79 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2670/20030915_Activitat_Govern_Alternatiu.pdf 4134d497c8de5d407c1c5722b98826d1 PDF Text Text L’ACTIVITAT DEL GOVERN ALTERNATIU Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi 15 de setembre de 2003 �1. QUÈ ÉS EL GOVERN ALTERNATIU. Objectiu. Funcions. Composició  El Govern Alternatiu és l’equip de dones i homes encarregat d’oferir una nova política per a Catalunya. L’encapçala Pasqual Maragall com a president i el formen el Conseller Primer i deu consellers i conselleres i un secretari general. Un conseller adjunt i quatre conselleres adjuntes s’integren també en el Govern Alternatiu.  El Govern Alternatiu va ser creat per Pasqual Maragall, president del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi l’11 d’octubre de 2000.  El seu objectiu és doble: l’elaboració de propostes de polítiques públiques que el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi posaran en marxa en un futur Govern de la Generalitat i el seguiment i valoració crítica de les actuals polítiques del Govern de la Generalitat.  Les seves principals funcions són: - La generació de propostes alternatives a les polítiques del Govern actual i l’elaboració de projectes de polítiques públiques en matèries no abordades per l’actual Govern, tot aplicant el programa electoral del PSC-CpC. - Fer un seguiment crític de cadascun dels departaments de la Generalitat i de les seves polítiques. - Incrementar la presència dels membres del Govern Alternatiu i dels diputats que integren els equips de cada Conselleria alternativa en els diversos sectors econòmics, socials, professionals, etc. i en el territori. - Contribuir a l’acció parlamentària de proposta i oposició. - Incrementar la notorietat i presència mediàtica de l’acció parlamentària i d’oposició del Grup parlamentari.  El Govern Alternatiu, durant els tres anys d’existència, ha cobert una funció important: - ha generat un mètode de treball (anàlisi de situació i propostes alternatives); - ha preparat i posat en marxa un equip de col·laboradors tècnics sense el qual no hagués estat possible la tasca del Govern Alternatiu 2 �- ha produït un conjunt molt ampli de projectes de polítiques públiques a aplicar pel futur Govern de la Generalitat, d’abast desigual: molt àmplies (dossiers-marc) o molt específiques (dossiers executius).  El treball del Govern Alternatiu ha tingut també efectes polítics directes: - en l’acció parlamentària d’oposició (moció de censura, proposicions, interpel·lacions, etc.) - en l’elaboració i presentació pública del programa de les 17 mesures, que s’han basat en la feina del Govern Alternatiu - en l’aportació al futur programa electoral i de govern.  Durant la legislatura el Govern Alternatiu ha fet 3 sortides al territori on ha tingut ocasió de presentar els diversos plans territorials per a cada un dels casos i trobar-se amb els sectors més representatius del territori. - Govern Alternatiu de Girona: 12 de febrer de 2002 - Govern Alternatiu de Lleida: 14 de gener de 2003 - Govern Alternatiu de Tarragona: 25 de febrer de 2003 3 �-  Composició del Govern Alternatiu: President President Pasqual Maragall Conselleries Conseller Primer, d’Educació i de Treball Joaquim Nadal Consellera adjunta d’Educació Assumpta Baig Conseller adjunt de Treball Josep M. Rañé Conseller d’Economia i Finances Martí Carnicer Conseller de Presidència i Justícia Josep M. Vallès Conseller de Governació i Interior Antoni Siurana Consellera de Salut i Benestar Social Marina Geli Consellera adjunta de Sanitat Carme Figueras Conseller d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació Miquel Barceló Consellera adjunta d’Universitats Montserrat Duch Consellera adjunta per la Societat de la Informació Teresa Serra Conseller de Cultura i Audiovisual Josep M. Carbonell Conseller d’Agricultura, Comerç i Turisme Ramon Vilalta Consellera de Medi Ambient Montserrat Tura Conseller de Política Territorial Oriol Nel·lo Conseller d’Infraestructures Manel Nadal Secretari General Andreu Morillas 4 �2. EL CONSELL TÈCNIC. Funcions. Composició actual  Constitueixen el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència, el Conseller d’Economia, els/les Consellers/es Adjunts/es, el Secretari General del Govern Alternatiu i els/les Secretaris/es Tècnics/ques. Presideix el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència o, en la seva absència, el Conseller d’Economia.  El Consell Tècnic és l’encarregat de preparar els projectes i propostes que s’estudiaran i aprovaran per part del Govern Alternatiu. Cada Conselleria sota la direcció del Conseller alternatiu, ha creat un equip de treball amb diversos diputats coordinats pel corresponent Secretari Tècnic. Josep M. Vallès Conseller de Presidència i Justícia Martí Carnicer Conseller d’Economia Àlex Masllorens Assumpta Baig Josep M. Rañé Marc López Carme Figueras Pilar Malla Caterina Mieras Montserrat Duch Teresa Serra Roberto Labandera Joan Surroca Josep Clofent Marta Camps Francesc Boya Antoni Sabaté Secretari tècnic de Presidència i Justícia Consellera adjunta d’Educació Conseller adjunt de Treball Secretari tècnic de Governació i Interior Consellera adjunta de Sanitat Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat Consellera adjunta d’Universitats Consellera adjunta de Societat de la Informació Secretari tècnic d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació Secretari tècnic de Cultura i Audiovisual Secretari tècnic d’Agricultura, Comerç i Turisme Secretària tècnica de Medi Ambient Secretari Tècnic de Política Territorial Secretari Tècnic d’Infraestructures Andreu Morillas Secretari General 5 �3. MECANISMES DE FUNCIONAMENT El Govern Alternatiu es reuneix cada 15 dies, els dimarts. Des de la seva creació ha celebrat 53 reunions i ha aprovat 86 projectes. El Consell Tècnic es reuneix els dimarts en que no hi ha reunió de Govern Alternatiu per preparar els dossiers que aprovarà el Govern Alternatiu. Aquests dossiers han estat elaborats pels equips de cada Conselleria i amb la col·laboració de grups de suport ad hoc. Des de l’inici de l’actual període parlamentari, el Govern Alternatiu estudia en cada sessió un dossier departamental, en el que s’analitza una Conselleria del Govern també de la Generalitat, es valora el seu funcionament i les necessitats de reorganització futures. 4. PROJECTES DEL GOVERN ALTERNATIU Conselleria Aprovats  Educació i Treball 7  Economia i Finances 6  Presidència i Justícia 8  Governació i Interior 4  Salut i Benestar Social 15  Universitats, Indústria i Societat de la Informació 11  Cultura i Audiovisual 4  Agricultura, Comerç i Turisme 7  Medi Ambient 6  Política Territorial 9  Infrastructures 9  TOTALS 86 6 �Els projectes aprovats pel Govern Alternatiu agrupats per conselleries són:  Educació i Treball - Política d’Escola Bressol - Polítiques d’Ocupació per a Catalunya - Escola i Municipi: Proposta de devolució de l’educació als Ajuntaments - Política d’Escola Rural - Pla de Formació Professional - L’educació, servei públic bàsic. Més i millor educació - Informe sobre construccions escolars  Economia i Finances - Política pressupostària. Pressupost alternatiu - Proposta de finançament autonòmic - Informe sobre finançament local - Proposició de Llei de creació del Tribunal de Defensa de la Competència - Avaluació i projecció pressupostària del Govern Alternatiu - Dades més significatives del Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2003  Presidència i Justícia - Informe sobre la Llei Electoral - Política alternativa per a la millora del servei de l’administració de justícia a Catalunya - Proposta de mesures penals alternatives - Proposta de Política Penitenciària - Informe sobre el Dret Civil català - Dossier informatiu relatiu a la transposició de directives europees a l’ordenament jurídic català - Política d’immigració - Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social  Governació i Interior 7 �- Informe sobre prevenció d’incendis a Catalunya - Pla de seguretat pública de Catalunya - Informe sobre la Llei d’Ordenació del sistema de Seguretat Pública de Catalunya - Informe sobre el desplegament dels Mossos d’Esquadra  Salut i Benestar Social - Informe sobre immigració (nova ciutadania) - Política de seguretat i qualitat alimentària i creació de l’Agència de Seguretat Alimentària - Política sobre pobresa i exclusió social - Accions positives per a la igualtat d’oportunitats - Pla d’atenció domiciliària - Pla per a la prevenció i eradicació de la violència contra les dones - Polítiques de suport a la Família - Pla de vellesa - Ús racional dels medicaments - Proposta per a la regulació de les medicines naturals - Política de salut mental - Compromís per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat - Un compromís de govern per la qualitat del model sanitari català del segle XXI - Política d’immigració - Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social  Universitats, Indústria i Societat de la Informació - Informe sobre la liberalització del sector elèctric de Catalunya - Informe sobre el Model Federal de Ciència i Tecnologia - Nova política universitària per a Catalunya: les universitats catalanes en el marc de la societat del coneixement - Informe de situació del Pla estratègic Catalunya en xarxa - Pla de promoció del disseny industrial 8 �- Programa de promoció econòmica local - Propostes d’actuació per a l’ampliació de la xarxa secundària de transport de gas - Informe sobre l’administració oberta de Catalunya - Proposta de reforma de la xarxa de centres d’innovació tecnològica, grups consolidats de recerca i centres d’excel·lència - Noves polítiques de la societat de la informació i recursos informàtics de la Generalitat - Política industrial  Cultura i Audiovisual - Pla d’Infrastructures culturals territorials - Proposta de reforma de la Llei de la CCRTV - Consell de la Cultura i les Arts - Projecte per a la promoció dels ensenyaments artístics  Agricultura, Comerç i Turisme - Informe sobre l’agenda del camp català. Planejament del 2000 - Informe sobre la crisi del sector boví - Proposició de Llei de turisme - Política agrària a Catalunya: Pla de desenvolupament rural - Política agrària a Catalunya: Pla de regadius - Una estratègia de futur per al sector agroalimentari català - Política de comerç i turisme  Medi Ambient - Pacte català de l’aigua - Pla rector d’avingudes de Catalunya - Democràcia ambiental: les agendes 21 a Catalunya - La qualitat de les aigües a Catalunya - Pla integral de gestió del litoral 9 �- Una nova política mediambiental per a Catalunya  Política Territorial - Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN - Govern i territori: proposta de descentralització territorial de l’Administració - Informe sobre la Llei d’Urbanisme - Política de Foment de l’Habitatge - Política de Muntanya - Política de Paisatge - Pla per a la conservació, la seguretat i l’ocupabilitat dels habitatges - Pla territorial de les Terres de Lleida - Pla territorial del Camp de Tarragona  Infraestructures - Proposta catalana de l’AVE - Pla de ports de Catalunya - Xarxa viària Osona-Ripollès-Garrotxa - Proposta sobre política de peatges - Pla de carreteres - Política sobre finançament i gestió d’infraestructures - Les connexions de la xarxa ferroviària amb Europa - Propostes per a l’alternativa dels aeroports de Catalunya - El país que volem, les infraestructures que necessitem 10 �5. ELS 17 COMPROMISOS Els treballs del Govern Alternatiu també han servit de base per a la redacció i elaboració del discurs d’alternativa que Pasqual Maragall va pronunciar amb motiu de la presentació de la moció de censura l’octubre de l’any passat on va proposar 17 compromisos per governar Catalunya al costat de la gent. Aquests compromisos són: 1. Un govern que doni suport a les famílies. Que ajudi econòmicament totes les famílies amb fills. Que ampliï les places de les escoles bressol. Que faciliti l’accés de les dones a la feina i garanteixi la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Que doni suport a les persones amb dependència. 2. Un govern que ajudi la gent gran. Que permeti les persones grans d’envellir a casa amb el suport d’un Pla d’Atenció Domiciliària. 3. Un govern que humanitzi i doni més qualitat a l’assistència sanitària. Que augmenti el nombre de metges de capçalera i d’especialistes. Que redueixi les llistes d’espera i incrementi el temps dedicat a l’atenció als pacients. 4. Un govern que generi ocupació i activitat econòmica. Que sàpiga col·laborar amb els agents socials i el món local en la promoció de l’activitat empresarial i la creació de llocs de treball. 5. Un govern que faci de l’escola la seva prioritat essencial. Que doti les escoles i els mestres dels recursos i el suport necessaris per tal que l’educació sigui la clau del progrés dels nostres infants i joves. 6. Un govern capaç de potenciar les nostres universitats. Que posi els postres centres universitaris a l’avantguarda de la recerca, la docència i la innovació a Europa. 7. Un govern que posi en marxa les infraestructures necessàries per al nostre desenvolupament, tant pel que fa a la millora de les telecomunicacions i les connexions amb Europa com pel que fa a la vertebració territorial de Barcelona i de la resta del territori de Catalunya. Que faci de la sostenibilitat un factor essencial del desenvolupament econòmic 11 �8. Un govern capaç de posar d’acord a totes les administracions en els grans projectes de país, i de consensuar un Pla Estratègic per a Catalunya, amb participació de tots els territoris i de tots els sectors. 9. Un govern que faci de la qualitat i la sostenibilitat el factor diferencial del nostre turisme. Un govern que impulsi també la modernització del comerç i retorni als Ajuntaments el protagonisme en l’ordenació de l’activitat comercial. 10. Un govern que posi l'accent en una efectiva política agrària i d'ordenació rural, amb assistència directa a la gent del camp, a la producció agropecuària i al seu entorn, tot potenciant la unitat del sector agroalimentari. 11. Un govern que dupliqui el pressupost dedicat a la cultura per tal de potenciar la indústria cultural, crear una xarxa d’equipaments de qualitat homogènia arreu del territori i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura. 12. Un govern decidit a estendre sobre tot el territori les tecnologies de la informació i la comunicació, desplegant una xarxa de banda ampla a tot Catalunya. 13. Un govern que doni prioritat a l’actuació integral en 40 barris d’arreu de Catalunya, per afrontar i resoldre els seus problemes urbanístics i socials. 14. Un govern decidit a assumir el comandament de tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat a Catalunya, per garantir la seguretat i la tranquil·litat ciutadanes. 15. Un govern que impulsi la reforma de l’Estatut d’Autonomia, l’aprovació de la Llei Electoral de Catalunya, i la reforma de les Lleis d’Organització Territorial, per descentralitzar la Generalitat i enfortir els Ajuntaments. 16. Un govern que promogui el reconeixement explícit de les nacionalitats històriques, el Senat Federal i la descentralització de la despesa pública: 40% dels ingressos públics per a l’Estat, 30% per a les Autonomies i 30% per als Ajuntaments. 12 �17. Un govern que assoleixi el ple reconeixement de la pluralitat cultural i lingüística d’Espanya; l’ús de les quatre llengües de l’Estat; l’ensenyament de la història dels pobles d’Espanya; un Ministeri de les Cultures, participat per les Autonomies; i la presència de la Generalitat en els organismes europeus i internacionals de cooperació cultural i lingüística. Proposem governar Catalunya d’una altra manera: des del respecte, la confiança, l’eficàcia, el consens, la transparència i la proximitat. Cada un d’aquests compromisos ha estat desenvolupat i presentat públicament d’acord amb el següent calendari: Data Compromís 22/01/2002 Més suport a les famílies 19/02/2002 Més ambició per la gent gran 29/04/2002 Compromís amb l’ocupació: més competitivitat i més cohesió social 05/06/2002 Compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos 18/07/2002 Un projecte econòmic per a Catalunya en la societat del coneixement 14/10/2002 El compromís per uns barris dignes i per un habitatge accessible 06/11/2002 El compromís per una nova política ambiental 05/12/2002 El compromís per a la seguretat: per una nova política de seguretat a Catalunya 29/01/2003 El compromís per a la qualitat de vida de les persones amb discapacitat 15/03/2003 Produir bé, transformar més, comercialitzar millor. Un compromís de govern amb el sector agroalimentari i el medi rural 18/03/2003 El turisme i el comerç, sectors de futur 07/04/2003 L'educació: un servei públic bàsic. Més i millor educació 02/06/2003 Per una sanitat més humanitzada i de qualitat. Un compromís de govern per un nou Model Sanitari Català 12/06/2003 El compromís per situar Catalunya al capdavant en la Societat de la Informació i el Coneixement 16/06/2003 El país que volem, les infraestructures que necessitem 13 �A més d’aquests compromisos s’han presentat també públicament altres projectes que es deriven d’alguna d’aquestes mesures, aquests són: - Una nova proposta ferroviària per a Catalunya (12/09/2002) - Bases per a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (25/03/2003) - Drets de les dones i igualtat d'oportunitats (12/09/2003) Tots ells estan disponibles en la web del PSC en el següent enllaç: http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=30535&apt=973 14 �6. BALANÇ DE L’ACCIÓ DE GOVERN Durant els mesos de juliol, agost i setembre d’enguany han tingut lloc diverses compareixences davant la premsa dels consellers alternatius per presentar una crítica de l’acció del Govern de CiU, Conselleria a Conselleria. Cadascuna dels balanços es pot consultar en la següent adreça: http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=60999&apt=973 Aquestes compareixences de premsa han tingut lloc segons aquest calendari: Conselleria Data 1. Economia i Finances 17 de juliol 2. Infraestructures 22 de juliol 3. Governació i Interior 25 de juliol 4. Política Territorial 29 de juliol 5. Salut 1 d’agost 6. Universitats, Indústria i SI 5 d’agost 7. Treball 7 d’agost 8. Justícia 20 d’agost 9. Educació 22 d’agost 10. Cultura 28 d’agost 11. Medi Ambient 29 d’agost 12. Benestar Social 13. Presidència i general de l’acció del Govern de CiU 1 de setembre 15 15 de setembre � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'activitat del Govern Alternatiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern alternatiu Parlament de Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Catalunya Acció política Description An account of the resource Resum de l'activitat del Govern Alternatiu o govern a l'ombra, durant la legislatura 1999-2003. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-09-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1574/0000000738.pdf fe0f80c7c6b55e319b13238c9b12f511 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'afer Carod ha perjudicat la nova etapa que ara es pot obrir per a Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sanchis, Vicent Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Carod-Rovira, Josep Lluís Tripartit Acció política Model social Educació Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1155/19880426d_00287.pdf 27962618d50e1d50eef0ef67afed6de7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e "L 'A IRE ÉCONOMIQUE DE BARCELONE, UNE OPTION JUSTIF IÉE" CONFERENCIAA DE L EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL A TOULOUSE. Toulouse, 26 d'abril de 1988 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: MESDAMES ET MESSIEURS, AU NOM DE LA VILT,E DE BARCELONE ET AU NOM DE TOUTES LES CORPORATIONS ÉCONOMIQUES ICI REPRESENTÉES, (PORT AUTòNOI4 DE BARCELONA, PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, CàMARA DE COMERÇ DE BARCELONA ET FIRA DE BARCELONA) JE VOUS REMERCIE DE VOTRE PRÉSENCE á CETTE RÉUNION QUI, J'ESPRE, SERA PLEINE D' INTÉRET POUR VOUS. JE DOIS AVOUER, EN TOUTE FRANCHISE, QUE JE SUIS PERSUADE QU'IL EXISTE DE FORTES RAISONS QUI POUSSERONT VOS ENTREPRISES á CONS IDÉRER L'AIRE DE BARCELONE COMME UNE OPTION SÉRIEUSE AU MOMENT DE DÉCIDER Ou PLACER VOS ENTREPRISES EN DFIIORS DE VOTRE PAYS. ET CELLE-CI EST UNA OCCASION SANS PRÉCÉDENT, PUISQUE, POUR LA PREMIèRE FOIS, SOUS LE TITRE "AREA ECON6MICA DE BARCELONA", NOUS PRESENTONS DANS CE CADRE PRIVILÉG IÉ DE LA FOIRE DE TOULOUSE, LES POSSIBILITÉS QUI SONI OFFERTES PAR L'ENSEMBLE DES INSTITUTIONS a CEUX QUI �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SERAIENT DÉSIREUX, SOIT D'IN:ITIER, SOIT DE DEVELOPPER DFS RELATIONS COMMERC IALES DANS L'AIRE DE BARCELONE. C' EST DANS LE STAND "AREA ECONÓMICA DE BARCELONA" QUE VOUS TROUVEREZ LA CLÉ POUR FAIRE DES AFFAIRES à BARCELONA. CHACUNE DES INSTITUTIONS QUI S'Y TROUVENT REPRÉSENTÉES ONT LEUR R6LE SPÉCIFIQUE, CEPENDANT, LE FAIT DE SE PRÉSENTER CONJOINTEMENT ICI GARANTIT LA VOCATION DE TOUS D'ETRE PRESENTS DE MAN IèRE ACTIVE DANS L'ÉCONOMIE INTERNATIONALE ET NOTRE BONNE DISPOSITION POUR ARTICULER LES INICIATIVES DONT LES DIFFÉRENTS INSTITUTIONS DE L'AIRE DE BARCELONE SE FONT L'ÉCHO. L' "ARFA ECONSMI CA DE BARCELONA" EST AUS SI UN CONCEPT GÉOGRAPH IQUE ET ÉCONOMIQUE. C' EST á TRAVERS LUI QUE NOUS SOUHAITONS METTRE à VOTRE PORTEE LE POTENTIEL D'UNE DES 136 REGIONS ÉUROPÉENNES LES MIEUX PLACEES EN CE MOMENT POUR FAVORISER L' INVE STI SSEMENT ET LE DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE. CETTE RÉGION, QUI A SON POIDS SPÉCIFIQUE DANS LA MÉDITERRANÉE, EST FORMÉE PAR LE MIDIPYRÉNÉES, LE LANGUEDOC-ROUSSILLON, L'AIRE DE SARAGOSSE, LA C5TE DE VALENCIA ET LA CATALOGNE ELLE-MME. CETTE �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació RÉGION EST HABITÉE PAR 15 MILLIONS DE PERSONNES ET ELLE EST LA SEPTIèME D'APRèS LE NOMBRE D'HABITANTS ET LA QUINZIéME D'APRS LA SUPERFICIE DU TERRITOIRE DANS L' EN SEMBLE DES 136 RÉGIONS ÉUROPÉENNES. BARCELONE EN EST SON CENTRE ÉCONOMIQUE ET INDUSTRIAL LE PLUS IMPORTANT, AGISSANT DANS UN RAYON DE 350 KM. L'OPTION "ARFA ECONóMICA DE BARCELONA" EST ÉGALMENT JUSTIFIÉE POUR DIX RAISONS: PREMIèRE NA) RAISON: ACCROISSEMENT ACTUEL DE L' ÉCONCïMIE ESPAGNOLE. L' AUGMENTATI ON DU PRODUIT NATIONAL BRUT ESPAGANOL A ÉTÉ, EN 1987, DU 4,5% BIEN AU DESSUS DE LA MOYENNE DE LA CEE. D'AUTRE PART, LE DIFFERENTIEL DE L' INFLATION EN ESPAGNE PAR RAPPORT AUX AUTRES PAYS DE LA Ca1MUNAIITÉ EUROPENNE S' EST ÉNORMÉMENT RÉDUIT: LE 5% D'INFLATION DE 1987, SIGNIFIE QUE LA LUTTE CONTRE L'INFLATION EN ESPAGNE EST SUR LE POINT D'OBTENIR UN GRAN SUCCS. �—5— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació DEUXIèME. (RAISON) . BARCELONE EST LA PORTE i D'ENTRÉ E a UN MARCHÉ DE 35 MILLIONS DE CONSOMMATEURS. BARCELONE, Dii SA SITUATION GÉOGRAPH IQUE, PROCHE DE LA FRONTIèRE AVEC LA FRANCE, AYANT D'EXCELLENTES VOIES D'ACCS, ROUTIèRES, MARITIMES ET AÉRIENNES, EST LA PORTE IDÉALE D'UN MARCHÉ DE 35 MILLIONS DE CONSOMMATEURS ESPAGNOLS, QUI EST EN PLEIN DÉVELOPPEMENT. C' EST AUSSI UNE PORTE POUR LE MARCHÉ DE L'AFRIQUE DU NORD, DU MOYEN ORIENT ET DE L'AMÉRIQUE LATINE. LA CATALOGNE EST, PAR AILLEURS, UNE DES REGIONS DE L'ESPAGNE AYANT LE PLUS GRAND NIVEAU DE REVENUS ET DE CONSOMMATION, AUSSI BIEN DOMESTIQUE QU' INDUSTRIEL. TROISIME. (RAISON) . BARCELONF. POSSèDE UNE PUISSANTE INFRASTRUCTURE INDUSTRIELLE ET D'EXCELLENTES COMMUNICATIONS AVEC L'EUROPE ET LE RESTE DU MONDE. L' "ARFA ECONÓMICA DE BARCELONA" SE TROUVE à UNE HEURE ET DEMI, , EN VOITURE, PAR L'AUTOROUTE, DE LA FRONTIèRE FRANCAISE. ELLE POSSèDE UN AÉROPORT INTERNATIONAL RELIÉ AUX PLUS IMPORTANTES MÉTROP6LES DU MONDE ET QUI ACTUELLEMENT EST EN TRAINT D'èTRE AGRANDI ET MODERNISE. ^ u �-6Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LE PORT DE BARCELONE TIENT OCCUPER LA PREMIèRE PLACE DANS LA MÉDITERRANÉE, IL EST EN PLEIN DIVELOPPEMENT ET POSSèDE UNE ZONE DOUANIRE EXEMPTÉE FORT INTÉRESSANTE. EN 12 HEURES UN CAMION PEUT TRANSPORTER VOS PRODUITS DE BARCELONE FPANKFURT POUR UN MONTANT DE 1.667 DOLLARS AMÉRICAINS. D'AUTRE PART, CORRECTEMENT URBANISA, IL DISPOSE DE SOL INDUSTRIEL, OG VOUS POUVEZ PLACER VOS INDUSTRIES. LES MAIRIES DE L'"AREA METROPOLITANA" DE BARCELONE FONT UN GRAND EFFORT AFIN D'AGRANDIR CONSTAMMENT LEURS OFFRES. IL FAUT REMARQUER LA MISE EN ROUTE, DANS SIX MOIS, DU PARC TECNOL¿GIC DEL VALLS (1 30 KM. DU CENTRE DE BARCELONE) EMPLACEMENT MIS OFFERTS A oa, SON EXCELLENT PART, TOUTE UNE SÉRIE DE SERVICES SONT AUX ENTREPRISES DOUÉES D'aNE TECHNOLOGIE AVANCÉE. PARMI CES SERVICES ON PEUT CITER UN "INSTITUT DE TRANSFERNCIA DE TECNOLOGIA" ET UN "CENTRE D'EMPRESES" POUR L'INSTALLATION DE NOUVELLES OU DE PFTITES ENTREPRISES, QUI FOURNISSENT DES CONSEILS �-7Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació AS SFS SEURS ET DES ACTIVITÉS DE FORMATION. ET, CE QUI EST LE PLUS IMPORTANT: L' ÉNORME RÉSEAt1 D' ENTRE PRI SES INDUSTRIELLES QUI EXISTE DÉJà, ET QUI SONT EN MESURE DE DEVENIR DES FOURNISSEURS, SOUMISSIONNAIRES OU BIEN D'EFFICACES AUXILIAIRES DE VOTRE ENTREPRISE. BARCELONE EST LE COEUR DE L'INDUSTRIALISATION DE L'ESPAGNE. UNE INDUSTRIE DIVERSIFIÉE ET EFFICACE EXISTE DEPUIS 200 ANS DANS NOTRE AIRE ET L'ON PEUT DIRE QUE PRATIQUEMENT TOUS LES SECTEURS INDUSTRIELS Y SONT RE PRÉ SENTÉS . QUATRIèME. (RAISON) . LES GENS. LE PERSONNEL DONT VOTRE ENTREPRISE PEUT AVOIR BESOIN. DEPUIS L'OUVRIER MANUEL JUSOU'AU DIRECTEUR D'USINE SONT DISPONIBLES POUR èTRE ENGAGÉS, MOYENNANT UN SALAIRE RAISONNABLE. ILS ONT UN NIVEAU TRèS QUALIFIÉ ET UNE BONNE FORMATION PROFESSIONNELLE: A) ILS SONT DISPONIBLES, PUISQUE LE PROBLèME DU CH6MAGE PROVOQUÉ PAR LA CRISE, A �-8Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació FAVORISÉ UNE SITUATION Oü IL N' EXI STE COMME D AN S D'AUTRES PAS, PAYS, UN MANQUE DE P!AIN D'OEUVRE QUALIFIÉE. B) LE COIT DU TRAVAIL EN ESPAGNE EST, ENCORE AUJOURD'HUI, INFÉRIEUR à CELIJI DE PRESQUE LA TOTALITÉ DES PAYS ÉUROPFNS (à L'EXECPTION DU PORTUGAL ET DE LA GRèCE), ET BIEN INFÉRIEUR à CEUX DU JAPON ET DES ETATS UNIS. C) LE DEGRÉ DE QUALIFICATION EST ELEVÉ. BARCELONE CONCENTRE TROIS UNIVERSITÉS AVEC UN NOMBRE TRèS ÉLEVÉ D'ÉTUDIANTS ET AVEC UN NIVEAU IMPORTANT. LES EFFORTS FAITS DANS LA RECHERCHE, SONT AUS SI IMPORTANTS. RÉCEMMENT, TRèS DES CENTRES DE RECHERCHE APPLIQUÉE ONT ÉTÉ CRÉES DANS NOTRE AIRE. (MICROÉLECTRONIQUE, NOUVEAUX MATERIAUX, "CENTRE DE CAD", "INSTITUT DE DISSENY TEXTIL", ETC.) D) FINALEMENT, IL EXISTE à BARCELONE UNE �—9— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CULTURE ET UN SENS ETHIQUE DU TRAVAIL PROVENANT D' UNE HISTOIRE ORIENTÉE VERS LE TRAVAIL INDUS`PRIEL ET DOUF,E D'UNE MENTALITÉ D'ENTREPRISE. LES RÉSULTATS SONT Là: LA PRODUCTIVITÉ LA PLUS ÉLEVÉE DE L' ESPAGNE. CINOUIèME. (RAISON) . UNE FISCALITÉ RAISONNABLE. LES IMP6TS PAYÉS PAR LES ENTREPRISES NATIONALES ET ÉTRANGRES EN ESPAGNE AIRE, ET, PLUS CONCRèTAMENT, DANS NOTRE SUPPORTENT LA CONCURRENCE D'AUTRES PAYS L'EUROPE (NOTRE 35% DE L'IMP6T SUR LES SOCIÉTÉS DE EST TOUJOURS INF É RIEUR à CELUI APPLIQUÉ DANS LA PLUPART DES PAYS DE LA COMMUNAUTÉ) . D'AUTRE PART, L'IMP6T SUR LE REVENU, QUI S'APPLIQUE AUX RENTES INDIVIDUELLES, EST à SON TOUR MOINS ÉLEVÉ QUE DANS BEAUCOUP DE PAYS DU CENTRE ET DU NORD DE L'EUROPE. SIXIèME (RAISON) . LES SERVICES AUX ENTREPRISES. BARCELONE EST UNE GRANDE VILLE DE 2 MILLIONS D'HABITANTS ENVIRON, 3 MILLIONS SI L' ON TIENT COMPTE DE L'AIRE �—10— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació MÉTROPOLITAINE. ELLE A DEPUIS TOUJOURS ÉTÉ OUVERTE AUX AFFAIRES INTERNATIONALES. VOILá POURQUOI ELLE DISPOSE DE TOUTE SORTE DE SERVICES DONT UNE ENTREPRISE PEUT AVOIR BESOIN: BANOUES NATIONALES ET 1.TRANGèRES, UNE BOURSE DE VALEURS TRS ACTIVE, DES ENTREPRISES CONSULTATIVES, AUDITRICES; D'NSSURANCES, UNE CHAMBRE DE COMMERCE CENTENAIRE ET UNE FOIRE QUI ACCUEILLE, 5 TRAVERS SES 40 SALONS, PRESQUE DEUX MILLIONS ET DEMI DE VISITEURS PAR AN. ,01/ SEPTIME (RAISON). STIMULOR LES INVESTISSEMENTS.1 BARCELONE ET SON AIRE D'INFLUENCE JOUISSENT D'UNE SÉRIEI D'ÉLÉMENTS CAPABLES DE STIMULER LES INVESTISSEMENT INDUSTRIELS AU DESSUS DE LA MOYENNE ÉUROPÉENNE: A) VOUS POUVEZ OBTENIR DES SUBVENTIONS ALLANT JUSQU'AU 30% DE VOTRE INVESTISSEMENT DANS DES CAPITAUX ACTIFS SI VOTRE ENTREPRISE EST PLACÉE DANS L'UNE DES NOMBREUSES ZONES D' URGENT REINDUSTRIALITZACI5 DE L'AIRE DE BARCELONE. 1 �—11— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació B) VOUS POUVEZ OBTENIR DES DÉDUCTIONS FISCALES TRèS IMPORTANTES EN RAISON DE LA CRÉATION DE POSTES DE TRAVAIL (0,5 MILLIONS DE PESSETAS PAR EMPLOYÉ) OU BIEN AVEC DES INVESTISSEMENTS D'ACTIFS FIXES (JUSQU'AU 15%) . C) VOUS POUVEZ OBTENIR DES AVEC UN FAIBLE CRÉDITS SUBVENTIONNÉS, INTÉRT, A TRAVERS LE "BANCO DE CRÉDITO INDUSTRIAL". D) VOUS POUVEZ Br NÉFICIER DE NOMBREUSES AIDES RECHERCHE AU DÉVELOPPEMENT, à LA ET AUSSI L' INSTALIATION DF. NOUVELLES TECHNIQUES. HUI'.PIPME ( P.AISON) . LA QUALITÉ DE VIE. LA CATALOGNE EST LA CALIFORNIE DE L'EUROPE POUR CE QUI EST DE LA QUALITÉ DE VIE. BEAUCOUP PARMI VOUS CONNAISSENT NOTRE RÉGION EN TANT QUE TOURISTES. BARCELONE EST UNE VILLE COSMOPOLITE, PLEINE D'ATTAITS CULTURELS ET DE LOISIRS Oü IL FAIT BEAU VIVRE. ELLE EST LA COMBINAISON ENTRE �-12- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació L'OUVERTURE VITALE DU SUD DE L'EUROPE ET LA TRADITION CULTURELLE DU CENTRE ET DU NORD DE L'EUROPE. BARCELONE EST AUJOURD'HUI, DU POINT DE VUE CULTUREL, UN POINT DE REPèRE MONDIAL. VIVRE DANS NOTRE VILLE PEUT VOUS GARANTIR TOUS LES CONFORTS D'UNE GRANDE VILLE MODERNE. NEUVIME. LES JEUX OLYMPIQUES DE 19E12. COMME IL EST DÉJS ARRIVÉ LORS DES DEUX EXPOSITIONS UNIVERSELLES (CELLE DE 1989 ET CELLE DE 1929) , BARCELONE VIBRE EN CE MOMENT POUR L'ORGANISATION DES JEUX OLYMPIQUES D'ETÉ DE 1992. LES JEUX CONSTITUENT, NON SEULEMENT UNE OPORTUNITÉ CONCRèTE DE FAIRE DES AFFAIRES POUR BEAUCOUP D'ENTREPRISES, MAIS AUSSI UN STIMULATION POUR LA MISE EN ROUTE DE NOMBREUX PROJECTS D' ENTREPRI SE PUBLIQUES OU PRIVÉS. C'EST UN MOMENT D'ENTHOUSIASME CRÉATEUR DANS TOUS LES DOMAINES ET QUE NOUS VOULONS MENER AU —DELj DE L' AN NÉE 1992. . UN MOMENT DONI VOTRE ENTREPRISE DOIT PROFITER. DIXIME. (RAISON). L'EXISTENCE D'INSTITUTIONS �—13— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació LA TELLES QUE LE PORT AUT¿NOM DE BARCELONA, BARCELONA", "EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA", ET LA "CAMERA DE COMERÇ, POU R CONJOITEMENT I ND ííST RI A I NAVEGAC I6 AVEC LA MAIRIE DE BARCELONE, DISPOSI TION "F IRA DE ELLES SONT A VOTRE ENTIèRE VOUS A ID ER DAN S LES PROCES SUS CONCERNANT LES INVEST I S SEMENT S , VOUS FOURNISSANT TOUTE SORTE DE REN SEIGNEMENTS Q UALIE IÉES AU SERVICE DE VOTRE ENTRE PRI SE ET DES INSTITUT I ONS Id I REPRÉSENTÉES DONT LE SEUL BUT EST DE VOUS RENDRE LA TáC HE PLUS EAC ILE. EN RÉSUM1, JE CROI S, HONN&TEMENT , QU IL EXISTE SUF FI S AM MENT DE P,AI SON S POUR TEN IR COMPTE DE NOTRE OP T ON. P ERMETTEZ–MO I DE VOUS DIRE, AU NOM DE LA VILLE ET DES CORPOP,ATION S Q UI M'ACCOMPAGNENT IC I , QUE VOUS SEREZ TOUS CHALEUREUSEMENT A CCUEI L LI S SI VOUS DÉC ID EZ , á BON ESC IENT , DE CI-TOI S IR NOTRE AIRE POUR IN STAL LER VOTRE ENTRE PRI SE. -BARCELZ-NE , QUI A TOUJOURS EA IT PREUVE D &TRE UNE �-14- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: VILLE OUVERTE, VOUS RECEVRA CHALEUREUSEMENT, LES BRAS OUVERTS. MERC I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4061 Title A name given to the resource L'Aire Economique de Barcelone, une option justifiée / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consumisme. Parc Tecnològic del Vallès. Institut de Transferència Tecnològica. Port Autònom. Fira. CZF. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tolouse, França Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Economia Indústria Relacions Internacionals Infraestructures Barcelona Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-04-26 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1647/0000000959.pdf dc1d8d344d0d8eaca570e94bb7653187 PDF Text Text "L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 1 de 5 www.dpromo.info Comentar Diumenge 07 de setembre de 2008 Contacti amb diaridegirona.cat | RSS NOTÍCIES HEMEROTECA » Catalunya PORTADA ACTUALITAT Girona Comarques Catalunya ESPORTS Espanya/Internacional ECONOMIA Ciència i Tecnologia OPINIÓ Successos Fotos diaridegirona.cat » Catalunya "L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" 01:04 Maragall apareix juntament a la seva dona amb un somriure, malgastant proximitat i cordialitat. Encén un puret i declara que no li importa sortir fumant a les fotos. L'assumpte de preocupar-se per el que és políticament correcte no ha anat ni va amb ell. Comenta que escriu articles en el Diari de Girona, i en assenyalar-li que és del mateix grup editorial que INFORMACIÓN, exclama encantat: "Doncs és el meu diari preferit!". Després de demanar una ampolla d'aigua, és la seva dona, atempta a cadascun dels seus gestos, qui l'insta a deixar la xerrada preliminar i permetre'ns començar amb les preguntes. Defineixi el seu moment actual. Fantàstic. Estic en la millor terreta del món. Com ocupa el seu temps, a dia d'avui? De maneres molt diverses. Escrivint, llegint, encara que últimament llegeixo menys (porta a la mà una edició de butxaca d'una comèdia de Shakespeare, Treballs de l'amor perdut, traduït al català per Josep Maria Segarra, i em recomana la seva lectura) i gravant tres pel·lícules, documentals, en les que apareixo com a actor o narrador. Una va sobre això de l'Eisenhower, vull dir l'alzheimer -i riu, irònic-; una altra sobre el Baix Empordà, és una zona que conec bé, allà tenim una casa Diana i jo; i l'altra sobre Jaume I. M'han agafat a mi com protagonista, com a interlocutor d'historiadors i de persones que tenen coneixement sobre Jaume I. Per exemple, surt Rita Barberá, l'alcaldessa de València, perquè vam fer junts l'assumpte de l'Euroregió i fem un recorregut sobre les sis ciutats més importants de la seva vida. No m'aturo! Quina tasca desenvolupa la seva Fundació contra l'Alzheimer i quin paper desenvolupa vostè directament? Soc el president però no faig res. La Diana és la vicepresidenta i ella ho fa tot, i l'altre que també s'ocupa de tot és un metge, Jordi Camí. El que pretén la Fundació és recaptar diners per a investigació en la malaltia i nous tractaments, per trobar nous enfocaments, noves aproximacions al tema. Els investigadors, en general, són joves i els fons de la Fundació són per becar-los. A més, els fons no es perden. La seva dona, Diana Garrigosa, que l'acompanya com la seva ombra, afegeix que "oferim a la gent que posa diners la possibilitat de funcionar com accionistes de la Fundació, en una espècie d'empresa de capital de risc i si hi ha retorn de l'invertit, poden recuperar-lo". No és l'Estat, ni la Generalitat qui subvenciona o dóna suport http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008 �"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 2 de 5 econòmic, figura que fan el que és seu però en realitat fan ben poc. Què va ser el primer que va pensar quan li van comunicar que tenia alzheimer? Què va passar pel seu cap tan lúcid i acostumat a la reflexió? El primer que vaig pensar va ser ¡Quina putada!", posa-ho més fi, si vols. No m'en recordo molt, la veritat, perquè en aquests moments estava molt ocupat amb la política. Per quines fases ha passat des que li donen el diagnòstic fins que ho proclama i decideix crear una Fundació? Ira, depressió, acceptació...? Per totes. Això m'ha portat a tots costats. He estat a Nova York, a Boston i per descomptat a Barcelona fentme proves ¡M'han fet tota classe de barbaritats! Des d'extracció de líquid raquidi, en el nas, que no li ho desitjo a ningú, fins a de líquid medul·lar. Ara estan evolucionant molt els tractaments de la malaltia i detectar-la aviat millora les perspectives de la seva evolució. Han descobert noves maneres de diagnosticar l'alzheimer i nous fàrmacs, cada vegada més eficaços. Perquè va decidir declarar públicament la seva malaltia? El revelar la informació va ser una mica a empentes i rodolons. Va haver un personatge que en un programa de Manel Fuente1s va fer unes declaracions que no van agradar a segons qui. I un tipus va comentar, referintse a mi, que "aquest està malalt, física i mentalment". L'endemà jo havia d'anar a l'Hospital de Sant Pau, on està la meva doctora i aprofitant l'ocasió vaig decidir fer una roda de premsa i comptar la situació. Perquè amagar-ho? Al pobre noi que va fer el comentari el van fer fora. No hi havia per tant! Com s'afronta una cosa tan dura? Pasqual Maragall respon mirant a la seva dona amb una gran complicitat. En companyia. Un tot sol no pot. Vosté ha estat alcalde de la Barcelona Olímpica, president de la Generalitat i una figura clau en la transició i la democràcia. Quan un polític de primera línia abandona el seu càrrec públic canvien les relacions amb el seu entorn en l'esfera pública. En el seu cas, què ha canviat? com el tracten ara que ja no és president de la Generalitat i a més té alzheimer? "Divinament, la gent el vol molt",postil·la Diana. Em tracten amb consideració, amb afecte, amb respecte... El tracten bé per ser qui és o creu que a la majoria de malalts d'alzheimer se'ls dispensa la mateixa atenció i respecte? No, no els tracten igual a tots, més aviat els aparquen en residències o on sigui. Aquesta és una malaltia inquietant, perquè, com ara s'està allargant la vida, el problema de la demència senil -per cert, que quin nom més simpàtic- i d'aquest tipus de malalties es multiplica. Jo no tinc antecedents familiars, però la meva mare, que va morir als 86 anys, al final tenia problemes de memòria. Com érem vuit germans, ens confonia el nom i havia de recitar dos o tres abans per recordar-se del teu. És clar que a partir dels 80 es perden facultats mentals, però si et toca abans... Com manté les ganes de lluitar? com es combat l'oblit? Viatjant, relacionant-te amb els amics, escrivint, donant xerrades, llegint...Mantenir la ment activa i el sentit de l'humor és la millor medicina. Bé, jo crec que una part del meu bon ànim ve recolzat per la medicació. Em donen antidepressius i em desinhibeixen, em deixen anar la llengua. Davant la meva cara d'incredulitat, perquè Maragall sempre ha destacat pel seu humor i la seva sornegueria, la seva dona apunta: "D'això res, Pasqual, tu sempre has estat igual!. Amb antidepressius i sense ells tu mai t'has mossegat la llengua". Es dirigeix a mi i afegeix: "Mai ha perdut el seu sentit de l'humor. Ell és així". Abans de patir alzheimer, estava sensibilitzat amb la malaltia? No, no ho estava. No sabia res d'això. L'Alzheimer és un senyor que ho va inventar fa 100 anys; fins aleshores i fins i tot força després, qui ho patia era un dement senil, un vellet al qual se li anava la cap, un boget. La malaltia abans no tenia tractament i ara estan trobant-los nous i molt prometedors. S'ha avançat molt i se segueix investigant. En la seva situació actual, quin Maragall vol que quedi en la memòria col·lectiva? M'agradaria que em recordessin a totes les meves facetes, però la gent recorda a l'alcalde dels Jocs Olímpics, al president de l'Estatut i al de l'alzheimer. I això és el que va a quedar. Què espera avui de la vida? què li interessa actualment? Ho segueixo esperant tot. En contra del que es diu, la joventut no és la millor època, no és que sigui un drama, però és una etapa difícil. La maduresa és el millor estat. Ja no t'equivoques tant, saps més de tot... Jo no he perdut les il·lusions, ni les inquietuds ni l'optimisme. Per a què? Si el món va millorant i per primera http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008 �"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 3 de 5 vegada està començant a veure's la llum en les tenebres. La majoria dels elements per anar solucionant els grans problemes estan sobre la taula. Potser, el que estigui pitjor sigui el de la immigració forçada, però ara mateix els xinesos estan invertint molt a Àfrica i el dia que els països rics decideixin invertir en els pobres, i no per explotar les seves riqueses naturals, les coses canviaran. Els russos ja s'han fet rics, tenen diners, petroli i ambició, i entraran en el paquet del G-7, o el G-9, i quan aquest funcioni de veritat i seriosament tindrem un govern mundial, perquè l'assumpte de Nacions Unides és un guirigall, jo he estat allà i sé de què parlo. Putin ha encarregat a l'arquitecte Norman Foster i a Elena Ochoa, que per cert, també està en temes d'alzheimer, que muntin a Sibèria una instal·lació en la qual treballarà una elit de joves d'alt coeficient intel·lectual per investigar en temes punters. No és que estigui d'acord amb el plantejament, però és un pas per generar la seva pròpia aristocràcia, en el bon sentit, cultural. La figura de Maragall mai ha deixat indiferent. Té admiradors i detractors. És alguna cosa natural en vostè o ho cultiva? Sóc com sóc. I qui són els meus detractors? Els vaig tenir en el poble del meu avi, a Monòver, i ara l'alcalde m'ha invitat per fer-me ciutadà d'adopció. Quan acabem l'entrevista anem allà, perquè tenim un acte en el qual lliuraré documentació i escrits de la meva família materna, que tenia molta relació amb Azorín. Sí que he tingut un parell de judicis. A un que va dir que jo era un borratxo i un jugador el van condemnar. Fa uns mesos, va haver un altre que va dir alguna cosa semblant i, en contra de l'opinió del meu advocat, que ja havia pactat una compensació de milers d'euros per a la Fundació, em vaig emperrar a anar al judici perquè vaig voler parlar amb el tipus. Ho vaig buscar a l'acabar i li vaig preguntar en què basava les seves acusacions i em va dir que a ell li havien dit... en fi, que al final va resultar que havia estat una intriga política per atacarme. Què le hagués agradat poder fer que no ha fet? "Tocar el piano", salta la seva dona, abans de donar-li temps a contestar. No, el piano el toca molt bé Narcís Serra. Toca de cine. Quan era vicepresident del Govern el pobre es va comprar un i el van posar a parir, acusant-lo d'haver-ho fet amb diners públics. Ja veus! Pensa escriure i publicar les seves memòries? Estic fent-ho. He estat diversos mesos gravant i hi ha persones que han posat mà per transcriure i ha sortit un totxo, aquest que veus -i em mostra un manuscrit de bon tamay que ara estic corregint. Jo crec que sortirà per a abril, per a Sant Jordi, coincidint amb el dia del llibre, però em diuen que potser és abans, a finals d'aquesta tardor. Tant de bo! No rendir-se, és el primer pas per triomfar? Evident. Per concloure, citi'm una màxima per viure. Ser feliç. Passar-s'ho bé COMPARTIR ENVIAR PÀGINA » IMPRIMIR PÀGINA » AUGMENTAR TEXT » REDUIR TEXT » Què és això? 11 comentaris Comentari enviat el dia 07-09-2008 a les 15:56:38 Avi rondinaire...no havies plegat ja? què vols apareixer un altre cop. I no fer res a part de embolicar-nos amb «referèndums»? Quin invent el teu, aquest del Tricolor!! Tindrem les conseqüències per temps. Això es l'empremta de l'esquerra demagoga. Autor: Lavacaescega Comentari enviat el dia 07-09-2008 a les 15:43:23 Força Pasqual. Autor: Magda http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Alzheimer Família Biografies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-09-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1175/19881124d_00317.pdf 7f4e0b738921f1f80d2bc8721942f3cf PDF Text Text JORNADES INTERNACIONALS D'HISENDES LOCALS CONFEReNCIA INAUGURAL DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. ?AS'OU?L MARAGALL, SOBRE "L'AUTONOMIA FINANCERA DELS ENS LOCALS I EL PROJECTE PROJE r'TE DE LLEI REGULADORA DE LES HISENDES LOCALS". Barcelona, 24 de novembre de 1988 �-9L'AUTONOLiIA i:I`iANCERA DELS F`.S LOCALS 1 EL P POJECTE DE LLEI PEGULADOPA DE LES HISENDES LOCALS. - Acuestes . -ornades que inaugurem avui sobre les Finances dels Governs Locals a Euro p a s'inicien amb una discussió q ue ja em dut a terne moltes vegades, i que, segurament, haurem de repetir també en el futur: és la imp ortància relativa dels diferents nivells de govern en el conjunt del sector públic. En concret, p arlarem de cadascuna r; e nuant ha de gastar lis Administracions Públiques sobre el conjunt de la despesa del sector públic. Fins als anys 50, la major part de la despesa p ública estava en mans dels Governs centrals. El proc é s de centralització va ex p erimentar una inflecció a p artir, p recisament, d'aquells anus, almenys a la majoria dels p aïsos de l'OCDE, iniciant-se així una tendércia a la descentralització. Es p ot afirmar que tan els ingressos com les des p eses dels Governs centrals expressats en termes de porcentatges sobre el total d'ingressos i despeses del sector p úblic, han anat declinant d'una forma estable �al llarg dels tíltims an y s. No obstant això, s'està produint un retrocès en la disminució del grau de centralització, com a conse q üència de la crisi econòmica dels últims anys, la qual obliga a realitzar un ti p us de despesa generalment atribuïda als governs centrals. En a q uests moments, a Espanya, s'està plantejant el -p aper de la despesa local en el conjunt del sector uhlic (-p rojecte de Llei de Finances Locals), una ve g ada a p rovada la Llei de Finançament de les CCAA (LOFCA). Abans d'entrar a analitzar alguns as pectes de la Llei de Finances Locals, hem de recordar el significat de l'autonomia local financera cue la suficiència oer als ens locals estableix la Constitució. La definició d'autonomia financera. - El concepte la definició p robablement, d'autonomia financera remet a una noció de la cual no dificultats exigeix insalvables, superar, pero l'aprehensió em p írica de la qual - la seva coedició - és �en canvi com p lexa i exigeix una aproximació acurada i Plena de dificultats. un amp li consens Segurament existiriar i?T t tun cte. considerar q ue l'autonomia financera dels governs sub- centrals es el ?oler real d'aquests governs sobre les seves magnituds pressupostàries d'ingressos _ de desnese_ s . Com mes gran és a q uest p oder -és a dir, com 771es g ran es la ca p acitat de les unitats sub-centrals de govern 2er a incidir en els seus ingressos i en les seves desceses- més gran és l'autonomia financera dels governs sub-centrals. Aquesta línia d'ar g umentació condueix de forma automàtica a definir dos financera: autonomia conceptes d'autonomia d'ingressos i autonomia de despeses. L'autonomia d'in g ressos és la ca p acitat cer a p oder determinar autònomament el volum i la composició dels ingressos d'una unitat de g overn. Naturalment, més enllà dels casos p olars, l'autonomia d'ingressos admet una gradació de situacions, caracteritzades pel fet que �-5- els q overns sub-centrals no . p oden decidir absolutament el seu nivell d'ingressos, atès q ue el volum total s'ha ie moure necessàriament dins uns límits no decidits pel nroni qovern sub-central, Però si que aquests poden decidir res p ecte a les variacions que han de tenir lloc en el marse. I, de la mateixa manera, aquests governs no p oden determinar completament la seva estructura de recursos, Però sí q ue naden influir en la confiquració total o parcial d'zlc,uns dels seas incressos. L'autonomia de des p eses, p er la seva banda, ès la ca p acitat p er a p oder determinar autònomament el volum i la composiciò de les des p eses. Atès que el volum absolut de despeses apareix estretament condicionat pel volum d'ingressos - entenent com a tals el conjunt de recursos, inclosos els financers, l'Hisenda d'un qovern determinat fonamental que nodreixen el contingut de l'autonomia de des pesa rau en la capacitat dels governs sub-centrals p er a poder determinar ner si mateixos les utilitzacions a què p oden destinar els seus recursos. �-6- cT ue Els debats es produiran al llarg d'aquestes Jornades coincideixen cmb la discussió al Parlament del Proincte de Llei reguladora de les Hisendes Locals, p retenen realitzar un balanç rigurós de quin j".-s l'estat de les Finances Locals del nostre país en relacie) a la resta d'Euro p a. miSs encara si tenim en compte l'horitzó de 1992, marcat pel proce' s d'integració europea en que també s'ha de involucrar la definició del p aper q ue han de g overns locals en el ten conjunt de l'activitat pblica. - El projecte assegurar de Llei d'Hisendes Locals la suficii.incia financera dels ens prete'n locals en base a una major pressi6 fiscal d'aquests sobre el seu municini. En p rincipi, la idea que cada nivell d'Administració pública assumeixi una política fiscal propia per a l'obtenci5 deis recursos necessar , es una idea correcta. El problema es troba en que, en la s tuaci5 actual de la pressió fiscal estatal, els municipis no tenen un jimbit de incid e. ' ncia suficient, i aix6 fa necessari contemplar altres mecanismes complementaris d'obtenció de recursos, com poden ser els fons de cooperaci5 o la participaci5 de tributs estatals. �-7- El fons de c000eraciò munici p al a Catalunya El projecte de Llei fa un cas endavant important, s'ha d e reconòixer l'esforc de l'Estat, p erò haurà d' anar acom p anyat del corresponent esforç p er part de la Generalitat, si realment es vol assegurar un nivell de sufici ncia financera de les entitats locals a è Catalunya, ja c- ue acuestes presten serveis d'àmbit r estatal, p erò tanbe d'àmbit autonòmic. En -aruesto lïnia, .s'ha de recordar rue en l'Assemblea de la r.1.C. celebrada a Reus, el Conseller d'Economia i ?inances de la Generalitat (Senvor Cullell en aquell moment), va assegurar que una vegada solucionat el finançament autonòmic amb la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes ( ja aprovada) seria necessari un fons de coo p eracio munici p al a Catalunya. Aquest fons, no solament no s'ha creat, sine; que, a mes, ara se'ns anuncia per l'actual Conseller de Governaciò que aquest fons serà dotat amb 1250 milions de p essetes, destinats però íntegrament a cobrir els �canitols I i II dels Consells Comarcals, i que els municinis unicanent es beneficiaran individualment d'aquest Sons, ja que els Consells Comarcals donaran "sunort alsmunici p is". Els ca p ítols I i II dels nressunostos dels Consells Comarcals són desneses de p ersonal i infraestructures, no són p er tant despeses destinades a prestar serveis als Ajuntaments. - L a Llei R eg uladora de les Hisendes Locals supedita creixement dels ingressos, en l'acom p liment orincici constitucional d'autonomia financera, a un augment de la p ressió fiscal dels impostos locals, que s'ha Re considerar q ue ós positiu en l'aplicació del princi p i de rendició de comptes de cada nivell de govern davant dels seus electors. No obstant aixo, com ja hem exposat abans, el nou sistema de finances locals no pot descansar solament sobre aquesta base i caldria arbitrar mecanismes complementaris, tals com la p artici p ació local en alguns dels imp ostos centrals nós forts (IVA i IRPF), i la fixació d'un percentatge estable en els ingressos de l'Estat i de les CCAA a través dels fons de cooperació. �-9- L.nb a q uests elements es dotaria de flexibilitat d'automatisme • l'actual _ rígida estructura dels ingressos locals. - L'article 142 de la Constitució i el 48 de l'Estatut d'Autonomia donen sòlides bases jurídi q ues a les comp etències de la Generalitat en matèria d'Hisendes Locals. La orópia Llei Municipal de Catalunya eronulgada l'any 1987 oreveu l'existència d'un Fons de G000eraclo Local de Catalun y a, a integrar en els p ressupostos de la Generalitat. `ïo sembla un bon inici d'actest fons que vagi destinat ínte g rament a les deseases de personal i locals dels Consells Comarcals. - El res ;polític dels Ajuntaments en el conjunt del sector públic dependrà cada vegada mes de la capacitat financera d'aquests p er a p oder p restar serveis, ja que, a nivell legal, les lleis sectorials no atribueixen funcions als ens locals, i es limita la q üestió a la distribució competencial entre l'Estat i les CCAA. �-10- Si els Ajuntaments han de tenir u n p es important en :gels drets socials (cultura _ benestar social en general), i no s'han de limitar a la cl a ssica activitat , e policia (autoritzacions i sancions), es fonamental que disposin de recursos económics, ja que per la via d e l'atribució legal de comp et è ncies en les lleis sectorials no sembla que es nuqui avancar molt. Un altre as p ecte a tonir en comp te en relació amb el projecte Llei d'Hisendes Locals, s la necessitat nue la Llei mantingui un àmbit munici p al propi, percruè les entitats locals ouquin decidir la seva política de recursos la suquin normativitzar (ordenances fiscals), i també perque suquin tenir un àmbit propi p er a gestionar els seus pro p is tributs (la contribució urbana: és un imp ost local o estatal?). - El p oder ncr a establir i regular els seus propis tributs, que la Constitució reconeix a les Corporacions Locals dins el marc a assen y alar per les lleis, queda recollit en les ordenances fiscals. La normativa fonamental en relació amb aquestes �ordenances està continguda en els articles 106, 107 i 111 de la L BRL. "La p otestat re g lamentària de les entitats locals en matèria tributària", diu l'esmentat article 106.2, "s'exercir3 mitjançant les ordenances fiscals reguladores dels seus Propis tributs, i d'ordenances generals de gestió, recaptació i inspecció. Corporacions ;podran Locals emetre Les disposicions internretatives i aclaratòries d'aquesta". Les ordenances fiscals entren en vigor al mateix temp s nue e1 pressupost de 1'exer_ciri següent a la seva a p rovació, seguint-se per a les mateixes i en general el trámit comú a tota ordenança local. Aprovació inicial del Ple, exp osició pública per a reclamacions i suaerènc cx i es resolució d'a q uestes, i aprovació definitiva en el Ple. L'autonomia municipal En l'àmbit financer, l'autonomia municipal s'extèn genèricament a dos grans àmbits competencials: el de la Hisenda munici p al, entenent com a tal el conjunt de fonts d'ingressos de què disposen els governs �-12- tributs, munici p als: substancialment; i cl °patrimoni c'. ^l i deute, molt conjunt de l'activitat financera aue a p areix relacionada amb la institució nressupostaria. Es evident r.ue és la inter-relació d'a q uests dos camp s alló cue constitueix: pròpiament 1'6mbit d'activitat financera dels munici p is. I dins d'aquest èmbit, en un altre cama, ha d'existir un nucli substantiu -aue arantitzi, en el sentit q ue abans se 11 ha donat, l'autonomia financera. Aquesta autonomia no tindria, certament, sentit en el cas que els municipis no tinguessin cap possibilitat de regular autónomament les seves fonts d'ingressos, és a dir, el seu volum i comp osició. I tamp oc no el tindria en el cas aue l'elaboració i l'execució del Pressupost estinguessin sotmesos a controls de tal naturalesa que la cap acitat de decissió municipal aparegués substancialment desfigurada. Es més, p robablement, l'existència d'autonomia financera, en a q uest sentit, constitueix un dels punts decisius -sinó el més imp ortant- p er a l'autèntic grau d'autonomia dels municipis. calibrar � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4081 Title A name given to the resource L'Autonomia financera dels ens locals i el projecte de llei reguladora de les hisendes locals / Conferència inaugural de les Jornades Internacionals d'Hisendes Locals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Sarrià, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Municipis Finançament Legislació Barcelona Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/947/Revista_de_Girona_n119_1986_PM.pdf 4080388ded0bddff9ce4f8afdc168a22 PDF Text Text ELS ALTRES GIRONINS "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasquai Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla ies tortades "olímpiques" de Banyoles. es deis revolts que baixen cap a Parlavá, deixant la carretera general de Girona ala Bisbal i Palamós, es veu el mar, per primer cop, venint de Barcelona. Es veuen les Medes i el Montgrí allargassat i de seguida, a l'esquerra, per sobre de Foixá, es veuen Roses i el Pañí. És a dir, l'Empordanet i l'Empordá. Estem a Rupia. Vet ací el seu encant. Quan era menut i anávem a Empuñes a veure els Rubert, si no passávem per Medinyá i Sant Jordi, si agafávem per dintre de Girona i Sarria cap a Flagá, amunt i a l'esquerra, teníem el shock del mar a Rupia. I com que les primeres impressions son les que compten, vet aquí que molts anys després, quan tornant de New York anávem a Can Abadal amb en Lluís Argemí i la Carmen i l'amic Da Cal i la Dorsey, Rupia a mi em tirava molt. D Uencant de Rupia 512 I �"Des de la Tálala de Rupia es veu l'Empordé que van trabar els grecs que van arribar ta más de dos mil anys". Un b o n día de la Setmana Santa de 1976, el veterinari de la Bisbal, en Coll, q u e ara és regidor de la Bisbal, ens va d u r peí camí de la térra negra fins a la Talaia. Allá hi havia dos masos abandonats: Can J e p o t i Can Planes. A Can Planes hi havien estat la Maria de les Ulleres i el Carrión Capitán, un matrimoni andalús q u e hi va plantar u n a olivera al davant i q u e va baixar al poblé quan es van fer grans i els filis havien marxat j a per fer de paletes. Ara, la casa era buida. Pero els neis paletes n'havien arreglat el sostre —^que és el mes important— i hi havien instal.lat Faigua. I a banda i banda, el Canigó i les Medes. Tot el q u e h o m pot somniar. Els vells de Rupia ens van fer l'arribada agradable. El "sueco", el Pepet de la Font i el Pitu Bosch, que era el majordom de Ca l'Abadal. Ara tots tres j a no hi son. I jo em pregunto q u e com ens ho haguéssim fet sense eils. El Pepet de la Font, que m'ensenyavales plantes i em feia els empelts deis cirerers, és aquell que em va din "Aixó és margall; no val res". I quan jo li vaig contestar q u e j o m e ' n deia, va rematar: "Ais conills els agrada". En Pitu va plantar els rosers, q u e encara ahir, a final de novembre, florien. I el "sueco", q u e feia Revista d e Giiona quilómetres c a d a d i a a m b e l s e u inseparable " C h u s qui", un goset al qual li va fer matar u n Iluert, u n petit drac de quasi dos pams, que li plantava cara, que el mirava desafiadorament. El " s u e c o " era esclopeter de País. Se'l coneixia per aquest n o m de guerra com una reminiscencia de les seves aventures en el m ó n no tan llunyá del contraban. Vam aprendre molt deis vells. Les meves filies i j o vam obrir u n a llibreta-diccionari per anotar-hi els mots que desconeixíem: Iluert, escalipanxos, franca (parladora), llampigu i tants d'altres. L'Onze de setembre d'aqueU any vam posar les quatre barres i va venir la Guardia Civil. Ara j a és diferent. Ara j a tothom és nacionalista. Des de la Talaia es veu í ' E m p o r d á q u e van trobar els grecs quan van arribar fa mes de dos mil anys: únic, verd, suau i mes gran o obert cap al Nord. PASQUAL MARAGALL I MIRA Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona. I 513 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'encant de Rupià Subject The topic of the resource Catalunya Alt Empordà Rupià Description An account of the resource n. 119, novembre 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Revista de Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasqual Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla les tortades "olímpiques" de Banyoles. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2596/19850110_EstatCiutat.pdf bae86c737bcb11841386d37702d57c35 PDF Text Text Balan<; de l'any 1984 Fa un any vaig venir aquí per presentar la meva visió sobre el que havia estat l'any 1983 pera Barcelona. Ara hi he tornat perque vull que aquestes reflexions de !'alcalde de Barcelona es converteixin en una tradició. Penso, també, que aquesta casa és ellloc adient perque el meu missatge arribi al ciutada. Agraeixo, dones, a 1'Associació de la Premsa de Barcelona la seva hospitalitat. Aquest vespre repassaré la marxa de Barcelona durant l'any que hem acabat i quina influencia hi ha tingut l'Ajuntament. Distingiré l'ambit de la ciutat i el de 1'Ajuntament, com a corporació i com a prestador de serveis. Aquests dos punts de vista estan íntimament lligats: la reputació de solvencia que té Barcelona als mercats internacionals de capital, per exemple, és fruit de la seriositat de les mesures d'austeritat, sanejament i control de les despeses de 1'Ajuntament i lógicament deis habits de bons contribuents dels barcelonins. Coma alcalde de Barcelona, d'altra banda, comparteixo amb tots els ciutadans la preocupació per alguns 27 �problemes especialment difícils de tractar i per les seves repercussions, molt directes a la vida quotidiana: em refereixo a la persistencia de l'atur, de la crisi económica. Pero també explicaré quina ha estat l'actuació de 1' Ajuntament per pal.liar aquests mals. Hauré d'esmentar, a més, la preocupació de l'Ajuntament que presideixo pel fet que els pressupostos de la Generalitat apro ats recentment no recullen una colla de compromisos pactats previament. Aixo posara en perill realitzacions tan importants per a la ciutat i per a tot Catalunya com la reforma del Palau de la Música, el Fossar de la Pedrera, la recuperació dels Porxos d'En Xifré o el pla de construccions escolars, l'INEF, el túnel de Vallvidrera, etc. Acabaré aquest balan<; de l'any amb una referencia a alguns dels exits que hem assolit: el conveni amb RENFE, la Comissió de Seguretat i els plans d'emergencies. El fred d'aquests di es, per exemple, ha permes demostrar la preparació dels serveis municipals. La xarxa principal dels carrers de Barcelona ha funcionat en tot moment, malgrat la neu i les baixes temperatures. Només cal comparar-ha amb el que ha passat a les autopistes i les carreteres principals de la resta del país per copsar la importimcia d'aquest fet. Una altra cosa és el funcionament dels serveis públics en general, inclosos els no municipals, i el grau d'informació que tots plegats hem de poder donar en aquests casos. Durant l'any 1984 s'ha concretat la idea de la projecció internacional de la Barcelona metropolitana. Miraré d'explicar aquesta concreció i aquesta presa de consciencia les quals segueixen una linia coherent d actuació que enlla<;a el que vaig anunciar en succeir Narcis Serra amb el programa electoral peral 1983, el Pla General 19841992, el programa d'actuació municipal 1984-1987 i els pressupostos ordinaris i d'inversions del 1984 i el 1985. Aquesta Hnia d'actuació ha permes programar l'execu- 28 ció, durant els proxims quinze mesos d una inversió real prope!a als 29.000 milions de pessetes. És per aixó que p~c dir _q~e SI 1 any 1984 ha estat l'any de la concreció d Idees 1 1 any de }a programaCÍÓ el 1985 sera l'any de !'eficacia i de les decisions. . Barcel_ona ha assolit durant l'any passat una projecci"ó mterna~wnal com _mai no havia tingut en un període de normalltat. Vull dir fora dels períodes marcats per les dues gr~s exposicions universals deis darrers cent anys. La candidatura als Jocs Olímpics del 1992 ha estat un marc privilegiat dels esforc;os de promoció de la ciutat peró és ~olt, ~portant de destacar que aquest gran projecte no es l umc motor de la vo]untat de Barcelona de ser present al món. Els Jocs Olímpics són actualment un dels esdevenim~nt_s de major ressó internacional -probablement el mes Important-, peró Barcelona no condiciona la seva vocació de capital a aquesta carta. Que Barcelona aspiri a ser la seu del~ Jocs del 1992 és la conseqüencia d'una voluntat P!eeXJst~nt; de la voluntat de presencia que ha portat la cmtat a m ventar formes d atreure l'atenció del món, cada dues generacions. Voldria destacar avui que durant l'any 1984 s'ha avan9at en el ~í d~ racionalitzar l'esforc; de promoció extenor deJa cmtat 1 de reduir la seva excepcionalitat o els tr~ts mé~ sul?erficials i folklórics que aquesta activitat pogues tenrr. S1 repassem el que s'ha fet en els darrers mesos en aquest terreny trobarem ben facilment la diferencia que estic fent notar. L'Ajuntament de Barcelona l'Alcaldia de Barcelona més c_oncretament ha estat sempre una institució que h~ mantmgut uns contactes internacionals actius. També és cert, peró, que aquestes activitats de relació exterior han estat marcad es sovint per un caracter protocolari de respecte envers la llarga historia de la ciutat i la institució. <::;rec que hern posat ja les bases per a una política extenor de Barcelona que sigui una eina útil per a la recupe29 �ració de la vitalitat, la fon;a economica i el dinamisme ,. cultural de la ciutat. És encara aviat per enumerar els resultats d un,a pohtlca que tot just ha comen9at _a desple&a~-se pero alguns símptomes en són molt positms. No se stla signatura del tractat d'adhesió d'Espanya es fara. <?,no 8; ~arcelona. Tanrnateix és ben cert que una dec1s1o positiVa no s~r­ prendria ningú. S h<l; c_~n v~rti~ en ~ormal per a ~~plís­ sims sectors de 1'op1mo pubhca -1 per a 1 Ad:numstr~­ ció- allo que fa només uns quants m esos podna veure _s com una pretensió fora del nostre abast. De fet la dectsió de fer a Barcelona la reunió-cimera hispano-f~ance~a va ser del mateix ministre_espanyol d' Af~rs Exten~rs; Es una iniciati a que va sorg1r amb natu~ahtat perque ~ havía anat creant l'atmosfera adequada 1 tambe perque des de 1' Ajuntament de Barcel~na s~havia demostr~t a.bastament una capacitat orgamtzatlva ~~ m?ltes. 1 d1 erses ocasions. I el que encara és més deciSlU s hav1a f-orr~:m~at una política d' afirmació de la voluntat de presencia mtemacional de Barcelona. ,. És també un fruit destacable d aquesta pohttca la declaració pública de 1 ex-ministre. fr_apces d Afers ~xte­ riors i actual comissari de la ComiSSIO de les Co~~~utat~ Europees Claude Cheysson so~re _la poss1bihtat 1 conveniencia que Barcelona esdevmgw en el futur la seu d'alguna institució comunitaria europea. Durant l any 1984 l'alcalde de Barcelona s _ha e~t~e­ vistat amb molts ambaixadors com és norrnalt tradiCIOnal ha vist també molts presidents i alts representant~ de destacades empreses multinacionals i ha fet alguns viatges a l' estranger. La defmició previa dels grans trets d~l que ha de ser la política exterior de Barcelona ha perroes obtenir d'aquests contactes alguns resultats prometedors. . . Aquest seria el cas per exemple de la meva vtslta a Corea del Sud motivada per un fet aparentment protocolari i intran~cendent com és 1agermanament amb la 30 ciutat portuari~ _de Pusan. És important de subratllar que aq_uesta VISita va permetre l'establiment d'unes ~o!lnexwns de molt alt nivell que bauran de ser molt utlls en el procés de promoció de la candidatura otímpic~ en zones del món a les quals tradicionalment bem tmgut un accés molt limitat. Els resultats de la visita es van poder constatar duna maner<l: gairebé immediata d'altra banda en el curs de les accwns extraordinaries de promoció' realitzades a Los Angeles, on la pre~~ncia de <;or~a va ser molt importru;t. Tota aquesta accw de presencia directa ens ha permes conf~ar un COI? més que _Ba~celona té un pes important 1 allo tan obv1 que Sl extstetx a més una política e! pes de Barcelona es pot usar d'una manera útil pera la CIUtat. . No vull comen9ar ara a explicar l'operació de presenCia a Los Angeles perque va tenir un ampli resso a la p~emsa. No~és remarcaré que moltes coses seran -ja son- més facils per a Barcelona, després de Los Angeles. Barcelona és mes coneguda en un món tan crucial coro el nor~-~erica i nosaltres hem obtingut també una informaclo molt valuo~a. sobre persones, entitats i empreses que ,P?den ser decistves per a algunes de les opcions estrategiques que Barcelona esta prenent. Que Barcelona esta en el camí de ser una ciutat cada cop IJ?-éS eficient i més útil per tant per als seus ciutadans 1 p~r a tot el p~ís que té al ';iarrere explica la resposta ~os1t~;'a que. la cmtat ha obtmgut en la seva acció de proJeCciO extenor. No es pot separar la declaració perla UNESCO de l'obra de Gaudí coma patrimoni cultural de 1~ bumanitat de l'a~ció ~e promoc~ó mantinguda davant 1 esm~ntada orgarutzacw mtemac10nal i de la visita del seu director general a Barcelona, ara fa justament un any. _Algunes grans inversions internacionals possibles no s'mstal.l~ran a Barcelona i aquí seria convenient, potser, de reflexionar sobre la manca d'una major unitat d'acció 31 �a Catalunya en una qüestió tan important; p_ero ~l.que és important amb vista al futur és. la normahtzacw, d_e la nostra oferta i de les nostres opcwns, que des de 1 AJuntament i la CMB s'ha tractat d'estimular i que esta donant ja uns primers resultats. , . Vull dir que s ha fet un esfon; notable d ac!anment de 1' opció e~trategica ~e Bar~elona, ~e 1~ se ya ~rea metropolitanJi 1 encara mes enlla pe,r la I~dustna d alta ,tec~o: logia. Es una opció que ara s exph~a amb co~ere_ncia 1 sistematicamente, que té en la candidatura ohmp1ca un marc molt suggestiu, que ~m;npta aJ!lb el suport de la Direcció General d'lndústna 1 que m1rarem de pr~mo~; re per mitja de la nostra col-labora~i?, amb l'or~amtzacw de Regions Europees de TradiCIO Indu~tnal RETI. Aquesta és la política que ~ns p~rmetra temr una nova fabrica d'ordinadors de l'Obvettl, una planta de Hewlett & Packard el Centre de Microelectronica de Bellaterra una ampli~ció de Nissan/Motor lbe~ica i, e~pe~em, les noves implantacions que aquesta reahtat ha d estimular. Des d'una altra perspectiva, s'ha ~e~ durant l'a~~ passat un esfon; continuat de promoc10 de la pOSICI? de Barcelona com a capital d'una am-pla zona geografica transpirinenca a la qual hem d<?nat ja un no m de marca -el Nord del Sud- que resume1x bastant fidelment una de les tensions fonamentals d'aquesta terra. Que aquest Nord del Sud constitueix una realitat és una de les constatacions que ara puc fer després de la resposta que han suscitat les accions realitzades amb aquest planteJament. No és una regió de fronteres ben definides pero podriem suggerir que abasta, a ~és de Catalunya bona pa~ del Migdia frances que gravtta sobre Tolosa total~ reg1o del Llenguadoc-Rosselló i probablement, la franJa urbana de la Costa Blava. . En aquest terreny, totes les propostes .de m1llora de relacions han estat acollides amb un entusmsme sorprendent. De fet, el procés que va sorgir a la superfície amb la visita de l'alcalde de Montpeller a Barcelona, no sola32 ment v~ iniciar. un camí que ha condui"t a l'establiment fa no mes uns dtes d'una linia aeria sinó que va estimular ~bé _!'alternativa pr<?moguda amb for9a des de la Pres1de~c1a de la Generalltat d unes relacions especials amb l 'AJU?-t~ment de Perpinya. El que es rmportant és el canvi drastic de l'equilibri que s h_a produYt en la regió meridional francesa que amb la mcorporació d Espanya a Europa ha passat de ser cul-~e-:s~c a zona de pas. Barcelona té ara unes enormes poss1bll~t~ts ~e fer valer el seu gran pes especific en una zona pr!vil~giad~ en molts asp,ectes en la qual no té una c~mpetenc1a ga1re d_efmi~a. ~s en aquest context que s ha de veure el canv1 qu~tatm que suposa la mili ora de la x~a de les comumcacwns convencionals que s'esta real1tzant am~ la línia ~~ria Barcelona-Montpeller l obertura del túnel del Cad11 encara més amb 1establiD?-ent proper de 1 enlla9 aeri Barcelona-Tolosa. Són accwns com_aguestes les que poden permetre que Barcelo~a consolidt . un paper. de capitalitat tot aportant els mstruments 1 els serve1s d'una metropoli moderna: el port, un aeroport de connexió amb les xarxes intemacionals, un centre de serveis i Wla ampia oferta cultural un D?-ercat central i una substancial concentració universitana. ~quest any , _cm.~ 1any pas~at. com vaig dir en constitm~-se el co~s1ston que pres1de1xo, com no ero cansaré ma1 de r,epetrr _vull es~entar els esforc;os per fer de Barcelona 1 autentl~a .capital . de Catalunya la capital que C:at.al:uny~ mereiX 1 necess1ta. I també vull subratllar que a~o 1mphca que Barcelona ha de ser també una capital d Espany~. En fer balanc; del 1983 vaig dir que l'area me~ropohtana de ~arcelona anava adquirint empenta i s,ohdesa com a cap1tal de Catalunya i d'Espanya. Durant 1any 1984 hem vtst fets palpables que donen més for 9a a aquesta afrrmació. ~arcelona ha tingut un paper important en el reconeixement de la Corporació Metropolitana als pressu33 �Corpopostos general~ de l 'Estat. p er primera s localvegada, més, allaFons de ració ha e~~at mc!o~a e~~ unr~~s ondran al voltant de CooperaciO Murucipal 1 h¡oanvl d='aixó l'Ajuntament 3.800 milions de p~ssetes. ca seva parti~ipació al made. Barcelona · ,veura · unafrenada mostra Ide com l'AJ·untament recod teiX fons. AI~o es . és la ciutat estricta i és capay e neix que la cmtat Ja no . . t de l'area. fer renúncies en ben<?fiCI del ~to~~u~avantera deis muniBarcelona vol contmuar seperie~cia en descentralitzacipis espanyols. La nostt_ra estimulant la curiositat de ció p~r _exemple con mui d'arreu del món. Al mes ~.e mumctpiS de tot _Espafya. omades de descentralitzaclO mary varo orgamdz~. ~cies ciutats van coneixer la nos. on repres~nta_nt~ e IV sar els seus problemes. tra expen~nci_a I van e~o rn de les grans ciutats _I El semman _sobre ( gove re i la creació de l'Instlarees metropohtanes», ~1 setemb octubre són també extut d'Estudis Metropohtfnsta~ ~e consolidar Barcelona ponents de la ndostdrabvf ~~re la gestió de les ciutats. com un centre e e a ol que estem La capitalitat ~~talana d ~~:~t ef~fa~ir de focus d'irconstituint es mamfest~ ~am elona L'any passat vaig alLiceu com a teatre de radiació cultural qu~ .te are l~dir a 1~ consagra~~! ~S~~~~~a tingut el més ~lt reco1 opera d Espanya. , . de S M la reina a la maugraneixement ambla pre~~ncia La .vi;ita de S.M. al Musep ció de la temp.orada d op~ra. ue el Museu Picasso no ~s Picasso tambe enps _recor ~eÍ3arcelona, de Catalunya: es d'Es an a . tan sols el Museu Icass~ també el. gran ~usey p~:~:~ expo~ci6'n~ inicia des aquí Tambe J?O~na par a; altres ciutats, com la de Duque han viatJat desp;ett~ . . el ressó de les quals s'ha champ a la FundaciO . Iro ~1 cas de l'exposició homeestes a tot Esl?anya com e~ocar la divertida polémica Herge~ q?e va pr~ de la «línia clara» en el natge apartidans entre I contrans cómic. e; 34 Tots aquests exemples em confirmen que el camí que portem és encertat. I els encerts són merit sobretot de la vitalitat creadora que aquesta ciutat sempre ha tingut de la capacítat dels barcelonins de reaccionar quan tenen davant un repte capay d'il.lusíonar. Una capacitat que é més admirable quan es manifesta en epoques de crisi económica d atur i d'un cert pessimisme internacional. Pero també cree que cal reconeixer la part de merit que hi té 1 Ajuntament. Cal veure com la Vitalitat dels barcelonins estimula l'Ajuntament a treballar millor i com un milior treball de l'Ajuntament pot afavorir el prestigi i 1 eficacia de la ciutat. L any 1984 va comenc;ar la vigencia del programa de quatre anys. Aquest programa, recordem-ho estableix les linies d'actuació que configuren el model de la ciutat al Pla General1984-1992. La primera anualitat d aquest programa va ser el pressupost d inversions del 1984 aprovat definitivament el 3 d'abril del 1984. L Estat d execució d'aquest pressupost ha demostrat la capacitat deis servejs de 1 Ajuntament per gestionar projectes de l'ordre de 10.000 milions de pessetes en un any -molts d'aquests projectes es realitzen aquest any entran t. És un programa que .desenvolupa les orientacions que es van exposar en inicjar el mandat 1983-1977 i que en el terreny concret de les inversions es tradueix en un objectiu primordial prudencia: consolidar les expectatives, no crear-ne de de més. He dit altres vegades que en els primers tres anys d ajuntaments democratics es van alliberar les expectatives acumulades durant quaranta anys. Si aquestes expectatives continuessin creixent superarien totalment .la capacitat de l'Ajuntament. La consolidació de que he parlat constitueix a acabar, i acabar bé, els projectes que han nascut de l'eclosió del primer mandat. Al programa d'actuació vam dividir les arees de l'Ajuntament en quatre sectors: 35 �- arees d'infrast~uctura urlban~~ ensenyament, sanitat, - arees de serveis persona s, e serveis socials; - arees de ser~ei~ urb~?s.; ern lligades al funciona- arees d'admimstraclO 1 gov . ,' . . 1 · d 1' AdministraciO mumclpa · . ment IJ?-t~rn 19~0-1983 la distribució de les inversiOns Al penoestes grups d'arees ha estat el següent: entre aqu % 62,70 24,42 10,48 2,4 1983 Infrastructura urbana Serveis personals Serveis urbans Administració i govern Al programa de quatre anys, la distribució propasada és: 60 Infrastructura urbana 17 Serveis personals 13 Serveis urbans 10 Administració i govern .f fl xteix amb claredat el proEn aquestes ~ res es _re e dels serveis personals posit de ~ontemr el ~re¡x.e!ll:~ersió que els serveis u~­ pero contmua absorbmt m~s. · , de les arees d'admlbans. L'augment de la parudc¡pac10d ·tzar tecnificar i . ., n a l'afany e mo erru il rustrac10 respo . . . , que ha de permetre un m mecanitzar l'a~m¡mstrac10 lor se~ei als _cmtadan~ tructura urbana s_s)n potser Les mve~s10~~b~~ 1r:~tivitat municipal. Es aquí on una forma física. l'aspecte mes yts 1 . el model de cmtat prevts{ br:rir a la ciutat nous espais ,Aquest any ~~mdf~~strelles Altes a la Zona Franca. . d'"lla ue s arregla a Barcelopublics, ,coro e. Jar . 1 Aquest es. el pnmer m tenorq: · · · ' bl"ca Es un exemple del· que es, pot . na amb llllClatwa pu. l ·. d'illa coro a espai pubhc. fer per recuperar els mtenors de 36 Hem comprat també l'interior de l'illa de la Torre de les Aigües a 1 Eixample, recuperant alhora un espai públic i una pe~a de singular valor arquitectonic i historie. A Horta, el velódrom i el seu entorn, ultra la significació com a equipament esportiu d'abast metropolita, són un exemple d'integració d'edifici i paisatge. I només cal passejar-s hi diumenge al matf i veure la quantitat de gent que hi va per comprovar com l estetica no esta renyida amb la rendibilitat social. La plaQa de la Palmera, a Sant Jyiartí, és pel1984 el que va ser la pla~ de Sóller el 1983. Es una altra materialització de la voluntat de dignificar els barris periferics amb espais públics de gran qualitat i disseny cosa que hem qualificat de monumentalització de la periferia. Els jardins de Salvador Allende, la pla~a de Cirici Pellicer la pla~a de Mossen Cortina, les places de la Mare de Déu del Coll, Santuaris i Hortal, són altres realitzacions del 1984. Ha quedat acabada la primera fase del Moll de la Fusta que ha permes l'accés del pública la vora del mar. Es tracta d'una obra exemplar per molts motius: il.lustra les possibilitats de cooperació amb una altra entitat, en aquest cas el Port Autónom; és una de les més significa tives del proposit d'obrir la ciutat al mar; i pot considerarse també una recuperació peral ciutada d'espais industrials obsolets. Un altre cas de col.laboració positiva amb altres institucions en aquest cas la Pira és el del nou disseny de l'avinguda de la Reina Maria Cristina que vaig inaugurar el 20 de gener. En un altre ambit, vull recordar la finalització dels aparcaments de l'avinguda de Gaudi i de la pla~ del Sol; la primera fase d ampliació de la Riera Blanca; la primera fase deis espigons del carrer de Ginebra i del carrer de Bogatell obres fonamentals per a la regeneració de les platges de llevant i per evitar les inundacions per manca de capacitat de les clavegueres. 37 �. t banístic s ha fet un esEn el camp del.planeJam~~ ~·~ marxa algunes de les for<t per sistematltzar t po .ó de la ciutat encaUades grans opcions de r~r~~~~~ci projectes relatiu~ al Moll durant molts anys. s al Cinturó del L1toral al de la Fusta abans est;nenta¿. turó al ramal ferroviari ., Segon Cinturó al Pnmer m són exemples d aq~e~\a PJ~g~~[afc~~· la Zona Costa?eAmb l avan<t de a . ferencia que permetra el ra s ha establert el mba!c ~~:~t entom del passeig de desenvolupament ur a P Cades I. h de permetre compleS'han redactat els plans que ::encara hi queden: V all tar la ciutat ordenant els bmts q ona i les Glories. d'Hebron eix del carrer de T~rrf! Ciutat V ella -Raval Han estat aca~ats els PERl e e ·untaroent amb la Santa Caterina 1 ~arcel~net~- ~alt~e dels grans reptes recuperació de 1E1Xamp e son del nost~e mand9~t4 fer un seminari sobre vies ~a~iAl malg del 1 . es va d acord els criteris tradtClOques on va ser posslbleposar i arquitectes sobre el paper nalment op~sats d en~myrs· , de la ciutat. Les concludels grans e1X<;>S d~ c¡rcu actoes afrontar més racionalsions del semman han per:r? pel que fa a tes intervenment el prog'fa!lla d actua~a emprendre a la xarxa cions urbams!Iques q~e de les comunicacions entre viaria co~. son 1~ ml. oi~ntre l'Eixarnple i Sant Mart~ Sant ~artl 1 Nou darr;:_ d Prim Aragó Guipúscoa 1 pels e1xos de Bac e 0 a Cristó~al d~ ,Mour~. . 1 iutat coro la del país, es La s1tuac10 economl~~ ?e .~~e l'atur En canvi, altres caracteritza per ~a .Per~lS encl unten a una recupeindicadors d act1v1tat 1d~ c~msurn ap ·al Vindicador . d de l'actlv1tat empresan . . ració sost1ngu a , t ular és el de noves soc1etats de creixement ~es eMspec ac til que han passat de 1.342 inscrites al Reg¡stre ercan el 1979 a 4.70q e~ 1984. bl que la millora de l'activiNo obstant aixO, no sem a 38 tat empresarial sigui suficient per frenar el creixement de l atur. L'Ajuntament de Barcelona és conscient del cost social de l'atur i de les dramatiques situacions individuals que les estadístiques amaguen. Consegüentment ha es!at .cr~ada .una Po~enc}a per al Desenvolupament Econm;ru.c 1 Soc1aJ que tmdra la responsabilitat d'impulsar act1v1tats creadores d'ocupació i de coordinar totes les iniciatives adreyades a fomentar l'activitat económica de la ciutat. Voldria il.Iustrar com els esfon;os fets en la reforma de l'administració, sota els criteris d'austeritat, eficacia i control de la despesa, es tradueixen en un augment del prestigi de Barcelona. La comunitat bancaria internacional coneix per mitja ~e les liquidacions dels pressupostos, 1 esfo~9 fet per 1 AJunt.am,en~ de Bar~elona en la reducció de despeses i recone1~ 1 ev1dent millora de la situació financera que s ha reg¡strat en els últims anys. La Llei de Sanejament del ~~ de desembre ~el 19~3 va confirmar aquesta situacw. No exagero SI us die que a la Coordinació de Finances hi ha autentiques cues de representants de bancs estrangers oferint-se com a directors de préstecs sindicats. Quan a l'abril passat 1Ajuntament va anunciar el concurs d'ofertes peral fmanyament parcial del pressupost d'inversi~ns del .1984 s'hi van presentar quinze grups de bans mternacwnals. El 30 de juliol es va adjudicar a un co~o.rci dirigit pel Crédit Lyonnais que havia ofert 23,7 m1hons d ECU és a dir, uns vint milions de dolars o 3.000 milions de pessetes, amb un marge 3/ 8 sobre el Libor durant tres anys i 4/8 per a la resta del temps, una maduresa de deu anys i un període de manca de set anys. Aquestes condicions eren les millors que cap pres.tatan espanyol havia obtingut mai al mercat financer mte.r:nacwn~l. I ~quest precedent va facilitar que la qenen1:ht~t obtmgues. al setembre un préstec en condicwns s1milars una m1ca més car perque no tenia la ga39 �, ill que els obtinguts fins · de l'ICO , pero rantla . encara . · , m or· ola ara per cap altra mstltuc1o eJpany ia nostra feina a Vull repetir d'altra .ban a~ que 1' 1 vada conscien1' Ajuntament es veu elstl!fiulaEdlabpare~el~~í és un contri1 u . ' · a dels barce omns. . c1a C1V1C M, d 1 90 % dels subJectes a a C:T buent exemplar. ,e~ e 1 ntari La recaptació de l'lmhan. paga~ en elJ?~no e vo :u robé. exemplar. l aixo no és post de c1rculac1~ h!_ill~~~ t~e la gestió i a la netej.a del~ degut tan sols .a a . ó també al fet que el cmtada padrons que h1 hJ h~~t ~~erminat nivell de serveis ha sap quep~r gau 1f l un s diners no són malbaratats. de pagar l ~~p quale e s s~~ al tanmateix no és elevada. La press10 fisc. muntclp .ci als incloent-hi ordeEl conjunt de~s tmpostos mum P 3 8% del PIB de Barnances fiscals 1 CTU represe~a l~ ~1 1985 una familia c~lona. Seg~ms ,eAl~ n~stresn~ u~~s 24.000 pessetes, ent~~ tlpus pagara a 1 JUU ame eram ( 1 000) depurac10 do.OOO). escombraries (7 .2~0), cl~~e(~ SOO) i d'aigües (1.400) c¡rcu ac10 . · mambla desSón xifres prou raonables S1 le~ c~mpa~t família i any pesa anual prevista per al roa~~: }~~flia~s que és de per l'enquesta de pressupos ero 1 1 -~:P~:;e~~~eÓ~sde l'eficacia en la gestió, ~~f~~~~:U que el 28 de novembre passat ~s va~ p_re~~~~rsion.s pel Plenari els pressupostos. ordn~ans 1. ubstancialment 1985. Aquesta pres~ntaclf' con]:~a ~~lt considerable. abans de comenyat 1 ~ny' es:~:Ut ra~ica en la diferencia Pero la novetat mes tmp ost ordinari que entre ingressos i despeses d~lJ~e:riressupost d'~ver­ p.ermet el financ;a~ent p~r~e 3 .704 milion.s, es fa se.nse SlOn~. Aquest esta.lvt, que,e~ a la sub· ecció al criten de redmr les pres~ciOn{a grac~titat estal~iada hauria estat maxima auste~tat. . q:sos baguessin coroptat amb més elev.c:da Sl els m~.t ti de l'Estat pels serveis que 1 aportaclo de la Genfueracl· ~ del seu caracter de capital. presta Barcelona en n 1 40 He dit mol tes vegades que 1'Ajuntament de Barcelona i les seves empreses municipals les institucions i els consorcis en els quals participa i les contractes que controla, constitueixen la concentració productiva més complexa i de major significació pública d'Espanya. El volum delpressupostos aprovats per aquest any, 76.354 milions al pressupost ordinari i 14.234 al d'inversions, ho confirma. Últimament hem sentit a parlar molt de la baixa de la contractació pública. Cree que la consideració d'aquestes quanti tats permetra concloure que la incidencia de 1 activitat municipal a l'activitat económica del país pot ser notable. Em referiré ara molt breument a les actuacions més significatives de les al tres arees de l'administració municipal. I vull destacar molt particularment les activitats de Protecció Ciutadana perque constitueixen una prova molt satisfactoria de la capacitat de resposta de l'Ajuntament davant el problema de la inseguretat. En el terreny de la seguretat, l'any 1984 ha estat marcat per la racionalització d'un problema que tendía a ser afrontat visceralment. El problema de la seguretat és greu i complex no té una solució facil i exigira molts recursos i, sobretot, un profund can vi d'actituds que permeti la maxima col.laboració entre les institucions. He d afirmar amb tota la solemnitat, que el balanc; de la Comissió T ecnica de Seguretat Urbana i de les comissions que s'han anat posant en marxa durant l'any és extraordinariament positiu. Sabíem tots que costaría molt de dedicar un any sencer a la reflexió 1analisi, el debat i l'estudi perque la pressió dels esdeveniments delictius constituiría una temptació gairebé irresistible a deixar-se caure en la demagogia i l'electoralisme de baixa cota. Pero, ara que !'experiencia té prop d'un any, els qui ens varo comprometre amb 1'opció racionalitzadora i a situar el problema de la seguretat en un ambit de consens 41 �i fora de la lluita partidista tenim motius :per sentir-nos esperan9ats. Estic conven9ut que, tot 1 els drames concrets que hem sofert en el~ ~~~ers dotze meso~ els ciutadans entenen que el caro1 mtc1at és raonable 1 que pot dur resultats positius. Cree que . després del debat que la Comissió Socias ha tingut la vtrt;tt de p_romoure, els ciutadans de Barcelona estan ara mes ben IJ!formats sobre la realitat dels problemes de la seguretat 1 les causes dels delictes. La realitat és que la Comissió Te~n~c;:t ~e Seguretat Urbana i el debat suscitat han generat m1clat1~es 9u~, tot i el seu caracter incipient suposen un canv1 drastlc e,n relació amb les practiques i els enfocaments de fa no roes un any. Les actuacions policíaques conjuntes ja no són una excepció SÍD;Ó un~ realitat que ~_'~mJ?OS~ ~n la normalitat de cada d1a. I son una consequencta log1ca del fet que per primera vegada els problemes de la se~re~at han estat discutits entom d'una taula per totes les mstancies implicades, per unes institucions g~e pns fa molt poc queien freqüentment en la temptacH~? 1gnorar-se o bé d'atribuir-se mútuament la responsab1htat de les falles del conjunt del sistema. .. ., . . . ., El nou esquema de responsabihtzaclO 1 part1ctpac10 global ha estat establert tamb~ en ets d~strictes on, també per primer cop ha estat poss1~le reumr les pers~ne~~ ,les institucions i les entitats relacwnades amb la delinquencía i les seves causes, i que tenen un coneixement directe de la situació en uns barris concrets. . En el context d'aquest nou marc més racional i exlgent la participació de la Guardia Urbana en ta g.lfes de protecció s'ha incrementat en un 100% ~n relac10 amb el nombre de serveis prestats 1 any anter.wr. El refo~9a­ ment de l'acció protectora ha estat parbcularment liDportant en el Barrí Antic i en els mercats. . És de justicia referir-se també a 1~ tasca re~1tzada ~n el camp de les emergencies. En la pnmera mettat de 1 any passat es va concloure la tasca d'elaboració dels plans 42 d emergen9ia sect<;>rial. La validesa d'aquests plans s ha dem.ostratJa repetlda,m~nt durant els darrers mesos amb m_otm .de les ~u~s trag1ques explosions dels carrers del C1~ca. 1 de Cnstobal de Moura, i de 1 ensorrament d'un e~Jf!.Cl ~ carrer .de ~~ncepción Arenal. La racionalitzaClO 11~ ststemaht.zaciO de la resposta municipal que han p_e,nnes els plans 1 el funcionament de la mateixa ComisSIO d Emergen~i~s expl~quen d altra banda la normalitat que ha pres1~t 1 e~?Ient actl?-ació deis serveis municipals durant la s1tu_ac10 excepciOnal creada per l'intens fred dels darrers d1es. En ~quest ~epas de l'activitat municipal del darrer any v.oldna contmuar mencionant diferents aspectes sectonals. Es pot des~acru: per exemple la tasca desenvolupada d~s ~e la Reg1dona de Cultura. S.ha frnalitzat i presentat p~b_li~ament ~l.Pla de Museus, ema necessaria i extraordinanam~n~ utllJ?er fixar un criteri d'ordenació dels museus mumc1pal~ 1 po~ser del~ no municipals. Pero cal e~Il?-~ntar tambe que s ha contmuat consohdant una tradtciO de fe?tes populars com és el carnaval o les Festes de la Merce que es va au.gmentar d'un 30%1 assistencia als espe~tacles del 9rec 1 que pnkticament tota l'activitat rr;u~1cal de la cmtat va ser realitzada ja clirectament p~r l Ajuntament o amb el seu suport. No es pot deixar d esmenta: en aque.st terreny el nomenament d Antoni Ros M~ba c<;>m a d1rector de 1 Orquestra Ciutat de Barcelopa. 1 la millora de l'orquestra. L A]untament de Barcelona té i ha tingut tradicionalment una gran preocul?ació perla salut pública. Voldria destacar en aquest _sentlt que durant 1 any 1984, es va fer a B~celo~a la pnmera enquesta de salut que mai no s hag1 realitzat a Espanya: la recollida i 1 anilisi de més ~e ~2.qoo m~stres d'~iment~ i la inspecció de 4.000 mdustnes ~- ~hmenta~1~, rendtment aconseguit gracies a la renovacw 1 el condtciOnament del Laboratori Municipal. 43 �Pel que fa al' Área de J oventut, cal rec~::>rdar la designació de Barcelona com a seu del Congres de l~ UNESCO sobre la J oventut, en el marc del' Any I~temac1.on~l de la Joventut, que se celebrara a la mostra cmtat el]uhol proper. Aquesta designació donara rell~u a ~l!a tasca que s'ha concretat en mesures com la umficac10 de la xarxa de casals o la posada en. funcionament del Centr~ d'Informació i Documentac1ó pera Joves, el qual aten setmanalment unes set-centes persones. Barcelona és avui una ciutat capd8:van~er~ en ~a preocupació pel medi ambient de la Med1terrama. D1ferents instancies internacionals han celebrat a Barcelona reunions especialitzades, i els serv~is d.e l'area h~nyro~se­ guit els estudis sobre la contammac16 de les a1gues htorals del terme municipal. . ., Cal destacar també en aquest balan<; la pubh~ac1~ d~l Plec de Condicions pera la Concessió de la ~eteJa P.ubhca de Barcelona, fruit d'un concurs mternac~onal d'idees, que permetra millorar m~s encara un s~rve1 qu.e s'ha anat modernitzant progress¡vament. AVU:I es ~ec1: den 2.500 tones de vidre l'any i el40% dt: la cmtatJa te la recollida de les escombreries en contemdors. Una altra fita que cal destacar és la construcció d~l segon tram de l'aqüeducte Ter-Llobregat, que perme~ra ~up~rar, per exemple gla<;ades com la dels darrers d1es 1 m~l:orar la qualitat de 1 aigua. En el capítol de. recuperac10 de les platges del litoral municipal també h1 ,ha un exemple del bon treball desenvolupat en aquesta area. . Dient que 25.000 visites han estat ateses pels serye1s socials municipals, podem donar una idea d'un~ ,fe1~a, que té com a altres elements a destacar 1~ c~eac10. ~ un centre d'atenció de dones matractades 1 1 aten~1o de 8.000 persones en centres de tractament de toxicomanies i alcoholisme. . ., Aquest any ha estat l'any de la de~c.e~~ralit~ac1~. Es va aprovar per u~ani.mitat, la ~ova d1V1s1o ternt~nal de la ciutat en deu dtstnctes, queJa comencen a temr compe44 tencies i un pr~s~upos~ significatiu a la seva disposició. Els centres. Cl~lcs, dintre d'una politica global d'apropam,e~t als diStnctes han multiplicat per dos la seva superf1c1e durant 1 ~X passat i són utilitzats ara per unes 9.000 persones dianam~nt. Jo voldria recordar coma fita que cal remarcar, la mauguració del Centre Cívic de les ~o.txer.es de ~~ts que constitueix tot un símbol de la senosttat 1 solvencia dels proposits municipals en aquest terreny. Pero també en 1:a~~it més estrictament intern, de refo~ma ~e la maqumana municipal, s'han fet aven<;os sigmficat~us d~;ant ,el 1~8~. El procés de tecnificació i mod.ermtzaciO de 1 admtmstració municipal ha sofert un fort tmpuls .. La xarxa de teleprocés ha passat de tenir 180 a 32.0 term~nals: 41. nous microordinadors s'han afegit als s1s q~e s h~v1en mstal:lat l'any passat en di verses dependencies. S ha mecamtzat substancialment la gestió ~el pressupost, la del personal, i s'ha posat en marxa 1 empresa de cartografia que ha de realitzar la revisió del cadastre. . ~u~nt a pe~~onal, s'ha continuat la política de contencto 1s ha redmt ~1 nombre de places en 102 amb un total ac?m~at ~e~ .1 JO des dell979. Aquesta política ha permes d1smrnmr en un any d'un 48 a un 42 per cent el perc~ntatge 9e~ pr.essul?ost dedicat a despeses de personal. -?-s taii?-be s1gmficatm l'increment del personal tecnic quah~cat 1 la reducció del dedicat a tasques administratives 1 subalternes. ~e fet ja unes refere,ncies al paper de Barcelona com a capital de Catalu~ya. Es ~na funció essencial de la ciutat, que és compresa 1 assum1da pel nostre país. Ho he constatat personalment. J?e.ixi~-?le dir 9ue les nacions no es fan només amb retonca 1 mvo~~c10ns. Vna nació es fa també amb realitats. I una ~ac10 ~ecess1ta alguna cosa més que himnes banderes, s1gnes 1 re(erencies essencialistes. ecessita per exemple, una capital que pugui projectar tot el que 45 �acabo d esmentar amb una potencia propia. o hi h~ cap contradicció no hi pot haver cap motm de gre~ge ~1 reclaroem una potenciació de Barcelona. Ho vrug d1r l'any passat i repeteixo ara la reflexió: sense Barcelona, .. , Catalunya no seria una nació. Tinc la impressió que la confrontac10 entre la metropoli barcelonina i una h_ipotetica C~t~unya com~cal constitueix una construcc10 molt part1d1sta que no te cap mena de base real. El nostre país esta orgullós de temr una capital amb una presencia al món c~da cop .n;tés afer: mada i veu encara Barcelona com el signe de llibertat. 1 de progrés que historicament ~a repr~en~at molt mes enlla de les seves fronteres estnctes d avw. Ho he comprovat molt recentment, en el curs de la meva visita a Moi.a del proppassat mes de desembre P~~ commemorar-hi el sis-cents aniversari de la d~clarac10 del poble com a carrer de Barcelona. Com Mma. foren molts els pobles i viles de Catalunya que escolhren el Consell de Cent barceloní com la vía més segura per escapar del poder dels senyor~ fe':dals. Aqu~st or~U de di.sposar de la forc;a d'una capital e_s una re~~tat viva a la Catalunya d avui i un fet que hauna de faclli~ar els grans acords entre les seves administracions púbhques que el país necessita. . És facil de trobar en el que fins ara he anat dient la idea de fons que prestigiar Barcelona és prestigiar Catalunya que, en altres paraules allo que és bo pera Barcelona és bo per a Catalunya. He presentat alguns ex~m­ ples de col-laboració plantejats amb ~questa perspectiva. No tinc més remei pero, que refenr-me tambe a 1 ~b~­ tacle que per a la gestió de la ciutat ha suposat la lmutadissima sensibilitat d altres estaments de govem davant dels problemes de Barcelona. Els pressupostos públics que tot just acaben d:aprovar-se no contemplen el finan~ament dels ser eis que 1 Ajuntament presta simplement pel fet que B~rcelona és la capital de Catalunya els anomenats «servels de ca- 46 pitalitat». Pero és més greu encara que en els pressupostos de la Gen~ralitat, n~ es reculli tampoc el financ;ament de compromisos prev1ament pactats. ~ hi ha C!ffiers per exemple per al monument al pres1dent I:Ims Companys que esta sent constru1t i pagat per 1 A.J~tarnent. Tampoc no es preveu la inversió de 2.500 mihons en els túnels de Vallvidrera que hauria de fe~-se ~egons els acords presos respecte a T ABASA. Com Ja Y'!-lg dentt?ciar ara fa un any les obre del Palau de la Mus1Ca CC?n~muen p~ades i el credit de 200 milions de_l Banc: ~e Cred1t Indu~tnal n~ es .pot aplicar per manca d mvers10 de la Generalitat. Ex1ste1x un perill imminent q~e 1~ obr_es de la plac;a de l'Univers en el recinte de la Fu~, s h~gin d at'-;U"ar dªvant la drastica reducció de les ass~~ac10ns prev1stes. Es greu també el perill de paralitzacw del Pla de <;=onstruccions Escolars de Barcelona que_suposa-ya una mversió de 686 milionsja compromesos 1 J?OSten_or~ent evaporada. La recuperació deis Porxos dEn ~1fre avanc;a penosament. No hi haura diners per al s~gmment del procés de reassentament deis vei"ns desallot]ats de_la P~rona. No es veu clara la solució financ~ra del L1_ceu 1 sembla evident que 1 Ajuntament haura de contmuar pagant els projectes de la seu de l'I EF a l'~ella Olimpica de Montju'ic totj pertanyer a la Generalltat. ¿_Quin és el missat~e que !'alcalde de Barcelona vol fer ~bar ~s seus co~cmtadans en 1\nici d'un nou any? No e~ _un missatg~ ~ad1cal?Ient nou. Es més aviat la reiteraClO ? un propo~1t q~e Ja be esmentat en un temps recent pero que ~onst:Itue1x a p~er meu _la base imprescindible per ev1tar conf~ontac10ns paralitzants i esterils. Barcelona el pa1s en el seu conjunt es troba encara davant ~olts problemes que tenen les seves altematives d~ solu~16 e~c~lla~es per dificultats d entesa entre admims~raclOns 1 Inst1tuc10ns. He explicat ja coro des de l ~~tament hem assajat d'aportar racionalitat a la solucw d'alguns vells problemes. 47 �És ara l'hora de fer !'empenta decisiva per trencar la situació de blocatge en que es troben algunes qüestions essencials peral futur del país, com són l'ordenació territorial de Catalunya -i, per tant, la definició de l'area metropolitana de Barcelona dintre d'un context més ampli-, els sistemes metropolitans del transport, el port de Barcelona, els mercats centrals o la sort d'algunes grans institucions culturals. Estic convenc;ut que tenim davant nostre una oportunitat histórica que no podem deixar escapar. Aquest any 1985 que tot just acabem d'encetar no sera a casa nostra un any electoral. Ha arribat el moment de fer un seriós esforc; d'administració. L'any 1985 ha de ser l'any de les grans decisions en el terreny de l'alta administració; de les decisions que marcaran profundament la fesomia del país. Com a alcalde de Barcelona demano a les administracions d'aquest país el capteniment responsable i !'actitud oberta i possibilista que el país reclama. N o ésr un recurs retoric per acabar un missatge institucional. Es una voluntat que ja vaig expressar immediatament després de les eleccions autonomiques de l'abril passat i que vaig precisar en iniciati ves concretes de col.laboració a partir del setembre. Tots els problemes del país, obviament, poden afrontar-se des d'optiques polítiques diverses. Pero hi ha qüestions d'un caracter tan basic que exigeixen un cert nivell de col.laboració. No ens podem permetre el luxe que institucions i actius fonamentals se'ns quedin als dits per l'afany de defensar un dogma. La nostra ciutat necessita una treva en la guerra dels principis. Associació de la Premsa de Barcelona, 1O de gener del 1985 48 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1984 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Model social Acció política Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-01-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2603/EstatCiutat_1983-1990_Portada.jpg e360b886d8dbead358517c54147e0dd3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat 1983-1990: discursos de balanç d'any de Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN: 84-7609-416-7 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2595/19831229_EstatCiutat.pdf 46eff9126f1e274360b011c31c4eb8d0 PDF Text Text Balan~ de l'any 1983 S'acaba un any que ha estat qualificat, cree que encertadament, de tens. Per mi, coro a alcalde de la ciutat on aig néixer i on he viscut més de quaranta anys aquest ha estat l'any més apassionant de la meva vida, corn podran comprendre. Un any tens i apassionant que m obliga afer un balan9 del que ha succe1t en aquest temp pero sobretot que m obliga a fer-ne un diagnostic i cridar el futur amb esperan9a. Un any abocat cap al següent, cap als següents com un are ben preparat per deixar anar la fletxa. En acabar el 1983 tots sabem prou bé on om qui som que podem fer i que no podem fer o bé ho hauríem de saber. Totes les cartes estan sobre la taula. Deixin-me dir pero que cree que les cartes estan barrejades disposades confusament. Deixin-me dir en qualitat d antena privilegiada de l'opinió de la ciutadania que és 1Alcaldía de Barcelona que els ciutadans estan sotmesos a una alta dosi de confusió. En tot cas, abans del present, hem de fer un balan9 de l'any transcorregut. Aquesta mena d'exercicis humils 9 �ajuden a aclarir les coses. Després els parlaré de 1'estat de la ciutat actualment i del que penso que hem de fer d'ara endavant. L'any que finalitza s'ha destacat per la represa del mandat democnltic, és a dir, pel final del període de treball de 1 ajuntament que podríem tornar a anomenar primer ajuntament constitucional. .A,.quest any ha es~at marcat perla campanya electoral; pel vot del 8 de mrug· per la constitució d'un nou equip de g<?~ern amb ~o es maneres de governar i una Corporac10 Metropohtana renovada i amb més empenta. Aixo significa tot un_ trasbals que ara m'atreveixo a qualificar de massa llarg 1 costós. Ens ha costat tornar a comen~ar acceptar els sacrificis personals inevitables, «rodaD> els nous responsables, reduir el nombre d'arees d'actuació connectar de nou amb les institucions d'ambit estatal i autonomic i definir problemes i solucions. 1 encara n'hi ha de pendents, de problemes; em refereixo als problemes d'enfocament, ~e cadascú al seu lloc d'acceptació deis papers respectms. Preveig que la 'rase constituent en _el sentit més aJ?~li durara encara un parell d'anys: Lle1 de bases de reg¡m local, Llei de finances locals Llei d'ordenació territorial de Catalunya, Llei municipal catalana Cart~ de Barcelona amb els seus reglaments carta metropolitana, etc. S'ha de prendre en compte que ara coro ara l'Ajuntament de Barcelona no té encara un organ de go ern definit legalment. El que té 1 Ajun~ament, i funcioJ?a. ~ és nou d'en~a de les darreres elec_c10nes es la Conuss10 de Govern que no es traba defin1da legalment· no obstant aixo sí que s hi traba la Comissió Municipal Permanent que no és un organ de govern per la simple raó que 1'oposició en forma part. . Tanmateix, la fase constituent, des del punt de v1sta del que apareix als butlletins oficials no és po~ser el qu~ més ens ha de preocupar, malgrat la seva lentitud. AIXo no ens ha d'obsessionar. Aquesta ciutat s ha acostumat a 10 inventar fórmules de funcionament mentre les lleis lentaJ?ent, van fent-se. Quan les lleis es fan, aleshore~ sorgetxen com tot el que ha de sorgir. 1 segurament no és del tot dolent que les coses siguin així. El q':l~ més ens ha de preocupar és la lentitud en l'assumpciO real d,els p~pers respectius de cada nivell de gov~rn, d~ cada area 1 de cada membre de les administrac~ons d1verses. lncloc aquí els representants electes els ~arrec_s !lome_~ats, els funcionaris i els treballador~ de 1 admmistraciO en general. En aquest sentit cree que podem di_r que l'Ajuntament actual porta un 'cert avantatge, log1c, cronologic més aviat, sobre l'Administració centr~l i 1'Administració autonómica. L' Ajuntament té plantilles .c<?ngel~~es des ,de~ 1979. Comparin-ho amb una AdmmistraciO autonom1ca que s'esta formant fent dese_t;es de nous contractes cada dia; i amb una Administrac_IO estatal que tot just inicia la seva reforma administr_ahva. Som més aviat creditors de la indefinició d'altres mvells de govern. Tot i així tenim problemes propis que estan per resoldre. D'~ltra ~~nda, l'any 1983 ens ha dut una lli<;ó saludable d humilltat ~ tots els govems i als representants del P?ble. Em refenxo a la sentencia del Tribunal ConstituciOnal ~el5 d'agost i vull remarcar que és una llic;ó una ~ura garrebé necessaria pera tots els estaments de gdvern 1 de representació. Sit_u? la qüestió en aq_uest p~nt _del meu discurs per relatiVltzar_ altre cop la 1mportanc1a del procés constitu~nt cons1derant-lo coro una simple continuació de les lle1s aparegudes al BOE i al DOG. ~profito per ':lvanc;ar que un deis fets que m'inquieten de 1 est~t. de la cmtat es tr~ba ben reflectit en la manca de valorac~o, ~n ~quest senh_t, de la sentencia del 5 d'agost. La sentencia aJorna soluc10ns aparegudes al BOE i di u als gove_mants que són els tribunals els que han d'interpretar, 1 no les _majories relatives o absolutes de les cambres representahves. Em consta la reacció, certament crispa11 �da deis sectors més ingenus de l'Estat central, acostum~ts durant anys i panys a respirar cada dia a travé~ de la lletra impresa del BOE; més encara, em consta !'actitud circumspecta de sectors conscients de la hipotecc;t ql:le aixo representa per a un govern que t~ c~m a obJectm principal canviar l'estat dels nostres av1s, 1 de fer-ho en un o dos mandats curts, conscients també de la situació actual dels recursos humans, tecnics i -diríem- ideologics de l'anomenat poder judicial. He dit canviar l'estat, no he dit canviar la societat. Se m'ha d'entendre bé i se'ls ha d'entendre bé, aquests sectors del Govern més conscients. Comparteixo part de la seva angoixa. Només una part, pero. . La meva angoixa particular és una altra, partmt d'una opinió general positiva que vaig expressar des delyrimer dia: consisteix a comprovar que a casa nostra nmgú no ha fet ni tan sois referencia al tema. ¡Fins a quin punten manca de sentit d'estat! 1 no die estat fort o feble , die sentit d'estat. ¡Quanta raó que tenia l'amic Bricall en la . seva predica solitaria de fa un mes a 1' ~teneu! Podría pensar-se que a Catalunya, de1xant de banda s1 és millor o pitjor restar, o bé lligats per una llei, o bé oberts a una negociació permanent que no sabem del tot coro va ni coro acabara, perque un dia ens diuen que va bé i un altre que no va gens bé, podria pensar- e die, que a Catalunya ens ho sabem arr~jar millor sens~ diari~ oficials, dels quals no abusem m abusarem m~t. A qm pensi d'aquesta manera, !'alcalde de ~arcelona h po~ demostrar que, en el curs de l'any 1983 1 en anys antenors, el DOG ha manifestat una voracitat digna de millor causa, una alegria propia no ja de reformadors sin~ d~ ;eritables revolucionaris situats a la fase de la reqmsa 11 embargament, una voracitat per la, m~rx~ endav~mt i enrere· en fi el DOG és a les mans d autentics entus1astes dels efectes 'de la lletra impresa. No n'hi ha, dones, per fer repicar campanes, sincerament, davant l'avís del Tribunal Constitucional. 12 Coro que no vull que se m'acusi de no substanciar les meves afirmacions suggereixo als presents la lectura deis Decrets 44/81 30/82, 36/82 129/82 i de les Ordres del 27 de juliol del 1982 14 d'octubre del 1982 8 de setembre dell982, totes elles de Presidencia la Llei 9/83 i el Decret 315/83 tot plegat referit als serveis d'inforII?-atica de la Generalitat de Catalunya sota la dependencia, finalment del secretari general de la Presidencia que contracta la planificació inforrmitica a una empresa suYssa crea una societat anónima i nomena i fa dimitir responsables, l'un darrere l'altre. En un terreny que afecta de manera més directa l'Ajuntament de Barcelona i també la Diputació Provincial i altres ajuntaments i diputacions de Catalunya vegeu el Decret del juliol del 1981 en que el conseller de Cultura decreta tot i la redundancia el control absolut dels museus de Catalunya -decret nul de ple dret que no ha estat mai anul.lat i que en la darrera versió del Projecte de Llei de museus és fins i tot reivindicat com a precedent valuós després d'una fase de major modestia e!l que era relegat a una disposició addicional derogatona. Anecdotes a part, arrogancia creixent a part, el que és més greu és el fet que la norma internacional radica en la no existencia de lleis de museus. El que hi ha són lleis de protecció del patrimoni artístic i arquitectonic... , amb 1 excepció potser d'algun pais de 1 Est. M atreveixo a proposar coro a hipótesi que 1 an 1983, do~~, sobre, una base d evidencia minsa en aquesta expostclo pero lamentablement em temo multiplicable ad infinitum, no ha estat un any afortunat per a la tranquil.litat dels ciutadans de Barcelona des de la perspectiva de la definició dels serveis basics d ambit autonomic,. com la informatica, la cartografia, el servei de Geolog1a per a 1'Analisi del Sub sol i la mateixa Escola d'Administració Pública. Són exemples. Hi ha amenaces, a més, sobre el nostre patrimoni m u13 �seístic i altres serveis municipals, víctimes de la cobdícia del DOG. I no em quedo en la formulació d'hipotesis ni en !'advertencia de perills. Anuncio fermament que la ciutat de Barcelona no contemplara impassible com es desvíen els llegats les donacions j les adquisicions culturals que tants ciutadans meritoris v~n acu_mu~ar ~'!-r~nt segles sota el no m protector de la pnmera mshtuc10 cmtadana cap a mans cobejoses de posseir. ¿Com és possíble que nos hagi volgut entenclre_que ~1 nostre primer deure com a representants de l mteres públic i quan die ~ostre em ~efere~xo alde~re de tot~ és i ha de ser el del millor servet posstble als cmtadans 1 no el de la formulació de propostes d'acumulació de poder en una sola institució? ¿Com és possible que el Laboratori Municipal de Barcelona el del Dr. Turró el de Pere Domingo el que va ser laboratori de referencia pera tot Catalunya durant la Generalitat republicana i que té actualment aquest caracter segons el conveni signat amb el Consell Executiu sigui abandonat perla primera institució catalana en benefici d'un laboratori substitutiu i difícil de justificar que, aixo sí podra dur al capda ant el retol de propietat de la conselleria corresponent? ¿Per que aquesta passió pel retol , perla propietat o per ambdues coses alhora? Vull que vostes sapiguen que aquest laboratori alte~­ natiu si s'edifica es bast1ra en part en un solar ced1t gratultament per 1' Ajuntament de Barcelona perque l'alcalde que els parla es va negar a utilitzar arguments de propietat immobiliaria per obstaculitzar_un projec~e que sanitariament parlant no és gens convmcent. Va1g convidar el conseller de Sanitat en fer-li donació del solar a convencer la ciutat i de fet tot Catalunya que el projecte és sanitariament justificat. 1 encara estic esperant més ben dit comen9o a desesperar que la netedat, el plantejament deis problemes alla on toca 1 intent d acotar camps de seriositat en la producció de serveis al nivell més adient de 1 administració no comporti una 14 ~rima.a les actit_u~s més adquisitives, purament adquisihves, 1 en defimtiva a les actituds alienes a l'interes dels ciutadans. Realment, l'any 1983 no ha contribult a aclarir els papers respectius en la producció de serveis públics. L' Ajuntament de Barcelona, modestament treballant-hi mo!t,. i ai,xo ho puc dir sense problemes p~rque ha estat el ment d uns col.laboradors lliurats totalment al treball perla ciutat, va trobant la seva via de normalització. Aque_st any han estat aprovats dos pressupostos, el del 1983 1 el del 1984, tots dos en certa manera histories. El del 1983 ha estat el primer pressupost equilibrat des del 1974. El del 1984 ha estat el primer aprovat abans de cap q'any. Hem apro at també el programa de q~atre anys. Es un primer intent sens dubte i es pot millorar mo!t. Després en parlarem. Pero jo em pregunto: ¿és que hi ha cap altra administració que hagi aprovat en la seva cambra maxima el que pensa fer durant el ~andat ~~ quatre any~? ¿N'hi ha cap que hagi fet el difícil exercici de convertir el programa electoral en programa de govern? Entre tots l~~m d'_a,nar imposant uns habits de govern i de responsabllitzacw del govern que s'han de predir: pel de~embre el pressupost· pel gener, la liquidació de l'antenor· per cap d any o al fmal del bienni les memories d'actuació i el balan<;; al comen<;ament del mandat, el pro~r~ma de_ govern;_ d'any en any, els programes d'inversiO, especlficant-h1la intertemporalitat dels projectes -quant s'ha gastat en programes anteriors i quant resta per a programes posteriors. Aixo és autentica obra de govern, en el millor sentit. No ho és la inauguració precipitada d'un tren prototipus que no s'ha provat abans i que ha de ser retirat immediat~m~nt, a més compro~etent innecessariament el prestig1 duna empresa local lDlportant. No ho és tampoc la inauguració d'un nou tram de línia de metro si no es diu que l'obra va ser desblocada per una administració ante- 15 �rior i no s'estudien les reestructuracions de línies i de costums que la nova situació imposa. Per exemple: que els 150.000 habitants de Santa Coloma hagin redui"t a la meitat el temps de trasllat de la plac;a de la Vila a la pl~c;a de Catalunya -vint-i-vuit minuts menys- és una petlta revolució que tots els nivells de govern implicats han d'acompanyar de mesures complementaries i d'adaptacions conceptuals. La primera: re~oneixer d'~na vega~a !'existencia d'una ciutat metropolitana, que m a Madnd ni -més greu encara- a la plac;a de Sant J aume compta encara amb una acceptació unanime. I em temo que, un cop més en aquest cas, com en el d'Ildefons Cerda, no sigui pri~er Madrid qui caigui del ruc, si em permeten l'expressió. . . De seguida faré balan<; de les relacwns de la cmtat amb el govern central. Unes relacions que no són gens facils ' com vostes poden imaginar. Pero el. que . potser costa més de creure és que tampoc no ho s1gum a casa nostra. Deixin-me prosseguir i acabar aquest tema. No és facil creure-ho perque, m entre 1'Ajuntament ha pogut posar ordre en els seus quatre hospitals, un ordre encara insuficient pero palpable, mesurable estadística~en~ , !'Hospital de Sant Pau s enfonsa lentament en un deficit superior als cinc-cents milions anyals, tot i gaudir d'un concert molt més favorable amb l'Institut Catala de la Salut. I és trist veure com es va cobrint part d'aquest deficit amb l'alienació de propietats. És imprescindible una renovació d'aquesta institució, fundada per 1'Ajuntament i l'Església al segle XV, _que la presidencia nomenada recentment per la Ge~erahtat n~ ha ajudat a endegar. I cal fer-ho en el marc duna defimció del conjunt hospitalari de Barcelona. Hi ha confusió en els ciutadans sobre on anar, que és millor, que els toca, de qui depenen les ambulancies, a qui re~lam':l!·. s~ no hi ha ronyons per fer un trasplantament o SI la diahsi ha demostrat ser una sangonera económica i prou. Se'm dira un altre cop: falta la Llei de sanitat. I no és 16 ce~. No calla Llei de sanitat perque tot marxi una mica millor. Cal admetre responsabilitats coordinar passar a un enfocament de multinivell de govern no posar sempre per davant els problemes de les competencies i del poder, mentre s esllangueixen institucions seculars i els ciutadans s ho miren sense entendre-ho. Deixin-me di.r més. El Consorci del Liceu -que el meu ~redeces~or en el carrec va ajudar tant i tant perque exishs per aiXo ha augmentat la qualitat de 1opera de Barcelona fins a consagrar-se de nou indiscutiblement com !'operad Espanya igual com La Scala ho ésa Italia- té un deficit no preocupant pero si seriós i aquest deficit ¿no h~~a ~e ser logicament ates amb una participaciÓ del Mrmsten de Cultura, que em consta que té voluntat de ser-hi? De ser-hi no de manar-hi. Dones bé: també aquesta solució compartida de l'opera de Barcelona enso:peg? amb. lentituds que espero que seran ven<;udes av1at 1 que son producte d una obsessió desmesurada pel tema de les competencies exclusives. ¿Qui beneficia que l'Estat italia subvencioni La Scala? Evidentment Italia, i fins i tot, si vostes volen, !'opera europ~a,yero en priiR-er lloc Mila. L'alcalde de Mila, que va ass1st1r a la premzere del Liceu d'aquesta temporada, n? té cap dubte pel que fa a aixo. I jo tampoc en el cas del L1ceu. La formació del Consorci del Palau de la Música amb la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament, ha permes repensar el Palau i la seva relació amb l'Orfeó Catala. El Banc de Credit Industrial, que presideix Rafael Suñol ha concedit, ja fa un any, un credit de dos-cents milion~ peral rem_odelatge del Palau, segons el magnífic projecte d~ Clotet 1 Tusquets. Lamentablement, el credit esta per d1sposar. Els serveis de patrimoni de la Conselleria de Cultura qüestionen detalls de la realització del projecte que afecta un edifici catalogat i per tant ha de ser tractat amb cura. No és facil conjuminar aquesta inversió amb la queja esta fent la mateixa conselleria a la fa<;ana i al 17 �sostre. o és facil, pero no hauria de ser impossible i el Palau es mereix que igui possible aviat. Fóra un error concloure del que he dit que l'actual govem de Catalunya en realitat esta extremant el compte en materia de disciplina urbanística. Lluny d aixo el Palau Moja, el Poliorama, el Pal~~ Robert 1 antena de TV3 al Tibidabo etc. tenen vtcis lleus o greus de tramitació que 1' Ajuntament de Barcel~n.a ,ha tractat amb una delicadesa extrema i athora amb diligenCia. . , · t Hi ha una cosa gue em preocupa extraordmaname~ en aquest temes. Es -tornero-hi-la manca d'assumpctó deis papers que pertoquen a cada ambit de govern. El govern de Catalunya no P<?t no_ re~pectar les ordef.lél?C~~ urbanistiques. Abans-~ ,abtr va~g SI~~ !a n~-adiD1D1SSIO a tramit duna al-legac10 duna mst1tuc10 pn ada, q~e a ser presentada fora de termini contra una sanctó de 200.000 pessetes pe~ infr~cció ~e les ordenances u~­ banístiques. Molt sovmt hatg de st~ar ordres de demol;ció d'obres irregulars. 1 mentre stgno penso que no es logic que les institucions públiques done~ exemple de mútua benevolencia. Així no estero con trumt 1 Estat ~n el millor sentit. No és possible continuar per aquesta vta. No podem consagrar la irresponsabilitat pública coro a normal. El 1983 m ensenya que potser no hem de 0rma~ tants convenís puntuals -benvinguts tanmate1x- 1 que hauríem de procurar en canvi unes normes de c<:mducta Pactar no escriure ni legislar. Potser no caldra. Pacta~ amb temps amb dialeg més modificacions indui"des per 1 experiencia. Pero per a aixo cal u~ dialeg fr,~nc entre les institucions. Exigent pero franc, ~ aquest d_taleg n~ ha estat possible més que d'una forma hmttada mtermttent i al capdavall sense resultats. . . He' parlat de 1evolució de temes relatms als servets personals o socials en general, temes que _tothom_ r~co­ neix que són i han de ser de competencia muruc1pal 18 quant a la seva gestió. També he parlat de la necessitat totalment incomplerta aquest any de coordinar in erions de programar-les, d actuar objectivament sobre el territori. Hem de fugir de la concepció de l estat i de l'~utonomia coro a mecanismes de repartiment discreCIOnal de_ recur os. I bem d'oposar-nos i ens hi oposarem als mtents darrers no ja de repartir en funció de criteris subjectius, sinó planerament de substituir 1 Administració local passant als nivells superior el que podriem anomenar acció directa en serveis de contacte directe al detall amb el ciutada. ¡Que n és d'equivocat aquest mode d'actuació. ¡Coro ens ho retraura la historia d'aquí aben poc! ~o. e~ tracta insisteixo de defensar competencies per pnnc1p1. Es tracta d'objectivar 1 acció pública i de donar als ciutadans dues coses albora: els serveis i la manera de controlar-los· els serveis i la manera d'avaluar-los de responsabilitzar unívocament els responsables certs. No defenso per principi que tot el que han estat fent históricament els ajuntaments i concretament la ciutat de Barcelona bo hagi de continuar gestionant l'Ajuntament. Encara que hi tinc una tirada, que correspon a un taranna solid d'aquest pais. Segurament hi ha materies COf? ara la formació professional que estarien millor insendes en un esquema d'abast nacional. En tot cas é ben segur que n'hi ha d altres d alta especialització com la música classica -queja he esmentat- els temes d investigació -1 Ajuntament té un caramull d'instituts practicament uni ersitaris com lIME l'IMlPAE 1 IIM el Botanic etc.- que reclamen enfocaments a diferents nivells amb una possible presencia d'unes universitats dotades propiament de flexibilitat i de recursos per assumir tasques que li són en part molt propies. Dones el que esta passant no és aixó· el Conservatori Municipal que és l'autentic conservatori de Catalunya diguem-ho ben dar no és assistit sinó «competit» pel Govem autonómic. 19 �De tot plegat potser en traurem .algunes .con?eq~en­ cies profitoses ja que la competencia entre mstituc~o.l!s públiques no és dolenta en si. Amb una do~le condicw: que el cost de la duplicació no sigui excess1vament ~t ~ que el benefici sí que ho sigui. I aix6 nom~s pot succerr ~ no sempre en activitats altamen,t espe.c;ah~zades. Ma1 per mai en serveis personal d atenc10 dtrecta a un públic massiu. . Succeeix ha succe'it aquest any, que en determmades ocasions la competencia s'estableix en un all!bit c~Il?o~a­ tiu. Certs funcionaris, descontents de la rutma htstonca o de les reformes per canviar-la en volel) crear una de nova i se ls ofereix aquesta possibilitat. Es a dir que la competencia s estableix no en la deman~a en, terme~ economics sinó en l'oferta. o é que el cmtada ulgw triar· és el funcionari el qui pot triar. Aquest fenomen que té algun aspect~ positiu, és. més preocupant encara perque per aquesta y1~ estero estlm~­ lant no sabem ben bé que. ¿La producttvJtat? ¿~a. creativitat? ¿O més aviat la possibilitat de crear cond1c1ons de treball noves sense reformar i amortitzar les antigues? Hi ha a més un factor de manca de llibertat en tot aquest procés que ~o t_', res d'afala~a~or per ~ _les,pe.rspecti ves de la conshtucw d una auten~1ca func10 pubh~a al servei del poble-un dels grans deficlts de la nostra historia. Cal sens dubte entrar en temes relatius a la configura' nostre territori ' ' ció del i el seu govern, temes, com es sabut eminentment sensibles. L Ajuntament de Barcelona, el 12 de desembre, va aprovar una nova divisió de districtes i ho va fer per unanirnitat. De divisions de districtes, n'hi ha hagut tres en els darrers 120 anys. Vull dir que han estat i han de ser estables, pel damunt de les majories polítiques relatives en un mandat. S'ha aconseguit fer aquesta divisió amb un consens total, i el tema no era gens facil. Barcelona tindra deu 20 districtes entre 150.000 i 300.000 habitants. És a dir prou. grans, P.erq!-le la d~sce_ntrali tzació sigui efectiva i afect1 el mmn~ 1mprescmd1ble de serveis significatius. S'ha aconsegmt ~~~é conjuminar ~questa exigencia a~~ el respecte h1stonc. Totes les antlgues viles i muniClpiS entre muralla rius i Collserola llevat d'un han recuperat la seva personalitat: Sants les Corts SarriaSant .Gervasi Horta-Sant Andreu Gracia Sant Martí. E!s etxamples antics i nous -el mateix Eixample de Cerda el Poblenou el Poble Sec i el districte de Nou Barrisqueden ben resoJts. El Raval i la Barceloneta s'incorporen per fi al districte representatiu al de la Barcelona Vella. Encara més, es prefigura una unitat de dimensió seiJ?.~lant a!s ,munic~pis mitj~s de 1entorn metropolita facilitant a1x1 una vmculacw alhora estreta i respectuosa que ha d anar progressant en els dos an s que vindran. H~ ,estat el res!Jltat ~e la toss~deria del trebail parsimo~I~s del senut. de 1oportumtat i de la capacitat pedago.gica persuas1~a dels responsables del projecte. Sent1t de 1oporturutat perque aquest tema que hauria po~t estar madur fa ~os~? un any o u~ any i mig, es va ~ryar fins a la constltucw del segon aJuntament democrabc. El mateix am fer amb el projecte de la Carta municipal. o sé si aquí hem estat tan encertats. Confesso que el tema no ha progressat. Raons legislatives i raons personals e~ barre~en t::n l'expli_cació d'aquesta fallada. o soc pa~~dan de l'h1perrealisme en política i menys en pohuca local que com molt bé a saber-ho entendre ~~ president Tarradellas és un ambit que cal respectar 1 encoratjar un ambit on el calcul fred ha de cedir el pas ben sovint a la humanitat i a la proximitat amb.~ls problemes.I;'hiperrealisme que condemna tal i tal q~estló fins d ~q~1 a un any o dos en virtut del fet que no hi ha pr~u ma~ona, o perqué ~es eleccions s apropen em fan sentir sovmt vergonya al1ena. Penso: ¡tant de bo 21 �que els ciutadans no sapiguen que estero arx}vant temes! L'Ordenació Territorial de Catalunya n'~s l'exem~le precís. ¿Que se n'ha fet? ¿On és el c.o~~rcah~me, on son les vegueries, les regions, la potenc1ac~o de 1autogovem arreu de Catalunya? Els nostres somrus han anata par~r a la paperera de l'hiperrealisme. «No ése~ moment,_ no es el moment>>, es diu_. En aquests ~~os, stgueu maltJ?tencionats. Cerqueu-h1 una altra rao 1 la trobareu gatrebé sempre. . , d ., En el tema de la inoperancia en matena d or. enaci<? territorial jo suggereixo anar a bus~ la causa Pf_lf!lera, 1 no aparent en l'unitarisme -el morusme que dmen els filósofs- q~e preva! en el nostre país ~c~alment, e~cara que no durant gaire temps, almenys ~x1 ho espero, 1que comentaré en tractar de l'estat de la cmta~. Ja avan<;o que la millor definició d'aquest estat d'espent és que «Catalunya és una>>. Si la hipótesi és valida, ¿com ?O entendr_e ~ue la se~a divisió, encara que sigui territonal, produe1x1 una al.lergia paralitzadora? . . , En aquest moment, la ideologta domma_nt ~o es co:marcalista. Diguem-ho b~n clar. ~ot ~er pa,trahsta, pero aquesta és una altr,a ~ü~s.t1ó. El pa1ral1~me es un producte típicament urba 1 t1p1cament m~diqcre. No té. res ~ veure amb el camp ni amb la pages1a. Es un so~m. urba mal dirigit. Aquest any s'han produ'it, en canv1, 1 més d'uo cop, afirmacions 9'enfrontam~nt entre aquesta «Catalunya una>> teórica 1 la seva capttal, Barcelona. En comptes d'estructurar el territori sólidament, es parla de «contrapesos» a la capital. Es tracta d'un en_focamel_lt simplista, medmi~, 0neces_sari i d'efectes que JO $osana qualificar de perniciosos_, s1 no fos que no cree, smcerament en la seva eficacta. En sentrrem a parlar molt, d'aq~est tema, en el futur, en l'immediat i en _el ~o tan immediat. El fet és que no s'ha fet res en maten~ d ardenació territorial. El fet és que l'Area Metropolitana d~ Barcelona, que avui és !'autentica capital de Catalunya 1 22 una capital d'Espanya, no em cansaré de repetir-ho va adquirint empenta i coratge sense que aixo se li vuigui reconeixer des de dalt. L'altre dia em deia algú que Barcelona és petita, que tots som amics i coneguts. És fals. Barcelona, la Barcelona metropolitana, la capital social de Catalunya, si voleo, té més de tres milions d'habitants, la majoria, óbviament, desconeguts en el seu taranna, en el seu entom i en els seus costums, en les seves tragedies i en les seves emocions. ¿Algú deis assistents coneix el pare de Torreblanca Can Mercader, el Museu Historie de Gava, el de Mont~ gat, les Caves de Tiana, les mil fonts de ColJserola? ¿Algú sap on és 9an Pasqual, Can Masdéu, Maspins, Can Galopa? ¿QUJ ha estat a Cinco Rosas, a Singuerlín, al Fondo, a Pomar? Ho ten.im tot en un radi de divuit quilón~etres, en una superfície de 400 quilornetres, -Madridcmtat en té 600-, on viuen densament els milions de ciutadants que he dit. De vegades coneixem més el Pirineu, l'Emporda o el Penedes que no pas la nostra propia ciutat metropolitana desfeta i malfeta perla historia dels darrers cinquanta anys, pero enormement diversa, potent, fascinadora. L'hem de coneixer. I aixó vol dir lleis i vol dir inversions moltes, moltíssimes més inversions de les que s'hi estan fent._ Tot i la d~dicació entusiastica deis ajuntaments respectms, ens hl hem d'abocar des de tots els ambits. L'any 1983 ha estat el del naixement real de l'esperan9a metropolitana. Pero, pel fet de no haver-hi plantejaments territorials en l'ambit catala, no hem passat de l'esperan9a. L'any vinent ens ha de dur un salt important endavant, en aquest punt. Altrament, deixin-me ser lacónic, Catalunya bo tindra molt malament. O el teixit industrial terciari europeu s'estén cap a casa nostra, o hi entrem realment, o el nostre futur l'haurem de reduir a una escala que no té _res a veure amb L'arrogancia de les nostres paraules hab1tuals. En aquest punt és essencial que la capital funcioni. Ha de ser, no la concentració, 23 �sinó la plataforma de llan9ament. D'aquí les dimension~ i l'abast del projecte olímpic, que tirara endavant o no h1 tirara -falta molt i molt pel 1992- pero que es tracta d'un esperó que tots acceptem per J?Osara~ dia le~ n,ost~es estructures de recepció, de comumcac10 1 tambe, ,o~v1a­ ment, per fer una revolució absolutament necessana en l'esport de base i en l'esport escolar. . U na ciutat no esquifida pero sí densa, una cmtat no capital d Estat pero sí ambici?~a ha de voler ~quest projecte, com va voler les exJ?OSlCions del 1888 1 del _1~29, per expandir-se ella mateiXa e? tot~ la seva pr~d1g10sa creativitat. 1 aquest cop es proJectara com a capital metropolitana -com als vuitant~ i noranta d_el segle passat. La generació dels nostres avis va constrUir la Barcelona , estricta d'avui. . Aquest cop la construcció sera rt:con~tru~ció. ~es cara, més dificil pero també més poss1ble ~,mes apasswnant. Aquesta vegada sera una reconstrucc10 respect_uos_a de la voluntat d'autonomia loca! de cadascun d_els vmt-Iset municipis que componen l Area Metropoht~a. 1 una altra condició: ha d'afermar-se coma proJecte al servei de Catalunya i de tot Espanya. 1 ha de ser-ho realment. ., , Quan recentment, el 13 de d~sembre, el Com1te 01 Impic Espanyol aprovava la candidatura de Bar~elona per als Jocs del1992 firma una primera etapa dehcada, feta amb mesura i co'ntenció, d'elaboració del projec~e. Ara resta la promoció inte.m.a.cional i, ~ob~etot, no fenr amb arrogancia la suscept1b1htat. de nmgu -except~ la deis irritats a priori com el pr~~ndent ,d~ l~ Junta d Andalusia- sinó posar-se al serve1 del pa1s 1 d Espanya. Tots en podem treure profit. Juguem-hi. . Jugar-hi fort i bé vol dir també estructl.~rar senosament les nostres infrastructures. Els voldna parlar de tres temes que durant l'any 1983 m'han pr~oc~pat_espe­ cialment i que no acabo de veure enfo~at~ ~nstltucwnal­ ment, tot i que estan sanejats delllast h1stonc: el Consor24 ci _de la Zon_a Franca, Mercabarna i les estacions de camiOns TIR 1 de vagons TIF. N o els vull cans~r més amb un balan9 en el qual encara falten co~es. He _dit les que en aquest moment tinc més p~es~nts 1 necess1ten més de l'ajut d'una bona ventilació publica. Parlem u!l sego-!1 de l'estat de la ciutat, molt breument. Barcelona es avm una ciutat financerament neta; amb UJ? P!oblema pendent en aquest sentit, el del transport pubhc. Aqui és ~ecessa~ fer esment de les relacions amb 1 Estat c_entral J tambe de retop, am.b la Generalitat. ~~ ha dos tem~s més d'un altre caracter que in.flueixen en_ I e~tat de la cmtat: la ~eguretat i la independencia de cnten. Respecte de la pnmera podem fer coses i les fa~em. Respecte de la segona vull fer un toe d'atenció aquí 1 ara. Crido els esperits independents de la ciutat a revoltarse contra a9?est estat de les coses. A revoltar-s'hi pacificamen_t utilitzant la ploma i la paraula. Defenso el dret de la ~m~at _a la diversitat i al plura~s~e, el dret al dialeg a la dialectlca enfront del predomtru de les adhesions i deis_ a1:1atemes. La ciutat necessita aixó. Necessita esdeverur. 1 no només ser. L'obsessió per ser pel que som par~.htza. ~emostrem-ho i no en parlem tant. L equac10 entre les arrels locals i la projecció exterior tan emprada actualment, és certa. L'una és condició de l'altra. Pero és diferent el gest dels que la diuen del d'aquells que_la practiquen: un Miró un Casals un Sert etc., I!i prac~Ic:aven . Altres es dediquen a esbombar-la. ~o~es els d1re una c<?sa per a~ab~r: els uns són imprescmdibles els altres son prescmd1bles. La vida triomfa fina!ment, sempre, sobre els seus cronistes. Barcelona és la VIda. Practiquem-la. Associació de la Premsa de Barcelona 29 de desembre del 1983 25 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1983 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Model social Acció política Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-12-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2597/19860109_EstatCiutat.pdf 80bdd5b41063519b558d1b11cc2ec5ff PDF Text Text Balanç de l'any 1985 És imperatiu que comenci la meva intervenció referint-me al que fa un any havia presentat com a projectes per al 1985. No puc evitar de reconèixer que bona part del que ens proposàvem com a metes no s'ha aconseguit. Ho constatem. L'any 1985 no va ser l'any de les grans decisions ni va ser l'any dels grans pactes. Dèiem fa dotze mesos que el 1985 constituïa una oportunitat excel.lent per concentrar esforços i prendre algunes de les grans decisions de govern que aquest país necessita i que sovint fan inprescindible el concurs dels diferents nivells d'administració. Dèiem també que l'oportunitat era extraordinària pel fet de no celebrar-se cap consulta electoral durant l'any. Les coses no han estat així, de fet, l'únic gran pacte que s'ha aconseguit de posar en marxa ha estat el Pacte Cultural. Tinc la impressió que la gran mobilització de l'opinió pública que el pacte ha aconseguit i la seva mateixa trajectòria accidentada ens donen una pista de la transcendència que hauria tingut per al país la posada en marxa d'altres experiències paral.leles en tots els sectors 49 �que exigeixen la cooperació entre les diferents administracions. La realitat és que pactes tan importants per al país com el Pacte Territorial o el Pacte Sanitari estan per fer i també que les perspectives són més aviat negatives en un cas i en 1 altre. Que l'únic pacte d'un cert nivell que s ha aconse~it de signar s'hagi trobat amb els entreb~ncs que s'han v1st no és pas un signe positiu per al país. Es, potser co.m ~~a marxa enrere i un revifament de les batalles de pnnc1p1s a què el país és tan afeccionat. . Vull dir-los ara que des de 1 AJuntament no ha estat fàcil trobar la manera de presentar-se davant de 1opinió pública amb la constatació d'una decepció. He cregut, però que el país continuava exigint dels seus governan~s un missatge d'optimisme i sobretot un exemple d'act~itat i d'estímul d'il.tusió efectiva desproveïda de retònca. És per aquesta raó que poc ab~ns de les vacances d'estiu, ens vam proposar des de 1 AJuntamen~ de supera~ la nostra proposta de pacte amb ~a altern~tr~·a de pres~n­ cia activa i protagonista en la tda econom1ca de ~a ClUtat. Vam dir a mitjan juliol que la tardor marcana una ofensiva municipal per a la reactivació de la vida econòmica i també en el terreny més estricte de la Lluita contra la desocupació i hem procurat de complir-ho. Ens propo em que el 1986 continuï sent un. any de forta activitat econòmica municipal. Perquè cre1em que la persistència de la crisi, l,a d~~màtica realitat de_l~s xi: fres d'atur i el que potser es pitJOr, una certa pas~1v1.tat t un insistent pessimisme que costen .de superar ex1ge1:Xe~ que l'Ajuntament adopti una actitud de promoCió 1 d'estímul. I ens proposem que aquesta activitat municipal de promoció es plantegi sobre dos fronts diferents compl~­ mentaris: el primer el que va ser ~<?sat en n:t~a ?les aviat va ser el front de la promoc10 de les truciatiVes 50 empresarials amb la creació d'una empresa municipal que va ser confiada a Francesc Raventós· poc després, es presentava al ConseLl Plenari el projecte «Barcelona activa», estudiat per la Ponència per al Desenvolupament E~nòmi~ i Social al capdavant de la qual vaig situar ahir mate1x Josep Maria Serra Martí i constituirà el motor fonamental en el camp de 1economia social. El 1985 ha estat un any de treball positiu en totes les àrees d'actuació municipal. Ha estat un any de novetats organitzatives com la implantació de la Llei reguladora del règim local com també de noves expectatives en la regulació de competències amb les properes lleis de cossos i forces de seguretat i de sanitat. Ha estat però un a~y d'espera encara en el terreny del finançament muniCJpal que no hem pogut acabar de veure resolt. Però, malgrat tot ha estat un any de treball i imaginació per anar endavant en la millora de la ciutat en tots els àmbits. El capítol d'obres és sempre un recurs fàcil en qualsevol balanç, però no per això deixaré de repassar-lo, sobretot en un moment en què s'emprenen grans operacions d estructura viària com: -el projecte del Segon Cinturó; -el projecte d'eix del túnel de la Rovira per enllaçar el Primer i el Segon Cinturó; -planejament d'eixos urbans entre barris -pont Bac de Roda-Felip li-; -definició global i realista de la marxa viària o operacions d'infrastructura com: · - la reforma del ramal ferroviari de la costa; - l'ordenació de la defensa de la costa; o com: -_l'ordenació de la zona de Carles I, futura Vila Olímpica; o com: -el desenvolupament i l'aprovació de l'ordenança per al manteniment i millora de l'Eixample; 51 �o com: - els plans de Ciutat Vella; . -la definició d'àrees de nova centralitat; -el planejament sectorial de barris històrics; - els plans per als barris alts a la vora de Collserola -Torre Baró, Vallbona, etc. Tot aquest treball projectat cap al futur immediat_ de Barcelona ha tingut el complement d'un trebap de difusió de la tasca urbanística de Barcelona amb diverses exposiciOns. La nostra obligació amb els ciutadans abasta un marc variadíssim d'accions: unes són vistoses per pròpia naturalesa i d'altres són visibles en un nivell molt més acostat als ciutadans. Una de les fites dell985 és sens dubte el Pla de Neteja, del qual resulta una ciutat més polida i agradable que pren alhora una nova imatge domèstica. Altres coses potser no arriben al ciutadà i C<?~vé que les diguem en veu ben alta: les empreses mumc1pals_ a excepció coneguda de les de transports estan assolmt cobertures del 100 %. Llevat momentàniament de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, que pateix la manca d'actualització de tarifes per part de l'Institut Català de la Salut. La planta incineradora de brossa de Sant Adrià_ ha començat a pagar preus simbòlics per les esco~b.ranes q~e consumeix, perquè 1 energia que cons':l~eiX Ja cobreiX les despeses d'explotació. El parc zoolog1c, d altra b~­ da, comença a remuntar l'anterior davallada de VISItants. El 1985 ha estat l'any del gran salt en matèria de descentralització: s'han fet onze transferències de gestió als ajuntaments dels districtes, s'~~ ~ssoli~ ~n augment de la utilització popular amb un mll10 de v1s1tan~s als ~ent~es cívics i, alhora, s'han pogut constatar tambe les diferencies i els erros que haurem d'esmentar. Hem detectat errors en altres àrees, és clar. El Teatre 52 Grec ha tingut aq11:est any una baixada d'acceptació i ens plantegem ~o~regtr-ho l'any que ve, però l'actuació cultural de 1 Ajuntament de Barcelona ha assolit aquest any fites importants. Deixant de banda el Pacte Culturt;t~, l'a~pli v~ntal~ de novetats abasta des de la inauguraCIO de 1 espai polivalent de l'antic Mercat de les Flors fins. ~1 Pla. d_e M_useus, amb vint-i-quatre museus sota gest10 mumc1paltla represa d'una vella tradició ciutadana: les donacions particulars als museus barcelonins· des d~ les dues _grans exposicions de «Catalunya, fàbrica dEspanya» 1 «Homage to Barcelona» fins a l'èxit clamorós de participació ciutadana en les darreres Festes de la Mercè. B~rc~lona ha estat fòrum de debat juvenil, de portes endms 1 de portes enfora, amb el Congrés Internacional de la Joventut i la Declaració de Barcelona de la UNESco, amb el Projecte Jove i la Biennal de Cultura Juvenil ~e la Mediterràn~~- Amb la p~e<?c~p~cio municipal per 1 atur la generacw de noves miciattves d'ocupació ha est~t c~l-locad~ ~quest any 1985 en un lloc preferent dels objectiUs ~un~c1pals .. La Ponència per al Desenvolupament Economic 1 Social ha començat a incidir decisivament en l'animació social i econòmica de Barcelona. Hi ha en marxa convenis sobre noves tecnologies amb la Universitat ~olitècnica i d'impuls al cooperativisme i treball associat. arn? FETAC actuacions amb postgra~uats artesans 1 arumadors econòmics i amb els objectiUs, d~ l'Hotel Industrial i 1'Exposocial. L Ajuntament de Barcelona té una voluntat d'inversió q"ll;e practica amb un nivell d'endeutament per sota del max1m qu~ perm_eten les lleis. Això ens fa possible oferir nous serveis als cmtadans, fent que el cost de construcció recaigui en els usuaris en un termini ampli com faria una empresa ben administrada i sense que la' situació de les finances de la ciutat sigui cap problema. Fa pocs dies que un acreditat periodista econòmic donava la notícia que l'Ajuntament, després de cobrar el 53 �que li pertocava de la Llei de s~neja~ent d~ les h~se?des locals està pagant als contractistes d _obres 1serve1s 1 que a partir d'ara els pagaments seran Ja els a~ostumats a noranta dies com és corrent a l'empresa pnvada. Sense una bona administració portada correctament, aquesta mesura no hauria estat possible. . ., . . El que s ha fet en el terreny de la proJeC<:lO mternacw: nal durant l'últim any ha estat molt cons1çierable, pe~o els projectes són encara més imp?rtants. Es ~olt satiSfactori constatar que el treball mes recent ha tmgut uns resultats positius. . , . Durant 1 any 1985 'han p_osat a pr~,va 1 s han ~~nsolidat algunes de les grans lírues d .a.ccw d~ la política de projecció de Barcelona. L act~ac10 extenor s ha plantejat bàsicament pe~ò no exclu,siv~ent entorn de la promoció de la Candidatura Olímpica. Però el que és important com a feno?J-e~ ~s el f~t que l'existència d uns objectius clars de proJ~CClO extenor ~a permès aprofitar la Candidat:ur~ Ohmp~ca per potenctar un projecte global de presència _mternacwnal de Barce~o­ na. Aquesta presència in~ernacwnal de B,ar_celona ha tl~­ gut probablement el zemt de la seva eficacia en 1 exposició «Homage to Barcelona» que és oberta fins a fina~s de febrer a la Hayward Gallery de Londr~s. P~r a una cmtat que no és capital d'estat i que no havia ~hsp~sat dur~t molts anys d uns instru~e~ts de p~OJeCciO exteno~ Lexposició de Londre ha s1~1~cat un ~mpuls extraordinari als esforços de presència mtemacwnal en ~na.J?Ca. Pel fet de no ser una capital d estat la presencu~ de Barcelona en el món no es pot basar en les relaclO?S internacionals polítiques convencionals. Com ha fet històricament almenys en els temps moderns Barcelona ha d'edificar la seva posició internacional en les r~la­ cions econòmiques i culturals enteses d una manera amplia. . . Al marge de la tasca de promoció extenor de 1a cmtat a què m'acabo de referir, és convenient de remarcar que 54 s'ha fet un treball sistemàtic en tres línies concretes: a) Consolidació de la capacitat de Barcelona sobre el seu hinterland ampli el <<Nord del Sud». En aquesta direcció s'inscriuen totes les iniciatives de suport a la mill<?ra de les comunicacions transpirinenques de presència de Barcelona al sud de F ran ça i de promoció de la presència de les ciutats franceses a Barcelona: - suport a la Comissió Interpirinenca de Poders Locals; -activació de l'agermanament amb Montpeller -suport a la línia Barcelona-Montpeller; ' -suport a la línia aèria Barcelona-Marsella; -suport a la constitució d'eixos transpirinencs; -suport a la instal-lació a Barcelona d'una delegació de l'Institut França-Espanya; - suport a la creació de l'Oficina d'Andorra a Barcelona. b) Política de presència de Barcelona en les relacions internacionals convencionals. S'ha fet també un esforç per trencar l'aillament de Barce~ona en aquest terreny i comencen a produir-se alguns pruners resultats, com ara les visites del president mexicà De La Madrid i del president uruguaià Sanguinetti i en un altre nivell la celebració de la cimera hispanofrancesa o bé la reunió del Fòrum d'Ex-caps de Govern. La nostra voluntat és mantenir aquesta línia de treball i aconse,guir ~n reconeixement de Barcelona com a capital on te sentit de celebrar contactes i especialment de mantenir debats i conferències. ' e) Política de foment de les comunicacions internacionals. Quan parlem de comunicacions internacionals ens hem de referir fonamentalment a les comunicacion~ aèri~ e_nc~a que, el problema de la diferència d'ample de vm s1gm tambe un handicap important. En el terreny estricte de les comunicacions aèries partim de la constatació d'una situació més aviat precària 55 �tant pel que fa a les línies com al mateix aeroport. És un terreny on hi ha molta feina a fer i on el progrés serà lent pero hem començat a treballar per .o n cr.e_iem que.s havia de fer que és estudiant a fons la S1tuac10 actual 1 preparant u~ diagnòstic que pugui suggerir una estratègia d'acció. És molt positiu, de tota manera, que la notícia de l'interès de l'Ajuntament hagi estimulat un cert debat sobre el problema. El món cada dia esdevé més petit i per això mateix, encara que només fos pel sentiment de solidaritat fraterna amb els pobles que han sofert per~ecucions fer~tges, a vegades pitjors que les que hem patit nosaltres, 1 que, a més a més són pobles que van donar una generosa acollida als catalans i als seus símbols més enllà de l'oceà Atlàntic tal com vaig tenir oportunitat de comprovar.i agrair l'abril passat, no podem no fer res en aquest~. direcció. També hi vam retrobar alguns d'aquests exihats que havien estat entre nosaltres, que avui són govern en el seu pais d origen al qual retornaren un cop r~conque­ rida la democracia, teixint una trama que ha umt encara més els nostres pobles. Encara, doncs, que només fos per això j~ n'hi hauria ben bé prou per donar una generosa acollida a la gent que ha vingut de diverses parts del món -i no tan sols de l'Amèrica Llatina. Amb aquesta conducta, Barcelona fa palesa la seva peculiar personalitat de ciu~at gen~rosa oberta i i.nquieta als esdeveniments del mon que 1 envolta. I avu1, repeteixo és tot el món el que ens ha d'interessar. Per això quan' ens assabentem de la greu crisi econòmica dels pa1sos llatinoamericans amb el pes feixuc del seu deute extern sabem que ens trobem davant d un fet crític que també ens pertoca a nosaltres. Avui, potser, amb una repercussió minima però convençuts que en q':lalsevol moment tot pot esclatar i que l'ordre financer mternacional pot trontollar en els seus fonaments i aleshores no hi haurà país que en resti al marge. 56 També teni~ la nostra oferta per a alguns d'aquests paisos: volem I podem canalitzar el comerç de molts sectors <Je l'Amèrica ~la tina vers la CEE a través de la porta q_ue es Barcelona I els múltiples serveis que podem ofenr; I en aquest ter~e~y treballem amb decisió i amb la mes absoluta conviCCIÓ que així col-laborem a crear riq~esa per als pobles que hi intervenen. El nostre port la Fira de M~str~s, el Consorci de la Zona Franca, la xa~a de ~o~~m~acwns cap a la CEE, etc., es col-loquen en una posi<?H? ,optima que no volem deixar passar per manca de previsio del futur més immediat. Al consell plenari del29 de novembre es va presentar la nova ?r<:fenança de publicitat i els pressupostos generals de 1 Ajuntament pel 1986. L'ordenança de publicitat vigent fins ara, que era la que va prese:r:ttar el 1979 el llavors tinent d'alcalde d'Hisenda Antom Comas, s'havia revelat insuficient per pod_er c~mbatr~ eficaçment la proliferació de plafons publiCltans a la cmtat. La n<?~a ordenança establei;x: entre altres mesures, una reg_LI;lacw glo~al de tots els mitjans publicitaris i la regula~!? e~haustiva de_ les ~~racterístiques dels plafons pub_hcit~~Is; la determmacw_d~ z~nes protegides, on l'autor,Itzacw ~~ plafo~s pubhc1tans ~erà molt restringida; 1 adapta~I<? dels retols <:f~l~ estabhmens comercials a les car~~tenstiques dels ed~fici~ ~:m estan ubicats; i la bonificac~o de la qu?ta de r~d1cac10 d'aquells establiments que hagm de canviar els retols com a conseqüència de l'ordenança. Els pressupostos g~nerals de l'Ajuntament pel 1986, que va presentar el. ~ment d'alcalde Joaquim de Nadal pugen a 1~0.000 m1hons de ptes. Això equival al 7% dei PIB de la cmtat. D'aquests 140.000 milions corresponen al pressupost estricte de l'Ajuntament 94.062 milions de pessetes. Del,p~essupost_ municipal vull subratllar algunes caractenstlques. Pnmer, que les despeses de personal im57 �porten una quantitat similar a les del 1979, malgrat haver duplicat o triplicat els serveis; segon, que la pressió fiscal respecte al PIB de la ciutat és del 2,45 %, enfront del 2,6% del 1980 o del 2,71 del 1971; i tercer, que comparat amb el pressupost de l'Estat, el pressupost municipal té un augment de les despeses corrents de només el 6,83% respecte de l'any anterior, mentre que a l'Estat l'augment és del 21,3 %. En canvi, l'Ajuntament augmenta les despeses d'inversió d'un 16,17 %, mentre que a l'Estat disminueixen d'un 8 %. Aquest últim percentatge dóna una idea de com les prioritats del pressupost es fixen en la formació de capital. La inversió global de l'Ajuntament i els organismes autònoms municipals arriba als 22.500 milions de pessetes, equivalents al 15 % de la despesa. Aquest percentatge és ben excepcional en comparació amb altres administracions i també amb el sector privat. Després faré referència al finançament del sector públic. Vull recordar aquí, però, que el percentatge del 21,3 % d'augment de transferències de l'Estat a les comunitats autònomes suposa la congelació del Fons de Cooperació Municipal. L'Ajuntament de Barcelona no n'ha volgut fer una peça d'escàndol o un cavall de batalla. D'una banda, l'Ajuntament se solidaritza amb la necessitat d'actualitzar les jubilacions i lluitar contra l'atur. Però també hi ha un altre element. I és que Barcelona ha resultat extraordinàriament beneficiada per la política activa de l'Estat de solucionar el problema del finançament dels municipis. I això cal dir-ho sense embuts. Barcelona suporta uns costos de capitalitat que hauria de pagar l'Estat, és veritat. La participació de l'Estat en els ingressos municipals és insuficient, també. Però això no amaga el fet que des del 1979 fins al 1985 Barcelona ha rebut de l'Estat 130.000 milions de pessetes per afrontar al deute insà heretat de corporacions anteriors al 1979 i per assumpció de la càrrega financera. 58 Ara vull esmentar altres projectes que tenim per aquest any 1986. Pel mes de febrer iniciarem un cicle de conferències sota el títol genèric de «Barcelona solidària», on intervindran els presidents de totes les comunitats autònomes d'Espanya. Tinc la satisfacció de poder dir que hi han confirmat la seva presència tots els presidents. Amb aquest cicle volem recordar el paper que ha tingut Barcelona en la canalització de la integració de nous catalans procedents de tot Espanya i moltes vegades, també, en la canalització de la consciència de la singularitat de ser andalús, gallec aragonès o de qualsevol altra regió. Dins d'aquesta línia, a la tardor s'inaugurarà l'exposició «Catalunya-Andalusia», on es recollirà la història d'una relació secular que té unes arrels que van molt més lluny de la immigració dels últims cinquanta anys, tot i que aquesta n'és la part més coneguda.* Pel mes de maig, el Fons de les Nacions Unides per a la Població organitza a Barcelona la seva conferència internacional sobre la població i el futur urbà. Aquesta conferència reunirà a Barcelona els experts en població de tot el món i els alcaldes de totes les ciutats que l'any 2000 tindran més de quatre milions d'habitants. He demanat a S.M. el rei el seu suport a aquesta conferència i espero que accepti de venir a inaugurar-la. També hi ha estat convidat el secretari general de les Nacions Unides, Javier Pérez de Cuéllar. Amb el projecte «Barcelona Activa» continuarem la tasca encetada per la Ponència per al Desenvolupament Econòmic i Social. Del conjunt d'actuacions d'aquest projecte m'agradaria destacar la creació d'un hotel industrial a l'antiga fàbrica Hispano-Olivetti. En aquesta instal.lació es poden ubicar petites empreses de nova * Aquesta exposició no s'arribà a fer per falta d'acord amb el Consell Executiu de la Generalitat. 59 �creació, durant un període de fins a dos o tres anys, pagant una quota mensual. Les empreses tindran els locals i els mitjans necesssaris per al seu finançament: naus, oficines, tèlex, ordinadors. Aquesta iniciativa va dirigida a empreses que inicien una activitat variable però que es troben en una situació financera precària per portar-la a terme. A l'últim consell plenari del 1985 es va aprovar la iniciació de l'expedient per a la inversió del DIARI DE !Da de 1'Ajt;ntam~~t. Aquest any en efecte, veurà la 1mpl~ntacw defirutJvc;t del Pla de Neteja, l'objectiu del q~al es no tan.sol~ te~ una c~utat més neta sinó que el n~vell de neteja s1gw el mateix per a tota la ciutat. Per També vull anunciar el suport decidit de l'Ajuntament al Segon Congrés de la Llengua Catalana. Això és coherent amb la política de normalització lingüística del consistori, que s'ha traduït en el Pla de Retolació dels Carrers, començat el 1982 i que a finals del 1986 s'haurà executat en un 90 %, i també en uns nivells d'ús del català en la pràctica administrativa molt superiors a altres administracions de Catalunya. En una ocasió, parlant del futur de Barcelona, vaig dir que vull veure una Barcelona transparent, i vaig llançar el lema «parets fora». Aquest lema era l'expressió de l'objectiu de posar a disposició del ciutadà, ni que fos per a l'esbarjo visual, molts jardins que ara estan amagats darrere parets, en sentit material i també figurat. Així, crec que la recuperació dels vitralls de l'Eixample, per exemple, ha estat en certa manera com tirar una paret -la brutícia, el deteriorament- que ens impedia veure un aspecte de Barcelona que estava amagat. Un altr~ exemple seria la recuperació delmonestir de Pedralbes. Aquest any 1986 volem assolir noves fites cap aquest objectiu d'una Barcelona transparent. Podríem pensar en objectius tan atractius com els jardins del Seminari, la Universitat, el Palau Robert i l'entorn de l'estadi del F. C. Barcelona. El 1986 serà també un any crucial en l'objectiu de millora de la qualitat de vida que fixa el pla i el progra- atxò el Pla de Neteja introdueix la modernització i la mecanització del material, el control dels resultats la zonificació i accions de conscienciació o d'educa~ió per canviar el comportament del ciutadà. En aquest sentit em permetran que baixi una mica al detall per anuncia~ 'lue _1 Ajuntament està disposat a promoure un canvi d. a~trtud dels propietaris de gossos respect~ a les depos1C1~:ms dels seus animals, perquè estem d1~posats a con~c1enciar, el.s q_ui tenen gossos que la seva llibertat de terur-los esta hm1tada per la llibertat ~e tots de P<?der caminar sense trepitjar allò que vostès ja saben. I SI no ho aconseguim per la convicció imposarem fortes mesures sancionadores. En aquest context cal que em refereixi al conjunt de mesures adoptades en dos consells plenaris de finals de 1any passat que constitueixen el nucli inicial pero coherent de la qualitat de la vida urbana. Es tracta de ~esures que volen recollir l'experiència tan satisfactòna de la política d,~ n~t~ja i recuperació de façanes i q~e ~s pr~posen d mc~<!IT en l~s parets mitgeres, jardms mfenors, adequacw dels retols a la nova normativa, millora de les conclicions higièniques i sanitàries d~ls . Locals púb.l~cs, obertura de jardins privats al public adequacw de tendals, marquesines i elements decoratius -visibles de Ja via pública. . Com a mesures per millorar la nostra qualitat de vtda vole~ aqu~~ any una estricta política de disciplin_a de la c~cul.acw. No es pot permetre que les condiCions d~ tr~s1t ~els vianants es. d~gradin pel comportament mciVIc d uns quants. I auw és el que ha estat a PU?-t de passar. Serem cada vegada més severes amb els qm aparquen sobre les voreres. Per sort estem trobant una actitud cada vegada més comprensiva entre la ju- 60 61 BARCELONA. �dicatura que ens permetrà actuar judicialment contra els qui no paguin m~t~s. Jo crec que e~ combatre l_a idea que les multes son Impopulars. El ::>0 % dels vehicles de Barcelona no tenen cap multa, el 95% menys de cinc a 1any i només el O 5 % més de 25 denúncies a l'any. Jo estic segur que actuar severament contra un O 5 % de conductors in cívics és una mesura que la !esta d~ conductors i no diguem vianants, han d'agrarr. Un vell afa~y encara pendent és la i?st~-la~ó d'un mobiliari urbà dissenyat amb up cnten u~orme. Amb I empresa Iniciatives S.A. 1 Area d~ ~erve1s Municipals ha elaborat un plec . de CO?d1c1ons I?~r al concurs d'instat.lació mantemment 1 explotac10 del mobiliari urbà. El nostre propòsit és que a finals del , 1986 estigui ja instal-lat el nou mobiliari . El projecte més important de tots però, es el P~~ d'actuació a Ciutat Vella. Aquest pla és una actuacw integral que s ocuparà dels aspectes de seguretat socials sanitaris i urbanístics. Hem volgut donar a aquest pla la rellevància que es merei~ i hi he~ posat al capdavant un regidor amb rang de tinent d alcalde amb dedicació exclusiva que és Pau Cernuda un gran coneixedor de la zona. L'aspecte més singular d'aquest p~a és pots_er ~'<l:C:tuació urbanística, que per a una m1~lor r.~ahtzacw ha d'obtenir la declaració de la Generahtat d area de rehabilitació integrada, ARI, que se li va sol.~icitar el 17 de juliol del 1984. El finançament pot arnb_ar pe~ altre~ canals diferents del del Consell Executm, pnvats 1 públics catalans i no catalans espanyols o estrangers. La situació de Ciutat Vella fa que dins el pla d'actuació del districte, presentat en el consell ple~~ri de_l ~7 de desembre es contempli una coordmac10 pohctal que implicarà la realització d un prog~ma perma~ei_lt d' actuacions conjuntes entre els serveis de_ la polic1a -cos superior i policia nacional- i la ~àrd1a urbana. La reforma del sistema de patrulles 1 del desplega- 62 ~ent polic~~l, ~a realització d'operacions especials i la mcorporac10 d una base de dades són altres de les actuacions que es contemplen dins el pla d'actuació de Ciutat Vella. Paral.lelament aquesta actuació integrada a Ciutat Vella tenim la intenció d'ajudar el port de Barcelona a promoure el Port Vell com a zona de lleure. I això anirà lligat amb l'acabament de les obres del Moll de Bosch i Alsina. En un terreny més estrictament cultural vull anunciar un seguit d'activitats d'art contemporani: l'exposició de la col.lecció Von Thyssen, la constitució de la Fundació Tàpies la inauguració del convent dels Àngels, 1homenatge a Joan Miró, la continuació dels treballs de dignificació de la Casa de Caritat i del seu entorn. També és molt possible que el baró Von Thyssen accedeixi a cedir permanentment part dels seus fons per ser instal.lats al monestir de Pedralbes. I aquest any celebrarem el centenari Mies van der Rohe amb la inauguració del pavelló alemany. Durant l'any 1986 s'inauguraran les primeres· casernes de districte de la guàrdia urbana de no a construcció. Es tracta d'edifi~is de qualitat totalment allunyats del que fins ara havien estat els cuartelillo de la guàrdia urbana. Deia al començament que el Pacte Cultural tot i les incerteses que sobre el seu futur planegen en aquests moments h~ estat la gran notícia política de l'any a Catalunya. Es un signe clar de la demanda que la població d'aquest pals fa a les seves administracions ~úbliq~e~ per tal que es posin d'acord en algunes qüest~ons bas1ques 9-ue ~o tenen unes fronteres competenCials ben defimdes 1 que al capdavall exigeixen tants recursos que fan inprescindible Ja cooperació. Vull recordar ara que el Pacte Cultural és essencialmen~ un acor~-~arc que estableix unes bases, però que no te cap sentit SI no es troba la manera de projectar-lo 63 �cap als fronts autènticament clau de la nostra realitat cultural. Ja en el moment de la signatura del pacte vaig avançar el meu desig, que és un ;Je~ig compartit per la força política que represento a I AJuntament de, Barcelon.a d'estendre 1 esperit del Pacte Cultural al mon dels ffiltjans de comunicació. Ara faré una referència. m~~ explícita al que entenc entenem, com a amphac10 del Pacte Cultural als mitjans. Sabem que la proposta ha generat una gran sorpresa en alguns mitjans de com11nicació i que fins i tot .ha creat una certa inquietud. Es una cosa normal en pnncipi, encara que potser hauria estat més nonn~ q':le ~es preocupacions a què em refereixo s'haguessm arreJat en un debat públic. No ha estat així i no es pot pas prendre com un senyal de bona salut. Més aviat confirma la crisi del sector. El que diré ara, per tant és una i~vitació al de~at; No aporto solucions ni proposte~ gatr.e concretes smo unes idees bàsiques que caldrà dtscutrr. El que volem plantejar per ampliar o estendre l'esperit del Pacte Cultural als mitjans de comunicació és la proposta d'elements com els que segueixen: . a) La promoció d'un ampli acord que permeti 1 ~s­ tabliment d'un sistema de suport a la premsa, de carac: ter objectiu i controlat pel Parlament que atengui molt especialment les necessitats específiques de la premsa escrita en català. , . .. . L'Ajuntament de Barcelona te ~a posstb_üit~t de participar econòmicament en mecamsmes ObJe?ttus de suport que es puguin dissenyar com de fet )a ho fa, f.! iniciativa pròpia per mitjà de la contractació de pubhcitat i de subscripcions. . . b) Promoció d'un acord que permeti consolidar a Catalunya uns mitjans àudio-visuals públics autènticament pluralistes i viables. La proposta pot resultar sorprenent per tal com 64 l'ofensiva contra la televisió pública espanyola combinada amb el suport a la televisió pública catalana ha generat una explicable confusió en el ciutadà. N~~altres creiem que l Ajuntament de Barcelona pot PartiCipar en aquest procés de consolidació d un sistema púbLic de mitjans àudio-visuals sistema que és d'al,~a banda una peça fonamental en l'estructura pobhca de qualsevol país modern. e) Acord per a ~a.prod?cc~ó C';Iltural especialment en el camp .dels .~It]an~ audiO-visuals que tingui en compt_e la s1tuacw p~rti~ul~ent sensible que s està produmt amb la presencia creiXent de programació estrangera. , E~ aq_ues~ te~eny les possibilitats de l'Ajuntament son obvies 1 s~na absurd que no s'aprofitessin. És un camp ~n el mes necessari és la coordinació dels recursos existents, d'acord amb una política comuna. És a més un front urgent. J?I 1986 t~bé serà un any especial per al sector sanita.r: ~n conJu~t no tan sols per a les institucions prop1es de l'AJuntament. Els ~~rveis sanitaris estan travessant a Catalunya, una C!JSl financera aguda i, com a alcalde em preocupa que siguem capaços tots plegats de donar el servei que la població té dret a esperar. Es aquest un sector de serveis personals que tots lli~em a les ~~mquestes de l estat del benestar i que en 91ferents prusos amb alternatives polítiques diverses es una de le~ branques que com cap altra de I estat del b~nestar esta passant per una reordenació que tendeix a mcrementar-ne el grau d'eficàcia. ~~ comú. denominador d'aquestes reestructuracions tot 1 sent ~1feren~s les alternatives polítiques passa per la conte?ClÓ del mcrement_de la d~spesa sanitària però manteru_nt el moll del serve1 espec1alment el seu finançament 1 el grau de cobertura sanitària que s'apropa al 100 % de la població. Fins i tot els governs dretans han 65 �reconegut que les forces ~~1 mercat .t;to ~ón ~qcace~ p~r garantir el nivell de serve11la seva distnbuciO ~qmt~tl­ va entre la població. Entre altres coses pe~que ~s ll!lpossible reproduir un mercat real de serv~Is sarutans. Lamentablement, a Catalunya encara no s .ha optat decididament per definir l'.estructra de serve!s del sector. Això vol dir que ens deixe~ passar !a ma per la car.a pels nostres amics de Madnd, qu~ s1 que estan caminant decididament en aquesta hma. Estem perdent la iniciativa en un sector cabdal. . Cal avançar més ràpidament a l'hora de defimr el nivell de despesa global del sector i el seu finança~e.nt: Cal donar politiques clares a~ sect.~r conc~rta~ pub_h<;: I privat perquè camini en la d1recc~o que s hagi dec1d~t. No podem renunciar~~ nivell,samta:I_que hem assolit, al contrari cal cammar mes decididament com a mínim en tres línies: . . a) la simplificació del nostre sector samtan;, . b) l'ordenació de l'oferta, tant del sector pubhc com privat· , . . . e) la inversió necessana per no r~nunc1ar a les m1~lo!"e~ que noves tecnologi~s e_stan .~fermt en el camp ~ed1c ~ per evitar la descapttalitzaciO en la qual estan 1mmer gits els hospitals. . , 1 Simplificar el sector té tot el sentit del mon quan ~ 95 % de la població ja té dret a la cobertura dels serve1s sanitaris públics. , . No pot ser que a un -!fialalt se'l faci. anar d un hospita~ a 1 altre i que per a baixes receptes 1 doc~ments di ver sos hagi de recórrer in~omb!ables o~cmes. Ordenar l'oferta vol dir que avm són I~s?s.tembles fets com la doble o la triple cobertura samtana. , . Cal assumir, com crec que, ha_fet_l;'~Juntall!ent, la responsabilitat d'una transferencia d1ficil com es la sanitat. Al contrari del que de vegades se'ns yol ve~dre, aquesta competència és un repte, no una carrega msana. ~ot això no vol dir estatalització, sabeu que aquesta no es pas la meva voluntat política vol dir més claredat en les polítiques més transpalència en els nombres, més rendiment de comptes més participació també vol dir més gestió. C~tall.;lnya per la seva tradició i per la seva fama no pot hqwdar-se per aqui ni per enlloc. .!a vaig dir l'any passat que estàvem per la col.laboraCIO en,aquest ~amp_ com en,d altr~s. Aquest any hem de ser mes específics I hem d arranjar I Hospital de Sant Pau. També. hem d'encarrilar Ja participació municipal en 1~ gestió dels recurs?s sanitaris -~ots- perquè no renuncie~ al fet que els ajuntaments tmguin tot el pes que calgu1 en la gestió d'un servei tan personal com aquest. Hem de participar en l'anunciat Pla de Reconversió e?,tr~ a!tres motius perquè no sigui un pla de reconverSIO s~no perquè es reconverteixi en les directrius de la plam~cació s~t~ria a mig i llarg terme. Serà l'any de la ~~~1 de samtat 1 volem potenciar tot allò que té de POSitm, a la vegada que ens preocuparem de fer entendre clarament l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona en el finanç~ment que ja està en via de solució. El futur lillmediat de Barcelona és radicalment atractiu. Fa. només ~~s .dies, en un diari d'aquesta ciutat, un arqmtecte bntamc que fa molts anys que viu entre nosaltres afi!"ffi::tva que. no hi ha una altra capital al món o~ .es reg1stn upa Situació de creativitat com la que VIVIm ara mateiX aquí. Aproximadament el mateix és el que deia ja fa unes setmanes. un escultor nord-americà que està fent una obra, desmteressadament, per al parc de la Pegaso. No es tracta d'opinions ai1lades. Barcelona està en un moment dolç de creació, de vitalitat d'intercanvi que té un reconeixement molt superior ~és enllà de le~ nostres fronteres que no pas a la mateix ciutat. 66 67 �Barcelona està emergint. S'ha produït ja un feno:men visible de retrobament de la ciutat per part ~els c;utadans i un revifament de l'orgull dels barcelomns. Es un fenomen positiu que ha estat ampli, plural, sense reserves. . En les meves previsions per l'any .que. ~ot JUS~ ara acaba de començar veig una consohdaclO del ntm.e d activitat continuada, sistemàtica, que tant h~ contnbuït a la millora de la confiança dels barcelonms e~ la seva ciutat i en les institucions que la representen 1, a l'exterior a una presència com mai no havíem tingut des de fa molts anys. Tinc la confiança que el 1986 serà l'any de Barcel?na. Ho serà molt especialment si la ciutat aconsegueiX el seu objectiu, l objectiu de tots del nome?am~nt com a seu olímpica per als Jocs del 1992. Pero estlc segur que ho serà de tota manera. . Quan fa dos anys vaig iniciar aquestes co~paren~eJ?.ces anuals a l'Associació de la Premsa em vrug refenr Ja a la contraposició entre Barcelona i Catalunya que s'estava configurant en al~es formulacions pú~liques amb la curiosa teoria -pobvalent pel que despres hem vist- de la necessitat de contrapesos a B.arcelona .. El temps que ha transcorregut. i la ~rogr~s.siVa sererutat del país han posat de manifest 1 estenlltat d aquesta confrontació. ., Barcelona participa de l'entu~iasffi:e i de la il.~uslO. e? la reconstrucció de les instituc10ns 1 del mateiX teunt social del país i n'és probablement l'eina amb més possibilitats. · . , Aquest any 1986 Barcelona pot ajudar extraor?m.ariament a la projecció del conjunt del país en el mon 1 a la consolidació de la seva presènc~a .dintre d'Esp~nya .. , Veig també en les meves prev1S1ons una ratificac10 del Govern espanyol a les eleccions legislatives que suposarà un element estabilitzador molt p~sitiu ~ 1~ política espanyola i que a Catalunya redmra al numm els 68 tra~balsos propis de tot any electoral. Es molt probable que el problema del finançament d~! s~ctor públ~c. comenci fmalment el camí d una soluClO Sl n~. defirutlva raonablement estable. I espero que la solucH~ e~ pl~tegt des de la prespectiva global de les tres admi?Istra~IOns públiques. ;En conjunt tmc la impressió que es consolidarà la mi- llora de l'atmosfera política i cívica a Catalunya que ja s ~a po~~t ob~erva; d~ant l'any 1985 amb una menor ~nspacw, ';I.nmtere~ m~s ~an per les coses contingents 1 un ~~tus1asme mes lim1tat per les grans veritats, en defirut1va un perfil més normal. Crec que continuarà el procés d'estabilització d un cert grau de pluralisme a la premsa de Barcelona procés que .ha estat un dels elements positius de l'any pass~t, ~ot 1 els lamentables episodis del tancament de dos dians carregats d història com EL CORREU i EL NOTIClERO . . !\quest~ n?,va situació, més distesa, hauria d'afavo- ru: 1. amphacw que hem proposat del Pacte Cultural als mitJans de comunicació. ~s obvi que una proposta com la que fem és incompa~ble amb ~lg::ms intent~ que semblen haver-se prodw~ ~e co~~t1tmr un ampli espai radiofònic fidel a una OJ?CI? pohtlca COJ?.creta gue abastaria tant emissores p~bhqu;s COJ? .pnva~.es 1 que comportaria la utilitzaCIO ~e l Adm1TI1strac10 per a la seva configuració. Fmalment, vull fer una reflexió sobre el que es preve~ en el debat que fa poc ac~ba de començar sobre la Bru_celona ~etropohtana. Est1c convençut que s'imposar~,el seny 1 q~e els projectes de desmuntar la Corporacw Metropolitana de Barcelona no arribaran a for~ul~r-s~; La Corporació Metropolitana és una mst,1tuc10, arrela~a 9u~ pot ser objecte de reformes pero que es un~ mstanc1a de racionalitat administrativa sobre l'espai urbà de 1 aglomeració barcelonina. 69 �Si ens fixem en el fet que els vint-i-set municipis que constitueixen la Corporació Metropolitana de Barcelona ocupen una superfície de 4 78 quilòmetres quadrats, mentre que el municipi de Madrid tan sol, n'ocupa 600, tindran una referència gràfica del que significaria retallar el territori metropolità subjecte a l'Administració supramunicipal. Tot em fa pensar que el sentit comú i la tradició de pragmatisme i d'eficàcia del país s'acabarà imposant i que el 1986 serà 1 any que veurà l'aclariment primer i el desenvolupament immediatament després de les relacions entre la Barcelona metropolitana i les comarques, particularment en l'àmbit del que fou l'antiga Regió 1. Associació de la Premsa de Barcelona, 9 de gener del 1986 70 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1985 Subject The topic of the resource Barcelona Govern Alcaldes Acció política Model social Balanç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-01-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències