, Albert Baffle, Enric
Lacalle i Xavier Roig.
- Els que entren de bell nou: les senyores Maravillas Rojo, Pilar
Rahola, Teresa Sandoval i Maria del Carme Servitje, i els senyors
Joan Fuster i Eugeni Forradellas.
- També, en representació de l'Ajuntament segueixen el president
del Port Autònom, en aquest cas el Sr. Antoni Pujol, que acaba de
ser nomenat per aquest canee, així com al Sr. Alfonso de Alfonso,
director de l'Aeroport.
Els directors de Renfe i d'Iberia, dues institucions amb les quals
Turisme de Barcelona hi manté Ilaços estrets de col.laboració,
també ens seguiran acompanyant en aquest Consell General,
encara que com membres a Observadors per no forçar la
representació de l'Ajuntament al Consorci.
Vull agrair, en nom de tots els presents, la feina que han dut a terme
els representants de l'Ajuntament que han cessat i que ens han
acompanyat durant els dos primers anys d'existència de Turisme de

,9€

t/

�Barcelona: els senyors Joan Clos, Francesc Vicens, Joan
Colidecarrera i Miquel Lumbierres, així com el fins ara president del
Port, Sr. Josep Munné, i al fins fa poc director d'Iberia, Sr. Francesc
Robles, que des del primer moment ens van donar el seu suport.
També s'ha d'agrair la presència fins ara del senyor Josep Miquel
Abad, en representació de la Fundació Barcelona Promoció, que a
pa rt ir d'avui serà rellevat pel senyor José Antonio Díaz Salanova; la
del senyor Lluís Monreal que és substituït pel president de la Cambra
de Comerç, Sr. Antoni Negre; la del senyor Jordi Oliveres, que el
relleva el nou gerent de la Cambra, Sr. Carles Castells, ï també hem
d'agrair, en especial, l'assistència del secretari general, Sr. Jordi
Baulies, càrrec pel qual avui anomenem el Sr. Guerau Ruiz i Pena.

2. L'any rècord del turisme a Barcelona
Reprenent l'inici de la meva intervenció, els haig de dir que aquest
any ha estat per a Barcelona el de la represa econòmica, sobretot en el
sector turístic on la ciutat ha iniciat un procés ascendent. Per primera
vegada en la història, l'activitat turística comença a pesar dins el
conjunt de l'economia de la ciutat.
La inversió duta a terme comença a donar els seus fruits. Les noves
infrastructures, els nous hotels sorgits amb el projecte olímpic,
juntament amb els esforços de modernització del sector, han estat
decisius per veure com el mes d'octubre passat ja havíem superat
en 780.000 les pernoctacions de 1994.
- Per tant, a finals d'any, consolidarem amb escreix l'objectiu fixat per
a l'any 1995 que era arribar a superar els 5 milions de
pernoctacions.
- I també superarem el nombre de visitants, arribant fins els 3
milions. Recordo que les bones previsions eren arribar als 2.850.000
visitants.
- L'any 1995 ja s'inscriu en aquests moments corn a l'any rècord del
turisme a Barcelona. Un any en què el turisme urbà ha crescut per
2

�damunt del tradicional de sol i platja, com es va detectar a l'estiu,
quan l'ocupació de places hoteleres va pujar 8 punts respecte el
1994 situant-se al 55%, el mateix percentatge amb el qual
s'acabará probablement.
- Aquest any, els hotels de Barcelona han posat quatre vegades el
Mol de "complet". Amb ocasió de Construmat, del Saló de
l'Automóbil, que va coincidir amb el Gran Premi de Fórmula 1, a la
segona setmana de setembre i fa dues setmanes amb la celebració de
la Conferencia Euromediterrània.
En xifres rodones, el conjunt d'aquests resultats representen un
increment en pernoctacions de l'ordre del 20%, un percentatge
que supera el que obtenen els altres sectors econòmics de la ciutat
com a mitjana.
Això ha estat així perquè hi ha una reactivació económica general
que ha permès que s'incrementin els viatges de negocis, els
desplaçaments per visites turístiques i un increment deis certàmens
firals.
El que el sector turístic pugi per sobre de la mitjana també ens indica
que el sector turístic está guanyant pes sobre el P.I.B. de la ciutat.
Si aquesta tendencia es manté, com tot sembla indicar encara que
potser no amb el mateix índex de creixement, el sector turístic está
esdevenint un important àmbit económic a la ciutat ,
Dit això, s'ha de matisar, però, que aquest creixement es deu -en una
proporció de dos a tres- sobretot al turisme derivat de les activitats de
negocis, firals i congressuals, tot i que s'aprecia un fort
desenvolupament del turisme vacacional.

3. Reactivació econòmica a la ciutat
Pel que portem d'any, altres dades significatives sobre la reactivació
económica de Barcelona que cal destacar són:

3

�- L'atur ha baixat un 12% (com a la resta de Parea metropolitana i a

Catalunya), mentre que pel conjunt d'Espanya el descens només
arriba a un 7,4%.
- Les llicències d'obres per habitatges han crescut un 88%.
- L'activitat del Port ha augmentat un 12%.

- A l'Aeroport, el nombre de passatgers ha augmentat un 10% i el
total de mercaderies un 14,7%. I durant set mesos consecutius,
l'Aeroport ha superat el milió de passatgers. El récord de l'any
olímpic ha estat pulveritzat.
- 1 a la Fira, només en el primer semestre, deis prop de 150.000
metres quadrats de superfície contractada respecte l'any 94, s'ha
passat als 278.000 metres quadrats.

Certament, aquest any 95 ha estat excepcional per a la Fira i això ha
incidit favorablement en l'ocupació hotelera. Per a l'any que ve, les
perspectives de la Fira també son molt bones, tot i que possiblement
no als mateixos nivelis que aquest any, en el que han confin
certàmens corn Construmat, de carácter bianual.
4.

Nous equipaments d'atracció turística

Tot i així, la ciutat ofereix noves infrastructures que augmentaran
l'atractiu turístic. El nou recinte firal de Montjuïc - 2, la finalització
del gran projecte lúdic del Maremágnum, el Museu d'Art
Contemporani de Barcelona, inaugurat fa poc, i el Museu Nacional
d'Art de Catalunya, que tot just ara obre amb una joia única al món
com és la col.lecció d'art romànic.
I esperem que ben aviat s'hi pugui afegir a aquesta llista la nova
Estació Marítima -la nova direcció del Port s'ha compromès a tenir
enllestida una primera fase per a l'estiu de l'any que ve-, el Teatre
Nacional de Catalunya (1996), l'Auditori de Glòries (1997), el
Liceu (finals de 1997), el Teatre Lliure (1998), un nou Palau de

4

�Convencions i Congressos i la nova Estació de Sagrera amb la seva
área de centralitat i l'arribada del Tren d'Alta Velocitat.
Cal a dir que, seguim comptant amb poderoses infrastructures
d'atracció de visitants com són els altres museus de la ciutat (el
Picasso, el de la Ciutat, les fundacions Miró i Tàpies, o la Col.lecció
Thyssen), el Port Olímpic i el complex lúdico-comercial de l'Hotel
Arts, el Maremágnum del Port Vell, el barri gòtic, la Rambla, Gaudí i
el modernisme, així com els centres de l'Illa i de Glòries i els altres
eixos comercials de la ciutat.

5. Els reptes: les noves infrastructures i aconseguir més
visitants
El nostre repte és reforçar la posta en marxa de les noves
infrastructu res que abans he esmentat per tal que repercuteixin
positivament en el conjunt de la nostra economia. 1, en concret, en el
sector turístic. Perquè a més d'anar més enllà constituint programes
de promoció i serveis sòlids, l'objecti u és aconseguir més visitants.
Aquí voldria assenyalar dos iniciatives impulsades per Turisme de
Barcelona que hi incideixen molt favorablement. D'una banda, el
Barcelona Convention 13ureau, que consolida la seva tasca mantenint
Barcelona en els primers nivells de les ciutats organitzadores de
Congressos, Convencions i Viatges d'Incentius.
Aquest any hem tingut dues grans reunions (la de la Societat Europea
de Respiratòria -9-500 delegats-, i la presentació de Renault -7.000
delegats) i per a l'any que ve tindrem dos grans esdeveniments més
com el Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes (6.000
delegats) i el Congrés Internacional de Trasplantament (3.000
delegats).
I, d'altra banda, el programa Barcelona Ciutat de Compres, que está
esdevenint l'instrument principal de promoció del nostre comerç de
cara a la demanda externa. L'actual campanya al sud de França,
Navarra, Aragó, el País Valencià o les Illes Balears está demostrant

5

�els seus fruits com es pot comprovar en l'animació del comerç de la
ciutat del que hem anomenat "Shopping Line".

6. Els reptes de Turisme de Barcelona
Turisme de Barcelona té el gran repte de la promoció exterior de
la ciutat. L'anar a buscar "clients", com es diria colloquialment.
Però també, entre tots, hem de garantir que els acollim amb qualitat,
tal com preveu el II Pla Estratègic Barcelona 2000. El que Barcelona
pugui seguir sent una ciutat de qualitat, en urbanisme, en serveis, en
establiments hotelers i en restauració, en equipaments per a
congressos. Aquesta és la clau del nostre creixement.
No vull acabar la meya intervenció sense comentar una qüestió que
ens afecta directament com a consorci, com és la qüestió del seu
finançament.
En aquests moments, tant l'Ajuntament de Barcelona com la Cambra
de Comerç aporten cadascun 190 mil ions de pessetes. Aquesta és una
aportació que no pot baixar de sostre si volem seguir endavant. Tant
una institució com l'altra veiem amb expectació la possible sentencia
del Tribunal Constitucional sobre l'obligatorietat o no de les quotes a
les cambres de comerç. No cal dir que una sentencia desfavorable
repercutiria negativament en el Consorci. Els avanço, però, que si
convé cercarein noves fórmules de finançament, obrint el Consorci a
nous sectors.
Com han vist per les dades que els he facilitat, estem en el bon camí.
Aquest Consorci, fruit de la cooperació entre els sectors públic i
privat, tal com vam fer amb els Jocs, está donant els seus fruits. S'està
treballant arnb imaginació i amb professionalitat i, de ben segur, que
aquesta és la fórmula per consolidar el que ja hem assolit. Superarem
nous reptes i Barcelona no deixará de ser una referencia
internacional.
Moltes gràcies.

6

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19974">
                <text>4373</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19975">
                <text>Proposta d'informe del President del Consell General de Turisme de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19976">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19977">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19978">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19979">
                <text>Saló de Cròniques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19981">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19982">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21045">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21046">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21047">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21049">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21050">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21051">
                <text>Turisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21052">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41080">
                <text>1995-12-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43695">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19983">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1468" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1111">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1468/19951218d_00706_LD.pdf</src>
        <authentication>71f4989235ee0499098d906e1326126e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42729">
                    <text>Gabinet Tecnic de
Relacions Públiques i Protocol

BARCELONAPUNTCLAU
CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL 1 MIRA,
ALCALDE DE BARCELONA

Dia : 18 de desembre de 1995
Hora: 19.00h .
Lloc: Saló Daurat de la Casa Llotja de Mar (e/ Con solat , núm. 2)

ORDRE DE L'ACTE

*

Obertura de l'acte a ca rrec de l'Excm. Sr. Antoni Negre i Villavecchia,
President de la Cambra Oficial de Comer&lt;;, lndústria i Navegació de Barcelona,
qui dóna la paraula a,

- Excm. Sr. Caries Ponsa i Ballart,
President de Barcelona Centre Logistic.

- Conferencia a carrec de I'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira,
Alcalde de Barcelon a, sota el títol Barcelona Centre Logístic Europeu.

* Cloenda de l'acte a cura de I'Excm. Sr. Antoni Negre i Villavecchia,
President de la Cambra Oficial de Comerr; , lndústria i Navegació de Barcelona.

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

Proposta per a la conferencia de !'Alcalde sobre els reptes de Barcelona
en el camp logístic

EN PRIMER LLOC VULL AGRAIR AL PRESIDENT ANTONI
NEGRE LA DISPOSICIÓ DE 'LA CAMBRA DE COMER&lt;;,

r,· · (JI

~ ~:.•

INDÚSTRIA 1 NAVEGACIÓ A FACILITAR EL SALÓ DAURAT DE
LA CASA DE LA LLOTJA PER A AQUESTA CONFERENCIA.

7 l~¡~

&gt;f~~t~,
t

.'\9

SEGURAMENT ES TRACTA DEL LLOC MÉS IDONI

PER

PARLAR DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA 1 L'ÁREA

\ fJ

METROPOLITANA

¡r \'

VOCACIÓ EUROPEA. AQUEST SERÁ EL NUCLI DE LA MEVA

~

rrl

COM

A

PLATAFORMA

LOGÍSTICA

DE

INTERVENCIÓ, EN LA QUAL INTENTARÉ COMPAGINAR LES
DADES OBJECTIVES AMB LES REFLEXIONS, ELS FETS AMB
LES PROJECCIONS DE FUTUR.
TAMBÉ VULL AGRAIR A L'ASSOCIACIÓ BARCELONA CENTRE
LOGÍSTIC LES ACTIVITATS QUE ESTA DUENT A TERME, EN
EL MARC DE LES QUALS SE SITUA AQUESTA CONFERENCIA.

EL MODEL "FLEXIBLE" DE DESENVOLUPAMENT

EL MODEL DE DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC D'UNA GRAN
CIUTAT ES POT DEFINIR A PARTIR DE TRES GRANS
FACTORS: L'ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ, LA POLÍTICA
2

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

ECONÓMICA

GENERAL

(QUE

COMPREN

EL

GRAU

D'OBERTURA A L'EXTERIOR 1 LA INTERNACIONALITZACIÓ DE
LA PRODUCCIÓ) 1 L'ORGANIT?ACIÓ DEL TERRITORI (QUE
INCLOU

EL

PLANEJAMENT

URBANÍSTIC

LES

INFRASTRUCTURES).
ELS DARRERS ANYS S'ESTÁ ADOPTANT L'ANOMENAT MODEL
"FLEXIBLE" 1 S'ESTAN PRODUINT UN SEGUIT DE CANVIS EN
LA FORMA D'ORGANITZACIÓ Dq LA PRODUCCtÓ 1 DE GESTIÓ
MACROECONÓMICA, CANVIS qUE RECLAMEN RESPOSTES
URBANÍSTIQUES 1 DE PROVISIÓ D'INFRASTRUCTURES.
L'ORGANITZACIÓ DE LA PRODlUCCIÓ ESTA DOMINADA PER
PRINCIPIS

DE

NATURALESA

AVENyOS

TECNOLÓGICS

FLEXIBILITZADORA.

PERMETEN

ELS

INCREMENTAR

L'EFICIENCIA REDUINT EL TAMANY DELS ESTABLIMENTS
INDUSTRIALS. ES GENERALITZA L'ÚS DE LA INFORMÁTICA
EN

LA

PRODUCCIÓ

PARAL.LELAMENT,
FINANCERS,
CANVIAR

INDUSTRIAL
CREiiXEMENT

EL

SALARIALS
ASPECTES

DE

SERVEIS.

DELS

COSTOS

1 ENERGETICS

OBLIGUEN

BÁSICS

L'ESTRATEGIA

DE

A

PRODUCTIVA, EN UNA DIRECCIÓ FLEXIBILITZADORA QUE
COMPREN

ELEMENTS

COM !LA

DISMINUCIÓ

D'ESTOCS,

L'EXTERNALITZACIÓ DE FASES SENCERES DEL PROCES
PRODUCTIU 1DE SERVEIS, ETC.

3

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

LA

LOG ÍSTICA

PRIORITATS

SUBSTITUEIX

EL

D'ORGANITZACIÓ

MÁRKETING
DE

LES

EN

LES

EMPRESES

INDUSTRIALS . LA RECUPERACIÓ DE L'OFERTA PASSA A SER
L'OBJECTIU DE LA POLÍTICA ECONÓMICA; L'EXTENSIÓ DE LA
DEMANDA ES VOL OBTENIR OBRINT ELS MERCATS 1 FENT
POSSIBLE

LA

GLOBALITZACIÓ

DE

LES

ECONOMIES

NACIONALS. CREIXEN INTENSAMENT ELS REQUERIMENTS
D'INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT 1 COMUNICACIONS
DIMENSIONATS A ESCALA INTERNACIONAL.
ES

FA

NECESSARI

PLANTEJAR

ESTRATEGIES

ECONÓM IQUES REFERENCIADES EN EL TERRITORI, QUE
POSIN

L'EMFASI

POSITIVES

PER

EN

LA

GENERACIÓ

AL SISTEMA

D'EXTERNALITATS

PRODUCTIU;

LA

UNITAT

D'ANÁLISI JA NO ÉS EL SECTOR SINÓ ~L TERRITORI.
EL MODEL DE "CIUTAT FLEXIBLE" COMPORTA TOT UN
CONJUNT DE CONSEQÜENCIES:
- NOVES

FORMES

D'ORGANITZACIÓ

DE

L'ACTIVITAT

ECONÓMICA 1 DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN EL
TERRITORI DE LES GRANS, CIUTATS. LES ACTIVITATS
INDUSTRIALS SEGUEIXEN SENT FONAMENTALS, PERÓ
PERA LA SEVA CONTINUrTAT CAL ADAPTAR LA POLÍTICA
TERRITORIAL 1EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC.

4

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

- EL NOU MODEL TENDEIX A INCREMENTAR LA DEMANDA
DE TRANSPORTS 1 COMUNICACIONS.
- L'OFERTA

D'INFRASTRUCTURES

S'HA

D'ADAPTAR

1

AVANCAR-SE A AQUESTS GANVIS. LA NECESSITAT DE
REDIMENSIONAR LES INFRASTRUCTURES EXIGEIX UN
TRACTAMENT AMPLI

1

COORDINAT, FINS

1

TOT ENTRE

DIVERSES CIUTATS , PER ASSOLIR LA "MASSA CRÍTICA"
SUFICIENT-

1

ATRAURE

GRAN S

OPERADORS

INTERNACIONALS.
- L'INCREMENT

HA

DE

SER

TAN

QUANTITATIU

COM

QUALITATIU . S'HA D'ACONSEGUIR QUE LA DEMANDA ES
DIRIGEIXI DE MANERA CREIXENT CAP A L'EXTERIOR,
GLOBALITZANT L'ECONOMIA, 1 S'HA D'AMPLIAR L'ABAST 1
LES

FUNCIONS

DELS

SISTEMES

PORTUARIS

AEROPORTUARIS.
- EN LA POLÍTICA D'INFRASlRUCTURES CAL INTEGRAR
L'ESCALA NACIONAL AMB LA LOCAL.
- LES

INFRASTRUCTURES

DE

TRANSPORT

COMUNICACIONS HAN DE RESPONDRE AL DOBLE REPTE
DE GLOBALITZACIÓ 1 FLEXIBIL.ITAT DE L'ECONOMIA.
- LA

FLEXIBLE

PRODUCCIÓ

DESENVOLUPAMENT

DE

LA

5

EXIGE IX

LOGÍSTICA

EN

EL
AMBITS

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

CREIXENTS DE LA PRODUCCIÓ 1 EL REPLANTEJAMENT
D'ALGUNES

PECES

PLANEJAMENT

BASIQUES

URBANÍSTIQ;

DEL

CALEN

SISTEMA
NOVES

DE

AREES

ESPECÍFIQUES (ZONES D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES).
- LA TENDENCIA A L'ESPECIALITZACIÓ DE LES CIUTATS
DERIVA CAP A NOVES TENDENCIES QUE POSSIBILITEN
UNA DIVERSIFICACIÓ MÉS GRAN.
- LA MIDA DELS ESTABLIMENTS PRODUCTIUS TENDEIX A
DISMINUIR.
- LA

DINÁMICA

DE

LOCALITZACIÓ

DE

L'ACTIVITAT

PRODUCTIVA TENDEIX A SlifUAR LA PRODUCCIÓ A LA
PERIFERIA DE LA METRÓPOLIS.

BARCELONA, "CIUTAT FLEXIBLE"

EL CONJUNT DEL SISTEMA METROPOLITA DE BARCELONA
HA

SEGUIT

UNES

PAUTES

PRÓPIES

DEL

MODEL

DE

DESENVOLUPAMENT FLEXIBLE.
L'EVOLUCIÓ QUE BARCELONA 1 EL SEU ENTORN HAN
SEGUIT

ELS

DARRERS

ANYS

ES

CARACTERITZA

CREIXEMENT DE L'ACTIVITAT ECONÓMICA 1 INDUSTRIAL

6

PEL
(1

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

PER TANT DE L'OCUPACIÓ
POBLACIÓ)

l1

DE LOCALITZACIÓ DE LA

A LES DUES CORONES METROPOLITANES.

AQUEST FET S'HA POSAT ESPECIALMENT DE MANIFEST ALS
MUNICIPIS SITUATS A L'ENTORN DEL RIU LLOBREGAT 1 EL
CORREDOR DE LA B-30.
ENTRE

LES

CONSEQÜENCIE$

QUE

SE'N

DERIVEN

ES

TROBEN EL CREIXEMENT DE LA DEMANDA DE TRANSPORTS
1 COMUNICACIONS

A

BARCELONA,

NECESSITAT

LA

L'EXTERIOR

DEL --MUNICIPI
D'INCREMENTAR

DE
LA

CONNECTIVITAT ENTRE LA "CIUTAT CENTRAL" 1 LES DUES
CORONES 1 ENTRE LA PRIMERA 1 LA SEGONA CORONA
METROPOLITANA,

1 LA

NECESSITAT

D'ARTICULAR

LES

INFRASTRUCTURES LOCALITZADES AL BAIX LLOBREGAT
AMB EL CONJUNT DE CIUTATS, CENTRES DE PRODUCCIÓ 1
MERCATS DE TREBALL DE LA SEGONA CORONA, TANT EN
SENTIT GARRAF 1AL T PENEDES COM EN SENTIT TERRASSASABADELL-GRANOLLERS.
EL PRINCIPAL REPTE D'AQUEST ENTRAMAT METROPOLITA
EN ENTRAR A LA DECADA DELS NORANTA ERA EN BONA
MESURA DE

NATURALESA INFRASTRUCTURAL. AQUEST

REPTE PASSAVA, COM JA S'HA piT, PERLA CONNECTIVITAT
ENTRE BARCELONA 1 LES CORONES METROPOLITANES,
PERÓ,

TENINT

EN

COMPTE

LA

GLOBALITZACIÓ

DE

L'ACTIVITAT ECONÓMICA, CAL GARANTIR QUE LES GRANS
INFRASTRUCTURES (AERIES, MARÍTIMES, FERROVIARIES,

7

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

VIÁRIES 1 DE TELECOMUNICACIONS) SUPOSIN UNA OFERTA
D'ABAST INTERNACIONAL PER AL CONJUNT DE L'ÁREA DE
BARCELONA.

EL CONTEXT

SITUATS EN AQUEST PUNi,

EL CONTEXT EUROPEU

INTERNACIONAL PRESENTA UNS TRETS CARACTERÍSTICS:
- EUROPA OCCIDENTAL CONC!ENTRA EL 44% DEL COMER&lt;;
MUNDIAL; AMERICA DEL NORD EL 17°/o 1EL JAPÓ EL 8°/o.
-- ES

CALCULA

QUE

LA

DEMANDA

DE

SERVEIS

DE

TRANSPORT, DES D'ARA FINS A L'ANY 2010 , CREIXERA
FINS A UN 60°/o PEL QUE FA A MERCADERIES 1 FINS A UN

120°/o QUANT A PASSATGERSi.
- AQUESTA TENDENCIA ES POT VEURE AFECTADA PER
L'APARICIÓ DE "TRAMS DE SATURACIÓ" (ESPECIALMENT
EN EL TRANSPORT PER CARRETERA 1 EL FERROVIARI) 1
PER LA MAJOR REPERCUSS 1Ó QUE EL TRANSPORT PER
1

CARRETERA TÉ SOBRE EL IMEDI AMBIENT 1 SOBRE LA
SEGURETAT

VIARIA

(CQNSUM

D'ENERGIES

RENOVABLES, CONTAMINAqló ATMOSFERICA,
SOBRE EL TERRENY).

8

NO

EFECTE

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

- TAMBÉ Hl PODEN INCIDIR, COM A RESTRICCIONS A
L'OFERTA, LA PERVIVENCIA DE XARXES DE TRANSPORT
1 LA INAPROPIADA INTEGRACIÓ DELS

INCOMPLETES

MODUS DE TRANSPORT (CAL PENSAR QUE FINS ARA, EL
DISSENY DE LES XARXES DE TRANSPORT S'HA FET
SOVINT

DES

NACIONAL

D'UNA

1,

A

PERSPECTIVA

MÉS,

EXCLUSIVAMENT

L'EVOLUCIÓ

ECONÓMICA

HA

DElCRMINAT UNA DOTACIÓ , 1 UNA QttALITAT DESIGUAL
ENTRE

D'INFRASTRUCTURES
D'EUROPA

1 LES

ÁREES

EL

MÉS

CENTRE-NORD

MERIDIONALS

DEL

CONTINENT).
- LES INSTITUCIONS EUROPEES ESTABLEIXEN QUE EL
DESENVOLUPAMENT D'UNA XARXA TRANSEUROPEA DE
TRANSPORTS

HA

DE

COMPLIR

LES

CO NDICIONS

SEGÜENTS:
1.- HA DE GARANTIR UNA MOBILITAT DURABLE 1 SEGURA
DE PERSONES 1 BENS EN L'ESPAI SENSE FRONTERES
INTERIORS, CONTRIBUINT

ALHORA

ALS
MEDI

OBJECTIUS

COMUNITARIS

EN

MATERIA

DE

AMBIENT

ASSEGURANT

LES

MILLORS

CONDICIONS

1

SOCIALS

POSS IBLES .
2.- HA D'OFERIR ALS USUARIS INFRASTRUCTURES 1
SERVEIS

DE

QUALITAT

ECONÓMICAMENT ACCEPTABLES .

9

EN

CONDICIONS

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

3.- HA DE COMBINAR TOTS ELS TIPUS DE TRANSPORT,
TENINT EN COMPTE ELS AVANTATGES DE CADASCUN.
4.- HA DE PERMETRE UNA UTILITZACIÓ ÓPTIMA DE LES
CAPACITATS EXISTENTS.
5.- HA DE SER INTER-OPERABLE EN TOTS ELS SEUS
ELEMENTS .
6.- HA DE COBRIR TOT EL TERRITORI, CONNECTANT LES
GRANS

ÁREES

URBANES

1 REGIONS,

FACILITANT

L'ACCÉS GENERAt 1 ESTABLINT ENLLA90S ENTRE tES
REGIONS INSULARS 1 PERIFERIQUES 1 LES REGIONS
CENTRALS.
7.- HA DE PREVEURE L'AMPLIACIÓ A LES XARXES DELS
ESTATS

MEMBRES

DE

L'ASSOCIACIÓ

EUROPEA

DE

LLIURE COMERc;, DELS PA"iSOS DE L'EUROPEA CENTRAL
1ORIENTAL 1DELS PArSOS MEDITERRANIS.
- PEL QUE FA ALS PORTS, ES PREVEU QUE L'EUROPA
OCCIDENTAL SEGUIRÁ ESSENT L'ÁREA ECONÓMICA AMB
UN MAJOR VOLUM DE TRÁFICS INTERREGIONALS 1 QUE
ELS PRINCIPALS INTERCANVIS EXTERNS SERAN AMB ASIA
1 AMERICA DEL NORD. NO ES PREVEU QUE ELS PORTS
DEL NORD DE LA UNIÓ EUROPEA PERDIN EL DOMINI DELS
FLUXOS AMB NORD-AMERICA, PERÓ ELS PORTS DE LA
MEDITERRÁNIA HAN DE JUGAR EL PAPER PREEMINENT
EN EL TRÁFIC A L'ORIENT LLUNYA.

10

�Ajuntament de Barcelona
GABJNET DE L'ALCALDIA

ES PERFILA UN REFOR~AMENT DE LA CONCENTRACIÓ
PORTUARIA 1 EL DESENVOLUPAMENT
D'ENCLAVAMENTS
1
FORTS ("PORTS-CRU"iLLA", GRANS "MAIN PORTS", CADA
VEGADA MENYS NOMBROSOS), UN INCREMENT DE LA
COMPETENCIA

INTERPORTUARIA

A

ESCALA

CONTINENTAL 1 UNA TENDENCIA A L'ESPECIALITZACIÓ
PORTUARIA.
EN - L'AMBIT DELS PORTS MERIDIO~ALS JUGARA UN
1

PAPER BASIC LA CAPACITAT DE CAPTACIÓ DEL TRAFIC
AMB L'ORIENT LLUNYA 1, TAMBÉ, AMB L'ORIENT MITJA 1 EL
NORD D'AFRICA.
ENTRE ELS FACTORS DE Cq)MPETITIVITAT DELS PORTS
MEDITERRANIS

ES TROBEfr'J

LA

DIMENSIÓ

DEL

SEU

"HINTERLAND", LA PRODUClfiVITAT DELS TRANSPORTS
TERRESTRES 1LA PROPIA EFICACIA PORTUARIA
- QUANTS

ALS

AEROPORTS,

SEMBLANTS. ES TENDEIX A

LES

PREVISIONS

SÓN

LA CONCENTRACIÓ CREIXENT

EN ALGUNS GRANS "HUBS" :EUROPEUS, EN DETRIMENT
DELS AEROPORTS

PERIFERICS,

1 A

UNA CREIXENT

POLARITZACIÓ ENTRE ELS GRANS AEROPORTS 1 ENTRE
ELS

GRANS

EIXOS

DE

TRÁNSIT

INTERNACIONALS.

11

INTEREUROPEUS

1

�Aj untament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

ES PREVEU UN INCREMENT DE L'ESPECIALITZACIÓ (TANT
EN CAPTACIÓ DE PASSATGEIRS COM DE MERCADERIES) 1
UN PAPER CADA VEGADA MÉS RELLEVANT DE LES
MERCADERIES

(EL

25%

DEL

COMERc;

MUNDIAL

D'ARTICLES MANUFACTURATS ES TRANSPORTA JA ARA
PER VIA AERIA).
ELS FACTORS BÁSICS EN L'ESTRATEGIA AEROPORTUARIA
SÓN LA LOCALITZACió- DE¡ LES INSTAL.LACIONS, LES
POSSIBILITATS

DE

CONINEXIÓ

DELS

ENLLAc;os

TERRESTRES (CARRETERA I!FERROVIARIS), LA INSERCIÓ
EN UNA ZONA DE POTENCIA~ DEMOGRÁFIC 1 ECONÓMIC, 1
LA QUALITAT DE L'OFERTA DELS SERVEIS DE TERRA, DE
DUANES 1 DE SEGUIMENT 1 GONTROL INFORMÁTIC DE LA
CÁRREGA, AMB UNA TARIFAdló COMPETITIVA.
- PEL QUE FA ALS SERVEIS ~OGÍSTICS, AMB L'AMPLIACIÓ
DE

MERCATS

LA

DEMANDA

HA

CRESCUT

ESPECTACULARMENT 1 S'HA MODIFICAT. LES EMPRESES
HAN

D'ESTAR

PRESENTS

EN

ÁREES

DE

CONSUM

DIVERSES, TENEN UNA MAJOR PRESSIÓ COMPETITIVA 1
S'HAN D'ADAPTAR A L'EVdLUCIÓ DE LA DEMANDA

1

AVANc;AR-S'HI.
LES

EMPRESES

D'ABASTAMENT

HAN
1

DE

CONTROLAR

DISTRIBUCIÓ.

LES

ELS

FLUXOS

OPERACIONS

RELACIONADES AMB LA diRCULACIÓ DE MATERIALS

12

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

AUGMENTEN CONSTANTMENT; ELS TERMINIS D'ENTREGA
SÓN MÉS CURTS 1 LA FRBQÜENCIA D'ENVIAMENTS ÉS
MÉS GRAN. DE LA GESTIÓ DE FLUXOS MASSIUS ES PASSA
A LA NECESSITAT DE GES-rliONAR FLUXOS DIFUSOS DE
MERCADER! ES.
EL MERCAT 1 L'OFERTA DE SERVEIS LOGÍSTICS, DONCS,
S'ESTA TRANSFORMANT. AIXÍ,
1

Hl HA UNA CREIXENT

SUBCONT---RACTACIÓ DE LES ACTIVITATS tOGÍSTIQUES
PER PART DE LES GRANS EMPRESES INDUSTRIALS A
OPERADORS

ESPECIALITZATS,

ELS

OPERADORS

LOGÍSTICS , MÉS GLOBALS ¡l AMB MÉS PRESTACIONS,
ESDEVENEN AGENTS POLIVALENTS AMB UNA AMPLIA
CAPACITAT DE SERVEIS.
EN

AQUESTA

D'ACTUACIÓ
TRÁFICS

DIRECCIÓ,

PROU

CAL

AMPLfS,

1 DIFERENTS

GARANTIR

COMBINAR

MODUS
t

DE

ÁMBITS

DIFERENTS

TRANSPORT

1

DISPOSAR DE XARXES D'ALTA QUALITAT DE SERVEI.
LA

LOCALITZACIÓ

DELS ' SERVEIS

LOGÍSTICS

ÉS

FONAMENTAL. LA CREACIÓ 1¡UBICACIÓ DE PLATAFORMES
LOGÍSTIQUES
/

TÉ

ELS

FACTORS

PRINCIPALS

EN!

L'EXISTENCIA D'UNA GRAN DENSITAT 1 UNA ~ONNEXIÓ
EFICA&lt;;

D'INFRASTRUCTURE~

DE TRANSPORT; EN EL FET

QUE ELS CENTRES DE TRANSIT 1 REDISTRIBUCIÓ HAN
D'OFERIR

SERVEIS

DE

QUALITAT,
;

13

DE

TRACTAMENT

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCAtDIA

ESPECIALITZAT DELS PRODUCTES 1 DE TRANSMISSIÓ
D'INFORMACIÓ; EN LA CAJPACITAT D'ACOLLIR GRANS
VOLUMS DE TRÁFIC 1 PROJECTAR ADEQUADAMENT LA
IMATGE

DE

LES

EMPRESES

INSTAL.LADES

A

LA

PLATAFORMA; EN EL FET QUE L'ÁREA D'INFLUENCIA HA
'

DE TENIR PROU PES DEMOGRÁFIC 1 ECONÓMIC; 1 EN EL
FET

QUE

CAL

CALI BRAR

LA

DISTANCIA

RESPECTE

D'AL TRES PLATAFORMES LOGÍSTIQUES.
LES

TENDENCIES

SOBRE

LpCALITZACIÓ

D'ACTIVITATS

PRODUCTIVES A LA UNIÓ EUROPEA SITUEN UNA GRAN
ÁREA

DE

PRODUCCIÓ

A

L'EEUROPA

CENTRAL

1 TRES

CENTRES LOGÍSTICS QUE, PER RAONS ECONÓMIQUES 1
GEOPOlÍTIQUES, HAURAN DE SITUAR-SE A L'EUROPA DE
L'EST, AL NORD D'EUROPA 1AL $UD Ó ÁREA MEDITERRÁNIA.
BARCELONA

HA

DE

SER

Ell.

PUNT

CLAU

~~

DE

L'ÁREA

LOGÍSTICA DEL SUD D'EUROPA.

LES POTENCIALITATS DE L'ÁREA DE BARCELONA

EN EL CONTEXT DESCRIT, L'ÁREA DE BARCELONA COMPTA
AMB UN PERFIL SECTORIAL 1 TERRITORIAL QUE Ll ATORGA
AVANTATGES

DE

SORTIDA.

SÓN

ELS

AVANTATGES

D_
ERIVATS DEL FET D'APLEGAR. EN UN ESPAI TERRITORIAL

14

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

DELIMITAT, EL PORT. L'AEROPORT 1 L'ACTIVITAT LOGÍSTICA,
UNA

XARXA

DE _TRANSPORTS

1 COMUNICACIONS

JA

EXISTENT 1 UN CONGLOMERAT ECONÓMIC 1 URBA DINÁMIC 1
-----

-------

--------

·-·--·

-

-----·

------

·-·-

ACTIU.
HAMB~OTIERDAM,

PER EXEMPLE, DISPOSEN D'UN

PORT MOLT POTENT PERÓ NO D'UN AEROPORT DEL MATEIX
NIVELL.

MARSELLA DISPOSA D'UN PORT ACTIU,

PERÓ

TAMBÉ TÉ MANCANCES EN AEROPORf 1 "MASSA CRÍTICA".
BARCELONA

TÉ

UN

VENTALL

DE

POSSIBILITATS

LA

SINERGIA DE LES QUALS ÉS UNACTIU DE PRIMER ORDRE.
LA

POTENCIALITAT

DE

L'ÁREA

DE

BARCELONA

ES

FONAMENTA EN FACTORS CONCRETS:
- ESTRUCTURA

INIERMODAL TERRA-MAR-AIRE,

...___-----

EN

UN

~

TERRITORI

INTEGRAT

D'EXTRAORDINÁRIES

POSSIBILITATS COMPETITIVES.

-

---

- GRAN CREIXEMENT DEL TRÁNSIT DE CONTENIDORS AL
PORT,

EN

COMP~- AMB
;

D'AL TRES

PORTS

MEDITERRANIS.
- BON POSICl'-.

' "'--'--'LUO_

EL COMER&lt;; AMB L'ORIENT

I

LLUNYA.

15

�Ajuntament de Barcelona
GAB1NET DE L'ALCALDIA

- UNA CONNEXIÓ DIRECTA AMB ELS PORTS DEL NORD
D'ÁFRICA 1, EN GENERAL, AM'B LA CONGA MEDITERRÁNIA.
- UNES

PERSPECTIVES

DE

PROGRÉS

PORTUARI

PLANIFICADES 1 JA ENGEGADES ELS DARRERS ANYS,
QUE ES BASEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA ZONA
D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES.
- UN AEROPORT RENOVAT, LA CAPACITAT DEL QUAL ESiÁ
EN CONSTANT CREIXEMENT 1 QUE HA D'AMPLIAR-SE EN
SERVEII ACTIVITAT.
- UN HINTERLAND PRODUCTIU, DE CONSUM 1 DE SERVEIS
MOLT IMPORTANT.
BARCELONA

HA

DE

DESENVOLUPAR,

EQUILIBRAR

1

APROFITAR AQUESTS FACTORS, ACTUANT DE MANERA QUE
S'ASSEGURI

L'EXIT D'UNES

POTENCIALITATS EVIDENTS.

AIXÓ VOL DIR MILLORAR CADASCUN DELS ELEMENTS,
ADEQUAR

LES

COMUNICACIONS

QUE

ELS

HAN

DE

RELACIONAR 1 ELS HAN D'ENLLA&lt;;AR AMB LES GRANS
XARXES DE COMUNICACIÓ EUROPEES, 1 GARANTIR-NE UNA
ADEQUADA INTEGRACIÓ EN EIL TERRITORI, RESPECTUOSA
AMB ELS VALORS MEDIAMBIENTALS.
ES TRACTA, EN DEFINITIVA, DEi CONFORMAR UN VERITABLE
1

EQUILIBRAT

"HUB"

LOGÍSTIC,

16

UNA

PLATAFORMA

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

INTEGRADA

D'ESCALA

INTERCONTINENTAL

AMB

EUROPEA

QUE

DE

FACI

VOLUNTAT
EL

BARCELONA

PRINCIPAL CENTRE LOGÍSTIC DEL SUD D'EUROPA.
BARCELONA

HA

DE

CONVERTIR-SE,

JUNTAMENT

AMB

MADRID, EN EL GRAN POL LOGÍSTIC DEL PAÍS . EN AQUEST
DOBLE

EIX

RECONEGUT
D'ALTRES

BARCELONA-MAQRID
COM

A

(QUE

JERÁRQUICAMENT

PLATAFORMES

DE

LA

HA

DE

SER

SUPERIOR

PENÍNSULA

A

-BILBAO,

VALENCIA, ALGECIRAS ... -), MENTRE MADRID CONSOLIDA LA
'

SEVA POSICIÓ DOMINANT EN RELACIÓ AMB LA PRÁCTICA
TOTALITAT DE LA PENÍNSULA 1 TENDEIX A UNA CERTA
ESPECIALITZACIÓ
EUROPA-AMERICA,
CARÁCTER

D'ÁREA

EN

CÁRREGA

INTERCONTINENTAL

BARCELONA

POTENCIA

LOGÍSTICA

INTERMODAL

EL

SEU

1 PORT

MERIDIONAL D'ENTRADA PER AL TRÁNSIT AMB LA CONGA
MEDITERRÁNIA, AMB EUROPA EN GENERAL 1 AMB ORIENT.
LA POTENCIACIÓ DEL CENTRE LOGÍSTIC DE BARCELONA SE
¡

SITUA

EN

L'ESQUEMA

DE

DES-RADIALITZACIÓ

DESENVOLUPAMENT DE L'EIX MEDITERRANI .

EL PLA DEL DELTA

EL CRITERI AMB QUE BARCELONA AFRONTA AQUEST REPTE
ÉS UN PLANTEJAMENT GLOBAL, FORMAT PER DIVERSOS

17

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

ELEMENTS QUE ES COORDINEN EN UN OBJECTIU COMÚ. UN
OBJECTIU COMÚ DES DEL PUNT DE VISTA ECONÓMIC 1 DES
D'UNA ÓPTICA INSTITUCIONAL
AQUEST ÉS EL MODEL QUE BARCELONA HA DE SEGUIR 1
QUE TAN BONS RESULTATS VA GENERAR EN EL CONTEXT
OlÍMPIC:
EL DEL CONSENS, LA ;COORDINACIÓ D'ESFOR&lt;;OS,
,......________
LA

COMPLICITAT

D'AGENTS

PÚBLICS

1 PRIVATS,

EL

LIDERATGE INSTITUCIONAL QUE VOL ASSEGURAR L'IMPULsPERÓ QUE DEFUIG L'INTERVENCIONISME.
EL PLA ESTRATEGIC , QUE ENTRE LES SEVES CONCLUSIONS

----oBJEcríus
DESENVOLUPAMENT

PRIORITARIS

ESTABLEIX

DE

COM

BARCELONA

A

EL

CENTRE

LOGÍSTIC, JAVA PARTICIPAR D'AQUESTA MANERA DE FER. 1
VA

SER

AQUESTA

MANERA

DE

FER

LA

QUE

VA

DESEMBOCAR, EL 16 D'ABRIL DE 1994, EN LA SIGNATURA
DEL

CONVEN I

LLOBREGAT,

D'INFRASTRUCTURES

SUBSCRIT

PEL

DEL

GOVERN

DELTA
CENTRAL,

DEL
LA

GENERALITAT 1 ELS ENS LOCALS IMPLICATS (AJUNTAMENTS
DE BARCELONA 1 DEL PRAT, CONSELL COMARCAL DEL BAIX
LLOBREGAT).
A

GRANS

TRETS,

ELS

PROJECTES

CONCRETS

QUE

CONFIGUREN EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT SÓN ELS
SEGÜENTS:

18

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDJA

- AMPLIACIÓ

DEL

PORT,

AMB

EL

PLA

ESPECIAL

D'AMPLIACIÓ, L'ACCÉS FERROVIARIA LA NOVA CAMPA DE
CONTENIDORS, EL NOU DIC !D'ABRIC

1

L'EXTENSIÓ DE LA

ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES.
DE

AMPLIACIÓ

L'AEROPORT,

A

TRAVÉS

DEL

PLA

DIRECTOR 1 EL PLA ESPECIAU DEL COSTAT TERRA
- PR()JECTES VIARIS,

CONCRETAMEN'f,

LA

POTA SUD

(ENLLA&lt;; RONDES - AEROPORT 1 A-16), L'AUTOVIA DEL
BAIX

LLOBREGAT

PORT)

1

LA

(MARTORELL-ABRERA-SANT

MILLORA

GLOBAL

FELIU-

D'ACCESSOS

CONNECTIVITAT (VIAL PORT-AEROPORT, VIA DE TRÁFIC
PESAT

MORROT

- ZONA

FRANCA

-

AUTOVIA

BAIX

LLOBREGAT).
- PROJECTES

FERROVIARIS,

GARANTEIXIN
POLIVALENT

ELS
AL

DE

ACCESSOS

PORT

MANERA
AMB

(PAPIOL-CAN

QUE

ES

TRAVESSA
TUNIS-ZAL)

1

L'EXTENSIÓ FINS A L'AEROPORT
- PLANS URBANÍSTICS, AMB E~ CENTRE DIRECCIONAL DEL
PRAT.
- PROJECTES MEDIAMBIENTALS TAN TRASCENDENTS COM
EL DESVIAMENT DEL RIU LLOBREGAT, LA PRESERVACIÓ
D'ESPAIS

HUMITS,

LA

DEPURADORA

19

D'AIGÜES

�'~

·l f
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

RESIDUALS, LA INCINERADORA 1 LA REGENERACIÓ DEL
FRONT LITORAL.

LES GRANS XIFRES DEL PLA DEL DELTA PODEN DONAR UNA
IDEA DE LES DIMENSIONS D'AQUEST PROJECTE EN UN
PERÍODE D'ENTRE 1O 1 15 ANYS:
- INVERSIÓ DIRECTA DE PROP DE MIG BILIÓ DE PESSETES.
GENERACIÓ DE
DIRECTAMENT

134.000 LLOCS DE TREBALL (94.000,
PER

LA

CONSTRUCCIÓ

D'INFRASTRUCTURES; 40.000 'COMA OCUPACIÓ INDU"iDA).
- S'ACTIVARA LA PRODUCCIÓ PER VALOR DE 770.000
MILIONS DE PESSETES A LA REGlÓ METROPOLITANA
(494.000 D'INVERSIÓ DIRECTA 1 275.000 DE PRODUCCIÓ
INDU"fDA).
- 381.000 MILIONS DE VALOR AFEGIT BRUT GENERAl PER
LA INVERSIÓ (246.000 DIRECTES 1 135.000 INDUTTS).

ES POT PERCEBRE QUE AQUESTA OPERACIÓ REQUEREIX,
SI MÉS NO, UN DOBLE REPTE: D'UNA BANDA, L'EQUILIBRI
ENTRE LOGÍSTICA 1 MEDI MABIENT, 1 DE L'ALTRA, ESTABLIR
UN ORDRE DE PRIORITATS 1UN CALENDARI D'ACTUACIÓ.

20

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

ELS ACORDS ASSOLITS FINS ARA INCIDEIXEN EN AMBDUES
DIRECCIONS 1, PAS A PAS, HAN D'ASSEGURAR L'EXIT DEL
PROJECTE. CAL, PERÓ, ESTAR-HI ATENTS 1 MANTENIR UN
RITME CONSTANT D'ACTUACIÓ QUE PERMETI INTRODUIR
ELS MATISOS O MODIFICACIONS PERTINENTS PERÓ QUE
EVITI ENDARRERIMENTS _I COMPLEIXI ELS TERMINIS AMBLA
MÁXIMA

EXIGENCIA

POSSIBLE.

EL

PROJECTE

DE

BARCELONA COM A CENTRE LOGÍSTIC NO ÉS UN PROJECTE
A LLARG TERMINI.
AIXÓ VOL DIR QUE CAL DONAR UN IMPULS ESTRATEGIC
GLOBAL AL CONJUNT DE PROJECTES QUE CONFIGUREN EL
PLA. AQUEST FET, A MÉS, AFAVOREIX LA CONSOLIDACIÓ
D'UNA

"MARCA"

ÚNICA

PER

AL

CONJUNT,

FACTOR

RECOMANABLE TANT PERA LA REALITZACIÓ DEL PROJECTE
COM PER AL SEU PROGRESSIU DESENVOLUPAMENT 1
PROJECCIÓ.
QUAN ES COMPLEIXEN VINT MESOS DE LA POSTA EN
MARXA DEL PLA DEL DELTA, EN AQUESTS MOMENTS ENS
TROBEM

QUE

ELS

DIFERENTS

PROJECTES

ESTAN

AVAN&lt;;ANT. FA BEN POCS DIES, PER EXEMPLE, S'HA DONAT
UN PAS IMPORTANT PEL QUE FA AL DESVIAMENT DEL RIU 1
A LA LOCALITZACIÓ DE LA DEPURADORA.

21

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

ENS HEM DE CONGRATULAR DELS AVENCOS, PERÓ AIXÓ
NO ENS POT FER OBLIDAR QU~ Hl HA ALGUNES URGENCIES
1 PRIORITATS QUE CAL RESOLDRE 1 QUE , D'ALTRA BANDA.
ES

FA

NECESSARI

ADOPTAR

UN

SISTEMA

DE

FUNCIONAMENT QUE GARANTEIXI L'EXIT DE L'OPERACIÓ DE
MANERA GLOBAL.
COMA CRITERI GENERAL, CALDRA TENIR MOLTA CURA PER
TAt

QUE

LES

INFRASTRUCTURES ~

1 LOCALITZACIONS

LOGÍSTIQUES NO TRASBALSIN EL MODEL TERRITORIAL QUE
NECESSITEM 1VOLEM.
ESTEM DAVANT D'UNA OPERACIÓ QUE, ENTRE LES SEVES
MOL TES

REPERCUSSIONS,

SIGNIFICATIVA

COM

A

ÉS

ELEMENT

ESPECIALMENT
D'ARTICULACIÓ

-1

CONSOLIDACIÓ- DEL SISTEMA METROPOLITA. AQUEST ÉS
UN FACTOR QUE NO PODEM OBVIAR EN CAP MOMENT.
AIXÓ VOL DIR QUE HEM DE GARANTIR UN NIVELL ÓPTIM DE
QUALITAT EN ELS CAMPS SEGÜENTS:
- ELS ESPAIS NATURALS 1 AGRÍCOLES NO HAN D'ACABAR
DEGRADATS 1 MINUSVALORATS, SINO QUE S'HAN DE
POTENCIAR.
- NO

PODEM

MALVERSAR

TANTA

QUANTITAT

DE

TERRITORI. EL LLOBREGAT 1 EL SEU DELTA NO SÓN UN

22

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

GRAN SOLAR DESTINAT EXCLUSIVAMENT A ACTIVITATS
PRODUCTIVES .

HEM

D'ACONSEGUIR

UN

DISSENY

TERRITORIAL EQUILIBRAT.
- LA LOCALITZACIÓ D'ACTIVITATS PUNTUALS 1 DE XARXES
HA DE SER EL MÉS FLEXIBLE POSSIBLE: ELASTICITAT NO
VOL DIR DES-REGULACIÓ URBANÍSTICA SINÓ REGULACIÓ
AMB CRITERIS FLEXIBLES.

MÉS ENLLA DELS PROJECTES CONCRETS, CAL ADOPTAR
UNS MECANISMES QUE ASSEGURIN UNA VERITABLE GESTIÓ
COORDINADA 1 GLOBAL DEL PLA. AQUEST ÉS EL GRAN
REPTE PENDENT EN EL FUTUR IMMEDIAT DEL PLA DEL
DELTA DEL LLOSREGAT.
EN

PRIMER

LLOC,

ES

FA

NECESSARI

GARANTIR

EL

COMPROMÍS INSTITUCIONAL, ENTES COM A ESFOR&lt;; DE
CONSENS PERÓ PARTINT DE LA BASE QUE HEM DE
MANTENIR 1 REFOR&lt;;AR EL COMPROMÍS DE TOTES LES
PARTS .
TENINT EN COMPTE EL CALENDAR! MÉS ADEQUAT, S'HA DE
CONSTRUIR UN ESQUEMA TEMPORAL AMB LES DIFERENTS
INTERDENPENDENCIES QUE INCIDEIXEN EN EL PLA 1 AMB
UNA

SEQÜENCIA

CONCATENADA

DE

DECISIONS.

LES

COMISSIONS PERMANENTS 1 DE SEGUIMENT DEL PLA HAN

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

DE SER L'ESTRI PER FER-HO POSSIBLE, PERÓ AL DARRERA
HA D'HAVER-HI , LÓGICAMENT, UNA VOLUNTAT POLÍTICA
CLARA 1UNA DISPOSICIÓ FERMA.
ENCERTAR AMB ELS COSES QUE S'HAN DE FER ÉS UNA
CONDICIÓ NECESSÁRIA PERÓ NO SUFICIENT. ES POT DIR
QUE TOTHOM SAP EL QUE S'~A DE FER PER ORGANITZAR
UNS JOCS OlÍMPICS,

PERÓ SEGURAMENT NO

ESTEM

tJ'ACORD SOBRE COMES FA.
HEM D'EXTENDRE LA REFLEXIÓ AL COM FER LES COSES. ES
TRACTA D'INCORPORAR CRIT¡ERIS QUALITATIUS DES DE
L'INICI DE LA PLANIFICACIÓ 1 DES DE LA GESTIÓ DELS
PROJECTES. ES TRACTA D'EVITAR INCERTESES 1 ENCARA
EN QUEDEN ALGUNES .
SI NO Hl HA UN MODEL DE GESTIÓ ADIENT (1 SOBRE AIXÓ
VAM APRENDRE MOLT EN L'EXPERIENCIA OLÍMPICA), ES FA
IMPOSSIBLE L'EXIGENCIA DE QUALITAT.

---------------

~----- --

,

,

PROPOSEM UN ~E GESTIO DE; ~CLAU UNIC_

QUE

GESTIONI

LES

ELS

ADMINISTRACIONS

_ _ _ES_S _ .
PÚBLIQUES

LEj

1 DE

-· .
LES

-

EMPRESES

PRIVADES IMPLICADES, PERÓ QUE NO PERMETI FUGUES O
INTERPRETACIONS

ALIENES !A

INICIALMENT APROVAT.

24

L'INTERES

DEL

MODEL

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

AIXÓ

ES

POT

FER

DE

M&lt;DLTES

MANE RES.

AMB

EL

NOMENAMENT D'UN COMISSARI O DE COMISSIONATS DE
LES ADMINISTRACIONS, A PARTIR DE LA FORMACIÓ DE
'

CONSORCIS O SOCIETATS, PERÓ SEMPRE AMB LA IDEA
D'ESTABLIR

UNA

DIRECCIÓ

TECNICA

ÚNICA

QUE

NO

EXCLOGUI NINGÚ.
EN AQUEST MODEL, L'ADMINISTRACIÓ LOCAL HA DE TENIR
UNA

PARTICIPACIÓ

PREEMINENT.

EL

PRINCIPI - DE

SUBSIDIAREITAT TAMBÉ ÉS PERFECTAMENT APLICABLE AL
CAMP DE LES INFRASTRUCTURES.

afo&lt;~t~c

~~L L{

ENTRANT, ARA SÍ, EN EL TERRENY CONCRET, CAL

TENIR~

PRESENTS ELS ELEMENTS SEGÜENTS, QUE CONSIDER~
ESPECIALMENT IMPORTANTS EN AQUESTS MOMENTS:
- NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT TOTS ELS FACTORS
QUE

INCIDEIXEN

EN

L'AMPLIACIÓ

1 MILLORA

DE

L'AEROPORT. MANQUEN DECISIONS CLARES EN MATERIA
AEROPORTUARIA.
AIXÍ, EL NOMBRE DE PISTES HA DE SER COMPATIBLE AMB
LES AREES NATURALS; NO PODEM ADMETRE L'EQUACIÓ
"BON

AEROPORT

=

DEGRADACIÓ

MEDIAMBIENTAL.tC

L'ACCESSIBILITAT FERROVIARIA EN AMPLE RENFE 1 ALTA
VELOCITAT HA DE DONAR A L'AEROPORT LA MASSA

25

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

CRÍTICA

NECESSÁRIA.

EN: EL

COSTAT TERRA

HEM

D'ASSUMIR FORMALMENT UNA ÁREA DE CÁRREGA AMB
CAPACITAT 1DIMENSIÓ DE FUTUR.
- ACORDAR EL DESENVOLUPAMENT DE L'AMPLIACIÓ DEL
PORT 1 LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES. S'HAN
D'ELIMINAR INCERTES EN RELACIÓ AL PORT.
7\IXÓ VOL DIR GARANTIR L'ACCESStBILITAT FERROVIARIA
DE MERCADERIES EN LES CONDICIONS ÓPTIMES.
- PEL QUE FA A LES INFRAS! RUCTURES VIÁRIES, EL NUS
DE CONNEXIÓ DE L'AUTOVIA DE LA MARGE DRETA DEL
LLOBREGAT 1 L'AUTOPISTA A-7 (8-30) HA DE SER UN NUS
COMPLERT.
PESANTS

HEM

DE

GARANTIR

PROCEDENTS

DE

QUE

ELS

TARRAGONA

TRÁFICS
1 GIRONA

ARRIBIN DIRECTAMENT AL AORT PER LA MARGE DRETA 1
DESCONGESTIONAR AIXÍ TRAMS DE L'A-7, L'A-2 1 LES
RONDES.

L'AUTOVIA

DEL

LLOBREGAT

NO

HA

DE

CONVERTIR-SE EN UN NOU ~LIMENTADOR DE CAMIONS).
EL PAS DE L'AUTOVIA DE LA MARGE DRETA CAP AL PORT
CONVIDRA FER-LO EL MÉS AIGÜES AMUNT POSSIBLE,
PER DONAR LA MÁXIMA ACCESSIBILITAT A LES ZONES
INDUSTRIAL

DE

L'HOSPITALET

1 CORNELLA

1 PER

GARANTIR UN MILLOR CONTACTE DEL PRAT AMB EL RIU.

26

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

CAL

RECORDAR

L'ESQUEMA

DE

LA

NECESSITAT

PEATGE$

VIARIS

DE
DE

REMODELAR
LA

REGlÓ

METROPOLITANA, 1 BASICAMENT DE LA B-30, PER TAL
D'OPTIMITZAR

L'ÚS

DE

LES

INFRASTRUCTURES

DISPONIBLES 1 MILLORAR ELLS ITINERARIS DELS CAMIONS
CAP AL PORT 1 AREES LOGÍSTIQUES, SENSE HAVER DE
TRAVESSAR CENTRES URBANS 1 LES RONDES. S'ESTIMA
QUE 10.000 VEHICLES DIARIS PASSEN PERLES RONDES,
NO

PER

LA

B-30,

PER

ESTALVIAR-SE

EL

1

PEATGE,

INTRODUINT FORTES DESEGONOMIES A LES DINÁMIQUES
URBANES 1 DE TRANSPORT.
D'AL TRA BANDA, S'HAN DE CONSTRUIR DUES VI ES DE
DESDOBLEMENT DE LA RONDA LITORAL EN EL TRAM DEL
MORROT. UNA, BÁSICAMENT PER AL TRÁFIC PESANT,
QUE ESTIGUI SITUADA A LA BANDA DE MAR DE LA RONDA
1

RELLIGARÁ LES ÁREES PORTUARIES, INDUSTRIAL

1

LOGÍSTIQUES. L'ALTRA, A LA BANDA DE MUNTANYA,
CONNECTARÁ LA CIUTAT VELLA AMB LA ZONA FRANCA,
PEDROSA 1 L'HOSPITALET, A TRAVÉS D'UN TÚNEL SOTA
MONTJU"iC, AMB FUNCIONS SIMILARS A LES DEL TÚNEL
DE LA ROVIRA.
- FINALMENT,

UN

APUNT

SOBRE

EL

TRANSPORT

FERROVIARI DE PASSATGERS, QUE NO ENTRA EN EL
CAMP

LOGÍSTIC

PERÓ

QUE

COMPARTEIX

INFRASTRUCTURES AMB LES MERCADERIES.

27

AMB

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

EL

PRÓXIM

ANY

COME~&lt;;ARA

A

FUNCIONAR

EL

"CORREDOR MEDITERRANI AMB VELOCITAT ALTA". S'HAN
DE QUADRUPLICAR LES VIES ENTRE BARCELONA 1 EL
GARRAF PER NO PERJUDICAR LES CIRCULACIONS DE
RO DALlES.
LA

XARXA

D'INFRASTRUCTURA

FERROVIARIA

D'ALTA

---VELOCITAT EN AMPLE U.I.C. HA DE- TANCAR UNA ANELLA
ENTORN

DE

FRAN&lt;;A

BARCELONA AMB
MADRID-SEVILLA,

CONNEXIONS
AMB

UNA

CAP A

TERMINAL

PRINCIPAL DE VIATGERS A LA SAGRERA, UNA SEGONA
TERMINAL A L'AEROPORT

1

UNA TERCERA ESTACIÓ AL

VALLES, PER AQUEST ORDRE DE PRIORITATS.

LES ESTRATEGIES

EL PLA DEL DELTA HA D'APORTAR AVEN&lt;;OS EN TRES
CAMPS:
- AMPLIACIÓ

DE

LES

CAPACITATS

DE

LES

INFRASTRUCTURES JA EXISTENTS, 1 EN PARTICULAR DEL
PORT 1L'AEROPORT.
- DESENVOLUPAMENT DE
TRANSPORT

GRANS

MULTI MODAL,

28

POTENCIALITATS
JA

QU E

DE
LES

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

INFRASTRUCTURES
AFAVORIDES

PER

ESMENTADES
UNS

ENLLAc;OS

ES

VEURAN

TERRESTRES

DE

PRIMER ORDRE.

- LA CONSOLIDACIÓ 1 AMPLIACIÓ EN AQUESTA ZONA D'UN
SECTOR LOGÍSTIC POTENT 1 AVANc;AT, SUSCEPTIBLE DE
MILLORAR SIGNIFICATIVAMENT LA PRODUCTIVITAT DE
LES EMPRESES SITUADES A L'ÁREA D'INFLUENCIA DE LA
PLATAFORMA DEL DELTA 1 D'ATRAURE NOVES ACTIVITA TS
LLIGADES A LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS LOGÍSTICS.

EN EL CAS DEL PORT, EL PLA HA DE CONSOLIDAR 1 DONAR
CONTINUlTAT A UNA ESTRATEGIA DE FUTUR QUE ES VA
INICIAR

FA

JA

UNS

ANYS.

LES

BASES

D'AQUESTA

ESTRATEGIA SÓN:

- LÍNIA

D'ESPECIALITZACIÓ,

FONAMENTALMENT

EN

CARREGA GENERAL 1 CONCRETAMENT EN TRÁFIC DE
CONTENIDORS,

QUE

ÉS

EL

CAMP

AMB

MÉS

EXPECTATIVES (LA "CONTENERITZACIÓ" HA PASSAT DE
REPRESENTAR EL 30%, DE LA CÁRREGA GENERAL EL 1980
AL 72%&gt; EL 1994). PARAL.LELAMENT, MANTENEN UN PAPER
IMPORTANT

LA

CARREGA

DE

GRANELS

LÍQUIDS

GRANELS SOLIOS 1DESTACA EL TRÁFIC D'AUTOMÓBILS.

29

1

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

- LA CREACIÓ D'UNA XARXA REGIONAL D'ALIMENTACIÓ
DELS VOLS EUROPEUS 1 INTER-CONTINENTALS.
- DESENVOLUPAR LA VOCACIÓ INTERCONTINENTAL DE
L'AEROPORT AMB LA PROMC&gt;CIÓ DE NOVES LÍNIES CAP A
AMERICA DEL SUD 1CAP A ORIENT.
- APROFITAMENT DELS AVANTATGES DEL CAMP DE VOL
DEL PRAT PER~-A LA CAPTACIÓ DE VOLS EN HORES DE
MENOR TRÁNSIT.
- POSSIBILITAT DE SER ELEGIT COM AEROPORT "HUB"
D'ALGUNA GRAN COMPANYIA.
- MÁXIMA EXPLOTACIÓ DELS AVANTATGES ASSOCIATS A
L'OFERTA INTERMODAL DEL DELTA.

VEIENT L'ORIENTACIÓ 1 LES POTENCIALITATS DEL PLA DEL
DELTA, 1 CONFRONTANT-LES AMB EL CONTEXT DESCRIT,
BARCELONA 1 LA SEVA ÁREA METROPOLITANA ESTAN EN
CONDICIONS

DE

CONSTITUIR-SE

EN

LA

PRINCIPAL

PLATAFORMA-PORTA D'ENTRADA A EUROPA DES DEL SUD.
ARA BÉ, ELS PUNTS DEBILS TAMBÉ EXISTEIXEN, 1 CAL
ESTAR ALERTA PER REDUIR-NE LA SEVA INCIDENCIA.
AQUESTES FEBLESES ES PODEN CONCRETAR EN:

31

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

- POSSIBLES

INCOMPLIMENTS

O

RETARDS

DELS

COMPROMISOS ASSOLITS EN EL PROJECTE
- DESENVOLUPAMENT

ESCAS

D'UN

SECTOR

LOGÍSTIC

AVANc;AT AUTÓCTON, QUE NO ES CORRESPONDRIA AMB
L~REA DE BARCELONA 1 QUE HA ESTAT PROVOCAT

PROBABLEMENT PER LA POCA DEMANDA DE SERVEIS
LOGÍSTICS

D'UNES

EMPRESES

SOVINT

PETITES

1

MITJANES 1 AMB POCA VOCACIÓ EXPORTADORA FINS
ARA.
- DEFICIT

LOGÍSTIQUES

D'INFRASTRUCTURES

CATALUNYA,

CONCRETAMENT

A

LA

A

REGlÓ

METROPOLITANA DE BARCELONA, 1 MANCA D'EQUILIBRI
EN LA SEVA LOCALITZACIÓ.
- DEPENDENCIA DELS GRANS OPERADORS ESTRANGERS.
- TEMPTACIÓ D'INVERTIR GRANS RECURSOS ECONÓMICS
EN

LA

CREACIÓ

D'ALTRES

"HUBS"

LOGÍSTICS

PENINSULARS.
- EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA ZAL, PREUS ELEVATS
PERA LA DISPOSICIÓ DEL SÓL NECESSARI, LIMITACIONS
PER A POSSIBLES AMPLIACIONS A MÉS LLARG TERMINI 1
LA COMPETENCIA D'ALTRES PORTS.

32

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'Al,CALDIA

- CALDRA

CALIBRAR

ADEQUADAMENT

ELS

IMPACTES

URBANÍSTICS 1 MEDIAMBIENTALS, PERQUE Hl HA EL RISC
QUE ELS BENEFICIS QUE INICIALMENT S'HAN D'OBTENIR
PUGUIN

CONVERTIR-SE

ESPECIALMENT

CLAR

EN
EN

PREJUDICIS.
EL

TERRENY

AIXÓ

ÉS

DE

LA

PRESERVACIÓ DE L'ENTORN NATURAL, PERÓ TAMBÉ
INCLOU LA NECESSITAT DE GARANTIR EXTERNALITATS 1
EFECTES URBANÍSTICS POSITIUS EN LEs--AREES QUE
ENVOLTEN LES INFRASTRUCTURES.

EL GRAN REPTE DE BARCELONA

EL

DESENVOLUPAMENT

DE

BARCELONA

COM

A

PLATAFORMA LOGÍSTICA POT TENIR UNA INCIDENCIA EN LA
BASE ECONÓMICA 1 SOCIAL COMPARABLE ALS GRANS
PROJECTES QUE HAN CONFIGURAT BARCELONA DES DEL
SEGLE XIX.
AIXÓ ES DERIVA, PRINCIPALMENT, DEL FET D'INTRODUIR,
DEFINITIVAMENT 1 AMB LES CONDICIONS MÉS IDÓNIES, UN
MODEL EN EL QUAL LES ECONOMIES 1 LES RELACIONS
S'ORIENTIN NO NOMÉS O NO TANT CAP A MERCATS
NACIONALS SINÓ CAP A MERCATS MÉS AMPLIS, EUROPEUS
1MUNDIALS.

33

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

L'OPERACIÓ DEL DELTA TINDRÁ UN
EVIDENT,

TANT

EN

L'ACTIVITAT

EFECTE DI RECTE
CONSTRUCTIVA

1

ECONÓMICA COM EN ELS LLOCS DE TREBALL QUE ES
GENERARAN DIRECTAMENT. CAL PENSAR, PERÓ, QUE LA
CONTRIBUCIÓ MÉS IMPORTANT RAU EN ELS EFECTES
INDUi"TS

SOBRE

EL

CONJUNT

DE

L'ECONOMIA

A

BARCELONA, L'ÁREA METROPOLITANA, EL CONJUNT DE
CATALUNYA 1 LA RESTA D'CSPANYA, SOBRE ELS SERVEIS 1
PERSPECTIVES DE LES EMPRESES 1 SOBRE L'AUGMENT DE
LA COMPETITIVITAT.
EN AQUEST SENTIT, ELS EFECTES ES PODEN CONSIDERAR
A

CURT

TERMINI

ACTIVITATS

(SECTOR

DE

LA

COMPLEMENTARlES),

CONSTRUCCIÓ

A

MIG

1

TERMINI

(CREIXEMENT DE LES ACTIVITATS VINCULADES AL COMER&lt;;,
L'EMMNAGATZEMATGE 1LA DISJRIBUCIÓ) 1A LLARG TERMINI
(INFLUENCIA
D'AQUESTES

EN

LA

CREACIÓ

ACTIVITATS

1 DESENVOLUPAMENT
EFECTES

DE

LES

INFRASTRUCTURES DE TRANSPORT).
UN ÚLTIM APUNT, IMPORTANT PERA L'EXIT DE L'OPERACIÓ.
SI ABANS PARLAVEM D'UNA "MARCA" DE CONJUNT ERA PER
UN

MOTIU

BEN

CLAR:

CAL

UNA ACCIÓ

COORDINADA

D'ADMINISTRACIONS 1 EMPRESES 1 ORGANISMES PRIVATS
QUE ABASTI NO NOMÉS L'EXECUCIÓ DELS PROJECTES SINÓ
EL SEU DESENVOLUPAMENT.

34

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

AIXÓ VOL DIR QUE S'HA D'INCIDIR SOBRE:
- POLÍTICA GENERAL DE PROMOCIÓ DEL PROJECTE ALS
CLIENTS 1A LES ZONES QUE PODEN TENIR-HI UN INTERES
ESPECIAL.
- UTILITZACIÓ DE LES INSTITUCIONS DE BARCELONA 1 DE
LES

DELEGACIONS

D'ALTRES

PATSOS,

DE

CATALUNYA

DE

INSTAL.LADES A

L'ESTABLIMENT

D'ENTITATS,

REPRESENTACIONS 1 EMPRESES D'ALTRES PArsos A
BARCELONA.
- ACTUACIONS ADRE&lt;;ADES A EMPRESES CONCRETES,
AMB OFERTES ATRACTIVES PER A LES PRINCIPALS
COMPANYIES DE TRANSPORTS 1DISTRIBUCIÓ.
- REFOR&lt;;AMENT

D'ASPECTES

VINCULATS

A

LA

CONFIGURACIÓ DE BARCELONA COM A PLATAFORMA
LOGÍSTICA, COM ARA LA FORMACIÓ ESPECIALITZADA 1 LA
PROMOCIÓ COMERCIAL 1TECNICA.
- ELABORACIÓ
D'EFECTES

D'ESTUDIS
DEL

PLA

SOBRE
EN

LA

GLOBALITAT

L'ESTRUCTURA

SÓCIO-

ECONÓMICA, URBANA 1 TEf1RITORIAL; POSSIBILITAT DE
CREAR UN "OBSERVATORI" ESPECÍFIC.

35

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

EN TOTS AQUESTS CAMPS JA S'HI ESTA TREBALLANT, PERÓ
CAL FER-HO AMB MÉS INTENSITAT. ESTEM PARLANT D'UNA
OPERACIÓ QUE VOL PROMOURE EL DESENVOLUPAMENT
ECONÓMIC

A

TRAVÉS

DE

LA

COORDINACIÓ

INFRASTRUCTURAL. EL PLA DEL DELTA, EN AQUEST SENTIT,
ÉS UNA CONDICIÓ NECESSÁRIA PERÓ NO SUFICIENT: LES
INSTITUCIONS, ORGANITZACIONS 1 EMPRESES HAN

DE

COL.LABORAR EN LA SEVA PROMOCIÓ, PARAL.LELAMENT 1,
SI CAL, AMB UNA CERT~A INDEPENDENCIA RESPECTE LES ~
OBRESINFRASTRUCTURALS.
EL PLA DEL DELTA ÉS EL PRINCIPAL INSTRUMENT PER
ASSOLIR L'OBJECTIU DE FER DE BARCELONA LA VERITABLE
PORTA D'ENTRADA DEL SUD D'EUROPA. CAL MANTENIR LA
"MARCA" DE CONJ UNT DE L'OPERACIÓ, FER AVAN&lt;;AR TOTS
ELS SEUS ELEMENTS AMB LA MÁXIMA CURA POSSIBLE 1
APLICANT ELS CRITERIS DE RACIONALITZACIÓ NECESSARIS .
L'EXPERIENCIA
. ROJECTES,

DE
COM

BARCELONA
L"'OPERACIÓ

AMB

AL TRES

OlÍMPICA",

GRANS
ÉS

UN

REFERENT IMPORTANT.
/

REIVINDIQUEM EL PLA DEL DELTA, EN LA SEVA CONCEPCIÓ
1 EN LA SEVA EXECUCIÓ, COM UN MODEL DE COORDINACIÓ
ENTRE ADMINISTRACIONS, DE COOPERACIÓ ENTRE AGENTS
PÚBLICS 1 PRIVATS 1 DE COMPLICITAT AMB EL CONJUNT DE
SECTORS DE LA SOCIETAT.

36

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

A MÉS, EL PROPUGNEM TAMBÉ COM UNA REFERENCIA QUE
TORNA A POSAR DE RELLEU LA REALITAT INNEGABLE QUE
ÉS L'ÁREA METROPOLITANA DE BARCELONA.
PER LA SEVA TRASCENDENCIA, PER LA SEVA PROJECCIÓ
DE FUTUR 1 PER LES SEVES DIMENSIONS, EL PLA DEL
DELTA,

EL

DESENVOLUPAMENT

DE

LA

PLATAFORMA

LOGÍSTICA DE BARCELONA, ÉS EQUIPARABLE AL PROJECTE
OLÍ MPIE.

A
EN AQUEST SENTIT, HEM DE SER CAPAc;os DE DONAR-'til LA
MÁXIMA

ATENCIÓ,

TREBALLAR

AMB

LA

CELERITAT

ADEQUADA 1ACONSEGUIR LA MÉS GRAN UNIÓ D'ESFORc;OS
POSSIBLES. AIXÓ SIGNIFICA, ENTRE D'ALTRES ASPECTES,
QUE EL PLA DEL DELTA, COM EN EL SEU MOMENT ELS JOCS
OLÍMPICS,

HAURIA DE MANTENIR-SE

PROU Ai'LLAT DE

DETERMINATS CONDICIONAMENTS EXTERNS.
SI ELS ANYS VUITANTA VAN SER LA "DECADA OLÍMPICA" 1
TENIEN COM A REFERENCIA EL 92, ELS ANYS NORANTA,
PRENENT L'HORITZÓ IMMEDIATiDEL SEGLE XXI, HAN DE SER
LA "DECADA LOGÍSTICA".

LES INFRASTRUCTURES 1 LA "SEGONA TRANSFORMACIÓ"

37

�Ajuntarnent de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

LES GRANS FITES QUE HAN MARCAT ELS CANVIS DE
BARCELONA EN L'ÚLTIM SEGLE, 1 QUE HAN DETERMINAT EN
BONA MESURA EL DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT,
S'HAN

CARACTERITZAT,

REPERCUSSIÓ

D'UNA
EN

EVIDENT

BANDA,
LES

PER

UNA

ESTRUCTURES

ECONÓMIQUES 1 URBANÍSTIQIJES, 1 D'ALTRA BANDA, PER
MODIFICAR -A MILLOR, NO CAL DIR-HO- LA RELACIÓ DE LA
CIUTAT AMB EL CONTEXT NACIONAL !INTERNACIONAL.
LES EXPOSICIONS DE 1888 1 1929 VAN SER UN CANVI
IMPORTANT, PERÓ NO DEIXAVA DE SER UN CANVI LIMITAT 1
CONCENTRAT EN PARCEL.LES CONCRETES. ÉS EN EL MARC
DELS JOCS OLÍMPICS 1 EN EL CONJUNT DELS ANYS 80 QUAN
BARCELONA EMPREN UNA TRANSFORMACIÓ AMB VOCACIÓ
GLOBAL.
FA QUINZE ANYS, BARCELONA HAVIA DE FER UN GRAN
ESFOR9 PER A POSAR AL OlA LA SEVA ESTRUCTURA
URBANA 1 AVAN9AR CAP A UN TEIXIT MÉS COHERENT,
ORGANITZAT IINTEGRAT. EN MOLT POC TEMPS S'HA DONAT
UN TOMB ESPECTACULAR A L'ORGANITZACIÓ URBANA, S'HA
CONSTRU"fT UN INFRASTRUCTURA BÁSICA COM SÓN LES
RONDES, S'HA RECUPERAT EL FRONT DE MAR, S'HA DEFINIT
LA FRONTERA DE MUNTANYA AMB COLLSEROLA, S'HAN
POTENCIAl NOVES AREES URBANES 1 S'HA PARAT ATENCIÓ
ALS ESPAIS MÉS DEGRADATS.

38

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

AQUESTA

GRAN

TRANSFORMACIÓ

URBANA

HA

ESTAT

ENLLESTIDA AMB EXIT, 1 A MES S'HA ACOMPANYAT D'UNA
POTENCIACIÓ

MOL T

IMPORTANT

DEL

POSICIONAMENT

EXTERIOR DE BARCELONA.
AQUESTS ANYS HAN PERMES, TAMBÉ, POSAR LES BASES
PER A UNA NOVA GRAN ETAPA DE CANVI 1 PROGRÉS.
PARAL.LELAMENT ALS PROJECTES "OLÍMPICS", 1 EN BONA
MESURA

GRACIES

A

ELLS,

BARCELeNA

HA

POGUT

PLANIFICAR 1 PREVEURE LES NOVES FITES. ÉS AIXÍ COM
BARCELONA HA DISSENYAT UN CONJUNT D'OPERACIONS
QUE CONFIGUREN EL QUE EN DIEM LA "SEGONA GRAN
TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA".
PROJECTES COM SANT ANDRE~-SAGRERA 1 L'ESTACIÓ DEL
TGV, EL TRIANGLE DE DIAGONAL-MAR O LA POLÍTICA DE
TRANSPORT 1 HABITATGE, FORMEN PART D'AQUESTA NOVA
ETAPA. UNA NOVA ETAPA DE LA QUAL EL PLA DEL DELTA
DEL LLOBREGAT, 1 AMB ELL ;EL DESENVOLUPAMENT DE
BARCELONA COM A PLATAFbRMA LOGÍSTICA, N'ÉS UN
ELEMENT CRUCIAL.
LA REALITAT DE BARCELONA ÉS INTERMUNICIPAL, MULTITERRITORIAL,

EN

UNA

PARAULA.

METROPOLITANA.

AQUESTA DIMENSIÓ ÉS ESPECIALMENT EVIDENT EN EL
REPTE QUE BARCELONA AFRONTA EN EL CAMP DE LES
INFRASTRUCTURES.

39

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

AQUEST REPTE ÉS EL DE MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA
DELS

CIUTADANS,

POTENCIAR

EL

DESENVOLUPAMENT

SOSTENIBLE DE LES CIUTATS 1 ELS TERRITORIS, MILLORAR
L'ACCESSIBILITAT, INTEGRAR EL DIFERENTS MARCS (URBA,
METROPOLITA, REGIONAL 1 EUROPEU) 1 GARANTIR LES
GRANS BASES DEL DESENVOLUPAMENT SOCIAL, LABORAL 1
ECONÓMIC.
SI A LA BANDA DEL LLOBREGAT L'ARGUMENT DE FUTUR ÉS
LA INTERMODALITAT 1 LA LOGÍSTICA, JUNTAMENT AMB
L'ESPECIFICITAT 1 EL TRACTAMENT DEL MEDI NATURAL, A
L'ALTRA "FRONTERA FLUVIAL", EL BESOS, L'ARGUMENT ÉS
EL

DE

LA

REGENERACIÓ.

UNA

REGENERACIÓ

QUE

COMPORTA LA REORDENACIÓ DEL CONGOST DEL BESOS,
LA PROMOCIÓ D'UNA POLÍTICA RESIDENCIAL 1 SOCIAL 1 LA
RECUPERACIÓ

DEL

FRONT

MARÍTIM

QUE

HEM

DE

COMPLETAR.
AQUEST DOBLE LOCALITZACIÓ, MARCADA EN AQUEST GAS
PELS DOS RIUS BARCELONINS, REFLECTEIX LA VOCACIÓ
GLOBALITZADORA QUE TÉ, QUE HA DE TENIR LA SEGONA
GRAN

TRANSFORMACIÓ

DE

BARCEL_ONA

L'ÁREA

METROPOLITANA
.
- ..

·- - .

EN AQUESTA VOCACIÓ, VAL LA PENA FER UN BREU REPÁS
DELS SISTEMES GENERALS QUE EN EL CAMP QE LES

40

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

INFRASTRUCTURES REQUEREIXEN UN REPLANTEJAMENT.
ELS ESMENTARÉ A GRANS TRETS, PERQUE PARLAR-NE A
BASTAMENT

REQUERIRlA

SENGLES

CONFERENCIES

MONOGRÁFIQUES:
- EL SISTEMA FERROVIARI, QUE HA D'ATENDRE EL TRÁNSIT
D'ALTA VELOCITAT, INTER-CIUTATS, DE RODALIES 1 DE
MERCADERIES .
- EL

SISTEMA

AEROPORTUARI,

PER

ACONSEGUIR

L'OBJECTIU QUE ENS PROPOSEM PER A LA REGlÓ C-6 1
DE

CATALUNYA

EN

GENERAL,

OPTIMITZANT-NE

LES

DIMENSIONS 1 EL FUNCIONAMENT PER ASSOLIR UNA
CAPACITAT DE FINS A 40 MILIONS DE PASSATGERS 1 MIG
MILIÓ DE TONES DE MERCADERIES.
- LES TELECOMUNICACIONS, SENS DUBTE UNA DE LES
GRANS OPCIONS ESTRATEGIQUES A DESENVOLUPAR.
- EL

SISTEMA

L'ABASTAMENT

HÍDRIC,

TANT

D'AIGUA

COM

EN

LA

VESSANT

DE

LA

DEPURACIÓ

DE

L'APROFITAMENT.
- EL SISTEMA PORTUARII D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES.
- 1 LA

IMPLANTACIÓ

TERRITORIAL

DELS

DIFERENTS

SISTEMES GENERALS, AMB ELS EIXOS, JA ESMENTATS,

41

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

DEL DELTA DEL LLOBREGAlT, EL RIU BESÓS 1 EL FRONT
LITORAL.

QUEDIN AQUESTS ELEMENTS APUNTATS. EN EL FONS
ESTEM PARLANT DEL PAPER QUE LES INFRASTRUCTURES
HAN DE JUGAR EN LA QUALITAT DE VIDA D'AQUELLS QUE
VIUEN A LES CIUTATS, EN LA PLURALITAT 1 BARREJA
D'ACTIVITATS, - EN

LA

CONViVENCIA

URBANA i

INTER-

URBANA.
DEL DIMENSIONAMENT D'AQYJESTES INFRASTRUCTURES,
DEL SEU DISSENY EQUILIBRAT 1 INTEGRADOR, DEPEN DE
MANERA CRUCIAL EL FUTUR SOSTENIBLE DE BARCELONA 1
L'ÁREA METROPOLITANA, DEL PAÍS EN DEFINITIVA.
'
J

MOLTES GRÁCIES.

42

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19984">
                <text>4374</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19985">
                <text>Conferència “Barcelona, punt clau”</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19987">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19988">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19989">
                <text>Saló Daurat, Llotja de Mar</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19991">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19992">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21039">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21040">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21042">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21043">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21044">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28373">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41081">
                <text>1995-12-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43696">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19993">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
