77 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1209/19891213d_00364.pdf 06d3590bb572f225c5ba95d7c463c41b PDF Text Text , .^ 3^ 1z )15 ^i'^\_ ^^ v `^ ^ r 'e ^ ^ ^ l^ ^"^ ^ ^ Sr P. Maragall.or Director General, senyor President de l'Association Internationale Villes et Ports, senyor President del Port, senyor Cap del Sector Naval, crec que l'existència d'aquesta associació internacional de ciutats i ports i la celebració d'aquest segon congrés són testimoni de l'existència d'una nova dimensió portuària, d'una nova realitat que s'ha obert camí lentament, però d'una forma ineluctable entre les ciutats i els seus ports. I aquesta relació, a mi, que sóc economista de professió, no em queda més remei que atribuir-la a l'existència d'un fet relacionat amb el valor del port, com a ubicació, amb el valor de l'entorn de terra que circunda aquest tros de mar iYr abraçat per la pròpia ciutat, valor que antigament va ésser molt alt en el terreny comercial, però no en el terreny dels usos urbans, dels usos terciaris, dels usos de lleure, i que avui dia, en canvi, per mor de l'evolució de les pròpies ciutats s'ha anat convertint en un valor urbà "totyt coult", en un valor urbà, amb un )r preu alt de metre quadrat d'u b^ icac ó portuària, des del punt de vista de les ubicacions tradicionals de la ciutat, és a dir, de les ubicacions terciàries que defineixen la ciutat. A la nostra ciutat de Barcelona, com ha succeït a moltes altres ciutats del món, com segurament a Marsella, Baltimore, San Francisco, Gènova o Toronto, aquest espai portuari va ser un dels inicis de la ciutat en sí mateixa, però la ciutat, al pas de¡s /9 segles, dels anys, s'ha anat allunyant d'aquell punt de partida per ficar-se, endinsar-se, cada vegada més, dins la plana, dins el territori, i de vegades ha' oblidat el punt de partida. El moment que estem vivint avui és enormement emocionant perquè les ciutats, les velles ciutats europees i també les noves ciutats americanes, que van créixer molt ràpidament en un segle i mig, estan tornant al punt de partida, i tornant a valorar el que havia estat poc valorat des del .punt de vista ciutadà. _ ,És aquí ,_J que aleshores apareix, si vostès volen, un conflicte, però un conflicte interessant entre els usos tradicionals comercials del port i els nous usos que tornen a ser els vells usos urbans de la ciutat que s'acosta de nou al mar. Crec que la solució correcta d'aquesta equació, que no és fàcil, s'està fent, pel sistema de prova i error, i s'està fent d'ona forma cada vegada més acurada. Hi ha experiències, com les de les ciutats que he citat en primer lloc, que ens diuen fins on es pot arribar, fins /quin punt és G^ cert que aquesta vella ubicació torna a ser enormement valorada, i per tant que admet una càrrega d'usos de lleure i terciaris enormement important._ . ` , També és veritat, però, que cada país i cada ciutat té la seva pròpia prioritat i té la seva pròpia civilització, i té la seva pròpia manera d'entendre la relació entre la terra i el mar, i entre la ciutat i el port. Nosaltres que som llatins, que som mediterranis,tenim un concepte molt fort ) de ciutat que no es dóna en altres indrets ni en uns altres continents. Tenim un sistema urbà molt basat en el concepte de centralitat o de centralitats alternatives, i no tant el concepte americà de ciutats extensives, més propi de continents en els quals l'escassesa _d'espai pràcticament no es dóna, i on la possibilitat d'extensió �és pràcticament infinita entorn de la ciutat. Per tant nosaltres ens acostem al nostre punt de partida històric, com a ciutat, amb un respecte molt singular i amb, una veneració molt particular. I és això el que fa que les nostres discussions, en el cas de Barcelona, segurament tamlé en el cas de Marsella, ho és també en el cas de Gènova, siguin altrament aferrissades que aquelles que es donen en el continent nord-americà. Nosaltres pensem que hem de treure del continent nord-americà una lliçó, la lliçó de capacitat de l'empenta, de la 1'empresarialitat, de transformació, de la capacitat ce convertir les idees en fets, i a més, de fer-ho en un termini relativament breu de temps, 4. en canvi creiem que com a llatins, com a mediterranis, hi hem d'aportar tota la nostra vella tradició de respecte pel que és l'origen de la nostra ciutat, el centre inicial de la nostra ciutat, i una certa jerarquització dels usos que no ha d'oblidar també el valor que el port té com a paisatge. Aquí hi ha un difícil equiliri que nosaltres estem encetant i que crec que es traduirà en la realització d'un dels somnis de Barcelona, que és la seva reconciliació amb el mar, amb el mar del qual va sorgir, . Barcelona ha estat una capital que històricament té els seus millors moments deguts a un imperi marítim, a un imperi no militar sinó comercial, però marítim a última hora, que va tenir un màxim d'esplendor a la baixa Edat Mitjana, al principi 4e-)-a^ Renaixença, i que després, com tantes ciutats mediterrànies, va quedar presoner d'aquest propi mar interior que és el Mediterrani, davant l'expansió _ immensa del comerç mundial en l'Atlàntic i en el nou món. Avui el Mediterrani torna a ser un mar important, un mar de pas, i un mar centre de civilització, i és per això que, Barcelona com Gènova, com Marsella, com tantes altres ciutats es planteja aquest reencontre amb el mar amb una nova i '-lusió, tant des del punt de vista urbà i urbanístic com des del punt de vista portuari. Nosaltres estem convençuts que la Direcció actual del Port té aquestes coses al cap quan presenta el que presenta, i que vol conjuminar una renaixença comercial del port lligada a la seva expansió telemática, tecnològica i territorial, amb aquesta recuperació urbana del seu punt de contacte més central amb la vella ciutat. Pensin que per nosaltres el port i el seu rellançament com a centre d'activitat és una garantia de la recuperació de tota la ciutat antiga que en aquest moment té un tap no urbà, no terciari, no d'activitat ciutadana normal en el seu contacte amb el mar, i que amb els projectes que s'estan estudiant pot recuperar una frontera oberta d'activitat i per tant d'atracció a la ciutadania. Així ha succeït en altres ciutats; nosaltres som ; en això, seguidors de l'exemple d'altres ciutats. Tractarem d'incorporar-hi la nostra pròpia idiosincràcia per a obtenir el millor resultat. També vull dir que en el cas de Barcelona, d'aquesta Barcelona llançada cap al futur, s'ha de dir que la ciutat justament en aquest cas no té pressa, no té pressa per acabar aquests projectes en un termini enormement breu. Aquesta pressa no existeix. Som conscients que les relacions terra-mar són temes de civilització enormement complicats i que requereixen una maduració. Evidentment el 92 exerceix sore nosaltres una fascinació molt especial, i és la data de totes les coses i de I7 �tots els projectes, però és evident que nosaltres volem que la ciutat no deixi de tenir projectes per després del 92, i estem preparant projectes per després del 92, i en bona part els projectes del port em semblen situar-se en aquesta perspectiva de menys urgència. També dir que la ciutat, per al g a banda, està codificant el seu passat en forma d'una nova llei. La ciutat està preparant una nova llei, el que aquí a Catalunya i a Espanya en diem una Carta Municipal, és a dir la seva llei especial de ciutat molt singular que necessita una llei especia per viure i per funcionar. Hem tingut una experiència de deu anys de democràcia, enormement positiva i productiva, però ara està fent l'esforç de reflexionar sobre aquests deu anys i posar sobre el paper d'una llei el que són els mecanismes de funcionament que la ciutat ha experimentat i que necessita formalitzar. I dins d'aquests mecanismes, evidentment, hi ha una nova relació entre la ciutat i el port. Creiem que serà molt que aquest Inou esperit de co¢laboració que 0, no existia segurament fa deu anys, o fa vuit anys o fins i tot fa apareixent d'una manera 5 anys, del tot, i que ha ;anat progressiva, quedi plasmat en uns textes legals que en Lo definitiva hem de deixar com a ;herència a áquelles generacions 1 que ens seguiran. Agrair la seva presència avui aquí, prometre'ls que Barcelona .L seguirà els seus treballs amb enorme atenció, que a Barcelona Quan entrava li aquest tema avui és un tema apassionant. preguntava al President del '' Port "per què teniu tants congressistes, o com és que teniu tants congressistes" i em deia "perquè en aquest moment les relacions entre port i ciutat tenen un "glamour" especial, tenerH un interès i un "suspense" molt especials". Sàpiguen que la ciutat seguirà amb molta atenció els treballs que aquí es facin, que la ciutat de Barcelona és una ciutat atenta, oberta, disposada a aprendre, que ha basat en el comerç i en l'aprenentatge el,seu progrés, i que per tant, dels treballs que vostès aquests dies realitzin n'esperem un resultat enormement positiu per l'avenç dels nostres propis projectes i de l'amistat entre totes les ciutats portuàries. Bon dia i moltes gràc � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4115 Title A name given to the resource Sessió d'obertura del segon Congrés de Ciutats i Ports Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Ciutats Indústria Congressos i conferències Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1210/19900105d_00365.pdf b7e46a853dfd0bc3e22c55766620efe4 PDF Text Text 335 5 Paraules de benvinquda als Reis de l'Orient per l'Alcalde de Barcelona (Fòrmula bilingüe diferenciada: primer en català en nom dels nens de Barcelona, després en castellà en nom dels nens d'Espanya). Magestats de l'Orient Rei blanc, Rei ros, Rei negre Benvinguts sigueu a la ciutat de Barcelona Bienvenidos seáis a la ciudad de Barcelona Barcelona'ko hirira ongi etorriak Benvidos seades a cidade de Barcelona Com Alcalde, em plau donar-vos la benvinguda en nom de tots els nens i nenes de Barcelona, Reis de l'Orient, Reis Mags, Reis de la Il.lusió. Nens i nenes de la Barcelona d'avui, ciutadans de la Barcelona de demà, l'arribada dels Reis al nostre port és una de les més antigues i màgiques tradicions. Que els regals que aquesta nit us deixin els Reis siguin el premi a la vostra il.lusió. Magestats, sigueu generosos amb els nens i nenes de Barcelona, contempleu la seva il.lusió i la seva fidelitat. Reis d'Orient, sigueu generosos també amb la ciutat de Barcelona, que acaba de començar la seva dècada màgica, alimentada d'esforç, de treball, de confiança i d'il.lusió» �Queridos Reyes Magos de Oriente, Melchor, Gaspar y Baltasar Bienvenidos seáis a España en esta noche mágica. Me complace daros la bienvenida en nombre de todos los niños y niñas de España en esta vuestra llegada al puerto de Barcelona. Barcelona está representando a todos en muchas cosas y nada más entrañable y emocionante para su Alcalde que hacerlo ante los Reyes Magos. Majestades de Oriente, Reyes Magos, sed generosos con los niños y niñas, contemplad su ilusión y su fidelidad, premiad con los regalos de esta noche fantástica todo un año de esfuerzo y de buenas intenciones. Sed generosos también con este país que empieza los 90 con la seguridad de entrar en una gran época de esperanza: es más, en una década de cumplimiento de muchos deseos largamente generados. Hace 30 años un Presidente, un secretario general y un Papa formularon deseos que muchos compartian. Esperemos de esta década realidades. Reis de l'Orient, benvinguts a Barcelona i a Catalunya. Reyes Magos, bienvenidos también en nombre de todos los niños de España. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4116 Title A name given to the resource Benvinguda a SS.MM. els Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Port de Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Joventut Barcelona Model social Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1211/19900112d_00366.pdf 78b92eb4235e2d036e4ef5a3c402e71e PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Francesc Galmés i Diaz-Plaja Director del Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol \V 1 "-A Ji 4) CONFERENCIA A CARREC DE MONSIEUR MAURICE DUVERGER Di a : 12 de gener de 1990 Hora: 18,30 h. Lloc: Ajuntament de Barcelona . Saló de Cent 1, ' rtit, í k,. , tc \í g C4.'” - rvii¿T U WA 0,W 5". -, ,/ VI u 7 1 iit(i/1,43,1d L í ' e4RDRE DE L 'ACTE / VZ ›°,( S , c9 t, Ilyt,.¿(2 £ , / a kc fi.-- CL.,C-f ke iv „, (' C"-i ( 1 ' Ct ' ( Cliítj-, t' II ) tt, ,r- ,„( -I rt, t-t „ ;t c' _. f, L I, 1 // cs,,, ( Obre 1 ' acte 1 ' Excm. senyor Pasqual Ma ragall i Mira, AIca 1 de de Barcelona, qui presenta al conferenciant Monsieur Maurice Duverger. - Conferència a càrrec de Monsieur Maurice Duverger sota el títol "La nova Europa". - Cloenda de 1 ' acte per 1 ' Excm. senyor Pa squal Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. 4011- vu` AA e L ( 2 L) ¿DI t-g = • tvk Xktict,51A/L:Le- Á t .141- c, tit 2.? 14.151,( 114, o „r„, , �¿L i 1''-YL ' '? :- ('1 --'L - 4i. -^ ^^.^ d{-, ^ c y 1 1j f 4) - ^ï ^"-^^`"^` i (4AY1 ^:,^.. t. ^ ^^--^^ ^^ f : u -r ce 74- )i cLi / a-, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4117 Title A name given to the resource Presentació del conferenciant Sr. Maurice Duverger amb la conferència "La nova Europa" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Europa Relacions Internacionals Territoris Acció política Duverger, Maurice Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1212/19900119d_00367.pdf 967cdfa71141b4f0b36bcd230848e48a PDF Text Text EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA DISSABTE, 19 DE GENER DE 1990. PARAULES DEL SR. ALCALDE A SAIFORES, DOMICILI SRA. MARTA MATA, AMB MOTIU DEL DINAR AMB EL PERSONAL DE L'AREA D'EDUCACIO Moltes gràcies. Per molts anys, Marta. No sabia que feies anys. En tot cas, per molts anys a tots. Esteu representant una ciutat que avui en dia és una mica vigilada quasi des de tot arreu, des de molts punts de la geografia política i de la geografia cultural de Catalunya, de tota Espanya. Crec que se'ns mira una mica des de per tot arreu, a veure què fem com a ciutat. I no només si a l'Estadi hi ha goteres o no hi ha goteres; o si el Bob Beamon o el seu succesor batran el rècord o no; o si els Cinturons estaran acabats per l'abril del 92 o no ho estaran, per poder anar de l'Aeroport fins els Hotels; o si haurà metro a Montjuïc o no n'hi haurà; sinó -i sobretot- a veure quina ciutat és aquesta, que tothom en parla. Però la gent té curiositat per més: la gent vol saber la Ciutat com és, com son els seus habitants, els seus sistemes com van. I els seus sistemes van de coses tan prosaiques com les clavegueres -però tan importants, que s'estan arreglant- fins a la seva cultura, els seus Museus o el seu sistema educatiu. Com a molts indrets a arreu del món, el sistema educatiu no és un sistema elegit per la Ciutat, és un tema nacional: l'escola nacional. Però en el cas de Barcelona hi ha un ingredient ciutadà, hi ha un ingredient municipal de gran tradició que la Marta ens explica millor que ningú, quan cal, de tant en tant, quan s'ha de recordar i a mi m'agrada tenir present sempre. La Ciutat és un laboratori, la Ciutat no és la Nació, la Ciutat no és en majúscula, la Ciutat no té himne, té bandera, però, en fi, no és la bandera, no és la senyera. La Ciutat té una identitat, però és una identitat esportiva, cultural, que hi és sempre en to menor. I per tant, la Ciutat ha de ser -i és de fet, ja us ho he dit alguna altra vegada- el lloc on es troben al laboratori -on s'assagen- els instruments nacionals, del que la Nació necessita per ser tal com és i millor del que és. A Barcelona això ha estat així, històricament, de moltes maneres diverses. Catalunya ha estat un país dual sempre -no en els seus pitjors moments i perquè no hi havia més remei, sinó en els seus millors moments i, justament, perquè ens ho podíem permetre-. A la baixa Edat Mitjana ja hi havia la Generalitat, hi havia Les Corts i la Diputació del General o Generalitat i també hi havia el Consell de Cent. I hi havia aquesta -diguem-ne ara modernament- dialèctica entre dos poders, perquè ens ho podíem permetre i això enriquia el país, no l'empobria. Doncs bé, aquest �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA 2. element barceloní, que era present en tantes i tantes coses, en l'educació ho ha sigut d'una forma molt important durant tota la història i, en particular, durant aquest segle. Per tant, vosaltres teniu una herència que heu de mantenir i que heu de desplegar i desenvolupar d'una forma digna. 1 és l'herència de la contribució que la Ciutat ha donat a la Nació o al País, en un moment en què tothom ens mira. Jo us vull animar a seguir en aquesta línia. Des de l'última vegada que ens vam veure, fa cosa d'un any, ha passat un any dur, un any difícil en el qual la Ciutat s'ha concentrat -i l'Ajuntament en particular- en posar en marxa el que n'hem dit "els trens del 92", encara que el metro no ha sortit. Però entenem per "trens del 92" tots aquells projectes que s'havien d'endegarperquè necessiten una maduració en el temps-, s'havien d'endegar l'any 89: treure la via del tren del Poble Nou i arribar al mar era necessari per poder començar a construir les cases que han d'estar acabades -suposem- el 31 de desembre del 91; signar els convenis que hem signat pel Cinturons o les "potes" aquestes que tant trigaven, doncs també s'havia de fer l'any 89; o definir el Museu d'Art Contemporani; o tirar endavant tantes i tantes coses com aquest any s'han tirat endavant i això ha fet que per a molta gent, dels temes de qualitat -no els trens dels grans projectes amb 1'Abatex, com diuen els urbanistes de l'any 92-, sinó els temes de qualitat de vida i de sensibilitat hagin quedat no endarrerits però si en un segon pla. Se'ls ha donat menys atenció públicament. Jo, aquest any 90, l'enceto amb la confiança de pensar que, finalment els trens han endegat, potser en queden un parell -el metro per exemple, el Palau Nacional de Montjuïc, però això ja us ho puc dir que serà per a la setmana que vé, pel dia 26, que endegarem el tren del Palau Nacional de Montjuïc reformat i el Museu d'Art de Catalunya. Es a dir, que els grans projectes que ha costat tant de concebir ja son en marxa i que, ara, hem de retornar, afortunadament per a tots, una mica a les coses que son realment més importants en el cor de la Ciutat, que son les que tenen a veure amb la qualitat dels seus serveis. Vosaltres esteu al capdavant del front més significatiu o d'un dels més significatius -la cultura també-, de l'educació per descomptat i jo us volia agrair -i acabo- que darrerament he sentit (i ho volia comentar amb la Marta i la Montserrat) de veus independents i neutrals i que no tenen res a veure amb l'Ajuntament, ni amb cap tendència política, doncs que a Barcelona si hi ha millora pedagògica, això es deu als Serveis de l'Ajuntamentho he pogut sentir més d'un cop-. Jo us faig un cabal molt ràpidament de quines coses son les que es diuen per dir, quines coses son les que es diuen perquè son veritat de debó, i aquesta em fa l'efecte que es veritat de debò, que hi ha una opinió no pública majoritària, però si aquella que compta que és la que crea l'opinió dels altres, hi ha una opinió minoritària, important de la �EL SECRETARI PARTICULAR DE L'ALCALDE DE BARCELONA 3. Ciutat, que sap que les Arees de l'Ajuntament -i en particular la de l'Educació- estan creant, generant, millora pedagògica. I aquest grans de millora son molt més importants que molts dels projectes dels "trens del 92" sumats amb uns altres: perquè son grans de millora que s'acumulen a l'interior de les persones de la Ciutat, i per tant, tenen una garantia de continuïtat. Sabem que aquestes estan ben plantades, amb un material que és molt noble, que son els ciutadans joves -sobretot- de Barcelona. Us vull agrair que hàgiu fet que això sigui així i que encetem, els que estem al davant de la Ciutat, aquest any amb esperança, per tant, amb il.lusió i sabem que ara, a més a més de grans obres, a més a més de posar la Ciutat de potes per amunt, o de potes per avall i de regirar-la tota ella per fer les coses que s'hi havien de fer des de fa molts anys, en el cor dels barcelonins també hi ha un canvi en marxa. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4118 Title A name given to the resource Paraules del Sr. Alcalde a Saifores, domicili de la Sra. Marta Mata, amb motiu del dinar amb el personal de l’Àrea d'Educació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saifores Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Ajuntament de Barcelona Lideratge Barcelona Territoris Model social Mata, Marta, 1926-2006 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1213/19900123d_00369.pdf faebe40c6b670783ab2ae2bdfda21e41 PDF Text Text ALTEZA, LA CONCESIóN DE LOS PREMIOS QUE OTORGA LA FUNDACIÓN "BARCELONA PROMOCIó" A UNA PERSONA Y A UNA INSTITUCIÓN QUE TAN SIGNIFICATIVAMENTE HAN CONTRIBUIDO A LA PROMOCIóN INTERNACIONAL DE BARCELONA, EN UN ACTO PRESIDIDO POR VUESTRA ALTEZA, ES UNA DE LAS OCASIONES EN QUE SE PUEDE SENTIR ¡ CUMPLIDAMENTE EL ORGULLO DE SER ALCALDE DE ESTA CIUDAD. LA APERTURA AL EXTERIOR ES UNO DE LOS VALORES MáS ESTIMADOS POR CIUDAD. BARCELONA HA SIDO DESDE SIEMPRE UNA ADELANTADA EN LA PROYECCIÓN DE LAS ;V,) L tle INQUIETUDES -1)11 .1f9~ DE CATALUÑA Y DE (41«.~4~2 TODA ESPAÑA. N tU -C / Ì i• ESTA Ma*OnUOSA SALA GÓTICA QUE NOS ACOGE HOY SABE MUCHO DE LA YA VIEJA VOCACIÓN INTERNACIONAL DE LA CIUDAD. UNA VOCACIÓN QUE EN SUS ORíGENES SE ASIENTA EN UNA SòLIDA TRADICIóN COMERCIAL EN EL MEDITERRáNEO, Y �QUE, MáS TARDE, SE TRADUJO EN UNA PRESENCIA CATALANA EN TIERRAS LEJANAS PERO TAN PRÓXIMAS A NOSOTROS COMO SON LOS PAÍSES IBEROAMERICANOS. ALTESA, VIVIM EN UN MóN CADA VEGADA MÉS OBERT. LA COMUNITAT EUROPEA ESTà A PUNT DE CONSTITUIR EL PRIMER ESPAI SENSE FRONTERES INTERIORS D'EUROPA. ELS CANVIS ESPECTACULARS I ESPERANÇADORS QUE S'ESTAN PRODUINT A L'EUROPA DE L'EST ANTICIPEN L'ENTRADA DEL SEGLE XXI. EN AQUEST CONTEXT GENERAL EN QUè TANTES FRONTERES ES DISSOLEN I TANTES COSES CANVIEN JA NO ÉS POSSIBLE AIXECAR NOVES BARRERES NI MANTENIR MURS INTERIORS. BARCELONA, QUE HA MIRAT SEMPRE CAP A L'EXTERIOR, HO HA ENTéS I SERa CONSEQÜENT AMB EL SIGNE DELS TEMPS. LA MATEIXA IDEA DE CIUTAT ÉS ' OPOSADA AL TANCAMENT. NO ÉS CAP ATZAR QUE EL MUR DE BERLÍN, UN MUR QUE MIGPARTIA UNA CIUTAT, FOS EL SíMBOL MÉS COLPIDOR DE LA DIVISIó EUROPEA. PERQUè COM DIU UN VELL PROVEROI ALEMANY, STADTLUFT MACHT FREI, L'AIRE DE LA CIUTAT FA LLIURES ELS HOMES. �BARCELONA CONEIX UN MOMENT D'UNA INTENSITAT ESPECIAL, VIU UNA TRANSFORMACIÓ D'UN GRAN ABAST. BARCELONA, QUE TÉ UN PROJECTE AMBICIóS I REALISTA DE RENOVACIÓ URBANA 1 DE REEQUILIBRI DE LA CIUTAT, EL VOL COMPLETAR ARA AMB UNA PRESèNCIA EN EL MÓN. LA CONCESSIo DELS JOCS DE LA XXV OLIMPIADA HA ACTUAT COM A MOTOR D'AQUEST PROJECTE, I AL MATEIX TEMPS HA SIGNIFICAT UNA GRAN IL.LUSIó COL LECTIVA, COMPARTIDA PER 1 TOTS ELS CATALANS, PER TOTS ELS ESPANYOLS. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT INTEGRADORA, QUE VOL ACOMPLIR LA FUNCIó DE GRESOL QUE SEMPRE HAN TINGUT LES GRANS METROPOLIS. UNA CIUTAT ES UN LLOC D'ENCONTRE, DE CREACIÓ, D'INTERCANVI D'EMOCIONS I D'IDEES, ES, EN DEFINITIVA, UN ESPAI DE LLIBERTAT. PERMITIDME, ALTEZA, QUE TERMINE MI INTERVENCIÓN FELICITANDO A LOS PREMIADOS. AL DR. JOAQUIM BARRAQUER, CONTINUADOR DE UNA DINASTÍA DE ILUSTRES MÉDICOS BARCELONESES, Y CUYA CLÍNICA ES UNA DE LAS INSTITUCIONES BARCELONESAS MáS RECONOCIDAS INTERNACIONALMENTE. AL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, QUE �HA CONFIADO A BARCELONA LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS DE LA XXV OLíMPADA, Y QUE SABE QUE PUEDE CONFIAR PLENAMENTE EN LA CAPACIDAD, LA EFICACIA Y EL SENTIDO DE LA RESPONSABILIDAD DE BARCELONA. MUCHAS GRACIAS A ELLOS POR ENALTECER EL NOMBRE DE BARCELONA, Y MUCHAS GRACIAS A VOS, ALTEZA, POR VUESTRA PRESENCIA EN ESTE ACTO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4119 Title A name given to the resource Lliurament dels Premis de la Fundació Barcelona Promoció per S.A.R. el Príncep d’Astúries Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Relacions Internacionals Barcelona Territoris Model social Acció política Empreses Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1214/19900308d_00370.pdf fefae08c0ad019023196f383b14abef9 PDF Text Text HONORABLES SEÑORES CÓNSULES, QUERIDOS AMIGOS, PERMÍTANME QUE LES DIGA, COMO INICIO DE MIS PALABRAS, QUE PARA EL ALCALDE DE LA CIUDAD ESTOS ENCUENTROS PERIÓDICOS CON EL CONJUNTO DEL CUERPO CONSULAR ESTABLECIDO EN BARCELONA CONSTITUYEN UNA DE LAS FJNCIONES MáS AGRADABLES Y SATISFACTORIAS DEL CARGO. REPRESENTAN USTEDES LOS INTERESES DE ESTADOS Y DE NACIONES DE LOS CUATRD PUNTOS CARDINALES DEL PLANETA. QUE LOS ESTADOS QUE REPRESENTAN HAYAN CONSIDERADO CONVENIENTE PARA SUS INTERESES EL ESTABLECIMIENTD DE UNA OFICINA CONSULAR EN BARCELONA, ES ALGO QUE NOS ENORGULLECE Y QUE DICE MUCHO TANTO EN FAVOR DE LOS ESTADOS QUE ENVIAN COMO DE LA VITALIDAD DE LA CIUDAD QUE LES ACOGE. UNA VITALIDAD QUE TIENE SU MANIFESTACIÓN MáS EVIDENTE EN EL INCREMENTO ESPECTACULAR DEL NÚMERO DE PASAJEROS QUE REGISTRA EL AEROPUERTO, QUE HA ALCANZADO YA LOS OCHO MILLONES DE VIAJEROS, ASí COMO EN EL �-2- SIGNIFICATIVO INCREMENTO DE LAS LLAMADAS TELEFÓNICAS INTERNACIONALES QUE TIENEN SU ORIGEN O DESTINO EN BARCELONA. ME COMPLACE CONSTATAR QUE LOS MOVIMIENTOS QUE SE PRODUCEN EN EL CUERPO CONSULAR Y EN LAS OFICINAS CONSULARES TIENDEN A CONSOLIDAR LA REPRESENTACIÓN Y A MEJORAR LA INSTALACIóN Y LOS SERVICIOS CONSULARES. TAL ES EL CASO, ÚLTIMAMENTE, DE LOS CONSULADOS GENERALES DE DINAMARCA, ESTADOS UNIDOS Y FINLANDIA. EN ESTE SENTIDO, COMO USTEDES YA SABEN, CONTAREMOS DENTRO DE POCO CON EL ESTABLECIMIENTO DEL CONSULADO GENERAL DE LA UNIóN SOVIÉTICA. ESPERO QUE LOS INTERESANTES Y POSITIVOS CAMBIOS POLÍTICOS QUE SE ESTáN PRODUCIENDO EN LA EUROPA ORIENTAL, SE TRADUZCAN EN UNA MAYOR PRESENCIA DE ESOS PAÍSES EN EL AREA DE LA EUROPA COMUNITARIA. Y, NATURALMENTE, DESEARÍA QUE BARCELONA PUDIERA CONTAR EN UN FUTURO PRÓXIMO CON NUEVAS REPRESENTACIONES DE AQUELLA REGIÓN. �-3- TAMBIÉN LOS GRANDES PAíSES ASIáTICOS, LA REPÚBLICA POPULAR DE CHINA, COREA Y JAPóN, HAN OPTADO POR HACERSE REPRESENTAR PLENAMENTE EN BARCELONA, Y ESPERO QUE SU EJEMPLO SEA SEGUIDO POR OTROS PAíSES DE LA ZONA. CONOCEMOS LOS BENEFICIOS QUE APORTAN A LA CIUDAD MUCHAS INICIATIVAS IMPULSADAS DESDE LOS CONSULADOS: INVERSIONES, VISITA DE PERSONALIDADES, INTERCAMBIOS CULTURALES, NUEVAS ESCUELAS PARA LAS COLONIAS DE RESIDENTES, ETC... LES ANIMO A QUE SIGAN EN ESTA LíNEA Y LES ASEGURO QUE PODRáN CONTAR SIEMPRE CON MI RESPALDO PERSONAL Y CON LA COLABORACIÓN DE LA ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL. ENTRE LAS FUNCIONES CONSULARES QUE LES CORRESPONDEN DESTACA LA DE INFORMARSE DE LAS CONDICIONES Y DE LA EVOLUCIÓN DE LA VIDA COMERCIAL, ECONÓMICA, CULTURAL Y CIENTÍFICA DEL ESTADO RECEPTOR, PARA TRASLADAR ESE CONOCIMIENTO A LOS GOBIERNOS DEL ESTADO QUE LES ENVíA. EN ESA LABOR TAN IMPORTANTE, PORQUE SIENTA LAS BASES PARA EL CONOCIMIENTO MúTUO Y �-4PARA EL FOMENTO DEL DESARROLLO DE LAS RELACIONES DE TODO TIPO, SIN OLVIDAR LAS RELACIONES DE AMISTAD, ENCONTRARAN USTEDES LA COMPRENSIÓN Y LA ASISTENCIA DE BARCELONA, QUE ES UNA CIUDAD ABIERTA Y COMUNICATIVA. LA RELACIÓN ENTRE LA CIUDAD Y EL CUERPO CONSULAR ESTABLECIDO EN ELLA ES BUENA, Y CREO QUE USTEDES SE SIENTEN A GUSTO EN NUESTRA CIUDAD. AÚN ASí LES SUGIERO EL COMPROMISO DE INCREMENTAR ESA RELACIÓN, MEJORANDO, SI CABE, LA COMUNICACIÓN Y LOS CONTACTOS. TENEMOS ANTE NOSOTROS LA CITA DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992 QUE EXIGIRá DE TODOS NOSOTROS UN ESFUERZO ADICIONAL. TODO LO QUE HAGAMOS PARA PREPARARNOS DE CARA A ESE GRAN ACONTECIMIENTO QUE SITUARá A BARCELONA EN EL CENTRO DE LA ATENCIÓN MUNDIAL, CREO QUE SERá EN BENEFICIO DE LOS INTERESES DE LA CIUDAD Y DE LOS INTERESES DE LOS ESTADOS Y NACIONALES QUE REPRESENTAN. HONORABLES CÓNSULES, QUERIDOS AMIGOS, BRINDO POR TODOS USTEDES, POR SUS PAíSES Y POR BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4120 Title A name given to the resource Dinar amb els membres del Cos Consular / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Melià-Sarrià Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Barcelona Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1215/19900312d_00371.pdf 92663354191952c6abfb0a5b3c3525c5 PDF Text Text INTERVENCIO DE L'ALCALDE AL MITING DE S.P.D. A BERLIN -EST ^ Z G,S2 CIUDADANOS DE BERLIN QUERIDO AMIGO IBRAHIM BOHME OS TRAIGO UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD DE BARCELONA Y DE TODA CATALUÑA, UN SALUDO FRATERNAL DE LA CIUDAD OLIMPICA DEL '92 A LA CIUDAD OLIMPICA DEL '36 Y QUIEN SABE SI TAMBIEN DE PRINCIPIOS DEL SIGLO XXI. HACE 50 AÑOS, MI CIUDAD, Y MI PAIS, ESPAÑA, LUCHABAN POR LA DEMOCRACIA Y NO CONSIGUIERON GANAR, PERO UNA GENERACION DE HOMBRES Y MUJERES DIGNOS Y VALIENTES ASOMBRARON AL MUNDO Y PLANTARON ENTONCES LA SEMILLA DE LA ACTUAL LIBERTAD. ENTRE ELLOS HABIA MUCHOS CIUDADANOS DE DIVERSOS LUGARES DEL MUNDO AMANTES DE LA LIBERTAD Y AL FRENTE DE ELLOS EL QUE DESPUES FUE ALCALDE DE BERLIN, PRIMER MINISTRO Y PRESIDENTE DE LA INTERNACIONAL SOCIALISTA: MI ADMIRADO AMIGO WILLY BRANDT. VOSOTROS ESTAIS HOY EN EL CENTRO DE LA ATENCION EUROPEA Y MUNDIAL, ESTOY SEGURO QUE PODREIS CORRESPONDER A ESE RETO DE PAZ DE LA VIEJA EUROPA Y DE TODO EL MUNDO. Y DESEO TAMBIEN HACEROS LLEGAR NUESTRA ESPERANZA DE VEROS UNIDOS Y LIBRES EN BARCELONA, EN 1992, REPRESENTANDO A UNA ALEMANIA RECONCILIADA COMO PARTE DE UNA EUROPA FEDERAL, PACIFICA Y PROSPERA, QUE PUEDA DIRIGIR EN PAZ Y BIENESTAR SU FUTURO. GLÜCK AUF, LIEBE FREUNDE �be) wy}-1\f�,9-J O c w(m,/ I B,1 ,1.71/14 QUI-,-qtíl")() F-V C. clu C M.7'>( 1)11rd Pf 41 6-0\117uk-c:oi, u-7,i nc h) ce-5 (}4 OS ' 4.j.~ • whl j. r1.7 tt) °A* t4ki77t9,15),\) EI)-61u.\„W1i71,71,5- > sau /ctit p t 4 A clvik._ f klh73 CÁ) j DC-7 /4 \ki / /9/H 1,41 06,-if Cplity,,i k L Ocf-r/4D J PA- u [C-- A~ : C4.- -rufeNf < 2 A-zkAii u: 10_04T° gc-- a uy 11)7�1 ck4-4-Lui\-j/1, SAL u po DC z 1 Í-191"71---T7 A,4 :Pc-L, ciu117,--0 9 /92 4 („,:f 04) ("ri\61Pic4: ttlz_ ( SI 1 e tx 01,0C O,: : A 9/5-5/uei F1)¿ uc E5 ; c.(1-uri,,,_ 19 vt-T -2 iii//)\_)tfPuz) cu I r Lif)- ) Ti<11)4' 4'1-4 c'"111-1171 Z4 U UYV5- ac/0,5 CyUbitrvItub A i inmys 1)L-7- v L/ Jc L4 g 1/17)73) Liu (> 5 1 ,4 ,*( 4-7) í/-)o LO cri4 n 1-5 4e-L A' Ftzt,mz- 9-D 0G - 7 1'1 4-7‘) 03-j �v(5 Ío ryut2f o 5 c Dt -L9 1.);\ 1-'011,0,91-`71 114-c E6, 1./ Flao QUE P O big15 c..bl? 261 r 5 , E A Pottlb£N #47irow--- Eci goM b-E T-DY ,4 L \.~ c9/1 n r echj. Mm c t i)A 4 1) P4 � Lu • ¿I/ e.? f (57, At- A CV )91 Cki- c)S r4M k,r1t,f' AuCviA, UL( ¿--11 FUT PutE: D4 r3i C/(/ E Ç 74fé/ " -2/94 ) y ) A) u ¿5.99/LA t,-WO u7/1 cc 10 PAre- , WEI -4 1£ un Ø-z) , 7-7,41.4 L DE (;2,¿/ A-u ¿,1¿:: (tç fr-oyurvt-tA r¿i Tc/ /-(2 ,r71 C1) 11) C./ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4121 Title A name given to the resource Intervenció al míting electoral del SPD, Partit Socialdemòcrata alemany Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Església Emmanuel, Berlin, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Democràcia Història Territoris Acció política Alemanya Socialdemocràcia Description An account of the resource Inclou la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1216/19900315d_00372.pdf 825fa95775f9a0e2a8e40b1aa92f7d4e PDF Text Text \. ! ^ ; t^^ i ^ 3 3 L. ACTE DE PRESENTACIÓ DE LES PRIMERES MONEDES COMMEMORATIVES DELS JJ.00.'92 Palau de Pedralbes, 15 de març 1990 �ALTEZA: EL ACTO QUE HOY CELEBRAMOS EN BARCELONA TIENE UNA GRAN SIGNIFICACIóN EN EL CAMINO HACIA LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. ES UN EJEMPLO CONCRETO DE LA MARCHA PRECISA, PROGRAMADA Y EFICAZ QUE HA TOMADO LA PREPARACIÓN DE LOS JUEGOS. BARCELONA ESTá PASANDO YA A UNA FASE DE CONCRECIÓN DE LOS PREPARATIVOS OLÍMPICOS QUE SE VA MATERIALIZANDO EN REALIDADES QUE PUEDEN VER Y TOCAR SUS CIUDADANOS: OBRAS -QUIZáS INCÓMODAS PERO BIEN RECIBIDAS-, INSTALACIONES QUE VAN COGIENDO FORMA, Y PROYECTOS QUE CULMINAN, COMO ÉSTE QUE HOY MISMO PRESENTAMOS, DE LA EMISIÓN DE UNA SERIE DE MONEDAS OLÍMPICAS. BARCELONA, SENYOR, ACABA DE CLOURE UN PERÍODE CENTRAT EN L'ELABORACIÓ DE PROJECTES, EN L'ACURADA PREPARACIÓ DELS ESCENARIS DEL 92 I EN LA FORMACIÓ DELS HOMES I DONES QUE CONDUIRAN LA GRAN OPERACIó DELS JOCS. HAN ESTAT DOS ANYS D'UN TREBALL SILENCIÓS I DISCRET QUE NO TOTHOM HA COMPRèS. PERQUè EREN LA CONTINUACIÓ DE L'ESFORÇ DE PROMOCIÓ MÉS BRILLANT �-z- QUE BARCELONA HAGUÉS FET MAI AL LLARG DE LA SEVA HISTÒRIA. PERÒ AQUESTA CONCENTRACIÓ INTERIOR, AQUEST APROFUNDIMENT EN LA REFLEXIÓ I EL DISSENY DELS PROJECTES OLíMPICS I CIUTADANS ERA, PROBABLEMENT, IMPRESCINDIBLE. BARCELONA HA SORTIT REFORÇADA D'AQUEST PERíODE DE SILENCI I DE TREBALL. L'EMISSIó DE MONEDES QUE AVUI PRESENTEM ÉS UNA BONA PROVA DE L'ENCERT D'UNA PROGRAMACIÓ MARCADA PER L'EFICàCIA I LA CIRCUMSPECCIó. PAS A PAS, LES DECISIONS PREVISTES HAN PRèS FORMA TANGIBLE: ELS CONTRACTES DE TELEVISIÓ, ELS DE COMERCIALITZACIÓ I PATROCINI, LES ADJUDICACIONS DE CADASCUNA DE LES GRANS OBRES... PAS A PAS TAMBÉ, HAN ACABAT ALGUNES DE LES GRANS OBRES D'INFRAESTRUCTURA, COM EL MAGNÍFIC ESTADI OLíMPIC O UNA INSTAL.LACIó TAN INNOVADORA COM EL PALAU DE SANT JORDI, I ENTREN EN FASE FINAL D'EXECUCIÓ ELS CINTURONS DE RONDA I EL COMPLEX DE LA VILA OLÍMPICA. BARCELONA VIURà, EN ELS DOS PROPERS ANYS, UN DELS PERíODES MÉS ACTIUS I CREATIUS DE LA SEVA HISTòRIA RECENT. BARCELONA ESTà DEMOSTRANT QUE, QUAN RECLAMA EL SUPORT DE L'ADMINISTRACIÓ AUTONMòMICA I DE �-3- L'ESTAT ALS SEUS PROJECTES, HO FA PERQUè SAP QUE POT CONTRIBUIR DE MANERA DECISIVA A L'èXIT DE LA CITA DE 1992. BARCELONBA, CAPITAL DE CATALUNYA, SAP QUE POT EXTENDRE AL CONJUNT DEL PAíS LA POTèNCIA I MODERNITAT QUE AVUI EL MÓN LI RECONEIX. BARCELONA SAP QUE POT REPRESENTAR AMB DIGNITAT I EFICàCIA EL RETROBAMENT D'AQUESTA ESPANYA MODERNA AMB EL MáN. ES UN ORGULLO PARA ESTA CIUDAD Y PARA SU ALCALDE, QUE EL RETO OLÍMPICO QUE ASUMIMOS ANTE EL MUNDO, REÚNA EN SU COLECCIÓN DE MONEDAS TRES SíMBOLOS TAN ESTIMADOS COMO SON: - EL RECONOCIMIENTO DE LA CORONA REPRESENTA- DA EN ESTA ACUÑACIÓN POR EL PRESENTE Y EL FUTURO QUE SIGNIFICáIS VOS Y VUESTRO AUGUSTO PADRE, EL REY. - TAMBIEN, LA IDENTIFICACIóN CON UNA CULTURA QUE, DESDE CATALUNYA, HA DADO VALORES UNIVERSALES COMO PICASSO. - Y, POR ÚLTIMO, EL SENTIMIENTO DEPORTIVO QUE, HOY MáS QUE NUNCA, NOS UNE A TODOS A TRAVÉS DEL PROYECTO OLÍMPICO DE BARCELONA'92. PERMITIDME, SEÑOR, QUE HAGA PÚBLICO NUESTRO RECONOCIMIENTO POR LA ILUSIóN Y EL TRABAJO BIEN �-4- HECHO POR LA FáBRICA NACIONAL DE LA MONEDA Y TIMBRE, REPRESENTADA EN ESTE ACTO POR EL ILUSTRÍSIMO SEÑOR PRESIDENTE DON CESAR RAMÍREZ. UNA MANIFESTACIÓN MáS DEL COMPROMISO QUE EL GOBIERNO HA ADQUIRIDO, EN ESTA OCASIÓN A TRAVÉS DEL MINISTERIO DE ECONOMÍA Y HACIENDA, EN LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. SABED, ALTEZA, QUE VUESTRA PERIÓDICA PRESENCIA EN BARCELONA Y LA CONFIANZA DE LA CORONA QUE ESTE GESTO REPRESENTA, SON AL MISMO TIEMPO UN AVAL Y UN ESTÍMULO, QUE EN NOMBRE DE LA CIUDAD OS RECONOZCO Y OS AGRADEZCO. �ALTEZA: EL ACTO QUE HOY CELEBRAMOS EN BARCELONA TIENE s UNA GRAN SIGNIFICACIóN EN EL CAMINO HACIA LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. ES UN EJEMPLO CONCRETO DE LA MARCHA PRECISA, PROGRAMADA Y EFICAZ QUE HA TOMADO LA PREPARACIÓN DE LOS JUEGOS. BARCELONA ESTá PASANDO YA A UNA FASE DE CONCRECIÓN DE LOS PREPARATIVOS OLÍMPICOS QUE SE VA MATERIALIZANDO EN REALIDADES QUE PUEDEN VER Y TOCAR SUS CIUDADANOS: OBRAS —QUIZáS INCÓMODAS PERO BIEN RECIBIDAS—, INSTALACIONES QUE VAN COGIENDO FORMA, Y PROYECTOS QUE CULMINAN, COMO ÉSTE QUE HOY MISMO PRESENTAMOS, DE LA EMISIÓN DE UNA SERIE DE MONEDAS OLÍMPICAS. BARCELONA, SENYOR, ACABA DE CLOURE UN PERÍODE CENTRAT EN L'ELABORACIÓ DE PROJECTES, EN L'ACURADA PREPARACIÓ DELS ESCENARIS DEL 92 I EN LA FORMACIÓ DELS HOMES I DONES QUE CONDUIRAN LA GRAN OPERACIÓ DELS JOCS. HAN ESTAT DOS ANYS D'UN TREBALL SILENCIÓS I DISCRET QUE NO TOTHOM HA COMPRèS. PERQUé EREN LA CONTINUACIÓ DE L'ESFORÇ DE PROMOCIÓ MÉS BRILLANT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4122 Title A name given to the resource Presentació de les Primeres Monedes Commemoratives dels Jocs Olímpics 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Acció política Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-03-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1217/19900421d_00377.pdf 74f4242a6dd6f32a1b83630b7d05c0a6 PDF Text Text VISITA DEL PRINCEP D'ASTURIES I DE GIRONA A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. PARAULES DEL SENYO ALCALDE. 21/4/90 ALTEZA: EN NOM DE LA CORPORACIO QUE PRESIDEIXO, FORMADA COM A TAL EN EL SEGLE XIII EN AQUESTA MATEIXA SALA, VULL QUE SAPIGUEU QUE ÉS UN HONOR PER A NOSALTRES REBRE-US AVUI AQUI, COM EL 30 DE MAIG DE 1.981 AL VOSTRE PARE EN OCASIO TAN SIGNIFICATIVA PEL CAPGIRAMENT É DEL CLIMA POLITIC DEL PAIS I COM EL 19 DE GENER DE 1.987 AL VOSTRE AVI PER A CONCEDIR-LI LA MADALLA D'OR DE LA CIUTAT, DE LA QUAL TANT DIGNAMENT HA PORTAT EL NOM EN ANYS DIFICILS. NOSOTROS SOMOS LOS SUCESORES DE AQUELLOS QUE EN EL AÑO 1714 SALIERON DE AQUI A LUCHAR CONTRA UN REY QUE NOS SUPRIMIO COMO CONSELL DE CENT POR UN DECRETO INJUSTO. PUES BIEN: ES UN HONOR PARA NOSOTROS RENDIROSIHOMENAJE COMO HEREDERO DEL REY QUE COMO PUEBLO HEMOS VOTADO CON LA CONSTITUCION Y ACEPTAMOS. PUIX QUE LA CONSTITUCIO RECONEIX EL NOSTRES DRETS COM A CATALANS I COM A BARCELONINS; DRETS AQUESTS ULTIMS QUE ES CONSAGRARAN EN UNA CARTA MUNICIPAL DEMOCRATICA QUE MILLORARA LA VIGENT DE 1.960 I QUE SEGUIRA LA TRADICIO DE LES PRIMERES ORDINACIONS DEL 1.200 I EL CONSELL DE CENT DE 1.700. AQUESTA ÉS LA VOSTRA CASA. I AQUELLP4 SERA UN DIA LA VOSTRA CADIRA QUAN ENS VISITEU COM A REI. US HO DIEM AMB EL RESPECTE QUE US ME REIXEU I L'AFECTE QUE US HEU GUANYAT PRESIDINT EL NOSTRE PROJECTE DEL 1.992. �EXCMO. SEÑOR ALCALDE. LE AGRADEZCO MUY SINCERAMENTE SUS PALABRAS . ESTA VISITA A LA MILENARIA BARCELONA!NI ES LA PRIMERA NI TAMPOCO LA ULTIMA; PERO SI ES LA PRIMER4QUE HAGO CON CARACTER INSTITUCIONAL Y EN ESPECIAL A ESTE EXCELENTISIMO AYUNTAMIENTO. LA MEVA FAMILIA, DES DE FA MOLTES GENERACIONS, HA ESTAT I CONTIMIA ESTANT ESTRETAMENT VINCULADA A AQUESTA CIUTAT, POSANT EN EL FUTUR LES NOSTRES IL.LUSIONS I ESPERANCES DE CONTINUITAT. M'AGRADA MOLT TENIR AQUESTA OPORTUNITAT PER SALUDAR A TOTA L'EXCEL.LENTISIMA CORPORACIO D'AQUESTA CIUTAT COMTAL ABANS D'INICIAR EL MEU RECORREGUT PER L'INTERIOR DE CATALUNYA. BIEN SE QUE VUESTRO DESEO HUBIERA SIDO QUE ESTA VISITA TUVIERA MAYOR INTENSIDAD, PERO EL TIEMPO APREMIA YICOMO SABE, SEÑOR ALCALDE, Y YO SE LO ASEGURO, NO SERAN POCAS LAS OCISIONES EN LAS QUE PODRE DISFRUTAR 3 DE VUESTRA TAN DEMOSTRADA HOSPITALIDAD, NO SOLO POR MI EXPRESO DESEO SINO TAMBIEN POR LOS ACONTECIMIENTOS1QUE EL FUTURO NOS DEPARA. PRECISAMENTE DESEO Y AUGURO QUE ESE FUTURO SEA PLENAMENTE EXITOSO EN PAZ Y CONCORDIA PARA LA MUY NOBLE CIUDAWDE BARCELONA I PER MITJA DEL SEU ALCALDE I CORPORACIO DESITJO TRANSMETRE ALS BARCELONINS LA MEVA MES CORDIAL SALUTACIO I L'AFECTE MES SINCER. �c m es çz 7 rri çJ O ��co m O, co m 17,› N 7 r C JI (- r- e CZ, 1—T re- z o r- om 32 co ryi o Iii o r- o �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4123 Title A name given to the resource Visita del Príncep d’Astúries i de Girona a l'Ajuntament de Barcelona. Paraules del Senyor Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Drets constitucionals Història Acció política Territoris Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1218/19900502d_00380.pdf 422a3c6665ee7f66f2bfd1621ae9b8fb PDF Text Text A"C1 \2)C ? GVci 2 pv\n # IL LUSTRE SENYOR DEGà, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR D'ENTRADA L'AMABLE INVITACIó DEL COL . LEGI D'ADVOCATS A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERèNCIA SOBRE EL PAPER DE BARCELONA AL MóN. LA INVITACIó EM SATISFà DOBLEMENT, PER L'OPORTUNITAT QUE SE'M BRINDA D'EXPOSAR ALGUNES DE LES PREOCUPACIONS DE L'ALCALDE DE BARCELONA I PERQUè EL COL . LEGI D ADVOCATS ÉS UNA INSTITUCIó D'UNA GRAN SIGNIFIpACIó PER A LA NOSTRA CIUTAT, I QUE INTEGRA UT COL.LECTIU DE CIUTADANS ESPECIALMENT SENSIB E A L'ESTAT DE BARCELONA. PERQUè, EFECTIVAMENT, POCA *ENT COM ELS ADVOCATS. A TRAVÉS DE L'ENQUESTA DIàRIA QUE PODEN FER D DELS SEUS DESPATXOS ESTAN TAN AMATENTS I TA AL CORRENT DEL POLS VITAL DE LA CIUTAT. I POCA GENT COM VOSTS SABEN QUE EL CLIMA ECONòMIC I SOCIAL DE LA CIUTAT HA CANVIAT POSITIVAMENT EN ELS DARRERS ANYS. �ALLÒ QUE ABANS EREN EXPEDIENTS DE CRISI, DE LIQUIDACIó D'EMPRESES, D'ACOMIADAMENT, SóN ARA EXPEDIENTS DE CONSTITUCIÓ DE 0OCIETATS, I GESTIONS RELACIONADES AMB INVERSIONS DE CAPITAL EXTERIOR. VOSTèS SóN ELS PRIMERS A NOTAR AQUEST CANVI DE SIGNE DE LACONJUNTURA. I POCA GENT COM VOSTèS VIU Ef, REPTE, ON PROBABLEMENT CONFLUEIXEN LA IL•LUSIó AMB LA INQUIETUD, DE LA INTERNACONALITZACIó CREIXENT, IMPARABLE, DE LA NOST ECONOMIA, AMB LA INFLUèNCIA QUE TÉ SOBRE LL VIDA DELS BARCELONINS. ÉS PER AIXò QUE VOLbRIA PARLARLOS AVUI DEL ROL INTERNACIONAL DE1BARCELONA. FA UNS ANYS -VIST EN PERSPECTIVA, NO GAIRES, PERò SI HEM DE JUDICAR PER L'ESFORÇ FET I PER LA INTENSITAT AMB Q Jè ELS HEM VISCUT, JA SEMBLEN MOLTS- TENíEM UNA PREOCUPACIÓ ESSENCIAL: SITUAR BARCELONA EN EL MAPA. I AIXò PODEM DIR QUE JA' SIMA ACONSEGUIT, EN GRAN PART GRàCIES A LA DESIGNACIÓ DE BARCELONA COM A SEU DELS JOCS 4LíMPICS DE 1992. PERò TOTS VOSTèS SABEN QU AQUEST FET ES VA PRODUIR TAMBÉ COM A CONSEQÜèNCIA D'UNA �VOLUNTAT PRèVIA DE PRESèNCIA DE LA CIUTAT EN EL MÓN. A MÉS, AQUEST RELLANÇAMENT INTERNACIONAL NO úNICAMENT UN FENOMEN OUE AFECTI g BARCELONA: SóN LES CIUTATS WROPEES MÉS ÉS CAPDAVANTERES LES QUE HAN PRES NOilA CONSCIéNCIA DEL SEU PAPER COM A MOTOR DEL DESENVO LUPAMENT ECONÒMIC. peÁ c4z ' PENSIN QUE AVUI DIA EL PRESSUPOST(DE MÉS D'UNA CIUTAT EUROPEA ÉS SUPERIOR AL DE LES DEMARCACIONS TERRITORIALS DE NIVELL SUPERIOR (DEPARTAMENT, PROVíNCIA O REGIó),. NO ÉS EL CAS D'ESPANYA, EVIDENTMENT, PE LA NOSTRA CONFIGURACIÓ AUTONÓMICA, PERÒ AIX ÉS AIXí EN D'ALTRES PAÏSOS. PERò, PER DAMUNT DE TOT, ALLÓ QUE DETERMINA AQUEST PAPER PREPONDERANT DE LES CIUTATS A EUROPA ÉS LA SEVA CAPACITAT DESENVOLUPAMENT GENERAL, D'INFLUIR EN EL D'ACIIJAR COM A AGENTS ECONÒMICS (LA SEVA INTERVENCIÓ ESTRAJ TéGICA, EL SEU SUPORT ALS SECTORS LOCALS, A �L'ATRACCIÓ D'EMPRESES, ETC.). EUROPA, UN SISTEMA DE CIUTATS EN MÉS D'UNA OCASIó HEM DEF[NIT EUROPA COM UN SISTEMA DE CIUTATS. EUROPAIÉS, EFECTIVAMENT, EL CONTINENT URBà PER EXCEL•LèNCIA. LA MAJOR PART DE LES GRANS CIUTA` ['S DE PRIMER ORDRE ESTAN SITUADES A EUROPA. DIXO A BANDA EL FENOMEN DE LES MACROCIUTATS ¡DEL TERCER MóN, QUE ÉS TOTA UNA ALTRA COSA.; EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS ES CARACTERITZA PER LA SEVA COHESIó GLOBAL I PER LA SEVA DIVERSITAT INTERNA, LA QUAL COSA LI DóNA UNA GRAN POTENCIALITAT. EN L'ETAPA ACTUAL DE CANVIS RàPIDS I IMPORTANTS EN EL CAMP DE L'ECONOMIA I DE LA TECNOLOGIA, LES CIUTATS S'ENFROITEN A NOUS DESAFIAMENTS, LA SOLUCIó DELS QUALS PASSA PEL i SEU REFORÇAMENT COM A CENTRES DE CREATIVITAT, DE DIFUSIó DE LA CULTURA I DE CONCENTRACIó DE CAPITALS. �c4 7_ . /•" "^ 3^ ^i^j'-1^^1. /( COM A CONSEQUéNCIA D'AIXò, LA COMPETèNCIA PER ATREURE LA RECERCA, LA ORODUCCIó I ELS SERVEIS ES PRODUEIX PRIORITàRIAMENT ENTRE CIUTATS. ELS ELEMENTS QUE IN['ERVENEN EN AQUESTA COMPETÒNCIA SóN DIVERSOS, PERò ES PODEN RESUMIR EN ALGUNS PUNTS CONCRETS: - LA VOLUNTAT, CONSENSUADA AMB ELS DIVERSOS ESTAMENTS DE LA CIUTAT, !D'ARRIBAR A SER UNA GRAN METRòPOLI DE SERVEIS - UNA RELACIó FèRTIL ENTRE NDúSTRIA I INVESTIGACIó, ENTRE EMPRESA I UNIVERSITAT, QUE INTEGRI INVESTIGACIÓ I INNOVACIó, I QUE FACI POSSIBLE EL DESENVOLUPAMENT E LES NOVES TECNOLOGIES. - UNA BONA INFRASTRUCTURA DE COMUNICA.-------CIONS, EN UN SENTIT AMPLI (AUTOPISTES, PORTS, AEROPORTS, TELECOMUNICACIONS), QUE POSSIBILITI UN ACCÉS RàPID I FàCIL. - LA CAPACITAT DE CONVERTIR-SE EN CENTRE DE CULTURA I DE SERVEIS PERSONALS DE TOTA c ^^ �MENA, EN CENTRE DE LLEURE I D'ESPORT. AIXI, NO ENS HA D'ESTRANYAR QUE, SEGONS UNA ENQUESTA RECENT, LES GRANS CIUTATS FRANCESES QUE HAN ATRET UN MÉS GRAN NOMBRE DE CREADORS D'EMPRESES (ÉS A DIR, PARIS, LIó, MARSELLA, BORDEUS, LILLE, NIÇA I TOLOSA) SÓN CIUTATS QUE TENEN AEROPORT, UN TEIXIT ECONòMIC DIVERSIFICAT I UNA CONCENTRAIÓ BASTANT NOTABLE DE CENTRES DE RECERCA. CAL AFEGIR TAMBÉ QUE LA COMPETITIVITAT ENTRE CIUTATS DEPèN CADA COP MÉS1DE FACTORS COM EL MEDI AMBIENT I LES INFRAS.+ URES EDUCATIVES I CULTURALS. EN UNA PARAULA, PODRÍEM DIR QUE LES CI A U^ SÓN E MPRESES QUE COMPETEIXEN PER ATREURE INVERSIONS I RESIDENTS, VENENT A CANVI LOCALITZACIONS. UN ESTUDI PUBLICAT ARA FA UN ANY PER LA DATAR FRANCESA, ÉS A DIR, LA Dp LÉGATION 1. L'AMÉNAGEMENT nu TFRRITOIRE ET à L'ACTION RÉGIONALE, AVALUAVA LA COMPETITIVITAT DE LES CIUTATS EUROPEES EN BASE A UNA SèRIE DE PARàMETRES QUE COMPRENIEN 6 �- LA POBLACIÓ I EL SEU CREIXEMENT, - LES EMPRESES MULTINACIONAL$ - LES INFRASTRUCTURES - EL NOMBRE D'ENGINYERS, DIRECTIUS I TèCNICS - LA RECERCA I LA UNIVERSITAT - LES PLACES FINANCERES - EL TRàNSIT DE PORTS I AEROPORTS - L'EXPANSIÓ CULTURAL - LES CIUTATS DE FIRES I CONGRESSOS - LA PREMSA I L'EDICIó - LES TELECOMUNICACIONS - LES CIUTATS AMB MÉS ACTIVITATS ESPECIFIQUES. DONCS BÉ, EN AQUEST RàNKING, QUE ENCAPÇALAVEN LòGICAMENT LONDRES I PAR' SEGUIDES EN SEGON LLOC PER MILà} BARCELONA S'HI TROBAVA EN TERCER LLOC _ AL MÀTEIX NIVELL DE MADRID, MUNIC, FRANKFURT, BRUSSEL•LES I AMSTERDAM. SUBRATLLO LA DADA, ROMA, A MÉp A MÉS, I BARCELONA ES TROBA CLASSIFICADA ENTRE LES CIUTATS ON NO DOMINA ESPECIALMENT ALGUN DELS INDICADORS ESMENTATS, �LA QUAL COSA VOL DIR QUE ÉS UNA CIUTAT BASTANT EQUILIBRIDA EN LA SEVA OFERTA I, PER TANT, EN LA SEVA CAPACITAT D'ATRACCIó. ALTRAMENT, NO TÉ RES D'ESTRANY QUE ENTRE AQUESTES CIUTATS QUE ACABO D'ESMENTAR S'HI TROBIN TRES CIUTATS FUNDADORES DEL MOVIMENT EUROCIUTATS, DEL QUAL PARLARÉ DESPRÉS, I QUE NO SÓN CAPITALS D'ESTAT. TANMATEIX, NO ES TRACTA NOMÉS D'ATREURE, SINó DE PROJECTAR. BARCELONA HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE DE PRODUCCVÓ DE FLJXOS CAP A L'EXTERIOR. I ENTRE TENIR__ .__I251- AQUESTS ACTIUS HAN DE ^^,^.^k PA ¿ „„N, LvU^-^ ^ CULTURALS. JUNTAMENT AMB LA COMPETITIVI AT, L'ALTRA GRAN ATOT DE LES CIUTATS ÉS LA 44OMPLEMENTARIETAT, QUE PASSA PER L'ESP1CIALITZACIó FUNCIONAL I PRODUCTIVA, CENTRADA EN ALGUN SECTOR O SECTORS ECONòMICS I DE SERVEIS. EN UN DOCUMENT DE TREBALL D'UNA CONFERèNCIA INTERNACIONAL CELEBRADA RECENTMENT A BRUSSELLES, EN ESMENTAR AQUESTA ESPFCIALITZACIó �ENTRE CIUTATS, ES DEIA -I SUBRATLLO QUE HO DEIA UN ORGANISME DEL PARLAMENT IUROPEU, NO PAS NOSALTRES-, QUE BARCELON SEMBLAVA MOSTRAR UN ESPECIAL DINAMISME EN TOTS7ELS àMBITS. PERó AIXò NO ÉS SUFICIENT. El HA ENCARA MOLTS DèFICITS HISTóRICS A RESOLDRE, MOLTES COSES A APUNTALAR. HO ESTEM FENT; I HO ESTEM FENT A UN RITME MOLT RàPID, QUE A1VEGADES ENS IMPEDEIX -PER LA SEVA MATEIXA RAPIDESA- DE VEURE'N LA GLOBALITAT, L'ABAST TOTAL D'AQUEST CANVI IMPRESSIONANT. PERò LA GENT QUE VE DE FORA, I QUE AL CAP D'UN TEMPS¡ RETORNA A BARCELONA, ÉS PERFECTAMENT 1 CONSCIENT D'AQUESTS CANVIS, I HO DIUEN AMB IL«LUSIó I FINS I TOT -DEIXIN-M'HO DIR- AMB t/N CERT PUNT D'ENVEJA. UN ALTRE INFORME, AQUEST D'UTN INSTITUT ITALIà, I DEL QUAL S'HA FET RESS4 RECENTMENT LA PRENSA, ESTABLIA UN RáNKING CIUTATS DÉTRINTA-UNA, INDUSTRIALITZADES DE TOT EL _MóN, I ASSENYALAVA QUE BARCELONA -LA /NOVENA EN POBLACIÓ, LA SEGONA EN DENSITAT (DESPRÉS DE �PARÍS), LA CINQUENA EN QUILòMETRES DE XARXA DE METROS, LA VUITENA PEL NOMBRE JE--CTRCULACIó DE VEHICLES -, TENIA ENCARA DÒFICITS EN ZONES VERDES, TOT I L'ESFORÇ IMPORTANT QUE HEM FET AQUESTS DARRERS ANYS. EN AQUEST SENTIT, M'AGRADA IA REMARCAR ELS AVANTATGES, NO SEMPRE PONDERATS, DEL FET QUE BARCELONA, LA CIUTAT MUNICIPAL, PERDI POBLACIÓ EN BENEFICI DE L'àREA METROPOLITANA, LA CIUTAT-REAL. CREC QUE S'HA D'AVALUAR `POSITIVAMENT LA J DES-DENSIFICACIó QUE AIXò SUPOSA PER A LA CIUTAT CENTRAL, QUE JA NO POT CRÉIXER MÉS, EMPRESONADA COM ESTá ENTRE ELS DOS RIUS I LA SERRA DE COLLSEROLA LA POSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA BARCELONA ÉS EL PUNT DE REFERèNCIA D'UN TERRITORI, D'UNA MACROREGIó/EUROPEA QUE ÉS UNA DE LES àREES AMB EXPECTATIVES DE DESENVOLUPAMENT MÉS GRANS DE TOTA LA COMUNITAT. 10 » �LA POSICIó DE BARCELONA DINS EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATra ÉS MOLT BONA. LA CONNEXIÓ DE LA PENÍNSULA AMB LA XARA EUROPEA D'AUTOPISTES AFAVOREIX CLARAMENT' BARCELONA. L'EIX D'ACTIVITAT ECONòMICA ES VAi DESPLAÇANT CADA COP MÉS CAP A LA MEITAT ORIENTAL DE LA PENÍNSULA IBèRICA, EN UNA FRANJA MÉS O MENYS ESTRETA DE TERRITORI QUE SEGUIIX BASTANT FIDELMENT EL TRAÇAT DE L'AUTOPISTA QUE UNEIX LA JONQUERA AMB CADIS, I QUE, NORD ENLLà, ARRIBA SENSE INTERRUPCIÓ FINS A HAMBURG I FINS A LONDRES. AQUí ES DEMOSTRA L'ENCERT DE FER EN EL MOMENT OPORTÚ LA XARXA D'AUTOPISTES QUE UNIA LES QUATRE CAPITALS CATALANES I UE FA QUE BARCELONA NO TINGUI RES A ENVEJAR A ALTRES CIUTATS PUNTERES EUROPEES. HO DI PERQUé HI HA UNA CERTA OPINIó QUE POTSER PECA DE MASSA CAUTA, DAVANT DELS GRANS ESFORÇOS INVERSORS, QUE DESPRÉS -COM EN EL CAS DE LES AUTOPISTESACABEN DEMOSTRANT LA SEVA RENDABILITAT A MIG TERMINI. EN CANVI, ÉS CERT QUE ENS 11 ERJUDICA LA cavvutvnA . /11_, •CAL447 ^{ �P ° i-~^ „j ^ MALA CONNEXIÓ FERROVIàRIA AMB C/t ^ e EUROPA QUE ^ 14-4,4r pt..,_,ÁJLOLe./(-. AÏLLA EL PORT DE BARCELONA I QUEREDUEIX LA CAPACITAT D'INTERCANVI I DISTRIBJCIó DE LA CIUTAT. D'AQUI ELS ESFORÇOS QUE HEM DE FER TOTES LES ADMINISTRACIONS PER I ACONSEGUIR L'AMPLE DE VIA EUROPEU. INDISPENSABLE PER CONNECTAR EL PORT, I L'ARRIBADA DEL TGV A BARCELONA. I D'AQUí TAMBÉ LA IMPORTàNC A VITAL DE L'AEROPORT, QUE ESTá SENT RENOVAT ;I AMPLIAT A BONA MARXA. COM TAMBÉ CREIX A UN RITME SUPERIOR A LES PREVISIONS EL =TRàNSIT DE PASSATGERS, QUE DURANT EL PRIMER TRIMESTRE D'ENGUANY HA SOFERT UN INCREMENT ESPECTACULAR DEL 20 % RESPECTE AL MATEIX PERIODE DEL 1989. AQUESTES XIFRES FAN DEL PRATI L'AEROPORT EUROPEU QUE HA EXPERIMENTAT UN CREIXEMENT MÉS GRAN EN EL 1990. FINS AL PUNT QUE ES TEM QUE FINS I TOT FACI INSUFICIENT ABAN 2000 DE L'ANY L'AMPLIACIó ACTUAL. LES AUTORITATS AèRIES HAN ARRIBAT A PLANTEJAR RECENTMENT LA CONSTRUCCIÓ D'UNA TERMINAL MÉS AMPLIADA, TOT I QUE LA PREVISIó 12 C^^^ d sn-9 �DEL PROJECTE ACTUAL ÉS QUE PUGUI ACOLLIR GENEROSAMENT MÉS DE 12 MILIONS DE PASSATGERS A L'ANY. A MÉS A MÉS, CAL TENIR EJ COMPTE QUE NO ES PRODUEIXEN "PUNTES" EXCESSIVES, I QUE EL TRàNSIT ESTà DISTRIBUïT BASTANT HOMOGèNIAMENT AL LLARG DE L'ANY. TOT PLEGAT }rA QUE BARCELONA OCUPI AQUESTA POSICIó , RAL D'UNA MACROREGIó EUROPEA, QUE SALTA PER DAMUNT DE LES ; FRONTERES DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES I FINS I TOT DELS ESTATS, FINS A ABRAÇAR UN RADI D'APROXIMADAMENT 350 KM I D'UNS€15 MILIONS D'HABITANTS. ÉS ^^ „9„, rA.ei_ NsktPi‹ EL QUE HEM ANOMENAT EN1 MÉS D'UNA OCASIó EL NORD DEL SUD: UNA àREA DELIMITADA PER TOULOUSE, SARAGOSSA, VALèN4A, PALMA DE MALLORCA I MONTPELLER. UNA àREA D UN GRAN PES DEMOGRàFIC I ECONòMIC, I D'UN G ECONòMIC. ABANS, EL TRIANGLE ""ru,K.- N DINAMISME 4ó— TOULOUSE- MARSELLA ERA EL CUL DE SAC D'EUROPA, PERÒ DES DE L'INGRÉS D'ESPANYA I PORTUGAL Á LA COMUNITAT EUROPEA, HA PASSAT A SER UNA ZONA D'ASSENTAMENTS PRODUCTIUS. 13 �EL CANVI IMPORTANT ÉS QUE ABANS PERPINYà O TOULOUSE MIRAVEN CAP A PARíS, ARA COMEN- CEN A MIRAR DECIDIDAMENT CAP A BARCELONA. UN ARTICLE RECENT DE "LE FIGARO" REMARCAVA QUE EL VENT S'HA GIRAT DELCOSTAT h - IIRINEUS, COM LA CATALUNYA SUD (QUE ÉS DEFINIDA I COM A "SUPERPUISSANCE RÉGIONALE DAtRIèRE SA CAPITALE BARCELONE") HAVIA GUANYAT LA PARTIDA A LA CATALUNYA NORD. COM TAMBÉ MIRA CAP A BARCELONA, CADA VEGADA MÉS, TOTA LA VALL DE L'EIRE, DES DE g. SARAGOSSA FINS A PAMPLONA. PODRIEM DIR QUE, EN DEFINITIVA, ES TRACTA DE LA REEDIICó D'AQUELL ANTIC SOLAR CATALANO-ARAGONÉS, QUE ELS REIS CATALANS VAN ACRÉIXER DES DE BARCELONA CAP A MONTPELLER, AL NO*D, I FINS A MÚRCIA, AL SUD. EUROCIUTATS HA EUROPEA ESTAT ALLÒ PRECISAMENT LA QUE HA PROPICIAT LA 14 INTEGRACIó PRESA DE ^Q ^^ ^v`, ^ Gc,^ t ^ Cf,,, o �CONSCIèNCIA DE LES CIUTATS EUROPEES DEL SEU ROL COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT ECONòMIC, I DE LA NECESSITAT DE CONSTITUIR-SE EN INTERLOCUTORS VàLIDS DE 01 COMISSIÓ EUROPEA. AMB AQUESTA CONVICCIÓ Vp TENIR LLOC EL NAIXEMENT D'EUROCIUTATS, QUE ÉS UN INSTRUMENT MÉS, ENCARA QUE NO L'üNIC, D'UNA POLÍTICA àMPLIA DE RELACIONS EXTE42IORS I QUE, PENSO, POT ACABAR CONSTITUINT EL MARC IDONI 3 PER A MOLTES DE LES RELACIONS QU* FINS ARA HEM ANAT TEIXINT. ARA FA UN ANY, L'ABRIL DEL 1989, VA TENIR LLOC A LA NOSTRA CIUTAT LA PRIMERA CONFERèNCIA D'EUROCIUTATS, QUE V REUNIR ELS ALCALDES I REPRESENTANTS D'UNA VINTENA DE LES PRINCIPALS CIUTATS DE L'EUROPA COMUNITàRIA, JUNTAMENT AMB REPRESENTANTS DE LA COMISSIÓ EUROPEA I DEL PARLAMENT EUROPEU. EL MOVIMENT D'EUROCIUTATS ÉS RES, L'EXPRESSIÓ DE DE LES GRANS CIUTATS DAVANT DE LES INSTITUCIONS GOVERNS ESTATALS, ABANS QUE LA VOLUNTAT D'UN NOMBRE DELS 1 DE FER CERT VALER COMUNITàRIES I ELS INTERESSOS I LES 15 �CONCEPCIONS EUROPEES DE LES CIUTATS. EL GRUP FUNDADOR D'AQUEST MOVIMENT ESTà CONSTITUïT PER SIS GRANS CIUTATS, QUE SóN BARCELONA, T---BIRMINGHAM, FRANKFURT, LIó, MILà 1 ROTTERDAM, QUE CONSTITUEIXEN EL COMITè ORGANITZADOR DE LA PRòXIMA CONFERèNCIA, QUE PINDRà LLOC JUSTAMENT LA SETMANA ENTRANT A LIó. POSTERIORMENT, S'HAN ADHERIT EUROCIUTATS CIUTATS COM AMSTERDAM, BRUSSEL . LES, COLòNIA, ATENES, BORDEUS, ESTRASBJRG, LILLE, LISBOA, LIVERPOOL, MADRID, MARSELLA, NàPOLS, STUTTGART, TESSALàNICA, TOULOUSE VALèNCIA. LAMES D ,' OCTUBRE PASSAT, ELS ALCALDES DE LES SIS CIUTATS FUNDADORES VAM SÉR REBUTS A rA COMISSIó BRUSSEL-LES PEL PRESIDENT DE EUROPEA, EL SR. JACQUES DELORS, 1 PEL COMISSARI BRUCE MILLAN. EN AQUESTA IREUNIó, EL PRESIDENT DELORS VA PROPOSAR LA CREACIÓ D'UNA "TASK FORCE" QUE COORDINI LES ACTIJACIONS DELS COMISSARIATS I DE LES DIRECCIONS GENERALS EN L'àMBIT DE LES CIUTATS. VA SER, SENS DUBTE, UN PRIMER PAS IMPORTANT EN EL R CONEIXEMENT DE LES CIUTATS COM UN INTERLOCUTOR VàLID DE 16 �LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EURPPEES, I DEL SEU PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA UNIDA. ELS OBJECTIUS DEL PLA ESTRATèGIC L'IMPULS DE BARCELONA, HO HE DIT EN MÚLTIPLES OCASIONS I HO REITER AVUI, NO S'ACABA EL 1992. BARCELONA VOLI ACABAR DE GARANTIR EL SEU DESENVOLUPAMENT FUTUR EN EL CONTEXT EUROPEU I MUNDIAL. PERAIXò CALIA DEFINIR ELS FACTORS D'ESPECIALITACIó DE LA CIUTAT I BUSCAR AL MATEIX TEMPS EL REEQUILIBRI SOCIAL. AQUESTS SóN PRECISAMENT, A GRANS TRETS, ELS OBJECTIUS QUE ES VA MACAR, ARA FA DOS ANYS, LA COMISSIó ENCARREGADA D'ELABORAR EL PLA ESTRATèGIC ECONòMIC I SOCIAL BARCELONA 2000. L'ELABORACIÓ DEL PLA ESTRATèÇIC S'HA FET DE FORMA CONSENSUADA, AMB LA IMPLICACIó D'UN AMPLïSSIM VENTALL D'INSTITUCIONS, ORGANITZA- CIONS I ENTITATS ECONòMIQUES, € SOCIALS I CULTURALS DE LA CIUTAT. EN CONCRET, HAN ESTAT 17 �188 LES INSTITUCIONS I PERSONALIII'ATS QUE HI HAN PARTICIPAT. CREC QUE LA XIFRA ÉS PROU SIGNIFICATIVA. L'APROVACIÓ DEL DOCUMENT FINAL, EN UNA SESSIó SOLEMNE FETA AL SALó DE CENT DE L'AJUNTAMENT EL PASSAT ;DIA 19 DE ` MARÇ, MARCA UNA FITA IMPORTANTEN AQUESTA DEFINICIó DE QUé VOLEM QUE SIGUIí LA CIUTAT DEL DEMà, LA CIUTAT DE L'ANY 20001 EL PLA ESTRATèGIC ÉS UN INSTRUMENT PER DONAR CONTINUïTAT I AMPLITUD ,t L'IMPULS ECONòMIC DE BARCELONA. EL FET D'HAVER COMPTAT AMB TOTS ELS AGENTS SòCIO-ECONòMICS DE LA CIUTAT, QUE ÉS L'AUTèNTICA PROTAGONISTA DEL PLA, N'ASSEGURA PRECISAMENT LA 1UTILITAT I L'EFICàCIA. EN AQUEST SENTIT, VULL DEIXAR CLAR EL COMPROMÍS FERM DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DE TIRAR ENDAVANT LES POLÍTIQUES SUGGERIDES AL PLA EN àREES DE LA SEVA COMPEèNCIA O EN AQUELLES ON POT EXERCIR UN CERT LIDERATGE, O TENIR SIMPLEMENT ALGUNA INFLUèNCIA. EL PLA HA FIXAT TRES GRANS LINIES ESTRA- 8 �TèGIQUES: - LA CONFIGURACIÓ DE BARCELONA COM UN DELS CENTRES DIRECCIONALS DE LA MACROREGIó EUROPEA SUDOCCIDENTAL, - LA MILLORA DE LA QUALITAT; DE VIDA I DEL PROGRÉS DELS SEUS CIUTADANS, DINS D'UNA CIUTAT SOCIALMENT EQUILIBRADA, - LA POTENCIACIó AVANÇATS A L'EMPRESA. RESPECTE AL DARRER OBJECTIU CREC QUE ÉS JUST RECONèIXER QUE A BARCELONA XISTEIX UN ENDARRERIMENT IMPORTANT -RESPECT A MILà O A MUNIC, PER EXEMPLE- EN ALLò QUE P.' 51 A EMPRESES DE SERVEIS A LES EMPRESES. PERò ELS HE DE RECORDAR QUE AQUESTES EMPRESES HAN DE SORGIR DEL MERCAT. L'AJUNTAMENT LLANÇARà MISSATGES 7 AL MERCAT, DIFONDRE LA L'EXISTèNCIA MERCAT ME FARá RECOMANACIONS PÉR CREAR •I CONVICCIó DE L'OPORTUNITAT DE D'AQUESTES EMPRESES. PERò HA DE RESPONDRE. I VOSTéS, QUE SóN HI HAN CONSCIENTS D'AQUESTA MANCANÇA 19 EL �D'APORTAR TAMBÉ LA SEVA AJUDA INESTIMABLE. LA CIUTAT COM A REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA M'HE REFERIT AMB BASTANT D'éMFASI AL PAPER DE LA CIUTAT COM A GENERADO DEL DESENVOLUPAMENT ECONóMIC, I PER TANT1DE RIQUESA. LA CIUTAT REP -I VA A BUSCARI- UNA SèRIE D'INPUTS ECONÒMICS, ALS QUALS AP ICA CREATIVITAT I VALOR AFEGIT. ELS ACREIX, ELS TRANSFORMA, I ALESHORES ELS POT RDISTRIBUIR. EL CREIXEMENT ECONÒMIC QUE V A U EFECTIVAMENT LA NOSTRA CIUTAT ÉS EL QUE 1 NOSALTRES, ENTRE TOTS, HEM INDUlT. CREC QUE NINGÚ NO PODRà DISCUTIR QUE ELS RESULTATS SÓN SATISFACTORIS. FA UNS ANYS, POCS ANYS, VIVíEM OBSESSIVAMENT LA PREOCUPACIÓ DE L/ATUR. AVUI AQUESTA PREOCUPACIÓ ES MANTÉ, PER h EL CERT ÉS QUE L'ATUR HA BAIXAT CONSIDERABLEMENT A ESPANYA, MO T MÉS A CATALUNYA (UN* CINC PUNTS PER SOTA),LI ENCARA MÉS A BARCVLONA. L'ATUR A BARCELONA HA BAIXAT JA PER S015. DELS DOS 20 �DíGITS, PER SOTA DEL Q PER CENT, I AIXò UN èXIT INDISCUTIBLE DE TOTS. ÉS ÉS EL RESULTAT, COM ELS DEIA AL PRINCIPI, D'AQUET CANVI DE SIGNE POSITIU DE LA CONJUNTURA. I PERó ES MANTENEN ALGUNES 1DSIGUALTATS, PERQUé EL CREIXEMENT ECONóMIC I LA CONSEGÜENT DISMINUCIó DE L'ATUR NO AFECTA TI)THOM DE LA MATEIXA MANERA. ELS ATURATS DE LLARGA DURADA CONTINUEN TENINT GRANS DIFICULTATS PER INCORPORAR-SE AL MERCAT DE TREBALL, I L'ATUR FEMENí MANTÉ COTES MOLT MÉS ALTES QUE NO L'ATUR MASCULÍ. a L'ATUR FEMENÍ, UNIT A LA DESIGUALTAT SALARIAL I LA DISCRIMINACIó LABORAL QUE PATEIXEN ENCARA MOLTES DONES AL NOSTRE PAÍS, ÉS UNA DE LES QÜESTIONS QUE EN $ FA ESTAR ENCARA MOLT LLUNY DE LES SOCIALDEMOCRáCIES DEL NORD D'EUROPA: MENTRE QUE A SUèCIA EL 50 % DE LA FORÇA DE TREBALL CONDICIONS ÉS FEMENINA, I EN D'IGUALTAT PROGRESSIVA, TOTAL, AMB EL TREBALL MASCUL SINó AQUÍ LA INTEGRACIó DE LA DONA AL MNERCAT DE TREBALL NO PASSA GAIRE DEL 30 % I SUBSISTEIX UNA 21 �DESIGUALTAT EVIDENT, QUE CAL CORRpGIR. LA CIUTAT HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA, HA DE CONTRIBUIR AL REEQUILIBRI SOCIAL I TERRI'rORIAL, HA D'AJUDAR A CORREGIR LES DESVICIONS QUE PROVOCA EL CREIXEMENT. AQUESTA ÉS LA PREOCUPACIÓ CENTRAL DE L'ALCALDE DE BARCELONA EN AQUESTS MOMENTS. JA HE DIT I REPpTIT QUE, UN COP POSATS EN MARXA ELS TRENS DEL '92, ARA ERA L'HORA DE CENTRAR-NOS EN ELS ROBLEMES DE LA QUALITAT DE VIDA. LA BARCELONA DEL 93 ÉS PER AIXò QUE PARLEM DE LA BARCELONA DEL '93. UNA CIUTAT QUE CANVIA OUALITATIVAMENT, QUE ESDEVÉ UNA METRoPOLI DE SERVEIS. UNA CIUTAT MÉS BEN ACABADA, FíSTCAMENT MÉS BEN ACABADA, ON S'HAGIN TANCAT LES FERIDES PROFUNDES QUE Hl VA OBRIR L'ESPECULACIÓ DELS ANYS SEIXANTA. UNA CIUTAT EQUILIBRADA, S)CIALMENT I 22 �FíSICAMENT EQUILIBRADA, ON LA CONTRAPOSICIÓ CENTRE-PERIFèRIA S'HAGI VIST MATISADA I FINALMENT SUPERADA PER UNA MULTIPLICITAT DE CENTRES -ALLò QUE EN DIEM LES àREES DE NOVA CENTRALITAT- I PER LA HUMANITZACIÓ DE LA PERIFèRIA. VULL REFERIR-ME A UN EXEMPLE CONCRET D'AQUESTA POLÍTICA, QUE POTSER NO ÉS PROU CONEGUT DE TOTS ELS BARCELONINS PIRò QUE TÉ I TINDRà UNA INCIDèNCIA ENORME: PER ALS DISTRICTES DE NOU BARRIS I DE SAN ANDREU. ÉS L'àREA DE RENFE-MERIDIANA, SITUAbA EN UNA DE LES ENTRADES DE LA CIUTAT. DONCS BÉ, ESTEM CONSTRUINT PORT, I UN PARC I UNS PROMOVENT-HI UN HOTEL ARA HI AMPS D'ES- UN CENTRE COMERCIAL. NO DUBTIN QUE AQUESTA PART DE LA CIUTAT ESDEVINDRà MÉS CIUTAT, I PARTICI'ARà MÉS DEL PROCÉS CREATIU DE LA CIUTAT. 1, LA CONSTRUCCIÓ DELS CINTIITRONS, TAN BàSICA PER A LA CIUTAT, COMPORTARà A MÉS UNA DISMINUCIó SIGNIFICATIVA DEL TRàNSIT A 23 �u11-2~lt ›Jr L'AVINGUDA MERIDIANA. AIX. ENS PERMETRà DE DISMINUIR ELS CARRILS E cilcuLAció CONVERTIR LA MERIDIANA EN UNA RádédilLA URBANA, AMB UNA DOBLE FILADA D'ARBRAT. VOLEM UNA CIUTAT RAONABLEMENT CóMODA I HABITABLE. PER AIXò HEM DISSENYAT UNS CINTURONS HUMANS, QUE TINGUIN iUN IMPACTE 1 AMBIENTAL 1 ACÚSTIC REDUiT AL MINIM POSSIBLE. N'ÉS UNA BONA MOSTRA EL TRAM JA C NSTRUiT DEL INTURó DEL LITORAL, QUE MOLTS CIUTADANS VAN 9 INAUGURAR FA UNES SETMANES AMB TANTA IL.LUSIó I CURIOSITAT QUE FINS I TOT VAN PROVOCAR UN EMBÚS. I N'ÉS UN EXEMPLE LA COBERTURA D'UNA PART u s eR_ . NT DEL SEGON CINTURÓ, PACTADA AMB ELS VEÏNS FINS A L'EXTENUACIó DELS NEGOCIA1 DORS PER?, AMB LA SATISFACCIÓ D1HAVER ATèS RAONABLEMENT LES DEMANDES DELS CI,TADANS. I PER AIXò HEM POSAT L'ACCEVT SOBRE ELS PARCS URBANS. I SOBRE EL GRAN PA]C CENTRAL, EL CENTRAL PARK DE L'àREA METROPOLITANA, QUE ÉS EL COLLSEROLA. I HEM OBERT UNA NOVA FAÇANA MARÍTIMA DE 24 11.w d,p,t-vs7'cc-, f-e(4,-, 66- , �LA CIUTAT, CONSTITUÏEN IXÇAILES VIES DEr TREN QUE UNA BARRERA PER AL 1POBLENOU DINAMITZANT TOTA L'àREA DE LLEVANT, AMB LA PROLONGACIÓ DEL PASSEIG DE CARLESI FINS AL 0,99/1"CtA-- MAR, ON NOUS EDIFICIS D'OFICIN#S I EL NOU r PALAU DE CONGRESSOS SIGNIFICARAN UNA FORTA QLt POTENCIACIÓ DEL SECTOR. I HEM REGENERAT . — LES PLATGES DE BARCELONA, ON LA GENT POT TORNAR BANYAR—SE. (t.t^- L4/e, ().1( r7, / I Hl HAURá UN NOU PORT ESPORTIUiA LA VILA 71:1: OLÍMPICA. 4a, f ? re..., I /jai- ESTEM FENT TAMBÉ UNA CIUTAT QUE PRESTI SERVEIS CULTURALS DE PRIMER ORDRE EN AQUESTS MOMENTS S'ESTAN COMENQAMPACONSTRUIR L'AUDI- thiorrti.u4fij TORI I EL TEATRE NACIONAL A LA PLAÇA DE LES ARTS, ON FINALMENT S I EMPLAÇARá TAMBÉ —Hl HA IX. CABUT, AMB UNA PETITA DISMINUCI1) DEL VOLUM EDIFICAT— EL NOU EDIFICI DE L'AIXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ. AIXò SIGNIFICARáiUNA CONCEN1 TRACIó D'OFERTA CULTURAL QUE, SENS DUBTE, REVITALITZARà UNA ZONA ABANS DE1RADADA PER L'ABANDó DE L'ESTACIÓ DEL NORD. beit‘ ( f 1dt. ) 25 (2- 1 t41. 9 5 4, au7 td77-1.‹,A, e¿ti c-/t- �HEM TIRAT ENDAVANT 1----- RESTAURACIÓ DEL MUSEU D'ART LA DE NECESSáRIA// CATALUNYA, SOTA LA MIRADA ATENTA D'UNA OMISSIó DE < pi I') SEGUIMENT ENCAPÇALADA PER PERE DURAN FARELL, ti I ON PARTICIPA LA GENERALITAT DE 0£TALUNYA. HEM CONTRIBUiT A RESTAURAR EL PALAU DE LA MúSICA I A MODERNITZAR-NE ELS ERVEIS. Hl HA UN PLA AMBICIóS D'AMPLIAR I MODERNITZAR EL LICEU, QUE TOPA AMB ALGUNES DIFIOULTATS QUE ESTIC SEGUR QUE PODREM RESOLDRE PER MITJà DEL DIàLEG. # e ey,,t4,z- r4)24- ¿ 4-74 i.‹,1,z4 d 14 I ESTEM FENT UNA CIUTAT QUE CONSTITUEIXI UN PUNT DE REFERéNCIA PER ALS EU OPEUS. UNA CIUTAT ACOLLIDORA, DOTADA D'UNA OFERTA CULTURAL TEMPTADORA, 1 D' UNA INFRASTRUCTURA CM- HOTELERA I DE SERVEIS QUE PERMÉTI ACOLLIR ty AQUEST FLUX CADA VEGADA MÉS GRAN DE GENT QUE ENS VISITA. PENSIN QUE EUROPA TÉ CINC O SIS GRANS CENTRES D'ATRACCIÓ -I DE GENERACIó- DE FLUXOS, I BARCELONA REUNEIX LES CONDICIONS PER SER-NE UN D'ELLS. 26 �LA CARTA MUNICIPAL BARCELONA TÉ UNA ESPECIFICTAT PRòPIA COM A GRAN METRòPOLI, I AQUESTA ESPECIFICITAT HA DE TENIR FORÇOSAMENT UNA TRAD CCIó EN ELS INSTRUMENTS LEGALS QUE PERMETI4J LA SEVA ACTUACIÓ I LA SEVA COHESIÓ A NIIELL DE LA CIUTAT REAL, DE LA CIUTAT METROPO1.,ITANA. EN MOMENTS CONCRETS DE LA OSTRA HISTòRIA MODERNA, L'AJUNTAMENT VA CREURE QUE HAVIA D'ASSUMIR -EN ABSèNCIA D'UNES INSTITUCIONS NACIONALS CATALANES- UNS DETERMINATS SERVEIS DE SUPLèNCIA QUE POGUESSIN MANTENIR I PROMOURE EL CARáCTER DE CAPITALITAT QUE TÉ LA r^ CIUTAT. EN EL PERIODE MÉS RECENT, HELI CREGUT QUE LES MANCANCES DE LA CIUTAT NOMÉS ES PODIEN COMENÇAR A RESOLDRE SI ES FEIA UN ESFORÇ EXTRAORDINARI. I L'HEM FET, ENCARA QUE EL TIPUS D'ACTUACIÓ CORRESPONGUÉS EN MOLTS CASOS AL QUE S'ESPERA D'UNA ADMINISTRAC ±o ESTATAL. I L'HEM DEL TEMPS. I HO HEM FET AMB RIGdR, AVALUANT 27 1714 vt �MOLT BÉ QUé SIGNIFICAVA CADA ESFORÇ INVERSOR, CADA NOU PROJECTE. PERÒ ENS FALTEN INSTRUMENTS PER ACTUAR SOBRE LA CIUTAT REAL, QUE ÉS LA CIUTAT QUE COINCIDEIX AMB EL MERCAT DE TREBALL DE BARCELONA, AMB ELS MILERS I MILERS DE tERSONES QUE ENTREN I SURTEN DIàRIAMENT DE BARCELONA CAP A LES SEVES FEINES I PER PRESTAR ELS SEUS SERVEIS. LA CARTA MUNICIPAL HA DE DONAR SORTIDA A QUATRE TIPUS DE QÜESTIONS: - EL GOVERN METROPOLITà, SEVSE QUE AIXò SIGNIFIQUI UNA RESSURRECCIó DE VELLES INSTITUCIONS. L'ÚNICA CONDICIó QéE EM SEMBLA EXIGIBLE ÉS QUE ALLò NOU SIGUI MILLOR QUE ALLò VELL, QUE LA NOVA CARTA SIGUT MILLOR QUE LA LLEI ESPECIAL D'EN BALLBÉ DE LPANY 1960, I QUE LA NOVA CONFIGURACIÓ METROPOLITANA SIGUI MILLOR QUE LA CMB -NO COM ARA, QUE ÉS PITJOR. - LA DESCENTRALITZACIÓ DEL MOUCIPI, QUE RECULLI I AMPLIi LA GENEROSA DES4NTRALITZA28 �CIó CAP ALS DISTRICTES QUE HEM EFECTUAT EN ELS DARRERS ANYS. - LES FORMES CARACTERÍSTIQUES DEL GOVERN DE LA CIUTAT I DEL LLIURAMENT I FINANçAMENT DELS SEUS SERVEIS. - I LA FORMA DE CONCRETAR LA PARTICIPACIó DE LA CIUTAT, DE LA GENERALITAT I DE L'ESTAT EN LES GRANS INSTITUCIONS1DE BARCELONA: EL PORT, L'AEROPORT, EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, LA FIRA, ELS MUSEUS, LES UNIVERSITATS O L'AUTORITAT UNICA DELj TRANSPORT. AQUESTA ÉS UNA POSSIBILITAT, UNAiOPORTUNITAT QUE CREC QUE CAL APROFITAR, I EN LA QUE BARCELONA ESTà DISPOSADA NO NOMÉi A DEMANAR, SINó A OFERIR. L'EUROPA DE LES CIUTATS VOLDRIA, PER ACABAR, FER èMFASI EN AQUESTA BONA DISPOSICIÓ DE BARCELONA A OFERIR LA SEVA COL•LABORACIó EN LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA CIUTAT, QUE IGNIFICA I 29 �COMPORTA, EN DEFINITIVA, LA PROJECCIÓ DE TOT EL PAíS. EN EL MARC DE LA CONSOLIDACIÓ DE LES MACROREGIONS EUROPEES, L'EUROPA DE LES CIUTATS NO ÉS UNA IDEA ALTERNATIVA I INCOMPATIBLE AMB EL TRADICIONAL BINOMI EUROPA DELS ESTA T TS .__ T EUROPA DELS POBLES. ELS ESFORÇOS ENCAMINATS A LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA CONTRIBUEIXEN POSITIVAMENT I OBREN NOVES POSSIBILITATS A LA PROJECCIÓ DE CATALUNYA DINS L'EUROPA DE LES REGIONS, I A LA PROJECCIÓ D'ESPANYA DINS L'EUROPA DELS ESTATS. L'EUROPA DE LES CIUTATS ES, EN DEFINITIVA, LA REIVINDICAC . DEL APER DE LES CIUTATS EN LA CONSTRUCCIÓ D EUROPA UNIDA, DESPRÉS DE TANTS ANYS DE P • DOMINI DELS 'N LA POLÍTICA PER A BARCELONA, AQUEST ÉS U MOMENT PLE INTERESSOS AGRíCOLES COMUNITàRIA. D'INTERèS I DE POSSIBILITATS. EUROPA ENS POT AJUDAR A RESOLDRE ELS PROBLEMES 30 TíPICAMENT �URBANS, QUE SóN PRECISAMENT ELS PROBLEMES DE LA MAJORIA DELS CIUTADANS EUROPEUS. LA COMISSIó EUROPEA POT I HA DE DQNAR SUPORT ECONòMIC I POLÍTIC A LES CIUTATS, I A LES SOLUCIONS QUE LES PRòPIES CIUTATS APORTEM EN MATèRIES TAN IMPORTANTS COM ÉS ARA EL TRàNSIT. PERMETIN-ME, DONCS, QUE ELS DEMANI LA SEVA COL . LABORACIó, QUE FACIN SEVA AQUESTA VOLUNTAT DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA, I QUE APOR- TIN LA SEVA FORMACIÓ I EXPERIèNCI1 PROFESSIONALS A L'ENGRANDIMENT DE LA CIUTAT I A LA SEVA PROJECCIÓ. MOLTES GRàCIES. í � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4124 Title A name given to the resource Barcelona, una nova frontera / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Europa és un continent urbà. Competitivitat entre ciutats. Empresa - Ciutat - Universitat. Especialització funcional i productiva entre ciutats. La ciutat perd població en benefici a l'area metropolitana. Pla Estratègic: configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la Macroregió, millorar la qualitat de vida i potenciar l'indústria i els serveis avançats a l'empresa. Aigua: advertència. La Carta: descentralització i finançament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Euroregió Barcelona Territoris Acció política Ciutats Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències