78 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1500/19961007d_00740.pdf f01f3cd57c0e3028b245bd6ead67652f PDF Text Text f _ > 7 c:17i dr e (^ ^ EADA 39 ANYS VULL AGRAIR LA INVITACIÓ A DIRIGIR—ME A VOSTÈS EN L'INICI DEL 39È CURS ACADÈMIC D'EADA. EADA S'HA CONSOLIDAT, COM MOSTRA AQUESTA SALA, COM UNA DE LES GRANS INSTITUCIONS DOCENTS EN EL CAMP DE LA FORMACIÓ PER A LA DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ A'BARCELONA. JO PERSONALMENT HE POGUT VEURE CRÉIXER I AFERMAR— SE LA SEVA EMPENTA FORMADORA EN DOS CAMPS QUE EM SÓN PROPERS; L'EMPRESA PÚBLICA 1 LES INSTITUCIONS SANITÀRIES. I JA TENIM AQUÍ ALGUNA DE LES PARAULES CLAUS QUE TROBEM ASSOCIADES A FADA, BARCELONA, FORMACIÓ D'EMPRESARIS I DIRECTIUS, TAMBÉ DE L'EMPRESA PÚBLICA I INSTITUCIONS SANITÀRIES. JA QUE HAN TINGUT L'AMABILITAT DE CONVIDAR—ME A MI EM PERMETRAN DONCS QUE ELS PARLI D'AIXÒ QUE CONEC: DE BARCELONA, D'EMPRESA PÚBLICA I PER DESTILACIÓ, DE POLÍTICA, DE POLÍTICA LOCAL. COMENÇARÉ PER BARCELONA, ON S'HA PLASMAT LA MAJOR PART DE L'ACTIVITAT DOCENT D'EADA. DES DE 1957 ANY DE LA SEVA FUNDACIÓ FINS AVUI,I HEM ASSISTIT JUNTS A LA TRANSFORMACIÓ MÉS GRAN D'AQUESTA CIUTAT. _ �PER DESTACAR ALGUNES FITES DEL CALENDARI; 1959 PLA D'ESTABILITZACIÓ (1) 1959 -- 1968 CREIXEMENT ECONÒMIC HIPER—ACCELERAT. GRANS MIGRACIONS, "DESARROLLISME", BARRIS PERIFÈRICS. (2) 1968 — 1982 CRISI ECONÒMICA CRISI INDUSTRIAL ESCLAT POLÍTIC TRANSICIÓ DEMOCRÀCIA LA NOVA CONSTITUCIÓ LA DESCENTRALITZACIÓ DE L'ESTAT. LES AUTONOMIES (3) 1982 — 1992 CREIXEMENT DE L'ESTAT DEL BENESTAR, INTEGRACIÓ PLENA A EUROPA. RECONEIXEMENT INTERNACIONAL. JOCS OLÍMPICS. GRAN 1aRANSFORMACIÓ DE BARCELONA. CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA (4) 1992 — [2000]TRANSFORMACIÓfECONÒMICA FINAL DE L'ESTRATÈGIA DE LA INFLACIÓ INTERNACIONALITZACIÓ DE LA NOSTRA ECONOMIA. MAASTRICHT EURO �BARCELONA EN AQUEST PERÍODE HA PASSAT D'ÉSSER UNA CIUTAT INDUSTRIAL, GRIS, I OFEGADA PEL DESARROLLISME DE BAIXA QUALITAT A LA 1 CIUTAT TRANSFORMADA, LLUMINOSA, EDUCATIVA I CULTURAL. HA PATIT LA RECONVERSIÓ' INDUSTRIAL DE FORMA DURÍSSIMA I A LA VEGADA S'HA SABUT ADAPTAR I RECOMPOSAR PER TORNAR-Hl DE NOU. LES ANTIGUES FABRIQUES QUE VAREN CAURE SÓN ARA PARCS I PLACES. EL PARC DE LA PEGASO A ST. ANDREU, LA MAQUINISTA A LA BARCELONETA, L'ESPANYA INDUSTRIAL , v A SANTS ....L'EXEMPLE MÉS GRÀFIC DE LA TRANSFORMACIÓ. A LA VEGADA AQUESTA TRANSFORMACIÓ DE LA "FÀBRICA" DE L'ESTRUCTURA FÍSICA, NO HQ EXPLICA TOT; DURANT LA SEGONA PART DELS ANYS 80 L'INCREMENT DELS SERVEIS DE L'ESTAT DEL BENESTAR [(PENSIONS, INCLÒS L'ATUR), UNIVERSALITZACIÓ DE LA SANITAT, EDUCACIÓ PÚBLICA I GRATUÏTA, I SUPORT PÚBLIC AL FINANÇAMENT DE L'HABITATGE] HA ESTAT EN EL 1NOSTRE PAÍS EL MÉS ALT D'EUROPA. PERÒ PER COPSAR SOLS EN UNA D'AQUESTES VARIABLES LA MAGNITUD DEL CANVI, VAL A DIR QUE EN PENSIONS EL TERRITORI DE BARCELONA EN REP AVUI EL DOBLE QUE FA DEU ANYS, PER DAMUNT DELS 270.000 M. DE PTES. ANY, BASTANT MÉS DE TOT EL PRESSUPOST MUNICIPAL, QUE DE PER SÍ TAMBÉ ÉS EL DOBLE DE PRESSUPOST PER HABITANT QUEI EN LA RESTA D'ESPANYA. (1. Pag. 3)TRANSFORMACIÓ INDUSTRIAL DONCS I (2 Pag. 3) TRANSFORMACIÓ DE LA FUNCIÓ ECONÒMICA DE L'ESTAT AMB LA RECUPERACIÓ EN POC TEMPS DE NIVELLS QUASI EUROPEUS EN ELS SERVEIS DE BENESTAR... ENCARA EM QUEDA UNA 14LTRA BASANT DE LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA I EM REFEREIXO A LA SEVA �TRANSFORMACIÓ TERRITORIAL (3 Pag. 4) A L'ENDERROC DE LA SEGONA MURALLA 1 AL SEGON GRAN ALLIBERAMENT DE LES SEVES FORCES. ELS HIGIENISTES VAREN PENSAR EN L'ENDERROC DE LA MURALLA A L'ENTORN DEL 1850. LA INSALUBRITAT, LES EPIDÈMIES HO ACONSELLAREN. LA CONGESTIÓ DE BARCELONA HAVIA ARRIBAT AL LÍMIT. PERE FELIP MONTLAU (ABAJO LAS MURALLAS) IMAGINA UN FUTUR PER BARCELONA COM EL DE LONDRES O PARIS. A LONDRES EL DR. SOW (FUNDADOR DE L'EPIDMIOLOGIA) DESCOBREIX QUE EL CÒLERA ÉS PRODUÏT PER L'AIGUA BRUTA (TRENTA ANYS ABANS QUE ES DESCOBREIXIN ELS MICROBIS), 1 ES PRENEN MESURES ADEQUADES (CANALITZACIÓ DE L'AIGUA) SENSE NECESSITAT DE ['ÚLTIMA TEORIA ETIOLÒGICA. A BARCELONA DONCS IGUAL. "ABAJO LAS MURALLAS". �EN ILDEFONS CERDÀ, HO VA PREVEURE I VA PROPOSAR UNA REVOLUCIÓ HIGIÉNICA, RACIONAL I IGUALITÀRIA; CARRERS RECTES DE 20 METRES (10 METRES DE CARRERS PELS CARRUATGES I 10 METRES DE VORERES), CLAVEGUERES, AIGUA CORRENT, PATIS INTERIORS; I LAST BUT NOT LEAST PER VIURE-HI RICS I POBRES JUNTS; A CADA CRUÏLLA ELS XAMFRANS QUE CREEN UNA PLAÇA QUADRADA ON LA GENT ES POT TROBAR I PARLAR - I DIGERIR, PAÏR, EL CONFLICTE SOCIAL á I LA CIUTAT SHI EXPANDÍ AM ABSOLUTA ROTUNDITAT I CELERITAT. AQUELL ESPAI OBERT ENTRE LA VELLA BARCELONA I LES VILES DE GRÀCIA, SANS, ST. ANDREU I ST. MARTÍ, DEIXADA SEMPRE SENSE EDIFICAR SEGONS L'ORDENANÇA REAL, DEL TIR DE GANÓ, L'ORDENANÇA QUE HAVIA PROHIBIT CONSTRUIR FORA DE LA MURALLA A LA DISTÀNCIA DEL TIR DEL GANÓ (NO SE SAP SI PER MILLOR DEFENSAR BARCELONA O MILLOE1 ASSL I JAR-LA). I EL PLA DE BARCELONA S'OMPLÍ DE L'ESPERIT RACIONAL, CIENTÍFIC, UTÒPIC, CREANT LA MERAVELLA IMPERFECTE QUE ARA ADMIREM A L'EIXAMPLE. VAL A DIR QUE AQUESTA RACIONALITAT VA QUEDAR MERAVELLOSAMENT TRUFADA DE LES OBRES IRRACIONALS DEL MODERNISME; GAUDÍ, DOMENECH I MONTANER, PUIG I CADAFALCH I D'ALTRES. 1 1 VET AQUÍ CENT VINT ANYS DESPRÉS TOT (TAPONAT) COLMETAT DE NOU (UNA DE LES CIUTATS MÉS DENSES D'EUROPA 18.000 HB/KM2 I DE NOU BARCELONA ES PLANTEJA UN SALT CAP EL BARCELONÉS . , EL BAIX LLOBREGAT, EL MARESME I ELS VALLESOS. EL PLA GENERAL METROPOLIT , QUE ARA COMPLEIX 20 ANYS, ÉS EL GRAN INSTRUMENT D'ORDENACIÓ D'AQUEST SEGON ESCLAT DE BARCELONA, EN L'ÈPOCA MODERNA, I EL SISTEMA DE TRANSPORT PÚBLIC11 LES RONDES EN SÓN LES SEVES BASANTS FÍSIQUES, ELS INSTRUMENTS DE �L'ENDERROC DE LA SEGONA MURALLA DE BARCELONA; AQUESTA VEGADA UNA MURALLA VIRTUAL, CONSTITUÏDA PER LA LIMITADA OPCIÓ DE BARCELONA DE RELACIONAR-SE AMB EL SEU ENTORN. VET AQUÍ QUE ELS JOCS OLÍMPICS SÓN L'INSTRUMENT DEL NOU PAS ENDAVANT DE BARCELONA, JA QUE S'APROFITEN PER IMPULAR-SE DE NOU MÉS ENLLÀ. ARA A LA PRIMERA CORONA ' DE BARCELONA TENIM 30 MUNICIPIS PERÒ ENCARA AMB UNA SUPERFÍCIE MENOR QUE EL MUNICIPI DE MADRID (460 KM2 A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 1600 KM2 AL MUNICIPI DE MADRID) AMB UNA POBLACIÓ CADA UNA DE 3,1 M. D'HABITANTS. PERÒ NO ESTEM AQUÍ AVUI P d R QUEIXAR-NOS SINÓ PER VEURE QUE CAL FER PEL FUTUR.y DEIA FA UNA ESTONA QUE LA FASE ACTUAL DE LA VIDA DE BARCELONA ESTÀ EMMARCADA IPELS NOUS REPTES DE LA REAL INTEGRACIÓ ECONÒMICA EUROPEA; MAASTRICHT, L'EURO, I LA POLÍTICA ANTI-INFLACIONISTA PER UNA BANDA, I PER L'ALTRA, LA NECESSITAT D'ADAPTAR-SE A AQUEST ENTORN AMB CELERITAT, EFICÀCIA, INTERNACIONALITZACIÓ, COMPETITIVITAT I QUALITAT, I SI POT SER AMB BON HUMOR. LES FÀBRIQUES ANTIGUES HAN MARXAT I HAN DEIXAT ELS PARCS; LES INDÚSTRIES OBSOLTES DEL POBLE NOU ENS HAN PERMÈS OBRIR BARCELONA AL MAR. LA NOVA CIUTAT ÉS CAPITAL TURÍSTICA I CULTURAL EN UN NOU MARC DE RELACIONS EUROPEES. ELS SERVEIS GUANYEN PES A L'ESTRUCTURA MANUFACTURERA DE LA CIUTAT. �BARCELONA A DIFERENCIA D'ALTRES CIUTATS EUROPEES, TÉ UNA TAXA D'ATUR MÉS BAIXA QUE LA SEVA REGIÓ METROPOLITANA I QUE LA RESTA DEL SEU PAÍS. BARCELONA HA SABUT TRANSFORMAR-SE EN UN MON ACCELERAT ,1 NO TANT SOLS NO PERDRE FORÇA EN LA TRANSFORMACIÓ, SINÓ CAVALCAR-LA, PUJAR-S'HI AL DAMUNT I GUANYAR LLOCS EN EL RANKING DE CIUTATS EUROPEES. ARA CAL PLANTEJAR-SE QUÉ FER PER CONTINUAR EN AQUESTA LÍNIA. NO VOLDRIA ARA AVORRIR-LOS AMB L'EXPOSICIÓ DE TOT UN PROGRAMA COL.LECTIU DE DISSENY DEL FUTUR, PERÒ SI QUE VOLDRIA DESTACAR DOS ASPECTES DE LA CLASSE DE REPTES ALS QUALS HEM FET I I FAREM FRONT EN AQUEST NOU MARC. UN ÉS L'ALLIBERAMENT D'ALGUNES RESTRICCIONS DELS MERCATS I L'ALTRE ÉS L'ESPECIALITZACIÓ DEL CENTRE. PEL QUE FA A LA ALLIBERAMENT bE LES RESTRICCIONS DELS MERCATS VOLDRIA POSAR ELS EXEMPLES DEL PLA D'HOTELS, EL PLA D'APARCAMENTS I EL MERCAT DEL SOL. EL PLA D'HOTELS POTSER ÉS 1 EL MÉS VISTÓS PERQUÈ SEMBLA DE MANUAL DE CLASSE O'EADA. ABANS DELS JOCS ELS HOTELS DE BARCELONA EREN CARS (UNS DELS MÉS CARS D'EUROPA) I ANTIQUATS. EL PLA D'HOTELS VA PROPOSAR EL DOBLEMENT DE LA CAPACITAT DE LES HABITACIONS DE 3, 4 1 5 ESTRELLES. �LA REACCIÓ DEL SECTOR VA ÉSSER MEDIATA: NO. PERÒ HO VAREM FER I AVUI PODEM DIR QUE TENIM UNA DE LES OFERTES HOTELERES minqRs D'EUROPA EN QUALITAT I PREU I ÉS AQUEST UN DEL.S ELEMENTS CLAUS PER ENTENDRE LA NOVA VOCACIÓ TURÍSTICA DE LA CIUTAT. PLA D'APARCAMENTS. UN APARCAMENT FA CINC ANYS COSTAVA A MOLTS INDRETS 5M. DE PTES., AVUI EN COSTA ENTRE 2 I 2,5M. ELS 42 NOUS EMPLAÇAMENTS D'APARCAMENTS A LA CIUTAT, JUNT AMB EL CANVI DE L'ORDENANÇA D'EDIFICACIÓ 1 . HAN ESTAT ELS INSTRUMENTS PER DOBLAR L'OFERTA. -I 1 MERCAT DEL SOL; LES NOVES ¡RONDES I LA INVERSIÓ EN TRANSPORT PÚBLIC HA FET QUE I S'HAGI POSAT A L'ABAST UN MERCAT DEL SOL MOLT MÉá GRAN (TOTA LA REGIO METROPOLITANA) I AJUDEN A LA DISTRIBUCIÓ MÉS RACIONAL DE LA POBLACIÓ SOBRE EL TERRITORI (I ABARATINT EL PREU RELATIU DEL SOL). DE FET EL PREU DE L'INTERIOR DEL CERCLE INTERIOR DE LES RONDES HA DISMINUÏT I EL PREU DE FORA S'HA INCREMENTAT EN TERMES RELATIUS, PRODUINT UN NOU EQUILIBRI TERRITORIAL. I LA CIUTAT CENTRAL QUÉ? ITENIM EL PERILL DE LA DESERTITZACIÓ (AMERICANA DE( CENTRE DE LA CIUTAT) SI. EL TENIM; NO ÉS LA PRIMERA VEGADA. CIUTAT VELLA TENIA 260.000 HABITANTS QUAN ES 1 VAREN ENDERROCAR LES MURALLES (EL PORTAL DE L'ÀNGEL, A SANT PERE DE LES FUELLES, LA CIUTADELLA, LES DRASSANES I SANT ANTONI). AVUI, ENDERROCADES LES MURALLES I OCUPAT EL PLA DE BARCELONA, EN TÉ 84.000, I HEM!ESTAT A PUNT DE PERDRELA EN UN FORAT NEGRE SENSE FETORN. LA CIUTAT CENTRAL, TOTA LA BARCELONA D'AVUI TE AQUEST RISC, PERÒ TAMBÉ TÉ MECANISMES DE PREVENCIÓ. L'ESPECIALITZACIÓ EN SERVEIS 1 EDUCATIUS I CULTURALS (UNIVERSITATS ... CAMPUS CENTRALS ...) 1 EL MANTENIMENT �D'UN ALT GRAU D'INVERSIÓ PÚBLICA PER PRESERVAR EL VALOR ECONÒMIC DEL CENTRE; A UNS INDRETS Hl HEM HAGUT D'ANAR A APAGAR EL FOC (CIUTAT VELLA) I DESPRÉS D'UN GRAN ESFORÇ TORNA A ÉSSER LA JOIA DE BARCELONA, HEM APRÉS LA LLIÇÓ I A ALGUNS ALTRES INDRETS ESTEM ANANT AMB MEDECINA PREVENTIVA. NO SÉ SI TOT AIXÒ QUE ELS EXPLICO (PER ANAR ACABANT) TÉ A VEURE AMB L'INICI DEL OLAS ACADÈMIC, PERÒ M'HA SEMBLAT QUE, JA QUE LA DIRECCIÓ I LA GESTIÓ CONSISTEIX EN ORDENAR ELS RECURSO$ PER ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS DESITJATS, SERIA DEL SEU INTERÉS VEURE COM ENS MIREM NOSALTRES ELS NOStrIRES PROBLEMES, COM ELS DEFINIM, COM POSEM ELS MITJANS PER ORDENAR EL FUTUR. PERÒ COM ES EL FUTUR D'AVUI ; POTSER AQUESTA ÉS UNA DE LES PREGUNTES MÉS ENGRESCADORES D'ARA MATEIX. DURANT EL VELL MON, LA SOCIETAT ANTIGA, LA DIVINITAT, DECIDIA EL FUTUR, OSTEN1IAVA L'AUTORITAT, SOLS DELEGADA ALS REIS. LES LLÚMS I LA MODERNITAT A EUROPA, PORTARAN ELS SEGLES XVII I XVIII LA FE EN LA CIÈNCIA I L'HOME ES FA EL NOU DÉU. AL SEGLE XX HA TRENCAT EL MIRALL, DOS GUERRES MUNDIALS, I LA GUERRA NUCLEAR HAN PARAT DE COF' EL SOMNI CIÈNTIFIC I ROMÀNTIC, D'UN SOL CAMÍ CAP AILA FELICITAT DE TOTS. PER CONTRA EL FUTUR D'AVUI NÓ ÉS TELEOLÒGIC NI DEFINIT AMB TOTS ELS SEUS EXTREMS, SINO UN FUTUR OBERT. REMARCO LA PARAULA OBERT PERQUÈ EM SEMBLA A FINALS DEL SEGLE XX UN DELS ELEMENTS MÉS NOUS DE LA TEORIA POLÍTICA I BEN PENSANT DE LA GÉSTIÓ. SI ELS RACIONALISTES COM bERDÀ VAREN TENIR LA GOSADIA, JUNT AMB EL SEU TEMPS, D'IMAGINAR UNA UTOPIA CIENTÍFICA I IGUALITÀRIA, AVUI ENS PERTOCA ASSUMIR EL QUE LA CIÈNCIA VA ALBIRAR EN EL PRINCIPI DEL NOSTRE SEGLE. MAX PLANK, EINSTEIN, I HEISENBERG AMB LA TEORIA QUÀNTICA 1 LA RELATIVITAT VAFEN SEMBRAR EL QUE ARA �SEGLE,^""^QUE DE .RECOLLIM ^.-...~^^^.,. . A ` . FINALS ,' -.~ ^.^-DE ^~^_~~^^^' ^^^' LA ^^ ` TEORIA . ^_^^. ' ^ ^^._ ^-'^'^~" ^-^-^^".^`^ ^-^-' `^-^^^EL CAOS |' EL FINAL DEL_ DETERMINISME ^^^-'^-'^".^~'^'^-(FINS v ~`^| TY^T' ' '~^' DEL SOCIAL). ^^^ ^^^^ ``. ' LES i ^~-_ DE LA COM^~. l^ _--_ 0 NOVESTECNOLOGIES, .--_'____-__' __' -_' INFORMACIÓ .~'-'..~..~ ...~.. MÉS ..INFLUENT EN. ^~ | ^ `VIDA ..^-`, ^-`'^-. , . `_. " .^.' ` QUOTIDIANA, `^`^`^ . .^^., " ° `. HAN" ~CANVIAT " ` " ° ` . EL ^_^_ [^|E'F|[^ y^ PARADIGMA PER SORPRESA PRIMERA VEGADA ESTEM TOTS PARLANT SERIOSAMENT DE UN~.,_ | ^ PRESERVACIÓ DEL MEDI, PLANETA, ENUN SOL --' ' "-----""_'- ---- "_-^' --" UN^ .UN --'.___._, __._ 'PLANETA, -- '^ '-- ^' ` --EL' _~_ NOSTRE. . . .__. NOUS RISCOS.^-..`.'.~`~`_..`'. | TEMORS S'ENS P ",.^-~~^-..^^'`.'`... T^(^^N DAVANT..^^`^...^_ NOSTRE, ...~`~.~.`'`'`.`'. |/^^^'[^|/^^^|y^|' Fl[^K^[l[^[^"`^^|(^/1. EL DUPING SOCIAL | EL ^^[^|[l^NT .| EN EL F1'^U^^(^P^ P^^^ RETROCÉS_[l'[l ..--...__-__ ___^__.^` __^'ESPECIAL __ __.._ --_ _--_.._^ .` . !PER TANT POTSER,' EL DE BARCELONA Á' COM---'—'— SEMPRE ". Hl ".' HA---__ DUES._...___ ACTITUDS DAVANT "^" _--' ^-~". ARA __._..^_. Fl ^Q U ES T ES EVIDENCIES [lUE` FINALMENT S'ENS FAN ENTENEDORES; L'ACTITUD --.''--.'-___.'__. _'_...__ .PESSIMISTA --__—_...| . CATASTROFISTA _ ..._..._. ._... .I | ^L[^-F|-F| |[l [1PT|K8|c^Tll. BEN MIRAT OPTIMISTA, ÉS ^~^-., ..`. |.DECANTANT-ME ^.^_.''..'.. .,.^-PER . ^_.`L'OPCIÓ ^_^^. ^^.`^ `^. ...^^.'`' `-^^ (lA ^(^ N l U 0[lE°,,`,ES[^R|T^^[lK^ E [^RESCA[ SABR E . |KÚ^|0^V^N^|^^^^^^K^|N|^T^^^^^^N^^^^^^^^D^^^^^^ .,.^^.,,_.. ,_._`^^,^_.,_...".^^.,_`,_,_^^^_..^^.`^_^^~^,,^^^^.. ^".^^^_.. T' JA `^`'`- POT INFLUIR QUE `^^'^- LA ^^`~~^-`^..`^ .`_.PER . ^-.` TANT,SENTIT, ^'`_...... "°` EL EL MATEIX ' ^~ DIR ^ DE LA ` POLÍTICA. SÍ ^-^-FUTUR. ' ~^ ' `~' "TAMBÉ ' ' `'^'^- ^-^'^ ^ ' ^-'^^ ES ' '`° `' ^'' .^_. .`' ` ^-. ENTRE . . . .^_ UNES `^. ^^.`^. ,`^ .|' ALTRES; `^- . . .^-`'. `^. SÍ `"^'^_ . ..HA . ` DIFERENCIA QUE q PODEM INFLUIR EL QUEHl -`--- ' .HA . -'OPCIONS, -'-' '-' ' --' PER ' " .' TANT, ' ' ' - -`--- ^lU^ ' ____. .. __.. _ __. EN _ ___ FUTUR. MÉS ENAQUEST ARRISCAT ..^-.~ OBERT,. . ..^-.. . ' `.~=._^^ MON . ..^.. MÉS . ..^-`^ ' ^. .~ . . MÉS NT |^^ | |^ N ^^^^^ ` |^|^'AT|^|P^T| UN ` ^^ NOU^...^_. ^_...^_..`"^-°~ ^~^_..^..^.`..`~ 1 MÉS ..^_^^ . ....`^ '`..^^. ~., ..`^`^ ^DRETEMERGEI �AMB FORÇA: EL DRET A L'EDUCACIÓ I EL DRET A LA FORMACIÓ. PER AIXÒ ÉS TANT HONORABLE L'ESFORÇ DE FORMAR, I A MÉS FORMAR EN LA DIFÍCIL DISCIPLINA DE PENSAR LLIURAMENT, OBERTAMENT; I AMB AIXÒ EN EADA TENIM UN EXEMPLE SENYER. APROFITEU-HO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4406 Title A name given to the resource Inauguració del curs acadèmic d'EADA Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Educació Acció política EADA Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1501/19961007d_00741.pdf eca5fb42fd00106780e171761198b95b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 7.10.96 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM) Cerimònia inaugural de la conferència «pies an al Regions Info Way to Europe. De cara a la inauguració de la conferència Citie.i' ami Regions I/?fi) Wat : lo Europe, es fan avinents els aspectes següents: La ciutat d'Estocolm va llençar el desembre de 1995 una iniciativa denominada The Bangemann Challenge, destinada a incentivar l'aplicació de les noves tecnologies de la informació. Totes les ciutats i regions europeu de més de 400.000 habitants han estat convocades a aquest repte. que conclourà a finals de 1996 amb l'elecció de la ciutat o regió guanyadora. L'acte de lliurament dels premis tindrà lloc el proper 22 de gener de 1997 en el Saló Blau de l'Ajuntament d'Estocolm. Els premis seran lliurats pel rei de Suècia. Les ciutats participants són: Amsterdam, Anveifs, Barcelona, Berlín, Bolonya, Bradfrod, Bremen, Brusselles_ Budapest, Edimburgh, Eindhoven, Estocolm. Gothemburgh, Hamburg, Hannover, Hèlsinki, La Haia, Londres, Lió , Manchester, Modena, París. Ro tt erdam, Utrecht i Viena. Les que més projectes presenten són Estocolm (17) i Barcelona (12). S'adjunta en annex 1 el llistat de projectes presentats per Barcelona. Tot i que en un principi s'havia considerat la possibilitat que el premi per la ciutat guanyadora fos un espai gratuït a l'exposició sobre tecnologies de la informació que tindrà lloc l'any que ve a Estocolm. els organitzadors han decidit cedir ten stand a totes les ciutats participants. La reunió compta amb el suport de la Unió Europea i la participació de les ciutats es basa en els deu punts de l'informe Bangemann. La finalitat del Bangemann Challenge és l'intercanvi d'experiències entre ciutats i regions per fomentar la comunicació telemàtica entre ciutats i implementar els millors projectes existents a la societat de la informació. La conferència de Barcelona s'estructura 4 grups de treball i una taula rodona oberta al públic, on es debatrà el present i el futur de les telecomunicacions. ï S'adjunta en annex 2 la composició del jurat del Ba ngemann Challenge. r9.,I ^^^ S'adjunta en annex 3 una proposta d'intervenció de ,l'Alcalde. ^ N e♦^ „ 8 OCT. CT. 14gR ' .Y...... BANGBANG.JMs �SEÑORAS, SEÑORES, COMO USTEDES YA SABEN, EN DICIEMBRE DEL AÑO PASADO ESTOCOLMO SE ATREVIÓ A LANZAR UN DESAFÍO A TODAS LAS CIUDADES EUROPEAS DE MÁS DE 400.000 HABITANTES. LES RETABA A OFRECER MEJORES SERVICIOS Y MEJORES PRODUCTOS QUE ELLA EN LOS DIEZ CAPÍTULOS DESARROLLADOS POR LA COMISIÓN BANGEMANN. . J\ UN RETO PACÍFICO, EN EL QUE SIN DUDA GANARÁN TODOS LOS PARTICIPANTES, PORQUE A TODAS LAS CIUDADES NOS MUEVE UN MISMO INTERÉS: EL DE ESTABLECER UNA POTENTE INFRAESTRUCTURA DE COMUNICACIÓN QUE PERMITA A LOS CIUDADANOS ALCANZAR MEJORAS RADICALES EN SU CALIDAD DE VIDA, OFRECIÉNDOLES MAYOR INFORMACIÓN Y MÁS POSIBILIDADES DE ACCEDER A NUEVOS SERVICIOS. BARCELONA SIGNIFICADO SE HA si TRADICIONALMENTE POR SU CURIOSIDAD POR LOS AVANCES TÉCNICOS, NO EN VANO FUE AQUÍ DONDE A PRINCIPIOS DE ESTE SIGLO SE TOMÓ LA PRIMERA FOTOGRAFÍA DE ESPAÑA, DONDE SE REALIZÓ LA PRIMERA LLAMADA TELEFÓNICA Y DONDE SE EMITIÓ EL PRIMER PROGRAMA DE RADIO. CONFE2.JMS �HAY QUE RECONOCER QUE NO SE TRATA DE UNA CURIOSIDAD DESINTERESADA. LOS AVANCES TECNOLÓGICOS DE LAS PRIMERAS DÉCADAS DEL SIGLO COINCIDEN CON UN MOMENTO DE EXPANSIÓN DE LA CIUDAD Y CON LA CONSOLIDACIÓN DE UNA BURGUESÍA INDUSTRIAL QUE BUSCABA FÓRMULAS QUE PERMITIERAN AUMENTAR LA PRODUCTIVIDAD DE SUS EMPRESAS. BARCELONA ES UN EJEMPLO DE CÓMO LOS PERIODOS DE EXPANSIÓN INFLUYEN EN LA IMPLANTACIÓN DE LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS. CON MOTIVO DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS LA CIUDAD AFRONTÓ UNA GRAN RENOVACIÓN TECNOLÓGICA, ESPECIALMENTE EN EL TERRENO DE LAS COMUNICACIONES. TELEFÓNICA, POR EJEMPLO, INVIRTIÓ CERCA DE 250.000 MILLONES DE PESETAS, BASTANTE MÁS DE LO QUE HABRÍA SIDO NORMAL DE NO MEDIAR LA APUESTA OLÍMPICA. ESTO PERMITIÓ AVANZAR EN LO QUE SE LLAMÓ "PLAN FOTÓN", UN PROYECTO QUE PREVEÍA QUE TODAS LAS MANZANAS DE CASAS DE BARCELONA Y MADRID QUE CONTARAN CON UNA OFICINA BANCARIA TUVIESEN CONEXIÓN A TRAVÉS DE LA FIBRA ÓPTICA. ACTUALMENTE ESTA CONEXIÓN YA EXISTE. LOS OBJETIVOS DEL "PLAN FOTÓN" SE ALCANZARON Y SI 2 CONFE2.JMS �ACTUALMENTE TODAS LAS GRANDES EMPRESAS EN ESTA CIUDAD PUEDEN ACCEDER A LA RED DIGITAL DE SERVICIOS INTEGRADOS. LA REVOLUCIÓN DE LA INFORMACIÓN QUE AHORA EMPEZAMOS A VIVIR ¡TIENE RIESGOS TAN SIGNIFICATIVOS COMO SUS'RECOMPENSAS. UNO DE ELLOS ES LA POSIBILIDAD DE CREAR UNA NUEVA FRACTURA SOCIAL ENTRE AQUELLOS QUE PUEDEN ACCEDER A LA INFORMACIÓN Y AQUELLOS QUE NO. POR ESTA RAZÓN TODOS LOS NIVELES DE LA ADMINISTRACIÓN TENEMOS EL DEBER DE CONJURARNOS PARA LOGRAR QUE TODOS LOS CIUDADANOS PUEDAN ACCEDER A ESTAS NUEVAS TECNOLOGÍAS PARA SATISFACER SUS NECESIDADES DE INFORMACIÓN DE UNA FORMA FÁCIL. BARCELONA NO PODÍA DEJAR EN EL AIRE EL RETO LANZADO POR ESTOCOLMO. HABRÍA SIGNIFICADO CUESTIONAR NUESTRA TRADICIÓN, Y, POR ELLO, NOS COMPROMETIMOS A ORGANIZAR ESTA REUNIÓN DE SEGUIMIENTO DE LOS MÁS DE 100 PROYECTOS CON LOS QUE 25 CIUDADES DE TODA EUROPA PARTICIPAN EN EL BANGEMANN CHALLENGE ESTA CIUDAD MANTIENE EL INTERÉS POR LOS AVANCES TECNOLÓGICOS QUE LE PERMITIÓ CRECER A PRINCIPIOS DE ESTE SIGLO. UNA PRUEBA ES QUE BARCELONA ES LA PRIMERA CIUDAD DE 3 CONFE2.JMS �ESPAÑA, Y DE MUCHOS PAÍSES EUROPEOS, QUE TIENE DOS OPERADORES, NO SÓLO DE TELEFONÍA MÓVIL, SINO TAMBIÉN DE TELEFONÍA POR CABLE DE FIBRA ÓPTICA. DENTRO DE MUY POCO TIEMPO TENDREMOS EN FUNCIONAMIENTO DOS COMPAÑÍAS OFRECIENDO A CERCA DE 10.000 ABONADOS, AMPLIABLES HASTA 20.000, TODOS LOS SERVICIOS DE TELEVISIÓN QUE SE PUEDAN DAR POR FIBRA ÓPTICA. ESTAS MISMAS COMPAÑÍAS OFRECERÁN TAMBIÉN A PARTIR DEL 1 DE ENERO DE 1998, SI NO ANTES POR QUE LAS PRESIONES DE LA UNIÓN EUROPEA VAN EN ESTE SENTIDO, SERVICIOS DE TELEFONÍA POR FIBRA ÓPTICA. CUANDO EN DICIEMBRE DEL AÑO PASADO EXPLICABA ESTO EN LA PRIMERA REUNIÓN DEL BANGEMANN CHALLENGE, MI AMIGO EL ALCALDE MATS HULTH ME SEÑALÓ QUE EN ESTOCOLMO YA EXISTÍAN 25 OPERADORES POR CABLE. EVIDENTEMENTE, ESTOCOLMO ES LA CIUDAD ESTRELLA DE LAS TELECOMUNICACIONES EN EL NORTE DE EUROPA, PERO NOSOTROS QUEREMOS SER, VAMOS A SER, LA CIUDAD ESTRELLA DEL SUR. SABIDO LO SEREMOS PORQUE HEMOS COMPRENDER A TIEMPO QUE LA DENSIDAD QUE �TIENE BARCELONA, Y QUE PAGAMOS EN FORMA DE CONGESTIÓN Y EN ALGUNAS f ^ MOLESTIAS, TAMBIÉN TIENE SUS VENTAJAS. AS Í, POR EJEMPLO, LA EXTENSIÓN DE LAS REDES DE TELECOMUNICACIONES POR CÁPITA O POR FAMILIA SON MÁS BARATAS. ESTO NOS PERMITE IR UN POCO MÁS ADELANTE QUE LOS DEMÁS EN ESTA LINEA. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA REDACTÓ EN SU MOMENTO UN PLAN URBANÍSTICO QUE REGULA LOS USOS DE LOS ESPACIOS P U BLICOS Y PROPONE EL APROVECHAMIENTO DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE LA CIUDAD, COMO PUEDEN SER LAS LÍNEAS DE METRO, LA RED DE ALCANTARILLADO O LAS GALERÍAS DE SERVICIOS, CON EL DOBLE OBJETIVO DE REDUCIR EL IMPACTO DEL DESPLIEGUE DE LAS NUEVAS REDES DE TELECOMUNICACIÓN EN LA CALLE Y DE REDUCIR DRÁSTICAMENTE LOS COSTES DE LA OBRA CIVIL, EL RETO DE LAS TELECOMUNICACIONES, SIN EMBARGO, NO TIENE ÚNICAMENTE UNA VERTIENTE ECONÓMICA O URBANA. TIENE UNA DIMENSIÓN SOCIAL QUE NOS OBLIGA A APROVECHARLAS PARA CONSEGUIR UNAS ADMINISTRACIONES MÁS TRANSPARENTES Y EFICACES, Y A TRABAJAR PARA QUE INCIDAN EN UNA MAYOR CALIDAD DE VIDA EN LAS CIUDADES. �LA CREATIVIDAD SE DESARROLLA PRINCIPALMENTE EN LAS CIUDADES. ANTES DE FINALIZAR QUISIERA HACER UN ÚLTIMO APUNTE. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN SON TAMBIÉN UN INSTRUMENTO PARA FORTALECER EL PROCESO DE UNIÓN EUROPEA. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS DE 4A INFORMACIÓN HAN DE GENERAR LA APARICIÓN , DE UNA SERIE DE PRÁCTICAS CULTURALES Y SOCIALES QUE FORTALEZCAN UNA IDENTIDAD COMÚN ENTRE LOS CIUDADANOS DE TODOS LOS PAÍSES MIEMBROS DE LA UNION EUROPEA. EL SALTO TECNOLÓGICO QUE SE PRODUJO A PRINCIPIOS DE ESTE SIGLO YA TRAJO CONSIGO ALGÚN FENÓMENO SIMILAR. PIENSO EN EL FUTURISMO Y EN LA FASCINACIÓN QUE VLADIMIR MAJAKOVSKY SINTIÓ AL LLEGAR A MOSCÚ Y VER POR PRIMERA VEZ LA LUZ DE LA CIUDAD. DESEO FERVIENTEMENTE QUE USTEDES TAMBIÉN SIENTAN ESTA FASCINACIÓN POR LA COMUNICACIÓN Y POR BARCELONA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE ESTA CIUDAD SABRÁ OFRECERLES LA HOSPITALIDAD QUE USTEDES MERECEN. LES DESEO UNA FELIZ ESTANCIA EN BARCELONA, CON LA SATISFACCIÓN DE SABER QUE, GRACIAS A ESTA CONFERENCIA LA CIUDAD PASA A 7 �LA GENERALIZACIÓN DE LAS TELECOMUNICACIONES, CON PRODUCTOS COMO INTERNET Y OTORS, GENERÓ EN SU MOMENTO UN GRAN TEMOR EN LAS CIUDADES. LAS POSIBILIDADES QUE OFRECÍAN HACÍAN CREER QUE LAS EMPRESAS DE SERVICIOS RECHAZARÍAN LAS CIUDADES, QUE HUIRÍAN DE ELLAS PORQUE LES SERÍAS MÁS RETABLE CRECER EN UN DESIERTO SI ESTABAIsJ BIEN COMUNICADAS. LA EXPERIENCIA NOS HA DEMOSTRADO QUE ÉSTE ES UN TEMOR INFUNDADO.; LA EXTENSIÓN DE LAS REDES DE TELECOMUNICACIONES HA CONFIRMADO EL PROTAGONISMO Y EL PAPEL CRUCIAL QUE TIENEN LAS CIUDADES. ASÍ SE ESTÁ CONSTATANDO EN ESTADOS UNIDOS, Y ESTO NOS DEMUESTRA QUE NO EXISTE UNA ALTERNATIVA A LAS CIUDADES. ES CIERTO QUE ALGUNAS CIUDADES ESTÁN MEJOR POSICIONADAS QUE OTRAS, Y ESTO TIENE UNA TRADUCCIÓN EN LA ACTIVIDAD ECONÓMICA, PERO LAS CIUDADES NO HAN DEJADO DE SER LOS POLOS DE ATRACCIÓN PARA EL. DESARROLLO DE LA POTENCIALIDADES ECONÓMICAS DE LAS REDES DE TELECOMUNICACIONES. ÉSTE ES EL AUTÉNTICO RETO QUE LAS CIUDADES DEBEN GANAR. PORQUE LA ACTIVIDAD ECONÓMICA ES TAMBIÉN EL RESULTADO DE LA CREATIVIDAD, Y �FORMAR PARTE DE LA HISTORIA DE UNA REVOLUCIÓN SOCIAL, ECONÓMICA Y CULTURAL QUE NOS ABRE DEFINITIVAMENTE LAS PUERTAS DEL SIGLO XXI. MUCHAS GRACIAS. �PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE (VERSIÓ EN ANGLÈS) �LADIES AND GENTLEMEN, YOU ALREADY KNOW. IN DECEMBER LAST YEAR STOCKHOLM THREW OUT A CHALLENGE TO ALL EUROPEAN CITIES OF MORE THAN 400,000 INHABITANTS. AS THIS CHALLENGE WAS TO OFFER BETTER SERVICES AND PRODUCTS THAN STOCKHOLM ITSELF IN EACH OF THE TEN AREAS SET OUT BY THE BANGEMANN COMMISSION. THIS IS A PEACEFUL CHALLENGE AND, INDEED, ALL THOSE TAKING PART WILL WIN, SINCE AMONG OUR CITIES WE ALL HAVE THE SAME AM: TO SET UP A POWERFUL COMMUNICATIONS INFRAST F^ UCTURE THAT WILL BRING PEOPLE RADICAL IMPROVEMENTS IN THEIR QUALITY OF LIFE, OFFERING GREATER INFORMATION AND MORE WAYS TO ACCESS OUR SERVICES. TRADITIONALLY, BARCELONA{HAS SHOWN CURIOSITY FOR TECHNOLOGICAL ADVANCE$. SO IT SHOULD BE NO SURPRISE FOR YOU TO LEAF0• THAT IT WAS HERE THAT, AT THE TURN OF THE CENTURY, THE FIRST MOVINGPICTURE FILM WAS MADE IÑ SPAIN: THAT IT WAS HERE THAT THE FIRST TELEPHONÉ CALL WAS MADE IN SPAIN; AND THAT IT WAS HERE THAT THE FIRST SPANISH RADIO PROGRAMME WAS BROADCAST. { �WE MUST RECOGNISE THIS AS NO DISINTERESTED CURIOSITY. THE TECHNOLOGICAL ADVANCES OF THE FIRST DECADES OF THIS CENTURY COINCIDED WITH A PERIOD OF GROWTH FOR THE CITY AND THE CONSOLIDATION OF AN INDUSTRIALIST CLASS SEEKING WAYS TO INCREASE THE1 PRODUCTIVITY OF ITS COMPANIES. BARCELONA IS AN EXAMPLE OF HOW PERIODS OF GROWTH CAN AFFECT THE INTRODUCTION OF NEW TECHNOLOGIES. FOR THE OLYMPIC GAMES ' THE CITY HAD TO PUT IN MOTION AN AMBITIOUS PROGRAME OF TECHNOLOGICAL MODERNISATION, PARTICULARLY IN COMMUNICATIONS. THE TELEPHONE COMPANY TELEFÓNICA, FOR INSTANCE, INVESTED ABOUT 250,000 MILLION PESETAS ($2 BILLION APPROX.), WHICH IS SUBSTANTIALLY GREATER THAN THE INVESTMENT WE COULD HAVE EXPECTED WITHOUT THE OLYMPICS. THIS INVESTMENT LED TO ' PROGRESS IN WHAT WAS CALLED THE "PHOTON PLAN", A PROJECT FOR THE CONNECTION VIA OPTIC FIBRE OF ALL THE CITY BLOCKS IN BARCELONA AND MADRID WITH BANK BRANCHES. i( (1 THESE CONNECTIONS ARE NOW IN PLACE. THE AIMS OF �THE "PHOTON PLAN" NAVE BEEN ACCOMPLISHED AND NOW ALL THE MAJOR COMPANIES OF THIS CITY CAN ACCESS THE DIGITAL NETWORK OF INTEGRATED SERVICES. BUT THE INFORMATION TECHNOLOGY REVOLUTION THAT WE ARE NOW BEGINNING TO EXPERIENCE BEARS RISKS THAT ARE JUST AS IMPORTA9T AS THE BENEFITS. ONE OF THESE RISKS IS THE CREATION OF A NEW SOCIAL DIVIDE BETWEEN THOSE WITH ACCESS TO INFORMATION AND 1 THOSE WITHOUT. THEREFORE, AT ALL LEVELS 1OF GOVERNMENT WE MUST WORK TOGETHER TO ENSURE THAT EVERYBODY CAN GAIN ACCESS TO THESE NEW TECHNOLOGIES TO MEET THEIR INFORMATION NEEDS MORE EASILY. 1 BARCELONA COULD NOT LET THE CHALLENGE FROM STOCKHOLM PASS OFF WITHOUT A RESPONSE. THAT WOULD HAVE GONE AGAINST OUR TRADITION. SO WE UNDERTOOK TO ORGANISE THIS MEETING TO MONITOR THE MORE THAN ONE HUNDRED PROJECTS WITH WHICH TWENTY-FIVE CITIES FROM! ALL OVER EUROPE ARE TAKING PART IN THE BANGEMANN CHALLENGE. OUR CITY HAS MAINTAINED THE INTEREST IN TECHNOLOGICAL ADVANCES WHICH PROMOTED ITS �GROWTH AT THE BEGINNING OF THIS CENTURY. ONE INDICATION OF THIS THAT BARCELONA IS THE FIRST CITY IN SPAIN. AND ONE OF THE FIRST IN EUROPE, TO HAVE TWO SERVICE PROVIDERS NOT ONLY FOR MOBILE TELEPHONES BUT ALSO FOR OPTIC FIBRE CABLE TELEPHONING. SOON WE WILL HAVE TWO COMPANIES IN OPERATION OFFERING ALMOST 10,0001 SUBSCRIBERS, WITH A POSSIBLE EVENTUAL EXPANSION TO 20,000, A COMPLETE OPTIC FIBRE TELEVISION SER/0CE. FROM 1ST JANUARY 1998, AND PERHAPS EARLIER BECAUSE THE EUROPEAN UMON IS NOW PUSHING FOR THIS, THE SAME COMPANIES WILL OFFER TELEPHONE SERVICES VIA OPTIC FIBRE. WHEN LAST DECEMBER I 1SAID THIS AT THE FIRST MEETING OF THE BANGEMANN CHALLENGE, MY FRIEND MAYOR MATS HULTH TOLD! ME THAT IN STOCKHOLM THERE WERE ALREADY TWENTY-FIVE CABLE SERVICE PROVIDERS. CLEARLY, STOCKHOLM IS THE LEADING CITY FOR TELECOMMUNICATIONS IN NORTHERN EUROPE. BUT WE WISH TO BE. AND WILL BE, THE LEADING CITY FOR SOUTHERN EUROPE. �WE WILL BE ABLE TO DO THIS BECAUSE WE HAVE REALISED THAT BARCELONA'S DENSITY, THE CAUSE OF SO MUCH CONGESTION ANID OTHER INCONVENIENCES, ALSO HAS ITS POSITIVE SIDE. FOR INSTANCE, THE COST PER CAPITA OR PER FAMILY OF EXPANDING THE TELECOMMUNICATIONS NETWORK IS LOWER, WHICH HAS ALLOWED US TO ADVANCE FURTHER THAN OTHERS IN THIS PROCESS. SOME TIME AGO THE BARCELIONA CITY COUNCIL DREW UF A DEVELOPMENT PLAN TO REGULATE THE USE OF PUBLIC SPACES AND APPROVING TjHE USE OF EXISTING CITY INFRASTRUCTURES, SUCH 1AS UNDERGROUND TRAIN LINES, THE SEWER SYSTEM 'AND SERVICE DUCTS, WITH THE TWIN OBJECTIVES OF REDUCING THE IMPACT OF THE INSTALLATION OF THE NEW TELECOMMUNICATIONS NETWORKS IN THE STREÉTS AND OF DRASTICALLY REDUCING THE OVERALL COSTS OF CIVIL ENGINEERING WORKS. THE TELECOMMUNICATIONS CHALLENGE, HOWEVER, DOES NOT JUST HAVE ECONOMIC AND URBAN ASPECTS. THERE 1S ALSO A SOCIAL! SIDE, MEANING THAT WE SHOULD EXPLOIT ADVANCEŠ IN TELECOMMUNICATIONS TO ACHIEVE MORE TRASPARENT AND EFFICIENT GOVERNMENT AND WORK TOWARDS A GREATER QUALITY 1 �OF LIFE IN THE CITY THE GREATER USE OF T1LECOMMUNICATIONS, WITH PRODUCTS SUCH AS THE INTERNET AND OTHERS, Al ONE TIME PROVOKED A CLIMATE1OF GREAT ANXIETY IN THE CITIES. THE POSSIBILITIES OFFERED BY THESE PRODUCTS LED TO THE BELIEF THAT SERVICE COMPANIES WOULD TURN THEIR BACKS ON THE ITIES, FLEEING FROM THEM, SINCE IT WOULD BE MORE PROFITABLE FOR THEM TO FLOURISH IN DESERTS PROVIDED THEY HAD GOOD COMMUNICATIONS TECHNOLOGY. EXPERIENCE HAS SHOWNi THAT THIS FEAR WAS UNFOUNDED. THE EXPANSION OF TELECOMMUNICATIONS NETWORKS HAS, IN FACT, (ONFIRMED THE DOMINANT POSITION AND KEY ROLE OF THIS HAS BECOME EVIDEN 1T IN THE UNITED STATES, WHERE IT HAS BECOME EVIDENT THAT THERE IS NO ALTERNATIVE TO THE CITIES. IT IS TRUE THAT SOME CITIES ARE BETTER PLACED THAN OTHERS, AND THIS IS REFLÉCTED IN THEIR LEVELS OF ECONOMIC ACTIVITY, BUT THE CITIES ARE STILL THE POLES OF ATTRACTION FOR THE DEVELOPMENT OF THE ECONOMIC POTENTIAL OF THE TELECOMMUNICATIONS NETWORKS. �THIS IS THE TRUE CHALLENGE THAT THE CITIES MUST FACE UF TO, BECAUSE ECONÓMIC ACTIVITY IS ALSO THE RESULT OF CREATIVITY AND CREATIVITY HAPPENS PRINCIPALLY IN THE CITIES. AND ANOTHER FEAR IS THAT WE PEOPLE WILL LOSE CONTROLL OVER ALL THIS TIECHNOLOGY AND THAT WE WILL END UF BEING ENSLAVED BY IT. ONLY BY MAKING SURE THAT IS AVAILABLE TC1) THE GREATEST POSSIBLE NUMBER OF PEOPLE CAN WE GUARANTEE AGANINST THIS HAPPENING. BEFORE FINISHING I WOULD LIKE TO MAKE ONE MORE POINT. NEW INFORMATION tECHNOLOGY IS ALSO AN INSTRUMENT FOR STRENGTHENING UNION IN EUROPE. INFORMATION TECHNOLOGY MUST HELP TO ESTABLISH A SERIES OF CULTURAL AND 1SOCIAL BEHAVIOURS THAT STRENGTHEN A COMMON AMONG THE PEOPLES OF ALL THE COUNTRIES OF THE EUROPEAN UNION. THE TECHNOLOGICAL LEAP FORWARD OF THE BEGINNING OF THIS CENTURY HAD A SIMILAR EFFECT. 1 AM THINKING OF FUTURISM IN THE ARTS 41\1D THE FASCINATION THAT VLADIMIR MAYAKOVSKY EXPERIENCED ON ARRIVING IN MOSCOW AND SEEING THE gITY LIGHTS FOR THE FIRST TIME. �FERVENTLY HOPE THAY YOU ALSO FEEL THIS FASCINATION FOR COMMUNICATION AND FOR I BARCELONA. ; I AM SURE THAT THIS CIrTY WILL SHOW YOU THE HOSPITALITY THAT YOU DESERVE. AND I WISH YOU A PLEASANT STAY IN BARCELONA, WITH THE SATISFACTION OF KNOWING THAT WITH THIS CONFERENCE THE CITY WILL BECOME PART OF THE HISTORY OF A SOCIAL, ECONOMIC AND CULTURAL REVOLUTION THAT DEFINITIVELY OPENS TO US THE DOORS OF THE 21ST CENTURY. THANK YOU VERY MUCH. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4407 Title A name given to the resource Proposta de paraules. Cerimònia inaugural de la conferència “Cities and Regions info way to Europe; the Bangemann Challenge mid-term review in Barcelona” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Salo de Cent Language A language of the resource Castellà Anglès Subject The topic of the resource Municipis Relacions Internacionals Europa Acció política Telecomunicacions Regions Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1502/19961014d_00743.pdf 9b38b57a4ebef836616467ae600095e8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 14.10.96 GUI R.p iÇ A ch.in^tródá Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM/NB) Cloenda de la jornada Barcelona d ns d'Europa. 1 6 OCT. 1996 NQ /1?r.1 1 9 ' De cara a la intervenció de l'Alcalde a la cloenda e la jornada Barcelona dins d'Europa es fan avinents els aspectes següents: • L'objectiu de la jornada és apropar el debat sobre la integració i construcció de la Unió Europea als ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La jornada ha estat organitzada pel Consell Econòmic i Social de Barcelona. • El Consell Econòmic i Social de Barcelona s un òrgan de consulta i participació per a l'anàlisi i orientació dels entorns i polítiges sòcio-econòmiques a nivell local. Hi participen els sindicats Comissions Obrerel i UGT, les organitzacions empresarials Foment del Treball i l'Ajuntament de Barcelona. El CESB es va constituir l'any 1992 i va ser el pioner en el desenvolupament d'un diàleg permanent i estable entre els agents econòmics i socials i l'Administració local. • La jornada té corn a onjectiu impulsar el debat sobre els reptes i les oportunitats que ofereix a Barcelona la plena integració d'Espanya a la Unió Europea. • En el debat participen. entre d'altres, diversos representants de les Pimes, sector financer, experts universitaris i experts en els nous sect rs emergents de les telecomunicacions i de la logística. Àrees temàtiques desenvolupades durant la jornada • Marc global de la integració europea.- Fases i calendari previst per a la definitiva construcció de la Unió Europea. • Dimensió ciutadana de la Unió Europea davant la lliure circulació de persones.Polítiques contra l'exclusió social i a favor de la inserció. • Infrastructures i xarxes de comunicació.- Barcelona davant el desenvolupament de les infrastructures i xarxes de telecomunicacions transeuropees. • Projecció i paper de Barcelona.- Articulació¡ dels nous espais europeus i mediterranis. Lideratge de Barcelona en l'entorn de la Mediterrània. • La moneda única.- Costos i beneficis per a la ciutat, les empreses i les persones. Conseqüències per a Barcelona com a centre financer. CES.JMS �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia • Polítiques d'ocupació, concertació i diàleg social.- Reptes, oportunitats i noves perspectives de les polítiques d'ocupació. Nous models de concertació i diàleg social. CES.JMS �BARCELONA DINS D'EUROPA. LA DIMENSIÓ CIUTADANA DE LA UNIÓ EUROPEA. (14/10/96) BENVOLGUTS AMICS I AMIG ES, VULL AGRAIR, EN PRIMER LLOC, LA INVITACIÓ DEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA A CLOURE AQUESTA JORNADA DE REFLEXIÓ SOBRE EL PAPER DE BARCELONA DINS D'EUROPA. HA ESTAT UN ENCERT CONVOCAR REPRESENTANTS DEL MÓN ECONÒMIC DE LA CIUTAT PER PARLAR DE BARCELONA I DE LES PERSFECTIVES INMEDIATES EN LA UNIÓ EUROPEA. JO ELS VULL PARLAR DE LA DIMENSIÓ CIUTADANA DE LA UNIÓ EUROPEA. UNA QÜESTIÓ ESSENCIAL EN EL DESENVOLUPAMENT FUTUR D'EUROPA. I VULL APROFITAR, DONCS, AQUESTA OPORTUNITAT PER EXPLICAR-LOS QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA DE LES CIUTATS I DE LES REGIONS EN UN MOMENT QUE PODEM CONSIDERAR CLAU PER A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT (O DE LA UNIÓ EUROPEA, SEGONS EL SEU NOM OFICIAL). �PERÒ ABANS QUE RES ELS VOLDRIA FER UNA REFLEXIÓ. PER QUÈ VOLEM MÉS EUROPA? MÉS EUROPA ÉS NECESSÀRIA, PER EXEMPLE, PER COORDINAR LES POLÍT IQUES MEDIAMBIENTALS O PER IMPULSAR LES POLÍTIQUES DE DESENVOLUPAMENT LOCAL I REGIONAL A PARTIR DE LA CREACIÓ DE GRANS XARXES TRANSEUROPEES DE TRANSPORT I TELECOMUNICACIONS, DE COHESIÓ ECONÒMICA I SOCIAL . VOLEM MÉS EUROPA, EN DEFINITIVA, PER FER POSSIBLE QUE TOTS AQUESTS MACRO-PROJECTES D'UNA UNIÓ D'ESTATS ARRIBIN ALS NOSTRES CIUTADANS. PERÒ NO VOLEM L'EUROPA QUE ENS HA DE DIR COM HEM D'ORDENAR EL NOSTRE TERRITORI, COM HEM DE RESOLDRE ELS PROBLEMES DELS CIUTADANS, O COM S'HAN D'APLICAR LES POLÍTIQUES COMUNITÀRIES. PERQUÈ ;.AQUESTES DECISIONS CORRESPONEN ALS NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERS ALS CIUTADANS. MAASTRICHT VA SUPOSAR UN PAS IMPORTANT EN EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA . AMB LA CREACIÓ DEL COMITÈ DE LES REGIONS LES COL LECTIVITATS TERRITORIALS ES VAN INCORPORAR A L'ESTRUCTURA POLÍTICA DE LA UNIÓ EUROPEA . ARA PODEN DONAR LA SEVA OPINIÓ EN �ALGUNES DE LES QÜESTIONS SOBRE LES QUALS ES LEGISLA DES DE BRUSSEL LES. PERÒ ARA CAL ANAR MÉS ENLLÀ . NO N'HI HA PROU AMB QUÈ REGIONS I CIUTATS Hl PUGUIN DIR LA SEVA SI A LA PRÀCTICA, SI A L'HORA DE PRENDRE DECISIONS I APLICAR LES POLÍTIQUES EUROPEES NO CONFIEM EN LES CIUTATS I EN LES REGIONS, NO CONFIEM EN L'ADMINISTRACIÓ QUE ÉS MÉS PROPERA AL CIUTADÀ I QUE MILLOR I MÉS EFICAÇMENT GESTIONA ELS RECURSOS. LES CIUTATS I LES REGIONS SOM QUI MILLOR PODEM TRANSMETRE I DONAR A CONÈIXER EL QUE ES FA A EUROPA . I VICEVERSA, SOM TAMBÉ QUI MILLOR CONEIXEM ELS PROBLEMESREALS DELS CIUTADANS I, PER TANT, QUI ELS PODEM TRASLLADAR A LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ PERQUÈ SIGUIN TINGUTS EN COMPTE A L'HORA D'ELABORAR UNA DETERMINADA POLÍTICA. ÉS PER AIXÒ QUE ARA, EN EL MARC DE LA CONFERÈNCIA INTERGOVERNAMENTAL QUE FINALITZARÀ EL PROPER MES DE JUNY, VOLEM ANAR MÉS ENLLÀ I VOLEM QUE LA UNIÓ EUROPEA ADOPTI EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT COM A PRINCIPI POLÍTIC QUE REGEIXI EN L'ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE COMPETNCIES AL NIVELL MÉS PRÒXIM AL CIUTADÀ. �ÉS PER AIXÓ QUE EL COMITÈ DE LES REGIONS COM A ÒRGAN CONSULTIU FORMAT PER REPRESENTANTS LOCALS I REGIONALS, HA D'OBTENIR EL RANG D'INSTITUCIÓ 1 HA DE PODER RECÓRRER AL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA EN CAS QUE NO S'APLIQUI AQUEST PRINCIPI. DEFENSEM, EN DEFINITIVA, EL RESPECTE PER L'AUTONOMIA LOCAL I ° REGIONAL . EL DESENVOLUPAMENT, PER TANT, D'UNA EUROPA REALMENT SUBSIDIÀRIA, D'UNA EUROPA NECESSÀRIA. DES DE BARCELONA ESTEM CONTRIBUINT EN BONA MESURA A LA CONSECUCIÓ DE TOTS AQUESTS OBJECTIUS . ACTUALMENT, PRESIDEIXO DOS ORGANISMES QUE AGLUTINEN BONA PART DE LES AUTORITATS LOCALS I REGIONALS D'EUROPA . EL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA - QUE AGRUPA MÉS DE 100.00d MUNICIPIS DE TOTA EUROPA- I EL COMITÈ DE LES REGIONS. TINC LA INTENCIÓ DES D'AQUESTS CÀRRECS, DE FER QUE LA CIUTADANIA EUROPEA, SOTA EL PARAIGÜES DEL CONSELL DE MUNICIPIS` I REGIONS D'EUROPA O DEL COMITÈ DE LES REGIONS, CONTRIBUEIXI EN L'ELABORACIÓ DE MESURES EN QÜESTIONS DE VITAL IMPORTÀNCIA . f �EN AQUEST SENTIT, UN EXEMPLE CONCRET DEL QUE ELS DIC ÉS QUE DES DEL QOMITÈ DE LES REGIONS JA ESTEM CONTRIBUINT A ELABORAR MESURES PER PROMOCIONAR L'OCUPACIÓA LA UNIÓ EUROPEA. SI CIUTATS I REGIONS PARTICIPEN EN LA CONCEPCIÓ D'ESTRATÈGIES EUROPEES JA ESTEM FENT EFECTIU EL PRINCIPI JE SUBSIDIARIETAT . DE BEN SEGUR, LA SEVA PARTICIPACIÓ IMPLICARÀ UNA MAJOR EFICÀCIA EN EL CREIXEMENT I LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL. EN CONSEQÜÈNCIA, ÉS LÒGIC, FINS I TOT UN DEURE INSTITUCIONAL, QUE EN EL MOMENT QUE LES INSTITUCIONS EUROPEES ES COMPROMETEN EN LA LLUITA CONTRA L'ATUR, EL 9OMITÈ DE LES REGIONS Hl SIGUI PRESENT AMB EL CONVENCIMENT QUE L'APORTACIÓ DE LES CIUTÁTS I LES REGIONS ÉS ESSENCIAL EN L'ESFORÇ GENERAL PER POSAR EN MARXA UNA NOVA FASE DE CREIXEMENT I DE CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL. f EL COMITÈ DE LES REGIQNS HA OBTINGUT UNA PRIMERA VICTÒRIA EN AQUESTA LLUITA . EL PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA, JACQUES SANTER, ENS HA DEMANATIQUE PARTICIPEM EN EL D'ELABORACIÓ PACTES PROCÉS DELS TERRITORIALS PER A L'OCUPACIÓ. �EN QUÈ CONSISTEIXEN AQUESTS PACTES? QUÈ VOLEN DIR? A QUÍ AFECTEN ? EL MES DE JUNY PASSAT, EL PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA, JACQUES SANTER, VA PRESENTAR UNA PROPOSTA ORIENTADA A AFAVORIR UN CLIMA MACROECONÒMIC ESTABLE, COMPLETAR EL MERCAT ÚNIC, AUGMENTAR LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES DE LA UE I ACCELERAR LA REFORMA DELS SISTEMES D'OCUPACIÓ. LA PROPOSTA DE SANTER ES BASAVA EN LA NECESSITAT DE CONFIAR EN LES AUTORITATS LOCALS I REGIONALS COM A GRANS CREADORS D'OCUPACIÓ PERQUÉ ERA EN AQUEST SECTOR ON S'HAVIEN LLENÇAT ELS PROJECTES MÉS INNOVADORS. EL PACTE PRESENTAT PER SANTER RECOMANA L'ELECCIÓ D'UN NOMBRE SIGNIFICATIU DE REGIONS I PER PARTICIPAR EN PACTES CIUTATS PILOT TERRITORIALS AMB LA ÉINALITAT DE TROBAR FORMES INNOVADORES DE FOMENTAR L'OCUPACIÓ EL COMITÈ DE LES REGIONS HA DONAT ELS SEU PLE SUPORT A AQUESTA INICIATIVA I HA MANIFESTAT EL �DESIG DE CONTRIBUIR-HI DE FORMA ACTIVA, JUNT A LA COMISSIÓ I ELS ESTATS MEMBRES. BARCELONA JA ESTÀ TREBALLANT EN LA LÍNIA QUE PROPOSA LA UNIÓ EUROPEA . L'ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000, COMISSIONS OBRERES, UGT, PIMEC 1 SEFES I UN CONJUNT IMPORTANT D'AJUNTAMENTS DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA, HAN FIRMAT FA POCS DIES EL PACTE INDUSTRIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA : UNA ALIANÇA ESTRATÈGICA PER A LA COMPETITIVITAT, LA SOSTENIBILITAT I LA COHESIÓ SOCIAL. LA FINALITAT D'AQUEST ACORD, QUE ES TROBA EN PERIODE DE RATIFICACIÓ PER PART DE LES ADHERIDES, DIFERENTS INSTITUCIONS ÉS CONSOLIDAR LES POTENCIALITATS DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA QUE, PER LES SEVES MAGNITUDS, REPRESENTA LA CINQUENA CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL' DE LA UNIÓ EUROPEA. SEGUINT EL MODEL QUE S'HA CONSOLIDAT EN LA I DEFINICIÓ DELS PROJECTES MESURES ECONÒMIQUES QUE AFECTEN LA CIUTAT, HEM VOLGUT QUE, UNA VEGADA MÉS, I DAVANT EL GREU PROBLEMA DE L'ATUR, TOTS ELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS DE L'ÀREA METROPOLITANA �S'INVOLUCRIN EN UN PROCÉS QUE TÉ COM A OBJECTIU EL MANTENIMENT I, SI ÉS POSSIBLE, L'INCREMENT DEL PES ACTUAL DEL SECTOR INDUSTRIAL DINS L'ÀMBIT METROPOLITÀ, MITJANÇANT ACTUACIONS QUE MILLORIN LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL I AJUDIN A LA CREACIÓ DE NOUS LLOCS DE TREBALL . LA PROPOSTA COMPRÈN LS COMARQUES DE L'ALT PENEDES, BARCELONÉS, BAIX LLOBREGAT, GARRAF, MARESME, VALLES OCCIDENTAL I VALLES ORIENTAL. EL PACTE PROPOSA ABORDAR QÜESTIONS CONCRETES RELACIONADE AMB 6 GRANS BLOCS: ACCESSIBILITAT EN EL CONJUNT DEL TERRITORI. SOSTENIBILITAT. FORMACIÓ I QUALIFICACId PROFESSIONAL. ENFORTIMENT DE L'ECPNOMIA PRODUCTIVA I MESURES DE CLARIFICACIÓ DE LES "REGLES DEL JOC" I DE SEGURETAT JURÍDICA EN LES RELACIONS COMERCIALS. SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA I COORDINACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS. RELACIONS SINDICATS-PATRONALS. FOMENT DE LA INICIATIVA EMPRESARIAL. �A MÉS D'AQUEST PACTE, PERÒ, Hl HA D'ALTRES INICIATIVES IMPULSADES DES DE L'AJUNTAMENT PER COMBATRE L'ATUR I MILLORAR LA COMPETITIVITAT DE LA CIUTAT COM ÉS LA COORDINACIÓ EFICAÇ AMB L'INEM I LA GENERALITAT, EL REFORÇAMENT DEL PAPER DELS DISTRICTES, LA COOPERACIÓ EMPRESARIAL O PEL FOMENT DE NOVES EMPRESES, UN APÁRTAT AQUEST CJLTIM EN EL QUAL APOSTEM DECIDIDAMENT PER L'AUTOOCUPACIÓ. INICIATIVES COM AQUESTES DESTINADES A FER REDUIR LA TAXA D'ATUR S'ESTAN ESTUDIANT A TOTA EUROPA. MICHEL ROCARD, QUE ACTUALMENT ÉS EURODIPUTAT, VA PROPOSAR FA UNS MESOS DAVANT DEL. PARLAMENT EUROPEU UNA INICIATIVA BASADA EN LA REDUCCIÓ DE LA JORNADA LABORAL. EL GOVERN BASC HA APROVAT FA POC UNES MESURES PER AL FOMENT DE L'OCUPACIÓ BASADES EN UN PACTE ENTRE EL SECTOR INDUSTRIAL BASC I EL GOVERN AUTÒNOM. DE TOTES MANERES, L'ÀREA DE BARCELONA I TOTS ELS AGENTS I INSTITUCIONS QUE FORMEN PART D'AQUESTA ALIANÇA ESTRATÈGICA REUNEIXEN MOLT BONES CONDICIONS PER A SER UNA ÀREA PILOT EN L'APLICACIÓ DELS PACTES TERRITORIALS DE LA UNIÓ EUROPEA I AIXÍ HO HE EXPOSAT AL VICE- �PRESIDENT DEL GOVERN I MINISTRE D'ECONOMIA, RODRIGO RATO. TINC LA COMPLETA SEGURETAT QUE BARCELONA SERÀ ESCOLLIDA COM A ÀREA PILOT PER A L'APLICACIÓ DELS PACTES TERRITORIALS DE LA UNIÓ EUROPEA. ELS CONVIDO DES D'AQUÍ A SUBSCRIURE AQUESTA INICIATIVA COLLECTIVA I A FER EFECTIVA LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN AQUESTA UNIÓ EUROPEA QUE ESTEM CONSTRUINT. MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4408 Title A name given to the resource Cloenda de la jornada Barcelona dins d'Europa. Consell econòmic i social de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Pedrera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Model social Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1503/19961017d_00744.pdf c8c07c9dab0ce5f306abffe6f1c5189e PDF Text Text Ajuntament 411 ► de Barcelona Gabinet de I'Alcaldía PARAULES DE BENVINGUDA DE L'ALCALDE: EXCM. PRESIDENT INTERNACIONAL, DEL COMITÈ OLÍMPIC EXCM. SR. FELIPE GONZÁLEZ, MOLT HBLE. PRESIDENT DE LA GENERALITAT AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, BENVINGUTS A BARCELON,11 I A AQUEST ACTE INSTITUCIONAL DE COMMEMORACIÓ DEL DESÈ ANIVERSARI DE LA NOMINACIÓ OLÍMPICA. UN DIA COM AVUI, A LAU SANNE, BARCELONA ES LLENÇAVA A PARTICIPAR EN UNA CURSA QUE CANVIARIA DEFINITIVAMENT EL RUMB DE dA SEVA HISTÒRIA. R . SI-►94 $' .9Cr ádá ti' OCT. 1996 N ,4- ... -1 rab.v-.^- �Ajuntament de Barcelona UNA CURSA QUE VA COMENÇAR CINC ANYS ABANS. TOTS RECORDEM AQUELL 30 DE , MAIG DE 1981, EN QUÈ NARCÍS SERRA, COM A ALCALDE DE BARCELONA, VA DEMANAR SOLEMNEMENT EL SUPORT DE SA MAJESTAT EL REI A LA CANDIDATURA1 QUE BARCELONA VOLIA PRESENTAR PER ALS JOCS OLÍMPICS DE 1992. LES PARAULES PRONUNCIADES PEL PRESIDENT DEL COMITÈ INTERNACIONAL OLÍMPIC, JOAN ANTONI SAMARANCH, EL 17 D'OCTUBRE DE 1986 VAN CONFIRMAR QUE EL PROJECTE DE BARCELONA ERA EL MILLOR. AQUELL TRET DE SORTIDA ENS VA MARCAR UNA FITA, EL 92, PERÒ TAMBÉ ENS VA DONAR L'OPORTUNITAT D'IMPULSAR UN PROJECTE AMBICIÓS DE CIUTAT: POSAR BARCELONA AL MÓN I PREPARAR LA CIUTAT PER AL SEGLE XXI. AHIR LA CIUTAT VA DEMOSTRA R , UNA VEGADA MÉS, QUE RECORDA AMB ORGULL -SENSE NOSTÀLGIA- ELS DARRERS DEU ANYS. QUE SE SENT CONFIADA IL.LUSIONADA PEL FUTUR. �Ajuntament • de Barcelona AVUI LA CIUTAT VOL AGRAIR EL SUPORT DE DUES PERSONES QUE VAN CONTRIBUIR DECISIVAMENT A L'ÈXIT DELS JOCS OLÍMPICS. ESPANYA I CATALUNYA A TRAVÉS DEL SEUS GOVERNS VAN DIR A BARCELONA: REPF ESENTE'NS. I NO ES VAN EQUIVOCAR. EL SETEMBRE DE 1992, POC pESPRÉS D'ACABATS ELS JOCS, EL CONSELL PLENMI DE L'AJUNTAMENT ATORGAVA LES MEDALLES D'OR DE LA CIUTAT A FELIPE GONZÁLEZ, ALESHORES PRESIDENT DEL GOVERN, I A JORDI PUJOL, PRESIDENT DE LA GENERALITAT. AVUI, AMB LA IMPOSICIÓ D'AQUESTES MEDALLES EN EL MARC DEL DESÈ ANIVERSARI DE LA NOMINACIÓ OLÍMPICA, BARCELONA AGRAEIX LA CONFIANÇA I LA COL.LABORACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I DEL GOVERN DE L'ESTAT. 3 170CT2.IQP ��Ajuntament de Barcelona PARAULES DE CLOENDA DE L'ALCALDE: BARCELONA. A LA CIUTAT DE BARCELONA. FA DEU ANYS QUE ELS BARCELONINS, QUAN VAN SENTIR EL NOM DE LA CIUTAT PRONUNCIAT A LAUSANNE, VAN SORTIR AL CARRER PER EXPRESSAR EL SEU ENTUSIASME I LA SEVA CONFIANÇA. AQUELL SENTIMENT COL.LkTIU ERA ESPONTANI 1 APASSIONAT, COM LES HISTÒRIES D'AMOR DE VERITAT. PERQUÈ ELS DARRERS DEU ANYS HAN ESTAT AIXÒ, UNA HISiÓRIA D'AMOR ENTRE BARCELONA I ELS BARCELONINS. PER A LA CIUTAT I PER ALS SEUS CIUTADANS AQUESTS ANYS VALEN TANT COM UN SEGLE. PERQUÈ LA CIUTAT HA C4/VIAT DE DALT A BAIX 1 ESTÁ LLENÇADA CAP AL FUTUR. Va-19 ITE2triall 2 1 OCT. 1996 �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ÉS UNA BARCELONA NOVA, QUE HA DEIXAT DEFINITIVAMENT ENRERA 'LES PORS I ELS DUBTES. ÉS UNA BARCELONA QUE -PERMETIN-ME LA LLICÈNCIA- PENSA EN D'AL RES COSES. MOLTS DELS VELLS PROBLEMES HAN DEIXAT DE TENIR LA CENTRALITAT QUE ENS ACLAPARAVA: GRISOR, MANCA D'ESPAISi PÚBLICS, INUNDACIONS, ACCESSOS... LES PREOCUPACIONS I IL.LUSIONS SÓN ARA UNES ALTRES: CIVISME, CULTION, NOVES TECNOLOGIES, L'EQUILIBRI AMBIENTAL, EL PRESTIGI INTERNACIONAL I, TAMBÉ, LA SOLIDARITAT, EL VOLUNTARIAT... BARCELONA ÉS AVUI UNA qIUTAT MÉS JOVE. ELS ESCOLARS DE FA DEU ANYS JA SÓN LLICENCIATS (SÓN UNA GEOERACIÓ OLÍMPICA). ELS ADOLESCENTS D'AVUI JA NO HAN CONEGUT LA BARCELONA D'ABANS. �Ajuntament • de Barcelona ELS JOVES HAN FET SEVA LA NOVA CIUTAT I SÓN L'AVANTGUARDA DE LA RECUPERACIÓ DE LA CIUTAT VELLA. LA PROJECCIÓ CAP AL FUTUR HA ESTAT UNA CONSTANT EN AQUESTS DEU ANYS. NO HAVÍEM COMENÇAT EL 92 I APUNTÀVEM JA A UN HORITZÓ QUE ERA EL DE LA BARCELONA JEL 93. VENÍEM D'UNS MOMENTS DE LA HISTÒRIA QUE PROCLAMÀVEM COM A REFERENCIA -EL 1888, EL 1929- PER TENIR LA SEGU ETAT D'UNS FONAMENTS SÒLIDS. HO VAM DIR DES DEL COMENÇAMENT: ELS JOCS NO PODIEN SER NOMÉS QyINZE DIES DE GLÒRIA. HAVIEN DE SER LA BASE DEL FUTUR DE LA CIUTAT. ALGUNS ELEMENTS CA DALS DEL PROJECTE OLÍMPIC BARCELONÍ, EXPLIQUEN EL SEU ÉXIT I QUE EL 92 NO FOS UN PUNT ['ARRIBADA SINO LA MES ESTIMULANT PLATAFORMA DE LLANÇAMENT. I 70CTIXRG �Ajuntament de Barcelona - BARCELONA SABIA QUP VOLIA. - ES VA CREAR UN CONSENS MOLT AMPLI. -- ES VA FER CONFIANÇA A LA CIUTAT. MOLT A PROP D'AQUI AL CAPDAMUNT DE L'AVINGUDA DE MARIA CF1ZISTINA, VAIG DIR EL 17 D'OCTUBRE DE 1986, QUE EL QUE ERA BO PER A BARCELONA ERA BO PER A CATALUNYA, 1 QUE EL QUE ERA BO PER A CATALUNYA ERA BO PER A ESPANYA. PODEM DIR ARA AMB UNA SATISFACCIÓ ENORME QUE L'EQUACIÓ HA FUNCIONAT. ÉS PER AIXÒ QUE RECORDEM EL MOMENT DE LA NOMINACIÓ, PERQUÈ SIGNiFICAVA QUE BARCELONA HAVIA CONVENÇUT TOTHOM DE LES SEVES POSSIBILITATS. BARCELONA VA DEMANAR QUE SE LI FES CONFIANÇA, I ARA POT FER AMB TOT L'ORGULL ELS COMPTES. L'APOSTA NO VA SER NOMÉS FANTÁSTICA PER A BARCELONA. ELS RESULTATS VAN SER EXCEL.LENTS PER A CATALUNYA I PER A 1SPANYA. I 70CT2 X RG �Ajuntament \ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUAN FEIA UNA PRIMERA REVISIÓ DELS JOCS, NOMÉS DOS DIES DESPRÉS DE LA SEVA CLAUSURA, TENIA LA IMPRESSIÓ QUE NAVIA "EMERGIT UN PAÍS MÉS CIVIL EN EL QUAL LA TOLERÀNCIA, LA SERIETAT, LA PRECISIÓ, L'EDUCACIÓ, LA URBANITAT, EL PLURALISME, VALORS QUE SEMPRE HAVÍEM CREGUT PREDOMINANTS, S'HAVIEN IPET EVIDENTS". I VAIG PARLAR D'UNA ESPANYA QUE NEIXIA DE LA PERIFÈRIA I D'UNA CIUTAT QUE EXERCIA COM A CAPITAL DE CATALUNYA AMB NATURALITAT. MOMENT PER RECORDAR-HO. I PER POSAR DE RELLEU FINS A CUIN PUNT LA PROJECCIÓ DE BARCELONA VA SEF; DECISIVA PER A LA PROJECCIÓ DE CATALUNYA`. ÉS UN BON LA CATALANITAT DELS JOCS LA VAN GARANTIR ELS HOMES I DONES COMPROMESOS AMB L'ORGANITZACIÓ, AQUÍ I FORA D'AQUÍ, A BARCELONA I ARREU DE CATALUNYA. �4I Ajuntament 11 de Barcelona ELS XIULETS, DETERMINARES ACCIONS D'AGITACIÓ MÉS ADOLESCENTS QUE MADURES -ENS VAN POSAR A TOTS MOLT A LA VORA D'I JN RIDÍCUL HISTÒRIC. AVUI, A 1996, DESPRÉS DELS GRANS JOCS D'ATLANTA EL PRESTIGI DE BARCELONA ÉS MÉS ALT QUE MAI. VAIG TENIR, COM A ALCA1_DE DE BARCELONA, EL PRIVILEGI DE PODER-ME ADREÇAR ALS MEMBRES DEL COMITÈ INTERNACIONAL OLÍMPIC REUNITS A ATLANTA. EM PREOCUPAVA DONAR LA IMATGE D'UNA SATISFACCIÓ NOSTÀLGICA I VAIG VOLER QUE REBESSIN DE BARCELONA UN MISSATGE ENCARAT AL FUTUR. ELS VAIG DIR: Hl HA VIDA DESPRÉS DELS JOCS. I, PER CERT, UNA VIDA MILLOR. �Ajuntament de Barcelona I VAIG AFEGIR UNA REIFERÈNCIA A LA NOVA DIMENSIÓ QUE EL LLEGAT DE BARCELONA HA VOLGUT ATENDRE: LA SOLIOARITAT QUE ES POSA DE RELLEU EN EL PROJECTE IL.LUSIONAT QUE EL COMITÉ INTERNACIONAL 01_,ÍMPIC, LA UNIÓ EUROPEA I L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HAN POSAT EN MARXA PER AJUDAR SARAJEVO. ELS PRÒXIMS DEU ANYS ES HEM D'ENCARAR AMB UNA SEGURETAT ENCARA MÉS CONFIADA. LA BARCELONA D'AQUÍ A DE ANYS SERÁ: -- UNA REALITAT METROPOLITANA RECONEGUDA, - UNA CIUTAT QUE TINDRÀ UNES EINES DE GOVERN ADEQUADES, - UNA GRAN CAPITAL CULTURAL EUROPEA BASADA EN DOS GRANS PILARS: LES INDUSTRIES DE LA CULTURA I LA IMPLICACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL, - SERÁ LA CIUTAT PARADIGMA DE LES PROPORCIONS HUMANES - UNA CIUTAT MES EQUILIBRADA, - UN MODEL DE CIUTAT SOSTENIBLE 1 �Ajuntament - de Barcelona UN MODEL DE CIUTAT SOLIDARIA, CAPDAVANTERA EN EL COMPROMÍS DE LES CIUTATS AMB LES CIUTATS. TOT ESTA A PUNT PE QUÉ ES COMPLETI LA TRANSFORMACIÓ URBANÍStICA DE LA CIUTAT, DE LA CIUTAT CENTRAL, ACABAR1EM LA FAÇANA MARÍTIMA CONJUNTAMENT AMB SAN11 ADRIÀ I BADALONA. AMB AQUESTS MUNICIPIS I AMB SANTA COLOMA REGENERAREM EL BESÒS. RECUPERAREM ELS BARRIS I ESPAIS NATURALS DEL FRONT DE MUNTANYA. I A LA BANDA DEL LLOBR GAT COMPAGINAREM LA REGENERACIÓ DEL RIU AMB LA CONSOLIDACIÓ D'UNA DE LES PLATAFORMES LOGÍSTIQUES MÉS POTENTS D'EUROPA. VOLEM QUE L'ANY 2001, LA CIUTAT SIGUI LA CAPITAL DE LA CULTURA A EUROPA. TENIM LA MILLOR PROPOSTA, LES IDEES, ELS EQUIPAMENTS I UN ESCENARI ÚNIC. 8 1 70CT2 XRG �Ajuntament .4.1> de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia BARCELONA ÉS, HA DE SEGUIR ESSENT, UN COMPROMÍS DE PAÍS I D'ESTAT, BARCELONA, PERÒ, NO HSTÁ SATISFETA AMB EL RITME QUE PORTEN ELS GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURES, QUÉ AVANCEN AMB UNA LENTITUD EXASPERANT. NO ÉS GENS SATISONCTÓRIA TAMPOC LA INTERPRETACIÓ DEL ROL DE BARCELONA QUE ES DESPRÈN DE LES PRIORITATS INVERSORES EN MATERIA DE PORTS, AEROPORTS, FERROCARRILS O CARRETERES, O EN MATERIA D'INSTAL.LACIONS CULTURALS. PERÒ LA CIUTAT NO VOL EXPRESSAR LES SEVES AMBICIONS AMB QUEIXES SINÓ AMB PROPOSTES MOBILITZADORES. IMAGINEM EL 2006, D'AQUÍ A DEU ANYS, AMB UNA BARCELONA SITUADA PLENAMENT EN LA DIVISIÓ SUPERIOR DE LES GRANS CIUTATS EUROPEES. �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia I ASSEGUREM-HO, UN COP MÉS, PROPOSANT ALS CIUTADANS DE BARCELONA UN OBJECTIU ESTIMULANT. PROPOSO QUE APUNTEM A LA FITA DEL 2006 AMB UN NOU PROJECTE DE LA MÀXIMA AMBICIÓ. HE ENCARREGAT ESTUDIAR LA MILLOR MANERA DE COMMEMORAR L'ANY 2004# EL 75è ANIVERSARI DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL Dp 1929 -QUE VA FER LA MUNTANYA, EL PARC I ELSI PALAUS ON SOM- I FER D'AQUESTA OCASIÓ L'ESQUER PER ACABAR DE DUR LA CIUTAT CAP A LLEVANT DOTAR EL BESÒS DE LA DIGNITAT MAGNÍFICA QUE A TEMPS IMAGINEM, DES DE DALT DEL CONGOST FIN AL MAR I MAR ENDINS. VE'T AQUÍ QUE EL 2004 PODRIA SER L'OCASIÓ DE DONAR AL MARC DE BARCELONA ELS BRAÇOS QUE LI MANQUEN I QUE EL POETA JA HAVIA CANTAT "DE RIU A RIU ESTESA". VE'T AQUI QUE BARCELONA I SEVILLA PODRIEN TORNAR A COINCIDIR, CANV ANT-NOS ELS PAPERS. �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ESPERO QUE EL DEBAT CIUTADÀ QUE ES GENERI AL VOLTANT D'AQUESTA PROPOSTA AFIRMI, NOVAMENT, L'AMBICIÓ DE LA CIUTAT. VULL FER, PER ACABAfk, UNA MENCIÓ MOLT ESPECIAL A SEVILLA. BARCELONA NO POT OBLIDAR EL SUPORT GENERÓS QUE LA SEVA CANDIDATUFA VA SUSCITAR EN TOT ESPANYA. I LA CIUTAT 1VOL TORNAR AQUELLA SOLIDARITAT AMB L'EXPRESSIÓ EXPLÍCITA DEL SEU SUPORT A LES ASPIRACIONS DE SEVILLA. SEVILLA SIGUES AMBICIOSA, PERÒ SIGUES RIGOROSA. PENSA EN EL DIA DELS JOCS I TREBALLA SOBRETOT PER AL DIA DE DESPRÉS. NO PENSIS NOMÉS EN LA FESTA. PENS,p, EN LA CIUTAT QUE ELS SEVILLANS ES TROBARAN L'ENDEMÀ. AVUI VOLEM RECONÈIXER DUES INSTITUCIONS, I ESPECIALMENT DUES PERSONES, QUE VAN SER CÒMPLICES I VAN FER COSTAT A BARCELONA. BARCELONA SAP SER AGRADA, I LA CELEBRACIÓ DE L'ANIVERSARI ERA UNA EXEL.LENT OPORTUNITAT PER TORNAR-HO A DEMOSTRAR. �Ajuntament de Barcelona BARCELONA SAP QUE ELS NOMS DE FELIPE GONZÁLEZ I DE JORDI PUJ L HAN DE QUEDAR PER SEMPRE VINCULATS A LA f^IISTÒRIA OLÍMPICA, A LA HISTÒRIA AMB MAJÚSCULES DE LA CIUTAT. AMB AQUEST ACTE, BARCELONA FA HONOR A UN ESTIL I A UNA TRADICIÓ D'AGRAÏMENT I D'ORGULL, PER AIXÒ AVUI SE SENT SiTISFETA DE LLIURAR LA MEDALLA DE LA CIUTAT A DUES PERSONES QUE BEN ï MERESCUDAMENT S'HO HAGI GUANYAT. MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4409 Title A name given to the resource Acte institucional de commemoració de l'aniversari de la designació olímpica. Paraules de benvinguda i paraules de cloenda de l'Alcalde Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Nacional d'Art de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Relacions Internacionals Commemoracions Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2807/19961020_ElPeriodico_TomemosDecisionesFuturo_PM.pdf 8449699d075ad17bea389548a55818f7 PDF Text Text qr «{Periódico • 9 1 0 OCT. Ootmn)0.20cíiocUX8d»1996 aArmcuDDELOiA •3& Tomemos decisiones de futuro El entusiasmo colectivo del 92 perdura en la memona ciudadana. Diez años después podemos aear una nueva ilusión que nos dé ei impulso necesano pa^a que ias inversiones comprometioas no íalten larie solo un cumproiirao mas caro oa moneno en ía caoitaaaad cultural europea, v aao cara a o t oroyactoe un rano mas aooroe con os neceeoaaes A petar oe esta maatafacrion. ía cwaao. v su alcalde- no ouwren emresar amooonat con autos No es nuestro estila Guaramos exoreear nuestras ambeonee con oroouasias movaaaoeras Ei pasaoo ueves. a a Que se cumonan os die: anos oa H nomneoon campea, me carece una ocasión excawme cara lanzar * tosa oue Barcelona e « poce a estuoev on poaaoaaaoes oe órgano» \r evento ntorraoonei con motivo de! 75 ; aniversario de la Expaadon Unversai Oel 29. cue se cumpa ai ano 2004. Este noraoma ouede s r » excusa at eerx> para acaoar oa consoHar ía ouoao naca uavame y dotar al rio Canina da la agrioso maanrtea que nace «ampo r^ajojnamos. ova nace*emco sonemos. Oasde k> arto del congo*» hasta el mar. Puede ser la ocasión da dar ai marco os 8arcaona los oraros que le M a n y oue ei poeta va heon eamaoo oenuaw atiesa Si 1992 tue e> oraantto para materializar a gran tranaiorrnaaon de Baroanne en la decaoa œ loa 80 y 90. enera » «etoao nos demuestra Que oabamoa tener otros pretextos pare conagur « cctaooraoon oa todas tas canas mpaca- 11* Baratara hay un proyecto de Muro que no w n a naca da recome. Sa trate o» o»<>, yac» qua tenemos Otada haca años • malvarla da ouoadaroa dar «Ma oarcaieneea en lalación a nuseaut nos -al Besos v at Uooragat- v a su vanstannacion on zonas pam ai ooo. « ata*a > latogejtca. LOS oroyactoa mpuMadas oaaoa ios avuntam*tos o v a la lacuDamcÉon y aproveonarnanio oudaOAno oa loa margenes y la CMemboeaoura de loe nos -al Pan del Baaba y al al Plan del Data del Uonraoalampoco aon recomes, aunqua aaan ooetenores a o ceaorerion da toa Juegos, una penaamos y eopcramc* oaaouea dal 82 pradeamerae cara commuer nevando ía dudad haca adelante. Rara ova ai osaarroio de Barcatana y au entomo no ae parara y tintara atoa coreMoo da aanakmnadòn. Loa planea Nevareta al Baaba han oa parmi* ia lacuparación da acta a r a dal laorai como eaoaoo de áseute para tot cüJadanot -de • mama torma qua o a» el tama rrartrno-meiaariiJo t > vez la eange•Mpatf anua ambas ftiaraa dal no y parando oen nectareas al mar. B Plan da) OaMa dal uooregat bane como objetivos la erraaajoon del puerto y del aeropuerto y ^ a e m e r a e con la oora«onlerTov»ia dealH valoadíb- convertir a Barcelona an la gran pana•orna togjrtcs y da comurtoaoonee dat aur oa Euo3a qua todos deeatmoa. Faha. ain embargo, una snpeseoon mas contunaanttdalrwoaaaadiiaaüjaUüriaa-eaujooyGane"aJttat-. qua terrajlen han asqueólo comutornsos con oa proyecto» caaoJoa. Baaoapna no eatá aatetacna xjn al nano que levan aaioa grendaa proyaotoa oe neeastructuras. Lee evaaetonee prevotas avanzan son u m larajiua aMaparama y tendría qua oraaraa un aa^rimdawüitfnac*6iiyaByjné»nto.iaioornohicinoa duran» el panado preoarpioo. que tan buenos aaulbtopt nos d o afeados. Tampoco ae aajManorta la eaan^neeoon del toé laBinaior«quaaadaapMndBoaaspnc>idaaaMiv areorat en m e l l a d a puartos, aeropuerto», t r o c a - E amanta, en al puano aatamoe bien omwttedo» {Tra•Camar, nueva boo» o. dquoaur numero 1. muele e teawdfcam y. etparamoa. • majora defeastona» el tildando, qua dependan del Depenem» ao oa otase Tanaone). En ovflbo. la escara pata dat aropuarto no proapara y la termn* de carga no per« a aún grano*» aaotniaraoe. Por to qua ea near» a loa faraarrtea. el rnrérto aaneaa el tren Oaro»anaivatookaaJpemro» aspada a » * o n - Y oue nade se teva a engaf». No se trate de avanzar so» a trompearles, a peni oa granees aconteamaMos. como tverroe en el catado. Barcelona ha adqjnuo vetoadad o» crucero oeapuni del 92. paro preosamaraa para oue asta vencraad oa crucero no damruya. sino todo lo oonrano. nay qua perv aar en un nuevo impulso. Ahora haca o « anos, aquel t 7 oa octubre de ige&aurgio una oudad an la que tocos toa amores tera y «J corredor MerJtarraneo se pospone. En cuanto a caneen», el cuarto comí entra Sant Fatu da Llobregat y Mear» da Rat xe lamo: tas calzadas leraratas da la B-30 aa paran: Aceta no encara el lama da loe a rondas no aman oroarttajmo En twatuoones cuftjeles vamos ano mejor. Fá- aaa- se uusauíseron. ae rscaran comcacas para M r adataría un proyecto ye no seno osporsvo. e r o d e troratorrnaclon urbana que impico un cárabo de mentalidad y da ovranarjn da asta cudad. B antuaaamo orjacavo oaapertaoo con moavo dal 92 perdura en la memoria da os audederos. ¿Como, » no. es poeoie reunir a oaoenaa de mass de pareonaa en la avertdt Mar» Creane. al pajado miércoles, para conrnerrorar juraos al arivtrsano de ltnon*ajafln oknptca? Onz anos rtsenuaa podemos y debemos crear una nuava ejebn qua nos permnt el rnouao nanaano para que lea «tveraonaa oompnjmaaoas no aa Alarmen. Y eaparo que al débete oudaoano qua aa genere atedador da aete propuatta efema. fuaaimante, la ambición da aj ouoad. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Tomemos decisiones de futuro Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-20 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Infraestructures Model social Economia Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1504/19961030d_00746.pdf 49675e8678f0d65407de3e770165f774 PDF Text Text de Barcelona Ajuntament Gabinet de l'Alcaldia 4 ictlau ect DISCURSO DEL SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, EN LA INAUGURACIÓN DEL CENTRO EUROPEO DE REGIONES ► Gràcies Sr. President, presidente Gil Carlos Rodríguez Iglesias, Sr. Roberto Speciale, presidente de la Comisión de Política Regional, Sr. Peter Sutherland, mi buen amigo, presidente del Consejo de Administración del Instituto Europeo de Administración Pública de Maastricht, presidente Manuel Fraga. És una ocasió molt especial aquesta, en la Igual el president de la. Generalitat i el president Sutherland ens convoquen, a mi, evi4entment com a alcalde però també com a president del Comitè de les Regions i del Consell de Municipis i Regions d'Europa, al president Fraga, que ens parlarà avui del les seves idees sobre les regions i l'Administració Pública -que esperem tots àvdament-, i els directius dels programes europeus d'investigació, i no només d'investigació sinó també de treball, de millora de l'Administració Pública, es un ocasió, deia, per escoltar efectivament aquest programa que per a nosaltres, regions, ciutats d'Europa, é absolutament fonamental. No hi ha encara, desgraciadament no hi és proa, un intercanvi de pràctiques europees en l'àmbit de l'Administració Pública, regional i local. Hi comença a haver, però no hi és del tot... Moments com els que hem viscut a Brussel.les recentment, amb el Parlament, i concretament amb la Comissió de Política Regional, ens acosten, ens aproximen a aquesta situació, però encara no hi som. Estem en una fase de discurs europeu, de discurs regional europeu i regionalista europeu, però no encara de pràctica europea regional i ciutadana, d'intercanvis que facin mllor la vida real dels ciutadans europeus cada dia. 1 no només per l'acció de la Unió i de les instittIcions de la Unió, sinó per l'acció europea dels estats, i també de les regions i les ciutats. A l'institut Universitari Europeu de Fiesole, que treballa més en el camp de la recçrca, el Col.legi d'Europa de Bruges, que ^^ Jllua tal-1111é. 1,11 aijU _ _^. ♦'-_. L 111 tLJ, .. 1____._._._1 1 1 ,Ç _ '------piüuavicu cui. ui jJuut,ii ici, }J IU cD ï ^ i z iï% __..- _--- E l'Institut de Maastricht és el que ha de prendile la iniciativa en aquest terreny. És una gran notícia que l'hagi pres, i que l'hagí pres, a inés, instal.lant, en aquest cas, una antena a Luxemburg i una altra, la segona, a Barcelona. Moltes gràcies president Sutherland, però, els vull dir, aprofitant aquesta ocasió tan singular, molt breument, quin és el pensament del Comitè de les Regions en aquest moment. Nosaltres som partidaris de més Europa. I ho som tots. Dos-cents vint-i-do membres som partidaris de més Europa. Som partidaris de més Europa i de més regió, de més lluny però també de més proximitat, fins i tot diria més, de més Iluny a canvi de més proximitat. Som partidaris de situar a més distància alguns poders però a) mateix temps de situar-ne d'altres més a prop. Es a dir, construir més Europa, sí, però'ràcies a Europa, gràcies a Maastricht 2, obtenir un retorn a la societat, a la ciutat, a la regió, quasi diria per aquest ordre, en l'ordre de la subsidiarietat. Obtenir un retorn de coses que històricament es van perdre, es van allunyar, i que ara, podríem fer millor més aviat de prop que més aviat més lluny: habitatge, petita justícia o restabliment de la confiança per a la creació d'inversions i, per tant, d'ocupació. DISCIJRS.CER �Ajuntament •\ de Barcelona Gabinet de !'Alcaldia El Pacte Industrial de Barcelona, de l'Àrea Metiopolitana de Barcelona, podria ser-ne un exemple, com d'altres pactes territorials per a I ocupació ja en són una prova en general. He proposat al Comitè de les Regions que cpnvoqui una conferència de les regions d'Europa. Ho saben els presidents Pujol i Frap. Una conferència amb presència de les ciutats, just abans de l'acabament de la Conferència Intergovernamental, en el país de la presidència, prop de Maastricht, per tal de fer entir la nostra veu als estats de la Unió, perquè sàpiguen que a l'Europa d'avui hi ha una desconfiança, sí, però una desconfiança vencible. És la desconfiança que prové, en part, de la ig n orància, en part, de la distància a voltes excessiva entre decisions i efectes de les decisions. La que prové del poc ús que es fa dels millors propagandistes i explicadors d'Europa, que jo diria que són els dos-cents cinquanta presidents regionals i grans alcaldes o presidents de federacions de municipis que coneixen Europa, tot i l'amenaça, més teòrica que real, de l'existència d'una excessiva burocràcia europea. Pensin que la Comissió Europea té menys fut ionaris que l'Ajuntament de Barcelona. Vagi això per davant. Per tant, deixant de banga aquests fantasmes, que hi són, hem de demanar també a Barcelona, a les altres ciutats, a les regions d'Europa, que expliquin als ciutadans europeus, des de la proximitat, Europa. Jo crec que aquest escepticisme és vencible, si bé és cert que n'hi ha un altre que prové, diguem-ho francament, -i aquest és potser el punt més delicat- del cansament, d'una certa fatiga. La fatiga de les regions transferidores netes de recursos; Lombardia, Brandenburg, Catalunya o Flandes, poden demostrar en aquest moment una certa fatiga. I aquesta fatiga és també vencible, tot i que la futura ampliació actua d'alguna forma colin una expectativa agreujant. És vencible aquesta fatiga si entre les regions es produeix u la complicitat natural, que ja existeix, en favor de la proximitat, de l'autogovern, de la devolució de poder i de competències, a canvi del manteniment de l'objectiu que fa d'Europa un fet singular, que és la cohesió social i la cohesió interregional. Si el Centre de les Regions, amb l'Institut de l laastricht, i amb els de Fiesole i Bruges, cvA.iuvUicti a.ii iu pcuugv biu yuc uclüi YivYvsu, a ^..^v^.^ivi.^aiiv Jvv.vwt l'escepticisme raonable, no parlem de l'escepticisme més fonamentalista- serà vençut. 1 l'Europa possible, projecte que ha estat mobilit,ador i avui pot semblar una pura il.lusió, estarà més a prop. Més Europa i més regia. Si tots dos objectius van junts, els obtindrem. Els Estats, que són en definitiva els Constructors í els garants de la Unió, han d'acabar per entendre que les regions, la descentralització política i el reconeixement sensat de la diversitat europea, el que jo anomenaria el federalisme diferencial europeu, són el camí més curt per a l'acceptació generalitzada de la Unió. Moltes gràcies. DISCURS.CER � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4410 Title A name given to the resource Discurs de l'alcalde Pasqual Maragall en la inauguració del Centre Europeu de Regions Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Municipis Acció política Territoris CMRE Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1505/19961031d_00745.pdf cabf35a7c825c88f0008cf8c1e0f097a PDF Text Text Ajuntament \ de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia Transcripció de la Conferència de l'Alcalde: "La Europa de las Regiones y de las Ciudades en el Proceso de la Cons ucción Europea". Córdoba, 31 d'octubre de 1996. Muchas gracias, Herminio Trigo. Gracias, cn primer lugar, a la Fundación para el Progreso de Andalucía. Gracias, también 1 a la Diputación Provincial por su hospitalidad de hoy y por permitirme volver a la ciudad con la que hace dos años trabé conocimiento que se llenó enseguida de afecto. No son muchos los que saben que tengo sangre andaluza en mis venas y, por tanto, empezaré por decirles que mi abuela era andaluza, aunque hija de un inglés. Sepan ustedes que aquí me encuentro yo como en casa. Y más todavía si la iniciativa de este encuentro es de la mano de una intención política que yo comparto, la de abrirse desde la izquierda hacia el centro o viceversa, para conseguir la revisión de la política que yo creo que se impone en este país después de unos buenos años de democracia. Y hacerlo bajo un título y un tema que enormemente sugestivo, podríamos incluso perdernos en el camino, corno es el tema de Europa, de las regiones y de las ciudades. Yo ya les resumo muy rápidamente cuál es mi lema, cuál es mi objetivo, y creo que ustedes lo pueden compartir: más Europa y más región, más Europa y más ciudad. ¿Qué quiere decir eso? Quiere decir que Tivimos en un mundo en el cual sin Europa no seríamos nadie, y voy a tratar do explicarlo brevemente, pero también en un mundo en el cual la creación de una nueva patria, más lejana, más amplia, no tiene que dejarnos sin identidad, ni sin referencias, ni sin dominio sobre nuestro entorno. Por tanto, repito, un murído en el cual más Europa tiene que significar también más identidad, más región, más ciudad, más capacidad de que se nos devuelvan al lugar de donde salieron muchos de los poderes que la historia llevó lejos. Hoy, desde Medina Azahara, me contaban toda la historia del papel que jugó el Concejo en el s.XIV, s.XV. Ya era un papel muy importante. Luego la historia llevó las cosas por otro camino y, en el siglo XVIII, primero, con la Ilustración, y en el XIX, con la Revolución Industrial, s creó otra cosa que antes no existía: una nación, una nación-estado, potente, (grande, racionalizadora, que con el tiempo, además, se convirtió en democática. Y que, por tanto, desde esa democracia dictaba como debían ser cada uno de los elementos componentes: las ReL i2b. dTR°radi 2 1 Nnv 19gF . 1`517,4-- CORDOVA.PMM �Ajuntament I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ciudades, las regiones, las provincias, el papel de cada uno. Y luego también, dictaba como debían ser las relaciones internacionales, que eran vistas corno un capítulo más y, casi diría, lo último, un anexo de la teoría política y de la realidad política. Pero el mundo ha cambiado. En el sentido de que si ustedes miran las cartas de población, los gráficos, la población pegó un salto enorme en el siglo XVIII, siguió pegándolo en el siglo XIX y lo ha acelerado en el siglo XX. Y lo que hace todavía 250 años eran unos pocos mili?nes de habitantes ahora son 6.000 millones y serán 10.000 dentro de poco. Ice modo que si lo que antes era una curva que subía con lentitud ahora es una curva que se está subiendo por la pared. Así que, el mundo, que antes era una realidad desconocida, se con vierte en una pequeña aldea. Esto hace que estemos tocando los límites de nuestra capacidad de crecimiento, tema que, como ustedes saben !muy bien, se puso de moda a partir de 1974, con la crisis del petróleo. Nos pareció, por primera vez, que el mundo se nos quedaba chico, que no iban a haber Imás materias primas, que realmente nuestro crecimiento no iba a poder seguir físicamente por falta de materiales. La realidad luego demostró que las cosas no son ni tan buenas siempre cuando se piensa en buenas, ni tan malas como entonces se pensó, y el crecimiento puede proseguir. Pero, sin embargo, hemos tenido un aviso, y es un aviso muy serio. "Están ustedes", nos dice una voz, "tocando los límites del globo terráqueo, los límites de su propio crecimiento. La economía no va a crecer muchísimo más, por tanto, si ustedes están acostumbrados a resolver sus problemas sociales sobre la base de redistribuir una cuota siempre creciente de riqueza, olvídense. La cuota creciente de riqueza va a crecer, pero poquito, ya no a las tasas del 5%, del 6%, del 7%, 8%, 10% o del 12%, como están creciendo actualmente en China. Pues no. Va a crecer a unas tasas del 1%, de1l 2%, o del 3%, cuando la población mundial está todavía creciendo a una velocidad muy considerable. Ante esta situación debemos agruparnos, integrarnos en unidades más amplias. Debemos de ser capaces, por razones políticas, incluso militares o de seguridad, por razones de competencia económica con otras zonas del mundo que están creciendo, como en el Pacífico, a tasas ,rucho más altas. Conviene que nos agrupemos y que hagamos una unidad y comunidad política mayor. Eso es Europa. Necesitamos más Europa para competir cOn las industrias del sureste asiático, necesitamos más Europa para sentarnos en la mesa de negociación de los tratados internacionales de comercio y les podamos decir algún día, como pedía el Secretario General de la UGT de Cataluña -Pepe Álvarez- este verano, nos podamos sentar en la mesa para discutirá de aranceles y comercio mundial y decirles a los países que nos están exportando mercancías tan baratas, que no lo hagan explotando a los niños, o que no lo hagan con jornadas de trabajo de 16 o CORDOVA.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia 18 horas, como sucedía en nuestro siglo X. ¿Se lo vamos a poder imponer? Pues probablemente no. Probablemente nos digan: también pasarán ustedes por eso, que para nosotros el crecimiento es seguirles a ustedes a la distancia de un siglo. Pero en todo caso, si no somos Europa, pi sólo somos España, o sólo somos Francia, o Alemania, o no digamos Bélgica, Holanda o Luxemburgo, probablemente no se nos va a escuchar. Ni en el aceite europeo, ni en la fabricación de camisas, contra el sureste asiático. Tenernos que ser europeos. Necesitamos más Europa en Bosnia, para no tener que pasar la vergüenza de ver como al lado mismo de donde estarnos viviendo, aquí en el Mediterráneo, a tres o cuatro horas de avión, si existiera el vuelos directo a Sarajevo, están sucediendo atrocidades corno no habíamos leído desde la Biblia. Auténticas atrocidades fraticidas, entre hermanos, como este país' desgraciadamente vivió, pero quizás incluso en algún punto nos parecen ahora sÚperiores. Y Europa está viendo esto en su patio trasero y no puede intervenir porque no es una, porque no tiene un ejército, una defensa, una política exterior. Tiene que recurrir a otra unión que es la unión de los `estados de Norteamérica, que éstos sí están unidos, tienen un ejército correspondiente a sus 250 millones de habitantes y su tecnología, que nosotros podríamos tener para intervenir pacíficamente en esta situación, en la cual ahora somos espectadores indefensos o incapaces de intervenir. Hace poco visitó Barcelona Enrique Iglesias, un asturiano-uruguayo, hijo de Asturias, razón por la cual no puede ser I presidente de Uruguay, porque sino seguro que lo sería. Y Enrique Iglesias, que es presidente del Banco Interamericano de Desarrollo, me decía "Mira amigo. Desde Estados Unidos -él vive ahora en Washington-, Europa se ve como una selva, Europa es el caos. En Estados Unidos hay una bandera, un idioma, un ejército, una nación. Ustedes tienen quince, para empezar. Quince banderas, otros tantos idiomas, otros tantos ejércitos y, además, nos cuentan que en cada uno de esos países tienen varios idiomas, regiones, banderas y banderíos. Por tanto, en Estados Unidos no se comprende Europa. Europa no podrá existit . Europa no es viable. Europa es muy simpática, es la historia, es el pasado, es la diversidad, muy interesante para los turistas americanos. Pero desde el punto d, vista económico, científico, militar, cultural, en el sentido potente de la palabra,; ustedes no tienen nada que decir." Y no lo decía él, porque él no cree eso. Él es un ferviente pro-europeo. Me decía "éste es el ambiente que se vive en los Estados Unidos de Norteamérica". ¿Qué tienes tú que decir? Y claro, yo eché mano de los grandes argumentos, que son los argumentos que salen ya directamente lel corazón, y le dije "Mire usted. Mi hija mayor, que es estudiante de arquitectura, ha estudiado un año en Oporto, con una beca de la Unión Europea, una beca Erasmus. Se ha vuelto de Oporto con un novio portugués que vive ahora en Barcelona y trabajan juntos en Barcelona. Mi CORDOVA.PMM �Ajuntament I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia hija menor, está viviendo en Sarajevo durante nueve meses. Ahora ya ha vuelto, hace un mes. Y está trabajando para una organización no gubernamental francesa, que se llama Dia, para crear un Club de Juventud en Sarajevo, que tiene ya 1.200 afiliados. Al final de la cena, este hombre me dijo "Quizás sí que Europa sea posible". Esta Europa no nos la inventarnos. Es la Europa de nuestros hijos. Ellos han nacido ya, están naciendo europeos. Sus amigos lo son. El fútbol que ven es la Copa de Europa, ya no sólo la Liga española. Los viajes que hacen, los libros que leen, la moda, la música que consumen, todo esto, nos supera mucho. Seguimos siendo un país, pero es un país que a parte de la diversidad interior, tiene esa dependencia exterior progresiva. Por tanto, vamos a tener que hacer "el cop 4e cap", como decimos en Cataluña, la decisión firme de ser efectivamente alguien? en Europa. Una de las varias virtudes que ha tenido el período político de quince años que acabamos de vivir y que terminamos en el mes de marzo ha sido pre isarnente la de ser alguien en Europa. Dentro de poco se va a celebrar el centenario del 98, que fue el año del siglo pasado en que perdimos las últimas colonias, que fue cuando en España empezamos a pensar en términos autocrítieos, porque hasta entonces el imperio nos impedía pensar. Lo mismo ha pasado en Roma, en Atenas, en Gran Bretaña, ... no se daban cuenta de que iban a dejar ele ser lo que eran. Cuesta muchísimo darse cuenta y aceptarlo. Y España más. E laña es de los imperios que más duró y que antes había empezado. De modo que tuvimos, desde el XVIII para acá, una crisis de lucidez. Pues bien, cuando en el 98 nos despertamds a la dura realidad, ¿qué nos dijeron nuestros pensadores? ¿Qué nos dijo Bar*, qué nos dijeron Azorín, Maeztu, Machado? Nos dijeron "Europa. Hay que mirar al norte. Hay que mirar donde las cosas se hacen bien. Y hay que tratar ser como ellos, sin dejar de ser, porque todos ellos fueron muy españolistas en el buen sentido de la palabra". Y no ha sido hasta estos últimos quince años cuando Europa, por fin, ha reconocido que este país era alguien en Europa. Pero claro, yo no voy a hacer aquí una defensa del nacionalismo español. En nombre del nacionalismo español se han cometido enormes barbaridades, y no sólo en Cataluña. También en Andalucía. ,De qué murió, sino, Federico García Lorca? ¿En nombre de qué y contra quién? ¿Qué se le reprochaba? ¿Qué es, en último término, cuando analizamos lo que ástá sucediendo en Euskadi y el drama tremendo de ETA, de la juventud y de la constante violencia en la calle, qué sucedió que no podamos explicar? El decreto del general Franco del año 1938 de abolición del Estatuto Vasco, no así el catalán ni el gallego -que no llegó casi ni a existir-, ese decreto dice textualmente en e41 boletín oficial, no en un discurso ni en un momento inflamado del general, sipo escrito y firmado con tinta negra CORDOVA.PMM �Ajuntament •I\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia sobre papel blanco "provincias traidoras de Guipúzcoa y Vizcaya". No habla de Vitoria y Navarra, en las cuales se mantienen los fueros. "Quedan derogados y abolidos los fueros de las provincias traidoras de Guipúzcoa y Vizcaya". Con lo cual, los funcionarios públicos de ese estaldo, tenían la obligación de odiar, de pensar mal de ese territorio y de esa población. ¿Cómo, sino, se explica la perseverancia en el odio, las raíces de esa violencia enorme que ahora nos toca aguantar, soportar y analizar, antes de resolver? En nombre del nacionalismo español, ,pues, se han cometido enormes barbaridades. Por tanto, no voy a hacer una defensa de ningún nacionalismo, ni siquiera de éste. Pero decirles que sí és cierto que Europa no existirá si no existen estados fuertes, no gruesos en el sentido gtÍe lo hagan todo, que lo decidan todo, que presten todos los servicios, que esté4 presentes en cada momento en el sentido paternalista, protector. Estados fuertes en el sentido de la fortaleza política. Que sean garantía de que se construye una patria superior a ellos, bien construída. Que nosotros sepamos que, a! través de ese estado, estamos bien representados. Y es más. Que de ese estado no vamos a recibir, a cambio, la obligación o la exigencia de renunciar una serie de libertades locales y regionales que parecen lógicas. Éste es el Estado español que queremos. Éste es el país, la nación, la España que querernos. La España de la diversidad, respetuosa de su diversidad anterior y al mismo tiempo capaz de construir una Europa común, una Europa que sea alguien en el mundo. Me voy acercando, pues, al último término de la ecuación que he dicho al principio. Más Europa y más región. Más !Europa y más ciudad. Más distancia para algunas cosas, pero más proximidad pea otras. Al mismo tiempo que nacía Europa y ! se desarrollaba esta necesidad de globalización, los estados iban absorviend ► competencias de los concejos, de las provincias, iban aboliendo derechos forales, etc. Y todo esto hay que revisarlo. Porque en muchos casos no es preciso, ya. $.a racionalidad que en el siglo XVIII, en el XIX y en buena parte del XX, requirió de un estado que velara por ella, en muchos casos hoy no hace falta que el estado lo haga puesto que a nivel regional, local, provincial, podemos hacerlo. F La Europa de las regiones y de las ciudades es eso. Es decirles a los ciudadanos europeos "Miren ustedes. Europa tiene que existir. Sin Europa ustedes están perdidos -por las razones que he dicho antes- y, sin embargo. Europa va a inscribir en su constitución, en el nuevo Tratado de Maastricht, un principio en virtud del cual todas las cosas se harán con la mayor proximidad posible, a no ser que razones de eficacia o de equidad req ieran lo contrario. Es decir, invertir totalmente el orden de los factores en la ecuación política para decir "todo se tiene que hacer lo más cerca posible del ciudadano, a nivel de la ciudad, del CORDOVA.PMM �Ajuntament I) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldía barrio, si es posible". Yo a veces diría "más Europa y más barrio" o "Europa y mi barrio". Ésta sería mi bandera. Porque esto no es incompatible y esto no es imposible. Hay mucha gente simple, o que hace ver que lo es, que dice "eso no puede ser, porque, una de dos: o enviamos el poder a Europa o nos lo quedamos aquí, pero las dos cosas al mismo tiempo no". Y yo os digo que estamos viviendo en un mundo en el que esto no es sólo posible bino que es necesario, preciso y casi imprescindible. Que seamos capaces al mismo tiempo de aceptar que Europa es necesaria y es útil y que sin embargo tiene que ser Europa, y los estados, por tanto, porque Europa no es nada más que una unión de estados, la que nos garantice que todo aquello que pueda devolverse a los ciudadanos, a la proximidad, a la sociedad civil, se devuglva. Que no es ya el estado el que garantiza, sino la propia sociedad la que es capaz de construir la eficacia y la solidaridad. Hemos vívido quince años con una gran transformación de las ciudades, no sólo de Barcelona, también de Córdoba, de Sevilla. Vayan ustedes a Almería o a Logroño. Verán ustedes un Logroño con unayuntamiento nuevo de la época de la transición, diseñado por Rafael Moneo, urja maravilla, con un parque nuevo. Y han recuperado el río, el Ebro. Lo que erap más o menos huertas abandonadas, "cutres" como dicen ahora, lo que era un 4spacio urbanísticamente pobre, se ha convertido en un parque espléndido. Y es una ciudad con dos Facultades universitarias importantes, Ciencias de la Agricultura y Matemáticas Avanzadas. Y en Almería pasa lo mismo. Almería tenia una avenida, una rambla, una riera. La cubrieron. Antes no tenía Facultades. ;Ahora las tiene. No tenía auditorio. Ahora lo tiene y doble. Por un lado se puedan hacer conciertos de ópera y música clásica, y por detrás albergar conciertos de Ock para miles y miles de jóvenes que se puedan juntar allí. No hay casi ninguna ciudad española que no haya sufrido una transformación para bien muy considerable. Y sin embargo, es mi impresión que a partir de 1987-90 nos empezamos a equivocar como país. En el sentido de que lo fiarnos todo a esa transformación, a que cada ciudad tuviera su gran o pequeño broyecto, o conjunto de proyectos, que tuviera su mejoría física. Pero no les dijimos a las ciudades, tengan ustedes además de la transformación, el poder de hacerlo. Tengan ustedes, además del cambio, la libertad de seguirlo formulando, tengan ustedes la devolución de poder, su carta, su pacto local, sus re rsos, no sólo económicos sino la autoridad. Tengan ustedes la autoridad qu se requiere para poner orden en las calles, en el tráfico, en la suciedad, en la pequeña delincuencia, en el vandalismo, en el respeto al mobiliario urbano. Tengan 1istedes justicia local. Justicia, no sólo inmediata en el tiempo -en Barcelona está funcionando muy bien-, sino también COKDOVA.PMM �Ajuntament I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia inmediata en el espacio, que cada distrito tenga su juez, y que ese juez pueda decirle al chaval que pinta el graffitti "bórralo", y al que rompe un farol "págalo", y al que ensucia el autobús "límpialo". Es sencillo. La justica nacional no lo puede ni debe hacer. Tiene cosas más importantes que hacer. La justicia nacional tiene sus grandes temas sobre los cuales querríamos que hubiera más rapidez, que también tuviera manos libres para actuar con rapidez. Quizás eso es una quimera. Shakespeare ya decía, entre otras cosas, en el famoso discurso de Hamlet sobre la vida y la muerte,"the slowness of justice and the insolente of Office", la lentitud de la justicia y la insolencia de la función pública. Ya en ese momento, y de eso hace ya muchos siglos, nos quejábamos la humanidad, a través de Shakespeare en es caso, de lo lenta que era la justicia. Por lo tanto, no pretendamos hallar solució para un problema que es eterno. Pero sin embargo, digamos la verdad. Desde el 87, desde el 90, no se dio el giro local que muchos esperábamos. No se tuvq la sensibilidad de ver que la fórmula que era buena para la primera parte de los quince años progresistas, no lo sería para la segunda. Y que en esa segunda, debE ría haber una mayor humildad. Decir, los grandes problemas están resueltos: la r forma militar, las relaciones estadoiglesia, la entrada en Europa, el prestigio internacional, la estabilización de la economía... Todo eso estaba ya en marcha en el 87. Debíamos haber dicho, volquémonos en lo pequeño, no sobre lo grande. Miremos lo próximo, no lo lejano. Sigamos construyendo una política latinoamericana, que es básico y fundamental. Sigamos siendo alguien en Europa, pero, sin embargo, miremos lo que está ocurriendo en nuestras calles, miremos lo que le está sucediendo a nuestra juventud, no sólo la gran delincuencia, también a la pequeña. Entonces se puso muy de moda, porque hubo esa ingeniería financiera delictiva, que acabó haciendo hace dos años un enorme pulso al estado, que eso era en gran tema a resolver. Se puso de moca que eso había que denunciarlo, y se denunció. Y ese gobierno que denuncia a gran ingeniería financiera delictiva, cayó finalmente. De modo, que yo no les estoy diciendo a ustedes que todo eso no era importante. Era importantísimo. Cayó por poco. Pero cayó porque se atrevió con ello y porque hizo otros errores en los cuales yo no voy a entrar hoy. Pero hizo uno en el que sí que yo creo que} nosotros tenemos derecho a entrar, y la Fundación por el Progreso de Andalucía ¡tiene derecho a entrar, así como otras similares que se puedan crear en el resto de España, que es la falta de atención por lo pequeño, próximo, immediato y cotidiano. Que también es importante. Que es a la larga mucho más importante. Que es lo que crea opinión. ¿Por qué el socialismo perdió en las grandes ciudades? ¿Dónde eran fuertes las izquierdas en este país? ¿Quién trajo la República? La I[onarquía no perdió las elecciones en España en el 14 abril del 31. La Monarquía perdió las elecciones en algunas grandes ciudades del país, y eso fue suficiente para que el Rey se fuera. ¿Qué estaba ocurriendo entonces? Lo que siempre ha ocurrido en la historia, que normalmente las grandes ciudades, las iudades con tradición urbana, con CORDOVA.PMM �Ajuntament 1 de Barcelona Gabinet de I'Alcaldía vocación cultural potente, con diversidad de funciones, marcaban el paso del país políticamente hablando, en el sentido de la vanguardia, del progreso. Y, sin embargo, en las últimas elecciones, salvando tres o cuatro ciudades, eso no ha sido así. Y no ha sido así porque tuvimos algún error antes. Y ese error yo lo sitúo en el momento en que yo les he dicho y en las características que les he dado. Me puedo equivocar. Pero, en fin, estoy dispuesto a defenderlo a capa y espada. Es un poco la intuición, la experiencia que yo tengo y que, desde el Comité de las Regiones de la Unión Europea, tengo la obligación de plantear muy seriamente que Europa reconozca también esta realidad. Si Europa, repito, es capaz de inscribir, a través de la Conferencia Intergubernamental, revisando el Tratado de Maá.stricht, y hacer ese ejercicio de humildad para decir "somos subsidiarios", que quiere decir que no somos los más importantes, Europa será entendida por los europeos. Y sino será una planta extraña, que ni en Córdoba, ni en Barcelona, ni en Hamburgo, ni en Baviera, ni en ningún lado será bien aceptada. Será en todo caso admitida, pero no bien aceptada. Bien, las regiones ricas en este momento están pasando por un período de fatiga moral e intelectual. Hay una región española que está por encima de la media europea, Baleares. Luego viene Madrid, después Cataluña, y el País Vasco. Las regiones ricas, que transfieren recursos públicos netos, que consumen menos impuestos de los que pagan, están en proceso de una cierta fatiga. Esto hay que reconocerlo. Porque si se quiere ocultar ano { le encontraremos solución a ese problema que tanto nos agobia hoy en día Yr que aparece en los periódicos, en los medios de comunicación, y que tantos debaltes acalorados da. Nos empeñamos en encontrarle solución a un problema que nà la tiene. El problema que querernos solucionar es la diferencia entre comunidades y este problema en sí mismo no tiene solución, porque las comunidades son diferentes. Y si se las quiere hacer iguales se cometerá una injusticia. Y si sóld se les quiere reconocer la diversidad, también. Yo creo que debemos ser capaces de darle la vuelta a ese problema, reconocer que el problema empezó antes. Si no lo hacemos volvemos a olvidarnos de las comunidades y los municipios, que es lo que a la gente le interesa. Y para mí, el escándalo de la situación y del debate actual es que es un debate que no toca lo fundamental. Toca los sentimientos fundamentales, que son los de pertenencia de cada uno, y toca la cartera de cada uno. Esto puede movilizar pasiones e incluso crear enfrentamientos. Pero no toca los problemas fundamentales que son si en este( país estamos haciendo las cosas en el nivel que toca y al coste que toca y bien hechas. Y para eso hay que analizar desapasionadamente uno de los servicios públicos de este país, ver quien los CORDOVA.PMM �Ajuntament \/ I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia puede hacer mejor. En general, devolverlos más cerca: vivienda, justicia, tráfico, educación, e incluso, sanidad, en buena Medida. Todas estas cosas se pueden hacer seguramente mejor más cerca de la gente que lejos. Lo que sí tiene que haber es una caja de transferencias donde se produzcan las que hagan falta para que los derechos fundamentales se equilibren y los servicios mínimos se garanticen. Pero la gestión, las decisiones, la calidad, la corrección de los desequilibrios, la corrección de las inefiçacias, todo eso deberá hacerse cerca. La derecha de este país nos aventaja en esto. Que cuando predican la libertad de mercado, están predicando un dogma más. Pero están dándole a un punto sensible de nuestra ciudadanía que es la sensación que tiene la ciudadanía de que muchas veces las cosas hechas desde el Estado, desde lejos, desde una burocracia, no salen del todo bien, o no tan bien como podrían ser. Y ante eso, nosotros debernos decir, ¿es que existe sólo el estado y la sociedad? ¿Es que todo lo que hay, cuando se hablo de sector público y privado es o la empresa privada o el ministerio? No es asís Entre uno y otro, entre ese blanco y negro, hay los mil grises de la autonomía, de la provincia, de la ciudad, del barrio, de la ONGs, de las cooperativas, de las mil maneras que tiene la sociedad de cooperar o asociarse políticamente. Ayuntamiento es una palabra muy expresiva. Es un "ajuntamiento" de perso4as para gobernarse en democracia ahora en la democracia-. Y bien. Seamos capaces de hacer lo que rho hicimos en el 87, 88 o 90. Seamos capaces de devolver a esos niveles toda su capacidad de acción. Seamos capaces de decirles a las regiones que pagan, "hagan ustedes el favor de seguir pagando lo que pagan, porque la cohesión social es la singularidad europea". Lo que yo le dije al señor Enrique Iglesias, seguramente no se lo hubiera podido decir en una Europa en que no existiera cohesión social. Eso sobre la base de la cohesión social, sobre la base de unos mínimos de bienestar social irrenunciables que Europa se reconoce como tal y que el ciudadano europeo se puede seguir sintiendo ciudadano aquí como en otro país que no es el suyo de nacimiento. Seamos capaces de decirles a las regiones ricas de Europa "sigan ustedes pagando su cuota de cohesión social, pero sepan, primero, que estas cuotas que ustedes pagan se les van a justificar. Es decir, que sp va a exigir de los que son receptores netos de esas ayudas una buena explicación de lo que hacen con ello. Y en segundo lugar, y sobretodo, que se les devuelva a ustedes todo aquello que podrían hacer ustedes mismos y no tiene porqué hacer Europa". Se me quejan los bávaros en el Comité de las Regiones de que ellos que pagan y que reciben, porque Alemania recibe mochos fondos estructurales -más que Italia, por ejemplo-, es cierto que ellos son contribuyentes netos mayores. O sea, CORDOVA.PMM �Ajuntament (► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia la diferencia entre lo que pagan y lo que reciben es mucho mayor que la diferencia que hay en Italia entre lo que seipaga y lo que se recibe. Pero reciben más que Italia. Y, sin embargo, ellos se quejan de que muchas de estas ayudas que se reciben en la propia Alemania noir se pueden aplicar. Tiene que ser la Comisión Europea la que les diga como hacerlo en cada caso y en cada lugar. Y esto, seguramente, es absurdo. Seguramente, sería bueno que les dijéramos a estas regiones y a todas las demás "sean Ustedes mismas las que se monten su distribución de subvenciones agrícolas, las clue les toquen". Lo mismo que yo digo al Ministerio de Vivienda, o al Ministerio de Obras Públicas. En Barcelona no se puede aplicar el Plan de Vivienda porque los baremos mínimos para las ayudas no se dar. Antes eran 130.000 pts/m2, ahora se dan 150.000 para las ciudades grandes y,t sin embargo, en Barcelona, esto es prácticamente imposible. Dado el precio del mercado y lo que se está pagando por expropiación, y lo que hay que pagar por indemnizar a los que estaban ocupando esos locales o esas viviendas, esi imposible, a no ser por un coste por habitante enorme en términos impositivos, ' fiscales, es imposible que Barcelona ponga el suelo a disposición de una política1de precio tasado. Y yo les digo, "hagan ustedes el favor de calcular cuántas subvenciones me tendrían que pagar por las viviendas que se han de construir en Barcelona, y una vez calculado, no apliquen la ley, que n sirve para nada, sino denlo a una sociedad mixta con gestión local -no digo que no haya de tener un control estatal o autonómico-, y que esta sociedad sea capaz de hacer con este dinero lo que le parezca más oportuno para crear vivienda yjbajar los precios. Muchas veces expropiar no es para construir sino para hacer una plaza en un barrio congestionado, donde lo que no hay és sol y aire, donde lo que no hay son jardines para jugar. O que se lo pueda gastar en alcantarillas, en crear un centro cívico, y con eso estaremos creando barrio y creando barrio creamos vivienda. Y, sino, no hay política de vivienda. Yo estoy convencido de que la política dé vivienda es una quimera. Existe la política de ciudad o de barrio. Sino, no existe ninguna. Crear viviendas no es posible sino fabricamos, además, las calles ¡donde tienen que estar. ¿De qué sirve una vivienda si cuando sale a la calle le atracan cada día? ¿De qué sirve sino tiene los mínimos en escuelas, o en sanidad, oi en cultura? Esa casa, ese barrio, se convertirá en un ghetto. Esa es una viviendo para una futura rehabilitación, que se tendrá que comprar para hacer otra nueva. ¿Por qué me entretengo en esto? Porque estay convencido de que es verdad que a las regiones ricas se les puede pedir y se les puede dar. Se les puede pedir que sigan pagando y decirles que manden más respecto de la aplicación de las políticas europeas o de las políticas nacionales. Y a las ciudades, lo mismo. CORDOVA.PMM �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de l' Alcaldia Si no es así yo veo muy dificil que Europa salga adelante. Y si Europa no va adelante, nosotros tampoco iremos. Si nos empeñarnos en discutir vascos y catalanes, catalanes y gallegos, gallegos y castellanos, andaluces y catalanes, volvernos a los orígenes, que es al lugar donde nunca deberíamos volver. Tenemos que ir hacia adelante, hacia una Europa de las Regiones, con unos baremos claros de retribución, con unos mínimos de cohesión social siempre justificados. Mis últimas palabras son para decir que la política en este país esta esperando una reforma. Que esta reforma tiene muchísimos que ver con el ámbito territorial. Que tiene que haber un principio claro, aceptado por todos. Y ese principio debe ser el de proximidad, acompañada de lealtad federal -le llamamos los federalistas-, que quiere decir ser capaces de entender no sólo el interés propio sino el interés general. Sino, la proximidad sola, el localismo solo, tampoco nos lleva a donde debemos ir. Por otra parte, hay otras cosas, como son las que se relacionan con la justicia, el papel del dinero en la política, los medios de comunicación y la política, que habrá que revisar. Que este es un tema en el cual la Fundación para el Progreso de Andalucía y todas las demás asociaciones de este tipo que se vayan creando, deberán considerar: hace falta un nuevo Montesquieu, que nos diga exactamente cuales son los poderes reales, no sólo el ejebutivo, el legislativo y el judicial, sino el judicial, en tanto que corporación, el mediático y el económico, puesto que estos están interviniendo en la política, no sólo en la producción de noticias, o en la producción de mercancías. Y las relaciones de esos poderes con los tradicionales de Montesquieu son los que nys darán el nuevo Montesquieu. Y por último, la reforma económica y social. Si la reforma política nos tiene que evitar los desastres que estamos viviendo In la política nacional, los problemas que hemos vivido y los que nos tocará vivir, si no lo solucionamos, la reforma económica y social debe evitarnos el desastre del no trabajo. No trabajo que en el siglo XIX era visto conco un cielo, como un, paraíso, era lo que se perseguía y que hoy es una amenaza. Debemos ser capace de solucionar esto, la sociedad de la información y los problemas ecológicos. Por tanto, reforma política y de los elenlentos que inciden en ella. Reforma, también, de la política económica y social. y reforma, sobretodo, que a eso me he dedicado hoy, de los niveles territoriales en los cuales la política se hace. Buscar la proximidad, la identidad co respeto de lo común. Buscar la subsidiariedad con lealtad federal. CORDOVA.PMM �Ajuntament 4 j► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldía Estos son los caminos, los criterios, las líneas de reflexión que yo creo que pueden ayudar, desde la izquierda, desde el centro abierto. Y debernos decir a la gente de centro-derecha que se den cuenta de que la pura autoafirmación, "el laissez faire", la pura conservación, no incluyen lo que es más genuinamente político, que es el deseo de mejorar. Por tanto, a la gente que desde el centro reconocen que ese deseo de mejorar es algo inherente a la política, que no basta con observar, con describir y conservar, a éstos debemos llamarles a esta reflexión. Porque, es evidente que nosotros hemos cometido errores de concepto, importantes, y que una parte de las correcciones que debemos hacer, a lo mejor provienen de este sector. Que esta reflexión que iniciamos ahora pueda concluir cuanto antes mejor. Que pueda llevamos a un siglo XXI en el que realmente, lo que pasó en el XVIII y en el XIX, que fueron los siglos de la esperanza y del progreso, y lo que el XX ha desmentido -el siglo de las guerras, sea realidad. Pero para hacerlo vamos a tener que, humildemente, regresar a los conceptos elementales que es lo que yo, esta noche, he tratado de hacer. Muchas gracias. CORDOVA.PMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4411 Title A name given to the resource Transcripció conferència "La Europa de las regiones y de las ciudades en el proceso de la construcción europea" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Córdoba Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Municipis Unió Europea Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1506/19961110d_00747.pdf 32e5f37f970a363f5427d7453855d2e0 PDF Text Text Ajuntament / de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PARAULES DEL SR. ALCALDE A LACTE COMMEMORATIU DEL 60è. ANIVERSARI DE LA CREACIÓ DE LES BREGADES INTERNACIONALS. Barcelona, 10 de novembre de 1996 Palau del Parlament de Catalunya Estimats amics, queridos amigos, Vull agrair en primer lloc, en català, estic segur que molts de vosaltres, muchos de ustedes, aprendieron el castellano, el español, durante la guerra i por tanto nos entienden en nuestro idioma común, pero algunos que estuvieron seguramente más tiempo en Catalunya, o que al menos la tuvieron que atravesar en el momento de la huida hacia Francia,en el lmomento de la marcha, seguramente entienden también nuestro idioma catalán, por eso les voy a decir unas palabras primero en catalán: y El dissabte 29 d'octubre de 1938 mil.lers de brigadistes van desfilar pels carrers de Barcelona, va fer la desfilada de comiat la despedida. Aquest matí jo venia de l'Empordà, més al nord, més a prop de la frontera, i em deien que quan van passar els brigadistes per allà, eren tants `que van traçar un camí pels camps, hicieron un camino por los campos, de tantos como eran dejaron una huella en su paso, van deixar una petjada que potser encara, ves a saber si encara no dura per aquells indrets de l'Empordà, deu passar per Agullana, on hi ha un monument que rememora el vostre pas per aquell indret. Vull agrair l'esforç que heu fet per visitar Espanya i ser avui a Barcelona. Ja era hora que Espanya retés un homenatge als homes i dones que van formar part de les Brigades Internacionals, dels voluntaris de la Llibertat i vosal tres els supervivents, els que sou aquí i els que no han pogut venir, merexieu aquest homenatge, i també aquells que van deixar la seva vida en terres espanyoles. S'ha dit de vosaltres, se ha dicho de ustedes quin tuvieron tres patrias, la de cada uno de ustedes, la española y la libertat. Yo creo que nosotros los catalanes podemos decir también que tuvieron una cuarta patria que es Catalunya. La ciudad de Barcelona acogió con afecto la propuesta de la Asociación de los Amigos de las Brigadas Interiacionales, y ha hecho un esfuerzo a través de la Regidoria de Relacions Ciutadanes para Coordinar con las demás instituciones catalanas su presencia hoy aquí. Queríamos que ustedes presentes hoy en este acto se sintieran bien acogidos entre nosotros. BRIGAD.PMM �Ajuntament 4J de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia El paso del tiempo no ha hecho olvidar las consecuencias dramáticas de la guerra. Y estoy seguro que ustedes han educado a sus hijos y a sus nietos en la paz, la comprensión y el diálogo como única vía para evitar el enfrentamiento entre ciudadanos. Barcelona es una ciudad que se considera espacio para el diálogo, la paz y la reconciliación, y ustedes que están hoy aquí nos ayudan a hacer estos llamamientos al diálogo y la tolerancia desde la indeclinable legitimidad de las instituciones democráticas elegidas. Es desde ellas, desde de las que hay que enmarcar las reglas del juego del diálogo y cuando ustedes vinieron aquí vinieron a defender una legitimidad que hoy nosotros representamos con orgullo. A la salida del túnel de la Rovira, corno ustedes saben, hay un monumento de Spriffin que inauguramos hace ya unos años a las Brigadas Internacionales y que hoy sigue siendo una piedra muy respetada, en esta ciudad, que les recuerda a Ustedes. Uds. saben que en el año 36 vinieron a Barcelona los hermanos Rosselli, los hermanos Rosselli se dieron cuenta de lo que estaba sucediendo, como Ustedes. se dieron cuenta. Ustedes han sido los primeros en el siglo XX que han hablado el lenguaje que las futuras generaciones hablarían. El siglo XIX nos había dado muchas esperanzas, las ideologias de progreso, de revolución, de mejora humana. Incluso el siglo XVIII, con la Ilustración, nos hablaban de un futuro mejor y sin embargo el XX empezó muy mal y continuó muy mal y ha seguido muy mal hasta hoy , pero Uds. fueron los primeros eh 1936 en darse cuenta que algo había que hacer contra este siglo XX que iba ' Cuando los hermanos Rosselli vinieron aquí dijeron cuatro palabras muy simples " HOY E LA ESPAÑA DOMANI LA ITALIA" lo dijeron claro y la gente no lo oyó y sucedió lo que sucedió primero en España, después en Italia y después en toda Europa y de hecho en todo el mundo, una Guerra Mundial. Los hermanos Rosselli se fueron luego, como todos uds. tuvieron que irse, pasaron a Francia la "Cayul" los detuvó y los asesinó friamente en un amanecer de noviembre de 1936. Vamos a celebrar dentro de unos dias también un homenaje a los hermanos Rosselli, porque ellos fueron los primeros que dijeron la verdad y pagaron con su vida. Van a venir compañeros italianos, amigos italianos, que van a rememorar, corno hoy que estamos rememorando, la gran ` intuición que uds tuvieron y que el mundo no escuchó. Si hoy hay una crisis, es una crisis de esperanza; si hoy hay una crisis, es una crisis que no nos habla de miedo, sino de la seguridad que el camino que Ud.s empezaron, muchos otros jovenes lo van , a seguir, esta todavía andando en las "palpentas", como decirnos aquí, andando ,<In fin ,buscando el camino que no han encontrado y seguramente cometeran errores y grandes aciertos, pero es seguro que van a construir el camino que uds. indicaron_ RPT(:All PTAA4 �Ajuntament •\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Esta ciudad Barcelona se siente orgulloso de tenerlos hoy aquí a Uds. Esta ciudad que hizo unos Juegos Olímpicos y no se olvidó en el momento de empezarlos de que el Presidente del Comité Organizador de la Olimpíada Popular de 1936, para la cual algunos de Uds. vinieron aquí, a este país. Fué, Lluís Companys, y por lo tanto le dedico un homenaje a aquel día, el día de la inauguración de los Juegos Olimpicos que tres mil millones de personas oyeron, que ha dejado, además, una inscripción de recordatorio a Lluís Companys en la entrada de la puerta de la maratón antigua, esta ciudad ,que va explicando a todo el mundo que Companys fué asesinado tras un juicio sumarisimo en 1940. Cuando por motivos de su fidelidad a su propia familia, tenía un hijo enfermo en París, uds lo saben, fue detenido por la. Gestapo y traido a España por un Embajador de Franco para ser juzgado de forma muy irregular y ejecutado enfrente del Castillo de Montjüic. Esta ciudad, va explicando al mundo esto, porque el mundo tiene que saberlo, el mundo olvida. Hace muy poco estuve en Dublin, me decian en el Castillo de Dublin, esa habitación que Ud. ve, es la habitación de Konali, que se levantó por la Independencia en 1916 y fue ejecutado. Yo les decía, Uds. tienen libertades desde 1916, pero nosotros tuvimos un Presidente de la Generalitat ejecutado en 1940 y Dublin no lo sabía los irlandeses lo ignoraban, es bueno que estas cosas se sepan y es bueno también que todos sepamos no olvidar, pero si perdonar, corno se ha dicho recientemente. Y les pedimos a Uds. que nos ayuden a perdonar, pero también a indicar, a seguir indicando el camino que Uds. empezaron a trazar. El que Uds. trazaron es el que finalmente se va a imponer. Les invito a Uds. a disfrutar de su estancia en Barcelona, encontraran una ciudad nueva, abierta, tolerante, una ciudad que hoy les rinde homenaje y que reconoce su lucha por la libertad, una ciudad que sabe que Uds. fueron los primeros voluntarios, la primera ONG, el primer ejército de intervención pacifica como los que habíamos de tener en Bosnia y deberíamos tener en Ruanda, Uds. trazaron el camino, él Inundo les seguirá. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4412 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del 60è aniversari de la creació de les Brigades Internacionals Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Commemoracions Història Acció política Territoris Brigades internacionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1507/19961111d_00748.pdf 9af73cf675296f5ea4c34f567e434a56 PDF Text Text REPERCUSSIONS ECONÒMIQUES DELS GRANS PROJECTES DE BARCELONA 111.5i9trillralP 1 8 Nny asgs 1 N.I.L.,„zi2S �SENYORES, SENYORS, ÉS PER A MI UN GRAN PLAER PODER ESTAR AVUI AMB VOSTÈS EN AQUESTA MAGNÍFICA NOVA SEU DELCOL.:_l FGLDE CENS~ALSDECOMPTES DE CATALUNYA. CREO QUE AQUESTA ÉS UNA MOLT BONA OPORTUNITAT PER PARLAR D'ALLÒ QUE PRELÉN BARCELO A. DE SEGUIR ENGRESCANT-NOS AMB LA T I PER AIXÓ EL QUE HEM DE FER ÉS PARLAR DE FUTUR, PERQUÈ EL FUTUR DE BARCELONA ÉS MOLT I MOLT BO, SI ES quEASOM CA?,A9S DE PRENDRE A TEMPS TOT UN SEGUIT DE DECISIONS ESTRAGIQUES. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT QUE NO S'HA FET AMI PROMESES, SINO PROPOSANT-SE I SUPERANT ELS SEUS PROPIS REPTES. QUINS SÓN ELS REPTES QUE AVUI TÉ LA CIUTAT? EN PRIMER LLOC TENIM EUROPA, UNA EUROPA QUE S'ENTÉN COM UNA REALITAT QUE S'ESTÀ DEFININT, PER() QUE ÉS IRREVERSIBL. LA UNIÓ EUROPEA ÉS UNA UNIÓ DELS ESTATS/ I DE LES REGIONS, PER TAMB HO ÉS DE LES CIUTÁTS. �Ajuntament 411 de Barcelona ( 7'(_)V-1)-77. Gabinet de l'Aicaldia L'EUROPA QUE S'ACOSTA ES LA yONSAGRACIÓ DEL PRINCIPI __- _D_E_SUBSISIARIETÁT I( DE L'ALITONWIA LOCAL. HEM — DE COMENÇAR A APLICAR AQUESTA UBSIDIARIETAT A CASA NÓSTRA. AQUESTA ÉS LA CLAU—PER ARRIBAR A ACONSEGUIR ELS GRAN OBJECTIU, PER FER-NOS SENTIR I SER TINGUTS EN COMPTE EN L'EUROPA QUE ENS INTERPELLA, LA QUE VOLEM CONSTRUIR I EN LA QUAL HEM D'ESTAR BEN SITUATS. EN AQUEST SENTIT, PER BARCELONA EL REPTE D'EUROPA NO SUPOSA NOMÉS AFRONTAR ELS LÒGICS CANVIS ECONÒMICS QUE LA CIUTAT I LES SEVES EMPRESES HAN DE FER PER ADAPTAR-SE A LA MONEDA ÚNICA, CAL AFRONTAR UNA NOVA TRANSFORMACIÓ PER A LA QUAL ES NECESSARI ÁGILJTAR LA CONSTRUCCIÓ I POSADA EN MARXA D TOTES AQUELLES INWRASTRUCTURES LOGISTIQUES QUE ENS HAN DE CONVERTIR EN 1_,A7TORTA ,SUD D'EUROPA, EN EL LLOC DES DEL QUALLÉ(11 W /-< - --AcIL-URÓPA TOTES LES MERCADERIES PROVINENTS ID'ÁSIA I NORD-AMÉRICA. LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA AGLUTINA 4 MILIONS D'HABITANTS. ÉS EL LLOC ON �Ajuntament 41) de Barcelona -ES-CONCENTREN 1.600.000 'LLOCS DE TREBALL, EL 70% DELS DISPONIBLES A CATALUNYA, DELS QUALS TRE-BALL-INDUSTRIALS,__ AQUESTA REGIÓ METROPOLITANA REPRESENTA, EN DEFINITIVA, LA CINQUENA__ CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL EN IMPORTÀNCIA DE LA UNIÓ EUROPEA. EXISTEIX, EN CONSEQÜENCIA, UN TEIXIT INDUSTRIAL IMPORTANT 1 UNA ECONOMIA PRODUCTIVA FORÇA SÓLIDA, PERO TAMBÉ UNA POTENCIALITAT LATENT, ENCARA NO EXPLOTADA. CAL SABER APROFITAR AQUESTES POTENCIALITATS PER CONTRIBUIR AL PROCÉS D'ENFORTIMENT NECESSARI I AFRONTAR ELS NOUS CANVIS EN LES RELACIONS ECONÒMIQUES QUE ES DIBUIXEN AL LLINDAR DEL NOU SEGLE. UNS CANVIS QUE MODIFICARAN TANT LES RELACIONS DE PRODUCCIÓ COM LES LABORALS. BARCELONA VIU UN MOMENT EXCEPCIONAL, NO ENS PODEM ADORMIR. PERÒ LA COL•LABORACIÓ I LLEIALTAT INSTITUCIONAL I LA COMPLIQLTAT--ENTRE ELS SÚCTORS PÚBLIC 1 PRIVAT HAN DE SER, UN COP MES, ELS krÓTC):4 QUE HAKIDE FER POSSIBLE QUE NOSALTRES ASSOLIM ELS NOSTRES REPTES. 1 3 �Ajuntament 41> de Barcelona Gabinet de Vdca}dia -Ñ NOM D'AQUESTA LLEIALAT INSTITUCIONAL, LE--;--) ADMINISTRACIONS AUTONÓMICA I CENTRAL HAN D'ASSUMIR LA PART QUE ELS Hl PERTOCA. .1É CUALUNYA N T VIURE SENSE AQUESTA R AT QUE ES BARCELONA SI VOL SUPERAR EL REPTE D'UNA ECONOMIA CADA COP MÉS GLOBALITZADA, I AFRONTAR ELS DESEQUILIBRIS SOCIALS I LES MANCANCES QUE ENCARA TENIM EN CIJ EL TERRENY DE LES INFRASTRUCTURE Lki,Á-i-e ,(A4z, L5)/,t,PL4 (L I A, Á 'AMPLIACI0 DE "•" A EL DESENVOLUPAMENT DE LA PLA -A-FORMÁ LOGÍ ICA DEL LLOBREGAT, LES 1 UCTURES M • IAMB-1 -ÉÑTLS, EL Suyyjfflusi~ENT _pELS/ SR S S, LA RE CIÓ DEL BESOS L'ARADA -6EL T EN D AL A V-Ei0--ÚlTAT S FACTO RS CRUCIALSÉistEt-F-UTUR-IVÍM E D IAT. EÑ AQUEST SENTIT, L'ANUÑCI FET DIJOUS PASSAT PEL SECRETAR! D'ESTAT D'INFRASTRUCTURES I TRANSPORTS, JOAQUIN ABRIL MARTORELL, QUE EL MINISTERI DE FOITIÉNT DESTINA DESTINAIAGA1REBE 12_000 MILIONS DE PESSETES PER IMPULSAR PLA DEL DELTA-ES-UNA SONA-ÑOTÍCÍA, PERQUE BARCELONA 1■10 SERÁ - TOT EL bUE POT SER ECONÓMICA I LOGÍSTICAMENT SI NO ÉS CAPAÇ DE FER ARRIBAR EL_ 4 �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet t5 'Alealtha ELS SEUS SERVEIS FINS A LA PORTA DEL CONSUMIDOR. TOT 1 AIXÒ, PERÒ, HEM D'ESTAR ATENTS. EL PLA DEL DELTA, ÉS LA GRAN APOSTA DE FUTUR DE BARCELONA. ÉS EL QUE ENS HA DE PERMETRE CONVERTIR-NOS EN LA PORTA D'ENTRADA I DE SORTIDA DE LES MERCADERIES DE LA UNIÓ EUROPEA AMB ORIGEN O DESTÍ A ÀSIA I NORDAMÉRICA. LA PORTA SUD D'EVROPA. ÉS UN PLA QUE VA COMENÇAR AMB UNA GRAN EMPENTA, QUE VA OBRIR UN GRAN DEBAT PER LA POSSIBLE DESVIACIÓ DEL DESEMBOCAMENT DEL LLOBREGAT, PERÒ QUE, MALGRAT LES DARRERES DECISIONS DE GOVERN CENTRAL, NO AVANÇA A LA VELOCITAT QUE CALDRIA. EN AQUEST ASPECTE, PopyllÉm PLANTEJAR-NOS LA CONSTITUCIÓ D'ALGUN 0;"1.er--4.:::::1 QUE VAGI MÉS ENLLÀ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT. UN "PERSONALITfrAr J QUE TINGUI CAPACITAT PER RESOLDRE DEMORES COM---LESQUE HEM VISCUT EN AQUEST DARRER ANY I MIG. 1 ÉS IECIEŠŠÄRI PERQUE BARCELONA NO POTPERDRE MÉS TEMPS �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia ÉS IMPRESCINDIBLE ACONSEGUIR EN EL PERÍODE MÉS BREU POSSIBLE UN ACORD QUE PERMETI LA CONSTRUCCIÓ D'UN CORREDOR MEDITERRANI QUE RESOLGUI ELS PROBLEMES DE C.ONGESTIO FERROVIÀRIA AMB ELS QUE ENS COMENCEM A TROBAR. PODRÍN/1, FER UNA LLARGA LLISTAJDE-~JECTES RELACIOÑ~yIB EL 1:1~0- RT FERROVIARI, COM EL CORREDANI QUE RESOLGUI ELS PR9L-E11 E-- S DE 00NdÉSTK5 QUE ENS COMENCEM A TROBAR, ESPECIALMENT EN EL TRAM COMPRES ENTRE EL PAP1OL I EL PRAT, O LA CÓ-IISTRUCCIÓ ÖÊNOVES TES D'AMPLE EUROPEU QUE SEGUEIXIN L'EIX DEL LLOBREGAT. PER CERT, NO HEM REBUT AMB SATISFACCIÓ, BEN AL CONTRARI, AMB MALESTAR, LA DECISIÓ D'AJORNAR L'ENTRADA EN FUNCIONAMENT DE LA LÍNIA DE TREN DE VELOCITAT ALTA ENTRE VALENCIA I BARCELONA. ES UN PROJECTE QUE L'ANTERIOR GOVERN, AMB EL MINISTRE BORRELL, VA DEIMR ENLLESTIT, I NOMÉS DEPÈN DE LA VOLUNTAT POLÍTICA QUE S'HI PUGUI POSAR. ' a- �Ajuntament de Barcelona SÓN MOLTS ELS PROJECTES QUE ESTAN EN MARXA. PERÒ ALTRES MOLTS, ENTRE ELLS ALGUNS DELS DE L'ESTRATEGIA PER VITALS MÉS DESENVOLUPAYIENT DE LA ■./.111JTAT E_STAN ATURATS erCÉS—PERLLONGUEN EN 1..1N TEMPá \ QUE SE'NS ACABA. PENSO CONCRETAMENT EN L'ESTACIÓ DEL ) TREN D'ALTA VELOCITAT, ON UN CERT EXCÉS LA GENERALITAT, QUE ELS INTERVENCIONISTÁ TRIBUNALS~OIVSIDERAT_EN-OLTES OCASIONS ; MUNICIPAL, FA QUE, A CONTR/ARI A L'WTONOMIA ---- - - -----,-.„ ,----------_- -HORES- D'ARA, SIGUI1ErA,141 QUE AQUESTA ESTACIÓ PUGUI SER UNA REAL fAT LÁNY 2004, TAL I COM ---~ PREVIST.oy CAL PRENDRE UNA DECISIÓ EN AQUEST SENTIT, UNA DECISIÓ QUE ARA, UN COP 45tSSOLIT EL COMPROMÍS PER QUE EL GOVERN FRANCÈS TINGUI ENLLESTIDA LA SEVA VIA FINS A FIGUEFIES PER L'ANY 2004, ÉS MÉS URGENT QUE MAI. ES FÁCIL SABER c_CAC A ON APUNTEN GEOGRÁFICAMENT PROJECTES D'INFRASTRUCTURES: CAP A A LA POTENCIACIÓ DE LA ZONA DEL DELTA DEL lh_OBREGAT COM A UNA GRAN ÁREA LOGÍSTICA I D'INTERCOMUNICACIÓ MODAL QUE ENS PERME-h SER LA PORTA SUD D'EUROPA I, PER TANT, PODER CONTINUAR COMPETINT D'IGUAL A IGUÁL AMB LES~LS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de PA3ca)dia CIUTATS EUROPEES, I CAP A LA RECUPERACIÓ D'AQUEST GRAN BUIT URBÀ QUE ÉS AETUALMENT EL CONGOST DEL RIU BESÓS. EN ELS DARRERS ANYS, MITJANÇANT CONVENIS ENTRE ADMINISTRACIONS I ACORDS ENTRE ELS AJUNTAMENTS IMPLICATS, S'HAN POSAT LES BASES POLÍTIQUES D'UNA ACTUACIÓ QUE HA DE PERMETRE RECUPERAR LA LLERA DEL RILL MILLORAR LES COMUNICACIONS I INFRASTRUCTURES D'UNA ZONA ON Hl VIUÉN MÉS D'UN MILI() DE PERSONES, EL 17% DÉLA POBLACIÓ CATALANA. EL PLA DEL BESÓS ACTUARIA BÀSICAMENT EN EL TRAM DEL RIU QUE PASSA ACANALAT ENTRE SANT JÓAN DE MONitAáA I LES TRINITATS. UN TRAM ON PODEM TROBAR UNA GRAN PART DELS FENÒMENS PROBLEMÀTICS QUE TENIM A BARCELONA. it-9 , ÉS UN PLA DE 4.500 R/iILIONS DE PESSETES, S U FINANÇATS BÁSICAMÉNT AM -QUE A (.M` TRAMA PRETÉN RECONSTITUIR L'EXIST URBANA SOBRE LA BASE DE, PONTS PEL DAMUNT DE LES AUTOPISTES ENTRE ELS BARRIS DE TORRE BARÓ, CIUTAT MERIDIANA 1 VALLBONA, I DES DE VALLBONA FINS A L'ALTRE BANDA DEL RIU, A SANTA COLOMA 1 LA PART BAIXA DE MONTCADA. (114 �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia EL PROCÉS DE REGENERACIÓ DEL BESÒS S'HAURÀ DE COMPLETAR AMB EL TRACTAMENT DE LA XARXA QI ALTA TENSIÓ, LA DOTACIÓ DE SERVEIS 1 HABITATGES I UNA ACTUACIÓ DECIDIDA ALS BARRIS IMPLICATS, ALGUNS DELS QUALS, COM ÉS EL CAS DE LA MINA, HAN PAGAT, ENCARA PAGUEN, MOLT CARA AQUESTA MARGINALITAT QUE ENCARA PATEIX EL BESÒS I QUE HAN ESTAT SOTMESOS A DURSSIMS PROCESSOS DE DEGRADACIÓ. VEIENT LA DIMENSIÓ D'AQUESTS PROJECTES ES POT COMPROVAR FÀCILMENT LA PREOCUPACIÓ, NO RAS SECUNDARIA PER L'ARTICULACIÓ DEFINITIVA DE BARCELONA EN LA SEVAbilViENSIÓ METROPOLITANA. LES RONDES VAN SER\UN PRIME_B_PAS EN AQUEST SENTI ,VAN SER UN PROJECTE FORÇA AMBICIÓS DE CARA A POSAR AL DIA L'ENTRAMAT URBÀ DE BARCELONA, PERO QUE NOMÉS SUPOSA UN PRIMER PAS EN LA VERTEBRACIÓ DE LA VERITABLE CIUTAT, DEL "CONTINUUM" URBÀ DE BARCELONA7 AQUESTA REI.TrÁT METROPOLITANA NO HA ESTAT SOVINT PROU RECONEGUDA I SI EXCESSIVAMENT MALMESA. L'ESTATUT DE CATALUNYA JA VA RECONÈIXER EL FET METROPOLITÀ, PERÒ TOT EL QUE HA VINGUT AL �Ajuntament 417) de Barcelona DARRERA DE L'ESTATUT NO HO HA FET PROU, SOBRETOT DESPRÉS DEL 1987. SEMBLA QUE NO ES PUGUI PARLAR S DE LA SUPRESSIÓ DE LA CORPORACIÓ ME OPOLITANA DE BARCELONA. SEMPRE QUE S SUSCITA AQUEST DEBAT SE'N FA UNA INTE ETACIÓ NEGATIVA, O FINS I TOT, UNA QÜEST DE FORÇA COM, DE FET, HO VA SER L'APROVdC5 DE LES LLEIS D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. / PERÒ EL ET METROPOLITÀ ÉS UNA REALITAT INQÜES ONABLE I AIXÒ ÉS EL QUE CAL TENIR EN COMPtE, `-rt- POT SER AL DARRERA DE LA POR A AQUEST DEBAT Hl HA UNA VOLUNTAT DE NO RECONÈIXER EL PAPER /1 QUE HAN JUGAT ELS MUNICIPIS EN EL DÉSENNOMPÁMÉNT1 CREIXEMENT DE CATALUNYA. TANCAR ELS ULLS DAVANT L'EVIDENCIA QUE EL PAÍS HA PROGRESSAT EN ELS DARRERS VINT ANYS GRÀCIES EN GRAN PART A L'EMPENTA, EL DINAMISME I L'ACCIÓ DECIDIDA DELS AJUNTAMENTS I DEL CONJUNT DELS ENS LOCALS. I AIXÒ SENSE COMPTAR SOVINT AMB LES COMPETÈNCIES I ELS RECURSOS NECESSARIS. DE /"Cfq 71t," cy\ lo �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia LA CONCRECIÓ DE TOTS AQUESTS PROJECTES LOGÍSTICS I D'INFRASTRUCTURES QUE HAN D'ENFORTIR AQUESTA DIMENSIÓ METROPOLITANA, SÓN CRUCIALS EN UN MOMENT EN QUE ES DIBUIXA, CADA COP MES, UN FUTUR DE COMERÇ MUNDIALITZAT I AMB UNA FORTA COMPETÈNCIA DELS NOUS MERCATS EMERGENTS, QUE OFEREIXEN SIGNIFICATIUS AVANTATGES EN QUANT A COSTOS. DAVANT D'AIXÒ, ELS PASOS QUE, COM EL NOSTRE, PROVENEN DE LANTIGA TRADICIÓ INDUSTRIAL I -ASPIREN A MANTENIR I MILLORAR EL GRAU DE PROTECCIÓ SOCIAL ASSOLIT, HAN DE COMPETIR AMB LES ARMES DE LA QUALITAT, ES A DIR, AMI1-ÉL VALOR AFEGIT QUE ELS Hl POT DONAR LA MILLOR FORMACIÓ DE L'ELEMENT HUMÁ, LA DISPONIBILITAT DE MILLORS XARXES D'INFRASTRUCTURES, EL CLIMA DE SUPORT A L'ACTIVITAT EMPRESARIAL LA ÍÑVESTIGACIÓ I LA INNOVACIÓ TECNOLÓGICA I EL PODER COMPTAR A1\41_0 ENTRAMAT SOCIAL F O RTAMEW-COHE SI O NAT EN PARAL . LEL, I COM A MIDA DE FORÇA PER EVITAR SITUACIONS DE "DUMPING" SOCIAL, CALDRIA FER ACOMPLIR CARTA DELS DRETS SOCIALS ALS PAÏSOS EXPORTADORS. �Ajuntament • de Barcelona CAL, PER TANT, ARRIBAR A ALIANCES ESTRATÈGIQUES DESUEORT AL TEIXIT INDUSTRIAL PERAL MANTENIMENT , I L'INCREMENT DE L'OCUPACIÓ I DE LES RENDES ENTRE TOTS ELS AGENTS SOCIALS: ADMINISTRACIONS, SINDICATS I PATRONALS. EN AQUEST ASPECTE, I AMB COOPER-ACIÓ AMB EL CONJUNT DE MUNICIPIS QUE CONFORMEN LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA LA CLUTAT TREBALLA EN LA REDACCIÓ D'UN PACTE INDUSTRIAL METROPOJJTÀ, DEL QUAL COMENCÉWA-TENTWELS PIMERS ESBORRANYS, I QUE S'HA DE CONCRETAR EN EL POTENCIAMENT DEL TEIXIT INDUSTRIAL I DE SERVEIS EXISTENT A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. AQUEST PACTE HA DE TENIR EN CONSIDERACIÓ DOS MARCS DE REFERÈNCIA DIFERENCIATS. L'UN GENÈRIC, QUE ÉS EL MERCAT MUNDIAL I LA SEVA PROGRESSIVA GLOBALITZACIÓ, I UN ALTRE PROPI, EL DE LA UNIÓ EUROPEA, QUE ACTUALMENT ES TROBA IMMERS EN UN PROQÉS D'UNIFICACIÓ DE LES ESTRUCTURES MONETÀRIES DELS PASOS MEMBRES, LES REPERCUSSIONS DE LES QUALS CAL PODER PREVEURE I COMPENSAR. AIXÍ, PER EXEMPLE, A PARTIR DE L'1 DE GENER DE 1999, UN COP ARRIBATS A LA FASE D'IMPLANTACIÓ DE LA MONEDA ÚNICA EN AQUELLS PASOS QUE Hl �Ajuntament \ de Barcelona ACCEDEIXIN, DESAPAREIX LA POSSIBILITAT DE RECÓRRER A LA DEVALUACIÓ COM A INSTRUMENT PER AUGMENTAR LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES. EN CONSEQÜÈNCIA, AQUESTA DATA ENS MARCA UN ÀMBIT TEMPORAL CLAR. DISPOSEM DE NOMÉS AQUEST TEMPS PER PODER DISSENYAR I IMPLANTAR ESTRATÈGIES ECONÒMIQUES QUE PUGUIN ESDEVENIR ELEMENTS DE POTENCIACIÓ, UNES ESTRATÈGIES ECONÒMIQUES QUE DIFÍCILMENT PODRAN DUR-SE A TERME SI NO EXISTEIXEN LES INFRASTRUCTURES ADEQUADES. CAL, PER TANT, FER UNA GRAN ESFORÇ DE POLÍTIQUES DE LES COORDINACIÓ DESENVOLUPAnEaT_MI.LPER I FS.ADM..I..N..I-ST-.RAC.IONS E ► ' ' .IAM.BÉ, LOCALS, COM L'AUTO i u L'EUROPEA. UN ESFORÇ QUE HA DE FER UN r ESPECIAL INCIDÈNCIA EN LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL, LA PROFESOIONALITZACIÓ DE LA GESTIÓ PÚBLICA, LA SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA I L'IMPULS D'ACTUACIONS ESPECÍFIQUES DE SUPORT A L'ACTIVITAT EMPRESARIAL. ÉS TRACTARIA, DONCS, D'APLICAR EL QUE DIU EL PREÀMBUL DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, AQUESTA MENA DE PRE- CONSTITUCIÓ EUROPEA, QUE �Ajuntament 41) de Barcelona CONSAGRA, ENTRE ALTRES ,MOLTES 9,1;YESTIONS, EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT, SEQÓNS ELS QUAL TOTES LES ACTUACIONS PÚBLIQ?JJES ES FARAN DES D'AQUELL NIVELL DE L'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPER AL CIUTADÀ QUE SIGUI POSS1'3LE. L'ALTRA POTA SERIA/EL REFORÇ DE LA CULTURA DEL DIÀLEG SOCIAL AMB EL PROPÒSIT D'ENFORTIR EL TEIXIT INDUSTRIAL QUE SIGUI ENTÈS COM UNA RESPONSABAT COMPARTIDA ENTRE EMPRESAMá, SINDICATS I ADMINISTRACIONS I QUE ES SIT/kil DINS D'UN MARC DE DEFENSA DE LA CO SIÓ SOCIAL. _eÁ,,uryLe (` , ‚4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4413 Title A name given to the resource Repercussions econòmiques dels grans projectes de Barcelona. Conferència Col.legi Censors Jurats de Comptes de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Competitivitat Comerç Indústria Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-11 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1508/19961123d_00749.pdf f65b0ec400f5add3fa051da9f5606459 PDF Text Text Paraules Sr. Pasqual Maragall a la cloenda Congrés Federació de Barcelona del PSC Setembre 94: Inici de la precampanya electoral. 1000 persones. Hotel Sants. 11 punts, referències o principis: Europa. Catalunya. Cultura. Civisme. Qualitat. Honestedat. Autoritat. Economia. Llibertat. Servei al Públic i Proximitat (això que els tècnics jurídics en diuen Subsidiaritat). Si ara fessim un repàs de l'acompliment d'aquests principis crec que en tots hem avançat. Expectatives actuals: velocitat de creuer, millores possibles en l'equip, retirada del contrincant principal, una certa fatiga en lis relacions mitjans -equip, incertesa controlada respecte al lideratge futur, que avui espero que podrem aclarir una mica: trunfos a la mà: 70.000 M. d'inversió, projectes mobilitzadors, sistema de gestió i descentralització, prestigi immens i calendári guanyador (Cimera de les Regions i Ciutats 1997, Bid 97, Congrés esport per a tothom 1988, unificació de les organitzacions mundials de ciutats a BCN 1999, tres/quatre mesos abans de les eleccions). Guanyarem aquestes eleccions! Per si faltava poc els candidats adversos possibles ho tenen pelut (uns perquè tenen càrrecs que els obliguen amb BCN i no podran complir, altres perquè són poc coneguts). Guanyarem! Ara ens hem d'obrir i ficar els nostres votants a dins del partit. O el que és el mateix: des del partit anar-los a buscar i oferir-los més oportunitats interessants de part icipar. No es tracta de ficar els 350.000 votants a dins, un per un; no ens hi cabrien. Es un objectiu qualitatiu: tenir un perfil més semblant al seu, un projecte capaç de fer-ne la síntesi estable, uns principis i unes fites en les que s'identifiquin el votant socialista "de tota la vida" amb el punyetero que ens vota "malgrat el partit". Cal que siguem antropològics, cal que imitem les seves formes de viure, d'expressarse, que compartim les seves aficions? O cal simplement adreçar-se al més profund de la seva intelligència i al més pur de la seva il.lusió per oferir-los la idea perfecta? Totes dues coses i cap en pa rt icular, cap per separat. La política està canviant i haurem d'anar trobant el desllorigador. No oblidem mai -això és el més importantque esquerres vol dir desig de millorar i dreta vol dir "deixar fer", conservar. Val a adir que algunes de les coses que han passat en la història recent ens obliguen �a re fl exionar. Les esquerres de vegades han "intervingut" massa, no han "deixat fer" prou; en segon lloc els ecologistes ens demanen conservació; en tercer lloc i sobretot al final del segle XX, tomen a renéixer les identitats i els nacionalismes del XIX. I nosaltres no ho hem tingut prou en compte. (A vegades penso que la dreta és el partit que apareix quan les esquerres s'equivoquen. Es el partit de les nostres equivocacions). Per nosaltres la ciutat i la humanitat són perfectibles, per molt ingenu que pugui semblar. Per la dreta el millor és no ficar-s'hi: res no canviarà mai del tot. Barcelona ha canviat. Catalunya ha canviat. Espanya ha canviat. Barcelona ha canviat d'una altra m an era. Percebem els seus canvis d'una m an era més pròxima: els veiem, els toquem. I els que no toquem encara, els imaginem, els volem i sabem que els tindrem tard o d'hora Aquesta és la nostra gran força. Hem aconseguit amb penes i treballs, a través d'alegries i decepcions compartides, massivament compartides, crear un argument, tenir un relat, explicar una història i amés realitzar-la, reflectir una imatge que tothom veu i creu. Barcelona és un nom que té una determinada ressonància que nosaltres hem estat capaços d'interpretar. Però aquesta ressonància no ens pertany. Justament la gràcia està en què hem sabut obtenir-la escoltant els ciutadans i modificant la música que tocàvem a la mesura que ells i elles ens ho indicaven: ara hem d'innovar i estar molt atents a llur reacció. Hem d'innovar perquè la fatiga, l'oxidació, el pas del temps i el conformisme f an malbé el millor projecte. I si no ja ho veureu ambel que passarà a la dreta catal an a, que pot ser apoteòsic. A base de repetir una i altra vegada "som, som, som", en comptes de desaparèixer lentament per l'horitzó, faran un pet com un aglà. La joventut. Es cert que són pragmàtics i que el pragmatisme és llei. Es cert que la joventut d'esquerra no ha trobat una música política pròpia i que si la troba, la troba fora dels partits, en les ONGs, en el professionalisme dedicat, en el treball d'inventar-se feina. al cap i a la fi els nostres partits esquerrans són els del poder en una bona part. Amb les seves servituds... de moment, mentre no canviem també la política. D'això es tracta. De moment tenim un bon punt de pa rt ida. Es diu Barcelona. Un projecte compartit per joves i grans. Una magnífica ca rt a de presentació. �Els desapareguts: Ramos, F. Jurado. Pep Jai.. Adroher Gironella. Flora. Pané. Quico Vila. Xavier Soto (desaparegut i jove). Cigarrán, i la Paulina ("baixa que em moro"), i en Joaquim Garri ga ("no vaig al cel, que ha estat aquí amb vosaltres "). Nosaltres no som socialistes que hem baixat del cel per aplicar a Catalunya la fórmula màgica de la revolució, amb lleugeres adaptacions. Nosaltres som un grup de catalans i catal an es, d'o ri gen i de destí, per atzar o per valuntat o per necessitat, que hem decidit que la saga socialista, la història dels socialistes, les seves virtuts i les seves misèries, gràcies als seus innombrables herois i malgrat les nombroses patinades -i m'estic referint als socialistes catalans i també als germans espanyols i a tots els socialistes internacionals - són la millor familia politica, la més capaç de nevegar amb encert cap al segle XXI, la més capaç de tr an sformar Barcelona i Catalunya en la ciutat i la terra que volem nosaltres i que h an volgut en Pep Jai i la Paulina. La més capaç de trobar un llenguatge no prostituït que els joves acceptin o, millor, d'entendre i d'acceptar -corregint-lo- el mot del joves. (Un cop amb Xesco...etc..) Fa vint anys, el Secretariat del PSC-C de BCN el formàvem entre altres, l'Adroher, en Garcia Petit, Sala, Pere Jover, Peiró, Maria Torrent, A. Batlle, Ferreiro, Joan Laporta i jo mateix. Vam convocar el primer Congrés de BCN al Col.legi d'advocats (1976). Aquest era el meu partit i és el meu partit. Però us haig de dir amb tota franquesa que la direcció d'aquest partit a Barcelona no és la que jo hauria triat. La respecto perquè sóc socialista i perquè ha estat elegida democràticament. Es més, respecto tots i cadascun dels companys i companyes elegits. Però ni la composició ni la manera com s'ha elegit m'han semblat adients. La ciutat de Barcelona no s'ha cansat de nosaltres, però no estic t an segur que el partit de BCN no s'hagi cansat de mi -és un dilema que haurem de resoldre. Hi ha una cosa de la ponència d'estratègia -que en general està molt bé- que m'ha dolgut. Quan compara els dos models de partit, l'un electoral i liderista, basat en el protagonisme dels electes i un altre de transformador de la realitat. Ens hem de començar a adonar que amb el partit que tenim i el model que tenim HEM transformat la realitat de Barcelona i del país. Hem de deixar la idea de quan érem petits que la transformació sociali sta és la negació de la realitat, el negatiu del que hi ha. La transformació socialista és la que hem fet, la que hem començat a fer. �Una cosa que no va del tot és la relació equip de govern de BCN - medis de Comunicació. Exemples: "els preus de la vivenda a BCN baixen però la carestia no s'arregla" (!?)• El Ple de l'Ajuntament d'ahir (22-11-96), id: el deute baixa però no es resol el problema del deute: i som l'única Administració pública espanyola de gran tamany que torna deute i contribueix a rebaixar el tipus d'interès, en comptes d'endeutar-se! - O aquell diari que confonia una noia que anava en una de les moltes llistes, amb el seu pare, afirmant que l'alcalde el volia ficar en la direcció, etc. etc... En els períodes de Congressos, ja se sap. Però haurem de fer un pensament. Les pròximes eleccions les guanyarem, les de Maig del 99 i les de Novembre. Les dues. Tenim la direcció que convé a BCN (Clos, Santiburcio, Ferran i Cases) i Catalunya. El President que es mereix el partit i el lr Secretari que millor pot dur endavant tot. Encara que el President ha de tenir el tractament que es mereix. Es, doncs, el moment de prendre decisions. L'estiu que ve, la propera Mercè, tindrem nou Alcalde que espero i confio que serà Joan Clos. Després, més endavant, decidirem el candidat del 99. Joan Clos sap el que vol i com aconseguir-ho. I el que ell vol, us ho ben asseguro, és el que jo vull i el que vosaltres voleu. Jo tinc un compromís amb la ciutat i un compromís amb Europa, amb el Comitè de les Regions de la Unió Europea. Tots dos els acompliré. El compromís amb la ciutat és deixar el mandat encarrilat, la ciutat en el màxim del seu prestigi i ben o ri entada cap al futur. Amb Europa haig de presidir fins al final del 97. La sessió de desembre podria ser la de l'elecció del nou President. El Reglament ho permet. Visca Catalunya! Visca l'Espanya que en tre tots anem fent! Visca Catalunya un altre cop! Visca Barcelona que és el nom de la nostra esperança!. No la defraudem!. 23-XI-99 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4414 Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall a la cloenda del congrés de la Federació de Barcelona del PSC Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Barceló Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-23 Description An account of the resource Discurs on Maragall va comunicar que deixaria de ser alcalde al setembre de 1997. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències