80 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2808/19970313_ElPerdiodico_BCNCapitalMundoIberoamericano_PM.pdf ce086caef9fe68a9cd0169bc01987c3a PDF Text Text ELPERJÓDÍCO Alcalde de Barcelona y presidente de CIDEU. Barcelona, capital del mundo iberoamericano L as ciudades han constituido desde siempre é espacio natural de las relaciones humanas, el espacio donde han cristalzado intercambios de todo tipo: culturales, económicos, sociales... y donde se ha revelado un mayor dinamismo para avanzar en el progreso de la sociedad Las concentraciones urbanas deben enfrentarse a nuevas realidades derivadas de la densificación demográfica, la globalization de la economía, el crecimiento económico sostenible y la emergente sociedad de la Información, entre otras, que requieren una gran capacidad de adaptación y respuesta Según estudios presentados por la ONU, la población mundial pasará de los 6.160 millones de personas en el año 2000 a 8.290 mitones el año 2025, de los cuales un 6 1 % (5.070 millones) vivirá en aglomeraciones urbanas (esta última cifra representa hoy en ota casi el 40% del total). Esta nueva situación está planteando ya grandes retos a las ciudades si quieren conseguir un desarrollo armónico. B ex ministro J o M p Borrad, en un artículo reciente, se preguntaba cuántos habitantes cabemos en el mundo, y argumentaba que todo depende de la capacidad que tengamos de ahorrar energia, lo cual hace aún más importante el tema de la eficiencia de las ciudades. Por otra parte, la mundialización de la economía condiciona y configura el nuevo entorno de las concentraciones urbanas, hasta el punto de que éstas son ya elementos centrales en los procesos de desarrollo económico. B papei de las ciudades en el ámbito internacional ha ido ganando enteros en las últimas décadas. Son entidades productoras de bienes y servicios que compiten entre ellas para incrementar el nivel de bienestar de sus habitantes. La elaboración de planes estratégicos se presenta corr» la mejor vía posble para lograr que las ciudades se adapten a los desafíos que tienen planteados-. Estos planes deben servir, pues, pera dar una respuesta a las exigencias que plantea la economía internacional, y deben basarse en el consenso entre todos los agentes económicos y sociales de la ciudad. La ciudad del futuro será capaz de crear soluciones a los problemas que tiene planteados en la medida en que sea capaz de basar sus relaciones en la cooperación, tanto interna-entretosdiferentes agentes que la integran-corno externa H»laboracion entre ciudades-. En este sentido, Barcelona, a través del Plan Estratégico Barcelona 2000, ha destacado como un punto de referencia importante entre las ciudades de Europa y Laünoamérica, y ha sentado �(t\ ELPERiÓDJCO A las bases para un modelo de gestión que ha sido elogiado en todo el mundo. Este modelo de gestión, conocido como modelo Barcelona y que se aplicó con éxito en los JJOO de 1992, se basa en la complicidad entre los sectores público y privado; y entre ciudad y ciudadanos. El objetivo general del Plan Estratégico Barcelona 2000, integrado por la administración leca) y asociaciones empresariales, sindicales, universidades y otros agentes económicos, rac k » en impulsar la integración del área económica de Barcelona en la economía Internacional con el fin de garantizar el desarrollo en términos de progreso económico, social y de caidad de vida Para avanzar en esta Inea, se han fijado una serie de objetivos que van desde dimensionar el territorio u ofrecer respuestas a tos retos de integración social o a las necesidades . logísticas, hasta fomentar actividades relacionadas con la información, la salud y la educación, o impulsar et peso de la actividad productiva industrial. Nuestra experiencia, asi como la de otras ciudades, en la elaboración de estos planes estratégicos hizo pensar que la fórmula valía la pena que fuera compartida. En la confirmación de esta idea influyeron también los apoyos recibidos de la Unión Europea y la OCDE, que nos concedió d premio al mejor provecto de desarrollo estratégico. Con esta finalidad ss fundó en Barcelona en 1993 d Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU) bajo la presidencia d d atcaJde de Santiago de Chüe, Jaime Ravtnat, d que posteriormente sustituí en d cargo. B CIDEU es una asociación de ciudades que contó con la aprobación previa de la Conferencia Ibercamericana de Jefes de Estado en la cumbre de Madrid (1902) y d apoyo d d Ministerio de Asuntos Exteriores español. Hoy cuanta con 48 ciudades asociadas de 18 países, y su sede permanente está en Barcelona. Sus principales objetivos son: impulsar la realización e rnpiameníaoün de planes estratégicos, faettar una metodología para d desarrollo estratégico urbano, propulsar cinámicas participativas entre todos los agentes sociales y económicos de las ciudades, y estimular d Intercambio da experiencias e ¡rtfonTiaaones en este campo. Esta semana (dd 12 d 14 de marzo) d CIDEU organiza en Barcelona sus actividades anuales: d seminario técni- 1 3 HÍAÇ 897 co, la conferencia y la asamblea, en la que la presidencia será propuesta d alcalde de Rio, Lutz Paulo Conde. Estas actividades servirán de foro de debate y de intercambio de experiencias entre ciudades españolas y laí¡r»arnericanas para ayudar a mejorar y solucionarlos problernas actuales de nuestras socieEste año, la celebración de las actividades d d CIDEU sa ha hecho coincidir con los actos que d Banco Irrterarnericano de Desarrolo (BID) organiza en Barcelona con motivo de su Asamblea de Gobernadores. Con este motivo, d d 13 d 19 se celebra en Montjiic la exposición Las dudadas toeroamerícanas en el nuevo s&o, motoras de un continente en aba, organizada conjuntamente por las dos instituciones, y e n la que se presentan tos provectos y realidades de ciudades iberoarnericanas en d campo de la planificación estratégica. La relación entre d QDBJ y d BID se vio incrementada en 1995 con un acuerdo de cooperación. La celebración en Barcelona de los actos anteriores citados convertirá a nuestra ciudad, durante unos días, en la capitel d d mundo beroamericano en los ámbitos de la planificación estratégica y ecorrtmico-financierD. La caidad será, en definitiva, d tema estrella que reunirá un gran numero de autoridades locales para debatir sobre las pautas que han de marcar d desairólo urbano dd futuro. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, capital del mundo iberoamericano Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-03-13 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Amèrica Llatina CIDEU Barcelona Ciutats Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1514/19970322d_00756_LD.pdf 1b49927e0374c93bfa6f8356ef922a7e PDF Text Text Ajuntament * de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Data: 22/3/97 G_UlÓ Pera: De: Assumpte : Excm. Sr. Alcalde Gabinet (PS/IQ/AB/NB) Conferencia-coloquio sobre la experiencia de desarrollo urbano de Barcelona. De cara a la conferencia-coloquio sobre la experiencia de desarrollo urbano de Barcelona, se informa de las siguientes aspectos: - La conferencia se dirige a una auditorio de 200 personas, formado por representantes de sectores económicos y empresariales y de los ámbitos universitario y asociativo. - La conferencia puede considerarse el acto más relevante, en términos de proyección pública, de la visita del Alcalde a Argel. - Después de la intervención del Alcalde está previsto un turno de preguntas de los asistentes. Esquema de la conferencia l. Barcelona y la cooperación mcditeminea: - Las ciudades, espacios privilegiados para el diálogo norte-sur y en el Mediterráneo. - La Conferencia de Ciudades del Mediterráneo y la cooperación con Sarajevo, ejemplos del compromiso de Barcelona. - Los poderes locales y las relaciones culturales y económicas, claves en los procesos de paz. 2. La transición democrática: - Argel-Argelia y Barcelona-España, procesos comparables de reforma democrática. - Ruptura pactada y consenso, factores fundamentales: la aceptación de la diversidad en un marco común. - La regeneración urbana, requisito para la construcción democrática. 3. Barcelona, modelo de transformación urbana: - Recuperar una ciudad castigada, infradotada y desmoralizada. De las acciones de pequeña escala a las macro-operaciones. Un gran acontecimiento como pretexto: JJOO B'92 El secreto del éxito : objetivos definidos, consenso, complicidad, calidad y liderazgo local. Una perspectiva global: la planificación estratégica. ALC AI OlA lltDI•tr e d""l:ntrada Garantizar la continuidad. Una experiencia positiva que Barcelona pone~ disposición de Argel. --···---- - 8 ABR. 1997 ...... ALGER.PMM �Ajuntament <(Jp de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia 1. BARCELONA Y LA COOPERACIÓN MEDITERRÁNEA. COMO ALCALDE DE UNA CIUDAD MEDITERRÁNEA QUISIERA HACER UNA REFLEXIÓN ACERCA DEL PAPEL PRIMORDIAL DE LAS CIUDADES EN LA CREACIÓN Y CONSOLIDACIÓN DE VÍNCULOS DE COLABORACIÓN Y DE ENTENDIMIENTO ENTRE LAS DOS RIBERAS DEL MARE NOSTRUM. LAS CIUDADES, COMO CATALIZADORAS DIVERSIDAD, REPRESENTAN TOLERANCIA, LA LOS CONVIVENCIA Y VALORES LA DE LA DE LA SOLIDARIDAD. VALORES DEMOCRÁTICOS POR EXCELENCIA. ESTA ES UNA IDEA FUNDAMENTAL QUE DESDE BARCELONA VENIMOS DEFENDIENDO CON ·LA DOBLE CONVICCIÓN DE QUE LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS PARA EL DIÁLOGO Y QUE EL ÁMBITO MEDITERRÁNEO ES ACTUALMENTE ~ PARA CRUCIAL EL NECESARIO ENTENDIMIENTO NORIE-.SUR.!. DESDE ESTA CONVOCATORIA VISIÓN, EN BARCELONA MARZO DE IMPULSÓ 1995 DE LA LA 2 ALGER.PMM �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia CONFERENCIA DE CIUDADES.DEL MEDITERRÁNEO. ESTA CONFERENCIA, EN LA QUE PARTICIPARON 36 CIUDADES, NACIÓ CON LA FINALIDAD DE ESTABLECER UN ESPACIO DE DIÁLOGO ENTRE LOS MÁXIMOS REPRESENTANTES DE LAS CIUDADES , DEFENDER EL PAPEL ESENCIAL DE LAS CIUDADES EN EL DISEÑO Y EJECUCIÓN DE LA NUEVA POLÍTICA EUROMEDITERRÁNEA Y FOMENTAR PROYECTOS DE COOPERACIÓN. ALGO MÁS TARDE, EN NOVIEMBRE DE 1995, SE CELEBRÓ EN NUESTRA CIUDAD LA CONFERENCIA EUROMEDITERRÁNEA QUE DIÓ ORÍGEN AL PROCESO DE BARCELONA QUE ESTABLECÍA, EN UN NIVEL POLÍTICO GENERAL, SUPRALOCAL, LAS BASES DE LA NUEVA RELACIÓN EUROMEDITERRÁNEA ESTRUCTURADA EN TRES ÁMBITOS: EL POlÍTICO Y DE SEGURIDAD, EL ECONÓMICO Y FINANCIERO Y EL SOCIAL Y CULTURAL. EN TODOS LOS ENCUENTROS DERIVADOS DE ESTA CONFERENCIA SE HA PUESTO DE MANIFIESTO QUE SIN EL NECESARIO ENTENDIMIENTO ENTRE LOS PODERES LOCALES, LOS MÁS PRÓXIMOS AL CIUDADANO, Y SIN LA EXISTENCIA DE UN TEJIDO DE RELACIONES 3 ALGER.PMM �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'Aicaldia COMERCIALES, EMPRESARIALES Y CULTURALES EN EL NIVEL ES PRIVADO, MUY DIFÍCIL DESARROLLAR PROCESOS COMO EL INICIADO EN BARCELONA. POR ELLO ENTENDEMOS QUE LA RELACIONES ENTRE CIUDADES NO DEBEN BASARSE SÓLO EN ASPECTOS CULTURALES Y SIMBÓLICOS, SINO TAMBIÉN EN SÓLIDOS INTERCAMBIOS ECONÓMICOS, POLÍTICOS Y DE EXPERIENCIAS DE GESTIÓN URBANA, COMO ESTAMOS HACIENDO CON SARAJEVO. BARCELONA AYUDÓ A COMPROMETIÓ, CONTINUAR DURANTE BOSNIA~HERCEGOVINA DE CONFLICTO ESTA CIUDAD UNA VEZ HACIÉNDOLO RECONSTRUCCIÓN DE FIRMADA LA Y SE PAZ, A EN LA INFRASTRUCTURAS, ASÍ COLABORANDO LAS EL COMO, LO QUE ES MÁS IMPORTANTE, CONTRIBUYENDO A LA RECUPERACIÓN DEL TEJIDO DEMOCRÁTICO DE UNA CIUDAD QUE HABÍA SIDO MODELO DE CONVIVENCIA ENTRE COMUNIDADES. BARCELONA TAMBIÉN HA ESTABLECIDO ACUERDOS DE COOPERACIÓN CON OTRAS CIUDADES DEL 4 ALGER.PMM �'~ Ajuntament ~~jf de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia MEDITERRÁNEO CON LA FINALIDAD DE INTERCAMBIAR EXPERIENCIAS EN GESTIÓN URBANA. UNA DE LAS INICIATIVAS EN LA QUE PARTICIPA, DENTRO DE LA CONFERENCIA DE CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO, ES UNA RED DE COOP.ERACIÓN PARA PLANES ESTRATÉGICOS URBANOS EN LA QUE BARCELONA HA ASESORADO A LAS CJUDADES DE TETUÁN (MARRUECOS) Y CATANIA (ITALIA). BARCELONA TAMBIÉN HA AYUDADO A CREAR UN CENTRO DE RECURSOS PARA EMPRESAS (TOMANDO COMO MODELO LA EMPRESA BARCELONA ACTIVA) EN CASABLANCA, FINANCIADO POR UN PROGRAMA MUNICIPAL (BARCELONA SOLIDARIA). ENTRE OTRAS DE LAS MUCHAS INICIATIVAS DE COOPERACIÓN MEDITERRÁNEA, EN EN EL MARCO DE LA RED MEDCITÉS, COLABORAMOS JUNTO CON MARSELLA Y ROMA EN MEDIAMBIENTALES LA EN REALIZACIÓN CIUDADES DE COMO ESTUDIOS TETUÁN Y AGADIR (MARRUECOS), HAIFA,(ISRAEL), SOUSSE (TÚNEZ) 'f MAR DE MÁRMARA_(TURQUIA.l. 5 ALGER,PMM �Ajuntament <f)p de Barcelona COHERENTES CON ESTAMOS EN Gabinet de I'Aicaldia ESTA LÍNEA DE TRABAJO, ARGEL PARA PONER HOY NUESTRA EXPERIENCIA EN GESTIÓN URBANA A DISPOSICIÓN DE VUESTRA CIUDAD. PARA SENTAR LAS BASES DE UNA FUTURA COOPERACIÓN ENTRE NUESTRAS CIUDADES. Y LO HACEMOS, SOMOS CONSCIENTES DE ELLO, EN UNA SITUACIÓN Y EN UNOS MOMENTOS ESPECIALMENTE COMPLEJOS. 2. LA TRANSICIÓN DEMOCRÁTICA. ARGEL , Y TODA ARGELIA, ESTÁ VIVIENDO EN ESTOS MOMENTOS UNA ETAPA DE TRANSICIÓN DEMOCRÁTICA QUE PARA BARCELONA Y ESPAÑA ES AÚN UNA MEMORIA MUY VIVA NUESTROS Y RECIENTE. PROBLEMAS, YA (NUESTRA LO HE HISTORIA DICHO Y ANTES, TIENEN MUCHOS MÁS PUNTOS DE CONTACTO QUE DE DIFERENCIA) EL PROCESO DE REFORMA HACIA LA DEMOCRACIA EN ---- ESPAÑA NO FUE LINEAL NI FÁCIL. ESPAÑA SALÍA DE 40 6 ALGER.PMM �Ajuntament <OP de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía AÑOS DE FRANQUISMO Y DE UNA LARGA ETAPA DE AISLAMIENTO INTERNACIONAL. DESPUÉS DE LA CAlDA DE LAS DICTADURAS GRIEGA Y PORTUGUESA, ESPAÑA ERA EL ÚNICO PAÍS EUROPEO OCCIDENTAL DE RÉGIMEN NO DEMOCRÁTICO. EL MODELO DE TRANSICIÓN DE NUESTRO PAÍS FUE UN CLARO EJEMPLO <DE NEGOCIACIÓN Y TRANSACCIÓN ENTRE SECTORES PROCEDENTES DEL RÉGIMEN ANTERIOR Y LAS FUERZAS POLÍTICAS Y SOCIALES DE LA OPOSICIÓN DEMOCRÁTICA. ERA NECESARIO ROMPER CON EL PASADO SOBRE LA BASE DEL CONSENSO. NO ERA POSIBLE PLANTEAR UNA RUPTURA VIOLENTA CON EL RÉGIMEN ANTERIOR. LA MAYORÍA DE LA POBLACIÓN NO APOYABA ESTA VÍA Y EXISTÍA UN TEMOR FUNDADO A QUE SE PUDIERA PRODUCIR UN ENFRENTAMIENTO CIVIL. LA ACTITUD APERTURISTA REFORMISTAS DEL DE ANTIGUO LOS SECTORES RÉGIMEN FUE DETERMINANTE EN EL PROCESO DEMOCRÁTICO. COMO TAMBIÉN FUE DETERMINANTE LA ACTITUD 7 ALGER.PMM �Ajuntament ~) de Barcelona RESPONSABLE DE Gabinet de I'Aicaldia LAS FU_ERZAS POLÍTICAS DE OPOSICIÓN. FUE, PUES UNA RUPTURA PACTADA. Y SE ELIGIÓ LA VIA DE LA NEGOCIACIÓN Y EL CONSENSO PARA ESTABLECER UNA DEMOCRACIA ESTABLE QUE ABRIÓ UN PROCESO PACÍFICO, PARTICIPATIVO, GRADUAL Y RESPONSABLE QUE INCLUYÓ TODOS LOS SECTORES DE LA SOCIEDAD: POLÍTICOS, LAS LOS INSTITUCIONES, GRUPOS LOS PARTIDOS ECONÓMICOS, LAS NACIONALIDADES HISTÓRICAS Y EL CONJUNTO DE LOS CIUDADANOS. LA TRANSICIÓN ESPAÑOLA, PUES, DEMOSTRÓ QUE LAS DIFERENCIAS POlÍTICAS SE PODÍAN RESOLVER SOBRE LA BASE DEL DIÁLOGO Y LA NEGOCIACIÓN ENTRE TODOS AQUELLOS QUE ACEPTAN Y RESPETAN LAS REGLAS DEL JUEG_D_D_EMOCH_ÁTICO. EN TODO ESTE PROCESO LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN JUGARON UN PAPEL DETERMINANTE. EL APOYO A LAS REFORMAS QUE SE INICIABAN Y LA DIFUSIÓN DEL IDEARIO DEMOCRÁTICO, SOBRETODO A 8 ALGER.PMM �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia TRAVÉS DE LA PRENSA ESCRITA, CONTRIBUYÓ A LA IMPLICACIÓN DE AMPLIOS SECTORES DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA. EL _EJ ERCICIO DE LA LIBERTAD DE _EXPRESIÓN ERA EL SIGNO MÁS EVIDENTE QUE PERCIBÍA 1 EL CIUDADANO DE QUE ALGO ESTABA CAMBIANDO. AÚN ASÍ, LOS FACTORES DE DESESTABILIZACIÓN DEL PROCESO DEMOCRÁTICO ESTUVIERON PRESENTES DURANTE TODA LA TRANSICIÓN Y SÓLO EL CONSENSO Y LA SOLIDARIDAD DEMOCRÁTICAS ENTRE HAN TODAS PERMITIDO LAS FUERZAS CONSOLIDAR Y ESTABILIZAR UN RÉGIMEN DE LIBERTADES QUE HA FACILITADO UN GRAN DESARROLLQ___.ECONÓMICO,. SOCIAL Y CULTURAL. ESTE RÉGIMEN DE LIBERTADES, COMO TODO SISTEMA DEMOCRÁTICO, NO ESTÁ EXENTO DE TENSIONES Y CONTRADICCIONES. NO ES FÁCIL, A MENUDO, LA COEXISTENCIA DE DIFERENTES FUERZAS DE GOBIERNO EN DIFERENTES NIVELES DE LA ADMINISTRACIÓN. 9 ALGER.PMM �Ajuntament 4J)J de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia PERO ESA ES UNA DE LAS CONDICIONES BÁSICAS DE LA DEMOCRACIA Y DEL DESARROLLO: LA ACEPTACIÓN DE LA PLURALIDAD Y LA DIVERSIDAD EN UN MARCO COMÚN. Y ESE ES EL PUNTO EN QUE LAS CIUDADES JUEGAN UN PAPEL CLAVE. TRANSFORMAR NUESTRAS CIUDADES, 1 MEJORAR LA CALIDAD DE VIDA, CREAR OPORTUNIDADES DE EMPLEO Y ESPACIOS DE GRANDES CONVIVEN~IA, RETOS SON ALGUNOS DE LOS SOBRE ¡LOS QUE DESCANSA LA CONSTRUCCIÓN DEMOCRÁTICA. 3. BARCELONA. MODELO DE TiRANSFORMACIÓN URBANA. LOS PRIMEROS PASOS LAS PRIMERAS ELECCIONES MUNICIPALES COINCIDIERON, EN EL CASO DE BARCELONA, CON UNO DE LOS PEORES MOMENTOS EN LA HISTORIA DE LA CIUDAD. BARCELONA ESTABA FUERTEMENTE CASTIGADA POR LA ESPECULACIÓN Y EL DESORDEN URBANÍSTICO, INMERSA EN UNA SITUACIÓN ECONÓMICA DIFÍCIL, CON UN AYUNTAMIENTO ADMINISTRATIVAMENTE JO ALGER.PMM �Ajuntament (IP de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia CAÓTICO; BARCELONA ERA, EN DEFINITIVA, UNA CIUDAD DESMORALIZADA Y CON ESCASAS PERSPECTIVAS DE FUTURO LAS ELECCIONES ELECCIÓN DE MUNICIPALES UN SUPUSIERON GOBIERNO DE LA PROGRESO ENCABEZADO POR EL PARTIDO SOCIALISTA Y CON NARCÍS SERRA (POSTERIORMENTE MINISTRO DE DEFENSA Y VICEPRESIDENTE DEL GOBIERNO ESPAÑOL) COMO ALCALDE. AQUEL EQUIPO, BASADO EN EL PACTO Y EL DIÁLOGO, YA MARCÓ UN, TALANTE QUE BARCELONA HA MANTENIDO HASTA AHORA. SITUADA A LA PUERTA DE LA DÉCADA DE LOS OCHENTA, BARCELONA TEN~ QUE HACER UN GRAN ESFUERZO PARA PONER AL DÍA SU ESTRUCTURA URBANA Y AVANZAR HACIA UN TEJIDO SOCIAL MÁS COHERENTE E INTEGRADO. LA CIUDAD DEBÍA PONER FIN A UNA ETAPA DE CRECIMIENTO FÍSICO PERO EXENTO DE CRITERIO, DE DESATENCIÓN PO~ PARTE DE LAS ADMINISTRACIONES SUPERIORES (EN AQUEL MOMENTO EL ESTADO), QUE A LO LARGO DE LA DÉCADA DE LOS 11 ALGER.PMM �Ajuntament -4:1P de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia SESENTA Y LOS SETENTA CONFIGURÓ UNA CIUDAD DESEQUILIBRADA E INFRADOifADA. LOS PRIMEROS PASOS, EXTRAORDINARIAMENTE DIFÍCILES, SE CENTRARON TANTO EN UNA INCIPIENTE POLÍTICA SOCIAL Y ECONÓMICA LOCAL COMO EN ACTUACIONES URBANÍSTICAS PUNTUALES. UNO DE LOS PRIMEROS OBJETIVOS FUE LO QUE LLAMAMOS "DIGNIFICACIÓN" DE LA PERIFERIA A TRAVÉS DE UN INTENSO PROCESO DE PARTICIPACIÓN DE TÉCNICOS Y CIUDADANOS . EL PRETEXTO DE LOS JUEGOS EN ESTE CONTEXTO APARECE UNA FECHA CLAVE EN EL DEVENIR DE BARCELONA. ,::L 6 DE JUNIO DE 1981, DURANTE LA CELEBRACIÓN EN BARCELONA DEL DÍA DE LAS FUERZAS ARMADAS, EL ALCALDE NARCÍS SERRA ANUNCIA, EN PRESENCIA DE LOS REYES DE ESPAÑA, QUE BARCELONA PRETENDE ORGANIZAR LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. DOS ETAPAS NOMINACIÓN SE SUCEDEN OLÍMPICA DE ENTONCES. OCTUBRE HASTA DE LA 1986 12 ALGER.PMM �Ajuntament <(lp de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía BARCELONA PROSIGUE SU REGENERACIÓN, POCO A POCO PERO CON CRITERIIOS DEFINIDOS. UNA VEZ DESIGNADA ACELERA SEDE OLÍMPICA, ESPECTACULARMENTE SU PROGRESIVO SER PASA A LA CIUDAD RITMO Y EL CAMBIO UNA TRANSFORMACIÓN GLOBAL EL OBJETIVO SIEMPRE ESTUVO CLARO Y LOS JUEGOS FUERON EL ARGUMENTO PARA DAR UN IMPULSO IRREVERSIBLE Y EN UN TIEMPO MUY LIMITADO A LA REGENERACIÓN INTEGRAL DE LA CIUDAD. LA DE CONSTRUCCIÓN LA CIRCUNVALACIÓN, BÁSICAS INFRAESTRUCTURAS (COLECTORES) Y DE LAS RONDAS DOTACIÓN DE DE DE SANEAMIENTO TELECOMUNICACIONES, LAS PROPIAS ÁREAS OlÍMPICAS Y LA RECUPERACIÓN DEL LITORAL, RESUMEN EL ÉXITO DE LA TRANSFORMACIÓN DE BARCELONA. EL MODELO BARCE_LONA ¿CÓMO HA LLEVADO A CABO BARCELONA SU PROCESO DE TRANSFORMACIÓN? LA CLAVE HA SIDO UNA MANERA DE REFLEXIONAR Y DE PONER EN PRÁCTICA LAS 13 ALGER.PMM �Ajuntament ~) de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía DECISIONES QUE YA SE CONOCE CON EL NOMBRE DE "MODELO BARCELONA". ¿A QUÉ LLAMAMOS "MODELO BARCELONA"? SE TRATA DE DEFINIR UNA OPERACIÓN EN BASE A UN PLANTEAMIENTO GLOBAL, FORMADO POR DIVERSOS ELEMENTOS QUE SE COORDINAN EN UN OBJETIVO COMÚN, Y DESARROLLARLO: A PARTIR DEL CONSENSO, LA COORDINACIÓN DE ESFUfERZOS, LA COMPLICIDAD DE AGENTES PÚBLICOS Y PRIVADOS INSTITUCIONAL LIDERAZGO PERO CON UN PARA NECESARIO ASEGURAR EL IMPULSO. ESTE MÉTODO TIENE TRES FACTORES CRUCIALES. EN PRIMER LUGAR, ES FUNDAMENTAL CONTAR CON LA COMPLICIDAD SEGUIRSE UN CIUDADANA. POR OTRO PRINCIPIO ¡INELUDIBLE: LADO, LA DEBE CALIDAD. FINALMENTE, ES DE VITAL IMPORTANCIA QUE EL PUNTO DE REFERENCIA, EL PAPEL DIRECTOR, CORRESPONDA A LA ADMINISTRACIÓN LOCAL, LA MÁS PRÓXIMA AL SENTIR DE LOS CIUDA_DANOS Y A SUS PROBLEMAS. 14 ALGEfUMM �Ajuntament ~p de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia EL GRAN SECRETO DEL ÉXIT<D OLÍMPICO DE BARCELONA Y DE LA TRANSFORMACIÓN URBANA LLEVADA A CABO FUE QUE UN PROYECTO NACIONAL Y DE ESTADO FUESE LIDERADO POR EL PODER MÁS PEQUEÑO Y MÁS PRÓXIMO, EL DE LA CIUDlAD. ESTO PERMITIÓ QUE BARCELONA NO FUERA UTILIZADA SINÓ QUE FUERA TRANSFORMADA. SE PODRÍA DECIR QUE ES UNA VENTAJA EXTRAORDINARIA CONTAR !CON LA REFERENCIA DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS Y TODO EL POTENCIAL INVERSOR QUE LES ACOMF?AÑA PARA CAMBIAR UNA CIUDAD. ES CIERTO Y BARCELONA LO SABE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE J¡iAY MUCHAS FORMAS DE ORGANIZAR UN GRAN ACONfECIMIENTO Y BARCELONA OPTÓ POR HACERLO EN BENEFICIO DE LA CIUDAD. EL OBJETIVO BUSCADO NO ERA! SUFICIENTE POR SÍ SOLO, DEBÍA SABERSE CÓMO AFRONTARLO. ¿CÓMO LO HIZO BARCELONA? A PARTIR DE UNOS OBJETIVOS CLAROS, CONS1fRUYENDO UN ESQUEMA 1 QUE CONTEMPLARA LAS DIFERENTES INTERDEPENDENCIAS QUE INCIDÍAN EN ELLOS Y QUE 15 ALGER.PMM �Ajuntament ~ INCLUYERA de Barcelona UNA Gabinet de I'Aicaldia SECUENCIA CONCATENADA DE DECISIONES. Y TODO ELLO, INCORPORANDO CRITERIOS CUALITATIVOS DESDE EL INICIO DE LA PLANIFICACIÓN HASTA LA GESTIÓN DE LOS PROYECTOS Y BUSCANDO EL EQUILIBRIO EN EL SENO DEL ENTRAMADO URBANO. PRUEBA DE ELLO ES QUE EL GRAN BAGAJE DE BARCELONA, SU EXCELENTE CARTA DE PRESENTACIÓN, SON LOS JUEGOS OLÍMPICOS LAS Y GRANDES OPERACIONES QUE SE LLEVARON A CABO. ASÍ SE ENTIENDE QUE LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS NO ACARREARA ÚNICAMENTE GRANDES OPERACIONES DE INFRAESTRUCTURAS, SINÓ QUE PARALELAMENTE SE INCIDIERA EN CAMPOS TAN IMPORTANTES COMO LA REHABILITACIÓN DEL CIUDAD, LLAMADAS LAS CENTRO HISTÓRICO ÁREAS DE DE LA NUEVA CENTRALIDAD, LA DOTACIÓN DE EQUIPAMIENTOS EN LOS BARRIOS, LAS ACCIONES PUNTUALES DE MEJORA URBANA Y PROMOCIÓN DE VIVIENDA, LOS EQUIPAMIENTOS CULTURALES O LA LABOR EN LOS TERRENOS SOCIAL, ECONÓMICO Y OCUPACIONAL. 16 ALGER.PMM �Ajuntament ~}) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia DICHO ESTO , ¿PUEDE ACOfVlETERSE UN PROCESO DE DESARROLLO URBANO SINi CONTAR CON UN GRAN 1 ACONTECIMIENTO , SIN TENER LA GARANTÍA DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS? SÍ, SI SE DISPONE DE LOS INSTRUMENTOS ADECUADOS. BARCELONA TUVO LA PRE~AUCIÓN DE DOTARSE DE ! ELLOS AL ELABORAR EL PLAN ESTRATÉGICO BARCELONA 2000. EL PLAN ESTRATÉGICO CONSISTIÓ EN 8 _UNAR A TODAS ¡ LAS ENTIDADES E INSTITUCIONES MÁS SIGNIFICATIVAS Y COORDINAR ESFUERZOS. EL ¡PLAN, PESE A HABER SIDO IDEADO EN EL MARCO DE Lf1 OPERACIÓN OLÍMPICA, EN 1 CIERTO MODO SE DESARR04LO INDEPENDIENTEMENTE, . DE TAL MANERA QUE LOS OBJETIVOS DE LA CIUDAD ESTUVIERAN EN TODO MOMENTO GARANTIZADOS. LA CONTINUIDAD DE LA TRANSFORMACIÓN ' ESTE MODELO HA DEMOSTRADO SU VALIDEZ Y LA SIGUE DEMOSTRANDO CON EL PASCD1 DE LOS AÑOS . DE HECHO, EN EL CONTEXTO ACTUAL DE CONTENCIÓN PRESUPUESTARIA Y, POR f\SÍ DECIRLO, 11 SIN UNOS 1 ¡ 17 ALGER.PMM �Ajuntament ~ JUEGOS de Barcelona OLÍMPICOS", Gabínet de I'Aicaldía BARCELONA NO SÓLO HA MANTENIDO EL NIVEL DE DESARROLLO URBANO SINÓ QUE CUENTA CON GARANTÍAS DE FUTURO. ES EVIDENTE QUE BARCELONA HA TENIDO QUE BUSCAR VÍAS i ALTERNATIVAS PERO AVANZA EN BUENA PARTE GRACIAS A UN ESQUEMA BIEN ESTRUCTURADO. PARALELAMENTE A LOS PROYECTOS OLÍMPICOS, Y EN BUENA MEDIDA GRACIAS A ELLOS, BARCELONA HA PLANIFICADO DISEÑANDO Y UN PREVISTq> CONJUNTO LAS DE NUEVAS METAS, OPERACIONES QUE CONFIGURAN UNA NUEVA GRAN TRANSFORMACIÓN DE BARCELONA. ESTA NUEVA ETAPA SE CARACTERIZA, POR UN LADO, POR UNA SERIE DE ACTUACIONES ENCAMINADAS A "TERMINAR LA CIUDAD" !(PROLONGACIÓN DE LA l DIAGONAL, OTRO DIAGONAL-MAR, SAGRERA-TGV ...) Y, LADO, A CONSOLIDAR EL POR SISTEMA ¡ METROPOLITANO, TANTO EN TÉRMINOS ECONÓMICOS COMO TERRITORIALES E INFRAESTRUCTURALES, Y l HACERLO MEDIANTE CRITERIOS DE DESARROLLO 18 ALGER.PMM �Ajuntament * de Barcelona SOSTENIBLE Y Gabinet de I'Aicaldia PRESERVACIÓN DEL ENTORNO MEDIOAMBIENTAL. ES EN ESTE CONTEXrro DONDE SE ESTÁ DESARROLLANDO "LA BARCELONA DE RIO A RIO", QUE SUPONE LA REGENERACróN DEL BESOS Y EL LLOBREGAT, LA AMPLIACIÓN DEL PUERTO, LA NUEVA AMPLIACIÓN DEL AEROPUERTO, LA DEFINICIÓN DE LA RED FERROVIAR IA DE ALTA VELOCIDAD Y LA REESTRUCTURACIÓN DE LOS MUNICIPIOS RIBEREÑOS DEL BESOS . Y DONDE SE PRETENDE AVANZAR EN TRES TERRENOS QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS HAN TOMADO IMPULSO PERO QUE REQUIEREN DE UN NUEVO EMPUJE: EL EMPLEO , LA VIVIENDA Y EL. TRANSPORTE. EL NUEVO RETO QUE AFRONTA BARCELONA ES LA CELEBRACIÓN, UNIVERSAL NUEVAS DE EL AÑO .LAS TECNOLOGÍAS, 2004, DEL CULTURAS. LAS PRIMER FORUM SOSTENIBILIDAD, FORMAS DE "HACER CIUDAD" DEL NUEVO MILENIO, CONSTITUYEN LAS BASES DE UN PROYECTO QUE APUESTA POR FOMENTAR, CON EL PATROCINIO DE LA UNESGO, LA CULTURA DE LA PAZ, LA SOLIDARIDAD Y LA CONVIVENCIA INTERNACIONAL. UN 19 ALGE R.PM M �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia PROYECTO CON EL QUE BARCELONA, SIGUIENDO SU MODELO DE ACTUACIÓN, QUIERE CONSOLIDAR SU NUEVO PROCESO DE TRANSFORMACIÓN. BARCELONA CONSIDERA QUE ESTA FORMA DE "HACER CIUDAD" PUEDE SER UNA REFERENCIA ÚTIL PARA OTRAS CIUDADES. DE HECPfO; YA HA SIDO TOMADA COMO MODELO POR OTRAS CIUDADES EUROPEAS QUE QUIEREN SABER CÓMO SE ESTÁ REGENERANDO EL CENTRO HISTÓRICO. POR CIUDADES OLÍMPICAS QUIEREN CONOCER "EL SEORETO" DE BARCELONA'92. POR PARTIDOS POLÍTICOS QUE HABLAN DEL "ESTILO BARCELONA" (TONY BLAIR). NO EXISTEN RECETAS MILAGROSAS Y APLICABLES ÍNTEGRAMENTE EN CUALQUIER CONTEXTO , PERO LA PROPUESTA DE BARCELONA PUEDE SER UNA REFERENCIA VÁLIDA EN MUCHOS CASOS. HOY ATENDEMOS LA PETICIÓN DE LA CIUDAD DE ARGEL DE CONOCER BARCELONA LA SE CONTRIBUIR A LA EXPERIENCIA SENTIRÁ DE ORGULLOSA BARCELONA. SI PUEDE TRANSFORMACIÓN DE ARGEL. UNA 20 AI.CIERPMM �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es Scbéma de la conférence 1. Barcelone et la coopération méditerranéenne : e_ -~~ . ,/) ' Yv¡i ~~~~'* ~ ~v - Les villes,~ espaces privilégiés ,pour le dialogue nord-sud et dans la Méditerranée. - La Conférence des Villes de la Méditerranée et la coopération avec Sarajevo, exemples de l'engagement de Barcelone. - Les pouvo1rs locaux et les relations culturelles et économiques, éléments clés dans les processus de paix. 2. La_transition démocratique: 1. �Ajuntament (IP de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía Placa San! Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es - Alger 1 Algérie et Barcelone /Espagne, processus comparables de réforme démocratique. - Rupture négociée et consensus, facteurs fondamentaux: l'acceptation de la diversité dans un cadre commun. - La régénération urbaine, condition requise pour la construction démocratiq ue. 3. _Barcelone, modele de transformation urbaine : - Récupérer une ville chatiée, sous-équipée et démoralisée. - Des actions a petite échelle aux ¡macro-travaux. - Un grand événement comme prétexte : les Jeux Olympiques de Barcelone 1992. 2 �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mailbcn.es - Le secret du succés : objectifs définis, consensus, complicité, qualité et Jeadership local. - Une perspective globale : la planification stratégique. - Garantir la continuité. - Une expérience positive que Barcelone met d'Aiger. __ ----------~-__,......_ - : - - - - - - -- a la disposition ·--------------' 1. BARCELONE ET LA COOPERATION MEDITERRANEENNE EN TANT QUE MAIRE D'UNE VIL.LE MEDITERRANEENNE, JE ~------ VOUDRAIS FAIRE ..uNE__Elf.LEXION SUR LE ROLE ~~ DES VILLES DANS LA CREATION 'Ei Di ~: DES LIENS DE COLLABORATION-~ 3 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es ...,,~ ENTRE LES DEUX RIVES lM' t+.~1 qv; NDUS ",ef~~ bf <{Vi tb3RtF ~;f-U[ Po{5- J'flJU) <Jf\)r,J. ~lrl/ L~s, coMME CA I_::;;;.,. A_ lf_:__~u_R_s_ D_ E_LA __D_IV_E_R_s_ITE, REPRESENTENT LES VALEURS DE LA ~ CONVIVIALITE ET LA - - - ·--, ·--·-·-- · SOLIDARITE. ·'--~---------------- - D~l!OCR~QUES ~CE. FONDAMENTALE QUE TOLERANCE,~ DEPUIS DES VALEURS c . C'EST UNE IDEE BARCELONE NOUS REVENDIQUONS AVEC LA DOUBLE CONVICTION QUE LES VILLES SONT DES ESPACES PRIVILEGIES POUR LE DIALOGUE ET QUE LE DOMAINE DE LA MEDITERRANEE ... ___,_F-=0'-'-'N.._.,D'-'-'A~M'-""'E'-'-"N._LlTA'-'-'L...__ _ ESI_ --~AC=-T_._~U""'-"E""'-"L......,L. .E.~M'-""'.E_._._NT__.___ ~ .... -!-PO UR - -~· INDISPENSABLE NORD- SUD. L' t7'-JftN{E: 4 �Ajuntament ~~) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldía@mail.bcn.es ( DE LA MEDITERRANEE. CETTE CONFERENCE, A LAQUELLE ONT PARTICIPE 36i VILLES, EST NEE DANS LE sufi6E CREES. UN ESPACE DE DIALOGUE ENTRE LES PRINCIPAUX REPRESENTANTS DES VILLES, -~~--- ----- - L'EXECUTION ---·- DE LA NOUVELLE ® / POLITIQUE EUROMEDITERRANIEENNE ET DE FAVORISER ~ DES PROJETS DE COOPERATION. -- ----~--- ------ �Ajuntamenl ·~J> de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia \)Ó e~ Placa San! Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 1 UN PEU PLUS TARO, EN NO DANS 'MBRE 1995, S'EST TENUE NOTRE EUROMEDITERRANEENNE E-mail alcaldia@mailbcn es LA QUI A ~QUI CONFERENCE DONNE LIEU AU JETAIT, AU NIVEAU POLITIQUE GENERAL, SUPRALOCAL, LES BASES DE LA NOUVELLE ----- -- RElJ\TI'ON EUROMEDITERRANEENNE LE DOMAINE �Ajuntament ~~)> de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.ben es $FrtJC__l.'E~fllii[M.iiNT NECESSAIRE ENTRE LES POUVOIRS \.:; l"i\.L-é'l'J (""& LOCAUX, LES PLUS PROCH~S DU CITOYEN , ET SANS - L'EXISTENCE D'UN TISSU DE RELATIONS COMMERCIALES, e- ; 'vt L..- u L.A- D'ENTREPRISE ET CULTURE4LES AU NIVEAU ~i@ii!F, IL EST TRES DIFFICILE DE DEVELOPPER DES PROCESSUS TELS QUE CELUI QUI A DEBUTE A BARCELONE. LES RAPPORTS ENTRE LES VILLES NE DOIVENT PAS SEULEMENT SE BASER SUR DES ASPECTS ~~ ~· SYMBOLIQUES, MAIS AUSSI SUR DES ECHANGES SOLIDES , ECONOMIQUES, POLITIQUES ET D'EXPERIENCE 7 �Ajuntament (l) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Plava Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027 527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es DE GESTION URBAINE, COMME NOUS LE FAISONS A BARCELONE A AlOE CETTE VILLE PENDANT LE CONFLIT DE BOSNIE-HERZEGOVINE ET, UNE FOIS CONCLUE, ELLE S'EST ENGAGEE A CONTINUER A LE - · FAIRE EN COLLABORANT A LA RECONSTRUCTION ~ e 0 L'y ~lv¡/i{ i)v<.::;- Oc~~L-RJ.~~---:A:INSI \J (L-L/\ G h o J,h ,·f... D QUE, Ou __) ~~ J~, EN CONTRIBUANT A LA RECUPERATION DU -------~----------~------ TISSU DEMOCRATIQUE D'UNE VILLE QUI AVAIT ETE UN MODELE DE COHABITATION ENTRE DES COMMUNAUTES. . ------------~----~----~-------- c&v~ Sef\tf'J~ / ófl e1\ o/'rí?.;/ Urf"Jrft)<--( rt·tD DCJ><C ou0f . €1'- ~0\túllh(ULj /1 UfVLf-1/Jt)\IG--8 �Ajuntament ((P de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Pla<;;a Sant Jaume sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn .es BARCELONE A COOPERATION MEDITERRANEE EXPERIENCES AUSSI AVEC SIGNE D'AUTRES DANS DANS DES LE LE BUT ACCORDS VILLES DE D'ECHANGER DOMAINE DE DE LA DES LA GESTION URBAINE. L'UNE DES INITIATIVES A LAQUELLE ELLE PARTICIPE, AU SEIN DE LA CONFERENGE DES VILLES DE LA RES~ COOPERATION ST~S URBAINS. AINSI, MEDITERRANEE, EST UN LES PLANS BARCELONE A CONSEILLE LES VILLES DE IETOUAN (MAROC) ET CATANIA (ITALIE). 9 �Ajuntament 4JP de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Pla\2 Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es ¡ A BARCELONE A AUSSI AlOE i CREER UN CENTRE DE -~-- RESSOURCES POUR LES EtJJTREPRISES (EN PRENANT ¡ \\. ( ( POUR MODELE L'ENTREPRISE BARCELONA ACTIVA) A CASABLANCA. CE CENTRE DE RESSOURCES EST FINANCE PAR UN PROGRAMME MUNICIPAL (BARCELONA SOLIDARIA). PARMI DE NOMBREUSES COOPERATION AUTRES INITIATIVES MEDITERRANEENNE, DE NOUS COLLABORONS, DANS LE CADRE DU RESEAU MEDCITES, AVEC MARSEILLE ET ROME, A 1 LA REALISATION D'ETUDES . ~~~~~ '::¡ ::::::::: ENVIRONNEMENTALES DANS DES VILLES COMME, PAR ¡ EXEMPLE, TETOUAN ET AGADIR (MAROC), HAIFA 10 �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Playa San! Jaume s/n 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es (ISRAEL), SOUSSE (TUNISIE) ET MER DE MARMARA (TURQUIE). vbt.YL- · ~ ~N'~ . ~ - - - - - - - - -- -- -- -- - ------~1( COHERENTS AVEC CETTE LIGNE DE TRAVAIL, NOUS S_ OMMES AUJOURD'HUI A ALGER POUR METTRE NOTRE EXPERIENCE EN GESTION URBAINE A LA D.ISPOSITION DE l ' VOTRE VILLE. POUR JETER LES BASES D'UNE FUTURE COOPERATION ENTRE NOS VILLES. ET NOUS LE FAISONS (NOUS EN SOMMES CONSCIENTS) DANS UNE SITUATION - -------------- ET A DES MOMENTS SPECIALEMENT COMPLEXES. 2. LA TRANSIIION DEMOCRATIQUE 11 �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es ALGER, ET TOUTE L'ALGERIE, VIVENT EN CE MOMENT UNE ETAPE DE TRANSITION DEMOCRATIQUE QUI, POUR BARCELONE ET POUR L'ESPAGNE, EST UN SOUVENIR ' TRES VIVANT ET RECENT. (NOTRE HISTOIRE ET NOS PROBLEMES, JE L'AI DEJA DIT, ONT BEAUCOUP PLUS DE POINTS DE CONTACT QUE DE DIVERGENCES). LE PROCESSU_S _QE._R_EFO_BME VERS _LA DEMOCRATIE EN ESPAGNE N'A PAS ETE LINEAIRE NI FACILE. L'ESPAGNE SORTAIT DE QUARANTE ANS DE FRANQUISME ET D'UNE LONGUE ETAPE D'ISOLEMENT 'INTERNATIONAL. APRES LA CHUTE DES DICTATURES GRECQUE ET PORTUGAISE, L'ESPAGNE ETAIT LE SEUL PAYS DE L'EUROPE 12 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027 527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es OCCIDENTALE QUI N'AVAIT PAS DE REGIME DEMOCRATIQUE. 1 LE MODELE DE TRANSITION IDE NOTRE PAYS_A_ETE_UN._ CLAIR EXEMPLE DE NEGOCIATION ET DE TRANSACTION ENTRE LES SECTEURS ISSUS DU REGIME ANTERIEUR ET 1 • LES FORCES POLITIQUES ET SOCIALES DE L'OEP_QSI_IION · DEMOCRATIQUE. CONSENSUS. IL N'ETAIT PAS POSSIBLE D'ENVISAGER UNE RUPTURE VIOLENTE AVEC LE REGIME ANTERIEUR. LA PLUS GRANDE PARTIE ·DE LA POPULATION NE 13 �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa San! Jaume s/n 08002 Barcelona Teléfon 4027 527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es SOUTENAIT CRAINTE PAS CETIE VOIE FONDEE QU'IL ET PUT IL SE EXISTAIT PRODUIRE UNE UN AFFRONTEMENT CIVIL. L'ATIITUDE_ DES --=-D-='OUVERTURE SECTEURS 1 REFORMISTES .DE_L'ANCIEN REGIME A JOUE UN ROLE CLE DANS LE PROCESSUS DEMOCRATIQUE. L'ATTITUDE 1 RESPONSABLE DES FORCES POLITIQUES DE L'OPPOSITION A AUSSI JOUE UN ROLE DETERMINANT. ! IL S'EST DONC PRODUIT UNE RUPTURE NEGOCIEE. ET ON_ A CHOtSL. LA VOIE DE LA NEGOCIATION ET DU_ CONSENSUS POUR BATIR UNE DEMOCRATIE STABLE QUI A OUVERT UN PROCESSUS DE PAIX, DE PARTICIPATION, 14 �Ajuntament ~ 0 0t ~A ¡;f ..0 Q_~ ' ·. _ de Barcelona (/" .j ~vi' "C Gabinet de I'Aicaldia Placa San! Jaume s/n 08002 Barcelona Telefon 4027 527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es PROGRESSIF ET RESPONSABLE ET QUI A ENGLOB LES SECTEURS DE LA SOCIE1iE : LES INSTITUTIONS, PARTIS POLITIQUES, LES GROUPES ECONOMIQUES, LE NATIONALITES HISTORIQUES CITOYENS. \¡ ET qj\--{C._ L'ENSEMBLE ~.rrW ·V\.9:, .~ X~~~~~~~~~ u v-\ LA TRANSITIO · ESPAGNOLE A DONC LES DIFFERENCE RESOLUES SUR DES h.-t-Ltf'u DEMONTR~~4~i -~ ro1 ~ ' · - IENT ETRE ~-e ~ LA JéiJJ,-~"If ~ NEGOCIATION Ul ACCEPTENT ET 15 jit-R_Jt1 �Ajuntament (1) de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía Placa Sant Jaume s/n 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es DANS TOUT CE PROCESSUS, LES MEDIAS ONT JOUE UN ROLE DETERMINANT. LE SOUTIEN AUX REFORMES QUI DEMARRAIENT ET LA DIFFUSION DES IDEES DEMOCRATIQUES, SURTOUT DANS LA PRESSE ECRITE, A CONTRIBUE A L'IMPLICATION DE VASTES SECTEURS DE LA SOCIETE ESPAGNOLE. L'EXERCICE _DE LA LIBERTE D'EXPRESSION ETAIT LE SIGNE LE PLUS EVIDENT QUI DISAIT AU CITOYEN QUE QUELQUE CHOSE ETAIT EN TRAIN DE CHANGER. DESTABILISATION DU PENDANT LE 16 �Ajuntament 4]) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me s/n 08002 Barcelona Teléfon 4027 527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es TOUTES LES CE REGIME DE LIBERTES, DE MEME QUE TOUT_SYSTEME DEMOCRATIQUE, N'EST PAS LIBRE DE TENSIONS ET DE CONTRADICTIONS. BIEN SOUVENT LA COHABITATION DE DIFFERENTES FORCES DE GOUVERNEMENT A DIFFERENTS NIVEAUX DE L'ADMINISTRATION N'EST PAS AISEE. l7 �Ajuntament ~~p de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me s/n 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es MAIS C'EST L'UNE DES CONDITIONS FONDAMENTALES DE LA DEMOCRATIE ET DU DEVELOPPEMENT: L'ACCEPTATION DE LA PLURALITE ET DE LA DIVERSITE DANS UN CADRE COMMUN. ET C'EST LA QUE LES VILLES '-· JOUENT UN ROLE CLE. '~-~-TRANSFORMER NOS VILLES, AMELIORER LA QUALITE DE VIE, CREER DES OPPORTUNITES D'EMPLOI ET DES ESPACES DE COEXISTENCE SONT QUELQUES-UNS DES / GRANOS DEFIS SUR LESQUELS REPOSE LA CONSTRUCTION DEMOCRATIQUE. 18 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume s/n 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es 3. BARCELONE, MODELE DE TRANSEORMATION URBAINE. LES PREM1ERS PAS LES PREMIERES ELECTIONS MUNICIPALES ONT COINCIDE, DANS LE GAS DE BARCELONE, AVEC L'UN DES PIRES MOMENTS DE L'HISTOIRE DE LA VILLE. BARCELONE SUBISSAIT LES DURS RAVAGES DE LA SPECULATION ET DU CHAOS DE SON URBANISME. ELLE ETAIT PLONGEE DANS UNE SITUATION ECONOMIQUE V BARCELONE ETAIT, EN 19 �Ajuntament ~) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es DEFINITIVE, UNE VILLE DEMORALISEE ET MANQUANT DE PERSPECTIVES POUR L'AVENIR. LES ELECTIONS MUNICIPALES ONT SUPPOSE L'ELECTION \.. D'UN GOUVERNEMENT DE PROGRES DIRIGE PAR LE PARTI SOCIALISTE ET DU MAIRE NARCIS SERRA (QUI PLUS TARO DEVIENDRAIT MINISTRE DE LA DEFENSE ET VICE-PRESIDENT DU GOUVERNEMENT ESPAGNOL). cokt11\t~ / CETIE EQUIP , BASEE SUR LE PACTE ET LA DIALOGUE, A DEJA MARQU ~ UN STYLE D'ACTION QUE BARCELONE A MAINTENU JU QU'AAUJOURD'HUI. 20 �Ajuntament ~~fr de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa San! Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027 527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es BARCELONE o - VAIT FAIRE UN GRANO EF METTRE A JOUR PHYSIQUE D'ATTENTION SUPERIEURE ~. STRUCTURE URB ZLA E ET AVANCER CRITERES, PART ES DE PEU ADMINISTRATIONS (L'ETAT, A CE MOME1 J-LA), QUI, PENDANT SOIXANTE ET SOIXANT DIX, A MARQUE LES PREMIERS PAS, FORT PENIBLES, SE SONT CENTRES AUSSI BIEN DANS UN DEBUT DE POLITIQUE SOCIALE ET 21 �Ajuntament ~) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es ECONOMIQUE \ D'URBANISME OBJECTIFS LOCALE QUE PONCTUELLES. A ETE CE DANS L'UN QUE DES DES NOUS ACTIONS PREMIERS APPELONS ~l~r-¡'fl{\J ~t "DIGNIFICATION-. DE LA ~A L'AIDE D'UN INTENSE PROCESSUS DE PARTICIPATION .DE TECHNICIENS ET DE CITOYENS. LE PRETEXTE DES JEUX C'EST DANS CE CONTEXTE QU'A SURGI LA DATE CLE DANS LE DEVENIR DE BARCELONE. LE 6 JUIN 1981, PENDANT LE TENUE A BARCE!LONE DE LA JOURNEE DES 22 �Ajuntament ~) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Pla<;a Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es FORCES ARMEES, LE MAIRE NARCIS SERRA ANNONCE, EN PRESENCE DES ROIS D'ESPAGNE, QUE BARCELONE A L'INTENTION D'ORGANISER ~ES JEUX OLYMPIQUES DE 1992. DEUX ETAPES SE SUCCEDENT ALORS . JUSQU'A LA NOMINATION OLYMPIQUE D'OCTOBRE 1986, BARCELONE POURSUIT SA RENOVATION, PETIT A PETIT, MAIS SUIVANT DES CRITERES DEFINIS. LA VILLE, UNE FOIS DESIGNEE SIEGE OLYMPIQlJE, ACCELERE DE FAyON SPECTACULAIRE SON RYTHME ET SON CHANGEMENT PROGRESSIF QUI DEVIENT UNE TRANSFORMATION GLOBALE. L'OBJECTIF A TOUJOURS ETE CLAIR ET LES 23 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es JEUX ONT ETE L'ARGUMENTi POUR DONNER UN ELAN IRREVERSIBLE EN UN TEMPS TRES LIMITE A LA REGENERATION INTEGRALE DE LA VILLE. LA CONSTRUCTION DES RONDES (BOULEVARD PERIPHERIQUE), LA DOTATION D'INFRASTRUCTURES DE BASE D'ASSAINISSEMENT ,(COLLECTEURS) ET DE TELECOMMUNICATIONS, LES ~ONES OLYMPIQUES ET LA RECUPERATION DU LITTORAL RESUMENT LE SUCCES DE LA TRANSFORMATION DE BARCELONE. LE MODELE BARCELONE 24 �Ajuntament 4JP de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume s/n 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es COMMENT BARC ~ _QNE A-T-ELLE MENE A FA90N DE REFLECHI ET DE MEITRE EN DECISIONS QUE L'ON C NNAIT DEJA ON RATIQUE LES OUS LE NOM DE "MODELE BARCELONE". GLOBALE, FORME · PAR DIVERS 1 LEMENTS QUI SONT UTOUR D'UN OBJEC COORDONNES A PARTIR DU F COMMUN, ET DE CONS 'NSUS , CQO?c TIQN D'EFFORIS, LA COMPLJCIJ PUB ET ICS PRIVES, MAISr AVEC DE LA UN 25 �Ajuntament ~) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Plac;a San! Jaume s/n 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.ben_es / Ul EST NECESSAIRE POUR ASSURER C ET El::1\N. L· . .- A1 ~~e CETTE METHODE nr---.GL ~V"-''-" \.?V ncrJ · ~ = ::::::--- COMPREND TROIS FACTEURS PRIMORDIAUX. EN PREMIER UIEU, IL EST FONDAMENTAL 1 LA COMPLICITE DES CITOYENS. DE COMPTER SUR D'AUTRE PART, INELUCTABLE : IL LA FAUT , SUIVRE QUALITE. ENFIN, UN IL PRINCIPE EST TOUT SPECIALEMENT IMPORTANT QUE LE POINT DE REPERE, LE ROLE DIRECTEUR, L~8DMJNJSTBATJON LOCALE, _LA CORRESPONDE PLUS PROCHE A DES SENTIMENTS DES CITOYENS I;J DE SES PROBLEMES. 26 �Ajuntament ~) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es LE GRANO BARCELONE SECRET ET DE DU SUCCES OLYMPIQUE LA TRANSFORMATION DE URBAINE REALISEE A ETE QU'UN PROJET NATIONAL ET ETATIQUE SOIT DIRIGE PAR LE POUVOIR LE MOINS IMPORTANT ET LE PLUS PROCHE, CELUI DE NE PAS UTILISER t_A VILLE. CELA A PERMIS DE BARCELONE MAIS DE LA TRANSFORMER . NOUS POURRION~ ___.--·-..... DIRE QUE C'EST / LJN"~ANTAGE EXTRAORDINAIRE SUR LA REFERENCE TOUT LE DES QUI LES ACCOMPAGNE UNE VILLI~. C EST VRAI ET 27 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es EVENEMENT ET QUE BARC AU PROFIT DE ~Jtlí( L'OB~ECTIF / PAS S~NT EN SOl; IL FALLAIT SAVOIR .. .·· · FAIRE FACE. ---- COMMENT BARCELO' E S'Y !EST-ELLE PRI~ PARTIR ,/ D'OBJECTIFS CLAIRS, E QUI TIENNE DIFFERENTES / INTERDEPENDANeÉS AYANT U . REPERCUSSION SUR / CES 08 . CTIFS ET COMPRENANT UNE SEQUENCE HAINEE DE DECISIONS. ET ELLE A FA , TOUT CELA 28 �Ajuntament ~~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn .es "' EN UTILISANT DES CRITERES QUALITA S DEPUIS LE , SQU'A LA GESTION DES DEBUT DE LA PLANIFI U E BONNE PREUVE DE caLA C'EST QUE LE GRANO BARCELONE, SA ~ GJ3.ANDÉ LETTRE GRANOS T ~~;:::;;_-~ ~ ~MPRENDRE Qt;E"' L'ORGANISATION DES JEUX N'&f PAS SEULEMENT ENTRÁINE DE GRANOS TRAVAUX A- D'INFRASTRUCTURE, MAIS <8 PARALLELEMENT IL Y~ l EU DES INTERVENTIONS DANS DES DOMAINES AUSSI 29 �Ajuntament 4IP de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es IMPORTANTS QUE LA RENOVATION DU CENTRE ¡ HISTQBJQ_UE DE LA VIL LE, LE~ AINSI NOMMEES ZONES DE ! ' NOUVELLE CENTRALITE, LA DOTATION D'EQUIPEMENTS DANS LES QUARTIERS, LE~ ACTIONS PONCTUELLES D'AMELIORATION URBAINE . ET LOGEMENT, EQUIPEMEENTS LES DE PROMOTION CULTURELS OU DU LE TRAVAIL DANS LES DOMAINES SOCIAL, ECONOMIQUE ET DE L'EMPLOI. CELA DIT, PEUT- LANq~PROCESSUS DE JEUX OLYMPIQUES? 30 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es CE MODELE A OUVE QU'IL ETAIT VALABLE CONTINUE DE LE P OUVER .f\VEC LE TEMPS -N FAIT, 1 DANS CONTRAINTE AÓTUEL LE BUDGETAIRE ET, POUR OL YMPIQUES" , PAS SEULEMENT MAINTENU SON MAIS ELLE COMPTE. UR DES GP\ _ NTIES D'AVENIR. IL i S 32 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Pla<;:a Sant Jaume sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es ON PEUT L-Ee FA=IRE SI L'ON ~\ DISPOSE DES OUTILS APPROPRIES . BARCELONE A EU LA PRECAUTION DE S'EN DOTER LORSQU'ELLE A ELABORE LE PLAN STRATEGIQUE BARCELONE 2000. ~~OU Q_ ' l rÁ @(leS - J LSV ~ ~ LES ENTITES ET INSTITUTIONS LES PLUS IMPORTANTES ET A EN COORDONNER LES EFEORTS. E*ÉN Qt:l'll:/\IT ·l :fE 31 �Ajuntament 4!) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me stn 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es eABALLELEMENT AUX PROJETS OLYMPIQUES, ET EN . BONNE MESURE GB.ACE. - .Arf CEUX-CI, BARCELONE A PI ANIFI.E: ET PRE'JU I::ES NOU'lEAt-:JX OBJ.ECT1 IFS ET :EbLE vN8 A CONc;U UNE SUITE DE TRAVAUX QUI CONFIGURENT ~ CETTE NOUVELLE ETAPE EST SURTOUT CARACTERISEE, D'UNE PART, PAR UNE SERIE D'ACTIONS VISANT A "FINIR LA VILLE" (PROLONGATION DE L'AVENUE DIAGONAL, DIAGONAL-MAR, SAGRERA-TGV... ) ET, D'AUTRE PART, A CONSOLIDER LE SYSTEME METROPOLITAIN, AUSSI BIEN 33 �Ajuntament 4)) de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa San! Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es EN TERMES TERMES TERRITORIAUX ET D'INF -, DE CRITERES - ION DE L'ENVIRONNEMEi . C'EST DANS CE CONTEXTE QUE SE DEVELOPPE LA "BARCELONE DE FLEUVE A FLEUVE", QUI SUPPOSE LA REGENERATION (wJ DU L'ELARGISSEMENT ~ti ~GRANDISSEMENT DEFINITION DU BESO$ DU DE RESEAU ET DU PORT, L'AEROPORT, LLOBREGAT, LE NOUVEL LA NOUVELLE DES CHEMINS DE FER DE ~ ------------~~--~----------------- GRANDE VITESSE ET LA RESTRUCTURATION DES ~COMMUNES DES RIVES DU BESOS. ET L'\.... :-.:._!!SEAALLER / 34 ~,Y. tT �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es PROJET AVEC LEQUEL BARCELONE, EN FONCTION DE SON MODELE D'ACTION, VEUT CONSOLIDER LE NOUVEAU PROCESSUS DE TRANSFORMATION. BARCELONE CONSIDERE QUE CETTE FAQON DE "FAIRE LA \ VILLE" PEUT ETRE UN POINT DE REPERE UTILE POUR 1 ¡ \ D'AUTRES VILLES. EN FAIT, ELLE A DEJA SERVI DE i MODELE A D'AUTRES VILLES EUROPEENNES QUI VEULENT SAVOIR COMMENT LE CENTRE HISTORIQUE EST EN TRAIN D'ETRE RENOVE. A DES VILLES OLYMPIQUES QUI VEULENT CONNAITRE "LE SECRET" DE 36 �Ajuntament ~) de Barcelona Gabinet de !'Alcaldía Placa Sant Jau me sin 08002 Barcelona Teléfon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es DE L'AVANT DANS TROIS DOMAINES QUI, CES DERNIERES ANNEES, ONT PRIS DE L'ELAN MAIS QUI EXIGENT UNE NOUVELLE IMPULSION : L'EMPLOI, LE LOGEMENT ET LE TRANSPORT. LE NOUVEAU_DEFI QUE DOIT RELEVER BARC ELONE EST LA TENUE, EN 2004, DU PREMIER FORUM UNIVERSEL DES CULTURES LA DURABILITE, LES NOUVELLES TECHNOLOGIES, LES APPROCHES POUR "FAIRE LA VILLE" DU PROCHAIN MILLENAIRE, CONSTITUENT LES BASES D'UN PROJET QUI_ MISE, AVEC LE PATRONAGE DE L'U.N.E.S.C.O., SUR LA CULTURE DE LA PAIX, LA SOLIDARITE ET LA COHABITATION INTERNATIONALE. UN 35 �Ajuntament (IP de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume s/n 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es BARCELONE'92. A DES PARTIS POLITIQUES QUI PARLENT 11 DU STYLE BARCELONE" (TONY BLAIR). 1 1 IL N'EXISTE PAS DE RECETIE MIRACLE QUI PUISSE ETRE 1 1 i 1 APPLIQUEE INTEGRALEMENT N'IMPORTE A QUEL 1 CONTEXTE, MAIS LA PROPOSITION DE BARCELONE PEUT 1 ! ETRE 1 UN POINT DE REPERE VALABLE DANS DE NOMBREUX CAS. 1 \ AUJOURD'HUI NOUS SATISFAISONS A LA DEMANDE D'ALGER QUI SOUHAITE CONNAITRE L'EXPERIENCE DE BARCELONE. BARCELONE SERA FIERE SI ELLE PEUT CONTRIBUER A LA TRANSFORMATION D'ALGER. UNE 37 �Ajuntament <OP de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn.es TRANSFORMATION DONT LA CONDITION INDISPENSABLE 1 EST LE RETABLISSEMENT DEROULEMENT D'UN DE LA PROCESSUS PAIX ET LE DEMOCRATIQUE PERMETTANT LA RECUPERATtON TOTALE DES LIBERTES ET DES DROITS DE L'HOMME. ~-+~ll,-.. JE TIENS A EXPRIMER ICI MON SOUHAIT QUE DANS UN AVENIR NON LOINTAIN ALGER PUISSE ACCUEILLIR UNE PROCHAINE CONVOCATION OlLJ SE DONNERONT RENDEZVOUS TOUTES LES VILLES QUI SE SONT REUNI ES A BARCELONE DANS LE DESSEjiN CLAIR DE CONSOLIDER DES LIENS QUI NOUS UNISSENT AU-DELA DE CEUX QU'A TISSES L'HISTOIRE. 38 �Ajuntament ~ de Barcelona Gabinet de I'Aicaldia Placa Sant Jaume sin 08002 Barcelona Telefon 4027527 Fax 4027532 E-mail alcaldia@mail.bcn .es BARCELONE L'EGARD AURA DES TRAVAILLENT TOUJOURS VILLES POUR DE LA LA PAJX, UN ENGAGEMENT MEDITERRANEE LE DIALOGUE ET A QUI LA CONVIVIALITE. 39 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4420 Title A name given to the resource Conferència sobre l'experiència de desenvolupament urbà de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alger Language A language of the resource Castellà Francès Subject The topic of the resource Urbanisme Relacions Internacionals Cooperativisme Democràcia Acció política Argel Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/721/19970323_LV.pdf d9514860723f4ae2fe42b5ded55685f8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/03/1997 La Vanguardia, p.029, Opinión Barcelona y Latinoamérica Autor: PASQUAL MARAGALL La celebración de la asamblea del Banco Interamericano de Desarrollo (BID) en Barcelona ha cumplido en alguna medida el compromiso que el alcalde de Barcelona asumió en octubre de 1985 ante el presidente uruguayo Julio M. Sanguinetti de ofrecer la ciudad para representar los intereses de América Latina ante Europa. Enrique Iglesias, presidente del BID, acompañaba en aquella visita a Barcelona de hace once años al presidente Sanguinetti en su calidad de ministro de Asuntos Exteriores de la República Oriental del Uruguay. Aquella ocasión de 1985 -España no había ingresado todavía en la Comunidad Europea- desató un entusiasmo considerable en los medios ciudadanos relacionados con América Latina. De hecho, la visita acabó siendo objeto de una cierta polémica por el contraste entre la ilusión ostensible de la Administración municipal y la tibieza relativa de otras instituciones ante el protagonismo evidente del Ayuntamiento. Nos encontrábamos en los momentos todavía iniciales del gran lanzamiento internacional de Barcelona que lideraba el gobierno de la ciudad. En cualquier caso, el limitado debate de aquellos momentos es significativo sobre la evolución de las cosas en muy pocos años. Del propio entusiasmo que se generó en aquella ocasión -hay que anotar la proximidad temporal de la sustancial emigración uruguaya y argentina recibida por Barcelona con ocasión de las dictaduras militares del Cono Sur- surgió la propuesta-imagen de Barcelona como la primera ciudad latinoamericana de Europa. Esa idea tan sugestiva por muchos conceptos levantó un considerable revuelo en una oposición municipal nominalmente nacionalista que en aquel momento no acertaba a comprender que Barcelona tiene un excedente de potencia y capacidad de proyección que le permite superar la condición estricta y obvia de capital de Cataluña. Lo comprobaríamos después con creces en los años que nos llevaron a la apoteosis de 1992 y, lo que todavía es más importante, en los que siguieron. El éxito que la reciente asamblea del BID ha tenido responde también a la aportación extra de ilusión y compromiso que suele producirse en los grandes acontecimientos que Barcelona alberga. El mismo presidente Iglesias hizo mención a esta contribución diferencial de afecto y cariño como elemento clave en el desarrollo de la asamblea. No es ese aspecto un elemento puramente anecdótico como podría parecer. Se encuentra en la base de los repetidos esfuerzos colectivos de esta ciudad. En este sentido, la referencia continuada a la ilusión y al entusiasmo ciudadano en esas ocasiones no es en modo alguno una muestra de provincianismo, sino la comprobación de unas constantes vitales ciudadanas. Es en realidad la manifestación del espíritu cívico propio de una ciudad que no goza de los beneficios de la capitalidad política. La relevancia de la dedicación ciudadana es decisiva en Barcelona. En nuestra ciudad, la celebración periódica de grandes acontecimientos políticos, económicos o culturales no está garantizada de la forma que es normal en una capital política como Madrid, donde conferencias como la de Oriente Medio o la cumbre de la OTAN de julio próximo son realidades que surgen con regularidad en el calendario y proyectan el nombre de la ciudad a todo el mundo. 99 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA En Barcelona, también en el terreno de las conferencias internacionales, la ciudad tiene que ganarse el puesto gradualmente entre los intersticios de unas agendas que las grandes capitales políticas tienden a copar. Por esa razón, un acontecimiento como la Conferencia Euromediterránea o la Asamblea el BID constituye una oportunidad para la movilización institucional y ciudadana que Barcelona tiene que afrontar con el plus de entusiasmo que la caracteriza. Solamente con esos éxitos indiscutibles se asegura la continuidad en el proceso de consolidación de Barcelona en el circuito de las grandes ciudades internacionales. La realidad es que la asamblea recientemente clausurada ha supuesto un paso muy importante en la consolidación de Barcelona como escenario privilegiado de referencia para América Latina en Europa. Esas posibilidades han empezado a concretarse y han salido hace ya un tiempo del mundo de la retórica. Barcelona es hoy un punto relevante como plataforma de expresión y de relación de empresarios, profesionales y políticos del continente latinoamericano. La colaboración entre la Administración central, la Generalitat y el Ayuntamiento y la relación de extrema confianza establecida entre esas instituciones y el propio BID constituyeron una de las bases más firmes del éxito obtenido. Esa plataforma de cooperación que tan bien ha funcionado durante casi dos años de trabajos preparatorios ha generado de otra parte una inercia positiva y una atmósfera de cordialidad que no ha de desperdiciarse. De hecho, en el seno de las administraciones consorciadas ha surgido la idea movilizadora de seguir colaborando en la búsqueda de algún tipo de acuerdo para la creación de una plataforma permanente de promoción y de apoyo de las relaciones comerciales con América Latina. La reunión del BID ha tenido también una relevancia notable para Barcelona en el terreno de la reflexión sobre la ciudad y los fenómenos urbanos. Aunque el BID ha tenido siempre y muy particularmente bajo la presidencia de Iglesias un interés en las ciudades, el hecho es que el banco es una institución intergubernamental. En este contexto, la apuesta que Enrique Iglesias hizo por elevar en Barcelona el nivel y la visibilidad del debate sobre las ciudades se saldó con un resultado espectacular del que hemos de estar orgullosos. La asamblea comenzó tres días antes con un potentísimo seminario sobre ciudades que, con una participación de más de seiscientas personas, dejó de ser un evento complementario de la asamblea para convertirse en una manifestación central de esta. Este seminario tuvo, además, la virtud de prolongar considerablemente el impacto temporal de la presencia del banco en Barcelona. La asociación del nombre de Barcelona a la reflexión internacional sobre la evolución de las ciudades y su observación desde una perspectiva optimista y creativa, como apuntó el presidente Enrique Iglesias en su intervención de clausura, es sin duda una de las notas de la asamblea del BID que más positivamente situará la referencia de nuestra ciudad en el mundo. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 100 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1183 Title A name given to the resource Barcelona y Latinoamérica Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Model social Ciutadania Desenvolupament econòmic Amèrica Llatina Banco Interamericano de Desarrollo Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-03-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1515/19970403d_00757.pdf 4ef0d905898cf1b6350587018471e083 PDF Text Text .4e-wa ►ta-i t `' ^v►u^ l^t I ca 1-D---ccPQtrYta „ eco-US, 3 BONJOUR, /q /9,- MONSIEUR L'AMBASSADEUR, MESDAMES, MESSIEURS, JE VOUDRAIS TOUT D'ABORD VOUS REMERCIER DE VOTRE PRÉSENCE ICI. JE SAIS QUE VOUS NE DISPOSEZ PAS DE BEAUCOUP DE TEMPS LIBRE, ET NOUS APPRÉCIONS GRANDEMENT LE FAIT QUE VOUS SOYEZ VENUS ICI AUJOURD'HUI. MON EXPOSÉ SE COMPOSE DE TROIS PARTIES. JE VOUS PARLERAI EN PREMIER LIEU DES RAISONS POUR LESQUELLES NOUS CONSIDÉRONS QUE BARCELONE EST UNE VILLE INTÉRESSANTE POUR Y INVESTIR ET Y FAIRE DES AFFAIRES AINSI QUE DES PRINCIPAUX ENJEUX ET PROJETS ENVISAGÉS PAR CETTE VILLE POST-OLYMPIQUE. TOUT DE SUITE APRÈS, JE VOUS INDIQUERAI, BIEN QUE PLUS BRIÈVEMENT, QUELQUES PARTICULARITÉS DE LA VILLE DE BARCELONE EN CE QUI CONCERNE SA QUALITÉ DE VIE.EN DERNIER LIEU, JE FERAZ MENTION DE DIVERS ASPECTS SINGULIERS ET IMPORTANTS AYANT TRAIT À CE QUE NOUS POURRIONS APPELER "L'ESPRIT ET LE STYLE" DE CETTE VILLE. (DIAPOSITIVE N° 1 : IMAGE GLOBALE DE LA VILLE) BARCELONE CONSTITUE, EN EFFET, UNE OCCASION À NE PAS LAISSER PASSER. CE N'EST PAS NOUS QUI FAISONS UNE TELLE AFFIRMATION, C'EST VOUS QUI, PAR VOTRE PRÉSENCE ICI, CONFIRMEZ QU'IL EXISTE UN INTÉRÉT GÉNÉRAL, VÉRITABLE ET CROISSANT ENVERS MA VILLE. I)SPARIS 1.DOC 18/3/97 9:11 CRiR 1 �LES RÉSULTATS DES SONDAGES D'OPINION LE DISENT AUSSI. HEALEY & BAKER RATIFIENT LA MONTEE DE BARCELONE DANS LEUR ENQUÉTE ANNUELLE, MENÉE AUPRÈS DE CADRES ET D'HOMMES D'AFFAIRES EUROPÉENS, AU SUJET DES VILLES PRÉFÉRÉES POUR Y INVESTIR ET Y CONDUIRE DES ACTIVITÉS INDUSTRIELLES ET COMERCIALES. CETTE TENDANCE ASCENDANTE N'A PAS DIMINUÉ AU COURS DE CES QUATRE DERNIÈRES ANNÉES. NOUS SOMMES PASSÉS DE LA 13e PLACE EN 1992 À LA 6e EN 1995, POSITION QUE NOUS AVONS CONFORTÉE TOUT AU LONG DE L'ANNÉE 1996. LA DISPONIBILITÉ ET L'ABONDANCE DE BUREAUX BIEN SITUÉS, CENTRAUX, OFFRANT UN EXCELLENT RAPPORT QUALITÉ-PRIX, LA DISPONIBILITÉ DE CADRES SUPÉRIEURS ET DE CADRES TECHNIQUES, DE ZONES INDUSTRIELLES SITUÉES AUX ALENTOURS DE LA VILLE, BIEN DESSERVIES ET À DES PRIX MODERES, L'USAGE FACILE ET COMMODE DU TRANSPORT INTERNE ET LA QUALITÉ DE VIE DES EMPLOYÉS CONSTITUENT LES PRINCIPAUX FACTEURS QUI ONT CONTRIBUÉ À AUGMENTER D'UNE MANIÈRE POSITIVE L'INTÉRÉT QUE BARCELONE SUSCITE CHEZ LES CHEFS D'ENTREPRISE. (DIAPOSITIVE N° 2 ET 2 BIS: ÉTUDES HEALEY & BAKER) C'EST D'AILLEURS AUSSI CE QU'A RÉCEMMENT DÉMONTRÉ UN RAPPORT DE L'EUROPEAN REGIONAL PROSPECT (ERECO) SUR LA CAPACITÉ DE CROISSANCE DE 39 VILLES EUROPÉENNES DE 1995 À 1997. CE RAPPORT DÉCRIT BARCELONE COMME LA VILLE DSPAR1Sl.DOC 18/3/97 9;15 2 �EUROPÉENNE JOUISSANT DU PLUS GRAND POTENTIEL DE CROISSANCE. (DIAPOSITIVE N° 3 : RAPPORT ERECO) LES ENTREPRISES ÉTRANGÈRES, COMME, PAR EXEMPLE, LES JAPONAISES, LE DISENT AUSSI. DEPUIS 1980, DATE DU DÉBARQUEMENT DE NISSAN, JUSQU'À AUJOURD'HUI, PLUS DE CENT ENTREPRISES JAPONAISES SE SONT ÉTABLIES EN CATALOGNE, CE QUI REPRÉSENTE, AVEC LA RÉGION DE DÜSSELDORF, LA PLUS GRANDE CONCENTRATION D'INVESTISSEMENTS INDUSTRIELS JAPONAIS EN EUROPE. (DIAPOSITIVE N° 4 : 123 ENTREPRISES JAPONAISES) LES ENTREPRISES FRANÇAISES SONT ÉGALEMENT D'ACCORD SUR CE POINT. LA PRÉSENCE FRANÇAISE EN ESPAGNE EST ANCIENNE. LES DATES D'INSTALLATION DE CERTAINES GRANDES ENTREPRISES SUR LA PÉNINSULE IBÉRIQUE EN TÉMOIGNENT (CRÉDIT LYONNAIS, 1867; RHÓNE-POULENC, 1923; MICHELIN, 1952...). PAR AILLEURS, LA PRÉSENCE FRANÇAISE EST FORTE ET SOLIDE, AUSSI BIEN DE PAR LE NOMBRE DE SES ENTREPRISES QU'EN RAISON DE LEUR TAILLE. L'ESPAGNE EST LE QUATRIÈME PAYS "D'IMPLANTATION" CHOISI PAR LES ENTREPRISES FRANÇAISES, APRÈS LES ÉTATS-UNIS, L'ALLEMAGNE ET LE ROYAUME UNI. QUARANTE POUR CENT DE LA TOTALITÉ DES INVESTISSEMENTS FRANÇAIS PLACÉS EN ESPAGNE SE CONCENTRENT EN CATALOGNE, ET, PLUS PARTICULIÈREMENT, DANS LA RÉGION DE BARCELONE. 3 �LES ÉCHANGES COMMERCIAUX SE SONT MULTIPLIÉS DE FAÇON SPECTACULAIRE PENDANT LES DIX DERNIÈRES ANNÉES (19861996). LE FLUX COMMERCIAL GLOBAL A PRATIQUEMENT TRIPLE ENTRE 1985 ET 1995, AUGMENTANT DE 66 À 192 MILLIARDS DE FRANCS. LE SECTEUR DE L'INDUSTRIE MANUFACTURIÈRE RESTE, MALGRÉ LA FORTE PROGRESSION DES INVESTISSEMENTS FINANCIERS ET DES SERVICES, LE DOMAINE D'INVESTISSEMENT FRANÇAIS LE PLUS CONSIDERABLE. CELUI+CI CONSTITUE 50,4% DES INVESTISSEMENTS DIRECTS FRANÇAIS EN ESPAGNE. LES JEUX OLYMPIQUES DE 1992 OFFRIRENT UN PRÉTEXTE PARFAIT POUR ENTREPRENDRE LA TRANSFORMATION DE LA VILLE ET LA PRÉPARER À L'ARRIVÉE DU NOUVEAU MILLÉNAIRE. CHAQUE ÉTAPE DU PROCESSUS DE TRANSFORMATION FUT SOIGNEUSEMENT PENSÉE EN TERMES ÉCONOMIQUES AFIN DE PROVOQUER UN EFFET ÉCONOMIQUE MULTIPLICATEUR DES LA FIN DES JEUX OLYMPIQUES. (DIAPOSITIVE N° 5 ET 6 : JEUX OLYMPIQUES) LE FAIT QUE BARCELONE AIT ADOPTÉf UN CARACTÈRE LARGEMENT MÉTROPOLITAIN A RENDU POSSIBLE UNE FORTE EXPANSION DES ENTREPRISES LOCALES, ATTIRÉ CERTAINES DES ENTREPRISES LES PLUS IMPORTANTES DU MONDE ENTIER, ET DONNÉ LIEU À UNE CROISSANCE GÉNÉRALE URBAINE PRONONCÉE. 4 �L'AÉROPORT DE NOTRE VILLE A DOUBLÉ LE NOMBRE DE SES PASSAGERS INTERNATIONAUX EN MOINS DE DIX ANS. EN 1996, LE CHIFFRE DE TREIZE MILLIONS DE PASSAGERS A ÉTÉ DÉPASSÉ GRÀCE À UNE CROISSANCE DE 14%, DOUBLANT AINSI LE CHIFFRE MOYEN DES GRANDS AÉROPORTS EUROPÉENS. (DIAPOSITIVE N° 8 ET 8 BIS: AÉROPORT) LES PRINCIPAUX SECTEURS DE PRODUCTION DE LA STRUCTURE INDUSTRIELLE QUI CARACTÉRISE L'AIRE ÉCONOMIQUE DE BARCELONE SONT CEUX DE TRANSFORMATION DE PRODUITS MÉTALLIQUES, DE FABRICATION DE VÉHICULES ET DE LEURS PIÈCES DÉTACHÉES, L'INDUSTRIE CHIMIQUE ET PHARMACEUTIQUE, L'INDUSTRIE DE CONSOMMATION, L'INDUSTRIE DE L'«ÉLECTRONIQUE, LE SECTEUR TEXTILE ET DE L'HABILLEMENT, LE SECTEUR DES ARTS GRAPHIQUES ET DE L'ÉDITION.LA RÉGION DE BARCELONE DÉTIENT LA PLUS GRANDE CONCENTRATION DE L'INDUSTRIE DE L'AUTOMOBILE ET DE PIÈCES DÉTACHÉES AU NIVEAU NATIONAL, ET UNE DES PLUS GRANDES AU NIVEAU EUROPÉEN. DE MÉME, BARCELONE CONSTITUE LE CENTRE NATIONAL D'ENTREPRISES DE RECHERCHE ET DE PRODUCTION PHARMACEUTIQUE LE PLUS IMPORTANT, AINSI QUE LE PREMIER CENTRE DE L'ÉDITION EN ESPAGNOL.LA SITUATION QUE VIT BARCELONE À PRÉSENT EST SANS DOUTE SATISFAISANTE, MAIS NOUS NE NOUS EN CONTENTONS PAS. LES JEUX OLYMPIQUES NE FURENT QUE LE DÉBUT, ET NON PAS L'ABOUTISSEMENT, D'UN PROCESSUS DE RENOUVELLEMENT DE LA VILLE. EN EFFET, DSPARISI.DOC 18/3/97 9:17 6 �BARCELONE N'A PAS TARDÉ, DÈS APRÈS 1992, À SE TOURNER VERS DES ENJEUX ET DES PROJETS NOUVEAUX. RÉFÉRONS-NOUS, PLUS CONCRÈTEMENT, À QUELQUES -UNS DES PLUS SIGNIFICATIFS: * LES INFRASTRUCTURES LOGISTIQUES DE TRANSPORT ET DE DISTRIBUTION. CELLES-CI REPRÉSENTENT LE GRAND ENJEU D'AVENIR DE LA VILLE. ELLES VISENT EN EFFET À NOUS FAIRE DEVENIR LA PORTE D'ENTRÉE ET DE SORTIE DE MARCHANDISES DE TOUS LES PAYS DE L'UNION EUROPÉENNE AYANT COMME PORT D'ORIGINE ET DE DESTINATION L'ASIE ET L'AMÉRIQUE DU NORD: ELLES VISENT, AUTREMENT DIT, À FAIRE DE BARCELONE LA PORTE DU SUD DE L'EUROPE. LA RÉGION DE BARCELONE DISPOSE, POUR ASSUMER SON NOUVEAU ROLE, D'UN PROFIL SECTORIEL ET TERRITORIAL PLEIN D'AVANTAGES. CEUX-CI PROVIENNENT DU FAIT QUE LE PORT ET L'AÉROPORT, EN PLUS DE TOUTE UNE SÉRIE D'ACTIVITÉS LOGISTIQUES, UN RÉSEAU DE TRANSPORTS ET DE COMMUNICATIONS DÉJÀ OPÉRATIONNELS, AINSI QU'UNE AGGLOMÉRATION ÉCONOMIQUE ET URBAINE DYNAMIQUE ET ACTIVE, SE TROUVENT RÉUNIS DANS UN ESPACE TERRITORIAL DÉLIMITÉ. POUR NE PAS PERDRE CES AVANTAGES, LES TROIS POUVOIRS CONCERNÉS, LE CENTRAL, LE RÉGIONAL ET LE LOCAL, SE SONT ENGAGÉS À INVESTIR DIRECTEMENT 7 �QUELQUE 29,5 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇ,AIS DANS LE BUT D'AMÉLIORER LA TOTALITÉ DE NOS INFRASTRUCTURES ET DES SERVICES LIÉS À LA LOGISTIQUE ET À LA DISTRIBUTION. CET INVESTISSEMENT CRÉERA 134.000 NOUVEAUX POSTES DE TRAVAIL (94.000 POSTES SERONT CRÉES DIRECTEMENT ET 40.000 INDIRECTEMENT). LA PRODUCTION SERA ACTIVÉE D'UN MONTANT DE 790 MILLIARDS DE PESETAS (33,76 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS) DANS LA RÉGION MÉTROPOLITAINE (500 MILLIARDS DE PESETAS, SOIT 21,27 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS, SERONT INVESTIS DIRECTEMENT ET 275 MILLIARDS DE PESETAS, SOIT, 11,75 MILLIARDS DE FRANCS FRANÇAIS, SERONT PRODUITS INDIRECTEMENT). (DIAPOSITIVE N° 9 : AIRE LOGISTIQUE DE BARCELONE) EN CE QUI CONCERNE LES PROJETS SPÉCIFIQUES QUI CONSTITUENT CE PLAN, APPELÉ PLAN DELTA DEL LLOBREGAT, M. JAUME FERRER VOUS EN EXPLIQUERA LES DÉTAILS LORS DE SON INTERVENTION. * LES INFRASTRUCTURES DE COMMUNICATION NOUS AVONS PROGRESSÉ CONSIDÉRABLEMENT EN MATIÈRE DE TÉLÉPHONIE ET DE RÉSEAUX NUMÉRIQUES. NOUS SOMMES À PRÉSENT SUR LE POINT DE FINIR DE CÀBLER LA VILLE. IL S'AGIT D'UNE TÀCHE TOUT À FAIT ESSENTIELLE ET DE GRANDE ENVERGURE. DANS L'AVENIR, LES VILLES POUVANT ÉTRE CONSIDÉRÉES VRAIMENT COMPÉTITIVES SERONT CELLES QUI DISPOSERONT DE RÉSEAUX DE TÉLÉCOMMUNICATIONS QUI, AVEC LE TEMPS, DEVIENDRONT CHAQUE FOIS PLUS DSPARIS 1.DOC 18/3/97 9:17 8 �SOPHISTIQUÉS ET PLUS RAPIDES. NOUS PRÉTENDONS AINSI CONSTRUIRE UNE BARCELONE LEADER EN MATIÈRE D'AUTOROUTES DE L'INFORMATION. (DIAPOSITIVE N° 10 : TÉLÉCOMMUNICATIONS) * LA BARCELONE CULTURELLE BARCELONE, BERCEAU D'ÉMINENTS ARCHITECTES TELS QUE GAUDÍ OU PUIG I CADAFALCH, DE PEINTRES À LA RENOMMÉE INTERNATIONALE TELS QUE PICASSO, DALÍ ET MIRÓ, AINSI QUE DE PERSONNALITÉS LITTÉRAIRES TELLES QUE JOSEP PLA OU JOAN MARAGALL, A RÉCEMMENT DÉVELOPPÉ ET ENRICHI SON MULTIPLE PATRIMOINE CULTUREL. AINSI, LE NOUVEAU MUSÉE D'ART CONTEMPORAIN, CONÇU PAR RICHARD MEYER, ABRITE UN DES CENTRES D'ART MODERNE LES PLUS NOVATEURS D'EUROPE. DE MÉME, LE NOUVEAU MUSÉE NATIONAL D'ART DE LA CATALOGNE POSSÈDE LA MEILLEURE COLLECTION D'ART ROMAN DU MONDE. L'ENSEMBLE DE CES CIRCONSTANCES NOUS FAIT CARESSER L'ESPOIR DE DEVENIR LA CAPITALE CULTURELLE EUROPÉENNE DE L'AN 2001, EN VUE DE QUO' NOUS AVONS POSÉ NOTRE CANDIDATURE. NOUS SOMMES ÉGALEMENT EN TRAIN D'ESSAYER D'ORGANISER, EN COLLABORATION AVEC L'UNESCO, UN FORUM UNIVERSEL DE CULTURES QUI DEVRAIT AVOIR LIEU EN L'AN 2004. (DIAPOSITIVE N° 11 ET 11 BIS: MODERNISME / MACBA) 9 �* LA ZONE LITTORALE ET LA PARTIE NORD DE LA VILLE IL S'AGIT DE DEUX PROJETS URBANISTIQUES FONDAMENTAUX POUR L'AVENIR DE BARCELONE. NOUS VOULONS, D'UNE PART, TERMINER D'AMÉNAGER LA FAÇADE MARITIME DE LA VILLE. D'AUTRE PART, À LA SUITE DE LA CONSTRUCTION DE LA VILLE OLYMPIQUE ET DE L'AMÉNAGEMENT DU VIEUX PORT, NOUS AVONS ENTREPRIS, ET, SOMMES EN FAIT AUJOURD'HUI SUR LE POINT DE L'ACHEVER, LA CONSTRUCTION DU WORLD TRADE CENTER AINSI QUE DU GRAND COMPLEXE RÉSIDENTIEL, COMMERCIAL ET PROFESSIONNEL DE DIAGONAL-MAR. (DIAPOSITIVE N° 12 : DIAGONAL-MAR) LES TRAVAUX PORTANT SUR CE SECOND PROJET SE DÉROULENT DANS LA ZONE NORD DE LA VILLE. EN EFFET, À L'OCCASION DE LA CRÉATION DE LA GARE DE TRAIN À GRANDE VITESSE DU QUARTIER DE LA SAGRERA-SANT ANDREU, UNE GRANDE PARTIE DE CETTE ZONE URBAINE SERA REMODELÉE. CELLE-CI OFFRIRA BIENTÓT UN LARGE ÉVENTAIL DE POSSIBILITÉS POUR Y CONSTRUIRE DE NOUVEAUX COMPLEXES INDUSTRIELS AINSI QUE DE GRANDS ENSEMBLES RÉSIDENTIELS ET DE SERVICES. (DIAPOSITIVE N° 13 : AVE) BARCELONE DISPOSE DONC DE POSSIBILITÉS AU-DELÀ DE SA SITUATION ÉCONOMIQUE, MARQUÉE PAR LA CROISSANCE, ET DE SA SITUATION LOGISTIQUE, DONT LA TENDANCE EXPANSIVE EST TOUT AUSSI CLAIRE. LES PROCHAINES INTERVENTIONS VOUS FOURNIRONT PLUS DE DÉTAILS À CE SUJET. lo �MAIS BARCELONE CONSTITUE, AVANT TOUT, UN ENDROIT AGRÉABLE À VIVRE ET LA QUALITÉ DE LA VIE Y EST REMARQUABLE. DE TELLES CONSIDÉRATIONS NE SONT APPAREMMENT PAS DÉTERMINANTES DANS LE MONDE DES AFFAIRES. CEPENDANT, UNE ÉTUDE EN PROFONDEUR DE LA QUESTION RÉVÈLE LE CONTRAIRE. EN EFFET, LE CHOIX DE LA VILLE OBJET D'INVESTISSEMENTS SE FAIT À PARTIR D'UNE SÉRIE DE PRÉMISSES QUI ÉVALUENT ET ÉTABLISSENT LAQUELLE EST LA PLUS INTÉRESSANTE ET LA PLUS AGRÉABLE. BARCELONE S'AVÈRE SPÉCIALEMENT COMPÉTITIVE À CET ÉGARD. L'ÉTUDE DE HEALEY AND BAKER QUE J'AI MENTIONNÉ AU DÉBUT DE MON INTERVENTION DÉCRIT CELLE-CI COMME LA VILLE EUROPÉENNE QUI OFFRE UNE PLUS GRANDE QUALITÉ DE VIE À SES TRAVAILLEURS. (DIAPOSITIVE N° 14) LES QUATRE KILOMÈTRES DE PLAGE RÉCUPÉRÉS AU COURS DE CES DERNIÈRES ANNÉES, LA NOUVELLE ZONE PORTUAIRE DU PORT VELL, AVEC SES NOUVELLES INSTALLATIONS LUDIQUES TELLES QUE L'AQUARIUM LE PLUS GRAND D'EUROPE, LE CINÉMA IMAX OU LES DIVERSES TERRASSES ET BARS SITUÉS AU BORD DE LA MER, AINSI QUE LA ZONE DU PORT OLYMPIQUE, CONSTITUENT UNE ENCLAVE EXTRÈMEMENT ATTRAYANTE. (DIAPOSITIVE N° 15 : ZONE LITTORALE) 11 �BARCELONE POSSÈDE LAXE COMMERCIAL LE PLUS LONG D'EUROPE. EN EFFET, LA BARCELONA SHOPPING LINE PREND NAISSANCE AU SEIN DE LA VIEILLE VILLE ET PARCOURT LE PASEO DE GRACIA ET LA DIAGONAL. ELLE OFFRE DE NOMBREUSES ET EXCEPTIONNELLES POSSIBILITÉS COMMERCIALES AUSSI BIEN DU POINT DE VUE DE LA QUALITÉ ET DU DESIGN QUE DE L'ORIGINALITÉ QUI LA CARACTÉRISE. CET AXE EST FLANQUÉ DE DEUX GRANDS COMPLEXES COMMERCIAUX SITUÉS DE PART ET D'AUTRE DE LA VILLE (GLORIAS ET ILLA DIAGONAL) QUI ONT DÉCLENCHÉ UNE VÉRITABLE RÉVOLUTION DE LA CONSOMMATION ET ATTIRÉ VERS LA VILLE DES MILLIERS D'ACHETEURS PROVENANT DE LA BANLIEUE. TOUS CES CHANGEMENTS ONT EU LIEU EN MÉME TEMPS QUE BARCELONE AUGMENTAIT SA CAPACITÉ HÓTELIÀRE ET GRANDISSAIT COMME CITÉ TOURISTIQUE. À CETTE ÉPOQUE, NOUS AVONS ÉTÉ SIMULTANÉMENT CAPABLES DE RÉALISER UNE AUTHENTIQUE TRANSFORMATION URBAINE, QUI NOUS A PERMIS D'AMÉLIORER L'ASPECT DES ZONES PÉRIPHÉRIQUES, ET DE RÉCUPÉRER LE CENTRE HISTORIQUE DE L'ANCIENNE VILLE. SOULIGNONS À CE PROPOS QUE L'ANNÉE DERNIÈRE, PLUS DE TROIS MILLIONS DE PERSONNES ONT VISITÉ LA CAPITALE CATALANE, AVEC UNE MOYENNE D'OCCUPATION HÓTELIÈRE DE 72%. 12 �IL EST DE MÉME INTÉRESSANT DE CONSTATER QUE DES VILLES TELLES QUE BERLIN OU SAINT-PÉTERSBOURG NOUS DEMANDENT COMMENT NOUS SOMMES ARRIVÉS À ATTEINDRE UN TEL NIVEAU, ET QUE D'AUTRES VILLES, COMME PAR EXEMPLE LISBONNE, ONT VOULU S'INSPIRER DE L'EXPÉRIENCE BARCELONAISE EN CE QUI CONCERNE LA RÉCUPÉRATION DE SA FAÇADE MARITIME ET L'ORGANISATION DE L'EXPO 98. DE PLUS, NOS TENDANCES URBANISTES S'AVÈRENT SÉDUISANTES POUR LES EXPERTS DE LONDRES. PAR CONSÉQUENT, IL NE ME PARAÍT PAS EXAGÉRÉ D'AFFIRMER QUE BARCELONE A SU MENER À BIEN PLUSIEURS RÉVOLUTIONS EN UN TEMPS RECORD. (DIAPOSITIVE N° 16 : PARC DE LA TRINITAT) IL EST VRAI QUE BARCELONE EST À LA MODE. ELLE L'ÉTAIT DÉJÀ AVANT 1992, ET, CONTRAIREMENT À L'AVIS DES PESSIMISTES, ELLE A CONTINUÉ DE CROÍTRE ET DE DÉVELOPPER SES PERSPECTIVES À LA SUITE DE CETTE ANNÉE MAGIQUE. NOUS NE NOUS SOMMES PAS ARRÉTÉS, BIEN AU CONTRAIRE, NOUS AVONS MÉME ACCÉLÉRÉ LE RYTHME DE NOTRE CROISSANCE. D'UNE CERTAINE FAÇON, BARCELONE, COMME L'EXPRIME SON MAIRE, M. PASQUAL MARAGALL, EST "IMBATTABLE". NOTRE CITÉ EST DONC, INDÉNIABLEMENT, UNE VILLE ATTRAYANTE ET À LA MODE. DIVERS EXEMPLES PEUVENT SERVIR À ILLUSTRER CETTE AFFIRMATION. JE VOUS LES PRÉSENTERAI MÉLANGÉS, D'UNE FAÇON QUI N'EST PEUT-ÉTRE 13 �PAS LA PLUS ORTHODOXE, MAIS QUI, À MON AVIS, ÉCLAIRERA CETTE QUESTION. AU MOIS DE JUIN DE L'ANNÉE DERNIÈRE, LA REVUE FORTUNE A CÉLÉBRÉ SON FORUM INTERNATIONAL À BARCELONE. DE MÉME, EN MARS 1997, LA RÉUNION DE LA BID (BANQUE INTERAMÉRICAINE DE DÉVELOPPEM;ENT) A EU LIEU À BARCELONE. NOUS SOMMES LA QUATRIÈME VILLE DU MONDE POUR CE QUI EST DE L'ORGANISATION DE CONGRÉS. CES CONSIDÉRATIONS SONT, SANS AUCUN DOUTE, PERTINENTES, MAIS PERMETTEZ-MOI D'EN AJOUTER D'AUTRES, PLUS FRIVOLES, QUI ACHÈVENT DE CONFIRMER LA POSITION PRIMORDIALE DE NOTRE VILLE ET SON EXTRAORDINAIRE CAPACITÉ D'ATTRACTION. DANS LE SILLAGE DE BRUCE WILLIS ET DE SYLVESTER STALLONE, QUI ONT OUVERT UN RESTAURANT DE LA CHANE PLANET HOLLYWOOD DANS LA CAPITALE CATALANE, STEVEN SPIELBERG A RÉCEMMENT INAUGURÉ LE RESTAURANT SOUS DIVE, ET, PLUS RÉCEMMENT ENCORE, LES TOP MODELS-MARIN CLAUDIA SCHIFFER, NAOMI CAMPBELL ET ELLE MCPHERSON ONT OUVERT LE PREMIER FASHION CAFE D'EUROPE À BARCELONE. VOILÀ DES QUESTIONS QUI, PAR RAPPORT AUX EFFORTS LOGISTIQUES DE CETTE VILLE, PARAÍTRONT PEUT-ÉTRE MINEURES. POURTANT, ELLES DONNENT UNE IMAGE 14 �SIGNIFICATIVE DE LA VILLE ET DE SON INTÉRÉT À TOUS LES NIVEAUX. AU DÉBUT DE CE DISCOURS, JE VOUS ANNONçAIS QUE JE SOUHAITAIS VOUS PARLER DE NOS CAPACITÉS ET DE NOTRE SITUATION ÉCONOMIQUE AINSI QUE DE NOS POSSIBILITÉS NON SPÉCIFIQUEMENT ÉCONOMIQUES LIÉES À LA QUALITÉ DE VIE QUI CARACTÉRISE LA CAPITALE CATALANE. JE VOUS DISAIS AUSSI QUE J'AVAIS L'INTENTION DE FAIRE RÉFÉRENCE, NE SERAIT-CE QUE BRIÈVEMENT, À L'ESPRIT ET AU STYLE DE NOTRE VILLE. JE VAIS MAINTENANT M'Y ATTACHER. BARCELONE, RICHE DE DEUX MILLE ANS D'HISTOIRE, SE TROUVE SUR LE POINT DE FRANCHIR LE SEUIL DE SON TROISIÈME MILLÉNAIRE, ET, QUOIQUE NOUS SOYONS FIERS DE SON PASSÉ, QUI EST LE NÓTRE, NOUS NE PASSONS PAS NOTRE TEMPS À AFFICHER DES ATTITUDES NOSTALGIQUES À SON SUJET. (DIAPOSITIVE N° 17 : PLAZA REAL / ARCHITECTURE GOTHIQUE CIVILE CATALANE) NOUS CHERCHONS SURTOUT À SAVOIR VERS Oü NOUS ALLONS. L'ESPRIT DE BARCELONE EST CELUI D'UNE CITÉ AMBIVALENTE, D'UNE CITÉ QUI SE SAIT CAPITALE DE LA CATALOGNE TOUT EN SE COMPORTANT COMME UNE CAPITALE ESPAGNOLE BIS, D'UNE CITÉ ORIENTÉE VERS LA MER DONT UN DES MEILLEURS ATOUTS RESIDE DANS LA COMMUNICATION PERMANENTE 15 �QU'ELLE ÉTABLIT AVEC LE RESTE DU MONDE.BARCELONE PARTICIPE D'UNE ATTITUDE OUVERTE, TOLÉRANTE, RÉCEPTIVE, AUTHENTIQUEMENT SENSIBLE AUX MÉLANGES DE CULTURE, TOUJOURS DISPOSÉE AU MÉTISSAGE, À LA COMBINAISON D'ÉLÉMENTS DISSEMBLABLES, À LA SOMME DE VOLONTÉS ET DE STYLES DIVERS. (DIAPOSITIVE N° 18 : RAMBLAS GROUILLANTES DE PROMENEURS) UNE CARACTÉRISTIQUE DE "LA" BARCELONE CONQUE AU COURS DE CES DERNIÈRES ANNÉES EST, D'UNE PART, SA REMARQUABLE COMPLICITÉ AVEC SES HABITANTS, QUI ONT ACCEPTÉ AVEC ENTHOUSIASME TOUS LES NOUVEAUX PROJETS ENTREPRIS PAR LEUR VILLE, ET, D'AUTRE PART, L'ENTENTE RÉGNANT ENTRE LE SECTEUR PUBLIC ET LE PRIVÉ QUI ONT RÉUNI LEURS EFFORTS AFIN DE BATIR CONJOINTEMENT UNE NOUVELLE VILLE. D'APRÈS UN SONDAGE RÉALISÉ PAR UN DES JOURNAUX LES PLUS PRESTIGIEUX DE NOTRE CITÉ, LES HABITANTS DE BARCELONE SONT, AVEC LES HABITANTS DE DUBLIN, LES CITADINS QUI APPRÉCIENT LE PLUS DE VIVRE DANS LEURS VILLES RESPECTIVES. (DIAPOSITIVE N° 19: BARCELONE EST LA SECONDE MEILLEURE VILLE DE RÉSIDENCE) EN OUTRE, L'ESPRIT DE LA CAPITALE CATALANE EST NETTEMENT MARQUÉ PAR UNE FORTE VOCATION CULTURELLE. BARCELONE EST UNE VILLE CULTIVÉE, BIEN PRÉPARÉE SUR TOUS LES PLANS, MODERNE ET DÉTENTRICE D'UNE VOLONTÉ INDÉNIABLE D'ACCUEILLIR TOUS ET CHACUN 16 �DE SES VISITEURS ET D'APPRENDRE DE TOUT LE RESTE DE L'HUMANITÉ. C'EST DONC AVEC UNE CERTAINE IMMODESTIE, MAIS AUSSI AVEC UN ANTI-CONFORMISME DÉCIDÉ, QUE NOUS CHERCHONS À TOUJOURS FAIRE MIEUX. (DIAPOSITIVE N° 20 : SANT JORDI I LA MERCÈ) J'ESPÈRE QUE CETTE EXPRESSION DE MES SENTIMENTS N'A PAS OUTREPASSÉ LES LIMITES DE LA COURTOISIE. IL EST QUELQUEFOIS DIFFICILE DE PARLER DE BARCELONE SANS QU'AFFLEURE UNE CERTAINE SATISFACTION, APRÈS AVOIR SI SOUVENT EU L'OCCASION D'EXPLIQUER LES TRANSFORMATIONS QUE NOTRE VILLE EST EN TRAIN DE CONNAÍTRE. POUVOIR PARLER ICI AUJOURD'HUI, ET PARTAGER CETTE INFORMATION AVEC VOUS, A ÉTÉ UN VÉRITABLE PLAISIR ET UNE NOUVELLE SOURCE DE FIERTÉ. JE VOUS REMERCIE INFINIMENT DE L'INTÉRÉT QUE VOUS AVEZ DÉMONTRÉ VIS-À-VIS DE BARCELONE EN ASSISTANT À CET EXPOSÉ. J'ESPÈRE QUE VOUS AUREZ TRÈS BIENTÓT LA POSSIBILITÉ DE CONNAÍTRE DE PLUS PRÈS CETTE VILLE QUI ASPIRE À DEVENIR LA PORTE SUD DE L'EUROPE, UNE PORTE QUE NOUS VOUS OUVRONS AVEC PLAISIR DANS L'INTENTION QUE VOUS VOUS SENTIEZ ICI COMME CHEZ VOUS. (DIAPOSITIVE N° 21 : IMAGE GLOBALE) MERCI DE VOTRE ATTENTION ET À BIENTÓT. BONSOIR. DSPARISI.DOC 18/3/97 9:20 17 �VOICI QUELQUES INDICATEURS ÉCONOMIQUES QUI MONTRENT L'ENVERGURE DU RENOUVEAU SUBI PAR LA VILLE DE BARCELONE : * CETTE CITÉ, DONT LE NOMBRE D'HABITANTS REPRÉSENTE SEULEMENT 4% DE LA POPULATION ESPAGNOLE, PRODUIT 8% DU PIB NATIONAL. * UN QUART DU MONTANT TOTAL DES INVESTISSEMENTS ÉTRANGERS EN ESPAGNE SE FAIT EN CATALOGNE. * EN CE QUI CONCERNE LE VOLUME D'EXPORTATIONS ESPAGNOL, UNE PESETA SUR QUATRE EST EXPORTÉE DEPUIS BARCELONE. * SUITE AU RABAIS DES TARIFS ÉLECTRIQUES, LA CONSOMMATION INDUSTRIELLE D'ÉLECTRICITÉ A AUGMENTÉ DE 3,1% TANDIS QUE CELLE DE GAZ AUGMENTAIT DE 9,3%. * LE TAUX DE CHÚMAGE EST MOINDRE À BARCELONE QUE DANS L'ENSEMBLE DE LA CATALOGNE ET DE L'ESPAGNE (BARCELONE, 9,2%; CATALOGNE, 10,1%; ESPAGNE, 13,5%). DE PLUS, LA TENDANCE EST À LA BAISSE. L'ANNÉE DERNIÈRE, LE TAUX DE CHÓMAGE A DIMINUÉ DE 13,1%, CE QUI REND NOTRE TAUX ACTUEL DE CHÓMAGE INFÉRIEUR À LA MOYENNE DE L'UNION EUROPÉENNE. (DIAPOSITIVE N° 7 : DONNÉES CI-DESSUS) 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4421 Title A name given to the resource Intervenció al seminari "Invertir a Barcelona" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. París Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Finançament Indústria Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/722/19970413_LV.pdf 5b6f2ca34a25d074f58aefb915236f59 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/04/1997 La Vanguardia, p.031, Opinión Atrevernos a pensar Autor: PASQUAL MARAGALL Es indudable que estos últimos meses el clima político se ha enrarecido de nuevo en España, en parte como consecuencia de actitudes, lenguajes e iniciativas oficiales escasamente procedentes. Más allá, sin embargo, de enconos y exabruptos, no todo son desarrollos regresivos e inquietantes. También los hay novedosos y esperanzadores. A pesar de la confusión que sigue presidiendo algunas de sus actuaciones más recientes, el sistema judicial puede recuperar parte del crédito perdido: ahí está la tardía pero finalmente decidida actuación contra los desmanes de un juez que, en virtud del agarrotamiento de las relaciones entre los partidos políticos, llegó a situarse en el órgano rector de la magistratura; ahí están, por fin, algunas ya iniciadas, otras a punto de producirse, las vistas de algunos de los juicios que han pesado como una losa sobre la vida política de los últimos años y que habrán castigado a los imputados tanto o más por su duración que por sus resultados, aún desconocidos. Lo que es más importante: por primera vez en la historia de España la derecha parece haber asumido plenamente la existencia de una realidad plurinacional y, por tanto, la necesidad de abordar con normalidad -sin alarmismos, sin dramas, sin amenazas- el tratamiento diferenciado de realidades diferentes. Lo cual no tiene por qué significar ninguna injusticia ni ninguna discriminación para nadie. La justicia consiste, en parte, en tratar desigualmente aquello que es, en un momento histórico determinado, desigual. Sin que ello suponga que esa desigualdad deba perpetuarse como un dato natural, inmutable. En todo caso, sería injusto negar que el esfuerzo de la derecha -sin duda favorecido por el previo traslado a las autonomías del 25 % del gasto público en los últimos 15 años- merece el respeto y el aplauso de todos. No lo han hecho brillantemente el Gobierno y sus aliados, ni siquiera medianamente bien. Con el acuerdo unilateral sobre el nuevo sistema de financiación autonómica, han creado problemas de recelos y agravios comparativos ahí donde no tendría por qué haberlos, pero el paso está dado. La alianza de la derecha españolista, centralista de toda la vida, y de la derecha nacionalista, autonomista, además de ser extremadamente clarificadora, es un síntoma importantísimo de salud y normalización democrática. Pero no es sólo la derecha española la que está rompiendo con algunos tabúes históricos. También en Cataluña empiezan a soplar aires de renovación en los medios de centro y de izquierda, en temas tan sensibles como la reflexión teórica sobre los modos y límites de la reivindicación nacional, o sobre la interpretación de momentos y cuestiones cruciales de nuestra historia. La izquierda catalanista anterior a la República fue extremadamente fecunda en este campo. Posteriormente, sin embargo, tras articular la potente alianza que nos devolvió la libertad y la autonomía, las fuerzas de izquierda han carecido de la mezcla adecuada de audacia y libertad para renovar su pensamiento, quizás a causa, precisamente, del propio protagonismo en la reconstitución democrática del Estado que la izquierda ha tenido en el periodo 1982-1996. Ahora hay novedades. El excelente libro de Montserrat Guibernau sobre "Los nacionalismos" supone una aportación seria y profunda a una temática que entre nosotros ha tendido a moverse 101 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA más bien en el terreno de la emotividad. La obra de Miquel Porta Perales "Adéu al nacionalisme" certifica la pluralidad de visiones que existen en nuestro país sobre el hecho nacional. Los trabajos de Enric Fossas y Ferran Requejo sobre el mal llamado "federalismo asimétrico" (y me siento algo culpable del invento; la expresión es exacta y precisa pero, sin duda, hiriente) abren las puertas del verdadero debate: cuánto y cómo debemos y queremos autogobernarnos sin romper la baraja. Por otra parte, investigaciones como las de Manuel Peña sobre la creciente y pacífica implantación del castellano en Cataluña desde finales del siglo XVI, fruto de los intereses comerciales autóctonos; el excelente análisis de Ernest Lluch sobre los equívocos de la supuesta decadencia catalana ("La Catalunya vençuda del segle XVIII"), obras como "El malentès del noucentisme", de Xavier Pericay i Toutain sobre el encorsetamiento del lenguaje literario; trabajos documentados y audaces como el recentísimo "Sobre la nació dels valencians", de Joan F. Mira, etcétera, todo ello, en su conjunto, cuestiona seriamente, sólidamente, algunos de los más arraigados tópicos y prejuicios de una historiografía romántica y victimista según la cual todos los problemas han venido siempre de allende el Ebro y que ha servido -y todavía sirve- como hilo ideológico conductor de un catalanismo defensivo, ensimismado. Junto a este fermento teórico e historiográfico también se está produciendo en Cataluña un desperezamiento político e ideológico más general. Empieza a hacerse evidente el cansancio provocado por una atmósfera intelectual dominada por una ortodoxia que en más de una ocasión se ha atrevido a condenar como crimen de lesa patria cualquier desviación del pensamiento único nacional. Proliferan iniciativas de debate, de encuentro, de confrontación razonada y razonable de ideas, interpretaciones y valores que constituyen un patrimonio común, pero plural, diverso, a veces contradictorio. Bienvenidas sean tales iniciativas. Que nadie se asuste ni se sienta atacado. Nuestros grandes y casi únicos enemigos son la ignorancia, los prejuicios, el miedo a lo desconocido, la pereza alimentada, a veces, por la propia mejora de la calidad de vida-, la falta de coraje para asumir riesgos. Sin renunciar a unas motivaciones y actitudes morales que seguimos afirmando como fundamentales -la aspiración a la igualdad de derechos entre todos los seres humanos, a los valores democráticos básicos, a una mayor justicia social, etcétera-, desde la izquierda debemos ser capaces de reconocer nuestros errores, insuficiencias e ingenuidades. Como está haciendo ahora mismo Tony Blair en Gran Bretaña. Aunque seguramente deberíamos hacerlo de forma más amable, más participada, más reflexiva. Airear, desbloquear, poner en cuestión nuestros tabúes, atrevernos a pensar y discutir con libertad, con un mayor ángulo de apertura. Esta es, en Cataluña, una de las grandes prioridades y necesidades. Atrevernos a discutir lo que durante largo tiempo ha sido indiscutible e indiscutido. Hoy volvemos a estar en condiciones de hacerlo. No perdamos la oportunidad. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 102 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1184 Title A name given to the resource Atrevernos a pensar Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Territoris Espanya Catalunya Política Nacionalisme Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2800/19970413_Avui_RomaMemoriaFutur_PM.pdf 49de84b973e108eaacf84cfbb155696f PDF Text Text A V U I A V U I diumenge 13 d’abril de 1997 21 Diàleg ✦ Roma: memòria del futur S Pasqual Maragall embla ser la ciutat per més motius dels imaginats. La Ciutat Eterna perquè, segons la tradició, Sant Pere hi va anar a raure i hi morí i hi fou enterrat, primer a Sant Sebastià, a les catacumbes de l’Appia Antica, i després al Vaticà. Però abans ja era la ciutat. Set turons arrodonits –com a tot Itàlia les ciutats dalt i els perills a baix: enemics, aiguamolls, paludisme...–, una muralla al voltant, la de Servio Tulio, i una distància adequada per evitar els atacs des del mar: un dia de camí des d’Ostia; situació enmig del Mar al mig del món (medi-terrà); una derrota vindicada, val a dir, un poble optimista; l’expansió de l’imperi exterior i de la ciutat, per tant, al llarg de les vies de sortida: Appia, Aureliana, Tiburtina, Triumphale,... fins a la segona muralla que inclou el camp de guerra, els mercats, els hospitals, el port: tot allò que abans es considerava perillós i poc de fiar. Aquest és el prototipus de l’expansió de les ciutats llatines i potser de les europees en general. Però només algunes van arribar a crear un imperi. Atenes, Roma, París, Madrid, Lisboa, Viena, Londres, Moscou... Potser només Atenes i Roma van ser imperis d’una ciutat: els altres, ja van ser imperis d’una nació (un invent, diguem-ne, modern). I altres ciutats van tenir enorme influència i àdhuc petits imperis comercials i culturals: Barcelona, Florència, Venècia, Amsterdam, Anvers. Nova York, l’actual ciutat imperial de fet, correspon a la civilització capitalista: és una capital privada, sense un gran sector públic. Mèxic, Cairo, Delhi, són híbrids de velles civilitzacions i d’imperis sobrevinguts. Però de totes les capitals citades primer, només Atenes i Roma han marcat totes les altres, directament o indirectament. Una part del que està passant en el món i no acabem d’entendre és, un cop més, el misteriós i incessant retorn de la història. Una mena de vòmit necesArxiu Municipal de Girona. Avui. 13/4/1997. Pàgina 21 sari, un regurgitar tot allò no paït, una vindicació de tot allò que va ser important abans de ser dominat, influït o assimilat. La terra, aquest ésser viu col·lectiu anomenat per alguns Gaia, no es troba bé fins que no ha tret a la superfície de la història (és a dir, el present) el que romania amagat, no dissolt, mal assimilat. Per tant, Roma, Atenes, i totes les capitals que se’n deriven, s’haurien d’acostumar a anar establint ponts entre la seva història i la seva memòria i l’esplendor simultània d’altres capitals i civilitzacions avui oblidades o menystingudes. Així, Umberto Eco reclamava fa poc a València que el 2000 taumatúrgic confessés modestament ser el 1300 de l’Hègira, o el 3000 de la Xina, i que la celebració del nou millenni consistís a establir ponts entre les diferents escales i construccions de les diferents civilitzacions. Traduint, traduint, traduint sense parar. Que és el que la humanitat no ha deixat de fer des del principi en els bons moments. (Podem pensar que les dues pulsions intel·lectuals i vitals més nobles de la humanitat són l’accent i la traducció, val a dir, la diferenciació i la comparació de les diferències.) DANIEL BOADA “Si algun dia el món arriba a ser realment ‘un’ món, haurà de ser un món de ciutats, o haurà de passar per ser un món de ciutats, abans de ser-ho totalment i universalment de ciutadans que s’hi reconeguin com ‘els seus’ ciutadans sense cap altre lligam de potència superior” Salvat aquest preàmbul, i per tant, acotada significativament la importància del que seguirà, podem ja admetre que Roma ha influït sobre el món més que cap altra ciutat. Si algun dia el món arriba a ser realment un món, i no solament un conjunt de situacions juxtaposades, haurà de ser un món de ciutats, o haurà de passar per ser un món de ciutats, abans de ser-ho totalment i universalment de ciutadans que s’hi reconeguin com els seus ciutadans sense cap altre lligam de potència superior. En aquest camí l’estudi de Roma és tant l’estudi del nostre passat, doncs, com el del nostre futur –de les claus del nostre futur–, ja que Roma va crear molts dels codis avui vigents, i ho va fer sent ciutat, que és el que haurem d’acabar sent novament. El Panteó, el Fòrum, les catacumbes, Innocenci X, els Termes, Vil·la Adriana (i la seva recreació renaixentista, Vil·la d’Este), les basíliques, la piazza Navona, el templet del Bramante –i també, probablement, Cinecittà–, etc. esdevenen així testimonis de l’anàlisi apassionant del que som. Per a alguns, com Indro Montanelli, potser testimoni aterrador del que havíem arribat a ser i ja no som. A Roma, en efecte, tot pesa molt. Només hi ha un nivell viu, damunt de molts de preexistents, sense altres alçades noves que les estrictament obligades, i sense subterranis possibles que no siguin històrics (quasi sense metro, p. ex.). Els turons s’han anat amorosint, sobretot perquè les petites valls o rieres que els separaven han anat pujant de nivell amb el temps. Però els turons segueixen sent referències venerades: Palatí (la primera Roma), Capitolí (amb l’Ajuntament més ben situat del món, on es va signar fa 40 anys el tractat que engegà la Unió Europea) i Aventí (per a mi un dels indrets més màgics de l’urbanisme transnacional: una illa de pau, antiquada, un xic deixatada, en un mar urbà sorollós i impossible, un lloc per a la reflexió, una barreja de Putxet d’abans del desastre i Mons Taber, de Hampstead i algun barri de Nova York, pels carrers 80...) Ara per Pasqua tots aquests turons amb arbres de passió somriuen sota la tramuntana d’un cel que ret homenatge a Velázquez. El futur de les ciutats es dibuixa, com sempre, sobre el rerefons de la memòria. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Roma: memòria del futur Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-13 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Roma Ciutats Europa Source A related resource from which the described resource is derived Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1516/19970421d_00758_LD.pdf 35c14c240ccbe88e404c21337d0f03ab PDF Text Text ' 1 ¡ ' Conferencia a Firenze. 21 d' Abril de 1997 Administrar la ciudad: la experiencia de Barcelona Mi querido amigo Val do Spini t¡)1e ha. invitado a exponer ante Ustedes la experiencia de Barcelona en materia de administración local desde que, a finales de los años 70, España recuperó un régimen de libertades democráticas. 1 No es la primera vez que el Alcalde de Barcelona recibe una invitación de este tipo. En los últimos años, Barcelona se ha convertido, de manera quizás un ~anta exagerada, en un punto de referencia internacional para todos aquellos que se interesan por los procesos urbanos y por el futuro de las ciudades. Ahora bien, aún no siendo la priJ¡nera vez, en pocas ocasiones probablemente en ninguna- me ha resultado tan agradable responder a una invitación como :esta. Tan agradable pero, debo añadir, también tan comprometido. Para quienes amamos las ciudadesi, venir a Florencia es venir a un santuario de la vida urbana, del c~vismo. Es venir a la cuna de la urbanidad europea m<_~-·-~-------J La historia de Florencia nos impone admiración, respeto, tnodestia. Pero esta misma historia también nos impone, nos erige,llna perspectiva de futuro amplia y ambiciosa. 1 Por ello, más que resun1ir los problemas, las transformaciones y los sistemas de administracióh muy concretos que han caracterizado el proceso urbano de Barcelona a lo largo de estos últ~ños, les propongo c6i!ilpaiitir conmigo una -~--reflexión en voz alta. '"- ~ 1 �Una reflexión sobre algunas de ~as premisas y condiciones .d las que ha trabajado la administr~ción local y que han contribu, decisivamente el renacimiento •-si me permitís usar aquí palabra tan "cargada" como ésta de una ciudad hace veinte inmersa en una grave depresiór económica, social, urban cultural y moral. Aunque no las únicas, estas condiciones son fun cuatro: \' /1~ • l. Creet/en la ciudad.,_ en - las ciudades. -:7 ~~ m---~ . ~-- 1 . Elaborar desarrollar una visibn territorialmente y una estrategia socialmente integradora. 3. Afirmar y reforzar la autoridad y el papel 1 administración local. 4. desarrollo de esa estrategia. 2 directi.~ Y-=:. 0--=.;:;.......;;~. �l. Creer_<;nJª cjuQ.acj.,_ en las ciudades. La primera condición para administrar creativamente, productivamente, una ciudad es su capacidad, en su potencial. ectamente, -~~- en ella, en Durante mucho tien1po, durante isiglos, hemos oído decir que las ciudades eran el centro de todos ~os problemas. 1 No es cierto. Lo que sí es cierto es que las ciudades son un refugio de problemas, porque quienes tienen problemas acuden a ellas en busca de solución. Porque las ciudades son centros de soluciones. -- En la ciudad hay problemas, problemas graves, pero hay que afrontarlos y tratar de resolverlos. Si en las ciudades hay delincuencia, corrupción o contaminación hay que luchar para acabar con todo ello, no abandonar las ciudades a su suerte. ~o hay ciudades, los problemas son peores. e::::;;;.. -- . --- --- Las ciudades, en contra de lo que sostiene el pestmtsmo catastrofista, son beneficiosas, como demuestran las estadísticas de esperanza de vida, la menor mortalidad infantil, mejor calidad ~ ;Ie v1d~ mayores ex~=ctllti"-'- 1 ® subsistencia, mayor ,~ _~_P"'-. Jt productividad, mayor oferta 1 cultural, mayor intorrnación. Además, el crecimiento de las Ciuda~Jes es economicam&nte sanó y culturalmente beneficioso. Dicho con otras palabras, si la te$dencia a vivir en las ciudades es inexorable (entre 1960 y 1992 ~1 número de habitantes de las ciudades alcanzó la cifra de 1.400 millones y de 1995 al 2000 se prevé que llegue a los 2.400 millones), ello quiere decir que las ciudades encaman para la may<)ría de la población del planeta unas expectativas y oportunid~des que no se encuentran en ningún otro entorno. �Sin duda esta masiva emigraci~n a entornos urbanos generará nuevos problemas que tanto 1~ política internacional como la regional y local deberán esforzarse en superar, pero .no pueden combatirse virtualmente esos p~oblemas imaginando un mundp siñ ciudades en que esos problemas no ocurrieran- Tal mundo no existe. ·~::Ú J2 ,_(¡U,.. dM (A¡fJo ]v~ """ . :/J¡¡¿;:, lfl , _ , ~ 7 A diferencia del catastrofismo¡ q · impulsa una concepción neo liberal del hecho urbano, el ¡ .·scurso que se va imponiendo co~o do~i~ante pronostica ~n *lo XXI en. qu~ ,la ciud~d será la untdad bastea de produccu)n, de organtzacton soctal y de generación de conocimientos_! El ,mundo que se está conformando no es~el de las empresas, el de los Estados, el de las naciones ni tan sólo el del dominio de un país sobre el resto. ! J~ La re aliga~:_ ~, :ntaQQ.nal que se está construyendo es la ~s ciudades interrelacionadas entre sí or diferentes flu ·os. La aldea J{j_obal será un mundo de ciudat¡es o no s~á. En este sentt o s responsabilidad de todos, pero especialmente de los propios gobiernos locales, potenciar los recursos y aptitudes de las ciudades para adecuarse a la nueva situación tanto económica como social y cultural que configurará el siglo XXI. A escala continental, esta actitud será ese~cial tanto para la construcción de un espacio europeo habitable pomo para la prosperidad misma de las ciudades. _. ~~ la ci~~ad Primera premisa,_ pues: ciudad. La no sólo como problema sino, sobre todo, pomo posible solucton. i ~ �1 ' 2. Elaborar y desarrollar una vision territorialmente globalizadorq y una estrategia socialmente integradora. >l " ~ ' ~v · 1 Uno de los grandes _.QIQblemas de la ciudad mode la fragmentación urbara. Fragme~tación física fragme ación social. Degradación del centro históric . Crecí ·ento de periferias y suburbios desperso*alizados, in alma. Pérdida d~ . vitalidad y de significación: en !los espacios públicos. Ello especialmente evidente en Nort~américa, pero tampoco escapa a este fenómeno. Tampbco Barcelona ha logrado • 1 Indemne. L. . .· La recuperación de un gobierno 1local democrático coincidió, en el caso de Barcelona, con uno ¡de los peores rnomentos de la ' historia de la ciudad. Era el año Ii979 y Barcelona sufría los duros estragos de la especulación y del caos de su urbanismo. Estaba, además, sumida en una profunda!crisis económicá. En definitiva, Barcelona era una c_iudad desmor~Iizada y carente de perspectivas oe futuro. Las elecciones municipales supu~ieron la eJección de un gobierno~ ~e progreso dirigido por el Partido Socialista y por el alcalde Narcís Serra (quien más tarde: sería Ministro de Defensa y vicepresidente del gobierno espapol). Esta coalición, (basada en un pacto con el P.S.U.C., más ~ la izquierda, los republicanos independentistas y los nacionalistas de Pujol) _~.__wl.LI.AJ.-..U.~~~~--::-"I acción y de diálo~_gue Barcelopa ha mantenido hasta hoy aun éuando después los nacionalistas pbandonaron la coalición que ha --seguido siendo de centro-izquier~a. ·---- ; Los primeros pasos, harto dificil~s, _se .c~ntraron en un princ · en i~_icjativas frlativamente nto~stas de política social' económica y en acciones puntual~s de reforma urbanística. 1 En efecto, no teníamos la caphcidad necesar!!l para camb · muchas cosas ni para realizar grandes inversi?nes. 5 �Jt)O !/ -\' f10 ---- ~ \3 / Ayuntmniento estaba práctican1epte en bancarrota. No podíamos hacer grandes proyectos. Pero i~iciamos acciones puntuales de urbanisrno en la dirección de lo que llamamos dignificación de la periferia. Porque era esencial empezar a soldar, cuanto antes, las del franquismo. fracturas urbanísticas y sociales Heredadas 1 1 Creación de modestos equiparpientos, acondicionamiento de espacios públicos, instalación dq obras artísticas que facilitasen ~~to0e referencia y memorra colectiva. Algunos hablaron tnclüso-- ·(le"ffionumentalización pe la periferia". No era en este caso una crítica, sino la afirmación de la necesidad de tener signos de identidad en las partes más maltrat~das, más d ~-~. -~ o-p--~ ~~ 1 ~~ necesitadas, de la ciudad. , ffu;l. { "A- ~.,r ~. . {J.Jcokldn '- , f: Y fue entonces cuando la gente comprendto que Incluso un ~ ~nicipig que ng_!~!!~ ~~i!:ero, que no tenía ~e~peri~engia, tenía_§in r ~ embargo la intención de llegar- ~-todas-partes os ... y de e~~ acer o con el misn1o estl o de dignidad para todos. Así empezó a tv}"")eL crearse una complicidad entre los: ciudadanos y la administración ~ local. Se entendió que el municipio quería llegar a todas partes, (7:,; con sus medios limitados y que hacía cuanto podía. ~~~. Se empezó, pues, por lo social, por el servicio personal, por el 1ontact<\ por el recooocimiento, por el respeto, por la dignificación. -----~Jg-'>_,.~oc.\¡ rr:,yG l \\ · Ahora bien, siendo muy 1importantes estas pequeñas intervenciones, para nosotros fue claro desde los primeros momentos que debíamos definir )1 perseguir objetivos globales y a largo plazo que permitiesen una renovación en profundidad de la ciudad, de sus infraestructuras, df su competitividad económica, de su articulación con el entorno metropolitano, de su inserción en los circuitos internacionales. Los Juegos Olímpicos fueron el ran · rete)(to,_ la gran palanca, c¡ilenos facilitó el pasar de la peq~eña escala a la gran escala, del �/V"~~) ~ ~~'~ l? ~ü~~t equiparniento de metropolitanas barrio a las grandes infraestructuras ~~ ~u-w~j El 6 de junio de 1981, durante ~la celebración en Barcelona del Día de las Fuerzas Armadas, el ~lcalde Narcís Serra anunció, en presencia de los Reyes de E~paña, que Barcelona tenía la 1 intención de organizar los Juegos .0límpicos de 1992. Se suceden entonces dos etapas. Hasta la nominación olímpica (le octubre de 1986, Barcelona prostgue su renovación, poco al poco, pero siguiendo criterios definidos. Este primer período estuvo marcado por dos rasgos: la preparación de la candidatura olímpica y la voluntad del Ayuntarniento de incidir en la ,recuperación económica de la cii"ioad. - -- - · T~fJ-W ·~~~~~ / ~~~~~~~~~~ & L 0 ~ero w 1 JG O -,- anúento-eJerct e~ pape) de em resari innovador. en e_l , ij)M'ttw--' · sentido que le da Schuf!!Q_eter. 1 Ayuntamiento encabezó una tiLJJ'-fí-tr"•"· ac:t ~ u que pasaba por afirmk que, a pesar de la crisis económica, de la desocupación. (le la destrucción de empleo, de la desaparición de industrias tradicionales, Barcelona tenía la capacidad para ser un motor económico de primera n1agnitud en el ámbito de Cataluña, de Españ~, del Mediterráneo y de Europa. Se trataba de aprovechar las po~ncialidades de Barcelona para ponerla en condiciones de sacar ~~ mejor partido posible de una futura recuperación económica de España y .de Europa, que se atisbaba en el horizonte. 1 ! cantida~--~- \ Durante este período, la alcal4la acumuló una información que pocos Inversores tenían y supo valorar su ·--~-~------------J ------- importancia. 7 �Desde la alcaldía nos propusin1os traspasar lQ. información que llegaba al punto mejor situado ~ara convertir los pro~ctos en realidad. Ese pu~ en muchos casos. se encontraba en el sector ~ ..,.e:-~ ., ~ privado, donde había capital pero 1no tnformacton. ~ ( ~- El Ayuntamiento se convirtió e ! el receptor e im ulsor de una multitud de proyectos, a desarr. llar fundamentalmente por el sector privado pero bajo un prd ecto de. reno_ya~ión urbana de inspiract_ 'ónpública. . ·, A'--P. ,L ,J./) lu:- J W];...o - .. (/tulf_.{(lfAÚ,, . .(;¿'ha:Yf ~~- ~ V""! VVZ' y(J • - l OCftvl~fAL ~ ~ ._ VJ..tfU_, t) ( Creación de tJG /'ODt/rfJ /)Cl organismos lo suficientemente flexibles controlables, vinculados al Ayuntamiento pero con capacidad y ~-o (.PJ 'lr<-A~ y!::::¡;:::. ~ agilidad de iniciativa. ~ ~111c• En un segundo periodo, 1987-92, la ciudad, una vez designada sede olímpica, acelera espectac*larn1ente su ritmo de cambio \,.~-~ progresivo 4-iUe ~e coaviette en una transforma'"'_:.: ~ . • ~L la Ctk ~r · · l. ~·"'- ~~·s ciuJuJ· .. (ñ.t1-t? 1 ) Durante los enfrentan1ientos q •e son frecuentes en la vida democratica entre el alcalde y lds ciuda anos, siempre había al _ final de la protesta un signo de c6mplicidad por parte de quienes protagonizaban la protesta. "Señor alcalde, los conseguiremos?" ¿Qué era lo que teníamos que cot¡1seguir? ¡Los Juegos Olímpicos! Todo el mundo lo sabía. Erah personas que pronunciaban eslóganes contra el Ayuntamiento para tener permisos para vender bocadillos cerca del estadio de fútbol. Pero al final decían: "¿Vamos progresando?" con un !guiño. Y esto obedecía a que teníamos un proyecto en común. ,Es la complicidad de la que les he hablado antes. ' El objetivo ha sido siempre ~Jaro y los Juegos fueron el argumento para dar un impulso 1 irreversible en un tiempo muy linlitado a la regeneración integral de la ciudad. �.; ~;· · ~J¡O CD La const~~cción de la~R<z_ndas, 1~ dotación de infraestr1Jcturas de base de- saneamient@ la red del telecomunicacione~ las zonas olímpica~ecuperaci6ñ del! litoral 0resume~ el éxito de ·a ~rans;1·f~ación ·-á e ~arcelona. S ~n mencionar los estadios y las 111Star Cl011CS deportiVaS. fJ· .k, ~~~"'<:. ~Jfv.--,Al-'J .: r , u 1 o.r€:~ ~ ~¡./h. / V / -.• ~tv.L- V (_y./JI' fJ1N!!rL /tvf (!re 8 JI IJ (Í) e ce!/ n . ~~ &.e l{_ D"k h y_ tv vJ_¡v0' ~u.tl-:t;.'! D ' / Q(Á - ~) l ~w-wv, ~ ~ rttk.Jj,-'7 • �3. Afirmar y reforzar la administración local. autori~ad y el papel directivo de la T \ Una tercera premisa de nuestra aqtuación y de nuestra perspectiva es que el punto de referencia, ~1 papel director, de todo proyecto de renovación urbana corresponaa ,. a la Administración local, la más próxima a los sentimientos de los ciudadanos y sus problemas. El gran secreto del éxito olímpico transformación urbana que se realizó proy e Impacto nacional, estatal e por el poder menos importante y ~1 más el de Barcelona. 1 de Barcelona y de la osteriormente fue que un internacional fue dirigí ocercano a los ciudadanos, J Espana, Cataluña y Barcelon~ colaboraron con el Comité dlímpico Español, bajo el amparo del Comité Olímpico Internacional, en un proyecto mundial. Pero el liderazgo era Barcelona. Y los poderes sup~riores respetaron el 'l~idr-e-raz_g_o porque'comprendieron que desdf la base nacían el impulso, la creatividad, la calidad de proyecto que no se ha vuelto a dar en otros proyectos olímpicos, dic~o esto con el mayor de los respetos. - 1 1 No es fácil obtener por parte de los poderes superiores el respeto oe un liderazgo locaL fero hay qjue afirmarlo porque, en caso deobtenerlo, se pueden esperar los njlejores resultados. - 1 Ello permitió no "utilizar" Baticelona, sino transformarla. Se combina entonces la potencia financiera y la potencia reguladora de un gran proyecto, con la calid~d del liderazgo y la complicidad de los ciudadanos. ! ! 1 Cuando se pregunta a la gente lo que les sorprendió de los Juegos de Barcelona, dicen que los ganadores de los Juegos fueron los barceloneses. · lO �t;J ' lA ~as....... medallas fu~ a prza 1atleta_ fy~rop ta ctu~.o.. 4 u/r.,¡v(}'-f;'~ ?-fl( 1::. ,fu la gran ven Jora ta ~ f ubhcó e New York Times. La gente descubrió una ciudad que 1 actuab . ~ que creía en un proyecto común y o imp enientaba - siguiendo criterios de suprema~- Y con una mentalidad abierta. Toda una ciudad se abrió a todos sus visitantes. ¡Directamente o a través de los medios de comunicación. Todo 1el mundo pudo ver una ciudad que vibraba con un proyecto. _Éste es el secreto del futuro de E._uestras ciudades del Mediterr4neo: la capaciJa. ~ ,ld tener UQ_ proyecto cómplice con los ciud¡¡dano1, Ja capacidad de hª€,e~~ .s Y respetar por los poderes superiores, la capacidad de arras_tg a c!udad ~los que henen .los recursos políticos y económicos. (~'1.0.~ ""'JJ1J:\é {M~ Ello fue posible porque la organización de los Juegos no conllevó sólo grandes obras de infraestrilictura, sino que también hubo intervenciones paralelas en ámbitos tan importantes como la renovación del centro histórico de la ciudad. Es . decir, hubo una ---vlsiün de la ciudad con1o un artefacto plural y complejo. <) ,--"* .. Pienso que es muy important,e que la gente de nuestras ciudades, de nuestras áreas tnetropolitanas comprenda que no es únicamente en el ámbito de los grand~s proyect~ donde oos ímplicamos. No se puede perder 1la~ ocasión histórica de hacerlo. Pero hay gue ¡h.. ' ~ ~~ ·én en 'el alma]~e la ciudad, en su corazón, en sus barrios. ... _ ~ Actuamos por lo tanto en las zonas de nueva centralidad, trabajamos en la dotación de equipamientos en los barrios, en acciones puntuales para la mejora urbana y la promoción de la vivienda, los equipamientos cqlturales (la cultura posee una ~mica especi~l) o el trabajo en llos ámbitos social, económico y de empleo. f 11 ) �4. Conseguir el consenso, la con1plicidad y la participación creativas de los ciudadanos y 1 de las fuerzas cívicas en la definición y en el desarrollo de esta estrategia. No de la misma manera, desde luego, i con el mismo calendario. " -- - - - - - Pero es posible hacerlo si se ! dispone de las herramientas adecua as. 1 se consigue canalizar la energía y la voluntad ciudadana hacia un proyecto común. No hablaré de todo lo que se ha hecho en este terreno, pero sí de ~na de las herramientas más importantes: el Plan Estratégico Barcelona 2000 para después de los Juegos. Se hizo dicho Plan antes de lds Juegos para después de Jos Juegos. Nos dijimos que íbamos ,hacia una fecha crucial para la h~oria ~ la ciu___dad. Pero ¿qué iba a suceder después? Es fácil tener un momento de gloria. Pedo tan1bién es fácil caer en una depresión marcada por el cansandio y la falta de i<;kas,trla escasez de recursos. Era preciso prever. . el período de después de los Juegos. Es lo que hicimos con el Plan estratégico Barcelona 2000. El Plan Estraté ico consistió en reunir todas las entidades e instituciones más importantes y en coordinar sus esfuerzos. ás 1 de cien ~ ~ ~~· ~· . ~t:.&~nt~( :~ enti. '~J es de Barcelona y dirigidas por un comité director en el que está representado ciudad, las universidades, los siqdicatos, la patronal, la Cámara de comercio, el Círculo de Economía. ra Se ftiaron 54 objetivos concretos!,>:: se designó como responsable d"e cada uno de ellos a unal más de las instituciones as en el consejo del Plan. D r-:, , _~_ r_ .,.,n IJ .~r+.r <fl 12 .., , ~ ~ú'Vl 'I,..¡VVVU/~ o 'Yl •UfCJ.k'()_ 1 "'- L4kwtn, !t, ~- ~~ ,.1-w �El Primer PI a :straté ico cumplió sus objetivos no en un 100%, p~ 50%. Pienso e_est . · ~Para unos objetivos 1 como los que acabo de mencionar más del 50% ya era n1ucho. 1 Actualmente estamos en el segundo Plan. ¿Qué quiere Barcelona .· de este se u lan? Barcelona lquiere convertirse en lo que es naturalmente, siguiendo su vocalción. Quiere convertirse en· la uerta de entrada del sur· desde 1 el Mediterráneo. El punto dtt rup ura en re a Penínsul lbéri~a, el Mediterráneo e incluso desde América Latina y el surpste asiático y el corazón de Europa. Esta ruptura ~ h hecho ~urante décadas en las ciudades del Norte de Euro a en , o er am o en Hamburgo. Hay mercanc1as que llegan · Europa e incluso a España, a Mtlan, por Gibraltar, que llegan .' el sureste asiático y que, desde la apertura del canal de Suez, · ueden pasar¡ por el Mediterráneo pero que rodean España, van al norte de Europa y regresan a la Península./ Y ello porque ha~ econOinías de escala. Hoy Rotterdam es/éÍ puerto de Milán pprque sus econpmías de escala le otorgan una ventaja con1petiti a. - 1 1 ~ • �1 - Conclusión: El "modelo Barcelona" de transformación urbana. En los últimos 15 años, pues, Bru¡celona ha experimentado un gran salto cualitativo. De la ciudbd olímpica y metropolitana que queríamos en 1982, hemos pasado a una Barcelona que, '- ~ . una vez suprimidas las fronterjls intercomunitarias, es .S ;e~ e~ de una e~roregión de 15 fillones de habitantes que fe_,. ~J aspira a convertirse en la puerta ~el sur de Europa y en una C de las capitales culturales de E~ropa. 1 Nuestra estrate:.Jia no ha sido uné). estrategia intervencionista, péro sí una estrategia de liderazgo y de complicidad. Gracias a ella se han rehabilitado barrios periféricos, incorporándolos a la ciudad, dignificándolos y convirtiéndolos en nuevos centros urbanos. 1 - - - - --¡ Se ha hecho una gran transformapión urban~ sin pérdida de cohesión, al revés, atenuando 1$5 desigualdades sociales y territoriales. --· Se ha reactivado, con la complibdad del sector privado, la_ . . vida del casco antiguo de la ciudad. Se ha propiciado una nueva ocupación, lenta y pacífic~ por parte de estudiantes y ~~~ de parejas jóvenes'~ Se ha esponj~do una densidad exc~iva, cÜ ~ sin des lazar~los vecinos.; Se han creado nuevas flAO-~ · stituciones cul ra[es muy sign~ficativas: Centre de Cultura ~ /Contemponmi , MACBA, n~evas facultades de la Universitat ·e Barcelona, de la Universitat Pompeu Fabra. Ahora, Barcelona afronta estos ¡mos decisivos del final de siglo desde una posición cons~lidada y, lo que es más importante, con nuevos proyecto$ de futuro que responden a 1-t �un diseño de ciudad. Un diseño¡consensuado en el segundo Plan Estratégico. ~lan Estr1llégico ~ apuesta por la calidad de vida ~ ··· or ~Jl~· .· (;}Me los producto.s y servicios de la ciudad. \/;> · . ¡· . ~ ~ ff ).J} J.; ~c. udo.o(t-L---· ¡ ~..VVU -re - ~ fM.-t Zv<ZÚ~-~ ~ 1 r rfi-4 V/~ • Algunas medidas que se están desarrollando y que concretan estas estrategias son: - la priorización de las comuni~aciones con Europa, ~Duna - la creaci"/ gran plataforma logística en el Delta del liobregat, 'í "'- iJW'-i~ ~ '""' 'r':f fiAh ~ - el desarrollo de las telecomunicaciones, - la mejora de la calidad ambie~tal de la ciudad - un modelo de desarrollo sostenible, - la consolidación europea, cles.Jl~uc el(i}Ra '"'~d.) como capital cultural ~c:P - .el=fut t~ ~ como gran centro industrial, consolidando y mejorando su competitividad a través de un pacto industrial metropolitano -(}la dotación de la ciudad de nJevos instrumentos jurídicos y legales para que la ciudad pueda resolver algunos problemas que tienen una gran incidencia en la vida ~-e~ cotidiana de sus habitantes: la Carta Municipal. ! ! 0a~~ ~Ce. -'1'- ' Básicamente, en el fondo del "¡modelo Barcelona" está la apuesta por la ciud~d europea, u9a ciudad ue no segrega, en la que conviven Iversos usos. ¡Barcelona es aún hoy una ciudad industrial, a pesar def pre~ominio del sector servicios, 15 t{..Vu2 b~ ,~ rf~. \p ~ ::~ ~ ~, J"/J--¡r :¡>~~ �en la que no se construyen barreras infranqueables entre los barrios ricos y las zonas pobres. 1 ( JJ. k 1),--,'tLv, ¡,.; t; h.eQ Una de las grandes enseñanzas <;le nu tra época, a nuestro entender, es que el espacio ¡de la identidad, de la integración social, de la cohesión,-es cada vez más local, al f tiempo que el espacio de la función es cada vez más global. ~:Ctuar or simu;tfmeamentc sobre el cora:ón de la ciudad y sobre su articulación internacional, actuar en términos de cohesión y co~plicidad interna y de competividad externa. i Muchas gracias. 21 Abril 1997 tú 1 (ma: � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4422 Title A name given to the resource Administrar la ciudad: la experiencia de Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fondazione Circolo Fratelli Rosselli, Florència Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-21 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2582/19870422d_00204.pdf 32c78dd40538fdbdfe1b49ea91fe376a PDF Text Text Alcaldia Gabinet de Comunicació ±I^I Ajuntament i^^ 3 t' de Barcelona Plça. S. Jaume s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall al cicle "Barcelona demà, pensa en la gent gran". Barcelona, 22 d'abril 1987 �IIIIII^ Ajuntament TV de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES, SENYORS: EL PARE D'UN AMIC MEU DEIA SOVINT: "TINC GANES DE JUBILAR —ME PER COMENÇAR A TREBALLAR ". AQUESTA FRASE, SENS DUBTE EXAGERADA, IL.LUSTRA UN ESPERIT QUE VEIEM TAMBÉ REFLECTIT EN AQUESTES AULES DE EXTENSIó UNIVERSITàRIA. JO VULL FELICITAR A LA FEDERACIó D'ASSOCIACIONS DE LA TERCERA EDAT DE CATALUNYA PER AQUESTA INICIATIVA DE POSAR A L'ABAST DE LA GENT GRAN UN VENTALL DE CURSOS PELS QUE VULGUIN EIXAMPLAR ELS SEUS CONEIXEMENTS. EN AQUESTA CONFERANCIA QUE INAUGURA EL CICLE "BARCELONA DEMà, PENSA EN LA GENT GRAN" POSSIBLEMENT ESPERARAN SENTIR EL QUE HA FET I EL QUE FAR L'AJUNTAMENT PER LA GENT GRAN. INEVITABLEMENT, EN PARLARÉ D'AIXó. Ref.: �—3+IIIII Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació PERò A Mí EL QUE M'AGRADARIA AVUI, COM ALCALDE DE BARCELONA I COM A FILL D'UNA CIUTAT QUE ESTIMO, ES INCITAR — LES A VOSTÉS PERQUè EXPLORIN LA NOSTRA CIUTAT, PERQUè LA CONEGUIN MÉS I MILLOR. LA VOSTRA PRESèNCIA AQUí ÉS PROVA QUE TENEN VOSTÉS UNA CURIOSITAT, UNA INQUIETUD PER FER COSES QUE NO HAN POGUT FER MENTRE DEDICAVEN TOTA LA SEVA CREATIVITAT I TOT EL SEU ESFORÇ A TREBALLAR PERQUè NOSALTRES QUE SOM, ELS VOSTRES FILLS I ELS VOSTRES NETS, POGUESSIM FER EL MATEIX EN MILLORS CONDICIONS. I AQUESTA CIUTAT, BARCELONA, TÉ MOLT I MOLT PER OFERIR .A GENT AMB CURIOSITAT, AMB INQUIETUD I AMB TEMPS PER EXERCIR—LES. I, A MÉS, EL NOSTRE CLIMA ENS PERMET ESTABLIR UN CONTACTE F1SIC, IMMEDIAT, AMB LA CIUTAT, AMB ELS SEUS CARRERS, GAIREBÉ DURANT TOT L'ANY. �—4— Ajuntament 'VIIIF de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA ESTà DE MODA EN EL MóN. L'URBANISME QUE HEM POSAT EN PRàCTICA EN ELS ANYS QUE PORTEM A L'AJUNTAMENT HA CONVERTIT LA CIUTAT EN UN CENTRE DE CURIOSITAT MUNDIAL PER ARQUITECTES, URBANISTES, ESCULPTORS. ALGú HA DEFINIT LA BARCELONA ACTUAL COM EL MÉS IMPORTANT MUSEU D'ART A L'AIRE LLIURE DEL MóN OCCIDENTAL. JO ELS VULL INVITAR A QUE DESCUBREIXIN AQUEST MUSEU. AQUESTES PLACES, AQUESTS ESPAIS, AQUESTES VIES REMODELADES; TANTES I TANTES FAÇANES RECUPERADES, QUE ESTAVEN AMAGADES SOTA UNA CAPA DE BRUTíCIA; ELS VITRALLS MODERNISTES; ELS JARDINS AMAGATS DARRERA PARETS; ELS EDIFICIS HISTóRICS QUE ANEM RECUPERANT. CONEIXEN VOSTÉS LA PLAÇA DE LA PALMERA? O LA CREUETA DEL COLL? LA VIA JúLIA? LA CASA DE LA CARIAT? (...) Ref.: �Ajuntament y^^ll„ , de Barcelona Gabinet de Comunicació DARRERA DELS PROJECTES QUE HAN DUT A AQUESTES REALITZACIONS NO HI HA TAN SOLS UNA PREOCUPACIó ESTÉTICA. HI HA TOTA UNA TEORIA I UNA PRàCTICA URBANíSTICA DE COM RECUPERAR UNA CIUTAT MALMESA DURANT MOLTS ANYS D'ESPECULACIó SENSE CONTROL DEMOCRàTIC. UNA TEORIA QUE VA RESUMIR MOLT BÉ L'ORIOL BOHIGAS EN UN ARTICLE RECENT. AQUEST ARTICLE ES REFERIA AL CENTRE I A LA PERIFIRIA I A LES RELACIONS QUE HAN DE TENIR; AL PLà I AL PROJECTE I A LES RELACIONS QUE HAN DE TENIR. EN BOHIGAS VE A DIP. QUE PROU DE PLANS I MÉS PROJECTES. JO PENSO QUE ÉS UNA TEORIA QUE HA ESTAT INDUïDA PER UNA PRàCTICA POLíTICA NOSTRA, A LA CIUTAT DE BARCELONA. EN BOHIGAS TAMBÉ DIU QUE HI HA D'HAVER MENYS ZONIFICACI6, MENYS PLANIFICACI6 D'AQUESTA QUE DIU EL QUE Ref.: �Ajuntament 1111V de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: S'HA DE FER I EL QUE NO S'HA DE FER EN CADA ZONA, PERQUè PRECISAMENT EL QUE ES VOL ACONSEGUIR ÉS LA BARREJA. TOTHOM ESTà BASTANT D'ACORD QUE LA CIUTAT QUE BUSQUEM ÉS UNA CIUTAT EN LA QUAL HI HA UNA BARREJA D'ACTIVITATS. QUE LA GRàCIA DE LA CIUTAT RAU JUSTAMENT EN AQUESTA COINCIDINCIA D'USOS DIFERENTS. PER TANT, ZONIFICAR LA CIUTAT — AQUI VA LA INDUSTRIA, AQUI VA LA VIALITAT, AQUI VA LA RESIDINCIA, AQUI VA EL COMERÇ— ÉS EL CONTRARI DEL QUE DEFINIM COM A CIUTAT. PER TANT, NO A LA ZONIFICACIó I Sí A LA BARREJA; TAMBÉ AL DISSENY FORMAL — DIU ELL — , INTERVENCI6 FORMAL. MENYS STANDARS Sí A LA URBANíSTICS QUANTITATIUS, MENYS APROFITAMENTS DEL SòL I MÉS "MULLAR—SE" L'URBANISTA EN LA DEFINICIó DE QUIN ES EL DISSENY FïSIC QUE HAURIA DE TENIR DETERMINADA PLAÇA, I UN DETERMINAT CONJUNT D'ELEMENTS URBANS. �-7Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FINALMENT ACABA PARLANT, I JO CREC QUE D'UNA FORMA UNA MICA FORÇADA I MOLT DISCUTIBLE, DE DESTRUIR I CONSTRUIR I DEL RESPECTE QUE HEM DE TENIR A ALL QUE HI HA JA FET, SOBRE TOT EN ELS CENTRES DE LES CIUTATS VELLES, COM LES NOSTRES: A MADRID, A BARCELONA, A PARIS O A VIENA. I EL QUE S'HA DE FER ÉS HIGIENITZAR, AL MATEIX TEMPS QUE HEM DE MONUMENTALITZAR LA PERIFèRIA, QUE ES LA LLIÇ6 DE VIENA. VIENA, ALS ANYS VINT, JA ESTAVA MONUMENTALITZADA. JA ESTAVEN FENT LA PERIFèRIA, AALò QUE NOSALTRES FA POC QUE HEM COMENÇAT A MADRID O A BARCELONA. I PEL QUE FA AL CENTRE, CAL CONSERVAR—LO. PER TAMBÉ DIU ELL: COMPTE, D'ACORD AMB CONSERVAR, NO CONSTRUIR GAIRE MÉS, HGIENITZAR, PER QUE NO TOT SIGUI LA FALERA DE CONSERVAR I QUE NO CONSTRUïM RES DE NOU. PERQUE CIUTAT ES INNOVACIó I SI NO HI HA CREACIó, SI NO HI HA UNA MICA DE MANCA DE RESPECTE PEL PASSAT, UNA MICA, MALAMENT RAI. ALGUNA COSA HEM DE DESTRUIR. Ref.: �Ajuntament 1 91F de Barcelona Gabinet de Comunicació A LA PERIFÈRIA, NOSALTRES HEM POSAT ÉNFASI EN EL SENTIT SEGÜENT: ALGú VA DIR, EN EL CENTRE DE BARCELONA EL QUE CAL ÉS ATREVIR-SE, COM ENS HEM ATREVIT A TORNAR A CREAR CIUTAT, ESPAIS NOUS. NO NOMÉS RESPECTAR, SINO CREAR. I A LA PERIFÈRIA EL QUE CAL ÉS MONUMENTALITZAR. I BEN SANTAMENT QUE HO VA DIR. A LA PERIFÈRIA DE BARCELONA, MONUMENTALITZAR NO VOL DIR SENZILLAMENT CREAR MONUMENTS. VOL DIR DIGNIFICAR. NOSALTRES ENS NEGUEM ROTUNDAMENT A ADMETRE L'URBANISME DESTRUCTIU D'AQUESTS aLTIMS CINQUANTA ANYS. I, ¿COM HEM D'ARREGLAR-LO? DONCS HI HA COSES QUE, ELS DIC MOLT SINCERAMENT, NO TENEN ADOB POSSIBLE. COM AQUESTS GRANS BARRIS NOUS. QUAN EM PREGUNTEN QUE S'HA DE REHABILITAR, ÉS QUE S'HA DE REHABILITAR TANT LA CIUTAT SATÈLITE DE CORNELLà COM EL RAVAL, EVIDENTMENTT. NOMÉS QUE EL RAVAL ÉS DE L'ANY 1700, POSEN PER CAS, ÉS DEL SEGLE XVIII I CORNELLà ÉS DE FA 30 ANYS. PER S'HA DE REHABILITAR IGUAL. Ref.: �—9— ¡fIIIIi Ajuntament 1 111W de Barcelona Gabinet de Comunicació PER AIXò, HO CONFESO, NO TENIM LA SOLUCIó, DE MOMENT NO LA TENIM. ARA, EL QUE Sí QUE SABEM ÉS QUE L'úNICA SOLUCI6, EL MILLOR CAMí DE LA SOLUCI6 ÉS QUE HI HAGI VITALITAT DEMOCRàTICA EN AQUESTS CENTRES. QUE HI HAGI L'ACCI6 PERMANENT DELS VENS QUE S'ORGANITZIN, O DELS SEUS REPRESENTANTS, A TRAVÉS DELS DISTRICTES, O. DELS MUNICIPIS METROPOLITANS, PER REFER AQUEST TEIXIT. NOSALTRES, A LA BARCELONA ESTRICTA, AL MUNICIPI DE BARCELONA, HEM VOLGUT MONUMENTALITZAR LA PERIFèRIA EN AQUEST SENTIT. I ELS POSARÉ UN EXEMPLE PERQUè EL VEGIN BEN CLAR. A LA PLAÇA DE LLUCMAJOR HI HAURà, EN EL FUTUR PRòXIM, L'ESTATUA DE VILADOMAT QUE ERA AL CIM DEL "LLAPIS" DEL CINC D'OROS. AQUESTA ESTATUA, COM VOSTÉS SABEN, VA PROVOCAR UN GRAN DEBAT A BARCELONA. PERQUè, DIGUEM —HO CLAR, LA BURGESIA DEL PASSEIG DE GRàCIA NO VOLIA UN MONUMENT A PI I MARGALL I A LA PRIMERA REPúBLICA EN EL COR DE L'EIXAMPLE. ÉS AIXí. I, EN CANVI, L'AJUNTAMENT EL SI QUE Ref.: �—10— 1+I1111 Ajuntament '' ! tltiF de Barcelona Gabinet de Comunicació EL VOLIA. I AQUí VA HAVER—HI UN GRAN ESTIRA I ARRONSA QUE ES VA SALDAR AMB AQUESTA MENA DE COMPROMíS QUE ENTRE EL PASSEIG DE GRàCIA I ELS JARDINETS HI ANÉS EL MONUMENT A PI I MARGALL. I ES VA QUEDAR ALL SOBRE, AL DAMUNT DE L'OBELISC. QUAN VA VENIR L'ACABAMENT DE LA GUERRA, EVIDENTMENT ALL ES VA TREURE I ES VA SUBSTITUIR PER UNA ALTRE ESTATUA QUE A MÉS NO ES VA POSAR AL CIM SINò AL PEU. I QUE VA SER, DURANT MOLTS ANYS, UN LLOC DE PROBLEMES, DE PINTADES DIVERSES. AQUESTA ESTATUA VA REAPAREIXER EN UN MAGATZEM MUNICIPAL I ÉS MAGNíFICA, ÉS ENORMEMENT DIGNA I D'UNA MIDA MOLT MÉS QUE NATURAL. JO LA VAIG DESCUBRIR PRECISAMENT. A L'EXPOSICIó "CATALUNYA DINS DE L'ESPANYA MODERNA", QUE ES VA PRESENTAR A MADRID. HUGUET, MARTORELL I MACKAY, QUE SóN ELS SóN ELS QUE VAN MUNTAR L'EXPOSICI6, L'HAVIEN TRETA DELS MAGATZEMS MUNICIPALS. ERA ALL I VAIG DIR: "ESCOLTEU, AQUESTA ESTATUA HA D'ANAR AL CARRER ALTRA VEGADA". �-11— Ajuntament mal '911? de Barcelona Gabinet de Comunicació I HI ANIRà, NO UNA ALTRA VEGADA, PERQUè NOSALTRES NO VOLEM TAMPOC CONTINUAR O REFER PERMANENTMENT ELS DEBATS ANTICS, NO ES TRACTA D'AIXò. ES TRACTA EN AQUEST MOMENT DE LA PÇA. DE LLUCMAJOR, ALL ON PASSA EL PASSEIG DE VALLDAURA I ES CREUA AMB EL PASSEIG DEL VERDUM, I ON COMENÇA LA VIA JúLIA, EL QUE PODIA SER EL COR DELS NOUS BARRIS. ALLà, PRECISAMENT, SER EL GRAN MONUMENT, ALLà EL POSAREM. UN ALTRE EXEMPLE QUE ELS VULL POSAR ÉS LA PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS, DE L'ESTACI6 DE SANTS. ABANS D'HAVER — HI LA PLAÇA DE L'ESTACI6 DE SANTS, MOLT DISCUTIDA DES DEL PUNT DE VISTA URBANSTIC, HI HAVIA UN ENTORN ABSOLUTAMENT MISERABLE. LA SUMA DE L'ANOMENADA TORRE DE CATALUNYA AMB L'ESTACI6 DE SANTS DONAVA UN RESULTAT PITJOR QUE ZERO, MOLT DOLENT. UNA VEGADA, UN CONDUCTOR DE CAMI6 ES VA ESTACIONAR Ref.: �-12— Ajuntament V de Barcelona Gabinet de Comunicació DAVANT MEU AMB LA LLUM VERMELLA AL CARRER DE NUMàNCIA O AL DE LA INFANTA CARLOTA, NO RECORDO BÉ ON ERA. ELL I JO ENS MIRAVEM LA PLAÇA, QUE S'ESTAVA ACABANT DE CONSTRUIR. ALESHORES EM VA MIRAR I JO LI VAIG PREGUNTAR QUE LI SEMBLAVA. "ÉS INTRIGANT SR. MARAGALL". BÉ, DONCS AQUESTA PLAÇA INTRIGANT EM SEMBLA QUE HA ACONSEGUIT TRENCAR UNA ASIMETRIA. EL QUE HA FET EN PEÑA GANCHEGUI AL DARRERA, A L'ESPANYA INDUSTRIAL, ÉS UNA MICA PROSSEGUIR AQUESTA FORMA DE DIGNIFICACIó DELS VOLUMS QUE PER Sí MATEIXOS EREN IRRECUPERABLES. L'URBANISME QUE HEM TINGUT EN ELS DARRERS CINQUANTA ANYS HA SIGUT TAN ABSOLUTAMENT MISERABLE, QUE EVIDENTMENT CAL UNA CERTA POTéNCIA URBANÍSTICA. ÉS PERILLOSA, AIXò JO HO RECONEC, I ÉS ARRISCADA, I LA GENT POT DIR "COMPTE QUE AIXò QUE S'ESTà FENT ÉS MOLT ARRISCAT", "ALERTA QUE ÉS MOLT PERSONAL, PORTA MOLT EL SEGELL D'AQUELLS QUE HO FAN". Ref.: �—13— :fllllll Ajuntament 1411+" de Barcelona Gabinet de Comunicació BÉ, I QUÉ? ÉS IMPORTANT QUE ENS ARRISQUEM, ÉS MOLT IMPORTANT QUE ENS ARRISQUEM A DONAR ALS ARTISTES, ALS MILLORS, LA POSSIBILITAT DE POSAR EL SEU SEGELL A LES OBRES QUE S'ESTAN FENT, A LA BARCELONA D'AVUI. SI NO, L'üNIC QUE TINDREM SERà AQUESTA COSA MARCA DE FàBRICA DEL PERIODE DE TRANSICI6, QUE ÉS MOLT IMPORTANT., QUE ÉS EL "SALVEM...". SALVEM—HO TOT. NO CAL QUE DIGUI FINS RESPECTE I HO A QUIN PUNT ESTEM PRACTICANT, I ÉS AIXò EM MEREIX EL QUE HEM FET: RECUPERAR LA MEï •t^R.IA COL.LECTIVA. PERS CREEM COSES NOVES, PERQUè SI NO EL QUE FAREM DEL PASSAT. UNA MENA DE PREVENCI6 f"i ÉS UNA CòPIA GROLLERA O UN NOU RITUAL, UNA NA DE LITúRGIA DE RECORD. I EM FA L'EFECTE QUE LES CIUTAS NO VIUEN D'AIXò, NO VIUEN EXCLUSIVAMENT D'AIXò. AMB AQUESTS EXEMPLES HE VOLGUT IL.LUSTRAR UNA MICA EL QUE HI HA DARRERA D'AQUESTS ESPAIS. EM PODRIA EXTENDRE MOLT I MOLT SOBRE MÉS EXEMPLES ENCARA. PER PREFEREIXO DEIXAR — HO COM A SUGGERIMENT PER �-14— +IIIÍI' Ajuntament 1111F de Barcelona Gabinet de Comunicació QUE VOSTÉS INVESTIGUIN. PENSO QUE AQUESTES AULES PODRIEN ORGANITZAR UN MONOGRàFIC SOBRE AIXò, SI ES QUE NO HO HAN FET JA. EN QUALSEVOL CAS AMB MOLT DE GUST ELS SERVEIS DE L'AJUNTAMENT, I MOLT ESPECIALMENT LES REES D'URBANISME I CULTURA HI COL.LABORARIEN. TOT EL SEGUIT D'OBRES QUE HEM FET APUNTEN CAP A UNA BARCELONA FUTURA QUE CONTINUAREM! FENT; OBERTA AL MAR, ARTICULADA AMB LA SEVA REA METROPOLITANA I AMB CATALUNYA, AMB NOUS EIXOS D'ACTIVITAT QUE COMPENSARAN ELS QUE JA EXISTEIXEN. UNA BARCELONA, A MÉS, QUE CONTEMPLARA LA PROBLEMàTICA ESPECÍFICA DE LA GENT GRAN COM MAI S'HA FET FINS ARA. CADA COP MÉS LA NOSTRA CIUTAT ÉSÉS HABITABLE PELS RESULTATS DE QUALITAT DE VIDA OFERTS I PERQUA EXISTEIXEN �—17— Ajuntament ^+ Í de Barcelona Gabinet de Comunicació QUE TOT ESTE RESOLT. EVIDENMENT FALTEN MOLTES COSES PER FER I PENSO QUE ÉS BO QUE APROFITEM OCASIONS COM AQUESTA PER POSAR — LES EN COMi. EN EL TRANSPORT, NO TINC CAP DUBTE QUE HI HA DOS ASPECTES ACONSEGUITS MOLT IMPORTANTS, EL PRIMER L'AMPLITUD DE LA XARXA QUE POSA AL 98% DE LA POBLACIó DE LA CIUTAT A UNA DISTàNCIA INFERIOR ALS 400 M. D'UNA PARADA DE METRO O BUS; EL SEGON EL TENIR UN SISTEMA DE PAGAMENT GRATUïT O SEMIGRATUïT PER LA INMENSA MAJORIA DE LA POBLACI6 GRAN DE LA CIUTAT. ES EVIDENT QUE AIXó ES POT PERFECCIONAR, I HO FAREM, I QUE CAL MILLORAR LA QUALITAT I CONFORT DEL TRANSPORT I DELS SEUS ACCESOS, BAIXAR L'ALÇADA DE LA PLATAFORMA DELS AUTOBUSSOS, DISMINUIR LES ARRENCADES I PARADES BRUSQUES, SOLVENTAR ELS DESNIVELLS DEL METRO. EN L'HABITATGE, ESTA CLAR EL DISSENY DE LES TIPOLOGIES DE SERVEIS NECESSARIS, AJUT A LA LLAR PER MANTENIR EN TOTS ELS CASOS QUE ES PUGUI EL DOMICILI á w Ref.: �—18— +11M Ajuntament "!III+' de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: TRADICIONAL. PER AIX6 HEM PROMOGUT L'AJUT D'UN TREBALLADOR FAMILIAR A HORES, BLOCS D'APARTAMENTS AMB SERVEIS COMUNS, COM JA HEM FET A CANYELLES O A LA CIUTAT VELLA, PERQUè HI PUGUI DESPLAÇAR—SE LA GENT GRAN QUE POT VIURE AUT¿NOMA PER¿ QUE NO TE PIS, O EL QUE TÉ NO ESTA EN CONDICIONS PER CONSTRUCCIó, PREU O ACCESSIBILITAT ( CINQUè SENSE ASCENSOR ), RESIDèNCIES PER QUI NO POT VIURE AUT¿NOM. ES CLAR QUE SABEM EL QUE CAL, PER¿ ES CLAR TAMBÉ QUE NO HEM POSAT EN MARXA ELS RECURSOS SUFICIENTS, AIX6 ÉS MÉS EVIDENT ENCARA QUAN PARLEM DEL VELL MALALT. LA SOLUCI6 ÉS UN AJUT A LA LLAR DE SANITAT I LA IMPLANTACIó D'HOSPITALS DE CRóNICS I D'ATENCIONS MíNIMES. D'AIXó L'UNIC EXEMPLE PúBLIC A TOT EL PAIS ÉS EL CENTRE GERIàTRIC MUNICIPAL, QUE TOTS SABEM QUE AMB ELS SEUS 370 LLITS ÉS INSUFICIENT. CAL QUE TOTES LES ADMINISTRACIONS ENS DOTEM DE MÉS SERVEIS D'AQUESTES CARACTERíSTIQUES AL SERVEI DELS CIUTADANS. �Ajuntament de Barcelona Àrea de Serveis Socials c/. Ciutat, 4, 5è. planta Tel. 301 88 61 PROPOSTA DE TEXT "BARCELONA DEMA, PENSA EN LA GENT GRAN" Là-. ciutat ha d'ésser pensada al servei dels seus ciutadans i cada cop més la nostra ciutat és més habitable pels resultats de qualitat de vida oferts i perquè existeixen els canals per a que les necessitats i aspiracions dels seus ciutadans siguin atesses: democràcia, participació, organització dels serveis i recursos per posar en marxa els serveis. Els ciutadans de Barcelona cada,dia són més grans. La Barcelona actual és la ciutat més envellida d'Espanya i en funció d'això és una ciutat més europea i més desenvolupada. Les grans ciutats del món (Paris, Londres, Viena, Berlin, Montreal, Milà, Buenos Aires, Filadèlfia, Munich, etc.) tenen percentatges d'envelliment superiors al nostre. Això vol dir que la Barcelona del Demà ha de ser una .ciutat més preparada per a la vida en qualitat de la gent gran, perquè n'hi haurà més i perquè estem assegurant que el creixement ecocòmic i ciutadà de Barcelona no es deturi, i per tant els recursos a esmerçar-hi seran superiors. Des de la perspectiva dels socialistes a més haig de dir que aquest és un clar exponent de la nostra opció política, el fer una ciutat més habitable per la gent gran, fa que sigui una ciutat millor per tothom, perquè tots els barcelonins tenim pares, parents, amics dins l'anomenada tercera edat, perquè tots esperem arribar-hi, i perquè el que és una necessitat per alguns, serà una millora per tothom. Per tant jo no vull fer el discurs de que la civilització va a pitjor, pot anar a pitjor sinó ho controlem, sinó aprofitem els coneixements, avenços, la vostra experiència, la tècnica per millorar la qualitat de vida de tots nosaltres. A veure qui pot dir que els hospitals no �Ajuntament Àrea de Serveis Socials de Barcelona c/. Ciutat, 4, 5è. planta Tel. 301 88 61 2. han millorat, que no s'opera amb més mitjans i seguretat ara que fa anys, que no tenim ara més línies . i millors metros i autobussos per tota la geografia de la ciutat, que no és millor la xarxa d'enllumenament, aigua i clavegueram que abans. Es a dir la modernitat, la introducció d'avenços tecnològics, no sols fa que la riquesa de la ciutat sigui més gran, i que per tant la vida dels barcelonins millor, també fa que fins i tot els ciutadans més desvalguts tinguin més benestar: La gent gran que viu sola podrà tenir un petit comunicador-alarma, connectat a la xarxa telefònica per avisar a una centraleta de serveis socials que pateix una emergència de qualsevol tipus. El que no voldria, però, és donar la impressió de que tot està resolt. Evidentment falten moltes coses per fer i penso que és bo que aprofitem ocasions com aquesta per posar-les en comú. En el transport, no tinc cap dubte que hi ha dos aspectes aconseguits molt importants, el primer l'amplitud de la xarxa que posa al 98% de la població de la ciutat a una distància inferior als 400 m. d'una parada de metro o bus; el segon el tenir un sistema de pagament gratuït o semigratuït per la immensa majoria de la població gran de la ciutat. Es, però, evident que això es pot perfeccionar, i ho farem, i que cal millorar la qua litat i confort del tansport i dels seus accesos, baixar l'alçada de la plataforma dels autobussos, disminuir les arrencades i parades brusques, solventar els desnivells del metro, etc. No hi ha cap dubte de que les olim piades són un repte pel nostre transport, però, per a mi no hi ha tampoc cap dubte de que la superació d'aquest repte repercutirà favorablement en la gent gran. En l'habitatge, està clar el disseny de les tipologies de serveis necessaris, ajut a la llar per mantenir en tots els casos que es pugui el domicili tradicional, encara que sigui amb l'ajut d'un treballador familiar a hores, blocs d'apartaments amb serveis comuns, com ja hem fet a Canyelles o a la Ciutat Vella, perquè hi pugui desplaçar-se la gent gran que pot viure autònoma però que no te pis, o el que té no està en condicions per construcció, preu o accessibilitat (cinquè sense ascensor), residències per qui no pot viure autònom. . �Ajuntament de Barcelona Àrea de Serveis Socials c/. Ciutat, 4, 5è. planta Tel. 301 88 61 3. Es clar que saben el que cal, però es clar també que no hem posat en marxa els recursos suficients, això és més evident encara quan parlem del vell malalt. La solució és un ajut a la llar sanitari i la implantació d'hospitals de crónics i d'atencions mínimes. D'això l'únic exemple públic a tot el pais és el Centre Geriàtric Municipal, que tots sabem que amb els seus 370 llits és insuficient. Cal que totes les administracions ens dotem de més serveis d'aquestes característiques al servei dels ciutadans. La cultura, no hi ha dubte de que Barcelona és un dels grans centres culturals del món, però també és cert que les seves manifestacions culturals no arriben a determinats sectors de la seva població. Per això és tan important la tasca del seu moviment associatiu la F.A.T.E.C. darrerament, i des de fa més anys l'A.C.A. (Associació Coordinadora de l'Ancianitat) han desenvolupat una tasca de promoció cultural entre la gent gran molt interessant. En aquest sentit l'Ajuntament l'ha recolzat (cesió de locals a A.F.O.P.A., celebració de l'acte central dels Jocs Florals de la Gent Gran al Saló de Cent, etc.) i pensem que la nostra política de promoció socio-cultural encaixa perfectament en la iniciativa de participació de vostés: els centres cívics de la ciutat són el receptacle idoni per a moltes de les activitats que la FATEC promocioni, i a més permeten la interrelació amb grups d'altres edats, que poden apendre molt de l'experiència i la ciutadania dels grups de la gent gran. Els serveis socials, s'avençat tenint ara un centre de serveis socials per cada gran barri de la ciutat, amb un equip multidisciplinar expert per atendre els problemes socials de tota la població, així mateix disposem d'una xarxa de més de 30 casals d'avis que permeten oferir nuclis d'activitat associativa, recreativa, artística, esportiva i cultural a més de 30.000 socis. Es, però, evident que no tenim solucions suficients pels casos més greus de pensions molt baixes, de manca de poder adquisitiu, de demències senils, etc., que precisen no de solucions barcelonines, sinó que han de ser plantejaments que han d'abordar el govern de la Generalitat i de l'Estat Central. Nosaltres no ens cansarem de repetir com nivell de l'Administració més proper ál. ciutadà que som els més ben situats per captar quines són �AM, ^:Ilill Ajuntament 'ill9f de Barcelona Àrea de Serveis Socials c/. Ciutat, 4, 5è. planta Tel. 301 88 61 les necessitats de la població, i també naturalment de la gent gran, per resoldre-les nosaltres (si ens toca) o elevar-les a qui correspongui (Generalitat o Administració Central de l'Estat). Així mateix som també els més ben situats per oferir molts dels serveis públics a la gent gran, i per tant reclament que se'ns transfereixen a l'Ajuntament. Es absurd que a Barcelona tinguem Casals d'Avis de la Generalitat i l'Ajuntament i Residències d'Avis de la Diputació i l'Ajuntament. Oferim que tots els gestioni l'Ajuntament sota les directrius de nivells superiors de l'Administració que han de dissenyar com han de ser i com s'han de finançar. Finalment només voldria dir que l'actuació de l'Ajuntament volem que es caracteritzi per la seva transparència i eficàcia i per això els oferim el millor servei d'informació sobre com funciona la ciutat, quins són els seus serveis i com s'accedeix als mateixos. Els serveis d'informació municipal i el 010, ens serveixen alhora per conèixer que és el que la gent demana i necessita, i per tant treballar en fer una ciutat millor per a tothom. Barcelona, 6 d'abril del 1987 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall al cicle "Barcelona demà, pensa en la gent gran" Subject The topic of the resource Persones grans Barcelona Ciutats Model social Urbanisme Description An account of the resource Inclou, al final, la proposta inicial de conferència. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2806/19970423_ElPeriodico_Recelos_PM.pdf 5081c8b4f58c5e21b3fba6aa7b4db3eb PDF Text Text EL PERIÓDICO 2 3 ÀBR. 1997 LA CABALA Recelos B domingo 13 de abril publiqué un artículo sobre algunos aspectos significativos del complejo y cambiante cima político catalán y español: Escampa, era el encabezado que le había dado a mis apuntes y que alfinalapareció con el titulo más coivencional de Atreverse a pensar. Al dia siguiente fui a Madrid, invitado por la Asociación de Periodistas Europeos que drtgen Cándido y Mgusl Ángel AguHar, y por el Círculo de Debates que conducen Javier Gómez Nevara, Miguel Muntz y Alfredo Tejera, para participaren un par de coloquios. Algunos de los asistentes llevaban el articulo recortado en el bolsillo. Pensé que les había parecido bien. Pues no. Bueno: si parecía bien, lo fue sin efectos apreciables. En Madrid el tema era el "parar por el tubo" de Pujol, y después seria el catalán de loe obispos (y de los rectores), y mañana cualquier gesto de los que la derecha catalana mayorltarla se ve obligada a hacer para que se le perdone el pacto con el PP. De modo que la sugerencia de mi articulo parece que caerá en saco roto. En él invitaba a aplaudr el reconocimiento de la plmnadonaJidad del Estado que está haciendo la derecha española, y pedía al mismo tiempo que le izquierda española, tradkáonalmente más federal y autonomista que la derecha, dé un paso adelante-no un paso atrás-en la configuración del federalismo diferencial permitido por la Constitución. La gente prefiere un buen enemigo a un amigo complicado. Basta con que désele Catalunya se pronuncien, a intervalos convenientes, un par de frases de desamor o recelo para tener garantizada la ccNTespondencia. España se cierra como un caracol tocado en la antena. Y a la inversa. Encerrados sistemáticamente con el único juguete de las relaciones entre el poder estatal y el autonómico se renuncia al gran debate que incomoda a unos y a otros: el de la configuración del Estado desde las premisas de la subsidíaridad. No ha Negado todavía el tiempo del auténtico diálogo. Pero legará. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Recelos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-23 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Catalunya Espanya Subsidiarietat Territoris Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1517/19970424d_00759.pdf 2de7ff9618ee2614208c2d33746f6f74 PDF Text Text Ajuntament 44 de Barcelona Gabinet de VASealdia PARAULES EXCM. SR. ALCALDE A L'ACTE D'INAUGURACIÓ DE LA "CONFERÈNCIA SOBRE LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL" SALÓ DE CENT. DIJOUS, 24 D'ABRIL DE 1997. REPRESENTANTS I AUTORITATS EUROPEUS ESTATALS, AUTONÒMICS I LOCALS, MEMBFdES DEL TRIBUNAL SUPREM, DEL CONSELL DEL PODER JUDICIAL, ESTIMATS AMICS: EL MES DE JUNY PROPER, QUAN SE CELEBRI EL CONSELL DE MINISTRES QUE TANCARÀ LA PRESIDÈNCIA HOLANDESA DE LA UNIÓ EUROPEA -I COMENÇO PARLANT D'AIXÒ PERQUÈ SÉ QUE AIXÒ TINDRÀ UN IMPACTE NO NOMÉS EN LA UNIÓ SINÓ EN L'EUROPA MÉS GRAN TAMBÉ EN L'EUROPA DEL CONSELL- QUAN ES POSI LA RÚBRICA A LA CONFERÈNCIA INTERGOVERNAMENTAL PER A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, EUROPA S'HAIORÀ DOTAT DEL MARC NORMATIU QUE REGIRÀ EL PROCÉS D'UNIFICACIÓ POLÍTICA MONETÀRIA. A DOS MESOS VISTA, ENS TROBEM ARA EN UN MOMENT CLAU AL QUAL HAN FET REFERÈNCIA TOTS ELS REPRESENTANTS I TOTES LES AUTORITATS QUE M'HAN PRECEDIT EN L'ÚS DE LA PARAULA. UN MOMENT EN QUÈ TOTES LES APORTACIONS SÓN FONAMENTALS, PERÒ EN EL QUAL LA VEU DEL MÓN LOCAL ÉS TAMBÉ FONAMENTAL. 1 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcatdia I AQUESTA VEU ÉS CLARA: LA VIABILITAT I VIRTUALITAT D'EUROPA DEPÈN -SEGONS VEIEM NOSALTRES- DE LA CAPACITAT PER CONSTRUIR UNA EUROPA PROPERA. UNA EUROPA VERITABLEMENT PROPERA VOL DIR UNA EUROPA EFECTIVA POLÍTICAMENT I ADMINISTRATIVAMENT, PERÒ TAMBÉ I MOLT ESPECIALMENT1 UNA EUROPA QUE SIGUI PERCEBUDA COM UNA INSTÁNCIA PRÓXIMA. VOLEM -DES DE LES CIUTATS D'EUROPA- UNA EUROPA UNIDA, PERÓ NO ADMETEM UNA EUROPA LLUNYANA. ÉS IMPRESCINDIBLE QUE ACOIJSEGUIM UNA EUROPA FONAMENTADA EN LA SUBSIDIARIETAT, I PER TANT PODER DIR QUE VOLEM MÉS EUROPA I QUE VOLEM MES CIUTAT, O QUE VOLEM MES EUROPA I VOLEM MES REGIÓ, O SI VOSTÈS VOLEN, QUE VOLEM MÉS EUROPA PERÒ MÉS A PROP. I AIXÓ NO ÉS INCOMPATIBLE. AIXÒ NO ÉS IMPOSSIBLE. VOL DIR QUE S'HAN D'ARTICULAR ELS MECANISMES POLÍTICS, NORMATIUS I, TAMBÉ, INFORMATIUS, QUE ENS FACIN SENTIR EUROPA COM UNA REFERÈNCIA QUE ENS SIGUI PRÒPIA. PERÒ TAMBÉ VOL DIR QUE EL MÓN LOCAL, I AMB ELL ELS CIUTADANS, SENTIÑ QUE ELS TORNA PART DEL PODER I DE LES FACULTATS QUE CEDIM A EUROPA I A LES SEVES INSTITUCIONS. I QUE ELS TORNA, SOBRETOT, PART DEL PODER QUE HISTÒRICAMENT ES VA ENVIAR AMUNT CAP ALS ESTAT I QUE POTSER AVUI NO ESTÁ TAN JUSTIFICAT UBICAR EN AQUEST NIVELL I EN CANVI EN EL NIVELL REGIONAL, EN EL NIVELL LOCAL MES PROPER. AIXÒ 2 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de PAlcaldia AQUEST OBJECTIU TINDRÀ UN P1UNT D'INFLEXIÓ IMPORTANT QUAN ELS DIES 15 1 16 DE MAIGSE CELEBRI A AMSTERDAM, PROMOGUDA PEL COMITÉ DE LES REGIONS DE LA UNIÓ EUROPEA, LA CIMERA DE CIUTATS 1 REGIONS. PER PRIMER COP, ELS MÁXIMS REPRESENTANTS DE LA REGIONS I NACIONALITATS EUROPEES I DE LES PRINCIPALS CIUTATS DE LA UNIÓ ACORDARAN UN POSICIONAMENT COMÚ DAVANT LA CONSTITUCIÓ EUROPEA I EL TRASLLADARAN ALS ESTATS, UN MES ABANS kDE LA CELEBRACIÓ DE LA DARRERA SESSIÓ DEI LA CONFERENCIA INTERGUVERNAMENTAL A AMSTERDAM TAMBÉ. SERÁ, DONCS, UN POSICIONAMENT QUE APOSTARÁ PER LA UNIÓ D'EUROPA I QUE SAP QUE ELS ESTATS SÓN LA GARANTIA D'AQUESTA EUROPA ONIDA, I QUE PER TANT ELS ESTATS S'ENFORTIRAN AMB APUEST PAS 1 NO PAS ES DEBILITARAN, ELS ESTATS EUROPEUS SERAN MES FORTS DESPRÉS DE LA UNIÓ, DESPRÉ$ DE L'ENFORTIMENT DE LA UNIÓ QUE NO PAS HO EREN ABANS. SERAN MÉS PRESENTS EN EL MÓN INTERNACIONAL. TINDRAN UNA MONEDA PROPIA MÉS FORTA , MES CAPAÇ D'ACTUAR TAMBÉ EN ELS MERCATS INTERNACIONALS 1 EN MOLTS SENTITS, SERAN MÉS CAPAÇOS D'INCIDIR INCLÚS EN EL SEU PROPI TERRITORI, EN LA LLUITA CONTRA EL NARCOTRÀFIC, EN LA LLUITA PER UNA MES GRAN SEGURETAT O EN LA LLUITA CONTRA EL TERRORISME. 3 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PERÒ BÉ, ÉS EVIDENT QUE L'ACORD DE LES CIUTATS I DE LES REGIONS, EN AQUESTA EUROPA MÉS FORTA GARANTIDA PER UNS ESTATS POTSER MÉS PRIMS PERÒ, EN TOTS CAS TAMBÉ MÉS FORTS HA DE PARTIR DE L'ADHESIÓ DE CIUTATS I REGIONS, COLUMNA EN LA QUAL ES RECOLZARÁ SOBRE LA BASE D'AQUESTA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL I SOBRE LA BASE DELS PROPIS TÍTOLS DEL TRACTAT. VOSTÈS SABEN QUE EN EL TRACTAT DE LA UNIÓ -EN EL PREÀMBUL- S'AFIRMA CLARAMENT "VOLEM UNA UNIÓ SENS DUBTE CADA COP MÉS ESTRETA ENTRE ELS POBLES QUE LA FORMEN I EN LA QUAL TOT ES FiACI TAN A PROP COM SIGUI POSSIBLE DELS CIUTADANS". AQUESTA ÉS LA FRASE DEFINITÒRIA, JO DIRIA, FILOSÓFICA DE LA UNIÓ QUE ÉS VOL, DE LA UNIÓ EUROPEA QUE ES 1VOL. I ÉS UNA FRASE QUE EXISTEIX JA EN EL TRACTAT. AIXÒ NO S'HA DE REVISAR, NO CAL REVISAR-HO PERQUÈ ESTÁ DIT. TAMBÉ ÉS CERT, PERÒ, QUE TOT TRACTAT I TOTA CONSTITUCIÓ ÉS UN COMPROMÍS I AQUEST COMPROMÍS TÉ ELEMENTS DECLARATIUS I ELEMENTS DISPOSITIUS I AQUST ELEMENT DECLARATIU TAN ROTUND QUE ACABO D' ESMENTAR ESTÁ ACOMPANYAT DESPRÉS D'ARTICLES QUE 'D'ALGUNA FORMA, SINÓ DESVIRTUEN, EN TOT CAS NO RECULLEN EN TOTA LA SEVA INTENSITAT LA VIRTUALITAT DEL, PRINCIPI. ARTICLES EN ELS QUALS, PER EXEMPLE LA PROXIMITAT COM A VALOR NO S'ESTÉN A TOT EL SISTEMA TAL COM PROMET EL 4 CARTEUR.PMM �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PREÁMBUL, SINÓ QUE QUEDA LIMITADA A LES RELACIONS ENTRE ELS ESTATS I LA UNIÓ. I VET AQUÍ, DONCS, QUE A AMSTERDAM LES CIUTATS I LES REGIONS D'EUROPA DEMANARAN QUE EUROPA SIGUI LA GARANT DE L'EXTENSIÓ D'AQUEST PRINCIPI DE PROXIMITAT A TOT EL SISTEMA -I QUASI DIRIA, NO NOMÉS A TOT EL SISTEMA ADMINISTRATIU SINÓ A TOT EL SISTEMA POLÍTIC, TAMBÉ A LA SOCIETAT EN FRONT DE L'ADMINISTRACIÓ EN GENERAL. EN EFECTE, EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT EL QUE FA ES POSAR MÉS A PROP DELS CIUTADANS EL MÀXIM DE COMPETÈNCIES POSSIBLES 'd EL QUE FA ES POSAR LA SOCIETAT PER DAVANT DE L'ESTAT, CLARAMENT. ENS AGRADARÁ, DONCS, QUE LA REVISIÓ DEL TRACTAT SERVEIXI PER CAMINAR ENDAVANT EN AQUEST CAMÍ DE LA SUBSIDIARIETAT, QUE ÉS LA PRQXIMITAT RESPONSABLE, NO QUALSEVOL PROXIMITAT. EN EFECTE, SUBSIDIARIETAT QUE S'ENTENGUI BEN CLAR, VOL DIR PROXIMITAT AMB RESPONSABILITAT. EN EL JOC DE LA SUBSIDIARIETAT I EN EL JOC DE LA PROXIMITAT -SI EM PERMETEN- NOMÉS Hl PODEN JUGAR AQUELLS QUE JUGUEN TAMBÉ AL JOC DE LA LLEIALTAT -COM DIUEN ELS ALEMANYS, NOMÉS SOBRE LA BASE DE LA "BUNDESTROIE", DE LA LLEIALTAT FEDERAL ES POT JUGAR A LA FEDERACIÓ I ES POT JUGAR A L'AUTÈNTICA DESCENTRALITZACIÓ-. 5 CARTEUR PMM �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alca?dia I ÉS PER AIXÒ QUE ELS ESTATS, I ÉS PER AIXÒ QUE LA UNIÓ, NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS PER AQUESTA AFIRMACIÓ QUE ELLS MATEIXOS HAN DE FER ROTUNDAMENT, DEL DRETS DELS CIUTADANS A CONTROLAR EL SEU ENTORN POLÍTIC. NO S'HAN DE VEURE AMENAÇATS JUSTAMENT PERQUÈ HO NECESSITEN, NECESSITEN EUROPA I NECESSITEN ELS ESTATS I QUE LA UNIÓ RENEIXI ARA GARANTINT ALS CIUTADANS QUE EL SEU ENFORTIMENT NO REPRESENTA UNA PÈRDUA DEMOCRÁTICA, O UN INCREMENT DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC, SINO BEN AL CONTRARI, UNA AFIRMACIÓ MÉS ROTUNDA QUÉ TOT ALLÒ QUE S'ENVIA MÉS LLUNY DELS CIUTADANS S'ENVIA PER GUANYAR I NO PER PERDRE, S'ENVIA PER SER MÉS FORTS I NO MÉS FEBLES, S'ENVIA PER SER MÉS EFECTIUS 1 PERQUÈ CADA UN DELS CIUTADANS D'EUROPA ES PUGUI SENTIR MES CONFORTABLE EN LA CONTRUCCIÓ EUROPEA. ÉS CERT QUE, TORNANT A LA N STRA CARTA, AQUESTA NO HA ESTAT ASSUMIDA PER TOTSI ELS ESTATS (ACTUALMENT L'HAN RATIFICADA 26 PAÏSOS, ENTRE ELS QUALS MALAURADAMENT NO ES TROBEN ENCARA BÉLGICA, FRANCA, IRLANDA O EL REGNE UNIT) . I ÉS CERT QUE L'APLICACIÓ QUE SE'N FA NO ÉS SATISFACTORIA. PERO TAMBÉ ÉS CERT QUE LA ,CARTA, AQUEST PRIMER DOCUMENT EN QUÉ LA SUBSIDIARIETAT ABANS DE MAASTRICHT JA VA TENIR RECONEIXEMENT, TÉ RANG SUPERIOR EN TANT QUE TRACTAT INTERNACIONAL I TÉ EL SUPORT DEL CONSELL D'EURQPA. ÉS PER TANT, DRET 6 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de f`Aica}dia POSITIU 1 ÉS EL MOMENT -JO CREC QUE VOSTÈS HO FARAN, EN AQUESTS DIES- DE REPASSAR FINS A QUIN PUNT AQUEST DRET POSITIU EXISTENT HA TINGUT EFECTIVITAT. O SI NO HA ESTAT AIXÍ, QUINES HAN ESTAT LES CAUSES PERQUÈ NO ES DONES AQUESTÁ EFECTIVITAT. 1 DESPRÉS DE LA CONFERÈNCIA1 CELEBRADA A BARCELONA FA CINC ANYS, L'ENCONTRE QUE AVUI INAUGUREM INCIDEIX EN AQUEST PUNT CLAU, L'APLICACIÓ DE LA CARTA EN L'ÀMBIT JUDICIAL. DIT D'UNA ALTRA MANERA, ANALITZARAN VOSTÈS SI LA CARTA TÉ SENTIT SI LA CARTA TÉ TRANSCENDENCIA PRÁCTICA (QUALSEVOL TEXT O NORMA DEIXA DE SER TAL SI NO S'APLICA DE DEBÓ). SI OBSERVEM EL PUNT DE PARTIDA D'AQUESTA CONFERENCIA, I PASSATS ONZEI ANYS DES DE L'APROVACIÓ DE LA CARTA, POTSER HAURÍEM DE SER PESSIMISTES PERQUÈ NO S'ESTÁ APLICANT1 COM CAL. ARA BÉ, ESTIC CONVENÇUT QUE EL PUNT D'APRIBADA ENS CONFIRMARÁ LA VIGENCIA I LA TRANSCENDENCIA DE LA CARTA. NO POT SER D'UNA ALTRA MANERA PUIX QUE LA MATEIXA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA IINSTAURA EL PRINCIPI D'AUTONOMIA LOCAL I PROPORCIONA ELEMENTS DE COBERTURA JURÍDICA PER APROFUNDIR-HI I PER TANT, FER 1 EL CONTRARI SUPOSARIA ANAR CONTRA ELS CRITERIS 1 PRECEPTES CONSTITUCIONALS» 7 CARTEUR.PMM �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcatdia DE LA MATEIXA MANERA, EN AQUESTA CONFERENCIA TAMBÉ CONFIRMAREM QUE LA CARTA D'AUTONOMIA LOCAL ÉS UN INSTRUMENT CLAU PER APROPAR ELS CIUTADANS ALS AFERS D'INTERÈS COMÚ, A LA POLÍTICA EN DEFINITIVA, I CAPGIRAR UNA SITUACIÓ QUE SOVINT ES CARACTERITZA PEL DISTANCIAMENT ENTRE ADMINISTRATS ADMINISTRACIÓ , AMB TOTES LES CONSEQÜÈNCIES I PERILLS QUE AIXÒ POT IMPLICAR. AQUEST DÉFICIT DE PROXIMITAT L'HEM VISCUT, L'ESTEM VIVINT -TAMBÉ EN EL NOSTRE PAÍS (TOT I QUE NO EN TENIM L'EXCLUSIVITAT, PERQUÉ A TOTA EUROPA N'HI HA EXEMPLES D'AIXÒ. SE N'HAN DONAT, SE'N DONEN SEMPRE EN AQUESTES CONFERENCIES, EN UN SEMINARI AL QUAL JO VAIG ASSISTIR, UNA CONFERÈNCIA A LA QUE VAIG ASSISTIR A FLOREN/CIA ABANS D'AHIR ES bONAVA L'EXEMPLE DES DE PER PART DE L' ALCALDE D'UNA CIUTAT DEL SUD D'ITÀLIA, DE CATÀNIA CONCRETAMENTI DE COM LA DARRERA REGULACIÓ EUROPEA EN EL MERCAT DE LES CARXOFES HAVIA FET DE TAL MANERA QUE LES CARXOFES QUE ES VÉNEN AL MERCAT DE CATÀNIA NO ES POGUESSIN VENDRE MAI MÉS PERQUÈ AQUESTES ES1VÉNEN D'UNA FORMA I AMB UNS ENVASOS I UNES FORMES DE PRESENTACIÓ QUE QUEDAVEN EXCLOSES PER LA 1NOVA DIRECTIVA EUROPEA QUE VOLIA UNS EMBALATGES D'UN TIPUS ESTANDARITZAT. TOTS RECORDEN LA POLÉMICA1DE LA POMA DANESA I DEL SEU TAMANY. DONCS EL CAS DE LA CARXOFA DE CATÀNIA ÉS REALMENT SIMILAR I PODRÍEM ANAR SEGUINT. 8 CARTEUR.PMM �Ajuntament •\ de Barcelona Gabinet de 1'Atcatdia ARA MATEIX ESTEM VEIENT COM SENSE VOLER-HO, O SENSE ADONAR-NOS-EN ESTEM SACRIFICANT ELEMENTS D'IDENTITAT LOCAL EN NOM D'EUROPA SENSE CAP NECESSITAT. PER EXEMPLE ELI TEMA DE LA MATRÍCULES DELS AUTOMÒBILS ESTÀ COMENÇANT A DESAPARÈIXER A ITÀLIA LA TO DE TORINO, A GIRONA LA GI DE GIRONA, O A BARCELONA LA B DE BARCELONA, I AIXÒ NO Hl HA CAP NECESSITAT EN ABSOLUT TECNOLÒGICA PERQUÈ EN UN MÓN DIGITALITZAT -COM VOSTÈS PODEN IMAGINAR- LES MATRÍCULES ES PODEN CONSTRUIR AMB NÚMEROS, LLETRES SENSE CAP MENA DE ;DIFICULTAT. CAP IDENTITAT NO S'HAURIA DE PERDRE. S BO QUE ES GUANYI L'AUTONÒMICA , SI ÉS QUE AIXÒSÉS POSSIBLE -QUE SEMBLA QUE SÍ- TOTS TINDREM LA BANDERETA BLAVA AMB ELS 15 ESTELS, QUE DINTRE DE POC ERAN 18 I PROBABLEMENT DESPRÉS SERAN 20. I A SOTA LIA INICIAL DE L'ESTAT EN EL QUAL VIVIM I A L'ALTRA BANDA PODEM TENIR, SI VOLEM, LA LLETRA O LES LLETRES DE( LA NOSTRA COMUNITAT AUTÒNOMA O DE LA NOSTRA REGIÓ. PERÒ QUI DEMANA PERQUÈ, PER QUINA RAÓ D'EFI(bÀCIA O D'EUROPEITAT MAL ENTESA S'HA DE SUPRIMIR -TORNO A DIR- LA RO DE ROMA O LA MI DE MILÀ O LA M DE MUNIC. NO N'HI HA CAP. I S'ESTÀ FENT EN NOM D'EUROPA. I AIXÒ QUE ÉS UNA TONTERIA, PERQUÈ HO ÉS - SEGURAMENT ÉS UN TEMA MOLT MENORTANMATEIX DE CARA A LA POBLACIÓ D'AQUESTA CIUTAT ELS ESTEM DIENT "VOSTÈS HAN pEIXAT DE SER MILANESOS, O MUNIQUESOS O TORINESOS (p ROMANS O BARCELONINS 1 9 I CARTBU R.PMM �Ajuntament de Barcelona Gabinet de ('A(ca(dtia O GIRONINS O DE LLEIDA PERQUÈ Hl HA UNA RAÓ TÈCNICA QUE HO DEMANA, COSA QUE NO ÉS CERTA EN ABSOLUT. TORNAR, DONCS, A AQUEST GUST PEL DETALL, EN AQUEST ALLÒ; QUE REALMENT LA GENT INTERPRETA COM A PROPI. EL SR. GIANFRANCO MARTINI QUE ÉS AVUI AMB NOSALTRES 1 (REPRESENTA L'ASSOCIACIÓ ITALIANA DEL CONSELL DE COMUNES I REGIONS D'EUROPA ENS POT CERTIFICAR DE LA IMPORTÀNCIA DEL QUÈ ESTÀ SUCCEINT EN AQUEST PAÍS. A ITÀLIA EN AQUESTS MOMENTS S'HA APROVAT UNA LLEI, EL 15 DE MARÇ, QUE DIU EN EL SEU ARTICLE SEGON EL SEGÜENT -I ENS HAURÍEM DE POSAR TOTS AIXÒ COM A MODEL-: "EN VIRTUT DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT, LES REGIONS 1 LES CIUTATS O LES COMUNES PODEN DESENVOLUPAR TOTES AQUELLES ACTIVITATS QUE VAGIN EN EL 1SENTIT DELS INTERESSOS GENERALS DELS HABITANTS DEL. SEU TERRITORI, INCLOENT AQUELLES ACTIVITATS AVUI DESENVOLUPADES PELS "UFFICCI" -EN DIUEN ELLS- PER L¡ES OFICINES ESTATALS EN AQUESTS TERRITORIS I AFEGEIX, LLEVAT DE, AMB EXCEPCIÓ DE : ARTICLE 3. L'ARTICLE 3 DE L"'A" A LA "R" ESPECIFICA QUINES COSES NO PODEN FER NI LES REGIONS NI LES CIUTATS PERQUÈ SÓN COSES DE L'ESTAT. BÉ, AQUÍ -COM VOSTÈS COMPRENDRAN- ELS ITALIANS QUE SÓN EL LABORATORI POLÍTIC MÉS AVANÇANT D'EUROPA EN AQUEST MOMENT, AMB TOTA 1ROBABILITAT, ENS ESTAN DIENT QUE LA CARGA DE LA PROVA DE LA NECESSITAT DE 10 CARTEUR.PMM �Ajuntament de Barcelona Gabinet de (A(cafdía LA INTERVENCIÓ DE LES ADMINISTRACIONS MÉS LLUNYANES ÉS DE LES ADMINISTRACIONS MÉS LLUNYANES I NO AL REVÉS. QUE NO ESTEM EN UN MÓN EN EL QUAL L'AUTONOMIA LOCAL S'HAGI DE DEMOSTRAR A CADA PAS I L'AUTONOMIA REGIONAL, SINÓ QUE AQUESTES S'HAURIEN DE DONAR PER SUPOSADE$ ESSENT LA DISTÁNCIA L'EXCEPCIÓ I LA PROXIMITAT LA REGLA. EL MATEIX QUE DIU EL PREÁMBUL DE MAASTRICHT. ÉS CERT QUE, COM VA EXPLICAR MOLT BÉ VANINO QUITTI, EL PRESIDENT DE LA REGIÓ TOSCANA EN AQUESTA REUNIÓ A LA QUAL EM REFERIA ABANS D'AHIR A FLORÈNCIA, AL PRINCIPI L'ARTICLE 3 ITALIA DÉ LA LLEI DE 15 DE MARÇ TENIA 5 EXTRETS: A, B, C, D i E. I TANMATEIX VA ACABAR TENINT-NE 20: DE L'A FINS A LA R. PER() AIXÒ NO ÉS SUBSTANCIAL, AIXÒ QUE CS IMPORTANT NO ÉS SUBSTANTIU, PERQUÈ EL QUE ÉS SUBSTANTIU ÉS QUE EFECTIVAMENT S'HA DESPLAÇAT EL LLOC DE LA PROVA, LA CARGA DE LA PROVA -COM DIEI\41 ELS JURISTES EN AQUEST PAÍS-. S'HA DESPLAÇAT EL PRINCIPI. JA NO ÉS EN PRINCIPI TOT EL LLOC DE TOTES LES DEISIONS EL LLOC NACIONAL, L'ASSEMBLEA NACIONAL CONFOIA O ENTESA COM EL LLOC DE LA DEMOCRÀCIA, SINÓ EN PRINCIPI ÉS LA SOCIETAT QUI HA D'AUTOORGANITZAR-SE L'EXCEPCIÓ D'AQUEST PRINCIPI D'AUTOORGANITZACIÓ'QUE ÉS L'ADEQUACIÓ O EL TRANSFERIMENT DE COMPETÈNCIES LLUNY L'EXCEPCIÓ QUE HAURÍEM DE JUSTIFICAR E0 CADA CAS. CARTEUR.PMM �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcatd?a PENSIN QUE AQUEST TIPUS DE PENSAMENT NO ÉS UN PENSAMENT ESTRÍCTAMENT EUROPEU, NOMÉS. EN LA REUNIÓ A RÍO JUSTAMENT L'ANY 1992 TAMBÉ SOBRE L'ESTAT DEL MÓN, EN TERMES DE MEDI AMBIENT, L'ARTICLE 5È. ESPECIFICA UN PRIMER ACORD MUNDIAL IMPORTANTÍSSIM QUE ÉS: "FACIN VOSTÈS A NIVELL LOCAL TOT EL QUÉ PUGUIN FER, DES DEL PUNT DE VISTA DE LA SOSTENIBILITAT DE LA NOSTRA ESPECIE. FACIN VOSTÈS A NIVELL LOCAL TOT EL QUÉ PU UIN FER A NIVELL LOCAL, I NO TRANSFEREIXIN A NIVELLS SUPERIORS TOT ALLÒ QUE VOSTÈS PUGUIN RESOLDRE DONCS ESTEM DAVANT D'UN PRINCIPI, REPETEIXO, QUENO ES LIMITA A UN CAPÍTOL DETERMINAT DE LA CONSTR;ÜCCIÓ EUROPEA, A UNA REVISIÓ DETERMINADA DE LA SEVA CONSTITUCIÓ, SINÓ QUE ES REFEREIX A UNA FILOSOFIA QUE ESTÁ PRESENT EN LA CONSTRUCCIÓ DEL MÓN CONj A VILA GLOBAL, EN EL MÓN COM A ESCENARI EN EL QUAL VIVIM, COM LA CIUTAT GRAN EN LA QUAL VIVIM. ÉS VERITAT QUE MOLTS INTERPRETEN QUE EN EL MOMENT EN QUÉ APAREIX LA VILA GLOáAL, LES VILES REALS, LES PETITES CIUTATS, LES CIUTAT$, LES MEGAPOLIS JA NO TENEN TANT SENTIT. I NO ÉS AIXÍ, EN AQUEST MÓN GLOBAL JUSTAMENT L'EXISTÈNCIA D'UNITATS AMB PERSONALITAT PRÒPIA ÉS CONDICIÓ NECESSÀRIA DE L'EXISTÈNCIA I DE L'EQUILIBRI. SENSE EL MÓN ENTÈS, SENSE EUROPA ENTESA COM A UNA REGIÓ D'AQUESTi MÓN I ENTESA COM UN SISTEMA DE REGIONS I CIUTATS, DE REGIONS QUE A 12 CARTEUR.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUE LA HISTÒRIA VA OBLIDAR EN EL SEU PAS ACCELERAT CAP A LA RACIONALITAT, PERÒ QUE AVUI EN EL MOMENT D'APARÈIXER LA REGIO EUROPEA COM A TAL LA SUPRANACIÓ EUROPEA COM A TAL, DEMANEN EL SEU LLOC AMB MODESTIA PERÒ TAMBE AMB FERMESA TOTES AQUESTES POSSIBILITATS ES DONEN EN AQUEST MOMENT SENSE QUE SIGUIN UNA AMENAÇA A L'EQUILIBRI GLOBAL SINÓ BEN AL CONTRARI. SÓN LA CONDICIÓ QUE LA NOSTRA GENT, LA NOSTRA SOCIETAT1 ACCEPTI REALMENT ELS SACRIFICIS QUE SE LI ESTAÑ DEMANANT EN TERMES D'INTEGRACIÓ I EN TERMES DE GLOBALITZACIÓ. PER TANT, MES GLOBALITZACIÓ I MÉS PRO*IMITAT. MÉS EUROPA I MÉS REGIO. MÉS REGIO I MES CIUTP1T -TAMBÉ QUE QUEDI CLAR AIXÒ, PERQUÈ DE VEGADES ENS TROBEM QUE ALGUNS ENS QUEDEM EN UN DELS ESGLAONS DE LA DESCENTRALITZACIÓ I NO FEM qL PAS SEGÜENT. VEGADES SÓN NACIONALITATS COM HA DIT EL CONSELLER, AIXO ÉS UN JOC NO DE SUMAR ZERO SINÓ DE SUMA POSITIVA.° MES REGIO I MES CIUTAT. MÉS EUROPA I MÉS PROXIMITA+. AIXÒ ÉS POSSIBLE PER A TOTS AQUELLS QUE CREIEM QUE EL QUE ESTÁ SUCCEINT A EUROPA I AL MÓN ÉS JUSTAMENT UNA AMPLIACIÓ DE L'ESCENARI, PERO ACOMPANYADA DE LA GRAN POSSIBILITAT D'APROXIMAR MÉS ALS CIUTADANS I A LA SOCIETAT LA SEVA PRÒPIA AUTORREGULACIÓ. 13 CARTEUR.PMM �Ajuntament 4.1) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia DIT AIXÒ, TINGUIN LA CERTESA QUE AQUÍ A CATALUNYA AMB EL CONGRÉS DE MUNICIPIS OUE S'ANUNCIA PER A LA TARDOR, AMB EL SEGON GRAN CONGRÉS, EL PRIMER VA SER EN UN MOMENT CRUCIAL: DE LA NOSTRA HISTORIA, L'ANY 1933, ES VA INAUGURAR EN AQUEST SALÓ ON VOSTÈS ESTAN EN AQUEST MOMENT. AQUELL CONGRÉS VA DONAR LLOC A LA LLEI MÉS PROGRESSIVA DE LA REPÚBLICA, DE LA GENERALIT1AT REPUBLICANA, QUE VA SER LA LLEI MUNICIPAL, UNA LLEI MOLT AVANÇADA PER A LA SEVA ÉPOCA, NOSALTRES ESTEM SEGURS QUE EL II CONGRÉS MUNICIPALISTA, 15, 11, 17, 20 ANYS DESPRÉS DEL RENAIXEMENT DEL MUNICIPALISME DEMOCRÀTIC EN EL NOSTRE PAÍS DONARÁ LLOC A AVENÇOS IMPORTANTS, AMB LA FILOSOFIA D'AUTOGOVERN DINS DE CATALUNYA I TAMBÉ -PERQUÈ NO DIR-HO- TOT AIXÒ SUCCEEIX EN UN MOMENT 1 EN UN LLOC ON S'ESTÁ ACABANT DE DISCUTIR UNA CARTA MUNICIPAL. VOSTÈS DIRAN, ESTEM DISCUTINT DE LA CARTA EUROPEA, 1 PER TANT PERQUÈ ENS VE ARAI L'ALCALDE DE BARCELONA A PARLAR DE LA CARTA MUNICIPAL. MIRIN, ÉS EL MATEIX DISCURS, ÉS EXACTAMENT EL MATEIX DISCURS. EUROPA NO EXISTIRÁ FINS QUE NO Hl HAGI UN RÈGIM LOCAL COMÚ MÍNIM, MÍNIM -SUBRATLLO-. NO UN RÈGIM LOCAL QUE SUBSTITUEIXI ELS RÈGIMS LOCALS. DIC MÍNIM PERQUÈ D'ALGUNA FORMA L'EXISTÉNCIA D'UNA CULTURA POLÍTICA EUROPEA DEPENDRÁ DE QUÉ EXISTEIXI AQUEST RÉG1M COMÚ. PERO ÉS BEN EVIDENT ! QUE EUROPA NO EXISTIRÁ 14 CARTEUR.PMM �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de ('Alcaldia AMB TOTA LA SEVA FORÇA SI TOTES LES SEVES CIUTATS, SI CADA UNA DE LES SEVES CIUTÁTS NO TÉ LA SEVA CARTA, NO TÉ LA SEVA LLEI ESPECIAL. NO Hl HA CAP RÈGIM COMÚ I MENYS A MESURA QUE ELS RÈGIMS COMUNS ES FAN MES GRANS EN EL TERRITORI, CAP, QUE PUGUI DONAR RAÓ DE LES POSSIBILITATS I DE LES NECESSITATS D'AUTORREGULACIÓ. PER TANT, CADA GRAN CIUTAT, CADA CIUTAT METROPOLITANA, CADA CIUTAT AMB SIGNIFICACIÓ A EUROPA TÉ -HA DE TENIR- LA SEVA LLEI ESPECIAL. HA DE TENIR UNA LLEI QUE ADEQUÏ AQ UI EST RÈGIM CONA), AQUEST RÈGIM GENERAL, A LA SEVA 1 PROPIA PARTICULARITAT. BARCELONA ESTÁ A PUNT D'ARRIBAR-HI, ESTEM ACABANT L'ÚLTIM CAPÍTOL QUE QUEDA 'ER CONSENSUAR EN EL MARC DE L'AJUNTAMENT MATEIX, EL CONSENS QUE 1 S'OBTINDRÀ TÉ UNA FORÇA TAL, TÉ UNA VIRTUALITAT TAN IMPORTANT QUE TOTES LES FORCES POLÍTIQUES DE LES DIFERENTS IDEOLOGIES, TENINT EN COMPTE TOTS ELS INTERESSOS QUE Hl HAN EN JOC I LES SEVES PRÒPIES IMPLICACIONS AMB ADMINISTRAOIONS -IDEOLÒGIQUES, EM REFEREIXO-, AMB ADMINISTRACI1ONS DE MÉS NIVELL, TÉ TAL SIGNIFICACIÓ QUE AQUESTA CILIITAT TAN COMPLEXA PUGUI ARRIBAR A ESTABLIR PER CONSENS, PER UNANIMITAT UNA CARTA, QUE DIFÍCILMENT LI SERÁ NEGADA. I EN EL MOMENT EN QUÉ AIXÒ SUCCEEIXI NO EStAREM COM ALGUNS VOLEN -HE LLEGIT EN ALGUNES PUBLICACIONS ANGLOSAXONES PARLAR D'UN RENAIXEMENT DEL FEUDALISME, D'UN NEOFEUDALISME EUROPEU BASAT EN LES CIUTATS. RES MÉS LLUNY DE LA VERITAT: LES CIUTATS JA VAN NÉIXER EN 15 CARTEUR.PMM �Ajuntament (0 de Barcelona Gabinet de t'Alcatdia EL RENAIXEMENT CONTRA EL FEUDALISME. LES CIUTATS VAN NÉIXER COM A PACTES DELS BURGESOS AMB EL REI, PACTES QUE SE CELEBRAVEN EN AQUESTA MATEIXA SALA CONTRA EL FEUDALISME JUSTAMENT I PER SUPERAR-LO. PERQUÈ Hl HAVIA UN "TIERCE 1TAT" , Hl HAVIA UN POBLE, EN DEFINITIVA, UNS COMERCIANTS, UNS CIUTADANS INDIVIDUALS QUE ES VEIEN AMB FORÇA PER ANAR DIRECTAMENT AL REI PER OFERIR-LI EL SEU AJUT PER A LES SEVES GUERRES I A CANVI OBTENIR UNA CARTA, OBTENIR UNES LLIBERTATS, OBTENIR UN DRET QUE JA COMENÇAVA A SER, SINÓ DEMOCRÁTI, PRÀCTICAMENT PREDEMOCRÁT1C, EN AIXÒ ESTEM ANANT ARA !ERÒ NO COM A PASSOS ENRERA SINÓ COM A PASSOS1 ENDAVANT. EUROPA AVUI AMENAÇADA DE TANTES CcPSES PER MOR DE LA GLOBALITZACIÓ I DE LA 1NTÉGRACIÓ, CREC QUE L'HA D'AFRONTAR SENSE POR I L'AFRONTARÀ SENSE POR SI ELS CIUTADANS EUROPEUS EN C;ikDA UNA DE LES SEVES CIUTATS I MUNICIPIS SE SENTEK1 PROTEGITS PER UNA NOVA CONSTITUCIÓ EUROPEA, PER UÑA CONSTITUCIÓ REVISADA QUE ELS DIGUI "EUROPA GARANTEIX LA SEVA AUTONOMIA. EUROPA ELS GARANTEIX LA PROXIMITAT DE L'ACCIÓ POLÍTICA". 1 AQUESTA ÉS LA MILLOR PEDAGOGIA QUE ES POT FER. AQUESTA ÉS LA MILLOR SOLUCIÓ AL FAMÓS TEMA DEL DÉFICIT DEMOCRÀTIC. 16 CARTEUR PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUE VAGI MOLT BÉ EL TREBALL D'AQUESTA CONFERÈNCIA, QUE S'ESTUDli A FONS EL 11 EMA DE LA VIGÈNCIA I L'APLICACIÓ PRÁCTICA PELS TRIBUNALS DE JUSTICIA TANT LOCALS, ALLÁ ON EXISTEIXEN, COM NACIONALS EN ALTRES CASOS DELS PRINCIPIS DE LA CARTA 1 QUE PUGUEM DIR EN ACABAR QUE HEM DONAT UN Al_TRE FAS ENDAVANT EN LA CONFIGURACIÓ D'UNA EUROPA DELS CIUTADANS. MOLTES GRÀCIES. 17 CARTEURTMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4423 Title A name given to the resource Conferència sobre la carta europea d'autonomia local Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Autonomia Unió Europea Relacions Internacionals Municipis Globalització Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències