74 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1179/19881222d_00315.pdf 2c526e685afeca4e919410da68afd8fe PDF Text Text ??1 'BARCELONA' 92: EFECTE SOBRE L'ECONOMIA DE LES CIUTATS" CONFERLICIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, A LA CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, INDUSTRIA 1 NAVEGACIÓ DE VALENCIA. 4 .2A,it Al/ 92 Val¿,1ncia, 22 de desembre de 1938 �LA IMPORTANCIA ECONOMICC FINANCIERA DEL SISTEMA MUNICIPAL DE BARCELONA Per situar 1 exposició de les possibilitats de tot tipus que obre el projecte olímpic els donaré una informació -.)rvia sobre el sistema munici p al. de Barcelona. L'Ajuntanent de Barcelona i les seves entitats, allò (Tue globalment constitueix el sistema municipal, té un pressupost consolidat de prop de 210.000 milions aprorimadament. Aix5 haura representat, l'any 1933, una despesa, de l'ordre de les 122.000 pta. p er cada ciutadA de Barcelona. (El Projecto de Pressupost de l'Ajuntament per a .000 milions, el quo re p resenta un increment 1939: ( del 10% sobre 21 p ressupost homogeni de 1908 i d'un \ 4,5 % sobre el nominal. El 2ressupost consolidad brut ,------de l'Ajuntanent i les seves entitats s'eleva a 220.700 Les inversions notes seran de 63.337 ilions). Per situar l'actuació econòmica del sector públic local en el context de la ciutat, es l'import agregat pressupostari amb (=_ i. :c qt comparar / estimat, Pressupost �i la properció sobre p assa el 3 % en les previsions per a 1982. L'actuació del sistema/~4.-nk, municipal sobre l'economía. de laciutat ha tingut una caract e rística fonamental: representar un esforc inversor excepcional. Entre l'any 1 el 1981') hi ha hagut una inversió ).in 20/21% del esforg inversor pressupost. j. lolt ner sobre, oro p orcionalment, de la que s'ha efectuat des d'altres administracions. mateixa, Per d'acuesta magni una activitat es converteix en u ctuació de supnncia. T:_:s una a,'Ilació de anincia en el mateix s en ti t que ho són les lsabilitats assumides per l'Ajuntament de rcelona en siqnificat la Cultura, l'Ens corn 1; /.L ).(114, �.!– a específics tan lops ament o la Sanit C. De la mateíxa manera cli p • en moments molt concrets de la his , 5ria de la ciutat, l'Ajuntament va entendre . que s'havia de fer carrec d'uns serveis de supincia ner voder mantenir i promoure la capi- a_Atat de Barcelona; en el període més recent hem cregut cue serv.canitalita o //t �els daficits de la ciutat només es podrien comengar a resoldre si es fofa un osforg extraordinari des de la nr3pia ciutat. ha he m fet, encara que aquest tipus d'actuacions córresponquessin, en mol . s casos al que normalment s'espera de l'Administració Central i de l'Administració auton3mica. El resultat obtingut l'octub. e de 1986 Lausanne, quan Barcelona fou designada seu olímpica, ens ha donat la raó. L'AREA METROPOLITANA Barcelona, la Barcelona metropolitana , és 15 ciutat 5 amb majar pos esnecífic d'una Amplia zona _____----geografica transpirewynca que fa forga tem p s vara \\ comengar a identificar com el nord del sud, en una caractorització que ha tingut un 3xit molt notable. No és una regió de fronteres boli definidos, però comprn, a més de Catalunya, bona part del Midi francs que gravita entorn de 'OUlouse,)tota la regió LlenguadocRosselló probablemeit una bona part de la franja urbana de la Costa.. nava. A �És en aquest plantejament en el que _e sentit comengar nensar en los nossibilitats u una cooPeració 7-dés sistemática entre Barcelona i Catalunva Valancia. no solament en la perspectiva del nrojecte 1", 4-1 it de La incorporació d'Esnanya a la comunitat econmica europea . ha produït un canvi d'eTailibri al sud de .:ranga. Aquesta rogi8 he p assat de ser --frontera, cul de sac, a ser una zona de Das. 1 una zona de pas, ner cert, crue se situa entre les regions europeos que estan experimentant un creixement ràpid. Aquí 11.1s on el paner de Barcelona esdevé crucial. Barcelona, la Barcelona metropolitana pot oferir els instrunonts i els servois duna metrO:noU moderna trans_rmació. Ll nort, un aeroport connec xarxes t,,rnaeionals, uns po :. ,oderns un centre de s torta cultu fisticats i una amplia un mercat centra_ una notaL universitaria poden desplaçar cap 13 can na. �Vull fer especial esment de la importáncia que té per Barcelona aconsecTuir que el nostre aeronort sigui aeroport • utilitzat per tota aquesta regio com a enl aq. de vals internacionals, especialment cap a América nírica. c— jyti7 A - Ait El desenvolupament de les comunicacions aèries vostas ho coa rendran perfectament- ha grevlent el pen nsula, en 1 -7)er de , derna. „ero.00r,_ re u p e.r ta d'Es,aAya, de tota la cia el por l'epoca Barce 'Ona havia rc _esentat p ro ac , crar 1 trastocat t ol ha a sumit vera gairahé hegemó ia de Barcelona en ca aquest terreny es un ep e extraordinari. Des d'un punt de vista estrictament urhá ens hem de plantejar alguns objectius bàsics: necuperaci5 de qollcerola con a pare central lleculp eraci6 de la fagana marítima Recu .neraci6 de Ciutat Vella Creació d' una estructura de transport autanticament metropolitana ohjectius básios �EL PRESENT DEPÈN DEL FUTUR Una herOncia que tino del meu pas per la Facultat de Cilazi2snOnliques, tot i que l'Pstudi de les expectatives i de la informació ha evolucionat molt, una de les idees-forga de l'economía que cm va quedar gravada, és que la realitat - depOn molt del futur. El p resent depOn molt del futur, no només del passat; no només del que son les arrels; no només del que ens determina des del punt de vista del que esta ja fet 1 de la infraestructura que tenim i de tal com som. esperem canvis El p resent cenen també de tal com volem ser o ser. En aquest sentit, cree que els grans de la historia de la humanitat no es pode n segurament explicar, si no és, precisament, en funció més del futur, i de la percepció que els ciutadans van tenint del futur, més que no pas de la influOncia del passat. Si el massat fos semp re determinant del que esta passant en el present no hi haurien hagut els gran canvís que s'han produit, a no ser aquells que s'esperaven, a quens que eren previsibles; pero no aquells que van ser imprevisible, i que constitueixen la majoria dels grans canvis que s'han produft. Tots volem una ciutat millor, un pais 7 millor, en Historia i canvis en funcie del futur �gu¿,: els problemes d'avuí es tractin amb rigor _ solvencia en el q ue, arnés, sorgeixin solucions als problemes que encara no existeixen però nue que pensem que poden plantejar-se. 1 és en aguesta línia que nenso que és important acollir-se a una tradició del pensament ecom)mic que ha anat sempre per aquest caml i que est à lljgada d'alguna forma amb el penSament de Keynes. Ell explicava molt clarament el Tractat sobre el diner, (Treatise on monev), 1 ambé en altres articles molt interessants com d' alguna deis anys 20 i forma la gent t ndeix a actuar en fundió de la seva p ercepció 1 _1 futur. insistía en acuesta imatge 1.,:eynes és tan coneguda de que l'important és 'existancia «d'objectius a realitzar admesos per a tothom- Que /aizó després es produís amb una determinada políti4 monetaria, és una altra qüesti6. A mi el que m nteressa remarcar avui, és que ell insistía en cuy/ la importAncia de que la humanitat, els paYsos, s ciu '-ats, tinques sin objectius conequts o relativwent conegut, i en tot cas assumibles, 1 7 que es pouessin aconsequir. Aix6 faria una mica de objectius coneguts i .ssumibles �motor del moviment del sistema. Era Keynes qui deia aquella frase famosa en el sentit que unes ampolles planes d'or ensorrades a una determinada profundita serien elements mobilitzadors de moltes activitat Keynes interpretava la història de la bu anitat en func56 també de com aquest tipus d'object quantitat de diners que hi anava associat influien l'evolució històrica. Fins i tot /va arribar a en fer una interpretació de la història Zo sino del passat, en el sentit de OM del futur, el successiu descobriment de les mines d'or, /es podia relacionar amb apoques de gran auge, de g n activitat econòmica. C Om ner exemole, s'havien mines /com la de Sierra Morena tancat conseqüentment, 3 'existencia h o d'urì ý d'uns .7 en tornat forma o riodes de d'aquella societat a obrir re a iva, gran a esplendor concret, fos l'imperi roma o l'Espanya dels Arab. . Ara bé, i am crític de Key basava, en part, és a on anava, seré una mica i d'aquesta interpretació que es bona part, en associar aquells dos í fenamens den'existancia d' una ouantitat de diners d'uns objectius importants en el futur. Pera aouesta o �interpretació l a feia d'una manera mecanica, duna forma causal í senzilla: hi havia el descobriment de les mines, hi havia una quantitat de diners i hi hay,ia un creixement l'escola económic. marxista, 1 d'acuesta va teOria, fer una críticÁ molt interessant p eroue va. dir: molt hé, ha una . ' , r . -----, . . crítica marxista correlació estadística entre aques-,t,s moments de / descobriments i els moments / gran activitat económica, per..., quin és''i ou i quin gallina?; quina és la causa4 quin és de le 1 1 eJecte?; ' qua , quantitat de diners o el és —e-1 —que c,emostra que descobrí me és la mines és el que produeix l'activitat, etc?/ Qui ens explica p erquè es van tornar a obrir les descobrir 11méri mines? Oui ens explica peroua es va 1 No quins efectes va tenir, que ja ho sabem, sinó pergué hi van anar. 117:s un fet casual? / personalitat d'un home? 1s un impuls irresistible d'un sector de la societat? Què és exaCtament?. La internretacié d'acuest,,,Sector és la de que aquests grans descobriments aquest cicle d'obertura, de fixació d'objectius que estimulen fins i tot la creació de massa l'exist&ncia d'u netaria, esta relacionat amb desig insatisfet dintre de 10 la r(v( / [ALLÁ,. r �societat que aleshores es manifesta en forma del í descobriment i que produeix com a efecte, despra , unes causes més o menvs secundaries en els pret sque provoquen uns discutible. beneficis i una situació En tot cas, qua r lt més hi ha abans del descobrinent? Abans del fet fçsic, assoct desprès d'una manera una mica mecánica amb el .reixement econòmic, tensió social: creixement eco. hi ha una demanda, una tensi, una electricitat si voleu. hi ha una societat qu necesita d'alguna forma projectar-se i que troba e els descobriments del nou eón, de les mines, etc/ la manera de realitzar una tensió anímica,social, i aquesta expressió és válida, que s preexistent.l aquesta escola cemostra que precisament al "1-:_scento", al s.XIV i als inicis del s.XV, molt abzins descobriments, / en d'América, mundial q de que es ProduYSsin aquest cas el _ va provocar la revolució que va crear el els descobriment comercial món modern en definit x,al "trescento", com deia, hi havia una soci cat amb una (lemanda insatisfeta d'activitat i de les idees. 11 c-PÁdtit' �Barcelona és una ciutat que durant molts anys ha viscut amb una superestructura si voleu, cmb una projecció de Barcelona capacitat d'a p licació de p rojectes molt inferior, potser, a la que la seva base, tant social com cultural i evidentment política p qnneLtL1, 1 aixó ha fet que aquesta ciutat, repetidament en el curs de la hist¿5ria, s'hagi projectat cap al futur cap a XX buscant una capitalitat, un protagonisme quo les seves condicions u permetien de tenir i que tanmateix II oren negados per raons de carActer polític, econamic, o les que fossin. I així, als 80 . . del segle passat, una genoració espl&idida va llenar el somni de la Barcelona de l'eixample i va dibuixar el seu somni a l'entorn d'un projecte que va. ser Exposició 88 l'Exposició Universal del 88. Amb l'im p Uls d'aquests anys es va passar d'una Barcelona que era un conjunt de cases emmurallades a un enorme eimaPleque es va estendre per tot el pla (le Barcelona i va saltar mes onllA en un sola generació El segon gran impuls que va rebre Barcelona per convertir-se en una ciutat moderna va ser l'exposició del 99. D'acuesta exp osició hem rebut la urbanització 12 Exposició 29 �de la muntanya de Montjuïc i la Plaga Espanya, el metro gran i l'herncia de la primera onada d'immigració del segle, que si d'una banda va produir greus problemes d'habitatge, d'altra va constituir un importantíssim element de renovació de la nostra població, que ja mostrava una clara tendncia a l'env .11iment. Acuesta Barcelona que va sortir de l'exposició dels la, Barcelona dels anys trenta, ja va manifestar la seva vocació - ■■■••■■ N ~N ja va ser capdavantera de la innovació cultural. L'impacte que va produir el navelló Mies van der Rohe, recentment reconstruIt, venia afavorit pel nucli d'arquitectes racionalistes que en aquells anys es va constituir a Barcelona, el CATPAC.—Avui podem contemplar l'her7-ncia d'aquells bornes a les obres de Sert -Casa Bloc, dispensari antituberculos, casa del carrer Munraner- feligment retrohada a la Fundació Miró. No oblidem tampoc que , Le Corbusier va fer per la Generalitat el p la a4a d'ordenació de l'area de Barcelona, incloent la ciutat de renos i vacances de Cava -- Castelldefels. �Penso que a horas d'ara el nrojecte deis jocs °limpies pot fer un Papar semblant, de catalitzador de voluntats JJ.00'92, afecte catalitzador d'energies. El p rimer sunort econòmic concret g en al nrojecte olímníc el1Ls_calltznir a la Cambra de Comerç de Barcelona. Mi havia una trentena d'empresaris. En el moment d'entrar ja vaig tenir l'impressió que tenia un argument fabulós que no l'havia pensat suport empresar. que era que cent anys abans, any més, any menys, l'Alcalde Rius i Taulet havia reunit als Muntades i a tots els grans homes d'empresa d' a q uella época mar dir-los aproximadament; "senyors, han de donar suport al projecte de l'exposició universal del 38". 1 aixó va succeir, i no discutirem el mes o quin va ser l'any exactament, pero era aaroximadanient cent anys abans del moment en el que en Joan Mas Cantí jo entravem a la Cambra de Comerg. 1 efectivament aquest argument els impresiona convencer-los va acabar, no dic que ja nerque de ja n'estaven abans, d'alguna forma, es va desvetllar una bona disposició que hi era, però que no s'havia formulat, i que despre-,1s amb Carlos Ferrer Salat va tenir un reflex esprmdid en el terreny material i deis números. 14 Ferrer Salat �Per aix6 dic aquí que al darrera de la candidatura olimpica hi havia una tensió social prvia, una tensió cultural pravia, una tensió anímica pr(Ivia d'una ciutat que vol orojectar-se en l'espai i en el temps i que esta buscant el millor catalitzador per fer-ho, el millar projecte que puqui vestir, articular i vehicular les seves aspiracions. Ara que a tota Europa i a Espanya es viu una clara reactivació econ3mica val la pena recuperar aquest discurs. Els empresaris catalans el van entendre de seguida, i es van apuntar a aquest projecte mobiltza.dor que són els Jocs Olímpics, el paper dels q uals va ser, precisament, ajudar a trencar la uniformitat del pessimisme social prevalent en aguell moment. El futur de Barcelona 1?..s radicalment atractiu. No es tra ta d'opinions aillades. Barcelona esta en un moment dolg de creació, de vitalitat, d'intercanvi que va IVs enlla de les nostres fronteres, de la pr8nia cita t 15 �Barcelona esta emergint. S'ha produit ja un fen(Smen visible de rotrobament de la ciutat ner part deis ciutadans 1 un revifament de l'orgull deis barcPlonins. 'N un fen3men positiu, que ha estat ampli, plural, sense reserves. 11- LA INVERSIO OLIMPICA ov u Resum de desposes Directo Olímpic Estat 24.724 Generalitat 8.697 Diputació 5.051 Aj.(-Barna) Parcial no estrictament Olímpic ).075 Total 1 4.699 46.762, 55.459 1.9 6.999 2.210 Aj. 3C11 39.024 —502 91.326 COOB 97.021 200 97.221 Privats 51.3 31.230 82.548 2_9.855 211.607 4 440.462 2 2-'9 \j,7‘ --(1,0-1,e, y2) 9A-lr '2 a 4 2š 22 7T-3 �No s'inclou S'inclou Túnel Vallvidriera Cinturons Aeropuert Auditori Port Palau Nacional de Montjuïc TGV o ample europeu Casa de la Caritat Autopista. Darna-Sitges Centre Narcís Montuno! Metro Regional Centre del Medi Urba Autopista Mataró-Nord Parc Contracte-Programa Transports Túnel d'Uorta Biomb'dic �L'ARQUITECTURA OLIMPICA Les realitzacions per al 92 constitueixen una oportunitat per poder tenir a Barcelona alqunes mostres de la millor arquitectura d'aquests moments, a nivell internacional. Projecte Arquitectes VilaOlímnica............... Bohigas, Martorell i Mackay, Puig-Domenech. Torre de Comunicacions........ Norman Foster. Museo d'Arte de Cataluya Cae Aulentí. Estadi Olimpic............. ...... Vi torio Gregotti. Palau Arata isozaki, Correa, Milá, Mar q arit, Boixader. ...... Museo d'Arte Contemporani..... Auditori........ ...... RicharG Meier. ............ Psafael Moneo. Universidad de l'Esport i Teatre Nacional de Catalunva......... Ricard Bofill 18 �EUROPA: SISTEMA DE CIUTATS La projecció de Barcelona a Europa la veiem en el marc el que considerem que és el model urbá del continent. Europa és fonamentalment un sistema de ciutats. Catalunya és, juntament arlo el País Base, la zona d'Espanya més urbanitzada. S'hi troba un conjunt de ciutats mitjanes que articulen un sistema, el centre del qual és Barcelona i la seva área. La realitaL del sistema de ciutats catalá s'oposa a la imatge d' una Barcelona que s'exte'_n com una taca d'oli ocupant-ho tot. Catalunya compta amb una xarxa de ciutats, que si funciona bé, si es eficient, pot mantenir l'equilibri del territori. Per() tot el conjunt depèn també de que Barcelona funcioni. El sistema catan de ciutats, la Catalunva de les ciutats, la Catalunya que tenim avui, funcionará si l'estructura del seu territori es eficient, si está ben connectat, si els impulsos arriben allá on han d'arribar, si les respostes es produeixen en el moment que s'han de produir. 19 sist. catan de ciutats �La Catalunya del futur ha d'aconseguir integrarrn a la xarxa urbana europea. 1. l sistema europeu de futur: integrarsE xarxa europea ciutats s'estructura entorn d' una unja que lliga Londres amb la Conca del Ruhr, passant per Amsterdam i Paris, i que per la Val! del IZoina per enllaçar amb la Vall del ?o a Italia. L'autopista i el sistema ferroviari catala lliga Barcelona anb el que es podria qualificar de carrer major d' Europa. L'adhesió d'EsPanv a la CEE és transcendent per al futur de Barcelona com a capital europea. En vull referir a un altre aspecte del paper de les ciutats i dels sistemes de ciutats que ha comengat a paper de les ciutats suscitar-se en els fòrums internacionals. S'es_á obrint nas la idea de que les ciutats, com a motors d'activitat económica que són, no reben l'atenció que mereixen p er part deis poders públics. D'altra banda, cada vegada s'extén més la conscióncia que la política a g raria de la CEE, 1 de tots els països desenvolupats en general, és antieconómica, cara, potser una mica immoral i que pot conduir el :fiercat Comú a la fallida financera. pol. urbana vs pol.agraria CEE �Barcelona ha tincrut un destacat paper en aquesta presa de consciancia. El mes de maig de 1986 en la confer(7mcia del Pons de Nacions Unides per a la Població, sobre Pehlació i futur urba. A les conclusions de la confer¿.Incia, entre altres coses, es reclamava la presncia de les ciutats en els fòrums internacionals i es donava suport a la redistribució de recursos fiscals humans dins les àrees metro p olitanes. Des d'un altre punt de vista, s'acordava també l'elaboració a' una enquesta informe sobre grans ciutats. Més endavant, assistir 11 d'octubre del mateix any, vaig a Rotterdam a una reunió d'alcaldes representants de grans ciutats per debatre el paper d'aquestes en la recuperació econ3mica. Aquí vaig permetre'm de defensar, amb un cert radicalisme, que les ciutats, dintres d' Europa i dintre del Mercat lobby Comú, haurien d crear un perquè Europa no segueixí pagant els excedents agraris que esta pagant. Avui dia, el contribuent europeu, esta finançant uns excedents agrario imp ortantíssims per mantenir una • determinada població agraria, uns excedents de gra, de blat, per¿S també de llet, i de formatges nolt 21 excedents agraris �importants. Els ha de subvencionar per després poder exportar a pasos que quan un els visita es queixen del que esteî fent. El treballador industrial o de serveis o terciani de les ciutats europees, de Barcelona, de Madrid, de Viena, de Paris, de Roma, está finançant una alimentació non cara que a més no es menja i que ha d'enviar a fora subsidiada, perqua es po q ui vendre a uns països que la podrien obtenir amh uns costos diferents. Aquesta és una situació que no té massa sentit. Jo cree que les ciutats europees ha de pesar una mica més. Jo cree Que aix6 es pot entendre perfectament a Valancia, tot i la seva tradició agrícola. Tradicionalment, el nacionalisme que tots tenim a dintre, l'es p erit de supervivència i de defensa, ha de fer que, nis parlaments, el territori estigui representat, no només la població. lleis que surten a tot el món tendeixen a ser una mica més conservadores d'allò que la gent, en general, pensa. Per qua ? Perquè els i a 1 ments i les lleis electorials estan formats de forma en qué el pes del terrítori, í per tant, d'alguna forma de la 22 representar el territori �inèrcia de la tradició, és més important que el pes del factor urba. Aixé és així. Penso que és important que a Europa hi hagi un moviment en el sentit de reconeixer això i posar-hi una corta limitació. El ,g roni europeisme, pot i ha de recuperar una certa militancia urbana. O si no ho malament. 1 ho té malament, p erquè primer pagar excedents agraris a Europa és car. Són excedents que fan cada any i que cada any s'han de pagar. en, perqua pagar les ciutats també és car. Mantenir ciutats és car. Pera ja les tenim, no es fan cada any, estan fetos. en tercer oc, perquè l'Europa de les nacions que és la que hi ha - no hi ha d'altre - és més lenta parla llenguatges més enfrontats que no pas l'Europa de les ciutats. El que és propi d'Europa són precisament. És car sí, és complicat sí, s'han de mantenir. Pera és també la seva riquesa. dificultats pel factor urba �La competncía entre territoris per assegurar-se l'atracció de la investigació, la producció i els serveis, es lliura, actualment entre ciutats. Barcelona és el punt de referncia d'un territori que esta en una fase delicada de reconversió. Es pot dir que ja ens estem jugant el futur de la macroregió per a l'any 2000 i Barcelona, que és molt conscient de la seva responsabilitat responsabiiitat envers aquesta regió, pateix encara unes estrangulacions perriloses que dificulten plegament de les seves funcions dins d'aquesta el des zona. 13 ,..r exemple, no té acabat, ni definit en una part, el seu sistema de comunicacions. Sí que, en canvi, la connexió de Barcelona amb la xarxa d'autonistes afavoreix la ciutat. La Mediterrania espanvola penetra a Centreeuropa passant per Barcelona. L'Eix Hamburg-Barcelona-Algeciras constitueix una de les columnes dorsals de l'Europa comunitaria. Pera perjudica, i molt, la mala connexió ferroviaria amh Europa, que asilla el port de Barcelona i redueix la capacitat d'intercanvi i de distribució que té la ciutat- Aquest p roblema però, ha de quedar resolt un con es faci realitat concreta la decisió recent del Govern d'adoptar l'ample de via europeu per a la nostra xarxa ferroviaria. 24 �En el món hi ha 1.434 àrees metropolitanes. Els _. _ ... •. .. ."- i nterurbans a escala mundial si (: vols internacionals _----1 un bon indicador del rang d'una ciutat. Si s'or nen arces metropol. en una. llista les cent ciutats del món amb ,6 .,) rutes internacional, s' observa que la R.F.A., Esta ' s Units i Gran Bretanya tenen set ciutats a la. llisc; Espanya, cuatro (Madrid, amb 177 rutes, Barcelon 135, Palma de Mallorca 62 i Las Palmas 60); i .anada, França i SuYssa tonen tres ciutats. El c. nini d'Europa a la jerarquia mundial és, doncs, ev dent. Totes les ciutats de ir mera fila són a Europa, excepte Nova York, així c m tetes les ciutats de segon rang, excepto Monreal. Segons aquest ordenació, Madrid ocupa el lloc número vint i a .elona el trenta entre les grans ciutats del món El lloc en l'ordenació és important, nerò també boAs el rol. Barcelona necessita minorar el seu lloc /l ranking. per això s'ha insistit tant en la qüesti condicio de l'aeroport, que ofereix magnífiques climatològiques funcionals, amb una obertura al trlfic del 95 % deles boros disponibles. la C4 1 at també, necessita redefinir el seu rol que és q ue, amb caràcter general s'esta l'elaboració d'un Pla Estratègic. 25 estudiant amb ordenació ciutat al món �MÉS ENLLf, DEL 92: EL PLA ESTRATEGIC. BARCELONA' 93 Ens hem de situar en la perspectiva de l'any 2000, amb una economia internacional més any 2000, econ. internacional interde p endent i també més competitiva. A principis de novembre es va constituir a Barcelona el Consell 1 General del Pla Estratagic constitució Consell Gral.P] Econòmic i Social, amh la participaci6, al costat de l'Ajuntament, de més de 140 entitats econòmiques, eulturals i soci ls. Amb la decisió de dotar-se d'un Pla Estratagic, Barcelona s'incorpora al grup mundial de ciutats que, com San Francisco, Chicago, Rotterdam, Tokio, Mi •••■•• Singapur, Amsterdam p o Toronto, ha apostat per la lanificació col.lectiva del seu futur. El ?la és un instrument mor a donar continuïtat amplitud a l'impuls cconamic de la ciutat de Barcelona. El ?la pretén assegurar i millorar el manteniment de la dinamica de Barcelona en un futur a mig termini. T7r un Pla per a l'acció i la aarticipació, des del començament, de tots els agents econ8mics 1 socials que actuen a la ciutat. acci6/particip. agents econ. �Es tracta oportunitats de que detectar t i Barcelona, aprofitar i de les fer-ho col.lectivament. No n'hi ha prou amb generar activitat, sinó que cal assegurar l'entorn perquè aquesta activitat sigui rentable. A través del Pla Estraté. gic, Barcelona intenta definir els rs diferencials, cis avantatqes comparatius, de la ciutat dins del sistema de ciutats europeu í mundial. Anth Pla, el identificats el sector privat tindrA ben els mercats amb gran p otencial de creixement, que haurA de cohrir directament. També les administracions locals, auton¿Smica, central comunitaria, coneixeran les necessitats p ubliques que s'haurien d'assumir. Aquest "pacte econòmic de ciutat" pot fer possible una promoció econòmica consensuada i una participació equilibrada en les institucions econmiques i nitres: Fira, C.Z.F., Mercabarna, Cidem, Patronat Catan. Pro Europa, Universitats, etc. " 'ti' piti /(/V1 /i4/) AtAvtik 97 (/{2{.4_11 ct- identificar potencialitats �La Barcelona del 93 tó una justificació i una filosofía ben senzi lles amb imagint els mitjans L amb el temps , amb previsk s hn élP p1anificar jLnar tots plegats, administracions, entitats i particulars - perque la ciutat continuï en alga a partir del que haurem acumulat. Percjue en el sistema mundial de ciutats es produeix una interacció entre les seves peces que comporta competitivitat i complementarietat. En aquest marc, s'imposa l'estandarització l'especialització productiva. Iii ha activitats o sectors emergents en la indústria i els serveis en els que Barcelona pot tenir unes p ossibilitats pecialització; i hi ha altres activitats o sectors, que podríem identificar con a tradicionals o madurs, en els quals Barcelona pot comptar amb una avantatges comparatius i amb elernent s de desenvolupaments potencial poc exolotats encara. Una especialització, avui per avui, .o-As )ot s competitiva si integra les tres innovació i iniciativa. 2$ It especialització. �Per això, un deis objectius que ens hem proposat és el d'aconseguir que Barcelona .i la seva Area siguin un important centre d'investigació i de producció de centre d'investg. noves tecnolo,j ies, que hauran de ser promocionadas, per descomptat, amb empenta i iniciativa. Valencia pot plantejaments i, tenir un pacer molt probablement, en aquests l'Area de Barcelona també en té en els plantejaments que es fan : En el conjunt de les 136 regions que composen el ercat Cornil, la regió econòmica en Ia-- -(771Ue Barcelona está situada en una nosició ral, ocupa el primer lloc per la seva dimenFerritorial, el segon lloc en nombre d'ha tants (la primera en població és el Soth East it dinenc), i el tercer lloc en aportació al PIB (la rimera i la segona són el South East i l'Ile de -2rance, és a dir, Londres i París). Barcelona es troba en condicions immillorables per a convertir-se en d'aquesta gran a re capital econòmica i cultural eur o p ea cur de 15 milions d'habitants. Fins el punt le es pot afirmar que si aquesta Area es vol dote d' una ciutat central, no pot ser altra que Ba c;--ona. 29 Don, capital econ. 15 14 �En el benents que no es tracta de propugnar un --centralisme regional (supranacio ley ner a Barcelona, sinó d'establir un . subsis Ma equilibrat de ciutats cada ciutat, el seu rol dins del sistema eu peu de ciutats--, on cada ciutat tingui un funcions a,,,egurat i Barcelona acompleixi unes capitalitat, que eón necessàries en un terr c o i d'aquestes dimensions i característiques. En una primera aproximació poden avançar que algunes de les oossihilitats a potenciar de Barcelona se situen en el camp dels serveis especilitzats a les empreses, 'a bioMedicina la posici6 estratAgica les comunicacions, la loc-alitz, d'investigació centres de decisió, i la distribuci6 comercial. El projecte estratègic de convertir Barcelona en una capital internacional de . -oro- celo mundial interessa,evidentment, Barcelon que es convertiria en el centre d'una regió.prou Amplia per sostenir, finançar, une serveis' dist ibuïts equilibradament en un espai8 regí reqil i de gualitat suficient p er atendre les .ssitats de la població exigent. Però aquest projecte sobrePassa l'estricte inters de Barcelona i, possiblement la seva canacitat, i es converteix en un projecte r7u e interessa tot el país:— potencialitats de Barcelona �voldria p repetir una idea que considero básica. 7ui, la com et?mcia entre territoris, entre pasos, si es considera des d'una dimensi5 política és, fonamentslment-, una competC-mcia entre ciutats. _ El país pee tinqui ciutats en bona posició competitiva serà un país en bona posició mundial. k ti ) 1/2 11QA‘t, (.,"'" io9ArUW 31 y 6t( -s-) & 66-e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4085 Title A name given to the resource Barcelona '92: efecte sobre l'economia de les ciutats Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Estructura de la conferència: - La importància economico-financera del sistema municipal de Barcelona. - Area Metropolitana. - El present depèn del futur. - Inversió olímpica. - Macroregió 2000. - Més enllà del '92, Pla Estratègic i Barcelona '93. La competència entre territoris, entre països, si es considera des d'una concepció política, és una competència entre ciutats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Municipis Economia Finançament Comerç Indústria Ciutats Barcelona Acció política Description An account of the resource Conté notes i correccions manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-12-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1180/19881225d_00319.pdf 774aba7b62c89ca7dd55f4f4cd074b27 PDF Text Text '7;711 ^^^. 2_, - I ^ ? ) ^ ^ C' est la deuxièrne fois que le- Rallye Paris-Dakar passe par la ville de Barcelone. 11 y a deux ans, le ler janvier 1987, plus d'un demi-m4llion de Barcelonais accueillirent les participants, depuis l`entrée de la ville jusqu'au J-1.i^^_ 3Vv^-Q, ^v,.J3^1/^ ---_ _ F2 parc fermé, dans le "Moll de la Fusta". .' A cette occasion, on remarqua ce que l'on appelle le "style - Barcelone ", style technique et la qui conjugue la vibration humaine, la connaissance capaçi- té_ d' -ó^s1anisat on. La collaboration entre la f•1airie de Barcelone et le "Reial Automovil --.^:■•dinr-••—••: - Club de Catalunya ", ainsi que la chaleur et le soutien humain firent de ce jour l'une_ des fetes les plus inoubliables de notre ville. - 7 Deux ans plus tard, T.S.O. nous fait à nouveau confiance et, comme nous l'avait promis Gilbert abine, le Rallye passera unenouvelle fois par Barcelone. ^S 3 A cette occasion, n^on seulernent nous verrons défiler les véhicules - 4 1's mais, de plus, nous assisterons à l'étape éliminaire dans un circuit préparé à cet effet, dans une zone particulière Barcelone. Autonome de ^ ^cZ^.`>^ - du Port 1 ^^(^ Je erais, qu'avec encore plus d'enthousiasme que la dernière fois, les Barcelonais vont se mobiliser pour accueillir les particiapnts puisqu'ils pourront assister à la cornpétition en direct - S i- _T. _ S_.0 a choisi Barcelone pour l'épreuve préliminaire et pour l'embarquement ^..=_ vers l'Afriq e, c'est aussi gráce aux excellentes relations ctu'elle entretient vec le "Reial Automovil Club de Catalunya" avec lequel elle a établi un accord de collaboration /( connait la grande capacité technique <<("^. ' ^ 7"</ i /, -i et et dont elle d'organisation tout comme 1'excellente collaboration qu'il a avec la Mairie. �llarcelrrne est - unr vi 1 le ouverte, enthousiasrnée par la construct.iori européenne. Je vous assure que 1'Europe se construit aussi avec des solidarités sportives comme celles qu'établit le Rallye entre Barcelone et Paris, et qui perrnettent aux ^ de se sentir les acteurs de pro jets conrrnunS . L_ J'espère et je prochaine éditio souli'^ite le plus Brand succès au Rallye daus sa e veux remercier I.S.O. du choix qu'elle a faii\I de ma ville. 7^ ^ 0 2_ C:19- 4c1 ^f 177\ia c-14_ cliut N � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4086 Title A name given to the resource Paraules als participants del Ral.li París - Dakar a la seva etapa a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Esports Barcelona Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-12-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1181/19890114d_00321.pdf 32cf2761adc34bac216bbe86599b2b80 PDF Text Text "ELS JOCS OLÍMPICS DEL 92 I LA BARCELONA DEL '93" Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall i Mira, a l'Ateneu de Maó. Maó, 14 de gener de 1989 �FITXA 1 AGRAïMENT Vull agrair en primer lloc a l'Ateneu de Maó que m'hagi ofert aquesta oportunitat de ser avui aquí amb vostès, en aquesta ciutat tan pròxima a Barcelona per moltes raons, a pesar de la distància i del mar que ens uneix més que no pas ens separa. Els parlaré de Barcelona, dels seus projectes, de les seves il.lusions. D'uns projectes i d'unes il.lusions que són més que nostres, que són sentits com a propis per molta gent. Els parlaré de l'esforç que està fent Barcelona per realitzar aquests projectes. Sé que interessa l'esforç de Barcelona. Em demanen sovint que en parli. L'esforç d'una ciutat atreu sempre pel que té �1.1 de participació directa i col.lectiva. Crec que ■ l'esforç d'una ciutat és diferent a altres esforços també admirables, però que, potser, no són tan intensos, tan concentrats, i també - cal dir-ho- tan socials perquè tot allò que "és ciutat" és social. �FITXA 2 LA IMPORTANCIA DE BARCELONA El municipi de Barcelona té una població de 1.700.000 habitants sobre una superfície de 98 km2. Aquests límits, com vostés saben, són una ficció. La ciutat real és una àrea metropolitana de 3.000.000 d'habitants sobre una superfície de 478 km2 repartida en 27 municipis. Notem, per cert, pel que fa a aquesta definició metropolitana, la diferència amb Madrid, on hi ha un sol municipi per una població equivalent - 3.100.000 habitants - i per una superfície una vegada i mitja més gran - 607 km2-. En qualsevol cas, a l'àrea metropolitana de Barcelona hi viu més de la meitat - el 52% - de la �2.1 població de Catalunya. Però la influència de Barcelona com a mercat de treball va molt més enllà del territori metropolità estricte. Es un mercat de treball que comprèn fins a 50 municipis amb una població de 4.200.000 habitants. Aquestes xifres, tot i ser conegudes, val la pena tenir-les en compte per recordar la importància de Barcelona en el conjunt de Catalunya, i també per recordar la condició de Barcelona com a gran ciutat d'Espanya. 1 La importància de Barcelona, però, no s'esgota en la seva dimensió catalana ï espanyola. Barcelona és una ctapita. natural d'una macroregió europea, amb un radi d'aproximadament 360 4 67777'.= �2.2 kilòmetres a l'entorn de Barcelona i d'uns 15 milions d'habitants. Barcelona és un centre neuràlgic d'allò que denominem Nord del Sud (per bé que és més aviat un centre): una àmplia regió que comprèn una franja del migdia francès i una porció important del Mediterrani espanyol. Es tracta d'un perímetre delimitat per Tolosa (Midi-Pyrénés), Saragossa, València, Balears i Montpeller (LanguédocRoselló). Un perímetre que té molt d'història comuna, i, probablement, tindrà molt de futur compartit. 5 ^ % 2f ^U^^^ �FITXA 3 3 L'ESFORÇ DE BARCELONA PEL '92 L'Ajuntament de Barcelona està realitzant un esforç extraordinari per la cita de 1992. Esforç extraordinari vol dir, en aquest cas, superior al que seria normal. Superior al que s'hauria de fer per un esdeveniment, certament extraordinari, com són uns Jocs Olímpics. Un esdeveniment, però, que també han viscut altres ciutats, sense haver-hi de posar tant. I, tanmateix, potser havia de ser així per no desaprofitar les possibilitats que en aquest moment té la ciutat, i que són més compromeses i van més enllà que les estrictes necessitats generades pel projecte olímpic. En la història comtemporània de Barcelona es poden comptar fàcilment les oportunitats que la ciutat ha tingut: �3.1 1888 1929 1992 En cada ocasió s'han hagut de superar mancances anteriors, injustificables algunes. S'han hagut de fer coses que s'haurien d'haver fet abans per l'evolució i el progrés normals d'una ciutat important, com ho és BArcelona des de fa molt temps. Per exemple, és imcomprensible des de la perspectiva de les grans ciutats europees (París, Viena, Milà, Lió, Hamburg...) que ara haguem de fer l'esforç deis cinturons i la xarxa viària. -------- Seria normal completar cinturons i millorar punts de la xarxa, però és extraordinari haver-los de fer perquè no hi són. L'esforç econòmic total, que no s'ha de fer només pels Jocs Olímpics, és molt significatiu. �3.2 Recull una realitat com si el pressupost fos un negatiu. Hi ha tres grans paquets lligats als Jocs però que els desborden ampliament i es converteixen en qüestions ciutadanes de primer ordre: - Les inversions al voltant de la Vila Olímpica del Poble Nou (col.lectors, espigons, port, cinturó, Parc de Mar, passeig marítim, soterrament de les vies fèrrees) - Les inversions en instal.lacions esportives i urbanització en les quatre àrees olímpiques: Poble Nou, Vall d'Hebró, Diagonal i Montjuïc. - Les inversions en xarxa viària cinturons. �3.3 Divisió de la inversió per agents finançadors (en milions de pessetes) 1 2 3 Poble Nou Instal.lacions (sense vivendes) deportives i urbanització Cinturons i Red Viària 4 Total (1+2+3+) 41.980 47.100 66.280 ( 150.360* Ajunt. ** 32.800 14.700 25.000 ( 67.500 TOTAL Estat 5.930*** 5.000 25.000 35.930 Generalitat 2.050 1.400 15.000 18.450 Diput. 4.000 4.000 1.200 CMB COOB 1.280 22.000 2.480 22.00G ^ ^' * Exclou 5.000 de duplicacions entre las columnes 2 i 3. ** Inclou VOSA, AOMSA, IMPU. *** MOPU: 3.500/ Ministeri de Transports: 2.430 9 �3.4 Aquestes inversions es refereixen a la ciutat de Barcelona i no inclouen les inversions de fora. Les xifres són aproximades però suficientment indicatives. I no tenen res a veure (excepte pel que fa als 22.000 milions que inverteix el COOB en instal.lacions i àrees de la ciutat) amb el pressupost del COOB, és a dir, amb el pressupost estricte d'organització del Jocs. Es tracta d'inversions "para-olímpiques" que quedaran definitivament com una millora de les infraestructures de la ciutat, especialment obrint el Poble Nou i l'Eixample al mar i eliminant el tren de la costa, però també completant la urbanització de la Vall d'Hebró, la Diagonal i Montjuïc, i dotant Barcelona dels somniats Cinturons de Ronda, vint-i-cinc anys després de la seva concepció, cent anys després que Viena comencés els seus o trenta anys després que París acabés els seus. 10 �3.5 Es una ocasió històrica perquè la ciutat recuperi el temps perdut i doni un salt endavant. La ciutat no pot desaprofitar-ho; fins i tot, seria una autèntica defallença desaprofitar aquesta ocasió. �FITXA 4 INFRAESTRUCTURES SIGNIFICATIVES DEL PROJECTE OLíMPIC Vila Olímpica Arquitectes: - A Bohigas, Martorell, Mackay, Puig Domènech. 1. Perímetre residencial de la Vila Olímpica. * Arees exclusivament residencialrs incloent-hi vials. \30 ha. * Arees d'esbarjo i platges. 17 ha. * TOTAL 2. Superfícies de sostre potencial. * Dintre del perímetre residencial. 331.242 m2 * En instal.lacions costaneres. 119.458 m2 * TOTAL 450.700 m2 3. Area total destinada a la "familia Olímpica" i capacitat d'allotjament de la Vila Olímpica. * 331.242 m2 - 70.000 m2 (locals comercials) = 261.242 m2. aprox. 2.500 habitatges de 100 m2 / amb una jana de 6 atletes / 100 m2 = 15.000 Mit atletes. 12 �4.1 Vila Olímpica. Regeneració de la costa. - B - Longuitud total costa regenerada: l 4 kilòmetres,,. Platges existents fins 1987: pel futur: 6_hectàrees. 18 heçtàrees. S Protecció i regeneració de les platges de: La Mar Bella Bogatell Nova Icària Somorostro Parcs nous vora mar: 50 hectàrees. Construcció dels parcs del Litoral (12 ha.)> Poblenou (8 ha.) Esportiu (10 ha.) Marí (20 ha.) , Protecció del tram de la costa entre els carrers de Selva de Mar i Prim, tot creant un recinte, a base de runes d'enderrocs, de 20 hectàrees destinat a parc marí. �4.2 Vila Olímpica. El port olímpic. - C - Inclou Club Nàutic, Edifici de servei, Escola Municipal de Vela, Residència - escola i zona comercial-recreativa (plaça de Mar). Capacitat per vela lleugera o creuers. Cost global previst de 4.377 milions de pessetes. Execució obres infraestructura (2.250 milions de pessetes). Termini execució: 14 mesos. Posta en servei: Estiu de 1990. Tipologia: Ocupa 910 metre lineals de costa. 7 ha. de superfície abrigada. 16 ha. de molls. �4.3 Anella Olímpica de Montjuïc. Palau d'Esports Sant Jordi - D - Arquitecte: Arata Isozaki (Japó). Cost projecte: 5.816.390.623 pessetes Capacitat: 17.000 espectadors. Grades retràctils: 3.000 places. Disseny coberta: Mamoru Kawaguchi (Japó). Coberta: Malla especial dissenyada per informàtica i realitzada per robots. Mides: 137 x 110 metres. Superfície: 13.462 metres quadrats. Volum interior: 346.000 metres cúbics. Altura màxima: 45 metres sobre la pista. Pes total amb estructures auxiliars: 1.300 tones. Aixecament mitjançant 12 gats hidràulics. Pavelló polivalent: Mides: 110 x 50 metres. Capacitat: 4 pistes. 700 espectadors. Altura coberta: 13 metres. ` ____2 Cost global: 6.958 milions de pessetes. Finançament: Diputació de Barcelona 75 per cent (4.361 milions de pessetes). Ajuntament de Barcelona 25 per cent (427 milions de pessetes). AOMSA (1.028 milions de pessetes). COOB'92 (1.142 milions de pessetes). Data prevista finalització: 1989. 15 �4.4 Anella Olímpica de Montjuïc. Estadi Olímpic. - E - Arquitectes: Federico Correa, Alfons Milà, Carles Buxadé, Joan Margarit i Vittorio Gregotti. Capacitat: 70.000 espectadors (El vell estadi era per 40.000 espectadors). Cost: 4.996.059.934 pessetes (1985) Rebaix del nivell de la pista: 11 metres. Coberta tribuna principal: 150 metres de llarg x 30 metres de volada. Cost manteniment façana: 58 milions de pessetes. Situació actual: (Gener 1989) Finalització de les obres d'estructura de formigó. Han començat les obres a la pista de joc. Previsió finalització: maig 1989. , / 16 �FITXA 5 Molta gent es pregunta, i ens pregunta, ¿després del '92, què ?. La Barcelona post-olímpica recollirà els fruits de l'esforç que ara estem fent. Serà una ciutat més ben dotada, amb més infraestructures i serveis, amb més possibilitats, més competitiva per tant. I dic això posant l'èmfasi en que, a priori, no hi ha motius per témer un retrocés. No hi haurà desencís. Ben al contrari. L'endemà dels jocs equival a un repte tan estimulant com el que ara tenim. Per començar encara tindrem moltes coses per fer, però amb l'avantatge respecte a la situació pre-olímpica que n'haurem fet moltes altres, amb la seguretat que arrancarem d'unes sòlides bases. Potser com no les havia tingudes mai la ciutat. 17 �5.1 El "paquet" per 1993 serà important. No serà un programa residual. Tindrà una entitat pròpia: (fases últimes) Casa de la Caritat. Palau Nacional \\\N Centre Cultural del Nord. Parc de Migdia. La dècada dels 90 serà la gran dècada de Barcelona. Una dècada que ja hem començat a viure abans que el calendari l'hagi encetada. Barcelona estarà al dia i en bones condicions per fer la seva aportació a Europa. Perquè, recordem-ho, el 1993 és l'autèntic any d'Europa. L'1 de gener de1993 comen ca rà Europa, per primera vegada d'ençà l'Estat modern, a viure en 18 �5.2 un espai sense fronteres. Barcelona, que no ha posat mai fronteresm qué és una ciutat oberta, s'hi sentirà bé. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4087 Title A name given to the resource Els Jocs Olímpics del 92 i la Barcelona del 93 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu de Maó, Menorca Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Planificació Infraestructures Model social Acció política Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-01-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1182/19890207d_00322.pdf 4bc90dfabf6c9b70294d7dcdef592aec PDF Text Text "La ciutat és la gent", la gent fa la ciutat, però també la ciutat fa la gent. I una ciutat com Barcelona, immersa en un procés extraordinari de transformació, transforma d'una manera o altra la vida dels seus ciutadans. y Immersos en el procés, potser no sabem encara veure el canvi de vida ciutadana que les noves integracions de geografia urbana significaran: cinc quilòmetres de platja mediterrània, formant part d'un nou parc urbà, les instal.lacions olímpiques, esportives i d'esplai entreteixides amb els vells i renovats i nous equipaments culturals, les noves tècniques de comunicació, d'ordenació i de disseny afermant totes les xarxes, una nova Vila Nova en el vell Poble Nou, amb nous models de residència, l'obertura de l'acolliment a tots els azimut i tot aquest creixement intern quan puja el nivell ciutadà de la BarcelonaBarcelona, i prolifera en diversitat interna la Barcelona, ciutat de les deu ciutats. ¿No és aquest un espectacle com per astorar els que el contemplen, molt més els que en som protagonistes, els ciutadans de Barcelona? Per astorar i per implicar-s'hi activament, críticament, però creativament i entusiàsticament. El matís, els matisos, del procés personal, cada ciutadà els anirà dosificant segons la seva fórmula personal d'incidència en el procés de la ciutat. Però el ciutadà p etites el nen, rebrà un allau, molts allaus de sol.lícit óns abans que pugui plantejar-se la seva resposta; sol.licitacions que marcaran la seva vida. És amb un gran respecte al petit ciutadà que l'Ajuntament de Barcelona vol tractar la influència del canvi de la ciutat en la vida del nen. Els nens estimen cegament, entranyablement, potser més que ningú, la seva ciutat; i la ciutat els deu un respecte doblat de protecció i d'esperança. Tots hem de compartir-lo aquest respecte. Cal que a l'escola, mestres i pares ajudin el nen a obrir els ulls, a conèixer i a comprendre aquesta ciutat que els engendra a la civilitat, a la cultura. Cal que l'Ajuntament responsable d'aquesta ciutat proposi i doni, a tots, els mitjans, les eines, els instruments, els recursos per ajudar els nens a conèixer Barcelona, a reconèixer-se ells mateixos en la ciutat que estimen, en què creixen i on viuran, treballaran i es faran grans. { Un programa acurat, amb tots els elements de coneixement de la ciutat, els que ja tenim i els que hem de confeccionar, és el que ara es proposa a la comunitat escolar de Barcelona, a tots els que hi participen, per oferir als nens un profund, respectuós viu i suggerent coneixement de la ciutat. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona �Ja fa molts anys que l'escola tancada del segle passat, obria de primer les finestres per mirar fora; després, les portes per anar-hi. La ciutat de Barcelona és la primera d'Espanya en fer, com a tal ciutat, el model d'escola a l'aire lliure, en els parcs i les platges urbanes, on escola i entorn, escola i ciutat, constituïen un continu físic i educatiu. La ciutat va avançar-se els anys deu i vint en fer allò que els anys trenta fou admès ja per tota l'escola pública i que fins els anys seixanta no començà a recuperar-se en el clos d'algunes escoles, per oferir models ja plenament difosos ara, encara que no practicats arreu; models de visites a institucions culturals primer, i després laborals, ciutadanes en general, tot fent-les servir d'exemple o d'instrument per complementar el curriculum, i models decididament de coneixement de la ciutat, com un tema amb entitat pròpia. Un pas més endavant el donem ara proposant una sistematització del coneixement de Barcelona, des de l'Escala Bressol fins al terme de l'escola secundària, del naixement a la majoria d'edat, una sistematització sistemàticament encreuada amb el currículum escolar. Els equips d'escola de la ciutat trobaran en aquesta carpeta una proposta en la qual mestres i especialistes han actuat de trama i ordit: la trama, ben tramada, de les edats, les possibilitats, els interessos del nen i l'ordit, ben ordit, de l'estudi interdisciplinar d'aquesta realitat plural i canviant, viva, que és Barcelona. I més encara, encara que no ho diguem aquí, el teixit ha estat fet en el teler d'una concepció de Barcelona com a ciutat educadora, una concepció de l'educació segons la qual, avui el nen s'educa en la vida escolar i en la vida ciutadana, i que els educadors som responsables del que el nen extreu dels dos mares. Però tot i estar cofois de poder-vos oferir aquesta carpeta amb aquest treball que vol ser orientador i sobretot estimulador del vostre, estem també segurs que el temps, i especialment els propers anys, faran curt aquest treball. Són els mestres que dia a dia viuran i faran viure als seus nens, la grandiosa i vertiginosa transformació de la ciutat, els únics que poden, i per tant deuen posar cada dia al dia el coneixement de Barcelona des de l'Escola, mentres la viuen com a Ciutat Educadora. La carpeta que tenim a les mans és senzillament, una invitació al treball; aviat en vindran d'altres, i voldríem que aviat també, l'intercanvi d'aquest treball que ens plantejarem permetés una invitació, feta entre tots, a la festa de celebrar com cada any la nostra escola coneix i estima millor la seva ciutat. Marta Mata i Garriga novembre 1988 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4088 Title A name given to the resource Paraules presentació del Programa "Barcelona a l'escola" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Mata, Marta, 1926-2006 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Escola ciutadana Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Joventut Societat Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1183/19890222d_00323.pdf 9b09d92750064102d0e310aae5bf7e60 PDF Text Text INTERVENCIO DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA, EN LA SESSIO PLENARIA DEL DIA 22/2/89 Molt Honorable Sr. President del Parlament. Per al.lusions. I lamentant haver-ho de fer, perquè a les 12 a l'Ajuntament de Barcelona m'esperava el Vice-Lehendakari d'Euskadi -avui present a Barcelona-. En tot cas em temia que succeís això que ha succeït. M'he quedat i vull contestar dient el següent: El senyor President de la Generalitat tindrà una resposta complida i complefta a les seves al.lusions d'avui amb una carta que jo li faré. No vull contribuir ni a agreujar é--debat que ja, • de per sí, ho és molt; ni a-agr-euja-r confusió -crec que ell ho ha vulgut- a la confusió Senyor President no defugi el debat; ha tingut una pel.lació molt digna, molt fonamentada, molt profunda del l'Oposició, vostè ja ha tractat de contestar, cadascú farà judici. No tracti d'eludir la qüestió i dur-la cap a terrenys. interCap de el seu altres L'Alcalde de Barcelona té motius més que sobrats -i ara aquí tampoc voldríem entrar en un concurs d'al.lusions- per sentir-se moltes vegades dolgut, com el President de la Generalitat, com molts dels membres de la classe política)f Wno per al.lusions, sinó per acusacions directes que es fan a la seva persona, a la seva família, als seus companys i no utilitza ell directament, personalment, el Ple de l'Ajuntament o un mitjà públic de l'Ajuntament de Barcelona per acusar aquells que l'acusen d'empastifar ni la seva persona, ni la seva família, ni el seu país. El senyor President tindrà resposta a les al.lusions que ha fet. L.es'2 tindrà en privat, llarga i extensa -vull dir-li que aquesta resposta estava preparada per ésser enviada i que pel consell d'un bon amic (ho és del President de la Generalitat i de mi mateix), no va ésser enviada, però ho serà immediatament-. Repeteixo, senyor President: no tracti -lamento que ho hagi tractat- d'adreçar el Debat cap a un terreny i cap a unes persones que no són les que l'havien de protagonitzar; el protagonista és vostè, es l'interpel.lat i el protagonista és el senyor Obiols, que és l'interpel.lant. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4089 Title A name given to the resource Intervenció de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, Diputat al Parlament de Catalunya, en la sessió plenària del dia 22-02-89 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Govern Acció política Pujol, Jordi, 1930- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1184/19890222d_00324.pdf cd3978985bc1c74e540fa357fa84109f PDF Text Text Paraules de l'Exmc. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, en la clausura de l'acte de lliurament del premi internacional ALFONSO COMíN Saló de Cent, 22 de febrer de 1989 �^ bó2 U l ` ft t-ItiAk 62, A ,► (^^ C^C^^ °^^` ^ (.1.<//ç SR. ZUHAIR AL-ASSI, MA. LLUÏSA OLIVERAS, AUTORITATS I MEMBRES DEL JURAT: PREMIAR TOT UN POBLE TÉ SEMPRE UNA PREGONA SIGNIFICACIó. VOL DIR QUE LES RAONS QUE JUSTIFIQUEN EL PREMI I LA CAUSA QUE D'AQUESTA MANERA S'ENALTEIX, SóN UNES RAONS I UNA CAUSA COMPARTITS PER MOLTA GENT. ES DIU SOVINT QUE LA CIUTAT ÉS LA GENT. PER AIXò, AVUI ES POT AFIRMAR QUE BARCELONA SE SENT ORGULLOSA D'ACOLLIR EL LLIURAMENT D'AQUEST PREMI, PERQUè TINC LA CONVICCIó QUE MOLTA GENT D'AQUESTA CIUTAT COMPARTEIX LES RAONS I LA CAUSA QUE HAN ESTAT PREMIATS. UNA VEGADA MÉS L'ALFONS COMíN HAURá ESTABLERT UN PONT ENTRE LA GENT. COM A ALCALDE EM COMMOU ESPECIALMENT QUE REPRESENTI AQUí LA CAUSA DEL POBLE DE PALESTINA LA PERSONALITAT EXTRAORDINàRIA D'UN HOME QUE HA LLUITAT I SOFERT DES DEL LLOC I LA CONDICIó D'ALCALDE. S'AIXECA LA SESSIÓ. I,' 1-„O\ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4090 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, en la clausura de l'acte de lliurament del Premi Internacional Alfons Comín al Sr. Bassam El-Shakah Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pau al Mediterrani. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Acció política Skakaa, Bassam Palestina Alcaldes Nablús Description An account of the resource Notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1185/19890228d_00325.pdf 5934efa2c0768732d1720f07891fc069 PDF Text Text NOTES PER LA INTERVENCIO DEL SENYOR ALCALDE A LA SESSIO DE SITGES DEL DIA 28-2-89 1. Des de l'inici del mandat, amb la inauguració de les sessions de la Comissió Tècnica no havia tingut l'ocasió de fer una sessió de treball amb tots vosaltres. Això significa que tinc plena confiança en el treball que esteu fent i en els equips que hem constituït. Indubtablement, si no hi hagués aquesta confiança, la meva intervenció hauria estat molt més intensa, ja que el bon funcionament de l'Ajuntament és el mandat central que hem rebut dels ciutadans. 2. Gràcies a que estem aconseguint un Ajuntament més eficaç i eficient hem pogut posar en marxa amb tanta ambició, tants projectes que han de fer canviar aquesta ciutat i garantir una millor qualitat de vida dels seus ciutadans. En la primera etapa de l'Ajuntament democràtic l'objectiu era preservar la ciutat, garantir que no es degradés més. En una segona etapa vàrem poder iniciar la reconstrucció, no només física. Vàrem començar també a apropar l'Ajuntament als ciutadans. La descentralització és l'exemple més clar d'aquesta política. �-2- Ara ja podem pasar a l'etapa de recreació de la ciutat, de posicionar-la en millors condicions a Europa. Per això, no cal només la participació dels agents econòmics, polítics i socials. Cal que nosaltres siguem capaços de crear una organització viva que respongui a les exigències del canvi de ciutat i en sigui el seu dinamitzador principal. 3. Esteu tenint un debat intens i molt profund que només és possible quan una organització és dinàmica i té idees i capacitat d'acció. Una organització sense conflictes està morta. Veient l'esquema de la discusió, he de dir que mai no havia trobat una visió de conjunt tant àmplia, una capacitat tan evident de posar tots els problemes, tant polítics como econòmics i organitzatius, sobre la taula. Peró, a més, i això és el factor més positiu, hi ha una capacitat per aportar solucions als problemes. El sacseig organitzatiu que vàrem generar a l'inici de l'últim mandat, difícil de dur a terme des d'un punt de vista humà i personal era imprescindible per adaptar l'Ajuntament a les noves demandes de la ciutat i els ciutadans. Per a cada etapa cal trobar l'equip més idoni. �-3- El canvi ha portat una crisis d'adaptació i creixement, però la missió d'un equip de govern és preparar estratègies i accions de canvi. Per això és important la reunió d'avui ja que esteu enfocant les principals línies que vàrem pensar per aquest mandat. 4. La recreació de la ciutat a partir d'un Ajuntament d'esquerres significa que volem una Administració més a prop dels ciutadans, més al seu servei i més activa en la recerca de les solucions dels problemes. Una Administració que fomenti la participació del ciutadà, que generi un esperit col.lectiu de fer ciutat i que entengui la informació com signe de qualitat de vida. Una Administració que corregeixi els desequilibris socials i promogui al màxim la redistribució. Una Administració que vulgui fer una ciutat atractiva des de tots els punts de vista, base del desenvolupament econòmic i social i única garantia per a un creixament continuat i equilibrat per sobre de les eufòries o depressions monetàries, Una Administració que tingui un model físic del territori i garantitzi la connectivitat i l'equilibri entre tots els elements i alhora faci accessible la ciutat a tots els ciutadans. Una Administració que generi polítiques específiques en el camp dels serveis personals i que tingi en compte l'efecte social i econòmic dels mateixos. Que treballi por aportar la cultura als ciutadans i alhora es precoupi per les puntes de llança que faran �-4- atractiva la ciutat. Que garantitzi una política sanitària bàsica. Que es preocupi de definir polítiques educatives, esportives i socials, des d'un punt de vista global de la ciutat, més que intentant gestionar òrgans i dependències. Una Administració que tingui en compte que la gestió social no és un problema només d'objectius sinó també d'eficiència. Que els costos dels serveis tenen una importància política. 5. Per aconseguir aquests objectius bàsics en una etapa de creixement de la ciutat, en una etapa d'il.lusió col.lectiva en la que els Jocs Olímpics en són la manifestació més evident i en la que trobem molta col.laboració ciutadana en totes les propostes, des de la neteja de les façanes al pla estratègic, cal aprofundir la transformació municipal. Cal posar instruments per fer cada vegada una política més àmplia sobre tots els aspectes que afecten a la ciutat i garantir alhora, la gestió més eficaç dels serveis que tenim. Els que esteu al centre de l'Administració municipal heu observat amb reticència la creació d'òrgans funcionals independents que poc a poc s'han anat incrementant. S'ha de dir que és una línia tendencial positiva, que l'Ajuntament té diversos braços i que tots són Administració municipal. �-5- Per això es fa necessari clarificar les condicions organitzatives i les condicions operatives. Assegurar que el control polític és global i que no hi han accions contradictòries. Probablement cal canviar els Consells d'Administració i garantir un control global de les empreses i instituts. També cal verificar les possibles diferències de tracte econòmic i organitzatiu que s'han generat i que afecten els que quedeu a l'Ajuntament central. Estan treballant en això. A vegades és més fàcil medir l'eficiència i la capacitat de producció que la eficàcia i direcció de polítiques. Una de les línies del Pla Estratègic Municipal aborda la transformació de l'Ajuntament. Es una línia a impulsar en la que convé que hi participen per anar gestionant el canvi des d'una Administració burocràtica a un altra basada en l'elaboració i aplicació de polítiques i simultàniament, gestora, amb eficiència, dels òrgans que depenen d'ella. 6. El programa electoral pel present quatrienni abordava cinc objectius: Una ciutat per a la gent, més benestar per els ciutadans, qualitat de vida moderna, el rellançament de l'economia com motor de la ciutat ï una administració més a prop �-6- del ciutadà. Algunes d'aquestes accions són responsabilitat única de l'Ajuntament i les estem tirant endavant emprant tots els mitjans al nostre abast i cercant la col.laboració econòmica de les altres Administracions, incloses les europees, i, per què no, del sector privat. D'altres impliquen directament una activa cooperació públicoprivada i la complicitat dels ciutadans. Instrumentar la cooperació público-privada comporta definir clarament els seus límits i les garanties per als ciutadans. Creiem que fins ara és un treball ben fet, però que en alguns cassos s'ha interpretat com un afavoriment dels interesos econòmics. Es, potser, una conseqüència inevitable de l'èmfasi que s'ha posat en el rellançament eonòmic. La creació de llocs de treball ha de ser prioritària per a qualsevol Ajuntament d'esquerres. Cal afirmar, però, que el nostre principal dèficit és encara la comunicació i la participació dels ciutadans en el projecte de ciutat. Reforçar la descentralització, millorar els serveis públics, canviar les relacions amb el ciutadà, portar polítiques especifiques en aquest camp són reptes que encara hem de superar. D'això en tenim la responsabilitat els polítics però també vosaltres. �-7- 7. El gran procés que queda pendent és el de la definició de Barcelona, el seu àmbit territorial real, de la seva financiació i de les relacions amb el govern de la Generalitat, el govern Central i l'Europa de les ciutats que s'estan creant. Hem posat les esperances en que la Carta Municipal, consensuada, permeterà resoldre la base de molts d'aquests temes ja que ha de propocionar: a) Un nou marc polític, jurídic i administratiu que doni major autonomia a l'Ajuntament. b) Una nova organització política institucional que, canviant procés electoral, asseguri més participació ciutadana. c) Un nou marc de financiació, més coherent amb els altres models financers i públics que, garantint els principis d'autonomia local i suficiència financera, tendeixi al 25/25/50 que creiem just. d) La capacitat de gestió i planificació de la Barcelona real de 4 milions d'habitants, qüestió considerada primordial per tothom i el gran dèficit polític i institucional, d'avui. La Carta Municipal i el seu desenvolupament s'enfronten a una voluntat del govern de la Generalitat en la que els seus models són molt diferents dels nostres: El pla Metropolitá que s'està �-8- fent a esquenes nostres, els problemes amb els Jocs Olimpics, la no participació al Pla Estratègic, l'impuls per fer a Perpinya la zona central de la Euro regió nord-mediterrània, etc., posen en evidència les dificultats que hem de superar per imposar, no tant la nostra línia política, com l'estricta racionalitat. 8. Parlar amb vosaltres de la Casa Gran i els seus grans objectius, quan ja estem propers a la meitat del mandat, també comporta parlar i preparar les eleccions de 1991. Les enquestes actuals són molt favorables, la ciutat reconeix els nostre esforç i el valora, per tant estem optimistes. Però cal que sapiguem explicar el que hem fet, perquè ho hem fet i com ho fem, i també el que no hem fet i perquè. Què deixarem per l'endema dels Jocs i com hem escollit les prioritats. Cal deixar clar que la nostre política és responsable, eficient i afavoridora del benestar de tots els ciutadans. Només posant en marxa algunes coses de les que s'han dit avui, haurem provocat suficients canvis com per que d'aqui a poc temps estiguem en condicions d'orientar el futur amb una perspectiva àmplia i fermament optimista. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4091 Title A name given to the resource Notes per la intervenció del Sr. Alcalde a la sessió de Sitges. Reunió de Coordinadors de l'Ajuntament Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sitges Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Benestar Social Barcelona Acció política Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-02-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1186/19890302d_00328.pdf 46c8378d780e687594b7ca63fd9023cf PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, AMB MOTIU DE LA INAUGURACIÓ DEL CONGRÉS SOBRE " L'EUROPA DELS CIUTADANS ". Saló de Cent, 2 de març de 1989 �2 (MENCIó A LES AUTORITATS PRESENTS. PENDENT L'ORDENACIÓ PROTOCOL.LáRIA) UNA VEGADA MÉS, BARCELONA TÉ L'OPORTUNITAT DE MOSTRAR EL SEU COMPROMÍS EUROPEISTA. VOLDRIA EXPRESSAR LA DOBLE SATISFACCIÓ QUE SENTO PEL FET QUE BARCELONA SIGUI LA SEU DEL CONGRÉS DEL MOVIMENT EUROPEU SOBRE L'EUROPA DELS CIUTADANS I QUE L'ACTE D'INAUGURACIó SOLEMNE SE CELEBRI EN EL SALÓ DE CENT DE LA CIUTAT. AQUEST SALó, BRESSOL DE LA DEMOCRàCIA EUROPEA, HA SIMBOLITZAT I SIMBOLITZA, COMENÇANT PEL SEU PROPI NOM, L'ESFORÇ DELS REPRESENTANTS DE MUNICIPIS DIVERSOS A ENTENDRE'S, COMPROMETRE'S I ACTUAR COM A COL.LECTIVITAT MÉS ENLLà D'UN MUNICIPI ESTRICTE, COM UNA GRAN �3 COMUNITAT DE CIUTADANS. EN EL PASSAT RECENT D'EUROPA, QUAN CALIA SUPERAR LES CONSEQÜèNCIES DRàMATIQUES D'UNA GUERRA FRATICIDA, LES CIUTATS VAN ACOMPLIR UNA FUNCIÓ DE PRIMER ORDRE EN LA RECONCILIACIÓ DELS EUROPEUS. LES CIUTATS SóN A EUROPA UNA REFERèNCIA CULTURAL I HISTÒRICA COMUNA. PENSEM EN CASOS CONCRETS. PARÍS, LONDRES, PRAGA, BUDAPEST, VIENA... BARCELONA I MADRID, TAMBÉ. SóN CIUTATS QUE HAN VISCUT EPISODIS TRAUMàTICS I TRàGICS EN LA SEVA HISTòRIA RECENT I NO SÓN AVUI UNA REFERéNCIA DE DIVISIó NI CONFRONTACIó. LES CIUTATS , AQUESTES QUE HE ESMENTAT I TANTES D'ALTRES, -DE MÉS PETITES COM VENèCIA O FLORèNCIA, MUNICH, LA HAIA O EDIMBURG - FORMEN PART D'UN PATRIMONI CULTURAL I HISTÒRIC COMÚ DELS EUROPEUS, DELS CIUTADANS EUROPEUS. �4 LES RELACIONS ENTRE CIUTATS, ELS AGERMANAMENTS, EL MOVIMENT REPRESENTAT PEL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA TENEN MOLT A VEURE, PRIMER, AMB LA SUPERACIÓ DEL MUTU DESCONEIXEMENT CIUTADà I, DESPRÉS, AMB LA CREACIÓ D'UN CLIMA DE CONFIANÇA I DE CONTACTES ESTRETS ENTRE CIUTATS, QUE SóN LES BASES MÉS SòLIDES DE LA INTEGRACIÓ EUROPEA. HI HA UNA FRASE D'EDOUARD HERRIOT, PENSADA SEGURAMENT DES DE LA SEVA DENSA EXPERIèNCIA COM A HOME D'ESTAT I COM A ALCALDE -¡FOU CINQUANTA ANYS ALCALDE DE LIó!-, QUE RECULL MILLOR QUE NO PAS UNA LLARGA DISQUISICIó, ALLò QUE SIGNIFIQUEN LES CIUTATS: "TOT OPOSA ELS ESTATS, TOT ENS UNEIX EN LES CIUTATS". LES CIUTATS SÓN SUPRANACIONALS PER DEFINICIó. NO TENEN FRONTERES. SÓN UN LLOC DE TROBADA I DE CONVIVèNCIA. I EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. UN SISTEMA QUE JA FUNCIONA COM A ESPAI SENSE FRONTERES, I UNA APORTACIÓ GENUÏNA DE LES CIUTATS A LA INTEGRACIÓ EUROPEA. �5 EN EL MOMENT ACTUAL, DAVANT LA PROXIMITAT DEL MERCAT UNITARI PREVIST A L'ACTA UNICA I EN LA PERSPECTIVA DE LA UNIó POLÍTICA EUROPEA, TAN NECESSàRIA COM URGENT, LES CIUTATS PODEN SITUAR-SE NOVAMENT A L'AVANTGUARDA DEL PROCÉS. PER A ACONSEGUIR LA MOBILITZACIó DE L'OPINIó PüBLICA I LA PARTICIPACIÓ DELS CIUTADANS EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA, QUE EL PARLAMENT EUROPEU RECLAMA AMB INSISTèNCIA, ESPECIALMENT EN LA SEVA RESOLUCIÓ DE 17 DE JUNY DE 1987 SOBRE L'ESTRATèGIA DEL PARLAMENT RESPECTE A LA UNIÓ EUROPEA, ES FA IMPRESCINDIBLE QUE LES CIUTATS CRIDIN ELS SEU CIUTADANS A PARTICIPAR. I AIXò ELS PUC ASSEGURAR QUE ESTà GARANTIT PERQUè LES CIUTATS HAN FET D'EUROPA WEVA,LAICAUSA. ¡NO PODIA SER D'ALTRA MANERA EN EL CONTINENT URBà PER EXCEL.LèNCIA!. �CORRESPON A LES CIUTATS EXPERIMENTAR LES PRIMERES PASSES DE L'ESPAI POLÍTIC EUROPEU SENSE FRONTERES. EM REFEREIXO AL FET ENORMEMENT SIGNIFICATIU QUE 5 MILIONS ■„ D'EUROPEUS--PUGUIN VOTAR EN LES ELECCIONS MUNICIPALS DELS PAÏSOS ON RESIDEIXEN. BARCELONA ESTà DISPOSADA A ASSUMIR LES SEVES RESPONSABILITATS EUROPEES EN TOTS ELS ORDRES. RECENTMENT HE TINGUT L'OPORTUNITAT DE MANIFESTAR AL PRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU I AL PRESIDENT DE L'ASSEMBLEA PARLAMENTáRIA DEL CONSELL D'EUROPA, I AVUI HO REPETEIXO AQUÍ, EN AQUEST ACTE DEL MOVIMENT EUROPEU, QUE EL 1992, AMB MOTIU DELS JOCS OLIMPICS, BARCELONA / cc:7j- SERà LA PORTA D'EUROPA OBERTA AL MóN. RES NO EM COMPLAURIA TANT COM QUE EL MóN POGUÉS PERCEBRETPAVÉS DE BARCELONA LA COMUNA IDENTITAT EUROPEA.,,,v AQUEST ÉS UN DELS REPTES QUE TENIM PLANTEJATS AMB VISTES A L'ESFORÇ CULTURAL QUE VOLEM FER ENTORN DE LA GRAN CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS. A /6- 5' IN �7 VOLDRIA - I AIXí HO VAIG MANIFESTAR RECENTMENT AL PRIMER MINISTRE FRANCéS - QUE LA CIUTAT D'ALBERTVILLE S'UNíS A BARCELONA EN AQUEST PROJECTE I ENS AGRADARIA DISPOSAR DEL SUPORT GENERÓS I ENTUSIASTA DE LES COMUNITATS PER A FER-LO REALITAT. DURANT AQUEST ANY DONAREM UNA PRIORITAT ABSOLUTA, DESTACADA, OSTENSIBLE, A L'APROFUNDIMENT DE LES RELACIONS AMB EUROPA. SÓN RELACIONS QUE BARCELONA HA CULTIVAT DE MANERA EXTENSA I APASSIONADA EN ELS ANYS MÉS RECENTS. AMB MOLTES CIUTATS I INSTITUCIONS EUROPEES, BARCELONA, HI Té UNA RELACIó CONSTANT. I VOLEM QUE AQUEST CERCLE ES MANTINGUI I CREIXI MéS ENCARA. PERò VOLEM FER TAMBé UN CANVI QUALITATIU PER APROFITAR UNA CONJUNTURA MARCADA PER DOS ELEMENTS TAN DESTACATS COM SóN: - LA PRESIDèNCIA ESPANYOLA DE LES COMUNITATS DURANT EL PRIMER SEMESTRE D'ENGUANY. �8 - LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU QUE SE CELEBRAN EL MES DE JUNY QUE VE. EN EL CAS CONCRET DE BARCELONA, ES PRODUEIX, A MÉS, LA CIRCUMSTàNCIA, POTSER MENOR PERÒ SIMBÒLICA, DE L'ESTABLIMENT DE LA DELEGACIÓ INFORMATIVA DE LES COMUNITATS. SOM PLENAMENT CONSCIENTS DE LES LIMITACIONS QUE POT TENIR L'ACTUACIÓ D'UNA CIUTAT EN L'àMBIT DE LES RELACIONS INTERNACIONALS. PERò AQUEST PRAGMATISME QUE EXERCIREM SERà UN PRAGMATISME REALISTA, NO UN PRAGMATISME PESSIMISTA. EL ROL QUE NOSALTRES VEIEM QUE LES CIUTATS ESTAN COMENÇANT A JUGAR EN LES RELACIONS INTERNACIONALS NO L'INTERPRETEM EN CLAU DE CONFRONTACIÓ AMB EL QUE TRADICIONALMENT HAN JUGAT ELS ESTATS. HO VEIEM, MÉS AVIAT, COM UNA APORTACIÓ COMPLEMENTàRIA. éS UN PAPER QUE TÉ UN INICI DE TEORIA I QUE S'ANALITZA COM A PARAL.LEL AL QUE HAN COMENÇAT A DESPLEGAR LES GRANS MULTINACIONALS EN L'ESCENA INTERNACIONAL. �9 éS UNA ESCENARI MÉS FLUïD EN EL QUE LES CIUTATS PODEN REPRESENTAR LA GARANTIA DEL CONTROL PÚBLIC, LA GARANTIA DEL CONTROL CIUTADà. DONCS BÉ, EN AQUEST NOU PANORAMA QUE S'ENDEVINA, BARCELONA APOSTA PER UN PAPER EQUILIBRADOR, RESPONSABLE, MODERADOR DE LES CIUTATS. éS UN PAPER QUE NOMéS LES CIUTATS PODEN FER A EUROPA, EL CONTINENT URBà PER EXCEL.LèNCIA. BARCELONA ES PROPOSA EN AQUEST ANY 1989 DONAR PASSES CONCRETES PER ACONSEGUIR UNS OBJECTIUS DEFINITS I POSSIBLES DE MOVILITZACIó CIUTADANA I EUROPEA. - POSARà EN MARXA LES ACCIONS NECESSàRIES PER A QUE ELS JOCS DE 1992 SIGUIN ELS JOCS D'EUROPA EN LíNIA AMB LA DECLARACIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU I D'ACORD AMB LA VOCACIÓ EUROPEA DE LA CIUTAT. �10 - L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ASSUMEIX EL COMPROMÍS DE FOMENTAR L'INTERéS I LA PARTICIPACIó DELS SEUS CIUTADANS EN LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU QUE SE CELEBREN EL MES DE JUNY D'ENGUANY. - BARCELONA CONDUIRà LES SEVES RELACIONS AMB LES GRANS CIUTATS EUROPEES CAP A L'OBJECTIU DE CONSTITUIR UN "LOBBY" QUE FOMENTI UNA MAJOR PARTICIPACIó DE LES CIUTATS EN LA CONSTRUCCIÓ D'EUROPA I UNA MAJOR ATENCIÓ DE LES COMUNITATS ALS PROBLEMES URBANS. - BARCELONA PROPOSARá, CONJUNTAMENT AMB ALTRES GRANS CIUTATS EUROPEES, QUE LES COMUNITATS ESTABLEIXIN UNS STANDARDS DE QUALITAT DE VIDA URBANA, MESURABLES I COMPARABLES. - BARCELONA PROPOSARà TAMBÉ A LES ALTRES CIUTATS EUROPEES I ESPECIALMENT AMB OCASIÓ DE LA REUNIÓ EUROCIUTATS QUE S'HA DE CELEBRAR EL MES QUE VE, UNA �11 MAJOR ATENCIÓ DE LES COMUNITATS AL MANTENIMENT I LA REHABILITACIó DELS CENTRES HISTòRICS DE LES CIUTATS EUROPEES QUE SÓN UNA DE LES BASES FONAMENTALS DE LA IDENTITAT CONTINENTAL. - DEMANAREM IGUALMENT UNA MAJOR ATENCIÓ AL PROBLEMA DE LES BOSSES DE POBRESA URBANES QUE SóN ACTUALMENT UN FENòMEN DE SIGNIFICACIó GENERAL. - FINALMENT, BARCELONA DONARà SUPORT A LES FÓRMULES IMAGINATIVES, QUE S'HAN COMENÇAT A ARTICULAR EN ALGUNS PAÏSOS EUROPEUS, PER REGULAR EL COMPROMíS ENTRE ELS ESTATS I LES SEVES GRANS CIUTATS. EM REFEREIXO A FÓRMULES PRÒXIMES A LA IDEA DELS CONTRACTES-PROGRAMA O ELS PROTOCOLS D'ENTESA QUE GARANTEIXIN LA RACIONALITZACIÓ DEL SUPORT ESTATAL A LES GRANS CIUTATS EN UN CONTEXT TEMPORAL CONCRET. �12 SUGGEREIXO AQUESTES IDEES AMB L'ESPERANÇA, AMB LA CONVIfNCIó QUE VOSTèS LES TINDRAN PRESENTS I HI REFLEXIONARAN DURANT AQUESTS DIES. SÉ QUE L'APORTACIÓ DE BARCELONA PER EUROPA COMPTARà AMB TOTA L'AUTORITAT DEL SEU SUPORT. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4092 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, amb motiu de la Inauguració del Congrés sobre "L'Europa dels ciutadans" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Co| laboracions amb altres ciutats europees en construir un lobby. Qualitat de vida. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cooperativisme Unió Europea Acció política Barcelona Democràcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1187/19890310d_00330.pdf e50335bedac72424591deb5e0ab37516 PDF Text Text ,%1-`( no ,1 7.-* , ii Gkn Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, sobre "Deu anys d'Ajuntaments democràtics" al Casal de Pere Quart de Sabadell. Sabadell, 10 de març de 1989 �DEU ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRàTICS Considerades les característiques de la conferència, que té lloc en el marc de la "Conferència de Política Municipal" del PSC però que serà oberta al públic, s'ha optat per un sistema de fitxes que responguin a tres qüestions: 1.- QUè VAN SIGNIFICAR ? 2.- QUé S'HA ACONSEGUIT ? 3.- QUé QUEDA PENDENT ? �FITXA 1 QUè VAN SIGNIFICAR ? Només fa 10 anys que tenim Ajuntaments democràtics. La intensitat dels canvis que s'han produït respecte a la situació anterior fa que sembli que hagi passat molt més temps des d'aquell 3 d'abril de 1979, en que se celebraren les primeres eleccions democràtiques municipals després de 45 anys. La celebració d quelles eleccions va representar la culminació d'una de les aspiracions programàtiques més sentides de l'oposició antifranquista, que s'havia manifestat especialment combativa a favor de la reivindicació d'Ajuntaments democràtics. A Catalunya "Volem l'Estatut" i "Volem Ajuntaments democràtics" anavem plegats i simbolitzaven l'anhel popular de les llibertats públiques. �1.1 Val la pena recordar que hi havia veus - algunes molt qualificades - que demanaven demanavi una inversió dels termes del procés: democratitzaí primer els Ajuntaments i procedir després a la democratització de la resta del sistema. En no fer-se així, els Ajuntaments han patit una supeditació a les necessitats derivades de la renovació de les altres instàncies, sobretot pel que fa a l'estructura autonómica que calla muntar pega a pega. També, -ho estem començant a patir ara-, el sistema municipal es va veure condicionat per la tranferència del model parlamentari de l'Estat als consells plenaris municipals. Es pot dir que els Ajuntaments encara arrosseguen un retard. La mateixa Constitució del 78 peca d'una certa indefinició sobre el carácter de l'autonomia municipal reconeguda a l'article 137. El debat constitucional s obre els Ajuntaments va quedar esmorteït per la discussió aleshores més punyent sobre l'organització autonòmica de l'Estat. �1.2 La llei de 1985 reguladora de les Bases del Règim Local palia en bona part la indefinició precedent . Però, val a dir que tindrà molta importància per a concretar la voluntat municipalista l'esperit - restrictiu o obert- amb què sigui interpretada tota la normativa de règim local, tant des de la instància autonòmica com des de l'estatal. Quan el 18 d'abril de 1989 els Consistoris de tots els Ajuntaments d'Espanya van prendre possessió, què es trobaren els nous qoverns locals ? - Una administració desmoralitzada. - Una gran migradesa de recursos. c - Uns dèficits escandalosos d'equipaments i serveis. - Un moviment popular reivindicatiu fortament implantat a molts barris i pobles. - Unes grans expectatives davant les millores ¿^ que s'esperaven del canvi democràtic als Ajuntaments. �1.3 Convé recordar la situació i l'ambient d'aquell moment prodigiós ,per a valorar degudament el que s'ha fet i fins on hem arribat. Potser un dels aspectes del canvi democràtic municipal més significatius - i que s'oblida amb freqüència - és que va comportar la creació d'una nova classe política per a proveir els càrrecs electes i els tècnics de prop de 1.000 municipis a Catalunya. Això representa uns 8.000 regidors i un nombre de càrrecs polítics i tècnics que no deu baixar dels 3.000. Després de les renovacions que hi ha hagut en les tres legislatures que portem, pot afirmar-se que el personal que ha passat pels Ajuntaments ja és i¡ El resultat ha estat proporcionalment important. francament positiu tan en honorabilitat pública com en capacitat professional. Els Ajuntaments estan servint de veritables escoles-tallers en la formació de la classe política del país. ^^ /Ara (2-1 ,t‘ V U c) \1 �FITXA 2 QUè S'HA ACONSEGUIT ? En el pla polític és indubtable que el funcionament notable dels Ajuntaments ha facilitat l'estabilitat del sistema i ha ajudat a la implantació sociològica de la democràcia. Ens podem imaginar els efectes provocadors que durant la crisi de 1981, per exemple, hagués tingut una situació generalitzada de desgavell municipal. I ningú no pot negar l'aportació municipal a la implantació de la democràcia i a la mateixa consolidació del sistema autonòmic. Els Ajuntaments han actuat de rera•uaa segura. S'ha pogut treballar en la construcció de l'edifici autonòmic i en la democratització de les institucions, perquè mentrestant els Ajuntaments asseguraven el govern del territori. Aquest és el gran servei que els Ajuntaments han prestat a la democratització del país. Servei que ha quedat sovint difuminat per altres protagonistes. �2.1 S'hauria de fer justícia històrica als Ajuntaments i reconèixer-los el r l que han tingut en moments difícils. Els actes del Desè Aniversari ofereixen una bona oportunitat per fer-ho. S'ha fet recuperar la confiança a uns funcionaris que estaven desmotivats per anys de deixadesa política. Avui contem amb administracions locals legitimades i preparades, a les quals els ciutadans poden demanar el compliment de les seves funcions. Els ciutadans també han recuperat la confiança en la institució municipal, i s'ha establert una nova relació entre el ciutadà i l'Ajuntament, que és percebut com l'administració més pròxima, i respecte a la qual no se senten cohibits. El paisatge urbà de Catalunya s'ha modificat sensiblement, en uns llocs més que en d'altres, però en general els Ajuntaments democràtics han posat ordre urbanístic, i han fet els equipaments que l'espai físic i els recursos disponibles han permés. �2.2 També en general els Ajuntaments han fet un esforç de primera magnitud no solament per a assegurar i millorar els serveis a què estan obligats legalment, sinó també per a oferir serveis voluntaris de tot ordre (assistencials, educatius, esportius, culturals ...). ..----.--------------_._ Aquest esforç ha legitimat encara més els Ajuntaments davant l'opinió pública, que tot mostrantse exigent i a voltes crítica amb els Ajuntaments, es conscient de la precarietat dels mitjans i recursos municipals. S'ha establert una mena de complicitat positiva entre els Ajuntaments i els ciutadans, en el sentitque aquests aDreten però no escanyen i s'accepta que l'Ajuntament acabi actuant d'instància mediadora amb els poders estatal i autonòmic. (Allti,...ky �FITXA 3 QUé QUEDA PENDENT ? Molt. Però es podria dir que és normal que sigui així, per diverses raons: - El lloc que els Ajuntaments van ocupar en el procés global del canvi democràtic ha deixat endarrerits, conceptualment i pràcticament, alguns aspectes que interessen de manera substantiva els Ajuntaments. Per exemple: - La dotació amb recursos adequats . Els Ajuntaments continuen aspirant a un repartiment més equilibrat dels recursos públics globals, que tingui en compte el seu caràcter d'administració terminal sotmesa a la pressió ciutadana més immediata i directa. �3.1 Sembla raonable que s'incrementi progressivament la'partjcipació dels Ajuntaments 7 en els \^ ressuP ostos generals de l'Estat i en els de la Comunitat autònoma en base al principi, difícilment rebutjable, que diu que els recursos públics no són privatius de l'Administració que els recapta, sinó que estan destinats a la despesa en el nivell més adequat. ( Recordar que va ser l'Alcalde de Barcelona qui pel gener de 1986, amb motiu d'unes Jornades sobre Govern Local i Comunitats Autònomes, va proposar un joc de percentatges, 25-50-25, que tenia la virtud pedagògica de la simplicitat, i que ha fet fortuna. Ha estat ja recollit en les Resolucions del XXXI Congrés del PSOE). - La remodelació del mapa municipal. A tot Espanya, -a Catalunya tambées dóna un exagerat minifundisme municipal . A Catalunya hi ha 940 municipis en un territori i per una ^ �3.2 població que potser amb la meitat faria. Aquest minifundisme provoca, com a mínim, una doble distorsió. D'una banda, equipaments i serveis resulten insuficients per a una part de la població, i molt costosos per a l'economia pública els que se situen en les zones més fragmentades i menys poblades; resent i, d'altra banda, s'en l'exercici racional de democràcia representativa: un elevat nombre de municipis apleguen una petita part de la població, però han d'elegir un nombre important de regidors-. La normalització de la relació utonomia-Aluntament ------.-^____ Les Autonomies van néixer amb una voluntat direccions d'afirmació en totes que responia a una necessitat real, perquè l'organització autonòmica de l'Estat era una experiència nova en el panorama �3.3 polític dels espanyols. No era així en el cas de Catalunya on la memòria col.lectiva conservava ben viu el record de la Generalitat. Però també s'ha manifestat aquí una voluntat d'afirmació dels símbols i de defensa a ultrança d'unes competències enteses en un sentit rígid i, vegades, a obertament excloent de la cooperació amb els Ajuntaments. Això denota una actitud defensiva difícil d'entendre, perquè mai els Ajuntaments no han pretès suplantar o interferir l'àmbit de competències de instància superior que és la I la Generalitat. Ni volen ni poden. Les responsabilitats municipals ja són prou amples i immediates com per haver de cercar altres obligacions. La quotidianitat i la immediatesa fins i tot, la urgència de o, la �3.4 prestació dels serveis, són la característica que millor defineix el lloc dels Ajuntaments en l'atenció als ciutadans. Es hora, doncs, de normalitzar la relació Autonomia-Ajuntament. Aquesta normalització comporta el reconeixement i respecte de la funció política, institucional i administrativa dels Ajuntaments. En l'altra direcció aquest reconeixement i respecte ja hi són. No han faltat mai. Una manera de plasmar una nova relació entre l'Autonomia i l'Ajuntament, basada en la cooperació institucional i en el principi de la descentralització -que tantes vegades han al.legat les pròpies Autonomiesseria 1'asignació o delegació de competències als Ajuntaments per part de les Autonomies, acompanyades les �3.5 competències dels corresponents recursos. I només aquelles competències que puguin ser exercides millar pels Ajuntaments. ó del sistema electoral municipal. L'actual sistema proporcional obre les portes a una fragmentació relativament alta de la corporació local, i porta com a conseqüència la dificultat de formar majories que garantitzin la governabilitat per programes definits. Assenyalar les virtuts del model francès, que assegura majories clares en els governs locals. �Darrera consideració La década deis 80 haurà estat la década de les AutoiTomies l'edifici Potser calla que fos així. Construir autonómic ha significat un gir copernicà respecte a la situado anterior. Ha calgut per tant dedicar-hi temps, i energieá-én-abííndáncia. Ara el procés está pràcticament acabat - som a les portes d'un pacte autonòmic que l'acabarà del tot. Una altra cosa és que el funcionament del sistema autonòmic es vagi assimilant al deis Estats federals, i això requerirá també temps i mes energies, per?) sense la concentració absorvent de la fase anterior. Per això la década deis 90 podrá ser la década deis Ajuntaments. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4093 Title A name given to the resource Deu anys d'Ajuntaments democràtics / Conferència dins el marc de la Conferència de Política Municipal PSC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Discurs seguint tres punts: què va significar, què s'ha aconseguit, què queda pendent. Oposició antifranquista. Els ajuntaments encara arroseguen un retard. Urbanisme, promoció, 50/25/25. Remodelació del mapa municipal, normalització de la relació Autonomia - Ajuntament, anàlisi del sistema electoral municipal. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casal Pere Quart, Sabadell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Benestar Social Democràcia Dret constitucional Història Territoris Acció política Model social Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1188/19890314d_00331.pdf cac2c261a72c7d5823ce40588eb23830 PDF Text Text 14 DE MARÇ DE 1989 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR AL MÈRIT ARTÍSTIC AL SENYOR TETE MONTOLIU (SALÓ DE CRÒNIQUES) �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Direcció de Serveis de Difusió i Relacions Culturals NOTES PER A LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A TETE MONTOLIU (Es va concedir el 18-3-83) - Neix a Barcelona el 23 de març de 1933. - Es forná amb el seu pare, que fou fundador del grup Montoliu Jazz i amb Daniá Cots. - Estudia a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Don Byas (1945-1947). - Formá part del grup barceloní Latin Quartet i el 1958 actua en el Festival Internacional de Jazz a Cannes. - Dedicat exclusivament al Jazz ha assolit categoria internacional. - Actuacions als Festivals de Jazz de Berlin i de Baden-Baden i a molts països d'Europa amb d'altres figures internacionals. - Ha folmat tercet anb el contrabaixista Peter Trunk i el bateria Al Heath. - 1966 participá en el I Festival Internacional de Jazz. - Arreu del mon s'el coneix can "Tete, the Catalan piano player". - L'Enciclopedia del Jazz de Leonard Feather que és la referéncia més important en el món del jazz, dedica un detallat estudi de la seva perso- nalitat, de la que destaca la creativitat quan actua can a solista i la facultat d'adaptació a qualsevol estil, quan ho fa amb altres músics. - 1988 Premi Ciutat de Barcelona "Al conjunt de la seva obra a Barcelona i a l'ámbit internacional". �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Dírecció de Serveis de Difusió Relacions Culturals MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT, MÈRIT ARTÍSTIC A 1LIE MONTOLIU Quan Tete Montoliu s'asseu al piano, en fa sortir una melodia que anmonitza amb una rara perfecció la tristesa í el vigor, l'elegáncia de la fauna i el joc de la descoberta, sempre és nou i sempre es fa escoltar. És una d'aquelles persones per les que la música és l'expressió real deis seus sentiments escoltant-lo, un s'adona no tan sois de la qualitat dels sentiments que expressa sinó també de la seva capacitat de creació d'un llenguatge musical que arriba al més profond del ser humá. El Jazz és el crit que unifica l'ánima i el cos i Tete Montoliu d'aquest crit en fa una autentica obra d'art. �Ajuntament de Barcelona Àrea de Cultura Direcció de Serveis de Difusió i Relacions Culturals NOTES MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A rtah MONTOLIU L'any 1955, Tete Montoliu coneix a Lionel Hampton que, desprès d'escoltar -lo el va contractar per a la seva orquestra i comença així una serie de concerts per Europa d'un mes de duració. Amb ell grava el disc "Flamenco jazz". L'any 1961 és convidat al Festival de Jazz de Berlin i s'integra en els European All Stars, un grup format per els milors solistes de cada pais, dona una serie de concerts i grava un disc a Alemanya. - Pianista de Jambore on comparteix música amb Lee Konitz, Stephanne Grappelli, Dusko Gojkovitch, Ornette Coleman, Lucky Thompson, Perry Robinson, Chuck Israels o Peanuts Holland. - Pianista resident al club Blue Note de Berlin, i Montmatre Jazzhus de Copenhague. - Toca amb Dexter Gordon, Johnny Griffin, NHOP, Archie Shepp, Kenny Dorham, Don Cherry, Roland Kirk, Benny Golson, Ben Webster, etc. - 1963 Forma part del Newport Jazz Festival en la seva gira europea. - 1967, la Cambra de Comerç espanyola l'inclueix a la Setmana de Barcelona a New York i d'un contracte per una sola nit va esdevenir contracte per a dos mesos i mig al Village Gate, un deis clubs de jazz de més prestigi als E.E.U.U. - Fa un .11arg recorregut per tot Espanya amb Joan Manuel Serrat. - Torna a ser pianista resident al club Domicilie de Munich on hi toca amb Art Farmer, Joe Henderson, Slide Hampton, Ponny Poindexter, etc. - 1974 signa un contracte en exclusiva amb la Casa Danesa SteepleChase, el primer disc dels quals es diu "Catalonian Fire". - Ha estat donant concerts a diverses ciutats japoneses, llargues temporades a Bélgica, Holanda, París i els Nadals, quan tornava a Barcelona feia les cèlebres sessions de jazz nadalenques a la Jazz Cava Terrassa, una costum que tenia fins que el club va tancar definitivament. - 1979 - Primer Palau de la Música Catalana tot sol. També en aquest any actua a la Biennal Musical de Zagreb, en el Ronnie Scott's londinense i torna als E.E.U.U. per un llarg recorregut que inclou el Festival de Monterrey i el mític Lighthouse de Hermosa Beach. En aquest viatge grava a dúo amb Chick Corea el disc "Lunch ín L.A." �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Direcció de Serveis de DifusiO Relacions Culturals - 1982 el Festival de jazz de Sant Sebastiá li fa un homenatge en el que participen Frank Foster, Frank Wess, Billy Mitchel, NHOP i Ed Thigpen. - La seva grabaciú supera els 70 discos. - En l'actualitat Tete Montliu está gravant una serie de 10 discos compactes per a la Casa Italiana Black Saint/Soul Note, considerada la més interessant casa discográfica de jazz fins i tot per a els crítics nor teamericans. amb el títol "The Music I like to play". En els ultims cinc anys Tete Montoliu és a la capçalera dels llistats de la revista norteamericana Down Beat, en les votacions deis crítics i del públic, entre tots els pianistes europeus, i és entre els cinc o sis internacionals. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4094 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte de lliurament d ela medalla d'or al mèrit artístic al senyor Tete Montoliu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Art Cultura Biografies Model social Montoliu, Tete, 1933-1997 Música Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències