74 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2732/19950716_ElPais_CartesPM_Europa.pdf 194c2304dcccf94ad31fc80e40c838c3 PDF Text Text EL PAIS 1 6 JUL 1995 EL PAÍS. Barcelona El alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, ha remitido durante d ultimo año una serie de cartas a líderes políticos e intelectuales europeos en las que no sólo plantea una reflexión común sobre Europa, sino que intenta profundizar sobre cómo reactivar el movimiento europeo. El ex presidente de la República Francesa François Mitterrand; ei presidente chcco, Vaclav Havel; d ex presidente de la Comisión Europea Jacques Delors, el escritor Jorge Semprún y d eurodiputado Daniel Cohn-Bendit son algunos de los destinatarios de estas epístolas, que no exduyen a Las epístolas sobre Europa de Maragall (ft quierda, este y oeste, municipios y regiones, le han aclamado. Todos eran conscientes de que a través suyo, aquel dulce dia de otoño en Estrasburgo, era Francia la que se manifestaba. La Francia que dirige palaEl alcalde de Barcelona se cartea con bras de sabiduría a la vecina Alemania y a toda Europa. Y políticos e intelectuales europeos nosotros fuimos reafirmados, reconfortados en nuestra fe europea". Tras recordar que la izotros políticos e intdectuales es- abril de este año, d alcalde bar- quierda mediterránea ha crecido pañoles. El tono de las cartas es celonés le recuerda su discurso mirando a la izquierda francesa. distinto según la franqueza o el ante el Comité de Municipios y Maragall se pregunta si en d degrado de vivencias comunes de Regiones de Europa, que presi- bate europeo Francia afrontará de d propio Maragall: "Hace verdaderamente d discurso de la Maragall con su corresponsal. En la caita que Maragall re- falta institucionalizar Europa, proximidad, de la subsidiamitió a Mitterrand el 20 de ha dicho. Y todos, derecha e-iz- riedad. �EL PAIS 1 6 JUL. 1995 Entre la política y la cultura Dos episodios reaparecen en las misivas: la capitalidad cultural de Barcelona y la existencia de Catalunya Segle XXI Maragall se interroga e interroga a su interlocutor sobre si todo lo que la globalización de nuestras vidas anuncia como posible —"la fraternidad, et conocimiento de los demás, la amistad, la coexistencia internacional— es verdaderamente posible. "¿Cuál algo más que un aparato de apo- punto de partida, no como un es el papel de Europa en este yo electoral. "No sé cuál de los punto de llegada. Se parece a tus marco? La izquierda debe plan- dos —si Hrabal o Kundera, es- palabras sobre la patria como tearse estos interrogantes. La iz- cribe Maragall— transmite me- vía hacia la razón y et universaquierda siempre ha sido, sobre jor la seducción de Praga, la ciu- lismo. Se parece. No estoy segutodo, el partido de los interro- dad de Europa que más me gus- ro de que sea lo mismo". En la gantes y no de las seguridades". ta. Me gusta tanto que le tengo misma carta Maragall aprovecha miedo: respiramos también para empujar la candiLa admiración cuando supimos datura barcelonesa y aclarar la hacia Vaclav Havel ——, Praga aspiraba intención que hay detrás de ella: La izquierda que se mezcla con una a la capitalidad cul- "Me gustaría veros a los dos. a evidente sintonía tural europea del Havel y a ti, defendiendo para siempre ha filosófica. En una 2000. Nosotros es- Barcelona 2001 las líneas maescarta que le dirige sido, sobre cogimos el 2001. tras de una partitura europea", en mayo de este Esperemos que ga- porque como le ha razonado en año, Maragall cotodo, el nemos los dos, Pra- unas líneas previas: la oferta de menta con agrado ga el 2000 y Barce- la ciudad para el 2001 no es, esta la conferencia que partido de ios vez, "utilizar Europa para translona el 2001". el propio Havel haEnvuelto en re- formarse como ciudad, que es lo bía pronunciado interrogantes cuerdos de una vi- que hicimos con los Juegos días antes en la Gesita de Havel a Bar- Olímpicos, sino tratar de sugerir neralitat, donde y no de las celona, Maragall le que se utilice a Barcelona, en el planteó el dilema 2001, como pretexto para definir seguridades** recuerda: "Habla- la de si un político tiecultura europea". ¿Ha llegado mos de Catalunya ne que seguir su Segle XXI, inspira- ese momento?, se pregunta el alinstinto. Pregunta a la que el propio Havel respon- da en buena parte en sus escritos calde. Y vuelve a recurrir a Hadió con un sí en la medida en que Words on words y At home, y me vel para acotar la idea de cultura la historia no es ensayable ni re- manifestó su simpatía por la europea: "Una cultura europea petible. En la carta, Maragall ha- idea. Espero que vendrá a ha- venida del frío, superadora de bla con afecto de los intelectuales blarnos afinalde año. La idea de nacionalismos voraces y univerchecos Hrabal y Kundera. "Lo recuperar los conceptos univer- salismos ingenuos, hija de la loque es claro", comenta Mara- sales a partir de la vida y dellu- cura centroeuropea y de la estugall, "es que Kundera no carece gar de donde somos y pertenece- pidez estalinista, coetánea del de esperanzas, a pesar de los títu- mos, como una pertinencia más, ecologismo y el pensamiento los de sus novelas, porque en una pero más amplia, es muy suya". leve, escèptica y esperanzada a También a Semprún le explica un tiempo". entrevista de hace un año o un La carta a Semprún es una de año y medio a EL PAÍS, decía Maragall, en una carta de enero las más largas y en la que trata de 1995, el horizonte conceptual que el nacionalismo era condenable y peligroso y que ¿1 se lo de Catalunya Segle XXI: "Un más directamente el problema debía todo a Francia. Para man- grupo que nació de la falsa calma político de Europa con el lideraztener dos convicciones tan asi- del 94 (el año en que figuraba go de una Alemania que puede métricas es necesario probable- que en España no había eleccio- tener la tentación de ser lo que el nes, pues las europeas no lo son Kaiser y Hitler quisieron que mente ser un gram optimista". En la carta a Havel, Maragall en el sentido fuerte de la palabra: fuera, "pero ahora no por la cita dos episodios que reapare- ¡grave error!), grupo que se de- fuerza, sino por la economía". "¿Habría que hacer un particen en otras misivas siempre muy nomina Catalunya Segle XXI, do europeo o un mero movipara denotar la precisión de lubrevemente: el empeño de Barcelona para conseguir la capitali- gar (Cataluña, lo dado, lo con- miento europeo? ¿Habría que dad cultural del 2001 y la existen- creto) y de tiempo (el futuro, no predicar el federalismo europeo cia de la plataforma Catalunya el pasado), dke en su manifiesto de Delors y extenderlo al regioSegle XXI, que presenta como que la patria se concibe como un nalismo europeo que Pujol y yo �EL PAIS 1 6 JUL 1995 /jjfl compartimos —con la diferencia de que él quiere suprimir las ciudades, que son la sustancia de Europa? (...) Tu reflexión sobre las palabras de Thomas Mann en Francfort, en 1949 ('mi patria es la lengua alemana'), es una de las bases más sólidas que he leído de un pensamiento europeo no ingenuo, pero esperanzado. Es decir, de un pensamiento europeo, punto. Efectivamente, este modo de pensar comienza por el siguiente primer mandamiento: 'Mi patria no es mi lengua, mi patria es el lenguaje* (página 16 de la edición española). Pero sigue inmediatamente —si es que no la precede en la reflexión— otra idea: 'Lo alemán es un componente esencial de mi patria espiritual' (ibidem). Y una tercera idea, que en tu libro viene antes (página 14), pero que creo que es lógicamente posterior: 'Las patrias sólo son vías hacia el universalismo de la razón democrática". En la carta a Delors también se insiste en este trayecto del sentimiento a la razón y del nacionalismo al europeisme, de la identidad a la fraternidad, sin renuncias. Carta a Jacques Delors Querido presidente y amigo: Le agradezco vivamente la entrevista que tan generosamente me ha concedido, en respuesta a un modesto almuerzo. Reflexiono a menudo sobre las propuestas que usted sostiene en torno a Europa y la política, la Europa de las Regiones y también sobre la generación testigo. Insisto en que nos hace falta un partido europeo, o más bien un movimiento europeo. Existe uno, los hijos de los viejos héroes Schumann, Monnet, Spaak y De Gasperi; en nuestra casa, en Cataluña, son Adroher Gironella y después Jordi Garcia-Petit los que han llevado el peso. Pero, quizá, hace falta ya un federalismo europeo de todas las piezas, un partido de Europa basado en la subsidiariedad y la lenta transferencia de la razón de Estado hacia la supranación que, sola, pueda representarnos a escala mundial, tanto en la cooperación como en el conflicto. ¿Cómo entonces no irritar a los Estados? Ciertamente, los chivos expiatorios del malestar de los Estados son tanto la Comisión como las Regiones —que ahora pasan por un denominador común cubriendo tanto los lànder alemanes como las pequeñas ciudades del Macizo Central o de la Meseta española: todo aquello que no es Estado por debajo del Estado. Los Estados son los verdaderos fundadores de Europa, no se puede prescindir de ellos. Más que eso: siendo los Estados los herederos de la Razón y de las Luces del XVIII, con (Francia) o sin (España) éxito revolucionario, es preciso tener mucha cautela ante cualquier traslado de esta significación. Incluso si hay verdaderamente deseos, algunas veces con urgencia, de hacerlo. He leído en alguna parte a un autor portugués que decía que finalmente el siglo XX ha sido todo lo contrario del siglo de la Razón: el siglo de los sentimientos. En la misma medida que el siglo XIX ha sido pacifico después de Napoleón y ha hecho nacer todos los internacionalismos ingenuos o heroicos —el del capital y el de los trabajadores—, el siglo XX ha sido asesino, traidor y decepcionante. Momento de progreso y de amargura. Escenario del absurdo: la fisión del átomo convirtiéndose en la posibilidad; e Hiroshima fue el ensayo. de la autodestrucción universal. (Cenzaburo Oé ha dicho, con bellas palabras, que cuando un hombre muere, puedes llevarlo en el pensamiento, mientras que si toda una ciudad es destruida, es la memoria misma de los hombres la que desaparece, la huella de hombres y mujeres. (Es justamente lo que todo el mundo ha pensado al saber que Dubrovnik y después Sarajevo fueron bombardeadas). Nos hace falta quizá repensarlo todo a partir de los sentimientos. Rehacer la razón a partir de la pasión y el corazón. Admitir que no hay principio universal de la razón, que no hay un modelo teleológico de perfección que nos pueda indicar la vía de la simple mejoría. Admitir que somos franceses, catalanes o españoles, a lo sumo, europeos primero, y solamente después seres humanos. Que no se convencerá a las gentes por la razón, sino por un lento despliegue de argumentos que conducen del sentimiento a la razón, de la identidad a la fraternidad. Que solamente reconociéndonos singulares, nacionales e incluso, en un sentido, nacionalistas, podemos enfilar el buen ca- �EL PAIS 1 6 JUL. 1935 mino de la trasnacionalidad y, en consecuencia, del humanisme. Aquí, en Barcelona, pero también en otros lugares vecinos, en Vie, en Menorca, etcétera, un movimiento en este sentido, Catalunya Scglc XXI, está en proceso de abrirse a la sociedad, lentamente pero con seguridad. Espero que podremos contar con su presencia enriquecedora, y muy respetada por unos y por otros, entre nosotros. Hasta pronto, con mi manifestación de respeto y amistad. Pasqual Afaragall 1-PS. Muchas veces, me ha dicho que las ciudades son «1 motor de Europa y las regiones un posible nivel de institucionalización. Evidentemente, se puede pensar en un mapa europeo coloreado, dividido en un centenar de regiones (Lombardia, Bretaña, Escocia, Baviera, Sajorna, Eslovaquia, Macedonia, etcétera). En cambio, un mapa de ciudades, ¿qué es? Es como el cielo, la noche, el firmamento. Hace falta o una concreción (¿cuantas ciudades hay en Europa?) o rigor (¿dónde empieza una ciudad —una estrella— y dónde termina la otra?). Y sin embargo... Europa no es más que el desarrollo de las ciudades, después condados, más tarde repúblicas o ducados, y finalmente reinos o Estados. El Reino Unido (Escocia, Inglaterra y País de Gales), Alemania (Renania, Palatinado, Bremen, Hamburgo, Brandenburgo, etcétera), Italia (Pisa, Florencia, Genova); los imperios (Atenas, Roma, etcétera)... es verdad que estas naciones se han formado por adición del hinterland a las ciudades y el dominio de una ciudad sobre las otras, creando otra cosa. ¿Pero no es cierto que en el momento en que Europa sucede a las naciones, hace falta volver a dar a sus elementos originarios toda su libertad? ¿No hace falta incluir la libertad de expresión, de comercio y de organización? 2» P.S. ¿Qué debe entenderse por subsidiariedad? Balladur nos ha dicho hoy en Montpellier que el concepto remite a Tomás de Aquino. Muy bien, pero su fuerza -estuvimos de acuerdo un día con Lubbers— proviene del hecho de que esta vieja idea que se referia a las relaciones entre la Iglesia y el Estado —que entonces era precisamente la sociedad civil!— aparece hoy mezclada con la de federalismo (foedus= contrato, pacto), es decir, a la constatación de que actualmente la democracia no es aquello que se quiere, todo lo que se quiere. Hace falla, además, el respeto a las minorías: la voluntad de la mayoría no es suficiente para dar toda su expresión a la diversidad ni a los derechos individuales, mejor, a los derechos de la persona —para satisfacerle, ya que usted ha sido alumno de Emmanuel Mounicr. Vemos, pues, que subsidiariedad equivale a decir construcción por adición de la voluntad social, primacia de lo local, obligación del poder alejado de demostrar su bien hacer, su razón de ser —incluso si como decía ayer el ministro Branttigam de Brandenburgo, la subsidiariedad puede jugar en favor de la cesión de competencias a la Comisión Europea porque ñnalmente se puede demostrar que determinadas cosas no se pueden hacer mejor más abajo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Las epístolas sobre Europa de Maragall Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995/07/16 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Acció política Europa Relacions Internacionals Description An account of the resource Article de la redacció del diari El País recollint l'enviament de Maragall a diverses personalitats europees, reflexionant sobre els reptes d'Europa i el seu futur. Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2738/19960109_EstatCiutat1995_BD.pdf e935aced4007af7ed85af165aa90b99d PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall "BALAN<; DEL' ANY 1995. L'ESTAT DE LA CIUTAT. Barcelona i el repte europeu" �Benvolgudes amigues, benvolguts amics, Em permetré aquest any d' anar una mica més enlla del que és habitual en le prediccions sobre el futur. Tinc aquí un volum molt gruixut de les realitzacions de l' any 1995, de les dades positives de l'any 95. Pero me l'estalviaré, perque penso que finalment en el període que e tem vivint hi ha dos perills: eJ de caure en la fodrome de la incerte a deis perilJ que en as etgen de la de confiarn~:a de 1 e ceptici me· i el del cofoi me i el que en podríem dir el narci i me en el entit tecnic de la paraula el de pensar que realment som allo que volíem ser, que hem arribat alfa on volíem arribar, que ens agrada mirar-nos tal com som, com a ciutat. I, francament, penso que aquest perill és més gran que el primer. L' any 95 ha estat un any drama.tic, convuls, un any desesperant i esperan\:ador alhora. Podem pensar que ha estat meny negatiu a Barcelona que a Catalunya i menys a Catalunya que a E panya com hem dit molt o int, i fins 13 �i tot que a Europa. Aixo donaria lloc a un cert cofoisme local, al reconeixement d'un cert tremendisme espanyol, que existeix, i al reconeixement d'un cert escepticisme europeu. 1 m' agradaria aprofundir una mica en les raons d'una i altra cosa. cops, menys dificultat de moviment a aquella hora. Pero quan vam arribar a la Gran Via em va dir que volia veure la 'Rambla del poble'. Vam travessar la Plas;a de Catalunya i vam comern;ar !'autentica Rambla. Sabia perfectament el que volia. Comencem per l' actualitat. Ha mort Mitterrand. Amb Mitterrand ha mort una certa Europa. Retrobem el personatge, amb el reconeixement d'una grandeur que ell encarna (potser és l'últim) i que ell ha fet durar, diuen alguns, més del compte. La sensació que tenim en aquest sentit ve corroborada per les dificultats que tenen els seus successors, que demostren que realment aquest home potser va anar més enlla del que podia anar en el manteniment d'una certa concepció del que era el seu país, del que era la política i del que era Europa. En tinc records també molt emotius a Estrasburg, l'any 1993, en els Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d'Europa, que jo presideixo. Retoricament, es va preguntar sobre la distancia que la j oventut europea /demostra respecte d'Europa, respecte de lapolítica: "Es que haura d'haver-hi una altra guerra perque entenguin el valor de la pau que els hem deixat?" . A Mitterrand li estem agrai"ts per l'Europa present i desgraciadament no li podem agrair encara un futur clar. Encara no el tenim. D'altra banda Europa ha estat l'element en el qual tothom s'ha posat d'acord: Mitterrand ha estat el constructor d'Europa més important en els darrers vint anys. Entronca directament amb la saga dels Schuman, Adenauer i Monnet. Ha estat el constructor del' Europa basada en l' eix francoalemany, que hem vist com s' ampliava cap a la nostra península en els darrers anys. Grandeur per una banda i sensació que aquesta grandeur ha anat potser més enlla del compte, per una altra banda. Per tant, ambivalencia del moment. Ahir, al' Ajuntament de Barcelona, feiem un acte d'homenatge, després de cinc anys llargs de la seva mort, a Ramon Trias. En el discurs que va fer al Palau de Pedralbes a un grup de dones empresaries, que el van nomenar "ciutada que ens honora", Trias va dir que els seus dos principis eren Catalunya i la llibertat. Vaig entendre que deia que Catalunya i la llibertat eren dues coses que no es podien separar. Catalunya no s' entenia sense la llibertat: la llibertat no era només una idea sinó que tenia un escenari, que era el seu país. Elrecordo, en la seva visita privada a Barcelona el 1991, que va ser la més ben preparada de totes les que han fet els caps d' Estat. No acceptava no veure el que volia veure. V a demanar de veure la Rambla; el vaig portar, pietosament, a la Rambla de Catalunya, pensant que hi hauria menys Relaciono aixo amb unes paraules d' Albert Camus, dels anys quaranta, durant la guerra. Són d' unes cartes que adres;a a un amic seu, alemany. Camus ve adir que una nació i una idea sempre seran més forts que una nació sense cap altra idea que la seva propia idea de nació. 14 15 �La Catalunya de Trias Fargas és la Catalunya que jo m' estimo i la que la gent amb que comparteixo idees s' estima, no qualsevol Catalunya. Una Catalunya amb una idea. L 'Europa deis poders propers Cree que el 1995 ha vist l'inici d'una esperarn;a, almenys d'una. Aquesta esperan9a, des del punt de vista de la ciutat de Barcelona, i de totes les ciutats europees, és la subsidiarietat. La subsidiarietat i la seva entronització en un tractat que s'esta comen9ant a revisar, que és el Tractat de Maastricht. La importancia d' aquesta idea rau en el fet que dreta i esquerra l'han acceptat com un principi constitucional europeu. De totes les idees europees, més que la de federalisme, que alguns compartim i altre no tant, aque ta és la idea que pot fundar Europa. És el principi d' organització, no la idea abstracta, el que pot fundar la construcció europea. L'Europa de les Regions i l'Europa de les Ciutats que hauria de superar i integrar l'Europa dels Estats, que són els que garanteixen la construcció europea i per tant s'han de sentir comodes ambla construcció de l'Europa de les Regions i de les Ciutats, perque altrament no n'hi haura. L'Europa de la subsidiarietat és, evidentment, l'Europa dels poders propers. i pel "practicants" de la con trucció, que són els funcionaris de Brussel-les, els ministres quan es reuneixen en consell o els parlamentaris quan es reuneixen en el parlament. I aquesta garantia que els poders més propers hem de donar als qui garanteixen la construcció europea perque aquesta es pugui fer en el sentit que estic defensant, és el principi de lleialtat europea, que el alemany anomenen 'Bunde treue (prineipi de lleialtat federal) i que alguns, per exemple Jordi Pujol, han anomenat principi de responsabilitat. Es tracta de complementar la subsidiarietat, ésa dir, la proximitat, per garantir que les parts components d' aque ta con trucció es fan solidaries dels intere sos general , com li agradava dir a Jacques Delors. Ésa dir, que cadascuna de les part que componen aque t conglomerat complex é con eient de le nece itat del eonjunt i acrua din del conjunt no només defen ant el eu propi intere inó també J intere general. Aque taba e aque ta uperació aque ta nació amb una idea aque ta pertinen9a local amb una idea general també cree que era la ba e de la con truceió europea que aque t any 1 any 1996 tindra el seu descabdellament amb la conferencia de revisió del tractat i de revisió de les institucions. Hem d' anar confiats a Ja construcció europea sobre la base del reconeixement que Europa ha fet del principi de proximitat. Som conscients que aquest principi s'ha de complementar amb altres principis perque sigui admes pels que han de garantir la construcció, que són els Estats, Veiem, dones, que hi ha una aproximació de les idees a la per ona, que hi ha un reeoneixement progre i u de la importancia que té el fet que le idees enea.ruin en perones i en fet eoncret 1 proxim . Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feli9; l'important, deia, és que tu siguis feli9, l' important és que a.que tes idee generals de felicitat, de progrés, de de envolupament de benestar, de justícia i d'equitat, arribin a ser percebudes per 16 17 �l la gent com alguna cosa que és seva, que els pertoca directament. Pero aquesta esperanc;a es confon a voltes amb l' escepticisme; hi ha molta gent que utilitza la subsidiarietat coma eina d' escepticisme. Hem vist recentment algunes manifestacions en aquest sentit, com per exemple unes de Ralf Dahrendorf, al qual respecto moltíssim, un socioleg liberal, d'origen alemany, instal·lat a Londres. En unes declaracions titulades "Una Alemanya europea" diu tot el contrari: esta dient que la unitat monetaria no cal, esta dient que cadascú pot fer el que vulgui, que si Franc;a vol fer el que ha fet a Mururoa, que ho faci; que si Alemanya es vol reunificar, no li preguntem per que; i que, si Anglaterra vol atacar les Malvines, dones que les ataqui. Que tot el que sigui constrenyer aquesta llibertat de les parts, dels Estats, de les nacions, és dolent per Europa perque d'aquí en naixeria una Europa constrenyida, una Europa obligatoria, i obligatoria vol dir 'no lliure', una Europa que finalment no aniria endavant. S' oblida que l'únic espai valid a nivell mundial és ja més gran que 1' espai nacional, i que l' escepticisme dels ciutadans europeus no prové d'un excés d'Europa, sinó, com ha dit Felipe González sovint, d'una manca d'Europa per fer front al que volem com a europeus. tant perque el DeutschMark no ens domini d' una forma que no consideraríem legítima. Que el Bundesbank no pot govemar Franc;a, per dir-ho d' alguna manera. I que per tant l' important és que les monede ' uneixin en un lloc en que el qui decideixin siguin no només alemanys sinó de tota Europa. Que la unitat monetaria és necessaria i s'ha de convencer els alemanys que l' acceptin perque Europa existeixi i no hi hagi mai més la por d'una Europa alemanya en comptes d'una Alemanya europea. Quan Thomas Mann va tomar d' America l' any 45, després de la guerra mundial va dir que vo,lia una Alemanya europea i no pa una Europa alemanya. E aixo el que hauríem de valer. Jorge Semprún, quan li van donar el premi dels editors de Frankfurt, va fer un discurs magnífic que després va ser la base d'un llibre autobiografic. No havia tomat mai a Buchenwald. Hi toma cinquanta anys després. El discurs es titula "Una tamba en els núvols". I explica que quan Thomas Mann toma a Alemanya, també diu "No, jo no he marxat mai d' Alemanya, jo hi he estat sempre, perque la meva patria és la llengua, és l' alemany". La resposta de Dahrendorf té un aspecte positiu que jo vull remarcar i que és l'optimisme respecte d' Alemanya. Dahrendorf diu que no ens preocupem més d' Alemanya. Quan es parla de la unitat monetaria, molts pensem que la unitat monetaria és important per impedir una Europa alemanya; ésa dir, que l'euro és impar- Semprún e pregunta si aixo és veritat. Si é verita! per a ell. Si é veritat que el castella és la eva patria. Es la llengua del eus pare : en alguna me ura done , é la eva patria. El frances també ho é : é la llengua en la qual ha e crit mé . L alemany també: é la llengua diu en la 18 19 �9~al ha l,legit 'el Quix?t'. I acaba dient: "Cap d' aquests 1d10mes es la me.v~ patna, la meva patria és el llenguatge." E~ preguntava, 1h c.omentava l' altre día a Jorge Semprún, a 1 e~tre~a del Prem1 Nadal, si seria veritat que Europa recon~1x.ena que el llenguatge, europeu, per dir-ho així, és la patna deis europeus i que per tant s'ha de construir. de l' any 2001 per poder tenir els equipaments que no teníem". No, ja els estem fent i els acabarem. Tant si hi ha capitalitat com si no n'hi ha. Per tant, Barcelona, ben pensat, s'ha d'oferir a Europa com l'escenari, no de la seva transformació, sinó de l'afirmació d'una cultura, d'un llenguatge europeu. Barcelona i la cultura europea M'ho pregunto no només teoricament, sinó practicament. Ja sabeu que Barcelona vol ser 'la capital del llenguatge europeu ', l' any 200 l. La capital de la cultura europea, en definitiva. I per tant hem d' encertar: primer en~ ha ~omena: el govem espanyol, que espero que ho fara aviat, I despres ens hauria d'acceptar Europa. ?e Óbviament, nosaltres no ens podem equivocar i quan ens preguntín "Vostes, que volen ?", com quan ens ~an preguntar l' any 1992 per que volíem els J ocs, sembla que nosaltres n? hauríen: de repetir el mateix tipus d'argument. No haunem de dir que necessitem la capitalitat cultural d'E~ropa per transformar Barcelona, perque de fet els eqmpam~nts culturals que tíndrem el 2001 ja els estem ~ent. Temm, el MNAC, i tenim el romanic, que és el més impor:ant~ Es la col· lecció de romanic més important del mo~, 1 esta ben posada. Tenim el Museu d' Art Contemporam d.e Barcel.ona. Hem posat la primera pedra al Lliure, hem tirat el pnmer enva. Hem tirat tot el que s'havia de tiraryer reconstruir el Liceu, l' estem comern;ant a reconstrmr. Van avarn;ant lentament, pero avancen, l' Auditori i ~l Teatre ~acional. Tenim Pedralbes mig reformat. Tants 1 tants proJectes culturals que, de fet, es fa innecessari que ara Barcelona digui: "volem la capitalitat cultural europea 20 Ara aquest é un argument que haurem de debatre, que haurem de rumiar molt bé, perque abem igual om Dahrendorf que hi ha pai' o sencer en el Consell de Mini tres de Cultura que no volen ni sentir parlar de cultura europea. Alemanya Anglaterra Holanda per exemple no volen entir parlar de cultura europea. Perque con ideren que aixo és contrari a la subsidiarietat que aixo é ma a Europa. Estem en una situació, al final de l'any 1995, en que molts problemes s'han comen9at a resoldre, problemes que ens afecten, probleme internacionals pero que ens afecten, i que s'e tan re olent bé: Pale tina Bo nia ... i l'Ulster sembla que també va per aque t carní. Molt dels fantasmes d'Europa, d'Europa i del Mediterrani, s' estaven com enterrant, diríem, si no fos pels últims dies. Pero en els últims dies, tot sembla que rebrota: a Euskadi hi ha més problemes, i a Palestina, i a Mostar i a Sarajevo, quan tot semblava que anava millor. Tot sembla que pot tomar a comen9ar: és el calmisme, el maniqueisme, aquesta capacitat immensa de la Humanitat per crear-se enemistats en la proximitat, perque uns i altres són germans. A Mostar els divideix un riu, ón ciu21 �tadans de Mostar els que es disparen, ciutadans croats i ciutadans bosniacs, comes diuen ells, perque ells nos' anomenen musulmans sinó bosniacs. El mateix esta passant a Palestina: un incident pot crear un altre incident, i aquest un altre, i una resposta, i estem s~mpre a les portes que es desencadeni un procés irreversible. Ca1misme i maniqueisme perque el ca1misme va seguit immediatament d' una justificació: "l' altre és el dolent". I sabem que no n' hi ha pro u amb predicar que l' altre no sempre és dolent i potser fins i tot que l' altre és bo. Com aquell filosof francolitua que ara s'acaba de morir Levinas, que només parlava del' altre. Li van preguntar: "Pe~ ro, voste, com resumiria la seva filosofia?". I va dir: "Voste, primer". L'altre primer, l'altre davant, que passi. . Sab~m que malauradament aquesta bonhomia, aquesta fllosofia benevolent, que esta basada a més en un racionalisme i en unes idees generals, no ha donat el resultat que ~olíem, que el maniqueisme té més for9a que la bonhomia, 1 que pot en cada moment desencadenar i fer continuar el procés. Aquest és el punt en el qual estem. de ser, i que finalment és contagiós, i és dolent, dones malament rai. Hem d' anar molt amb compte. Ha arribat el moment de l' anhli i continguda i emocionada, é a clir, no val l' anhl.isi totalment freda perque no existeix l' analista fred, no existeix la persona que no sigui nacional d' algun lloc, o ciutada d' alguna ciutat. Per tant ha de ser una analisi que compti amb l'emoció i que compti amb el punt de partida. Vostes es preguntaran: "Pero, tota aquesta disquisició, per que interessa Barcelona?" Dones l' interessa molt, perque Barcelona és capitald'un nacionali me mal ente mé ben entes a ui, pero historicament mal ente . Perque Barcelona és l' altra capital d'un E tat que no ha e tat ente i que ha trigat molt a entendre's ell mateix, que totjust comen9a a entendre' s. Cosa que, com hem vist, per altra banda, no és irreversible. Pot tomar a haver-hi processos ca1mites i maniqueus, n'hi poden tomar a haver. Pero Barcelona vol posar-se amb d'altres al front de les ciutats, de les ciutats i les regio ns d' Europa, en la construcció del 'Europa próxima, subsidiaria i no arrogant. I ens interessa perque, en tot aixo, ens hi juguem la vida: no som capital d'Estat, ni som ciutat de províncies, i com que no som cap de les dues coses no ens podem permetre ni la rutina del domini, ni la rutina de la dominació acceptada. Barcelona s'hi juga les faves, s'hi juga la vida i s'hijuga el seu projecte, en aixo. És cert que tot nacionalisme és fill d' un de contrari, deia Femando Savater en una crónica sobre tres o quatre llibres en relació a aquest tema. Pero, ¿és cert, com deia ell, que 'les puces del nacionalisme' s'encomanen? Si un nacionalisme en ~rea un altre, ¿és comuna mena de malaltia que es contagrn? Potser és cert pero a mi no em deixa satisfet perque si l'únic que sabem és que l'home hité tendencia' q;ie hi té tirada, que aixo és una cosa que ens empeny, qu~ te a veure amb la nostra propia existencia, amb la manera Barcelona ha de construir les seves bases logístiques, ha d'explotar la seva capitalitat cultural, si l'hi accepten. Barcelona ha de garantir que la seva indústria va endavant, 22 23 �i que es reconverteix amb el ritme adequat. Barcelona ha de garantir la qualitat deis seus serveis, l' atracció de la seva cultura, la millora del seu sistema hoteler i d'acollida la bellesa de les seves platges i turons, en fi, totes les se~ ves virtuts. Pero al mateix temps Barcelona ha de lluitar perque a Europa dominin unes certes idees, i qui diu Europa diu evidentment i en primer lloc Espanya. Nosaltres hem de lluitar perque aquestes idees finalment dominin perque sinó serem dominats, i no vull ser maniqueu, esti~ parlant en el terreny de les idees, no dels sentiments. No es tic predicant en contra de ningú, sinó d' algunes idees, o d'alguns malentesos. Estic analitzant a partir d'un sentiment i d'un lloc, pero analitzant. Hem de contribuir a la solució del dilema d'Europa, tal c?m esta plantejat. Hem de contribuir a la solució d' aquest dilema, tant coma la construcció física de la xarxa d'Europa. I sabeu que Barcelona ho esta fent. És alfo que avui no he volgut explicar amb detall, pero que ho he explicat molt, darrerament. Barcelona és un centre logístic, vol ser la porta del sud d'Europa. Barcelona va a Estocolm i aconsegueix que la reunió del "repte Bangemann" sobre telecomunicacions, la segona reunió, es faci a Barcelona. Probablement, tenim tots els números perque així sigui. Barcelona esta construint Europa físicament, telematicament, des del punt de vista aeroportuari, portuari, de les seves indústries, de les seves comunicacions, de la seva capacitat de cooperació amb Sarajevo, amb l'Europa que pateix. Esta construint la xarxa física i emocional, la seva vinculació europea. A més, hi ha de participar amb tota la seva pluralitat: no estic pas predicant que hi hagi un pensament barceloní sobre la llibertat, sobre Europa; segurament no hi sera. Pero en tot cas sí que estic dient que 24 Barcelona, el conjunt dels ciutadans de Barcelona, en aixo hi han de pesar, se'ls ha de sentir. La importancia del nacionali me que jo e tic de tacant aque ta nit no é nomé un fet que en afecti a no altre perqae om a Catalunya, i perque Catalunya é a E panya i per tot aixo que he explicat aban . No aixo é un fet que en aque t moment importa a tothom. Llegiu le declaracion de Jorge Sampaio. l alcalde de Li boa fin ara i candidata la pre idencia de Portugal que e pero que guanyara ben aviat. Que diu Jorge Sampaio?, un bon amic, bon amic de Barcelona i de tot vo te per tant. Diu: 'Portugal é important . I no és un nacionali ta. Aque ta é una fra e que hem entit mil vegade a Jordi Pujol per exemple, que é un nacionali ta. Done Jorge Sampaio, quan parla amb E panya, diu, amb compte que Portugal é important. Cada nacionali me torno a dir, e ta originar per una ignorancia per un menyspreu anterior que en el cas de Portugal <liria que ve de Castella, més que no d'Espanya. Cree per al tra banda que anem tocant vore d una nova cultura política en la qual la pertinenc;a i l arrelament no apareixeran ja nomé coma contrari inó com a condició de les idee univer al de la fraternitat. de la igualtat i de la llibertat. Ho ha dit Havel, fara ja bastants anys: és des del punt de vi ta de la particularitat, del lloc on e tem, que podem explicar le idee general perque i no aquestes idees no tenen gruix no tenen entit no tenen fon;a. Vegeu per exemple el que deia Joan Pau II en un di cur que va fer 1 octubre passat a les Nacion Unides: Els dret de les nacionalitat han de re pectar perque ón dre hu- 25 �mans' acollits a un nivell específic de la vida de la comunitat. Pero hem de considerar la dificultat de definir el concepte de Nació, que no pot ser identificat a priori i necessanament amb l'Estat. No obstant, hem de buscar solucions si volem evitar els errors del passat i assegurar un ordre justen el món". I e~ que. expre,ssava Raim?n Obiols fa un pareU d' anys en un art1cle titulat La desgracia de Europa': "Hauriem de tenir la s_ensata ambició d'afirmar pluralment una voluntat compartida de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme que vol el seu Estat". Est~m tocant vores perque quan ho diuen personalitats molt d1ferents, en contextos molt diferents, quan les coses es van repetint i s 'assemblen tant, vol dir que hi ha una cultura que avanc;a, una nova cultura política, no sé com s'haura d'anomenar, pero que és evidentment la cultura política del segle XXI que esta naixent en aquest moment. La Carta Municipal que voldríem I ara si que parlaré de Barcelona una mica, pero també en aques~ to retoric, si voleu, i una mica especulatiu, més provocatm que cap altra cosa. Que significara la nova cultura política pera una ciutat com Barcelona? Dones bé, la º.º~~ cultura política subsidiaria ha de repre. entar la po ib~1tat pera la ciutat de Barcelona -en el moment en que e~ta fent la seva propia Constitució, que és la Carta Municipal.º l~ Llei ~e Barcelona- de desenvolupar conceptes constituc10nals I estatutaris que semblen poc utilitzats. La nova cultura política ha de permetre que aspectes que l 'Estatut preveu amb timidesa es puguin desenvolupar amb franquesa, i fer el mateix amb la Constitució. 26 Pero per fer-ho també caldra un nou e pelit. Haw·íem de poder dir: 'a Barcelona les competencie concurrent o ~e­ leo-ab1es entendran atribui:des al nivell més proper a1 ciutada punt . Aq uest ería un article faot:astic i aque: ta una llei magnífica. No fóra re mé que 1 apJicació d' una al?·a Con titució (que és J europea) alcas de Barcelona. I ~1 ruv~ll mé proper al ciutada voldria dir di tricte per relac1ó ~ crntat o ciutat per relació a autonomia i així aniríem . egt1~t lle at el ca que per raon d' eficacia equítat ~ cohe ió oc~al o nacional 'e tableixi legalment el contran és ciar. Pero aqueste raons, en tot cas haurien de ub tanciar pel nivell mé llunyans del govem i no a l' inrevés. Quina 11ei més magnífica no eria aque ta! Una ll~i q_ue <ligué que a Barcelona entendra que le comp~te~c1e concurrent que les competencies que han de dilucidar inicialment 'entenen atribu'lde al nivell mé proper al ciutada. Aixo é el que diu el tractat de Maa tricht que é llei e pan yola ha e tat ratificada pel Congré i _Pel Senat i que per tant é Hei . É una llei imp01tant la pr~me~a de pré de la Con titució i no vaig errat, al mate1x m ello fin i tot uperior al de le Uei ba ique . El que e ta veient cada vegada mé é que ivim en un món amb un doble llenguatge en el qual é eritat que la obirania nacional é la ba e del i tema polític i com he dit abans é la garantía de la con trucció d un i tema preci ament upranacional i, é veritat al rnateix temp que la oO"ent vol una altra co a que no en tenim prou amb. aixo . , . que volem més identitat mé pertmern;a me proxmutat mé participació mé ub idiarietat. En realitat, Maa tricht, i ho pen em, i torno a provocar, el que fa é capgirar el model polític nascut de la Re27 �volució Francesa. No hi ha minories en aquest model. És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem, el liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en el qual París decideix per la patria, decideix malament. Als diaris francesas sempre hi ha una secció que és "el malestar del suburbi", erroniament plantejat com un problema nacional. No és un problema nacional, és un problema civil, és un problema de les ciutats, que s'ha de resoldre a la ciutat. Cree que a Barcelona hauríem de ser capac;;os de dir aquestes coses en la nostra llei, hauríem de ser capac;;os de dir veritats com les següents: "la ciutat i el municipi ja no són el mateix". En el cas de Barcelona la ciutat ha esdevingut un fet multimunicipal, irreversible i positiu en si mateix, que necessita tan sols unes regles de joc compartides per evitar l'exportació de problemes dels uns als altres, l' exportació no equitativa de problemes. Aquestes regles són també per suscitar les estrategies comunes que calen. Ens agradaría poder dir en una llei de B~celona qu~ a Barcelona es reconeixeran els drets dels res1dents, que la residencia s' obtindra normalment després de tant temps d' estada a la ciutat". Aquest és un assumpte enormement complicat perque nosaltres no podem alterar les. n~is .de residencia nacional; nosaltres no podem crear residencies a l'Estat, a la Nació, pero si que, comja succeeix per.~xem­ ple amb el dret de vot reconegut al tractat de la u.mo (només en les eleccions local poden votar els cmtadans europeus residents a la nostra ciutat), nosaltres hauríem de poder dir en la nostra llei ~ qui reconeixem el dret d~ empadronar-se a Barcelona. Es molt delicat el tema de fms a quin punt aixo genera dret respecte l'Estat, etc. Un altre article ideal de la llei de Barcelona seria la possibilitat d' establir que "de la totalitat deis nivells de govern actuants a Barcelona n'hi ha tres de substantius, directes: l'Estat, la Nació i el Municipi, essent els altres, comarca, província, area metropolitana, etc., secundaris o derivats i, entenent-se que la Unió Europea no actua mai per si mateixa sinó a través de l'Estat, del' Autonomía o del Municipi, o mitjanc;;ant més d'un d'aquests nivells en molts casos. Aquí hi ha precisament la seva gracia, en aixo és perfectament subsidiaria la construcció europea. Aixo hauria d' anar acompanyat, a Barcelona, d'una certa obligació per aquells que arriben de respe~tar les reg~es basiques de ciutadania. Si nosaltres poguéssim donar ci~­ tadania hauríem de poder exigir respecte a les norme~ basiques de convivencia que nosaltres ens hem donat, i em penso que amb aixo, i ho poguéssim ~er,. estaríem trencant les ba e del que moltes vegades es fmalment el racisme í la xenofobia, perque la gent té por de l' altre quan l'altre apareix coro a majoria en un punten que un es considera majoritari. Aixo és així, sí un no esta conv~nc;;ut q~e els que vénen respecten les mateíxes lleis de ~mtadama que nosaltres ens hem donat. Probableme~t ~au~1em de poder dir que "nosaltres no negarem la residencia o empa~ dronament per altres raon que les que l'Estat ens ~ugm imposar demanant a aquells que vénen qu~ respectm les nostres lleis de ciutadanía, que són pagar els impostas, respectar les feste i tradicions, no infringir la llei -la infracció de la llei, ¿dóna dret a la ciutat a no admetre com a ciutada una persona?- i protegir els espais públics". 28 29 �Que es demana de la gent? Que respecti i que es faci respectar. A Barcelona no n'hi ha prou amb que la gent respecti els espais públics. A Barcelona, perque tot vagi bé, els ciutadans han de fer respectar els espais. Ens agradaría poder dir: "les activitats productives que malmetin l' entom, discriminin els ciutadans per raons de sexe, rac;a o edat, o no compleixin les normes de ciutadania, no podran establir-se o mantenir-se en el terme municipal". Ens agradaria poder dir, canviant de tema-perque veieu la diversitat de qüestions que ens preocupen coma ciutadans i que nosaltres hauríem de resoldre-, que "a Barcelona els ciutadans drogaaddictes seran tractats com a malalts i no com a delinqüents, pero no podran fer ostentació de la seva addicció o malaltia". Quan exposo aixo, no és perque ho pensi ara, sinó perque a l' Ajuntament hi va haver un debat, amb motiu de la "llei Corcuera" i de les iniciatives que va prendre l' Ajuntament de Madrid en aquell moment respecte de la sanció del consum d'estupefaents. Nosaltres ens vam plantejar que potser aquell entusiasme respecte de les possibilitats que aquella llei donava -després ha resultat que en alguns aspectes era positiva-, per nosaltres no era ciar, nosaltres no podem admetre una llei en la qual una malaltia es tracti com un delicte. Pero, per altra banda, ha de quedar ben ciar que sempre hi ha aquesta toma dels drets. Ha de quedar ben ciar que ningú no pot fer de la seva malaltia una bandera, com de vegades succe'ia, i molt menys una amenac;a, com també succeeix. racions a Europa: la por esta creixent a Europa per moltes raons: por del futur, por a la inseguretat al carrer, a la delinqüencia. La por a una situació -diu Dahrendorf- en que l'atur juvenil és important, la gent gran es fa més gran, vivim més anys, i els joves triguen molt més a entrar en el mercat de treball durant l' etapa de la seva més gran vigoria física. Ciutadans atemorits que no es veuran protegits. A vegades, pero, els ciutadans exigeixen una protecció que no els podem i que segurament no els hem de donar, que és la demanda de protecció que prové de la mandra, o de la simplificació, del simplisme, o de la xenofobia. La facilitat que dóna poder atribuir tots els mals a un sol color. Ens agradaria poder dir que "les lleis sectorials s' adaptaran a les circumstancies especials de la nostra ciutat". Nosaltres sabem que hi ha tantes lleis que a Barcelona no serveixen, que no es poden aplicar, com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge deis joves ... Es diu: "solucionarem l'habitatge pels joves!", i surten lleis a Madrid, i surten lleis a la plac;a Sant Jaume. I no se soluciona el problema deis joves amb una llei. Si no actuem així, tindrem ciutadans atemorits, que és el que diu Dahrendorf sobre les relacions entre les gene- N osaltres tenim l' experiencia, com a administradors, coma gestors deis serveis públics en aquesta ciutat, de fins a quin punt les lleis generals serveixen moltes vegades de molt poc. Serveixen per a una cosa: denunciar l' existencia d' un problema, com aquest que els joves tenen per trobar habitatge. O l'atur juvenil, o els problemes del mercat laboral. Pero les lleis sectorials, que volen resoldre un tema sense tenir en compte la seva especificitat en el territori, que parlen de joves, que parlen d' aturats, que parlen de 30 31 �drogaaddictes, no tenen en compte que finalment la solució dels joves, dels aturats i dels drogaaddictes moltes vegades prové no de la ciutat, sinó fins i tot del barri. O hi ha solució en el barrí on són, o no n'hi ha cap. són molt més efectives que no pas les nacionals -perque es perden menys diners pel camí. És evident que es perden menys llen9ols per cada bugada quan s' esta a prop del problema. Nosaltres sabem el que ens ha costat avan9ar a Ciutat V ella. 1 sabem que les lleis que hi ha hagut ens han ajudat en el sentit que han estat condició perque nosaltres poguéssim actuar d' alguna manera, pero aquestes lleis pretenien molt més que aixo. Pretenien donar-nos-ho fet, pretenien resoldre el tema i no el resolien. Nosaltres sabíem que si treballavem en habitatges, i en sortir de l'habitatge t'atracaven, dones no anaves a viure a aquell carrer i per tant alfo es continuava degradant. O si actuavem en seguretat, pero no en habitatge ni en serveis socials, no hi havia solució. N osaltres, que proposem? En habitatge, per exemple, proposarem que els diners que pertoquin a la ciutat de Barcelona per protecció de l'habitatge, per algun harem de proporcionalitat, segons el nombre d'habitants, necessitats, etc., que en comptes d' abocar-se segons els barems de la llei, que aquí no serveixen (perque aquí no hi ha sol urbanitzable, perque aquí els preus són més cars, perque aquí les rendes són més altes en general), dones que aquests diners que ens pertocarien es capitalitzin i se' ns donin per dotar les empreses que efectivament estan fent no sols habitatge, sinó que estan fent barrí. Perque a Barcelona, si no es canvien els barris no es fa habitatge. La interdependencia dels fenomens és tan gran que, o s'agafa un segment sencer de realitat urbana, d'una ciutat, d'un barri, o d'una zona d'un barrí, is' actua en tots els terrenys, amb totes les armes disponibles en aquest terreny, o no hi ha solució. La majoria dels problemes que s' anuncien com a problemes generals no ho són. Són una suma de problemes particulars que només tenen solució amb una suma de solucions particulars. 1 en aquestes solucions particulars tenim el dret, i així ho demanem, perque ens ho hem guanyat com a ciutat i perque hem resolt molts problemes, que hi hagi confian9a en nosaltres: com que ja veiem que assumptes tan importants com l'habitatge juvenil, la inseguretat, l' atur, la creació d'activitat... des de la llei general, des del Parlament, no es poden resoldre molt més que en el sentit de posar les condicions perque algú ho faci, ens haurien de dir: "ho fan vostes". S' ha demostrat estadísticament, a Anglaterra per exemple, que les iniciatives locals de creació de llocs de treball Amb aquesta defensa, que faré sempre, de l' especialitat i de la territorialitat de les solucions, i no de la seva generalitat, dones la solució dels problemes és particular, invoco que durant l'any 1996 sigui possible, amb aquest esperit, anar endavant en la millora de la qualitat de vida d'aquesta ciutat. Que fugi el cofoisme: tenim molts problemes. Pero tenim les solucions. Cofoisme no, pero confian9a sí. Confian9a en tenim molta. Nosaltres sabem que si se'ns dóna confian9a podem donar molt. Podem donar molt al país, podem donar molt a Catalunya i molt a Espanya. 1 podem jugar un paper a Europa. 32 33 �Barcelona no vol pas res més que contribuir a la construcció d'una Europa basada en la confiarn;a en els poders propers, amb lleialtat federal, de baix a dalt, amb responsabilitat, amb capacitat d' entendre que hi ha interessos generals que s'han de defensar i que passen per sobre, ja he dit les raons: equitat, justícia, eficacia i fins i tot cohesió social i nacional. Cree que hi ha coses que es poden fer millar a nivell local que de vegades s'hauran de sacrificar per motius de cohesió nacional, perque és un valor important. / Index onomastic V oldria que aquesta fos la filosofia de Barcelona, la que els barcelonins aportessin a la construcció de !'Europa de la qual ens agradaria ser la porta i la clau d'entrada. Adenauer, Konrad, 14 Arendt, Hannah, 17 Bangemann, Martin, 24 Camus, Albert, 15 Corcuera, José Luis, 30 Dahrendorf, Ralf, 18, 21, 30, 31 Delors, J acques, 17 González, Felipe, 18 Havel, Vaclav, 25 J oan Pau 11, 25 Levinas, Emmanuel, 22 Mann, Thomas, 19 Mitterrand, Frarn;ois, 14, 15 Monnet, Jean, 14 Obiols, Raimon, 26 Pujol, Jordi, 17, 25 Sampaio, Jorge, 25 34 35 �Savater, Femando, 22 Schuman, Robert, 14 Semprún,Jorge, 19,20 Trias [Fargas], Ramon, 15, 16 Col·lecció Alcaldia l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan<; de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan<; de l'any 1992. L'estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992 7. Balan<; de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan<; de l'any 1994. L'estat de la ciutat 9. Balan<; de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona i el repte europeu 36 37 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1995 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1995. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2798/19960125_ElPais_Quadern_PerUnLlenguatgeEuropeu_PM.pdf 8d81cd1996b4e0f0a2b5ec735b16b6f5 PDF Text Text u* QUADERN EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 BALANÇ DE L'ANY 1995 El passat dimarts 9 de gener l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar al Col.legi de Periodistes la tradicional conferència de balanç de l'any anterior. Partint del Tractat de Maastricht i de la necessitat de la integració europea, Maragall va centrar el discurs en l'element clau de la subsidiarietat com a base per a la creació d'un llenguatge europeu comú, amb el Pasqual Maragall i d president dec Vaclav Html, durant la vidu d'aquest « Barcelona el mes de maig passat per sempre més la por d'una Europa alemanya en comptes d'una Alemanya europea. Quan Thomas Mann va tornar d'Amèrica l'any 45, després de la guerra mundial, va dir que volia una Alemanya europea i no pas una Europa alemanya. És això el que hauríem de voler. Jorge Semprún, quan li van donar el premi dels editors de Frankfurt, va fer un discurs magnífic, base d'un posterior lli- " bre autobiogràfic. No havia tornat mai a Buchenwald. Hi torna 50 anys després. El discurs es titula "Una tomba als núvols". I explica que quan Thomas Mann torna a Alemanya també diu: "No, jo no he marxat mai d'Alemanya, jo hi estat sempre, perquè la meva pàtria és el llenguatge, és l'alemany". Semprún es pregunta si això és veritat. Si és veritat per a ell. Si, és veritat que l'espanyol és la seva pàtria. És la llengua dels seus pares: en alguna mesura és, doncs, la seva pàtria. El francès també ho és: és la llengua en què més ha escrit.-L'alemany també, és la llengua, diu, en la qual ha llegit el Quixot. I acaba dient: "Cap d'aquests idiomes és la meva pàtria, la meva pàtria és el llenguatge". I jo aleshores em preguntava, i li comentava l'altre dia a Jorge Semprún, si seria veMARCELÜ SAENZ ritat que Europa reconeixeria que el llenguatge, europeu, per dir-ho així, és la pàtria dels europeus i que per tant s'ha de construir. M'ho pregunto no només teòricament sinó pràcticament. Ja sabeu que Barcelona vol ser la capital del llenguatge europeu, l'any 2001, de la cultura europea, en definitiva. I per tant hem les Malvines doncs que les ata- d'encertar, primer ens ha de noqui. Que tot el 'que sigui cons- menar el govern espanyol, espetrènyer aquesta llibertat de les ro que ho farà aviat. I després parts, dels Estats, de les nacions, ens hauria d'acceptar Europa. .Òbviament nosaltres no ens és dolent per Europa perquè d'aquí en naixeria una Europa cons- podem equivocar, i quan ens pretreta, una Europa obligatòria, i guntin "vostès que volen?",-com obligatòria vol dir no liure, una quan ens van preguntar l'any Europa que finalment no tiraria 1992 per què volíem els Jocs, sembla que nosaltres no hauríem endavant. Oblida que l'únic espai vàlid a de repetir la mateixa mena d'arnivell mundial ja és més gara que gument; No hauríem de dir que l'espai nacional i que l'escepticis- necessitem la capitalitat cultural me dels ciutadans europeus no d'Europa per transformar Barprové d'un excés d'Europa sinó, celona, perquè de fet els equipaments culturals que com ha dit Felipe tindrem el 2001 ja Gonzalez sovint, _ . els estem fent. . d'una manca d'EuBarcelona s'ha Per tant Barceropa per fer front lona, ben pensat, al'que volem com a d'oferir com s'ha d'oferir a europeus. Europa com l'esceLa resposta de escenari d'un nari no de la transDahrendorf té un llenguatge formació sinó de aspecte positiu que l'afirmació d'una jo vull remarcar: europeu cultura, d'un llenl'optimisme respecguatge europeu.te d'Alemanya. Ara, aquest és Dahrendorf diu que no ens preocupem més d'A- un argument que haurem de delemanya. Quan es parla de la batre, que haurem de rumiar unitat monetària molts pensem molt bé, perquè sabem, igual que és important per impedir com Dahrendorf, que hi ha pauna Europa alemanya; és a dir, ïsos sencers al Consell de Minisque l'euro és important perquè el tres de Cultura que no volen ni DeutchsMarc no ens domini sentir parlar de cultura europea. d'una forma que no considera- Alemanya, Anglaterra, Holanríem legitima. Que el Bundes- da, per exemple. Perquè consibank no pot governar França, deren que això és contrari a la per dir-ho d'alguna manera. I subsidiarietat. que això és massa que per tant l'important és que Europa. Estem en una situació, a finals les monedes s'uneixin en un lloc on els decisors no siguin només del 95, en què molts problemes alemanys sinó de tot Europa. s'han començat a resoldre, proQue la unitat monetària és neces- blemes que ens afecten, internasària r s'ha de convèncer els ale- cionals però que ens afecten, i manys que l'acceptin per tal que s'estan resolent bé. Tot sembla que pot tornar a Europa existeixi i desaparegui Per un llenguatge europeu PASQUAL MARAGALL L'any 95 ba estat un any dramà- Regions i de les Ciutats, perquè tic, convuls, un any desesperant i altrament no n'hi haurà. Però esperançador alhora. Podem l'Europa de la subsidiarietat és, pensar que ha estat menys nega- evidentment, l'Europa dels potiu a Barcelona que a Catalunya, ders propers. Hem d'anar confiats a la i menys a Catalunya que a Espanya, com hem dit molt sovint, construcció europea sobre la i fins i tot que a Europa. Això base del reconeixement que donaria lloc a un cert cofoisme aquesta ha fet del principi de •focal, al reconeixement d'un cert proximitat. Som conscients que tremendisme espanyol, .que exis- aquest principi s'ha de completeix, al reconeixement d'un cert mentar amb altres principis perescepticisme europeu, i a mi m'a- què sigui admès pels garants de gradaria aprofundir una mica en la construcció que són els estats i les raons d'una cosa i d'una pels "practicants" de la construcció, que són els funcionaris de altra. Jo crec que el 95 ha vist l'inici Brussel·les, els ministres quan es d'una esperança, almenys d'una. reuneixen en consell o els parlaDes del punt divista de la ciutat mentaris quan es reuneixen al de Barcelona, i parlament. I aquesta garantia que els poders més propers hem tats euro] de donar als garants de la constat, entroi trucció europea perquè aquesta que s'està ¿oi es pugui fer en el sentit que estic Tractat de defensant és el principi de lleialportància d tat europea, que els el fet que dreta i esquerjaJHSan accepalemanys anomenen bundestreue talcom un principi Hem d'anar constitucional eu(principi de lleialtat ropeu. D« totes les confiats cap a federal) i que al-' guns, per exemple idees europees, més Jordi Pujol, han que la de federalisuna Europa anomenat principi me, que alguns dels poders de responsabilitat. compartim i altres Es tracta, de no tant, és la idea propers complementar la que pot fundar subsidiarietat, és a Europa. És el prindir, la proximitat, cipi d'organització, no la idea abstracta, que pot fun- per tal de garantir que les parts dar la construcció europea. components d'aquesta construcL'Europa de le Regions i l'Euro- ció es fan solidàries dels interespa de les Ciutats que hauria de sos generals, com li agradava dir superar i integrar l'Europa dels a Jacques Delors. És a dir, que Estats, que són els garants de la cada una'de les parts que compo? construcció europea i per tant nen aquest conglomerat complex s'han de sentir còmodes amb la és conscient de les necessitats del construcció de l'Europa de les conjunt i actua dintre del conjunt no només defensant el seu propi interès sinó també l'interès general. Aquesta base, aquesta superació, aquesta pertinença local amb una idea també general crec que serà là base de la construcció europea que enguany es descabdellarà amb la conferència de revisió del tractat i de revisió de les institucions. Veiem, doncs, que hi ha una aproximació de les idees a la persona, un reconeixement progressiu de la importància que té el fet que les idees s'encarnin en persones i en fets concrets i pròxims. Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feliç: l'important, deia, és que tu siguis feliç, l'important és que aquestes idees generals de felicitat, de progrés, de desenvolupament, de benestar, de justícia i d'equitat arribin a ser percebudes per la gent com una cosa seva, que els pertoca directament. Però aquesta esperança es confon a voltes amb l'escepticisme; molta gent utilitza la subsidiarietat com a eina d'escepticisme. Hem vist recentment algunes manifestacions en aquest sentit, com per exemple unes de Ralf Dahrendorf, a qui jo respecto moltíssim, un sociòleg liberal, d'origen alemany, instal·lat a Londres, unes declaracions titulades "Una Alemanya europea", en què textualment està dient el contrari; està dient que la unitat monetària no cal, està dient que cadascú pot fer el que vulgui, que si Franca vol fer Mururoa que ho faci, que si Alemanya es vol reunificar no li preguntem per què i que si Anglaterra vol atacar punt de mira posat en la desitjada capitalitat cultural de Barcelona l'any 2001. En aquestes pàgines publiquem un extens resum de l'esmentada conferència. �© QUADERN El'PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 BALANÇ DE L'ANY 1995 començar: és el cainisme, el ma- l'anàlisi continguda i emocionaniqueisme, aquesta capacitat im- da, és a dir, no val l'anàlisi totalmensa de la humanitat per crear- ment freda perquè no existeix l'ase enemistats en la proximitat, nalista fred, no existeix la persoperquè uns i altres són germans. na que no sigui nacional d'algun A Palestina, per exemple, un lloc, o ciutadà d'alguna ciutat. incident en pot crear un altre, i Per tant aquesta anàlisi ha de aquest un altre, i una resposta, i comptar amb l'emoció i amb el estem sempre a les portes que es punt de partida. desencadeni un procés irreversiPerò tota aquesta disquisició ble. Cainisme i maniqueisme per- a Barcelona per què li interessa? què el cainisme va seguit imme- Doncs li interessa molt, perquè diatament d'una justificació, l'al- Barcelona és capital d'un naciotre és el dolent, etcètera. 1 sabem nalisme mal entès, més ben entès que no n'hi ha prou predicant avui però històricament mal enque l'altre no sempre és dolent i tès. Perquè Barcelona és l'altra potser fins i tot que l'altre és bo. capital d'Un Estat que no ha estat Com aquell filòsof 'franco-lituà entès i que ha trigat molt a entenque ara s'acaba de morir, que dre's ell mateix, que tot just conomés parlava de l'altre, Lévi- mença a entendre's. Cosa que, nas, que li van precom hem vist, per guntar: però vostè altra banda no és com resumiria la és reUn problema irreversible, seva filosofia? I va versible. J"pt tornar dir: "Vostè pria haver-hi procés-, civil, de les mer". L'altre prisos cainites i manimer, l'altre davant, ciutats, com el queus. Perquè Barque passi. celona vol posar-se dels suburbis . Sabem que malamb d'altres al capdavant de les ciuhauradament s'ha de aquesta bonhomia, tats, de les ciutats i aquesta filosofia regions d'Euroresoldre a.les les benevolent, que pa en la construcestà basada a més ció de l'Europa ciutats -en un racionalisme pròxima, subsidiài en unes idees geria i no arrogant. nerals, no ha donat el resultat I perquè en tot això ens hi juque volíem, que el maniqueisme guem la vida: no som capital té més força que la bonhomia, i d'Estat, ni som ciutat de provínque en cada moment pot desen- cies, i com que no som cap de les cadenar i seguir el procés. dues coses no ens podem permeCONSUELO BAUTISTA És cert que tot nacionalisme tre ni la rutina del domini ni la •Barakxi* no é* capital o"Estat ni duM d« provine»«". és fill d'un contrari, deia Fernan- rutina de la dominació acceptado Savater en una crònica sobre da. Barcelona s'hi juga les faves, tres hem de lluitar perquè aques- na és un centre logístic, vol ser la tres o quatre llibres en relació a s'hi juga la vida i s'hi juga el seu tes idees finalment dominin, per- porta del sud d'Europa. Probaaquest tema. Però es cert, com projecte, en això. Barcelona ha què sinó serem dominats, i no blement tenim tots els números deia ell, que les puces del nacio- de construir les seves bases logís- vull ser maniqueu, estic parlant perquè així sigui, Barcelona està nalisme s'encomanen? Si un na- tiques, ha d'explotar la seva cap¡-^ en el terreny de les idees, no-dels construint Europa físicament, tecionalisme en crea un altre, és talitat cultural, si li accepten. sentiments. No estic predicant en lemàticament, des del punt de com una mena de malaltia que es Barcelona ha de garantir que la contra de ningú, sinó d'algunes vista aeroportuari, portuari, de contagia? Potser és cert però a mi seva indústria va endavant i que idees, o d'alguns malentesos. Es- les indústries, de les comunicano em deixa satisfet, perquè l'ú- es reconverteix amb elritmeade- tic analitzant a partir d'un senti- cions, deja capacitat de cooperanic que sabem és que l'home hi té quat. Barcelona ha de garantir la ment i d'un lloc, però analitzant. ció amb Sarajevo, amb l'Europa Hem de contribuir a la solu- que pateix. Està construint la tendència, que hi té tirada, que qualitat dels seus serveis, l'atracaixò és una cosa que ens empeny, ció de la seva cultura, la millora ció del dilema d'Europa, tal com xarxa física i emocional, la_seva que té a veure amb la nostra prò- del seu sistema hoteler i d'acollir està plantejat. Hem de contribuir vinculació europea. A més, hi ha pia existència, amb la manera de da, la bellesa de les seves platges i a la solució d'aquest dilema, tant de participar amb tota la seva ser, i que finalment és contagiós; turons, en fi, totes les seves vir- com a la construcció física de la pluralitat: no estic pas predicant i és dolent, és com les puces que tuts. Però al mateix temps Barce- xarxa d'Europa. I sabeu que que hi hagi un pensament barces'encomanen. Doncs malament lona ha de lluitar perquè a Euro- Barcelona ho està fent. Es allò loní sobre la llibertat, sobre rai. pa dominin unes certes idees, i que avui no he volgut explicar Europa; segurament no hi serà. Hem d'anar amb molt de qui diu Europa diu evidentment i amb detall, però que ho he expli- Però en tot cas sí que estic dient comete. Ha arribat el moment de en orimer lloc Esoanva. Nosal- cat molt. darrerament Barcelo- aue Barcelona, el conjunt dels flmot£±â5£ËM. •Ul iEn«0> IMPAGADOS MOROSOS "^UNIVERSITAT i¡f Lo cnfc*»«iog todo o juuiijmiim sui iintifrT ROMPEU FABRA L'Escola Superior de Comerç internacional (ESCI) . (¡DEC) i de l'I·liatre Col·legi d'Advocats de * Tuto. (93) 4S&91.&4 JRL ^IMAM-MUTI* EDIMI, S. A. DISOLUCIÓN Y LIQUIDACIÓN Dal«: Del 13 de febrer al IS de març de 1996 Borali: De 16.00 a 20.00 hores; de dimarts a divendres CoDtiogat de Con: El dret pensi des de l'àmbit de la Llet 5/95 del jurat i l'exercici de l'sdvocacia: oratòria, presentació escènica, presa de decisions, etc. Professorat: Prestigiosos professors del món del dret, inclosos professionals amb experiència en l'exercici del dret davant el jurat a EE.UU. Informació i matricida: Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) Av. de la Diagonal, ¡14, 4a. planta, 08006 Barcelona (Preguntar per Monica Uñó) Tels: (93) 237 62 19 / 237 63 31 Fax: (93) 23774 OS IO* mat tataOnft da »Imam. Lililí luí con cartea» t* unjvtiMl * dia 20 dt dcìambf« da 1895 acordo, antra Moa aaunoa. la «okicUn y «»»dación tquidMIor a don Mgual Horta Afcnaraz. y cainaloaiquiaaaùn: ACTKO Paaata. Binx» . CuaMa at. aodoa TgM 3K.1S4.I45 1.000.000 3fa.1M.14» PASIVO CapM muri UM RaaantvoUMa nil.il J.I _.. 100.000-000 20.000.000 2I3Ä7.3K niiiOdm al 15-12« TaM Passa a la oàaliu ( GESTIÓ SPORT, S. A. EN LIQUIDACIÓN l«k|uid.Kd6ndel«Mtí.^y.¿n>M *"** ACTIVO MMtM Apfcatíones MormáttCM 22.955 fW) 4M 19 US J0KX Ftt.(M»4M¿¿00 ^mi^ fij iirtiM4«*Mto. Garcia-Montoro &. Asociados^ presenta el primer CURS SOB R E HL JURAT ciutadans de Barcelona, en això hi han de pesar, se'ls ha de sentir. Crec, per altra banda, que anem tocant vores d'una nova cultura política en què la pertinença i l'arrelament no apareixen ja només com a contrari sinó com a condició de les idees universals de la fraternitat, de la igualtat i de la llibertat. Ho ha dit Havel, ja farà bastants anys: és des del punt de vista de la particularitat, del lloc on estem, que podem explicar les idees generals, que si no no tenen gruix, no tenen sentit, no tenen forca. Vegeu, per exemple, el que deia Joan Pau II l'octubre passat a les Nacions Unides: "Els drets de les nacionalitats s'han de respectar, perquè són drets humans acollits a un nivell específic de la vida de la comunitat. Però hem de considerar la dificultat de definir el concepte de Nació, que no pot ser identificat a priori necessàriament amb l'Estat. No obstant, hem de buscar solucions si volem evitar els errors del passat i assegurar l'ordre just al món". I el que expressava Raimon Obiols fa un parell d'anys en un article titulat La desgràcia de Europa: "Hauríem de tenir la sensata ambició d'afirmar pluralment una voluntat compartida: la de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme que vol el seu Estat". Estem tocant vores perquè quan ho diuen personalitats molt diferents, en contextos molt diferents, quan les coses es van repetint i s'assemblen tant, vol dir que hi ha una cultura que avança, una nova cultura política, no sé com s'haurà d'anomenar però que és evidentment la cultura política del segle XXI que està naixent en aquest moment. Què significarà la nova cultura política per a una ciutat com Barcelona? Doncs bé, la nova cultura política subsidiària ha de representar la possibilitat per a la ciutat —en el moment que està fent la seva pròpia Constitució, que és la Carta Municipal o la Llei de Barcelona— de desenvolupar conceptes constitucionals i estatutaris que semblen poc utilitzats. „ 2»ü»o» 3H.W4.14« Lo tf» aã han posso a toraajckia (a0akaopaflraa. Bmt**,X-l2-UKBIqaa*tr M. Caratruccfonm „ M. htoquiraria H.OtmíntM»cnnM M. MobukVto M. Equipe» pare Proc. Mom. M. EtoiTwnto.. d« transport« Amorta««* acumulada <M*vnoHfaado rrwl.vi.ri M** DwdofM tíniámm ........ _ .. - — . lOUMMC 7*000.741 ... rlKawida pubica Mamntw y ptgoB cía. „ Cuant» enfrian» con »ode* y «*.•.*. *k*»« Crédito« • cofto ptMO •VMNporfMriodMeaeidn .. Pago* Querido« ~ ToMacttvo ... PASIVO Fondo» prop«* „ C«ftal social n •« Rasarva laga! „ „ .. .. ~ S4.276.S30 25.000.000 3«J14 133 5.000.000 .. .. PardidMrQananciM XOM3M7 tfntttont • larao plant Otoacrwdoraa* ...... Deuda* a IVOQ pl*2O PiittaadUi.Mda··WvtU^laTgiàaio -.'.'.. Ov*m¿*m* <*<***> AcfMdorMacwtoptaD ntiHlM TnTfifnlMBttn lit rrtiflln 0*&*ètof^cenm*a*M<*4ic**o "EESaS^^^ 9.528.4OS 80.543.3« Z5.000.OOO -«.775 -36.775 1«7.002J77 „ - Ao^dox« por pniiiciún da mntía* OkwdBudMiMMMmW.» 15.000.000 1.414.200 3.807.446 3.967.406 850.700 241.165 -10.558.961 .. 17 201 140 «7JÕ1.14Õ 20030.600 17.221.54* -«2.000.000 - "" . _.. „ : ...... 0*444JOt .r tStStVtï -' «3¿39Jt»'" lX>' ^ftnes dci - '~ÍMM,»f>¿tre mà per �(SA EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 lUADERN BALANÇ DE L'ANY 1995 hem de donar, segurament, que és la demanda de protecció que provede la mandra, o de la simplificació, del simplisme o de la xenofòbia. La facilitat que dóna poder atribuir tots els mals a un color. Ens agradaria poder dir que les lleis sectorials s'adaptaran a Tes circumstàncies especials de la nostra ciutat. Nosaltres sabem que hi ha tantes lleis que a Barcelona no serveixen, que no es poden aplicar, com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge dels joves. Es diu: "Solucionarem la vivenda pels joves!", i surten lleis a Madrid, i sjjr- , ten lleis a la placa de Sant Jaume. I no se soluciona el problema dels joves amb una llei. Nosaltres tenim l'experiència, com a administradors, com à gestors dels serveis públics en aquesta ciutat, de fins a quin punt les lleis generals serveixen moltes vegades de ben poc. Serveixen per a una cosa: denunciar l'existència d'un problema, com aquest que tenen els joves per trobar habitatge. O l'atur juvenil, o els problemes del mercat laboral. Però les lleis sectorials, que volen resoldre un tema sense tenir-ne en compte l'especificitat en el territori, que parlen de SÍLVIA T. COLMENERO joves, d'aturats, de drogoaddictes, •Barcelona wtà construint Europa «steamer* de> del punt.de vista aeroportuari, portuari, industrial...' no tenen en compte que finalment • següents: que la ciutat i el municipi nivells de govern actuants a Barce- llei de Barcelona que a Barcelona la solució dels joves, dels aturats i ja no són el mateix. En el cas de lona n'hi ha tres de substantius, es reconeixeran els drets dels resi- dels drogoaddictes, moltes vegaBarcelona la ciutat ha esdevingut directes: l'Estat, la Nació i el Mu- dents, que la residència s'obtindrà des prové no de la ciutat sinó fins i un fet multimunicipal, irreversible i nicipi, essent els altres (comarca, normalment després d'un determi- tot del barri. O hi ha solució al bapositiu en ell mateix, necessitat tan província, àrea metropolitana, nat temps d'estada a la ciutat. As- rri on són o no n'hi ha cap. •; -•>''. Nosaltres sabem el que ens ha sols d'unes regles de joc comparti- etc.) secundaris o derivats i, ente- sumpte, aquest, enormement des per evitar l'exportació de pro- nent que la Unió Europea no ao- complicat perquè nosaltres no po- costat tirar endavant la Ciutat Veblemes dels uns als altres, l'expor- tua mai per ella mateixa sinó á tra- dem alterar les lleis de residència lla. I sabem que les lleis que hi ha tado no equitativa de problemes, i vés de l'Estat, l'Autonomia o el nacional; nosaltres ho podem hagut ens han ajudat en el sentit també per suscitar les estratègies Municipi (o més d'un, en molts ca- crear residències a l'Estat, a la Na- que han estat condició perquè comunes que són menester. sos). Aquí rau precisament la grà- ció, però si que, com ja passa, per nosaltres poguéssim actuar d'alUn altre article de la llei de cia, en això és perfectament subsi- exemple, amb el dret de vot reco- guna manera, però aquestes lleis negut al tractat de là Unió (només pretenien molt més que això. PreBarcelona ideal fóra la possibilitat diària, la construcció europea. Ens agradaria poder dir en una en les eleccions locals poden votar tenien donar-nos-ho fet, pretenien d'establir que de la totalitat dels els ciutadans europeus residents a resoldre el tema i no el resolien. la nostra ciutat), nosaltres hau- Nosaltres sabíem que si treballàríem de .poder dir en la nostra llei vem en habitatges i en sortir de qui reconeixem com a empadro- l'habitatge t'atracaven doncs no nable a Barcelona. La qüestió de anaves a viure en aquell carrer i fins,a quin punt això genera dret per tant allò se seguia degradant. La majoria dels problemes que respecte a l'Estat és molt delicat. Gener, febrer, març 1996 Això hauria d'anar acompa- s'anuncien com a problemes genenyat, a Barcelona, d'una certa rals no ho són. Són una suma de obligació per a aquells que arriben problemes particulars que només : de respectar les regles bàsiques de tenen solució amb una suma de solucions particiutadania. Si nosal,— culars. tres poguéssim doI en aquestes sonar ciutadania hauSi poguéssim dtì Rodolf Sirera ríem de poder exigir lucions particulars respecte a les nor- donar ciutadania nosaltres tenim el Dirtíccio Joan Lluís Bozzo dret i demanem, mes bisiques de convivència que hauríem de poder perquè ens ho hem guanyat com a ciunosaltres ens hem donat, i em penso exigir respecte a tat i perquè hem resolt molts probleque amb això, si ho les normes que mes, que hi hagi poguéssim fer, estaconfiança en nosríem trencant les baens hem donat altres. ses del que moltes vegades és finalNosaltres què proposem? En habiment el racisme i la •„ xenofòbia, perquè la gent té por de tatge, per exemple, proposarem l'altre quan l'altre apareix com a que els diners que pertoquin a la majoria en un punt en què un es ciutat de Barcelona per a protecconsidera'majoritari. ••-_.',• ció de l'habitatge, per algun barem Ens agradaria poder din les ac- de proporcionalitat, segons el tivitats productives que malmetin nombre d'habitants, necessitats, l'entorn, discriminin els ciutadans etc, que en comptes d'abocar-se .per raons de sexe, raça o edat, o segons els barems de la llei, que M M* g«* dmdt Mm no compleixin les normes de ciuta- aquí no serveixen —perquè aquí dania, no podran establir-se al ter- no hi ha sòl urbanitzable; perquè aquí els preus són més cars; perme municipal. Si no actuem així tindrem ciu- què aqui tes rendes són més altes Elan Teatro tadans atemorits, que és el que diu en general—, que aquests diners Dahrendorf sobre tes relacions en- que ens pertocarien es capitalitzin tre les generacions a Europa. La i se'ns donin per a dotar tes emprepor creix per moltes raons: el fu- ses que efectivament estan fent no • tur, la por a la inseguretat al ca- ja habitatge, sinó barri. Perquè a •» NCM AZMM rrer, a la delinqüència. La por a Barcelona si no es canvien els bauna situació —diu— en què l'atur rris no es fa habitatge. Que fugi el cofoisme: tenim juvenil és considerable, la gent Mrecdfe gran es fa mes gran, vivim més molts problemes. Però també tes Antonio Simón anys, i els joves triguen molt més a solucions. Cofoisme no, però conHtml Muai ¡Mà «•* «N entrar en el mercat de treball du- fiança sí, que en tenim molta. Nosaltres sabem que si se'ns dóna rant l'etapa del major vigor físic. Estats, qu Ciutadans atemorits que na es confiança podem donar molt. T I Q U E T S veuran construcció èti. protegits. A vegades, però, Molt al país. Molt a Catalunya, s'han de sentirr <coi Al els ciutadans exigeixen una protec- molt a Espanya. I podem jugar un construcció de l'Euri ció que no els podem i que no els paper a Europa. Ve de la pigli» S La. nova cultura politica ha de permetre que aspectes que l'Estatut preveu amb timidesa es puguin desenvolupar amb franquesa, i aspectes que la Constitució permet, igual. Però fer-ho també amb un nou esperit, jo crec, Hauríem de poder din a Barcelona les competències concurrents o delegables s'entendran atribuïdes al nivell més proper al ciutadà, punt. Aquest seria un article fantàstic i aquesta una llei magnífica. No seria res més que l'aplicació d'una altra Constitució (que és l'europea) al cas de Barcelona. I el nivell més proper al ciutadà voldria dir districte per relació a ciutat o ciutat per relació a autonomìa, i així aniríem seguint, llevat del cas que per raons d'eficàcia, equitat o cohesió social o nacional, s'estableixi legalment el contrari clar. Però aquestes raons, en tot cas, s'haurien de substanciar pels nivells més llunyans del govern i no al revés. En realitat Maastricht, si ho pensem (tomo a provocar), el que fa és capgirar el model politic nascut de la Revolució Francesa. No hi ha minories, en aquest model. És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem el liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en què Paris decideix per la pàtria decideix malament. Als diaris francesos sempre hi ha una secció que . és "Elmalestar del suburbi", erròniament plantejat com un problema nacional. No és un problema nacional, és un problema civil, un problema de les ciutats, que s'ha de resoldre a la ciutat. Crec que a Barcelona harían de ser capaços de dir aquestes coses en la nostra llei, de dir veritats com les M aror Croades «v � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per un llenguatge europeu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-25 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Balanç Ajuntament de Barcelona Europa Subsidiarietat Description An account of the resource Resum publicat al suplement Quadern, de la conferència anual sobre l'estat de la ciutat i balanç de l'any 1995 de l'Alcalde de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1469/19960126d_00708.pdf 395168a67458c45cb05000703e166e99 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 26.1.96 GUIO Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (LG) Concessió de la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu als judadors de bàsquet Juan Antonio San Epifanioi Nacho Solozábal. Saló de Cent, 18:30 h. De cara a la concessió de la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu a Juan Antonio San Epifanio i Nacho Solozábal, es fan avinents els aspectes següents: El Consell Plenari del 22 de desembre passat va aprovar per unanimitat la moció per la qual es concedia als dos jugadors de bàsquet la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu per la seva llarga llista d'èxits esportius a nivell nacional i internacional i per la seva contribució a la difusió dels valors esportius de la ciutat, des de les files del conjunt del F.C. Barcelona de Bàsquet. A través de l'equip de basquet del F.C.Barcelona, l'Epi ha estat un actiu important pel club durant 20 anys i el Nacho Solozábal durant 17, sent tots dos peces clau en els resultats del club. Durant aquests anys, el Barça de Bàsquet ha estat set vegades campió de lliga, tres vegades subcampió de la Copa d'Europa (1984, 1990 i 1991) i Medalla de Plata als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, entre d'altres èxist esportius. - Actualment, Nacho Solozábal és economista en actiu i dirigeix una escola de bàsquet que porta el seu nom. Aquesta escola va iniciar la seva activitat ara fa dos anys al poliesportiu de la Nova Icàrïa i actualment està ubicada al poliesportiu de l'Estació del Nord. - Epi és assessor de la Lliga Professional de Bàsquet (ACB), responsable (exclusiu) de la Publicitat de la Selecció Espanyola de Bàsquet, propietari de l'empresa New Events, comentarista de C anal Plus i articulista al Mundo Depo rtivo. Epi va rebre un homenatge del Futbol Club Barcelona el 26 de desembre passat al Palau Blaugrana, al qual es va excusar l'assistència de l'Alcalde. Desenvolupament de l'acte: - Parlament del regidor ponent de Relacions Ciutadanes i Esports, Albert Batlle. Lectura del decret de concessió de la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu per la secretària general en funcions, Irene Pagès. Paraules dels guardonats. Cloenda de l'Alcalde. ESPORTS4.LGS �IJ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta de paraules de l'Alcalde: - En primer lloc, vull agrair totes les persones que ens acompanyen el testimoni d'estimació cap a dues figures imprescindibles de l'esport català i espanyol, com són luan Antonio San Epifanio "Epi" i Nacho Solozábal. - La trajectória esportiva i la gran qualitat humana d'en Nacho i de l'Epi són exemples a seguir per tots els nois i noies que fan de l'esport una eina de civisme, d'integració i de participació social. Si bé és cert que no tots els joves que practiquen esport poden aconseguir el que vosaltres heu fet -el vostre palmarès- també ho és que els anys que es dediquen a 14 práctica esportiva sempre seran recordats com els millors de la joventut. Tots sabem que els Jocs Olímpics de Barcelona van ser l'excusa per a una gran transformació de la ciutat i que varen fer possible que la ciutat es dotés d'unes instal.lacions esportives que mai hagués pogut somiar. Els ciutadans han fet seves les instal.lacions esportives i la ciutat per a la práctica esportiva. Barcelona és la ciutat en la qual es fa més esport al carrer d'Europa. 262.000 persones han fet esport al carrer de manera organitzada l'any 1995, més de mig milió de barcelonins fan entre 20 i 30 minuts d'esport 1 cop la setmana, i les installacions esportives ESPORTS4.LGS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA municipals ofereixen cada vegada millors serveis als seus abonats. Més de 31.000! Què hem de fer amb tot aquest actiu? Mantenir-l'ho. Les línies ja estan marcades. L'esport escolar i la consolidació de Barcelona com a capital internacional de l'esport són el camí que hem de seguir per ser un punt de referéncia esportiva. Com a ciutat no farem res a nivell esportiu, si la gent no considera l'esport com un element més de la seva vida quotidiana. - Els més joves han de viure l'esport des de l'escola, com a part inqüestionable de la seva educació i formació. Són els esportistes del futur. No farem res en el camp de l'esport a nivell català., espanyol o internacional si l'esport de base no el treballem, si no el consolidem. (Anunciar que recuperem els els Dimecres Olímpics en aquest any olímpic.) El Nacho i l'Epi treballan des de les seves noves responsabilitats en la promoció de l'esport. Ells saben corn ningú l'esforç i el sacrifici que significa estar entre els millors. Han après des de molt joves tant les lliçons de la derrota com les del triomf, perquè han estat uns bons jugadors en el més gran sentit de la paraula. Barcelona ho sap perquè ha vibrat amb les seves victòries i avui la ciutat els fa aquest homenatge i els atorga aquesta distinció. ESPORTS4.LGS �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Des d'aquí els convido a seguir treballant perquè Barcelona sigui punt de referència en la promoció de l'esport de base i en la consolidació de Barcelona corn a capital internacional de l'esport. - Moltes felicitats i molta sort en tots els reptes que us marqueu d'ara en endavant. 1 ESPORTS4.LGS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4375 Title A name given to the resource Concessió de la Medalla d'Or de la ciutat al mèrit esportiu Juan Antonio San Epifanio i Nacho Solozábal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Esport Model social San Epifanio, Juan Antonio, 1959- Solozábal, Ignacio Basquetbol Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1470/19960127d_00709.pdf 39cbeed7bd2c1fda7436519d4eac4df0 PDF Text Text ( 41" Transcripció paraules Sr. Alcalde. Benvinguda President de Mèxic, Ernesto Zedilla (27 de gener de 1996) Bienvenidos Sr. Presidente y Sra. Sres. Secretarios Sres. Embajadores Barcelona les recibe con mucho afecto. Agradecemos el gesto. Calculado, sensible, civilizado, de visitar Barcelona. Muchos lo hicieron: De la Madrid, (Echeverría), Lopez Portillo. El Presidente de la Generalitat le hablará seguro de cómo los catalanes valoramos su acogida a muchos durante el exilio. Barcelona, la catalana, la europea, la republicana, la liberal, la progresista, la comerciante, la olímpica, la industrial y tecnológica, la culta, la literaria. Hermanados con Monterrey, cuyo alcalde nos regaló un magnífico monumento a América, xxxxx cultural. Presentes en el maravilloso Mundial del 86 Tepito, y vuelta en el 91 a remarcar P. Garibaldi - P. Real - Tonanguitla - Octavio Paz (Xavier Rubert de Ventós) Echame una manita. >.evt.t Las primeras revoluciones ya dieron de sí, las: xxix, que vienen ahora, no sabemos como serán. O si sabemos algo. La proximidad y la pluralidad van a jugar un papel más importante. Donde hay 2 habrá 3. Donde uno, dos. Donde monolitismo, alternancia. Donde sólo mayorías, minorías. Donde sólo Estado, sociedad civil. Donde sólo mercado, ciudadanía. Tenemos derecho las ciudades a hablar de todo esto? Tenemos un derecho limitado. Pero no nulo. Tenemos un derecho limitado que debemos administrar con tiento, y con la venia. Y así lo hacemos. Que su estancia entre nosotros sea recordada en los años como un punto de partida, o mejor como un relanzamiento. Que el himno catalan de México que compuso Nunó de St. Joan sea algo más que una casualidad afortunada. MEXIC.PMM tottle 119 �Que Barcelona y Monterrey y DF puedan en xxxxx vean la nueva era con ilusión MEXIC.PMM ��rie`trit / f(7-- z -VD/ L'ALCALDE DE BARCELONA „^ , •^^ ^ ^.inbt,^ k ^ ir( (Ay(7-z.- )/{? 9 ^ ^'^u ^ ai..) ^` ' ------ ^' 3 , r ?-¿4^ , rr i 'r...0-11-3 cÑ (f-r,,,„ b.e} FickeL.zi a-ttifei-4-t) ,E Je' "<nli 1‹. i ,\J~ Ho_ek l ^^^^ . ((t-0"--) ^ ‹-yIN ' ui1 oillM/r^- L- �L'ALCALDE DE BARCELONA ir‘‹AQ') L:Luitç ìJ CUi �2 L'ALCALDE DE BARCELONA 2 7 / Oi c2Th /U-NR1-4-- CA‘A\--1 i'eÁitit-t (ÁitA (LQ.Aam II' /./Le.lt,kti) ¿t.t/ucis . tkx. 6(A, t-e , b v\cf¿ t,vvt („›-j 1 L A CL:eit"("- tit ttliV4 c;u,&v I i/L-0 a,le \n(A,JOLak- VU-4ja, k91-t 7 I '-i/Ce 2 LAI)q-4. j: . ktilciA4M-q~, . 1)(Aik /t7?- ((r~ . kv", ps5G ck 0,2 Gt4 „cut Abi2,kca,L, �L'ALCALDE DE BARCELONA csiuttmf') ettgb¿A kçA c, L /1/írti)cirl(;) (-Co, -CAAD it( 1")./Uk (-\.1 U,\I\ . .AA/ ‘nevagr. Otiki r (t2, ( ( n 4/(4 4:1/ 1/1 - (2;1AQ Ct/14/14/virz y lvirvb uC atic,47, (:)7240 (,./vu / � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4376 Title A name given to the resource Transcripció notes Sr. Alcalde de benvinguda del President de Mèxic, Ernesto Zedillo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Mèxic Zedillo, Ernesto Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1471/19960204d_00710_LD.pdf e6725bac0ad337f29e27abc304a74e50 PDF Text Text ~ INCOMODITAT I ,·f !frCIENCIA L'estiu maleit Amb un retard pel qual m'excuso d'entradajarribo a la cita de cap d'any amb els lectors d'aquest diari, I'admirat i valent Didri de Girona. Vaig faltar a la cita de l'estiu. Pero el de 1995 va ser un estiu maleYt, que només ens oferia escandols. Era impossible llevar-se un matí, baixar al poble, comprar els diaris, asseure's a la ¡ cadira del porxo i llegir alguna cosa passablement simpiltica. Tot al contrari. González i Pujol jugaven al gat i a la rata amb la data de les eleccions. González, amb una coherencia dictada pe! canlcter ped) també per la necessitat, i Pujo! amb ¡ una habilitat que va esdevenir excessiva i c.rregosa. Tot plegat, per anunciar allo que ja sabíem ~ des de feia dos ~ t~ .·· anys: eleccions autonomiques enganxades a les municipals, i ~ legislatijves anticipades. ! Les autonomiques anticipades eren canta(ies si CiU perdía les municipals a Barcelona.. ~;~~á:. Tanm~tei~/P~jo~ v~ esgarrar el tret. ~'~dver~a~i no er~ Maragall --tranquiC J~dt1, tranqml-- pero ppdm ser Nadal.r::~ ~ Ye't aqm 1 que la campanya curta, brillant i savia de Quim Nadal (tot i ~ "'· 'no haver-hi un 1 ~ cara a cara televisiu, com hauria calgut) va ser justament el que es necessitava per a obrir la fase final del domini convergent. Una persona relativament nova en 1 !'escena política catalana, ~S amb una traj~ctoria previa rutilant, intatxable, ~ influiría positivament en un canvi d'escenatii. I així va ser. ~ / .-~ r} ~~ ~ei}W,IJ~ ¡ ·' A l'escenari espanyol, Ci,IJ, mitjanyant Jo"quim Molins, havia rematat la feina bruta contra Narcís Serta que els fabricadts de dossiers (Conde-Perote, De la Rosa-Álvarez) havien q'omenc;at. Tot era es~ectacular, pero al final N' es va veure que no n'hi havia per tant. Hem sabut que l~s escoltes telefoniques ~ren aleatories i que el CESID feia'CI que havia de fer. Pero l'atac a Serra havia tingut els seus efectes 4(,aixo es tractava. / dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 1 , \K ~ /X ~/ �Serra i els interessos generals_ Serra m'havia passat la vara de mando al Saló de Cent el2 de desembre del 1982. ~ffe n'anava a fer una feina que semblav~ impossible i que ara s'ha vist que no ho era, o almenys, que no ho era per a Narcís Serra: canviar l'exercit espanyol, que sortia d'un cop d'Estat fallit, i fer-ne l'exercit que tenim ara, aquest que va a Mostar a aixecar ponts, a ajudar els ciutada~s tocats perla guerra. Quan vaig prendre possessió de l'alcaldia 1per cinquena vegada, 12 anys i mig després d'aquell 2 de desembre, vaig parlar d'una persona que estava sent tractada molt injustament. Vaig elogiar el coratge¡ de Serra en la defensa de l'interes 1 general. ' Miquel Roca i Jordi Pujo! van fer arrib;:tr la seva satisfacció per les meves paraules just aquell mateix dia: "Algú havia d'encetar la defensa de Serra, nosaltres no podiem ser els primers, etc ... ". Pero aquest sentiment va durar tot just dFl 1 una setmana, fins que va arribar el Pie Congrés deis Diputats, un Ple on tothom es va apuntar al grup deis que "llaq~aven tomaquets". CiU els va llan~ar amb més elegancia pero amb efectes més feridors. Allo va ser el Ple del Corral de la Pacheca. Dins del socialisme espanyol hi havia sect~rs que potser havien considerat Serra com un intrús. Aquell dia al Congrés deis Diputats aquests sectors van assistir a tot l'espectacle, en el millor deis casos, amb circumspecció. El canvi del cal'Jv( Felipe i Serra havien calculat malament l'abast del compromís que van adquirir en prometre "el canvi del canvi" -- un fórmula inventada a Barcelona-- i en assegurar als votants que s'havia captat el missatge. Ni Garzón, ni Perez Mariño, ni Asunción (per raons diferents) van poder ser els protagonistes de la reforma policial i de 1la lluita contra la corrupció des del govern i la majoria. Ho han hagut de ser Belloch, Robles i Fernández de la Vega. El perill que hi havia era que "tot estirant la manta"{amb energía, es sacsegessin els equilibris polítics, més enlla de la capac~tat del propi govern pera controlar el ritme de l'operació. I aixo es el que va sJccei"r. Perote era un "electró lliure"t#J dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.2 /1 r_¡ { �perillosíssim i Conde-De la Rosa formaven un equip massa poderós encara pera posar-los allloc que els corresponia sense córrer riscos. 1 Hem pagat molt carel no haver gosat canviar la cúpula policial compromesa amb la dictadura, ni en el període de la UCD ni en el període del PSOE fins al 1987. La tragedia del terrorisme renovada un i altre cop ho complicava tot. La barreja de bajanades i corrupcions que es va covctr en aquesta situació ha permes que o o 1 ' pass1 tot atxo: 1) Que el PP --que hagués comes barbaritatvs tant o més lamentables si hagués heretat el govem d'UCD-- haki aparegut ara com la "for9a neta". ¡ 2) Que CiU, que va caure de quatre potes en els excessos de la bambolla especulativa i el nou-riquisme deis¡ anys 80 --tal com ja va denunciar Raimon Obiols molt aviat-- hagi aparegut davant l'opinió pública catalana i sobre tot espanyola, com aquell ¡que ha aportat al PSOE un suport 1 interessat, inestable, fragilitzant, que no responia a una alian9a de Catalunya amb el progressisme espanyol --com historicament en altres ¡ ocasions havia succe"it-- sinó a una ta,btica a curt termini. 3) Que, en conseqüencia, el foname9talisme passat de rosca --i de moda-de Julio Anguita hagi pogut jugar¡ el rol de fiscal acusador d'aquesta majoria inestable en benefici del Pf, tot creant una mena d'alian9a deis extrems per retomar als bons vells ~emps de la dialectica dreta-esquerra segrestada pel centrisme pragmati~ de Suárez i González. Aquest es l'ambient que es respira, no a Catalttnya, pero si a Madrid i a altres punts de la resta d'Espanya. 4) Que les relacions Justícia-Go'{em-Mi~jans de Comunicació hagin experimentat una serie de revolucions imparables, que van comen9ar amb la concessió deis canals de TV priv~ts, el creixent contacte entre mitjans i bancs (aquests drasticament renovat~ perla generació Conde-De la Rosa) i la pervivencia d'una columna judicial no conservadora sinó nostalgica -que és molt diferent. El paper deis intel.lectuals en tot aquest pr~cés ha estat en alguns casos coratjós, pero no "revolucionad" ni determinant. En lels millors dels casos s'han obstinat a reivindicar~ circulació del poder més que.la seva transformació. Aranguren va l!6.. ¡ dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.3 �gosar dir en veu alta el que molta gent dei~ en privat (com ja va fer al 1963). I poca cosa més. L 'esperam;a basca Una esperanya ha nascut a Euskadi. Recalde com sempre ha estat el més lúcid -no endabades ETA java posar petards a la lllibreria progressista de la seva dona els anys 60--, Jáuregui ha interpretat ami) enorme dignitat i forya el rol del ¡ ()./'~ socialisme base, pressionat per una banda i ~na altra, convertint-se per a mi enf.kp personatge:,polítiqmés considerable:.,de l'Estat. Mayor Oreja ha sabut també fer les 1 passes que calien per aclimatar un partit tant allunyat dels sentiments generals bascos com el PP. Ordóñez va pagar amb lla vida el seu coratge. Odón Elorza s'afirma més i més com un dels millor$ alcaldes de país. I, sobretot, els l moviments silenciosos, espectacularment diiscrets, diflcils i massius, entom als segrestaments d'ETA, representen una clara esperan ya. El grup de Cristina Cuesta i altres com el seu seran finalment la base del capgirament social. El PNB no ha entrat en el joc fatigant de la "dutxa escocesla" que ha practicat CiU ni tampoc en l'irritant credit polític a curt termini ( ara fin~ al 17 de juliol; ara fins a l'agost, ara fins al 15 de setembre, etc.). Un altre motiu d'esperanya, ja passat l'estiu, ha estat l'evolució deis processos polítics a Palestina i a Bosnia; i també a l'Ulster. Els nord-americans hi han jugat un paper rellevant. 1 si Europa no hi ha ~t un paper més important, aixó no hauria de ser causa d'escepticisme sinó! que és conseqüencia d'un excés d'escepticisme. Més Europa hagués estat millor que menys Europa. Circula ció i transformació del poder Des de la meva talaia local d'alcalde d'un~ ' ciutat de les moltes que formen el sistema europeu --de les més entusiastes-- 4onstato que Europa i les ciutats i les regions s'emporten les millors esperanqes, les més pures, deis nostres conciutadans. És cert que a Franya, encara, la gent creu 9n l'Estat republica com a solució de totes les coses. Com han assenyalat Xavi~r Rubert de Ventós, Miguel Angel Bastenier i Jean Daniel, la vaga general fr<ancesa apareix com un dels darrers moviments del segle deis Estats, el segle X.k; com un deis darrers estirabots del 1 nacionalisme d'Estat. L'atac a les institucioni republicanes tradicionals (sobretot a 1 dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 4 �l'Escola pública) ha estat sentit per molts francesas com una agressió a la "nació francesa", a alló que fa de Franc;a una nació piferent. ! l Mitterrand ho va intuir ja fa temps. El dia j que es va re-inaugurar el Museu de Ceret, de la ma del bon alcalde Sicre i dti la Josefina Matamoros. Mitterrand, aleshores encara president de la República, va acceptar amb complaenc;a de rebre els manifestants contra les primeres reformes educatives del govern Balladur. A l'hora de dinar, en la "intimitat socialista" 4e la taula d'un bon restaurant cereta, voltat d'alcaldes que eren de la mateixa co~da, Mitterrand s'explicava clarament sobre aquesta qüestió. Si a Espanya la crisi de l'Estat és profunda a Franc;a esta esdevenint patetica. A Espanya hi ha un element de desgast del govem que a Fran9a no hi és. La "circulació del poder" no és la solució. Ja s'ha produ'it. Ara s'aproxima la transformació del poder. Més democracia és més proximitat La gent ja no accepta, amb Churchill, la deh10cracia "tal com és". Els ciutadans volen una democracia "tal com podria ser". És a dir: millorada . .la no ens conformem amb tenir el menys dolent deis sistemes politics. Volem el millor deis sistemes polítics. Una democracia canviaqa. Més europea i alhora més local. Mundialització i proximitat. "Europa i el meu barrí" sembla que sigui la tonsigna. ¡ l¡ Vaig veure fa poc, des de Brussel.les estan¡t, i a la televisió francesa --viatjar és -- com el govern Juppé ha canviat finalment ara una apassionant assignatura ' aquesta contradicció flagrant en els terme~ que era el "programa nacional pel suburbi". Ha canviat el nom, no sé si tampé la cosa. A Fran9a, encara ara, un l funcionari de l'Estat, des del Departament !Provincial, porta la comptabilitat de centenars de municipis. La policía local no existeix, i l'escola local, per descomptat, tampoc. El sistema més avan9at, democratic i ben organitzat, probablement, de tot el món, ha esdenvingut més i més obsolet a mesura !que la democracia possible --possible per la cultura de la gent, per les mili ores 1tecnologiques, per la diversitat dels conciutadans, per la revolució de la inforfl\ació-- s'acosta. I la democracia real i formal queda enrera. La meitat més un d~ l'Assemblea Nacional és una oferta 1 molt pobra. Molt cega. Molt llunyana. dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag.s �El federalisme i la subsidiarietat s'imposen. Les minories belluguen i són tan importants com les majories. La particuJaritat es resisteix a la generalitat. L'interes general s'ha de justificar, s'ha de Uemostrar cada cop, és subsidiari de l'interes particular, no "se li suposa", com el ¡valor al soldat. l A l'Espanya de les Autonomies, ¿estem més¡ben situats pels canvis que s'acosten? E~~~=~ ~ €)l Fran9a, el culte de l'Estat democratic ha anat aparellat amb la veneració pels ~ drets personals, amb la tradició del dret d'akil, amb la llibertat de crítica, amb la independencia intel.lectual. Aixo que fa qu~ Milan Kundera, després d'atacar els mesos, quan li pregunten finalment nacionalismes, en una entrevista de fa 8 o lP en que creu, di u: "en Fran9a". 1 Mitterrand i el ternps Un espectacle apassionant, el que Mitterrahd va preparar minuciosament per a després de la seva mort. Primer, perque, en ¡efecte, potser ningú com ell ha tingut un domini tan absolut --i tan conegut-- de les circumstancies del seu traspas, un dialeg tan llarg, lúcid i emocionant amb l'altre costat. l Pero també apassionant perque Fraw;a, q~e l'ha adorat, no li ha perdonat cap falla, cap ni una. I l'ha enterrat, sí, escandalitzant els puritans anglosaxons --i alguns deis nostres-- amb la tendresa possible en la superació de les tendreses convencionals: la dona, !'esplendida Danielle, abra9ada a Mazarine, la filia de Mitterrand i d'una altra dona, i aquesta kambé al costat de les altres dues. 1 Escandalosa tendresa, lucidesa a voltes cruel. Llegiu Jean Daniel i Régis Debray, dscolteu-los explicar la parsimonia maquiavelica del govemant que deixa fer ~1 temps la seva obra, que arriba tard voluntariament --a mi, que tinc fama de fe~ tard i sempre em sembla inevitable, ; aquest domini del temps m'admira encara rriés--, que es casa amb els comunistes per a després minoritzar-los. Visioneu les imatges que els realitzadors del canal Arte han sabut trobar fa pocs dies: els militants comunistes rebent amb un silenci ominós, a les vuit del vespre d'un día de 1981, la notícia que Mitterrand havi a estat elegít President de la República. (Aq~lla tarda del 81 i en aquel! moment, estrenavem a Rupia una antena direccional ~er a veure la tele francesa i saber al t dad es/sed/tex/d dgpm .do e Pag.6 �minut, al segon, la notícia que espen'lven-t: Franya era per ti d'esquerres. En Francesc Vicens, que era amb nosaltres, es ~a emocionar tant que sortint amb el cotxe va passar per damunt d'una acacia queiencara en dula marca). Fran9a no té una "política" moderna, pero té una cosa més important --entre moltes altres--, té una cultura política capaf de la transformació, perque és una cultura crítica. (Chirac en pot donar fe; e~ un altre sentit, també Clinton, als EUA, podría testimoniar del mateix). No sé si nosaltres la tenim, aquesta cultura ~olítica crítica. Ho veurem aviat. No m'ho sembla. Jnteres nacional i interes del govern La facilitat relativa amb que hem passat d'un Estat centralista a un Estat autonomic no pot amagar l'altra facilitat, aquella amb la qual les autonomies han incorporat una mentalitat de petits estats en !el pitjor sentit: grans des peses, grans deutes, grans protocols ... i l'Estat s'ha atrinx~rat de nou en l'escepticisme respecte de la proximitat que predica Maastricht. Molt intervencionisme, massa, i poc respecte al poder local i a la societat civil --tbt invocant-la, és ciar--. ; ¿Era inevitable? Potser era inevitable, pero ~orpren l'amabilitat i el cofoisme amb que tot aixo ha estat rebut, la confusió entre! interes nacional i interes del govern, ¡ l'acomodació deis mitjans al repartiment o ¡'lottizzazione" del seu esperit crític: una mica per aquí, una mica per alla... i tots contents. En el cas del govem espanyol, ha esta rqmarcable la rotunditat amb que ha incoporat el que jo anomenaria un nacionalifme basat en la cohesió social, sense questionar les relacions polítiques establert~s, els sistemes electorals, el sistema judicial --com he dit-- ni per descomptat el paper de la política en la vida social, l'excessiu paper del govern en la vida local i 1~acial. f No deixa der ser curiós que el partit socialifta s'hagi convertit en un partit votat per la tercera edat --i molt menys per la jpventut--, per les petites capitals de província i algunes zones rurals --molt ~enys que les grans concentracions urbanes, amb l'excepció de Barcelona, mal tjn'esta el dir-ho-- i que hagi de veure com el partit rival de la dreta incorpora les !dones d'una forma més espectacular als !loes de comandament, sobre tot a niv~ll local, i com una bona part dels ! dades/sed/tex/ddgpm.doc rag. 7 �intel.lectuals se li giren d'esquena (aixo també ha succeit amb bona part de la 1 intel.lectualitat francesa). 1 Un bon sistema que garanteixi el bon goverh Mentrestant alguns deis intel.lectuals qve segueixen militant a !'esquerra practiquen un moralisme de mínims, com f~ia no fa gaire Fernando Savater quan citava Spinoza en el sentit que la política n$ s'hauria de confondre amb la moral. Venia a dir que no tora bó un sistema politic que hagués de suposar la bondat moral dels polítics per funcionar bé: més rviat el sistema fóra bó si forcés als polítics, tot i eticament imperfectes, a actuar bé (potser ens convingui pensar aixo a la llum del pertil personal d'alguns deis pdssibles nous governants!). ! Tot aixo és magnífic, pero no treu que el més greu error deis polítics es produeix quan s'equivoquen amb les persones en lesi quals confien o deleguen part de les seves responsabilitats. I aquest és un judici inevitablement moral, en el sentit més ¡ ampli de la paraula. ' L'altre error que poden cometre els polítics es refereix a la distancia en la qual trien de solucionar els problemes. La més gran equivocació de la política t;ts produeix quan es vol resoldre un 1 problema sense situar-se a la distancia adequada. Quan un polític d'Estat s'aixeca un dia amb intenció d'arreglar l'atur de llarga durada o la vivenda dels joves, tremoleu. La major part deis cops els efectes negatius son tan grans com els positius. No diria coses molt diferents de Iajcúpules sindicals o empresarials, i de les lleis del Parlament. Recentment s'ha aprovat un nou Codi Penal. Veient que el vandalisme urba creix i que revolta més i més a molts ciutadansJ, s'ha decidit penalitzar, criminalitzar, els "graftitti". D'aixo se'n diu "matar mosqub a canonades". Qualsevol alcalde de ciutat mitjanament gran sap que els "graffi¡tti" no se solucionaran si no és amb jutges locals, ju(jes de pau de grans ciutat~, amb sistemes de reparació i no de presó, amb ordenances i policía local pr~parada per a actuar com a policía judicial. j 1 dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. s �~ ~ j".J~~-Pero -~ls parlamentaris tMt! ·-~!_~ Han sentit que els "graffitti" revolten la gent i no es volen privar de mirar de solucionar-hb amb l'instrument que tenen a lama, que es una nova llei. Sense adonar-se que ,s ón massa lluny i que aquestes coses s'han de fer de molt més a prop. Aquest és lfesaíñcroi¿~ Planificadors convergents En el nivell autonomic no es pot dir que Jnem gaire més bé. Hi ha una fal.lera immensa per intervenir, planificar, prohibir, dibuixar circumscripcions, fixar horaris i normalitzar-ho tot. Ara, els planificadors convergents, amb e[ seu intervencionisme de sempre, tan fet a la seva, han decidit posar les estaci~ns del tren d'alta velocitat tora de les ciutats. A tot Europa es posen les estacion$ tant al centre com sigui possible per competir amb !'avió, i estalviar temps en el trajecte domicili-estació per comparació amb la distancia,l domicili-aer~port, i en tot cas prop deis aeroports t~· ~ intercontinentals per captar la massa críti~a de passatgers que permet sostenir aquest tipus de vols. Dones aquí no. Aqrí, l'estació de Barcelona ha d'anar a Cerdanyola, i la de Girona, a Cassa. 1 Els centres urbans, amena9ats arreu de decadencia per la congestió, pels preus del 1 sol i perla multiplicació deis centres cometcials i terciaris suburbials (al costat de les autopistes), competeixen conjuntament entre ells a escala europea per mentenir la barreja d'activitats residencial$, culturals, de petit comer9 i de gran comer9, etc. que fan d'un centre urba un llof irrepetible i agradable. t ! Dones bé, aquí els planificadors correspon~nts, obsessionats amb un clientelisme equivocat cap al petit comer9, han condemnat la Pla9a Catalunya i el carrer Pelai de Barcelona a la decadencia. Perque han¡ paralitzat una operació de gran abast comercial i una transacció interessant. No ~olament han tirat per terra mesos, anys 1 d'esforyos per revitalitzar un centre urba ! permanentment amena9at (com tots) sinó que ho han fet contra els interessos <kl petit comer9 del Passei g de Gracia, Barnacentre, Rambles, etc. que veuen astotats comes beneficia, entre moratoria i moratoria, tots aquests bolets d'autopista, :que en part tenen raó de ser (perque abarateixen els preus en zones de treballad~rs) pero que no aporten les economies d'aglomeració i la qualitat de vida d'un cen~re urba potent i digne. dades/sed/tex/ddgpm .doc Pag.9 �L 'anv queja ha oassat... l'any que oassem Ve't aquí que, al tinal, mentre les brases: de la llar de foc de Rupia es van refredant i la nit camina lentament cap a ~a matinada, he acabat fent d'alcalde. Amb aquell punt d'indignació que els alcaldes aprenem deis ve"ins que ens exigeixen i ens canten les seves raons. 1 i L'estiu va passar. La tardor ens va dur un! nou Parlament a Catalunya. L'hivern ! ens dura un nou govern a Espanya. 1 l'an~ 1996 ens dura una nova constitució europea: la revisió del tractat de Maastrichi. Potser sera pel 1997, pero en tot cas aquest any 1996 sera l'any de la nova concepció europea. 1 1 Que el Canigó i les Medes ho contemplin ~ot plegat amb la mateixa serenitat de sempre, sobretot ara a l'hivern, quan l'air~ és ciar i els perfils vius, el blau de l'horitzó nítid i el blanc deis Pirineus quasi yiolent. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona dades/sed/tex/ddgpm.doc Pag. 10 ��~ ,Y L' ALCALDE DE BARCELONA ~,;_~ LiP ~ (}1~7{~/tl ' L 1 ))_C( /(,V) rYL~Á_O_ ( /;. ~--r ?~1 ~ -áM-7 �L'ALCALDE DE BARCELONA ~ ~t_ A cA' .JI-.~ . ~ ~ ~ Y., /tU vz. ~ ~ r~.,e M~~ oJ- ~~~ au.Js- LU-u. \. WLu'.f'v.). ~,.~· ~,v{~ .· "'- ~ auJ- ~ ~ ~~ oi'Je-~ ~ ~~ . \-LetJU\At;Jr fy . . ~ Jt ~ ~ ~ o~ ~ (A~ ~~·"'t0 .L. ~ V t~r.( ~ ~ ~ ~. ~ l. )(:_~\t. ~.· ~ ü)o_ jevv;~ 1 ~ : c.. lílM tAM.Uh-1 r (2¡( , CJ:; ~ 4~~-\.Q, ~ ~ ¿c-..~. \~t\A..IO-'W 4. · G·v //'~ , 2.,., ~'-,1 ~ ~ 0ev...~ . t-.e /~"'1-e~ ~ 1 ~ ~, e~- ·~~ \JC\, ~ '. A q~ ·'- -~~~ ~~ ("b.. elt~~ ~~~ ~~~~ A~~ ~~~ [~ ~-~X'~ • .e,~ l.i.. ~;yJJ> / ~1 1-U.. ~62; J-.~.~·.-;(.>.{._ ca.d..'L<. ~ }~~~ f_ ~ /Gf r VttlÍ ~ ~ r~ J¡~r~n'~' pv'<:P ; r "~ ¡('~ ~,''{" ~ ~{J-Q_7 , V-;_ ~ Í 1M 1Of J!·4~ ~ /~ -J( ~~rM.~, tkt \.9, • ·~ ~1 ¡vJ.·, ~ _:__) .Q) w..t;_ ~<L"-t. R~~(~ ,~ ~ Nc.~ ¡l.L t ~ ~ ~c. WM1,~<-¡c. u.JVt"' e)~" s~· cA..c. "'' c.tuo. \ +J-) r-Jv.4.Q ~ ~~ "~ re-r jv.,r~ ~ H ~ ~ r 1 { lon'/l~; J¡v~ ~ r ~- ~v ~ ~~ U\A~~~. tk ~ Q.A... l' "0U....9- ((2:.J¡ ~ ~ ( ;;.:... �L' ALCALDE DE BARCELONA ~ Jr-w ~ ~ .~ ~"'" ~ (·~~ ·. ~· ¡ · ._,~ ~CMAftvfl Cw ~ ~-h'(~ f'JI7l-<.~ ~ tr ~vL ~f l í~ ~ t~·~ ~ ~~ ~ e \...¡\.-~ -~~~CQ . ~ .t.. A, 9-Jr-~~ ~ ~ y: ~1 ' J.~1 ~) ri' t ,~ \U.,._ ,'\A)c.. - 6ff ~) t ~ rv·~ l-t- 1'~ Jo-~ ~ \, ........... \ t {A_f j_ f ) ' ~ro~ (/r¡~~ ~ ~ ! e. '!J ~ Jd..::; '/(_ c.. · .~ ~ 9.JI!iP;!;t. ~~~ .Q) ( • \(,U.. ~~ G~ N-A"l~ \V> ff- -~ oG.t_ •• l v\J..•.'ou.¡ ~~ .,z,. ~ J.u 1 -- )) r ~~-- ~ 9&azc!. .e!( "' ú {c/Vf¡~ el 154 c. ''c.tr~ ~ . d'.RM~ t;n- 1\.-{- ~ cf¡ ~ (~'+ . ~ ~~ ~ 1 tAM..Q . 1 1..-4- cifd.~ -.. ~ ~~ ~ ~ f~(c.l ;.; ~ <;.¿. - va-u.. ~ ~oto~ ~ ~ M. 2 ~ ~- tko c¡j ¿_ ' l~ J'4 ~ /"~ ~- 1 1' V1M ~r A ~ l t~~;- ~~v{ r-- _)v"w-u... ~ (SI. P~-~-~ ~ ~. ~i~~ , (--------· ~·~......, .. /~ -e). ~ t.~~ i ifV --- ~;UwLMY l~ - R.J... v4 L1t..~ ~;;(A;r ~ -- . ~ ~ C-J::>·) ,J.~ ' ~) ~ c.A-""7 M' ~ (vi CM. •' • -.J- ~ , ls,_ ,, r c('&N'.';_j' ' \.9., ~ ~ 4 ~~ _¡J ~ ~. �L' ALCALDE DE BARCELONA ulP-- \- ~ ~ ~~ (91.~ ~ 4 p~ ~ ~ ~- ~ r-··~ ~ ~ c. Jú ~v. · rh.e - f ;~ ,' ~~(c.._~ \ MA-0- o.()"""'-~ - . , .,\.A · re¡ ·' \ ~· ~:l) ~~ ~ ~ ~~ ~ ~~ . ~~ v-o...twt¡ ~ L\ l,OM.11 e..ta. M'-»-~ C.:,l:c.t r;.M.R, '\ . +""'. ..r "'--' 4 JI-"> ~ ~ ~ tJ:;, -~ á.rl 1 oWl ~ ~, ¡¡.; .¡-;0 1 1 ~, · k ...._,; TcJs ,· ~ ~ U~c.,. [o.u}J ~ ,;__ .....J1.0. .V .¡_, ., '-T ~ r~ ~ ~ ~~-~ M. ..n~ .&-<,~ ~~- .. NJ z_G\.A~ 9-, •, tR r~ vz.. "M ~.M.o J.tc..~ lh"'rt. . }4 lit. t·'~'·""' ..... ~- \l).Q. ~ M"\e>- ~ ~~~~J'f ~~ ~<-. )'-1(>"-' - l.-n "' ~h, ) UV~ )'n44- pt~. p.(_¡\1)-tt l~ll'. t .tA"- T.& ~ \(cJJ ~t- ~ .V ~ ~~ CGuM~ %o ~ c1t~ )~·~ ~ ~ G. Lc_f~ t.M~ , [?- VA# c1.t h ~f~~ ~~ 1 ~ ~ Wf' . ~ $·~~~ rk. ~~ 9-, ~ ' \U . .M.. rs0t ~ ~ .AA v.JA"~~ 0c.-- ~ ~ ~ce ~r'~~ \AM ~k) ~ ~r:::: ~ ~~ ~ 1. veicf'/W& r·~ A. ~ ~ e_wJ¿ ,· • ~~ cAQ (.,O \/1:>\..I ........ r"F- t. /)f"f, ~v~vh 0/'YY ""11 .J· (11...t.. ~ u·~!> ~ ~ ~~ C\> Q~ w.e~ ~~~~ ~ -t-..hil ,..... ft....J.D ·~ ~-- I.NjJw,. ,_,.,.,..,.r ~t:_·!"'"'1. ~ r~ ( JAU> ~ru~ _J rP, c¡ .w: ¡.-... J \) (_1) . -. f- ~~ ~ vu~ ,,· ['V- ~' ~, · (<MJ~ CPJUA, ~ l ~CAAf~ (_)(V... CA. ··1 ~ w::tr.. .. �L' ALCALDE DE BARCELONA 4. ~ h-; C. u . tU_a, ~~ ~l ~~ ~ ~ l_ R_ ÁQQfSJ) ' a-u¡/"\ 8o - a. <ti- u, U~, ~ f-c.u1út>k ~ . t.f ~- r - )~~ . 1rJ ~ ~ v{~- ~~ U\M r - 1\r¡-·~ r-:~ l..... ~~ í~ vz. ~~ ~ ~, - ~~~ ~ ; ~Vr ~~~~; a--t~l~ ~,- /~ -f.o.....J' ;...e.,. --~· ~ 1 'c-v..~ ._.p i:~ ~. ~~ ; I~;J ·t,·rJ~ ~~·~ ~ ,·v.~J~ ~ r '~r~ ~~ ~ fjo¿ \AM ~ ~ ~ ~ ~ k:,jbv¡U.. - c.o-twl~~­ o.h ·CM.-< ]'c.... . ~ ~'l(M.Q .-t-.;~.-~ ~ '-"- ~~ d 1~~~ /'O.~Jc( ~ /l&(R ¡'<4 ~~ ~ ~·ftMfr.- ~ \ t'~- ~ 1 ú.CW~ ~ d.' r t MM9. ' ~ ~~ ficv Vr~ ~ nre ~ ~ ~ o P.. . , 1 ~Jl.AO..~Q.M. - v---0"~ ~PP, ~ o( c.UGtu.~ 1 J.. {_¡(_~ ~P- c. J.-0 ,· ~~ oJ-; ~ A~ J.J ~ d.c..W<./l~ ~ ---~~J vO ~lork. ~:,~ ~~e_ ck ~,·~c.~ : ~t- ~ I'CA.~.uAA·~ ~ e_, ~- e- ~~ , ,· ¡J4i~ (4) 0 Jo, e- --0-,rn.. ( (w'l~ _ ~ J""t>' r..:,. - ~" _ 4~~() ~ . (...WO,~'lt\,k~ , ·M~I ~ a. ~ , ~ ()AA J-¡---. J · JI-'-~ -r-'-1 e• ~'.2 -4 ~~Cl_ 1 ~ ~ ~ ~ vU 71 b»'Vttf¡; 1 J. ~u.wr ~~ - -\..Q.. Gv\..(.LJJJ.-.o ,· ~ ~t.:) (~t~,n ~~\r~ r~ ~ ~ ~ ~~) ~ 4 v,Ail\·~ :~ J_ ~ ~~~rcL·~ r) 'A.JJ;; MA>\-¡ ~- Ú1... - ~ '> ~ c:1 ~ ,\.l-0 U!Aftv~ �L'ALCALDE DE BARCELONA ú ~ .w, .~·~ r ÁA r ~(/\ ~'o>: ..J -wv· ~ ~ \AI¡J) '?' wr ~~~ ~ u.. "' r ~-- t (JVv. 'JI.-< ,·CA \/?. ~ </&.¡-.,;.,~¡"¡e. ~-~ ¿ ~ ~~~ ~- ~ vW, r _r t;.t y. ~ rw *'·w...f "'- z ~1vv'~ ~~ )Wt r 'V(,<., lA r,l '- l-uu~ c..l~<f~ ~: ..~CW: e( ~ ~M_.:Y \ 1 ) . '-'act'f J ./,;.;;? ·P ~ V P ~ Y'-' ~, "" ~~ ' c..{ 1 k n._t. ./ j.LvL., CJx,_ 1 1 ¡vrz_ ~ . 1 ~~~- . ¡U~JJ LMi (7~ ~ ~ ;;,.~ ~~~ ~~ ¡C, ~ ( (J)~-~- ~ ~ ;_,_ ~~é" ti~ ~" t. la ~ )-.rw._. eA ~ tp (JJJ).s ~ if TJ'1(1-.I( :W (oz:; JaU&;~ - 1 r L..c, .1 rL 4 . ,;.(k~ zt. "':"' ~ t ~ ~' L.A.Mv«~\- .k ~~ e_ ~ JM t.A ~4e ¡t.ltk ~ rE>~ ·r· ·1 . L l . tí4 ~ - -¡-~~~(/~'V~~~ q 1 . (Al.vlL~ • ~JvvX ~( l)M tu ta, /Cifl~ ¡/ ~!!~- -z;ty F r_p.¿·~ ¡;.c_L·~ ¡;.-. ~ -'F~ J1M2f M~ ~ ~~ ~ 1V\{ tW ·CUMÁ-- ~ V\~ r¿} ~ ~-< ( ,~t M-- o~;;('_ 2~~ ~ ·11'(1.\.(p. .! 1 / 1 JPlA.{ M-V,. ,· tvf-¡ J..h -~ v',"~ fltl-, 1 oJ....;v, ~ ~ (¡\M~ UM ·L~ c.ivJ~ ~ t ~ w.fí , ¡. f '-<, ~:V~ U.[J/.-, ( 1: ~v·~/if) 1 ~ Lv/z. ~ u ....J..... A-- ~~~ hiA..; ./ --~o .o.~~"} ' .. "-{ fr'1r )v.. ~~ CMhtQ./ ~ f~ ~ h. cke '-fif~ (~ - e:l Prv!} A-JC..mVlc., t\ u M.o ~ ~lA-. ~ ~ lA ~W·~ {;u l CA.(t ~uúiM. (~ TÑV) ~ ~..vh- .. ). o,f 1,_ : 'M. ,./)·(._ \ ~ifl_ .1M ~ r!..A,-~ ~ vvw.. , 'MÁC~e c'rv-¡ ~f t4a}tt;-- rlil,h)ttwf ¡- L.L (Jh /J~- · ..1 0 el!_..,. )- , % ~ f...__· _ r--. et u �L' ALCALDE DE BARCELONA '-AMJ4 ~1)~ ) 1 ~~ JV. "' vlll..tu . 1 41. ~ fk~ c)'UA J ' ~[~7-t:- \\CA. ~a..t Q.'t;~ ~ ~ 0 l\~U; u, ~...J.u· w.v.. ~ l lo- rÑ }..U' P~~"fl·tro- ,. c. ~es ~ , ~- ~ k ""- c..._ tf..K- '-"- 't'f' ('~ cA (JUJC, ~-h~ w. 1 Q, kc. ~t..Lr ,.,_u.~- ,·4'-"'[iu,fl cMkS IMA \tA ¡w ~ ~V...~ '11' \.LA {~ J'4.~~~ . f\i ~ ~~ ~% ~ ·~ !1.ue¡p ~- ~ ~ ~ \M.ON~ ~ ~d. 'cvf_~ ~ u.Jt9, ~ 4 yw ~ iw-1•(;1~ - ~· ~~~~<tJM Á ¡V.../)~ ~ v\-f'-.~(. L.Qj..t ~~ 41\ÁA~· ~ ~V. c. re ÚMv~ i d - ·~ u~ ~ ¡¡:.~~ \.<; <>(, G, e-'~) ~ ,· ~AM.l LM ~e...~U3, ~ ~ ~, ~ ~'r<-o {Á ¡.;~ ~ _J Li'Jr1tclti Mf\'tv~ Í> ÍJP t ~~A r~ ~ ¡d~~- ~ kCs u. { 1 "'~ (s ~ . ~ ~ ~~ ~l ~"Jh~·a.-< {.p.~ o~·e..€. (_h.- "~c. ~ ~~ t><;.t:- ~ .)-<..( v¡W. ~~y (..M.o~ ~ ~- VI.M>V ~ 1 "'/~ Xij cW1, 'Z., Tc.fs , (;¡ e::Ws ~ ~ -t ,·flJ.r{s e~ ~~ u..ca d 'r; ti.( . J.. 'c:f-a.c_ ~ D.. -=:,_ r~t.· ·~~·VW) (~·~~eL-~ ( rtll4Jt l 'e.ue0 ·~ ~-u ~-¡- ~ ~} f~~~ ~ ~ c.-t~ "- ~ "....,~· frw. ~·· ~ '" ~ r' ~ &.. ~~~~. ·¡.¿ Ul... ~~ �L'ALCALDE DE BARCELONA _1-'.,ft~ lw "" ~~ r ¡R-•~WIM ~ ~~ rb fire,t ~ \-c.A"e. ~· 1)}-" 1 ~ b ~ &.tfl~ ~ ,ten,._~ L.n ~ J~ ~'~ ct. yv s ~ (d«~ , V ~ -w.-. ~ i {~ wr_, . ;¿ .ill., , '/',..Jr..l,4v- J'w. ·~ v~· ~~ tL 4 ~kl.u.._ (~ ~,t_Lt,_.tCM. ~ ~cU-uf-., ~ ~ ~ ~~~> ~c.. la, ~~1' ve{~ Q~- u}t~~ JvJ ~~ {'>~· j \Jv-~ k t. ls J.J, vL. l.. ~ el 'l4.. )J. ~~\:..o. ~ \ ~[?'~A~ ' ~ {!V'-1 ~ ~ ~ i'tt.~·~..t.•.'N L.._ e{ t~CA( L-VfJc. cU ~ · tr~ r't'(J,.·~ e)_~ b/lp o...~Y ~~[( ' e ~ [~'- ~ ta.Ji·-h·ÚL . A 4lMiLf n~t ~ Y--¡ el,jfr..f t lf;{(\ , 'r ~ ~r J2, IM'k ~de. lM- 1 tvcu.~t_ f4 t<J v-. ~ ~ cL,rt F'· ~ ~A~~ - f.o ('ur-~¿_¿ dú. W<> JJ(J k. ~~u..; , ~ .r·~ ~- ~ J'rx_~ ~ b i~Jw_ ~~ cJtJ r~- -4. r~ CAf\M. e-1 1' No 1 1 : (-. ~l~ e ~ úhwrrk; u k ~~ "t-~ v-u{··~ ~ l ~ ~·.' ~ rA~. "'\.M, Llra.~ , (.U) -<a. CAL.+ t U\k\ eR ~ ~ M vu-<- ~\.)~~~ - ~ ~ ~ \~ · \ _" . . n t r~ Vc:;v...e ~ l~A D - Vlif)c..... e: ,., \ L) . fl, L- \. ~ .~ ~ , ¡Ji-.'h~. ~ ~ l.ú2. •• ll . ~~(,U. , ~;, :~ ~ · vvt¿.t/_'~i)~ 1 F r ~~ ¡~t¡~' ~l.~.x..e.l·t-;~ ~ Jrd!., '/ ~ , "' ~V\ 1 w ka" 1 - f vz::u.. · l...9:;,cz. ~ ~ ~~ c-.Jty~~ ~ ~ t.d..a/ ~ ~v 1 ~ (j'"'-w-rJ~" ~ ~ --!e...-\.Á.-L\'~ ~ l. <h··)lW...g 1 ~ - , ,{.~ ~ (' .(.u_ , •·.._¡; ~ y ,-.( ~ 1 W--.Jvr..d. e ( • .- () ~'-< "":::.~ 't �L' ALCALDE DE BARCELONA ~ ~~ ~~ 1~ 1--ftt uw t• . "'~ d U-t;u, 1 0-0 le' ; ~ ·!c.. ~L.·~· ~ t.'!..[~- . l.Á/1.. t,._ ~tz-¿ t. "fr-r cM_ c6-, 11 !Wutk. L-J\c,. De¡~~ N . ~ ¡/\ ·~ ~ \A.-Ot~~·x,, · ( 'i ~ .l,rw_,, ~ d-9,~~~ ~~. ~ ~ "\úw_ ~ ~~ t~<. ~ ~ ·'-tf:, ~,)._¿ C\JV7.u..y.J-, ~1 ~td( .~~. ~ Jw' k ~-l-W\Q. C-\ ~ lf'(U•:~, t ka.,~~~~,· ~· ~lÑ.. ¡~b~ ~ - ~ ~ ~ ~ ~ ~ l \)A ~ ~- \~ ~·~¡~ 1 ~ M el'~ fi.r ~ ~ " " ' " " - (,_,; - j ' wv.c, v-v~~ rY ~ ~~u.:./ k /~ t ~ ~ vJ.C\9.. .n..J.P ..... ~ "W)j¡_ ' ,· ~ tu.JLV~ . t k ~·M ~ ~ ~ t ' ~ ~ ~ 0~ ~ ¡~ p, J0: e~~ .- ~ u . M~~~ ~ ru-J...t n(.t'l\1~. .J."-'-~ .., , ,._;_~~. A.. """~ ·~~ : ~~ r'~~ ~~~·~~Fr >'V\A. 9¡ ~k.·v e ~~~~.k.. Lo ~nJ.:~. etC 'w;~~ ~ ck~t:t:~, e:..·~~~~ ~ ~ {}, J~'d.~ ~ t'~ ~~~ 1\Ñ() ~ Ji~ t--. ~ ''Je <)__ ~ CJ-{ /v~·. ~ ~~<r ~L_ c,Q¡(~ ~ p~ t ~~~~ ~tt ~~v·~~ r~~? ~~~ . t~4 ~~ "'IJLJw:- J_ wltt rit e·c.,¡~- ~f)c:_ ~ ~ ..,.Jr .k- ~~u::~ ~, J,uJ; a...W -iz ~-~~ ~ ciAl{ cJ,l"r · ~ , ~ )._¡_ )l;t,~r-~ ú)rñu_ . . ~ ;\,. ,~.;~ lkl'kL.N . +."" f"" c~ \J't ( �L'ALCALDE DE BARCELONA ¡eu...._~ r V>, .1\..W-w) . J'cv{l:~ 1 w 11.w<- ~1¿ ¿ G. g'> lo w.-~ ~ 1 t: rt....:~ r~ C<.. •~ ~, , ~ : ~~k· . ~ a,~ JZ:~ (;l(AM,·~) rr ~··~ ~ KF v ~ tiN.A CA'J) ~ 1,QA ~ ~ ·tL ~ ~ ~ - _k ~=~ - - ~ ~~~~ ~ .lM- ~~~ , ~ ~~ lr ~ ,;.q ,.; v.u.,· ,~ QJM)u L'Jf;.e t&..V . <{ w, 1' u,;;, tru,J--e' ~- ~ ~~ CJ1J %0 py,·IAAiA, _ ~, ~~~- ~ ~LU ~ J_Q ~ (~v~~,u~ ~ ~,U. _ :.;x lit"" e~ ¡.. ,v/..e' ~Y~ , ~ ;{Jk coy ~· LA.M.9.. l 1'k. a~, 1 t 'k ~ ~ f Atv't-VJ - c.auJo.-i·~ ~ ~ ~-~ 1- ~CÁM/) ~ ~~ - ~ h ;f V...~" ~·~ .{A &. lw¡j-~ 4 • ' o - lo . A. " " -~ AA~1/'-.--7 ~ ~CA ' ~~ -.:~~i'V(, ·- . 1 /}-. 1 1-1 (M} j/\4 • . . ¡ ~ · ~- )Jr· ~iv. _t-~ btM,._¡"C)~, ~C¡ ~~ ~t~- ~ ~ )'--.~~~a__ ~ v--A-Jv~ ~/l c:UW\r ~ )M.<A~ ~ "~J~ ~. 4..eet'L .J • JI /\~ • {)..W... rr- -~ J " '{ u..vJL ~ ~ ,~ · ~~ ~ 1 J¡wu~~ -~~ ~-~ ~ ~ f~h~~ ~~l~ M f.k~ ~ ~K._ ~ ,J_ ~A ¡.W, ~. rr- CMAAk M ~"~ ~, r~ ~ t;~ :1f ~ ~ kf ~ ~ ~ ~ ~<-/Mp' .;&~"" JJ, ~ ' ' 1 - Ct .1 .. ,1-u. · ~rt,_ [,Vt <\_. Lu~ / ~- k(F=J ~ ~ /' , ~;y~~ '"' tuwV !M> 0 1 ~~s (<o<¡~¡;¡,-~ j ~· v:) ,· ~ .0, 'otA(y, fw eJ N.t.\)~ ~\ ~ ~r~ ~ ~)( ~ ·. ~9, \Á-VI~·~ b ~ ~\6 �ID �L'ALCALDE DE BARCELONA .tncie(;'v" utu„,d4'1- aV (tA.J9~1 CÁA),A5-1-k4L (AdA41;3A,¿ 9t1~. ./2-1GUI UQ- 149- - r tal& /(j 144 Lq___ ti lkue 1cp,, s¿ p (T-2-J 1 pl "Y;;F p1;1--4AdJ> "N: (0_ tA,4 (e_ » )2A, it (A:01Z e- cutvs-. t(~,:~adi M o 4.4). (3/4 ->.?,,t j,1 la4/tJr ~tu-, p• ika_Utufz. 944- – (AA4 (okAit5t vulot ,1,0 v■‘Lev,..z L4-erts 1 )9N.9.1 \k,p,9--Q?vudÁmt) k 17~ LAx-t litkokAik.)5 1 75a, ca,ta, catAnf 14,4-( (--eÁitAe uf&-t. ,e) (A,․) Jk 14. GLat (-Alr:»1"-- /te, kt•3 <-‹-t-r¿ ‘v‘, ata-\ /5-kk t . u&t... idu, A,„kakir ILCAÁÁAA1: 111-1 '/t4 /L-spvc, ~42_ /(J\A".e_ cAÁA- 'etaz,,sz (.&ps~cfa-tc, k (ctAit ‘( 1444.a• [Giilk olLtA lt4TML'S r eofi,k3z_ ketc¿ ot,"&/1/ ,ÁP(L ,/(f(ta~) (DuLt- 1 (,c,ot.e ttl 'sodz,' itpAtt-Y- tetar, tAtt kAit,svai,--,ttlk.ttCti,,,,,„,5 I tArz— S-6urr-vt¿ t Cm9u, Leiehhrl �L'ALCALDE DE BARCELONA �~ ,,~(; - '~~&U~~ /3 // ' L' ALCALDE DE BARCJ<:LONA ¡tv:> ~ ~ ~· ct, W> ~M(], ~ 1 ~ ~ ~~<4r d.~~~ ~ v-u~ ~ ~t~ ~ "' ti.~ /..,.M..v r1-.-~ "' i p~ot( r ~ W. - r(Ar eJ. ~ ~J. (c. ~ ;JJ- r ~ , ~- ~,., ~rw = ~\[M ca< }k ~- ({ ~ ~ ,r k ¡..t L, j2, iA.MO- u:~ ~ Lu¡ ¿_ 9, ~ ~-""""--' ~ ~ e~w,~r~ \).-<)VZ_ !\.v> 'l.Q_¡ . ~ IM-_,¡Q_,f-- ,M'..,' iW. /.,J.; ~ ~ rrJlw ~~~"- 0 :"'~. ~ t~-¡,~~ J;~~ CA~ t-<.~~ {t'<IM ~ ~/ 1 1 ~'Y-' -(,_, ~ J, ·tst- . F~,-~ L4~ ~ ~'" 4 1~ ¡e,~ oiJ.(/J_ ~d~ ~t;t lf.-: ~ (h e,~ . ~ "' ti- ~ _n ¡v2-0- ~ M~ -fe..- «< ~ UWt '"r /<JW-,~. ifo, <. G~ euvvV e~ f41·a,~ ~ c-.f ~- ...&Q ,(;u.,·,.: e.;- 1/-, ~ u../ V) . ~ '- [; - ~ 1 ¿ u.W <O") )4' i,w, ,~ ,..-k_u.n~ \)A "' ~ t... \W>i(K _ """~Lo- ~ 1oM~ r~ ~~ ~· {,r~/7 ~r~-r l~J., ~c ~ cA~~h ~ /V - L~~~ ~ ~ ¡ �J4L, ALCAI~DE DE BARCELONA 7h ~ w.~ ~f-J;~ ~ ~ ti<~~~. 1 ~ h ~~~ M ~ ~ f r )U ~ (J._ ), /~ WMJJ<t ~ ~ l· ~~·~ }~~-~. ~ wQr ¿ ~ ~~. r-n (, }~ ~-XV- /~l~~ ~Cok ~ t~ ~ ~ ~ ~', d_<[Ad)/,·K ~-)._4,_~~ ~,A k r~ ~1 (·~·l4 l , ~ ~ ! r--u fcu. J.."'"" _,), -- tVCr ~ ~ ~ 1/..rc. w(v~. DJ\<"" ~ , ;w' A ~f'~ ~, Jt.,~~ ~ "'-t J,. ~ "-<R._ r~ L-4' J ¡yM- ~<:: r ~ ~~ \a_ r~· ~CL ~·e) ~ f~ cA lt k~~~ .0-- ~ ~~r ~~ (~·~ A. lA-w1. ~~ ~ ¡,~ ~t-<-~ c_c,Q- (-~ v--~ (}o~ ~ ( --1-i'W[)k ~ u~-~ q \Mhv) , ~, Jy7 'J ~~-~~ ~ ~ ~ -w:~irJ; ~7J r~ ~J J, · ~ ~ ~ ~ /l,Jf ~ J.<~ /11 ¡vt;lr ~,e~/ f).~ {?<Al' , ~~~ ~ e/l.,, fw~ ~ ~ /lA.uf~A.i • ~~~. ~ ~n.; cu.e,_ J' VÚ-1 , - cvu 1 .c.h:J{ ¡;/ f.-, ~~v:,t . v"-'U "" F /"'->A et'1" ""'· ":""'k~ ~ ~ ~ r Jw ~ ~ ~~~ ~ 1 --U;o ~ ~-u· .ee ~ ~ ~J "{~ ~ ~ d'¡Á ( ~ C{~tfoJr e¿ lfl~ e(~~ rr&A- /{ r J. e),~ �L'ALCALDE D.E BARCELONA \J t ' A t . \ r' J ~ ~ )<. ~ ~ +,w ,· te.~ ~ ~ 1 <-, """' (/llV- ~, lt "' ct ·c.e~~ fLw-a-t"-f, •---. ..,. V~ (._Cu.A. ~ ~ • \ Í~ l. cWs ~ ~ t-~ '\...l..IV'J j (~ ( 'il> <ÜJ \tZ- ~ ~ (p.. ~ ¡¡\.<AA L1~ \MJ'{Z- .L ~"""' ~ <1.Lv, tff co-. '--'< i ~-e~ c.:; f-"· -~ t "-' t" X-k. • ~ ..t.v-, ,.,_ ...... ~ "'- ~ ~. Wl'- t:: ~1--~ ~ : l.. ~ ~­ ct.. no;,,lt;vLX (/tiVt ~ \CJ\11""' ·' ,..e ' 'l. " LO- /ro1í' r/k.,r · ~ ~r ~ <t, ~ ~ l ~ ,,;s t~ ~ ~ _¡; ~ ~ ) '~~ ll'J_)')~ / ,¿ L, 4f~- VÑ-~ . ~ ó 1 fh ~ ¿,__. '-""~ Lr1' V1_ck' ~ ;. ~X.>'- ~ ~ J.. ~ ~ ,_¡ 1 1 e;.{" C\A.L ~ t '(..,' ~ ' ~ 1~ ~~-f-J, "'.""' , J ~ ~( J,j p<~ t1..., L, c2., (k<M.ty;' ~ V• Jo,.... ' Vi, w'h'i ' o-fu<-J. ~ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4377 Title A name given to the resource Incomoditat i paciència. Article fi d'any al Diari de Girona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Eleccions Democràcia Govern Acció política Description An account of the resource Document preparatori de l'article, amb notes i la versió preliminar, manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/715/19960206_LV.pdf 6d641988e0bf032a75b1734449abf304 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 06/02/1996 La Vanguardia, p.025, Sociedad Lluís Carreño Autor: PASQUAL MARAGALL LA HISTORIA, NOMBRE que a veces utilizamos para referirnos al futuro, dirá que ciertas personas hicieron tales y tales cosas. Difícilmente dirá la verdad. Kundera ha dicho hace poco que no es lo mismo "lo que realmente ocurrió" que lo que el historiador dice que ocurrió realmente. El tiempo deforma la lente con que miramos. Lo que interesa va variando y, sobre todo, se destiñe el fondo de la imagen, quedando sólo los caracteres más centrales y prominentes. Pero estos no son siempre los que fueron decisivos. Lluís Carreño acaba de morir, aún joven y fuera del centro de la imagen y, sin embargo, fue decisivo. Lo fue en persona, en singular, y lo fue en equipo. En persona lo fue dirigiendo con coraje el Consorcio de Información y Documentación de Catalunya, "la Mixta", como se le llamó primero: la Comisión Mixta de Estadística. Hoy es el Institut d'Estadística de Catalunya. Digámoslo claro: el Institut lo creó Carreño. Gracias a Gorina, Serratosa y otros adelantados primero, y gracias a Ramon Trias, en su fase de conseller d'Economia, después. Con él firmé la paz institucional que traspasó la institución del campo local al autonómico. Y gracias también, sobre todo, a Isidre Canals, a Vegara, a Raimon Obiols, a Capellades, a Bravo, a Flors, a Casco, a Núria Bozzo... y a tantos otros profesionales que, en equipo, generaron el "know how", que es lo más difícil, en la Escuela Industrial. En equipo también Carreño, después de su etapa en la Corporación Metropolitana de Barcelona, creó y sostuvo, con Ludevid y otros, la red de ciudades C-6: Barcelona, Montpellier, Toulouse, Zaragoza, Valencia y Palma de Mallorca. Sí: Carreño ha sido un metropolitano, un gran ciudadano de esta metrópolis que lucha por ser alguien en un mundo de capitales estatales. En el cuadro de las lanzas de Velázquez, él no sería, sin duda, el caballero que se inclina para recibir las llaves, ni el que las da, sino uno de los que lo rodean. Pero podría ser que fuera tan importante como aquéllos. Sin duda, el esfuerzo titánico de la metrópolis Barcelona desde 1965 a 1995, desde el Esquema Director del área hasta la Barcelona de los doce millones de pasajeros en el aeropuerto y cinco millones de visitantes anuales, desde la Barcelona provinciana hasta la envidiada por Londres que nos imita en su logotipo- ha dejado huella en un par de generaciones. Huella trágica, a veces, como hoy. 86 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1177 Title A name given to the resource Lluís Carreño Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Carreño i Piera, Lluís, 1933-1996 Necrologies Barcelona Àrees metropolitanes Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1472/19960207d_00711_LD.pdf 7ffce1cdeed79312fc36aaf42cceb062 PDF Text Text ( sv~\¡ ~ . 0"ul\ fJ 'M }\t. t 1Lu /) ~'-- "'-, i Q . , -~t ~~u tt-.cr , J t" ,. eJe d;o r, h ~r·l. . . .A~ L _5 w -, --vu j}') \/ \~} ~,~/ N . \1'V~ ' )! \J V \ \ _} ~\J\ . s!' j ~"~ 1(' A}J\ ~~"'" ~ ~\Slx \j'~· \~ ' , \J . - VI)\¡~[ '·fl., {A)~ . VlA./) ( Vt1 J \¡viL rr n h L {;~d./(;;"~ fl.-e fJZLJ~ ' LOE - Wl<.~ -( PROPOSTA D'INTERVSNCIÓ DE L'ALC AL SEMINARI "BARCE40NA: THE GATEWAY ti~ e_ v TO ~OUTHERN EUROPE" )-11-vu~~ f\ t 0J ().M. \';. .1\rA \ . 't" \- \ \ ~"' \}1' tJVJ \ · 'No!€ot ~ ~ N~~ Yf!-<k +l.:z[ q~ o.-INrRooucrloN. . ~ k_· r ~rvlt\9{ -e ~KAA- ~\ce_ ), , r-, r-m~ fLL-L·~ /\ Y) ( ,(\ 1~ WITHIN THF NF\1\/ \A/ORI n ORnFR WHir.H u~ÑoER '- ·oEFIÑ.ii-loN, -;-¡;"Ei_ftc)LE ~ • NOW " ~ .J Gv\...l, ·af: ·-crriEs ~- 1Ñ kfcu:u7 J~ RELATION TQN,J\TJONS_ANJt-ST8TES IS CHAi'tGitiG. jE;ULLING.ENGI!~H:S he{ IMPORTANT CITIES ACTAS IN THE ORGANIZATION OF THE Y'JORLO ECONOMY. THE LJ GvJt STRONG OEVELOPMENT E~PERIENCEO IN THE FIELO cv~ OF .JELECO~S HAS PERMITTED THIS \N--..Q. . COMBINATION BETWEEN THE GEOGRAPHIC OIVISION '(0-v\¡t_ t; OF PRODUCTION ANO THE ECONOMIC ANO J;tv FINANCIAL CONTROL. ~ . Vt~WITHIN A FRAME OF INT:ERNATIONAL ECONOMIC ACTIVITY, ti~W _REGIONAU SUBCEtflf.E_.s__EMERGE AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE BEEN ABLE TO AOAPT TO TtHE NEW SITUATION. l_!.~~~.f5!NG Of_CITIES tl::lAT HAVE SPECIALIZ¡;:D ' THEMSELVE_§ ___lli __ ACT_LVII.I:ES_ OBIENTEO_____TQ .I_HE 1Gt0BALMAR.KETS. 1 AM_~__QJ;--BARCELGNA, THE-CENTRE O~i 8_EUROREAN NETWORK WITH 15 IMILLION _ PEOPJL ONE OE 6UROPE'S MOSI..DYNAMIC REAS, THE ONE FORMED ~_EALMA DE_MALLORCA, ISARAG-OSSA{ VAI.'ENCIA AÑO BARCELONA, IN SPAIN; ANu-BVTQtll5UsE ANO MONTPELLIER IN FRANCE. ~:f ~ll\ /{~~? r~"h) wYl " wQ. . . i-'; , _, ~ íC . ' Re_f. 'v . D h. ~ L-V'))"'-t..{"'~/W-1 1 ~ ~~~ (:i\d .1 Y~ ~ - 2~rrt{~6. . 1 1'" ' 1 ,1 -J--. .~ ~jt~ w'vii--J ~~ 1 -'< l!Lo/_n_~ . . n. . . / l!z/,, J / .(..Y ..,u..A.' / NY .GBR r.~ lAtt::\-L-M ~ r ~.t~ : =~ o..v, ~~"' 1/!)i ;:r .. . { l ~' 1'l ~ 1 ~~{~u: () ,1 - -- ...~ , �LN"-1 ' ~~ u ESPECIALLY SltJ~ E THEE SU C&SS OF THE ORGANISATION @fj THE Q!:YMEJC: GAMES OF 1992, BARCELONA IS A-.. SEÁ_lJNG I ~ . ' _M_~. ITS CITIZENS DIO TH EJ'R UTMp§T TO WELCOME THE ATHLETES ANO THE OTHER VISITORS. THE WHOLE WORLD SAW THE MARVELS OF BARCELONA. NY.Gl3R �(¡v , _. "~ '· THE OUTLYING-=-> ~ OF BARCELONA HAVE ~~~~tY"_¡ B~EN RERABILITA"(ED, syt -NOT JUST FRoM AN ~r , · . ARCRrrEc11JRAL POINT OF VIEW. OUR PROJECT , \J0 lJ .· ~t WENT _ FURTHER: THESE OISTRICTICS . CAh.J/ .~ HAVE BEEN OIGNIFIEO AN0 1RE-INCORPORATEO WITHn\/2~{( v~.j~ . ~~ THE CITY. THEY ARE NOW, ON THE ONE HANO, ~ ·\P \J0~ OEEPL Y ROOTED INTO THE CITY LIFE. ON THE uOTHER HANO, THEY HAVE BECOME AREAS OF NEW CENTRALITY. THEY ENJOY A NEW LIFE OF THEIR OWN . . --- ------THE PROCESS HAS BEEN OOUBL Y BENEFICIAL: BARCELONA HAS MANY AREAS OF NEW CENTRALITY THAT ENJOY OOWNTOWN¡ QUALITY ANO, AT THE SAME TIME, THE CITY HAS A OOWNTOWN WHOSE TRENO TOWAROS A TOO LARGE SERVICES SECTOR • J t.-<) ~J E l) ye~vf'J · HAS BEEN t\1::. . ¡ ( ¡ �C{)l~Q_~ (L FOLLOWING THIS PATH, THIE TURAL SOUTHWARD EXPANSION OF THE CITY H . BEEN BALANCEO WITH A NORTHWARD DEVELO ·, IENT LEO BY THE OL YMPIC VILLAGE ANO THE · -AWARD EXTENSION OF THE . ¡ DIAGONAL AVEN~~ 8ARCELONA'S LONG:_s_~· .(8- CIUTATVELl..A) e~ \)(kJ N 1 o~AJ 1 UNDERSTANDING ANO COMPLICITY WITH THE ¡oc/,thi,) PRIVATE SECTOR HAVE : BEEN DECISSIVE TO REACTIVATE THE OLD CEN1rRAL AREA OF THE CITY. j .. ( THE COMPANY "PROMOCIO CIUTAT VELLA", 1 MUNICIPAL PROJECT SET UP WITH ~ ::_:+w~ HAS SUCCESSFULL Y CARRYIED OUT THE TASK O -~;:(lt / FREEING LAND AS FORESEEN IN THE DIFFERENT ¡;· e CITY PLANNING REFORM PROGRAMMES IN FORCE. WE'RE INTENDEO TO EXTEND THIS NOW, MECHANISM TO OTHER DISTRICTS. IN THE OLD CENTRAL AREA WE'VE FAVORED A ¡j E R E S M .-SLOWJ:'Ait-ILESs_SETILEM. ENT STAR. R.~D BY ~ SJ11pENT_5 ANQ_Y~ C-QUPL§. MANY G~ FACILI11ES HAVE BffN INSffALLED: Tl::I.E_Q_ENTER OF CQ'"'f\JTEMPQRA-Br_. CULTURE, THE ~Jl~. OF CóN1EMPORARY _ ART (DESIGNE O BY ~~CHARO ~ER}, NEW COLLEGES Cj)F TH~§.E,~ERS~TIES, Eto . WE'VE PAVED THE · WAY ANO IPED TO CREATE THE ADEQUATE ENVIRONMENTAL CONDITIONS: FOR EXAMPLE, MANY J)EIT-CiAU ,EBI~S HAVE FOLLOWED THE PAl[H ANO THUS ADDED TO THE RECOVERY. 4 NY.GBR �WE USE AN ~ THAT MEASURES THE /F CITIZENS WHO HAVE HAO PERCENTAGE 1 EXPERIENC OF WHICH THEY HAVE BEEN OR FELT 1988 THIS PE~CENTAGE WAS 21'6°/o. IN VICTIMS .. 1994 1 WAS 18°/o. IT HAO> BEEN REDUCED BY A 16'6( o. : ' f f ,/ / (C.- EIXAMPLE) ~1 1 l) \ ()C~ N ,-77 \ BY THE END OF THE !NINETEENTH CENTURY, ILDEFONS CERDA DESIGNED THE URBAN PLAN OF BARCELONA. THE PATTERN TO BE FOLLOWED BY THE EXTENSION OF THE ! CITY BEYOND ITS OLD WALLS. A USEFUL TOOL EVEN TODA Y. . ' ~ · · -"-·--,~·-···-··-·~-----·---··-·-'-· ' "-~""-...- ·--··---~ ,. · ~· RD ..,_ ._ ,.- . ... ~ ·---------- -· ~ AHEAD OF HIS~HE DESIGNED THE HOUSE BLOCKS CALLEO "ILLAS", ISLANDS IN CATALAN, CHARACTERISTIC BARCELONA. THEY .~a€ SHAPED, BUfr THEIR VERTEXES ARE.. \ FLAT. ¿ THE REASON?, AS HE THOUGHT THAT, IN THE ~SE OF TIME, EVERYBODY WOULD HAVE A SMALL STEAM ENGINE TO (JO FROM ONE PLACE TO ANOTHER, \{ISIBibJJ_'( WOU~D BE OF THE GREATEST IMPORTANC=E.IT IS, (O . . . OF TH_'k ' · ~ ·S-INSIDE THE 1 BLOCKS SHOULD HAVE '-;~e CITY THE NECESSARY SPACE FOR ~ USE. HOWEVER, EVENTUALL Y WAREHOUSES ANO FACTORIES WERE BUILT INSTEAD IN MANY CASES. , �-~ -;·d J7 \""' J)IJ.i'IJ.) .. -'1--''-->"~ -o <XII / v~- / ~w,L..- e / --~&d!!~~ - A CITY LIK~ BARCEI,.QNA, EUROPE'S SECOND DENSEST AFTER PARIS/ NEEDS THOSE SPACES DESIGNED BY CE~DA.fiff~ , TO ACHIEVE THIS OBJECTIVE, THE LOCAL ~GIL PASSED A BYLAW INTENDED TO RETRIEVE THOSE SPACES. fREIVíETHOD IS SIMPLE: COMPANIES PROMOTING BUILDINGS HAVE TO SWAP:THE SPACES INSIDE TH BLOCKS FOR THE CONCE~SION TO MANAGE NE . PARKINGS IN THE/ SUB_SOIL.'THOSE SPAC~S BECOM , o F PuB u e usE. , ~;(' Cf'rJ~¡,"' ~-< 4 J'vNIN.M"'f.· 1~f. ·. , 6~-r~ ~..u~ ) Lt AT THE SAME lJ~, THI~ METHOD ALLOWS THE RECUPERATIO ~OFJONE cj>F THE PEARLS OF THE ARCHI""[ECTU,.RÁL HERITAGE OF BARCELONA: MODERNIS~JHE MqVEMENT THAT GAVE BIRTH TO - _.· "~ . GtW-01 ANO THAT BEQUEATHED US SUCH BUILDINGS AS LA __PEDRERA, THE PA~ÜELL OR THE BAT~H;z~sE. ~,Uf~:~ CERDA IS THE CORNERSTO OF THE CITY'S FUTURE. AS A CONSEQUENC OF THE COMPLETION OF HIS CROSS RULING, TH - CITY HAS BEEN GIVEN PROJECTS WHOSE INV · TMENT IS TWICE THE OL YMPIC GAMES . AMOUNT DEVOTED TO T ! 6 NY.GBR 1 }JWl. l.fJ,_ �1f{f L!tv1t 0 (D.- TRIANGLE GLQRIE~I_DIAGONAL MAR/PORT VELW · S:- -~~Z'l - ~ " - .- THE EXTENSION OF THE DIAGONAL AVENUE, THE CI"WY'S LONGEST, DOWN TO THE SEA, MEANS THE CREftJTION OF A NEW DISTRICT WITH MQRE THAN 5.000 DWELLINGS, TWICE THE ~ N\JMBER OFTRE OLYMPIC IVILQ\GEt. fT-lS-ONE of: (J THI=rruANG!:E'S.AXIS OF ]HE RENOVATION OF THE SANT MARTIN DISTRICT IN liHE NORTH. AT THE VERTEX OF THE TRIANGLE ~Tef'Tf"~l& "S6li!TMWEST, WHERE THE EXTENSION OF DIAGONAL AVENUE TO THE SEA BEGINS, . ·. : ·~ I ' -L C~- HAS BEEN BUI4T CLqSE TO THE NEW COMMERCIAL CENTER OF THE GLORIES. · · · · ··- - - 1 ~-~/'-...-......--/"...__ ~'\.., 1 1 ¡ l.\.;"''~ \A?. ¡¿ .--. ~'"'/JF n ,d.lfu{V~ ,() ¿: 5Jo' ( 'J'. ~ · ·~ z.J .~;q-- f ~ ¡ \'\A. U. sLt rDT!Ivt { THE CULTURAL COMPLEX HAS E ARCHIVE OF · CROWN OF ARAGON, EUROPE' • IEVAL DO MENTS ARCHIVE. l FURTHERMORE, THE - ·_-- lA NATIONAL THE~ _:::-:-~./ANO A MAGNIFICENT DI .'ORI · TO BEr INAOQURATED BEFORE LONG, " - GOl G TO BRING I NEW LIFE TO THE NE GHBO~HOODS WHICH ARE TO EMERGE. 1 _ ~ .J ,(¡.__ fw- 2\l ) '-"1{ 1 7 NY.GBR ~ M1 ~ �1 l~L\D r:.-. ~ , '\J'~, l . 1G~~ ·~vS ~ ,~ . 1~\5>"~ ~~ TAL ~GuCJlt~ - F~QbDE.llliQ_}"Hs,D AGONAI,._AVENUE JO CITY BORDERt RIVILEGED PLACE FROM THE P T OF V ' OF COMMUNICATIONS BECAUSE THE N Rl ' ~ ' OADS MEET THE CITY'S NATURAL OUTLET B HE (j;OAST. THERE , WE WANT A COMMERCIAL C - TE O BE BUILT IN ORDER TO BRING ON NE • 'I'NAMISM D TO AVOID THE RISK OF DEGRADA"' ~~ N . 1 e •... -·<·~--· --· ···- - - - - ___......--.. --- ~NOTHER AXIS IS THE fkECUPERATION- OF THE EAFRONT, A PROOF TH~T BARCELONA HASN~T OST THE OYNAMISM THAT CHARACTERIZED IW URING THE OL YMPIC GAMIES, WHEN WE BEGAN T _, VELOP BARCELONA'S NEW SEAFRONT. - ----------- THE¡ -EÑ-TIRE OLO PORT AREA\ HAS EN TRA~NSFORMED WITH COM··· MERCIAL, \ QFFICE NO LEiál.JRE FACILITIES SUCH AS THE ~~ AQUARI" M, CRE~TING ONE OF EUROPE'S MOST CHARMI, G . F PORt S FLANKEO NOW f3Y 5 KILOMETERS BEAT FUL C~~ ----=------- - - - - - - - -------._ - · ---::(>:..;, ( A BIT TO THE pi6RTH ANO NORTH~ THE LOCAL GOVERNMEN1 OVER W~ICH 1 lRESIOE HAS INCLUOEO ,fN THE RU~NING P·«:>GRAM THE OEVELOPM T OF THE RIVER B .' . S ANO OTHER URBAN ANO INFRASTRUCTURE '='-hOJECTS. WE ARE / INTENOEO T REGAIN M'- ¡.b SEAFRONT ANO THE SURROUNOIN - O E RIVER, COMMITTED TO INTEGRATE THE RIVER INlfO THE CITY. T~ -~~ ¡ ' qt~ [}J-.- Z~SG_91NG..}:?~~ERE. 'J -J\ ~c.--t\l --- ~ 1? l_- ~ / 1 ~8 1 / ~ ¡vC) NY.GBR \1 �VISITEO BY 9 MILLION PEOPLE IN 1995, THIS SUPER MOOERN CENTER HAS PIVEN CONTINUITY TO BARCELONA'S MAIN SHOPPING LINE WITH THE BEST ' VARIETY OF FASHION ANO DESIGN SHOPS, NEW GAFES , ETC. A DIRECT CdMPETITOR FOR LONOON OR PARIS. HOWEVER, THIS IS ONL Y PNE OF THE PURPOSES WE HAO IN MINO. APART RROM THE VALUE AODEO OF THE BEST ARCHITECTURAL QUALI2, WE'VE REINTEGRATEO THE NEIGSHBORING UNIVERSITY CAMPUSES TO THE CITY, \NE'VE AGA N PAVEO THE WA Y FOR ANOTHER ARE~ OF PJÉW CENTRALITY, BRINGING NEW LIFE Tp A~EAS OTHERWISE DESERTED ANO EVEN DANG OUS AFTER WORKING HOURS. ','\ (\ ()_() (' ¡. t\.:l-~t{uJ., d\-N\l- . r¡\.. ~-)rl e jv\ lfl!--,·p wvl1) 'f ~~ u ,, ~w./~. J\~ . j \ ~ ~ r ~~ e urvv_j_ v~, ~'-1 F;J' 9 NY_GBR �2. LOG ISTICS. (A.- THE TRENOS.) 1 WE'VE ASSUMED THAT THEE PATTERN OF THE "NEW CITY" IS ONE OF AN INCREASING DEMAND OF TRANSPORT AND COMMUN!CATIONS SERVICES. THE SUPPL Y OF INFRASTRUCTURES MUST ADAPT ITSELF TO THESE CHANGES AND ANTICIPA TE THEM. THE NEED OF RESHAP.ING INFRASTRUCTURES REQUIRES A WIDE TREATMENT IN ORDER TO ATIAIN A CRITICAL MASS SUFFICIE~T TO ATTRACT THE MAIN INTERNATIONAL OPERATOR.S. THE GROWTH HAS TO BE 80TH QUANTITATIVE ~ND QUALITATIVE. 80TH THE SCOPE AND THE FUtiJCTIONS OF PORTS AND AIRPORTS HAVE TO BE WID!ENNED. 10 NY.GBR �HAMBURG ANO ROTTEROA_M, FOR EXAMPLE, _HAVE S_TBONG PORTS, BUT THEIR AIRPORIS HA~EN'T TH SAME LEY~ MARSEILLES j H.AS-A-- BUS~--E-OB.I}-_BUT ITS-.. OEELCliS APPEAR IN jiTS _AIRPORT ANO ALSO LACKS THE SUFFICIENT CRID"ICAL MASS. ----~---- THE POTENTIAL OF PRECISE FACTORS : i BA~CELONA IS BASEO ON - INTERMOOAL STRUCTUfRE SEA-AIR-LANO, WITHIN 1 OF EXTRAOROINARY A TERRITORY FULL POSSIBILITIES OF COMRETITION. 1 - A _GREAT INCREASE IN ! TERMS OF CONTAINERS ~ATTHE PQRT. )r(.,oD r ~tf'o -~ ~Wh~ -A G. OOO POSITIONING I.N! THE/>TRAOE FLOWS W.ITH Tt!_~i8J3__EAST. r\J !~&ea /lAW J;rj f'cv'lft'<tJ ~OF - A DIR T LINK 1 HE PORTS NORTH AFRICA ANO THE REST OF THE MEO~ .~1N. - ¡- . U4UA _ fvc'!{ [AA-iktf ~~ l0 (~ l \ ~ ( "1 (\l<--k ~~,{_tL'If~ 11 NY.GBR �- GOOD PROSPECTS FOFR IMPROVING THE PORT, SOMETHING THAT BEGAN IN RECENT YEARS BY MEANS OF THE DEVELQPMENT OF THE LOGISIIC 1 ACTIVITIES ZONE. • f1,. ~NEWED AIRPORj_ WHOSE CAPACITY IS GRnwJNG(iAY BY OAY. MORE ANO MORE FOREIGN AIRLINES ARE SECURING STRONGER POSITIONS IN THE BARCELONA AIRPORT, WHICH THEY SEE AS A STEPPING STONE WITH AN INCREASING POTENTIAL. THEY ARE RIGHT, AS THE FIGURES SHOW: ; )"_HE REC_ORQ__ OF AIR TRAFFIC LO_.GGED IN 1994 IS BEING BROKEN THIS VEA~MILLION PASiSENGERS MORE, M8JS,ING A TOTAL ELEVEN MILION. <----... --~------------ ¡; - LAST BUT NOT LEAST lCOMES A PRODUCTION, SERVICES ANO CONSUMERS HINTERLAND OF ! CONSIDERABLE IMPORTANCE. 12 NY.GBR �.. -=== j l REALLY, ALL THIS AMOUNtrS TO CREATE A REAL WELL BALANCEO LOGIST'C HUB, A EUROPEANPLATFORM WITH SCALE INTEGRATED 1 INTERCONTINENTAL OBJEClfiVES AS WELL. S: ¡ ROUGHLYJHE PLAN ISMAI)E OF MANY PRO_J_E.CIS: EX1E N _ · _ TtlE- ' _~ . ...~N L..r THE AIB.PORT, RAIL -~ IMPRGVEMENIS, NEW ROAD~, URBAN PLANS ANO ENVIRON~nENTAL PLANS AS THE DIVERTION OF THE LLOBREGAT RWERA-SWEtt--- -- 1 13 ' 1 NY.GBR �WITH THE HELP OF THE DEILTA PLAN, THE PORT HAS A STRATEGY WHOSE FOUNIPATIONS LIE ON : 1 - Ji__§PECIAL!iZATIQNL MAINL y FOCUSSED ~ THE TRAFFIC OF (j.Q!flbj¡)JEBS, ALTHOUGH KEElJING AN IMPOR,TANT ROLE j FOR ( oTHER KIND OF LOADINGS) ¡ ~ ,.__, e_ , 1 1 ~- - THE IMPROVEMENT OF li-tE Efft . ~--~~~~ - ! THE E~~ ~E CAPACITIES, ANO ,..- liS OPER.A.TIONAL THE AIRPORT HAS TOO A sfrRATEGY LINKED TO THE i . ------------ -------+-J- DELTA PLAN: _____ �~ ' ÜQJ{I \\0 ~/ .~ - TO CREATE A REGIONA~ NETWORK NOURISHING EUROPEAN ANO INTERCONTINENTAL LINES. - TO OEVELOP THE INTER!CONTINENTAL VOCATION OF THE AIRPORT BY ME~NS OF PROMOTING THE NEW LINES TOWAROS AMERICA ANO TOWARDS ' THE EAST. - (IN CONCLUSION): --·-- ---------- - - ------- ----- - -·-· - -····--···-· \ ANY LOGISTICS OPERATOjRS HAVE ALREADY TRIEO RCELONA AS ONE OF T~EIR TRAOE KEY POINTS. . E OEVELOPMENT OF THE POTENTIALITIES I'VE IS BOUNO! TO CREATE NEW SCRIBED PPORTUNITIES THAT, I'M SURE, WILL BE ALSO S IZED BY THE AMERICAri-.J AGENCIES OPERATING El R _DIRECTL Y OR INDIRFCTLY WITH EUROPE. - 1 ··---------·------- -- ~ARCELONA IS NOWAOAYS FAIRER, MORE , EQUITABLE THAN EVER. ; THOUGH THE URBAN J/TRANSFORMATION HAS aEEN HUGE, IT HASN'T 1 IMPLIED A LOSS OF , N. TO THE CONTRARY, 1 IT HAS BROUGHT A_ LING OF SOCIAL ANO TERRITORIAL INgQUQJ-WE$. THESE ARE THE RIGHT, - NO 1 WOULD " SAY !THE ONL Y POSSIBLE OUNDATIONS, OF THE ¡URBAN PROJECTS I'VE ' ENTIONEO. UJ ífl11 1 w;tv - /lt" !VU rcU\ d;¿ iUJ;. i úvtAr-c~, 15 . \J)tA ~ NY.GBR 1 �r\[)·. \..'~,\\0 IT IS NOT BY MERE ¡ CHA . CE THAT THE INTERNATIONAL DEVELOPMENT R SEARCH COUNCIL WILL HELD ITS FIRST 11996 ONFERENCE IN BARCELONA IN TWO WEEKS 'IME , THAT THE INTERNATIONAL FAClllTY MANAGEMENT ASSOCIATION CONVENES IN BARCE ONA IN MAY, OR THAT THE NINETEENTH j CONG - ESS OF THE INTERNATIONAL UNION OF I ARCHIT -CTS WILL TAKE 8 1 l ~~~~~;~E ~~~~~~t-~A~¡ifN~U~~Q~~~TF~¡:u~R~I~~ ~ GATHER MANY TOP POLICITICIANS, ECONOMISTS ANO M.ANAGERS. l HOPE Y~ILL BE A_f111QJ:tG ~ OUR ~--~ ~-----VISITORS. ~ ~~¡ --¡¡::;:; . r1 Y) r \J LJJ e)' " '/ \JIJ'/2 l ' . .,o q___ ~ }Y~ ¡_JJl/ c,l ,...Y (IJ-' { ni\J') ~vd 1/ / 1 16 NY.GBR �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 7/2/96 GUIÓ Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Conferencia de !'Alcalde "The European City on the Threshold ofthe 21st Century" al Centre Juan Carlos I ~ la Universitat de Nova York.. 1 De cara a la conferencia de !'Alcalde al Centre Juan Carlos I de la Universitat de Nova York, es fan avinents els aspectes següents: El mailing convidant a aquesta conferencia s'ha fet amb bases de dades de la Universitat de Nova York (500 invitacions), de l'Spanish Institute (200), de !'Instituto Cervantes (200) i alguns contactes de John Brademas (lOO). S'adjunta en annex la proposta d'intervendó de l'Alcalde que se centra en els punts següents: 1.- El paper internacional de les ciutats. Les ciutats com a centres de macroregions. El sistema de ciutats a Europa. 2.- La internacionalització del model Barc~lona. L'area d'America Llatina. L'area Mediterrania. 3.- Conclusions. NYU.NBB �JAN-31-1996 10:05 NYU OFF ICE 1 212 790 1357 ~---------r '-~~~~~ ~--~- ---~-~~~ ' .A------..._~_// i ____ ""'-.1 The King Juan Qarlos I of Spain Center · ' and The Taub Urban Research Center ' Robert F W agner Grad;uate School of Pub líe Service New Ybrk University 1 in cooperation with l The Spanish Institute : and Instituto Cervantes 1 invite you tdattend a lecn1re by 1 His Excellency P~qual Maragall y Mira Mayor of the! City of Barcelona i who will speak on "The European City on thel Threshold of the 21st Century" 1 1 \Vednesday,'February 7, 1996 4:00p.m. The Great Hall D' Agostind> Residence Hall New York University 110 West Third Street N ew !York City ¡ l ¡ 1 1 RS VP (2~2)998-7500 FAX: (2r2)995-3890 P.0.3 �PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE AL CENTRE REI JUAN CARLcpS 1 D'ESPANYA DE LA UNIVERSITAT DE NOVA YORK. "THE EUROPEAN CITY ON THE THRESHOLD OF THE 21ST _CENTURY" 1 WOULD LIKE TO GREATL Y ÍTHANKt THE JUAN CARLOS 1 CENTER, ANO PARTICOCARLY MY FRIEN O JOHN BRADEMAS DIRECTOR OF THIS CENTER, FOR HAVING INVITED ME, AS M,AJYOR OF BARCELONA, TO ADRESS THIS CONFERENC~. ¡ THE TITLE OF TODA Y' S SPEECH "THE EUROPEAN CITY ON THE THRESHOLD !OF THE 21ST CENTURY" ESPRESSES ONE OF THE KEY QUESTIONS IN THE INTERNATIONACARENA NOWADAYS ____ WfTHIN THE NEW WORLD ORDER WHICH IS NOW UNDER DEFINITION, WOL~OF j CITIES IN RELATION TO NATIONS ANS TES CHANGING. TODAY ,._~ THE IMPORTANT CITIES ~a ACTAS PULLING~GINES IN THE ORGANIZATION OF THE WORLD ECONOMY. 1 AM TALKING OF CITIES tHAT HAVE SPECIALIZED THEMSELVES IN ACTIVITiq:S GLOBAL MARKETS. : ORIENTED TO THE NYU96.NBB �CITIES AS MACROREGIONAL CENTERS ~- ' WITHIN A FRAME OF INTERNATIONAL ECONOMIC ACTIVITY, NEW REGIONALi SUBCENTERS EMERGE AROUND URBAN AGGLOMERATIONS WHICH HAVE BEEN ABLE TO ADAPT TO T~E NEW SITUATION. 1AM TALKING OF BARCELONA, THE CENTRE OF EUROPEAN NETWORK REGION WITH 15 MILION PEOPLE. 2 NYU96.NBB �1 BARCELONA TAKES PART OF A NETWORK OF SIX EUROPEAN CITIES EMBRACING TOULOUSE ANO MONTPELLIER IN SOUTHERN FRANCE; ZARAGOZA, VALENCIA ANO MAJORCA ~N SPAIN . THIS IS THE NATURAL MARKET OF OUR1 CITY ANO THE SUITABLE FRAMEWORK TO OEVELOP, A SERIES OF ACTIVITIES BE ANO PROJECTS THAT V¡VOULO OTHERWISE 1 UNTHINKABLE. ·· {~ [~M if})AY~ 1 l l,'t-,id r L,u "~ .~ . - 1 THIS MACROREGION -W,TH THg 5°/a/ OF THE EUROPEAN UNION'S INH(\BITANT~ ON THE THRESHOLO OF COMPETING SUCCESSFULL Y WITH 1 CENTRAL ANO NORTHERN EUROPE. l THE EUROPE OF CITIES EUROPE IS A SYSTEM OR CITIES . EUROPEANS LIVE IN CITIES ~ OF ' BARCELONA HAS A LONG TRAOITION IN OEFENOING 1 ANO PROMOTING CITIESANó LOCAL AUTHORITI ~ THE EUROPEAN CONSTRUOTION PROCESS . u.~~'~\~h9~ 1)7 TH~T Hl~~~i¡TI ~~~~~ IS FOR THAT REASON BARCELON • PRESIDENCY OF THE COUNCIL OF EUROPEAN RuiL MUNICIPALITIES ANO RE$IONS ANO THE VICE- {(he, PRESIDENCY OF THE : EUROPEA UNION'S COMMITIEE OF THE REGIOrNS - WHICH EPRESENTS«J r_ ·~K EUROPEAN LOCAL ANO REGIONAL AUTH RITIES. ~ ~ t 4 6-7 ÓCvtf / 3 NYU96.NBB �WE HAVE BEEN PIONEERS IN DEFENDING THE IDEA ( (' THAT EUROPEAN CITIES, f-PART FROM COMPETING ~ )AMONG EACH OTHER (SEARCHING FOR INVESTMENT ANO LOCATION) MUST ALSO CO-OPERATE WITH ONE ANOTHER IN ORDER TO FINO A SOLUTION TO URBAN PROBLEMS . WE MUST NOT FORGET, AS 1 JUST MENTIONED, THAT THE jCITIES' PROBLEMS ARE SHARED BY 80o/o OF URBAN¡ DWELLING EUROPEANS. 1 1 • FACING THE \ NEXT EUROPEAN INTERGOVERNMENTAL CONFERENCE FOR THE MAASTRICHT'S TREATY RElVISION, THE COMMITIEE OF THE REGIONS IS FIGttiTING TO INCREASE ITS WEIGHT IN THE EUROPIEAN DECISION MAKING ' PROCESS . 'l-~ ~u~ \\~ G ·-~ (\l X;0 ~·~-tc\· ~JtwV\ r\li IN THIS SENSE, IS DEFENDriNG THAT THE PRINCIPLE OF SLWSJOL.ARff:TY BEINq3 CONSIDERATE AS A POLITICAL PRIN PLE OF O~GANIZATION ALONGSIDE WITH THOSE ONE· OF EFFICIENCY ANO SOLIDARITY. -- ~l ! \AAJL THE INTERNATIONALISATION OF THE PATTERN {€QQ L1 ¿n1 , ) \ BARCELONA 1 BARCELONA HAS BECOME A REFERENCE FOR 1 EUROPE . THIS IS NOT MEjRE THEORY, 1 CAN GIVE YOU SOME EXAMPLES : IUSBON HAS FOLLOWED THIS PATIERN IN ITS OWN TRANSFORMATION t ENHANCED BY THE WORLD EXPOSITION IN 1998 . BERLIN, TOO, IN THE REBUILDING OF THE CITY 4 NYU96.NBB �CENTRE PREVIOUSL Y CLfAVEO IN TWO BY THE WALL. i 1 BARCELONA HAS IMPRO\I'EO IN MANY ASPECTS. MOST OF YOU PERHAF;>S HAVE NOT KNOWN BARCELONA BEFORE ITS I ENTIRE REGENERATION PROCESS BEGAN OVER ~ OECAOE AGO ON THE OCCASION OF THE ~JC GAMES, BUT 1 CAN ASSURE YOU THAT THE ~ITY HAS UPGRAOEO ITS OPENNESS (ANO OfENMINOEONESS), ITS SOLIOARITYANO ITS QUALITY OF LIVING. 1 • R~CHA~----R-GG-ERS, A WELL-KNOWN ARCHITECT, OFFERS THE "BARCELONA PATIERN " AS AN EXAMPLE TO BE FOLLOWEO BY CONTEMPORARY CITIES. ACCOROING TO R<bGERS, THE CITY OF THE ' FUTURE SHOULO GATHER $IX FEATURES : ¡ IT SHOULO BE OE~SE ANO POL YCENTRAL, AJRACTER ELP TO BECAUSE THESE - CREATE COMMUNITY FEELING ANO THEY ALSO TENO TO MINIMIZE GITIZEN'S RELIANCE ON PRIVATE TRANSPORT. 1) 1 tl\_~ 2) ACTIVITIES _MU~~'41:" SIGNIFIES CLOSER CONTACTS ANO !OIVERSITY 3) THE CITY SHOUL¡O BE SOCIALL Y ANO TER81JORIALL Y BALANCEO, AND ITS --ov1c IOENTITY SHOULO BE PROMOTEO . .------- ---- ------- - ----------------- 4) IT OUGHT TO BE ECOL<DGICAL. NYU96.NBB �5) lLS!:!Q_l¿!d2_ REMA!!i_~N. 1 MEAN THAT ITS URBAN SHAPE DESIGN SHOULD PERMIT THE RECEPTION OF BOTH !NEW POPULATION ANO 1 Al {\_p L O IDEAS. 1 ~ (J)...J0/' ( ~ "'-. >o---- 6) LAST BUT NOT LEAST, CITY OF THE f=UTURE SJiOULD-13E BEAUTIFUL-:1 A SPACE WHERE ARTS, ARCHITECTURE AÑ1J LANDSCAPE COMBINE TO i BETTER ITS SOUL. ATTHIS POINTWE GATHERALL THOSE FEATURES. ACTUALL Y, AT THE CORE OF THE BARCELONA PATTERN LIES THE BID FO,R A CITY THAT DOES NOT SEGREGATE, A CITY WHI~H ~ ELIMINAT~ BARRIERS BETWEEN RICH ANO POOR AREAS. AREAS IN THE CITY) (CREATION OF NEW CENTf1AL , OUR STRATEGY HAS NO . . 1. _ . _ NTIONIST. IT HAS BEEN ONE OF~E~$RSHJP--ANO "('- .' ·; ICITY. THANKS TO THIS S RATE(8Y MANY SUBURBS HAVE BEEN REHABILITATED, ANO THUS REINCORPORATED INTO THE CITY, HAVING BEEN OIGNIFIEO ANO BECOMING NEW CITY CENTER (FOR EXAMPLE, INNER iCITI fu~t~~ AS NEW CULTURAL ANO UNIVeRSITY CENTER, MUSEUMS) 1 THE WHOLE INTENTION TO RESTRUCTURE BARCELONA, THAT IS TO ¡SAY, THE RECOVERY OF THE CITY THROUGH ITS PUBLIC SPACES, THE 6 NYU96.NBB �POLICY OF OPENNING 1 OUT MOST OENSELY POPULATEO AREAS ANO THIE AIM OF ENOING UP THE ISOLATION OF THE SUBUiRBS, HAS BEEN GUIOEO PRIMARIL Y BY THE OLO SHAKEASPEREAN PRINCIPLE : "THE CITY IS THE PEOPL ¡". (FOR EXAMPLE, THE SEA1 FRONT RENEW)\L, NEW CITY CENTERS) , f'ii/~~L52- 7 FOLLOWING Tt1ÓSÉ TRENOS, WE BET THAT CITIES BECOME 1\~RS IN TH~ INTERNATIONAL~ENA ~ h STATES ANO INTERNATIONAL ORGANIZATIONS·.- ------ -·---- ---------·--- C'\tt~ /-- - ---- !i~EN AS IT REC.OGNI!j>. EO, BY A CITIES SURVEY \__ ; IN ~-=ECON~T, C ~TIES ARE PLACES OF l'<M ECONOMI~ ~~AMISM, KNQW-HOW TRAN~I\IIISSION A..•JJ ·(J AI~Íi.A-l-€AOíÑG ROLE IN--"IfHE=6Rr:~F A NEW L'' \u \, . """ INTERNAXIONAL WILL . , THEIR CAPAC-ITY OF (;,~' INTEGRATION, THE DEN$1TY OF THEIR HUMAN RELATIONS , THE OIVERSITJY , ANO A BIG CAPACITY OF EXCHANGE ARE THE ¡PORTFOLIO ITEMS THAT MAKE A CITY CAPAB WE TO OEAL IN THE INTERNATIONAL SPHERE. ¡ '~ --~~~ETWEEN LO~AL AOMINISTRATION ANO C~ ALLOWS TOA QUICK IO~ATION OF OAILY CITY ANO CITIZEN$ CONCERN~~~ A PflO~I~tU-TY INCREASES OUR EFFICIENCY WHEN ...SOLVING PROBLEMS ANO AORESSING THEIR WORRIES . THIS IS OUR LEGITIMACY . THE CITY IS THE MOST SUITABLE PLAC~ FOR OEMOCRACY. l 1 NYU96.N HB LJJ L-t �WITH THE AIM TO OBTAIN ""J1HIS RECOGNITION, CITIES HAVE INITIATED A PROCESS IN ORDER TO GET A STATUS LEGAL IN ITHE MAJOR WORLD ORGANIZATION: UNITED N~TIONS. i 1 TOMORROW 1 AM GOIN(p TO TAKE PART . IN A MEETING OF THE GROUP OF 4 + -AN INTERNATIONAL ASSOCIATION OF MAJOR ¡woRLD ORGANIZATIONS OF CITIES- TO DEAL THIS 1 MATTER IN THE COMING UNITED NATIONS CONIFERENCE OF HUMAN SETILEMENTS, HABITAT 1 ~ THAT WILL BE HELD IN ' ISTANBUL NEXT JUNE., .1íZ{.(' (ltí'-'~ J f~ -irtL¡.- 7í1 ~G V'rf~i-- . f- _lat•ia~ THE RELATIONS BETWEEN BARCELONA ANO LATIN AME RICA 1 THE CITY GOVERNMENT' KNOW-HOW THAT HAS BEEN ACHIEVED BY BARCELONA DURING THE LAST 1O YEARS, ALLOWS l US TO PROMOTE COLLABORATION BETWEEN CITIES OVER THE 1 WORLD . l FOR EXAMPLE, THE EXPEf11ENCE OF BARCELONA IN STRATEGIC PLANNING HAS BEEN RECOGNIZED AS EXEMPLARY BY THE EUROPEAN UNION ANO THE WORLD BANK. OUR CIT)f HAS SPONSORED THE CREATION OF AN URBAN TECHNOLOGIES EXCHANGE CENTRE, WITH THE PARTICIPATION OF 24 MUNICIPALITIES ANO METROPOLITAN BODIES OF BOTH LATIN AMERICA ANO SPAIN : BUENOS AIRES, RIO DE JANEIRO, MONTEVIDEO, CARACAS, NYU96.NI3B �CARTAGENA DE INDIAS, BcpGOTÁ ANO SANTIAGO DE CHILE . , ~1v : 1 T1CfHS IN 1997 THE ANUAL ASSEMBL Y OF THE INTERAMERICAN DEVELOPMENT ~ANK WILL ~ ~¡v~-b~wer t.i;~' IN BARCELONA. 1 Jc 1 0. u l !t [AJ~Ll-lv7 • n 1 ~v 1 1 1.s ~ / l,OJ..y'l ~~1,'- ctvJJ.u\)Ñ? BY PIONEERING SUCH JlJ PROJECTION TOWARdS ~ LATIN AMERICA, BARCELONA IS PLAYING A KEY ROLE IN THE DEVELOPMErt-JT OF A REGION WHICH IS BOUND TO BE ONE OF THE WORLD'S FASTEST GROWING POLES. BARCELONA: THE CAPITA~ 1 OF THE MEDITERRANEAN. ~n oN BESIDES BARCELONA'S EUROPEAN IMPLICjfN WE CAN NOT TURN OUR BACK TO OUR MEDITERRANEAN NATURAL DIMENSION. BARCELONA IS WILLING TO ENHANCEff THE RELATIONSHIP BETWEEN THE MEDITERRANEAN CITIES Jtrk/~tlt!M TOi SHARE WITH THEM OUR EXPERIENCE ON URBAN NJANAGEMENT, STRATEGY PLANNING ANO URBAN TE~NOLOGIES. ! BARCELONA HAS BEEN CONSOLIDATING ITS LEADERSHIP IN THE MEDITERRANEAN AREA IN 1995 WHEN THE CITY HAS STRENGTHENED ITS PROJECTION TOWARDS ! THE MEDITERRANEAN F~MEWORK OF THE BASIN. IN THE INTERMINISTERIAL EUROMEDITERRANEAN 1 ' NYU96.NBB �c(lv ·" e, 1{'-;~A 1 ) // CONFERENCÉ THAT TOOK1 PLACE LAST NOVEMBER IN OUR CITY BARCELONA HAS CREATED THE MEDITERRANEAN CITIES CONFERENCE BELIEVING THAT CITIES ARE PRIVILEGIED SPACES FOR DIALOGUE, FOR TRADI~G GOODS ANO FOR 1 EXCHANGING IDEAS . f 1 THIS STABILISING ROLE OF THE CITY HAS BEEN OF HISTORIC IMPORTANCE 1/N THE MEDITERRANEAN REGION ANO IS BECOMING IMPORTANT ONCE MORE IN THE LIGHT OF PRESENT¡CIRCUMSTANCES. THE CITIES ANO REGIONS HAVE MUCH TO CONTRIBUTE TO MEDITEFJ{RANEAN DIALOGUE ANO TO CO-OPERATION WHICH MUST NECESSARIL Y RESUL T FROM THAT DIALOGUE. THE CITIES ARE SUBJECT TO FEWER DIPLOMA TIC CONSTRAINTS ANO CAN BETTER AVOID THE lfÑEVrTABLE-RTGtDlNESS OF NEGOTIATIONS BETWEEN STATES. 1 L¡ , ,/ THE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, CAN CONSTITUTE THE "S~FETY NET" UNDERL YING THIS ENTIRE PROCESS. i IT WOULD, 1 FEEL, 8~ APPROPIATE IF THIS SUPPORTING ROLE WERE: FORMALISED IN EXPRESS RECOGNITION OF THIE REPRESENTATIONAL CAPACITY WITH WHICH THiE REGIONS ANO CITIES OF EUROPE HAVE ENTRUSTED THE EUROPEAN UNION'S COMMITIEE OF THE REGIÓNS. 10 NYU96.NBB �1AM CONVINCEO THAT THE! MEOITERRANEAN CITIES, ANO PARTICULARL Y BAROELONA, CAN ANO MUST PLAY A LEAOING ROLE IN CARRYING OUT THE. . ACTIVITIES RESUL TING FROM THE PROPOSALS AT THE EURO-MEOITERRANEAN PRESENTEO CONFERENCE. IN THE SECURITY ANO CO-OPERATION MEOITERRANEAN REGION . CONCERN BARCELONA ANO ALL THE MEOITERRANEAN CITIES . WE ARE COMMITTEO TO THE TASK dF PROMOTING SECURITY ANO CO-OPERATION. CONCLUSION TOOAY, CITIES ARE RE-ASSWMING A CENTRAL ROLE FOR OUR WAY OF LIFE i . THIS RENOVATEO STRENGTH IS NOT ONL Y THE RESUL T OF IMPROVEO PHYSICAL ANO ENVIRONMENTAL CONOITIONS . BIG CITIES ARE AGAIN A FOCAL POINT IN THE PUBLIC 1 REPRESENTIVE/SYMBOLIC $YSTEM OF A COUNTRY AS WELL AS A OECISIVE F~CTOR IN ITS ECONOMY . THIS IS THE CASE OF THE REGION (OR, IN THE AMERICAN TERMS, STATE) 1 BELONG TO, CATALONIA, WHOSE REFERENCE COULQ NOT BE UNOERSTOOO WITHOUT BARCELONA'S \WEIGHT, OIMENSIONS, SIGNIFICANCES ANO VITALITt-f. i 1 ¡ FURTHERMORE, THE CITY ElxTENOS ITS INFLUENCE ANO IS AN ACTOR IN THE INIT"ERNATIONAL POLITICS. BECOMES A GLOBAL CITY. Ll NYU96.NBB �PRECISEL Y, THE ARTICLE J•THE APPLE IS BACK" OF DECEMBER 30TH, 1995 P BLISHED IN NEWSWEEK MAKES REFERENCE TO CONCEPT OF GLOBAL CITY ANO IT PUTS AS EXAMPLE, NEW YORK CITY . {v~ ¡))VI ~ cJ , \l ?al:! . THE POINT / ls:'IN A GLOBAL WORLD, A CITY IS NO 1 LONGER <A / CITY . ~ CLUSTER OF CITIES IS NECESSARY FOR FINANCIN~ THE AMENITIES THAT IHflR_URBAN RIG.HTMJ\NY CIIlZENS-BEliEVE EITHER AN OPERA HOUSE, A MAJOR INTERNATIONAL ------AIRPORT, ORA FOOTBALL TEAM. ·>e --..:. .. ~~~ - -~-- --~--·---~· -- --- ----- ~~----~--~--' A CLUSTER IS ALSO NEqESSARY TO HAVE THE FORCE TO BARGAIN WITH THE GLOBAL MULTINATIONALS . IS TO DEVELOP A THE CHALLENGE FOR Cll11ES ! CAPACITY TO INVOLVE THEMSELVES IN THE MAJOR PROCESSES RESUL TING FROM THE GLOBALISATION ANO ADAPTING ALL THESE NEW RESPONSIBILITIES. 1 THIS SUPOSES THE IMAROVEMENT OF THEIR COMPETITIVENESS . BARCELONA HAS DONE IT WITH A BETTER CO-OPERATION ANO CONSENSUS 1 BETWEEN PUBLIC ANO PRIVATE SECTORS. (FOR EXAMPLE, HOUSING JfROMOTION, THE LICEU RECONSTRUCTION ANO 1¡HE MANAGEMENT OF MUNICIPAL ENTERPRISES) 1 ! AS 1 MENTIONED BEFORE, iHE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, GAN CONTRIBUTE ~ 12 NYU96.NBB �BARCELONA IS IN FULL DISPOSITION OF ENTERING INTO THE NEXT MILLENIUM r. THE PATTERN w·E HAVE {r-{[IL-, FOLLOWING HAS PROVEN RIGHT . WE ARE STILb , WQRK ING ANO, cRMatCirL JL· JJ:.;fEthr - ~IT'z~~ As Ale - T HE ECO~O , SO,C fAL, .. ~ ~SeCTOR S~ BARCELONA FACES THE ~ URN OF THE CENTURY WITH NEW PROJECTS IN ~ ~ROER TO ASSURE THE INTERNATIONAL PRESEt}JCE OF THE CITY: LOGISTICS, ~' - ' , . ANO ~. ACTIVITIES RELA TEO TO THE INFORM TIO , INFR/\STRaeTttRES~./~ ~h t~ \{;, . 7 . BARCELONA OOES NOT WANT TO STOP. IT KEEPS THE WILL OF OYNAMISM ANO MOOERNITY. 1 WE , RE /Í CIT~, h-- T OPP ' T.Ut'ítiE ~ , A - IT T.' -- T ITS R Cli . N O . \.1 :8. -, - _ UN E :ABL · S TS . , . --- A 1 9J 1 1AM REALLY CONVINCED T~AT YOU ARE ~WARE.fj ~ THANK YOU VERY MUCH. /LU}_cf e/) )0 ~- e ~ /U. {( vJ iAJ / .•~'-(-1 Je_rf 1 1 1 v¡G0l~ ~,l{k ~'Y :~ ri 1 ~ " f....l..-~.-(_/ _ ' tll ¿n ,1 (. A W LAil}/-1é ---1)C:. [; . , { Vv:] \.:: ),_\_ ¿ ~1 1 ,11 • ~ ~ ~ <1;1i!B . L.,j ,' ~YU96.NI313 j ~t ~V( . y /J. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4378 Title A name given to the resource Intervenció al seminari "Barcelona: the gateway to southern Europe" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Wolrd Trade Center, Nova York Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Infraestructures Acció política Europa Barcelona Description An account of the resource Conté notes i correccions manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1473/19960208d_00712.pdf b407eff710c573168a4e4d9c1d81475d PDF Text Text , • ",'"190,1111.4.-',...,4,,I,'1411,:i'ilY,~:Z.SCtilkP'iZ>,',',5:5,.." Paraules de l'Alcalde a la recepció que l'Ajuntament de Barcelona ofereix a personalitats del món cultural de Nova York. MOMA, Nova York, 8.2.96 BENVOLGUTS SENYORS, LA CIUTAT DE BARCELONA TÉ L'HONOR D'OFERIR A TOTS VOSTÈS, DIGNES REPRESENTANTS DEL MON CULTURAL DE LA CIUTAT DI NOVA YORK, AQUESTA RECEPCIÓ AL MoMA, UN DEL LLOCS MÉS EMBLEMÀTICS DE LA CULTURA NEOYORQUINA. AMB AQUESTA RECEPCIÓ VOLEM D'UNA BANDA, ESTRÈNYER ENCARA MÉS, SI ÉS POSSIBLE, ELS LLAÇOS QUE DES DE FA MO T ANYS LES CIUTATS DE NOVA YORK I BARCELONA MANTENEN, PERÒ SOBRETOT VOLEM DONAR A CONÉIXER EL PROJECTE CULTURAL QUÉ BARCELONA, COM A CIUTAT CAPITAL DE LA CULTURA MEDITERRÁNIA, I COM A UNA DE LES PRINCIPALS CAPITALS CULTURALS EUROPEES, *HA PROPOSAT DUR A TERME A LES PORTES DEL SEGLE XXI. LA CULTURA A BARCELONA HA ESTAT I ÉS UN DELS ELEMENTS ESSENCIALS PEER AL DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT. LA CULTURA HA TINGUT SEMPRE UNA PRESENCIA ACTIVA A TRAVÉS DE MÚLTIPLES MANIFESTACIONS, LA QUAL COSA DENOTA UNA EFERVESCENCIA CREATIVA PRÒPIA, QUE GAUDEIX D'UN RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. MOMA.MGA 1:«0~z,0 �', .1~,2,-Y,1m1rt •.r.1?Mdt~Olik0~1W, EN EL DESENVOLUPAMENt D'AQUESTA ACTIVITAT CULTURAL SEMPRE HA ESTAT VITAL EL TREBALL CONJUNT DEL SECTOR PÚBILIC I PRIVAT QUE TANTS BONS RESULTATS HA DONAT A LA CIUTAT, NO NOMÉS EN L'ÀMBIT CULTURAL SINO EN TOTS AQUELLS SECTORS D'ACTIVITAT QUE VAN CONSTRUINT LA CIUTAT. BARCELONA ÉS RECONEQUDA COM UNA GRAN CIUTAT CULTURAL D'EUROPA. L'ARQUITECTURA I L'URBANISME, LA CREACIÓ ARTÍSTICA, EL DISSENY I LA MODA, QUE SEMPRE HAN TINGUT UN LLOC A EUROPA, TORNEN A SEF MIRATS EN AQUEST MOMENT AMB INTERÉS I ALGUNES VEGADES AMB ADMIRACIÓ. BARCELONA, COM A CIUTAT MOTORA EN CULTURA I URBANITAT, ÉS ARA UN PUNT DE REFERENCIA A EUROPA. A PARÍS, BERLÍN, AMSTERDAM, VIENA O PRAGA. S'HA DESPERTAT UÑ RENOVAT INTERÉS PEL QUE ES FA A LA CIUTAT. I ARA BARCELONA VOL SER LA CAPITAL EUROPEA DE LA CULTURA DE L'ANY 2001, I HA PRESENTAT UN PROJECTE MOLT AMBICIOS PERQUÈ AQUESTA CREATIVITAT DE LA QUAL ELS PARLO, AQUESTA EFERVESCENCIA, NO S'ATURI. 2 MOMA.MGA �, LA IDEA DE DESIGNAR ANUALMENT UNA CIUTAT QUE REPRESENTI LA CULTURA: EUROPEA VA SER DE MELINA MERCOURI, UNA DONA D'IDEES PROGRESSISTES, UNA DONA PROFUNDAMENT GREGA 1, AL MATEIX TEMPS, PROFUNDAMENT EUROPEA. A MOLTES CIUTATS LA CAPITALITAT CULTURAL EUROPEA ELS HA SERVIT ; COM A PRETEXT PER IMPULSAR UNA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT O, SI MÉS NO, ACCELERAR LA CONSTRUCCIÓ DE GRANS INFRASTRUCTURES CULTURALS. NOSALTRES TOT AIXÒ JA HO TENIM. BE JA HO TENIM ENCARRILAT. ELS JOCS QLÍMPICS VAN SER EL NOSTRE PRETEXT I EL VÀREM SABER APROFITAR. ARA . SI VOLEM LA CAPITALITAT CULTURAL EUROPEA ÉS PER OFERIR-NOS A EUROPA COM A ESCENARI NO DE LA TRANSFORMACIÓ SINO DE L'AFIRMACIÓ D'UNA CULTURA, D'UN LLENGUATGÉ EUROPEU COMÚ. PER A NOSALTRES, ESDEVENIR OFICIALMENT LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA L'ANY 2001 SIGNIFICARÁ LA RATIFICACIjÓ, EL COROL.LARI D'UN MODEL DE CIUTAT QUE EN IELS DARRERS ANYS HA MOSTRAT LES SEVES VIRTUTS. UN MODEL DE CIUTAT QUE INTEGRA, QUE NO SEGREGA, QUE ES RECONEIX EN LA PLURALITAT I EN LA TOLERANCIA, EN LA DIVERSITAT PERÒ TAMBÉ EN LA COHESIÓ I EN EL CONSENS. 3 MOMA.M( ■A " ' �BARCELONA DURANT MOLTS ANYS HA ESTAT MANCADA DE LES INSTITUCIONS CULTURALS QUE CORRESPONIEN A UNA CIUTAT DE LA SEVA AMBICIÓ I DE LA SEVA CAPACITAT CREATIVA I DE PROJECCIÓ. LA MODERNITAT ARTÍSTICA 1 QUE HA TINGUT EN LA NOSTRA CIUTAT EXEMPLES TAN NOTABLES COM ELS DE PICASSO, MIRÓ O DALÍ, NO S'HAVIA VIST DEGUDAMENT REFLECTIDA EN LES SEVES INSTITUCIONS ARTÍSTIQUES. EN ELS DARRERS ANYS, SHAN INCREMENTAT LES INFRESTRUCTURES CULTURALS GRÁCIES A L'ESFORÇ CONJUNT DE LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES I DE LA INICIATIVA PRIVADA. L'OBERTURA DEL MUSEU PICASSO - EPISODI SIGNIFICATIU SOTA EL RÉGIMANTERIOR- VA ANAR SEGUIDA DE LA OBERTURA DE LA FUNDACIÓ MIRÓ I, MÉS TARD, DE LA FUNDACIÓ TÁPIES. TOTS TRES ESPAIS NO NOMÉS SÓN APARADORS PRIVILEGIATS DE L'OBRA DE TRES ARTISTES DECISIUS DE L'ART MODERN, SINÓ TAMBÉ LLOC 'S D'EXPOSICIÓ DE L'ART CONTEMPORANI. A BARCELONA, PERÒ, ENS CALIA UN MUSEU QUE FOS UN LLOC DE DOCUME1VTACIÓ, DE REFLEXIÓ I D'EXPOSICIÓ DE LART MESI NOU: UN IVUSEU D'ART CONTEMPORANI. UN LLOC 1ESPECÍFIC PER PODER ESTAR DEGUDAMENT REPRÉSENTATS EN AQUESTA XARXA EUROPEA I MUNDIAL QUE ÉS L'ART 4 MOMA.MGA �CONTEMPORANI, UN ART QUE GAIREBÉ. PER DEFINICIÓ, NO TÉ FRONTER1S. TANT ELS CREADORS LOCALS COM LA CIÜTAT, NECESSITAVEN IMPERIOSAMENT AQUEST mysEu. ES PER AIXÒ QUE, A MITJANS DELS ANYS VUITANTA, ENS VAM POSAR EN CONTACTE, AQUÍ A NOVA YORK, AMB L'ARQUITECTE RICHARD MEIER. ELL ÉS, PROBABLEMENT,EL MES EUROPEU DELS ARQUITECTES NORD-AMERICANS. UN CONSTRUCTOR DESTACAT DE MUSEUS. ALS QUALS SAP DOTAR D'UNA FORTA PERSONALITAT. I L'ANY PASSAT. RICHARD MEIER VA LLIURAR L'EDIFICI DEL MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA A LA CIUTAT. PUC ASSEGURAR-VOS, ALS QUI ENCARA NO Hl HEU ESTAT, QUE ÉS UN DELS EDIFICIS CLÀSSICS MÉS IMPORTANTS QUE S'HA FET A ESPANYA EN ELS DARRERS ANYS, I DIC CLÀSSIC DELIBERADAMENT. L'EDIFICI;DE MEIER ÉS COM UNA CATEDRAL LAICA, UN TEMPLE QUE US IMPRESSIONA PER LA SEVA LLUMINOSITAT I LA SEVA DISTRIBUCIÓ D'ESPAIS QUE, EN TOT MOMENT, SABEN GUARDAR L'ESCALA HUMANA, EL MUSEU SITUAT AL VELL MIG DEL BARRI DEL RAVAL A LA CIUTAT VELLA, AL COSTAT DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORANIA DE BARCELONA, INAUGURAT FA DOS ANYS ESTÀ AJUDANT A LA REGENARACIÓ URBANA DEL10ENTRE DE LA CIUTAT INNERCITY- I IMPULSANT NOUS ESPAIS CULTURALS QUE FA UNS ANYS NO ES I PODIEN IMAGINAR EN �AQUEST EMPLAÇAMENT. L'ENTORN DEL MUSEU ESTÁ VIVIN UNA PROFUNDA TRANSFORMACIÓ- LES UNIVERSITATS OBREN CENTRE AL SEU COSTAT, S'OBREN NOVES GALERIES D'ART, LLIBRERIES. L'ACTUACIÓ ESTÁ TENINT UN GRAN IMPACTE EN UNA ZONA QUE PODRIEM QUALIFICAR DE FRONTERERA I QUE, SENS DUBTE, ESTÁ DEÍXANT DE SER-HO. EL MUSEU FA TOT JUST DOS MESOS QUE HA OBERT LES SEVES PORTES. ARA TÉ DAVANT EL REPTE I LA ILLUSIC5 DE CONSTRUIR UNA COL.LECCIÓ 1 DEFINIR UN PROGRAMA D'ACTIVITATS. TANT L'UNA COM LES ALTRES SE CENTRARAN EN L'ART DELS DARRERS QUARANTA ANYS, SENSE DEFUGIR ELS REFERENTS HISTÒRICS DE LES AVANTGUARDES , JO VOLDRIA PENSAR QUE EL NOU MUSEU D'ART CONTEMPORANI DE BARCELONA, EL MACBA, NO NOMÉS S'EMMIRALLARÀ EN EL MUSEU D'ART MODERN DE NOVA YORK (QUE HA ESTAT PER A NOSALTRES SEMPRE UN REFERENT I UN ALTÍSSIM EXEMPLE A SEGUIR) SINO, I SOBRETOT. QUE SABRÁ TROBAR EN EL MoMA LA COLLABORACIÓ NECESSÁRIA , UNA COLLÁBORACIÓ QUE JA HA COMENÇAT, ATÉS QUE UNA DE LES VOSTRES EXPOSICIONS ("LIGHT CONSTRUCTIONS" VIATJARÀ AL MACBA AQUEST ESTIU) PERO QUE ESPERO QUE CRE1XERÁ I S'ENFORTIRÀ EN EL FUTUR IMMEDIAT. ÉS PER TOT AIXÒ QUE EN NOM DE LA CIUTAT DE BARCELONA, VULL LLIURAR EL TÍTOL D'AMIGA DE MOMA.MGA �BARCELONA A LA PRESIDENTA DEL MoMA, AGNES GUND. UNA PERSONA QUE HA COL.LABORAT EN MOLTS DELS PROJECTES CULTURALS DE BARCELONA (PROGRAMA D'ESCULTURES AL CARRER) I QUE SÉ QUE AQUÍ A NOVA YORK, FA D'AUTÉNTICA AMBAIXADORA DE LA CIUTAT. MOLTES GRÁCIES. 7 MOMA.MGA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4379 Title A name given to the resource Proposta de paraules de l'alcalde a la recepció que l'Ajuntament de Barcelona ofereix a personalitats del món cultural de Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Model social Acció política Nova York Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1474/19960212d_00713.pdf e9e95fc8c47b0589390757bec7fd6ec4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 12.2.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (MGA) Acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona De cara a Pacte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona s'escau informar deis punts següents: - La conferència marc de l'acte será pronunciada per José Luís Borau, president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya. Sota el títol, "Barcelona y sus misterios", Borau parlará de la relacion entre Barcelona i el cinema i deis punts culmin.ants d'aquesta relació. S'adjunta un currículum de José Luís Borau - Han estat convidats a Pacte, a part dels premiats i del jurat, diverses personalitats del món del cinema. De cara a la intervenció de l'Alcalde en la cloenda de lacte, se suggereix de tenir presents els punts següents: -EN PRIMER LLOC VULL FELICITAR TOTS ELS GUARDONATS AMB ELS PREMIS CIUTAT DE BARCELONA DE L'EDICIÓ D'ENGUANY I TAMBÉ ALS MEMBRES DELS JURATS QUE HAN FET UNA BONA ELECCIÓ I AGRAIR LA PRESENCIA EN AQUEST ACTE A JOSÉ LUÍS BORAU. UNA VEGADA MÉS, BARCELONA A DEMOSTRAT SER UNA CIUTAT DINÁMICA, CREATIVA, SOLIDARIA, QUE PERMET PREM1S95.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DESENVOLUPAR EL MILLOR DELS SEUS CIUTADANS. QUE POSA LES EINES AL SEU ABAST. LA CULTURA A BARCELONA HA ESTAT I ÉS UN DELS ELEMENTS ESSENCIALS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA CIUTAT. LA CULTURA; HA TINGUT SEMPRE UNA PRESÈNCIA ACTIVA A TRAVÉS DE MÚLTIPLES MANIFESTACIONS, LA QUAL COSA DENOTA UNA EFERVESCÈNCIA CREATIVA PRÒPIA, QUE GAUDEIX D'UN RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. ELS PREMIS CIUTAT DE BARCELONA SENS DUBTE, HAN ESDEVINGUT UN INSTRUMENT DE PROMOCIÓ I D'IMPULS D'AQUESTA CREATIVITAT. -BARCELONA, COM ENS HA EXPLICAT JOSÉ LUÍS BORAU, HA MANTINGUT DES DE PRINCIPIS DE SEGLE UNES INTENSES RELACIONS AMB EL CINEMA. AQUEST ANY ES COMPLEIX EL CENTENARI DEL NAIXEMENT DEL CINEMATÒGRAF, UN DELS GRANS ESDEVENIMENTS DEL SEGLE I LA CULTURA DEL SEGLE XX NO POT ENTENDRE'S SENSE TENIR EN COMPTE EL QUE VA SUPOSAR L'INVENT D'AQUEST ENGINY. -PER AIXÓ AVUI PODEM PARLAR DE BARCELONA I EL CINEMA I HO PODEM FER AMB ESPERANÇA. DES DE FA UNS ANYS, SOBRETOT DES DE LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS, QUE VAN POSAR LA CIUTAT EN EL PRGMIS95.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA MAPA DEL MÓN, LA RELACIÓ DE BARCELONA AMB EL CINEMA COMENÇA A PASSAR PER UN DELS SEUS MILLORS MOMENTS. EN ELS DARRERS TRES ANYS HA TINGUT LLOC UNA GRAN RENOVACIÓ DE LES SALES DE CINEMA. AVUI COMPTEM AMB GAIRABÉ 100 SALES DE CINEMA. NOMÉS EN AQUESTS ÚLTIMS ANYS HEM OBERT 30 NOVES SALES I S'HAN CONVERTIT ANTIGUES SALES AMB MULTICINES. TOT AIXÒ HA PERMÈS UNA MAJOR DIVERSIFICACIÓ I UN AUGMENT DEL CONSUM. EN AQUESTS MOMENT, LA CIUTAT TÉ UNS 9.000.000 MILIONS D'ESPECTADORS L'ANY. EL CINEMA S'HA REVIFAT I MOLT, NO NOMÉS SI ENS REFERIM A PÚBLIC. TAMBÉ SI PARLEM DE PRODUCCIONS PRÒPIES - NOVES GENERACIONS DE DIRECTORS 1 ACTORS, PRODUCCIONS DE TOT L'ESTAT QUE TRIOMFEN ARREU. -BARCELONA JA ÉS RECONEGUDA COM UNA GRAN CIUTAT CULTURAL D'EUROPA. L'ARQUITECTURA I L'URBANISME, LA CREACIÓ ARTÍSTICA, EL DISSENY I LA MODA, QUE SEMPRE HAN TINGUT UN LLOC A EUROPA, TORNEN A SER MIRATS EN AQUEST MOMENT AMB INTERÈS I, SOVINT, AMB ADMIRACIÓ. BARCELONA, COM A CIUTAT MOTORA EN CULTURA I URBANITAT, ÉS ARA UN PUNT DE REFERÈNCIA A EUROPA I ALS ESTATS UNITS, LA SETMANA PASSADA HE ESTAT A NOVA YORK I PREMIS45.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA HE POGUT COPSAR, UNA' VEGADA MÉS, AQUEST INTERÈS PER TOT ALLÒ QUE ES FA A LA CIUTAT. - EN ELS ÚLTIMS ANYS BARCELONA HA ESTAT TAMBÉ REDESCOBERTA PELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE TOT EL MÓN. ELS CARRERS, LES PLACES, LA GENT, LA PERSONALITAT DE LA CIUTAT HA ESTAT ENSENYADA I M'AGRADA PENSAR, ADMIRADA, PER MOLTS CIUTADANS D'ARREU DEL MÓN. -AQUEST FET JUNT AMB ELS GRANS CANVIS QUE HA SOFERT LA CIUTAT EN ELS ÚLTIMS ANYS EN QUANT A SERVEIS, EN QUANT A MODERNITZACIÓ DE LA SEVA CAPACITAT GESTORA, HA FET QUE SIGUI UN BON MOMENT PER A POSAR EN MARXA EL PROJECTE BARCELONA PLATÓ. UN PROJECTE QUE COMENÇA COM MOLTS D'ALTRES, PER CELEBRAR EL CENTENARI DEL CINEMA, PERÒ QUE DESTACA PER LA SEVA CONTINUITAT EN EL TEMPS. - EL PROJECTE BARCELONA PLATÓ RESPON A LA NECESSITAT QUE TÉ BARCELONA, COM TOTES LES CIUTATS MODERNES, DE TRENCAR ELS SEUS LÍMITS. AVUI RESULTA INEVITABLE ABORDAR LA CONSTRUCCIÓ DE BARCELONA BASANT-SE EN L'ÀMBIT AUDIOVISUAL (CINEMA, TELEVISIÓ, VÍDEO-CREACIÓ I IMATGES PER PREMIS95.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DL L'ALCALDIA SINTESI), QUE PROPOSA AMPLIAR L'ESPAI URBÀ I EXPLORAR NOVES FORMES, DE COMPRENSIÓ DE LA CIUTAT, LES CIUTATS NECESSITEN LESTIMUL DELS OBJECTIUS DE LES CÀMERES PER COMUNICAR-SE I DONAR-SE A CONÈIXER AL MÓN. LES SEVES IMATGES FRAGMENTADES O EN CONTINUÏTAT, FORMEN PART DEL NOSTRE PATRIMONI CULTURAL I ENS DEIXEN ELEMENTS QUE TESTIMONIEN EL PASSAT, QUE ABORDEN EL PRESENT I QUE ENS PROPOSEN VISIONS QUE CONFORMARAN EL FUTUR. EL PROJECTE BARCELONA PLATÓ ÉS UNA IMMILLORABLE OCASIÓ PER INICIAR UNA NOVA FORMA DE DIÀLEG AMB LA CIUTAT, ENCAMINAT A NORMALITZAR LA RELACIÓ ÈNTRE CREADOR I CIUTAT, POTENCIANT LA SEVA ACCESSIBILITAT I DONANT SUPORT A TOTES AQUELLES INICIATIVES QUE AJUDIN A PROMOCIONAR I A PERPETUAR ELS SEUS INSTANTS. AMB AQUEST OBJECTE, SERÁ NECESSARI POSAR AL SERVEI DEL SECTOR AUDIOVISUAL TOT ALLÒ QUE LA CIUTAT POT OFERIR. I EL QUE MILLOR EXPLICA QUÉ ÉS LA CIUTAT SÓN ELS SEUS ESCENARIS. ELS SEUS ESPAIS. -BARCELONA PLATÓ ENS PORTARÁ CAP A UN CANVI D'ACTITUD, ÉS NECESSARI PER A QUALSEVOL CULTURA DE FINALS DEL SEGLE XX, PER A QUALSEVOL CIUTAT PREMIS95.MGA �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA QUE PRETÉN SER CAPITAL DE LA CULTURA DEL SEGLE QUE VE, QUE EL CINEMA TORNI A LA CIUTAT I APUNTI CAP A ALTRES CREADORS, ALTRES LLENGUATGES I UNA MANERA DE FER PRÒPIA. ÉS NECESSARI DONAR SUPORT OBERTAMENT A UN DELS LLENGUATGES MÉS POTENTS DELS NOSTRES TEMPS. AMB BARCELONA PLATÓ, VOLEM PORTAR CREADORS INTERNACIONALS 1 ESTATALS A LA CIUTAT, DONAR FACILITATS DE RODATGE I DIFONDRE LA POTENCIALITAT D'UNA INDÚSTRIA QUE ESTÀ TORNANT A AGAFAR IMPULS. AQUESTA INICIATIVA PERMET DOTAR D'INFRASTRUCTURES ALS NOSTRES CREADORS I DE FACILITAR-LOS EL SEU ACCÉS A UNS MITJANS QUE, DE PER SI, TENEN UN COST MOLT ELEVAT. -I TOT AIXÒ HO FEM EN UN MOMENT QUÈ ESTEM DONANT, PER EXEMPLE, UN PREMI CIUTAT DE BARCELONA A LA FAROLA, O A TOTS AQUELLS QUE TREBALLEN PER LA SOLIDÀRITAT AMB SARAJEVO. QUE VULL DIR AMB AIXÒ, QUE BARCELONA TREBALLA PER ESTAR AL MÓN, PER SER UNA CIUTAT INTERNACIONAL, PER CONTRIBUIR A ENFORTIR LA CULTURA DEL PRÒXIM MILENI, PERÒ NO HO FA DE QUALSEVOL MANERA, NI A QUALSEVOL PREU. SINO TREBALLANT ELS VALORS ESSENCIALS D'UNA SOCIETAT COM SÓN EL CIVISME, LA URBANITAT I LA SOLIDARITAT. PREMiS95.MGA �BARCELONA, 12-2-96 ( 7L,f¿o c 2 (/ riLeMiz-t ck' AA hki REGIDORS QUE S'HAN EXCUSAT A LA ASSISTÈNCIA /DEL PLENARI EXTRAORDINARI "PREMIS CIUTAT DE BARCELONA'' - MIQUEL ROCA JUNYENT 0,71A-ji - JAUME CIURANA LLEVADOT - ALBERT BATLLE BASTARDAS - AGUSTI SOLER REGÀS e uk-k (ivt, a ati---&L,t-,6 \CQ‘-)C7, AMAJ, wimoLIP: 1„Din2_ A/--) 0-1 e o --14.74,4„Jki„e e 1,211-) /An rt-U. j ('AA) lit (A.,410 GAT-cly) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4380 Title A name given to the resource Acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Cultura Competitivitat Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències