74 50 5135 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7077/24_AlcaldeLA_PM_BN.jpg cf1406688f8328b39d669a13b963a5fb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall, reunit amb Thomas Bradley (al centre), alcalde de Los Angeles, Califòrnia Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource Desconeguda Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Bradley, Thomas, 1917-1988 Alcaldes Relacions internacionals Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Los Angeles, Califòrnia Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2829/19821211_Avui_Ballarin.pdf ddc086d1a5394ecdda42134937333a74 PDF Text Text 8 PAÏSOS CATALANS-Barcelona AVUI, dissabte, 11 de desembre del 1982 El nostre col. laborador Josep M. Ballarín i Monset coneix bé la família Maragall, una de les de més tradició ciutadana a Barcelona, d'una de les branques de la qual ha sortit l'actual alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall Ballarín en té un record de molts anys i ens l'escriu aquí amb l'estil tan propi que caracteritza els seus articles Pasqual Maragall, un alcalde que canvià la conspiració per l'Ajuntament Josep M. Ballarín Monset Sóc prou amic d'aquest minyó que ha arribat a batlle de Barcelona per a no saber-ne els anys. Deu voltar la quarantena. Acabo de veure'l a la televisió. Bigotis i corbata, el cos endavant, la proa arromangada del nas; és el de sempre, tal com el recordo, amb la seva cara de vedellet savi i ros. Però començaré des de més lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de Can Gorina de Matadepera, es va casar amb un senyor de Sabadell, afavorit de patides, i la parella va tenir un fill famós. En Joan Maragall, «el de la vaca cega», com li dèiem irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels néts i els amics dels néts. En Joan Maragall, el famós, deixava tretze fills quan moria. Tretze fills sota la tutela de la vídua, Domna Clara Noble, una andalusa amb arrels angleses, tan clara de seny com noble de fets. Dels tretze Maragalls hi ha quatre ties santes, una santa dona de casa, un pintor, un escultor, un foll beneït, dos senyors de Barcelona, una noia menuda i els dos petits. Més d'un fa versos d'amagat, però a veure qui gosa publicar-los dient-se Maragall. Sigui com sigui, els tretze són rebrots ben diferents i alhora ben semblants. Tots fan cara de versos ocults amb la cortesia continguda dels senyors de debò. El petit més petit de la maragallada es diu Jordi. Ara ha sortit senador i té el fill a ca la ciutat. En Jordi va perdre el pare als primers passos; va fer estudis de savi, va passar per l'Institut-Escola de la Generalitat I anava destinat a catedràtic de filosofia al costat del Pep Calsamiglia i de la llorigada que criava en Xirau Palau. Però va venir la guerra, i va tenir allò que en deien la pau. En Jordi, que anava veient-se la casa plena de quitxalla, va haver de deixarse de filosofies i es va posar a treballar en uns laboratoris. Ell sap prou com li va costar d'aguantar anys i anys les carallotades del MARKETING. Ho va aguantar com un senyor. Poc abans de la guerra, en Jordi s'havia casat amb la Basi Mira. Aquesta és filla d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que ara no en parli mai, era una llumenera a la Institución Libre de Ensefianza del Giner de los Ríos a Madrid. La família Mira no s'assemblea gaire a la Maragall. Els d'arrel alacantina són més expressius. L'àvia Mira era una senyora que. ja vella, s'agafava al bastó sense biegar-se. Els Mira, com els Maragall, són bonhomiosos i fan costat quan cal. Per família i per escola, en el matrimoni Maragall-Mira coincideixen dues tradicions liberals i dos camins paral·lels. D'una banda, l'oreig mediterrani del poeta de casa; de l'altra, la gràcia andalusa del Machado passada per Sòria i entesa entranyablement des de Madrid. Una i altra són el fons de l'ànima del nou alcalde barceloní. Qui no ho sàpiga no l'entendrà. Pasqual Maragall junt amb els seus germans, Jordi, Àngels i Ernest "Elfons de l jànima del nou alcalde són l'oreig mediterrani delpoeta de casa i la gràcia andalusa del Machado passada per S/bria i entesa entranyablement des de Madrid" En Jordi i la Basi són més aviat menuts, fan una certa impressió de feblesa i sorprenen pel seu coratge. He passat amb ells les hores bones i les males, els he vistos sovint tristos, mai no els he vistos vençuts. El fill, l'alcalde de Barcelona, és també d'aquesta veta, amb l'airet bonhomiós té la tenacitat dels qui són prou humils per a saber qui són. Tornem als pares. La Basi i en Jordi han tingut vuit fills, tres noies i cinc nois. Cada un amb les seves tirades, cada un amb les seves etzibades, cada un amb les seves febleses i les seves fortaleses. Són ben bé fills de qui són fills. En Pasqual és el fill tercer, el segon noi. Abans cal parlar del noi gran, que també es diu Jordi i és pintor. Un pintor genial, sense adjectius, però això no fa al cas. En Jordiet és un personatge de Dostoiewski amb un punt dels cristians de Dreyer passat pel pa amb oli de la Mediterrània. Jo li dec el Francesco. Tots els qui l'hem tingut a prop estem tocats per la seva quietud mística. En Pasqual no seria qui és sense els silencis d'aquest germà. Dintre de la tirada liberal dels pares, els vuit margallets han crescut sense entrebancs a m b g e r m a n o r . Des de menuts, el batlle i els altres han conegut el goig de tenir germans, el goig de barallarse sense trencar els lligams. No han trencat mai els Itigams ni crec que els trenquin. Els Pasqualet era un minyó tot ros. No só pas quan el vaig conèixer, puc dir que el conec de sempre. Va anar a un col·legi d'aquests amb record del Blanquerna del vell Galí, sota la tutela benvolent de l'inevlta- Arxiu Municipal de Girona. Avui. 11/12/1982. Pàgina 8 Amb un dels seus millors amics, Xavier Rubert de Ventós, a Empúries l'estiu del 1960 ble capellà que s'esforçava a ser liberal, mentre la canalla cantava cançonetes d'en Liongueres. No crec que el Pasqual en tingui mal record. Va arribar al batxillerat amb fama ben guanyada de llumenera, però mai no fou un bastaix de llibres, sabia jugar quan calia, tot i que no arribava a davanter del Júnior com dos cosins seus i el Xavier Rubert. Tampoc no era un bastaix de la pilota. Encara que no se'n queixi, no sé pas si el col·legi va marcar massa en Pasqual. El va marcar molt allò que vivia a casa. Una casa oberta on entrava tothom, on tothom podia dir la seva. El minyonet que acabava el batxillerat, després d'escoltar Edith Piaff, es podia trobar escoltant totes les filosofies que es fan i desfan. En Pep Calsamiglia anava aigües avall pels meandres de la metafísica, el Gabriel Maragall enfilava sant Agustí amunt entre passa i passa, el pare Jordi les deixava anar a gotims, en Sòria, vingut algun cop de Madrid, les deixava anar pel broc gros, i més pel broc gros les deixava anar el Juanín Rubert, pare d'en Xavier, que ho rebentava tot, i un cop, enrabiat amb la música del dia, ens va trencar oen trencats dos discos del Brassens. Quan acabava el batxillerat, en Pasqualet ho havia sentit tot de tot, des de Sant Bernat, el Brassens i el Sartre fins a Max Scheller, passant, tant se val, per l'inevitable Marx, que començava a treure el nas entre aquells savis i veroiava fort entre els joves. Elsprimers amics del Pasqualforen els fills dels amics dels seuspares. Entre d'altres, ipotser el primer, en Xavier Rubert de Ventós" íé Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics dels seus pares. Entre d'altres, i potser el primer, en Xavier Rubert de Ventós, que ben aviat va deixar de jugar d'extrem dret per ficar-se a l'ètica, a l'estètica i a tots els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va començar economia i una altra carrera, que deu ser la de dret, ara no me'n recordo bé. Les var acabar totes dues. No feia la impressió de matar-s'hi gaire, però continuava amb la ben guanyada fama de llumenera. Mentre els patriarques discutien a la sala gran de cal Jordi i la Basi, en una habitació amb dues lliteres, dues taules; un parell de cadires, uns centenars de llibres i llibrots, un miler de burilles i una boira de fum, els minyons, asseguts a terra, discutien i discutien i discutien. Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostàlgia. En aquestes jo me les feia molt amb en Genis Maragall, en Jordiet, en Quico Vila i en Jaumet Lorés. En Jaume, que s'havia de casar amb la germana gran del Pasqual, era una llambregada carismàtica que sortia arreu. El trobaves a la taula de «El Ciervo», a les catacumbes dels «Felipes» i a les altres bataneres que fressaven amb en Raimon Galí. En Pasqual i en Xavier eren més joves, quedaven una mica a part i feien la seva. De tant en tant em pujaven a casa i les hores se'ns feien curtes. Un dia, a casa mateix, vaig trobar la colla discutint de capellans. El que tenia el cap més calent, «de cuyo nombre no quiero acordarme», etzibava: —Quan fem la revolució, els capellans faran nosa. Els capellans grassos i carques no costaran gaire d'esbandir. Els qui ens faran nosa de debò seran els Ballarins. Em pregunto si fóra lícit d'acusar el B a l l a r í n de m a r i e t a per desprestigiar-lo. Sabia que era una discussió acadèmica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dir: —Tots sabeu que jo no sóc marieta, penjar-m'ho fóra una mentida. Ningú no pot fer revolucions des de mentides. I més. Suposant que jo fos marieta, vosaltres sou amics meus, i per a fer la revolució no us podríeu vendre un amic. Si la revolució ha d'esbandir les amistats, més val que plegueu. En Pasqual em va dir amb la mitja rialleta: —Pepe, tens raó. Sense mentides i fidel als amics, sabia que la bullidera del Pasqual no s'aturaria en discussions acadèmiques. I va trobar l'Urenda. En José Ignacio Urenda venia de Valladolid, fill d'un militar de la república, mort. A casa seva vivien ben pobres, però no en parlava (Passa a la pàg. següent) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall, un alcalde que canvià la conspiració per l'Ajuntament Creator An entity primarily responsible for making the resource Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-12-11 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcalde Biografia Família Description An account of the resource Nota personal descriptiva de Mossèn Ballarín sobre el Maragall acabat de proclamar Alcalde de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2744/2019_WP_LlegatPM_Girona_Brugue.pdf 754e031e58ce8b2fbbde74caf1a9fbc5 PDF Text Text article Working_paper Pasqual Maragall: Una mirada europea, catalana i municipal Les comarques de Girona com a exemple Brugué, Q. - Vicente, J. – Garriga,N. UNIVERSITAT DE GIRONA EQUIP REDACTOR: AMB LA COL·LABORACIÓ DE: �Introducció P asqual Maragall ha estat molt valorat com alcalde de Barcelona i, al mateix temps, ha estat un polític reconegut per la seva capacitat a l’hora d’articular un discurs sobre les realitats urbanes i metropolitanes. La seva trajectòria acadèmica i una inesgotable curiositat intel·lectual el van convertir en un polític atípic, incapaç de separar el necessari pragmatisme de l’acció política d’un constant procés de reflexió sobre el context i el significat d’aquestes accions. El seu període com a president de la Generalitat, en canvi, no ha comptat mai amb el mateix reconeixement. De fet, les valoracions més habituals –tot i que sovint poc fonamentades- mostren un balanç negatiu de la seva acció de govern al capdavant de la Generalitat de Catalunya. En paral·lel, el seu projecte regional i/o nacional també presenta contorns més difuminats. Probablement, una de les característiques del pensament de Pasqual Maragall és una interacció constant de les escales geogràfiques, del municipi a Europa, del lloc a allò global. El resultat d’aquesta “circulació” segurament no sempre és el que ell busca, sinó que sovint és interpretat com una visió laberíntica de la realitat i, altres vegades, la seva perspectiva internacional va amagar la seva idea d’Espanya i la de Catalunya. En aquest document ens proposem contribuir a desbordar aquests tòpics per tal d’entendre millor el pensament supra-municipal de Pasqual Maragall. I ho farem a través de la seva relació amb les comarques gironines. És obvi que es tracta d’una mirada limitada, que deixa fora del focus molts angles morts, però significativa perquè a través d’ella queden il·lustrats, al nostre entendre, alguns trets fonamentals d’aquest pensament. Addicionalment, cal subratllar ja d’entrada que la relació de Pasqual Maragall amb les comarques gironines és peculiar i intensa, tant per raons personals com polítiques. Pasqual Maragall observa i viu aquestes terres des d’una òptica molt personal; mentre que, en termes generals, els homes i dones de Girona –i els seus principals mitjans de comunicació- li tornen una mirada més esquiva i desconfiada. Una proximitat molt sentida, però no sempre acceptada. Sense oblidar, en tot cas, que al bell mig d’aquesta intersecció de mirades pròximes i distanciades han fructificat abundants relacions personals i polítiques tan sòlides com entranyables. Les comarques de Girona, en definitiva, no són un territori més per Pasqual Maragall. A diferència d’allò que succeïa amb altres contrades del país, amb Girona existeix un vincle quotidià a través de la casa a Rupià. I també una relació emocional forta, sobretot amb l’Empordà -a través d’amistats tant influents com la que manté amb Xavier Rubert de Ventós. Aquest espai, a més a més, com veure’m més endavant a partir de la “teoria de l’Empordà”, ha estat clau en la connexió del net amb l’avi, qui també tenia forts vincles amb aquestes terres i que queden reflectits en la seva obra. En definitiva, un territori amb el qual Pasqual Maragall no es relaciona exactament a través d’un projecte concret i ben definit, però on existeixen vincles suficientment estrets per permetre que la relació no necessités d’intermediaris. Pasqual Maragall té en la política gironina persones de molta confiança, com ara Joaquim Nadal, Joan Manuel del Pozo, Pia Bosch o Marina Geli, alhora que construeix una relació més personal i de fons amb el territori. Una relació que li permet alimentar aquelles reflexions que van més enllà del pragmatisme quotidià de l’acció de govern. En aquesta direcció, propostes com convertir l’AP-7 en el carrer Major de la Cultura, el paper estratègic de Girona en el projecte de l’Euroregió o l’aposta per Banyoles com a subseu Olímpica desborden el marc de la política gironina i entronquen amb una determinada visió del conjunt de Catalunya i de la seva ubicació a Espanya i a Europa. També, des de la presidència de la Generalitat, projectes estratègics de país com el Pla d’Infraestructures, la Llei de Barris, el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, el Congrés del Món Rural o l’Observatori del Paisatge tenen una projecció específica sobre les comarques gironines. 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �A continuació, doncs, estirarem quatre d’aquests fils i, d’aquesta manera, intentarem fer una aportació que ajudi a ampliar el coneixement que tenim sobre els projectes i el pensament polític de Pasqual Maragall. En concret, ho farem a partir de la seva aproximació a la “teoria de l’Empordà”, de l’aposta per l’Euroregió Mediterrània, de l’impacte dels Jocs Olímpics a les comarques gironines i, finalment, a través d’algunes pinzellades vinculades a la seva acció de govern com a president de la Generalitat de Catalunya. 1. La teoria de l’Empordà, Rupià com a pàtria Com ja hem esmentat, la relació de Pasqual Maragall amb l’Empordà és molt intensa i propera. Malgrat les fòbies i les filies polítiques d’uns i altres, Rupià és casa seva i coneix a tots els veïns i veïnes de manera personal. Els més crítics utilitzen àcides expressions, com per exemple “estiuejants pel canvi”, però el seu vincle amb el territori és directe i planer, lluny de qualsevol bri d’hedonisme barceloní. Aquest vincle és el resultat d’una qualitat compartida amb Jordi Pujol, la capacitat de connexió en les distàncies curtes. Maragall era, segons expliquen persones properes, menys populista que Pujol, però era tant o més seductor en les seves relacions personals. A més, en contrast amb el comarcalisme de Pujol, l’èmfasi municipalista de Maragall li permet construir ponts molt sòlids i entranyables amb diferents alcaldes de les comarques gironines. Sigui com sigui, Pasqual Maragall afirma en diversos escrits i entrevistes que Rupià i de manera més general el Baix Empordà són per ell una segona pàtria. Una pàtria dolça i estimada, com queda reflectit en les seves pròpies paraules: “Des de la Talaia es veu l’Empordà que van trobar els grecs quan van arribar fa més de dos mil anys: únic, verd, suau i més gran i obert cap el Nord” Una pàtria que l’arrela familiarment i que també, a través de l’anomenada teoria de l’Empordà, l’entronca amb la tradició federalista i li serveix d’inspiració per construir la seva pròpia visió política. Maragall recull l’esperit de l’Empordà i l’utilitza per donar forma al principi de subsidiarietat que, fet i fet, és la base de la seva proposta política d’una Europa territorialment articulada des de la sensibilitat local fins la visió global. Recordant l’avi poeta, Pasqual Maragall recupera una idea elaborada fa 100 anys segons la qual l’Empordà és simultàniament una part petita del tot català i la seva millor essència. Allò local s’articula i expressa una realitat supra-local, fent-la concreta i tangible: “I en l’estima del pròxim i petit –escriu Pasqual Maragall- s’expressa suficientment la nostra estima pel major i envoltant. (...) La veritat no està en el tot sinó en la part, i el principi actiu de la vida està en allò més essencial, en el nucli més reduït, si se li dóna llibertat per desenvolupar-se”. Els governants han de reconèixer que són els nivells inferiors els que millor expressen el sentit i els que millor resolen els problemes: no es pot concebre una política europea sense una política de ciutats. Europa, com Catalunya, és un sistema de ciutats eficients i fortes. De ciutats i també de territoris, com l’Empordà, on es troba la llavor que amb el temps fructifica a Catalunya. Segons Pasqual Maragall s’ha de trobar la substància del nostre arrelament en allò més petit i més proper; i, a partir d’aquest punt essencial, anar construint sentiments de pertinença més amplis. L’entorn més ampli no pot contraposar-se al petit sinó que l’ha d’envoltar. Allò que, de fet, ja explicava el seu avi: “Si un dia a Catalunya li faltés l’Empordà, Catalunya no fora ella mateixa; però si un dia, en canvi, de Catalunya només restés l’Empordà, Catalunya podria tornar a ser. Perquè la veritat rau no en l’espiga sinó en el gra.” |3 �Des de la teoria de l’Empordà, per tant, es considera que evolucionem cap a una major significació dels espais propers, que passen a ser la nostra pàtria, la nostra casa més autèntica i sentida. Pasqual Maragall beu d’aquesta tradició i entén que el més proper és alhora el més natural i el més universal. Universalisme i localisme es vinculen a través d’un sentiment de ciutadania que arrela en la pàtria pròxima i es projecta cap a un món global. La pàtria –l’Empordà- no s’expressa com un espai tancat sinó com una finestra, com una manera de relacionar-se amb l’exterior. Pasqual Maragall, d’aquesta manera, es distancia del nacionalisme pujolista. Sosté que Catalunya és una nació, però, al mateix temps, assegura que l’existència d’una identitat catalana no ha de convertirse en l’argument articulador d’un projecte polític tancat. La nació defineix una identitat; però un projecte polític és més semblant a una nina russa, a un conjunt de capes que no es poden aïllar sinó que interactuen, que es contenen i es complementen mútuament. Una nació oberta, com ho és la seva essència empordanesa, i una lògica federal en els vincles, entenent el federalisme com una relació d’interdependència i col·laboració entre realitats diverses. Maragall ho expressava amb claredat, reivindicant el projecte de relació entre Catalunya i Espanya que va voler desplegar des de la presidència de la Generalitat: “Cataluña quiere una España plural, una España de los pueblos de España, una España de corte federal, en la que coincidamos los federalistas y los soberanistas que no ven ahora otro horizonte posible porque, a mi juicio, no lo hay. Los nacionalistas creen que todo esto son quimeras, y me refiero a los nacionalistas catalanes y españoles. Ambos lo tienen muy claro: nación, como madre, sólo hay una, cada uno la suya, incompatibles.” (Maragall, 2005) Només una nació, cadascú amb la seva i, per tant, incompatibles entre elles. Davant d’aquesta idea, la teoria de l’Empordà sobreposa múltiples identitats, projecta la pàtria cap a altres esferes i, en definitiva, desafia la lògica nacionalista dels compartiments estancs. El pensament polític de Pasqual Maragall, com s’ha exposat en altres estudis (Claret et al., 2017), és doncs un pensament contínuament desbordat; un pensament on les fronteres –que existeixen- esdevenen espais de relació i no línies de separació. Un pensament que no confon la igualtat amb la unitat, i que reivindica la diversitat i la diferència com aquelles petites essències –de nou empordaneses- que conformen i articulen els projectes polítics. “La asimetría más dañina es la obstinada negación de la diferencia. Si en algo habría que corregir la trilogía de valores de la Revolución francesa, es en eso: la diversidad es un valor tan decisivo como la igualdad. Eso hoy. Hace dos siglos, quizá menos.” (Maragall, 2005) L’Empordà, i per extensió les comarques de Girona, són doncs l’espai que inspira i posa a prova alguns dels aspectes més rellevants del pensament polític de Pasqual Maragall. Sovint s’interpreta el seu federalisme des d’una mirada exclusivament cosmopolita; la de l’alcalde barceloní, format a París i Nova York i amb una clara projecció europeista. Però la seva relació amb les comarques de Girona ens ajuda a veure-ho des d’un altre angle i descobrir la connexió del seu pensament amb allò més pròxim i local. Rupià representa una pàtria i, per tant, a través de la teoria de l’Empordà, ens descobreix una pàtria oberta, sense fronteres tancades; mentre que les comarques gironines –com veurem en el proper apartat- apareixen com un node que articula aquesta essència amb la realitat catalana i, sobretot, degut a la seva ubicació geogràfica, amb Europa. No és sorprenent, doncs, que sovintegin les referències a l’Euroregió quan es troba en terres gironines. 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �2. L’Euroregió mediterrània, Girona com a ròtula L ’Euroregió Mediterrània és un dels projectes que més va fer bullir la imaginació política de Pasqual Maragall. Una imaginació que, com sempre es dóna en el seu cas, es fa compatible amb la mirada realista i analítica que impregna totes les seves iniciatives. L’Euroregió és un espai de més de 15 milions de persones que serveix de base per a un projecte estratègic que no és exclusivament polític sinó que també defineix uns objectius socials i unes afinitats culturals comunes. En aquest sentit, quan Pasqual Maragall, des de les comarques gironines, s’hi refereix de manera insistent està parlant de temes tan diversos com la promoció econòmica i el desenvolupament sostenible, la possibilitat de consolidar un sistema urbà policèntric i equilibrat, el foment de la cultura i la protecció del patrimoni artístic o, també, l’impuls de centres universitaris i de recerca. Aquests objectius, tanmateix, s’envolten d’una mirada estratègica que els desborda. L’Euroregió ha de permetre crear unes noves condicions socials, econòmiques i territorials; però també és l’instrument per dotar a Catalunya de les eines i les capacitats per abordar aquesta tasca. L’Euroregió Mediterrània és, per tant, l’instrument que ha de permetre a Catalunya –junt amb altres regions- adquirir una mida suficient per competir i exercir influència en una Europa cada cop més extensa. El mateix Pasqual Maragall es refereix a aquesta iniciativa com una forma de tenir un paper més actiu en el procés d’integració europea. Només és possible aconseguir certa influència internacional a través de coordinar-se amb altres regions i, d’aquesta manera, canviar d’escala: “Per anar pel món és bo tenir una determinada talla. L’Euroregió és un bon marc per Catalunya. Jo soc un català d’Europa.” Si la teoria de l’Empordà partia de l’essència d’un Rupià-pàtria, el projecte de l’Euroregió ens torna a canviar la perspectiva. El pensament polític de Pasqual Maragall és únic i coherent, però parteix de diversos angles per convergir en un mateix punt. Ara, des d’una perspectiva global, observa Europa i identifica les possibilitats de progrés social i econòmic que representa. Una Europa, però, que ha d’articular-se amb els territoris que la conformen i on, aquests, han de buscar la manera de ser actius en la construcció del projecte col·lectiu. De nou, Pasqual Maragall saltant fronteres i movent-se d’una escala a una altra amb una fluïdesa baumaniana –per cert, baumaniana abans del cèlebre llibre de Zigmunt Bauman-. I en el centre d’aquests moviments un projecte, potser una intuïció, basada en la posició estratègica de Catalunya –i específicament de les comarques gironines- en allò que va anomenar “el nord del sud europeu”. Aquest projecte, per tant, ara dissenyat des de l’òptica europea, comparteix els principis bàsics que ja havia destil·lat la teoria de l’Empordà: el federalisme i la subsidiarietat. Maragall, que sempre havia descartat la independència, considera que el futur d’Europa està –com abans- en les finestres obertes, en les relacions, en les connexions entre regions i entre ciutadans. Les fronteres nacionals són font de competència, mentre que ell albira un futur marcat per la col·laboració. Usant el llenguatge de la teoria de xarxes, davant la dependència jeràrquica i la independència del mercat caldrà treballar en un món d’interdependències; un món complex on la complementarietat serà imprescindible. Ell mateix reconeix la complexitat del projecte i n’assumeix el repte quan afirma que “el pluralisme és més difícil de gestionar, però també és molt més interessant que el monisme”. Reconeix doncs les dificultats operatives, especialment per la manca de voluntat tant per part espanyola com per part francesa i, també, una resistència des de la pròpia Catalunya. L’Euroregió, doncs, en aquest context estatal, sobiranista i estàtic adquireix una dimensió paradoxalment possibilista –si |5 �més no en aquells moments tan diferents dels actuals-. Un altre estretíssim col·laborador gironí –i empordanès- de Maragall, Antoni Puigverd, ho sintetitzava perfectament en una columna a les pàgines de La Vanguardia: “Barcelona és la capital òbvia de Catalunya, però reduir-la en aquest perfil ha estat el gran error del nacionalisme català. Barcelona podria liderar el sud-oest mediterrani, amb una zona d’influència que va més enllà de la geografia catalana i de l’arc espanyol. Pasqual Maragall, que ho sabia, va intuir que l’objectiu era desplegar al màxim les possibilitats d’una gran Euroregió. Un objectiu que permetia concentrar totes les energies civils i públiques en una gran aposta per a la qual no calia trencar cap plat institucional, ni causar cap conflicte. Maragall no va tenir temps ni força política, ni salut, per desplegar l’Euroregió, que era una veritable tercera via entre la visió reuniformadora d’Espanya (hegemònica des d’Aznar) i la visió reductora, abstracta i, al capdavall, aïllacionista, que ha propugnat el sobiranisme.” (Puigverd, 2017) Tanmateix, Maragall també considera que no aconseguiran aturar un projecte que el futur imposarà de manera inevitable. Es tracta, al seu parer, d’una d’aquelles iniciatives de mirada llarga que semblen molt difícils en el curt termini però que són inevitables quan es posen les llums llargues. I en aquesta visió estratègica les comarques de Girona hi juguen un paper molt especial, tant per la seva ubicació com a node geogràfic com per la proximitat amb la cultura francesa. Girona ha de ser la ròtula que ha d’articular les diferents peces de l’Euroregió Mediterrània. Una ròtula que caldrà lubrificar adequadament a través de tot un seguit de polítiques públiques. Pasqual Maragall no només imagina una possibilitat sinó que vol construir-la i, per tant, proposa tot un conjunt d’iniciatives destinades a articular una Catalunya en xarxa i oberta a l’exterior. És a dir, cal evitar les mirades verticals centre-perifèria i posar-se a treballar per superar les mancances en connexions; per revertir els dèficits en infraestructures, per desenvolupar els plans territorials, per articular projectes educatius i culturals, per fomentar la competitivitat en sectors estratègics com el turisme o l’aeronàutica o per construir equipaments compartits, com va ser l’Hospital transfronterer de Puigcerdà. Reproduint les seves paraules: “Són aquestes comunicacions les que donen vida a l’existència d’aquests conceptes més grans (...) Si no hi ha vasos sanguinis, si no disposem de comunicacions, si no hi ha les connexions que irriguen aquest cos que nosaltres formem sentimentalment, doncs malament.” L’Euroregió, en definitiva, suposa una materialització del canvi de paradigma ja apuntat en l’apartat anterior. Es tracta d’una iniciativa fonamentada en la col·laboració, en el ser junts, en entendre que determinades iniciatives i infraestructures només podran ser si són compartides. I en aquest projecte les comarques de Girona són un element estratègic i, per tant, cal potenciar el seu paper. En aquesta direcció, Pasqual Maragall ens parla de l’eix Girona-Figueres-Perpinyà, de la importància de l’aeroport de Girona o, pensant en el rol que juguen les ciutats i les comarques, de la posició privilegiada de Figueres en el marc de l’Euroregió Mediterrània. Girona ja s’havia transformat i ara havia de ser el moment de Figueres. Les comarques gironines, en definitiva no només contenen l’essència d’una pàtria oberta sinó que poden actuar com a espai articulador de les relacions amb Europa. Girona essència interior i oberta a l’exterior. Allò local que es projecta en allò global; és a dir, una forma de materialitzar aquesta representació tan maragalliana del territori com una xarxa mòbil i asimètrica, com un conjunt de relacions obertes més que com un seguit de contenidors tancats. Girona és doncs, per Pasqual Maragall, una finestra que, com qualsevol finestra, permet mirar de dins enfora i de fora endins. 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �3. Jocs olímpics: oportunitat i model de transformació “Els Jocs del 92 representen un veritable catalitzador capaç de dinamitzar totes les iniciatives de desenvolupament que la nostra societat té plantejades cara a un futur proper (...) El present depèn molt del futur, no només del passat; no només som arrels.” Amb aquestes paraules, Pasqual Maragall iniciava una conferència pronunciada el 5 d’abril de 1986 a Banyoles. Unes frases on combinava magistralment els termes passat, present i futur. El projecte olímpic era una aposta de present que depenia d’una visió de futur arrelada en el passat. No és un joc de paraules, és la base d’una perspectiva política que Maragall aplica a Barcelona i que estén a altres territoris de Catalunya. El present és el terreny preferit d’un polític tan realista i pragmàtic com Maragall, però que, alhora, sap que no podrà millorar-lo sense mirar el futur. Els Jocs del 92 donen cos a aquesta idea. Addicionalment, l’alcalde de la Barcelona olímpica proclamava d’aquesta manera que els grans projectes també podien ser per a les petites ciutats. Els Jocs Olímpics podien convertir-se, per tant, en una oportunitat que desbordava els límits de Barcelona i s’estenia cap al conjunt de Catalunya; un exemple de com les ciutats petites i mitjanes podien aspirar a comptar amb l’empenta que proporcionen els grans projectes. “Si es treballa amb imaginació, amb entusiasme i amb rigor – afirmava Pasqual Maragall- l’horitzó 92 serà també un horitzó decisiu per a les comarques de Girona.” Un horitzó que, com en el cas de Barcelona, desbordava els objectius estrictament esportius i es convertia en una palanca de transformació del país, en una forma d’assolir el futur. De nou, les paraules de Pasqual Maragall ho expressen amb claredat: “A ningú se li escapa que al darrera de la candidatura olímpica hi ha una tensió social prèvia, una tensió cultural prèvia, una tensió anímica prèvia d’una ciutat que vol projectar-se en l’espai i en el temps; d’una societat que està cercant el millor catalitzador possible per realitzar la seva projecció.” Els Jocs Olímpics, en definitiva, havien de transformar també les comarques de Girona –o almenys una part d’elles-. Pasqual Maragall mai va dissenyar un projecte centralitzat a Barcelona, una idea que xocava frontalment amb la seva concepció del territori com una xarxa oberta i interconnectada. Aquella Catalunya-ciutat inspirada en Joan Maragall i els Noucentistes, i que més tard conceptualitzaria Oriol Nel·lo (2001), feia inevitable un projecte olímpic que superés els límits administratius de la capital. I les comarques de Girona no podien quedar fora d’aquest projecte. D’aquesta manera, els Jocs Olímpics es traduïen en un conjunt d’accions destinades a transformar el territori, com ara la millora dels equipaments i les comunicacions, l’augment de l’oferta de serveis, l’enfortiment del sector turístic, la promoció de la ciutat de Banyoles o la redacció d’un pla especial per a la restauració ecològica de l’estany. Però també, coherentment amb la perspectiva estratègica que sempre impregna la mirada de Pasqual Maragall, calia incorporar totes aquestes accions en una visió a llarg termini. Calia articular-ho tot plegat en un projecte de futur i, d’aquesta manera, usar els Jocs del 92 com una excusa catalitzadora. En paraules del propi Pasqual Maragall: “És important que descartem la visió dels Jocs com un mannà, com un remei, com una panacea per a les coses que no rutllen. Els Jocs són un catalitzador, serveixen com element de mobilització d’esforços.” |7 �L’impuls del projecte olímpic no es limitava al moment olímpic, ni en el cas de Barcelona ni en el de les comarques de Girona. Els Jocs eren una oportunitat per mobilitzar i canalitzar energies, però una oportunitat que podia ser dirigida en una o altra direcció. Maragall percebia el potencial del període olímpic per “convertir ciutats grises en ciutats de gran qualitat, modernes i competitives”. De fet, per mostrar els diferents itineraris que s’obrien comparava el cas de la Toscana i el de Benidorm, tot preguntant-se quin era el camí que escolliria l’Empordà. Una pregunta, tanmateix, que es respondria en funció de la coalició d’interessos que acabés imposant-se. Dependrà, explicava Pasqual Maragall, de “si (el projecte) el porten la gent del progrés, de la cultura i del comerç o bé si el porten els rendistes”. Si s’imposa la primera constel·lació d’actors, s’albira un bon futur; mentre que si s’imposava la segona, malament. Des de la posició dels socialistes es vol optar pel model constructor (Toscana) i no pel model rendista (Benidorm) i, per tant, s’ha de liderar un procés de creixement que deixi de banda l’especulació i escollir el camí d’allò que ell anomena el model Toscana o l’Empordà Olímpic, un conjunt de projectes diversos que abracen aspectes com la cultura i el paisatge. D’aquí la importància de la flama arribant a Empúries, un moment que permetrà a aquesta terra privilegiada presentar-se davant el món i impulsar-se cap al futur. Un moment que, en tot cas, s’alimenta de l’oportunitat olímpica però, sobretot, d’una aposta per controlar el desenvolupament, vigilar l’urbanisme i, en definitiva, cuidar el territori i la seva gent. Pasqual Maragall trasllada aquesta perspectiva al territori a través de la descentralització del projecte olímpic, però també deixa una forta empremta en diversos alcaldes de les comarques gironines. Joan Solana, llavors alcalde de Banyoles, encara recorda i reconeix el fort impacte d’allò que podríem anomenar el model Maragall en la seva forma d’entendre la política municipal. Qualifica el pensament polític de Maragall com de “reformisme radical”, destacant la seva capacitat per posar les persones al centre i reconèixer la importància dels barris. Una política sempre orientada al benestar de la ciutadania i feta de delicats equilibris entre les intervencions socials, un urbanisme sargidor de fractures territorials i uns models de desenvolupament respectuosos i sostenibles. L’alcalde Solana també recorda les dificultats i les resistències que inicialment va trobar el projecte de la Banyoles olímpica. De fet, quan s’inicia el projecte dels Jocs Olímpics, diversos actors banyolins, entre ells el Club Natació Banyoles, comencen a pensar en el paper que hi pot jugar la ciutat i afloren diversos conflictes d’interès. Inicialment, a més a més, l’ajuntament va mostrar-se poc interessat i poc implicat. Existien notables discrepàncies polítiques, de manera que la manca d’unitat i d’entusiasme van marcar el ritme dubitatiu de les primeres passes. L’alcalde Solana va fer una feixuga feina per revertir aquesta situació i, alhora, tal com ell mateix explica, va comptar amb la col·laboració indispensable de Pasqual Maragall. Maragall confiava i comptava amb Banyoles, de manera que es va involucrar personalment per superar aquesta delicada situació de partida. A Banyoles, l’alcalde Solana –comptant sempre amb una relació molt estreta amb Maragall- va aplicar les fórmules maragallianes i va constituir una plataforma progressista des d’on, desbordant les estructures dels partits polítics, poder impulsar un projecte de futur que volia transformar el territori, la societat i l’economia de Banyoles. Tal com va succeir a Barcelona, a Banyoles calia entusiasmar la ciutat, aconseguint complicitats plurals i vinculant múltiples sectors a una aposta viable i engrescadora de futur. Ho explicava Joan Solana en una entrevista: “Els Jocs Olímpics podien ser tant una gran oportunitat com un gran perill per Banyoles. Calia emmarcar el projecte de Banyoles en el projecte olímpic, com ho faria també Pasqual Maragall a Barcelona. També calia construir una coalició d’actors que no era senzilla, doncs hi havia moltes resistències tant dins com fora de la ciutat. Calia, probablement, una aposta coherent amb la seva visió de Catalunya com una xarxa de ciutats, singulars i potents.” 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �En definitiva, tal com queda recollit en el llibre “Banyoles a l’Ombra dels Jocs Olímpics”, el projecte Banyoles 92 desbordava la construcció i l’adequació de les instal·lacions necessàries per la competició de rem, que, de fet, requerien una mínima inversió. Es tractava més aviat de definir un model de ciutat; un model parlat, debatut i integrat en una Catalunya basada en la connectivitat entre una xarxa de ciutats. I un cop traslladat al món de l’acció, el projecte es va concretar ràpidament en el desdoblament de la C33, en la salvació i nova centralitat de l’estany, o en la transformació de la zona nord a través de la vila olímpica i d’un gran parc públic –mentre que, en canvi, es va fracassar en la transformació de la zona sud, que més tard s’abordaria a través d’una nova iniciativa maragalliana, el Pla de Barris. Un projecte tan engrescador com pràctic, realitzat amb aquell estil polític característic de Pasqual Maragall que apostava tant per una direcció i un control públic, exercit des de l’ajuntament, com per consorcis públic-privat que afavorien una gestió àgil i eficient. I finalment, també com en el cas de Barcelona, essent molt conscients que allò més important no va ser pròpiament les curses de rem sinó la transformació de la ciutat, allò que va quedar un cop es van apagar el focus olímpics. 4. Les comarques gironines des de la Generalitat P asqual Maragall, tot i la seva forta vinculació al projecte municipal de Barcelona, sempre ha estat un alcalde capaç de pensar en clau nacional, europea i global. Així doncs, malgrat ser més conegut i valorat per la seva etapa com alcalde, la perspectiva política de Maragall ha desbordat el terme municipal de la capital. L’alcalde de Barcelona sempre ha tingut també un projecte de país i, per tant, la seva arribada a la presidència de la Generalitat no va ser ni molt menys una anècdota conjuntural. Barcelona i Catalunya són realitats complementàries i interdependents, amb projectes que interseccionen. Ja en una conferència de l’any 1986 s’expressava en els termes següents: “La prosperitat de Catalunya coincideix històricament amb les fases d’expansió urbana de Barcelona (...) Catalunya és un conjunt de ciutats que articulen un sistema, el centre del qual és Barcelona i la seva àrea metropolitana. Tanmateix, la realitat del sistema de ciutats català s’oposa a la imatge d’una Barcelona que s’estén com una taca d’oli ocupant-ho tot. Catalunya compta amb una xarxa de ciutats que, si funciona bé, si és eficient, pot mantenir l’equilibri del territori. Però tot aquest conjunt depèn també que Barcelona funcioni.” La Catalunya en xarxa de Pasqual Maragall s’expressa doncs com una realitat on s’articula allò local amb allò nacional, fent-se pràcticament indestriables. Tanmateix, quan aterrem en un territori concret, a diferència del que succeeix amb Jordi Pujol, en Maragall destaca la seva mirada municipalista; es produeix un gir de proximitat cap allò local que impregna les seves relacions i la seva mirada sobre el conjunt del país. Les complicitats afloren en casos diversos com ara Figueres, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Banyoles o la pròpia ciutat de Girona. Igualment, quan Pasqual Maragall observa el cas de Girona hi detecta paral·lelisme amb Barcelona. Semblances que tenen a veure tant amb el paper de capitalitat d’ambdues ciutats com amb les relacions polítiques amb el projecte socialista de Quim Nadal. De fet, Quim Nadal va ser la primera persona amb qui va parlar Pasqual Maragall abans d’acceptar l’alcaldia de Barcelona. Uns anys més tard, el mateix Quim Nadal es referia als èxits municipals de Barcelona i Girona, com també a les connexions entre els models d’ambdues ciutats, amb els següents termes: |9 �“En això, salvant les distàncies, Barcelona i Girona actuàvem amb polítiques similars. És evident que el centre històric de Barcelona desbordava la dimensió més acotada del barri vell de Girona, però ens movíem amb uns impulsos molt similars, i amb ganes de fer de les polítiques urbanes, en un sentit molt ampli, i de la política cultural uns eixos que tibessin molt de la cohesió social, de les polítiques d’igualtat que ajudessin de manera directa o indirecta a soldar el forat econòmic entre els més rics i els més pobres. En això actuem de manera molt conjunta, i des de Girona no estem a l’ombra de la gran ciutat; més que mirar-nos Barcelona de reüll, ens podem acostar a Barcelona i treure’n profit. Tradicionalment les ciutats petites s’havien queixat de la macrocefàlia de Barcelona. Nosaltres, en canvi, vam veure que amb la democràcia acabada d’estrenar, podíem treure profit d’acostar-nos a Barcelona”. Entrevistant a alguns dels polítics gironins d’aquell període, especialment a alguns dels alcaldes socialistes més emblemàtics, destaquen com a partir de les relacions amb les propostes municipalistes de la Barcelona de Pasqual Maragall en van extreure un model de polítiques locals que posava l’èmfasi en aspectes com, per exemple, la necessitat d’articular aliances àmplies entre els múltiples actors locals o la importància de les polítiques educatives (“les escoles són dels pobles, dels municipis” – afirmava Maragall-). Davant d’una Generalitat que semblava menysprear o, com a mínim, voler dissimular el paper dels ajuntaments, Pasqual Maragall adopta la posició contrària. Joan Armangué, alcalde de Figueres durant 24 anys, posava de manifest en una entrevista el contrast entre el localisme de Maragall i “l’asfixiant intervencionisme nacionalista” de la Generalitat sota la presidència de Jordi Pujol. Addicionalment, més enllà de la idea maragalliana –ja prou coneguda- d’una Catalunya “ciutat de ciutats”, Pasqual Maragall també disposa d’una mirada al món rural. De fet, podem afirmar que amb la seva proposta d’impulsar el Congrés del Món Rural, al 2006, és probablement la darrera iniciativa que vol debatre amb rigor i profunditat tant sobre la realitat rural de Catalunya com sobre la seva relació amb el món urbà. Maragall considera que els govern anteriors mai han entès de debò el camp i que, per tant, cal construir un nou paradigma que permeti entendre i afavoreixi el desenvolupament dels territoris menys densos de Catalunya. La iniciativa va quedar parcialment estroncada per les vicissituds polítiques del moment, però es va començar a elaborar un model de foment de la productivitat i de la vertebració territorial a través de teixir complicitats, d’un pacte territorial que reforci les iniciatives rurals, de cercar solucions i apostes estratègiques i, sobretot, d’afavorir uns projectes de desenvolupament basats en la formació, la innovació i l’excel·lència. En aquest context, Pasqual Maragall va afrontar el seu accés a la presidència de la Generalitat amb un conjunt d’idees i projectes molt ben delimitats, en part “gràcies” als quatre anys d’oposició al Parlament que van servir per perfilar el projecte i teixir complicitats arreu. Concretament, en relació a les comarques de Girona, durant la campanya va fer diverses referències a la fortalesa del sentiment d’identitat nacional que es dóna –per raons geogràfiques, històriques i culturals- a Girona. Un sentiment molt connectat amb el nacionalisme conservador i que, per tant, suposa un repte per la proposta catalanista del PSC. Aquestes dificultats van ser encarades a través d’una campanya oberta i poc partidista, tot i que cal reconèixer que la relació de Pasqual Maragall amb el PSC gironí era especialment fluida. Fins i tot, una de les persones entrevistades arriba a suggerir que, en relació a la campanya que va donar lloc al segon tripartit, “els socialistes de Girona no l’haurien tractat com ho van fer els de Barcelona”. Sigui com sigui, Girona es mostra present en la Presidència de la Generalitat de Catalunya de Pasqual Maragall. Una presència que s’explica per la perspectiva política de llarga volada apuntada a través tant de la teoria de l’Empordà com del projecte olímpic, però també a través d’iniciatives i propostes concretes de polítiques públiques. Així, per exemple, un projecte tan emblemàtic i polèmic com va ser la redacció del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, ja subratllava com calia convertir-lo en un 1 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �projecte al servei de totes les terres, tots els pobles, totes les viles i totes les ciutats de Catalunya. En relació al tema que ens ocupa, Maragall afirmava: “Pel que fa a les comarques de Girona, (l’EAC) pretén que aquestes puguin tenir noves quotes d’innovació i que assoleixin un projecte de futur sòlid i capaç d’estimular. També destaca la importància de protegir la qualitat natural del territori”. En aquesta mateixa direcció, Pasqual Maragall va detectar -segurament de manera precoç per un treball intens fet pel PSC gironí que també tindrà una potent representació al govern- la fragilitat de l’economia de les comarques de Girona i va apuntar la necessitat d’estimular la mentalitat emprenedora i innovadora dels empresaris locals, la urgència de potenciar el Tren d’Alta Velocitat i la importància de reforçar l’eix econòmic Girona-Vic-Manresa-Igualada-Lleida sense passar per Barcelona. També destacava com a projectes estratègics la construcció de l’Hospital de Santa Caterina, l’impuls dels Centres Integrals de Mercaderies com a plataformes logístiques ubicades a l’Empordà i a la Selva, o el reforçament de l’estructura i del model educatiu, per exemple amb la construcció de diversos centres escolars i aules d’acollida o el suport econòmic a les escoles bressol. De fet, en el moment de fer balanç de la seva acció de govern a Girona, destaca quatre polítiques específiques: la llei de barris, aplicada en ciutats com Girona, Figueres, Ripoll, Sant Feliu de Guíxols o Olot; el Pacte Nacional per l’Educació, inspirant-se en aquella idea que afirma que les escoles són dels pobles i les ciutats; l’Acord Estratègic per la Internacionalització de l’economia, que preveia una important xarxa de comunicacions i infraestructures per les comarques de Girona; i la planificació territorial o, més concretament, el Pla Director Territorial de l’Empordà i el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. És a dir, unes polítiques, programes i actuacions que sense haver estat específicament dissenyats per a les comarques gironines sí que hi tenen una especial incidència atenent la seva posició geogràfica, la seva fragilitat paisatgística i els seus desequilibris econòmics i socials, sovint a l’ombra d’unes estadístiques i una imatge de benestar del “Girona rai”. |11 �Conclusions: les comarques de Girona com a exemple En aquest breu treball s’ha volgut aprofundir en els vincles de Pasqual Maragall amb les comarques gironines –ciutats, pobles i persones- i les seves conseqüències en termes de reflexió i acció de govern. El punt de partida és la constatació que aquests vincles són especialment forts en relació a altres territoris del país i l’explicació, al nostre entendre, rau en dos aspectes fonamentals i singulars. El primer és el de la relació biogràfica de Maragall amb molts indrets gironins, fins i tot comptant amb l’heretada del seu avi i d’amics molt propers. Pasqual Maragall, una persona molt marcada pels afectes, té uns lligams íntims amb Girona que difícilment trobarà amb altres espais del país, llevat, és clar, de Barcelona. Però el segon aspecte potser té més recorregut en la mesura que té a veure amb les idees que fan de Maragall un polític genuí i innovador en el nostre context. En part la plantegem en termes d’hipòtesi ja que caldria reforçar-la amb una recerca que no és abastable en aquest encàrrec. La nostra idea és que les comarques de Girona aporten a Maragall un escenari idoni per il·lustrar i assajar una bona part dels pilars del seu model polític: la Catalunya-ciutat, el principi de subsidiarietat i el municipalisme, el federalisme (de llarga tradició gironina) i un europeisme no de base estatal ni nacional sinó d’afinitats i complicitats territorials. En tots ells Girona, la seva posició geogràfica, la seva estructura de pobles i ciutats i un cert “tarannà” –si més no de bona part dels gironins que envolten Maragall- de fort arrelament local però a la vegada d’amplitud de mires serveixen d’exemples del que vol dir, de com imagina el món. L’ajuden a transmetre uns missatges sovint molt abstractes, a vegades desendreçats; tan difícil de fer-se entendre. Bibliografia Claret,J. (coord.) (2017) Pasqual Maragall. Pensament i Acció. Barcelona: La Magrana. Maragall,P. (2005) “Convencer o conllevarse, federalismo o nacionalismo” a AA.VV. (2005) Hacía una España plural, social y federal. Barcelona: Fundació Catalunya Segle XXI i Editorial Mediterrània. Martín-Uceda,J. (2018) “Europa en l’Horitzó: Barcelona i Catalunya en l’Articulació i la Construcció Europea. Les Relacions Transfrontereres en el Pensament i Acció de Govern de Pasqual Maragall”, Working Paper, Fundació Catalunya Europa. Nel·lo,O. (2001) Ciutat de Ciutats. Barcelona: Editorial Empúries. Puigverd, A. (2017) “Retorn al Modernisme”, La Vanguardia, 4 de desembre. 1 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �|13 �Annex. Pasqual Maragall i/a les comarques gironines Fase 1. Recerca, classificació i primera anàlisi de documents 0. El mètode del treball 1. Resultats quantitatius 2. Relació i fitxa dels documents catalogats 0. Mètode Atès el calendari de que es disposava –s’havia de finalitzar a l’inici de 2018- i dels recursos, es va plantejar una Fase 1 que tenia sentit per ella mateixa però, a la vegada, donava peu a una continuïtat si els impulsors de l’encàrrec ho consideraven oportú. Així, aquesta fase inicial ha consistit en una recerca sistemàtica de documents escrits del propi Maragall o d’altres dedicats específicament a ell (entrevistes, articles d’opinió,...) en els que el subjecte principal fossin les comarques gironines. Per concretar encara més la recerca, vàrem definir unes paraules clau que permetessin discriminar la a priori molta informació disponible. Aquestes paraules van ser, entre altres a partir de creuaments: “comarques gironines”, “Girona”, “Empordà”, “Euroregió”, “turisme”, “Costa Brava”, “Llei/Pla de Barris”. Així doncs, amb aquesta finalitat i amb aquests conceptes s’han explotat, fonamentalment, els arxius digitals del Diari de Girona i del diari El Punt des de 1986 fins a 2006. Aquest període s’ha considerat que era el rellevant, doncs cobreix des del moment en què la ciutat de Barcelona és designada seu dels Jocs Olímpics –i Maragall guanya dimensió política “de país” des de l’alcaldia de Barcelona-, fins al final de la seva trajectòria com a President de la Generalitat. De cadascun dels textos identificats se n’ha realitzat una fitxa. En segon lloc, i fonamentalment a partir dels arxius de la pròpia Fundació, també s’han analitzat altres tipus de fonts i textos com són articles de revistes, pròlegs de llibres, conferències, pregons, etc. Finalment, per tal d’obtenir també una informació més de primera mà i qualitativa, també s’han programat entrevistes a persones vinculades políticament o personal amb Maragall. Fins aquest moment, les persones entrevistades han estat Joaquim Nadal (alcalde de Girona 1979 - 2002) i Conseller de Política Territorial (2003 - 2010), Joan Armangué (alcalde de Figueres 1995 - 2007) i Joan Solana (alcalde de Banyoles 1991 - 1999). Com a informació complementària i de context s’ha revisat bibliografia sobre Pasqual Maragall, tant autobiogràfica com analítica de la seva figura. 1 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �1. Resultats quantitatius Els textos identificats a l’inici han estat aproximadament 3.000, la seva gran majoria en forma de notícia periodística que amb poques excepcions després de la seva lectura han estat deixats de banda. La intenció de la recerca ha fet centrar-se en els textos menys conjunturals, els que transmetien idees o fets més substancials de la relació entre Maragall i aquest territori. Això ha portat a uns tres-cents documents que, una vegada analitzats i filtrats, han portat a la catalogació de quaranta-set, els que donen una visió més aprofundida de la relació entre el polític i el territori. La Taula següent dona una idea numèrica dels articles catalogats: TAULA 1. CLASSIFICACIÓ DELS ARTICLES Concepte clau Núm. d’articles Euroregió 13 Jocs Olímpics 17 Girona 3 Comarques Gironines 6 Empordà 5 Costa Brava 1 Figueres i Girona 1 Món Rural 1 Lloc de publicació Núm. d’articles Diari de Girona 13 Punt Diari 15 Arxiu Pasqual Margall 11 El País 1 Hora Nova 1 Empordà.info 1 Llibres 2 Arxius en paper 2 Altres 1 |15 �1 6 | F U N D A C I Ó Any de publicació Núm. d’articles 1986 7 1987 3 1988 1 1989 1 1990 2 1991 - 1992 3 1993 2 1994 - 1995 - 1996 - 1997 - 1998 - 1999 1 2000 - 2001 - 2002 2 2003 5 2004 2 2005 3 2006 5 2007 2 2008 1 2009 2 2010 - 2011 1 2012 - 2013 - 2014 - 2015 1 2016 - 2017 2 C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �2. Relació i fitxa dels documents catalogats 1. EUROREGIÓ: Núm. de document 01 Títol Serem quinze milions? (Autor: Jordi Xargayó) Paraules clau Euroregió Resum Per Maragall el projecte de l'Euroregió, el qual engloba 15 milions de ciutadans, va més enllà d'un projecte purament polític, si no que la seva proposta pretén assolir un mercat amb "afinitats i objectius comuns", així mateix aquest es fonamenta en dos principis concrets: federalisme i subsidiarietat descartant en qualsevol cas la independència. Maragall reconeix que no sap quan es materialitzarà el projecte, tanmateix reconeix les dificultats existents com la manca de voluntat per part dels governs estatals d’Espanya i França. Pel que fa a les polítiques concretes que cal abordar a les comarques gironines considera la necessitat d’abordar l’eix viari Vic-Olot, i en canvi ressalta la importància de protegir la Vall d’en Bas. Data 11 de desembre de 2002 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=11;m onth=12;year=2002;page=019;id=0000314458;filename=20021211;collection=pag es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2002/200212/20021211/20021211019. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v iew=FitH;encoding=utf-8 Núm. de document 02 Títol L’Euroregió Pirineus-Mediterrània (Document que fa referència als eixos i objectius de la proposta de Pasqual Maragall ) Paraules clau Euroregió Resum L'objectiu principal del projecte pretén compartir i potenciar determinats objectius estratègics comuns, els quals es fonamenten en dos elements bàsics: Promoure econòmicament el territori que sigui capaç de dinamitzar entre cadascuna de les regions, així com propiciar la connexió solidària "amb el cor econòmic d'Europa". Els principals objectius se centren en desenvolupar un sistema urbà equilibrat i policèntric; incentivar el desenvolupament sostenible, la gestió i preservació de la naturalesa i el medi ambient; fomentar la cultura i la protecció del patrimoni artístic; i per últim, impulsar els centres universitaris i d'investigació. Data 6 d’octubre de 2003 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=09;m onth=10;year=2003;page=028;id=0001668262;filename=20031009;collection=pag es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200310/20031009/20031009028. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v iew=FitH;encoding=utf-8 |17 �Núm. de document 03 Títol Maragall assegura que ni Madrid ni París podran frenar l’Euroregió Paraules clau Euroregió Resum Maragall considera que tot i la reticència que mostra Madrid respecte el projecte de l'Euroregió, aquests no aconseguiran aturar-lo. Tanmateix expressa que a Madrid i a França aquest projecte el veuen amb certa preocupació, i considera que aquest genera "alguna urticària", no obstant entén que l’Euroregió es tracta d'un projecte necessari, i que inevitablement emergirà "sigui per via pública o per la privada, o per totes dues a la vegada". Maragall considera que a Europa en un futur prevaldran les connexions entre les regions, més que les fronteres dels Estats. Data 10 d’octubre de 2003 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=10;m onth=10;year=2003;page=028;id=0001668338;filename=20031010;collection=pag es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200310/20031010/20031010028. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v iew=FitH;encoding=utf-8 Núm. de document 04 Títol Reflexions sobre l’Euroregió (Autors: experts de la Universitat de València, apunts a la proposta de Pasqual Maragall) Paraules clau Euroregió Resum L'article es fonamenta en l’estudi dels eixos vertebradors de la proposta de l'Euroregió. Parteix d’una concepció favorable en relació al projecte i els seus objectius, ja que s’entenen que aquests es podrien assumir en qualsevol sistema modern de gestió econòmica. Així mateix es reconeix com un element positiu la relació entre els subjectes involucrats en el projecte, entenent que aquesta es basa en “un esperit de col·laboració”. Tot i els elogis a la proposta, l'article destaca algunes mancances que, segons els autors, es desprenen del projecte: no inclou mecanismes de solidaritat i col·laboració en l’àmbit de l'aigua, i per altra banda, s’esmenta la centralització de la ciutat de Barcelona i la manca de centralitat de València. Data 19 d’octubre de 2003 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=19;m onth=10;year=2003;page=030;id=0001669139;filename=20031019;collection=pag es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200310/20031019/20031019030. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v iew=FitH;encoding=utf-8 1 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 05 Títol Maragall vol enllaçar la Costa Brava amb el TGV, l’AP7 i l’A2 Paraules clau Comarques gironines, Euroregió Resum L'article es fa ressò d’unes paraules textuals del President Maragall, el qual considera que les comarques gironines són un element estratègic clau, a causa de la seva localització en el marc de l'Euroregió, i per tant s'ha de potenciar el seu paper. El president pretén connectar la Costa Brava amb l'eix de comunicacions nord-sud de l'arc mediterrani. Per últim, Maragall pretén en el termini d'un any i mig poder aprovar els plans territorials de l'Alt i el Baix Empordà, així com el de les comarques de Girona. Data 1de juliol de 2004 Font El Punt Format Article Digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=01;month=07;year =2004;page=020;id=0001455615;filename=20040701;collection=pages;url_ high=pages/Punt,%20El/2004/200407/20040701/20040701020.PDF;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&view=FitH;encodi ng=utf-8 Núm. de document 06 Títol Maragall posa Lévi- Strauss com a exemple en la defensa de la “diversitat cultural” Paraules clau Euroregió Resum Maragall, com a president de la Generalitat, en la dissetena edició del Premi Internacional Catalunya a Lévi-Strauss, manifesta la gran proximitat entre la cultura catalana i francesa, així com també considera "pertinent" el pensament de l'antropòleg francès, el qual es fonamenta en la diversitat cultural. Maragall va manifestar en públic el fet que l'Acadèmia Francesa parli d'Euroregions; es tracta d'un fet insòlit. Maragall també va admetre que el pluralisme és més difícil de gestionar, però que aquest resulta més interessant que el monisme. Data 14 d’abril de 2005 Font Diari de Girona Format Article Digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=14;mo nth=05;year=2005;page=047;id=0001812489;filename=20050514;collection=page s;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2005/200505/20050514/20050514047. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v iew=FitH;encoding=utf-8 |19 �Núm. de document 07 Títol Debat de Política General (Parlament de Catalunya) Euroregió Paraules clau Euroregió Resum Maragall fa referencia a la importància d’abordar al concepte de "Catalunya en Xarxa" i que aquest de moment es tracta encara d'un projecte i no d'una realitat, tenint en compte les mancances existents en les connexions. Considera que les infraestructures no estan a l'altura d'una Catalunya que té com a projecte l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, i que aquest es proposa com un dels objectius principals de l’estrategia territorial del Govern. En la seva intervenció s’esmenten diverses mesures concretes per tal d’assolir l’objectiu, d’entre elles pel que fa a les comarques gironines destaca la importància d'abordar l'eix Girona-Figueres-Perpinyà així com la millora dels serveis de l’aeroport de Girona. Data 18 d’octubre de 2005 Font Format Intervenció digitalitzada Codi D4 (p:16) Núm. de document 08 Títol Obertura de la Conferència Regions i Ciutats: socis per al desenvolupament i l’ocupació (Centre de Convencions del Fòrum. Barcelona) Euroregió Paraules clau Euroregió Resum Maragall entén l'Euroregió Pirineus-Mediterrània com un instrument el qual promourà que Catalunya i altres regions adquireixin una mida suficient per competir i exercir influència en una Europa que cada vegada és més gran. Aquesta línia fa referència a les accions concretes que fins al moment s'han realitzat: la creació d'un Observatori Socioeconòmic, un portal cultural, l'EuroBioRegió; un Hospital Transfronterer a Puigcerdà i la terminal del Port de Barcelona a Tolosa i per últim s'han establert estratègies compartides en àmbits com l'aeronàutic i el turístic. Tot i que destaca els notables avenços, considera que aquests se situen a la fase inicial del projecte, altrament destaca la importància que es produeixi un canvi de paradigma, en el sentit que les regions adquireixin la consciència que determinades estructures que tenen són compartides. Posa l'exemple que potser l'aeroport de Barcelona, serà l'aeroport de l'Euroregió però l'espai logístic és de l'Aragó, d'entre d'altres. Data 01 de juny de 2006 Font Format Conferència digitalitzada Codi P:2-3 2 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 09 Títol Una reflexió política sobre una legislatura intensa (Cercle Financer. Barcelona) Euroregió Paraules clau Euroregió Resum Maragall fa referència a diverses polítiques concretes que considera que afecten qüestions de fons i que tenen impactes en la societat. D'entre les que esmenta, fa una reflexió de l'Euroregió i a la manca de voluntat per part dels Governs espanyol i francès per prendre decisions en relació al Tren de Gran Velocitat entre Montpeller i Perpinyà. Afegeix que l'Euroregió no podrà arribar a ser un projecte polític exitós fins que no s'abandoni la idea d'entendre les relacions regionals (centre-perifèria). Així mateix, considera com a elements imprescindibles pel projecte la localització i la xarxa. Deixa palès que aquest projecte és el que permetrà a Catalunya tenir un paper més actiu dins el procés d'integració europea. Data 27 de juliol de 2006 Font Format Conferència digitalitzada Codi P:8-9 Núm. de document 10 Títol Participació a la taula rodona “El futur de l’Euroregió” en el marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) (Intervenció: Pasqual Maragall) Paraules clau Euroregió; Infraestructures Resum Maragall, es pregunta que s’ha de fer amb l’Euroregió? Com es fa una regió europea? I respon aquestes preguntes basant-se en tres punts fonamentals: En primer lloc, amb la millora de les infraestructures, l’acceleració de TGV PerpinyàNimes i el de Tolosa- Narbona, així mateix confia en el paper de Nicolas Sarkozy, i considera que a la “cimera francoespanyola” es pugui visualitzar la voluntat “d’uns i altres estan disposats a tirar endavant” el projecte. En segon terme, considera que s’han d’aprofitar infraestructures com l’AVE, el port de Barcelona i Tarragona, i que aquestes s’enforteixin: “són aquestes comunicacions les que donen vida a l’existència d’aquests conceptes més grans [...] si no hi ha vasos sanguinis, si no hi ha les comunicacions, si no hi ha les connexions que irriguen aquest cos que nosaltres formem sentimentalment, doncs malament [...]”. En darrer lloc fa esment a l’àmbit cultural, com un element important per incloure en el projecte. Data 24 d’agost del 2007 Font Web oficial de Pasqual Maragall Format Intervenció digitalitzada Codi http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000000500/0000000830.pdf |21 �Núm. de document 11 Títol Oda inacabada (Autor: Pasqual Maragall) Paraules clau Euroregió; Empordà Resum Maragall explica la importància d'assolir certa influència internacional, només possible mitjançant la coordinació amb altres regions del territori el qual ell va anomenar "el nord del sud-europeu". Considera el projecte de l'Euroregió com un mitjà per tal d'assolir capacitat tecnològica competitiva, indústria aeronàutica de pes, aeroports internacionals, entre d'altres, i per tal de ser capaç "ser algú a Europa". Tanmateix considera les comunicacions modernes com un element imprescindible, les quals entén que són "els vasos sanguinis d'aquesta geografia humana". Amb l'objectiu d'assolir els objectius esmentats, Maragall reconeix que des de l'Ajuntament de Barcelona, aprofitant el projecte olímpic, va treballar en l'àmbit de les relacions internacionals, no obstant admet que es va trobar algunes "rivalitats" per part del govern català. Donada la importància que per Maragall tenia el projecte de l'Euroregió, que pretenia que s'introduïssin en el pròleg de l'Estatut, concretament en el darrer: "En el marc de la UE, Catalunya ofereix la seva amistat i la seva col·laboració de les Comunitats i Regions veïnes per tal de formar amb elles una Euroregió útil per al progrés dels interessos comuns en el marc de les seves competències". Maragall, en relació a l'Euroregió reconeix: "remar a contracorrent o intentar fer surar un projecte que amenaça d'ofegar-se en la indiferència general no m'ha espantat ni desanimat mai. Aquestes iniciatives són les que, a la llarga, resulten més satisfactòries". Tot seguit, recorda el dia de la constitució de l'Euroregió, el 30 d'octubre de 2004, com un dia emocionant. En el capítol del llibre “Moments d'homenatges i medalles”, esmenta diversos objectius pels quals cal seguir avançant; d'entre els diversos considera la importància de continuar treballant per l'Euroregió, tot i respectant les aspiracions de les diferents comunitats urbanes, regions i nacions que en formin part, considera la importància de treballar junts per tal d'assolir "potència, força i futur". Data Primera edició: novembre 2008 Font (p:199,204,274,284,296) Format Llibre Codi 2 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 12 Títol Entrevista a Pasqual Maragall Paraules clau Baix Empordà, Rupià, Euroregió Resum Maragall parla sobre la seva relació amb l'Empordà. Maragall considera que Rupià i en general el Baix Empordà és per ell una segona pàtria. A l'entrevista recorda que necessitava un lloc tranquil per elaborar la seva tesi i el van informar que es venia una casa a Rupià, i que després d'acabar la tesi s’hi va quedar, tot i que admet que abans d'instal·lar-s'hi ell ja havia estat en altres pobles com Platja d'Aro. A l'entrevista diu que en algun moment volia que l'enterressin a Rupià però que ha canviat d'opinió. A l'entrevista es fa referència a l'Euroregió. Maragall continua defensant el projecte i manifesta que "Per anar pel món és bo tenir una determinada talla. L'Euroregió és un bon marc per Catalunya. Jo sóc un català d'Europa". Data 30 d’agost de 2009 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=30;mo nth=08;year=2009;page=010;id=0001913445;filename=20090830;collection=page s;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2009/200908/20090830/20090830010. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22maragall%22&view=FitH;efLancoding=u tf-8 Núm. de document 13 Títol Pasqual Maragall considera que Figueres té “ una posició privilegiada” a l’Euroregió Paraules clau Euroregió, Figueres, Girona Resum A les portes del Museu Dalí de Figueres on es presentava el llibre "Fem Empordà. Economia i Territori", Maragall afirma que cal pensar quin rol tenen cadascuna de les ciutats i comarques i, en aquest sentit, va manifestar la privilegiada localització de Figueres per convertir-se en un punt important dins l'Euroregió mediterrània. També va fer referència a la ciutat de Girona considerant els grans avenços que s'han produït "convertint una ciutat negra, trista i rònega en una ciutat lluminosa i focus cultural, polític i econòmic", tot seguit va considerar que ara era el torn de Figueres. Data 7 de març de 2011 Font Emporda.info Format Article digitalitzat Codi http://www.emporda.info/portada/2008/04/15/pasqual-maragall-considera-quefigueres-posicio-privilegiada-leuroregio/14766.html |23 �2. JOCS OLÍMPICS: Núm. de document 14 Títol “Banyoles pot tenir un lloc privilegiat en el procés de modernització de Catalunya” (Pasqual Maragall) Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles Resum El document es divideix en quatre parts principals. En primer lloc, amb una introducció realitzada per Joan Solana, alcalde de la ciutat, el qual descriu breument el context olímpic de la ciutat de Banyoles i les conseqüències generades arrel de l’esdeveniment. Principalment es destaca la millora de les connexions amb Girona, la millora d’equipaments i l’esforç realitzat per acomplir els terminis establerts. Per finalitzar la introducció Solana escriu “... el 92 també ens recorda que les ciutats petites poden aspirar a grans projecte”. A la segona part del document s’inclouen les accions concretes que van ser possibles gràcies als Jocs: la construcció de l’autovia i la variant, canvi de la façana nord de la ciutat (la Draga), la Vila Olímpica, un nou edifici del Club de Natació Banyoles o el Teatre Municipal entre d’altres. La tercera part del document fa referència a la cronologia, concretament a seixanta moments vinculats als Jocs Olímpics. S’inicia el 1981 amb el primer anunci de la candidatura, per part de Narcís Serra fins el setembre del 1992 amb l’acte d’inaguració i lliurament a la ciutat del Pavelló esportiu de la Draga. En darrer lloc, se citen algunes declaracions fetes un cop finalitzat l’acte per part de Joan Antoni Samaranch, Jordi Pujol i, per últim, Maragall que destaca el volum d’inversions realitzades a Banyoles, la seva organització, el clima viscut a la ciutat. Data (La data no queda clara) Font Llibret atorgat per Joan Solana. Format (a paper) Codi Núm. de document 15 Títol “Comptem amb Banyoles per a les proves olímpiques de rem” Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles; comarques gironines Resum Maragall espera que a la ciutat de Banyoles es realitzin les inversions necessàries i manifesta que cal arriscar i invertir abans que el Comitè Olímpic decideixi quina és la candidatura guanyadora. Així mateix, afegeix que confia i compta amb Banyoles, i que aquestes expectatives només es poden veure afectades per actuacions realitzades en l'àmbit local. En darrer lloc, Maragall espera que els problemes que s'hagin pogut produir se solucionin a la reunió de la Comissió, la qual entén que es tracta "d'una plataforma més amplia amb un plantejament integral" que té l'objectiu de promoure les comarques gironines. Data 15 de juliol de 1986 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=15;month=07;ye ar=1986;page=009;id=0000652963;filename=19860715;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1986/198607/19860715/19860715009.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 2 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 16 Títol L’Estany ha format part del projecte Barcelona’92 preparant futurs remers Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles Resum L’article es fa ressò de la passivitat política per part de l'Ajuntament de Banyoles per postular-se com a subseu de les olimpíades del 1992, i la crítica per part del grup municipal socialista pel que fa a les actuacions del govern del Consistori. En aquesta línia se citen unes declaracions de Joan Solana, cap de l’oposició, el qual expressa la seva preocupació per la manca d'interès de l'Ajuntament per implicar a la ciutadania a la candidatura olímpica. Per aquest motiu, Solana, va sol·licitar a Maragall que visités Banyoles per tal que aquest informés la ciutadania i promogués un intercanvi d'informació amb diversos sectors de les comarques gironines. Aquesta visita es va realitzar en el marc d'una conferència, la qual va desencadenar a la creació d'una Comissió Olímpica de les comarques gironines. En aquestes reunions es van produir certes discrepàncies per part del Partit Socialista, que va abandonar la Comissió. Tot i les discrepàncies polítiques, la candidatura de Banyoles va continuar gaudint de suports, com és el cas del president del COI Samaranch, el qual manifestava que Banyoles s'ho mereixia per la seva tradició en l’esport el rem. Data 28 d’octubre de 1986 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;filen ame=19861028;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=28;month=10 ;year=1986;page=001;id=0000656907;collection=pages;url_high=pages/Punt,%20 El/1986/198610/19861028/19861028001.pdf;lang=ca;encoding=utf-8 (P. 32-34) Núm. de document 17 Títol Maragall demana als gironins que elaborin una oferta olímpica amb cara i ulls Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles; Comarques de Girona Resum (En el contingut de l'article s'extreuen diverses declaracions literals de Maragall i Joaquim Nadal). Maragall va realitzar una visita a Girona i va manifestar públicament el seu suport a la candidatura de Banyoles, considerant que aquesta és la millor opció per diversos motius com la seva tradició en l'esport del rem, la seva fama reconeguda internacionalment i perquè és la seu que es va incloure en el projecte Barcelona'92 presentat a Lausana. També va manifestar la voluntat de no centralitzar el projecte a Barcelona. Maragall va admetre la importància que de cara als Jocs Olímpics tant banyolins i com gironins treballessin i demostressin la seva voluntat olímpica. A l'acte també va intervenir Joaquim Nadal, el qual va expressar que ni Girona ni les comarques gironines volien quedar fora del projecte olímpic. Maragall va contestar que tot i estar d'acord, els gironins haurien de ser conscients que haurien "d'aportar el seu grau de sorra solidàriament i unitàriament en el projecte". Per últim Maragall va afegir que es tractava d'un projecte amb conseqüències a molt llarg termini. Data 2 de novembre de 1986 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=02;month=11;ye ar=1986;page=003;id=0000657213;filename=19861102;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1986/198611/19861102/19861102003.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 |25 �Núm. de document 18 Títol Maragall dona esperances a Banyoles si els Jocs Olímpics es fan a Barcelona Paraules clau Jocs Olímpics; Banyoles; Comarques de Girona Resum (En el contingut de l'article s'extreuen diverses declaracions literals de Maragall). L'article fa referència a les declaracions públiques que van tenir lloc en una de les visites de Maragall a Banyoles. L'alcalde del consistori banyolí va fer referència al projecte olímpic el qual donarà lloc a un model Catalunya-ciutat el qual recordava a Joan Maragall. Tot seguit dirigint-se a Maragall va dir: "vós esteu traduint en acció política de govern l'Oda a Barcelona del vostre avi". En finalitzar la visita, Maragall va expressar la seva satisfacció en veure la ciutat que s'esperava veure, però la necessitat de treballar en el projecte: "si es treballa amb imaginació, amb entusiasme i amb rigor, l'horitzó 92 serà també un horitzó decisiu per a les comarques de Girona". Així mateix va considerar la importància de treballar en àmbits com les comunicacions, foment del sector turístic i l'oferta de serveis. Data 6 d’abril de 1986 Font Punt Diari Format Article Digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=06;month=04;year =1986;page=003;id=0000649093;filename=19860406;collection=pages;url_ high=pages/Punt,%20El/1986/198604/19860406/19860406003.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 Núm. de document 19 Títol Pasqual Maragall confirma des de Rupià que Banyoles té tots els números olímpics Paraules clau Jocs Olímpics; Comarques de Girona; Banyoles Resum Maragall parla sobre la repercussió que tindran els jocs olímpics a les comarques gironines, concretament a l'Empordà, i considera que aquest pot arribar a ser com Benidorm o la Toscana. Manifesta que l’Empordà es basarà en un model o altre depenent de "si el porten la gent del progrés, de la cultura i el comerç, o bé; si el porten els rendistes, malament [...]. Hi ha tres factors; la terra, el diner i l'art, la creació i la sensibilitat. Si s'alien els dos darrers, bé, si s'alien els dos primers, malament". També considera la importància que aquest es tracti d'un projecte de futur global, sense limitar-se només a l'àmbit esportiu o només als quinze dies que es realitzin les proves. Entén, doncs, que cal repensar la manera en que s'han d'estructurar les comarques "sobre el fil conductor d'aquesta mobilització d'energies del 1992". Pel què fa a la candidatura de Banyoles, remarca que aquesta tansols podria deixar de ser-ho per dos motius: per problemes ecològics que no es poguessin solucionar o el no avenç de les comunicacions entre Girona i Banyoles. Data 2 de desembre de 1986 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=02;month=12;ye ar=1986;page=003;id=0000658457;filename=19861202;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1986/198612/19861202/19861202003.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 2 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 20 Títol Banyoles, espavila’t (Autor: Pere Lladó i Isàbal) Paraules clau Olimpíades, Banyoles Resum L’article fa referència a les declaracions de Maragall, el qual va manifestar que Banyoles si desitja convertir-se en la seu de rem i piragüisme de les Olimpíades cal que “s’espavili”, i per tant cal que la ciutat faci front a les seves mancances, sobretot pel que fa a les seves infraestructures i equipaments. L’autor de l’article deixa palès que fins aquell moment l’Ajuntament Banyolí no hauria aprofitat la seva relació amb la Costa Brava, desaprofitant qualsevol iniciativa relacionada amb el turisme. En aquest sentit, l’article considera que en la línia que indicava Maragall ha de posar remei a aquestes mancances, deixant de banda els interessos partidistes, amb l’objectiu de transformar la ciutat. Data 20 d’agost de 1987 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=20;month=08;ye ar=1987;page=005;id=0000669391;filename=19870820;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1987/198708/19870820/19870820005.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20problemes%20alcalde%22&view =FitH;encoding=utf-8 Núm. de document 21 Títol Maragall confirma a Hernández que Banyoles serà subseu olímpica Paraules clau Jocs Olímpics; Banyoles Resum En el contingut de l'article es fa ressó d'una reunió entre Maragall i l'alcalde de Banyoles Pere Hernández. Segons Maragall, els criteris que s’aplicaran per decidir si finalment Banyoles acaba convertint-se en la seu de rem serán que tingui un cost més baix pel què fa a inversions i que els JJOO tinguin el màxim impacte en territori. Així mateix, considera la necessitat indispensable d'abordar el Pla especial de l'Estany, el desdoblament de la comarcal 150 de Girona a Banyoles i la variant. Data 28 de novembre de 1987 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=28;month=11;ye ar=1987;page=029;id=0000673811;filename=19871128;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1987/198711/19871128/19871128029.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 |27 �Núm. de document 22 Títol Maragall afirma que el pacte olímpic de Banyoles és una garantia pel COOB’92 Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles; Comarques Gironines Resum Maragall es mostra satisfet per l’acord municipal de l’Ajuntament de Banyoles el qual permet a CiU accedir a l’alcaldia i a Solana assumir la direcció de la gestió olímpica. Maragall considera que aquest context polític permetrà recollir més sensibilitats. Així mateix, també veu com a positiu que Solana lideri el projecte, ja que aquest sempre s’ha mostrat molt implicat amb l’àmbit ecològic. No obstant Maragall va manifestar que en la visita realitzada va a trobar a faltar la unitat que sí va percebre dos anys enrere: “Trobava a faltar aquell esperit, que alhora comportava que no hi hagués un interlocutor prou ampli. Amb un repte com els Jocs cal implicar com més gent millor”. Data 7 de setembre de 1988 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=07;month=09;ye ar=1988;page=012;id=0000686486;filename=19880907;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1988/198809/19880907/19880907012.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 Núm. de document 23 Títol El somni del 92. Barcelona implica Catalunya per avançar l’any 2000 (Autora: Carme Coll) Paraules clau Jocs Olímpics; Banyoles; Comarques gironines Resum Els Jocs Olímpics, no només vincularan a la ciutat de Barcelona, sinó que també tindran efectes a la resta de Catalunya. En especial s'esmenten les comarques gironines com a beneficiàries de l'esdeveniment, sobretot Banyoles i Empúries les quals ja van ser incloses a la proposta de la candidatura. Tanmateix, també es beneficiaran en certa mesura altres ciutats de les comarques gironines: s'ha realitzat una concessió de la informatització de l'Àrea de Gestió Empresarial a una empresa de Figueres (Càlcul i Gestió SA), i alhora també s'han vinculat diversos arquitectes gironins perquè treballin en obres d'infraestructura a la ciutat de Barcelona. Pel què fa concretament al paper de Banyoles, l'article fa referència a les condicions mínimes que ha d'assolir com és el Pla Especial de l'Estany i la millora de les comunicacions, d'aquesta manera la ciutat podrà aprofitar aquesta oportunitat per tal de millorar equipaments o si més no accelerar-ne alguns projectes que ja estaven previstos, però que amb motiu dels Jocs Olímpics s'hauran d'avançar. Data 24 de febrer de 1989 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;filen ame=19890224;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=24;month=0 2;year=1989;page=304;id=0000694474;collection=pages;url_high=pages/Punt,%20 El/1989/198902/19890224/19890224304.pdf;lang=ca;encoding=utf-8 (p:304-305) 2 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 24 Títol Los Trabajos olímpicos en Banyoles van a buen ritmo, según sus responsables Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles Resum El contingut de l'article fa referència a un esdeveniment que va tenir lloc a Banyoles en el qual també hi van assistir Pasqual Maragall, Joan Solana i Pere Hernández. El motiu de l'acte va ser la constitució del comitè de la subseu olímpica i en el qual Maragall va entregar a la ciutat la bandera olímpica. En la línia d'altres declaracions anteriors, Maragall va manifestar en públic la voluntat que els Jocs Olímpics fossin útils per la promoció de la ciutat i va manifestar la seva confiança en els participants que integraven l'òrgan. Seguidament Solana va fer referència als objectius futurs de la ciutat pel què fa al projecte olímpic. Data 28 de gener de 1990 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;fil ename=19900128;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de. girona;day=28;month=01;year=1990;page=001;id=0002934650;collection=pages ;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/1990/199001/19900128/19900128001. pdf;lang=ca;encoding=utf-8 (P: 3) Núm. de document 25 Títol Maragall defineix Empuriesolímpia com un encert literari, pictòric i comercial Paraules clau Jocs Olímpics; Empúries; Empordà Resum L'article fa ressò de la presentació del llibre Empuriesolímpia que va tenir lloc a l'Escala pocs mesos abans dels JJOO. Entre les diverses intervencions realitzades, Maragall a banda d'elogiar el llibre, va fer referència a la importància que suposava per a l'Empordà que la flama arribés a Empúries. Considerava que era el moment que el món tingués coneixement de la zona, catalogant que es tractava d'una terra privilegiada, i que a partir dels esdeveniments es donaria a conèixer, tot i això, va recordar la importància de cuidar-la, vigilar-la i controlar-la urbanísticament. Data 14 d’abril de 1992 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=14;month=04;ye ar=1992;page=017;id=0000750598;filename=19920414;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1992/199204/19920414/19920414017.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 |29 �Núm. de document 26 Títol Pasqual Maragall diu a Banyoles que en aquesta subseu hi ha tant ambient olímpic com a Barcelona Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles Resum Diverses autoritats van assistir a Banyoles en l'última jornada de les proves olímpiques de rem. Maragall va declarar que segons les seves impressions l'ambient olímpic que es respirava a la ciutat banyolina era el mateix de Barcelona, i va afegir, que la decisió que en el seu dia es designés la seu a Banyoles com un fet indiscutible. En la mateixa línia, Joan Antoni Samaranch considerà que la decisió presa a favor de la ciutat era la més apropiada, i que l'altra opció que es contemplava com realitzar "una pista artificial" hagués tingut conseqüències negatives en l'àmbit ecològic. Data 4 d’agost de 1992 Font El Punt Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=04;month=08;year =1992;page=004;id=0000756045;filename=19920804;collection=pages;url_ high=pages/Punt,%20El/1992/199208/19920804/19920804004.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20banyoles%22&view=FitH;encodin g=utf-8 Núm. de document 27 Títol Comença un nou repte per a Banyoles (Editorial) Jocs olímpics; Banyoles Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles Resum El contingut de l’article se centra en el paper que tindrà Banyoles un cop finalitzats els esdeveniments olímpics, presentant aquest futur com un repte per la ciutat que va més enllà dels set dies concrets en els quals es va realitzar competició i, per tant, per tal d'analitzar les possibles conseqüències dels fets hauran de transcórrer alguns anys. Es fa referència a les paraules de Joan Solana el qual proposa fomentar l'àmbit turístic, i subratlla la importància que l'àmbit privat pugui beneficiar-se de les inversions publiques; segons ell, si s'és capaç de complir aquest objectiu, es podrà considerar en un futur que els Jocs Olímpics a Banyoles han estat un èxit. Data 6 d’agost de 1992 Font El Punt Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=06;month=08 ;year=1992;page=014;id=0000756155;filename=19920806;collection=pa ges;url_high=pages/Punt,%20El/1992/199208/19920806/19920806014. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22banyoles%22&view=FitH;encoding =utf-8 3 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 28 Títol De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea (Pregó de la festa major de Jocs olímpics; Banyoles l’Escala de Pasqual Maragall) Paraules clau Jocs Olímpics Resum Maragall recorda el recorregut de la flama olímpica i algunes anècdotes i problemes que van succeir durant el recorregut, i qualifica el trajecte de la flama d’Olímpia a Empúries de poètic. Així mateix, entén que el període olímpic ha estat capaç de “convertir ciutats grises en ciutats de gran qualitat, modernes i competitives”. Data 2 de setembre de 2007 Font Arxiu Pasqual Maragall Format Intervenció digitalitzada Codi Núm. de document 29 Títol Entrevista a Pere Hernández i Joan Solana a 25 anys dels Jocs Olímpics Paraules clau Jocs Olímpics; Banyoles Resum La publicació es basa en una entrevista realitzada a Pere Hernández i Joan Solana del juliol de 2017 amb motiu del 25è aniversari de les Olimpíades. El text té per objectiu centrar-se en el període dels anys vuitanta que es comença a plantejar la idea de convertir Banyoles com a subseu olímpica, fins a la realització dels Jocs. A mesura que la candidatura de Barcelona als JJ.OO anava madurant, el consistori banyolí l'any 84 sol·licità un informe tècnic en relació a les expectatives i possibilitats de celebrar les proves de rem i piragüisme al municipi. Ambdós consideren la importància d'aquest informe, el suport de gairebé tots els grups municipals (a excepció del PSUC) i el suport explícit de Maragall. Pel què fa al paper de Maragall, consideren la importància del seu rol. Tot i les pressions internes que va tenir, en diverses ocasions va recolzar la candidatura. Un dels exemples és la conferència que va realitzar Maragall a l'Oficina Olímpica de Banyoles i sis mesos després la proposta formal a l'Oficina Olímpica de Barcelona. Consideren que Maragall va formar part de la "lluita" per tal que Banyoles esdevingués una subseu, i va comptar amb el suport de Samaranch. Data Juliol del 2017 Font Format Entrevista digitalitzada (en format narratiu). Codi http://www.turaris.net/ca/publicacions/articles_10/s_entrevistes_8/pere-hernandez-ijoan-solana-a-25-anys-dels-jocs-olimpics_591 |31 �Núm. de document 30 Títol Memòria gràfica de Banyoles i els Jocs Paraules clau Jocs olímpics; Banyoles Resum Amb motiu del vint-i-cinquè aniversari dels Jocs Olímpics el present article recorda el paper de Banyoles com a subseu olímpica. En aquest sentit fa referència a algunes intervencions públiques realitzades per part de polítics en diferents actes. Es fa referència a l'últim acte realitzat a Banyoles, en el qual Maragall afirma que la ciutat es va convertir en la subseu més important i en la que més s'havia invertit, i va elogiar la seva organització i el seu clima social, afegint que, a partir d'aquell moment, tothom hauria d'admetre les virtuts de la ciutat. Es fa referència a unes paraules que va pronunciar Joan Solana, el qual va fer un balanç de què va suposar els Jocs per la ciutat, concretament esmenta el període de tres anys els quals es van dur a terme diferents obres amb l'objectiu d’adequar la ciutat als esdeveniments: la restauració ecològica de l'estany, la millora de les connexions amb Girona, Barcelona i França, i la dotació d'equipaments esportius. Tot i que Solana reconeix algunes dificultats, admet el fet que durant aquest període es va treballar de manera intensa per tal d'assolir els objectius marcats i celebrar les proves. Després de vint-i-cinc anys, considera que els Jocs Olímpics són un clar exemple de com les ciutats petites poden aspirar a assolir grans projectes. Data 7 d’agost de 2017 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://www.diaridegirona.cat/dominical/2017/08/04/memoria-grafica-banyolesjocs/860393.html 3 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �3. GIRONA: Núm. de document 31 Títol “Mas ha fet d’oposició a l’oposició des que el van nomenar” (Entrevista a Maragall) Paraules clau Girona, comarques gironines Resum Entrevista a Maragall abans de les eleccions autonòmiques. En la mateixa s'inclouen diverses preguntes pel què fa a les comarques gironines, i en les seves respostes es pot extreure les següents opinions: El candidat fa referència a un sentiment d'identitat nacional molt fort que predomina a Girona, i que segons Maragall es deu a la localització geogràfica. Així mateix considera que Girona exerceix molta influència del nacionalisme conservador i que aquest s'ha de desmitificar. El candidat considera que el PSC ofereix una millor proposta respecte a CiU, considerant que el seu projecte és més catalanista. Maragall, responent a una de les preguntes, considera que Girona és més que Girona ciutat, i argumenta que per aquest motiu en la campanya Joaquim Nadal ha visitat 221 municipis de les comarques gironines i que aquest fet tindrà certa influència en els resultats electorals. En darrer lloc, fa referència a l'Euroregió, entenent que aquest projecte permetrà dotar a Catalunya d'un millor sistema de comunicacions, i entén que en aquest sentit és important tenir una suma més important d'habitants, 15 o 16 milions, que permeti tenir una estructura de comunicacions, universitats i instal·lacions de primera magnitud. Data 14 de novembre de 2003 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=14;m onth=11;year=2003;page=008;id=0001671604;filename=20031114;collection=pag es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200311/20031114/20031114008. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v iew=FitH;encoding=utf-8 Núm. de document 32 Títol Acte commemoratiu del 25è Aniversari de la Federació de Municipis de Catalunya (Intervenció: Pasqual Maragall) Paraules clau Girona Resum Maragall considera la importància de continuar fomentant el "gir cap al local, cap als ajuntaments", però també reconeix que hi ha moltes tasques pendents per tal d'assolir aquest objectiu. Així mateix, considera com un element important el paper de les escoles i la importància d'entendre aquestes en el sentit que: "les escoles són dels pobles, dels municipis", no obstant això, reconeix que les dificultats que pateixen els municipis i que aquestes puguin dificultar aquesta tasca. Així mateix, Maragall considera que s'ha de "refer" l'àrea metropolitana de Barcelona, entenent que aquesta no només és útil per la ciutat de Barcelona sinó també important per la resta de Catalunya. Data 04 d’octubre de 2006 Font Web oficial de Pasqual Maragall Format Intervenció digitalitzada Codi http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000000400/20061004.pdf |33 �Núm. de document 33 Títol Memòria gràfica de Banyoles i els Jocs Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Entrevista a Joaquim Nadal i Farreres Jocs olímpics; Banyoles Paraules clau Girona Resum Transcripció d'una part de l’entrevista en relació a les polítiques urbanes a Girona i Barcelona: "Tots veníem o del món universitari o del món associatiu i bevíem de les ciutats italianes. En Pasqual també dels seus anys als EEUU i de la geografia urbana, però en el fons les ciutats italianes que havien fet polítiques de rehabilitació dels centres històrics, polítiques d'estat del benestar, havien creat llars d'infants per incorporar la dona a la feina, havien establert polítiques de gènere i, polítiques urbanístiques més combatives que agressives intentant equilibrar la dimensió humana i la dimensió urbana de la ciutat. En això, salvant les distàncies, Barcelona i Girona actuàvem amb polítiques similars. És evident que el centre històric de Barcelona desbordava la dimensió més acotada del barri vell de Girona, però ens movíem amb uns impulsos molt similars, i amb ganes de fer de les polítiques urbanes en un sentit molt ampli i la política cultural uns eixos que tibessin molt de la cohesió social, l'equilibri, de les polítiques d'igualtat que ajudessin de manera directa o indirectament soldar el forat econòmic entre els més rics i més pobres. En això actuem de forma molt conjunta, i des de Girona pensem a l'ombra de la gran ciutat més que mirar-nos a Barcelona de reüll, ens podíem arrimar a Barcelona i treure'n profit. Tradicionalment les ciutats petites s'havien queixat de la macrocefàlia de Barcelona, nosaltres en canvi vam dir amb la democràcia acabada d’estrenar si ens arrimem a Barcelona en podrem treure algun profit". Data 6 de Juliol de 2015 Font Arxiu Pasqual Maragall Format Entrevista digitalitzada Codi https://vimeo.com/195449594 3 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �4. COMARQUES GIRONINES: Núm. de document 34 Títol Figueres i la divisió comarcal (Autor: Joan Armangué) Paraules clau Delimitació de les comarques, Empordà Resum Després que l'ajuntament de Figueres aprovés la proposta del Grup Municipal Socialista amb l'objectiu de crear una comissió per tal que elabori un document en relació als límits de l'Empordà, Armangué fa referència que cal obrir un debat públic en el qual reflexionar sobre els límits de l'Empordà, per tal d'actualitzar i entenendre la comarca com un fet dinàmic. Així mateix, Armangué es reafirma en la posició de Maragall en considerar que sovint sembla que la Generalitat desitgi disminuir el paper dels ajuntaments, i que en la línia d'aquestes accions es produeix "asfixiant intervencionisme nacionalista" que resta importància al paper de les mateixes comarques. Data 7 d’agost de 1987 Font Punt Diari Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=07;month=08;ye ar=1987;page=005;id=0000668875;filename=19870807;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1987/198708/19870807/19870807005.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20relacio%20l%27emporda%22&vi ew=FitH;encoding=utf-8 Núm. de document 35 Títol Crònica. Maragall torna a estirar les orelles als socialistes gironins (Autor Santi Massaguer) Paraules clau Comarques gironines, municipis Resum S’analitzen els resultats obtinguts pel PSC a les comarques gironines, en les últimes eleccions autonòmiques del moment. A l'article es diu que el mateix partit entén que aquests resultats tenen a veure amb els pobles petits, i considera que aquests són menys polítics. A més, el fet d'estar lluny dels centres de poders fa que siguin més reticents als canvis, tot i que aquesta dinàmica s'exceptua el municipi de Rupià. L'autor de l'article fa referència a la possible problemàtica que s'enfronta el PSC amb determinat electorat dels pobles petits i en algunes ciutats de les comarques gironines considerant que: "Pensen que amb el PSC al poder els catalans perdríem capacitat d'autogovern, que aquest no és un partit amb mans lliures, ni la seva obediència és catalana". Data 23 de novembre de 1999 Font El Punt Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=23;month=11;ye ar=1999;page=006;id=0000911986;filename=19991123;collection=pages;u rl_high=pages/Punt,%20El/1999/199911/19991123/19991123006.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search="pasqual%20maragall%20olimpiades%20comarques%20gironi nes"&view=FitH;encoding=utf-8 |35 �Núm. de document 36 Títol Intervenció del president de la Generalitat en el debat de política general (Parlament de Catalunya) Paraules clau Comarques gironines Resum Maragall manifesta la importància que l’Estatut estigui al servei de l’ambició de totes les terres, pobles, viles i ciutats de Catalunya. I pel què fa a les comarques gironines pretén que aquestes puguin tenir noves cotes d’innovació i que assoleixin un projecte de futur sòlid. També destaca la importància de protegir la qualitat natural del territori. Data 28 de setembre de 2004 Font Arxiu Pasqual Maragall Format Intervenció digitalitzada Codi (P: 16) Núm. de document 37 Títol Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la Generalitat de Catalunya (Palau de la Generalitat) Comarques gironines Paraules clau Comarques gironines, Empordà Resum Maragall fa referència en diverses ocasions a les polítiques realitzades o pendents a les comarques gironines i a la ciutat de Girona en concret. En aquest sentit, Maragall manifesta el retard existent pel que fa a les comarques gironines. Considera la importància de promoure el desenvolupament de l'anomenat "triangle virtuós" (universitat, empresa i territori) com a objectius principals pel territori. Així mateix, també fa referència a la creació de l'Hospital de Santa Caterina, considerant aquest com una actuació de progrés social. En darrer lloc, apunta com a un dels cinc grans objectius la necessitat d'impulsar els Centres Integrals de Mercaderies (CIM) de l'Empordà (també a la Selva i el Camp), per tal de facilitar que Catalunya es converteixi en la plataforma logística del sud d'Europa. Data 6 de maig de 2005 Font Arxiu Pasqual Maragall Format Intervenció digitalitzada Codi 3 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 38 Títol Entrevista a Pasqual Maragall Paraules clau Comarques gironines, infraestructura i economia Resum De les respostes de l'entrevista a Maragall, s'extreuen les següents conclusions: Pel què fa a la "feblesa" de l'economia de les comarques gironines Maragall considera que aquest fet no s'atribueix singularment a les comarques gironines sinó que, segons ell, "té a veure amb la conjuntura i amb la psicologia econòmica dels empresaris, però també amb la capacitat de crear projectes ambiciosos i innovadors", i afegeix que aquesta tasca li correspon al govern. Maragall també proposa establir un eix econòmic entre Girona, Vic, Manresa, Lleida i Igualada i que aquestes relacions econòmiques no tindrien per què vincular-se a Barcelona. Per últim, fa referència al projecte del TGV, i reconeix el retard dels francesos entre Montpeller i Perpinyà, no obstant creu que aquests compliran amb la data preestablerta. Data 8 de setembre de 2002 Font El Punt Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Punt,%20El;sort_publication=punt.el;day=08;month=09;year =2002;page=004;id=0000985272;filename=20020908;collection=pages;url_ high=pages/Punt,%20El/2002/200209/20020908/20020908004.pdf;lang=ca;pdf_ parameters=search=%22pasqual%20maragall%20comarques%20gironines%20entr evista%22&view=FitH;encoding=utf-8 |37 �Núm. de document 39 Títol Entrevista a Pasqual Maragall Conferència “Girona i el futur de Catalunya” (Intervenció: Pasqual Maragall) De les respostes de l'entrevista a Maragall, s'extreuen les següents conclusions: Pel què fa a la "feblesa" de l'economia de les comarques gironines Maragall considera que aquest fet no s'atribueix singularment a les comarques gironines sinó que, segons ell, "té a veure amb la conjuntura i amb la psicologia econòmica dels empresaris, però també amb la capacitat de crear projectes ambiciosos i innovadors", i afegeix que aquesta tasca li correspon al govern. Maragall també proposa establir un eix econòmic entre Girona, Vic, Manresa, Lleida i Igualada i que aquestes relacions econòmiques no tindrien per què vincular-se a Barcelona. Per últim, fa referència al projecte del TGV, i reconeix el retard dels francesos entre Montpeller i Perpinyà, no obstant creu que aquests compliran amb la data preestablerta. Paraules clau Llei de Barris, Pacte Nacional per a l’Educació, Acord Estratègic de l’Economia Resum Maragall es mostra optimista en les accions de govern que s'han realitzat durant el mandat; manifesta el seu compromís per assolir els objectius electorals, en concret en el marc de la conferència es fa referència a les següents accions: Reconeix els avenços realitzats en l'àmbit institucional, econòmic i territorial i en polítiques per a la ciutadania. (En concret destaca la posada en marxa de centres escolars, aules d'acollida i inversions en la Xarxa Hospitalària Pública, entre d'altres). Maragall aprofundeix, en tres polítiques públiques implementades a Girona: Considera la Llei de Barris com una eina indispensable per establir una relació de col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments, que aquesta es realitzi a través del finançament de projectes municipals, els quals destaca Girona, Figueres, Ripoll i Olot. El Pacte Nacional per a l'Educació, que pretén situar l'educació com un assumpte prioritari, el qual es desenvolupa a partir de dos objectius: disminuir el fracàs escolar i assolir l'excel·lència educativa. Maragall fa referència a la relació entre l'educació, l'empresa i el territori. L'Acord Estratègic per a la internacionalització de l'Economia, pretén assolir un teixit productiu més avançat i una indústria més sòlida. El qual inclou l'aprovació del Pla de l'Energia, la dotació del sòl industrial, l'impuls de les obres del Tren d'Alta Velocitat, la consolidació de l'Aeroport de Girona... També esmenta la importància de la modificació de la xarxa de transport comarcal que té la demarcació de Girona, considerant que aquest suposa un avenç sense precedents i la creació del Transport Públic de Girona. En darrer lloc ressalta el Pla Director de l'Empordà i el Pla Director Urbanístic del sistema costaner. Data 27 de març de 2006 Font Arxiu de Pasqual Maragall Format Conferència digitalitzada Codi http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000000400/20060327.pdf 3 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �5. EMPORDÀ Núm. de document 40 Títol L’encant de Rupià (Autor: Pasqual Maragall) Paraules clau Rupià i l’Empordà Resum L'article explica la localització geogràfica en la qual es troba Rupià, i recorda les primeres impressions que va tenir quan va veure el poble. Per últim fa referència a les vistes: "Des de la Talaia es veu l'Empordà que van trobar els grecs quan van arribar fa més de dos mil anys: únic, verd, suau i més gran o obert cap al Nord." Data 15 de novembre de 1986 Font Article- Revista de Girona, n.119 Format Article digitalitzat Codi http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000001000/0000001334.pdf Núm. de document 41 Títol La Izquierda (Autor: Maragall) Rupià i l’Empordà Paraules clau Teoria de l’Empordà Resum En l'article Maragall realitza una anàlisi política del context espanyol. Fa referència a la campanya electoral que han realitzat Felipe González i Narcís Serra, i que al final han demanat el vot de la ciutadana que desitgin reformes en el sistema. I Maragall en el mateix text pretén abordar el concepte de canvi, associant aquest concepte a la fórmula de Toledo, que relaciona amb dos principis bàsics: la subsidiarietat i "l'esperit de l'Empordà". Maragall aprofundeix en el darrer, fent referència que fa uns 100 anys es va considerar que l'Empordà es podia identificar com una part del tot (Catalunya), i que millor que el tot podria expressar el seu sentit de manera més concreta i tangible. "I en l'estima del pròxim i petit s'expressa suficientment la nostra estima pel major i envoltant i de manera més natural, autèntica i sentida”. En aquesta línea, considera que els governants han de reprimir els seus desitjos i admetre que són els nivells inferiors els encarregats de resoldre els problemes, a través de les ciutats i expressa: "No concebo una política de ciutadania europea sense una política de ciutats, sense una concepció d'Europa també com a sistema de ciutats, de ciutats eficients i fortes". Data 27 de juliol de 1993 Font El País Format Article Digitalitzat Codi |39 �Núm. de document 42 Títol La teoria de l’Empordà. La idea de Barcelona, Catalunya , Espanya i Europa en Joan Maragall (Autor: Pasqual Maragall) Paraules clau Teoria de l’Empordà Resum De l’article es poden extreure les següents idees: Afirma que s'ha de trobar la substància del nostre arrelament en el més petit i proper i a partir d'aquest punt anar trobant sentiments de pertinença més amples. Considera que un entorn més ampli no pot ser considerat contrari al més petit i proper sinó com a "envoltant" d'aquest. I fa referència al que va dir el seu avi, "si un dia a Catalunya hi faltés l'Empordà, Catalunya no fora ella mateixa, però si un dia, en canvi, de Catalunya solament restés l'Empordà, Catalunya podria tornar a ser. Perquè la veritat rau no en l'espiga sinó en el gra". Considera que hi ha un progrés d'aquests conjunts significatius cap als més propers, que passen a ser la nostra pàtria, la nostra casa, essent més autèntica i sentida. Maragall entén que el més proper és més natural i universal, i el qualifica d’un sentiment de pàtria que busca la intensitat i l'autenticitat. Així mateix també vincula l'universalisme i el localisme de Maragall amb el sentiment de ciutadania com expressió concreta del sentiment de pàtria. Data 5 de setembre de 1993 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;fil ename=19930905;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de. girona;day=05;month=09;year=1993;page=001;id=0000113837;collection=pages ;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/1993/199309/19930905/19930905001. pdf;lang=ca;encoding=utf-8 P:25 Núm. de document 43 Títol Epíleg Pasqual Maragall p.109 (Fragment de la conferència “Barcelona i l’Empordà”, pronunciada al Teatre Juncària de Figueres el 29 de novembre de 1986, i publicada al llibre “Per Barcelona” sota el títol “L’Empordà” Edicions 62, 1987) Paraules clau Teoria de l’Empordà, model de l’Empordà Resum Maragall considera l'Empordà com una característica de catalanitat, fent referència a la Teoria de l'Empordà, creu que Catalunya no seria el mateix sense ell, i manifesta que: "la veritat no està en ell tot sinó en la part, i el principi actiu de la vida està en el més essencial, en el nucli més reduït, si se li dona llibertat per desenvolupar-se". Reconeix que en el pressupòsit que l'Empordà experimenti un creixement especulatiu aquest haurà d'optar per un de dos models: Benidorm (domini de rendistes) o la Toscana (domini de constructors de país). Planteja el repte que tenen els socialistes davant una futura situació de creixement, a Catalunya i en concret a l'Empordà, i convida aquest a liderar el procés de creixement i riquesa deixant de banda l'especulació. Considera que quan s'origini aquest context no només s'hauria d'escollir un camí, el qual ell anomena el de la Toscana o "l'Empordà olímpic", sinó que entén que l'Empordà pot assolir una pluralitat de projectes: pot ser cultural, conegut, que creix però alhora és capaç de dominar el seu creixement i respecte al paisatge. Per últim, considera que Catalunya necessita gent empordanesa i els descriu com: "oberts i lluminosos, francs, alegres, impetuosos i un bon xic arrauxats com la vostra tramuntana, més també fonamentalment ferms com la serra pirinenca". Data 29 de novembre de 1986 Font Llibre: Una idea de l’Empordà dins l’espai Català Transfronterer (Joan Armangué) Format Llibre Codi Una idea de l’Empordà dins l’espai català transfronterer. Joan Armanguè 4 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R �Núm. de document 44 Títol Interpretació margallina de l’Empordà (Autor: Joan Armangué) Paraules clau Empordà, Pla director, Eurodistricte Resum Joan Armangué considera que la implicació de Maragall amb l'Empordà es deu a raons familiars i la localització de la seva segona residència, i que el discurs maragallià s'entronca en el simbolisme de Teoria de l'Empordà i la tradició del republicanisme federal empordanès. Una de les actuacions del govern presidit per Maragall és el Pla Director de l'Empordà el qual es regeix en quatre pilars fonamentals: enfortir la vertebració urbana entre l'Alt i el Baix Empordà; la protecció del paisatge com a element identitari i alhora actiu econòmic de l'Empordà; limitar la segona residència de nova planta; i l'estimulació d'altres activitats econòmiques alienes al turisme que es desvinculin de la producció immobiliària. Armangué, tot i estar d'acord amb la interpretació maragalliana de l'Empordà, considera insuficient el Pla Director i estima la necessitat d'un Pla en xarxa que s'implementi a la regió de Girona, i que aquest permeti, per una banda, desvirtuar la tradicional divisió administrativa entre Alt i Baix Empordà; i, per l'altra, impulsar el paper central de l'Empordà, que es fonamenta en el progrés social, econòmic i cultural, dins l'Eurodistricte transfronterer. Data 21 d’abril de 2009 Font Hora Nova Format Article Codi (Fulls cedits per Joan Armangué) 6. COSTA BRAVA Núm. de document 45 Títol Maragall diu que Sant Feliu és la «la Barcelona del Baix Empordà» Paraules clau Costa Brava, Sant Feliu, turisme Resum Maragall en el pregó de la festa major de Sant Feliu de Guíxols, manifesta que Sant Feliu és de les ciutats més obertes i simpàtiques del país, i també la considera la capital de la Costa Brava. Equipara Sant Feliu de Guíxols amb Barcelona, ja que ambdues ciutats gaudeixen de port i mar. En el pregó Maragall manifesta el seu desig per recuperar el port de Girona per tal d'augmentar l'àmbit comercial i turístic de la Costa Brava. L'alcalde de Barcelona posa com a model Sant Feliu, com una ciutat que és capaç de combinar la indústria, el turisme, el comerç i la cultura. Data 1 d’agost de 1990 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;fil ename=19900801;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de. girona;day=01;month=08;year=1990;page=001;id=0002943830;collection=pages ;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/1990/199008/19900801/19900801001. pdf;lang=ca;encoding=utf-8 (p:20) |41 �7. ALTRES Núm. de document 46 Títol Maragall diu que Pujol no ha trencat amb la manera de fer del franquisme Paraules clau Figueres, Girona, infraestructura Resum Maragall en el seu primer acte a les comarques gironines de la pre-campanya electoral ha fet referència a Jordi Pujol, i el candidat manifesta: «Va agafar el país fa 25 anys i l’ha anat mantenint sense notar-se cap canvi. En alguns pobles com Girona i Figueres sí que es va produir aquest canvi però a la resta no hi va ser». Maragall també va fer referència a les mancances d’infraestructura del Baix Empordà i la falta de voluntat per part de CiU per fer-hi front. Data 3 de juliol de 2003 Font Diari de Girona Format Article digitalitzat Codi http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_ pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=03;m onth=07;year=2003;page=016;id=0001660512;filename=20030703;collection=pag es;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/2003/200307/20030703/20030703016. pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22pasqual%20maragall%20euroregio%22&v iew=FitH;encoding=utf-8 4 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / W O R K I N G _ P A P E R � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall, una mirada europea, catalana i municipal: les comarques de Girona com a exemple Creator An entity primarily responsible for making the resource Brugué, Quim Vicente, Joan Garriga, Natàlia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019 Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Girona Euroregió Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Teoria de l'Empordà Model social Territoris Catalunya Description An account of the resource Col·lecció de working papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/1763/20000626_ElSiglo_PasqualMaragall_contra_ortodoxia_socialista.pdf cd16a7ca77ee171ac29ee308d89114c5 PDF Text Text Nº 420 26/6/2000 Dirigentes clave para un congreso crucial (VII) Pasqual Maragall: contra la ortodoxia socialista Esther JAÉN Heterodoxo como pocos, Pasqual Maragall entró en contacto con el PSOE en 1978, cuando su partido, el PSC, se fusionaba con la federación catalana del PSOE. Hijo de una familia burguesa y nieto del poeta Joan Maragall, Pasqual estuvo siempre vinculado a la izquierda, en su más tierna adolescencia, revolucionaria y posteriormente se quedó con las opciones transformadoras más moderadas. El que fuera el alcalde olímpico de Barcelona se resistió a serio en primera instancia. No quería ser alcalde pero sí se prestaba a estar en el equipo de Narcís Serra. A él fue precisamente a quien sustituyó, cuando Serra fue llamado por González para desempeñar tareas de gobierno al frente del Ministerio de Defensa. Maragall, contestado por la ortodoxia del PSOE, es, sin embargo, un líder político muy querido y valorado en el socialismo catalán. Más por los votantes, en muchas ocasiones, que por el aparato del PSC. Los capitanes, como se denomina coloquialmente a esa especie de barones territoriales de socialismo catalán, nunca le vieron como un hombre de partido, uno de ellos, alguien de quien se podían fiar. Sin embargo, tras varias contiendas electorales perdidas a fuer de no presentar el candidato que la mayoría de la sociedad catalana les reclamaba, todos convinieron que Maragall era la persona que necesitaban. Antes de que los capitanes vieran la luz, Maragall había dado la espantá. Abandonó la alcaldía de Barcelona y la dejó en manos de su delfín, Joan Clos, quien, años después, consiguió no obstante superar con creces el listón de Maragall. Abandonó también el partido y se fue. Se tomó su tiempo sabático en Roma, alejado de la, catalana, pero sabiéndose más deseado que nunca. Y finalmente. Volvió cuando el partido más anhelaba su vuelta. Desde la torre de comunicaciones de Collserola, construida con el resto de la Barcelona olímpica, Pasqual Maragall anunció su intención de presentarse a las elecciones catalanas, de enfrentarse a Jordi Pujol y de dar, por vez primera, esperanzas de victoria al socialismo catalán. En aquel momento fueron muchos los miembros del aparato del partido que tendrían que aceptar tal como es a un hombre peculiar, heterodoxo y nada dispuesto a hacer una campaña en la que no creyera. Abanderado del socialismo catalanista frente a aquellos dirigentes del PSC que todavía destacan la importancia de los votos de los inmigrantes andaluces y extremeños que habitan en el cinturón industrial barcelonés, Maragall volvió de Roma con sus teorías sobre el federalismo asimétrico bajo el brazo, con sus concepciones de partido a la americana, con sus plataformas de apoyo y con su particular esquema de campaña, que no todos los dirigentes del PSC veían muy claro en aquel momento. Pero, “todo sea por la victoria”, debieron pensar. Pasqual Maragall acarició el Gobierno de la Generalitat; la coalición con la que concurrió a los comicios obtuvo más votos que los obtenidos por Jordi Pujol y CiU. Pero la Ley Electoral y la 1 �asignación de escaños le jugaron una mala pasada. Pujol volvía a obtener más diputados y revalidaba su puesto al frente del Gobierno de la Generalitat. Hoy, Pasqual Maragall, es la esperanza blanca del PSC. Sus correligionarios saben que salvo alguna catástrofe no prevista, Maragall se convertirá en el futuro presidente de la Generalitat, en sustitución de Pujo¡, tras las próximas elecciones autonómicas de 2003. Por todo ello los apparátchiki del PSC han decidido hacer un pacto de no agresión con él y evitar que aflore cualquier diferencia hasta ese momento. Incluso lo han sacralizado con el tándem que forman el secretario de Organización, José Montilla, y el propio Maragall. Un tándem que habrá de dirigir el partido en el futuro. Mientras tanto, también los dirigentes del partido hermano, el PSOE, son conscientes de que Maragall se ha convertido en todo un peso pesado de la política y de que su influencia en el socialismo español es mucha. Por ello, salvo algunas excepciones, como las protagonizadas por el presidente extremeño, Juan Carlos Rodríguez ¡barra, o el alcalde de La Coruña, Paco Vázquez, que han pedido la disolución del PSC para que pase a convertirse en una federación más del PSOE, quienes aspiran a liderar el PSOE en el futuro intentan lanzar puentes entre el PSC y el PSOE a través de Maragall. De revolucionario a socialista Como tantos otros jóvenes que acabaron militando en las filas socialistas, el adolescente Pasqual Maragall pertenecía a una familia de la burguesía catalana de reconocido prestigio. Su educación había sido exquisita, acudió a la escuela Virtelia, donde coincidió con otro estudiante con el que volvería a coincidir a lo largo de su vida política en numerosas ocasiones: Miquel Roca. De ella, además del nieto del poeta Joan Maragall, salieron tantos y tantos representantes de la gauche divine catalana. Estudiante de económicas especializado en materias municipales e internacionales, la Universidad fue en buena medida su trampolín al activismo político. Pasqual Maragall, ferviente admirador de Castro, marxista convencido y con ínfulas revolucionarias, empezó por militar en el FOC (Frente Obrero de Cataluña), pese a que era hijo de una familia acomodada de los barrios altos de Barcelona, de Sant Gervasi. No fue el único de los ocho hermanos que optó por esa vía. Su hermana, Mónica Maragall, era detenida en 1967 cuando transportaba octavillas en un Seat 600. El encargado de llevar su defensa fue el abogado Miquel Roca, quien, en aquella época, compartía bufete con el joven Narcís Serra. Maragall estaba tan dispuesto a cambiar el mundo, a luchar contra el franquismo y a llevar a cabo tantas otras empresas que rápidamente se desfondó y, desilusionado por el estancamiento de la lucha antifranquista, decidió irse dos años a estudiar a Nueva York. Poco después de su vuelta, en 1974, Maragall se convirtió en uno de los fundadores de CSC (Convergencia Socialista de Cataluña), un partido mucho menos radicalizado que el FOC, aunque seguía defendiendo unos rigurosos planteamientos de izquierdas que llevaron a su dirección a denegarle el ingreso al abogado Miquel Roca por considerar que su trabajo como asesor de la banca le contaminaba y le situaba demasiado cercano al "capital corrompedor" para su gusto. Desde CSC, pasando por el PSC, fue testigo directo de la fusión del Partit deis Socialistes de Catalunya con la federación catalana del PSOE. Ahí empezó su andadura conjunta con el partido que lideraba entonces Felipe González, tras la consecución del Pacto del Betis, plasmado en el congreso de Suresnes de 1974. Juntos, pero no revueltos. El PSC siempre mantuvo su condición de partido federado al PSOE, pero con sus propios estatutos y peculiaridades. 2 �Municipalista vocacional Pasqual Maragall siempre estuvo predestinado a jugar un importante papel en el municipalismo catalán y, en concreto, en la ciudad de Barcelona. Pese a su ardor revolucionario, Maragall estuvo trabajando en un puesto destacado del gabinete del alcalde franquista José Maria Porcioles. Concretamente desempeñaba sus labores en un puesto estratégico: el gabinete de Programación. Desde allí tuvo que afrontar, en alguna ocasión, algún interrogatorio policial por su militancia política. Pero su puesto y la defensa que hacían de él algunos de sus superiores le libraron de males mayores. Fue poco antes de las elecciones municipales de 1979 cuando a Pasqual Maragall se le presentó la primera ocasión de convertirse en el alcalde de Barcelona o, al menos, de disputar el puesto. La discusión estaba en si el candidato debía ser Pasqual Maragall o bien Narcís Serra. Y aunque Maragall tenia incluso más posibilidades y más apoyos que Serra para dar ese paso al frente, se negó rotundamente a aparecer como cabeza de lista en las municipales de Barcelona, Eso sí, con quienes le presionaron hasta el final para que asumiese el reto se comprometió a trabajar "en la sombra" para el futuro alcalde Serra. Así empezó la andadura del tándem Serra-Maragall. Narcís Serra se convirtió en el primer alcalde de Barcelona elegido democráticamente y gracias a un amplio pacto alcanzado por el PSC, el PSUC, CiU y ERC. Maragall se dedicó en una primera fase a gestionar la administración municipal desde un segundo plano, ocupándose específicamente de la Organización y la Reforma Administrativa, para pasar, más adelante, a gestionar la Hacienda municipal. Precisamente, en su andadura en la corporación local, Maragall tuvo unos inicios poco loados por el funcionariado del Ayuntamiento. Fue el joven Maragall quien impuso a los trabajadores municipales la obligatoriedad de fichar a la entrada y salida de su jornada laboral. A la tarjeta que se vieron obligados a llevar y utilizar le llamaron en venganza la pascualina. Maragall se sentía cómodo al frente de las cuentas del Ayuntamiento barcelonés cuando, en 1982, con la victoria socialista, Narcís Serra era reclamado para colocarse al frente del Ministerio de Defensa y poner orden en las Fuerzas Armadas españolas, parte de las cuales había apoyado tan sólo un año antes el intento de golpe de Estado frustrado de Tejero. Maragall fue el sucesor de Serra, de él heredó el sueño olímpico y las ganas de seguir siendo el alcalde de Barcelona. Finalmente, en 1983 se presentaba él mismo como cabeza de lista, candidato a alcalde frente al que fuera su mentor y su maestro, el candidato de CiU, Ramón Trias Fargas. Y logró vencerlo. El alcalde olímpico Pasqual Maragall adquirió gran parte del renombre y la popularidad que le han acompañado hasta ahora gracias a su gran labor en la Barcelona olímpica. No fueron pocas las conspiraciones palaciegas, las luchas de intereses y los boicots que tuvo que sortear desde que Barcelona fue nominada sede olímpica, el 17 de octubre de 1986, hasta la celebración de los juegos Olímpicos, en julio de 1992. Lo cierto es que la idea se la sopló el entonces embajador español en la URSS, Juan Antonio Samaranch al recién elegido alcalde de Barcelona, Narcís Serra, en 1979. Fue más que un soplo, un aviso: si él conseguía que le eligiesen presidente del COI al año siguiente y Barcelona presentaba su candidatura como sede de las Olimpiadas, conseguiría su propósito. Serra recogió el guante y, en cuanto fue elegido Samaranch, lanzó públicamente la idea de presentar a la ciudad de Barcelona. Dos años después le cedería el testigo a Pasqual Maragall. El alcalde Maragall decidió hacer las cosas “a su manera" y eludió las presiones de Samaranch por favorecer la presencia de empresarios de su círculo en los organismos organizadores, sorteó el boicot que los nacionalistas le hicieron durante esos largos años de trabajo (el veto a la 3 �construcción de metro hasta Montjuïc, en lo referente a infraestructuras o la tremenda pitada que le organizaron al Rey en 1989 estos colectivos independentistas con motivo de la inauguración del Estadio Olímpico, son tan sólo una muestra) e incluso las zancadillas de algún ministro del Gobierno de González, celoso de la relación directa de alcalde a presidente que había establecido Maragall. Empecinado en sacar adelante su empresa, Maragall no dudó en recurrir al Rey y al propio Felipe González, puenteando ostensiblemente a los ministros cuando fue menester desbloquear algún asunto pendiente. lo que en un principio Maragall aseguró a González que se iba a resolver con 5.000 millones de pesetas en obras de infraestructuras se fue a más de 200.000 millones y todo el mundo intentó sacar tajada de tan suculento negocio. Hasta la banda terrorista ETA intentó incrementar su popularidad convirtiendo a Barcelona en uno de sus objetivos durante los años previos a la celebración de los Juegos Olímpicos. El atentado de Hipercor, en el que murieron 21 personas, fue el ejemplo más macabro de los métodos empleados por el comando Barcelona. Pero mientras esquivaba conspiraciones y puñaladas, Maragall llevó a cabo su sueño: transformar la ciudad de Barcelona, que tantos años había vivido de espaldas al mar, en una ciudad moderna, abierta y espectacular. Obsesionado por la estética, encargó al arquitecto Oriol Bohigas la construcción de la Villa Olímpica. Barcelona se convirtió en una ciudad modelo y las Olimpiadas fueron ejemplares y exitosas. La imagen de Pasqual Maragall, enfundado en su gabardina oscura dando saltos de alegría el día de la nominación de Barcelona como sede olímpica dio la vuelta al mundo. Su entusiasmo, en aquel momento, era patente. Y no lo perdió durante la larga travesía de cinco ¡argos y durísimos años plagados de zancadillas y sinsabores. Todo ello se esfumó el día que se clausuraron los Juegos Olímpicos y los expertos los calificaron como los mejores de la época moderna. Por si fuera poco, la promoción de la ciudad de Barcelona fue también espectacular. Todo había salido a pedir de boca. El militante/dirigente Maragall Como buen heterodoxo del PSC, Pasqual Maragall fue tolerado, gracias a su tirón electoral, por los capitanes, el aparato del PSC que nunca vio con buenos ojos que un burgués catalanista que despreciaba la organización y a quienes se trabajaban el partido desde la base, yendo de asamblea en asamblea, tuviese tanto poder. En su última etapa, el enfrentamiento entre el alcalde Maragall y el primer secretario de la Federación de Barcelona del PSC era patente. Y contra Maragall y su fuerza de los votos descargaron el poder orgánico. Nunca gustaron las maneras ni las formas de Maragall a la ortodoxia del partido, sus intentos por transformar su federación en una especie de Partido Demócrata americano, que nada tenía que ver con el modelo clásico de partido que habían mamado y defendido durante toda su vida sus compañeros. Tampoco a la dirección federal M PSOE le gustaba demasiado ver cómo se desenvolvía Maragall. Las campañas electorales protagonizadas por Maragall, concretamente la de 1995, se asemejó más a la de un independiente cualquiera que a la de un alto representante del PSC. Esos detalles, sin ir más lejos, dejaron boquiabiertos a los periodistas que desembarcaron en tropel en Barcelona, desde Madrid, en 1995, para cubrir un mitin que celebraba el vicepresidente del Gobierno, Narcís Serra, junto a Maragall. En ausencia de González ese día en cartel, habían optado por cubrir informativamente su hueco en el mitin de Narcís Serra a orillas del mar. La sorpresa se produjo cuando vieron aquel escenario, que en nada respetaba las pautas del resto de escenarios que habían visto en toda España. 4 �Ni un puño, ni una rosa, nada de siglas y mucho menos utilizar la megafonía para reproducir la sintonía electoral del PSOE. A Maragall le gustaba una versión de una canción de Bruce Springsteen y esa fue la que utilizó contra viento y marea durante toda su campaña. Parecía que había un cierto empeño en ocultar esos elementos. Todo eso resultaba chocante para los periodistas que acababan de aterrizar allí. Sus formas, su estilo y su independencia de un aparato integrado por esos capitanes, hijos de inmigrante, de origen andaluz, extremeño o murciano en su mayoría, que estaban convencidos de que el estilo Maragall desatendía a la verdadera bolsa de votos del PSC (el cinturón industrial) era a menudo criticado por quienes esgrimían su dedicación y respeto al partido frente a la actitud displicente de Maragall. La espantá de Maragall Tras numerosas luchas entre el alcalde y el primer secretario de la Federación de Barcelona del PSC, Antonio Santiburcio, llegó el esperado congreso en el que se iban a ver las caras y medir sus fuerzas. El estallido del caso Movilma, un presunto trato de favor del Ayuntamiento de Barcelona a una constructora propiedad de militantes socialistas, fue interpretado inmediatamente por el entorno de Santiburcio como una maniobra de Maragall para restarle poder a la organización y, en concreto, a su dirección. Maragall, por su lado, estaba intentando dar un giro político a su federación: cambiar hábitos y personas capaces de cambiarlos; abrirlo más a la sociedad en detrimento del poder orgánico y acercarlo más al modelo de un partido a la americana. Los capitanes habían hecho un trato: no le iban a pasar una al alcalde. Y forzaron su suerte hasta el último minuto. El rechazo al nombre de Ernest Maragall, hermano del alcalde, para pasar a formar parte de la nueva dirección fue la gota que colmó el vaso. El encargado de comunicar la postura inflexible de los capitanes al alcalde fue su mano derecha, Joan Clos, actual alcalde de Barcelona. Clos llamó de madrugada a Maragall para decirle que no había nada que hacer, que estaba todo perdido y que el aparato no pensaba ceder ni un milímetro. Pasqual Maragall tomó en aquel momento una decisión que causaría sorpresa y temor en la familia socialista barcelonesa. Al dia siguiente, el sábado, 23 de noviembre de 1996, anunció ante el plenario del congreso que dimitiría como alcalde y se permitió, en medio de la conmoción de los presentes, señalar a su sucesor: Joan Clos. El aparato del partido, que había puesto todos los reparos del mundo a Clos para suceder a Maragall entre bambalinas, tuvo que tragar saliva y sonreír ante la sorpresiva designación, acompañado del también sorpresivo anuncio de la marcha del alcalde. Maragall dio el portazo, dijo la última palabra y les dejó a todos boquiabiertos. Decidido a hacer las cosas a su manera o, sencillamente, no hacerlas. El alcalde dejó su cargo después de 14 años y se fue bien lejos, a Roma. Hasta allí tendrían que ir años más tarde a suplicarle que regresara y garantizarle que las cosas, de acceder a presentarse como candidato a la Presidencia de la Generalitat de Cataluña, se harían a su manera. El retorno de El Deseado Del mismo modo que se fue a Roma criticando con dureza los aparatos de los partidos y dejando claro en cuán poca estima y consideración los tenía, Maragall regresó alrededor de dos años después anunciando su intención de presentarse a las elecciones autonómicas catalanas. Esa decisión le había estado rondando la cabeza desde el año 1995, cuando, finalmente, consideró que no era su momento y dejó que fuera otro, el alcalde de Girona, Joaquim Nadal, quien asumiera la derrota segura. 5 �En el 99, sin embargo, estaba convencido, ilusionado y con ganas de alcanzar una victoria que le llevase al Palau de la Generalitat a hacer su política, con todas las alianzas que fuese menester, que él siempre gobernó la ciudad de Barcelona con pactos a múltiples bandas. Iba a hacer las cosas a su manera. Constituyó la plataforma Ciutadans pel Canvi, en la que se englobaron, fundamentalmente, independientes fieles a su persona y su proyecto. Habló de federalismo asimétrico, hizo una campaña con un marcado acento catalanista a pesar de los muchos votantes socialistas que no comparten esa sensibilidad en su comunidad autónoma. Decidió medir sus fuerzas con las del presidente Jordi Pujol. Contraponer su imagen de modernidad, su halo de gauche divine con las connotaciones un tanto rancias de la candidatura de Jordi Pujol. Demostró a Pujol que, si los empresarios catalanes beben los vientos por el presidente de la Generalitat, también los bebieron por él sin serio y pagando la friolera de 100.000 pesetas por cubierto por tener el honor de cenar con Pasqual Maragall. Maragall hizo las cosas a su manera y su coalición de izquierdas obtuvo más votos que la coalición nacionalista liderada por Pujol. No obstante, la Ley Electoral acabó por dar más escaños a CiU que al PSC-Ciutadans pel Canvi en el Parlament de Cataluña. Le costó mucho asimilar esa derrota en escaños y, por tanto, derrota a la práctica. Tardó algunos días en dejar de decir eso de "hemos ganado las elecciones”, pero finalmente lo hizo. Se retiró a su puesto de líder de la oposición y buscó un entendimiento para los siguientes cuatro años con la dirección del PSC. Entendimiento que pasa por el anunciado tándem Montilla-Maragall, surgido del pasado congreso del PSC. Los capitanes, como Montilla, saben que Maragall es su única esperanza para ganar las próximas elecciones, pero Maragall también sabe que debe pactar si quiere tener la fiesta en paz y llegar indemne a las próximas elecciones autonómicas de Cataluña. Por otra parte, los líderes socialistas o quienes aspiran a liderar el PSOE han buscado mayoritariamente un punto de entendimiento con un socialista que, a menudo, les pone en serios aprietos cuando proclama a los cuatro vientos su modelo de Estado. “Las diferencias que plantea Maragall -dicen personas como Bono, Rosa Diez o José Luis Rodríguez Zapatero- son asumibles”. Lo que no tienen muy claro es cómo encajarlas sin que todo el mundo detecte que son discursos diferentes sobre un mismo tema. Prefieren pasar por el apuro de no saber qué decir cuando alguien les pregunta por el asunto con tal de tener a Maragall tranquilo, callado y satisfecho. Le necesitan a su favor y no en su contra. El modelo alternativo de Maragall Quizás han sido sus continuas escapadas a Estados Unidos lo que le ha influido definitivamente, pero Maragall no cree en un partido de corte clásico, como el PSOE. El líder socialista catalán tiene una visión propia del partido. Cree que es una maquinaria para ganar elecciones, pero a la que no se debe dar muchas más atribuciones. Es una visión americana de los partidos políticos. Pasqual Maragall se sentiría más cómodo, en cuanto a estructuras, en el Partido Demócrata americano. De ahí, por ejemplo, su querencia por la creación de plataformas en torno a la persona, en torno al líder y no al partido. Cuando estaba dando vueltas a la idea de presentarse a las elecciones autonómicas de 1995, creó la plataforma de adhesión a su persona Catalunya 6 �Siglo XXI. En la última contienda también decidió presentarse con una plataforma, Ciutadans pel Canvi, que chirrió en algunos casos con respecto a los poderes establecidos del PSC. Pasqual Maragall ha buscado la formación de "El Olivo" a la catalana desde 1993, pero también intentó una aventura socioconvergente, en la que apelando a la transversalidad de su proyecto hubieran cabido hombres como el convergente Miquel Roca i Junyent. Sus iniciativas a título personal son fruto de su heterodoxia. Él solito hace sus campañas electorales y toma decisiones como las de convocar una cena con empresarios que están dispuestos a pagar un cubierto de 100.000 pesetas por sentarse junto al socialista Maragall. ¿Qué le importa que buena parte de sus compañeros de partido se escandalicen? En lo relativo al modelo de Estado, Pasqual Maragall ha acuñado el término "federalismo asimétrico", del que abominan hombres como el presidente extremeño, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, o el alcalde de La Coruña, Paco Vázquez. Ambos han pedido en voz alta que se disuelva el PSC y se vuelva a instaurar la federación del PSOE catalán. Política e ideológicamente, ellos son sus enemigos. Fuera de sus dominios catalanes, no tiene demasiados adeptos y sí muchos «amigos de conveniencia". El único que se reconoce como amigo y aliado político plenamente es el alcalde de San Sebastián, Odón Elorza, otro heterodoxo considerado una rara especie en su organización. Fechas clave: 1965 Entra a trabajar en el Ayuntamiento de Barcelona, bajo el mando del alcalde franquista José María Porcioles, 1978 Participa, como fundador del PSC, en la fusión de este partido con la federación catalana del PSOE. La resultante será un partido independiente, federado al PSOE. 1979 Rehúsa presentarse a las elecciones municipales como cabeza de lista y cede el paso a su amigo Narcís Serra. Él se convertirá en teniente de alcalde. 1982 Se convierte en alcalde de Barcelona tras el nombramiento de Narcís Serra como nuevo ministro de Defensa. 1983 Es reelegido alcalde. 1986 Barcelona es designada sede olímpica para 1992. 1987 Vuelve a ser elegido alcalde de Barcelona. 1988 Elegido diputado en el Parlamento de Cataluña. 1989 Inauguración del Estadio Olímpico, donde asiste desolado al abucheo y la pita que un grupo de jóvenes Independentistas le dedican al rey don Juan Carlos. 1991 Reelegido alcalde. 1991 Elegido vicepresidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea. 1992 Celebración de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Gran éxito. 7 �1995 Reelegido alcalde. 1995 Preside la primera Conferencia de Ciudades Mediterráneas. 1996 Elegido presidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea. 1997 Abandona la alcaldía de Barcelona y la deja en manos de Joan Clos. 1998 Se marcha a vivir a Roma una temporada. 1999 Se presenta como candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat de Cataluña. Acaricia el triunfo pero el mayor número de votos no se traduce también en más escaños. Muy personal Cuando consigue escaparse del ajetreo diario normal en la vida política y refugiarse los fines de semana en su casa de Rupià, Pasqual Maragall dedica ese tiempo libre a la lectura y a escuchar música. Admite prestar más atención a los dominicales que a los diarios, pero sobre todo a la novela y a la poesía. Asegura "sobre todo releer, desde mis propias notas, hasta los libros de interés". Entre otros pensadores actuales le gustan "Alain Touraine, por ejemplo, Norberto Bobbio, Anthony Giddens, Manuel Castells..." y también se interesa por Ignacio Ramonet y sus trabajos. En cuanto al cine, reconoce "ir poco", aunque sigue con atención el italiano actual. Hace un año, explicaba a EL SIGLO que conocía personalmente a Nanni Moretti y Roberto Begnini, y que siempre se ha interesado por Woody Allen, "además de algunas producciones del cine español". Respecto al teatro, dice, "como en algunas novelas, cuesta entrar en la obra". También escucha "cada vez más música clásica". Reconoce que casi no practica deporte (era aficionado al fútbol, pero sufrió múltiples lesiones). A veces va en bici, juega al tenis y al ajedrez con su hijo "aunque cada vez me gana con mayor frecuencia". Lo que sí le gusta es "no sólo comer, sino también cocinar, sobre todo tortillas y paellas". Maragall, casado desde 1965 con Diana Garrigosa, tiene tres hijos: la mayor, Cristina, es arquitecto. La segunda, Airy, periodista. Y Guim, el pequeño, sigue viviendo con sus padres. 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: contra la ortodoxia socialista Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografies Socialisme Partido Socialista Obrero Español Política Description An account of the resource n. 420 Creator An entity primarily responsible for making the resource Jaén, Esther Source A related resource from which the described resource is derived El Siglo Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-06-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/569/llibre_hombrepolitico.jpg 48abd2d7a78dba70933b871ca431d158 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: el hombre y el político Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Tusquets, Esther, 1936-2012 Vilanova, Mercedes, 1936- Publisher An entity responsible for making the resource available Ediciones B Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008 Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Sinopsi de l'editorial: Després de llargues converses amb Pasqual Maragall i la seva muller Diana Garrigosa, Esther Tusquets i Mercedes Vilanova ens ofreixen una semblança completa de l'home que va dirigir la Barcelona dels Jocs Olímpics i que va abanderar la polèmica de l'Estatut, i procuren buscar resposta als diversos interrogants que han marcat la vida i la carrera d'un home titllat amb freqüència d'imprevisible, i una figura clau per entendre la política dels últims anys. Inclou dos plecs de fotos amb més de 65 imatges extretes del seu arxiu familiar. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1641/0000000704.pdf 0fedae006b3d385958c486d4ee474936 PDF Text Text 14 21 entrevista n3.qxd 14 18/04/2007 9:05 PÆgina 14 L’OPINIÓ L’AVENÇ 324 MAIG 2007 L’ENTREVISTA PASQUAL MARAGALL ‘EL ZAPATERO FEDERALISTA HA DEIXAT PAS A UN ZAPATERO FELIPISTA’ Text: Josep M. Muñoz Fotografia: Martí Gallén �14 21 entrevista n3.qxd 18/04/2007 9:05 PÆgina 15 L’AVENÇ 324 MAIG 2007 L’OPINIÓ 15 La presidència de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya (2003-2006) ha estat tan breu com intensa i accidentada. Ara fa deu anys, Maragall va deixar l’alcaldia de Barcelona i va marxar a Roma, tot fent evidents les seves desavinences amb el seu propi partit, el PSC. Uns mesos més tard, l’estiu del 1998, va tornar a Barcelona per encapçalar un repte d’una magnitud considerable: fer que les esquerres catalanes governessin la Generalitat i, al mateix temps, tractar d’imprimir un gir federal en les relacions Catalunya-Espanya. Ara, allunyat per primer cop en la seva vida professional i política de la plaça de Sant Jaume, Maragall repassa en aquesta conversa la seva trajectòria presidencial, marcada pel procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia i per una relació canviant, de la complicitat inicial al desencontre final, amb el president del govern espanyol i secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero. L’entrevista, la primera en profunditat que concedeix Maragall després de deixar la presidència, té lloc en el seu nou despatx d’expresident, un pis lluminós d’un edifici noucentista de l’arquitecte Josep M. Pericas, situat a la Diagonal, a tocar el Passeig de Gràcia. Situem-nos en el 1998, quan vostè torna de Roma i accepta el repte pendent del seu partit: guanyar la presidència de la Generalitat. Per això, vostè assumeix que cal ocupar l’espai central de la política catalana. En un acte fet al Palau de la Música, el PSC i vostè mateix presenten un document que es diu “Per Catalunya”. Què s’hi propugnava? Aquest document partia de la base que el catalanisme nacionalista havia fet un servei important a Catalunya, però que calia una renovació. I que, bàsicament, del que es tractava era de passar de la relació de desconfiança amable amb Espanya, de respecte però de no interferència –el “mírame y no me toques”, que era mutu–, a un altre plantejament, que vindria a ser el de dir “deixa’m que et digui com volem que siguis”. Per part d’Espanya això ja se sabia. La novetat seria que Catalunya deia la seva respecte de l’Espanya plural, i de com havia de ser Espanya. Per això calia fer una cosa que el nacionalisme –lògicament, dins aquest plantejament seu de no tocar les coses– no havia volgut fer, que era posar l’Estatut al dia, un quart de segle després. La seva formulació del catalanisme té unes arrels i uns plantejaments diferents a les del nacionalisme. Què és el que la diferencia? El catalanisme que jo podia representar, d’arrel municipalista, no era una mera contraposició al catalanisme conservador, sinó que tractava de recuperar l’embranzida del 1906-07, de les primeres formulacions del catalanisme. Per a mi, aquest plantejament era doblement seductor: d’una banda, pel salt històric que representava la connexió amb el catalanisme del meu avi, que era el que jo havia mamat. I d’altra banda, perquè aquest catalanisme del 1906-07 va ser molt municipalista. De fet, es va començar a formular –perquè no es podia fer d’una altra manera– des de l’Ajuntament de Barcelona, amb el famós pressupost de Cultura de 1908. El que van fer els regidors era una cosa absolutament revolucionària: empalmar amb l’escola de Xicago i anar a un esquema d’ensenyament local –cosa que evidentment no passava a l’Espanya de las Escuelas Nacio- nales ni pràcticament a cap país europeu. Aquest primer catalanisme es mostra preferentment preocupat per l’educació com a eina de vertebració del país. A mi em va semblar que calia connectar amb aquesta tradició pedagògica, que a l’Ajuntament van reprendre Maria Aurèlia Capmany, Oriol Bohigas i Marta Mata com a regidors de Cultura i d’Educació. Per tal d’ocupar l’espai del catalanisme, hi ha també per part de vostè la idea que això s’ha de fer més enllà dels límits estrictes del seu partit. D’aquí sorgeix la coalició amb Ciutadans pel Canvi. D’on surt aquesta plataforma? Aquesta tradició pedagògica de què parlava ara és en certa forma també la base de Ciutadans pel Canvi. Per què aquest nom? Per què calia marcar que, a més de la tradició socialista, la del PSC, hi havia d’haver un element de proximitat a la ciutadania. La plataforma havia anat sorgint des dels primers anys 90 amb el que vam anomenar primer Catalunya Segle XXI. Llorenç Gomis, Antoni Moragas, Betona Comín, Francesc Raventós, Albert Broggi i Josep M. Vallès n’havien estat els promotors. Quan anys després torno d’Itàlia i encetem el projecte de conquesta de la Generalitat, una de les condicions que poso és la coalició amb Ciutadans pel Canvi, que és la marca electoral continuadora d’aquell projecte. El 1999, vostè guanya les eleccions en nombre de vots, però no en escons. La seva candidatura, en coalició amb Iniciativa fora de Barcelona, aplega pràcticament tot el vot d’esquerres, però no va fer prou forat entre l’electorat nacionalista. Què va faltar aleshores? Simplement, la llei electoral. Amb una llei com la que preveia l’Estatut, hauríem governat ja en el 1999. De fet, mai no s’havia donat un tomb electoral com aquell: vam tenir quatrecents mil vots més, un 50% més del que havíem tingut. Si no recordo malament vam passar de 800.000 a quasi 1.200.000 vots! Però CiU va seguir governant amb el PP, per un escó de diferència: 68 a 67. Els precedents d’on veníem eren d’una gran submissió ideològica a les formulacions del nacionalisme. Els socialistes �14 21 entrevista n3.qxd 16 18/04/2007 9:05 PÆgina 16 L’OPINIÓ L’AVENÇ 324 MAIG 2007 ENTREVISTA no només no guanyàvem, sinó que en alguns punts no plantàvem cara. Deu anys abans, quan Pujol va suprimir la Corporació Metropolitana de Barcelona, em vaig quedar sol amb l’alcalde de Badalona defensant la seva necessitat. De manera que la situació de 1999 no m’agafava de nou. Durant la legislatura següent (1999-2003), vostè es dedica a preparar l’alternativa. Forma un govern a l’ombra i fins i tot arriba a presentar una moció de censura a Pujol. Què vol dir “fins i tot”? ¿Després dels anys que dúiem, i d’un govern que ja estava bastant arnat? La democràcia és això! La moció de censura la vaig fer bastant en solitari –com si diguéssim, la vam acabar de fer la Diana i jo, la nit abans. Bé, vam tenir ajuda, no dic que no, però va ser una decisió bastant personal. Alguns companys de grup no hi estaven d’acord. la Constitució hagués reconegut ‘ SiCatalunya com a “comunitat nacional”, la discussió de l’Estatut no hauria tingut la falta de paraigua que ha patit ’ En aquells anys, vostè també havia començat a recórrer el país, més enllà de la seva àrea metropolitana. Vaig començar a visitar el país, amb el mateix esperit que, quan era alcalde, havia anat a viure als diferents barris de Barcelona. Recordo particularment un dia, l’estiu de 1998, poc després que jo anunciés la meva candidatura, que vam anar amb en Jaume Badia a Castelltallat. Era l’estiu aquell dels incendis, i la zona havia quedat molt afectada. Vam conviure amb la família Duocastella. Per a mi va ser molt emocionant, realment. Hi vaig tornar una segona vegada, a la tardor següent, i me’n vaig emportar en Ramon Margalef, perquè vaig pensar que era interessant que veiés el que havia passat; ell era un especialista mundial en medi ambient. Van ser visites que em van marcar molt. D’una banda, perquè em van permetre empalmar amb la Catalunya interior, d’arrel cristiana, que jo no coneixia prou. Amb aquests viatges vam començar a crear una candidatura i una filosofia sobre bases molt sòlides, tant pel que tenia de tornar a la Catalunya profunda, com pel que tenia de l’element ambientalista modern. Margalef va ser una persona que em va influir moltíssim: em va emocionar molt veure’l entrar a Palau el dia que vaig prendre possessió com a president. I va anar trenant també l’estratègia conjunta amb els que seran després els seus socis de govern. Amb ells, el desembre del 2001, es posen d’acord en la necessitat de la reforma de l’Estatut. Sobre quines bases s’havia de fer aquest Estatut nou? Havíem parlat temps enrere amb Francisco Rubio Llorente, president del Consell d’Estat, sobre la reforma constitucional. Hi havia el tema de la successió a la corona –que tenia un problema d’incoherència amb altres aspectes de la mateixa Constitució, com ara la igualtat de sexes–, i el tema de la denominació de les autonomies, que no són enumerades una per una en el text de la Constitució, perquè van constituir-se posteriorment. Amb ell vam parlar de la possibilitat de modificar l’article 2 de la Constitució, per fer-hi constar les disset autonomies pel seu nom, i aprofitar aleshores per assenyalar les diferències entre unes i altres –cosa que ens ha faltat després. Si la Constitució hagués tingut una clara diferenciació entre nacionalitats i regions, probablement tota la discussió de l’Estatut no hagués tingut la falta de paraigua que ha tingut. I ha hagut de ser l’Estatut el que introduís, una mica d’esquitllentes, aquesta dualitat constitucional de les nacionalitats i regions. Creant una terminologia recomplicada, en el preàmbul, i sense valor dispositiu. Si la Constitució hagués reconegut en l’article segon les “comunitats nacionals” de Catalunya, Galícia, Euskadi i Navarra, ens ho haguéssim estalviat després. No haver-ho fet va tenir conseqüències greus. La situació actual és lamentable. Ara en parlarem. Abans, però, voldria aturar-me en les eleccions del 2003. Malgrat que CiU torna a tenir més escons que el PSC, finalment es constitueix un govern tripartit d’esquerres. Com s’arriba al pacte del Tinell, i en particular, a integrar-hi ERC? S’hi arriba perquè sumem netament una majoria d’escons, a diferència del 1999. Però caldria remuntar-nos un temps. Immediatament abans de les eleccions de 1999 és quan tenim la reunió a la platja del Miracle, a Tarragona, amb en JosepLluís Carod-Rovira, a qui jo aleshores no coneixia. El catalanisme dominant després de la guerra civil havia estat sempre més aviat de la Catalunya Vella, com ho era en Pujol. Era un catalanisme partidari d’anar “Nord enllà, on la gent és desvetllada i feliç”. En canvi Carod i Bargalló eren de la Catalunya Nova. I el catalanisme de la Catalunya Nova sempre ha estat menys benedictí i més peninsular, a voltes iberista. No vull dir més espanyolista, però en tot cas no té aquesta visió mística, historicista, del país. Aquell dia jo li portava a Carod-Rovira un paper que es deia Els quatre federalismes. Aquest paper l’havia fet a Roma i va ser allà que en vaig parlar amb Felipe González, sopant a la Piazza de Santa Maria in Trastevere. Ell em va venir a veure per convèncer-me que m’havia de presentar a les eleccions. Jo li vaig dir que no seria sense determinades condicions. “Qué condiciones?” va preguntar. “El federalismo” vaig dir. “Pero será cooperativo, no?” va fer. “No, no,” li dic, “diferencial.” L’home va sortir reconfortat, perquè jo no deia que no de presentar-me, però també una mica esverat! Les condicions que jo vaig elaborar a Roma i que vaig presentar a Carod a la platja del Miracle el 1999 eren els qua- �14 21 entrevista n3.qxd 18/04/2007 9:07 PÆgina 17 L’AVENÇ 324 MAIG 2007 tre federalismes: el polític, el cultural, l’econòmic i el judicial. Els termes us els podeu imaginar. En el federalisme cultural, hi havia la qüestió de les llengües. I el tema de la història comuna dels pobles d’Espanya, que parlàvem feia temps amb Jordi Nadal i un grup d’historiadors, com el valencià Pedro Ruiz Torres, el president de Castilla-La Mancha i altres, i que no s’ha arribat a fer mai (sembla mentida!). Les altres eren: el tema econòmic –el famós percentatge 50-25-25 de distribució percentual de la despesa pública (estatal, autonòmica i local), que ara ha quedat superat per la realitat– i la qüestió judicial, que és on hem quedat més enrere, perquè el sistema judicial és sempre, per naturalesa, més conservador. Sobre això vam tenir, temps enrere, moltes discussions amb Rubio Llorente, amb María Teresa Fernández de la Vega, que havia estat jutge durant molts anys a Barcelona, i amb Juan Antonio Belloch. I havíem avançat bastant en la via de la devolució judicial, salvat sempre el que se’n deia recurs d’unificació de doctrina. El desembre del 2003 se signa el Pacte del Tinell i vostè constitueix el govern. Fins a quin punt va poder fer el govern que imaginava? És difícil refer el que imaginaves abans de fer un govern, perquè el que compta i el que queda és el govern real. Vol dir les persones? L’OPINIÓ 17 No, em refereixo al pes que hi tenien els partits. En l’acord de govern hi van tenir molt a veure els partits, per descomptat. Van ser José Montilla, Joan Puigcercós i Joan Saura, amb l’ajut d’Ernest Maragall i de Joan Ridao, els que, en nom dels partits respectius, van tancar l’acord. Em refereixo sobretot al document del Pacte de Progrés i al repartiment de les carteres entre els tres partits. En un govern de coalició, la clau de la governabilitat la tenen sobretot els partits. En qualsevol cas, la tranquil·litat va durar ben poc. El gener del 2004 es va filtrar que Carod-Rovira s’havia entrevistat, essent conseller en cap, amb ETA. Quina va ser la seva reacció? La meva reacció va ser treure-li les competències que havia exercit malament. I hi va haver la reacció de Madrid, que va ser molt forta. El PSOE encara no governava, i possiblement no hauria arribat a governar si la reacció no hagués estat fulminant, superior a la que jo havia inicialment previst. És veritat, doncs, que va haver-hi una pressió molt forta de Madrid perquè la reacció fos més contundent, i és veritat que jo vaig accedir-hi. Però no me’n penedeixo. És clar que després va haver-hi l’11-M, i les tergiversacions d’Acebes i d’Aznar, que van ser molt més decisives perquè el PSOE arribés a governar. El matí del dia 11 jo vaig trucar a Aznar, i li vaig demanar si estava segur que havia estat �14 21 entrevista n3.qxd 18 18/04/2007 9:08 PÆgina 18 L’OPINIÓ L’AVENÇ 324 MAIG 2007 ENTREVISTA EL DEBAT SOBRE LES INFRAESTRUCTURES Durant la negociació de l’Estatut, al llarg de l’estiu del 2005, vostè va presentar a Zapatero un document amb quinze punts. Com va anar aquella negociació? Hi havia bastants punts que es quedaven sobre la taula, amb l’anotació: Solbes-Castells. El tema econòmic, de competències. Però els dos punts on ens vam encallar van ser els paradors i els aeroports. És a dir, va haver-hi un moment que a Madrid em venien a dir: que l’Estat desapareixeria de Catalunya. Amb la idea que l’Estat és un poder físic, i que no n’hi ha prou amb tenir lleis: has de tenir un peu, has de tenir presència. La Policia Nacional ja es retirava, quedava només la Guàrdia Civil a les fronteres... Què quedava? Hi havia la sensació, per part de l’Estat, que es perdia presència. En tot cas, hi havia a la Moncloa aquesta inquietud que l’Estat desapareixia de Catalunya. Per això discutíem dels paradors i dels aeroports, AENA. Aquí va començar la discussió important. Jo els vaig explicar aleshores una anècdota de l’època en què Thomas Enders era l’ambaixador nord-americà a Madrid, i l’ATT havia de venir a Espanya a instal·lar-se. En tornar d’un viatge a Califòrnia, després dels Jocs de Los Angeles, ens vam aturar a Nova York i vam anar a sopar amb la Diana, en un restaurant de les Torres Bessones, amb dos representants d’ATT. Ells ens van tranquil·litzar, dient que decidirien quina ciutat seria la seva seu a Espanya en funció de criteris merament “científics”. Em van dir que tenien una llista d’unes trenta variables (preu, qualitat de vida, distància, etc.) en funció de les quals decidirien. Passat un temps, rebo un telegrama de l’ambaixador Enders que diu: “Han triat Madrid. La raó principal: la inexistència [a Barcelona] de vols sense escales” amb els Estats Units. Això per mi va ser una obsessió sempre més. Ja ho era aleshores, i ho és ara: en aquest nostre món tan obert, o ets un hub o, si no, no ets ningú. Anys enrere Felipe González em va plantejar l’alta velocitat a Sevilla com una compensació de la forta inversió estatal en els Jocs del 1992. Tenia una part de raó. El problema és que l’alta velocitat es va frenar i que encara seguim discutint si el TGV ha de passar o no per sota la Sagrada Família! Aquella batalla la vam perdre, l’hem perdut en el temps. Amb Aznar també. De manera que els temes d’aquella època després s’han anat esfilagarsant, i ja no hi ha una discussió d’aquell nivell. Hi ha coses que s’han anat fent, però aquests plantejaments geopolítics, aquest debat d’estratègia territorial i política ha quedat una mica perdut. Hi ha temes pendents que no s’han tornat a reprendre. Hi ha hagut manca de visió i d’ambició. Però és enormement important que Catalunya empenyi aquests projectes, perquè s’hi juga molt… ETA. I em va contestar amb aquesta frase típica d’ell: “Sin ningún género de dudas.” Al migdia, les televisions angleses ja deien que eren els islamistes. La destitució de Carod va posar de relleu que el seu govern tenia una inestabilitat interna important, agreujada per una hostilitat externa. D’entrada, se’n va qüestionar la legitimitat mateixa, fins al punt que Artur Mas evitava adreçar-se a vostè com a “president”. La dreta en general és més freda, no és tan sentimental com l’esquerra. Sap que té el poder econòmic i bona part del comunicacional, i que per tant normalment governarà. L’esquerra només té el polític, quan el té, i en tot cas té un cert pes cultural. L’esquerra és més emocional. La dreta té un discurs més calculat. També és cert que, en aquest cas concret, a CiU hi havia un esqueixament per la pèrdua del poder. El desencís i el disgust seus eren autèntics. Una de les coses que li retreia l’oposició és que vostè no era conscient del canvi d’escala que significava passar de governar un ajuntament, encara que fos tan gran com el de Barcelona, a presidir la Generalitat. Com va viure el canvi de costat de la plaça de Sant Jaume? Amb una sensació de canvi d’escala, per descomptat. Encara que jo sempre havia treballat a la plaça de Sant Jaume, arribar a la presidència de la Generalitat no havia estat el meu somni. Jo era més del cantó sud de la plaça. Per tant, més que un somni realitzat, va ser un canvi d’escala molt fort. En tot cas, la singladura del seu govern va ser tan accidentada que un dels seus consellers va comparar-la amb un viatge en el Dragon Khan. Una de les crisis més importants es va produir arran de l’esfondrament al Carmel. En un ple del Parlament dedicat a aquesta qüestió, el 24 de febrer del 2005, vostè deixa anar la cèlebre frase: “Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3 %”. Què va passar aquell dia? No entenia –de forma potser una mica innocent– la visceralitat de l’oposició, que en el fons s’ha d’anar a buscar en el que deia tot just ara. CiU veia la possibilitat de tornar al govern. Convergència tenia un retret històric, la querella de Banca Catalana, que havia generat no diré odi però sí mals sentiments. Pujol s’havia sentit personalment atacat, no ja pel franquisme, sinó per un govern socialista, on hi havia Narcís Serra, i en un moment en què jo era alcalde de Barcelona. És una cosa que algun dia s’haurà de tornar a estudiar. En fi, potser és anar una mica enrere, però crec que aquest és un element a tenir en compte, un element explicatiu d’algunes coses. I que es va traduir, probablement, en una mena de radicalització dels sentiments a Catalunya. I passa també que a mi em costa d’aguantar: no sóc un professional de la tensió, per dir-ho d’alguna manera. El cas és que aquell dia la vaig engegar pel broc gros. Això del 3 % �14 21 entrevista n3.qxd 18/04/2007 9:09 PÆgina 19 L’AVENÇ 324 MAIG 2007 L’OPINIÓ 19 venia de lluny i era en boca de molts empresaris. Recordo fins i tot que Florentino Pérez havia insinuat en un programa de televisió que la raó per la qual les seves empreses no havien treballat pràcticament a Catalunya podia tenir relació amb aquell famós percentatge. Que possiblement era més alt i tot. Catalunya, el que s’ha de fer és suportar-se. No voler-se convèncer mútuament, perquè això no serà mai possible. És un pas enrere respecte del federalisme. Malgrat tot, el seu govern decideix tirar endavant la reforma de l’Estatut, que es converteix, per a bé i per a mal, en el gran tema de la legislatura. I això ens porta a la seva relació amb José Luis Rodríguez Zapatero. Zapatero va fer un pas enrere respecte del seu federalisme inicial. Ell havia sortit elegit secretari general del PSOE, per només nou vots de diferència respecte a José Bono, que era el candidat oficial, gràcies al fet que una part de la delegació de Catalunya –no pas tota– li va donar suport. Penso que el PSC –com explica un llibre recent de Gonzalo López Alba, titulat El relevo, que crec que es queda una mica curt en aquest tema– va votar dividit, encara que, com que el vot era secret, això no se sabrà mai. Amb els andalusos va passar el mateix. Zapatero havia fet dues visites aquí com a candidat a la secretaria general. En la primera no va parlar gaire, va venir amb Jesús Caldera, i va ser Caldera que va parlar tota l’estona, fins al punt que jo li vaig preguntar: “¿y tú no tienes nada que decir?” En la segona visita ja es va expressar més clarament. Jo vaig declarar després que Zapatero era “la gran esperanza blanca”. Ell era, per altra banda, amic de l’Anna Terrón i del Germà Bel, amb els que havia coincidit a les Joventuts. A l’hora de votar, una part del PSC va optar per Zapatero i una part per Bono. I amb una part dels vots andalusos –Alfonso Guerra no veia amb bons ulls Bono, perquè venia del PSP–, els vots catalans van ser determinants perquè sortís Zapatero. cas Banca Catalana havia creat una ‘ Elmena de radicalització dels sentiments a Catalunya, i aquest és un element explicatiu d’algunes coses posteriors ’ Mentre vostè i Zapatero van ser a l’oposició, la seva sintonia semblava clara, particularment en qüestions com l’Espanya plural. L’estiu del 2003 el PSOE aprova, a Santillana de Mar, un document que fixa la posició del partit respecte a les reformes estatutàries en curs. Sí, de fet ho fa, encara que no tan enllà com jo hauria volgut. Però en aquell moment l’eix Maragall-Zapatero funciona. Després es produeixen dos desencontres, que es reflecteixen en una reunió del consell nacional del PSC, el febrer del 2006, a la qual assisteix Zapatero i en què jo, en el meu discurs, li dic allò que “dicen que yo soy imprevisible, ¡pero mira que tú!” Sortint del consell nacional, Zapatero se’n va a veure els empresaris catalans amb José Montilla. Aquest és un dels desencontres. I l’altre? L’altre és quan rep a Mas a la Moncloa, i surten junts a dir que han arribat a un acord sobre el que ha de dir l’Estatut. El que passa és que, amb tot això, es torna a la filosofia antiga. El Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista. Tornem a allò de sempre, la conllevancia: amb De fet, vostè, una setmana abans de les eleccions del 14 de març, va publicar un article a El País on apuntava que el projecte federal del PSOE no estava prou madur. Sembla que aquest article va disgustar Zapatero. Segurament. Ell es va anar trobant cada vegada més amb la situació real. Amb una Espanya que no admet el federalisme que ell havia assumit, almenys aparentment. Ell, a dife- �14 21 entrevista n3.qxd 20 18/04/2007 9:11 PÆgina 20 L’OPINIÓ L’AVENÇ 324 MAIG 2007 ENTREVISTA rència de la tradició anterior del socialisme andalús, venia d’una veta republicana, no sé si federalista però sens dubte més federalitzant. Però tot això es va anar esmussant, amb el pas del temps, cap a una mena de realpolitik que consistia no a formular el projecte històric de l’Espanya federal, sinó el de la conllevancia –que era el de Pujol i González. Que per mi va quedar sancionat absolutament en el moment en què fan fora Narcís Serra del govern, amb l’excusa de les escuchas. En definitiva és el moment en què el PSOE ha perdut la majoria absoluta, necessita recolzaments externs i aleshores CiU exigeix condicions. al plantejament de do ut des, sense tractar d’obrir alguna fórmula nova espanyola de caràcter federal. Després del pacte Mas-Zapatero, justament, vostè diu una frase molt expressiva: “No em tornaran a fotre” i evoca aquests precedents, és a dir, que quan hi hagut la possibilitat que una altra versió del catalanisme manés, els governs de Madrid han acabat preferint el pacte amb el nacionalisme conservador. Aprovat l’Estatut, vostè fa fora ERC del govern, perquè propugna el vot negatiu en el referèndum, de manera que ha d’escurçar la legislatura i donar pas a unes eleccions anticipades. Unes eleccions en les quals el seu partit descarta que vostè sigui el candidat, no és així? Durant la discussió de l’Estatut, Zapatero ja anava dient que no em presentés. En una entrevista a la Moncloa em va dir que preferia Montilla com a president. Jo m’enduia l’Estatut i ell com a president del PSOE proposava un altre president de la Generalitat. El que ell no sabia és que, mani qui mani a la Generalitat, s’haurà de barallar amb Madrid. Ja s’està veient. No oblidem que quan Manuela de Madre va defensar, de forma vibrant, en un comitè federal del PSOE molt mogut, que Catalunya era una nació l’impacte va ser fortíssim. Ara bé, sense grup par- I la prova fefaent és la formulació que fan Zapatero i Mas en el preàmbul de l’Estatut, aquella fórmula excessivament alambicada, que ja no tenia gaire a veure amb els plantejaments lamentari propi serà molt difícil que es mantingui un equilibri a Madrid. És clar que Zapatero sempre podrà tirar mà de Duran Lleida... es va anar trobant amb la ‘ Zapatero situació real, amb una Espanya que no admet el federalisme que ell havia, almenys aparentment, assumit ’ que havíem fet amb Rubio Llorente. I d’això en patim ara. Va haver-hi un moment que semblava que es podia canviar la Constitució i, perdut aquest moment, es va anar enrere, es va tornar Zapatero havia dit a l’inici del procés estatutari: “Pasqual, apoyaré la reforma que salga del Parlament de Catalunya”. Vostè s’ha sentit, personalment, traït? Sí, tinc la impressió que el plantejament inicial s’ha perdut, i que l’objectiu ambiciós que ens havíem plantejat aquí i allà perilla. Un pas enrere molt evident. En el seu balanç polític i personal, hi ha una coincidència general a situar-hi dos grans actius. Un és haver fet possible l’alternança en el govern de la Generalitat. L’altre, haver posat a l’agenda política la qüestió de l’Espanya plural. Què en pensa ara, de tot plegat? �14 21 entrevista n3.qxd 18/04/2007 9:12 PÆgina 21 L’AVENÇ 324 MAIG 2007 A mi m’agradaria pensar en termes que siguin més de futur, i geogràficament més europeus. Se’m fa difícil tornar a l’esquema anterior de l’Espanya plural. Som en un escenari europeu, i, aleshores, què vol dir la nació? No ho sé, però la Ségolène Royal ha estat fent mítings amb La Marsellesa i demanant que hi hagi una bandera francesa a cada casa... Però això és que França és així! L’octubre passat vaig anar, convidat pels italians, a una reunió de llançament de la idea d’un Partit Demòcrata europeu. Per a mi, en aquell moment s’obre aquest nou escenari en què el tema ja no és Espanya ni Catalunya, sinó què fan Catalunya i Espanya en la nova nació, ben real, que és Europa. Que té moneda i exèrcit, i que comença a tenir la possibilitat de tenir partits europeus. Som a Europa, i el canvi de dimensió no és només quantitatiu sinó qualitatiu. Canvien no solament l’ordre de les peces en joc, sinó les peces mateixes. I el que passa és que la política europea serà cada vegada més com la política americana, amb dos grans partits, però que ja no són partits de fidelitat ideològica, sinó de posicionaments globals. No anem per tant cap a forces polítiques de caràcter ideològic molt marcat, sinó amb grans opcions estratègiques. Els primers que ho han sabut veure són els italians, que són els més llestos i flexibles. Romano Prodi i Francesco Rutelli es pregunten per què no anar directament a fer el gran Partit Demòcrata europeu. I conviden François Bayrou i Pasqual Maragall per parlar-ne. Jo m’imagino que d’aquí a uns anys hi haurà dos grans partits europeus, el Demòcrata i el Popular. És el que correspon al canvi de dimensió, que és també un canvi d’estils, de conceptes, del tipus de relació entre les persones i la força política en què estan enquadrades, amb molta més llibertat, perquè l’espai és tan més ample, físicament i políticament, que tu pots evolucionar amb una llibertat de moviments que abans no tenies. L’OPINIÓ 21 Crec que la idea d’un Partit Demòcrata europeu és una idea guanyadora –de fet, els italians, l’esquerra italiana, el dia que jo era a Venècia amb Massimo Cacciari, van decidir entrar- la Moncloa, Zapatero em va dir que ‘ Apreferia Montilla com a president. Jo m’enduia l’Estatut i ell proposava un altre president de la Generalitat ’ hi–, crec que és el futur. Jo hi coincideixo estratègicament, encara que tampoc no és una cosa que t’entusiasmi personalment tant com et podia entusiasmar el Partit Socialista on vas néixer, amb el qual la vinculació humana i ideològica, filosòfica i política, era molt marcada, molt específica, i la prò- pia coherència del grup molt forta. Ja no és el cas. Això és un gran transatlàntic en el qual tu viatges. En això estarem. Aquest és doncs el seu horitzó personal? Ara el meu horitzó polític és, personalment, més limitat, però sí, estaré disponible. Parlant d’això, hi ha la qüestió de si es fa o no la proposta de Zapatero i de Prodi de crear una política euromediterrània. Fins ara, això era una cosa relativament limitada, perquè és filla de les conferències de Barcelona de 1995 i 2005, en les quals jo vaig tenir un paper relatiu, primer com a alcalde i després com a president de la Generalitat. Aquest escenari s’està consolidant, i jo podria tenir un rol dins d’una institució directament centrada en l’Euromediterrània, que fins ara ha tingut un caràcter més tècnic i cultural però que anirà agafant més pes. El que passa és que el descabdellament de les decisions a Europa és tan lent! Ja ho veurem. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: El Zapatero federalista ha deixat pas a un Zapatero felipista Source A related resource from which the described resource is derived L'Avenç Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Muñoz, Josep M. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Expresident Estatut Espanya Catalunya Tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Partido Socialista Obrero Español Euromediterrània Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1585/0000000748.pdf 5ae7245a1a246a1daeaf48d70d154e8f PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: L'avenir nous appartient Source A related resource from which the described resource is derived L'Indépendant Language A language of the resource Francès Creator An entity primarily responsible for making the resource Viusà, Joana Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Euroregió Europa França Catalunya Relacions Internacionals Cooperativisme Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-06-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2853/Pasqual_Maragall_la_intel_lige_ncia_de_l_equilibri_poli_tica_prosa.pdf 2f003fd80c81db7ce38aac722084e2a9 PDF Text Text Idioma CAT ES NÚM. 72 PERSONES | POLÍTICA Pasqual Maragall: la intel·ligència de l’equilibri En la seva tasca de govern resulten indestriables el projecte i la gestió, les visions i les materialitzacions El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, durant l'enregistrament del seu missatge institucional de Cap d'Any, el 30 de desembre del 2005. Fotografia de Jordi Bedmar. Efe. Quim Brugué 07 AGOST 2024      Gestionar el consentiment �E n les properes pàgines voldria deixar al marge els debats polítics basats en posicions ideològiques, en declaracions programàtiques o en enfrontaments partidistes. Voldria, en canvi, centrar-me en les polítiques públiques; és a dir, en allò tangible que es promou des dels governs i s’executa des de les administracions públiques. Les polítiques públiques són la pista d’aterratge de la política. En aquest sentit, si la política s’ha definit a partir de dues dimensions sovint contradictòries -l’ànima platònica i l’ànima maquiavèl·lica-, les polítiques públiques són l’arena on ambdues han de combinar-se i concretar-se en resultats específics i en impactes sobre la realitat. Les polítiques públiques representen allò més complex de l’exercici de la política, doncs s’inspiren en utopies (platòniques) i reclamen el pragmatisme imprescindible (maquiavèl·lic) per passar de la teoria a la pràctica. Un difícil equilibri, efectivament. Pasqual Maragall, al meu entendre, va ser un polític preocupat i ocupat en les polítiques públiques. Primer per transformar Barcelona, després per intentar impulsar i reactivar Catalunya. En aquest segon moment s’hi va afegir José Montilla, tot i que, malgrat les evidents línies de continuïtat, es va produir certa pèrdua d’equilibri. Pasqual Maragall, tal com apunta el subtítol del llibre editat per Jaume Claret (2017) és pensament i acció; capacitat per reflexionar políticament sense renunciar al pragmatisme de �convertir aquestes reflexions en accions i impactes concrets. José Montilla, per la seva banda, va posar l’èmfasi en el pragmatisme, deixant en segon terme la construcció d’una utopia que, al meu parer, resulta també imprescindible per al disseny i la implementació de les polítiques públiques. Recordem que el lema de la campanya de José Montilla va ser un contundent i clarificador Fets, no paraules. Mentre Pasqual Maragall feia a partir de les paraules que articulaven un projecte polític, un somni de futur; José Montilla va menysprear les paraules per poder posar tot l’èmfasi en els fets. Probablement aquesta opció tenia justificacions vinculades a l’estratègia electoral del moment; però al focalitzar tota l’atenció en l’acció li treia, de fet, tota la força i la consistència que només li donen les paraules. És en la combinació de fets i paraules on trobem la peculiar aportació política de Pasqual Maragall i, sobretot, de les seves polítiques públiques. Aquest equilibri entre el pensament i l’acció es pot rastrejar tant en la seva etapa barcelonina com en la catalana. En ambdós casos, Maragall prepara des del pensament uns programes plens d’utopia que, posteriorment, trasllada a l’acció des del pragmatisme. En la seva tasca de govern resulta indestriable el projecte i la gestió, les visions i les materialitzacions. Només a títol d’exemple, coincidint amb la celebració de les Olimpíades de París, podem avui recordar l’estiu de 1992 i constatar com les Olimpíades de Barcelona van concretar-se en un seguit de polítiques públiques �que van transformar la ciutat a través d’accions reals i tangibles, alhora que s’inspiraven en un coneixement de la història i expressaven idees i projectes de futur. En paraules de Miguel Guillen Burguillos: «Maragall va començar el seu parlament recordant l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar l’any 1936 al mateix escenari i que, malauradament, no va poder tenir lloc a causa de l’inici de la Guerra Civil. També va tenir un record per a Lluís Companys, president de la Generalitat afusellat pel feixisme. Pot sorprendre avui, però Maragall va afirmar que parlava en nom del President de la Generalitat i del President del Govern Espanyol, als quals honorava representar.» (Entrada al blog 25/7/2022). Un polític que pensa i fa Un coneixement de la història que permetia equilibrar la gestió d’un gran esdeveniment amb el reconeixement del passat i amb la projecció de la ciutat cap el futur. Més enllà d’aquest moment tan destacat, el conjunt de la trajectòria de Pasqual Maragall es veu impregnat d’aquesta capacitat per enllaçar el seu projecte polític amb el desplegament de polítiques públiques. Una capacitat que té molt a veure amb un lideratge basat en una peculiar combinació de teoria i pràctica. Maragall és un polític que pensa i fa; un polític que harmonitza el seu coneixement �acadèmic amb la seva implicació en la transformació efectiva de la realitat. En aquest sentit, no és casual que els inicis tant de la seva etapa d’alcalde com del període on va exercir, primer, com a líder de l’oposició al Govern i, posteriorment, com a President de la Generalitat, vinguessin precedits d’un temps per estudiar i pensar sense el qual no podem entendre les seves accions posteriors. Així doncs, el pensament de Pasqual Maragall abans d’arribar a l’ajuntament de Barcelona es construeix a partir d’una trajectòria acadèmica que li proporciona no només coneixement sinó, potser més rellevant, criteris i valoracions que li permeten tant entendre el present com imaginar possibles escenaris de futur. D’entrada, Maragall va estudiar Dret i La seva darrera i Economia a la crucial etapa formativa serà a Nova York, on, Universitat de Barcelona. Durant aquest període (1957- entre 1971 i 1973, farà un màster en estades al estranger, Economia Política a la New School for Social que començaven a Research. 1965) va realitzar dues perfilar els seus interessos i els seus punts de vista. La primera la va realitzar l’any 1963 a Estrasburg, on va estudiar dret europeu comparat; mentre la segona la va fer a Roma l’any següent, apropant-se als models de desenvolupament territorial analitzats des de l’Associazione per lo Sviluppo dell’Industria nel �Mezzogiorno. Després d’aquesta etapa formativa inicial, al 1965, va incorporar-se al Gabinet de programació de l’Ajuntament de Barcelona i al servei d’estudis del Banc Urquijo, dues experiències de les quals n’extrauria un important aprenentatge pràctic. De manera simultània, ja al 1966, aprofundeix en l’estudi de la planificació territorial amb una nova estada a l’estranger, aquest cop a París. Finalment, la seva darrera i crucial etapa formativa serà a Nova York, on, entre 1971 i 1973, farà un màster en Economia Política a la prestigiosa New School for Social Research. Aquesta trajectòria acadèmica no és anecdòtica sinó que ens permet entendre les característiques de la seva acció política. Sobretot a Nova York, Maragall es va veure immers en un entorn intel·lectual on el progressisme liberal tenia una forta presència. S’impregna, així, d’una mirada socialdemòcrata que dotarà de sentit tant al seu pensament com a la seva acció política. L’experiència, en paraules d’Oriol Nel·lo, va ser estimulant i intel·lectualment molt enriquidora: «(…) es tractava d’un centre marcat per l’empremta de pensadors “marxistes a l’americana” molt antidogmàtics (com Paul M. Sweezy, Paul Baran i Harry Magdoff, entre d’altres), que congeniava amb les seves afinitats intel·lectuals i polítiques. Això li va permetre estudiar en profunditat els clàssics els fisiòcrates, Ricardo, Marx i Keynes- en un ambient cultural en el qual s’estaven gestant els treballs de David M. Gordon sobre la pobresa urbana, els de James O’Connor sobre la crisi fiscal de la ciutat o els estudis de David Harvey sobre la �segregació urbana. A l’estímul acadèmic, s’hi afegí l’impacte del coneixement directe de la metròpolis americana, llavors a un pas de la fallida econòmica.» D’aquesta reflexió intel·lectual en sorgirà la preocupació pel futur de les ciutats, així com un conjunt de polítiques públiques urbanes que incorporaran aspectes com la perspectiva estratègica, el desenvolupament endogen, la necessitat de la col·laboració público-privada o un estil de lideratge que es caracteritza més per la seducció i l’articulació que per la imposició i les instruccions. D’aquesta manera, tot el bagatge acadèmic s’equilibra amb la voluntat d’incidir en la realitat. I Maragall, en el seu estil, després de pensar es concentra en l’acció i aconsegueix que la política aterri en les polítiques públiques. Un recorregut similar defineix la seva segona S’impregna d’una gran experiència mirada socialdemòcrata que política, que culmina la Generalitat de dotarà de sentit tant al seu pensament com a Catalunya (2003). Una la seva acció política. amb la Presidència de posició d’alta responsabilitat política que, de nou, arriba precedida d’un període de reflexió i dedicació acadèmica. Així, després de renunciar a l’alcaldia de Barcelona, Pasqual Maragall es va traslladar a Roma on, entre 1997 i 1998, va dirigir un projecte de recerca (Europa Prossima) i va coordinar un cicle de seminaris �sobre el mateix tema a la Università degli Studi di Roma. ‘Govern a l’ombra’ Aquest període, junt amb l’etapa a l’oposició al Parlament de Catalunya (1999-2003), on va desplegar una enriquidora iniciativa a través del seu govern a l’ombra, li va servir per, un cop a la Presidència, desplegar ràpidament unes polítiques públiques prèviament pensades (com és el cas de la llei de barris) i, també, per disposar d’un model de país i d’una idea sobre com encaixar la relació entre Catalunya, Espanya i Europa. Segurament, usant l’expressió de Josep Maria Vallès (Una agenda imperfecta, 2008), el projecte va quedar inacabat potser truncat- però seguia representant l’acció d’un polític que pensava i actuava. No voldria finalitzar aquest article sense incorporar un nou tema i evitar la sensació d’una obra de govern que, fonamentada en la solidesa acadèmica, imposa l’òptica tecnocràtica a la perspectiva política. Pasqual Maragall pensa, però governa més des de la democràcia que des de la tecnocràcia. Aquesta darrera frase pot ser polèmica i, en tot cas, la utilitzo per a situar-me en un debat clàssic en l’àmbit de les polítiques públiques. El debat que exemplifiquen els títols dels llibres de dos dels referents d’aquesta disciplina: Speaking Truth to Power d’Aron Wildavsky (1979) i The Intelligence of Democracy de Charles Lindblom (1963). �Per a Wildavsky, els que tenen el Pasqual Maragall ja se coneixement, els situava en el terreny de la democràcia quan experts i els aquells que han encara la posició tecnocràtica era d’explicar la veritat als dominant. tecnòcrates, són governants o, si es prefereix, aquells que han de determinar els continguts de les polítiques públiques. En canvi, per a Lindblom és la democràcia, expressada a través de la conversa pública, allò que dota les polítiques públiques de la necessària intel·ligència per fer front als complexos problemes de la ciutadania. En el marc d’aquest debat, l’anàlisi de les polítiques públiques ha estat dominat per les posicions tecnocràtiques fins els anys 90, quan es produeix l’anomenat gir deliberatiu (Frank Fischer, 2002) o, expressat d’altra manera, la democratització de les polítiques públiques. Intel·ligència democràtica Pasqual Maragall ja se situava en el terreny de la democràcia quan encara la posició tecnocràtica era dominant. Ho podem constatar a través de la seva pionera aposta per la participació ciutadana des de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que des de la Generalitat va impulsar per primer cop una política de reforçament democràtic. Ja en el Pacte del Tinell, parlant de polítiques públiques, es reconeixia la voluntat de canviar tant els seus �continguts com les seves formes, impregnant-les de qualitat i sensibilitat democràtica. D’aquesta manera, l’obra de govern de Pasqual Maragall pot interpretar-se des d’un doble equilibri. D’una banda, l’equilibri entre el pensament i l’acció. D’altra banda, l’equilibri entre el coneixement expert i la deliberació democràtica. El primer li facilita l’aterratge de la política a les polítiques públiques, mentre el segon li facilita dotar a aquestes polítiques no només d’eficiència tècnica sinó, sobretot, d’intel·ligència democràtica. Probablement aquesta intel·ligència és el tret principal del llegat de Pasqual Maragall. Arxivat a Barcelona · Catalunya · Maragall · Montilla · Política Compartir     Quim Brugué És catedràtic de Ciència Política, Universitat de Girona.  �Articles relacionats | Persones Mercè Crosas: «El benefici de compartir el coneixement científic és per a tota la societat» Josep Lluís Sureda (1923-2024) JOSEP M. BRICALL LAIA REVENTÓS ROVIRA Maria Nicolau: «Part de l’hostaleria podria cremar tota i no passaria res» Keir Starmer, l’home que solia arribar tard RAFAEL RAMOS I MARÍN ÀNGELA VINENT Qui som? Fundadors Butlletí Quinzenal Som una plataforma subscriptors periodística de debat obert i Una proposta plural i a la vegada un periodística amb instrument d’acció ideològica subscriptors polítiques de disposats a canviar privacitat Correu electrònic Accepto les �i política pel damunt de blocs les coses. Rebre el butlletí i de partits. Subscriure’m ara © 2018 – 2024 Politica & Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIS | Avís Legal | Política de Privacitat | Política de Cookies | Termes i condicions de contractació � https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2853/Pasqual_Maragall_la_inteligencia_del_equilibrio_poli_tica_prosa.pdf c4602c8001ceba9fca68dea26bce3303 PDF Text Text Idioma CAT ES SUSCRIBIRME ACCESO SUSCRIPTORES  DONDE ENCONTRAR LA REVISTA ¿QUIÉNES SOMOS? AUTORES CONTACTO   SALIR   ACCESO SUSCRIBIRME SUSCRIPTORES REVISTA EDITORIALES POLÍTICA DOSIER CULTURA  PERSONAS   Búsqueda... NÚM. 72 Pasqual Maragall: la inteligencia del equilibrio En su tarea de gobierno resultan inescindibles el proyecto y la gestión, las visiones y las materializaciones El presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, durante la grabación de su mensaje institucional de Fin de Año, el 30 de diciembre de 2005. Fotografía de Jordi Bedmar. Efe. Quim Brugué 07 AGOSTO 2024 Gestionar el consentiment � E     n las próximas páginas querría dejar al margen los debates políticos basados en posiciones ideológicas, en declaraciones programáticas o en enfrentamientos partidistas. Querría, en cambio, centrarme en las políticas públicas; es decir, en aquello tangible que se promueve desde los gobiernos y se ejecuta desde las administraciones públicas. Las políticas públicas son la pista de aterrizaje de la política. En este sentido, si la política se ha definido a partir de dos dimensiones a menudo contradictorias –el alma platónica y el alma maquiavélica–, las políticas públicas son la arena donde ambas tienen que combinarse y concretarse en resultados específicos y en impactos sobre la realidad. Las políticas públicas representan lo más complejo del ejercicio de la política, pues se inspiran en utopías (platónicas) y reclaman el pragmatismo imprescindible (maquiavélico) para pasar de la teoría a la práctica. Un difícil equilibrio, efectivamente. Pasqual Maragall, en mi opinión, fue un político preocupado por y ocupado en las políticas públicas. Primero, para transformar Barcelona; después, para intentar impulsar y reactivar Cataluña. A este segundo momento se añadió José Montilla, aunque, a pesar de las evidentes líneas de continuidad, se produjo cierta pérdida de equilibrio. Pasqual Maragall, tal como apunta el �subtítulo del libro editado por Jaume Claret (2017) es pensamiento y acción; capacidad para reflexionar políticamente sin renunciar al pragmatismo de convertir estas reflexiones en acciones e impactos concretos. José Montilla, por su parte, puso el énfasis en el pragmatismo, dejando en segundo término la construcción de una utopía que, a mi parecer, resulta también imprescindible para el diseño y la implementación de las políticas públicas. Recordemos que el lema de la campaña de José Montilla fue un contundente y clarificador Hechos, no palabras. Mientras Pasqual Maragall hacía a partir de las palabras que articulaban un proyecto político, un sueño de futuro, José Montilla despreció las palabras para poder poner todo el énfasis en los hechos. Probablemente esta opción tenía justificaciones vinculadas a la estrategia electoral del momento; pero al focalizar toda la atención en la acción le quitaba de hecho, toda la fuerza y la consistencia que solo le dan las palabras. Es en la combinación de hechos y palabras donde encontramos la peculiar aportación política de Pasqual Maragall y, sobre todo, de sus políticas públicas. Este equilibrio entre el pensamiento y la acción se puede rastrear tanto en su etapa barcelonesa como en la catalana. En ambos casos, Maragall prepara desde el pensamiento unos programas llenos de utopía que, posteriormente, traslada a la acción desde el pragmatismo. En su tarea de gobierno resultan indistinguibles el proyecto y la gestión, las visiones y las materializaciones. Solo a título de �ejemplo, coincidiendo con la celebración de las Olimpiadas de París, podemos hoy recordar el verano de 1992 y constatar cómo las Olimpiadas de Barcelona se concretaron en una serie de políticas públicas que transformaron la ciudad a través de acciones reales y tangibles, a la vez que se inspiraban en un conocimiento de la historia y expresaban ideas y proyectos de futuro. En palabras de Miguel Guillen Burguillos: «Maragall empezó su parlamento recordando la Olimpíada Popular que se tenía que celebrar en 1936 en el mismo escenario y que, desgraciadamente, no pudo tener lugar a causa del inicio de la Guerra Civil. También tuvo un recuerdo para Lluís Companys, presidente de la Generalitat fusilado por el fascismo. Puede sorprender hoy, pero Maragall afirmó que hablaba en nombre del Presidente de la Generalitat y del Presidente del Gobierno Español, a los cuales se honraba en representar.» (Entrada del blog 25/7/2022). Un político que piensa y hace Un conocimiento de la historia que permitía equilibrar la gestión de un gran acontecimiento con el reconocimiento del pasado y con la proyección de la ciudad hacia el futuro. Más allá de este momento tan destacado, el conjunto de la trayectoria de Pasqual Maragall se ve impregnado de esta capacidad para enlazar su proyecto político con el despliegue de políticas públicas. Una �capacidad que tiene mucho que ver con un liderazgo basado en una peculiar combinación de teoría y práctica. Maragall es un político que piensa y hace; un político que armoniza su conocimiento académico con su implicación en la transformación efectiva de la realidad. En este sentido, no es casual que los inicios tanto de su etapa de alcalde como del periodo en que ejerció, primero, como líder de la oposición al Gobierno y, posteriormente, como presidente de la Generalitat, vinieran precedidos de un tiempo para estudiar y pensar sin el cual no podemos entender sus acciones posteriores. Así pues, el pensamiento de Pasqual Maragall antes de llegar al Ayuntamiento de Barcelona se construye a partir de una trayectoria académica que le proporciona no solo conocimiento sino, quizás más relevante, criterios y valoraciones que le permiten tanto entender el presente como imaginar posibles escenarios de futuro. De entrada, Maragall estudió Derecho y Su última y crucial Economía en la etapa formativa será en Nueva York, donde, Universitat de Barcelona. Durante este periodo (1957- entre 1971 y 1973, hará un máster en estancias en el Economía Política en la New School for Social extranjero, que Research. 1965) realizó dos empezaban a perfilar sus intereses y sus puntos de vista. La primera la realizó en 1963 en Estrasburgo, donde estudió derecho europeo �comparado; mientras la segunda la hizo en Roma el año siguiente, acercándose a los modelos de desarrollo territorial analizados desde la Associazione por lo Sviluppo dell’Industria nel Mezzogiorno. Después de esta etapa formativa inicial, en 1965 se incorporó al Gabinete de Programación del Ayuntamiento de Barcelona y al servicio de estudios del Banco Urquijo, dos experiencias de las cuales extraería un importante aprendizaje práctico. De manera simultánea, ya en 1966, profundiza en el estudio de la planificación territorial con una nueva estancia en el extranjero, esta vez en París. Finalmente, su última y crucial etapa formativa tendrá lugar en Nueva York, donde, entre 1971 y 1973, hará un máster en Economía Política en la prestigiosa New School for Social Research. Esta trayectoria académica no es anecdótica sino que nos permite entender las características de su acción política. Sobre todo en Nueva York, Maragall se vio inmerso en un entorno intelectual donde el progresismo liberal tenía una fuerte presencia. Se impregna, así, de una mirada socialdemócrata que dotará de sentido tanto a su pensamiento como su acción política. La experiencia, en palabras de Oriol Nel·lo, fue estimulante e intelectualmente muy enriquecedora: «(…) se trataba de un centro marcado por la impronta de pensadores “marxistas a la americana” muy antidogmáticos (como Paul M. Sweezy, Paul Baran y Harry Magdoff, entre otros), que congeniaba con sus afinidades intelectuales y �políticas. Esto le permitió estudiar en profundidad a los clásicos –los fisiócratas, Ricardo, Marx y Keynes– en un ambiente cultural en el cual se estaban gestando los trabajos de David M. Gordon sobre la pobreza urbana, los de James O’Connor sobre la crisis fiscal de la ciudad o los estudios de David Harvey sobre la segregación urbana. Al estímulo académico, se añadió el impacto del conocimiento directo de la metrópolis americana, entonces a un paso de la quiebra económica.» De esta reflexión intelectual surgirá la preocupación por el futuro de las ciudades, así como un conjunto de políticas públicas urbanas que incorporarán aspectos como la perspectiva estratégica, el desarrollo endógeno, la necesidad de la colaboración público-privada o un estilo de liderazgo que se caracteriza más por la seducción y la articulación que por la imposición y las instrucciones. De este modo, todo el bagaje académico se equilibra con la voluntad de incidir en la realidad. Y Maragall, en su estilo, después de pensar se concentra en la acción y consigue que la política aterrice en las políticas públicas. Un recorrido similar define su segunda gran Se impregna de una experiencia política, mirada socialdemócrata que que culmina con la Presidencia de la Generalitat de Cataluña (2003). Una posición de alta responsabilidad política que, de nuevo, dotará de sentido tanto a su pensamiento como a su acción política. �llega precedida de un periodo de reflexión y dedicación académica. Así, después de renunciar a la alcaldía de Barcelona, Pasqual Maragall se trasladó a Roma donde, entre 1997 y 1998, dirigió un proyecto de investigación (Europa Prossima) y coordinó un ciclo de seminarios sobre el mismo tema en la Università degli Studi di Roma. ‘Gobierno en la sombra’ Este periodo, junto con la etapa en la oposición en el Parlamento de Cataluña (1999-2003), donde desplegó una enriquecedora iniciativa a través de su gobierno en la sombra, le sirvió para, ya en la Presidencia, desplegar rápidamente unas políticas públicas previamente pensadas (como es el caso de la ley de barrios) y, también, para disponer de un modelo de país y de una idea sobre cómo articular la relación entre Cataluña, España y Europa. Seguramente, usando la expresión de Josep Maria Vallès (Una agenda imperfecta, 2008), el proyecto quedó inacabado –quizás truncado– pero continuaba representando la acción de un político que pensaba y actuaba. No quisiera terminar este artículo sin incorporar un nuevo tema y evitar la sensación de una obra de gobierno que, fundamentada en la solidez académica, impone la óptica tecnocrática a la perspectiva política. Pasqual Maragall piensa, pero gobierna más desde la democracia que desde la tecnocracia. Esta última frase puede ser polémica y, en todo caso, la utilizo para situarme en un debate clásico en el ámbito de las políticas �públicas. El debate que ejemplifican los títulos de los libros de dos de los referentes de esta disciplina: Speaking Truth to Power de Aron Wildavsky (1979) y The Intelligence of Democracy de Charles Lindblom (1963). Para Wildavsky, los que tienen el Pasqual Maragall ya se conocimiento, los situaba en el terreno de la democracia cuando expertos y los quienes tienen que la posición tecnocrática era explicar la verdad a los todavía dominante. tecnócratas, son gobernantes o, si se prefiere, los que tienen que determinar los contenidos de las políticas públicas. En cambio, para Lindblom es la democracia, expresada a través de la conversación pública, lo que dota a las políticas públicas de la necesaria inteligencia para hacer frente a los complejos problemas de la ciudadanía. En el marco de este debate, el análisis de las políticas públicas ha sido dominado por las posiciones tecnocráticas hasta los años 90, cuando se produce el llamado giro deliberativo (Frank Fischer, 2002) o, expresado de otra manera, la democratización de las políticas públicas. Inteligencia democrática Pasqual Maragall ya se situaba en el terreno de la democracia cuando la posición tecnocrática era todavía dominante. Lo podemos constatar a través �de su pionera apuesta por la participación ciudadana desde el Ayuntamiento de Barcelona, mientras que desde la Generalitat impulsó por primera vez una política de reforzamiento democrático. Ya en el Pacto del Tinell, hablando de políticas públicas, se reconocía la voluntad de cambiar tanto sus contenidos como sus formas, impregnándolas de calidad y sensibilidad democrática. De este modo, la obra de gobierno de Pasqual Maragall puede interpretarse desde un doble equilibrio. Por un lado, el equilibrio entre el pensamiento y la acción. Por otro, el equilibrio entre el conocimiento experto y la deliberación democrática. El primero le facilita el aterrizaje de la política en las políticas públicas, mientras que la segunda le facilita dotar a estas políticas no solo de eficiencia técnica sino, sobre todo, de inteligencia democrática. Probablemente esta inteligencia es el rasgo principal del legado de Pasqual Maragall. Archivado en Barcelona · Cataluña · Maragall · Montilla · Política Compartir Quim Brugué      �Es catedrático de Ciencia Política, Universidad de Girona. Artículos relacionados | La república insostenible LLUÍS BASSETS Mercè Crosas: «El beneficio de compartir el conocimiento científico es para toda la sociedad» LAIA REVENTÓS ROVIRA Contra lo ‘woke’ CARMEN DOMINGO Josep Lluís Sureda (1923-2024) JOSEP M. BRICALL �¿Quiénes somos? Fundadores Somos una plataforma suscriptores periodística de debate abierto Una propuesta y a la vez un instrumento de periodística con acción ideológica por encima suscriptores políticas de de bloques y de partidos. dispuestos a cambiar privacidad las cosas. Boletín Quincenal Correo electrónico Acepto las Recibir el boletín Suscribirme © 2018 – 2024 Politica&Prosa SL | ISSN 2604-708X | JUNTA GENERAL SOCIOS | Aviso Legal | Política de Privacidad | Política de Cookies | Condiciones de contratación � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: la intel·ligència de l’equilibri Creator An entity primarily responsible for making the resource Brugué, Quim Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Govern Polítiques públiques Acció política President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Article publicat al n.72 de la revista Política & Prosa. Source A related resource from which the described resource is derived Política & Prosa Abstract A summary of the resource. En la seva tasca de govern resulten indestriables el projecte i la gestió, les visions i les materialitzacions. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context <a href="https://politicaprosa.com/pasqual-maragall-la-intelligencia-de-lequilibri/" target="_blank" rel="noopener">https://politicaprosa.com/pasqual-maragall-la-intelligencia-de-lequilibri/</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-08-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1656/0000001226.pdf 8a8482add36c58cc00af39db9debc9c2 PDF Text Text ´ Pasqual Maragall: , políticos no tienen criterio propio’ ‘Los ´ En una charla distendida y amistosa hablamos con el expresidente de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall. Firme en sus principios federalistas y europeístas ve que este es el futuro hacia el que nos dirigimos. ´ ROSARIO BOFILL PERIODISTA L a entrevista se realiza en catalán y a mediados de octubre en la oficina que Maragall tiene en la Diagonal de Barcelona. –De su vida política, ¿qué personas le han impresionado más? –José Ignacio Urenda, que fue mi maestro. Él me metió en política. Era muy católico y muy revolucionario. Solía buscar gente por la universidad. Era una persona muy honesta. –¿Lo convenció para entrar en política o ya tenía inquietudes? –Me convenció. Aunque yo también debía tener inquietudes. Cuando de pequeño me preguntaban qué quería ser de mayor, yo decía: “Sereno o diplomático”. Yo ya estaba entre lo práctico de la calle y la política. –¿Cuál ha sido el momento más gratificante de su vida política? –Ha habido muchos momentos gratificantes. Siempre se dice que fueron los Juegos Olímpicos, pero es un poco un cliché. Ha habido muchos. Aunque los Juegos empezaron con un fiasco. Quizá por las prisas, porque el Estadio Olímpico de Montjuïc aún no estaba acabado, tenía goteras, y llovió muchísimo. Y tuve que hacer el discurso bajo un paraguas sin público. Ya habíamos tenido que refundamentar el estadio. Es decir, tuvimos que hacer los fundamentos después del edificio –¡es que esta ciudad es fantástica! Lo mismo pasó con el Palacio Nacional de Montjuïc. Hubo un problema cuando cayó un trozo del techo. Es que se había hecho todo a partir de acontecimientos, como si la ciudad 26 EL CIERVO / DICIEMBRE 2009 fuera cada vez reina por un día; así fue en la Exposición Universal de 1888 o la de 1929. En base a eso se iban creando infraestructuras que si no no se hubieran hecho, y que servían para la ocasión pero que no aguantaban. Por eso todos los edificios de Montjuïc estaban sin fundamentos. –¿Y el momento más duro? –Quizá cuando siendo teniente de alcalde de Barcelona cambié el sistema de horarios. Subimos los sueldos, pero los funcionarios iban a trabajar de 9 a 2, “pero con tolerancia”. Les puse un horario más largo y me hicieron una huelga. En esta huelga un día invadieron el Saló de Cent para hacer una asamblea. Yo fui y me dijeron de todo. Entonces quedamos que haríamos alguna reforma. Me reuní en el Tibidabo con el jefe de los funcionarios mosqueados para pactar que los nuevos horarios eran intocables pero que habría un aumento de sueldo muy importante. También instauré que se tuviera que fichar. Antes no se fichaba y por eso a la tarjeta le llamaban “la pasqualina”. –¿Si hubiera dejado la presidencia de la Generalitat hace 20 años, a qué se hubiera dedicado? –Hubiera mirado a Europa. Aunque Bruselas es un poco aburrido, llueve mucho, pero tiene una gran calidad de vida. Tuve una experiencia europea siendo presidente del Comité de las Regiones, y fue muy interesante. –¿Hubiera intentado lanzar un partido europeo? –Ya lo hice, lanzamos un partido con Francesco Rutelli y François Bayrou, el Partido Demócrata Europeo, pero ya está. Se intentó, empezó bien, pero no acabó de cuajar. –En Italia ahora mismo tienen otros problemas. –Son una olla, siempre tienen problemas. Es el país donde se vive mejor del mundo, pero políticamente son un desastre. Italia es fantástica, lástima de los italianos, como ellos dicen. Los franceses, por ejemplo no son tan autocríticos, tienen mucho orgullo nacional. –¿Cómo ve Europa ahora? –Es nuestra patria. La Unión Europea debería ser como la unión americana, con estados federados. –Pero allí todos hablan la misma lengua. –También nosotros aquí. Aquí también se está empezando en la práctica del inglés. –Pero un míting en inglés en Dos Hermanas no funcionaría. –Ya le pondrían traducción simultánea. La convivencia de múltiples lenguas es al mismo tiempo un inconveniente y una riqueza. NO SÉ LO QUE SOY –¿Qué es ser socialdemócrata hoy? –La socialdemocracia es un concepto amplio, a mí me cuesta definir exactamente lo que soy. Creo que la ideología no debe ser cerrada y exclusiva, hay muchos grises, que cada opción política del mismo espectro subraya más, para diferenciarse. Pero los principios inspiradores son pocos y genéricos. –¿Las etiquetas políticas no sirven? –Yo creo que responde mejor al pensamiento general un modelo como el americano, con dos grandes partidos, uno progresista y otro moderado. �DE BARCELONA A EUROPA Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941) nació en la familia del poeta catalán, Joan Maragall, que fue su abuelo. En 1965 se licenció en Derecho y Ciencias Económicas en la Universidad de Barcelona, y ese mismo año ingresó en el gabinete técnico del Ayuntamiento de Barcelona. Sus primeros pasos en política los dio en el Front Obrer de Cataluña, que posteriormente daría paso al Partit dels Socialistes de Cataluña. Fue alcalde de Barcelona desde 1982 hasta 1997, cargo marcado por los Juegos Olímpicos de 1992. Durante este período también presidió en Comité de las Regiones de la Unión Europea, entre 1996 y 1998. En 2003, fue presidente de la Generalitat de Cataluña al formar un gobierno tripartito con Esquerra Republicana de Catalunya e Iniciativa per Catalunya - Els Verds. En 2006 anunció que no repetiría candidatura y se centró en la creación del Partido Demócrata Europeo. Posteriormente, hizo público que padecía alzheimer y en 2008 creó la Fundación Pasqual Maragall dedicada a aunar esfuerzos para luchar contra esta enfermedad. –En las primeras elecciones casi no se podía decir que eras socialdemócrata, uno era socialista o comunista. –Ahora en cambio la socialdemocracia se ha convertido en el poder. Los comunistas no pintan nada; los nacionalistas, muy poco, la que manda es la socialdemocracia. –¿Cuál debería ser la característica principal de un político? –No sé, capacidad de pensamiento libre y de proyección. Ahora en España no me convence demasiado ninguno. –¿Pero ha encontrado a menudo políticos convincentes? –Sí, claro. Pero ahora es más difícil. Antes se encontraban más políticos convincentes que ahora. –¿Y el defecto más común? –Que no tienen criterio propio. Prima el criterio del partido, del grupo parlamentario o de quienes les financian las campañas. ESPAÑA, CATALUÑA, BARCELONA –Si recuerda la Barcelona donde nació y mira la de hoy, ¿qué le gusta? –De Barcelona me gusta todo. Es la mejor ciudad del mundo. –¿Le gusta más ahora o cuando nació? –Cuando nací Barcelona era un desastre. No tiene nada que ver conmigo. –¿Qué echa de menos en Barcelona? –Tiene casi de todo: montaña, mar, ríos, un Eixample racionalista y unos barrios muy potentes. Lo que le falta es el área metropolitana. La Barcelona estricta es muy pequeña. En cambio la realidad es una aglomeración de cuatro millones. Lo que ocurre es que esto asusta a la nación, a la Generalitat. Tendrían que restablecer el área metropolitana. La dividieron en tres. El nacionalismo tenía miedo de una Barcelona demasiado potente, porque se comía al país. No se daban cuenta de que lo mejor que debe tener una nación es un entorno urbano potente. Y aún tienen que entenderlo. –En sus diarios escribe: “Cataluña es una realidad torturada”. ¿Por qué? –Es sufridora. “Ai ai ai, que ens fotran” (Ay ay ay, que nos darán). Cataluña es desconfiada porque la vida ha sido dura. No ha sido independiente, tampoco ha sido federalista. No acaba de estar satisfecha, o eres muy independentista y te dedicas a convocar consultas en municipios, o eres un cobarde y un servidor de Madrid. –¿No nos quejamos demasiado? –Sí. Quejarse o no quejarse no tiene tanta importancia, lo importante es qué eres desde un punto de vista legal, lo que consigues ser. Esto es como el Estatut. Lo comenzamos en 2003, lo acabamos en 2006 con un referéndum, y ahora aún está pendiente. Es un texto aprobado por el Parlamento, por la sociedad, y ahora viene un juez y lo pone en cuestión. –Pero ese juez vigila que se ajuste a la Constitución. Es una decisión judicial, no política. –Está bien, pero si decide tocarlo aunque sea una coma, hay que volver a hacer el referéndum. Ya dijo Shakespeare en Hamlet que, “the insolence of office” y “the slowness of justice” [“la insolencia del funcionario” y “la lentitud de la justicia”] son los dos grandes pecados. Esto era hace siglos y seguimos igual. – Dice en las memorias que “Cataluña es una buena plataforma para construir España”. ¿Qué España? –Te lo diré cuando el Tribunal Constitucional decida. Estamos espe- Pasqual Maragall visto por CONVERSACIONES 27 �rando a ver qué dice España para saber qué respondemos. Está claro que nuestra respuesta está por ver porque hoy la independencia no tiene ningún sentido desde el punto de vista catalán. La patria ahora es Europa. La tensión, la competencia, sí que es entre Cataluña y España. Pero todo lo que definía a una nación como nación ya no es ni catalán ni español, es europeo: el himno, la moneda y hasta la bandera azul europea está por todas partes. Esperemos que el ejército y la presidencia permanente sean pronto una realidad. –“Lo hemos intentado árduamente”, ha escrito sobre la relación entre Cataluña y España. Habla de una generación formada desde la República. Parece que no se ha conseguido mucho. ¿Habrá nuevas oportunidades o la separación será cada vez más grande? –Esto hay que preguntarlo a los que mandan. Lo que hay que hacer ahora es explicar la transición. El paso de la dictadura a la democracia se hizo al precio del silencio. En aquel momento seguramente era lo prudente. Pero fue el dictador quien puso al Rey y abrió el camino. Eso, que fue una operación muy sutil, tuvo un precio, el silencio. ¿Os habéis fijado en cómo se llamaban los que trajeron la democracia? Adolfo, Rodolfo, José Antonio, Alfonso Carlos. Esa generación hizo bien el cambio. Veníamos de lo que veníamos. Unos más atrevidos, otros menos, pero en definitiva ahora es el momento de explicarlo. Esta generación es desconocida, mis nietos no saben quién son. Son héroes, lo fueron, deberíamos tener su retrato colgado. Se tendría que explicar para que mis nietos sepan de dónde vienen, de quién son hijos, estos héroes no son conocidos, son santos no reconocidos. –¿Qué significa ser federalista? –Fedus es pacto. No es Dios nuestro señor, ni el Rey, ni el dictador de turno, ni el Papa quien lo hace, sino que es la gente quienes pactan ser algo. –¿Cómo se aplica eso a España? –El pacto sería entre las nacionalidades y regiones. El sistema autonómico es un paso hacia el federalismo. Y además diferencial porque Cataluña tiene más competencias que otras. –Pero las otras también quieren las competencias de Cataluña. –Pues que se las den. Lo que pasa es que el peso del centro como administrador de todo es muy grande. En Madrid 28 EL CIERVO / DICIEMBRE 2009 dicen: “Pero es que ahora todo el mundo tiene sus leyes y sus estatutos”. El centro pierde poder. Por ejemplo, cuando volví de Roma me convencieron para que me presentara a la Generalitat a trancas y barrancas. Así que le dije a Felipe González que a condición de que él apoyara al federalismo. Bueno, no acabó de entenderlo. En cambio, en este sentido Zapatero era un federalista auténtico, al menos al principio, y por eso nos entendimos. ‘Creo que el futuro es Europa y el federalismo. Todo lo que define hoy una nación es europeo’ –Pero cuando llegó a la presidencia, cambió. –Sí, pero eso nos hubiera pasado a ti y a mí. Una cierta pérdida de los valores iniciales en parte es lógica. Pero lo vuelvo a decir, creo que el futuro es Europa y el federalismo. Al final el mundo seran diez personas, más o menos una por continente, que se reunirán y gobernarán el mundo. Hay una cosa muy importante, aunque es lentísima, pero que es a nivel de la justicia y no de gobierno. Se trata del Tribunal Penal Internacional. MUJER, HIJOS, NIETOS –Tus padres fueron dos personas extraordinarias. –La casa de mis padres fue un refugio en una Barcelona que era triste y negra. Venían los socialistas, los nacionalistas, los comunistas, de todos los partidos. Era una de las casas de Barcelona donde se podía ir. –En Oda inacabada habla de su “particular evolución en la fe”. ¿Qué quiere decir? –Yo era católico, soy muy amigo de algunos curas. Mi hermano va a misa cada día y a veces me arrastra con él. Me siento allí y espero. Por cierto, hay cuatro o cinco personas. A veces cuando llega el momento de la comunión me dice: “¡Oye, ven para acá! Va, hombre, ven”. –Nos consta que ha leído más de una vez el Evangelio. ¿Cuál escogería? –El de San Juan. Tengo problemas de memoria, como bien sabes, estoy catalogado como enfermo de la memoria. Recuerdas las cosas antiguas pero no dónde has dejado las llaves. La memoria primitiva y la musical las mantengo. –En sus memorias el matrimonio con su mujer, Diana Garrigosa, parece desde el principio extraordinario. ¿Qué le ha aportado? –Sin Diana no hay Pasqual. Los hombres sin las mujeres no hacemos nada, y en cambio las mujeres son mucho más útiles. –¿Qué le han hecho descubrir los nietos? –Yo con los hijos tengo muchos problemas, y en cambio con los nietos no. Los hijos sufren por ti y entonces interfieren y acaban por hacerte la puñeta y te peleas. También es verdad que la relación de abuelo-nieto es muy fácil; no tienes que estar cada día cuidando de ellos. Uno de mis nietos, Gabriel, de ocho años, que es muy inteligente, me envió un correo electrónico donde ponía con muchos dibujitos: “Abuelo, cuando estoy contigo siento una gran libertad”. –¿Te arrepientes de haber hecho público que tienes alzheimer? –No. Lo único que me fastidia es que, por ejemplo, hoy, como hago dos veces por semana, bajo andando desde casa. Y muchas personas que me encuentro por la calle me preguntan: “¿Cómo se encuentra?”. Es muy pesado, y al final acabaré por decir: “Mejor que usted, señora”. Aunque es algo cariñoso. El problema del alzheimer es que está mal tratado. Porque a la mayoría de enfermos los meten en instituciones. Yo voy a visitar amigos en residencias, que son mejores que las de antes, pero se pasan el día en la terraza, todos con sillas de ruedas, y dos o tres personas que están ingresadas también gritando todo el día. Es mejor que los lleven a casa, pero entonces resulta que la casa la han alquilado para poder pagar la residencia. Aunque como en casa en ningún sitio. Los enfermos se desorientan más en la residencia que en casa, en su barrio. Es mejor vivir en un entorno propio. q � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: Los políticos no tienen criterio propio Source A related resource from which the described resource is derived El Ciervo Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Bofill, Rosario Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Política Catalunya Espanya Barcelona Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-12-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2754/19821207_PM_NoticiaAmistosa_JMBallarin.pdf f84c41972cf10aaaa1352f6579d4734b PDF Text Text ...... 5 � """"t Per a l'Avui- fora de misses0 �-desembre-1982º PASQUAL MARA.üALLo Notícia amistosa. Sóc prou amic d'aquest minyó que ha arribat a batlle de Ciutat per a no saber­ ne els anys ¡ ''• D�u voltar la quarentena. Acabo de veure'l a la televisió, .. Bigotis i corbata, Lis t el cos endavant,--. la proa arromangada del nas; �s el de sempre, tal com el recordo amb la seva cara de vedellet savi i roso Per� comen9ar& m&s de lluny. Una besàvia d'en Pasqual venia de can Gorina de Matadepera, es va casar amb un senyor de Sabadell afavorit de patilles i la pare­ lla va tenir un fill fam6so En Joan Maragall, "el de la vaca cega" com li deiem irreverentment a l'assemblea iconoclasta dels n�ts i lels amics dels n&tso En Joan Maragall, el famós, deixava tretze fills quan moriao Tretze fills so­ ta la tutela de la vídua, DolllDiA Clara Noble, una andalusa amb arrels angleses, tan clara de seny con noble de fetso 1.111� sa"' i� <>l c:>t'l:t. ..Lc. ililil... ll ..... nels tretze Maragalls hi ha quatre ties santes, to», un un e as:;., pintor, un escul foll benelt, dos senyors de Barcelona, una noia menuda i els dos petits0 M&s d'un fa versos d'amagat, però a veure qui gosa publicar-los dient-se Maragall Sigui com sigui, els tretze són rebrots ben diferents i alhora ben semblantsº Tot fan cara de versos ocults amb la cortesia continguda dels senyors de deb�0 El pet•t m&s peti t¡ de la maragallada es diu Jordio Ara ha sortit senador i t' el fill a ca la Ciutat0 En Jordi va perdre el. pare als primers passos, va fer L · " ª r�.ss:1n !'•l" fs ol .. 1'\t'lst>tu+ la 'ÍcOIO•lit'�to .,{., estudis de savi1i anava destinat a catedràtic de filosofia sami�lia i de la llorigada \ ...,,.. va venir all� que en rra,-.,. . C.l\• J' sal) tl ¡l i a treballar ell\ � / al costat del Pep Cal ue. criava en .... Xirau Palauº Pevò va venir la gue- �\CV\ se. la pau o En Jordi, que anava veient" em. la ca- de quitxalla, va haver de deixar-se de filosofies i es va posar uns laboratoris. Ell sap prou...- com li va costar d'aguantar anys i anys les carallotades del marketing. Ho va aguantar com un senyor. Poc abans de la guerra, en Jordi s'havia casat amb la Basi Mira. Aquesta Is filla d'un alacantí arribat tard a Barcelona, quan la Basi, tot i que ara no en L.'!J2 � '"'"'+1tvc.16V\ 1; ,b.-c ..lc �r\'ei;2 .. -:i.•" $j tuts r l t' del Giner de los Rios parl i mai, era una .._ llumenera\ J FIT a Madrid., La família Mira no s'assembla massa a la Maragall. Els de rel alacantina són m&s expressius. L'àvia Mira era una senyora que se blegar-s&. iilm9 cal. � ls \���gafava �l bast6 sen­ Mira, com els Maragall, s�n bonhomiosos i fan costat quan Per família i per escola, en el matrimoni Maragall Mira hi coincideixen dues tradicions liberals i dos \"�""ins i paral-lels J � 1 diterrani del poeta de casa, et.e l'altra la gracia �.. � .. .,:.b <=.�C."'t entesQ\des de adrid l l t' 1 ·J D'una banda l'oreig me- l1:1 M:.4h2�0 andaluSà) passada , per Soria i .. º Una i altra són al fons de l'anima del nou al- c�lde barceloní. Qui no ho s�piga no l'entendr�. �2 '. {'.\\ um certa impr� ssi t de feblesa i / En Jordi i la Basi són �és aviat menuts, \ uoa sorprenen pel seu coratge0 he vist sovint tris o �s, e \ �u.s... r- ·\ l s*'t amb ells les hores bones i les malesp els mai no els 's tambl d'aquesta veta, amb \ �e � vist venfutso El fill, l'alcalde de�iutat, tenacitat airet bonhomiós t6 la dels qui s6n prou humils per a saber qui sóno Tornem als pares0 E ?• T ' La Basi i en Jordi han tingut vuit fills, tre� noies i cinc nois0 Cada un amb les seves tirades, cada un amb les seves etziva­ des, cada un amb les seves febleses i les seves fortalese&o Són ben b� fills de �n noio q ui s&n fills. En Pasqual &s el fill tercer, el s ....a Abans cal parlar del noi gran, que tamb& es.diu Jordi i Is pintoro Un pin tor genial, sense adjectius, però aix� no fa al caso En Jordiet &s un personatge de illpl. Dostoiewsky amb un ..... punt dels cristians de Dreyer passat pel pa amb oli de la Mediterr'àniao i1Plllillm1.--11sa-..•'-•• Jo li d�c •••-••• Tots els que l'hem tingut aprop estem tocats per la �eva En Pasqual no seria qui &s sense els silencis d'aquest germ�o Dintre de la tirada liberal dels pares, els vuit maragallets han crescut / am�..a germanor ..-.... Des de menuts, el batlle i els altres tenir germans, el goig de barallar-se sense trencar han conegut el goig \ els lligams. hanfrencat mai#els lligams ni crec que els trenquinº s ense entrebancs / o El Pasqualet era un minyó tot ros. No s� pas quan el vaig con�ixer, puc dir a un col-legi d'aquests q ue el conec de sempre0 Va anar amb records del Blanquerna del vell Galí, sota la tutela benvolent de l'inevita­ ble capellÀ que. s'esfor�ava a_ser liberal, mentre la canalla cantava canfonetes l d'E� Llongueresº No crec que e� Pasqual en tingui mal recordo Va arribar al bat" xillerat amb fama ben guanyada de llumenera, pero mai no fou un bastaix de lli- � bres, sabia jugar quan calia, tot i que no arrib�s a davan del "Junior" com dos cosins seus i el Xavier Ruber�. Tampoc no era un bastaix de la pilota0 Encara que no-" se'n queixi, no s� pas si el col-legi va marcar massa en Pas· ' all� que vivia a casaº Una casa oberta, on hi en­ trava tothom, on tothom hi podia dir la sevao El minyonet que acabava el batxille \i:..ot;H, rat, desprn�'s d'escoltar (, es podia trobar escoltant qual. El va marcar � molt J' illll9 �¡,.�� m a 1r lubidrn · to tes les filosofies que es fan i desfano En Pep Calsamiglia anava aig�es avall pels meandres de la .... metafísica, el Gabriel Maragall s'enfilava sant Agustí amunt edir& passa i passa, el pare Jordi les deixava anar a gotims, en SÒria vin­ gut algun cop de Madrid les dei:x:.ava anar pel brac 1ros, i m�s pel broc grcis lea deixava ... anar el"Juan{n"Rubert� wli pare d'en Xavier, que ho · rebentava tot i un cop, enrabiat amb la mtisica del dia, ens va trencar ben trencats dos discos del Brassens. Quan acabava el batxillerat, en Pasqualet ho havia sentit tot de to�, des de sant Bernat, el Brassens i el Sartre fins a MaK Scheller, passant, tant de val, per l'inevitable Marx que comenpava a treure el nas entre aquells savis i vero­ lava fort entre els jove&. �3 Els primers amics del Pasqual foren els fills dels amics dels seus paresº En­ tre d'altres, i potser el primer, en Xavier Rubert de Ventós, que ben aviat va . .i a to�s .¡._'tica . �q, l'es�e . .. etica a l'' de jugar d, extrem dret per a ficar-se d eixar . � l els vitricolls que li coneixem. Mentrestant, en Pasqual va comen�ar economia i una altra carre�a ! que deu ser la de dret, ara no me'n rec o bl. Les va acabar totes dnes0 No \ �e.a { a , la impressicf de matar-s hi ben guanyada fam.a de llumenera. l . � � , , pero continuava amb la /') # Mentre els patriarques discutilen a la sala gran del cal Jordi i la Bas i, en u una habitació amb dues lliteres, dues taules, un parell de cadires, un centenar de llibres i llibrots, un miler de burilles i una boira èe fum, els minyons as� seguts a terra discutien i discutien i discutien. ' Foren bells anys que tots recordem amb una mica de nostalgiao En aquestes jo me les feia molt amb en Genís Maragall� en Jordiet, el Quico Vila i en Jaumet Lor�s. En Jaumet, que s'havia de casar amb la germana gran del Pasqual, era una llambregada carism�tica que soni1ia arreu. El trobave.tlt a la taula de "El Cie1rvo", a les catacumbes dels; "felipes" i a les altres bataneres que fressaven amb en . Raimon Galí. En Pasqual i en Xavier eren mis jov&e, quedaven una mica ..e.,.."' r e1 sa . 1 feien la seva0 De tant en tant em pujaven a casa i les hores se'ns feien curtesº Un dia, a casa mateix� vaig trobar la colla discutint de capellanso El que tenia el cap mis calent� "y de cuyo nombre no quiero acordarme", etzibava: -Quan fem la revoluci6, els capellans an/ carqd.es no costar se:rsa una \ �"'ª"' � nosaº Els capellans g � i gaire d'esbandirº Els que ens faran nosa de deb� seran els Ballarins .• Em pregunto si fora lícit acusar el Ballar{n de marieta per a desopres· tigiar-loo Sabia que era un discussió acad� mica, no m'hi vaig enrabiar, vaig dirs -Tots sabeu que jo no s6c marieta, penjar-m'ho f6ra una mentidaº Ning� no pot �cs de mentides. I m'&º Suposant que jo fos marieta, vosaltfer revolucions � tres sou amics meus, i ni per a fer la revolució no us podrieu.vendre un amicº Si la revolució ha d'èsbandir les amistats m's val que plegueuº En Pasqual em v� dir amb la mitja rialleta: -Pepe, tens ra6o Sense mentides i fidel als amics, sabia que la bullidera del Pasqual no s'atu· � raria discussions acad�miques. I va trobar l'Urendaº E� Jos� Ignacio Urenda ¡ venia de Valladolid, fill d'un militar de la rep�blica mortº A casa seva vivien ben pobres, per'ò no en parlava maiº Era arborada a cada paraula que li venia M un miny6 menut, nerviós, amb una passi6 ¡}A.l( )mina "tan ancha como Castilla"º ·¡ En els remolins de la conspirativa, mentre els uns cantaven al Palau els � altres feien comit�s i subcomit.�s a les vores dels "xinos", l'Urenda era la "praxi" dels 11felipe11.110 T yFLP,"frente de liberaci6n popular"0 Quan va p assar una temporada a la presó i una altra a la "mili" del S'Ahara, els felips van aflacar, quan va tornar-ne els felips tornaren a treure el nas. �L�ürenda va trobar els dos minyons i amb la seva angelical mala bava els va engegar tallant: l -Tu, Xavier, no. passar�s de 11profesi6n :sus matriculas de honon" o Tu, Pasqual9 ets una altra cosao Menat per l�renda, el Pasqual va entrar a la política de partit. Pen� el cas­ tell� va donar molt mis alí. futur alcalde, li va donar una fidelitat gairebl mís­ tica i un punt d'utopia sense el qual la política 6s impossible, ja que la pol{- ' �'> tica, mis que l'art de les coses possibles11s la gracia de:Jli'\impossibleso Ara l'Urenda no &s a l'escambell, ningd no en pal · lao PerÒ l'alcalde sap prou qu� ha rebut 0na 1' li; l so f L 'Mª s de les m6s belles persones que s'hagi trobat a la vora., sa l v.;i. 1-. l.'Urani.da va 8 uzàaz en Pasqual de la picaresca pol:!-Uca, perque � al costat dels que s la jugaven hi havia la pica,.-esca., Un dia la poli va dur al {?alau de Justícia unes colles d'estudiantso G1.V•cr1o1 tenir ordres de fer � �' el fet 6s que els estudiants presos es pogueren barrejar amb els familiars i dos \c-;i.�� d'ells anaren a fer el .... a un bar d'apropo Quan en tornaren, la poli ja havia , tancat les port.es del " cuartelillo" i els. dos minyons \tingueren \fein.Al a conv'èn er l a guàrdia .. que ells eren ' dels derinsJ .. En aquestes, el Pasqual entrava i sortia de casa a les hores mis estranyes0 \)>e.vi' D 1 tenir nom de guerra i to�, � Íllll no sempre� bonhomi6s, proper i amb a, • s&. Quan el trobava era el Pasqualet de �umor � de raig fi que gasta � la mara­ gallada. Com que mai no he estat ficat a cap pol{�ica, no podr a dir qu� feia el noi• .,.... Un cop q, J vaig\J;"S•-r· " HL 1 profeta: l•' 7 -En Joan Revent&s ser� el cap del socialisme catal� .. liR: � 1 · aqac'.Wseep �n Revent&s era el cap del MSC amb quatre gats, quatre gats i la � mosca v ronera de la Nrtria Bozzo., � Ja sabeu com ha anat la hist�ria0 Tot prepara�t la hist�ria, en Pasqual continuava la conspirativa0 �o tl � •'esperit de conspirador·, ho feia perque s'hi sentia obligat. Se sentia obligat a passar hores de por d'una banda a l'altra, hores i hores a les fosques amb la poli al darrera i nomis una mica d'esperanfa al davant., I així es va casar. La Diana Garrigosa tambl t& besavis a Matadepera, a la ca­ sa que duu el seu cognom., Em sembla que la Diana fa alguna cosa d'aquestes qae en diuen imform'àtica, per� &s normal., Sempre ha fet costat al seu home, i a hores d'ara, quan li arriba a casa amb la vara de batlle, ..i.ii11. con­ tinua normal i planera sense urcs d'alcaldessa., La Diana i el Pasqual tenen tres fills, dues noies i el noi xic. En Pasqual sap fer la cuina i, quan era temps, sabia treure les caques dels nadons, prepara­ va el "pelargon" i vestia els menuts. Feia enternir veure aquella parella amb q_ jaj espigada, la quitxalla iun::MiNt., ..Aira\la tene No s6 pas s la gran deu voltar els setze anys. �� Pasqual t& temps de fer la cuina, \ de tant en tant; l a !'Empordà i agafa el:.-. �avee. Em temo que no en sap gaire. ',se'n va �5 Quan encara er�• a la conspiratÓria, en Pasqual va marxar amb la família als \«ca111"a ....., �stats Units0 �o s' ben b' que hi feia, dosa ·a remenar economia a gavadals en una d'aquelles universitats americanes tan universit�rieso Quan en tornaren, cap dels c, de la "llmerican way of lif&" º Pell'�, d es de. )lb.aagall , Garrigoses no tenia /l.U \ 4 l lavors, en Pasqual diu que Nova-rork 6s la ciutat que m6s s'estima despr's de Barcelonao Tornat a casa, el + nost�e home va continuar amb la pà.l{�ica i va entrar a tre­ D c. 111-. ' , - l una oficina d aquelles tan tecntques que fer-ho e":':.f ballar a ca la 6iutat0 �e -(UQ;"' c;ilH' e--'\ -lY<ÏC.Vl ;!i'JC� quedar b6o .._.:¡n Pasqual va esverar deix'== arraconades i nom's [ JL' 1 • l ., ' el galliner lfllllll perque tingu& la gosadia de fer allo que ningú no fena: treballava. 'l'reballava tant que ' ' F ; un senyor ' ¡ �� V � ' -1 em va lloar la fei- na del Pasqualeto Era un senyor important{ssim de la 11Presidence de la !tepublique que parlava un francès d'allò tan francèsº Quan li vaig dir que coneixia "monsieu Maragàll" em va perdonar una mica el meu mal fran'è'es. Entre conspirat�ria i ajuntament, es va acabar la conspi­ ratoria 1' va canviar l'ajuntament l ... i va comen9ar la política que coneixeu prou i .. no vull pas esclofollar. Despr6s de le primeres eleccion s, en Pasqual va dir als seus pares l -� �'ha ' J l 1 • ' f ¡ ¡ g · una dita que el retrata: acabat la guerra civilo Els que hem viscut la guerra, sigui a la trinxera que sigui, encara no ens hem fet pagues de c�m,la gent nascuda m6s tard esperava que ens oblidesssim de les ma tances, \t.c..-tAc.Sf' l'» .-� a caminar en pau. · l l la pudor de polvora triomfant o ven�uda i "99 comencessim Tant de bo tots e·ls polítics cregue'ssin de cor, com ho creu el batlle de 'iuta que s'ha acabat la guerra civilo J i ,,.11c1tc\xo � aixl\ • aquesta not{ci mistosao + Volgudament no he parlat de la posici6 política lllld llllill9 el batlle, ........IÍIÍIZl.. llill •Nom6s he volgut parlar-vos d'un amic que ho ser! sempre0 Si hagu6s de remarcar un tret d'en Pasqual, remarcaria la seva tendresa,. Tenap en el treball, amb un punt just d'utopia contrastada pel pragmatisme dels econom istes, amb: la duresa d'una feina que li ha tocat sense cercar-la, s6 que sempre "fc .. .,i.,.._ ' \\ Ser& menut,,. 1 •C i que mai no perdr� ..,.e1 J som.riure infantívol que li conec de� Josep M,. Ballarín Monset,. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: notícia amistosa Creator An entity primarily responsible for making the resource Ballarín, Josep M. (Josep Maria), 1920-2016 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-12-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Família Description An account of the resource Mecanoscrit original de l'article de Mn. Ballarín per ser publicat al diari Avui, en motiu de l'accés de Maragall a l'alcaldia de Barcelona. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Relation A related resource En el document original hi ha també la versió manuscrita de Ballarín. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/26/portada_pm_pensament_accio.jpg 9f76946d18f1c843be11e8baab060fd7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource 20260921_013_b_IA.jpg Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-27 i 28 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Coverage The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant Sarajevo Title A name given to the resource Pasqual Maragall en un acte en el marc de la cooperació entre Barcelona i Sarajevo Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Sarajevo Districte 11 Solidaritat Acció Política Guerra Europa Barcelona Democràcia Type The nature or genre of the resource Imatge Description An account of the resource Primer viatge de Pasqual Maragall a Sarajevo: 26-28 de gener de 1995, amb motiu dels 1.000 dies del setge de la ciutat. Convidat per l'Ajuntament de Sarajevo, Maragall va viatjar acompanyat per Antoni Farrés, alcalde de Sabadell, i José María Mendiluce, eurodiputat del PSOE. Va participar en una oració interreligiosa celebrada simultàniament en una mesquita, una catedral, una església ortodoxa i una sinagoga va visitar el centre jueu sefardita La Benevolencija i els voltants del Holiday Inn. Durant la visita es van impulsar noves formes d'ajuda humanitària i cooperació directa entre Barcelona i Sarajevo. El viatge va ser decisiu per a la posterior creació simbòlica del Districte 11 de Barcelona. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: pensament i acció Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Política Catalunya Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Badia, Jaume Bellmunt, Jaume Brugué, Quim Fuster, Joan Nel·lo, Oriol Publisher An entity responsible for making the resource available La Magrana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Claret, Jaume (coord.) Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN: 9788482648231 Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall i Mira ha tingut una presència activa en la vida política a Barcelona, Catalunya i a Espanya durant més de quaranta anys. Aquesta irradiació l'ha projectat com una de les figures catalanes contemporànies de rellevància internacional. Conegudes com són algunes de les seves actuacions i manifestacions públiques, en canvi no comptem encara amb una valoració prou completa que ens permeti copsar la seva figura en totes les seves dimensions. Amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa del seu pensament i del seu projecte, aquest llibre aborda una sèrie d'eixos decisius enla seva trajectòria: l'acció política com a eina de canvi social; la ciutat i el territori com a espai d'intervenció pública; la visió d'una Catalunya projectada cap a Espanya i Europa; les polítiques de govern com a producte d'una obra de conjunt; i els Jocs Olímpics del 1992 com a paràbola d'una experiència pública reeixida. Aquesta revisió de l'obra i les reflexions de Maragall ens revela la vigència de les seves idees i intuïcions i, sobretot, la continuïtat de les seves preocupacions principals, tant en l'escenari polític més proper com a escala global. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona License A legal document giving official permission to do something with the resource. Adquirir el llibre en paper o ebook:<br /><a href="https://www.rbalibros.com/la-magrana/pasqual-maragall_4059">https://www.rbalibros.com/la-magrana/pasqual-maragall_4059</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2795/pasqual-maragall_7c7c21e7_500x760.jpg e3caa86aa5d8602ead99bb10687d8f83 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: pensamiento y acción Creator An entity primarily responsible for making the resource Badia, Jaume Bellmunt, Jaume Brugué, Quim Fuster, Joan Nel·lo, Oriol Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Claret, Jaume (coord.) Santos Mosquera, Albino (trad.) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017 Type The nature or genre of the resource Monografia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Política Catalunya Barcelona Description An account of the resource 528 p. Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall i Mira ha tenido una presencia activa en la vida política de Barcelona, de Cataluña y de España durante más de cuarenta años. Esa irradiación lo ha proyectado como una de las figuras catalanas contemporáneas de relevancia internacional. Son bien conocidas algunas de sus actuaciones y manifestaciones públicas. Y, sin embargo, no contábamos aún con una valoración suficientemente completa que nos permitiera comprender mejor su figura en todas sus dimensiones. Con la voluntad de dar a conocer la riqueza del pensamiento y del proyecto de Maragall, se abordan en este libro una serie de ejes decisivos en su trayectoria: la acción política como herramienta de cambio social; la ciudad y el territorio como espacio de intervención pública; la visión de una Cataluña proyectada hacia España y Europa; las políticas de gobierno como producto de una obra de conjunto; y los Juegos Olímpicos de 1992 como parábola de una experiencia pública exitosa. Esta visión de la obra y las reflexiones de Maragall nos revela la vigencia de sus ideas e intuiciones y, sobre todo, la continuidad de sus preocupaciones principales, tanto en el escenario político más cercano como a escala global. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available RBA Libros Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN: 9788490567791 License A legal document giving official permission to do something with the resource. <span>Adquirir el llibre en paper o ebook:<br /><a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117</a><br /></span> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2612/Pasqual_Maragall_Politica_Prosa.pdf bedf02e396d790d0229cb06c521654e2 PDF Text Text   QUI SOM? SUBSCRIPCIÓ POLÍTICA ACCÉS SUBSCRIPTORS EDITORIALS LA REVISTA CONTACTA EL DOSSIER PLAÇA OBERTA PERSONES  BLOG  CULTURA  SUBSCRIPCIONS ÀLBUM SOCIETAT ACCÉS SUBSCRIPTORS  NÚM. 0 PENSAMENT PROPI Pasqual Maragall Jordi Mercader | 17 Setembre 2018 Pasqual Maragall a una conferència a Elx el 2008. © Manuel Lorenzo / EFE. ¿Q uè diria Pasqual Maragall de seguir en política? Aquesta és una pregunta sense resposta, que no l’ha de tenir per no caure en la indecència, com deia Ernest Maragall �l’endemà de ser nomenat conseller d’Acció Exterior del Govern de Quim Torra. Les posicions polítiques de Pasqual Maragall responen a un pensament ideològic divulgat a bastament, a una tradició familiar, a unes circumstàncies històriques determinades i a unes experiències de govern ben presents. Tothom pot saber què ha dit, què ha escrit i què ha fet Pasqual Maragall. La seva és una oda inacabada que es pot rellegir però no concloure. «Només hi ha una cosa gran, i aquesta és l’ànima d’un poble petit i concret, amb el seu idioma, els seus vents i el seu horitzó. I només hi ha una cosa més gran encara: la unió d’aquest poble amb d’altres per formar un sentiment més poderós. I aquesta unió requereix, més enllà dels textos constitucionals, un esperit constitucional de lleialtat per part de tots». Això va dir a l’aeroport de Los Rodeos, Tenerife, el juny de 1992. Deu anys més tard, Els orígens del futur, rematava aquesta declaració de principis amb una advertència signi cativa: «Però cal unirse per pròpia voluntat, no pas perquè t’uneixin». Autèntic partisà de la unió en la pluralitat i del combat contra el nacionalisme esdevingut metàstasi estatista, no s’ha estat mai de proclamar-ho. «El que més ens preocupa als catalans és el seu nacionalisme (el de Madrid). �La segona cosa que ens preocupa és el nostre. Per aquest ordre». La constatació de l’efecte perniciós de l’acció conjunta d’aquests dos nacionalismes sobre el país és permanent. El 1986, a Refent Barcelona, ja s’hi referia assegurant que «Catalunya és una realitat torturada des de fora i per nosaltres mateixos». El catalanisme és el seu nacionalisme, Autèntic partisà però no pas un de la unió en la nacionalisme més pluralitat i del sinó un nacionalisme determinat, tal com ho explica al pròleg del llibre del seu combat contra el nacionalisme esdevingut amic Xavier Rubert metàstasi de Ventós titulat De estatista, no s’ha la identitat a la estat mai de independència. Un proclamar-ho. nacionalisme determinat que sempre procura denominar pel seu nom propi, catalanisme, i aquest «no es realitzarà més que en la perfecció del seu objectiu especí c, que és transformar Espanya en un subjecte europeu, diguem-ne modèlic, de futur. Això és el que Europa espera de nosaltres, i no solament per comoditat. El modelo catalano dels italians, el Barcelona model dels anglesos, tant se val el nom. Catalanisme és per ells, sobretot, guanyar la llibertat en la �unió, com volen els federalistes, més que no pas en la separació». Un vespre de 2005 a Galicia, en un auditori a vessar, es preguntava en veu alta i de forma retòrica «¿és possible a la vegada el ple autogovern de Catalunya i formar part activament de l’Espanya democràtica i plural?». La resposta va ser sentenciosa: «És possible, i no només possible, sinó que únicament per aquesta via té sortida Catalunya. I crec sincerament que únicament per aquesta via té sortida Espanya». Maragall estava fent un tour per les Espanyes per intentar explicar allò que molta gent no volia entendre o pretenia confondre interessadament davant la proposta del nou Estatut. Els contraris a aquella operació amb sentit d’estat i sentit de les Espanyes, com va recordar en una sessió del Senat per desfer malentesos, proliferaven per al seu disgust, alineats en acusacions contradictòries, per defecte els uns i per excés els altres. «Això és el que Europa espera de nosaltres: el modelo catalano dels italians, el Barcelona model dels anglesos, tant se val el nom. Catalanisme és per ells, sobretot, guanyar la llibertat en la unió, com �volen els federalistes, més que no pas en la separació». Al Club Segle XXI, la seu més nostrada de l’Espanya o cial, davant el socialisme governant, va descriure en un paràgraf de tres frases contundents la intencionalitat del nou text. «L’Estatut que pretenem no és una dissimulada declaració d’independència. Com tampoc és una acceptació vergonyant de vassallatge. L’Estatut que volem és, en tot cas, una lliure declaració d’interdependència». La lliure declaració d’interdependència era la seva fórmula habitual per referir-se a l’opció determinada que proposava que els catalans assumissin lliurement. Una formulació molt mesurada que amb el pas del temps guanya sentit. En el seu argumentari, la llibertat de decisió estava incorporada i reconeguda en el referèndum estatutari, tal vegada per això no ho explicitava com un dret a reclamar, sinó com la repetició d’un exercici ja practicat l’any 1980. Fundadors subscriptors: més que lectors, actors disposats a canviar les coses. SUBSCRIPCIONS Abans de dir-ho a Madrid ho havia declarat solemnement al Parlament en la sessió d’investidura amb aquestes paraules: «L’Estatut que volem és una lliure declaració �Parlament de Catalunya. 2003. Joan Saura, Pasqual Maragall i Josep Lluís Carod Rovira al debat d’investidura. © Andreu Dalmau / EFE. d’interdependència des de la llibertat de decisió, interdependència, perquè som conscients que, avui més que mai, ciutats, nacions, continents sencers, participen activament en una mateixa història. Nosaltres hi som i volem ser-hi reconeguts». L’exercici d’aquesta decisió lliure sobre un text ambiciós, com el de l’Estatut aprovat pel Parlament al setembre de 2005, no seria un passeig de ors i violes. Maragall no va haver d’esperar a palpar- La lliure ho la tardor d’aquell declaració any per poder d’interdependència descriure amb antelació el viacrucis que hauria d’arribar més tard. era la seva fórmula habitual per referir-se a Ho va fer el 2003, l’opció que davant la cambra proposava que catalana. «Si els catalans �Catalunya deixa de assumissin provocar recels, si lliurement. Una Espanya deixa de tenir por de la seva riquesa i pluralitat, ah! aleshores ens en podem sortir; si el que impera és formulació molt mesurada que amb el pas del temps guanya sentit. novament l’amenaça, el recel, el ressentiment, la visió reduccionista, unitarista i rígida, aleshores no anirem be», es pot llegir al diari de sessions del Parlament. La transcripció del discurs d’investidura recull també, entre remors de veus dels presents, el seu pla davant una eventual reacció negativa al projecte. «Catalunya no es deixarà ensarronar més… en sabem un niu de menyspreus, de rodeigs, d’excuses burocràtiques, de la callada per resposta… mirin, si això ha de ser l’antecedent d’altres coses que vindran, el drama està servit», així va parlar als diputats abans de xar la seva posició en el supòsit d’una repetició dels antecedents. El seu pla B era aquest: «En cas de dilació indeguda en la tramitació, en cas de no presa en consideració, en cas d’impugnació o inadequació substantiva del resultat nal en el bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se mitjançant un �procediment de consulta general, el procediment de consulta general que s’estimi més adient en aquella circumstància, sempre dintre de la legalitat, sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament». El drama estava servit, atès que la seva presumpció es va complir gairebé l per randa, inclosa una traca nal del Tribunal Constitucional l’any 2010. Tanmateix, en aquells moments, la seva batalla principal era i és contra el general Eisenhower, àlies familiar d’un neuròleg alemany de nom maleït que sempre s’ha resistit a pronunciar. Ningú va fer seva l’opció de portar a referèndum l’Estatut original. ¿Què hauria fet Pasqual Maragall a partir de 2010?. La pregunta que no es pot respondre és políticament seductora, però malauradament impròpia. Només ens podem re ar del seu llegat i de les seves formulacions de futur, que, tot sigui dit, sovintejaven. «Catalunya no es deixarà ensarronar més… en sabem un niu de menyspreus, de rodeigs, d’excuses burocràtiques, de la callada per resposta… mirin, si això ha de ser l’antecedent d’altres coses que vindran, el drama està servit». �En una intervenció a Nueva Economía, l’any 2005, va resumir la seva visió constitucional del vell contenciós català: «Entenc que el 1978 l’essència del pacte constitucional va consistir en què Catalunya i el País Basc renunciaven a exercir el dret d’autodeterminació a canvi d’obtenir un nivell d’autonomia i autogovern a l’alçada del que s’havia aconseguit amb els estatuts de la Segona República». Feta aquesta interpretació del pacte, va concretar l’aspiració subsegüent: «Ara, el nucli del pacte constitucional renovat hauria de consistir en què les nacionalitats històriques acceptin la generalització autonòmica, la igualtat competencial i l’equilibri del model, al mateix temps que les altres comunitats reconeguin la diversitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística d’Espanya i, en conseqüència, les expressions polítiques pràctiques i simbòliques dels fets diferencials». En d’altres paraules, el reconeixement com a nació, no citat en aquesta argumentació concreta, perquè les frases no poden ser in nites i ho citava a la següent. Dos anys abans havia dit a Madrid, just a la vigília de la presentació de les bases del nou Estatut, «no passa res per reconèixer la fatiga dels materials constitucionals i estatutaris… nosaltres proposem el pacte permanent del catalanisme amb l’Espanya democràtica, el pacte federal que proporciona un horitzó estable als autogoverns; viable si a Catalunya �es renova el pacte catalanista i aquest s’expressa de forma unitària, viable si es recupera i renova una idea plural d’Espanya». Això era l’any 2003, però podria haver estat dit ahir, especialment pel que fa als condicionants d’unitat política del catalanisme i l’exigible recuperació de l’essa nal de les Espanyes per fer possible cap avenç. No es va descuidar Maragall en aquella conferència del compromís de lleialtat federal a prendre per part de Catalunya, en el cas de ser acceptada la renovació constitucional que hauria de reconèixer-la com a nació amb autogovern ple en una Espanya plural, federal. Sempre ha tingut present la lleialtat. «Si ho plantegem», va insistir un dia al «Nosaltres Palau de la Música, proposem el «se’ns demanarà pacte permanent legítimament que Catalunya respecti les condicions d’estabilitat del del catalanisme amb l’Espanya democràtica, sistema, és a dir, que viable si a no hi hagi el que en Catalunya es d’altres nacionalitats renova el pacte i regions del món catalanista i federal, que aquest consisteix en què, en cada contesa electoral, en funció s’expressa de forma unitària, �dels resultats que viable si es puguin considerar- recupera i renova se medianament favorables per a les forces partidàries de una idea plural d’Espanya». la secessió o la independència, es plantegi l’autodeterminació i la consulta autodeterminista». Maragall ha conjugat el seu propòsit catalanista i el seu esperit federal amb variacions diverses, provocant reaccions idèntiques, enervades, aquí i allà. Tant és que ho fes en prosa poètica o en discurs periodístic. «L’adéu Espanya s’ha de reconsiderar. La mare Espanya, també. Espanya serà la nostra lla o no serà», va deixar anar en una ocasió i es va obrir el cel en una inoblidable tempesta de crítiques. Molt poques ànimes acceptaven, i accepten, pací cament la idea de situar Catalunya a la cabina de comandament d’Espanya, el que no va impedir que ho repetís moltes vegades. El seu objectiu polític va ser formulat de forma impecable, blindant-lo d’interpretacions de part, en un article periodístic a La Vanguardia, titulat Sostiene Rubert o Això és un diàleg, continuació de la seva antiga polèmica arran del llibre ja citat de l’amic independentista. Aquesta és la descripció de la seva dèria: «Convèncer l’Espanya central i sobretot l’Espanya profunda dels nostres sentiments �positius envers elles, però sense necessitat de recórrer realment a una construcció política virtual, com la seva, difícilment creïble i en realitat innecessària, excepte per la nalitat pedagògica d’una millor comprensió dels fets». «Convèncer l’Espanya central i sobretot l’Espanya profunda dels nostres sentiments positius envers elles, però sense necessitat de recórrer realment a una construcció política virtual». En el seu estira i arronsa amb l’estratègia independentista de Rubert, Maragall es rea rma en la fe en el seu posicionament i en els dubtes que li provoca l’altra via. «Atès que jo crec que aquestes coses hi ha molta gent a Espanya que les entén, tinc la con ança que més aviat o més tard s’imposarà la raó. És més, si m’imagino com arribar al mateix resultat des d’una Europa en la que les nacionalitats (Escòcia, Llombardia o Catalunya) puguin parlar com estats, no em surten els comptes de quan això podrà ser. Perquè aleshores a més de convèncer els espanyols, o al menys desarmar els seus arguments, haurem de convèncer els europeus, que no són uns angelets… els europeus no estan per bromes. El millor que �poden fer per nosaltres és, en efecte, anar relaxant la contundència del principi de sobirania, anar reconeixent l’existència dels pobles d’Europa que no són estats. Anar-los donant canxa. Tots entenem que d’aquí a 20 anys Baviera no comptarà menys que Malta. El que no sabem és com». L’any 2003, molt abans de la creuada contra l’Estatut i de les conseqüències del malbaratament d’aquest intent -probablement la darrera carta enviada des de Catalunya a l’Espanya plural- Maragall va fer un exercici de prospectiva del fenomen independentista davant una audiència poc amiga de cap reforma constitucional federal ni d’acceptar una relació bilateral entre Espanya i Catalunya. Hi ha una altra via, els va assegurar, la renúncia a Espanya, «la resposta independentista, basada en la convicció de la irreformabilitat d’Espanya, de la seva mentalitat col·lectiva i de les seves institucions. Seria la renúncia a gestionar la pluralitat per la insu ciència dels actuals instruments i, sobretot, per la percepció de que no és possible establir ponts si en una de les ribes no hi ha ningú disposat a avançar el tram que li correspon. És una proposta fàcil i contundent, però que es va desenvolupant amb creixent so sticació. Es tracta d’una posició minoritària, l’atractiu de la qual pot anar creixent en un context d’hostilitat». �No hi ha res fàcil en Maragall, el seu projecte polític està elaborat a partir de la il·lusió per damunt les recances històriques, sense opció al defalliment en la persecució de la seva veritat, obviant exabruptes i estridències dels adversaris. El 2005, quan hi havia més independentistes que el 2003 i menys que el 2018, el president Maragall a rmava a l’auditori de la Pedrera: «Mireu, la nostra independència real en el futur ha de ser la d’existir amb vida pròpia, la de tenir iniciativa, la de crear més oportunitats de les que tenim. Tot el demés són romanços». «La meva veritat», sostenia mentre defensava a capa i espasa l’Estatut que estava elaborant el Parlament, «és que Catalunya serà in nitament més forta conduint Espanya que soleta a Europa. Catalunya en una Espanya federal i tranquil·la pot molt més que anant per lliure». Davant els romanços, ha rea rmat contínuament el seu axioma. «Partim del principi de que som diferents i volem anar junts. Aquesta és la realitat d’Espanya. Aquest, i no cap altre, és el sentiment de comunitat, la identitat compartida que ens de neix». Així de taxatiu es mostrava a Granada en aquella ronda de conferències abans esmentada, �aquell tour per «convèncer Espanya de la seva miopia». El nal, proposat una i mil vegades, del seu camí és conegut: Catalunya estat federat en una Espanya federal; mai va caure en la ingenuïtat de pensar que aquest camí seria planer. Podríem sospitar que gairebé sospirava que no ho fos, de senzill; preferia un camí so sticat, ple de revolts i girs tàctics, segurament per poder-lo recórrer amb la seva passió habitual. Paradoxalment, defensava que el seu nal pel vell contenciós es podia bene ciar del camí proposat pel seu rival intel·lectual més apreciat, Rubert de Ventós, al qual li reconeixia «la ironia mortífera, tremendament efectiva», de suggerir justament la independència «per recrear una interdependència mai abjurada i no una sobirania ja inexistent (per sort?, per desgràcia?), en un món on ja no hi ha sobirania; és el camí racional i el company indefugible. Millor que el regateig nacionalista de curta volada, clònic del seu adversari. Millor per arribar, passant per la deconstrucció i alleujament de l’estat -així, en minúscula-, a la seva reconstrucció en les escales apropiades, que serien diverses per a cada funció. Millor per que el federalisme babau, exclusivament sentimental (oh, ajuntem-nos germans, perdonem-nos mútuament els pecats!) o pitjor encara el federalisme homogeneïtzador, que no �buscaria unir llibertats sinó embolcallar-les amb una cotilla elegant». No hi ha res fàcil en Maragall, el seu projecte polític està elaborat a partir de la il·lusió per damunt les recances històriques, sense atendre a l’adjectiu impossible, sense opció al defalliment en la persecució de la seva veritat, obviant exabruptes i estridències dels adversaris. «No ho han entès així aquells que no ho han volgut entendre mai. Però jo no penso perdre més temps ni amb aquells que m’han acusat i m’acusen, justament a mi, d’haver-me convertit en perillosament nacionalista o de voler dinamitar l’Estat espanyol, ni amb aquells que ens tracten de sucursalistes de Madrid». Així parlava Maragall, poques setmanes abans de deixar la Presidència de la Generalitat. Comparteix la publicació    Sobre l'Autor/a: Jordi Mercader Analista d'actualitat a diversos mitjans de comunicación. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Hyperlink A link, or reference, to another resource on the Internet. URL local The URL of the local directory containing all assets of the website <a href="https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/" target="_blank" rel="noopener">https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/</a> Enllaç (URL) <a href="https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/" target="_blank" rel="noopener">https://www.politicaprosa.com/pasqual-maragall/</a> Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: què diria Pasqual Maragall de seguir en política? Creator An entity primarily responsible for making the resource Mercader, Jordi, 1956- Source A related resource from which the described resource is derived Política & Prosa Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Anàlisi rigorós a partir dels textos i paraules de Pasqual Maragall, durant la seva trajectòria política. El periodista i excol·laborador de Maragall, explica amb rigor i exactitud, què va dir Pasqual Maragall sobre Catalunya i Espanya, a partir dels seus textos i paraules, advertint sobre la temptació indeguda, de plantejar què diria avui. Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Acció política Federalisme Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-09-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/568/llibre_senseprotocol.jpg 28f6f0c447008e94e84f3b39def1a444 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: sense protocol Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Fotografies Acció política Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Álvarez, Pepa Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Rafael Campalans Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2010 Rights Information about rights held in and over the resource Els recursos obtinguts de la venda d'aquesta publicació seran destinats a Alzheimer International-Fundació Pasqual Maragall. Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Description An account of the resource Aquest llibre és una selecció curada de fotografies que immortalitzen els tres anys anteriors de l’arribada de Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya), l’any 2003. Aquest àlbum gràfic és una mostra del caràcter i la manera d’entendre la política d’algú amb “una mirada clara, neta, d’una il·limitada capacitat per generar complicitats”, com indica Jordi William Carnes, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, a la presentació del llibre. Abstract A summary of the resource. Aquest llibre és una selecció curada de fotografies que immortalitzen els tres anys anteriors de l’arribada de Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya), l’any 2003. Aquest àlbum gràfic és una mostra del caràcter i la manera d’entendre la política d’algú amb “una mirada clara, neta, d’una il·limitada capacitat per generar complicitats”, com indica Jordi William Carnes, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, a la presentació del llibre. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/580/llibre_rebeldepoder.jpg b7313882940d2c55680ac9874c075930 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: un rebelde en el poder Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Barcelona Acció política Alcaldes Barcelona Description An account of the resource Biografia no autoritzada de l'aleshores alcalde de Barcelona. Creator An entity primarily responsible for making the resource Febrés, Xavier, 1949- Rivière, Margarita, 1944-2015 Publisher An entity responsible for making the resource available Plaza & Janés Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/575/llibre_presidentsEnciclopedia.jpg e94ff1ce2ae406cd2b883297f05a4fb8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall. Els presidents de la Generalitat de Catalunya [DVD] Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Acció política President de la Catalunya. Generalitat Publisher An entity responsible for making the resource available Enciclopèdia Catalana Vernal Televisió de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource DVD Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Documental Abstract A summary of the resource. Col·lecció Els presidents de la Generalitat de Catalunya, 7 Sinopsi de l'editorial: La col·lecció és un recull de documentals emesos per Televisió de Catalunya amb la qual volem donar a conèixer una visió completa de la trajectòria de cadascun dels Presidents de la Generalitat i del moment en què van desenvolupar la seva tasca. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3458/FMHP_00597.jpeg b697ee59a380c8656c96ce681189c9a3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Moja Title A name given to the resource Pasqual MaragallA a la inauguració de l'exposició expo Qui és qui a les Lletres Catalanes Subject The topic of the resource Exposicions Escriptors catalans Quadres, gràfics, etc. Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 19-04-2005 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7068/20260803_027.jpg 2ccd943dd66d7475146d1b64fba6e5b1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Location The location of the interview Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource Desconeguda Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual parlant amb una veïna Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcaldes Veïns Barris Carrers Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7058/20260803_017.jpg 511c5df7e743f5c2c137a026cb2eae19 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Olímpia, Grècia Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-05 Creator An entity primarily responsible for making the resource International Photo Agency Motion LTD Title A name given to the resource Pasqual rebent la flama olímpica durant la cerimònia de traspàs de la flama a Olímpia, Grècia Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jocs Olímpics Flama Olímpica Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Relation A related resource Notícia al Diari de Girona:<br /><a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001079319&amp;page=14&amp;search=flama%20olimpica%20maragall&amp;lang=ca&amp;view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener">La flama olímpica recorrerà 6.000 quilòmetres abans d'arribar a Barcelona</a> Notícia al Olympics: <a href="https://www.olympics.com/es/olympic-games/barcelona-1992/torch-relay" target="_blank" rel="noopener">Barcelona 1992 La antorcha</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1992/06/06/portada/707781602_850215.html" target="_blank" rel="noopener">La llama olímpica, de camino a Barcelona</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1992/06/09/deportes/708040809_850215.html" target="_blank" rel="noopener">Barcelona recibe la llama olímpica en Atenas</a> Notícia al Diari de Girona:<br /><a href="https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001747310&amp;page=3&amp;search=flama%20olimpica%20maragall&amp;lang=ca&amp;view=hemeroteca" target="_blank" rel="noopener">La flama passarà per trenta pobles gironins</a> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Olímpia, Grècia EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/7106/20260805_002.jpg 3eea14039a5b99032446db575151200e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Location The location of the interview L'Auditori, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-10-23 Creator An entity primarily responsible for making the resource Soler, Jaume Title A name given to the resource Pasqual saludant en Bebo Valdés juntament amb l'alcalde Jordi Hereu, al 40è Festival de Jazz de Barcelona Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Hereu, Jordi, 1965- Valdés, Bebo, 1918-2013 Músics Jazz Concerts Auditori Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. L'Auditori, Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7047/20260803_010.jpg 8ddfc53f8d8f7bb57ed73132a4afc56f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Location The location of the interview Passeig de Gràcia, sobre l'illa de la discòrdia, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource Desconeguda Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Title A name given to the resource Pasqual, Ernest Maragall i Salvador Sarquella, en bicicleta pel Passeig de Gràcia Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Maragall Mira, Ernest, 1943- Sarquella, Salvador Bicicletes Alcalde Carrers Bicicleta Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familar Maragall-Garrigosa Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2711/passant_comptes_2019.jpg d91154e4dd126a720e54f24572ff5733 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Passant comptes: memòries d'un economista al servei de les institucions Creator An entity primarily responsible for making the resource Morillas Antolín, Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Morillas Antolín, Andreu Biografies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Govern alternatiu Govern Administració pública Description An account of the resource Primera publicació escrita de la col·lecció de Testimonis Llegat Pasqual Maragall. 203 p. Abstract A summary of the resource. Text a la contraportada: L'autor presenta una panoràmica de la seva dilatada carrera professional dedicada a diverses institucions del país. És un repàs a quaranta-tres anys, que abasten un període que va del final de la dictadura als anys del sotrac del procés independentista. La part central i més extensa del llibre està dedicada al treball d'Andreu Morillas, primer al costat de Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya, on es fa un repàs exhaustiu i intencionat de l'estratègia de Pasqual Maragall per a assolir el Govern de la Generalitat, la transició des de l'oposició al Govern i, finalment, la copiosa experiència de set anys de Govern, com a secretari d'Economia en els Governs dels presidents Maragall i Montilla. D'aquesta etapa de Govern, sobretot des d'un punt de vista sectorial, es pot apreciar l'extensa obra feta, poc airejada encara, però també hi són presents episodis singulars dels quals se'n ha parlat poc. Encara que a molts dels episodis d'aquestes memòries no els manquen tocs d'humor o ironia, l'autor no deixa de traslluir un cert desencís quan considera i observa el decaïment en l'obra de posteriors governs i el progressiu desprestigi de les institucions. PASSANT COMPTES és, doncs, un intent d'explicar més de quaranta anys de treball a diverses institucions del país, però també una veu crítica del recent desplegament polític i institucional de Catalunya. Bona part de les cent-quaranta pàgines dedicades a l'època parlamentària i a la col·laboració en el Govern de la Generalitat, permetran, sens dubte, donar testimoni i enriquir el bagatge de documentació i coneixement que constitueix el Llegat de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Text complet disponible a:<br /><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/publicacions/95/passant-comptes-mem%C3%B2ries-d-un-economista-al-servei-de-les-institucions.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/publicacions/95/passant-comptes-mem%C3%B2ries-d-un-economista-al-servei-de-les-institucions.html</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall Testimonis Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3245/FMHP_00384.jpg 323f3b968113dfa02b697e699a353323 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Marroc Title A name given to the resource Passant revista durant el viatge al Marroc Subject The topic of the resource Presidents Ministres Avions Espases Relacions internacionals Marroc--Política i govern Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mohamed Benaïssa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27-05-2004 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3248/FMHP_00387.jpg f31c02e62444a46a03882f5ffc7a6092 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Gadir, Marroc Title A name given to the resource Passant revista durant el viatge al Marroc Subject The topic of the resource Presidents Ministres Relacions internacionals Marroc--Política i govern Policies privats Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mohamed Benaïssa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27-05-2004 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5857/FMHP_03012.JPG 40884120913d231fd37d334c0621eb95 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Olot Title A name given to the resource Passejant pel carrer a l'Olot Subject The topic of the resource Arts plàstiques Cultura local Fira Política pública Maragall Mira, Pasqual, 1941- De la Fuente, Norma Família Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3002/FMHP_00141.jpeg 9fcf2900f87e0ac65213b759a5324f4b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida Title A name given to the resource Passejant per Lleida amb l'alcalde Ros Subject The topic of the resource Comerç Economia Administració local Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ros, Àngel, 1952- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 12-01-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1705/0000000622.pdf e6da3ed395d455150e4f7194582717f4 PDF Text Text 16 e PERSONATGES núm.59 juny/juliol 2007 U HOMENATGE A MARTA MATA An na Bo yé MESTRA de MESTRES �núm.59 juny/juliol 2007 e PERSONATGES 17 Aquest mes de juny farà un any que ens vam quedar sense la Marta Mata. La nostra revista li devia un homenatge i ho fem ara aprofitant aquesta data. Hem volgut que persones que la van conèixer, en diferents moments i situacions vitals, ens parlin de la Marta, del seu llegat, dels records i de la seva personalitat. Aquest és, doncs, el nostre homenatge a la que va ser la mestra de mestres. M arta Mata va néixer el 22 de juny de 1926 i va morir el 27 de juny de 2006. Va dedicar tota la seva vida a treballar per a l’educació dels infants i els joves. Ho va fer directament, els anys 40 i 50 amb els nens i nenes de Saifores (Baix Penedès), i a l’escola Talitha, actualment el CEIP Orlandai, en la creació de la qual va col·laborar. L’any 1965 va fundar l’Escola de Mestres Rosa Sensat, amb altres professionals de l’educació, amb l’objectiu de formar els i les mestres en una altra manera d’educar. Rosa Sensat, amb els cursos d’hivern i les escoles d’estiu, va ser un dels focus de resistència al franquisme. Al seu voltant van anar sorgint unes escoles que més endavant van formar el Col·lectiu d’Escoles per a una Escola Pública Catalana (CEPEPC). L’any 1980 l’Escola de Mestres Rosa Sensat va esdevenir Associació de Mestres. La Marta explicava que la seva relació amb l’Ajuntament de Barcelona es remuntava a l’any 1931, quan va començar a anar al Grup Escolar Pere Vila del Patronat Escolar de Barcelona, on la seva mare era mestra. La Marta recordava fil per randa tant l’escola Pere Vila com l’Institut Escola, on només va poder anar el curs 1937-38. El model d’educació de la República i les persones que el van dur a terme, eren per a ella un referent. «N’enyorem l’afecte, la capacitat de treball, la coherència, i recordem i assumim les seves conviccions.» En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, citava sovint la Comissió Municipal de Cultura, el Patronat Escolar de Barcelona amb la creació i construcció dels Grups Escolars i la col·laboració en la creació de l’Institut Escola de la Generalitat. També els noms de Manuel Ainaud i Artur Martorell com a gestors, i Josep Estalella, Dolors Canals, Rosa Sensat, Fèlix Martí Alpera, Àngels Garriga i altres, com a mestres i directors modèlics. «El 14 d’abril de 1931 –escrivia en un altre article– la República no va haver d’improvisar res pel que fa a política educativa. Feia més de cinquanta anys, des de 1876, que la Institución Libre de Enseñanza treballava discretament per un nou model d’educació (...) I, d’altra banda, hi havia el moviment de renovació pedagògica català, el qual tenia arrels en els ateneus obrers i en l’escola rural, en el moviment per la recuperació de la llengua, en el catalanisme polític (...) Que sense escarafalls de cap mena col·laboressin el Ministeri, la Generalitat i els ajuntaments, especialment el de Barcelona, a dotar-nos des del primer any dels Grups Escolars i el següent de l’Institut Escola i l’Escola Normal de Mestres i la Universitat Autònoma, no es pot explicar sense aquesta conjunció.»1 EL SALT A LA POLÍTICA Marta Mata va fer el salt a la política des de la pedagogia. «Una bona escola –deia– només s’aconseguirà amb una bona política educativa en democràcia.»2 Creia fermament que la renovació pedagògica parteix de la realitat escolar i de la participació, però que no es pot generalitzar sense un sistema educatiu que no tan sols la permeti sinó que la impulsi. Això la va portar a formar part del Congrés dels Diputats ja l’any 1977, quan anava a la llista socialista, teòricament en una posició per recolzar-la i no pas per sortir elegida. L’any 1980 va ser diputada al Parlament de Catalunya i més endavant senadora. De 1987 a 1995 va ser regidora de l’Ajuntament de Barcelona i diputada a la Diputació –vicepresidenta en el segon dels períodes– amb responsabilitats educatives en totes dues institucions. Va ser també membre del Consejo Escolar del Estado des de la seva creació, com a personalitat de reconegut prestigi en educació, i vicepresidenta més endavant i fins a 2002, en què va dimitir per la política del Partit Popular. L’any 2004 la van nomenar presidenta del Consejo Escolar del Estado, responsabilitat que exercia en el moment de la seva mort. Però tornem a l’Ajuntament de Barcelona, quan li van proposar d’anar a la llista de les eleccions municipals el 1987. Ho va acceptar amb la idea de poder continuar la feina que l’Ajuntament democràtic havia començat l’any 1979 i, de manera especial, per contribuir a la recuperació de l’esperit amb el qual l’Ajuntament de Barcelona havia desenvolupat l’educació en altres èpoques. A grans trets, les principals actuacions que va liderar van ser: EL CAMÍ DE L’ESCOLA Marta Mata. El camí de l’escola és l’últim llibre publicat que repassa la trajectòria de Marta Mata. A partir del que va deixar escrit i de la gent que la va conèixer, el llibre de Raimon Portell segueix la Marta, pas a pas. Ens explica com va aconseguir –van aconseguir– que aquella magnífica escola republicana que ella va viure de petita i va veure com mataven tornés a renéixer. Una lluita a favor dels infants i de la qualitat de l’escola en la qual mai no va perdre l’esperança. El llibre ha estat editat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, arran de l’acte d’homenatge que li van fer el passat mes d’abril a les Drassanes de Barcelona. Podeu consultar tota la seva obra a: www.escriptors.cat/autors/matam/ obra.php Webs d’interès www.martamata.cat www.tinet.org/~mmata �18 e PERSONATGES La transformació de l’Institut Municipal d’Educació en organisme autònom, per fer la gestió completa de l’Àrea d’Educació, com a primer pas per arribar a l’actualment vigent Consorci d’Educació de Barcelona. L’elaboració del Pla de formació institucional dels mestres municipals amb la implantació de la LOGSE a les escoles municipals. L’impuls de l’acció pedagògica a les escoles bressol, les de primària i les de formació professional municipals, amb la reestructuració i el reforçament d’equips i l’oferiment de noves activitats pedagògiques a totes les escoles de Barcelona. La incorporació a la xarxa municipal de les escoles bressol. L’obertura dels centres de formació professional municipals a la ciutat, i la seva relació amb empreses per acollir l’alumnat en pràctiques. La contribució de les escoles als Jocs Olímpics del 1992. L’increment de la presència de les noves tecnologies a escoles i serveis. L’acolliment, escola per escola, dels centres del CEPEPC que passaven a públiques a Barcelona, gràcies a la llei que ella havia impulsat al Parlament l’any 1983. La creació el Consell Escolar de Barcelona i els deu Consells Escolars de Districte, en compliment de la LOGSE. L’organització a Barcelona del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, on es va aprovar la Carta de Ciutats Educadores, i la posterior constitució de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores. La publicació del número 1 d’aquesta revista, Barcelona educació. Marta Mata convidava cada any a Cal Mata de Saifores (Baix Penedès) a les persones que treballaven a les oficines municipals d’educació. Em consta que aquestes persones tenen un record molt agradable d’aquestes trobades, de la visita que la Marta guiava per a la casa –biblioteca inclosa–, la classe de geografia i història que feia des del terrat tot explicant la comarca, les converses i les bromes que tots plegats hi fèiem, el dinar, que un any va ser amb l’alcalde Pasqual Mara- núm.59 juny/juliol 2007 gall... Cal Mata és la seu de la Fundació Àngels Garriga, que Marta Mata va crear amb el nom de la seva mare l’any 1984, per dedicar-la a la pedagogia. Teòricament es va jubilar l’any 1995, quan va acabar el segon mandat a l’Ajuntament i la Diputació, i va poder complir un dels seus desitjos: anar a viure a Saifores. Però no hi parava gaire: continuava a Rosa Sensat, com sempre havia fet, i al Consejo Escolar del Estado, i feia conferències a diferents llocs de Catalunya i d’Espanya. A finals de l’any 2002, el Fòrum Barcelona 2004 li va encarregar l’impuls de la participació de les escoles a l’esdeveniment. Hi vam treballar conjuntament des de la Fundació Àngels Garriga. El mes de maig de 2004, la ministra d’Educació del govern socialista de Zapatero, María Jesús Sansegundo, li va proposar la presidència del Consejo Escolar del Estado. Quan m’ho va anunciar li vaig dir. –«T’ho devien, Marta. Però jo t’he de recordar que em vas demanar que no et deixés dir sí a res més». PEDAGOGIA ÉS POLÍTICA E ns costa habituar-nos a la seva absència. Assolir un sistema educatiu que conformés individus lliures, autònoms i responsables: el seu compromís amb els mestres i la seva formació va ser materialitzat en el treball de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i les Escoles d’Estiu, base del moviment de renovació pedagògica fins als nostres dies. La seva tenaç defensa d’una escola pública de qualitat, laica, catalana i democràtica no té parió. Una vida dedicada a la pedagogia i a la política, en aquest ordre. Sovint jugava amb els dos termes i la seva vinculació: amb la frase «política és pedagogia» de Campalans –l’art d’explicar-se, de fer-se entendre, de comunicar-se i de generar interès–, els termes de la qual va invertir per crear la frase «pedagogia és política»: l’art de fer possible el que és necessari, l’escola que troba el seu veritable sentit quan contribueix a la construcció de la societat i a la responsabilitat cívica i política. O, dit d’una altra manera, l’educació en valors. La Marta representà el vincle entre l’escola republicana i l’escola contemporània al nostre país. Després de la dictadura, quan vam començar a tornar a ser i a poder-nos governar, gràcies a ella vam tenir més clar què era el que s’havia de fer. De la mà de Joan Reventós va entrar en política i va ser diputada al Congrés i al Parlament de Catalunya, senadora i presidenta del Consell Escolar de l’Estat. Vaig tenir la sort –Barcelona va tenir la sort– de tenir-la de regidora d’Educació quan vaig ser alcalde de la ciutat, ja que es va complir el desig de molts catalans, que volíem veure-la amb responsabilitats de govern. I les va exercir amb humilitat, coherència, entrega i tenacitat. La seva empremta és present en algunes de les lleis i normatives més definidores del nostre sistema educatiu i del model social i polític actual. La trobem a la Llei orgànica del dret a l’educació de 1985, llei bàsica per a l’educació durant els últims vint-i-cinc anys. I també, la seva tasca en la definició del nostre exemplar model de convivència lingüística, a través de la seva intervenció en l’elaboració de la primera Llei de normalització lingüística l’any 1983. En els darrers temps vaig poder visitar-la en algunes ocasions a la casa de Saifores i gaudir de la seva saviesa. Com a president de la Generalitat vaig tenir l’honor d’inaugurar el CEIP Marta Mata a Vilanova del Camí i vaig visitar l’escola bressol La Marta a Sant Boi de Llobregat. Marta Mata va fer una revolució llargament somiada des del catalanisme, l’escola no «de l’Estat», sinó del poble, de la ciutat: l’escola catalana. El que va començar el 1900 amb l’Escola del Bosc i l’Escola del Mar –quin país tan mandrós!– no es va aconseguir fins a la Llei d’educació de Marta Mata i José Maria Maravall l’any 1985. I encara falta, Marta. Pasqual Maragall �núm.59 juny/juliol 2007 M’ho havia dit feia uns mesos, no perquè estigués cansada, no perquè fos gran, sinó perquè no podia dedicar-se a la Fundació tant com li hauria agradat. –«És que... en aquest cas no puc dir que no»– em va respondre. I ho va acceptar. Ja ho sabia jo, que passaria això. EL RECORD Les persones que hem treballat amb ella, durant períodes més o menys llargs, n’enyorem l’afecte, la capacitat de treball, la coherència, les afeccions i recordem i assumim les seves principals conviccions: L’escola com a element compensador de les desigualtats, és a dir, l’escola pública. La necessitat que l’escola estigui centrada en el desenvolupament de totes les capacitats vitals dels infants i els joves. L’educació dels nens i nenes més petits. La importància del llenguatge, el seu ús rigorós i exacte i el seu estudi, d’una manera e PERSONATGES 19 especial el de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. El paper fonamental de la biblioteca en l’educació dels infants, dels joves i de les persones adultes, que educa més com més llenguatges acull. L’ús de les noves tecnologies. Sempre atenta a les darreres novetats, les feia servir personalment i les incorporava allà on tenia responsabilitats. La participació, com a element essencial de l’escola i del sistema educatiu, i que practicava amb les persones que treballàvem amb ella. Podria omplir pàgines i pàgines parlant de la vida i l’obra de Marta Mata. Però cal acabar, i voldria fer-ho amb paraules seves: «La lliçó de política educativa, d’educació i d’escola públiques, que ens donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions: la del somni, la de la tensió per l’educació, la de la ràbia, la de la justícia per acomplir un dret, la del treball i la il·lusió, la de l’atenta observació, la de la imaginació, la de la col·laboració i la de la bonhomia i el bon humor, la del sentiment del deure envers l’educació de cada infant, en la perspectiva de la realització de la persona, de la comunitat, de la humanitat.»3 e Maria Josep Udina 1. Mata Garriga, Marta. «La conjunció astral de l’educació en la Segona República». Article a la revista Perspectiva Escolar, número 306. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, juny de 2004. 2. Entrevista a Marta Mata a la revista Educar en Castilla-La Mancha. Toledo: Consejería de Educación y Ciencia, núm.23, abril de 2004. 3. Mata Garriga, Marta. Discurs «L’educació pública, l’escola pública», en l’acte de recepció del Doctorat Honoris Causa de la UAB. Bellaterra, 1999. LA FUNDACIÓ ÀNGELS GARRIGA E ra l’any 1984, després de les segones eleccions al Parlament de Catalunya, quan la Marta em va comentar la intenció de constituir, a la casa de Cal Mata de Saifores, una fundació de vocació pedagògica i penedesenca. No va passar gaire temps que, mitjançant una trucada telefònica, em comentà que li agradaria que formés part del patronat de la fundació, conjuntament amb sis persones més, algunes de les quals no coneixia, i que, si acceptava, hauria d’anar a signar davant del notari. Recordo aquell dia del mes de juny per la il·lusió de formar part del cercle de persones amigues de la Marta, però molt més perquè no l’havia vist mai tan contenta. Havia endreçat el seu patrimoni com ella havia volgut i el deixaria en mans de les persones que volia. En l’acta notarial de creació de la Fundació Àngels Garriga de Mata –que, per cert, li posà el nom de la seva mare, que era mestra com ella– hi consta un patronat que s’ha de renovar, per meitats, cada dos anys. El patronat és presidit per la fundadora, i també s’hi troba un consell de persones que, igualment, es renova per meitats cada dos anys. La Marta, com a presidenta, cada quatre anys ens confirmava de nou en el càrrec. Els primers anys ens vam dedicar a convertir Can Mata en una casa de colònies, legalitzada per acollir mestres, nens i nenes, i a impulsar la biblioteca que vam anomenar Curtó, pel llibre Un rètol per a Curtó, que havia escrit la seva mare a Saifores. Durant l’estiu, la casa continuava al servei dels mestres del Penedès i del Garraf, que el 1978 hi van començar a organitzar la seva Escola d’Estiu. Posteriorment, vam endreçar una sala o racó amb llibres infantils i li vam posar el nom d’Eulàlia Mata, bibliotecària i germana de la Mata. A principis dels noranta, després de fer-hi obres, vam obrir una nova sala de la Biblioteca Curtó amb el nom de Sala Angeleta Ferrer. Marta Mata descriu a la revista Lledoner de l’any 1994 la riquesa d’aquesta sala: «[la riquesa] és que hi encabim els llibres que han passat realment per l’escola i per la biblioteca personal dels mestres que han treballat en la dignificació de l’escola, mestres de la generació d’Àngels Garriga, que feren amb les seves mans el model d’escola catalana el primer terç de segle, mestres de la promoció del seu renaixement pedagògic que nuclearitzaren ‘Rosa Sensat’ i les Escoles d’Estiu, mestres que avui dia continuen treballant-hi». A la fundació conservem un important patrimoni documental corresponent a la trajectòria personal i professional de la Marta al llarg de la seva vida. La prioritat del patronat de la fundació, davant la pèrdua de la Marta, és organitzar l’arxiu amb l’objectiu d’elaborar un dossier bibliogràfic. Són moltes les possibilitats que veiem d’impulsar un centre per a la recerca pedagògica i de política educativa a l’entorn de la Marta Mata, i per això ens estem plantejant de crear «Els amics i amigues de la Fundació» per tenir suport personal i econòmic. M. Assumpta Baig i Torras Presidenta de la Fundació Àngels Garriga de Mata �20 PERSONATGES e núm.59 juny/juliol 2007 UN DESIG DE RENOVAR L’ESCOLA I LA SOCIETAT E ls anys quaranta, malgrat la negror i la pesantor del moment, tant per part d’escoles com per part de mestres, es perceben intents –contrapunts, com qualifica la mateixa Marta1– adreçats a fer el possible per millorar l’educació. El mateix desgavell del sistema educatiu du alguns mestres a la percepció i a la crítica del règim polític i acreix el desig de reacció. Hi ha escoles municipals que mantenen tant com poden l’esperit de renovació del període anterior, i mestres joves que amb la discreció necessària creen –o hi continuen treballant– escoles privades en la línia de la pedagogia innovadora d’abans de la guerra. De mica en mica, el desig de canvi deixa de ser una reacció aïllada i fa que s’estengui la necessitat de compartir neguits i d’intercanviar experiències. S’organitzen trobades pedagògiques, que tenen tant d’informals com d’intenses, per considerar l’aspecte pedagògic i prendre una actitud respecte de la realitat socioeducativa. La reflexió i el treball en comú comencen a incidir en l’escola: els neguits i els interrogants que sorgeixen duen a recórrer al mestratge d’Alexandre Galí i d’Artur Martorell, reconeguts pedagogs expedientats pel règim franquista, que mantenen ben viu el seu amor per l’escola i la seva esperança en l’educació. L’octubre de 1954 la Universitat de Barcelona estrena Facultat de Pedagogia: Marta Mata s’hi matricula i connecta amb mestres i persones veritablement interessades en el canvi de l’escola. L’any 1956 obre les portes l’escola Talitha, el 1958 l’escola Costa i Llobera, el 1962 l’escola Ton i Guida, i el 1963 l’escola Thau. L’acord i la col·laboració entre pares i mestres és el que fa possible aquestes iniciatives. no rda Gio a í Luc La formació de mestres esdevé un punt clau per al projecte d’aquestes escoles: educació integral, pedagogia activa, educació de llibertat/responsabilitat, contacte amb la realitat, llengua materna, obertura a diferents classes socials i treball en equip dels mestres, relació pròxima amb els nens per conèixer les seves necessitats, il·lusió i entusiasme per la feina i la renovació…, demanen professionals amb un bagatge força diferent del que garanteix la Normal oficial de l’època. Escoles, mestres i pares fan tot el que poden per omplir el buit. Entre 1959 i 1963, el senyor Galí reuneix setmanalment a casa seva un grup de mestres disposats a assimilar personalment les seves lliçons de pedagogia i el 1960 l’associació Pax Christi comença a organitzar activitats directament relacionades amb l’educació. Així mateix, els parvularis que segueixen el mètode Montessori (Talitha, Thau, Ton i Guida) es reuneixen un parell de setmanes durant les vacances d’estiu per treballar i compartir experiències, material, etc. L’any 1963 es creen a Barcelona les Sessions de Pedagogia, a les quals assisteixen mestres d’escoles diverses i en les quals es desenvolupa un temari i es fan intercanvis. Aquestes sessions representen un primer intent d’organitzar els diferents tipus de reunions adreçats a la formació de mestres. Les trobades entre mestres de diferents escoles es multipliquen: la Marta ofereix la seva casa pairal a Saifores a la dotzena de mestres que es reuneixen pràcticament un cop al mes. Marta Mata, llicenciada en pedagogia el juny de 1957, s’entrega de ple al tema de la capacitació de mestres que surten de l’Escola Normal amb un nivell professional no solament ínfim, sinó també advers a qualsevol progrés pedagògic. Amb ella, mestres de Talitha, Costa i Llobera, Ton i Guida i Thau progressivament constatem la urgència d’estructurar i d’institucionalitzar una escola, paral·lela a la Normal estatal, que garanteixi una formació adreçada a renovar l’escola. Plegats busquem la manera d’aconseguir-ho, tant econòmicament com institucionalment: la Marta és l’ànima del projecte i assumeix la responsabilitat de ferlo possible i coordinar-lo. Tot i que no parteix de zero, l’empresa és ambiciosa i compromesa i les gestions que requereix són delicades, complexes i llargues. La convicció i la constància de la Marta fan que se superin les dificultats. El seu esforç per aconseguir la participació de tothom –mestres, pares i mares i ciutadania– en la millora de l’educació hi té molt a veure. Finalment, el 4 d’octubre de 1965, al voltant de la taula del menjador de Montse Botey i Josep M. Rovira, professor de Talitha i de Costa i Llobera, disposats a compartir amb la nova entitat educativa la llar que ells acaben d’estrenar, Angeleta Ferrer inaugura l’Escola de Mestres que du el nom de la seva mare, Rosa Sensat. Al davant de l’Escola de Mestres i de la Institució Rosa Sensat el paper de la Marta és determinant per a l’inici i la consolidació de la renovació pedagògica. M. Teresa Codina i Pere Darder 1. Marta Mata (2001). «Un període difícil». A: M. A. Canals et. al. La renovació pedagògica a Catalunya des de dins (1940-1980). Barcelona: Ed. 62. Rosa Sensat. �núm.59 juny/juliol 2007 e PERSONATGES 21 LA MARTA A MADRID M arta Mata va tenir dues etapes al Consell Escolar de l’Estat. La primera des de 1986 fins a 2002, coincidint, en part, amb la seva responsabilitat com a consellera d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Des de 1987 fins a 1990 en fou vicepresidenta. Aquesta primera etapa va acabar amb la seva dimissió perquè estava en desacord amb la manca de debat sobre la Llei orgànica de qualitat de l’educació. L’any 2004 va ser cridada per la ministra M. Jesús San Segundo, que la va proposar com a presidenta del Consell per la seva triple condició de líder històrica dels Moviments de Renovació Pedagògica (MRP), amb una llarga trajectòria al servei de l’escola pública, per ser dona i per ser catalana, i ella, que s’havia retirat a la seva casa de Saifores, li va respondre que estaria encantada de servir a aquesta causa si coincidien en la idea que el Consell s’havia de transformar en un òrgan participatiu que reflectís l’Estat de les Autonomies; des d’aleshores la vaig acompanyar en la seva tasca per segona vegada: la primera va ser amb motiu de la creació d’un programa de relacions amb els MRP, que Marta va propiciar en el Ministeri de José M. Maravall i que va culminar amb la celebració del I Congrés de MRP, celebrat a Barcelona l’any 1993. La seva arribada al Consell va ser molt ben rebuda pels sectors més progressistes de l’educació. De seguida li van ploure demandes per donar conferències ací i allà, per escriure articles i rebre els periodistes de distints mitjans per fer-li entrevistes. Ella no deia mai que no, si ho podia encaixar a la seva atapeïda agenda. Al Consell va començar per renovar-ne les instal·lacions, que havien estat oblidades durant molt temps per l’Administració; el saló de plens va ser dotat de pantalles i comptadors electrònics, que van substituir els tediosos recomptes de mans alçades pel personal de la casa, i –és clar– va crear una biblioteca amb els fons que el Consell ja tenia, i va aconseguir la dotació de personal especialitzat per poder catalogar els fons i posar-la en funcionament i per crear una revista digital, Participación Educativa, que donés a conèixer el Consell i tots els consells escolars i ajudés en l’aprofundiment del que suposa la participació en el sistema educatiu. Alhora, va canviar les maneres de treballar en una institució que està a punt de complir vint anys d’existència, amb la mentalitat d’una persona que creu en la participació i la pràctica, que escolta a tothom, per damunt dels «tons» i les «picabaralles», i que dedica el temps i la calma que requereixen els temes importants, com les opinions de tots sobre les lleis d’educació. Va constituir un equip de treball, el consejillo per preparar els documents i els procediments per al debat. Va aconseguir que el Ministeri prolongués el temps que l’organisme i tota la comunitat tenien per tancar el debat sobre la Llei orgànica de l’educació, que es va iniciar amb la discussió del document a debat, realitzat en el Consell amb molta participació i un procediment innovador i que va acabar confluint amb tots els consells escolars autonòmics en l’elaboració d’un document de síntesi, amb les aportacions de tota la comunitat educativa, configurada en tots els territoris. La seva mentalitat de consellera d’una gran ciutat i la seva visió d’urbanista les va plasmar a Madrid amb la il·lusió de configurar d’una nova manera l’illa urbana en què se situa la seu del Consell, en la qual hi ha diversos edificis educatius i històrics: el Viejo Caserón de San Bernardo, on estava instal·lada l’antiga Universitat Central de Madrid –en la qual va començar el conflicte entre l’immobilisme i el progrés en educació–, que encara conserva el Paranimf, rehabilitat de fa poc; l’IES Cardenal Cisneros, antic institut de batxillerat, memòria viva del conflicte esmentat, que conserva bastant bé la biblioteca, els laboratoris i els gabinets; un Conservatori Professional de Música; la Biblioteca Històrica de la Universitat Complutense, i altres institucions. Ella pretenia posar d’acord totes les administracions i institucions implicades, per fer ressaltar el caràcter històrico-educatiu de l’illa, completant-la amb la creació d’un Museu Pedagògic. Per la seva vinculació a la Institución Libre de Enseñanza, em va fer recórrer els records que actualment en queden a Madrid, per visitar-los i així rememorar les seves vivències a l’Institut Escola de Barcelona, i va tenir una gran alegria quan es va traslladar a viure a la Residència d’Estudiants. Des d’allí, l’endemà de la seva arribada escrivia en castellà, per fer, com ella deia, «gimnàstica lingüística i mental» per adaptar-se a les seves noves tasques: «Efectivamente, el sol saliente ilumina el paisaje urbano por encima de nuestras cabezas. Hay silencio con la cinta muy de fondo de la máquina ciudadana. Aún no he oído cantar los pájaros. ¿Marcharon de aquí? Sí veo unos castaños de media edad, perdiendo las últimas hojas amarillas, una acacia, un tilo, unos chopos jóvenes que ya las perdieron y unas enormes y viejas coníferas que no pueden perderlas. Tengo que averiguar de qué especie son y si fueron ellas u otras las que dieron entonces a la zona y ahora a la calle, el nombre de El Pinar. Quizás algún día descubra un nido, también.» Quan va acabar el procés de discussió de la LOE es va posar a preparar la transformació del Consell per adaptar-lo a un Estat autonòmic. Per a això va comptar amb els suggeriments dels presidents dels consells escolars autonòmics, i quan anava a iniciar el procés de discussió amb els representants dels sectors educatius li va arribar la darrera hora: la va trobar treballant, plena de projectes i de vitalitat. A l’última reunió amb la Comissió Permanent del Consell, que va sonar com un comiat, va donar les gràcies per la col·laboració que havia obtingut en el que havia posat en marxa, va explicar el que encara li quedava per fer i va anunciar que quan acabés la modificació de la composició del Consell es retiraria. Aleshores els va dir que aquesta etapa de la seva vida havia estat molt satisfactòria per a ella. Per a tots els funcionaris que vam tenir la sort de treballar amb ella al Consell, aquesta ha estat l’etapa més fructífera i amb més repercussió i reconeixement públic d’aquest organisme, en la qual ha deixat de ser un òrgan consultiu, més o menys obscur, que feia la seva feina sense més ni més, per esdevenir un organisme viu, que té interès per a l’opinió pública, amb una ambaixadora de luxe, que predicava la «bona nova» de la «bona educació» pertot arreu, representant ella mateixa la millor tradició de l’educació pública, enllaçant la II República i la Institución Libre de Enseñanza, Catalunya i Espanya amb els Moviments de Renovació Pedagògica en la democràcia. I per a mi ha estat un privilegi haver tingut una mestra com ella, que tant m’ha ensenyat i m’ha fet viure. Helena M. Juárez del Canto Professora d’educació secundària Exconsellera tècnica del Consell Escolar de l’Estat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pedagogia és política Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Article sobre Marta Mata per a la revista Barcelona Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Escrit al desembre de 2006 i publicat al número 59 juny/juliol de la revista Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mata, Marta, 1926-2006 Pedagogia Educació Commemoracions Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1251 Source A related resource from which the described resource is derived Barcelona Educació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3020/FMHP_00159.JPG b44850004a0e2fc9d29c8583142d61f2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Carmel Title A name given to the resource Pel Carmel amb l'alcalde Clos Subject The topic of the resource Barris Política Pública Maragall Mira, Pasqual, 1941- Clos i Gimenez, Joan, 1945- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 06-02-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4489/FMHP_01636.JPG ebfd5faf59f8a72b348c3986f31c5095 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Pel carrer a Girona Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Carrers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4490/FMHP_01637.JPG 732c1183a0eb254573ece5cbddcd41e3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Pel carrer a Girona Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Carrers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4491/FMHP_01638.JPG 2b95fab5c513469d3a3dd69c1db3a50c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Pel carrer a Girona Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Polítics Assessors financers Carrers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calzada, Arcadi Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/942/perbarcelona.jpg 06522ff067960a04cb24b341695f33bd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Alcaldes Acció política Model social Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Description An account of the resource 251 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Edicions 62 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Aquest llibre és un recull d'articles i discursos que Maragall ha elaborat els últims anys al voltant de tres grans temes: el fet metropolità (amb referències a l'olimpisme i al 1992), els temes pròpiament municipals i unes reflexions sobre Catalunya. Clou el llibre una sèrie de treballs sobre personalitats i paisatges. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Col·lecció: Cara i creu, 52 Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8429726098 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2660/1998_PerCatalunya.pdf 5a693b900a56e58f125b13e0a3dcd704 PDF Text Text �1 . PER CATALUNYA PSC �2 INTRODUCCIÓ El catalanisme polític ha estat un moviment plural com plural ha estat i és Catalunya. Tot i que en alguns moments de la nostra història els demòcrates i els catalanistes hem coincidit amb la defensa d’unes mateixes prioritats nacionals, com per exemple durant el període de l'Assemblea de Catalunya, el catalanisme polític des del seu mateix inici ha estat integrat per visions i concepcions diferents de Catalunya, del futur de la convivència dels catalans i les catalanes i de les prioritats de caràcter econòmic, social i cultural. De vegades s'ha volgut donar una imatge monolítica del catalanisme, però això no correspon a la realitat. Fins i tot, s'ha volgut identificar el catalanisme amb una única tradició política, la de caràcter conservador, en una afirmació que encara s’ajusta menys a la realitat. El pensament catalanista, i per tant el pensament que defineix els catalans i les catalanes com a membres d’un mateix poble i que proposa uns objectius col·lectius a assolir, pot remuntar-se tan amunt en la història com es vulgui. Però el catalanisme polític formulat a finals del segle XIX es composa bàsicament d’una vessant que insisteix en el caràcter progressista, democràtic, liberal, republicà, federal i laic del catalanisme, i d’una altra que ofereix una visió des de concepcions de caràcter més tradicionalista, religiós i conservador. Des dels seus inicis el pensament catalanista viu aquest doble origen: una orientació progressista, amb una forta petjada de Pi i Margall i el seu federalisme, i una altra de tipus tradicionalista fortament influïda per Balmes. Una i altra tradició responen a interessos i valors diferents i connecten amb línies polítiques diferents: per un costat el catalanisme és hereu del pensament revolucionari, de les revolucions liberals americana i francesa. La nació és considerada com una agrupació d'individus lliures i iguals, que gaudeixen d’uns drets inherents a la condició de persona humana, encara que el seu reconeixement només pugui realitzar-se encara dins d'un determinat àmbit territorial. Els individus han decidit viure plegats a través del pacte o d'un contracte lliure -la constitució, que expressa l'acord fundacional de la comunitat política per tal de regir la convivència de la comunitat- tot recollint dos trets essencials dels estats liberals: els drets humans i la separació de poders. La nació és el resultat d'un pacte entre subjectes lliures que acorden la convivència de la manera que creuen més adequada. La sobirania resideix en els individus, que passen de ser considerats només súbdits a ser ciutadans, amb drets i deures. És el concepte de nació política i aquesta manera de considerar la nació marcarà a fons el catalanisme progressista des de Pi i Margall a Valentí Almirall, des de Rovira i Virgili a Rafael Campalans. La nació deriva de la voluntat de les persones. Al costat d'aquesta tradició n'existeix una altra, hereva del tradicionalisme i que s'identifica amb el pensament contrarevolucionari estès arreu d'Europa, en especial a França i Alemanya. Aquesta tendència de pensament parteix de la idea que la nació és una realitat �3 natural, que s’identifica per posseir un esperit nacional, que es manifesta en una llengua i comunitat forjada per la tradició i la història. Les nacions estan vivificades per un esperit que els és propi. Aquest és el concepte de nació cultural objectiva, que no depèn de la voluntat dels individus que hi viuen. D’aleshores ençà les evolucions han estat òbviament molt grans i les transformacions que ha viscut el catalanisme com a conjunt han estat enormes, molt relacionades amb les que ha viscut Catalunya. La II República és inseparable del Primer Estatut, així com el final de la Guerra Civil amb el triomf dels franquistes significà la seva abolició, juntament amb la de la democràcia i de les llibertats. Al final de la dictadura, el catalanisme va trobar un moment de nova eclosió quan ara fa vint anys, a partir de la tasca d’articulació d’un ampli concepte de catalanisme i democràcia, que s’havia iniciat al voltant de l’Assemblea de Catalunya, s’aconseguiren dues fites d’importància cabdal: la recuperació de la Generalitat, sota la presidència de Josep Tarradellas, que entroncava amb la institució supervivent a l’exili, i l’acord del nou Estatut d’Autonomia de 1979. L’any 1980 les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya obriren un nou període per refer la Catalunya malmesa. Cal insistir en la importància d’aquests aspectes de la formació del catalanisme per recordar el caràcter plural de l’origen del catalanisme polític, en íntima connexió amb aquesta manera diferent de comprendre el país i de configurar la seva identitat. De vegades l’actuació dels catalanistes ha estat coincident, de vegades ha estat enfrontada. La iniciativa, segons les èpoques, ha correspost sempre a un o altre sector. Però sempre s’han influït mútuament i s’han manifestat hereus d’un tronc comú. Les aportacions dels uns i dels altres han esdevingut part substancial del dipòsit compartit de reflexió col·lectiva i d’afirmació d’identitat que les noves generacions han anat assumint com a substrat per tal d’afrontar la resolució dels nous problemes dels catalans i les catalanes i per expressar les alternatives plurals que els defineixen. Els socialistes i les socialistes ens situem dins del catalanisme i sintonitzem, de manera especial, amb la tradició de Pi i Margall, Almirall, Coromines, Martí i Julià, Seguí, Peiró, Rovira i Virgili, Campalans, Alomar, Comaposada, Maurin, Nin, Cornudella o Serra i Moret. Abans de Pi i Margall i d’Almirall trobem Narcís Monturiol, divulgador del socialisme utòpic d’Etienne Cabet, i promotor del moviment republicà federal i l'intent de la seva Icària. I hi trobem Anselm Clavé, també republicà federal, que organitza les societats corals, molt sovint espais d'expressió de les prohibides societats obreres. Cal recordar encara durant el Sexenni Revolucionari la figura d'en Josep-Narcís Roca Farreres, que propugnarà un catalanisme progressista. Un catalanisme progressista que restarà sempre molt vinculat a les incipients societats obreres i a l’organització del moviment obrer català. �4 El nostre catalanisme arranca d'aquesta concepció de la nació i de la societat en què el protagonisme correspon a la ciutadania. En ell hi trobem també la formulació d'un altre aspecte que serà decisiu en la definició del catalanisme progressista: l'orientació federalista. Ja en aquells moments el catalanisme progressista contemplava l'articulació federal com un projecte per a Espanya. La tradició del catalanisme popular i integrador continuarà amb figures tan rellevants com Josep Rovira, Josep Pallach, Ramon Fernández Jurado, Alexandre Cirici Pellicer, Pep Jai, Maria Aurèlia Campany, Paco Ramos, Cornudella, entre d’altres. Hem volgut citar aquests noms perquè ens cal rellegir la història del catalanisme polític des d'una perspectiva més global, popular i integradora. Aquest impuls dels sectors progressistes, obrers, socialistes i demòcrates fou fonamental durant la lluita contra la dictadura franquista i durant els anys de la transició. El catalanisme com a expressió que la defensa dels interessos de Catalunya significa la defensa dels interessos dels catalans i les catalanes va ésser liderat per les forces democràtiques i d’esquerres. El PSC va tenir un paper decisiu en la formulació del catalanisme polític de la dècada dels setanta i dels vuitanta. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas en bona part es va produir per la insistència i per la voluntat dels socialistes. No és cert que el catalanisme sigui patrimoni dels conservadors, avui de CiU i en el passat de la Lliga Regionalista. Hem d'insistir en la tradició popular, federalista, obrera i republicana que ha ofert unes altres visions de Catalunya, i que de fet ha estat pionera del catalanisme polític. Així mateix cal evitar la confrontació simplista entre les dues concepcions de catalanisme. Tota realitat nacional és una realitat complexa en la qual s’entrecreuen elements d’una i altra concepció. En aquests darrers vint anys, però, s'ha produït un decantament del catalanisme polític cap a la tradició més conservadora com a conseqüència de la política realitzada per CiU des del govern de la Generalitat. Aquesta situació ha provocat l’allunyament d’amplis sectors populars del procés de construcció del nostre autogovern. Compartim amb Vicens Vives que la característica més específica de la psicologia del poble català és "la voluntat de ser". Ens cal, però, concretar-la. Hem d'acabar amb les ambigüitats i els essencialismes del discurs conservador que porten a la frustració o no condueixen a res. Catalunya porta massa anys de victimisme estèril, de confrontacions inútils, de mercadeigs que han afectat profundament la nostra pròpia imatge com a poble. Hem de proposar amb coratge i fermesa una altra visió de Catalunya. Hem de refermar la nostra proposta catalanista. Una proposta que lògicament es troba davant d’uns canvis de gran profunditat. El fenomen de la globalització ens afecta i ens afectarà cada dia més. La globalització és una dada de �5 la realitat, una dada nova però irreversible, i l’aproximació de l’esquerra a aquest fenomen no pot ser de rebuig. El que cal fer és analitzar-lo, veure quins efectes produeix, potenciarne els avantatges que pugui tenir des d’un punt de vista progressista i minimitzar-ne els inconvenients. Un món més ampli ens convida a treballar per viure amb harmonia i plenitud, amb tota la gosadia que els canvis reclamen. Ens convida a participar-hi tal com som, amb la nostra identitat, amb la consciència que només una societat sencera, que no oblida cap de les persones o sectors que l’integren, solidària amb tots els seus membres, plural en la seva expressió, pot fer-ho amb garantia de futur. Més que mai, en una etapa de canvi, ningú no pot ésser oblidat per la comunitat de què forma part. La injustícia i la insolidaritat provocarien la debilitació del conjunt. Catalunya té l’exigència d’adaptar-se a les noves relacions d’intercanvi mundial i de “saber viure la globalització”; és a dir, de saber afermar la seva identitat en el nou context. És un gran repte per a un país petit. Però sabem que podem i volem fer-ho. D’altra banda, la realitat d’una Unió Europea forjada en el darrer decenni és un signe esperançador d’aquesta adaptació al nou marc d’intercanvis. Però caldrà distingir entre l’Europa de tothom, la dels ciutadans i l’antiga Europa, la dels exclusius acords entre estats. Un dels aspectes més decisius del catalanisme polític es troba precisament en l’articulació del nou procés europeu i en la capacitat dels catalans i les catalanes de cercar-hi un paper rellevant i propi. Globalització i realitat europea són dos factors que ens han de permetre superar la vella i paralitzadora recerca d’una correspondència exacta entre l’estat i la nació. Ens trobem vivint ja uns canvis de gran magnitud. Vivim una veritable mutació de societat. I la primera responsabilitat de tot governant és situar el país dins el circuit del desenvolupament, no perdre la oportunitat de la revolució tecnològica. Aquesta revolució tecnològica, per altra banda, exigeix una reforma permanent d’estructures i planteja de manera aguda com competir i crear ocupació. La segona responsabilitat dels governants és que la revolució tecnològica es posi al servei de les persones, no les persones al servei de la revolució tecnològica, tot adoptant com a punt de referència els drets dels ciutadans. Els canvis socials i culturals que les noves tecnologies afavoreixen i l’explosió d’una societat de la informació cada cop més mediatitzada però també cada vegada més lliure, demanen una reformulació política que tingui en compte els riscos de la concentració del poder en centres de poder que no es basen en la legitimació i el control democràtics, però que a la vegada es faci ressò de les possibilitats esperançadores d’una participació ciutadana més intensa que aquests nous instruments provoquen. La Catalunya del segle vinent viurà dins un món cada vegada més interdependent. La nostra proposta catalanista ha de permetre desplegar la nostra identitat pròpia i afavorir que Catalunya tingui un paper més actiu en la construcció d’un món més just i lliure. �6 La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos: . Catalanisme és autogovern. . Catalanisme és integració i cohesió social. . Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa. �7 1. CATALANISME ÉS AUTOGOVERN L'element central del catalanisme polític és la voluntat d'autogovern del poble de Catalunya. El fet nacional s'expressa per la voluntat del poble de Catalunya de constituir una comunitat política diferenciada que decideix en última instància per si mateixa sobre els aspectes fonamentals de la seva identitat col·lectiva. És aquesta la característica essencial del catalanisme modern. Som una nació perquè avui i aquí els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya volem ser-ho i aquest fet es tradueix en l'aspiració a autogovernar-nos a través de les nostres institucions. Això significa tenir l'ambició d'eixamplar el màxim possible la nostra capacitat per decidir per nosaltres mateixos en els diferents camps de l'activitat pública i reforçar la identificació del poble de Catalunya en les seves institucions d'autogovern. Tota realitat nacional és una realitat complexa. El que afirmem és la primacia de l'autogovern com element constitutiu del fet nacional. Això vol dir que la nació és allò que expressa la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes. No és el poble que està al servei d’una idea de Nació abstracta, sinó la nació que està al servei del poble. Però vol dir alguna cosa més. Vol dir que el catalanisme es mesura sobretot pels graus d'autogovern que puguem assolir. El vigor i la força de la realitat nacional catalana està en relació, abans que res, amb la capacitat que tinguem per decidir per nosaltres mateixos sobre les qüestions que fan referència a la nostra vida col·lectiva. Des d'aquest punt de vista, les relacions CatalunyaEspanya i la inserció precisa de Catalunya dins l'Estat Espanyol és una qüestió central del projecte catalanista, perquè, ara juntament amb Europa, és el marc on caldrà adequar el nostre nivell d'autogovern. Cal que siguem conscients que l'element essencial que tenim plantejat en el futur del nostre país no és la qüestió abstracta de la sobirania. En un món d’interdependències, allò que cal és enfortir i precisar els continguts polítics del nostre autogovern, en llenguatge i conceptes propis de la realitat sociopolítica del segle XXI i molt particularment en la perspectiva institucional i coherent de la construcció europea. Estem, de fet, en un procés de reformes, de recomposicions i de renúncies de sobirania. El debat central de la sobirania avui no radica a assenyalar qui pot exercir-la plenament, és a dir, quin és l'àmbit territorial que en té la potestat, en última instància, per constituir-se en comunitat política i, per tant, per decidir la seva existència independent o la seva integració dins d'altres realitats polítiques. Aquest no és el debat central perquè de fet formem part de realitats polítiques plurinacionals, en les quals ja no hi ha la concentració exclusiva del poder nacional en una sola instància de govern. Des d'aquest punt de vista, la capacitat de decisió, i si es vol la sobirania, és compartida pels diferents nivells de govern. Les dues qüestions essencials que hem de decidir són, per una banda, quina és la distribució territorial del poder polític a què nosaltres aspirem i, per altra, com es fa conciliable �8 l'existència de diferents realitats nacionals amb la integració de totes elles en sistemes polítics descentralitzats. Si l'element essencial del nostre catalanisme és l'ambició d'autogovernar-nos, la determinació dels continguts polítics de l'autogovern esdevé la qüestió central. És en aquest punt on el federalisme és un punt central de referència. El federalisme ens ofereix el millor model en què inspirar-nos a l'hora de decidir quins són els continguts de l'autogovern de Catalunya, tenint en compte que aquest autogovern haurà d'exercir-se en un marc polític complex caracteritzat per l'existència de diferents nivells de govern (l'europeu, l'estatal, el català, el local) i en el qual cada un d'aquests nivells disposarà d'uns determinats graus de poder polític. Més endavant ja entrarem en el federalisme; però cal insistir en el fet que el federalisme ens interessa més per la qüestió dels continguts polítics de l'autogovern que no per la qüestió de la sobirania. Des d'aquest punt de vista, a més, tampoc ens seria fàcil trobar punts comuns entre els països federals Nosaltres hem d'afirmar la vigència del pacte constitucional com un pacte, tant entre ciutadans com entre territoris, que suposa una afirmació i una doble renúncia. L’afirmació que democràcia i autonomia estan indissolublement unides a Espanya, i en concret que l’autonomia de Catalunya ha anat sempre lligada a l’existència de democràcia a Espanya. La renúncia de la democràcia espanyola a imposar a Catalunya un Estat centralista i unitari, i la renúncia de Catalunya a la reivindicació de la independència. En aquest context, l’objectiu essencial del catalanisme ha de ser més el de reforçar i ser ambiciós en els continguts de l’autogovern que no el de plantejar el debat de la sobirania. Com recordàvem en la introducció, el catalanisme polític és plural. El catalanisme és el denominador comú de diferents formacions polítiques que, amb plantejaments diferents quant a model de societat i a projecte nacional, comparteixen en canvi una mateixa voluntat per a fer efectiu l'autogovern de Catalunya. El caràcter plural del catalanisme no significa que hi hagi d'haver diferents projectes catalanistes. Significa, per contra, que no totes les formacions catalanistes pensen el mateix respecte a la manera de resoldre els problemes bàsics de la societat catalana. Per això, la confrontació política entorn dels temes programàtics i de model de societat ha d'anar acompanyada per la voluntat de cercar una unitat bàsica de les forces polítiques catalanistes respecte a les qüestions que fan referència als continguts polítics de l'autogovern, tot i reconeixent les diferències derivades dels models diferents de configuració de l’Estat. El fet que aquest autogovern vulgui ser exercit per a aplicar polítiques diferents -i fins i tot contradictòries- no vol dir que les forces catalanistes no puguin tenir un interès comú a aprofundir l’autogovern al màxim. Respecte a les qüestions que fan referència a l'autogovern cal assolir el màxim nivell d’unitat. Aquesta unitat és complementària del caràcter plural del catalanisme, precisament perquè el �9 catalanisme no és patrimoni de cap formació política en concret, sinó de totes les formacions catalanistes en conjunt. La vida política catalana no estarà plenament normalitzada mentre el tema central de la discussió interna entre les formacions polítiques de Catalunya continuï estant vinculat a les qüestions que fan referència a l'autogovern. Aquests temes són bàsics, certament. Les relacions Catalunya-Espanya i el contingut polític de l'autogovern seran durant molt temps encara el tema central del catalanisme, tot i que no haurien de ser temes de confrontació sinó més aviat d'acord. La línia divisòria dins de la política catalana ha de situar-se sobre les qüestions de programes i polítiques, sobre la forma concreta d'exercir aquest autogovern per opcions polítiques de signe diferent, no sobre l'abast i el contingut de l'autonomia. De fet, però, des de l'any vuitanta la vida política catalana ha estat marcada per aquest debat. Hem assistit a la voluntat d’apropiació del catalanisme polític per part d’una sola força política, i això ha situat el debat polític a Catalunya entorn de la qüestió del catalanisme. Aquesta situació no és la desitjable. La història ens passarà la factura dels intents de CiU d'apropiació partidista del catalanisme. Això no ha fet cap bé al país. CiU ha renunciat als objectius de país per propòsits partidistes. Ha tendit sistemàticament a excloure del camp del catalanisme aquells que no compartien els seus plantejaments de partit. L'autogovern no pot ser excloent, sinó que ha de ser integrador. No només per una raó de principi, sinó també per tal de poder-lo reforçar i aconseguir que arreli al màxim en el si de la societat catalana. Un catalanisme basat només en els aspectes lingüístics i culturals corre el risc d'excloure dels seus plantejaments una part important de la societat catalana, que no té el català com a primera llengua. Dir que per ser catalanista cal expressar-se en català i estar impregnat de la cultura catalana és excloure avui del catalanisme el 50% de la població. És, doncs, afeblir la causa que es pretén defensar. El nostre autogovern es veurà reforçat el dia que hi estiguin a favor i el sentin com a seu (i per tant participin en els processos electorals) els ciutadans de Catalunya que no s'expressen en català però que veuen en l'autogovern la manera d'exercir els seus drets i de defensar els seus interessos. Per això és important subratllar l'estret lligam entre el catalanisme i l'autogovern, en una doble perspectiva: per una banda, l'autogovern permet la defensa dels interessos de tots els catalans, més enllà de la seva procedència cultural; per l’altra, ofereix la possibilitat de desenvolupar un projecte comú de país en el qual la identitat cultural es va construint dia a dia com a resultat de la dinàmica social i de l'ambició, i té la voluntat d'assegurar la continuïtat dels elements lingüístics i culturals que ens ha legat la història. La realitat, però, és complexa. L'autogovern és una qüestió d'interessos, però també de sentiments. La nació és l'autogovern, la voluntat col·lectiva de ser; però és també un conjunt de símbols i elements intangibles amb els quals ens sentim identificats amb major o menor grau. Tota realitat nacional construeix el seu propi relat articulador. Està clar que aquesta realitat és, en molt bona part, la reconstrucció interessada d'una determinada �10 història, en la qual uns fets són ignorats i altres destacats, d'acord amb uns determinats propòsits. Però el fet cert és que acaben adquirint vida pròpia. I que no hi ha poble, ni país, ni nació, sense uns signes d'identitat nacional que l'uneixen, el cohesionen, li donen una perspectiva de conjunt, permeten que tingui força al món, que valgui i sigui alguna cosa. Els elements d’identitat, i entre ells els culturals i lingüístics, no els podem, doncs, oposar a l'autogovern com a fet fundacional de la realitat nacional. El que hem de fer és evitar que siguin elements excloents i segregadors; i convertir-los, en canvi, en factors de síntesi i d'agregació. �11 2. CATALANISME ÉS INTEGRACIÓ I COHESIÓ SOCIAL Catalunya ha estat sempre un país de pas, un passadís per on han desfilat i en el qual han restat gent i cultures diverses; i, a causa d'aquesta condició de terra de frontera, ha estat també un país sotmès a pressions bèl·liques successives. Tot plegat ha generat, al llarg dels segles, dues característiques bàsiques del seu temperament col·lectiu: la permeabilitat; la capacitat d'acollida i d'integració de la diversitat, i la resistència contra la invasió assimiladora, la voluntat de romandre com a poble. Així ho explica Jaume Vicens Vives. I afegeix: "Som fruit de diversos llevats i, per tant, una bona llesca del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge". Per això, la xenofòbia no ha adquirit mai carta de naturalesa a Catalunya, no ha quallat mai en res de significatiu. Algunes veus d'esquerra de principis de segle, que s'oposaven tant a la dreta catalana i a algunes derives tradicionalistes com a l'actuació divisora del lerrouxisme, ho havien formulat amb contundència. Pere Coromina havia dit: "No som els fills d'una sola sang". I el socialista Rafael Campalans en feia una bella afirmació de present i de futur, amb unes paraules que han figurat en el projecte del socialisme català des de la seva unificació: "Catalunya no és solament -com voldrien alguns- la geografia i la història passada. És sobretot aquest deler regenerador que s'encomana a tots els homes que hi viuen, és a dir, aquesta voluntat d'història futura. No és la història que ens han contat, sinó la història que nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de venir." En un breu eslògan, l'Assemblea de Catalunya va fer d'aquesta voluntat integradora un crit multitudinari: "Som i serem un sol poble." En els grans països receptors de fluxos immigratoris (EUA, Canadà, Austràlia), no és fins als anys seixanta que comença a obrir-s'hi camí aquesta concepció pluralista i integradora. Fins aleshores, hi havia dominat un altre model: l'assimilacionisme. La ciutadania plena no es guanyava sense l'abandó de les pròpies senyes d'identitat i sense la total supeditació al patró establert prèviament com a necessari; se n'ha dit "l'angloconformitat". A partir dels anys setanta, la creixent pressió en favor del pluralisme cultural es generalitza i, amb ella, l'exigència del dret a la diferència (nacional, d'origen migratori, de gènere...). Així acabarà deixant-se enrera el model assimilacionista envers el fet immigratori i es reconeixerà el dret de tothom a mantenir els seus signes d'identitat i a associar-se amb aquesta finalitat. El camí fet des d'aleshores, amb encerts i derives, ha posat de manifest, en els països de referència, la cristal·lització de dues ortodòxies oposades i socialment molt negatives. D'una banda, la pervivència de la vella ortodòxia tradicionalista, en versió uniformadora assimilacionista- o en versió excloent -"apartheid". D'altra banda, una nova ortodòxia: l'ortodòxia del multiculturalisme incondicional que propugna la "separació en la igualtat", l'amanida inconnexa. Es tracta, aquest darrer, d'un exasperat zel diferenciador que, en nom dels interessos dels "diferents", obre dinàmiques de contrasocietat, és a dir, d'automarginació, amb la qual cosa coincideix paradoxalment amb els objectius del �12 tradicionalisme excloent. Aquest multiculturalisme incondicional, de fet, ignora la mobilitat del procés social i tracta de congelar les coses, reduir-les a foto fixa, perpetuar-les. Enfront d'això, cal afirmar sense equívocs que la diversitat es reconeix però no es projecta. Projectar la diversitat és organitzar la segregació. Els sectors progressistes dels països en qüestió estan afirmant una tercera posició que coincideix plenament amb el model integrador que entre nosaltres hem batejat amb el nom de "societat gresol". Es basa en dos conceptes fonamentals: primer, el ple reconeixement de la diferència; segon, un fort designi unitari, comunitari i integrador. Els drets de ciutadania han d'alliberar-se de motlles culturals rígids. Entre nosaltres, per exemple, ha de considerar-se catalana tota expressió cultural que hagi arrelat a Catalunya, vingui d'on vingui. Certament, no és aquest el criteri que avui separa la cultural tradicional autòctona i la immigrada; la primera conduïda per la Conselleria de Cultura i la segona per la Conselleria d'Afers Socials. Cal afegir a aquest reconeixement una potent acció unitària i integradora, contra tota deriva separadora. Hem de dir no a la cristal·lització de les diferències, hem de dir no a la compartimentació en realitats estanques. La fusió, la construcció d'una identitat comuna, és un objectiu inexcusable, perquè la nostra concepció de les coses passa per l'existència d'una societat cohesionada, perquè sabem que només en aquest terreny poden créixer i estendre's la llibertat, la justícia i la igualtat. Aquest procés de fusió que considerem imprescindible no comporta un dibuix final preestablert. El resultat depèn sempre d'un procés de selecció social de les matèries primeres identitàries que hi concorren i que és imprevisible en els seus resultats. Entre tots aquests ingredients, la mitjana de la gent va produint uns determinats decantaments en favor d'aquells que els resulten més útils, més satisfactoris respecte de les seves necessitats. És evident, però, que l'assumpció d'aquest model dinàmic pels respectius segments socials reclama la visualització d'algunes poques garanties bàsiques que esdevenen pressupòsits del procés, mínims prefixats, objecte del consens social que ha de quallar a l'inici del procés. A Catalunya, aquests mínims haurien de ser, d'una banda, la garantia que el procés està certament obert a la diversitat, sense restriccions, inclosa la diversitat i llibertat lingüística com a valor de present i de futur; i, d'altra banda, la garantia que el català, la llengua especifica del país, serà salvada, esdevindrà causa comuna de tota la ciutadania. Aquestes són condicions bàsiques a partir de les quals tots els segments socials han de participar confiadament en el procés, han de lliurar-se sense recances a la recreació de la identitat col·lectiva de Catalunya, a la reactivació del vell gresol català. La cultura democràtica comuna està cridada a ser un desencadenant, un catalitzador, d'aquest procés de fusió. No va costar gens, en la transició democràtica a Catalunya, que els catalans nascuts a Andalusia entenguessin de seguida com a patrimoni seu l'herència política de la Generalitat republicana, del president Companys... I no era menys cert que molts catalans autòctons sentien García Lorca o Blas Infante com a propis en el combat �13 comú contra el franquisme. Símbols, fets, fesomies d'origen divers, projectes de futur, valors democràtics i progressistes, s'unien en un mateix impuls col·lectiu, en una mateixa significació democràtica, transformadora, catalanista. Aquest és un element decisiu en la reactivació de la Catalunya-gresol: els valors, la cultura democràtica com a realitat comuna. La Catalunya dels anys trenta va ser això. L'impuls social i polític que va culminar en la República i que va inspirar l'obra de la Generalitat va tenir aquest doble ingredient: impuls comú i integrador, projecte transformador. Catalunya, en l'imaginari col·lectiu català -i fins i tot internacional-, va aparèixer com la suma dels millors ideals, una causa que s'ho valia, una causa que molts podien fer seva. Catalunya va ressorgir amb gran força. Així va ser com el gresol català va funcionar plenament. Va passar el mateix amb les grans mobilitzacions dels darrers anys del franquisme, als setanta. L'esquerra catalana en general i després la unitat socialista en particular en van ser el desencadenant i canalitzador. El nou PSC sorgit de la unitat socialista i revalidat per les urnes com a primera força política esdevenia l'expressió d'un nou impuls transformador i integrador a Catalunya. Aquesta realitat conjurava definitivament un perill ben present aleshores en la ment de tots: la reedició de qualsevol nou intent lerrouxista. Aquesta havia estat una de les raons de ser del procés d’unitat socialista a Catalunya, ara ja una gran fita guanyada: haver assegurat, en la transició democràtica, la unitat civil del nostre poble. A partir dels anys vuitanta, es produiria la gran frenada: amb la victòria electoral del catalanisme conservador, tenia lloc un desplaçament decisiu del centre de gravetat del catalanisme, situat fins aleshores en els segments populars de la nostra societat, en part autòctons, en part immigrats. Ara requeia en el segments mitjans i alts. Així, el catalanisme oficial -i la imatge de Catalunya que se'n desprenia- generava una visió cofoia i abrandada, a la mida de certs sectors mitjans; mentre que, amb l'altra mà, feia d'expenedor de passaports de demòcrates i catalanistes pels sectors provinents del vell règim. Això, acompanyat d'una concepció del país culturalment tradicionalista i acompanyat també del brutal anatema conservador contra els socialistes, va allunyar del catalanisme sectors molt actius en l'etapa anterior i va arraconar un ampli segment social cap a l'atonia i l'abstencionisme. Això va comportar un greu alentiment, quan no l'estancament, del procés de socialització política i nacional que hi havia en curs. Aquest és el gran cost nacional del període conservador al govern de la Generalitat. Catalunya necessita un nou període d'impuls social, que només pot basar-se en un nou projecte. Un projecte transformador cap a majors cotes d'igualtat entre la ciutadania, cap a una més gran cohesió social, a partir del qual el gresol català s'ha d’activar plenament, amb el reconeixement de la diversitat, de manera integradora, cap a una realitat comuna de futur. La viabilitat nacional de Catalunya depèn d’aquesta reacció social. Cal que Catalunya torni a ser el compendi de les millors causes, un país pioner, obert i integrador. �14 La cohesió social esdevé un factor essencial del nostre projecte catalanista. Ens cal una distribució de la riquesa i la cultura més equilibrada. Cal que el creixement econòmic pugui arribar a tots els sectors de la societat i a tots els racons del país. A Catalunya, constatem amb especial preocupació l’erosió del sistema educatiu i l’abandó de l’escola pública catalana durant l’etapa del govern de CiU. L’educació ha de convertirse en la primera prioritat de les polítiques catalanistes. El catalanisme progressista confia en el valor cívic de l’educació, alhora que comprèn l’abast social que la caracteritza. La igualtat d’oportunitats com a acció equilibradora i la millor preparació com a acció inversora. La cohesió prové també de la participació, de les conviccions democràtiques de la societat. Per això el nou valor de la proximitat, que acosta els poders públics a la ciutadania, serà sens dubte fonamental per a sostenir una política que compti amb el suport cívic necessari. D’aquí que el catalanisme progressista tingui en la seva arrel el concepte del municipalisme, una tradició basada en la confiança, en el reconeixement mutu de ciutadans i governants i en el respecte institucional que ara, amb el valor de la proximitat, es renova en la certesa que el màxim acostament de les decisions no sols incrementa l’eficàcia sinó que també esdevé un factor de cohesió mitjançant la participació cívica. En la nova societat de la informació, aprendre a créixer també és aprendre a competir, en un món estretament comunicat que intercanvia mercaderies i alhora idees. La capacitat innovadora i l’esperit creatiu de les societats determinen l’eficàcia en la competència i també permeten nous reptes. La cadena consecutiva fóra aquesta: un país més participatiu és més responsable, o sigui, més lliure. Un país més lliure és més creatiu i això li permet guanyar nova confiança per emprendre amb més èmfasi l’afany participatiu. En aquest cicle, el màxim rendiment es dóna quan hi ha el gruix suficient com per emprendre els grans canvis que impulsen les transformacions a més llarg termini. Una societat més lliure i responsable, més innovadora i alhora més segura, per la confiança obtinguda en ella mateixa més que no en l’exercici mandrós de dipositar la confiança en lideratges asfixiants, és una societat més cohesionada, on les diferències se salden en les accions equilibradores, on la necessitat de llibertat i la voluntat d’igualtat tendeixen a un desplegament paral·lel. En aquesta combinació rau justament la força del progressisme. �15 3. CATALANISME ÉS FEDERALISME Com ja hem insistit al llarg del document, el catalanisme polític no és un moviment monolític, unívoc; sinó que, al contrari, una de les seves característiques més marcades és la seva varietat de tendències. No és reductible a una classe social, a una ideologia, a un programa polític. Té, ja ho hem vist, si més no, un element definidor comú a tots ells: la lluita en defensa de la personalitat de Catalunya i del seu autogovern. És també un moviment que demana o exigeix la reforma democràtica de l’Estat espanyol perquè la seva visió de les Espanyes és antagònica amb el centralisme. Tot i que el catalanisme, per la seva pròpia exigència de l’autogovern, és autonomista. Dins del catalanisme autonomista hi trobarem tot un gran corrent que és federalista. Al seu costat hi trobarem el catalanisme regionalista, que procedeix de les tradicions del foralisme tradicionalista. A finals d’aquest segle el federalisme és, potser encara més, un aspecte decisiu del nostre projecte catalanista. Fins ara hem vist com, pel catalanisme de progrés, l’autogovern, per una banda, i l’integració i la cohesió social, per una altra, esdevenen els dos objectius essencials de la nostra proposta. El tercer objectiu, que a més de lligar-los els articula, és el federalisme. El federalisme és, avui més que mai, la clau que ens obre la porta al model de la nostra relació política amb Espanya i amb Europa; i, a més, és la manera més positiva i més democràtica d’articulació dels poders polítics i d’aproximar-los als ciutadans i a les ciutadanes. El federalisme és, en primer lloc, un pacte d’individus en llibertat El federalisme, alhora que és un sistema d’articulació dels estats o de les regions dins d’un Estat, és també un criteri d’organització social democràtica que té com a idea fonamental la prioritat de l’individu. La persona posseeix tota la seva llibertat i únicament cedeix aquella part de la seva llibertat que vol entregar; a més, decideix a qui vol entregar-la, i no l’entrega mai a un sol poder, sinó que la pot distribuir entre els poders que cregui oportuns. En aquest sentit el federalisme és també una actitud, una sensibilitat, una manera de forjar la convivència en llibertat. Aquesta concepció de la llibertat individual, estructurada a partir del radicalisme democràtic del segle XIX, contempla la Constitució com un pacte entre subjectes. En aquest pacte els individus conserven el poder personal que volen i, aquell que entreguen a la comunitat, l’organitzen de tal manera que mai no pugui concentrar-se tot en una única institució o en un nivell polític. Aquesta és la idea de fons del federalisme. No n’hi ha prou amb la divisió de poders de l’Estat entre el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial. Cal una divisió vertical de poders entre �16 l’individu, el poder local, el poder regional, el poder nacional.. L’Estat-nació no és el resultat necessàriament d’un acte únic de disposició de llibertat de tots; ho és únicament en un dels nivells de comunitat en què un accepta integrar-se. Per tot això, en aquest moment d’articulació del procés de construcció europea el federalisme esdevé clau per una doble raó: per un costat, perquè permet l’articulació i la reforma de la sobirania dels estats membres i, per un altre, perquè és l’instrument que permetrà una nova manera de relació dels poders per fer-los més democràtics i més propers als ciutadans i a les ciutadanes . L’aposta per una Europa unida, que estimula un sentiment de pertinença més ampli, és complementada amb un rol dels estats que el principi europeu de subsidiarietat assegura. A la vegada, s’aferma una acció paral·lela de “devolució”, des d’aquests esglaons intermedis, cap a les regions i als municipis. Aquesta Europa de la unió enforteix els valors de proximitat i de participació: el federalisme es convertirà en l’instrument per adequar-los. Per això mateix, més que una reforma del concepte de sobirania, el federalisme suposarà un nou impuls al concepte de ciutadania, vers una Europa dels ciutadans i les ciutadanes en la qual estats, nacions, països tinguin el seu grau de responsabilitat i protagonisme col·lectiu. El nostre “catalanisme federal” convoca a la construcció d’un projecte per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa des del catalanisme polític progressista. En lloc de l’ús i abús de les situacions conjunturals, que ha convertit les relacions polítiques emeses des de la més alta institució de Catalunya en un estira i arronsa interessat, hi ha una altra actitud del catalanisme que suscita més esperança que la migrada visió dualista i victimista. Hem d’acabar amb les maneres provincianes i estèrils de relacionar Catalunya amb la resta de l’Estat i amb la Unió Europea. Hem d’acabar també amb les visions ambigües, sovint contradictòries, que demostren, de fet, la inexistència d’un projecte per a Espanya i per a Europa des del catalanisme conservador. Aquest tipus de política està resultant molt negativa per a Catalunya i per a la percepció que es té de Catalunya a l’exterior. Un pas més endavant en el pacte constitucional Ens trobem en una nova situació que ens demana un pas més endavant en el pacte constitucional per avançar en la consolidació d’una Espanya plurinacional, democràtica, federal. Vint anys després de la Constitució, Espanya ha canviat molt. Amb la Constitució hem acabat amb aquell Estat centralista, unitarista, autoritari que només perdura en les actituds personals d’alguns governants. Hem aconseguit anar desplegant una reforma en profunditat del vell Estat centralista. La Constitució de 1978 consagra un model d’organització territorial del poder polític que pretén respondre alhora a un doble repte: per un costat, resoldre el problema històric de l’articulació territorial d’Espanya, i per l’altre, proposar l’aproximació dels centres de decisió política a la ciutadania. Estableix un model obert, dinàmic i flexible, que permet perfectament la lectura federal de la Constitució i que �17 ha ajudat a la transformació d’un Estat molt centralitzat tot impulsant l’Estat de les autonomies. La Constitució espanyola de 1978 ha fet possible una autonomia molt satisfactòria, en la seva aplicació més amplia. En general el Tribunal Constitucional ha demostrat una i altra vegada que la Constitució és un paraigua protector de l’autonomia i no només dels poders centrals de l’Estat. Però per a continuar en el desplegament federal de la Constitució, cal un nou pacte constitucional que permeti aprofundir al mateix temps l’actual transformació de l’Estat de les autonomies, el procés d’unitat europea i les reformes democràtiques a partir dels principis de la subsidiarietat, de la proximitat i de la transparència. Ens interessa ésser actius amb el nostre projecte hispànic, naturalment des de la nostra concepció d’aquest projecte, des de la nostra interpretació constitucional lleial i generosa al mateix temps. Ens interessa participar i decidir. De fet, com més participem, millor anirem. Això els socialistes i les socialistes ja ho vam entendre, i practicar, durant la transició. Si volem anar endavant és necessària la nostra total imbricació en la consolidació i aprofundiment de l’estat autonòmic per tal d’anar-lo conduint cap a criteris federals. Cal anar perfeccionant el nostre autogovern -i el dels altres- i molt especialment s’han de trobar les fórmules en matèria de coordinació i presa de decisions. L’actual govern de la dreta no pot ocultar els seus orígens ideològics en una concepció unitarista i redemptora d’Espanya, però la conjuntura ha forçat fins i tot aquests sectors reticents a la realitat plurinacional a l’adopció d’unes conviccions autonomistes més o menys versemblants. A més a més, els corrents del federalisme europeu també fan possible nous punts de vista en la política espanyola. Aquesta nova situació convida a l’acabament definitiu de les polítiques basades en recels o en el contrajoc d’intercanvis sempre provisionals, perquè les actituds favorables a l’autonomia són un bon camí per a avançar més graus de proximitat del poder polític a les persones. El federalisme més sincer parteix del reconeixement de les diferències. Catalunya expressa el seu caràcter nacional a partir de la història, la llengua, la cultura, el dret i la política. Aquest indispensable reconeixement de les diferències ha de suposar també que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tinguin els mateixos drets que altres ciutadans de l’Estat; és a dir, han de poder comptar amb el mateix finançament per als serveis bàsics i amb la proximitat elegida en la gestió dels afers públics. Tot i que hi ha raons històriques no gaire llunyanes que podrien alimentar la malfiança o l’acritud, i malgrat el soroll minoritari, però efectiu, que prové d’actituds hostils, el catalanisme té l’obligació de liderar des de Catalunya la recomposició històrica d’aquests �18 sentiments, per participar amb lliure responsabilitat en les garanties d’una Espanya plurinacional, democràtica, federal i europea. El catalanisme progressista ha de substituir un model basat en influències, tal vegada punyents, però massa sovint mesquines o febles, a causa dels dèficits d’inici, per un compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques d’Espanya, molt més ara que s’endevinen voluntats regressives i es lesionen principis establerts des de fa temps. La coexistència en llibertat a partir d’una societat que s’organitza lliurement ens porta al concepte alemany de bundestreue traduït com a fidelitat a l’esperit federal, lleialtat federal o confiança federal. La confiança constitucional aplicada al sistema polític espanyol és un element de primer ordre ja que l’estructura de l’Estat espanyol té totes les característiques essencials que la doctrina sol exigir als estats federals. Per un costat, estructura l’exercici del poder polític a través de l’organització de dos ordres: un de comú i un altre d’organitzat a través d’ens territorials que gaudeixen de poder legislatiu sobre les competències que li han estat atorgades en els estatuts respectius. Per l’altre, estableix una garantia constitucional de l’autonomia concretada en el control de constitucionalitat de les lleis realitzat pel Tribunal Constitucional. La Constitució és el marc que permet l’encaix dels actors polítics i la seva interpretació permet una visió plural, flexible i dinàmica del sistema polític. La confiança constitucional significa l’acceptació del pacte constitucional, lluny d’una idea jeràrquica de lleialtat; significa la plena acceptació solidària de la pluralitat i de les diferències a partir d’un pacte constitucional compartit i dinàmic. Cal anar a fons amb la federalització de l’Estat de les autonomies S’obre una etapa del federalisme de les propostes i de l’acció. Cal concretar les propostes. En aquest sentit, cal recordar els cinc punts bàsics de la proposta federalista del PSC, en els quals hem insistit des de fa uns anys i que hem anat desplegant: Primer. El federalisme com a sistema de distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes. Nosaltres apostem clarament pel desplegament de les transferències encara pendents per tal de facilitar d’aquesta manera l’exercici de l’autogovern. Segon. Completar la reforma en profunditat de l’Administració de l’Estat que afecti tant els serveis centrals com els perifèrics. Tercer. La reforma en profunditat del Senat. Apostem per un Senat federal que sigui una veritable cambra de representació territorial de la realitat plurinacional de l’Estat. El Senat és l’espai on s’ha de confeccionar i manifestar amb autenticitat i de forma representativa i �19 entenedora la confiança federal. El Senat federal haurà d’esdevenir la cambra de primera lectura en tots els assumptes relacionats amb la realitat autonòmica i l’espai privilegiat de pacte entre els governs de les comunitats autònomes. Serà també el marc idoni de reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional d’Espanya. Proposem un Senat més reduït composat per representants dels parlaments autònoms. Un Senat on pugui expressar-se també de manera normal el pluralisme lingüístic de l’Espanya plurinacional. Quart. Ens cal un nou model de finançament autonòmic. El PSC ja ha presentat la seva proposta. Una proposta que es fonamenta en els principis d’autonomia i suficiència financera, de corresponsabilitat fiscal i solidaritat interregional, a partir dels següents eixos bàsics: igualtat dels ingressos per habitant, incorporació de la sanitat al model general, autonomia financera i corresponsabilitat, diversificació dels tributs (l’anomenada cistella d’impostos), suficiència, solidaritat, transparència, trencament amb els sistemes de discriminació, gestió participada dels impostos, oficina de seguiment financer al Senat i suport a l’administració local. Tot això en un marc fiscal federal que tindrà com a tasca inicial recalcular els recursos de cada Comunitat Autònoma per poder així garantir la seva suficiència i igualtat en la prestació dels serveis. Cinquè. Reforçar el paper de les corporacions locals en la nova estructura de poder territorial. La “proximitat municipal” esdevindrà un factor decisiu en els processos de cohesió social i de legitimació política. Governar la globalització significarà aproximar el poder polític al ciutadà desplegant a fons el principi de subsidiarietat. I el federalisme és també la nostra proposta per a Europa La construcció d’Europa és vista des de Catalunya com allò que és bo per tots els europeus però especialment pels catalans i les catalanes. A més de sumar tots els arguments en favor de la unitat europea com ho fan arreu, nosaltres hi afegim la convicció que la dimensió europea pot ser el desllorigador de les nostres expectatives col·lectives. Hem de ser conscients que el nostre futur és Europa. L’objectiu és ben senzill: es tracta que Catalunya pugui encaixar en la política, l’economia, la societat i la cultura europees amb tota comoditat i amb una garantia de la seva identitat. Catalunya un país de rang europeu. ¿De quina manera? Mitjançant la relació indirecta -que li procura l’Estat- i a través de la relació directa que ofereix ja, encara que de manera incipient, el moviment regional europeu institucionalitzat. En la relació indirecta, cal aprofitar plenament el paper que l’Estat espanyol pugui jugar en matèria comunitària. S’han de perfilar competències, definir les regles de la coordinació autonòmica en matèria europea: conferències sectorials, observador comunitari, decisions �20 vinculants o no, el paper del Senat, la legislació estatal o autonòmica, representació de la Unió Europea, institucions europees en territori espanyol, etc. Cal que les decisions que es prenguin es facin en una orientació federal. No oblidem en cap moment que Espanya és, pel seu pes específic, una magnífica porta d’entrada a Europa. Hem de saber aprofitar-ho però, sobretot, hem de voler aprofitar-ho. Després hi ha la relació directa amb Europa, en l’àmbit del que podem anomenar -perquè així ha estat batejada- la política regional europea. És a dir, l’acció que Catalunya pot menar en tant que regió -nosaltres en diem nació o nacionalitat- dins la Unió Europea. Aquesta acció pot tenir tres eixos: Un és l’accés directe que la normativa comunitària permet en quant a programes, subvencions o fons de desenvolupament. Accés que caldrà anar ampliant en el futur. El segon és la pertinença als òrgans de representació del món regional europeu dins les institucions de la UE. Per començar, el Comitè de les Regions, que augmentarà la seva força en el futur, sense cap mena de dubte, tal vegada fins a ser una segona cambra europea de caràcter territorial. Aquesta possibilitat és més real del que sembla i preveiem que a1 mig termini contemplarà la seva existència. En tercer lloc, hi ha l’organització i associació del regionalisme europeu que arriba força més enllà dels actuals límits geogràfics de la UE. Aquest món de poders territorials, nacionals, regionals, locals, ha de ser el gran impulsor d’una construcció europea que tingui en compte les realitats culturals, ètniques i nacionals que constitueixen la diversitat europea. La unificació la faran els estats, no cal donar-hi més voltes, però les realitats sub-estatals han de promoure que el resultat de la unificació sigui plural, respectuós amb les diferències i la diversitat que hi ha en la realitat social i cultural europea i que n’és una de les seves riqueses. Proposem una Europa que sigui més un Estat plurinacional que una nació pluriestatal. La nació europea no sabem si existirà mai: l’Estat europeu és possible ja. Pensem en una Europa respectuosa amb una nació com Catalunya, que vol contribuir amb tota la il⋅lusió del món a l’edificació d’una nova Europa unida, pacífica, pròspera i justa. La complexitat de l’Estat autonòmic i de la construcció europea només es pot resoldre des dels criteris federals, que són els més eficaços, els més respectuosos i els més democràtics ja que són la garantia que Europa respectarà el pluralisme de la seva diversitat cultural i política. Per tot això, el federalisme es converteix, alhora, en l’eix vertebrador del nostre projecte d’aproximació del poder polític als ciutadans, i en el sistema per a trobar una solució estable i dinàmica a la relació de Catalunya amb Espanya i Europa. El nou federalisme de �21 l’acció i de la subsidiarietat ofereix unes perspectives per a obrir una etapa d’aprofundiment democràtic de les institucions polítiques i per a cercar un marc estable de desplegament del nostre autogovern de manera pròpia i solidària. 4. Per un catalanisme ciutadà, federal i de progrés A cada període històric li correspon la formulació del seu projecte catalanista que ha de ser compartit amb il·lusió per la majoria de ciutadans i ciutadanes. L’esgotament d’idees del catalanisme conservador que ha estat hegemònic en la fase constituent de l’autonomia catalana i l’exhauriment lent però inexorable de la seva capacitat paralitzant, desvelen la necessitat d’aquest altre projecte de catalanisme i desvetllen les esperances d’un canvi possible. Només depèn d’allò que cadascú faci per a tothom. El govern actual de Catalunya, i molt especialment des de la seva presidència, és un fre real al desenvolupament d’aquests canvis possibles. El canvi de segle i de mil·leni no significa un traspàs mecànic cap a una societat diferent; però és ben cert que en coincidència casual amb el calendari estem vivint una etapa transformadora que és intensa i sovint es manifesta amb un ritme trepidant. El segle XXI és el temps immediat que ens toca viure, una època de profundes transformacions que han fet molt més que insinuar-se i que tenen encara uns marges molts amplis per a la concreció. Que les relacions ciutadanes es repleguin en l’egoisme individual o que, pel contrari, es decantin cap als valors del progrés i de la solidaritat universal, no és una incògnita atzarosa sinó un interrogant que només la suma d’actituds personals sabrà respondre. Els ciutadans i les ciutadanes del món tenen ara moltes més possibilitats que en períodes anteriors d’esdevenir els autèntics protagonistes de les transformacions futures. Per això la política, entesa com l’expressió de la convivència civil, reprèn nous valors i adquireix una importància més rellevant, més immediata i propera. La Catalunya del segle vinent, per tant, tindrà un paper més o menys actiu en la construcció d’un món més just i solidari segons quina sigui la voluntat dels catalans. Catalunya es podria adormir en la petita satisfacció dels reptes assolits, en el somni del que podríem ser però no ens deixen; o, pel contrari, emprendre amb vigor i decisió una nova etapa que es comprometi amb el conjunt de la humanitat i que adopti Catalunya com a punt de partença, com a experiència concreta de participació en el món. El catalanisme conservador està col·lapsat. El seu projecte exhaurit. No té ni la força ni la empenta per a respondre als nous reptes del proper mil·leni. El catalanisme de progrés ha de liderar la il·lusió de futur del país del segle XXI. És l’hora del catalanisme ciutadà, federal i de progrés �22 Del catalanisme ciutadà que cercarà noves maneres d’aproximar la política i que afavorirà noves maneres de participació. Que concreta el seu compromís genèric amb els interessos de la nació catalana amb un compromís més directe amb els interessos de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Del catalanisme federal que convoca a la participació efectiva d’un projecte per a Espanya i per a Europa. Que substitueix un model d’influències tal vegada efectives a curt termini però mesquines si el que volem és un compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques a partir d’un federalisme explícit i diferencial i que se sosté en la confiança de la lleialtat responsable, o sigui, lliure. I del catalanisme de progrés, que prioritza la integració i la cohesió. Un projecte polític progressista que ofereix la proposta de polítiques concretes que responguin al dret del treball i que a la vegada adaptin les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen a la realitat d’un país on es treballi més i millor. Un projecte d’esquerres inseparable de la proposició de mesures concretes que situïn al primer nivell de les prioritats la igualtat, l’educació i la cultura, la justícia i la transparència de les institucions, respecte del medi ambient i el territori, la solidaritat i la pau. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per Catalunya: ara, un nou federalisme. La proposta dels Socialistes de Catalunya. Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Eleccions Federalisme Catalanisme Catalunya Parlament de Catalunya Abstract A summary of the resource. La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos: . Catalanisme és autogovern. . Catalanisme és integració i cohesió social. . Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa. Description An account of the resource Bas programàtica del PSC per les eleccions autonòmiques de 1999, encapçalada per Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Llibret Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Programes electorals https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1099/19870605d_00221.pdf 73b6f7a44bc738156735fc032a251d6f PDF Text Text Eleccions Municipals 87 Data: 5 de juny de 1987 PER LA CULTURA, BARCELONA CAP AL FUTUR Els bens, valors i equipaments són un fi en ells mateixos. El plaer de la creac o, la comunicació o la contemplació cultural constitueix un dels elements centrals de la "qualitat de vida". Tota inversió en cultura no és una qüestió d'aparador, sino de servei basic als ciutadans. La política cultural que seguim gira al voltant de dos grans eixos: conservació - millora -difussió 1. barceloní, catalè, universal. del cultural, patrïmoni 2. organització o suport a l'activitat-creació cultural. En el primer, la principal tasca desenvolupada acabar de desenvolupar- es el Pla de Museus. -i per En el segon, cal recordar que l'Ajuntament destina tants diners a les activitats pròpies (720 milions) com al suport a les d'entitats i grups externs (661 milions) . Amb aquesta política perseguím un doble i gran objectiu: L'objectiu d'incrementar la qualitat de la vida, dels seveis, millorant l'oferta i facilitant l'accés al bens culturals per part dels sectors socials menys afavorits. L'objectiu de contribuir a la modernització/rellançament econòmic de la ciutat. La cultura es un dels grans sectors econòmics de futur. El turisme cultural cada cop és més important. Barcelona encara no aprofita prou el seu capital cultural. La millora dels museus, del Liceu, del Palau de la Música, del Grec, del patrimoni arquitectònic, etc., ajudaran decissivament a reforçar Barcelona com centre d'atracció de primer ordre, amb totes les seves consequencies sobre l'activitat econòmica. En una economia cada cop més orientada cap al sector serveis, amb una tendència cap a l'escurçament dels temps de treball, amb uns sectors punta on s'entrecreuen els aspectes mes tècnics amb els mes creatius i artístics (tecnologia/disseny, etc.), la potenciaci© dels equipaments i les activitats culturals ocupa i ocuparè un lloc central. Tot aixó exigeix la reforma o creaci6 d'equipaments �culturals adequats, grans o petits, de ciutat o de districte, monografics o interdisciplinaris. 1 per aixo cal aconseguir el suport de les altres administracions. No pot continuar la política que CiU ha seguit fins ara de fer anar l'acció de la Generalitat pel seu costat, malgrat el que diu el Pacte Cultural i malgrat la col.laboració de l'Ajuntament en projectes com el Teatre Nacional. No pot continuar l'incompliment sistemátic per part del govern CiU deis compromisos del Pacte Cultural (col.laboració al Palau Nacional, al Museu d'Art Contemporani, incrporació al Patronat OCB, etc.), ni la inhibició/boicot a tots els plans i programes muncipals. Pel periode que comença, Completarem el desenvolupament del Pla de Museus: Museu d'Art de Catalunya, Museu de Zoologia, de Geologia. - Realitzarem conjuntament amb la Diputació esperen, amb la Generalitat, el Centre Cultural de la Casa de la Caritat (amb el Museu d'Art Contemporani). ... amb la col.laboracio del Ministeri, el nou - Realitzarem, Auditori (coordinat amb el Teatre Nacional de Catalunya). el Centre Cultural del Nord-Narcís Monturiol. - Començarem reequilibri important dos equipaments suposen un Aquests territorial-cultural de Barcelona. - Completarem el Mercat de les Flors. El 1988 començara l'Olimpiada Cultural que ha de durar fins el 1992. Els equipaments que tindrem, les activitats que organitzarem convertiran Barcelona en deis focus culturals d'Europa i del món. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4005 Title A name given to the resource Per la cultura, Barcelona cap al futur Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Barcelona Gestió pública Acció política Eleccions Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2798/19960125_ElPais_Quadern_PerUnLlenguatgeEuropeu_PM.pdf 8d81cd1996b4e0f0a2b5ec735b16b6f5 PDF Text Text u* QUADERN EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 BALANÇ DE L'ANY 1995 El passat dimarts 9 de gener l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar al Col.legi de Periodistes la tradicional conferència de balanç de l'any anterior. Partint del Tractat de Maastricht i de la necessitat de la integració europea, Maragall va centrar el discurs en l'element clau de la subsidiarietat com a base per a la creació d'un llenguatge europeu comú, amb el Pasqual Maragall i d president dec Vaclav Html, durant la vidu d'aquest « Barcelona el mes de maig passat per sempre més la por d'una Europa alemanya en comptes d'una Alemanya europea. Quan Thomas Mann va tornar d'Amèrica l'any 45, després de la guerra mundial, va dir que volia una Alemanya europea i no pas una Europa alemanya. És això el que hauríem de voler. Jorge Semprún, quan li van donar el premi dels editors de Frankfurt, va fer un discurs magnífic, base d'un posterior lli- " bre autobiogràfic. No havia tornat mai a Buchenwald. Hi torna 50 anys després. El discurs es titula "Una tomba als núvols". I explica que quan Thomas Mann torna a Alemanya també diu: "No, jo no he marxat mai d'Alemanya, jo hi estat sempre, perquè la meva pàtria és el llenguatge, és l'alemany". Semprún es pregunta si això és veritat. Si és veritat per a ell. Si, és veritat que l'espanyol és la seva pàtria. És la llengua dels seus pares: en alguna mesura és, doncs, la seva pàtria. El francès també ho és: és la llengua en què més ha escrit.-L'alemany també, és la llengua, diu, en la qual ha llegit el Quixot. I acaba dient: "Cap d'aquests idiomes és la meva pàtria, la meva pàtria és el llenguatge". I jo aleshores em preguntava, i li comentava l'altre dia a Jorge Semprún, si seria veMARCELÜ SAENZ ritat que Europa reconeixeria que el llenguatge, europeu, per dir-ho així, és la pàtria dels europeus i que per tant s'ha de construir. M'ho pregunto no només teòricament sinó pràcticament. Ja sabeu que Barcelona vol ser la capital del llenguatge europeu, l'any 2001, de la cultura europea, en definitiva. I per tant hem les Malvines doncs que les ata- d'encertar, primer ens ha de noqui. Que tot el 'que sigui cons- menar el govern espanyol, espetrènyer aquesta llibertat de les ro que ho farà aviat. I després parts, dels Estats, de les nacions, ens hauria d'acceptar Europa. .Òbviament nosaltres no ens és dolent per Europa perquè d'aquí en naixeria una Europa cons- podem equivocar, i quan ens pretreta, una Europa obligatòria, i guntin "vostès que volen?",-com obligatòria vol dir no liure, una quan ens van preguntar l'any Europa que finalment no tiraria 1992 per què volíem els Jocs, sembla que nosaltres no hauríem endavant. Oblida que l'únic espai vàlid a de repetir la mateixa mena d'arnivell mundial ja és més gara que gument; No hauríem de dir que l'espai nacional i que l'escepticis- necessitem la capitalitat cultural me dels ciutadans europeus no d'Europa per transformar Barprové d'un excés d'Europa sinó, celona, perquè de fet els equipaments culturals que com ha dit Felipe tindrem el 2001 ja Gonzalez sovint, _ . els estem fent. . d'una manca d'EuBarcelona s'ha Per tant Barceropa per fer front lona, ben pensat, al'que volem com a d'oferir com s'ha d'oferir a europeus. Europa com l'esceLa resposta de escenari d'un nari no de la transDahrendorf té un llenguatge formació sinó de aspecte positiu que l'afirmació d'una jo vull remarcar: europeu cultura, d'un llenl'optimisme respecguatge europeu.te d'Alemanya. Ara, aquest és Dahrendorf diu que no ens preocupem més d'A- un argument que haurem de delemanya. Quan es parla de la batre, que haurem de rumiar unitat monetària molts pensem molt bé, perquè sabem, igual que és important per impedir com Dahrendorf, que hi ha pauna Europa alemanya; és a dir, ïsos sencers al Consell de Minisque l'euro és important perquè el tres de Cultura que no volen ni DeutchsMarc no ens domini sentir parlar de cultura europea. d'una forma que no considera- Alemanya, Anglaterra, Holanríem legitima. Que el Bundes- da, per exemple. Perquè consibank no pot governar França, deren que això és contrari a la per dir-ho d'alguna manera. I subsidiarietat. que això és massa que per tant l'important és que Europa. Estem en una situació, a finals les monedes s'uneixin en un lloc on els decisors no siguin només del 95, en què molts problemes alemanys sinó de tot Europa. s'han començat a resoldre, proQue la unitat monetària és neces- blemes que ens afecten, internasària r s'ha de convèncer els ale- cionals però que ens afecten, i manys que l'acceptin per tal que s'estan resolent bé. Tot sembla que pot tornar a Europa existeixi i desaparegui Per un llenguatge europeu PASQUAL MARAGALL L'any 95 ba estat un any dramà- Regions i de les Ciutats, perquè tic, convuls, un any desesperant i altrament no n'hi haurà. Però esperançador alhora. Podem l'Europa de la subsidiarietat és, pensar que ha estat menys nega- evidentment, l'Europa dels potiu a Barcelona que a Catalunya, ders propers. Hem d'anar confiats a la i menys a Catalunya que a Espanya, com hem dit molt sovint, construcció europea sobre la i fins i tot que a Europa. Això base del reconeixement que donaria lloc a un cert cofoisme aquesta ha fet del principi de •focal, al reconeixement d'un cert proximitat. Som conscients que tremendisme espanyol, .que exis- aquest principi s'ha de completeix, al reconeixement d'un cert mentar amb altres principis perescepticisme europeu, i a mi m'a- què sigui admès pels garants de gradaria aprofundir una mica en la construcció que són els estats i les raons d'una cosa i d'una pels "practicants" de la construcció, que són els funcionaris de altra. Jo crec que el 95 ha vist l'inici Brussel·les, els ministres quan es d'una esperança, almenys d'una. reuneixen en consell o els parlaDes del punt divista de la ciutat mentaris quan es reuneixen al de Barcelona, i parlament. I aquesta garantia que els poders més propers hem tats euro] de donar als garants de la constat, entroi trucció europea perquè aquesta que s'està ¿oi es pugui fer en el sentit que estic Tractat de defensant és el principi de lleialportància d tat europea, que els el fet que dreta i esquerjaJHSan accepalemanys anomenen bundestreue talcom un principi Hem d'anar constitucional eu(principi de lleialtat ropeu. D« totes les confiats cap a federal) i que al-' guns, per exemple idees europees, més Jordi Pujol, han que la de federalisuna Europa anomenat principi me, que alguns dels poders de responsabilitat. compartim i altres Es tracta, de no tant, és la idea propers complementar la que pot fundar subsidiarietat, és a Europa. És el prindir, la proximitat, cipi d'organització, no la idea abstracta, que pot fun- per tal de garantir que les parts dar la construcció europea. components d'aquesta construcL'Europa de le Regions i l'Euro- ció es fan solidàries dels interespa de les Ciutats que hauria de sos generals, com li agradava dir superar i integrar l'Europa dels a Jacques Delors. És a dir, que Estats, que són els garants de la cada una'de les parts que compo? construcció europea i per tant nen aquest conglomerat complex s'han de sentir còmodes amb la és conscient de les necessitats del construcció de l'Europa de les conjunt i actua dintre del conjunt no només defensant el seu propi interès sinó també l'interès general. Aquesta base, aquesta superació, aquesta pertinença local amb una idea també general crec que serà là base de la construcció europea que enguany es descabdellarà amb la conferència de revisió del tractat i de revisió de les institucions. Veiem, doncs, que hi ha una aproximació de les idees a la persona, un reconeixement progressiu de la importància que té el fet que les idees s'encarnin en persones i en fets concrets i pròxims. Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feliç: l'important, deia, és que tu siguis feliç, l'important és que aquestes idees generals de felicitat, de progrés, de desenvolupament, de benestar, de justícia i d'equitat arribin a ser percebudes per la gent com una cosa seva, que els pertoca directament. Però aquesta esperança es confon a voltes amb l'escepticisme; molta gent utilitza la subsidiarietat com a eina d'escepticisme. Hem vist recentment algunes manifestacions en aquest sentit, com per exemple unes de Ralf Dahrendorf, a qui jo respecto moltíssim, un sociòleg liberal, d'origen alemany, instal·lat a Londres, unes declaracions titulades "Una Alemanya europea", en què textualment està dient el contrari; està dient que la unitat monetària no cal, està dient que cadascú pot fer el que vulgui, que si Franca vol fer Mururoa que ho faci, que si Alemanya es vol reunificar no li preguntem per què i que si Anglaterra vol atacar punt de mira posat en la desitjada capitalitat cultural de Barcelona l'any 2001. En aquestes pàgines publiquem un extens resum de l'esmentada conferència. �© QUADERN El'PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 BALANÇ DE L'ANY 1995 començar: és el cainisme, el ma- l'anàlisi continguda i emocionaniqueisme, aquesta capacitat im- da, és a dir, no val l'anàlisi totalmensa de la humanitat per crear- ment freda perquè no existeix l'ase enemistats en la proximitat, nalista fred, no existeix la persoperquè uns i altres són germans. na que no sigui nacional d'algun A Palestina, per exemple, un lloc, o ciutadà d'alguna ciutat. incident en pot crear un altre, i Per tant aquesta anàlisi ha de aquest un altre, i una resposta, i comptar amb l'emoció i amb el estem sempre a les portes que es punt de partida. desencadeni un procés irreversiPerò tota aquesta disquisició ble. Cainisme i maniqueisme per- a Barcelona per què li interessa? què el cainisme va seguit imme- Doncs li interessa molt, perquè diatament d'una justificació, l'al- Barcelona és capital d'un naciotre és el dolent, etcètera. 1 sabem nalisme mal entès, més ben entès que no n'hi ha prou predicant avui però històricament mal enque l'altre no sempre és dolent i tès. Perquè Barcelona és l'altra potser fins i tot que l'altre és bo. capital d'Un Estat que no ha estat Com aquell filòsof 'franco-lituà entès i que ha trigat molt a entenque ara s'acaba de morir, que dre's ell mateix, que tot just conomés parlava de l'altre, Lévi- mença a entendre's. Cosa que, nas, que li van precom hem vist, per guntar: però vostè altra banda no és com resumiria la és reUn problema irreversible, seva filosofia? I va versible. J"pt tornar dir: "Vostè pria haver-hi procés-, civil, de les mer". L'altre prisos cainites i manimer, l'altre davant, ciutats, com el queus. Perquè Barque passi. celona vol posar-se dels suburbis . Sabem que malamb d'altres al capdavant de les ciuhauradament s'ha de aquesta bonhomia, tats, de les ciutats i aquesta filosofia regions d'Euroresoldre a.les les benevolent, que pa en la construcestà basada a més ció de l'Europa ciutats -en un racionalisme pròxima, subsidiài en unes idees geria i no arrogant. nerals, no ha donat el resultat I perquè en tot això ens hi juque volíem, que el maniqueisme guem la vida: no som capital té més força que la bonhomia, i d'Estat, ni som ciutat de provínque en cada moment pot desen- cies, i com que no som cap de les cadenar i seguir el procés. dues coses no ens podem permeCONSUELO BAUTISTA És cert que tot nacionalisme tre ni la rutina del domini ni la •Barakxi* no é* capital o"Estat ni duM d« provine»«". és fill d'un contrari, deia Fernan- rutina de la dominació acceptado Savater en una crònica sobre da. Barcelona s'hi juga les faves, tres hem de lluitar perquè aques- na és un centre logístic, vol ser la tres o quatre llibres en relació a s'hi juga la vida i s'hi juga el seu tes idees finalment dominin, per- porta del sud d'Europa. Probaaquest tema. Però es cert, com projecte, en això. Barcelona ha què sinó serem dominats, i no blement tenim tots els números deia ell, que les puces del nacio- de construir les seves bases logís- vull ser maniqueu, estic parlant perquè així sigui, Barcelona està nalisme s'encomanen? Si un na- tiques, ha d'explotar la seva cap¡-^ en el terreny de les idees, no-dels construint Europa físicament, tecionalisme en crea un altre, és talitat cultural, si li accepten. sentiments. No estic predicant en lemàticament, des del punt de com una mena de malaltia que es Barcelona ha de garantir que la contra de ningú, sinó d'algunes vista aeroportuari, portuari, de contagia? Potser és cert però a mi seva indústria va endavant i que idees, o d'alguns malentesos. Es- les indústries, de les comunicano em deixa satisfet, perquè l'ú- es reconverteix amb elritmeade- tic analitzant a partir d'un senti- cions, deja capacitat de cooperanic que sabem és que l'home hi té quat. Barcelona ha de garantir la ment i d'un lloc, però analitzant. ció amb Sarajevo, amb l'Europa Hem de contribuir a la solu- que pateix. Està construint la tendència, que hi té tirada, que qualitat dels seus serveis, l'atracaixò és una cosa que ens empeny, ció de la seva cultura, la millora ció del dilema d'Europa, tal com xarxa física i emocional, la_seva que té a veure amb la nostra prò- del seu sistema hoteler i d'acollir està plantejat. Hem de contribuir vinculació europea. A més, hi ha pia existència, amb la manera de da, la bellesa de les seves platges i a la solució d'aquest dilema, tant de participar amb tota la seva ser, i que finalment és contagiós; turons, en fi, totes les seves vir- com a la construcció física de la pluralitat: no estic pas predicant i és dolent, és com les puces que tuts. Però al mateix temps Barce- xarxa d'Europa. I sabeu que que hi hagi un pensament barces'encomanen. Doncs malament lona ha de lluitar perquè a Euro- Barcelona ho està fent. Es allò loní sobre la llibertat, sobre rai. pa dominin unes certes idees, i que avui no he volgut explicar Europa; segurament no hi serà. Hem d'anar amb molt de qui diu Europa diu evidentment i amb detall, però que ho he expli- Però en tot cas sí que estic dient comete. Ha arribat el moment de en orimer lloc Esoanva. Nosal- cat molt. darrerament Barcelo- aue Barcelona, el conjunt dels flmot£±â5£ËM. •Ul iEn«0> IMPAGADOS MOROSOS "^UNIVERSITAT i¡f Lo cnfc*»«iog todo o juuiijmiim sui iintifrT ROMPEU FABRA L'Escola Superior de Comerç internacional (ESCI) . (¡DEC) i de l'I·liatre Col·legi d'Advocats de * Tuto. (93) 4S&91.&4 JRL ^IMAM-MUTI* EDIMI, S. A. DISOLUCIÓN Y LIQUIDACIÓN Dal«: Del 13 de febrer al IS de març de 1996 Borali: De 16.00 a 20.00 hores; de dimarts a divendres CoDtiogat de Con: El dret pensi des de l'àmbit de la Llet 5/95 del jurat i l'exercici de l'sdvocacia: oratòria, presentació escènica, presa de decisions, etc. Professorat: Prestigiosos professors del món del dret, inclosos professionals amb experiència en l'exercici del dret davant el jurat a EE.UU. Informació i matricida: Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) Av. de la Diagonal, ¡14, 4a. planta, 08006 Barcelona (Preguntar per Monica Uñó) Tels: (93) 237 62 19 / 237 63 31 Fax: (93) 23774 OS IO* mat tataOnft da »Imam. Lililí luí con cartea» t* unjvtiMl * dia 20 dt dcìambf« da 1895 acordo, antra Moa aaunoa. la «okicUn y «»»dación tquidMIor a don Mgual Horta Afcnaraz. y cainaloaiquiaaaùn: ACTKO Paaata. Binx» . CuaMa at. aodoa TgM 3K.1S4.I45 1.000.000 3fa.1M.14» PASIVO CapM muri UM RaaantvoUMa nil.il J.I _.. 100.000-000 20.000.000 2I3Ä7.3K niiiOdm al 15-12« TaM Passa a la oàaliu ( GESTIÓ SPORT, S. A. EN LIQUIDACIÓN l«k|uid.Kd6ndel«Mtí.^y.¿n>M *"** ACTIVO MMtM Apfcatíones MormáttCM 22.955 fW) 4M 19 US J0KX Ftt.(M»4M¿¿00 ^mi^ fij iirtiM4«*Mto. Garcia-Montoro &. Asociados^ presenta el primer CURS SOB R E HL JURAT ciutadans de Barcelona, en això hi han de pesar, se'ls ha de sentir. Crec, per altra banda, que anem tocant vores d'una nova cultura política en què la pertinença i l'arrelament no apareixen ja només com a contrari sinó com a condició de les idees universals de la fraternitat, de la igualtat i de la llibertat. Ho ha dit Havel, ja farà bastants anys: és des del punt de vista de la particularitat, del lloc on estem, que podem explicar les idees generals, que si no no tenen gruix, no tenen sentit, no tenen forca. Vegeu, per exemple, el que deia Joan Pau II l'octubre passat a les Nacions Unides: "Els drets de les nacionalitats s'han de respectar, perquè són drets humans acollits a un nivell específic de la vida de la comunitat. Però hem de considerar la dificultat de definir el concepte de Nació, que no pot ser identificat a priori necessàriament amb l'Estat. No obstant, hem de buscar solucions si volem evitar els errors del passat i assegurar l'ordre just al món". I el que expressava Raimon Obiols fa un parell d'anys en un article titulat La desgràcia de Europa: "Hauríem de tenir la sensata ambició d'afirmar pluralment una voluntat compartida: la de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme que vol el seu Estat". Estem tocant vores perquè quan ho diuen personalitats molt diferents, en contextos molt diferents, quan les coses es van repetint i s'assemblen tant, vol dir que hi ha una cultura que avança, una nova cultura política, no sé com s'haurà d'anomenar però que és evidentment la cultura política del segle XXI que està naixent en aquest moment. Què significarà la nova cultura política per a una ciutat com Barcelona? Doncs bé, la nova cultura política subsidiària ha de representar la possibilitat per a la ciutat —en el moment que està fent la seva pròpia Constitució, que és la Carta Municipal o la Llei de Barcelona— de desenvolupar conceptes constitucionals i estatutaris que semblen poc utilitzats. „ 2»ü»o» 3H.W4.14« Lo tf» aã han posso a toraajckia (a0akaopaflraa. Bmt**,X-l2-UKBIqaa*tr M. Caratruccfonm „ M. htoquiraria H.OtmíntM»cnnM M. MobukVto M. Equipe» pare Proc. Mom. M. EtoiTwnto.. d« transport« Amorta««* acumulada <M*vnoHfaado rrwl.vi.ri M** DwdofM tíniámm ........ _ .. - — . lOUMMC 7*000.741 ... rlKawida pubica Mamntw y ptgoB cía. „ Cuant» enfrian» con »ode* y «*.•.*. *k*»« Crédito« • cofto ptMO •VMNporfMriodMeaeidn .. Pago* Querido« ~ ToMacttvo ... PASIVO Fondo» prop«* „ C«ftal social n •« Rasarva laga! „ „ .. .. ~ S4.276.S30 25.000.000 3«J14 133 5.000.000 .. .. PardidMrQananciM XOM3M7 tfntttont • larao plant Otoacrwdoraa* ...... Deuda* a IVOQ pl*2O PiittaadUi.Mda··WvtU^laTgiàaio -.'.'.. Ov*m¿*m* <*<***> AcfMdorMacwtoptaD ntiHlM TnTfifnlMBttn lit rrtiflln 0*&*ètof^cenm*a*M<*4ic**o "EESaS^^^ 9.528.4OS 80.543.3« Z5.000.OOO -«.775 -36.775 1«7.002J77 „ - Ao^dox« por pniiiciún da mntía* OkwdBudMiMMMmW.» 15.000.000 1.414.200 3.807.446 3.967.406 850.700 241.165 -10.558.961 .. 17 201 140 «7JÕ1.14Õ 20030.600 17.221.54* -«2.000.000 - "" . _.. „ : ...... 0*444JOt .r tStStVtï -' «3¿39Jt»'" lX>' ^ftnes dci - '~ÍMM,»f>¿tre mà per �(SA EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996 lUADERN BALANÇ DE L'ANY 1995 hem de donar, segurament, que és la demanda de protecció que provede la mandra, o de la simplificació, del simplisme o de la xenofòbia. La facilitat que dóna poder atribuir tots els mals a un color. Ens agradaria poder dir que les lleis sectorials s'adaptaran a Tes circumstàncies especials de la nostra ciutat. Nosaltres sabem que hi ha tantes lleis que a Barcelona no serveixen, que no es poden aplicar, com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge dels joves. Es diu: "Solucionarem la vivenda pels joves!", i surten lleis a Madrid, i sjjr- , ten lleis a la placa de Sant Jaume. I no se soluciona el problema dels joves amb una llei. Nosaltres tenim l'experiència, com a administradors, com à gestors dels serveis públics en aquesta ciutat, de fins a quin punt les lleis generals serveixen moltes vegades de ben poc. Serveixen per a una cosa: denunciar l'existència d'un problema, com aquest que tenen els joves per trobar habitatge. O l'atur juvenil, o els problemes del mercat laboral. Però les lleis sectorials, que volen resoldre un tema sense tenir-ne en compte l'especificitat en el territori, que parlen de SÍLVIA T. COLMENERO joves, d'aturats, de drogoaddictes, •Barcelona wtà construint Europa «steamer* de> del punt.de vista aeroportuari, portuari, industrial...' no tenen en compte que finalment • següents: que la ciutat i el municipi nivells de govern actuants a Barce- llei de Barcelona que a Barcelona la solució dels joves, dels aturats i ja no són el mateix. En el cas de lona n'hi ha tres de substantius, es reconeixeran els drets dels resi- dels drogoaddictes, moltes vegaBarcelona la ciutat ha esdevingut directes: l'Estat, la Nació i el Mu- dents, que la residència s'obtindrà des prové no de la ciutat sinó fins i un fet multimunicipal, irreversible i nicipi, essent els altres (comarca, normalment després d'un determi- tot del barri. O hi ha solució al bapositiu en ell mateix, necessitat tan província, àrea metropolitana, nat temps d'estada a la ciutat. As- rri on són o no n'hi ha cap. •; -•>''. Nosaltres sabem el que ens ha sols d'unes regles de joc comparti- etc.) secundaris o derivats i, ente- sumpte, aquest, enormement des per evitar l'exportació de pro- nent que la Unió Europea no ao- complicat perquè nosaltres no po- costat tirar endavant la Ciutat Veblemes dels uns als altres, l'expor- tua mai per ella mateixa sinó á tra- dem alterar les lleis de residència lla. I sabem que les lleis que hi ha tado no equitativa de problemes, i vés de l'Estat, l'Autonomia o el nacional; nosaltres ho podem hagut ens han ajudat en el sentit també per suscitar les estratègies Municipi (o més d'un, en molts ca- crear residències a l'Estat, a la Na- que han estat condició perquè comunes que són menester. sos). Aquí rau precisament la grà- ció, però si que, com ja passa, per nosaltres poguéssim actuar d'alUn altre article de la llei de cia, en això és perfectament subsi- exemple, amb el dret de vot reco- guna manera, però aquestes lleis negut al tractat de là Unió (només pretenien molt més que això. PreBarcelona ideal fóra la possibilitat diària, la construcció europea. Ens agradaria poder dir en una en les eleccions locals poden votar tenien donar-nos-ho fet, pretenien d'establir que de la totalitat dels els ciutadans europeus residents a resoldre el tema i no el resolien. la nostra ciutat), nosaltres hau- Nosaltres sabíem que si treballàríem de .poder dir en la nostra llei vem en habitatges i en sortir de qui reconeixem com a empadro- l'habitatge t'atracaven doncs no nable a Barcelona. La qüestió de anaves a viure en aquell carrer i fins,a quin punt això genera dret per tant allò se seguia degradant. La majoria dels problemes que respecte a l'Estat és molt delicat. Gener, febrer, març 1996 Això hauria d'anar acompa- s'anuncien com a problemes genenyat, a Barcelona, d'una certa rals no ho són. Són una suma de obligació per a aquells que arriben problemes particulars que només : de respectar les regles bàsiques de tenen solució amb una suma de solucions particiutadania. Si nosal,— culars. tres poguéssim doI en aquestes sonar ciutadania hauSi poguéssim dtì Rodolf Sirera ríem de poder exigir lucions particulars respecte a les nor- donar ciutadania nosaltres tenim el Dirtíccio Joan Lluís Bozzo dret i demanem, mes bisiques de convivència que hauríem de poder perquè ens ho hem guanyat com a ciunosaltres ens hem donat, i em penso exigir respecte a tat i perquè hem resolt molts probleque amb això, si ho les normes que mes, que hi hagi poguéssim fer, estaconfiança en nosríem trencant les baens hem donat altres. ses del que moltes vegades és finalNosaltres què proposem? En habiment el racisme i la •„ xenofòbia, perquè la gent té por de tatge, per exemple, proposarem l'altre quan l'altre apareix com a que els diners que pertoquin a la majoria en un punt en què un es ciutat de Barcelona per a protecconsidera'majoritari. ••-_.',• ció de l'habitatge, per algun barem Ens agradaria poder din les ac- de proporcionalitat, segons el tivitats productives que malmetin nombre d'habitants, necessitats, l'entorn, discriminin els ciutadans etc, que en comptes d'abocar-se .per raons de sexe, raça o edat, o segons els barems de la llei, que M M* g«* dmdt Mm no compleixin les normes de ciuta- aquí no serveixen —perquè aquí dania, no podran establir-se al ter- no hi ha sòl urbanitzable; perquè aquí els preus són més cars; perme municipal. Si no actuem així tindrem ciu- què aqui tes rendes són més altes Elan Teatro tadans atemorits, que és el que diu en general—, que aquests diners Dahrendorf sobre tes relacions en- que ens pertocarien es capitalitzin tre les generacions a Europa. La i se'ns donin per a dotar tes emprepor creix per moltes raons: el fu- ses que efectivament estan fent no • tur, la por a la inseguretat al ca- ja habitatge, sinó barri. Perquè a •» NCM AZMM rrer, a la delinqüència. La por a Barcelona si no es canvien els bauna situació —diu— en què l'atur rris no es fa habitatge. Que fugi el cofoisme: tenim juvenil és considerable, la gent Mrecdfe gran es fa mes gran, vivim més molts problemes. Però també tes Antonio Simón anys, i els joves triguen molt més a solucions. Cofoisme no, però conHtml Muai ¡Mà «•* «N entrar en el mercat de treball du- fiança sí, que en tenim molta. Nosaltres sabem que si se'ns dóna rant l'etapa del major vigor físic. Estats, qu Ciutadans atemorits que na es confiança podem donar molt. T I Q U E T S veuran construcció èti. protegits. A vegades, però, Molt al país. Molt a Catalunya, s'han de sentirr <coi Al els ciutadans exigeixen una protec- molt a Espanya. I podem jugar un construcció de l'Euri ció que no els podem i que no els paper a Europa. Ve de la pigli» S La. nova cultura politica ha de permetre que aspectes que l'Estatut preveu amb timidesa es puguin desenvolupar amb franquesa, i aspectes que la Constitució permet, igual. Però fer-ho també amb un nou esperit, jo crec, Hauríem de poder din a Barcelona les competències concurrents o delegables s'entendran atribuïdes al nivell més proper al ciutadà, punt. Aquest seria un article fantàstic i aquesta una llei magnífica. No seria res més que l'aplicació d'una altra Constitució (que és l'europea) al cas de Barcelona. I el nivell més proper al ciutadà voldria dir districte per relació a ciutat o ciutat per relació a autonomìa, i així aniríem seguint, llevat del cas que per raons d'eficàcia, equitat o cohesió social o nacional, s'estableixi legalment el contrari clar. Però aquestes raons, en tot cas, s'haurien de substanciar pels nivells més llunyans del govern i no al revés. En realitat Maastricht, si ho pensem (tomo a provocar), el que fa és capgirar el model politic nascut de la Revolució Francesa. No hi ha minories, en aquest model. És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem el liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en què Paris decideix per la pàtria decideix malament. Als diaris francesos sempre hi ha una secció que . és "Elmalestar del suburbi", erròniament plantejat com un problema nacional. No és un problema nacional, és un problema civil, un problema de les ciutats, que s'ha de resoldre a la ciutat. Crec que a Barcelona harían de ser capaços de dir aquestes coses en la nostra llei, de dir veritats com les M aror Croades «v � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per un llenguatge europeu Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-25 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Balanç Ajuntament de Barcelona Europa Subsidiarietat Description An account of the resource Resum publicat al suplement Quadern, de la conferència anual sobre l'estat de la ciutat i balanç de l'any 1995 de l'Alcalde de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2817/19880430_PerUnaCatalunyaMesIgualitaria_RObiols.pdf d1439034254ab285a1849677c4e878f7 PDF Text Text PER UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA ¿¿sy* G*S^U f p~ RAIMON OBIOLS 30 d'abril de 1988 �LA TERRA DELS NOSTRES PARES, LA PATRIA DELS NOSTRES FILLS NINGÚ NO TE LA POSSIBILITAT D'ESCOLLIR EL PAIS ON LI HA TOCAT DE NÉIXER. BEN MIRAT, NI TAN SOLS ELS QUI ES VEUEN OBLIGATS A CANVIAR EL SEU LLOC DE RESIDENCIA TENEN LLIUREMENT AQUESTA OPCIÓ. L'ATZAR, UNA CONJUNCIÓ DE FACTORS QUE NO CONTROLEM, ENS HAN FET SER CIUTADANS D'AQUEST PAIS CONCRET, CIUTADANS DE CATALUNYA. AQUESTA HA ESTAT LA TERRA DELS NOSTRES PARES O SERA, EN UN DEMA QUE JA PALPEM, LA PATRIA DELS NOSTRES FILLS. NO HEM ESCOLLIT, SI MES NO AMB PLENA LLIBERTAT O AMB UN CALCUL DE CONVENIENCIA, LA TERRA ON ENS HA TOCAT DE VIURE. HEM TRIAT, AIXÒ SI, MOLTS DE NOSALTRES, LA VOLUNTAT DE SER SOLIDARIS AMB LA GENT QUE HI VIU, LA VOLUNTAT DE TRANSFORMAR-LA, D'ALLIBERAR-LA DELS ESCLAVATGES QUE ENS VENEN IMPOSATS DE FORA I DE LES DESIGUALTATS I LES INJUSTÍCIES QUE NEIXEN I ES MULTIPLIQUEN DINTRE NOSALTRES MATEIXOS, PER LES DIFERENCIES DE CLASSE, PER L'AFANY D'ACUMULACIÓ DE RIQUESA, PER L'EXPLOTACIÓ MES O MENYS DISSIMULADA D'UNS HOMES DAMUNT DELS ALTRES. HEM FET L'OPCIÓ DE NO RESTAR INDIFERENTS A ALLO QUE HEM VIST I HEM SENTIT I HEM VISCUT. HEM DECIDIT DE NO FER-NOS COMPLICES AMB EL NOSTRE SILENCI O LA NOSTRA INHIBICIÓ D'UNA SOCIETAT DESIGUAL I CLASSISTA. ENDUTS PER UNS IDEALS SEMBLANTS I 1 �SOLIDARIS, HEM ESCOLLIT POTSER CAMINS DIFERENTS QUE CONFLUEIXEN: UNS QUANTS ENS HEM DEDICAT A LA FEINA DE LA POLÍTICA; D'ALTRES, MOLTS DELS QUI M'ESCOLTEU AQUEST MATI, HEU NODRIT ELS RENGLES DEL TEIXIT SOCIAL D'AQUEST PAIS. EN VOSALTRES ES TROBA LA REPRESENTACIÓ MES VIVA DE LES ENTITATS CULTURALS, DE LES ASSOCIACIONS DE VEINS; DELS TREBALLADORS DE LES GRANS EMPRESES DE CATALUNYA -DE SEAT, DE LA MAQUINISTA, DE PEGASO O DE LA SEDA-, DELS SINDICATS DEL METALL, DEL TEXTIL, DE LA CONSTRUCCIÓ, DE LES INDUSTRIES QUÍMIQUES, DELS SERVEIS; HI HA ENTRE VOSALTRES LA VEU DEL MON RURAL, DELS MOVIMENTS DE JOVENTUT, DELS GRUPS D'ESPLAI; VOSALTRES FEU POSSIBLE L'ACTIVITAT I LA PRESENCIA DE LES ASSOCIACIONS DE CONSUMIDORS, DELS MOVIMENTS ECOLOGISTES, DELS CLUBS I LES FEDERACIONS ESPORTIVES, DELS GRUPS DE JUBILATS... LA NOSTRA OPCIÓ PERSONAL HA ESTAT SOVINT UNA OPCIÓ DE PER VIDA, QUE ENS ACOMPANYARÀ SEMPRE MES ENLLÀ DELS PROBLEMES I LES CONTRARIETATS. JO VAIG PRENDRE-LA JA FA MOLTS ANYS, 31, NO PAS PER UN DESIGNI PERSONAL SINO PERQUÉ BEN AVIAT VAIG SENTIR-ME INTEGRANT D'UN PROCES COL·LECTIU, UN PROCES DE RESISTENCIA CONTRA UN SISTEMA POLITIC QUE OFEGAVA LES LLIBERTATS INDIVIDUALS I COL·LECTIVES DEL POBLE DE CATALUNYA I QUE IMPEDIA DE FORMA AUTORITARIA QUE FESSIN CAMÍ LES NOSTRES LEGITIMES ASPIRACIONS A UNA SOCIETAT MES JUSTA, MES IGUALITARIA, ON FOS POSSIBLE L'EMANCIPACIÓ DE LES CLASSES POPULARS. UN PROCES DE RESISTENCIA COMPLEX, SOVINT CONTRADICTORI, PERO 2 �QUE S'ALIMENTAVA D'UNA LLARGA TRADICIÓ, D'UNES PROFUNDES ARRELS QUE HEM ASSUMIT I QUE HAN MARCAT LA NOSTRA PERIPECIA PERSONAL. UNES ARRELS QUE, EN EL MEU CAS, S'ENFONSAVEN EN LA TRADICIÓ DEL SOCIALISME I DEL CATALANISME D'ESQUERRES, ALIMENTAT SOBRETOT PELS TREBALLADORS I ELS PAGESOS, LA GENT QUE MES HA LLUITAT SEMPRE PER TOTES LES LLIBERTATS, PER QUALSEVOL LLIBERTAT CONCRETA QUE HAGUÉS ESTAT ARRABASSADA O ES TROBES EN PERILL. SEMPRE HE SENTIT L'ORGULL D'AQUESTA TRADICIÓ PROGRESSISTA, SEMPRE HE ADMIRAT EL TREMP DELS HOMES I DONES QUE VAN CREAR-LA I VAN SERVIR-LA, SEMPRE HE CONSIDERAT UNA SORT IMPAGABLE LA COMPANYIA DE GENT DE PROCEDENCIA DIVERSA AMB QUI HE COMPARTIT UN PROJECTE COMÚ, PER CATALUNYA I PEL SOCIALISME. UN PROJECTE COMÚ QUE EN ELS TEMPS DE LA DICTADURA POSAVA L'ACCENT EN LA LLUITA UNITARIA, EN L'ANHEL D'ACONSEGUIR UN MARC DEMOCRATIC QUE PERMETÉS DESPRÈS EL LLIURE JOC DE LES IDEES I DELS PROGRAMES, DE LA DISCREPANCIA I DE LA DISCUSSIÓ POLÍTICA, DE L'ENTESA I DE L'ACORD SEMPRE QUE FOSSIN NECESSARIS . AMB AQUELLA OPCIÓ DE FA MES DE TRENTA ANYS, JO VAIG CERCAR LA MEVA PROPIA MANERA DE SERVIR CATALUNYA, DE CONTRIBUIR MODESTAMENT A FER QUE FOS MES LLIURE I MES JUSTA. PER AQUELLA ÈPOCA, NO HI ÉREM TOTS EN LES PRIMERES LÍNIES DE COMBAT PER L'AUTONOMIA I PER LA DEMOCRACIA. I DELS QUE HI ÉREM, LA MAJORIA HAVIEN SORGIT DELS SECTORS POPULARS DE CATALUNYA. 3 �DESPRÈS, AMB EL PAS DELS ANYS I L'EIXAMPLAMENT PROGRESSIU DE LES POSSIBILITATS D'ACCIÓ POLÍTICA, HEM ANAT VEIENT COM INVOCAVA TAMBE LA CAUSA DE CATALUNYA MOLTA GENT NOUVINGUDA, PROVINENT DE SECTORS DE LA DRETA QUE ANAVEN DESCOBRINT EN LA NOVA SOCIETAT MOLTES POSSIBILITATS D'ANAR PERPETUANT TAMBE ELS SEUS INTERESSOS. MES D'UN COP HEM ASSISTIT, SORPRESOS, A LA IMPARTICIO DE DISCURSOS, DE CONSELLS I DE RETRETS, HEM VIST COM ES DONAVEN PATENTS I ANATEMES DE CATALANISME. I, US HO HE DE DIR AMB TOTA SINCERITAT, BEN A PROP DE LA INDIGNACIÓ CONTINGUDA I DE LA SORPRESA DAVANT DE TANTA AUDACIA, HEM SENTIT EN EL FONS LA SATISFACCIÓ DE COMPROVAR QUE, MES ENLLÀ DELS OPORTUNISMES, ELS CAMINS QUE HAVÍEM AJUDAT A TRAÇAR EREN TRANSITATS CADA COP PER MES GENT I ENS PORTAVEN A DESTINS QUE MOLTS ANYS ENRERA NO PODÍEM SOSPITAR. AQUESTA ES LA CATALUNYA QUE ARA TENIM, AQUESTA D'AMPLES VIES TRANSITABLES I DE NOMBROSOS DESTINS PER EXPLORAR I PER RECORRER. AQUESTA ES LA CATALUNYA DEMOCRÀTICA I AUTÒNOMA QUE LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES VA VEURE DESAPARÈIXER I QUE LA GENERACIÓ DELS NOSTRES FILLS PETITS CONSIDERA TAN NATURAL COM L'AIRE QUE RESPIREN. ¿ES, PERO, LA CATALUNYA QUE VOLEM, AQUELLA CATALUNYA QUE HAURÍEM SOMNIAT? NO, CERTAMENT, I LA SATISFACCIÓ DEL BALANÇ POSITIU QUE OFEREIXEN ELS ANYS MES RECENTS DE LA NOSTRA HISTORIA, NO ENS HAURIA DE FER PERDRE LA NOCIÓ DE TOT ALLO QUE ENCARA ENS RESTA PER ACONSEGUIR. 4 �CATALUNYA ES ENCARA UNA SOCIETAT INJUSTA CATALUNYA ES, ENCARA AVUI, UNA SOCIETAT INJUSTA, ON ES PRODUEIXEN DESIGUALTATS FERIDORES. ES CERT QUE PER TOT ARREU RECOLLIM INDICADORS QUE ENS PARLEN D'UNA MILLORA SUBSTANCIAL DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA I QUE, SI SOM CAPAÇOS D'APROFITAR-HO, HI HA LES CONDICIONS SUFICIENTS PER FER UN SALT ENDAVANT EN LA MODERNITZACIÓ DE LES NOSTRES ESTRUCTURES PRODUCTIVES. EN ELS DARRERS TEMPS S'HAN HAGUT DE FER MOLTS SACRIFICIS, I LA CLASSE TREBALLADORA ES, SENS DUBTE, QUI HA FET LA CONTRIBUCIÓ MES IMPORTANT. PERO ARA, S'OBREN NOVES POSSIBILITATS I POTENCIALITATS. VAL A DIR QUE L'ACCIÓ DEL GOVERN SOCIALISTA HA ESTAT ESPECIALMENT BENEFICIOSA PER A CATALUNYA, I QUE LA NOSTRA RENDA PER CAPITA CREIX MES QUE LA MITJANA ESPANYOLA, I QUE L'ATUR ES MES REDUIT AQUI. HI HA SÍMPTOMES EVIDENTS, DONCS, DE MILLORA GENERAL EN L'ECONOMIA, MILLORA QUE ARA AMB GRAN OPTIMISME, INTENTA D'ATRIBUIR-SE UN GOVERN CATALÀ DE SIGNE CONSERVADOR QUE SE N'HA MANTINGUT FONAMENTALMENT AL MARGE, QUE POSAVA LA SOLUCIÓ DE LA CRISI ECONÒMICA EN MANS DE LA LÒGICA DEL MERCAT, I QUE S'HA ESCUDAT SOVINT EN UNA PRETESA MANCA DE COMPETENCIES I DE RECURSOS PER JUSTIFICAR LA SEVA INHIBICIÓ. PER UNA CATALUNYA MES JUSTA I MES IGUALITARIA ASSISTIM, DONCS, SEGURAMENT, A UNA NOVA ETAPA DE CREIXEMENT ECONOMIC, DE PROSPERITAT. PERO CATALUNYA ES ENCARA AQUELL 5 �PAIS ON HI HA UN DIVUIT PER CENT D'ATURATS, AQUELL PAIS QUE PRECISAMENT REPARTEIX DE FORMA DESIGUAL FINS I TOT EL SEU ATUR: I AL COSTAT DE COMARQUES QUE SE SITUEN ENTORN DEL 10%, DEL 15%, N'HI HA D'ALTRES QUE ARRIBEN EN CANVI AL 30% D'ATURATS O L'ULTRAPASSEN. I CATALUNYA ES AQUELL PAIS ON LES COMARQUES QUE TENEN UNA RENDA SUPERIOR SUPEREN EN UN 50% AQUELLES QUE LA TENEN MES BAIXA. I ES EL PAIS ON ENCARA ES VIUEN A DIARI LES SEQÜELES D'UN URBANISME FEROTJAMENT CLASSISTA, EN POBLACIONS DE MILERS I MILERS D'HABITANTS ON ELS AJUNTAMENTS ESMERCEN UN ESFORÇ TITANIC PER ANAR COBRINT ELS DEFICITS D'EQUIPAMENTS CATALUNYA ENDINS, ENCARA I D'INFRAESTRUCTURES. HI HA UN CENTENAR MENTRESTANT, DE POBLES AMB PROBLEMES D'ABASTAMENT D'AIGUA, I CENTENARS DE MASIES ESPEREN ENCARA, A FINALS DEL SEGLE XX, L'ARRIBADA DE L'ELECTRICITAT O DEL TELÈFON. NO US HO PENSEU PAS QUE VULGUI CARREGAR LES TINTES, PERO SERIA ESTÚPID I CRUEL D'IGNORAR QUE ELS NOSTRES JOVES, MES DEL CINQUANTA PER CENT DELS NOSTRES JOVES, ACABEN ELS SEUS ESTUDIS I PASSEN QUATRE, CINC, SIS ANYS SENSE TREBALL 0 AMB FEINES ESCADUSSERES, MAL PAGADES O QUE NO TENEN RES A VEURE AMB ELS ESTUDIS QUE HAN FET. I QUE HI HA, APROXIMADAMENT, UN DEU PER CENT DELS CELEBRES SIS MILIONS DE CATALANS QUE ES TROBEN EN ALLO QUE ELS ESPECIALISTES EN DIUEN SITUACIÓ DE RISC, ES A DIR, AMB PENSIONS INFERIORS AL SALARI MINIM O EN ATUR SENSE SUBSIDI I AMB POSSIBILITATS NUL·LES DE TROBAR FEINA A CAUSA DE LA SEVA EDAT AVANÇADA. I SON MOLTES LES ASPIRACIONS LEGITIMES QUE RESTEN ENCARA SENSE RESPOSTA, DES DEL DRET A UNES CONDICIONS 6 �DE VIDA MES DIGNES PER A TOTHOM FINS A L'ANHEL DE TANTS I TANTS JOVES QUE VOLDRIEN ANAR A LA UNIVERSITAT I NO PODEN; DES DEL DRET A L'ASSISTÈNCIA SANITARIA EFICAÇ I HUMANITZADA FINS A L'OBTENCIÓ D'UNA AUTENTICA IGUALTAT D'OPORTUNITATS PER A TOTS... TOTES LES LECTURES SON POSSIBLES, JA HO SABEM. TOT ES QÜESTIÓ DE POSAR L'ACCENT EN UNS INDICADORS O EN UNS ALTRES, PERO CATALUNYA ES TAMBE, AVUI, EL PANORAMA QUE HE ESBOSSAT AMB UNS QUANTS EXEMPLES. SEMPRE HE CREGUT QUE LA FORÇA DE L'ESQUERRA EN GENERAL, I DELS SOCIALISTES EN PARTICULAR, RAU EN LA SEVA CAPACITAT DE MANTENIR SEMPRE LA SENSIBILITAT SUFICIENT PER ADONAR-SE DE LA VIDA DE LA GENT, DELS SEUS PROBLEMES REALS, DE LA SITUACIÓ D'INDEFENSIO EN QUE ES TROBEN ELS MES FEBLES, ELS OBLIDATS. ELS PROBLEMES REALS DEL PAIS NO HAN MERESCUT L'ATENCIÓ DEL GOVERN DE CIU I NO ENS AGRADA LA POLÍTICA DEL GOVERN QUE HEM CONEGUT EN LES DARRERS VUIT ANYS DE CATALUNYA. PERQUÈ CREIEM SINCERAMENT QUE ELS GRANS PROBLEMES DEL NOSTRE PAIS NO HAN MERESCUT L'ATENCIÓ PRIORITARIA; PERQUÈ HEM VIST NÉIXER I MULTIPLICARSE EXTRAORDINÀRIAMENT UNA NOVA ADMINISTRACIÓ QUE AMB UN MIMETISME LAMENTABLE ELS REPRODUÏA VICIS I LES INÈRCIES DE LA VELLA ADMINISTRACIÓ CENTRALISTA; PERQUÈ HEM VIST QUE LA RE- 7 �TORICA I LA PROPAGANDA SENSE MANIES PRETENIEN EL LLOC DE LA GESTIÓ ORDENADA I PERSISTENT; PERQUÈ HEM ASSISTIT A UN INTENT CONTINUAT D'APROPIACIÓ DE LA NOSTRA PRIMERA INSTITUCIÓ NACIONAL, FINS A FER-NE EL REDUCTE D'UNA MINORIA DE CATALANS EN LLOC D'ANAR CONSTRUINT UN GRAN CASAL, AMB PORTA FRANCA I FINESTRALS OBERTS; PERQUÉ HEM VIST QUE L'ENTESA NECESSÀRIA EN MITJA DOTZENA DE COSES ESSENCIALS PER A LA RECONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA ERA SACRIFICADA EN BENEFICI D'UN INTERÈS PARTIDISTA QUE HA CONFÓS LA MAJORIA PARLAMENTARIA AMB EL MONOPOLI DE LA VERITAT; PERQUÈ HEM ANAT VEIENT QUE CATALUNYA PERDIA GRADUALMENT LA SEVA VOCACIÓ D'ENCAPÇALAR EL PROCES DE TRANSFORMACIÓ DEL VELL ESTAT CENTRALISTA I ANAVA APAREIXENT ALS ULLS DELS ALTRES POBLES D'ESPANYA COM UNA COMPANYA INSOLIDARIA QUE PERSEGUIA D'ARRENCAR NOUS BENEFICIS SOBRE LA BASE D'UNA CONFRONTACIÓ PERMANENT PERQUÈ HEM CONSTATAT AMB SORPRESA QUE LA CATALUNYA AUTÒNOMA S'EDIFICAVA SOBRE UN CENTRALISME OFEGADOR I QUE LES ALTRES ADMINISTRACIONS CATALANES EREN CONSIDERADES ENEMIGUES POTENCIALS I NO COL·LABORADORES LLEIALS AMB LA MATEIXA EMPRESA; PERQUÈ HEM VIST COM ELS SINDICATS I ELS TREBALLADORS HAN ESTAT IGNORATS SISTEMÀTICAMENT PER LA POLÍTICA DEL CONSELL EXECUTIU; PERQUÈ HEM POGUT COMPTAR QUE ELS DINERS DE LES INVERSIONS NO HAN ESTAT GASTATS JUSTAMENT EN LES COMARQUES QUE MES HAN PATIT LA CRISI INDUSTRIAL I QUE MES DEFICITS TENEN ACUMULATS; PERQUÈ HEM ASSISTIT A LA IMPLANTACIÓ D'UNA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL QUE, LLUNY DE PERSEGUIR UN CREIXEMENT HARMONIC, HA OBERT LES PORTES A NOVES POSSIBI- 8 �LITATS DELS INTERESSOS ESPECULATIUS; PERQUÈ HEM VIST QUE EL JOC, EN COMPTES D'ANAR-SE TROBANT REDUIT A UNS MARGES PRUDENCIALS, HA ESTAT FORTAMENT INCENTIVAT I HA FET ENTRADA A LES BOTIGUES I ALS FORNS DE PA; PERQUÈ HEM SABUT QUE LES SUBVENCIONS DE LA GENERALITAT HAN ESTAT CONCEDIDES SOVINT SOTA PRESSIÓ DE GRUPS D'INTERESSOS, EN LLOC DE CERCAR UN REPARTIMENT EQUILIBRAT I JUST. I TANTES I TANTES COSES QUE DIFUMINAVEN AQUELLA IDEA QUE ENS HAVÍEM ANAT DIBUIXANT DE COM SERIA GOVERNADA UNA CATALUNYA QUE RECUPERAVA LA SEVA LLIBERTAT, LA SEVA AUTONOMIA I LES SEVES INSTITUCIONS NACIONALS. ARA, EN AQUESTA PRIMAVERA DE 1988, CATALUNYA ES TROBA EN PLE PROCES ELECTORAL, ES A DIR, ES DISPOSA A FER BALANÇ DEL GOVERN QUE HA TINGUT I A DESIGNAR LA MAJORIA QUE DONARA SUPORT AL NOU GOVERN. ES UN MOMENT IMPORTANT, UNA OPORTUNITAT QUE, SIGUI QUINA SIGUI L'OPCIÓ QUE PRENGUI LA MAJORIA DE CATALANS, CAL QUE S'APROFITI ADEQUADAMENT. ELS SOCIALISTES ANEM ESPERANÇATS ENS HI PRESENTEM, HO DIC A LES PROPERES ELECCIONS. POTSER AMB IMMODESTIA PERO AMB UN ORGULL LEGÍTIM, AMB UN BAGATGE FORÇA IMPORTANT: UN PARTIT UNIT; UN PARTIT AMB UN INDEX NOTABLE D'AFILIATS; UN PARTIT AMB UNA AMPLIA EXPERIENCIA DE GOVERN, FORJADA EN ELS AJUNTAMENTS, EN LES DIPUTACIONS, EN EL GOVERN DE L'ESTAT, EN LA MATEIXA GENERALITAT, ON ELS CONSELLERS SOCIALISTES VAN MARCAR UN ALT NIVELL EN L'ÈPOCA DE LA GENERALITAT PROVISIONAL; 9 �UN PARTIT QUE SENT I VIU EN ELL MATEIX TOTES LES ESPERANCES I CONTRADICCIONS DEL NOSTRE POBLE; UN PARTIT DE SOLIDA IMPLANTACIÓ TERRITORIAL, QUE ES, DE FET, UN REFLEX FIDEL DE LA SOCIETAT CATALANA. UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES PERO MES ENLLÀ DE LA VE D'UN PROCES NOSTRA FORÇA, SENTIM L'IMPULS QUE QUE HA ANAT AGLUTINANT ENTORN NOSTRE ENS MOLTS SECTORS PROGRESSISTES QUE NO MILITEN AL PSC PERO QUE CREUEN I LLUITEN PER LA FORMACIÓ D'UNA MAJORIA ALTERNATIVA, UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES QUE PUGUI DISPOSAR DEL SUPORT PARLAMENTARI SUFICIENT COM PER GOVERNAR CATALUNYA. HI HA MOLTA GENT QUE HAVIA ANAT ABANDONANT LA SEVA MILITÀNCIA POLÍTICA, MOLTA GENT QUE DESITJAVA D'ESTRENAR-LA D'UNA VEGADA, QUE HA DECIDIT QUE NO PODIA DEIXAR-SE ESCAPAR AQUESTA OPORTUNITAT DE LA PRIMAVERA DE 1988. HI HA MOLTA GENT QUE HA ASSISTIT AMB IMPOTENCIA I DISGUST A LA CONFIGURACIÓ D'UN MODEL DE GOVERN PER AL NOSTRE PAIS QUE NO S'ADEIA GENS, TAMPOC PER A ELLS, AMB EL QUE HAVIEN DESITJAT: I SABEN QUE NOMES AMB L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI PENSEN COM ELLS ES POSSIBLE DE CANVIAR DE MODEL I DE GOVERN. PER AIXÒ S'HAN MOBILITZAT, I HAN ESCOLLIT LA VIA QUE ELS HA SEMBLAT MES OPORTUNA. SABEN QUE QUATRE ANYS MES AMB EL MATEIX DISCURS POLITIC, AMB EL CONTINUISME TRIST D'UNA LÒGICA POLÍTICA QUE NO PODEN COMPAR- 10 �TIR, SERIEN JA UN CUMUL D'ANYS EXAGERAT, UN AUTÈNTIC EXCES EN LA MESURA SEMPRE DESITJABLE. SABEN QUE SI NO PARTICIPEN ACTIVAMENT EN EL PROCES DEL CANVI, MAI NO PODRIEN PERDONARSE UN DESENLLAÇ QUE ELS DESPLAURIA I QUE ELS SEMBLARIA PERNICIÓS PER A LA CATALUNYA QUE ELLS VOLEN. PER AIXÒ S'HAN POSAT EN MARXA, I SUMEN EL SEU ESFORÇ A LA CAUSA PROGRESSISTA DE TANTA I TANTA GENT. DARRERA DELS SOCIALISTES, DARRERA D'AQUESTA GENT D'ESQUERRA QUE TREBALLA PER UNA NOVA MAJORIA, HI HA UN DISSENY, UN MODEL, UN SOMNI DE LA CATALUNYA QUE VOLEM. HI HA UN PROJECTE POLITIC, HI HA UN PROGRAMA DE GOVERN, PENSAT I DEBATUT, PONDERAT I POSSIBLE. JO US INVITO A TOTS VOSALTRES, I INVITO A TRAVES VOSTRE TOT EL POBLE DE CATALUNYA, A FER VOSTRE I A COMPARTIR I A REALITZAR AQUEST PROJECTE. I HO FAIG AMB LA CONVICCIÓ QUE HA ARRIBAT EL MOMENT DE DUR-LO A BON ENTRE ALTRES COSES PERQUÈ ESTIC CONVENÇUT QUE ES EL PORT, MILLOR POSSIBLE PER A CATALUNYA I PERQUÈ HA ASSOLIT UN GRAU DE MADURESA I DE PENETRACIÓ SOCIAL QUE EL FAN IDONI PER CONDUIR EL GOVERN DE CATALUNYA EN ELS PROPERS ANYS. A CATALUNYA S'OBREN ARA DAVANT NOSTRE DUES ALTERNATIVES: UNA JA ENS ES CONEGUDA, I SUPOSA EL CONTINUISME D'UNA POLÍTICA QUE NO HA SABUT RESPONDRE ALS REPTES BASICS DE LA SOCIETAT CATALANA I A LES NECESSITATS MES URGENTS DEL NOSTRE POBLE; L'ALTRE, QUE ES L'EXPRESSIÓ D'UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES, VOL FER LES COSES D'UNA MANERA COM- 11 �PLETAMENT DIFERENT. L'ATUR, EL PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA JO PENSO EN UN GOVERN DE CATALUNYA PREOCUPAT PER AQUELLS QUE MES HO NECESSITEN TOT, QUE DONI L'ATENCIÓ NECESSÀRIA ALS SECTORS MES MARGINATS DE LA NOSTRA SOCIETAT, AQUELLS QUE SOVINT QUEDEN DESPENJATS DELS BENEFICIS DE LA PROSPERITAT. PENSO EN UN GOVERN QUE COMENCES CONSIDERANT QUE L'ATUR ES EL PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA, AQUELL QUE HA D'OCUPAR LA NOSTRA ATENCIÓ PRIORITARIA. UN GOVERN QUE, DES DE TOTS ELS DEPARTAMENT, ENFOQUI LA SEVA GESTIÓ SITUANT LA LLUITA CONTRA L'ATUR EN PRIMER TERME. QUE HI DEDIQUI RECURSOS, QUE DESTINI UN MINIM DE VINT MIL MILIONS DE PESSETES EN AQUESTS QUATRE ANYS A CREAR OCUPACIÓ PER ALS JOVES. UN GOVERN QUE GOVERNI AMB RIGOR I EFICACIA PENSO EN UN GOVERN QUE, A COSTAT DE LA QUE ACABO DE DIR, DIBUIXI LES SEVES PRIORITATS, CLARES I DEFINIDES, I LES TRADUEIXI EN UNA ACCIÓ DE GOVERN PLANIFICADA, AMB CALENDARIS CONCRETS I AMB PARTIDES DELS PRESSUPOSTOS. QUE NO IMPROVISI, QUE NO CANVIÍ DE RUMB A CADA MOMENT, QUE NO ES MOGUI PELS CAPRICIS INESPERATS DEL SEU PRESIDENT, QUE NO HO CONDICIONI TOT A LA CONJUNTURA MES IMMEDIATA, A LA CONVENIENCIA DEL MOMENT I QUE EXPLIQUI AL POBLE DE CATALUNYA ELS PROPÒSITS QUE L'ANIMEN I ELS MITJANS DE QUE DISPOSA PER DUR A TERME ELS 12 �SEUS PROJECTES. QUE LI DIGUI QUE NO HO FARÀ TOT EN UN SOL INSTANT NI AMB LA PERFECCIÓ MES ABSOLUTA, PERO QUE TE UNA IDEA CLARA D'ALLO QUE CONVÉ DE FER EN PRIMER TERME I EL QUE ANIRÀ VENINT DESPRÈS. QUE LI RECORDI QUE ELS RECURSOS SON ESCASSOS PER DEFINICIÓ, PERO QUE NO DEIXARÀ DE BELLUGAR-SE I DE NEGOCIAR PER OBTENIR UN MILLOR FINANÇAMENT PER A LA GENERALITAT, QUE SERA DUR I TENAÇ A L'HORA D'EXIGIR ALLO QUE CATALUNYA MEREIX I LI PERTOCA, PERO QUE OFERIRÀ LA VOLUNTAT DE CORRESPONSABILITZAR-SE DE TOTS ELS COMPROMISOS QUE ASSUMEIXI. I QUE SI ELS RECURSOS SON ESCASSOS PER DEFINICIÓ, NO SE'N PERDRA NI UN EN PROPAGANDA ESTÈRIL, EN AJUTS CLIENTELARS O EN CONCESSIONS ESCANDALOSES EN BENEFICI DE SOCIETATS PRIVADES. I QUE LA LLUITA PER AUGMENTAR LA CAPACITAT D'INVERSIÓ SERA UNA OBSESSIÓ PERMANENT. I QUE NO DEIXARÀ DE CERCAR EN TOT MOMENT LA MANERA DE MILLORAR L'EFICACIA DE L'ADMINISTRACIÓ, DE REDUIR LA DESPESA CORRENT, DE CONTRACTAR EL PERSONAL ESTRICTAMENT NECESSARI, D'AGILITZAR TANT COM ES PUGUI LA BUROCRACIA, D'HUMANITZAR TANT COM SIGUI POSSIBLE LA RELACIÓ AMB ELS CIUTADANS, DE FER QUE LA GENERALITAT SIGUI SENTIDA PER TOTHOM COM UNA INSTITUCIÓ ESTIMADA I PROPERA, UTIL I HONESTA. I QUE DIGUI EL POBLE DE CATALUNYA QUE AIXÒ NO S'ACONSEGUIRÀ D'UN DIA PER L'ALTRE PERO QUE L'ESFORÇ PER ASSOLIR-HO SERA SOSTINGUT I TENAÇ. PENSO EN UN GOVERN AIXÍ. NO INTENTO FER-VOS UN DISSENY FANTASTIC, PERFECTE, ALLUNYAT DE LES LIMITACIONS DE LA PROPIA CONDICIÓ HUMANA. PARLO D'UNA VOLUNTAT, D'UN ESFORÇ, D'UNES LÍNIES MESTRES QUE PRESIDIRAN UNA ACCIÓ POLÍTICA. 13 �LA FORMACIÓ, UN ELEMENT FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ DEL PAIS PENSO EN UN GOVERN QUE CONSIDERI QUE LA FORMACIÓ ES UN ELEMENT FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS. UN GOVERN QUE SE SENTI ORGULLOS DE LA TRADICIÓ PEDAGÓGICA DE CATALUNYA I QUE, LLUNY DE SOMNIAR INÚTILMENT, ES PROPOSI UNA COSA TAN SIMPLE I TAN IMPORTANT COM RECUPERAR AQUESTA TRADICIÓ I CONTINUAR-LA AMB EL MATEIX ESPERIT DELS HOMES I DONES DE LA MANCOMUNITAT I DE LA REPÚBLICA. UN GOVERN QUE FACI QUE CATALUNYA DEIXI D'OSTENTAR EL TRIST RECORD DE SER L'ÚNICA COMUNITAT AUTÒNOMA D'ESPANYA ON L'ENSENYAMENT, PUBLIC I CONCERTAT, ENCARA NO ES PLENAMENT GRATUIT. UN GOVERN QUE REGULI EL PRIMERISSIM NIVELL DE LES ESCOLES BRESSOL, QUE EIXAMPLI EN UN CURS EL PARVULARI FENT UN NOU CICLE DE 3-6 ANYS, QUE DEDIQUI A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL UN LLOC PREFERENT PER TAL QUE DEIXI DE SER L'ENSENYAMENT VERGONYANT, UN INDRET DE FORMACIÓ ON NO S'EDUCA PER AL TREBALL DEL DIA DE DEMÀ, UN CONJUNT DE MATÈRIES MES O MENYS INUTILS ALIMENTADES PER UN PRESSUPOST INSUFICIENT. UN GOVERN QUE NO PRETENGUI RECUPERAR DINERS SINO MILLORAR LA DE L'ENSENYAMENT I LA PREPARACIÓ DELS MESTRES, QUE QUALITAT SÀPIGA QUE ELS TEMPS ESTAN CANVIANT A RITME ACCELERAT I QUE LES NOVES TECNOLOGIES ENS PREPAREN UN FUTUR COMPLETAMENT DIFERENT, 14 �QUE LA UNIVERSITAT NO PODRA SOBREVIURE GAIRE AMB ELS DEFICITS ACTUALS, AMB LA INSUFICIENCIA RADICAL DE LES INVERSIONS, AMB LA SENSACIÓ D'INUTILITAT QUE FORÇOSAMENT S'HA APODERAT DE MOLTA DE LA GENT QUE HI TREBALLA. NO ES UNA CATALUNYA IDEALITZADA: ES, SI FA O NO FA, LA CATALUNYA DE LA ROSA SENSAT I DE L'ARTUR MARTORELL, DE L'ALEXANDRE GALÍ I DE LES ESCOLES D'ESTIU, DE L'ESCOLA DE TREBALL I DELS MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA. UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA I TERRITORIALMENT MES EQUILIBRADA TENIM DRET A CREURE I A ESPERAR EN UNA CATALUNYA AIXÍ. UNA CATALUNYA, AIXÒ SI, QUE VAN DISSENYAR-NOS TERRITORIALMENT MES ELS POLITICS I EQUILIBRADA DE LA ELS ESPECULADORS DEL FRANQUISME. UNA CATALUNYA AMB UNA CAPITAL GRAN I FORTA, QUE HA RECUPERAT L'ORGULL D'ELLA MATEIXA MON I QUE ES PROJECTA ENLLÀ AMB EL CAP BULLENT DE PROJECTES I D'IDEES I AMB LA VOLUNTAT DE FER-LES REALITAT. UNA CAPITAL, BARCELONA, QUE NECESSITA EL SUPORT DECIDIT DEL GOVERN DE CATALUNYA PER CONTINUAR JUGANT I JUGAR-LO MES ENCARA, EL PAPER DETERMINANT QUE SEMPRE HA TINGUT EN LA VIDA ECONÒMICA, CULTURAL, ARTÍSTICA I RECREATIVA DE CATALUNYA. I A COSTAT D'ELLA, UN TEIXIT DE CIUTATS ESTESES HARMONIOSAMENT PEL TERRITORI, AMB UN EIX DEL PIRINEU I UN EIX TRANSVERSAL QUE LES ATANSIN HORITZONTALMENT, ENCAPÇALANT UNES COMARQUES QUE, LLUNY DE SER UNA AGENCIA PARTIDISTA BUIDA DE CONTINGUT, SIGUIN UN 15 INSTRUMENT �DE REEQUILIBRI I LA GARANTIA DE LA IGUALTAT DE LA PRESTACIÓ DE SERVEIS EN EL CONJUNT DEL TERRITORI DE CATALUNYA. DE FET, EN EL PASSAT HISTORIC I EN SEMPRE LA FORÇA DE CATALUNYA ELS TEMPS MES HA DESCANSAT RECENTS, SOBRE LA DOBLE BASE D'UNA CAPITAL DINÀMICA I FORTA I D'UNA TRAMA DE CIUTATS INTERMEDIES QUE HAN ESTAT EL MOTOR DEL SEU AMBIT D'INFLUENCIA. NO HI HA CONTRADICCIÓ NI PUGNA ENTRE UN ELEMENT I ALTRE: TOTS DOS S'AJUDEN I ES POTENCIEN. PER AIXÒ SERA BO SEMPRE DE NO UTILITZAR EL TERRITORI I LA SEVA ORGANITZACIÓ UN INSTRUMENT D'UTILITZACIÓ PARTIDISTA. PER AIXÒ HA COM ESTAT TAN MALAGUANYADA LA DIVISIÓ TERRITORIAL QUE S'HA APROVAT RECENTMENT SENSE EL CONSENS NECESSARI. EL DIÀLEG NECESSARI CONSENS QUE NOSALTRES MANTINDREM EN AQUELLES QUESTIONS BASIQUES DE DESENVOLUPAMENT DE L'ESTATUT O D'INTERÈS NACIONAL. PER AIXÒ PENSO SOVINT EN ELS BENEFICIS INDISCUTIBLES QUE, PER EXEMPLE, OBTINDRIA LA NOSTRA CULTURA SI HAGUÉS ESTAT SINCERA LA VOLUNTAT D'ACORD QUE HI HAVIA DARRERA LA SIGNATURA DEL PACTE CULTURAL. PER AIXÒ PENSO SOVINT QUE CALDRÀ RECUPERAR-LO I AMPLIAR-LO, PERQUÈ LA CULTURA ES UN ELEMENT ESSENCIAL DE LA IDENTITAT DE CATALUNYA, PERQUÈ EL DEFICIT DELS NOSTRES EQUIPAMENTS CULTURALS PODREM COMPENSAR-LO AMB ES TAN LA COL·LABORACIÓ 16 GRAN QUE FRANCA I NOMÉS LLEIAL, �PROJECTE A PROJECTE, PRESSUPOST PER PRESSUPOST, DE TOTES LES ADMINISTRACIONS CATALANES. NO PRETENC AMB LES MEVES PARAULES DE FER-VOS LA RELACIÓ LES LÍNIES MESTRES LES MESURES I DE PROGRAMA DE GOVERN. SI FOS CONCRETES DEL AIXÍ, NO PODRIA DE NOSTRE PAS DEIXAR DE PARLAR-VOS DE LA NOSTRA VOLUNTAT DE FER POSSIBLE UNA AGRICULTURA VIVA I DINÀMICA, EN UN MON RURAL ON VALGUI LA PENA VIURE. O DELS NOSTRES PROJECTES PERQUÈ EL PANORAMA DE LA SANITAT CATALANA NO ES VEGI PRESIDIT, COM AVUI, PEL DEFICIT ECONOMIC, PEL DESENCÍS DELS SEUS TREBALLADORS I PROFESSIONALS I PER L'EXCES MASSIFICAT DE LA POBLACIÓ ALS SERVEIS SANITARIS. O DEL QUE VOLEM FER PER GARANTIR A LA GENT GRAN, A AQUELLA GENT QUE HA DEDICAT TOTA UNA LLARGA VIDA AL TREBALL I A LA CONSTRUCCIÓ D'AQUEST PAIS, EL DRET A UNA VELLESA DIGNA, PARTICIPADA I ACTIVA. I TANTES I TANTES COSES QUE ARA M'ES IMPOSSIBLE DE DETALLAR-VOS. HE VOLGUT, NOMÉS, ASSENYALAR UNA VOLUNTAT, UN DETERMINAT CONCEPTE DE CATALUNYA I DE LES SEVES INSTITUCIONS, UN MODEL CONCRET DE COM PODRÍEM ANAR TRANSFORMANT AQUESTA PATRIA NOSTRA. LA RELACIÓ D'EXEMPLES CORRE SEMPRE EL PERILL DELS OBLITS I PER AIXÒ NO M'ESTENDRE MES EN LA DESCRIPCIÓ DE CADA PEÇA D'AQUEST MOSAIC. PERO VULL QUE SAPIGUEU TAMBE QUE HEM DISSENYAT TOTES LES PECES, QUE LES HEM TREBALLADES I DISCUTIDES AMB CURA I AMB ENTUSIASME. QUE VOLGUT PENSAR EN TOTS ELS PROTAGONISTES D'AQUEST HEM PROJECTE COMPARTIT QUE ELS SOCIALISTES US VOLEM OFERIR EN LES PROPERES ELECCIONS. 17 �CATALUNYA, DIVERSA I PLURAL SABEM QUE CATALUNYA ES DIVERSA, I ES PLURAL. QUE LA SEVA RIQUESA VE, PRECISAMENT, DE LA SEVA DIVERSITAT. QUE LA NATURALESA ENS HA ESTAT JUSTAMENT PRODIGA EN LA VARIETAT DEL NOSTRE PAISATGE, I QUE LA HISTORIA, LES GENERACIONS, ENS HA AL LLARG DELS SEGLES I DE ANAT CONFORMANT COL·LECTIVAMENT EN LA SUMA I LA INTEGRACIÓ D'ORÍGENS I CULTURES DISTINTES. SABEM QUE TOT AIXÒ ENS HA EDUCAT UN XIC MILLOR EN LA TOLERANCIA, I QUE MAI UN VALOR TAN DEMOCRATIC COM AQUEST NO HAURIA DE RECULAR NI UN PAM EN LA NOSTRA VIDA POLÍTICA I SOCIAL. SABEM QUE LA NOSTRA DIVERSITAT ES TAMBE LA GARANTIA CONTRA EL MONOPOLI, CONTRA L'APROPIACIÓ DE CATALUNYA, CONTRA LA DIVISIÓ MANIQUEA ENTRE ELS BONS I ELS MALS CATALANS. ELS SOCIALISTES HEM INTEGRAT AQUESTS VALORS COMUNITARIS, ELS SENTIM PROPIS, LLUITEM PER REFORÇAR-LOS EN LA NOSTRA EXISTENCIA I EN LA NOSTRA ACTIVITAT POLÍTICA. UN MISSATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO PER AIXÒ EL NOSTRE PROJECTE POLITIC VOL SER OFERT D'UNA MANERA GENEROSA I PARTICIPADA. PER AIXÒ VOLEM RESPECTAR LES ALTRES OPCIONS POLITIQUES, PER BE QUE DENUNCIEM SENSE EMBUTS ELS INTERESSOS QUE SOVINT S'AMAGUEN DARRERA D'ALGUNA D'ELLES. PER AIXÒ VOLEM OFERIR AL POBLE DE CATALUNYA UN MIS- 18 �SATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO. PER AIXÒ RECLAMEM LA PARTICIPACIÓ DE TOTS ELS CATALANS EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN FUTUR QUE ENS APASSIONA. UN FUTUR QUE JA ES AVUI MATEIX I QUE ANEM CONSTRUINT ENTRE TOTS. M'HA CORRESPOST A MI D'ENCAPÇALAR AQUEST PROJECTE POLITIC. ME'N SENTO AUTOR EN UNA PART, RESPONSABLE EN EL SEU CONJUNT, PROTAGONISTA AMB LA COL·LABORACIÓ I MOLTA GENT QUE L'HA FET POSSIBLE. JO VULL APROFITAR MATI PER PROPOSAR-VOS QUE EL MES ENLLÀ DE LES COLUMNES LA COMPANYIA FEU VOSTRE, QUE EL DE AQUEST COMUNIQUEU D'AQUEST PATI, QUE JUNTAMENT NOSALTRES EL FEU ARRIBAR A TOTS ELS RACONS DE CATALUNYA. HI HA CAP POBLE QUE HAGI D'ACCEPTAR FATALMENT EL SEU AMB NO DESTÍ. TOTS SOM PROTAGONISTES DE LA NOSTRA PROPIA HISTORIA. PER AIXÒ US DEMANO QUE AMB LA COL·LABORACIÓ DE TOTS SIGUEM CAPAÇOS DE MATERIALITZAT AQUEST PROJECTE EN UNA NOVA MAJORIA QUE GOVERNARÀ CATALUNYA A PARTIR DEL 29 DE MAIG. A LES NOSTRES MANS TENIM LA CAPACITAT DE FER-HO POSSIBLE... 19 �'W � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per una Catalunya més igualitària Creator An entity primarily responsible for making the resource Obiols, Raimon, 1940- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-30 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Acció política Desenvolupament econòmic Desigualtats Model social Campanyes Description An account of the resource Conferència de Raimon Obiols, que va ser presentat per Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 175 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/914/0000000681.pdf 634da4031dc4b0fa3c44a6bd324b0d51 PDF Text Text Simposi Internacional “Per una Europa oberta: les societats europees, vers noves identitats” Conferència de Pasqual Maragall Actors globals: Europa i les seves regions al 2050 07/10/2007 | Frankfurt Si ens preguntem per l’Europa previsible d’aquí a 20 anys haurem d’admetre que és un exercici difícil tractant-se d’un ens polític quina principal característica, segons Jean Monnet, que el va inventar, era la d’avançar sense cap mena de pla general. S’ha arribat a dir fins i tot que Europa liderarà el segle 21 perquè és un projecte que no té una definició precisa Alguna cosa així insinuava Vaclav Havel quan va escriure “Paraules sobre la paraula”, una conferència que va preparar per a rebre el premi Europa dels editors alemanys i no va poder assistir perquè el règim comunista de Txecoeslovaquia no el va deixar sortir del país. Aquest text el va traduir al català una noia txeca que vivia a Barcelona (Mònica Gutsova?). I jo el vaig traduir al castellà per a una colla d’intel·lectuals argentins que m’ho van demanar aviat farà un any. (Per cert: ni Havel ni Dubcek eren partidaris de la partició quant Diana i jo els vam visitar a Praga fa una colla d’anys.)Però la dinàmica europea és d’unió i separació a l’hora i des de bon principi. �Europa té menys Estats que nacions, vet aquí. Les tres hispàniques més Escòcia, Irlanda del Nord, Flandes i Gal.les, i a tot estirar el Frei Staat Bayern. I Europa creix ara de pressa. Tenia moneda feble i ara el dòlar val menys que l’Euro. Europa no va aconseguir que el Banc Mundial fos un autèntic banc creador de liquidesa, com proposava Keynes a Breton Woods per a finançar la reconstrucció del continent. Els americans, farts d’haver de salvar Europa de les seves guerres interiors, van dir que no. . (Però ara les coses han canviat; Lord Keynes estaria content) Però ara Europa, la vella Europa de les guerres, està posant pau allà on els americans s’empantaneguen militarment. Fins i tot Aznar, que els feia costat, sembla que va ser inicialment més prudent que els republicans USA en el tema d’Iraq. Som menys senzills que els americans, tenim més d’un o dos idiomes i tenim una pila de tradicions jurídiques diverses (fins i tot dintre de la Confederació Catalano aragonesa, i a Castella i Lleó igual, fins fa menys d’un segle). (Ahir veient l’esplèndid Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell, Borja Sitjà i Carlos Santos, tots ells de per allà o de la Franja, pensava: ara ja sé d’on surt Shakespeare: del Dante i del Joanot Martorell). Tornant al tema: els europeus tenim una bandera, una moneda i tindrem un exèrcit. I si m’apuren un Himne, que com no, és Alemany: la part coral de la 9ª simfonia de Beethoven, que el meu avi va traduir al català: “Joia que ets dels cels guspira, engendrada dalt del cel? (Schiller?). (Freunde!: És tot l’alemany que sé, �això i allò de “Imperialismus is ein Papier Tiger!” del Llibre Roig de MaoTse Tung que una professora d’alemany ens feia llegir a Santi Udina i a mi quan érem revolucionaris). Però tornant al tema: no havíem quedat que una nació era allò que tenia aquestes tres o quatre coses: bandera, moneda i exèrcit, i himne nacional? I doncs què es Europa? Només falta que tingui partits polítics, tot i que ara no estan molt de moda. Potser fins i tot això s’arreglarà més aviat que no pas tard. Europa ja no té el teló d’ acer del que aquí es parlava abans i que jo vaig encara travessar amb Dieter Koniecky. Per acabar-ho de complicar resulta que Europa té més nacions que estats. Només a Espanta (Perdó: Dimonis de Word! Si sabeu com es predetermina el català en el només a Espanya ja en tenim tres, d’idiomes que no son l’espanyol o castellà, o que corresponen a nacions que no son Espanya però que formen part de l’estat Espanya. Word, expliqueu-m’ho!) Per això els catalans som tant Europeus. Per això ens preocupa tant la lentitud de la Constitució Europea. I Per això, suposo, hem vingut a Frankfurt. No solament per Goethe, Schiller, Beethoven i el meravellós Bach de Glen Gould que vam sentir abans d’ahir, i dic sentir en el doble sentit del mot. Escoltar i veure. Eps! I per veure l’espectacle de Maria Muñoz i Pep Ramis , “Mal Pelo”, veïns de Celrà. Per tant, sense caure en el cofoisme que tant de males passades ens ha procurat al llarg de la �història, sí que, modestament, podem dir que som Europeus d’una manera molt autèntica, molt directa, umbilical quasi. Però compte: sempre he vist amb certa recança l’historicisme carolingi d’alguns catalans, que oblida dues coses: que som ibèrics i que mentre Barcelona i per munt érem cristians i europeus – bé fóssim de Montserrat o de Ripoll – la resta de Catalunya era mora, i no diguem València, parlant del Tirant. Un cop el bisbe de Segorbe em va dir que havia trobat l’Alcorà les masies, i tinc per mi que Ausiàs March era més Italià que espanyol quan deia allò de que en la mort hi trobava misteri i fins i tot delit “perquè no sabia la causa per la qual li arribava”. Vet aquí que hem vingut a parlar a la pàtria dels millors músics i escriptors i poetes, a la terra de Bach, Schiller i del Günter Grass d’ Ein Veites Feld (que no se perquè es va traduir al castellà per “Es cuento Largo”) i acabem parlant de València i el Tirant lo Blanch. Serà perquè els valencians (i els de Vinaròs) parlen un català diferent que ens atrau? Perquè els volem convertir en Països Catalans? O perquè els meus avis materns eren d’un poble d’Alacant on l’alcalde em va dir, quan li vaig preguntar si ell parlava català o valencià, em va ametrallar : “Che collons, no! Monovero!” al tanto: abans havia dit: “en lo mateix que tu”. Mireu: si després de tot no ens hem convençut que estem ben posicionats per a tirar endavant una Europa no solament dels Estats sinó també i sobretot de les nacionalitats o de les nacions, és que no tenim solució. �Compteu que Catalunya és un país vençut l’any 1714, defensat fins al final per l’alcalde de BCN, una ciutat comparable a les ciutats – estat alemanyes com Bremen o Hamburg, que fa just 100 anys es va refer gràcies a un famós pressupost de Cultura, justament, i la fundació de les escoles municipals seguint el model de Chicago (l’Escola del Mar, perquè a Madrid no n’hi havia, la del Bosc etc.) Barcelona entorn del 92 es va refer, en el sentit literal, (Palau Nacional, Estadi Olímpic, obertura al Mar, separat des de 1848) Catalunya ha fet el seu Estatut. Veurem que passa. L’experimentadíssima classe política madrilenya es veurà obligada a lluir les seves millors habilitats evasives. Però això no és el més interessant, perquè el més interessant és que tot això obliga a fer d’Europa el lloc i el nom de la solució dels problemes. Els nostres i els de la Politkòvskaia. Gràcies. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per una Europa oberta: les societats europees, vers noves identitats Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Frankfurt (Alemanya) Abstract A summary of the resource. Participació al Simposi Internacional “Per una Europa oberta: les societats europees, vers noves identitats” celebrat a Frankfurt. Organitzat per l’Institut Ramon Llull amb motiu de la inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Identitat (Concepte filosòfic) Societat Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1712/0000000903.pdf ce8f6feeb0a6a6be2921e5bf8300afc4 PDF Text Text Miércoles 9 de enero de 2008 Xpresate aDn 7 Internacional «Es una vergüenza que los amores de Sarkozy sean más noticia que su política» María. EN ADN.ES internacional@adn.es ESTADOSUNIDOSELECCIONESPRESIDENCIALES La protección de ‘Renegado’ LaseguridaddeObamaysufamiliasuponeunapesadillaparaelserviciosecreto B PERROS POLICÍA El detail (equipo de seguridad) que lleva Obama se mantiene en secreto, pero su protección se realiza en tres niveles distintos: preparatoria, cobertura y evacuación. Los agentes de la división canina, que controlan la preparatoria, vigilan que Obama no entre en lugar alguno sin que antes dos perros del servicio secreto, un golden retriever y un labrador de color negro, husmeen asientos, cortinas y podios en busca de bombas. La cobertura la realizan cuatro hombres que están a su lado en todo momento y que llevan pegado al Per Pasqual Maragall Per què és millor Obama Agustín Alcalá Nueva York arack Obama se ha convertidoenunapesadillaparaelservicio secreto de EE UU que vigila por su seguridad. El político de raza negra ha declarado a la cadena de televisiónNBCquenolepreocupa suseguridadniladesufamilia. “Es algo en lo que no pienso mucho porque el servicio secreto está a mi lado y van cargados”, afirma sonriente. El servicio secreto ha bautizado al aspirante demócrata alaCasaBlancaconelnombre deRenegado,comoaquellosvaquerosdelLejanoOeste.Suascensión en las encuestas y su abierta personalidad han hechoquetodossusdiscursosesténabarrotadosdegente.También le gusta dirigirse a los miles de seguidores que no pueden entrar en sus mítines para agradecerles su interés. Estas muestras de afecto preocupan mucho al servicio secreto porque en los espacios abiertos y frente a miles de curiosos es más difícil vigilarlo. “Yo diría que después del presidente y del vicepresidente, Obama es en este momento el hombre más protegido de EE UU”, afirma un agente del FBI. “Estamos muy atentos a todas las páginas en la red de los supremacistas blancos y otros grupos que quieran hacer algo contra él”, afirma. La meva s molt difícil que Barack Obama guanyi les eleccionsenunpaíson els blancs anglosaxons protestants (Wasp) han governat sempre. Però les primàries d’Iowa semblen indicar que el miracle no és impossible.Idicmiracledesprés de l’assassinat de John iBobKennedy,deM.L.King i de Malcolm X, val a dir els negres i/o simplement catòlicsquegosavendircom havia de ser Amèrica i tenir somnis impossibles. Hi ha somnis que maten, i si no quelipreguntinalavíduade Martin Luther King. “I have adream” (tinc un somni), va dir King. I era pastor protestantynegre.Oquelipreguntin a la dona de Colin Powell, l’heroi de la guerra de l’Iraq, que va dir no a la possibilitatdequeelseumarit fos candidat a vicepresident i eventualment, després, president dels EUA. “Theywillkillhim”,(elmataran) va dir. Amèrica és així. Alcarrergrannoméshicap un pistoler, el xèrif. Al pobre Gary Cooper el van fer xèrif contra la seva voluntat a Solo ante el peligro i una mica més i hi deixa la pell. Obamatéalgunacosade tots aquests ingredients: és el Cooper que s’atreveix a desafiar l’establishment més o menys corrupte, és negre com Malcolm X, King i Powell, i és carismàtic com Kennedy, o pot ser-ho. El mataran? És més difícil ara. Els EUA ja no són el que eren. Ja no poden passar olímpicament de l’opinió pública mundial. Europa empata en renda per càpita i té un ventall de diferències de riquesa més estret. Menys misèria. Això pot ajudar a Obama, si és que la gent n’és conscient. Possiblement, el votant americà n’és. Aviat ho sabrem. É Barack Obama saluda a sus partidarios, congregados ayer en una escuela de New Hampshire. EFE / CJ GUNTHER cuerpo una pistola Sauer P229 automática. Tres de ellossonblancosyunonegroy el jefe del equipo, conocido como the shadow (la sombra), se mueve a pocos centrímetros de Renegado, le toca cariñosamente el codo para invitarle a andar cuando se retrasa y sus ojos miran intensamente a la multitud. Su misión principal es la de convertirse en escudo de las balas dirigidas a su protegido. Cuando viaja en el Barackbus, su autobús electoral, está protegido por tres 4x4 del Equipo de Respuesta en Emergencias cuyos agentes se cuelgan de los vehículos mostrando sus rifles listos para disparar. La sombra y los agentes que están cerca de Obama son los encargados de la tercera faceta de su protección así como de evacuar al candidato en caso de amenaza inminente o atentado. Antesdepresentarsecomo aspirante demócrata, Obama tuvo que convencer a su esposa de que no se jugaba la vida enelempeño.MichelleObama sabe que por ser negro su ma- El candidato del cambio sacude los cimientos republicanos ● El tsunami de Barack Obama amenaza con pillar sin flotador a muchos políticos. Nancy Pelosi, la líder demócrata del Congreso, apoyaHillaryClinton,igual que John Lewis, congresista negro de Georgia y compañero de Martin Luther King durante las protestas porlaigualdadracialdelos sesenta.Elcarismadelsenador por Illinois atrae a muchos republicanos, blancos y negros, por su imagen de frescurayporsupromesadecambio. SiObamasellevaelvotode losindependientesyeldelosjóvenes, las posibilidades de que John McCain o Rudolph Giuliani terminen en la Casa Blanca se reducen. Los habitantes de Dixville Notch y Hart’s Location, dos aldeas de New Hampshire votaron ayer de madrugada y confirmaron los sondeos al dar a Obama 16 votos frente a tres para Clinton. rido tiene muchos enemigos. “La seguridad es uno de los asuntosquemásteníaenmentealahoradeentrarenlacampaña electoral. He pensado en todos los escenarios posibles, incluso en los más trágicos, y tendremos que acostumbrarnos todos a las personas que nos protegen”, afirmó la esposa del candidato. JohnMcCainrecibió10votos entre los republicanos, Mike Huckebee fue la elección de cinco vecinos y Mitt Romney de tres. Ayer el resto del Estado iba camino de agotar las papeletas demócratas. La CBS avanzaba anoche que Hillary daba por perdida la contienda de New Hampshire y anunciará hoy nuevos asesores,entreellosLeonPaneta,antiguojefedegabinete del presidente Clinton. Laseleccionesen El republicano McCain. www.adn.es/mundo � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Perquè és millor Obama Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Estats Units Obama, Barack Canvi Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1546 Source A related resource from which the described resource is derived ADN Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-01-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/731/19971212_LV.pdf 92badce723ed23779dd950dd812e29cb PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 12/12/1997 La Vanguardia, p.024, Opinión Perugia 2. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Al entrar en el recinto de Perugia la impresión es inenarrable. Esos arcos son gigantescos, inclinados en posturas distintas, ahora a la izquierda, ahora a la derecha, cada vez más altos y en pendiente. Una especie de "crocket" para monstruos, no bellísimo, pero sí sorprendente antes de entrar en la estancia plana, inmensa y perfecta de la plaza del palacio de los priores y de la fuente románica. (¡Una fuente románica en piedra noble, una fuente! ¿Desde cuándo "los románicos" hacían algo más que capillas? ¿Desde cuándo existe una ciudad que conservaba estas otras cosas?) La sensación de plenitud, de belleza, de riqueza, ahora sí, es total. Tardé un rato en darme cuenta: ¿en qué estaba pensando? ¿Qué imágenes, qué cambio de proporciones? Sin duda Manhattan. Perugia hace pensar en Manhattan. Ya pensé lo mismo muchos años antes en San Geminiano -San Geminiano "cento torri" la llaman-. Y luego, en otro día más reciente, en la plaza de la Signoria de Florencia. Todo iba cuadrando. El renacimiento fue como luego el Nuevo Mundo: una nueva dimensión. En términos físicos. Otra escala. El hombre atreviéndose a hacer cosas mucho más grandes que antes. El hombre esculpiéndose a sí mismo en tamaño mucho más que natural. Del pantocrátor de Taüll que hay en Montjuïc al David de Miguel Ángel, ése es el cambio. Del dios abarcable al hombre inmenso, cinco siglos antes de volver al hombre pequeño de Havel y al dios infinito del doctor Oró, proporcionado al nuevo universo que vamos descubriendo ahora. Pero volvamos a Perugia. Perugia se nos aparecía como una Florencia en lo alto, mirándose a distancia, de punta a cabo de una llanura en valle, con Asís presidiendo un sistema de ciudades denso, rico, perfectamente encajado en la naturaleza, como si ésta hubiera nacido con las ciudades puestas. Como un Orvieto amable, alegremente poblado en la tarde cálida de un domingo de otoño por un río de gente que se acercaba deambulando festivamente hacia el balcón portentoso sobre el valle. Todo este espectáculo se lo debíamos a unos seres admirables, unos de esos nuevos habitantes que ya no son de un país, sino directamente de Europa, Michael y Alessandra Percival. Viven primavera y otoño en Umbría, e invierno y verano en Barcelona, en Ciutat Vella. Ellos nos habían descubierto aquella mañana la adoración del Piero Vannuci, llamado el Perugino, maestro de Rafael y nacido al lado, en Città della Pieve (de la Plebe), donde pintó, ya viejo y más maestro que nunca de su arte, esa estampa navideña impecable que nuestros amigos recibirán cuando los correos italianos decidan, me temo que bien después de Navidad. El azul del cielo, casi blanco, es natural, no inventado. 114 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1193 Title A name given to the resource Perugia 2. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Art Cultura Urbanisme Arquitectura Itàlia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-12-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/730/19971205_LV.pdf 43d7db08b6e4e40d5005279d0da10df8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 05/12/1997 La Vanguardia, p.023, Opinión Perugia. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Las escaleras mecánicas de Montjuïc nacieron en Perugia. A pocos meses de los Juegos del 92 había que encontrar soluciones heroicas para acercar a la gente al anillo olímpico. Las previstas habían fallado. Y se encontraron soluciones. El funicular una, y la otra que la gente subiera a pie el equivalente de los dieciséis pisos que separan la plaza Espanya del estadio. A pie con ayudas mecánicas, la escala móvil, como le llaman en Italia. Las dos soluciones requerían coraje. La primera la propuso Samaranch, la segunda Acebillo, José Antonio Acebillo, el motor -el toro dirían algunos- que movió el carro pesadísimo de la Barcelona olímpica física, de sus formas, sus rondas, sus estadios, sus palacios. Un toro sabio que primero imaginó y luego realizó. Acebillo había estado en Perugia. Ustedes habrán reparado, los que hayan viajado a Italia, que la mayor parte de sus poblaciones están puestas como Castellfollit. Encima de la roca. Perugia no es excepción. Los etruscos, y los que les sucedieron, estaban acostumbrados a defenderse y atacar. Por eso eligieron lo alto de las colinas y las sierras. También porque los valles, más fértiles, eran igualmente fértiles en infecciones. Los mosquitos y la belicosidad dieron lugar a ese urbanismo singular. Veinte siglos más tarde, los toscanos y los ciudadanos de la Umbria (no olviden la pasión italiana por las esdrújulas: pronuncien úm-bri-a) encontraron la solución a las artrosis sin duda frecuentes en gente físicamente muy activa y con las rodillas deshechas por el "calcio", el trabajo y las pendientes: las escaleras mecánicas. Fue entonces cuando Acebillo pasó por allí. La Thyssen hizo el resto con presteza y el 25 de julio de 1992 la gente empezó a escalar Montjuïc como si tal cosa. La llamada bolsa de los acabados -una bolsa de más de mil millones que hubo que inventar antes de gastar- corrió con los gastos. El coraje había consistido en imaginar que la gente aceptaría el reto. No para siempre y para todo, por ejemplo ahora no vale igualmente para un partido de fútbol o un concierto de rock -se requiere una mentalización, un ambiente especial-, pero sí en aquel momento no especial, sino especialísimo. El coraje consistía en comprender, más allá de los clichés y de las fórmulas tradicionales, que si nosotros apostábamos fuerte por soluciones sencillas, aunque fueran poco convencionales, la gente "captaría", como dicen ahora los chicos, que se produciría un efecto de simpatía, de complicidad: ¡qué caray, subiremos a pata! Y se produjo. Subieron. 113 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1192 Title A name given to the resource Perugia. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutadania Jocs Olímpics Infraestructures Urbanisme Itàlia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-12-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/732/19971219_LV.pdf 715fd6bfe6f0e954fea0c5b2da84a25f PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 19/12/1997 La Vanguardia, p.019, Opinión Pilar Miró. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Creo que sus palabras nos van a faltar. Y más aún su mirada. Aún no estamos hechos, se está demostrando, a una vida política adulta, no del todo. Nunca se está. Pilar ha sido un testigo lúcido, una mirada intensa sobre nosotros, sobre todo lo que ha pasado. Nos ha escrutado, nos ha filmado, nos ha taladrado. Esas miradas que atraviesan. Difíciles de resistir, pero sobre todo difíciles de olvidar. Esas miradas nos acompañan siempre. Son un anticipo de eternidad. Pero mirada instantánea, insustituible. Quizás porque se acompañan de la voz adecuada, cómplice e inquisidora a la vez, interrogante en el sonido, cómplice en la cadencia. Madrileña pero no en exceso cantada: contenida. Los momentos pasados con ella, algunas comidas por donde los nuevos ministerios, conversaciones en la trastienda de una recepción real, han sido los más personales de los muchos que he pasado en Madrid en los últimos años. He dicho bien pasados, porque para la mayoría Madrid es un lugar en el que se está de pasada. Con Pilar no se estaba nunca de pasada. Siempre de veras y a fondo. Envidio y "planyo" al mismo tiempo a los que convivieron más con ella. "Planyo", léase plaño: compadezco. Era muy fuerte. Confieso que me inquieta escribir estas líneas, quizás traicionando un sentimiento íntimo pero compartido, que no hacía falta airear, que no "calia" escribir. No sé. Siento la necesidad de hacerlo. La boda. Persiguió esa segunda boda y la consiguió con facilidad. Su alegría en el teléfono contando que la llamaron personalmente de arriba para decírselo, desbordando el contenido a la forma escueta de comunicarlo, sin euforia, euforia nunca. Y luego el genio en la conducción del asunto hasta conseguir un escenario y una narración impecables. ¡Qué genio! Que se lo pregunten al concejal. Pilar estaba mal. Su hermana de aquí, Guillermina, la tenía en casa, tumbada a ratos, para soportar la debilidad. La válvula del corazón que fallaba le afectaba al hígado y casi no comía. Creo que vamos a ir sintiendo su mirada siguiéndonos a distancia como un foco. Que así sea porque nos recordará que algo insustituible sucedió, sucedió realmente. Frenesí, este es el nombre del entorno que invade a las capitales de las naciones y que borra casi todo lo que les sucede, lo mismo que pinta los sucesos con colores vivos cuando efectivamente ocurren. Ella se movía en ese entorno pero sin entregarse. El día de la despedida por sorpresa que me montaron unos cuantos amigos, trajo el "Perro del hortelano", poco antes de la boda, y ya en Roma, falta de otra cosa, lo visionamos religiosamente. Frenesí, ansia como decimos nosotros, eso es lo que ella pintó, esos son los nombres del tiempo que vivimos y del sentimiento dominante: sentimiento que ni come ni deja comer. 115 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1194 Title A name given to the resource Pilar Miró. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Miró, Pilar, 1940-1997 Necrologies Cinema Art Cultura Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-12-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/745/19980425_LV.pdf 2e1b456a964728ad1cd2010f1c81fb10 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/04/1998 La Vanguardia, p.030, Opinión Pirámide. DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Cada lunes y cada miércoles hago por la mañana el trayecto que va de la estación Termini a la Via Ostiense, donde está la facultad de Economía de la Tercera Universidad de los Estudios de Roma. Cerca de Termini dejo a Diana en clase de italiano y enfilo una ruta llena de resonancias que lleva del centro moderno de la ciudad hasta una de sus más antiguas entradas: Castro Pretorio, Giolitti, Príncipe Umberto, Manzoni, Filiberto Emanuelle, San Giovanni Laterano, Amba Aradam, Druso, Antoniniana, Guido Bacelli, termas de Caracalla, Viale Giotto y Porta San Paolo. Ahí está la pirámide en honor de Cayo Cestio, tribuno de la plebe que murió en el 12 a. de C. Vengas de donde vengas, ver la pirámide Cestia es como una buena noticia, una imagen reconfortante. Y eso que está mal puesta, enclaustrada en la muralla de San Paolo. No hace mucho, en Manhattan, tuve la sensación de estar en la auténtica Roma, en la capital del imperio actual. Pero la pirámide romana me emociona más que la que corona el edificio de la Chrysler, admitiendo que ésta es bella y que define el perfil de la ciudad que hoy es "caput mundi". ¿Pero qué encontramos entonces en la vieja Roma de la pirámide? ¿Por qué atrae su simplismo, su falta de actualidad, el gris de sus piedras grandes de mármol, el cementerio protestante que comienza al lado: por qué atraen casi tanto o más que el escenario de la capital actual? En ese cementerio yacen Shelley, Gramsci y el hijo de Goethe. ¿Qué los trajo aquí? Creo que lo sé: los trajo aquí, como a miles y miles de peregrinos, la sospecha -luego certeza- de que en Roma se encuentra lo más parecido a la cosa que nunca poseeremos, el conocimiento real de nuestro origen. Si no sabemos del todo de dónde caramba venimos y qué significa exactamente lo que los biólogos nos explican y entendemos, pero que no podemos sentir, ver Roma quiere decir, al menos, ver y tocar lo que muchos, muchísimos siglos han visto, la ciudad del tiempo, cerca del origen y sin embargo viva, bella y concreta. Aquí nos parece entender, si no de dónde, sí por dónde venimos. 131 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1208 Title A name given to the resource Pirámide. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Filosofia Roma Nova York Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-04-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2834/Pla-de-Govern_2004-2007.pdf bb656c52d4587979618101696c8add4c PDF Text Text �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 2 Un temps polític nou s’ha encetat, de l’acord signat al Saló del Tinell ençà, a Catalunya. Per mandat de la ciutadania, aquests mesos han redefinit per complet els espais d’acció de tots els agents de l’escenari polític. Passat el cicle electoral, tots ells han assumit ja el seus nous encàrrecs, amb les responsabilitats i les formes de fer que els hi són pròpies però que fins ara, sovint, els hi eren desconegudes. Per al Govern de Catalunya, aquest procés transitori ha comportat les dificultats que de manera natural produeixen els processos de creació d’equips, de coneixement d’una institució o de formació de complicitats amb els aparells tècnics i administratius. L’important és que, pel fet d’haver estat superades, han contribuït a sedimentar una gran capacitat de treball, i han refermat la voluntat de posar en marxa, de manera efectiva, les idees i les intencions. Aquest Pla de Govern 2004-2007, preparat i redactat de manera coordinada per tots els departaments, és la prova física que les referències fonamentals que donen sentit al Govern ja no es situen en el temps passat, en la seva formació que tancava una llarga etapa anterior, sinó que el Govern projecta la seva raó de ser en el futur, en el conjunt extens i ambiciós de reptes polítics i socials que suposen moltes de les actuacions que s’hi inclouen. El Pla de Govern permet una visió global del que aquest mandat ha de viure Catalunya, com a resultat afegit per l’acció d’un govern jove en experiència però ric en voluntat transformadora. Però el Pla és també un complement necessari d’altres decisions d’abast determinant que es prendran en els propers mesos: les condicions econòmico-financeres, que ens proporcionaran el marc de possibilitats i exigències que els pressupostos anuals aniran concretant, i el Pla d’Inversions, que inclou un exercici cabdal de prioritats i opcions del govern pel que fa a la dotació bàsica d’infrastructures i equipaments que el nostre país espera i necessita. És obvi, per últim, que el Pla de Govern és un document viu, susceptible de revisió permanent, disponible per adaptar-se a les noves circumstàncies i, perquè no, al que resulti del nou període d’autogovern que tot just encetem. El nou Estatut i, en especial, el nou sistema de finançament, hauran de suposar també una actualització en profunditat de les previsions a mig i llarg termini que el Pla de Govern avui només pot anunciar. Josep Bargalló i Valls Conseller en Cap �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 3 Presentació Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del nostre Govern. Fins ara, no existia cap instrument concret que identifiqués l’acció futura del Govern a l’inici d’una legislatura. Els ciutadans i les altres institucions del territori, si volien conèixer quina seria l’acció política del seu govern per al conjunt del mandat, disposaven sobretot de fonts indirectes: el programa electoral d’un partit, les intervencions anuals en un debat de política general, la concreció pressupostària anual, etc. D’aquesta manera, si bé cada departament ha exercit amb capacitat plena les responsabilitats i competències que tenia assignades, massa sovint s’ha vist el Govern com la simple suma de l’acció dels seus departaments, sense que l’espai comú afegís valor a l’acció d’una part. Aquesta visió reduccionista ha generat una cultura d’administració que entronca més amb l’administració clàssica que amb un aparell administratiu modern que cerqui l’eficiència en la prestació dels serveis públics, però també la transparència i la coordinació de la seva acció. El Pla de Govern que s’ha redactat, per tant, vol ocupar l’espai que a vegades es crea entre el discurs polític i l’acció administrativa. Vol ser la garantia que els discursos es tradueixen en accions identificables i seguibles. Vol també ser l’expressió conscient d’unes prioritats, d’unes opcions explícites en relació a l’autogovern i a l’impuls del territori. A grans trets, es pot dir que el Pla de Govern consisteix en determinar les actuacions operatives que conformen l’acció política prevista per a aquesta legislatura, i agrupar-les en entitats amb sentit polític, comprensibles per als ciutadans. Per elaborar el Pla, el text de referència inicial ha estat l’acord de govern signat al Saló del Tinell el 14 de desembre de 2003. L’acord subratlla uns punts de consens que permeten constituir un govern, però no detalla la totalitat de l’acció política d’aquest. Sovint expressa voluntats sense concretar-les. El Pla de Govern és doncs hereu de l’Acord i per això la seva arquitectura principal d’eixos i àmbits li resta fidel, però els enriquiments successius que ha tingut li fan tenir personalitat pròpia i esdevenir programa. Sobre la base, doncs, de l’acord de govern, però també de les compareixences dels consellers al Parlament a l’inici de la legislatura i de les aportacions addicionals dels departaments fruit de sis mesos de treball acumulat, s’ha bastit un sistema ordenat: quatre grans eixos inicials es desglossen en vint-i-dos àmbits, dels quals pengen els seixantaquatre objectius polítics, que representen el nivell més baix d’abstracció. Dins d’aquests darrers, ja com a elements tangibles, hi trobem les actuacions operatives, que si s’escau es divideixen en subactuacions. De cada una d’aquestes se’n fa responsable un departament, però s’identifiquen també els altres departaments que han de participar per a dur a terme �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 4 les actuacions. La intenció, ja es veu, és fomentar el caràcter transversal de l’acció, parlar més de polítiques que de competències. Però aquest Pla de Govern vol ser més que la concreció ordenada d’un discurs, vol esdevenir també una referència útil, pràctica. És per això que, a partir d’aquest relat inicial, s’està realitzant una tasca sistemàtica, d’acord amb els departaments, d’aproximació a un seguit de variables polítiques i de gestió que donen cos, gruix i perfil a les actuacions operatives, en particular el temps previst de realització i la dimensió econòmica, específica o agregada al nivell més adequat, de cada una d’elles. És en aquest sentit que la tasca d’elaboració inicial i la d’avaluació continuada del Pla necessiten la plena implicació i coautoria del Departament d’Economia i Finances. Cal veure en definitiva el Pla de Govern com allò que en el camp de l’obra civil s’anomena estudi bàsic: una bona aproximació a les grans magnituds que estan en joc quan es vulguin implementar les polítiques anunciades. Això dóna un marge de coneixement al Govern del que fins ara no s’havia fruït. Si abans se sabien primer els recursos que hi hauria i després es decidia en què calia invertir o gastar, ara, a part dels escenaris financers generals, es podrà conèixer quin és el cost de les polítiques que es volen dur a terme. Recursos i objectius s’informaran més transparentment els uns als altres. Però també gràcies al Pla de Govern, i a les peces específiques que s’hauran d’elaborar des dels departaments responsables, es podran respondre preguntes de tall més pràctic: quina és la previsió de les agendes legislativa i inversora del Govern, per exemple, o quin és l’impacte del conjunt de l’actuació del Govern en cada territori. I moltes més coses. D’aquesta manera s’ordenarà el conjunt d’actuacions, i es posaran en perspectiva general les accions individuals. El Pla de Govern és doncs un nou i important material de base per al treball col·lectiu en el si dels òrgans col·legiats del Govern, i un sistema de referència polític que permetrà parlar en clau idèntica a tots els interlocutors, ja siguin de dins del Govern o externs a ell, com ara ciutadans o entitats. El document present no és tot el Pla, n’és el seu relat. Relat en el sentit pròpiament narratiu, és a dir, un text que vol posar més en valor el fil de l’acció que no pas les actuacions en si mateixes. Per a aquest darrer aspecte, s’està construint un sistema d’informació pròpiament dit, sobre suport informàtic, que permetrà des de finals de l’estiu consultes exhaustives del conjunt de les actuacions i de les dades que els hi són pròpies. El relat es presenta per eixos, i en cada un d’ells s’hi troben tres apartats. En el primer, es fa un breu dibuix de la situació inicial que ha trobat aquest Govern, en el segon es presenta el llegat que l’any 2007 es pretén deixar, i en el tercer, finalment, es presenten cada un dels objectius amb l’explicació de les accions més significatives que s’emprendran per assolir-los. El Pla de Govern resta en qualsevol cas obert, ha d’estar-ho per definició. Seria impensable �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 5 un govern que no permetés rectificacions sobre la marxa, que no acceptés actuacions afegides i fins i tot nous objectius. Ser lleial a un pla no ha de voler dir encotillar l’acció d’un departament en allò que s’hi diu, sinó que consisteix en mantenir-lo viu, proposanthi regularment modificacions si cal, i sabent que el preu de la seva utilitat per al conjunt és l’aportació sistemàtica de la informació pròpia. És l’única manera que el resultat final sigui superior a la suma de les parts. A partir de l’aprovació inicial, des del Departament de la Presidència i sota la responsabilitat de la Secretaria del Govern i de la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, s’elaboraran informes regulars i periòdics d’evolució del Pla de Govern. Per a aquesta tasca, es comptarà necessàriament amb la coordinació més estreta amb el Departament d’Economia i Finances, així com amb la relació directa amb tots i cada un dels departaments. El Consell Tècnic i el propi Govern rebran, amb la freqüència que es determini, la informació de l’evolució de l’acció de Govern, acompanyada dels indicadors que sintetitzin i expressin les magnituds i ràtios més rellevants. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 6 Més i millor autogovern 9 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 12 1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia 12 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat 12 1.1.3 Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat 13 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 14 1.2.1 Nova Llei electoral 14 1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat 14 1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu 14 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública 15 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient 17 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català 18 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau 19 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 21 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l‘Estat espanyol 21 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE. 22 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals 22 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques 23 1.4 Nova organització de l’Administració 24 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials 24 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local 24 1.5 Finançament autonòmic 26 1.5.1 Nou sistema de finançament 26 Un nou impuls econòmic 27 2.1 Euroregió i internacionalització 31 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana 31 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu 31 2.2 Ocupació i treball 33 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat 33 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral 34 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals 35 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social 35 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 37 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes 37 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació 37 �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 7 2.4 Comerç i Turisme 40 2.4.1 Potenciar el model comercial català 40 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat 41 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida 42 2.5 Societat del coneixement 43 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població 43 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari 45 2.6 Agricultura i pesca 46 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari 46 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer 48 2.7 Sector financer 50 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya 50 Una nació socialment avançada 51 3.1 Política educativa 56 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català 56 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials 58 3.2 Polítiques d’acció social 60 3.2.1 Universalitzar els serveis socials 60 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió 62 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones 65 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies 66 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut 68 3.3 Salut i polítiques sanitàries 69 3.3.1 Fomentar la salut pública 69 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques 70 3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari 72 3.4 Política cultural 74 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura 74 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana 76 3.5 Política lingüística 78 3.5.1 Fomentar l’ús social del català 78 3.6 Seguretat pública 79 3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya 79 3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme 80 Una nova política territorial i ambiental 82 4.1 87 Energia �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 8 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia 87 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables 88 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica 88 4.2 Política i ordenació territorial 90 4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori sostenible i equilibrada 90 4.3 Habitatge 93 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població 93 4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges 94 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 96 4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya 96 4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental 99 4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua 100 4.5 Política de prevenció de la contaminació 102 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus 102 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació 103 4.6 Infraestructures 106 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari 106 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya 107 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones 109 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa 110 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries 111 4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat 112 ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 10 Situació El paisatge polític català, en els darrers anys, ha vingut marcat per un conjunt de renúncies. El primer i més bàsic és que, davant un cada vegada més sòlid consens social sobre la necessitat de reformar i d’adequar als nous temps i escenaris el marc d’autogovern de Catalunya, l’anterior govern va renunciar a la reforma de l’Estatut. Els acords polítics assolits per donar suport al govern les dues darreres legislatures van comportar que aquest renunciés a la reforma del nostre text polític fonamental. Però també es va renunciar a assolir un model de finançament satisfactori per al bon funcionament de l’autogovern, entès com aquell que permet fruir als catalans d’un nivell de serveis públics bàsics de qualitat. En aquest sentit, es pot ja constatar objectivament el fracàs de l’acord de finançament de 2001. S’ha renunciat igualment durant vint-i-tres anys a tenir una Llei electoral pròpia, malgrat les previsions estatutàries. No disposar, per causa del propi responsable de proposar-la, d’una de les regles fonamentals de la democràcia, ha fet planar una ombra de sospita sobre una certa voluntat d’interpretar el procés de consolidació de l’autogovern des de l’arbitrarietat. Però més enllà de la representació electoral dels territoris, ha estat la pròpia organització territorial el següent escenari de renúncia, doncs ni amb un grau d’acord molt general, ni amb estudis tècnics solvents al darrera, s’ha volgut dotar Catalunya d’un entramat institucional que satisfaci els principis de subsidiarietat (aproximació de la gestió dels serveis al ciutadans), racionalitat (simplificació de les instàncies administratives) i eficiència (optimització en l’aplicació de recursos). La incapacitat manifesta d’assolir unes bases de col·laboració sòlides amb els ens locals, la malfiança i l’enfrontament entre les xarxes institucionals (que fins i tot han arribat a constituir xarxes d’equipaments paral·leles) han anat en perjudici dels ciutadans i han conduït a que la gestió del conjunt de les administracions no hagi estat percebuda moltes vegades per aquests de manera positiva. L’administració pública catalana, creada de nova planta, ha perdut l’oportunitat, tot i així, de ser una administració moderna, i malauradament ha patit mals clàssics de l’administració, sent en massa casos feixuga i poc eficaç i a desgrat d’intents de darrera hora, poc transparent. En definitiva, el disseny institucional català presenta símptomes d’esgotament, que afecten tant a la pròpia Administració de la Generalitat com als organismes consultius �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 11 i fiscalitzadors de l’acció política, el que ha contribuït a provocar un cert allunyament del ciutadà de les seves institucions, i desconfiança vers les seves decisions. Horitzó L’etapa que encetem ha de dur-nos cap a un nou Estatut, no com un fi en si mateix, sinó com un instrument de millora de la nostra capacitat d’autogovern, i especialment de reforçament del poder polític de la Generalitat, al servei del progrés del nostre país, posant l’accent en un molt intens compromís polític amb el benestar personal dels ciutadans. Per fer possible l’objectiu de millorar l’autogovern de Catalunya, per a què els drets i els deures que es recullin en el nou Estatut de Catalunya siguin materialitzables i es puguin consolidar, és del tot necessari establir un nou sistema de finançament. Aquest haurà de ser just, percebut com a tal pels ciutadans, i per tant proporcionat als serveis que el nou Estatut prevegi. Però, per altra banda, tenim també com a peça clau del nou marc la revisió del nostre disseny institucional, que ha de començar necessàriament per dues peces clau: una llei electoral pròpia, que haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els electors, de proporcionalitat entre els vots obtinguts per cadascuna de les forces polítiques, una representació equitativa dels gèneres, i haurà de garantir igualment l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. En segon lloc, una nova organització territorial basada en les vegueries o regions i els municipis, que compleixi dos objectius clars: la descentralització de l’Administració de la Generalitat i l’aplicació conseqüent dels mínims de subsidiarietat. Cal reforçar, en definitiva, la confiança en les institucions, fent que aquestes siguin percebudes com a més properes per part dels ciutadans. Cal enfortir, mitjançant la revisió de les seves competències, els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual), vetllant especialment per uns procediments transparents de designació i revocació dels seus membres i la limitació dels seus mandats, que d’altra banda no han de ser coincidents amb els del Govern. Cal també dotar el sistema polític català de més qualitat democràtica promovent unes polítiques i un estil de govern participatiu que permeti apropar el procés de decisió política a la ciutadania. I, en darrer lloc, cal així mateix iniciar una certa regen eració de l’Administració de la Generalitat per tal de convertir-la en una administració més transparent, descentralitzada, accessible i eficient. Cal oferir espais professionals estimulants als treballadors públics i, alhora, fer-los assumir plenament la responsabilitat de la qualitat de prestació dels serveis públics. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 12 1.1 Aprofundiment de l’autogovern 1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia En el marc de l’Acord Nacional sobre l‘Autogovern, s’elaborarà un nou Estatut amb el màxim suport parlamentari. L‘elaboració d‘un nou Estatut d‘Autonomia es portarà a terme mitjançant la Ponència del Parlament de Catalunya, que desenvoluparà el seu treball a partir d‘un ampli procés de consultes al conjunt d‘entitats socials, econòmiques i culturals així com amb les administracions locals, i comptant amb les aportacions del Govern de la Generalitat. 1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat Per avançar en aquest camí de reconeixement del caràcter plurinacional caldrà desenvolupar les següents actuacions: Promoure el Cal avançar en el reconeixement del català i de la resta de llengües, aconseguint un reconeixement de la estatus acordat de cooficialitat a tota Espanya, i en el si de la Unió Europea, a partir llengua i la cultura del que ja s’inclou en el projecte de Constitució Europea recentment aprovat. Això catalanes suposa: • Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin el reconeixement de la realitat plurilingüística de l‘Estat. • Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l‘ensenyament les matèries que expressen la diversitat cultural i lingüística. • Impulsar la creació d‘un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l‘article 149.2 de la CE. • Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya. Promoure les reformes de les institucions estatals, que han d’expressar el seu caràcter plurinacional. • Participar activament en la reforma a fons del Senat per convertir-lo en la cambra de representació real de les diverses nacions i regions. • Atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de tribunal de cassació, amb inclusió del principi d’unificació de doctrina. • Descentralització de funcions en determinades instàncies del Consell General del Poder Judicial a l’àmbit de Catalunya. • Proposar la reforma normativa necessària per agilitzar l‘exercici de la iniciativa legislativa per part de les CCAA davant les Corts. • Millorar els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals, la Gene- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 13 ralitat i les altres CCAA. 1.1.3 Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat En aquest àmbit, caldrà adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries per reforçar el poder polític, és a dir, les potestats legislatives de la Generalitat, i per adequar progressivament l‘administració perifèrica de l‘Estat al nivell de competències realment exercides. Les principals actuacions previstes són: • Impulsar la transferència de competències executives en matèria d‘immigració. • Traspassar les competències en matèries de formació contínua, seguretat privada, trànsit, protecció civil i salvament marítim. • Determinar les competències en relació al comandament i la coordinació de les forces i cossos de la seguretat a Catalunya. • Assegurar la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació judicial. • Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya. • Completar els traspassos de competències pendents. • Sol·licitar la participació de la Generalitat en la gestió de les infraestructures bàsiques: ports, aeroports, ferrocarrils de rodalies i regionals. • En el marc de la reforma del model de finançament, crear l’Agència Tributària de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 14 1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials 1.2.1 Nova Llei electoral La disponibilitat d‘una Llei electoral pròpia és un dels grans dèficits que no s‘han resolt en tots aquests anys d‘autogovern. El Govern realitzarà els seus propis treballs d‘elaboració d‘un avantprojecte de llei electoral en paral·lel als que es puguin dur a terme, si s’escau, des del Parlament. El pla de treball del Govern ha d‘incorporar els estudis tècnics corresponents i un exercici de diàleg previ amb totes les forces polítiques. La Llei electoral s‘haurà de basar en els principis d‘igualtat de vot entre tots els electors i electores, d‘equitat en matèria de gènere i d‘expressió de la representació territorial. 1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat El sistema polític català demana, després d‘un quart de segle de funcionament, una correcció de les causes que provoquen l‘allunyament ciutadà de les institucions i la desconfiança respecte a la gestió i a les actuacions en l‘àmbit públic. El reforçament i la transparència dels organismes de decisió política (Parlament) i dels organismes fiscalitzadors de l‘actuació pública han de ser els elements que han de permetre un millor coneixement i apropament de l‘activitat pública als ciutadans. Les principals actuacions són: • Donar suport a la creació d‘una Oficina pressupostària en el Parlament, que pugui realitzar un seguiment exhaustiu de l’execució dels exercicis pressupostaris. • Reformar la Llei de la Sindicatura de Comptes. • Reformar les Lleis reguladores del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu i del Consell de l‘Audiovisual. • Elaborar l‘avantprojecte de Llei de la Comissió Jurídica Assessora. 1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu Els processos de participació són un mitjà per millorar la capacitat de resposta política, per contribuir a millorar tant el disseny com els resultats d‘unes polítiques que, alhora, han de millorar el benestar dels ciutadans. Davant els requeriments d‘una societat cada vegada més complexa i diversa és necessari definir uns processos que �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 15 permetin una relació més propera entre els gestors públics i la pròpia societat. Els processos participatius es poden dividir en quatre nivells: • Creació de mecanismes de participació per apropar el procés de decisió política a la ciutadania: creació d‘un espai de participació ciutadana en la iniciativa legislativa, donant transparència a les actuacions del Govern i possibilitant que la ciutadania pugui demanar comptes de l‘acció del seus governants. • Participació als serveis de les polítiques sectorials: definició del marc participatiu per promoure instruments i definició de protocols d‘actuació per escoltar les opinions dels ciutadans. • Promoció del diàleg entre els diferents organismes del Govern per afavorir el treball transversal. • Participació del món local: cal donar suport i assessorament a les polítiques de participació ciutadana en l‘àmbit local. Aquest conjunt d‘objectius es podran assolir amb el desenvolupament d‘un seguit d‘iniciatives: • Reforma de la Llei 2/1995 d‘Iniciativa legislativa popular. • Foment de la participació dels joves. • Assumpció de competències de referèndums i consultes populars directes. • Suport a l‘estructura associativa del país, sobre la base de la transparència i l’objectivitat en la distribució de recursos públics i el foment de la seva participació en la gestió de determinats serveis públics. 1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública Aquest és un objectiu estratègic pel Govern de la Generalitat amb la finalitat de garantir una administració més eficient, més descentralitzada i més propera al ciutadà, tot subratllant els valors de la transparència, l‘austeritat, la qualitat i la professionalitat. La voluntat de construir un model propi d‘administració pública a Catalunya implica els objectius següents: • Endegar un procés de reformes administratives en profunditat per assolir els nivells d’eficiència, transparència i proximitat que els ciutadans exigeixen. • Ampliar les competències legislatives i/o executives de la Generalitat en matèria d‘administració i funció públiques. • Definir un sistema de funció pública catalana, d‘acord amb el conjunt del personal de totes les administracions i organismes públics de Catalunya, que faciliti la gestió de polítiques i programes interadministratius, que generi sinergies entre les �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 16 administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. Definició d‘un model El desenvolupament del país ha estat considerable en aquest darrer quart de segle i de funció pública l‘administració pública ha crescut en volum i en complexitat. Els reptes de futur del país i les necessitats de la ciutadania han canviat i, en conseqüència, també s‘han modificat les seves expectatives en relació a l‘administració pública. Per poder donar una resposta satisfactòria a la nostra societat es duran a terme les següents actuacions. • Elaborar el llibre blanc sobre l‘Administració. • Definir un nou sistema de Funció Pública catalana. • Reformar la Llei d‘organització i procediment. • Potenciar els diferents nivells de formació al personal del conjunt de les administracions. • Establir processos d‘avaluació dels serveis de l‘Administració, i els mecanismes de publicitat i control parlamentari més adequats. Accessibilitat de L‘Administració ha d‘establir els mecanismes de comunicació i ha d‘informar de la l‘administració pública seva gestió davant de tothom, és a dir, de tots els ciutadans o organitzacions socials que hi estiguin interessats mitjançant el canal de comunicació més adequat per obtenir la màxima publicitat i difusió. Les principals actuacions són: • Millorar els serveis de la Generalitat a través de mitjans electrònics, consolidant un model multicanal (telèfon, Internet, teletext digital, etc.) però basat en una única i exhaustiva base de dades que reculli la informació de tots els departaments i organismes. • Descentralitzar l‘Administració de la Generalitat en el territori i en benefici dels ens locals. • Fomentar els processos de concertació en el disseny de les polítiques públiques. • Coordinar l‘acció d‘informació al ciutadà dels diversos departaments de la Generalitat, mitjançant un Pla Director dels Sistemes d’Informació al Ciutadà. • Fomentar l‘ús del programari lliure. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 17 Millorar la transparència La millora en la transparència de la gestió pública és un aspecte bàsic per l‘eficàcia en l‘administració i eficiència de l‘administració pública i al mateix temps, ha de facilitar un augment pública de la confiança dels ciutadans. Les actuacions preferents en aquest apartat són: • Establir criteris d‘objectivitat i de transparència en la contractació d‘obres i serveis. • Reforçar els mecanismes d‘avaluació i de control interns en l‘elaboració, execució i gestió del pressupost. • Aprovar la carta als ciutadans, que identifiqui els drets i deures d’aquests en la seva relació amb l’Administració de la Generalitat. • Millorar la planificació i transparència de les campanyes de publicitat institucional i els processos d’elaboració i distribució dels estudis d’opinió. 1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient Una societat complexa i avançada requereix d’una administració de justícia capaç d’oferir als ciutadans la tutela efectiva dels seus drets. El retard històric que aquest servei públic pateix obliga el Govern a fer un esforç per recuperar temps perdut. Si bé és cert que l’actual divisió de competències és un obstacle per a una eficient gestió del servei, la Generalitat té responsabilitats que ha d’assumir sense reserves. Els objectius del Govern han de ser: • Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions. • Apropar el servei públic de la justícia a la societat on s’imparteix. • Garantir l’eficiència en l’organització i prestació del servei. Assegurar Aquest objectiu comporta, entre d’altres, les actuacions següents: l’accessibilitat al servei • Millorar la qualitat, la gestió i la retribució del servei d’assistència jurídica a tots els ciutadans en gratuïta. igualtat de condicions • Millorar el Servei d’Orientació Jurídica i oferir sistemes alternatius a la resolució de conflictes. • Millorar la informació i l’atenció al ciutadà com a usuari del servei. Apropar el servei Aquest objectiu implica adoptar, entre d’altres, les mesures següents: públic de la justícia a la • Promoure la creació de nous òrgans judicials per assolir la relació convenient entre societat on s’imparteix personal judicial i població. • Promoure la revisió de la planta i la demarcació en funció dels canvis demogràfics i socioeconòmics del país. • Impulsar la institucionalització de la justícia de proximitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 18 • Potenciar la promoció de l’ús del català entre els professionals (advocats, jutges, fiscals, funcionaris). • Promoure el desenvolupament i la difusió del dret civil de Catalunya. Garantir l’eficiència en l’organització i Aquest objectiu obliga el Govern a impulsar les actuacions següents: • Donar prioritat a la política de personal pel que fa a la seva selecció, formació i prestació del servei promoció. públic de la justícia • Posar en marxa la nova oficina judicial, reorganitzant les unitats i assessorant-les en la seva gestió. • Introduir les tecnologies de la informació i comunicació com a instrument bàsic en la transformació en la forma de prestació del servei. • Implementar el Pla de construcció i renovació d’edificis judicials 2004-2007, inclosa la Ciutat de la Justícia de Barcelona-L’Hospitalet. • Impulsar l’elaboració d’un “llibre verd” sobre l’estat i les necessitats de l’administració de Justícia a Catalunya. 1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català Una societat moderna i oberta requereix en el marc globalitzador en què vivim, d‘uns mitjans de comunicació públics i potents, independents i professionals, que actuïn com a motor de les indústries audiovisuals i culturals. D‘altra part, és indispensable l‘existència d‘autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans i l‘externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per assolir aquests objectius, s‘adopten les següents actuacions: Definició d‘un model Cal definir i actualitzar el paper dels serveis públics de la ràdio i televisió i el sistema audiovisual propi audiovisual a Catalunya, en relació a les noves tecnologies de la comunicació i a la importància estratègica del sectors de la indústria audiovisual. • Aprovar la Llei de l‘Audiovisual, que inclourà criteris clars respecte de la gestió i la vigilància del mapa radioelèctric. • Impulsar la música creada i produïda en el país. • Impulsar una política cinematogràfica que tingui en compte els creadors i estableixi nous models de finançament mixtes, tot incloent la subtitulació com un nou esglaó de normalització lingüística. • Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya (actuació ja realitzada). • Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Radio Televisió. • Revisar el contracte-programa de la CCRTV. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 19 Creació de l‘espai És necessari disposar de les competències plenes per definir un espai propi de co- català de Comunicació municació a Catalunya a partir d‘una autoritat independent del conjunt del sistema audiovisual, tot assegurant uns mitjans públics potents, eficients i independents, que actuïn buscant la complementarietat. • Dissenyar el Pla Estratègic de l‘espai català de comunicació. • Reformar les lleis estatals que puguin limitar les potencialitats de l‘autogovern en matèria de ràdio i televisió. • Crear un Consorci Públic de Comunicació. • Ordenar l‘espai radioelèctric català. • Promoure la recepció a Catalunya de les TV en català. • Prioritzar la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, dels mitjans de comunicació i de l‘audiovisual. • Consolidar la xarxa pública de televisions i ràdios locals. • Adoptar mesures per tal que l’àmbit de difusió dels mitjans de comunicació en català s’estengui a tot el territori de parla catalana. 1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau Catalunya ha estat capdavantera en els moviments de l‘objecció de consciència i, al llarg d‘aquests darrers anys, ha expressat amb importants mobilitzacions socials el compromís pel foment de la pau i la solidaritat internacional en múltiples iniciatives. D‘altra part, en els darrers anys, també s‘ha posat de manifest la necessitat d‘enfortir i de participar de forma directa en els processos de cooperació internacional i de donar suport als països en vies de desenvolupament. Per aconseguir aquests objectius, es defineixen els següents compromisos: Foment de la La cooperació i la solidaritat internacional és un dels valors més presents i compartits cooperació i de la per la nostra societat. Cal facilitar suport i adreçar recursos per millorar les condi- solidaritat internacional cions de vida (formació, sanitat, infraestructures, etc.) amb la voluntat d‘afavorir el desenvolupament social i econòmic de països del Tercer Món. • Establir acords i convenis de col·laboració en l‘àmbit de la cooperació i de la solidaritat. En aquest mandat l’objectiu és assolir que aquests acords siguin equivalents al 0,7% de les despeses pròpies. • Fomentar polítiques de cooperació, tot definint un model català de cooperació al desenvolupament. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 20 • Promoure estudis i recerca especialitzada sobre cooperació i solidaritat. • Crear el Comitè Català d‘Emergències. Foment de la pau Amb la finalitat de promoure la cultura de la pau i de preservar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i els seus valors, es realitzaran les següents actuacions: • Creació del Consell Català de la Pau. • Creació de l‘Institut Internacional de la Pau. • Creació del Memorial Democràtic. Aquest conjunt d‘actuacions es duran a terme mitjançant l‘establiment d‘acords i convenis de col·laboració amb organitzacions especialitzades i amb el conjunt d‘administracions, tot fomentant l‘educació i la participació ciutadana en els valors de la pau, la cooperació internacional i la solidaritat. Potenciar les entitats En els darrers anys, la nostra societat ha evolucionat política i socialment de manera i ciutadans, en l’àmbit molt significativa (increment de les vies de participació, socialització del voluntariat, del voluntariat i canvis qualitatius i quantitatius de les necessitats socials, etc.). L’administració pú- l’associacionisme blica té l’obligació d’adaptar-se a aquests canvis a fi de donar un millor servei a la ciutadania i a les entitats de la nostra societat, així com, en la mesura del possible, preveure les futures necessitats socials. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de les polítiques de promoció del voluntariat i l’associacionisme seran les següents: • Promocionar i donar suport i projecció a l’associacionisme i al voluntariat. • Potenciar la formació en l’àmbit del voluntariat. • Incorporar Catalunya en les grans xarxes de voluntariat a nivell mundial. • Crear el Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del Govern. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 21 1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals 1.3.1 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de l‘Estat espanyol La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient en la composició, competències i distribució de les institucions comunes de l‘Estat. El principi que converteix en Estat les institucions d‘autogovern de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d‘autonomia que ha d‘informar l‘exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions, no s‘ha incorporat en la legislació aprovada després de la Constitució. D‘altra banda, la voluntat d‘ampliar el marc competencial de l‘Estatut d‘Autonomia de Catalunya fa necessari un millor encaix del seu contingut en el marc de la Constitució i en l‘estructura organitzativa de l‘Estat espanyol. Les dues principals actuacions d‘aquest objectiu serien: Promoure i establir Entre els més importants hi hauria: Tribunal Constitucional, Consell General del Poder la participació de Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social, Banc d‘Espanya, Comissió la Generalitat en Nacional de l’Administració Local, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió els tràmits previs del Sistema Elèctric Nacional, Consell Nacional de l’Energia, Comissió del Mercat de i en la designació Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE; així com que de membres en les seus de les institucions generals, organismes, agències i empreses estatals siguin les institucions, distribuïdes per tot el territori de l‘Estat. Es planteja la ubicació a Catalunya d’alguna organismes i empreses de les grans institucions de regulació dels mercats liberalitzats, CMT o CNE, o en el estatals seu defecte del Tribunal de Defensa de la Competència. Aquest fet implica la reformes de diverses normatives legals per regular l‘estatut i Regular l‘estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya les atribucions del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat a Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 22 1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE La importància econòmica i política que la UE ha anat prenent en el context mundial en les darreres dècades, el propi procés de desenvolupament intern, el marc de sobirania assolit, l‘existència d‘un espai econòmic comú en la UE i la darrera ampliació de països membres, converteix la Unió Europea en un clar referent polític per poder preservar i potenciar els valors més característics de la societat catalana, tant des dels aspectes culturals, com en els polítics i econòmics. Per a què aquest objectiu sigui possible es portarà a terme la següent actuació: Assegurar la presència de la Generalitat de Catalunya en els organismes europeus Per defensar els interessos de Catalunya davant la UE, cal garantir : • La participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. • La presència de representants de la Generalitat en la representació de l‘Estat espanyol davant del Consell Europeu, dels seus Consells de Ministres, del COREPER, dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell. • Cal que la Generalitat assumeixi de forma plena l‘execució del dret comunitari i promoure la participació de les CCAA en les relacions de l‘Estat amb el Consell d‘Europa i la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l‘Assemblea Parlamentària del Consell d‘Europa. • L’impuls a la regionalització d’aquells marcs normatius comunitaris, com la política agrària comuna (PAC), que permeten una millor adaptació als problemes d’articulació del nostre territori, amb el compromís d’un desenvolupament sostenible i amb la clara voluntat de millorar la legitimitat de les iniciatives reguladores. Aquest conjunt de propostes requereixen al mateix temps poder ampliar i assegurar la intervenció de Catalunya davant del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea quan es tracti de la defensa de les competències i dels interessos autonòmics. 1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals El procés de globalització econòmica implica un augment de les relacions polítiques i de les transaccions econòmiques a nivell internacional i un augment de la importància i del pes dels organismes internacionals. Catalunya està decidida a realitzar un esforç per preservar la seva personalitat i la seva identitat en un context internacional cada vegada més obert. La defensa dels interessos de Catalunya exigeix una participació plena en el procés de conformació �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 23 de les polítiques i decisions que puguin afectar el futur del nostre desenvolupament cultural, social i econòmic. Garantir la presència de la Generalitat a nivell internacional Aquest augment de la presència de Catalunya a nivell internacional comporta: • Participar en les xarxes d‘informació a nivell europeu i internacional. • Promoure l‘intercanvi d‘experiències i bones pràctiques amb països i regions capdavanteres. • Coordinar la projecció exterior de Catalunya. • Promoure la interlocució i la participació directa de la Generalitat en organismes i institucions internacionals. • Representació i participació de la Generalitat en la delegació de l‘Estat en organismes internacionals on es tractin temes de la seva competència. 1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques El procés de globalització econòmica comporta moviments immigratoris importants i, alhora, requerirà incrementar els esforços en cooperació internacional per reduir els desnivells de desenvolupament existents entre els diferents països. D‘altra banda, cal potenciar l‘espai de cooperació regional interfronterera, tot reforçant els eixos de comunicació amb l‘objectiu de conformar el nucli d‘una euroregió de l‘arc mediterrani. Per assolir aquests objectius cal desenvolupar dues grans actuacions: Conformar l‘ Euroregió En un món cada vegada més integrat i connectat, Catalunya ha de jugar un paper Pirineus-Mediterrània estratègic en connexió entre la Mediterrània occidental/sud d‘Europa i el nucli central de l‘Europa comunitària. La intensitat de les relacions econòmiques i culturals faciliten aquesta voluntat de construir una Euroregió que es convertiria en el nucli central de l‘arc mediterrani. La voluntat de conformar aquest espai de col·laboració implica: • Promoure la coordinació de les polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris compresos en l‘Euroregió del Mediterrani. • Potenciar la col·laboració transfronterera en els aspectes en els quals la Generalitat tingui competències plenes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 24 1.4 Nova organització de l’Administració 1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials Un dels objectius del Govern és la definició d‘un nou model d‘ordenació territorial que eviti la superposició innecessària i no coincident de diferents nivells administratius sobre un mateix territori, amb el màxim consens parlamentari i territorial. D‘altra banda, és necessari replantejar el marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals tot facilitant un acostament de les competències als nivells més propers al ciutadà en base als principis de racionalitat, eficiència, responsabilitat i participació. Els principis bàsics que donaran forma a aquesta nova organització seran l’establiment de les vegueries, la devolució a l’administració local d’un rol principal, executant el principi de subsidiarietat, i la constitució de les Àrees Metropolitanes. Les vegueries, veritable clau de volta del nou entramat institucional al territori, es configuraran com a entitat que permeti descentralitzar de manera efectiva el Govern de la Generalitat i organitzar-ne l’aparell administratiu en els territoris. Així mateix, les vegueries hauran de jugar un paper de màxima rellevància en l’organització de la cooperació local. 1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local El component essencial de tota la nova ordenació administrativa ha de ser precisament el municipi, tot fomentant la cooperació entre ajuntaments, respectant alhora l‘actual mapa municipal de Catalunya. La nova organització territorial i el replantejament del marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals farà necessari redefinir el paper dels òrgans comarcals o d’agrupació local. Aquests haurien de tenir un paper tècnic de suplència i suport a la gestió, sobretot en els petits municipis, amb polítiques decidides de foment de la gestió mancomunada de serveis. Pel que fa a les àrees metropolitanes, s‘hauran de poder dissenyar conjuntament les estratègies de futur per assegurar el desenvolupament del seu territori i el benestar de la seva gent. Per dotar de coherència i eficiència tot aquest sistema que es vol potenciar, cal que els municipis disposin d‘un marc de competències més ampli. Es tracta d‘assignar �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 25 de forma flexible i progressiva nivells de competències, sobretot pel que fa a les necessitats més bàsiques de la població. D‘altra banda, els ajuntaments han de disposar de mecanismes de control i de coordinació suficient per gestionar directament les competències assignades i per coordinar les activitats desenvolupades en el seu territori. Tota aquesta tasca no es podrà realitzar per part dels ajuntaments sense disposar de recursos econòmics suficients, sigui a través de la participació en els ingressos de l‘Estat o dels instruments catalans de cooperació municipal, però en qualsevol cas avançant gradualment cap a l’objectiu, ja clàssic, que els ajuntaments gestionin almenys el 25% dels recursos públics. Per assolir aquests objectius, es duran a terme les següents actuacions: • Reconèixer els alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat. • Atorgar als alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en el seu àmbit. • Afavorir la cooperació municipal. • Traspassar als ajuntaments determinades competències, sobretot en els àmbits d’educació, salut, serveis socials i habitatge. • Redefinir i incrementar els recursos del Fons de Cooperació Local i del Pla Únic d‘Obres i Serveis. • Afavorir la unificació de les entitats municipalistes. • Culminar el procés d‘aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant al Govern Central i a les Corts de l‘Estat a procedir a la seva tramitació immediata. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 26 1.5 Finançament autonòmic 1.5.1 Nou sistema de finançament La reforma del sistema de finançament persegueix tres grans objectius: incrementar l’autonomia financera, fer un model més equitatiu i solidari entre les comunitats autònomes i millorar la suficiència dels nostres recursos. Aquesta reforma del sistema de finançament ha de permetre que els ingressos de la Generalitat s’equiparin gradualment als obtinguts per les comunitats forals en aplicació del seu règim de finançament. La necessitat de disposar d‘una economia competitiva amb creació de valor i de millorar el nostre nivell de benestar fa necessari disposar de recursos per resoldre les mancances en les infraestructures del país, en potenciar la recerca i l‘ús de les noves tecnologies i en invertir en la millora de l‘estructura i la producció de serveis socials. Acord de finançament actual En el sistema actual de finançament, hi ha alguns aspectes a desenvolupar de forma urgent i que tenen a veure amb els punts següents: • Millorar el finançament de la despesa sanitària. • Calcular l’impacte sobre el finançament de la Generalitat de l’aplicació de les lleis aprovades per l’Estat que tenen una incidència sobre els pressupostos. Revisió de l‘Acord de Tot compartint criteris d’equitat i de solidaritat territorial, cal que Catalunya redueixi finançament el seu nivell de dèficit fiscal amb l’Estat i disposi dels recursos financers necessaris per mantenir l‘eficiència de la seva economia i augmentar els nivells de benestar de la seva població. Per tant, es treballarà en les següents direccions: • Revisió de l‘Acord de finançament. • Increment de l’autonomia financera de la Generalitat a partir d’un sistema equitatiu i solidari, i que doti de suficiència de recursos. • Creació de l‘Agència Tributària de Catalunya com a ens responsable de la gestió, recaptació dels impostos pagats a Catalunya. • Capacitat normativa àmplia sobre els impostos cedits i/o compartits amb l’Estat. • Proposar la modificació de l’article 9.32 de l’Estatut d’Autonomia en relació amb la participació proporcional de la Generalitat en els ingressos derivats de les loteries estatals i comunitàries. • Increment de la inversió de l‘Estat en infraestructures. • Publicació i divulgació dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 28 Situació Som davant una realitat econòmica globalitzada, en la qual Catalunya hi està plenament immersa. La competència es dóna en un context obert, fruit de la globalització i la internacionalització de l’economia. L’economia catalana afronta aquesta situació en molt bona salut, amb una previsió de creixement pel 2004 del 2,6, un punt per sobre del creixement que es preveu per la zona euro. Les nostres empreses competeixen amb èxit amb les empreses d’altres països. De fet, l’economia de Catalunya ha estat sempre capaç de fer front al repte de l’obertura i la internacionalització, com ho demostra el vigor de les nostres exportacions, i com ho demostra també l’èxit amb què vam saber fer front a la incorporació a la UE. Algunes dades il·lustren la vitalitat de l’economia catalana: el grau d’obertura, expressat en el percentatge que representa la suma d’importacions i exportacions de béns i serveis sobre el PIB, ha passat, entre 1986 i 2002, del 50,4% al 97,8%. I les nostres exportacions han passat de representar el 23,7% de les exportacions espanyoles l’any 1990, al 27,7% el 2002. Cal tenir en compte que el PIB de Catalunya se situa entre el 18% i el 19% del PIB espanyol, és a dir, tenim un pes en exportacions un 50% superior al que ens pertocaria en termes de PIB. Ara bé, cal tenir en compte que la internacionalització de l’economia i la irrupció amb una força extraordinària de nous protagonistes en l’escena econòmica internacional sotmet a una profunda transformació el nostre model de competitivitat. En el futur, la competitivitat de la nostra economia no es podrà sustentar en un model de costos laborals baixos, treball precari poc qualificat, produccions de poc valor afegit, i en què la construcció sigui el motor essencial de l’activitat econòmica. Aquest model de competitivitat està esgotant el seu recorregut. Aquesta necessària transformació ja s’hauria d’haver iniciat durant els anys 90, però el fet és que, en els últims anys, ha mancat el recolzament institucional a la modernització del teixit productiu (dèficit de formació del capital humà, baix esforç en R+D+I, dèficit en infraestructures, insuficient suport a la projecció exterior de l’economia catalana). No s’ha dut a terme una política sectorial clara que apostés pels sectors amb més potencial com el de les noves tecnologies de la informació o el biomèdic, mentre que el suport a les activitats tradicionals (agricultura, comerç, turisme) s’ha basat en criteris incrementalistes sense prioritzar la qualitat i la sostenibilitat de les activitats. Catalunya, que ha estat la tradicional capital econòmica de l’Estat, en els últims anys està perdent lideratge econòmic, com es manifesta en la marxa de seus de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 29 grans empreses i consorcis. Això es deu al nou context internacional, així com al retard en el desenvolupament de noves infraestructures necessàries per afrontar amb garanties d’èxit aquest nou context, però també a factors polítics interns com ara l’aposta centralista del govern del PP i la manca d’energia del govern de CiU per fer front a la situació. També cal destacar un factor de tipus cultural, en el sentit que els agents productius estan ancorats, encara, en una mentalitat industrial típica dels segles XIX i XX. D’altra banda, un element clau per al nostre desenvolupament econòmic, i per al ple exercici de l’autogovern, com és el model de finançament autonòmic no està resolt. L’acord del 2001 ha fracassat i no ha aportat els recursos necessaris per a la nostra economia. En aquesta legislatura és imprescindible la seva revisió. Horitzó Catalunya ha de consolidar-se com un país modern i obert al món, aprofitant les oportunitats que la globalització ens ofereix, i alhora cal reforçar la nostra posició davant d’economies emergents que poden ser altament competitives. L’economia catalana s’ha de situar en la primera línia de les regions més avançades d’Europa, en el context de la integració i de l’ampliació europea. L’economia catalana ha de seguir sent el motor de l’economia espanyola i esdevenir motor del sud d’Europa. Catalunya ha de basar el seu model de competitivitat en augments de productivitat. El model de competitivitat de l’economia catalana s’ha de transformar, de fet ja ho està fent, com es demostra amb les empreses que són capaces de competir amb èxit en el nou context internacional, amb l’aposta decidida de les empreses catalanes per la innovació tecnològica, la millora permanent de la qualitat dels productes, la diversificació de la producció, i la voluntat d’internacionalització i de presència en nous mercats. L’impuls a les activitats de recerca i innovació i a la formació de capital humà han d’esdevenir eixos fonamentals sobre els què sustentar les millores de productivitat. El Govern ha d’invertir en capital públic, garantint unes infraestructures de primer nivell que recolzin els sectors econòmics al conjunt del territori, dedicant més recursos a la recerca, tant bàsica com aplicada, posant a l’abast de les empreses, sobretot de les PIMEs, el finançament i el suport tecnològic que requereixin, creant un clima d’estabilitat i entesa entre els diferents agents socials que permetin compatibilitzar el desenvolupament amb el benestar dels ciutadans i adoptant, en cada moment, les polítiques industrials que ens permetin assolir l’objectiu de transformar Catalunya en un país que sigui atractiu pels negocis, amb un sistema productiu flexible i inno- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 30 vador, d’acord amb les demandes de la nova societat del coneixement, i amb una alta qualitat de vida. Avui, les relacions econòmiques de la UE s’articulen cada vegada més a l’entorn de regions que tenen les seves economies altament integrades. El marc natural de Catalunya és una regió econòmica de 17 milions d’habitants que s’estén del sud de França a Alacant i inclou les regions franceses del Midi-Pyréneés i el LanguedocRoussillon, i les CCAA de Catalunya, Aragó, València i Balears. Però Catalunya per la seva potència econòmica ha de ser una peça essencial en l’Euroregió, ha de ser capaç de liderar i dinamitzar aquest territori complex a partir de l’explotació de les complementarietats evidents i dels interessos estratègics compartits. L’aposta per la competitivitat ha d’anar de la mà d’una aposta pel benestar dels seus ciutadans. Un nou model de productivitat com el que s’ha descrit s’ha de basar en l’ús intensiu del coneixement i de les tecnologies que hi són associades, però la societat de la informació ha d’estar a l’abast de tothom sense excepció. L’extensió de les tecnologies de la informació i la comunicació arreu i a tothom, i l’increment de la qualitat del sistema universitari són les bases que evitaran la fractura digital. Alhora, el model de competitivitat al qual ha de tendir l’economia catalana només és possible amb una ocupació estable i qualificada. Les polítiques generals d’ocupació han d’anar en aquesta direcció sense oblidar que encara subsisteixen importants desequilibris en els col·lectius més desprotegits que cal eliminar progressivament. La protecció i suport als diferents àmbits econòmics ha d’apostar per l’excel·lència de la producció i els serveis, tot respectant les característiques de cada sector. La potenciació del model comercial català com a punt d’equilibri entre l’oferta i la demanda capaç de vertebrar pobles i ciutats, el suport al sector turístic per tal que la seva competitivitat es basi cada vegada més en una explotació sostenible dels recursos o el recolzament en la nova orientació i modernització del sector agrari són exemples d’aquestes polítiques sectorials. I, com a element imprescindible per al desenvolupament econòmic de Catalunya, s’ha d’assolir en aquesta legislatura un nou model de finançament autonòmic que millori substancialment els recursos públics, de manera que el Govern pugui fer front a la part que li correspon en la promoció del desenvolupament econòmic i en la millora del benestar del conjunt de la ciutadania. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 31 2.1 Euroregió i internacionalització 2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia catalana Catalunya és capdavantera en exportació i ho és no tan sols per tradició o per situació geogràfica, sinó per vocació. Cal aprofitar aquesta capacitat nostra per exportar i relacionar-nos amb els països del nostre entorn per aprofundir els nostres llaços comercials amb l’exterior, sobretot amb els països mediterranis i els de l’Europa central i oriental. Les actuacions prioritàries per complir aquest objectiu seran dues: Elaborar un pla estratègic Les principals actuacions que estaran contingudes en aquest pla desenvoluparan les següents línies d’actuació: d’internacionalització de l’empresa catalana • Augmentar sensiblement els pressupostos de la Generalitat destinats a afavorir la que prioritzi els països internacionalització de l’empresa catalana. mediterranis i els • Consolidar el COPCA com a centre de serveis per a la internacionalització de de l’Europa central i l’economia i fer evolucionar la seva xarxa cap a l’establiment de plataformes em- oriental presarials. • Augmentar els ajuts públics a la internacionalització de l’empresa catalana en els països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental. • Incrementar la presència de la Generalitat en els països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental. Facilitar mecanismes de finançament idonis als projectes d’inversió empresarial a l’estranger Els punts clau en aquest objectiu passen per: Facilitar • Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del ca- mecanismes de pital circulant per a PIMEs amb filials a l’estranger durant el període de maduració finançament idonis als del projecte empresarial. projectes d’inversió • Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament de empresarial a projectes d’inversió empresarial a Catalunya, així com de projectes d’empreses l’estranger catalanes a l’exterior. 2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu motor productiu Si volem que Catalunya tingui un paper destacat en el mapa internacional ha de formar part d’un pol econòmic potent. Els sis milions i mig d’habitants del Principat �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 32 no constitueixen per si mateixos una massa crítica per ser una economia de primera línia internacional. Per això, és imprescindible donar forma a la regió de més de 17 milions d’habitants que s’estén des del sud de França a Alacant i que inclou les regions franceses del Midi-Pyrénées (Toulouse), el Languedoc-Roussillon (Montpelier) i les comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, Aragó, València i Balears. Aquesta Euroregió és una necessitat econòmica i social. Respon a l’existència de complementarietats en el terreny productiu, l’universitari, el del lleure i el cultural entre els territoris que la componen. I, alhora, aquests territoris comparteixen uns interessos estratègics comuns com són, d’una banda, el de fer front tant a Espanya com a França a la força centrípeta d’un model econòmic centralista; i, de l’altra, a la necessitat de potenciar el paper de l’Euroregió com a punt d’enllaç entre el sud i el centre econòmic d’Europa, que s’estén des de la Lombardia i, a través de l’eix del Rhin i de la regió de París, fins al sud d’Anglaterra. Tots els territoris d’aquesta regió dels Pirineus i la Mediterrània estan interessats en la seva existència i desenvolupament. Tots ells (València, Aragó, Toulouse, Montpelier) tenen, d’aquesta manera, l’oportunitat de ser pols econòmics amb vida pròpia, enlloc de simples terminals al servei d’un pol econòmic central, es digui París o Madrid. I en aquesta Euroregió, Catalunya hi té un paper central, clau: representa el 40% del PIB i el 35% de la població. La vocació final de la nova Euroregió és esdevenir un pol d’innovació i creixement sostenible basat en la connexió entre els centres industrials, científics i tecnològics d’aquest territori. L’objectiu és exercir un lideratge de facto en el context euromediterrani, esdevenint un referent bàsic al sud d’Europa i a la Mediterrània i el motor d’un creixement sostingut. Desenvolupar una Els punts clau en aquest objectiu passen per: estratègia econòmica • Assegurar una idònia dotació d’Infraestructures que asseguri la connectivitat ì institucional per interior i serveixi de plataforma cap a la resta del món (TGV, transport ferroviari de consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani mercaderies, ports i uns aeroports a l’alçada del país). • Impulsar polítiques comunes que permetin treure tot el partit a les complementarietats que ja es donen en el terreny empresarial i universitari i en tants d’altres camps. Impulsar una acció institucional decidida des del Govern de la Generalitat de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 33 2.2 Ocupació i treball 2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen desequilibris importants que cal corregir per tal d’assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Alguns d’aquests desequilibris són territorials com la coexistència de taxes d’atur tècniques en algunes zones amb taxes superiors a la mitjana europea en d’altres. Les desigualtats socials en l’ocupació es manifesten en les elevades taxes d’atur d’alguns col·lectius com les dones o els joves. D’altra banda, el nostre mercat laboral manifesta altres febleses importants pel que fa a la qualitat dels llocs de treball i a la temporalitat de la contractació. Tot plegat configura un escenari de precarietat laboral que impacta negativament sobre la competitivitat d’una economia que vol ser capdavantera a Europa. És per això que l’actuació del Govern es concentrarà en tres grans eixos: donar suport a la creació d’ocupació i a la millora de les capacitats dels treballadors i de les treballadores, implementar polítiques actives de suport a l’ocupació i millorar les condicions del treball. El desenvolupament d’aquestes grans línies d’actuació haurà d’incorporar, com a element fonamental i prioritari, el diàleg i la negociació amb els agents socials: sindicats i empresaris. Implementar polítiques L’objectiu d’aquestes polítiques és doble: les empreses, que necessiten un mercat actives de suport a de treball d’acord a les seves expectatives, i les persones, per les quals cal vetllar l’ocupació que es respectin els seus drets i de les que, en darrera instància, se’n persegueix el benestar. La transformació del model productiu de Catalunya requereix una ocupació de més qualitat, que permeti una major flexibilitat i capacitat d’adaptació als canvis, però també amb majors necessitats pel que fa al nivell de qualificació dels treballadors. Així, el Govern es planteja un doble objectiu: d’una banda, aconseguir augmentar el nivell d’ocupació incrementant també la proporció de llocs de treball d’alta qualificació, sense oblidar, no obstant això, donar suport a tots els llocs de treball independentment del seu nivell de qualificació; i, d’altra banda, que els treballadors puguin adquirir les capacitats necessàries per posicionar-se sense problemes en aquesta nova estructura de l’ocupació. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 34 El Govern dissenyarà i implementarà un Pla integral de polítiques actives d’ocupació destinat a potenciar l’ocupabilitat de les persones aturades i a millorar el nivell de qualificació dels treballadors i treballadores. El Pla contemplarà un seguit d’aspectes com són l’orientació professional, la formació ocupacional i contínua, l’autoocupació i la concertació, territorial i sectorial. Algunes de les línies de treball que es desenvoluparan són les següents: • Reformar el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. De forma vinculada a la reorganització del SOC es redefinirà el Pla d’ocupació de Catalunya i s’elaborarà un Pla de desenvolupament de polítiques actives. • Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa adequada o una oferta de treball a través del SOC. • Oferir als aturats de llarga durada, abans de superar els dotze mesos, una acció ocupacional en forma de reconversió, acció formativa, ocupació o altres mesures com l’orientació i l’assessorament individualitzat per afavorir la seva ocupabilitat. • Obtenir de l’Estat la transferència de les polítiques de reciclatge professional, formació continuada, així com les polítiques passives. • Impulsar els acords locals d’ocupació per desenvolupar les potencialitats de cada territori. Millorar les condicions S’implantaran polítiques per garantir el dret a la qualitat de les condicions del treball del treball mitjançant mecanismes d’orientació a empresaris i petites empreses per a la utilització de les diferents modalitats de contractació, tot evitant l’ús inadequat de la temporalitat així com l’ús amb frau de la Llei de contractació. Entre d’altres, s’abordaran les següents actuacions: • Impuls de l’actuació de la Inspecció de Treball contra l’explotació laboral i la degradació del mercat de treball, enfortint els seus recursos humans i materials. • Desplegament d’una política d’incentius fiscals que beneficiï a aquelles empreses que converteixin contractes temporals en indefinits. • Potenciació de l’Observatori del mercat de treball, com a fòrum permanent de diagnòstic de l’evolució i transformació contínua de les relacions laborals i de les necessitats reals de mà d’obra de l’economia catalana. 2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral L’alta sinistralitat és un dels principals problemes del mercat laboral del nostre país perquè sense seguretat en el treball no hi pot haver, de cap manera, una ocupació de qualitat. Per tant, és imprescindible emprendre accions dirigides a lluitar de forma �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 35 eficaç contra els elevats índexs de sinistralitat per garantir, d’aquesta manera, el dret a la vida, a la seguretat i a la salut dels treballadors i treballadores. Les polítiques de prevenció de riscos s’han de fonamentar en les mesures preventives que han d’adoptar les empreses, però també han d’anar més enllà per passar a ser un valor propi de la societat. En aquesta línia s’implementaran les accions següents: • Emprendre accions formatives per promoure la cultura i els valors de la seguretat i la salut en el treball, implicant tant empresaris i treballadors com la resta de la societat. • Combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral aplicant el conjunt de mesures previstes en la resolució del Parlament de Catalunya de 17.10.2002. S’intensificaran les accions de control del compliment de la normativa especialment en àmbits territorials i sectorials conflictius. • Reclamar al Govern de l’Estat la transferència de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, així com les corresponents dotacions econòmiques i de personal. 2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals El Govern vol potenciar l’establiment d’un marc de relacions laborals català que permeti adequar millor les relacions laborals a les especificitats i necessitats del nostre país. Les principals propostes que es desenvoluparan són: • Impulsar un marc de negociació col·lectiva a Catalunya que constitueixi l’instrument prioritari de regulació de les condicions laborals. Aquest marc vetllarà per evitar les discriminacions laborals, en particular les de gènere, per reduir la temporalitat, promourà la seguretat en el treball i procurarà evitar el treball irregular. • Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització. • Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies. 2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social L’elevada varietat de models d’autoocupació individual o d’economia cooperativa i social que tenim a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Aquests col·lectius són insubstituïbles en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i riquesa, a més de dotar de flexibilitat el sistema productiu, de facilitar noves formes d’organització del treball i d’impulsar la mobilitat social. En aquest sentit, la Comissió �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 36 Europea planteja de manera clara els beneficis socials i territorials que comporta l’estímul d’aquesta franja de l’economia. Per tot això, el Govern portarà a terme una política de suport tant als treballadors autònoms com a l’economia social per tal que puguin transformar la seva capacitat emprenedora en empreses competitives. Millorar la regulació El treballador autònom s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la jurídica dels seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. El Govern impulsarà, a nivell treballadors autònoms estatal i autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real de l’autònom, els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i que equipari la seva fiscalitat al la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent. En aquest àmbit es realitzaran, de manera prioritària, les accions següents: • Elaborar un estatut del treballador autònom en l’àmbit de les competències del Govern. • Instar a l’Estat a regular nous drets per als treballadors autònoms: noves formes de capitalització de la prestació d’atur, diferiment d’impostos en l’inici de l’activitat, alternativa voluntària entre la seguretat social i les mutualitats de previsió social, cotització voluntària de la cobertura d’atur, separació efectiva del patrimoni personal de patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels autònoms dependents, etc. Impulsar El Govern portarà a terme una política de suport a l’economia cooperativa, social i l’autoocupació i d’autoocupació. Afavorir el desenvolupament d’aquest sector implica establir mesu- l’economia social res en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, finançament i accés a la contractació de l’Administració. Però també cal donar suport al reforçament de les estructures associatives del sector, promoure la seva participació en programes de desenvolupament local i potenciar el seu reconeixement, prestigi i visibilitat. Les principals accions concretes seran: • Incentivar la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament i informació als nous emprenedors respecte al pla i a la gestió empresarial, i utilitzant els microcrèdits com a marc financer de suport. • Facilitar l’accés de les empreses d’economia social a la licitació pública. • Potenciar l’autoocupació dels joves i de les dones a través de crèdits preferents. • Promoure la banca ètica per donar suport a projectes viables d’economia social. • Promocionar el Consell Superior de la Cooperació que, a més de reflexionar sobre les activitats de l’economia cooperativa, desenvoluparà activitats de conciliació i d’arbitratge en el cooperativisme. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 37 2.3 Competitivitat econòmica i industrial 2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes És voluntat del Govern donar compliment als objectius fixats a nivell europeu en la Cimera de Lisboa de l’any 2000. De la Cimera de Lisboa es desprèn un compromís que volem fer nostre: convertir Catalunya en una economia més dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, que sigui motor del creixement, la competitivitat i l’ocupació capaç de créixer econòmicament de manera sostenible i generar més i millors llocs de treball i amb major cohesió social. I tot això ho hem de fer de conformitat amb els agents socials directament implicats: organitzacions empresarials, els principals sindicats i el propi Govern. Per avançar en aquests objectius, s’han emprès, de forma immediata, l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana -que preveu la creació de vuit grups de treball sobre les línies estratègiques fonamentals i les mesures, instruments i polítiques a adoptar en els àmbits que condicionen de manera més decisiva a aquesta competitivitat- i, per altra banda, la constitució de taules sectorials per analitzar les mesures que afavoreixin la transformació industrial de determinats sectors altament exposats a la competitivitat internacional. • Les línies estratègiques fonamentals s’estructuren al voltant de les línies de treball següents: infraestructures de transport, telecomunicacions i energia, polítiques d’ocupació i formació, recerca, desenvolupament tecnològic i innovació, polítiques socials, relacions laborals, finançament de l’activitat econòmica, entorn afavoridor de l’activitat empresarial i la internacionalització i projecció empresarial. • Les taules sectorials, participades per sindicats, organitzacions empresarials i administració, faran un seguiment més acurat de la realitat empresarial concreta dels sectors econòmics i tractaran les mesures necessàries per abordar la transformació dels diferents sectors. 2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació La recerca i la innovació són motors del desenvolupament econòmic en els països capdavanters. Catalunya encara se situa a distància d’aquests països ja que només destina a R+D un total de recursos públics i privats equivalent a l’1,27% del seu PIB l’any 2002, enfront del 2% de la mitjana de la Unió Europea i força per sota del valor dels països més dinàmics com Dinamarca o Finlàndia. Pel que fa a la innovació, �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 38 Catalunya hi destinava l’any 2000 un 2,42% del seu PIB. El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 serà l’eina que ha d’emmarcar les accions necessàries per assolir l’objectiu d’una inversió global en R+D equivalent al 2% del PIB l’any 2007 (del 5% del PIB en termes d’innovació). D’altra banda, la Llei de la Ciència també ha de servir de marc de referència per a la definició del model català de recerca i innovació. Incrementar i millorar Els recursos humans són l’eix central d’un sistema de ciència i tecnologia. L’objectiu el capital humà dedicat principal és aconseguir una millora quant a la quantitat i qualitat dels recursos disponi- a R+D bles. Per tal d’assolir aquesta fita es destaquen les següents actuacions previstes: • Desenvolupar una política de concessió de beques i ajuts i programes que garanteixin la formació d’investigadors de qualitat i el desenvolupament de la carrera científica a Catalunya. • Facilitar el retorn de l’emigració dels investigadors i captar-ne d’altres països. • Elaborar un Pla de promoció dels estudis de doctorat. • Fomentar la recerca en ciències socials i humanitats, d’acord amb les noves demandes generades pel desplegament de la societat del coneixement. • Potenciar una cultura i uns instruments d’avaluació de la recerca. Incrementar i millorar el La dotació i manteniment de bones infraestructures científiques és un requisit ne- nivell d’infraestructures cessari per al desenvolupament d’una recerca de qualitat. En els propers anys s’han i d’equipaments d’R+D previst tot un seguit d’actuacions entre les que es destaquen: • Aprovar i executar un Pla d’infraestructures científiques i tecnològiques. • Consolidar els centres de recerca i innovació impulsats pel DURSI i crear-ne de nous. • Sol·licitar al CSIC que incrementi la seva activitat i recursos a Catalunya i fer participar la Generalitat en la gestió dels centres. Impulsar la La transferència tecnològica és l’element que ha de permetre orientar la recerca transferència vers la millora de la productivitat industrial, vinculant la recerca amb la innovació. tecnològica i la Aquest procés requereix d’un sistema d’acompanyament que faciliti la transferència col·laboració entre els del coneixement generat en els centres públics i privats de recerca, i l’adaptació al diversos agents llenguatge de l’empresa, a les característiques dels seus productes i a la demanda dels seus clients. • Crear una xarxa de centres tecnològics especialitzats en tipus de tecnologia, amb criteris d’excel·lència a nivell nacional i internacional, de forma que per la seva di- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 39 mensió, grau de coneixement, especialització i recursos tecnològics puguin prestar serveis de suport a la innovació de forma continuada. • Crear consorcis i plataformes tecnològiques on participin les empreses, els centres de recerca i els centres tecnològics. • Potenciar la col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses, i incorporar instruments de transferència de la recerca i de translació dels seus resultats als contractes-programa de les universitats. • Desenvolupar una política activa de drets intel·lectuals que permeti capitalitzar la recerca en benefici de la societat. • Impulsar que les grans empreses que operen en el país aportin els seus recursos per a tasques de recerca, desenvolupament i innovació a Catalunya. • Potenciar la comercialització internacional de la tecnologia generada pels centres de recerca i per les empreses catalanes a través de l’IRC. Estimular la innovació La innovació empresarial i la transferència tecnològica són dos dels tres eixos princi- empresarial pals d’acció de la política industrial del Govern. L’objectiu és fer arribar la innovació a tots els sectors i a tots els tipus d’empresa mitjançant la generació d’un sistema català d’innovació que integri tots els agents privats i institucionals amb els processos d’innovació empresarial. Algunes línies que es desenvoluparan seran: • Potenciar l’empreneduria i la materialització de projectes empresarials sobretot en aquells sectors d’alt valor afegit mitjançant l’accés a instruments de capital gènesi, seed-capital o accés a fons de préstecs participatius. • Crear una xarxa de vivers d’empresa municipals a fi i efecte de potenciar les polítiques de foment de la innovació i de la creació d’empreses. • Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de les seves estratègies d’innovació, donant suport específic a les PIMEs sorgides de l’àmbit universitari. • Impulsar projectes interregionals d’innovació amb les regions capdavanteres d’Europa. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 40 2.4 Comerç i Turisme 2.4.1 Potenciar el model comercial català Catalunya té un model propi de comerç que es basa en un equilibri entre els diferents tipus d’oferta i en una densa trama urbana formada per petites i mitjanes empreses que, a banda de la seva funció econòmica, té també una funció social ja que configura, vertebra i cohesiona pobles, ciutats i barris. En aquest model, hi han de ser presents els nous formats comercials, sempre i quan siguin compatibles amb l’equilibri entre les diverses modalitats d’oferta i el dret de tots els consumidors a escollir en igualtat de condicions. Les actuacions del Govern per potenciar el model comercial català avançaran en dos aspectes principals: en primer lloc, la dinamització i la reordenació de les estructures comercials urbanes, i, en segon lloc, el reforçament del marc d’igualació de les condicions de competència. Racionalitzar i L’ordenació i impuls del comerç urbà passa per un seguit d’actuacions que van des dinamitzar el comerç de la coordinació de les actuacions normatives i inversores de les administracions urbà fins al suport a la formació per millorar la qualitat del servei. Les principals actuacions en aquest àmbit són: • Revisar el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC) i la Llei d’Equipament Comercials per tal que els drets dels consumidors i els diferents formats d’oferta tinguin un encaix en sectors i territori. • Coordinar les actuacions normatives i inversores de la Generalitat i de les altres administracions del territori en l’àmbit de la planificació i la dinamització del comerç. • Establir per normativa que l’ús de la superfície de lliure disposició amb què compten els municipis pel fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables de necessitat i no de l’especulació. • Crear l’ens de dinamització comercial de Catalunya, com a organisme responsable de la coordinació d’actuacions i programes de recolzament i impuls de l’activitat comercial. Garantir les condicions Cal mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de la de competència entre Generalitat en matèria de comerç interior per tal que el Govern pugui exercir les seves els diferents formats en plenitud, amb l’objectiu de garantir les condicions de competència, tot respectant comercials els drets dels consumidors. Els punts clau en aquest objectiu passen per: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 41 • Elaborar la Llei d‘horaris comercials per recuperar el marc horari d‘obertures de 72 h ores setmanals i 8 festius anuals. • Mantenir l’impost sobre grans superfícies. Modernitzar les fires i promoure l’artesania Pel que respecta a la necessària modernització de les fires: • Modernitzar i dinamitzar les fires de Catalunya augmentant la seva projecció interior i exterior i impulsant la millora de las seves infraestructures. • Completar el desplegament del nou recinte firal de Barcelona (Fira 2000). I pel que fa a la promoció de l’artesania: • Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal. 2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana i un factor cabdal de projecció exterior del país. No obstant això, presenta una sèrie de deficiències que amenacen de constrenyir-ne el desenvolupament: l’estacionalitat, la massificació i l’escassa diversificació de l’oferta turística, els nous reptes derivats de la competència internacional, l’obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic, en la degradació paisatgística i urbanística i dualització empresarial. L’objectiu és consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que, alhora, valoritzi l’atractiu dels elements identitaris de Catalunya com la cultura, la història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies d’actuacions s’estructuren a l’entorn de 3 línies: la promoció exterior, la planificació de les infraestructures turístiques i el recolzament públic al sector. La remodelació de la La reordenació de la política de promoció turística passa per la creació de l’Ens de política de promoció Promoció Turística de Catalunya. Aquest ens serà el responsable de la promoció dels recursos i de directa en els mercats emissors de la marca turista Catalunya, de les marques es- les demarcacions pecífiques i dels segells de qualitat del país. La seva tasca és prestigiar el turisme a turístiques de Catalunya com un conjunt d’elements històrics, culturals i paisatgístics que deter- Catalunya minen una oferta d’alta qualitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 42 La planificació del desenvolupament de L’element bàsic de planificació serà el futur Pla de Turisme de Catalunya que tindrà les prioritats següents: les infraestructures turístiques per tal • Conèixer territorialitzadament els recursos turístics, les àrees saturades i les dis- de fer compatible ponibles i la valoració dels impactes econòmics, territorials i ambientals. el potencial de • Determinar criteris d’actuació que vinculin les administracions i els operadors. creixement econòmic, • Instrumentar programes i instruments específics de formació per als treballadors l’equilibri territorial i la del sector. sostenibilitat • Potenciar línies de finançament per modernitzar les instal·lacions i equipaments i aplicar amb rigor els criteris de qualificació dels centres i establiments del sector. Configurar una En el marc de la reforma de la Llei de turisme, la nova Administració Turística ha de Administració comptar amb la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials i Turística reformada, ha de disposar d’un finançament adequat per aconseguir els seus objectius. Les més participativa i línies pressupostàries destinades a convertir en recurs turístic elements significatius oberta, i un sistema del patrimoni artístic i cultural, el suport als municipis turístics amb problemes de de finançament dels finançament o la millora dels serveis públics que recolzen el producte turístic són recursos públics que algunes de les prioritats. desenvolupin les activitats turístiques en condicions de qualitat i sostenibilitat 2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en definitiva, ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i els consumidors. Els projectes del Govern per assolir aquest objectiu es concreten, bàsicament, en unificar les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor amb la creació de l’Agència Catalana de Consum que tindrà com a objectius principals: • Impulsar reformes legislatives per garantir l‘efectivitat de la competència exclusiva de defensa del consumidor i usuari. • Impulsar el sistema arbitral de Consum i coordinar totes les juntes existents a Catalunya. • Reforçar la capacitat inspectora de Consum, dotant-la dels recursos necessaris. • Promoure la formació de les persones, i especialment els joves, en l‘àmbit del consum socialment i ecològicament sostenible. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 43 2.5 Societat del coneixement 2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població L’impuls i consolidació de la Societat del Coneixement comporta noves oportunitats pel benestar social i l’economia, però també nous riscos de desigualats. Tanmateix a Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és francament baix en relació als països de la UE. El Govern vol promoure l’ús de les TIC en el marc d’una acció conjunta per evitar l’anomenada fractura digital, ja sigui a nivell social, territorial i lingüístic. Aquests objectius i altres propostes per avançar en el desenvolupament de la Societat del Coneixement es recolliran en una Llei per la Societat del Coneixement que inclourà la creació d’un Consell per la Societat del Coneixement que dependrà del Parlament de Catalunya. Facilitar l’accés a les Les accions en aquest àmbit passen tant per difondre l’ús de les TIC com per facilitar- TIC al conjunt de la ne l’accés tot desenvolupant tants les infraestructures i les tecnologies com creant els població mecanismes i propostes formatives que ho permetin. Les principals accions són: • Dissenyar i executar un Pla de Formació bàsica de la ciutadania en l’ús de les TIC que faci especial atenció als sectors més desfavorits en els usos de les noves tecnologies. • Reformular els objectius i potenciar la xarxa de Telecentres de Catalunya con una veritable eina de difusió de la Societat del Coneixement a Catalunya. • Impulsar les comunitats digitals com a fórmula de descoberta i treball dels col. lectius ciutadans, socials i empresarials en el marc de la Societat del Coneixement. • Desplegar les xarxes i infraestructures de telecomunicacions necessàries per garantir l’arribada de la banda ampla (un mínim de 2 megues) a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. • Avançar en el projecte d’Administració electrònica i, conjuntament amb els ens locals, impulsar l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). • Impulsar un Pla per la Societat del Coneixement com un procés participatiu de reflexió i debat ciutadà sobre la Societat del Coneixement. • Actuar per garantir la presència i ús del català en el sector de les telecomunicacions i en el nou marc de la Societat del Coneixement. Impulsar la indústria Catalunya ha de comptar amb un sector potent de les TIC, especialment en aquells catalana de les TIC sectors on preval la creativitat i la innovació. És important per desenvolupament un equilibri entre les microempreses, les PIME’s i les grans empreses. El Govern promourà aquest sector amb les accions següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 44 • Promoure que les grans empreses de tecnologia que operen al país participin i aportin més recursos i finançament als projectes de R+D catalans. • Donat suport a l’impuls del programari lliure i a la indústria que hi treballa. • Crear una plataforma oberta i participativa amb tots els actors implicats en el desenvolupament del programari lliure: universitat, empresa, societat i administracions públiques. • Apostar per un projecte comú al voltant del desenvolupament d’una indústria de la llengua. • Impulsar i invertir recursos en la creació i generació de continguts i en especial en la indústria del continguts audiovisuals (DVD, TDT...). • Definir els mecanismes de suport genèric a les publicacions electròniques i altres possibles ajuts als nous formats d’edició i difusió digital. Desplegament Les noves formes de relació i connectivitat que exigeix la Societat del Coneixement d’infraestrucutres també fan i demanen noves previsions d’nfraestructures en l’àmbit de les telecomunicacions. Per garantir la competitivitat de Catalunya davant de la resta del món i l’evolució de la nostra societat en el nou entorn digital cal una planificació i inversions importants que garanteixin la igualtat de condicions d’accés a la Societat del Coneixement arreu del territori. Per poder-ho aconseguir el Govern preveu portar a terme les següents accions: • Redactar el Pla Director d’Infraestructures de les Telecomunicacions. • Definir un model català de les telecomunicacions que sigui l’objectiu mínim al qual tinguin dret tots els ciutadans. • Aconseguir una xarxa alternativa de telecomunicacions de banda ampla que arribi a tot el territori. • Impulsar un ens gestor d’insfraestructures de telecomunicacions públiques, i en la mesura que sigui possible de privades. • Garantir l’accés a les telecomunicacions avançades a tots els polígons industrials de Catalunya. • Desplegar una xarxa de banda ampla, de titularitat pública, en els municipis on no hi arriba l’accés amb ADSL • Garantir que es pugui portar a terme el desplegament de la telefonia de tercera generació d’una manera ràpida i amb el consens dels ens locals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 45 2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari Catalunya s’ha de dotar d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país i de donar resposta a les necessitats de capital humà dels diferents sectors productius. Les universitats catalanes han d’esdevenir un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en sectors punters i d’alt valor afegit, i han de situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement. Les accions prioritàries en l’àmbit universitari durant la propera legislatura són: Aconseguir un sistema universitari de qualitat • Incrementar en un 30% en termes reals els recursos que rebran les universitats públiques entre el 2004 i el 2010. pel que fa a la docència • Impulsar el Pla Serra i Hunter de professorat contractat la qual cosa suposarà 1.200 i a la recerca en el marc nous contractes fins l’any 2015. de l’Espai Europeu • Reforçar el Pla d’Inversions universitàries i optimitzar els recursos en el marc de d’Ensenyament la negociació dels convenis d’inversions amb les universitats per al període 2004- Superior 2006. • Definir un mapa universitari que respongui a la realitat de la demanda social del país. • Augmentar la transparència en la distribució de recursos a les universitats i en el seu rendiment de comptes. • Revisar a l’alça les dotacions de les beques universitàries i exigir a l’Estat el respecte de les competències de la Generalitat en aquest tema. • Desenvolupar la internacionalització de les universitats catalanes i el procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. La Generalitat acreditarà la qualitat de les titulacions que es reestructurin d’acord amb el marc europeu. • Donar suport a les mesures que adoptin les universitats per adaptar-se a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i coordinar-les per tal de garantir-ne un progrés harmònic. • Impulsar la col·laboració entre les universitats i els agents socials a través d’estructures i programes docents més participatius i oberts al conjunt d’actors que participen de la vida universitària. • Impulsar una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. • Promoure l’avaluació de programes d’estudis i de les institucions universitàries per tal de garantir-ne la qualitat. • Avaluar la docència universitària i introduir incentius a la millora docent del professorat i de reconeixement a la seva tasca, juntament amb l’acreditació del procediment d’avaluació docent de les universitats. • Reforçar la independència de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 46 2.6 Agricultura i pesca 2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari La participació del sector agrari en el conjunt de l’economia catalana ha anat perdent pes i les conseqüències d’aquesta situació són greus perquè sense agricultura no hi ha món rural. I sense món rural l’equilibri territorial i la protecció i conservació del paisatge no són possibles. El Govern vol afrontar els problemes estructurals del sector agrari català, conscient que caldrà modificar de forma substancial l’orientació productiva de l’espai rural i integrar-hi adequadament una dimensió nova: la dimensió ecològica. El Govern, doncs, es planteja l’impuls de la competitivitat del sector agroalimentari com la prioritat de la nova política agrària. Les actuacions es poden agrupar en tres grans línies: Dissenyar una nova La nova administració agrària vol ser més participativa, estructurada en xarxa, sim- administració, menys plificada i propera al ciutadà. Les mesures més rellevants que es desenvoluparan burocràtica, i que són: incrementi l’eficiència dels serveis • Crear l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea per tal de simplificar els tràmits administratius. • Promoure una xarxa de relacions entre el DARP i els municipis rurals amb l’objectiu d’aproximar l’administració agrària al món rural i mantenir un diàleg fluid amb els seus protagonistes. • Transformar les oficines comarcals en centres de dinamització rural. Millorar la competitivitat Cal preparar amb urgència les explotacions agràries catalanes amb estratègies am- i la qualitat del sector bicioses de modernització i adaptació a les noves condicions de l’entorn europeu i dels mercats. Les actuacions principals es poden classificar en diferents grups, el primer dels quals pretén impulsar un desenvolupament econòmic de qualitat: • Elaboració d’un nou programa de sanitat animal. • Definició d’un sistema de pesatge i classificació de canals porcines. • Elaboració d’un pla d’agricultura ecològica. • Aplicació de la directiva comunitària en matèria de control de productes transgènics. • Creació de l’Institut Català de Qualitat Agroalimentària per a la promoció d’aliments de qualitat. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 47 En segona instància, es poden agrupar aquelles actuacions que contribuiran a augmentar la competitivitat del sector agroalimentari i que són: • Organitzar un Congrés del Medi Rural a Catalunya per impulsar el paper del desenvolupament rural en l’estratègia euroregional. • Establir la figura del Contracte Territorial d’Explotació. • Desenvolupar instruments de gestió fondària com a eines d’implementació de la política agrària. • Crear un Consell Assessor Agrari de Catalunya que incorpori amplis sectors de la societat en un òrgan de suport i assessorament a l’acció de govern del DARP. • Crear l’observatori de l’empresa agrària com a unitat de suport integral de les explotacions i de suport a l’anàlisi de la viabilitat d’aquestes. • Revisar els instruments de concertació agrària. • Elaborar una nova Llei agrària de concentracions parcel·làries. • Elaborar una nova Llei de contractes de conreu que permeti superar les figures que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra. • Elaborar un nou Pla de modernització del cooperativisme agrari que tingui entre els seus principals objectius dur a terme un procés de fusió sectorial. • Elaborar plans estratègics d’actuació per a les diferents produccions agrícoles i ramaderes. • Consolidar el Registre d’Indústries Agràries i Agroalimentàries de Catalunya. • Millorar les llotges de contractació agrària amb la modernització del seu funcionament i amb la verificació de la correcta formació de preus. • Reconvertir Prodeca en un ens especialitzat en la comercialització i l’exportació agroalimentària que actuï de forma continuada amb el Copca. • Elaborar un Pla de Foment de ramaderia extensiva. • Modificar la Llei de contractes d’integració per establir una assegurança obligatòria de l’integrador en benefici de l’integrat per tal d’afrontar els períodes d’inactivitat derivada de situacions de quarantena sanitària. • Fomentar la formació reglada dels joves que s’hagin d’incorporar a les empreses agràries. • Impulsar, conjuntament amb el Departament d’Educació, que el batxillerat doni resposta a les necessitats propedèutiques cap a la formació de futurs professionals del sector agrari. • Fomentar i potenciar, conjuntament amb el Departament d’Educació, la implantació de la formació professional en els territoris, per donar resposta a l’activitat agrària. • Fomentar el reciclatge i la formació continua dels professionals del sector agrari, per actualitzar la seva formació als nous reptes que presenta el sector. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 48 Finalment, tenim el darrer grup d’actuacions que pretenen fomentar les polítiques de recerca i innovació en el sector agrari. • Crear un consorci per al foment de la innovació agrària. • Mapificar per nivells de profunditat el treball de suport tecnològic aplicat als diferents sectors agraris i àmbits tecnològics. • Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica mitjançant l’IRTA. Aplicació del contracte-programa 2003-2006 i determinació del nou contracte-programa. Apostar per la sostenibilitat del territori • Impulsar una nova cultura de l’aigua que es concretarà en: · L’establiment de noves línies d’ajut a la creació i modernització de les tecnologies de reg. · La revisió de les despeses compromeses en infraestructures hidràuliques (Segarra-Garrigues, etc.). · La revisió mediambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió. · L’aprofitament de les aigües residuals procedents de depuradores de les zones costaneres. • Elaborar una nova Llei agrària de regadius a Catalunya. • Gestionar la fertilització en un agricultura i ramaderia sostenibles. 2.6.2 Modernitzar el sector pesquer El sector de la pesca a Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, és un sector altament subvencionat i només captura un 20% del peix que es consumeix al nostre país. El Govern potenciarà els seus esforços per a què el sector pesquer pugui assolir un creixement sostenible i, alhora, impulsarà una major implicació dels pescadors en la posterior comercialització dels productes pesquers. Entre les mesures que es desenvoluparan, en destaquen: • Elaborar una nova Llei de Pesca Marítima que integri la totalitat dels subsectors relacionats amb la pesca i que superi l’estat en què es troba la llei actual. • Donar compliment al programa IFOP 2000-2006. • Elaborar un nou reglament de pesca marítima del Mediterrani. • Sol·licitar la representació i participació en negociacions pesqueres internacionals de l’administració pesquera catalana. • Impulsar les vedes o aturades biològiques per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 49 • Ampliar les reserves pesqueres del nostre litoral. • Incorporar les confraries en el procés de comercialització per estendre’n l’activitat més enllà del sector extractiu i que assumeixin iniciatives empresarials mitjançant les organitzacions de productors. • Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura. • Millorar la dotació de recursos tècnics i didàctics de l’Escola Nauticopesquera de Catalunya, i crear la titulació de patró d’aigües continentals o fluvials, que serà la primera titulació nàutica catalana. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 50 2.7 Sector financer 2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya Catalunya té un sector financer potent organitzat a l’entorn de les caixes d’estalvis catalanes. Aquest és un model que convé al país perquè és el que ens permet disposar de centres de decisió financers. És, per tant, un objectiu primordial del Govern preservar l’existència d’institucions financeres de primer nivell en el territori, entre les quals les caixes catalanes ocupen un lloc destacat. El Govern, respectant l’autonomia de les caixes, farà ús de les seves competències per establir els mecanismes adients que assegurin la supervisió del seu bon funcionament i la tutela de l’obra social. En aquest sentit, la Generalitat promourà: • L’orientació de l’obra social a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn, especialment les dels sectors més desafavorits. • El reforçament dels òrgans de govern de les caixes amb una adequada representació de la societat civil. • La presència directa en els projectes punters de l’economia catalana, en les grans inversions en infraestructures i els projectes empresarials de més gran abast i possibilitat de penetració en mercats més enllà del català. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 52 Situació Dins d’aquest eix, podríem diferenciar dos grans camps que tenen i han tingut importància i trajectòries diferenciades. El primer inclou el referit a la salut i l’educació i el segon tots els temes relacionats amb els serveis socials, culturals, la immigració, les dones, els joves i la seguretat. Educació i Salut frueixen de competències plenes i paquets importants dels pressupostos i dels serveis i cossos de funcionaris. En els darrers anys, s’han aconseguit universalitzar i garantir nivells de serveis bàsics en aquests àmbits però malauradament de forma desequilibrada, sobretot des del punt de vista territorial. Els serveis públics, especialment els de primera línia, han patit un abandó en els darrers 8 anys que ha posat en qüestió el sosteniment de la seva qualitat. Per altra banda, en els dos camps s’ha mantingut una línia de concerts i convenis amb serveis privats que cobreixen parts significatives de la demanda i han contribuït a mantenir estàndards de qualitat acceptables, per al conjunt de les respectives xarxes sostingudes amb fons públics. El balanç de la dotació i funcionament del sistema educatiu a Catalunya que hem trobat és decebedor i preocupant. S’han malbaratat dos elements cabdals que l’han caracteritzat. El primer és l’entusiasme i generós esforç del professorat, la seva creença en la importància de la seva tasca i en la centralitat de l’educació, una actitud que va tenir en els diversos moviments de renovació pedagògica la seva més alta expressió. El segon és la concepció de l’escola pública com a gran instrument de cohesió i de democratització, en el doble sentit de posar a l’abast de la població jove un alt nivell cultural i de construir un sistema d’igualtat d’oportunitats que permeti arribar a cadascú al màxim de les seves possibilitats, amb independència del seu origen social i cultural. També ens hem trobat amb dèficits importants a nivell estructural, amb un parc d’establiments escolars molt deficient, que té com a màxima expressió la proliferació de places escolars en barracots i la degradació d’edificis i instal·lacions escolars per manca de manteniment. En les tres funcions bàsiques que ha de realitzar el sistema educatiu, detectem avui greus mancances. En la funció de la cohesió social i igualtat d’oportunitats, en la funció de l’educació ètica i ciutadana de la població i en la funció de la transmissió de la cultura, de coneixements científics, d’eines de treball i de capacitats que permetin �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 53 a les persones preparar-se per entrar al mercat de treball. La situació en què hem trobat en la sanitat a Catalunya ha tingut dues vessants: excel·lència i bona qualitat mitjana dels serveis, però desequilibri i fracàs ressentit dels acords de finançament de la sanitat catalana. També cal destacar el desencís i la manca de motivació dels professionals, la progressiva pèrdua de confiança per part dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera, urgències i emergències sanitàries, massificació i manca d’accessibilitat a l’atenció primària, manca de recursos per a l’atenció a la salut mental i malalties cròniques) i en la protecció de la salut (legionel·losis, salmonel·losis, vaques boges, contaminació de les aigües, sinistralitat laboral), així com la major desigualtat territorial i de retard en les reformes promeses (a la cua d’Espanya pel que fa a la reforma de l’atenció primària). S’ha constatat que es vivia en una certa inèrcia, sense acceptar que hi havia una crisi del model sanitari i del seu finançament, i no hi havia una planificació estratègica ni capacitat per revisar-lo i adaptar-lo. Pel que fa al segon gran grup de polítiques (serveis socials, immigració, joventut, dona, cultura, seguretat), cal dir que no han estat mai ben ateses en recursos i consideració per part de l’Administració de la Generalitat. El sistema de serveis socials que s’ha construït és un sistema assistencialista, ja que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. A més a més, el fet que els serveis socials s’hagin estructurat a partir de les lògiques sectorials dels col·lectius atesos (gent gran, infància, persones amb discapacitat, persones immigrades, etc.) ha marcat de manera significativa el contingut i l’organització dels serveis socials, des d’un enfocament insuficientment municipalista. La manca d’una oferta pública de serveis socials s’ha vist compensada per la voluntat i tenacitat de la societat civil (ONGs, fundacions, entitats no lucratives). Aquesta voluntat, però, ha estat sotmesa a actituds paternalistes i clientelistes del Govern, ja que no existien criteris clars en les diferents formes de concertació i subvenció dels serveis i ajuts. Hi ha hagut una manca de planificació, d’objectius estratègics clars, han faltat directrius generals i criteris d’equilibri territorial i proximitat, s’ha tractat amb desconfiança i recel l’administració local i no s’ha impulsat l’extensió dels drets socials i culturals com a expressió de la dignitat humana. Hi ha hagut falta de previsió en l’atenció a la diversitat cultural, on hi han mancat el diàleg, l’impuls i la valoració dels valors professionals i de la creació cultural. Però �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 54 també s’ha produït una dinàmica similar en els serveis d’atenció a les persones dependents, i en altres serveis bàsics, com els judicials i penitenciaris, s’ha arribat al col·lapse. Ha mancat la prevenció i la necessària coordinació dels serveis i itineraris i així molts usuaris han de realitzar peregrinacions en diferents serveis per poder rebre l’atenció o ajut adequat. La política cultural ha estat bàsicament una política de gestos, paraules, paternalisme i cofoisme que no s’han vist traduïts en resultats palpables. Als anys 80, ja es va viure el primer punt d’inflexió negativa amb el trencament del Pacte Cultural que havien acordat el Conseller de Cultura (J. Rigol), l’Ajuntament de Barcelona i les Diputacions. Aquell episodi era l’inici d’una política que s’ha mantingut fins al canvi de govern, basada en el control polític, l’exigència de fidelitats, o la prèvia acreditació ideològica des del nacionalisme conservador. En general, doncs, no s’ha buscat la complicitat Generalitat- Ajuntaments, ans molts cops aquestes relacions s’han caracteritzat per la confrontació. Finalment, la política lingüística, el buc insígnia de la política cultural d’aquest anys, és l’exemple màxim de la política de gestos i paraules que, tot i havent assolit un grau acceptable de normalització, no ha assolit l’arrelament i l’autoestima col·lectiva que la nostra llengua necessita. És un fet innegable que la immigració està adquirint una importància cada cop major. Davant d’aquest fet, el Govern no va saber reaccionar prou bé, ja que hi ha va haver una manca de coordinació amb les altres administracions del país en l’acollida d’aquestes persones. També hi va haver un falta de consciència que el fenomen és una riquesa col·lectiva i una nova diversitat, mostrant actituds de por i inhibició. La política de seguretat ciutadana durant aquests anys ha estat marcada per la recuperació de la policia catalana: els Mossos d’Esquadra. Això ha estat un èxit, però la gestió del seu desplegament en el territori català ha estat pèssima, ja que ha comportat una desigualtat territorial explícita, a causa de la coincidència entre el desplegament gradual dels Mossos d’Esquadra i el replegament de la policia nacional, que en massa ocasions ha deixat desguarnida la població. Es podria afirmar, certament, que la gestió del desplegament ha estat un dels pitjors resultats dels acords entre Generalitat i Govern de l’Estat. Les polítiques de joventut no s’han adaptat als canvis que ha experimentat aquest col·lectiu i la societat en general. Els joves cada cop s’emancipen més tard, degut a la baixa qualitat dels seus llocs de treball i al difícil accés a l’habitatge. Davant d’aquesta situació, la Generalitat no ha reaccionat amb agilitat, ni potenciant la formació dels �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 55 joves en relació al món del treball, ni fent polítiques específiques d’habitatge en proporció a la magnitud del problema. Pel que fa a la política de gènere, encara hi ha molt camí a recórrer per garantir la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones. En aquest sentit, un dels principals reptes és potenciar l’arribada de dones a llocs de responsabilitat. Horitzó • Garantir la universalització dels serveis adreçats a les persones i fer realitat els drets culturals bàsics i la qualitat dels serveis públics. • Augmentar significativament la part de despesa sobre al PIB català en la reducció de les desigualtats en matèria social, cultural, territorial i de gènere, assolint nivells assimilables als estàndards europeus. • En el marc de la descentralització de competències cap al món local, destinar recursos suficients als municipis per dur a terme una part significativa d’aquestes polítiques, sens perjudici de l’estímul a la creació d’un autèntic Tercer Sector. • Potenciar l’ús social del català i la seva presència en els diferents àmbits culturals i els mitjans de comunicació. • Potenciar uns mitjans públics de comunicació potents, plurals i democràtics que actuïn de motor de les indústries audiovisual i cultural. • Assumir plenament la responsabilitat de la política de seguretat i de l’administració de Justícia, plenament entesa com a servei públic. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 56 3.1 Política educativa 3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. Per donar compliment a aquest objectiu el Govern durà a terme les següents actuacions. Elaborar un Pacte Nacional per a l’Educació, marc per a la futura Llei Catalana d’Educació. Cal impulsar cinc acords bàsics per arribar al Pacte: • Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania. • Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies. • Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant. • Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats. • Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç. Avançar cap a una • Garantir el dret de l’escolarització gratuïta dels alumnes en tots els centres sos- xarxa integradora tinguts amb fons públics, garantir l’equitat del sistema i del dret a la lliure elecció de de tots els centres les famílies, que en cap cas pot ser el dret d’elecció dels centres. sostinguts amb fons • Impulsar un acord sobre la corresponsabilitat dels centres privats concertats en públics l’assoliment de l’objectiu de proporcionar una formació integral a tots els nois i noies i desenvolupar una funció de cohesió social, en un context d’increment progressiu de l’arribada de nous ciutadans. • Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social. Impulsar un acord amb els Ajuntaments Reestructurar l’organització administrativa de l’educació vers un model més descentralitzat i amb participació de les administracions locals i d’altres entitats. per cooperar amb l’educació de la ciutadania • Reordenació territorial i administrativa del mapa escolar. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 57 • Creació de noves instàncies de gestió i coordinació. • Redisseny de les competències en l’àmbit educatiu entre el Departament d’Ensenyament i els Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació. • Cogestió en els àmbits de competències en ensenyaments no obligatoris de règim general i de règim especial. • Creació de programes que permetin incidir en la millora de la qualitat del sistema. Millorar les condicions Impulsar els col·lectius docents, mitjançant una gestió de personal que faciliti una laborals i professionals més gran implicació i protagonisme dels professorat en la millora de l’educació. del professorat • Promoure un sistema d’incentius laborals relacionats amb la promoció professional dels docents en funció de l’avaluació i la dedicació a la seva tasca. • Revisar els criteris per l’adscripció als centres i de mobilitat entre llocs de treball. • Mesures de control del compliment i de l’efectivitat de la feina dels professionals. • Establir una relació entre els resultats que el professorat obté amb el seu treball i la seva promoció professional. • Promoure estratègies organitzatives i de funcionament del professorat, per recuperar el seu impuls professional. • Incrementar el nombre de professors. • Elaborar el Pla general de formació del professorat. • Impulsar una carrera docent estimulant que valori les responsabilitats adquirides pel professorat, el compromís amb el projecte del centre i l’avaluació positiva de la seva tasca. Millorar els centres • Increment de la partida d’Ensenyament en l’elaboració dels pressupostos. educatius i els seus • Elaboració d’un Pla de Xoc per a la millora dels centres educatius. equipaments • Increment del finançament destinat al funcionament dels centres i de les dotacions destinades a material d’ús didàctic, ús administratiu i les vinculades a projectes. • Establiment d’una línia específica de recursos financers, materials, tècnics i humans vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), amb especial atenció als centres ubicats en zones econòmicament i socialment desfavorides i específicament a les escoles d’àmbit rural. • Elaboració d’un inventari de tasques, no estrictament lectives, que millorin la qualitat educativa del centre. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 58 3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials És absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa dels nostre país. El Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema educatiu, que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat. Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació: Aconseguir una gestió Redefinir el model de gestió dels centres docents públics, en la línia de reforçar la autònoma i eficaç del seva capacitat d’actuació mitjançant una major autonomia, tant acadèmica com de centres gestió administrativa, econòmica, de recursos de personal i d’altres. • Realitzar els canvis que permetin una caracterització específica dels centres (amb totes les combinacions possibles: centres complets des de l’etapa infantil al final de secundària, centres de batxillerat, centres de formació professional, centres de Secundària Obligatòria, etc.). • Dotar els centres d’una major autonomia i recursos. Establir les bases per fer que el centre educatiu, amb la necessària participació de la comunitat, es converteixi en un “ens” amb capacitat per prendre decisions acadèmiques, organitzatives, laborals i d’administració de recursos. • Enfortir la funció directiva. Tendir cap a una professionalització de la funció directiva i dotar-la del poder de decisió que és necessari per dirigir i gestionar amb capacitat d’actuació i instruments de gestió eficaç. Millorar l’acció educativa i instructiva • Especial esforç institucional en l’atenció als alumnes amb majors dificultats (tractament de la diversitat escolar) amb mesures organitzatives i pedagògiques. • Promoció i generació d’innovació didàctica entre el professorat, lligant aquesta activitat a la promoció professional i salarial. • Enfortiment de les estratègies didàctiques per aprendre a aprendre, donant una base cultural sòlida i útil per viure en la societat actual. • Polítiques de formació del professorat en les necessitats bàsiques i en l’aprenentatge de l’anglès. • Generalització en escoles i instituts de docència d’algunes matèries en idioma estranger. • Pla de dotació d’infraestructura informàtica i promoció de les experiències innovadores en la utilització de les noves tecnologies a l’activitat acadèmica. • Avaluació institucional de tots els centres en relació als seus resultats obtinguts, tot considerant les seves característiques sociològiques i els estàndards europeus. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 59 • Adequació dels calendaris i horaris escolars. • Creació de 30.000 places d’escoles bressols per tal de donar compliment a la demanda existent. • Elaboració d’un Pla de Xoc per a la prevenció del fracàs escolar, de manera que millorin els resultats del alumnes. • Elaboració d’un nou Pla d’Atenció a l’alumnat procedent de la immigració. • Elaboració d’un Pla per millorar l’aprenentatge de la llengua anglesa a l’escola. • Elaboració d’un Pla per impulsar l’ús de les TIC a l’aprenentatge. Millorar la Formació Actuar decididament sobre l’organització de la Formació Professional, flexibilitzant Professional les ofertes, dissenyant processos estructurats que facilitin la relació amb l’estructura productiva. Al mateix temps, caldrà intentar una coordinació amb la màxima intensitat entre els tres àmbits de formació en els que, actualment, s’organitza la FP: formació reglada, ocupacional i contínua. • Connectar amb les necessitats reals del territori. • Connectar amb les polítiques actives d’ocupació. • Connectar amb les demandes de desenvolupament econòmic. • Aconseguir que la formació professional tingui caràcter de formació permanent. • Interaccionar la formació professionalitzadora amb el Sistema Nacional de Qua- lificacions corresponent per poder actualitzar, convalidar i acreditar. • Dissenyar itineraris de formació per als usuaris de formació professional. • Reconèixer les diferents formes de realitzar la formació professionalitzadora. • Adaptar els currículums i l’oferta de la Formació Professional per a treballadors i treballadores, de tots els sectors, de tal manera que facilitin el reconeixement de les seves competències i capacitats. • Promoure l’avaluació per a l’accés a la titulació de Formació Professional des del mercat de treball. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 60 3.2 Polítiques d’acció social 3.2.1 Universalitzar els serveis socials L’actual sistema català de serveis socials es podria qualificar d’assistencialista, ja que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les classes mitjanes. L’objectiu del Govern en aquest àmbit és universalitzar el sistema, és a dir, establir un sistema destinat a tothom que tingui una determinada necessitat, independentment de la seva situació econòmica. Per tal d’universalitzar els serveis socials, el Govern s’ha fixat les següents línies d’actuació: Aprovar una nova Llei S’elaborarà en el transcurs del 2004 i 2005, una nova Llei de Serveis Socials de de Serveis Socials de Catalunya que permeti la universalització dels serveis socials i avançar cap a un Catalunya model flexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat d’adaptació al territori i d’innovar ràpidament per fer front a les creixents i canviants necessitats socials. Aquesta nova llei, que s’elaborarà amb la participació del món local, els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social, definirà: • Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació. • La cartera de prestacions socials que es derivin dels drets que regularà la futura Carta de Drets Socials de Catalunya, de manera que quedin legalment reconeguts amb caràcter de fonamentals i puguin ser exigibles per part de la ciutadania com a drets subjectius. • L’organització del sistema i els nivells competencials de responsabilitat pública, amb una aposta decidida vers la municipalització. • La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada. • El finançament. Algunes accions clau del Pla de Govern relacionades amb la nova llei seran: • Creació de l’Agència de suport a les persones amb dependència i a les seves famílies per donar resposta a les seves necessitats sociosanitàries. • Definició de la planificació territorial dels serveis socials. • Gestió i resposta a les actuals llistes d’espera en serveis socials. Elaborar un nou marc de finançament dels En el marc de la nova Llei de Serveis Socials, s’establirà un nou sistema de finançament dels serveis socials. Alguns punts clau d’aquest nou sistema són els següents: serveis socials • Arribar a la mitjana europea en despesa social com a percentatge del PIB català. D’aquesta forma, es donarà compliment sobrat a la resolució 887/V del Parlament �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 61 de Catalunya sobre política social i benestar del mes d’abril de 1999, en què s’insta al Govern de la Generalitat a destinar, com a mínim, un 4% del seu pressupost a polítiques de benestar i de serveis socials. • Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social, així com l’aportació dels usuaris al nou model d’acció social en els serveis de copagament. Descentralitzar els D’acord amb la nova Llei de Serveis Socials, caldrà desconcentrar i descentralitzar serveis socials progressivament els serveis socials, amb una aposta decidida vers la seva municipalització. Algunes actuacions seran les següents: • Descentralització de competències del Departament de Benestar i Família de serveis centrals cap a les direccions territorials. • Establiment d’un nou estil de cooperació amb els ajuntaments i consells comarcals, redistribuint competències i responsabilitats i garantint l’estabilitat financera mitjançant convenis-contractes plurianuals i sistemes d’indicadors. • Transferència de les Oficines de Benestar i Família, que actualment depenen de la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, als Serveis Territorials del Departament, facilitant així la col·laboració amb el món local. Es durà a terme un Pla pilot de desconcentració en un Servei Territorial concret. Posteriorment s’avaluarà l’experiència i, si s’escau, s’exportarà progressivament a la resta de Serveis Territorials. • Estudi de les funcions i serveis per traspassar en 4 o 6 anys al món local. Pel que fa als equipaments cívics (ludoteques, hotels d’entitats, casals de gent gran...), en un termini màxim de 6 anys es procedirà a traspassar concertadament la seva gestió al món local. • Establiment de mecanismes de seguiment dels serveis traspassats al món local per tal de garantir-ne la qualitat i l’equilibri territorial. També es cercaran mecanismes de cooperació i cogestió. Així, per exemple, es farà el Consorci de Serveis Socials amb l’Ajuntament de Barcelona i s’implantarà el sistema TS-Plus, que suposarà la informatització de tots els expedients d’atenció social de les àrees bàsiques de serveis socials. • Participació del món local en la planificació, seguiment i avaluació dels serveis socials. • Assistència tècnica al món local per a la prestació de l’atenció social primària i per a la gestió dels serveis traspassats, d’acord amb models que n’assegurin l’eficiència. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 62 3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels collectius amb major risc d’exclusió Hi ha determinats col·lectius que tenen un especial risc de veure’s exclosos, totalment o parcialment, del benestar que genera la nostra societat. Cal que la Generalitat vetlli per tal que tothom pugui fruir d’aquest benestar. Així, en relació als següents col·lectius, el Govern durà a terme les següents actuacions. Immigrants • Elaborar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008. Aquest Pla es farà sobre la base de l’avaluació que es durà a terme del Pla Interdepartamental d’Immigració 2001-2004 i marcarà les prioritats i criteris rectors de la política d’immigració de la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla anirà acompanyat d’un compromís pressupostari per part de tots els departaments implicats. El Pla tindrà un fort component territorial. • Elaborar una Carta d’Acollida que establirà un marc de drets i deures dels ciutadans de Catalunya previstos en la Constitució i l’Estatut i aplicats a la realitat de la immigració. • Elaborar un Pla General de Primera Acollida que gestionarà de forma coordinada amb els municipis i entitats la recepció i la inserció social i laboral dels ciutadans estrangers a Catalunya i que comportarà la creació d’estructures pròpies a increment dels recursos. • Garantir la igualtat d’oportunitats per a les persones que arriben a Catalunya i per aquelles d’origen immigrat reforçant les polítiques socials de la Generalitat per a tothom i adaptant els serveis per tal d’evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos. • Garantir l’accés al coneixement del català a la nova immigració. • Reclamar al Govern de l’Estat recursos i competències per desenvolupar polítiques efectives d’immigració a Catalunya. Gent gran • Elaborar el Pla Director d’Atenció a les persones grans amb l’objectiu de regular i desplegar el serveis necessaris per donar resposta a l’envelliment i sobreenvelliment de la població catalana. • Completar transitòriament les pensions més baixes per tal de garantir uns ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions. Això es farà mitjançant una Llei de complement de les pensions, que: · Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80% i el 100% del Salari Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives més baixes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 63 · Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable, es podrà establir un pagament de caràcter únic. · Un cop hagi passat el període transitori, s’incrementarà l’ajut, com a mínim, per l’import que resulti de considerar la diferència entre l’IPC de Catalunya i el de la resta de l’Estat per tal de compensar la pèrdua de poder adquisitiu. • Avançar cap a la universalització dels serveis d’atenció a domicili per a la gent gran: arribar, com a mínim, a cobrir el 4% de les persones de 65 anys i més. • Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones. • Completar i millorar la xarxa d’equipaments i serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, serveis d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. Infància • Renovar el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya, implementant-hi el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en risc. • Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de situacions de risc social que afecten als infants i als joves, amb coordinació de totes les administracions. • Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un observatori dels drets dels infants, amb un treball de difusió i també d’anàlisi de necessitats específiques i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya. • Reconvertir els recursos existents a partir de l’elaboració d’un Mapa de Recursos que permeti la planificació coherent d’aquests a partir de la seva territorialització i de les necessitats específiques que la població d’infants i joves. • Crear una àrea de suport al jove amb dificultats socials, dins de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, amb dotació de recursos i reconversió dels existents per aconseguir la seva inserció social. • Crear la figura de l’educador al medi per tal de fer el seguiment de les mesures de protecció. • Revisar i modificar la Llei 37/1991, de mesures de protecció dels menors desemparats. Persones amb • Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques, discapacitat físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...). A tal efecte, s’elaborarà el Pla Director d’Atenció a les persones amb discapacitat. • Crear un punt d’atenció (finestreta única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos per a les persones amb discapacitats i les seves famílies a cada demarcació territorial. • Vetllar pel compliment de la Llei d’Integració del Minusvàlid (LISMI) en totes les �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 64 administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis. Així, caldrà que hi hagi un mínim d’un 2% de treballadors amb discapacitat a la Generalitat, al món local i a l’empresa ordinària. També caldrà que un 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitat. • Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots els espais i serveis públics. Algunes mesures concretes per tal d’avançar en aquesta línia són: · Fer plenament accessible el servei de metro als discapacitats. · Adaptar un 10% dels taxis i impulsar el compliment del decret 135/1995. · Obrir una línia d’ajuts adreçada als ajuntaments per tal de facilitar el compliment del Codi d’accessibilitat, abans del 2006. · Desenvolupar, conjuntament amb els Ajuntaments, un Pla integral d’atenció a les persones amb problemàtica de salut mental. Poble Gitano Gais i lesbianes • Elaborar el Pla integral del Poble Gitano a Catalunya. • Crear un Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals. • Equipar les parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suport públic (serveis socials, política d’habitatge, etc.). • Crear un òrgan consultiu permanent, amb participació del conjunt d’organitzacions legalment constituïdes en l’àmbit dels gais i lesbianes, per tal d’establir un diàleg amb l’Administració. Població sotmesa a La població sotmesa a mesures d’execució penitenciària i de justícia juvenil cons- mesures d’execució titueix un dels nuclis més exposats a la marginació social, si el sistema penitenciari penitenciària i de no compleix adequadament les funcions de reeducació i reinserció a què obliga la justícia juvenil llei. Per tal de reduir aquest risc d’exclusió social permanent, el Govern adoptarà mesures per millorar la gestió del sistema penitenciari, impulsant actuacions com les següents: • Atenció preferent a la gestió del personal penitenciari i de justícia juvenil, pel que fa a la seva selecció, formació i promoció i establiment de l’estatut del seu personal directiu. • Impuls de les activitats educatives i laborals en els centres, adequades al tractament individual dels interns, mitjançant el CIRE i altres agents. • Foment de l’aplicació de les mesures penals alternatives, amb un grup de treball amb professionals de la judicatura, la fiscalia i el personal penitenciari. • Potenciació dels tractaments especials per a interns afectats per patologies i �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 65 drogodependències. • Elaboració d’una normativa penitenciària pròpia de rang reglamentari. • Concertació amb els Departaments d’Educació, Salut, Benestar Social i Treball i Indústria, amb els governs locals i amb els agents socials per facilitar el procés de reinserció dels interns. • Reordenació de la col·laboració amb col·lectius i entitats externes a l’Administració que cooperen amb la funció penitenciària. • Implementació del Pla de renovació i substitució de centres penitenciaris i de justícia juvenil. • Comunicar i fer pedagogia social per tal de difondre les característiques i les finalitats de l’administració penitenciària. Pobresa i exclusió Més enllà de les actuacions que la Generalitat dugui a terme sobre col·lectius concrets social en general amb problemàtiques específiques, hi ha un seguit d’actuacions d’abast més general per tal de lluitar contra l’exclusió social. A continuació se’n detallen algunes: • Implantar el Programa d’Inclusió Social de Catalunya - Pobresa Zero, des d’una política transversal. • Reformular la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania i estudiar les propostes d’implantació progressiva. • Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius amb risc de ser exclosos, com ara persones amb malaltia mental, persones amb addiccions i persones amb discapacitat, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada. 3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones Tot i que formalment dones i homes tenen els mateixos drets i oportunitats, encara és molta la distància a recórrer per tal de garantir que aquesta igualtat d’oportunitats sigui efectiva. Discriminacions en el lloc de treball, menys retribució per la mateixa feina, doble jornada (feina remunerada més les tasques de la llar), són només algunes de les dificultats afegides que es troben les dones d’aquest país. A més a més, cal tenir ben present la xacra de la violència de gènere. Per avançar cap a la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones, el Govern durà a terme les següents línies d’actuació: Introduir la perspectiva de gènere a l’activitat Cal que la Generalitat incorpori al conjunt dels seus plantejaments i actuacions la perspectiva de gènere. Concretament, es duran a terme les següents actuacions: ordinària de la Generalitat • Adaptar l’estructura organitzativa de l’Administració de la Generalitat, adjudicant �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 66 recursos materials i personals per a l’aplicació de les polítiques de gènere, tant en els diferents departaments com a nivell territorial. • Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern. • Avançar en l’establiment de criteris per elaborar els pressupostos amb visió de gènere. • Establir una coordinació amb els organismes locals per enfortir les oficines territorials de l’ICD. • Desenvolupar el Pla d’Acció per a la igualtat d’oportunitats de les dones en els diferents departaments de la Generalitat. • Reformar el Consell de les Dones de Catalunya per tal d’assegurar la participació de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere. • Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei per a la igualtat d’oportunitats. Mesures per Més enllà de les mesures internes o organitzatives que prengui el Govern, cal que fomentar la igualtat aquest lideri un procés encaminat a aconseguir una societat amb un major grau d’oportunitats entre d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Algunes mesures per avançar en dones i homes en la aquesta línia són les següents. societat catalana • Promoure la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació en les diferents branques professionals. • Elaborar, implementar i avaluar un Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones. • Elaborar un Pla de conciliació de la vida personal i laboral. Aquest Pla hauria de promoure mesures per regular l’organització del temps en l’àmbit del mercat de treball perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats en tots els àmbits. • Controlar les conductes empresarials discriminatòries. 3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies Els diversos tipus de família continuen essent, avui en dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli bàsic de relacions afectives interpersonals. Les famílies, però, han de fer front a una sèrie de reptes derivats dels canvis socials, entre els quals cal destacar la incorporació de la dona al mercat de treball. En aquest context, els poders públics han de remoure les traves que dificulten el desenvolupament de les famílies, amb especial atenció al paper que en aquestes hi juga la dona. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de les polítiques familiars són les següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 67 Donar un tractament Hi ha famílies que, per diversos motius (persones dependents a càrrec, monoparen- específic a les famílies talitat, fills amb malalties cròniques...), tenen unes necessitats especials. Cal que el amb necessitats sector públic tingui en compte aquestes particularitats i adapti les seves polítiques especials familiars a aquestes realitats. Algunes actuacions del Govern en aquesta línia són les següents: • Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants o persones dependents al seu càrrec. Oferir un tracte especial a aquelles famílies que necessiten un suport addicional: famílies nombroses, monoparentals, amb infants acollits o adoptats... En aquesta línia, es renovarà el programa d’ajuts a les famílies amb infants a càrrec per tal que les monoparentals tinguin el mateix tractament que les nombroses, i, per tant, rebin l’ajut per a infants de 0 a 6 anys i no de 0 a 3 com fins ara. • Oferir ajuts per l’adquisició o lloguer d’habitatge per a famílies amb situació d’especial vulnerabilitat. • Crear un programa d’atenció social al nen malalt. En el marc d’aquest programa, es vehicularan ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies que tinguin a càrrec nens amb malalties cròniques o oncològiques. • Fomentar les bonificacions fiscals i descomptes en els diferents serveis públics per a aquelles famílies que necessiten un suport addicional i cedir les dades dels titulars del títol de família nombrosa als ajuntaments, tal com s’ha fet amb el de Barcelona, perquè es puguin beneficiar automàticament del descompte de l’IBI. • Crear un fons d’impagament de pensions per a casos de separació, divorci o nullitat matrimonial adreçat a famílies en situacions de vulnerabilitat especial. Oferir ajuts i Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és la protecció de la serveis per a l’adopció i infància i el suport a la família, i, en aquest sentit, els nous projectes que estem en- l’acolliment degant segueixen la línia de treball d’afavorir les famílies que es troben en processos d’acolliment i adopció. L’objectiu de l’adopció i l’acolliment és promoure els drets dels infants, particularment el de viure en un entorn afectiu confortable. És per aquest motiu que aquestes formes de convivència han de ser considerades com un servei a la societat i, per tant, és de rebut que rebin un suport públic específic. Algunes actuacions que es duran a terme en aquest àmbit són les següents: • Reforçar la difusió de la mesura de l’acolliment familiar i promoure’l, per tal d’assolir un major nombre de famílies col·laboradores. • Implementar un programa de formació de les famílies acollidores a Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 68 • Implementar un projecte d’atenció postadoptiva per dotar d’estratègies educatives a les famílies i donar suport i orientació a l’adoptat. • Proposar una mesura correctora en el procediment de l’acolliment que permeti que el menor romangui amb la família acollidora quan els equips tècnics constatin la impossibilitat del retorn del menor amb la seva família natural, malgrat no comptar amb l’assentiment dels pares o tutors. • Impulsar una mesura d’acolliment permanent, per als casos en què el menor no té possibilitat de retornar amb la seva família d’origen, però no és possible l’adopció. • Permetre l’adopció a les famílies homosexuals. • Obrir nous països de procedència de menors i enfortir els llaços de relació amb els països de procedència actuals. • Elaborar els seguiments d’adopcions internacionals per part del personal tècnic de l’ICAA, amb el consegüent estalvi econòmic que aquest fet comportarà per a les famílies adoptives. 3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut Tot i que ens els darrers anys s’ha consolidat el marc metodològic d’actuació de les polítiques de joventut, la prioritat del Govern en els propers anys és obrir una nova etapa caracteritzada pel pas a l’acció. Per afrontar els reptes que tenen els i les joves són necessàries actuacions en els àmbits de l’habitatge, el treball, la formació, la salut, la participació, etc. Aquestes actuacions seran una realitat gràcies a l’aposta ferma del Govern per les polítiques d’emancipació i de participació dels joves i amb la vocació de treball transversal, interdepartamental, interadministratiu i la participació de la joventut. • Elaborar el Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 2004-2007. • Elaborar la Llei de reconeixement de l’associacionisme educatiu. • Elaborar la Llei de Polítiques de Joventut. • Definir les mesures específiques per a joves dins el Pla General d’Ocupació. • Facilitar l’habitatge de lloguer a través de les borses joves d’habitatge. • Crear els crèdits d’emancipació per a joves adreçats a potenciar l’autoocupació juvenil, la formació i l’accés a l’habitatge dels joves. • Participar en la definició del pacte Nacional per a l’educació a través del Projecte educatiu integral. • Fomentar la promoció de la salut i les polítiques de prevenció entre els joves. • Garantir l’accés a la cultura per part dels joves i donar suport als joves creadors. • Fomentar la participació dels joves a través de l’associacionisme juvenil i a través de noves fórmules participatives. • Fomentar l’educació en valors dels joves a través de l’associacionisme educatiu. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 69 3.3 Salut i polítiques sanitàries 3.3.1 Fomentar la salut pública La salut pública es configura com un dels àmbits principals d’actuació d’aquest Departament ja que, en els últims anys, ha augmentat la sensibilitat de la població envers aquests temes (alertes/crisis sanitàries): aigües contaminades per purins, legionel·losis, vaques boges, dioxines, mercuri i metalls pesats, SARS, grip del pollastre...A més a més, aquests són els temes que més cal adaptar als canvis derivats de la globalització de les malalties o a d’altres problemes emergents a la nostra societat: violència de gènere com a problema de salut pública, tabaquisme, alcoholisme lligat al lleure, SIDA i altres malalties de transmissió sexual... En canvi, els serveis de salut pública han seguit mantenint el mateix model de funcionament que els darrers 20 anys, un aspecte que només aborda, encara que parcialment, la Llei 7/2003 de protecció de la salut. Les prioritats polítiques (i organitzatives dels serveis) en Salut Pública són: Crear l’Agència de Salut Pública Cal reformar els dispositius de provisió de serveis de salut pública, entre d’altres, amb la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. de Catalunya amb descentralització en els territoris • Desplegar reglamentàriament l’Agència de Protecció de la Salut en els territoris, conjuntament amb el municipalisme català, l’any 2005. • A partir del desplegament d’aquesta Agència, crear per llei l’any 2006 l’Agència de Salut Pública de Catalunya que establirà una infraestructura de salut pública (epidemiologia, recursos humans, laboratoris i recerca científica) basada en el rigor científic i els recursos i programes necessaris. Prioritzar les polítiques Formular i implantar polítiques de salut pública que incorporin de manera central les de salut pública en estratègies efectives de promoció, prevenció i protecció, comptant amb el suport de determinades àrees en la vigilància epidemiològica, la monitorització i la recerca, al voltant dels problemes relació a la promoció, de salut i dels riscos d’abordatge prioritari. Així, les àrees d’especial prioritat del la prevenció i la Departament de Salut, en relació a la salut pública, són: salut i seguretat (accidents, protecció violències, risc psicosocial), tant en l’àmbit laboral com viari, escolar i domèstic. • Estils de vida, malalties cròniques i envelliment (nutrició, tabac, alcohol, altres drogues, activitat física, malalties cardiovasculars, càncer). • Salut sexual i reproductiva (SIDA i infeccions de transmissió sexual, embaràs adolescent). • Salut mental i toxicomanies. • Salut alimentària i ambiental (aliments, aigua, aire). • Malalties transmissibles emergents i noves vacunes. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 70 • Reducció de les desigualtats en salut segons classe social, gènere, lloc d’origen i territori. 3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques Incrementar la La millora de l’assistència sanitària continua essent un dels àmbits principals d’ac- capacitat resolutiva tuació d’aquest Departament, al qual incorporem un nou repte: adaptar el sistema a dels centres de salut l’envelliment de la població i, per tant, a les malalties cròniques i a la dependència. de l’atenció primària En aquest sentit les principals línies d’actuació són: Cal millorar els centres de salut de l’atenció primària perquè esdevinguin el centre del sistema, la seva porta d’entrada i el principal gestor del pacient i de la comunitat. Cal doncs: • Definir una estratègia global per impulsar l’Atenció Primària a través d’un Pla de Xoc als centres de salut per als anys 2004-2005. • Emmarcar aquest Pla de Xoc en un conjunt de mesures ambicioses que ens permetin, a mig termini, la reforma del model actual, per millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència, a través d’un Pla Estratègic de l’Atenció Primària que, a més, ha de: · Orientar aquests serveis a una nova realitat canviant i adaptar-los per incrementar la seva capacitat de resolució. · Establir una coordinació (continuum assistencial) amb els altres nivells assistencials i amb el món social. · Aprofundir en la potenciació del treball complementari entre els diferents professionals que treballen en els centres de salut, sigui en la primera línia de prestació (metges de família, pediatres, infermeres, auxiliars, administratius...) o en els serveis de suport (salut mental, rehabilitació, Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva...). - Donar suport a les activitats de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació en l’evidència científica disponible i en les directrius establertes en el Pla de salut i en els Plans directors del Departament de Salut. - Augmentar la capacitat d’autogestió dels centres per donar una millor resposta a les necessitats i demandes de la població. Potenciar la capacitat d’adaptació de la xarxa Per millorar l’atenció hospitalària cal potenciar la seva capacitat de transformació (i adaptació), sobretot, en relació a determinats temes: especialitzada hospitalària • Definir els estàndards de qualitat mínims per tal de garantir una assistència de qualitat (confort, accessibilitat...). �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 71 • Respondre als objectius i intervencions prioritzades en el Pla de Salut i en els Plans Directors del Departament de Salut. • Realitzar un Pla d’inversions per a la millora de les infraestructures, l’accessibilitat i la qualitat dels serveis, seguint les recomanacions del nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública. • Implementar el Pla de Xoc de les llistes d’espera per garantir temps màxims d‘espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims per a les proves diagnòstiques i consultes externes i crear unitats de diagnòstic ràpid per a les patologies més prevalents. Introduir millores en les A partir de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA, l’any 2004 es urgències, emergències portarà a terme una revisió de les urgències, emergències i el transport sanitari i: i el transport sanitari arreu de Catalunya • Es donarà a conèixer la distribució en el territori dels recursos de transport sanitari, la seva operativitat, utilització i demanda. • Es dimensionaran i ajustaran els recursos destinats a urgències i emergències d‘acord amb nous criteris. • S’implantarà un model únic amb coordinació descentralitzada territorialment de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, coordinadament amb els diferents grups operatius d‘emergències (policies, sanitaris, bombers, protecció civil) Establir les bases per a Cal avançar cap a un model de salut mental (i addiccions) orientat cap a l’atenció un nou model de salut comunitària, amb una concepció biopsicosocial i amb un important paper de la re- mental habilitació comunitària. Per això cal, entre d’altres mesures: • Enfortir els programes de promoció de la salut mental i de prevenció de la malaltia mental i les addiccions. • Integrar la planificació de l’atenció a la salut mental i l’atenció a les addiccions, potenciant la coordinació i complementarietat d’ambdues xarxes en el territori, en col·laboració amb l’atenció primària de salut. • Avançar en el Pla d’Atenció Integral a les persones amb problemes de salut mental de caràcter intersectorial i interdepartamental, que doni resposta global a les necessitats sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties mentals i de les seves famílies, i en el qual tindran representació les entitats municipals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 72 Potenciar el paper Les TIC són eines adequades per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans al sistema, de les tecnologies estaran al seu servei i al dels professionals. de la informació i la comunicació (TIC) • Avançar cap a l’establiment d’una xarxa informàtica única dels centres sanitaris. • Implementar el Sistema d‘Informació Integrada Sanitària (SIIS). Potenciar la recerca Catalunya està esdevenint un potència en investigació biomèdica. Aquest és un biomèdica a Catalunya dels principals motors de creixement de l’economia actual, per això, cal fer un salt endavant i apostar per la recerca en aquest àmbit i mantenir la situació de lideratge en aquesta àrea emergent, a partir de projectes com: • La creació del Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona l’any 2004. • El Pla director de Recerca, que serà l’instrument per liderar un projecte de recerca biomèdica de qualitat i amb un finançament suficient, que permeti sumar en recerca biomèdica pública i privada. Crear l’Agència L’Agència Sociosanitària per a la Dependència ha de ser l’instrument per garantir Sociosanitària per a la l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per a totes les Dependència persones amb dependència i oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals. • Crear per llei l’Agència Sociosanitària per a la Dependència l’any 2005. 3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari Organització D’una banda, i en el marc de definició del Nou Sistema Català de la Salut, el Departament de Salut haurà d’elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema sanitari (revisant i actualitzant la LLOSC), que inclogui un projecte de modernització de l’Institut Català de la Salut (per fer-ne una institució de qualitat, autònoma en la seva gestió i que reti comptes en funció dels seus resultats), un mapa de serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública de Catalunya adaptat al territori. Potenciar els principis Els principis que inspiren el nou Sistema Català de la Salut giren entorn de: la qualitat, i el paper dels l’equitat, l’eficiència, la transversalitat entre sectors i departaments de la Generalitat, protagonistes del la integració a nivell territorial, la participació, la transparència, la subsidiarietat, la sistema sanitari substituïbilitat de recursos i la sostenibilitat econòmica i financera. El principal protagonista del sistema ha de ser el ciutadà, per això cal: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 73 • Reforçar la percepció del ciutadà com a propietari del Sistema de Salut i, al mateix temps, com a consumidor i usuari. • Determinar els seus drets i deures perquè sigui coresponsable en el bon ús d’aquest sistema i en l’ús racional d’aquests serveis (de qualitat) i també dels medicaments. • Oferir-li els coneixements i instruments necessaris perquè promogui la seva salut i previngui la malaltia. Un altre element bàsic del sistema són els seus professionals. Cal: • Consensuar un nou model de relacions laborals per a tota la xarxa sanitària que comporti una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa (resultat de la Mesa Social per a un acord marc de recursos humans del sistema sanitari català). • Fer de la recerca i la docència una part important de l’actiu dels professionals. • Adaptar la seva formació a les necessitats actuals i futures (MIR, infermeria, noves professions sanitàries, etc.). Finalment, l‘administració local, ha de: • Cooperar i participar en la planificació i avaluació de l‘assistència sanitària, sociosanitària i de salut pública mitjançant la seva participació en els ens de gestió/coordinació. Finançament D’altra banda, l’actual sistema de finançament de la sanitat és del tot insuficient i no permet que Catalunya disposi dels recursos necessaris per finançar el nivell de despesa sanitària, imprescindible per prestar un servei que considerem molt important per als ciutadans i ciutadanes i que creix molt més ràpidament que el conjunt dels ingressos de la sanitat. Per aquest motiu, és necessari: Millorar el finançament • Renegociar amb l’Estat un nou marc de finançament i cercar, en el Consell Inter- de la sanitat i equiparar territorial, aliances amb les altres CCAA per aconseguir un pacte que millori aquest el percentatge finançament. respecte al PIB del • Realitzar esforços per racionalitzar la despesa i distribuir, de la millor manera, finançament sanitari els recursos propis, fins i tot, incrementar aquests recursos propis, és a dir, cercar al d’altres regions o ingressos alternatius, tot i les limitacions en la nostra capacitat normativa. Aquesta països de renda per racionalització ha de permetre, al mateix temps, mantenir –fins i tot augmentar- la càpita i característiques qualitat i l’eficiència del sistema (resultat del Grup de Treball per a la racionalització similars a les nostres i el finançament de la despesa sanitària). (en el període de 8 • Contenir la despesa farmacèutica a través de noves mesures (recepta electrònica, anys) distribució directa d’absorbents d’incontinència urinària a les residències geriàtriques, entre d’altres) i seguir potenciar l’ús de genèrics. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 74 3.4 Política cultural 3.4.1 Garantir l’accés a la cultura Cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon, i per tant reconèixer als ciutadans els seus drets d’accés ple a la cultura. Aquest accés dels ciutadans a la cultura ha de ser actiu, com a protagonistes i no només com a consumidors. Els ciutadans han de tenir els coneixements necessaris per poder fer una aproximació crítica i per tant lliure, a la cultura. D’altra banda, cal garantir que aquest accés actiu a la cultura es faci en igualtat d’oportunitats, indistintament del lloc on es visqui, de la procedència del gènere i de l’edat. Per tal de remoure els elements que dificulten l’assoliment d’aquests objectius, el Govern durà a terme les següents actuacions. Incrementar els recursos per a la Per tal de situar-los a l’altura de les necessitats actuals de la nostra cultura i sobretot, dels seus reptes de futur cal: cultura • Situar la despesa cultural en el 2% del Pressupost de la Generalitat de Catalunya • Establir de forma conjunta amb els altres departaments plans plurianuals d’inversions a càrrec de l’1% cultural destinats a la conservació i rehabilitació del patrimoni cultural i al foment de la creativitat contemporània • aprofundir la col.laboració en matèria cultural amb les caixes d’estalvi, i investigar altres fonts de finançament amb l’objectiu d’incentivar la inversió del sector privat als projectes culturals. Elaborar un Pla Aquest pla, que es durà a terme buscant la concertació amb el món local i els di- d’Infraestructures versos agents culturals, ha de servir per cobrir les necessitats culturals bàsiques del culturals territorials conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Algunes línies d’actuació en el marc bàsiques del Pla seran les següents: o Articular un sistema de lectura potent, mitjançant entre d’altres mesures, l’actualització dels estàndards del mapa de biblioteques i el desplegament de la xarxa de bibliobusos a tot el territori. • Consolidar una xarxa d’equipaments escènics en el territori • Articular els centres de producció cultural, els destinats a la formació artística i els centres culturals polivalents, amb especial atenció a la socialització de les noves tecnologies • Cloure el desplegament de la xarxa d’arxius comarcals a tot el territori �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 75 • Identificar iniciatives públiques o privades, innovadores en arts visuals i impulsarles con a centres de creació i difusió (espais d’art) • Concertar amb el món local la política museística i patrimonial mitjançant xarxes públiques d’equipaments culturals • Realitzar el Pla Territorial Sectorial d’espais de protecció arqueològica Crear una agència de difusió artística Impulsar la cultura d’arrel tradicional produïda a Catalunya Amb la implicació de les Diputacions que permeti la distribució dels productes culturals, creant xarxes i consolidant espais de programació a tot el territori. • Impulsar el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, tot redefinint-ne l’àmbit d’actuació i els sectors a què va dirigit. • Aportar els elements que fomentin el coneixement i el diàleg cultural entenent la cultura com una forma de cohesió i integració social • Elaborar programes del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, a més de a la cultura tradicional catalana, a totes les entitats i col.lectius que no són d’arrel tradicional catalana i a públics no habituals a les activitats de cultura popular existents, amb l’objectiu de convertir la cultura en un instrument de participació i mobilització ciutadana. • Enfortir la relació cultural amb les altres autonomies de l’Estat espanyol, i amb altres països, per tal d’afavorir el coneixement i respecte mutus. Impulsar línies d’actuació dirigides a recuperar la memòria històrica • Finalitzar les obres de rehabilitació del MNAC i obrir al públic la seva col.lecció que mostra l’evolució de l’art de Catalunya dels darrers deu segles. • Redefinir la tasca, les funcions i el paper del Museu d’Història de Catalunya adoptant la consideració de Museu Nacional. i la preservació del • Redefinir el Museu d’Arqueologia de Catalunya, de caràcter nacional, incorporant patrimoni el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i implementant les seves competències en el territori amb la creació de xarxes, itineraris i programes de difusió. • Negociar el retorn dels arxius de Salamanca • Iniciar els tràmits corresponents per a la creació del Museu Etnològic de Catalunya, amb vocació de coordinar els equipaments territorials temàtics existents. Reforçar el binomi Es tracta de desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa educació - cultura de la cultura. • Impulsar una política decidida d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i professional • Elaborar programes amb els Departaments d’Educació, Benestar i Família i DURSI per tal fer arribar el patrimoni cultural a la població en edat escolar i a aquella amb necessitats especials. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 76 Potenciar la pràctica esportiva i establir les bases d‘un nou model de gestió • Crear una macroorganització que aplegui a tots els representants de l‘esport català. • Potenciar la presencia l‘esport català en l‘àmbit internacional • Incrementar i millorar la xarxa d‘instal.lacions i equipaments esportius a Catalunya. 3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels éssers humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les generacions precedents, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. És per aquest motiu que els poders públics han de donar suport a la creació i innovació cultural, tenint en compte que cal preservar l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics i econòmics. Algunes línies d’actuació de la Generalitat per tal de potenciar la creació i la innovació cultural són les següents: Impulsar els • Finalitzar les obres de la Sala de Cambra de l’Auditori de Barcelona, a fi de per- equipaments culturals metre el desplegament definitiu de la Ciutat de la Música amb el trasllat del Museu d’abast nacional de la Música i del Conservatori • Donar un nou impuls al Teatre Nacional de Catalunya, desplegant un programa de circuits i una xarxa territorial • Consolidar el Museu d’Art Contemporani de Barcelona dotant-lo dels espais i els recursos adequats per convertir-lo en el centre d’art contemporani de referència a nivell nacional Crear l’Institut per a L’Institut per a la creació Artística i el Pensament Contemporani donarà suport als la Creació Artística processos de producció, exhibició, difusió i conservació de les pràctiques culturals i i el Pensament artístiques del món contemporani en els àmbits del pensament i la creació Contemporani • Definir i dissenyar les polítiques de suport a la creació programades en els equipaments públics • Donar suport als processos d’innovació, experimentació i recerca de nous llenguatges artístics, des de la producció fins a la seva difusió, i de l’altra, incentivar l’anàlisi crític i la reflexió a través d’espais de documentació, recerca i debat • Afavorir el debat i la crítica, i crear estructures de mediació i gestió entre l’administració pública i els creadors, professionals, col.lectius i entitats dedicades a les pràctiques culturals emergents. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 77 Promoure i consolidar el sistema productiu Cal potenciar la consolidació d’una estructura industrial i empresarial forta que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i la seva internacionalització. cultural català • Desenvolupar programes d’ajuts en el camp audiovisual • Impulsar el Festival de Cinema de Sitges per tal que esdevingui una peça central en la promoció i comercialització del cinema català • Impulsar la creació del consorci Catalan Films, integrat per l’administració, TV3, COPCA i associacions de productors per la promoció de l’audiovisual català • Impulsar la creació de la Film Comission de Catalunya, juntament amb Barcelona Plató • Afavorir la concentració empresarial en el sector audiovisual • Consolidar el lideratge editorial de Catalunya i mantenir el suport genèric a l’edició en català • Impulsar la música creada i produïda al país així com la indústria discogràfica amb un suport ferm dels mitjans audivisuals públics Potenciar la vocació L’àmbit d’actuació dels creadors i indústries culturals catalanes no s’ha de limitar als internacional de la Països Catalans, si no que cal arribar als mercats internacionals i participar de forma cultura catalana activa en els espais de creació i producció cultural a nivell internacional • Enfortir i consolidar l’Institut Ramon Llull com a instrument bàsic per difondre la nostra llengua i la nostra cultura a nivell internacional, especialment en les àrees d’expressió artística i pensament contemporani o Incorporar instruments de projecció exterior de la cultura catalana a l’Institut Català de les Indústries Culturals • Incentivar la participació de projecte culturals en programes europeus • Consolidar un mapa d’abast internacional de fires i mercats per al sector musical català • Enfortir la projecció internacional dels equipaments nacionals de Catalunya a través d’acords de co-producció, fires i intercanvis de les seves obres i les seves produccions. Incentivar els acords de col.laboració d’aquests amb d’altres centres artístics d’àmbit internacional Millorar els models de • Crear el Consell de les Arts i les Cultures, que ha d’assegurar la participació de les participació dels persones del món de la cultura i de les arts en l’elaboració i l’assessorament de les sectors culturals. polítiques públiques que els afecten. Incentivar l’anàlisi i la - Crear per llei el Consell de la Cultura i de les Arts l’any 2005 recerca en l’àmbit de - A partir de la creació del Consell, es constituiran taules sectorials representati- les polítiques culturals. ves, i també taules intersectorials que impliquin diversos sectors El Consell de les Arts i • Creació en concert amb altres entitats públiques i privades del país, d’un Obser- la Cultura vatori de Polítiques Culturals, que permeti una avaluació constant i un re-disseny de les polítiques, adequant-les als canvis socials i polítics, i en concordança amb altres països europeus. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 78 3.5 Política lingüística 3.5.1 Fomentar l’ús social del català La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que es formularà a través d’un pla estratègic específic. El gran repte d’aquesta legislatura en matèria lingüística és transformar l’elevat grau de coneixement i comprensió de la llengua catalana (l’any 2001 un 74 % de la població parla català i un 94% l’entén) en un índex més alt d’ús social (l’any 2003 un 50 % de la població té el català com a llengua d’ús habitual). Alhora, cal mantenir i reforçar l’elevat grau de coneixement del català, tenint en compte especialment que l’augment progressiu de la immigració pot alterar els percentatges actuals. Mesures per fomentar l’ús del català El Govern vol reduir la distància entre la gent que coneix el català i la gent que l’utilitza. Es treballarà per tant en les següents línies: • Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català. • Fomentar l’ús interpersonal del català: fer que les persones que saben català el parlin. • Promoure l’oferta de productes i serveis de gran consum en català, especialment en l’àrea de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i en l’etiquetatge. • Augmentar l’ús del català en l’atenció al públic de les empreses, especialment en els establiments de comerç i restauració. • Garantir el dret a usar el català a tots els ciutadans. Mesures per reforçar el Tot i que ja s’ha assolit un alt grau de coneixement del català, cal continuar treballant coneixement del català per augmentar el percentatge de població competent en llengua catalana. En aquest sentit, cal dedicar una atenció especial als nouvinguts. • Augment de l’oferta de formació en llengua catalana i desenvolupament d’un pla d’acollida lingüística de la immigració. • Campanya popular per associar valors positius a l’ús del català i mobilitzar amplis sectors de la societat. • Creació de l’Agència Catalana de Multilingüisme, per promoure la disponibilitat de productes de l’àrea de les TIC i audiovisuals en català. • Vinculació de la política de compres de la Generalitat a l’ús del català en els productes i serveis. • Promoció de l’ús del català dins la política comunicativa de les empreses. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 79 • Creació d’una xarxa d’oficines de garanties lingüístiques. • Promoció del coneixement i l’ús habitual del català per part del personal al servei de l’administració de l’Estat i de l’administració de Justícia. 3.6 Seguretat pública 3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya Cal entendre el concepte de polítiques de seguretat pública en un sentit ampli, no merament policial, tal i cap a on apunta la Llei 4/2003, del 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya. En aquest context, la coordinació de les polítiques de seguretat esdevé encara més necessària. I qui ha de dur a terme aquesta coordinació és la Generalitat de Catalunya, ja que és qui millor coneix el conjunt de la realitat catalana i, per tant, qui millor pot prestar aquest servei. Per tal de coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya es duran a terme les següents línies d’actuació. Avançar en el model La Junta de Seguretat de Catalunya ha d’esdevenir el veritable òrgan de coordinació de comandament únic de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. dels cossos i forces de • Canviar el reglament que regula la Junta de Seguretat per tal que la Consellera seguretat actuants a d’Interior en sigui la presidenta i, d’aquesta manera, assumir la coordinació de cossos Catalunya policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. • Donar participació a la Junta de Seguretat a una representació de les autoritats locals. Mesures per coordinar Cal assegurar la coordinació de les actuacions del Govern en matèria de seguretat. les diferents polítiques Algunes actuacions concretes per avançar en aquesta línia són: de seguretat • Trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials del Departaments del Govern. Es crearà una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa interdepartamental i es constituirà la Comissió de Govern per a la Seguretat. • Elaborar una nova Llei de Seguretat Pública. • Establir una nova política de Recursos Humans en el cos de Mossos d’Esquadra: - Incrementar el nombre de policies destinats a tasques policials i incorporació de facultatius de suport. - Establir un pla de carrera professional. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 80 - Revisar el procés de selecció i formació. • Convertir l’Escola de Policia de Catalunya en l’Escola de Seguretat de Catalunya i incorporar l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya. • Creació a Barcelona d’un Centre Internacional de Formació dels Agents Locals (CIFAL), en col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides (UNITAR), dedicat a la seguretat, espai de convivència o diversitat cultural. • Creació del Consorci d’Estudis de Seguretat amb l’objectiu d’analitzar i dissenyar polítiques públiques en matèria de seguretat i impulsar programes i plans d’actuació transversals en els que participi la policia de la Generalitat. • Completar el desenvolupament del 112 com a únic referent en situacions d’emergència. • Desenvolupar un sistema integral d’emergències a Catalunya. Garantir la presència dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra a tot el territori català • Cal avançar en el desplegament dels Mossos d’Esquadra per cobrir tot el territori català. El calendari previst durant aquesta legislatura és el següent: - 2004: Predesplegament a Barcelona i desplegament a la comarca de l’Anoia - 2005: Desplegament a Barcelona - 2006: Desplegament a Sabadell, Cerdanyola, Terrassa, Rubi, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Prat de Llobregat. - 2007: Desplegament a Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Martorell, Alt Penedès, Garraf i Baix Penedès. • Reforçar la seguretat a les comarques tarragonines i de les Terres de l’Ebre, amb l’enviament de 100 nous policies. • Conformar el CME en un cos de policia integral. En aquest sentit, es potenciarà la seva presència en organismes europeus i s’actualitzarà el protocol en matèria antiterrorista. 3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme Venim d’una filosofia de seguretat civil basada sobretot en la capacitat de reacció. Un dels objectius d’aquest Govern és avançar cap a una concepció de seguretat basada més en la prevenció i en la promoció de la convivència i el civisme. Per tal de dur a terme aquest canvi conceptual en les polítiques de seguretat, hi ha dos elements clau: la proximitat als ciutadans i la planificació. Potenciar la proximitat El Govern entén proximitat en un doble sentit: el de l’excel·lència dels serveis policíacs als ciutadans en les i d’emergències, però també el del coneixement i la sensibilització dels ciutadans polítiques de seguretat envers el concepte de prevenció. En efecte, no és possible una política integral de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 81 protecció del ciutadà sense que aquest jugui també un paper actiu en matèria de prevenció, de conscienciació que ha de tenir una actitud activa en la defensa dels seus drets i llibertats però també en el compliment dels seus deures. Algunes actuacions concretes per potenciar la proximitat en les polítiques de seguretat són: • Crear els Consells Regionals de Seguretat. • Potenciar el paper de les Juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels cossos al territori. • Potenciar els Consells Locals de Seguretat com a fòrums de participació i debat. • Establir contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. • Elaborar un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya per tal d’informar sobre l’estat de la qüestió a la ciutadania. • Reunions de treball amb associacions i entitats dedicades a la lluita contra la violència domèstica per reflexionar i debatre sobre la complexitat de la convivència. Potenciar la planificació A l’hora de fer prevenció en matèria de seguretat, cal evitar la improvisació i les ac- en matèria de tuacions aïllades, ja que aquestes acaben resultant poc operatives. La planificació prevenció esdevé doncs un element clau en les polítiques de prevenció. Algunes actuacions concretes en matèria de planificació són les següents: • Elaboració d’un Pla de seguretat pública, de caràcter bianual. Aquest Pla establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme. • Elaboració d’un Pla de Prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. • Pla de Seguretat Viària 2005-2007, com a Pla integral per a la reducció de l’accidentalitat, la mortalitat i la morbiditat en el trànsit, amb l’objectiu de reduir un 50% les morts per accident de trànsit l’any 2010 en relació a l’any 2000. • Perspectiva de la llei de Trànsit de Catalunya en funció de les negociacions de les competències de traspàs Estat – Generalitat. • Projecció europea del Servei Català de Trànsit. • Elaboració i implementació d’un Pla integral per a la prevenció i eradicació de la violència exercida contra les dones. • Elaboració de noves disposicions per a la regulació i control del joc i espectacles. ��PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 83 Situació La política territorial catalana s’ha realitzat en els darrers anys amb una visió i abast de poca volada: ha respost a demandes puntuals i locals, anant sempre a remolc de les necessitats apressants, sense una idea clara del conjunt del país i, sobretot, sense diàleg amb els territoris. Si Catalunya, per la seva estructura de població, ja tendeix al desequilibri, aquesta dinàmica no ha fet més que aprofundir aquest problema. Ben evidentment, no es pot dir que en tot estem pitjor: hi ha més equipaments, més infraestructures, algunes gestions d’espais naturals s’han fet amb criteri... i més exemples que podríem citar. De fet, Catalunya va ser la primera comunitat en tenir una política territorial pròpiament dita. Però en aturar-se incomprensiblement el seu desenvolupament, en no aprofundir-se en la via de la planificació i la reglamentació, en no buscar una estructuració dels territoris d’acord amb les seves potencialitats i la preservació el seu medi, en deixar que la construcció i el turisme fessin els territoris dependents de dinàmiques externes a ells mateixos, aquesta llavor no ha donat els fruits que podia haver rendit. Tot i així, el treball tècnic acumulat al llarg dels anys és més que notable, i no és sinó la voluntat política d’anar més enllà dels estudis el que ha mancat. L’aprovació l’any 2001 del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, i l’inici de les tasques de realització de la resta, ja reconeixen implícitament la necessitat de revertir aquesta tendència. El cas més greu, potser, és el de l’àrea metropolitana de Barcelona: el Govern de Catalunya no ha tingut un tracte específic amb la seva capital i li ha regatejat el desenvolupament d’elements essencials com ara els transports, fins fa ben poc, o un necessari grau d’intervenció en la seva pròpia organització territorial. Tampoc, però, s’ha volgut dotar de personalitat real les altres àrees metropolitanes, que s’han seguit movent en base als recels d’unes localitats envers les altres, sense propiciar els espais de necessari consens. L’elaboració dels plans territorials i la posta en marxa de les autoritats del transport hauran de canviar aquesta tendència. Algunes de les iniciatives més importants a nivell de país o bé s’han endegat en els darrers anys amb propòsit electoralista i mètodes discutibles de finançament (i sovint, per tant, encara no estan en marxa), o s’han gestionat pèssimament a nivell polític, com ara el pas de l’AVE per Catalunya o el paper de l’aeroport del Prat. Amb tot, és la idea mateixa de Catalunya imperant fins fa poc la que aquest nou Govern no comparteix: la d’una Catalunya barallada amb la seva capital però centrípeta i centralista, tancada en ella mateixa sense cercar aliances amb el seu entorn que la situïn en el context europeu, i que nega als seus territoris cap altre espai que el �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 84 paper que puguin fer en relació a la gran àrea metropolitana central. Ens trobem doncs una Catalunya poc vertebrada i poc planificada, però que a més pateix altres desequilibris, bàsicament ecològics, perquè una inexistent política territorial efectiva condueix sempre a la degradació ambiental. El litoral desprotegit, ja amb molt llargues zones de continu urbà, àrees agrícoles amb el futur incert o bé abandonades, l’extensió de la ciutat difusa, la generació creixent de noves demandes de mobilitat, la reducció de la connectivitat ecològica... i de manera general el que és més preocupant: una incapacitat de convertir el medi en un actiu per als seus habitants. En cap cas es pot dir que els valors de la sostenibilitat han transcendit el discurs per impregnar la política territorial. Capítol a banda mereix el dèficit flagrant d’infraestructures respecte d’altres territoris similars. La xarxa de serveis ferroviaris, amb les rodalies invariables des de fa anys, el transport de mercaderies minimitzat, els corredors de llarga distància sense finalitzar-se i els trens regionals amb una oferta de molt baixa qualitat, és més que manifestament millorable. La xarxa viària, dominada per la xarxa d’autopistes de peatge i amb vies bàsiques de capacitat insuficient, té, a més, el repte de millorar substancialment la xarxa capil·lar. Els grans ports catalans han de guanyar en connectivitat i en intermodalitat, per acabar de consolidar la seva posició de ports de primera magnitud en l’entorn del sud d’Europa i la Mediterrània en general. Finalment, l’aeroport de Barcelona no pot seguir sent un aeroport tan secundari a escala europea, tant per les rutes de viatgers com per a les companyies. Tampoc les telecomunicacions han arribat al territori quan se les esperava, comprometent la possibilitat de gran part d’aquest d’accedir a les noves vies de desenvolupament. Els diversos sectors productius coincideixen en assenyalar que el dèficit en infrastructures és un dels factors que més frenen la competitivitat de l’economia catalana. Per tant, una de les principals responsabilitats que té la Generalitat per impulsar l’activitat econòmica del país és la de promoure i executar les infrastructures requerides pel normal funcionament de l’activitat productiva i eliminar així els dèficits d’inversió pròpia i de l’Estat a Catalunya. Els problemes de l’energia són de tota índole: de generació, sense el pes necessari de les energies renovables i per tant sense haver resolt el model de futur; de transport, amb uns centres de generació allunyats dels llocs de consum i amb fortes topades amb el territori; de distribució, amb un nivell de talls que ha arribat a preocupar fortament el sector industrial; i de sector, amb una insuficient presència d’empreses catalanes en el mercat. Davant del repte que suposa Kyoto, per tant, es fa més necessari que mai un replantejament global de l’àmbit de l’energia al nostre país: partint, i revisant si cal, el Pla de l’Energia elaborat l’any 2002, caldrà obtenir �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 85 un compromís creïble que permeti avançar en tots aquests aspectes, així com sobre la demanda d’energia. Ni les polítiques de residus, ni de l’aigua, ni de l’aire, ni de la protecció de la biodiversitat han aconseguit seguir el pas de les directrius impulsades des de la Unió Europea. I, a més, no s’han resolt els debats de fons amb el territori per a l’emplaçament d’infraestructures, altra vegada a causa que el territori no ha pogut veure mai un plantejament integral de les seves problemàtiques, ni participar-hi, ni debatre’l. Finalment, cal esmentar el gravíssim problema de l’habitatge, que s’ha permès que esdevingués ja gairebé més un problema social que territorial. La feble intervenció pública no ha atenuat les pressions del mercat i ni tan sols s’han protegit els segments més febles del teixit social, deixant que els ajuntaments, sense competències ni finançament en aquest àmbit, prenguessin una iniciativa que no havia de ser seva. Horitzó La Catalunya que aquest Govern desitja és una Catalunya en què el desenvolupament no li suposi hipotecar-se el futur. El Govern es planteja el repte de construir en tots els territoris espais de creixement, d’identitat econòmica, de connexió amb l’entorn... el tot, en el marc del retrobament del rol de Catalunya dins del seus espais més naturals: la Mediterrània, la península ibèrica, el sud d’Europa. I cal que tot això ho puguem fer sense posar en risc la nostra capacitat futura per abastar-nos d’aigua, gaudir d’una atmosfera neta, gestionar els nostres residus i preservar la biodiversitat. Plantegem un model de territori en el qual les ciutats creixen de manera compacta i aquestes ciutats, en una escala superior, es configuren com a nodes d’una xarxa que es pot planificar coherentment en termes d’infraestructures físiques i de dotacions de serveis públics. Volem, però, unes infraestructures de nivell europeu. Entenem per això les que permeten el desenvolupament econòmic potencial del que el nostre país sempre ha estat capaç. Som conscients dels problemes financers inicials de la Generalitat per augmentar tant com caldria el nivell d’inversió, i sabem que moltes infraestructures del país són titularitat d’altres institucions. El Govern, però, no pot oblidar el seu paper de lideratge polític, ni fugir sempre de plantejaments que ultrapassin les seves competències nominals, i, per això, entoma com a responsabilitat pròpia l’assoliment dels objectius generals en aquest àmbit. La política del Govern en matèria d’infrastructures respondrà als objectius i criteris següents: �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 86 • Assolir la projecció i l’establiment de les infrastructures necessàries per a un nivell òptim de competitivitat de l’economia catalana. • Mantenir i, en la mida del possible, incrementar el ritme d’inversió dels darrers anys, i així contribuir a mantenir l’activitat econòmica i l’ocupació en el sector de la construcció i els seus efectes de motor del creixement econòmic. • Projectar i executar les infrastructures necessàries per a la col·lectivitat d’acord amb un criteri bàsic d’equitat territorial, i escoltant sempre els diversos sectors socials afectats. • Aplicar en qualsevol cas un criteri bàsic de sostenibilitat en la projecció, execució i gestió de les infrastructures, tant als efectes de minimitzar l’impacte de les mateixes sobre el territori, com també el consum energètic. • Gestionar la inversió de la Generalitat en la construcció i manteniment d’infraestructures d’acord amb un criteri general d’eficiència econòmica, procurant concertar la participació de finançament privat, per tal de complementar les capacitats pressupostàries. El transport públic, en aquest sentit, és prioritari. A l’àrea metropolitana de Barcelona, la finalització de la línia 9 és una necessitat essencial. Però també els altres sistemes de desplaçament no radials. Ens calen uns transports moderns i eficients. En aquest camp, el transport ferroviari sembla estar per davant dels altres i en les àrees metropolitanes haurà d’estar privilegiat. És prioritari, així mateix, que Catalunya surti de l’escamot de cua en matèria energètica. Cal incrementar la part d’energies renovables sobre l’energia total generada, però també fer unes xarxes de transport i de distribució territorialment ordenades i, sobretot, fiables. El sistema energètic no pot ser un fre al creixement de Catalunya, ni tampoc una font de problemes mediambientals excessius. Cal igualment establir les polítiques de gestió del medi que aquest necessita: fer d’aquest un actiu de l’economia del país i refermar de manera explícita, amb inversió i amb legislació, el compromís del Govern i de la gran majoria dels ciutadans amb la protecció de l’entorn: l’aigua, l’aire, el territori i el medi natural. L’habitatge, en darrer terme, és una de les grans prioritats socials del país: ens cal assolir la capacitat de ser participants actius en el mercat, mitjançant la creació de parc públic i la intervenció decidida per protegir la qualitat de vida als barris més malmesos. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 87 4.1 Energia 4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia En els darrers anys, una de les preocupacions dels sectors industrials, i també de la població en determinats instants de l’any, és la manca de garanties sobre la continuïtat del subministrament elèctric, atesos els massa freqüents talls. Això ha destapat l’existència de dèficits estructurals en el sector de l’energia a Catalunya. Degut a la transcendència de la seguretat i qualitat del subministrament energètic per al desenvolupament de l’economia catalana, el Pla de Govern ha definit dues grans línies d’actuació operativa en aquest camp. Introduir nous agents Un dels mals que afecten el sector és la seva evident manca de competència, que públics i privats al provoca l’arrossegament de tics monopolistes. El Govern de Catalunya afavorirà sector l’existència de competència en els segments de la cadena de subministrament en els que aquesta sigui crítica per garantir la qualitat del servei final, des de la generació fins a la comercialització. En aquest sentit, s’impulsarà de manera preferent l’aparició de nous operadors energètics amb seu a Catalunya. Igualment, es potenciarà l‘Institut Català de l‘Energia per a què aquest assumeixi les funcions previstes per a l‘Agència Catalana de l‘Energia, amb els recursos i les atribucions suficients per esdevenir l‘ens central pel que fa a la planificació i l‘aplicació de polítiques actives per a la millora del subministrament energètic, i per esdevenir també la referència i l‘autoritat tècnica per a la supervisió de la necessitat, conforme als plans en vigor, d‘aspectes com ara el desenvolupament en el territori d‘infrastructures de transport d‘energia. Es proposarà al govern central, en aquest sentit, la modificació del decret d‘escomeses. Finalment, es treballarà per a la creació de la figura del gestor de la distribució. Aquesta figura, definida per part d‘una directiva europea, haurà de donar instruccions vinculants en matèria d‘infrastructures a realitzar i procediments operatius a seguir. Determinar els Les reformes importants en l’àmbit de l’energia només es poden fer a mig i llarg ter- escenaris previsionals mini, atesos els volums d’inversió requerits i, sovint, la dimensió de les obres quan de la demanda, en el aquestes són necessàries. Cal, doncs, establir amb un nivell d’afinament prou acurat marc d’un nou Pla de els escenaris de la demanda previsible com a mínim fins l’any 2015. l’Energia Aquest càlcul, tanmateix, cal que sigui fet dins del marc d’un nou Pla de l’Energia, que incardini la variable de la demanda amb les de l’oferta i amb altres consideracions mediambientals, d’igual importància, i de manera general amb la resta de les figures de planificació bàsiques i sectorials de Catalunya. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 88 4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables Catalunya està molt endarrerida respecte de les mitjanes europea i espanyola pel que fa a la part d’energies netes que es produeixen respecte de l’energia total consumida. En un país que frueix de condicions climàtiques favorables per al desenvolupament de les energies no contaminants, aquesta tendència ha de ser obligatòriament reorientada. Els compromisos de Kyoto marquen ja un camí i uns terminis, però Catalunya ha de determinar també ella mateixa, sobre la base del diàleg i del consens amb el territori, com esdevé capdavantera en aquesta matèria. Introducció de noves En primer lloc, s’ha previst donar rang normatiu a la voluntat de canvi en l’àmbit fonts de generació de la producció energètica, mitjançant l’elaboració de la nova llei sobre producció d’energia d’energies. Aquesta assentarà les bases normatives per desenvolupar després, com a mínim, les següents línies de treball: • Un mapa de l’energia eòlica, basat en un mapa de recursos eòlics, però equilibrat i fruit del diàleg amb el territori, i que minimitzi la concentració de l’impacte paisatgístic. L’objectiu és arribar als 3.000 MW en l’horitzó de l’any 2010. Establiment d’un Fons territorial de distribució equitativa dels beneficis dels parcs eòlics. • La programació del desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic que un país que es beneficia de tantes hores de sol pot permetre’s. En aquest àmbit, també es donarà suport als municipis que vulguin implantar ordenances municipals que obliguin a incorporar instal·lacions solars en els edificis nous o en els existents. • El foment actiu de la implantació de centrals de biomassa, que a més poden jugar un rol econòmic important en el territori. • La introducció dels biocarburants en els transports de Catalunya. En aquest àmbit, es fomentarà la utilització fins on sigui tècnicament i econòmicament possible del biodiesel, ja sigui obtingut a partir d’olis vegetals usats o a partir dels cultius energètics adients. Aquestes actuacions disposaran d’uns terminis establerts i d’un pressupost específic per a ser dutes a terme. 4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica L’objectiu en aquest eix d’actuació és aconseguir per a Catalunya una posició capdavantera pel que fa a l’eficiència en l’ús de l’energia, en relació als països de la Unió Europea, assolint el màxim estalvi energètic mitjançant propostes tècnicament viables, econòmicament rendibles, ambientalment respectuoses i socialment desitjables. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 89 L’àmbit domèstic i el transport són els espais de major consum d’energies fòssils. La reducció necessària de les emissions que generen cal fer-la sobre una base d’actuacions molt transversal, des de l’ocupació compacta i no dispersa del territori, passant per l’augment del transport públic, les polítiques tarifàries, etc. En aquest objectiu del Govern, més enllà de l’establiment de directrius transversals sobre el conjunt de les actuacions, es preveuen un seguit de mesures més concretes i que suposen accions per al mig i llarg termini però que han de ser iniciades sense retard. Per això, una de les tasques prioritàries del nou Pla ha de ser l’elaboració del Pla d’eficiència energètica, adreçat a tots els sectors consumidors catalans (domèstic, primari, serveis, industrial i del transport) i, també, al propi sector de transformació de l’energia. Elaboració d’un Aquestes centrals que transformen la crema de gas en energia elèctrica tenen el programa d’establiment grau més alt d’eficiència en el procés i, a més, contaminen en menor mesura que de centrals tèrmiques les centrals convencionals de fuel o carbó, per exemple. Cal, per tant, incrementar de cicle combinat el nombre d’aquestes centrals en, dins del marc del Pla de l’Energia i en acord amb els operadors energètics del mercat. Prioritzar la recerca i la Aquest és un àmbit bàsic de recerca, plenament estratègic. No abasta tan sols la innovació en matèria recerca fonamental, sinó també la recerca aplicada, camp en el que es poden fer de tecnologies d’estalvi grans avenços amb més facilitat. Cal, doncs, un compromís públic en aquesta àrea, d’energia tant en forma de suport econòmic als innovadors com de foment de la implantació dels avenços en les llars i empreses de Catalunya. Per potenciar aquests aspectes, el Govern crearà el nou Centre Tecnològic d’Energies Renovables a Vandellòs. De manera singular, el transport és un dels espais on cal fer un esforç substancial de R+D per a la disminució dels contaminants generats. El nostre país té prou teixit industrial i de recerca en el món de l’automoció com per participar en primera fila en aquest àmbit específic. Les línies de suport del Govern tindran en compte aquesta prioritat. En qualsevol cas, el Pla de l’Energia contindrà programes que determinaran la temporalització i els objectius específics en cada un d’aquests camps. Llei d’eficiència Les llars són, a més del transport, l’espai de major consum energètic. Atesa, doncs, energètica en la importància d’assolir la màxima eficiència en aquest entorn, i també pel valor peda- edificis i d’edificació gògic que suposa, el Govern promulgarà una llei específica sobre les característiques bioclimàtica afegides que els edificis hauran de complir per garantir un consum energètic adaptat a les necessitats reals de les llars. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 90 4.2 Política i ordenació territorial 4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori sostenible i equilibrada En els darrers cinquanta anys, s’han produït canvis de gran magnitud pel que fa a l’ús del territori, dins i fora dels nuclis urbans, i en tot aquest temps no s’ha produït un consens sobre quines eren les regles generals d’aquest desenvolupament, els preceptes que havien de fer compatible el propi creixement amb l’entorn en què aquest creixement es produïa. D’un temps ençà, però, i gràcies entre d’altres a la tasca pedagògica d’associacions, de científics i d’acadèmics, s’ha anat consolidant a tots els nivells la idea que aquesta era una necessitat absoluta del país, una condició sine qua non per a l’habitabilitat futura de les nostres contrades. Tècnicament, però, la tasca és feixuga. Malauradament manquen moltes de les figures de planejament, territorials i sectorials que haurien d’estar ja resoltes. És imprescindible, a més, que la planificació resultant es faci havent escoltat prèviament el territori i en uns temps que permetin la reflexió, sense oblidar la part de pedagogia que comporta una figura de planejament. En qualsevol cas, el conjunt d’actuacions que s’hauran de dur a terme per complir aquest objectiu es poden estructurar de la següent manera: Finalitzar la planificació La Catalunya que imagina el Govern té uns territoris amb capacitat i personalitat territorial bàsica i pròpia, que en bona part generen i ordenen per ells mateixos el seu creixement. Això sectorial de Catalunya. exigeix redactar en el menor temps possible els Plans Territorials pendents, que han Fer realitat les àrees de definir, en els escenaris de creixement demogràfic i econòmic previstos, els usos metropolitanes del sòl, les comunicacions, els transports... Els Plans s’han de construir des del debat previ en l’interior de cadascun dels territoris concernits i és en aquest sentit que aporten identitat i projecte compartit. El Govern impulsarà aquests debats ciutadans perquè està convençut de què se’n derivaran elements de gran importància per al contingut dels Plans. També, però, atès que certs àmbits econòmics i geogràfics afecten el conjunt dels territoris, i han de ser vistos des d’una perspectiva del conjunt de Catalunya, es redactaran els Plans Sectorials en els terminis que siguin els més adients per a la seva complementarietat amb els plans territorials. Altrament, hi ha un seguit de desplegaments normatius bàsics que són mancances històriques. És el cas de la revisió de la Llei d’Urbanisme, que, entre d’altres, traslladarà als ordenaments municipals els criteris territorials generals, i, sobretot, establirà �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 91 el marc de cooperació del Govern de la Generalitat amb tots els pobles i ciutats de Catalunya i, en especial, amb la seva capital i amb la resta de realitats metropolitanes, subvenint i estimulant les seves iniciatives. Així, la reforma de la Llei d’Urbanisme que impulsarà el Govern tindrà tres objectius essencials: proveïr sòl per a habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local. Els criteris bàsics que serviran als Plans i normatives seran el de la sostenibilitat, la funcionalitat econòmica i la cohesió social, la plasmació dels quals, bàsicament, es farà a través d’un territori ben integrat, articulat sobre una xarxa de ciutats potents, cadascuna de les quals es caracteritzarà per la seva compacitat física i en la convivència de persones i usos diversos en el seu interior. Menció especial cal fer de la realitat metropolitana de Barcelona, cor urbà i principal motor econòmic del país, el desenvolupament ordenat de la qual ha de ser impulsat i potenciat. Si alguna vegada ha pogut semblar que el país i la seva capital es donaven l’esquena això mai més serà així: el Govern està fermament convençut que treballar per Barcelona és treballar per Catalunya, i viceversa. Determinar les àrees de Per la seva significació especial, per la urgència de la seva salvaguarda i per la protecció especial en el pressió que en molts casos pateixen, és prioritari que un conjunt important d’àrees territori i els termes del de Catalunya ha de ser posat sota protecció especial, singularment els espais d’in- seu desenvolupament terès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics, tots plegats cridats a conformar la part catalana de la Xarxa Europea Natura 2000. Però els territoris sota figures de protecció no s’han de veure condemnats a una paràlisi. Al contrari, se’ls ha de dotar d’instruments de gestió que transformin la protecció en valor econòmic, potenciant les activitats que hi han de ser possibles. És el cas del Pla Director del Litoral, ja aprovat inicialment, i que ha vingut a pal·liar una greu i ja massa antiga problemàtica. En etapes successives, es posaran en marxa programes de gestió activa dels espais de protecció natural, amb participació de les administracions locals, dels agents socials del territori i de les entitats que els han defensat i protegit fins ara. Aquesta gestió tindrà com a principal objectiu fer compatible la conservació dels recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic del territori. Així mateix, es preveu l’elaboració d’un conjunt de mesures –plans directors urbanístics d’abast comarcal- destinades a garantir un desenvolupament ordenat de els àrees de muntanya. Per a un àmbit més general, com és la protecció i la gestió del paisatge com a patrimoni col·lectiu, i dins de les línies directrius que estableix el Consell d’Europa, el Govern aprovarà una Llei del de gestió del paisatge, destinada a dotar les administracions catalanes dels instruments necessaris per a la preservació dels valors patrimonials, ambientals i econòmics dels nostres paisatges. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 92 Superar la crisi dels Per tal d’evitar la fractura territorial entre el món urbanitzat i el rural, es pretén dotar models de vida rurals i les àrees rurals de les infraestructures i els serveis bàsics necessaris per tal d’acon- la seva desaparició del seguir que per als joves del món rural el model de vida urbà deixi de ser un mirall territori utòpic, ja que en realitat, aquest model sovint dista molt d’ésser un model equilibrat, sostenible i igualitari. Es pretén doncs, elaborar un pla de xoc de desenvolupament d’infraestructures bàsiques per a les zones rurals. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 93 4.3 Habitatge 4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població La possibilitat d‘accedir a un habitatge digne i adequat és un dret reconegut en totes les constitucions europees. Actualment l‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un dels grans problemes de la societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i per als joves. Els preus de l‘habitatge han anat augmentant a uns ritmes molt superiors a l‘inflació i, per descomptat, molt superiors als ingressos provinents dels salaris. Aquesta dificultat afecta de forma especial a sectors com els joves que no poden emancipar-se, els treballadors i treballadores de rendes baixes i ocupació temporal i eventual, els sectors socials més humils afectats per problemes d‘exclusió social: gent gran, immigrants, famílies monoparentals, situacions de crisi familiar i atur, i tots aquells a qui la liberalització i l‘escassetat del mercat de lloguer fan cada cop més difícil seguir pagant les rendes o, simplement, trobar habitatges a preus assequibles. L‘objectiu de garantir l‘accés a l‘habitatge s‘assolirà amb les actuacions següents: Impulsar una oferta L‘aprovació del Pla per al Dret a l‘Habitatge 2004-2007 preveu: adequada d‘habitatge a les necessitats existents • Incrementar la producció d’habitatge protegit a un total de 42.000 unitats, de les quals, com a mínim, la meitat seran en règim de lloguer. • Fomentar el lloguer d‘habitatges, especialment per a joves, gent gran i sectors en risc d’exclusió. • Fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges. Establir mesures per La finalitat d‘aquest apartat és contribuir directament a l‘increment de la disponibilitat millorar els programes de sòl per a l‘habitatge i introduir programes per promoure l‘habitatge protegit en d‘actuació urbanística règim de compra o lloguer. destinats a habitatges, rehabilitació, preservació i millora urbana • Revisar els aspectes de la Llei d‘Urbanisme que afectin a l‘habitatge, incrementant la reserva de sòl per a l’habitatge protegit. • Mobilitzar tot el sòl públic de caràcter o vocació residencial. • Potenciar el mercat de segona mà a través de la mediació social i la rehabilitació. • Concretar la nova figura d’habitatge de preu concertat, amb un preu superior al protegit i inferior al lliure. • Establir programes de manteniment integral i de lluita contra l’assetjament immobiliari. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 94 • Instaurar un sistema de millora i control de la qualitat en la construcció dels habitatges. • Establir la qualificació de la protecció de l’habitatge en tota la seva vida útil. Creació d‘instruments Cal potenciar els instruments de gestió existents i promoure la concertació territorial de gestió per millorar la i social i la col·laboració amb les administracions locals així com potenciar la xarxa situació de l‘habitatge a catalana de mediació per a l‘habitatge en què hi participin agents públics, privats i Catalunya ONGs. Així, es preveu: • Constituir l‘Agència Catalana de l‘Habitatge. • Constituir el Consorci Metropolità de l‘Habitatge. • Revitalitzar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona. • Donar impuls i contingut al Consell Assessor de l‘Habitatge. Aquest conjunt d‘actuacions es faran amb el suport d‘un nou marc jurídic de referència, concretant-se a partir del Projecte de Llei de l‘Habitatge i de l‘aprovació del Pla Territorial de l‘Habitatge. 4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges El foment de la rehabilitació ha de permetre el manteniment i la millora de les condicions d‘habitabilitat, d‘accessibilitat, d‘adaptació per a persones de mobilitat reduïda, sigui en zones urbanes, rurals o de muntanya. Igualment les polítiques de rehabilitació s‘adreçaran a la millora del manteniment dels barris gestionats per Adigsa, al foment dels barris afectats per patologies estructurals, a la remodelació integral de barris i la revalorització d‘habitatges per obtenir els mínims d‘habitabilitat i per mobilitzar habitatges buits. Les principals accions es poden emmarcar en dos programes d‘actuacions: Fomentar la Aquest programa d‘actuacions defineix programes específics de rehabilitació d‘ha- rehabilitació bitatges d‘acord amb el que es consideri més prioritari: d‘habitatges • Millorar les condicions d‘habitabilitat dels habitatges. • Millorar les condicions d‘accés (reformes d‘accés, ascensors i adaptació per a les persones de mobilitat reduïda). • Promoure la revalorització d‘habitatges per mobilitzar els habitatges buits. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 95 Impulsar la rehabilitació El Govern ha endegat un programa per a la rehabilitació integral dels barris i àrees de barris urbanes on es concentren les carències urbanístiques i les situacions més agudes de problemàtica social i econòmica. Per això ha impulsat la Llei de Millora de Barris, Viles i Àrees Urbanes que requereixen d’atenció especial, aprovada ja pel Parlament de Catalunya. La Llei preveu la creació d’un Fons d’ajut als ajuntaments per tal que puguin emprendre operacions de rehabilitació integral d’aquests barris. És a dir, actuacions que no contemplin només les qüestions relatives a l’urbanisme, sinó també als equipaments. la vida comercial i social El Pla permetrà iniciar actuacions en un conjunt de barris de tot Catalunya –majoritàriament àrees velles, polígons d’habitatges i àrees d’urbanització marginal- amb una inversió total de 600 M €. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 96 4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible 4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya El Govern de Catalunya, compromès amb la sostenibilitat i responent a una resolució del seu Parlament de l‘any 1997, va acordar impulsar l‘Agenda 21 del país amb la participació activa de tots els ciutadans i els agents socials i econòmics del país. L‘Agenda 21 de Catalunya té per objectiu definir aquells reptes i orientacions sobre les que s‘ha de construir el futur dels seus ciutadans i del seu territori. Creació de riquesa, millora del benestar de les persones, cohesió social, gestió durable dels recursos, conservació de l‘entorn, i garantia de les possibilitats de desenvolupament de les generacions futures són, en aquest sentit, els criteris als quals s‘ha d‘ajustar la definició de les actuacions que s‘emprenguin des del Govern. L‘Agenda 21 és, per definició, una vertadera Estratègia Catalana per a un Desenvolupament Sostenible per continuar avançant en aquest model de desenvolupament. Un pla estratègic que, a partir del coneixement de la situació social, ambiental i econòmica d‘un determinat territori, i sobre la base dels principis i el valor de la sostenibilitat, defineix un seguit d‘eixos estratègics que han d‘orientar l‘actuació de les seves institucions. L‘Agenda 21 de Catalunya també té, doncs, aquesta dimensió estratègica que observa la realitat del país de forma integrada, transversal i transdisciplinar. Les actuacions més rellevants són: Impuls decidit a l‘elaboració de Volem convertir l’Agenda 21 de Catalunya en un instrument de planificació estratègica ambiental que permeti: l‘Agenda 21 de Catalunya • Aportar els elements de participació dels agents en la redacció dels plans territorials. • Integrar el treball transversal dels diferents departaments de la Generalitat tot establint una Comissió Interdepartamental de Sostenibilitat. • Donar un paper real i útil al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Es crearà el Consell Social de Desenvolupament Sostenible. • Elaborar pactes estratègics per a la sostenibilitat amb els diferents sectors productius. • Incorporar indicadors de sostenibilitat a l’acció de Govern, els quals esdevenen instruments d’ajuda a la presa de decisions polítiques (pressupost ecològic). El procés de confecció de l’Agenda 21 de Catalunya ha de ser molt dinàmic i aportar propostes d’actuació immediata, per la qual cosa ens comprometem que pugui aportar conclusions i propostes de manera immediata, a partir de l’actualització i el contrast dels processos d’elaboració, participació i formulació seguits fins ara. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 97 Volem incidir en el fet que la sostenibilitat es decideix en els sistemes urbans. Per tant: • Potenciarem les iniciatives locals de “Plans d’acció per a la sostenibilitat”, i, per això, donarem suport als municipis, com ho fan actualment les diputacions, per facilitar la implantació de les agendes 21 locals. • Establirem un Programa d’ajuts a la construcció sostenible i cada departament del Govern hi farà actuacions demostratives. Cal tenir present que el sector residencial i terciari –que integra el conjunt dels edificis- representa més del 40% del consum final d’energia de la Unió Europea. Fomentar la Manifesta la voluntat de conscienciar sobre els aspectes de la sostenibilitat en el conscienciació, conjunt de la nostra societat, començant en les etapes educatives i continuant en les col·laboració i diferents activitats econòmiques i socials, tot afavorint els processos de col·laboració participació en i participació. els aspectes medi ambientals • Foment de la col·laboració amb les entitats ambientalistes, perquè les polítiques en matèria ambiental s’han de fer des del concert amb tots els sectors interessats: econòmic, científic, d’organitzacions no governamentals mediambientals, d’organitzacions socials i, en general, de tota la societat civil. • Creació del Fòrum del Medi Natural. • Ja hem començat a treballar en la creació de la Mesa Sectorial d’Empresa i Medi Ambient. Polítiques de suport i d’incentivació de la implantació i millora de les mesures ambientals en les empreses catalanes en general i, en especial, en aquelles que tenen una major incidència ambiental. Incentivar i promoure l‘adopció d‘iniciatives mediambientals, certificacions forestals, ecoetiquetes, certificacions ISO 14001 i EMAS (Eco-Management and Audit Scheme). • Impulsarem la creació de l’Institut de Medi Ambient de Catalunya com a organisme independent, que haurà d’esdevenir l’autoritat científica i tècnica del país en matèria ambiental. • La millora dels sistemes d’informació ambiental disponibles. Per això: · Establirem mecanismes d’accés a la informació ambiental amb la col·laboració dels sectors productius. · Redactarem el Llibre blanc del medi ambient de Catalunya. · Presentarem el primer informe complet sobre l’estat del medi ambient a Catalunya (amb dades sobre l’acompliment del Protocol de Kyoto per sectors i amb indicadors comprensibles de sostenibilitat per al conjunt del país). · Es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya. • Per avançar en l’educació ambiental de les persones, estem ja treballant per incorporar aspectes ambientals en la formació de la persona des dels seus inicis �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 98 a l’escola fins a la seva formació professional, passant pels cicles universitaris. A través de l’Estratègia Catalana d’Educació Ambiental (ECEA), hem iniciat un procés de participació per promoure l’acció proambiental individual i col·lectiva com a valor cívic i ètic. · Adhesió formal i pública del Govern de la Generalitat a l’ECEA, alhora que cal facilitar la realització d’accions aprovades en el primer Fòrum. · Ambientalització curricular de tot l’ensenyament, en col·laboració amb els Departaments d’Ensenyament i Universitats. · Foment de la formació ambiental dels treballadors i potenciació del programa de Bones Pràctiques ambientals a l’empresa, en col·laboració amb el Departament de Treball i Indústria i amb les organitzacions empresarials i sindicals. Establir plans de Aprovarem l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodi- gestió i protecció dels versitat, que ha de permetre eliminar o reduir les amenaces que comprometen la espais naturals i de la conservació dels components de la biodiversitat i, alhora, garantir la sostenibilitat biodiversitat dels usos i aprofitaments que se’n facin a Catalunya. Aquesta estratègia, a més, ha d’orientar altres documents de planificació com ara l’Estratègia per a la conservació de les espècies amenaçades de la fauna i la flora o l’Estratègia de conservació dels hàbitats estèpics. Cal destacar, també, la finalització dins d’aquest any 2004 dels treballs de revisió del Pla general de política forestal, que ha de fixar els objectius prioritaris en l’àmbit forestal per al període 2005-2014. Es desenvoluparan el Pla territorial sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures i el Pla de gestió d’espais no urbanitzables i de protecció del paisatge, s’establiran contractes i convenis de protecció territorial, i s’impulsarà, es completarà i es revisarà el Pla d’Espais Fluvials. En l’àmbit legislatiu, treballarem per: • Elaborar una Llei de protecció de la biodiversitat. Aquesta nova norma permetrà: · Revisar els objectius de la Llei d’espais naturals, i adaptar-los als nous requeriments socials i tècnics en aquest àmbit. · Incorporar mesures que permetin donar un tractament adequat a la protecció de la biodiversitat i del paisatge. • Redactar una nova Llei de protecció integral del litoral de Catalunya que permetrà la salvaguarda del conjunt d’elements ecològics tant del medi marí com del medi terrestre del litoral català. • En compliment del que preveu el Pla estratègic de la caça vigent, elaborar un projecte de Llei de Caça que s’ajusti a la nova realitat social i es fonamenti en criteris de �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 99 sostenibilitat i ús racional dels recursos naturals. La nostra voluntat és accelerar al màxim la seva tramitació i fer-ho de manera participativa amb el conjunt dels sectors interessats, buscant el consens entre caçadors i entitats de protecció de la fauna i de la biodiversitat. • De la mateixa manera, actuar en la tramitació d’una nova llei que reguli l’activitat piscícola continental. • Desplegar els convenis internacionals sobre protecció de les zones humides. • A més, són diverses les lleis aprovades que requereixen el desenvolupament reglamentari o les adaptacions o modificacions puntuals que la seva implantació hagi posat de manifest: · La recentment promulgada Llei de protecció dels animals. · La Llei forestal. · La Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. · La Llei del cos d’Agents Rurals. • En altres casos, però, caldrà realitzar revisions de normes que, des de la seva aprovació, han presentat diverses dificultats en l’aplicació, com és el cas de la Llei de regulació de l’accés motoritzat al medi natural; per fer-ho, cercarem el major consens i la complicitat dels sectors afectats. • Crear l’Agència del Medi Natural de Catalunya. 4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental La necessitat de conèixer i de limitar les diverses tipologies de contaminació amb l‘objectiu de protegir i de garantir les persones i el medi ambient fa necessari desenvolupar una sèrie d‘instruments que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar els impactes ambientals de les diferents activitats humanes. Els principis de l‘acció pública en relació a la prevenció i control dels diversos tipus de contaminació són la coordinació entre les administracions públiques competents, la simplificació dels procediments, la modernització de les eines de gestió i la participació ciutadana. Les actuacions més rellevants d‘aquest objectiu són: Llei d‘avaluació És prevista l’elaboració d’una nova llei d’actualització de la normativa d’avaluació ambiental de plans i de l’impacte ambiental, atès que aquesta tècnica legislativa ha sofert una important programes evolució des de l’inici de la seva aplicació a finals dels anys vuitanta a Catalunya. En aquest àmbit, volem avançar-nos en la transposició de la nova normativa comunitària d’avaluació ambiental de plans i programes (avaluació ambiental estratègica). �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 100 Disposar d‘instruments suficients per fer Entre les actuacions més rellevants cal esmentar: • Es desenvoluparà reglamentàriament la Llei del cos d’Agents Rurals. efectives les tasques • A més, s’establiran procediments de coordinació amb la resta d’unitats del De- d‘inspecció i control en partament que realitzen tasques similars sobre el territori (ADF i voluntaris forestals), el medi natural a fi d’aprofundir en la definició i homologació de les tasques de vigilància ambiental i de col·laboració. • Ja des d’aquest estiu, s’han establert nous mecanismes que permeten una coordinació millor entre els Agents Rurals, els bombers i els Mossos d’Esquadra, principalment amb vistes a la participació en plans d’emergència i, més en concret, a la prevenció i extinció dels incendis forestals. • Consorci de coordinació amb les Diputacions per a la prevenció d‘incendis. Els resultats de l‘avaluació, la inspecció i el control han de fer possible, mitjançant un sistema d‘indicadors, l’anticipació en la presa de decisions i el desenvolupament de les actuacions preventives per a la salvaguarda del nostre entorn. 4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua L’aigua és una de les prioritats del nou Govern i el nostre principal objectiu és implantar el conjunt de mesures que resulten de la plena incorporació de la Directiva marc comunitària de l’aigua 160/2000, el que es coneix com a “nova cultura de l’aigua”. La Directiva marc de l’aigua estableix com a primer objectiu la protecció de les masses d’aigua, així com la recuperació del seu estat ecològic. Cal abandonar de manera definitiva l’antic model de gestió, fonamentat en la satisfacció il·limitada de les diverses demandes –cal establir una jerarquia entre demandes, però sense ultrapassar mai els requeriments intrínsecs de l’ecosistema hídric. La nova política de l’aigua que ja hem començat a desenvolupar posa l’èmfasi en la recuperació biològica dels sistemes. Per aquest motiu, inclou els aspectes ecològics en la gestió de l’aigua que incideixen tant en l’àmbit de la quantitat (consum) com en el de la qualitat (sanejament). El manteniment de les activitats productives i la satisfacció de necessitats bàsiques i del benestar de les persones depèn, en gran mesura, de la disponibilitat dels recursos hídrics. Per tant, cal fer-ne un ús racional i eficient i tenir en compte l‘equilibri dels sistemes naturals dels quals prové. L‘aigua és un recurs renovable però la seva disponibilitat és limitada. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 101 El Pla Nacional de Gestió de l‘Aigua El Pla Nacional de Gestió de l’Aigua que, amb la perspectiva del Pla de gestió de districte de conca, s’haurà d’aprovar l’any 2009, desenvoluparà: • el Programa d’estalvi d’aigua. • el Pla d’abastament. • el Programa de reutilització d’aigua a Catalunya. • el Pla de previsió davant de condicions de sequera hídrica. • el Pla de protecció i de recuperació dels aqüífers. • el Pla de substitució del reg agrícola tradicional. • el Pla sectorial de cabals ecològics als rius de Catalunya. Al mateix temps, caldrà definir una relació estreta amb els ajuntaments per la prevenció d‘inundacions i un fons interterritorial pel suport d‘instal·lacions i serveis. La revisió del Pla de La revisió del Pla de Sanejament, a més de permetre l’execució de les infraestructures Sanejament necessàries per completar-lo, ha d’avançar fins a l’establiment del sistema català integral de sanejament (SCIS), que inclou el conjunt d’actuacions relacionades amb l’explotació, el manteniment, la reposició i les noves inversions per a les infraestructures d’aigües residuals urbanes, tant de les corresponents línies d’aigua com de les línies de fangs. També inclou les actuacions derivades de la inspecció i el control dels abocaments, el seguiment del medi i determinades actuacions de descontaminació específica de recursos hídrics. Redefinir els cabals Dins el Pla Nacional de Gestió de l’Aigua es desenvoluparà el Pla sectorial de cabals ecològics de les ecològics als rius de Catalunya amb l’objectiu de determinar-ne el règim de cabals conques fluvials de manteniment amb els coneixements tècnics i la informació hidrològica de base de què es disposa avui, a fi de garantir unes condicions ambientals mínimes als sistemes fluvials, d’acord amb la directriu d’aconseguir un bon estat ecològic que estableix la Directiva marc de l’aigua. A continuació, s’elaboraran els programes de mesures necessàries per implantar-hi progressivament els cabals de manteniment. A partir de la revisió de les concessions d‘aigua vigents, i tenint en compte els diferents usos de l‘aigua, caldrà endegar projectes per incrementar la disponibilitat dels recursos hídrics tot aplicant la Directiva marc d‘aigües i la Directiva de qualitat de les aigües. La nova política de la gestió de l‘aigua es planteja des de l‘oposició al transvasament del riu Ebre contingut al Pla Hidrològic subscrita pels partits polítics que conformen el Govern de la Generalitat i amb una nova planificació i millora de la gestió de l‘Agència Catalana de l‘Aigua, inclosa la gestió tributària. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 102 4.5 Política de prevenció de la contaminació 4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus Les activitats humanes generen diàriament una gran quantitat de materials de refús, bona part dels quals són eliminats malgrat que no han esgotat el seu cicle de vida útil. Cal avançar en un model de producció i de consum més net, que estalviï recursos i minimitzi els residus. El model de gestió dels residus ha de fomentar la prevenció i la seva valorització, recuperació i reintroducció en els cicles productius. Per a què el resultat de l‘aplicació d‘aquest model en resulti eficaç cal establir un pla estratègic de xoc que actuï de forma integral sobre la prevenció en els actors productius i en les polítiques de reutilització i reciclatge, eliminant els tractaments finalistes que fins ara es venien aplicant. La situació actual i la projecció de la situació cap al futur fa preveure la necessitat d’incidir d’una manera ràpida i decidida sobre els diferents aspectes de gestió, sobre el desenvolupament tecnològic i sobre la participació de la ciutadania, a fi d’invertir la tendència a l’increment de la quantitat de residus generada, millorar-ne la gestió i poder avançar cap a models de sostenibilitat. Es desenvoluparan fórmules de política impositiva progressiva en la gestió dels residus. Les actuacions més importants d‘aquest nou model de gestió són: Programa de gestió de El Programa de gestió de residus municipals, amb vigència fins a l’any 2006, ha residus municipals marcat els eixos bàsics de la gestió de residus i ha establert uns objectius orientats especialment a la prevenció i a la valorització. Malgrat les mesures de planificació, la producció de residus continua en una progressió ascendent i els avenços en recollida selectiva i reciclatge, d’altra banda significatius, han estat basats en una actuació voluntària més enllà de l’estricte compliment de la legalitat i no ha permès assolir els objectius fixats. Per aproximar-se als objectius de la planificació i, especialment, del PROGREMIC, cal impulsar de manera decidida la reducció i el reciclatge, i establir un pla estratègic de xoc que actuï de manera integral sobre la prevenció en els sectors productius i les polítiques de reutilització i reciclatge, i limiti els tractaments finalistes aplicats. S’elaborarà un pla de treball per limitar i abandonar la incineració de residus. Programes sectorials En el marc de la Llei 6/1993, reguladora dels residus, que assenyala que cada cate- de residus goria de residus planteja aspectes específics que requereixen una normativa regla- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 103 mentària adequada a la naturalesa, les característiques o la problemàtica especial d‘aquests residus, s’han aprovat els programes següents: • Programa de gestió de residus industrials de Catalunya: els objectius generals del programa tendeixen a optimitzar i flexibilitzar la gestió actual dels residus industrials i fomenten la col·laboració entre tots els agents implicats en el cicle de gestió dels residus. • Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya: té com objectiu estratègic assolir un alt nivell de gestió mediambiental dels residus de la construcció, en compliment dels objectius de la Comissió Europea en matèria de reciclatge i seguretat ambiental de les instal·lacions, de forma que en qualsevol projecte on es generin residus de la construcció es tinguin en compte els costos derivats d‘una gestió ambientalment sostenible. • Programa de gestió de dejeccions ramaderes: estableix les línies bàsiques per racionalitzar la gestió d‘aquesta tipologia de residus. Menció especial requereix la nova normativa que regula els envasos i residus d’envasos, especialment pel que fa a aconseguir la competència sobre aquesta qüestió a Catalunya. La gestió dels envasos i residus d’envasos és un dels eixos d’actuació dels programes de gestió, especialment important per incorporar els residus comercials i els residus equiparables originats en la indústria. La disposició addicional segona de la Llei estatal d’envasos 15/2003 estableix la transferència de les competències en matèria d’envasos domèstics i residus d’envasos. Per tant, portarem al Ministeri de Medi Ambient i, més endavant, si cal, a aquest Parlament, les iniciatives necessàries per obtenir la transferència de la competència d’ordenació dels envasos domèstics i residus d’envasos, per poder regular des de Catalunya mesures de desincentivació dels envasos i productes no reciclables, i mesures per garantir la valorització de tots els envasos, des del seu origen. 4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació El desenvolupament de les activitats productives i humanes està provocant diversos tipus de contaminació. Les emissions de gasos, per exemple, estan creant desequilibris importants en el propi clima. D‘altres tipus de contaminació afecten directament �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 104 en el nostre entorn. Les actuacions més importants d‘aquest objectiu són: Estratègia Catalana de Cal frenar les emissions catalanes de gasos d’efecte hivernacle. És una necessitat lluita contra el Canvi ambiental i un compromís que hem adquirit a nivell internacional, amb la Unió Euro- Climàtic pea i amb els ciutadans. Elaborarem una Estratègia Catalana de lluita contra el Canvi Climàtic que estableixi quines són les polítiques transversals a desenvolupar en els camps de la mobilitat, els serveis, l’edificació, els residus i l’energia, amb l’objectiu d’avançar cap a la descarbonització de l’economia catalana. Programes de gestió Treballar per tal de reduir o evitar l’abocament de contaminants a l’aire. Pel que fa i suport per reduir a les fonts de contaminació atmosfèrica, es treballa en dos àmbits: la prevenció i el l‘impacte ambiental control. • Per garantir la prevenció, fixarem els nivells màxims d’emissió d’acord amb les millors tècniques disponibles. Per aconseguir-ho, caldrà actualitzar els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori. • Per optimitzar el sistema de control, es fomentarà la instal·lació de mesuradors en continu a fi de disposar d’informació en temps real a les zones i instal·lacions amb un potencial contaminant més gran. En aquest àmbit s‘incorporen diverses actuacions adreçades a la minimització de l‘impacte ambiental. • Modificació de la Llei d‘Intervenció Integral de l‘Administració Integral. • Estratègia per a una nova gestió dels nitrats en una agricultura i ramaderia sostenibles. • Polítiques de suport per implantar i millorar les mesures ambientals de les empreses. • Potenciació de les figures de l‘avaluació de l‘impacte ambiental. • Programes de protecció de la contaminació lumínica i acústica. • Desplegament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Creació de l‘Agència L’objectiu actual del SMC és avançar decididament i progressiva cap a la creació Catalana de l‘Aire d’una Agència Catalana de l’Aire (ACAIR) que integri tots els aspectes relacionats amb el medi receptor atmosfèric, abastant els riscos, la mesura, el control i la reducció de la contaminació atmosfèrica. Amb aquest objectiu, el SMC està treballant en els àmbits següents: • Millorar la vigilància i la predicció meteorològica a curt termini. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 105 • Identificar i construir la Xarxa Climàtica d’Estacions Meteorològiques. • Crear la base de dades meteorològica de Catalunya. • Racionalitzar la informació meteorològica que s‘ofereix en els mitjans de comunicació. • Ampliar la informació meteorològica a altres aspectes d’interès ambiental per educar i sensibilitzar ambientalment la població. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 106 4.6 Infraestructures 4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari Catalunya es troba infraequipada en l‘àmbit de la xarxa ferroviària. Existeix un enorme desequilibri, tant en els aspectes econòmics com ecològics, entre la xarxa de carreteres i la xarxa ferroviària actual, sobretot en el transport de mercaderies. A més de la racionalització de la pròpia xarxa ferroviària, cal un increment substancial d‘infraestructura ferroviària, una nova xarxa mixta i d‘ample internacional per a mercaderies i viatgers, que ens permeti arribar als mercats de la resta d’Espanya i d‘Europa i que, a la vegada, serveixi de nexe d‘unió entre el conjunt de ciutats i territoris de Catalunya. Aquesta nova xarxa ferroviària, determinada pel Pla d’Infraestructures ferroviàries, ha de permetre més eficiència en el transport de mercaderies i viatgers i, a la vegada, més seguretat i beneficis ambientals. La xarxa ferroviària de Catalunya ha de donar resposta a tres tipus de serveis : Millorar la xarxa Composada pels actuals serveis de rodalies i regionals de RENFE i les línies de ferroviària de rodalies i FGC al Vallès i al Baix Llobregat. Caldrà millorar aquests serveis i estendre‘ls cap a regionals Tarragona i Girona i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. Les principals actuacions que es realitzaran són: • Revisió del Pla Sectorial d‘Infraestructures Ferroviàries. • Transferència del servei de rodalies de RENFE a la Generalitat. Impuls a experiències pilot de gestió de línies ferroviàries, com ara la creació d’una empresa mixta Renfe-FGC per a la gestió de la línia Ripoll - Puigcerdà • Millora del serveis de rodalies de FGC, amb per exemple noves estacions a Sabadell i Terrassa, o la duplicació de vies de la línia de l’Anoia. • Millora dels serveis de rodalies i regionals de RENFE. Per exemple, es posarà en servei la línia R-5 de RENFE entre Martorell, Papiol i Mollet, passant per Rubí, Sant Cugat i la UAB. • Completar el traspàs de la línia Lleida-La Pobla. Establir la xarxa Actualment en construcció el tram Lleida-Barcelona-La Jonquera. La xarxa ferro- ferroviària d‘alta viària d‘alta velocitat permetrà una més fàcil vertebració interna, amb l‘Estat, farà velocitat possible la concreció de l‘Eix mediterrani i s‘establiran connexions ràpides a la xarxa ferroviària europea. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 107 Les actuacions corresponents són: • Incorporar les línies d‘altes prestacions a la xarxa transeuropea i a la llista d‘Essen. • Finalitzar la línia Madrid-Lleida-Barcelona-La Jonquera. • Potenciar el corredor mediterrani. Potenciar la xarxa Per qüestions d‘eficiència (evitar els col·lapses circulatoris i els temps perduts per ferroviària de la seguretat viària) i per qüestions ambientals (ja que aquest sector és responsable mercaderies d‘un percentatge important de les emissions), cal incrementar el transport ferroviari de mercaderies. Els principals compromisos adquirits són: • Construcció d‘una nova xarxa mixta per l‘interior de Catalunya, que connecti l‘Àrea Metropolitana amb els ports de Barcelona i Tarragona. • Adaptació de la xarxa ferroviària actual a l‘ample europeu per poder transportar mercaderies cap a Europa. • Obertura als trens de mercaderies del Puymorens. • Creació de centres logístics i estacions intermodals en els nusos de la xarxa ferroviària. • Creació de noves línies de transport ferroviari entre la península ibèrica i Europa. Impulsarem la liberalització del sector ferroviari, afavorint la competència i la creació de nous operadors públics i privats, i elaborarem la nova Llei Ferroviària de Catalunya. 4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya La millora de l‘accessibilitat i de la mobilitat, de la seguretat viària i la incorporació dels criteris de la intermodalitat han de ser els punts essencials de la nova xarxa viària. Les vies troncals bàsiques de pas entre Europa i la península s‘han de completar amb altres que descongestionin i millorin les esgotades connexions metropolitanes. Però la nova xarxa de ciutats que hem de tenir a Catalunya s‘ha de basar en criteris menys troncals i més capil·lars. Des d‘aquest punt de vista, la renovació, racionalització i ampliació de carreteres secundàries, locals i comarcals, han de garantir una millor accessibilitat en tot el territori. Les actuacions definides són bàsicament dues: Actualitzar la xarxa La millora de la competitivitat de la nostra economia i del territori depèn en bona bàsica mesura de l‘existència d‘una bon xarxa bàsica viària i d‘una xarxa d‘accessos des dels diferents pobles i ciutats de Catalunya amb fàcils connexions a la xarxa viària �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 108 europea, tot reforçant el corredor mediterrani. • Nou model de peatges: mitjançant el fons de transició d’homogeïnització de peatges, constituït amb els suports generats per les autopistes i per aportacions pressupostàries de les administracions que permeti una política de descomptes, de supressió selectiva de peatges i d’inversió en infraestructures del transport • Nou pla d‘autovies i autopistes a Catalunya: Eix transversal, Eix Tarragona-Tàrrega, Eix del Llobregat, Ampliació de l‘A-7. • Nova xarxa d‘autovies catalanes: Eix de l‘Ebre, Eix Olot-Girona-Costa Brava, Eix Olot-Figueres, Eix Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès, Eix Barcelona-VicRipoll. • Revisió dels itineraris que han d‘absorbir el trànsit de llarg recorregut. • Autovia Lleida-Osca. • Desdoblament de la Nacional II i de la Nacional-340. Millorar les La vertebració interna i l‘equilibri del territori de Catalunya i el seu desenvolupament comunicacions viàries econòmic requereixen una millora de les comunicacions viàries entre els pobles i locals i comarcals ciutats del país així com unes fàcils connexions amb les xarxes viàries bàsiques. Es poden destacar algunes actuacions concretes: • Barcelona: millora de les comunicacions entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i Eix Manresa-Igualada-Vilafranca • Pirineus: Eix Lleida-Artesa-Ponts i Eix Vielha-Bonaigua-Sort • Girona: Eix Cerdanya-Ripoll, revisió de l‘Eix Vic-Olot i Eix Maçanet-Platja d‘AroPalamòs-Palafrugell-La Bisbal-Girona. • Tarragona: Eix Salou-Reus-Tàrrega-Artesa de Segre i Eix Alcover-Valls-El Vendrell • Millora de la xarxa local i comarcal de carreteres en general. Aquest conjunt d‘actuacions s‘assolirà a partir de la reformulació del Pla de Carreteres de Catalunya amb els objectius de prioritzar els sistemes de transport públic, la reducció del transport de mercaderies per carretera i la sostenibilitat del sistema. El conjunt d’actuacions citades són en tot cas a més a més del que és la principal prioritat del Govern en relació amb la xarxa de carreteres: millorar la seguretat viària, objectiu vers el qual s’encaminen tot un conjunt d’actuacions d’eliminació de trams en els que es concentren accidents, de millora de la conservació i del manteniment de les carreteres i de millora de la senyalització. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 109 4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones Un del reptes de futur del país és el de garantir una mobilitat sostenible atesa la dinàmica de creixement que aquesta variable experimenta en la totalitat dels països desenvolupats. Aquest creixement ha vingut donat per un ús extensiu sostingut del territori. Cada vegada hi ha més persones i mercaderies que es desplacen, i cada vegada més lluny, amb un pes progressivament més gran del transport privat, amb el conseqüent col·lapse la xarxa viària. És una espiral negativa que cal aturar. A Catalunya, per les seves característiques físiques i demogràfiques, el control dels fluxos de mobilitat ateny una rellevància especial. Entre les eines que poden garantir una millor mobilitat, tant per comunicar aquells territoris més aïllats com per reduir la pressió a les vies de circulació, en destaca el transport públic. El Govern potenciarà una nova cultura de la mobilitat que passi per l’ús preferent dels mitjans de transport públics i col·lectius en els desplaçaments, tot garantint la connexió de totes les ciutats amb aquest tipus de transport i adaptant-ne l’ús a les persones amb dificultats de mobilitat. En aquest sentit, l’aprovació de les Directrius Nacionals de Mobilitat, i els estudis d’avaluació de la mobilitat generada vinculats al planejament urbanístic són algunes de les eines que han d’ajudar a canviar aquest model. Així doncs, les mesures que emprendrà el Govern per fomentar l’ús del transport públic passen per: Fomentar una nova • Es reformularan les lleis de la mobilitat i d’urbanisme per incidir en la relació entre cultura de la mobilitat planificació territorial, infraestructures i mobilitat. En aquest sentit, es redactaran i aprovaran les Directrius Nacionals de Mobilitat que tindran caràcter de pla territorial sectorial i que, un cop aprovades, donaran lloc als plans directors de mobilitat i a la constitució de les Autoritats territorials de la mobilitat, com ara les del Camp de Tarragona, de les Terres de Ponent i de Girona. • S’elaborarà i aprovarà una nova Llei de finançament del transport públic de viatgers • Es potenciarà l’Observatori Català de la Mobilitat, que es configurarà com un instrument de recollida i de difusió de la informació més rellevant en matèria de mobilitat i sostenibilitat. Igualment, es crearà el Consell Català de la Mobilitat, com a eina de diàleg i debat amb la societat. • Per tal de facilitar l’ús del transport públic, es fomentarà una nova cultura de l’ús de l’automòbil, amb experiències innovadores com ara el car-sharing i el car-poo- �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 110 ling, s’elaborarà un nou Pla de transport de viatgers que contempli les connexions intermodals entre els diferents formats de transport i la connexió de totes les capitals comarcals, i es realitzaran plans de qualitat en el transport col·lectiu. Igualment, s’establiran carrils-bus en les principals vies d’accés a Barcelona. Garantir un transport El transport públic, a banda de descongestionar les vies de comunicació, fomentar públic adaptat a les l’estalvi energètic i contribuir al control de la contaminació, té també la funció de persones amb mobilitat garantir la mobilitat a tots aquells qui, per una o altra circumstància, tenen dificultats reduïda per utilitzar altres mitjans de transport. El Govern impulsarà mesures com el Pla de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic, l’extensió dels sistemes tarifaris integrats amb la inclusió de variables socials a l’hora de calcular-ne els preus, el foment del transport públic nocturn o l’establiment de descomptes per als joves. Facilitar l’accés Molts polígons industrials situats en zona periurbana tenen ara mateix una pobra dels treballadors als accessibilitat en transport públic. Això provoca, per exemple, que una de les causes polígons de mortaldat laboral més gran sigui en els desplaçaments en vehicle privat que ocasiona aquesta mancança. Cal, doncs, que es dissenyin solucions de transport per als polígons actuals i que, per als de nova creació, es reclamin aquestes solucions des del seu inici. En aquest sentit, es realitzarà un pla d’accés als principals polígons i es crearà la figura del gestor de la mobilitat. 4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa Catalunya ha de tenir un sistema de ports potents que exerceixin de grans centres de distribució del sud d’Europa si vol aspirar a consolidar-se com la capital de l’Euroregió de la mediterrània occidental. L’acció del Govern es centrarà en potenciar els ports industrials i comercials de Barcelona i Tarragona per tal que guanyin pes en el transport de mercaderies i continuïn diversificant la seva activitat. A més del desenvolupament i gestió dels propis ports, és cabdal garantir la seva connexió amb la resta d’infraestructures de comunicació del país, sobretot amb aquelles que ens connecten internacionalment. Serà prioritari facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades i la creació de noves línies de mercaderies amb destí a Europa. En aquest context, es planteja dur a terme les següents accions: • Completar els accessos viaris i ferroviaris especialment per a mercaderies, dels ports de Barcelona i Tarragona, i la seva connexió amb la xarxa espanyola i europea, �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 111 posen un especial èmfasi la potenciació del corredor Algesires-Matz • Construcció de noves terminals que facilitarien l’expansió de les connexions marítimes amb el mercat asiàtic. • Impuls del cabotatge en la Mediterrània i de les connexions marítimes amb França, Itàlia, i el Magreb. • Reforçament de la col·laboració del conjunt dels ports catalans a través del Front Portuari Català Revisió del Pla de Ports Aprovació d’un nou pla quadriennal d’inversions de Ports de la Generalitat amb la inclusió de 3 capítols: • Millora de les infraestructures, integració ports-ciutat, mesures de seguretat i mediambientals • Aprovació d’un decret regulador de les marines interiors • Impuls de les marines seques com a alternativa a la construcció de nous ports quan aquests no siguin possibles. També s’aprovaran els plans estratègics pendents dels ports comercials de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós. 4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries. La gestió única i centralitzada dels aeroports ha comportat que el conjunt d’aeroports catalans no s’hagin planificat en tant que sistema amb les seves pròpies característiques, ni tan sols en tant que subsistema del sistema aeroportuari espanyol. Això ha llastrat el potencial desenvolupament del conjunt, el que ha repercutit negativament sobretot en els aeroports més petits i els seus territoris. L’aeroport del Prat, tot i les inversions realitzades, no ha assumit el rol d’aeroport europeu de primer nivell al que pot aspirar. Per tot això, les mesures previstes en el Pla de Govern en matèria aeroportuària són: Assumir la gestió dels Es farà una revisió integral del marc legal vigent per sol·licitar, de l’administració central aeroports catalans de l’Estat, l’aprovació de les figures legals que facin possible, en una primera fase, la participació decisiva de les institucions polítiques i empresarials del territori en la gestió aeroportuària, per assumir més endavant la gestió dels aeroports. Creació del fons de El govern de la Generalitat crearà el fons de promoció de noves rutes aèries, amb l’ob- promoció de noves jectiu de promocionar els vols intercontinentals de l’aeroport de Barcelona (Barcelona rutes aèries – Nova York, Barcelona - Buenos Aires) que consolidin l’aeroport de Barcelona com �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 112 una hub transoceànic, el reforçament dels vols dels aeroports de Girona i Reus, i la creació de bases de companyies aèries als aeroports catalans. Són accions significatives en aquest àmbit les següents: • La construcció de l’aeroport de Lleida a Alguaire • La potenciació dels aeròdroms de la Cerdanya i Òdena mitjançant la creació de consorcis que n’assumiran la seva gestió. Desplegament del El Pla d’Aeroports aprovat el 2003 va fer palesos els objectius estratègics cap als Pla d’Aeroports de quals Catalunya havia d’avançar. Si bé aquests objectius no han de ser revisats en el Catalunya seu conjunt, ja que gran part d’aquests es basen en consideracions assumides per tothom, es realitzarà un programa d’actuacions per al seu assoliment, assumint quan s’escaigui concertar els processos amb els territoris. Altrament, el desplegament del Pla abordarà entre d’altres les següents problemàtiques: • Determinar les polítiques de suport directe de la Generalitat i els objectius d’activitat de cada aeroport, per a tots els segments, entenent que la Generalitat participarà en la seva gestió. • Definir de manera específica uns objectius d’increment del transport de càrrega aèria, i posar en relació als espais d’actuació logística que existeixen o s’estan desenvolupant als territoris. Complir aquests objectius haurà d’exigir accions concretes, com ara permetre la inspecció fronterera en règim de 24 hores els set dies de la setmana, i definir i calcular les inversions en infraestructures de transport que van associades a una gestió eficient de les mercaderies. • Els aeroports del sistema català només estan connectats per via rodada. Cal iniciar els processos tècnics que permetin completar aquesta per una connexió ferroviària entre els aeroports comercials, que doni lloc a una articulació real del sistema i n’aporti els beneficis d’una planificació conjunta. 4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat L’experiència de la creació de zones d’activitat logística, integrades i amb serveis específics, ha estat un èxit a tots els nivells. Per una banda, genera beneficis directes al territori, doncs ordena de manera més racional el trànsit de les mercaderies, fent-lo similar a les grans xarxes de provisió de serveis bàsics. Però, per l’altra, també se’n beneficien les pròpies empreses de distribució, transport i serveis logístics, que poden créixer de manera controlada i que gaudeixen d’ofertes de serveis mancomunats que les fan dedicar-se exclusivament a millorar el seu negoci. �PdG PLA DE GOVERN 2004-2007 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència 113 Cal, doncs, estendre aquest model, que ja està molt implantat a l’àrea metropolitana de Barcelona, a la resta del territori. Ben evidentment, aquestes zones logístiques han de ser situades a l’interior de cada territori dins del marc de l’elaboració dels plans territorials i caldrà decidir en cada cas la responsabilitat de la seva titularitat i del seu finançament. És imprescindible, però, observar les zones logístiques com un tot, una xarxa que s’imbrica en cada territori, però que també té sentit per ella mateixa, amb les seves jerarquies, marcades per la seva relació amb les grans infraestructures de transport, viàries, portuàries i aeroportuàries. En aquest sentit, les plataformes logístiques han de ser complementàries de les grans infraestructures, aprofitant-se del seu valor i, a la vegada, aportant-n’hi. No cal descartar tampoc que les plataformes logístiques competeixin entre elles en certs casos, com a estímul per a la seva dotació de serveis, per exemple. El repte és consolidar Catalunya com la porta logística d’entrada al sud d’Europa. Una part important de les àrees logístiques de Catalunya es concentren a la zona litoral i sí s’exceptuen les de la ZAL del port de Barcelona no són intermodals (només son carretera – carretera). Així doncs: • Les noves àrees logístiques de Catalunya apostaran per la intermodalitat (carretera / vaixell / ferrocarril). • Es promourà una gran àrea logística intermodal que actui com a port sec dels ports de Tarragona i Barcelona. • S’impulsarà un nou eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior, tot aprofitant els modes de creuament dels nous eixos viaris i ferroviaris Empordà – aeroport de Girona, Catalunya central, Terres de Ponent. • Es crearà una xarxa d’aparcaments per a camions, així com un grup d’aparcaments amb mercaderies perilloses. En qualsevol cas, es preveu iniciar en la present legislatura, i en alguns casos completar, dins dels terminis possibles marcats pels processos constructius, les àrees logístiques de suport als ports de Barcelona i Tarragona i així mateix les de l’Empordà, aeroport de Girona (ja iniciada), Camp de Tarragona (en construcció), l’Aldea, Catalunya Central i Terres de Ponent. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pla de Govern 2004-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Planificació Acció política Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del Govern. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1395/19940701d_00631_LD.pdf 2f4329a3e12923bc65a80ed8b0993ab6 PDF Text Text Intervenció de !'Alcalde a l'acte de presentació del Pla de Futur del Clot-Camp de l'Arpa (IQ). Divendres, 1 de juliol de 1994. Sala de Plens del districte de Sant Marti. 20:00 hores. BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VE1NS I AMICS, ES UNA SATISFACCió PER A MI SER AVUI AMB TOTS VOSALTRES EN AQUEST ACTE EN EL QUAL ESTEM PRESENTANT UN TREBALL VENCió EN EL TERRITORI MOLT SERióS D'INTER- QUE HA IMPULSAT L 1 AJUNTAMENT DEL DISTRIC- TE DE SANT MARTi EN COL.LABORACió AMB LES ENTITATS I ASSOCIACIONS DE VE1NS DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L 1 ARPA. ELS DEL BARRIS DARRERS CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HAN ANYS UN PROCÉS DE CANVI NOTABLE. VISCUT LES GRANS EN ELS TRANSFORMA- CIONS ECONoMIQUES, URBANiSTIQUES I SOCIALS QUE S'HAN OUT A TERME AL QUE AVUI POGUEM PARLAR DISTRICTE FAN DE LES EXPECTATIVES FAVORABLES DE FUTUR D 1 UNS BARRIS AMB GRAN TRADICió. ESTIC ENORMEMENT SATISFET DEL RESULTAT D'AQUEST DARRER ANY HEU OUT A TERME ELS VE1NS, RESPONSABLES MUNICIPALS. LLOC PERQUe HEM DEMOSTRAT, ESFOR~ ELS TeCNICS DE TUBSA I ELS I HO ESTIC PER UNA DOBLE RAó: EN PRIMER UNA VEGADA MÉS, QUE EL TREBALL PARTI- CIPATIU ÉS D'UNA EXTRAORDINaRIA RIQUESA I QUE SENSE LA RACió DEL TOTS QUE EN EL ELS QUE AVUI SOU AQUi -REPRESENTANTS COL.LABODEL MóN VE1NAL, CULTURAL, ASSOCIATIU I COMERCIAL- AQUEST PLA DE FUTUR NO TINDRIA CAP SENTIT. I EN SEGON LLOC PERQUe HEU DEMOSTRAT, UNA �VEGADA COM MÉS, QUE BARCELONA VOSALTRES, AVAN~A GRaCIES ALS HOMES I DONES QUE, TENIU EL PASSAT ¡MÉS IMMEDIAT ENCARA FRESC A LA MEMoRIA I LLUITEU INCANSABLEMENT PER UN FUTUR MILLOR. PIA ESTRATeGIC DEL CLOT-~AMP DE L'ARPA ÉS UN REPTE PER AQUEST TOTS. COM EN TOT PLA ESTRATeGI~ A ES DIBUIXEN LES LiNIES DE FUTUR QUE HAN DE FER POSSIBLE LA MILLORA DELS DOS BARRIS. EL CLOT I EL ! CAMP DE L'ARPA SON UNS ATRAIENT MÉS POBLACió JOVE, AMB IL.LUSió. QUE DELS BARRIS QUE ESTAN SON BARRIS QUE CREIXEN I QUE HO FAN SÉ QUE HI HA PROBLEMES PER RESOLDRE . PERo TAMBÉ SÉ HEM AVAN~AT MOLT. PER AIXo ÉS TAN IMPORTANT TENIR CLAR QUIN ÉS EL NOSTRE MODEL DE BARRI I DE CIUTAT I TREBALLAR PER FER-LO POSSIBLE. CONJUNTAMENT AQUEST PLA QUE AVUI S'HA PRESENTANT N'ÉS LA MILLOR MOSTRA. EL DINAMISME DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HA DE FER POSSIBLE QUE LA SEVA ACTIVITAT HEM DE SER CAPA~OS E~ONoMICA D'ACTIVAR EL1 COMER~ ES POTENCI1 ENCARA MÉS. D'AQUESTS FENT BARRIS, ILLES DE VIANANTS ALS CARRERS COMERCIALS MÉS CeNTRICS -COM ES A LES PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES-, DINAMITZANT LA RAMBLA FA DEL CLOT, AMPLIANT LES VORERES I PLANTANT ARBRES AL CARRER DEL CLOT I ALS VOLTANTS DEL MERCAT, MILLORANT L'APARCAMENT A LA ZONA I ELS SEUS ACCESSOS. TINC A Ma UN RESUM DE LES ACTUACIONS QUE IMPULSARa EL PLA. LLISTAT QUE DEMOSTRA MOLT BÉ COM S'HA TREBALLAT EL DETALL t ÉS UN DELS �PROBLEMES. DES DE LA NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT EL PERI DEL CLOT DE LA MEL FINS A LA MILLORA 1 DE LA NETEJA I IL . LUMINACió DELS 1 DOS BARRIS, CLOT PASSANT PER LA REMODELACió DEL FRONT DEL PARC DEL O L'UTILITZACió DE L'APARCAMENT DE LA RENFE. TOTES AQUESTES ACTUACIONS LES HEM DE DUR A TERME. I HO HEM DE FER AL MÉS AVIAT POSSIBLE. CAP BARRI DE LA CIUTAT HA DE QUEDAR LA TRANSFORMACió TAN IMPRESSIONANT QUE HA VISCUT ENDARRERA DE BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS. DEIXO I ÉS EN AQUEST SENTIT QUE APLAU- I FELICITO TOTS ELS QUI HEU IMPULSAT AQUEST PLA DE FUTUR. AQUEST INSTRUMENT QUE HA D'AJUDAR AL CLOT I AL CAMP DE L'ARPA 1 SER UNS BARRIS MÉS SOLIDARIS, PATS. MOLTES GRaCIES. HA AMB UN ENTORN MÉS HUMa I MÉS EQUI- �13:15 'B9J DIE. SANT MARTI JOO 99 15 ++-+ 141012/012 ALCALDIA ~-~ l~ ({V~ ~ ~j;~ ~ Uf' Nt tr- .t ~ ll I.Y'-OBJECTIUS PRIORITAT - **** *** *** ** ** ** * J o.~ e& 3.1 Millorar comunicació amb els velns 2.1 Convertir en peatonals les zones comE!rcials ~ 1.3 PERI Clot de la Mel 3.2 Sensibilitzar sobre pertinen~a barri 1.10 Utilització parking RENFE 3.5 Convertir Farinera en Centre d'activitats perles entitats 3.1 O Crear residencia assistida i centre de!dia per la gent gran 3.1 1 Dotar lnstal.lacions esportives públiq~es. 2.4 Mi llorar neteja i il.luminació del barrí ' 3.7 Coneixer situació real necessitats soci~s del barri 2.71ncentivar amb credits baix interés mqdernització comen~ 3.8 Sensibilitzar va·ins sobre marginacionSI i donar resposta 2.8 Formar coord. associacions comercials 3.9 Ampliar servei d'ajut a domicili 1 3.3 Millorar coneixement, relació i coop. entitats del barrí. 1.14 Dinamització Rambla clot 2.5 Adaptar formació personal deis comer~os i. 15 Ampliacíó voreres i plantar arbres e/ clot 1.7 Nous passos vianants G.Via 1 1.4 PERI C/ St. Antoni. fressers. navas i guinardó 1.9 Augmentar el .número d' aparcament~. 1 1 Remodelar front pare clot 1 2.6 Targetes aparcament gratu.lt en zone~ comercials 1.11 Estudiar llocs on manca semaforitzaeió 1.2 Desafectar c/clot 2.2 Canvi sentit circulació c/clot 1 1.16 Pare can Mira/les 3 6 Optimitzar rendibilitat social deis espais del barrí 3.4 Aconseguir Material perles entittats .. 1 2.3 Augmentar oferta aparcaments 1 1 1.12 Pla pacificació transit • 1 1.13 Establir carril bici 1 i .5 Apertura e/ Concili i. 17 Suprimir retranqueix magatzem de tarines 1.18 Finalització plantació arbres c/nació 0 bvFi~V) ~~ L-J ~ 4 \]~·){ ¡¿~l 0- f ¡.--- . * * ~Yl\rJWMA ~ A ~. \C,-vrv- V.,~ ~ ~Q~' ~ [MAl.. H' / ~ ~ . u VV1/I....-I Le ./'u vJ,Ap ~W;:- 1 * W.w't[ Tc-e J_. u.-Ó /'·ti.~ CUADRE RESUM PRIORITZACIÓ DELS OBJECTIUS - ~k; [.~ : t~~ -\_2_d '/t{ v{,Ul ®~ ~Q ~ fvth·~~ 1' .~ ~ \ri'~WAJvLM) e QVA'?..~!~_.¿ ) ~ ~ ~ llo.' t"' ~k ,-<'- 1 t ��Pla de futur del I'Arpa lot- Camp de �Presentació Ara fa un any, s'iniciava el procé d'elaboració del Pla de Futur del Clot- Camp de I'Arpa, amb la va ntat de promoure ordenar una reflexió col.lectiva sobre el barrí i el La oportunitat de realitzar un pro d'aquestes característi ques era era evident. El barrí del Clot-Cam de I'Arpa, com a conseqüencia de les importants transformacions e iques, urbanístiques i socials que s'han produn a Barcelona en s últims anys esta vivint un procés de Ganvi notable, tant en la seva nfiguració urbana, ·com en la seva dinamica social. El Pla es concebía des del participatiu per a orientar decisio un procés dinamic i , consensuar objectius i coordinar esfor9os per a elaborar projur·r'"''" que, en el rilare de la cooperació públic-privada, facin possible l'evol del barrí en el sentit desitjat. La participació, en aquest cas, no . només un fonament metodologic, sinó que formava part de la mpteixa essencia del pla, des del convenciment que el barrí no és n més un territori, sinó sobre tot, un conjunt d'entitats i activitats que dar n sentit a un territori. Era necessari dones, definir de forma consensuada, les línies prioritaries per al desenvolupamen del barrí, de manera que cadascú, des de les serves competencies, des de la informació de la que disposa, des de la seva capacitat d'acció, ajudi a definir i a realitzar aquel les accions oprojectes son nE. cessaris per fer-ho possible. A partir d'aquest convenciment s van constituir els organs que • articularien la participació en el ~la. lnicialment es va constituir la Comissió Permanent, nucli impulf or del Pla, integrada per setze persones representants del mon vehnal, cultural, associatiu i comercial 1 �del barri, i posteriorment, el Con General, integrat per tates les persones i entitats que van man· la voluntat de participar en el PI a. En una primera fase, els treballs ' elaboració del pla, tenien com objectiu elaborar una reflexió sensuada sobre els principals aspectes que poden determinar 1' ' alució del barri, i l~s debilitats i ---- potencialitats del barri front aquesta Es va elaborar un estudi de les d territorials, i a partir de les es economiques, demografiques, entrevist~s ¡ amb més de vint-i-cinc persones que van aportar la seva visió del ¡barri, del seu present i les seves i perspectives de futur, es va elaborar el diagnostic. S'analitzaven les tendenciés, els canvis urbanístics, economics socials que s'han produH a Sarce ona en els últims anys, i que son 1 cabdals tant per a comprendre l'e lució del barrí com per a orientar els seu futur. 1 s'analitzava també 1 situació interna del barri, la seva ~omercial, configuració urbana, !'estructura la dinamica social, el moviment associatiu. · A partir de les reflexions del diagno¡stic i la seva presentació al Consell General es constitueixen tres comislsions de treball al voltant deis eixos ! que la Comissió Permanent va fOn siderar fonamentals : Comer9, Cohesió social i identitat; i urbanis~e. Les comissions, integrades per tot1 s aquelles persones que van valer participar-hi, van aprofundir, en ' n procés de debat i reflexió, en l'analisi de cada una de les línies i posteriorment van propasar aquells objectius i propostes d'actuació quE van considerar necessaris. • Posteriorment, la Comissió Permqment, va prioritzar els objectius propostes recollides, per tal de defihir la proposta definitiva. 2 �- ~ - .- - ~ -~ ...._ . ~ - - . ~ ~ - ~ En aquest document es presenta el resultat d'aquest treball. La justificació de cada una de les líni . s en funció de la diagnosi, i els [ objectius i propostes d'actuació que an estat prioritzades. / 3 �- • ••• 'L 0 .,. .... • ,...:t ...; • ' #" ~. • ~-~ • ,. •:\__ .._ • Línies de futur ·· • 4 �Comer~ Justificació de la línia El comen; tradicional és icament el centre de l'activitat económica del principals elements vertebradors d'aquest. El caracter social i per tant en els hab ·, els canvis en la composició de compra i el tipus de demanda, fan necessari la renovació modernització del comen;, que mantingui el consum al barrí i iti la fugida de clients potencials, no només per donar servei a una població que ha canviat (amb un poder adquisitiu més gm consum), sinó també per fer pero també amb nous. habits de al repte que suposa la posada en marxa d'un gran centre "'"''ncr·r•al, amb un concepte diferent de comen; en el seu capacitat d'atracció en una més proper i convertir la seva nitat pel comen; del barrí. Des de la perspectiva del men; tradicional, amb voluntat de consolidar-se, cal apostar per la concentració tant la consolidació deis comercials existents, i en una serie de mesures que sens potenciar la seva atracció i per dubte exigeixen una estreta col.laboració entre els botiguers i amb les instituciohs. La seva operqtivitat vindra determinada pels serveis que s' ofereixin a la clientela p 1(i adequació per tant a la clientela • que es vulgui oraris, gamma de productes, especialització); i 1' atracció aquestes areés, es a dir, que els ls es converteixin en vertaders 5 �centres de serveis de forma puguin ser complementaris de les noves formes comercials . Aquest tipus d'actuacions, direcció: la intervenció del se • ixen intervencions en una doble r públic en la millora de 1' entorn i el paisatge urba (obra urbana, ordena ció de la circulació, crea ció d' arees de transit restring· , i del sector privat, que li cal ies empreses i establiments intervenir sobre les comercials, millorant les e adaptant la seva oferta ctures comercials, els locals, demandes, realitzant activitats promocionals co 1. Objectius: A. Millorar l'entorn de 1 B. Adequar l'oferta co activitats comercials rcial a les noves condicions de competitivitat c. Potenciar l'organi • ó deis comerciants # 6 �2. Actuacions prioritzades a. Mil/orar l'entorn de les activit : • Convertir en peato comercials s les zones comercials. En especial: PI. Font i Sague, Rogent. Carrer Muntanya, entre • Connectar la zona co Glories: Ponte Llacuna • Millorar substanciosa ia Comtal, Avda. Meridiana, alencia i Clot. rcial del Clot amb BarcelonJ ran Via, neteja enllumenat del barrí b) Adequar el comerc; a les • condicions de competitivitat Adaptar la formació de comerc a les noves exigencies del mercat. • Incentivar fiscalment credits de baix interés la modernització del com · e) Potenciar l'organització • Constituir una coordi comerciants ora d'associacions comercials . • 7 �Cooperació i benestar social Justificació de la línia estat important~ El barrí del Clot La renovació social del barrí és un deis pocs barris de ciutat que augmenten la seva població, coma conseqüencia de !'arribada de pe!sones adultes, tecnics i professionals que fi la seva residencia al barrí. Aixo " suposa la consolidació d'un se · tor social nou al barrí. ves situacions en . quant a la Aquesta evolució planteja identificació de la gent amb el seu entorn urbá Les noves generacions traben dificultats l'hora d'identificar-se amb el barri. Els nous habits d'oci i te consum cultural, les noves comunicacions i la integració mb la resta de la ciutat, exigeixen noves pautes i ofertes per a rganitzar la vida al barrí social i cultural del barri. El Clot compta amb una x rxa d'associacions i entitats molt important. Es manté una cul ura associativa que es patrimoni historie del .barri. Pero és ne~ssari que aquestes que vagin més enlla del desenvolupament d'activitats pels seus socis. En aquest sentit destaca la necessitat id'infrastructures que serveixin de suport a la seva activitat, i ~e millorar la informació als ve·ins sobre les activitats que es rea litzen. D'altra banda, es detecta t creixement important del grup d'edats de 60 a 64 anys, sec~or social de gent gran, que sempre • ha viscut al barrí, amb baixos nivells de renda, i que plantegen la necessitat d'augmentar els re ursos i equipaments per a aquesta població, de !loes de trabada, li equipaments específícs. 8 �Objectius: A. Potenciar el sentit de C. Clot. Millorar la qualitat al barrí prestacions socials al Facilitar la Actuacions prioritzades: Potenciar el sentit de • els ve"ins i donar a coneixer les activitats que actualment es n les següents mesures de totes les entitats del barrí: Dades, tipus d' itats, característiques, serveis que ofereixen. + Crear un sistema il i senzill d'informació (pannells expositius situats llocs estratégics: sortides de les escales, mercat, ... . + Potenciar l'activit t de televisió i radio Clot, per tal que sigui un vin~le d'unió entre tots els ve'ins del ! barrí: infrastructur¡a adequades, suport de botig\Jers i ' Ajuntament. + Millorar les publi~cions actuals del barrí. 9 �nen~a Sensibilitzar sobre la • a un barri a partir deis ambits escolars i B. Potenciar les entitats • Millorar el coneixeme relació i cooperació entre tates de la federació d'entitats del les entitats del barrí barri. · ~ centre d'activitats artístiques, Convertir la recreatives i de lleure gestionat per les entitats del barrí ; que puguin utilitzar pe1 . les seves activitats o per actes comuns C. Mil/orar la qualitat deis SE rveis i prestacions socials al Clot. • Coneixer' quina és la situació real de les necessitats socials al barrí per tal 'e cercar solucions adients. • Sensibilitzar els ve"insl sobre les marginacions que es donen en el barri (anci; ns, aturats, immigrants ... )i donar les respostes adequad~s amb una coordinació efica~. 1 • Ampliar el servei d'aj4t a domicili i crear un servei de 1 bugaderia i menjars a Giomicili. 1, • Crear una residencia a· istida i un centre de dia per a la gent gran. D. facilitar la 'practica esp9rtiva al barrí ¡ • • Dotar al barrí d'instadlacions esportives públiques i en especial, realitzar la pi~cina ~oberta al Passatge Vintró~ ~- 10 �Urbanisme La millora fí~ica i urbanística del evident. S'han recuperat espais espais residencials, d'equipam urbanístíc del barrí, reequipant se i en els últims anys ha estat simbolics, consolidat nous serveis, i s'ha redrec;at l'ordre i configurant nous espais d'ús públic. La nova funció urbana del barrí estor<; de canvis puntuals i públics més recents per tal que es context barceloní exigeixen un millares en alguns deis espais realment espais cívics. . D'altra banda es destaquen: • Una part important del pare d'h es pateix un fort envelliment i una manca de renovació. • La situació d'abandonament ístic del carrer del Clot i la zona del mercat. • El déficit de noves plac;es de parking que descongestionin l'ocupació deis carrers pels \IOin..,_,.., • La necessítat d' impulsíó í en marxa de les actuacíons urbanístíques programadas: Objectius: A. Millorar l'entorn urba alitat 11 �Actuacions prioritzades: • Ampliar de les voreres i voltants del Mercat. plantar arbres al carrer del Cl:-l • Impulsar el PERI del de la • Dinamitzar la Rambla del Clot, obrint-la en els seus extrems. • Utilitzar el Parking de 1 Rente. :_j Me~ ' 12 �Ajuntament de Barcelona ~ Distri cte de Sant Martí , Ordre d'lntervencions: Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Dist · de Sant Martí. Presentació i obertura de la sessió Sr. Josep Ma. Pascual. Tecnic de TUBSA. Exposició de la metodología de treball del Sr. Joan Alentorn (A VV Clot-Camp de 1' Membre del la Comissió Permanent Exposicio del treball de la Comissió de V Pública i Circulació Sr. Jaume Paloma (Associació de Membre de la Comissió Permanent. Exposició del treball de la Comissió de """'"'"'' Sr. Jordi Gras (Federació d'Entitats del ""''"" . ., ...... .., de I'Arpa). Membre de la Comissió Permanent. Exposició del treball de la Comissió de Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Di · Recull i conclusions del treball realitzat. · i Benestar. de Sant Martí. Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de Cloenda de l'acte de presentació d'object si conclusions del Pla de Futur del Clot-Camp de !'Arpa � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4301 Title A name given to the resource Pla Estratègic de Futur del Clot - Camp de l'Arpa / Cloenda de l'acte Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Urbanisme: millorar entorn, millorar comunicacions. Comerç: organitzar comerciants. Benestar Social: potenciar entitats, prestacions socials, pràctica esportiva. Recollir el vidre. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Plens del Districte de Sant Martí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Economia Acció política Barcelona El Clot Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2608/plaestrategiceconomicisocialbcn2000.pdf 08aa5c9cebe46d0b65ce2264deecb1ec PDF Text Text ��������������������������������������������������������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2000 Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Model social Acció política Economia Creator An entity primarily responsible for making the resource Ajuntament de Barcelona Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Raventós, Francesc (presentació) Maragall, Pasqual, 1941- (presentació) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Objectiu general del Pla: Consolidar Barcelona com una metròpoli emprenedora europea, amb incidència sobre la macroregió on geogràficament se situa; amb una qualitat de vida moderna; socialment equilibrada i fortament arrelada a la cultura mediterrrània. Liníes estratègiques: - Configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macroregió. Assolir una major interconnexió de la ciutat amb la seva àrea d'influència i dins d'ella mateixa. - Millorar la qualitat de vida i el progrés de les persones. Afavorir el progrés de les persones, augmentant les oportunitats formatives, culturals i de qualitat de vida. - Potenciar la indústria i els serveis avançats a l'empresa. Afavorir el progrés econòmic, tot promocionant la modernització del teixit industrial i una oferta de serveis adequada als nous requeriments de l'economia moderna. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1451/19950614d_00688.pdf 011f82d3791f4851c1c127d0b8e4dba5 PDF Text Text /).€5","'d l4. ‘. 9 S` Últim aspecte, i aquest és motiu d'orgull personal: sóc una persona a qui li interessa profundament defensar la seva autoritat moral i que aquesta autoritat moral pugui ésser reconeguda no públicament, sinó per la gent que treballa amb mi, de manera que vegi fets exemplars i aquests fets exemplars tinguin un clement de multiplicació i aqucst clement de multiplicació constitueixi una lògica de comportament, que es la lògica de comportament que jo valoro. Hi ha ducs maneres de valorar com és la gent cntom del poder. Una que és la fàcil i que no és de dretes ni esquerres, sinó que és una qüestió de sensibilitat humana, de gruix humà, és la més habitual: una persona arriba a un nivell i es comença a preocupar dels que estan al seu nivell o dels que estan més amunt; si arriba molt amunt, s'ha de preocupar de molt poques persones. Això sempre dóna molta rendibilitat, però és una cosa que no puc entendre com a persona progressista amb sentiments igualitaris i amb sensibilitat envers les persones, perquè un, quanité una responsabilitat, ha de saber mirar cap avall en tot moment, atendre personalment tothom, tenir el principi de la cordialitat estès a tothom per una raó molt simple i 4lemental, perquè és l'única manera profunda de crear motivacions i responsabilitats iprofundes i de fer treballar positivament la gent: no crec que el crit, la por o el control econòmic sigui el mecanisme per fer treballar la gent. Dic això com a persona que durant vuit anys ha estat treballant amb una fi gura tan important com l'Alcalde de Barcelona, de qui he dit que es el millor Alcalde 'e la història de la Ciutat, estretament i amb una intensitat equiparable a la d'un matrimoni de cent anys no consumat, com vaig dir en un programa radiofònic. Jo sempre he defensat la llibertat, la llibertat del$ equips, només faltaria, i la llibertat en la vida política; i m'agrada remarcar qu e es imprescindible tenir una actuació que és fonamenti en un cert gruix humà. Aquí em refereixo a tots els Regidors: hom pot divergir dels Regidors (els Sr. Lacalle i jo pensem coses diametralment oposades), però aquesta divergència no ha de treure uns elements de cordialitat humana. Igualment amb tots els alts funcionaris de la Casa hi ha d'haver una relació de control de legalitat, però pot haver—hi tamle elements d'interès i positius. En una societat deshumanitzada molta gent troba 4 faltar una mica de sensibilitat, una mica de tendresa i una mica de valoració del $eu petit o gran treball. Fer això ha estat per mi la satisfacció niés gran. El meu cercle íntim, format per molt poca gent, s'ha comportat excepcionalment be: he tingut algu>ies sorpreses, totes elles vingudes de baix que, amb tata confiança, us he dir que m'han emocionat profundament. Aquí no hi ha un comiat: jq sóc un polític que va començar als setze anys, estic al Parlament de Catalunya, ori sóc Vice—president del mcu Grup i, per tant, continuo en la batalla política. L'Alcalde sap perfectament que continuo a la seva disposició per a tot allò que convin g ui en relació a la ciutat de Barcelona. El que sí que he volgut és fer una cosa que és poc habitual. No crec en la gent que no té un pensament polític: la gent que no té nin pensament polític no m'interessa des del punt de vista de la possibilitat transformadora en la qual jo crec en relació a moltes coses. Només crec en aquella gent que té pensaments polítics i pensaments morals perquè, en última instància, la moral i l'estètica van molt unides i són transcendentals per poder dur una activitat política presidida pel següent: un polític democràtic que porti divuit anys en llocs transcendentals econòmicament claus de la política que pugui anar en tot moment amb la cara alta la feina ben feta es en aquests moments, si em pel meten amb tota confiança, un luxe més gran que fa dos anys", El Sr. ALCALDE pronuncia frinalment el següent parlament: "Anem cap a la cloenda d'a'questa sessió, que no és de tràmit si algú s'ho pensava, sinó molt impo rt ant. Tant, que m'allibera de dir res perquè entre allò que han dit els uns i els altres, els de dalt i el; de baix, els de la dreta i els de l'esquerra, crec �que la Ciutat està en aquest moment ben informada de quins són els meus i els nostres pensaments. De tota manera, he de manifestar l'agraïment en nom personal i de la Ciutat a tots vosaltres per haver format cl Consistori del prodigi dcl 1992. Que va rematar les obres a temps. Que va mantenir la Ciutat en tan bon funcionament que la gent d'arreu del món va dir que era tant o més Important la Ciutat que els atletes, amb més elogis per a l'escenari que no pas per al f e/ t. I, sobretot, que ha coronat l'obra més important, la de la confiança de la Ciutat en si, mateixa, molt especialment en haver resolt l'etapa niés difícil del projecte del 1992, que han estat el 1993 i el 1994, és a dir, els anys posteriors en què es va ensorrar Montreal i en què segurament tampoc Barcelona va excellir el 1889 i el 1930, mentre que la Barcelona de 1993 i 1994 sí que ho ha fet: no s'ha desviat una pesseta i, sobretot s'ha tingut mà feria per retallar la despesa i per absorbir el fabulós desplegament organitzatiu que s'havia fet en els primers anys d'aquest mandat i en els darrers de l'anterior, sense tremolar i sense perdre la sensibilitat. Hauríem de tenir un recorkl per a tots aquells que sense ésser Consistori han estat Ciutat, però seria massa llargs molts noms lligats a dies i a nits, a setmanes, a mesos de treball durant aqucsts quatre anys. En la sessió d'avui vostès han anat molt més enllà, en alguns casos fins al 11)82 i en d'altres fins al 1979 perquè podien fe¡-ho. Cree, ho to rn o a dir, que aquesta sessió no es de tràmit: la memòria es un luxe que s'ha de mantenir. La memòria és curta i recordar no és ociòs; i sabent que tenim el Secretari General que tenim, el qual prendrà nota completa del que aquí s'ha dit, ja estic disfrutant de pensar en quan legirem tot el que aquí s'ha dit, perquè, d'alguna forma, aquesta és la millor història, la millor crònica de la Ciutat que es podia fer. Cree que us he d'agrair en ara més: haver cregut en els trumfos de la Ciutat en una fase de desmotivació i de recessió, perquè aquesta virtut cabdal que ens ha permès passar be el període més difícil, no hagués estat perfecte si no haguéssim jugat tots el nostre rol amb dignitat, cadascú el scu: uns, assenyalant les obligacions contretes, les càrregues de futur i les necessitats del manteniment, de la quotidianitat i de l'equilibri territorial després d la batalla, després de la gran feta; els altres, assenyalant, en canvi, la possibilitat real d'aquest manteniment i d'aquest equilibri i de fer front a les obligacions tot mante tint el cap clar respecte a les enormes perspectives que s'obrien i que s'han obert a la Ciutat si orem capaços de mantenir el rumb, que és el que hem fet uns i altres. A aquells que ara pleguen i que poden dir "ahí queda eso", com diu la dita castellana, els he de dir que els envejo perquè deixen una feina que han perfeccionat. Els que continuem, encara no, i net sabem com la història ens recordarà; en canvi a vostès ja comencem a saber com la història els recordarà. Tot això no vol dir que 4'ostès pleguin, com han dit a bastament; vostès segueixen al servei de la Ciutat i molts hi tornaran, segurament. M'agradarà que hi hagi un bon manteniment d'aquesta memòria i d'aquesta amistat. En entrar cm preguntava: què farem sense l'Auc et? i en sortir cm pregunto: i què farem sense l'Armct? Perquè si jo ho hagués de lcomcntar, hauria de parlar com a mínim tant com ell i no ha sobrat ni una sola paraula en tot allò que ha dit. I en tot allò que han dit vostès, tampoc. Per tant, encarrego 'J' a ara a l'Armet i a l'Audet que posin fil a l'agulla del manteniment de la memòria; i facin allò que es van comprometre a fer l'Abad i en Pons Valon de muntar una associ a ció de Regidors i Ex-regidors, però no s'hi han dedicat prou i no ha acabat de st.rar. Estic segur que l'Armet i 1'Audet la tiraran endavant ï, a més, ja tenim secretària, perquè ahir, en acomiadar la Sra. Montserrat Ubach, que es va jubilar l'altre dia després de quaranta anys de feina (que començà a l'Àrea d'Esports i que va acabar, després de molts anys a l'esmentada Àrea, essent secreta ri a del Grup de Convergència i Unió), li vaig demanar si volia ésser-ne �secretària i animadora i de seguida Om va dir que trucaria a l'Enriqueta, amb la qual cosa estem salvats perquè tindrem tots els ets i uts i totes les dades. Tornant a allò que els volia dir, crec que aquest mandat, després de començar dramàticament amb la marxa de dues, persones que ho havien donat tot pel Consistori i per la Ciutat, passarà a la història com un dels més productius i brillants de la nostra Ciutat, no per l'Alcalde -això haurem d'esperar una mica més per saber-ho-, sinó pel mandat, i això es dcu a vosaltres: ningú no us ho pot treure. Govern i oposició hem teixit, hern construït lentament el dret que ens diguin sempre más: aquest o aquesta va ésser Regidor de Barcelona en aquell mandat famós en què la Ciutat va meravellar tothom i va cuidar-se de si mateixa, especialment d'aquells que més ho necessitaven. Només puc dir que aquesta certesa es pot veure com tot un repte per al mandat que s'obrirà dissabte vinent: tant de b $ que d'aquí a quatre anys puguem, els que continuem, tancar ei període amb la mateixa satisfacció personal i corporativa amb què avui ho fcm". No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores i deu minuts. ^^^5 9Lt-a I .(^ic^-^ -\tldl i Q ,(,o _ I ^-a' LANul1v\ - 1- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4357 Title A name given to the resource Ple comiat. Paraules de comiat regidors legislatura 1991-1995 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Política Acció política Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-06-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4120/FMHP_01266.jpg 4c09e329911938f0ce2ed20b8b1ffb1b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Policia senegalès en moto Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Policies Motocicletes Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1709/0000000809.pdf 422321050cf654b5fe0297553622dab6 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/10/2007 - Hora: 23:48 DISSABTE 6 D’OCTUBRE DEL 2007 Opinió Reflexions de l’últim president de la Generalitat el Periódico 5 La roda Política cultural a Catalunya FÉLIX De Azúa La cultura pot fer més que la política en l’ideal europeu d’esborrar les fronteres PASQUAL Maragall ls primers governs de la Generalitat postfranquista van tenir política cultural, ma non troppo. Els intel.lectuals eren vistos per alguns governants com personatges en general excessivament desarrelats, universalistes i filaprims. I vet aquí que, per raons diferents, quasi diria que oposades, quan les esquerres vam arribar al Govern vaig tenir el dubte de si calia crear una Conselleria de Cultura o no. No per por dels intel.lectuals, en aquest cas, sinó per un rubor moral que em deia que potser fora millor seguir l’exemple d’Anglaterra i no posar la cultura al Govern sinó en un consell plural i independent. Sense pensar-m’ho dues vegades, vaig encarregar a Josep M. Bricall la seva creació i direcció. Però en el procés de confegir el primer Govern del tripartit, el primer secretari del PSC i actual president de la Generalitat em va suggerir el nom d’una regidora de Badalona d’origen mallorquí, Caterina Mieras, per ocupar la cartera cultural, i la vaig nomenar. I va fer una bona gestió en temes complicats com el del retorn dels papers de Salamanca –que espero que arribin totalment a bon port–, així com en d’altres. E CREC QUE fora del màxim interès que es demanés tant a Bricall com a Mieras una aportació personal sobre el tema. Suposo que ja s’ha fet. Val a dir que una persona clau en la conducció de les polítiques culturals va ser Gemma Sendra, que provenia del Macba i que posseïa una bona experiència pràctica en el sector. No he d’afegir gran cosa més. El conseller Joan Manel Tresserras és Animus iocandi Ferreres totalment de fiar. Solament dues anotacions, una referent a la llengua, o les llengües, i una altra referent a les nostres connexions culturals a Europa. Em sembla important que Catalunya es posi al davant de la defensa de la diversitat lingüística. El Fòrum de les Cultures, el vilipendiat Fòrum, que ara s’ha consagrat a Monterrey en la seva segona edició com un esdeveniment internacional amb un gran futur, va escoltar embadalit el discurs de David Crystal sobre la minva incessant CABA del nombre de llengües vives. Antoni Mir, que s’ocupa de la direcció Catalunya, igual que Euskadi, de la Casa de les Galícia, Baviera, Flandes, Gal.les i Llengües eixida Escòcia, és una nació que no és d’aquell esdeveniment, en sap un Estat, almenys no ho és a dia d’avui niu d’això. Catalunya pot esdevenir un centre actiu de la defensa de citat cultural com a valor europeu. la diversitat en aquest terreny –tot i Als Estats Units, solament es parla que la cosa defensiva sempre m’ha un idioma o dos, l’anglès i el cassemblat menys interessant que la tellà (al sud). A Europa, 30, per dir propositiva i proactiva: parlem, una xifra. Per tant, Europa està en doncs, de promoció de la diversitat millors condicions que no pas els o de l’interès de la diversitat. EUA per entendre el món, des De la mateixa manera, Catalunya d’aquest punt de vista, tot i que el pot formar part d’una altra avant- món entén probablement millor els guarda cultural, en aquest cas en el EUA que Europa, per raons lingüíscamp polític: Catalunya, igual que tiques, polítiques i culturals –el ciGalícia i Euskadi, com Baviera, Flan- nema i la música moderna entre des i Escòcia, Irlanda del Nord i d’altres. Gal.les, és una nació que no és Estat, D’altra banda, Catalunya té una almenys no ho és a dia d’avui. Cata- història relativament turmentada i lunya ha de fer valer la seva especifi- transnacional, per dir-ho així. Cata- lunya té connexions fortes (si voleu dialèctiques, per bé i per mal) amb França. ¿Qui no té un tiet o un tiet avi que va viure a França o que va néixer a França, per mor de la guerra civil o de l’atracció cultural i artística de París i les seves connexions amb Barcelona? Miró, Picasso, Pijoan i tants altres van ser ciutadans parisencs. Essent alcalde vaig fer amistat amb tres dones excepcionals que parlaven amb l’erra francesa: la Pierrette, la Mariette i la Nicole (respectivament emparentades amb Gargallo, Llorens Artigas i Fenosa). Totes tres són vives i haurien de ser objecte de reconeixement per part del Govern de la Generalitat. Més encara, Catalunya està emparentada com a mínim, culturalment, amb cinc regions europees, amb les quals formem l’Euroregió que enguany va ser objecte d’atenció a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent. Tolosa, Montpeller, Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona, les sis ciutats relacionades amb el rei Jaume, van tirar endavant durant una colla d’anys una sèrie d’iniciatives culturals i estratègiques interessants. ¿PER QUÈ no aprofundir per aquí? Ja sé que fer voleiar banderes és més divertit. Ens agrada. ¿Però és determinant a la llarga, com la política cultural? ¿No val més que les autoritats catalanes visitin el Museu de Ceret que du l’ebrenca Josefina Matamoros? ¿I que honorin el monument de Dani Caravan a Walter Benjamin a Portbou? ¿O que visitin la tomba de Machado a Cotlliure? Són suggeriments. Siguem europeus, començant pel començament, que és esborrar les fronteres. La cultura hi pot fer molt, en això. Més que la política. O abans que la política. O com la millor política. H Expresident de la Generalitat Surt d’aquí, que m’hi vull posar jo n una recent entrevista feta a l’excel.lent director teatral Mario Gas, li preguntava una empleada de la televisió nacional de Catalunya: «¿I vostè viu a... a... a Madrid, oi que sí?». Ho deia tremolosa i incrèdula. L’interpellat, que és molt llest, ho confirmava fent veure que no passava res. «Però, però... ¿com ho aguanta?», repetia commoguda la noia. Aquesta escena és d’allò més corrent als mitjans de persuasió de la Generalitat des que els socialistes van regalar les ràdios, les televisions, la cultura i la llengua a Esquerra Republicana. En gairebé tots els mitjans pagats pels catalans s’ha instal.lat un deliri. No obstant, també hi ha designis malèvols. Per exemple, una multitud de programes que es burlen «dels espanyols» mitjançant l’exhibició de fragments d’altres televisions en què apareixen dones i homes d’escassa cultura o simples energúmens dient barbaritats o mostrant la seva estupidesa. En un d’aquests programes vaig enxampar l’altre dia un còmic exigint que aixequessin la mà els que odiaven Fernando Alonso. En vista de E Els d’Esquerra són insaciables posant la seva gent en tots els mitjans públics l’escàs èxit es va poder veure, gràcies a un error de la càmera, com la seva secretària sacsejava els braços molt nerviosa convidant la concurrència a odiar aquest «símbol espanyol». En fi, impotència i ressentiment. Les escassíssimes dades que es fan públiques des del sanedrí reconeixen que l’audiència d’aquests mitjans ha caigut en picat des que els dirigeixen els croats. I tots sabem que això és una sagnia colossal sobre la qual no diran mai ni piu. El repartiment és descarat i els d’Esquerra són insaciables posant la seva gent a tot arreu. L’excusa és «fer país», però la veritat és que tan sols fan clientela. Com que són diners públics, absolutament ningú els demana explicacions sobre el fracàs dels mitjans que controlen. L’expulsió de Cristina Peri Rossi de la ràdio nacional catalana per parlar en castellà no és només una repressió lingüística. També és l’excusa per guanyar un altre lloc pagat amb diners públics per posar-hi un client del partit o un addicte al règim. I tota la resta és hipocresia. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Política cultural a Catalunya Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Cultura Política Llenguatge i llengües Catalunya Català Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1493 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/640/CAU_PoliticaInversionesAyuntamiento_1976.pdf a6cb807b6d522acfbb205b0c7e830745 PDF Text Text �GONSTRUCCION mRQUlTECTURA URBANISMO Unaalternativa democrdtlka para Baroelona Director Josep Miquei Abad Conrejo de direccibn Josep Mas Salo Eduard Poos Matas Jaume Raseil Colomina Josep Viia Codins aiiarejadores Coordinador en funciones Rafael Pradas Secretaria, Redaccibn Montserrat Aiemany Consejo de Redacción Rafaei Piadas. Joaquim Sempere. Carles Teixidor Secciones: lArquitecura: Orioi Sohigas Construcción: Meice Saia Urbanismo: Carles Teixidor Barrios: Rafaei Piadas Laboral: Rafaei Senra Internacional: Manuel J. Campo C ~ l t u r ay vida cotidiana: Joequim Sempere Profesioliales: Joan Gay Cine: Joan E. Lahosa Teatro: Jaume Meiendres S u ~ ~ r i p c i o n eJOSe s Luis Rojo Publicidad Miguel Muniii Exclusivas de Publicidad Balmes 191 2.- 3.i y 4.0 Barceiona-6 Teis. 218 44 45 y 21840 86 Delegación Madrid: Carmen Rendas Merino Cardenai Siiiceo. 21-23 Madrid-? Tei. 4154031 SUMARIO Diseño graiico Albeif Ferrei Fotogiafia G. Seria. M. Armengol. J Sot8.a~ Compasición Mecanica Fernández Fotaiifos Roldan impresión H. Snivadoi Martiiiei. AV. J o ~ e~ n t o n i o493 B ~ 2 16 ~ Reaiiracibn técnica KETRES 1253 36 00) Redacoión. Disttibucibn y Susciipciones CAU / Salmes 191 6.0 4.. (228 90 34) Barcelona-6 S u ~ ~ r i p ~ i o n España es 11 ano) 800 ptas Extranjero Ir año1 20 0 Números EueitOs España, 150 ptas. Extranjero, 3,60$ (envio inciuidol Los números anteriores a la fecha de venta o suscripción sufren un recargo del 40 % LOS trabajoS publicados en este número por ouestroi Coiaboiadore~son de su ÚOiCa y estricta responsabilidad En cumplimiento de lo dispuesto en los artiCuioS 21 y 24 de la Ley da Prensa e imprenta. ei Colegio Oficiai de Aparejadores y Arquitectos T6cnicos de Cataiuna Pone en conocimiento de los lectores los siguientes datos: Junta de Gobierno / Presidenta: Jos6 Miguel Abad Slivestre Secretario: Raiaei Cercós lbanel Contador: Gustavo Roca Jordi Tesorero: C a r i o ~PuiggrOs Liueiles CAU ES UNA PUBLiCAClON DEL COLEGiO OFiCiAL DE APAREJADORES Y AROUi'lECTOS TECNiCOS DE CATA1 l i O A 17 ~ 18 MAYO/JUNIO 197G Guía de Anunciantes Introducción EL MARCO POLlTlCO ~ Las autonomias I ~ locales ~ ante ~l a crisis del Estado Central Rafael ARGULLOL 24 Control y gestión democráticos 29 30 3G LA ECONOMIA La Hacienda local en e l marco de una fiscalidad renovada Joan COLOM NAVAL Politica de inversiones del Ayuntamiento de Barcelona Pasqual MARAGALL 43 44 48 LA ORDENACION URBANA Y L A VIVIENDA El urbanismo municipal ¿hacia dónde? Manuel DE SOLA 1 MORALES RUBIO Lineas básicas para una politica democrática de la vivienda Coliectiu de Vivenda dei CEU Infraestructura y transporte: hacia la definición de nuevos criterios Alfons RODRIGUEZ BAYRAGUET 54 63 64 73 77 82 Rafael PRADAS SERVICIOS COLECTIVOS Y MEDIO DE VIDA Equipamiento. organización y gasto sanitario en Barcelona Nolasc ACARiN El sistema escolar Marina SUBiRATS Patrimonio natural y calidad de vida Josep M . CAMARASA i CASTILLO Una politica cultural para Barcelona M." José PARDO / Joaquim SEMPERE / Carma SANS 87 88 LOS PROTAGONISTAS Movimiento popular y alternativa urbana Jordi BORJA / Marcal TARRAGO (Centre d'fstudis d'urbanismel i Carles PRIETO (Vocal d'urbanisnie Federació Associacions de Veinsl 95 Directorio de Publicidad 99 ¿QUE DICEN LOS PARTIDOS POLITICOS? Unió Democratica de Catalunya. Esquerra Deinocratica de Catalunya. Convergencia Democratica de Catalunya. Partit Socialista de Catalunya (ex Reagrupanientl, Partit Carli de Ca. talunya (Secretaria1 Congres Constituentl, Partit Socialista d'Alliberament Nacional deis Paisos Catalans. Partit Saciaiista Unificat de Cataiunya. Partido del Trabaja de España, Or. ganiración Comunista de España (Bandera Rojal, Consell de Forces Politiques de Catalunya, A s ~ o c i a c i o n sde VP<'OI rlr> R l r r e l n n r i �l. Análisis de cumplimiento de la inversión programada 1963-74 El análisis de cuinplimiento de la inversión prevista puede ser muy vaiioso para la programación. Permitirá estudiar las prioridades reales, compararlas con las declaradas y corregir desviaciones. Gran parte del sentido de la programación deriva del hecho de que este análisis a posteriori sea posible. Se ha dividido el análisis en dos períodos de seis años cada uno: el período 1963.68, que comprende los programas provisionales 1963-64 y 1965168. y el período 1969-74. en pesetas corrientes. En pesetas coiistantes (cálculo posible gracias a la confección de la tabla de desvaiorización monetaria en Barcelona, sobre la base del coste de la vida en la ciudad) la inversión total pasa de 12.000 a 18.000 millones, o de un promedio de 2.000 millones/año a otro de 3.000. Hay tres años de baja de la inversión (1967. 1969 y 1973). pero así coino en los dos primeros casos al año siguiente se dio un gran salto adelante. la inversión de 1974 fue similar todavía a la de 1972. El comportamiento por sectores de la inversión muesta la prioridad absoluta de .Vialidad>. (estructuras El material recogido en este articulo ha sido publicado en parte en los números 1 Y 2, 1975. del Boletin de Análisis Urbano La inversión total en el primer período fue de edirado por el Gabinete Tdcnico de Programación IGTPI del 10.000 millones. y en el segundo fue de 22.000 millones, / Ayuntamiento. �vaies. ;>aviiiitnt~c:on a'canrer a j o . a'iinoiaool nri d s iurcfei'enc as au,n.:ioas ;>or c k)u!iraniieniu. un 41-44 ' dc a ii\ers;Gn !oral en e perudo 1969.7.1 Traiaiicicse B3rie oiia de bii :ériii r i iii.i!ic ~ pal pricr cúiiieiite agotaoo en ciiaiiic a p o s , ~ :daoes i de expansión del casco, tal ~ r i o r i d a dabsoiuta es difícil de'expiicar. El hecho e ~ ' ~ u ene los dos últimos años la proporción de este sector en el total empieza ya, como es Iógico, a disminuir. En el período anterior Vialidad no fue todavía el primer sector de inversión: Transportes, con un 21,7 %, iba por delante. En cambio en 1969-74 Transportes (en un período de extensión de ia Red de Metros y renovación del Transporte de superficie) perdió peso dentro del total Estos cambios traducen la preferencia concedida a la moviiidad privada sobre el transporte público en el úitimo período. En cuanto a las causas de incumpiimiento a nivel giobal. habría que comparar el 79 % calculado con la serie de arado de cumolimiento calculados en las ~ e m o r i a ; del GTP y que exciuyen recursos extraordinarios y <<otrosrecursos,,: 1 Relación inversión/previsión f % l 1969 1970 1971 1972 1973 1974 Total sectores Total sin transporte 74.66 76.57 78.83 81,70 74.67 65.38 85.34 91,19 93,79 84,32 77,19 - El promedio de cumplimiento (incluyendo transporte] no es superior al cumplimiento con presupuestos extraordinarios, al contrario. Cabe decir que no son éstos la causa primordial de ia desviación global entre lo previsto y lo realizado. De todos modos, la evolución más chocante es la de Urbanismo y Vivienda, cuya inversión baja de año en año. excepto en 1974, para situarse en ei niismo nivel que en 1969 en pesetas corrientes, mientras que en pesetas constantes pasa de 470 miilones en ese año a 300 en 1974. Este cálcuio no tiene en cuenta además que la inflación de los precios del suelo ha sido seguramente superior a la media. En definitiva cada vez se compra menos sueio en términos físicos. Si es cierto que .no queda suelo vacío por comprar" y que éste es cada vez más caro, no es lógico en cambio que se reduzca la partida destinada a adquirir una mercancía que se encarece. tratándola, en términos del análisis económico, como un bien inferior sustituible. 2. Un c a s o particular: l a p o l í t i c a d e l suelo La política de suelo (y vivienda, excepto en 1974) y la de transportes son los dos casos patoiógicos en cuanto a bajo cumplimiento de la inversión Rjevista -42 % en los. dos casos- y en baja respecto de¡ cumplimiento en ei período anterior. La tabla siguiente memoria GTP 19742,. tabla 10, p. 371 muestra la evoiución de las comriras de sueio v otros activos, descendiendo desde 1972 en valor absóluto y desde 1969 en términos relativos: Característica general del período anterior - (1963-681 es de presentar un grado de dispersión mucho menor del grado de cumpiimiento, tanto absoluto como relativo. En este sentido la programación 1969-74 ha sido menos eficaz,, que ia de 1963-68. Es decir, ia estructura prevista de la inversión fue más respetada en el período anterior, aún con un grado de cumplimiento global (69 % ] más bajo o una restricción más fuerte en los recursos que se habían previsto. Evolución inversión realizada. por categorías económicas En cambio en términos globales el grado de cumplimiento d.el programa 1969-74 fue inás satisfactorio (casi 80 % l . En pesetas constantes los resultados ya no son tan halagüeños: un 64 % de cumplimiento, en términos de obra y equipos físicos. Los sectores más dinámicos son Sanidad y Viaiidad. En el primer caso, la reconstrucción de Hospitales -que puede verse como forzada sustitución de una actuación estatal deficiente o como punto de partida de una asunción local de este servicio- y la inversión en el nuevo Cementerio. han sobre~asadolas necesaades que, q ~ : z a s.ncorrectameiite, se iia!>ía ca cu ado. En el seg-nao c ~ s o(Validad). la :nflaciun ac estandares de cal aad. a discur o e incliisun eii el oef c r oe conce2ros de regosicion ) la inerc:a de .n s e r . c i o potents y b.eri montado jsoure iiiia s IJac ón en que decae posiblemente su urgencia dentro de las preferencias comunitarias) explican la gran desviación al aiza de la participación de este sector en la inversión total (33 % previsto, 42 % real). LOS sectores restantes no muestran desviaciones tan acusadas como los cuatro analizados hasta aquí. l I 1 Si comparásemos las adquisiciones de suelo para usos 1 públicos con ias realizaciones de suelo por parte del sector público (cocheras, estaciones, cuarteles, etc ... i que entran en el mercado privado de solares) comprobaríamos probablemente que las primeras son inferiores y que el suelo de Barcelona se privatiza. 1 1 Año Terrenos y otros activos (millones pesetas) % sobre total inversión 1973 1974 354,6 250,7 8,44 5,38 Total 1.940,4 8,75 - El anexo 1 del Estudio Económico del Plan General Metropolitano (Plan Comarcal] contiene una valiosa crítica cifrada de la política de suelo del Ayuntamiento de Barcelona. Se demuestra que .el Avuntamiento de Barcelona no sóio no ha garaniizado la disciplina urbanística, sino que ha realizado una tímida política de suelo, no aprovechando todos los recursos a que la Ley l e obligaba. [p. 641. Calculando las aportaciones del Presupuesto Ordinario obligadas por la Ley del Suelo para formar el Patrimonio Municipal del Suelo, y comparándolas con las cantidades efectivamente liquidadas por este concepto, el citado anexo concluye que .lo no invertido durante el quinquenio (1970-741, 574 millones de pesetas, a un precio medio de 1 �l 120,10 ptas./m2, que ha sido ei efectivo en las hectáreas compradas con destino a Parques Urbanos v Zonas Verdes. conceoto oiia no inrliwo ," suelo forestal, habría permitido la adquisición de 475 has. Estas, junto con las ya existentes en 1974. 438 has., permitirían contar ahora con 5,11 mZ/habitante de Verde Urbano, en vez de los 2.45 que ahora se tienen. Con ello se habrían cubierto los objetivos propuestos en el Plan General de 1953, y respecto a.los objetivos del Plan 1974 sólo faltarían adquirir 21 has. en lugar de 496 has.,, (p. 65). ~ Para valorar estos datos es preciso tener en cuenta que los precios de los cueios afectados por el Plan de 1953 para zonas verdes eran y son muy bajos precisamente debido a aquella afectación. El precio medio utilizado en el cálculo de arriba no es pues desproporcionadamente bajo. El incumplimiento del no muy ambicioso Plan de 1953 no tiene excusa. Las críticas de excesiva ambición al Plan 1974. como se demuestra, tampoco están justificadas -aparte la opinión discrepante de la mayoría de los barrios sobre este punto: para ellos las zonas verdes previstas son Insuficientes. Hemos estado sometidos a una política de suelo malthusiana, criticada incluso en las órdenes de aprobación de los presupuestos municipales por la Dirección General del Tesoro y Presupuestos, que se refieren a insuficiente dotación [del] Presupuesto de Urbanismo con cargo al ordinario de la Corporación. y a que la alegada escasez de terrenos urbanos es una i situación de hecho no demostrada,> y que no se puede .admitir en justificación de la inobservancia del mandato legal), referente a ia dotación del Patrimonio Municipal del Suelo. 1 En cambio las adquisiciones de suelo para estructuras viales [cinturones de ronda) llevadas a cabo v financiadas por las empresas constructoras -es decir, no pagadas en la anualidad por el Ayuntamientohan sido mucho más expeditivas y a-mbiciosas. Ello permite que las estadísticas de adquisición de suelo a título oneroso que publican las Memorias anuales del Gabinete Técnico (y que incluyen estas partidas) muestren una ~ o l í t i c ada suelo más activa. En definitiva, también la propia inversión en suelo revela una prioridad creciente en favor de la movilidad privada. Y de otro lado el Ayuntamiento se descapitaliza. liquida sus activos en suelo en favor de la vivienda privada y cubre déficits de funcionamiento con cargo a esa descapitalización (caso de las cocheras de Transportes de Barcelona). El suelo ~ ú b l i c o (para equipamientos y zonas libres) se va encogiendo y se confirma la configuración de una ciudad angosta, avara de espacio, esclava del valor mercantil del palmo cuadrado. Las generaciones venideras nos echarán en cara la elevada preferencia por el presente que ha mostrado la ciudad en estos años (lo que los economistas llamarían elevación.de la tasa de descuento temporal], aunque las clases altas ya tienen prevista la solución: marcharse. Marcharse al Maresme, al trans-Tibidabo o a Castelldefels, servidos por una Red Arterial eficiente y un sistema de Planes Parciales caros con densidades bajas. 3. La selección de inversiones por medio d e estándares ¿Hasta qué punto los programas de inversión del Ayuntamiento han justificado la estructura de la inversión, la preferencia por la vialidad, etc.? ¿Y si lo han hecho, cómo lo han hecho? 38 / Los índices de prioridad utilizados para el reparto de la inversión en el programa (ver F. Alamán, metodología para la selección de inversiones", Instituto de Estudios de Administración Local, diciembre lg73) son del D / N = Déficit/Nivel de Capitalización donde N = EJE,, = Equipo capital existente/Equipo capital deseado. Es decir. la inversión que se destina anualmente a un sector (viaiidad. sanidad o urbanismo] sería proporcional al valor del equipo deseado e inversamente proporcional al valor o situación del equipo existente. Si se invierte más en viaiidad, en teoría. es porque la relación entre io que falta por hacer y la situación actual es más alta. La cuestión, expuesta aquí de forma muy simplista, estriba Dues en ver auién define v cómo se define s definición el equibo deseado en'cada s e c t ~ r , ' ~ u eesta condiciona los demás pasos del proceso selectivo. En la actualidad la definición de¡ equipo deseado en términos físicos y su valoración mediante unos costes unitarios [oor unidad de eauipo: cama de hospital, metro lineal de pavimentacion o plaza escolar) la realizan los técnicos municipales mediante comparación no sistemática con estándares internacionales o inter-ciudades y a partir de información suministrada por los oferentes o productores de esos equipos (empresas constructoras y de obras públicas básicamente). Esta situación. tal como ha sido descrita aquí -descripción en cierto modo idealizada respecto de un proceso real bastante más empírico- es en sí misma difícil de modificar totalmente, aun en un contexto político democrático y caracterizado por un mayor control político de las prioridades ciudadanas. La construcción de un aparato de indicadores de las demandas sociales en distintos sectores y de una función que relacione sus diversas urgencias, es un problema aquí. en Pekín y en Minnessota. 1 1 �ascendido más de lo que los datos de inflación harían prever -cosa que a lo mejor en otros sectores no sucede. Resultado: los indices de prioridad del programa reflejarán unas demandas sociales no justificadas y coherentes con la preferencia manifestada por el Ayuntamiento en favor de la Vialidad. Este caso se aporta tan sólo a título ilustrativo. El problema general es y será el adaptar las decisiones del común, del Ayuntamiento, a las demandas sociales de los ciudadanos. 4. Por u n a aolítica d e inversiones alternativa Aunque sólo ia voz de los representantes democráticamente elegidos y de las organizaciones ciudadanas puede configurar el punto de partida de una política de inversiones alternativa, puede conciuirse del análisis anterior que, con toda probabilidad, se dará una inflexión de las prioridades en favor de aqueilos sectores que la política municipal de los últimos años ha relegado y que responden a necesidades generalizadas. En este sentido es posible prever, / 1 Lo aue s i es cierto es que un Avuntamiento democrático ha de ser por fuerza un Ayuntamiento más transparente, con mayor y mejor información, en e l que sea más sencillo fiscalizar el proceso de adopción de decisiones. Es decir, que el Ayuntamiento deberá multiplicar el de los elementos que esfuerzo de ~~publicaciónn componen sus decisiones (estándares deseados. costes unitarios. distribución territorial de los estándares de servicio, niveles d e calidad de , o s servicios) y por otro lado deberá ser capaz de recoger sistematicamente la información aenerada Dor los ciudadanos y los colectivos de base de la ciudad (asociaciones de vecinos. etc.) . Si ello no ocurre se perpetuarán situaciones como la presente. en que, como se explica por vía de ejemplo a continuación, un dispositivo técnico aparentemente aceptable (y que desde luego no tiene comparación en todo el Estado español a nivel local) conduce a !a adopción de unas prioridades no muy distintas, probablemente. de la's que se hubieran.adoptado y se adoptan en ausencia de toda complicación técnica. El ejemplo es el siguiente: los sectores o servicios más capitalizados y prepotentes es fácil que puedan <$hinchar,,sus estándares deseados, cuantitativamente o cualitativamente, de modo que sus indices de prioridad revelen una urgencia de inversión que en la práctica no está científicamente basada. El déficit estimado en 1971 para los llamados sectores de inversión continua [de año en año), en el Ayuntamiento de Barcelona, ascendía a 8.100 millones de pesetas corrientes en el caso de Vialidad (de los cuales 5.300 sólo para Pavimentación), es decir el 68 % del déficit total de esos sectores. Comparando estas cifras con las del déficit estimado en 1968 y las cifras de inversión entre las dos fechas (1968 y 19711 es fácil comprobar que estos servicios admiten una reducción del déficit muy inferior a la que las cifras de inversión indican. O bien la ambición del servicio en cuanto a estándares ha aumentado o bien los costes unitarios han 1. Un mavor aiiovo al transworte wúblico frente al tradiciónal copo de las inversiones por el transporte privado y sus infraestructuras -lo que conllevaría una ~ o l i t i c acom~lementariade limitación de la utilización de vehiculos privados en el centro y cascos antiguos. 2. Un mavor énfasis en los servicios sociales culturales, al h o r m i g ó n ~ ~ a , las obras e infraestructuras 3. Una mejor distribución territorial y mayor atención a la calidad v coste de los servicios. frente al rudiinenrar o cr rcr.0 de os esrinda:es glooa es ?aró tooa a c.Load f a o o s 2or os iecncos tanto en su nivel como en ia eficacia de los coste* implicados. 4. Una mayor atribución de fondos a la recuperación de suelo para uso público, frente al proceso de privatización y densificación en los años recientes de capitalismo salvaje: ello requeriría una profunda revisión de los procedimientos e instituciones municipales que actúan sobre el suelo. Técnicamente cabe también señalar las líneas de re\isión a qJe haora de someterse la toma ae dec s Gnes de in\?rsion Pos,bleniente haba qJe un f csr los diversos presupuestos y partidas de capital en un solo presupuesto de capital financiado con cargo a la deuda municipal. La fijación anual del ,'límite de , función la deuda., o recursos de a a ~ i t a ld i s ~ o n i b l e s en de las previsiones de ingresos. determinaría el volumen global de Inversiones, dentro de la estrategia fijada por los programas a cuatro o cinco años. La financiaciór. de la inversión, o colocación de la deuda. debería ir ligada a !a oferta de recursos de las Cajas de Ahorro locales y no ya de un Banco estatal de Crédito Local innecesario por regla general: aunque deberá tenerse en cuenta que los recursos de las Cajas serán competidos por otras demandas. como la financiación de la pequeña y mediana empresa y la financiación de programas de desarrollo regional a nivel de la Generalitat. Debido a ello, y al carácter inmediato y próximo de las inversiones locales, no sería desdeñable e l recurso directo del Ayuntamiento a un mercado de capitales local, con emisión de titulos a absorber por ei público de la zona, bien directamente. bien a través de los Fondos de inversión. ��/ los llamados Valores Independientes y Auxiliares del Presupuesto. Por úitimo habría que mecanizar en lo posible la confección del presupuesto, iigándola al estudio de los costes analíticós -estudio que permite a la ciudad 1 se llevarían los proyectos a la aprobación del pleno. A lo largo de todo el proceso (debate inicial, contactos informativos, audiencia de los proyectos) desempeñaría un ~ a ~ central e l la re~resentacióncoordinada de los barrios. hoy personificada por la Federación de de Vecinos. Pasqual MARAGALL 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1558 Title A name given to the resource Política de inversiones del Ayuntamiento de Barcelona Description An account of the resource Maig/Juny, n. 37, p. 36-41 Source A related resource from which the described resource is derived CAU: Construcción, Arquitectura, Urbanismo Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Barcelona Economia Gestió pública Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat al número 37 de Maig/Juny de 1976 de la revista CAU: Construcción, Arquitectura, Urbanismo ; publicació del Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1976-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Note Note inside a the archival description or a component. A la mateixa publicació indica: El material recogido en este articulo ha sido publicado en parte en los números 1 Y 2, 1975. del Boletin de Análisis Urbano editado por el Gabinete Técnico de Programación (GTP) del Ayuntamiento. Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1293/19921019d_00507.pdf 54ae551efbeccef0977eaeb2029f4314 PDF Text Text 19 d'Octubre de 1992 Intervenció de Pasqual Maragall a la Jornada d'Estudi i Debat (Mitjans de Comunicació i Política) organitzades pel PSC (Rosa Conde, Jordi García-Carldau, Joan Granados, Mario Onaindía i Joan Tapia van ser els altres ponents a la Taula sobre "Política i Mitjarls de Comunicació a l'Estat de les Autonomies) Yo creo que tendría que hablar un rato en castellano para decir cuatro cosas que a mi me parece pueden ayudar a centrar lo que finalmente airé sobre los medios de comunicación y el Estado de las Autonomías. Y esas cuatro cosas se refi ren a la constitución no escrita sobre la relación ent e la política, el dinero y los medios. En definitiva, segulramente nuestra sociedad se mueve públicamente entorno a esos tres vectores. Hay una ecuación de Churchill muy famosa que no da razón de lo que es la democracia, to talmente. Hay otro dictum, otro dicho, que yo creo que la da un poquito más, porque más que una ecuación es un equilibrio que dice que unos mandan y otros gobiernan. No es bueno para la sociedad qua los que mandan, a la vez gobiernen. Cuando los que gobiernan además mandan, malo también, si no véase lo quO ha pasado en la Unión Soviética con la creación de una nueva clase, que no sólo gobernaba sino que seguramente Oocialmente era otra cosa. Aquí, en la democracia, se trata de que las clases medias, más numerosas, impidan o maticen, en todo caso, con el voto lo que los más poderosos económicamente harían si pudieran. Este es seguramente el secreto de la �democracia. En la cuestión de si lo que tienen que hacer es impedir o matizar, pues ahí empieza en realidad la gran discusión. Por parte de los más ricos, o más valientes o más afortunados se trata quizás de volver una y otra vez a los la democracia censitaria, donde votan sólo propietarios. Un poco lo que pasa en el suburbio americano, que tiene como resultado la inexistencia o la muerte de la ciudad central y por tanto, de alguna forma, la muerte de la democracia misma, puesto que la mezcla de clases en que consiste la ciudad y en que consiste la democracia, desaparece. Quiero decir con esto que los que mandan tienen un deseo permanente de gobernar y de hacerlo a la vez sobre la base de segregar, de segregar el territorio de forma que se viva por parte de unos en un lado y por parte de otros en otro. Y, por tanto, no se produzca esa mezcla que a través del voto da los impuestos altos y la redistribución. Impuestos altos no en el sentido, ahora polémico, de una política fiscal determinada sino, en general, la existencia de un sector públic redistributivo. En este panorama entran entonces los medios de comunicación. Los medios son el medio que crea, condiciona o difunde la opinión y por tanto el voto. De ahí la áspera lucha sobre los medios cuando el poder político está en manos de lo que podríamos llamar las clases medias, del pueblo en general. Porque si tuviéramos que resumir dando una fórmula de moral - de moral política, se entiende deberíamos concluir que ni el poder ni el dinero deberían poder dominar totalmente los medios y que tendrían que haber límites formales a esas influencias. El respeto a esa norma de equiciad ha sido y será el centro del debate llamémosle constitu4ional permanente. El debate sobre las formas de la política, que es tan importante como el debate sobre sus cont nidos, aunque no lo puede sustituir constantemente. Ra'mon Obiols ha hablado a menudo sobre esto. Y tamb i én Lorenzo Gomis, en un delicioso artículo publicado hace algo más de un año en La Vanguardia y que yo he citado varias veces. En ese artículo Gomis decía precisamente que los ricos son gente que también lo pasan mal porque tienen sus problemas, y �sus problemas de privacidad y de seguridad y otros... Y que, sin embargo, lo que la gente no quiere en una sociedad capitalista es que, como he dicho yo al principio, ni que los ricos manden mucho, es decir gobiernen, ni que los gobernantes se hagan ricos. Esta es un poco la moraleja de esta historia, que en el fondo no es una historieta sino que els el fondo, repito, de la constitución no escrita de la política que vivimos. En nuestro caso, yo creo que los límites de esta constitución no escrita no loS establece la ley, muchas veces los establece la costumbre, incluso el poder de hecho de la corporación mediática, lo que a veces llaman ustedes la profesión, que viere en constante problema de conciencia. O la empresa, o la conciencia, o la verdad, o la corporación, o el respeto a la privacidad, o el mercado. En todo caso, lo que seguro es cierto y que no está escrito en la Constitución pero funciona es que los países de democracia robusta cuentan con "instituciones" mediáticas sólidas; que además se posicionan con relativa independencia y que optan, cosa que yo recuerdo a menudo a los directores de nuestros medios de comunicación aquí. Por ejemplo, los grandes medios de comunicación americanos o ingleses optan su posiciónlen las elecciones o en los congresos, cosa que no siempre ocurre en nuestro país. Dicen : "este señor lo ha hecho mejor que el otro" y "este diario está a favor de lo que dice este señor y no de lo que dice el otro". Y esto en nuestro caso no suele ocurrir - ha habido ejemplos muy recientes, este fin de semana- . En nuestro caso se suele hablar de que "no conviene para el bien del país que estas di4isiones existan" o se suele matizar muy hábilmente para no tener que decir lo que seguramente se piensa, porque:se piensa, se cree, que si los medios tienen opinión pueden perjudicar al equilibrio político o pueden perjudicars0 seguramente a sí mismos. Yo creo que es bueno que haya medios que sean tan fuertes como para tener opinión propia y no tener que temer nada. Esto forma parte del equilibrio ecológico -vamos a llamarle así- del sistema político, de esta constitución no escrita de la que hablaba. �• Nuestro caso es muy singular. Ayer un diario de Girona publicaba diez anuncios de la que podríamos llamar el conglomerado del Gobierno,¡ del Gobierno catalán. Mejor dicho, eran nueve anuncios del Gobierno más uno del partido que tiene la mayoría eh este Parlamento y en este Gobierno. Huelga decir lo qüe esto representa desde el punto de vista práctico. NO hay ninguna ley que lo prohiba, no hay tampoco cuestiones de buen o mal gusto, porque los anuncios estaban bien hechos, no es un tema simplemente ni legal ni formal, pero es evidente que tiene que ver con un desequilibrio que puede perjudicar el buen funcionamiento del sistema. Si no hay oposición, ¿qué ocurre? Ocurre que en España, desde mi punto de vista, y en Cataluña en particular también por otras razones, si ho hay oposición suficiente, los medios la hacen. Y no hay Oposición democrática cuando el pasado pesa demasiado. Y eh España pesa demasiado. La derecha en España se ve afectada por la historia y esto descompensa un poco la situación política. Pesa también de una forma distinta en Cataluña. Cataluña como tema, como tema único, nos satisface, nqs interesa y, sin embargo, nos empobrece. Nos empobrece y nos satisface como catalanes, no ya como ciudadanos de ámbitos mayores. Como catalanes nos sentimos impelidds, estamos necesitados de hablar de un tema que la historia no ha respetado, que es Cataluña. Sin embargo, sabemos que corremos el riesgo de empobrecer nuestra ciudadanía. Es cierto que en Cataluña existe un cierto monopolio, todo es relativo en esta vida. La famosa fórmula 2+2+2 que hemos utilizado varias veces para hablar de dos medios impresos, dos de radio y dos televisivos, que a veces parece que quieran ser 3+3+3 si les dejan, es algo que realmente pesa en la vida de este país y que, además, como contribuyentes hemos estadc todos de alguna forma dispuestos a permitir durante un tiempo, en la medida en que seguramente habla, y hay, tina misión cultural que esos medios debían de cumplir y que el propio Director General de TVE reconocía que existía. De todos modos, no se puede abusar, no se debería de ab^sar, porque finalmente si mucho se estira la cuerda al f^nal se rompe. �Aquí deberíamos introducir propiamente lo que podríamos llamar la visión territorial de esos problemas de constitución informal o no escrita. Si yo abro los diarios de hoy veo cosas muy interesantes, que tienen que ver con esto, como por ejemplo que se está pidiendo la cesión del 100% del IRPF y si nos descuidamos también el nuevo impuesto todavía no existente de la matriculación, que yo modestamente creía poder reclamar para los Ayuntamientos en su día, pero... en fin, á nos han pasado la mano por delante...¿Por qué para los Ayuntamientos? Pues porque son los que pagan el coste de la congestión de tanto vehículo como hay, pero sobre esto seguramente nos acabaremos entendiendo porque yo en estelmomento políticamente soy muy optimista. Creo que se esta formando un centro, que no voy a llamar constitucional para que nadie se ofenda, pero si un centro político en este país que va a permitir modificaciones de esa constitución no escrita importantes en el futuro. También se puede leer en la prensa de hoy un artículo cuyo autor está aquí presente - titulado "Acabemos con Madrid". ¡No hay para tanto!. Y le he dicho al autor que incluso estoy dispuesto a esqribir un artículo que se titule "Ala Madrid" o algo por el estilo. Creo que no hay para tanto y eso es importante. Es muy importante que Madrid no se deprima (lo digo totalmente en serio, esto no es una ironía ni es una broma). Para buen el funcionamiento de este sistema mediático-político es enormemente importante que Madrid tenga una conciencia clara de lo que es y de lo que seguramente tiene que ser en una España nueva, en una España que se hace más desde la periferia hacia el centro que al revés, en la que el proceso de españolización o modificación de mercado a través de las privadas es un proceso real, y que se tiene que reconocer. Proceso que ha ci tado lugar a una reacción de la Televisión de Cataluña, positiva yo creo, pero una pérdida de gas de la TV Espaola en Cataluña, con los problemas que aquí se han mencionado, y en el cual la inexistencia de los medios de televisión local, en el sentido fuerte de la palabra y los medios casi diría de radiodifusión, no ayuda. No ayuda porque no acaba de dar cuenta en el sistema de los meldios de la pluralidad o de la complejidad que el país tiene en el sistema de lo político. Lo peor es que esas pérdidas que el sector �privado ha producido en el público, admitidas en el sector público autonómico de alguna forma y no tanto en el estatal, llevan a una disminución de la competencia de la televisión en catalán y de la radio en catalán. Y por otra parte no tenemos el consuelo de la existencia entre nosotros de una televisión valenciana o balear que se pueda ver, cosa que a los ciudadanos de Barcelona les encantaría. Yo creo que Madrid tiene que aceptar que la dialéctica con Barcelona es enriquecedora para Madrid y lo es para España. Creo que, como ha dicho Eliseu Climent, la dialéctica entre Barcelona i Valencia (aquí Pasqual Maragall pasa,a hablar en catalán) és enriquidora - ha de ser enriquidora - per a Barcelona i per a València. I que Barcelona aixà ho ha d'acceptar, com segurament a València- els meus avis són alacantins hauran d'acceptar que els alacantins no són valencians, que són alacantins, o monoveros, com diuen els del poble de la meva àvia. I hem d'acceptar des de Barcelona que l'existència de Girona significa alguna cosa més que un punt en el mapa. En aquest país vivim una mico amb la síndrome del Pont Aeri i no ens adonem moltesivegades que el Pont Aeri desgraciadament és quasi sempré one way. El Puente Aéreo va y vuelve, va i torna i serbla que hi vagi gent d'aquí cap allà i gent d'allà cap aquí. Doncs no. El Pont Aeri és un dos terços o tres quarts catalans que van a Madrid, i quan torna, catalans que tornen de Madrid. I això que nosaltres estem disposats a pagar aquest preu (ho dic en un dia i en una ocasió en què justament el Pont Aeri ha servit per una altra cosa, afortunadament i molt positivament). Jo crec que a I+ adrid haurien de saber que nosaltres aquest preu el pagueml a gust, entre altres coses perquè són molts els barcelonins que els agrada Madrid, com a ciutat. I tanmateix han de saber que és un preu, han de saber que és un cost, i queies fa per alguna cosa. En definitiva doncs, haurien d'jentrar seriosament en la política de gestos i en la políttica de sensibilitats, que moltes vegades estalvia molts duros i molts problemes. �Aquí avui no hi ha gent de València, que representi Valencia - si no és el Director General de RTVE - ni de Girona. Si que n'hi ha del País Basc, i això és enormement positiu, i jo crec que ens hem d'anar acostumant a que sessions com aquesta són les que representen autènticament el retrat del país, més que no pas aquelles que es puguin realitzar exclusivament a Madrid o exclusivament a Barcelona. No conec per dins quina és la relació professional entre el col.lectiu professional del$ mitjans de comunicació de Barcelona i el col.lectíu de€Madrid, i em pregunto què significa el naixement d'una ncbva Espanya plural, federal í amb un nou equilibri centre-perifèria en el món dels media. Curiosament, avui, crec jo, hi ha una premsa nacional, entenent per nacional, en aquest cas, nacionalespanyola, més equànime segurament a Barcelona que a Madrid. I això és un fet a remarcar, un fet curiós. La premsa de Madrid curiosamen4 és més local, és menys nacional des del meu punt de vista. Per exemple, l'altre dia quan vaig arribar a Madrid, per assistir a la inauguració de la Fundació Thyssen, em van preguntar si sabia "lo último que había diciho Matanzos" i jo no sabia qui era Matanzos. Yo no sabia quien era Matanzos y me consideré un poco descolocado, però no vaig tenir la impressió de ser un provincia,vaig tenir la .impressió que els que parlaven de Matanzos jeren uns provincians que parlaven d'un tema local que no forçosament ens havia d'interessar a tots, com abans quan el locutor de TVE arribava al espai meteorològic i deia "está lloviendo", estava plovent a casa seva, a l'entorn del "Pirulí", però no estava plovent a Galicia o a Catalunya. Això ja no passa i tanmateix és veritat, i és un fet a considerar, que alguna premsa vasca i un sector de la premsa catalana en castellà és més premsa nacional en el sentit en que ho diu la Constitució quan parla d4'Espanya com a nació que no pas una bona part dels medis o pe la premsa de Madrid. Crec que aquest és un nou servei de l'Estat de les Autonomies, de l'Espanya de leS Autonomies, o si ho volen vostès, un nou servei de les Autonomies a Espanya o a l'Estat. Que Madrid conegui millor Espanya, que tingui menys mandra, que viatji més, pom avui, és una de les més �grans esperances, perquè sinó serà la perifèria la que viatjarà, però cap a una altra banda. S'han d'acceptar idiomes diversos, saber descomptar el valor del passat en els èmfasis excessius que de vegades tots tenim, uns i altres, les incomprensions mútues, i dir clarament que des de Catalunya i des de les ciutats catalanes i des de Barcelona e particular esperem molt amb temor inicialment, pero4en definitiva amb una gran esperança - de la creació d'un mercat únic mediàtic a Espanya no necessariament uniformista. Som molts els que pensem que hem de defensar Cadascú el que és nostre i tanmateix que aquest país - el$nostre país, Catalunya - no es pot convertir en una Insula'Barataria. Som bastants els que pensem així. Som la majoriá. i Per últim, jo crec que el ques'està vivint avui a nivell europeu pot ser el marc d'una¡trajectòria positiva en el sentit dels problemes que hem parlat aquí. L'afirmació de la subsidiarietat a Maastrichtvol dir amb tota certesa la necessitat d'un poder pròxi4 de més autogovern, de ciutadania europea, i per tant jo penso que en aquest cas queda molt clar que els àmbits més amples no sempre imposen un distanciament. Crec que tot això és el que nosaltres podem demanar de la professió i el que ens podem demanar a nosaltres mateixos. �E �9fri t4 uvae, frs // L'ALCALDE DE BARCELONA ¿:-trUjuti~ 741(it //t tt./14—,/ tit, t-u»Lm. UkCalt CE'CLA f Ü/r/I-X3) roL) 7\11'0,n/tara i ji L9 fl )1n IkÁCiitk , 9 C. 14A) ti ( \re ec-v-v2 t/uc./(-3 ( v-tovL WASO rueLJA"()k4v11" �L'ALCALDE DE BARCELONA (-U-te V c„.04-49 ct L c.& /144-e> sIL \z' ice C44t., ' I �L'ALCALDE DE _BARCELONA o VI' V (.7 h tu ()Al', )0-6 1- eit.,NCLL Å2•1 (crifrikA ^c4--) 61`t,12). 41A ' QI h tt.i, ,CLA.,", LAI (1-‘1 1 LL¿'11‘1`". 4.` (S cfLA titt).,_10 /611U/Cat& ett4 I 14. Gov-5 t2– rço UÁ, F dds¿jre k el.L.,,U.Á-LQ �L'ALCALDE DE BARCELONA \i---\n UU.(A. Qt1 c¿k e/1- a ct„,14. etfiA-1 -ek L') bu_ 62 o ti' y I.) L4AQA (Q—e LAL.tiAtskAA kiU.t&L \c, )1A, C Vs), ' (J-k‘k-2-£7 ti ft.e.,( ILLÍ ■f. �L'ALCALDE DE BARCELONA LAAI ciu e,"/"1,0 1 ("eilk.: Li ' bLA-jCi-"In -u UtL;/1/ _JA n7v9-1/ k:. S Yrr- 1/119N3v, f P<\, tirAP'j wAy.A.A.m) kílue„L„ �Ji t/ ^OIM ^^^►^;^ t, ¿ c_1 ,t, L ,-?4^-.,c ,'L;e.-^;^ ¿ ¿í2ó JL -C i ^ ^-^- J t44v 4 3̀— J ( -")%1_1 p ^7.^^µ• k vt CQ^iV ¢t,. l ^it. _j ^^ jti^^ry t^ ï ^ex1k,.^.v ^ J ^^-^^^---^--: ^ :-f ^ 0ð v ^^ ^ a^.tQ e ^^ 1 4L , j c .. ^ Avda. Rius i Tauler ; 1-3 08004 BARCELONA Tolf . fq^1 (L -& ^wot^id iti:e ReAieeenGeuvcc. l_ ,, tilnicnutrluna; !' "^ ) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4199 Title A name given to the resource Política i mitjans de comunicació a l'Estat de les Autonomies. Dins les Jornades d'Estudi i Debat organitzades pel PSC Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Mitjans de comunicació Autonomia Societat Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències