77 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/897/0000001397.pdf 3b61d345eb1691a3070f41b4a963f9bc PDF Text Text INTERVENCIÓ - IV Cumbre Mundial de Alcaldes “La alianza de civilizaciones: el papel de las ciudades y los gobiernos locales”, Pasqual Maragall 12/04/2007 | Istambul ISTANBUL BARCELONA AND AFTER 13 APRIL 2007 (CORRECTED & REVISED) 1. MY LAST VISIT HERE WAS IN 2005 AS PT. OF CATALONIA PREVIOUS AS MAYOR, WHEN MAYOR ERDOGAN AND I SISTERED BCN AND ISTANMBUL 2. NOTES OF THE BCN DECLARATION IN 2005 LESS CLIMATE THAN IN 1995 PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY CREATE BANK OF DEVELOPMNET EUROMED IMOPORTANCE OF DESERTIFICACIONS (SEE RECENT MAPS) AND DEPLETION OF FISH RESERVESIT SEEMS THAT MANY OF OUR BEACHES WLL BE GONE I AM NOT A FANATIC OF PESSIMISM, SEEN THAT ALL PREVOIUS PESSIMISMS HAVE FAILED) FIRST OF ALL THAT OF ALFRED MARSHALL INVENTOR OF ECONOMICS AND DIMISHUNG RETURNS (OF COURSE HE DIDN’T TAKE ACCOUNT OF AMERICAN UNLIMITED RESERVES OF LAND: KEYNES WAS RIGHT) NOT IN BCN CONF’CE BUT IN BCN FORUM OF CULTURES (2004): DAVID CRYSTALL TALKED �ABOUT DEPLETION OF THE NUMBER OF LANGUAGES THIS CANNOT BE PREVENTED BUT THE NUMBER OF LANGUAGES LEARNT CAN THEORETICALLY BE INCREASED MIREIA BELIL PRODUCED A PERSUASIVE PICTURE OF THE FORUM OF CULTURES AND ITS CONTINUITY. I EXPECT ISTAMBUL WILL SOME DAY BECOME AN OLYMPIC CITY AND A FORUM CITY AS BARCELONA WAS: THIS STAMPED A QUALITY MARK BESIDES BCN’S NAME 3. THESE EVENTS HAVE AND WILL HAVE PRODUCED A RETURN OF THE MEDITERRANEAN BASSIN TO A CERATAIN DEGREE OF CENTRALITY IN MODERN WORLD, SOMETHING THAT WE LOST IN 1492 EUROPEANS “DISCOVERED” AMERICA AND IT IS A GOOD SIGN THAT BOTH SPAIN AND TURKEY AND PROBABLY PORTUGAL ARE COMMANDING THE ALLIANCE OF CIVILISATIONS EFFORT. THE MED BASSIN IS REALLY THE MID TERM OF EASTERN AND WESTERN CULTURES BOTH IN TIME AND SPACE 4. BACK TO PRESENT: SOME RELEVANT BUSSINES AND INDUSTRIAL EVENTS HAPPEN IN THE AREA: THE MERGERS BETWEEN AUTOPISTAS SPAIN AND AUTOSTARDE ITALY, BET. ENEL AND ENDESA IN POWER GENERATION, THE ACQUISITION OF SCOTISH POWER BY IBERDROLA SPAIN ETC. 5. LAST WORD: ON SARAJEVO TADIC AS A SYMBOL OF INT’L JUSTICE �MLADIC AND KARADCIC AS A SYMBOL OF INT’L FAILURE MOSTAR: SOLANA SENT RICARD PEREZ CASADO THERE AND HE GOT THE REBUILDING OF THEW “MOST” OR BRIDGE UNITETING THE CROAT WITH THE MUSLIM SIDE OF THE RIVER, DESTROYED BY A BOMB. (“MULTI, MULTI, MULTI” … SAID AN ANGRY BOSNIOCROAT OFFICIAL : “YOU ALWAYS TALK MULTI, I’M FED UP WITH MULTI!” THIS IS THE REAL QUESTION: THE “MULTI, MULTI” FATIGUE AND THE COZINNESS AND WARM OF THE “US, US, WE” REFUGE, LIKE IN KIDS: “ME, ME, ME” ALL THE TIME, IN VIEW OF THE IMMENSITY OF SORROUNDING SPACE AND THE TALLNESS OF TREES AND HOUSES. IT IS NOT A COINCIDENCE THAT THERE WAS A MAN FROM VALENCIA, RICARD PEREZ CASADO, THE ONE WHO REMADE THE BRIDGE. VALENCIA, AS WELL AS THE SOUTH OF CATALONIA, WAS NOT ALWAYS CHRISTIAN BUT HAD ALMOST 8 CENTURIES OF MUSLIM DOMINATION, 711 A.C. UNTIL 1492 POST.C. THE BISHOP OF SEGORBE ONCE TOLD ME LESS THAN 20 YEARS AGO THAT HE HAD FOUND KORAN IN THE SEGORBE MOUNTAINS OF VALENCIA AND THE JOYFUL RIVALRY BETWWIN “MOROS Y CRISTIANOS” IS STILL PRESENT IN VALENCIA AND ALICANTE’S FESTIVITIES. EVEN IN CATALONIA, A PLACE LIKE MIRAVET (THE NAME SAYS EVERYTHING) HAS A FESTIVITY CALLED “THE SIEGE” WHICH CELLEBRATES THE RESISTENCE OF A PLURAL COMMUNITY OF MOORS, CHRISTIANS AND JEWS, PROTECTYED BY THE ORDER OF THE TEMPLE (“TEMPLERS” IN CATALAN) AGAINST THE ATTACK OF THE CHRISTIAN KING COMING FROM BARCELONA. �AND MANY TOWNS IN LLEIDA, WEST OF BARCELONA AND ALSO OF LONG STANDING ARAB DOMINANCE, HAVE NAMES LIKE VINAIXA (“BEN AÏSSA”) OR VINAROÇ (“BEN AROCH) – TWO NAMES CORRESPONDING TO TWO CONTEMPORARY MOROCAN MINISTERS TO WHICH I DISCOVERED THEIR GEOGRAPHICAL ORIGINS IN SPAIN. TO END WITH A NOTE OF FUTURE: IT IS FORTUNATE THAT PREMIER ERDOGAN, WHATEVER HAPPENS TO HIS BRIGGING FOR PRESIDENCE IN TURKEY, IS TRYING WITH JOSÉ LUÍS RODRÍGUEZ ZAPATERO TO BRIDGE OR ALLY CIVILIZATIONS. EVEN MORE SO IF THE PRESIDENCE OF THIS BRIDGING EFFORT (“BRIDGE” BEING PREFERRED TO “ALLIANCE” AS A TITLE, SEEN THE MILITARY PARFUME OF THE LAST NAME) IS ACCEPTED BY JORGE SAMPAIO, FORMER Pt OF PORTUGAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Istanbul Barcelona and after Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Istambul (Turquia) Abstract A summary of the resource. IV Cumbre Mundial de Alcaldes “La alianza de civilizaciones: el papel de las ciudades y los gobiernos locales”. Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Alcaldes Globalització Administració local Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-04-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1595/0000000758.pdf 20bd768e4742fb0e614eeadb91a18368 PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource It is not in our interest to pretend we are not in Spain Source A related resource from which the described resource is derived Catalonia Today Language A language of the resource Anglès Creator An entity primarily responsible for making the resource Burgen, Stephen Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Estatut Economia Model social Acció política Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-10-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1564/0000000799.pdf 8b9b6e815a39192cec28e8e7f7ccf3b4 PDF Text Text E N T R E V I S T A a PASQUAL MARAGALL JO NO ESTARÉ MAI TAN LLIGAT AL NACIONALISME ESPANYOL COM HO ESTAN AVUI ELS NACIONALISTES CATALANS Pujol sol dir que el PSC és el màxim responsable de les renúncies de Catalunya en la Transició. Com valora aquell període? La Transició va ser impulsada pel PSC i pel PSUC bàsicament, que van ser els dos partits més votats el 1977. Eren els partits més arrelats en els moviments polítics del final del franquisme: l’Assemblea de Catalunya, CCOO, els moviments dels barris, etc. En aquells moviments el nacionalisme hi era molt poc. Ara alguns sectors parlen de la necessitat d’una segona Transició i jo penso que, efectivament, cal fer una actualització de la Constitució i l’Estatut. L’elaboració de l’Estatut es va fer en un clima de consens entre les diferents formacions catalanes democràtiques. Quan es va trencar aquell consens? El trencament de la unitat catalanista es produeix el 1982, i queda simbolitzat en el moment en què CDC va trencar la capçalera de l’11 de setembre. Aquell dia, abans de la manifestació, el Guti, en Raventós i en Roca es van reunir en un bar de la Via Laietana, i Roca va dir que Pujol havia decidit que no hi hagués capçalera unitària, i mai més no n’hi ha hagut. És el moment en què Pujol estableix la teoria segons la qual hi havia hagut una traïció del PSC. Potser CiU va voler monopolitzar el catalanisme, però, com a reacció, el PSC se’n va anar desmarcant. En els seus orígens, el PSC tenia uns dirigents i uns intel·lectuals clarament adscrits a la tradició catalanista, com Raventós, Obiols, Alexandre Cirici o Oriol Martorell. Avui costa més trobar-hi persones d’aquest perfil. 41 El PSC d’avui continua essent un partit catalanista. Hi ha gent que parla amb to crític dels “Montilles”, però el cert és que Montilla ha declarat que ni Mas ni Duran no li poden donar lliçons de catalanisme i �E N T R E V I S T A nó positiu, amb sentit de futur, perquè la política, en el món, és un mercat de futurs en el qual ens hem de situar bé. En quins aspectes no n’hi ha prou amb el que tenim? Si ara escrivíssim la Constitució i l’Estatut, els faríem diferents. Jo sóc partidari d’afegir a l’Estatut un codi interpretatiu, que li doni una visió més en la línia de la devolution escocesa, més federal. Cal posar l’èmfasi en la proximitat: l’autonomia dels pobles, de la societat i dels poders propers ha de ser la norma, i les matèries reservades a l’estat han de ser l’excepció. Per això el que caldria és posar-se d’acord sobre quines han de ser aquestes excepcions, que són necessàries perquè la proximitat no és bona sempre. En moneda, control de fronteres i defensa, no ho és. Cal tocar també la Constitució? ningú no l’ha desmentit. És possible que algun comportament del PSC està fent ara en una situació que ho és menys. Han de ser els historiadors els qui interpretin si el El trencament de la unitat catalanista es pro- PSC va donar lloc o no al trencament de la unitat catadueix el 1982, i queda simbolitzat en el mo- lanista per part de CiU. Noment en què CDC va trencar la capçalera de saltres creiem que no. l’11 de setembre. propiciés que CiU hagi actuat com ha actuat, però jo crec que la responsabilitat va ser i és de CiU. El 1982 CiU va plantar la bandera del “nosaltres sols”, que ha durat més de vint anys. Avui, en la crisi basca que vivim, Pujol és exquisidament delicat amb els equilibris de l’Estat, però als anys 1981-82, al moment de la LOHPA, etc., també hi havia una situació crítica. El 1982 Pujol ens va estigmatitzar per ser curosos en una situació delicada, que és el que ell Fa cent anys el catalanisme es va proposar regenerar Espanya i obtenir l’autonomia de Catalunya, objectius que avui es poden considerar assolits. No està esgotat aquest tipus de catalanisme? El somni catalanista de fa cent anys en certa manera s’ha complert, perquè per primera vegada des que es va formular aquell projecte hem tingut vint anys d’autonomia. Però no n’hi ha prou amb el que hem aconseguit, i amb això no faig un plantejament només reivindicatiu si- 42 La Constitució és una gran disposició transitòria concebuda per passar de la dictadura a la democràcia i a l’autonomia, i té l’ambigüitat que, com deia Napoleó, una constitució ha de tenir per durar. A la Constitució no hi surt la paraula Europa ni la paraula Catalunya, perquè encara no s’havia entrat a la UE i les comunitats autònomes encara no s’havien constituït. Per tant, caldria introduir a la Constitució la filosofia dels tractats de la UE i la regulació bàsica ja consolidada de les comunitats autònomes. Persones pròximes a vostè, com Oriol Bohigas o Rubert de Ventós, consideren que Catalunya ha de reivindicar un estat. Ara que entraran a la UE Lituània, Eslovènia, Xipre o Malta, no és lògic pretendre que Catalunya tingui un estatus com el d’aquests països? Els estats que entren ara a la UE són els que van desaparèixer el 1871 �E o 1914 o 1945. Els qui vam perdre la cadira dos segles abans ho tenim més complicat; haurem d’esperar una mica més per obtenir a Europa l’estatut que volem. Europa farà, ella mateixa, una evolució. Quan es va negociar el Tractat de Maastricht, els länder alemanys van dir a Köhl que no era lògic que Luxemburg tingués veu i vot a la UE i ells no, i això va donar lloc a la creació del Comitè de Regions, que almenys permet a les regions europees d’expressar la seva opinió. Ara entraran uns quants “luxemburgs” i, per tant, la situació encara és més calenta. Però cal donar un marge de respiració als estats, que estan cedint sobirania per dalt i reben molta pressió per baix. Si no deixem respirar els estats, entrarem en un procés molt difícil de controlar. Però la batalla dels populars, singularment dels espanyols, per evitar una Constitució federal és una batalla perduda. N T R E V I S T A Catalunya té prou instruments polítics per afrontar la globalització? corrent de la història, que tendeix a simplificar les estructures. La globalització encara fa les coLa necessitat de tenir una certa dimenses més difícils als països com Catasió per a no ser engolit per les cultures lunya, perquè la globalització fa amb globals és el que el du a plantejar una els països el mateix que amb les emaliança dels territoris de l’antiga Coropreses: els concentra. La globalitzana d’Aragó? ció ha acabat amb moltes empreses industrials, per falta de dimensió, i Respon a dos factors. Per un ha provocat la seva integració en cantó, les eleccions de 1996 van deempreses més grans. Amb els estats mostrar que hi ha un triangle constipassa igual: dins de cada estat hi Els estats que entren ara a la UE són els que ha un procés de concentració. Madrid és una ciutat global van desaparèixer el 1871 o 1914 o 1945. Els perquè té l’estat, té un pes qui vam perdre la cadira dos segles abans ho demogràfic, està ubicada al tenim més complicat. centre de la península, etc.; s’ha beneficiat de la concentració. Això fa els problemes més tuït per Aragó, Balears, Catalunya, el greus perquè nosaltres no només no País Basc, Astúries, etc., on es fa una tenim veu pròpia a Europa sinó que, interpretació d’Espanya diferent. A a més, a Espanya ja no tenim el pes València aquesta opció encara no és que teníem. En certa manera, quan majoritària, però ho serà. Per un aldemanem singularitat anem a contra tre cantó, efectivament, és una res- 43 �E posta de Catalunya a la globalització. Si no tens 10-15 milions d’habitants, no pots tenir un aeroport potent i, sense aeroport, ja et poden donar veu a Europa que no arribaràs a ser allò que voldries. En aquest procés de concentració, per a fer un país i una metròpoli potents cal definir un espai més gran del que som estrictament. Si no sustentem el nostre projecte en l’intent de reunir unes condicions econòmiques, demogràfiques i tecnològiques d’una dimensió determinada, no tindrem mai allò que considerem que ens correspon políticament, perquè no hi haurà la base necessària per a sustentar-ho. Aquesta estratègia no és tan efectista com una “Declaració de Barcelo- N T R E V I S T A na”; és una opció de llarg termini. I és més efectiva. Vostè últimament ha denunciat els excessos del nacionalisme espanyol. Ara manen tres nacionalismes i, encara que no ho sembli, s’aguanten mútuament perquè tots els nacionalismes es fonamenten en l’existència d’un adversari. La situació dramàtica del País Basc ha creat un espai polític per al nacionalisme espanyol. I, històricament, ha estat el nacionalisme espanyol el que ha creat el drama basc, quan el 1938 Franco va dictar un decret que va suprimir els furs de les “províncies traïdores”. Aquí hi ha l’origen del conflicte, que es confirma quan el 1948 Aguirre, des de l’exili, va enviar una En aquest procés de concentració, per a fer un carta a gent diversa del país país i una metròpoli potents cal definir un es- dient que, si allò continuava així, es perdria la identitat del pai més gran del que som estrictament. País Basc, i fent una crida a la 44 joventut basca a reaccionar, “si cal, violentament”, diu textualment la carta, que jo vaig llegir fa uns anys a l’arxiu Tarradellas. Per tant, està tot escrit: la provocació de Franco i la resposta del nacionalisme basc. El context de la carta d’Aguirre era la desesperança que va causar el fet que Franco no caigués en acabar la Guerra Mundial. Sí. Sembla com si el món ho hagués oblidat. Recordo que fa anys em vaig entrevistar amb George Bush senior, quan ell era vicepresident, en un moment en què hi havia un conflicte entre Espanya i els Estats Units sobre la renovació de l’acord sobre les bases americanes i ells no entenien els recels espanyols. Com a alcalde, li vaig explicar que els ciutadans de Barcelona pensàvem que els americans no van arribar a Espanya igual que van arribar a Itàlia, perquè a Ità- �E lia van fer fora els feixistes i, en canvi, a Espanya va ser al revés, van venir de la mà de Franco. Com veu la situació actual d’Euskadi? Si no incideix algun factor extern, no hi ha sortida. Buscant on es pot trobar un desllorigador, crec que la generació que va fer la Constitució hi hauria de dir la seva. Per sobre d’Aznar només hi ha el rei, i és difícil que la corona intervingui. Els únics que poden tenir una certa autoritat moral sobre el Govern són la generació constituent: Pujol, Roca, Fraga, Carrillo, Suárez, González, etc. A mi m’ha semblat bé l’actitud de prudència de Pujol davant el conflicte basc, però en el moment en què aquest conflicte s’està convertint en la gran excusa per impedir que Catalunya pugui tenir el que li correspon, crec que Catalunya s’ha d’implicar més. Encara que la Constitució no sigui dels qui la van fer, sinó que és de la ciutadania, no es pot negar que una opinió sospesada de la classe política d’aquell moment tindria un impacte. N T R E V I S T A el 30 % local. Tercer, la inversió estatal per habitant a les àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants (ara mateix, Barcelona, Madrid i València, i, progressivament, Sevilla, Màlaga, Saragossa i Bilbao) ha de ser la mateixa arreu. I quart, aplicar el principi de pagar per renda i rebre per població. CiU sosté que el nou sistema de finançament ha estat un pas endavant. L’Homs diu que el nou sistema és millor perquè els impostos dels catalans es quedaran a Catalunya, però ben mirat potser era millor el sistema anterior, perquè abans l’Estat ens enviava uns diners que es calculaven segons el cost efectiu dels serveis, i cada cinc anys es revisava aquest cost. Ara el que l’Estat dóna Centrant-nos ara en la política catalana, vostè proposa potenciar l’ensenyament públic, doblar el pressupost de cultura, promoure habitatge públic, etc. D’on sortiran els diners? D’un sistema de finançament millor, perquè amb l’actual no anem enlloc, i d’una major inversió de l’Estat. Nosaltres proposem un sistema de finançament amb els objectius següents: primer, els rendiments per habitant dels règims foral i comú s’han d’igualar; és insostenible que el finançament per habitant del País Basc superi en més del 50 % el de Catalunya. Aquesta igualació proposem que es produeixi en un termini de vint anys. Segon, el repartiment de la despesa pública entre els diferents nivells administratius ha de ser el 40 % estatal, el 30 % autonòmica i 45 són uns impostos, i no es garanteix que es cobreixi el cost dels serveis. El resultat és molt dolent perquè els impostos que ens han donat són els indirectes, que abans pujaven més que la renda, però ara pugen menys. Per tant, si bé és cert que des d’un punt de vista acadèmic i també des del punt de vista de l’autonomia el nou sistema és millor, el fet és que s’han equivocat a l’hora de definir quins i quants impostos s’havien de traspassar: el resultat pràctic és un desastre. Amb la majoria absoluta del PP a Madrid era difícil obtenir un acord millor. Tot això ve del pacte de 1999 entre CiU i PP per a la investidura de Pujol. Per imperatiu d’aquest pacte, CiU, per una banda, ha acceptat un �E N T R E V I S T A Els rendiments per habitant dels règims foral i comú s’han d’igualar; és insostenible que el finançament per habitant del País Basc superi en més del 50 % el de Catalunya. finançament insuficient i, per l’altra, va acceptar l’exigència del PP de no plantejar la reforma de l’Estatut en aquesta legislatura. (Però el que més em va sobtar en el debat de política general de l’octubre passat va ser el suport implícit d’ERC al pacte CiUPP, ja que ERC va votar a favor de no tractar la reforma de l’Estatut fins la propera legislatura). Quan va ser alcalde va tenir problemes amb el seu partit, fins i tot es va dir que aquests problemes van causar la seva renúncia a l’alcaldia. Si vostè arriba a la presidència de la Generalitat, es podrien reproduir aquelles tensions? Em vaig retirar en el moment en què, des de molt abans, havia decidit fer-ho, no pels problemes que hi pogués haver al partit, encara que és cert que l’anunci de la meva retirada va coincidir en un moment en què el partit de Barcelona havia pres la decisió d’ampliar l’Executiva a 30 membres, decisió a la qual jo vaig ser contrari. Pel que fa a la situació actual, d’entrada hi ha un canvi important, que és que ara sóc el president del partit. La relació entre el partit i jo i entre Ciutadans pel Canvi i el partit és més madura. CpC ha firmat un conveni amb el PSC, sense supeditar-s’hi, que ha aclarit aquestes relacions. Tenim la convicció que la fórmula clàssica dels partits polítics necessita una renovació. Ara tots els partits intenten crear un moviment extern afí, per tal de mobilitzar voluntats de persones que volen col·laborar sense fer-se militants. Es diu que vostè té un caràcter especial, amb cops de geni imprevistos, etc. Creu que aquesta imatge el pot perjudicar en les eleccions? Em perjudicaria si no hagués governat Barcelona durant quinze anys. Aquest és l’últim recurs de CiU; davant un adversari que no poden batre opten per la desqualificació personal. Però aquests recursos no serveixen quan, com és el meu cas, s’apliquen a una persona coneguda de tothom. Ara bé, és cert que en determinats moments hi ha hagut campanyes en la línia que indiqueu i fins i tot més perverses, però tot i aquestes campanyes jo vaig guanyar Trias, Cullell dues vegades, i Roca. Quines aliances es planteja el PSC per governar la Generalitat? Nosaltres mirarem de guanyar amb una diferència important. Si el PSC pogués governar sol tindria més poder del que mai ha tingut Pujol, ja que podria dominar la Generalitat i l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Aquesta possible acumulació preocupa alguns sectors. Barcelona, i el PP manifesta que és inacceptable que el PSC governi Catalunya amb un partit independentista. Jo crec que tots els partits, quan governen, es tornen partits de govern. Una altra possibilitat és la coalició PSC-CiU. Un escenari amb Maragall president de la Generalitat i CiU decisiva a Madrid podria afavorir aquesta fórmula? Si CiU perd el Govern de la Generalitat, es reduirà la seva capacitat de condicionar el Govern estatal, perquè si CiU perd les eleccions catalanes difícilment podrà votar a favor del PP a Madrid. Si de cas s’abstindrà, com sempre. Quan es facin les eleccions generals, les eleccions catalanes encara seran massa recents com perquè CiU canviï la seva estratègia i confessi d’una vegada que l’esquerra espanyola i la dreta espanyola no són el mateix. Perquè si accepten això se’ls enfonsa la seva construcció ideològica, que, des de 1982, s’ha basat en el discurs que tots els partits espanyols són iguals pel que fa a la qüestió nacional. Però la història demostra tot el contrari i CiU, finalment, ho haurà d’acceptar. Estic convençut que finalment es produirà un pacte entre els nacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà una nova “Declaració de Bar- Jo sempre he dit que la meva presidència serà clarament “presidencial” i que tindré un conseller primer. I aquesta estructura la farem seriosament, amb una llei, no com s’ha fet ara. El president ha de ser-ho de tothom, no en el sentit Tarradellas de govern d’unitat, siFinalment es produirà un pacte entre els nanó en el sentit de representacionalismes i l’esquerra espanyola, i s’imposarà ció institucional, d’una presidència moderadora que reuna nova “Declaració de Barcelona” en què presenti l’interès general. participaran el nacionalisme i el federalisme. Tornant a les aliances, la fórmula natural seria la coalició PSC-ERCIC. Aquesta coalició podria hipotecar alguns elements de programa del PSC? Hi ha qui diu que la col·laboració amb ERC a la Generalitat seria més complicada del que ha resultat, per exemple, a l’Ajuntament de 46 celona” en què participaran el nacionalisme i el federalisme. I això potser també fa que CiU no ho admeti obertament, ja que, per a poder fer un bon pacte, els convé no donar-lo per descomptat. Però tot això només és una especulació. �E N T R E V I S T A En els sectors més catalanistes hi ha una certa recança davant la possibilitat que la Generalitat sigui governada per un partit lligat a una formació estatal. Què els diria? El primer que els puc dir és que jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els nacionalistes catalans. Primer, perquè de nacionalistes espanyols n’hi ha de vàries classes i, segon, perquè actualment el PP determina des de Madrid el que es vota al Parlament de Catalunya, i els nostres estatuts deixen molt clar que el PSOE mai no determinarà el que el PSC voti a Catalunya. Un tema que planarà damunt les properes eleccions és la immigració. Què en pensa? És una vergonya que la gent que va immigrar els anys 60 i que ha superat la situació de pobresa que tenia aleshores hagi de veure com els seus barris, les seves escoles, etc. tornen a ser miserables. Hi ha qui diu que ells, que van ser immigrants, haurien d’entendre millor els qui vénen ara, però és lògic, justament, que no vulguin sentir-se immigrants per segona vegada. A Pedralbes no hi ha conflicte perquè no hi viu cap immigrant. Exacte. El que no es pot fer és titllar de racistes els qui viuen en els barris on es concentra tota la immigració. Cal invertir en els barris més desafavorits, perquè un barri depauperat produeix un efecte de crida a què s’hi concentri la immigració. I cal dir que la dreta no està aportant solucions a aquesta situació. Ara mateix els socialdemòcrates governen pocs països a Europa. Es pot esperar un canvi de tendència? La DS italiana ha publicat una carta a Le Monde i a La Repubblica, firmada per d’Alema i Amato, és a dir per l’exPC i l’exPS, on diuen que cal crear una formació reformista a nivell italià i europeu. Ho argumenten dient que Köhl, quan es va quedar sol com a governant de dretes a Europa, va dir que per tal que la dreta tornés a ser hegemònica calia deixar-se de manies i integrar dins la Internacional Demòcrata-Cristiana els Tories britànics, però també Berlusconi, Haider, etc., és a dir el populisme nacionalista. D’Alema i Amato diuen que ara l’esquerra ha de fer el mateix però al revés, és a dir, ha d’integrar dins el reformisme els que van sortir perjudicats per aquella gran coalició de dretes. Els liberals? No, els demòcrata-cristians. Ells sostenen que aquest moviment de Köhl va deixar fora de joc els demòcrata-cristians i, per tant, els interpel·len a unir-se als socialdemòcrates per a fer una gran formació de centre-esquerra. 47 Fa prop de 25 anys de l’aprovació de l’Estatut. Com somia la Catalunya del 2025? Hi ha qui pensa en la independència, i a mi em sembla bé que ho pensin. Us contestaria amb una altra pregunta: ara fa 25 anys, on pensàveu que podíem arribar en aquest període? Contestant aquesta pregunta es contesta l’altra. Jo crec que hi ha hagut un ritme positiu; que, després de 1714, a la història de Catalunya mai no hi havia hagut 25 anys com aquests, amb democràcia, tranquil·litat, progrés econòmic, autonomia, etc., però també penso que ara és el moment de fer un pas endavant. No sé on haurem arribat el 2025, però si recuperem el ritme inicial i donem una empenta a l’evolució estatutària i constituent, l’any 2025 estarem molt bé, fins i tot en l’àmbit europeu. Raimon Carrasco i Miquel Sellarès � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jo no estaré mai tan lligat al nacionalisme espanyol com ho estan avui els nacionalistes catalans Source A related resource from which the described resource is derived Debat nacionalista Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Carrasco, Raimon Sellarès, Miquel Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Federalisme Espanya plural Nacionalisme Acció política Oposició Territoris Catalunya Constitució Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-03-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/696/19920225_LV.pdf a070e96601f31bc11814ec6277cce6b7 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/02/1992 La Vanguardia, p.002, Cultura y Arte Héroes del 91 Joan Teixidor y los otros PASQUAL MARAGALL ¿Qué Cataluña es la que muere Con Joan Teixidor? Si es cierto que cada día el país es ya otro, un poco distinto, la Cataluña que amanecerá mañana habrá dejado atrás... ¿qué cosa? ¿Cuál de sus múltiples acentos? ¿En qué será mañana el río Fluvià distinto al de hoy? ¿Qué margen, qué cañizal habrá imperceptiblemente cambiado su proyecto? Y aún: ¿es que las cañas del delta, “perdido ya Sant Pere Pescador para siempre” -y quien conozca un poco esas tierras no puede evitar una emoción muy honda ante la serenidad del poeta, de la persona-, es que esas cañas seguirán siendo las mismas sin el poeta? Otras veces nos hemos preguntado: ¿existe el rincón de la “fageda” si nadie lo está mirando? Existe, sin duda; existen las cañas hoy como ayer. Pero nos preguntamos ¿para qué, para quién? Existen para una humanidad cuyo rostro todavía no conocemos, si bien está programado en lo que nosotros somos, porque sólo de nos otros puede nacer lo que mañana será, de nadie más. Nuestro, pero desconocido, es el ser que mirará la “fageda” y las cañas, quizá sin verlas, quizá para arrasarlas, quién sabe si amando a su sombra, a su vera. Pues no conocemos lo que engendramos, preguntémonos de nuevo cómo se produce el tránsito hacia el futuro. De dos maneras: creando (o modificando) y dejando poso, posando, reposando, muriendo. Lo que queda Lo que queda de nosotros cuando ya no estamos es lo que realmente influye: ese es el programa que dejamos escrito en el memoria de la especie. Ciento cincuenta veces (tres veces por cada cien años durante 5.000) ha tenido lugar esta operación antes de nosotros. Sólo 150 veces desde aquel hombre acurrucado que encontramos hace un año junto a Sant Pau del Camp. Y lo que deja mos depende de cómo lo dejamos, del momento, de la manera. Igual que es cierto que la primera impresión es la buena, lo es que la última es importante, porque es la primera en el tiempo que nos sucede. La primera que ve la humanidad que no conocemos, que nace el día en que nos vamos. La buena preparación del tránsito, un arte reserva do a los elegidos, los más afortunados, aquellos a quien la vida ha dado distancia, y compañía. Joan Teixidor nos ha enseñado a cómo aproximarse con palabras, con reflexiones (como el río Fiuvià, cuando perezoso, se acerca al golfo de Roses) al punto donde nos entregamos. ¿Qué ha muerto en nosotros, qué Cataluña ha muerto un poco? ¿Qué es lo que, en realidad, muriendo ha quedado programado en nuestra memoria colectiva? Miremos un trecho atrás, de ese 1991 donde la ciudad ha mudado, en ella misma y en los que la poblamos. 44 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Murió primero Vidal Alcover y a los nueve meses Maria Aurèlia. Murió Amat, plantados ya los “pebrers” de su calle Manacor, su último acto de civismo. Murió Puigcerver plantado ya el Lliure, y Garsaball con la medalla al Mérito Artístico aún reciente en el pecho. Murió Montserrat Roig, prosista del Eixample, con los ojos asustados mucho antes de la enfermedad, con los ojos asustados por el descubrimiento de la muerte que hay en la vida, en la vida misma: las pequeñas muertes de cada día que las mujeres viven por nosotros, los hombres, los niños, los mayores. Y también murió un hombre por excelencia: constructor, padre, abuelo, concejal, fiel amigo, marido fiel, carácter, genio, alegría: tanto de todo ello que aguantó casi más allá del final para estar presente, fiel a todos, en el final del mandato, cuando ya todo el cambio de la ciudad estaba encarrilado. Murieron otros constructores, obreros de la construcción, dejando su sangre estampada en la nueva ciudad. Y ahora Joan Teixidor, mostrando que podemos morir de cara. Repaso los rostros de todos y pienso que la Cataluña que se nos ha ido un poco -no digo la Barcelona, porque las ciudades seguramente cambian menos que las naciones, si es que cambiar pueden, pues para cambiar hay que ser, y las ciudades son más del dominio profundo del devenir mismo, del mezclarse todo en uno sin descanso- , que la Cataluña que se nos va y que en el fondo se queda para siempre es la mejor Cataluña. Piensen ustedes un poco en todos ellos y vean en qué consistió su patriotismo -de qué mil variadas maneras compusieron su amor por nuestros confines y cómo en todos ellos predominaba la generosidad sobre la necesidad de afirmarse, la abundancia cordial sobre el encerrarse. Cierto que todos tuvieron un respeto por el “ismo” de la nación, un respeto y una militancia diversa. Sin ese factor, sin ese punto de silencio que concita la mención de lo que nos es común y aún de reverencia por quienes lo representan y lo representaron (como Tarradellas, amigo Benet), no habría país, no habría ciudad, no habría nada. Pero sólo con eso... no vamos a ningún lado. Sólo con eso simplemente somos, pero no vamos. Y, por tanto, dejamos de ser lentamente. Nuestros héroes del 91 tuvieron todos una manera de expresar que su “ismo” nacional era el punto de partida de un humanismo. Seguramente porque la historia nos ha hecho más sabios, más cautos; seguramente por eso nadamos entre aguas, juntamos nuestros ámbitos de pertenencia diversos, sin renunciar a ninguno, para usarlos todos en el cultivo de nuestro suelo y convertirlo en el mejor. La única herencia que nos es real mente exigible es la de traspasar con dignidad nuestra última frontera. Asignatura difícil, la más difícil, ésta del examen final. Joan Teixidor la ha pasado con excelencia. Con él termina el año más duro de nuestra historia reciente, el más apasionante, el más transformador y el más caro. Pero la Cataluña que él deja –y que dejan los otros- es mejor. Y la dejan mejor. Porque hemos aprendido a despedirnos. 45 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Nunca consigo olvidar que el despido que tuvieron Miró y Espriu no era exactamente el que hubieran querido. En cambio Joan Teixidor ha podido decir, otra vez, como Maragall hace 80 años “aquest vespre ens veurem al Paradís”. Y lo han enterrado junto a su hijo, su “Príncep”, en Badalona. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 46 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1158 Title A name given to the resource Joan Teixidor y los otros Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Teixidor, Joan, 1913-1992 Necrologies Poesia Literatura Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-02-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2662/19821202_PM_JMN_PStJaume_cGuillerminaPuigLV.jpg 0bd5c4ae38c556bb9446a3643e1c26ed Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Paper revelat (B/N) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jordi Maragall Noble i Pasqual Maragall a la Plaça Sant Jaume Creator An entity primarily responsible for making the resource Puig, Guillermina Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource B/N, jpg Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Maragall, Jordi, 1911-1999 Alcaldes Investidura Abstract A summary of the resource. Forografia feta a la Plaça Sant Jaume de Barceloma, el dia de la presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Sant Jaume Rights Information about rights held in and over the resource Puig, Guillermina La Vanguardia Description An account of the resource Pasqual Maragall i el seu pare Jordi Maragall parlant en primer pla, amb l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona al fons. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-12-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2576/19850613d_00079.pdf ad80abe7066fe5fab627bdb1e598b7db PDF Text Text JORNADA OLIMPICA. DISCURSO DE PASQUAL MARAGALL. 13.6.85 Autoridades, queridos amigos, amics, Vamos a dar comienzo a la sesión de celebración de la Jornada Olímp ica 1985, que va a contar este año con la no necesita persona que presencia de Joao Havelange, muy brevemente, presentación pero que sin embargo quiero, presentar. El presidente de la IFA, Jean Marie Havelange, nació en Rio de Janeiro; pasó parte de su infancia en Bélgica, de donde procede su familia; es abogado de profesión; casado; hombre que habla portugués, español, inglés y que llegó al deporte a través de la natación , su gran pasión, hasta el punto de que sigue dedicándole gran parte de su tiempo. Coopresidente de la Confederación Brasileña de Deportes y de diversas empresas, todas ellas con sede en Sao Paulo, ciudad como saben algunos de Uds., ciudad hermana de la ciudad de Barcelona. Fue olímpico en Berlín en 1936, como integrante del equipo de natación de su pais. Fue tambien olimpico en el 52 en Helsinky, pero esta vez como jugador de waterpolo, y después en Sidney estuvo al frente de la Delegación Brasileña que concurrió aquellos juegos. Comenzó como editor de p ortivo en el año 1937 al ser nombrado en Rio de director de waterpolo y el Club de Regatas Janeiro, llegando a la presidencia de la Confederación Brasileña de Deportes el 14 de enero del 58, para ser nombrado en el 63 miembro del Comité Olímpico Internacional, del que es por lo tanto uno de sus miembros decanos. Y es miembro en Sudamérica y representante en este continente de la Unión Ciclista Internacional. Tiene además otros cargos deportivos con los cuales no les voy a cansar porque no acabariamos núnca. Es miembro de honor de la Academia de Deportes de Francia y otras muchas, y esta en posesión de Caballero de los Deportes de Portugal, Caballero de la Orden de Base, Comendador de Enrique de Portugal, etc, etc, etc, Estamos delante de una persona que representa, creo que mejor que nadie, las múltiples facetas del deporte internacional. Que lo ha practicado, que lo conoce, que lo vive, que lo estima, que vive por y para el deporte; vamos a darle con la palabra la mejor bienvenida a nuestro amigo Jean M. Havelange. (El discurso de Jean M. Havelange está ya escrito) Querido amigo Havelange,quiero agradecer en nombre de la ciudad de Barcelona y en nombre de Cataluña entera y en nombre de España y muy particularmente del deporte español, tan dignamente representado aquí por Presidentes de Federaciones olímpicas, la presencia de Ud. y de sus colegas del Comité Olímpico Internacional, por lo que tiene esto de significativo en un momento en que tantas cosas estan por decidir. Sus palabras valen más que cualquiera de las que yo pueda conocer, estoy muy agradecido por ellas, y tengo que decirle ademas, que estoy seguro de que no soy el único de estar sorprendido por su vasta cultura en materia de Barcelona y, casi diría, de Barcelonismo. Ud cooce no ya los más clásicos �sin6 los menos clásicos; Ud, sabe quien es Sert, y Ud. sabe una cosa 9ue me ha dejado realmente sorprendido y que yo aprendí, no aqui, sino precisamente en Montevideo, Uruguay, ademas de Brasil, cuando allí estuve después de visitar Sao Paulo. Y es que en este mismo salón se decidió, como Ud. ha dicho muy bien, que el campeonato del mundo de fútbol tenía que celebrarse en Montevideo, en el Estadio del Centenario que para eso se comenzó a construir. Se empezó a construir para el campeonato mundial, que la FIFA decidió en este mismo salón en el año 1928, cuando fue mi sorpresa, amigo Havelange y amigo Vallarino, que estando en el palco del Estadio del Centenario y viendo jugar a los equipos de Montevideo, se me presentó una historia del Estadio y ví que aquel Estadio había nacido, conceptualmente, se entiende, en esta sala, en este salón. En este salón que alberga 700 años de historia, que se empezó a construir en 1920, a finales del s.XIII, que ha visto todo, que ha visto momentos de glória y también momentos más tristes de la historia de nuestro país, de nuestra ciudad , que como el Tinell, donde hemos estado inaugurando la exposición de medallas olímpicas, salón que vió la llegada de Cristóbal Colón en 1942 a la vuelta de su primer viaje americano, y que de alguna forma acreditó ya esta ciudad como una ciudad ligada fraternalmente a América como la historia posterior debía demostrar, se sabe que los lazos que unieron a Cataluña entera, a Barcelona con los paises latinoamericanos fueron creciendo sobretodo a partir del s.XVIII y que nos hermanaron intereses y también sentimientos comunes. Yo quiero ver también en este 500Aniversario que se celebrará en 1992, no sólo el momento del descubrimiento de America por os españoles; yo creo que hay algo mas allí, hay el momento del encuentro admirado también de aquellos antecesores nuestros con un mundo que no conocian y mas allá todavía, es un gesto olímpico, yo creo, que Cristóbal Colón fue a descubrir mundo sin saber exactamente adende iba a llegar, sabiendo lo que quería, llegar a los paises dende Marco Polo había estado, sin saber exactamente ni donde ni cómo, pero buscando nuevos horizontes en el mundo. Yo creo que este espíritu de aventura, de conquista, de curiosidad, de no quedarse atrás ante lo desconocido que demostró en aquellos momentos Cristóbal Colón y Castilla entera detrás de él patrocinando su empresa, nos tiene que, de alguna forma, recordar que hay precedentes muy positivos que hoy encara mejor que nadie, y , de esto estoy cada día mas convencido, el Movimiento Olimpico Internacional. Este Movimiento Olímpico representa hoy una oferta, y déjenme utilizar un símil económico, para una demanda que está insatisfecha. En el mundo hay una demanda hoy de fraternidad que desgraciadamente la situación política del mundo no permite satisfacer. Y que sin embargo el Movimiento Olimpico esta del modo indicando que es posible satisfacer, y cada cuatro años con su celebración de la Olimpiada correspondiente está llamando al atención poderosamente, la atención de miles de millones de ciudadanos de todo el mundo. ¿Por que?. ¿Por que no estan todas las ciudades pendientes de ese movimiento olímpico, de la celebración?. No sólo por los beneficios tecnológicos de infraestructura que se puedan conseguir entorno a esta gran celebración y que sin duda alguna, son paralelos a un esfuerzo importante que hay 9ue hacer. Yo creo que ahí detrás hay algo más, hay la condicion que he podido constatar personalmente, en los , gobernantes de todas las ciudades del mundo que estan detras de ese objetivo, para el 92 o para el 96 o para el 2000 o para el 2004, como me contaba �Que la ciudad de San Luis está invirtiendo ya 20 o 50 millones de pesetas, 250.000 dólares, en postular por la candidatura del 2004. ¿Qué significa esto?. Esto significa que los ciudadanos de todo el mundo, de todas las ciudades importantes y sensibles del mundo, se estan dando cuenta de que su ciudad les está pidiendo y que el Movimiento Olímpico está en condiciones de ofrecer, ni que sea durante la celebración del de los quince dias políticos. Sepa Ud. Sr. Havelange, que esta ciudad va a hacer honor al compromiso de competir con las demás ciudades a las que admiramos y respetamos enormemente por los juegos del 92. Sepa que además nuestra olimpiada cultural la tenemos pensada para que sea realmente una olimpiada, una celebración que va a durar cuatro años. y que Barcelona sera la animacion de Cataluña entera, desde Ampurias hasta el Ebro se van a volcar para hacer de esta olimpíada una celebración incomparable, en la que va a estar presente nuestro legado griego, nuestro legado romano, nuestro legado romántico v gótico por supuesto, nuestro renacimiento, nuestro barroco, nuestra pintura moderna, nuestro arte, nuestra musica, nuestro p asado, nuestra opera, todo va a estar presente Este es un pequeño país que alentado por el conjunto de ahí. . España, que esta indudablemente detras nuestro, lo sabemos, se va a volcar para hacer, no ya de los quince dias de celebración, sino de los cuatro años de Olimpiada, un auténtico acontecimiento cultural. • Es desde esta esperanza, desde la conciencia de que nuestro esfuerzo va a ser lo único que en definitiva nos acredite delante del escrutinio, sin duda alguna rigurosísimo del Comité Olímpico Internacional. Es desde esta esperanza que le damos las gracias más sentidas y más fraternales, porque sus palabras despiertan en nosotros un eco de algo que ya existía. Muchas gracias. �L 'Alcalde de Barcelona Senyor President, Distingits Membres del COI, Com a Alcalde de la Ciutat de Barcelona i President del Consell Rector de la Candidatura de Barcelona 92, tinc l'honor d'avançar formalment la sol•lïcitudde la nostra ciutat per celebrar els Jocs de la XXV Olimpíada, assumint l'organització de manera conjunta i solidària amb el COE. La nostra petició és substanciada per un conjunt de raons sòlides que podríem sintetitzar en tres paraules: tradició, capacitat i voluntat unànime. Tradició, perquè Barcelona ha animal des de sempre el caliu del foc esportiu i de la flama olímpica. La pr fusió de clubs i entitats esportives, les instal .lacions existents, la mateixa configuració urbana, així ho certifiquen. Barcelona ha demanat ser seu dels JJ 00 tres vegades des del 1920, i fou la primera ciutat que, fa cinc anys, manifestà el desig de postular els jocs de 1992. Capacitat, perquè Barcelona és a punt. Barcelona té la majoria d'instal .lacions construïdes, té la infrastructura urbana i humana necessària, té els recursos indispensables per assegurar el desenvolupament rigorós i amb èxit de la màxima trobada de l'esport mundial. Barcelona només necessita culminar i arrodonir els diversos projectes que ja avancen en l'actualitat i ... omplir de gent els recintes olímpics. Finalment, voluntat unànime, perquè la nostra ciutat ha sabut il.lusionar-se i viure en l'optimisme que genera el mateix projecte olímpic. Els ciutadans, les institucions, el món econòmic, la intel.lectualitat, els mitjans de comunicació, s'han apuntat a una proposta racional que s'adapta a les necessitats i ambicions d'una ciutat que mira al futur i irradia un optimisme condensat en dues paraules: «Ara, Barcelona». Experiència i anhels es fonen a Barcelona, en una solució d'entusiasme que només és possible en certes ciutats: només és possible en aquelles ciutats que, prou prestigioses per organitzar uns Jocs, són prou humils per saber-los viure intensament. PASQUAL MARAGALL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Jornada Olímpica 1985. Discurso de Pasqual Maragall Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comitè Olímpic Internacional Barcelona Havelange, João , 1916-2016 Esports Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1136/19880204d_00263.pdf 79108b86a3312ee4710d98d932ee17bd PDF Text Text Discurso del Excmo. Sr. Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona, con motivo de la Apertura de las Jornadas "Innovación y Futuro". 4 de febrero de 1988 �SEÑORAS Y SEÑORES, EN PRIMER LUGAR, DESEO DAR LA BIENVENIDA A BARCELONA A LOS PARTICIPANTES EN ESTAS JORNADAS QUE NOS VISITAN Y DESEAR, A TODOS USTEDES, UN PROVECHOSO DESARROLLO DE ESTE ENCUENTRO. ALGUNAS CONSIDERACIONES SOBRE LA SITUACIóN ECONóMICA GENERAL PERMITEN SITUAR ADECUADAMENTE LOS TEMAS QUE USTEDES VAN A DEBATIR. LA INTERDEPENDENCI ECONóMICA, O, SI SE PREFIERE, LA GLOBALIZACIóN DE LA ECONOMÍA, YA NO NECESITAN SER DEMOSTRADAS. �POR ESO LA MARCHA DE LA ECONOMÍA INTERNACIONAL ES UN DATO INELUDIBLE A LA HORA DE ENJUICIAR LAS PERSPECTIVAS ECON&4ICAS DE áMBITO NACIONAL, Y LA RELACIóN DE TODO ELLO CON LA PPOMOCIóN Y CREACIóN DE PYME. A GRANDES RASGOS, LA ECONOMÍA INTERNACIONAL APARECE ACTUALMENTE CARACTERIZADA POR UNA SERIE DE DESEQUILIBRIOS QUE SE INTERACCIONAN. DE UN LADO, LOS DÉFICIT DE LA ECONOMÍA DE LOS ESTADOS UNIDOS, INTERNOS Y EXTERNO, - QUE GRAVAN FUERTEMENTE EL CONJUNTO DE LA•OCDE, PUESTO QUE LOS ESTADOS UNIDOS PARTICIPIN EN EL PIB TOTAL DE LA ORGANIZACIóN CON UN 40%. LA CAÍDA DEL DOLAR HA SIDO LA CONSECUENCIA DE ESTE DESEQUILIBRIO CLAVE, Y, A LA VEZ SE HA CONFIGURADO COMO UN INTENTO, POR PARTE DE LA ADMINISTRACIóN NORTEAMERICANA, DE PALIARLO. �TAMBIÉN EL CRACK BURS;TIL DE OCTUBRE DEL ANO PASADO TENDRíA SU EXPLICACI6N üLTINA EN LOS DÉFICIT NORTEAMERICANOS RELACIONADOS CON LA SITUACIóN DEL RESTO DE LA ECONOMíA MUNDIAL. LA CAíDA BURSíTIL, QUE POR SUPUESTO HA AFECTADO A NUESTRAS BOLSAS, ESTE TENIENDO CARACTERíSTICAS Y COMPORTAMIENTOS DISTINrTOS A LOS DEL MíTICO CRACK DEL 29. LA CRISIS DE ENTONCES TARDE EN LLEGAR A EUROPA UN AÑO, LA DEL 19 DE OCTUBRE LO HIZO EN 12 HORAS. CONOCEMOS LAS CONSECUENCIAS INMEDIATAMENTE RECESIVAS DE LA CRISIS DEL 29. - DE MOMENTO, LAS ECONO4IAS AFECTADAS POR LA CAIDA DE AHORA HAN CONTINUADO SUS PAUTAS ANTERIORES DE MODERADO CRECIMIENTO, AL TIEMPO QUE LAS BOLSAS APUNTAN UNA CAUTELOSA RECUPERACIóN. �DE OTRO LADO TENEMOS LOS DESEQUILIBRIOS POR SUPERAVIT DE ALEMANIA, JAPóN Y DE LAS ECONOMíAS INTERMEDIAS DE TAIWAN, COREA DEL SUR, HONG-KONG Y SINGAPUR, SI BIEN LOS SUPERAVITS DE ESTOS PAISES OBEDECEN A CAUSAS DISTINTAS, LA CONSECUENCIA ES LA MISMA AGRESIVIDAD EXPORTADORA Y CONTROL Y ATONíA INTERNOS QUE REDUCEN LA DEMANDA IMPORTADORA, Y, POR LO TANTO, LAS POSIBILIDADES DE CRECIMIENTO DE OTRAS ECONOMíAS. A ESTE CUADRO HABRíA QUE AÑADIR EL ESTRANGULANTE PESO DE LA DEUDA EXTERIOR DE LOS PAÍSES EN VIAS DE DESARROLLO, QUE RESTA ASIMISMO FLUIDEZ A LOS INTERCAMBIOS MUNDIALES POR LA FUERTE REDUCCIóN DE LA CAPACIDAD IMPORTADORA DE LOS PAISES ALTAMENTE ENDEUDADOS. �POR LO QUE RESPECTA A LA ECONOMÍA ESPAÑOLA, HAY QUE DESTACAR QUE LOS RESULTADOS DE LOS DOS úLTITvOS AÑOS HAN SIGNIFICADO UNA RECUPERACI6N ESPECTACULAR DE ALGUNOS DE LOS INDICADORES MáS SIGNIFICATIVOS. LA DEMANDA EFECTIVA SE HA SITUADO EN TASAS SUPERIORES AL 6% ANUAL, RITMO QUE DUPLICA PRáCTICAMENTE AL REGISTRADO EN LA CEE. EL DATO MáS SOBRESALIENTE DE LA DEMANDA INTERNA HA SIDO EL CRECIMIENTO DE LA INVERSIoN, QUE HA ALCANZADO UNA TASA REAL DEL 14%, FRENTE AL 5,2% DE EUROPA EN 1987. EL OTRO FACTOR QUE HA IMPULSADO A LA DEMANDA INTERNA ES EL CONSUMO FAMILIAR, CUYO CRECIMIENTO HA SIDO EN 1987 DE 4,1%QUE DUPLICA LA TASA DE DESARROLLO EN LA CEE. �EN CAMBIO, EL SECTOR EXTERIOR HA DADO UNA APORTACIóN NEGATIVA AL CRECIMIENTO DEL PIB. EL GASTO INTERNO DE LA ECONOMÍA ESPAÑOLA ESTE BENEFICIANDO EN UNA CUANTÍA IMPORTANTE A OTRAS ECONOMIAS, A TRAVÉS DEL AUMENTO DE LAS IMPORTACIONES DE BIENES Y SERVICIOS,NO COMPENSADAS POR LAS EXPORTACIONES. ESTE DESEQUILIBRIO SE HA TRADUCIDO EN UNA FILTRACIóN NETA HACIA EL EXTRANJERO, QUE EN TÉRMINOS DE PIB, ALCANZA MES DE 2 PUNTOS PORCENTUALES EN 1986 Y 1987. ES DECIR, ESPAÑA HABRÉ HECHO UNA APORTACIóN, MODESTA PERO NETA, AL CRECIMIENTO DE LA ECONOMíA M U ND I AL . SIN DUDA, LA INTEGRACIóN DE ESPAÑA EN LA CEE HABRá CONTRIBUIDO A ESTA SITUACIóN DE MANERA DUAL. �LA ECONOIIiíA ESPAÑOLA TUVO QUE SOPORTAR LA EXPORTACIóN DE LAS EMPRESAS DE OTROS PAíSES COMUNITARIOS, MáS COMPETITIVAS POR MEJOR DOTADAS. PERO ESTA COMETENCIA HA PROVOCADO UN COMPORTAMIENTO MáS DINáMICO DE LAS EMPRESAS ESPAÑOLAS. LAS IMPORTACIONES DE BIENES DE EQUIPO QUE INCORPORAN INNOVACIóN •TECNOLóGICA HAN CRECIDO UN 30%. ESTA RENOVACIóN DEBE DAR LUGAR A AUMENTOS DE LA PRODUCTIVIDAD QUE MEJORARáN LA COMPETITIVIDAD DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA, LO QUE SE TRADUC IRá EN COMPORTAMIENTOS MáS FAVORABLES DEL SECTOR EXTERIOR. LA INTEGRACIóN EN EUROPA HA IMPULSADO TAMBIÉN LAS INVERS IONES EXTRANJERAS, DE FORMA QUE LA BALANZA DE CAPITALES HABRá AYUDADO A COMPENSAR LOS RESULTADOS ADVERSOS DE LA BALANZA DE BIENES Y SERVICIOS. �CON TODO, LA ECONOMíA ESPAÑOLA VA A/MENTANDO SU PRESENCIA ACTIVA EN EL áMBITO INTERNACI +NAL . EN ESTE SENTIDO, Y ASIMISMO POR RAZONES DE SOL DARIDAD HACIA EL ESTIMADO PUEBLO ARGENTINO, HEMOS DE CELEBRAR LA RECIENTE FIRMA DEL ACTA CONS T TUTIVA DEL TRATADO GENERAL DE COOPERACIóN ENTRE ES'AÑA Y ARGENTINA, QUE CONTEMPLA INTERCAMBIOS POR VAI R DE 350.000 MILLONES DE PESETAS. LA OCDE ATRIBUYE A LA ECONOMíA ESPAÑOLA UNA EXPECTATIVA DE CRECIM NTO PARA 1988 DEL 3,5%, EL DOBLE DEL PREVISTO PARA EL CONJUNTO DE LA CEE. INDUDABLEME TE, DIVERSOS SON . LOS FACTORES QUE . PUEDEN INFLU NEGATIVAMENTE EN ESA EXPECTATIVA, ALGUNOS DE IIS CUALES ESCAPAN A CUALQUIER POSIBILIDAD DE CONTROL ESDE LOS MECANISMOS DE NUESTRA ECONOMíA. OTR'i S , EN CAMBIO, DEP ENDERáN MUCHO DE LAS MEDIDAS QUE S . ADOPTEN Y DE LAS ORIENTACIONES QUE PRESIDAN NUES ►'A ACTIVIDAD. �EN ESTE SENTIDO, ES INDUDABLE QUE, EN EL MARCO DE LAS CARACTERÍSTICAS ESPECÍFICAS DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA, LA PROMOCIóN.Y CREACIóN DE PYME TIENEN UNA IMPORTANTE FUNCIóN EN LA DOBLE DIRECCI6N QUE DEBE MOTIVAR HOY NUESTRA POLÍTICA EMPRESARI AL LA COBERTURA EN GRADO SUFICIENTE DE LA DEMANDA INTERIOR Y LA EXPORTACIóN.• HAY QUE IMPULSAR DECIDIDAMENTE LA COOPERACI6N ENTRE ADMINISTRACIóN, UNIVERSIDAD Y EMPRESA PARA ALCANZAR LOS OBJETIVOS NECESARIOS DE CALIDAD Y DE COMPETIVIDAD DE NUESTRA PRODUCCI6N. DFSDE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA ESTAMOS CONVENCIDOS DE LA CONVENIENCIA DE ESA COOPERACIóN. LA ADMINISTRACI6N LOCAL PUEDE COLABORAR DE DIVERSAS MANERAS A LA REACTIVACIóN ECONóMICA Y A LA CREACI6N DE EMPLEO. �LOS AYUNTAMIENTOS SON -SI ME PERMITEN LA EXPRES ION- LA MáS "EMPRESARIAL" DE LAS ADMINISTRACIONES PliBLICAS, LAS CUALES GASTAN YA UN 43°2% DEL P.I.B. ESTA CALIFICACIóN EMPRESARIAL LES VIENE A LOS AYUNTAMIENTOS POR SU PROXIMIDAD AL CIUDADANO "CONSUMIDOR" LO QUE PERMITE UN MEJOR CONOCIMIENTO DE SUS PROBLEMAS Y NECESIDADES ASí COMO UN MAYOR CONTROL DE AQUEL SOBRE LO PRODUCIDO Y TAMBIEN PORQUE LOS AYUNTAMIENTOS SON ADMINISTRACIONES DE DIMENSION MANEJABLE, QUE PUEDEN INCORPORAR CIERTAS PRACTICAS EMPRESARIALES. POR ESO EL CONTACTO, LA RELACION ENTRE AYUNTAMIENTO Y EMPRESA ES MáS FáCIL: AMBOS ESTáN SITUADOS MáS AL MISMO NIVEL. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA REDUCIDO SU PLANTILLA -DE 15.000 FUNCIONARIOS A 13.000- DE MANERA RACIONAL Y FLUIDA, Y, DIVERSIFICADO, EN CANTIDAD Y CALIDAD, LOS PRODUCTOS QUE OFRECEMOS AL CIUDADANO. �ESTO NOS HA ACERCADO AL SISTEMA EMPRESARIAL Y NOS HA HECHO SENSIBLES A SUS PROBLEMAS Y A LAS POSIBILIDADES DE COLABORAR CON éL. HEMOS PROMOVIDO APORTACIONES COMO LA PONENCIA DE DESARROLLO ECONóMICO Y SOCIAL, INICIATIVES, S.A. Y BARCELONA ACTIVA, S.A. QUE TIENEN COMO OBJETIVO INCIDIR DIRECTAMENTE EN EL TERRENO ECONóMICO. NO SIMPLEMENTE PARA ALIVIAR LAS CONSECUENCIAS DE LA CRISIS -CUYA MANIFESTACION MáS DOLOROSA ES EL PARO-, SINO PARA COMBATIR SUS CAUSAS, ENTRANDO CON IMAGINACIóN EN LA PROPIA ACTIVIDAD . ECONóMICA. EL úNI CO REMEDIO EFICAZ CONTRA EL PARO ES PROMOVER ACTIVIDAD ECONóMICA. CON INICIATIVES, S.A. PRETENDEMOS ATENDER GRANPPS PROYECTOS/ DE INTERnS PúBLICO. �CON BARCELONA ACTIVA S.A. -QUE ES LA PRIMERA EXPERIENCIA DE ESTE GÉNERO EN ESPAÑA- HEMOS PASADO A LA MICRO-INTERVENCIóN EN LA CREACIóN DE EMPRESAS, PRESTANDO APOYO EN LA. ETAPA DELICADA DE LOS PRIMEROS PASOS DE NUEVAS EMPRESAS. NOS SENTIMOS MUY PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS OUE ARRIRFSGAN SU PRESTIGIO Y SUS RECURSOS PARA CREAR NUEVAS EMPRESAS, Y, CON ELLAS, MáS OCUPACI6N. NOS JUGAMOS, TODOS, BASTANTES COSAS EN COMúN. DEFENDEMOS EL ESPIRITU DE RIESGO Y DE INICIATIVA. DEFENDEMOS TAMBIéN LA POSIBILIDAD DE DESTERRAR, UNOS Y OTROS, EL CPRáCTER RETRóGADO DE LAS ACTITUDES REFRACTARIAS A TODO PLANTEAMIENTO DE INTERéS GENERAL. SOBRE TODAS ESAS CUESTIONES TENDRáN USTEDES LA OPORTUNIDAD DE TRATAR A FONDO EN ESTAS JORNADAS. A LA VEZ QUE DECLARO ABIERTAS LAS SESIONES DE �TRABAJO, LES REITERO MI MáS CORDIAL BIENVENIDA A BARCELONA . M UCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4042 Title A name given to the resource Jornadas de Innovación y Futuro. Promoción y creación de empresas / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El contacte entre Ajuntament i Empresa és més fàcil. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CMB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Globalització Relacions Internacionals Territoris Acció política Espanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1061/19861204d_00173.pdf e93f5c197438553070166e531e4e5992 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la Jornada "Barcelona com a inversió" a la Cambra de Comerç de Barcelona Barcelona, 4 de desembre de 1986 Exp. 705784 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SR. PRESIDENT, SENYORES, SENYORS: UN COP MÉS HE DE FELICITAR LA CAMBRA DE COMERÇ, INDúSTRIA I NAVEGACI6 PER LA SEVA SENSIBILITAT ENVERS BARCELONA. EN AQUESTA CASA VA SER, ON PER PRIMER COP VAIG DEMANAR ALS EMPRESARIS QUE COL.LABORESSIN EN LA CURSA PELS JOCS OLíMPICS. JA VAM RECORDAR AIXò TOTS PLEGATS A LA SESSI6 SOBRE HISTORIA I PROSPECTIVA INCLOSA AL PROGRAMA COMMEMORATIU DEL CENTENARI DE LA CAMBRA. LA CONCESI6 PER L'AJUNTAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A LA CAMBRA, EN FI, HA REPRESENTAT EL RECONEIXEMENT DE BARCELONA PER LA SECULAR TASCA D'AQUESTA INSTITUCI6. CREC QUE AQUESTES PARAULES QUE ACABO DE DIR NO ESTAN DE MÉS. ÉS IMPORTANT QUE L'ALCALDE DE LA CIUTAT SUBRATLLI LA IMPORTàNCIA QUE TÉ LA COL.LABORACI6 D'ENTITATS CíVIQUES, PúBLIQUES I EL SECTOR PRIVAT AMB L'OBJECTIU COMi DE FER UNA BARCELONA MILLOR. ÉS Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL PER AIXò QUE EM COMPLAU OBRIR AQUESTA JORNADA Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Ref.. Gabinet de Comunicació "BARCELONA COM A INVERSI6" DINTRE DEL CICLE BARCELONA 92, UNA NOVA CIUTAT PER AL FUTUR. BARCELONA S'HA FIXAT LA DATA DE 1992 COM A META PER ARRIBAR-HI EN CONDICIONS DE COMPETITIVITAT AMB ALTRES CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN. COMPETITIVITAT EN TERMES D'EQUIPAMENT SANITARI, EQUIPAMENT HOTELER, BONES COMUNICACIONS AèREES, MARíTIMES, TERRESTRES. DOTADA DELS MILLORS EQUIPS DE TELECOMUNICACIó ALTRES PARAULES, UNA CIUTAT QUE DE L'EUROPA DEL SUD, DE EUROPA I TOT I PUGUI INFORMàTICA. EN SER CAPDEVANTERA EL MEDITERRANI I PONT ENTRE AMèRICA LLATINA. ENS TROBEM, PERó, QUE AQUESTA CIUTAT HA VINGUT EXERCINT COM A CAPITAL DE CATALUNYA, COM D'ESPANYA, SENSE QUE HAGI ESTAT RECONEGUDA, A CAPITAL O MOLT POC RECONEGUDA, AQUESTA CONDICIó. BARCELONA HA HAGUT DE PAGAR PER ELLA MATEIXA, SIA A TRAVÉS DE L'AJUNTAMENT O DE LA INICIATIVA PRIVADA, ELS SERVEIS QUE EN UNA CAPITAL NORMALMENT VAN A CàRREC DE L'ESTAT, CENTRAL BÉ, LA HISTORIA HA ANAT COM HA ANAT Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL O I FEDERAT. NO TÉ GAIRE �Ajuntament de Barcelona —4— Gabinet de Comunicació SENTIT PLORAR PER LES SEVES CONSEQÜèNCIES. EL QUE HEM DE. TENIR EN COMPTE ARA ES. QUE NOMÉS QUEDEN CINC ANYS PER ARRIBAR A 1992. QUE EN AQUESTS CINC ANYS HEM D'ASSUMIR ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA QUE ACOSTUMEN A DEMANAR — SE A QUALSEVOL CIUTAT EUROPEA. ÉS UN NIVELL D'AMBICI6 QUE S'HA DE MANTENIR I QUE ES POT ACONSEGUIR SENSE GRANS ESCARAFALLS. PODEM DEMOSTRAR QUE SI AQUESTA CIUTAT FUNCIONA MILLOR EL PAIS EN EL SEU CONJUNT, CATALUNYA I ESPANYA, FUNCIONARAN MILLOR. I PER AIXO ÉS IMPRESCINDIBLE LA COL.LABORACI6 DELS INVERSORS PRIVATS. NO HEM DE CONFIAR QUE TOT ENS VINGUI DONAT PER L'ESTAT, O PEL GOVERN AUTòNOM, PER L'AREA METROPOLITANA O PER L'AJUNTAMENT. ESTEM CARREGATS DE RAó. PER DEMANAR QUE ELS ORGANISMES PúBLICS ASSUMEIXIN LES SEVES RESPONSABILITATS, PER NO HEM D'ADORMIR—NOS ESPERANT EL MANNà DELS DINERS PúBLICS. ACABO DE TORNAR DELS ESTATS UNITS ON HE PASSAT 10 DIES "VENENT" EL PRODUCTE BARCELONA, LA NECESSITAT D'INVERTIR A BARCELONA. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.. �—5— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.. HE DE RECONEIXER QUE, EN CERT SENTIT, LA TASCA HA ESTAT FàCIL: TOT I EL DESCONEIXEMENT QUE EN AQUELL PAIS TENEN PER L'EXTERIOR, SóN PROU AVISATS PER SABER QUE BARCELONA, ARA, ES UNA BONA INVERSI6. QUE NO PASSI QUE ENS HEM DE DESCOBRIR A NOSALTRES MATEIXOS PELS ULLS DELS DE FORA. QUE NO ENS PASSIN ENDEVANT PER MANCA DE GOSADIA, PER POR DE PRENDRE RISCOS. AQUEST ÉS EL MISSATGE QUE ELS VULL DONAR, MOLT BREU, I MOLT LLIGAT AL EPÍGRAF DE LA JORNADA: BARCELONA ÉS UNA BONA INVERSI6. MOLTES GRàCIES. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3967 Title A name given to the resource Jornades "Barcelona com a inversió" / Paraules obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Barcelona Model social Economia Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1170/19880920d_00307_LD.pdf fc252975f4eae46ca5b6ef5baf8a7b97 PDF Text Text Conferencia de l' Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasaual Maragall, amb motiu de la inauquracio de le_s _ Jornades ... u Admlnl str a e ro-r.~ocal Adm1ni st?ac 10 dé Just lC ia-=-" Barcelona, 2 O de setembre de 198 8 . �-2- Sr . President Ministre de 1 • Audien2 ia Justicia, Territorial, Excm . Sr . dign issimes Autoritats, . senyores i senyors: Permetint - me que les meves paraules ~ vagin mes ·----------------------------------- enll~ que les merament protocol~ries ct •una inauguraci6. Les materies que es tractaran en aquestes Jornades ~ son sumament envers importan ts per a 12 ciutat i existeix elles una sensibilitat ciutadana que jo atendre 1 recol lir, emorant en aquesta voldria ocasi6 e ls tecnicismes terminol;g ics i conceptuals adequats. J> Les meves consideracions giraran fonamentalment al voltant de l 1 Admin i strac iÓ de Justicia i els Municip is de la Justicia ~1un ici p al a les prenent Gnica, Barcelona ja q ue grans ciut ats, com a referencia p rincip al , el gr uix de l que dir~ ~s extensible a la resta de ciutats esoanyoles. ·- -- - - ---- ---- bo 1 1 pe ro' no pr~cticarne nt �• -3- L'Administraci6 de Justicia els Mun icipis. 1 La tasca normativa realitzada en el periode 82 - 88 - - - - - - - - - -- per iniciativa del Mi nisteri de Justicia ha estat, .----dubte, , problemes pero P~:0d~JJ..te resten encara legislatives que facin possible efica<;, mes ' important, reformes sens ·-·-. ---·---·~-----..~--~---------------~---------·~----·-·-····---·----·· ----~~-~--------- --~ i contribueixin que din~mica la a una resoldre social va ªlg:tJI.J~s Justicia els nous plantejant en l'~mbit de la criminalitat . Entre aquests problemes voldr ia de~;tacar e ls segÜents: -L'increment del consum de droga en el nostre pais, que ha originat, en gran mesura , l'augnent,.espectacular de / la de linqÜenc ia / 1 violenta contra la • propletat en els / darrers anys . / Es calcula que les delictes contra la propietat droga . L'habit del 1 tres quartes parts dels tenen el se u origen en de cgh.sum drogues , la la 1 ./ drogodependencia que en resulta, no sorgeixen de cop en / una col.lectivitat . s6n habits que es propaguen progressivament empssos per un impuls sostingut -diguemne - "comercial", E.lSDec ialment 1/ " quan, en re lac iÓ a la �-4- droga, el seria correcte afirmar dar rers nivell La consum ha de tenir traba, traficants de drogues No la responsahilitat de l'actual de consum de drogues es clandesti. que les actituds i mesures dels governs tinguin causa car~cter ~ mes 1 de la aviat, recull~n drogodepend~ncia. en el fet que els ara el fruit de camp anyas iniciades fa anys . - La crisi econ~~ica dels ~ltims anys ha induit un increment de la delinq~~ncia. Aquesta crisi no t~ el seu origen ni s ' aqre~ja amb els governs que s'han succeit en aq uest per io de profundes -, oero' -ve de lluny i t~ ha de causes estructurals tenir-se en compte d 'analitzar l'increment de la criminalitat. a l'hora �-5- A preocupat per L'Ajuntame nt de Barce lona, . -----· -·--------------.-- - - va prohl eroes, elaborar á~arcelona Ciutadana -------~---------- •-•e·--""""--·- algune s - .... ·-------- -------------· substantives 1 Seguretat un Informe sobre la ---·------------on 1985, l'any ref ormes legislatives -----------------------des de processals que, l'Admin istraci6 aqa~sts municipal, -- s'exposaven ·· · - ·-••·'" _ _ _ __ _ ..----..., les de ~ht~ J.Q de normes la perspectiva de es consideraven essencials pe r mil lor a r la segure tat ciutadana en grans ciutats com Barcelona . L'Ajunt a ment partici p ar en de est~ ·----- del interessat sistema ,JustÍcia a Esp~-;ya-;-aTFiOra ·----·--------------l 'ambit ciutat disseny el ------ ----------d ' Admini straci6 de la general ------que, en de . les seves redu1des competencies en -·- - --- - en aquesta materia , vol realitzar actuacions encaminades a mil lorar -- ~-----·-·- _______ ,.______ M•·--- ----------~ el fun cion ament de l ' Adm inistraci6 de Justicia. Algunes de l'esmentat Informe le s me sures l eg als que contempla i q ue estimem convenient introduir a la legislaci6 espanyola en materia de Justicia s6n: . J 1 h ~ l<-jtt4 �-G- a) L 'establiment flexibles crear-se en que, amb les ~ mes agils de la Justicia. penal rapid i cor reccionals. tribunals mo nitori l'aplicaci6 proc~s un processos de La ...../~ de breu regul9-crtr degud~s/ Ha dria l d 'un gar anties j u di e i jur diques, / estableixi la la s~_vá sanci6 per la justicia, delictiu i per . Jel fet ~ es n_cessari _,.....,-"'' aca&..a-r ...-;'· immedi9-J.e1íii entre la comissi6 amb els retards en 1' aplicaciÓ de la . ]l.ULlCla . En aquesta lÍnia , no se'ns escapen els problemes que pot plantejar el establiment d ' aquests procediments rapids . La ~ent sentencia del TribU!19-_l Constitucional, de 12 de juliol. ele 1988, ~n l~ -t>fbl!\J:::::O:G- determina impossibilitat que un mateix jutge instrueixi el 1 d icti sentencia en una causa, la sumar1 dee-1:-a-r-a- -:ha.- - �-7- Segons que ha n manifest at portaveus del General del Poder Jud icial, aquesta Sent~ncia ,~fecta als . judicis mon i toris que en l'actualitat represent en un 70% dels procediment s penal s, en tractar -s e de procediments a de lictes me nors (amb pe nes inferi ors relatius mesas), delictes fraganti" ~ en que ~ l'autor ( amb penes inferiors als ~ es a detingut anys) i 6 "in deli ctes dolosos. Les mesures de car~cter provisional que s'estan preparant per solventar els p~oblemes de paralitzaci6 de la justÍcia sent~ncia, penal que comp orta l'aplicaciÓ mesu res com aparellar jutg~ de la ~ per que un 1 instrueixi l ' altre ~icti sent~ncia, 1 o prorrogétr la jurisdicci6 en el sup~sit que ~nicament h i hagi un jutge d 'instrucci6, o les mesures definitives fixades per una reforma legislativp, qu e, com s'ha an unciat de fonts del Ministeri de Jus u icia, podría contemplar que la fiscalia exerceixi func~bns ir1_structores que avui s6n competencia de jutges pe1wls , tals mesures - die- , les provi sionals o l 1 les de f ini;t:.i ves , l ' ap licaci~ de h auran de garantir la immediatesa la justícia , sense minva del pr incipi consti t¡.{c ional sego ns e 1 qu al tothom té dret a un / / en j utge �- 8- } imparcial / a un judici p~blic amb i plenes eraranties j urÍdiques . La reforma de les vigents llEJ-I's processals ha de / ,/ contemplar la instrument aote fina litat de /convertir-les per a la re)1litzaciÓ de ~ la en un Just Í cia, / mitjangant la introducc io , d 'u n ordenament procesal basat / en criteris de func.i,_e halitat l d'eficacia, i amb un _..// _ replantejament de les actuals funcions dels intervinents en , el proces, secretaris, essencial especialment dels jutges, , 2 dvocats i procuradors . per satisfer fisc als, Aquesta reforma es la demanda de JustÍcia de la h) La regulaciÓ del principi d'oportunitat reglat ~ el societat. , _.-/ , proces Aquesta penal . mesura ' . necessarla ~ es ·' facilita r la no persec uclo de conductes que , objec tius ' o subjectius, . necessarl per seguir-les, dedicaciÓ del s ·"---- comportaments que , apare ll s que possib i litant -s e policial i per motius no . , alxl judici al ~ es la als ------~-------~------·-~ per l a major gravetat , incideixen en ,-la seguretat ciutadana . ---------------- s ' entén per �-9- / Les lÍnies fonamentals (~n la requlaoló / .. del princ ipi / d 'oportunitat podrien ser les segue s: 1 delictives,/ susceptibles - Conductes de no 1 persecuciÓ pena~ : les consti yJ tives de simple falta: els delictes els en que suposits condemna culpa~itat la possibilit;,ldors condicional ) de l'autor sigui lleu; de l'anlicaciÓ de la suspensió del de la "fallo"; 1 els en 1 1 que suposits es produeixi arrepentiment / aquestf mesura actiu (si ordenament); qu9 n d ' interes .' circumstancies d'actuaciÓ anterior la finalment, subjectives cr iminal; a i , de del en el nostre preponderants atenciÓ l'autor: el caracter; comissiÓ en raons concurreixin nÚbJ!ic; L s ' introdueix a els motius la conducta delicte; la les 1 vida conducta contemoorania subseg~ent al delicte; i les condicions de vida individual, familiar i social de l'inculpat. �-10- -Les normes d ' oportunitat persecuciÓ per podrien l'aplicabilitat ser: que la de les in dicades conductes del pi incipi dec is).Ó // de de~-íctives no sigui adoptada pel Ministeri Fiscal, amb aprovaciÓ judicial, o bé directament pel -;utge o tribunaL{ amb la p ossibilitat / - de recurs en els sup¿sits més/g reus. 'l'ambé hauria de _/ la necessitat/~ e mediar conformitat contemplar-se dels .' . . // . . 1 per J udlcats, excepte que/ a crlterl ce l'organ judicial, el seu interes no o t enti la necessaria rellevancia per ...- /' ft~e lonal donar-1 i tal i tat . ...... e) L' introducció col.laboraciÓ mesures ciutadana responsabilitat. segÜents: de D' la trae te pro ce sal s amp liaciÓ ¡ condic iona l plantejar 1 la l'admissiÓ cal de as senyalar .- les abonament imrnediat del premial¡ regim privilegiat de condonació de als testimonis i perjudicats col.laboració ciuta espontani ¡ de i elles, en les oficines judicials, de afavoridores utilització del cost dret 'atenuant d'arrepentiment total despeses la condemna be neficis penitenciaris. També s'hauria de la reestr ucturaciÓ de les o f i pe,r fer-les més a gils i asequibles judicials ist ra ts. ¡/ �-11 - \ d) Altres mesures a tenir en compte podrien referir-se a l'acumulaci6 penal per obl i gator ia de l'acci6 civil en e l i la modif ic ac i6 de l'actual sistema de aconseguir la immediatesa rec urs os l'eficacia 1 ~ p roces de la just Í cia 9enal. // de me sures legals de caracter junt i creixement servei els amb una adequada mitjans personals de de ,JustÍcia, pendents nombre aut~ntic materials al contribu1ria, que ha que provoquen p el un col.lapse judici En efecte , en e ls darrer nombre de oroces sos judicials, penal, que no poden ser resolts d ' una banda, anys s ' ha multiplicat el de procediments agils pecialment en l'ambit per falta, 1 l'altra banda, perque manque n també materials, ~o de crisi profunda estat en polÍtica situaci6 d ' aquesta, sense dubte, qran i proce ssa,l. i, de s personals i amb l a qua l cosa es devalua poder-se resoldre els conflictes en �- 12 - que es plantegen , de manera que transcorre mass.a ' / /' / " temps entre la comis siÓ del fet delictiu i la sev:a sanció pels ..r'' / tribunals. /_// de Dotar mitjans als/ / jutjats, tribunals i ,/ fiscalies existents , aixÍ . jutqes fisc als efectiva, no forma una rapida , - es i ~ria J0ffi crear nous j utjn.ts, forma r !4Í"ganizar una policía tasca que pugui realitz ar -se especialment en perÍodes de crisi, vegada redre~ades les grans lÍnies de ' . economlca del judicial - pa1s, és el moment que les la pero' situaciÓ instancies estatals hurien d'optar per destinar recursos a lapo.r. de aquesta �- 13 - - La ,JustÍcia Munici p al a les gran~ ciutats. En el Projecte de Llei de Planta i Demarcaci6 -.--~---------==--=-------~---o ubl lc a t al Butlletl Ofic i al de les Corts Judi cial , trobem q ue el p unt 8~ . Generals de 8 de juny d ' enguany, de l ' exposici6 de motius recull la concepci6 de la Llei Org~nic a del Po de r J udicial que afirma que la mun ici p a l es bas a, fonanentalment , en els Jutjats ------------------------- - --- - Pa u, que sÓn organs jurisdiccional s ·----=---------------- ---- - 1 'ambi t . .: --·--- ··-~- -~,··· ··- -·- -- del municipi, " ~Q_ __j,__ .-···~---~·- Justic ia de ~ i~~rdinats destac ant en - -- sistema el ------~--·----~ d 'el ecc i Ó dels s eus titulars pel Ple munic ipal. Tamb~ el tradicional Projecte de col.laboraciÓ LLei, a l hora que 1nvoca la dels Ajuntaments el en '---------~-----· · manten i ment de ls mitjans personals i materials dels J~~-;-de -- P~t~,-- di~--~~~e---~~t-~bl~-1:;;·-~l- sup-;rt economi c de ·-- ------ -- --- ·-----·~ 1' Estat o, ~~- ---·~·------~-------~--.-~--- -·---------·~---- - ------- ---- si s • escau , ·--- d i rectaiñeñTae-·l"trs- --€omun i .tats -------- - -------··- -·---- - - Aut on omes rni tj anc;ant les subvencions oport unes. ---·· ----...--- La Jutjat Llei Org~nica del Poder Judicial defineix - - - - - - - - - - - - - -------c3 e Pa u ' artÍcle jurisdiccional que s'estableix , - - - -- - ----------------------mun ic iois 99 .1, com Gnicament, un en el ' organ aquells --------------·-···--- on no existeixen Jutjats de la . Instancia ~---- 1 - ------..__ �-1 4- Conseg~entment , Instrucció. el problema de la jus ticia --~--·~---·-···--· ~---~-~-· municipal a Inst~ncia i --- ·- les ciutats on existeixen Jutjats --------------------------------InstrucciÓ no s'ha plantejat · --------·-· -~-~--~---------·-------- ~~ ------------ ----- de a ~·-- la - la. Llei ·····--·-----.. Og~nica del Po d er Judicial, ni en el Projecte de Llei de -----· -· --··--·-----•-"'"' '-· ---,-------·--·-·. Plant a i Demarcacio cJudicial. ----------- ·~···--- -------·----- ·-·- -------1 Es necessari dir que el nostre ordenament juridic, no ha sequit -------·-·· · - municipal que ha a considerar la Justicia . , municipal, slno que constitula l'esglaÓ inferior la de l 'Estat, amb competencies minimes i amb un a c~rrec de l'erari municipal. Es tracta, d'un deficient i debilitat se rvei pÚblic estatal caball l'Estat de de sosteniment dones, linia com un servei de ciutadania entes Justicia la de l ' Adm i nistraciÓ l'ha tractat com local . un En servei realitat , de la competencia, ni les entitats municipals han la municipal mes que una carrega que Justicia , ' ni se va considerat l 'Estat els ha imposat. asseny causa sticia: de �-15- - Inadequada demarcaciÓ judicial. / - InfradotaciÓ de mitjans personsrls i materíals . 1 - Ordenament processal obsolet~ - JudicialitzaciÓ de l'Estat i de la societat 1 / JüxÍ com altres factors/" ja apuntats aquesta en ,l exoosiciÓ 1 com ;_ la major cq-tiflic tivitat social per la crisi economica, el trafic de dro(_Jues l etc ... / 1 En aquest marc, "' , ~s dones , on s'ha de plantejar la / posic iÓ de situaciÓ la Just!icia municipal , i, en del Jutj;at de Pau. cTutj a ts s 'h aura de ten ir en En la regulaciÓ amb demarcaciÓ no oblid/r criterís d'equitat 1 la d'aquests compte 1 espec ialment 1 sistema de desi~na ciÓ dels Jutges, actu:Ln especial, e1 la possibilitat que la de compeb:;ncies adequades, fixació i , d'una finalment l de dotar-los també d 'un a organització i / personafpreparat pera complir la seva funció. de �' • -16- L'enfor t iment arnb 1 'obj ect i u Jutge de la legitimaciÓ .~ sigui del ~ com aJmellY.§_¡. Just Ícia r~s Jutgo. ~------ del Bunici pi , munici p is, o .~ agrupaclC~, / en de o de p oblacions de --------- que es po dr ia fer coincidir amb el p _...r -.._ 11 u ni~ipal. ,,.,.L:----- d e finitiva , En ha conte mplar-se ) la conveniencia d 'un ~ esquema de' JustÍcia municipal'· com or gan judicial de l municipi d ,i'ns el sistema judic i al l'Estat. podria La d otaciÓ r e alitzar-se munici p i s . ,. de mitjans en i de instal . lacions col . laboraciÓ amh e ls �-17- Es d i ns d 'aquest apartat de l a Just ic ia a l es grans ciuta ts on ha de Municipal tamb ~ tractar-s e necessi t at d ' inn ovac i6 respecte a dues g~estion s: penal, propiament a) i b) 1 munic ipal 'establiment actuals a) l a d'una justicia en materies no penals. En 1 •,;mbit de l a Justicia penal, d els la d 'organs jurisdiccionals ~ fiscals en descentralització l'ambit f Ju tj a ts de Districte ., i amb la sup ress1o que cont emp la el Pro jecte de Llei de Planta i Demarcaci6 Judicial, hauria d 'ana l i t za r- se Jutjats l a p ossibilitat de d'Instr ucci6 d ' adaptar -l os a a les !'estruc t ura descentralitzar grans ciutats, territorial p er els tal d ' a questes f tJC I\fCft QVt ll)O 1+-t 1 -\~(yl ~e >c'"NTh~-.; T21fvv' (,'¡ 1C A - ~t)W~V;; ¡!" 1\i,., &tm; ~ ,..,. ci u t ats i apropa r la Ju sticia als ciutadans. Les Admin i strac ions local s ha u ien de plantej ar-se també la personaciÓ ~el __ ____ , preces penal, t ra ns cende nc i a muni c ipal . una figura que tinguin pe r Aque st a ciutadana e n e special l ' a mb it recollida mi tj anGant e gitimada p er la Constituci 6 i la ~ '\.,1 ' .... \.,L '" ~udatK~ �-18- Llei d'Enjudiciament Criminal. Es tracta de l'acciÓ popular. A ~ Espanya l'acciÓ general, m~s sense popular es adrnesa excepciÓ que regla la de lictes reservats a la instancia de l'ofes. de l'esmentada acciÓ abasta tots entre el ells els relacionats trafic de p Úb lic s, seguretat ciutadana i drogues. L ' acció popular s'ha d'exercitar de querella (article 270.1 de la Llei per la qual cosa haura de davant el competent, jutge objectivame nt i amb els requisits establerts l' esmentada Llei. La posici Ó de l'AdministraciÓ exercitat l'acció popular, gran loc al de pa rt acusadora , termes generals , etapes p rocessals, es pot ha te, al llarg del procediment , semblanc;:a amb la del Ministeri Fiscal en qualitat q ue . la seva ~ per a1xo val a dir q ue, en intervenir en realitzant peticions les diverses a l'organ �-19- encaminades judicial, , fets i, a l'aclariment i constancia dels té dret a informar , a mes , sobre sentenciador, fonamental de la all; que davant el tribunal constitueix l'objecte causa criminal . __.- ~ ¡¡l ~vJ,cJ:, P{lM~ cwJr 'iftv;Ju.~ b) Respecte a /.{mbit de la Justicia municipal en les ~ grans e i ut ats, VJles actuacions~l.ur ian de dirigir-se a la d.~ despenalitzaciÓ de determinades faltes del Codi Penal en materia de convivencia entre veins, d 'infraccions consegÜentment, l'Administració a competencia de municipal. Aquesta qÜestiÓ ofereix dos estadis d ' analisi: seria la procedencia de la despenalitzaciÓ en general en les faltes, poden passarien administratives, ., sane lo la qu~ i la selecciÓ de materies que ser transformades en infracciÓ administrativa per a atribuir, ulteriormen t, la facultat sancionadora als Ajuntar:tents. El criteri expressat per diferents associacions de magistrats espanyols necessaria desap ariciÓ part de les es mostra unanim de la totalitat o de faltes del Llibre I I I --s quant ' adaeí x és la del Codi la a la major Penal . v iolact&---· ±---- pril'lc: ip:i �- 20 - r1 ' intervenc iÓ . , rn1n1ma, j a que no aquestes faltes ~6ns juridics necessitats de la oferir l'aparell podrien que pot jurisdiccional i, racionalitzar els mitja de que disposa , a i mes es personals concentrant-los en els fets delictius realment i Sembla plantejar la derogaciÓ del i estab.lir en el s~u l.loc un III del adminis~ratives general sancions, excloent i L. ,..1¿ .JJ-bu~c;.;tf=±.ÍGc..;¡i,...,a~---!'1FTFt1tU:rllt1±Í-ec!-:!i~?"atil- ( l'establiment 1 a in s t~ncia tota de rellev~ncia una delictiva serie que , de en materies ser en ' exces jurisdiccionals • el fnncionament nova sistema en pr imera rt 'escassa competencia l'actua.litat dels Jutjats de la. Instancia i carreguen una d' pe rmet ·~Q una resoluciÓ A "· ~ q ue que (luJ-· ~lbu!, clvvV'v,)/ ~ l-t (}vv(.i'\,"ti tk d'arbitr a tge, se ves c~sti gs els <;e. f \AA\~ 1UV'W ut:~:'i..,g;; le!:! ba~ES per tan'bé cat~leg les . ., pr1vac1o de llibertat. S~ria Llibre en Instrucció, d ' aquests ' orqans J~ r �'· -21- 1 En resum, territorial, l'establiment de Jutjats amb que Mun icipals, per coincideixin amb a jutjar els delictes els caracter ( Districtes menors, amb la corres ponent territorialitzaciÓ de la Fiscalía , aixÍ com \ 1 la regulaciÓ d ' alternatives als !udicis a través 1 1 de 1 mecanismes arb itrals decideixi, en sorgeixin l~~_,~Lr . primera instancia, entre despenalitzaciÓ on els de les incid~nci es ciutadans, i també faltes i la seva transformaci6 infraccions admin ist rati ves, que la en contribuirien a apropar la Justicia als ciutadans, a l ' ensems que alleug eririen les carregue s de treball dels ~rgans jurisdiccionals, penals i civils, nersonals més , 1 quals podrien dedicar els mitjans mate rials de que' disposin a jutjar de irnmediata dilacions son els els fets de lictius, alxl, de la Justicia, que una de les causes que els ciutadans consideren que l retards en l'aplicaci6 evitant, forma contribuei xen a l clima d 'i nseguretat ciutadana. 1 J _ _ -·....... '------··--· _) �-22- Territorialitzaci6 de la Fiscalía. ~,~ territori a litzaci6 de la Fiscalí a és un element important considerar cal que modernitzaci6 en , de proces el de la J-ustÍcia, en es>Jecial en els grans municipi com B,arcelona . ~ünis tér i El aparei~\com na.turalesa, conjunt la de per Fiscal , nova la ' seva . propla una figura privilegiada dins el alternat iva de la seguretat ciutadana. El Mini ste ri \ Fiscal és e l primer garant de la dels legalitat, pGblic tutelat drets ~e ls ciutadans i per la Ll ~ Espanyola). Ministeri El (article \ Fiscal, funcional en el Poder Judicial, l'acci6 124 a:nb l'inter~s Constituci6 autonomía st ~ obligat a promoure de l a Justícia si es concu quen els drets ciutadans, la Llei, de la legalitat o l exercita aquesta acci6 tan Gblic tutelat dels per a inst~ncia del s interessats com d ' ofici . El Ministeri Fi cal, per imperi / �-23- de , la Llei, assumeix una funci6 directa de defensa dels del ciutad~. drets Pero el ple exercici de l'e sme ntada funci6 ha topat hist~ricament amb grans obs tacles, s'han expre ssions de sumar a les altres formes i que de disfuncionam'ant de l'Administraci 6 de JustÍc ia al nostre \\ \\ \ d'insist'ir ~la necessitat que la S'ha assumeixi dels que les funcion~ de direcci6 de ,_ ,- delictes i ja Cr i minal , estii. Ministeri la Fiscalia investigaci6 d'instrucciÓ preliminar de les contc~rnplada '"&.,_ la Llei no es limiti i transcend~ncia Judicial \ '- p~blica . l a Llei es mantenen les facultats Fiscal , d ' Enj udiciament a fets de A singular del investi gadores caracteritzant -l o d 'i nvestigaciÓ en el pr oc~s penal . causes, com un Poder del ' organ �• -24 - un fet preocupant que s 'hagi pc!'gut pre sentar atr i b uci6 d e facultats d'investigaci6 pe nal Hiniste Fiscal com una novetat, qua~ al el que ha existit una pura inobserv~ncia de la Llei. Els pocs mitjans mat; ria ls i pe rsonals de que disposa l a Fiscalía ha \ ut\~ estat de les causes d'aquest fet, que ha anat acompan yat d ' 1n allunyamcnt i manca de comunicaci6 entre \ els mitjans po~i - . ci a ls i judicials , en no existir una estructur a suf icñent. i adequada de la policía judicial. Sense ava~<; un qualitatiu i quanti t atiu en la \ dot a ci6 d e mitja ns a enfortir la Fiscalía, t o ts els intents pcr la seva funci6 investigadora quedaran reduits a un simple desider~tum . \ \ En l' amb it de les grans ciutats, a aquest problema de man ca Fisc al , de cap acitat d'inyestigaci~ s ' hi desco n n ex i6 Audiencies), afegeix de de la el del proplema de la Fiscalía, \ Min isteri llun v ania cent r ali tzada a i les les zones i e l s ~mbits de la ciutat en �... - 2 5- 1 que' es produeixe n els fets delictius . \ Fiscalí a , La dins compete cies esta tutar ies, l ' ambit de les seves ha de desenvolupar les seves funcions ~mb especi al intensitat en un ambit espacial F iscal a ha d ' impul s ar l'exercici de funcions concret. La re lac io nades amb "+s i tes a c<~ntres d ' internament de tot \ ' especialmene tipu s , q uan impliquin la pro tecci6 i defensa de menor s i de s\alguts . Per aixo , és inajornable la ~ oficina, ; en la constituc i6 d e la Fisc'&lia amb els ,Jutjats sempre amh estreta relaci6 amb els corresponents serveis socials. ~ Tambe ,. es Fisc alia en llui t a c ont r a imp ortant miiteries la \ ; l ' es'Pecia l i t zacio tan ~m~rt ant s drogodependenci~, l es Fiscalies especials contra l a de com en la lÍnia droga~ la la de �• . -26- l'ordre jurisdiccional penal ha de plantejar-se la perman nt actuaci6 dels fiscals en la seu dels ;rgans \ jurisdicciort-a ls, radiquen oartic ularment a la seu de en la Fiscalia, aquells 1 també ciutadans, per de processal , el fiscal forma plantejament de no aix; no ~nicament per garantir l'ef sinó que al conjunt pugui n ac udir a ell per dels al per recabar la seva actuaciÓ respecte a conductes Finalment ,he de dir en les funcions de la Fis calia, grans ciutats com Barcelona esquematic de les especialment la possibilitat que la Fiscalía es descentrálitzi en els Districtes municipals. �-27- L'article 20 ' . del de l'Estatut organ1c Fiscal estableix que els membres de la Fiscalia actuar i constituir -s e en qualsevol punt del de seva Fiscalia . la E~cara que la podran territori lectura d'aques t precepte provoca di verses interpretac ions, r)odr ia servir de base per a pre s~ncia fiscal un p lantejament experimental de la dins el proc~s descentralitzador de la Justicia que hern descrit. En alquns Districtes de la ciutat seria necessar i t"odnm as segura r als e i utadans que hi res ideixen , que acudi r a garant de la d irec tament al Minis teri Fiscal com le ga lit at 1 defensor dels pres ~nci a ciutadana permetria seus drets. Aquesta el coneixement directe de les part icu lars circumst~ncies socials i criminol~qiques de l'~mbit manera territorial de qu~ es tracta. s 'afavo riria el dese nvolupament d'una D'aquesta aut~ntica direc c i6 de l a labor d 'investigaci6 a c~rrec dels cossos de seguretat en funcions de policia judicial, entre el ls la pol ic ia municipal . f ~'1/1/\ �. -28- A 1 'Últim, activament la Fiscalía hauria en ;rgans institucionals com les so""gnret at:--..o els Consell s de seguretat, c~rrec de participar Juntes amb prevenir l 'objectiu d ' elevar la taxa de i redu:lr la delin0iiencia en totes del seguretat l'estudi de mesures multidisciplin~ries mitjangant les per seves formes i manifestacions. Estern la dav ant Just Íc ia. Constitucional La ~ d'un proces recent importa~ sentencia \ ()"- de reforma de del ' - ~ urgencia ~ la reforma de dive ~~os aspectes i processals Tribunal a la qne1,1 he fet referencia abans ~-- del nostre sistema de 7 que tenen al seu la definici6 de les politiques de prevenci6 delicte, de JustÍcia. _ob~ iga - ' . organlcs ' r �-29- D'altra de les ciutats més importa~ Especial de banda s'esta preparant ~ Barcelona, Regim JurÍdic entre elles el per tant és el moment adequat per a la introduce iÓ, p er vi a d' assaig, de les reformes del ti pus. de les preconitzades ~ aquesta exposiciÓ, o d 'altres que, sens dubt e, vostés tindran l 'oportunitat de deba tre en les di verses d ' aquestes .... . no nenc1es Jo rnades .. . l . . comunlcac lons al llarg ..Le• ~lih!tls =tiuc l a sa tisf~gció de-. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4076 Title A name given to the resource Jornades Administració local i Administració de Justícia / Conferència inaugural. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Les tres parts de la conferència: 1. La administració de justicia i els municipis. 2. La justicia municipal en les grans ciutats. 3. Territorialització de la Fiscalia. Processos més àgils i flexibles en l'aplicació de la justicia, la regulació del principi d'oportunitat, introdució de mesures afavoridores de la co| laboració ciutadana i de l'admissió de responsabilitat. El jutge que sigui un òrgan del poble. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paraninf Universitat de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Administració local Dret Legislació Municipis Barcelona Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-09-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/979/19850329d_00065.pdf 299cd2b91beea322b3896fdc03dbb74f PDF Text Text ¿"14 ^+Li.-,.f .^_.. ‘1.7?- DISCURSO ALCALDE Es un hecho que la Administración Local ha estado respondiendo, a sus responsabiliades y competencias sanitarias, más desde el voluntarismo que desde la suficiencia de recursos, y no obstante nadie duda que su atención ha sido muy positiva. Las dificultades financieras, de personal y de medios técnicos son considerables en las areas municipales de sanidad. Cabe considerar el papel atribuido a la Administración Local, Ayuntamientos y Diputaciones, en el ejercicio de las competencias sanitarias. Ello, porque las competencias actuales son herencia de un pasado, en el cual no se reconocía el derecho de todos los españoles a la protección de la salud y a un trato de igualdad. Sólo así se puede entender la existencia de un grupo marginal, y marginado, de población que, como pobres, tenian derecho a la asistencia benéfica prestada por los Ayuntamientos y las Diputaciones, y no a la atención general a la que accedía más del 80ó de la población. La nueva realidad española, requiere mejores soluciones y no la continuidad de esquemas ya caducados y poco útiles socialmente. La sanidad es un aspecto siempre presente en la vida de las personas. Diría que es un aspecto muy sentido y padecido por la población. La gestión de los servicios sanitarios, la prestación asistencial o de salud pública, debe trasladarse lo más cerca posible del ciudadano que siente la necesidad de estar atendido sanitariamente. �Desde esta óptica debe darse la participación directa de la Administración Local, de los Ayuntamientos, en la gestión de los servicios, pueden y deben responsabilizarse de la atención de salud de su población. Así y pues, y para mejorar la atención de la salud de los ciudadanos, es preciso que se cree un único sistema sanitario descentralizado, democrático en su funcionamiento y abierto a toda la población. Este nuevo sistema, sin duda debe estructurarse con la participación de la Administración Local. Los Ayuntamientos son el marco político y representativo idóneo para garantizar a la vez, la descentralización de los servicios sanitarios y la democratización de las estructuras asistenciales, ejerciendo el control y la gestión como representantes directos y legitimados de la población. Estas consideraciones deben reflejarse en la legislación sanitaria, como de hecho ya se reflejan en la Ley de Régimen Local. Los Ayuntamientos, con la ayuda de las Diputaciones, han de asumir las competencias propias en el campo de la salud pública colectiva, del saneamiento ambiental, del control de alimentos y otros productos de consumo. Por otra parte, han de participar directamente en la dirección de las Areas Sanitarias. Ser elementos activos de la planificación, gestión y control de los servicios sanitarios que se encuentran en sus municipios, y participar en las Juntas de Gobierno que a niveles inferiores del Area Sanitaria se creen para la gestión de los servicios de atención primaria y hospitalaria. �La reforma sanitaria precisará de buenas ideas y proyectos para optimizar los recursos hoy disponibles, en muchos casos suficientes, aunque mal usados y dificilmente ampliables. Requerirá un periodo largo de aplicación, durante el cual la concreción de la legislación dependerá principalmente de voluntad política que quiera ejecutar e implantar la reforma sanitaria. Del correcto ejercicio de ello depende que se consiga el derecho a la salud de todos los ciudadanos españoles y se obtenga la protección del mismo, en un sentido integral, con la prevención, asistencia y rehabilitación, debe realizar la Administración Pública del Estado, en sus distintos niveles de gobierno, el centra', '_os autónomos y la administración local. Como Ayuntamientos y Diputaciones queremos estar al lado de la Administración Central y de la Autonómica en el reto del cambio/reforma sanitario. w ^ ^ r ^ Crv^ P.Lw^ R b9 ^ _ ^ ^^ cno {tt.L1R-- dA( "`^^ J ^/ : L1,t7^. r ^^l^ 2P? G c c^^, ^` 4.P ^ 3 ¿A »A" %n,^ . Barcelona, marzo 1985 �3d _ ¿Aam-uW¿L' AJUNTAMENT DE BARCELONA NOTAS PARA EL DISCURSO DEL ALCALDE ADMINISTRACIÓN LOCAL Y REFORMA SANITARIA. ^\) 5 v v\V , yk ^^c \ l . La distribución y el porcentaje del gasto público, gestio- ^ '"N// ("1"'"). (50,25, nado por cada nivel de Administración „^ ^ 5/-1220 `3l. f 1 ^i 25). 5 C^^P )1"' 2. 1--e Necesidad, también en el futuro de una racionalización de la Administración Local en la linea de Comarca-County 0 / VIA EUROF•EA de gestión municipal. l^`N' 3. oi ut V 5v/` Necesidad de ir encajando y acomodando las relaciones dei viÇ ^^ C U uJ' 1(3111 ^ ^1 \^ `Í^/ Esto es un proceso que estamos viviendo que es a la vez -^ )isr 5 \ ,pq ^^ profundamente Democrático y profundamente Democratizador. (41 ^X ^ '^^s^ `Cr )-kg" los tres niveles de Administración. ï^ 4. Los Ayuntamientos ya tenemos unas competencias sanitarias que debemos esforzarnos en ejercer dignamente (Saneamiento, Higiene Ambiental, Control Alimentario). Pero además, ya desde ahora, queremos estar presentes en la gestión de servicios sanitarios asistenciales. • 'JIS 5. Avala nuestra pretensión, la experiencia ya adquirida, la evolución política del papel de la Administración Local en toda Europa, y el énfasis participativo y democratizador de ves,,( c) c) f hL7Yab la proximidad a los problemas reales. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3885 Title A name given to the resource Jornades d'Administració Local i Reforma Sanitària / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Congressos i conferències Administració local Finançament Sanitat Acció política Gestió pública Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències