79 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1509/19961126d_00750.pdf 1aed43010ba0442e035cd6397ce661c3 PDF Text Text UNION EUROPEENNE Comité des regions Le président Brussel.les, 26 novembre 1996 Discours du Président sur Temps previst : +/- 30 minuts "Le róle du Comité des Régions dans le processus de construction européenne" Gràcies Sr. Gasóliba, Benvolguts amics i amigues, Abans de començar volia agraïr al Patronat Català Pro Europa per aquesta invitació a compa rt ir amb tots vosaltres una estona parlant del Comité de les Regions que tinc l'honor de presidir, i parlant de les regions, de les ciutats, dels ciutadans i de la Rue Belliard 79 - 1040 Bruxelles Tél. +32 2/282 22 11 - Fax +32 2/282 23 18 �nostra estimada Europa. Un intercanvi d'idees amb un públic especialista en la matèria, ja que normalment quan parlo del Comitè a Barcelona, a Paris o a Bonn, una gran part del públic es troba lluny de 1'Unió Europea, les seves institucions i molt més del Comitè de les Regions. Avui, els experts sou vosaltres. Je vais maintenant parler en français, puisque je crois que la langue de Molière peut nous servir aujourd'hui de "lingua franca", or je vois parmi nous, des tetes bien connues et appréciées mais pas trop catalanes... Chères amies et amis, voici le premier des exemples que je voulais mentionner aujourd'hui: la langue. La langue, forme d'expression et de communication entre les peuples, forme de richesse, expression-méme des milliers d'années de culture. La langue, un des grands problèmes de notre Europe. Comment faire communiquer ces millions d'habitants de cette union des pays qui forment l'Europe? Comment transmettre les mémes idées à un citoyen de Tampere et un autre de Siracusa? La langue comme richesse et la langue comme problématique. Et comme cela, tant d'autres exemples d'éléments qui nous rendent différents les uns des autres, tans d'éléments qui 2 �rendent difficile cette union des états dont les précédents créateurs de cette idée européenne ont revé un jour, il n'y a pas si longtemps. L'Europe unie existe-t-elle? I1 y a seulement quelques jours, mon ami Enrique Iglesias, uruguayen d'origine asturienne, Président de la Banque Iberoaméricaïne pour le Développement, m'expliquait comment l'on voyait l'Europe depuis les États-Unis: "les Américains voient l'Europe comme une jungle. Aux États-Unis, il y a un seul drapeau, une seule langue, une seule armée, une seule nation. Vous, les européens, vous avez 15 armées, drapeaux, langues.... Ou encore pire, dans chaque pays il existe plusieurs ats-Unis ne comprennent pas l'Europe. langues... Les Ét L'Europe est sympathique pour les Américains, sympathique parce qu'elle symbolise l'histoire, le passé, la diversité,..., c'est très intéressant pour les touristes américains. Mais du point de vue économique, scientifique, militaire, vous n'avez rien a dire". Chers amis, devant ce qui risgue d'étre vérité, il faut que nous réagissions. Et nous le faisons déjà, d'une façon très passionnée, 3 �normalement. Je l'ai fait, devant mon ami Iglesias, de façon passionnelle, en lui parlant de l'Europe comme réalité, telle que je la sens, en disant "vous savez, nous, nous révons plus d'une Europe, cette Europe existe déjà, c'est l'Europe de nos fi ls. Ma filie ainée, étudiante en architecture, vient d'achever une année à l'Université de Porto, gráce à une bourse de 1'Union européenne, une bourse Erasme. Elle est rentrée de Porto avec un copain portugais. Maintenant ils habitent à Barcelone. Mon autre filie vit à Sarajevo oi). elle travaille pour une ONG française.... C'est ça l'Europe. Et c'est comme ça que nous construisons l'Europe: de bas vers le haut. Le temps des groupes élitistes, qui décident ce que l'Europe sera, est fini. Aujourd'hui les citoyens veulent étre informés. Veulent et ont tous les droits d'étre informés. Je viens juste de participer, aux ceités des autres 4 présidents des institutions européennes, au lancement du premier programme d'information aux citoyens sur ses droits comme citoyens de l'Europe (Citizens' First). Le moment est arrivé de parler clairement, de façon ouverte et transparente du pourquoi de cette Europe. Le schéma qui en anglais s'appelle "top down" est définitivement supplanté par 4 �celui de "bottom -up ". Dans ce processus, le Comité des Régions a beaucoup à dire. Effectivement, que pourrais-je vous dire de notre Comité des Regions que vous ne sachiez pas encore? L'instauration du Comité des régions par le Traité de Maastricht officialise la représentativité des pouvoirs locaux et régionaux au sein de l'U nion européenne. Ainsi les régions, villes et collectivités intermédiaires peuventelles intervenir, par la voie de leurs représentants et de manière consultative, dans le processus de décision communautaire aux cótés des autres institutions de l'Union. Le Comité des régions a un ! role important à jouer dans la construction européenne dont l'un des objectifs principaux est le renforcement de la cohésion économique et sociale entre les États membres. Par ailleurs, la mise en place du Comité des régions est une étape significative vers la volonté manifestée dès le préambule du Traité sur l'Union européenne de poursuivre "le processus créant une union sans cesse plus étroite entre les peuples de 1'Europe, 5 �dans laquelle les décisions sont prises le plus près possible des citoyens, conformément au principe de subsidiarité". Le Comité des régions est composé de 222 membres et d'un nombre égal de suppléants nommés pour quatre ans par le Conseil statuant à l'unanimité (sur proposition des États membres respectifs). Leur mandat est renouvelable. En leur qualité d'élus ou de responsables de collectivités locales, intermédiaires et régionales, les 222 membres du Comité des régions jouent un double role auprès des citoyens : d'une part, ils prennent en compte leurs intéréts directs dans le processus d'élaboration des polítiques communautaires; d'autre part, ils leur transmettent régulièrement tous les actes relatifs à 1'Union européenne. Le Traité sur 1'Union européenne prévoit la consultation obligatoire du Comité des régions par le Conseil ou la Commission dans les domaines suivants : - Éducation et jeunesse 6 �Culture Santé publique Réseaux transeuropéens dans les secteurs des infrastructures du transpo rt, des télécommunications et de l'énergie Cohésion économique et sociale y compris les fonds structurels. En outre, le Comité peut étre consulté dans tous les cas oú le Conseil ou la Commission le jugent opportun. Lorsque le Comité économique et social est consulté en application de l'article 198, le Comité des régions est informé et peut, lorsqu'il estime que des intéréts régionaux spécifiques sont en jeu, émettre un avis ce sujet. Par ailleurs, il peut émettre un avis de sa propre initiative dans les cas oú il le juge utile ce qui lui permettra de suivre de près la mise en oeuvre des politiques communautaires ayant des répercussions sur les collectivités régionales et locales. Les avis du Comité des régions sont transmis au Conseil et à la Commission. 7 �Le CdR est né avec le traité de Maastricht comme point final d'un long parcours dans lequel l'Union européenne s'est intéressée, de taçon progressive, par les régions et le phénomène de régionalisation de nos pays. Ce n'est qu' en 1972 que la Communauté commence à se doter d'un certain nombre des compétences qui nous permettent de dire que nous parlons d'une politique régionale. De façon progressive, la Communauté augmente ses compétences et cherche, non seulement à examiner l'impact de ses politiques au niveau régional mais également les différences entre régions au niveau du développement. C'est la naissance des fonds structurels. Europe est divisée en "régions" ou plutót, en objectifs liés à son niveau de développement. A partir d'ici, et toujours dans le principe "top-down", la Commission, en accord avec les états membres (gouvernements nationaux) commence à repartir les fonds communautaires suivant les critères que eux-mémes négocient avec les gouvernements nationaux. C'est sa façon de contribuer á la diminution des diversités de développement, réduire les différences entre régions, á contribuer à une meilleure cohésion économique et sociale, comme l'on dirait dans des termes plus actuels. 8 �Un approche assez centraliste ou centralisatrice, si vous me permettez. Ce n'est que gráce à la pression des organismes "non-off riels" ou communautaires tels que le Conseil des Communes et Régions d'Europe (CCRE) que je préside, ou l'Assemblée des Régions d'Europe (ARE), plus tard, présidé par Jordi Pujol, que l'on voit naitre une première défense des entités régionales et locales comme des pouvoirs politiques plus proches des citoyens, done, probablement mieux connaisseurs des erais "besoins" ou problématiques dans les régions d'Europe, sans tenir compte du fait qu'il s'agit d'une région objectif 1 or 2.... I1 aura fallu que ses formes d'administration ou de pouvoir décentralisé se groupent pour faire valoir son droit à participer aux prises de décision qui auront, au moment de sa mise en application, une incidence directe sur eux et les citoyens qu'ils représentent. En forme de "lobby" d'abord ou de façon plus reconnue plus tard, dans le Conseil consultatif des collectivités locales et régionales auprès de la Commission européenne à la DG XVI et dans le Congrés des Pouvoirs locaux et régionaux du Conseil de l'Europe, plus tard, les villes et les régions d'Europe essaient de s'exprimer de façon organisée devant les 9 �institutions communautaires crées par - et alliés des gouvernements nationaux. Ils essayent, finalement, d'obtenir quelque chose qui existe déjà dans certains pays de cette communauté : une participation de toutes les formes de gouvernements dans le processus de prise de décisions. C'est le cas des pays scandinaves, par exemple, oil le niveau de décentralisation est tel que l'on ne peut plus s'imaginer une loi du parlement danois, par exemple, sans qu'elle n'ait pas été élaborée ou débattue avec l'association des pouvoirs locaux et régionaux d'abord. Dans ce pays-là, le concept de partenariat est appliqué dans sa totalité. Par contre, dans des autres pays que l'on pourrait croire plus décentralisés pour son grand niveau de régionalisation (comme l'Allemagne ou le nótre), la participation régionale et surtout locale n'est pas toujours si forte. Le concept de subsidiarité n'est pas conçu de la méme façon. Ce concept reste nouveau pour tous les pays sauf les pays scandinaves. Ii s'agit donc d'introduire au niveau européen (et par conséquence, peut-étre aussi au niveau national dans certains cas) une pratique qui est déjà courante dans certains pays. 10 �C'est avec cet esprit que le Comité des Régions est né. Méme si de forme très confuse et forcée, les chefs d'État et de gouvernement ont finalement cédé aux demandes défendues par l'Allemagne principalement et l'Espagne à un certain degré, d'inclure dans le Traité la création d'une nouvelle institution (ou organe) qui représentait toutes les autres formes de gouvernement non-nationales. Le Comité est done né avec un nom restrictif (Comité des Régions, pas des régions et villes) avec un schéma copié du Comité Économique et Social (y inclus la méme répartition des sièges par gays) et partageant une structure organisationnelle avec, justement, ce Comité Économique et Social. Mis en place de manière très rapide (et consécutivement avec les erreurs que cela peut comporter, mais ü a le mérite d'étre en fonctionnement), le Comité est présidé par Jacques Blanc (Président de la région du Languedoc-Roussillon) pendant les deux premières années de son existence. Pendant ces deux années, le Comité a apporté sa contribution à la définition de nombreuses politiques communautaires 1 1 �majeures telles que la cohésion économique et sociale, les réseaux transeuropéens, la Politique Agricole Commune, la politique structurelle, l'environnement, la société de l'information, etc. Deux ans après, je suis élu en tant que deuxième président, en mars 1996. Dès le début de mon mandat je me fixe deux objectifs prioritaires: * améliorer l'administration et convertir le CdR en un organe efficace, flexible et transparent, et * augmenter son poids politique, en renforçant sa présence sur la scène communautaire. C'est dans ce deuxième point que j'encadre cet horizon du role du CdR dans le processus de construction européenne. Pendant ces derniers moins nous avons essayé d'améliorer les relations entre le CdR et les autres institutions, notamment le Pariement Européen avec qui on pourrait étre accusé d'avoir une relation de concurrence. Personnellement je suis convaincu que cela n'est absolument pas vrai. J'ai insisté dés le premier jour, devant le Président Hánsch, devant mon ami Roberto Speciale, Président de la Commission de politique régionale du PE, que 12 �nous ne sommes pas le Parlement ni ne voulons l'étre. Sur la scène européenne, il y a bien la place pour les deux institutions qui, de plus, sont complémentaires. Le Parlement européen est le symbole de l'unité européenne, de la citoyenneté européenne; le Comité des Régions est la preuve de la diversité européenne. Le Parlement est formé des représentants des citoyens élus pour le représenter au niveau européen, le Comité est aussi formé par des élus mais qui sont élus pour gouverner ces citoyens chez eux, pas au niveau européen; au niveau européen, on leur demande seulement d'apporter leur expérience locale et régionale, d'étre consultés, mais pas de gouverner. Lorsque, comme citoyen de Barcelone, je pense à ceux qui me représentent à Bruxelles, je pense aux euro-deputés. Avec ce Parlement ami, nous avons déjà commencé à travailler ensemble. Nous avons, notamment, organisé une conférence conjointe les 1-3 octobre derniers ou nous avons approuvé une déclaration ensemble contenant nos exigences à la CIG. Une déclaration avec laquelle, le Parlement a pris la défense de nos demandes aux gouvernements nationaux. 13 �En méme temps, nous avons également beaucoup avancé avec la Commission européenne. Je peux dire que nous avons une relation privilégiée avec la Commissaire Monika Wulf-Mathies, "notre" commissaire avec qui je partage une bonne amitié et avec qui nous avons discuté à plusieurs reprises sur le role que les régions doivent jouer dans la construction de cette Union européenne. J'ai entamé aussi une étroite relation avec le Président Santer, notamment à partir de son initiative pour l'emploi, les "pactes de confiance pour l'emploi". Ensemble, nous avons discuté sur la nécessité d'établir ces pactes au niveau local. Nous sommes convaincus que les pactes entre le patronat et les syndicats sont presque inimaginables au niveau européen, très difficiles aussi au niveau national. Par contre au niveau régional et local, la possibilité de réussite est majeure. Au niveau régional ou local, il existe une confiance entre les acteurs; les acteurs locaux et régionaux se connaissent entre eux:, ils savent qui ils sont, ce qu'ils font, quels sont ses vrais besoins.... ils se font confiance. Nous avons done, tout de suite, repris cette initiative et nous avons adopté une Résolution politique, un document plus 14 �détaillé avec notre point de vue et nous avons organisé aussi le premier forum des pactes territoriaux pour l'emploi, oú nous avons présenté les cas d'une quarantaine de villes et régions qui ont déjà réussi á créer ces pactes. Villes et régions oil les syndicats et le patronat se sont déjà mis d'accord dans un pacte qui favorise la création des nouveaux emplois. Tel est le cas de 1'Area Metropolitana de Barcelone. Voici quelques exemples de ce que le CdR fait. Notre role est de "faire". Justement, nous devons étre ('exemple de la mise en pratique de "tout ce que l'on décide à Bruxelles". Nous devons étre l'exemple de la subsidiarité en pratique. Ce que nous défendons, ce pourquoi nous luttons, la reconnaissance du principe de la subsidiarité ou proximité, comme je préfère l'appeler, nous devons montrer comment cela peut marcher, peut fonctionner, et peut le faire d'une façon plus efficace que si c'était établi seulement au niveau national. Comme je vous disais tout-à-l'heure, le temps des grandes théories est firi; il s'agit maintenant de mettre en pratique tous ces grands principes. Nous ne pouvons éternellement défendre des beaux principes, il faut que nous puissions montrer 15 �comment cela fonctionne dans la pratique de façon à ce que le citoyen puisse comprendre de quoi nous parlons. Voilà le modus vivendi et le role du Comité des Régions: faire que le citoyen comprenne ce que vous, les amis de Bruxelles, les collègues de la Commission, le Parlement, le Conseil, faites pour eux. I1 faut que le citoyen comprenne pourquoi plus d'Europe est mieux que moins d'Europe; pourquoi il est nécessaire que les pays (ou les régions) plus développés continuent à payer au profit de ces régions qui sont les moins favorisées. Chers amis, nous sommes dans un moment de "fatigue" au niveau européen. Un moment oú, pas seulement le mot Maastricht et critères de convergence font peur aux citoyens qui n'en comprennent toujours pas le sens, rnais un moment oú tout cela s'ajoute à une certaine fatigue de cette Europe lointaine et inconnue. Tout cela dans un moment oú les gouvemements nationaux discutent dans le cadre de la conférence intergouvernementale la révision d'un Traité qui n'a pas encore été compris par les 16 �citoyens qui devront, dans certains cas, voter un nouveau texte lors du referendum dans les mois à venir. Moment donc, très délicat, oú seul le Comité des Régions peut intervenir pour essayer de rapprocher cette Europe puissante à sa citoyenneté en pleine fatigue. Un Comité pour apporter à Bruxelles les inquiétudes des citoyens qui, pendant des années, ont été totalement exclus de son processus de construction. Et un Comité pour apporter à ces mémes citoyens des explications de ce qui est fait au niveau européen et ses incidences dans la vie quotidienne de chacun d'entre-nous. Un Comité donc, traducteur d' une réalité locale et régionale au niveau européen et traducteur d'une réalité européenne aux niveaux locaux et régionaux. Finalement, 1'introduction du concept de "citoyenneté européenne" dans le Traité de Maastricht (gráce, en grande partie à notre ancien premier ministre) correspond à l'introduction dans le méme traité du Comité des Régions. Ce citoyen européen se demande ce qu'est cette Europe. Devant cette question pour laquelle, comme l'a dit Catherine 17 �Lalumière ii y a quelque temps, "nous ne trouvons plus une réponse dans la description géographique, mais dans l'expression d'un sentiment, d'un désir. Nous nous sentons européens, nous voulons étre européens et nous avons une certaine vision commune de l'Europe". Dans ce moment de fatigue, la pratique de cette citoyenneté européenne nous apporte une méthode d'inclusion sociale et économique, nous aide à légïtimer la création de ce nouvel "état" qui est l'Europe. Pour tout cela, le Comité des Régions a un role clé, fondamental, dans le processus de création de l'Europe. Nous sommes là pour rappeler à nos représentants au sein des institutions européennes (à vous tous) que dans tous les coins de cette belle Europe il y a des millions de citoyens qui attendent beaucoup d'eux, qui espèrent qu'on leur trouve au niveau européen des solutions à ces problèmes. Nous sommes là pour leur rappeler qu'il faut compter avec les inquiétudes des pouvoirs locaux et régionaux (ceux qui sont plus proches des citoyens) dans le processus de prise de décision à niveau européen. Mais nous sommes aussi là pour les aider à transmettre tout ce qu'ils font pour les citoyens, pour l'Europe, 18 �à ces citoyens dans tous les coins de l'Europe, à tous ces citoyens qui nous ont élu pour les gouverner à niveau local et régional. Nous sommes là pour les aider à informer ces citoyens de l'implication de toute politique communautaire dans leur vie de tous les jours. Nous sommes là pour aider à construire cette Europe. C'est dans ce sens que j'ai convoqué le Sommet des Régions et Villes à Amsterdam les 15-16 mai 1997. Un Sommet pour regrouper, pour la première fois, tous les Présidents des Régions de l'Union et les Maires des plus grands villes, pour parler, juste un mois avant le Sommet des Chefs d'États dans la méme ville. Tous ces Présidents et Maires vont parler de l'Europe, mais toujours l'Europe liée à ses citoyens, pour leur expliquer pourquoi nous voulons plus d'Europe, mais aussi plus de proximité. Voilà done, comment et pourquoi, le Comité des Régions continuera a donner des avis dans tout domaine pour lequel nous avons les compétences. Le Comité des Régions continuera à s'exprimer sur 1'emploi, la cohésion, les droits des citoyens, tout ce qui est cher aux citoyens de l'Europe. Le Comité des 19 �Régions veillera pour que le citoyen ne soit pas oublié dans ce processus de construction européenne. 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4415 Title A name given to the resource Le role du Comite des Regions dans le processus de construction europeenne Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Municipis Relacions Internacionals Acció política Territoris Comitè de les Regions Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1510/19961130d_00751.pdf 1b5c7f8b1ae01d3071ac46ff7892c438 PDF Text Text Ajuntament ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Transcripció de les paraules de l'Alcalde a Pacte de lliurament del Kulturpreis Europa 1996. 30 de novembre de 1996. Querido Alcalde de Colonia, querido Embajador, ministro Manfred Dammeyer, Sr. Dieter Topp del Kulturforum Europa, Sr. Tatsis: Muchas gracias a todos ustedes y muchas gracias a todos los asistentes, en primer lugar. Esta distinción es un honor para mi como Alcalde de Barcelona y Presidente del Comité de las Regiones, así corno en mi papel corno Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa. Mi aportación a la construcción europea es modesta, pero nuestros amigos alemanes habrán visto quizás en ella el entusiasmo, la insistencia, la ilusión, la confianza, algunas ideas nuevas... En definitiva, lo que ha caracterizado la plena incorporación de mi país, España, a Europa. Deseo subrayar, igualmente, la especial emoción que me produce este marco tan entrañable y emblemático presidido por xxxxxx xxxxx, por este segundo Guernica, corno es el Ayuntamiento de Colonia, donde hace ya doce años tuve el honor de firmar con mi amigo el Alcalde Burger, el hermanamiento entre nuestras dos ciudades. Hablamos de xxxxx xxxx y de otros elementos comunes de nuestra historia, que se relacionaban con nuestro papel, Colonia y Barcelona, en el paso de la Edad Media al Renacimiento. El futuro de Europa es un futuro de soluciones y de proyectos. Las decepciones, los fracasos, y los altos en el camino, provocan momentos de duda, pero siempre la ilusión resurge. Más allá del aparato político y administrativo que hemos construido, estamos descubriendo que Europa tiene, efectivamente, un alma, un espíritu. Estamos avanzando hacia aquella Europa que un día pensaron Adenhauer, Schumann, Monet, Brandt, y también Delors o Mitterrand, o la que concibe Václav Havel. Es un largo viaje, pero les digo con enorme convicción que es un viaje apasionante. La imagen de Europa que nosotros teníamos, cuando no estábamos integrados en ella, es la imagen mítica que proyectaba sobre las regiones KIJLTUR.PMM �Ajuntament 1) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia más inestables del este y del sur. Pero ahora que estamos integrados, ya no somos regiones inestables. Europa representa para el mundo no sólo un determinado nivel de bienestar. Representa un ámbito de democracia estable, de libertad, de pluralidad cultural y de tolerancia. Esta es la Europa que estimula la imaginación del mundo menos favorecido que la rodea. También en países más lejanos que han hecho enormes progresos económicos, pero carecen todavía de la seguridad jurídica, la protección social y de la estabilidad, que son la riqueza más decisiva de los ciudadanos de Europa. Esta que es la fuerza más evidente de Europa puede ser, no obstante, el origen de una debilidad futura si no hacemos frente con decisión al reto de asumir nuestra responsabilidad en un mundo que ha cambiado radicalmente. El desarrollo cultural y económico, el bienestar social de los ciudadanos de Europa, se beneficiaron enormemente de la estabilidad de un mundo bipolar. Pero esta estabilidad generó en Europa una confortable instalación en una cierta irresponsabilidad internacional. (canvi cara cassette) inevitable para conservar los beneficios que hacen de Europa una sociedad tan atractiva. Como Alcalde de Barcelona y Presidente del Comité de las Regiones estoy y estamos trabajando con Norbert, con Manfred, con tantos amigos, por la construcción europea desde una escala más modesta. Lo estamos haciendo desde la seguridad de que hay que completar esa visión de una Europa activa en la escena internacional con una forma de institucionalización que cuente con las ciudades y con las regiones, que permita construir una Europa próxima, atenta a las preocupaciones de sus ciudades. Si nosostros tuviéramos que levantar una bandera, esa bandera diría "más Europa y más región". Diría "más Europa y más ciudad". "Más Europa y más proximidad". Eso es lo que vamos a decir las regiones y las ciudades de Europa el 15 y 16 de mayo en la Cumbre de Amsterdam. KUL EUR.YMM �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Desde un marco como este Ayuntamiento de Colonia, me es muy fácil decir con fuerza que Europa es un conjunto de ciudades y regiones con rostro propio, con personalidad propia. Ciudades y regiones distintas, pero próximas, cercanas. Esta es la Europa en que yo creo, la de los poderes próximos, la de la subsidiariedad. Yo le llamo proximidad, así todo el mundo lo entiende. Aunque subsidiariedad seguramente es mucho más que proximidad. Esta es la Europa en la que creernos Manfred, Norbert y yo. La de los poderes próximos, la de la proximidad, la de la participación ciudadana, la que se apresta a asumir sus responsabilidades en el mundo. Una unión política y monetaria pero que respeta, al mismo tiempo, su tejido rico y complejo. La Europa de la libertad, la diversidad y, al mismo tiempo, la amistad y la solidaridad. La Europa que llevo en el corazón. Manfred Dammeyer ha dicho que cuando Thomas Mann volvió de América después de la guerra dijo que quería una Alemania europea. Yo tengo que decir que hoy Alemania es europea, que hoy los españoles creemos en Alemania como un país hermano, que todos los demás países de Europa también lo creen y que el sueño de Thomas Mann es verdad. Y les voy a decir por qué creo que Alemania no es sólo un país europeo sino el corazón de Europa. Porque Alemania es capaz en este momento, no sólo de influir, sino también de honrar. Y esto sólo lo puede hacer un país muy maduro. Yo hoy me siento honrado por Colonia, por North Rhein Westfalia y por Alemania. Muchas gracias. KULTUR.PMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4416 Title A name given to the resource Transcripció de les paraules de l'alcalde a l'acte de lliurament del Kulturpreis Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Colonia, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Benestar Social Cooperativisme Municipis Relacions Internacionals Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1511/19961203d_00752.pdf ea946c34bd4ca80dc2fd87015cc88cea PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 3/12/96 GUIü Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Conferència a l'Escola Diplomàtica. De cara a la conferència de l'Alcalde a l'Escola Diplomàtica, es fa avinent la informació següent: El director adjunt de l'Escola Diplomàtica i ex-ambaixador representant espanyol a les Nacions Unides, Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, va convidar l'Alcalde, en data 14 d'octubre, a pronunciar una conferència a l'Escola Diplomàtica en el marc del cicle "Tribuna de l'Escola Diplomàtica" que enguany es titula "Espanyols en el món" en què hi participen personalitats espanyoles destacades en organitzacions i institucions internacionals. Fins al moment han participat en aquest cicle 1'ex-president de Colòmbia, César Gaviria, i el proper convidat és Santiago Torres Bernáldez, jutge del Tribunal Internacional de Justicia de La Haia. L'Escola té en projecte convidar l'any que ve Adolfo Suárez i Marcelino Oreja. El públic assistent, unes 100 persones aproximadament, estarà format per professors i alumnes d'aquesta escola i altres persones interessades en les Relacions Internacionals com alts càrrecs de l'administració, membres del cos diplomàtic acreditats a Madrid o representants dels mitjans de comunicació. - El programa de l'acte és el següent: 18:3Oh Inici de l'acte i presentació per part del subsecretari del Minsiteri d'Afers Exteriors, José de Carvajal. Conferència de l'Alcalde "Europa: una perspectiva urbana y regional" (de 30 a 45 minuts). Cobloqui. Cóctel. 20:OOh Fi de l'acte. [N.B. Juan Antonio Yáñez-Barnuevo no podrá assistir a l'acte atès que està malalt de grip.] ALCA*D lá4a R •_g t ^f^ .^.^,..-5?^r^ °- 9 DES. 1ggR ^ N.í . ... . l.^. EDIPLOMA.NBB �Ajuntament f If̀ \\/ de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia - S'adjunta en annex l'entrevista al director de l'Escola Diplomática, Josep Coderch, publicada a El País diumenge passat. - De cara a la intervenció de l'Alcalde, se suggereix de tenir en compte els elements següents: AGRADECER LA INVITACIÓN DE LA ESCUELA DIPLOMÁTICA Y, ESPECIALMENTE, A SU DIRECTOR ADJUNTO Y BUEN AMIGO JUAN ANTONIO YÁÑEZBARNUEVO A PESAR DE NO ESTAR PRESENTE, LA POSIBILIDAD DE DIRIGIRME A USTEDES PARA TRATAR DEL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA DESDE LA PERSPECTIVA DE LAS CIUDADES Y LAS REGIONES, CONCRETAMENTE DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES. - EUROPA COMO UN SISTEMA DE CIUDADES. DESDE LAS CIUDADES DEFENDEMOS QUE LOS PROBLEMAS DEBEN RESOLVERSE AL NIVEL MÁS PRÓXIMO AL CIUDADANO PORQUÉ ES DONDE SE PUEDE SER MÁS EFECTIVO. ACERCAR LA ADMINISTRACIÓN AL CIUDADANO. DESDE EL COMITÉ ESTAMOS TRABAJANDO PARA LA CREACIÓN DE UNA EUROPA SOLIDARIA, PRÓXIMA, QUE CUENTE CON LA PARTICIPACIÓN DE SUS CIUDADANOS Y QUE, A LA VEZ, ATIENDA SUS PREOCUPACIONES. 2 EDIPLOMA.NBB �Ajuntament 4IJ de Barcelona LA ECUACIÓN EUROP Y )JIÁS REGIÓN, MÁS EUROPA Y MA CIUDAD DEFI -LA NECESIDAD DE LA DISTANCIA PA ALGUNAS CUESTIONES Y PARA ALGUNAS COMPETENCIAS . PERO LA PROXIMIDAD ES NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS CUESTIONES QUE AFECTAN A LOS CIUDADANOS DIRECTAMENTE . ES DECIR, SOLUCIONAR LAS COSAS LO MÁS CERCA POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER QUE RAZONES DE EFICACIA REQUIERAN LO CONTRARIO. LA EUROPA DE LA SUBSIDIARIEDAD ENTENDIDA ESTA COMO UN PRINCIPIO POLÍTICO DE ORGANIZACIÓN DE LAS INSTITUCIONES EUROPEAS, COMO UN PRINCIPIO CONSTITUCIONAL EUROPEO LA EUROPA DE LAS REGIONES Y LA EUROPA DE LAS CIUDADES DEBERÍA SUPERAR Y INTEGRAR LA EUROPA DE LOS ESTADOS QUE HASTA AHOR GARANTIZABA ESTE PROCESO. té. QUÉ ES EL COMITÉ DE LAS REGIONES? - EUROPA ES UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO, ENORMEMENTE DISTINTAS PERO CERCANAS QUE CON LA INSTAURACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES POR EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA -CONOCIDO COMO EL TRATADO DE MAASTRICHT- OFICIALIZÓ EDIPLOMAÇB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia NUESTRA REPRESENTATIVIDAD EN EL SENO DE LA UNIÓN EUROPEA. - A TRAVÉS DEL COMITÉ, LAS REGIONES, LAS CIUDADES Y LAS COLECTIVIDADES INTERMEDIARIAS PUEDEN INTERVENIR POR LA VÍA DE SUS REPRESENTANTES Y DE FORMA CONSULTIVA EN EL PROCESO DE DECISIÓN COMUNITARIA JUNTO A LAS OTRAS INSTITUCIONES DE LA UNIÓN EUROPEA. POR OTRA PARTE, LA PUESTA EN MARCHA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ES UNA ETAPA SIGNIFICATIVA HACIA LA VOLUNTAD EXPRESADA EN EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA DE SEGUIR "EL PROCESO CREANDO UNA UNIÓN MÁS ESTRECHA ENTRE LOS _PUEBLOSDE_EUROPA EN LA CUAL_ LAS DECISIONES SE TOMEN LO MÁS CERCA_, POSIBLE DE LOS CIUDADANOS, CONFORME AL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD". EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁ COMPUESTA POR 222 MIEMBROS Y UN NÚMERO IGUAL DE SUPLENTES NOMBRADOS POR CUATRO AÑOS POR EL CONSEJO A PROPUESTA DE LOS ESTADOS MIEMBROS . SU MANDATO ES RENOVABLE. .íg-f 2.6 b,e \u,s1N,) 1 �Ajuntament <O de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia EN NUESTRA CALIDAD DE ELECTOS O DE COLECTIVIDADES DE RESPONSABLES TERRITORIALES, LOS 222 MIEMBROS JUGAMOS UN DOBLE PAPEL DE REPRESENTARY DEFENDER LOS INTERESES DE LOS CIUDADANOS EN EL PROCESO DE ELABORACIÓN DE LAS POLÍTICAS EUROPEAS Y, POR OTRO LADO, LES INFORMAMOS DE TODA ACTIVIDAD DE LA UNIÓN EUROPEA QUE LES AFECTE. EL TRATADO DE MAASTRICHT PREVÉ LA CONSULTA OBLIGATORIA DEL COMITÉ POR EL CONSEJO O LA COMISIÓN EUROPEA EN LOS SIGUIENTES CAMPOS : EDUCACIÓN Y JUVENTUD,_ CULTURA,_SALUD PÚBLICA, REDES TRANSEUROPEAS Y COHESIÓNECONÓMIÇA_Y SOCIAL, INCLUYENDO LOS FONDOS ESTRUCTURALES. .\\&, - ADEMÁS, EL COMITÉ PUEDE SER CONSULTADO EN TODOS LOS CASOS EN QUE EL CONSEJO O LA COMISIÓN LO CONSIDEREN OPORTUNO. EL COMITÉ EMITE DICTÁMENES EN LOS QUE EXPRESA SU OPINIÓN CON RESPECTO A LAS CUESTIONES SOBRE LAS QUE ES CONSULTADO PERO TAMBIÉN ESTÁ CAPACITADO PARA EMITIR DICTÁMENES DE INICIATIVA PROPIA SOBRE CUESTIONES QUE CONSIDERE QUE PUEDEN AFECTAR A LAS COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES. �Ajuntament41 de Barcelona _ - ESTOS DICTÁMENES SE TRANSMITEN AL CONSEJO Y A LA COMISIÓN. - EL COMITÉ NACIÓ CON EL TRATADO DE MAASTRICHT COMO PUNTO FINAL DE UN LARGO PROCESO EN QUE LA UNIÓN EUROPEA HA IDO TOMANDO GONCIENCIA PROGRESJVÁMENTE DE LA EGIONALIOCIÓN DE SUS PAÍSES MIEMBROS. - LA UNIÓN EUROPEA SE HA PREOCUPADO DE MtJRR LAS DIFERENCIAS ENTREREGION_ES Y DE EXAMINAR EL IMPACTO DE SUS POLÍTICAS A NIVEL REGIONAL . FUE ESTE EL ORIGEN DE LOS FONDOS ESTRUCTURALES DISTRIBUIDOS EN FUNCIÓN DE UNA DIVISIÓN DE LA UNIÓN EN "REGIONES" RELACIONADAS CON SU NIVEL DE DESARROLLO TE CONCEPTO "TOINN" DE LA GESTIÓN DE LA POLÍTICA ZOMUNIT/4IA, ES DECIR, DESDE LAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DE ACUERDO CON LOS ESTADOS MIEMBROS, HACIA LOS DESTINATARIOS, EN ESTE CASO LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES, SE HA IDO MODIFICANDO GRACIAS A LA PRESIÓN DE ORGANISMOS COMO EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, QUE ME HONRO EN PRESIDIR, �Ajuntament • de Barcelona 1Ca V'.\ \1•9' ' /7 O COMO LA/ASAMBLEA DE REGIONES DE EUROPA, PRESIDIDA/POR JORDI PUJOL. - DESDE DICHOS ORGANISMOS Y, ACTUALMENTE DESDE EL COMITÉ DE LAS REGIONES, HEMOS DEFENDIDO QUE LOS PODERES POLÍTICOS MÁS CERCANOS A LOS CIUDADANOS SON LOS QUE MEJOR CONOCEN LOS PROBLEMAS Y LAS NECESIDADES DE SUS CONCIUDADANOS MÁS ALLÁ DE PERTENECER A UNA REGIÓN OBJETIVO 1 Ó 2. - EL OBJETIVO ERA CONSEGUIR UNA PARTICIPACIÓN DE TODAS LAS FORMAS DE GOBIERNO EN EL PROCESO DE TOMA DE DECISIÓN DE LA UNIÓN EUROPEA. - UN PRIMER RESULTADO ES LA CREACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES BASADO EN LAS DEMANDAS DEFENDIDAS PRINCIPALMENTE POR ALEMANIA Y POR ESPAÑA, EN CIERTO MODO. - EL COMITÉ NACIÓ CON UN NOMBRE RESTRICTIVO CON LIN (SÓLO HACE REFERENCIA A LAS / ESQUEMA COPIADO DEL COMITÉ ECONÓMICO Y / SOCIAL CONQUIÉN COMPARTE LA ESTRUCTURA ORGANIZACIONAL. cpm„, ¿,,,J �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia EN SUS DOS PRIMEROS AÑOS DE EXISTENCIA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA SIDO PRESIDIDO POR EL PRESIDENTE DE LA REGIÓN FRANCESA DEL LANGUEDOC-ROUSSILLON, JACQUES BLANC, Y DESDE EL MÉ S DE MARZO OCUPO LA PRESIDENCIA SEGÚN UN SISTEMA DE ALTERNANCIA ÍJE LA PRESIDENCIA POR PARTE DE UN REPRESENTANTE REGIONAL Y UNO LOCAL, PACTADO EN SU INICIO. – 7 DURANTE MI MANDATO ME HE FIJADO ALGUNOS OBJETIVOS PRIORITARIOS DESTINADOS A MEJORAR SU FUNCIONAMI61T0)0ERNO%-lACER DEL COMITÉ UN ÓRGANO TRANSPAREeE ICAZ EN EL ÁMBITO POLÍTICO ME PROPONGO APROVECHAR LA INTERGUBERNAMENTAL PARA CONFERENCIA REFORZAR NUESTRO PAPEL EN LA ARQUITECTURA INSTITUCIONAL EUROPEA . j),sr--1 11,41\--. I r )-11(vs'°'- / EL RETO DE L ONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL P o 1,) 1-unp: OAÁ4 -Ityr .,-2c5z, It,c J id ' ,791 5 r\-9-1)`4 ‘'‘ 2 t\fp : KP o, , A-1 e,f. c7\-.1-buA A CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL ES EL GRAN RETO A QUE SE ENFRENTA LA UNIÓN EUROPEA U-tyY YRWN OPORTUNIDAD HISTÓRICA PARA EL COMITÉ DE LAS REGIONES PARA RECLAMAR UN MAYOR PESO EN EL PROCESO DE DECISIÓN EUROPEO. ( L. N L5 -'ii.ti aALI.4A; k i_.t.ç ; 'Ica, ID _ _ is, - - AA,_ ___ br›,<- 7: 2 8 EDIPLOMA NBB �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia - LAS REIVINDICACIONES DEL COMITÉ DE LAS REGIONES A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL ESTÁN RESUMIDAS EN EL DICTÁMEN SOBRE LA REFORMA INSTITUCIONAL QUE SE APROBÓ EL 21 DE ABRIL DE 1995 CASI POR UNANIMIDAD EN BRUSELAS. - LA CUESTIÓN CENTRAL DEL DICTAMEN ES LA DEFINICIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD O DE PROXIMIDAD DE MANERA QUE INCLUYE UNA REFERENCIA EXPLÍCITA AL PAPEL DE LOS ENTES REGIONALES Y LOCALES. - SI LA INTRODUCCIÓN EN EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD COMO UNO DE LOS PRINCIPIOS FUNDAMENTALES DE LA UNIÓN FUE UN CONSIDERABLE PROGRESO, AHORA CREEMOS QUE ESTE DEBE SER APLICADO DE FORMA INTEGRAL. - SI COMO PIDE EL COMITÉ, EL NUEVO TRATAD RESULTANTE DE LA REVISIÓN RECONOCE EL LUGAR Y LA PARTICIPACIÓN, CON IGUAL DIGNIDAD, DE LOS ENTES REGIONALES Y LOCALES EN LA \ ARQUITECTURA INSTITUCIONAL DE LA UNIÓN, IGNIFICARÁ UN PROGRESO FORMIDABLE EN LA �Ajuntament 414 de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia DEMOCRATIZACIÓN DEL SISTEMA INSTITUCIONAL EUROPEO, ASOCIÁNDOLE LOS NIVELES MÁS PRÓXIMOS A LOS CIUDADANOS. - LAS PROPUESTAS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE CARA A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL SE BASAN EN DOS IDEAS ESENCIALES QUE AYUDAN A COMPRENDER NUESTRA POSICIÓN EN LAS INSTITUCIONES EUROPEAS. NUESTRA DIVERSIDAD ES NUESTRA FOOZA Y ES TAMBIÉN EL FACTOR QUE NOS HACE MÁS VULNE93LES. SOMOS UN CONJUNTO DE 222 REPRESENTANTES LOCALES Y REGIONALES DE EUROPA, ELECTOS, DE DERECHA O DE IZQUIERDA Y DE CULTURAS ANGLOSAJONA, ESCANDINAVA Y MEDITERRÁNEA. PROFESIONALMENTE SOMOS NI - NO REPRESENTANTES DE EUROPA, COMO LOS EUROPEOS, NI PARLAMENTARIOS PROFESIONALMENTE TRABAJADORES DE EUROPA, COMO LOS FUNCIONARIOS Y OTROS TRABAJADORES SOMOS DE LAS I NSITT-UCIONES --EUROPEAS PERSONAS QUE EJERCEMOS COMO GOBERNANTES (\LOCALES Y REGIONALES EN LOS 15 ESTADOS DE LA UNIÓN EUROPEA. 10 EDIPLOMA NBB �Ajuntament h de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES ANTES DEL FIN DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISIÓN DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA PREVISTO ORGANIZAR UNA GRAN REUNIÓN DE TODAS LAS REGIONES Y DE LAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS UN MES ANTES DE LA CUMBRE DE AMSTERDAM. - EL OBJETIVO ES REUNIR LOS MÁXIMOS REPRESENTANTES DE LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO RESTRINGIDO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, Y DEBATIR ACERCA DE LAS PROPUESTAS COMUNES A PRESENTAR ANTE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL. ESTA CUMBRE DEBE SER ENTENDIDA COMO COMPLEMENTARIA A LA CUMBRE DE JEFES DE ESDE GOBIERNO -0-13E-TENDRÁ-tuGARuÑ MES DESPUÉS EN LA MISMA CIUDAD DE AMSTERDAM. ,e C,Alks1);41,'‘' • I), \y>, Q, EDIPLOMA NBB �Ajuntament - de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia TENEMOS LA COMPLETA SEGURIDAD DE QUE SÓLO EN EL MARCO DE UNA REFORMA AMBICIOSA DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA EL COMITÉ DE LAS REGIONES PODRÁ ESPERAR QUE SU PAPEL Y SU INFLUENCIA RESULTEN REFORZADOS. MUCHAS GRACIAS. 12 EDIPLOMA.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4417 Title A name given to the resource Conferència a l'Escola Diplomàtica Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escuela Diplomática, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Unió Europea Relacions Internacionals Política Acció política Territoris CEMRE Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-12-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2712/1998_CCC_document_programa_OCR.pdf 73c6d426fe126707f76520e1291e5bde PDF Text Text •· Catalunya Segle XXI CONVENCIÓ CÍVICA CATALANA PER A LA RENOVACIÓ DE LA CULTURA POLÍTICA Barcelona, 1997-1998 El punt de partida Catalunya Segle XX! ha congregat en els seus tres anys de vida a més de tres cents socis i a gairebé un miler d' amics, procedents de medis professionals, acadèmics o socioeconòmics molt diversos. Ha desenvolupat una sèrie de debats -tant interns com públics-, que malgrat la seva modèstia, han situat a Catalunya Segle XX! entre els punts de referència dels qui aspiren a una renovació de la cultura política, econòmica i social del nostre temps. Un pas més: la CONVENCIÓ CÍVICA En aquest moment, Catalunya Segle XX! vol donar un pas més. Considera que és necessari prosseguir la seva reflexió col·lectiva sobre bases més sistemàtiques i en un procés orientat a un resultat concret. Amb aquest motiu, ha posat en marxa la Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política. Els treballs preparatoris, iniciats el març de 1997, es desplegaran fins a la tardor de 1998. l �Des de Catalunya i més enllà Som conscients de que aquesta tasca i aquest procés tenen un horitzó que va molt més enllà de Catalunya i d'Espanya. Però arrenquem d'un punt de partida i d'una experiència històrica col·lectiva, d'un territori i d'una societat, que han tingut i tenen la vocació de lloc de trobada. La Convenció, doncs, s'ha de celebrar en una Catalunya que entenem com a àgora oberta i no com a temple enclaustrat. Una convocatòria oberta Catalunya Segle XXI entén que la Convenció és, per vocació, un procés obert a la participació dels ciutadans i col·lectius que -situats en diferents latituds del paisatge polític- comparteixen la preocupació per a renovar alguns elements caducats de la cultura democràtica, en les seves dimensions social, econòmica i política. Catalanisme obert, afirmació de les llibertats polítiques i reivindicació de les solidaritats socials constitueixen les seves referències inexcusables. Per aquestes raons, Catalunya Segle XXI està disposada a compartir el seu treball amb altres entitats -fundacions, organitzacions no governamentals, departaments universitaris, associacions professionals i socioeconòmiques, empreses i entitats del camp cultural o informatiu- en la forma més adequada a la seva naturalesa i voluntat, ja sigui en la fase preparatòria, ja sigui en la fase plenària final. Un esforç d'interpretació polític reflexió. Però no un programa El producte de la reflexió generada per la Convenció no ha de ser un conjunt de polítiques públiques sectorials, pròpies dels programes de partit. Però sí té l'ambició de que els partits -igual que altres actors socials, econòmics o políticspuguin comptar amb la nostra reflexió quan portin a terme les seves tasques específiques. Per això, Catalunya Segle XXI considera que la Convenció -com a procés en marxa i com a material documental produït- pot ser útil a les forces polítiques, contribuïnt a la tasca comuna de repensar les maneres d'analitzar la política democràtica i d'intervenir en ella. Recíprocament, Catalunya Segle XXI accepta i acull els comentaris i observacions que sorgeixin dels partits i d'altres actors col.lectius, en la mesura en que encaixin en la naturalesa del seu projecte. 2 �Tres eixos de reflexió per a tres Àmbits Temàtics La Convenció pretén contribuir a l'elaboració de noves formes d'interpretar la realitat política democràtica i a la definició de noves maneres d'actuar eficaçment sobre la mateixa. Amb aquest objectiu s'han delimitat tres grans àmbits temàtics: Àmbit 1. Ciutadania, comunitat, territori.Una cultura política renovada ha de replantejar les relacions entre espai (territori), comunitat i ciutadania. Es perfila una nova concepció de la proximitat i de la distància com a eixos de participació: globalització vs. identitat. En aquest marc, les ciutats emergeixen com a ferment, els Estats com a garants i guardians del trànsit cap a una nova distribució de la ciutadania, i no necessàriament com a productors de serveis. La subsidiarietat apareix com a fil conductor. Quina aportació es pot fer des de Catalunya? Àmbit 2. Una economia al servei de la societat: els nous reptes.Són clars els signes d'esgotament de les formes socials i econòmiques que hem conegut, basades en el ple treball, el consum, el benestar. Amenacen els riscos del no-treball, del desastre ecològic o de la dualització de l'accés a la informació i al coneixement. Com fer compatible la creació de riquesa, la conservació del medi i una cohesió social, basada en l'equitat? Com donar a aquesta tasca la dimensió global, que tenen ja els intercanvis econòmics o mediàtics? Quins límits i quines potencialitats presenta la societat catalana? Àmbit 3. Poder i participació ciutadana: noves regles de joc.La complexitat i l'escala dels problemes han debilitat -a vegades han anul.lat-l'efectivitat de l'acció política tradicional. Algunes pretensions polítiques reequilibradores o igualitàries són titllades d'inútils i fins i tot contraproduents. S'ha de confiar només en l'intercanvi mercantil o en la cooperació voluntària? Quin paper pot reservar-se a les institucions polítiques formals? Com es relacionen i equilibren aquestes institucions amb els nous -i no tan nous- poders fàctics locals i globals, dels diners i de la informació? S'ha de pensar en un nou Montesquieu per a compensar determinats desequilibris? Cada Àmbit Temàtic compta amb un Comité Assessor. La seva tasca consisteix en definir el contingut dels Àmbits, l'estructura dels Grups de Treball i la seva supervisió dels textos elaborats. 3 �Els Grups de Treball de cada Àmbit Correspón a una vintena de Grups de Treball -que consten en la relació adjunta- el tractament dels interrogants i problemes que s'enquadren en els Àmbits Temàtics descrits. A partir d'un document inicial, cada Grup ha de formular -amb el concurs d'experts o testimonis qualificats, espanyols i estrangersun text o document, que serà considerat en la fase plenària final de la Convenció. El calendari El procés es desenvolupa en dues fases. En la fase preparatòria (febrer 1997-setembre 1998), els Grups de Treball examinen els documents inicials i el sotmeten a revisió, fins a produir un text final cada Grup. En la fase plenària (octubre-novembre 1998), es produirà la discussió dels textos anteriors i la seva elaboració final. El resultat final de la Convenció La Convenció, per tant, ha de concloure amb l'examen i l'aprovació eventual de la Col.lecció de Textos preparats pels Grups de Treball. Aquests textos -i tot el material complementari generat durant el procés- seran editats i difosos, després de la corresponent selecció i integració. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.01. Activitat associativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Convenció Cívica Catalana per a la renovació de la cultura política Creator An entity primarily responsible for making the resource Catalunya Segle XXI Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Segle XXI Convenció Cívica Catalana Catalunya Catalanisme Política Congressos i conferències Description An account of the resource Document que defineix i estableix el platejament de la Convenció Cívica Catalana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Catalunya Segle XXI EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/720/19970104_LV.pdf 871b4801a976496f46d26d2195f660df PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 04/01/1997 La Vanguardia, p.037, Cultura El filólogo y Barcelona Autor: PASQUAL MARAGALL “Jo crec que tots els catalans haurien de tenir a Barcelona dret de ciutadania. Heus aqui allò que fa i que farà de Barcelona una metròpoli. 'Barcino communis nostra patria est'.” En estos términos se expresaba Pere Coromines en el Cercle Artistic de Sant Lluc en 1931, en una conferencia con el significativo titulo de "Apologia de Barcelona". Pere Coromines fue un barcelonés importante y apasionado, agitador político en su juventud, hombre de gobierno y escritor en su madurez. De él y de Cambó se dijo que constituían el brazo derecho e izquierdo de la política catalana. No debe extrañar que este barcelonismo de Pere Coromines, que era su manera de ser catalanista, dejara huella en su hijo, el eminente filólogo Joan Coromines. Ahora, Joan Coromines nos ha dejado. Nos ha legado, sin embargo, la obra monumental de una vida plagada de talento. Acabar su obra se convirtió durante estos últimos años en una obsesión, un mandato. Por ello y para ello vivía. Por esta razón declinaba invitaciones, conferencias u honores. Sólo cuando, a través de una discreta gestión del amigo Jordi Sales y de su hermana Julia, le hablamos a principios de 1995 de dar el nombre de su padre a una plaza, un nuevo espacio nacido de la reforma de Ciutat Vella, Coromines aceptó. Nada podía distraerle de su tarea salvo este reencuentro entre Barcelona y su padre. Fue un día de primavera de 1995. El sol brillaba sobre los nuevos edificios de vivienda social que renuevan y dignifican el Raval. Nos reunimos un grupo de barceloneses: gente del barrio, el concejal Casas, Pep García, y también personalidades de la cultura y la política, como Badia Margarit, Max Cahner, mi padre Jordi Maragall, y todos los hermanos Coromines. Sentados en unos bancos, dos ciudadanos de origen magrebí nos miraban atentamente. Posteriormente, el consejo plenario del Ayuntamiento, en diciembre del mismo año, concedió a Joan Coromines la medalla de oro de la ciudad, el máximo galardón que la ciudad otorga y que en otras ocasiones ha distinguido a personalidades como Miró, Sert, Tàpies, Vilar, Dalí o Espriu. En marzo me eligieron presidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea. Pocos días después, junto al concejal de Cultura Joan Fuster, fuimos a Pineda de Mar a entregarle la medalla. Hacia poco menos de un año del imborrable momento del Raval. Nos recibió en su casa, era también un mediodía soleado de primavera, la charla fue larga, un poco de todo, toponimia, onomástica... Su agilidad, su precisión, su brillantez eran impresionantes. Después, habló de Estados Unidos, de su querido Chicago, de su preferencia por las universidades americanas. Creo que también hablamos de Pijoan. Fue él quien me habló de política; dijo algo así como: "Ahora lo más importante es que Cataluña tenga voz en Europa". Fue una recomendación, un estimulo... 97 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Salimos impresionados, cuando nos dirigíamos hacia el coche le vimos aparecer en el umbral de la puerta para saludarnos con la mano, a pesar de su espalda completamente curvada, vencida por los años, y un ligero temblor. Pero lo más grande, el momento impagable, fue ese día de abril en la plaza Pere Coromines cuando "el más pequeño de los Coromines" -como él dijo- se levantó de una silla y levantando la mano al aire, sin temblarle la voz, recitó la última estrofa de "L'oda nova a Barcelona". Alcalde de Barcelona 98 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1182 Title A name given to the resource El filólogo y Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Coromines, Joan, 1905-1997 Necrologies Català Catalunya Model social Cultura Filologia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1512/19970105d_00753.pdf cb31718cf38123a8e14929b7b93ff162 PDF Text Text Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde de benvinguda als'Reis d'Orient (PORTAL DE LA PAU, 5 de gener de 1997. 18 h) MAJESTATS, US AGRAÏM, UN ANY MÉS, LA VOSTRA ARRIBADA A BARCELONA PER SALUDAR PERSONALMENT LES NENES I ELS NENS DE LA NOSTRA CIUTAT, I PER L'ESFORÇ QUE FAREU AQUESTA NIT PER COMPLAURE LES SEVES PETICIONS. BARCELONA US REP DESPRÉS D'UN LLARG CAMÍ PER MAR, PERÒ QUE SENS DUBÏE VAL LA PENA DE FER. ESTEM SEGURS QUE /VUI TROBAREU UNA BARCELONA QUE ESTÀ MILLOR QUE MAI. QUE S'HA GUANYAT EL PRESENT I ESTÁ PREPARANT EL FUTUR. QUE SAP EL QUE TÉ I EL QUE VOL, PER A ELLA I PER A LA RESTA DEL MÓN. MAJESTATS, DURANT ELS VOSTRES VIATGES COM A AMBAIXADORS DE LA PAU I DE LA FRATERNITAT, HEU POGUT COMPROVAR QUE,É MALAURADAMENT, NO TOTHOM ESCOLTA EL VOSTRE MISSATGE DE CONVIVÈNCIA I CIVISME, QUE NO TOTS ELS HABITANTS DEL PLANETA CONVIUEN EN UN CLIMA DE RESPECTE I DE CONFIANÇA MUTUS. A* L 1,.9.tráüà L i...3 GEN..Vr Ng 1997 1 S REIS.EQB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ELS CONFLICTES ENTRE TERRES I CULTURES VEÏNES ESCLATEN ARREU O S'AGREUGEN (A LA ZONA DELS GRANS LLACS, A TXETXÈNIA, A LES VOSTRES TERRES DE L'ORIENT). SOU TESTIMONIS QUE A MOLTS INDRETS ENCARA NO ES RESPECTEN ELS DRETS HUMANS, NI DELS MÉS JOVES NI DELS ADULTS, SIGUIN HOMES O DONES. AVUI VOLEM APROFITAR AQPESTA OCASIÓ TAN ESPECIAL I LA VOSTRA PRESÈNCIA A BARCELONA PER REFORÇAR LA NOSTRA SOLIDARITAT AMB TOTS ELS INFANTS DEL MÓN, ESPECIALMENT AQUELLS QUE PASSEN GANA, QUE SÓN EXPLOTATS Ó QUE NO GAUDEIXEN D'UNS MÍNIMS 'RECURSOS PER VIURE AMB DIGNITAT. DAVANT D IAQUESTA REALITAT, S'HA DECLARAT QUE L'ANY QUE ACABEM D'ESTRENAR SIGUI L'ANY EUROPEU CONTRA EL RACISME. ENCARA Hl HA MOLTES PERSONES AL MÓN QUE PATEIXEN EL MENYSPREU I LA MARGINÁCIó PER CULPA DEL COLOR DE LA SEVA PELL O DEL SEUS COSTUMS I QUE, PER AQUESTES RAONS, VIUEN EN CONDICIONS QUE CAP DE NOSALTRES NO'DEITJARÍEM A NINGÚ. REI BLANC, REI ROS I REI NEGRE, AQUESTA NIT REPARTIREU IL.LUSIÓ I FELICITAT. JO SÉ QUE LES NENES 1 ELS NENS DE BARCELONA TAMBÉ US FARAN �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia UN REGAL: DEMOSTRARAN QUE SABEN SER TOLERANTS. QUE BARCELONA ÉS UNA CIUTAT OBERTA AL DIÀLEG, A LA DIFERÈNCIA I A LA SOLIDARITAT. I QUE DES DE BARCELONA TOTS TREBALLEM PER ACONSEGUIR QUE LES PERSONES PUGUIN VIURE EN PAU I AMB JUSTICIA ARREU DEL MÓN. REIS MAGS DE L'ORIENT, SIGUEU BENVINGUTS A BARCELONA. ��31 1 12 "96 10:36 $9 3 301 61 00 IN¡ST.DE CULTURA Missatge del rei ^elcior En primer lloc, voldria agrair les paraules de benvinguda de l'alcalde, _ a tots vosaltres, barcelonins i barcelonines, aquesta càlida rebuda que ens oferiu. I, molt especialment, volem fer constar la nostra alegria per retrobar-nos un any més amb els nens i nenes de Barcelona, que sabem que aquest any s'han bor tat molt bé 1 han estat molt bons minyons. Venim de molt lluny, d'un racó del món on regna la pau í l' alegria, on viu gent amb el cor innocent i l'anima plena de bons sentiments. I avui, aquesta nit, volem portar a totes les llars de Barcelona aquesta pau, aquesta alegria, la màgia del Nad al í el goig de ser infant. 'in any més hem volgut venir a Barcelona per portar-vos un missatge d°__-fusió. Porters sacs, caixes i camions plens de regals, plens de joguines, plens de somnis i plens de desitjos que, demà al mati., quan us lleveu] s'hauran fet realitat. Els més petits erts heu fet arriba les vostres comandes. 1 les portem totes. Ens espera una nit de molta feina. Anirem casa per casa a deixar aquests regals, aquests presents amb els q uals volem fer-vos feliços. 1 si amb les presses ens n'oblidem algun, no patiu, l'any yy inent us el portarem. F i Saben que heu estat bons nens, ;s abem que us heu portat bé. També saber, que algun dia heu fet alguna entremaliadura. Això ens entristeix una mica perquè `de vegades feu empipar eis vostres pares, o els vostres avi ' o els vostres mestres. Elis us estimen molt 1 no els heu de fr enfadar. Però, en general, us heu por tat molt bé. I nosaltres n'estela molt orgullosos. I per aixà volem compartir ainb vosaltres la nostra alegria. També estem contents perquè aquest any és l'Any Contra el Racisme. Sabeu què vol dir aixà?; Vol dir que els homes i les dones, que els nens 1 les nenes, s'han d'ajudar els uns als altres i s'han d'estimar sense ténir en compte el color de la seva pell, el seu país d'origen oels seus costums. Nosaltres, tete tres, hem nascut en països diferents i ja fa Tolts i molts anys que vivim junts, i ens oferim mútuament la nostra amistat - comp anyia. Nosaltres no fem diferències a l'hora de repartir regals. Ens és igual a quin país v-squin o de quin color sigui la pell dels¡ nens i nenes. Nosaltres eis valorem pel que són i pel que fan. I això és el que heu de fer vosaltres. Tots vivlm en el mateix món i això ens fa iguals. Abans d'acomiadar-me voldria adreçar unes paraules a l'alcalde Maragail. Fa unes setmanes els nostres serveis d'informació ens van comunicar que aquest seria el darrer any de la seva alcaldia. Han estat molts anys de coneixença i amistat. 3 avui és l'últim cop que ens rep com a alcalde. Doncs bé, només ens resta dir-li que ha estat un plaer conèixe'l i tractar-lo, alhora qu e 11 volem desitjar molta solt en el seu nou destí. Z002i003 �31/12 '96 10:36 $ 93 301 61 00 Y ^ ST. DE CULTURA Doncs bé, ja está bé de xerrameca. Ara m'agradaria que ens acompanyéssiu en la Cavalcada que farem per la ciutat per saludar tots els nens i nenes de Barcelona. Potser en alguna de les carrosses hl veureu el regal que ens heu demanat. 1 no ho oblideu: us heu de portar bé, no heu de fer enfadar els vostres pares i heu de ser amiguets i amiguetes de tots els nens i nenes, sigui quin sigui el color de la seva pell. Fins l'any vinent. 111003/003 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4418 Title A name given to the resource Paraules de benvinguda a SSAA Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Portal de la Pau, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Joventut Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2809/19960107_ElPeriodico_QueridosAmigos_PM.pdf 2c006064bb42f86346f6ab64529ac77a PDF Text Text 7 GEN. n% ELPERfóOtCO Alcalde de Barcelona • ^ ''Queridos amigos" Creo preferible la amistad que reina en la cúpula del PSC, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia de los políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones A gradezco sinceramente y sin retintín ios Dueños deseos poíticos que estos días se prodigan, a pesar de que a menudo vayan acompañados de reproches a la falta de voluntad para vencer o para luchar que a algunos se nos atribuye o supone. Que bs medios ae comunicación tomen posición me parece digno de elogio, incluso cuando no estemos de acuerdo con estas posiciones. Quiero creer que se trata de un estilo valiente que-quizá de ahora en adelante observaremos de un modo más generalizado. Pero quiero señalar que el tono empleado no siempre me ha parecido jusio. Se ha hablado de la suouesta incapacioao cal partido al que pertenezco, el PSC-PSOfc. para dar con el "destino manifiesto" al que dicen que estamos temados y se ha atribuido esa supuesta incapacidad al, carácter excesivamente famiter y amistoso de las relaciones que reinan entre nosotros; relacones que. como es notorio, no excluyen algun aesencuentro, como sucede en las mejores familias, pero que básicamente son y han sido de respeto y alecto. Defiendo esas relaciones" amistosas. Las creo preferibles, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia habitual de ios políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones. LO nuestro tiene sus ventajas. En primer lugar: ganamos todas las elecciones, ocasi todas, desde 1977. y deben ser ya una quincena larga. Hemos perdido' sólo las autonómicas y unas europeas, las del 94. Las últimas municipales fueron espléndidas y las últimas autonómicas, dadas las circunstancias, no nos han ido nada mal. Es más: tenemos motivos para confiar en nuestras posibilidades. No voy a decir asi. sin más, que ganaremos las próximas elecciones autonómicas, pero parece lógico creer que tenemos muchas posibiSdades. Sobre todo si no corhetemos grandes errores. Y estoy convenado de que el PSC ganará las elecciones de marzo. En segundo lugar: nuestra capacidad para tos relevos está más que demostrada. La sucesión de Revemos a Obiols se produjo de forma ejemptar y ta sucesión de Oblóte a quien sea, cuando así se decid a si es que se decide, ocurrirá con mucha más dignidad y eficacia de lo que podemos ver en otros partidos políticos. ¿Gradas a las relaciones personales? Pues' en parte Si, y eso me parece un mórito, no un problema. Suarvz, simplemente, no tuvo sucesor, no podía tenerlo, y el partido se deshizo. A Felipe va a costar encontrarle un sucesor, cuando haga falta buscarlo, porque se trata, sin duda, de una figura con una enorme potencia política que difícilmente podra comparar- se. De momento no es ése el asumo y Felipe pone de nuevo su prestigio, su experiencia y su solidez politica, apreciada en España y muy querida por la mayoría de los dirigentes europeos, al servicio de un proyecto para Escaria, del proyecto del socialismo democrático. La sucesión de Pujol simplemente no se concibe: en un esquema de corte tan personalizado no parece que haya saldas «ates. En el PSC, de momento, ya hemos presentado en las recientes autonómicas a un nuevo candidato, Joaquim Nadal, que ha demostrado su capacidad politica sobradamente. Parece, pues, que nosotros estamos mejor preparados para los cambias. Y aunque el tiempo b dirá, creo que tenemos todos los motivos para confiar en nuestras capacidades. La «gura enaltecida de noventa» prestdando el Parlament, la seriedad política de Obiols y su creciente rol en el socialismo internacional, la magrtfca pres- tación de Nadal en el dia a de. en fin. la vuelta de Narcís Serra y su prestigio en realidad mtocado de alcalde democrático y de gobernante sólido, ei más solido quizá de b s 15 años de la España democrática y constitucional, más la influencia considerable, en momentos decisivos, de laidra Molas y de Pepa Alvarez, la capackjad y dedicación a ios minantes de Josep Maria Sala y b s valores en alza, como José MontiHa o Joan Clos -y tantos otros formados en la politica local- constituyen bs mimbres con que contamos para explicar a nuestra militància y a nuestros votantes tos cambios que habrá aue ir naciendo Y tamoien con la iriiimta paciencia y oersuicacia oe nuestros compañeros de penas, fatigas y alegrías, compañeros de partido y de campaña electora, que en nuestro caso se multiplican activisimamente en cada elección y que. a menudo, no son militantes pero desean contribuir al logro de buenos resuitaaos. En cuanto a mi -el fin y al cabo estoy respondiendo directamente a llamadas personales que desde algunos medios de comunicación se nan hecho públicamente-, ya he dicho que cuando lermine este mandato en la alcaldía de Barcelona no volveré a presentarme. Se me hace difícil decirlo, porque mi cargo es e mas agradecido, el mas tenso y Í:I T,X. CXISÍ ceda que pueda encontrar en la política \po digo que se pueda encontrar, digo el que yo pueda encontrar). S en algún momento he dudado de eto, bs argumentos a favor han acabado pesando siempre más que tos otros. Ahora me mueven dos ilusiones: la do comriDuir a poner a Barcelona y a Catalunya al frente del sistema de ciudades y regiones de Europa y la de contribuir a la renovación de la politica que se aproxima vertiginosamente con el cambio de siglo (y que. entre otras cosas, va a imponer con toda seguridad un Smite al número de mandatos electorales asumibles por una persona). Ha sido quizá necesario un cierto personalismo en el n a o de nuestra democracia y de nuestra autonomía, pero es obvio que ahora es ya más un inconveniente que una ventaja. Sólo me queda vaticinar, en este comienzo del 96, que la renovación política que se avecina no va a ser la obra de un parado; j i i quizá de todos los partidos tal como hoy están constituidos. Se abre un periodo en cierto modo constituyente -como b fueron bs años 7 0 - de una nueva cultura politica. en aue la politica clásica tendrá un papel y uns dimensiones distintas -probablemente menores- y en que Catalunya y Barcelona. Europa y España, deberán ajustar sus significados. Los amigos del PSC vamos a contribuir a ello. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Queridos amigos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-07 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Comiat Ajuntament de Barcelona Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2724/19970109_EstatCiutat_PM_bd.pdf 50e7b228fb1d8073b5a80d45c92c2329 PDF Text Text el que en certa manera constitueix la historia de la ciutat. Els problemes que hi havia, els anhels centrats en els Jocs Olímpics, la gran trajectoria des de la nominació olímpica fins que es van complir tots els objectius, les obres; tot aixo ha quedat reflectit en aquestes conferencies. Si algun dia s'ha de fer la historia de Barcelona -i obviament es fara- s'haura de recórrer a aquestes conferencies, a les compareixences de Pasqual Maragall al Col-legi. La conferencia d' avui sera un resum, pero, alhora, més que un resum. Jo cree que ha de ser un avans;: del que l' alcalde creu que pot ser la ciutat i del paper que ha de jugar encara en el futur de Barcelona i de Catalunya. Perla meva part no tinc res més adir. Vull donar-lila paraula amb l'esperans;:a que no ens defraudara. Estic segur que no sera així i que l' alcalde avui ens dira coses molt interessants. Endavant. 10 Conferencia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona. "BALAN~ DEL' ANY 1996. L'ESTAT DE LA CIUTAT" �Benvolgudes amigues, benvolguts amics, L' amic Pernau ho ha dit. És, efectivament, la darrera vegada que en qualitat d'alcalde de Barcelona compareixo davant de vosaltres, aquí al Col·legi de Periodistes. Ja són tretze anys, aquesta és la catorzena vegada i no hi haura quinzena. Com us podeu imaginar, d' una banda tinc una certa sensació de nostalgia anticipada, pero per altra banda no m'agradaria accentuar-la perque si ens hem d'estar nou mesos amb nostalgia accentuada i previa, penseu el que sera després. Ahir vaig tenir un esmorzar amb un grup d' empresaries d' aquesta ciutat i em van recordar que, en un homenatge que em van fer abans de l'estiu, jo vaig dir que no em jubilaría, i ara em diuen que les he trait una mica. 1 la veritat és que, com acostuma a passar en aquesta vida, tot era veritat: tenien raó elles i tenia raó jo, perque les coses volen el seu moment i el seu ritme. 13 �És ben evident que si jo havia dit abans de les eleccions que era !'última vegada que em presentava, i que un cop hi hagués la Carta Municipal de Barcelona jo em retiraria, i si ara puc afegir que espero que la tindrem aquest any i que si no la tenim millor que plegui, aquesta és la manera més clara de dir que jo també tenia raó. Es podia dir que em jubilava, pero no ho die, ni tan sols avui, perque ens queda un any de molta feina. Repassant les notes, no sé si pesa més el que s'ha fet o el que ha de venir, que és realment important. De vegades tinc la impressió de reiterar-me, dient que l'any vinent sera molt important, pero cree que es així i tractaré de demostrar-ho. Pero haurem de comen9ar pel principi, i no ens podem estar de fer-ho -perque no és la primera vegada que em passa- esmentant l'atemptat d'ahir. Una altra vegada el terrorisme ens ha colpejat. Mentre així sigui, haurem de comen9ar sempre dient que hi estem, no només radicalment en contra, sinó radicalment conven9uts que és inútil, que és gratult. 1 aixo és el que ens revolta més a tots. L' etapa 1983-1995 He repassat les compareixences de tots aquest anys, i us en parlaré telegraficament. la necessitat que hi hagués una llei especial de Barcelona. L' any 1984 havíem empres de debo la monumentalització de la periferia. Havíem obert l' illa de la Torre de les Aigües, estavem fent les obres de la Vía Júlia, havíem fet ja l'avinguda de Maria Cristina amb la Pira i havíem constitult la que va ser la base de tota l'acció que després s'ha portat en materia de promoció economica i ocupació, la Ponencia de Desenvolupament Economic i Social. També havíem creat la Comissió Tecnica de Seguretat Urbana; ja ens preocupava la seguretat, ja havíem comen9at a construir el que després ha estat el "model Barcelona" de seguretat, que ha funcionat bé, perque a partir d'aquell any la delinqüencia va anar baixant, amb algun saltiró pero sempre amb tendencia a la baixa. Aquell any la Corporació Metropolitana havia estat reconeguda en els pressupostos de l'Estat, gracies a la tossuderia de Joan Blanch i, en tot cas, gracies també a la generositat d'Enrique Tierno, alcalde de Madrid, que d'alguna forma hi perdía. La primera vegada que en vam parlar s'hi va posar molt en contra perque era molt tard, era molt a última hora, pero aquell any va ser ell mateix qui ens va ajudar a aconseguir que l' Área Metropolitana de Barcelona, i de retruc la de Madrid, tinguessin una presencia en el pressupost de l'Estat. L' any 1983 havíem inaugurat la pla9a Reial, que va ser potser una de les primeres inauguracions importants d' aquesta ciutat. Vaig dir que Barcelona necessitava més pactar que no pas legislar. Pero ja aleshores parfavem de El 1985 va ser l'any del Pacte Cultural i un any de gran ofensiva en la promoció de la ciutat. Recordeu, per 14 15 �exemple, l'exposició "Homage to Barcelona" a Londres, que va representar el punt culminant. Aquell any vam aprovar l'Ordenanc;a de l'Eixample, el Pla de la Neteja i les arees de nova centralitat, que ara són una realitat i que encara s'estan descabdellant avui; una d'elles era a l' extrem de la Diagonal, on ara hi ha un hotel i aleshores hi havia un barranc ple de ferreters més o menys marginals, jo diría que il-legals; una altra era el que és ara la Vila Olímpica i una altra el cantó esquerre del carrer Marina. Les arees de nova centralitat havien estat una proposta de Joan Busquets, Director d'Urbanisme, i aquell any es va tirar endavant. 1986. La nominació olímpica era recent i jo vaig dir que la balanc;a entre les expectatives pessimistes i les expectatives optimistes es decantava decididament cap a l' optimisme. No va ser fins aquest any que ens vam veure ben bé les orelles del que havia de ser el futur. En aquesta fase teníem un atur altíssim, feiem visites a barris molt drama.tiques, teníem una capacitat de resposta molt feble en el terreny economic, en el terreny social, en el terreny de la descentralització. posava la sensació de ciutat creixent que es copsava entre la ciutadania. Deixeu-me dir també de l'any 1986 que el Pacte Cultural se'n va anar en orris. Tot i que s'havia aprovat l'any anterior, el 1986 es va oblidar. 1987. Va ser l'any de les Lleis d'Ordenació Territorial. Va ser com un moment de desvetllar-se, desagradable, després d'un moment d'il-lusió; un moment de veure que la ciutat en l' ambit internacional es podia projectar i, en canvi, en el nivell nacional de Catalunya tenia dificultats per fer-se reconeixer coma ciutat real, coma ciutat formada pels trenta municipis metropolitans. Eren unes lleis que, encara avui, pensem que no van ser encertades i esperem que es podran modificar entre tots. Va ser també l'any del Moll de la Fusta, del pont de Calatrava entre Felip II i Bac de Roda, de l'acabament de la Via Júlia, dels pares de la Pegaso, del Clot, de la Casa Groga, de la Creueta del Coll. Va ser un any tot ell farcit, no en el terreny legal pero sí en el real, de sorpre. . ses 1 emoc10ns. Pero teníem una fidelitat impressionant per part de la gent. Aixo ens va captivar des del primer moment: veure com la gent entenia que tot i que el que demanaven encara no s'estava fent, algun dia es faria. Es fiaven d'aquella gent, de nosaltres, per les raons que fossin, pero segurament perque la manera d' explicar-ho era la que havia ser. El cas és que el 1986, encara que no tenien proves que allo aniria endavant, la gent va apostar en favor del que estavem fent. No die que no hi hagués moments dramatics. N'hi va haver. Pero a tot se sobre- Alguna vegada ja us he explicat l'emoció de l'escultor america que va instal·lar una obra a la plac;a del general Moragas, Ellsworth Kelly, quan va pujar a una tarima, el vaig presentar i el van aplaudir entusiasticament milers de ciutadans; va dir aleshores que era la primera vegada que un escultor era aplaudit. Els músics, se'ls aplaudeix, pero els escultors mai. Aquesta era la Barcelona del 1987, que comenc;ava a prendre forc;a i a tenir confianc;a en ella mateixa. 16 17 �1988. Va ser el gran xoc. Tomem de Seül i ens trobem que som enmig de l'escenari, que Seül s'ha acabat, que ja no hi ha res entre nosaltres i l' any 1992, que no podem fallar, que els Jocs de Seül han estat extraordinariament ben fets i ens semblen impossibles de repetir (aquell bany de masses, aquella capacitat organitzativa -quasi militar- en un paí que venia d una dictadura). Hi ha un sotrac important. És un moment en que es posa a prova la nostra capacitat de confiar en nosaltres mateixos. I la resposta va ser el Pla Estrategic. Vam comern;;ar a fer el Pla. I també vam constituir Procivesa. Per que? Vam veure que havíem de tenir cura de dues coses. Una, del futur després dels Jocs, i l'altra, del cor de la ciutat. Vam veure que no podíem anar a un gran esdeveniment que netegés la cara de la ciutat a determinats llocs i que deixés el cor abandonat i castigat per la historia. Mai agrairem prou aquella decisió de gastar tant a la Ciutat Vella com en els Jocs. Des del primer moment era un projecte d'inversió que va aconseguir, ho vam saber després, el tomb de la Ciutat Vella. Any 1989. La ciutat esdevenia cada vegada més logica, gracies als guanys urbanístics. Barcelona necessitava combinar, deiem, dos sentiments: el progressisme i el catalanisme. Hi va haver un primer pas no exempt de tensió, la inauguració de l'Estadi, i el diluvi corresponent, el 8 de setembre. que aquells quatre quilometres es guanyarien per a la ciutat. Va ser també l' any que van morir Ramon Trias Fargas, en una campanya electoral, Gil de Biedma i d' altres. L' any 1990 va ser el de la nova Rambla de Catalunya, la de Serra Martí. Quan va venir Mitterrand i em va demanar d' anar a la Rambla el vaig dur "enganyat" a la rambla dels senyors, perque vaig pensar que no podria caminar molt i si hi havia massa gent podía ser perillós. El vaig portar des d' Aragó fins a la Gran Via, i quan vam arribar alfa em va preguntar "I la Rambla del poble, on és?". Vam travessar i vam anar, efectivament, fins a la Rambla, gracies al fet que la Rambla de Serra Martí estava feta. Va ser l' any del Fossar de les Moreres rehabilitat, de Sant Pau del Camp, de l'Estació del Nord, pero també l'any de les clavegueres, dels col-lectors i de les torres de telecomunicacions. Un cap de setmana de setembre, 200.000 persones van anar a veure el Palau de Sant Jordi tot just acabat. Allo va ser la toma de la inauguració de l'Estadi. Tinc anotat que Merce Sala havia d'anar, aquella mateixa setmana de la conferencia, a signar el conveni de la Línia 2 i del Metro de Montju"ic. Malaguanyat. També va ser l'any de l'aixecament de la via del tren de la costa. El 30 de maig vam treure el primer cargol de la via que anava cap al Poblenou i vam tenir la certesa Va venir Havel. Havel, que va fer la seva visita protocol-laria, va ser condu"it després, d'una manera una mica clandestina, saltant-nos el protocol, des de l'avinguda Cambó fins a l' Ajuntament, en un moment en que hi havia obres. Era el dia de Santa Llúcia -per tant, encara 18 19 �més complicació- i a més, quan vam arribar a la plac;a de Sant Jaume, hi havia una manifestació de miners que ell va interpretar erroniament, perque li va semblar que l' aplaudien, i li vaig explicar que era una manifestació i que protestaven per alguna cosa. 1 l'home, que ja sabem que té molta capacitat de recuperació -ho ha demostrat aquests dies- , va entrar a l' Ajuntament, i un cop dins va dir que "Europa és un sistema de ciutats i de catedrals". Com aleshores, segueixo pensant que aquesta intui"ció rapida i brillant és correcta, que Europa és, efecti vament, la xarxa d'aquestes ciutats i d'aquestes catedrals que d'alguna manera la indiquen, que són la seva senyalització. L' any 1991 va ser any electoral, pero sobretot va ser un any d'un esfor<; ja confiat. Coneixíem les nostres capacitats i les foiem valer. Ens trobavem que la gent venia de fora dient, "Ho feu bé". L'Eulalia Vintró recordara el día que James P. Grant va venir al Saló de Cent per fer, cree recordar, un discurs sobre l' Any de la Infancia i, com a bon america, es va treure de la butxaca un exemplar del Newsweek o del Time, no ho recordo exactament, el va ensenyar i el va llegir. 1 alfa es deia que Barcelona era la ciutat més dinamica d'Europa. Van ser els primers moments en que vam tenir la sensació que ens deien que ho foiem bé. Jacques Delors. 1 ja aleshores plantejavem en el discurs de balan<; les prioritats del futur immediat: Europa, cultura i urbanitat. En aquell moment, quan érem a punt de tancar l'epoca extraordinaria de transformacions, demanavem que la col·laboració institucional esdevingués un fet ordinari. Va ser un any titanic de treball. Titanic i tragic. Va haver-hi gent que hi van deixar la vida: en Serra Martí, la M. Aurelia Capmany, la Montserrat Roig, en Fabia Puigserver... Tot aquell esfor<; va culminar, felic;ment, el 1992. Ho havíem fet bé i amb naturalitat. En el balan<; vam dir que havíem posat "l' oportunitat per damunt de l' oportunisme". Del millor any de la historia de Barcelona, en treiem una llic;ó etica: "No hi ha hagut marro", vam constatar. 1 n'extreiem una lli<;ó política, que resumíem en la convivencia constitucional iJ.lusionada de banderes, himnes i llengües i en l'assumpció de la memoria republicana en la figura de Lluís Companys que es va produir durant la inauguració deis Jocs. Va ser el moment en que s'iniciava la nostra aventura d'amistat profunda amb Sarajevo. Sarajevo va comenc;ar a ser bombardejada el dia 2 de maig d'aquell any. En el moment d'inaugurar-se els Jocs vam demanar la treva olímpica, i vam comenc;ar a posar en practica la solidaritat amb aquesta ciutat. Va ser l'any del Premí Príncep de Gal·les de Harvard. 1 l'any que la Comunitat Europea ens donava el Premia la Planificació Estrategica. Va ser l' any en que vam obtenir la presidencia del Consell deis Municipis i de les Regions d'Europa. La presa de possessió formal havia de ser després, el maig del 1992, amb presencia de Any 1993. Vam evidenciar la necessitat d'establir un dialeg a tres bandes -local, autonomic i central- per fer front al futur. Vam parlar de l'anomenat "Pla Borrell", 20 21 �que era el Pla del Delta del Llobregat que aleshores ja perfilavem. Vam obrir l' esperan9a de la Capitalitat Cultural del 2001 i vam demanar que es dotés el municipi de més autoritat. Reivindicavem la fe en les ciutats. Pertoca a les ciutats jugar el rol d'animadors d'una política basada en la subsidiarietat i el federalisme, que funcioni de baix a dalt, vam afirmar. l'Europa proxima i no arrogant. Vaig dir que no érem una capital d' Estat ni tampoc una ciutat de províncies. I que, per tant, no ens podíem permetre ni la rutina del domini ni la de la dominació acceptada. Per aquesta raó havíem de construir les bases logístiques, havíem d'explotar la capitalitat cultural, reconvertir la indústria i garantir la qualitat. Va ser l'any, entre d'altres coses, de la col·lecció Thyssen al Monestir de Pedralbes i del Pare del Nus de la Trinitat. Apostavem per una Carta que tingués un article com aquest: "A Barcelona, les competencies concurrents delegables s'entendran atribu'ides al nivell més proper". Volíem que tothom ho reconegués, no només com a possible, sinó també com a necessari. Any 1994. És l'any de la signatura del Conveni d'Infrastructures del Delta del Llobregat. I es posen en marxa, ja en aquell moment, projectes com la regeneració del Besos, el tren d' alta velocitat i el Quart Cinturó. Us ho die perque veieu com hem perdut gas des d'aquell moment, perque hi ha projectes que apareixen en aquella fase i deis quals després se n'ha parlat molt, pero s'hi ha avan9at poc. Vam inaugurar el Centre de Cultura Contemporania. El centre de la ciutat continuava trepitjant l' accelerador, especialment en el camp cultural. Aquell any, el desembre, vam estar a Estocolm, al Bangemann Challenge. I us he de dir que hem guanyat alguns deis reptes que plantejava la Comissió Bangemann, que és la comissió de la societat de la informació a Europa i que inclou l' educació a distancia, la sanitat, la rnillora de l' administració publica, etc. Aixo té molt merit i és molt important per a nosaltres, que ens hem convertit una mica en l' Estocolm del Sud, en !'estrella del Sud del sistema telematic. 1995. Any de crisi política. Vaig parlar de dos perills: la síndrome de la incertesa i el perill del cofoisme. Volíem posar-nos, amb altres ciutats, al front de Aquell 1995 vam tomar a viure eleccions municipals, que van derivar en un nou equip de govem. S'acabava una etapa i se n' obria una altra, amb una reorganització de l' Ajuntament clarament positiva, més agil, amb una divisió més gran entre polítics i gestors. Era l'inici del que ara ja tothom sap, la divisió de funcions al capdamunt de l' Ajuntament, amb comissions públiques del Plenari, amb poders importants per als gerents, amb un rol d' animació política per als regidors. 22 23 És l' any en que l' alcalde de Barcelona passa de ser president d'un sindicat de ciutats, com és el Consell de Municipis i Regions, a ser vicepresident del Cornite de Regions de la Unió Europea, un organisme institucional. �El govern de la ciutat és ara un govern més plural, més poliedric, pero al mateix temps segurament més equilibrat. El1996 El resultat és que l'any 1996 -i entrem ara en el balan<; de l'últim any-, amb un Ajuntament políticament enfortit, amb uns fonaments consolidats els darrers quinze anys i amb un projecte de ciutat definit, Barcelona no ha perdut gens de !'ambició, el dinamisme i la iniciativa que la caracteritzen. Barcelona esta vivint un moment molt considerable, per dir-ho a la manera de Josep Pla, per no dir magnífic, que seria més convencional. Barcelona és ara una ciutat amb una cohesió social envejada, amb un grau extraordinari de confianc;a i de col·laboració entre l'administració municipal i els ciutadans, les entitats i les associacions i la societat civil. Augments, disminucions i consolidacions El 1996 ha estat el que podríem dir-ne any deis dos dígits, perque molts augments s'han prodult per sobre del 10%. Així ha succelt a l'aeroport, al port, al turisme, etc. Us estalvio les xifres, de les quals els mitjans de comunicació ja han parlat durant les últimes setmanes. Pero també hi ha disminucions; disminucions positives, és ciar. En l' atur ens hem situat en una taxa del 9,4%. Continuem estant al nivell de la mitjana europea; estero millor que, per exemple, Colünia. Quan veig els meus col· legues, sempre els pregunto coro estan, i en el cas de Colonia estan en el 13%. Nosaltres estero una mica millor. Els preus deis habitatges han baixat un 2,7% en els pisos nous en termes reals (des del 1989, en un 12%), els de segona ma han baixat una mica menys i hi ha hagut una disminució important, del 4%, en els lloguers (encara que el mercat deis lloguers és un mercat molt prim). En les oficines, el preu havia caigut molt en anys anteriors i el 1996 ha baixat al voltant d'un 1%. Potser massa i tot, diuen els promotors, i per aixo hem de comenc;ar a acceptar la cultura de mirar les dues cares de la moneda. El preu baix és el que perseguim, i la política de l' Ajuntament és tenir sensibilitat per tal que no ens puguin dir que la gent marxa o no pot anar a viure al seu barri de Barcelona perque és massa car. Pero al mateix temps hem de saber que, si no hi ha un preu remuneratiu, la inversió se'n pot ressentir i el bon moment que vivim s'esgotara. Hem de saber navegar entre aquestes dues aigües. Sí que us diré que ahir em van venir a visitar en Josep Manuel Basáñez i en Josep Lluís Oller, del Mercat de Futurs, i quan els vaig preguntar si tenien cap dada de creixement de dos dígits, de més d'un 10%, em van dir que sí, que el seu volum de negoci havia crescut més del 50%. Passa el mateix amb el preu deis aparcaments. Els darrers quatre anys hem constrult més de 40 aparcaments nous i aixo ha estat un exit, encara que no hagim aconseguit la xifra que havíem previst per al 1997, que era ben bé el doble. Els preus de l' aparcament, en tot cas, han caigut d'una manera important. El 1992 es 24 25 �pagaven 25.000 pessetes per una pla<;a de pupilatge i 4 o 5 milions per comprar-la; ara estem per sota de les 15.000 pessetes mensuals en equivalencia de localitzacions i de 2 milions i mig en preu de venda. Aixo vol dir que el mercat s'ha revolucionat i que és més accessible. Pero també que d' alguna manera és menys interessant posar-s'hi i que alguns s'han enganxat els dits, de manera que algunes de les iniciatives que hem tingut en aquest camp no han acabat o no s 'han acabat prou bé. cacions. Per aixo els grans mots i els grans sentiments no haurien de ·militar en contra dels petits. Efectivament, hem de parlar de les transferencies, de guanyar poder i de no cedir, de pactar i de no pactar, de mantenir la calma, pero al mateix temps hem de ser capac;os de demostrar que tot aixo va a fi d' alguna cosa i que la gent del carrer ho nota . Si la gent del carrer no ho nota, acabara passant que els vots i el carrer aniran cadascú per la seva banda, seran coses que s' ignoren. Ens preocupa, al primer tinent d' alcalde i a mi i a la regidora Carme San Miguel, ens preocupa que baixi la inversió en aquest camp. Ens preocupa d'altra banda que, com no tenim llei de Barcelona (no sera l'última vegada que us ho diré, pero aquí us ho die en un context d'exemple que pot ajudar a entendre el perque de la meva insistencia, que no és psicologica ni caracterologica, sinó necessaria), es produeixen situacions com, per exemple, que l' aparcament de l' avinguda Pau Casals té un pis tancat, i si passa aixo vol dir que en aquesta ciutat alguna cosa va malament. Una ciutat que no té l'autoritat per obligar a utilitzar un forat costosíssim que s'ha fet en un lloc car i centric és una ciutat que no esta ben govemada, que no es pot governar bé. Aixo s' arregla amb una llei que ens permeti tenir l'autoritat per exercir aquelles coses que la gent considera obvies i mínimes; altrament, no aconseguirem reconciliar la ciutadania amb la política, la ciutat amb la polis. En aquest país tenim una sobredosi de temes nacionals, espanyols i catalans, de temes de país. Són temes que a tots ens interessen moltíssim des del punt de vista polític, historie, moral i fins i tot sentimental, que són molt importants, pero després ens preguntaran com és que la gent no s'interessa perla política. Perque tot i la importancia d' aquests temes, si al final preguntem que interessa més, acaben dient la música o les telecomuni- D'altra banda hi ha coses que no pugen ni baixen sinó que s'e tabilitzen. No les detallaré pero ón la confirmació de Barcelona com una ciutat que e ta funcionant bé en molts terrenys. Tenim més congressos que mai. En el terreny de la influencia internacional, Barcelona presideix el Comite de les Regions de la Unió Europea, el 1996 i tot aquest any. I els Jocs d' Atlanta han representat una confirmació a posteriori del nostre encert; no és 26 27 Continuem amb les coses que baixen. Disminueix el deute. Havia pujat el 1991, 1992 i 1993 de 244.000 milions a 280.000, pero a finals del 1995 ja havíem baixat a 268.000. El balan<; del 1996 el tanquem havent redui:t 10.500 milions més. És una xifra provi ional i que esta subjecta a les últimes cornprovacions, pero egurament no 'allunyara de la rea1itat. I seguirem, perque esta previst baixar en 5.900 milions l'any 1997, 6.400 el 1998 i 7.500 el 1999. �fins al cap de quatre anys d'un esdeveniment tan espectacular com els Jocs que se sap segur que !'anterior es va fer bé, que es podia fer bé i sense estirar més el bra9 que la maniga, i que els altres no t' igualen i, per tant, no són millors. Atlanta ha estat una prova que la base que portavem era la bona. Aixo és el que van sentir els 200.000 ciutadans que van anar el 17 d' octubre passat a l' avinguda Maria Cristina; perque van anar a celebrar el dia en que deu anys abans ens havien donat aquesta possibilitat de demostrar-nos bons. El dia següent vaig anunciar el que ara em sembla evident i que és compartit per més institucions: Barcelona necessita estímuls. Barcelona no és una capitalino té un Estatal damunt. Així, d'una banda pot dir que no esta xafada pel pes de l'Estat, pero aixo li impedeix comparar-se amb les capitals europees, que s'han independitzat del ritme dels seus objectius urbans i és la demanda estatal el que els va donant vida. Barcelona necessita objectius que facin que aquesta demanda de rutina positiva, de despesa pública garantida, sigui substituida per una altra que és mig despesa pública incentivada, arrancada amb il-lusió, i mig despesa privada o inversió que s'afegeix pels beneficis que pugui obtenir. Som la sisena ciutat europea per fer inversions i negocis. No hem passat a ser cinquena com ens hagués . agradat perque hauríem sobrepassat l'única ciutat que és ciutat-ciutat, Amsterdam; totes les altres ja són les grans capitals: París, Londres, Frankfurt -que és la capital financera d'Europa-, i Brussel·les, la capital política. Només ens queda per davant, dones, una ciutat d'Europa, Amsterdam, que no és tot aixo pero esta situada al mig d'Europa i per la qual hi passa tot. Tenen l'habilitat d'enganxar-ho, són els grans intermediaris. Aquests els voldríem guanyar i encara no ho hem aconseguit; aquest és un objectiu a mantenir. Altres classificacions ens posen també bé, com ara la Universitat de Cambridge i l'IFO (lnstitut d'Estudis Economics) de Munic. Les prioritats: ocupació, habitatge i transport Pero hi ha coses que no van tan bé. Són les coses més complicades i les repasso en tres capítols: l'ocupació, l'habitatge i el transport. No vull dir exactament que aquestes tres coses no vagin bé, pero sota aquests epígrafs que ens vam marcar com a prioritat del mandat hi ha alguna cosa que no va. Els llocs de treball de Nou Barris ens els juguem a l'aeroport, ens els juguem a la tercera pista. Cap al final de les meves paraules us explicaré en que estem d'acord una colla de persones i una colla d'institucions, quin objectiu ens hem de proposar per al futur. Ara us die que mantenim una molt bona valoració. Avui estava amb la Unió de Pagesos i ells estan proposant un pla per a una zona agraria important a la ma dreta del Llobregat. M'han dit que han conven9ut en Serratosa -que és una caixa de misteris que no sap ningú 28 29 �ben bé que fa- amb un programa rural magnífic, que em sembla que no afecta la tercera pista de l' aeroport. Jo els he dit que en aquesta zona ens juguem les faves, i que no és qüestió que ens agradi rebre turistes sinó que ens hi juguem la feina de Nou Barris, de Sant Martí, del Carmel, de tot Barcelona, i la de Terrassa, i Granollers. Si aixo funciona, tindrem més feina, si no funciona, no. Si hi afegim la Fira i el Besos, tenim els tres indicadors deis llocs on ens juguem l'ocupació. L'aeroport, perque és per on entrara la major part de la riquesa. La Fira, perque és el motor comercial i industrial a nivell peninsular. El Besos, perque és el lloc on es demostrara si tenim capacitat de generar nous projectes. Per garantir l' exit és especialment necessari prendre una dimensió metropolitana, i és per aixo que estem impulsant el Pacte Industrial Metropolita. Esta a punt de ser signat, i el signarem ara que ens diuen que els pactes socials a Europa no se signen. No s' ha signat a Alemanya, ni a Italia, ni a Frarn;a: a Espanya tampoc i a Catalunya gairebé tampoc. I no se signen perque no hi ha confiarn;a. Per aixo, Jacques Santer té molta raó quan proposa el pacte per la confian\:a de l' ocupació. Si no hi ha confian\:a, no hi ha pacte i no hi ha inversió. La confian\:a només es demostra a nivell proxim, ambla proximitat de mercats reals com la regió metropolitana. Regions qui més ha insistit perque s' aprovessin. Un afront o una ironia del destí: Barcelona ha tirat endavant aquesta iniciativa -jo vaig anar el dia 14 de juny a Roma amb el Sr. Prodi i el Sr. Santer per presentar, amb el Sr. Ferrer Salat, que aleshores era president del Consell Economic i Social, el programa de pactes territorials europeus-, i, tanmateix, el Pacte Industrial Metropolita de l' area de Barcelona no ha estat tingut en compte pel Govern espanyol. Esperem, pero, que es tracti d'un error i que el tirarem endavant tant sí com no. Pel que fa a l'habitatge, hi ha projectes i hi ha resultats. Les vores deis cinturons, la prolongació de la Diagonal, el front marítim, Sant Andreu-Sagrera i la promoció de la immobiliaria Hines a Diagonal-Mar. La continultat de la rehabilitació de la Ciutat Vella, el camí iniciat amb fon;a a l'Eixample i al Poble Sec i la modificació de la qualificació urbanística del Poblenou, on les antigues naus industrials podran tenir tres usos, industrial, residencial i mixt; sera la primera vegada que fem una qualificació de barreja; aixo vol dir que anirem endavant. I aquest any s'ha venut l'últim pis de la Vila Olímpica. Si bé no vam aconseguir en aquell moment que una Vila Olímpica de gran nivell, que no impliqués una subvenció estatal molt gran, anés acompanyada d'una oferta d'habitatges assequibles, ara ho estem fent. L' objectiu que ens vam marcar l' estem complint, tot i que molt lentament. Dones bé, cosa curiosa, el Pacte Industrial Metropolita de Barcelona no ha entrat a la llista que el Govern espanyol ha enviat a Brussel ·les per tal que sigui considerat entre els pactes territorials que la propia Unió Europea ha creat, pactes que ha estat el Comite de les Torno a dir: la solució és que ens deixin fer, perque nosaltres hem demostrat que a la Ciutat Vella sabem transformar un barrí amb moltes dificultats, i perque a 30 31 �Barcelona no es pot construir habitatge protegit segons la llei general. La llei general es basa en les cessions de sol urbanitzable, i aixo permet que l'habitatge surti a preu més baix, perque en els plans parcials els propietaris estan obligats a donar un 10% al sector públic. Aixo a Barcelona no passa perque no hi ha un pam quadrat de sol urbanitzable si no enderroquem un edifici, i per tant hem de comprar la casa i a més indemnitzar-ne els ocupants. Ho he dit mil ve$ades i ho repeteixo, la llei no esta pensada per aixo. Es com si la llei no contemplés una ciutat on no hi ha sol urbanitzable i només hi ha sol urba. I a més, sol urba constru'it els segles XVIII i XIX i, per tant, molt degradat i que s'ha de refer. Es tracta que ens ho deixin fer, que calculin el que correspondria a Barcelona, que ens diguin, "vostes tenen tants habitants i tants problemes i per tant haurien de fer tants habitatges assequibles o de protecció oficial", i que ens diguin que la suma de tot aixo són tants diners; aleshores nosaltres ho gestionarem. Hi ha altres qüestions, de qualitat de vida i de polemica ciutadana, que volia comentar, pero em temo que no em quedara temps. Tot i així, en parlaré breument. Hi ha problemes de soroll, de pol ·lució, en el terreny de la desigualtat, en el terreny de l'habitatge, hi ha el fenomen "okupa", hi ha problemes en el terreny de la eficacia de la conducció del transit. 1 hi ha algunes coses concretes que no vull obviar. La bandera. S'ha aprovat per unanimitat i consens, que és com s'han de fer les coses. Una ciutat madura és la que sap que una guerra de banderes no s'ha de fer. Ens ha costat una mica pero al final ho hem aconseguit. Jo vaig enviar una carta a cadascun dels presidents i secretaris generals dels partits que estan representats a l'Ajuntament, de la majoria i de l'oposició, per agrairlos que hagin tingut la saviesa d'entendre que aquest no és un país que es baralla perles banderes. És un assumpte que va comern;ar l' any 1991 i ara s' ha tancat. De vegades, quan aquestes capses de Pandora s' obren, després costa tancar-les. Passem al transport públic. No ha estat l'any de la Línia 2. La Línia 2 s'hauria d'haver acabat l'any 1995, segons el conveni que va signar Merce Sala. No ha estat així, i ja sabem que un tros d' aquella línia va saltar pel camí amb l' argument que hi havi a uns al tres projectes més importants. Jo m'ho vaig creure, ens ho vam creure, i vam renunciar-hi. Pero aixo no vol dir que Montju'ic es quedi sense accés, quan cada vegada el necessita més. Perque cada vegada hi ha més gent que hi va i que vol anar-hi, i més si hi és l'Espanyol, i més amb els visitants que té i tindra el MNAC. Les Rondes. A les Rondes hem decidit restringir el transit, en part perque ens havíem equivocat. Igual que es va fer en el túnel de Vallvidrera, on des del primer dia es van prohibir els camions de més de 20 tones, hauríem d'haver actuat en la mateixa direcció. Pero no hi vam pensar, no vam preveure que els camions que passaven per la B-30 o per les seves cal<;ades laterals i que pesen 30, 40; 50 tones, poguessin venir a Barcelona i passar per les Rondes per no pagar els peatges o haver-se d'aturar en els semafors. 1 efectiva- 32 33 �ment, ho han fet i hem hagut de prendre una decisió costosa desviant els camions que no haurien d'haver entrat mai. Movilma. Irregularitats, n'hi ha hagut i s'han corregit. Ara a ningú se li acudira tomar-ho a fer. Jo sé que a totes les administracions es fa i que es pot mirar amb més o menys comprensió; ho fan a fi de bé, perque una escola s'ha d'acabar a temps o perque un aparcament fa falta. Pero bé, ens ha tocat corregir perque de vegades aquestes qüestions es converteixen en temes de pública curiositat i no hi ha més remei que reconeixer que, efecti vament, allü és irregular i no s'ha de fer. Jo us ben asseguro que ara l' Ajuntament de Barcelona s'hi mirara molt abans de cometre la més mínima irregularitat, pero probablement moltes administracions encara tardaran algun temps a corregir-ho. hem de dir clarament que hem d' abaixar el rebut si podem, pero no hem d'enganyar ningú. Els impostos no són impostos; el que recullen és un cost més real que no pas el que alguns anomenen preu de l' aigua. Quin és el preu de l' aigua? El cost de la distribució? Suposem que sí; pero en el fons també hi ha una part important de la captació d'una concessió pública de l'Estat. Aquest sí que és un aspecte una mica virtual. En canvi, el canon de sanejament, el de clavegueram i fins i tot el de tractament de residus de l' area metropolitana, equivalen a una ecotaxa. Aquesta és exactament l' ecotaxa que anem buscant. Si volem més verd i hem de ser més progressistes i més ecologistes, l'hem de posar. Ara hem d'aconseguir que els preus no s'apugin com ha passat desgraciadament aquest any, perque fóra una flaquesa davant la companyia. Se'ls ha apujat el preu més enlla del que l'Entitat Metropolitana havia demanat; ho hem recorregut perque estem en contra que s' apugin els preus. Les responsabilitats polítiques, ja ho vaig dir aquí una vegada, estan molt repartide estan enormement repartides. És un problema dint:re del nostre partit era un problema dintre del nostre partit; jo cree que l'hem assumit, l'hem assumit internament. Probablement hauríem d'haver vist que un tema d' aquest calibre i mesura es podía convertir en font de sospita, encara que darrera d'aquesta sospita només hi hagués una il·lusió d'existencia d'un malversament o d'alguna corrupció, que no ha existit. Per tant, políticament ha estat un error, una imprudencia de la qual jo em faig responsable primer, perque cree que em toca fer-me'n. La cosa és molt escandalosa, perque hi ha altres ciutats que efectivament paguen molt menys, pero que no tenen aigua, com és el cas de Sevilla. Barcelona, per exemple, paga 250 ptes/metre cúbic, tot inclos; dones alla potser paguen 100 ptes, pero no tenen aigua. Aixo és pitjor pera ells, que no tenen aigua i han de fer un esfon; per tenir-ne. I per aconseguir-ho, han de buscar finarn;ament i, per tant, apujar els preus; alfa sí que s'apujaran. Rebut de l'aigua. En el rebut de l'aigua ens vam equivocar les administracions. Ens hem equivocat perque I una altra cosa que també m'escandalitza. Hi ha una entitat financera -que no diré quina és- que ha creat un 34 35 �impres en que diu, "Dipositi aquí la quantia del preu pero no els impostas; els impostas dipositi'ls al compte corrent de tal associació", que és la que esta animant la campanya contra el rebut de l' aigua. Aixo és un principi de falta d' autoritat que no es pot admetre i un error molt gran. Residus. Anem bé perque el programa metropolita s'ha aprovat i no ens passara com amb el rebut de l' aigua. Si no hagués estat així, hauríem pogut arribar a una situació falsa com la que tenim amb l' aigua. Seguretat. També anem bé. No anem bé, pero, en la seguretat turística. Ho hem de dir amb la boca petita i sense que se n'assabentin els mitjans de comunicació, perque si aixo se'ns escapa, podem sortir-hi perdent. A Los Angeles Times de la setmana passada sortia una carta queixant-se de la inseguretat a Barcelona i jo l'he enviat al Govemador Civil perque aquesta és una qüestió que ens preocupa. Política a Espanya i a Catalunya Fet el balan9 del 1996 a la ciutat, anirem una mica pels temes més polítics i també us parlaré de quins són els projectes d' aquesta ciutat. Parlarem, dones, de futur. prudent que estaran governant i potser ara encara els falta temps; esperem que acabin l' any, o un any i una mica més, i veurem. Per que die un any i una mica més? Dones perque el finarn;ament autonomic ha caigut en aquest moment, la LOFCA ha ven9ut el seu termini de cinc anys i hem tornat a la situació de discutir sobre el paper de l'Estat de les autonomies, sobre si en aquest país s'ha de fer igual per a tates les autonomies o només per a algunes. Nosaltres, com som catalans, ho entenem; els altres ho entenen menys o bé reaccionen, des del meu punt de vista, malament. Perque no se n'adonen que en tot aixo a Catalunya hi ha una base diferencial real. Ara bé, el que cree que no és bo és que aquesta discussió es repeteixi de manera tan imponent que tot cedeixi davant aquest debat. A última hora, es tracta de saber qui fa que i quins costos suposa. Nosaltres continuem dient, com diu el Tractat de la Unió Europea, que les coses s'han de fer com més a prop de la gent millar. Ens estalviaríem molts problemes de sentiments si aquesta guerra la fem sota la bandera de la subsidiarietat i la proximitat, perque és una bandera que val igual per a tothom. Ha pujat la dreta a Espanya, coma Fran9a una mica abans. Aquest és un fet polític que a mi, en certa manera, no em tocaría comentar, perque la dreta potser tornara a baixar i fins i tot sembla que a Espanya ja baixa una mica, pero és una qüestió que ens afecta. I que n' hem de dir des de la ciutat de Barcelona? Només hem de dir que els donem un any, perque ja fara un temps Si la fem amb la llengua, no ens en sortirem, i amb els símbols, tampoc. Com deia fa molt poc Narcís Comadira parlant de Joan Coromines, la llengua propia de Catalunya, segons l'Estatut i segons la realitat, és el catala, i el castella és la llengua propia de molts catalans pero no de tot el territori de Catalunya. 36 37 �El dia que el castella sigui utilitzat a Catalunya d'una manera específicament propia, aquell dia, el castella sera una llengua territorial de Catalunya. Pero fins ara no ha estat així, o no ha estat del tot així. Jo potser contestaria a Comadira que si bé aixo no s'ha codificat, sí que s'ha fet. Hi ha una literatura catalana en castella molt important, i ell diu que si utilitzessin més el "Coromines", aquests escriptors probablement arribarien a produir un castella com a llengua propia de Catalunya, amb modismes catalans, una influencia que ja tenim. Nosaltres hem de fer aquesta guerra, per dir-ho d'alguna manera, de la propietat i la singularitat, pero no l'hem d'estendre a aquelles coses que no són propiament materia de singularitat. En la llengua, sí, en cultura, també, en el dret civil, també, i en moltes altres coses de sentiment. Pero en la despesa, no. En el terreny de les competencies, qui li pot negar al Sr. Bono de CastellaLa Manxa que reclami la transferencia de l' educació o la sanitat? Per que no pot fer-ho? Hi ha una diferencia de ritmes. Nosaltres ja vam tenir un Estatut durant la República, nosaltres vam comern;ar abans i ja en sabem una mica més. Pero a part d' aixo, no hi ha més fet diferencial en aquesta qüestió. I que li toca fer a l' esquerra? Ara som nosaltres els que hem de fer un pas rné . Ara ja no tenirn 1'excu a que de de 1 e guerra no podem fer egons que perque la dreta aixecara en armes -i perdoni el Capita General, pero no em refereixo a les anne com a tal . Si aquesta excusa ja no hi é !'esquerra catalana hauria de fer un pas més. Jo no sóc independentista com la Pilar Rahola, pero un pas més sí que el podem fer. Aquesta és la situació en que estem. Aquí, a Catalunya, com s'ha creat un pacte de dreta, s'ha aixecat una expectativa impressionant, potser excessiva. Exce siva perque per respondre calen fets i no paraules ni fórmule . Si anem donant fórmule per sati fer aquesta curio itat, e gotara l 'expectativa. D'altra banda, a Espanya s'acaba l'any amb bons símptomes des del punt de vista d'alguns escandols. I deixeu-m'ho dir perque aixo també ens afecta -al cap i a la fi, tots obrim cada dia el diari. Filesa, Gal, Banesto, tots aquests ca os van a judici aquest any. És la millor notícia del final del 1996: que el 1997 sera l'any que aquest casos es veuran i per tant es jutjaran i se sentenciaran. Per que ho die, tot aixo? Ho die perque, finalment, amb l'ascens de la dreta s'ha produ!t un fet molt important, que jo cree que l' alcalde de Barcelona i els barcelonins han de constatar perque els afecta: la dreta espanyola, que ha estat sempre la que menys simpatía ha tingut pels sistemes de descentralització i la que més recanc;a hi ha tingut, ara no té aquesta recanc;a, o si més no, diu que no la té. A Barcelona s'han mort dues persones durant el fred. N osaltres tenim una campanya contra el fred i quan baixen les temperatures per sota dels O graus anem a buscar les persones que viuen al carrer, pero se n 'han mort dues. L'Eulalia Vintró i jo, juntament amb la Carme San 38 39 Si em permeteu faré una comparació, en e que hi veieu frivolitat, que no hi és perque hi ha morts entre mig. �Miguel, hem estat seguint aquest assumpte, i fins avui no hem conegut quines han pogut ser les causes de la mort. I les dades encara són insuficients des del punt de vista medie per dir amb total certesa si han mort de fred; sembla que un cas té un motiu cardiovascular i l' altre és una pneumonia. Per que us ho die, aixo? Perque no anem bé. No pot ser que tardem quinze dies a saber de que s'ha mort una persona al carrer. El que nosaltres estem demanant és un país tranquil·litzat, on els grans temes s'hagin jutjat i no s'hagi d'esperar tants anys mantenint el dubte respecte de persones que amb tota probabilitat -després s'ha de reconeixer tard- no tenien culpa. I d' altra banda, demanem la intel·ligencia per part dels polítics i les institucions per saber que hi ha coses que no haurien de fer. En política el més difícil no és fer, sinó deixar de fer. Ja ho he explicat moltes vegades, i ho he explicat a Felipe González i n'he parlat amb Aznar: hi ha coses que no és necessari que facin perque ja les fa la realitat sola, les fa la societat, les fan els ajuntaments i les fan les autonomies moltes vegades, i no s'han d'entossudir a voler-ho resoldre perque es resoldra millor si no s'hi fiquen. S'ha de decidir que hi hagi sistemes de solució més autonoms. Reflexionar sobre les regles del joc I aquí és on jo vaig, perque penso que tinc la possibilitat, i gairebé <liria l' obligació, de contribuir-hi com a persona que ha tingut el privilegi d' estar al front d'una ciutat com Barcelona durant tots aquest anys. Les regles de joc, no el joc, tomo a dir. He llegit en alguns diaris que es prepara una gran convenció política per a l'any 1998. No. El que jo estic proposant aquí, amb Catalunya Segle XXI, que és una entitat a la qual jo pertanyo i de la qual no sóc el president, i ho faig amb coneixement del meu partit perque sempre he explicat les coses que jo feia ... el que vol Catalunya Segle XXI, die, és convocar, juntament amb altres fundacions i grups de reflexió del mateix estil, un període llarg -tenim dos anys, 1997 i 1998- de reflexió sobre les regles del joc. No sobre les polítiques que s'han de fer, no sobre quina política economica o financera s'ha de seguir o sobre l'evolució d'impostos, perque són els partits els que han de parlar d' aixo. El que esta en qüestió és saber si la cultura política que tenim és la que convé, i sembla que no. Ja ho hem dit, hi ha hagut símptomes que han sortit en el curs de la xerrada d' aquesta nit, i altres que no han sortit pero que ja coneixeu. Sembla que la cultura política s' esta renovant, i que els poders formals no són tots els que hi ha, que n'hi ha uns altres que no són formals pero són poders, com el diner, com els mitjans de comunicació. I dir aixo no significa assenyalar ningú, perque ho sap tothom, ho sap fins i tot l' estudiant de segon de Dret Polític. En aquest context, ens trobem davant d'un escenari interessant, amb un horitzó sense cap elecció fins d' aquí a uns anys. En el marc d'aquesta tranquil·litat de país s'ha d'analitzar, no eljoc, pero sí les regles deljoc. Sembla que la societat de consum, la societat de benestar i la societat de la informació porten molt de 40 41 �bé, pero també comporten alguns mals. Porten, per exemple, que si consumim en excés tindrem un final ecologic molt perjudicial. I també sembla ser que la societat del benestar pot acabar no finan9ant les pensions i que no hi haura treball per a tothom perque els sistemes d'incentivació i distribució no són bons; i no perque no hi hagi aliments. El problema ara és que els aliments hi són i l' energia també, pero no arriben. I per tant es produeix un problema de comportament del sistema social. 1 en el camp de la societat de la informació estem igual. Estem en una situació en que tot és possible. La crisi que hi ha és una crisi d' ansietat i esperan9a. Ho estava parlant avui amb el president del Congrés Mundial de la Sida, que sembla que pot venir a Barcelona l' any 2000: ja sabem que hi ha malalties, i que de vegades produeixen terror i ansietat, i aixo passa no tant per l' amena9a real que representen sinó per la impressió que tenim que han de ser vencibles i seran ven9udes tardo d'hora. Les regles del joc economic i social han de canviar i per aixo hi ha varies solucions. Aquesta reflexió és la que tenim davant i no afecta el que entenem per les polítiques públiques, ni els plans estrategics, ni els pactes culturals, ni els congressos municipalistes, que són les coses que hauríem de fer i que estem fent els polítics. L'altre dia vaig estar parlant amb dotze nois de vint-idos anys i em preguntaven que podien fer, perque consideraven que ells no eren idealistes i que la nostra generació sí, i perque a més de no tenir coses per les quals lluitar, no tenien feina. Jo els vaig dir: "Vosaltres sí que teniu ideals, perque nosaltres feiem la revolució en un bar d'Horta o a casa dels amics i allo, tot i que era mitjanament hernie, moltes vegades no ho era. En canvi, una persona ara se' n pot anar al Zaire, perque el món li ha acostat fins a casa seva els problemes més llunyans, i aquesta persona té un idealisme i un realisme impressionants. 1 si busqueu feina, aneu a buscar-la alfa on n'hi ha, perque en aquests pai."sos n'hi ha; i si no, busqueu-la en la vostra ciutat, alla on cal, perque cal; poseu-vos d'empresaris de vosaltres mateixos, no espereu que vingui un empresari a donar-vos un salari, perque encara que salaris no n'hi ha sempre, el que sí hi ha són necessitats que tenen una demanda efectiva al darrere i de vegades s'han de saber suggerir". Un programa, d' altra banda, finan9at per empreses, perque les empreses no financen campanyes electorals d'un senyor determinat; les empreses volen saber que hi ha una cosa interessant i prestigiosa per a elles; aleshores s'hi impliquen. 1 estem trobant empreses que estan disposades a col-laborar, pero ha de quedar dar que es 42 43 Hem de donar un temps als polítics i als no polítics per reflexionar conjuntament sobre quines són les regles del joc de la política, quina és la relació de la política amb la societat, amb l' economia, amb els diners, amb els mitjans, amb els seus límits ecologics, socials i morals o informatics. Aquest és el nucli de la reflexió que Catalunya Segle XXI esta proposant a d' altres entitats de les mateixes característiques per elaborar un programa de dos anys. �tracta d'un esfor9, si no neutral, perque no hi ha res neutral en aquesta vida, sí obert a tothom. tot aixo cap pretensió de caracter personal o electoral, perque no hi és en absolut. Des del progressisme, molt bé, pero no només des del progressisme. Perque el progressisme, per comen9ar, és el primer que probablement esta en crisi. La idea que tot el progrés és bo, s'ha acabat. El progrés ens pot portar, per exemple, a la destrucció nuclear. No es pot dir que el progrés és una cosa garantida, i com no ho sabem, ens podem fer els progressistes pero hem d'admetre que algú de fora del progressisme ens digui, compte !, que segons com vagi aquest progrés aneu directament al precipici. L'Europa de les ciutats i les regions Per tant, aquesta convenció, o congrés, o procés, o com se n'hagi de dir, que Catalunya Segle XXI esta proposant de fer els propers dos anys, no es referira directament al terreny de la política i no té res a veure amb cap campanya electoral de ningú. L' altre objectiu important per a mi és la Cimera de les Regions d'Europa que es fara els propers 15 i 16 de maig a Amsterdam. De regions i ciutats. No és una sessió del Comite de les Regions, sinó una convocatoria als 190 presidents de la regions europees. Entre d' altres, al Sr. Pujol, el Sr. Luc van den Brande de Flandes i el Sr. Stoiber de Baviera, que sera un dels ponents. Un ponent de regió rica amb "fatiga fiscal", que die jo, i amb poca voluntat de mantenir la seva contribució perque considera que ja ha pagat massa. Si mireu les transferencies europees i qui paga i qui rep, veureu que tots els fons estructurals i tots els fons de cohesió s'acaben en que Alemanya paga, que les regions riques d' Alemanya paguen a les regions pobres d' Alemanya i Espanya. Quan s' acabi aquest curs, per la Merce, el dia abans o el dia després -aixo s'ha d'acabar de decidir-, quan s'acabi aquesta etapa de la governació de Barcelona, encara em quedara una cosa per fer: anar a Brussel ·les el mes de novembre a presidir l'última sessió del meu mandat com a president del Comite de Regions, un mandat que no penso escur9ar perque s' acaba el 31 de desembre. 1 quan hagi fet aixo, i us ho die perque cree que tinc l' obligació de fer-ho, probablement marxaré un temps. Marxaré perque vull reposar les meves idees i les meves lectures i les meves escriptures; són quinze anys d' anar rebent sensacions cada dia i molt poc temps per processar-les. Cree que convé un període de reflexió en algunes persones i jo en sóc una. Per tant, no veieu en 1 la Unió Monetaria? Vindra i fara un gran bé a Europa, jo n' estic conven9ut. Pero els ciutadans europeus volem saber, ja que d'alguna manera perdem la 44 45 Aixo és així, aixo és Europa. Es pot amagar, potser no s'hauria de dir, pero val més dir-ho perque ho saben els que paguen i se n'estan cansant, i hi ha una certa fatiga fiscal. La fatiga fiscal també hi és a Catalunya, no ens enganyem; no podem dir que sigui al País Base perque no paguen tant, pero hi és a Catalunya, i a Normandia i a Flandes i a Baviera. �moneda i perdem la proximitat del control de moltes decisions que s' aniran més lluny, si almenys to tes aquelles coses que podem fer millor nosaltres que no pas Brussel ·les ens les tomaran. Són els escocesas que volen més Europa i més Escocia i els catalans que volen més Europa i més Catalunya. · Aixo no és tan difícil d' entendre i aixo és el que pretenem que es discuteixi en la Cimera de les Regions. Regions i grans ciutats, perque també hi seran els setanta alcaldes de les ciutats europees de més de mig milió d'habitants. El Sr. Rutelli de Roma, el Sr. Soares de Lisboa, el Sr. Fernando Gomes d'Oporto -que sera l'altre ponent, perque ha d'haver-hi un ponent del Sud. La pretensió, dones, és fer una reunió, a Amsterdam, en la qual la gent pugui veure, per dir-ho així, aquella fotografia, tan important en aquestes ocasions, d'una Europa que no són només els quinze, sinó la seva Europa, el seu alcalde, el seu president regional. Una Europa més real. Una Europa que vol Europa i que la vol en canvi d' alguna cosa, i aquesta cosa és la subsidiarietat, la proximitat. Europa ha de declarar coma principi propi que la proximitat és bona. Aixo ara esta declarat en el preambul del Tractat, pero no en l' articulat. Comite Olímpic Internacional, el president de la Oeneralitat, l' exvicepresident del Govem, N arcís Serra, en Pere Duran i en Joan Clos i jo, i els vam explicar el nostre projecte per al 2004. Alguns d'ells ja el coneixien personalment: el president de la Generalitat, perque jo li ho havia explicat en el seu despatx en una reunió que varem tenir unes setmanes abans, i el director general de la UNESCO, perque vaig anar a París a explicar-l'hi. 1 us he de dir que la idea ha estat rebuda positivament. La idea és que l'any 2004, coincidint amb els 75 anys de l'Expo ició Universal, a Barcelona es reunira el primer Forum Universal de les Cultures. És a dir que les cultures del món s'aplegaran a Barcelona sota el patrocini de la UNESCO. La cultura de la pau és en aquest moment un objectiu, un lema de la UNESCO, i aquest organisme veura probablement amb bons ulls la iniciativa. No ho sabrem del cert, pero, fins a l' octubre. Perque a !'octubre la conferencia general de la UNESCO debatra la proposta. El dia de Sant Esteve ens vam reunir informalment el director general de la UNESCO, el president del Haura de ser, en tot cas, un fürum en un sentit molt ampli, que abasti des de la tecnología i la ciencia fins a l'art i l'ecumenisme o l'interconfessionalisme. El subtítol d' aquest fürum, que l' Enrie Truñó i el Sr. Vidal Beneyto per compte de la UNESCO estan preparant des de fa unes setmanes amb un grup de persones per desenvolupar el projecte ... el subtítol, die, seria, en la versió més emfatica, "les nacions, les regions, les ciutats, les arts, les ciencies, les religions, declaren la Pau", o en una opció menys retorica, "busquen les condicions per a la Pau". 46 47 Barcelona 2004 1 anem per l' altra cosa important que us volia dir: el 2004. �Barcelona 2004 vol dir també un esdeveniment físic, en el qual hi haura una presencia de les nacions, de les regions europees, de les ideologies, de les creences, exposant-se, debatent pacíficament, per dir-ho així, les seves diferencies. És un gran projecte, és un projecte difícil. Pero és un projecte a l' al9ada de les possibilitats de Barcelona avui. No die de la Barcelona de fa deu anys ni de la Barcelona del 2006. La Barcelona d'avui pot demanar-ho. I se'ns pren seriosament. A l' octubre sabrem si definitivament la UNESCO ho aprova o no. I no vull dir que si aixo no es converteix en un esdeveniment aprovat per la UNESCO no es pugui fer, pero creiem que és important obtenir aquesta benedicció. Si aquest és !'alcalde exterior, Barcelona té un alcalde interior, que és Joan Clos, que en aquest moment porta la maquinaria del' Ajuntament. La porta amb ma ferma des de fa ja molt temps, i no estic descobrint cap cosa nova. I té un equip amb tres grans tinents d'alcalde, encara qu~ no m e tendré a fer elogis a per ones que són pre ents. Es un equip que, tot i la seva complexitat i la seva diversitat de dirigents, esta funcionant enormement bé; "la nave va", com diríem ara. La base és molt considerable. Per tant, ara és el moment d'intentar el canvi. D'aquí a nou mesos portaré quinze anys a l' Alcaldía i trenta a l' Ajuntament, perque jo sóc funcionari -ara excedent- des de l'any 1965. Espero que aquest any tindrem la Llei, la Carta. Espero també que aconseguirem un objectiu raonable de futur per organitzar les nostres energies, que ho necessitem. El relleu a l 'Alcaldía Aquestes són basicament les coses de les quals us volia parlar. Deixeu-me afegir, pero, uns comentaris per acabar. Nosaltres tenim un sistema en el qual !'alcalde és un ambaixador, és un venedor de la ciutat, és un instigador, tot i que mira de no perdre mai el contacte amb la base del sistema. Per exemple, jo vaig a veure els "okupes", encara que no us ho expliqui massa, pero ho faig; vaig a viure als barris i ho continuaré fent fins al final. I espero, i en aixo sóc una mica més prudent, que a Europa sigui possible que la subsidiarietat avanci; el mes de juny ho sabrem a Amsterdam (no cree que els anglesos aconsegueixin retardar-ho fins al' octubre, i em refereixo als laboristes, per poder ser presents en la definició del nou Tractat de la Unió). Ho sabrem quan s' a pro vi Maastricht-2. Sabrem si es fa la Unió Monetaria, i si s'han posat els pilars pera l'ampliació i per a la reforma institucional. I aleshores haurem de reconeixer, com de fet ja sabem ara, que cal explicar-se millor des de Brussel ·les, que cal més pedagogía i més publicitat i més deficit democratic ven9ut; que cal tenir la generositat de saber que la base del sistema vol més poder i més participació, que se li ha de donar. 48 49 Barcelona, i diría que només Barcelona, esta preparada per a un relleu sense traumes. La ciutat esta en el millor moment. Hem desenvolupat una cosa molt efectiva, i ara ho podem dir perque tothom ho sap, com és tenir una Alcaldía "exterior" i una Alcaldía "interior". �Ofereixo al Govern catala un acord important; seriosament, en nom de Barcelona. Més autoritat i una mica de reconeixement. No ens fa res donar un immoble o un palau pero volem reconeixement, és a dir, que no es faci d' amagat, que no sigui vergonyant. Barcelona ho ha pagat, els ciutadans ho han pagat amb els seus impostos i per tant s'ha de tenir reconeixement. Reconeixement vol dir col·laboració, col·laboració que és fücil de trobar quan hi ha generositat. I demanem ambició. Volem entrar en una fase en la qual, si fins ara hem anat molt bé, tinguem motius per dir que d'aquí a deu anys continuarem anant molt bé. Sabem que la ciutat s'hi juga molt. Oferim aquest acord també al Govern espanyol. El Govern espanyol hité molt a guanyar, perque si és capa9 d' entomar el tema de les grans ciutats, i en particular els temes de Barcelona, haura demostrat que no és un Govern dominat pel finarn;ament autonomic i, des del punt de vista més estrictament economic, per la liberalització o la privatització. Ha de demostrar que és alguna cosa més que aixo, que és una cosa més que el pacte que l'aguanta i que el dogma que el sustenta interiorment, la privatització. Que és capa9 de governar. Si entén Barcelona, ho sera. Pero ha de fer-ho aviat perque en poc temps, el mes de mar9, haura passat un any. Nosaltres ens oferim amb tota franquesa. No hi ha vel-le'itat de cap mena, i menys per part d'un alcalde que diu que se'n va. I que no es pensa tornar a presentar i que no busca cap mena de reconeixement. 50 Volem la Barcelona de riu a riu. Volem reivindicar el passat amb la Mina i el futur amb el Congost i el Besos, la nova frontera que tenim. Ho podem fer. Fa dotze anys, quan vaig anunciar que un día aniríem caminant en vint-i-cinc minuts des de la Sagrada Família fins al mar, malta gent va riure. I aixo es va fer. Ara us die que d'aquí a vuit anys anirem al Llobregat i al Besos el cap de setmana a gaudir en un entorn de lleure i de natura. I us die que el TGV arribara a la Sagrera - ja ho van dir Chirac i Aznar i van dir-ho González i Mitterrand, no és que ho digui jo-, que estara en marxa la connexió fins a l'aeroport i que l' aeroport tindra tres pistes i que Barcelona sera la Porta del Sud d'Europa. La diferencia és que en aquell moment, quan jo deia tot aixo, estava tot escrit, tot dibuixat, perque havíem tingut quaranta anys per pensar-hi. No ho sabíem, pero el més difícil estava fet. Ara no. Ara ho estem dibuixant. Tenim molt dibuixat -el llapis de l' Acebillo és incansable-, pero ara hem de pensar i fer alhora. Aquest és el repte que nosaltres tenim. Tenim un calendari guanyador. L' any 1997 tenim uns grans congressos, el 1998 també i el 1999 tindrem el congrés de IULA i de Metropolis, les organitzacions que agrupen totes les ciutats i arees metropolitanes del món. Mirarem que sigui possible que el 1999 a Barcelona neixin les Ciutats Unides; les Ciutats Unides d' acord amb les Nacions Unides. Tenim un calendari guanyador i el seguirem. La ciutat segur que el seguira. A mi em toca llan9ar-lo i aquest és 51 �l'any crucial. Jo hi dedicaré tot el meu esfor9 sense perdre, com he dit, contacte amb el dia a dia, amb el present i amb la ciutat. ,, Index onomastic Moltes gracies. ..: 52 Acebillo, Josep Antoni, 51 Aznar, José M., 40, 51 Basáñez, Josep Manuel, 24 Blanch,Joan, 15 Bono, José, 38 Brande, Luc van der, 45 Busquets, Joan, 16 Capmany, M. Aurelia, 21 Chirac, Jacques, 51 Clos, Joan, 47, 49 Comadira, Narcís, 37, 38 Companys, Lluís, 21 Coromines, Joan, 37 Delors, Jacques, 21 Duran, Pere, 4 7 Ferrer Salat, Caries, 31 Gil de Biedma, Jaime, 19 53 �Col·lecció Alcaldia Gomes, Femando, 46 González, Felipe, 40, 51 Grant, James P., 20 Havel, Vaclav, 19 Kelly, Ellsworth, 17 Mitterrand, Frarn;:ois, 19, 51 Oller, Josep Lluís, 24 Pla, Josep, 24 Prodi, Romano, 31 Puigserver, Fabia, 21 Pujol, Jordi, 45 Rahola, Pilar, 39 Roig, Montserrat, 21 Rutelli, Francesco, 46 Sala, Merce, 19, 32 San Miguel, Carme, 26, 39 Santer, Jacques, 30, 31 Serra N arcís, 47 Serra Martí, Josep M., 19, 21 Serratosa, Albert, 29 Soares, Joao, 46 Stoiber, Edmund, 45 Tierno Galván, Enrique, 15 Trias Fargas, Ramon, 19 Truñó, Enrie, 4 7 Vidal Beneyto, José, 4 7 Vintró, Eulalia, 20, 39 l. L'estat de la ciutat, 1983-1990 2. La ciutat i els Comtes de Barcelona 3. Balan9 de l'any 1991. L'estat de la ciutat 4. Ciutats per Europa. Discursos de Josef Hofmann, Pasqual Maragall i J acques Delors 5. Balan9 de l' any 1992. L' estat de la ciutat 6. Declaració Rio-Barcelona, 1992. 7. Balan9 de l'any 1993. L'estat de la ciutat 8. Balan9 de l'any 1994. L'estat de la ciutat 9. Balan9 de l'any 1995. L'estat de la ciutat. Barcelona i el repte europeu 10. Balan9 de l'any 1996. L'estat de la ciutat 54 55 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1996 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-01-09 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Europa Description An account of the resource Conferència que repassa l'actuació municipal de l'any 1996 i és la última de Maragall com a alcalde. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1513/19970204d_00754.pdf 334cc6e593cc0cb87e87a70f80ce1a69 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Relacions Internacionals Plaça Sant Jaume 2 08002 Barcelona Telèfons 402 74 45 / 402 78 82 402 73 05 Fax 402 74 53 / 402 78 77 402 73 08 SPEECH BY PASQUAL MARAGALL MAYOR OF BARCELONA PUBLIC SESSION ON "URBAN EVOLUTION: CITIES OF THE FUTURE" DAVOS 4th of February 199- �LADIES AND GENTLEMEN, FELLOW PANELISTS, IT IS A GREAT HONOUR TO BE ABLE TO PARTICIPATE IN THIS FORUM TO DEBATE ON TOPICS OF SUCH CURRENT IMPORTANCE AS THE TRANSFORMATIONS TAKING PLACE IN OUR CITIES THROUGH THE NEW INFORMATION TECHNOLOGIES. OVER THE LAST FEW YEARS I HAVE BEEN PRIVILEGED TO PARTICIPATE IN SOME OF THE PRINCIPAL FORUMS OF DEBATE - THE HIGH LEVEL GROUP OF INFORMATION SOCIETY (BANGEMANN COMMISSION) AND THE FORUM INFORMATION SOCIETY, BOTH PROMOTED BY THE EUROPEAN UNION - WHERE THE EUROPEAN GUIDELINES ON INFORMATION SOCIETY HAVE BEEN ELABORATED. DURING THE COURSE OF THE COMMISSION'S WORK, WE MET WITH THE U.S. COMMITTEE CREATED BY VICE- PRESIDENT AL GORE, INSPIRED BY THE CONCEPT OF THE INFORMATION HIGHWAYS AND WAS DEVELOPED INTO SOMETHING MORE SPECIFIC: THE INFORMATION SOCIETY. �THE COMMITTEE OF THE REGIONS, A BODY OF THE EUROPEAN UNION 1 HAVE PRESIDED SINCE MARCH 1996, ALSO PARTICIPATES BY BRINGING THIS ISSUE CLOSER TO THE CITIZENS, WHO ARE UNQUESTIONABLY THE CHIEF ARCHITECTS OF THIS TECHNOLOGICAL REVOLUTION ALONGSIDE THEIR MOST IMMEDIATE REPRESENTATIVES, THE LOCAL AND REGIONAL GOVERNMENTS. BOTH IN AMERICA AS WELL AS IN EUROPE, THE GLOBALISATION OF THE ECONOMY, SUSTAINABLE ECONOMIC GROWTH AND THE EMERGENT INFORMATION SOCIETY, bONSTITUTE THE NEW REALITIES REQUIRING AN ENORMOUS CAPACITY FOR ADAPTATION AND REACTION BY THE CITIES. THE CITY'S NEW MODEL OF ECONOMIC DEVELOPMENT, MEANS TURNING AROUND THE RELATION, A CURRENTLY NEGATIVE FACTOR, BETWEEN ENVIRONMENTAL QUALITY OF LIFE ON THE ONE HAND AND ECONOMIC PROSPERITY ON THE OTHER. 1T IS VITAL TO OPT FOR A SUSTAINABLE ECONOMIC GROWTH WHICH MAY CONTRIBUTE TO INCREASING EMPLOYMENT THEREBY REDUCING ENERGY CONSUMPTION AND AS A CONSEQUENCE NATURAL RESOURCES. , THE USE OF CLEAN TECHNOLOGIES WILL BE THE KEY TO OUR FUTURE. �SOCIETY THEREFORE INFORMATION THE REPRESENTS A MAJOR CHANGE OF DIRECTION FOR THE WORLD OF TODAY AND SERVES AS A FUNDAMENTAL NUCLEUS FOR THE MODEL OF DEVELOPMENT OF THE 21ST CENTURY. IT ALSO PROVIDES THE POSSIBILITY OF RESPONDING TO COMMUNICATION NEEDS: NEW SOCIETIES NETWORKS, GENERALISED ACCESS TO SCIENTIFIC TELEWORK DATABASES, LEISURE AND IMPLEMENTATION,... WE THEREFORE CONFIRM THAT GIANT STEPS ARE BEING MADE TO CONSTRUCT THE INFORMATION SOCIETY FROM THE POST-INDUSTRIAL REVOLUTION. THE ROLE OF EUROPE IN . THE FUTURE (AS COMMISSIONER MARTIN BANGEMANN INTUITIVELY REMARKED) DEPENDS TO A LARGE EXTENT ON HOW IT POSITIONS ITSELF IN THE FIELD OF IT IS IMPORTANT FOR TELECOMMUNICATIONS. EUROPE'S VERY DEVELOPMENT FOR US TO BE CAPABLE OF SHARING 11-HE KNOWLEDGE AND EXPERIENCE ACQUIRED EY OTHER CITIES AND REGIONS WHO HAVE MADE MORE PROGRESS IN THIS AREA. 3 �IN BARCELONA, AFTER THË OLYMPIC GAMES WHICH CONSTITUTED A MOMENT OF INFLEXION FOR THE CITY'S TRANSFORMATION, WE BEGAN TO INCORPORATE OURSELVES INTO NEW TECHNOLOGICAL CHALLENGES WHICH ARE NOW CHANGING THE HABITS OF TODAYS SOCIETY. IN THE RACE TOWARDS CITIZEN DIGITALISATION, WITH THE PARTICIPATION OF INSTITUTIONS AND ENTERPRISES, THE CITY HAS MADE A STRONG BID IN THIS DIRECTION. PROOF OF THIS ARE THE EXCELLENT PROJECTS RECENTLY PRESENTED IN THE CHALLENGE LAUNCHED BY THE CITY OF STOCKHOLM WHERE AWARDS WERE GIVEN TO "CAMPUS VIRTUAL VIA INFOVIA" OF THE OPEN UNIVERSITY OF CATALONIA OR "TELEMATIC CITIZEN SERVICES" BY THE 010 MUNICIPAL INFORMATION SERVICE, BOTH CONSTITUTING THE MOST PROGRESSIVE EUROPEAN EXPERIENCES IN THESE AREAS. ONE OF THE INSTRUMENTS BARCELONA HAS ENDOWED ITSELF WITH, IN ORDER TO MEASURE-UP TO COMPETING IN THIS NEW MILLENNIUM, IS THE STRATEGIC PLAN, A TOOL OF CONSENSUS WHICH GATHERS TOGETHER ALL THE ECONOMIC AND SOCIAL AGENTS ACTING IN OUR CITY. 4 �IN THE FIELD OF TELECOMMUNICATIONS, INFORMATION AND COMMUNICATION TECHNOLOGIES, THE STRATEGIC PLAN HAS BEEN STRUCTURED ALONG FIVE LINES OF ACTION: INFRASTRUCTURES. APPLYING THE NORMATIVE CAPACITY OF LOCAL ADMINISTRATION IN ORDER TO REDUCE THE ENVIRONMENTAL IMPACT AND COSTS OF THE CONSTRUCTION OF TELECOMMUNICATION NETWORKS. NETWORKS. IN THE MEASURE THAT THE TELECOMMUNICATION NETWORKS MAKE THE EXCHANGE, ACCESS AND USE OF INFORMATION POSSIBLE FOR THEIR USERS, THEY ARE ALSO AN INDISPENSABLE MEANS TO INCREASE PRODUCTIVITY, EFFICIENCY AND QUALITY IN DIFFERENT SERVICES AND PUBLIC LEVELS INTERVENING IN THE CITY. IT IS THEREFORE ADVISABLE TO PROMOTE AND CREATE SHARED AND SPECIALISED NETWORKS FOR HOSPITALS, SCHOOLS, UNIVERSITIES AND THE ADMINISTRATION ITSELF. FOR THE CONSTRUCTION OF THESE NETWORKS WE SHOULD LIKE TO HAVE OUR OWN PARTICULAR MEANS, WITH OPERATOR S RVICES AND WITH MIXED SYSTEMS. �SERVICES. THE APPLICATIONS AT THE DISPOSAL OF THE CITIZEN VIA THE NETWORK, ARE ESSENTIAL ELEMENTS WHICH WILL INFLUENCE THE USE OF THE INFORMATION TECHNOLOGIES AND COMMUNICATIONS. THESE SERVICES SHOULD BE OF THE HIGHEST QUALITY IN ORDER TO GUARANTEE COPING WITH A HIGH DEMAND TO KEEP THE COST OF SUPPLY TO A LOW. THE USER'S ACCESS TO DIFFERENT SERVICES SHOULD BE EASY AND UNIVERSAL IMPLYING THAT IT MUST NOT BE SUBJECT TO ANY MONOPOLY, BARCELONA OPTS FOR ADVANCED TERTIARY SERVICES, DEVELOPING THOSE OF TELESHOPPING, TELECONFERENCING, TELETRAINING, TELETRAFFIC, TELEWORKING AND TELEMEDICINE, AMONGST OTHERS CONTENTS. THESE ARE THE ESSENCE OF THE INFORMATION BASE. ADMINISTRATIONS AND SPECIALISED COMPANIES ARE AS SUCH THE PRINCIPAL SUPPLIERS OF THESE CONTENTS. OUR PRIORITY MUST BE TO STRENGTHEN THE CONTENTS INDUSTRY AND PROMOTE A NEW INDUSTRIAL SECTOR DERIVED FROM INTERACTIVITY. 6 �SOCIETY. THE SUPPLY AND GENERALISATION OF THE USE OF NEW TECHNOLOGIES WILL PRODUCE AN UNAVOIDABLE IMPACT ON SOCIETY: DAILY HABITS, WORK RELATIONS, PERSONAL RELATIONS, ETC...WE BELIEVE THAT IT IS OUR OBLIGATION TO EQUIP THE CITIZEN-USER WITH AID 1AND SELF-PROTECTION MECHAN ISMS. THE REALISATION OF NUMEROUS PROJECTS IN COLLABORATION WITH THE EUROPEAN COMMISSION ON THEMES OF PUEILIC ADMINISTRATION (INFORMATION AND CITIZEN SERVICES), MOBILITY AND TRAFFIC MANAGEMENT, PUBLIC HEALTH AND TELEMATICS FOR SMEs, HAVE MADE BARCELONA A EUROPEAN REFERENCE POINT (s'annexen resums deis projectes). I AM PROFOUNDLY CONVINCED THAT THE EVOLUTION OF THE EUROPEAN CITY UNQUESTIONABLY LEADS TO A TECHNOLOGICAL REVOLUTION. POLITICAL LEADERS SHOULD BE ATTENTIVE IN GUARANTEEING THAT THIS CHANGE RESPECTS SUSTAINABLE DEVELOPMENT AND CITIZEN RIGHTS. 7 �THE STRATEGY OF LEADERSHIP AND COMPLICITY OF THE LAST FEW YEARS HAS BEEN THE KEY TO THE BARCELONA MODEL, WHICH HAS CONSOLIDATED INTERNATIONAL RECOGNITION FOR ITS URBAN POLICY. AT THIS MOMENT IN TIME WE ARE THE CENTRE OF A EURO-REGION WITH A POPULATION OF 16 MILLION AND WE ASPIn TO RANK AS THE FIRST LOGISTICAL CENTRE OF SOÚTHERN EUROPE. IN A GLOBALISED WORLD! WHERE THE LEVEL OF URBANISATION GROWS DRAMATICALLY, THE CITY OF THE FUTURE WILL BE CAPABLE OF CREATING SOLUTIONS AND NOT CREATING PROBLEMS AS WE BECOME MORE AND MORE APABLE OF BASING OUR RELATIONS ON COOPERATION AND COMPETITIVITY. BOTH THESE OPTIONS 11/iAY BE SUBSTANTIALLY REINFORCED BY STRONGER AND MORE INTELLIGENT USE OF THE NEW TECHNOLOGIES. THE IDENTIFICATION AND SENSE OF BELONGING WILL BE THE REFERENCE POINTS OF THIS GLOBAL VILLAGE WHICH WE ARE N9W CONSTRUCTING. THE NEIGHBOURHOOD AND THE:CITY ARE OUR SIGNS OF IDENTITY. ONLY BY THINKING LOCALLY CAN WE ACT GLOBALL Y. 8 �LOCAL GOVERNORS SHOULD CELEBRATE THE FACT THAT A FORUM OF SUCH WORLD SIGNIFICANCE AS DAVOS DEDICATES ITS ATTENTION TO DEBATING OUR ROLE IN THE SOCIETY OF THE NEW MILLENNIUM. THE TIME HAS COME FOR OUR CITIES TO TAKE THEIR PART ON THE STAGE OF INTERNATIONAL DIALOGUE. IT IS AN ENORMOUS RESPONSIBILITY IN WHICH WE ALL HAVE A PART TO PLAY. THANK YOU. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4419 Title A name given to the resource Urban evolution: cities of the future Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Davos Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Urbanisme Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-02-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/823/0000001548.pdf 13d90bde196f25cd9fd04970531da665 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 27/02/1997 (1634188) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 13 EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14 La cumbre de los pequeños en Amsterdam PASQUAL MARAGALL A pocos meses de la Conferencia Intergubernamental de Amsterdam para la revisión del Tratado de Maastricht resulta sorprendente la escasa pasión que el debate europeo despierta entre nosotros, sobre todo si lo comparamos con el enorme bullicio que se está generando en algunos países nórdicos. El artículo Lo que le falta a Europa, de Diego López Garrido (EL PAÍS, 13 de febrero de 1997), se lanza a la arena con ideas y propuestas que invitan a la discusión. Bienvenido sea. Es innegable que, pese a hallarse en plena juventud, el proyecto europeísta denota en todas partes síntomas de debilidad y una cierta fatiga; es decir, una preocupante falta de la energía indispensable para llevar a buen puerto una etapa políticamente constituyente. Mucho tiene que ver con ello el hecho de que entre los padres de Europa prevaleciera un proyecto que por razones de oportunidad política se encauzó por la senda pragmática y reductiva de la economía. Y debemos reconocer que la izquierda, con escasas excepciones, no ha liderado el proyecto europeo con la fuerza y autoridad que su tradición internacionalista y de defensa de los intereses sociales le permitía. Podemos comprender e incluso admitir que los condicionantes geopolíticos aconsejarán durante mucho tiempo extremar la prudencia y reducir las ambiciones del proyecto europeísta. Pero resulta más difícil entender y admitir que siga prevaleciendo la cautela, cuando ya son necesarias políticas más audaces. Y no estamos hablando de apretar el acelerador unificador desde arriba, sino de reforzar aquellas dimensiones que permitan construir una Europa más cercana, más democrática, más sensible a los intereses y preocupaciones de los ciudadanos. No es difícil, por ejemplo, detectar la necesidad de configurar unas formas de autoridad más visibles y representativas que favorezcan una mayor identificación con las instituciones comunitarias; un reforzamiento de la información, de la transparencia y de los mecanismos de control democrático; un enfoque decidido de los problemas que más directamente afectan al ciudadano: empleo, infraestructuras, educación, medio ambiente, seguridad, etcétera. Estos y otros son ejemplos de un consenso muy generalizado entre una ciudadanía que al fin y al cabo, y pese a todo, quiere "más Europa", porque sólo a nivel europeo pueden abordarse realmente muchos de los grandes problemas de nuestro tiempo. Lo que ocurre es que estos ciudadanos que quieren "más Europa" ponen una condición fundamental: que sea "más próxima". La política distante, opaca, o no interesa o da miedo. Mucha gente se siente amenazada ante una burocracia desconocida, aparentemente sin rostro, que asume poderes sobre su quehacer cotidiano, sin que pueda garantizarse el control democrático de la misma. La construcción de una unión de Estados y naciones no puede optar por la copia, de modelos anteriores. La tradición y la experiencia europea tienen poco que ver, en este aspecto, con los Estados Unidos de América. Europa tampoco puede pretender generalizar miméticamente procesos federativos como los experimentados por algunos de sus Estados miembros. Maastricht se inspiró, en parte, en este modelo, pero con ello se ha agotado la posibilidad de repetir la historia. Los alemanes deben aceptar que Europa no será un clónico de su sistema germánico y los franceses tienen que empezar a digerir que la soberanía nacional de su magnífica revolución debe dar paso a nuevas formas de articulación del poder y de los derechos ciudadanos. A partir 38 �Articles de Pasqual Maragall a de ahora, estos últimos deben admitir una política menos jacobina y profundizar el camino de la descentralización, y los primeros deben empezar a perder la rigidez de su sistema de competencias catalogadas. Éstos son dos casos entre los 15, y pronto entre bastantes más, que acabarán componiendo el mosaico de la futura Europa. El encaje de todas estas piezas, tan variadas como diversos son sus idiomas, es una empresa de alto riesgo si se enfoca con espíritu jacobino, si se olvida que la subsidiariedad es un principio básico de nuestra Unión. ¿Qué significa la subsidiariedad? En lenguaje comprensible significa proximidad. Muchos se preguntan por qué este principio, que el tratado consagra en su preámbulo, parece un código cifrado para uso de iniciados. Resulta paradójico que una opción tan rupturista respecto al centralismo, que garantiza el respeto a los individuos frente a la distancia del poder, ostente una denominación tan críptica, destinada aparentemente al uso de un club privado de expertos. Pero es así, y el término "subsidiariedad" está además cargado de resonancias históricas. En todo caso, detrás de este principio se halla, creo yo, la clave de algunas soluciones posibles y urgentes. Es decir, la credibilidad europea exige hoy un mayor protagonismo de aquellos poderes que el ciudadano reconoce como más próximos: los de las ciudades y regiones. Sin ello, el euroescepticismo galopante está asegurado. En mayo, poco antes de la Conferencia Intergubernamental que debe decidir sobre la revisión del Tratado de la Unión, Amsterdam será la sede de una concentración inédita. Varios centenares de representantes de las regiones y ciudades europeas, a su máximo nivel, se reunirán para pronunciarse firmemente por un modelo de Europa que no puede concebirse sin la proximidad. Todos ellos y los centenares de miles que como ellos representan de forma muy directa a sus conciudadanos entienden perfectamente que no cabe una Unión hecha solamente desde los despachos de Bruselas o en los consejos de ministros. Los Estados europeos han engendrado una realidad que ya tiene vida propia, y que ahora reclama de sus progenitores el reconocimiento de nuevas instancias de poder y de soberanía. Los Estados deben reconocer que no tienen la exclusiva en la representación del interés público y deben compartirla con otros Gobiernos. Para empezar, con la Unión Europea, pero también con los gobiernos con g minúscula: regionales y locales. El espíritu del Tratado de la Unión se orienta decididamente hacia confiar las competencias al nivel más próximo que pueda garantizar la eficacia y la equidad. En cualquier caso, y esto es muy relevante, la carga de la prueba recae en el Gobierno superior. Como dice la sentencia de 1990 de la Sala del Tribunal Supremo presidida por don Javier Delgado -actual presidente del Tribunal Supremo y del CGPJ-, la autonomía local prima sobre la superior si ésta no motiva suficientemente su propia necesidad. Es decir, si no se demuestra lo contrario, la forma óptima de ejercer las competencias es la más cercana. Ésta es una gran novedad respecto a lo que estamos acostumbrados. De ahí que no sea fácil su aceptación y cumplimiento. El sistema napoleónico tenía muchas ventajas para quienes ostentaban el poder, y muchos en Europa son prisioneros de su fascinación. Costará cambiar, porque son los que disfrutan de sus comodidades quienes deben efectuar renuncias importantes, y esta devolución de poder que se les pide suele ser traumática. 39 �Articles de Pasqual Maragall a El camino a recorrer todavía es largo, pero la Unión Europea no podrá construirse más que por la vía de la transparencia y de la proximidad, con "lealtad federal" a la alemana, pero proximidad al fin y al cabo. Un camino, pues, largo, sinuoso, pero rico y cargado de posibilidades de participación, identificación y responsabilidad, como todo lo arraigado en lo local. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona y presidente del Comité de las Regiones de la Unión Europea. 40 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1090 Title A name given to the resource La cumbre de los pequeños en Amsterdam Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Acció política Subsidiarietat Estat Regions Municipis Comitè de les Regions Cimera d'Amsterdam Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-02-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles