77 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/717/19960707_LV.pdf 46c43af54832d4ffa8864d90ef0622c5 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 07/07/1996 La Vanguardia, p.030, Opinión Las ciudades: esperanza desbordante Autor: PASQUAL MARAGALL 1. CIUDADES. La ciudad no está condenada. Hay una crisis, sí, pero en el término griego, hay una crisis propia de la transformación. Por eso pedimos a los arquitectos que lideren el intento de devolver confianza en la ciudad. Porque la ciudad es la única esperanza de la humanidad. La naturaleza es lo que nos han dado. La ciudad es lo que hemos hecho. Podemos habernos equivocado. Las ciudades pueden no haber respetado el entorno, pueden haber abusado de la naturaleza. Reestudiemos nuestra relación con lo natural. Pero no condenemos lo convencional, lo construido. Lo histórico (lo sabemos) se asemeja a lo natural, lo consideramos patrimonio cultural. Pero el auténtico dilema no está entre lo natural y lo cultural, entre lo que nos dieron hecho y lo que hemos hecho, sino entre una cultura cívica obstinada y el abandono o la derrota frente al océano de las megalópolis. No es cierto que las grandes ciudades sean el fin de la humanidad. Tienen salvación. Es más, las ciudades son la única solución de la humanidad. Hay en ellas más posibilidades de instrucción, menos natalidad, más esperanza de vida, más información... Pero hay que poner alma en nuestras periferias, en los suburbios, calidad, calidad y calidad en nuestros diseños periféricos, en los "terrenos de nadie". Esto los arquitectos lo saben tratar, lo pueden hacer. Los responsables públicos deben solicitarles ingenio y coraje y mediar entre ellos y una ciudadanía a veces escéptica. Solicitar calidad a las dos partes: demanda y producción. Barcelona quiere ser el lugar donde, a la entrada del siglo XXI, lo cultural, que es la ciudad, tenga su lenguaje y su expresión. 2. METROPOLIS. Hace un par de años "The Economist" publicaba en portada una foto terrorífica: un anciano cojo caminaba inseguro sobre un fondo del Bronx neoyorquino, casas desvencijadas, porquería amontonada. El título era "Hell is an American city" (El infierno es una ciudad americana), es decir, la definición de infierno es una ciudad americana. Un informe exhaustivo que publicaba el mismo "The Economist" hace unos meses llegaba a la conclusión de que todo lo positivo se correlacionaba bien con las ciudades y que las ciudades centrales norteamericanas volvían a ganar población. Barcelona se citaba como una de las ciudades esperanzadoras. 90 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA ¿Qué está sucediendo realmente? ¿Es cierto lo que nos martillean sin parar sobre que el mundo ser sólo un puñado de megalópolis infernales? Depende. El mundo ser -es ya- un sistema de ciudades, con varios modelos: el norteamericano, el europeo, el asiático... y sus mezclas. En torno a las grandes ciudades, otras pequeñas. En la costa, concentración; en el centro, despoblación. En el centro, capitales voluntarias: estrellas solitarias en el firmamento azul, cuajado por otra parte de constelaciones, que nos revela la foto de la Tierra desde el satélite: Madrid, Berlín, París, Moscú, Pekín, Brasilia... Este sistema, estas ciudades, serán buenas o malas según nuestra capacidad -la de los profesionales y la de los responsables- de entender cómo la gente puede y quiere crear calidad e identidad, códigos propios de un hábitat. La metrópolis es el modelo vital de miles de millones de ciudadanos. Es la parte más dinámica de la Tierra. ¿Demasiado dinámica? ¿Demasiado consumidora de energía y de recursos naturales? De nuevo, depende. En Barcelona pagamos 250 pesetas por 1.000 litros de agua y el consumo desciende. En otras ciudades pagan la quinta parte, pero el resultado es que no tienen agua, que baja la oferta, no la demanda. Restricciones. En Barcelona construimos unas rondas magníficas (que ahora nadie quiere mantener) y su puesta en marcha redujo un 15 por ciento el tráfico en el centro de la ciudad. Esto nos permitió dar más espacio a los peatones con la ampliación de aceras y la reducción de calzadas. A veces la inversión es necesaria para reducir el gasto, y las obras para limitar la polución: el metro y el tranvía serán otro ejemplo. Curitiba está mejor que otras ciudades latinoamericanas; Seattle, que otras norteamericanas. ¿Podemos crear metrópolis policéntricas habitables? Podemos. ¿Podemos vivir sin ellas? No podemos. El tema es si las metrópolis de 30 millones de habitantes son habitables. El tema es cómo podemos hacerlas mejores. Hay que perder el miedo al tamaño. Antes nos asustaban, como Alberto Sordi en aquella película, con los millones de chinos que un día u otro nos invadirían. Ahora nos asustamos con las ciudades chinas que crecen al 12 por ciento y nos están quitando empleos sin moverse de sitio. ¿En qué quedamos? La cuestión es poderse asustar de algo y si puede ser lejano y de otro color, mejor. Con Jiang Zeminh hablamos de todo esto. Este hombre está haciendo algo importante: explicar China al mundo. 91 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Le pedí que liderara un movimiento de jefes de Estado a favor de dar a las ciudades confianza. El fue alcalde de Shanghai y puede entenderlo. Quitar confianza a las ciudades es quitársela a los ciudadanos. La metrópolis son mejorables. Está inscrito en nuestro código genético el agruparnos. Ser mejor que nos vayamos haciendo a la idea. Invitamos a disminuir la congestión, la polución y la falta de significación de nuestras periferias metropolitanas. Démosle la palabra. No queramos resolver desde París un suburbio de Marsella. Instemos a Marsella, sin intervenir demasiado, a formar su coalición metropolitana centro-suburbios. 3. RIO, ESTAMBUL, BARCELONA. En Río, en el año 1992, las ciudades no pudieron hablar ante las naciones. La sala se quedó vacía. Luego hablamos tres o cuatro veces con Butros Butros Ghali, en Estambul debía ser distinto. En Río el tema fue el mundo. Pero en Estambul eran las ciudades. Cada vez las dos cosas son lo mismo. Pero... una cosa es pensar globalmente y otra localmente. Sin pensamiento local no hay pensamiento global viable. Hay terror. O demagogia global o ideología global. Pero nada sostenible. Por eso Estambul marca una diferencia. En Estambul finalmente las ciudades fueron aceptadas como interlocutores, como "nuevos actores". También eran nuevos actores las organizaciones no gubernamentales (ONG), las multinacionales y los movimientos políticos y religiosos. Pero las ciudades se llevaron la palma. Porque el tema era precisamente la ciudad. En Pekín (cumbre sobre la mujer) las ONG marcaron la diferencia. En Davos, o en los debates de Fortune, o en la Trilateral, son más bien las multinacionales. Pero hay una ilación cronológica. En Río se pensó globalmente, pero el resultado fue: "Hágase localmente todo lo que se pueda". En Estambul se partió de esa premisa. Por eso también las ciudades hablaron. Y las ciudades dijeron: subsidiariedad, carta mundial de la autonomía local, no exclusión. Las ciudades llegan a la conclusión de que si no es juntas, no pueden mejorar del todo: la lluvia ácida, las migraciones súbitas, el tráfico de drogas... Todo viene de otras ciudades. Pero curiosamente, una vez juntas, su conclusión es esta: que cada una se arregle tanto como pueda. En efecto. En Estambul las naciones dijeron a las ciudades: ustedes mandan, arréglense. En resumen, el nuevo código es: establezcamos unas reglas internacionales de comportamiento, un código simple de prohibiciones y derechos y, a partir de ahí, autogobierno, tan local como se pueda: en el límite social, comunitario, individual. 92 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Por eso la discusión sobre los derechos fue tan dura. En Norteamérica un derecho ("derecho a la vivienda") da lugar a expectativas legales efectivas. En el Mediterráneo es más bien una proclamación indicativa. Los jefes de Estado occidentales se asustaron y no fueron a Estambul. Fidel Castro fue el rey ("¿Dónde están los que ensucian tierras, ríos y mares? ¿Dónde los que niegan derechos?", se preguntó entre aclamaciones). A. Bhutto exclamó, terrorista: "Las especies encerradas en un espacio insuficiente terminan devorándose". Se refería a las megaciudades. Pero las ciudades hablaron un lenguaje más sabio, no tanto de buenos y malos: proximidad, autocontrol, respeto. Y llegó Barcelona. Aquí, por primera vez, una manifestación de arquitectos, que llegaron a cortar la Rambla. No s si pensar bien o mal sobre ello. Por fin la calidad de vida mueve pasiones. Por fin los constructores de nuestras viviendas se muestran como dioses y como humanos corrientes. Por fin se discute acaloradamente de contenedores, transporte, casas y terrenos de nadie: de lo que vemos cada día y nos oprime o nos estimula. Lástima que no demostramos una gran capacidad de acogida, porque una ciudad es cada vez más -como se dijo- un contenedor de acontecimientos, un lugar de contactos. Barcelona, esperanza. Esperanza desbordada. Esperanza desbordante. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 93 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1179 Title A name given to the resource Las ciudades: esperanza desbordante Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Barcelona Desenvolupament sostenible Futur Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2799/19960707_ElPais_CiudadHombreMetropoliCiudadana_PM.pdf fb8e5c0ba01ff599cdf0022647c316e8 PDF Text Text Domingo 7 de julio de 19S .CATALTTÑA. rí. ;5-J'iik?l'^"'"f:;ï ßMMi del hombre, metròpoli euMidanä \ •T'1' -'''-'•': ."-1, •-.-'v. • ' . ' • • . • ' . Barcelona ha sido visitada estos di , 9.000 arquitectos de todo el mum Barcelona con ocasión del decimon de su Unión Internacional (UIA) ha tratado de una oportunidad mi la ciudad: tantos arquitectos pas», . 'tías calles,,buscando aquel edificio ;,-¿i zuela, deben causarnos alguna sen* asi porque, más allá de la importai , . tro, que sin duda la tiene, el congres ha convertido en un escaparate mu cho más para una ciudad que : - ha.sido llamada "la ciudad de • los arquitectos". , Durante el último decenio .nos. na gustado afirmar que lo • acontecido en Barcelona podia tener un carácter modélico para nosotros mismos e incluso para otras ciudades. . • . ,.'Ciertamente, en Barcelona se ha entendido el urbanistno como mucho más que una sim- ; . ple zonificacióo-y se ha usado . como garantía pára el disfrute ••ciudadano de un entorno de calidad, como garantía de equidad en la distribución de los equipamientos, servicios e infraestructuras y ¡pomo instrumento de participación y control democrático de la construcción del espacio colectivo. , Sólo porgue asi se entendió fue posible llevar a cabo las grandes transformaciones que la ciudad ha protagonizado en menos de 15 años. Ahora, cuando los cerca de 9.000 profesionales que mencionaba al principio nos han podido conocer de cerca, nadie dudará que pueden percibir todo lo que se logró, pero también, me parece, todo lo que estamos preparando para el cambio de siglo en ese nuevo esfuerzo que hemos convenido en llamar "la .segunda gran transformación de Barcelona". Pero Barcelona no desea conformarse con ser escaparate. Pretendemos aportar un espíritu que puede definirse como una gran confianza en la ciudad, o sea, en lo humano. Al fin y al cabo, lo natural es lo que nos ha sido dado y la ciudad es lo que hemos construido. Se trata del viejo dilema estético y a la vez filo• sófico: ¿el bosque salvaje o el campo roturado por el esfuerzo del hombre? Con sinceridad, a pesar de sentir una ancestral pasión por lo que en esta metáfora significa el bosque, me quedo con lo humano, estimo las señales que el arado imprime a la tierra. Dejo ahora esta comparación y vuelvo a la ciudad: es cierto que deberemos reelaborar nuestro marco de relaciones con lo natural y enmendar aquellos errores que podamos haber cometido, un cierto pecado de soberbia humana. El manuscrito no estaba traspapelado . . - - . ' ;••, . - . - • - . '**ï . ,.-.i-.-.. .,-^iJ,,.,', "•••.' : •... ;»-.- .-. ::-iu .*Jt-•sAiïi-tf. PASQUAL MARAGALL VA.""" " Í J M f c / i * - » ^iTO^-^fOtótime-j&te diafcentre. eljrabajo experto y un cierto'escepticismo ciudadano para ,-^.Jograr acierto y a la vez * £ complicidad. • '** -JtínacasodeBarcetAxloña, hemos avanzado «v bastante en esa direcI .v_ ejión -porque hemos -.i -aprendido de nuestro propio pasado reciente, i '.^Nuestras convicciones p«obrelo metropolitano, "••-"ibretla necesidad de iprendefla ciudad , nos han llevado a •buscar respuestas adecuadas. ("VariAy hahlamos.de la ciudad real, hablamos de la ciudad PACaUWUESA. de los ciudadanos, que , A menudo,.asustados ante las mareas que pro- • sí tienen conciencia de vivir en algo más que un municipio cuyos términos, generadores de las «tierititim identivienen del océano de las megalopolis, buscamos redades locales, no sirven ya como marco de lo que cotifugio en conceptos que nos parecen mas auténticos, más sinceros, simplemente por su apariencia, dianamente es percibido por la ciudadanía. mas natural. Un poco como aquellos estudiosos dç De nuestra capacidad para devolvernos lo que nos hace 200 años, que vieron en los "niños salvajes" la pertenece, la dudad, y para convertir las metrópolis en representación de lo esencialmente humano- sin. representación dejo humano, to ciudadano, dependerádarse cuenta de que, muy al contrario', la carencia ' que en uröfuturo no lejano podamos afírniar-que-hede un lenguaje impedía a esos seres clasificados mos logrado dar forma a las soluciones que ahora perseguimos. Si mencionaba un espíritu determinado era como "más puros" el acceso a los códigos y referentes que distinguen al hombre, el acceso al pensa- ' para poner de relieve la idea que enei subyace::no solamente nuestros problemas se resuelven enjas ciudades, miento cultural. como marco lógico de soluciónísino que la propia ciuLo que nos es propio tiene que ver con nosotros mismos, con nuestras marcas, con las huellas que el dad, como significación de lo humano, es solución. Por ello decimos sin tapujos que las ciudades son el hombre deja en el mundo a la par que trazamos futuro, que las metrópolis son resultado de la acción una cuerda llamada historia. _,_ ~~ Por eso.digo que las ciudades, que sin duda alciudadana. Es asi que el deseo de Barcelona de aportar guna son del hombre, no sólo tienen solución, sino elementos de confianza ha tenido estos días una' gran que devienen la única solución de la humanidad. Se- --•ventaja;'aquéllos en quienes debemos confiar, aquéllos a quienes debemos pedir que sueñen despiertos, que ttata, eso sí, de alcanzar un ideal de ciudad que tenga que ver con lo humano y no con lo monstruoso, .».agudicen s,us capacidades intelectuales, han estado Quizá así alejaremos el miedo que nos produce lo • ^aqut'entre'nosotrps^'viviendo-loíquc hicimoiy hace• mos, quién sabe si ayudándonos para lo que haremos, gigantesco, lo descomunal. ¿Qué podemos hacer? Poner alma en las perife- í Por unos días liemos sido cerca de 9,000 ciudadanos rias, llevar el centro a,los suburbios, devolver 1» 'más y nos hubiera'gustado que mien(ras han sido barvida a las coronas metropolitanas, acercar los 'ex- celoneses, aunque haya sido por, algunos idíasj hayan tremos al epicentro y dar. contenido a una palabra podido y querido sentirse más cerca no ya de nuestra •. . ? ? : : , .-..; . que a veces suena hueca, pero que a todas luces es • ciudad,sinQ.delarciudad. nuestro reto principal: calidad. " i *• ¿ '\, ¡r '<* ï Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. Eso es lo que los arquitectos saben" hacer."Eso es OPINIÓN EEL LECTOR Estoy tan convencido de que las Los textos destinados a esta sección no deben exceder las 20 lineas profesoras Isabel de Riquer y mecanografiadas. En ellos debe Maricarmen Gómez Muntane . fìgurarlafìnna.eldomicilio,teléfonoy dirán y escribirán cosas intere- numero de DNI o pasaporte de los santes y nuevas sobre el manus- autores. EL PAÍS se reserva el derecho crito 3871 de la Biblioteca de de publicarlos, asi como de o extractarlos. No se Cataluña (que contiene cuatro . resumirlos devolverán los originales, ni se canciones proyenzales) que esta ; facilitará información postal o Biblioteca ha previsto publicar ^telefonica sobre ellos*. " su estudio en cuanto esté concluido. Pero la Crónica de Lluís M. Todo, publicada en EL yprofesoras hayan dado con "el. PAÍS del día 3 de este mes, atri- : ' auténtico manuscrito^ : puesto . buye a las profesoras unas afir- que .estaba-plenaxnente^*identifì-: maciones poco afprtunadas.que cado y ubicado en él lugar co/conviene puntualizar: ' :--H> -~¿ rrespondiente de los depósitos de. I i 1. A mi modo, de ver, además. los fondos de reserva, y no abanHdc que en-ningún caso tiene senti-; donado en ninguna caja.— Ma-, • do decir que un documento anda miel Jorba. Director de la Biblio"medio" traspapelado, lo cierto es teca de Cataluña. Barcelona.. 'que este documento consta desde hace algunos años en el inventario de manuscritos de la Biblioteca de - Cataluña con el número indicado por pintadas insultantes contra una familia que vive a la vuelta de la esquina de mi casa. Tras recabar información sobre el asunto, llegué a la conclusión de que la familia insultada soló pretende ejercer sus derechos legítimos para construir en un terreno de su propiedad, sin contravenir ninguna ley ni ordenànzá-founicipal. ' En otra época, que muchos recordarnos, el Ayuntamiento era el primer cómplice para infringir la ley. Ahora ya no es asi. En aquellos años, haciamps pintadas contra el,sis_tema bananero-dictatorial; ' eran la forma de, expresar lo que no se podía deck si uno no quería ir al calabozo. Ahora son. sólo una .caricatura de su autor. Resulta muy desagradable ver lo que fue una forma de lucha convertido en el vehículo de tristes odios vecinales, en un instrumento de intimidación. Y no ha sido sólo eso: hay un considerable catálogo de ac- has sociedades anónimas han construido lo que han querido. ¿Quieren algunos ejemplos? Nadie pintó nada. • . • Quién sabe..'.- tal vez hubiéramos debido hacerlo.; Pero' basta con que una familia con nombre haga una construcción mucho más modesta, para que los anónimos se pongan Vpintar a todo trapo: ¿Qué hombres se esconden tras esas frases impresentables? 'Si las firmaran, to.00 elmumtóconoceríasiis verdaderas motivaciones. Daría rñucho que pintsfe, ; ',','. --A", v'-iy^-tí. P_pir favor, señores:"despierten , de este mal sueño y no dejen su prppi¿ nombre en mal lugar. Y si algún'ingenuo se ha dejado arrastrar a este genero de cosas, que piense por sí mismo y en conciencia.— Enric Berenguer. Barcelona , • Clara y Pilar Rahóla pasan desapercibidas. Este K caso de las declaraciones de diputada por ERC, Pilar Ra la, sobre el cierre del Museo C ra: al reconocer que no apoyí o se abstendría en la votación pleno del Ayuntamiento del 17 de mayo (como había proi tido a la Asociación de Ami del Museo ClaráVuna vez leid testamento y escuchado a su ] sidente) sobre la propuesta i sentada por el PP y CiU par: reapertura del museo y la de lución de las obras entregad: Olot porque en ambos cas tanto si se abstuviera comí apoyara esta propuesta, el se Maragall perdería y no qui que pesara sobre su condena hecho de-que nuestro alca perdiera por primera vez u voaiones. • Curiosa forma de vigilar intereses de la ciudad; para es más importante evitar un gusto al alcalde que el hechc que Barcelona pierda su p¡ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ciudad del hombre, metrópoli ciudadana Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Ciutats Urbanisme Model social Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1494/19960708d_00734.pdf cefb54de1abc40d37c8b84101f80805d PDF Text Text PALABRAS PRONUNCIADAS POR EL EXCMO. SR. D. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, EN EL ENLACE MATRIMONIAL DE LA SRA. PAULA ADAM BERNAD Y EL SR. GOSTA ESPING - ANDERSEN EL DIA 8 DE JULIO DE 1996 Bien, ahora tenéis que escuchar brevemente un "sermón" del alcalde, porque el alcalde representa a la ciudad y la ciudad es el testimonio de vuestro matrimonio. Que es un matrimonio europeo. Hace muy pocos días un presidente de un banco interamericano, que vive en Washington, vino a Barcelona. Un buen amigo de Barcelona. Nos trajo el siguiente mensaje: "Los norteamericanos creen que Europa es un desastre. Que Europa es una selva. Que Europa es algo que está formado por gente que no se entienden. Nunca existirá, de hecho, Europa.." En ese momento, yo no supe exactamente qué contestar en el terreno político, y le dije: "Mis hijas han estudiado, una de ellas, en Oporto, con una beca Erasmus de la Unión Europea, y la otra está viviendo en Sarajevo durante seis meses trabajando para una Organización No Gubernamental francesa, con el fin de organizar un club de juventud". Entonces el hombre quedó callado. Y al cabo de mucho rato, al final de la cena, me dijo: "Es posible que Europa algún día exista". A veces una nueva generación significa un nuevo país, un nuevo medio. Un nuevo medio ambiente, un nuevo entorno. Y yo creo que vosotros hoy representáis ésto que está naciendo y que mi generación sólo está ayudando a nacer, pero contemplando. Es cierto que otras parejas hubo que se casaron, que venían de países distintos de Europa y ésto no significó que Europa existiera. Ésto no impidió que hubiera dos guerras europeas. Sin embargo, algo nos dice que algunas cosas están cambiando. Entonces estas personas eran una elite muy reducida. Vosotros sois una élite. Vosotros dos formáis parte de una élite, pero es una elite mucho más amplia. No es una simple aristocracia, no es ni siquiera un grupo de elegidos. Sois un grupo de elegidos, sí, pero un grupo de elegidos muy amplio, que va creciendo y que esperemos que crecerá todavía más. Yo siempre recordaré una visita a Fiesole, Florencia. No sé si fue allí que os conocisteis. En todo caso, creo que es allí donde habéis vivido un tiempo. Después he vuelto una o dos veces más y tengo la impresión de que vuestra historia, igual que la nuestra, pasa por aquel lugar. Pasa por Roma, seguramente, porque es lo clásico, pasa por Florencia, porque es el Renacimiento, pasa por París, porque es la Revolución, y tengo que decir que desde hace un tiempo pasa también por los países escandinavos. �Estuve este mes de diciembre último en Suecia y Dinamarca, bajando de Estocolmo a Copenhagen por Helsinborg y "Elsinor", donde el Castillo de Hamlet. El motivo fue una reunión de la Challenge Bangemann; los ciudadanos cíe Estocolmo han decidido retar a las demás ciudades de Europa a ver si lo hacen tan bien como ellos, en cuestiones de telecomunicación, y Barcelona quedó bastante bien. Tan bien, que la segunda sesión de esta reunión de Estocolmo se celebrará en Barcelona en el mes de octubre. Yo espero que, entre todos, nos ayudaréis a hacer de todo esto una unidad de sentido. Mejor dicho, espero que os ayudaremos a que lo hagáis, porque sois vosotros los que vais a hacerlo. Y ahora podéis preguntar: "Bueno, el alcalde no nos habla de la intimidad, sólo habla de las ciudades, sólo habla de Europa, pero no de las personas." Mirad: os casáis delante de la ciudad, que hace de notario. Y esta ciudad, y estas paredes han hecho de notario de muchísimas cosas. Han hecho de notario de guerras, de desafíos, aquí en medio, con las espadas puestas así. apuntando al suelo, en señal de juramento. En el año 1714, en el mes de mayo aproximadamente, los consejeros que se sentaban aquí a los dos lados del Consell de Cent juraron que defenderían Barcelona. Y la defendieron. La defendieron bien durante unos meses. Bastantes meses. Hasta que el Conseller Primer, que se sentaba aquí y que evidentemente no era ningún militar, era un abogado de Moià que se llamaba Rafael de Casanova, cayó herido en uno de los baluartes de esta ciudad. Herido, no muerto. Murió mucho más tarde. Bastantes años más tarde. Esta ciudad, pues, ha visto entre estas paredes muchas cosas distintas. Ha visto seguramente traiciones, ha visto a los representantes de la ciudad muy orgullosos delante del rey, sin quitarse el sombrero. No se quitaban el sombrero cuando venía el rey porque tenían derecho a ello, hasta que en 1714, como perdieron, perdieron también este derecho. Ya nos vamos acercando a la intimidad, no tengáis miedo. La ciudad no había visto nunca, en cambio, aquí, en este lugar -había declarado guerras, había visto traiciones, fidelidades, ha visto, por ejemplo, cómo el rey actual le ponía la medalla de oro de Barcelona a su padre en un acto muy emotivo- pero nunca había visto una cosa tan importante como es un ciudadano y una ciudadana que se casan. Esto la ley no lo había permitido hasta ahora. Pues bien, la ciudad, que está orgullosa de esto, y honrada de que hayáis querido casaros aquí, os pide que os respetéis. Ésto es lo que os pide. Y os lo pide la ley del código civil. Pero la ciudad os lo pide todavía más, porque la ciudad se hace mejor, crece en calidad, cada vez que una pareja de ciudadanos la piden por testimonio. Porque una ciudad de ciudadanos que se quieren, es mejor. Esto es muy claro, ¿no? Y si además toman a la ciudad por parte de su estimación, todavía es mucho mejor. �Ésta es la impresión que yo tengo hoy. Y os pido que os respetéis en lo mejor y en lo peor. En los mejores momentos y en los peores, también. Porque si es así, mejoraremos todos. Respetar significa algo muy difícil. Respetar es muy, muy difícil. Significa representarse a la otra persona como persona, a pesar de la proximidad. Y esto a veces es titánico, porque quiere decir separarse de una parte de uno mismo que está en el otro. Quiere decir, en el fondo, respetarse a uno mismo, y esto es algo que a veces estamos tentados de no hacer. Ésta es una tentación muy fuerte. Mirad: hay mil ejemplos en los días que corren (casi diría los ejemplos que están más presentes en la actualidad) de lo que estoy diciendo. Bosnia. ¿Qué es Bosnia, sino el odio entre hermanos? Y algunos de los acontecimientos de la presse du coeur que vemos en los últimos años. Son los dos temas más comunes. Y nos dicen que a veces los que más se parecen, los que más cerca están son los que peor se tratan. Pues bien, que vuestra diversidad, y estoy seguro de que será así, os haga más ricos y no solamente más complejos, sino mejores. Que un viejo lenguaje -el lenguaje del amor, de la amistad y de 1'entesa, como decimos en catalán, del entendimiento- vaya imponiéndose lentamente, contradictoriamente, pero con certeza. Gracias a vosotros. Que sigueu molt feliços! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4400 Title A name given to the resource Paraules pronunciades per l'alcalde en l'enllaç matrimonial de la Sra. Paula Adam Bernad i el Sr. Gosta Esping-Andersen Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Model social Matrimoni Adam, Paula Esping-Andersen, Gøsta, 1947- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/718/19960728_LV.pdf 67d9f6c1dbb1f22f72e78548cccfbebf PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 28/07/1996 La Vanguardia, p.019, Opinión De 25 de julio a 25 de julio Autor: PASQUAL MARAGALL Dejemos el recuerdo emocional -ya mucho se habló estos días- y veamos qué ha ocurrido desde el 25 de julio de 1992 al 25 de julio de 1996. Qué ha ocurrido en términos de diferencias entre el 25 J y el 19 J y qué nos ha sucedido a nosotros entretanto. Las diferencias objetivas entre Barcelona y Atlanta son: 1. Ocho millones de entradas vendidas el 96 contra menos de cinco millones el 92; amplia superación de la barrera de los 10.000 deportistas en Atlanta; veinte países más; nuevas especialidades deportivas. En resumen: problemas serios de talla, de dimensión. Dificultades serias de control del acontecimiento. Las colas, los colapsos, la congestión, los retrasos... Especialmente en los tradicionales primeros cuatro días de aprendizaje. 2. En esta fase es muy importante la conexión entre el comité organizador de los Juegos y los responsables municipales. En Barcelona, el aprendizaje de los cientos de conductores foráneos se suplió cuando el Centro Municipal de Operaciones (CMO) prestó al Centro Principal de Operaciones (CPO) del comité organizador personal experto (guardias urbanos jubilados y activos y personal del Instituto Cartográfico de Barcelona). Esta conexión no está bien establecida en Atlanta. 3. La proporción y relación país organizador resto de países en Barcelona era amable. En Atlanta es desequilibrada. La televisión aquí (y aquí quiere decir lo que ven atletas, periodistas y vip's) sólo da escenas de gran consumo local: equipos USA, emociones USA, banderas USA... La importancia aquí de la opinión internacional es relativa. Ello hace aún más llamativa para los expertos la diferencia de algunos procesos tecnológicos entre Barcelona y Atlanta. El sistema Amic de información y correo electrónico en Barcelona era muy aquí es tan lento que los periodistas en vez de Info 96 lo han bautizado Info 97. Sería injusto resumir en esta anécdota la calidad técnica de Atlanta'96. Pero muchos observadores esperaban más de estos Juegos y de este país. 4. Atlanta es más pequeña que Barcelona en muchos sentidos: población, ciudad central, etcétera. La congestión es mayor también por eso. Sin embargo, la animación en las calles y parques -por lo mismo- es aún más notable. Los espectáculos deportivos están llenos a rebosar siempre. El ambiente en las competiciones deportivas es sensacional. El consejo que le di a Billy Payne fue ir a los eventos, pasear por la ciudad, hablar con la gente, hablar con los periodistas. El ambiente es mucho mejor en la realidad de los hechos que en la frialdad de las oficinas y en el recinto reducido de la familia olímpica estricta. Y a nosotros, a Barcelona, ¿qué nos ha pasado como ciudad de 25 J a 25 J? 94 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Hemos superado la más comprometida de las cuatro etapas olímpicas: 1. Concepción. 2. Decisión y puesta en marcha. 3. Realización y 4. Digestión. La digestión ha sido modélica, a mi modo de ver. La explotación del éxito -que estos días adquiere caracteres de excesivo narcisismo-; el lanzamiento internacional de la ciudad; la mejora continuada posterior a los Juegos; el equilibrio entre obras públicas e iniciativa privada, casi diría el relevo entre aquellas y ésta, que ha adquirido mayor relieve en la cuarta etapa; el equilibrio entre grandes y pequeñas obras, entre lo proyectivo y exterior y lo social e interior, entre centro y barrios...; tantos y tantos logros de esta etapa en la que la desmotivación hubiera podido reinar, sobre todo en una coyuntura económica nada fácil. En los recuadros anexos pueden comprobarse algunos datos que confirman lo que digo. De 25 J a 25 J Barcelona ha demostrado ser tan capaz como en los días mágicos del 92. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 95 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1180 Title A name given to the resource De 25 de julio a 25 de julio Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Atlanta Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1495/19960718d_00735.pdf 6f300095eb231fe7c150c3febc85ed38 PDF Text Text Reivindicar les ciutats Quan ens referim als canvis suscitats a Europa amb els acords de Maastricth, és a dir, amb la reformulació de la Unió Europea, sovint tenim tendéncia a concentrar-nos en els efectes d'aquests acords sobre els Estats membres. D'alguna manera, actuant així allunyem les decisions del conjunt deis ciutadans europeus. Els ciutadans del nord deis Països Baixos, a Gróningen, per exemple, i als del sud d'Itàlia, per posar un cas evident, poden tenir poques coses en comú. Em refereixo a la seva actitud davant els Estats també, davant l'existència de la Unió Europea. Al sud ha existit la tendència de veure la UE com a una cosa perillosa perqué ens obligava a adaptar la nostra normativa, perquè ho véiem gairebé com una perillosa influència cultural, de costums- i a la vegada corn un fons que subministrava recursos. S'ha de dir que aquesta és també, d'alguna manera, la relació que en els països mediterranis han tingut sovint els ciutadans amb els seus propis Estats: sortidors de recursos que exigien poca responsabilitat, poca complicitat, com si l'Estat fos quelcom alié a nosaltres, com si l'Estat pogués personalitzar-se. L'Estat, aleshores, seria una altra persona -dolenta, está ciar-, que ens vol subjugar, dominar, però a la qual demanem que ens atengui perquè sí, perquè li toca fer-ho. A d'altres països, l'Estat potser ha estat més benefactor, atès que l'Estat del Benestar ha arribat a cotes més altes. Però en aquests països també hi ha en els ciutadans un sentiment de pertinenca més accentuat; se sap que aquella frase de "l'Estat som tots", que aquí redurm al lema d'"Hisenda som tots", és molt cert. És normal, doncs, que la UE no sigui vista igual a tots els països, sobretot si hi ha actituds i costums di rerents de la relació amb els Estats. Però no hem de pretendre canviar aquestes actituds a partir de transformacions forçades pel nostre comportament. No hauríem d'arribar a semblar-nos a d'altres països -que tenen, potser, un millor enteniment del que representa conviure en un Estat però que tenen d'altres condicionantssinó a apropar els Estats als ciutadans. I això és el que hem de dur a terme a la UE. La UE será la unió de la subsidiarietat o no será. sed\text\teveran2.doc 1 r Oltra a SET. loan N 2-179172– �No hi ha més alternatives. Perquè la UE, per ser certa, haurà de comptar amb alguna cosa més que l'aquiescència ciutadana; haurà de comptar amb la complicitat, amb la participació ciutadana. I això només s'aconsegueix amb l'apropament. Apropar l'Estat, apropar la governació, significa fer-la més útil, més eficaç, més capaç de resoldre els problemes concrets dels ciutadans concrets, amb noms i cognoms. I això només és possible si els Estats són petits. I això no significa necessàriament reduir la mida dels Estats, sinó que adoptin dimensions reduïdes. On poden els Estats adoptar formes més properes als ciutadans ? La resposta és rotunda: els Estats tenen la seva expressió més reduïda, més propera, en els ajuntaments, els municipis. Aquí és on els Estats poden emprendre els afers amb més eficàcia i millor coneixement. Un exemple. A França va decidir crear un aparell estatal, des d'un ministeri parisenc, per resoldre els problemes dels suburbis de les grans ciutats. Cras error. És l'exemple típic d'equivocació d'un Estat que no entén d'apropaments, que creu que pot resoldre-ho tot amb i des del seu poder central. Els problemes dels suburbis es resolen des de les ciutats. En tot cas, i encara amb el risc d'un excés de simplificació, el treball de l'Estat hauria de consistir en donar recursos a qui sí pot resoldre aquests problemes. És per això que volem l'aplicació del criteri de la subsidiarietat: que allò que es pugui resoldre des del més proper no sigui imposat des de dalt de tot. És per això que les ciutats demanen més recursos i també més autoritat. Per tal de resoldre problemes, per apropar la política als ciutadans. Perquè a un més gran apropament no només hi ha més eficàcia sinó que es permet també una més gran participació democràtica (a part podem trobar d'altres elements per incrementar la participació democràtica, per assegurar-la, com podria ser una reforma electoral i d'altres qüestions que requereixen reflexions obertes exemptes de prejudicis malentesos). L'essencial és comprendre que les ciutats han de ser el marc de les solucions, el lloc adequat per procedir a la solució. Atès que és la posició més propera de l'Estat a la ciutadania. sed\text\teveran2.doc 2 �Ara, potser més espantats davant les dades que ens parlen de les grans ciutats, de les megalòpolis, com un problema del futur, tenim tendència a veure en la ciutat el rastre d'algun perill, o de tots els perills. Fa uns anys, el setmanari The Economist deia que "heli is an American city", que l'infern és una ciutat, una ciutat americana, però una ciutat. No direm, a la inversa, que la ciutat sigui un paradís, però sí que podem afirmar, i reivindicar amb totes les de la llei, que la ciutat haurà de ser el marc de solució i no l'infern que ens espanta. Ciutats amb les dimensions humanes, ciutats en les quals s'aposti per la qualitat. A les ciutats podem i hem de trobar les solucions a l'habitatge, al trànsit, a la contaminació, a la seguretat, a l'urbanisme, i fins i tot a molts afers relacionats amb la salut pública. Les ciutats han de ser el punt de trobada entre el ciutadà i l'Estat. Les ciutats tenen la capacitat de resoldre el que es perd a dalt, per llunyà. La distància ha de ser l'excepció, i la proximitat la marca que ens distingeix. Europa com a sistema de ciutats Podria dir-se que reivindicar el poder i la capacitat local no és precisament innovador. En els seus orígens, Europa, els països europeus i el conjunt del continent, van sorgir com un conglomerat de ciutats. "Tomem als orígens", però no com a retorn al passat sinó com a un retorn al futur possible i recomanable. Un futur on la força vindrà de la unió, entesa com a com coordinació de voluntats expresses i en cap cas com una juxtaposició "pura i dura". I quin nom rep aquest model ? Xarxes, o sistemes de ciutats. És un axioma que l'intercanvi enriqueix. Doncs bé, basem-nos en les xarxes de ciutats perquè les ciutats aprenguin d'elles, aprenguin d'altres ciutats i intercanviïn valors, experiències, dades i coneixements. D'aquesta manera aconseguirem més força, per a la vegada generarem equilibris. Perquè mentre unes ciutats poden ser líders en algunes matèries Barcelona vol ser-ho en urbanisme, en recuperació dels centres històrics, en habitatge, en cultura- d'altres ho seran o destacaran en matèries diferents. sed\text\teveran2.doc 3 �La Unió Europea va precisament en aquesta direcció. Les ciutats i les regions europees es troben davant una ocasió única per reivindicar i obtenir un paper més important en el procés de decisió comunitari i en l'aplicació de les polítiques europees. Des dels poders locals i regionals hem d'anar confiats a la construcció europea sobre la base del reconeixement que Europa està fent del principi de proximitat. Un principi polític més que una norma legislativa, el principi en què s'ha de fonamentar la lleialtat europea (Bundestreue, principi de lleialtat federal). Si la introducció de la subsidiarietat en el Tractat de la Unió Europea com un principi fonamental ja va ser un avanç crucial, ara aquest principi ha de ser aplicat de forma integral. Si la revisió del Tractat reconeix el lloc i la participació dels ens locals i regionals en l'arquitectura institucional de la Unió, amb igual dignitat que els Estats, s'aconseguirà un progrés formidable en la democratització del sistema europeu. Europa està reconeixent un fet indefugible: les ciutats estan sent admeses com punts de decisió, cada vegada són tingudes més en compte, ocupen un espai en allò que es diu el concert internacional. 1 les ciutats no es queden a Europa. El valor de les ciutats, la seva capacitat, ha de sobrepassar fronteres i extendre el seu esperit cívic i democràtic. Això va començar a manifestar-se a Rio de Janeiro, i fa pocs mesos a Istambul. Les ciutat són objecte de reflexió, les ciutats són punt de decisió i de solució. Vist el procés en què ens trobem, comencem per construir l'Europa de les ciutats i les regions, i continuem fins arribar a un món de ciutats i regions, al concepte i a la realitat de Ciutats Unides. Ciutats: competitivitat i cooperació. Aquestes reflexions no han d'ocultar una realitat evident: les ciutats mantenen una doble relació de competència / col.laboració. Les ciutats competeixen entre elles, doncs les que disposin de hinterlands més poderosos, o més clars com a mercat, seran més competitives, així com aquelles que disposin de més recursos logístics, de més atractius per a les grans empreses, per al comerç a gran escala. sed\text\teveran2.doc 4 �No estem parlant de ciutats-Estat, ni de ciutats hanseáticas. Parlem, perquè és una evolució irreversible i perquè en certa manera ho necessitem, de ciutats amb prou massa crítica per assumir els reptes immediats en matèria de comerç, serveis, cultura. Aquest és el cas de Barcelona. Barcelona no serà tot el que pugui ser com a ciutat si no és capaç de fer arribar els seus serveis fins a la porta del consumidor. I el nostre consumidor és la península ibèrica en el seu conjunt, però també el cor d'Europa. Rotterdam en aquest moment és el port de Milà; no és Gènova, és bàsicament Rotterdam. Rotterdam avança pel Rhin i s'està preocupant per anar més enllà, enllaçar amb el Danubi i fer arribar les seves mercaderies, en la línia d'anar cap a Budapest, perquè no tinguin una frontera. Rotterdam ha sabut des de sempre crear-se els punts d'arribada, buscar la demanda; els holandesos fa molts segles que viuen d'una bona logística, i són la gent que viuen millor d'Europa. Les tendències sobre localització d'activitats productives a la Unió Europea situen una gran àrea de producció a l'Europa central i tres centres logístics que, per raons econòmiques i geopolítiques, haurien de situar-se a l'Europa de l'Est, al Nord d'Europa i al Sud o àrea del Mediterrani. Barcelona ha de ser el punt clau de l'àrea logística del sud d'Europa. Un exemple que serveis de referència és Copenhaguen, una ciutat que s'ha d'analitzar detingudament perquè, així com nosaltres som el nord del sud, ells són el sud del nord. Ells són el punt d'entrada de tot l'espai escandinau. Ara construiran un pont sobre l'estret que separa Copenhaguen de Malmoe, al sud de Suècia. Pocs quilòmetres, en 30 minuts s'hi podrà arribar en cotxe. Això crearà un espai nou, molt més gran que el de cadascun d'aquests països. Per això estan utilitzant una filosofia que és força semblant a la nostra, potenciant Copenhaguen com a punt de trobada, com a punt de ruptura, un punt de gran qualitat cultural, d'ofe rtes de serveis tecnològics sofisti cats. L'àrea de Barcelona té un perfil sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges derivats del fet de reunir, en un espai territorial delimitat, el port, l'aeroport i l'activitat logística -cosa que no succeeix pràcticament enlloc-, una xarxa de transports i comunicacions ja existent i un conglomerat econòmic i urbà dinàmic i actiu. sed\text\teveran2.doc 5 �Hamburg i Rotterdam, per exemple, disposen d'un port molt potent però no d'un aeroport al mateix nivell. Marsella disposa d'un port actiu, però també té mancances en aeroport i li falta "massa crítica". Nosaltres tenim un aeroport i un port directament connectats a les línies viàries i ferroviàries i a menys d'un quart d'hora del centre de Barcelona, i a Japó, per tenir una cosa semblar, han hagut de fer una illa artificial. Barcelona ha de desenvolupar, equilibrar i apro fitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "hub" logístic, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. Barcelona ha de convertir-se, juntamerrt amb Madrid, en el gran pol logístic del país. I per aconseguir-ho apostem per un model que s'ha demostrat eficaç, eficaç per ser precisament "proper". Pot dir-se que tothom sap el que s'ha de fer per organitzar uns Jocs Olímpics, però segurament el que no sabíem era com s'havia de fer. Hem d'estendre la reflexió a com fer les coses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius des de l'inici de la plani fi cació i des de la gestió dels projectes. Si no hi ha un model de gestió adequat (i sobre això vam aprendre molt en l'experiència olímpica), és impossible exigir qualitat. Això es pot fer de moltes maneres. Barcelona proposa un model de clau única, que gestioni els interessos legítims de les administracions públiques i de les empreses privades implicades, per() que no permeti fuites o interpretacions alienes a l'interès del model provat inicialment. La grandesa de l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, i de l'espectacular transformació de Barcelona, va consistir en qué les "grans administracions" van adinetre que la petita administració, la de la ciutat, presidís el procés. 1 aquest exercici d'humilitat -que no hagués estat possible si no hi hagués hagut aleshores al Govern espanyol uns components de catalanitat importants- va permetre que els Jocs es convertissin, no només en un gran èxit esportiu i organitzatiu, sinó en un gran èxit de transformació de la ciutat. 1 tot això, gràcies en gran mesura a que aquella ocasió histórica la va coordinar, la va dirigir el poder més petit i més proper. sed\text\teveran2.doc 6 �Aquest és l'exemple de Barcelona, que serveix corn mostra de competitivitat i de manera d'actuar. Els exemples serien nombrosos, però tots coincidirien en un punt: la competitivitat. Ara bé, sense oblidar la necessitat de competir, les ciutats també poden col.laborar entre elles, establir xarxes de col.laboració per a afers concrets, traspassant unes fronteres que sovint als Estats els costa molt més de creuar. Podríem fer servir ara exemples molt diversos, però n'esmentaré un de sol que permet veure-ho molt clarament; és un exemple que ens ha donat experiéncia sobretot, satisfaccions. Quan els Estats, per la seva pròpia condició, no trobaven manera d'ajudar a Bòsnia, les ciutats sí vam saber veure la manera de col.laborar amb una altra ciutat, amb Sarajevo. Amb solidaritat, amb trameses de material, amb ajut econòmic i, ara, quan ve la pau, una pau de postguerra que té moltes dificultats, també les ciutats hem demostrat la nostra capacitat de col.laboració per a la reconstrucció. Participem en programes d'ajut amb materials, amb recursos humans, amb técnics... I, alguna cosa més: traslladem a Sarajevo les nostres conviccions sobre la ciutat, sobre la necessitat de participació democrática, sobre civisme i ciutadania... Tot alió que els Estats podrien fer amb més dificultats está a l'abast de ciutats organitzades, que col.laboren. L'experiéncia ens demostra que funciona, que les ciutats tenen la capacitat per resoldre qüestions que d'altres no poden a vegades ni tan sois conèixer de veritat, Que les ciutats es poden posar d'acord i, a vegades, superar qualsevol distància ideológica, perquè del que es tracta no és d'afavorir a uns o d'altres partits sinó de donar solucions ais ciutadans. Aquest esforç és fonamental perquè les ciutats són el camí pel qual haurem d'arribar a una més gran proximitat entre política i ciutadania. O trenquem aquesta distáncia o aquesta distància será l'oblit. I la política corre el risc de quedar apartada de la realitat, deis problemes certs, deis afers que preocupen els ciutadans. La política té sentit quan está a prop, quan aporta solucions. Contràriament, una política vista com un nucli allunyat, sord a les peticions, mut a l'hora d'aportar solucions, cec davant la pèrdua de confiança, ens portaria a una situació molt complicada, amb una participació menor, per tant amb una legitimitat menor i, corn a conseqüència, com porta oberta a d'altres possibilitats que no hauríem tan sois de contemplar. sed\text\teveran2.doc 7 �Per això volem parlar de civisme, de civilitat. De participació ciutadana, de complicitat, però sobretot de sentit de pertinença. Els ciutadans individus sabem que pertanyem a una comunitat i que això ens exigeix participar de les solucions, apo rt ar el nostre esforç. Ciutadans allunyats d'aquest sentit de col.lectivitat, ciutadans individus que no se senten compromesos amb el que és públic, amb el que és comú, amb el que és global, no són ciutadans del tot, són individus, certament, però els faltaria la civilitat, per arribar al grau de ciutadania. Pertànyer a la ciutadania és un acte voluntari, de compromís. Els compromisos han de ser de tots, dels ciutadans cap a la seva ciutat, el seu país, i dels que ostenten la representació dels ciutadans -els políticsamb aquests ciutadans als que representen. Un compromís per i per a la qualitat. La qualitat de vida, la qualitat dels serveis, la qualitat de l'educació, de L'ensenyament, de la sanitat, de les prestacions socials, de la vida cultural. I això s'aconsegueix a les ciutats. Les ciutats d'Europa tenen sentits molt diferents. No es veuen igual les coses a Barcelona, a Sevilla o a Gròningen. Però compartim alguna cosa, compartim molts de problemes i podem compa rt ir moltes solucions. A més, estem construint quelcom nou, un nou codi, un llenguatge europeu comú, sense que això signifiqui que haguem d'oblidar els llenguatges propis de cadascun dels codis culturals concrets, de cadascuna de les identitats. Tot el contrari, perquè ciutat és sinònim de cultura, d'expressió plural. 1 en aquest context, Barcelona aspira a ser un dels escenaris. Sense menyscabar aquestes identitats, volem construir un nou llenguatge comú europeu, que passi per ser el llenguatge de les ciutats, o sigui, el llenguatge dels ciutadans. sed\text\teveran2.doc 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4401 Title A name given to the resource Intervenció de l'alcalde a la Universitat Catalana d'Estiu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Prada de Conflent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Cooperativisme Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-08-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/719/19960825_LV.pdf 69cd6fbd2a9eaecfcfceed4712f384b4 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/08/1996 La Vanguardia, p.038 Sin Oriol, ¿sabríamos cantar igual? Autor : PASQUAL MARAGALL En estas esquinas traidoras del verano, cuando no estamos todos, se nos han muerto Josep Pinyol, la madre Assumpta Flaquer, antigua abadesa de Pedralbes, la viuda del doctor Vilanova y ahora Oriol Martorell. Parece como si el camino de la vida se hiciera más cuesta arriba y más estrecho. Sin Oriol, ¿sabríamos cantar igual? ¿Tendría el mismo significado "Els segadors"? ¿La misma mezcla de sentimiento de país y deseo de fraternidad con todos los países? ¿Serán igual los sobreentendidos si no nos podemos mirar de improviso y ver un "dring" especial en los ojos y la voz de Oriol que nos invita a creer que la canción dice más de lo que dice, que es más nuestra, más cierta, más viva? Son los muertos del agosto, que nos preparan un curso nuevo dolorosamente más sabio, porque tendremos que componer nosotros mismos las ausencias. En realidad, éste es el terrible juego del progreso. Incorporar nosotros mismos más roles, más papeles, más mensajes. Más fidelidades, como dice mi padre. Enriquecernos con el peso que nos pasan Oriol, la señora Vilanova, la madre Assumpta, Pinyol. Cada uno de ellos es como mínimo un lugar, un acento, de los muchos que configuran nuestra vida. Cala Mongó, el monasterio de Pedralbes, el Vaticano y mucho de los cantos que hemos sentido y que nos han hecho como somos. Ellos no verán la ciudad lejana que queremos terminar de hacer. Pero la haremos con su acento. Y quizá se han marchado porque ya la han sentido. La ciudad lejana es la nuestra, la que tenemos, proyectada un poco más hacia su destino: más libre, más limpia, más amiga. PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona 96 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1181 Title A name given to the resource Sin Oriol, ¿sabríamos cantar igual? Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Martorell, Oriol, 1927-1996 Necrologies Música Model social Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1496/19960826d_00736.pdf bf79fb3dcafcf45d836831c5183edf2f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet d AÇ) - SSb q vti : cs, t Q 4 o ` L 141 4 ¿r¿, f..l^t ^.^ ^-1^^+^ -Q G Ñ5 112 4 r(L / /llll,l7l7'l'7" t^2 ^;^ V\-)I - (3a.^ ^ 5 c^•^ ^T-^.^,. 4 ^ ^ ^^! "L S : ^^ C (ni bk.t„ ^ (-1-1¿Ncc Al =zN uu.0 1-e tLc cc ^ IRcu m, , ^^f42 G•^.es ^.c.c ^,^ ' ^` ^ ^ cx.r 2S -2 ?. J4,11. Uu..'c ^►► Sej 29-L1 ^ w o /1.4 ^. Gr-‘9‘)‘"5 IdtA \•ÇRÍP -'^--^^ —ror ^- /1)A- vrowti,^ ^c►.^ u x c: m „ In t Ez r v c-• Tl ,:, i ' spo Ec f-1 1 c a 1 d c5 ra 1' e E_ s c c3 1 ci ' G` st i l_«j e .2610W QP im..ctt-ule (,24-kyz, ¿t se 'y* Fe)\sL-41-kkb t\S —vC 114 ft . 1. -1;, 1-1r c �Ajuntament •I\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 26/8/96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Intervenció a la sessió inaugural de l'Escola d'Estiu del Partit Socialista d'Àustria, SP(. De cara a la intervenció de l'Alcalde a la sessió inagural de l'Escola d'Estiu de 1'SPÓ, es fan avinents els aspectes següents: - La intervenció de l'Alcalde, prevista amb el títol Social Democratic Concepts for European Cities", ha de ser d'uns 45 minuts aproximadament. De cara a la intervenció de l'Alcalde se suggereix de tenir en compte els elements següents: 1. Claiming in favour of cities. The revision of the Maastricht Treaty tend to keep away the European decisions from the citizens. Citizens from Grónïngen in the Netherlands or citizens from Italy have probably few common interests. Basically with reference to their attitude to States and also in front of the European Union existence. We, the socialists, believe in the basic role of cities in the democratisation of the European processes and as key agents to approach European decisions to the citizens. [N.B.Reference to the Declaration of Bologna (January, 1995). The points 2 refers to that the city as an expression of democracy.] 2. The European Union of Subsidiariety. VIENA.NBB �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia The Europe of subsidiariety is the Euro_p_e_óf closest authorities.C,TheR -r-principie of subsidiariety must be understood as a European constitut^onal principie. ^p ^? _._.---- --- Subsidiariety must be understood also as an organizational principie in which the European construction must be based upon. From the local and regional authorities we have to trust in that the European construction will be done taking into account the recognition of the principie. Reference to the European loyalty principie or Bundestreue. One of the main objectives of the CoR nowadays is to pass the revision of the European Union Treaty obtaining a better definition of subsidiariety. But from the CoR we are claiming also for our recognition as a EU's Institution, right of appeal to the European Court of Justice or to mercase the number matters upon which the CoR must be consulted. UP _ If the iñtrodúction of the subsidi^y ñ the Europeáñ Union Tre aty was an important advance, now we think that it shouid be implemented in a complete way. r ,.^ The CoR proposats are based on two main ideas: our diversity is our force but also the factor which make us vulnerable (we are a group of 222 European local and regional representatives from differen cultures and political parties); and we are not civil servants working full time for Europe, our main professional interest is in our regions and cities. 3. Europe as a system of cities. T European citizenship. ').) ^ .`^ ^. __ Europe is an old system of citiá. Claiming more power for local `^kY3 authorities is"ñatvetrinrrovatirig:in its origins Europe, the European ^113' countries and the whole continent emerged as a conglomer te of cities. ^v ` ,p ,^_^, ^I!/1 \s' ^ ^ ^ . y ^ -^ [3 [313 ^ ^r �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia When claiming for cities we are not trying to come back to the origins but °in to a better futt_ ire_ . To a network of cities. This network will exchange experiences, information, policies and act as a single volee within the European institutions. V [Reference to Sarajevo.] 430-434,t4o ,4.1)hub 4. Cities and regions facing the Revision of the European Union Treaty Cities and regions are facing a unique occasion to claim a more important role in the European decisiOn making process as well as in the implementation of European policies. Facing this challenge, from the CoR, we defend a better position of cities and regions based in a main objective: to narrow the gap between Public Administration and citizens. We are convinced that problems_musthe solved_at a clpser Lii1Drieto be more effective. Distance should be the exception, proximity the sigir. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4402 Title A name given to the resource Escola d'estiu de l'SPO (Partit Socialista d'Àustria). Guió. Paraules de l'alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Viena Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Socialisme Àustria Europa Comitè de les Regions Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-08-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1497/19960911d_00737.pdf 4b8c209fffe67f8cd1f61dd1951c4e68 PDF Text Text DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L'ALCALDE DE BARCELONA AMB MOTIU DE L'ONZE DE SETEMBRE Un altre any, i amb motiu de la celebració de l'Onze de Setembre, Diada Nacional, m'adreço a tots els ciutadans i ciutadanes de la capital de Catalunya per convidar-vos a reflexionar, a partir d'aquest record històric, sobre el nostre present i futur corn a país. Després d'un període de convulsions, i superada en aparença una etapa en què el conjunt d'Espanya es va veure sotmesa a les tensions provocades per Fus d'estratègies polítiques que s'han demostrat improcedents, des de Catalunya ens toca d'impulsar una actitud serena i madura. Molt més perquè, com va quedar expressat en les urnes, Catalunya s'ha manifestat a favor d'una opció de progrés i de tolerància. És per això que, Barcelona --Cap i Casal-- té l'obligació de situar-se al capdavant del país en la defensa dels interessos nacionals però també, corn pertoca a la tradició d'una ciutat que des de sempre ha apostat per la llibertat i el respecte, tenim el deure de liderar l'aprofundiment d'un catalanisme que es distingeixi per la tolerància, per l'esperit obert, per les conviccions municipalistes i per la voluntat d'acollir expressions polítiques diverses. Barcelona no vol ni pot renunciar a les seves responsabilitats com a capital i és per aquesta raó que, quan s'escau la commemoració dels fets de l'Onze de Setembre, us invito a un esforç per oferir al país el millor de nosaltres, i a treballar a favor de la justícia, del progrés, del benestar social i del civisme. Perquè sols una Catalunya de les persones, amb institucions fortes i al servei dels ciutadans i ciutadanes, esdevindrà el país pròsper i alhora exemple de convivència que tots desitgem. A més, aquest any en fa vint de la primera celebració autoritzada de l'Onze de Setembre, que va nmr lloc a Sant Boi de Llobregat en un clima que anunciava Ìie–s-Tribertats democràtiques poc després assolides. La unitat de les forces polítiques que l'any 1976 va presidir aquell acte, alhora que es mantenien amb tota legitimitat les posicions pròpies de cadascuna d'elles, ens hauria de recordar que el respecte a totes les idees, també per aquelles que ens són més distants, és la norma fonamental de la vida democràtica. �Que ningú pugui dir que a Catalunya no es poden expressar amb plena llibertat totes les opinions polítiques sense el risc de ser objecte de campanyes agressives, ha de ser un principi indiscutible de la nostra vida política. Malauradament, hi ha hagut ocasions en què, sota el paraigua del patriotisme, s'han obert escletxes a l'esperit tolerant i lliure que sempre ha caracteritzat el país. Per això, en una data com aquesta, em sembla oportú de recordar que el catalanisme té diverses expressions i que aquesta riquesa d'idees ens aporta saviesa i tolerància i ens acosta al ple exercici de l'autèntica democràcia. El catalanisme obert, plural, que accepta el debat i que vol aprendre del present més que no pas dels somnis alçats sobre una història que a voltes ens arriba desdibuixada, ha de contribuir al desenvolupament de valors com el respecte i la llibertat, la participació i la democràcia. Crec interpretar els sentiments d'una majoria de barcelonins i de barcelonines quan afirmo que la nostra Diada no és l'ocasió per la recerca dels enfrontaments estèrils, les injerències inoportunes o les queixes victimistes. Tot al contrari, és una data magnífica per refermar la nostra voluntat de treballar pel progrés de Catalunya, sense actituds excloents, amb la convicció que estimar el país signi fi ca voler-lo no sols més pròsper sinó i també més just, més tolerant, més lliure. Des de Barcelona volem transmetre aquest missatge, que vol ser de confiança en les nostres possibilitats com a país í alhora d'impuls dels principis democràtics, al conjunt de Catalunya, perquè l'esdevenidor nacional i el de la seva capital són el mateix horitzó. Que la celebració de la Diada ens faci més oberts i que l'afirmació de la nostra catalanitat se sostingui en el respecte i la llibertat. Us convido a penjar banderes i domassos als balcons i finestres i a commemmorar pacíficament, amb l'esperit positiu que s'escau, l'Onze de Setembre d'enguany. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4403 Title A name given to the resource Declaració institucional de l'alcalde de Barcelona en motiu de l’11 de setembre Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Missatges institucionals Competitivitat Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-09-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1498/19960926d_00738.pdf 4decc005a6a177571d99c6e9503f3889 PDF Text Text PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA, DON PASQUAL MARAGALL, EN EL ACTO DE DEVELACION DE LA ESTATUA DEL LIBERTADOR SIMON BOLIVAR PASEO MARÍTIMO B ARCELONA, 26 DE SEPTIEMBRE DE 1996 Hay tantos motivos, tan diversos y cada uno de ellos tan poderosos, para hacer de este acto un acto entrañable de la historia de nuestra ciudad y de las relaciones entre nuestra ciudad y su país, que uno no sabe por donde empezar para terminar enseguida, puesto que esto no es un acto de grandes discursos. En fin, frente al Mediterráneo, el Libertador. Con nosotros el Presidente de la República que acogió con los brazos abiertos a tantos y tantos , como tuvieran que irse cuando este país, cuando esta ciudad, cuando Cataluña sufrieron la vejación y el oprobio que sufrieron y que todos conocemos. Por tanto, de alguna forma devolviendo amistad por amistad, cuando anteriormente tuvo que existir lo contrario, tuvo que existir liberación y por tanto ruptura. Liberación que protagonizó un militar de origen vasco, un militar revolu- 61 �cionario, el Libertador precisamente, que lo fue no solamente de Venezuela sino de buena parte de la América Latina, de la América Hispana. Para nosotros en Cataluña, para nosotros en Barcelona, Bolívar ha sido siempre una figura admirada, porque comprendíamos perfectamente desde este rincón de la piel de todos, lo que estaba sucediendo en el Continente hermano, y lo comprendíamos quizás mejor por nuestra posición un poco periférica en la piel de todos. Y por tanto, le dedicamos a Bolívar más de una calle. Tiene un pasaje y tiene hasta un pequeño Busto. Pero necesitaba Bolívar un homenaje mayor para que quedara claro cuáles eran los sentimientos de nuestra ciudad, respecto de su país, y del creador de su país allá, cuando la declaración de Independencia en 1811. Y tuvimos la suerte de tropezar con un grupo de ciudadanos, y esta es la gran riqueza de cada ciudad que se empeñaron en conseguirlo, y entre ellos y en primer lugar quiero citar a Pedro Grases, que hoy no ha podido estar con nosotros, porque esta precisamente en Caracas, pero también aquellos que formando parte de la Fundación Bolívar en Barcelona y en Venezuela hicieron tanto por conseguir que finalmente, esa pieza magnifica del escultor Julio Maragall este hoy entre nosotros. Sabemos gi.ae esta también en el corazón de Caracas y por tanto alli hay un punto de identidad que nos une y nos unirá de ahora en adelante y para siempre. Quiero agradecer muy en particular a Don Andrés Caldera y a Don Fernando Egaña que tanto hicieron también para que las cosas fueran adelante. Y al Sr. Fernando Mejias que, desde la Fundación, empujo también este proyecto nos lo fue anunciado, al Presidente Pujol y a mí mismo, hará ya ocho años, cuando su predecesor, Sr. Presidente estuvo en una rápida visita a Barcelona, y nos anunció ese deseo, que a partir de entonces fue una quimera que no se acababa de cumplir nunca. Pero que ha tenido su realización. Gracias, Sr. Presidente por su visita. Nos enaltece el hecho de que esa 62 �e Ven ezuela visita deje piedra puesta. Esto quiere, decir mucho respecto al futuro de nuesas relaciones. Le prometernos que Barcelona está siempre, como ha estado iívar ha sido siempre, pero más todavía, tendrá en el corazón la presencia de Venezuela y la ;ente desde presencia del Libertador. Y que, en adelante, bien seguro tiempo habrá en el 'mente h er-"tiempo de hoy para hablarlo. Vamos a estrechar más y más los lazos económicos, >co p eriféri- políticos y culturales que nos unen, y vamos a hacerlo bajo la imagen caminante, porque esa es la imagen que tenernos aqui del Libertador. Muchas gra- un pasaje y cias, Sr. Presidente, sea usted bienvenido a la ciudad. g aje mayor 1, respecto pendencia esta es la :re ellos y PALABRAS DEL PRESIDENTE DE LA GENERALITAT estar con DE CATALUÑA, DON JORDI PUJOL, s que for- EN EL ACTO DE DEVELACION DE LA hicieron ESTATUA DEL LIBERTADOR SIMON BOCINAR cor Julio PASEO MARÍTIMO BARCELONA, 26 DE SEPTIEMBRE DE 1996 alli hay y para on Fer Como muy bien acaba de decirlo el señor Alcalde de la ciudad. son mu-ante.Y >royecaños, lona, no se chos los motivos por los cuales nos complace y nos honra el tener, a partir de hoy, esta estatua de Simón Bolívar aquí en Barcelona, la capital de Cataluña. Este personaje que puede ser contemplado desde diversos puntos de vista, pero desde cualquiera de ellos resalta el hecho de que fue lo que, en realidad ha sido su sobrenombre, un Libertador. Lo fue como militar, lo fue como caudillo. Pero no como caudillo en el sentido más peyorativo que en la tradición le esa española y en la tradición hispanoamericana puede tener esta palabra, sino en 63 ��PALABRAS DEL ALCALDE DE BARCELONA, DON PASQUAL MARAGALL, EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA BARCELONA, 26 DE SEPTIEMBRE DE 1996 Excelentisimo señor Presidente de la República de Venezuela, regimiento de dores, autoridades, amigos. Es para mi la mayor satisfacción dar la bienvenida al presidente de venezuela en su primera visita oficial a Barcelona. Le agradezco su presencia en la ciudad, y muy especialmente en este marco del saló de cent, sede del que fue, en el siglo XIV, el primer gobierno municipal de la ciudad de Barcelona y cuna de la democracia en cataluña. Su estancia entre nosotros nos ofrece la posibilidad de subrayar las relaciones que Barcelona mantiene con muchas ciudades latinoamericanas, con sus gobiernos, y con las más activas entre las organizaciones internacionales de la región. Si miramos por un momento al pasado hemos de recordar y agradecer otra vez, con la mayor solemnidad, la acogida que su país ofreció a los políticos, 71 �artistas y pensadores, a los ciudadanos que se vieron obligados a dejar nuestro país tras la contienda civil. Algunos de esos ciudadanos - y me permitirán que cite únicamen t e al profesor Pedro Grases, que tan bien les representa - llegaron a ser personalidades relevantes de la vida civil venezolana. Barcelona, ciudad solidaria y abierta al mundo, se siente legitimada como interlocutora entre Latinoamerica y Europa. Europa debe mirar cada vez más hacia el área Latinoamericana, y es por ello que nos ofrecemos como ial plataforma para el diálogo y la cooperación. Este puente trasatlántico de civili- fa dad y de cultura nos emociona y nos estimula. Nos corresponde ahora nutrir esa cu2 relación con nuevas iniciativas de cooperación. d brc Desde Barcelona hemos iniciado este camino y estamos convencidos de las posibilidades que encierra. Porque Barcelona se enorgullece de su dimensión latinoamericana; de que desde más allá del Atlántico se le reconozca como d^ una referencia de modernidad e innovación. Nuestra voluntad es potenciar las c: relaciones con América Latina. Por ello, en el marco del CIDEU - el Centro p Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano - que este año me honro en r presidir, estamos impulsando programas de cooperación y asesoramiento técnico. Y esperamos con ilusión la próxima asamblea del Banco Interamenicano de Desarrollo, que tendrá lugar en Barcelona el mes de marzo de 1997. Barcelona quiere asumir un papel relevante a la hora de compartir experiencias en planificación estratégica, desarrollo urbano, preservación del medio ambiente y equilibrio ecológico, áreas a las que su gobierno presta también especial atención. Estoy seguro de que su visita a la ciudad contribuirá a consolidar las relaciones entre nuestros países, un objetivo para el que la VII Cumbre Iberoamericana de Jefes de Estado y de Gobierno que se ha de celebrar próximamente en Venezuela debe suponer un paso adelante. Señor Presidente, bienvenido a Barcelona. Gracias. 72 ��t ejar nuestro ai camente al PALABRAS DEL PRESIDENTE RAFAEL CALDERA, EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA BARCELONA, 26 PE SEPTIEMBRE DE 1996 personalilegitimada vez Me siento especialmente privilegiado al realizar una primera visita ofi- cmos como cial a esta ciudad que tanto he admirado siempre, por su propia índole, la mane- co de civili- ra de ser de sus habitantes, su proyección en el mundo, y hacerlo en el día en el ra nutrir esa cual Barcelona inaugura la escultura que representa al más grande de los hom- firar cada bres de América Simón Bolívar, obra de un gran artista catalán - venezolano. eneldos de Sé que el Alcalde puso bastante interés en la elección de este monu- su dimen- mento, y que, al mismo tiempo, lo Vincula por tratarse de un familiar cercano .ozca como del autor de la obra. Igualmente un grupo de catalanes residenciados en Cara- 'tenciar las cas tomó a pecho la iniciativa v con el apoyo y la colaboración del Gobierno que el Centro presido, pudimos tener la satisfacción de ver ya al Libertador frente a este mar, honro en reviviendo sus preocupaciones y en'busca de horizontes para un destino común nto técni- de los pueblos iberoamericanos. nicano de Es también esta ocasión, en la cual ° se ha recordado que la primera edición de "Doña Bárbara" se realizó en Barcelona por la Editorial Aral use. Esto tiene un tir expe- significado especial para nosotros los venezolanos. ïel medio Los críticos literarios disputan acerca de cuál ha sido la mejor novela de nbién es- Rómulo Gallegos. Para algunos es "Cantaclaro", por su descripción del llano. Para otros, es "Canaima", por la fuerza de su drama, para otros es "Sobre la r las rela- misma Tierra", que es como la obra última del gran novelista venezolano. Para eroame- mi "Doña Bárbara" es la obra fundamental. No sólo por su Perfección literaria, l amente sino también por su contenido éticay social. "Doña Bárbara" es un programa de renovación del país. Es la lucha de la civilización v de la cultura personificadas en la un profesional educado en la universidad contra la fuerza de la tierra inculta, encarnada en el personaje femenino de la novela, que por cierto, representó 73 �la famosa artista mexicana María Félix, en una película que dirigió el propio Rómulo Gallegos. Esto significa, pues, una vinculación muy especial en lo cultural y en lo social, y por eso me atrevo a referir un hecho, también de carácter cultural. Cuando se conmemoró en el Centro Catalán de Caracas el centenario del gran artista Pablo Casals, me pidieron que prestara la batuta de Casals que me hizo como un gran regalo cuando estuvo en Caracas en el Festival en su homenaje y yo ejercía la Presidencia de la República. De manera que esa batuta de Casals significa una orientación, una marca, una señal de los amplios horizontes de la cultura y del arte en los cuales Cataluña ha tenido una participación tan privilegiada. En este momento, mi esposa y yo, corno también los acompañantes de mi comitiva, nos sentimos abrumados por la hospitalidad catalana y tenemos que formular votos por todas las atenciones que nos ha hecho el señor Alcalde. En América Latina ven el restó del mundo quizá, casi todas las ciudades nuevas y viejas han crecido en una forma vertiginosa y desordenada. Los problemas creados por la delincuencia, por las incomodidades, por la falta de servicios adecuados para esas poblaciones: toda esas serie de problemas constituyen para el urbanista moderno, verdaderos quebrantos de cabeza. La experiencia, el estudio, el análisis de urbes como Barcelona significa una gran colaboración y esperamos que ésta, nos siga a y udando para enfrentar estos problemas existentes, no sólo en Caracas sino en toda una serie de ciudades que han surgido en Venezuela en el último medio siglo. Por otra parte, sabemos del empuje, de la fuerza y de la visión del empresario catalán. Venezuela es un paísFabierto a las inversiones. Buenos analistas han dicho que es un país ideal para invertir. Allá les aseguramos libertad, amplitud, seguridad y si llegan a tener alguna duda. Pregúntele a los catalanes que, en un momento difícil para este país, se fueron a Venezuela y han hecho allá su vida, desarrollado sus empresas, y que han dado su contribución muy valiosa para el progreso de nuestro país. 74 �propio Ró_ Reciban todos pues, la expresión de nuestro agradecimiento de nuestra tisfacción por este vínculo que estamos contrayendo hoy. Un vínculo muy eral ven lo recioso con la presencia de Simón Bolívar, que es el compromiso de usted y 1 cultural. uestro, de trabajar juntos, de luchar por los ideales que inspiraron la vida y la del gran e me hizo )menaje y de Casals ates de la tción tan Tantes de tenernos \calde. :iudades Los prole servi -ltiuVen ign i rica ;trenzar de ciu- !el emanalis)ertad. Ames hecho muyy visión del Libertador. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4404 Title A name given to the resource Paraules de l'alcalde en la inauguració del monument a Simón Bolívar (publicades dins del llibre sobre la visita del president de Venezuela a Espanya) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig Marítim de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Història Relacions Internacionals Acció política Venezuela Bolívar, Simón, 1783-1830 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-09-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1499/19960927d_00739_LD.pdf e6e5d3d7b441ee68bfcba7b3bb94afc4 PDF Text Text CONFERENCIA "EL MOMENT DE BARCELONA". ' Divendres, 27 de setembre a les! 12 h. Col.legi de Periodistes de Catalunya. BENVOLGUTS AMICS 1AMIGUES, 1 EL PRIMER ANY DE MANDAT lAL FRONT D'UN GOVERN : ACOSTUMA A SER UNA DATA SIGNIFICATIVA PER A FER BALANc; . EN EL MEU CAS, CADA ANY :-DES DE EN FA TRETZE1 EL MES DE GENER I,EN AQU~STA MATEIXA SALA FAIG BALAN9 DE L'ACCIO DEL G4'VERN MUNICIPAL, DE LA SITUACIÓ EN QUE ES TROB~ LA CIUTAT 1 EXPOSO LES PRIORITATS AMBLES QUJALS AFRONTEM EL NOU ANY . AVUI, PERO, HE VOLGUT $ER AMB TOTS VOSTES TRENCANT EL CALENDAR! H~BITUAL, PERQUE JA FA UN ANY QUE BARCELONA ÉS GOVERNADA PER UN , 1 PACTE DE PROGRES qNTRE TRES FORCES POLÍTIQUES D'ESQUERRA. 1 ' 1 CONFANYIQP �1. UN GOVERN DE PROGRÉS. BARCELONA MODEL POLÍTIC. BARCELONA ÉS AVUI UÚNIC GRAN MUNICIPI QUE SEGUEIX GOVERNAT PER D'ESPANYA HA ESDEVINGUT L'ESQUERRA. BARCELONA L'ESCENARI PRIMER DE COMPLICITAT. 1 ELS VULL PARLAR D'AQUESTA EXPERIENCIA QUE, JA D'ENTRADA ELS HAIG DE DIR QUE QUALIFICO COM A MOLT POSITIVA, PERQUE NO NOMÉS REPRESENTA UN ACOSTAMENT POLÍTIC' ENTRE LES FORCES D'ESQUERRA A CATALUN!YA QUE ES PODRIA REPRODUIR EN D'ALTRES !ESCENARIS DE FUTUR, SINÓ PERQUE TÉ UNA TRADUCCIÓ IMMEDIATA EN ELS FETS. PER PARLAR DE COM AQUEST PACTE S'HA CONCRETAT EN FETS, ÉS OBLIGAT FER UNA REFERENCIA A LA MODIFICACIÓ DE LA CORRELACIÓ DE FORCES POLÍTIQUES EN D'ALTRES ESCENARIS. A CATALUNYA, CONVERGENCIA 1 UNIÓ GOVERNA EN MINORIA. A MADRID, EL PARTIT POPULAR TAMPOC NO COMPTA AMB EL SUPORT NECESSARI PER GOVERNAR EN SOLITARI 1 HA PACTAT AMB ELS PARTITS NACIONALISTES. 2 CONFANYIQP �AQUEST NOU ESCENARI POLÍTICA CATALUNYA 1 AL CONJUNT DE L'ESTAT ESTA !rENINT UNA INFLUENCIA DECISIVA EN LES POlÍTIQUES QUE IMPULSA LA CIUTAT. ELS POSARÉ EXEMPLES AL LLARG DE LA MEVA INTERVENCIÓ. FA POC MÉS D'UN ANY PUE ELS CIUTADANS 1 DE BARCELONA VAN DONAR CIUTADANES MAJORr:ARIAMENT EL SE~ ~UPORT A UNA o:c1ó DE PROGRES 1, MAJORITARIAMENT TAMBE, VAN EXPRESSAR LA VOLUNTAT QUE EL GOVERN DE LA CIUTAT FOS ENCARA MÉS PLLURAL, 1 FOS FRUIT DELS ACORDS 1 DE L'ENTESA j ENTRE LES FORCES POLÍTIQUES D'ESQUERRA. EL MANDAT POPULAR ERA PROU EXPLÍCIT 1 LA VOLUNTAT DELS CIUTADANS ES VA TRASLLADAR A 1 UN GOVERN DE PACTE. EL FET QUE LA CIUTAT FOS GOVERNADA PER UN GOVERN DE PACTE NO ERfoJ UNA NOVETAT. DES DE i FA TRETZE ANYS EL PARTjiT DELS SOCIALISTES 1 INICIATIVA PER CATALUNYA HAN ESTATAL FRONT DE L'AJUNTAMENT. LA NOVETAT ERA, SENS d>UBTE, QUE A AQUEST PACTE -QUE S'HA DEMOSTRAT AL LLARG DELS ANYS QUE GAUDEIX DE MOLT BONA SALUT- S'HI VA AFEGIR UNA AL TRA FOR<;A POLÍTICA QUE NO TENIA 1 3 CONFANYJQP �REPRESENTACIÓ A L'AJUNTrAMENT DES DE FEIA TRETZE ANYS: ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA. 1ELS HAIG DE DIR, ABANS Qll.JE RES, QUE AQUEST ÉS UN PACTE SQLID . QUE ÉS WN PACTE QUE PARTE IX D'UNA BASE POLÍTICA 1 D'UNS ACORDS SUBSCRITS EN BASE A PROGRAMES. NO HEM D'AMAGAR QUE UN ! PACTE A TRES BANDES ÉS MÉS COMPLICAT, SI VOLEN, PERO ÉS SENS ' DUBTE, MÉS EFICAC. AL LLARG D'AQUEST ANY Hl HA HAGUT SINTONIA EN LES GRANS QÜESTIONS. Hl HAGUT, TAMBÉ, SITUAC IONS D'IMPREVISIBILITAT PERO, SENS DUBTE, UN MAJOR EQUILIBRI. AQUEST ÉS EL GOVERN MÉS RIC 1 MÉS EXPRESSIU DELS SENTIMENTS DIVERSO$ DE LA CIUTAT. 2. LA CIUTAT HA GUANYAT AjMB EL PACTE. ÉS PER AIXO QUE ESTIC CO~VENCUT QUELA CIUTAT HA GUANYAT AMB EL PACTE. COM NO PODIA SER DE CAP AL TRA MANERA. PERQUE Hl HA MÉS CONSENS 1 MÉS DIÁLEG 1PERQUE ELS PROJECTES DE FUTUR DE 4 CONFANYIQP �BARCELONA TENEN ARA UN4 BASE MÉS PLURAL 1 UN SUPORT POLÍTIC MÉS GRAN. ! ! LA VARIETAT D'INTEREss;o s POLÍTICS NO HA D'ESPANTAR NINGÚ, FORfvlA PART DEL SISTEMA D'ENRIQUIMENT D'IDEES DE~ MATEIX GOVERN. ELS VULL POSAR DOS EXEMPLI;S CONCRETS DEL QUE ELS ACABO DE DIR. UN EXEMPLE ESTA REFERIT A L'INICI DEL MANDAT, LA NOVA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL. L'ALTRE ENS SITUA EN UN MOMENT j BEN RECENT, 1 ÉS L'APROVACIÓ DE L'ESCUT, EÍL SEGELL 1 LA BANDERA 1 DE LA CIUTAT. VULL REFERIR-ME A LA NOVA ORGANITZACIÓ MUNICIPAL PERQUE AQUEST ANY S'HA FET UN ESFOR9 IMPORTANTÍSSIM !PER REORGANITZAR EL FUNCIONAMENT INTERN DE ~'AJUNTAMENT . HEM DOTAT L'AJUNTAMENf D'UNA ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA TECNIOA, DE CARÁCTER GERENCIAL, ÁGIL 1 NO SOBRECARREGADA. NO EXCESSIVAMENT POLITITZA~A NI PRESIDENCIALISTA PERO SOTA EL CONTROL DE L'ALCALDE 1 ELS REGIDORS ELEGITS DEMOCRATICAMENT. HEM DOTAT LES REGIDORIE:S D'UNA VOLUNTAT MÉS POLÍTICA 1S'HAN POSAT EN MARXA LES COMISSIONS : DEL PLENARI ON ES DEBAT~N LES QÜESTIONS QUE 5 CONFANY.IQP �ÉS PROBABLE QUE L'ESCUT ESCOLLIT NO SATISFACI ELS DOGMÁTICS DE LES QUATRE BARRES NI AQUELLS QUI DEMANAVEN QUE NO CEDISSIM NI UN PAM. PERO ÉS UNA SO~UCIÓ MODERNA, QUE MILLORA GRÁFICAMENT L'E~CUT ANTERIOR . SI ELS SÍMBOLS HAN DE TENIR ELS VALORS DE LA D'UNA REPRESENTACIÓ 1 LA . IDENTIFICACIÓ COMUNITAT, EN AQUEST 1 CAS LA CIUTAT DE BARCELONA, 1 SI A MÉS NO HAN D'OBLIDAR ELS REFERENTS DE LA TRADI<¡;Ió 1 LA HISTORIA, ÉS EVIDENT QUE L'ESCUT, EL ·. SEGELL 1 LA BANDERA QUE ARA TENIM COMPLEIXEN AMB ESCREIX AQUESTS REQUISITS. 1 AQUESTS SÓN DOS EXEMPLES CONCRETS QUE POSEN DE MANIFEST LA VOLUNTAT DE CONSENS, UNA VOLUNTAT NO EXEMfPTA DE DIFICULTATS A L'HORA DE TROBAR SOLUCIONS CONCRETES PERO QUE TÉ UNA CONSEQÜENC!A BEN RELLEVANT: ELS PROJECTES DE BARCELONA! TEN EN ARA UN SUPORT POLÍTIC MÉS AMPLI. 1 EN EL DECURS DE LA CAMPANYA ELECTORAL VAM DIR QUE TRES EREN LES PRifORITATS INEXCUSABLES DE BARCELONA: OCUPACIÓ, HABITATGE 1 TRANSPORT PÚBLIC. 7 CONFANYIQP �PER COHERENCIA, 1 TENINT EN COMPTE QUE MANTENEN UN CARÁCTER PRIORITARI, UN BALAN9 D'ANY DE GOVERN DEMANA FER-HI REFERENCIA. ELS AVAN90 QUE EN AQUEST CAPÍTOL Hl AFEGIRÉ UNS COMENTARIS SOBRE LES INFRASTRUCTURES 1 LA LOG ÍSTICA. ! FENT UNA VALORACIÓ SINT~TICA, PODRÍEM DIR QUE EN HABITATGE ANEM BÉ, QUE EN OCUPACIÓ PROU BÉ 1QUE EN TRANSPORT NO!GAIRE BÉ. EN HABITATGE, EL PLANEJAMENT QUE VAM ENDEGAR ELS DARRERS ANYS S'ESTÁ CONCRETANT DE MANERA EVIDENT. LES :DIVERSES OPERACIONS EN MARXA EVOLUCIONEN FAVORABLEMENT, 1 TOT 1 QUE EN ALGUNS CASOS TROBEM DIFICULTATS, SEGUIM EN CONDICIONS \QUE AQUEST MANDAT PUGUI SER QUALIFICAT ?COM "L'OLIMPÍADA DE 1 L'HABITATGE". ( ¡ AQUEST ÉS UN TERRENYf QUE PROBABLEMENT EXIGEIX UN BALAN9 A MIG TERMINI, 1 NO HEM PERDUT CAP DE LES EXPECTATIVE$ PREVISTES. A HORES D'ARA, EL QUE SÍ PODEM AFIRMAR ÉS QUE OPERACIONS COM LES VORES DEL CINTURONS, LA PROLONGACIÓ DE LA DIAGONAL, EL FRONT MARÍTIM O SANT ANDREU-SAGRERA ! (LES DUES DARRERES AMB INCIDENCIES QUE S'ESTAN RESOLENT) ENS DE PERMETRAN COMPLIR AMB L'OBJECTIU 8 CONFANYIQP �CONSTRUIR 20.000 CONSTRUCCIÓ. HABITATGES DE NOVA PARAL.LELAMENT, SEGUIM DESENVOLUPANT ELS PROCESSOS DE REHABILIT~CIÓ A LA CIUTAT VELLA, HEM INICIAT AMB FOR<;A aL CAMÍ DE L'EIXAMPLE 1 COMENCEM A LA ZONA NORD DE LA CIUTAT (NOU OBLIDAR L'ACTUACIÓ BARRIS). TOT PLEGAT, SENSE ¡ EN ELS BARRIS AFECTATS !PER LES ANOMENADES (UN GOVERN ESTRUCTURALS PATOLOGIES MUNICIPAL DE PROGRÉS ÉS EL MÉS CAPA<; PER ABORDAR L'ARRANJAMENff DELS MALS DE L'ESPECULACIÓ, NO HEM D'OBLIDAR-HO), NI PLANTEJAMENTS QUE HAN DE GARANTIR UN PRINCIPI QUE NO ABANDONEM: L'ACCESSIBILITAT A L'HABITATGE COM UN DRET ADQUIRIT. CAL DIR, PERO, QUE EN AQUEST CAMP ESDEVÉ ESPECIALMENT CRUCIAL EL! PAPER DE LES AL TRES ADMINISTRACIONS. TOT 1:i QUE AMB ALGUNES RESERVES, LA GENERAILITAT S'HA MOSTRAT RECEPTIVA A LES EXIGEN~IES DE BARCELONA, 1 SEGUIM INSISTINT PERQ~E, ENTRE D'ALTRES ASPECTES, EL CONVENIS 1 PLANS D'HABITATGE CONTEMPLIN CADA VEGADA AMB MÉS CLAREDAT LES NECESSITAT DE LA CIUT}f\T. CREIEM QUE EL NOSTRE POSICIONAMENT ÉS TANT JUST COM ENCERTAT, 1 HA DE COMPORTAR UNA CONTINU.iTAT EN L'EVOL~CIÓ DELS PREUS 1 ¡ 9 CONFANYIQP �L'OFERTA DEL MERCAT DE L1HABITATGE. UN MERCAT i QUE, RECORDEM-HO, EN l:tL CAS DE BARCELONA S'HA D'ENTENDRE MÉS ENLL~ DEL TERME MUNICIPAL ESTRICTE 1 HA DE CONTEMPLAR LA REALITAT METROPOLITANA. j PEL QUE FA A L'OCUPACIÓ, LES DARRERES ESTADÍSTIQUES ENS DONEN LA MILLOR REFERENCIA. LA TAXA D'ATUR REGISTRAT A BARCELONA EL MES D'AGOST S'HA SITUAT EN EL 9'4°/o, ENFRONT DEL 10'7°/o D~ LA PROVÍNCIA, EL 10'1 °/o AL CONJUNT DE CATALUNYAII EL 13'5o/o DE L'ESTAT. 1 ! 1 AQUESTA DADA NO ÉS EN <f;AP CAS CONJUNTURAL, PERQUE LA TAXA D'ATUR O~ BARCELONA ESTA PER SOTA DE LA MITJANA EUROPEA DES DE JULIOL DE 1995 (1 LA DIFERENCIA S'E~TA AMPLIANT AL LLARG D'AQUEST ANY), PERQUE E~TRE 1994 1 1995 L'ATUR JUVENIL S'HA REDU"iT DE 5 : PUNTS EN RELACIÓ AL TOTAL, 1 PERQUE EL NOMBRE DE DONES ATURADES HA ANAT DECREIXENT AL L4ARG DEL DARRER ANY 1 MIG. LA NOSTRA FEINA ESTA ORiENTADA A CONSOLIDAR AQUESTA TENDENCIA POSITIVA 1 FER-LA IRREVERSIBLE. 1 PER FER-HO TENIM NO POQUES INICIATIVES 1, PERMETIM-HiO DIR, UNA TINENTA D'ALCALDE, LA MARAVILLAS !ROJO, QUE SENS DUBTE , ' ¡ DONA COHERENCIA 1GARANtriES D'EFECTIVITAT. 1 1 lO i ¡ CONFANY.IQP �LES NOSTRES PROPOSTE;S PASSEN PER UNA COORDINACIÓ EFICA9 AMB ¡L'INEM 1 LA GENERAITAT, PEL REFOR9AMENT DEL PAPER DELS DISTRICTES, PER LA COOPERACIÓ EMPRESARIAL O PEL FOMENT DE NOVES EMPRESES, UN ~PARTAT AQUEST ÚLTIM EN EL QUAL APOSTEM DEG¡IDIDAMENT PER L'AUTOOCUPACIÓ. ¡ UN ELEMENT, PERO, ESDEVÉ ESPECIALMENT NECESSARI PER GARANTIR l'EXIT EN AQUEST CAMP: LA DIMENSIÓ METROPOLI1f"ANA DE BARCELONA, TAMBÉ EN MATERIA D'OCUPACIÓ 1 DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC. 1 PERQUE SOM CONSCIE~TS D'AQUEST FACTOR ESTEM TREBALLANT A TRAVÉS DEL PLA ESTRATEGIC INDUSTRIAL 1 ESTEM IMPULSANT E~ PACTE METROPOLITA. UN PACTE QUE TREBALLEM PLEGATS AMB EL CONJUNT DE MUNICIPIS METROPOLITANS 1 QUE ENTENEM COM IMPRESCINDIBLE. L'OBJECTIU ÉS EL MANTENIMENT 1, SI ÉS POSSIBLE, L'INCREMENT DEL PES ~CTUAL DEL SECTOR INDUSTRIAL DINS L'ÁMBIT M~TROPOLITA, MITJAN9ANT ACTUACIONS QUE MILLORIN LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL 1 AJUDIN A ; LA CREACIÓ DE NOUS LLOCS DE TREBALL. LA PROPOSTA COMPREN LES COMARQUES DE L'ALT PENEDES, BARCELONES, BAIX LLOBREGAT, GARRAF, : MARESME, VALLES OCCIDENTAL 1VALLES ORIEt{JTAL. 11 CONFANYJQP �EL PACTE PROPOSA lABORDAR QÜESTIONS CONCRETES RELACIONADE~ AMB 6 GRANS BLOCS: 1 ! ' - ACCESSIBILITAT EN EL CONJUNT DEL TERRITORI. - SOSTENIBILITAT. . FORMACIÓ 1QUALIFICACIQ PROFESSIONAL. ENFORTIMENT DE L'ECCDNOMIA PRODUCTIVA 1 MESURES DE CLARIFICAC.IÓ DE LES "REGLES DEL JOC" 1 DE SEGURETAT JURIDICA EN LES RELACIONS COMERCIALS. SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA 1 COORDINACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE ! LES ADMINISTRACIONS LOCALS . RELACIONS SINDICATS-PAfrRONALS. FOMENT DE LA INICIATIVA ;EMPRESARIAL. í. , ENS TROBEM EN UNA FASE AVAN<;ADA PERA AQUEST ' , , ACORD, PERO ENCARA QUEDA CAMI PER FER. ES EL CAMÍ DE L'AGLUTINACIÓ [DE VOLUNTATS, DE LA RECERCA DE COL.LABORACibNS 1, EN DEFINITIVA, DE 1 LA COORDINACIÓ D'ESFOR(;OS QUE DEMANA TOTA GRAN OPERACIÓ. ~ ELS CONTACTES QUE ~EM MANTINGUT ENS PERMETEN SER CONFIATq. PER COMEN<;AR, HEM OFERT A LA COMISSIÓ ; EUROPEA 1 AL SEU PRESIDENT, JACQUES SANT~R, LA POSSIBILITAT QUE BARCELONA SIGUI UNA DE LES ZONES PILOT ON APLICAR EL PACTE EUROPEU DE CONFIAN<;A PER L'OCUPACIÓ. AMB AIXO, PERO, NO N'HI HA PROU, 1 12 CONFANY.JQP �CAL COMPTAR ESPANYOL. AMB EL ¡SUPORT DEL GOVERN AIXÍ, TOT 1 QUE SABEM QUE EL PLAN DE EMPLEO '· RURAL (EL PER) TÉ MOLTES! PROBABILITATS DE SER ! EL PRIMER PROJECTE PRES~NTAT PEL MINISTERI DE TREBALL A LA UE, ELS HEM EXPLICAT EL PACTE INDUSTRIAL METROPOLITA, :SE'NS HAN ESCOLTAT 1 CONFIEM QUE, VISTES : LES POSSIBILITATS 1 TROBADES LES INICIATIVES CONCRETES, ENS FARAN COSTAT. 1 ' 1 , NO SE'NS AMAGA QUE, UNA !VEGADA MES, 1 ENCARA QUE SEMBLI MENTIDA, L'ABAST METROPOLITA POT ALENTIR EL PROCES PE~ A LA CONSECUCIÓ, CONCRECIÓ 1 ACCEPTACIO DEL PACTE, PERO ÉS EVIDENT QUE ENS SITUEMI EN UNA PERSPECTIVA TERRITORIAL (LOCAL-METRbPOLITANA) QUE JUGA COMA ELEMENT DIFERENCIAL POSITIU. EN EL CAMP DEL TRANSPORT, EL "DIFERENCIAL METROPOLITÁ" SEGUEIX f;SSENT UNA REALITAT i , TANT EVIDENT COM DE VEGADES DIFICIL D'ASSUMIR PER AQUELLS QUE DEL FEiT DE RESISTIR-S'HI HAN FET UNA MENA DE DOGMA. 1 ¡ , ' EN TRANSPORT 1 MOBILITAT PODRIEM DIR ALLO DE "UNA DE CAL Y OTRA DE ARENA", ALGUNS PASSOS ENDAVANT 1 ALTRES ENRBRA. 1 HO DIEM AMB LA 13 CONFANY.IQP �SENSACIÓ QUE SOVINT NOMÉS S'AVANQA QUAN BARCELONA PREN LA INICIA~ IVA 1 QUE RETROCEDIM QUAN ELS QUE HAN DE DONAR SUPORT A BARCELONA SÓN ELS QUE TEN EN L'ÚL TIMA PARAULA. 1 ¿ PER QUE HO DIEM, AIXd ? REMETEM-NOS ALS ' FETS . , MENTRE BARCELONA IMPUL¡SA UNA PROVA PILOTA LA DIAGONAL PER VEURE ttL FUNCIONAMENT 1 LES POSSIBILITATS DEL QUE HA~RA DE SER EL TRAMVIA LLEUGER DEL BAIX LLOBREGAT, ENCARA ESPEREM UNA PROPOSTA CONCRETA,., UN CALENDAR! 1 UNA DOTACIÓ PRESSUPOSTÁRIA! PERA L'AMPLIACIÓ DEL METRO. 1 MENTRE BARCELONA APRO'VA UN PLA DE MOBILITAT INTEGRAL, EL QUE HEM BA11EJAT COMA PROGRAMA 1 PICASSO, LA CIUTAT SE S,ENT PREOCUPADA PER , L'EXCESSIU ALENTIMENT ¡ EN EL PROCES DE CONSTITUCIÓ DE L'AUTORITAT ÚNICA DEL TRANSPORTO EN LA INTEGRACIO TARIFARIA. ; 1 , ' i 1 MENTRE BARCELONA, ! PASSATS ELS ESDEVENIMENTS QUE TOTS CONEIXEM, TORNA A PENSAR EN ALTERNATIV~S VIABLES PER AL TRANSPORT PÚBLIC A MONTJU"iC 1 A LA ZONA FRANCA, LA CIUTAT VEU · OM EL NOU CONVENI D'INFRASTRUCTURES NO ES 1CONCRETA. c 1 14 CONFANYIQP �1 MENTRE BARCELONA DESENVOLUPA UN PLA ESPECÍFIC PER ALS AUTcPBUSOS, QUE MILLORA OSTENSIBLEMENT L'EFICÁCI~ 1 N'AMPLIA LES lÍNIES EN GAIREBE CENT QUI40METRES, LA CIUTAT OBSERVA COM ES DEDIQU~N GRANS ESFORCOS ALS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT; ESFORCOS SEGURAMENT JUSTIFICATSI 1 QUE NO POSEM EN QÜESTIÓ PERO QUE DIFÍC~LMENT SUPORTEN UNA COMPARACIÓ AMB EL GRAU DE COMPROMÍS DEL ' 1 , GOVERN AUTONOMIC AMB E~ METRO O L'AUTOBUS. , 1 ' 1 1 TOT AIXO ENS PORTA A fFE R DUES REFLEXIONS: l D'UNA BANDA, CONSTATAR¡ QUE L'ENTUSIASME DE BARCELONA PELS PROJECljES QUE NECESSITA, EN AQUEST CAS EN MATERIA bE TRANSPORT PÚBLIC, j EN L'ADMINISTRACIÓ NO TROBA RESSÓ AUTONÓMICA, QUE TENDEIX A PASSAR LA PILOTA AMB MASSA FACILITAT; D'AL TRA BANDA, LA CIUTAT CONFIRMA QUE ÉS LA .MÉS PREPARADA PER PROMOURE, DIRIGIR 1 c<boRDINAR LES GRANS 1 OPERACIONS QUE L'AFECTEt'J. 1 , PROMOURE , DIRIGIR 1COORDINAR. AQUESTA ES UNA AFIRMACIÓ PERFECTAMENTI TRASLLADABLE --1 ARA ENTREM EN EL CAPÍTOLI QUE ELS DEIA QUE AFEGIRÍEM-- AL CAMP DE L~ LOGÍSTICA 1 EL DE LES GRANS INFRASTRUCTURES. j 15 1 CONFANYIQP �GRANS PROJECTES-LÜ¡GÍSTICA-AMB COLLSEROLA) + PTMB. (... ) (REF. 16 CONFANY.IQP ��UN ANY DE GOVERN (7 DE PROGRÉS A BARCELONA 1-\..o ~h , _ {AIIfere-'v\_y_1.._ d 'u( cuy 11 (,~ ~~ 1 ~ fvlf'C+.- 1-. r ( k ~dg S/. Ba~·~ - /t"-fE11?v/s "Ji,¿ et Vh-tl Vtí¿-~-- fV ~IAA~h ~. ..•__..,¡;;::¡~Ió;J P \{]J.r¡ _____ ' -w ,_.,.~= 1-Q. 1 1 ~ 3o/i:l'l0 --- -----1-------·- j-~ . 1. "vwhí"~ tJ �UN ANY DE GOVERN DE PROGRÉS A BARCELONA QUE HA SIGNIFICAT EL PRIMER ANY DEL MANDAT • • • • • • Un any després Període de sembra Un pacte de govern, un pacte de progrés L'any de la reorganització Proximitat i transparencia 1 Els compromisos per quatrd anys LA CIUTAT UN ANY DESPRÉS • Algunes dades sobre la cíutat • Exemples de qué s'ha fet en un any • Unes quantes mancances ANNEXOS • • • • • • • • • • lndicadors del pols económic de Barcelona (1995-96) Aco rd de govern Pacte pels Consells de Districte Les Comissions del Plenari Decret de desdoblament del Comité de Govern Fun cions del President del Consell de Districte Funcions del Regidor de Districte Funcions del Regidor Adscrit al Districte Funcions del Conseller de Districte El Consell de Districte �QUE HA SIGNIFICAT EL PRIMER ANY DEL MANDAT Un any després Un any després de les eleccions municipals, I'Ajuntament de Barcelona ha dut a terme una notable transformació de les seves estructures organitzatives i polítiques i s'han posat en funcionament tates les línies polítiques fruit de l'acord entre les tres torces que van arribar a un pacte per governar la ciutat. Ara, quan s'escau el primer aniversari d'aquelles eleccions, sembla correcte de recordar-ne els resultats i explicar-ne els primers efectes. - El 28 de ma1g els ciutadans de Barcelona van participar activament a les eleccions municipals. electors votants 1.346.638 906.161 67,3 - Els resu ltats electorals de fa un any van ser els següents. Partit polític PSC CiU pp IC-Eis Verds ERC Nombre de vots LQercentatge de V_Qt 347.449 (38.3%) 276.141 (30.5%) 150.403 (16.6%) 68.838 (7.6%) 46.309 ($.1%) Nombre de regidors. 16 13 7 3 2 (*) Els percentatges no sumen 100% perqué hi ha vots cap a altres forces polítiques que no van obtenir reprsentació. �- On queda ciar que les forces progressistes van obteni r un suport majoritari a la ciutat. Vots L% Regidors Forces progressistes (PSC + IC-Eis Verds + ERC) 462.596 (51%) 21 426.544 (47.1 %) 20 Grups de la dreta. (CiU + PP) (*) Els percentatges no su men 100% perqué hí ha vots ¡cap a altres forces politíque s que no van obten ir 1 reprsenta cíó. · Era raonable , dones, que les forces progressistes arribessin a un acord que respongués a aquesta voluntat deis ciutadans, una voluntat que s'expressava en una 1 clara majaría de votants i de regidors electes . El pacte de govern deis grups de pr9grés era fruit d'aquella voluntat majoritaria i l'acció de govern durant aquest mandat, com en aquest primer any ja s'ha pogut comprovar, segueix les línies polítiques marcades en aquell pacte de govern, en funció d'uns programes electorals netament progressistes. : 1 Com és evident, el fet que durant els anteriors mandats municipals ja existís un govern d'esquerres a la ciutat, i la mateixa continu'ltat de la persona de !'alcalde, Pasqual Maragall, donen un caracter en part continuador de tota la feina inicjada ja el 1979, quan les forces d'esquerres van guanyar les primeres eleccions municipals. Peró, tal i com s'havia anunciat en la campanya electoral, i promés en els programes electorals, aquest :mandat té un caracter específic que posteriorment es va veure conf~rmat per !'existencia d'un acord ! que passava a ser tripartit. �La novetat residía, sobretot, en la voluntat transformadora que impulsava una reforma organitzativa de I'Ajuntament, tant pel que fa als ambits com pel que fa al territori. La feina de tot un mandat té diverses etapes. Durant el primer any és difícil que tates les accions dutes a termes es tradueixin en accions clarament visibles. Normalnjlent, molt més quan el pacte de govern era nou ja que es comptava amb grups polítics que en mandats anteriors no n'havien format part, el primer període és sobretot de preparació del terreny, per a obtenir més endavant els resultats de forma molt més concr~ta. Tot i aixo, en sois un any, com es veura més endavant, s'han produrt avenc;os molt notables. 1 Període de sembra Aixo vol dir que en aquest primer any, sobretot, s'han assenyalat les grans direccions a seguir i s'han dut a terme els primers comprom isos. Com és evident, moltes de les m¡psu res de govern previstes en aquest pacte no seran del tot visibles fins més endavant, pero ja s'han donat els pnmers passos 41ue permetran tot seguit una concreció major. l Hi ha un exemple que ho explica amb molta claredat. En política d'habitatge, en primer lloc cal alliberar sol i adoptar les mesures d'acció sobre el planejament. És amb posteritat, quan comencen les obres de construcció, que la política d'habitatge es fa molt visible, pero el període anterior és necepsari i, encara que costa de percebre per part de la ciutadania, sense aquest treball previ no fóra possible la consegüent manifestació concreta de les polítiques. Amb aquest exemple queda molt ciar que un període que es pot qualificar de "temps de sembra" potser no és tan perceptible com els períodes posteriors, que podríertl anomenar de collita, pero que és imprescindible pera la consecucip deis objectius que s'han fixat. 1 1 �Vist així, aquest primer any ha estat un excel·lent període de sembra, amb éxits molt destacables. Pero hi ha, a més d'aquest element algunes qüestions que un any després de les elecc1ons municipals, cal posar molt de relleu. Almenys, dues d'aquestes qüestions apareixen amb una torga 1 singular per damunt de qualsevol altra consideracíó: les reformes de l'organització política i !'experiencia d'un acord tripartit. Tot seguit, es valoren ambdues qüestions. Un pacte de govern, un pacte de progrés En efecte, els resultats del 28 de maig de 1995 feien necessari un acord de govern entre diverses torces polítiques. Així va ser com el 21 de julio! de 1995, en representació deis grups municipals del PSC ( 16 regidors ), IC-Eis Verds (3 regidors) i ERC (2 regidors ), Pasqual Maragall, Eulalia Vintró i Pjlar Rahola van firmar un acord de govern. Aquest pacte mereix, abans d'entrar en altres detalls, algunes consideracions globals Es tracta d'un acord entre torces polítiques progressistes, per dur a terme una política de progrés a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un acord entre force~ polítiques que han establert acords similars en d'altres poblacions de Catalunya. Com es deia en el text de l'acord de govern, ~acte és possible perqué es constata amb els resultatls electorals que a Barcelona hi ha una majoria de votants i de regidores i regidors electes que s'identitiquen amb les diverses forces polítiques de progrés, d'esquerra transformadora i nacional. O' aquí, per tant, que s'hi hagi vist, i que aixó sigui comprensible, un caracter d'experiéncia molt interessant de cara al futur, perqué confirma la disposició d'aquestes tres forces a treballar en comú, si �més no en l'ambit municipal i, com q mínim, en l'ambit estricte de la ciutat de Barcelona. Aixo significa que aquestes tres fardes polítiques queden obligades a fer evident el caire positiu d'aquest acord i que comparteixin un interés per demostrar als ciutadan~ com les forces progressistes tenen la capacitat de posar-se d'acord i governar a favor deis interessos deis ciutadans. Pero més enlla d'aquestes consideracions generals, n'hi ha d'altres que mereixen ser posades de relleu¡. Perqué el pacte de govern ha estat precisament la base de tota la política municipal posterior. i En efecte, totes les mesures aproyades al Pla d'Acció Municipal (PAM) per aquest quatrienni provenen de les línies marcades al pacte. 1 pot dir-se sense exagerar que les accions posteriors de l'equip de govern municipal no han fet altra cosa que seguir el camí indicat en aquell pacte de juliol. Els programes de les tres forces :van ser aleshores tinguts en compte i tota la política municipal d'aquest primer any de mandat, i 1 la deis propers anys, se sosté en ¡les línies marcades en aquell pacte, és a dir: ~'estan complint escrupulosament i amb tot el rigor els programes electorals que els ciutadans van avalar amb els seus vots. 1 L'any de la reorganització Si déiem més amunt que aquest ha estat un període de sembra, cal dir també que ha estat un període dE , reorganització. En efecte, s'ha dotat les regidori Js d'una voluntat més política alhora que els aspectes gerencials ~ren millorats substancialment i s'endrec;ava l'acció municipal. Així, en aquest primer any ja s'han posat en funcionament les 1 diverses Comissions del Plenari, qye ja són els organismes on es �debaten els assumptes que pertoquen als diversos ambits de l'acció de govern. D'una banda, s'han posat a treballar les diverses Comissions del Plenari. D'una altra (després d'un decret d'alcaldia de 14 de novembre ), s'ha desdoblat el Comité de Govern en un Comité de Govern del Territori i un altre Comité de Govern de les Comissions 1 del Plenari. El segon, com es veu, marca les línies, i en comprova el seguiment, que tenen a veure amb les Comissions i amb les Ponéncies. Mentre que el primer marca les directrius polítiques que tenen a veure amb els Districtes . r Proximitat i transparencia Alhora, com se sap, els mateixos districtes han estat reorganitzats, amb la presencia d'un Regidor de Districte i alhora d'un President del Consell de Districte. A més, els districtes han guanyat capacitat de decisió i veuen incrementats els recursos disponibles per dur a termes els seus projectes al territori, que pot dir-se q~e en el volum deis quatre anys arribara a ser el doble que en mandats anteriors. Gracies a l'esfor9 de planificació i al Pla d'lnversions Municipals, és possible que els ciutadans conegu\n amb tota l'antel·lació quines seran les inversions al se u districte¡ en els propers quatre anys. A banda que puguin sorgir noves necessitats o projectes, el cert és que la priorització de les inversions ~a esta feta per tot el mandat i, per tant, s'ha assolit l'objectiu d'un ~ planificació molt acurada que 1 permet conéixer --i fer conéixer-- quf3 passara a cadascun deis deu districtes en aquests quatre anys. · ¡ Aquesta actitud prové de la voluntat del govern municipal de dur a terme una política que s'ajusti al m~xim a la línia de la proximitat, per acostar a la ciutadania l'acci~ política. Aquest valor de la proximitat, defensat des de fa molts lanys com un element específic , �de les torces polítiques progressistes, va acompanyat del valor de la transparencia . ' És així, per exemple, que s'ha aprovat de donar regular informació f sobre els indicadors de l'estat de la ¡ciutat o sobre els resultats deis sondejos que pugui ter I'Ajuntament¡ per "prendre la temperatura" a la ciutat. 1 Els compromisos per quatre anys Els compromisos per aquests quatre anys han estat assenyalats de manera general al Pacte de Govern signat entre les tres torces polítiques que sostenen el govern municipal i, amb més concreció, en el PAM i en el Pla d'lnversions. ; Segons la informació de qué es disposa, provinent de les diverses presidéncies de les Comissions de 1Pienari, el grau de compliment del PAM es traba ara com ara en un, nivel! óptim, jaque en diverses matéries supera el 25%. 1 Tenint en compte que som al primer any i que aquest primer any també ha hagut de veure la nholts estorr;os dedicats a la reorganització i a la tasca de sem~ra (planejaments, aprovacions prévies, etc., pot dir-se que els P,rincipals compromisos polítics adquirits es tradueixen en mesures concretes que es van duent a terme sense cap dil·lació. A més, el grau de coincidencia entr¡e els tres grups polítics també ha estat molt elevat i tora d'algun$ casos molt concrets, en qué algun grup ha manitestat un divergencia puntual, l'acció de conjunt ha estat indiscutible. A més, aquestes divergéncies puntuals han estat sobretot preses de posició, q~e no han atectat la feina del govern municipal ni han endarrerit ~ ignificativament cap assumpte important. Alhora que s'acomplia el Pacte de Govern i la seva concreció expressada en el PAM, s'han sati~et demandes especítiques de cadascun deis grups que formen l'ali.~nr;a post-electoral. �D'entre aquests qüestions, pot esm~ntar-se per la seva significació 1 J'aprovació d'un nou símbol de la ciutat i d'un nou_segell municipal. LA CIUTAT UN ANY DESPRÉS Algunes dades sobre la ciutat En aquest període de temps, la lciutat de Barcelona ha viscut avenc;os destacables. No és aquest el lloc on recollir tots els indicadors de qualitat de vida ni tot~s les dades de qué es disposa. Pero sí sera bo d'aportar-ne unes quantes que permeten observar l'evolució de Barcelona en tan sol$ 12 mesos. Una evolució que resulta francament positiva i espera;nc;adora, com pot veure's en el següent resum del "pols economic d~ la ciutat". 1 Baixa l'atur Fa un any, l'atur registrat a Barcelona era de 1'11 ,5% de la població activa . Les últimes dad es el situen entorn de11Q, 1%. ¡ En un any, a Barcelona el nombre ld'aturats ha viscut un descens del 12,5% , mentre que al conjunt de Catalunya era del 8,8% i al , conjunt d'Espanya del 6,6o/o. Expansió de la_Fira El 1996 sera el primer any parell en qué l'activitat firal a la ciutat superara la de l'any anterior. Aix6 é& especialment rellevant si es té en compte que s'escau en els anys !¡ senars la celebració de salons tan importants com Construmat o el Saló de I'Automobil. ! Durant 1995 la Fira va crear cinc nous salons i quan acabi l'any 1996 se n'hauran organitzat set mési �Récord a l'aeroport L'any 1995 ja es va observar un ré¡:ord de passatgers a l'aeroport de Barcelona (en relació al 1994, 8.s va produir un creixement del nombre de passatgers del 10% i del¡ 17% en mercaderies ). 1 Dones bé , el 1996 promet dades e~cara més bones . En el període gener-febrer s'ha comprovat un c~eixement respecte del mateix període de l'any 1995. Els incremen~ han estat els següents: i Passatgers Aeronaus 1 G Merladeries + ~ 3 , 7% ! + ~ 0,7% + ~2,4% A més, cal fer constar un nou servei amb Brasil, servit per VASP, amb un gran vetall de connexions qmb Sudamérica , la contribució 1 d'Eurobelgian Air per augmentar les connexions amb Brussel·les, els nous serveis d'Adria (Liublia~a), Air Ukranie (Kíev) i les ampliacions de Malév (Budapest). l A més , s'ha obert el vol directe Barc~lona-Moscou-Tóquio . 1 Exits del Port El Port també ha continuat la seva llínia expansiva i han continuat augmentant els volums de carregq general , de contenidors i de nombre de va ixells. De tota manera , la novetat més rellevant de 1996 és la consolidació del port barceloní com el segon de ji'Europa occidental , darrera de Génova, en transit de creuers. Aixó es va posar especialment de manifest el passat 14 d'abril quan van coincidir a la ciutat tres deis més luxosos i famosos vaixells de creuer que hi ha al món: "The Splendour of the Seas", "Crystal Simphony" i "Asuka". El pnmer d'aquests tres té Barcelona de cap9alera d'operacions . 1 �Altres Aquests han estat sois uns quants exemples , encara que n'hi ha molts d'altres (indicadors de congre~sos i convencions , de l'activitat turística , d'inversions entrangere$, de construcció mercat immobilia ri... ) que donen resultats igualment satisfactoris. Pero no és aquest document l'espai ¡on fer aquest repas de manera ' completa. En un annex s'adjunta !un document que aplega els principals indicadors d'aquest "pols economic". Exemples de que s'ha fet en un a~y Tot seguit es relacionen algunes de les accions més destacades del govern municipal en aquest períod~ del primer any de mandat. No cal dir que no es tracta en absolut ~'un recull exhaustiu , ja que no ; n'és aquesta la intenció. El balan<; del grau de compliment ~el PAM és una feína que les a terme regularment i en presidéncies de les Comissions d~en ¡ aquest moment disposen deis seus propis estudis per conéixer quin és aquest gra u de compliment. Aquí es relacionen tan sois aquel ~es mesures que mereixen un majar interés i que d'una forma més clara demostren com tan sois en un any el govern de la ciutat ha irhpulsat amb malta determinació les principals línies polítiques incloses en el Pacte de Govern i ha avan<;at substancialment en molts : assumptes amb l'adopció de mesures concretes que sumade~ a l'esfor<; per reorganitzar I'Ajuntament (com s'ha esmentat mé~ amunt) i a la descentralització (amb tates les mesures que aixó comporta) donen una visió prou ! notable de la feina de govern. !1 Tenint en compte que es tracta tan sois del primer any i si es pensa que tot i que les eleccions van ser ejl 28 de maig el pacte no va ser formalitzat fins a finals de julio!, d31 posar de relleu que en 1O mesas s'ha treballat de tal manera c¡1ue es pot afirmar sense caure en el cofo"lsme que s'ha fet malta fei~a i prou ben feta . 1 �Unes guantes accions del govern municipal • S'ha posat en funcionament un nou model de relació entre !'estructura política í !'estructura executiva, basat en la divisió de funcions. • S'ha desenvolupat el procés de desconcentració de l'organització municipal, dotant els gerents de sector i de districte deis instruments de gestió descentralitzada necessaris per exercir la seva tasca. • S'ha desenvolupat el traspas de competéncies als districtes: expropiacions, llicéncies d'obres majors, guardia urbana i policía comunitaria, manteniment (vialitat, enllumenat, neteja ). • S'han aprovat al Consell Plenari els nous símbol i segell de la ciutat. • S'ha incrementat i millorat la presencia institucional de la ciutat a Europa en assolir !'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, la presidencia del Comité de Regions, organisme de la UE. • Es demanara la modificació de la Llei d'hisendes locals per mi llorar el nivel! de finan<;ament local. • Es treballa de cara a aconsegUir un acord amb el govern autonómic que permeti: • La creació d'un régim especial de finan<;ament, dins la Carta Municipal • Obtenir la participació en el Fans de Cooperació Local de la Genera ~itat de Catalunya . • Red uir la pressió fiscal disminuint un 10% sobre el PIB la part impositiva deis ingressos municipals al llarg del període. ' • Promoure la millora, de la normativa de I'IAE. • Reclamar l'increment cooperació. del Fons catala de �• S'han iniciat els passos per reclamar el financ;ament deis serveis de capitalitat, tant per part de I'Estat com de la Generalitat (es fara properament un Consell l Plenari dedicat de manera extraordinaria a les qüestions de financ;ament) . ' • S'ha firmat el Contracte Programa del Transport. • Es treballa amb fermesa de cara a aconseguir els acords necessaris amb els ministeris di~ersos i amb la Generalitat per completar les diverses depuradores de les conques del Besos i Llobregat. i • L'Ajuntament insisteix amb fermesa per aconsegutr el compliment del Pla del Delta del Llobregat, segons el conveni MOPTMA-Generalitat-Ajuntaments. • De cara a la rehabilitació de deterrminades zones, s'han constitun les empreses mixtes Proeixample (que actua a I'Eixample) Pronoba (que actua a No u Barris ~ a la zona nord de la ciutat). • S'ha signat el conveni que ~ignifica el compromís per a l'ampliació del Port i de la Zona d'~ctivitats Logístiques . ' • S'ha reduH d'un 10% el nivell d'erldeutament de 1994. • S'ha seguit la política d'increme11tar la despesa corrent en un percentatge igual al del creixeme~t de I'IPC. i' • S'ha procedit a doblar la inversió ~irecta als districtes. ! 1 • S'ha millorat l'eficiéncia deis ser~eis amb la posada en practica d'un extens programa d'auditoria organitzativa, amb auditories de qualitat als districtes i a les diyerses arees, alhora que s'ha comenc;at a disposar de les primeres Cartes de Serveis. • S'ha reduH progressivament, i ~s continua en aquesta línia, !'estructura de l'organització munibipal, en disminuir el nombre de nivells directius i de llocs de com~ndament. i �• Es prepara un conveni per firmar-lo en un curt termini per potenciar la col·laboració entr~ els serveis de formació de I'Ajuntament i I'Escola d'Administ~pció Pública de Catalunya. • S'ha posat en marxa el Pla de Q~alitat. • S'estan fent els esforc;os previs per a la creació , en un termini ' molt breu , de dos nous cqnsells: el Consell Municipal d'Associacions de Voluntariat i el! Consell Assessor d'lmmigrants Estrangers. • S'ha desenvolupat el Pla d'Atenció Primaria, millorant la dotació de personal i recursos económics, la formació deis professionals i les metodologies de treball. • Es promou el traspas a I'Are9 de Benestar deis serve1s equipaments d'atenció primaria de I'ICASS. • S'aplica a tota la ciutat el nou model del Servei d'Atenció Domici liaria , consolidant una xarxa única i endegant una col ·laboració ambla xarxa sanitarja. 1 • S'estudien avantatges fiscals i preus públics per a persones jubilades amb ingressos inferiors al salari mínim. • Sito Pons lidera el projecte "Barqelona Ccapital Internacional de I'Esport". Ja s'han celebrat !les primeres reunions amb destacades personalitats del món de l'esport internacional i s'avanc;a a un molt bon ritme . 1 ~ 1L • Hi ha els diners consignats per a. la reconstrucció d'un p)lis portiu a Sarajevo. • S'ha homologat un model de "taxil per a tothom" i es negocia amb ' els serveis corresponents la implantació d'un "bonus taxi" . r • El Comité Executiu ja ha aprovat¡ la constitució de I'Agéncia de Salut Pública de Barcelona , que! posteriorment sera adscrita al Consorci San itari de Barcelona . : • S'han incrementat els recursos ; humans Contra les Drogodependéncies . económics del Pla �• Ja hi ha acords amb les diverses propietats per procedir a les expropiacions que permetran disposar de sol on concedír el dret de superfície al govern autonomi<:; perqué puguin construir-se les instal·lacions d'ensenyament previstes al Mapa Escolar. • S'han fet les aportacions pactades en el conveni-marc amb la Generalitat per realitzar les obres de reforma, ampliació i millora d'escoles (RAM). 1 • En la línia de crear els serveis de suport que permetin acompanyar prop de 5.000 noup ciutadans emprenedors amb projectes empresarials en aquests quatre anys, ja s'han acompanyat en aquests deu mesos un total de 1.400 persones en diversos projectes empresarials . El projecte relatiu a l'acompanyament de 1.000 dones emprenedores, compta amb un bon grau de compliment que se situa prop del 40% (més de 380 projectes ). • S'ha posat en funcionament la xarxa d'oficines municipals als districtes per apropar les ofertes relatives a incrementar 1 l'ocupació. • Prop de 2.500 persones han participat en cursos de formació ocupacional i continua. • De cara a la promoció de la difusió de l'ús de les noves tecnologies de telecomunicacion~ en el camp de les petites i mitjanes empreses I'Ajuntamertlt ha presentat el projecte lnfopyme a la UE. 1 • De cara a la promoció exterior de la ciutat per generar noves activitats economiques s'han celebrat seminaris d'inversors a Toulouse, Manchester i Nova York i hi ha previstos, per aquest mateix 1996, seminaris a Düssel~orf, Rotterdam, París i Toquio. • El juny se signara el conveni amb, les universitats en el programa "Barcelona Centre Universitari", promovent l'acolida d'estudiants i altres elements. • De cara a l'impuls d'un Pacte Industrial local que defineixi una estrategia de cooperació deis agents socials i económics per a �l'area metropolitana de Barcelorna ja es treballa en el segon document i s'han celebrat diver,ses jornades amb participació d'organitzacions empresarials, sindicals i universitaries per anar concretant els elements d'acord. ' • S'han ampliat les reiacions de I'Ajuntament amb 28 gremis i amb ' totes les patronals, amb projectes concrets d'anar col.laborant i s'ha avanc;at significativament ! en matéries com la venda ambulant de productes de confeqció, el repartiment de menjar a domicili, el disseny ... • Aprovació del trasllat provisional pe Mercat de la Concepció per dur a terme ies obres de millora efl aquest espai. • S'ha elaborat l'avantprojecte de la nova ordenanc;a de protecció de l'atmosfera. • S'ha treballat en les obres corr¡esponents a 38 jardins de la ciutat. 1 l • S'ha aconseguit !'obertura deis Uardins de la Unviersitat 1, en part, deis del Palau Robert. • S'han trac;at els camins i vallat el contorn del Jardí Botanic. Ara calen els murs de contenció. A més, s'ha creat l'associació d'Amics del Jardí Botanic i s'han !adquirit o rebut més de 22.000 1 plantes vives. • S'han realitzat 304 mesuracions "In situ" de cara a la reducció de sorolls. S'ha acabat l'actualització del mapa sanie del districte de Gracia (que fa evident la reducció en un decibel·li en relació al mapa de 1990) i es treballa en e,ls mapes sanies de I'Eixample, Les Corts, Nou Barris i Sant Andreu. • S'ha constitun el consell d'administració de Barcelona Televisió, que acabara de definir el model¡ de televisió que es vol per a Barcelona. • S'ha posat en marxa, en període ¡de proves, l'emissora municipal I "Freqüéncia Barcelona". l ! �• S'ha constitun l'lnstitut de Cultuqa de Barcelona (ICUB) i s'han aprovat els seus plans d'actuació j i • S'ha creat ei"Senat de les Tradicjons", que aplega les entitats de cultura popular i tadicional. • S'ha impulsat el projecte de re1 ovació Picasso. • S'ha impulsat el projecte "Barcelqna Plató", per atreure rodatges de pel·lícules a la c1utat, els frui$ del qual seran visibles en un ¡ termini no pas llarg. ampliació del Museu • Avan9a la construcció de la biblioteca municipal del districte de No u Barris (estructures acabad~s, sois falten els serveis) i la d'Horta-Guinardó (a punt d'iniciarise les obres). • Suport important a les sales dé teatre i especial suport a la dansa contemporania. j • Programes d'exposicions, actua~1ons i Festival Grec'96, que amplia el seu ambit per esdevenilr metropolita i guanyar un milió potencial d'espectadors. 1 • J • Tot aixo, mentre els grans projectes d'infrastuctures culturals de la ciutat (MNAC, Auditori, Liceu, ~te.) avancen al ritme que cal i segons les previsions. ¡ • Es consolida la dedicació del 0,~% del pressupost d'ingressos locals a la cooperació internacipnal i l'ajut humanitari dins el Programa de cooperació inter~acional i acció humanitaria, "Barcelona Solidaria". El proper 9ia 6 de juny finalitza el termini de presentació de projectes : per part de les diverses organitzacions no governamental~. ¡ • S'ha dut a terme una campanya d'ajuda al poble sahariá • S'ha designat, tal com era previst, la ciutat de Sarajevo com a i Districte 11 . Hi ha més de 90 programes en marxa i a més s'ha obert I'Ambaixada per la Democracia Local. 1 �• S'ha constiturt el Consell del Voluntariat i aviat s'estara en condicions de constituir el Consell d'lmmigrants. • S'han constitu'lt les comissions ¡d'atenció ciutadana pels drets civils als districtes. • En diversos projectes s'ha procedit ja , de manera experimental (pilot) la incorporació d'una memoria participativa que permet als ve"fns una participació molt directa en l'aprovació d'aquests projectes . Així ha estat, per ara, en aquells que atenyen la pla9a Lesseps i els Jardinets. 1 ) • Al districte de Gracia s'ha endegé1t una prava pilot per aconseguir un "paquet de tramitació conjunta". • S'estan acordant les expropiacions per la zona de Diagonal~ Poble Nou. • S'ha elaborat el projecte del Front Marítim, que significara la construcció d'un total de 4. 000 ha¡bitatges. • Planejament en curs per la transformació de la fa9ana marítima (Diagonal-Mar, passeig Marítim ,: Diagonai-Poble Nou, on han comen9at les expropiacions ). • Esta pendent de l'aprovació definitiva el planejament del nou ! Hospital de Sant Pau. • S'ha aprovat el Pla Especial de La Clota. • Ja hi ha les dues primeres zones pilot on disposen deis serveis propis de les comunicacions per cable. Properament s'estendran aquests serveis fins atendre, en període pilot, uns 40.000 ciutadans. • S'ha acabat la primera fase de I'Avinguda Mistral i la segona es traba en un 65% de l'execució. • S'ha j in ~ c!at la pavimentació del c~rrer Sant Pere Més Alt. �• S'ha fet el cobriment de la Ronda del Mig al carrer Brasil i queda pendent l'adjudicació la urbanització de la superficie . ¡ 1 • S'ha executat en un 90% la connexió deis carrers Capella i Llic;a (Can Caralleu). • S'ha iniciat la primera fase d'obres deis Jardins del solar Hurtado-Espinoy-República Arge~tina. 1 ¡ i les • S'han executat en un 80% accessibilitat del Pare Güell. obres de restauració • S'esta al 85°/o de l'execució d'obr~ del Pare de Canyelles . ¡ • S'han iniciat les obres de les escales mecaniques de Rasos de Peguera . • S'esta al 75% d'execució de les obres d'urbanització del sectro compres entre els carrers Guipúscoa , Esprocenda i Concili. Al carrer Guipúscoa hi ha un acord ¡amb la Generalitat per financ;ar la urbanització de la Rambla i hi ~a el projecte fínalitzat. • La urbanitzacíó del PERI de la del 55% . • S'esta urbanítzant la superficie deis aparcaments recentment constru"its de Plac;a del Sortidor (40%), Ronda del Mig (inici d'obres de la urbanítzació), Carqenal Reig (acabades), SiíciliaCórsega ( 10% de la urbanització de superficie) , Mina-Ciutat 1 (97%) i Guineueta (recentment cqmenc;ades). ~aperera ésta en una execució ! ! • A més, s'estan constru"lnt 5 aparcaments més (total: 1.205 places ) a Joan Güell (obres al 90flo ), Zona Franca (inici d'obres ), Plac;a del Guinardó (90% ), Assemblea de Catalu nya (98% ), Plaga de la Palmera (85% ). • La construcció del pavelló esportliu del Guinardó es tro ba en un 45% de la seva execució. �• Hi ha sis escales en construcció, a banda de les obres de rehabilitació incloses en els RAM!: Tabor, Barrufet, Mossén Cinto Verdaguer, Pau Romeva, Turó del Cargol i Pau Casa ls. 1 Unes quantes mancances A més d'aquests exemples, en aquest mateix període del primer any de mandat cal fer constar que ihi ha algunes mancances molt importants que es deuen en bona mesura a una falta de resposta positiva per part del govern autonórr~ ic. Entre aquests assumptes, i sense ari m de furgar més en aquestes qüestions, pero amb la voluntat de deixar-ne consta ncia en un document que vol fer un repas a aquest primer any de mandat, cal esmentar: Transport Tot i les paraules que es van pronunciar durant la passada campanya electoral --i tot i el td¡ que es va usar-- , el govern autonómic no ha adquirit els compromisos que aleshores va anunciar per garantir les inversions ~irigides a l'extensió de la xarxa de metro a la ciutat de Barcelona. És difícil, en aquest context, i tenint en compte les experi éncies de 1987, 1991 i 1995 no témer que aq1..1est assumpte pugu i ser emprat , novament en una propera campan:ya electoral sense que abans s'hagi resolt degudament. O' aquí : que la ciutat visqui aquest assumpte amb una lógica preocupació de la qual el govern municipal no pot deixar de fer-se ressó . Sant Andreu-Sagrera L'endarreriment de la tramitacíól respecte d'aquest pla és preocupant per la ciutat, molt més quan és un requeriment imprescindible per resoldre les instal·lacions de la futura estació del Tren d'Aita Velocitat. ��INTRODQCCIÓ ¡ Els grups munici pals Jcl PSC, Iniciativa- b s YcrLis i ERC, dcsprés J 'analitzar conjuntamcnt cls rcsultats Jc les Elcccions iV~nicipals del 2X de maig Jc 1995. han arribat a un acorJ sobre les segücnts bases: l. Hi ha una majoria Je votants i de regidores i regiLiors clcctes que s'identifiqucn amb les Jiverses forces polítiqucs de progrés, d'csque rra transformadora i nacional a Barcelona. 2. Els rcsultats clectorals h;m val idar cls trets f1 namentals Licl modcl de CJU tat en el qua! PSC i IC han vingut trchal b nt en els Jarrcr~ malllbts, pero alhora han apostar per un més gran plurali smc Jins l'es(_jucrra, amp la incorporació d'ERC pcr l'cspcrit catalanista i crit ic. pc r L1 conscicnciacit> me ~ i;1mhienta l, pcr la voluntat Li'innovació i per la sol iLiari ra t. 3. Les tres forccs. J es de la satisfacci6 pcr lal fcina fcta i el compromís d'iniciar una nova etJpa en el govem municipal, coinciJ ~ixen en cls eixos programátics Je l'acció Je govern del quaLiri cnni l ll95 - l9 1N 4. L'organització municipal cstara compos;~Ja pcr I'Alcaldia, quatrc Tinencies 1 d'Alcaldia, pcr Cornissions infom1atives i dejegades i els deu Districtes. 5. Els órgans Je g.ovcrn dds Districtcs rct1cctiry-m l'acord entre les tres formac íons, com a punt Je p:1rtiJa d'un acord consistorial pcr ~ l'cnfortimcnt de la desccntralització, en coherencia amb el principi de subsiJiarictat. , 6. La composició plural del govcrn munid pal sera prcsent en la projecció de l'Ajuntamcnt; així mateix les Jelcgacions l~stitucionals i Intcmacionals tindran en compte la composicíó plural de la Corporaci ~. 1 �PROGIU~ ACORD DE G0 VERN Els cixos programütics sobre els que basem el pr~se nr acord són: l. La Carta Municipal és un objectíu políti q que expressa la voluntat de Barcelona d'obtcnir el rcconeixemen t LJUe rner-crx el fetJ d'ésser capital de Catalun ya i ésser una gran metrüpoli meditcrrünia en la porta Sud ~'ay ucsta. 1 També és el mitjá per assolir el grau nom1aqiu adequat pcr poder atendre, des de les funcions de l'Ajuntament, les necessitats i re~uenments de Barcelon<..t, í en especial el rcconeixement de l'Autoritat Local, !:1 ~us rícia Local, i la capacitar d'auto organirzació. • 1 2. Potenciació de la descentralització i la pafticipació. Ens proposem donar un altrc impuls a la descentralització, amb l'object ~ u d'apropar el gl)vern als cíutadans i míllorar la participació ciutadana. Ens pro ~ osem augmentar el re lleu polític dcls órgans de Participació i govem deis districte!>aixr com incrementar les transferencies en urbanisme, serveis urhans i scg.urctat. 3. El fomen t de I'Ocupació. Ens proposem repovar l'acció de l'Ajuntament en aquest camp. Promoure una actitud positiva i cmp{enedora davant els reptes de les noves realitats económiques, a fique en rcsulti un rnés alt nivel! d'ocupació de la població barcelonina . .t. La promoció de l'habitatge assequible é~ també un objectiu comú de !'actual mandat. Ens proposem incrementar suhstandalment la disposició de sól edificable, i la potenciació del lloguer asscq uible com ura estrategia de millnrar l'accessibilitat dels joves a l'habitatgc. 5. La mobilitat i el transport públic metropo,ita. El gran impuls de Barcelona en cls darrers anys s'ha ccntrat en donar suporta la mohilitat i accessibilitat de tot el territori metropolita. En aquest mandat ens propo~em impulsar l'extensió i qualitat del transport públic, eix fonamental per garantir el fut ur cconómic i ambiental de Barcelona i !'arca metropolitana. �Aquests eix os es plantegcn en el marc d'una Ciutat ecológicament sostenible i conjuntament arn b un Programa cconomic en el qua! ens proposem la millora del finam;:ament local. a l'hora que expressem 1 ~ voluntat de gestionar, per conveni o dclegaci ó, més recursos públic'>, en la línia d'u¡~ major pes rclatiu deis Ajuntaments en la despesa pú bl ica. lgualment, donarem un impuls decidit al principi de coopcració metropolitana pcr aco nscguir resultats tangible~ en la millora de la qualitat de vida deis ciutadans qu e viuen i trehall cn en aqucst entprn, així com en l'ús més eficient deis recursos pú blics. En el marc cconómic actuaL cns proposem re ~ uir un 10% la pressi ó fiscal (ingrcssos tri butaris) sobre el PIB de la ciutat, i reduir l'endcutament un 10%. Ens proposem incremen tar el nivel! d'inversió de la ciutat i en, conjuiJt, doblar la dotació als Districtes. A fi d'assolir aquests obj ect ius, és imprescinUihlc cercar l'adequat finan<;ament deis servc is substit utoris . 1 En l'apartat PRIOIUTATS PERA UN ACOI~D DE GOVERN A BARCELONA, es prec isen i am plíen aquests objcctiu s conjuntamFnt amb el desenvo lupam ent deis acords sobre medí amh ient, promoci (} eco nómi ca, motp it:.tt. cultura, infrastructurcs, qualitat de serveis i senTÍS personals qu e ju ntarncnt am b! el s abans esmentats con figuren l'acord entre els tres partits. �PRIORITATS PERA UN ACO RD IDE GOVERN A BARCELONA ' Planejamcnt í nova oferta d'ha hítat ges _ Impulsa la gcst ió de sól pc r a hahit:1t~c. Construcció de 19.565 hahitatgcs en ks á ~ces de I1llU plancjamcnt (Sant AnJrcu Sagrcra, Dial!.onal-Pohlc Nou, Catal:ln:J, Frbnt l\bntirn, Vorcs Jcls cinturons, Prim, Ci~tat Vclla)~ deis c¡uals 7.425 ser:lll protegijts. Reserva del 25% de sól pcr a pnHnocioni públiques o taxaJcs en el nous plans J'ordenació urbanística. J.:nm1oció púhl ica Construcció pcr part del Patronal Municipa ~ de l'l-bbitatge de 2.000 habitatges, 350 Jels quals scran habitatges adaptats als Jismjnuüs. Ccssió de sól a cmprescs puhlic¡ues, coopcraÜves i cntitats scnse ~mim de lucre. Rehabílitació d'h:tbitatl!.es i renovació urh:ma - Construir 4.600 pisos nous a les zoncs ; amb hahitatges ohsolets patologics estructurals, 4.200 deis c¡uals scran protcgits . Accelerar la rchabilitació de la Ciutat Vella, 1amb adequació del PERI. Creació d'emprescs públi4ues o mixtes am~ majoria pública per la rchabilitació de l'Eixamplc i de renovació urbana a la Zona Mord. Aplicació rigorosa de la nova ordcnatH_;a Je HEixample. 1 Política de lloguers Garantir una oferta de 5.000 habítatges de protecció pública en rcgim de lloguer, 2.000 deis quals es destinaran a joves menor~ de 30 anys. Pla d'habitatge jove. �2. ME_Dj_,_~MBIENT Desenvolupar el compromis de la ciutat amt~ les grans Jirectives supranacionals pera la conscrvació del medí ambicnt global. (Barcelona participa a la campanya Ciutats pera la Protecció del Clima des que es va a~hcrir a la Dcclaració d'Amsterdam l'any 1993 i ha presenta! b scva primera ada ptac~ó a nivel! local Je !'Agenda 21, seguint les recomanacions dt: les NNUU fctes a Río ~e Janeiro el 1992). A Jesemhrc del 96 aprovació Agcnd:t 21 locbi. Efic ¡encia encrgcticJ i energies renovables Elaboració d'un pb cncrgctic Loc:.1l. Concixdment deis fluxos encrgctics de la ciutat. Impulsar programes d'cficiéncia cncrgctica j i Jescnvolupamcnt i difusió d'energies renovables ( introducció de !'energía solar a qscoks, inst al.laci ons esportivcs, mercats municipa ls i auditoría energética Jcls cdifici$ municipals). Afavorir un Lis mixt de les arces urhanes i potenciar un Jesenvolupament urbanístic que incorpori critcris amhicntals (cstalvi, cfi~icncia energctic.1 i Jesenvolupament de noves tccnologies) . lnici d'cxperic nu cs pilot jen eJificacions. Impulsar l 'aprofit~uncnt de les aigües sub tcrr~ nics i esta! vi J'aigua de rcg. RcJuir progressivament el volum de rcsidu$, impulsar la scva selccció, rcciclatge i rcmtegració al cicle prod uc tiu. M!llorar L:l tJUal itat de l'atmosfera, de les algües de consum i Jcl nivcll de sorolls (:.1ctu ~:llització del cens industriaL dcls mapesld'cmissions de contaminants i del mapa 1 Je sorolls). Millorar el litoral i les seves aigücs. Potenciar el verd urba, garantint la Jiversitat i la plantació d'espccies autóctones. Reforestació Col!serola. ArribJr a lHO.OOO a~brcs. Promoure la invcrsió municipal i <..l'altres agchts en pares eólics. Rcplanteig de la campanya Je "Brossa neta" .: Aprofitament de b biomassa. Millorar l'educació i la cultura en mcdi ambi<fnt deis ciutadans. �3. OCUPACIÓ 1 PROMOCIÓ ECONÓMICA Concertar estrategies coordinades amb cls n1unicipís de la Barcelona metropolitana. Impulsar programes i activítats implícant uJia major participació municipal en cls ens estatals, autonómics i centr:. tls. Promoció del Pacte Industrial. Aplicació de la cooper:.~ció empresarial. Noves empreses Potenciar la creaciú de 5.000 noves emprc'ses, oferint serveis d'assessorament a la creació d'empreses i ajuts a la posada en m ~rxa del p!J de vi:.~hilitat. Optimitzar els vivers J'emprcscs municipalsi. Desenvolupament de programes per ;¡ Jond emprenedores, Je forma que s'ampli"i la seva presencia en el teixit empresarial. Destinar 400 M. ue ptes. a la pnlmoció,1 económica, en el marc del Programa Barcelona més que mai. Ampliar el progr:1~1a actu~d amh dues actuacions més, una ¡ B:1rcclona Capital de I'Esport i una altra en c1l camp ue la producció cultural. Ocupació Fomentar el Servci Local d'Ocupacio als di~trictes, amb l'adequada coordi nació amb l'INEM i la Gener~llitat i sense duplicar cst~cturcs. ¡' Cooperació empresarial - Ampliació dcls ambits de concertacití publico privada i la coopcració empresarial especíalment amb les pymes. Organització de fórums de relació í trobada ¡entre emprcses, intercanvis tecnológics i organitzatius que afavoreixin l'associació i 14 competitivitat. Identificació d'activitats económiqucs de la ~iutat que comportin ocupació emergent. i Eixos comercials ! Convertir Barcelona en el millor centre com ~ rcial Jcl sud d'Europa. Potenciar el Fórum Ciutat i Comen;. 1 Agilitar la tramitació aumínistrativa posa~t en marxa una Finestreta Única per ! Districte. Afavorir les iniciatives de cooperació comercial als barris i entre el comen; tradicional i les grans superfícics, així com ~ntrc el comen; tradicional i cls Mercats Municipals. ¡ Mercats Municipals: Pla d'Invcrsions (6.0(~0 M. en 4 anys)(l/3 Ajuntament, 1/3 Generalitat, 1/3 Comerciants). Nova urdcnaii91· ' �Crear un Pla Estratcgic de Modemització i :Ordenament de l'Equipament Comercial de Barcelona. Portar !'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor als districtes i potenciar la Junta Arbitral de Consurn. Creació del Conscll Local de Consum, en el¡si del Fórum Ciutat i Comen;. Zones turístíques Fer de Barcelona la "Ciutat Liel Turisme". Promoció de Barcelona coma primera ciutat de fircs i congressos d'Europa. Incrementar el nombre de visitants. de la scva dcspesa i !'estada mitjana, i assolir la plena ocupació de !'oferta. Fomentar la inclusiú de Barcelona en cls órcuits deis principals Tours Operadors cspecialitzats. Estudi:1r viahili tat PJ!au Congrcssos. 4. MOBILITAT- TRANSPORT PUBLIC En coherencia arnh l'acord aprova t al Plcnari del mes Lk marc;: del 95, rcite rem cls punts següents: _Contracte Program a Signar per I'EMT. Estat i Gcneralitat. Data: 1-1-1994 a 31-12-1997 Aut(!.Iil<lt _Únjc::ª del Transport Crcació amb la Gencralitat, l'Estat financ;:amcnt. cls tv1unicipis pcr a la planificació, gcstió Intcgració tarifil_dª De tot el transport públic. Sistema únic de pagament amb targcta xip. ~onveni - infrastructurcs Instar la scva signatura entre Estat, Gcncralit<H i EMT. �Metro Baix Llohregat Diagonal Mar - Metro lleuger Transport ptihlic a la Zona Franca- Pedrosa Estut.liar dues variants: metro suhtcrram metro lleugcr de superfície Mohil1tat rnunt:mva Montju1c - Estudiar instal.l ació tren lkuger de superfíqie que surtí de l'estació de Sants o pla<;a Espanya. Targeta Rosa - Creació t.le la comissió d'estudi Millorar la gestió. Extensió a 60 anys (ordenan<;a metropolitanJ). Associar a d'altrcs servcis municipals (Muse ps, Pare Zoológic, etc). Xarxa metro ( 13 parades) Estació Paral.lcl origen i final de línía 2 i enl~a<; amb línia 3 (en comptes Pohle Sec). Pcrllongar: Línia 2: de Pep Ventura a Bat.laloqa Centre. Línia 4: de Roquetes a Trinitat Nova. Estudiar un sistema de transport ¡l>úhlie d'alta capacitar pcr a Torre Baró i Ciutat Meridiana . , Línia 3: de Montbau a Llars Mundet. Canyelles, Vallt.laura i harri de Roquetcs.(correspont.lcncia amb línia 4 Trinitat Nova). Línia 4: de La Pau pcr trianglc Ferroviari, Sant Andrcu fins a Bon Pastor. Línia 5: J'Horta a Val! d'Hcbron pcl Carmcl. Pla integral de peatonalització i xarxa basica¡d'intincraris. Afavorir mobilitat a pcu pe! case antic o zoncs centre de barris. Implantar zoncs de pacificació del transit. Desenvolupar projectc Gaudí en zones Jeterminadcs. �Regulació e<'mega-Jescarrcga. Xarxa basica de bicicleta no contlictiva amb la peatonalització i accés de la bici al metro. Potenciar ús vchicles 2 rodes. Potenciar l'acccssibilítat dismi nu1ts físics id~ la gcnt gran . Carrers d'ús preferencial per al transport ipúblic (McriJiana, Vía Llictana ... ) conversió en vies cíviqucs. Transport púh!ic Augmentar n11 vchicles Jmh combustible ecológic i de pis baix . Incrementar espaí rescrva t J transpon col.lectiu als accessos a la ciutat (carril VAO). Ampliar xarxJ Nit-Bus i pot enciar el "tax i comparti r". HorJris metro nit. Caps de sctman:t. Regulació semafórica. Promoció de b mobilitJt dcmocr;lric:t: Trans¡bort púhlic, biciclet a i peatonJlització. Aparcamcnt Incrementar !'oferta pcr a residents. Incrementar construcció apJrcamcnt en rcgim de concessió administrat i\·a. Regular estacionamc nt noct urn a zoncs Jetcr~1inaJes. RecupcrJr espai de la calc;ada pera bicis. Rondes Racionalitzar l'ús Je les Rondes i deis eixos J~ connectivitat. Construcció d'infrastructurcs yuc r;.ICionalit:lin l'ús de les Rondes com a via de connect ivitat urbana, co m lJ gratuüat de l'A-il o climinació de semafors de la B-30. Regular transpo11 pcsant. Potenciar cal<;adcs latcrals de les Rondes aml'l control de rampes . Potenciar cxplotació conjun tad~ lliccncics, n¡antcnint !'actual sistema Jc lliccncies. [mpulsar noves dc manJcs (taxi de 7 place~) i noves ofertes (taxi compartit per Jeterminats trajectcs ). Ampliació del nombre de paradcs . �S. FISCALITAT -FINAN(:AMENT Instar la modificació de la Llei d'Hisendes Locals pera millorar el model de finan<;:ament Local. ' Pressió fiscal i altres recursos municipals Recluir un 10% la pressió fiscal sobre PIB (part impositiva), amb atenció especial al petit comer<;: i a la gent amb pocs recursos. : Promoure la millora de la normativa de l'IAIE, en sintonía amb el punt anterior. Reclamar l'incrernent del Fons Catalá de Cooperació en la mateixa taxa que el PIB. Optimització del patrimoni i deis actius i emprcscs municipals. E5tudi de b possible aplicació d'ccotaxes. - Recluir un 10% el nivel! d'endcutamcnt. Finan<;:ament deis serveis suhst i!utoris - Promoure una cimera institucional, per tractar el tema. Finan<;ament deis serveis de capitalitat, tant ¡per pa11 de l'Estat com de la Gcneralitat. Regularitzar en un pnmer tram, com a míiiirn en 10.000 rnilions de pessetes cada any, les despeses de serveis substitutoris. Des peses Les dcspescs corrcnts augmcntaran igual que¡ l'IPC. Doblar la inversió directa als barris. Augmentar en 2.000 milions de pessetcs la lnvcrsió de rcposició i matcniment de la ciutat. 6. C!JLTJL&A Barcelona Capital Cultural Europea 2001 Adaptar el dossier a les noves regles de nominació de la UE. Barcelona capital teatral europea. �Infrastructurcs culturals En general ens piantcgem una rcvisió de la participació municipal en cls consorcis culturals a fi d'adcquar-la al nivell qompetencial que sigui adient. i 1 Finalitzaciú deis següents equipamcnts culturals: Pla de Biblioteques: una a cada Districtc. Liceu: rcohcrtura la temporada 1097-1 CJlJ8. Redistribuir panicipació. MNAC: obertura el 1996. Acord entre la Conscllcria de Cultura de la 1 Gcncralitat id Ministcri <t Cultura per resoldrc el seu finan<;ament. MACB: constitució de la ~ol.lccció pcrmancnt. 1 ,.., Museu Picasso: Ampliacit) (1.000 m~) i noves fonncs de gcstió. Instilut Municipal d' História: Arnpliació. Teatre Lliure: 1lJl)8 Audilori: 1lJlJ7-<JS P!a d'utilització dcls 200 tcatrcs llc harri. Coopcració e u! tural 1 Constitució de l Conscll de Cultt.jra de Barcelona. Crcació cspais d'ass:1ig i invcsti gació cogcstionats. en els úmhits del tcatrc, la música, la d:1nsa i les arts plústiljucs. Pla de pote nci:tció de Lt Cultura ¡popular. 1 Desccnrr:dització culttn:tl Acostar territorialmcnt cls projqctes culturals als ciutadans ohrint els centres cívics i cspais associat1us a través de prdgramcs singulars. Donar suporta les activitats loc:Ils de grups i associacions professionals. Obrir nous camls d'cxpressió pc:r als joves talcnts. Patrimoni cultural Gestió acurada i millor aprofitaq1ent del patrimoni ¡ 1 1 • Dintre dcls paramctrcs cconómics afordats en aqucst matcix documcnt pel quadrienm: ¡ Promoure Barcelona com a capital intemacional de la producció cultural (llibres, comunicació audiovisual, cincn1a, música, produccions teatrals i disseny. Creació de !'Agencia Barcelona :peral desenvolupamcnt de les indústries culturals. -- Barcelona. ciutat plató de la indústria cincmatografica. �Estimular la formació de mercats culturals. ' Refon;ament del Festival Grec, Campany~ ·'El teatre a les cscoles", creació d'un programa de Jifusió de !J dansa contempor~lnia ... Reduir aportació municipal al MNAC i (al CCCB, en general, tcndint al 20%, destinant l'estal vi a programes Jc cultura haSica. Potcnciació del Consorci de Normalització Lingüística. 7. DESCENTRALITZACIÓ I PARTICIPA(j¡ó Fnns d'lnvcrsió dei s Districtes ( FID) Duplicar la invcrsió directa als h:mis, a passant- lo a().()()() milions l'anv . tr~ vés del Fons d'Inversió Jcls Districtcs. Arnpli:!Ció de compctcncics Potenci:Jr la mi ll ora dcls barris de l:.t ciutat , exccutan t i revisant. en el scu cas, les propostes deis PERI inici ats el <.J 1-95. Co ~!J rdinar la gcsrió Je súl amh projectcs i obres. Inici d'act uaclOns a la Bordcta i Trinitat Vclla. Dotaciú pressupostaria pcr al deutc pcndcnt i pcr a les actuaciuns prev iste:;;. Dcscnvolupar 20 plans urhanístics i de dinamització económica al s harris. Preservació de se)! inJustrial i t:ls scus scrvCI$. Eliminació Je barrercs arquitcctóniqucs. Irnplantació d'un moJel Je policía municipal estrctament relacionada amb el te1x1t social Je cada barrí i amb la justícia local: ¡la pol icia comunitúria, com a agcnt de prevcnció dctccció i resolució de cont1ictcs. : Destinar 2.000 milions més a l'any per a donservar i mantenir cls Jistrictcs de la ciutat: paviment antisoroll, millora de l'enllumenat, ampliació de 1.300 punts de brossa neta i instal.lació de noves dcixallcries. Reequilibri g loh ~d de l'organització municippl amb uns servcis centrals professionals i especial itzats sectori;Ji ment i uns districtes (rcfon:;ats política i compctencialment en Urbanismc, Scrvcis Municipals, Bcnestar ~ocia!. Disciplina Viaria i Segurctat i Cultura. Refon;ament de la luncw gerencial ais Distr~lctc s amb més atribucions en la gestió de recursos humans i económics. Participació Potenciació deis Consclls de ciutat i de dist~ctc ja cxistents i crear cls d'estrangers i immigran ts i de voluntariat. �Estimular l'ús, per part del movimcnt assqciatiu, deis mecanismes de participació previstos a les Normcs Reguladores de la Participació Ciutadana i, en el futur, per la Llei Especial de Barcelona. Propiciar l'ús, per part de les cntitats, de l':IUdiencia pública, la iniciativa ciutadana, la informació pública, el referendum i la consuata ciutadana. Impulsar cls mecanismcs de participació ci~tadana amb la finalitat de fomentar cls valors comunitaris (facilitar la consulta popylar als Jistrictes sobre qüestions d'interes general, multiplicar cls canals de comunücació amb cls ciutadans mitjan<;ant la utilització de noves tecnologies, crcació de la figura Jcl Responsable de Participació Ciutadana, un per a caJa districte, com a canalitzaJor de les propostes deis ciutadans). Fomentar el dialcg i la col.laboració amh cls sindicats i la FcJeració d'Associacions de Vc'ins de Barcelona. Estimular el voluntaria! associatiu, la Crf ació J'associacions de segon grau fedcracions, coordinaJores J'entitats o unibns J'associacions- pcr contribuir a la potenc iac ió i vertcbració del tcixit associatiu. Potenciar la gcsti ó d'alguncs competcncif S municipals (serveis. cquip:m1ents o infrastructures) de legada i compartida ~1 mb institucions ciutaJanes. Impulsar experiencies innovadores Je gestió en Centres Cívics i altrcs cquiparnents municipa ls. Plena util ització Jcls edific1s púhlics pera aqtivitats cíviques. Fomcnt d'iniciativ cs :.1 favor de la tolerancia 1 la conscienciació contra el racisme. ~ 1 8. AUTORITAT VIAL 1 JJJSTÍ_CIA_l-"_QCAL Justícia de Rcparaciú Creació d'cstmcturcs de rnediació, conci iació conf1ictes . 1 reparació per resoldre pctits Policía Local Judici al Policía Comunitaria. Actuació Je la Guárdi:.1 Urh::ma com a polici<:~ judicial. Disciplina Vi ¿Ü Reclamar per I'Autoritat Municipal les següents: mesures, encaminades a la defensa dels vianants: Introducció d'adhesiu que acrediti el pagament de l'impost de circulació i les multes. Embargament de vehicles per impagaments de multes i impostos. Dotar el agents de zon:.1 blava de prcsumpcióide vcracitat. �Sistema personalitzat d'imposició de sancions d'aparcament que ponderi la molestia de la infracció, el moment i cllloc i l'expedicnt de !'infractor. Us d'instmments d'immobilització de vchiclfS ' 9. .INFRASTRUCTUR ES Tren d'Alta Velocitat- Estació de La Sagrera - Promocionar la construcció del TAV fent de Ll Sagrera l'estació central. Noves dispo nibilitats de sól. Creació d'un gran pare lineal. Creació d'un centre intcrmodal de viatgers i hansports Riu Besús Guan yar tcneny s al mar. Rccupcració dcls cntorns. Supressió Je les torres d'a lta tensió. Intcgració urbana Llcl riu. Valor com elemcnt de paisatge 1 lleure col.lcb1 iu. Pla del Congosr. ' ~ Llohrcgat Fer avan<;ar el Pla del Delta del Llobrdgat cumplint el convem MOPTMAGeneral itat-Aj untaments. Infrastmctures víaries, ferroviaries i mediam bi entals. Ampliació del Port i ZAL. Preservació d'espais humits . Aeroport Participació de l'Aj untament en la gestió Je t'Aeroport juntament amb la Generalitat, altres municipis i entitats suprarnunicipals af'cctades perla seva activitat. .._ Transformar Barcelona en un gran centre de tr?msit de mercadcrics per via aeria, aprofitant les possibilitats d'intermodalitat de la plataforma logística del Delta del Llobregat. Accelerar al maxim la construcció de la nova zona de carrega i crear instruments agils de gestió. Estació delTA V a l'aeroport. �Reclamar la nova bocana 10. QU;\LITA'l' Pla Je Millora de la Oualitat. Aprovar l' Estatut del Ciutad~1 Publicar un Estatut de l'usu :tri Je scrve is Publicar cls indicadors ue qu:ditat deis se rv~i s Crear el Consell Municipal Jc la Oualitat RcsponJrc amb r:1pidcsa i cfic:·Jcia :t les pcti d:i ons i tra mits Jcls ciu tadans Programes de col.lahoracitl arnh altrcs Adn1inisrracions pcr :1 un:1 oferta conj unta Jc tramitació i sc rv'C is als ciutadans . Continuar cls programes de formacití del pe rsonal muni eipal. prioritz:mt la promoció interna i rcd uir els citrrccs de C l lnfi:m~a. Fixar les pautes i prioritats de !'oferta pú hlic ~ d'ocupació. 11. SERVElS Pli_I_{SONALS - P!J J'cc¡u 1parncnts munic ipals i de ccssió de ¡;úl a 1:.1 Cicneralitat. Educ:1ció Restauració del Patronat Escob r Jc Barcc!OJ~a conjuntament amh la Generalitat, com a pas preví a la delcgació . Seguiment de l'apli cació Jcl nou Mapa Esto lar per part deis Consclls Escolars de Districte i el Conscl l Escob r Municip:.J!, i rdisiú del Mapa escolar. Sanitat i Salu t Constitució de !'Agencia de Salut Pública de Barcelona i revisió del Pla de Salut a la Ciutat. Aconseguir una major aportació de !'Esta( i la Gcneralitat a l'IMAS i impulsar l'actu ació del Consorci San itaria Barcelona. , Actualitzar el Pla d'Ordcnació Urb:mística¡ dels cquipamcnts sanitaris a la ciutat (reserva de sól pera ec¡uiparnents futurs). Passar al XO% la cobertu ra dcls centres reforrhats J 'assistcncía primaria . �Scrveis socials Aplicació del Pla Integral de Desenvolupament deis Serveis Socials. Consideració de Barcelona com a Regió als ¡efectes de !a Llei de Descentralització de ! Serveis Socials. Principi de subsidiarietat Completar el Pla d'Atenció Primaria. Actualització del mapa de IJ pobresa. Atenció i seguimcnt personalitzat deis indigents des deis Districtes (Pla de Comunicació Social). Joventut Fomentar la creació de places de prestació spcial. ONG's i entitats cívi<iucs i socials. Reduir progressivament el nombre d'objectors a l'Ajuntament. Potenciar cls punts d'informació i assessoran~cnt Promoure l'habitatgc pera joves Serveis per acompanyar la primera ocupació Pacte per la ni l Dones Prioritzar les polítiques que promoguin la igwaltat d'oportunitats en tots els camps. Obtcnir de lJ Generaiitat, per delegaciú, !J gcstió de servcis espccialitzats dcstinats a les dones. El tcmps de la ciutat. Rcplantejar treball pro<Juctiu i reproductiu. Els horaris . .Civisme i voluntaria! Creació de la figura deis Agents Cívics. Incorporació de critcris de civisme i urbanitat en la normativa municipals. Cooperació Coordinació i suporta ONG's. ¡ Consolidar la dedicació del 0'7% del Pressu!JPst d'ingrcssos Iocals. Promoure l'extcnsu) del 0'7% a d'altres cntita~s públiqucs i privades. · Sarajevo, Districte 11 Programa Barcelona Solidaria Prioritat d'actuacions a la Mcditerrania i Am4rica Llatina. ordenan ces �12. AREA METROPOLITANA Reconcixcment i articulació de la rcalitat m ~tt ropolitana. Incidencia en: PGM i ordcnació urbanísricd, Aigües, Residus, transpo rt i circulació, habitatgc, front maritim, front de muntanya, rius i pares. Rehut de l'aig,ua Coordinació i gestÍ(Í del mctropolitú. submiilistr~mlent J ':ligua i de la polaica tarifaría en el marc Atcnció al ciutacEl Servcis J 'informació i tramit:.~ciú comuns pq als ajuntamcnts metropoliuns. Programa d'ús com p:1rtit de recursos tccnics .1 d'infornütica i de tclccomunicacions. Pares mctropolitans Ordenació i :.~Jeyuació Jc ls grans pares n' ctropol itans juntament amh Collserola, scrralada de Marina i Turó de Montead:.~. Impulsar la gcstió per a la rcalització i n¡antc111mcnt deis pares i jan.lins J'abast metropolita. Pare de Co!lscrola Conversio en el gran p~uc i pllblic mctropoliet. 13. QÜESTI_Q_NS ESPECÍFJQUES Assignació acurada deis recursos dcstin:.tts a la informació i imatge institucionals: publicacions, revistes, campanycs, mil]ans a~diovisuals, exposicions, etc. . ' lmpuls al Congrés municipalista. i TV Local lmpuls de la TV local i de districtc pcr coneygurar un nou estil Jc comunicació basat en la infonnació ohjcctiva, el scrvci i la pcddgogia cívica útil als ciutadans. �Rádio local Suport al CLC. Posta a marxa de la rádio loqal de Barcelona. 1 Pla Especial d'ú s del domini públic pcr a infrastructurcs Jc comunicació. Extensió del cable de fibra optica a tota [¿¡ ci!utat. El primer any: 40.000 barcclomns. Pntenciació Je la xarx:.L Concurs públic i obcrt i dcmarcació J'ambit ¡local. Promoció Jc scrvcis propis d'alta rendibilitat social. Us noves autopistcs Je la informaci<'>. Coordinaciú amh altres aJuntaments metroP';1litans. Relacions exterior~ Potenciació de la xarxa C-6 i Je l g.rup d'Eurf>Ciutats. Participació activa en el CMRE i el CJR. Descnvolupamcnt de les Jifcrents i::iciativc~ de coopcració entre ciutats. Actuació Jcl municipalismc a nivcllmundia~ (Asscmblea Mundial Je Ciutats). Ser pcm1 anent del Sccrctariat de la Confercqcia Euromediterdnia. �ORGANIGRAMA COMISSIONS DE PLENARI l. HisenJa i lnfrastructures 2. Benestar Social i Educació 3. Ocupació i Prnmoció Econom ica 4. Comer<~ i Consum 5. Mcdi Amhicnt i Scr\'Cis Urhans 6. Mobilitat i Scgurctat 7. Ciu tat Amiga 1 Jovcntut 8. Políti ca Lk Sól i fbhitatgc 9. Pres idl:nc ia i Po líti ca Cultural 10. Equilibri Terr it orial i Planc¡arncnt ~ oan Clos Matheu ~ul i1lia Vintn) C1stclls M:uavillas Rojo Torreci lla Pilar Rahola Martínez Josep Mª \legara Carrió 1 ~ªCa rmen San Miguel Ru¡lJ;.¡[ crcsa Sandoval Rc;ig .~ntonio Sant ihurcio Moreno ~oa<..¡uim de Nadal Capará f ranccsc Xavier Casas Masjoan ~ r Urh~1 ¡ PONENCIES l. 2. 3. 4. Funció Pública i Oual itJt Relacions Ciutadancs i Esports Educació i Turismc Cultu ra 5. Jovcntut i Dona ó. P:1rticipació Cívica 7. Mobilit:1t 8. Drets Civils 9. Ci utat Sostenible 10. Habit:1tge 11. Salut Pública Ifrncst Maragall Mira ;j\lbcrt Batlle Bastardas IEnric Trui1ó Lauares 1 b Jloan Fustcr Sobrcpcrc ¡ Mª Immaculada Moraleda Perez 1 rrere Alcober Solanas Ifranccsc Narvacz Pazos A,gustí Soler Regas J~sep Puig Boix $ugeni Forradcllas Bombarda Fhancesc Xavicr Casas Masjoan �SEGUIMENT DE L'ACpRD DE GOVERN l. El present acordes concretara en el Progrania J'Actuació municipal (jUe sera aprovat dins l'any 95 i scrvirü Je base pcls prcssupostos municipals. ! 1 2. Les tres forces polítiques es co-responsabilitzen Je les decisions prcses en els organismcs de govern. 3. CaJa for<;a política podrá explicar cls posic ~onamcnts prcvis en els temes de govcm municipal i fer una expl icació de vot difcrcnbaJa. -t. En matcries cxtcmes a la competencia municipal, caJa for<;a política m:mté la scva inJcpendcncia de critcri i posicionamcnt d'adord amh la seva própia visió política. 5. A més deis canals normals de rclació LJUC im plitjui l'acció quotiJiana de govcm i d'un contacte mensual pcr sistcmatitzar l'cx ccuctió del programa d'actuació municipal, cada sis mcsos una comissió Je scguimcnt avaluara el complimcnt deis cixos programatics, el funcion ament dcls acords i resoldra les diferencies que hi puguí ha ver. Ll comissió de seguiment també es rcunlra, a pctició Jc yualsevol de les tres formacions. quJn sorgcix in discrepüncics Jc critcrís o prohlcmcs de funcionament municipal. Barcelona, 21 de jul io! de 19tJ5 Partit deis Socialistcs de Catalunya [niciativa per Catalunya-Els Verds Pasqual Maragall Mira Eulalia Vintró Castclls Esquerra Republicana de Catalunya Pilar Rahola Martínez ��AJUNT AMENT DE BARCELO NA ALCALDIA - PRESIDÉ: NCIA DECRE(f Per Decret de 22 de julio! de 1988, es va crear el Comitc de Govern amb funcions d'analisi i decisió política sobre ternes d'eSpecial rellevancia que requerissin un tractament específic. Després d'un període de i funcionament i vist el paper clau que desenvolupa en la direcció política de l'Ajuntarbent, les seves funcions es van concretar detalladament al Dccret de 12 de julio! de 1993.¡¡ 1 ! En el present manda!, un cop el Cartipas ha estat desenvolupat amb la creació de les Comissions Inforrnatives del Consell Plenarj i arnb l'emfasització del procés de descentralització, cal adequar la cornposició i i funcionarnent del Comite de Govern a aquests dos nivells di ferenciats: el territorial i el 1de les Cornissions del Plenari. Per aixo, fen t ús de les atribucions que em confereixen els arts. 21 de la Llei Reguladora de les Bases de Regim Local i 7 de la Llei de Regirn Especial de Barcelona, DISPOSO DESDOBLAR el Comite de Govem en dues[ instancies diferenciades : el Comite de Govern del Territori i el Comite de Goverp de les Comissions del Plenari, que tindran les funcions i composició que s'especifiquen a continuació: Funcions 1 El Comía~ de Govem del Territori i el ComW~ de Govern de les Comissions del Plenari assum eixen l'analisi i decisió polítiques sobre materies que requereixin una definició previa a la scva consideració per part de la Comissió de Govem i del Consell Plenari . La del imitació deis assumptes que pertoq1¡1en a cada Comite es realitzara en funció del caracter preferentment territorial o de 'Oistricte o del caracter global o de ciutat de cada tema En l'exercici de les esmentades tasques, s~ran necessariament informats pel Comite de Govern que correspongui els següents Ássumptes: comite.doc �F ' ,, .... ,~ n. ~ AJUNTAMENT DE BARCELONA ALCALDIA · PRESIDÉN CIA L'aprovació de les línies basáques de la política d'inversions subvencions. de - L'examen i informe deis projectes d'inversions. 1 L'examen i informe sobre les subvcncions, quan la seva quantia ultrapassi els 5 milions de ptes .. - La s upervisió de la gestíó municipal. L'analisi deis assumptes rellevants que facin referencia als critcris generals d 'actuació. El seguiment de les actuacions Jincloses al PAM i de 1'execució de les mesures de govern exposades al Consell Plenarí. Composició: Comite de Govern del Tcrritori President: Excm. scnyor Pasqual MARAGALL i MIRA Membres: Il.lms. senyors/ll.lmes. senyorcs: Joan CLOS i MATHEU Eulalia VINTRÓ i CASTELLS Maravillas ROJO i TORRECILLA Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ Joan FUSTER i SOBREPERE Pere ALCOBER i SOLANAS Carme SAN MIGUEL í RUIBAL Josep M. VEGARA i CARRIÓ Teresa SANDOVAL i ROIG Albert BATLLE i BASTARDAS Antoni SANTIBURCIO i MORENO Eugeni FORRADELLAS i BOMBARDÓ Franccsc NARV ÁEZ i PAZOS Ernest MARAGALL i MIRA Ponent: Xavíer CASAS i MASJOAN Secretaria: Irene PAGES i PERARNAU comite.doc �• AJUNTAMENT DE BARCELONA ALCALDIA - PRESIDÉNCIA Comite de Govern de les Comissions del Plen, ri 1 President: Excm. scnyor Pasqual MARAqALL i MIRA ' 1 Membres: ll.lms. senyors/Il.lmes. senyores: ¡ Joan CLOS i MATHEU Eulalia VINTRÓ i CASTELLS Maravillas ROJO i TORRECILLA Pilar RAHOLA i MARTÍNEZ Teresa SANDOV AL i ROIG Xavier CASAS i MASJOAN Josep M. VEGARA i CARRIÓ Carme SAN MIGUEL i RUIBAL Antoni SANTIBURCIO i MORENO Joaquim DE NADAL i CAPARÁ Emest MARAGALL i MIRA 1 Ponent : Joan CLOS i MATHEU Secretaría: Irene PAGES i PERARNAU Barcelona, 14 de novembre de 199 S L'AlCALDE, f Pashual MARAGALL i MIRA comitc.doc �Aiuntament de Ba~rc:::.::::e~lo~n~'a: !,______--:- - - - -- - -- - - -- - - - - FUNCIONS DEL PRESIDENT DEL CONSELL DE DISTRICTE El President del Consell de Districte és Consell Plenari de Districte. ~wmenat per !'Alcalde a proposta del Correspon al President del Consell de D[stricte: a) Representar a l'Ajuntament en la demnrcació del Districte, sense perjudici de la funció representativa general de l'P¡Jcalde. b) Convocar, establir l'ordre del di a i presidir les sessions del Consell Plenari de Districte i deis altres organs col.legiats de participació del Districte. ! e) Sotmetre al Consell Plenari de Districte el projecte de Reglament de funcionament intem del Consell. d) Elevar als órgans municipals les ,propostes del Consell Plenari de Distrícte. e) Fomentar les relacions de l'Ajuntq.ment amb les entitats cíviques i culturals del Districte i infom1ar als ~dministrats de l'activitat municipal mitjan¡;:ant els corresponents órgans de ~articipació. ' f) Convocar i presidir les sessions del Consell d'Entitats i Associacíons del Districte i els Consells de Participaci6 del Districte en el suposits que estableixi el Reglament Org<'mic Municicl,al. �.,.\.juntament de Barcelona g) El President del Consell de Districte, per absencia o malaltia, podra delegar les seves funcions en el Regidor de Districte, un deis Regidors Adscrits o en els Consellers de Districte. h) Les demés que li delegui expressament !'Alcalde. �,, ~, Ajuntamcnt de Barcelona FUNCIONS DEL REGIDOR DE DISTRICTE El Regidor de Districte és nomenat directament per l'Alcalde. Correspon al Regidor de Districte: a) Representar a !'Alcalde en les funcions que aquest li delegui en la demarcació del Districte, sense perjudi~i de la funció representativa general de l'Alcalde. b) Atendre a la direcció dels serveis municipals del Districte pel que fa a la tinna, les resolucions, actes administratius i atribucions relatives a les funcions delegades directament per l'Alcalde i exclusívament en el seu ambit territorial, e) Convocar i presidir la Comissió de Govem del Districte. d) Direcció deis órgans municipals de govem (Comisió de Govem, Comissions de Treball, ... ) quin ambit territorial d'actuació sigui el del Districte. e) Assist1r al President del Consell de Districte en totes les qüestions relacionades a l'infonnació deis assumptes a tractar en els diferents órgans col.legiats del Districte. t) Convocar i presidir les reunions d~ les Comissions de Treball i altres órgans executius en els supósits que estableixi el Reglament Organic Municipal. g) Presentar al Consell Plenari de Districte la proposta del Pla i Pro!:,rrama d'Actuació que aquest haura d'elevar, pera la seva aprovació, al Consell Plenari Municipal. �~~r ~ .-\juntament de Barcelona h) Traslladar al President del Consell Municipal de Districte una proposta del Pla i Programa d'Actuació del Districte. El President del Consell de Districte la sometera a l'aprovació del Consell Plenari de Districte. i) Propasar al President del Consell de Districte la inclusió, a l'ordre del día de les reunions deis diferents organs col.legiats de participació del Districte, d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests organs . j) Elaborar estudis sobre les necessitats del Districte. k) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats ctvtques i culturals del Districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mítjanyant els corresponents organs de participació. 1) Representar els interessos del Distripte en els organs nmnicipals als que assisteixi en la seva qual itat de Regidor de Districte. m) Substituir en les seves funcions al President del Consell de Districte en cas d'absencia, malaltia o a petició d'aquest. n) El Regidor de Districte, per absencia o malaltia, podra delegar les seves funcions propies, i no les directament qelegades per !'Alcalde, en qualsevol deis altres Regidors vincufats al seu D~stricte, en els Consellers de Districte o en el Gerent. o) Les demés que lí delegui !'Alcalde o el President del Consell de Districte. �~ ' 7 ~ ~ ~~ :\iuntament de Barcelona FUNCIONS DEL REGIDOR ADSC.RIT AL DISTRICTE El Regidor Adscrit al Districte és nomenat per l'Alcalde a proposta del Gmp Municipal conesponent. Correspon al Regidor Adscrit al Distride: a) Assistir als Actes públics convocats pel Districte o l'Ajuntament en el seu ambit territorial. b) Assistir als Consells Plenaris de Districte i altres órgans col.legiats de Districte que tinguin cankter públic. e) Col.laborar amb els Consellers de! Districte desif,Ttlats pels respectius Gmps Polítics Municipals en la prep*ació, seguiment i valoració de les qüestions a tractar en les diferents reunipns i Consells del Districte. d) Intervenir amb canicter institucional!en les reunions públiques, afavorint el düileg amb el ciutada. e) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats ClVIques i culturals del Districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mitjanyant els corresponents órgans de rarticipació. t) Mantenir-se infonnat deis temes relacionats amb el seu Districte per tal de defensar els interessos d'aquest en els diferents órgans de l'Ajuntament. g) Les funcions que li delegui expressament el Regidor de Districte, el President del Consell de Districte o !'Alcalde. �~~ ~ Aiuntament de Barcelona FUNCIONS DEL CONSELLER DE DISTRICTE El Conseller de Districte és nomenat per !'Alcalde a proposta del Grup Polític Municipal corresponent. Correspon al Conseller de Districte: a) Assistir als Actes públics convocats pel Districte o l'Ajuntament en el seu ambit territorial. b) Assistir als Consells Plenaris de Districte i al tres organs col.legiats de Districte que tinguin carácter públic. e) Assistir a les reunions de les Cornissions de Treball executius del Dístricte que li correspogui. altres organs d) Proposar al President del Consell de Districte, a través del Regidor de Districte, la inclusió a l'ordre del dia de les reunions deis diferents organs col.legiats de participació del Districte,; d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests órgans. e) Proposar al Regidor qe Districte la inclusió, a l'ordre del dia de les reunions deis diferents órgans de govem i Comissions de Treball del Districte, d'assumptes i propostes d'acord que competin a aquests órgans. f) Defensar els interessos deis ciutadans del districte en els diferents órgans en els que tingui algun tipus de responsabilitat. Per aquest motiu és funció del Conseller de Districte mantenir-se en contacte amb els ciutadans i les entitats del se u di stricte. g) Elaborar infonnes sobre necessitat~, propostes, activitats, problemes o qualsevol altre assum ptc que al seu parer sigui sit,'11ificatiu per al seu districte. Aquests els presentara al Regidor de Districte qui, si ho estima oportú, els elevara a l'órgan competent. . h) Mantenir-se infonnat deis temes relacionats amb el seu districte per tal de defensar els interessos d'aquest en els diferents órgans de l'Ajuntament. �,~. ¡gm¡· '~LUY .1juntament de Barcelona i) Representar quan deleguin en la seva persona al President del Consell de Districte o al Regidor de Districte en cas d'absencia, malaltia o a petició d'aquests. j) CoLlaborar amb els altres Consellers ide Districte designats pels respectius Gmps Polítics Municipals en la preparació, set,ruiment i valoració de les qüestions a tractar en les diferents reunions i Consells del Distrícte. k) Intervenir amb caracter institucional¡ en les reunions públiques, afavorint el dialeg amb el ciutada. l) Fomentar les relacions de I'Ajuntament amb les entitats cíviques i culh1rals del districte i infonnar als administrats de l'activitat municipal mitjanyant els corresponents órgans de pmiicipació. m) Les funcions que li delegui expressament el Regidor de Districte, el President del Consell de Districte o l'Alcalde. �~ ~· ~ Ajuntament de Barcelona CONSELL PLENARI DE DISTRICTE PROTOCOL Taula Presidencial Els Regidors, com a representants del Municipi, ocuparan lloc a la Taula Presidencial durant la celebració del Consell Plenari de Districte. La Taula Presidencial estara fonnada pel President del Consell de Districte, el Regidor de Districte, el Regidor Vice-President de Districte en els casos que aquesta figura existeixi, els Regidors Adscrits al Districte i el Vice-President Conseller. Podran ocupar un espa1 a la Taula Presidencial, a més del Secretari del Consell Plenari de Distncte, les persones que, ocasionalment i per motiu de la seva responsabilitat envers al Consell Plenari de Districte, el President del Consell de Districte estimi oportú que així ho facin. L'ordre protocolari de la Taula Presidencial sera al següent. Centre: President del Consell de Districte. A una banda, per ordre: El Regidor del Districte, el Secretari del Consell, i les persones que ocasionalment decideixi el President. A l'altre banda, per ordre: El Regidor Vice-President de Districte en els casos que aquesta ti,gura existeixi, el Vice-President Conseller i els Regidors Adscrits al Districte per ordre protocolari de la Corporació Municipal. Disposició del Consell Els Consellers es disposaran segons la distribució que cada Consell Plenari de Districte decideixi en el seu Reglament Intem i en el lloc que previament es detennini. L'única restricció per l'accés al púbhc sera la propia cabuda de la sala i la contemplació de les basiques nonnes de comportament. �-~· ~·-='~ ~1 ·~- - -~ / , .... Ajuntament de Barcelona lntervencions Les intervencions al Consell Plenari de IDistricte es correspondran al següent ¡ esquema. ' - El President del Consell de District~ obrin1 la sessió amb la lectura de l'ordre del día . - El President del Consell de Dístricte donara la paraula en cada punt a la persona o persones que cregui oportunes per presentar cada tema. - Al final de cada punt s'otorgani un torn de paraules tancat als Consellers i als Regidors Adscrits al Districte. El temps de cada intervenci ó el marcara el President del Consell de Districte i sera un i igual per a cada grup de Consellers desit,'11at per cada Grup ?olític Municipal, podent-se dividir aquest temps entre varis Consellers.¡ En aquests torns intervindran els Consellers del Districte i les respost~s seran a carrec de qui disposi el President del Consell de Districte qt}e, excepcionalment podra donar la paraula a altres persones del públic ~ Regidors sí el motiu ho justifica i sempre sota el seu criteri. El Regidor de Distrícte podra íntervindre sempre que ho sol.liciti . - Les intervencions en el punt de Precs i preguntes estaran regulades pel reglament de pm1icipació deis Consell$ de Districte i les respostes seran a carrec de les persones que per a cada iema disposi el President del Consell de Districte, podent remetre-les per escbt o per a ser contestades en un altre sessió del Consell Plenari de Distric~e o d'un órgan col.legiat del propi Consell de Districte. Tanmateix, el R~gidor de Distrícte podra intervindre sempre que així ho sol.liciti. 1 NOTA- La ponencia de Participació Oívica elaborara un reglament per tal d'unificar els processos i les fonnes !de participació en els Consells de Districte on quedaran retlexades aquestes disposicions. ' ��"P.-\CTE PER .-\LS CO:\'SE LS DE DISTRICTE" .. - rl~CIQ\'S DEI..S CC~~<SEI..I..E?.S I ~SELLERES C - Cul.laborar amo ci regtcior. a en ies tJsque de - ?romoure i...ruci~m\·es ~overn.del DE DISTRICTE. dismcre. que ,;arrespongmn Ji sc:u amb ir de gesnó. - Seguiment cie ¡·-:xe:ucró oress uoostárü. - ?rooosra de suovencwns c:1 el conseil ole . . an, - .--\nirnació políricJ deis conseils. - ~mpuls a la pl111cipactó cn.itadana. -:rean si..nó exísteix el Conseil Consulriu J'Entitars. aixi com fo mentar els mecanistnes d'inforrnació i ..:onsuita en els pressupostos. pims ci'actu:lClO. etc. - Altres funcwns mculacies a Ll seva acrivi ar. "'. - ?l~.TION.-\\íE\'T Els 0rga.ns_ de ~o \ ·em -.:ds Districres r t1ectiran· l'acord enrre cls grups municipaís del PSC. IC -E\. i ERC a nivel! e ciurar. . 1 S'han ci'acordar les responsaotlir:ns deis merh.bres Lie la Cum1ssió de Govern així com les deis consellers Je la rna10na. tenmr en compre ·!'actual organigrama mumc1oal. Tores les conseileres t ..:,.mseilers· scr::m c'-)m·oc:us a les sesswns de les Comissions de Treb:1 ll. podenr Jsstsrir-hi el qui no són membres nxals corn a obser;adors . També podqn ser membres de !es com issí4ns. en representactó del conseller/a J!tres persones Jel scu ~rup muntcipal. prcv[t acord de la Cumtssió de Govem. 1 Tots els consell~rs disposaran di! la j,)cum~ntació i informació necessaries per al desenvolupamenr ,Je ies -.; eves tünc ~ons. S'establiran els mecanismes necessaris per garantir d poder Jesparxar ~ obre els assurnptes del seu interes amb el Regidor1:1. ds responsables tk¡' distri~ te i altres consellers. �J:snos:1r:1n lieis . ~~:: :-e~:ma . .:~o:1r. ~:;::.rrsos ·~irusio :::.rm::ms r .:dmmJSITJ.tlU:S oer a un Don runcwnament: r ..:::::nunrc:J.clO. :r . ::! ;·.)\·ern :, umc:::::J.i ~ha ue rrasiladar ::n d :":lncwnament 1 :::;mr::os.tcro 2-::s ~ismcres C.::·mtsswns de TrebaiL ere. i en b ::e\·a presenciar ;;ro_1eccro ~l :.::~s .:is n:\·eds _;e re~resentacto. ::..:1 :::mr:1iirar ::,::srem ~ .- =~ JfET]:'S oer ~lSSiste!1C lJ :ü eJnseil Plen ::...ruiis oer :1 rors e!s Conseilers a rors eis Di ~es ~.Heres ·::¡ la Cornissió de Govem seran S'est:1blirm pets ::-:.emores ..:e t:;. (_Jmtssi ce uovem peís Consellers amb . :·esponsaoiiiwt L~ue requere ~ xm un:1 uedic:J. io especial ks dieres adequades a la Se\':1 :lCtlYlt:lL ·-·J\fiSSIO nE - .:._;. ~ -···-· z._· na c¡:"':~·:'!E"'T Q.· --~l...;\,_1 .... ~ Eí ~1 ~LS _.. ..,T'-' "'-..1..->.. _ ... __ DISTRTC..,...EC: 1 .....; .l. eQmisstó ée Segu1ment :orrnacia per teg1dors i/o representants dels grups. :nurucio:1is Yeti!Jr:r Dei ccmoiimenr de L1.cotd de -f!Ovem ais districtes. . . . 1 f S'J..:ordJra par:1i.ldamem a iJ consnr...!ciO cif!is disrricres ies responsaoilitats dels .:cnseilers i l-:s r;nom:1rs ;:-rogram:moues que nerrnetin l'elaboració del Pla i'.J...cruacró \ funrcioal. J':.h.:oni amo c:i prog ama úcl pacte de govem a nivel! de -: l utJt. L.1 -:orrussió r'onnacwns. ~~r:.:::wnamem 11~ ::c~mme:.. ;::s reunira a ¡::etició 'de qualsevol de les tres . . -~um _ ::orge:xm Jiscren:mci -s u~ cnrens probiemes de nrunrcioal. 1 . / e/ 1 1 . \! ben '1i \..; \_. '\ \ .· ' ~ jRl3,J.·J-.:SJ~r~;¡~reái'.a~3r-~--~ ::ugem Forradelbs i Bombarda !nicia[lva-Eis \'erds r.s.c.~ \gusu Sukr 1 . [' !)\ .(.'. ~. ' '- ~ gas �;:i C:lS de!s CJnseiiers ceiits :1 c..?•. C.. ,: l ds ciismcteS de govern amb majoria iei ?.S.C.. aauesrs pcnm est::ü:Jleixen r;:unb ::is segtients compromisos: ::::::-1 l.- .-\ssistencia :Jls Plenaris del Consetl dt: 1Districte. !-ia ci'ésser inexcusable ¡·;.:ssisrencia :lis P! en;J.r.s deis consellers que han estat cedits oel P.S.C . ;::.:-1 c::s rorp m:1_1or. : .::: i:o possibilita d Reglament de Descenrraiitzacrc. :s --:e!e:..:Jra ei _¡ ::onanveu del Grup ;'vfunicípal Soc::üista. :.- A.ssumpció d•;l' nH de i:.r Comissíó de G S'hJurá de respecr:J.r oblig:nonarnent ia deci i o pressa a la Comissió de Govern en ·.:1 -:as deis conseilers ·. : eciirs en els Disrric t s on eis imegrants del pacte siguin Go\·em. El \'Ot h:mra ,i ::sser en aquest c::1s tdentic al del Grup J\funicipal Soc::üisttl en ei momer:r cue es re::1lirzm en ejls .::nsell Plenari ies \'Otacions sobre ds se\!lients temes . e - Pressupost 1 dismbucw del F.I.D. ¡ - Grans temes urinmsrícs i d'in:fraesrrtcmres. 1 . - .-\díudicacions d'obres 1 Sen·eis. - Ordenances 1 Preus Públics. - \focions. En .:.quesres qüesnons. ..::s consellers ciits ::el P.S.C. podran expressar Iliuremem el seu posicionamenr pero h:lUr~n 1.2e respectar el vot decidit a la e OffilSSÍÓ de Govem. 3.- Presenració d~ :\locions. Les mocions s'hauran de pres entar en e! m are de b -L- eumissió de Govem. e U'TIÍssió de Seguiment Per e!s remes oue ~1t'ecnn :1 I'Jddenda Je enrre ERC i PSC. ., !\¡( ord es reunira la comí~sió bilateral. 1 · / / ' i · J. 1 ,./ ¡' \ '\ 1 (_ ·1wn Bat ~ .. ~.-· E.RC. ,\J ,/ /f-· , / ·' )'' ·-~---- :-\uust1 Soler i Re!!as -- ¡J 1 ~v L.,L. ; t,t/ ~~·rlT.:rst"m1rs--"­ P.S.C. �1 1 Aiuntament de Barcelona 1 COMISSIONS SECr R ECONÓMIC l. 1 HISENDA 1 INFRASTRUCTURES 1 i Preslident: Joan Clos i Matheu l t Merrlbres: i ¡ Erne~t Maragall i Mira Fran4;ese Homs i Ferret Joan!Puigdollers i Fargas Emi~ Álvarez Perez Jordi ¡cornet i Serra Eugehi Forradellas i Bombardó Agustí Soler i Regas 1 ' - l OCUPACIÓ 1 PROMOCIÓ ECONÓMICA Pfesi~enta: Maravillas Rojo i Torrecilla " Mem~res: Albe]Batlle i Bastardas Enrie ruñó i Lagarés Manu 1J. Silva Sanehez A.nton~· Miquel i Cerveró Anton o Ainoza Cirera Jordi . omet i Serra Eugerii Forradellas i Bombardó Pilar ~ahola í Martínez 1 COMERC 1 CONSUM ! Presidenta: Pilar Rahola i Martínez 1 ' Membres: ~ruñó Enrie i Lagarés Pe re ~caber i Solanas M8 Cartnen Servitje i Mauri . Antom ~íquel i Cerveró AntoniQ Ainoza Cirera Emilio Alvarez Perez Josep ~uig i Boix Ciutat, 4, 2a. pi Tel. 402 31 67 08002 Barcelona Fax 402 71 87 �1 1 Nunrn~mdeB~_rr_e_lo~n_a_____ _ _ ~---------------- 1 1 1 1 COMISSIONS DE POLÍTICA DE SÓL 1 HABITATGE 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 TERRITORI Pr~ident: Antoni Santiburcio i Moreno 1 Me~bres: · Xavi~r Casas i Masjoan Dani· 1Fabregat i Llorente Vice 9 Gavalda i Casat Jos· A. Fernández Díaz Mart Vila i Florensa Eugani Forradellas i Bombardó. Agu1tí Soler i R~ás EQUILIBRI TERRITORIAL 1 PLANEJAMENT URBÁ Pres dent: Xavier Casas i Masjoan Me bres: JoantFuster í Sobrepere Pere Alcober i Solanas Albe Batlle i Bastardas Fran~ · se Narvaez i Pazos Joan Puigdollers i Fargas Dani 1 Fabregat i Llorente José lA- Femández Díaz Mart~ Vila i Florensa Eugef1i Forradellas i Bombardó Agustí Soler i Regas í 1 *T a~bé són membres els Regidors de Distrifte amb competéncies delegades per ___________________L,I. . :. ._'A-=-Ica=..: :t-Jd=i=a_ _ __ ____________ __._ _ _ _ _ _____, 1 1 ] Ciutat. 4, 2a. pi. 08002 Barcelona Te l. 402 31 67 Fax 402 71 87 �~ 1 1 1 . :\juntament de Barcelona COMISSIONS DELS S ~RVEIS PERSONALS 1 i 1POLÍTICA CULTURAL 1 PRESIDÉNCIA Pr~sident: Joaquim de Nadal i Capara 1 Membres: 1 Albbrt Batlle i Bastardas Jodn Fuster i._ Sobrepere Erriest Maragall i Mira Joslep M8 Samaranch i Kirner Miquel M. Llongueras i Campaña En~que Lacalle Coll Jos~ R T obia Galilea Eul~lia Vintró i Castells Pilar) Rahola i Martínez · l í BENESTAR SOCIAL 1 EDUCACIÓ Prebidenta: Eulalia Vintró i Castells ' Me~bres: Xav¡er Casas i Masjoan ! Enrif; Truñó i Lagarés lmn;aculada Moraleda i Perez Alb~rt Batlle i Bastardas Anal M8 Paredes Rodríguez Vicanc; Gavalda i Casat Marta Vila i Florensa Jos4 R. Tobia Galilea Agu f tí Soler i Regas ! l CIUTAT AMIGA 1 JOVENTUT PreJidenta: Teresa Sandoval i Roig ! Menpbres: lmm~culada Moraleda i Pérez Per~ Alcober i Solanas L-- ----·-----~-------- Ernelst Maragall i Mira Enriq Truñó i Lagarés Ciurana i Llevadot Jaunhe ¡ Antopi Miquel i Cerveró Jordij Cornet i Serra José~I.Ramon Tobia Galilea Eular a Vintró i Castells Agu í Soler i Regas - - - -····t .. -. -- -· Ciutat, 4, 2a. pi. 08002 Barcelon Tel. 402 31 67 Fax 402 71 87 �~ ~ Ajuntament de Barcelona \ COMISSIONS SOBRE - -- ·- - -- ---- L'~STAT DEL CARRER í -------~---,------;--,----------------, ¡ ! MOBILITAT 1 SEGURETAT Presi~enta: Carme San Miguel i Ruibal • \ Mem,res: Fran<*sc Narvaez i Pazos Marcet i Rocabert Manu~l J. Silva Sánchez Femández Díaz José José R. Tobia Galilea Josep IPuig i Boix Pilar ~ahola i Martínez Anton~ A 1 • MEDI AMBIENT 1 SERVEIS URBANS 1 ¡ Pres•drnt: Josep M3 Vegara i Carrió Memb~es: i' Francesc Narvaez i Pazos Joan P!'igdollers i Fargas Josep . a Samaranch i Kirner José A Fernández Díaz Jordi C rnet i Serra Josep Ruig i Boix L ~-----~--------------'-A-g_u_s~tí-$+-:o-l~er~i-R~e~g-as----,-----------~-~ Ciutat, 4, 2a. pi Tr.l 40? :\1 fi7 08002 Barcelona f;¡x 40? 71 117 ��INDICADORS DEL POLS ECdNOMIC DE BARCELONA EL 19951 ALGUNS RESULTATS PERA 1996 1 Atur El mes de febrer ha posat de manifest de nou que l'atur a Barcelona té un comportament més favorable que als iuttbits de Catalunya i Espanya. El febrer de 1996, Barcelona té gairebé 11.000 aturats menys que en el febrer de 1995, la qual cos aha significat una reducCió de I'ordre del 11, 7%. Des de principis de 1993 Barcelona no registrava un nombre d'aturats tant baix. A TUR REGISTRA T FEBRER 1996 -- Barcelona Pro-vincia -Catalunya __§~Q_~ - Nombre d'aturats ; 75.983 239.127 300.876 ¡ 2.427.015 ; Variació mes anterior -0,73% -0,57% -0,54% +0,21% Font: INEM Aquest comportament més favorable tamqé es va posar de manifest en el mes de 1 gener de 1996, en el que es va produi"r ¡un cert repunt en el nombre d'aturats registrats, fenómen habitual per diverses raons d'estacionalitat i per la finalització de molts contractes amb I'any. Aquest rept nt va ser a barcelona només del 0,6%, mentre que el que es experimentar a Catal¿nya i Espanya va ser quasi del 2%. L'amllisi de l'any 1995 remarca, de nou com l'atur a Barcelona es redueix més intensament. Així, l'atur registrat de d<tsembre a desembre es va recluir a Barcelona en un 12,5%, a catalunya en un !10,2% i a Espanya en un 7%. 1 �L'EVOLUCIÓ DE L'ATUR + BARCELONA EN EL 1995 1 ·- Barcelona Catalunva Espanya -10.850 -33.627 - 198.878 -10,2% -7,0% Variació número d'aturats Des 95-Des 94 Variació percentual Des 95-Des 94 -12,5% ¡ ¡ -· '--- Font: INEM Aquestes dades es poden complementar ~mb la de les contractacions en el 1995. 1 El total de contractacions registrarles e~ 1995 va ser de 893.830, la qual cosa suposa un increment del 29% respecte l l'any anterior. L'evolució per tipus de 1 contractes va ser la següent: ANÁLISI DE LA CONTRACTACIÓ LABORAL 1995 SEGONS TIPUS DE CONTRACTES (I>rovíncia de Barcelona) 1 ---·------- -·---·-----· ,-· Nombre de bontractes Variació respecte 1994 t---· Contractes ordinaris (RD 2546/94) Contractes temps parcial de duració detenninada l 612.727 39,5% 171.598 40% 1 54.769 30% 1 14.999 42% 24.813 -10,8% 893.830 28,7% l 1 ¡ 1 Contractes indefinits Contractes en practiques T ; Contractes aprenentatge TOTAL CONTRACTES ~- 1 1 ¡ l (*) El total de contractcs inclou la suma dcls cit1c tipus de contractcs espccificats més la d'altres 1 contractes d'incidcncia menor. Font: lNEM. �Mercats financers La Borsa de Barcelona va assolir un vt.:.lum de contractació d'un bilió de pts. l'any 1995. La Borsa ha continuat la línia ascenden¡, assolint un volum de negociació de 260.088 milions de pts. en el mes de gen:e r de 1996. Aixo significa un augment del480% respecte els 44.280 rnilions que ¡es van negociat en el gener de 1995. i Així rnateix, la Borsa de Barcelona continua arnb !'experiencia pionera de col.laboració amb les petites i mitjanes empreses per facilitar el seu accés a fonts de capitalització. El Mercat d'Opcions i Futurs Financer~ (MEFFSA) va assolir un augrnent en 1 el volum d'activítat del 14% durant el 19~5. El 1995 el rnoviment total en termes nominals va ser de 225 bilions de pts, coniparats amb 197 bilions el 1994. La vitalitat del mercat de futurs i opcions: de Barcelona durant el 1995 contrasta amb una evolució general relativament feble en els rnercats de derivats financers arreu del món . .Fira de Barcelona 1995 ha estat un exercici d'excel.lents res4ltats pera la Fira de Barcelona: - Visitants: 2,2 rnilions. 27% més que en 1994. - Ingressos : 7.458 milions. 10%més que en 1994. ! - Expositors: 19.000. -Superficie ocupada: 510.000 m2. ' t 1 Les pemoctacions a Barcelona arnb motiu¡de visites a la Fira ha augrnentat en un 85%. 1 Les activitats de la fira de Barcelona de pts. en l'economia de la ciutat. ' du~·ant 3, ; 1995 han injectat 90.000 rnilions �1 I les perspectives per a 1996 són molt opti~istes. 1996 sera el primer any pa rell en que l'activitat firal a Barcelona supeyara la de l'any anterior (ates que els anys senars són els que concentren gran~ salons com Construmat i el Saló de l'Automobil). Aixo és possible perque la Fira de Barcelpna ha fet un gran esfory per dissenyar nous productes firals ínnovadors. El 1995 Fira de Barcelona ha creat cinc qous salons: Expoanalítica + Biociencia (organitzada per Fira de Barcelona a Madrid), Mediterráneo Jeans, In ti baño, Firelectric i Mi Boda. El 1996 Fira de Barcelona organitzanl seq nous salons als recintes de Barcelona: Graphintro, Stop-Fuego, Fipap, At1expo, Maquitec, Exporecycling i Intitext. Així mateix s'espera que Alimentaria ~ugmentara el 1996 un 20% i que esdevindra la platafonna de diverses actac~ons conjuntes de promoció de la Dieta Mediterrania. Fira de Barcelona també expor1a els iseus productes a l'esterior: el 1996 organitzara un saló similar a Aliemantaria a Mexic i el 1997 un altre similar a Construmat també a Mexic i un Saló de la¡Piscina a Buenos Aires. t Aeroport de Barcelona L'aeroport de Barcelona va pulveritzar el$ records de transit el 1995. En els set mesos d'abril a octubre, el transit de l'aer~port va superar el record olímpic d'un milió de passatgers. El transit de passatgers ha estat d' 11,7 10%. mi~ons, amb un creixement de l'ordre del l ' 1 TRANSITA L'AEROPO¡RT DE BARCELONA , - -- ¡ 1994 ¡ i ' i f-· Passatgers Aeronaus Mercaderies (Tm) '---·· 10.647.281 145.580 58.883 ' Font: AENA. Aeropm1 de Barcelona. 4 1995 11.727.814 155.803 68.285 Variació% 10,1 7,0 16,0 �L'Aeroport de Barcelona ha experimentat en el 1995 un deis creixements més forts entre el cor1junt d'aeropmts espanyol$. CREIXEMENT DE L'AEROPORT¡DE BARCELONA 1994/1995 (*) 1 r---· Barcelona Madrid Conjunt de tots els aeropo11s Espanya Passatgers Mercaderies lüo/d 7%j 17% 9% 6,4% 9,5% 1 (*) En base a dades acumulades gener-noV¡embre Font: Direcció General d'Aviació Civil. 1995 ha estat l'any d'eclosíó de la competencia en el mercat espanyol, amb ]'espectacular implantació de nous ser-v~is per part de companyies com Air Europa, Spanair, Air Nostmm, Líneas Aéreas de Navana, etc, que han fet augmentar molt considerablement l'ofe'rta de serveis de connexions amb Barcelona. En materia intemacional ha estat molt significativa la implantació d'un nou servei amb Brasil servit per V ASP que ofereix un gran ventall de noves connexions amb America Llatina. Per la seva banda Eurobelgian Air ha contribult a augmentar notablement les 1 connexions amb Bmssel.les. L'Est d'Europa també es més a prop gnlcies als nous serveis d'Adria (Liubliana), Air Ukranie a Kiev i les ampliacions de Mhlév (Budapest). 1 Finalment, en l'ambit de la C-6 mereix Ila pena resaltar els nous serveis d'Air Nostrum amb Toulouse, Valencia i les Illes Balears. Avui Barcelona és observada amb molt ! interes com a possible nou des tí de companyies asiatiques i nord-americanesl Als atractisu propis de la ciutat cal afegir-hí el fet que I'Aeroport de Barcel~ma hagi estat valorat com el millor d'Europa per l'atractiu global, d'acord am* un estudi de Air Travel Surveys. ! 5 �1 1996 comen~a amb uns resultats exce~ionals: i TRÁNSIT A L 'AEROPORT bE BARCELONA EL 1996 (Gener i febrer) r - --- - - Variació gener 1995 Nomqre l l. 727.778 25.836 11.542 ' Passatgers Aeronaus Mercaderies (Tm) 13,7% 10,7% 22,4% --'---- Font: Aena, Aeroport de Barcelona. Gener, i especialment febrer, han estat mesos de gran creixement en el transit a l'aeroport. El creixement en passatgers ¡-quasi un 14%,- és el doble del que s'estima que sera el creixement mitja del sector a Europa el 1996 -de l'ordre del6-7%,. La taxa de creixement del mes de febrbr és una de les taxes mensuals més altres de les que s'han experimentat en els darrers anys. 1 Així mateix és espccialment remarcablc ~~ creixement en l'activitat de carrga, superior al 22%. Solament en el mes de lfebrer, l'augment en carrega gairebé va assolir el 30'V<,. Port de Barcelona L'activitat al P01t de Barcelona segueix¡ la línia ascendent en quantitat r qualítat deis daners anys. ' en 1 TRANSIT AL PORT 1DE BARCELONA 1 - ~'"" 1--· Carrega DM) Contenidors (TEUS) Vaixells _(TRB} ' 1 1995 1994 Variació% ! general 22.731.561 11 20.389.845 11,5% 605.356 13,9% 61.403.041 34,9% ' 689.324 1 ¡ 82.833.280 ¡ Font: Autoritat Portuaria de Barcelona 6 �El record deis 20 M. de Tm de carrega que es va assolir el 1994 ha estat ampliament superat el 1995 amb un iaacrement del 11,5% que ha situat el total de carrega en 22,7 milions de Tm. i Pel que fa a contenidors, l' evolució eqcara ha estat més positiva, amb un creixement de l'ordre del 13,9%, consplidant el lideratge de Barcelona en aquest tipus de carrega. 1 Així mateix ha estat molt significatiu ll'augment del moviment de vaixells mesurada en tennes de tonelades de regi ~tre bmt. Amb aquesta dada es posa de manifest com el Port de Barcelona reri cada cop vaixells de capacitat més i 1 gran. Pero no només hi ha hagut avan~os quanti~atius en el port. La implantació del Pla de Qualitat ha pe1mes que cada cop en mdviment de mercaderies sigui més n\pid, eficav i segur. , Pel que fa al moviment de creuers, Bar,pelona es consolida com una base de creuers pera la Mediterdnia. 1 TRANSIT DE CREUERS A~ PORT DE BARCELONA r---· ! 1993 r--· Creuers Passatgers ¡ 250 152.082 ! 1994 289 174.008 1995 323 215.341 1 Font Turisme de Barcelona 1 S'observa com el nombre de creuers el 19.95 ha augmentat en un 11,7% respecte 1994 i el nombre de passatgers en un 23, 1%. Aquesta diferencia entre el nombre de vaixells i el de passatgers apunta al fe~ que Barcelona acull cada cop vaixells amb més capacitat. Algunes de les companycs de creuers ~és importants del món aposten per Barcelona com a la seva base per a la !Mediterrimia. Aquest és el cas de la companyia americana Royal Caribbean, !un deis líders mundials del sector. Un deis creuers més grans i més luxosos del d,lón, l"'Splendour of the Seas", tindn1 el port de Barcelona com a cap~alera de le~ seves operacions. 1 7 ¡' ¡ ¡ �Un exemple de l'atractiu de Barcelona pef aquest sector sera el proper 14 d'abril, quan coincidiran al Port tres deis deis m~s famosos i luxosos vaíxells de creuer que naveguen pels mars: J'Splendour ofth~ Seas, el Ctystal Simphony i I'Asuka. El turisme a Barcelona 1994 va ser un any de consolidació de Barcelona com a destí turístic atractiu i es van rebre 2.664.887 visitants en un dcercici turístic especialment positiu a Es panya. 1 1995 ha estat l'any de l'eclosió del turisme a Barcelona, en que s'han superat els 3 milions de visitants (3.037.000). i Aquest comportament tant positiu és especialment significatiu en un exercici e~ que algunes previsions excessivament optimistes a nivell nacional s'han víst defr~udades. Pero no només han vingut més visita~ts, sinó que també s'han estat més temps a Barcelona. Així, mentre que el pombre de visitants ha augmentat un 14%, el nombre de pernoctacions gaire~é ho ha fet en un zo•x). L'ocupació hotel era a la ciutat s'ha sítuat en el 60% de les habitacions. És a dir ha pujat 5,5 punts respecte l'ocupació de 1~94. I s'han aconseguit situacions del lOO% d'ocupaci ó en al menys quatre períodes: Construmat, Saló de I'Automóbil, segona setmana de setembre i Conferencia Euromediteminia. 1 ACTIVITAT TURÍSTICA A BARCELONA - -- 1995 1994 Variació 1 1 --- Visitants Pemoctacions Ocupaciólhabitac. Ocupació/places r-- ¡ 2.663.887 4.704.681 54,5% 46,4% f ' t 3.037.000 5.627.000 60% 54,3% 14% 19,6% 5,5 7,9 Font: Turisme de Barcelona. El turisme és un deis sectors económics lamb més possibílitats d'expansió. Una proporció cada cop més gran de visitants ja Barcelona venen per motius turístics en caps de setmana i periodes vacaciona~s -els períodes en que tradicionalment els hotels de Barcelona tenien ocupacions¡menors . És ben evident que el turisme és una de les activitats económiques ¡ amb més possibi1itats d'expansió a 1 Barcelona. 8 �Congressos i convencions 1995 també ha estat un any excel.lent e'- relació al nombre i la qualitat de les reunions intemacionals, congressos i convencions que s'han celebrat. El moment estelar va ser la celebració de la Conferencia Ministerial EuroMediterrania, juntament amb les altres conferencies vincularles: Conferencia de Ciutats Euromediterninies, Fórum Civil Euromed i Conferencia d'ONGs. ! Pero al marge d'aquests esdeveniments qu~ van posar de nou el nom i les imatges de Barcelona a totes les televisions del món, l'activitat congressual a la ciutat el 1995 ha gairebé duplicat la de 1994. ¡ CONGRESSOS CONVENCIONS ~ INCENTIUS A BARCELONA --- ··---------- r---- 1993 1994 - Grups confim1ats Delegats Pemoctacions Repercusió económica {M 2ts) 1995 ¡ 71 1! 60.765 ¡ 176.141 ¡ 7.198 127 55.775 163.194 6.656 - 185 98.202 300.825 13.357 ! Font: Barcelona Convention Bureau. Es pot observar com el nombre d'esdeven~ments celebrats a Barcelona el 1995 ha augmentat en un 45% respecte l'any anteripr. El nombre de delegats ha augmentat en un 76%. Les pemoctacions en un 84%. \1 la repercusió económica a la ciutat en un 100%. ' 1 Les perspectives d'activitat congressual sóp molt positives: - EJ mes d'abril de 1996 -coincidint amb Sant Jordi-, Barcelona acollín\ el congrés de la Unió Internacional d'Editors (1.500 persones). 1 - E1 juny se celebrara el Forum Qlobal Fortune, autentica cimera de les 1 empreses més importants del món. ¡ f 9 �- El julio} tindni lloc el Congrés (4.000 par1icipants). ~e la Unió Internacional d'Arquitectes 1 1 - El mes d'agost tindra lloc el ~ongrés de la Unió Internacional de 1 Transplantaments. - El 1997 Barcelona acollira l'Ajssemblea de Governadors del Banco Interamericano de Desarrollo. Unj Cop més Barcelona sera el punt de trobada per a la cooperació i els intercanvis económics entre Europa i 1 America Llatina. - El 1998 Barcelona rebra el Congr~s de la Federació Dental Internacional, · amb més de 6.000 delegats. j - I el 1999 serem amfitrions per segon cop -el pnme rva ser immediatament d'haver finalitza els Jocs Olímpics- del Congrés Internacional de Cardiología amb n).és de 17.000 delegats. No és extrany que Barcelona aculli cadh cop més reunions internacionals. A l'excepcional oferta d'hotels, equipame4ts, compres i lleure cal afegir que Barcelona és la ciutat més barata d'Eutopa per viatges de negocis, tal i com demostra un estudi recent del Centre Europeu per a les Comparacions del Cost de la Vida M un dial (Eurocost). Construcció i mercat immobiliari 1995 ha estat per Barcelona un períod~ d' activitat constructiva desconegut en els darrers anys, si s'exceptua el ¡període de construcció de les viles olímpiques. En el període setembre 94 - setembre 95 Fs van iniciar 3.200 habítatges, la qual cosa suposa un 65% més que en el períde mterior. No es preveu que aquest ritme construc~u s'aturi el 1996. Considerant que el 1995 es van concedir 3.978 llicencies d'obra per habitatges (un 60% més que el 1994), tot apunta que l'activitat construc~iva en els propers mesos seguira sent 1 molt intensa. Pel que fa als preus, durant el 1995 el vtntall de preus del mercat immobiliari s'ha mantingut estabilitzat en termes reals ~n el segment residencia i s'ha redult a 1 la resta. IO j �Inversions estrangeres a l'area de Barcelona Les empreses estrangeres radicades a B~celona i la seva area d'influencia han invertit al voltant de 100.000 milion' de pts. en noves instal.lacions o ampliacions de les ja existents, des de la primavera de 1993. i 1 L'analisi d'aquestes inversions posa de manifest que es tracta en la majoria de caos d'ampliacions, més que noves plant~s. Aixo indica que les multinacionals apasten per la consolidació de les plantes productives ja estableries. 1 PROCEDENCIA GEOGRÁFICA DE L..ES INVERSIONS ESTRANGERES ¡' 1 PROCEDENCIA ' 1 i VOLUM INVERSIONS MPTA. % 1 . i .. 1 EUROPA 1 67.300 71'90 5.400 5'76 7.500 8'0 1 13.400 14'31 93.600 100 ! ¡ --- -· USA l 1 -· JAPÓ : 1 i -- ! COREA 1 ¡ ¡ TOTAL 1 Font: Ajuntament de Barcelona. Els sectors, els que han rebut més inversiqns són el sector químic i farmaceutic i el de !'electrónica i la informatica. Aquesta és una mostra de la creixent especialització de l'area de Barcelona en els sectors més dinamics i competitius. Entre aquests sectors, més la logística, els transpm1s i els serveis, s'agrupa el 70% de les inversions estrangeres que ha rebt1¡t l'area de Barcelona. El 30% restant amria a altres sectors industrials més tradicionals i al sector de l'automoció i el material de transport. 11 �¡ , 1 DISTRIBUCIO PER SECTORS DE ~ES INVERSIONS ESTRANGERES l i • SECTOR 1 ¡ 1 ' ' AUTOMOCIÓ I MATERIAL DE TRANSP;ORT VOLUM INVERSIONS MPTA. o¡o 18.100 19'33 27.600 29'48 28.000 29'91 10.300 11'00 9.600 10'25 93.600 lOO 1 ELECTRÓNICA 1 INFORMÁTICA 1 1--- f ¡ QUÍMICA 1 F ARMÁCIA 1 ¡ AL TRE INDÚSTRIA ' 1 SERVEIS, TRANSPORT 1 LOGÍSTICA 1 j \ ' l TOTAL '' Font: Ajuntament de Barcelona. D'acord amb les dades que disposa l'Ajuntament, les principals inversions en 1 aquest període són la nova factoría de Ci~a Geygi a Barbera del Valles (10.500 milions), GEC-Alsthom a Barcelona i Sánta Perpetua de Mogoda (9.000 M.), 1 Samsung a Palau de Plegamans (13.000 M¡-) i Boehringer Ingelheim a Sant Cugat (12 000 M .). L'evolució favorable de l'economia en els darrers mesos ha estimulat de nou les empreses multinacionals per invertir en n . us projectes que s'han anat coneixent darrerament. ' Alguns exemples: 12 �- Samsung ha escollit Barcelona com a P!lataforma per al mercat europeu, obrint un nou centre logístic de distribució pera~ Sud d'Europa a Pedrosa (L'Hospitalet), en el qua! hi ha inve1tit 2.000 milions dejpts. 1 El pla de Samsung és convertir l'area ~e Barcelona en la platafonna per al desenvolupament a Europa en electr~domestics, vídeo i telefonía mobil. L'empresa preve u invertir en total 1O. 000 imilions de pts. entre 1996 i l'any 2000. Aquestes noves instal.lacions ocuparan IQO.OOO m2. Entre aquests plans hi ha la posta en mat¡xa d'una planta de producció d'aparells d'aire condicionat a Palau de Plegamans,! que entrara en activitat el 1997 i que generara 400 llocs de treball. Hi invertira $.000 milions de pts. \ -Un gegant de la logística mundial com ~ühne & Na gel, també ha apostat perla ZAL del Port de Barcelona per a instal.l~r la seva base logística per al sud de la MediteiTania. L'empresa escull Barceloni tot i reconeixer la competencia molt forta de Genova i Marsella. Kühne & Nag~l ocupa 6.000 m2 de la ZAL. - Basf situa a Barcelona el seu centre de d~cisions peral Sud d'Europa. L'empresa dirigira des de Barcelona les seves activit~ts a Espanya, Pmtugal, Italia i Grecia. La companyia té previst inve1tir 30.000 rrtilions entre la seva seu de Barcelona i les plantes petroquímiques del camp de T~ITagona. i - Phillips inve1tira 8.400 milions a Barcelpna. Phillips ha anunciat una inversió a la seva filial Miniwatt de Barcelona de 5.400 milions de pts entre 1996 i 1997 i 1 de 3.000 milions entre 1998 i 1999. Amb aquesta inversió, Phillips ampliara molt substanciosament la capacitat de la seva planta a Barcelona i potenciara el centre d'investigació de nous productes. D'aquesta manera, !'empresa vol ampliar en un 50% la seva producció actual de tubs de r*gs catodics per a aparells de televisió. 1 l Un altre indici de l'interes de les empreseslestrangeres per Barcelona és la decisió de la revista "Fmtune" de celebrar el Foru~ Global Fortune a Barcelona entre el 5 i el 7 dejuny de 1996. ¡ 1 1 El Fórum Global Fortune és una cimera d~ les grans empreses mundials que vol ser una replica del Forum Economic Mundial de Davos. Entre els ponents destaca l'ex-president nord-america George Bush, k1 president executiu de Nestlé, Helmut Maucher i el director de l'lnstitut Harvard lper al Desenvolupament Internacional, Jeffrey Sachs. 13 �Barcelona esta de moda Seguint l'exempl e de Bmce Willis i ~ilvester Stallone amb }'obertura del restaurant "Plantet Hollywood" a la Vila Olímpica, Steven Spielberg esta construint el nou submarí-restaurant "Divct" al Port Vell . I les reines de la passarel.la, Claudia Schi(fer, Naomí Cambdell i Elle McPherson obriran aviat el primer "Fashion Cafe" d'Epropa al Passeig de Gracia. Barcelona, 18 de marry de 1996 irplbalanc 14 �IMPORTANT DESCENS DE D'AGOST L'ATU~ A BARCELONA EN EL MES j L'atur registrat a les oficines de l'Inem a Barcelona en el mes d'agost va baixar en gairebé 1.500 persones en el mes d'agost. lcl nombre d'aturats és de 68.152, que situa la taxa d'atur en el 9,4%. En comparació a altres ambits geognifics 1~ disminució de l'atur a Barcelona va ser notablement més acusada, en contras~ especialment amb els ambits de la província de Barcelona i de Catalunya. j 1 1 L'analisi de les xifres demostra que en el mes d'agost, tres de cada quatre aturats catalans que van trobar feina eren de Barcelona, malgrat que només un de cada quatre aturats esta registrat a la ciutat. Evolució de l'atur registrat en el mes d'agost de 1996 ~- Nombre d'aturats Var. mes anterior Barcelona Prov. Barcelona Catalunya Espanya 68.152 217.713 265.344 2.143.783 Font: lNEM Barcelona 16 de setembre de 1996 .... i¡ ¡ ! -2,06% -0,73% -0,74% -1,24% Taxa d'atur 9,4% 10,7% 10,1% 13,5% �·, fJ ARGENTARlA Luis Escauriaza lbái'iez Consejero Delegado BANCO CRfDITO LOCAL Sr. D. Pascual Maragall Mira Alcalde del EXCMO. Ayuntamiento de Barcelona Madrid, 12 de septiembre de 1.996 Querido A lcalde: Te acompaño, para tu información, 4nos comentarios de nuestro Departamento de Inversiones sobre la llamativa noticia p ~blicada en el ABC el pasado día 9 de los corrientes en torno al endeudamiento del Ayqntamiento de Barcelona. Recibe un cordia l saludo, Luis Escauriaza lbañez ~~•Jtiatro LCAJ,.D• ~ ,EJn ,t ra 'a - 1 8 SET. 1995 N.º ....~J~S .... ' .. !!'4, . . . 1 .. , , . �~~ARGENTARlA BANCO C:RfDITO LOCAL COMENTARIOS A LA NOTICIA J>UBLICADA EN EL DIARIO ABC DE FECIIA 9/9//96 El primer comentario que surge de la ~ectura del artículo en cuestión es la confusión l de conceptos entre carga financiera y deuda! municipal, así como lo que sobre el crédito municipal regula la "Ley 39/1988, de 28 .de diciembre, reguladora de las Haciendas Locales", única normativa legal con referenci~ al crédito municipal. ¡ Así cuando el artículo de ABC dice:" La Ley de Haciendas Locales marca un límite del 25 % de endeudamiento para las corporacfones locales ... ", hay que matizar en el sentido de que el crédito municipal sólo está limitado en la concertación de las operaciones de tesorería, por plazo no superior a un año y es~ limitación es la imposibilidad de concertar tUl volumen total de operaciones de estas caract~rísticas por encima del 3 5 % de los ingresos liquidados por operaciones corrientes en el último ejercicio liquidado (articulo 52 ). El artículo se refiere a información ~el ejercicio de l. 994, en ese momento las operaciones de tes orería de este ayw1tamiento totalizaban tUl volumen de 6282 mili ptas, según nuestros datos, 6.217 según el artículo, 'p or tanto el ratio se sitúa en el 3 %, pudiendo alcanzar hasta ese 3 5 %, es decir, hasta 71. 10q milis ptas. La Ley 39/88 ya no fija más limitaciqnes al crédito, especifica que la apelación al crédito será para la financiación de sus inversi~nes ( artículo 50 ) y para atender necesidades transitorias de tesoreria podrá concertar ol>eraciones de tesorería con las limitaciones descritas en párrafos precedentes. · 1 Si especifica la Ley en su artículo 54 ( y, probablemente de ahí la confusión del articulo de ABC) que " la concertación de !créditos y concesión de avales, en general, exigirá autorización del Ministerio de Economía y Hacienda, salvo que la ComtUlidad Autónoma a que aquella pertenezca tenga atHbnciones en su Estatuto competencia en la materia, en cuyo caso corresponderá a la misma." La Ley prosigue, " Las Entidades Locales no precisarán autorización ... , en los siguientes apartados: ¡ • - Cuando la cuantía d~ la operación proyectada no rebase el 5 % de los recursos liquidad~s por operaciones corrientes, deducidos de la última liquidación prdsupuestaria practicada. • Cuando el crédito se destine a financiar planes provmc1as y programas de cooperación económica .... " Y, a continuación hace referencia a ese porceútaje del 25 %: " Para que la autorización no sea necesaria se precisará, en todo caso, que 1a carga financiera anual derivada de la suma de operaciones vigentes concertadas por la Enltidad local y de la proyectada, no exceda del 25 por lOO de los recursos de la misma a que en este apartado se ha hecho referencia". 1 En síntesis la Ley sólo limita el crédit~ en cuanto a operaciones de tesorería y, lo limita al 35 % de los ingresos liquidados por operaciones corrientes, según la última B.uh. n dr ( :rt·Jno l.uL".ll Jc r . . p.tlu, "'.:\ . • ( .. trrn,¡ dt' S.lll Jru"mllllO. 4fJ • nw 1-1 .\ Lt d nJ • )OI,.It' li.ld '>A ilh-.1\,\1 de,\LHind ,T 2XI·-.( ,¡ .d .1 1411.S. \'.1.\ .. F ¡·. 11! 1 ~\ 2 - .1 "". 1' ( 11 \ l_lnqwr . . on,ll 'XIIi lll - '1 �liquidación practicada. Hemos visto que el ~ymltamiento de Barcelona casi no utiliza en l. 994 esta modalidad. El ratio del 2 S % se! refiere a las cantidades que por intereses y amortizaciones deban pagar las Entidades loc~les en cada ejercicio y, este ratio no limita el acceso al uédito, sino que es una referendia a partir de la cual para concertar nuevas operaciones de crédito debe solicitar autorización al M 0 Economía y Hacienda o, en su caso, a la Comunidad Autónoma. ¡ En el caso del Ayuntamiento de Barqelona, según la liquidación presupuestaiia de 1.994, los importes reflejados por intereses y 4mortizaciones de deuda financiera son 96.060 milis ptas, tal y como se refleja en el artículo ~el diario mencionado . Ahora bien, al analizar estas cifras hay que tener en cuenta que el ! ayuntamiento ha cancelado anticipadamente deuda a largo plazo por 40.273 milis ptas ( información recogida en la memoria pública de l. 994, pagina 76, así como en los estadillos ttunestrales que elabora el ayuntamiento sobre su deuda financiera). Lógicamente este impprte que amortiza anticipadamente no debe tenerse en cuenta como obligación de pago ~el ejercicio, ya que de no haberse realizado esta operación la obligación de pago sería mucho menor dado el dilatado plazo de amortización normal. Ajustado este punto l~ carga financiera del ayuntamiento sería de 55.787 milis ptas, es1o representa sobre los iitgresos liquidados por operaciones corrientes de 1.994 un 27,09% y no el46,7% que refie* ABC. Sin embargo con este ratio se debe tener cuidado a la hora de valorar su significado económico, ya que con la sofisticación del ~rédito en la oferta que el sector financiero realiza al sector público lo cal, se pueden r~alizar operaciones que dio~mi nuyan la carga financiera, con solo posponer la amortizacÍÓil de los préstamos durante su vida, es decir, ampliando los plazos de carencia de ammtizac!ón de esos préstamos. Por tanto para valorar la viabilidad fiqanciera de absorción de esa carga financiera hay que comparar ésta con el excedente que ¡se produce al utilizar los ingresos conientes para pagar los gastos coriientes de funciortanúento. En el caso del Ayuntamiento de Barcelona la serie desarrollada durante los últimos ejercicios es: Excedente Carga fin. Ratio - 1.990 41.264 35.143 1, 17 1.991 43.193 49.677 0,87 1.992 71.357 52.850 1,35 1.993 79.751 60.941 1,31 1.994 80. 186 55.565 1,44 ¡ La evolución no solamente no es negativa, sino que se puede clasificar de muy positiva, ya que en l . 994 con el excedente generado se pu¡ede pagar y se paga casi una vez y media la carga financiera contratada, cuando en l. 991 1ni siquiera podía hacer frente al total de la misma . Esto está siendo posible por acertada gestión realizada por los equipos económicos de sus pasivos financieros. El artículo mencionado, también dice: '1La deuda municipal de Barcelona ha crecido inintemunpidamente desde l. 992, cuando ya Sif situaba en el 25, l por ciento." De nuevo se �confunde ratios y deuda con carga, pero es quk además la deuda municipal del ayuntamiento ha seguido la siguiente evolución : 1 Emisiones Ctos. ptas. Ctos. divisas Otros To_taUleuda 1.991 55 .153 166.271 19.319 3.658 244.401 1.993 50.352 126.234 101.643 1.962 280.191 1.992 44.092 166.918 57.407 2.986 271.403 1.994 61.713 92.258 119.619 1.305 274.895 1.995 48.408 73.674 145.439 870 268.391 Es decir, la deuda financiera desde 1.9~2 a 1.994 sólo se ha incrementado en un 1,29 % y, con respecto a l. 995 ha disminuido enj 1,11 %, mantenido un perfil descendiente de carga financiera como ya hemos visto. Por último ABC en su artículo ~omenta : "el "agujero" de las arcas del Ayuntamiento de Barcelona no hace más qu~ aumentar , según el estudio realizado por Analistas Financieros Internaciones (AFI) qub1 abarca los años l. 992, l. 993 y l. 994". En primer lugar habría que clarificar que llaman ¡'agujero", pues tal sustantivo no existe en la contabilidad presupuestaria. Si se refiere al Refnanente de Tesorería (Calculo que determina la diferencia de los ingresos pendientes de co.,rar y de los pagos pendientes de realizar, de fonna sintética, si a este calculo se refiere, qu~ es el que pensamos y defendemos como más ;¡propiado para valorar la situación financie~¡a1 de un municipio, la seii e seguida en los últimos cuatro afios es : ¡ Remanente tesorería para gtos. grales. 1.991 -46.988 1.992 -45.603 1.993 -19.224 1.994 -11.145 La evolución de las cifras no dejan !lugar a dudas de la gran mejoría de este parámetro. Pero además para llegar a estos r~sultados, este ayuntamiento está realizando w1as provisiones de dudoso cobro sobre lo~ ingresos pendientes, que en el año l. 994 significan un 44,78% del total de los ingresos pendientes y con la siguiente evolución: ~ov. Dudoso Cobro 1.991 32.317 1.992 30.313 1 1.993 41.475 1.994 51.399 �A ll L )n ~ r' • 'fa J El Aylllltarniento de Barcelona~ en manos del socia1ista íVIaragali incumplió la ley al endeuda$e casi el doble de lo autorizado El erHieudam iento del Consistorio de Madrid. en cambio , se encontraba en el 12,8 por ciento :VIadrid . Adolfo Garn ' El .ilcalde de Barce lo na. el soc 1a li s ta Pas cual :'r1aragall. ha c~lo­ al que ha tf•nido acceso A BC. La deuda municipal de Barcelo• cado al Ayuntamiento que pr es1de en su peor situación eco nóha creci do ininterrumpidamente desde 1992, cuando ya se . mica. Su carga financiera con solidada en 1994 er a de un ·16.7 tuaba en el 25.1 por Ciento. El estudi o es tablece una campa r por ciento. casi el doble del tope fijado legalmente . segti n un reció n con el Ayuntamiento de Madrid, que se situó en el 12.8 P' ciente 1nforme de Analistas finanCie r os Internacionales (Afl) cie nto en 1994. lo que suponia una deuda de 165.498 millo m· ....... ·--· -·-.L La Ley de Hac tendas 1 mversión pr ev1 s · A'I1JNTAUIEKTO DE IIAORIO AYUNTA.WIENTO DE B.UICELONA INFOR WE DE ANAUSTAS Loc ale s marca un li · para 1996 es de 51 ::· FINANCIEROS INTE.RNA.ClOHALES 1992 1993 1 1994 1992 1 1993 1994 m1te del 25 por c1ent o millones de peset :, 148.!l64 271 .4C3 l 280.190 1 274.&30 155.8.35 i 165.4~ de endeudamiento para Deuda vron r En Barcelona. sólú De Tewre na 020 6.217 2• .3.30 19 178 1 56 296 1 232901 las co rporaciones locadestmaran 13.i50 ;: De F<nanoacron 160 T78 124638 1 136 657 215 .107 256 900 668 613 les . El Ayuntam te nt o llones. lo que aderr. 13J,7 T7,9 122.9 129.0 1 de Barcel C· !":3 . c:r. e,n · 1~ sobrt rnqrHOI c~tu ('Y.) supone una red t.: 74~ 1 9.1 De Tewrena ("'•) j13.0 10.2 2.2 26.8 1 J.O bargo . s up e ra ba e n ción co n respec tú 65.1 75.7 112.7 130.7 De F<naroaoOn ("'•) 102.3 1 ~.8 1994 e l 46 por cie nt o. 1995. año en el que 17.002 i 8.7!7 ·5..360 segu n el es tudw ela bo- Vanx 1on atlsolvú óe 11 o.vda viva 1 ~42 In vi rtieron 13.961 :: a.w 1 9,663 12 204 i 18 ·5.152 ·14458 ·17073 De Te$0rena ("'·1 3.1006 rad o por .-\ fi. el n ive l llones de pesetas . 11 713 24 .121 39 206 1 11¡660 1 14019 1 41.?;1J i rc Laoon !"• l mas ele vad o de to das ~n.a --·---------·---. - - -- ---- --·- · 4.5 12.8 1 ·2.6 16.0 1 3.9/ las capi tal es de pro•.nn· Van.W:<OO ~ VIY.I SOOI'l! <ngfl!SOS CO(T. ('r,) lnversiones ·~ 1 Oe Tesoreoa ·2.5 ~.8 ~.3 5.8 1 1-{).2 ·14.5 1 Cia de España 1 6.7 ! 11.4 , Ue Finar-.:t.acK>n 6.3 18.3 5.7 18.6 ' Pe ro el .-\ vu nt a· Un dato altame~ 26.072 1 17.843 : 17.236 52.851 : 60.94J 1 96.060 miento de Barcelona no • Garc¡a financien signtficam·o es qu e 14,0 13,3 25.1 l 12.8 26.7 4<>.7 mcremento del ca ; so lo In cumple sistem a· l ~~"CJ.! n_n~n~ren sob"' rngresos cotnfl1tes ('Y•) tulo de 1nvers ior. uca mente la lev. sm o 500 .000 mil lo nes de pesetas y una plo . en el caso del Imp uesto soque el ·•aguj ero" d e sus Jrcas no en los Ayuntamientos en los G de uda a prov eed ore s de 1~0 .0 00 bre .-\ctlvtdades Económic a s gobierna el Partido Popula r hace mas que Jumentar. >eg'Jn ha mantenido po r encima de i . el est udio . cu\·o Jnalisls abarca mlilones de pesetas no conslgfla · ([ .-\ El. Barcelon a ti ene el coefi · c1ente mas alt o de España. un 1.9 das en ios Pr esu p u es to s . u¡na di ce de Precios al Consumo t IF !os ú1os t99:!. ~ 99:3 v 199~ ~an parte de esa deuda .::s res· po:- c1en Lc. se i"ü idc .-:.2 Hc s;J :t.1· :' . e!! n!ngtin caso . ha sido 1".: Iet. con el l.786 por Cie n to En n or a l diez ppr ciento A s: ¡:¡o n sa bli1dad. si n dud3 . 1 el Números rojos .-\ vurJtam¡e nt o de Ba rce lona . po ne de mam1íesto en van os '.ladnd. por el co nt rano. ha pasado del l.65 all.6. En este uitlrno año. lo:; ja rce· Es ta snuacwn Impedía a fr -.m · formes internos del PP . Por otra parte . no se ha de:· tar ¡:¡ollt tcas de Inversi ón. d~ d o !on¿;es so portJban una oeuda Por lo que s e r efie r e al !m · tado ntm,'1.In caso de corru pc: puesto sobre Bien es Inm ueb le s m ·a de 27 ~.830 m1 llones de pese· que en numerosos casos se !?S· (!Bfl. Barcelona tt ene un 0.39 por en el Ayuntamie nto de \ladr: c ras de los cuale s 6 ~ l í co rres ta ba al limite o se sobrepasab~ el Ciento. mientras qu e :0.1 adnd h3 25 po r cw nto del end eudam1elitto ante algunas sos pechas . se ha , po nd1an a te so re n a y 268 .ti l 3 a ruado en consecue nCia. En ca: permitido por la Ley de Bases 'de pasado del 0.506 a l 0. 5 1~ po r deu da de t1 nanctac1o n. ciento. En cuanto a las po!it tcas bi o en Barcelon a aun no se La cteuda so bre los 1ngresos co· Reg1m en Local. hecho nada por tratar de le1·.1 de mvers1ón. la fuerte deuda de Ya fu e ra del info rme elabo· r nente s s uponia un 133 . 7 por tar la sospecha de financiac t los Ayuntamient os soclal ist3 s rada por .-\nalistas . la compa ~a· Cient o. De este porce nta je. un 3 Irregular y ennquecimiento . había bloqueado su reacti vació n. Clón ent re las ctfras económuias por ciento es at n bu1 ble a teso· cito de soCialistas por el den or: Según las ultimas cúras ofi Ciales de ambas Corporacwnes arroja rena. v el lJO.i restante a t1 nan · nado «caso :Vto~1lmau dat os signi ficativos . Por eje~ de que se disponen . en :V1adn d la CtaCIOn. Elmforme tija la cu3ntta de la deuda finanCiera del .-\v unta· mi e nto de \ladnd en ! 99~ en l65 .i98 millones de peset as. es deCir. 109.332 rmllones de pesetas menor que la que soporta la Corporación barcelonesa . La deuda del Cons tstono que preside el popular J osé Man a Al· varez e": Manzano se reparte en: ~ 7~0 millones de deuda de resorer ia y 160.718 de t1nan c1acwn . La carga t1nanCiera del .-'\ 1 un· tam1ento de '.!adnd se ha 1do re· du c1endo como consecuenCia de la poiitlca de 3ustendad v con· ten cwn del gasto tmpulsada po r el PP En este moment o. se s1 ttia en el l ~ . 3 por crenro. 2.8 pu n tos por debaj o de la ext s tent e en -- ----- ¡n,a 1 199~ Barcel ona es quiz as e l C3 S O mas representati vo cie la gest ión soc1alista t' n corporaciO nes locales . :-.:o hay qut• oiVJdar que la he· re nCI;I que lus ;onal Jstas depron ,1 lo,; popu!Jres >upnnt> u na · - - -· - .. • • l •• 1 ��BARCELONA CONVEN110~ BUREAU alNGRESSOS DE MÉS DE 1.000 PEJtSONES 1996 Internacional Endocrinología Ginecologica DECUS Nacional d'Optica, Optomoetria i Contactologia European Partid e Accelerator Conference (EPLj\C'96) Europeu Contracepció ; Internacional Dones, Treball y Salut Internacional d'Editors Europeu d'Autisme Europeu d'Obesitat Nacional de Dermatología Panamerica de Flebologia Mundial del CESIO Internacional Fibrinolisi Mundial d'Arquitectes Europeu de Bioquímica Internacional de Transplantament~ Internacional "Free Radical Research" Europeu d'Analistes Financers 1.000 2.000 1.000 1.000 1.100 1.000 1.500 1.500 1.000 1.500 1.000 2.000 1.200 9.000 1.500 3.000 1.500 1.000 1997 BID Europeu d'Ortopedia i Traumatología Mediforum Internacional de Psicoanruisis Nacional Hematologia i Hemoterapia European Association for Intemational Catah1 d'Odontoestomatologia Mediterdmi d'Urologia Europeu del Dolor Europeo Terapia Familiar Educati~ - 3.000 7.000 10.000 3.000 1.500 1.600 1.500 1.000 1.700 1.500 1998 Europeu d'Anestesia Europeu d'Urologia Mundial de Dentistes Europeu de Diabetis Meat Science and Technology 1 Europeu Jnfermeres de Dialisis i transplantamer1-ts 2.000 4.000 6.000/8.000 8.000 1.000 2.000 �··~· BARCELONA CONVFNTION tBUREA U 1999 17.000 2.000 1.300 3.000 12.000 3.000 7.000 1.000 1.000 1.200 1.000 1.000 1.000 Europeu de Cardiologia Symposium de Cromat.ografia Europeu de Patologia lnternational Bar Association Europeu de Radiologia Europeu de Medicina Nuclear Audio Engineering Society Internacional Tecniques Neurocirugia Intemational Police Association International Solvent Extraction Conference International Headache Society Espanyol de Pneumologia i Cirugia Toracica Metropolis 2000 Internacional d'Espectrometria Europeo Cirugía de la Ma Mundial de Ferreteria 1.500 1.500 2.000 2001 American Assn. of Petroleum Geologists - AAP0'97 Heart Failure of the European Society of Cardiology 1 1.500 1.500 2002 Intl. Federation Automatic Control ·- IFAC , Intl. Federation for Cervical Pathology & Colostopy 1 l - 2.000 2.000 �·:· Jnfo_1udame 12/7/96 •:• M_ultitudinari conerés d'_Audi a Barcelona "---....1.-PI~......gr-esses-massius a'aques pnmer seme , eg amb la convenció que la companyia automobilística Audi acaba d'obrir aquests dies a Barcelona i per a la qua! hom espera una assistencia d'uns 8.500 professionals del sector procedents de 65 palsos. 1 Segons estimacions de Fira de Barcelona, aquesta convenció suposani per a la ciutat un impacte econórnic positiu de més de 5.000 rnilions de pessetes. Aixó suposa complir un deis reptes de Turisme de Barcelona com és aconseguir captar per a la ciutat reunions amb participants d'alt poder adquisitiu, i que després puguin tomar a visitar la ciutat. La convenció es desenvolupani alllarg de la segona quinzena de julio!, a un ritme de 600 participants diaris diferents que assistiran per coneixer el nou cotxe Audi 3, un vehicle de la gamma rnitjana-alta que competini amb els nous models de Mercedes i BMW. Entre els assistents s'hi compta a Ferdinand Piech, presi9 ~~~- ci~_l Grup Volkswagen . •:• La Cambra de Comerc gualifica de positives les expectatives del sector hoteler La Cambra de Comen; acaba de fer públic el seu butlletí d'estadística i conjuntura del segon bimestre de l'any, Perspectiva Economiba de Catalunya, en el qual fa una valoració del moment turístic tot considerant-lo ~lt positiu peral sector hoteler. L'informe esmenta especialment el bon nivell d'ocupació hotelera de Barcelona, que situa d'un 64,1% de mitjana pels passats mesos d'abril i ¡maig, enfront d'un 56,8% de la mitjana de les restants zones turístiques de Catalunya. 1 (S'adjunta copia de /'informe) 1 •:• El Port de Barcelona euan_ya al_ge _Geno a en creuers El Port de Barcelona es troba en aquests moments en un moment de franca expansió pe! que es refereix a creuers marítims. Segons les agencies catalanes, el nostre port avantatja per primera vegada al de Genova en el nombre d'escales de barcos (300 per 356 a Barcelona), tot i que en passatgers de creuer~ la ciutat italiana encara manté les distancies: 343 .000 front als 233.000 de Barcelon~. La raó fonamental d'aquest canvi que s'esta produint és per causa del rnillorament en l'Aeroport i les auto pistes, que fa Barcelona més accessible per als europeus i nord-americans, a banda de l'oferta turística i cultural de Barcelona, ponderada per les agencie~ com superior. En aquest sentit hom pensa que enguany hi pot haver un "boom" en creuers. ' Tanmateix, a banda de les millores operarles a1!Port (tot i que encara estiguin per acabar), va ser decisiu per l'impuls per !'actual vinguda de creuers l'assistencia durant els . Jocs deis millors vaixells, acció que va permede donar a coneixer a les príncipals navilieres i operadors les possibilitats del Port de Bhrcelona. .../. 3 . 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4405 Title A name given to the resource Conferència "El moment de Barcelona" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Competitivitat Lideratge Govern Infraestructures Acció política Barcelona Campanyes Tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Esquerres Iniciativa per Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències