78 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1030/19860604d_00138.pdf 52019f8abc7c360279da09c200e2bfa7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Palabras del Excmo. Sr. Alcalde en la obertura de las jornadas de los Grandes Municipios del Mediterráneo occidental ante la droga Barcelona, 4 de junio de 1986 �SEÑOR MINISTRO, SEÑORES ALCALDES Y CONCEJALES, SEÑORAS Y SEÑORES: QUIERO DARLES LA BIENVENIDA A BARCELONA. ESPERO QUE SU ESTANCIA AQUÍ SEA, ADEMAS DE PROVECHOSA, AGRADABLE. NOSOTROS HAREMOS LO POSIBLE PARA QUE SEA ASí. NOS HEMOS REUNIDO AQUÍ PARA VER COMO, DESDE LOS MUNICIPIOS, HEMOS AFRONTADO LA PROBLEMÁTICA DE LAS DROGAS. HE SOSTENIDO MUCHAS VECES QUE LOS MUNICIPIOS ESTAMOS MEJOR PREPARADOS PARA HACER FRENTE A ESTE TIPO DE PROBLEMAS QUE OTRAS INSTANCIAS DEL GOBIERNO. NUESTRA PROXIMIDAD AL CIUDADANO NOS PERMITE RESPONDER CON MS FLEXIBILIDAD A LAS NECESIDADES NUEVAS QUE MANIFIESTA LA POBLACIE)N. Y, SIN DUDA, LA EXTENSI6N DE LA DROGADICCIóN ES UN FEN6MENO SOCIAL QUE POR SU RELATIVA NOVEDAD Y POR SU GRAVEDAD PRODUCE TODAVÍA UN GRAN DESCONCIERTO EN CUANTO A LA MANERA DE TRATARLO. �AGN ASI, LLEVAMOS SUFICIENTE TIEMPO CONVIVIENDO CON LA DROGA, TENEMOS EL SUFICIENTE APRENDIZAJE PARA PODER INTERCAMBIAR NUESTRAS EXPERIENCIAS. PIENSO QUE ESTAS JORNADAS SERáN ESPECIALMENTE POSITIVAS POR COMPARTIR LAS CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS MUCHAS CARACTERÍSTICAS COMUNES. CON MUCHAS DE ELLAS, BARCELONA Y LAS OTRAS CIUDADES CATALANAS REUNIDAS AQUI TIENEN PROFUNDOS LAZOS HIST6RICOS. HEMOS FORMADO PARTE DE LA MISMA CORONA DE ARAG6N, CON NáPOLES, PALMA DE MALLORCA, VALENCIA Y ZARAGOZA. NOS SENTIMOS FRATERNALMENTE UNIDOS COMO CIUDADES ESPAÑOLAS A MáLAGA. BARCELONA ESTA HERMANADA CON MONTPELLIER. COMPARTIMOS CON GÉNOVA EL RECUERDO Y LA HERENCIA DE CRISTOBAL COLEN. Y CON MARSELLA, GÉNOVA Y BARCELONA COMPITEN AMIGLABEMENTE PARA SER EL PRIMER PUERTO DEL MEDITERRáNEO. TODAS TIENEN, ADEMES, UNA MISMA MANERA DE ENTENDER LA VIDA, UN ESPÍTRITU Y UNA CULTURA MEDITERRENEA COMUNES, Y, AL MISMO TIEMPO, TODAS ELLAS SON CIUUDADES ABIERTAS, COSMOPOLITAS, QUE SE HAN HECHO DE APORTACIONES Y �CULTURAS Y GENTES MUY DIV ERSAS. QUIERO SALUDAR TAMBIÉN LA PRESENCIA DEL CENTRO ITALIANO DE SOLIDARTETE Y DE LAS DELEGACIONES DE LA O.M.S., DEL CONSEJO DE EUROPA, DE LAS NNUU Y OTRAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DEL PLAN NACIONAL DE LA DROGA Y DE TODAS LAS INSTITUCIONES P BLICAS Y PRIVADAS AQUI PRESENTES. Y TAMBIÉN AL REPRESENTANTE DEL AYUNTAMIENTO DE AMSTERDAM, DEL QUE TENEMOS MUCHO QUE APRENDER. LAS JORNADAS SEREN UNA OCASI6N IDC;NEA PARA REFLEXIONAR SOBRE LO QUE LOS AYUNTAMIENTOS HEMOS HECHO Y LO QUE HEMOS DE CONTINUAR HACIENDO. PORQUE, AL MARGEN DE LAS POLÉMICAS SOBRE LA OPORTUNIDAD DE LEGALIZAR O NO LEGALIZAR LAS DROGAS, ES EVIDENTE QUE LA SOCIEDAD ESTE OBLIGADA A PRESTAR ASISTENCIA A LOS DROGADICTOS QUE LO RECLAMEN. Y LOS AYUNTAMIENTOS, DESDE LA POSICIóN QUE ANTES HE CITADO DE MEJOR SITUADOS PARA RESPONDER, HAN DE SATISFACER LA INQUIETUD DE LAS DEMANDAS DE LOS CIUDADANOS. TODOS SABEMOS QUE LA. EXTENSIÓN DE LA DROGADICCIóN, �APARTE DE SUS IMPLICACIONES SANITARIAS, ES UN CONFLICTO SOCIAL. Y LA CIUDAD ES EL ÁMBITO DONDE ESTE CONFLICTO SE PLANTEA CON MS CRUDEZA. LAS JORNADAS HABRÁN DE TENER EN CUENTA LA NECESIDAD DE TRATAR LA DROGAD1CCIóN DESDE UNA PERSPECTIVA GLOBAL. POR ESTA RAZ6N SE HAN ESTRUCTURADO EN TORNO A UN DEBATE TÉCNICO QUE ESTUDIARA LA ASISTENCIA SANITARIA, DEMANDA Y PREVENCI6N DEL CONSUMO, LA LA INSEGURIDAD CIUDADANA Y LA REHABILITACIóN. Y UN DEBATE SOCIAL DONDE SE TRATAR á PREVENCI6N DESDE EL PUNTO DE VISTA DEL PAPEL DE LAS INSTITUCIONES VOLUNTARIAS Y DE LOS MEDIOS DE COMUNTCACI5N. SE ANALIZARá TAMBIEÉN LA LÍNEA DE TRABAJO SEGUIDA POR ORGANISMOS NO MUNICIPALES, COMO LA DELEGACI6N DE GOBIERNO DEL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA, LA ORGANIZACIU MUNIDAL DE LA SALUD, EL CONSEJO DE EUROPA, Y LAS NACIONES UNIDAS. FINALMENTE TENDREMOS MUCHO GUSTO EN EXPONER LA EXPERIENCIA, QUE YA, EMPIEZA A SER LARGA DEL AYUNTAMIENTO �DE BARCELONA. EX P LICAREMOS COMO SE ABORDA EL PROBLEMA DESDE LAS DISTINTAS áREAS DE ACTUACI6N MUNICIPAL. EL áREA DE JUVENTUD Y DEPORTES TIENE UNOS PROGRAMAS DE PREVENCI5N DIRIGIDOS A LA INFANCIA Y A LA JUVENTUD. EL AREA DE SANIDAD, DISPONE DESDE 1981 DE LA UNIDAD DE TOXICOMANÍAS DEL HOSPITAL DEL MAR. EL AREA DE SERVICIOS SOCIALES DESDE 1979 VIENE DESARROLLANDO UN PROGRAMA DE ATENCI5N DE DROGODEPENDENCIAS, UNA COMUNIDAD TERAPÉUTICA ("LA GRANJA"), UN PISO TERAPÉUTICO, UNOS TALLERES DE TERAPIA OCUPACIONAL Y UN CENTRO DE DOCUMENTACIóN, INFORMACI6N Y PREVENCI6N. FINALMENTE, LA COMISI6N TÉCNICA DE SEGURIDAD CIUDADANA, FORMADA POR EL GOBIERNO CIVIL Y EL AYUNTAMIENTO, HA ESTABLECIDO UNOS CONSEJOS DE SEGURIDAD DE DISTRITO Y CONSEGUIDO LA NECESARIA COORDINACI6N ENTRE DIFERENTES CUERPOS DE SEGURIDAD PARA DISMINUIR LA OFERTA DE DROGA. EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA TIENE LA VOLUNTAD DE SER ACTIVO EN ESTA MATERIA Y DE RESPONDER A LA DEMANDA DE LOS CIUDADANOS, POR OTRA PARTE MUY LIGADA A LA FORMULADA EN EL TERRENO DE LA SEGURIDAD. EL AYUNTAMIENTO TIENE LA �VOLUNTAD DE HACER UN ESFUERZO Y FOMENTAR LA INTEGRACI6N DE POLíTICAS, PRIMERO EN EL AYUNTAMIENTO Y, DESPUÉS, ENTRE LAS DIFERENTES ADMINISTRACIONES. SEÑORAS, SEÑORES, ESTOY SEGURO QUE CUANDO EL VIERNES CLAUSUREMOS ESTAS JORNADAS, TODOS SABREMOS MS Y ESTAREMOS MEJOR PREPARADOS PARA TRATAR EL FEN6MENO DE LA DROGODEPENDENCIA. POR NUESTRA PARTE PONEMOS NUESTROS CONOCIMIENTOS Y NUESTRAS INSTALACIONES A SU DISPOSICI6N. SOLO ME QUEDA DESEARLES QUE SE ENCUENTREN EN BARCELONA COMO EN SU CASA. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3936 Title A name given to the resource Jornades dels Grans Municipis del Mediterrani Occidental davant la Droga / Paraules obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. L'actuació de l'Ajuntament davant aquest problema es recull en diferents programes dins l'Area de Joventut i esports, Area de Sanitat i la Comissió Tècnica de Seguretat Ciutadana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CMB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Sanitat Barcelona Drogoaddicció Acció política Model social Mediterrània Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1380/19940416d_00617.pdf f1ccc2cefd1f4f70b4e4883397d29c71 PDF Text Text Ref.:GUIó 75/94 Data: 16/4/94 GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Jornades Ecociutat. Estratègies per a una ciutat sostenible. Em complau extraordinàriament participar en la cloenda de les Jornades "Ecociutat. Estratègies per a una ciutat" presentant el projecte de Barcelona. Abans que res, però, vull agrair als organitzadors -la Diputació de Barcelona i la Fundació La Caixaaquesta iniciativa i vull felicitar als participants i als assistents pel nivell i la qualitat de les ponències i debats que em consta, han tingut lloc al llarg d'aquests Jornades. [En :^^^'_.,:'^ s'adjunten unes notes que ha enviat el director de programes de medi ambient sobre la intervenció de Denis Hayes a les Jornades). 1. El paper de les ciutats en la millora del medi ambient. Barcelona és una ciutat que des de fa anys està treballant molt seriosament per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i per fer una ciutat més respectuosa amb el seu entorn. La ciutat viu amb entusiasme la transformació urbana que ha tingut lloc en els darrers anys ï encara amb energia els reptes que planteja el futur. 1 ALCALDIA Registre d'Entrada 2 0 A8R 1994 N4.. 5.`115 �En aquests moments, Barcelona és una de les ciutats europees amb més expectatives de futur que ha sabut combinar la solidesa de la seva estructura industrial i l'avenç en el sector d'infrastructures i serveis amb el respecte per la qualitat de vida. Les grans transformacions urbanístiques s'han dut a terme tenint en compte una visió integrada del medi ambient urbà. - Un barri industrial obsolet és avui una àrea residencial de primera qualitat. - La recuperació del front marítim s'ha dut a terme mitjançant la transformació en passeigs, parcs, ports esportius i platges. Aquesta intervenció urbana ha repercutit en el procés de millora progressiva de les aigües litorals (4,5 Km de noves platges). u - La xarxa de col.lectors d'aigües residuals s'ha estès 230 Km. - Entre 1987 i 1992 la superficie verda ha augmentat un 57%. - S'ha detectat una davallada; dels indicadors de contaminació atmosfèrica i la millora de la qualitat de les aigües de consum. La transformació recent de Barcelona posa de manifest que la ciutat s'ha embellit, ha esdevingut més funcional i ofereix uns estàndards de qualitat de vida que es poden situar entre els més alts de les grans ciutats europees. 2 �L'actuació municipal està adreçada a aconseguir una ciutat més humana i solidària i, amb aquest objectiu, l'Ajuntament ha endegat en els darrers anys una política de defensa del medi ambient i de millora de les condicions de vida dels ciutadans. D'una banda, elaborant un extens programa d'actuació per una política mediambiental -del qual els parlaré més endavant- i, de l'altra, participant en els fòrums de discusió internacionals i promovent iniciatives per a la millora del medi ambient a les ciutats europees. Les ciutats són els principals centres d'activitat econòmica i d'innovació. Concentren la majorpart de la població mundial i, també, els principals centres d'activitat industrial que generen un volum important d'emissions d'agents contaminants. [En el cas de Barcelona es consum-'. de // J(^ de 350.+00 m2 d'aigua que potabilitzaaigües superfi.c; En un dia laborable, els vehicles motora % de es les emissi onï, d'hidrocarburs, • s 1 • anhídrid sulfúric. E 'aques ontami ió deix dels vehicl-- •rivats, e de les motocicletes, el dels taxis i e • ' autobuso n aquesLs moda ents, el parc de vehicles censa s a la ciutat supera e lió, i el ritme de creixement oscil.la entre les 40.000 s 50.000 unitats l'any). tats, a més a més d'impulsar polítiques de control i de vigilància de les emissions de Pums i de sorolls, d'efectuar controls de la qualitat de l'aigua, d'impulsar la construcció de zones verdes o la recollida sel.;lectiva d'escombraries, estan 3 �prenent altres decisions que afecten molt seriosament el medi ambient. En molts casos, decisions sobre infrastructures, sobre subminisc_ trament energètic, industrial, o de tractament i residus que tenen un carácter irreversible. La decisió i posta en práctica d'aquestes polítiques sobrepassa, en molts casos, les preocupacions pel benestar de la població urbana. Zk RA\-1-12--2 ()? t) -11k Tenim un sol món, un món urbani¡tzat bàsicament en els darrers cent anys, en el qual el desenvolupament d'uns pot ésser la pobresa dels altres. El creixement pot ser destructor i és per això que les ciutats ens hem d'adherir al compromís per un desenvolupament sostenible del planeta. ! L'experiéncia de Barcelona i d'al ltres ciutats ha posat de manifest que per resoldre els problemes mediambientals cal partir d'un enfocament urbà d'aquests problemes. És en aquest terreny on s'han de buscar les solucions a la í minora del medi ambient urbà partint, necessàriament, d'un concepte ampli d'ecologia urbana. Igualment, per a gestionar el nostre medi ambient urbà de forma eficaç necessitem una estratègia basada en una visió general del sistema que parteixi d'uns processos de presa de decisió grats que garanteixin, al mateix temps, els mecanísme inteemo- crácia local. És en aquest context!que neix el concepte d'ecociu, 4 ! tti �tat: el de la ciutat que es renova en equilibri amb la naturalesa. I és, en aquest sentit, que les ciutats aspirem a ser interlocutores vàlides i reconegudes a les grans organitzacions internacionals. En primer lloc, a les Nacions Unides i als organismes especialitzats com la Unesco, el Fons de les Nacions Unides d'Ajuda per a la població i, també, als fòrums de debat internacional (Barcelona participa ja en les reunions preparatòries d'HAbitat II (Istanbul'96), to t i que la representació era únicament, fins ara, reservada als estats). ±-°u, amb aquesta voluntat que Barcelona va participar a la Conferencia de Rio de Janeiro de 1992 sobre Medi Ambient i Desenvo- lupament organitzada per les Nacioins Unides. Per primera vegada, les associacions internacionals ciutats i ens locals, amb IULA i la Federació Mundial de Ciutats} Unides al capdavant, van aparèixer conjuntament en un fòrum internacional i van ocupar un espai propi en la Conferència i en la gestió dels programes que n'han derivat. r Amb posterioritat, la ciutat s'ha adherit també a la Declaració d'Amsterdam dels Municipis Europeus per a la Protecció del Clima que té com a objectiu assolir les fites establertes en el Conveni de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. L'objectiu és, L-7 ^. ^ ^ �primer, estabilitzar i, després, reduir les emissions de gasos responsables de l'efecte hivernacle. Les ciutats poden contribuir, sens dubte, a posar en pràctica aquesta politica que resumeix l'expressió solucions locals per a problemes globals. D'altra banda, cal destacar que la ciutat també participa en g xarxes de ciutats que tenen com á objectiu l'intercanvi d'experiències de gestió en qüestions relacionades amb el medi ambient i la transferència de tecnologia. Això permet avançar en la recerca de solucions dels problemes mediambientals de finals de segle als quals hem fet referència. És a través d'aquests grups de ciutats que s'està treballant en la recerca d'energies netes i renovables i en el desenvolupament de noves polítiques pel desenvolupament urbà sostenible, que tinguin com a objectiu reduir els impactes en el medi ambient, limitar el nivell de consum d'energia, d'aigua i de materials contaminants. Aquesta actuació -transferència de coneixement i tecnologia- s'està duent a terme (Tractament Urbanes). $ través de les empreses TERSA i Eliminació de Residus) i TUBSA (Tecnologies \z-r Villes -Environnement (xarxa de Outats europees d'Africa per a la millora del medí ambient que suport del programa Med -Urbs de la i del nord compta amb el Comissió Europea), la xarxa �Med-Eau (integrada per les ciutats de Marsella, Agadir, Palma, ------Trípoli i Montpeller i que té com a objectiu posar a disposició d'altres ciutats el know-how adquirit sobre tractament d'aigües, i que també forma part del programa europeu), la xarxa Med-cités (a través de la qual es col.labora_amb_prójectes impulsats pel Banc Mundial) i, més recentment, la com objectiu la disuasió -de l'ús xarxa Car Free Cities (que té del vehicle privat a les ciu- tats), són els grups de treball en els quals Barcelona está col.laborant i contribuint a intercanviar experiències. Aquesta experiència s'está demostrant com a molt positiva i, en el cas de la ciutat de Barcelona, la col.laboració amb altres ciutats s'està impulsant també a través de programes de cooperació internacional. Tota aquesta experiència, i el fet que Barcelona sigui pionera en aquest camp, permet que avui la ciutat lideri una iniciativa internacional que farà possible, per primera vegada, que responsables polítics, tècnics de les administracions i dirigents d'era- i preses europees debatin i intercanviïn experiències i cerquin, també, solucions a la relació cotxe-ciutat, als serveis de telecomunicació i el reciclatge de residus. Volem, doncs, que les empreses també s'impliquin en la recerca de solucions. ( /És amb aquesta finalitat que, a finals del mes de juny, Barcelona será la ciutat organitzadora dei la Conferència Eurociutats\ Eurofirmes, primer encontre que ha de constituir la base perquè 7 �grans ciutats i grans empreses es comprometin a dissenyar estratégies conjuntes i a pendre acords específics adequats al model de desenvolupament sostenible. 2. La política mediambiental de Barcelona. Els vull parlar ara, amb més detall, de la política mediambiental que ha posat en marxa la ciutat. Un projecte que té en compte les recomanacions que s'han fet a nivell internacional i que recull els principis de la Declaració d'ilmsterdam. Els faré, doncs, una aproximació al que són els Programes d'Actuació sobre Medi Ambient píer al període 1994-1995 (vid. ISTIVT~IP) . Vuli destacar, d'entrada, el fet que els principis de la política mediambiental a la ciutat que els presentaré i, que es recullen en programes sectorial d'abast molt diferent, han estat negociats amb entitats veïnals 1 ecologistes de la ciutat. La participació ciutadana en la ~inició deis objectius i els programes ha estat també, en aquest cas, molt important per a la ciutat. [El precedent d'aquests programes d'actuació, que es van debatre en el consell plenari del 15 de mar9 passat, va ser una audiencia pública celebrada ara fa un any, el 27 d'abril de 1993, per debatre una visió alternativa de la ciutat. L'audiència responia a la petició feta per un grup d'entitats ciutadanes que van participar en el programa Barcelona, estalvia energía]. 8 �L'actuació municipal en matèria mediambiental abasta diversos camps. Des de la incorporació de plaques solars en les guarderies municipals on sigui possible; fins a la possibilitat d'estudiar bonificacions parcials a les empreses que afavoreixin l'eficiència energètica i la introducció d'energies renovables; fins a la posada en marxa d'un programa d'estalvi d'aigua de rec en l'Institut Municipal de Parcs i Jardins o la implantació de la recollida selectiva en origen dels envasos de plàstic, de llauna i Tetra Brik, fins a l'adopció de la Norma Granada -elaborada per l'Asociación Española de Parques_y Jardines_Públicos- que té com a objectiu xifrar econòmicament ea valor dels arbres de la ciutat. Totes aquestes actuacions, que són només una petita mostra del que preveuen els 74 programes mencionats, s'han de basar en uns principis estratègics que són lla base de la nostra política. Em referiré a cadascun d'ells, de forma molt breu. 1. Introducció en la gestió de les zones urbanes de criteris d'estalvi enerqètic i d'utilització dels recursos a favor del medi ambient. [Per tal de garantir el desenvolupament i la difusió de les energies renovables, l'Ajuntament està impulsant mesures d'eficiència energètica a l'enllumenat públic i a la flota de vehicles, està estimulant l'estalvi i la racionalització de l'energia i està desenvolupant actuacions per aprofitar les aigües subterrànies i l'estalvi d'aigua. �D'altra banda, pel que fa al reciclatge de residus, l'Ajuntament está promovent la recollida selectiva a la ciutat. L'any 1990 vam possar en marxa el programa Brossa Neta, una experiència-pilot als districtes de Sants, Sagrada Família i Trinitat Vella. Els mes de relal Ir= i(v5áZaIjaralaIeuPlIcs=olcillotilail=1:ec-5 l'empresa embotelladora de Coca Cola, Cobega, S.A. finançaran part del cost extraordinari que suposi I estendre aquesta iniciativa als districte de la Ciutat \ Vella i a Sarrià-Sant Gervasi. Aquesta incorporació permetrá que arribem jaHgairebé al 10% de la població]. 1 Reduir la repercussió del transport motoritzat privat a la It 2. ciutat. [Les actuacions que s'estan promovent en aquest sentit tenen com a objectiu potenciar l'ús del transport públic dissuadir els ciutadans de l'ús del vehicle privat (creació d'aparcaments de dissuassió, zones blaves)]. i vetllar pel compliment deis estàndards de qualitat a la ciutat. [En els darrers anys els índexs de contaminació de la ciutat hangizmInat sensiblement. La prioritat municipal és combatre la contaminació derivada deis fluxos de trànsit, la reduccióels sorolls i el seguiment de les concentracions delsontaminants a les aigües litorals]. 3. Controlar ambiental 4. Garantir la conservació enjardinat de la ciutat. i millora del patrimoni natural i [El punt de partida de Barcelona en termes de quantitat d'espai verd per habitant era molt desfavorable. En aquests moments, destaca l'enorme esforç dut a terme en els darrers anys (incrément 57% de les zones verdes a la ciutat en el període 1987-1992)]. el confort ambiental i la salut deis ciutadans. [Necessitat d'impulsar mesures de pacificació del tránsit i deis plans de seguretat viària]. 5. Incrementar ç 10 �6. Augmentar la formació ambiental dels ciutadans a fi de garantir la seva participació en la millora de la qualitat de vida. [Cal que hi hagi una participació més àmplia i activa de tots els agents econòmics, dels agents públics i dels ciutadans en general per tirar endavant tots els programes mediambientalé. Per tal de posar-los en marxa i per tal d'obtenir millores a mig termini és necessari que els ciutadans desenvolupin nous rols d'acord amb la preocupació per la qualitat del medi ambient, la salut i la qualitat de vida de les generacions futures. En aquest sentit, l'Ajuntament cotïnuarà impulsant una participació activa de les ONG's, de les associacions d'ecologistes i de consumidors, de sindicats i associacions professionals]. n 7. Afavorir la cooperació entre ciutats i el compromís internacional en un model de desenvolupament sostenible. A uest darrer principi estratèg és el que els he presentat a l'inici de la meva intervenció. Mull insistir, per acabar, que , q t 4.<9' cal que tot aquest treball que estan duent a terme Barcelona i d'altres ciutats europees, requeréix també d'un treball conjunt a ∎, escala internacional i d'una col. laboració entre tots els agents ^\>( ^ polítics, socials i econòmics. Malgrat queda que hem avançat molt en e s darrers molta feina per fer. però, Estem, anys, en el bon encara ens camí. Les nostres ciutats són cada dia més espais de qualitat que respecten el medi. ambient. Barcelona està fent un enorme esforç perquè això sigui possible, perquè l'ecociuta!t sigui alguna cosa més que una idea desitjable. Moltes gràcies, 11 e„ // I f L1.1A1 ^ i.2", c., i.^ 2 4, 1 • I / I (^W^i_,i1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4286 Title A name given to the resource Jornades Ecociutat "Estratègies per a una ciutat sostenible" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La superfície verda entre 1987 i 1992 ha augmentat en un 57%. Referència a la Conferència de Rio de Janeiro de 1992 sobre Medi Ambient i Declaració d'Amsterdam dels Municipis europeus per la protecció del clima. Conferencia Eurociutats - Eurofirmes. Empreses: TUBSA, TERSA, BTSA, etc. 74 programes sectorials pel 1994-1995: gestió en les zones urbanes de criteris d'estalvi energètic, potenciar l'ús del transport públic, patrimoni natural i parcs i jardins. Aigua. Xarxes de ciutats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu de la Ciència Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Medi ambient Acció política Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1430/19950118d_00667.pdf 8a54dada40014b2a97aef41b3cb8a0d5 PDF Text Text De cara a la intervenció de l'Alcalde per a la cloenda de les Jornades sobre Ildefons Cerdà, se suggereix de tenir en compte els elements següents: Vigència de Cerdà Com Alcalde de Barcelona, és per a mi una satisfacció cloure unes jornades com aquestes, en les quals el motiu de reflexió ha estat una de ? les figures més rellevants de la història de l'urbanisme. Les jornades, juntament amb l'exposició instal.lada a les antigues casernes del carrer Wellington, no només han descobert aspectes fins ara pràcticament inèdits de Cerdà, sinó que han posat d'actualitat i recuperar una te Clrïá i tna-mañeri de fér plenarnerit vigents. Gry l 5_9 considerem Cerdà plenament vigent no és només perquè sempre cal reivindicar les persones emprenedores, sinó també perquè Barcelona ha recollit bona part de la seva obra. L'ha recollida, la té present i en certa manera l'ha continuada. Barcelona sempre ha sabut honorar i reconèixer aquells que han treballat pensant en el futur i el desenvolupament de la ciutat, i dificilment la nostra ciutat es deixaria perdre el valor de qui IE1"<) està considerat el "primer tractadista modern de ta ciència urbanística", el significat d'una obra que segueix essent un punt de referència per als qui treballen l'urbanisme, i la impo rt ància -o( I C1 j fins i tot el privilegi- de qui va trobar a Barcelona una mena de "laboratori" on posar en pràctica una planificació i uns criteris avançats i rodernitzadors. Barcelona no ha volgut ni vol oblidar Cerdà; tr'és hereva i vol conservar el seu llegat. El conserva tant per les seves virtuts com pel fet d'haver esdevingut un dels signes d'identitat més rellevant de la ciutat. I el conserva com s'han de conse rv ar les herències innovadores: respectant-les, millorant-les, actualitzant-les i aprofitant-ne els aspectes més adequats. C1w,/1 ^.t1 lY L'"eixamplament"/transformació de Barcelona 7 El llegat de Cerdà a Barcelona el reconeixem a llEixample, però va més enllà d'aquesta trama , urbana. El de Cerdà era una plantejament ampli, ï podem fer-ne un paral.lelisme amb la `1``j transformació i l'evolució que Barcelona ha viscut. Els últims anys han vist un "eixamplament" espectaculaBarcelana,-expansió en certa manera "fisica", d'ocupació de tota l'extensió LrnrLTliiú (;lv de-T a ciutat, però sobretot una expansió que ha buscat el reequilibri i la integració urbana. Al llarg dels anys vuitanta ho vam fer aprofitant lá gran excusa dels Jocs Olímpics. Des del 92 ho seguim fent per completar el canvi d'aquesta ciutat, donar-hi els nivells de benestar social i, per tant, de "benestar urbanístic" que demana, i mantenir-la en el lloc que tan justament s'ha 1 guanyat i que tan àmpliament ha estat reconegut. ^._ �El "model" de Barcelona ha reeixit, perquè no perdem la il.lusió, perquè seguim confiant en les nostres possibilitats, perquè comptem amb la complicitat d'uns ciutadans que han pres possessió de la "nova" ciutat", i perquè comptem amb un sector privat sensible. En els últims dos anys, l'empenta i les necessitats d'actuació han anat del bracet de Pausteritat i l'optimització d'idees i recursos, circumstància que ha implicat un especial protagonisme de l'actuació privada. Això no s'ha d'entendre en termes negatius, tot el contrari, la intervenció de la iniciativa privada ha estat i ha de ser sempre imprescindible per aconseguir els objectius de ciutat, i especialment en el terreny de la gestió i l'execució de l'urbanisme. Si aquesta participació és entesa com estreta conaboració i entesa amb els objectius de ciutat, el resultat ha de ser el millor. Això s'ha produït aiXí a Barcelona, i ens n'hem de felicitar, perquè el sector privat ha assumit sovint el model que Barcelona persegueix i aplica, i perquè els projectes impulsats per la iniciativa privada harí trobat un govern municipal sensible, sense deixar d'estar atent a corregir els desequilibris i orientar el creixement de manera que la ciutat es transformi de la manera més equilibrada i sostenible possible. L'herència de la transformació de Barcelona és una ciutat ben connectada, amb zones urbanes dinamitzades, amb barris ara dignes fins no fa gaire oblidats per la manca d'infrastructures, l'escassa ordenació o l'afilament més rotund. En, definitiva, una ciutat que busca i sap trobar l'equilibri i el progrés. Una ciutat l'urbanisme de la qual podríem dibuixar en dues grans equacions: servei al públic i civisme, qualitat i economia. La continuïtat d'una obra Aquests conceptes els podem trobar al darrera de l'obra d'Ildefons Cerda., i, lògicament, en la "continuïtat" que aquesta obra havia de tenir forçosament en una Barcelona que tan condicionada ha estat per un Eixample "omnipresent". En bona mesura, fer la nova Barcelona ha volgut dir prendre la referencia del llegat de Cerda.. 1 Des de l'Eixample com a nucli principal de l'acti4itat urbana i económica de Barcelona durant dècades, a mitjans deis anys vuitanta vam veure la necessitat de fer arribar aquest carácter de centralitat a diferents indrets de la ciutat. Amb l'eppenta de~erra i Martí com regidor i la professiona • at d Joan Busquets, Barcelona va iniciar un rocés d'"implantació" ðtvftatuttîílonant els seus fruits. Es tractava de complementar el sector central Iradicional estenent els beneficis d'un seguit d'activitats a una periferia que ara s'integra en urr conjunt urbà global, i al mateix temps treure pressió sobre l'Eixample. Hem anat aconseguint els factors necessaris -sobre tot la col.laboració públic-privat-, els hem conjuntat i es hem posat d'acord. �El resultat és una munió d'operacions tantsi 'fi ative es com Peix del carrer Tarragona, laplua Cerdà, Renfe-Meridiana, el Port Vell, l'àrea nord la Tiia~ la Vall d'Hebron o el gran pro'ectesde láSágre á I d'altres que són una perllongació gairebé éfiséritif t én part en la forma- dels plantejaments de Cerdà: la plaça de les Glòries, la mateixa Vila Olímpica -el disseny de la Nova Icária com . _a,,_. nti tat4e,..la trama de l'Eixample- o "les altres viles olírn qués'"°`c`j s aixecaran a Diagonal-Poblen/iu dati Frán a fica) _i a Diagonal-Mar, que completaran la conquesta del litoral i asseguraran, la definició dels llindars del Besòs. 6k4 'C o El pas del segle XIX al segle XX va compo rtar l`expansió de Barcelona més enllà de la Ciutat («^¡a ^ Vella (aquesta Ciutat Vella que ara estem regenerant); aquest final de segle XX ha estat el de les àrees de nova centralïtat. Ara, l'entrada al segon mil.leni ha de viure -està vivint ja- la (^ Á recuperació de l'Eixample. 71,1 0,0.1 Recuperar l'Eixample (9100Ály)9A-3 0-(eq-kr4P-' Barcelona està retornant a 1'Ei*ample, amb sentit comú i en bona mesura essent fidel a l'esperit Vil `-(1 (S que fornia els plantejaments de Cerdà. Aplicar ell sentit comú a l'Eixample vol dir reactivar-lo, no deixar-lo caure en una..terciarització excessivai obrir-la a una activitat urbana integral. L'origen d'aquesta feina el tenim el 1988, qual Joan Busquets va dissenyar una operació basada en l'ordenança que es va fer aleshores. Aquella va ser una ordenança que millorava la situació d'una manera molt precisa i anunciava les disposicions amb què ara ens hem dotat: possibilitava la recuperació dels espais interiors de les mançanes, mantenia l'estructura de les façanes i obligava a una certa continència en les transformacions que s'hi poguessin fer. L'ordenan a del 1988 es pot considerar com la ^_'s me ._inn_ouadiora ï~va des de l`èpoc a^de^ 1 Taulet, ja que mole s d'elles, com la d'Aigü ler, van haver de consagrar l'existènciad'una realitat que superava l'ordenança anterior l'ordenança de l'Aiguader ha de consagrar l'existència d'àtics, no perquè la permeti de nou sinó perquè ja hi eren; legalitzava una situació. Després es van succeir altres ordenances, que, precisament, es poden veure a l'exposició i a les jornades que avui ens han convocat. Una exposició molt notable però que -aprofito l'ocasió per dir-ho- potser podia haver insistit en el fet que les diferents normatives posteriors han canviat molt les expectatives de l'Eixample. En aquesta millora d'expectatives que ara busqúem amb la recentíss n a árdenança que hem aprovat, la gestació no ha estat fàcil, i al voltant de la normativa que ha de fonamentar la recuperació de 1'Eixample s'han produït alguns problemes. Afortunadament, els problemes han deixat lloc a l'actuació, i des de l'Ajuntament hen evidenciat una voluntat de posar fil a l'agulla i de no caure en conflictes que es poguessin eternitzar: vam aprovar l'ordenança en un Consell Plenari del mes d'abril, vam conèixer les objeccions que posaven el mes de novembre i vam l) incorporar e o ica ' • s op • nes poques setmanes després. �De fet, 1'Eixample de Cerdà ja va generar polèmica en el seu dia, i ara sembla que no som aliens a l'agitació que tot procés innovador provoca. L'agilitat i la diligència, però, han passat, volgudament, per sobre de les trifulques polítiques, perquè 1'Eixample necessitava una normat. ^ strument per a la seva recuperació. La nova ordenança;,tot i ser hereva de la d'en Busquets, persegueix una concreció pràctica i agil de mots ples afectes recollits ja el 1988. Tots coneixen els continguts d'aquesta norma, però val la pena recordar-ne els principals: - Regulació de la presència d'oficines, per evitar els riscos d'una terciarització excessiva. _ _ +----- ._-__.-_----_._... _ 0 ,^} ^S - P o^moc __V ió del comeri dels establiments d:9_52. está 3516, paral.lel al control sobre la proliferació d'alguns bars. - Obertura i remodelació dels patis interiors, incloent elements tan important com l'enjar llament, l'ús púb ic i e s ::. en s (el significat dels equipaments de ciutat i de barri). - Divisió dels pisos grans, afavorint-ne la rehabililtació i, amb ella, fent més assequible un tipus d'habitatge les dimensions del qual cal actualitzar. - It uls de l'obe rt ura al públic de jardins, així co-n la reforma de carrers, posant l'èmfasi, quan sigui recomanable, en pr óntát dels vianants. aquests elements convergeixen en una direcció: /la "vivificació" de 1'Eixample1 Una i-"vivificació" que ja està tenint en aquests moments exentples concrets: cal recordar projectes ^ com el parc de les Glòries l'ob .bert o els nous jardins de la iversitat (exemples de l'oxigenació d'un Eixample que no es conformá á ser gr s" 1 fosc); l'adequació deLearrer Aragó al menor volum de trànsit; la mateixa modernització dels net s municipals; o les iniciatives de reformá— d-é s-' patis interiors que ja han anat 'sorgint "espontàniament" els darrers mesos (una "espontaneïtat" impulsada per l'Ajuntament i recolzada i rendabilitzada per la iniciativa privada), o projectes com la remodelació integral de l'illa de la Damm. Tots Ual ^ ^^N,r^'' sUtU , /0AP En de fi nitiva, tot plegat és l'indici que l'Eixample s'està recuperant, que entre tots l'estem recuperant. Ho havíem dit feia molt temps, i ho estem aconseguint. Aquesta recuperació -em permetran la gosadia- hauria satisfet Cerdà, especialment després de veure que la seva idea original, tot i assemblar-s'hi, no va ser del tot respectada. I diem que "no del tot" perquè Barcelona, més enfilà de la configuració de la quadrícula original de Cerdà i de les seves illes, manté molts dels seus criteris. Els exemples d'aquest ressò són diversos: 1 5 í^G' �- Cerdà va fer evident la necessitat de relacionar la urbanització amb els mitjans de transports i les comunicacions, i el seu conceptec_le_.c_~.... o. ctilíitat_colwák_ase de l'estructura de les ciutats, no només constitueix una aportació fonamenta , sinó que té una traducció—Váltda i vigent actualment, i en concret a la "manera: de fer" Barcelona; - Cerdà VOfIIÍ una plaça Catalunyktnés gran que l'actuat„) però hem fet i estem fent-hi un conjunt d'otitraciaí (en superficie i soiériáriléS) ue PeStandignificant; - Cerdà havia pensat en tres grans vies d'enllaç, la Via Laietana, les ilde la Catedral, i ara tenim a punt lamp-eiirongacióTraddlattirde TaViiiiudaCambó i desenvolupem, després d'haver reformat el tram existent de l'avinguda Drassanes, el Pla Central del Raval (a més, ho fem amb l'ajut i el reconeixement de la Unió Europea a travé'raís Fas -de-Cóh-ésió); .------- Cerdà va pensar &s carrers Aragó, Mallorca ó Rosselló per fer-hi passar el ferrocarril per' --a sota, i ara les línies de metro cobreixen aquesta zóna. Nosaltres, quan fem l'urbanisme de Barcelona, no pensem en l'alimentació dels barcelonins, ni separem els pisos de pares i fills com plantejava Cerdà, però en certa manera recollim criteris semblants quan pensem en els usos i les activitats de la ciutat. \ ( Pensar i fer ciutat és el que estem treballant a Barcelona. Una ciutat amb la qual Çdà 4 em permetran novament la gosadia- no hi estaria del tot en desacord perquè en aquesta Barcelona que té els seus eixos en unfitóTárie$enerat i recuperat, una s rra i un llindar de muntanya que estem decidits a reconquerir, un el! que estem desenvo upant amb un Pla del Delta basat en l'entesa institucional i ciuta á, 1 un esós que rebrà resposta a les necessitats que té, en aquesta Barcelona transformada, nixamp e troba el seu lloc, al costat d'ukcor rejovenit a la Ciutat Vella i d'uns barris i un clistrictes que se'l miren, l'utilitzen i amb els quals s'haintegrar per configurar la Barcelona gran. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4336 Title A name given to the resource Jornades Ildefons Cerdà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Model social Cerdà, Ildefons, 1815-1876 Congressos i conferències Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/963/19840716d_00042.pdf 3ec213067a5a04f2e6ac20ff5dad18ac PDF Text Text CENTRE D'ESTUDIS DE PLANIFICACIÓ ^ ^'' t- ^ ^ - C: ^, ^ 7 Barcelona, 16 de juliol de 1984 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL S-3 Alcalde de Barcelona Pl. Sant Jaume CIUTAT Excm. Sr. i benvolgut amic, Disposem ja de la transcripció de les cintes de les Jornades sobre Finances Locals que varem organitzar amb el suport de la Diputació de Barcelona. Estem preparant l'edició d'un llibre recollint totes les intervencions fetes a les Jornades i ens agradaria incloure també la teva. Adjunt a la present hi trobaras còpia de la teva intervenció i et pregaria que la poguessis revisar i tornar-nos-la en pocs dies per tal de poder-la publicar. Agraint la teva atenció et saluda ben distingidament, Carles Kinder ... Tnn nc r!n lne 71 a1rA �DISCURSO DEL EXCMO. SR. ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL. Buenas tardes. Lamento en todo caso el retraso de mi llegada, sobre todo a la mesa, porque a la sala he llegado un poquitín antes, pero no quería interrumpir la docta disertación del ponente Sr. Solé, cuya competencia conozco. Y, como Alcalde de esta Ciudad, quiero agradecerles su presencia aquí, aunque estoy seguro de que ya se ha hecho esta mañana en nombre de los organizadores de esta sesión que encuentro modélica por lo que tiene de cuantivamente bien atendida '.por lo que tiene de cualitativamente interesante y, yo diría, que incluso crucial para el futuro del sector público de este país, y por tanto, también en definitiva,para este país. Sólo decirles, muy brevemente, que me tendré que ir de nuevo, quizás sin asistir al debate, con la envidia de no poder seguir aquí, acuciado por los problemas de la vertiente gasto del Ayuntamiento,o si ustedes quieren la presencia, trabajo diario, y sin poder dedicar este rato precioso a la vertiente ingreso, que es tanto o más importante que la primera porque, en definitiva, la condiciona. Pero estoy seguro de que de una reunión civilizada, compleja cómo ésta, van a salir también unas conclusiones del mismo estilo. Y que, por tanto, si bien es cierto que, como ha dicho el ponente en su última in tervención, cualquiera de las soluciones que en definitiva prevalez ca en el Presupuesto del Estado del año próximo y en la futura Ley de Finanzas Locales va a beneficiar a unos y perjudicar a otros, no estoy tan seguro de que no se pueda llegar a una solución que pudié ramos llamar los economistas Pareto -óptima o más óptima- en el sen tido de mejorar cuando menos las expectativas a largo plazo de todos, (incluso perdiendo algunos, a corto plazo, algo). Y, yo estoy convencido,-por resumir mucho- de que el porcentaje y, - que se me entienda bien - el porcentaje de recursos públi cos que se canalizan a través de la Administración local es un barb metro de democracia. Así de rotundamente. Sé que un país que es capaz de poner a disposición del primer nivel de gobierno, el municipal y el local en definitiva, una mayor proporción de esos recursos públicos, es un país més saludable desde el punto de vista de �2. la economía pública y de la cosa pública en general. Más democrá tico si entendemos por democracia a la inversa de la distancia que existe entre el ciudadano y el gobierno que dispone de esos recursos. Este me parece a mi el dogma del que nunca se debería salir. Dicho esto, como segundo punto diré que estoy totalmente en contra de los fetiches. Creo que un porcentaje no Gé tiene que fe tichizar nunca y, que hay que observar en cada caso cual es la me` '-jor manera de cumplir ese, para mi dogma de la buena administración pública. En los años pasados se ha tendido mucho a fijarse en el tema del porcentaje, quizás olvidando que hay problemas del conjun to del sector público importantes que en determinados momentos pesan tanto o más que la mera distribución en porcentajes de los recursos entre los diversos agentes públicos. Sin embargo y, para concretar, yo creo en la perspectiva de 1985 y, -voy a ser ciertamente provocativo-,(en todo caso, que mis afirmaciones se tomen no como superficiales, pero sí como inductoras al debate), creo que mal andaríamos si el conjunto de recursos públicos que se ponen a disposición de la Administración local por la vía del Fondo de Cooperación y Saneamiento, no se acercan demasiado a la cifra de trescientos mil millones, lo que equivaldría, lógicamente, ; a un incremento de ese conjunto que, repito, es la su ma de dos sumandos, fondo de cooperación y saneamiento de deudas antiguas, a un incremento del orden de tres puntos por encima del coste de la vida. Creo que abandonando el fetiche del porcentaje (me parece que todos estamos dispuestos a abandonar fetiches en un momento de terminado), es el momento de hablar de cifras e incrementos concre tos y, mucho arriesgo, pero mucho esté también en el envite, si di go que cifras inferiores a éstas que estoy manejando me parecerían poco lógicas desde el punto de vista de las ecuaciones públicas to das ellas consideradas, incluso las de balance exterior de la economía española y las de déficit público. Pienso que luego la distribución de ese conjunto de recursos nos aunará a todos y, posteriormente, la discusión de los criterios �3. a los que aquí se ha hecho mención y, por supuesto, que puede haber soluciones estrictamente matemáticas o soluciones específicas -como también el ponente ha insinuado- para casos particulares que, deben ser en todo caso, soluciones bien ponderadas y bien conocidas por todo el mundo. Con la desinformación nadie sale ganando. También creo que hay todavía problemas específicos que es dificil que sean tratados con un rasero común -problemas de transporte público, de municipios metropolitanos, etc.,- que han sido .,tradicionalmente mal enfocados por nuestra economía pública y que, de algún modo, tienen que tener cabida en el sistema, bien bajo fórmulas generales o suficientemente sofisticadas como para peí}mitir que en el conjunto de la solución genérica quepa su solución, bien por la vía -también insinuada por el ponente anterior- de las soluciones especificas. En todo caso, creo que de encuentros como éste, debe esperarse lo mejor y sólo, casi diría, de encuentros como éste. Creo que ya era hora de que se produjera una reflexión no sólo privada, sino pública, en la que se mezclaran, de un lado los elementos pú blicos o políticos de los gobiernos local, central y autonómico y de otro lado la Universidad. Pienso que sólo aunando estas dos voces será posible llegar a soluciones que vayan más allá de la inmediatez del año próximo y del Presupuesto del mismo ejercicio. De modo que les deseo a todos ustedes una reflexión fecunda y, a todos nosotros, en definitiva, unos resultados satisfacto ríos. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3869 Title A name given to the resource Jornades sobre "Finances fiscals" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Encara s'han de tractar problemes com el del transport públic i el dels municipis metropolitans. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre d'Estudis de Planificació Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Gestió pública Finançament Acció política Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-07-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1065/19861212d_00180.pdf 44ef498b44063c47e3bfa32167c1c881 PDF Text Text +IIIV 411+ Ajuntament de Barcelona DISCURS DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA CLOENDA DE LES JORNADES SOBRE: "PERIFèRIES METROPOLITANES" A CORNELLà DE LLOBREGAT Cornellà, 12 de Desembre de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: Mis queridos amigos, el Area Metropolitana de Barcelona se enorgullece de haber sido coorganizadora y anfitriona con el Ayuntamiento de Cornellá, de la primera conferencia de municipios de periferia, con 150 representantes de más de 40 ciudades de Cataluña, Madrid, País Vasco y Andalucía. La iniciativa, evidentemente, es de Cornellá. La iniciativa, viene de uno, viene de abajo, con apoyo activo, activísimo diría yo, de la Corporación Metropolitana, lo cual es un buen ejemplo, yo creo, de colaboración. Cornellá celebra este año el milenario y creo que es una buena manera de celebrarlo, esta conferencia. Está el Alcalde Montilla y está el ex-Alcalde Prieto. Creo que Cornellá ha sabido conectar, ahora me estaba contando el Alcalde su interés por el tema de las ciudades metropolitanas en Europa. El proyecto que me estaba él explicando y que yo no conocía de una asociación y, en todo caso, de un grupo dentro del Parlamento Europeo que se preocupe por estas cuestiones. Incluso la posibilidad de un fondo dentro del presupuesto europeo que, como sabeis está complicado por lo que dicen los diarios, pero de un capitulo del presupuesto que se dedique al tema de las áreas metropolitanas. Me hablaba Montilla de la existencia de este proyecto, de personas que lo están impulsando como Yvette Foyer en Marsella y otros que tratan de conseguir esto. De alguna forma yo creo que es Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúñtament de Barcelona , * Gabinet de Comunicació Ref.: conducente a lo mismo que algunos de los esfuerzos que se han realizado desde la propia Corporación, desde otros Ayuntamientos, para tratar de explicar el último año algo que Europa todavía no, yo creo vamos, creemos muchos, no ha llegado a concienciar del todo. Y es que Europa es un continente, pero es un sistema de ciudades basicamente. Si algo és es esto, precisamente, en relación con otros continentes, como puede ser Asia, como puede ser America del Norte o del Sur o Africa u Oceanía. Europa es el continente de las ciudades por definición, cuando uno, yo cuento últimamente porque estuve hace poco en Viena y en Viena decían a 300 Km. está Budapest, y a 300 Km. está también Praga y al otro lado a 300 Km. está Munich. Entonces quedan cuatro ciudades en este radio, 3. más la propia Viena, que son cada una de ellas una joya histórica, son la creación de la humanidad, como una especie de joya social que existe en un territorio es algo que sólo ocurre prácticamente en este continente. Y además no sólo ocurre allí sino que va ocurriendo pues en Gran Bretaña, en Francia, en España, en menor medida en el Norte de Italia, etc. Yo creo que ésta es la definición de Europa sin embargo, y ahí está lo curioso, termino con el tema del Parlamento europeo, que me parece que es importante y del presupuesto europeo, lo curioso es que la Europa política es una construcción agraria y primaria, en todo caso del carbón y del acero, y luego agraria, y que el 40% de su presupuesto se destina a pagar excedentes agrarios, que está muy bien, que se financien porque no está bien Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona ReF3 - Gabinet de Comunicació seguramente que los campesinos lo pasen mal. No acaba de estar claro que Europa tenga que gastarse el 40% de sus dineros en mantener unos excedentes que luego se exportan a paises que se enfadan con nosotros por el hecho de que se los exportemos, como seria el caso del cono sur, por ejemplo, de América Latina, en donde producen carne o grano mucho más barato que nosotros y sin embargo se tienen que comer el nuestro porque se lo exportamos subvencionado para que se lo coman. Esta es la situación y en este sentido empieza a haber dentro de Europa la conciencia de que quizá Europa debiera de ser, no sólo sociológicamente sino politicamente, más urbana, mas consciente de sus auténticos recursos. Más sincera y más valiente en el sentido de que tener áreas metropolitanas en ciudades grandes o pequeñas,, pero en ciudades, en último término, no es una miseria, no es sólo un problema. También es una ventaja y hay que saber aprovecharlo y por tanto hay que saber atacar los problemas que provienen de nuestra población urbana que es mayoritaria en Europa y que representa, todos creemos, seguramente, aquello que ha tenido históricamente de más vital. Esta situación en la cual estamos en Europa, sólo empezando a que exista una conciencia política de lo que son, de lo que es la propia Europa y, en definitiva, de lo que somos las ciudades. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref:- 4- En vuestra conferencia habeis hablado, yo lo he ido siguiendo a través del canal de la Corporación Metropolitana, a través, por los medios de comunicación también, he visto con una alegría enorme que finalmente la prueba que faltaba de la existencia una vitalidad Metropolitana era quizás esta conferencia. Y que no sólo, como decía ahora Nuno Portas, no sólo hay como una preocupación en un centro en el que todos nos encontramos un dia para hablar de la periferia, sino que existe una preocupación y una tensión, y una vitalidad y una creación de periferia hacia el centro, de municipio hacia área, no sólo de área hacia municipio, que es la tendencia tradicional. Yo creo que la existencia de esa dialéctica, con dos polos vivos, es la prueba de la existencia de vida metropolitana. Si no hubiera dialectica, si no hubiera tensión, si no hubiera diálogo, en todos los sentidos no habría tensión, no habría vida, no habría metropolitana, no habría existencia metropolitana. Cuando yo leí el otro día, no se si fue en "La Vanguardia" el artículo de Roa, hablaba de 3 contradiciones, pautas de centralidad, de calidad urbanística versus la necesidad de un espíritu de campanario decía él, muy gráficamente. Por otro lado hablaba de la oposición entre el dominio de la perspectiva como la típica mentalidad central, la ciudad central, que lo ordena todo en función de una jerarquía, o al menos yo lo entendí así, Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. como la �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ReF:5 - perspectiva como valor, como valor central, al final de las perspectiva siempre hay un gran monumento que se supone que es el centro, templo, ateniense o romano o de nuestras ciudades. Y a esto oponía Roa, yo creo que un ejercicio de un cierto riesgo, por otra parte, el valor del "collage", que se llama en pintura collage, aquellas cosas pegadas de distintos colores y cosas de distintos materiales otros, lo que los ingleses llaman el "patchwork" y nosotros podríamos llamar "los retales". Estos espacios que se componen no jerarquizados, no hay una gran avenida, no hay una ordenación sino que hay una serie de elementos que aparentemente para quien tenga la estructura mental organizada en torno a los valores tradicionales de perspectiva, orden y centralidad es algo incomprensible. Porque cuando uno aparece en este territorio pretende, lo primero que pretende es explicarselo, que ocurre en esos terrenos en barbecho decía él en el artículo, muy gráficamente. En barbecho, quiere decir que no son nada, esos terrenos urbanos, típicamente y definitoriamente metropolitanos que no son ni calles, ni casa, ni campo y equipamiento, ni zona verde, ni nada. No se sabe bien bien lo que es, eso que hay al lado de la vía, entre la via y la carretera, entre el campo y el equipamiento, entre la casa y la calle y no es nada. Esas nadas, esos terrenos de nadie que definen lo que es un área metropolitana que no ocurre en el campo, y no ocurren en la ciudad central tampoco, que definen la periferia, que definen en definitiva el área metropolitana y que Roa un poco reivindicaba Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref- 6- incluso como valor. Como algo que no sólo hay que sufrir sino que hay que entender y quizá valorizar. Todo esto es un tema que aun está en sus comienzos, me parece. Y por ultimo hablaba el de una contradición, más que contradición, comparaba lo que sería el concepto de la corona, está la ciudad central, está la primera corona y luego está la segunda corona, todo esto ¿visto desde dónde? Visto desde la ciudad central. Entonces el decía, también se pueden ver las cosas de otra forma y se puede pensar más que en coronas, que es lo que ve un espectador central, a lo mejor en gajos decía él, o grills, diríamos en catalán, esta especie de valles urbanos, no en el sentido físico sino social, que se forman a lo largo o en torno de una via de comunicación, de penetración hacia el centro. Esta es la historia que ha sido . y por lo tanto, así es como se organiza el Area Metropolitana, en gajos, decía él, que tiene unas ciertas características parecidas a lo mejor en su comportamiento incluso de experiencias anteriores. Yo creo que toda esta reflexión que es nueva y que tiene que ser enormemente bienvenida, porque lo que demuestra, repito, es la existencia de los dos polos que hacen que la vida metropolitana exista. El problema de la identidad de las periferias puede plantearse o no plantearse. Si no se plantea evidentemente que no habrá problemas, pero tampoco habrá solución. Por lo tanto las soluciones reales se plantearan desde arriba, se plantearán desde Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref:- 7 - un nivel más alto, no existirá ese nivel de interacción y de tensión metropolitana en que se podría plantear la cuestión. De modo que a partir de ahora, va ser a posible hacerlo. Yo creo que tenemos algunos instrumentos de solidaridad, palabra muy abusada pero que a veces tiene alguna contrapartida real y en este caso la tiene. Hoy explicaba Mercè Sala como por avatares de la historia en este territorio en el que estáis se está pudiendo producir un ejercicio de solidaridad por el lado del gasto, no por el lado del ingreso. Los entes locales, ya sabéis que según el manual fiscal que no pueden hacer distribución fiscal y estoy de acuerdo con él. Pero por el lado del gasto si pueden y lo estan haciendo, ahí estan las 3 o 4 mil pesetas, no me gustaría equivocarme ahora que, cada familia de los municipios ricos del área pone en la Corporación y • las menos que sacan, debe ser aproximadamente la mitad. Por lo tanto un ejercicio de solidaridad a nivel local, sin necesidad de pasar por esos vasos comunicantes larguísimos de la distribución desde un centro estatal o autonómico, que en definitiva es estatal, y que se plantean la distribución desde un punto de vista no territorial, sino de instrumentos tipo subsidio de paro, o tipo impuesto progresivo sobre la renta. Se está produciendo en este territorio de una forma muy embrionaria porque estamos hablando de presupuestos muy chiquitos todavía, se está produciendo un ejercicio de solidaridad, fiscal, por el lado gasto, más bien económica, por el lado del gasto, y Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació esto es enormemente positivo. ReF-: 8- No sólo desde el punto de vista económico, del gasto, del dinero, sino desde el punto de vista de un factor productivo que a veces no se valora que es, que son las personas y la capacidad de emulación y de entusiasmo que se puede generar en torno a un proyecto de este orden. El hecho de que los mejores, supongamos, arquitectos del área, normalmente, arquitectos centrales, que van a vivir al centro se empiecen a preocupar, o nos empecemos entre todos a preocupar por los temas de la periferia, aunque aparentemente o realmente al principio no la entiendan. Pero el hecho de que se preocupen, de que se les pueda conducir a trabajar en ese terreno a unos costes digamos que la aglomeración se puede permitir de pagarles, quizá un municipio periférico solos y no, pero la aglomeración en conjunto sí, yo creo que es otro tipo de distribución, no fiscal sino humana y técnica. Y así pues ahora mismo equipamientos que se estan haciendo en el área metropolitana, pensemos en Can Solé o en la Fuensanta, o en Torreblanca, o en la Alhambra o en las Planas, en Hospitalet, las cosas que se están haciendo aquí o en la Muntanyeta de S. Boi, o Torre Roja de Viladecans. Todas estas cosas que se van haciendo, se hacen en un diálogo que no le permiten al arquitecto local un poco tener su pequeño monopolio, me van a perdonar, de calidad dentro de su municipio, sino que hay una crítica y a veces un trasvase pues de ideas positivas. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.:: 9- Yo creo que esto es la virtud metropolitana. Ya deberíamos de estar todos un poco cansados de que se nos presente siempre la ciudad como problema, y el área metropolitana como problema. Y también tenemos que decir que todo esto ha sido la história del progreso de la` humanidad, precisamente en la urbanidad en la existencia de ciudad, la gente que se aglomera para vivir juntos y no separados y que es algo, que es algo que hay que reivindicar. Cuando ya no sólo el área metropolitana se está reivindicando como tal, sino la periferia metropolitana como un valor, no como un sentimiento, yo creo que estamos llegando realmente al final de un túnel y que se empieza a ver la luz por otro lado. Curiosamente, en este momento, hay quien aparece haciendo ejercicios tan alambicados como son los de ignorar la existencia de esta realidad en un discurso de presentación de un acto como éste. A mí no me gusta ser descortés, pero creo que es una descortesía. Creo que es una descortesía ignorar la existencia, no ya de la institución, sino casi incluso del hecho metropolitano que está reconocido en nuestro Estatut de Autonomía de Catalunya, y en la Ley de Bases de Régimen Local. En el Estatuto de Autonomía de Catalunya se habla del fet metropolitá, un poco con una mentalidad pudibunda, yo diría, típica de los períodos de clandestinidad y catacumba. En este país cuando hablar de nación ó nacionalidad catalana estaba prohibido Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �aa Ajuntament de Barcelona ReF 10 - Gabinet de Comunicació pues se hablaba del fet nacional, del hecho nacional, porque lo otro no estaba permitido. Entonces había que recurrir a este tipo de circunloquios. Pues muy bien este tipo de clandestinidad y de autocensura mental metropolitano. o literaria ahora se reserva al hecho No se puede hablar ya de Area Metropolitana, se habla del fet Metropolità. Es un tema un poco casi tabú, parece mentira pero es así. Cuando en realidad existe este hecho contrastadamente e instituciones que lo han gobernado desde hace prácticamente 30 años aquí, en el caso de Barcelona. Yo creo que de esta prueba difícil vamos a salir bien, estoy convencido, porque modestamente creo que se ha hecho bien el ejercicio de convertir un instrumento que nació para la imposición, seguramente, en parte al menos, en un instrumento para ejercer la solidaridad y en todo caso el mutuo enriquecimiento. Para mí hay un dogma en la vida política local y es que nada que dos Ayuntamientos quieran hacer juntos, y que la Ley no prohiba se puede impedir. Y como que cuando hablamos de Ley, hablamos de pensar en las normas positivas, más los principios generales del Derecho en los cuales estas se inspiran, las normas son mudables, los principios seguramente no tanto, o más lentamente, hay un principio general del Derecho que habla de la autonomía local. Y habla que sólo se le puede quitar a un Ayuntamiento una competencia por la vía de una ley que atribuya esa Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �1 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref7:l l- competencia a un nivel superior. Como que eso no se va a producir, porque es en este momento y en este país, enormemente popular, no hay quien se atreva, nadie se atrevería a realizar tal ejercicio político, tenemos que pensar que seguramente casi todo se puede poner en común y muchas cosas lógicamente en un .área como esta nuestra y como la de muchos de uds., se van efectivamente a poner en común. Y si los Ayuntamientos de un área metropolitana con el ámbito que sea, con los límites que sean, deciden que el medio ambiente se tiene que poner común, o el transporte o el agua, nadie les va a prohibir que lo hagan por la via mancomunitaria, por la via que sea. Yo ahora no quiero ser político, político en el sentido de táctico, sino simplemente remarcar que hay un principio reconocido por otra parte, y aquí termino, en la Carta Europea de los Poderes Locales. De una forma enormemente rotunda, yo diría que más rotunda incluso que nuestras propias leyes, que es la autonomía de la voluntad municipal para realizar el servicio a los ciudadanos. Y en virtud de esa autonomía digo que nadie va a poder impedir que los Ayuntamientos que quieran se pongan de acuerdo en mejorar los servicios a sus ciudadanos sobre la base de la colaboración. Esto no se va a poder impedir, pase lo que pase al nivel de los comportamientos políticos dominantes. Ya alguna lección hay en Europa, ya hay quien ha intentado el camino difícil, por otra parte en otras circunstancias mucho más discutibles, seguramente yo también las discutiría, el camino difícil de suprimir entidades metropolitanas. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL Y no me cabe �r.. :i.< de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref- l2- la menor duda . de que van a pagar su precio electoral por ello, bien pronto. No me cabe la menor duda de que va haber un rebote de los comportamientos y de los sentimientos de un cierto orgullo urbano en todo el mundo y en Europa en particular. Y de que este tipo de confianza en sí mismo del pueblo, a última hora es un poco esto., el pueblo en este caso no en general como un abstracto sino con una adscripción territorial a un municipio a unos entornos territoriales concretos, va ser uno de los elementos más activos del cambio de la faz política europea en los próximos años. Con esta confianza agradezco al Ayuntamiento de Cornellá y a todos los que habéis venido, Alcalde de Badajoz, Alcaldes de Valencia, de Mislata, de Dos Hermanas, por estar aquí. Y a ver si entre todos conseguimos que en esta Espada varia y plural que todos tratamos de llevar para adelante, podamos tener también entre otros el orgullo y el honor de ser unos de los adelantados . de la construcción de ciudades metropolitanas en Europa. Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3971 Title A name given to the resource Jornades sobre "Perifèries metropolitanes" / Discurs de cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cornellà del Llobregat Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona Municipis Europa Administració local Territoris Model social Cornellà Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1082/19870404d_00200.pdf 4b1c6c605186ab87cd7f1dfeeab74e7c PDF Text Text EFI^ y.. Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Teléf on: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e INTERBVENCI6 DE L'EXCM SR. ALCALDE A LES I JORNADES SOBRE L'ECONOMIA DE L'ALT PENEDéS Vilafranca del Penedés, 4 d'abril de 1987. �, ., a,,.. ^9IIIII Ajuntament '(1IJ+'' de Barcelona Gabinet de Comunicació AL DOCUMENT DE PRESENTACIó D'AQUESTES JORNADES ES DEIA QUE HAVIEN DE SER "UN FóRUM OBERT ON ES FACI UN DIAGNóSTIC ACURAT DE LA SITUACIó ACTUAL I ON SURGEIXIN LES LÍNIES MESTRES D'UNA ESTRATèGIA POSSIBLE A SEGUIR PER TAL D'ADAPTAR LA (NOSTRA) COMARCA A LES EXIGENCIES QUE PLANTEJA L'ACTUAL SITUACIó SòCIO—ECONòMICA". D'ALTRA BANDA, A L'EXPOSICIó DE MOTIUS DEL "PACTE DEL PENEDÉS" ES DEIA: "EN EL CAS DE CATALUNYA, LA RECUPERACIS ECONóMICA I L'ESTRUCTURACI6 TERRITORIAL DEL PAIS CONDICIONAN TOT EL PROCÉS POLÍTIC EN MARXA" I MÉS ENDEVANT: "NO ES GRATUÏT DE BARREJAR ELS CONCEPTES DE REACTIVACI6 ECONóMICA I D'ORDENACI6 TERRITORIAL (...) AVUI, HI HA UNA CONSCIèNCIA CLARA DE LA POSSIBILITAT DE PLANTEJAR, A PARTIR DE LA COMARCA, UN PROJECTE DE FUTUR QUE INTEGRI (...) LA REACCIó I RESPOSTA NECESSàRIES EN LA SITUACI6 ECONòMICA ACTUAL (...)". JO NO SÉ SI AQUESTA POSSIBILITAT HA ESTAT MALMESA AQUESTA SETMANA AMB LES MESURES LEGISLATIVES QUE �Ajuntament 1 1111F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL NOSTRE PARLAMENT HA APROVAT. Sí QUE ESTIC SEGUR, TANMATEIX, QUE ^-- ELS AJUNTAMENTS SóN L'ADMINISTRACIó QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS. ES EL SECTOR DE L°ACTIVITAT PúBLICA MÉS FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. LA MAJORíA P• ICA QUE CO OLA EL GOVE I EL l ARLAM T i GAIRE EN LA CATAL YA, 'ERò, EMBL SER QU NO C• I IA ^ 1 ! Al'UN . AMENTS. ¿COM S'EXPLICA S ó ','INTEN AUTONO COM EL PODER I D.LS AJU+TAMENTS Q E LES LLEIS APROVADES EN? • / ° XPLICA �—4— Ajuntament l' lll+` de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: REPRESENTACIó DELS AJUNT NTS AL ORGAN DE OVERN E ES Q ROPIC ALLt II GL T DE PESE JO VULL SER OPTIMISTE I PENSAR QUE LA RACIONALITAT ACABA IMPOSANT—SE. LA REALITAT SEMPRE ANIRà PER DEVANT DE LES LLEIS, DIGUIN EL QUE DIGUIN AQUESTES. ES EVIDENT QUE ELS AJUNTAMENTS, PER ESTAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS, REACCIONEN ABANS I MÉS FLEXIBLEMENT QUE ALTRES ADMINISTRACIONS DAVANT DE LES SITUACIONS NOVES. EN AQUESTES JORNADES S'HAN DEBATUT LES UPPACIó. AQUESTES SóN UNA RESPOSTA ^ INICIATIVES LOCALS D'OC, rr--° DELS AJUNTAMENTS DEIJANT L'ATUR I` LA CRISI ECONòMICA QUE IL.LUSTRA MOLT BÉ EL QUE ACABO DE DIR. M'AGRADARIA EXPLICAR —VOS BREUMENT QUE ÉS EL QUE ESTEM FENT A BARCELONA. �—5— j+Íllll Ajuntament `VIII f de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LíNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCI6 I ESTíMUL A INICIATIVES EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACI6 DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIONEM FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONTRACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACI6 DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D'AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA CREACI6 D'UNA ESTRUCTURA ESPECíFICA: LA PONéNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS I AMB L'OBJECTIU DE 5 PLANS D'OCUPACIó ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I TAMBÉ DISSENYAR I APLICAR �—6— :flllll Ajuntament I'^^IÍ F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINADES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONINCIA ES VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA MATEIXA SOCIETAT I QUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANTAR AQUESTA tt DINàMICA PER UNA ACTUACI6 ENCOTILLADA, BUROCRATITZADA, Cr ASSISTENCIAL. L'EXPERIINCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, PROJECTES D'AUTO —OCUPACIó, MOLTS DELS ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TICNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA �-7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O ORIENTAR, COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS• PRE OPERATIVES ARTESANALS QU.E ENTRE C ICS O CENTRES ALTR S DE LE NC IONS ES Ti1 DI I LA REF X-I E ADA ^ J ES POi^ EN FUNCIO I R E r, ì UNT E T. DE I.L-SRS ^^ OD S Rà ES IM LAR EL BRE LES POS IB ¿TATS I RECU DELS UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACIó ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCI6 ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCI6 ES REFORÇAR LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. �-8— flllll Ajuntament IV de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL Sal LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES LIMITADES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTIò. PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN "HOTEL INDUSTRIAL" BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNES ALTRA TERCERA EXPERIINCIA ÉS LA INCORPORACIò DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA,) UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONòMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIRSE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ARTíSTICS¡ (CASA ELIZALDE) . AIXò PRETÉN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA �—9— +11111 Ajuntament '117 de Barcelona Gabinet de Comunicació RECUPERACI6 I REVITALITZACIó D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACI6 DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERíSTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACI6 QUE TÉ LA REHABILITACIó DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACI6 DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES ORGANITZACIONS REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. TOTES AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE QUE L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACI6, DE L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC �• -10+E Ajuntament 1111 de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: D'UNA RESERVA DISPONIBLE PER A CREAR UNA SIRIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS PiBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERèNCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA OMOCIó, ECONòMIQUES SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS EL I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACIó DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRèVIA AVALUACIó á~e LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. UN EXEMPLE SERIA L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB j1 ro- �—11— :fllllll Ajuntament "VII+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALIAS QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER lli PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIò ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE Tput PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. 3a' POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVIS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE tiUk AWtt T BARCELONA Ipwzm TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARINCIA DEL MERCAT �–12– EIIIII Ajuntament '!!II1 de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEL SòL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACIó URBANA, L'ACTUACIó COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLïTIQUES DE GESTIó D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACIó DEL SECTOR TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. n TmTFTC, T A IDEA DEL PARC L 1D X711 V ILLÉS" TECiaLZGTC—CpM- --5 -eóN S'HA DIT DE VEGADES EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLÉS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. .N. CARACTERITZAT LA NOU V^ P^O•X^^ A°' IDENCIALS D'ALTA AZ'I7I'Ár, �—14— 1+ 1111 Ajuntament 'VIII+ de Barcelona Gabinet de Comunicació AMB MÉS ENTREBANCS, ACONSEGUIREM. Ref.: SENS DUBTE, PERò HO �-13+11111 Ajuntament ' 111 F de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: 1^MB AVANTATGE D'AGLO ÉRACIó D'EMPRESES, EL SoL, BAIXA E^^ IICALI AT, L O°G A IT71ACId I AIX OCUP Ció ALT/ QU IT 1 DE L' E+TO • N DE ENT EMPRE ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLóGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACI6 DE NOVES TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. I QUE EST OMPRO EGA ENT A PER A DEC ENS TRO M rsE NOU QUE CTIVITAT LA CO'PORAC NA QUEDA o METRO PERSONA REVE B FOR E M ES VA c R AL PARL VULL REFERMAR-ME EN LA MEVA OPONI6 DE QUE ELS QUE VOLEM TREBALLAR, ELS QUE ENS ESTIMEM CATALUNYA MÉS ENLLà DE DECLARACIONS ESSENCIALISTES, ELS QUE VOLEM QUE DE DEB6 SIGUI UNA TERRA PER VIURE -HI, PODREM FER FUNCIONAR EL PAIS: DES DE LES NOSTRES CIUTATS, LES NOSTRES VILES, LES NOSTRES COMARQUES. �R. Ref.: A Data: ::I I I Ajútitament Ii'de í 41 87 19/1/87 Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació ACTA Reunió Assistents: Lloc: Reunió Excm Sr. Alcalde i Sr. Joan Aguado, Alcalde de Vilafranca del Penedè s Ajuntament de Vilafranca (10/1/87) L'Alcalde de•Vilafranca, Joan Aguado, informa de la recent constitució del Consell de Promoció Econòmica de Vilafranca i fa. unes refer è ncies .a la seva -convicció que les accions . de desenvolupament s'han de plantejar amb una pers pectiva comarcal. Subratlla en aquest sentit que el Penedès s'hauria d'entendre com el conjunt format per les actuals comarques de l'Alt i Baix Penedès • i el Garraf. Sedueix explicant que es mantenen reúnions regulars amb els alcaldes- de Vilanova, El Vendrell i Sant Sadurní. En el • marc del debat sobre- l'estratègia per al desenvolupament econòmic_ s'ha establert• contacte amb el CEP, que ha preparat l'or g anització de les I Jornades d'Economia de l'Alt Peneds que- s'han de celebrar a Vilafranca a començaments d'abril. L'Alcalde de Vilafranca demana a l'Alcalde de Barcelona que accepti de p ronunciar una lliçó magistral en l'acte de cloenda de -les esmentades Jornades que se celebrarà el dia 4 d'abril. Fira de Vilafranca L'Alcalde de Vilafranca explica l'evolució de la Fira de la i del Vi (FIRAVI), que te una història- de celebració absolutament folklòrica i quin replantejament es va suscitar l'any 1983, després que tradicionalment s'hagués organitzat cada deu anys. Extilica que es va fer una consulta al sector i que, com a conseqiiencia, es va decidir de .conduir la , fira cap a l'es p ecialització en ma quinària. La nova periodicitat decidida és biennal. . El 1985 es v a celebrar amb èxit. Segueix ex p licant l'Alcalde de Vilafranca que està previst de celebrar novament la Fira al maig d'enguany i que les p erspectives són bones. Planteja l'Alcalde de Vilafranca el problema del nivell de la fira q ue no pot tenir caràcter nacional ni internacional en no complir-se les condicions que im p osa la legislació firal. El Departament de Comerç de la Generalitat p ermet d'utilitzar la Vinya Exp. 1.212 - 85 - IMPREMTA MUNICIPAL �ç ' iljuntament de Barcelona ' Gabinet de Comunicació Ref.- 2 - qualificació nacional referida a Catalunya, possibilitat que no colmata •les aspiracions de. Vilafranca. que • voldria un reconeixement. oficial d'un abast com a mínim espanyol. L'Alcalde de . Vilafranca suggereix que, com a sortida a la situació potser es p odria negociar un pacte amb •la Fira de Barcelona de manera que FIRAVI es poques convertir en un saló especialitzati autònom. L'Alcalde de •Barcelona considera que la proposta és molt interessant i diu que tractarà la qüestió amb J.M. Abad. Remarca el fet que hi ha el p recedent del Saló Cosmos que, essent de la Fira de Barcelona, .se celebra a Girona. L'Alcalde de Vilafranca ex p lica també que mantenen relacions amb el SITEVI de rontpellier que p articiparà a la Fira d'enguany. Això permetrà convidar l'alcalde de Montpellier,- Georges Fréche, a venir a Vilafranca p el FIRAVI de maig de 1987. L'Alcalde de Barcelona exp ressa les seves reserves sobre la p ossibilitat de tornar a anar a •Vilafranca el maig, després .que ja haurà participat eh les Jornades d'Economia. Barcelona 92 L'Alcalde de Vilafranca creu que des de la seva ciutat s'ha de fer un p lantejament que tin g ui en compte el conjunt del Penedes. L'acció que es faci s'haurà de -referir tant als aspectes esportius com als culturals. Creu que no s'ha de plantejar la çiestió de les seus d'activitats esportives sinó, ben al contrari, fer una proposta d'oferta de col.laboració. Pasqual Maragall comenta que en el plantejament de l'Alcalde de Vilafranca només hi troba a faltar l'aspecte turístic. Creu que s'hauria de tractar de manera especifica a les Jornades d'Economia prop osades i suggereix el nom de. Joan Cals. Remarca que és una qüestió que es podria connectar 'molt bé amb la p ossible oferta de la comarca en relació amb els Jocs del 92. L'Alcalde d.e Vilafranca oren nota del suggeriment i fa alguns comentaris addicionals sobre la conveniència de fer un plantejament comarcal del conjunt del Pened`s. Exp. 1.207-85 - IMPRENTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3988 Title A name given to the resource Jornades sobre l'Economia de l'Alt Penedès / Intervenció Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Rellançament econòmic: iniciatives empresarials i locals que generin lloc de treball. Ponència Desenvolupament Econòmic i Social. Iniciatives SA, Barna Cable, CMB, CZF, Ciutat - Universitat - Empresa. Projectes de ocupació. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vilafranca del Penedès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Congressos i conferències Alt Penedès Ocupació Comerç Finançament Telecomunicacions Acció política Model social Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM i l'acta de la reunió mantinguda amb l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Joan Aguado. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-04-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1323/19930422d_00551.pdf e7ca6b01e5da2504738dac3ac2572069 PDF Text Text OBERTURA DE LA JORNADA "HAIA UNA GESTIóN MUNICIPAL EUROPEA" Feria de Barcelona, 22/04/93. Las Administraciones Públicas, y en especial los Ayuntamientos, por su proximidad a la vida cotidiana de los ciudadanos, están inmersas en una dinámica de innovación y a juste permanente, para proporcionar más y mejores servicios con criterios de eficiencia económica, die suerte que sea posible contener el coste de los servicios, e incluso aspirar a reducirlo. Con independencia racionalización de otras administrativa, medidas un de requisito fundamental para alcanzlar esos objetivos de eficacia y eficiencia es la decidida incorporación de una estrategia innovador y moderna en el ámbito de la Contabilidad Pública. La pertenencia al espacio cultural y económico europeo ha contribuido, sin duda, al impulso de iniciativas racionalizadora. Desde la aprobación de la IV Directiva de la CEE en 1978 dirigida a la empresa Comisión básicos privada, la Contabilidad General Europea se orienté según establecidos e los aquella de la principios Directiva, aplicando la partida doble según el método clásico 2 �del sector privado. Este tipo de iniciativas s difundían en los países comunitarios, como Francia, , y repercutían en países -con proximidad cultural- como España, que no se incorporaría a la CEE hast 1986. Desde nuestra perspectiva, el régimen contable del Estado sufría una profunds modificación con la Ley 1977, General Presupuestaria de S de enero de sentaba las bases de la que Contabilidad moderna Pública: - se introducen eficiencia los y eficacia, áriterios de economía, superando el enfoque unidireccional del control de legalidad. - se aplica la técnica d partida doble. - se abre la posibilidad de informatización de la Contabilidad, para fac litar los información necesarios en flujos de toma de decisiones. La extensión de esas innovaciones a la Administración Local, con el consiguiente proceso de modernización y normalización de la Contabilidad Pública, sólo se produciría a través del desarrollo normativo de la Ley Reguladora de las Haciendas �Locales de 28 de diciembre 3e 1988. La O.M. de 31 de mayo de 1991 hacía obli;atoria la aplicación de la nueva normativa para los Ayuntamientos ya en la contabilidad del ejercicio de 1992. Nos encontramos, pues, en un momento singular en que la contabilidad de configura los entes locales se como un au téntico "sistema de información", flexible y a bierto, en el que, junto a la sujeción a normas de o bligado cumplimiento, se da un amplio margen de au tonomía y capacidad de autoregulación de las Entid ades Locales. Los sistemas de información y gestión económicofinanciera que se están apl icando, desde esta nueva perspectiva, se orientan hacia un conjunto de objetivos integrados: - disponibilidad de un s istema de información y comunicación comprensivo y abierto a los hechos económicos y financieros de la Corporación. - integración de la to talidad del ciclo de gestión: planificación, eje cución y control. - creación de poderosos instrumentos al servicio de los centros de responsaiilidad, de los órganos directivos, del control de gestión y de la intervención de fondos. 4 �- articulación flexible de los diferentes subsistemas sobre un nucleo común, integrado por la contabilidad general y el control presupuestario. Es desde esta perspectiva de innovación y de cambio que se ha considerado oportuno impulsar la puesta en común de las experier cias de los distintos Ayuntamientos que integrar la Red de Ciudades C-6 (Barcelona, Montpellier, Palma de Mallorca, Toulouse, Valencia y Zaragoza). Sin duda, existirán y existen disparidades de enfoque, de ritmo de ejec4ción, en la arquitectura de los sistemas de g stión que se están desarrollando en estas administraciones. Pero esto no impide que los si temas de información resultantes, en una cultura europea de proximidad, cultura transpirenaica en nuestro caso, presenten analogías que, en forma "parametrizada", pueden constituir modelos de orientación para los ayuntamientos. Esperamos, que esta jornada de reflexión, contribuya a potenciar l‘ implantación de esos nuevos modelos basados en la dinámica de la gestión descentralizada de la información y de la autoridad �sobre los recursos, y en el control de legalidad. Queda inaugurada la Jornada "Hacia una gestión municipal de dimensión eurdpea". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4229 Title A name given to the resource Jornades: Hacia una gestión municipal de dimensión europea / Acte d'obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Gestió descentralitzada de la informació i autoritat sobre els recursos i en el control de la legalitat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Municipis Relacions Internacionals Unió Europea Administració local Territoris Acció política Subsidiarietat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1322/19930421d_00550.pdf d8f79d58419ffdcca7ae7f09eb9e27b3 PDF Text Text Transcripció de notes manuscrites de l'Alcalde en la carpeta de l'Acte de cloenda de les Jornades "La recuperació d'una zona urbana degradada: el model de Ciutat Vella " Pere Serra Vivendes del Governador Aportacions de capital a totes les empreses mixtes Ciudad- SSPP- Autonomia- Estado No valen models El suelo es una alfombra que no se puede comprar sin comprar todos los muebles que tiene encima e indemnizar a sus usuarios. Ello requiere tiempo y el dinero en tiempo tiene un nombre: capital Ampliación de capital. FECSA, Telefonica, Societat d'Aigües �Per: Excm. Sr. Alcalde De: Gabinet (AB). Assumpte: Acte de cloenda de les Jornades "La Recuperació d'una Zona Urbana Degradada: El Model de Ciutat Vella". (21/3/93). Una vegada més, la Ciutat Vella ens ha cridat a debat. Ara reflexió al voltant d'un dels ho ha fet centrant principals instruments peir a la recuperació dels barris del Districte, la societat Promoció Ciutat Vella S.A., i, també com en altres ocasions, comptant amb la participació de representants externs, ja sigui provinents de sectors implicats directament en el procés de rehabilitació, ja siguin responsables tècnics i polítics d'altres ciutats interessades a conèixer él que s'està fent. En aquestes jornades, i com ja ha succeït en altres trobades, s'han posat en evidència dos fets. D'una banda,-3 tarannà obert que, des dfls seus inicis, té tot el procés de regeneració de la Ciutait Vella. En aquesta tasca, s'ha preferit el consens, la col.laboració i la negociació abans que qualsevol altre crirteri, amb el convenciment que la participació de tots elm implicats és imprescindible per tirar endavant. En algins moments hem trobat, i seguim 1 �trobant, contribuçions desiguals.; per part d'algunes instàncies, difícilment justificables per l'abast del projecte que afrontem, parò, globalment, l'esperit de feina en conjunt, especialment ámb les propis veïns i amb d'altres empreses i institucions, és el que regeix. De altra banda, les joriades evidencien la validesa d'una feina que se segueix amb atenció des de d'altres llocs. El ' fet de comptar aquests dies amb la presència de representants significath d'altres ciutats parla per si mateix, i no deixa de ser un exemple més de la capacitat que Barcelona té per donar a conèixer i exportar moltes de les seves iniciatives. La validesa i l e encert dél treball fet fins ara es demostra tant per la rotunditat de s resultats com per una manera de fer especialment adequada PROCIVESA, clar exemple dels mitjans que l'Ajuntament posa en joc per assolir els reines fixats a la Ciutat Vella, ha generat un volum d'inversions i millores certament espectacular. La seva acivitat, que en termes d'objectius �ja ha superat amb escre x l'equador, reflecteix una clara voluntat d'eficàcia en portar a la pràctica els projectes fins al final. En cinc anys de funcionaiLent, PROCIVESA ha invertit 15.000 milions de pessetes, xifra que s'incrementa fins ais 30.000 milions en cinc anys si omptem les inversions municipals, i que encara creix més si fegim les grans infrastructures que han repercutit a la Ciut t Vella, com la Ronda Litoral o els nous col.lectors. Dels 300.000 expropiar, quals ja ja han col.laboració l'Habitatge, metres quadrats de sostre que se n'han adquirit uns 200.000, estat amb s'han eiderrocats. 1'IN4ASOL i el es 150.000 dels Paral.lelament, Patronat aixecat prop de 500 pisos, i en Municipal de se {n'estan aixecant 550 més i n'hi ha 600 més en perspectiva. I tots ells, per allotjar els !fectats pels plans urbanístics, una activitat que ja compren 2.400 famílies. Tot plegat, traduït en Operacions ja finalitzades., com el Parc de Sant Pau del Camp, el conjunt de l'illa dels Angels, �el Frontó Colom i tot significatius com aques n seguit d'equipaments cívics tan del Pati Llimona.; O reflectit en operacions clarament en Marxa a hores d'ara, la Misericòrdia conjunt de (davan l'illa de de la Casa Sant Ramon de la i de com el Parc de$ Caritat), Sant el Oleguer, l'anomenat Pla Central d l Raval, els Jardins del Casc Antic o l'apertura de 1'avingu a Francesc Cambó. Si a aquests exemples, e tenen la participació directa de PROCIVESA, hi afegim le actuacions d'altres agents públics í privats, sembla prou clara quina és la determinació que decididament ha emprès l Ciutat Vella. La decisió i l'eficàcia ie PROCIVESA, però, no han implicat mai manca de tacte ni imosició dràstica de criteris. Ben al contrari, inherent les seves Ictuacions presenten, al funcionamenk de PROCIVESA, com elevades element dosis de sensibilitat social. De fet, les circumstàicies han portat que PROCIVESA hagi hagut d'ultrapassar el deu projecte original, inicialment pensat per al terreny de la gestió urbanística i de sòl, i 4 �hagi destinat esforços . recursos a accions tan importants com la rehabilitació d' i abitatges. Tant si es tracta d'un enderroc com d'un reallotjament, sempre ha sabut trobar la resposta i la manera de fer més encertada per tots. No pot ser d'una altra fDrma, atesa la dimensió integral de la recuperació de la Ciutat Vella. Estem en un projecte que va més enllà de la rehab1ilitació urbanística, que abarca un concepte i unes actuacions globals que incideixen en l'àmbit social i econòmic, i qu ja vam tenir oportunitat de valorar en les jornades de treba1ll que vam fer a finals del 91. L'objectiu final només 1é un nom: la qualitat de vida en uns barris per tal de residir-hi en les millors condicions, per tal d'omplir-los de geit jove, dotats d'equipaments, amb espais públics dignes, on els seus habitants i tots aquells que hi passin s'hi trobin orgullosos de ser-hi. L'Ajuntament té molt clar aquest objectiu, però també té clara la necessitat de reclamar una major participació de tots els sectors, públics i privats. En alguns casos, cal reclamar que es mantingui el compromís, en altres cal 5 �demanar que s'incorporin a una feina que ens afecta a tots, i que en alguns vessants requereix passar el relleu. La tots Ciutat Vella, els que hi tota Barcelona, esta agraeix la dedicació de en no treballant, però fa bé conformar-se amb Restat de coses actuals. Si en el seu dia vam dir que estàvem "e portant" amb la misèria, ara podem afirmar que, amb els onaments posats, cal evitar els perills de reversió. o ens podem permetre donar passos enrera en la normalitz ció de la Ciutat Vella, la seva recuperació és cosa de t ts, i així ho exigirem. Hi ha proves suficient que fan innecessari refermar més explícitament el comprómís de l'Ajuntament, principal impulsor de tot el proje te, amb la recuperació de la Ciutat Vella. Però sí vull gara tir, ateses les dificultats -sovint externes- que poden sor ir, la continuïtat de l'acció. No sóc partidari, en aquest cas, de parlar de terminis concrets, perquè les presses, tot i la urgència d'alguns problemes, no convenen la la Ciutat Vella. En qualsevol cas, però, no deturarem el clamí que ha de portar la Ciutat Vella al lloc que sempre ha me Cescut. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4228 Title A name given to the resource Jornades: La recuperació d'una zona urbana degradada; el model de Ciutat Vella / Acte de Cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati Llimona, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Model social Acció política Ciutat Vella Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/855/0000001556.pdf 24823bb941552a3b2ff61e2ec3581405 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 18/11/2000 (3132144) - Cartas EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 15 Juan Tomás de Salas, uno de los pocos PASQUAL MARAGALL Juan Tomás de Salas fue uno de los pocos atrevidos en un país más bien pacato y en un momento que no favorecía la osadía: los primeros setenta. El grupo de los más o menos exiliados de París en 1966 (Joaquín Leguina, Jordi Borja, Nacho Quintana, Ignacio Fernández de Castro, Carlos Romero, Blas Calzada, Manuel Castells, Pilar Muñoz, Juan Tomás de Salas...) empezó siendo un refuerzo del exilio preexistente, el de Jorge Semprún y Pepe Martínez -de Ruedo Ibérico-, y acabó siendo el núcleo de varias iniciativas en el interior de España, como tantas veces ocurrió en la historia anterior de este país, desde 1812 y aun antes. Cambio 16 hizo dos o tres cosas a la vez: abrir una ventana de aire fresco, liberal; iniciar un nuevo tipo de periodismo, afín al practicado en Europa (desgraciadamente, en crisis hoy en España, ya que no existe ningún semanario de actualidad informativa de gran tirada al estilo de los que se editan en la mayoría de países europeos) y enlazar política y economía en un mismo medio. Quizá la crisis posterior de Cambio 16 tuvo que ver con uno de los muchos cabos sueltos que la transición-sin-ruptura hacia la democracia dejó sin resolver: el de la primacía o no de la amistad y la fidelidad a unos principios compartidos, sobre la frialdad del rigor legal democrático. Creo que Juan Tomás de Salas se movió en este terreno con exquisitez moral y con voluntaria torpeza política y comercial. El tiempo dirá quién estaba más cerca no sólo de la letra, sino del espíritu de la legalidad democrática, que no excluye, sino que exige en el largo plazo, sensibilidad y sentido común. Y aptitud para el riesgo. Dos cosas más: Juan Tomás de Salas fue de los primeros en entender que al terrorismo no había que darle tregua, sino exigírsela, y fue de los madrileños que tendieron puentes con Catalunya, más allá de la pereza mutua, consciente de que esa dualidad subyacente centro-periferia, tan fatigosa a veces, es el arco de bóveda de la construcción constitucional.- Pasqual Maragall, presidente del PSC. Barcelona. 59 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1099 Title A name given to the resource Juan Tomás de Salas, uno de los pocos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Necrologies FLP Salas, Juan Tomás de Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-11-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1653/0000001056.pdf c182a1fec86cbaa0bfed261a5fd7af6d PDF Text Text PORTADA Més enllà del referèndum “Si esperem que ens la tornin a fotre per sortir a protestar, correm el perill de perdre una nova batalla civil” JORDI PLAY 10 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 1 18/09/2009 9:25:55 �Més enllà del referèndum PORTADA “Té més repercussió una gran manifestació per a defensar l’Estatut que no dues mil persones votant la independència” 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 2 EL TEMPS 11 18/09/2009 9:26:11 �PORTADA Més enllà del referèndum EL TEMPS ha reunit els números u i dos del primer govern tripartit de Catalunya, el president Pasqual Maragall i el vice-president Josep-Lluís CarodRovira. Tot i les convulsions d’aquell govern, amb trencadissa final inclosa, ni l’un ni l’altre no senten que hagin hagut de trencar el gel per retrobar-se i parlar distesament. En un escenari privilegiat, els jardins del Palau Robert de Barcelona, ambdós polítics conversen sobre el procés de l’Estatut i la redefinició de les relacions entre Catalunya i Espanya. Q uant de temps feia, que no us assèieu a parlar? J-LL. CAROD: Parlant tranquillament, fa mesos. La darrera vegada va ser en un restaurant de la Barceloneta, amb més gent. —Era la primera vegada que trencàveu el gel, després de l’expulsió del govern del vice-president Carod per part del president Maragall? J-LL. CAROD: Mai no he tingut la sensació que hi hagués gel entre nosaltres. P. MARAGALL: Potser n’hi havia i no ho sabíem. Però jo tampoc no he tingut la sensació que haguéssim de trencar el gel. —Vàreu treballar en equip després de signar el pacte del Tinell. Què n’heu de dir, l’un de l’altre? P. MARAGALL: En Carod era el meu segon, i jo el seu primer. I ens van fotre la punyeta immediatament, potser perquè la suma de tots dos era massa... J-LL. CAROD: Sempre ha estat una persona de pensament lliure i, per tant, amb un olfacte i amb una intuïció que li han permès de desbordar les sigles del partit on ha militat bona part de la seva vida. I sempre ho ha fet amb un tocs d’originalitat i de molta complicitat popular. —Si poguéssiu tornar enrere, hauríeu gestionat de manera diferent els començaments convulsos del primer govern tripartit? P. MARAGALL: El passat no torna. Voleu dir que val la pena de pensar què hauríem fet? J-LL. CAROD: Tot allò que va passar al principi va impedir que el primer govern d’esquerres a Catalunya pogués fer visibles alguns aspectes formals importants. P. MARAGALL: Va passar que allò que nosaltres vam representar amb el primer tripartit no era assumible per a Espanya, encara que fos una Espanya d’esquerres. —Què espantava tant, a Espanya? P. MARAGALL: Espanya pot assumir una certa realitat catalana amb unes condicions molt limitades. Però allò que nosaltres començàvem a dibuixar era un estatut nacional, i això era molt més d’allò que Espanya podia assumir. —Sigui com sigui, la fi del primer govern d’esquerres es va precipitar. Fins a quin punt la pressió del PSOE sobre el president de la Generalitat va determinar que vostè expulsés primer Carod arran de l’entrevista del vicepresident amb membres d’ETA i després ERC pel no a l’Estatut? P. MARAGALL: Mireu, ens van posar una pistola al pit. Vam continuar tant temps com vam poder, però no teníem més opció. —President Maragall, potser era un bon moment per dir prou a les pressions del PSOE i optar per emancipar-se’n? P. MARAGALL: Una cosa era el govern, i una altra, el partit. I el PSC no volia pas trencar amb el PSOE. J-LL. CAROD: Més important que els detalls concrets d’aquell episodi és la reflexió sobre quin nivell de diversitat cultural, lingüística i social està disposada a assumir Espanya amb naturalitat, sense angoixa. La meva impressió personal és que a Espanya hi ha una certa al·lèrgia a la diversitat, i que mai, salvant unes minories de gent il·lustrada que no tenen incidència política, no s’ha assumit la llengua i la cultura catalana com una riquesa, sinó com una llosa. —El vice-president Carod va ser criminalitzat des d’Espanya i en bona mesura també des de Catalunya per haver-se reunit amb membres d’ETA a fi de cercar una sortida dialogada al conflicte polític a Euskadi. President Maragall, creieu que un govern de Catalunya no havia d’interferir en aquesta qüestió? P. MARAGALL: Figura que el govern espanyol és qui representa Espanya i no Catalunya. En tot cas, és una discussió sobre el passat que ja no té interès. Si parléssim de futur, potser seria una altra cosa... —En qualsevol cas la realitat és que el govern de Catalunya va assumir les pressions de Madrid. Quines lliçons n’extraieu? P. MARAGALL: Tot plegat va ser fruit d’un moment determinat i no és una cosa que hagi de tornar a passar. Val més que pensem en el futur. J-LL. CAROD: Més enllà de les conseqüències personals de la criminalitza- Maragall, sobre l’expulsió d’ERC i de Carod al primer tripartit: “Mireu, ens van posar una pistola al pit” 12 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 3 18/09/2009 9:26:16 �PORTADA JORDI PLAY Més enllà del referèndum 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 4 EL TEMPS 13 18/09/2009 9:26:16 �PORTADA d’estat, creieu que fou justa la càrrega contra el vice-president del govern? Penseu que un executiu català se n’ha de mantenir al marge? P. MARAGALL: En aquell moment vaig creure que no hi havíem d’intervenir. Ara potser seria diferent, però m’ho hauria de pensar. —Senyor Carod, ara comentàveu que per a bona part d’Espanya, la llengua i la cultura catalanes són una llosa. I què és per a Catalunya Espanya? J-LL. CAROD: Mireu, la gran pregunta que encara no ens atrevim a fer és quin representat històricament, des del punt de vista econòmic, cultural, humà i social, i fins i tot institucional –perquè el president Tarradellas va ser escollit en territori mexicà–, és evident. Però és més l’Amèrica Llatina que no pas Espanya pròpiament. Espanya continua essent el pont amb un aliat, amb un mercat potent, és cert, però la realitat és que l’estat es troba en un moment baix d’afecte per a Catalunya. En tot cas, la Catalunya més nacional serà aquella en què els qui la defensin no JORDI PLAY ció a què vaig ser sotmès –encara ara miro alguns mitjans de comunicació i la meva imatge hi continua sortint, i no puc anar pel carrer tranquil·lament per Madrid i més llocs, i sé que a molts indrets no hi aniré mai més–, crec que hi va haver un punt que en el fons no devia ser digerible per a l’estat ni per a l’oposició espanyola, els opinadors i la societat espanyola, que és que d’alguna manera hi havia hagut un actor català que era subjecte d’una negociació. Com ha comentat el president Maragall, aquella era una qüestió d’estat. Parlant amb aquella gent [els membres Més enllà del referèndum Carod-Rovira: “Els pobles necessiten factors de sotrac i d’il·lusió col·lectiva, encara que no surtin tal com havien previst” d’ETA], em van dir que amb ells hi havia parlat tothom. —Senyor Maragall, a títol personal, encara que la negociació amb ETA fos una qüestió teòricament valor afegit representa Espanya per a Catalunya... —Ja ens hi atrevim nosaltres. Quin valor afegit hi trobeu? P. MARAGALL: Home, sí que hi ha un valor afegit. Potser el més clar és la vinculació amb la civilització hispanoamericana. Barcelona i Catalunya hi han guanyat molt, amb el fet de tenir aquests vincles amb l’Amèrica Llatina. I, sentimentalment, més. Bona part de l’exili republicà va anar a parar a l’Amèrica Llatina, i s’ha creat un vincle ja indestructible, que hem d’agrair a la connexió hispànica. J-LL. CAROD: Hi estic d’acord, però amb un matís. El valor afegit que ha siguin necessàriament de la Catalunya vella, ni siguin sardanistes ni del Barça, sinó que potser siguin del Camp de Tarragona i de l’Espanyol. P. M ARAGALL : Absolutament d’acord. —Heu estat dos actors protagonistes del govern que vau engegar la reforma de l’Estatut. Tanmateix, es respira un desencís a la societat, un cansament de tot plegat. P. MARAGALL: Si el procés que vam iniciar té la pega que és tan llarg, no s’acaba mai, potser sí que va ser un error de començar-lo. Aquest procés s’ha situat en una línia que pot ser allargassada fins a l’infinit, tant que encara esperem una sentència del Tribunal 14 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 5 18/09/2009 9:26:24 �Més enllà del referèndum Constitucional, i potser jo em moriré sense veure’n el final. Doncs deu voler dir que alguna cosa vam fer malament. La lentitud de la justícia és el pecat de la nostra societat. És insuportable, desesperant. J-LL. CAROD: Tens raó. Si hi ha una assignatura pendent d’actualització en la plenitud democràtica del terme és la justícia; no només en la qüestió formal de la lentitud –que és cert que és lenta–, sinó que tens la sensació que l’estat de la justícia espanyola no s’ha posat al dia en cap sentit. Una altra cosa és que els pobles necessitin factors de sotrac i d’il·lusió col·lectiva, encara que després no surtin tal com els havies previstos. —Reformar l’Estatut era un sotrac d’il·lusió col·lectiva? J-LL. CAROD: Per a mi, un sotrac fou el moment en què el Parlament de Catalunya aprovà l’Estatut el 30 de setembre del 2005 i allà tothom es posà dempeus cantant “Els Segadors”, fins i tot el PP, cosa que va provocar una certa enveja en unes altres latituds del sud d’Europa, on tenen himnes nacionals sense lletra... I després, quan vam anar a Madrid la Manuela de Madre, l’Artur Mas i jo, ens vam trobar diputats bas- PORTADA cos que ens deien que els fèiem enveja perquè hi anàvem tots en bloc. —L’enveja els devia durar poc, perquè la unitat va ser com un miratge. J-LL. CAROD: Mai tan ben dit, això d’il·lusió col·lectiva, perquè va durar poc, segurament perquè l’Espanya democràtica pot assumir molt poca diversitat. En la meva intervenció al Congrés de Diputats, en la rèplica a Mariano Rajoy, m’hi vaig adreçar en gallec, perquè ell és gallec. Doncs bé, al diari de sessions del Congrés hi diu: “En estos momentos, el diputado CarodRovira se dirige en catalán a Mariano Rajoy.” Què coi pots a Catalunya. I això va de Pi i Margall a Maragall, i els bascos ho miren de lluny. Però perquè hi hagi federalisme hi ha d’haver algú que es vulgui federar amb tu, i ells no ho volen. Maragall: “Potser Espanya ha acceptat millor l’excepcionalitat basca que no pas el nacionalisme català” esperar d’un estat que no sap ni quina llengua parles? —Penseu que aquest procés estatutari ha posat en crisi la imatge que des de Catalunya s’havia construït d’una possible Espanya federal? P. MARAGALL: En ocasions nosaltres ens hem refugiat, jo crec que equivocadament, en el ressentiment. Però ja sabeu que jo encara hi crec, en una Espanya federal. J-LL. CAROD: L’únic lloc on s’ha plantejat la possibilitat de fer un estat espanyol diferent, plural, on càpiguen totes les cultures i llengües, és P. MARAGALL: Potser Espanya ha acceptat millor l’excepcionalitat basca, amb el seu sistema econòmic, que no pas el nacionalisme català. En realitat, els bascos eren una cosa rara, però prou petits per a no fer por. J-LL. CAROD: Ara ens entenem! En primer lloc, això d’Euskadi ho veien com una romanalla històrica; en segon lloc, el seu pes demogràfic i econòmic és molt inferior al de Catalunya. I també el pes de la llengua: el català funciona com una veritable llengua nacional que parla tothom, de dretes i esquerres, empresaris i obrers. I finalment, mentre 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 6 EL TEMPS 15 18/09/2009 9:26:32 �Més enllà del referèndum JORDI PLAY PORTADA la reivindicació nacional vagi acompanyada de violència i de terrorisme és condemnada al fracàs. Per tant, és molt més perillós l’avenç democràtic que no el violent. —Canviem radicalment de tema per tornar a l’actualitat més immediata. Heu coincidit a defensar la necessitat que Catalunya surti al carrer a manifestar-se amb caràcter preventiu contra la ingerència del Tribunal Constitucional en l’Estatut aprovat en referèndum. Us heu quedat sols... “Si un tribunal modifica una sola coma, el poble ha de tornar a parlar. O és que no pensen respectar els nostres drets?” P. MARAGALL: Jo vaig anar al passeig de Gràcia l’11 de setembre i no hi havia ningú! En canvi, uns metres més avall hi havia una altra manifestació, diuen que massiva. Efectivament, la nostra proposta no va arrelar... Bromes a banda, un dia o altre el país haurà de sortir al carrer com ja van fer més d’un milió de catalans el 1978 per defensar aquell Estatut. Penso que un dia o altre aquesta pressió al carrer es repetirà. J-LL. CAROD: És força indicatiu de fins a quin punt som un poble poc propositiu i molt reactiu. Aquí reaccio- 16 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 7 18/09/2009 9:27:00 �Més enllà del referèndum nem i tenim iniciatives quan ja ens han omplert la cara de bufetades. En canvi, jo crec que és molt més madur, civil i nacional que se sàpiga que el poble de Catalunya ha decidit democràticament que volia aquest Estatut. Jo no el vaig votar, però des del moment que el poble de Catalunya sí que el va votar, doncs és el meu Estatut. Cap tribunal del món no té dret a modificar allò que va votar el poble de Catalunya. Si esperem que ens la tornin a fotre per sortir a protestar correm el perill de perdre una nova batalla civil amb plantejaments erronis. Per una banda, hi ha els qui fan bandera de la constitucionalitat de l’Estatut, i a l’altre extrem els qui creuen que, com que això no funciona, doncs declarem la independència. El punt essencial no és aquest, sinó el respecte al dret de decidir del poble de Catalunya, que ja ha decidit. I Catalunya ha d’enviar aquest missatge al món. —Una manifestació post-sentència és esperar una nova bufetada per a queixar-se? J-LL. CAROD: Hi ha una certa tendència autodestructiva, pessimista i derrotista en tots els matisos del catalanisme a partir de la qual és molt complicat d’avançar. P. MARAGALL: Carod, tens raó en el missatge que s’ha de donar. El Constitucional pot tocar l’Estatut; suposem que les lleis li ho permeten i que ho hem de respectar. Però aleshores jo demano que, un cop retocat, em tornin a preguntar si en allò que jo vaig votar, i tu no, en un referèndum encara hi estic d’acord o no. J-LL. CAROD: Però que tots dos ara acceptem perquè és el que va votar el poble de Catalunya” P. MARAGALL: Si un tribunal modifica una sola coma, el poble ha de tornar a parlar. O és que no pensen respectar els nostres drets com a catalans? —A Catalunya es va iniciar el procés estatutari acceptant les regles de joc constitucionals. Potser ja s’havia de donar per fet que la guillotina del Constitucional era una amenaça. P. MARAGALL: I què havíem de fer, quedar-nos plegats de braços per evitar el perill? Ho havíem d’intentar i arribar fins a les últimes conseqüències. I les conseqüències són que ara tenim un estatut retallat, que alguns van referendar i alguns altres no, i que a sobre el Constitucional el pot tocar al seu gust. J-LL. CAROD: El govern de Catalunya va fer allò que havia de fer: promoure les condicions perquè el Parlament fes la síntesi d’allò que en aquells moments era la voluntat majoritària del poble català. Després va ser retallat a Madrid, tots sabem en quines condicions. P. MARAGALL: I amb quins protagonistes i quins pactes... J-LL. CAROD: El president Maragall proposa que es torni a fer un referèndum si el Constitucional toca una co- PORTADA ma. Pot ser una possibilitat, però n’hi ha una altra: que ho preguntin també al Parlament de Catalunya, que és d’on va sortir la iniciativa. P. MARAGALL: I què pot dir ara, el Parlament? J-LL. CAROD: Si hi està d’acord o no. Jo crec sincerament que aquest és l’últim estatut d’Autonomia que farà Catalunya. En el futur, si fem alguna altra cosa, no sé què serà, però no serà un estatut d’autonomia. —Senyor Carod, què pot fer ara el Parlament de Catalunya davant el Constitucional? J-LL. CAROD: No ho dic per estalviarnos un nou referèndum, però si volem representativitat democràtica, amb referèndum ciutadà o no, el Parlament pot dir-hi moltes coses. Hi ha la possibilitat que el Parlament no digui res, o bé que se sotmeti a consideració una resolució en què es demani el respecte absolut a allò que va votar el poble de Catalunya. I encara pot fer una acció més contundent, que és tornar a entrar el text estatutari aprovat en referèndum i tornar-lo a votar, com a gest de significació política. P. MARAGALL: I tornar a iniciar un procés etern. Vols dir que no estem prou esgotats? J-LL. CAROD: No, només com a gest polític. P. MARAGALL: És que la qüestió del Constitucional també és eterna. J-LL. CAROD: Mireu, jo segurament no hi entenc gaire, en política, però o dictamina en poques setmanes o no dictamina abans d’un any. No poden dictaminar mentre Espanya tingui la presidència de torn de la UE. No voldrà pas trobar-se amb un conflicte territorial intern. —Aquest llarg procés estatutari, encara obert, us ha exigit a tots dos un preu personal i polític excessiu? P. MARAGALL: N’hem pagat un preu, és clar, però això ja va en el sou dels polítics. J-LL. CAROD: Personalment, crec que he pagat dos preus. El primer, el d’haver fet possible la implicació d’Esquerra en un canvi de govern de Catalunya. I això hi ha gent que ni m’ho ha perdonat ni m’ho perdonarà mai. Mai vol dir mai. Encara ara, quan vaig a actes, hi ha gent que se m’acosta i m’insulta 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 8 EL TEMPS 17 18/09/2009 9:27:33 �Més enllà del referèndum JORDI PLAY PORTADA Carod lamenta que encara avui “hi ha gent que se m’acosta i m’insulta directament, per haver fet president Pasqual Maragall i José Montilla”. directament, per haver fet president Pasqual Maragall i després José Montilla. Hi ha una part de Catalunya, del nacionalisme català si es pot dir així, tocat per un cert classisme etnicista, que em responsabilitza d’haver fet un canvi cap a un govern d’esquerres. I, d’una altra banda, no se’m perdona la famosa reunió. —President Maragall, en algun moment us vau sentir traït pel partit que representàveu i pel partit amic a Madrid? P. MARAGALL: Traït, no, perquè ja ens van dir que votarien contra l’Estatut del 30 de setembre. L’Estatut va anar a Madrid i allà el van retallar d’acord amb uns pactes; no hi va haver cap sorpresa. I, personalment, tothom sabia que jo discrepava d’aquesta manera de procedir. —El PSOE, que inicialment es presentava com el valedor d’un gran canvi polític a l’estat espanyol, també ha reaccionat amb virulència a un acte cívic, una consulta popular celebrada a Arenys de Munt el 13 de setembre passat per preguntar als veïns si volen la independència de Catalunya o no. Què respondríeu a aquesta pregunta? J-LL. CAROD: Quina és la pregunta exacta de la consulta? —“Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?” J-LL. CAROD: Encara que el vot sigui secret, jo hauria votat sí. 18 EL TEMPS 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 9 18/09/2009 9:27:37 �Més enllà del referèndum [El president Maragall se’l mira i riu.] P. MARAGALL: Ai, que encara et fotran fora del govern! J-LL. CAROD: No seria la primera vegada! P. MARAGALL: Mireu, és que jo no hi crec, en la independència. I no és que no hi cregui perquè hi estigui en contra, sinó perquè crec que no existeix. Jo continuo essent federalista. Dit això, no hauria anat a votar. —Ni sí ni no, sinó abstenció? P. MARAGALL: Això mateix. Perquè la pregunta, al meu entendre, no és formulada correctament. Ens hem de preguntar què volem ser quan siguem grans? —I què voleu que sigui Catalunya, quan sigui gran? P. MARAGALL: Ras i curt, una Catalunya europea. J-LL. CAROD: Perdona, president, però jo crec que és més difícil una Espanya federal que una Catalunya independent en el marc europeu, entre més coses perquè en el federalisme han de ser dos com a mínim. Jo signo ara mateix la proposta d’una Europa federal si hi anem com a catalans. President, com hi vols anar, com a catalans o com a què? P. MARAGALL: Sí, és clar, com a catalans. —Quines conseqüències polítiques i socials creieu que tindrà aquesta primera consulta popular celebrada a Arenys de Munt? J-LL. CAROD: Jo crec que tots plegats hem sobredimensionat aquesta consulta. Entenc que faci una certa gràcia anar en família a votar, però ni la Catalunya independent es decideix al Centre Moral d’Arenys de Munt ni la unitat d’Espanya la posen en perill uns 3.000 ciutadans que van a votar en un poble. Per a mi, el més significatiu de tot és el nerviosisme desproporcionat per la banda espanyola. A l’estat, els mitjans de comunicació parlen obsessivament de la qüestió identitària des d’una perspectiva nacionalista espanyola, estàtica i immutable. En canvi, el gran atractiu de Catalunya com a país és que és una identitat nacional en permanent construcció, i la gent que ve de fora hi pot anar afegint la seva. I això ens dóna fortalesa per mirar el futur amb optimisme. Per això és molt important saber què faran el milió i mig de ciutadans que han vingut a Catalunya durant l’última dècada. P. MARAGALL: Al meu entendre, la consulta d’Arenys ha tingut un efecte negatiu –o no positiu, si voleu–, perquè s’ha generat un enrenou massa gran per no res. Té més repercussió una gran manifestació per defensar l’ Estatut que no pas poc més de 2.000 persones votant la independència en una consulta no vinculant. J-LL. CAROD: En tot cas, aquesta PORTADA consulta és com un símptoma d’una forta fatiga, i també d’organització de la societat civil que diu que prou, que no hi veu sortida. P. MARAGALL: I és també un reflex de la incapacitat de posar d’acord grans sectors del país, que en el fons volen el mateix, però que no s’acaben de posar d’acord amb el lema. La gran manifestació del 1978 va portar el primer Estatut, que és el que volia la majoria del país. J-LL. CAROD: Sigui com vulgui, és remarcable el canvi d’actitud que es va produint dins la societat catalana, i que fa que gent que no prové del catalanisme polític en qualsevol dels seus matisos es pregunti per què pel fet de viure a Catalunya no pot tenir un nivell de benestar com el que tenen uns altres territoris de l’estat, sovint gràcies als impostos que paguem els catalans. Per tant, la capacitat d’atracció que té un país no és només la llengua i la cultura, sinó que també pot ser el benestar, la igualtat d’oportunitats i la qualitat de vida. —Ens trobem en la fase d’“Escolta, Espanya”, com en alguna ocasió ha apel·lat el president Maragall citant un poema del seu avi, o bé, com ha dit el vice-president Carod, ja hem passat a l’“Adéu, Espanya”? J-LL. CAROD: En el fons, tot el poema de Maragall –de Joan Maragall, perquè en Pasqual també és un poeta– és un crit cordial per dir a Espanya que ens hi volem entendre. El problema és que Espanya no escolta, i si trobes algú disposat a escoltar el problema és que tampoc no ens entén. Crec sincerament que Espanya no vol escoltar i, per tant, jo m’apunto pacíficament, democràticament, a l’“Adéu, Espanya”. Simplement, per viure millor. Sabeu què va respondre Joan Fuster a la revista Cuadernos para el diálogo quan li van preguntar per què escrivia en català? “Escribo en catalán porque me da la gana.” Voleu un gest més democràtic que la voluntat? P. MARAGALL: Mireu, jo ni “Escolta, Espanya” ni “Adéu, Espanya”: Escolta, Europa. J-LL. CAROD: Sí, però és que Europa només escolta els estats. Gemma Aguilera Enric Rimbau 22 DE SETEMBRE DEL 2009 1319ET010-19-FET.indd 10 EL TEMPS 19 18/09/2009 9:28:14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Junts de nou: conversa amb Carod i Maragall Source A related resource from which the described resource is derived El Temps Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Rimbau, Enric Aguilera, Gemma Carod-Rovira, Josep Lluís Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Política Espanya Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-09-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes