78 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1294/19921029d_00511.pdf 0b8b0fabc5dd47bb7bbd7b8ba9078124 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'HOMENATGE AL CARDENAL NARCíS JUBANY AL PALAU DE LA MÚSICA. 29.10.94 El camí de l'estreta col.laboració entre la ciutat i l'Arquebisbat va començar darr4rament amb el Cardenal Jubany. Aquesta col.laboració ha donat uns resultats' extraordinariament positius. Alguns dels quals jo vull, per tangibles que són, referir-me novament: - El diàleg Esgl4sia-Ciutat sobre qüestions urbanístiques, teme materials, no menys importants per això, a alguns dels quals, potser, la ciutat no ha correspost encara amb la diligència suficient, com és el cas de la parròquia de Sant Narcís. Però estic en d'afirmar que es condicions això desencallarà molt aviat. - La Campanya per a la Millora del Paisatge Urbà amb l'església de la Merce, l'església de Sant Jaume, la Pia Almoina, el Palau del Bisbe i aviat de la Catedral. I tamb4 l'església de Betlem, aquesta impulsada, dintre de la Campanya, per la Generalitat de Catalunya. - El Centre Abraham. Una col.laboració que ha estat emblemàtica, crec, per a un període excepcional de la ciutat. Hi ha hagut un altre diàl g, tant o més ric, encara que potser no tant palpable com e que acabo de descriure i que, al capdavall, és el que ha fet possible el primer: em refereixo al diàleg franc, sincer, des de posicions més diverses o singulars que no pa distants. Vull referir-me, finalrrent, a la Universitat Ramon Llulll, que ha suposat un impuls de conjunt a una sèrie d'institucions estimades i fructíferes de la ciutat de Barcelona. El camí iniciat amb el Doctor Jubany està tenint una continuïtat igualment positiva en les relacions entre la ciutat de Barcelona, el seu Ajuntament i l'Arquebisbat. I és gràcies a la seva empenta que avui ens podem sentir satisfets �del balanç d'aquestes relacion Del cardenal Narcís Jubany, arquebisbe de Barcelona, retindrem sempre la dignitat institucional de la seva manera de representar a l'Església barcelonina , una singularitat càlida o una proximitat respectuosa i sobretot, sobretot la valentia de trencar barrere g en nom i en interès de la seva alta representació. Vostè, Doctor Jubany, h contribuït a enaltir Barcelona en un moment molt important do la seva història. Es per això que, aquesta nit, he vingut dir-li, moltes gràcies Doctor Jubany. �z ^ U J C qq!¿¿A^` J ^ ^ `\` ( \ 1 33 v ` ^ ^ \ ^^ ^ 1 ^ VV• JJJ, ^^Y.\WLJ ^LiL.•J ^ ^^-- ^ V ^ ^^ ^^ ^ ^^ cd i^ V +C-616^ ..O ,L) cd Y u" t cn V] . p ^ YN Y ^ X O ty .^ ^ ^ ^ v, 7„^_,) y c^s..^^ s y^ 'A v ^ cd a^ rd Q-I 9, E 1. el cC •^ „ ^ ^n v y 1-4 ^ 9 ^ .^ Q ^ —c ^ ^ Ó. . u ^ ^ ^O "5 , ^ Cl. -01 ^ ^ ^ G1.1 O ^ ^ ^ a.^ ii 112, ^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4200 Title A name given to the resource Homenatge al Cardenal Narcís Jubany Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Religions Acció política Barcelona Model social Jubany, Narcís, 1913-1996 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1295/19921104d_00512.pdf 3583fbd7e9866a3cdd4dee1f9013ebfe PDF Text Text Acte d'homenatqe a la memòria de Lluís Casassas i Simó al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona /4 novembre 1992) PARAULES DE CLOENDA DE L'EXCM. SR ALCALDE PASQUAL MARAGALL En el moment de cloure aquest act , voldria només reflexionar uns segons en veu alta sobre la dive sitat de les contribuciones que aquí s'han pogut i s'han hagut de sentir per fer justícia a la personalitat de Lluís Casassas. r Si no fos perquè es tard, hauria de parlar una molt bona estona sobre la seva contribució magnífiÇa, no només a l'estudi, sinó a la transformació d'aquesta ciutat, a la seva organització, a la seva divisió en districtes, que ha estat aquí citada i que, al capdavall, és probablement un de.s exercicis polítics més difícils que es pot imaginar: dividir un territori i, tanmateix, mantenir-lo unit. Va ser ell, amb en Joaquim Clusa i amb d'altres col.laboradors, qui va saber formular allò que altres políticament haviem de decidir i que vam poder decidir amb unanimitat, aquesta cosa que ens falta tant de vegades en aquest país, quan es parla de territori i que, en canvi, és la gondició indispensable per poder parlar de territori. Perquè el territori és, ben segur, tant per als geògrafs, tant. per als polítics, com per als ci tadans, el marc de tot allò que s'hi escau. I, per tant, en el moment d'ordernar-lo, en el moment de dividir-lo, d'organitzar-lo, segurament que no és regla d'or la de la majoria simple, la de la meitat més u. Lluís Casassas va ser la perdona entorn de la qual es va galvanitzar un estudi, una proposta que va poder arrossegar majories molt més àmplies, un consens total dels regidors d'aquesta ciutat, en una fase d'empenta inicial, en una fase jo diria constituent del propi ajuntament com a tal. Estic segur que el resultat serà durador. Això no li venia segurament només d'una dedicació momentània, sinó d'una història de la qual j4 vull remarcar un fet potser no molt conegut. Ell va ser un dels primers estudiants detinguts a la Universitat, potser l'any 1945, potser l'any 1947, a l'entorn d'aquests anys, en el marc d'algunes detencions d'estudiants progressistes que s'havien produït, en un moment en què realment ser detingut representava un perill, un perill molt gran. Ell va �ser, per altra banda, i així quedarà, aquell que ha distingit millor els conceptes del que és comarca, del que és àrea metropolitana, del que és conurbació estkicta, del que és regió metropolitana com a àmbit més ampli de planejament. No voldria estendre'm més, però, sí, en canvi, obrir al final d'aquesta sessió -que ha estat digna i completa- la porta a una reflexió col.lectiva de la nostra ciutat, del nostre país, sobre les coses que queden per fer en mOtèria de territori, justament: per què no imaginar que aquestes 1.leis que encara s'han d'aprovar i que estan mandatades pel calend ri legislatiu -com són la Llei de Regionalització, de creació de/les regions de Catalunya, com a demarcació de l'acció de la GOneralitat, i el Pla General Territorial de Catalunya i el Pla Parcial Territorial de la Regió I- puguin ser discutides, no ja per comissions tècniques, sinó també pel propi Parlament, amb los seves pròpies comissions, que existeixen -existeix la ComiOsió Institucional de Lleis Fonamentals, que és la que haur4 de discutir, ben segur, els temes de la regionalització, tant de temps esperats-, i puguin ser discutits seguint la geografia d'aquest territori estimat que és el Principat? És un suggeriment que faig no taüt com home de partit, no tant com a persona que té les seves pròpies opinions, sinó com a Alcalde d'aquesta ciutat. Per què no imaginar que la ComisOió Institucional del Parlament de Catalunya es reuneixi no notés a Barcelona, sinó també a Girona, també a Reus-Tarragona, jambé a Lleida, també segurament a Tortosa o a la Seu, o a Manresa o Vic, per discutir en diverses sessions el que haurà de ser, en definitiva, l'esperada Llei de Regionalització? Una llei que en ha d'obrir la porta, segurament, a moltes de les qüestions e fins ara per la nostra pròpia manca, per la nostra pròpia limit ció no hem sabut enfrontar. I per què no imaginar, també, que el Pla Territorial de Catalunya i el Pla Parcial Territorial d la Regió I, el de la Regió Metropolitana, es puguin discutir el primer en aquests mateixos escenaris, per part de la pròpi comissió -que aquesta és una altra, la de Política Territorial- i el segon a les ciutats regionals que formen aquesta cprona perifèrica d'una enorme potència, com és Mataró, com és Granollers, com són Terrassa i Sabadell, com són -per a aquells que així ho pensin, perquè aquest és un tema encara per debatre- Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, i per tont fer partícep el país de la discussió de la seva pròpia organització?. Estic segur que Lluís Casassas, això -no dic que ho volia, perquè trairia un pensament que no va* compartir en cap moment amb aquesta concreció- ho hagués imag nat com a positiu. �Jo tinc aquí les paraules, ben onegudes, que ell va escriure després de pujar a la Torre de Co lserola. Ell va ser el primer científic, jo diria fins i tot el primer ciutadà que, oficialment, acompanyat de la regidora Marta Mata, va pujar a la Torre de Collserola, aquesta torre que es va fer amb la condició que fos un mirador, el mirador de la Regió Metropolitana. Després de ser-hi, va escriure un meravellós article de geografia i de sentiment, que acaba dient el següent: "Només cal esguardar-ho lot amb els ulls ben atents i oberts amb esperança. Nomép cal recollir, en aquesta mirada, l'alè de les coses, el batec de les lluites, l'esplendor de les realitzacions neves -i la cúpula refulgent del Palau Sant Jordi n'és el seu símbol més alliçonador-, l'esperança que brilla en tetes direccions seguint les vies noves ja obertes com solcs generosos fendits en el territori, i totes les altres vies que ja se sent palpitar en tota la rosa dels vents i que sorgiran de l'entranya de la torre, el batement incessaflt i pregon del cor de Barcelona". Lluís Casassas i Simó. Universitari, geògraf i ciutadà eminent. Moltes gràcies. Pasqual Maragall C;A'')ASS: T � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4201 Title A name given to the resource Homenatge en memòria a Lluís Casassas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Urbanisme Política Barcelona Acció política Casassas i Simó, Lluís, 1922-1992 Description An account of the resource Paraules de l'alcalde a la cloenda de l'homenatge. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1296/19921111d_00514.pdf 6cced0e84147d526d834a60e4b7d6fab PDF Text Text E""' ^ ^ ^ ^ • ..^ VISITA DE L'ALCALDE A L'INSTITUT DE BATXILLERAT "CARLES RIBA" 11 de no embre del 1992 1 �Bon dia a tots. Encantat de cbneixer-vos. Estem en una ciutat que, con tothom sap -no només aquí, sinó també a fora-, acaba de paesar una etapa important de la seva vida. Barcelona és una ciutat molc antiga, una ciutat que té 2.000 anys, de manera que, contra el que es diu a vegades, no ha canviat significativament. HO canviat molt en alguns aspectes en els darrers deu anys, i moltparticularment en els darrers tres, quatre o cinc anys, però si agafeu la història de Barcelona, la seva estructura, el lloc on èstà, la seva relació amb el mar i amb el territori, la seva composició cultural, tot això li ve de molt lluny. Ara fa pocs ' nys celebraven el mil.lenari de Catalunya; doncs, si Catalu ya té mil anys, Barcelona en té dos mil. Barcelona va néixer aproximdament l'any 8, 10 o 12 abans de Jesucrist. Era una petita olònia, amb una part segurament ubicada a Montjuïc i l'altra una colònia romana, que ja sabem que estava -els seus inicis encara hi són- al Mons Taber, entre l'Ajuntament i la plaça del Rei, on hi ha les columnes d'Hèrcules a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta colònia es va anar extenent, però es ira extendre d'una forma relativament lenta al llarg de la història sempre amb unes muralles, de les quals encara queden uns vestigis, tant a la banda de davant, amb la porta que donava als campe i que és el Portal Nou -a la plaça de la Catedral, davant del Col.legi d'Arquitectes-, com a la banda de mar, que segurament Coneixereu menys, però si baixeu pel carrer Ciutat -mirant de front a l'Ajuntament, el carrer estret que baixa a l'esquerra, queldesprés es diu Regomir-, hi ha un moment, a mà esquerra, que hijha un centre cívic, que es diu Pati Llimona i a través del qual -ier què hi ha una paret de vidre- es veu perfectament un portal qUe era el Portal de Mar. Això es la Barcelona romana, que s'extén amb Jaume I, amb Pere el Gran, i que arriba amb unes muralles fins a les Rambles i la Via Laietana, primer, i més endavnt fins al Paral.lel i les Rondes. Fins al segle XVIII, llevat d'una petita extensió al Raval, Barcelona viu dintre d'unes muralles molt reduïdes. La Barcelona on nosaltres vivim és una Barrcelona molt diferent a la que han viscut el noranta per cent des barcelonins que han existit. 'Nosaltres vivim a la Barcelona que va néixer el 1860. I va néixer de l'expansio dels seus ciutadans, de les seves ganes de créixer i de la seva no acceptació de les muralles que li havien estat d'alguna forma imposades, 'Per què les muralles van començar essent una defensa però van apabar essent una defensa per part de 2 �Va passar que l'arc de tir dels l'exèrcit contra Barcelona. canons que estaven situats a la muralla tenia un alcanç, i en Aquest radi s'acabava aquest radi no es podia c onstruir. -Provença/Passeig de Gràcia, justament a la Pedrera aproximadament-, i, per què us en feu una idea, tot aquest camp no fa cent o cent cinquanta ar ys encara no estava construït; eren camps, i eren camps per què militarment estava prohibit construir-hi res. Aquesta Barcelona que sempre \ia viure amb la impressió que estava constenyida, molt densifica a, molt plena, en la que no s'hi cabia, que no tenia condici ons de salubritat, va aconseguir finalment, el 1860, gràcies a un Real Decret de la Reina Regent i al Pla Cerdà, trencar les muralles i escampar-se. Com que aquest camp estava sense construir, aquest Eixample va poder ser molt racional, i aquesta és la disposició que ara tenim. L'Eixample és un dels centrEls de ciutat que millor funcionen a Europa, i fins i tot diria que al món. Funciona millor per què dóna alternatives nombroses i fàcils d'entendre, per a molts recorreguts, o, per dir-ho d'una altra manera, per què el mateix recorregut és pot fer de ormes diferents, alternativament, segons la conveniència i sènse perdre temps. Es un sistema ortogonal, quadriculat, molt senzill, escapçat en els angles -el que permet l'aparcament, i ja en aquella època en què pràcticament no hi havia cotes-, fet amb una anticipació molt considerable, i que ara té alguns problemes de gestió però que funciona molt millor que els cascos antics, com Sarrià, Sant Andreu, la Teixonera o qual.sevol dels espais més congestionats que l'envolten. Us he posat aquests exemples per què físicament són els dos cors de Barcelona: la Barcelona romana -després gòtica- i la Barcelona del XIX, la de la gran expansió industrial. Però també per què entengueu quin és l'estat d'esperit d'aquesta ciutat. L'expansió industrial es fa er què hi ha diners, per què hi ha uns senyors que els tenen se'ls volen gastar, que volen invertir. I es fa també per q4è hi ha una classe treballadora que empeny, té força i reivindica. Sense una burgesia poderosa, amb diners, amb ganes de fer, envoltada d'artistes, d'arquitectes, de professionals, d'oficials, 4e menestrals que saben treballar la pedra, el ferro, la fusta o el guix, no hauríem tingut l'Eixample. Però sense una classe treballadora exigent, conscient de la seva pròpia vàlua i!deis oficis que sabia fer, poc disposada a conformar-se am$ un nivell de salaris excesivament baix, tampoc no hi hagués hagut un incentiu per a la burgesia a l'hora de treballar en unes 9ondicions de més gran civilització. 3 �Per què la burgesia, qualsevo: classe dominant, sempre ha tendit, mentre no se l'obligava, a dormir-se una mica sobre la situació i a no millorar massa la sociétat si des de baix no se li exigia. Això ha estat sempre així, i aquesta exigència de vegades ha estat violenta, d'altres reformista, pacífica, sindical, etcétera. A Barcelona va ser molt violenta. Barcelona va ser una de les ciutats més violentes del segle XIX, però, també per aquesta raó i l'altra que he dit, una de les que més aviat va fer una evolució important. Més éndavant, en els anys vint, en deien la ciutat de les bombes pel terrorisme que hi havia, un social, no nacionalista com ha estat terrorisme sindical, després. Era un terrorisme qué provenia del fet que els sindicats de treballadors, alguns d'ells de caràcter anarquista i llibertari, es defensaven amb l'acció, violentament, del que ells consideraven que era l'opress_ó de la classe patronal. El 1835 va haver-hi el qu es considera la primera revolta popular en aquesta ciutat, la primera revolta popular moderna. Ja sabeu que a Madrid n'hi havia hagut una abans, el "motín del hambre" amb Carles III al segle XVIII, però va ser diferent, i diu molt de la psicologia d'una ciutat i una altra. El "motín del hambre" es va er per què Carles III, que era un rei il.lustrat i reformador volia acabar amb algunes de les tradicions més antigues de la ciutat, entre elles la del sombrero, l'"embozo" i la cap , que eren uns vestits tradicionals però permetien que els delinqüents passessin desapercebuts, i es va aixecar una gran revolta popular. La revolta popular de més moderna, industrial, sense Barcelona és una revolta mol causa aparent. Unes copies diuen que va començar per què els a la plaça de la Barceloneta (la toros van sortir del toril, primera que va haver-hi a B rcelona), i la gent va començar a córrer, sense parar fins a çremar l'església que hi havia a la Plaça Real -de resultes d'adluesta crema va sortir la plaça-. Finalment, va ser una revolt popular que va acabar cremant, no només convents, sinó indústries; una revolta anti-industrial, en el sentit d'anar contra la màquina. S'hi va cremar la fàbrica Bonaplata, una de les primeres tèxtils importants del país, i els obrers la van cremar per què estaven contra la màquina que els treia feina, per que el que abans es feia a mà ara ho feien les màquines i la gent anava al carrer. Això, per què veieu el component treballador. El c mponent burgés eren els Bonaplata, les famílies que feien els seus palaus -que a Barcelona no són mai de la magnitud dels de Madrid, París o altres capitals-. * 4 �Barcelona és la més gran ciutat d'Europa no capital. I em penso que això la defineix bastant. Es a dir, és una ciutat d'una gran ambició, és la més gran, pe rò no és capital d'Estat. I al no haver-ho estat, no té ni les pegues ni els beneficis de ser-ho. Moltes de les coses que passe n en aquesta ciutat -en el terreny econòmic, per exemple-, tenen a veure amb aquest fet. Barcelona s'ha fet, ella mateixa, més escoles, més museus, més orquestres, més conservators, més hospitals dels que hagués tocat si no hagués tingut tanta ambició. Barcelona copia de les capitals. Com és la més gran de les no capitals, copia de ciutats que són capital. Ens mirem a París, que ha estat el model durant segles -al XVIII, al XIX, a XX, i jo diria que fins i tot arai que és potser la ciutat mis semblant a Barcelona. Barcelona tracta de fer el que tenen lek capitals, però sense ser-ho. La diferència esta en que a la ciutat que és capital, l'Estat, que hi resideix, paga els serveis que necessita d'aquesta ciutat. Així veiem, per exemple, que a Madrid, a Paris o a Londres, ara mateix, hi ha una colla de museus, que tots coneixeu -el Reina Sofia, el Museu del Prado, 41 nou dels Thyssen-, i unes altres instal.lacions culturals o polítiques, cap de les quals ha estat feta per la ciutat; les ha fet l'Estat, que, en aquest cas, viu a Madrid. En canvi, què ha fet l'Estat a Barcelona. Si jo us ho pregunto, no és tan fàcil trobar-ho. Hiy ha el Govern Civil, l'Arxiu de la Corona d'Aragó -del que ara slestà acabant la nova seu al costat del pont de Marina, i que, encara que es digui així, pertany a l'Estat-, les estacions de R NFE, l'Estadi. L'Estadi de Montjuïc l'ha fet l'Estat, que hag és pogut no fer-lo, per hi ha contribuit. En els últims anys, Barcelo a si que ha aconseguit que l'Estat comencés a fer coses. L'Esta està present a l'Auditori -en paga pràcticament la meitat-, en 1 Museu Nacional d'Art de Catalunya -paga un terç de les obres- però ja podeu veure que és una filosofia diferent, en la q al no és l'Estat qui actua, com a Madrid o Paris, on fa la pir mide del Louvre o el Museu d'Orsay, sinó que actua en consorc amb les autoritats locals. Els empresaris d'aquesta ciutat són en realitat les autoritats locals. Els empresaris de les capitals són els Estats. Aquesta és una característica molt significativa. Contra el que es diu a vegades sobre s Barcelona està molt carregada financerament per què ha fet els Jocs Olímpics, cal dir que amb els Jocs s'han invertit en aquesta ciutat, en els darrers quatre o cinc anys, uns 900.000 milions de pessetes, que han servit per 5 �hospitals -hospitals generals, que són el del Mar i el de l'Esperança, i el Geriàtric i el Psiquiàtric- que també són municipals, hi ha Conservato*i de música, hi ha Orquestra, hi ha escoles d'arts i oficis col l'Escola Massana, hi ha escoles d'ensenyaments especials -d aquestes que la LOGSE preveu i que moltes ciutats no tenen-. Tot això vol dir que Barcelon està gastant en aquest moment, per compte de l'Estat o per compt de l'Autonomia, una xifra que està al voltant del 17.000 milions de pessetes cada any. Si sumem què costen aquestes quaranta escoles, les quaranta escoles bressol, l'Orquestra, el Conservatori els hospitals, els serveis socials que fem per compte de qui té la competència -en aquest cas l'Autonomia-, surten 17.000 milions. Aquest és el problema econòmic d'aquesta ciutat. Un problema que té a veure amb la seva història. Barcelona té tres palaus que en diríem rials: el Palau de Pedralbes -el reial-, el Palauet Albéniz -que es va fer per al Príncep d'Espanya quan encara no er* Rei, tenint en compte que el de Pedralbes era ocupat pel cal d'Estat d'aleshores, el general Franco- i el Palau Nacional de Montjuïc -que es va fer per l'Exposició del 1929 i que ata s'està refent per què no es podia deixar abandonat-. I encara podrïem seguir, per que hi ha palaus antics com el palau reía del Tinell -que també és de l'Ajuntament-. Molts palaus, moltes escoles, molts hospitals municipals í molts museus. V_nt-i-quatre museus quan, a Madrid, museus de la ciutat només n'hi ha un. El Museu d'Art de Catalunya, el Museu Picasso, els altres del carrer Montcada, el Museu de Carruatges de Pedralbes, el Museu Clarà, el Museu Marés, i així fins a vint-i-quatre. Aquesta és una mica la característica d'aquesta ciutat com a diferència respecte a les altres. Ha volgut tenir coses que l'Estat o la societat no li donava, que s'ha muntat ella mateixa i que, per tant, se les paga. Això és una situació injusta, per què nosaltres, com a ciutadans de Barcelona, paguem dos tips d'impostos: els que es paguen a l'Estat i que després reverteixen a la Generalitat en una part, i els impostos locals, que són /)àsicament sobre la propietat, sobre l'activitat econòmica i sobre el vehicle. A totes les ciutats, aquests impostos locals paguen de tot llevat del que us he dit; paguen els carrers, el paviment, la il.luminació, la guàrdia urbana, els bombers, etc. Aquesta ciutat, a més de pagar tot el que paguen els altres, també ha de pagar hospitals, escoles i museus, coses que a la resta 4e ciutats estan pagades per l'Estat o per la Comunitat Autònoma. I Per tant, si nosaltres ja paguem, 7 �igual que els altres, impostos a l'Estat, o cotitzem a la Seguretat Social per finançar els hospitals, quan paguem impostos locals per mantenir una part del sistema sanitari vol dir que paguem dues vegades, per què això ja ho hauríem pagat amb la nostra quota al Seguretat Social. Aquesta és la queixa de l'Alcalde de Barcelona, de la que segurament ja n'haureu sentit parlar moltes vegades. S'arrossega des de fa molts anys. Es un expedient obert antiquíssim -com el de l'arranjament d'aquest edifici-, i suposo que finalment arribarà a bon port. Jo sóc Alcalde de Barcelona des del 1982 -des del 2 de desembre, ara en farà dos anys-. L'Aju tament democràtic va començar tres anys abans, a mitjans del 197 . Ja des d'aquell moment, nosaltres ens vam plantejar sanejar econòmicament la ciutat, i de fet la vam sanejar; tant la vam sanejar que després s'ha pogut fer la transformació que hem fet, ue ningú no nega i que potser és la més important d'Europa, la me ambiciosa i jo diria, modestament, que la més ben feta. Ara b , nosaltres hem anat arrossegant sempre aquesta pedra a la sa ata de fer-ho tenint uns costos que no hauríem de pagar. Ho hem acceptat per què, com que I per què ho hem acceptat ? un tercer nivell de govern, mentrestant naixen estava l'Autonomia, i aquest terc r nivell és qui hauria de pagar normalment bona part de les c ses que nosaltres ens estem pagant, enteníem que es podia apreta , es podia pressionar -i de fet ho hem fet- però no es podia forçar, no podíem dir que nosaltres exigim això i si no pleguem. Pensàvem que la ciutat feia l'esforç, durant un temps -dé anys, suposem-, de mantenir tot un seguit de serveis mentre nava naixent l'administració que finalment se n'hauria de fer càrrec en molt bona part. Per què no li hem demanat a l'Autonomia ? Sí que li hem demanat, però passa que la Generalitat diu el segúent: nosaltres tenim un pressupost -que ara ja és volt important, de 1,6 bilions de pessetes, molt més important que el de l'Ajuntament de Barcelona, que és d'uns 250.000 miliops de pessetes-, però el nostre pressupost està fet d'ingressos i despeses que ens envien des de l'Estat. Les autonomies agafen tots els seus serveis i aleshores els donen uns recursos, i això es fa a través d'una comissió mixta de transferències i una comissii mixta de valoracions, que diuen: d'acord amb la Constitució i l'Estatut, els transferim aquests 'serveis, i, en segon 110 , els diners que tenim en els pressupostos de l'Estat equivalents a la valoració d'aquests 8 �serveis, també passen a ser quan els van passar els municipals, ni els museus de 'hospitals, i, per tant, no te de vostés. Segons la Generalitat, erveis, no hi eren les escoles l'Ajuntament, ni els palaus, ni els en diners per pagar-ho. Aleshores nosaltres anem a l'Estat, i els diem: senyor Estat, la senyora Generalitat diu que vostés no els han donat diners per pagar aquests serveis, però a uests serveis, encara que vostés no els hagin transferit a la Generalitat, ja hi eren abans, i, per tant, el que han de fer és obrir una partida del seu pressupost que digui: escoles municipals, museus municipals, hospitals municipals, tot plegat, 17.000 milions, queden transferits a la Generalitat, o a l'Ajuntament, per què a nosaltres ens és igual, tot i que mes aviat ens agradaria seguir-los gestionant per què ;pensem que ho estem fent bé. IPerò l'Estat què respon ? lespon: és veritat que nosaltres no vam enviar aquests serveis pi els diners corresponents, però també és veritat que amb ell diners que nosaltres enviem a la Generalitat, per exemple per a ensenyament, n'hi ha prou per què els paguin a vostés. Per què ? Als territoris on l'Estat fa l'educació, té unes exigènçies d'acompliment dels estàndards d'alumnes per aula molt estrictes, i en el cas de l'escola privada subvencionada, quan els centres disminueixen el número d'alumnes per aula, disminueix la subvenció. L'Esta diu: nosaltres sabem que a Catalinya la Comunitat Autònoma no fa el mateix, sino que encara que baixi el núme ro d'alumnes a les escoles privades no hi baixa la subvenció, i hem calculat que amb això s'estalvien o tenen un escreix de 3.000 milions de pessetes; per tant, si algú els ha de pagar a vostés els 6.000 milions de pessetes que costen les escòles municipals, ha de ser 3.000 milions la Generalitat i 3.009 l'Estat. La resposta de l'Ajuntament s que això està molt bé, però que aleshores es posin d'acord tots dos, Estat i Generalitat, i ho facin. I no ho fan. No tenen Cap ganes de fer-ho. Això, aquest joc d'anar d'una banda a l'altre demanant a veure qui dels dos de dalt ha de pagar, ha durat gairebé déu anys. Ara estem en una situació en qu estem decidits, com s'acostuma a dir, a trencar la baralla. Per què ? Per què l'Ajuntament, que pot pagar molt bé les invers ons que ha fet amb motiu dels Jocs Olímpics, no podria pagar questes inversions mes els 17.000 milions famosos de la capitalitat. Ara, l'Ajuntament els dirà: si no ho volen pagar, aquí ho tenen, per què son serveis de vostés. Aquest any això donarà lloc a una certa discussió política i econòmica, que segurament vostés veuran, i que jo m'imagino que 9 �s'acabarà de la següent manera. A cadascuna de les àrees hi ha un regidor, un conseller i un ministre; per exemple, en el cas de Cultura hi ha el senyor Solé Cura, el senyor Guitart i el senyor Bohigas, i ara aquests senyprs s'hauran de trobar i hauran de dir: què fem amb els vint-irquatre museus de l'Ajuntament ? i què fem amb aquells museus on l'Ajuntament hi participa ? i què fem amb totes les infrastructures musicals, com el Liceu, el Palau de la Música, l'Auditori, on també hi és l'Ajuntament ? No us parlaré més diners i de serveis, per què no és el tema que us interessa, però sapigue1, per quan sortiu al carrer i us preguntin si la ciutat pot pagar tot això, que la ciutat pot pagar, i ha pogut pagar tot 01 que ha fet més uns serveis que no li tocaven. Ho ha fet durant aéu anys, i ara es planteja realment deixar-ho de pagar. La qual cosa no vol dir deixar-ho de fer, sinó que 1i subvencionin els diners del que està fent, per què nosaltres creiem que la gesti des de la ciutat, des d'aprop, és millor que la gestió des de 1 Estat o des de la Generalitat. * Hi ha un principi, que t" un nom raríssim i que surt molt darrerament amb motiu de 'Acta Unica i de la construcció europea, que és el princi i de subsidiarietat, que dit "en cristià" vol dir proximitat. s a dir, que les coses sempre s'han de fer el més a prop possible de la gent, de la ciutadania. Per tant, si hi ha tres o quatre nivells de govern, el local, el regional o autonòmic, l'esttal i l'europeu, les coses sempre s'haurien de fer en el nivell mes baix, que és el nivell local. I si no es fan al nivell local, ha de ser per què es demostri que s'és més eficaç o equitatiu des d'un nivell més alt. El que diu aquest principi de subsidiarietat és un cosa molt important, i que val la pena que us quedi molt clara: no hi ha cap justificació "divina", per llei natural, que obligui que determinades coses s'hagin je fer en un determinat nivell de govern. El més fàcil d'admet e seria la defensa, que tots estem acostumats a que depengui d l'Estat, però, tot i així, ni aquesta, per que, probablemen , en la situació actual d'Europa es tendirà a que hi hagi primer un batalló franco-alemany, després la part europea de l'OTAN i finalment una mena de força europea, que no serà de l'Estat sinó d molts Estats alhora. Per exemple, el que estem veient a Bòsnia ^ on trobem un regiment espanyol i d'altres de francesos o d'on sigui, però on tots porten el casc del mateix color, el blau de les Nacions Unides, i hi van per impedir que la situació arribj més enllà d'on ja ha arribat. 10 �Per què ho dic, això ? Per què fins i tot allò que des de ben petits estem acostumats a admetre que ho ha de fer l'Estat, potser resulta que no ho acabaran fent els Estats. A més, en la mesura que el comunisme ha c4igut i ja no hi ha la guerra freda -no existeix aquella situa ió de dos blocs enfrontats que teòricament obligava cada pa s a estar armats fins a les dents-, la defensa pot arribar a ser ealment defensa i no atac, i, per tant, arribar a un conjunt d el persones armades a les ordres d'un organisme internacional dem cràtic que tracti de posar pau i defensa allà on hi ha atac i uerra. Encara que hi ha moltes tradj.cions i moltes inèrcies en la gent que ho fa, en els governant i en els que decideixen, no hi ha res escrit que determini quèlés el que ha de fer la ciutat, la regió, la comunitat autònoma, la petita nació sense Estat, l'Estat o els organismes suprd-nacionals. En aquests anys, d'aquí al 2000, veurem molts canvis sobre això. L'1 de gener passarem a ser pràcticament un espai ense fronteres; podrem travessar països sense el carnet d'identitat, anar al dentista a Perpinyà si ens surt més barat que el le la cantonada, posar els diners en una caixa d'estalvis francesa/si ens dóna més interessos o anar a universitats europees amb el rograma Erasmus. Aquesta és la Barcelona i l'è poca que vivim. Una època de canvi, de transformació i millora, qe de tant en tant passa unes crisis d'adaptació a aquest creixement. L'actual n'és una, molt important, en la que els protagonistes socials reaccionen de maneres diferents, en la que la classe política està passant per una crisi de credibilitat, en la que la gent tendeix a imaginar que tot això ja va una mica per si sol i que els polítics ho compliquen tot -barallant-se gastant molt, donant lloc a una crisi de legitimitat de la classe política en el seu conjunt-, en la que les relacions entre a societat i la política no acaben d'estar clares, i en la que el principi europeu de la subsidiarietat jugarà un paps molt important per què la gent no acceptarà que les coses es decideixin massa lluny. Més enllà d'una certa "moda", el descrèdit de la política acabarà essent una cosa molt concreta: una exigència de control, de transparència, en definitiva, de proximitat respecte a les decisions que es prenen. El que això haurà de fer, normalment, és que les ciutats tinguin, dins d'aquest conjunt de sistemes i nivells de govern, un protagonisme més important. L'Europa que està naixent, curiosament, serà una Europa "més europea", és a dir, amb més coses posades en un nivell alt, però també amb moltes més coses situades en un nivell més baix, el de les ciutats. Més Europa i menys nació, però més ciutat. 11 �PREGUNTES DELS ALUMNES ASSIST NTS: - Vosté ha dit que la Genera .fitat hauria de pagar algunes de les despeses que té 1'Ajuntamet. Creu que això serà realment possible ? Com s'aconseguirà Com ja us he avançat, jo cre que això anirà diferent per a cada área. Es a dir, que l'Area de Cultura s'ho muntarà a la seva manera, i que l'Area de San tat o d'Ensenyament també ho faran així. En el cas d'Ensenyament, que us afecta, l'Ajuntament hi està, però hi està una mica a contra cor per què ho fa pel seu compte i paga coses que hauri de pagar l'impost sobre la renda i no amb l'impost de circulació o l'IAE. Les quaranta escoles que té l'Ajuntament s'estan pagan amb impostos locals. Quina solució es trobarà ? En el cas d'educació, l'Ajuntament acaba de formular una proposta a la Generalitat que va en la següent línea: crear una cosa que hi havia abans de la guerra i que és el Patronat Escolar. Aquest Patronat tindria totes les escoles municipals i totes les d'EGB que no ho són i pertanyen a la Generalitat, més, a partir de la Reforma, les escoles de Secundària. L'Ajuntament té quaranta escoles i la Generalitat en té unes 250. Ara, la Generalitat paga els mestres i les despeses pedagògiques i d'administració, mentre l'Ajuntament fa de "casero" per què se'n cuida de la casa; a les escoles municipals, l'Ajuntament paga els sous, 41s edificis, els llibres i tot el que cal. La solució és er un sol paquet amb tot, que constituiria el Patronat Escolar de Barcelona. Al Patronat hi hauria una doble representació: un 60 per cent seria de la Generalitat i un 40 per cent de l'Ajuntament. La Generalitat manaria en les directrius, Os programes i l'orientació general; la gestió del Patronat s'encomanaria a un segon nivell, que podria anomenar-se Institut, c n l'Ajuntament tindria la majoria. Es una mica el que s'ha come nçat a fer amb els hospitals. Els quatre hospitals municipals e stan en un consorci, el Consorci Hospitalari de Barcelona, on a majoria la té la Generalitat però a l'òrgan de gestió, que es qui porta el dia a dia, té majoria les sancions, les l'Ajuntament. Les pautes financeres, es porta a nivell podríem dir-ne inspeccions, els preus, etc. "nacional", i la gestió, q e és molt important que estigui a prop, es porta en el nivell ori té majoria la ciutat. Aquesta podria ser la solució, sobre tot si entenem que, amb això, els diners els aportaria l'Ajuntament tal com ara -els famosos 17.000 milions-, però "baixant", és a dir, amb un 13 �programa en el temps que diggés: el primer any gastarem tot el que estem gastant, però l'any següent gastarem un tant per cent menys, i així successivam9nt, mentre la Generalitat anirà augmentant les seves aportacilns, d'acord amb l'Estat o no. La Generalitat ja s'espabilara per veure si els diners els treu del bilió i mig que té, o aconsegueix que l'Estat li'n doni més. Per a mi, l'ideal seria a conseguir una cosa que no s'ha aconseguit mai en aquests déu anys: taules triangulars; és a dir, que s'hi puguin seure l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament. Si no hi ha taules triangulars, no hi ha solució del problema, per què sempre que l'Ajuntament ho va ha demanar ens diuen que és cosa de l'altre, ï quan vas a l'altre et diuen que és l'un. Tot tenen una mica de raó, però 1 final un es queda sol assentat a la cadira. L'única forma és t nir-los tots dos davant. La "moda" en aquest país, der a moltes coses -fins i tot per promoció econòmica o temes culturals-, serà la de les "tres potes", sistemes que funcionaran a base de la col.laboració entre Estat, Generalitat i Ajuntament. Es el cas, per exemple, del Museu Nacional d'Art de Catalunya o, aquest una mica diferent, del Museu d'Art Contemporani, que està avui als diaris, on la tercera pota és el sector privat. A Barcelona quasi tot s'ha de fer a base de solucions d'aqesta mena. No som capital, i per tant hem d'enredar una mica a tothom per què hi col.labori. - Quin va ser el millor i el itjor dia dels Jocs Olimpics ? El pitjor va ser el primer. No em refereixo a la inauguració, sinó a l'endemà. Si a mi m'e ien a Atlanta i em demanen opinió, els diré: escoltin, el segon dia ho passaran molt malament. Els Jocs Olímpics són 27 campionats del món simultanis, amb quinze mil atletes i entrenadors, amb unes setanta instal.lacions que funcionen pràcticament alhoria i amb uns sis-cents autocars per portar la gent des de les cinc viles a les instal.lacions, més 2.000 turismes, també de la flota olímpica. Aquests sis-cents autocars feien 279 rutes capa dia -una mica més del que fa diàriament la companyia de Transports de Barcelona-, amb conductors que no eren necesbàriament de la ciutat, sinó més aviat de fora per què no hi ha prou amb els autocars que hi ha disponibles per llogar a la ciutat, i que són gent que no s'han pogut entrenar per què es guanyen la vida amb el seu autocar. Això vol dir que haurien de venir un temps abans per entrenar-se, un temps que l'hauria hagut de pagar el COOB, que, amb moltes despeses com aquesta, en comptes de tenir un petit benefici com el que tindrà hagués tingut pèdues. 14 �Hi ha un dia, el segon, en q1è tot això es posa en marxa. El dia de la inauguració, el mésIdifícil és portar les quinze mil persones des de la Vila Olímpi.ca fins a l'Estadi, tenir-los en un racó fins que surtin i després evaquar-los una altra vegada cap a casa seva, interferits amb l s 60.000 persones que assisteixen a la cerimònia. Però això és olt més senzill que el que passa el segon dia, quan es fa to això més els 27 campionats que comencen. El pitjor dia, doncs, és el Segon, però el tercer ja és una mica menys problemàtic, el quart éncara menys, el cinquè també i el sisè ja és tot fantàstic. Per què ? Per què això és com un sistema d'aprenentatge, de gups, que és molt difícil d'ordenar, i fins que no està ben entrenát del tot la gent es perd. El millor dia és en part l'4ltim, per què tot s'ha acabat..., però també el primer per què 4ls Jocs han començat. Es el millor moment, quan la fletxa encén él pebeter, per què tot una història s'ha acabat i en comença una filtra. Una història de déu anys es va acabar en el moment en que aquell dard va encendre el pebeter; totes la programacions, l'ansietat, la planificació, l'entrenament, el finançament, la previsió, tot això es va acabar i començava l'acció. - Sembla ser que la ciutat de Barcelona està agermanada amb Boston. Voldria saber si l'A untament ens podria proporcionar un institut d'aquesta ciutat nord-americana per fer intercanvis. ls americans, curiosament, són molt es pensa i els costa molt viatjar; on tenen de tot, i els intercanvis n luxe, una cosa exòtica. Però ara els Estats Units canviaran molt en aquest sentit. S'ha acabat una epoca, i aquesta època de nacionalisme americà extremat deixarà pas a una altra de més apertura, de més curiositat i de més intercanvi. Si. No hi ha cap més tancats del viuen en un país internacionals es problema. que la gent molt gran, consideren Amb Boston tenim molt bones plegats. Hi ha contactes, Medicina, però tot dependr agermanaments serveixen quan no són una capsa buida. En a què es truca allà i se'ls d que vulgui fer intercanvis. relacions. Hem fet algunes coses per exemple, entre facultats de molts de nosaltres mateixos. Els i ha gent que el vol fer servir, si uest cas, no hi hauria problema per u que busquin un institut a Boston 15 �Jo veig Europa com un sistema de ciutats. A diferencia del que passa en altres continents, les ciutats han tingut a Europa un paper molt relevant. Si abas vèiem telegràficament la història de Barcelona, la història c'Europa és la història de moltes barcelones, de moltes ciutat que han començat essent una petita colònia romana, al costat de ' la costa o terra endins, i després han fet un comtat, una república o un Estat, i algunes fins i tot un imperi, com Viena, LondrEs o París. Aquestes ciutats són les que formen la realitat física d'Europa. Europa no s'entén només en termes d'alemanys, anglesos o francesos; si només fos així, Europa estaria sempre barallada. Curiosament, amb totes les cisis que va passant, no s'acaba de trencar mai. Si jutgéssim noms des de l'aspecte nacional hauríem d'arribar a la conclussiò que Europa és impossible. Es impossible que els alemanys i els francesos s'entenguin, que els anglesos i els francesos s'estimin, que els portuguesos i els espanyols no es tinguin tinya; pera a sota hi ha una cosa que els uneix a tots, i és que les ciutats, tot i ser cadascuna ella mateixa, parlen un llenguatge comú. Els joves de Milà o de París parlen el mateix llenguatge que vosaltres, tenen les mateixes preocupacions, les mateixes manies, els mateixos ídols, les mateixes passions, vesteixen pràcticament igual. Es a dir, hi ha un sistema d'igualar Europa qúe són les ciutats. Cada ciutat és capital d'una cultura, com ás el cas de Barcelona, que té les seves ambicions de ser ella mateixa, però al mateix temps té una gran similitud i una gran germanor amb llocs com Marsella, amb els que, per exemple, s'hi barallaria en el camp del futbol. Voldria concloure demanant-v s que imagineu que formeu part d'un projecte important que es diu Europa 2000, del qual Barcelona en serà un element molt significa tiu -respectat en aquest moment-, i en el que vosaltres hi heu de jugar un paper. Podeu demanar molt d'Europa, però també odeu donar. Us demano que sigueu exigents, per què si no Eur opa no sortirà bé, Barcelona no sortirà be, però que al matei x temps us acostumeu a arriscar. La ciutat i el país no us donarar. les coses fetes. Abans es deia: hi ha gent que crea llocs de treball, els empresaris, i gent que els ocupa, els treballadors, però ara la frontera entre ambdues coses \ia desapareixent, i trobar una feina és quasi tant difícil com crOar-la. Per tant, no us limiteu a esperar la llista de l'INEM o la beca corresponent; feu-ho, però no us tanqueu a la possibilit4t d'emprendre, d'arriscar i produir les coses que considereu que ]Ja societat necessita. * 12 �- Usted habla del Patronat Escolar de Barcelona, pero hay centros concretos donde los profesores, a raíz de la reforma de la educación primaria y seculdaria, están padeciendo graves problemas y algunas discrimin4ciones. Un problema grave es el de la falta de sustituciones por parte de profesores. Quisiera saber si el Ayuntamiento tiene intención de hacer algo para arreglarlo, y cómo funcionan los temas de selección de personal ? No lo conozco con detalle, pe o es muy posible y no me extrañaría nada que no hubiera sustituci nes hasta el uno de enero. Si usted me ha oído antes entenderá po qué. Usted dice que los presupuestos de educación son cortos en el Estado, la Generalitat y en el Ayuntamiento, pero en el Ayuntamiento no son nada coros; son enormemente mayores de lo que deberían ser. Los presupuestos municipales de educación son de 12.000 millones de pesetas al año. Lo que pasa es que de estos 12.000 millones, hay, para empezar, 3.500 que vienen obligados por la ley para mantener en bien estado físico las paredes de las escuelas de EGB. De estos 3.5000 hasta los 12.000 millones totales, son gastos que hce la ciudad por cuenta de la Autonomía. Usted sabe que en Formación Ptofesional la escuela municipal está concertada, y, por tanto, ahí todavía nos salvamos un poco con una subvención, pero que de todos modos no cubre ni mucho menos las necesidades de los costes, Repito. Lo que el Ayuntamiento está haciendo es proponer a la Generalitat la creación de un Patronat Municipal Escolar, en el que se pongan en común tildas las escuelas, nacionales y municipales, y que esto se cestíone conjuntament, también con presupuestos conjuntos. Mientras esto no sea así, estaremos en una situación absurda en la que todos los señores que estamos aquí estaremos pagando 8.000 millones de pesetas dos veces: una con el impuesto sobre la renta de las personas físicas, el impuesto de sociedades, el IVA, es decir, todo lo que pagamos al Estado y a la Generalitat; y otra en el momento de pagar los impuestos municipales. Y est no es justo, porque los ciudadanos de Madrid, Valencia, Bilbao o Tarragona no lo tienen que pagar. la - Actualment hi ha molt p oblemes per poder entrar a Universitat, però quines pos ibilitats hi ha d'accedir a altres sortides i altres professions N'hi ha. Jo estic d'acord en què encara està tot orientat cap a 16 �fer grans obres de tot tipus: esportives, viàries, l'aeroport, torres de comunicacions, aleries de serveis, clavegueres, platges noves, port olímpic. D'aquests 900.000 milions de essetes, la meitat són privats; una inversió privada que s'ha fet per treure'n beneficis. Per exemple, a la Vila Olímpica, on nosaltres, com a sector públic, vam preparar el terreny, vam fer les clavegueres, vam treure la via del tren, etc., la urbanització de les cases les va fer una empresa en la que el sector públic només és una part -un 40 per cent, un vint per cent de l'Ajuntament-. En el Port olímpic ha passat una mica el mateix. Telefònica, que en el fons és una empresa privada que cotitza al mercat, fa tot un seguit d'inversions en la xarxa de fibra òptica -250.000 milions en quatre anys-. La resta d'aquests 900.000 milions són d'inversió pública, la meitat de la qual correspon a l'Estat, que és el gran inversor públic. A l'Ajuntament, per tant, només li queda una quarta part, el que representa una octava o una dècima part dels 900.000 milions. La inversió feta al voltant dels Jocs Olímpics, la inversió del 92, a la ciutat li pesa, però la pot aguantar. A més, totes les obres que s'han fet donen un rendiment, per què des de que hi són la ciutat Os millor, té més inversió, no hi ha més activitat per què ara hi ha crisi però hi ha menys crisi de la que hi hauria si no s'haguessin fet. En canvi, el que si és una pifoblema econòmic per a aquesta ciutat és que, pel fet de no ser capital i voler-ho ser, té molts més equipaments a costa dels ciutadans dels que tindria. Els equipaments que, torno a dir, a Madrid o a París fa l'Estat, aquí els fa la ciutat. Això és el que nosaltres n diem despeses de capitalitat, o despeses de suplència, pe què aquestes despeses supleixen despeses que haurien de fe els nivells de govern superiors, sigui l'Estat o sigui la Generalitat. Aqui hi ha, bàsicament, ensenyament, cultura, serveis socials i alguns altres conceptes com sanitat. Aquests són serveis que l'Ajuntament fa i que la ciutat es paga a ella mateixa, quan normalment en una altra ciutat els pagaria l'Estat o l'Autonomia. Per exemple, en ensenyament , a Espanya no hi ha cap ciutat que tingui escoles d'ella mateixa , que tingui un sistema escolar. En aquest país, els sistemes C scolars són sistemes nacionals: la "escuela nacional" abans, i ara l'escola de la Generalitat, que té els mestres, els edificis , el material, etc. A Barcelona, en canvi, hi ha quaranta escole s que són municipals. I hi ha quatre 6 �variades, des de fabricaci4 de liposomes fins a elaboració de mapes, passant per contabilitat per ordinador. Si voleu són feines senzilles, amb gent mplt jove, però són gent que es van espabilant. La idea és queiells hi estiguin quatre anys com a màxim i després pleguen o es uanyen la vida a fora, deixant el lloc buit per què uns altres uguin venir. Jo em penso que us interessar a fer una visita un dia a Barcelona Activa, amb la directora i e Quico Trillas. A més, hi ha altres programes interessants. Un d' lls és l'ODAME, d'orientació i ajut a dones empresàries, que h permès que 260 dones hagin creat empreses de tota mena. Se'ls dóna un recolzament inicial per què puguin moure's en el món de la burocràcia, dels bancs, etc. En aquesta ciutat hi ha cent(Inars de dones que, tenen ganes de treballar, que no trobes feina salarial i que voldrien instal.larse per fer des de patrons fins a serveis de traduccions o de tota mena, però no poden fer-ho per què els falten les nocions bàsiques per muntar una empresa. Tot això se'ls explica, i està tenint un èxit molt gr n. L'altra dia vam estar donant els diplomes d'ODAME, i potser h ha dos-centes empreses creades en els últims anys, algunes d'el es amb un èxit brutal. Hi ha algun altre programa en el mateix sentit, i amb el Quico Trillas podeu tenir-hi accés. - El fet que Estat i Generalitat no es posin d'acord, pot repercutir negativament a Barcelona ? Això s'exagera molt, però /a l final sempre ens acabem posant d'acord. El que passa és que el més visible és la polèmica. Si mirem la premsa d'avui (-asafa La Vanguardia-), en aquesta polèmica sobre el Museu d'Art6Contemporani, diu "Guitart apoya a Bohigas para reducir el poder ejecutivo de la Fundación en el MACB", a plana sencera; després surt l'Alcalde dient "Habrá acuerdo", però en un espai molt petit. Els diaris no vénen si no hi ha "cacau". Aquesta polèmica beneficiarà a La Vanguardia, que vendrà una mica més, però després es posaran tots d'acord. Es posaran d'acord per què aquests senyors privats han reunit 800 milions de pessetes de dona c ions per comprar quadres. El que passa és que sempre es dóna aquesta sensació de baralla. - Per què l'Ajuntament encari conserva l'escut de Barcelona que es va; imposar durant el franquisme ? 18 �No. Això és el diu un seny a r que es diu Cardona i que hi està emparrat. (-L'Alcalde s'aixeca i dibuix a la pissarra de l'aula-) Això és l'escut de Barcelona, amb les quatre barres i dues creus de Sant Jordi. Es veuen due barres a cada banda per què és un camp de quatre barres sobre 1 qual s'han posat les dues creus. Jo sempre ho heu vist així, encara que al llarg de la història hi ha hagut de tot. L'Altra dia 4a venir un fotògraf d'una revista a l'Ajuntament, i hem va fer fotos davant de cinc escuts diferents. N'hi ha via de moltes formes; alguns tenien dues barres a cada banda i les dues creus, uns altres quatre barres per banda i les creus, i fins i tot un que terra tres barres a cada costat. Jo us diré per què es fa servir aquest que dius que és franquista però no és ni de bon troç. Si tu fas un escut amb quatre barres per banda, el gruix de la Greu és molt més gran que el de les barres, que es reconverteixén i deixen de ser-ho, per què les barres són barres si són preu gruixudes -s'ha de tenir molta barra-. Estèticament és do]lent. I si en vols fer quatre però gruixudes, aleshores no deixés espai per al fons, que ha de ser groc. En colors, el vermell i el groc poc clars es converteixen en taronja si es miren de lluny. Per exemple, si mireu les empreses d'enderrocs, que totes es diuen Pérez, Martínez o González, totes es posen escuts amb quátre barres, i si poguessin se'n posarien setze; sembla que, per què se'ls consideri ben catalans, pensen que, quantés més barres millor. Amb aquestes coses, però, no es pot jugar tassa. - Barcelona ha estat capital de l'esport amb els Jocs Olimpics. En aquest institut també hem patit, i molt, els problemes de les obres dels cinturons, i encara queden restes per acabar d'arreglar. També ens fan fálta unes instal.lacions esportives millors. Quan s'arreglarà tot això ? Mireu, aquí està el regidor del districte, i ell us pot contestar millor que jo. (-Parla Albert Batlle-) Com ja coneixeu, això era un orfelinat, i quan va deixar de serho es va passar a l'Ajuntament. Quan va venir l'Autonomia, l'Ajuntament va cedir l'edifici a la Generalitat per què s'hi posés el BUP i la FP. El Con4ell Escolar que hi havia aleshores va venir a l'Ajuntament i en. van dir que el centre no tenia les 19 �la Universitat, i a més és ura cosa genètica que es transmet de generació en generació: el camperol vol que el seu fill no ho sigui, que tingui estudis pr:_maris, i l'obrer industrial vol que el seu fill no sigui i tingui estudis secundaris i Batxillerat, i l'administratiu, que ja té tot i això, vol que el seu fill vagi a la Universitat. Es un atavisme, una cosa que portem gravada a dintre i és molt difícil de combatre, si és que s'ha de combatre, per què té molts aspectes positius. Però en té de negatius, pel que té de minusvaloració de la feina que es fa sense la quota de formació que es considera "desitjable", i que moltes vegades la història demostra que es fa millor, que la fa la gent més feliç o que fa la sacietat més rica. I tots elstem cansats de veure ídols nostres que no van acabar no sé qin curs de no se quin nivell de l'ensenyament, i que es van cedicar a un altra cosa; metges que de sobte van veure que la pintura "ero lo seu", o aquell que es va dedicar a la mecànica i va acabar fabricant cotxes. Encara que aquests sempre s'exageren -els americans, sobre tot, en fan exemple general-, j. per tant hem d'anar una mica en compte, jo crec que a vosaltres us tocarà trencar una mica amb aquest atavisme. Us tocarà plantejar-vos obertament què feu. Hi ha la famosa pregunta de "est1dias, trabajas o diseñas", però us tocarà plantejar-vos seriosam4nt una quarta resposta, que pot ser la d'emprendre, la d'"establit-se". Potser a algú de vosaltres li tocarà no treballar a sou; també podeu esperar la trucada de 1'INEM, però potser no arribp, o seguir estudiant però arribarà un moment que no podreu est diar més. Aleshores us haureu de plantejar produir, i produir vol dir que en la frontera entre la formació profesional i la c eativitat empresarial hi ha coses. N'hi ha moltes menys de les que hauria d'haver per facilitar-ho, però n'hi ha. L'Ajuntament de Barcelona, cue no té tampoc -com sempre passacompetències en aquesta matèria, va decidir, el 1984, que ja estava tip de veure gent sensé feina i sense oportunitats de fer negoci, va muntar diverses coses. Una d'elles va ser Iniciatives, una societat de creació d'empreses privades amb algun element d'interés general. Pero va fer altres coses, situades a la frontera entre el mercat i eT no mercat. Són uns programes que estan agrupats al voltant d' na institució que es diu Barcelona Activa. Barcelona Activa té, allà On era la fàbrica de la Hispano Olivetti a la Gran Via, un v}ver d'empreses, àmb uns mòduls de 15, 20, 30 metres quadrats. Hi ha instal.lades 40 o 50 petites empreses d'un, dos o tres treballadors, que van les coses més 17 �^^ r instal.lacions esportives que`ha de tenir; vam contestar que això estava cedit a la Generalitat, i és a ella a qui li correspon construir aquestes instal.lacions; nosaltres ja construïm els equipaments esportius a les escoles de primària. Aleshores, la Generalitat va dir que el te reny no era seu, que l'Ajuntament els havia cedit l'edifici erò els terrenys del voltant no. Llavors vam fer un acord de cessió dels terrenys a la Generalitat, que s'acabava el mes d'abril d'aquest any. Vam negociar la nova cessió a la Generalitat, per un periode de temps més llarg, per què pogués fer les noves instal.lacions; vam estar negociant, l'Ajuntament va ilposar un cànon -que és un principi segons el qual l'administració autonòmica paga per fer servir un espaí que és propietat de to s els ciutadans de Barcelona- de 15 milions de pssetes, això va anar al Consell Plenari de l'Ajuntament, es va aprovar 4er unanimitat de tots els grups, i ens vam trobar amb la sorpresa que el Departament d'Ensenyament, després d'haver-ho pactat tot, no ho va acceptar. I ara estem en aquestes. Suposo que, com deia l'Alcalde, també amb això arribarem a un acord, i les instal.lacions esportives les construirà l'administració a qui correspon i farà el manteniment i arranjament de tot el que gieda pendent. (-Torna a intervenir l'Alcalde -) Potser s'hauria d'explicar qie en la història recent ha succeït que l'administració que ha d'invertir, sigui en ensenyament, en vivenda, en el que sigui, demána la cessió gratuïta dels terrenys a tots els ajuntaments. Com els diners són pocs, els ajuntaments normalment ho han cedit, per $uè si no no hi hauria inversions. Jo crec que ara això també cazviarà. Canviarà per què, segons els càlculs que es fan, la Generalitat hauria de gastar a Catalunya tant com el que gasten tots e s ajuntaments junts, és a dir, que els diners es gastessin meitat i meitat entre Generalitat i ajuntaments. Però resulta qse la Generalitat ja està en aquest nivell però els ajuntaments estem encara a la meitat. Els ajuntaments, per tant, creiem que d'aquí el 2000 s'ha d'arribar -aquest és l'objectiu que h i ha fixat- a una igualació de les públiques despeses públiques local amb les despeses autonòmiques. I això només es podrà aconseguir a través de transferències de recursos d l'Estat i les autonomies cap als ajuntaments, que ja és que s posa el principi de subsidiarietat, econòmicament parlant. Una de les coses que passarà s que els ajuntaments diran: no, si vostés volen fer unes cases o una escola, o si els meus ciutadans demanen que vostés facin uns eterminades instal.lacions, vostés 20 �hauran de comprar, o llogar acuests terrenys, que seguiran essent de la ciutat, es mantindran en el seu patrimoni. Inicialment passarà que la Generalitat irà que no ho fan; ho faran a la ciutat del costat, però arrib ra un moment que els ajuntaments es negaran tots per què això vol dir descapitalitzar les ciutats. 21 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4202 Title A name given to the resource Institut de batxiller Carles Riba / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Breu història de Barcelona. Projecte de la Europa 2000. Barcelona és la unica ciutat d'Espanya que té escoles, museus i hospitals municipals, això vol dir que Barcelona està gastant per compte de l'Estat i l'Autonomia. Com a ciutadans de Bcn paguem dos tipus d'impostos: els que es paguen a l'Estat (i que desprès una part reverteix a la Generalitat) i els impostos locals. Això vol dir que paguem dues vegades. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut de Batxiller Carles Riba Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Barcelona Autonomia Balança fiscal Urbanisme Infraestructures Acció política Model social Educació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1297/19921120d_00515.pdf 2b9146db8cbe2222c8c9732568c3ef7d PDF Text Text CONFERENCIA "OLIS" Saló de Cent 2)/11/92 Totes les ciutats metropolitanes europees, repeteixo, totes les ciutats metropolitanes europees, s'enfronten als mateixos problemes derivats d'una mobilita rígida en hores puntes, en la que es concentren quasi la mei at dels viatges, i majorment assegurada pel vehicle privat que en promig, a tota Europa és utilitzat per fer el 75% dels tr.ljectes. Aquests problemes, que són coneguts de tots, són e-s referits a la pèrdua de 1' espai urbà pel vianant, la pèrdua de temps, la contaminació, el soroll i també la malversació d'una font energètica esgotable i quasi esgotada com s el petroli, i de forma induïda, és a dir, indirectament, la desvalorització d'importants zones urbanes. Problemes tots ells que suposen un altíssim preu en termes de qual tat de vida i, al mateix temps, problemes socials per excel.lència, fruit d'un conjunt de decissions privades cadascurpa de les quals per elles mateixes no són culpables, no es poden considerar culpables i, per tant, que no podem deman.r que canviïn fàcilment. La decissió privada d'utilitzar e cotxe per anar al lloc de treball, al centre de la ciutat, o és ni millor ni pitjor que una altra decissió en si mateixa; el problema surt o emergeix quan aquesta mateixa decissió =s presa per un determinat nombre d'individus simultàniamen., perquè les ciutats i les seves infraestructures viàr'es no poden créixer �paral.lelament, indefinidament. Però en el moment d'arribar al seu límit d'utilització ens pregintem: a quins individus es deixa entrar en cotxe i a quin no? quins són els -entre cometes sempre- culpables i qui s no ho són? Vet aquí els problemes fonamentals, que són problemes de discriminació en el sentit científic de la paraul , que són problemes, per tant, de coneixement. Deixi'm ara que esmenti amb la mateixa gravetat i amb la mateixa superficialitat, quasi diria, amb què he anunciat alguns dels problemes, deixi -ne que amb la mateixa simplicitat digui les vies d'algu es de les solucions que tots coneixem, sense cap innovació. Nosaltres no podem, doncs, culpabilitzar el cotxe, 1'autmòbil, dels problemes del trànsit simplement, sense més i ensar que restringint el seu ús tindríem la solució, genèricamEInt, absolutament. Això no és possible. Hi ha una sèrie de viatges pels quals el tipus de transport més eficient, en termes socioeconòmics i , fins i tot, en termes energètics, és encara el cotxe privat, ho hem de reconèixer així, és així. I el que cal trobar és precisament el repartiment modal de transport més eficient entre aquest mode i els altrEs modes de transport. La mobilitat urbana del futur ha de E er per força, doncs, i això és potser el punt essencial de 1 a meva breu exposició, una mobilitat multimodal en trajectes que començaran en cotxe, en pàrquins d'intercanvi on del cot xe es passarà al tren, a l'autobús o al metro, i en micr obusos a la demanda per 1 �aproximació al final del trajecte .Una mobilitat multimodal que per nosaltres és dir molt, a lo millor per l'opinió pública en general no és dir res, vol dir una paraula molt difícil d' entendre, nosaltres l'haurem datar traduint, una mobilitat multimodal que haurà de ser àgil i sense ruptures i per la consecució de la qual cal, en prjLmer lloc, acabar amb aquesta ruptura de gestió entre el transport públic el transport privat i el pàrquing. Hi ha d'havr-hi algun tipus de connexió entre la gestió de cadascun d'agiest tres sistemes:transport públic, transport privat i aparc4ment. De fet, ja avui tots som, en un moment o en un altre, usuaris del cotxe de l'autobús i del metro. Perà les decissions privades de quin mitjà utilitzar en cada moment no sempre es tradueixen a nivell global en un repartiment odal òptim, no sempre. En llenguatge econòmic diríem que la multimodalitat demanada no coincideix amb la multimodalitat o fertada o oferida, és a dir, • que hi ha més possibilitats de fer millors viatges o trajectes que no pas els que nosaltres n Drmaiment o espontàniament escollim. I aquest dasajust entre oferta i demanda requereix tant mesures sobre l'oferta, ampl }ant-la i millorant-la, com mesures sobre la pròpia demanda, modificant adequadament, si es pot -si podem- els hàbits de comportament. Ampliar i millorar l'oferta és relativame4t fàcil, però val molts diners. Tots ho saben, tots e s alcaldes ho sabem i els tècnics també. Modificar la demanda, en canvi, pot costar menys diners, però és enormement mé s difícil; és més fácil des �del punt de vista conceptual fer una obra tan gegantina com són les noves rondes de Barcelona el "belt -ring, el boulevard periphérique", si vostès volen, de Barcelona, és més fàcil conceptualment fer això que ha co$tat, segurament, doncs, 25 anys en aquesta ciutat si ens posem a comptar els anys que han belt" passat des del primer moment en qlè aquest "boulevard o es va dibuixar a l'any 65-70, que modificar població i, problemes els hàbits, per tant, financers, problemes de d'estimació de ciment, fluxes é les tanmateix més fàcil fer-ho pautes de de conducta la demanda .Aquesta està formada, no de pro lemes de fer o, d'enginyeria, de disseny sinò que està composat encara més difícl d'aprehendre, la no de no de o inclús d'un element ifícil de modificar, difícil de convèncer i de combinar que és el cervell humà, la voluntat individus que cadascú té les humana, la decissió de milions d' seves cal preveure pròpies induccions, segurament, poder estimular, que •al, que cal, segurament, poder induir però que no es poden modificar d'' na forma autoritària, per decret. Hi ha tres maneres fer-ho, teòricament, de modificar la demanda: d'una forma més o menys taxativa, dictant lleis i introduint r astriccions, d'una forma competitiva mitjançant mecanismes de mercat que poden induir, evidentment, determinats comportaments i de forma cooperativa, esperant que els agents individu als adoptin voluntàriament, adaptin voluntàriament el seu co; portament.En el cas de la mobilitat, com en molts d'altres, es solucions no poden venir més que de la combinació de tot tres maneres de gestió �social; aquesta és la conclusió, molt senzilla, molt òbvia si vostès volen, però tanmateix difícil de desenrotllar, que nosaltres avui posem sobre lt instruments específics de gestió taula amb, evidentment, er cadascuna d' elles però, en tot cas, combinant aquestes tres maneres de gestió social: la que té a veure amb les lleis i les ordenances, la que té a veure amb el mercat, indispensable en el nostre sistema, potser l'element fonamental i inducció d'actituds, amb la que té a veure amb la 1 adaptació voluntària de comportament per part dels agents. No és el menor problema, i ho obert, un tema lateral, no vul ull deixar com un tema aquí entrar en ell però vostès seria bo que ho tinguessin "in the back of yours minds" com diuen els anglosaxons, és a dir, moquí, al darrera del cap, com alguna cosa a mantenir oberta, no és el més senzill dels problemes, el fet de què les regles del joc dels nostres sistemes de circulació urbana, i Ge conducció o de camí en els carrers de les nostres ciutats n sempre són accepatdes. En tots els models, en tota la moc alística, suposem que els agents, que els actors dels drantes que nosaltres modalem o simulem actuen d'acord amb unes lleis de raonabilitat o de probabilitat. En el nostre cas á questa hipòtesi és solament, relativament veritat, parcialment veritat, és adir, el grau de compliment de les normes prèvies a 1 sistema, per exemple, els cotxes passen per les calçades i els vianants passen per les �voreres, els cotxes ,evidentement -aquest és el primer supòsit del model que nosaltres farem-, ls aparcaments es fan el els llocs per aparcar o en aquests 11 cs previstos en els cantons en una lateral de les calçades perquè es puguin fer sense interferència del tràfic ni de_s vianants, i per d'altra banda, doncs, uns i altres, tràfic de vehicles i vianants no estan impedits pel procés d'aparcament, no estan interferits pel procés d'aparcament. Això .ón hipòtesis prèvies, que nosaltres assumim, és el punt de partida dels nostres models. La gent paga les seves sancions és a dir, quan hi ha una se suposa, una acció infracció d'aquestes normes hi a, punitiva, més o menys aleatòria, que cobreix una part de les sancions, però suficient com per antenir aquestes infraccions de les normes de joc a un niv-il relativament baix dels comportaments de tots els actor del sistema, i aquestes sancions són pagades en un percentatge relativament alt; si no és així, evidentment no podem ni tan sols preveure què passarà amb un sistema. 1 bé, tanco l parèntesi. Tots aquests supòsits són tots ells relatiu ament falsos, realtivament falsos i, per tant, falsegen ta bé la bondat de les nostres previsions estrictament tècniques. Només vull, en el moment de tancar aquest parèntesi, deixar b n clar que la meva esperança és que hi hagi un feedback entr la nostra modalística i el compliment de les regles de joc.Es a dir, que el fet que avui estiguem reunits aquí, i que al darrera d'aquesta reunió hi hagi hagut tantes hores de treball, de tantes ciutats diverses i d'organismes tan importants i dotats de tan de prestigi i el �fet que d'aquí surten unes línies d'avenç de cara al futur ha de servir, també, per convèncér els ciutadans que estem treballant per ells i que, per tant, les normes, que estan establertes com a base, com a I supost bàsic del sistema, segurament s'han de cumplir més. De manera que nosaltres avui hem d'avançar en dos fronts: un, a nostra modalística, inclús la nostra planificació, inclús (pis instruments d'intervenció estic segur que milloraran d'instruments que posem al serv optamalitat del conjunt del ciutadà perquè el seu moviment sigui òptim, i perdoneulla reiteració, avançarà en aquestes sessions i al mateiox t mps jo crec farem el grau de separació entre qualsevol model i la realitat sigui menor. Per què? perquè els ciutadans s?aniran convencent de què efectivament som productors d'un producte que ells demanen i s'ha de fer el possible perquè aquest producte s'assembli al que ells volen, i en aquest sentit és més fàcil que estiguin disposats a estar dins de les reg es, a "ne pas tricher" com dirien en francès "a bite by the ules" de manera que tot això crearà una convergència a favor què models més eficients i regles del joc més respectades f.cin els carrers més amables que, en definitiva, és el que aquí ens proposem. I vaig a acabar. Amb quins instr ments nosaltres hauríem de poder comptar. Jo crec que, des d'un punt de vista econòmic, primer, des d'un punt de vista e ergètic i des d'un punt de vista ecològic, caldria aconseg ir, com hem dit, canvis �cooperatius, amb adaptacions voluntàries dels agents mitjançant sistemes avançats d'informació dinàmica i en temps real, entre altres, els segúents L informació sobre 1' estat de la congestió, en temps real, a b solutament bàsic peroder P gestionar òptimament qualsevol si tema, inclús el més senzill; informació sobre les rutes òpt mes en termes de cost i en termes de temps; informació sobr els aparcaments més propers i els seu grau d'ocupació i infor ació sobre el temps d'espera per la propera unitat de sistema el transport públic,sigui el metro o sigui l'autobús. Aques t es quatre informacions em semblen absolutament bàsiques er poder gesionar de forma eficient; una altra informació q e cal donar i introduir amb ella, el que he anomenat formes ompetitives de canvi, és la informació del cost de la mobiitat i de la seva variació segons el moment i el lloc. Infor ació, doncs, en forma "preus dels serveis de mobilitat" que reflecteixin el seu cost social, el cost real, no només el cost que efectivament es paga sinó la inducció dels costos que es generern sobre els demés ciutadans o sobre el col .lectiu dels ciutadans en l'agregat, és a dir, sobre el sector públic en darrera instància. Informació doncs que incentivi o desincentivi determinades decissions i, per tar t, i en concret, primer, una fiscalitat per l'ús del vehicle, segurament una fiscalitat per la seva tinença, però no és suficil ent, aquesta, una fiscalitat el més adaptada possible a l'ús c ue se'n fa perquè potser no, pot ser òptim o no molt lluny de l'òptim el fet de què una determinada taxa de motorització augmenti i tanmateix pot ser �radicalment lluny de l'òptim que aquest taxa de mobilització es tradueixi en determinades utilitzacions. Per tant, repeteixo, una fiscalitat de l'ús i no només de la tinença del vehicle; segon, tarifes variables pel pàrquing i pel transport públic, i tercer, bitllets combinats per diferents serveis, és a dir, la capacitat d'oferir pro uctes complerts, per dir-ho així, que el propi sistema, nosaltres, haurà seleccionat o haurà proporcionat al client, al,públic. Poder doncs fer, en definitiva, política de mobilitat amb sistemes de preus. Per últim, també caldrà reforçar per la via de les lleis i de les normatives i de les ordenances, les mesures que s'adotpin perquè no hi hagin incentius a= comportament exterior al sistema. Si bé en diferent grall d'intensitat totes aquestes mesures no poden ser desenvolupa4es i implementades per les ciutats de forma aïllada, ence ra que la mobilitat sigui competència exclusiva de les ciut- ts.Les mesures d'ordre legal requereixen també el concurs de 11s administracions estatals i de l'administració comunitària que està dotada d'un poder de suggestió i de legitimitat inicualada en aquest moment per cap de les altres administracions que hi ha entre Brusel.les i el barri més petit de les nostres ciutats. Tot i la polèmica política sobre la subsidiarietat, que evidentment les ciutats la sentim com a molt positiva, polèmica que les ciutats sentim i pensem que és enormement positiva perquè ens acosta al nivell de legitimitat, hem de relonèixer i hem de dir ben alt que moltes vegades des de la nostra autoritat no tenim prou �autoritat moral encara per convèncer els nostres ciutadans d'opcions, d' actituds o decisions que sobre el paper són òptimes i que tanmateix en la realitat dels nostres carrers no es practiquen. En canvi, algines d'aquestes decissions, dotades de la legitimitat moral q e va unida al nom d'Europa i a aquelles dotze estrelles, poden ser escoltades potser amb més gran atenció pels nostres ciytadans per molt que moltes vegades des d'un punt de vista p lític això pugui semblar el contrari. Les mesures d'ordre legal requereixen també la col.laboració, doncs, interadministrativa,i els altres dos tipus de mesures requereixen, 4 més d'aquesta coordinació entre administracions, la col.lab ració amb la indústria, molt important, i amb els centre de recerca i amb les universitats, molt en particular Gmb la indústria. Barcelona a través de la seva participació n el grup Eurociutats està proposant des de fa mesos una ossible reunió entre grans ciutats i grans indústries que tieballen en la producció de l'automòbil. Per què? perquè només aquesta reunió de grans ciutats i grans indústries darrea de la qual hi veiem, per altra banda, totes les ciutats moltes petites indústries, només aquesta reunió, repeteixo, pot finalment definir quin serà l'automòbil de l'any 2000 o del 2010 i quins seran els carrers de l'any 2000 o com seran els carrers del 2000 o del 2010. Només aquesta convergència o confluencia d'indústria i autoritat local, sota la legitimitat moral de les dotze estrelles, només aquesta conjunció pot, jo crec, finalment, donar una sortida real al nostre problema i crear la polis, la �ciutat que des del fons dels nostes cors i des del fons de la nostra història hem estat prefigu ant i desitjant. Per tant, contactes amb la indústria, m semblen a mi totalment necessaris i, per descomptat, bil teralment amb els centres de recerca. Jo penso que no està 1 uny el dia en què els grans fabricants europeus de l'auto òbil i les grans ciutats europees s'hauran de seure, seutan amb projectes concrets i dates ja possibles en el calen ari per tal de començar a treballar en una cosa que interes a a tots dos , perquè no hi ha cap ciutat que estigui intere sada en dimensionar models d'optimització del trànsit per un cotxe que no sabem com serà, no n'hi ha cap, seria absurd que pretenguessim fer una modalística per un cotxe que no abem quin serà o com serà i no hi ha cap gran indústria que e tigui interessada a fabricar cotxes per autoritats locals que o coneixen com reaccionaran davant de la pol.lució, dava t de la preferència pels vianants, davant de la preferèn ia per la ciutat silenciosa, etc. No hi ha cap indústria de lts importants, cap empresa de les importants, que avui sigu capaç de comprometre els milions i milions d'ecus que s'han de comprometre per desenrotllar el nou producte se se saber què pensen els que regiran la vida de les ciutats n les quals aquests cotxes emplearan el 90%, el 70% o el 5 % del seu temps. Per tant doncs, col.laboració també amb la indústrai i, torno a dir, d'una forma lateral i enormement i mportant, amb els centres de recerca i les universitats. Aquest triangle ciutat, indústria �o empresa, universitat és la b se de la qualitat de vida europea. No n'hi ha d'altre, és 1P única via per anar endavant en aquest continent que, com altes continents, té ciutats i té camp i té problemes socials i é problemes regionals, però com cap altre sistema, com cap altre continent, és sobretot un sistema urbà, estès, un sistema de ciutats que s'aprecia des del datèl.lit d'una forma c ara, que té les seves concatenacions, les seves estriicturacions i una altíssima densitat urbana. I acabo aquí. Crec que els pro.ectes de la xarxa Polis que estem desenrotllant i concretamen 1 projecte GAUDI, un dels 5 europrojectes d'aquesta xarx amb el suport tècnic i financer del projecte ATT, de la direcció general XIII de la Comunitat Europea, és una línia d'avenç sobre, són línies d'avenç en aquest sentit. En el projecte GAUDI, que lidera aquesta ciutat hi col.laboren d'una forma molt protagonista, les ciutat de Bologna, Dublín, Marsella i Trondheim i hi participen 25 partners més entre -ls que hi ha tant indústries com centres de recerca. El projecte GAUDI és, per tant, un exemple de la col.laboració de la que estic parlant, de la que he parlat anteriorment i és tamb: un exemple experimental de les mesures i els instruments c e gestió de la demanda de mobilitat que he comentat poc aba s. Objectiu:poder pagar amb una sola targeta tots els serveis urbans relacionats amb la mobilitat, am dir-ho així, és a dir,pàrquings, cada acte de mobilitat, per eatges, autobús i metro, que �cada trajecte combinat utilitzant aquests diferents modes. Per Tant una mobilitat multimodal, Sense ruptura i amb unitat de criteri. La xarxa polis, promogudh pel moviment d'Eurociutats, sota 1' impuls de Lió, i tatué de la nostra ciutat i actualment amb el paper rellevan comissió de Leeds, que presideix la de tranports d' Eur ciutats, fomenta aquesta col.laboració entre ciutats, indústries i centres de recerca. Aquesta és una iniciativa de la gibe tots ens sentim orgullosos de formar part des dels seus i icis; des de llavors les conferències de Munich, Birmingh m i Atenes han anat aplegant cada cop més ciutats fins a lel 33 ciutats que avui som presents . Però, a més de conf rències, la xarxa Polis ha estat capaç de generar projectes concrets, com els cinc avui en desenvolupament en el programa comunitari ATT, gràcies també a la sensibilitat urbana dels responsables d'aquest programa comunitari. Experiènci s com les encetades per la Direcció General XIII donant cabuda a diverses europees conjuntament amb les ciutats indústries perquè cerquin solucions comunes per problemes cc muns són un exemple d'acció concertada que cal difondre i etendre. Per això, em plau anunciar que avui serà entre r. osaltres el senyor Michel Carpentier de la Direcció General XIII amb qui volem analitzar i trobar més,si s'escau, formes de col.aboració futures. Benvingut a Barcelona Ord Doc 1 #3 "Polis". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4203 Title A name given to the resource Polítiques i estratègies urbanes per una mobilitat sostenible / Obertura conferència POLIS. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Transport públic Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1298/19921209d_00517.pdf 6eac512f398856d745b4ea5ac3e11cf5 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde sobre "Los Ayuntamientos y las ciudades en la construccióT de Europa" Dimecres 09.12.92. Hotel Gasteiz 20.15 hores. 1. EUROPA, LAS CIUDADES Y EL CIVSMO. - EN ALGUNA OCASIÓN RECIENTE S ME HA PREGUNTADO SI TIENE SENTIDO SEGUIR PREGONANDO LA EUROPA DE LAS CIUDADES CUANDO LA CONSTRUCCIÓN DE LA EURÒPA COMUNI ARIA ESTá ENCONTRANDO CON FUERTES OBSTáCULOS. HOY, LA COLABORACION DE LAS CIUDADES ES LA RED DE SEGURIDAD DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. EN PRAGA, EN OCTUBRE, Y EN LIpBOA, EL SáBADO PASADO, COMO EN EL SENO DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA QUE ME HONRO EN PRESIDIR, LAS EIUDADES DE UNA Y OTRA PARTE DE EUROPA, DE TODOS LOS PAISES, ESTáN DANDO PASOS IMPORTAN- i TES DE COLABORACIÓN. - NO SE PUEDE CONCEBIR EUROPA S N LAS CIUDADES. EUROPA HA SIDO SIEMPRE, EN LA HISTORIA, UN SISTEMA DE CIUDADES. AMÉRICA, EN CAMBIO, ES UN SISTEMA DIFERENTE, DONDE EL VALOR DEL SUELO ES MUCHO MáS BAJO, DONDE LA MOVILIDAD ES UN VALOR MáS r. IMPORTANTE QUE LA RADICACIÓN, DONDE LA CONSTITUCIóN (A DIFERENCIA DEL TRATADO DE MAASTRLCHT) NO CREA LA COLECTIVIDAD LOCAL NI, POR TANTO, LA P A G` ik",` --k TEGE. �LAS CIUDADES DE EUROPA, EN AMBIO, FUERON LAS QUE CREA- RON CONDADOS, REPÚBLICAS E INCL1ISO IMPERIOS: ATENAS, ROMA, PARIS, VIENA, LONDRES, BERLIN, TOLEDO, MADRID, PERO TAMBIÉN (5 rei, FLORENCIA, MUNICH, MANCHESTER, AMBERES, ROTTDERDAM, MILáN, BARCELONA, COLONIA, BRUSELAS, SONTIAGO DE COMPOSTELA, VENECIA, EDIMBURGO, PRAGA O MONTPELL*ER. EN REALIDAD, AHORA MISMO, QUIZá YA NO SEA IMPORTANTE SABER SI LAS CIUDADES CREARON Ij,AS NACIONES O LAS NACIONES CREARON LAS CIUDADES. PERO ES II'^E PRESCINDIBLE DEJAR SENTADO QUE, POR DEBAJO DE LOS ESTADOS, LtNA NACIÓN O VARIAS NACIONA LIDADES O REGIONES Y MUCHAS CIUDADES SON EL PATRIMONIO DE EUROPA, EL MáS PRECIADO, EL M4S CARO DE MANTENER, PERO TAMBIÉN EL MáS PRODUCTIVO. LA PRESENCIA DE LAS CIUDADES EN LOS ORGANISMOS INSTITUCIONALES DE LA COMUNIDAD EUROPEA SE ENFRENTA HOY A LOS DESEOS DE AFIRMACIÓN DE U1 GRUPO DE COLECTIVIDADES TERRITORIALES, REGIONALES, ALGL NAS DE LAS CUALES LLEGAN A PEDIR LA EXCLUSIÓN DE LAS CIUDP DES DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE LA COMUNIDAD EUROPEA, UE SÓLO POR SU NOMBRE PUEDE INDUCIR A CONFUSIÓN, PERO NO F$OR SU CONTENIDO, SEGÚN HA ESTABLECIDO EL TRATADO DE MAASTRI CHT. LA POSICIÓN DEL CONSEJO DE LdS MUNICIPIOS Y LAS REGIONES DE EUROPA (EL CMRE) ES CONSTITU]R EL COMITÉ DE LAS REGIONES �CREADO EN MAASTRICHT SOBRE UNA BASE EQUILIBRADA PARA DESARROLLAR DURANTE LOS AÑOS QUE NOS SEPARAN DE LA REVISIóN DEL TRATADO -ES DECIR, DESDE ESTE AÑO HASTA 1996- UN DIáLOGO CONSTITUYENTE, NO UN ORGANISMO ÇONSTITUíDO Y CRISTALIZADO. NOS CONSTA QUE EN TODAS PARTE HAY VOLUNTAD DE DIáLOGO CIUDADES-REGIONES, AUNQUE NO F LTE EL EXCLUSIVISMO DE ALGUNOS. D EL CMRE, FORMADO POR CIUDA ES, REGIONES Y ORGANISMOS TERRITORIALES INTERMEDIOS DE BAáE ELECTIVA, NO PUEDE SINO CONSIDERAR EL TRATADO DE MAASTRCHT COMO UN PASO HISTóRICO: LA EUROPA NACIDA DE MAASTRICHTHA DE SER LA EUROPA DE LAS REGIONES Y DE LAS CIUDADES, LA E4ROPA TERRITORIAL, CONCRETA, FÍSICAMENTE DETERMINADA, CON NOMBRES, ACENTOS Y PERFILES DIFERENTES Y, CON TODO, IRREVOCABLEMENTE DISPUESTA A LA UNIÓN EN LA LIBERTAD. EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD FUE RECOGIDO EN LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMIA LOCAL -qUE MUCHOS PAíSES DEL CONSEJO DE EUROPA YA HAN RATIFICADO CON CARáCTER DE TRATADO (ENTRE ELLOS ESPAÑA), Y QUE PO TANTO TIENE POTESTAD DE OBLIGACIÓN PARA MILLONES DE CIUDADANOS EUROPEOS- Y YA ESTABA PRESENTE EN LA CARTA DE LAS LIBERTADES LOCALES DE 1953 SURGIDA DE LOS ESTADOS GENERALES DE LOS MUNICIPIOS DE EUROPA, EN VERSALLES. 3 �1.4 .;1 74, sffi, 1411- ESTE PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD SIDO FINALMENTE MATERIALIZADO EN MAASTRICHT CON EL REcÒNOCIMIENTO DE LOS NIVELES TERRITORIALES SUBESTATALES. DESDE BARCELONA, CAPITAL D CATALUÑA, UNA NACIONALIDAD Y UNA CULTURA PROPIAS Y DISTINTA, RECONOCIDAS POR LA CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA, NO PODEMOSI SINO APRECIAR CON ENORME ILUSIÓN Y ESPERANZA EL DESARROLL1) DEL AUTOGOBIERNO TERRITORIAL EN EUROPA. r 0 Pd L» ( EL ESTADO ESPAÑOL, CONTRAREO DURANTESIGLOS AL RECONOi CIMIENTO DE LA SU PROPIA DIVERSIDAD, H$ RECUPERADO EN 15 AÑOS LO QUE EN 500 AÑOS HABÍA OLVIDADO. HOY, ADEMáS DEL ! / REENCUENTRO FRATERNAL CON EL NU170 MUNDO, SE REENCUENTRA A SI MISMO, CONFIADO DE LA. SU PLURALIDAD INTERNA. EL HORIZONTE EUROPEO HA JUGADO EN ELLO UN PAPEL DECISIVO, EN TANTO QUE LA CREACIÓN DE NUEVAS SOBERANÍAS -LEGITIMIDADES, SI SE PREFIERE- SUPRANACIIONALES HA DESDRAMATIZADO EN BUENA MEDIDA LA CUESTIÓN DE LAS 1JEGITIMIDADES INTERIORES. Y SÉ QUE ESTAS COSAS AÚN HAY QUE DECIRLAS CON MUCHA CAUTELA. LAS CIUDADES SON ESPACIOS SIEN FRONTERAS Y SIN EJÉRCITO, DONDE EL ESPÍRITU LOCAL Y EL ESPÍRITU INTERNACIONAL SE UNEN PARA DEFINIR UN AUTÉNTICO TERRITORIO COMUNITARIO. SOMOS CONSCIENTES QUE EL CEMENTO DE r4 CIUDADANIA EUROPEA ES ESTA ATMÓSFERA URBANA. �HAY UNA RAZÓN PARA ELLO: EUR PA ES CONSCIENTE, QUIZá MáS QUE LOS ESTADOS QUE LA HAN CREADO / QUE SU SUERTE ESTá LIGADA A LA CAPACIDAD DE LA POLÍTICA EN GENERAL POR CONECTAR CON LOS PROBLEMAS REALES Y COTIDIkNOS DE LA CIUDADANÍA, Y SOBRETODO DE LOS CIUDADANOS JÓVENES QUE VOTARAN EN LAS ELECCIONES LOCALES -JUSTAMENTE EN LAS ELECCIONES LOCALESNDEPENDIENTEMENTE DE SU COMO CIUDADANOS EUROPEOS, • NACIONALIDAD. L Q .9 jJ EL RETO, ACRECENTADO EN LAS pLTIMAS SEMANAS, DE COMBATIR Y ERRADICAR LOS BROTES DE INTOLERANCIA Y RACISMO EN EL MISMO CORAZÓN DE EUROPA, NOS INCITA A REFORZAR EL PAPEL DE LA DEMOCRACIA LOCAL COMO MARCO DE LIBERTAD Y FRATERNIDAD, EN EL MEJOR ESPÍRITU DE TOLERANCIA CIUDADANA. LAS NACIONES, LAS REGIONES, LAS NECESITAMOS PARA COMPARTIR UNA IDENTIDAD QUE NOS ES NEC E SARIA EN UN MUNDO LLENO DE INCÓGNITAS. PERO LA IDENTIDAD SIN PROYECCIÓN NO SERÍA MáS QUE UNA SUBLIMACIóN COLECTIVA DE NUESTRA PROPIA LIMITACIÓN PERSONAL. EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO EIS SIEMPRE UN DESEO DE OTRAS PATRIAS, UN TRASCENDER NUESTRA PROPIA IDENTIDAD: EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO, EL IINIC01 ACEPTABLE, ES PUES EL PUNTO DE PARTIDA DE UN HUMANISMO PELIGRO. LA EXPERIENCIA EUROPEA -ID SINO ES UN ENGAÑO Y UN S TAJANTE EN ESTE SENTIDO. �HAVEL DECíA HACE CASI UN .Ñ0 QUE "NUESTRA CASA" ES NUESTRA FAMILIA, ES NUESTRA CIUDAD, NUESTRA NACIÓN, Y TAMBIÉN NUESTRA ESCUELA, NUESTRO TRABAJO E INCLUSO, PARA UN PRESO COMO FUÉ ÉL, SU CELDA. PERO A LA HORA DE ESCOGER UN NOMBRE PARA ESTE SENTIMIENTO DE PERTENENCIA A TOPO LO QUE ES "NUESTRA CASA", HAVEL ESCOGIÓ EL DE "CIVISMO". 'ORQUÉ EL CIVISMO PARECE EL ÚNICO "ISMO" CARGADO DEL RESPETD NECESARIO HACIA TODOS LOS OTROS, EL ÚNICO CONSCIENTE QUE NINGUNA PERSONA PUEDE SER PRIVADA DE NINGUNA DE LAS DIMENSIONES QUE CONSTITUYEN "SU CASA". 2. LAS PLANTAS Y LA AZOTEA DEL EDIFICIO DEL ESTADO. DESDE LA VIDA LOCAL PEDIMOS A L SOCIEDAD CIVIL Y^A LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN -DE COMUNICACIÓN TAMBIÉN ENTRE SOCIEDAD Y POLÍTICA- QUE COLABOREN AFTIVAMENTE EN EL PROCESO DE ACERCAR Y ADAPTAR EL ESTADO A LA DINáMICA DE LA SOCIEDAD. CASI DIRíA QUE LES PEDIMOS QUE OBLIGUEN AMABLEMENTE AL ESTADO A HACERSE MáS CIVIL, EN LA MEDIDA DE LO POSIBLE, Y A OLVIDAR LA MEDIDA DE LO IMPOSIBLE. TODO ELLO, PARTIENDO DE LA BASE QUE EL ESTADO ES NECESARIO, YA QUE, ENTRE OTRA$ RAZONES, LOS ESTADOS HAN �CREADO EUROPA Y SON SUS GARANTESI PRINCIPALES. LOS ESTADOS, NO HAY QUE OLVIDARLO, HAN CREADO EL BIENESTAR SOCIAL NECESARIO PARA RECONCILIAR A TODIXS LAS CLASES CON EL SISTEMA Y PARA ACEPTARSE MUTUAMENTE. APROXIMAR EL ESTADO AL CIUDADANO O ES ALGO MUY CONCRETO O ES UN DESEO PERMANENTEMENTE INSATISFECHO. CON APROXIMAR EL ESTADO A1--C-ÚJISADANO, O CON CIVIIAZAR EL ESTADO, NO QUIERO DECIR SUSTITUIR EL ESTADO POR LA) SOCIEDAD CIVIL -ALGO QUE SE PROCLAMA PERO QUE NO SE HACE NUNCA DEL TODO. QUIERE DECIR SOLAPARLOS, TRASLADAR DENTRO DELk ESTADO LOS MUEBLES DEL PISO ALTO A LA PLANTA BAJA Y ABRIR LS PUERTAS A LA CIRCULACIÓN DE LAS PERSONAS. ESTA PLANTA BAJA DEL PAÍS ON LAS CIUDADES, SON LOS MUNICIPIOS; Y PARA LLEGAR A E L S DESDE LO ALTO DEL ESTADO HAY QUE PASAR POR EL ENTRESUELO, QUE SON LAS AUTONOMÍAS. Y HAY QUE SOLICITAR DE LAS AUTONOM1AS QUE NO ACUMULEN AHÍ TODO EL PESO, A RIESGO DE HUNDIR EL DIFICIO. EN EL EDIFICIO DEL ES ONF TO ENTRE LOS PISOS MEDIOS Y ALTOS. SE OYEN, LESDE LA CALLE DE LA SOCIEDAD ----CIVIL, VOCES, LENGUAJES ALTISONANTES. DE VEZ EN CUANDO, DESDE EL BALCÓN DE LOS PISOS MEDIOS SALE UN PERSONAJE A DECIR "AQUÍ ESTAMOS", "ESTAMOS MáS CERCA DE VOSOTROS", PERO LUEGO DESAPARECEN Y SE SIGUEN PELEANDO CON LOS DE ARRIBA. 117 �NO NOS ENGAÑEMOS: LO INTERSANTE DE ESTA DÉCADA VA A SUCEDER EN LA AZOTEA Y EN LA PLANTA BAJA: EN EUROPA Y EN LAS CIUDADES. EL ESTADO Y LAS AUTONOMÍAS, ES DECIR, EL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS, DEBE SABER PROSEGUIR EL ESFUERZO DE QUINCE AÑOS EN OTRO TERRENO. DEBEN SkBER VENCER EL CANSANCIO Y SEGUIR RENUNCIANDO A IDENTIFICAR SEGURIDAD Y ESTABILIDAD CON DETERMINADOS NIVELES DEL EDIFICIO SOCIAL. LA RIQUEZA VITAL DE ESTE PAÍS LE VENDRá DEL PLUS DE LIBERTAD EUROPEA (LIBERTAD DE VIAJE, DE EMPRESA, DE ESTUDIOS O DE CUENTA CORRIENTE) Y DE LA CIONSOLIDACIóN DE ESPACIOS CON CALIDAD DE VIDA, COMPETITIVOS, OOMPLETOS, CAPACES DE ALIARSE CON SUS VECINOS, SEGUROS, LIM OS, ORDENADOS, DOTADOS DE PROYECTOS, AMBICIOSOS, TOLERANT , BIEN EQUIPADOS. ES DECIR, UN SISTEMA DE CIUDADES DIGNO DEIJ PAíS QUE YA HEMOS CONSTRUíDO Y DE LA NUEVA PATRIA EUROPEAUE /12 NACE AHORA. r LA CATALUÑA CONCRETA, LAS q0MUNIDADES AUTÓNOMAS CONCRETAS, SE REALIZARáN EN ESTE PROYECTO, O SERáN SóLO UN PODERO- ( SO SENTIMIENTO. EL ESTADO SE CIVILIZA Y ENRIQUECE EN LAS AUTONOMÍAS Y CON LAS AUTONOMÍAS, Y ÉSTAS CON SUS CIUDADES Y SUS PUEBLOS; Y TODOS CON EUROPA, CON LA LIBE SIGNIFICA. AD SIN FRONTERAS QUE EUROPA �3. CADA CIUDAD DEBE PROPONERSE SUS PROPIOS "JJOO". EL PLAN ESTRATÉGICO COMO INSTRUMENTO DE FUTURO. NECESIDAD DE COMBATIR EL CIMA DE PESIMISMO QUE NOS INVADE. COMO HA DICHO FELIPE G ZáLEZ, 1992 HA SIDO UN AÑO MUY BUENO PARA ESPAÑA, AUNQUE AHORA HAYA DIFICULTADES ECONÓMICAS EN TODA EUROPA. JJOO Y EXPO HAN DADO A ESPAÑA UN GRAN PRESTIGIO EN EL EXTRERIOR. ESTAMOS MEJOR PREPARjADOS PARA SUPERAR LA CRISIS QUE OTROS PAíSES MáS IMPORTANTES BARCELONA CREE HABER CONTRIBUíDO A DIFUNDIR LA IMAGEN POSITIVA DE LA NUEVA ESPAÑA DEMOCRáTICA, COMO HICIERON TOKIO Y OSAKA EN 1964 CON EL NUEVO DESARROLLO DE JAPÓN. TODAS LAS CIUDADES DEBEN PROPONERSE SUS PROPIOS "JUEGOS OLÍMPICOS", SU PROPIO PROYECTO DE FUTURO. DESDE LAS CIUDADES PODEMOS CONTRIBUIR AL EMPUJE LA ECONOMÍA CON PROYECTOS COLECTIVOS. BARCELONA PUEDE OFRECER LA EXPERIENCIA DEL PLAN ESTRATÉGICO BARCELONA 2000: MOVÍLIZACIÓN DE TODAS LAS INSTI TUCIONES POLíTICAS, ECONÓMICAS Y SOCIALES DE LA -CIUDA EN EL ESTUDIO DE LAS PERSPECTIVAS! Y POTENCIALIDADES CARA AL FUTURO Y LA FIJACIóN DE NUEVOS OBJETIVOS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4204 Title A name given to the resource Los Ayuntamientos y las ciudades en la construcción de Europa / Conferencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La presència de les ciutats en els organismes institucionals de la CE s'enfronta avui als desitjos d'afirmació dels grups regionals, alguns dels quals arriba a demanar l'exclusió de les ciutats del Comité de Regions. Les ciutats són espais sense fronteres i sense excèrcit on l'esperit local i l'internacional s'uneixen per definir un territori comunitari. Edifici = Estat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Gasteiz, Vitoria Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Barcelona Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Model social Ciutats Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-12-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1299/19930119d_00518.pdf 8880679e602f879caf34162b2dfa8fd0 PDF Text Text PALABRAS DEL EXCMO. SR. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA, CON MOTIVO DE LA PRESENTACION PUBLICA DEL ACUERDO ENTRE SOGO Y TRAVELSTEAD. (Palauet Albéniz, 19 de enerolde 1993) Sr. Yamada, Sr. Travelstead, Sres. Cónsules, representantes económicos y medios de comunicación: Aunque ustedes saben bien que1estamos delante de la solución de un problema estrictamente privado, de una inversión privada, el Ayuntamiento de Barcelona ha querido estar presente por la significación especial que esta inversión privada tiene para nuestra ciudad y para su futuro. Ustedes saben que la ciudad de Barcelona enfocó el año '92 como el año en que una serie de "cuellos de botella" de nuestra infraestructura tenían que ser resueltos. Uno de ellos el aeropuerto, el otro. el sistema viario y un tercero muy importante, el sistema hotelero, para hacer realmente eficiente un sector en el cual esta ciudad ha sido importante desde mucho tiempo antes, pero que tenía unas ciertas dificultades de dimensionamiento. Y este sector es la organización de ferias y de congresos, la atracción de turistas en general, de turistas para una destinación específica de Barcelona, que no contaba hasta hace muy poco con la oferta hotelera suficiente ni en cantidad ni en calidad. De ahí pues que para nosotros la disposición de esa oferta hotelera fuese un elemento estratégico que había que conseguir de una forma muy especial. Se está consiguiendo, no sólo por esta inversión sino también por otras enormemente importantes. Pero a mí me place subrayar que ésta tiene desde el punto de vista de la ciudad un carácter estratégico importante por su ubicación en el mapa de la ciudad, por su ubicación junto a la Villa Olímpica, por el hecho de representar la atracción al centro de la ciudad y a una de sus partes más antiguas, de buenos elementos de futuro y buenos elementos de expectativas de inversión. Miren ustedes, las situaciones económicas difíciles yo creo se resuelven de dos formas; se resuelven con medidas económicas macroeconómicas, con mejores políticas económicas y financieras, con cambios en las expectativas globales internacionales, pero se resuelven también, y éste es el campo en el cual nosotros nos movemos, tanto el Sr. Yamada, �como el Sr. Travelstead, como la ciudad de Barcelona, se resuelven, digo también, como suma de soluciones parciales a problemas particulares. Cuando uno analiza la salida de una recesión o de una crisis se encuentra finalmente que una serie de puntos negros han sido solucionados y que esta solución es la base precisamente de esa salida. Yo recuerdo perfectamente -el Sr. de Nadal, aquí presente, lo recordará mejor que yo- y ustedes también lo recordarán, como en el inicio de los años '80 la salida de una solución difícil, mucho más difícil' yo creo que la actual, fue acompañada de una serie de soluciones concretas a problemas concretos: Consorcio de la Zona Franca, TABASA, presupuestos de liquidación de deudas municipales, problemas de transporte ... estos problemas se fueron solucionando en aquel momento y dieron lugar a la década o a la semidécada de crecimiento importante que hemos vivido. Pues bien, yo creo la solución de problemas como el que hoy se está abriendo camino para su fase final, para su fase de aterrizaje, va a ser la única garantía y la mayor garantía de la solución global. Como éstos van a suceder más pero en todo caso le doy a este momento y a la solución de este problema, un valor muy paradigmático. Nos habíamos propuesto quel después del '92 teníamos que ganar la batalla de la rentabilización del éxito del '92, batalla que parece ser tanto o más difícil que la de la propia producción del éxito, y ustedes me comprenden perfectamente. Hay un después de los éxitos que es difícil de rentabilizar, y yo creo que tenemos que estar agradecidos al Sr. Yamada y al Sr. Travelstead porque analizando las cosas ya con la tranquilidad y la distancia que da este momento, los dos habrán contribuido de forma decisiva a que Barcelona pueda contar con este equipamiento de gran calidad. Yo estoy seguro de que éste será uno de los grandes hoteles de Barcelona. En este sentido me complace saludar la presencia entre nosotros del Sr. Sigi Brauer, representante de la compañía Ritz-Carltor, que ha sido des del primer momento para mí una garantía de calidad en el final del proceso, es decir, en la explotación. Conozco los hoteles Ritz-Carlton, los hemos utilizado en nuestras estancias en Estados Unidos, y sabemos que esto quiere decir calidad, una calidad muy especial. Miren ustedes: para la ciudad de Barcelona que no se ha jugado ningún dinero público en esto -al contrario, la ciudad ha ganado dinero, no ha pagado dinero por este �proyecto, ha vendido unos terrenos- no se les escape a ustedes que éste era y es un proyecto emblemático. Y bien, la garantía mayor para nosotros ha sido la presencia de la inversión americana y del capital japonés. Ustedes saben muy bien, y me lo admitirá en el Sr. Yamada y el Sr. Travelstead, que hay un cierto efecto columpio, "seesaw", entre diversos países potentes internacionales en la economía, a veces unos están arriba mientras los otros están abajo y viceversa, y lo importante en un gran proyecto como éste es haber podido reunir a dos países de la mayor potencia, sino las mayores potencias. Creo que ésta es la mejor garantía para el proyecto y la mejor garantía para nosotros, para Barcelona. Pero no es inmodesto que yo diga, me parece, finalmente, que para que estas alianzas se Pen y estas garantías existan, tiene que haber un lugar interesante donde invertir y este lugar interesante, en este moento, es Barcelona. m 6 Tenemos que decirlo así. Barcelona está posibilitando en este momento que se hagan esfuerzos importantes de "landing", de aterrizaje, de señalización, cosa que no está ocurriendo en otras ciudad e s de Europa y tenerlos que lamentarlo, y yo quiero agrladecer muy especialmente a los bancos IBJ, Industrial Bank of Japan, y Banco Bilbao Vizcaya, que han estado enormemente colaboradores en toda esta situación, y muy en particular al Sr. Travelstead, que inició este proyecto, que nb es un inversor de "pelotazo", que no es un inversor especMlador, que ha construido un proyecto serio, y que ha encontrado los aliados necesarios p ara que este proyecto ser realizara finalmente. Estos aliados son el grupo Sogo. Tengo la mayor de las admiraciones por el Sr. Travelstead, en cuanto que ha importado entre nosotros una cultura nueva de construcción, no es nada' fácil importar una cultura de construcción a un país nuevo y eso se lo debemos de agradecer. Y la mayor de las admiraciones, también y muy en especial hoy, por el Sr. Yaimada y su grupo, puesto que han sabido unir esfuerzos en un terreno tercero, a una cultura distinta, y estar ellos detrás en último término para echar adelante el proyecto. Creo que todo esto es un acontecimiento de una cierta significación tanto en el campo de la industria de la construcción y la promoción como en el terreno de los equipamientos de nuestra ciudad. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4205 Title A name given to the resource Presentació pública de l'acord entre Sogo i Travelstead Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. JMM / Guió 9/93 / Memo 10/93 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Finançament Infraestructures Urbanisme Competitivitat Barcelona Acció política Travelstead Sogo Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-01-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1300/19930203d_00523_LD.pdf 109cac35b397e5b4e471c1365266dcf9 PDF Text Text DSPC-C. 43 ¡ CSJB 1 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430 1 Serie C - Número 43 / IV legislatura !; Segon període Dimecres, 3 de febrer de 1993 Comissió de Seguiment els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 Presidencia de l'Il.lustre Sr. ¡ Higini Clotas 1 Sessió m)m. 5 1 SESSIÓ NÚM. 5 DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA DEL 1992 El debat del punt segon, únic c¡¡ue es transcriu, s' inicia a un quart de dotze del matí i cinc mjjnuts. Presideix el Sr. Clotas, 1 acompanyat del vice-president, Sr 1 Jané, i del secretari, Sr. Castellnou. Assisteix la Mesa el lle~ rat Sr. Pau. Hi són presents les diputades els diputats Sr. Borras, Sr. Campuzano, Sr. Codina, Sr. Coll i Be tran 1 Sr. Mir, Sr. Padrós i Sr. Vil a i Giró 1 pel G. P. de Conve~éncia i Unió; Sr. Ferran (en substitució del Sr. Abelló i Padró) 1 Sr. Ganyet 1 Sr. Oliart (en substitució del Sr. Manuel Nadal), ~'r. Sala i Sr. Sobrequés, pel G. Socialista; Sr. Benach, pel G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya; Sra. Oranich 1 pel G. P. d'Iniciativa per catalunya, i Sr. Puj~l i Folcrá 1 pel ' G. P. Popular. <I>Assis.teix en aquesta sessió el president del COOB' 92 1 Sr. Pasqual Maragall i Mira. l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430 Cinta núm. 1 1 <B>Compareixenc;a del ~resident del COOB'92 <B>per fer un balan9 sobre els Jocs Olímpics <B>recentmen} celebrats El Sr. PRESIDENT: Procedirem a~ segon punt de 1' ordre del di a, que és la compareixen9a de l'excel 1lentíssim senyor Pasqual Maragall i Mira, president del COOB'92 i di~utat, també, d'aquesta cambra, a qui, en primer lloc, en nom de la ! comissió, vull donar les gracies per les facili tats que ha donat d!' agenda i de. treball per fer •.• , per procedir a aquesta compareixénc;a, fins al punt . --i si m'ho l permeten-- que acabem d'acordar la ¡ seva compareixen9a i es produeix cinc minuts després; per tant, és d ~ una agilitat encomiable. En tot cas, permetim, molt l breument, fer una brevíssima introducció sobre el que represertta la sessió d 1 aquesta Comissió ! d'avui, que és la primera desp~és de la celebració dels Jocs Olímpics. Per tant, tenim una perspectiva de sis, set meses, ja, de la celebració d 1 aquests Jocs Olím~ics, que han estat valorats per tothom d 'una manera extraordinariament positiva --en paraules del ¡ president del Comi te 01 ímpic Internacional, com «els millors j ocs---..... que s'han celebrat mai en la lhistoria»--; per tant, amb la perspectiva --ho repeteixo-- de ! sis mesos d'aquell moment o d'aquells moments especials, irrep~tibles, magics de la celebració a Barcelona de tots aquells dies de ~ocs olímpics amb una convivencia, solidaritat, organització, partipipació, afirmació d'identitat, voluntat extraordinaria, on varem ~conseguir ser el centre d'atenció mundial i on --ho repeteixo-- es v~n reconeixer des d'arreu del món com un gran model d'eficiencia ti d'organització d'un acte tan complicat, tan difícil com són 1 uns jocs olímpics en moments histories on no es facili tava tampoc aquest gran exi t obtingut per 1 . la ciutat de Barcelona i per tot ¡ Catalunya en la celebració dels 1 Jocs. 1 Jo m'atreviria a dir que aquests Jocs i l'any 92 han suposat el m±llor any de la historia de la ci~tat de Barcelona i de Catalunya; sens cap mena de dubte, el milloti any del segle XX per al nostre país i per a la ciutat de Barcel~na i les ciutats subseus. I des d'aquest punt de vista, cree que l ens n'hem de felicitar i sentir orgullosos . Cree que des de Barce~ona i des de la celebració dels Jocs Olímpics varem ensenyar --i ~ns va ensenyar-- aquest model de part~cipació de voluntat i d' esp01htanei tat, una determinada manera de fér institucional i organitz~r actes institucionals de gran brillantor, i cree --ho repeteixo-1 que, d'aixo, ens n'hem de sentir orgullosos. 1 El treball d ' aquesta Comissió ~ a estat un treball de seguiment, de participació i, sens cap mena d~ dubte --i reconegut per tots els grups parlamentaris al llarg de tbtes les comissions que hem anat ¡, �DSPC-C, ~3 L CSJB~ 3 de f.brer de 1993 1 D7C40430 celebrant--, d'una gran voluritat de corresponsabílització i de solídaritat i ajut en la celebraci~ d'aquest excepcional acte per a la nostra ciutat. 1 Per tant, des d'aquesta afirrnac~ó i des de la satisfacció que a sis mesas vista o set mesas vista ¡de la celebració d' aquests Jocs 1 puguem dir amb orgull que han esta¡t un gran exit, cree que mereix que fem, aquesta Comissió, un balan4 del que van ser els Jocs des de la més autorítzada veu que hi ha d'~quests Jocs, que és el president del Comite Organitzador dels Jocs ae Barcelona, COOB'92, el senyor Pasqual Maragall. 1 Per acabar, agrair en norn del la Comissió --i personalment, naturalment-- a la Corporació' de Batcelona, municipal de Barcelona., la condecoracíó que em varen atorgar, institucional, de la medalla de Barcelona 92, i ho faig d'aqpesta manera pública perqué se m'atorga aquella condecoració en Bualitat de president d'aquesta Comissió, la qual cosa en norn de , la Comissió --he repeteixo-- i personalment vull agrair, i vull rqanifestar 1' orgull amb que vaig rebre aquella condecoració, en re~resentació d' aquesta Comissió i del mateix Parlarnent. · . Sense més prearnbuls, donarem j la paraula al senyor Pasqual· Maragall perqué faci aquesta primeta intervenció, fent-lí coneixer també que el procedirnent de la Co~issió sera: després de la seva intervenció, farero una breu interrupció, per reprendre irnmediatament la sessió de la Cornissió i els grlups faran les intervencions que considerin que han de fer. 1 Sens rnés prearnbuls, per tant, ¡. senyor Maragall, té veste la paraula. El Sr. PRESIDENT DEL COOB'92 (Ptsqual Maragall) : Moltes gracies, senyor president de la Cornissió. É~ un plaer per mi tornar davant d'aquesta Cornissió, potser per darr~ra vegada, sobre el terna que ens ocupa i fer-ho arnb el rnateix esperi~ de les anteriors sessions, que va ser, jo cree, un esperi t enorrne*ent constructiu, per bé que ara ' és evident que el que ens pertoca l_ de fer --a mi en particular i també a vestes-- és una cosa di ~ erent: no ja preveure, no ja an~l i tzar un proj ecte , sinó e ~ca tir-ne les conseqüencies i glossar-ne una mica les conclusions. ¡ M'he preguntat jo mateix que !podía dir, que els podía dir, senyores i senyors diputats, que v~ stes ja no sabessin, que vestes no. tinguessin per cert, pels milers l i milers de fulls informatius i.. de rnitjans audjo-visuals que s'han 4olcat sobre aquest esdevenirnent. I m' t;a semblat que podria dit unes breus paraules sobre l'organització, sobre corn ha est4t l'organització i coro s'esta desmuntant aquella organització 1--potser aquest és un punt l interessant--, sobre l'infrastructuta, sobre l'economia i sobre les conseqüencies polítiques i socials d~ls Jocs. Quant a 1' organi tzació, vos tes 1 saben que els quinze di es dels t ¡ \ 1 ¡ · ¡ Jocs van estar governats pel Comit~ i organitzador, pel COOB, a través ¡ . �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de ¡¡93 / ! D7C40430 d 1 un centre específic, el CPO, e , Centre Principal d 1 0peracions, que és el que ha sigut, el que va $er 1 el nucli a través qel qual les practicament quaranta mil pensones que estaven treballant en l 1 organització, sense comptar les forces de seguretat, eren comandades. Aquest Centre d'Ope~acions, que depenia directament del COOB -- i, per tant, del seu cqnseller delegat--, era dirigí t pel senyor Pere Fontana i format piar la senyora Carmen Sanmiguel, el senyor Ferran Duran, el senyor P~re Miró i el senyor Miguel Botella. Perqué vestes tinguin una iqea dels problemes de transició i de desmuntatge del COOB i de la r~inserció d 1 aquest tipus de persones en la societat, els faré un br$u relat de quina és la situació de cada un d 1 aquests senyors, una¡' mica com a exemple del que esta succeint. El senyor Pere Fontana s'ha keincorporat com a professional, com a consultor, fent una feina ~ 1 assessoria executiva, a l'Entitat Metropolitana del Transport, directament lligada al seu president, que és el senyor Joan Torras (? ~ . Per tant, aquí tenim una primera mostra del que és la injecció d t esperit 92 i de l'exit del 92 i de la capacitat organitzativa del! 92 en les feines del 93 i en ! l'enfocament d'un dels problem~s complexos que té plantejats la ciutat de Barcelona. La senyora Carme Sanmiguel, que encara fins avui ha estat treballant, fins a aquests diesi, en el mateix COOB, s' incorporara coro a gerent de l'ambit de la via pública de 1 1 Ajuntament. Ja sabem 1 vostes que l'Ajuntament esta dividit en vuit ambits, i un d'ells --i potser dels més importants-- ési el de la vi a pública, que Carmen Sanmiguel coordinara a partir d'~ra. El senyor Ferran Duran s'ha eincorporat a !'empresa privada; el senyor Pere Miró viu a Lausana en aquest moment i és el director d'esports del Comité Olimpic nternacional, i el senyor Miquel Botella, que segurament sera l'ú~tim a sortir --a les acaballes del mes de maig, probablement--, ésl el que tancara la porta del COOB --en té la clau-- i jo esperp que immediatament després també s' incorpori en alguna comesa d! caracter metropolita lligada amb ~alguns dels serveis fonamentals d'aquesta area. . Per tant, queden ara trenta 1 persones treballant-hi, que estan, de fet, fent el que en podr+em dir les feines de liquidació comptable i economica del mateix omite Organitzador. Com a complement d'aquest Centre Principal d 1 0peracions va funcionar un Centre Muni~ipal _ 'Operacions, el CMO, que depenia di~ectament de l'alcaldia i que ~enia corn 'a directors principals el senyor Enrie Truñó i el senyor t oan Torras, corn a regidors; com a coordinador el senyor Longo (?); corn a director, en Manel Vila, i, com a equip d 'actuació, el que a 1' Aj untament s' anomena «1' area operativa de la via pública», és a dir, el que en diuen a 1 1 Ajuntament «els coronels», un conjunt de cornissionats de 1 ' 1 1 alcaldia per a ternes específic _ que tenen a 4 veure amb el control �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430 de tot allo que passa al carrer, ~igui en el terreny de la neteja, del transit o de la seguretat. S~n els senyors Sarquella, Conde, Villalante, Clavero i Murillo (?'). ~quests senyors van estar reunits vint-i-quatre hores al dia durant rls dies dels Jocs; és a dir, no tots, amb un sistema de torns; dur~nt els moments crucials, sí, tots ells, per garantir que el funcio~ament de la ciutat --no ja el funcionament dels Jocs, de 1 'orga~i tzació estricta dels Jocs, sinó el de la ciutat-- fos tan perfecte f Oro voliem que fos. Els diré també que tots ells p1¡acticament segueixen en els llocs en que estaven, si bé el senyor Lo go ha passat a treballar a ESADE i el senyor Manel Vila --que és o~ jector de consciencia, per altra banda-- ha conduit, va conduir l'e~pedició de Barcelona a Sarajevo, ara fa uns meses, que va resul taf ser una de les primeres i més efectives aportacions en aquella c i utat. En aquest moment el senyor Manel Vila continua portant teme~ de relació amb la cooperació internacional, i s'incorporara ~robablement, en definitiva, en aquesta area operativa de la via p4blica, que, com els he dit abans, és una operació especial per mant~nir el control del carrer d 'una forma detallada i positiva durant ~ota la ... , en fi, durant la marxa normal dels serveis públics de la c~utat. Hi havia en aquest CMO, en aqu~st Centre Municipal d'Operacions, 1 també, la presencia dels caps ~ isibles dels serveis municipals afectats, com eren el senyor Ju f ián Delgado, cap de la Guardia Urbana; el senyor Lluis Fontanals, !ctels serveis de l'Ajuntament i el 1 • • • senyor Acebillo (?) , de l'I'st1tut Mun1c1pal de Promoció Urbanística; institut, també, responsable d'obres, que entra en fase, en aquest moment, de liquidad ió. Jo els volia dir que destaca~ia, de tota 1 'organització, cinc elements o cinc mornents, com tan~s d' al tres en podriern destacar, pero potser en el rnornent del re~um fin al són a destacar, en el terreny tecnolbgic, en primer llo~, l'«Operació Arnic», és a dir, el sistema «Arnic» de contacte inforrnat.ic entre un nombre rnolt elevat de ' persones que podien accedir-hi 1 -tots els periodistas, tots els atletes, tots els voluntaris i, pdr descomptat, tots els membres de 1 'organi tzació . Jo, a través d' aquest sistema «Arnic», vaig rebre mol ts rnés missatges que no pas per carta' diguern-ne 1 durant els Jocs, perqué eren conscients, tot}s els que tenien accés a aquest sistema, que podien adreyar-se, també, a les personalitats o, en fi, en definit iva, als organitzador~, i és evident que el nom de l'alcalde, o nornés posant «alc~lde», sabien ells que aquests miss~tges podien arribar, i efebtivarnent van arribar i en una quantia mol t irnpo rtant; alguns nq els els expl icaria, perque eren irreverents , la rnajoria eren enohnernent posi tius, i, en tot cas, dernostraven !'existencia d'un nivell tecnolbgic que cap joc, cap organització dels Jocs havia acons$guit fins a aquest mornent. 1 Jo cree que 1' «Arnic» quedara i com una referencia d' alguna cosa que es pot anar repetint, i que trigara bastants anys encara a ser 1 1 [ 1 !s �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de f~brer de 1993 1 07C40430 1 reiterat i construit com a sistema normal d'actuació, d' organi tzacions complexes en el n~stre país i en al tr:es 1 pero és· evident que va demostrar que t~enta mil persones poden estar connectades en temps real amb una j gran rapidesa i amb un sistema relativament senzill com el que e$ va muntar 1 tot amb tecnología local. i' Vestes recordaran, segurament 1 ! ~e en els anys anteriors a la celebració dels Jocs 1 bastant ante~iors 1 es va provar un proj ecte que es deia BIT 1 Barcelona Informatica i Telecomunicació. Bé 1 un dels fills d'aquella primera recerc~ 1 conduida per Telefonica i pel que era el consell rector de la candidatura encara en aquell moment, un dels f ills ha sigut aquest sis· ema «Ami e» 1 que jo cree que ha demostrat quina és la capacitat, molt gran, que té la nostra indústria i el nostre <I>soft<D> 1 la nostra capacitat de generar sistemes d'informació complexos. Un al tre, en el mateix ·primet punt 1 dels cinc que jo volia remarcar, un al tre fill de tot ai¡xo ha sigut el CIOT, el Centre 1 d'Informatica 1 Organització i Telec~municació 1 instal.lat en un lloc desconegut en 1 'entorn de la munt~nya de Montjuic, que finalment després es va traslluir, es va ter públic 1 i que practicament comandava tetes les ordres que es ~roduien i tetes les informacions que es produien des de les subs · s i des de cada una de les <I>venues<D>, des de cada una de es 'instal.lacions en el Centre Principal d'Operacions. Cinta núm. 2 Vos tes saben que aquests ordinado rs, enormement potents. . . S 1 ha arribat a dir que després del 1 Pentagon era la instal.lació informatica i de processament de ~ades més important que existia sobre la terra --durant aquests di~s 1 evidentment--, pero una part important d' aquest sistema es manté¡ i ha sigut venut a una empresa privada 1 EDS 1 una empresa que, per¡ cert 1 va ser en el seu moment fundada --després venuda-per Ross Perot 1 aquest famós multimilionari america. En tot cas 1 una empresa en aquest moment que esta en mans de General Motors i qu . en aquest moment serveix ... , és a dir la instal.lació que varo tenir, que ha sigut comprada per EDS-serveix coro a <I>back up<D>, ésa ir serveix ... , pot servir coro a centre ordenador de reserva per é tetes aquelles organi~zacions públiques o privades, financeres o altres 1 que necessitin tenir un sistema de suport per al cas en que el seu propi sistema informatic fallés. És un sistema, dones, de reserva que ha quedat com a riquesa. És una de les riqueses qu . els Jocs ens han deixat i és, per tant 1 un dels temes sobre els qu~ls jo avui volia insistir. Una altra operació a destacar ¡ --jo cree-- en el terreny de 1' organi tzació, pero també en el t~rreny social, 1 'operació torxa, 1 ó �pSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 D7C40430 de la torxa olímpica. Ningú podila imaginar que una operació que va ser dissenyada com un «a més a m~s», en fi, com un :addi tament o com un preambul lleuger --quasi dirfa-- per a la celebració dels Jocs s'arribés a convertir en el fenomen de masses que finalment va ser a tot catalunya i a tot l'Estat es~anyol. Cree que cal esmentar-ho en el moment de fer un resum i de l1 destacar-ne aquelles parts que jo cree que a la llarga quedaran ce les més sorprenentsl com les més punyents. Els responsables d 1 aquesta operació ... l també aprofito per anar-los donant pistes del que e~ta passant en aquesta fase. Un, el cap de l ' operació 1 el senyor · ossich, el tenim a Kwangtung 1 a Canten 1 a la Xina 1 dirigint le~ operacions asiatiques per a teta Asia i la instal.lació d 1 una nFva fabrica d 'una de les empreses alimentaries catalanes més con ~ gudes. El sots-director i el cap d 1 operacions 1 senyor Sabadell, e¡sta incorporat en aquest moment en una operació conjunta entre 1 'A~untament i el sector hoteler i de restauració que s 1 anomena <I> Batcelona events<D> 1 pero no «a ven<;:» d 1 avan<;:ar, sinó en angles <I ' events<D> 1 esdeveniments. Aquesta operació el que tractara de f -r --i el senyor Sabadell n 1 és el responsable-- és de coordinar les agendes, coordinar totes les agendes públ iques de Barcelona, tots els calendaris. És a dir '· és una operació que pretén teni en un rnateix esquema tota la prograrnació cultural, tota la p):"ogramació congressual, firal 1 tots els grans esdeveniments i le+ grans celebracions de caracter artístic, etcetera, i economic ~ Barcelona, de forma que des d 'un centre d'ordenació, des d'un c~ntre d'operacions es puguin omplir bui ts i es puguin aprof i tar corycomi témcies. Per exemple, de 1 'any Miró, aprofitar que hi ha la inapguració de l'exposició Miró per fer que tots aquells que ens visit#n en aquesta ocasió puguin també gaudir de música que estigui emBarentada, amb música de Mompou 1 per exemple, del qual celebrem el ce~tenari. En definitiva, anar lligant Ul1' programa d 1 activitats que petmeti d'omplir els buits del nostre sistema hoteler i aprofitar al ~axim totes les oportunitats que ens doni cada una de les programacio~s. Destacaría en tercer lloc el~ cinc dies inicials com un període ¡ <I>horribilis<D> --ara que est~ de moda parlar d'aixo-- per al transport. Tots j ocs ol ímpics ... , els Jocs Ol ímpics, al la on es facin, mentre no es demostr i e. contrari tindran sempre quatre o cinc dies horribles quant a 1 ~ posada ' en rnarxa del sistema de i transport. 15.000 persones, més 110.000 o 11.000 periodistes, han de set traslladats des de cinc ~ sis viles olímpiques viles de 1 residencia 1 fins a una setanten~ d instal.lacions diferents seguint un nombre de trajectes que és ~uperior al nombre de trajectes que cada dia fan les companyies ¡l de transports metropolitans de Barcelona. I aixo ho han de fer ¡ amb uns xofers 1 amb uns conductors que són nous 1 que són gent qu~ porten, en mol ts casos, els seus propis autocars 1 que no pertany~n a la ciutat, que vénen de fora, 1 # ¡ 1 J 7 �de 1993 1 D?C40430 DSPC-C, 43 1 CSJ B perque la ciutat no en té prou per ¡ lla mateixa, i que, per tant .•• , que no poden haver deixat la seva !feina abans perque, evidentment, i a1xo seria enormement car des d'l punt de vista, en ·fi, del finan<;:ament de tots aquells períodes d' assaigs i que, per tant, durant cinc dies estan fent al !mateix temps que la feina un aprenentatge accelerat. Aixo, jo no j veig ni conec de jocs anteriors ni imagino de jocs futurs que l' es puguin estalviar, com una exper1encia enormement estressant li' complicada, els cinc primers dies terribles de funcionament dels ~istemes de transport. Destacaría seguidament, en ca*vi, la rnolt bona solució del problema d'accés a Montjuic, que s'ijavia plantejat com un dels temes ¡ logístics realment complicats, sens$ metro. No vam estar a temps de fer arribar el metro a Montjuic i, ¡per tant, aixo es plantejava com un repte realrnent extraordinari, i 1jo els haig de confessar que jo rnateix, quan els meus técnics em d~ien que les escales medmiques, ¡ rnés el funicular, més el sistema d 'jautobusos en forma de llanc;adora serien suficients, en dubtava. ouptava que realment les escales mecaniques poguessin portar les deu ~ quinze o vint mil persones per unitat de temps que es va de~ensar que podrien portar, i efectivament, aixo va succeir així. Justament aquesta va ser una de les <I>vedettes<D> dels jocs --ho · iré al final-- i un dels temes que ha tingut més impacte des del · punt de vista internacional: la capacitat de la ciutat de resoldre l els temes logístics i els temes d'accés combinant eficacia arnb un~ certa espectacularitat i una certa qualitat artística o estetica. ! Dels vol untaris se n' ha parl~t mol t. Aquest seria un al tre aspecte: els 30.000 voluntaris dets 100.000 i escaig que haviem arribat a allistar el dia 17 d'bctubre de 1986 com a element 1 fonamental del procés. r com a gran! descobriment, en el fons, i com a gran secret --si vestes volen-- d~ com una ciutat pot atrevir-se a ' fer el que realment pot fer en ~inze di es i que no podría fer, evidentment, si no comptés amb¡ aquest escreix, arnb aquest multiplicador de les feines, de l~s 4. 000 persones f ixes que van treballar --1.000 fixes , 3.000 ev$ntuals pero a sou del COOB--, dones, multiplicades per deu, pract~cament, per aquestes 30.000 que s'hi van abocar voluntariament i qu4 han creat un autentic esperit i una certa continuitat. Vestes saben que hi han diverses organi tzacions --Voluntaris 2 000, ' tcetera-- c.e voluntaris que es proposen seguir, continuar i que, obablement, seran també fills o hereus d' aquests j ocs i ens perme _ran de mi llorar mol tes de les nostr(Js prestacions publiques o, en· tot cas, benevolents o voluntar1.es. I en ultim lloc el públic. Tant en els Jocs Olímpics com en els Jocs Paralímpics, en els quals, pe cert, es v:a repetir exactament la mateixa logística d' organi tz a¡ció, més la presencia d 'uns responsables singulars, com el 1 senyor Coll, al front de l'organització, pero que de fet 'van replicar tota la mateixa 1, • 8 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer _de 1993 1 D7C40430 organització quasi per primera 'legada --aixo no havia succeit mai-i van aconseguir una eficacia 'organització i una assistencia de públic de la mateixa magnitud, om a mínim, que els mateixos Jocs. cree que s 'ha de destacar: mol _s dels qualificatius que nosal tres hem rebut, positius, tenen a ve\re, precisament, amb el comportament del públic. Infrastructures. Segon cap~tol. Jo cree que es pot dir que Barcelona i tot Catalunya han mlllorat i que aixo és el millor. Han millorat i d' una forma mol t sen' ible, i aixo és el millar i el més just dels resums que podem fer de l'esforc; que s'ha fet en materia d'infrastructures. En els estadis, en totes les instal.lacions ! ·'~esportives distribuides al llar<} i. 1' ample de Catalunya seguint les 1 vocacions de cada una de les ci tats, algunes velles vocacions, unes al tres de noves, a Badalona, a Reus, a Sant Sadurní, a Vi e, a Granollers, a l'Hospitalet, a iladecans, a la Seu, al Muntanya, a Banyoles, i encara me' n deixo --em penso-- alguna que no voldria oblidar. Pero, en definitiva, consagrant aptituts ja demostrades, com el basquet a Badalona o l'handbol a Granollers, i algunes relativament noves, com la mera ellosa instal.lació de la Seu quant a les aigües braves o la del M~ ntanya per a hípica. Classica també la de Banyoles amb el rem i la ~e Viladecans amb el beisbol, nova la d'Hospitalet arnb el beisbol o de ... , en fi, alguna més: la de Vic amb hoquei sobre patins. En def ~ nitiva, jo cree que el que s'ha fet és aconseguir noves insta1.14cions, reforc;ar les existents en centres urbans que ja tenien u~a vocació i, en definitiva, crear a 1 Catalunya una xarxa d'instal.la ~ ions esportives que no té parió, no j a a la península Ibérica sinó - 1-j o cree-- en mol ts paises europeus. Que haig de dir de les ~ nfrastructures de transport que no s'hagi dit ja i que no corned:in cada dia tots els ciutadans de Barcelona i de 1' area?, que es tal vi en entre deu minuts i vint l minuts, i de vegades gent que +xagera una mica diuen que més. Pero segurament és el mateix entusi r sme de l' ús de les rondes que els porta a exagerar una mica els ¡ avantatges que tenen. Jo comprenc, perfectament, que els rnitjan~ de comunicac~o de vegades tenen ~ l'obligació de ser rnés exigent~ que el mateix ciutada i, per tant, destacar si algunes dificul tat~ es poden trabar en el funcionament d' aquests nous sistemes de tra.psport. En general, ha sigut --i j a s'havic:~ prev i st-- un dels ren~iments rnés extraordinaris q1::.e s'han aconseguit. Les analisis cost-benefici que es van fer per part de la U~jversitat Autbnoma de Bellate ra ja van dir --i van crear un cert escepticisme, que jo cornpartia- .i que arnb dos anys es podía recuperar tota la inversió. És a dir, < anal i tzant els benef icis obtinguts, beneficis econbmics i beneficis . socials, pero valorables, perqué per exernple l'estalvi de temps ... , ~mb les técniques de cost-benefici hi ha unes imputacions que es fa~ de valor del temps, hora-temps del ciutada mig, etcetera, valoranlt tots aquests avantatges resul tava 14 J, ¡ 9 �DSPC-C, 43 1 CSJB /~ 3 de feb er de 1993 1 D7C40430 que la taxa de retorn era tant important que en dos anys, practicament, haurem amortitzat les r ndes. És a dir, el país com a país, la ciutat com a ciutat --o 1 area, si vestes velen-- haura 1 recuperat en dos anys teta la invers~ó que va fer amb les rondes en forma de beneficis economics tangib ~ es o intangibles, coro és el temps estalviat. ¡ Cree que el funicular, les es~ales, els <I>park-and-ride<D> exteriors ... , aquests, els parquing~ de dissuasió exteriors, amb menys exit, amb menys implantació és un tipus de cultura del transport que encara hem --jo cree-- , de llui tar bastant i treballar bastant perque s' imposi, perqué s' iinplanti sempre en relació amb !'existencia d'una disciplina intetior de la circulació i de l'aparcament, que de vegades voldríem lmolt rnillor que la que tenirn. En tot cas, jo resumiria el capit 1 d'infrastructures, si pogués i tingués temps, fent un repas de la valoració que la premsa i els mitjans de comunicació estrangers van fer, dones, dels nostres Jocs. Aquí tenen els «Benvinguts als <I>~ atalan Games. »<D> .Aixo és una doble pagina del <I>Tirne<D>. <I>«Les 'flus grands Jeux du siecle<D>»: aquesta ja, practicarnent, és un ~ opic. En tot cas una rnolt interessant que jo cree que resumeix jbastant el que vull dir, i que diu --del <I>New York Times< O> em pjenso que era--: <!>«Barcelona, the city won the Games, and not the a[thletes.»<D> És a dir la ciutat va guanyar els jocs. <I>The real winner was Barcelona, not the athletes<D>: l 'autentic guanyador ha sigut Barcelona i no els atletes . .Aquest títol, que pot sembl~r una mica brutal, en el fons el que ens esta dient és que tothom ~~ entes el que nosaltres volíem amb els Jocs. En aquest sentit, els .lrocs han sigut 1 'anti-Montreal 1 precisament, el contrari. Barcelona ts la que hi ha guanyat fins i tot més que els rnateixos atletes en ~1 sentit que, primer, Barcelona es va bolear i ho va fer bé i, per 1~ant, ha guanyat prestigi, pero també Barcelona va agafar els Joc com a legítim pretext per transformar-se ella rnateixa, amb infr structures i amb serveis, i ho i ha aconseguit. 1 En tercer lloc el tema dels dine t s. Hi han dos tipus de diners; - uns ~ón ... No sé si tinc encara cinc r: · nuts. El Sr. PRESIDENT: Sí, sí. El Sr. PRESIDENT DEL COOB'92: Un~ són els diners del COOB, del ' 1 Comité organitzador . Jo els parlo iJ.'una forma molt grollera, si ¡ vestes velen, amb xifres rnolt redones! per no entrar en massa detalls que allargarien la qüestió. 180.000 m~ lions és el que han costat els Jocs i ~ J no hern tingut 180. 000 mil iorJls, comptant diners i especie, ¡ contribucions en especie de patrocin~dors que al rnateix ternps eren t subrninistradors en alguns casos, qpe pagaven el seu patrocini 1 ¡ dones 1 amb rnaquines o arnb serveis i lno solarnent arnb diners 1 i a~xo esta balancejat per uns ingressos ~e 180.000 rnilions, exactament igual, arnb uns 300 o 400 milions de benefici. Aixo és el que s'esta esbrinant, justament, per les conuss1pns de liquidació creades en el l l 1 • • 1 ¡ 1 10 l 1 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de f brer de 1993 D7C404JO COOB, que, efectivament, dependran 1 del fet que els deutors paguin, dependran del fet que tots aque114 que tenen deutes encara amb el 1 COOB els f~cin efectius, aqu~s~s d+ .utes, en forma de pagaments, que és el que JO espero que succe1ra. Si en canvi parlero de les obr s del 92, aleshores ens n 1 anem a xifres enormement més importants. Hi han hagut diversos conceptes utili tzats en aquesta ciutat ento n al 92; el més ample, el que inclou tates les obres que els se\ s protagonistes han anomenat 92. Suposem el gran complex Winterthul a la Diagonal, 1 ,.«illa>> que en diuen, o l'«illa d'or»,~ dones, que té molt poc a veure amb els Jocs, pero que va sorgir i va ser an menat --diguem-ne-- un més dels projectes 92 i apareix amb el su1oand a les sumes, dones, que de vegades s 1 han fet respecte a les c9ses que el 92 ha suggerit, si més no, com a obres importants. Arriba~íem als 900.000 milions, prop del bilió de pessetes. D1 aquests 900. d¡?o milions, també molt en termes gruixuts, en termes molt aproxf mats, l'Ajuntament n 1 ha posat lOO. 000, que vol dir. . . --:-en aque~ts quatre o cinc anys darrers--, que vol dir que per cada pesseta ililvertida per 1' Ajuntament se n 'han mogut vuit més per les altres admin'stracions o bé pel sector privat. Cinta núm. 3 La Generalitat, una xifra similar, de 100.000 milions; l'Estat, uns 250.000 milions, i la resta, pr~cti _ arnent el 50%, el sector privat. L 1 impacte d 1 aquesta inversió -t -que aixo és inversió-- i de la despesa corrent --que no est~ comp~ada aquí-- ha sigut de l'ordre de 4, 2 bilions llatins --no arnericanf, bilions--, o sigui milions de milions de pessetes, 4,2, pero, co~ptant la propensió marginal a la importa ció d' aquesta economía, en~ queden 3, 4 bil ions de pessetes d'increment del producte nacional ~rut, provocat per l'operació Jocs en aquest sentit ample, no l'opera~ió Jocs, l'operació 92, el que en podríem dir els grans projectes dell 92, els efectes fiscals d'aixo, i, per tant, maj ors ingressos. \fostes saben perfectament que en aquest moment el sector públic, qu~ es finan9a amb impostas tot ell, representa el 40% de l'economia na~ional, si és que no el supera, de manera que hauríem de fer el 4 O~ d' aquesta xi fra per veure, per imaginar el que pot haver representat d' incrernent dels ingressos fiscals del sector públic, en el se~ conjunt. Per tant, ja veuen que els Joc$ han sigut un bon negoci, un gran negobi per al país i que els seuk beneficis han finan9at, fins i . f tot, els seus ingressos fiscals ha~ran finan9at sobrerament els seus costos. Si anern una mica més a l analitzar microeconomicament si vestes vol en alguns dels operado~s, i concretament 1 'operador rnés important en materia d' inversions j, el mateix COOB ho va ser, el • 1 mateix COOB ho va ser 1 en aquests1 180.000 milions he parlat abans de 300 o 400 rnilions de benefici, ¡que quedaran al final, pero no he 1 ~1 �1 .: .D=.S.:. P.: : C_-.: : C.L.,~4.:::..3-.~-/-.::::C=.S~J.:::::B-.~-/_.:::..3--=de fébrer de 199 3_ 1 D7C404_30 parlat que el COOB no només va .limentar, . transportar, dirigir, acreditar i, en fi, organitzar tot4 la massa olímpica, sinó que; a ' més a més, va invertir 35.000 ~ilions en instal.lacions; part d'aquestes instal.lacions eren efim~res, eren a la millor mecanotubs i posats, dones 1 a la pista de t~nnis o fins i tot en el mateix estadi per incrementar la capac~tat i, per tant, peridors i desapareguts j a, pero gran part d 1aquests 35.000 milions, suposem 20, 25.000 milíons, coro a mínim, har sigut actius que queden, com a capital social del . pais i, per tant ~ increments en el capital social del país i, per tant, també 1 des del me u punt de vista, si no beneficí, si almenys excedent. Pero, en fi, deixant de banda 1 · COOB i anant concretament als ' responsables de les infrastructure~, el Holding ha fet dos tipus d' obres. El Holding Olímpic 1 que v~stes saben que es va crear per meitats amb l'Estat 1 després d'una !1 primera proposta de fer-ho per ter<;os amb la General i tat i 1 'Esta t i, ha fet unes inversions propies i unes inversions per enc¿rrec, el JHolding ~s va convertir tant en el protagonista de les seves ¡ propies obres, que altres administracions, el mateix Min ~st eri d~Obres Públiques, la General i tat en part, en una part ~el que se n' ha di t la ronda de Dalt, el mateix ajuntament, la Ma~cornunitat ... , li van encarregar obres i, per tant, el Holding va fe~ les seves propies obres del seu propi cataleg, més obres encarregades per un total de ... , que ara sabern que és de 270.000 milions. Aq esta és l'obra total realitzada pel Holding, sigui directament siguj per encarrec. D'una forma també molt grollera, rnolt aproximada, aqu sts 270.000 milions es financen 50.000 rnilions per vendes, és a dir, part de les obres que s'han fet o part de les actuacions que s'han ;et han sigut expropiacions, i ha 1 sigut, per tant, adquisició d'actiu~ i de terrenys, aquests actius i terrenys de vegades en bona part s'qan venut. Per exernple, jo sempre he explicat corn a xifra punyent ~ue la Rosa Fornes, que era la directora d' expropiacions del Holding, aquest equip que él la 1 dirigía, va expropiar un rnilió de cletres quadrats en un any i mig, un milió de metres quadrats és mol ~, eh?, pensin que Barcelona tot 1 plegat té 97 quilometres quadrats p 9. ooo hectarees 1 dones, vagin fent sumes i di vis ions i vegin el ~ue aixo representa respecte del total del terme municipal. molt important l'operació d' t?Xpropiació que es va fer, i, bé 1 aquestes expropiac~ions en part han anat a increments de zona verda j i espais lliures 1 equipaments, pero en una al tra part han anat a ~er venudes per a insta l. lacions priva9es, siguin les dues torres, M~pfre, Travelstead, de davant de la vil.a olímpica, sigui en els r ateixos habitatges de la vila olímpica i, per tant, són vendes q1. e el Holding ha fet, en aquest cas a Nova Icaria, o a operadors pri ats que els han volgut comprar. Per tant, aquestes vendes tetes elles sumades representaran en conjunt uns 50.000 milions d'aquest: 270 que jo els he dit. 100.000 milions --molt aproximatívament-- ha ran sigut encárrecs d'obres, no 1 1 Éf 12 �DSPC-C, 43 j 1' 1 ' CSJ B 1 3 de febrer de 1993 D7C40430 del cataleg del rnateix Holding, i 120.000 milions, aproxirna9.ament, les aportacions que hauran hagut de fer 1' aj untarnent i 1 ' Estat per meitats al final de tot. És e ar, vestes em diran: «dones , una vegada que voste va cornpareixer ~quí ens va dir que el que haurien de posar-hi l'ajuntament i l'Est-at eren 67.000 milions ... », i és veritat. Pero, aquests 67.000 mq.ions, en cornptes dels 100 que ara els die, eren 67.000 mili ons de ~'. any 1988, que és l'any e n que es van fer els cornptes i que ~ep r esentarien en aquest moment , aproximadament, uns 100.000 mil ~ons de pessetes al 93. Per tant, efectivament, hi ha una desviacid, pero aquesta desviació de 20.000 milions en total, que ens hem del repartir a mitges entre l' Estat i 1' ajuntarnent, és perfectament defensable arnb un conj unt d' obra com el que els he dit, de 270.000 milfons, perfectarnent defensab1 e . 1 A nosal tres, a rnés, j a els ~van9o que no ens representa ra rnés que admetre un allargament, adm~tre un allargament dels t errninis d'amortització dels credits corre~ponents, que estaven previ stos per ser liquidats l'any 99 o l'any 9~ o l'any 2000, segons la l l a rgada de cada un del credits i ara esteF pensant que s'hauran de fe r durar fins a l'any 2007, eh? Pensin qu~l les autopistes, norrnalment, t enen la possibilitat de ser amortitza4es arnb vint-i-cinc anys, és a dir, els que fan inversions en aut~pistes se'ls adrnet que el ternps d'amortització d'aquesta inversi~, comparat, evidentrnent, s obre la base de la vida útil de la rnatei~a inversió, és de vint-i-cinc anys, i nosal tres havíern fet un plant$j ament de deu anys o rnenys i ara l'estem allargant, dones, a quin~e, o setze o disset anys. Aquesta és exactament l'equació que est. fent en aquest moment i que ens 1 permetra, com a ajuntament, de nq haver, practicarnent, d'incre rnentar les anuali tats, és a dir, nos al ~res seguirem pagant les anua l itats que havíem previst, lleugerissirn~ment incrementades en els any s que vindran i en admetre que en com~tes d'acabar-se l 1 any 2000 s' acabi l'any 2007 l'amortització de les ~bres que s'hagin hagut de fe r . Pensin que dintre d' aquests 1f21o. 000 milions s 'hi han de posar , i, concretament, dintre dels 120.000 rnilions, s'hi han d e posar i obres de difícil responsabilitzac~ó. Per exemple 1 la Mancomun itat de Municipis va comprometre una ~portació de 1.100 rnilions per a expropiacions, necessaries perj construir les rondes, a quest comprornís no el va fer la Manco;:nuni tat sense abans haver obt ingut --verbalrnent 1 és cert, no per +scri t 1 potser hi ha alguna carta escrita per entrernig--, per par~ del conseller Gemís i del mateix president de la Generalitat ~avant del presidcnt del Conse l l Confq.rcal del Barcelones, senyor ~lanch, i del president del Consell Comarcal del Baix Llobregat 1 $enyor Montilla, un compromi s de 1 finan9ar aquestes expropiacions f No s'han rnaterialitzat a quests compromisos, ni per part de 1 la Generali tat respecte de la ' Mancomunitat ni, per tant, per p~rt de la Mancornunitat respect e del Holding, que per encarrec --fora del seu cataleg, eh?, per encarrec-va haver de fi~an9ar totes aquestes o bre s i 1 113 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febter de 1993 1 D7C40430 expropiacions. Molt bé, dones, aque~ts 1.100 milions formen part dels 120.000, que_ els he dit; també ~n formen part compromisos del Ministeri d' Obres Públ iques amb el passeig marí tim, de 1 'ordre de 1.000 milions, 800, 1.000 milions --80~ o 1.000, eh? També en formen part les aportajcions de 1 'Estat a la famosa bossa dels acabats, que es va decildir, practicament, a ~'última etapa previa als Jocs per, realment 1 acabar-he tot bé, fer uns ¡ acabaments realment brillants 1 com h¡o van ser 1 a 1 'entorn de les escales mecimiques, les cascades de ~ontjuic, tota la pavimentació del mateix pare de Montjuic 1 etceter~; bossa en la qual, com vestes saben, unes institucions ja no hi van ! voler participar i unes altres que van dir que hi participarien des~rés no van fer efectiu el seu compromís, com és el cas d'aquests l.poo milions 1 o dels 500 milions que el mateix Holding havia compropes. Parlaríem també d'alguns ' compromisos en mitjans de transport, ~om el funicular, etcétera, que no s'havien fet efectius. En definitfva, tot aixo va a formar part d'aquest capmas de 120.000 milions d' ' portacions a financ;:ar <I>fifty fifty<D> per l'Estat i l'ajuntament, i que seran financ;:ats de la forma que jo els he dit, sense, racticament, increment de les anualitats financeres que l'ajuntame t s'havia marcat, pero sí amb • t un allargament de set anys, set 1 anys sobre el període que s'havia previst. Políticament --i acabo-- que els haig de dir ... ?, que els Jocs jo cree que són vistos arrgu del món, excepte potser a Barcelona, de vegades, sembla, com una base solida re futur. Els Jocs no han estat una operació pirotécnica estival, el~ Jocs no han estat cap mena de f festival, en fi, o de xerinola impbrtantissima, els Jocs no han sigut, simplement 1 una gran festa m~jor 1 els Jocs han sigut, i el món ho reconeix aixi, el món sencer, ~na gran operació política, una enorme operac1o infrastructural i ur. ~ a 1 per descomptat, gran festa esportiva. Els Jocs no han costat dir _rs 1 els Jocs han donat 80.000 ocupacions/ any. Des del punt de vis a financer, els problemes que comporten a la ciutat de Barcelona, els ho ben asseguro, no són importants, els problemes de Barcelc economics, són uns al tres molt~ diferents , que aquests si que 110 tenen contrapartida real, no tenen contrapartida física, en pedra picada, amb rondes, amb estadis o amb instal.lacions o amb telecomunif' acions; són uns altres i no és el tema d' avui. En definitiva --i acabo--, des de ~ punt de _vista global, jo cree 1 que a nosaltres ara ens queda una cora per fer amb els Jocs i cree que el 1Parlament de catalunya ho ha ¡ de saber i m' agradaría pensar que ho recalza, no?, el que ens qued~ per fer és vendre, vendre, i vendre. Vendre la marca 92, vendre marca Barcelona 92, com deia ' el senyor ... , aquesta consigna tan 1 maca del senyor Torres, dels vins, que va morir, pobre, i deia: «+er vendre s'ha d'agafar i s'ha de posar un la botella sota l' aixelia i córrer món». Nasal tres en 1 ~ 1 ' 1h aquest moment estero corrent món, i 14 ro 1 estero fent des del punt de �DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de f brer d.e 199;:3 _L D7C404 30 vista de la promoció turística, ho fent des del punt de vista de la tecnología, per a la qual fo arem una empresa específica amb aquesta finalitat, ho estero fent de del punt de vista de les fires i congressos 1 tenim una organitzacjó anornenada Barcelona Convention Bureau, que esta assistint a cad un dels congressos mundials o reunions internacionals que es fan per decidir on van els congressos, i ho estero aconseguin• , 1 'any 93 sera 1 'any amb _més fires i congressos de la historia d'aquesta ciutat. Per tant, en tecnología, en turisme, en nom, en capacitat organi tzati va, nos al tres el que h m d' aconseguir és que el p~ís reconegui els merits, el món recone~ui els rnerits que de vegades el país ens nega, pero que els barcelonins sabem perf~ctarnent que han existit. Moltes gracies. El Sr. PRESIDENT: Moltes gra ies, senyor Maragall. Tal coro estava previst, suspendrem ara la s sió de la Comissió per un ternps de ... , deu rninuts, quinze minuts ... , creuen? <I>(PaJJsa.)<D> Quinze minuts, i la reprendrem d'aquí a qu:nze minuts. Se suspen la sessió. <I>(La sessió se suspen a les otze del ma~i i dos minuts i es repren a un guart d'una del migdia deu minuts.)<D> El Sr. PRESIDENT: Es repren la essió. Perqué intervinguin els grups 1 no hi ha preguntes presentades a la Mesa o a aquesta presidencia, per tant, em sembla que el procediment quasi més agil i més ad~ent sera que doni la paraula als r grups parlamentaris. Podriem cornenpar de menor a major 1 si no hi tenen inconvenient o si valen ut~litzar un altre procediment jo tampoc hi tindria cap inconvenient. 1 Fern, per tant, de menor a maj ~r. Interpreto que hi ha --i 1 si m'equivoco, m'ho aclareixenl sisp~au-- una intervenció per grup. <I> (Pausa.) <D> D' acord. Dones, pel Grup Popular 1 té la paraula el diputat senyor Pujol. El Sr. PUJOL I FOLCRA: Senyo president 1 senyores diputades 1 se,~yo~s diputat~, senyor presiden~ ¡del .c_omité Organitzador dels Jo~s Ol1rnp1cs, en pr1mer lloc 1 la fel1citac1o del nostre Grup per l'éx1t ! dels Jocs, exit de tates les yes sants, comen<;:ant per l'equip executiu, el voluntariat olimpic¡, els esportistes i el poble espectador. :Exi t del president de~ COOB i Alcalde de Barcelcn:i, i vull remarcar la felicitació ~ersonal perqué no seria just ¡ ese?.. timar-la davant de l' exi t 1 j a¡ que, en cas de fracas, hauria sigu~, escruixidora. Escruixidora ¡des de tots els angles de la societat, des dels angles politics ~ des de tots els punts de vista de casa nostra i d'arreu. , Cinta núm. 4 lp �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 ~de ebrer de 1993 j D7C4043Q Dit a1xo, m'agradaria des de la crítica constructiva anomenar els punts positius i negatius en el balan9 olímpic, ja que, en aquests últims, hem d 1 incidir-hi e els propers anys ja que, de no fer-ho, la feina i l 1 exit podrien drvenir, si més no, obscurs. Els Jocs Olímpics han represen~at una reconversió en l'urbanisme i les infrastructures de la ciutiat de Barcelona. La capital de catalunya, amb 1 1 esfor9 mancomuna{ de la resta de catalunya i de l 1 Estat, s'ha dotat d 1 unes noves rqndes de circulació; d 1 un aeroport renovat, ampliat; d 1 un port modeqützat; d 1 una plataforma litoral oberta al mar; d 1 uns barris renov~ts; en definitiva, un conjunt de fites que, amb independenc ia de 1~ realització dels Jocs . Olímpics eren una ex1gencia indispensable p'r donar a Barcelona una dimensió europea i posar-la a disposi,ció dej competir al nou mercat únic que neix enguany. ¡ Els Jocs Olimpics han mobilitza~ les forces de la societat civil catalana i han donat vida a una 1 veri table <I>entente<D> cordial entre les institucions públiques, 9a1grat certes puntuals situacions de polémica partidista. Els Jocs O~impics han permes universalitzar una imatge, des de Barcelona, de C~talunya, d'Espanya, molt diferent de la que s'havia consolidat al lla~g de la historia. Pero, els Jocs Olímpics han comportat, també, 1 un endeutament financer de l 'Ajuntament de Barcelona que, per, la seva condició de capital de Catalunya, podría esdevenir un autbntic problema d'estat. Els Jocs Olímpics han oblidat les necessitc ts urbanistiques i socials dels barris periferics de la ciutat de Barcelona que, amb 1 1 excepció de Ciutat Vella, pateixen un bloque ig pressupostari de l 1 execució del PERI. Resten oberts, després dels Jocs Olimpics, tot un seguit · 1 d interrogants. Qui finan9ara el .anteniment de les rondes? Qui garantira un correcte aprofitament social del capital invertit en les infrastructures esporti ves? I, < ina sera la demanda especifica, si no existent, sí per les necessit ts dels mateixos Jocs Olimpics i que, si no s'usen es deterioraran alhb facilitat? Qui donara resposta ! a la problematica del nou mapa hotel~r de la ciutat de Barcelona? ' S 1 ha produi t -- i nasal tres aixo l ho emmarquem dintre dels peti ts punts negatius-- una politització parcial dels Jocs Olimpics per part de moviments nacionalistes 1adicals, que varen fer un ús partidista de símbols de Catalunya --la senyera, per exemple-- i que varen voler trencar l'esperit de soJidaritat olímpica ambla ruptura del projecte olímpic espanyol. Erv resum, i com a posicionamen del Grup Parlamentari Popular, entenem' que cal abonar les temp acions de mantenir un esperit nostalgic de l'exit obtingut i el qual tots ens enorgullim, assurnint que ens trobem davant d'un repte més difícil encara que la mateixa fita olímpica, davant de la importancia que Barcelona té per a Catalunya i per a Espanya. En aquest sentí t, donades les 1imensions del problema, entenem 16 l �< DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fetrer de 1993 1 D7C40430 1 que cal un pacte global entre les !forces polítiques catalanes per resoldre, en primer lloc, la si tu~ció de fallida técnica de les finances municipals de la ciutat de ~a rcelona, que s'ha agreujat per efecte de les inversions i les despeses portades a terme per als Jocs Olímpics. Creiem que cal a~rofitar el Pla estrategic de Barcelona per coordinar els esforc;:o¡s de 1 'Estat, Generali tat i el mateix Ajuntament per posar la ciutlat de Barcelona i la seva zona metropolitana en situació de compet ~ r amb les zones metropolitanes comunitaries en atracció d'inversionj . I, per últim, a part d'aquest resum 1 novament felicitats al senyor alcalde, felicitats pels exi s dels Jocs Olímpics, pero unes felicitats que van conjuntament artb un prec: no incrementin la pressió fiscal en els propers anys j a que la peti ta empresa, el comer<;, la gran empresa han sofert una escalada de pagaments, via impostes, que segurament no es podra aguantar. Moltes gracies, senyor president ~ senyores i senyors diputats. El Sr. PRESIDENT: Gracies, s~nyor Pujol. En nom del Grup d'Iniciativa per Catalunya, té la p 4 raula la diputada senyora Magda Oranich. 1 · La Sra. ORANICH: Moltes graciel3, senyor president. En primer lloc, com ha fet també el diputat !ctel Grup Popular que ha parlat abans, voldria felicitar el senyor lMaragall; agrair-1 i que estigui aquí en aquesta Cornissió; que tingu ~ la deferencia de venir quan se li demana a explicar-nos aquí, en e ~ Parlament, com ha anat el tema dels Jocs Olímpics i reiterar la ~ostra mes fervent felicitació; 1 pero jo ho diría, no només a tota l'prganització 1 sinó també a titol ! personal, a ell. Jo recordo que a ~ 'anterio~ compareixen<;a li vaig dir que persones coro ell 1 i t~mbé altres persones que van compareixer aquí aquell dia, passarten a la historia --que així ho esperavem-- 1 corn el bon funcionam~nt dels Jocs i com, d'alguna manera, la propaganda de Barcelona , per tant~ de Barcelona com a capital de catalunya al món. I en aquest sen ~ - ~ voldria reiterar - la, que per sort aixo era al mes de j uny 1 que el • . ~mps m' ha donat ¡ la raó 1 que cree que passaran a la 'historia els Jocs 1 el senyor ~ar agall, la resta del Comite 01 ímpic i 1 per tant, Barcelona 1 i Barcelona corn a capital d 'una nació que és Catalunya. En aquest s,ntit cree que tots ens en podem felicitar sense, per altra banda, Prnsar que hi poden haver alguns problemes; només quan hi ha un cert l risc sorgeixen uns problemes i, per tant, en aquest sentit, no voldr[em fer cap crítica destructiva, s inó t~t al centrar i. [ S'ha dit --i ves te ho ha dit, ¡senyor Maragall-- que eren els millors Jocs de la historia --no ~ o ha di t vos te aquí; vos te ha llegit croniques--; en aquest sentit l també hi estariern molt d'acord. Cree que ens en podem sentir orgullo os. I voldria destacar, i també ho ha fet veste 1 des del nostre unt de vista 1 alguns aspectes constructius del que va haver-hi, a guns petits aspectes que potser 1 ¡ ·1 1 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de 1 f~brer de 1993 1 D7C40430 no h:n sigut tan valorats per tothol perque eren desconeguts. Pero, entre altres 1 per exemple, el que lsí que se n'ha parlat melt --i veste també he ha dit-- és del ¡tema dels veluntaris olimpics. Voldríem destacar la solidaritat jque aixo suposa; com aixo va engrescar mol ts j oves en uns mome~ts on es di u que la gent és ! insolidaria; com aixo pot tenir una ¡ continuitat i li demanariem que ' la tingués i que, des d'aquest pu~t de vista, aprofitéssim aixo, perqué cree que és fonamental per ~1 país, i jo diría que per al món, que els joves s'incorporin a tafques voluntaries avui dia. Voste també ha parlat, senyor M.ragall, del tema de com va anar una expedició a Sarajevo. Voldria a~rair-li molt especialment aquest fet, pero també que voste hagi fet ~enció, en un punt molt important de la nostra manera de veure la p~lítica de pau al món i la meva especial manera de veure-t¡.o, que q~i ho ha muntat és objector de consciencia; cree que és important ~e voste ho hagi, aquí, parlat. Cree, tarnbé ... , també n'han fet rnenqió, pero voldria també tornar-ne a fer menció, del tema de tot el q~e va suposar els moments magics de la torxa olímpica i també de tgta la 11 ibertat d' expressió que van suposar totes les actituds que ~i varen haver al voltant de la torxa olímpica. Voldria també dest<jtcar tot el tema de la qüestió tecnologica, que va ser especialrnen~ bona. Voldria destacar-li també el tema de la seguretat, que tant e~s preocupava a tots --em consta que 1 i preocupa va a vos te, senyorl Maragall, especialment. I els juristes, el tema dels jutjats, els b udicis rapids, etcétera, i cree que es va resoldre d'una mane~a també magica, perqué per qüestions ... , vam tenir menys fe in~ en els jutj ats de guardia en aquells moments del que es té a 1d .vida normal, i aixo cree que, d' alguna manera, devia a favor ir tota l la qüestió. Voldriem destacar també, i molt especialment, el tema dels Joes Paralímpics. Cree que va ser un ene rt per part de Barcelona i per part de veste el fet d 1 acceptar aq~est repte; cree que aquí també 1 com en el mateix tema, que els voiuntaris olímpics vam tenir una mica l'ocasió de veure que no é$ cert que la gent sigui tan insolidaria, sinó que quan se lt donen camins per a aquesta sol~dari tat, dones, la gent actua I cree, i espero, i també li voldria demanar, per l ' autoritat ~ue voste té a la ciutat de Barcelona, que el tema dels Pararr¡ impics i ajudar la gent amb deficiencias físiques i psíquiques t1o sigui només un problema dels Jocs, sinó que realment aquestes ~nfrastructures quedin i que la gent ho pugui recordar. I voldri~, també, i molt especialment 1 dir-1~ --i potser altres no sabran ~e que va aquest tema ni potser ho rec'ordaran--, pero jo el volctrta felicitar mol t especialment, senyor Maragall, quan voste el d~a de la claussura dels Jocs Olímpics va tenir abé destacar les l persones que havien mort durant ·la celebració dels Jocs, per diferen~s aspectes i, molt especialment un company rneu --de voste, també-- de lluites per la llibertat i pels drets humans i per llui tes nac:onals com era l'Octavi Pahissa. 1 ¡ .1 18 �1 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d e febr e r de ~ l993 1 D7C404JO cree que a1xo, senyor Maragall --li ho vull agrair, destacar especialment--, aixo no era una gr - n prop aganda internacional, aixo era quelcom que vos te sentia, e jo sentia, que sentien també altres companys diputats. I, en a~est sentit, recordar que hi havia gent que no va poder veure el fina~ d 1 aquests Jocs, pero que s í que estaven al costat nostre amb tot el que suposava d 1 il.lusió en aquest tema. Bé, he fet evidentment un bala 9 positiu, que cree que és e l que correspon. Cert és que hi poden h< ver problemes després dels Jocs. Veste ens ha dit, senyor Maragall, que hi havien problemes e c onbmics a la ciutat, que aquests no eren deri vats de les 01 irnpiades, que eren al tres; bé, esperem-ho. cert és que hi han problernes; h i han problernes a tot arreu i n'hi ha d 1economics a la ciutat. I de i a el ! cornpany del Grup Popular que ha pa~lat abans que aixo no voldri a dir un majar increment fiscal al peti ~ corner9, i aquest és un p roblema realrnent important que penso que ~ enirn. I alguns d' ells potse r sí que deuen ser derivats dels Jocs ' limpies --no ho sé, voste ho deu coneixer millar que jo--, pero, eJ tot cas, recordar-li que aquest és un dels problemes fonamentals. Perque, és clar, voste e n s ha parlat i ens ha dit noms --i crEfC que ha sigut interessant - - de persones que han tingut aquests c~rrecs durant els Jocs Oli mp i c s i que en aquests moments estan fent *ltres tasques importants no n ornés 1 a Barcelona , no només a Ca tal un~a, sinó arreu del món --ens ha parlat fins i tot de la Xina-- 1; pero és evident que a questes persones han tingut sort, pero d~ tots els treballadors que han estat en el COOB, cert és que la ~ajor part d'ells estan en a quests moments a l'atur, sense altra fein~. Aquest és un problema que també d 1 alguna manera hauríern de resoldrE; en coneixern bastants; era l ogic perque s 'ha acabat aquesta feina. Pero el problema está aqu í , el problema existeix. Hi ha tarnbé un dels problemes que voldria jo haver destaca t coro a positiu, que cree que és fill del tema de seguretat del s J ocs Olímpics, que en tot cas hi té a v~ ure, i penso que és important per a la ciutat i sé que veste ... , i h t i ngut importancia, aque s t t erna, qúe li preocupa el terna, coro és e U tema del nou fiscal de dist r icte ! al centre antic --fiscal que s'oc~ara del terna de les drogue s , que és un problema de seguretat de la jciutat; cree que aixo es va v eure també i d 1 aJ.g•.1na manera té conse~encies-- coro tarnbé el terna del· funcionarnent dels jutjats de gu~rdia, que han funcionat qu atre 1 jutjats de guardia durant els ~ocs Olimpics; que ha siaut u na exper,iencia positiva i no podem !amagar que actualment hi ha u na polemica important, no només amb ~a Generalitat, sinó amb el ma teix jutge dega escollit recentment, so~re si realment són necessar i s per a la ciutat aquests jutjats otimp~cs --que podríern anomenar--, o no la seva continuitat. Si voste 1 fa després alguna interve nció , m' agradaría que ero contestés en aquest tema, tant el terna econ ornic, 1 com el dels llocs de treballs, com jaquest. ]9 �DSPC-C, 43 1 CSJEL_i 3 de felprer de 1993 1 [)7C40430 1 També hi va ha ver alguna cosa p~si ti va durant els Jocs, que va ser el tema de 1 'Olimpiada Cul turalt Jo li vaig fer, a la darrera compareixen9a, aquí, una pregunta soijre el tema. També ens agradaría --potser avui no n'ha parlat-- de sa~er el balan9 sobre aquest tema. I voldriem acabar amb aquest aspe~te positiu que alguna de les qüestions potser no del tot resol te~ ... , vos te ens ha dit, senyor Maragall: «esperem que els deutors lpaguin», el problema és que a vegades aquesta esperanc;:a no es tr~nsforma en realitat; si alguns deutors no paguen, com se soluciona~ aquest problema economic, que evidentment hi és i que potser espe~ava ... , la qüestió economica ha modificat d' alguna manera algun de~s resultats que podrien haver donat tot aixo. I jo voldria també j demanar-li, i dir-li, des del nostre punt de vista, que quan es ve~ --i estic d'acord amb veste-en el món, el que ha sigut Barcelon~-92, que recordin que Barcelona és la capital d'una nac1o, Catalunya; que per primera vegada ha tingut amb el tema dels Jocs Olímpic~ una manera de demostrar al món que nosaltres érem una nac1o: la jllengua, la cultura, l'himne, etcétera, de manera, certarnent, no lr que hauriem desitjat, pero si molt positiva. I, per tant, també ¡ de les qüestions a resoldre després dels Jocs Olimpics --quelco~ que semblava que podia estar resolt o que es va aparcar per a des~rés-- que en aquests rnornents es doni ajuda al reconeixernent del Comi~e Olímpic de Catalunya pel qual molts vam esperar que després dels J~cs aixo es tirés endavant i no que canviés la situació a nivell internacional. Per tant, senyor Maragall, donem ¡aquest balan<;: positiu i esperem que tot el que pugui encara queda[ pendent d'aquest tema sigui resol t de la millar manera possible 'Pel que és Barcelona i pel que és Catalunya. Gracies, senyor president. El Sr. PRESIDENT: Gracies, seny _ra Oranich. En nom d' Esquerra Republicana, té la paraula el diputat l senyor Benach. 1 El Sr. BENACH: Moltes gracies, s~nyor president. Bé, d'entrada, i afegir-me, amb mol t de gust, a a més, a la que j a sernbla tradició, una bona tradició, de fel ~ ~i tació · al senyor Maragall, en tant? que alcalde de Barcelona i prefident del COOB, per l'exit que van representar els Jocs Olimpics de l'any passat, els Jocs Olírnpics celebrats a Barcelona. Insisteixo, enes, en aquesta felicitació, que la faig de tot cor i, t, en representació del Grup Parlamentari del meu partit. Bé, un cop feta la felicitaci , penso que hi ha diferents aspect~s a tractar --el senyor Maraganl ens ha fet una valoració des 1 de diférents punts de vista. A nos ltres tarnbé ens agradaría fer aquesta valoració i contrastar-la t mbé des de diferents punts de vista. Probablement un sigui el tema internacional; l'altre, el tema d'infrastructures; el tema economic; una valoració política que podría tenir diversos apartats, i una conclusió final. He dit el tema internacional. : Indubtablement, Barcelona ha } mé.r 20 �QSPC-C. 43 1 CSJB / 3 de_febrer de 1993 1 D7C40430 1 tingut, durant el ternps que van d,Jrar els Jocs --jo diria que abans d 1 una manera important i després, 1arnbé--, com una mena de rentat de cara mol t important. I des d 1 aqujest punt de vista, la proj ecció internacional que ha tingut Barcel~na com a ciutat, i jo diria com a conseqüencia també Catalunya co~ a país, és d 1 una importancia extraordinaria. El senyor Margal! i acaba va la seva intervenció fent una r.eflexió en aquest senti t q'.!~ compartim i, en tot cas, també abonem, i que ens agradaria comen~ ar-la amb més detall probablement en el camp de 1~ valoraci6 m¿s estricta. Per tant, des del punt de vista de projecció internacional dlern que la nota dels Jocs Olimpics és extraordinariamP.nt alta. 1 Des del punt de vista d'infrastructura, el senyor Maragall també ha fet un repas important. Jo diri~ que ell ha dit --no sé ~i ha fet servir l 1 expressió d'una manera l:iarroera--; bé, en definitiva, jo diria d' una manera mol t simple, pero mol t clara, és indubtable 1 i negar-he seria una equivocació g~eu, que hi ha hagut una millora ' en les seves infrastructures. sensible de Barcelona i de Cataluny'a Cinta núm. 5 Penso que aixo és una de les conclusions més positives i dels aspectes més positius que podem treure dels Jocs, i el que és evident és que, des d' aquest punt de vista, des del punt de vista ' infrastructural, el repte contin~a ara amb saber mantenir tota 1 aquesta infrastructura i saber •¡ adequar la societat a aquesta infrastructura. Jo també voldria f er referén~i a aquí i que quedi 'constancia d'alguna manera que hi ha hagut t dt un seguit de subseus olímpiques que estan a comarques i que també han fet un esfor9 important en la seva infrastructura, i aquest esfor9 moltes vegades ha estat, basicament, fet pels ajuntaments d aquestes subseus, evidentment amb el suport del COOB, amb el suport també, en part, de la Secretaria General de l'Esport, i prou, en al~un cas de les diputacions i en el c~s concret de Tarragona, per exelple, la Diputació de Tarragona es va negar a entrar en el que era e tema olímpic. Bé, en tot cas, el que queda clar és que hi ha ha ut un esfor<; per part d 1 al tres ' ajuntaments 1 que no ha est~t l'Ajuntarnent de Barcelona, d 1 infrastructura, i que els Joc ~ Olímpics també han servit per millorar ciutats que no són Barcel~na, pero que si que, dones, tenen una ~mportancia en el panorama p dli tic de Catalunya. Per tant, en 1 1 aspecte infrastructural també e ~tenem que els Jocs Olímpics han estat un aven<; important en el con~unt del país. A nivell economic, a nivell ec6nomic vosté ·no ens fa pas un bany ' de números, perc sí una dutx~ rap~da, una dutxa rapida en el sentit 1 que amb una pinzelJ.ada breu ens hjem fet una idea, més o menys, de com han anat els números del ¡ Comite ~1 Olimpic i del que ha �l. DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febter de 1993 1 D7C40430 representat, en definitiva, tot el vo~um dels Jocs Olimpics per a la ciutat de Barcelona. Bé, jo diría ~e dels números se'n treu una conclusió i més que una conclusió, ptobablement, una pregunta, una qüestió, una qüestió que s'ha respira~ aquí en aquesta intervenció i una qüestió que, probablement, es resdiri també a nivell de l'opinió ! pública, i és fins a quin punt quedJ! hipotecada Barcelona fins a l'any 2007, veste abans ha parlat de ~'any 2007 com a termini maxim d'amortització d'alguns aspectes d~ls Jocs. En definitiva, la pregunta és aquesta: fins a quin pul)t queda hipotecada Barcelona, fins a quin punt queden hipotecades le~ finances municipals? Jo, d'entrada, insisteixo que aixp és una pregunta, en tot cas no passa de la pregunta, i com a · val~ració si que hauria de dir-li que des del nostre punt de vista, prpbablement, Barcelona no quedi hipotecada, pero el que esta hipoteca~, probablement, sigui un altr~ aspecte important, que és el finan9am~nt del país, el finan9arnent de l rnolts ajuntarnents, no és el cas ailla~ de Barcelona. Nosaltres estem conven9uts que aquest país, aquesta c~utat i aquest país es podrien perrnetre perfectament uns Jocs Olirnp ~ cs sense especials problemes, bé, els problernes derivats ,· evidentrnetit d'una organització d'aquesta magnitud. Pero, en tot cas, el que $s evident és que la situació financera, tant dels ajuntaments co~ del país en general, no és massa brillant i, en aquest sentit, probablement, _pugui tenir consequencies en tot aquest aspecte. fer tant, el dubte, en tot cas la pregunta de Barcelona econbmicament l¡ corn queda, sí que hi és. Pel que fa a infrastructures ta~é 1 tot i que 1 probablernent no ho sigui estrictament 1 hi ha tot el ¡terna de !'Olimpíada cultural, que també ens hauria agradat una valo~ació més amplia, sobretot 1 pel que va representar d'expectatives en ~ l seu moment i del que havia de representar, de fets 1 en el seu mo~ent. Indubtablement, Barcelona també va ser capital cultural durant ~quella época i penso que com a conseqüéncia d' aixo, dones, un cert lsolatge ha quedat; tot i amb a1xo, tot i amb a1xo 1 alguns as~ectes culturals han quedat qüestionats durant aquests di es. Jo r cerdo algunes intervencions a mi tj ans de comunicació, per exernple, de gent del món del teatre i que qüestionaven una mica la política en aquest sentit. En tot cas, sigui com sigui, cal recone1xer l'e .forc; fet des de !'Olimpíada cultural i ens agradaría també, com ha demanat abans la Magda Oranich, una mica una certa valoració ~e tot aquest aspect.e. Bé, entrant en la valoració lpol i ti ca, hi han diferents qüestions: per una banda, des del pu1t de vista institucional, hem de cel e):>rar 1 i en aquest sentí t penf;3o que és un dels exi ts més 1 importants i desgraciadament aillats gue s' han donat en els úl tiros l anys en la vida política d'aquest paí$, el dialeg institucional que hi ha hagut amb motiu dels Jo9 s. Probablement, un dialeg institucional que moltes vegades ha e~tat més de cara enfora que no pas, probablement, de relació direct~ , pero, sigui com sigui, en moltes ocasions s'ha donat la imatge ~e quan calia les institucions J ~ 22 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d' febrer de 1993 1 D7C40430 1 1 d' aquest pais sabien dialogar, $abien afrontar els problemes d 'una manera comuna i sabien, per tÁnt, plantejar solucions a aquells 1 reptes que es tenien més imme~iats. En aquest sentit, nosaltres entenem que és bo que aquest jdiiüeg institucional continués per altres qüestions que són importafts per al bon funcionament del país i que l'exemple dels Jocs Olímp ~ cs es traslladés a altres ocasions. Abans he fet referencia a un t~ma mol t concret quan parla va dels 1 diners i, evidentment, el finan9~ment dels ajuntaments i del país en general jo diría que és un del~ reptes més impcrtants inunediats i que aquest dialeg institucional ~ue es va tenir amb motiu dels Jocs es pogués allargar. 1 Pel que fa, també dintre ¡ la valoració política, al tema estrictament esportiu, probab ~ ement no se n'hagi parlat i, probablement, no se n'hagi pa ~lat perque, realment, !'estructura esporti va, sense ten ir en compt' el tema instal.lacions, el que és !'estructura espo.rtiva del j país, probablement hagi estat l'assignatura pendent dels Jocs p límpics, i aixo no és, en tot cas, un retret , ev i dentment, ni a l'~juntament de Barcelona, ni al COOB perque no tenen pas competencia ~obre aixo. Pero si que és un retret que ens hauríem de fer tots plegats. La vertebració esportiva d' aquest país, de quina manera l'han afectat els Jocs 01 ímpics, dones, evidentment, en tema ins al.lacions una part important, sens ' dubte, sobretot concentrada en unes ciutats, pero tot allo que representen uns Jocs Olímpics de ~otivació, de motivació a la practica de 1 'e sport, probableme t, sigui un dels temes que des del nostre punt de vista ha quedat més fluix. Els Jocs Olímpics han estat, indubtablement 1 un bany ~e qualitat a l'esport catala, no en dubtem, pero els Jocs Olímpic~¡ no s'han aprofitat d'una manera suficient des d'aquest tema estr ' ctament esportiu. Evidentment, és difícil, · és dificil estructurar, vertebrar el ¡ país esportivament si després a~uesta vertebració no té reflex, per exemple, en un Comite Olímpic d~ Catalunya. Evidentment, aquesta és una valoració que cal fer avui a~bé 1 el tema del Comite Olímpic de catalunya, que 1 d' al tra banda, al dir que, dones 1 va ser un dels #principals causants, o un dels p incipals protagonistes en el que es · va venir a anomenar la pau olímpica, la pau olímpica, que representava un cert pact~ d diferents forces, instituci ons, diguem-n'hi com vulguem, de ca ~ a que els Jocs Olímpics fossin un exit. És a dir, una mica l'esfor~ col.lectiu per donar una imatge de país que penso que a tot~ ens i~teressava en aquell moment. La pau olá..mpica, efect i vament, va ser ~na pau irnportant i penso que tots pl~gats ens n ' hem d'alegrar. oe l tota manera, li haig de dir que en aquest sentit nosaltres hem d'e~pressar una certa desil.lusió, fins i tot diría una certa ... , en~ sentim en certa manera traits. Evidentment la traició, sernpre l l'ha de fer algú, i en aquest cas no podem acusar ningú d ' haver 4et cap traició, pero l'esperit, l'esperit si que ens el sentim ~n part trait~ Els Jocs Olimpics de l i, J i '! '1 1 23 �DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de feb~er de 1993 1 D7_C4_04 30 Barcelona representaven una ocasi , una oportunitat d'or per plantejar d'una manera seriosa i defi itiva la possibilitat de tenir un Comite Olímpic de Catalunya, que 1 és una de les aspiracions que molts ciutadans i ciutadanes d'aques ~ país tenen i, a més a més, jo diria que després de veure la desfi l!1ada de la cerimonia inaugural, tot el reguitzell de paises que hi v~n desfilar, diria que algú més se'n va convencer que, realment, c~ta lunya podia tenir un Comite Olímpic propi. : Sigui com sigui, aquesta és una ~portunitat que ha passat i que després dels Jocs, a més a més, s'ha ist encara més qüestionada, en aquest sentit 1 jo voldria recordar i reclamar, . en part també, unes paraules expressades pel senyor Sobrepués en la Comissió de Política Cultural d'aquest Parlament, en que d~i a: «Passats els Jocs tornarem a parlar d' aquest tema». Bé, han Bassat els Jocs, ha passat un periode prudencial de temps, ens sembla que és el moment també, ara 1 que estero fent valoració de com qan anat els Jocs Olímpics a Barcelona 92, de tots els grups ra rlamentaris tornar a parlar d' aquest tema, i fixin-se bé que ¡es tic dient «tornar a parlar d'aquest tema» . 1 Bé, des del punt de vista naci~al també hi ha una valoració importantíssima a fer i és que voste !abans ha dit que el tema de la torxa, jo diria la marató, han esta ~ un gran exit d'organització, han estat un gran éxit d'organitzaci~, ningú en dubta, i em sembla que, a més a més, dones, cal una f~licitació expressa per aquests fets concrets, és a dir, els fets pra ¡ ~ticament de carrer, pero també cal una felicitació mol t concreta a la maduresa i civisme que va demostrar el poble d'aquest país, el poble de catalunya en la res posta que va ten ir. Penso que és important de cara a la imatge que s 'ha donat, vos te abans j a ha f t esment del públ ic, jo diria que el públic, en aquest cas, és 1 més que el concepte públic d'espectador, sinó ... , ésa dir, pra¿ti cament tot un país va sortir al carrer per celebrar un esdevenim~nt. La maduresa i el civisme demostrats durant aquests dies són 1 d'un país altament, altament civilitzat. 1 'Des del punt de vista també, en 1la mateixa valoració política, des del punt de vista social, jo dir~ a que els Jocs Paralímpics . en una mesura importantíssima i els Spec~al Games, encara que no siguin competencia d'aquesta Comissió, han srrvit corr. 3 pedra de toe en la societat d'avui dia. Jo diria que tot~ plegats hem canviat la nostra actitud i hem apropat una mica més ~~la r.ormal i tat a teixi ts de la soeieta;t que no en podien gaudir. ls Joes Paralímpies només per aixo ja'són un éxit importantíssim, s ria bo, dones, que l'obligació que tenim tots plegats en aquest moments i especialment les ' insti tucions, aj untaments 1 consellsj eomareals 1 la Generali tat, evidentment, i el rnateix Parlament, i dones 1 que aquesta obligació d'aprofitar l'avinentesa ~els Jocs \ Paralímpics per norrnalitzar encara més la societat no sigui desaprofitada -i, 24 en aquest sentit, �de 1993 1 D7C40430 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fem vots perque cada vegada més, enes 1 hi hagi aquesta normalitat social que van representar els Jocs Paralímpics. Acabo j a amb unes paraules sE ves: vos te ha parlat d 1 una gran operació política en els Jocs, un enorme festival esportiu. Evidentment, estem d'acord que ha Estat una gran operació polít i c a i un enorme festival esport iu, plobablement les valoracions que , podríem fer de les conseqüencies d 1 aquesta gran operació poli t i ca siguin diferents, pero, en tot cas, tampoc és el moment de discutir-he. Sigui com sigui, el que nosalt res si que n 1 estero convenc;:ut s és i, en aquest sentit, veste ha r clamat un suport del Parl ament, nos al tres sí que j a li diem que ~onarem suport a aquesta idea que ! • s'ha de vendre la marca de Barcelo~a 92. Permet1 1 m, pero, un mat ís, 1 s 1 ha de vendre, vendre i vendre 1 videntment 1 la marca de Ba r cel ona 92, en paraules del president de li Comissió, aquest ha estat un any extraordinari per a Catalunya, per a Barcelona i per a Catalunya , la qual cosa, evidentment, compartim, i aquest és un punt de referencia que no podem obviar i no podem ignorar; hi estem absolutament d 1 acord, s 1 ha de vendre la marca d1 Barcelona 92. Pero, permeti 1 m el matís que Barcelona 92, Barcelona 93, Barcelona 94 és la c a pital d'un país i aquesta marca també s'ha de vendre. 1 Evidentment, els merits contrets al llarg de tot aquest pe ríode ' llarg que han representat els Joqs Olímpics per a la histori a de Catalunya són importants i és un ~apital que no hi podem renunc iar, 1 no hi pot renunciar ni Barcelona ¡com a ciutat ni Barcelona com a . capital de Catalunya. En aquest se~tit 1 dones, rebi el nostre s u port per vendre aquesta Barcelona 1 j per vendre aquesta Barce lona, evidentment, en un context amplq en un context de país que és Catalunya. Per a nosaltres té molt l més futur i molt més sentit si és venuda així que no pas, senzillament, un punt de referencia hi storie ! que hi podríem caure en el tema de~s Jocs. Res més, en tot cas nolJléS tor~ar al que he di t al comenc;:ament: 1 m afegeixo amb mol t de gust, i lern sernbla que ho fem de manera pública i ho hem fet, amb aquesta ! felicitació, que veste en a quest 1 cas rep com a maxim representant qe l'Ajuntament de Barcelona i del Comité Organitzador de Barcelona ~2, pero també en aquest c a s, j o ' diría, com a simbol dels ciutadans jd'aquest país. Moltes gra8ies, senyor president. El Sr. PRESIDENT: Gracies, enyor Benach. En nom del Grup · Socialist?. 1 té la paraula el senyol Jaurne Sobrequés. ~l Sr. SOBREQUÉS: Senyor presirent, senyores i senyors dipu t ats, senyor president del COOB i alcalqe de Barcelona, Pasqual Maragall, a mig any de 1' ac.abamen~ del·s· q ocs, la nostra .. reflexió s 'ha .de produir en una tr1ple d1recc1o; i aquesta reflex1o s 'ha de basar, dones, jo diría, en tres grans p~eguntes: que han representa t els Jocs, per que han estat un gran $xit i quina llic;:ó ens deixe n els Jocs? ¡ ~5 """ �DSPC-C, 43 1 CSJB L 3 de fe rer de 1993 1 D7C40430 Seré breu i . em limitaré gairebé a presentar només el guió del que hauria de ser, del que ha esta' · j a, en certa manera, del que sera, del que continuara sent en el futur una gran reflexió col.lectiva sobre aquestes tres grans preguntes. La primera: que han representat els Jocs? Els Jocs han representat, en primer lloc, un impu~s per a Barcelona. Barcelona ha recuperat en pocs anys molts dec~nnis de retard, en el camp urbanístic, en el camp de les infrasiructures. Jo diria que l'esfor9 i 1 1 impuls de Barcelona an a~ests d~rrers anys és el rnés important, histbricarnent, que s 1 ha produi t en ¡la ciutat en els darrers cent cinquanta anys, d 1 en9a que Cerda va 1 impulsar el Pla de reforma de Barcelona. Aquest impuls de Barcel ~na s'ha produit en el terreny urbanístic --com he dit--, en el terrrny de les infrastructures. En segon lloc, els Jocs han reptesentat un irnpuls de Catalunya conm a país, també sense precedents. !Han estat els Jocs una operació no nornés barcelonina --essent aques~ un aspecte mol t irnportant--, sinó un aspecte general catala. Barc~lona s'ha apropat a Catalunya i ha obert els seus bra<;:os parque, través de les subseus i no únicarnent a través de les subseus, sjnó de tot el país, catalunya es projectés arnb for<;:a. Cinta núm. 06 És el tercer aspecte al qual ¡em ·vull referir: la projecció exterior de la ciutat i de Cataluny ; de la ciutat i de Catalunya com a naclo. Podern dir que rnai --mai-- Catalunya, des de la Renaixen<;:a, s'havia projectat arreu el món amb la for<;:a que ho ha fet arnb motiu dels Jocs. Mai la llen ua catalana, rnai els símbols de Catalunya, mai, corn a país, Catalun~a havia assolit una imatge tan important corn a cornunitat diferencirda com ho ha estat amb motiu dels Jocs. Els sírnbols, els hirnnes ~ la bandera de catalunya han estat presents en el que es p~t qualificar corn 1 'operació catalanista més irnportant del segle r· XX, com el proj ecte patriotic més'fort, amb més personalitat del pa ·s en els darrers cent anys . lloc, els Jocs han 1 representat 1' impuls de la . En quart rnodernitat; en primer lloc, en el t rreny de la creativitat, en el de !'arquitectura, en el disseny, en l'urbanisrne i també --corn s'ha referit el senyor Maragall-- en el t cnologic, en l'inforrnatic i en el de les telecomunicacions, que han fet en tots aquests aspectes de modernitat que Barcelona es situés, curant la celebració dels Jocs i la imatge que . n'ha restat, a antguarda d'aquests movirnents creatius del rnón. En cinque lloc, els Jocs han representant l'irnpuls de la solidaritat social a través dels J9cs Paralírnpics. La creació de consciencia col.lectiva, de just t cia en relació amb aquest 1 col.lectiu, s'ha enfortit i ha assolit uns nivells 26 que pocs haviem ·--. �DSPC-CL 43 1 CSJB 1 3 de ebrer de 1993 D7C40430 sospitat. L'exit dels Jocs Paralím~ics, que realment ens ha sorpres 1 aquesta a tots, ha representant 1' impuls consciencia de justicia en relació amb aquest col.lecti tantes vegades menystingut. I darrerament, els Jocs han represe tat, han posat 1' e sport o limpie espanyol --i amb ell el catala- .. ¡al més al t nivell ; no certament, encara, satisfactori, ni de bon trds, pero al més alt nivell de tota la seva historia deportiva. 1 Per que ha estat possible aix~ ? Per que els Jocs han estat un gran exit? En primer lloc --com h~n referit ja i s'hi han referit d'altres companys que m'han prec~dit-- perque s'ha impulsat una política de cooperació i de censen~ a Catalunya,, en 1' aspecte de les administracions i en 1 'aspecte e~trictament poli tic. Els diversos grups polítics i les diverses ~dministracions de Catalunya han cooperat amb lleialtat per fer poss ~ble aquest gran exit. En segon lloc, perque Ca tal unta ha sabut cooperar amb l'Estat espanyol aconseguint --ens ho ha e*plicat abans el senyor Maragall-uns recursos molt importants per a Catalunya, i aquesta política . de dialeg, de cooperac1o, s!ha posat de relleu que és sempre més rendible que qualsevol al tra mena de política que no es basi en aquesta voluntat de cooperació. En tercer lloc, els Jocs han , estat un gran exit perque s'ha sabut impulsar una política de co4peració del sector públic amb el sector privat, que ha fet que el f ector privat, per primera vegada en una gran cooperació col.lectivcL hagi abocat recursos sense els quals els Jocs no haurien aconsegu~ t la projecció a la qual m'estic referint. r en quart lloc, els Jocs h~n estat un gran exit col.lectiu perque aquells qui els han org4nitzat han sabut rnobilitzar la ciutadania fent que la mobilitzaci ~ popular a través dels voluntaris ' --i no únicament a través del ' voluntaris, sinó de tota la societat-- hagi c ooperat desintere~sadament abocant recursos humans que, si s'haguessin de xifrar, elet arien les quanties a les quals el senyor alcalde es refería a xifres bolt més elevades. ! I finalment , quina l li9ó ens d$ixen els Jocs Olímpics? En primer 11oc, que Catalunya i Barcelona 1 són capaces d'impulsar un gran projecte col.lectiu; que són !capaces de fer-ho amb rigor administratiu, amb una gran capac ~ tat de gestió, amb eficacia, amb una utili tzació dels recursos ¡economics, humans i financers. Catalunya té, dones, una gran capa~itat mobilitzadora. Hem descobert en nosal tres mateixos u na for9a i ~terior col.lecti va que potser no haviem sospitat mai, de mobilit t1 ació de recursos economics, de mobili tzació de v oluntats, de capta!ció de voluntats exteriors. En segon lloc, els Jocs ens de i xen la lli9ó que l a unitat en els grans proj ectes és més rendib~e que 1 'enf'rontament; que la cooperació i que el dialeg só$ sempre més ef i ca9os que les picabaralles partidistes. { En tercer lloc --i gairebé f :Lnalment-- els Jocs ens deixen un 1 ! 1 27 �repte de futur. Que fer, que hem de er després dels Jocs Olimpics? Quin nou gran projecte col.lectiu h.bm d'dimpulsar? Cal, en aquest ¡ sentit, que reflexionem sobre el ¡que ha de ser el gran pla estrategic del país per al tombant d:e segle en l'aspecte economic, en 1' aspecte c ol. l ectiu. Quin nou proj ecte nacional, innovador i renovador volem impulsar en el futur l Tenim 1 dones, en aixo 1 motius seriosos de ref l exió col.lectiva. S' f bre, dones, aquest periode en el qual hem de pensar - -i el Par~ament és un bon lloc, és un ! magnífic escenari per fer-ho--, hem de reflaxicnar sobre que fer amb ¡ el país en el f utur . 1 I finalment només em resta, com ~ portaveu del Grup Socialista, felicitar tots aquells que han fet ppssible aquesta realització. En la impossibilitat evident d'enumer~-los tots, cree que aquesta felicitació s ' ha d 1 encarnar avui ~n un nom: en e l de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i i president del COOB. Senyor Maragall, la nostra més sincera enhor~bona. El Sr. PRESIDENT : Gracies, senyo ~ Sobrequés. En nom del Grup de Convergencia i Un i ó, dono la . para u a al diputat senyor Francesc Codina. El Sr. CODINA: Gracies, senyor president. En aquest ambient distes i j o i ós, en certa mesura, ~u e x-epresenta sumar-nos a les felicitacions de t ots e l s grups c~p a !'alcalde d e Barcelona, president del COOB --que, en definit t va, és en aquesta condició que avui compareix en aquest Parlament--, ! si, m' he perroet voldria fer una previa per , aquest a felicitació, c~enc;:ar-la pel president de la Comissió, per h aver estat la persona !que, en nom de la Comissió, ha obtingut el reconeixement de la Me4alla de la Ciutat i que, per tant 1 com a membres d 1 aquesta Comis$ió des del primer di a, dones, ' també ens en sent i m una mica corres~onsables; encara que --deixi 'm que li ho digui amb la simpatía que ~ap que li tinc-- saber-ho avui, al cap de tants dies després que s$'hagi produit el fet ... , s'ha produit que ho hagim hagut de fer a~b un cert retard , cosa que ens hauria agradat fer en el moment en q1.;r¡. es produia . . En qualsevol cas, senyor president, moltes felicitats. ~Jo intentaré, més que fer preg~ntes, perque no només formava part de 1 1 aco r d de coro havíem de ~esenvolupar aquesta sessió, no només per aixb , sinó perqué, ~1 llarg de l es diferents compareixences de l pres ).dent del f OOB, sempre aquest ha estat 1 1 estil que hem emprat perque ens s ~ la que és bo, ens sembla que és bo que es fac i d 1 aquesta manera ! i, per tant, he procurat anar recollint, de t otes les explicac ~ons que ha donat el senyor Maragall, aquells aspectes que m'ha ¡sembla que no tant s'havien de contradir, sinó de poder aclarir, ¡ o en qualsevol c as de poder manifestar qui na és la nostra opini · respecte a la dissertació que ha fet el senyor Maragall, que, e cara que el termini ha estat aproximadament d' una hora , · considero que ha estat mol t densa i que ha donat molt de si --ha donat molt de si. felicitació del Grup de • 1 ( ' 1 28 · l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C404~0 haver; de la forma com ell ho expli a, gent que comen<;:a a conduir per una ciutat que no coneix i d'u~a forma gairebé immediata, el primer día· que arriba, dones, realmen~, era un tema complicat. Jo li vull agrair la sinceritat que haj tingut --al llarg de tota l'exposició, pero en aquest tema pun~ual-- pel que fa referencia al reconeixement que els mitjans de tra,sport de pujada a Montjuic van estar ben resolts. Van estar molt ben resolts, també des del punt de vista estetic 1 és cert. Les escales mecaniques 1 els autobusos-llanc;adora, el rnateix fu:r: ~ icular del Paral.lel, i que aquesta oonstatació desvirtua, amb el pas del temps, la discussió de si calia o no calia metro: els fets són com són 1 s'han produit d 1 aquesta manera 1 ens sentim contentf., dones, que vagin funcionar. Si no haguessin funcionat 1 segurarneJ1t 1 hauríem d 1 estar reconeixent que no estava ben resol t i possible~ent la discussió del metro de Montj uic tindria en aquests moments ~ dones, unes connotacions que queden desactivades per la mateixa re~litat dels fets. Hern parlat dels voluntaris, de ~es 30.000 persones abocades en una col.laboració extraordinaria. Ei! voluntari, d'una forma molt fefaent, es nota en els Jocs, els d ~es dels Jocs i abans 1 i durant els anys que van estar-se formant !per poder ser vo l untaris dels Jocs 1 pero no el podem deslligar d'u~ sentiment molt arrelat a casa nostra, que en altres acitivat ~ --mai d 1 aquesta dimensió, evidentrnent, tarnpoc s'havien prod~it rnai actuacions d 1 aquestes caracteristiques--, pero, el sentimen~ de participació voluntaria de la gent de Catalunya s'havia anat demostrant durant anys, i tenim la punta en els Jocs, 1 Cinta núm. 7 cosa que sorprén qui no coneix agues a condició dels catalans, pero que, en canvi, a tots ens agrada po~er constatar que va estar una gran operació que no hem de negligir de cap manera en el futur. Estic també en la línia dels altres qompanys que han intervingut, el movtment vol untari 1 el mov iment de !vol untaris s 'ha d' intentar que continui funcionant , perqué poden d ~nar --i estic d'acord amb el senyor Maragall-- una gran rendibil ~-1tat a Barcelona, i no només a Barcelona,· sinó a catalunya, en el set conjunt. I ha parlat del públic, amb ~n comportament extraordinari; lligat arnb el públic; també el tema be seguretat va quedar clar que estava~molt ben resolt. Una cosa des del punt de vista organitzatiu, ' que va·ser la seguretat, i l'altra e cornportament del públic, tant en els Jocs Olimpics, en tots els actes, com en els Paralimpics, com en els <I>Special Olyrnpics<D>, en un~ mesura molt més petita, perqué el moviment va ser molt petit; pero !els Paralimpics va ser gairebé de les mateixes dimensions, en qua~ti tat, que el's mateixos Jocs Olimpics i, per tant, mol t import1 nt ... , i el cornportament del j 30 �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d públic, dones, no fa altra cosa ebrer de 1993 ~e t D7C40430 reconéixer !'actitud de civisme del poble de Catalunya, especi~lment, i logicament, també, de 1' al tra gent de la resta de 1' Est~t i del món que va participar en aquests actes, pero alguna part 1 en devem tenir els catalans en general, de ser d'una forma determinada, que donés com a resultat un comportament absolutament civilitz~t i correcte. Pel que fa a les infrastructu~es, senyor Maragall, seria absurd que jo no reconegués, en nom de~ me u Grup, el que ha passat a Barcelona, i no només a Barcelona,! sinó en molta part del territori í i, especialment, a 1 1 entorn de aarcelona 1 pel que han estat les ¡ obres dels cinturons, el cqnjunt. Escolti, extraordinari, excel.lent. S'ha aconseguit --coro ~eia el senyor Maragall--, gracies a la voluntat, l'aportació, 1 la col.laboració entre les insti tucions. . . Jo, en aquest pupt, em voldria aturar un sego·n, només perque també fa referencia a ! la intervenció que feia el senyor Sobrequés, de com ha estat d'important la col.laboració de totes les institucions i, en aquest cas, em! volia referir a la col.laboració de l'Estat. L'Estat, que ha fet un• inversió --i ens ho explicava el senyor Maragall-- important. Jo ! cree que el que ha fet, en definitiva, ha estat, d'alguna ~anera, aprofitant de la mateixa manera com nosaltres, els catalansl hem pogut aprofitar els Jocs per rebre diners i actuacions importanfs per transformar aquesta capital de Catalunya que és Barcelona, de! la mateixa manera l i hem permes que l'Estat, d'alguna manera, fe~ en part justicia dels molt;; i ' molts anys que no havia ... I no p~rlo dels deu ni dels quinze anys, sinó de molts anys enrere, que ens l havia deixat molt i molt de la ma de Déu. Ha tingut, li hem donat ~'oportunitat que es pogués refer d' aquest deute que a mi em sembla 1que tenia --hi insisteixo, perqué quedi e lar--, no es tic parlant ni !dels deu, ni dels quinze, sinó de molts, de molts anys, perque no vutl polemitzar de cap manera; no és el meu interés, avui, en aquest m~ment. Ha fet justicia; ha tingut la possibilitat de fer unes inve~sions que ens devien --amb totes les matisacions que vestes vulguin 1 pero ara ho han fet. Benvinguts. Bona feina en infrastructures, Ba:Jtcelona ha canviat, el cinturó de Barcelona ha canviat i moltes '~iutats de Catalunya també han canviat. Era impossible que tot dat alunya en rebés els beneficis, ¡ obviament, pero una bona part, o ciutats molt importants de Catalunya els han rebut. Hi ha un tema, dintre de les ipfrastructures, que no s'ha tocat, i a mi em sembla que s'hauria de ~oc ar i, si més no, jo vull fer-ho d' une¡ forma personal, perque en la¡ primera reunió que vam ten ir, la primera compareixen9a d'aquesta Co~issió, no amb anterioritat, en la Comissió de Cultura, que és on es ¡feia el seguiment dels Jocs, sinó en aquesta Comissió, que va ser e~ tema dels habitatges. Quan es va fer la programació, especialment qel que és la Vila Olímpica, i la visita que vam realitzar a les ¡ mateixes i?stal.lacions, que el 1 senyor alcalde va tenir --jo aix ~ ho :n he destacat cada vegada que �DSPC-C 43 3 de fe rer de 1993 . 1 D7C40430 n' he tingut oportuni tat--, dones y una actuació · absolutament col.loquial i que era molt bona, ¡ que ens va fer de guia, en definitiva, no?, i qui millor que é11 ens ho podía fer? va estar l molt bé. En aquell moment vam coment4r, ja no ho vam plantejar, sinó que hi va haver el comentari, en aqjuell moment, amb el qui era el director del <I>holding<D>: «Home, ~oncs, per que no feia un altre tipus d'habitatge més social?>> La taó que se'ns va donar la vam compartir: «Escolteu, si fem un ha~itatge social no sortiran els números i aquí, del que es tract~, també, és que els números surtin)). Era una raó que s 'hi podía !estar al cent per cent d' acord, o no, pero era una raó, que es fes ur tipus d'habitatge, diriem, amb uns preus que permetessin, al final ¡, poder tancar amb uns números ' --que en aquest cas, dones, seguram~nt, no socialrnent eren del tot favorables, pero si que des del puqt de vista economic podien ser rendibles. Per tant, aixo bé. Pero ~ arnbé anunciavem les dificultats que hi podien haver, després, pe~ a la venda i la posada en funcionament del sector. Podem veure i ho, ho tenim aquí, molt a prop: s'estan venent habitatges; sembla ~ue hi ha una certa lentitud; també hi és en el mercat general. 1· No . és un problema de la Vila Olímpica: és un problema del sector. Pero diriem que ens preocupa que tot ·aquest bloc de la Vila Olim ica no caigués en una dinamica que dificultés que se'n pogués tr~ure el rendiment que realment calia. I al costat d'aixo, el Pla 1 d'hotels, tampoc ens en podem l sentir extraordinariament satisfets ~ de com s'ha resolt, i que cadascú entomi 1 a responsab i 1 ita t ~e 1 i toca; vull di r que tampoc és una responsabilitat, ni de mol~, exclusiva, pero va ser un element més dintre de les infrastruc ~ures dels Jocs i sembla que no ha quedat del tot prou ben resolt. Pel que fa als diners, jo li ho 1dic amb tota sinceritat, senyor Maragall: penso que el COOB té el~ mi tj ans per poder esbrinar i justificar i parlar i discutir el gue faci falta per quadrar els números quan toqui; no vull perdre d' vista que la Comissió aquesta, que no mor avui, que continuar~ al llarg de tata aquesta legislatura, i que possiblement to~i --calgui o no calgui, j a ho veurem, en funció de com s'esdevingu~ tot plegat--, pero tindriem la possibilitat, un altre moment, de pdder-ne parlar ... Ho die perque, encara que el senyor Maragall ha dor at una serie d' informacions, i ell ho deia, dones, aixi, en número~ grossos, perque no es tractava tampoc de passar balan<;, d' acord, ~~ dones j a en parlarem al seu moment, si cal --i, si no cal, mil . or--, pero sembla ser que, en defini,t:iva, hi ha una aportació imp rtant, una directa, dels propis ' benef icis. . . Ell valorava, si no hoi he entes malament, que podien estar al vol tant dels 3 00, 4 00 mil i!ons de pessetes 1 en el cas que pagui tothom --i aixo forma part del ¡ joc comercial: vull dir que, si es cobra hi hauran aquells beneficid i, si no, ja veurem que és el que passa-- i, per la via inctidecta, tot el que ha suposat d'impostos, diriem, generats l'actuació del <I>holding<D>, per l 1 32 l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 l, . ~ ,. · ~ 1 d ~ D7C40430 exemple, amb ingressos que anat a 1' Ajuntament o als ajuntaments. Per tant, a mi em ~embla que aixo es també una bona operac~o, que ara no hi podem etttrar amb més detall, perque, amb sinceritat, em sembla que no tocf, pero en tot cas deixi'm que li comenti que, sobri el que sobri, ~i al final hi ha l'oportunitat que sobri alguna cosa, dones, que la Ífinalitat estigui molt en la linia --suggerim que estigui molt en¡ aquesta línia--, de crear una funda ció, o que el benefici que 1 hi pugui ha ver vagi a manten ir, precisament, aquest esperit i !aquesta col.laboració i aquesta permanencia de la marca, que ta~bé reclamava el senyor Maragall. Senyor Maragall, és un suggeriment, evidentment; no estem en ' ' condicions de poder-ho fer d'una 1ltra manera, pero permeti'm que li faci aquest comentari: si hi h~n alguns beneficis, si es poden . dirigir en aquesta línia ens sembl~ria oportú. Hi ha hagut comentaris --jo no hi entraré, aquest no és per mi ¡ el debat-- que el fet que el deutie, al voltant dels 120.000 milions ! de pessetes, el 50% an1ra a l'~juntament i el 50% an~ra per a l'Estat, per l'Ajuntament no supo~ara en principi una major despesa ¡ anyal per les amortitzacions, si~ que suposara més temps per a la devol u ció. Aixo suposara una cad:ega financera, pero aquest és un debat, amb tota ·sinceritat, que bo cree que no toca aqu.í dintre; l'ambient de debat és al mateix Ajuntament, bé, ja ho resoldran i ja ho discutiran on toqui i, per tan , en aixo no em vull entretenir ni els vull entretenir més. 1 Des del punt de vista pol~tic, deia, políticarnent, quines valoracions se'n podien fer? J~i diría que, en trets generals, fantastic. I és cert que durant m~lts anys a~xo ha fet, els Jocs han ' estat un moti u perque les insti tilcions --totes-- hagin col.laborat d'una forma jo cree que sincera i j tots ·a una. I, mod~stament, també des d' aquí, i també, modestament ,j mol t modestament, pero també des 1 d 'aquí, des de la primera reunió ! d' aquesta Comissió i abans, a la Comissió de Cultura, em sembla qub la impressió que es pot endur el president del COOB no pot ser cap jaltra que hi ha hagut una voluntat manifesta, explícita, anem to1s a una, anem en positiu •.. ~omentaris, és clar, no caldria ¡ sinó que no en féssim, pero en definitiva, bé, dones, aquesta pdti ta aportació, que ha ajudat que el el ima pol í tic fos el que ha e~tat, una pe tita participació també l'hem tingut en aquesta Comissi 9, i aixo ens sembla que s'ha de reconeixer, perque no fer-ho, do~cs, no seria just, encara que les capacitats de decisió, evident~ent, no han nascut en aquesta CoffiÁssió, pero sí que hi hem tingu~ aquesta participació. ·'r deia, que queda per fer? j I a partir d'aquí, jo tinc la sensació que el senyor Maragall ~ .. , a més, comprenc que és mol t difícil que aixo no es pugui bartej ar, la figura del president del COOB i la figura de l 1 alcalde de ~arcelona, és obvi. Diu «vendre la marca»: completament d'acord. Ven4re la marca, també ho ha comentat, veste deia des de la promoció tur r3tica: molt bé, em sembla molt bé, \ �1 DSPC_-C__L 4 3 1 _CSJB L 3 _de febrer de 1993 1 D7C40430 com a catala --no com a _ barcelon: , en aquest cas, . perque sóc hospitalenc, pero, vaja, de rnolt a prop--, pero em sembla extraordinari, molt bé, que vagi per aquí. .. Vendre tecnología, vendre congressos , és a dir, vendre !aquesta imatge. Jo hi afegiria aixo: de Barcelona, de la Barcelona ~el 92, que ha estat basic~ment Barcelona, pero que la Barcelona 92, ¡ en aquest concepte que 1' estem dibuixant, ha estat més que la ciutai de Barcelona; ha estat tot un conjunt de coses que les dibuixem ~orn «Barcelona 92n. En aquesta linia «Barcelona 92», a vendre-la, i +ndavant. ¡ També felicitar-lo pel tema del~ Paralímpics, dels <I>Special Olympics<D>, en la mesura que hi va ~aver la participació que hi va haver, i només un petit comentari fi~al, pel tema que nosaltres, en altres comissions ho havíem tret, qu~ era l'Olimpíada Cultural, que no s'ha tocat. Jo li ho die amb sinqeri tat: penso que ara, en pocs / minuts, no és el rnoment de fer juna valoració de !'Olimpíada Cultural, i que la vida d' aquesta cqmissió ens pot permetre que en una altra oportunitat --tampoc ve /d' un dia--, un altre dia, el president, o qui dele~ui, ens ~ingui¡ a ~e~ una explic~ció i pu~uem debatre, comentar ~ al flnal ¡ tel~c~tar-nos --~ al f1nal felicitar-nos-- que els Jocs han estlat una gran inversió, una gran ¡ • obra, un acte molt 1mportant per a B~rcelona 1 per a Catalunya. Tema Olimpíada Cultural: ens agradaría patlar-ne; ens sembla que avui, a aquesta hora, no és el moment, pero ~ue en una altra oportunitat, el senyor Maragall o qui hi delegui t.i)nguéssirn una reunió específica per a entrar-hi amb més detalls. 1 Acabant, en nom del meu Grup, sttmyor Maragall, felici tacions a veste, al que voste va representa~, no només com a alcalde de Barcelona, sinó com a president ~'un a organització on hi érem representats --i ens hi sentíern repr~sentats-- tots els catalans, la nostra felicitació i el nostre de ~ig que, en aquesta línia, en puguem trabar una altra i moltes vega~es rnés. 1 El sr. PRESIDENT: Moltes gracies, ] senyor Codina. Tots els grups han fet ús de 1 la para u la, jo cree que en 1' extens ió que el temps obl igadamen~ concedeix, pero cree que és suf.i:cient com perqué hagin pogut exriressar la valoració que volien fer.sobre teta la intervenció del s 1nyor Maragall i sobre els Jocs en general. Cree que correspon i qu ~ és oportú donar la paraula al senyor Maragall perqué faci també ura intervenció final que podra ser al voltant de les consideraci~ns que hi han fet tots els portaveus. Senyor Maragall, té la paraula . 1 ' El 1 Sr. PRESIDENT DEL COOB: _ Agra ~ r a tots els grups les seves manifestacions. El retard, en tot ca f , de la sessió, és culpa meva, no de vostés, segurarnent ... La meva ~genda, en tot cas ... <I>(Remor de veus.)<D> Bé, bé, dones, millar s} és compartida. En tot cas, si alguna culpa hi ha per la rneva b~nda, demano excuses. L' agenda \ postolímpica no ha sigut una agenda ~ac il. Aixo és una primera cosa que els volia dir, i no només l'agef da, sinó el que en podríern dir 34 �DSPC-C. 43 1 CSJB L 3 de f~brer de 1993 1 D7C4043Q convergencia i Unió al president <Jel COOB pel que han representat els Jocs, pel · que han representa t i i pel que poden representar en aquesta línia de continuitat de ~.a cooperació --que després m'hi referiré--, i entrem, dones, a 9 omentar --que em sembla que és l' expressió que més s' ajusta a la meva voluntat-- aquells aspectes que el president anava enumerant. 1 Ens ha fet una explicació --he ha iniciat així-- una mica del que era la liquidació del COOB, i ha fet referencia a les persones --amb noms i cognoms en alguns cas9s-- que, com no podia ser d'altra manera, per estricta justicia i p~rque han estat persones que han demostrat la seva valua person~l i professional, s'han anat recol.locant --per dir-ho d'algurya manera--, dones, o bé a la mateixa Administració --com deia e jl senyor Maragall--, dones, a la mateixa Administració de l'Aj~ntament, · o a la Corporació Metropolitana del Transport, o a l1a Xina. Han pogut demostrar la seva valua. Aquest tema sembla ~e esta resol t, cosa que ens en felicitem. Pensem que no es podia Haver fet d'altra manera i que era just que, qui ha treballat du1ant tots aquests anys amb la professional i tat i 1' exi t obtingut. no es podia fer d' al tra manera; sembla ser que queden unes trenta persones en aquest moment, pero estero conven9uts que el COOB inten, ara també donar-los sortida i que aixo no hagi estat res més, dones ~ que un <I>impasse<D> durant uns dies fins que n o es pugui en~arrilar de nou la seva tasca 1 professional. . ¡ En el terreny de la tecnoloh ia ens ha explicat el sistema informatic, que després del que fa ctualment esta en el Pentagon, dones, esta considerat dels millar~ de món. Esta en la línia: és dir, han sigut els millors Jocs d~l món, de mai; també el sistema informatic , segurament, es corresp~nia amb aixo i, per tant, dones, ho celebrem. 1 I ens ha parlat de 1' opera ció <fTorxa», que jo voldria, en aquest punt, fer un .. . J a s'ha fet, en palt, perla senyora Magda Oranich i pel senyor Benach. Jo em permetré, també, en nom del Grup, fer un comentari pel que va representar de catalani tat, en tota aquesta of>eració «Torxa » i de la marai ó, de catalani tat absolutame.nt espontania del poble de Catalunya, i d 1 una forma mol t especial del poble de Barcelona, i arreu on e va passej ar. És cert que a la resta de l' Estat també, pero d' una forma mol t clara el sentiment ca tala es va poder demostrar en ~os actes mol t i mol t importants. Per a mi, més que aquells dels pr~pis que se celebraven en un lloc tanc8,t, com podía ser el mateix e~tadi, sinó que 1 1 espontaeitat de la gent del carrer va fer poss~ble que es pogués constatar un sentiment catala absolutament des la maxima llibertat d'expressió personal de cadascú dels que eren a~lí i en aquel! moment. Parlava el senyor Maragall de~ s cinc dies <I>horribilis<D> en referencia al transport, els ¡ cinc primers dies. s 1 entén ¡ a"' 4e perfectament, es comprenen perfect~ment ¡ 2~ les dificultats que hi devia �DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de_ fe r _er _de 1993 1 D7C404 30 1' aterratge del gran jumbo olímpic és tan complicat com el seu enlairament, eh? El vol ha sigut sl)l,au, excepte turbulEmcies --que sempre n'hi han--, pero els asse~uro que aterrar un projecte d'aquesta naturalesa, liquidar-lo, «tiniquitar-lo)>, en fi, tornar a la realitat, tornar a tocar de peus l a terra, ha sigut realment un procés complicat, que s'esta acabant, i afortunadament. 1 Jo els vull agrair les f~licit~cions, no tant per mi mateix, sinó pel fet que, com vestes kaben 'olt bé, no sempre !'alcalde ha sigut el president del comi te organf tzador. No sempre 1' alcalde de la ciutat organitzadora, em refereix~, de les ciutats organitzadores --Los Angeles, Seül, etcétera--, ha 1 sigut el president del comite organi tzador, i es podía pensar que ! a la millar no era bo que fos així. Fins i tot , no «es podía», s~nó que es va pensar, i no «es podía dir», sinó que es va dir, eh? jo, no com a Pasqual Maragall, . sinó coma alcalde de Barcelona, estfc rnolt --de debo, mtilt-- agrait que ·avui tothorn reconegui que era bol que l' alcalde de Barcelona . fos el president de 1' organi tzació. Per~ue, escolteu, gran part de la capitalització que ara podem fer com¡ a Barcelona i corn a Catalunya, i en aixo es tic totalrnent d' acord - ¡- i com a Espanya, en una altra mesura--, es deu al fet que justame~t aquesta identitat de persona s'hagi donat. Aquesta identificació ~ntre aquella persona que mana a la ciutat i aquella persona que m~na en els Jocs que la ciutat organitza. ! l Cinta núm. 8 Tot aixo era discutible; ha an t bé, jo me'n felicito --ho representant de la repeteixo-no personalment, sin~ com a institució que represento. . t Vull agrair el capteniment de tqts els grups durant tot aquest període, en les sessions que hem tihgut i més enlla, de tates les 1 institucions catalanes durant el desrnvolupament de les operacions. Penso que la medalla vestes se l'han rerescut molt sincerament . .. Deixin-me dir un parell de cose$, que segur que no responen a ¡ tates les preguntes que aquí s'han f~t, pero em penso que donada la importancia de la institució on est~ i de les actes que es puguin fer d'aquestes sessions, a mi m'agra~aria que en quedés constancia, 1 no? Jo m'he fet una peti ta · llista, pue llegiré telegraficament, de les coses que ens feien por a tots tlegats abans dels Jots, fins i tot a ~olta gent malta por; fins i 9 ot alguns tenien la certesa que no sortirien bé, no? I si les enumetem, veurem fins a quin punt el fet que les coses hagin anat suaus i lbé representa un canvi respecte de les expectatives que hi havien. El transit, que havia de ser j atal. L'estadi, que era massa petit; és l'estadi més petit de ·s Jocs Olímpics dels últims vint-i-cinc anys, i alguns ho van di ~ . La seguretat, que aniria molt l ¡ �1 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de feprer de 1993 1 D7C4043Q malament, i el terrorisme que hi hav~a d'haver; per a aquells que ja van acceptar que a la millar n~ n'hi hauria, de terrorisme, aleshores la invasió policial que h~víem de patir, teoricament. Les migracions immenses que s'havien d~ produir de ciutadans del sud perque les construccions que es fes~ in es poguessin fer. Els preus que havien d'esclatar; havien de se~ els preus més alts del món, i vos tes em diran: «ho van ser», en e~ cas dels hotels, per exemple; pero és que aquella gent que abans ehs deia que els preus eren massa alts, ara ens acusen que els preus b~ixen ~n pel massa, no? Per tant, sí, els preus van puj~r, potser no tant com s'ha dit, pero, efectivament --i aquest és un ¡tema crucial--, l'aposta que va fer la ciutat va ser una aposta pet un dimensionament més gran de totes les seves infrastructures, inc~oses les hoteleres, no? Aquesta aposta és una aposta complicada, peto jo els puc dir --i ja avan9o sobre aquest tema-- que en aquest ~oment els hotels han passat un trimestre inicialment difícil --inic~alment difícil-- i, en canvi, a mitjans de l'octubre i concretament purant tot el mes de novernbre ja amb una taxa d' ocupació del 60%, gjue és mol t bona per al mes de novembre i que es produeix amb ~n nombre de places hoteleres incrementat, multiplicat per un fac~or 1,7 respecte del que eren fa tres anys. És a dir, teniem 18.000 p~aces hoteleres de quatre i cinc ¡ estrelles, en tenim més de 30.000 i ~egueixen omplint el 60%, que és ! una miqueta més que el novembre de +'any passat. Per tant, !'aposta s'ha guanyat; és a dir, els que · deten que no hi havia demanda, no tenien raó; els que deiem que no ~eníem ofe~ta, teníem raó: és a dir, no venia més gent perque no hJi cabia i perque el servei era dolent --per entendren's, eh?--; no pi havia més trafic perque no hi cabía i perque no hi havien rondes, 1 no? Ara s' omplen de seguida les noves instal.lacions de Barcelona ... ! Ho deia el Santiago Roldan molt bé una vegada que vam treure l'últiml con de l'última obra del nus de ' la Trinitat i en el moment de tr~ure'l ja practicament ens van atropellar els cotxes, no? Dei a ell ~ «A Barcelona dóna gust perqué de seguida s'omple tot, les obres quf es fan tenen vida de seguida.» I és cert. És a dir, l'aposta gue es va fer per a un nou dirtl.ensionament de Barcelona, que t~nia el seu risc, s'ha guanyat, ! eh?; s'ha guanyat en el sentit que ~ a demanda ha aparegut i ara el que hem de fer, efectivament, és ! vendre, vendre, vendre, en el sentit d 1 omplir tates les noves inst41.1acions que tenim. En fi, si haguéssim de seguir 1 les coses que ens feien por 1 l'organització havia d'anar malarne ~t i les banderes s'havien de posar~, sernpre al revés. L' excés del... Les perdues del COOB, eh? Recordin que, en fi, hi van haver d~btes de si el COOB no havia de perdre rnoltíssirns diners, tants corn '~erque alguna institució demanés un <I>quantum<D> de sastre del def~cit que podía suportar, deixant el risc a la resta de les instituci d!ns. L'espanyolització, que es va. també brand ir com una amena<;:a. j Per al tra banda, 1 1 excés de catalanització; ens deien des d 1 ~spanya: «aixo seran un jocs 1 36 l �DSPC-C 43 3 de fe rer de 1993 D7C40430 excessivament catalans, etcétera. Ca~alunya a partir d'aqui ens dira adéu, se n'anira amb un tren cap a Europa, amb el TGV; no la veurem mai més.» La «bolxevització», la ~bolxevització»; jo recordo en diaris d' aquesta ciutat que sectors empresarials van acusar l'organització del COOB de ser algun~ cosa així com bolxevic, perqué ! el sector privat, teoricament, no h ~ era, no?, 1 1 abandó del sector privat; ara tots estan molt content r· al sector privat i diuen que l'organització 1 pretesament bolxevic, i dones, no ha anat malament. El comercialisme; aquí jo mateix vaig f~r un punt de crítica perqué sí que penso que els j ocs futurs haurah de ser una mica més exigents amb els patrocinadors per tal que, 4 ixí com en els estadis és cert que per un~ca vegada en la histbria,j ' només, ' dels Jocs Olímpics no hi ha propaganda comercial, no n 1 hi h , esta prohibida per la Carta Olímpica, tal volta les ciutats de f gades es deixen i nvadir un pel massa per la propaganda que no és e~ els estadis --per entendren's, eh?--, i en aquest sentí t jo em peJ1so que sera bo que les ciutats 1 que ens segueixin siguin creixefitment exigents respecte del comercialisme pri vat. La manca de ipresEmcia cultura l , els barris oblidats; escolteu, els barris obli~ats de Barcelona, pregunteu-los -~és clar, que n 1 hi han; sempre · n 1 *i ha, .de barris en que falten coses per fer mol t ímportants--, pe~o pocs barris de Barcelona, o districtes almenys, poden dir que n$ van ser beneficiats pels Jocs 1 d 1 alguna forma. La macrocefzü ia ba r celonina, que els Jocs havien d 1 ajudar a consagrar i a reconsagrar 1 L 1 abandó de les comarques, que havia aixo de produir. ! La repetició del model de Moni1 -real i la famosa fallida de Mont-real que no ha acabat l'estadi tue havia d'haver fet l 1 any 1978 --em penso que va ser-- f ins ara, tracticament que no 1 1 ha acabat 1 1 estadi, i que, practicament, va tenir una fallida. . . Aquesta sí: Mont-real va tenir una fallida t~cnica com aquí s'ha dit; no Barcelona, i torno a ins i stir en aq~est punt. Barcelona esta pagant ¡ els Jocs sobradament. Només demane~ que ens deixin pagar amb una mica menys de temps que les autopistes paguen els seus deutes, eh? Pero, no hi haura pressió fiscal i 1 crementada. Nosal tres estem per sota del 2%, ho vam prometre, ~h? En les últimes eleccions, programes electorals d'Inicíativa j per Catalunya i Partit dels ' Socialistes van ser de no augmentar ¡ la pressió fiscal per sobre · de la més alta que h i havia hagut en $1 mandat anterior, que era 2 i escaig per cent. I estero al 2%; no ~ i hem arribat, ni hi arribar2m, eh? Vestes d i ran : «hi ha l'impost 1 d'activitats econbrniques»; si, ~=:~::~~:~ :m: ~~im~:th:':~:f:í:::~t¡ e~o~::~~u::~ ~:r~r:~:~~h~i:~:~ no augmenta respecte del que en po ríem dír la renda nacional de Barcelona per sobre del que nosaltre J vam dir. Per tant ... , es ci tava mol t s 9vint aquella frase del Rius i Taulet, no?, que va dir: «Hágase lo ¡ que se deba í débase lo que se ! haga>> --vestes ho recordaran. Done', no ha sigut així, eh?; tot 37 ¡ ¡· �1 DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de ftbrer de 1993 1 07C40430 plegat ha sigut molt, molt, jo cree, molt ben programat; les desviacions que hi ha hagut no !:$Uperen en molt les desviacions esperables pel tema de la inflació ji, per tant, estiguin tranquils. Barcelona té problemes, els ajuntan¡ents tenen problemes --aquí s 'ha 1 dit--, tots els ajuntaments ten~n problemes; vestes veuran a Barcelona demanar diners al davantide tates les altres ciutats. Jo espero que ben aviat hi pugui havejr un segon congrés municipalista de Catalunya --n'hi va haver un l )'any 33, després de les famoses setmanes municipalistes dels anys 1~ i dels anys 20--, jo espero que hi haura un congrés de municipi~ a catalunya, él segon en la historia, que passi repas de quin, és la si tuació economica i la situació política i urbanística i ¡1 territorial dels ajuntaments i cree que alla es demostrara que no ~s que Barcelona estigui malament pels Jocs; esta bé pels Jocs; ~1 que passa és que tots els ajuntaments --i Barcelona, també-- j estan malament per unes altres raons: els serveis de suplencia,! de capitalitat, la manca de participació en els impostas forts j, etcétera. No em vull estendre sobre aquest punt. ¡ El sobrant, que aquí s'ha dit 1 per part del senyor Codina, jo estíc absolutament d' acord í vos te 1 sap que hi ha, en fí, j a hi ha una decisió presa pel COOB de d~stinar-lo al finan9ament d'una galería olímpica sota la tribuna ~e 1' estadi; no en diguem museu perque de museus en tenim ví~t- i -quatre en aquesta ciutat --vint-í-quatre museus municipals, ! vull dir-- i aíxí com altres ciutats els tenen, pero són museus j de l'Estat i els municipals són un o dos, aquí és al revés, ~qu í n'hi ha un de l'Estat i vint-i-quatre de municipals. Per talbt, no hem pensat que se n'hagués ' de crear un al tre, pero si que ~ota la tribuna de 1' estadi hi hagués, hi haura una galería amb tots ~ls records dels Jocs Olímpics que la gent podra visitar perq~e --estigueu segurs-- l'estadi ' olímpic es convertira, es va convettir ja, abans dels Jocs, i molt més ho sera després, en lloc de 11eregrinatge de les comarques de Catalú.nya, de la gent de tot Espariya i d' arreu del món. Per tant, aquest sobrant de tres-cents, qu~tre-cents milions, servira per finanyar la fundació que tindra cura justament d 1 aquesta galeria i em· penso que amb aixo donarem satül. facció a la inquietud expressada pel senyor Codina. S'ha parlat d'hotels, d'estadi., de les rondes, del metro, si calia o no calia. El metro calia; nosaltres vam ... --calía, i tant, ¡ que cal! eh?--; nosaltres varn dir -+no sé si ho recordaran vestes--, pero ~arn dir rnolt clarament: «per a !l quinze dies dels Jocs, no és per als quinze dies dels Jocs que el vo+em, el metro; ja ens espavilarern per quinze di es!». És a dir, j a f~rern una operació extraordinaria, ja la gent psícologicament accepta!ra un típus de despla9ament amb escales mecaniques, a peu en fun tcu lar etcétera, que norrnalment els costa més d' acceptar, i així \{a ser. Pero vam insísti r-hi: el 1 1 1 ¡ metro ens preocupa per al dia D m~s ! 38 un, ~h?, per a 1' any següent, �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de l febrer de 1993 1 D7C40430 l' per al dia després dels Jocs. Eps preocupa que Montjuic no quedi psicologicament aillat de la ciut4t per les moltes inversions que hi hem fet i necessitem que el me~ro hi arribi per assegurar-ne la . . v~tal~tat permanent. ! Quant a l'atur del COOB no é5f ... Pensin que guan jo els he dit els números que els he dit, m'he i referit a mil persones fixes, que va ser el maxim al qual as va arr+bar, i tres mil d'eventuals. Hi ha molta gent que són eventuals que 1lvenien de l'atur i que ara hi han tornat d'alguna forma, eh? Quan e$ diu --avui, em penso que hi ha un ~ diari d'avui que ho explica-- qu. el 50% de la gent té ocupació i 1' al tre 50% no, hauríem de pregu~tar també quanta gent dels quatre mil, i sobretot dels tres mil eventuals, no venien ells propiament també de l'atur. Algunes de les persones que jo els he dit --i no diré quina-- venia de l'atur; alg~n dels noms famosos que els he dit que s'ocuparien de coses importa~ts, no estava ~upat, diguéssim, abans de fer la feina que va fer e~ el COOB i de la que ara fara. Sobre l'Olimpíada Cultural ~stic d'acord que hi dediquem un al tre día. Jo cree que sera mol f' bo que vinguin, fins i :tot, el senyor cuyas i Margarida Obiols i 1 el~s mateixos potser expliquin el que jo ara qualificaria d'un ex1t bastant considerable. No hi ha hagut déficit, finalment, no n'hli.! ha, i la qualitat, en fi, dels espectacles em penso que ha sigut considerable. La <I>pax<D> olímpica hauria j de seguir, la <I>pax<D> olímpica que va comenc;:ar segurament un a~y abans dels Jocs, no abans, no abans. Quan jo ho die a vegades e1 recorden, ero recorden d'una forma constant, dones, que baixi de l ¡'Olimp. He sentit dir: «Heme, el senyor Maragall que baixi de l'Otimp, que no hi pensi més, que no tingui tanta nostalgia; que pensi 1 en el present i en el futur.>> No, no, és que jo penso en el futur, ~recisament, eh? Quan die <I>pax<D> olímpica --i aquí s'ha dit--! o col.laboració institucional, diguem-ne, perqué no ens puguin a~usar de nostalgia. Jo no tinc cap nostalgia dels Jocs; m'ho vaig pa~sar tan bé, va anar tot tan bé que en aquest moment no tinc cap menai de necessitat de tenir nostalgia. Jo el que tinc és la preocupació J de pensar si estero aprofitant del . ! tot 1 'actiu que els Jocs represeljlten de futur per a aquest país i penso que de vegades no l'estem a~rofitant del tot. I amb aixo --ho reitero-- no hi ha cap nostalgia, j sinó una preocupació estratégica, quasi diría, per al futur. ¡ Estero aprofitant-ho poc; és a ! dir, quan el món encara té calent el record --perqué el món trigar~ mol t més d' oblidar aixo-- per a nosa,l tres ha s i gut un vist i no 1 vist i ara ens sembla que estem lluriyíssims psicologicament dels r oes i,. en canvi, per al món no, aquest temps ha passat amb una 1 al tra lentitud. I a América, a Indonesia, a la Xina o a 1 'Afripa, Barcelona i els Jocs són una realitat molt present i molt recept, per dir-ho d'alguna forma. Per ··tant, aprof i tem-ho. Jo vaig fer ~a proposta ... , més ben di t, no la vaig fer jo, va ser el primer i secretari del partit al qual jo ~ 1 . '9 �DSPC-C de 1993 43 D7C40430 1 pertanyo, durant el debat de l'4stat de Catalunya, el mes de setembre, va fer aquesta oferta d~ promoció conjunta i cree que l'hauríem d'aprofitar més. Hi ha h~gut en aquest sentit una certa decepció per part meva, per part n~stra, en el sentit --per altres raons que no fan al cas-- que a~esta promoció conjunta, aquest dialeg de promoció conjunta no s'hag~ pogut produir. Sí que els he de dir que jo e~tic segur que es pot reproduir~ eh?: jo he rebut mol t recentment ulna carta del pres ident Puj ol en que recolza la proposta que Barcelona sigui capital cultural a final d' aquest segle, eh?, en els anys que van del 98 fins al 2001: no podem garantir que sigui l'any 200d, no?, i aixo em sembla indicar ¡ una voluntat per part de la maxima i gistratura catalana de realment reiniciar el camí d'una prospectiva i d'una projecció internacionals de Barcelona de cara al futur. De anera que siguem ... , tractem de ser confiats en aquesta materia, t~t i que si que els haig de dir amb teta sinceritat que el temps pa~sa de pressa i que els terminis que tenim per, realment, aprofitar '~ls actius que hem creat, dones, ja no és un temps extraodinariament larg. Hi va haver una explotaciq excessiva, una politització excessiva, per una banda o ~~r una fltra? Vistes les coses des de la distancia, jo cree que no, jo cree que, finalment, no. Que hi van haver intencions, segurament si tothom les pot ten ir les intencions, si no passen als fets ;¡ o si passen i després aquests 1 fets no tenen el pes que finalment h .urien pogut tenir, no? ¡ Cinta núm. 09 Jo cree que la torxa, efectiv~ment, va ser una manifestació esclatant de catalanitat, en el seu onjunt. Tinc alguns records amargs, de ... , si, bé, per exemple, Montserrat, dones, no va s r una gran festa; el día que la 1 torxa va arrib~ a Montserrat va s r realment desagradable, no per Montserrat, sinó per la gent --poca gent, eh?, d'altra banda--, que s'hi va acumular amb un ~nim absolu ament negatiu i negativista, no? Pel!b són records que queden totalypent colgats, diguéssim, per la quantitat de records positius que aixo va representar. Fins i tot hi ha hagut quino li va agradar la ban · era de Barcelona ... Mireu, la gent té mol tes maneres d 'expressar la seva catalani tat, i ser barceloní una manera d' expressar la catalq¡ni tat, i la gent que va posa · banderes de Barcelona, en fi, molt més espontaniament del que cle vegades s'ha dit --molt més espontaniament del que de vegades s'ha dit-- ho va fer amb el benentes que la bandera de Barcel na també és la bandera de la Catalunya que un té quan és barce: oní. La bandera de cada ciutat d'aquí, Catalunya, representa Cat ~ lunya també per als ciutadans d'aquella ciutat. 40 �pSPC-C, 43 1 CSJB / _3 de febrer de 1993 1 D7C40430 Ara, curiosament --i ara és tall d'anecdota, i només us ho comunico com una curiositat--, jo vaig rebre una carta d'una conselleria, que no diré quina és. , . , el senyor conseller i els seus al ts carrecs em va~ enviar com un~ mena de carta amb una recollida de firmes a favor d'un canvi de j l'escut de Barcelona. Jo els he enviat a cada un d'ells --ho rebran dema, suposo, o avui mateix-- un atles, que al mateix temps és un c~lendari, que ha enviat la mateixa ! Generalitat, l'Institut de cartogt:afia, i que ve presidit per un t magnífic plano! d'Europa d'Abraham ¡ cresques, que vestes saben que va ser un dels primers geografs de i a historia --aixo, estic parlant 1 del segle XIV, XV. I en aquest ¡papa de 1 'Abraham Cresques hi ha un ... , és clar, hi ha tots els nots que hi han d'haver, eh?: hi ha els noms de les ciutats, hi ha el nom de Barcelona, i a Barcelona hi ha una bandereta, hi ha una bander~ta de Barcelona que és exactament igual --exactament igual-- que aqut sta tan criticada . I a més, no és només que sigui igual, sinó que a 1 més esta posada igual; és a dir, esta posada de forma horitzontal, 1~ue no sé si és erronia o no, des d'un punt de vista heraldic, a la *il lor sí, perb, en tot cas, en el segle XV ja s'equivocaven. Ho di~ perque el conseller de Cultura, dones, ho sapiga. Pero no hi vegin j cap malicia, en aquest comentari, perque realment aquest és un tema ~e no dóna més de si. Hi ha moltes virtuts, jo cre<t:, a extreure, i moltes lli<;:ons, l també, per la banda ... , , i en fi, qri tica, segurament, dels Jocs. El tema de la justicia rapida 1 que la ! Magda Oranich ha citat, per mi és clarament un d' ells i, en fi 1 ensl allargariem mol t si continuéssim parlant d'aquest tema. Gracies al ~ran pretext dels Jocs també es va aconseguir un nou tipus de ju~tícia que mirariem, entre tots plegats 1 que no es perdi 1 no? Jo vaig citar noms que sé que han emocionat persones en particular, pero és que no es podía no citar el pres~d~nt Com~anys 1 perqué e~ Pfesident Companys era el p~esiden~ del Com~te organ~tzador de l'Ol~rnp t ada Popular del 36, no? H~ ha qu~ diu que l'aixecament mili tar del ¡ 18 de juliol 1 el dia abans de l'inici de !'Olimpíada Popular tam~é tenia coro a motiu ... , alguna de les raons que varen contribuir qu~ aixb fos fet el dia ... , aquest aixecament, el di a 18 de j uliol, i tenia a veure amb el fet de la 1 vinguda d' estrangers a Barcelona $1 di a 19 per mor de 1 'Olimpiada 1 Popular, no? En f i són interpret~cions que hi ha. En tot cas, és ben evident que Companys hi havia d'estar present en aquell moment; jo ho havia di t des de feia mol t de temps 1 el que passa és que la gent no se'n recordava, ho vaig d'r aqui 1 em fa l'efecte, i en tot cas pi que els puc dir que jo he tingut cartes, per exemple, fins i tot de la República Dominicana, d'~n exilat catala 1 que es va passar la nit plorant, aquella nit. Perque mai més ... {Jn exiliat que no esta ni tan sols a Santo Domingo, l sinó terra endins 1 suposo que en una petita població més o menys se~vatica, no? I aquest home, en una televisió, va poder veure 1 despré~ de trenta, quaranta o cinquanta anys de no saber-ne res, que es patl ava del president Companys. I no 1 ! 4 �de 1993 1 D7C40430 DSPC-C. 43 1 CSJB 1 3 de va poder dormir, de plorar tota la nit, per entendre'ns, no? Jo cree que a1xo era de justicia. Ho era a b l'Octavi Pahissa; va passar que ' un bomber jubilat, que era vol4ntari, es va morir justament •.. <I>(Per raons tecniques no ha lquedat enregistrada part de la intervenció del senyor Maraga ~l.) <D> ... en el cementiri de Collserola va ser quan vaig trobar~me la familia de l'Octavi, no? En fi, jo cree que tot a1xo són cose' que s'havien de fer; com s'havia de citar Saraj evo i coro ets anunc~o que jo continuo pensant que la promesa que varo fer a 1' alcalde ~e Saraj evo el dia després de la inauguració dels Jocs, en el dinaf de més de cent alcaldes que vam tenir en el Saló de Cent de l j1 Ajuntarnent, s 1 haura de complir, s 1 hauria de cornpl ir. Nornés que l F decisió d 1 anar-hi, per part de cinc o sis alcaldes irnportants r 'Europa va quedar sotrnesa a la voluntat del president del Consell Europeu, el senyor John Majors, i de les Nacions Unides, que són en jdefinitiva qui han de dir si aixo els interessa o no que es faci ~ Nosaltres varo tramitar aquesta oferta a través del Ministeri esp~nyol d 1 Assumptes Exteriors, que és coro s 'ha de fer, i no hern tingut una resposta, pero els garanteixo que aixo continua viu . Ahir varo tenir reunió d'alcaldes d'Europa aquí, i continua, aquest esperi t, vi u, i si hi ha alguna ocasió de fer-ho i té alguna utilitat, dones, ho farero. Cree que aquest tema i el terna Paralírnpics, és a di f , la propia organització dels Paralírnpics són els elernents mora ~ s i etics més significatius dels que es van produir durant els Joc de Barcelona. Per tant, que queda pendent? Quant a vendre Barcelona ho torno a dir: jo penso que és vendre Catalunya, Catalunya té un atot irnportantíssirn amb Barcelona, és el més important; segurament ~s la Barcelona gran --no die la «gran Barcelona», die la «Barcel qna gran»--, 1' area metropolitana, · la que s'hauria de poder vend~e, perqué, si no, ens cornparem malarnent , fins i tot nurnérica~ent... Madrid té tres milions d 'habi tants , i nos al tres també -- ~o ens enganyem--, arnb un t_erri tori ' fins i tot més xic, eh? Madrid !té sis-cents quilometres quadrats --Madrid rnunicipi, cornpte--, sis- ~ents quilornetres quadrats per tres milions d'habitants; nosaltres t~nirn els 3,1 milions d'habitants ~áteixos en quatre-cents setanta ~uilornetres quadrats. És a dir, són més ciutat els vint-i-set munici~is metropolitans de Barcelona que el rnunicipi de Madrid, per entendt e'ns, des del punt de vista de la densi tat, si def inim «ciutat» conl una si tuac ió densa, no? Jo cree que és aquesta la Barcelona que r hauríern de vendre, i anuncio una cosa, sense cap pretensió política --sense cap pretensió política--, i ~1 president de la Generalit t ho sap perqué en varn parlar just~rnent dos dies després dels Jocs. En varn parlar, varn parlar de la necessitat de poder fer que el~ organismes interrnedis derivats de ' segona elecció, de democracia in~irecta, no directa, llevat de la Gerúiralitat de Catalunya, és a di ~! , el Parlarnent, i dels ajuntarnents que són d' elecció directa, tots ells al tres haurien de ser, cree jo --i creu el president, em penso qt e puc dir-ho en nom d'ell, perqué ¡ ¡ 1 ~2 l �DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de vam arribar a un acord claríssim en aquest senti t-- haurien de ser organismes menys polititzats, mFs tecnificats, més gerencials: comarques, regions, províncies, ~ree s metropolitanes. Si aixo fos així ... , i ho die per avalar 1 1 ejsperi t d 1 entesa amb el qual faig . aquesta informació, que la Barcel~na gran s 'hauria de vendre a tot el món com un actiu important de 1 tot Catalunya 1 no? Escol tin 1 els mateixos exportadors catalans a~ els quals ens vam reunir la setmana passada en un dinar, el gtup més gran d'exportadors, el més important d'exportadors catalans 1 1 ells mateixos diuen que estan 1 venent més gracies a Barcelona 92.¡ El Saló Gaudí, que ha tingut ara problemas en l'última edició, en +1 Gaudí Dona de fa uns meses, el president de la Generalitat i jo ¡ que hi vam estar presents, vam sentir-nos dir deu, quinze, vint ~egades, que estaven venent més a fora, i estaven venent més a ~ora no per la devaluació --que aleshores no s'havia produit, en~ara--, sinó perque la carta de presentació de Barcelona els ajuqiava molt més que no pas abans. Abans havien d'explicar on era Ba~celona, i ara els diuen: «No, no, passin 1 pass in» 1 i amb un somriu~e, corn si diguéssim. o sigui, és més rapid, i més positiva la rebud~ que es fa dels nostres venedors. Per acabar, corn aquí ha di t ami e Sobrequés --com aquí s 'ha di t-- els Jocs es poden comparar lamb el Pla Cerda des del punt de vista del seu impacte urbanístic, ! pero jo voldria deixar ben clar --perque em penso que de vegades ~o ho esta-- que, després del 88 i després del 29 no hi va haver, propiament 1 «ressaca», no?, i que ara es diu que n 1 hi ha, moltes vegades l N1 hi va haver el 29 en la mesura que el 29 va tenir el «dimarts negre» i la crisi mundial més important que hi ha hagut mai, i ara en tenim una, de no tant important, pero important. Pero nb és cert que la ciutat no anés endavant, i precisament la ciutat, tant el 88 com després del 29 va reaccionar en el terreny cultural . Mireu: 1 1 any 1888 hi havia un Palau de Belles Arts, que era el ituat davant de l'actual Palau de Justicia, on ara hi han aquests putjats <I>horrendos<D>, eh?, tan lletj os, que hi ha. Mol t bé.. . !f.' edifici nou, vull dir. Al la hi havia el Palau de Belles Arts, qu~ després va ser enderrocat , pero l/any 1891, tres anys després ~e l'Exposició Universal, es va inaugurar el Palau de Belles Ar~s com a primer ini ci del Museu Nacional d'Art de catalunya, que 4ra tenim a Montjuic. És l'any 91 del segle passat, tres anys despJ1· és. El Restaurant del Paro:= r del Domenech i Montaner, no es va a e bar per l 'Exposició, p~rque don Manuel Girona, que era el ... en fi, el president del comite de finapces de l'Exposició va dir «No serveix per a res, un restaurant; 1 1 important són els salons indust ials, l 'exposició industrial. El restaurant, per que el volem?» Don~s, molt bé, al cap de pocs anys, al cap de pocs mesos d'acabada l 1 f xposició Universal, es va acabar el Restaurant del Pare que ara és !el Museu de Zoología, i que tots coneixeu, eh?, del Domenech i Mont~ner. I l 1 any 29, en menys mesura, en molta menys mesura, per raons e caracter politic, inicia lment, l r• l 1993~D7C40430 ' 1 11' 1 �OSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fébrer de 19S3 / 07C40430 pero que després van ser recomp nsades per la presencia de la República, l ' any 33 va ser possib:Í e d'inaugurar el Museu Nacional d'Art de Catalunya a Montjuic. Corn? Utilitzant el vell Palau Nacional --«vell» . .. , el «recent» Palau Nacional-- de 1 'Exposició per a una finalitat també artística Jo ho die perqué el que ara ens hem de proposar --i ara ens pro osern-- és, precisament, no una «ressaca», s i nó un periode de gran creativitat cultural. Un cop la ciutat ja és coneguda, un cop les ! eves infrastructures ja estan al nivel! que havien d'estar, jo cree e és el moment perqué Barcelona es plantegi vendre, vendre, vendre --com diem-- cultura, que és el que en definitiva rnés ens distir corn a poble i rnés actius positius ens ha de reportar. Arnb tot aixo estem compl int, ~e fet, el programa que fa cent anys j a ens van marcar les person4s que van escriure i fins i tot poetitzar sobre aquesta ciutat, no: Que havia de tornar al mar, que s'havia de f er més gran, que hav ' a de ser l'esperit catala, que havia d'anar més lluny, que havia de córrer camp i al mateix temps fer-se rnés humana portes endins. Af XO, jo cree que és el que hem de fer, arnb tota sinceritat, i em penfo que els Jocs han sigut el gran pretext per f er-ho . 1 Vull agrair e l seu captenirnent, no només avui, sinó qurant tot aquest periode; j o m' he sentí t t ~mbé representant de tots vos tes durant aquest temps important per a l la historia de la nostra ciutat. El Sr. PRESIDENT: Gracies, senypr Maragall. 1 Bé, senyores i senyors diputat¡s, amb aixo hem exhaurit l'ordre 1 del dia. Portem tres hores, gai~ebé, de comissió; cree que hem tingut una informació densa i uha valoració important sobre la celebració dels Jocs. Dono les grbcies, en nom de la Comissió, al ' senyor Pasqual Maragall per la ~eva cornpareixenQa , i vull donar tarnbé les gra ci es a tots els cornpanys, diputades i diputats d'aquesta Comiss i ó, pel seu cap eniment --com ha dit el senyor Codina , no avui, sinó en totes lep comissions celebrades-- ¡ que ha posat de mani fest aquest el ima i j aquesta actitud de suport total, sense f isures, i de corresponsabi!li tzació en aquest gran proj ecte co1.lectiu dels J ocs Olímpics de B~rcelona. Gracies. ¡i S'aixeca l a s essió. <I> (La s essió s 'aixeca a tres quarts de dues del migdia i deu minuts . ¡ J' .' ~4 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4206 Title A name given to the resource Comissió de seguiment dels Jocs Olímpics de Barcelona 1993 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Govern Barcelona Gestió pública Balanç Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1301/19930209d_00525.pdf 4b7ee3b5a74e9123691aff169379f105 PDF Text Text i 10 Paraules de l'Alcalde en l'acte de salutació i reconeixement als nous Consellers Escolars deis centres de Secundaria. Saló de Cent. 9/2/93. Fa malta il.lusió veure que esteu al Saló de Cent, que representa moltes coses. Per aquí, al terra i als bancs on seien els que se'n de j en els consellers, hi ha els símbols deis oficis; n'hi de pescadors, de sastres, de tonelers, de fusters... tots els oficis estaven representats en aquest;saló. Aixó vol dir que, quan es va ter el Saló de Cent, el 1390 -quan es va acabar, tot i que després va ser renovat per en Doménech i Muntaner a principis d'aquest segle-, aquí s'hi reunien els oficis de la ciutat, peról estic segur que aleshores els estudiants no s'hi reunien. En primer lloc perquè d'estudiants quasi no n'hi havia, perquè el pas de la familia al treball pràcticament era directe i l'aprenentatge es feia gairebé tot sobre la base del treball matefx, al propi taller. Que avui vosaltres seieu aquí, i que prengueu possessió de casa vostra, que ho és perquè ésIla casa de la ciutat, a mí em fa molta gracia í penso que és molt positiu. Vosaltres heu de contribuir, per la vostra banda, a que aquesta ciutat vagi millor i que sigui el que ha de ser. Una ciutat metropolitana, és a dir, que té un entorn que ha de civilitzar i ha de minorar. Una ciutat catalana, que és capital, no d'un Estat però si d'una cultura, la nostra. Una ciutat espanyola, i això és important perquè és una referencia molt important dins de la Península Ibérica, que ha de reivindicar el ser-ho i que té part de la seva força pel fet d'haver estat precisament l'estrella del nord d'aquesta península -no ho oblideu mai, això-, perquè hi ha malta gent que ha vingut de fora per fer aquesta ciutat tal com és. I una ciutat europea, en definitiva la porta europea de la Península Ibérica; porta en els dos sentits: el punt en el qual Catalunya i la resta d'Espanya s'han abocat cap a Europa quan han pogut, i el punt a través del qual Europa s'ha fet present entre nosaltres. �Pel que jo he vist en els instituts, quan hem anat amb el Francesc Trillas a visitar-los de tant en tant un dimecres al matí, el diàleg entre els estudiants ciutadans i la ciutat és més possible que no pas fa un temps, quan pràcticament no existia. I a la Marta Mata, a en Trillasli a mi ens agradaria que realment es pogues dir que aquesta es una ciutat en la qual els estudiants compten. I això segurament depén molt de nosaltres, que sapiguem escolar, i depón molt de vosaltres, que en defnitiva sou els que haureu de parlar i contribuir amb la vostra part a que aquesta ciutat sigui la millor ciutat de Europa si pot ser. Moltes gràcies i malta sort. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4207 Title A name given to the resource Salutació i reconeixement als nous Consellers Escolars dels Centres de Secundària Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Civilitzar i millorar l'entorn metropolità. Barcelona com a porta europea de la Península Ibèrica on Catalunya i la resta de l'Estat s'han abocat cap a Europa. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1302/19930217d_00528.pdf 0f0d51df9909efa56abac0ad563c2e71 PDF Text Text /0/93 VISITA DE L'ALCALDE A L'ESCOLA IPSI Moltes gràcies. Gràcies per la { invitació. De debó. En nom de l'Ajuntament de Barcelona, en nom de la regidora d'Educació, Marta Mata, vull agrair al vostre director i a vosaltres mateixos aquesta invitació i la vostra presència. M'agradaria parlar poca estona perquè després vosaltres pogueu parlar, així que aneu-vos imaginant quines preguntes fareu. Segur que del diàleg en surt molta més llum que no pas del sermó. Els sermons de tant en tant s'han 3e fer, però jo penso que és millor la conversa franca i amigable. Jo m'havia preparat un texte molt important, però deixarem el texte de banda. També m'havia dut aquest llibre, que és el "Manual d'Urbanitat" que acaba de sortir, que es diu "Civisme i Urbanitat" i que us l'enviarem. Marta Mata n'ha coordinat l'edició, i hi han participat mes de 150 persones que han donat la seva opinió sobre com millorar el civisme d'aquesta ciutat. Per què Per què ens hem plantejat la pkrioritat en el civisme ? després dels Jocs Olímpics el que nosaltres pensem és més aviat en els petits detalls que en les obres ? Doncs perquè tenim la impressió que la ciutat, des del punt de vista de l'urbanisme, ja està feta -encara que hi ha coses a millorar-, però des del punt de vista de la urbanitat -l'urbanisme seria l'obra, l'urbanitat seria el comportament- hi ha Inoltes coses a millorar. El que succeeix és que abans .11rbanitat volia dir una imposició, més o menys de dalt a baix, dunes normes educatives que la gent havia de seguir, d'un sistema de comportament que la gent havia de respectar. I avui estem convençuts que la urbanitat només pot néixer del diàleg. Creiem que la ciutat de Barcelona s'ha guanyat el dret a poder dialogar amb e.s seus ciutadans. En aquest moment hi ha molts poders públics que tenen la impressió que dialogar amb els ciutadans és difícil. La gent parla molt d'abstenció -sobre tot entre la joventut-, en les eleccions i en general en tot allò que representa decisions polítiques. La gent, els vos res pares, els amics, les vostres famílies, segurament de tan en tant parlen de desencant, de falta d'il.lusió, de passotism, de no participar o de participar des d'un punt de vista crít c perquè n'hi ha molt pocs que participen. t 1 �Nosaltres creiem que a Barcelona, com a ciutat, com a col.lectiu, sempre és difícil la relació entre el col.lectiu i l'individu que forma part del col.lectiu, entre la ciutat, que és el conjunt, i entre els ciutadans, que som Cadascú de nosaltres i vosaltres. I creiem que Barcelona té una sort, i és la d'haver viscut un període de la seva història ei el qual el fet de formar part de la ciutat ha estat físicament i psicològicament molt viu, molt palpable. Tothom s'ha vist, com a ciutadà, davant d'un esdeveniment mundial que ens posava davant dels altres, davant de tot el món, davant de 3.500 milions de telespectadors. I de vegades és el fet de tenir un altre que ens miri e l que ens fa pensar que nosaltres som algú. Nosaltres tenim la impressió de formar part d'un col.lectiu quan aquest col.legiu, ciutadà, social, nacional o familiar, té algú que ens mira. Si jo estic amb la meva dona i els meus fills, i estem sols a casa, potser tenim una discussió, però si al davant tenim una altra família o una altra gent que ens mira, tendim a sentir-nos dina família. A Barcelona li ha passat una mica això: tothom l'ha mirada i de cop i volta tots ens hem sentit Barcelona. I això ens dóna legitimitat, em penso, per,, des d'aquest col.lectiu ciutadà, adreçar-nos a cada ciutadà i demar-los una cosa que normalment no es pot demanar, o si és pot;demanar però normalment té pocs efectes, que és, precisara nt, participar en el civisme. Participar en l'educació, en e : sentit d'un tipus de comportament que sigui urbà, que sigui cooperador, que sigui positiu. Ja sé que tot aixà té un aspepte de sermó moral, però, torno a dir, ens ho hem guanyat. Barcelona s'ha guanyat el dret de parlar als barcelonins, i l'Alcalde,i que representa a la ciutat, us ho ha de dir. Qué vol dir urbanitat i civismé ? Quins efectes pràctics tenen ? El dia 15, hi havia un article molt divertit a La Vanguardia mireu si el teniu per casa o aquí a l'escola-, d'un escriptor que es diu Llorenç Gomis, que es titula "Delante de un montón de pipas". E11 explica que ha tj.ngut una discussió amb un grup de ciutadans, sobre urbanitat is civisme, i sobre si aquesta és la gran obsessió de la ciutat en aquest moment, però que el dia següent va agafar el metro i el primer que va trobar va ser un pila de closques de pipes.: I es preguntava com es podria convéncer la gent que no tirepsin les closques de pipes al terra del metro. Deia que hi havia moltes maneres, però que segurament la manera millor, deia, seria utilitzar els noms que a la gent li agraden, i en comptes d'urban.tat, que pot semblar un terme una mica passat de moda, o fins i atot de civisme, parlar d'ecologia, 2 �perquè potser a la gent li agradarà més sentir parlar d'ecologia, una paraula que està molt més de moda, que no pas d'urbanitat o civisme. I, a última hora, també és ecologia no tirar les closques de pipes, perquè l'ecologia és la relació entre nosaltres i l'entorn ciutadà, entre nosaltres i l'entorn social en el qual vivim. Per tant, per què no dir-ne "manual d'ecologia urbana' , ? Se'n podria dir perfectament. Vivim en un entorn que és en una part natural i en una altra part construït, artificial, convencional. Natural perquè ens l'hem trobat, com a país, com a ciutat, com a especie humana; ja hi era quan vam arribar; el pla de Barcelona, abans que s'omplís de cases, ja hi era, i van ser després els humans que s'hi van instal.lar els que el van transformar i van fer aquest plànol tan atapeït, que pràcticament és tin tapís de cases des del mar fins al Tibidabo -Barcelona és la ciutat més densa d'Europa, té a la vora de 20.000 persones per quilòmetre quadrat-. Jo crec que aquests fets ens obliguen d'alguna forma a ser més ecologistes, més curosos amb l'entorn, perquè justament el compartim més. Hi ha gent que té molt més espai per persona; si mireu aquestes pel.lícules americanes que surten a la televisió, el que ens admira més sempre són aquells cotxes que van per una avinguda on quasi no es veu ningú i tot són arbres, jardins i casetes baixes, amb la gent que s'hi passeja alb una certa tranquilitat. Després surten uns monstres terribles, i la policia fa el que fa, i tot són lladres i drames familiar, però l'escenari natural sembla sempre una mena de postal molt bonica. Nosaltres creiem que tenim une ciutat encara més bonica, i la prova és que els americans, quan venen aquí, i aquest estiu n'han vingut molts, en tornen enamorats. I diuen que Atlanta ja pot fer-ho bé, però no serà mai com Barcelona perquè Barcelona té, a més dels Jocs, la gent, la ciutat, l'escenari, la gent que es comunica al carrer, cosa que a Amèrica potser no passa. En aquest escenari atapeït i dens, nosaltres ens hem de repartir millor l'ús de l'espai i del temps. Hem de vigilar bé que tot plegat funcioni de forma sincrpnitzada. Es a dir, que tots poguem ser lliures, que cadascú pugui fer una mica el que vulgui, perquè en definitiva la ciutat també és això, llibertat -sinó no hi forem, ens aniríem a viure sols a un poble-, però que aquesta llibertat de l'un no malmeti 14 llibertat dels altres. Això està molt ben explicat en aquest moment és la priorita l'Ajuntament després dels J l'olimpíada de la urbanitat, aquest llibre, i jo diria que en de la ciutat i la prioritat de cs olímpics. Es per nosaltres una continuació de l'esperit de �voluntaris i de l'esperit de quedar bé davant del món, però, en aquest cas, quedar bé davant dp nosaltres mateixos. Abans dels Jocs, quan vam haver de recórrer el món dient que Barcelona era una cosa molt important per tal de guanyar la nominació olímpica, vam pensar en aquell eslògan que es deia "Barcelona, més que mai". Justament perquè Barcelona era segurament "menys que mai", perquè durant els últims anys del franquisme i la crisi dels anys 70 la ciutat no acabava de surar, no acabava de rutllar. Vam haver de dir: no, barcelonins, sou molt més del que us penseu, sou "més que mai". Això va agafar molt i va ajudar molt. Però ara ja ens hem demostrat que érem més que mai, ja hem demostrat que d'alguna forma érem els millors -si m'ho permeteu dir així, perqul no ho som, tot i ser evident que som bastant bons i que la gent ens reconeix-, i el que ens ha de preocupar més no és que tothofn digui que Barcelona és la millar, perquè això no passarà, encara que, això si, estem ja molt ben classificats per sempre. Què hem de fer com a ciuta ? Doncs, mirar-nos una mica introspectivament. En comptes de mirar tant a fora i preguntarnos què diran, que això també ho hem de fer, el que hem de fer, per millorar i justament per seguir admirant el món, és millorar coses internes i relacions humanes de la ciutat que altres ciutats no han sabut arreglar, de manera que la gent pugui seguir dient que Barcelona és la millor però per unes altres raons, no per una gran organització olímpica sinó per una gran organització de la vida de cada dia. Que la gent pugui dir: Barcelona demostra realment que les ciutats tenen salvació, que no ha estat un llampec en un cel serè, que no ha estat un moment determinat d'eufòria i de glòria, sinó que realment és una ciutat capaç de millorar la qualitat de la vida urbana, que dóna esperança a les altres ciutats, que vol ser la millor ciutat d'Europa o almenys la millor ciutat no capital. Perquè a Europa hi ha ciutats'que són una mica "trampa", si em permeteu; no en el sentit que Onganyin algú, sinó perqué tenen al darrera tot un país. Són les grans capitals de grans països que han estat imperis, com París, Londres o quasi Roma, ciutats que no són la ciutat, sinó un escenari posat per tot un país perquè el veiem: tot França està darrera de París, tota Itàlia està darrera de Roma, tot l'Imperi Britànic és al darrera de les meravelles que podem veure a Londres. En canvi, les ciutats-ciutat, les ciutats que no són capital de cap imperi -Barcelona no h* ha estat mai; va tenir un gran moment en l'Edat Mitjana, però'no hem estat mai capital imperialsón ciutats que es fan a si mateixes. Nosaltres voldríem que 4 �Barcelona mantingués la flama, la torxa de la qualitat de la vida urbana de totes les ciutats cine es fan elles mateixes i que no depenen de l'Estat per ser-ho. Això és una mica difícil d'aconseguir, i contra nosaltres lluita la rutina, la inèrcia i molté altres factors, però jo crec que tenim un gran factor a favor, que és la joventut. Barcelona és una ciutat molt vella, té dos mil anys, i al mateix temps molt jove, és a dir, que ha sabut engrescar-se amb temes nous. Es una ciutat que té il.lusió, que té capacitat d'aprenentatge. Ha estat una ciutat de pas, de marca, de barreja, on hi ha vingut gent de tot arreu i amb parles diverées -com deia l'Espriu-, que ha sabut assimilar. Jo recordo que fa uns anys es discutia si el fet de tenir el català com a llengua i el castÓllà com altra llengua no ens feia ser diferents, i psicològic ment fins i tot menys forts que altres ciutats o altres països en els quals només hi ha un idioma i per tant els nens no tenen cép dubte, tenen menys dubtes i són més categòrics. Però també es va descobrir ben aviat que un país que té un idioma i a més en é un altre, i fa que en la seva infància pugui pensar de dues maneres, és més versàtil, més capaç d'enfrontar-se amb la diveritat. I, per tant, més capaç d'adaptar-se al canvi. L'altre dia jo preguntava com es que Holanda, que és un país tan petit, s'ha convertit, i conçretament Rotterdam i Amsterdam, en la gran capital de la distribuçió de quasi tot. Allà, en els seus ports, en els seus aeroports, en les seves centrals de comunicacions, hi arriba tot, i d'allà torna a sortir tot cap a punts diferents de tot el continent. Fins i tot em deien que hi ha mercaderies que per despatyar-se a les seves duanes i fer tot el que cal perquè una mercadéria de l'extrem orient es pugui vendre a Europa, un cop és a Barcelona ha d'anar a Rotterdam i després tornar aquí. S'han convertit en el centre perquè, segons em deia algú amb malta gràcia, són un país petit i el seu idioma no l'entén ningú. I això vol dir que ells han hagut d'aprendre idiomes. Es un país en el qut tothom s'ha vist obligat a parlar en idiomes que no són el seu. Nosaltres tenim un mica això: som una ciutat en la que som capaç s d'aprendre i fer-nos entendre, i penso que això és una virtut. El vostre director ha dit q Barcelona és un deure. Jo em preguntaria si a més d'un deure no és precisament també un gaudi, una capacitat de gaudir. Nosaltres la ciutat la veiem, en aquest moment, tant com a deure -éé un deure, una obligació, alguna cosa que ens obliga- com una cosa que ens dóna, que ens dóna companyia, que ens dóna aMics, possibilitats de lleure, 5 �d'aprenentatge, de diversió, de marxar i tornar amb molta més emoció. Barcelona no és noms una obligació, sinó que és un plaer. Nosaltres veiem la Barcelona de després dels Jocs com un plaer. Hauríem de ser capaços d'assabprir aquesta ciutat, de gaudir-ne, perquè l'hem deixat molt millok del que estava abans, i això és ben evident. Malgrat que hi ha algunes dificultats -sempre n'hi ha-, hi ha una certa unanimitat en què a la ciutat ara dóna gust de viure-hi, de passejar-hi, de descobrir racons que de vegades no hem conegut. En essència, us volia dir que jo compto molt amb vosaltres perquè aquesta ciutat segueixi sent ciutat capdavantera, que segueixi sent ciutat olímpica. Olímpicá en el sentit de l'olimpíada de la qualitat de vida. Perquè la'qualitat de vida l'obtindrem amb vosaltres o no l'obtindrem. nosaltres sou els que marcareu les pautes, els que posareu leS modes, els que creareu un nou llenguatge que els altres esc9ltaran -o no s'escoltaran, depén de la qualitat que tingui-, i és en aquest sentit que es demano ajuda. I us demano que m'ajudeu, que ens ajudeu a fer de Barcelona una ciutat que 1a gent pugui seguir mirant amb admiració. PREGUNTES DELS ASSISTENTS: - No creu que amb això de les olimpíades hem volgut ser una mica falsos ? Per exemple, amb allò d'aquelles senyores que hi havia a Les Corts, sembla que haguem volgut ensenyar una ciutat, no tal com és, sinó que quedi bé de c ra a tothom. Penso que la pregunta és adegizada, i nosaltres també ens ho vam preguntar. També ens vam preguntar si havíem de fer coses extraordinàries per un fet extraordinari. La veritat és que vam decidir que si, que algunes cotes s'havien de fer. Jo tenia la confiança, francament, i agafant l'exemple que tu dones de la prostitució a Les Corts, que les coses s'havien fet d'una manera que no es que ma*xessin dallà per després tornar, sinó que marxaven per no tornar. I no en el sentit que no tinguessin un lloc per estar,perquè l'han de tenir mentre això no estigui prohibit -que no hob està-. Jo pensava que el lloc on havien d'anar, un lloc a prop de Mercabarna, seria menys conflictiu, en el que hi hauria menys contacte entre la sensibilitat d'uns i altres. �Els problemes de la ciutat són problemes de sensiblitat barrejada, en què determinades persones no els agrada veure determinades coses d'altres persones, que per altra banda són perfectament legítimes, o que ho són defectes sinó malalties, com és el cas de la drogaddicció: a ningú no li agrada veure un drogaddicte estirat al carrerl i tanmateix no és un delicte. A molta gent no li agrada veure la prostitució, i no està qualificada com un delicte; és senzillament una cosa que la urbanitat demanaria que es pboduís d'una forma que no molestés els altres, és a dir, que fóssim capaços de conviure amb fenòmens que no ens agraden i que existeixen. Algun error hi ha hagut, i el pas és que al lloc on van anar, que jo crec que és millor -amb Iota franquesa-, no ha estat el definitiu, sinó que han tornat allà on estaven. Jo crec que ens vam equivocar en una cosa: quen van anar prop de Mercabarna, en comptes de dir Mercabarna vam dir Zona Franca, i la Zona Franca és tota la barriada; en dir Zona Franca, va passar que els habitants del barri, que està molt lluny de Mercabarna, van entendre que tot aquell fenòmpn els venia allà, a casa seva, i per tant s'hi van oposar. I en oposar-s • hi van provocar que aquesta fos una solució transitòria quan hagués pogut ser una solució definitiva. Estic amb tu en què no es bo fer determinats gestos mentre no es puguin mantenir, només pel fet que ens vinguin a veure. Durant la història, això ens ha donat mots mals de cap. Per exemple, no sé si heu vist o heu llegit que l'han començat a enderrocar el que se'n diuen les ""vivendes del governador", unes que hi ha a sobre del barri de Verdum, tocant a la Via Favència, que són horribles i que hi són des del 1952, quan es va fer el Congrés Eucarístic Internacional. Aleshores, el Congrés Eucarístic havia de fer una missa al capdamunt de la Diagonal, les barraques que hi havia allà les van tirar a terra i le gent que hi vivia la van posar a les "vivendes del governador". Són unes vivendes ínfimes, de 30 metres quadrats, i ara allò és molt difícil de desfer; perquè tothom té dret a una vivenda són moltes famílies; com es fa, això, qui ho paga... Allò es Va fer malament, perquè hi havia el Congrés Eucarístic i perquè ningú no ho veiés van traslladar unes persones a un lloc on ara estan vivint en baixíssimes condicions i que costa molt d'arreglar. Jo estic molt d'acord amb la pregunta, i lamento que la resposta que he pogut donar és només positivament parcial. (M'agradaria saber si és veritat que estarem pagant els Jocs Olímpics fins a l'any 2007). �Si que és veritat. Conteu que Les inversions que s'han fet d les rondes, els meus nets enca de fer noves. Per tant, és potser aquí no va ser encerta tot en déu anys. d'aquí al 2007 hi ha quinze anys. raran molt més de quinze anys. Per a hi passaran, i no s'hauran hagut ust que duri quinze anys. El que va ser pensar que es podia pagar Perquè us feu una idea, les autopistes de peatge es paguen en trenta anys, i nosaltres seguim pagant peatges per anar a la Costa Brava o cap a Tarragona. I per què paguem ? Perquè amb aquests peatges es paga el manteniment, però el manteniment d'una autopista no és pas tan car; amb això s'està pagant l'amortització dels crèdits que es van haver de fer per construir les autopistes. Amb el túnel del Tibidabo, exactament igual. En canvi, els Jocs els haurem de pagar en quinze anys, que jo crec que és un període raonable. - Neteja del Port i les seves gües. A mi em diuen que les coses han millorat una mica. No sé si és veritat o no. En tot cas, ]p m'apunto a la idea que la millor solució perquè les aigües del Port siguin més netes evidentment és la depuració. D'aquests diners que s'han de pagar en quinze anys, n'hi ha molts, em penso que uns 25.000 milions, que es van gastar en col.lectors. Es a dir, en les grans clavegueres que porten, no només l'aigua bruta, sinó l'aigua de pluja. I també s'estan gastant molts diners en depuradores. Això vol dir que l'aigua que s'està abocant en aquest moment al port és una mica menys bruta -no dic més neta- que abans. A més, hi ha una altra cosa a la que jo em vull apuntar, i és que s'hauria d'obrir una nova bopana al port. Allà on és el Club Natació Barcelona, al principi de l'escollera, està pensat, com a projecte no aprovat encara però si dibuixat i calculat, que es pugui obrir un nova bocana del port a fora mar. Aquesta bocana hauria de ser transitable, és a dir, amb un pont levadís perquè el tràfic de camions pogués alar a la punta de l'escollera quan calgués, o que hi poguessin passar les bicicletes, o amb un túnel subterrani que uneixi la ciutat amb l'escollera. Si s'obre una nova bocana, la circulació de les aigües serà molt més important i la millora de la qualitat segà definitiva. Es podrà fer això ? Fer-ho Val 7.000 milions, que no és una xifra menyspreable, però jo prec que es farà. Heu de tenir en compte, i enllaço amb el que Teia abans, que el fet de pagar en quinze anys tot el que hem fet no vol dir que no es pugui fer res més. 8 �El problema de Barcelona no sói les inversions olímpiques, perquè totes elles tenen un rendiment, Tenen un rendiment molt positiu, i fins i tot econòmic i social, que vol dir més riquesa, i més riquesa vol dir també que hi ha més impostos que es cobren per part de les administracions, i. que per tant poden permetre pagar el que costen les obres. El problema són les despeses que l'Ajuntament té amb una colla de serveis que Barcelona està fent, perquè històricament ha volgut tenir com a municipi, com a 0iutat, i que són serveis que cap altra ciutat no té, o més ben dit, serveis que en altres ciutats hi són però són pagats per l'autonomia o l'Estat. Barcelona té quaranta escoles, 24 museus, té orquestra simfònica, conservatori superior de música, un labora ori municipal que fa de laboratori de referència de Catalunyad té quatre hospitals, escoles d'oficis, té palaus -tots ells de la ciutat-. Si aneu a una ciutat capital d'Estat, tot això, que hi és, és propietat de l'Estat, no de la ciutat. Ell problema de Barcelona és qui paga les escoles, els museus, els hospitals, els palaus, etc., que normalment en altres ciutats els paga l'Estat o l'autonomia. t I amb això està que moltes vegades em sentiu parlar que s'han de reunir a tres bandes l'Estat, la Generalitat i la ciutat per resoldre aquesta qüestió. I quan resolguem aquesta qüestió, aleshores inversions com la de la bocana seran molt més fàcils. I encara us diria més: serà possible que, en comptes de quinze anys, poguem reduir el termini de pagament de les inversions olímpiques, perquè tindrem un sobrant, un estalvi, que podrem aplicar a redimir les càrregues, a amortitzar aquestes inversions abans d'hora. - Infrastructures i esportius, les que equipalltents de l'Ajuntament vol treure un ren iment i això porta problemes per a alguns usuaris, pels preus la disponibilitat. Diu que van parlar amb el Sr. Truñó i els va dir que aquestes instal.lacions s'havien d'amortitzar, i que es van sorprendre perquè són instal.lacions municipals. Posa l'exemple del camp "Carlos Pérez de Rozas". En beisbol, fa quatre anys, hi havia només el camp "Pérez de Rozas", que estava a sobre de l'Estadi, no a sota com ara. Per fer la plaça rodona de l'Estad , la que queda al darrera, es van menjar un troç del camp i es va haver de fer en un altre lloc, i es va fer en un lloc molt millSr. De totes maneres, els Jocs Olímpics no es van fer allà, sinó a l'Hospitalet i a Viladecans. LtHospitalet, que no tenia camp, ara �té un estadi magnífic, i Viladecans, que tenia un campet però no tenia estadi, ara ja en té. Ara et trobes que aquest esport minoritari, que pot arribar a ser majoritari algun dia, té dues instal.lacions més que abans i una tercera que ha millorat molt. Tot això s'ha de pagar, i pagar vol dir amortitzar. Jo sóc molt partidari de que de les instal.lacions esportives que s'han fet poguem dir a la ciutat que s'amortitzen elles mateixes, o que, almenys, no perden diners pel manteniment. Perquè la gent està obsessionada en saber qui mantindrà la Barcelona olímpica; qui mantindrà les rondes, els estadis, els carrers, etc. I nosaltres els hem de poder dir que tot això, d'alguna manera, es manté sol, i sobre tot els equipaments esportius i els estadis que tenen uns usuaris. El que normalment no es fa perquè no es pot arribar, és amortitzar en valor de la inversió, és a dir, pagar els interessos aquells de quinze anys que abans hem dit. No sé, concretament, en el cas del "Carlos Pérez de Rozas", però em fa l'efecte que el que t'estan obrant és el cost del manteniment, no el cost de la construcciO. I això s'ha d'entendre que és bastant lògic. Abans hem dit que la ciutat és llibertat, però la ciutat també és convivència, i el plaer dels uns no ha d'impedir el plaer dels altres. Jo crec que la ciutat té l'obligació d'oferir una sortida als esports minoritaris, i ara, en el cas del beisbol, ja en tenen tres quan abans només en tenien una. En segon lloc, la ciutat té dret a que els qui practiquen aquest esport s'espavilin i busquin espónsors que els paguin els costos. A mi m'agrada molt el beisbol, però, suposa't com a jugador de tennis jo prefereixo que els del beisbol també s'ho paguin. Si jo vaig a tennis, he de pagar al me*i club una entrada i unes quotes importants, ï igual si faig natació, per tant, els del beisbol que també s'ho paguin. Si tu em poguessis demostrar tlue et toca pagar més que els que fan altres esports, aleshores tindries raó. Però, si no, has d'entendre que tota la resta de ciutadans preferim que vosaltres també feu un esforç. Busqueu patrocinadors, busqueu solucions, perquè la inversió que hagi de fer la ciutat sigui la mínima. - Com Alcalde de Barcelona, `a alguna cosa per la independència de Catalunya ?? Si i no. Començaré pel no i després et diré el si. No, perquè no ens toca; l'Alcalde de Barcelona no s'hi de ficar, en això, no és 10 �el tema pel qual em van elegir. A mi m'han elegit per governar aquesta ciutat, no per demanat • la independència de Catalunya ni l'entrada d'Espanya al Mercat Comú. Per tant, jo no me n'he d'ocupar, i l'Ajuntament no se n'ha d'ocupar. Si, en el sentit següent} Jo no sóc partidari de la independència de Catalunya; Si m'ho pregunten en un referèndum votaré que no. Jo sóc més partidari d'ajuntar-me amb els altres que no pas de separ-me. I si em dius "ens podem ajuntar tots però sense passar per Espanya", doncs no hi crec. Jo crec que Catalunya, per ajuntar-se amb àmbits més grans, s'ha d'ajuntar primer amb els que té més a prop. I, per dir-t'ho molt concretaient, jo sóc fill del meu pare i de la meva mare -com et pots imaginar-, i ara us diré de qui és fill el meu pare i de qui ésIfilla la meva mare. El meu pare tenia un pare i una mare, l el meu avi patern era nascut a Barcelona i es deia Joan Maragll -és bastan conegut, era poeta-, i es va casar amb una senyora.. ... ... valencians, encara que amb ells no els agrada perquèsdiuen que no són valencians i són de Monóver. Si jo t'he de dit la veritat, jo em sento hereu de tot això, i per tant no m'agrada separar-me d'Alacant, o de Jerez de la Frontera. Jo prefereixo que Catalunya estigui unida amb tot això, i el mateix que em passa a mi els passa a molts ciutadans d'aquesta ciutat. Ara, que Catalunya tingui autonomia: la màxima possible. Es a dir, que cada Comunitat Autònoma es pugui governar: al màxim. I quasi us diria més que cada ciutat es pugui autogovernar, al màxim possible. Per tant, defensa de Barcelona, si; per això m'han elegit. Defensa de Catalunya i de la seva autonomia, també; no m'han elegit per això però lluitaré tot el que pugui per fer-ho. Defensa de l'Estat espanyol davant d'altres, també; perquè és la meva família més ampliada. i defensa d'Europa, per descomptat; jo sóc europeista. Crec que 1a història va més en el sentit d'ajuntar-se que no pas en el de separar-se. Aquesta és la meva idea. - Tema de l'escut de Barcelona Això és un error, un error molt comú. Jo m'he fet fer una investigació molt aprofundida d'aquest tema. L'escut de Barcelona és un escut de dos creus de Sant Jordi sobre un camp de quatre barres, que aleshores queden dividides en dos i dos. Hi ha gent que diu que n'hauria d'haver-hi quatre i quatre, que és l'escut de vuit barres, que dic jo. 11 �Això no ha estat així durant 11 història, ho ha estat durant un temps. Concretament, a partir de mitjans del segle XVIII i durant el XIX es va utilitzar molt l'escut de quatre i quatre. En canvi, l'escut original, del segle XXV, el de Jaume I, era de dos, de tres, de quatre, de cinc, però la major part de vegades de dues barres. Ara m'he fet fer una exposició, que ja la veureu perquè l'exposarem segur al Col.legí de Periodistes i el dia de Sant Jordi a l'Ajuntament si, com Sembla ser que farem, tornem a fer una jornada de portes obertes.'Ensenyarem les fotografies de tots els escuts que hi ha a la Casa#Gran, a la planta noble, on n'hi trenta, quaranta o cinquanta,!amb una nota que expliqui de quina època és cadascun. Trobareu qué la gran majoria d'escuts, i com a més antics més, són escuts de quatre barres, és a dir, dos i dos. Es a dir, que històricament l'escut és aquest. Per últim, hï ha una qüestióque és gràfica. Des del punt de vista del grafisme, que és mlt important de cara a la imatge, quan tu fas un escut amb les vuit barres -quatre i quatre-, la barra queda tant prima que queda descompensada respecte a la creu. El més maco és quan la¡creu i les barres tenen el mateix gruix. Si tu veus una creu 'rermelia d'un gruix determinat, i després veus les barres de només mig gruix, queden com una mena de fideus, que dic jo de vegades, una cosa molt primeta que no té el gruix de la barra. Gràfica*tent no es veu, i com més lluny et poses, o com més petit és, més perds la visió de les barres que són, i el tipus de color quelqueda és el taronja, barreja del vermell i el groc; queda esbaï, no es veu. Segurament en el segle XIX ai ò no tenia cap importància, però avui, quan la imatge és tan im ortant, els grafistes et diuen que ha de ser com és. - Creu que a Barcelona li passarà com a Montreal ? No. Montreal va ser un fracàs 4. Barcelona ha estat un èxit. I ara explicaré per què. I no és perquè nosaltres siguem fantàstics i els canadencs siguin uns desgraciats. El que passa és que des de Montreal fins a Barcelona han canviat radicalment els ingressos qu4 pot obtenir l'organitzador dels Jocs. Dels drets de televisió, que a Seül van representar 300 milions de dólars i a Los Angeles uns 200, i tot i que ens van dir que això anava de baixa, nosaltres en vam obtenir 400 milions de dólars, només de la venda dels drets d'imatge dels Jocs per televisió als Estats finits. Per tant, els Jocs han sortit e econòmicament a Barcelona perquè 12 �el valor d'aquestes imatges ca ll a vegada és més gran. I a Atlanta encara serà més, perquè nosaltres a la televisió europea ho vam vendre per 90 milions; no hi ha una única televisió europea a la que se li pugui vendre, però com que progressivament es va creant, resulta que el que nosaltres vam vendre per 90 milions els d'Atlanta ja ho estan vennt per uns 250. Per tant, no és només mèrit nostre, no és que els de Montreal fossin molt dolents. En segon lloc, Montreal va fer unes coses de gegantisme innecessari. L'Estadi de Montreal, que és un d'aquests que es poden cobrir, l'han acabat l'any passat. Amb nosaltres ha estat al revés. Quan vam proposar l'Estadi se'ns van fer crítiques, com que era massa petit -ha esta l'estadi olímpic més petit dels últims vint-i-cinc anys, és per 55.000 persones i es pot ampliar fins a 65.000-, però ha funcionat perfectament, demostrant que es poden fer uns Jocs Olímpics en un estadi que no sigui de 100.000 espectadors, que és el que ens demanaven. Per tant, primer, hem tingut sort. Els ingressos són més alts i les despeses són més baixes; iosaltres hem fet una cosa molt més modesta. I a la gent li ha agradat, el que és el millor. La gent ha considerat que el gegantisme en el fons tampoc no els agrada. Si mireu les fotografies de Seül, de la inauguració, veureu un estadi molt més gran i que imposa molt més, però Barcelona, que ja té el camp del Barça amb Més de cent mil persones, per què volia un altre estadi de cent Mil ? Per tenir-lo buit ? Doncs no. Nosaltres, amb un estadi de 55.000 anem la mar de bé. - Molts dels aquí presents acoltumem a sortir per la nit, i ara se'ns ha posat la por al cos amb un seguit de tipus indesitjables, els skins, gent que no tenen cap tipus de sentiment. No es pot fer alguna cosa per evitar aquesta gent ? Si que es pot. Jo em vaig fer Éer un estudi d'aquesta qüestió per part de la policia municipal, i durant un temps van fer un seguiment molt acurat d'aquests grups. Resulta que a Barcelona n'hi ha escassament 200, d'ski*s, però passa que s'ha corregut la veu de tal manera que sempre giie hi ha bofetades la gent diu que són els skins, i moltes vegades no ho són. Abans també hi havia bofetades amb altra gent que, beguts o com sigui, anaven a fer gresca d'una forma violenta lerò amb una altra organització o classificació, però ara la gen de tot això en diuen skins. Si un taxista es baralla amb un que no li ha pagat, d'això en diuen els skins; si a la sortida de l'Up & Down -dic l'Up & Down per dir algun, però podria ser el Otto Zutz o el Zeleste- ha 13 �passat no se què, són els skins; i moltes vegades, pel que em diu la policia municipal, no són estrictament grups d'skins. Hi ha un cert increment del grau de violència urbana, això és veritat, i jo crec que això es pot combatre. S'ha de combatre sobre la base que la gent es convenci que hi ha una responsabilitat compartida amb aquest tema. No és només un problema de policia. La gent es pregunta com és que la ciutat de Barcelona ha pogut fer tantes Poses en tan poc temps, i ha pogut perquè hi ha hagut una sintonia de la gent. I quan la gent sintonitza i tothom actua en un mateix sentit, hi ha un factor multiplicador, és a dir, la quantitat de coses que es fan és molt més gran que les que aquella ciutat teòricament podria fer. I a la inversa. Quan no hi ha sintonia, quan no hi ha harmonia, quan no hi ha sinèrgies o vibració en comú, la incapacitat de la ciutat es multiplica, la incapacitat per resoldre els problemes més menuts. Tu ja pots posar ai carrer els 2.000 guàrdians urbans que hi ha, que són molts menys que el nombre de bars en els quals hi ha gent fent xerinola un divendres a la nit. Per tant, es tracta que en cada bar hi hagi unes normes de conducta, uns hàbits, unes lleis fins i tot no escrites de vegades -que són les que funcionen-, que port$.n les coses realment pel camí del civisme i de la urbanitat. Jo crec que cal que la gent pe4di una mica la por, i per això dic que hi ha tan pocs skins, per punxar el globus de la por i de la obsessió en què hi ha una gras massa de gent skin que ataca per les nits. No n'hi ha tants. Moltes vegades el que hi ha és un gamberrisme, el que hi ha són altres tipus de fenòmens, i el que és important és que la gent $'hi pugui regirar una mica. Que davant de la persona que porta el seu gos a cagar emmig del carrer, hi hagi quatre senyores que li facin un crit; que no només li cridin a l'alcalde quan se'l troben pel carrer -cosa que d'altra banda està molt bé-, sinó que ho facin també davant del tipus que porta el gos. I això és un problema psicològ.c, és un problema d'atrevir-s'hi, és un problema que la ciutat tingui aquell plus de ciutadania que tenen les ciutats suïsses, en el qual si tu tires el paper d'un carmel al carrer et ve una senyora vella corrent al darrera i et diu que "li ha caigut aquest *aper". Això és el que volem que passi a Barcelona, tant am la violència urbana com amb la brutícia. - Com veu el futur de Barcelon 14 �Jo el veig francament bé. Veig que Barcelona està molt més ben situada en aquest moment, davant de la situació econòmica difícil, que no pas altres ciutats. Sempre passa, inevitablement, que després de tot gran èxit, de tata gran festa, hi ha gent que li dóna pel pessimisme i diue#i "ara ho tenim tot fomut", el que abans era fantàstic ara és horrible, ens ho hem gastat tot, no ens queden diners, no tenim ànims, etc. La veritat no és aquesta. La veritat és que a tot Europa hi ha una recessió econòmica, i les ciutats que estan reacciofiant millor són aquelles que tenien una inèrcia positiva, una empenta que encara els dura. I aquesta és la situació de Barcelona, ren la qual hi ha una barreja de dos sentiments: la gent diu que hi ha crisi, però per sota la gent se sent molt orgullosa que tots els seus amics de fora, per exemple, diguin "sou fantàstics, ho heu fet molt bé". Hi ha més pessimisme a dintre que a fora. A fora, Barcelona està considerada en aquests moments com una de les ciutats-referència en el món. I nosaltres el futur el tenim bé en un sentit: si sabem vendre Barcelona, en :l bon sentit de vendre; si sabem col.locar el producte Barcelona bé, si sabem explicar-nos, enviar els nostres enginyers i arquitectes pel món. Jo ahir vaig estar a Bilbao, em van ensenyar els grans projectes de Bilbao per al 2000, i jo els vaig dir que si volien gent que en saben, que vinguessin a Barcelona. Nosaltres hem de vendre la tecnologia que hem après fent tot el que hem fet. - Pregunta sobre el respecte per la política. Jo t'explicaré una història q e em va passar quan encara no era alcalde, quan era tinent d'alcalde, i em penso que era 1 últim acte públic en què va estar el que era alcalde abans, el Narcís Serra. Va ser un acte a Sant Andreu, hi havia una tarima amb les autoritats i la gent passava *el davant. Els ulls els quedaven més o menys a l'alçada de les sabates dels que érem a la tarima. I hi havia un regidor que portava les sabates brutes. Vaig veure una senyora gran, jo diria que una persona senzilla, el que abans se'n deia "de condición humilde", i quan va passar i va veure les sabates del regidor li va comentar a una senyora que anava amb ella: "mira quines sabates mé$ brutes". Per què, això ? Perquè aquella persona farà el que pugui amb els seus diners, però el que vol és que la persona qye la representi vagi dignament vestida. Això per mi va ser una lliçó. Jo duia el cabell molt més llarg que ara... I vaig pensar que m'havia de vestir de forma que la gran majoria de la gent, no tomés els de la teva ideologia, la 15 �teva classe social, el teu grip humà, et trobin bé, que tota la gent trobi que els representes bé. Jo crec que normalment lá gent té respecte dels seus representants, és l'actitud ms normal. I, a més, no distingeix massa de partits. i Un vegada, al Carmel, vam an r a inaugurar un casal de joves, i pel carrer va venir una senyor . Em va felicitar, em va abraçar, tenia un gran respecte per mi,i i després em va preguntar: "y el señor Pujol cuándo viene n . Aquella senyora se'n fum que un sigui d'un partit o d'un altre, per ella el més important és que són gent que la representen, i en lquest sentit manifesta un respecte que jo crec que és correcte. - Pregunta sobre Ajuntament i tpeneralitat. Això és la democràcia, fill mei. Ahir em van preguntar sobre això a Bilbao, perquè els bascos én general són més monocolor. Em preguntaven que com és que h4. ha sectors de catalans que voten socialista a les eleccions muiicipals o generals i després voten convergent a les autonòmiques. A Barcelona hi ha tres grups: uns que voten sempre socialista, uns que voten sempre convergent i uns que van de banda a banda, els "bígamos", que en diuen. I això sorprén una mica. Jo crec que a Catalunya som mol.t pragmàtics, i hi ha molta gent que davant de cada elecció reacciona d'una manera diferent, no li agrada posar tots els ous a la mateixa cistella. Això és el que en Borsa, al mercat de valors, en diuen repartir el risc. Es una actitud molt catalana. 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4208 Title A name given to the resource Escola IPSI / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. S'hauria d'obrir una nova bocana al port, al principi de l'escollera. Això ja està pensat com a projecte, no aprovat però si dibuixat i calculat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola IPSI, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Benestar Social Lideratge Acció política Model social Barcelona Escola Ipsi Educació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1303/19930218d_00529.pdf 84907608462981f1c31c7e6cb0245edb PDF Text Text 1 Coofecéooia de l'Exom, Sr. Alcalde a la Societat Catalana d'Economia Dijous 18.02.93. Institut d'Estudis Catalans. 19:80 hores. "1993: LES PERSPECTIVES DE FUTUR PER A BARCELONA" Les perspectives de futur per a Barcelona són positives. Jo no en tinc cap dubte, tino les dades i les raons per coovéooer que és així. Si hi ha goi té dubtes, espero que en acabar la nieva 000feréocia en tingui menys. Barcelona está en miIIora condicions que altres ciutats per afrontar la recessió económica internacional, gráoiea a les inversions, al dinamisme i a la projecció internacional que els esdeveniments de 1992 li han donat. Es a dir, gráoieo a aquells feto que, segons com s'analitzi la situació, podien haver estat causa de problemes i que en el ooatre cas són causa de solució, més que de problemes. Les perspectives de futur del propiA'uotameut, que tant preocupen sempre els barcelonins, també són bones. L'Ajuntament de Barcelona gaudeix d'una bona salut económica ' i financera, amb una situació patrimonial que li permet assumix sense greus dificultats la solució progressiva del deute acumulat en els darrers anys. Deute que és fruit, sobretot, d'un extraordinari eetorg inversor -aixó és el que tothom sap i el que tothom diu- compartit en gran part amb l'Estat i el sector privat i, en menor mesura, amb la Generalitat; però deute que també és producte de l'assumpció histórica, que encara no ens ha estat compensada, de oompetéociea estataIe i automómiguea en matéria de sanitat, ensenyament, cultura i transports, entre altres. Vostés saben que Barcelona és l'única ciutat d / EoDaoya que té escoles, que té hospitals, una de les poques que té orquestra, que té conservatori, que té palaus, que té escoles d'oficis, ..., penso que tenim 40 escoles, 4 hospitals, 24 museus... 8i ha una altra ciutat d'Espanya que té museus, que és Madrid, I» er6 Madrid té 23 museus de l'Estat i un municipal i Barcelona té un museu de l'Estat i 24 muoioipals, i aquesta és la diferénoia, �2 Si es produís, com desitgem, la solució deis problemes financers característics de l'administració local eapauyola/ en general, i la compensació de les ja citades "despeses de capitalitat" que singularitzen la relació de l'Ajuntament de Barcelona amb les administracions superiors i aquestes -Estat i Generalitatdecidissin l'establiment de polítiques de major suport a les grans ciutats i l'administració local, l'evolució económica i financera de l'Ajuntament de Barcelona, que ha aplicat mesures importants de racionalització i estalvi, no solament no hauria de tenir gaire ombres de preocupació, sinó que fins i tot podria ser molt i molt brillant. Les perspectives e000ómigueo de la ciutat, en aquest 1993, són oIarameot eaperaugadores, ja que Barcelona ha reeixit amb els Jocs a superar els tradicionals factors limitatius del seu desenvolupament: tráoait, aparcament, botelo, aeroport, port, telefonia, Fira, congressos, mercat immobiIiari.,. Tots aquests sectors han fet un salt endavant. El oiveIl de la inversió privada continua sent molt alt, amb grans operacions urbanístiques en curs de realització, així com el oivell d'inversió pública, raatroctura cultural i de comunicacions. Si la ciutat manté la 000fiaoga en les seves possibilitats i sabem treure rendiment al capital a rit amb els Jocs Olímpics, Barcelona podrá realitzar les oeve aspiracions com a gran ciutat europea. VoIdria dedicar la primera part d'aquesta coutazéooia a parlar de la situació económica de l'Ajuntament, perqué sé que és un tema que interessa aempre. I sé que interessa, sobretot, en l'actual moment post-olímpic. - Evolució preoaopomtária de l'Ajuntament: Vbldria destacar els punts següents: -. L'evolució deis ingressos i despeses de l'Ajuntament entre I987 i 1993 (previsió) demostra que a partirde 1990 l'increment deis ingressos és molt superior al de les despeses i que a partir de 1991 s'inicia una inflexió, en la que es manté l'increment deis ingressos i decreixen les despeses. -. El resultat de l'evolució anterior és el fort increment deis recursos generats abans d'interessos. = | �3 -, L'iuoremeut deis recursos generats ha superat els interessos a partir de l'any 1991. -. L'evolució deis recursos aplicats al procés inversor té un increment máxlm a I'auy 1990. No va ser pas l'any 92 l'aoy de la máxima inversió, ni tan sola el 91, L'any 90 és l'any que, donada la programació de les ioveraiooa, estaven ja en marxa i acabant-se tots els projectes i tot just havien oomeogat aguells altres de darrera hora que tenien una vida d'un parell o tres d'anys. Després disminuim i ens anem a trabar un oivelI d'inversió al 92 similar a l'any 88. I,'&'uotameut va ter inversions directes d'una banda, però va dotar a organismes que feieo inversions d'una altra banda, en bona part Holsa, que va aplegar les tres empreses que l'Ajuntameot va crear tot sol al principi, en tirar endavant el carro de les inversions olímpiques, i que un cop creades va oferir-ne un terÇ a la Generalitat i un tezg a l'Estat. La Generalitat no va poder fer front t d i I'B t t i j la seva participació demanada del 33 per cent fins un 50 per cent, perü amb aïx(5 ens vam quedar una mica curts, en el sentit que nosaltres havíem calculat que baviem de pagar un terg i vam haver de pagar la mitat. Aquesta és la situació real de les tcaoafezéociea de capital que es produeixen degut a l'eaforg inversor olímpic. -, Relació entre els ingressos viu de I'Ajuotameot. L'iocremeot d'ingressos és molt superior a l'increment de l'endeutament. Aquesta és la diapositiva més interessant. L'any 88, el pressuspost autogenerat de l'Ajuntament va arribar a ser d'un 1,99. L'any 88, els deutes vius de l'Ajuntament doblaben el nostre pressupost d`ïogressoo. En canvi, aio/\ va anar descendint en els anys 89, 90, 91, 92 per arribar a és la data actual. Es a dir, el deute viu de l'Ajuntament,en aquest moment és 1,6 vegades el seu pressuspost d'ïugreaeoa liquidats, és a dir, no el pressupost de Iacomptabilitatpreosuspoatárïa, sinó el pressuspost de la comptabilitat patrimonial. \/oatéo saben que els Auntameota tenen l'obligació de ter comptabilitat per partida doble, patrimonial i empresarial, cosa que no succeeix amb cap més de les administracions públiques d'aquest país, segurament en tot el sud d , Euroga. No hi ha cap administració pública espanyola i poques del sud d'Europa que hagi fet la comptabilitat patrimonial, és a dir, que porten a final d'any un baIaug en actiu i passiu i un compte d'explotació amb pérduea o guanys. �4 Es a dir, que estem parlant d'uns números en el quals hi ha comptat tots els interessos generats per la inversió, tots els ïotereasoa generats pel déficit provocats per les despeses de supléooia i de capitalitat i a sobre encara, la necessitat de provisionar el paper dolent, el paper de dificil cobrament pelo Ajuntaments. En aquesta situació, nosaltres estem millor que una familia que es compra una casa i s'ha d'endeutar amb una quantitat que és similar a quatre vegades els seus ingressos anyals. L'&juotameot está endeutat per una vegada i mitja els seus ingressos anyals i a més amb una tendéncia clara a la disminució. Es a dir, está demostrant una capacitat d'estalvi que no se li coneix, i per això jo volia insistir avui justament en aquest que és potser el més desconegut de l'economia pública . Creo que l'efecte de La nova comptabilitat és positiu. Es tan dificil que l'Estat espanyol ha hagut de donar una prórroga ala ajuntaments per poder presentar els seus baIaogos de I'aoy passat, que estava previst pel 31 de desembre del 92 i ara anem a fioaIo d'abril. En tot cas, jo creo que l'efecte d'això será positiu a Barcelona i a tots els demés municipis pergoé ens situará en una posició real, molt més real de la que sempre havíem estat i, per altra banda, generará unes demandes que ara explicaré, que penso que hauran de ser escoltades pezgué tenen una raó de ser bastant lógica. Nosaltres, d'altra banda, hem creat una nova estructura gerencial, ens hem organitzat en ámbito, que són conjunts organitzatius molt més amplis que les antigues áreeo de l'&jootameut amb molta més capacitat I)r' ia de decidir les se ves opecaoiooa. Hem realitzat operacions de millora de l'estructura financera durant l'any 92, hem fet una edició de bons "samurais", és a dir, en el mercat públic japonés, el qué ens ha permés allargar els nostres deutes, és a dir, posar el deute curt amb maduracions més llargoes. Hem prorrogat el IJreaanopost, peró això no representa per a nosaltres una gran dificultat, no atora la maquinaria municipal; el pressuspost del 93 no és pas molt diferent al pressuspost del 92 i, per altra banda, ens permet una reflexió méa profunda sobre els nous escenaris que efeotivameot representa l'any 93, i estem a punt de tancar l'acord sobre el fioaogameot suplementan de les inversions olimpïquea de Holsa. �5 En definitiva, i molt resumidament, l'esforç positiu del 92 es pagarà en 15 anys. Pagar-ho en 15 anys signifiva pagar-ho en molt menys temps del que portem pagant les autopistes, que portem 25 anys pagant-les i encara seguim pagant, tot i que les coses que nosaltres hem fet no tenen vida inferior a la de les autopistes, sinó segurament en molts casos molt similar, com seria el cas de les Rondes. - Propostes de cara al finançament dels governs locals. Passem ara al terreny de les propostes, que és aquest que acabo d'anunciar. Propostes, de cara al finançament local, penso que estem en condicions de plantejar, i que ja han estat plantejades. Vostès saben que va haver-hi una reunió del G- 7, grans ciutats espanyoles, que són les ciutats`` perifèriques més importants, Bilbao, Barcelona, València i Sevilla, més la gran ciutat central, que és Madrid, més les dues ciutats que, sense estar tan amunt en població, tanmateix sobrepassesn els 500.000 habitants, que són Saragossa i Màlaga. Aquestes set ciutats s'han reunit i han demanat, primer, que els ajuntaments poguin revisar els cadastres per trams, és a dir, anar a un Sistema anglosaxó o americà de valoració més continuada de les propietats i no haver d'afrontar cada 4 a 5 anys una petita revolució fiscal per la sobtada revalorització de tots els actius. L'autolïquidació de l'impost sobre les activitats econòmiques, que vol dir que s'actui amb aquest impost igual com actuem en la renda, és a dir, que la gent pugui declarar-se d'alta o de baixa, i proposar la quantitat que ha de pagar conforme a les normes que li venen donades en uns impresos que siguin explicatius i evidentment amb el risc de no cobrar si la inspecció de l'Ajuntament o la capacitat de requeriment dels serveis d'hisenda de l'Ajuntament no arriben fins aquella persona que no ha declarat, és a dir, carregant-se la càrrega de la prova anant en contra de l'Ajuntament i no en contra de les persones. Hi ha, evidentment, una certa dificultat, sobre tot per aquells ajuntaments que potser no tenen mitjans de fer-ho. Nosaltres pensem que tenim mitjans de fer-ho i de fet ja vam dedicar tres mesos a millorar la qualitat del padró inicial; es van resoldre més de 30.000 consultes i per tant, si vam poder fer aixà, per què no podríem fer un sistema d'inspecció i autoliquidació? �6 Reforma del trámit de nobrameot de multes: aquesta és una de les graos vergonyes d'aquest país, a enganys i una de les graos falsetats. Les multes no es cobren, no ens enganyem, i a Barcelona, que es cobren molt, es Cobra un 30 %, i pecgoé ens bem posat molt seriosos amb aquesta matério ' I aix(5 és degut a un sistema de ootificaoiooa i garanties. Participació en els impootos forts, i concretament en l'impost sobre la renda de les persones físiques, no diré amb quina quantitat. No volem competir amb les autonomies. Les grans ciutats espanyoles proclamen autonomistes i regionalistes, no ooutrárieaa les toomoiea, sinó que prefereixen que primer s'obtingui el famós 15 % de retenció directe de l'IRPF a dins de cada autonomia per seguidament, plantejar la própia participació de les ciutats en ague i t impost, que en definitiva és l'únic que pot donar al finangament municipal un carácter més automátic, més flexible, més eot uedor i menys traomátic que aquesta mena de grans males uotíoiéa que apareixen cada quatre o cinc anys en els mitjans de comuoiCaoió. Per tant, participació en els impostos forts i, finalment, subvenció de cinc punts en els interessos del deute generat amb motiu dels desequilibris de ciro a a dir, del deute generat o aflorat, més ben dit, pel nou sistema de comptabilitat. Les corporacions localo s'han trobat davant d'un sistema bancari que els hi coneix molt millor les debilitats i fragilitats gráoiea al nou sistema de comptabilitat, i aquest eaforg de sinceritat hauria de ser primat. Igual com es prima a través del pla de la vivenda amb 5 punts el tipus d'ioteréo a partir del pressuspostos geoeraIo de l'Estat, de la mateixa forma s'hauria de fer amb els ajuntaments pel fet de declarar millor quina és la qualitat del seu paper, dels seus interessos potencials. Hi ha unes estimacions molt r ides. Potser el deute total dels municipis espanyols sigui d'un bilió de pessetes. Aix/\ faria que si ens haguéssin de aubveooiooaz amb 5 punts en els crédito corresponents, fi el pressupost de l'Estat espanyol hauria d'afegir 40.000 milions en les seves partides anuals. Però les 9.000 corporacions lmcala espanyoles de carácter municipal ja no compto les diputacions, mancomunitats i altres - estarien ' ant un paper molt més animador de la vida económica del que eotan | 'ugaot en aquest moment que se senten totes aclaparades pel pes de la seva situació financera. �7 Caldria afegir la demanda a la Generalitat, que comparteixen la majoria deIs ajuntaments ' ^catalans, de dotar el fons autooómic de cooperació local. No és aquest el tema d'avui. Hi ha hagut una manifestació del president de la Diputació basat en uns estudis de la Federació de Municipis de Catalunya demanant que I'l,25 % del pressupost de la Generalitat, net de traosferéocieo alo propio ajuntaments i corporacions locala, fos destinat a la fundació del famosíssim i non nat fons aotouómic de cooperació local, que tindria un abast de 14 ó 15 mil milions de pessetes, amb el que aixó pugui representar per a oadasoúo del municipis. Vuotés ja s'imaginen el que aixó representa per Barcelona, que ella mateixa, si agafem l'Area Metropolitana, és la meitat de la població catalana i si agafem la ciutat estricta, és una mica méa d'una quarta part. Una bona part de les solucions als nostres problemea vindria de la realització d'aquesta promesa, que té el seu origen a l'any 1985, a l'AoaembIea de la Federació de Municipis de Catalunya a Reus, quan el C000eIIer d'Economia de la Generalitat va anunciar la creació d'aquest fons que després no ha existit mai. Una reflexió que sí m'atraveixo a fer: si aizó no es fa, no ja aquí sine) en altres autonomies, el que paoaará és que o'obIigará moralment als ajuntaments a ser anti-autonomistes, d'alguna forma. Es a dir, a ser aut000mioteo malgrat ells, perqué si fos pel seu interés, haurien de mirar que l'Estat transferís el mínim possible a les autonomies, de forma que la base sobre la qual s'aplica el percentatge que l'Estat destina als 'uotameuta, al no ser minvada, permetés un finançament més gran de les corporacions locals. Ara, cada vegada que l'Estat fa una traosferéooia nova, cada vegada que es parla de revisió del sistema finanancer aotouómio, a nosaltres se'ns divideix el cor en dos. Jo, com a oatalá, dio "ja era hora", i com a responsable municipal dio "ai, ai, ai". Pergué és evident que la base neta sobre la qual el rebrá el dia que l'anem a buscar per oodrir : el nostre fons de cooperació local será més petita. Per tant, fem aquest fons, pergué si no el fem estem obligant a generar una dialéctica que és, internament, desagradable i fins i tot perillosa. Problemes específics de l'A'untament, ja ho bem dit: despeses de capitalitat i de supIéuoïa, tema |oo resolt, el principal deis prubIemeo '¡ �8 Hi ha després, el desbloqueig de laCarta Municipal, que a vegades ja em fa basarda de parlar-ne perqoé fa deu anys que la várem oomeugar a revisar i encara hi som, i és evident que la Carta Municipal s'ha de poder fer, pezgué a niveIl téooic i a oineII polític no hi ha cap problema que impedeixi la seva aprovació. El que passa és que no pot sortir una Carta Municipal nova després de la que hi havia, de l'aoy 1961, que no tingui com a míoim la mateixa ambició que va teuir aquella;i aquellatenir l'ambició i primer creant la famosa comissió d'urbanismei serveis comuns i més endavant, l'aoy 74, creant la Corporació raoió Metropolitana. Es Iógio que la Generalitat en un moment de la seva evolució, consideri que ha de fer taula rasa de les coses pre-existents i per tant partir de zero i comeogar amb un nou sistema comarcal igual al de l'any 33. Però també és evident que aixó no fa justicia a la realitat, i que la realitat és que els municipis de l'entorn de Barcelona tenen unes interrelacions amb el nostre municipi de tal magnitud que fan absolutament necessari que els problemes d'uns i d'altres es puguin enfocar, al menys parcialment, d'una forma conjunta. L'Alcalde de Bilbao em deia abans d'ahir que cada dio entren a Bilbao més de 300 mil cotxes. Jo li/vaig preguntar quans cotxes hi ha a Bilbao municipi, i em va dir que 300.000. La reacció inmediata me y a va ser dir-li que el problema no está en els cotxes, el problema está en Bilbao, pergoé tenen mal definida la seva ciutat, pergué resulta que la meitat de la gent viu en un municipi on no treballa. Es el municipi el que está mal definit, és la ciutat real la que está mal definida i la que haurien de solucionar. En fi, només dir que no seria bo que la Carta Municipal de la Óemoczácia tos menys comprensiva i menys ambiciosa, en aquest sentit, que la Carta Municipal que es va ^^r l'any l96I ^ ! Pel que fa al transport metropolità, cal la negociació d'un nou contracte programa i la participació de la Generalitat en el fioaogameot del déficit del transport, tal com succeeix en altres comuoitato autóoomea, i concretament aquella altra que té Metro, que és la Comunitat Autónoma de Madrid. �9 - Perspectives e000Omigoes de la ciutat Barcelona ha guanyat una aposta: demostrar que més oferta reporta més demanda. Jo m'he trobat, en a que han precedit al 92, amb un ail.logiame que afirmava sempre que el qué havia de fer l'Ajuntament era rebaixar impostos per evitar pérduee de les companyies taxades. | Suposem el cas deis aparcaments: lés empreses cooaesiooáries deis aparcaments del passeig de Gracia,em deien que ela treguéssim l'impost de radicació, pergué la '{ rotació de les seves places d'aparcament és molt baixa i per tant no fan benefici. No se-l's acudia dir: "posin més guazdiea urbans, facin que els cotxes no aparquin sobre les voreres del passeigde Gracia i així farem negoci nosaltres i podrem pagar més impostos". No se-l's acudia; la psicologia dominant era la %»oicolog ~ amaItbuoiaoa de pensar que tot aniria sempre estret i malameot i que, per tant, el millor que es podia f l'Ajuntament demanar una exempció fiscal. AmÓ els hotels els podría di mateix. Sentir plorar al gremi hoteler, normalment, perqué d'ocupació era tant i tant baixa, que no hi havi prou ptomoció de la ciutat, i que en definitiva el que s'havia de fer era donar algun tipus de subvenció o perdonar algun impost. I bé, la ciutat ha multiplicat per dos la seva capacitat hotelera i les tases d'ocupació, llevat de dos mesos, que han estat gener i setembre, molt dolents (com sempre), no han baixat. En tot cas jo crec que hem guanyat aquesta aposta. No sempre la ` creació de més oferta comporta ^ demanda, per en el cas de Barcelona hi havia clarament una situació d'infradimensionament de l'oferta en molts sectors. Bi havia un problema que calia afrontar, que era decidir per on faIIávem, si és que no teníem ofert4 no teníem demanda. Ara sabem que en bona mesura, i no dic en tots els sectors, peró en bona mesura era un problema d'oferta, perqué quan més oferim, més ens demaoeo . Aixó passa amb tot. Passa amb el tráoait, passa amb els hotels... Deia Santiago Roldan, d'una manera maneramolt expressiva, el día que es va treure I'úItim con de les obres del nus de la Trinitat (que I)ráotïcameot nárem treure el con i els cotxes ens van atropellar inmediatament): "A Barcelona dóna gust, pergué totes les obres, en quan s'inauguren, s'omplen". = �10 Aquesta és la sensació que dóna aquelsta ciutat, de ser una caldera que está sempre plena de vida i gia, no aquesta situació d'autopistes en mig del desert, de trena que passen per llocs on no hi ha estacions. Jo recordo de petit, quan anava amb el meu pare de viatge ala 15 anys, doncs eII havia d'anar a vendre medicines per tot Espanya per guanyar-se la vida i als fills se'ns enduia un cada any, que quan arribávem a Navarra i a Vitória, que tenien "fuero", ens trc/bávem amb una cosa que jo no havia vist mai, que era carrers encintats amb lIoms sense cases. Joestava acostumat a anar a Can Guineueta a fer catecisme i a la Guineueta hi havia cases sense carrer i sense lImms, i en canvi, hi havia llocs estranyíssims per mí on els carrero hi eren, les lIums hi eren i les cases encara no havien aparegut. Es a dir, que estaven pre-urbanitzats, per dir-ho així. Jo crec que, de debó, Barcelona és una ciutat que ha anat sempre al darrera de les necessitats i que si no ha tingut més demanda ha estat perqu6 no ha sabut trobar l'oferta adequada. Crec que aix/i és el que l'any 92 demostra. Es la me y ahipótesis, que sotmeto al seu milIor criteri i, per descomptat, a a discussió que hi pugui haver en aquesta xerrada. Els indicadors ho diuen. L'oferta hotelera ha passa t de 18.000 a llits (Madrid en té 40.000). I l'ocupació hotelera, amb una capacitat que és 1'7 vegades més gran que fa quatre anys, es manté en un 60 per cent el mes de novembre. El moviment de l'aeroport ha arribat als 10 miliooa, els somiats deu milions de passatgers, aquest any. Havíem pensat que en serien 8, quan es va planificar, i que l'aeroport podia durar per més anys, doncs está planificat fins un mázim de 12 mïli000 de passatgers. L'activitat de congressos prevista per a l'any 93 és la máxima d'aquests últims anys. Els congressos celebrats a la Barcelona del 92 han estat de l'ordre de 315 i un número de delegats de 81.920, xifra que curiosament és més baixa que la del 91, per diversos motius -entre altres perqué no es comptabilitza aquí tot el període olímpic-. La previsió de congressos per al 93, que encara és provisional, puja a 76,505; i sumant-hi la probabilitat de congressos que estan emparaulats es pot preveure que la xifra es situará entre les 120.000 i les 140.000 persones. �11 'a a dir, no estem en una situació, repeteixo, en qué les dades ens diguin que cal ser pessimistes. No cal ser pessimiata, Es pot ser pessimista, si es vol, però cap raó indica que se n'hagi de ser, i estic parlant des del punt de vista estrictament municipal. Hi ha més linies telefóoiguea, de connexió internacional; hi ha una potenciació inoneoaa de la capacitat d'intercomunicació d'aquesta ciutat. Ha milIorat la qualitat de la telefonia, ja no hi ha aquella queixa d'empresaris -Bendibérica, per exemple- que em deien que no es podia parlar entre Grauollers i Barcelona, per no dir el temps que trigaven cada vespre els seus executius en tornar a casa. Les trucades telafóoigues de desembre 1992 són un 15% més que el febrer del mateix any. En els sis mesos després deis JJ s'han iootal ' Iat més circuits directes que en tot l'aoy l988 i . En aquests sis mesos, la digilitalització ha passat del 33 % al 35 %. Al desembre del 92 hi ha hagut un increment del 28 % més de línies per a la xarxa de caixers automátics que el mes de juny. Hi ha una nova dimensió de la ciutat: Els JJ0O han perméa superar els factors limitatius tradicionals per al desenvolupament de Barcelona. Afegiré algunes dades més a les que ja he ofer t sobre t hotels i aeroports. - TráoSït: -. Da de la Ronda de Dalt: Les hores puntes d'aquesta Ronda se situen entre les 9 i les 10 del matí. La capacitat máxima és en toro dels I.500. -. Do de la Ronda Litoral: Les intensitatshoráriesmáximes canvien segons la direcció, és a dir, a la tarda, entre les 18 i les 20 hores, és la direcció Beaóo la que / va carregada, ï al matí, entre 8 i 10, és la direcció Llobregat la que va carregada. Els camions dormen al Poble 0ou, J.A. Acebillo, el director técoio de l'IMPU, explicava l'altre dia en un article molt clac a La Vanguardia qué és el qué estava passant amb les Rondes. A les Rondes está passant que hem primat més viatges de oami000 a Barcelona deis que hi havia abaoo. Tots recordem els camions del carrer Mallorca o el carrer Valéomia que no ens deixaven dormir, i els del Paral.lel, i la circulació de la Meridiana... �12 Doncs bé, tot aixó s'ha suprimit amb les Rondes, i ha passat alguna cosa méa, que deis camions que passaven per la B-30, un 30 % s'han ficat dintre de Barcelona, pergoé travessen Barcelona sense pagar i sense aemáfozs. Si van per la B-30 Pelo carrils centrals, paguen. Si van per la oaIgada lateral, tenen aemáfors i una congestió de000muuaI. Si van per la B-l0, que és el MoIl de la Fusta, ni paguen ni tenen semáfors. Ara bé, la B-lO, que és la Ronda Litoral, no está teta pecgué els camions que van de VaIéooia a FzaoÇa hi passin, però hi estan passant. Per tant hem aplicat una mesura de limitació deis camions demés de 6 tones de í que sv ^^ les hores justament on les punites sobrepassen les máximes de capacitat. - Aparcaments. Notable ioc t municipals 82-92 i de les places Aparcaments privats de concessió pública passen de 16 el 1982 a 52 el 1992. -. Obres noves de clavagueram. Aquí hi ha les obres que s'han realitzat gráoies a I'eoforÇ olímpic. Diguem-ne olímpic, però en realitat tenen molt poc d'olímpic, però hem acabat dient olímpic. Aquí o'bao invertit 27.000 milions de pessetes, es a dir, en coses que la gent no veu. Si pensem una mica, fa poca anys hi va haver inundacions molt importants, molt destacadament al Poble Nou, però també a la Zona Franca, a la plaga IdeIf000 Cerdá, etcétera. -. La capacitat deis mol.lectoza. Es impresionant la capacitat del col.lector del BooatelI, que fa passar, en plena oárrega, más de 100 metres cúbics per segon, que és tota l'aigua de l'Ebre sortint al mar un dia d'estiu. I això és només un ool.leotor, pergé hi ha el del carrer Ginebra, el del Pobla Nou, el de Prim... Tots sabem el que eren aquestes zones abano d'aquestes iotraatructureo. Aquest eaforg ha fet disminuir molt notablement les zones previsiblement inundables respecte l'aoy 1988. Hi ha zones que es mantenen com a perilloses. Els t oios, per altra banda i molt aáviameot des del seu punt de viot / i fan el que han de fer, em volen oouv^ocec que no tot está fet 1 i que s'ha de seguir invertint en clavegueram. Z jo m'ho crec. El que passa és que, de moment, el que nosaltres hem fet és allunyar en 20 o 25 anys les inundacions que en diuen de retorn. Nosaltres ara tenim una alta probabilitat d'iuuodar-nos amb pluges de retorn de 50 anys, és a dir, si es produeix una pluja de les que es produeixen cada 50 anys. �13 Algunes d'aquestes zones inundables es poden solucionar amb facilitat, com les de la Riera Blanca. Unes altres necessitarien una inverssió forta amb interceptors de rieres que envien l'aigua cap el Llobregat o cap el Besòs. En definitiva, la millora és molt i molt considerable. En una sèrie de sectors, estem invertint d'una forma important. Tenim en marxa en aquest moment l'ampliació de la Fira, Montjuïc 2, amb una societat patrimonial tot just creada, a mitges per la Fira i la Cambra de Comerç, i l'expectativa immediata de convertir les Arenes en un palau firal. I tenim per altra banda la perspectiva d'un gran palau de congressos per més endavant, a la Vila Olímpica, que no hi hem renunciat, però que avui no estem encetant perquè no es pot encetar tot a l'hora. Hi ha al mateix temps un projecte de palau de convencions més xic que el gran palau de congressos, a la zona alta de la Diagonal, tocant a l'hotel Juan Carlos I. Tenim fins i tot situacions interessants en el mercat financer però no vull allunyar-me tant del que és estrictament municipal. Per a mí aquest és un tema sentimental, perquè recordo el paper importantíssim que va tenir en Ramon Trias Fragas, quan tornant d'un viatge als Estats Units conjunt que vam fer per promocionar Barcelona l'any 86, després del nomenament de Barcelona com a ciutat olímpica. A Chicago vam quedar meravellats de la potència del mercat d'opcions i de futurs d'aquella ciutat, que havia estat la gran capital de la Borsa i que va perdre aquest lloc en favor de New York, però que després va reaccionar amb mercats d'especialitat. Aquí és on va néixer la idea del Mercat de Futurs i Opcions de Barcelona. També vull parlar un moment de merçat inmobiliari, de l'evolució dels preus i també de l'evolució d0 la taxa d'atur. L'evolució preu de venda de l'habitatge 1975-91, comparat amb Madrid. L'important no és la ja sabuda escalada monumental del preu real en els anys de la hiper-inflació, quasi diria, de l'habitatge, sinó el fet que s'hagi frenat aquesta pujada en els dos últims anys. I el fet també menys conegut que el preu real va anar baixant. El preu real va baixar, de fet, des de l'any 1974 fins el 1984, i 10 anys de baixada de preu real, és a dir, de petits increments de preu inferiors al creixement de l'índex general de preus són molts i provoquen una davallada molt considerable del preu real de la vivenda. �14 Això es va recuperar en pocs anys, penso que l'any 88 vam arribar al nivell de preus reals de l'any 74 i la continuació posterior de la inflació dels preus de la vivenda va portar les coses molt més amunt que els preus reals de l'any 74. Això s'ha acabat i els preus comencen a baixar de nou. -. Evolució 1'IPC l'any 1992. Baróelona està sempre per sobre. Barcelona és una ciutat cara, però Barcelona no és més cara que les ciutats igual de grans que ella.: A mí no se m'ha demostrat. Segurament jo els hauria d'haver portat més dades en aquest sentit. No disposo d'elles, però en principi no tinc demostració de què Barcelona sigui més cara del que toca. El que sí que sé és que la carestia relativa de Barcelona no sembla incrementar-se, sinó que en l'últim; any sembla disminuir i ens va acostant a l'evolució dels índexs de preus del conjunt de Catalunya i d'Espanya. -. L'atur. A l'any 91 hem arribat a tenir una taxa d'atur igual que la mitjana europea. El fet que Barcelona estigui igual que Europa en la taxa d'atur no té per què ser dolent. Aquest fet és relatiu, depèn de les ciutats de les qualsIparlem. Jo estic segur que a Colònia o a Manchester o a Birmingham, etcètera, hi ha taxes d'atur més altes que a Barcelona. No m'atreveixo a pronunciar-me sobre quina serà l'evolució de l'atur, perquè estem parlant d'unal ciutat, i una ciutat és una economia oberta per definició. En ün país potser el 10 o 20 per cent dels seus intercanvis són exteriors i la resta interiors, i en una ciutat el 50 ó 60 ó 70 per cènt dels seus intercanvis són exteriors i per tant és molt difícil fer prediccions. En tot cas, ja hem vist quina ha sigut l'evolució fins ara. - Barcelona ven a l'estranger: Els voldria dir que el que estem fent a Barcelona és tractar de millorar les nostres expectatives per tal que la base d'exportació de la ciutat sigui ben aprofitada, al màxim. Una ciutat que té actius i els sap explotar pot mantenir millor que una altra el seu nivell d'activitat. �15 Nosaltres considerem que el 92 ha portat a Barcelona dos actius importantíssims, prestigi i "know how". Tothom sap què és Barcelona, on està. Em deien els expositors del Saló Gaudí, quan vam anar a la inauguració amb el president Pujol, que abans, quan arribaves i deies que venies de Barcelona, et preguntaven una altra vegada d'on eres, et feien esperar mitja hora i al final et feien passar però una mica a disgust. Ara et fan passar de seguida i a més a més, amb un somriure. Això val molts diners,la inversió que hem fet en capacitat de venda dels productes privats de Barcelona és molt important, però també dels productes públics, de la tecnologia de producció dels serveis públics i també de la de serveis d'organització i de construcció. Per tant, nosaltres, ara, ens estem concentrant, d'una forma important, en vendre, en buscar mercats per això que Barcelona té. - TUBSA: Empresa d'assessorament en plans estratègics i assistència en tecnologia. Aquí tenim el llistat dels Plans estratègics que s'han fet des de Barcelona a través de l'empresa TUBSA. D'Espanya hi ha una dotzena, de l'estranger també... La nostra gent està assessorant els plans estratègics de moltes ciutats. TUBSA és una empresa que posa en el mercat tecnologies urbanes, és a dir, de producció de serveis públics urbans, des de Costa d'Ivori o la República Dominicana fins l'ajuntament de Praga... - Barcelona Tecnologia: Exemple d'alta tecnologia exportable, de projectes tecnològics liderats. L'empresa Barcelona Tecnologia és una empresa fundada dins del grup d'empreses d'Iniciatives S.A. L'Ajuntament va crear una empresa de capital risc en el sentit genèric, que és Iniciatives, i Iniciatives va crear 34 empreses, gmés ben dit, va crear-ne 18, i una de les 18 va ser una empresa de capital risc pura, que es deia Barcelona Impuls, i aquesta va crear-ne més. I quan se'ns va plantejar la possibilitat de privatitzar o semi- privatitzar Inciatives, el que vam fer va ser ajuntar la mare amb la filla, per dir-ho així, casar Iniciatives amb Barcelona Impuls. �16 B.T.S.A. és una empresa que es va crear sobre la base del model de la Doivezoïtat de Góteborg, que preten posar en el mercat la tecnologia provinent de la investigació fetapels prot ra universitaris i o, principalment i é (5 té una enorme dificultat a Espanya per problemes de dic i buzoccátio, peró en tot cas, amb un éxit relatiu, encara moIt modets, B.T. deu haver creat una bona dotzena de productes nousi sofisticats, i está ara en un moment molt interessant. -. Projectes en els qualsBarcelona hi participa, fioaoÇats báaioameot per la Comunitat Europea. El més cooegut^ és el Gaudí, que está dins del macro-projectePolis. Aquest és un projecte d'investigació que el que pretén és 1 arribar a un sistema universal de control del ±z^fic de les ciutats, amb una tarjeta intel.ligent que permetés al mateix temps pagar les autopistes, pagar els ponts o túoeIs de la ciutat, fins i tot arribar a pagar els aparcaments del oeotre. Shigueo que en aquest moment estem posant en marxa, i espero que es realitxará dintre de poc, una empresa nova amb l'objectiu de posar en venda en el món no ja la tecnologia urbana de serveis urbans, sinó la que la gent reconeix que Barcelona té, després d'bavec vist 3.500 milions de persones els Jocs Olímpics durant 15 dies. Que són tres coses: una, capacitat d'organització de grans esdeveniments molt complexes; dos, capacitat de construcció d'escenaris i infrastructures difícils; tercer, capacitat escenográfica, de fez oerimóoieo im^ortauta i atractives des del punt de vista eacenogr^fic. Si de fer per construi i Moscou vingui cap aqui hi ha o aquí. I si aconseguimcon sud d'Amérioa es porta faci el famós pont de Coló diuen ells, que és el que ha d'esoucgac en 500 km la distánciAque hi ha entre Montevideo i Buenos Aires i fer de Montevideo e port real de Buenos Aires, que ja hauria de ser-bo, doncs fer-ho nosaltres des d'aquí. Nosaltres hem tingut un paper destacat en l'organització de les ciutats l'assemblea constituent del qual va ser Barcelona i ens han elegit com a ciutat que presideix el CooeeII deMunicipis i Regions d'Europa i aix6 no pensem que sigui una caooaIitat ni li donem una importánoia purament I»rotocol^ria. Creiem que forma part d'aquesta eotratégia de Barcelona de vemdre , o, en el miIlor sentit de la paraula. �17 M'agradaria dir que no em sembla necessari posar massa éofasi en afirmar que les perspectives de Barcelona en aquest 93 no són negatives. Creiem que Barcelona ja és una de les grans ciutats d'Europa, que sha confirmat com a tal, que s'ha de consolidar, que s'ha de projectar. Creiem que, a més, Barcelona ha comeogat a guanyar en un aspecte inonaterial, intangible peró enormement important, potser definitiu, que és el de la conducta ciutadana, la urbanitat, la disciplina vïária, la vida social, la lluita contra el aozulI,,. Hem posat en marxa amb éxit fins i tot euperiéooiea de justicia rápida en aquest país, cosa que és realment xocant i nova. Efectivament, en aquesta ciutat s'ofereix qualitat de vida. En aquest sentit, jo faig una crida contra el derrotiame, contra l'esperit patidor. Ja sabem que a tots els socio del BarÇa els agrada patir, quan entren al camp de futbol i veuen córrer a l'extrem esquerre de I'egoip contrari, saben que patiran. Però jo faria una crida contra l'excessiva afició a patir, pez/Jué no ens ajuda. Jo els convido a vostés a la confiança en qué podrem mantenir i desenvolupar la posició obtinguda. Moltes gráciea, �NOTES DE L'ALCALDE DE CARA A LA (CONFERENCIA A L'IEC Es absolutament necessari un discurs seriós sobre l'aposta guanyada per Barcelona (més ofe ta reporta més demanda, en comptes de dir que poca demanda acaba fent aconsellable poca oferta), explicitant costos i beneficis de cada solució, i una perspectiva (o escenaris) raonable de futur. Previ Consell Econòmic Assessor Josep Pernau a El Periódico (1 o 7 de febrer de 1993) ironitza sobre el riu de Folter a La Sagrera, i la possibilitat o perill que l'Alcalde es torni a il . lusionar i ens torni a embarcar en coses a pagar més enllà del 2007. Imprescindible explicar que les Autopistes les estem pagant encara ara (25 anys!) i el 92 el pagarem en 15 !. [Articles Vilarasau, Pere Duran, Antoni Serra Ramoneda, Andreu Mas?]. Referències: J. Semprún ("visionlrio") - 10 àrees de nova centralitat (Joan Busquets) - escrits Acebillo, Subirós - ordenança sobre 1'Eixample Necessitat Memo Microplans O$ . 4 2 e^ W 1nrjt .114 vil ord. xr "iec.not" (10/2/93) (JBad) ca <10.e/ , � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4209 Title A name given to the resource 1993 : les perspectives de futur per a Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Propostes per al finançament dels governs locals. Problemes específics: despeses de capitalitat i de suplència. Autoliquidació IAE, reforma del tràmit de cobrament de multes, participació en l'IRPF. Rondes, aparcament, co|lectors, habitatge, atur, imatge Bcn, Barcelona Tecnologia, projectes UE, CE. Perspectives econòmiques de Bcn. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Catalana d'Economia, Institut d'Estudis Catalans Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Economia Finançament Lideratge Acció política Model social Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències