79 50 5146 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1373/19940217d_00610.pdf 35b9df4b2108749f19a9c62ddf3b9564 PDF Text Text Ref.:GUIó 39/94 Data: 17/02/94 GUIó Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) Recepció a rectors d'universitats europees amb motiu del 25è aniversari de la Universitat Autónoma de Barcelona. Saló Caries III, 20:00 hores. S'adjunta: * llista dels participants a l'acte. - Els participants al seminari Organitzat per la UAB representen 10 universitats europees creadesidurant els anys 60, entre elles les Autònomes del País Basc, Madrid i Barcelona. Aquestes universitats tenen en comú característiques, i tradicions que han forjat, diferents a les de les universitats històriques. - Se suggereixen les paraules se üents: I wish you a warm welcome Barcelona, a city that takes great pride in its universities, and one that has the vocation to rank as one of Europe's major centres of higher education. On Tuesday last I had the Opportunity to greet the foreign students, tutors and researchers who are currently working in Barcelona's universities under the Erasmus programme and other exchange schemes. They amount to almost two thousand people, of whom about one thousand are here thanks to the Erasmus programe. �These figures are olear evidence of the strong attraction already exercised by Barcelona and its universities. Nevertheless, we would like to advance still further in this direction, and make Barcelona a leading international university centre, while retaining, of course, its fundamentally European dimension. I bilieve that cities and universities share a common value: trans-nationalism. The city needs no passports and nor does the University, or knowledge, In fact, this has been the case ever since city and University both began to grow ogether and to exert a mutual influence on one another. The theme of the seminar which has brought you all together here in the Autonomous University of Barcelona -the evolution of the European University- is tremendously rich in its implications and its significance. In the White Paper drawn up by the European Communities' Commission on growth, competitiv y and employment, it is clearly established that one of the great assets Europe possesses is education, the higher qualification of European staffs; in short, the university. �believe that a fundamental of pillar European competitivity is the creativity of its Universities. If Europe takes care not t‘ lose its university tradition, if it activates the knowledge elltbodied by its universities, it will, without doubt, increase its competitive capability. - Explicar, si és possible i 1 Alcalde ho creu convenient, la constitució de la Comissió Bangeitann i el seu programa. ALCALDIA ilerls?tr" ," Y 1.s,.ach-d 2 2 FEB 1;94 . u, , 2 I 15 c2. ,......._,.........„... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4279 Title A name given to the resource Recepció a rectors d'Universitats europees amb motiu del 25è aniversari de la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Comissió Bangemann. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Carles III, UAB Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Universitats Relacions Internacionals Territoris Acció política Universitat Autònoma de Barcelona Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/282/20060712.pdf 831408f33cc7d41a43a9f49ae326bf76 PDF Text Text Recepció al col.lectiu de gais, lesbianes i transsexuals Palau de la Generalitat | 12/07/2006 Moltes gràcies per les teves paraules, que sé que expressen un sentiment compartit. Us demano excuses perquè no va poder ser factible i possible el dia que havíem quedat que ens veiéssim. Ja tenia ganes que arribés aquest dia i poder-vos demanar excuses per això, però va haver-hi alguna desgràcia que ho va impedir. En tot cas, sigueu benvinguts en aquesta casa, que és la vostra. És la casa de tots els catalans i les catalanes, independentment de la seva orientació sexual, ideològica o política. Vull felicitar en primer lloc a totes les entitats aquí representades pel conjunt d'activitats que heu realitzat enguany, en especial amb motiu de l'Orgull d'aquest any. Crec que hi ha un compromís per part vostra, que hi ha una constància important, que ha fet possibles activitats de reivindicació arreu de Catalunya. Si no m'erro, han estat com a mínim a les Terres de l'Ebre, a Reus i al Camp de Tarragona, Vilafranca, Girona, Lleida, una mica per tot. Aquest programa vostre consolida l'activisme i la presència d'entitats en favor dels drets dels gais, lesbianes i transsexuals, més enllà de l'àmbit metropolità de Barcelona estricte, on s'havia expressat de manera preferent fins ara. I us vull felicitar també, i especialment a l'entitat Panteres Grogues, per la consecució de l'Eurogames de l'any vinent. Vull aprofitar per recordar que enguany celebren el seu aniversari una colla d'entitats que vull esmentar: la fundació F.A.G.C., Front d'Alliberament Gai de Catalunya, trenta anys, per molts anys; el Casal Lambda, trenta anys, per molts anys; la Coordinadora Gai-Lesbiana, vint anys, per molts anys també. S'ha avançat en el camí de l'abolició d'una desigualtat que ens limitava com a societat i com a col·lectiu. Crec que els drets aconseguits ens fan més iguals. A mi no m'entusiasma parlar de la paraula lluita perquè considero que la lluita és allò que es fa quan s'està molt lluny de la victòria, i vosaltres hi esteu i nosaltres hi estem més a prop. I per tant, ara això ja no és una lluita, és un dret que s'exerceix, perquè la llei l'ha reconegut. Els drets aconseguits també ens fan més responsables, evidentment, dels deures que ens corresponen. Durant aquests anys s'ha assolit la plena equiparació legal, i això és important. La fi de la discriminació jurídica que patien els gais, les lesbianes i els transsexuals, i això és important. Ara fa un any, les Corts Generals van adoptar les reformes legals del Codi Civil que van permetre un avenç important en aquesta línia, i concretament en el matrimoni entre persones del mateix sexe i l'adopció conjunta. En l'actualitat, s'està tramitant al Congrés de Diputats la Llei d'Identitat de Gènere, que suposarà, vosaltres ho sabeu millor que ningú, la fi de discriminacions i de situacions de menyspreu i humiliacions cap als homes i dones transsexuals. I quant al nou Estatut d'autonomia, recull: primer, la prohibició de qualsevol forma de discriminació per motius d'orientació sexual (art 40.7); i segon, l'obligació dels poders públics de treballar per l'eradicació de qualsevol forma d'odi o incitació a la violència contra aquest col·lectiu (art.40.8). El Govern de la Generalitat és doncs conscient de la realitat amb la qual ens hem d'enfrontar i té pràcticament enllestit el Pla interdepartamental per a la no-discriminació de persones homosexuals i transsexuals. Aquest Pla deixarà fixats els objectius i l'Acció de Govern per a la propera legislatura i per al futur, per sempre. Consolidarem així el canvi al qual ens vam comprometre. I m'atreveixo a preveure que ningú podrà tirar endarrere aquest canvi. Canvi que adquirirà plena significació en el marc del projecte de reforma social global que hem desplegat a tot Catalunya. Aquest avenç en matèria de drets civils no és menor, no pertany només a una minoria. No és només vostre, és nostre, és de tots. És el triomf de tots. Sense el vostre compromís és evident que no s'hauria aconseguit. Us en dono les gràcies perquè és el triomf, en el fons, de la llibertat política. Gràcies de debò! 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1763 Title A name given to the resource Recepció al col.lectiu de gais, lesbianes i transsexuals Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Drets civils Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-07-12 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/252/20060207.pdf ce000c9f844727636ac8f29356ed79a4 PDF Text Text Recepció d'Any Nou oferta pel Patronat Català Pro Europa i la Delegació del Govern català a Brussel·les Concert Noble. Brussel·les | 07/02/2006 Estimats amics, senyora ambaixadora, senyor comissari, senyors diputats, senyores diputades, estimats amics. És ja una obligació aquesta cita que es va repetint i que ens permet fer arribar el que s'està fent a Catalunya i també saber, efectivament, com està anant la nostra representació aquí, com està defensant els interessos, els nostres interessos. Jo crec que estem aprenent, que Europa és un procés d'aprenentatge amb tota sinceritat, que ho és per tothom, ho és per nosaltres, però ho és també pels països europeus. Aprenentatge que no sempre està desproveït d'algunes lliçons de militars com les que darrerament hem tingut amb les conseqüències del referèndum francès, i la comprovació de que el procés no era tan lineal, tan senzill, tan optimista, tan fàcil com s'havia previst, però, no per això, més exempt d'interès i d'obligacions per tots nosaltres. Ha passat un any des que es va commemorar que Espanya feia vint anys que era membre de ple dret de la Unió Europea, i el proper mes de novembre celebrarem els 20 anys d'aquesta Oficina a Europa. Oficina que, des de juny de 2004, va passar de ser una Delegació del Patronat Català pro Europa a ser una Delegació del Govern català, tancant així el període d'afermament de les relacions entre Catalunya i la Unió. Què ha passat en aquests vint anys? Europa ha doblat els Estats membres de la Unió; dels dotze n'ha passat a vint-i-cinc. Espanya ha passat de ser un país receptor a ser un país dinamitzador, que aprofita les oportunitats del mercat únic, i a començar una nova situació en la qual haurà de ser país contribuent. Catalunya ha pogut normalitzar i institucionalitzar les seves relacions amb Europa, amb una embranzida recent important en matèria de reconeixement del català a Europa, que per nosaltres ha estat, ho diré clarament, una comprovació de que efectivament el reconeixement de Catalunya com a nació era un fet, no només a Espanya sinó a Europa. Ens plantegem doncs, a partir d'aquí i del projecte de l'Euroregió, del qual ha fet menció la delegada del govern d'aquí, una presència cada cop més important per nosaltres, i cada cop més valuosa, en una Unió Europea entesa com a unió de pobles. A nivell català, l'atenció està fixada sobre el nou Estatut. Un nou Estatut que obre una etapa nova de governabilitat catalana, que també s'ha d'entendre en clau del conjunt d' Espanya, dels pobles d' Espanya, i que tindrà un efecte, que està tenint, ja ho veiem, sobre el conjunt dels pobles d'Espanya i també en clau europea. És un Estatut que ens dota d'instruments que faran possible que Catalunya jugui a fons el seu paper allà on li toca, per exemple. en el camp de l'Euroregió; per exemple, en el camp dels eixos infraestructurals. No ens enganyem, l'existència d'Europa és cada vegada més un futur que implica canvis en la manera com enfoquem les nostres polítiques a nivell estrictament polític, però també a nivell econòmic i a nivell estratègic. Crec amb tota sinceritat que en el futur, gairebé per definició, Europa té una responsabilitat enormement clara i important, i està en les nostres mans fer-la possible. Europa té l'oportunitat de convertir-se en un referent en el món, en un país amb una dimensió que està adequada a les que ens obliguen a tenir, per dir-ho d'alguna manera, a les nacions clàssiques, les nacions més grans, Espanya, França, Alemanya..., al mercat mundial, al mercat econòmic i al mercat polític. És evident que l'existència dels Estats Units d'Amèrica i dels grans països asiàtics ens obliguen d'alguna forma a posar en comú elements de la nostra economia i, en definitiva, també elements polítics per poder ser políticament i econòmicament competitius. Vull dir-vos en aquest sentit, clarament, que l' existència de la Unió Europea i la seva ampliació ha canviat profundament la relació entre Catalunya i Espanya. Com ha canviat segurament la relació 1 �entre Baviera i la República Federal, potser una mica menys, però també dic menys perquè allà el caràcter federal de la República era més i discutit. Perquè d'alguna forma Europa substitueix a Espanya; fa coses que abans feia Espanya, en matèria de moneda, i, en el futur, segurament en matèria de defensa, però no substitueix en canvi les coses que fan aquelles unitats que estan per sota de la unitat d'Estat, no substitueix Catalunya per dir-ho d'alguna manera. I en aquesta mesura, Catalunya s'ha de relacionar directament amb Europa. De vegades, quan dic aquestes coses, se m'entén malament. Una vegada vaig dir "Catalunya és Estat" i, quan deia que Catalunya era Estat, estava afirmant que Catalunya era lleial a la construcció d'un Estat de caràcter plural, de l' Espanya plural. I molts van interpretar que jo estava dient que Catalunya era un Estat. Bé, si nosaltres fóssim una unió de caràcter federal probablement ho seríem, però no es tracta d'això; jo el que estava dient era que Catalunya formava part, i d'una manera fonamental, del que era l' Estat Espanyol. I dic el mateix respecte d'Europa. Catalunya s'ha de relacionar doncs amb la Unió; potser no ha de tenir o no tindrà les competències que té, per exemple, la regió de Brussel·les, de la qual se'n parla aquí més, però a Espanya i a Europa potser menys que a Catalunya, perquè jo recordo ja fa temps sentir al president de la regió de Brussel·les dir-me que havia firmat un tractat comercial amb la Unió Soviètica en aquell moment. A això no hi arribarem, però per descomptat que si no arribem a les competències que tenen les regions belgues, o que la regió de Brussel·les tenia en aquell moment, és evident que en tenim i de molt importants, que en tenen un camp de realització que és europeu. Per Catalunya tot això, aquest canvi de dimensions, el fet que l'Estat que tenim al damunt no sigui només l' Estat Espanyol sinó la Unió, representa l'obertura d'una sèrie de prospectives enormement interessants. Crec que a Europa també l'hi és interessant el fet que hi hagin unitats que no són les estrictament estatals tradicionals, que juguin al joc d' Europa. Perquè Europa, a través d'aquesta presència de les regions, comitè de les quals vaig poder presidir com saben vostès durant un parell d'anys i del qual vaig ser vicepresident dos anys més, obté el feeling real. Les regions europees li donen a Europa el feeling real de la seva diversitat d'alguna forma. Pensin que cada dia la globalització representa més la desaparició de la diversitat. Ens deia un expert gal·lès, a Barcelona, amb motiu del Fòrum, que cada any desapareixia un nombre important de llengües al món; és a dir, hi ha un nombre determinat de llengües al món que es pot anar comptant i cada any se'n perden. Podríem anar quasi quantificant la pèrdua de diversitat en el món a través de la globalització. I bé, d'alguna manera, el fet que Europa es relacioni amb les seves regions, amb les seves comunitats autònomes..., dóna a Europa un feeling de la seva diversitat, una profunditat a la seva existència com a unió, enormement més profund i més interessant. Això que passa amb les llengües passa també amb l'economia. Si un govern, regional o autonòmic, vol ajudar l'economia del seu territori, en el marc de l'economia europea, per descomptat que ha de comptar que la dimensió de les seves empreses probablement hauria de ser més gran. Ho dic perquè a vegades, quan es discuteixen temes com alguns dels que han aparegut en els diaris aquests dies respecte la mida de determinades empreses o fusions d'empreses, es tendeix a polititzar aquesta qüestió com si fos un tema de rivalitat entre regions, i no, és que Espanya necessita tenir empreses que tinguin la mida europea, i si no les té, no serà important en el mercat real, que és el mercat comú. De manera que podem esperar que no sempre en la mateixa direcció, des del punt de vista geogràfic, potser és el de menys des d'aquest punt de vista que estic parlant ara, el que hi haurà d'haver són fusions d'empreses importants a Espanya, perquè les empreses espanyoles puguin ser de la mida que Europa està exigint per ser competitius. De manera que menys discussions respecte de la paternitat, del nom o de la comunitat autònoma en la qual això es produeix, respectant totes les regles de la competitivitat i de les comissions que es dediquen a vigilar que tot això no sigui una concentració de poder excessiu. Però que vol dir 2 �concentració de poder econòmic a Espanya quan on estem és en un mercat europeu? Vol dir simplement que hauríem de tenir i tindrem, i estem començant a tenir, empreses de mida europea. Aquesta empresa que s'està creant per exemple en el camp energètic, serà una empresa que estarà en el segon lloc europeu i en el cinquè del món suposem. És que ens hem de privar que Espanya tingui aquestes empreses? És que pel fet que tinguin una certa coloració autonòmica no és bo per Espanya que això sigui així? Vostès que estan aquí entendran perfectament el que vull dir quan dic això. Mireu, en tot aquest escenari, Catalunya vol formar ella mateixa una empresa, vol fusionar-se també com a empresa amb unes altres regions europees, algunes d'elles espanyoles i altres no, amb l' Aragó, amb les Illes Balears, amb la Comunitat Valenciana. Inicialment havíem pensat que podia ser, però actualment és una mica difícil, amb Midi Pyrénées i Languedoc- Roussillon. Estem parlant d'un conjunt de quinze milions d'habitants; estem parlant d'una regió europea que ja té també, com les empreses, la mida que es necessita per ser competitiu políticament, per dirho així, a Europa. El procés és lent, i aquests processos, per descomptat que s'han d'enfocar amb modèstia, però al mateix temps amb ambició. Aquesta ambició hi és, farem una reunió d'aquí a pocs dies, anualment ens anem reunint, i en aquesta reunió evidentment parlarem de coses que són interessants per cadascuna de les regions, però que progressivament van interessant a les altres, no solament a aquella en la qual s'ubica una determinada infraestructura. Som conscients també a Catalunya, també a l'Aragó, també al Midi Pyrénées i al Languedoc Roussillon, i a les Balears, que ens uneix una colla de factors que fan que Europa pugui tenir una centralitat, per dir-ho així, de segon ordre si vostès volen, que pugui ser competitiva amb les grans centralitats europees que ja coneixem. Deixi'm acabar dient que és un plaer estar aquí amb vostès, que cada vegada que he vingut aquí m'he sentit perfectament a casa per raons molt diverses; primer, perquè hi havia passat molt de temps, però també perquè en aquí veure tants catalans, per una banda, tants ciutadans espanyols també, representant a Catalunya i Espanya a la UE em fa sentir que realment estem en allò que hem d'estar i que estem parlant a persones que estan justament en el lloc, i donen per entès el que jo els hi estic dient, cosa que, a vegades, a Catalunya i a Espanya, és molt més difícil d'aconseguir, que t'entenguin. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1734 Title A name given to the resource Recepció d'Any Nou oferta pel Patronat Català Pro Europa i la Delegació del Govern català a Brussel.les Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Concert Noble. Brussel.les Subject The topic of the resource Autonomia Relacions Internacionals Unió Europea Europa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-02-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1282/19920808d_00495.pdf b09e09f22e60e6e50456a4256dd171b8 PDF Text Text PARAULES EN LA CERIMóNIA DE RECEPCIÓ DE L'ESTaTUA "L'ETE ll D'ARIS IDES MAILLOL CON LA VENIA DE SUS MAJE TADES. BARCELONA ACEPTA AGRADECIDA EL OFRECIMIENTO GENEROSO Y SENSIBLE DE LA REPRODUCCIÓN DE LA ESCU TURA "L'ETÉ" DE AR1STIDES MAILLOL. SERá LA PRIMERA PIEZA DEL GRAN ARTISTA DEL ROSELLÓ, CATALUÑA, LA TIE RA HERMANA DE QUE LUCIRá EN UN ESPACIO PÚBLICO DE ESPAÑA. DESDE SIEMPRE BARCELONA HA HECHO UN ESFUERZO PARA CONVERTI* MUCHAS DE SUS CALLES Y PLAZAS EN UN MUSEO PERMANENTE DEL ARTE ESCULTÓRICO. LOS EMPRESARIOS DE LA VUDAD, QUE TAN ESTRECHAMENTE HAN COLABORADO EN LA TRANSFORMACIÓN DE BARC LONA CON MOTIVO DE LOS JUEGOS OLÍMPICO DE VERANO DE �1992, HAN CONFIRMADO ESA TRADICIÓN APORTANDO UNA MUESTRA REPRESENTATIVA DEL ARTE SERENO, CLáSICO Y MEDITERRáNEO DEL MAESTRO MAILLOL. AQUí EN MONTJUïC, FRENTE AL PALACIO NACIONAL, EN UNO DE LOS PUNTOS MáS SIMBÓLICOS Y FRECUENTADOS DE LA MONTAÑA, LA ESCULTURA PODRá SER OBJETO DE LA ADMIRACIÓN QUE MERECE. MAJESTATS, US AGRAïM QUE HAGUEU VOLGUT HONORAR I TESTIFICAR AMB LA VOSTRA REIAL PRESèNCIA AQUEST ACTE ; SENZILL, SENTIT, D'AQUESTA DE RECEPCIÓ PER LA PERÒ CIUTAT REPRODUCCIÓ ESCULTÓRICA QUE EMBELLEIX I ENRIQUEIX BARCELONA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4188 Title A name given to the resource Recepció de l'escultura "L'Eté" de Arístides Maillol Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Nacional de Montjuïc Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Art Barcelona Maillol, Aristide, 1861-1944 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-08-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4627/FMHP_01774.JPG d73e06570de8c73c5f9129b23745ca41 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz Title A name given to the resource Recepció del Sopar de la Nit Ulls del Món Subject The topic of the resource Hotels Fundacions Trastorns de la visió Presidents--Mullers Polítics Consellers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Geli, Marina, 1958- Ribó, Rafael, 1945- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4628/FMHP_01775.JPG 2bdafe5512d243fffea2d03e7f4f21bf Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz Title A name given to the resource Recepció del Sopar de la Nit Ulls del Món Subject The topic of the resource Hotels Fundacions Trastorns de la visió Presidents--Mullers Polítics Consellers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Geli, Marina, 1958- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4629/FMHP_01776.JPG ef7eef61617d81ea7f5fee70f50c10a5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz Title A name given to the resource Recepció del Sopar de la Nit Ulls del Món Subject The topic of the resource Hotels Fundacions Trastorns de la visió Presidents--Mullers Polítics Consellers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Geli, Marina, 1958- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4630/FMHP_01777.JPG f2901703314bc63c8ce4640179516c6a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz Title A name given to the resource Recepció del Sopar de la Nit Ulls del Món Subject The topic of the resource Hotels Fundacions Trastorns de la visió Presidents--Mullers Polítics Consellers Sopranos (Cantants) Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Hendricks, Barbara Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4631/FMHP_01778.JPG d8b4ef0f5bfff5d91b031f387e3fecb7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz Title A name given to the resource Recepció del Sopar de la Nit Ulls del Món Subject The topic of the resource Hotels Fundacions Trastorns de la visió Presidents--Mullers Polítics Consellers Sopranos (Cantants) Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Hendricks, Barbara Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7020/19881021_QueenElizabeth_PM.jpg 803e06ca786426cb5f8633934d30f7b3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Relation A related resource Notícia a beteve: <a href="https://beteve.cat/societat/reina-elisabet-ii-anglaterra-visita-barcelona-1988/" target="_blank" rel="noopener">El dia que la reina Elisabet II d’Anglaterra va visitar Barcelona</a> Notícia a El Periódico:&nbsp; <a href="https://www.elperiodico.cat/barcelona/20220911/visita-isabel-ii-barcelona-1988-75219308" target="_blank" rel="noopener">El dia que Isabel II es va enamorar de Picasso i del Cobi a Barcelona</a> Notícia a Metropoli: <a href="https://metropoliabierta.elespanol.com/quien-hace-barcelona/20220908/asi-fue-la-unica-visita-de-reina-isabel-ii-barcelona/701680275_0.html" target="_blank" rel="noopener">Así fue la única visita de la reina Isabel II a Barcelona</a> Notícia al diari Ara: <a href="https://es.ara.cat/internacional/reina-isabel-ii-catalunya-visita-barcelona_1_4484782.html" target="_blank" rel="noopener">Petardos independentistas y camisetas de Cobi: el día que Isabel II visitó Catalunya</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1988/10/22/espana/593478006_850215.html" target="_blank" rel="noopener">La primera ovación</a> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Pedralbes, Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Title A name given to the resource Recepció dels Reis d'Espanya i dels Reis del Regne Unit a l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i Diana Garrigosa a Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-10-21 Subject The topic of the resource Garrigosa, Diana, 1944-2020 Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Sofia, de Grècia, reina, consort de Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Isabel II, reina d'Anglaterra, 1926-2022 Felip II, d'Edimburg, príncep, consort d'Isabell II, reina d'Anglaterra, 1921-2021 Alcalde Relacions internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1358/19931015d_00591.pdf 0353e742e29df06a83d8309450095720 PDF Text Text Conferencia inaugural de la re nió de la Comissió Trilateral i recepció Divendres 15.10.93. Gran Saló del Palau Nacional. 20:30 hores Guió per a les paraules de l'Excm. Sr. Alcalde - Salutació de benvinguda a tots els assistents a l'assemblea anual de la Secció Europea de lai Comissió Trilateral. Agraïment per haver triat Barcelona com a seu d'aquesta reunió. La ciutat s'ha esforçat mol en aquests darrers anys per a poder acoliir reunions d'aquestes característiques. La ciutat comenca a sentir reconegut el seu esforç. - Després deis Jocs Olímpics, que han consagrat internacionalment el renaixement de Barcelona, glie avui és reconeguda com una de les ciutats mes dinàmiques d'Európa, ens hem marcat un nou objectiu. La Barcelona de 1993 es proposa ser un pol económic i estratègic important de la nova Europa, 1 la Porta del Sud d'Europa. En la situació general de criSi de l'economia internacional, Barcelona no ha deixat de banda el llenguatge de l'optimisme. No volem ser pessimistes. babem que per anar endavant cal començar per proclamar-ne la confiança. - Jo creo que aquest és l'espeirit actual de les ciutats i les regions d'Europa, que els dies 20-23 d'octubre, la setmana en; �trant, celebrarem a Estrasburg els XIX Estats Generals deis Municipis i les Regions d'Europa. Barcelona, a través del seu alcalde, presideix el CMRE i nosaltres ho interpretem com un reconeixement de l'impuls que la nostra ciutat ha donat al projecte europeu de les ciutats. El lobby de les ciutats és important avui a Europa: el grup Eurociutats, la col.laboració entre Ciutats i Empreses, la col- / y.,s2, vgr)( r \*k P a,,k,...)k-eij - Deis XIX Estats Generals dels Municipis i les Regions d'Europa, que celebrarem ciutats regions la setmana que ve a Estrasburg, n'ha de sortir, ben probablement, un nou impuls per la unió d'Europa. Els meus predecessors a la presidencia del CMRE solen recordar, sovint, com la col.laboració entre les ciutats i les col.lectivitats locals var ser en l'origen de l'esperit europeista. A mi m'agrada dir que l'Europa de les ciutats és la xarxa de seguretat de la unió europea. Europa és una xarxa de ciutats, antiga i potent, decisiva en la formació de la nostra civilització, del nostre sistema polític i de la revolució económica que és en l'origen de l'Edat Contemporánia. 1 Les ciutats s'ofereixen als Governs i a les empreses per a posar-se a col.laborar en el procés de ressorgiment econòmic. 2 �Les ciutats també poden fer una certa política económica i in dustrial, poden ser motors morals i materials de la reactivació i de la renovació. Amb el Tractat de la Unió Europea, que incorpora el principi de la subsidiarietat, les ciutats 1 les regions han vist reconegut el seu rol en la construcció europea. - Els reitero la benvinguda, l'agraïment i l'interés de la ciutat per la seva presència a Barcelona. Celebero especialment poder-me adreçar a vostès en el lloc on som. Aquest Gran Saló Oval del Palau Nacional que avui ens acull és un símbol de l'esperit de Barcelona. Hem convertit el Palau Macional, que és una herència de l'Exposició Universal de 1929, en una de les peces importants de la ciutat postolimpica, com a seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquest edifici alberga mostres excepcionals de l'art románic i gótic, que constitueixen una de les nostres aportacions més significatives a la història de la cultura europea. - Els Jocs Olímpics varen ser el nostre gran pretext per encarar ! el futur. D'aquell éxit en feM una carta de presentació a les institucions internacionals, als governs i a les empreses. 1 Després dels Jocs Olímpics, Barcelona ha mantingut un alt nivell d'activitat económica i han continuat endavant la majoria �de projectes d'inversió pública i privada, malgrat que alguns problemes aguts ens preocupen de manera important (al.lusió a la crisi de Seat) Creiem que Barcelona està en condicions d'ajudar a empènyer la sortida de la crisis. La Barcelona de 1993, encarant el canvi de segle, continua sent una ciutat bolcada en un treball de superació i de millora, - Fa set anys, quan varen obtenir la organització dels JJOO, vàrem demanar al món que confiés en Barcelona. I Barcelona no va defraudar aquesta confiança. Crec que avui podem tornar a demanar confiança i suport per als nous objectius de la ciutat. �nivell d'activitat econòmica i han continuat endavant la majoria de projectes d'inversió pública i privada, malgrat que alguns problemes aguts ens preocupen de manera important (al.lusió a la crisi de Seat) Creiem que Barcelona està en condicions d'ajudar a empènyer la sortida de la crisis. La Barcelona de 1993, encarant el canvi de segle, continua sent una ciutat bolcada en un treball de superació i de millora. - Fa set anys, quan varen obtenir la organització dels JJOO, vàrem demanar al món que confiés en Barcelona. I Barcelona no va defraudar aquesta confiança. Crec que avui podem tornar a demanar confiança ï suport per als nous objectius de la ciutat. ord. tandon #7# trilat.txt ��l L^¡^ , 1/1 ^;^t E t ^ ^^ r^+ ^ ^4^/ ¡W/1 j i,-/c_.^ úUL-t e-e. ^^ ^,,^r^.^.,vL -... t^ 11 ^ Heu ^ , l, C,4-1 ry Ct,ri ^ N41 L 1 ,\J . -1 (V Ck:.t--`-e..1 1 1\ 1 f ^^`1,^^ti2-^ km/ 1, i .-- ^ -1 ^ ^^y^s ( /11 O ri.rb (ril, -i..fC 1 tt.7 v v ` y ^* ,ir/ V ^ ,^.Z^ G 't^^,2r l i- zi zti vl.t ^ Inaugural address of the meeting of the Trilateral Commission and reception Friday 15.10.93, Gran Saló of the Palau Nacional 20.30 hours 2 Outline of the speech by the Mayor of Barcelona r ^ n 1/1 i V% (11-1-/) :1^i-t/-/Ç r/10-ell kdi01`: l Si .1/) ^w3y`^ I c ( f ^ ^^lG=v^..^^ A WARM WELCOME TO ALL THOSE ATTENDING TH^ ANNITAL ASSEMBLY OF o THE EUROPEAN SECTION OF THEtTRILATERAL COMMISSION. I WOULD LIKE TO EXPRESS MY GRATITUDE FOR HAVING CHOSEN BARCELONA AS THE LOCATION FOR THIS MEETING. ext,,, ^^ ?/j,.1_ ^^,, ^ »AD, I^^ ^ ^^ ^ ^^ ^( u ^^ ^^^ THE CITY HAS MADE GREAT EFFORTS IN RECENT YEARS TO BE ABLE ,-^ TO WELCOME GATHERINGS OF THIS NATURE. THE CITY IS NOW ---^ BEGINNING TO FEEL RECOGNIZED FOR THESE EFFORTS. ^G'( ^ j , Ca FOLLOWING THE T1 (T -- V eY1 1992 OLYMPIC GAMES, >Iit/I f WHICH SERVED TO CONSOLIDATE AT THE INTERNATIONAL LEVEL THE RENAISSANCE OF ^. BARCELONA, WHICH IS RECOGNIZED TODAY AS ONE OF THE MOST DYNAMIC CITIES IN EUROPE, WE HAVE NOW SET FOR OURSELVES A i" ^ NEW GOAL. - ^ ^^ ^zJ ^ v- Z ^ ^ _ --__ ^t,^s^ti,._.. �THE BARCELONA OF 1993 ASPIRES TO BECOME A MAJOR ECONOMIC AND STRATEGIC CENTRE OF THE NEW EUROPE, THE GATEWAY TO SOUTHERN EUROPE. IN THE GENERAL SITUATION OF;INTERNATIONAL ECONOMIC CRISIS, BARCELONA HAS NOT ABANDONED ['HE LANGUAGE OF OPTIMISM. i s ho--t-(cZw, A E, n¿Ç ( WE-4{A-V-E---NO —DESIRE -40 BEESSIMISTS". WE ARE 00-NSCIDUS THAT IN ORDER TO MOVE FORWARD, WE MUST BEGIN BY DECLARING OUR SPIRIT OF CONFIDENCE. I BELIEVE THAT THIS IS THE PRESENT SPIRIT OF THE CITIES AND REGIONS .5~E, CIF.47.1 WHO S COMING WEEK WILL CELEBRATE IN STRASBOURG THE XIX GENERAL ASSEMBLY OF THE COUNCIL OF MUNICIPALITIES AND REGIONS OF EUROPE. BARCELONA, IN THE PERSON ÓF ITS MAYOR, WILL CHAIR THIS GENERAL ASSEMBLY OF THE CMRE, AND WE INTERPRET THIS AS FURTHER RECOGNITION OF THE IMPETUS THAT OUR CITY HAS GIVEN TO THE EUROPEAN PROJECT FOR 4HE CITIES. THE CITIES LOBBY IS TODAY A MAJOR FORCE IN EUROPE: THE EUROCITIES GROUP, THE COLfABORATION BETWEEN CITIES AND �^^^ ^ 1.__. COMPANIES, ,, THE . COLLABORATION BETWEEN C TIES AND UNIVERSITIES. FROM THIS ASSEMBLY OF THE EUROPEAN MUNICIPALITIES AND REGIONS, THERE WILL IN ALL PROBABILITY EMERGE A NEW IMPETUS FOR EUROPEAN UNION. MY PREDECESSORS RECALL IN THE PRE$IDENCY OF THE HOW THE COLLABORATION COMMUNITIES WAS IN BETWEEN CMRE CITIES ITS DAV THE ORIGIN OF THE FREQUENTLY AND LOCAL SPIRIT OF EUROPEAN INTEGRATION. I MYSELF AM FOND OF SAYINGÉTHAT THE EUROPE OF THE CITIES CONSTITUTES THE SAFETY NET FOR EUROPEAN UNION. EUROPE IS A NETWORK OF CITIES, ANCIENT AND POTENT, DECISIVE FOR THE MAKING OF OUR CIVILIZATION, OF OUR POLITICAL SYSTEM, AND OF THE ECONOMIC REVOLUTION THAT LIES AT THE ORIGIN OF THE CONTEMPORARY AGE. ^L t^ THE CITIES 1514, .THEM,S.IW7.5B- AT THE DISPOSAL OF GOVERNMENTS AND COMPANIES, TO COLLABORATE IN THE PROCESS OF ECONOMIC RESURGENCE. (( ^^ ` �THE CITIES CAN ALSO CONTRIBUTE IN TERMS OF ECONOMIC AND INDUSTRIAL POLICY, AND AS THE MORAL AND MATERIAL DRIVING FORCE BEHIND REACTIVATION AND RENOVATION. WITH THE TREATY OF THE EUROPEAN UNION, WHICH INCORPORATES THE PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY, Tpc CITIES AND REGIONS HAVE SEEN EFFECTIVE RECOGNITION OP THEIR ROLE IN THE CONSTRUCTION OF EUROPE. U' '1 ^(7-■..)V\. LET ME EXPRESS ONCE AGAIN TI4E WELCOME, Ta7E-4~ AND TH'E C511 INTEREST 01-=^^`^Y F-Aft- YOUR PRESENCE HERE IN BARCELONA. IT IS A PARTICULAR PLEASURE FOR ME TO BE ABLE TO ADDRESS YOU HERE, IN THIS PLACE. THIS GRAN SALó OVAL, THE`GREAT OVAL ROOM OF THE PALAU NACIONAL IN WHICH WE MEET TODAY, IS A SYMBOL OF THE SPIRIT OF BARCELONA. WE HAVE CONVERTED THE PALAU NACIONAL, A LEGACY OF THE UNIVERSAL EXHIBITION OF 1929 INTO ONE OF THE MOST IMPORTANT ELEMENTS OF THE POST-OLYMPIC CITY, AS THE HOME OF THE MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA, OUR NATIONAL ART MUSEUM. THIS BUILDING HOUSES MANY EXCEPTIONAL WORKS OF ROMANESQUE �AND GOTHIC ART, WHICH CONSTITUTE ONE OF THE MOST SIGNIFICANT CONTRIBUTIONS TO THE HISTORY OF EUROPEAN CULTURE. u(\ -^ÉS - WEFLE TUE-6LYÑiPÏC AM OUR GREAT OPPORTUNITY TO LOOK TO THE FUTURE. THE SUCCESS OF THÉ GAMES HAS BEEN OUR LETTER OF RECOMMENDATION TO INTERNATIONAL INSTITUTIONS, TO GOVERNMENTS AND TO COMPANIES. SINCE THE OLYMPIC GAMES, BARCELONA HAS 1NTAINED A HIGH LEVEL OF ECONOMIC ACTIVITY, AND HAS ^ AHEAD WITH THE MAJORITY OF ITS PROJECTS FOR;PUBLIC AND PRIVATE INVESTMENT, EVEN IF wit115^^-SOME ACUTE PROBLEMS larH CONCERN US DEEPLY (AI.j/~W Te--THE-SEAT CRISIS). WE BELIEVE THAT BARCELONA HAS THE CAPABILITY TO ASSIST IN BRINGING ABOUT A SOLUTION TO THE CRISIS. THE BARCELONA OF 1993, AS IT LOOKS FORWARD TO THE START OF A NEW CENTURY, CONTINUES TO BE A CITY ENGAGED IN THE TASK OF PROGRESS AND IMPROVEMENT. �SEVEN YEARS AGO, WHEN WE WERE ENTRUSTED WITH THE ORGANIZATION OF THE OLYMPIC GANES, WE ASKED THE WORLD TO PLACE ITS TRUST IN BARCELONA. AND BARCELONA DID NOT BETRAY THAT TRUST. I BELIEVE THAT TODAY WE Cfk/ si ONCE AGAIN ASK FOR TRUST AND SUPPORT FOR THE CITY IN WORKING TO ACHIEVE ITS NEW GOALS. /1 U11,- L ( -C-ktt: A itvl L-714,7 frw t _ fut 1 .-h) u bi ,u7 90, d,; Ihs' b4t 7f Hl; rk(rt: r T 'TY\ y 57 7 dt-wl L Y•J s C.--3X - t'Y) L(177 JJr 11-112/.1 1.4-77tr &J rr ord. 1 #7# trilater.txt --r14 pv»,írs 41/ c C.) Lk,) /14/iu � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4264 Title A name given to the resource Recepció i Conferència inaugural de la reunió de la Comissió Trilateral Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Nacional de Montjuïc Language A language of the resource Català Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Economia Euroregió Acció política Barcelona Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7082/32_VaclavHavel_PM_BCN.jpg 713b6e8a8d906cd13c245b08bf3cbd7f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Recepció institucional de Pasqual Maragall al president de Txecoslovàquia, Václav Havel, signant el Llibre d'Honor (desembre de 1990) Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Havel, Václav, 1936-2011 Relacions internacionals Europa Internacional República Txeca Barcelona Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-12-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1462/19951127d_00700.pdf fb0e68cdf92790f6f99146b64adcfd16 PDF Text Text Data: 27/11/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr , Alcalde Gabinet (NB) Recepció ofe rt a per l'Ajuntament als assistents a la Conferència Intergovernamental Euromediterrània. De cara a l'assistència de l'Alcalde a la recepció ofe rt a per l'Ajuntament als assistents a la Conferència Intergovernamental Euromediterrània, es fan avinents les qüestions següents: A la recepció hi assistiran els ministres d'Afers Exteriors dels 15 països membres de la Unió Eu ro pea i els representants dels governs dels 12 països mediterranis no membres de la UE, a més dels alcaldes i representants de les ciutats mediterrànies que pa rt icipen a la Conferència de Ciutats del Mediterrani. (S'adjunta en annex les llistes d'assistents). L'Alcalde ha de fer una intervenció de benvinguda als assistents, d'uns 8 minuts aproximadament, que ha estat traduïda a l'anglès, el francès i l'àrab. A.l k �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Proposta d'intervenció de l'Alcalde: MINISTROS, AUTORIDADES, ALCALDES, LES DOY LA BIENVENIDA A NUESTRA CIUDAD EN UNA OCASIÓN TAN SIMBOLICA COMO LA CELEBRACION EN BARCELONA DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRANEA. BARCELONA ESTA ORGULLOSA DE ACOGER ESTA CONFERENCIA Y DE VERSE RECONOCIDA COMO UNA REFERENCIA URBANA CLAVE EN EL MEDITERRÁNEO. LA PROMOCION DE MECANISMOS DE DIÁLOGO EN EL MEDITERRÁNEO ES URGENTE. HEMOS GANADO, SIN EMBARGO, UNA PRIMERA BATALLA, QUIZAS LA MÁS IMPORTANTE : CONVENCERNOS TODOS, EN LAS DOS RIBERAS, DE LA IMPORTANCIA DE EMPRENDER ESTE DIÁLOGO. ES EVIDENTE QUE ESTE PROCESO TIENE QUE SER LIDERADO POR LOS ESTADOS EUROPEOS Y MEDITERRÁNEOS. ES EN ESTE SENTIDO QUE SALUDAMOS CON ENTUSIASMO SU COMPROMISO DECIDIDO EN LA ORGANIZACION DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRÁNEA. 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA FUE EN ESTA MISMA SALA DEL CONSEJO DE CIENTO DONDE, EL 21 DE MAYO DE 1990, EL ENTONCES MINISTRO ESPAÑOL DE ASUNTOS EXTERIORES, FRANCISCO FERNANDEZ ORDOÑEZ, PLANTEO LA POSIBILIDAD DE UNA CONFERENCIA DE SEGURIDAD Y COOPERACION EN EL MEDITERRANEO. BARCELONA ACOGIÓ CON SATISFACCIÓN ESA IDEA, FORMULADA CON EL APOYO DE LA DIPLOMACIA-ITALIANA, DE CREAR UN FORO PERMANENTE DE COOPERACIÓN ENTRE LOS PAÍSES DEL MEDITERRÁNEO, INSPIRADO EN LA FÓRMULA Y EN LA EXPERIENCIA DE LA CONFERENCIA DE SEGURIDAD Y COOPERACIÓN EN EUROPA QUE HABIA TENIDO LUGAR EN HELSINKI. DESDE BARCELONA SIEMPRE SE HA REIVINDICADO EL CONCEPTO MEDITERRÁNEO EN SU TOTALIDAD GEOGRAFICA Y SE HAN VISTO CON INCOMODIDAD LOS INTENTOS DE LIMITARLO O DIVIDIRLO EN UN NORTE Y UN SUR, EN UN ORIENTE Y UN OCCIDENTE. LA PROPUESTA HISPANO-ITALIANA DE UNA CONFERENCIA DE COOPERACIÓN SE VIO FRUSTRADA, TEMPORALMENTE, POR LA GUERRA DEL GOLFO, UN CONFLICTO QUE PONIA DE RELIEVE "LA AUSENCIA DE UN SISTEMA EN ESTA REGIÓN PARA PREVENIR Y HACER 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA FRENTE A LAS CRISIS" A LA QUE FERNANDEZ ORDOÑEZ HABIA HECHO REFERENCIA. LA CONFERENCIA EUROMEDITERRÁNEA SUPONE, PUES, UN RELANZAMIENTO DE ESTA IDEA . UN PRIMER PASO HACIA EL ESTABLECIMIENTO DE VÍNCULOS FUERTES Y ESTABLES ENTRE LAS RIBERAS NORTE Y SUR DEL MEDITERRÁNEO. QUE LA CONFERENCIA SE PRODUCE EN UN MOMENTO OPORTUNO, QUE HAY UNA ENORME RECEPTIVIDAD Y UN ANSIA DE DIALOGO SE DEMUESTRA POR LA MULTITUD DE INICIATIVAS PARALELAS QUE HAN SURGIDO. INSTITUCIONES PUBLICAS REGIONALES Y LOCALES, ENTIDADES PRIVADAS, ORGANIZACIONES NO GUBERNAMENTALES HAN PUESTO EN MARCHA MULTITUD DE ACTIVIDADES. UN EJEMPLO DE ESA ILUSION ES LA CONFERENCIA DE CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE SE CELEBRA ESTOS MISMOS DÍAS ENTRE NOSOTROS. LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS PARA EL DIÁLOGO, PARA EL COMERCIO DE LAS COSAS Y DE LAS IDEAS. ESE PAPEL ESTABILIZADOR HA TENIDO UNA RELEVANCIA HISTORICA EN EL MEDITERRÁNEO Y LO VUELVE A TENER EN LAS CIRCUNSTANCIAS DE HOY. 4 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LAS CIUDADES Y LAS REGIONES TIENEN MUCHO QUE DECIR EN EL DIÁLOGO MEDITERRANEO Y EN LA COOPERACIÓN QUE NECESARIAMENTE LE DEBE SEGUIR. LAS CIUDADES TIENEN MENORES CONDICIONANTES DIPLOMÁTICOS Y PUEDEN EVITAR MEJOR LAS RIGIDECES QUE TODA NEGOCIACIÓN ENTRE ESTADOS COMPORTA INEVITABLEMENTE. EL PROCESO DE HELSINKI PREVEIA LA PROMOCIÓN DE LOS INTERCAMBIOS Y DE LA COOPERACIÓN COMO BASE PARA CONSTRUIR EL DIÁLOGO. LAS CIUDADES, Y PARTICULARMENTE LAS CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE ESTAN HOY AQUÍ AMPLIAMENTE REPRESENTADAS, TIENEN LA EXPERIENCIA DE LA COLABORACIÓN EN CUESTIONES CONCRETAS, QUE AFECTAN DIRECTAMENTE LA VIDA COTIDIANA DE SUS CIUDADANOS. LAS CIUDADES POR DEBAJO - O AL LADO - DE LOS ESTADOS PUEDEN CONSTITUIR LA "RED DE SEGURIDAD" DE TODO EL PROCESO. SERIA OPORTUNO QUE ESTE PAPEL DE APOYO SE FORMALIZARA EN UN RECONOCIMIENTO EXPRESO DE LA REPRESENTACION QUE LAS REGIONES Y CIUDADES 5 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA DE EUROPA HAN CONFIADO AL COMITE DE LAS REGIONES DE LA UNION EUROPEA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO, Y BARCELONA PARTICULARMENTE, PUEDEN Y HAN DE TENER UN PAPEL RELEVANTE EN LAS ACTIVIDADES QUE CONCRETARAN LAS PROPUESTAS DE LA CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA. BARCELONA REITERA SU DISPONIBILIDAD A SER UN ESPACIO PARA EL DIÁLOGO Y EL ENCUENTRO DE LAS DIFERENTES CULTURAS Y RELIGIONES DEL AREA DEL MEDITERRANEO ASI COMO SU INTERES EN PARTICIPAR EN EL SEGUIMIENTO Y PUESTA EN MARCHA DE LOS ACUERDOS LOGRADOS EN ESTA CONFERENCIA. LA SEGURIDAD Y LA COOPERACIÓN EN EL MEDITERRÁNEO CONCIERNE A TODOS . BARCELONA, LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO, SE SIENTEN COMPROMETIDAS EN ESTA TAREA Y DESEAN QUE LOS TRABAJOS DE LA CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA SUPONGAN UN PASO DECISIVO HACIA UNA PAZ ESTABLE. MUCHAS GRACIAS. 6 �Proposta d'intervenció de l'Alcalde: MINISTROS, AUTORIDADES, ALCALDES, LES DOY LA BIENVENIDA A NUESTRA CIUDAD EN UNA OCASIÓN TAN SIMBOLICA COMO LA CELEBRACION EN BARCELONA DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRANEA. BARCELONA ESTA ORGULLOSA DE ACOGER ESTA CONFERENCIA Y DE VERSE RECONOCIDA COMO UNA REFERENCIA URBANA CLAVE EN EL MEDITERRÁNEO. LA PROMOCION DE MECANISMOS DE DIÁLOGO EN EL MEDITERRÁNEO ES URGENTE. HEMOS GANADO, SIN EMBARGO, UNA PRIMERA BATALLA, QUIZAS LA MÁS IMPORTANTE : CONVENCERNOS1 TODOS, EN LAS DOS RIBERAS, DE LA IMPORTANCIA QE EMPRENDER ESTE DIÁLOGO. ES EVIDENTE QUE ESTE PROCESO TIENE QUE SER LOS ESTADOS EUROPEOS Y LIDERADO POR EN ÉSTE SENTIDO QUE MEDITERRÁNEOS. ES SALUDAMOS CON ENTUSIASMO SU COMPROMISO DECIDIDO EN LA ORGANIZACION1 DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EUROMEDITERRÁNEA. 2 EUROMED.NBB �[CANVIAR A CATALÀ] VA SER EN AQUEST MATEIX SALÓ DEL CONSELL DE CENT ON, EL 21 DE MAIG DE 1990, L'ALESHORES MINISTRE ESPANYOL D'AFERS EXTERIORS, FRANCISCO FERNANDEZ ORDOÑEZ, VA PLANTEJAR LA POSSIBILITAT D'UNA CONFERÈNCIA DE SEGURETAT I COOPERACIÓ A LA MEDITERRÁNIA. BARCELONA VA ACOLLIR AMB SATISFACCIÓ AQUESTA IDEA, FORMULADA AMB EL SUPORT DE LA DIPLOMACIA ITALIANA, DE CREAR UN FÒRUM PERMANENT DE COOPERACIÓ ENTRE ELS PASOS DE LA MEDITERRÀNIA, INSPIRAT EN LA FÓRMULA I EN L'EXPERIÈNCIA DE LA CONFERÈNCIA DE SEGURETAT I COOPERACIÓ EN EUROPA QUE HAVIA TINGUT LLOC A HELSINKI. DES DE BARCELONA SEMPRE S'HA REVINDICAT EL CONCEPTE MEDITERRANI EN LA SEVA TOTALITAT GEOGRÁFICA 1 S'HAN VIST AMB INCOMODITAT ELS INTENTS DE LIMITAR-LO O DIVIDIR-LO EN UN NORD I UN SUD, EN UN ORIENT I UN OCCIDENT. LA PROPOSTA HISPANO-ITALIANA D'UNA CONFERÈNCIA DE COOPERACIÓ ES VA VEURE FRUSTRADA, TEMPORALMENT, PER LA GUERRA DEL GOLF, UN 3 EUROMED.NBB �CONFLICTE QUE POSAVA DE RELLEU "L'ABSÈNCIA D'UN SISTEMA EN AQUESTA REGIÓ PER PREVEURE I FER FRONT A LES CRISIS", A LA QUAL FERNANDEZ ORDOÑEZ HAVIA FET REFERÈNCIA. LA CONFERÈNCIA EUROMEDITERRÀNIA SUPOSA, DONCS, UN RELLANÇAMENT D'AQUESTA IDEA, QUE HA POTENCIAT EL MINISTRE SOLANA. UN PRIMER PAS CAP A L'ESTABLIMENT DE VINCLES FORTS I ESTABLES ENTRE LES RIBERES NORD I SUD DE LA MEDITERRÀNIA. [CANVIAR A CASTELLÀ] QUE LA CONFERENCIA SE PRODUCE EN UN MOMENTO OPORTUNO, QUE HAY UNA ENORME RECEPTIVIDAD Y UN ANSIA DE DIALOGO SE DEMUESTRA POR LA MULTITUD DE INICIATIVAS ; PARALELAS QUE HAN SURGIDO. INSTITUCIONES PUBLICAS REGIONALES Y LOCALES, ENTIDADES PRIVADAS, ORGANIZACIONES NO GUBERNAMENTALES HAN PUESTO EN MARCHA MULTITUD DE ACTIVIDADES. UN EJEMPLO DE ESA ILUSION ES LA CONFERENCIA DE CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE SE CELEBRA ESTOS MISMOS DÍAS ENTRE NOSOTROS. 4 EUROMED.NBB �LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS PARA EL DIÁLOGO, PARA EL COMERCIO DE LAS COSAS Y DE LAS IDEAS. ESE PAPEL ESTABILIZADOR HA TENIDO UNA RELEVANCIA HISTORICA EN EL MEDITERRÁNEO Y LO VUELVE A TENER EN LAS CIRCUNSTANCIAS DE HOY. LAS CIUDADES Y LAS REGIONES TIENEN MUCHO QUE DECIR EN EL DIÁLOGO MEDITERRANEO Y EN LA COOPERACIÓN QUE NECESARIAMENTE LE DEBE SEGUIR. LAS CIUDADES TIENEN MENORES CONDICIONANTES DIPLOMÁTICOS Y PUEDEN EVITAR MEJOR LAS RIGIDECES QUE TODA NEGOCIACIÓN ENTRE ESTADOS COMPORTA INEVITABLEMENTE. EL PROCESO DE HELSINKI PREVEIA LA PROMOCIÓN DE LOS INTERCAMBIOS Y DE ! LA COOPERACIÓN COMO BASE PARA CONSTRUIR EL DIÁLOGO. LAS CIUDADES, Y PARTICULARMENTE LAS CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO QUE ESTAN HOY AQUÍ AMPLIAMENTE REPRESENTADAS, TIENEN LA EXPERIENCIA DE LA COLABORACIÓN EN CUESTIONES CONCRETAS QUE AFECTAN DIRECTAMENTE LA VIDA COTIDIANA DE SUS CIUDADANOS. LAS CIUDADES POR DEBAJO - O AL LADO - DE LOS ESTADOS PUEDEN CONSTITUIR LA "RED DE SEGURIDAD" DE TODO EL PROCESO. 5 EUROMED.NBB �SERIA OPORTUNO QUE ESTE PAPEL DE APOYO SE FORMALIZARA EN UN RECONOCIMIENTO EXPRESO DE LA REPRESENTACION QUE LAS REGIONES Y CIUDADES DE EUROPA HAN CONFIADO AL COMITÉ DE LAS REGIONES DE LA UNION EUROPEA. ESTOY CONVENCIDO DE QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO PUEDEN Y HAN DE TENER UN PAPEL RELEVANTE EN LAS ACTIVIDADES QUE CONCRETARAN LAS LA PROPUESTAS DE CONFERENCIA EUROMEDITERRANEA. [CANVIAR AL CATALÀ] BARCELONA [REPRESENTADA AVUI AQUÍ PER UNES 50 SINDICALS, EMPRESARIALS, PERSONALITATS REITERA LA SEVA CULTURALS I ASSOCIATIVES] DISPONIBILITAT A SER UN ESPAI PER AL DIÀLEG I L'ENCONTRE DE LES DIFERENTS CULTURES I RELIGIONS DE L'ÀREA DE LA MEDITERRÀNIA, AIXÍ COM EL SEU INTERÈS A PARTICIPAR EN EL SEGUIMENT 1 LA POSTA EN MARXA DELS ACORDS ASSOLITS EN AQUESTA CONFERÈNCIA. LA SEGURETAT I LA COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA ENS CONCERNEIX A TOTS. BARCELONA, LES CIUTATS 6 EUROMED.NBB �DE LA MEDITERRÀNIA, SE SENTEN COMPROMESES EN AQUESTA FEINA I DESITGEN QUE ELS TREBALLS DE LA CONFERÈNCIA EUROMEDITERRÀNIA REPRESENTIN UN PAS DECISIU CAP A UNA PAU ,ESTABLE. MOLTES GRÀCIES. MUCHAS GRACIAS. 7 EUROMED.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4368 Title A name given to the resource Recepció oferta per l'Ajuntament als assistents a la conferència Euromediterrània Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Govern Euromediterrània Municipis Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1463/19951127d_00701.pdf 938f920d754c21af045f6299d56bb1db PDF Text Text Qe. C MAJESTADES: r¿txua. eq.AT 9.ckv,oárr�c vu e)ciketi/.~ (I'S COMO EN OCASIONES ANTERIORES, ME COMPLACE PRESENTARLES EN NOMBRE DE LA CORPORACIÓN MUNICIPAL DE BARCELONA Y DE TODA LA CIUDAD NUESTRO RESPETO Y NUESTRA GRATITUD. BARCELONA VIVE ESTOS DÍAS UNAS JORNADAS MUY ESPECIALES DE ILUSIÓN POR EL DIÁLOGO EN EL MEDITERRÁNEO. A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL CONVOCADA POR LA UNIÓN EUROPEA SE HA SUMADO UNA INSÓLITA EXPLOSIÓN DE INICIATIVAS DE INSTITUCIONES PÚBLICAS TERRFFORIALES, DE ENTIDADES PRIVADAS Y DE ORGANIZACIONES NO GUBERNAMENTAL ES. ESTA ACTIVIDAD ES UN FIEL REFLEJO DE UN ANSIA DE DEBATE, DIÁLOGO Y PARTICIPACIÓN. BARCELONA SERÁ UN ESCENARIO ORGULLOSO DE ESTAS INICIATIVAS. PERO BARCELONA QUIERE SER MÁS QUE UN ESCENARIO. QUIERE HACER SU APORTACIÓN AL ENCUENTRO, QUIERE DAR EL CALOR DE LA PARTICIPACIÓN Y MOSTRAR LA CONTRIBUCIÓN QUE LAS CIUDADES DEL MEDITERRANEO PUEDEN HACER A LA PAZ. ASÍ QUISIMOS SER, Y ASÍ FUÍMOS, PARA QUIENES DESDE TODO EL MUNDO SE ACERCARON A BARCELONA DURANTE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. Y QUEREMOS SERLO HOY NUEVAMENTE. �PERMITIDME QUE, EN EL MARCO DE ESA VOLUNTAD DE SERVIR A LA PAZ, MOSTREMOS NUESTRA CONFIANZA HACIA QUIENES VIENEN A NUESTRA CIUDAD PARA AVANZAR EN LA PACIFICACIÓN DE ZONAS EN DÓNDE EL CONFLICTO TODAVIA PERVIVE. BARCELONA SE ENORGULLECE DE SER LUGAR DE ENCUENTRO PARA LA PAZ. SENYOR_: BARCELONA S'ENORGULLEIX DE PODER SER EL LLOC D'ENCONTRE PER A LA PAU. TENIM LA CONFIANÇA I LA SEGURETAT QUE ESPANYA HA DE TENIR UN PAPER ESSENCIAL EN AQUEST ESFORÇ COOPERADOR, EN AQUESTA ABRAÇADA A FAVOR DE LA COL.LABORACIÓ. A MÉS, PERO, COMA ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT DE LA QUAL N'OSTENTEU EL TÍTOL DE COMTE, VULL APROFITAR L'AVINENTESA I)E TENIR-VOS ENTRE NOSALTRES PER FELICITAR-VOS AMB MOTIU DEL VINTÉ ANIVERSARI DE LA VOSTRA CORONACIÓ COM A REI DE TOTS ELS ESPANYOLS. HAN ESTAT TEMPS COMPLICATS, NO SEMPRE AMABLES NI SEMPRE COM HAURÍEM DESITJAT, I VÓS HEU SABUT ASSENYALAR-NOS EN TOT MOMENT EL CAMÍ DE LA CONCÒRDIA I EL DE LA PROJECCIÓ CAP A LA RESTA DEL MÓN. �TINGUEU BEN SEGUR, SENYOR, QUE BARCELONA US ACULL ARA COM HO HA FET SEMPRE, AMB L'ESTIMA QUE US rfENIM I AMB EL RESPECTE QUE US DEVEM, I QUE ES EN NOM D'AQUESTS SENTIMENTS QUE US REITEREM LA NOSTRA ADHESIÓ A VÓS I A LA INSTITUCIÓ QUE TAN DIGNAMENT REPRESENTEU. BENVINGUTS A CASA VOSTRA, MAJESTATS, BENVINGUTS A LA CASA QUE ARA VOL SER-HO TAMBÉ DE LA PAU I DE LA COOPERACIÓ, CAPITAL --NI QUE SIGUI PER UNS DIES-- D'EUROPA 1 DEL MEDITERRANI. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4369 Title A name given to the resource Recepció SSMM Reis d'Espanya. Conferència Euromediterrània Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Govern Municipis Euromediterrània Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1672/0000000574.pdf 9a84a492fa922fa5a354fff397551eca PDF Text Text Records vius (A Antònia Macià) Article de Pasqual Maragall a l'Avui (9-9-2001) Records vius Pasqual Maragall President del PSC No em considero la persona amb més títols per glossar la vida de la senyora Tarradellas. Fa uns dies la veia sofrint amb la coneguda cara de lluitadora, ja quasi sense celles, però amb tot determinada a seguir respirant. En qualsevol moment podia tornar a obrir els ulls i omplir l´escena amb la força incontestable de la mirada, per no dir res de la veu, la veu imperativa i dreta a l´objectiu com una sageta. No sé si la seva aura provenia en part de Josep Tarradellas, segur que sí; en tot cas l´aura i l´encant de Tarradellas eren més entenedors coneixent Antònia Macià. S´havien acabat assemblant, almenys en el to de la veu i també en els continguts. Un dinar a casa seva era una festa en cert sentit perfecta. S´anaven rellevant en el manteniment de la tensió de la conversa sense cap mena de programació prèvia. Es renyaven per persona interposada. "En Josep és incapaç de fer tal i tal". "Les dones sempre han de dir el que no haurien de dir". Etcètera. El dinar era sempre de gran qualitat i el xampany, evidentment, francès. No sé si l´Ortínez hi tenia a veure, en això. És tot un món que se´n va. I a uns quants ens ha deixat la penyora de representar-lo sense el seu ajut. Menys mal que no ens faltaran ni el seu fill Josep, ni en Bricall, ni la Montserrat Catalán, que han estat uns marmessors vocacionals i generosos no sols amb els pares Tarradellas sinó amb nosaltres. Mentre escric això l´Antònia Macià encara batega a 88 pulsacions per minut. La boca es va obrint, les mans tremolen una mica sense força, la respiració pesa cada cop més. Vet aquí el moment irrepetible en què el món deixarà de tenir entre els vius una persona que no havia nascut per morir. Un es pregunta de què serveix aquesta companyia final que no pot canviar res i que no serà recordada per qui la rep. Crec que és la companyia pura, la pura amistat, gratuïta, l´autèntica i respectuosa reivindicació del misteri en què consistim els humans, davant ningú. Me n´adono que l´Antonieta i jo ens estimàvem molt. Intuïtivament, indubtablement. La Diana hi ha tingut a veure; forma part del comptat nombre de persones, entre les quals no em compto, que diuen exactament el que volen dir, com la senyora Antònia Macià, i que no diuen res debades, fins i tot quan exageren ostensiblement. Tots quatre vam passar bons moments, i més encara amb els amics comuns que he citat. Com deia el meu pare, aquestes vibracions positives floten en l´aire sense límit en el temps. També queda per sempre la imatge no fotografiada, em penso, del rei d´Espanya parlant amb la senyora Macià una bona estona pràcticament agenollat. Ella seia a la cadira de rodes. Va ser el dia de la Fundació Tarradellas de Poblet, primer al monestir i en acabar al Palauet Albéniz. La conversa no s´acabava mai i la veu imperativa seguia interpel·lant i parlant entre interjeccions. I ara és com si la sentís. No crec que desaparegui mai del tot. 10/9/2001 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Records vius: a Antònia Macià Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1371 Subject The topic of the resource Necrologies Macià, Antònia Tarradellas, Josep, 1899-1988 Catalunya Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-09-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2720/records_coberta.jpg bbc4b83af6ec417fafd13bc2ea6a9354 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Records: 40 amics de Pasqual Maragall evoquen 40 moments inoblidables Creator An entity primarily responsible for making the resource Caballero, Juan José Farreras, Carina Pérez, Suso Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Fundació Pasqual Maragall Alzheimer Description An account of the resource Llibre publicat per commemorar el desè aniversari de la Fundació Pasqual Maragall. Editat en català i en castellà (Recuerdos). 205 p. Abstract A summary of the resource. Juan José Caballero, Carina Farreras i Suso Pérez són els autors dels textos d’aquest llibre, realitzats en la seva majoria a partir d’entrevistes amb els protagonistes. En un to proper i distès, el relat de les seves històries i les seves anècdotes contribueixen a subratllar la personalitat de qui fos President de la Generalitat de Catalunya i està considerat com el millor alcalde de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available RBA Fundació Pasqual Maragall Relation A related resource <a href="https://recuerdosconmaragall.org/ca/llibre/" target="_blank" rel="noopener">https://recuerdosconmaragall.org/ca/llibre/</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6720/FMHP_03879.JPG 59a8e863b3ab3c4fd78376ffa377e341 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Recorregut per la 45 edició de la Fira de Mostres de Sant Narcís a Girona Subject The topic of the resource Fires Empreses Empresaris Polítics Consellers Alcaldesses Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pagans, Anna Espadaler, Domenech Pàramo, Carles Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6721/FMHP_03880.JPG 4fe574ccf9e94c50acb78c34972d9305 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Recorregut per la 45 edició de la Fira de Mostres de Sant Narcís a Girona Subject The topic of the resource Fires Empreses Empresaris Polítics Consellers Alcaldesses Maquetes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pagans, Anna Espadaler, Domenech Pàramo, Carles Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6722/FMHP_03881.JPG 988bdfb010c997e5fa31f64b84376306 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Recorregut per la 45 edició de la Fira de Mostres de Sant Narcís a Girona Subject The topic of the resource Fires Empreses Empresaris Polítics Comerç Alcaldesses Productes gurmet--Indústria i comerç Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pagans, Anna Espadaler, Domenech Pàramo, Carles Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6727/FMHP_03886.JPG e73d349bd580adf4c1bdb9979738438c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Recorregut per la 45 edició de la Fira de Mostres de Sant Narcís a Girona Subject The topic of the resource Fires Empreses Empresaris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pagans, Anna Espadaler, Domenech Pàramo, Carles Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6728/FMHP_03887.JPG 17786cb66fd982755a67e9754d97c046 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Recorregut per la 45 edició de la Fira de Mostres de Sant Narcís a Girona Subject The topic of the resource Fires Empreses Empresaris Alcaldesses Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pagans, Anna Espadaler, Domenech Pàramo, Carles Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6729/FMHP_03888.JPG bc6e2961a3624373c69d52cda89c4253 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Recorregut per la 45 edició de la Fira de Mostres de Sant Narcís a Girona Subject The topic of the resource Fires Empreses Empresaris Alcaldesses Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pagans, Anna Espadaler, Domenech Pàramo, Carles Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6731/FMHP_03890.JPG 199c48b2b33a0ff4aab3c6134936cfd3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Recorregut per la 45 edició de la Fira de Mostres de Sant Narcís a Girona Subject The topic of the resource Fires Empreses Empresaris Alcaldesses Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pagans, Anna Espadaler, Domenech Pàramo, Carles Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6732/FMHP_03891.JPG 80756ef53ac2bac35ec3ef8ae627c627 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Recorregut per la 45 edició de la Fira de Mostres de Sant Narcís a Girona Subject The topic of the resource Fires Empreses Empresaris Comerç Alcaldesses Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pagans, Anna Espadaler, Domenech Pàramo, Carles Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/809/0000001457.pdf 7db65d1d0829609828773f140b2948a3 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 23/11/1991 (3180353) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 14 LA FINANCIACIÓN DE LOS MUNICIPIOS Recuperar poder local PASQUAL MARAGALL Plantea el autor del artículo la urgente necesidad de compaginar los recursos locales, la calidad de vida que exigen los ciudadanos y el equilibrio razonable de gastos e ingresos de las tres administraciones que los gestionan y procuran. Los ayuntamientos no quieren el 25% del gasto del Estado. Lo que proponen, desde hace ocho años, es estar en condiciones de gestionar el 25% del gasto público neto. Es decir, de la suma de gastos de las tres administraciones públicas (central, autonómica y local), una vez eliminadas de la suma las duplicaciones por transferencias internas (y excluyendo los intereses de la deuda pública y las pensiones). El mayor partido político español aprobó en su congreso de 1988 ese objetivo y ninguno de los demás partidos lo ha discutido. Parece lógico admitir como satisfactoria una reducción del gasto del Estado desde el 80% de hace 12 años hasta el 50% que se postula. El resto se repartiría por mitades entre autonomías y ayuntamientos y de esta manera los gastos netos por habitante serían iguales, lo cual parece también remarcable si se tiene en cuenta que hace 12 años las autonomías no existían presupuestariamente. Según el Congreso del PSOE de 1990 este objetivo de 50 / 25 / 25 (50% Estado, 25% autonomías y 25% ayuntamientos) es alcanzable dentro de la presente década. La realidad es que, probablemente, las autonomías ya están llegando al objetivo del 25%, mientras que los ayuntamientos, que están todavía en el 16%, pueden quedarse, después de la revisión bilateral de la financiación en un 15%. De ahí la decepción de unas corporaciones locales que, por otra parte, han sido el subsector más dinámico en la inversión. Pasar del 15 al 25% antes del año 2000 -mediante un traslado anual del 1 %del gasto público consolidado hacia las corporaciones locales, además y por encima del crecimiento vegetativo- es hoy más difícil de lo que parecían las cosas en 1990, con 10 años por delante. Pero si no se consigue este objetivo, toda la descentralización política en que consiste el Estado de las autonomías habrá tenido algo de irreal: al final, las autonomías se habrán creado, al menos parcialmente, desmontando el poder local. Y al poder local no sólo no habrá ganado peso respecto a 1980 sí no que lo habrá perdido. Mal negocio. Mal negocio, sobre todo, si tenemos en cuenta que un poder local mermado y controlado desde más cerca tiende a ser sustituido de manera progresiva y casi espontánea. Esto conlleva una confusión y una irritación crecientes, a la vez que una falta de legitimación material y formal frente a problemas de inseguridad, congestión y alojamiento que el ciudadano reclama, con lógica, del nivel de gobierno inmediato, que es el local. El error estuvo probablemente en un proceso de transferencias precipitado y apasionado que se olvidó de dotar los servicios de carácter nacional que algunos ayuntamientos estaban ya prestando. Este olvido implicó en su momento un ahorro para el Estado y hoy el ahorro es para las autonomías. Fatalmente, se olvidó también 8 �Articles de Pasqual Maragall a de ligar las nuevas dotaciones financieras autonómicas a una redistribución de fondos hacia el sector local en el mismo grado en que el Estado aporta a sus fondos de cooperación local -progresivamente debilitados en su denominador-, es decir, en recursos no transferibles a las autonomías. Así, los ayuntamientos se están viendo obligados a contemplar las sucesivas revisiones de la financiación autonómica como un debilitamiento de sus fuentes de recursos. Y lógicamente eso aumenta la irritación antes mencionada. Desayuno indigesto Cuando, finalmente, el alcalde de turno abre el periódico y comprueba que, después de echar cuentas con el máximo rendimiento que los nuevos impuestos le permiten -y el consiguiente coste político- su presupuesto no crecerá mucho más de un 5%. Y comprueba también que este crecimiento está por debajo del previsto en el presupuesto del Estado (10%), mientras que su propia autonomía prevé aumentos del 16,8%, aun sin haber recibido ni contabilizado los beneficios que puedan derivarse de la revisión financiera en curso, suponiendo que los haya... Entonces a este alcalde se le indigesta el desayuno. Como mínimo. No es de extrañar pues el tono que preside los encuentros municipales ni hay que buscar en él muchos móviles ideológicos o partisanos. La solución razonable está al alcance de la mano sí las autonomías aceptan constituir sus propios fondos de cooperación local -algunas ya los tienen- en proporciones progresivamente cercanas a las del Estado sobre sus recursos netos. Si, además, aceptan poner impuestos como las demás administraciones públicas para poder acceder así a la mayoría de edad institucional frente al público. Si hacen un esfuerzo importante en inversión para coger el relevo del fuerte impulso municipal habido hasta el presente -utilizando para ello el "saber gastar" de los propios municipios, algo no fácil de aprender-. Y si, finalmente, Estado y autonomías militan, francamente en una cierta realimentación del poder local, un poder local al que en los últimos años se le han ido retirando cepos, grúas, cobro efectivo de multas, carácter judicial de sus policías, competencias en seguridad y vivienda, recursos en agua y saneamiento, etcétera, al mismo ritmo que aumentaban las exigencias de los ciudadanos. Sí el Estado no aprovecha el momento de la revisión financiera bilateral (Administración central-Administración autonómica) para plantear las bases de la trilateral (Estado-autonomías-ayuntamientos), habremos perdido dos años como mínimo. La calidad de vida de nuestras ciudades no se puede permitir muchas alegrías de calendario. Un ritmo sostenido de exigencia pública local de calidad, aun sabiendo que hay problemas que sólo tienen salida a largo plazo, parece una política prudente que las tres administraciones, deberían de favorecer. Es notorio el desfase entre la importancia de los logros obtenidos por todos en los grandes objetivos políticos (incluido el de la devolución de poder a las nacionalidades y regiones) y los logros en calidad de vida en las ciudades: el contraste entre el Estado de la nación y el Estado de la ciudad, entendiendo por estado de la ciudad el clima de sus calles y barrios, la fluidez de su circulación, la calidad del aire, del agua, los decibelios que hay que soportar, la limpieza... y más allá del urbanismo -que también ha mejorado-, la urbanidad. Vamos a ver si logramos entre todos hincar el diente en estos temas, que son hoy los que realmente nos apasionan corno ciudadanos. P. Maragall es alcalde de Barcelona. 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1076 Title A name given to the resource Recuperar poder local Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Finançament Municipis Espanya Competències Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1377/19940304d_00614.pdf 5c0d37509688a6452e7e8818f84f83bd PDF Text Text NOTAS PARA LA INTERVENCIÓN DEL ALCALDE 1. La crisis del sector del automóvil en Europa, analizada desde un punto de vista regional, afecta básicamente a dos tipos de zonas: las de tradición industrial transformadora, que han recibido importantes inversiones desde los años 30 en la Europa más avanzada y desde los 50 en la periférica y, por otra parte, las zonas en las cuales las decisiones de inversión han sido más tardías con respecto al ritmo de gran crecimiento del mercado iniciado en los años 60. Enïel segundo caso el impacto de la crisis actual tiene una incidencia porcentual mucho más fuerte y las soluciones son más complejas, pues está todavía en la etapa de creación de un tejido industrial basado en los proveedores del sector. (Es el caso español de Linares, o lo que pasaría en Vigo e incluso en Valladolid, en caso de crisis de las empresas instaladas). 2. Las soluciones técnicas que son aportadas en la crisis del sector (que hace coincidir hoy en día un factor cíclico económico con los factores estructurales del sector europeo) conducen a una �política de inversiones fuera d_e__Eu *ropa y de empresas. internacionalización de nuestras alternativa Esta tiene indudables beneficios a medio plazo, pero a corto plazo es contradictoria con el mantenimiento de los puestos de trabajo en las fábricas menos productivas y, al mismo tiempo, por el hecho de desplazar capitales a inversiones fuera de las fronteras, dificulta la utilización de posibles plusvalías para operaciones de reconstrucción local del tejido industrial y de ocupación. 3. Por otra parte, en la medida en que la competitividad exige la utilización, cada vez más masiva, de las técnicas del "just-in-time" y del concepto de parque de proveedores anexos a la fábrica central, el impacto de la crisis afecta también al amplio tejido del sector auxiliar creado entorno a las primeras instalaciones. Otras razones tecnológicas ponen en evidencia el tema: la dráma4ca reducción del número de piezas de los automóviles por razones económicas y de posterior reciclaje para favorecer las políticas medioambientales y preservacionista, deja un espacio muy reducido a la industria auxiliar tradicional, que vende piezas de 2 �carácter independiente o no ensambladas directamente en el proceso productivo. Esta situación crea un elemento de conflictividad -la la reducción de muy fuerte; interregional 4. producción por falta de demanda y por mejora del proceso tecnológico conduce a una situación de competitividad extrema: políticas de nacionalización de suministros a cambio de 'luna reducción de los puestos de trabajo, políticas de reconcentración de f la producción en las instalaciones en los países de origen del capital, políticas de creación de centros logísticos para el transporte de mercancías. A fin de cuentas, políticas que tiendan a reducir el impacto aprovechando la misma dinámica del cambio de producción. Los limites se encuentran en que estas soluciones van dejando de serlo a medida que se profundiza en la crisis, ya que las oportunidades son cada vez más pequeñas para aquellos que llegan más tarde. 5. Así pues, imaginativas si las soluciones han de ser ue os_--m-}nim-izar más e l imp cte-- y aprovecharlo para empezar una etapa conjunta con el desarrollo sostenido. Por un lado el refuerzo de la �obligatoriedad de un reciclaje permitirá la instalación de plantas de recuperación que pueden aportar un gran número de puestos de trabajo. Aprovechar espacios obsoletos de la industria del automóvil para la instalación de estas plantas es un tema a tener en cuenta. Por otro lado impulsar fuertemente la línea del vehículo ecológico y urbano. Una política consensuada antre fabricantes y autoridades locales y regionales puede conducir a una reactivación del mercado ligado a condicionamientos del uso del automóvil en los los núcleos urbanos. No se trata tanto de luchar contra automóvil en la ciudad sino de hacerlo menos conflictivo. Ampliar el ciclo del automóvil con su reciclaje, forzar un nuevo mercado cambiando las condiciones de uso y aprovechar el cambio del sistema de producción y distribución para mejorar y ampliar las infraestructuras logísticas de distribución (y los sistemas de just-in-time para mejorar y ampliar las redes de telecomunicaciones), juntamente con el aprovechamiento económico, si es posible, de los espacios obsoletos, son las herramientas de uso más generalizado. �la Otra alternativa tradicional ha sido __ ----reconversión de personal abriendo el espacio del 6. sector de servicios y, especialmente, los servicios , de baja calificación. La renovación a gran escala de este sector no permite demasiado optimismo para esta alternativa. A pesar de ésto el incremento del turismo, en general, y del urbano en particular no puede ser olvidado como una alternativa posible para un pequeño sector de los trabajadores. 7. Con todo, estamos hablando de la recuperación de un número de puestos de trabajo entre el 25 y el 35 % de los que se han perdido. Para el resto, en que otro 25% puede pasar a la jubilación anticipada, el problema subsiste, dada la dificultad de reconversión hacia sistemas de alto valor añadido ligados a las industrias emergentes o de crecimiento actual. Por lo tanto es preciso abordar una doble estrategia en profundidad. Por un lado ha de hacerse una prospectiva real para determinar los límites ■--,, estructuralesae_la_çrjzsily aprovecharl probable cambio de signo del ciclo economico para crear condiciónes... para una política industrial alternativa �que incluya reciclaje de–per.s_onal y, de una manera u ----otra, prime la contratación_de personal proveniente —simultáneamente, significa, Esto del sector. ---( 1 orientar, cada vez más, la! formación de nuevos 1 profesionales y trabajadores en el campo de los I sistemas de alto valor añadido, especialmente el nuevo mercado de las "autopistas de la información" y las industrias ecológicas, ya que los puestos de trabajo más tradicionales han de ser ocupados por personal proveniente de los sectores en crisis. 8. La profundidad de la crisis es tan grande que cualquier política regional ha de hacerse en un marco europeo. La creación de un programa específico para ayudar a la reconversión de regiones afectadas es indiscutible pero esta ayuda no sólo ha de ser financiera sino que, tal como se ha dicho, ha de llevar sistemas cruzados/que combinen políticas de inversiones y procesos tecnológicos. No se trata de utilizar la legislación medioambiental como un nuevo sistema proteccionista y ampliador del mercado. Se trata, también, de aprovechar una situación conflictiva para hacer un salto cualitativo. 6 �9. La salida de la crisis e existe un entorno más viable en donde urbano con una red industrial diversificada. Como se ha apuntado ya al principio, en España, las zonas donde industrias del automóvil la decisión de instalar se detiió al atractivo de la mano de obra barata (caso Santana-Suzuki en Linares) de atravesando por graves problemas están sin desindustrialización, otras alternativas disponibles. 10. La combinación mantenerse en reequilibrio las indudtria-servicios ciudades. debe Son un factor de social y económico. Los servicios avanzados a las empresas tienen un alto valor añadido: diseño, software, pubjjicidad. 11. La formación profesional y la investigación es primordial. Ni los recursos naturales ni siquiera los de capital van a tener en el futuro una importancia tan decisiva como el grado de formación profesional y de know-how. La existencia de centros de investigación avanzada (universidades) cerca de las localizaciones industriales es también fundamental. �Los poderes públicos deben fomentar la 12. cooperación con el sector privó ó y la búsqueda de soluciones mixtas. Es el caso de la conferencia Eurociudades-Euroempresas, que se celebrará en juni .-en'Barcelona por manda-fa de la red de Eurociudades, y que reúne a empresas y administración. 13. Pero sobre todo las ciudgdes deben aportar una visión estratégica, que vaya más allá de las urgencias tácticas de los distintos actores económicos y sociales (industria, sindicatos, etc), mediante la elaboración de planes que delimiten los sectores dónde cabe actuar y diseñen las líneas de futuro de la ciudad y su zona de influencia. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4283 Title A name given to the resource Red Española de Ciudades del Automóvil (RECA). Notas para la intervención del Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Indústria Competitivitat Model social Acció política Red Española de Ciudades del Automóvil Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/943/refentBarcelona.jpg c28cc8d77596202fac045e3542cde525 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Refent Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Acció política Model social Alcaldes Urbanisme Barcelona Description An account of the resource 200 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Planeta Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Obiols, Raimon, 1940-, (pròleg) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Sinopsi a la contracoberta: "Refent Barcelona" constitueix una àmplia panoràmica personal de Pasqual Maragall sobre els grans reptes llançats durant els últims anys per tal de modernitzar la ciutat i dinamitzar el seu paper català, espanyol i internacional. La redacció del llibre ha estat feta pel periodista i escriptor Xavier Febrés com a transcripció de nombroses converses dictades per l'autor. La candidatura dels Jocs Olímpics, la mobilització d'energies que comporta i el conjunt de mesures urbanístiques que se'n deriven constitueixen punts singulars d'aquesta reflexió en veu alta de l'alcalde de Barcelona. La recuperació de la façana marítima, el rejoveniment del centre històric, l'endegament del parc metropolità de Collserola, la descentralització i la professionalització de l'administració municipal, són alguns dels objectius examinats detalladament per l'autor al llarg dels capítols. Pasqual Maragall passa revista als esdeveniments polítics dels últims anys, al debat sobre el nacionalisme, a la relació amb Espanya i amb el govern central, a la confrontació entre socialisme i liberalisme. Utilitza un to col·loquial i alhora meticulós aplicat a la història més recent i al futur immediat viscuts dia a dia des de la condició d'alcalde de la capital catalana, de president de la Corporació Metropolitana i de secretari de Política Municipal del PSC. Per l'amplitud de temes tractats i per la personalitat de l'autor "Refent Barcelona" esdevé un document de primera importància per a comprendre l'actualitat del país, els seus precedents i les perspectives que van prenent forma. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Col·lecció: Ramon Llull. Assaig; 3 Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 843203522X Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2810/20000812_ElPunt_ReflexionsEstiuTragic_PM.pdf 20bad36d58fd1175b7834367b33df8d3 PDF Text Text P A Ï S O S CATALANS EL PUNT I Dissabte, 12 d'agost del 2000 o p i n i ó I PASQUAL MARAGALL. 23 President del PSC Reflexions d'un estiu especialment tràgic El líder del PSC, en aquest article extret de la seva intervenció al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost passat, fa una anàlisi sobre la situació política al País Basc arran de l'ofensiva d'ETA D es de la calma sempre una mica inquietant de l'estiu sentim la política com una xerrameca potser fins i tot enfadosa. Polítics que parlen de tot i cada dia però que no afegeixen elements p e r ^ noves reflexions. Reiteració dels mateixos conflictes en l'espera de la desgràcia o les desgràcies estivals, que sempre acaben per arribar. Ara veurem les semanasgrandes basqiies. Pot ser que es confirmi el diagnòstic de molts bascos intel·ligents però impotents que constaten una alegria de viure generalitzada que és sorda a unes morts que no s'entenen i que provoquen més fàstic, dolor i paràlisi que reaccions efectives. O pot ser que visquem dies dramàtics. El drama basc és que la frontera entre la kale borroka ('lluita al carrer') i el terrorisme s'està esborrant. El PNB volia integrar els''de la kale borroka a canvi,de la treva i ha acabat passant a l'inrevés: el terrorisme està integrant la kale borroka. Ni el PP ni el PNB han sabut aprofitar la treva. Els primers perquè no hi van creure mai i els segons perquè hi van creure massa. Ara hauran de pactar tant si volen com si no perquè tots dos governen i per tant són els responsables del que passa, o més ben dit, no del que passa, que només té un responsable, que és ETA, però sí del fet que continuï passant sense resposta unificada i efectiva. Ni la Policia Nacional deté ETA (la policia francesa ha fet més detencions) ni l'Ertzaintza pot aturar la violència al carrer, els telèfons amenaçadors i els atacs a edificis. Què en podem dir des de Catalunya? Poc. Potser una reflexió a distància, si distància permet el crim sense treva. Distància almenys en el temps: una reflexió arrelada en el passat però projectada cap al futur. Ahir llegia Ein weites Feld ('un territori ample' o 'un conte llarg') de Günter Grass. El protagonista és un vell funcionari i escriptor d'origen hugonot que viu a l'Alemanya Oriental en el moment de la caiguda del mur, sense cap simpatia pel partit comunista. Però quan els seus fiílls que viuen a l'Oest li critiquen l'RDA perquè no és un estat de dret, protesta: «Què vol dir que un estat no és de dret ? A l'interior d'aquest món de privacions hem viscut una dictadura còmoda.» Aquí a Espanya vam matar-nos més de mig milió de persones (i prop de 100.000 més després del 1939) per obtenir una pau plena de privacions, però còmoda per a molts. (Un professor anglès declarava fa pocs dies a Arcadi Espadà quefinsi tot hauríem de fer un monument a Franco per haver creat la classe mitjana espanyola). Ara ens dol cada mort d'ETA—^morts en plena pau per a res— quasi tant com centenars de morts a la guerra per alguna cosa en què creien o en què creien molts dels seus amics. òÉs també ara la sang el preu d'una pau futiua? òQuina altra sang compensa? No hi haurà guerra perquè el món ha canviat i perquè ho tenim prohibit Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 12/8/2000. Pàgina 23 garantit a dues bandes per l'obligatorietat de reunir les tres quartes parts dels vots del Parlament basc: un escenari que no pot raonablement dissuadir ningú d'iniciar el procés. És una aventura i una aventura llarga, però s'ha de trobar el desllorigador que permeti començar-la com més aviat millor. Des de Catalunya no podem fer més que desitjar-ho. Es podria dir: ÒNO és millor que Catalunya calli, com prudentment ha fet Pujol fins ara, puntuant tan sols des de l'exterior alguns aspectes, que formulats amb respecte i sense èmfasi extrem poden ser balsàmics en un escenari de ferides crues i actituds enormement confrontades? Crec modestament que no és suficient. El pes de Catalunya en el panorama autonòmic espanyol, diria quasi en l'exercici col·lectiu i interminable de definir Espanya, és virtualment extraordinari. I no em reca dir que ho és gràcies a Tarradelles i Pujol, i als socialistes catalans i espanyols, però sobretot gràcies a Jordi Pujol, que solament ha pecat en tot cas de manca de confiança en aquest pes de Catalunya i per tant s'ha »ÍM* exercitat poc en l'art de convèncer. Des que va trencar la treva, ETA lia mort nou persones. A la foto, l'atemptat contra José M. Korta. / EFE. Doncs bé, aquesta carta s'ha de posar sobre la taula. Si més no perquè un dels des de la guerra civil. Però no ens en- no en tots, però en quasi tots els terrenys. elements de l'horitzó polític futur que ganyem. Fins ara hem assistit al darrer Si es canvia alguna cosa fonamental, si pesen en el present, a voltes paralitzant-lo, episodi d'ima història que va començar es paga un preu polític perquè ETA deixi és l'efecte que qualsevol moviment en amb aquella guerra. El problema és que de matar i HB deixi d'amenaçar, sembla el taulell basc haurà de tenir en el conjunt si no es resol ara, pot començar a ser molt difícil que es deixi de jutjar els de les autonomies i en particular en la una cosa diferent del que ha estat fins qui han matat. I si no se'ls jutja sembla catalana, que veu avui amb mal dissiara, amb uns altres protagonistes. Ens molt difícil que es canviï res d'essencial. mulada incomoditat la distància que hi ho bsinuava el lehendakari Ibarretxe en Aquesta pot ser l'elecció que hagin de ha entre el règim foral i el règim aula seva visita al nostre Parlament. fer els bascos, uns i altres, el PP i el tonòmic comú al qual pertanyem. El lehendakari Agirre escrivia des de PNB, tots. Si no hi ha equivalència en En aquest sentit és bàsic que Cal'exili l'any 1948, desesperançat, dema- els perdons continuarà havent-hi equi- talunya formuli una visió de futur de nant en to educat i mesurat, carregat valència en les culpes, i per tant en els l'Espanya plural, visió que nosaltres, sense de raó, a la joventut basca, que es revoltés odis. La rancor no començarà a minvar. cap intransigència quant al nom, anocontra l'obUt d'Euskadi, de la seva història La secreta esperança és que no so- menem federal, i que ha de tranquil·litzar i de la seva singularitat. I al final afegia, lament un dia sigui més general el sen= i àdhuc atreure els esperits més desperts com abaixant la veu: «Si es preciso, ha- timent ja expressat per bastants bascos i equànimes de l'escena política espaciendo uso de la violència.»,Fins ara hem que han estat afectats pel terror, que nyola, sempre que la dramàtica situació viscut les conseqüències d'aquella vio- estan disposats a perdonar i que no volen actual els permeti d'imaginar l'esdevelència originàriament legítima. Una vio- altra recompensa que la seguretat que nidor. Un esdevenidor sense la visió del lència que molts espanyols vam agrair ningú més no haurà de patir com ells qual no canviarà el present. secretament perquè trencava un silenci (els ho he sentit i és, perdoneu, im senSi cal parlar-ne, parlem-ne. culpable i còmode. timent mok basc), sinó que a més l'ePS: Aquest parlament és anterior als Ara la violència i el terror ja són quivalència dinàmica de les esperances tràgics 7, 8 i 9 d'agost. El to ho delata. contra els qui, havent-se més o menys de pau produeixi el miracle de la ge- Però avui, to a part, no el canviaria. inhibit d'aquell terror i contraterror, han nerositat política mútua, que ara com Solament hi afegiria dues coses. La instaurat ima democràcia i una autono- ara no té cap probabilitat d'existir; quasi primera, que són molts els que agrairien mia sense parió en la nostra història mo- diria, cap raó sensata per produir-se. una concentració d'esforços dels tres parderna. S'ha perdut el fil de la història Les propostes d'íJguns polítics creï- tits principals d'Euskadi, el PNB, el PP i si com a país no actuem aviat, estarem bles (ni rUdàlbiltza com a base de l'es- i el PSOE, en el govern dels problemes, començant una nova i cruent sagnia, uns tabliment d'una nacionalitat a cavall de els temes i l'agenda política del País Basc. odis nous. El govern basc veu impotent dos estats i tres autonomies ni el govern Tots aquests ciutadans esperarien també que aquest canvi s'està consumant. Els de Mayor Oreja que proposa el PP son un paper més concentrat en el partit dirigents d'ETA comencen a ser joves creïbles a curt o mitjà termini), les pro- i de menor interferència en el govern de 24 anys sense cap referent històric postes amb garanties de credibilitat, dic, d'Arzallus, així com una acció de Mayor compartit. Un odi nou. tenen sovint un punt dèbü, i és que en Oreja més concentrada en les seves resVa deixar alguns caps sense lligar no penalitzar expressament i diferencial- ponsabilitats de govern que no pas en la Constitució? O la cultura constitucio- ment els atemptats posteriors a la seva les seves vel·leïtats de candidat. La senal, si més no? S'haurà de modificar formulació, els donen una aparença d'im- gona, per a la qual potser podria ser en algun punt? És difícil perquè tot el punitat fi'ancament revoltant. útil una ajuda exterior, com la de John que la Constitució podia permetre en En canvi l'àmbit basc de decisió que Hume, un dels discrets herois de la pau termes d'autonomia de fet ho va per- permeten aquestes propostes, sense di- nord-irlandesa, o la dèl cardenal Etxemetre: el grau d'autonomia que tenen buixar-ne els perfils i excloent-ne expres- garai, un bascfrancèsque ha estat influent els bascos és comparativament més gran sament tota condicionalitat en l'inici de en la part més àmpliament reconeguda que el de qualsevol autonomia europea. la negociació, apareix en algunes versions del papat de Joan Pau U. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reflexions d'un estiu especialment tràgic Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-08-12 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource ETA País Basc Terrorisme Acció política Espanya Description An account of the resource Article extret de la intervenció de Pasqual Maragall com a líder del PSC al col·loqui Solàrium 2000 de s'Agaró el 4 d'agost de 2000. Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 22 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1675/0000000567.pdf 2b0af436870c49f6a8b8078773b57d0a PDF Text Text Reflexions sobre Xile Pasqual Maragall i Mira El Periódico 31/01/2001 Vaig estar a Xile el 1989, hi vaig tornar poc després d'acabar l'exercici de l'alcaldia de Barcelona, al desembre del 1997, i una altra vegada ara, a principis d'any, a donar unes xerrades sobre regionalització i a prendre contacte amb Chile 21. Chile 21 és el think tank dels partits de la Concertació que governa el país. Xile és un país amb qui l'esquerra i el centre-dreta espanyols i concretament catalans hem anat teixint llaços estrets. Tot va començar l'11 de setembre de 1973 amb el bombardeig de La Moneda i la digna mort de Salvador Allende. El mateix dia, 250 anys abans, el conseller en cap de Barcelona queia ferit al baluard de Sant Pere i les tropes de Felip d'Anjou i de la nova dinastia, els Borbó, s'instal.laven a Barcelona. Les Constitucions catalanes van ser abolides poc temps després. Ara, cada 11 de setembre, totes les formacions polítiques desfilem davant l'estàtua d'aquell conseller en cap, Rafael Casanova. I després de visitar la seva tomba a Sant Boi de Llobregat, l'esquerra catalana es reuneix a la plaça de Salvador Allende del districte d'Horta-Gui- nardó amb els seus conciutadans i amics xilens, que són molts, davant l'efígie d'Allende. Escoltem la seva veu proclamant "les àmplies alberedes", convertides en sinònim de la llibertat dels pobles, i venim al Parlament de Catalunya, des d'on, a la tornada de Santiago, instal.lat (per fi) en un bell despatx que ve a ser el de cap de l'oposició, al costat del parc de la Ciutadella, escric aquestes línies. Alberedes i ciutadelles Alberedes i ciutadelles, dates i noms sagrats, La Moneda, el baluard de l'11 de setembre, 1714, 1973... ecos de revoltes populars i d'imposicions antipopulars: la història ens uneix, el batec de la vida és el mateix. El món és infinit i al mateix temps familiar, petitó. El primer fet en la cadena dels molts que van moure el jutge Garzón a iniciar en bona hora el procés Pinochet, segons crec, va ser l'assassinat de Carmelo Soria, funcionari de les Nacions Unides, establert a Xile i germà d'Arturo Soria Espinosa, fundador de la FUE, el sindicat estudiantil de la Segona República. Arturo era amic íntim d'Antoni Maria Sbert i del meu pare, de fet va viure a casa de seva durant la guerra civil, i va estar exiliat després a Xile juntament amb Joan Oliver. Carmelo i Arturo Soria Quan Arturo va tornar a Espanya el 1960 amb José Bergamín passaven tots dos llargues hores amb Oliver al Cafè Mirasol, jutjant la vida des del prisma més savi, que és el dels disgustos ben portats, el de la dignitat i la ironia. L'herència d'aquests personatges ens ha fet, crec, més resistents, els de la meva generació. Després parlen de la nostra tossuderia. També, però en tot cas tossuderia amb fonament. Carmelo Soria era comunista, Arturo no. Arturo era un liberal incombustible, aristocràtic en el sentit no material (no tenia ni un ral). Bergamín va ser company de viatge i era capaç d'anar amb els comunistes fins a la mort però, com deia ell, "ni un pas més". Arturo va editar a Xile, a través d'una petita editorial seva anomenada Cruz del Sur, els Renuevos de Cruz y Raya , un remake de la revista catòlica republicana de Bergamín. Va publicar molt Bergamín, l'Elogi de la Paraula de Joan Maragall i una de les millors peces que Jordi Maragall va escriure sobre el poeta. Tot això, juntament amb l'aparent tradició democràtica de l'exèrcit xilè, creava en nosaltres una imatge de Xile que feia del tot inexplicable el cop, i gairebé diria que encara més inexplicable la persistència dels seus efectes, l'estabilitat del terror xilè, la seva acceptació per àmplies capes del poble o en tot cas de la classe mitjana. Aquí és on volia arribar. Aquest és un punt en què també ens tornem a trobar Xile i Espanya, i en particular Xile i Catalunya. El punt on es confonen la pau i l'oblit. On un temps ha de passar abans de recordar-ho tot, perquè el record de tot és tan feridor que fa la pau impossible. Un temps de silenci, un descans de la me- mòria, un temps sense passat, un present perfecte. Es més: només acceptant que el desastre o el càstig que ens va infligir la història tenia causes més enllà de la �maldat dels que ens els van imposar, només així, podrem recrear la bondat i la delícia dels dies de vi i roses que el nostre record o la nostra imaginació reclamen insistentment. Aquella imatge idíl.lica de la república (malèfica per als altres) només tornarà a la realitat per a nosaltres (i deixarà de ser el malson dels altres) quan admetem que no era tan idíl.lica. Fins a quin punt traïm així els nostres antecessors és una cosa que només es pot resoldre teleològicament, mirant cap al futur i no només cap al passat, buscant en un futur pròxim el punt de confluència dels nostres desitjos amb els antics. I aquesta reflexió delicada és una cosa que només es pot suportar en companyia. Un lent reconeixement Sopant a casa d'Isabel Allende al barri de Providencia, a l'antiga torre (com diem a Barcelona) del carrer de Guardia Vieja on va viure el seu pare, constatant el coratge enorme amb què va enfrontar la seva tornada a Santiago i la recuperació de casa seva, el menyspreu d'alguns i la lentitud del reconeixement de molts a la figura del seu pare i a l'edificació del seu museu, vaig comprendre millor el rol que juguem cada un per als altres: necessitem testimonis amigables que no comparteixin totalment els nostres records, que no ens culpin de la nostra paciència i que excitin la nostra capacitat de perdonar. Que no ens exigeixin, que simplement ens acompanyin. Parlant amb Ricardo Lagos vaig creure entendre fins a quin punt Xile, sense perdonar, administrarà sàviament els seus rancors. Vaig recordar llavors el dia en què Joan Carles de Borbó, fill del comte de Barcelona, va presidir a la nostra ciutat el 1981 una desfilada militar que es va organitzar d'acord amb un alcalde socialista que poc temps després va ser ministre i reformador de l'Exèrcit. Aquell mateix alcalde, dos anys abans de ser-ho, havia demanat les claus del vell Parlament, llavors tancat (des del 1939) perquè s'hi celebrés la reunió dels diputats catalans que havien de ser elegits en les primeres eleccions democràtiques del postfranquisme, el 1977. En aquella reunió s'havien d'establir les bases de la recuperació de l'autonomia i de l'Estatut de Catalunya. Posteriorment el President a l'exili, Josep Tarradellas, va volar directament fins a Madrid i el procés va prendre altres camins. Però va néixer així i no d'una altra manera. Avui a Xile un socialista, president de la República, administra amb determinació i subtilesa el final de la transició, no al passat, sinó al futur. A un futur digne del passat però diferent. Han passat 28 anys des del 1973. A Espanya van passar 38 anys de Companys (el president afusellat per Franco) a Tarradellas. I dos segles i mig des de la derrota catalana del 1714 i la supressió dels drets fins a l'inici de la seva recuperació, tots dos moments sota la mateixa dinastia, encara que en un context en què el significat de la monarquia és ben diferent. Una lliçó compartida Què és més xocant, la tardança de la història a dibuixar un camí intel.ligible i direccional, o el fet que, amb el temps, la direcció mateixa de la història canviï de significat i que els uns i els altres, vencedors i vençuts, d'alguna manera hagin contribuït al nou sentit de les coses? Hi haurà qui digui que l'únic en què s'assemblen uns polítics i altres és que el poder els fa iguals. Hi haurà qui observi que la que declara les guerres és sempre la dreta i la que declara el perdó és sempre l'esquerra. Potser, almenys a Occident. Però a mi ningú em treu del cap que Xile i Espanya han après lentament la gran lliçó: la història és de cada un però el futur és de tots. O no hi ha futur. Aquest és, per cert, l'esperit amb què els catalans encarem el nou segle a Espanya. Cada un és qui és, però volem anar junts. I al revés: volem anar junts però sense deixar de ser qui som. I això val també per a les relacions entre xilens i espanyols. Val la pena ajuntar-se quan un és un país petit o mitjà i no té empreses multinacionals, o en té, però no garantides, que és el que li passa a Espanya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reflexions sobre Xile Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1377 Subject The topic of the resource Xile Democràcia Republicanisme Allende Gossens, Salvador, 1908-1973 Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2001-01-31 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1728/0000001575.pdf c6c8717f087708d86fc1d6a5dd3c486d PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 00395M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 28/09/2005 - Hora: 00:36 Tema del día MIÉRCOLES 28 DE SEPTIEMBRE DEL 2005 N La reforma estatutaria el Periódico 3 ALTIBAJOS EN EL PROCESO DE REFORMA ESTATUTARIA 2003 15 DE DICIEMBRE Pasqual Maragall promete en el discurso de investidura que el principal objetivo del Govern será la reforma del Estatut 2004 9 DE FEBRERO 2004 12 DE NOVIEMBRE Los líderes políticos se reúnen en la cumbre de Miravet El Parlament constituye la ponencia para la reforma estatutaria 2005 24 DE FEBRERO 2005 28 DE ABRIL El tripartito presenta su propuesta fiscal, rechazada por CiU Pasqual Maragall y Mas abren la crisis del 3% en el Parlament 2005 11DE JUNIO Los líderes catalanes celebran una segunda cumbre, esta vez en el Parlament 2005 29 DE JULIO 2005 5 DE SEPTIEMBRE El Consell Consultiu considera inconstitucionales 19 artículos ERC y CiU votan conjuntamente en la comisión y abren una brecha con el PSC, que cuestiona la lealtad de ERC 2005 22 DE SEPTIEMBRE Zapatero, Maragall y Mas se reúnen en la Moncloa DANNY CAMINAL DECLARACIÓN ÍNTEGRA DEL ‘PRESIDENT’ documento «Los trabajos del Estatut han acabado. El Parlament ha hecho su trabajo escrupulosamente y estoy convencido de que lo acabará con el mismo rigor con que se han conducido los trabajos durante casi dos años. Hay acuerdo sobre la mayor parte de los puntos tradicionales. Habiendo acuerdo en la práctica totalidad del articulado, sería difícilmente comprensible que se malograra una oportunidad histórica por las diferencias que, legítimamente, nos separan aún. Hasta ahora el acuerdo final no ha sido posible. El sistema de financiación propuesto por una de las dos fuerzas políticas más decisivas en el Parlament implica un cambio constitucional para el que no hay una mayoría posible, aunque el partido del Gobierno español la llegara a aceptar. Los representantes de los partidos del Govern han elaborado una propuesta de síntesis que mantiene y especifica fielmente los contenidos esenciales de la última propuesta de financiación presentada por el principal partido de la oposición. Lamentablemente, hasta ahora, esta nueva propuesta no ha sido aceptada. En todo caso, el pleno del Parlament permitirá a todos los grupos dejar constancia de sus legítimas posiciones y aspiraciones sin que esto haya de condicionar el sentido del voto final al Estatut. Como president, confío en que prevalecerá la responsabilidad y la evidencia de la ambición para profundizar en el autogobierno, a través del nuevo Estatut. Las fuerzas que apoyan al Govern quieren un Estatut ambicioso y defendible con argumentos incontestables ante las Cortes. La puerta abierta por la propuesta de los partidos del Govern es el camino que conviene transitar para acceder a este nuevo estadio de nuestra vida política. El president hará un último paso en esta dirección reuniendo nuevamente a los líderes políticos. Confío en que servirá para allanar el camino. El éxito del Estatut será el de aquellos que habrán sabido poner los intereses de Catalunya por delante de los de su propia fuerza política y que sean percibidos, por tanto, como más fieles al proyecto de un país fuerte, avanzado y consciente de sus inmensas posibilidades. Nunca se había dado una coyuntura tan favorable para este paso adelante. Aprovechémosla». 33 Carod-Rovira, ayer, durante la reunión de la ejecutiva de ERC en una sala del Parlament. REUNIÓN EXTRAORDINARIA DE LA EJECUTIVA DE LOS REPUBLICANOS EN EL PARLAMENT Carod arrincona a Mas con el anuncio de que ERC votará ‘sí’ b Advierte a la federación de que se alineará «con Aznar» si frustra la reforma ANDREAS GONZÁLEZ BARCELONA l tiempo para salvar el Estatut se agota. Visto el inmovilismo en el que parece instalada CiU, Esquerra Republicana ha llegado a la conclusión de que ya no tiene sentido seguir interpretando el papel de mediador que se había arrogado en las últimas semanas para intentar aproximar la propuesta de financiación del tripartito y la de la federación nacionalista. Por ello, ayer, Josep Lluís Carod– Rovira viró públicamente de rumbo y anunció, ya sin ambages, que ERC votará a favor del contenido del actual proyecto de Estatut. Carod ya había hecho saber a sus socios de tripartito que estaba de acuerdo en desmarcarse del «radicalismo» de la federación de Artur Mas. Ayer, la reunión en el Parla- E b Conmina a CiU a convertir Catalunya en nación, y no en «vergüenza o ridículo» ment de una ejecutiva ampliada de ERC –en la que participaron también su grupo parlamentario y sus seis consellers en el Govern– solemnizó el paso de la mano tendida a CiU a la presión para abandone «el tacticismo» y se avenga al pacto. Carod no ahorró términos duros para referirse a la principal fuerza de la oposición y llegó a formular en voz alta la siguiente pregunta. «¿Quién querrá sentarse junto a José María Aznar para decir no al Estatut? No le mencionó, pero se la dirigía, obviamente, a Artur Mas. PERPETUAR EL DÉFICIT ACTUAL / La traca de advertencias a CiU tuvo otros argumentos. Avisó de que, de la votación del próximo viernes, depende que Catalunya dé «el paso más grande desde 1714» o, por el contrario, se quede con un sistema de financia- ción que perpetuará el déficit fiscal y hará imposible garantizar el bienestar de los catalanes. Otro dardo fue que el eventual no de CiU impediría consagrar la definición de Catalunya como nación, algo que, dijo Carod, justifica por sí solo la apuesta que ERC hizo por dar a luz el tripartito. «Nadie se creerá –dijo tratando de cargar el peso de la responsabilidad sobre CiU– que somos una nación si no somos capaces de ponernos de acuerdo para avanzar. Seremos una vergüenza o un ridículo, pero no una nación». / El presidente de ERC, previendo la reacción airada de CiU, intentó también desmontar de entrada las críticas de la federación a que no se haya sumado a su propuesta de concierto económico solidario. Carod defendió la enorme similitud de la oferta del tripartito y la de CiU, y remarcó que en ninguna de ellas «figura el concierto», aunque «se acercan mucho». Tras recordar que la reforma del Estatut tiene como límite una Constitución que ERC fue la única que no DESMONTAR CRÍTICAS apoyó ni votó, también reprochó a la federación que durante los 23 años en que gobernó la Generalitat «no tuvo la valentía de pedir lo que exige ahora», y defendió que el nuevo Estatut no debe ser «nacionalista», sino de todos los catalanes, porque «no es patriotismo querer expulsar a alguien de la patria». Con todo, los republicanos creen que CiU se escuda en «diferencias formales» para no pactar la financiación porque quiere «mantener la notoriedad mediática» hasta el último momento, aunque «probablemente» acabará dando su apoyo imprescindible para que el Estatut se apruebe el viernes. Si al final no es así, Carod cree que Mas habrá cometido el error fatal de no sopesar suficientemente las consecuencias. Entre ellas citó la «desmoralización» de la sociedad catalana, la «deslegitimación» de su clase política y, en última instancia, la imposibilidad de plantear una nueva reforma: «¿Con qué cara podremos pedir repetir algo que habrá resultado un espectáculo penoso y que no habrá servido para nada»?, se interrogó. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reforma estatutaria: declaración íntegra del president Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Estatut Parlament de Catalunya Govern Catalunya Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1319/19930331d_00546.pdf 47f7569996e9452b174a9faad0127030 PDF Text Text 31.3.1993 CONFERENCIA DE PASQUAL MARAGALL A LA FACULTAT DE DRET DE LA UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID Para mí es un poco impresionante hablar en la Universidad de Madrid, una Universitat que tantas referencias ha dado a este país en su historia, y para michos seres queridos para mí y que han tenido en ella momentos "menos, momentos malos, como ha vivido el país. En todo caso, momentos que han quedado marcados para siempre en la historia de este país como momentos importantes. i Yo quiero hoy defender ante ustedes la importancia actual de los problemas urbanos y defender 'también el reconocimiento general del papel de las ciudades en la cosntrucción de Europa, como aquí se ha dicho, en la Europa comuitaria. Yo quiero destacar, porque seluida a menudo, que la Declaración de Maastrich, que va a ser ui tratado ratificado por todos los Estados de la Comunidad en el curso de este año, crea una situación que no existía antes, en virtud de la cual, una Constitución europea -porque en realidad se trata de una nueva Constitución-, a diferencia de lo que ocurre en otras Constituciones, reconoce desde buen principio la existencia no sólo de Estados, sino de territorios por debajo de sus Estados. Es decir, hace algo más qu e afirmar cuales deben de ser las relaciones entre los doce Estados que van a crear la unión e incluso entre los ciudadanos 0 cada uno de ellos. Distingue, de entre todas us relaciones, la existencia de regiones, crea un Comité de Regiones. En el artículo 198 dice textualmente que este Comité de Regiones está formado por representantes de las regionesjeuropeas y de los poderes locales. Es decir, crea un Comité de legiones y ciudades, nominalmente conocido como Comité de Regiones pero materialmente descrito como Comité de Regiones y Poderes Lcpcales. Y esta forma hace algo que la Constitución americana no hizo. Ustedes saben que en las Constituciones americanas, las ciudades son creaciones de los Estados, son incorporaciones de ciudadanos, las incorporated towns. No tj.enen creación, no tienen soporte constitucional. No son más, pues, ni menos, que creaciones de los ciudadanos o artefactos creados por los propios Estados. �Europa no, Europa ha creado eh su propia Constitución, que va a suceder o a completar la del Tratado de Roma, un reconocimiento de la existencia de estos poderes y por tanto ellos son poderes, son gobiernos en el sentido anglosajón del término. Y yo creo que es lógico que ésto sea así si Uno se asoma por poco que sea a la ventana de la Historia. Fíjense ustedes qué resonancias tienen los nombres que les voy a decir ahora, nombres de ciudades, cada una de las cuales ha sido en algún momento de la historia no sólo capital de una provincia o de un condado, no sólo capital de una región o de un Estado, sino incluso capital de un imperio, y hay muchas en Europa: está Viena, está Londres, Atenas» Roma, París, Madrid, podríamos contar incluso Toledo... Son ciudades que cada una de ellas ha tenido un ámbito de poder eniel cual no se ha puesto el sol en cada una de ellas y que hoy conviven en un conjunto con ciudades como una ciudad más, en todo caso capitales de Estado como máximo, que forman ese entramado urbano enormemente potente. Visto desde el satélite, es una mancha urbana mucho más densa que la de cualquier otro continente que forman nuestro mundo y que están acompañadas por otras ciudades sin las cuales Europa tampoco podría ser entendida. Si yo les menciono a ustedes Florencia, Pisa, incluso yo les diría Siena, por ir a ciudades más chicas, o Brujas o Manchester o Barcelona o Rotterdam o Amsterdam, o Gotemburg o Bremen... Sin esas ciudades no se comprender&a Europa. Europa es, sobre todo, como ha dicho el alcalde de,Madrid muy bien, un sistema de ciudades, y vista desde la distancia tiene que aparecernos como un esqueleto en que estas ciudades son los nódulos que vertebran realmente el conjunto. Pero podría haber sucedido que ésto no hubiera sido reconocido políticamente por los políticos, por la clase política europea naciente. No ha sido así, afortunadamente el artículo 198 del Tratado de Maastrich declara la existencia de estos niveles como niveles sustantivos de la Constitución europea. Ustedes saben, y ésto entra más dentro de la política del día a día, que en este momento hay gn pulso entre regiones y ciudades por ver cómo se compone este Comité. Bien, el artículo 198 es muy claro, dice ciudades y regiones, o regiones y ciudades, o regiones y poderes locales, más concretamente. Por tanto, hay que entender que se trata de tina Constitución equilibrada, yo entiendo que éso implica equilibrio. �Lógicamente, las regiones,scudándose en el nominalismo del título, ya que el comité se llama Comité de Regiones, tratan de sustentar la teoría en virtud de la cual tienen que estar todas las regiones y luego, en todo faso, las ciudades si es que caben. Y los países más regionalizado$, más federalizados, si ustedes quieren, como el caso de Alemania, han ido a soluciones en los que realmente se contempla la presencia de todos los Estados y no de las ciudades, sino de as ciaciones de ciudades, y aún en términos minoritarios. Como ustedes saben, el Comité le Regiones reconoce a cada país un número determinado de representantes que es más o menos proporcional a la potencia deljpaís, Alemania tiene 24, Francia también, Francia ha escogido tres por ocho, ocho departamentos, ocho ciudades, ocho regiones, ahora veremos el nuevo gobierno qué hace, poisiblemente se vaya hacia una solución de doce y doce, doce regiones y doce ciudadeé más departamentos o poderes que podríamos llamar locales, también en este sentido equilibrados. Esto quiere decir que España tiene que decidirse, tiene que saber que hace con sus 21 representantes. Número que es evidente que una solución del tipo 17 regiones o 17 autonomías y 4 ciudades no satisfaría el espíritu del Tratado de Maastrich, y no lo satisfaria porque, entre otras cosas, no tendría en cuenta que es prácticamente imposible que en su primera formulación, ese tratado dé cuenta de una forma justa al mismo tiempo de una proporcionalidad de poder entre cada uno de los países y de la compagidad interna de sus sistemas locales de gobierno. Por tanto, hemos de irnos acostumbrando a la idea, y esa idea va cundiendo, de que los cuatro años que van del 92 al 96 son cuatro años en los cuales el Comité de Regiones, que todavía no está constituido pero se va a constituir, va a vivir una vida interina, es un constituyente / más que un constituído, y en tanto que constituyente va a tener qne cumplir dos funciones: la propia del Comité, la que le asigna el Tratado, sea consultado en materias de interés de poderes locales y regiones por las instituciones europeas, Comi3ión y Parlamento, y una segunda función que la historia y la necesidad le va a obligar también a satisfacer, que es la necesidad de crear un foro de diálogo entre ciudades y regiones para que entre ellas digan a los Estados y a la comunidad en definitiva cu4l debe de ser en el 96, cuando se realice la revisión de Maastrich, la definitiva constitución de los poderes territoriales europeos, es decir, de sus regiones y sus ciudades. �Esto ha cundido ya como doct4.ina, es aceptada no sólo por el consejo de ciudades que yo presido, que se llama Consejo de Ciudades y Regiones de Europa, pero soy honesto en reconocer que está básicamente compuesto por ciudades y también por la propia asociación de regiones de Eu r opa, que inicialmente tuvo una postura exclusivista y quería no tener poderes locales en el Comité, acudiendo a ese nominafismo excesivo que he anunciado. En fin, yo creo que vamos a hacer camino al andar y que de aquí al 96 vamos a estar en condiciones de construir la auténtica representación de ciudades y regiones en una Europa que es y que va a ser con toda seguridad una Europa regionalista, éste es un movimiento creciente en toda 011a, como en Italia de una forma muy clara en este momento, muy claramente porque ya está constitucionalmente admitido $n España, Alemania y Bélgica, en Bélgica de forma reciente y muy contundente, de forma tan contundente que los Consejos de MInistros europeos, que ustedes saben que se reúnen por (lada uno de los departamentos ministeriales, hay dos sillas#por cada país, y estas dos sillas son ocupadas una de forma permanente por Carlos Buesendorg en el caso de España y otra por el representante del Estado. Pues bien, ya los Estados alemanes, en aquellos Consejos de Ministros que tratan de competencias que son competencia exclusiva autonómica en la Constitución alemana, envían a un representante del Estado y a un representantes de los 16 ""lenders" alemanes, rotativame te. Pero es que Bélgica ha hecho más: aprovechando la circunstancia de que sus regiones son do3, básicamente, si excluimos el Distrito Federal de Bruselas, Flandes y Balonia, va a utilizar estas dos sillas en los Consejos de Ministros de todos los temas que sean constitucionalmente en Bélgica de competencia regional, que son muchos, porque han incluido incluso el comercio exterior y la política agraria, van a utlilizar esas dos sillas para sentar a un representante balón y a un representante flamenco. Y seguramente, el representante del Estado belga está detrás, como parte del equipo pero no en pr mera línea. Por tanto, va a haber una gran diversidad en la forma en que cada uno de los Estados se adapte a la existencia de una Europa que al mismo tiempo es fruto e hija d los 12 Estados y simultáneamente, Europa territorial, la Europ de las ciudades y las regiones o autonomías. �Creo que es bueno decir que Estados Unidos, que no nació con una ideología urbana potente, Jefferson es un representante de un constitucionalismo basado en el pequeño campesino, y es una democracia contractual que juego, sólo con la venida del federalismo de Hamilton se convierte en algo más, pero que queda siempre presente en la raíz del pensamiento político norteamericano, esta especie de gran democracia de pequeños propietarios que idealmente es, que no en la práctica, pero sí todavía en la ideal política. Pero miren, estos Estados Unidos que no reconocieron las ciudades como elementos constitutivos de su esencia, de su sustancia, como nación, como Estado, comol federación, como unión, están cambiando. Por primera vez, pon la elección de Clinton, Clinton anuncia la necesidad de un enfoque regional, dice él, de los problemas de las ciudades. Ojo con las traducciones, porque en cada lenguaje, la misma palabra quiere decir distintas cosas, ya sabemos que liberal en Europa quiere decir una cosa y en América otra, normalmente en Europa quiere decir derecha y en América quiere decir izquierda. Lo mismo podríamos decir de región. Enfoque regional quiere decir, en el caso norteamericano, un enfoque que nosotros llamaríamos metropolitano, es decir, la necesidad de considerar la ciudad como algo que supera al municipio muchas veces, comtl es el caso de Madrid y mucho más todavía el de Barcelona que, como ustedes saben, está compuesta como ciudad real por una ciudad de 97 km2, 600 tiene Madrid, y un área metropolitana de 30 municipios en los cuales viven tres millones de habitantes, como el Madrid, pero con una extensión de 470 km2. De tal manera que yo, a veces, me veo obligado a contestar a la pregunta de que cuantos habitantes tiene Barcelona con otra pregunta, porque por la nochelson 1.650.000, pero por el día son seguramente más de 2.000.004, y este hecho, que ocurre en Baltimore, y New York, y Washington y en Minneapolis y tantas otras ciudades de EE.UU., obliga a una cosa que el purismo político americano no había aceptado, que es el enfoque conjunto de las grandes ciudades como sistemas multimunicipales. No hay más que una pequeía experiencia, precisamente en Mineapolis - Saint Paul, donde,sí existe un fondo fiscal común de todos los municipios del área Otra hecer frente a los costes del centro de la ciudad, no hay ninguna otra experiencia de área metropolitana norteamericana. Existen, pero existen como regiones estadísticas, no como regiones de gobierno, ni siquiera en la mayoría de los casos como regiones de plan. �Clinton cambia ésto, cambia la situación existente, porque Clinton es hijo, en gran manera, del desencanto de las grandes ciudades norteamericanas que han visto degradar su nivel de vida de una forma escandalosa en los últimos doce años, como fruto de una aplicación dogmática de una política que no se ha dado cuenta que las ciudades son algo que; está entre la sociedad civil y el Estado, como decíamos antes. En los tonos grises, en el claroscuro de éso, que a veces; se presenta como un blanco y negro absoluto, están en la sociedad civil, y que no están en la realidad, puesto que en la realidad existen muchas gradaciones del Estado y muy cerca de la spciedad, unos ayuntamientos que son en realidad casi tanto su ciudad como Estado. Eso no lo han reconocido lo$ Estados Unidos, los gobiernos americanos no lo han previsto y ha dado lugar a un empobrecimiento enorme de las grandes ciudades norteamericanas en las cuales, los fondos federales destinados a subvencionar gastos locales, se han disminuido en la proporción de tres a uno, es decir, que si la proporción de ayuda federal dentro del presupuesto de las grande$ ciudades norteamericanas era, supongamos, del 12 % hace 15 años, y en este momento es del 4 %, estamos en estas cifras, del 4 %. El señor Alvarez del Manzanp y yo mismo estamos seguramente teniendo fondos de lo que nosotros llamaríamos federales del 30 % de nuestros presupuestos o alrededor, en las ciudades americanas están en el 4 %, puesto que éste ha sido el resultado de la política imperante de los últimos años. Y ésto ha llevado, entre otras cosas, a un cambio de política que ha hecho que Clinton tenga que enfocar las cuestiones urbanas de otra forma. 4 Nosotros por nuestra parte España tenemos una tradición de colaboración entre las grandes ciudades. En los inicios de la democracia, Narcís Serra y Enrique Tierno lideraron la demanda de solución de las finanzas locales delante del gobierno Suárez, como seguramente ustedes recordarán. Más tarde, y en torno a Barce.ona, Zaragoza, Valencia y Palma de Mallorca, la propia Barcelona!y dos ciudades francesas, Toulouse y Montpellier, han formado una red de 6 ciudades que define un territorio de 15 ó 16 millones de habitantes que a nosotros nos parece el tamaño mínimo para ser alguien en Europa, por decirlo de alguna forma. Es muy difícil que las ciudades pequeñas subsistan por sí mismas o incito(' las ciudades grandes, si no se hacen con un hinterland, ea el cual la talla mínima sea suficiente para financiar egos grandes equipamientos y esos servicios sofisticados que sus poblaciones piden cada día, exigen cada día. �Tenemos una población urbana cada vez más exigente y una incapacidad, desde nuestros m nicipios aislados, de servir esa demanada que parece totalmente natural. Hemos llegado al caso de que algunas ciudades se han p.anteado compartir algunos de estos servicios de forma tan espectacular como ese proyecto, que luego no prosperó, pero estoy seguro que acabará siendo, de orquesta conjunta entre Budapest, aga i Viena. Qué maravilla de orquesta, por otra parte. P r No piensen ustedes que sea imposible que en un futuro veamos una orquesta Valencia - Barcelona o una orquesta Barcelona - Madrid. No es imposible pensar en éstoj, y éso que en la tradición, en la cultura local, se entiende queel nombre orquesta va generalmente unido al nombre de una ciudad, no al nombre de una nación. También hay, pero normalmente estamos acostumbrados a hablar de la Filarmònica de Berlín o de Viena o de Chicago. E Sin embargo, es muy posible que, como sucede con las empresas, el tamaño mínimo que tienen que tener esas ciudades para mantener a la orquesta sea ya superior al de incluso esas grandes ciudades que he mencionado, que tanto deban dividirse varias, contiguas, se entiende, para poder mantener esos servicios. E Ustedes verán en Europa y España, progresivamente, ejemplos de mayor colaboración entre las ciudades para mantener sus servicios y desarrollarlos. Madrid y Barcelona han desarrolado un diálogo positivo, ya desde Tierno Galyán, yo recordaré siempre el día en que don Enrique vino con ellpresidente del Real Madrid y del Atlético de Madrid a la Oficina Olímpica de Barcelona a decir: "estos dos señores están dispestos a que sus equipos lleven el logotipo de la candidatura '¡de la Barcelona Olímpica en sus camisetas". Yo creo que eseldía se rompió un tabú que había durado demasiado y hoy me apetece corresponder una vez más a aquel gesto que yo creo que fue un gesto en definitiva avanzado sobre su momento, pero que tiene su correlación en la positiva amistad que en este momento se ha fraguado entre las dos ciudades, sin pérdida de compeencia, como antes se ha dicho. por Yo creo que es evidente, engo yo a aquí a apelar a la generosidad madrileña, y vengo a apelar a élla no sólo por convicción, sino incluso por necesidad. Y trataría de convencer al auditorio de que ésto es bueno no sólo para toda España, y para Barcelona en particular, sino para todo su sistema de ciudades y también para Madrid. �¿Qué quiero decir con apelar a la generosidad madrileña? Quiero decir que hay que distinguir me parece, entre capitalidad y ciudad, hay que distinguir, como muy bien ha hecho anteriormente en rueda de prensa y en un almuerzo que posteriormente hemos tenido con los empresarios madrileños, el Alcalde de Madrid entre la ciudad de Madrid y Madrid capital. Madrid capital, como dice la Constitución, no tiene ni va a tener ningún rival. Barcelona no se va a plantear nunca la demanda de una reforma constitucional para ser capital de España, o co-capital. Ahora bien, el Madrid ciudad, que esdistinto del Madrid oficial, tiene derecho, entre sus pobladores, muchos que dependen, que viven, que están aquí por la existencia de unas determinadas instituciones. Y bien, la Constitución dice que Madrid debe de ser la capital, pero no dice que todas las instituciones del Estado, o paraestatales, o científicas o de investigación, y no digamos ya las privadas de carácter bancario, o de carácter industrial, deban de tener su sede en Mad r id, y de la misma manera que yo ofrezco Barcelona con generosidad respecto de nuestro hinterland, yo creo que Madrid debe de ofrecerla a toda España respecto al territorio español en su conjuito. Y qué hay que pensar respecto al proceso de deslocalización de algunas instituciones que aqu no añaden mucho a lo ya existente y que en cambio, en la dimen*ión de otras ciudades españolas, serían un incremento enormeme te significativo, quizá decisivo. Estoy pensando en el Instituto de Minas, que seguramente debería estar en Asturias, o en la Escuela Naval, que probablemente debería estar en La Coruña o eit Valencia. Y por supuesto que yo, como áiudad olímpica de Barcelona, yo diría en qué ciudad española debe residir el Comité Olímpico sino en la ciudad olímpica de Españ, que es Barcelona. Pero en fin, no voy a hac r de ninguno de estos temas en particular una guerra particular, porque no creo que ésta sea la mejor forma de conseguirlo. Sería, entre otras cosas, imprudente y, seguramente, poco efectivo. Pero sí que quiero que me en iendan. Los políticos españoles deben entender, y los que están en la capital en particular, que hay muchas maneras de equivoc rse, y una de ellas es tener toda la razón y decirla, pero deci la desde lejos. La gente no va a dar la razón a discursos que son intachables desde el punto de vista de la academia o del manual, y que sin embargo se �pronuncian desde la distancia, y va a rechazar estos discursos simplemente por la distancia. La gente quiere política cerca, y preferiría un discurso imperfecto próximo a uno perfecto y lejano. Por tanto, en primer lugar: Madrid ya ha hecho mucho en este sentido, el Estado español ha bajado del 80-85 % de su peso en el conjunto de la Administración pública a un 60 `k. Esto es una barbaridad, ésto es una auténtica revolución que pocas veces se agradece en lo que vale y sin embargo debe de seguir haciendo, pero ahora no tanto o no sólo en el terreno cuantitativo del gasto público, sino en el Iterreno de los gestos y de los símbolos, en ese terreno no Cuantificado, no regulado. Nadie obliga a ninguna institución a estar en determinada ciudad, ninguna ley lo dice. Yo creo, y lo digo con todo el respeto por todos, que las más altas magistraturas del Estadp han entendido ésto mejor incluso que los gobiernos y los partidas, me da la impresión. Me da la impresión de que los gobiernos han sido, y no me refiero a ninguno en concreto sino a todos en general, y van a seguir siendo, y en este sentido es algo de anticipación lo que yo digo, reacios a entender esa realidad. El gesto de acercarse hasta la periferia, el gesto de ir hastal final del país, este gesto que hace por ejemplo el Presidenteide Castilla-La Mancha, que decía una vez en Barcelona, por dónde han pasado los 17 presidentes autonómicos a contar en el Salón de Ciento del Ayuntamiento, a pasar su "examen de Autonomía", y contaba Bono, de una forma muy gráfica, que su Autonomía So era una Autonomía que pidiera legitimidad histórica, que no la tenía pero tampoco la solicitaba, que no basaba n el sentimiento histórico o de nacionalidad pre-existente la necesidad de la Autonomía, sino que su legitimidad de ejercicio, decía él. Y esa legitimidad de ejercició quedaba probada en anécdotas tan claras como, preguntándole en algún pueblo de La Mancha cuanto tiempo hacía que un político relevante pasaba por ahí, le contestaban que Romanones. Qué mejor prueba del acierto de ese "café para todos" como a veces ha sido llamado el Estado de las Autonomías. Sí señores, "café para todos", que quiere decir proximidad y posibilidad para todos los ciudadanos de España de estar cerca de unos políticos significativos, de unos políticos que llevan representación y qu tengan realmente competencia. De ahí que los municipios no eamos antiautonomistas, sino más que autonomistas. Nosotros vascos más allá, nosotros decimos que �hay que seguir acercando la política al pueblo, el pueblo se va a ir aburriendo de tener la política, lo cerca que la tiene, más que en Francia, supongamos, o que en Italia, pero menos que en Alemania o menos de lo posible y va a pedir un sistema de ciudades potente, un sistema de ciudades vivas, un sistema de ciudades que no tenga ya ese 1$ % del gasto público, que tenía ya antes de la revolución autonómica. En el año 80 estábamos al 80 u 85 % del Estado, el O % de las autonomías, que no existían, y el 15 % de los ayuntamientos, o 20 % a "tot estirar", como decimos en Catalunya. Muy bien, ahora estamos en Un 60 - 25 - 15. Por tanto, los ayuntamientos no se han beneficiado, en cuanto que poderes locales de esa redistribución del poder político cifrado cuantitativamente en dinero. No han hecho, y ésto es algo que yo creo que se está convirtiendo en la asignatura pendiente del sistema. La asignatura pendiente del sistema, en esta década, va a ser el llenar de contenido el porcentaje de recursos que los ayuntamientos deben canalizar,' seguir mejorando en autogobierno, en la asignatura del autogobierno. Yo digo sí a la ley de capijalidad en Madrid y sí a la carta municipal de Barcelona. Las dos están previstas, la Ley de Bases de Régimen Local y la Ley de Finanzas Locales. Y digo que España es un sistema urbano global y¡con fuertes polaridades -Sevilla, Bilbao, Valencia...-, si hablásemos de áreas metropilitanas en sentido estricto, quizá también Zaragoza y Málaga, que están en nuestro grupo G-7, que son demás de medio millón de habitantes. No soy partidario de que crezc a n más nuestras dos ciudades, creo que Barcelona y Madrid deben detener su crecimiento en beneficio del hinterland comunitario y del sistema español de ciudades. Soy partidario de que se prosiga el análisis que se empezó en 1971, del sistema de áreas metropolitanas de España y que luego se olvidó. Era nacional porque era más importante, porque era recomponer la diversidad plurinacional, pluricomunitaria de España, de acuerdo, pero se olvidó y ahora se debe proseguir. Soy partidario de que el Parlamento catalán se reúna de forma itinerante por las 4, 5 ó 6 capitales catalanas que se considere oportuno elegir. La Ley del Parlamento de Catalunya dice que la sede del Parlamento es Barcelona, pero añade textualmente "éso no quiere decir que todas las reuniones deban de ser en esa ciudad", sería bueno que esos Parlamentos autonómicos se movieran. Soy partidario de que el Senado, y si no todo el senado, sí la gran comisión que está en ciernes, la Comisión de Autonomías del Senado puede itinerar. Tengo l a secreta, pero pública y conocida �ilusión, de que se reúna en Barcelona algún día, con los 17 residentes autonómicos, hab ando en sus idiomeas. No nos discutiremos por un sistema automático de traducción más o menos, por tanto, vamos a tener efectivamente una Cámara de las autonomías con los presidentes autonómicos presentes, y pienso yo que esta gran comisión debería de poder ser también itinerante. Hay muchas maneras de acercarjla política a la gente, y ésta es una. Pienso que la resoluciones de lo que nosotros llamamos el G7, el pequeño y mini G-7, que es el grupo de grandes ciudades españolas que he mencionado, son a considerar. Nosotros vamos a ir los 7 a ver a los 7 presidentes autonómicos, vamos a ir a ver a Ardanza, y a Leguina, y a Lerma, y a Chaves, y a Pujol. Vamos a ir a verles y vamos a decirles reiterativamente, hasta que el mensaje cale profundamente, que esta década es la nuestra, y que la profundización de la autonomía no puede querer decir otra cosa, en esta década, que Ila traslación o transferencia de recursos y competencias a los Municipios. La petición del presidente de la Federación Española de Municipios, Paco Vázquez, so re el tema de la distribución del impuesto sobre la renta de las personas físicas, coincide en parte con la nuestra, la del G-7, si bien nosotros tuvimos la cautela, que mantenemos, de no hablar de ningún porcentaje, porque parece que aun estan o profundamente de acuerdo en el fondo de la cuestión, es decir, el fondo de la cuestión de que no debe de darse más a nadie sin saber lo que luego tiene que suceder, es decir, ninguno ðe los actos que ahora se hagan de redistribución pueden luego invocarse como precedente para no redistribuir a los ayuntamientos, primera cuestión, y segunda cuestión, no puede obligarse,orque sería políticamente perverso -en el sentido técnico de larpalabra, no en el sentido moralobligar a los municipios a que sintieran las transferencias del Estado a las autonomías como c ntrarias a sus intereses, porque éso sería fomentar una guerra entre municipios y autonomías, y les voy a decir en qué condici nes ésto no sucederá: Sólo no sucederá el día en que las Autonomías hayan constituido en el seno de sus presupuestos un fondo de cooperación local y no cualquier fondo de cooperación local. Aquel fondo de cooperación local que sea tan alto en porcentaje sobre el propio presupuesto autonómico como lo es el fondo de cooperación local en el presupuesto del Estado. Sólo ose día los municipios podrán decir "la administración autonómic no nos ha perjudicado", porque hasta ese día podrán pensa , equivocadamente, porque todos sabemos que en la historia hay tiempo y etapas, y una cosa tiene �que venir primero de la otra la segunda seguir, pero en fin, un municipio puede pensar: "j por qué el Estado a mí me envía menos, con el mismo porcenta e?" Envía menos porque tiene menos para enviar, porque ya lo ha enviado a las autonomías, y por tanto, su denominador, su base, se ha disminuído. Y éso es lo que nos dicen reiterativamente los secretarios de Estado y los ministros de Economía, desdj9 García Añoveros hasta Boyer y solchaga. i( Nos van a decir "nuestra base e transferencias se va reduciendo puesto que ya no somos el 85 % del gasto público neto, somos sólo el 60, y por tanto lo que a usted le queda para que yo le reparta en un porcentaje determinado es menor". Y bien, esta injusticia sólo se reparará el día en que todas las Comunidades Autónomas hayan establecido, en su propio presupuesto, un fondo de cooperación local que ellas reularán en función de los criterios de redistribución que autónomamente se den, pero que tenga la cuantía, exactamente la misma proporcional o relativa a la que tienen los fondos de cooperación local actuales en el Estado. Si no, podrían decir todos ls ayuntamientos: "hemos salido perdiendo". Hay, pues, el punto de coincidencia con la posición de Paco Vázquez cuando dice u no debería de darse el 15 % a las autonomías sin antes asegurarse de qUe el 7 y medio va para los ayuntamientos. Bien. Es una manera de expresar, en el fondo, lo mismo que queremos decir nosotros, pero no es la mejor manera, seguramente. Cada tiempo tiene su afán y cada objectivo tiene su momento. Viene nuestra hora en seguida, así que vamos a esperar, pero vamos a esperar dejando claroe es lo que esperamos, y dejando claro que lo que ahora se hac , repito, no se puede invocar en detrimento de lo que luego vam s a exigir. Es bueno saber que la auténtila negociación autonómica, la que lleve a ese famoso 50-25-25 % de reparto del gasto público neto, deberá de ser a tres bandas. Hemos vivido un periodo, en los años 80 y primeros 90, típicamen t e bilateralista, bilateral para Europa, bilateral de relación del Estado con las autonomías y en todo caso del Estado con los ftunicipios, y casi inexistente en torno a las autonomías y los municipios, por lo menos en algunas autonomías. En este sentido debo decir que tengo un buen recuerdo del ex-presidente de la autonl5mía Castilla-León, cuando lo era, porque me consta que hizo el e$fuerzo de plantear la posibilidad de un sistema de transferencias al municipio de Valladolid. �Desgraciadamente, no llegó a efecto esa redistribución, que habría sido revolucionaria y pos hubiera adelantado mucho camino a lo que ahora estamos pero en fin, no fue posible, porque por supuesto, las circjunstancias del momento seguramente no lo hicieron practicable. pretendiendo, II Es bueno, pues, que se sepa qie la auténtica negociación se da a tres y que de otro modo se va a a los ayuntamientos a ser una cosa que no son, a set antiautonómicos. Nosotros, por pequeños, por cercanos, sombs regionalistas europeos, y somos autonomistas en España, peto simplemente, vamos más allá. Nosotros vamos más allá en el sentido de tratar de evitar que a partir de aquí se cristalic, la situación, se modifique la situación política y algunas autonomías se puedan convertir en el último bastión de un cierto estatismo, curiosamente, paradójicamente. Podría suceder que, si ésto se parara aquí, algunas autonomías de este país se conviertieran en el último bastión de un cierto estatalismo. condenar No sé si ustedes leído un artículo de Raimon Obiols en el periódico situado en la desgracia de Europa. En este artículo, de una forma cartesiana, se explica que la desgracia de Europa ha consistido en una cosa: los Estados han querido ser nación, siempre, y las naciones han querido ser Estado. Hay Estados que han pretendido que la diversidad que existía bajo su estructura, de carácter cultural, de carácter nacionalitario, etcétera, han pretendido que esa diversidad no existía, o que no era bueno que existiera, y la han negado y la han suprimido. Y esta pretensión ha sido vana, porque la histotia les ha devuelto, como estamos viendo en el Este, y les eltá devolviendo con creces y con amargura, además, y con sangre muchas veces, esa negación. habrán Y a la inversa. Muchas peqúeñas nacionalidades o culturas o minorías o regiones han pretendido ser Estado, y esa es la otra cara de la moneda trágica en la que Europa está viviendo durante siglos. Es bueno que digamos, finalmeite, que nada en política -estamos en una Facultad de Derecho y de la Universidad española es la más potente, y este concepto debe de quedar claro- que nada en política obliga a que una nación tenga que coincidir con un Estado y un Estado con una sola nación. Y la lección de cosas de la España contemporánea es, precisamente, que esa identidad no existe. �Quiero hablarles un momento de elementos de carácter fáctico. Antes hacía unas apelacionesla generosidad. En una situación de crisis económica, el Esta o se convierte en algo más que la forma de la nación, o la ferma de varias nacionalidades y regiones, en este caso, en el Estado de las Autonomías. Se convierte también en un estabilizador económico. Ese enorme paquidermo que es el Estado ac úa de estabilizador por la vía de la imposición pública y del gasto público y por la vía también de la atracción enorme que la existencia del Estado tiene sobre la existencia de centrales de empresas multinacionales o bancarias, convierte, pues, ese conjunto de actividades en un estabilizador enorme del ciclo y es lóqgicoentonces que cuando. la reactivación llega y la expansión se dispar , ustedes vean a Barcelona ser la primera de las expansivas, 1 más expansiva de los ciudades, y sin embargo, cuando llega la recesión, la primera en suspensiones de pago. Eso es totalmente lógico, es cosustancial al sistema y yo creo que es bueno que el sistema lo sepa, que cuando menos se plantee sus costes. No digo ya su iniediata solución, porque no es un tema de solución inmediata, pero sí su existencia y la existencia de unos costes que deben de conocerse. Hay elementos positivos, por otra parte. Quiero rebajar un poco quizá el acento que he puesto anteriormente en el afán de existencia estatalista de a .punas autonomías. Hay elementos positivos en ese fenómeno, no hay tampoco que alarmarse, pero en todo caso se puede uno alarmar y creo que no tendría fundamento, en la existencia de un gasto publico importante por parte de las autonomías en gasto público internacional. No es del todo malo, simplemente tiene que haber un elemento, un condicionante, mejor dicho, un requisito. Tampoco es malo que tengan una televisión pública, no es malo. Ha sido competitivo dentro del Estado. La existencia de Tele Madrid, o TV3 o Tele Sur o la TV valenciana. Hay elementos positivos en éllo. ¿ Pero cual es el requisito ? El requisito es la confianza federal. Tiene que haber una especie de ley no escrita en virtud de la cual cada uno actúe dentro de unas normas de una cierta autocontención, sabiendo que su propia libertad pueda aparecer como ofensiva para la libertad de los demás, y digo pueda aparecer, no que lo sea, pero preocupándose incluso de las apariencias, siendo capaz, to creo, de transmitir siempre la seguridad a los demás de que o se está haciendo nada en contra de ellos, sino en afirmación propia y en beneficio del conjunto. �Si ésto hubiera existido desde el primer momento, la querella entre Catalunya y Extremadura no existiría hoy. No existiría por una razón que les voy a decir gen seguida: yo he estado en Badajoz y de cada diez personas me he encontrado una, quizá, o quizá más de una, que eran jubilados de transportes de Barcelona o del Metro de Barcelona. He estado en Cáceres o en Mérida y me ha sucedido lo mismo. He estado en Montilla el Día de Andalucía, hace años ya, y me he encontrado con una chica de 17 años, con acento andaluz, cerrado, dicj.endo "yo zoy catalana". Yo le dije "no, usted es de aquí, es de M ntilla", y me dijo que era de Sant Joan Despí. Ella era catalana, había nacido en Catalunya, y el truncarse de los ritmos migratorios ha hecho que estas personas vuelvan, muchas de ellas, más en el caso de los jubilados, menos en el caso de los jóvenes, per algunos ya hay. Yo les digo qu que la la España federal, p España p , lur p 1 deral, la España confiada en sí misma y en su dj.versidad ya existe en la base, no la tenemos que inventar, no hay nada que decretar, está decretada por los hechos. De manera que lo que sí hay que hacer es no alarmarse de todo éllo, lo queí que hay que hacer es dejar que la historia sega su camino y lbs hechos hagan su propio efecto, y hacerlo desde la confianza. Yo creo que un sistema fede?al sin buena fe compartida es, primero, imposible, y segundo, es carísimo. Es mucho más barato y mejor que el Estado suelte lastre en ámbitos simbólicos, más allá de la estricta negociación económica. Yo creo que la más alta magistratura del Estado, ya 15 he dicho antes, lo ha comprendido mejor que nadie. Me gustaría terminar leyéndoles a ustedes una parte de un artículo que primero tengo gue situar en contexto para que ustedes lo entiendan y no les ofenda su lenguaje. Es un artículo de hace cien años, y verán ustedes que esos cien años se notan en el lenguaje pero que tiene une gran actualidad en el contenido. Este artículo se llama la patia nueva, y fue escrito hace cien años por un escritor catalán que pretendía explicar -fíjense ustedes la dificultad, en el momento del catalanismo naciente- el papel que el catalanismo debíe de jugar en España, y por qué el catalanismo era el mejor españolismo que los catalanes podían desarrollar. Nada fácil. Escuchen bien, no se precipiten, porque hay algunos de los pasajes que pueden ser un poco alarmantes, pero en el fondo hay una enorme buena fe y un enorme acierto. "La patria nueva. Para que el catalanismo se convierta en franco y redentor españolismo, serí menester que la política general �española se orientara en el sentido del espíritu moderno que ha informado la vida actual, no sólo de Catalunya, sino también de algunas otras regiones progresivas. Mientras todas ellas continuen gobernadas por el viejo espíritu, por el espíritu de la España vieja y tradicional, mientras decir política española equivalga a decir absorción, Fraseología y administración contra el contribuyente, entregada por el favor a tantos altaneros mendigos, -por no decir cosa peor-, de levita, es imposible que ninguna región civilizada e esta España sea sincera y eficazmente españolista. Pero cabalmente, estas regio es, se objeta, son las que deben transformarla creando una poli ica y una administración nuevas y adecuadas a su espíritu y sus necesidades, siendo españolistas de una España moderna que ha de ser su obra y que habrán de amar como fruto de sus entrañas. Esto se ha dicho mucho, y parece imposible que no se haya hecho ya, tan natural y lógico sepresenta a la razón. Y como en no haberse hecho y el persist r a causa de éllo debiera vía regiones, parece abominable egoísmo o prejuicio criminal de su parte, hay que decir de una vel las causas de su inacción. Descartemos la solución providencial, la de un hombre que surge y lo arregla todo. Esta solnción cabe esperarla siempre, a condición de no contar nunca con ella. Descartemos también una revolución, porque ni hay fuerzas para hacerla ni mucho menos para resistirla. Una vez hecha, sería el salto a las tinieblas internacionales. Descartado el milagro y el salto mortal, queda la voluntad paciente de los hombres que, sin embargo, bien necesita de la ayuda de Dios y de muchas cosas imprevistas si ha de realizar en España esa maravilla, reedif carlo todo sin destruir nada para que no venga abajo la casa ent ra. Tales han de'sentirse los espallolistas de la nueva España. Han de sufrir desencantos sin desanimarse, tremendos retrocesos y volver a empezar con la misma constancia que si hubieran avanzado. Improperios, calumnias y amenazas de aquellos mismos a quienes quieren redimir y mosprarse valientes sin lucha, y por encima de todo éllo, han de resignarse a no ver fruto alguno de su obra y legarla a no discriminaciones por si pueden llegar a legalizarla, estando al mimo tiempo preparados para que día fuerzas eIteriores vengan a destruirla cualquier definitivamente en sus propias manos. Tales han de sentirse los �españolistas de la Nueva Españ a. Y han de buscarse entre s y encontrarse a través de las regiones, y una vez se hayan encontrado formando legión, han de llenarse de amor por aquello que les repele y lanzarse a confundirse con éllo por si lo ran crear la nueva unidad a través de tantas y tan duras pruebas. Comparado con ésto, una revplución es un juego de niños, una guerra de secesión, un cómodP atajo, una anexión extranjera, fácil expediente, y la aparición del hombre provindencial, probabilísimo milagro, porque es más fácil que salga un hombre que mil y más frecuente y menos azarosa una revolución, una guerra, una intervención extranjera que toda una gran heroica. Así pues, nada tendría de extraño que hubiera en la España viva más autonomistas, más separatistas y más extranjeristas que buenos españoles, porque ser bien español al uso parlamentario es fácil cosa, basta con cruzar e de brazos y dejar que España se hunda al son de los retruécanos, mientras que para ser buen español a secas se necesita ser héroe. Pues bien, el catalanismo, p ra ser españolismo, ha de ser ser heroico y su primera heroicida ha de ser la mayor: vencerse a sí mismo, vencer el impulso de apartamiento en que nació, vencer sus rencores y sus impaciencias y vencer un hermoso ensueño. La juventud catalana idolatra por encima de todo a su Catalunya, no ve tierra como esta tierra, su pueblo como pueblo escogido y la lengua que habla, bella como ninguna. Y ve en esta Catalunya una gran misión, para la cual necesita de toda su pureza, necesita concentrarse y vivir exclus4vamente su vida propia para ser modelo de pueblos en la vida internacional, de una humanidad futura, una humanidad de pequ ñas nacionalidades, puras, que se agrupen por afinidades sin mezclarse, formando una hermosa variedad adaptada a la varia naturaleza de las tierras, con un lazo íntimo de amor que sea la única unidad de todos los pueblos del mundo. Hay que vencer este ensueño, o destruirlo, porque los ensueños de la juventud siempre son fec ndos en realidades. Solamente hay que decir a este juventud que io quiera con su ensueño impedir o maldecir la obra que el momento reclama urgentemente. Que si sigue soñando con intensidad, su ideal vendrá por todos los caminos y que siempre, por unídivino misterio, el camino de la necesidad es el mejor camino dé libertad de todos los ideales. �Esto diremos a nuestros jóvenes. Tres o cuatro inocentes, cuatro locos, cuatro criminales de esa patria, nos contestarán incoherentemente: "pero hay de vosotros, porque nosotros somos los ministros, los consejeros, los generales, los jueces, los directores, los hábiles, loe oradores, los cimientos y los puntales de la vieja patria española". A lo cual contestaremos riendo: "pues nosotros somos 1 s que buscaremos patrias nuevas". PREGUNTAS -P. El atrevimiento que ha tenido al venir aquí, primero, y segundo, el régimen local. Barcelona ha conseguido muchas cosas. Felicitarles por haber conseguido éso, aunque sea a costa de los demás. Lo segundo es que en el año 1993, la financiación sigue. Ustedes continuan pidiendo dinero. La pregunta es cuando van a parar ustedes de pedir dinero no a Madrid, sino al resto de España. -En cuanto al régimen local, y que Barcelona haya ganado a costa de los demás... Barcelona ha ganado a costa de los demás y ha dado a los demás. Barcelona ha dado a Catalunya la posibilidad de que la gente del mundo sepa que existe, la sola aparición en las pantallas de cuatro idiomas en los tableros de anuncios de los estadios le ha dicho a 3.500 sillones de personas, que son las que vieron las ceremonias inaugural y de clausura, que existe alguna cosa que no es exactame4te lo español y que es un idioma y sobre el cual la gente se ha podido preguntar. Y el 99 % de esta gente no sabía ni que existía , s no es que no conociera o no le gustara, sino que no sabía su existencia. Esto es lo que le ha dado Barcelona ha Catalunya. Y a España le ha dado, y perdona la inmodestia, la mayor ocasión de penetración internacional que ha tenido nunca en su historia moderna, al menos en este siglo, la mayor. En ningún momento como hoy, el nombre de España se cotiza en el concierto internacional, sobre todo, y déjenmelo decir con inmodestia después de los Juegos Olímpicos y de la Expo, pero muy especialmente después de los Juegos Olímpicos. La Expo ha sido un fenómeno de una importancia crucial yo creo que internamente, en España, en primer lugar, porque los españoles han conocido España, ha habido muchos catalanes, muchos gallegos, muchos vascos que han conocido Sevilla y que han �conocido los pabellones autonómicos. Luego, una gran venida de ciudadanos del resto del mundo Pero por supuesto, el impacto en la prensa, en los medios mundiales, de España gracias a los Juegos, de sus Reyes, de sus instituciones, de su realidad plural y también de sus características nacionales ha sido única gracias a los Juegos. Creo que todo ésto no tiene palo, no se paga con dinero. En todo caso, en un coloquio reciente le preguntaban al presidente del grupo que dirigió las ceremon$as de inauguración y de clausura, que es un publicista, si se había hecho algún cálculo del valor que las marcas Barcelona, Ca t alunya y España tenían en el mundo gracias a los Juegos. Y dijo él que se había hecho un estudio económico, por publicitarios, y que este valor era equivalente al presupuesto del Estado español en un año. Y en cuanto a financiación, le he dicho a usted muy claramente lo que yo pensaba de élla y por t u nto no me voy a extender. Toda mi conferencia ha sido una contes :ación a su tercera pregunta y creo que bastante precisa. -Pregunta. ¿ Cual será el papel de Barcelona en el marco de los regímenes de Europa, teniendo presente que es usted el presidente de la asociación de municipio$ europeos y el señor Jordi Pujol de la Asamblea de Regiones europeas ? -Bueno, yo estoy en contra de las actitudes exclusivistas, en el sentido de excluir a las ciudades y a los municipios del Comité de Regiones y Poderes Locale$, que inicialmente manisfestó la Asociación de Regiones de Europa que preside el presidente de la Generalitat de Catalunya. Luego se ha producido una modificación en su posición y en este momento admiten la existencia de municipios, si bien están proponiendo para España, no sólo él, sino también el presidente de La Rioja, supongamos también, "la necesidad" de que las 17 autonomías estén en la delegación española, con lo cual nos encintramos con que, por simple resta, quedan cuatro puestos para todts los poderes locales. Esta no es una situación acept+ble y no es una situación aceptada por el presidente del Gobierno español, según a mí me consta. En todo caso hay que ir a una di4tribución más equilibrada que la que esta fórmula indicaría, y yo la voy a defender por convicción, no sólo por interés, sino por convicción profunda. �Europa es algo más que un conunto de Estados, Europa es mucho más que un conjunto de autora mías o de regiones. Siendo todo ésto, que yo lo defiendo,, yo soy regionalista europeo y autonomista, me parece muy bien que las regiones piensen en un horizonte lejano en una especie de Senado de regiones europeas, incluso alguien puede pensar que ésto sea una solución para algunos de los problemas de la plurinacionalidad de algunos Estados de Europa, y sin emb*rgo yo creo todavía más que Europa es su sistema de ciudades que lo es, concretamente, materialmente, físicamente ca4a día, y que si ésto no va, Europa no va. -Pregunta. ¿Cuáles son las competencias que adquirir las ciudades en los próximos competencias también las debe* adquirir los de 500.000 habitantes? Y ¿ ómo se acerca ciudadanos en un municipio? cree usted que deben años, y si esas municipios de menos la política a los -Sobre lo primero, decir qué yo creo que todo lo que llamamos servicios personales de bienestar social, prácticamente todos deben de prestarse a nivel municipal. Mire usted, en las ciudades norteamericanas se ha vivido dramáticamente en el centro de la ciudad porque en ellas, a diferencia de las españolas y de las europeas en general, el centro suele ser la parte más pobre, siendo el suburbio el lugar de residencia de las clases más aventajadas. El extremismo americano en mantener la frontera total entre municipios y no crear ninguna fórmula de solidaridad fiscal hace que el ciudadano de clase media-alta que utiliza la ciudad durante el día la puede echar al cesto de la basura por la noche o estrujarla hasta deja*la seca como si fuera una esponja sin agua, irse a su municipo y pagar en su municipio impuestos más bajos puesto que en su municipio suburbial no tiene ni escuelas, ni niños que necesiten matricularse gratuitamente, ni servicios sociales que atender, ni clubs de jubilados, etc. Por tanto, este hombre que trabaja dentro y vive fuera, no está contribuyendo, a pesar de su nivel de renta, a que la ciudad como tal, la ciudad real, se financie. Yo creo que todas esas competencias deben de cederse a nivel local con una condición: quesiat solidaridad metropolitana, si no, no. Es decir, si los municipios ricos del entorno o como en el caso euopeo los barrios ricos del centro no pagan su cuota aparte de los municipios pobxtes del centro o del suburbio, ni serviscios sociales, ni bienestar social en general, no hay ciudades, simplemente la ciuda1 no existe. �La ciudad nace porque estar justos es más productivo, más barato y mejor moralmente que estar separados, y sin embargo, si se crean barreras entre elementos de la misma ciudad, si se fragmenta la ciudad, esta ecuación cae por los suelos, no tiene porqué existir. Por tanto, competencias, todas las posibles. El principio de subsidiariedad que está en elratado de Maastrich dice que todas aquellas que puedan darse a nivel local sin pérdida de eficacia. Es decir, aquí hay un elemento de creación de filosofía impresionante. La carga de la prueba de la eficacia de los servicios al nivel en que deban ejecutarse recae en los niveles altos, no en los bajos. No son los ayuntamientos los que deban convencer a nadie de que son más eficaces, la gente ya lo sabe, la gente lo percibe, lo tiene cerca, por tanto ya es más suyo. Sherley Williams, que era una ministra británica de trabajo, que fué laborista y luego fué socialdemócrata o liberal calculó que por cada gasto de una libra en creación de empleo en un municipio debían de gastarse tres por parte del gobierno central para conseguir el mismo resultado. Y ésto la gente lo percibe, lo ve es muy encillo de comprender o cual no quiere decir que no haya economías de escala y que no hayan cosas que se puedan hacer más baratas más arriba que sí las hay. Pero tienen que ser las autonomías que les demuestren a los municipios y a la población de los municipios en definit4va que están para algo porque son más eficaces. Y también por el sentido de la equidad. Los municipios cubren terrenos a pesar de todo limitados y por tanto, muchas veces no permiten la redistribución que sólo el Estado puede hacer. Por ejemplo, Catalunya y Extramadura o Madrid y Zamora. Y esas redistribuciones se deben hac r y sólo se pueden hacer desde un nivel más alto. Salvado ésto, odas las competencias para abajo. ¿Cómo se puede acercar el poder al ciudadano y a través de la descentralización, en distritos? Los distritos deben de ir ganando peso. Sin embargo, esas ciudades que han pasado sus quince años manteniéndose en e$e famoso 15 % y amarrando ahí, con un enorme voluntarismo y aproiechando oportunidades, sus Juegos Olímpicos, su año jacobeo, su Capital cultural, su Expo, o lo que fuere, estas ciudades tienen dificultades para redistribuir a los distritos tanto como la gente querría. En los municipios pequeños, yo creo que no ea preciso esa redistribución vía distritos. �Yo no soy partidario de la fzsión de municipios éso, que quede claro. Yo creo que los municipios deben mantenerse, por pequeños que sean, y todas estas leyes que se pretenden cada 5 años o cada 15 para juntar municipios y que sean más grandes y que puedan pagarse un secretario, se pueden conseguir estos efectos exactamente igual con tres municipios que se pongan de acuerdo para pagar a un solo secretario. Y en cambio, el valor de lo pequeño, el valor de la iden idad próxima es importantísimo en política, hoy más que nunca. Por tanto no debería de suprimirse ningún municipio. Pregunta. La redistribución ec nómina en el Estado español. Política centralista - periférica. -Sobre el primer punto, el nuevo rol de las grandes ciudades es evidente que tiene que ven r compensado. Me parece que he entendido su inquietud. Las ciudades medianas y pequeñas no deben desaparecer del mapa, simplemente hay que entender y ya es mucho, porque pasar por las ciudades grandes quiere decir acercarse a las pequeñas cuando uno viene e los estados y de las autonomías. Que no teman tampoco. Europa es un sistema de ciu ades, y España es un subsistema europeo, y cada autonomía e todavía como una parte de este subsistema. Pero hay que conçebirlo siempre como un sistema, y ésto está en la mejor tradición de la economía urbana, y tienen un rol, cada uno de los elementos de ese sistema, según su tamaño, que hay que preservar Las ecuaciones de redistribución deben seguirse haciendo desde arriba, que las ciudades no se las pueden hacer ellas. La gran ciudad puede hacer mejor la redistribución intrametropoliana entre pobres y ricos, puede y debe. Yo creo que es absurdo que el ciudadano de un municipio proletario de Barcelona o de Madrid reciba toda su ayuda, financiada con cargo al impuesto sobre la renta a los ciudadanos que viven en el centro de Madrid o de Barcelona a través del Estado federal. Creo que este viaje es innecesario que buena parte del viaje debe hacerse nternamente, y que además de eso, crea ciudad, para entendernos, !y crea humanidad. De modo que, desde este punta de vista, las cosas funcionan. Desde el punto de vista de relación entre ciudades grandes y pequeñas, es cierto que el mecanismo que he descrito necesita compensaciones, por supuesto que necesita, a nivel del Estado y de las autonomías. Las autonomías tienen mucho que decir en este sentido y en buena parte se pueden acabar confundiendo con un �sistema de contrapesos de la ran ciudad, que tiene de malo el hecho de ser estrictamente el término "contra"", que yo creo que tiene alguna connotación negatj.va, y tiene de bueno el hecho de que la democracia está hecha dé contrapoderes, y en este sentido creo que no sería negativo. En cuanto al equilibrio entre centro y periferia, yo soy un propagandista, un propulsor, n animador de la España hecha desde la periferia hacia el centrol Yo creo que España se ha hwcho demasiado del centro hacia fuera, y no en beneficio de los madrileños necesariamente, de manera que yo les propongo a ustedes que estén de acuerdó conmigo y con las Canarias que España tiene que pasar ahora por un periodo de creatividad periférica. Yo recuerdo que dije ésto en Tenerife, cuando fuí por la llama olímpica, y pergunté cual es la ciudad más lejana de Barcelona por la que pasa la antorcha olímpica, me dijeron que Tenerife, y allí fuí. Y éso dije, y se entusiasmaron, ésta es la España que queremos. Sepan ustedes, que viven en Madrid, que este es el sentimiento de toda la periferia. -Pregunta: Es correcta la estr ctura de coordinación de Barcelona y su área metropolitana? -Primero, hay que dejar bien claro lo que es Barcelona respecto de Madrid en cuanto a área metropolitana. Barcelona es como un conjunto de barrios, como el barrio de Salamana, más los Austria más cinco barrios más, y el área metropolitana es desde el barrio de la Lipa hasta Luche, di amos que son los barrios que yo conocía cuando hacía política Clandestina. Por tanto, Barcelona es en el fondo el centro de una ciudad. Barcelona municipio es el centro de una ciudad mayor, incluso es más ciudad el área metropolitana chica de Barcelona la de tres millones de habitantes que el propio municipio de Madrid, porque tiene 470 km2. Por tanto, es más densa siendo plurimunicipal, es más ciudad, es más densa esa mancha urbana del área metropolitana de Barcelona que el propio municipio de Madrid, porque tiene 600 km2. Por tanto, a la hora de enjuiciar hay que tener en cuenta ésto. En segundo lugar, hay que decir que en la década que ha transcurrido han sucedido cos s muy importantes y muy graves en el terreno metropolitano. a ignorancia americana de los �problemas de las grandes ciudades era ya histórica y ahora ya sólo se ha convertido en enlémica, y yo creo que una de las causas del cambio de tendencia enorme que se ha producido en este país. Pero es que además Miss Thatch r suprimió el gran Londres y ahora Londres no existe. Simplemente no existe. Londres es un nombre geográfico pero no hay ninguna autoridad que responda a ese nombre, no hay ningún alcalde de Londres. Hay un alcalde de la city de Londres que es como del barrio de Salamanca o de la ciudad vieja de Barcelona, menor que el Ensanche de Barcelona. Ahora se han encontrado que quieren ser sede del Eurofed y que no sabían a quien encargarle la promoción de éso y han enviado al Lord Mayor of the city of London, que sería como el presidente del Distrito. Londres no va a tener el Eurofed. Un eminente profesor de Ciencia Política de London School ha defendido afanosamente y con mucha fuerza la necesidad de una personalización de Londres en un ayuntamiento y en un alcalde, porque la gente está acostumbrada a personalizar. En estos diez años, mientra s en América ocurrió lo que ya he dicho, en Inglaterra que como saben, es muy pariente próxima de América en este sentido, el la política, y bajo el mismo imperativo ideológico se ha desecho el gran Londres, no se ha sustituido por nada, han quedado 30 ó 40 distritos, existen asociaciones de estos distrito$ pero no existe una propia ciudad, y por otra parte, se ha suprimido el impuesto tradicional, la contribución urbana, y se ha sustituido por un impuesto de capitación, que la gente pa a no por lo que tiene como valor inmobiliario, sino por ser una persona, lo cual produjo inmediatamente la caída de Mi s Thatcher, es decir, ha sido la revolución urbana la que ha tirado al suelo a Bush y a Miss Tahtcher, yo creo. En España, curiosamente estas olas llegaron ya con menos fuerza pero llegaron, y en Cataluny*, una ley de poco después de la disolución del gran Londres, yna ley del Parlamento catalán, que hace leyes, y precisamente leyes en esta materia, suprimió el área metropolitana de Barcelona, un poco en los mismos términos que en Londres, y la sustituyó, también como en Londres, por varias entidades funcionales: una territorival de transporte y otra de medio ambiente, agua, depuración, etc. Más luego una tercera, que fue voluntaria, lue fue los municipios mancomunarse para coger el resto de lo que había, 'excepro el urbanismo, que fue absorvido por la autonomía y que fue una de las competencias que se me han preguntado a mí antes, que no tiene ningún sentido �que las autonomías aprueben los planes parciales de Madrid o de Barcelona o de ciudades de este orden o de área metropolitana. De modo que nosotros estamos ahora delante del reto en España de atrevernos a decidir esa realidad metropolitana, que yo creo que la inexistencia de esa regulación y de ese foco sobre problemas de este tipo de ciudades es la que más ha hecho para distanciar a la gente de la política, en perjuicio de todos, más del gobierno seguramente, porque gobierno es el representante de la clase política en general, pero la clase política en general. Es decir, la gente siente qie en su vida cotidiana en la gran ciudad tiene poco que ver con la discusión política, y ésto es lo peor que puede suceder, de mode que habrá que ir por ahí. Hay que ir, yo creo, al reconocimiento de cinco grandes áreas metropolitanas de España, que son Madrid, Barcelona y Valencia, que ya las tienen, de alguna forma, Valencia tiene el Consell Metropolità de Vilorta, con 50 municipios, es un continuo urbano, caótico, mal organizado, dode se mezclan las coles con la industria y los trenes con les detrituss, en fin. No hay una autoridad que lo regule, y tiene que hacerlo, no es suficientemente fuerte el Consell, pero Sevilla viene detrás, y Bilbao me parece a mí que también, el Bilbao que apunta al año 2.000 es un Bilbao potente, afortunadamente para todos, que tiene proyectos de futuro y que va a reunir a más de medio millón de habitantes en su entorno, cerca de un millón. Aquí yo creo que va a tener que mojarse el próximo gobierno español, y si bien la Ley de Bases de Régimen Local dice que la creación y supresión de áreas metropolitanas es competencia de las Comunidades Autónomas, qué duda cabe que el gobierno tiene muchas palancas de presión para que este hecho se recoflozca y en todo caso, en último término, tiene la enorme presión que significa el poder subvencionar, como ya está ha4iendo en el yrea Metropolitana de Barcelona y en parte en la de Madrid, a las áreas metropolitanas que las comunidades hayan tenido a bien crear. el � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4225 Title A name given to the resource Régimen Local en las grandes ciudades / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Distingir entre capitalitat i ciutat. I|lusió per fer itinerants les reunions del Parlament de Catalunya i la Comissió d'Autonomies del Senat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Dret de la Universitat Complutense, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats Urbanisme Unió Europea Cooperativisme Relacions Internacionals Barcelona Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/814/0000001539.pdf 0bb1684b48b45c93cb4b849cad215c0d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 03/02/1993 (2995428) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 16 Regiones y ciudades de Europa PASQUAL MARAGALL El pasado 8 de mayo, el presidente de la Comisión Europea, Jacques Delors, definía en Barcelona a las ciudades como los elementos esenciales de la construcción de la Europa auténtica", como los intermediarios indispensables entre un poder que se aleja, con problemas que, se complican, y sus ciudadanos". Más recientemente, el canciller alemán Helmut Kohl se manifestaba partidario ante el Bundestag de "incluir con más fuerza que hasta ahora a las ciudades y los municipios en la obra de la unificación europea". También el presidente de la Asociación de Regiones de Europa (ARE), Jordi Pujol, ha reconocido la coexistencia de ciudades y regiones en el llamado Comité de Regiones. En el artículo 198, la declaración de Maastricht dice que este Comité de Regiones está formado por regiones y poderes locales. Con un exceso de ingenuidad o, al contrario, con una punta de malicia, se ha dicho que las ciudades están presentes porque hay países que no tienen regiones. En efecto, la mayoría de los países de la Comunidad Europea no están organizados en regiones, pero no es por este motivo por el que el Comité está formado a la vez por regiones y poderes locales, sino por el principio de subsidiariedad incorporado en la propia declaración de Maastricht. El principio de subsidiariedad, o de proximidad del poder, dice que nada debe hacerse en un nivel de gobierno más alto que aquel que pueda hacerlo con igual eficacia. La carga de la prueba de la eficacia se supone que radica en los niveles superiores de gobierno. En principio -según el concepto de subsidiariedad- el nivel más próximo de administración es el más adecuado. Éste es un principio profundamente democrático, pero es, además, un principio que opta por una de las posibles confirmaciones de la democracia: la que minimiza la distancia entre el ciudadano y el administrador público, a igual eficacia. Indirectamente introduce, por otra parte, una consecuencia quizá no requerida por todos: la de la igual dignidad de todos los poderes. Ésa es la cuestión: las ciudades y poderes locales defienden la igual dignidad y, por tanto, la composición equitativa o equilibrada del Comité de Regiones. Algunas regiones europeas defienden la exclusividad del Comité en base a un nominalismo equivocado. ¿Por qué lo hacen? ¿Hay alguna razón para ello, aparte del corporativismo más o menos legítimo? Hay la siguiente razón, que en la España de las Autonomías hemos de entender: hay "regiones europeas", como Cataluña, que además son naciones sin Estado, pero naciones, o nacionalidades, como dice la Constitución. Estas regiones nacionales quieren participar de aquello que su ausencia de Estado les ha quitado: la soberanía. En alguna medida, ésta es nuestra aspiración, y lo es también, probablemente, en las regiones belgas y los länder alemanes. En este sentido, el Comité de Regiones creado por el Tratado de Maastricht ha aparecido como un deus ex machina, como una solución ideal de un problema insoluble. Quizá sería soluble a la larga, cuando otros países hayan hecho su regionalización o federalización y se pueda hacer en Europa lo que España en buena medida ya ha hecho. Mientras tanto, con paciencia y con generosidad, catalanes y valones y flamencos y alemanes de todos los länder hemos de compartir del Comité de 16 �Articles de Pasqual Maragall a Regiones (y Ciudades) con las ciudades, y a través del diálogo, ir configurando un rol más específico para unos y otros en la Europa del siglo XXI (de aquí a siete años). De otra manera, habríamos cometido dos errores: a) malbaratar las inmensas posibilidades de la democracia local como sistema de integración de la gente en la política, y b) no tener en cuenta que es el propio concepto de soberanía nacional el que se va "ablandando" a medida que el principio evidente de la igual dignidad de los poderes va creciendo y el nuevo contenedor global que es Europa se va afirmando. Con Jordi Pujol como presidente de la Asociación de Regiones de Europa, hemos llegado de hecho al acuerdo de posponer hasta 1996 (año de la revisión del Tratado de Maastricht) la definitiva configuración del Comité de Regiones y de hacer juntos, regiones y ciudades, el camino hasta 1996. Es una medida de prudencia. Respetémosla. La Asociación de Regiones de Europa y el Consejo de Municipios y Regiones de Europa, que respectivamente presidimos, ganarán así credibilidad. De otra manera, la perderían las instituciones y nosotros mismos. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona y presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa. 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1081 Title A name given to the resource Regiones y ciudades de Europa Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Regions CMRE Ciutats Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-02-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7024/30_QueenElizabeth_PM_BCN.jpg b1216cd6f15e9e53f08b5541fbcf49ea Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reina Isabel d'Anglaterra i Pasqual Maragall al Saló de Cent, Ajuntament, Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Barcelona (Catalunya). Ajuntament Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-10-21 Subject The topic of the resource Isabel II, reina d'Anglaterra, 1926-2022 Alcalde Relacions internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Relation A related resource Notícia a beteve: <a href="https://beteve.cat/societat/reina-elisabet-ii-anglaterra-visita-barcelona-1988/" target="_blank" rel="noopener">El dia que la reina Elisabet II d’Anglaterra va visitar Barcelona</a> Notícia a El Periódico:&nbsp; <a href="https://www.elperiodico.cat/barcelona/20220911/visita-isabel-ii-barcelona-1988-75219308" target="_blank" rel="noopener">El dia que Isabel II es va enamorar de Picasso i del Cobi a Barcelona</a> Notícia a Metropoli: <a href="https://metropoliabierta.elespanol.com/quien-hace-barcelona/20220908/asi-fue-la-unica-visita-de-reina-isabel-ii-barcelona/701680275_0.html" target="_blank" rel="noopener">Así fue la única visita de la reina Isabel II a Barcelona</a> Notícia al diari Ara: <a href="https://es.ara.cat/internacional/reina-isabel-ii-catalunya-visita-barcelona_1_4484782.html" target="_blank" rel="noopener">Petardos independentistas y camisetas de Cobi: el día que Isabel II visitó Catalunya</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1988/10/22/espana/593478006_850215.html" target="_blank" rel="noopener">La primera ovación</a> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1507/19961111d_00748.pdf 9af73cf675296f5ea4c34f567e434a56 PDF Text Text REPERCUSSIONS ECONÒMIQUES DELS GRANS PROJECTES DE BARCELONA 111.5i9trillralP 1 8 Nny asgs 1 N.I.L.,„zi2S �SENYORES, SENYORS, ÉS PER A MI UN GRAN PLAER PODER ESTAR AVUI AMB VOSTÈS EN AQUESTA MAGNÍFICA NOVA SEU DELCOL.:_l FGLDE CENS~ALSDECOMPTES DE CATALUNYA. CREO QUE AQUESTA ÉS UNA MOLT BONA OPORTUNITAT PER PARLAR D'ALLÒ QUE PRELÉN BARCELO A. DE SEGUIR ENGRESCANT-NOS AMB LA T I PER AIXÓ EL QUE HEM DE FER ÉS PARLAR DE FUTUR, PERQUÈ EL FUTUR DE BARCELONA ÉS MOLT I MOLT BO, SI ES quEASOM CA?,A9S DE PRENDRE A TEMPS TOT UN SEGUIT DE DECISIONS ESTRAGIQUES. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT QUE NO S'HA FET AMI PROMESES, SINO PROPOSANT-SE I SUPERANT ELS SEUS PROPIS REPTES. QUINS SÓN ELS REPTES QUE AVUI TÉ LA CIUTAT? EN PRIMER LLOC TENIM EUROPA, UNA EUROPA QUE S'ENTÉN COM UNA REALITAT QUE S'ESTÀ DEFININT, PER() QUE ÉS IRREVERSIBL. LA UNIÓ EUROPEA ÉS UNA UNIÓ DELS ESTATS/ I DE LES REGIONS, PER TAMB HO ÉS DE LES CIUTÁTS. �Ajuntament 411 de Barcelona ( 7'(_)V-1)-77. Gabinet de l'Aicaldia L'EUROPA QUE S'ACOSTA ES LA yONSAGRACIÓ DEL PRINCIPI __- _D_E_SUBSISIARIETÁT I( DE L'ALITONWIA LOCAL. HEM — DE COMENÇAR A APLICAR AQUESTA UBSIDIARIETAT A CASA NÓSTRA. AQUESTA ÉS LA CLAU—PER ARRIBAR A ACONSEGUIR ELS GRAN OBJECTIU, PER FER-NOS SENTIR I SER TINGUTS EN COMPTE EN L'EUROPA QUE ENS INTERPELLA, LA QUE VOLEM CONSTRUIR I EN LA QUAL HEM D'ESTAR BEN SITUATS. EN AQUEST SENTIT, PER BARCELONA EL REPTE D'EUROPA NO SUPOSA NOMÉS AFRONTAR ELS LÒGICS CANVIS ECONÒMICS QUE LA CIUTAT I LES SEVES EMPRESES HAN DE FER PER ADAPTAR-SE A LA MONEDA ÚNICA, CAL AFRONTAR UNA NOVA TRANSFORMACIÓ PER A LA QUAL ES NECESSARI ÁGILJTAR LA CONSTRUCCIÓ I POSADA EN MARXA D TOTES AQUELLES INWRASTRUCTURES LOGISTIQUES QUE ENS HAN DE CONVERTIR EN 1_,A7TORTA ,SUD D'EUROPA, EN EL LLOC DES DEL QUALLÉ(11 W /-< - --AcIL-URÓPA TOTES LES MERCADERIES PROVINENTS ID'ÁSIA I NORD-AMÉRICA. LA REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA AGLUTINA 4 MILIONS D'HABITANTS. ÉS EL LLOC ON �Ajuntament 41) de Barcelona -ES-CONCENTREN 1.600.000 'LLOCS DE TREBALL, EL 70% DELS DISPONIBLES A CATALUNYA, DELS QUALS TRE-BALL-INDUSTRIALS,__ AQUESTA REGIÓ METROPOLITANA REPRESENTA, EN DEFINITIVA, LA CINQUENA__ CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL EN IMPORTÀNCIA DE LA UNIÓ EUROPEA. EXISTEIX, EN CONSEQÜENCIA, UN TEIXIT INDUSTRIAL IMPORTANT 1 UNA ECONOMIA PRODUCTIVA FORÇA SÓLIDA, PERO TAMBÉ UNA POTENCIALITAT LATENT, ENCARA NO EXPLOTADA. CAL SABER APROFITAR AQUESTES POTENCIALITATS PER CONTRIBUIR AL PROCÉS D'ENFORTIMENT NECESSARI I AFRONTAR ELS NOUS CANVIS EN LES RELACIONS ECONÒMIQUES QUE ES DIBUIXEN AL LLINDAR DEL NOU SEGLE. UNS CANVIS QUE MODIFICARAN TANT LES RELACIONS DE PRODUCCIÓ COM LES LABORALS. BARCELONA VIU UN MOMENT EXCEPCIONAL, NO ENS PODEM ADORMIR. PERÒ LA COL•LABORACIÓ I LLEIALTAT INSTITUCIONAL I LA COMPLIQLTAT--ENTRE ELS SÚCTORS PÚBLIC 1 PRIVAT HAN DE SER, UN COP MES, ELS krÓTC):4 QUE HAKIDE FER POSSIBLE QUE NOSALTRES ASSOLIM ELS NOSTRES REPTES. 1 3 �Ajuntament 41> de Barcelona Gabinet de Vdca}dia -Ñ NOM D'AQUESTA LLEIALAT INSTITUCIONAL, LE--;--) ADMINISTRACIONS AUTONÓMICA I CENTRAL HAN D'ASSUMIR LA PART QUE ELS Hl PERTOCA. .1É CUALUNYA N T VIURE SENSE AQUESTA R AT QUE ES BARCELONA SI VOL SUPERAR EL REPTE D'UNA ECONOMIA CADA COP MÉS GLOBALITZADA, I AFRONTAR ELS DESEQUILIBRIS SOCIALS I LES MANCANCES QUE ENCARA TENIM EN CIJ EL TERRENY DE LES INFRASTRUCTURE Lki,Á-i-e ,(A4z, L5)/,t,PL4 (L I A, Á 'AMPLIACI0 DE "•" A EL DESENVOLUPAMENT DE LA PLA -A-FORMÁ LOGÍ ICA DEL LLOBREGAT, LES 1 UCTURES M • IAMB-1 -ÉÑTLS, EL Suyyjfflusi~ENT _pELS/ SR S S, LA RE CIÓ DEL BESOS L'ARADA -6EL T EN D AL A V-Ei0--ÚlTAT S FACTO RS CRUCIALSÉistEt-F-UTUR-IVÍM E D IAT. EÑ AQUEST SENTIT, L'ANUÑCI FET DIJOUS PASSAT PEL SECRETAR! D'ESTAT D'INFRASTRUCTURES I TRANSPORTS, JOAQUIN ABRIL MARTORELL, QUE EL MINISTERI DE FOITIÉNT DESTINA DESTINAIAGA1REBE 12_000 MILIONS DE PESSETES PER IMPULSAR PLA DEL DELTA-ES-UNA SONA-ÑOTÍCÍA, PERQUE BARCELONA 1■10 SERÁ - TOT EL bUE POT SER ECONÓMICA I LOGÍSTICAMENT SI NO ÉS CAPAÇ DE FER ARRIBAR EL_ 4 �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet t5 'Alealtha ELS SEUS SERVEIS FINS A LA PORTA DEL CONSUMIDOR. TOT 1 AIXÒ, PERÒ, HEM D'ESTAR ATENTS. EL PLA DEL DELTA, ÉS LA GRAN APOSTA DE FUTUR DE BARCELONA. ÉS EL QUE ENS HA DE PERMETRE CONVERTIR-NOS EN LA PORTA D'ENTRADA I DE SORTIDA DE LES MERCADERIES DE LA UNIÓ EUROPEA AMB ORIGEN O DESTÍ A ÀSIA I NORDAMÉRICA. LA PORTA SUD D'EVROPA. ÉS UN PLA QUE VA COMENÇAR AMB UNA GRAN EMPENTA, QUE VA OBRIR UN GRAN DEBAT PER LA POSSIBLE DESVIACIÓ DEL DESEMBOCAMENT DEL LLOBREGAT, PERÒ QUE, MALGRAT LES DARRERES DECISIONS DE GOVERN CENTRAL, NO AVANÇA A LA VELOCITAT QUE CALDRIA. EN AQUEST ASPECTE, PopyllÉm PLANTEJAR-NOS LA CONSTITUCIÓ D'ALGUN 0;"1.er--4.:::::1 QUE VAGI MÉS ENLLÀ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT. UN "PERSONALITfrAr J QUE TINGUI CAPACITAT PER RESOLDRE DEMORES COM---LESQUE HEM VISCUT EN AQUEST DARRER ANY I MIG. 1 ÉS IECIEŠŠÄRI PERQUE BARCELONA NO POTPERDRE MÉS TEMPS �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia ÉS IMPRESCINDIBLE ACONSEGUIR EN EL PERÍODE MÉS BREU POSSIBLE UN ACORD QUE PERMETI LA CONSTRUCCIÓ D'UN CORREDOR MEDITERRANI QUE RESOLGUI ELS PROBLEMES DE C.ONGESTIO FERROVIÀRIA AMB ELS QUE ENS COMENCEM A TROBAR. PODRÍN/1, FER UNA LLARGA LLISTAJDE-~JECTES RELACIOÑ~yIB EL 1:1~0- RT FERROVIARI, COM EL CORREDANI QUE RESOLGUI ELS PR9L-E11 E-- S DE 00NdÉSTK5 QUE ENS COMENCEM A TROBAR, ESPECIALMENT EN EL TRAM COMPRES ENTRE EL PAP1OL I EL PRAT, O LA CÓ-IISTRUCCIÓ ÖÊNOVES TES D'AMPLE EUROPEU QUE SEGUEIXIN L'EIX DEL LLOBREGAT. PER CERT, NO HEM REBUT AMB SATISFACCIÓ, BEN AL CONTRARI, AMB MALESTAR, LA DECISIÓ D'AJORNAR L'ENTRADA EN FUNCIONAMENT DE LA LÍNIA DE TREN DE VELOCITAT ALTA ENTRE VALENCIA I BARCELONA. ES UN PROJECTE QUE L'ANTERIOR GOVERN, AMB EL MINISTRE BORRELL, VA DEIMR ENLLESTIT, I NOMÉS DEPÈN DE LA VOLUNTAT POLÍTICA QUE S'HI PUGUI POSAR. ' a- �Ajuntament de Barcelona SÓN MOLTS ELS PROJECTES QUE ESTAN EN MARXA. PERÒ ALTRES MOLTS, ENTRE ELLS ALGUNS DELS DE L'ESTRATEGIA PER VITALS MÉS DESENVOLUPAYIENT DE LA ■./.111JTAT E_STAN ATURATS erCÉS—PERLLONGUEN EN 1..1N TEMPá \ QUE SE'NS ACABA. PENSO CONCRETAMENT EN L'ESTACIÓ DEL ) TREN D'ALTA VELOCITAT, ON UN CERT EXCÉS LA GENERALITAT, QUE ELS INTERVENCIONISTÁ TRIBUNALS~OIVSIDERAT_EN-OLTES OCASIONS ; MUNICIPAL, FA QUE, A CONTR/ARI A L'WTONOMIA ---- - - -----,-.„ ,----------_- -HORES- D'ARA, SIGUI1ErA,141 QUE AQUESTA ESTACIÓ PUGUI SER UNA REAL fAT LÁNY 2004, TAL I COM ---~ PREVIST.oy CAL PRENDRE UNA DECISIÓ EN AQUEST SENTIT, UNA DECISIÓ QUE ARA, UN COP 45tSSOLIT EL COMPROMÍS PER QUE EL GOVERN FRANCÈS TINGUI ENLLESTIDA LA SEVA VIA FINS A FIGUEFIES PER L'ANY 2004, ÉS MÉS URGENT QUE MAI. ES FÁCIL SABER c_CAC A ON APUNTEN GEOGRÁFICAMENT PROJECTES D'INFRASTRUCTURES: CAP A A LA POTENCIACIÓ DE LA ZONA DEL DELTA DEL lh_OBREGAT COM A UNA GRAN ÁREA LOGÍSTICA I D'INTERCOMUNICACIÓ MODAL QUE ENS PERME-h SER LA PORTA SUD D'EUROPA I, PER TANT, PODER CONTINUAR COMPETINT D'IGUAL A IGUÁL AMB LES~LS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de PA3ca)dia CIUTATS EUROPEES, I CAP A LA RECUPERACIÓ D'AQUEST GRAN BUIT URBÀ QUE ÉS AETUALMENT EL CONGOST DEL RIU BESÓS. EN ELS DARRERS ANYS, MITJANÇANT CONVENIS ENTRE ADMINISTRACIONS I ACORDS ENTRE ELS AJUNTAMENTS IMPLICATS, S'HAN POSAT LES BASES POLÍTIQUES D'UNA ACTUACIÓ QUE HA DE PERMETRE RECUPERAR LA LLERA DEL RILL MILLORAR LES COMUNICACIONS I INFRASTRUCTURES D'UNA ZONA ON Hl VIUÉN MÉS D'UN MILI() DE PERSONES, EL 17% DÉLA POBLACIÓ CATALANA. EL PLA DEL BESÓS ACTUARIA BÀSICAMENT EN EL TRAM DEL RIU QUE PASSA ACANALAT ENTRE SANT JÓAN DE MONitAáA I LES TRINITATS. UN TRAM ON PODEM TROBAR UNA GRAN PART DELS FENÒMENS PROBLEMÀTICS QUE TENIM A BARCELONA. it-9 , ÉS UN PLA DE 4.500 R/iILIONS DE PESSETES, S U FINANÇATS BÁSICAMÉNT AM -QUE A (.M` TRAMA PRETÉN RECONSTITUIR L'EXIST URBANA SOBRE LA BASE DE, PONTS PEL DAMUNT DE LES AUTOPISTES ENTRE ELS BARRIS DE TORRE BARÓ, CIUTAT MERIDIANA 1 VALLBONA, I DES DE VALLBONA FINS A L'ALTRE BANDA DEL RIU, A SANTA COLOMA 1 LA PART BAIXA DE MONTCADA. (114 �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia EL PROCÉS DE REGENERACIÓ DEL BESÒS S'HAURÀ DE COMPLETAR AMB EL TRACTAMENT DE LA XARXA QI ALTA TENSIÓ, LA DOTACIÓ DE SERVEIS 1 HABITATGES I UNA ACTUACIÓ DECIDIDA ALS BARRIS IMPLICATS, ALGUNS DELS QUALS, COM ÉS EL CAS DE LA MINA, HAN PAGAT, ENCARA PAGUEN, MOLT CARA AQUESTA MARGINALITAT QUE ENCARA PATEIX EL BESÒS I QUE HAN ESTAT SOTMESOS A DURSSIMS PROCESSOS DE DEGRADACIÓ. VEIENT LA DIMENSIÓ D'AQUESTS PROJECTES ES POT COMPROVAR FÀCILMENT LA PREOCUPACIÓ, NO RAS SECUNDARIA PER L'ARTICULACIÓ DEFINITIVA DE BARCELONA EN LA SEVAbilViENSIÓ METROPOLITANA. LES RONDES VAN SER\UN PRIME_B_PAS EN AQUEST SENTI ,VAN SER UN PROJECTE FORÇA AMBICIÓS DE CARA A POSAR AL DIA L'ENTRAMAT URBÀ DE BARCELONA, PERO QUE NOMÉS SUPOSA UN PRIMER PAS EN LA VERTEBRACIÓ DE LA VERITABLE CIUTAT, DEL "CONTINUUM" URBÀ DE BARCELONA7 AQUESTA REI.TrÁT METROPOLITANA NO HA ESTAT SOVINT PROU RECONEGUDA I SI EXCESSIVAMENT MALMESA. L'ESTATUT DE CATALUNYA JA VA RECONÈIXER EL FET METROPOLITÀ, PERÒ TOT EL QUE HA VINGUT AL �Ajuntament 417) de Barcelona DARRERA DE L'ESTATUT NO HO HA FET PROU, SOBRETOT DESPRÉS DEL 1987. SEMBLA QUE NO ES PUGUI PARLAR S DE LA SUPRESSIÓ DE LA CORPORACIÓ ME OPOLITANA DE BARCELONA. SEMPRE QUE S SUSCITA AQUEST DEBAT SE'N FA UNA INTE ETACIÓ NEGATIVA, O FINS I TOT, UNA QÜEST DE FORÇA COM, DE FET, HO VA SER L'APROVdC5 DE LES LLEIS D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. / PERÒ EL ET METROPOLITÀ ÉS UNA REALITAT INQÜES ONABLE I AIXÒ ÉS EL QUE CAL TENIR EN COMPtE, `-rt- POT SER AL DARRERA DE LA POR A AQUEST DEBAT Hl HA UNA VOLUNTAT DE NO RECONÈIXER EL PAPER /1 QUE HAN JUGAT ELS MUNICIPIS EN EL DÉSENNOMPÁMÉNT1 CREIXEMENT DE CATALUNYA. TANCAR ELS ULLS DAVANT L'EVIDENCIA QUE EL PAÍS HA PROGRESSAT EN ELS DARRERS VINT ANYS GRÀCIES EN GRAN PART A L'EMPENTA, EL DINAMISME I L'ACCIÓ DECIDIDA DELS AJUNTAMENTS I DEL CONJUNT DELS ENS LOCALS. I AIXÒ SENSE COMPTAR SOVINT AMB LES COMPETÈNCIES I ELS RECURSOS NECESSARIS. DE /"Cfq 71t," cy\ lo �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia LA CONCRECIÓ DE TOTS AQUESTS PROJECTES LOGÍSTICS I D'INFRASTRUCTURES QUE HAN D'ENFORTIR AQUESTA DIMENSIÓ METROPOLITANA, SÓN CRUCIALS EN UN MOMENT EN QUE ES DIBUIXA, CADA COP MES, UN FUTUR DE COMERÇ MUNDIALITZAT I AMB UNA FORTA COMPETÈNCIA DELS NOUS MERCATS EMERGENTS, QUE OFEREIXEN SIGNIFICATIUS AVANTATGES EN QUANT A COSTOS. DAVANT D'AIXÒ, ELS PASOS QUE, COM EL NOSTRE, PROVENEN DE LANTIGA TRADICIÓ INDUSTRIAL I -ASPIREN A MANTENIR I MILLORAR EL GRAU DE PROTECCIÓ SOCIAL ASSOLIT, HAN DE COMPETIR AMB LES ARMES DE LA QUALITAT, ES A DIR, AMI1-ÉL VALOR AFEGIT QUE ELS Hl POT DONAR LA MILLOR FORMACIÓ DE L'ELEMENT HUMÁ, LA DISPONIBILITAT DE MILLORS XARXES D'INFRASTRUCTURES, EL CLIMA DE SUPORT A L'ACTIVITAT EMPRESARIAL LA ÍÑVESTIGACIÓ I LA INNOVACIÓ TECNOLÓGICA I EL PODER COMPTAR A1\41_0 ENTRAMAT SOCIAL F O RTAMEW-COHE SI O NAT EN PARAL . LEL, I COM A MIDA DE FORÇA PER EVITAR SITUACIONS DE "DUMPING" SOCIAL, CALDRIA FER ACOMPLIR CARTA DELS DRETS SOCIALS ALS PAÏSOS EXPORTADORS. �Ajuntament • de Barcelona CAL, PER TANT, ARRIBAR A ALIANCES ESTRATÈGIQUES DESUEORT AL TEIXIT INDUSTRIAL PERAL MANTENIMENT , I L'INCREMENT DE L'OCUPACIÓ I DE LES RENDES ENTRE TOTS ELS AGENTS SOCIALS: ADMINISTRACIONS, SINDICATS I PATRONALS. EN AQUEST ASPECTE, I AMB COOPER-ACIÓ AMB EL CONJUNT DE MUNICIPIS QUE CONFORMEN LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA LA CLUTAT TREBALLA EN LA REDACCIÓ D'UN PACTE INDUSTRIAL METROPOJJTÀ, DEL QUAL COMENCÉWA-TENTWELS PIMERS ESBORRANYS, I QUE S'HA DE CONCRETAR EN EL POTENCIAMENT DEL TEIXIT INDUSTRIAL I DE SERVEIS EXISTENT A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. AQUEST PACTE HA DE TENIR EN CONSIDERACIÓ DOS MARCS DE REFERÈNCIA DIFERENCIATS. L'UN GENÈRIC, QUE ÉS EL MERCAT MUNDIAL I LA SEVA PROGRESSIVA GLOBALITZACIÓ, I UN ALTRE PROPI, EL DE LA UNIÓ EUROPEA, QUE ACTUALMENT ES TROBA IMMERS EN UN PROQÉS D'UNIFICACIÓ DE LES ESTRUCTURES MONETÀRIES DELS PASOS MEMBRES, LES REPERCUSSIONS DE LES QUALS CAL PODER PREVEURE I COMPENSAR. AIXÍ, PER EXEMPLE, A PARTIR DE L'1 DE GENER DE 1999, UN COP ARRIBATS A LA FASE D'IMPLANTACIÓ DE LA MONEDA ÚNICA EN AQUELLS PASOS QUE Hl �Ajuntament \ de Barcelona ACCEDEIXIN, DESAPAREIX LA POSSIBILITAT DE RECÓRRER A LA DEVALUACIÓ COM A INSTRUMENT PER AUGMENTAR LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES. EN CONSEQÜÈNCIA, AQUESTA DATA ENS MARCA UN ÀMBIT TEMPORAL CLAR. DISPOSEM DE NOMÉS AQUEST TEMPS PER PODER DISSENYAR I IMPLANTAR ESTRATÈGIES ECONÒMIQUES QUE PUGUIN ESDEVENIR ELEMENTS DE POTENCIACIÓ, UNES ESTRATÈGIES ECONÒMIQUES QUE DIFÍCILMENT PODRAN DUR-SE A TERME SI NO EXISTEIXEN LES INFRASTRUCTURES ADEQUADES. CAL, PER TANT, FER UNA GRAN ESFORÇ DE POLÍTIQUES DE LES COORDINACIÓ DESENVOLUPAnEaT_MI.LPER I FS.ADM..I..N..I-ST-.RAC.IONS E ► ' ' .IAM.BÉ, LOCALS, COM L'AUTO i u L'EUROPEA. UN ESFORÇ QUE HA DE FER UN r ESPECIAL INCIDÈNCIA EN LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL, LA PROFESOIONALITZACIÓ DE LA GESTIÓ PÚBLICA, LA SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA I L'IMPULS D'ACTUACIONS ESPECÍFIQUES DE SUPORT A L'ACTIVITAT EMPRESARIAL. ÉS TRACTARIA, DONCS, D'APLICAR EL QUE DIU EL PREÀMBUL DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, AQUESTA MENA DE PRE- CONSTITUCIÓ EUROPEA, QUE �Ajuntament 41) de Barcelona CONSAGRA, ENTRE ALTRES ,MOLTES 9,1;YESTIONS, EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT, SEQÓNS ELS QUAL TOTES LES ACTUACIONS PÚBLIQ?JJES ES FARAN DES D'AQUELL NIVELL DE L'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPER AL CIUTADÀ QUE SIGUI POSS1'3LE. L'ALTRA POTA SERIA/EL REFORÇ DE LA CULTURA DEL DIÀLEG SOCIAL AMB EL PROPÒSIT D'ENFORTIR EL TEIXIT INDUSTRIAL QUE SIGUI ENTÈS COM UNA RESPONSABAT COMPARTIDA ENTRE EMPRESAMá, SINDICATS I ADMINISTRACIONS I QUE ES SIT/kil DINS D'UN MARC DE DEFENSA DE LA CO SIÓ SOCIAL. _eÁ,,uryLe (` , ‚4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4413 Title A name given to the resource Repercussions econòmiques dels grans projectes de Barcelona. Conferència Col.legi Censors Jurats de Comptes de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Competitivitat Comerç Indústria Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-11 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1661/0000001304.pdf 3932db5523a496974ed1e6a7e4e59de8 PDF Text Text P 12-13 Indignació global ALESSANDRO BIANCHI LEONHARD FOEGER PERE VIRGILI P 14-16 DIUMENGE 16 D’OCTUBRE DEL 2011 NÚMERO 320 2,50 EUROS Avui Les Olimpíades del 92 van marcar el futur de Barcelona Fa 25 anys Tarragona serà la seu dels Jocs del Mediterrani del 2017 L’exalcalde Maragall, ahir, amb les fotos del 17 d’octubre de 1986, quan la ciutat va ser escollida seu dels Jocs del 92. XAVIER BERTRAL P 04-06 L’ENQUESTA DE L’ARA Catalunya resisteix la marea blava CiU i el PP pugnen pel segon lloc i per capitalitzar la davallada del PSC Resultats 2008 ICV 1 4,9% CiU 10 20,9% PSC 25 45,4% PP 8 16,4% 13-15 23,9% 12-13 22,1% 16-18 33,7% ERC 3 7,8% Estimació 2011 Nombre d’escons i percentatge 2-3 7,3% 1-2 4,4% �les claus d’avui 02 DIUMENGE, 16 D’OCTUBRE DEL 2011 elscromos per “valorar l’actualitat política” dels últims dies. Tot indica que petits contratempsdesaluthanprovocataquestes dues anul·lacions imprevistes. ➷➷➷ Vicent Partal (@vpartal) Periodista “El 15O és un toc d’atenció important als dirigents econòmics i polítics. Per si algú pensava que la paciència de la gent seria infinita...” ANDREUMAS-COLELLEncaraque noésvanitós,elconsellerd’Economia ha comprovat com és de conegut. A l’acte inaugural del curs de la BarcelonaGSE,elsestudiants,moltsestrangers,duiensotaelbraçelseullibreMicroeconomics theory i li demanaven que els hi firmés. ➷➷➷ JOSEP ANTONI DURAN LLEIDA Nohaestatunasetmanaplàcidaperal líder d’Unió, que ha hagut d’anul·lar dues rodes de premsa programades JOAN HERRERA ICV té com a lema de precampanya “Jo passo, tu passes, ell passa, ella passa, nosaltres passem, vosaltres passeu, ells passen, elles passenal’acció”.Quedabé,peròenuntext elqueéspolíticamentcorrecteesfafarragós. Així que a la notícia a la web van eliminarels“ellapassa”i“ellespassen”. retratsqueparlen JOSEP MARIA ESPINÀS Introspecció civilitzadora S eriós, elegant i tímid, és un senyor de Barcelona que para l’orella, sense que es noti, perquè cada dia li expliqui un secret. Armat de realisme social i Chanson, capta en detalls ínfims la dimensió literària del món i troba l’estímul que, associant les idees, et permet humanitzar l’espectacle de la vida. La seva narrativa és un esforç per reprendre el fil d’una cultura que va quedar a mig fer. Lluny de l’artista que voldria espaterrar, va aprendre a escriure com si fos un ofici en què la redacció de Destino era el taller, Pla el mestre, Cela un germà gran i Luján l’aplicat company de pupitre. De la claredat n’ha fet un estil, perquè troba que fer-se entendre ja és prou ambiciós per calgui afegir-hi retòrica. Pocs autors fan tan viva la Andreu Buenafuente (@Buenafuente) Humorista “Poso la ràdio d’Espanya per informar-me del #15O i només hi fan futbol. Malament” Anna Bosch (@annabosch) Periodista “Joves espanyols sorpresos i frustrats per la tècnica kettle de la policia britànica: acorralar els manifestants; no deixar entrar ni sortir” L’AVIDELBARÇAJoanCasals,elsocideGuardioladeBerguedàqueesdisfressad’AvidelBarçadesdefadècades, va crear ahir un petit problema de protocolenserconvidatalallotjadelCamp Nou,oncalcorbata.Casals,esclar,anavavestitcomsempre:comeldibuixcreat als anys 20 per Valentí Castanys. El club, per un cop, va fer els ulls grossos i Casals va veure el partit sense corbata. ➷➷➷ vist altwitter sensació que el llibre t’està parlant en el to càlid d’una amistat que sap callar abans de ser indiscreta. Elseuhàbitat,totihaverfetficció, és una introspecció cívica que, en la línia de Montaigne, examina racons de la consciència en què solem fernos trampes. Però la seva intimitat no té cap morbo perquè manté sempre la distància que fa que un foraster no sigui intrús. Ell, però, no és pas el jo que escriu, i té prou ego per portar malament quenose’l valori prou. Iel més irònic és que ha sigut el seu bon gust i un immens sentit del ridícul els que ens han induït a creure que una obra que el temps revelarà clàssica és de to menor. ALBERT PLA NUALART Laura Borràs (@LauraBorras) Professora UB “«La manera més habitual amb què la gent perd el seu poder és pensant que no en té gens». Alice Walker” Juan Ramon Lucas (@JuanraLucas) Periodista “M’impressiona veure el recorregut global que aconsegueix una mobilització en què al principi alguns no hi crèiem. Hi ha consciència; hi haurà canvis” Francesc-Marc Álvaro (@fmarcalvaro) Periodista “El van afusellar per ser el president de Catalunya. Creien que així mataven tota una nació. Deixem clar que van fracassar #PresidentCompanys” Francesc Ribera (@francescribera) Músic “La precampanya del PSOE es basa obsessivament en diferenciar-se del PP. Reconeixen així que –als ulls de la gent– són pràcticament el mateix” iaquí Un dia memorable amb Maragall hir dissabte, dos quarts de dotze del migdia. Pasqual Maragall ens rep a les fonts de Montjuïc. Ve de l’homenatge a Companys, ens explica que ell va ocuparse d’arreglar la seva tomba. Li ensenyem l’àlbum de fotos de demà fa 25 anys, un dia històric, el dia de la nominació, la gavardina, els saltirons, les mans enlaire, el signe de victòria, l’eufòria, els clàxons. Somriu. Repassa tots els protagonistes, els recorda un per un. “Sí que estava prim el Martínez Fraile, el Vallverdú sempre sortia a les fotos, mira, el Xavier Rubert de Ventós, el Pujol aquí estava d’esquena”. Té alguna cosa d’incòmode, l’exercici de recordar aquell dia amb algú que lluita per conservar la memòria. Però ell tot ho fa natural. Maragall és el carisma. Sedueix, s’entendreix, riu, s’emociona. Veia a venir la nominació? “Sí, Samaranch ho va treballar molt bé”. Li anunciem que Tarragona acollirà els Jocs Mediterranis el 2017, i se n’alegra: “En tenim el telèfon? Els vull felicitar”. Vol que ens deixem retratar per ell, amb el mòbil. Som conscients de viure una estona memorable, del privilegi d’immortalitzar amb la portada d’avui el record del que per a molts han estat els millors anys de la seva vida, del país, de la ciutat. Se’n va. El Xavier, el fotògraf, admet que Maragall l’enamora: “M’hauria agradat abraçarlo, fer-li un petó”. L’entusiasme de l’alcalde olímpic sempre serà recordat. A CARLES CAPDEVILA DIRECTOR DE L’ARA Antonio Caño (@antonio_cano) Periodista “L’índex de mortalitat infantil entre els negres als EUA és del 13,3 per cada 1.000 habitants. Superior al de Sri Lanka” Pau Gasol (@paugasol) Jugador de bàsquet de la NBA “Felicitats a Tarragona per conseguir acollir els Jocs del Mediterrani 2017! Us ho mereixeu!” Dani Senabre (@danisenabre) Periodista “Em posa de mala llet que després de jugar amb aquesta gran *€ »/&%)%! que és el futbol de seleccions, Piqué hagi de demanar el canvi” LINGÜISTA I ESCRIPTOR el sumari ara latriadeldirector ■ L’observatori d’Europa de la Carme Colomina parla dels recels mutus de les dues Europes, la del nord i la del sud, en un moment d’incertesa, marcada per la greu crisi econòmica. (21) ■ L’historiador Joan B. Culla analitza com ha superat un país com Polònia el seu dur i complicat passat. (29) ■ “Jo no em tenyeixo, i què?”, a l’Ara Tu. (40-41) director@ara.cat Twitter: @carlescapde Les claus d’avui p. 2-3 Tema del dia p. 4-7 Política p. 8-10 Societat p. 12-18 Internacional p. 19-23 Economia p. 24-27 Debat p. 28-31 Mirades p. centrals Entrevista p. 34-35 Cultura p. 36-39 Ara tu p. 40-41 Esports p. 42-50 Serveis p. 51-56 Televisió p. 58-59 Mèdia p. 60-61 Passi-ho bé p. 62-63 �societat 14 DIUMENGE, 16 D’OCTUBRE DEL 2011 ara FOTOS: ARXIU EFE CELEBRACIÓ OLÍMPICA s y n a “A la ville de.. 25 La nit del 17 d’octubre del 1986 la capital catalana celebrava a l’avinguda Maria Cristina que organitzaria els Jocs Olímpics del 92 Reportatge MARIA ORTEGA AURI GARCIA MORERA n home que entaforat en un abric salta amb els braços enlaire mentre li riuen les orelles”. Així recordava encara no fa un mes el periodista Joaquim Maria Puyal –com a pregoner de la Mercè– la figura de l’alcalde Maragall a l’avinguda Maria Cristina celebrant que,horesabans,Barcelonahaviaestat escollida seu olímpica. D’aquell dia n’ha quedat una imatge per a la història: la felicitat desbordada de Maragall. A un costat, el president Pujol.Al’altre,NarcísSerra,quecom a alcalde havia viscut les primeres passes de la candidatura olímpica. Demà se’n compleixen les noces de plata i a Maragall encara li “riuen les orelles” quan passeja, com ahir, per l’escenari de la festa. Repassa amb l’ARA les imatges d’aquell dia intens i “més feliç” que el de l’inici dels Jocs quan “els nervis tenallaven”. Falta- “U ven dos minuts per a dos quarts de dues del migdia d’un 17 d’octubre de fa 25 anys quan el president del Comitè Olímpic Internacional, Antoni Samaranch, deixava el país amb l’ai al cor amb la seva paradinha: “A la villede...Barcelona”.Enlaterceraronda de votacions a la ciutat suïssa de Lausana, Barcelona desbancava París. Nervis? Molts, admet Maragall, tot i que reconeix que la presència de Samaranch era un “punt a favor, en sabiamolt,d’això”.Somriuifaunpetó a la bandera olímpica. Martí Perarnau La transmissió “més bèstia” del cap de l’equip de TVE a Lausana El periodista Martí Perarnau va ser el responsable de l’equip de TVE que es va desplaçar a Lausana, format per una trentena de persones. Hi van arribar cinc dies abans. Tot i fer un gran desplegament, a TVE no tenien gens clar què podia passar. “Amb els anys s’ha explicat que estava molt clar però llavors no era així, s’hi va anar amb expectatives però res més”, explica Perarnau. Els rumors entre els periodistes eren constants, però no va ser fins al dia abans de l’anunci que “es va començar a veure que allò sí que anava de debò”. Albertville va agafar força com a favorita per endur-se els Jocs d’hivern, cosa que perjudicava l’opció de París per als d’estiu. Perarnau va encarregar-se de la transmissió decisiva al costat d’Olga Viza, i la recorda com “la més bèstia” que ha fet mai. “Era història amb majúscules”, explica. Dos anys després, el Comitè Olímpic Espanyol li va oferir organitzar els serveis de premsa dels Jocs. No ho va dubtar ni un moment. La Fura dels Baus Orgullosos d’un espectacle “allunyant del món Disney” “Volíem arriscar que és el que ens caracteritza. Això sí, sabíem que havíem de fer un espectacle per a tots els públics i que la nostra cara més punky no hi cabia”. Àlex Ollé va dirigir, amb Carles Padrissa, l’espectacle Mediterrani, mar olímpic, la peça central de la cerimònia d’obertura de la mà de la Fura dels Baus. El 86 ni es plantejaven participar-hi, però dos anys abans de la inauguració, van rebre la trucada del produc- Aniversari Els salts d’alegria de l’alcalde Maragall a Montjuïc fan 25 anys Misteri Rebollo no va saber que encendria el peveter fins unes hores abans tor Pepo Sol. La primera idea que van tenir va ser fer sortir a escena 5 camions que es convertissin en vaixells. Un per continent. El muntatge es va acabar d’estructurar amb elements de la mitologia grega per recrear el viatge d’Hèrcules i va quedar en un sol vaixell. “A l’estil Fura, molt lluny del món Disney”, explica Ollé. L’ensurt el va donar el vaixell en l’assaig general quan no va poder sortir a escena. Al final: èxit. Antonio Rebollo Encendre el peveter olímpic va ser “una al·lucinació” Antonio Rebollo va ser un dels grans protagonistes dels Jocs pel seu paper en la inauguració, però quan es va decidir que Barcelona els organitzaria estava centrat en la competició. “Era component de l’equip espanyol, i m’entrenava per estar entre els tres que participarien en els Jocs”, explica. “Ho vaig viure amb molta il·lusió, i expectant per saber si estaria entre els escollits”, diu recordant l’octubre del 1986. Finalment no ho va aconseguir, i es va conformar amb els Paralímpics, en què va aconseguir una plata. La pos- �societat ara DIUMENGE, 16 D’OCTUBRE DEL 2011 01 02 03 04 05 1. Pasqual Maragall va tornar ahir a l’avinguda Maria Cristina on va celebrar, fa 25 anys, l’elecció de Barcelona com a seu olímpica. .. Barcelona!” sibilitat d’encendre el peveter li van plantejar a mitjans del 1991. Durant mesos va venir un cop per setmana a entrenar-se a Montjuïc, mentre un altre jove arquer català s’entrenava diàriament. “No sabíem qui dels dos seria l’escollit, i la tensió es va mantenir fins a 2 o 3 hores abans”, revela Rebollo. En el moment de disparar, assegura que no es va posar nerviós: “La preparació d’anys a l’equip espanyol va fer que mantingués una certa calma”. L’explosió d’alegria de l’estadi el va marcar: “Va ser una al·lucinació”. L’últim cop que va venir a Montjuïc , pel 15è aniversari dels Jocs, va repetir el tir. “Va ser fins i tot més emocionant”. afegís: “Jo content de deixar-me enredar, perquè m’il·lusionava que no només es pensés en el 1992 sinó també en el dia després”. Està satisfet del llegat que van deixar: “Quan veig el reconeixement al voluntariat, penso que potser els Jocs han aportat això a la societat”. Manel Estiarte Jugar a casa: “Un privilegi molt emocionant” Tot i ja haver competit en tres Olimpíades abans, els Jocs de Barcelona van ser especials per al waterpolis- Subdirector de la divisió de voluntaris amb visió de futur El paper dels voluntaris és un dels aspectes més recordats dels Jocs de Barcelona. Un èxit que es va començar a gestar un o dos anys abans, segons explica Andreu Clapés, que diu que els voluntaris van ser claus en la decisió del 1986: “Una de les cartes fortes va ser precisament el suport de 100.000 persones disposades a fer de voluntaris”. Una xifra que després baixaria fins als 35.000 que hi van participar finalment. El 1986 Clapés encara no formava part de l’organització, però ho va viure de prop. No va ser fins un any més tard que el van convèncer perquè s’hi ta Manel Estiarte. “Jugàvem a casa, érem els protagonistes”, recorda. Quan va saber que Barcelona seria la seu dels Jocs, el primer que li va passar pel cap va ser que, amb 31 anys, segur que hi participaria i que potser serien els últims. “La cosa va anar tan bé que vaig decidir continuar fins a Atlanta i després fins a Sydney”, explica. Però els del 92 van ser “diferents, els millors de llarg”. Si bé a nivell esportiu li ha quedat escrita amb foc a la pell la sensació de la derrota contra Itàlia a la final –la ràbia el va apartar de la cerimò- EL BITLLET I vam guanyar el mar Andreu Clapés és que medalles, autoestima o turisme, el que cercava Barcelona amb els Jocs Olímpics era una injecció de diners a la engrescadora transformació urbanística que havia començat amb la democràcia. Seguint l’exemple de les exposicions internacionals del 1888 (que va dissenyar el Parc de la Ciutadella) i del 1929 (que va urbanitzar Montjuïc), es va decidir repetir l’operació amb l’excusa dels Jocs per crear la Vila Olímpica a sobre d’una zona industrial en decadència i, de passada, aconseguir tot un seguit de noves infraestructures, com ara les rondes. La inversió i els projectes es van estendre per tota la ciutat i els resultats van ser tan bons que arreu es va voler imitar “el model Barcelona”. Ara està en discussió, però mai oblidarem la fonamental empremta que ens ha deixat. Vam guanyar el mar. M CATALINA SERRA SUBDIRECTORA 15 nia de cloenda–, manté el record de la vida a la Vila Olímpica, on la delegació espanyola tenia “la millor ubicació” . Un dels moments més màgics que recorda és el de la volta a l’Estadi durant la cerimònia inaugural. La va fer amb Pep Guardiola. Los Manolos ‘Amics per sempre’ dels Jocs Olímpics del 92 No tocaven ni junts quan Barcelona es va proclamar olímpica. L’actuació de la cloenda va ser un dels punts àlgids a la trajectòria dels Manolos i un dels últims concerts que van fer tots deu junts. Aquesta setmana, Ramon Grau, José Luis Muñoz i Toni Pelegrin, tres dels components del grup, han tornat amb l’ARA a Montjuïc per sorprendre els turistes amb Oh my loving. Recorden que quan els van proposar tocar estaven fins al capdamunt de feina i no van donar el valor que tocava a l’actuació fins que es van trobar darrere les cortines. La coreografia va estar a punt d’acabar en tragèdia per la invasió de l’escenari desobeint el contundent alto de Constantino Romero: “Atletes, baixin de l’escenari”. De tot plegat en guarden un record “borrós i emocionant, l’estadi era com un plató de televisió ”. El moment més bonic que recorden, però, és l’actuació inaugural dels Paralímpics, on no van tocar en playback.e XAVIER BERTRAL 2. Ramon Grau José Luis Muñoz i Toni Pelegrin, tres de los Manolos, al Lluís Companys. XAVIER BERTRAL 3. Andreu Clapés, subdirector de la divisió de voluntaris, a la plaça dels Voluntaris. CRISTINA CALDERER 4. El periodista Martí Perarnau amb les seves acreditacions. ÁLVARO HURTADO 5. L’arquer Antonio Rebollo. ÁLVARO HURTADO � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reportatge sobre els 25 anys de la nominació olímpica de Barcelona 1992 Source A related resource from which the described resource is derived Ara Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Capdevila, Carles, 1965-2017 Ortega, Maria Garcia Morera, Auri Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Commemoracions Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2011-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1659/0000001281.pdf e89a99b9d45e742c2736cb883c5444f5 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reportatge sobre l'Honorary Fellowship de la RIAS escocesa a Pasqual Maragall Source A related resource from which the described resource is derived RIAS Quarterly Language A language of the resource Anglès Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Baxter, Neil Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Urbanisme Arquitectura Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Escòcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2011-04-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4085/FMHP_01231.jpg 33f5c56abf8eb4e20bab2cb02301f6bd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representació teatral Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Teatre popular Instruments de fusta Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3931/FMHP_01073.jpg e1053e831af510e34faf5f75ad4f2838 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Folklore Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3932/FMHP_01074.jpg 5f5f4be892efd9ce44a6b6fa6fa20eb9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Folklore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3933/FMHP_01075.jpg addcb21d9eaab358324774c8aa174988 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Líders Cooperació intergovernamental Folklore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3934/FMHP_01076.jpg e640808d688c13b985b4ff5401bc2259 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Folklore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3935/FMHP_01077.jpg 55cb0fb8f61e82e69f1f814629e03eb7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Folklore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3936/FMHP_01078.jpg 330dbb95f1faee455cc7d28d3c87a13c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Folklore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3937/FMHP_01079.jpg 177cbfe056bb2558a2935b79c5530e23 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Líders Cooperació intergovernamental Folklore Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3938/FMHP_01080.jpg c38010fad1d9f116acfed76b9cb3b00a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Líders Cooperació intergovernamental Folklore Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3939/FMHP_01081.jpg f328db9b5329262560cb7bdd72725347 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Folklore Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3940/FMHP_01082.jpg c7212afb9499dfb08a32e72985e0090b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Folklore Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3941/FMHP_01083.jpg 38befee240482b563bcdca9fc6a8ffe8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Folklore Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3942/FMHP_01084.jpg 5b0d6e7e30fdc8e5ee890d2688bca58d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Folklore Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3943/FMHP_01085.jpg 1c3de42f32ff1d97c10e1229783ae180 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Representacions de folklore senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Folklore Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies