81 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2813/199705_ELSocialista_Democracia_PM.pdf cfdeca35b749a5eb723fca4bb25a7d66 PDF Text Text Democracia y nuevos retos H an pasado 18 años desde las primeras elecciones municipales tras el franquismo. Un espacio de tiempo muy corto en términos históricos en el que los ayuntamientos han sido la pieza clave del asentamiento de la democracia, en el que han servido de catalizadores de ideas y proyectos para la transformación de España en un país moderno y en el que, en gran parte, se ha acabado con la reticencia de los ciudadanos hacia la Administración, £1 gran esfuerzo realizado aún no ha acabado. Los retos que plantea el siglo XXI sitúan a los gobiernos locales como protagonistas del futuro. La herencia recibida por los primeros ediles y concejales de nuestra joven democracia no pudo ser más desalentadora: precariedad financiera, graves déficits de equipamientos, caos urbanístico, barrios marginados resultado de políticas especulativas y una gran desconfianza de los ciudadanos hacia una administración que, pese a ser la más próxima a ellos, les había negado la participación. Los grandes objetivos de los diferentes mandatos municipales se han orientado a invertir en parámetros existentes hasta 1979 y canalizar la ilusión de la población por haber recuperado las libertades hacia la estabilidad del sistema y la implantación sociológica de la democracia. A lo largo de estos años se ha conseguido transformar la administración local en el organismo más cercano al ciudadano, al que acude cuando tiene problemas, pero también con la esperanza de contribuir con sus ideas y su trabajo a la mejora de la calidad de vida de la comunidad. Se ha logrado una complicidad positiva que ha servido para llevar a cabo la democratización de las instituciones y la construcción del estado autonómico, sin temor a una regresión en el sistema, porque, mientras se hacía todo eso, los ayuntamientos salvaguardaban el gobierno del territorio, a la vez que servían de gran escuela-taller para la formación de una nueva clase política. Superada esta fase, los servicios municipales se enfrentan ahora a la batalla por la calidad. Los ayuntamientos disponen hoy de modernas y complejas redes informáticas que, en muchos casos, son superiores a las de otras administraciones, lo que permite descentralizar los servicios, mejorarlos y aproximarlos a la ciudadanía. Los ayuntamientos son el elemento esencial de la participación del ciudadano en la vida colectiva y uno de los ejes sobre los que se ha articulado la creación de redes de interacción para la solución de asuntos y problemas comunes, pero pan conseguirlo, para lograr ciudades solidarias, ecológicamente sostenibles, de cultura, de educación y de civismo debemos contar con los medios y el reconocimiento suficientes. El principio de subsidiariedad establecido por la Carta Europea de Autonomía Local debe ser la brújula que nos guíe en la Europa del siglo XXI, la que Enrique Tiene Galván llamaba la Europa de los vecinos. La descentralización debe llegar también a las administraciones de manera que cada una de ellas asuma jurídicamente las competencias que les son inherentes y cuenten con los recursos para llevarlas a cabo. Hoy. más que nunca, es necesaria también una Ley Especial de Financiación Local, que regule el reparto equilibrado de los recursos públicos globales que tenga en cuenta su carácter de administración terminal sometida a la presión ciudadana más inmediata y directa. Se precisa una ley que se base en el principio de que los recursos públicos no son privativos de la administración que los recauda, sino que están destinados al gasto en el nivel más adecuado. La antigua reivindicación socialista de aproximar los porcentajes al 5CV25/25 no ha sido tenida en cuenta ni por el gobierno del Estado ni por los diferentes gobiernos autonómicos, algunos de los cuales ven en el desequilibrio económico actual una manera de controlar el poder real de los municipios. Ese es nuestro reto, el de construir ciudades compartidas, ciudades más vivas cuanto más diversas. El de establecer redes de colaboración que hagan más abarcable la solución de los problemas que nos son comunes, dentro de un marco jurídico y económico propio. ÍC Los ayuntamientos serán los protagonistas del próximo siglo y y C) Alcalde de Barcelona L O S A Y U N T A M I E N T O S Mayo 1997 EL SOCIALISTA « � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Democracia y nuevos retos Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-01 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Subsidiarietat Democràcia Municipis Divisions administratives i polítiques Source A related resource from which the described resource is derived El Socialista Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2801/19970504_Avui_MesEuropaMesProximitat_PM.pdf 1f57b85a33b86f35c20a44b1e469f8b6 PDF Text Text A V U I A V U I diumenge 4 de maig de 1997 19 Diàleg ✦ Més Europa, més proximitat L Pasqual Maragall a revisió del Tractat de la Unió Europea es troba en la seva recta final. D’aquí a dos mesos, la Conferència Intergovernamental que tindrà lloc a Amsterdam –i que marcarà el final del semestre de presidència holandesa– haurà de prendre una decisió sobre les bases jurídiques que han de regular la nova etapa del procés d’unificació europea. Una etapa decisiva, que vindrà marcada per la unió monetària i per l’ampliació cap als països de l’Europa central i oriental. Ens trobem, doncs, davant una oportunitat històrica que no hem de deixar escapar. Un moment clau per aconseguir edificar unes institucions europees més representatives, més transparents, més properes al ciutadà. Una Europa així no pot construir-se sense tenir en compte el punt de vista i la participació activa dels poders més pròxims al ciutadà, és a dir, sense els poders locals i regionals. És amb l’objectiu d’influir en la reforma del Tractat de Maastricht que el Comitè de les Regions –òrgan consultiu de la Unió Europea que presideixo des de març de 1996– ha convocat per als dies 15 i 16 de maig, també a Amsterdam, la primera cimera de ciutats i regions d’Europa. A la capital holandesa es reuniran, doncs, d’aquí a uns dies, els presidents de totes les regions, länder i comunitats autònomes, i els alcaldes de les principals ciutats europees per debatre els grans reptes que tenim plantejats en aquest final de segle: l’ocupació, una ampliació equilibrada, l’aprofundiment de la democràcia europea... En aquesta trobada, les ciutats i regions alçarem la nostra veu per reclamar als representants dels governs dels quinze països comunitaris una veritable definició del principi de subsidiarietat que arribi als governs locals, regionals i autonòmics. Aquest principi, que inspira la Carta Europea de l’Autonomia Local (elaborada el 1985 pel Consell d’Europa i en vigor a Espanya des de 1989), és el que volem que es reculli en el nou Tractat. Precisament aquests dies acabem de celebrar a Barcelona una Arxiu Municipal de Girona. Avui. 4/5/1997. Pàgina 19 conferència internacional sobre l’aplicació d’aquest text normatiu en els països del Consell d’Europa, amb la participació de més de 150 juristes de tot el continent. El que els representants locals i regionals diuen és molt clar: la viabilitat i virtualitat d’Europa depèn de la capacitat de construir una Europa propera. Volem una Europa unida, però no admetem una Europa llunyana. Volem més Europa però també volem més ciutat i més regió. Volem més Europa però la volem més a prop. Això vol dir que s’han d’articular els mecanismes polítics, normatius i també informatius que ens permetin sentir Europa com una referència que ens sigui pròpia. Però també vol dir que el món local, i amb ell els ciutadans, senti que se’ns torna part del poder i de les facultats que històricament hem cedit cap amunt, cap als Estats, i que en molts casos avui no està justificat d’ubicar en aquest nivell i sí en canvi en el nivell regional i en el nivell local més proper. De la mateixa manera, els Estats han d’anar reconeixent l’autonomia d’aquelles nacionalitats i regions que històricament van perdre la seva singularitat “Ens trobem, doncs, davant una oportunitat històrica que no hem de deixar escapar. Un moment clau per aconseguir edificar unes institucions europees més representatives, més transparents, més properes al ciutadà” política en benefici de la creació de l’Estat modern. Dit això, el que també ha de quedar clar per a tothom és que subsidiarietat vol dir proximitat amb responsabilitat. Vol dir lleialtat institucional. Com diuen els alemanys, només sobre la base de la bundestreue, de la lleialtat federal, es pot jugar a l’autonomia i a l’autèntica descentralització. És per això que ni els Estats membres i garants de la Unió Europea ni la mateixa Unió no s’han de sentir amenaçats per una afirmació que ells mateixos haurien de fer rotundament, si no volen esdevenir suspectes: la del dret dels ciutadans a controlar el seu entorn polític. No s’han de veure amenaçats perquè les ciutats i regions són la via natural de connexió entre el ciutadà i la Unió Europea, tant en una direcció ascendent (transmetent a les institucions les opinions i les expectatives de la gent) com en una direcció descendent (informant i familiaritzant al ciutadà amb les polítiques europees). Reforçar, doncs, el paper de les ciutats i de les regions és una condició bàsica per legitimar el paper dels Estats –uns Estats segurament més prims, però més forts, justament per més capaços, a través d’Europa, de la moneda única, etc., d’influir en el món– i de les mateixes institucions europees. Tot allò que s’envia més lluny s’envia per guanyar i no per perdre, per ser més forts i no més febles, per ser més efectius i perquè cada un dels ciutadans d’Europa es pugui sentir més confortable, més ben representat. Fa quatre dècades es van posar els fonaments de la construcció europea. Tot i el temps transcorregut, i malgrat moments de certa debilitat, el projecte ha anat incrementant la seva vitalitat. El camí per fer només podrà ser recorregut per la via de la transparència i la proximitat. Aquesta mateixa setmana he pogut constatar a Florència la coincidència de pensament amb els representants de ciutats i regions d’Itàlia, país, avui, com és ben sabut, d’una extraordinària vitalitat urbana i regional. En el decurs d’una conferència sobre els governs locals davant la revisió del tractat, vaig tenir l’ocasió d’alertar del perill que la Unió Europea caigui en una certa fatiga institucional i en un escepticisme cívic, en una manca del tipus d’idees i idealismes que desperten l’entusiasme dels ciutadans. Aquest és un risc que no ens podem permetre. És molt més segur implicar a tothom en la construcció de la nova Europa. I aquí el paper dels poders territorials és determinant. La P.M. credibilitat i el futur europeus exigeixen avui un apropament a l’escenari de la societat. En definitiva, és necessària més Europa, però també més regió i més ciutat. Aquest és el missatge –simple, però determinant– que la cimera d’Amsterdam del 15 i 16 de maig vol transmetre als quinze governs dels Estats membres de la Unió Europea. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Més Europa, més proximitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-04 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Europa Subsidiarietat Unió Europea Divisions administratives i polítiques Acció política Source A related resource from which the described resource is derived Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 536 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1518/19970505d_00760.pdf 1830593d89646950cb2cbc8a2f6b7c3b PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia GUI Per a: De: Assumpte: + Data: 5/5/97 Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB/PS) Compareixença a la Comissió Gene ral de les Comunitats Autònomes del Senat. De cara a la compareixença de l'Alcalde a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat, se suggereix de tenir en compte la informació següent: - La proposta de comparèixer en aquesta comissió va ser formulada pel portaveu socialista Lluís Armet. L'objecte és que l'Alcalde, en la seva condició de President del CdR, presenti un informe sobre la situació actual, les necessitats i les perspectives de les administracions locals en el procés de construcció europea. - La compareixença és conjunta amb l'alcaldessa de València, Rita Barberà, en tant que presidenta de la FEMP.^` Ponència del Senat sobre el futur dels ens territorials a la - L'Alcalde va compar Unió Europa el 29 d 1995. En aquella ocasió la intervenció es va centrar en Europa com a sistema , municipalisme i regionalisme, la presència dels ens locals en el Comitè de les Regions ï la seva participació en el procés de revisió del Tractat de Maastricht. - S'adjunta en annex la llista dels membres que integren la Comissió General de les CC.AA. - Ordre de les intervencions 17:30h Inici de l'acte. Intervenció de la presi denta de la FEMP, Rita Barberà, sobre "El papel de los municipios en el Estado de las Autonomías" (20 minuts). Intervenció de l'Alcalde, com a president del Comitè de les Regions, sobre "Construcción europea. El papel de los entes territoriales" (20 minuts). 18:15h Intervenció del portaveu socialista, puís Armet, per demanar esclariments o més precisions. Intervenció dels representants dels governs de les Comunitats Autònomes. Intervenció dels senadors. Intervenció dels portaveus. Intervenció dels ponents. SENAT2.NBB �LÓL Ajuntament 41> de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia \CAr"-'ç C 'sf‘ (>\ Nova intervenció dels portaveus. N". El moderador és el president de la Comissió, Joaquín Espert. De cara a la intervenció de l'Alcalde , se suggereix de tenir en compte els elements següents: QUIERO AGRADECER A LOS SENADORES Y SENADORAS MIEMBROS DE ESTA COMISIÓN ESTA NUEVA OPORTUNIDAD QUE SE ME BRINDA EN CALIDAD DE ALCALDE DE BARCELONA Y DE PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, PARA PLANTEAR EL PAPEL DE LOS ENTES TERRITORIALES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. HACE DOS AÑOS TUVE LA OCASIÓN DE INTERVENIR EN LA PONENCIA DE ESTE SENA00 SOBRE EL FUTURO DE LOS ENTES TERRITORIALES EN LA UNIÓN EUROPEA. EN AQUEL MOMENTO AÚN NO HABÍA DADO COMIENZO LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL DE REVISÓN DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA. HOY ESTAMOS A POCO MÁS DE UN MES VIST4 DE LA FINALIZACIÓN DE DICHO PROCESO, QUE CULMIÑARÁ CON LA APROBACIÓN DE UNA REVISIÓN DEL TRATADO QUE REGULARÁ LA NUEVA ETAPA DEL PROCESO DE UNIFICACIÓN EUROPEA. UNA ETAPA DECISIVA, QUE VENDRÁ MARCADA POR LA UNIÓN MONETARIA Y POR LA AMPLIACIÓN HACIA LOS PAÍSES DE LA EUROPA CENTRAL Y ORIENTAL. NOS HALLAMOS, PUES, ANTE UNA OPORTUNIDAD HISTÓRICA QUE NO DEBEMOS DEJAR ESCAPAR. UN MOMENTO CLAVE PARA CONSEGUIR EDIFICAR UNAS 2 SENAT2 NBB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia INSTITUCIONES EUROPEAS MÁS REPRESENTATIVAS, MÁS TRANSPARENTES, MÁS PRÓXIMAS AL CIUDADANO. PARA ELLO, EL PAPEL DE LOS GOBIERNOS LOCALES Y REGIONALES ES DECISIVO. DEBO DECIRLES, SIN EMBARGO, Y, CON TODA CONFERENCIA LA SINCERIDAD, QUE INTERGUBERNAMENTAL NO SE ESTÁ ORIENTANDO HACIA LA DIRECCIÓN QUE LOS PODERES TERRITORIALES QUISIÉRAMOS. LOS REPRESENTANTES DE LOS ESTADOS MIEMBROS NO HAN ABORDADO AÚN, DE UNA FORMA PRECISA, LAS GRANDES CUESTIONES DE FONDO, COMO SON UNA VERDADERA DEFINICIÓN Y AFIRMACIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD, UN VERDADERO PARTENARIADO ENTRE LA UNIÓN, LOS ESTADOS MIEMBROS, LAS REGIONES Y LAS CIUDADES; LA ORIENTACIÓN DE UNA UNIÓN EUROPEA MÁS PRÓXIMA A SUS CIUDADANOS;rY TAMPOCO, EL PAPEL FUTURO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES1 HE PODIDO CONSTATAR QUE ESTAS CUESTIONES NO SE HAN DEBATIDO EN PROFUNDIDAD, NO POR RETICENCIAS CONCRETAS, SINO PORQUE NOS ENCONTRAMOS EN UN MOMENTO QUE YO LLAMO DE "FATIGA INSTITUCIONAL". UNA SITUACIÓN, FRUTO DE LA ESCASA AGILIDAD Y REPRESENTATIVIDAD DE LAS INSTITUCIONES EUROPEAS, DE LOS CONFLICTOS DE INTERESES ENTRE LOS ESTADOS MIEMBROS, Y DEL MÍNIMO PESO POLÍTICO DE LOS PODERES REGIONALEIS Y LOCALES, QUE SE VE AGRAVADA POR UNA CIERTA "FATIGA FISCAL" DE LAS 3 SENAT2.NBB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia REGIONES QUE MÁS CONTRIBUYEN A LAS POLÍTICAS DE REEQUILIBRIO REGIONAL. PARA COMBATIR Y SUPERAR ESTA SITUACIÓN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA DEBERÍA AFRONTAR UN RETO ESENCIAL : PLANTEARSE LA REDISTRIBUCIÓN DEL PODER ESTATAL EN FUNCIÓN DE UNAS REALIDADES TERRITORIALES QUE PARTICIPEN PLENAMENTE DE LA APLICACIÓN DE LAS POLÍTICAS COMUNITARIAS. EN ESTE SENTIDO, MI PROPUESTA SERÍA QUE LAS COSTEANDO LA REGIONES RICAS CONTIÑUEN COHESIÓN SOCIAL A CAMBIO DE UNA CRECIENTE DEVOLUCIÓN DE PODERES HAÇIA\Y LAS CIUDADES . [ p ^^^ole ES NECESARIO APLICAR LA ECUACIÓN MÁS EUROPA Y MÁS REGIÓN, MÁS EUROPA Y MÁS CIUDAD , QUE DEFINE LA NECESIDAD DE LA DIS=TANCIA PARA ALGUNAS i CUESTIONES Y PARA ALGUNAS COMPETENCIAS, PERO QUE TIENE EN LA PROXIMIDAD LA CONDICIÓN NECESARIA PARA RESOLVER BUENA PARTE DE LAS CUESTIONES QUE AFECTAN Aj LOS CIUDADANOS . ES DECIR, SOLUCIONAR LAS OOSAS LO MÁS CERCA POSIBLE DEL CIUDADANO A NO SER QUE RAZONES DE EFICACIA\REQUIERAN LO CONTRARIO. EL MENSAJE DE LAS REGIONES Y LAS CIUDADES, INSISTO, ES SIMPLE : QUEREMOS MÁS EUROPA, PERO MÁS REGIÓN Y MÁS CIUDAI D; MÁS EUROPA, PERO TAMBIÉN MÁS PROXIMIDAD. DICHO LO CUAL, TAMBIÉN DEBE QUEDAR CLARO QUE EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAJ SIGNIFICA PROXIMIDAD 4 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia CON RESPONSABILIDAD. SIGNIFICA LEALTAD INSTITUCIONAL. COMO DICEN LOS ALEMANES, SÓLO SOBRE LA BASE DE LA BUNDESTREUE , DE LA LEALTAD FEDERAL, ES POSIBLE DESARROLLAR UNA AUTÉNTICA AUTONOMÍA Y UNA AUTÉNTICA DESCENTRALIZACIÓN. ES POR ELLO POR LO QUE NI LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA UNIÓN EUROPEA NI LA PROPIA UNIÓN DEBEN SENTIRSE AMENAZADOS POP UNA AFIRMACIÓN QUE ELLOS MISMOS DEBIERAN REALIZAR SI NO QUIEREN CAER BAJO LA SOMBRA DE LA SOSPECHA: LA DEL DERECHO DE LOS CIUDADANOS A CONTROLAR SU ENTORNO POLÍTICO. NO DEBEN SENTIRSE AMENAZADOS PORQUE LAS CIUDADES Y LAS REGIONES 1SON LA VIA NATURAL DE CONEXIÓN ENTRE EL CIUDADANO Y LA UNIÓN EUROPEA, TANTO EN UNA DIRECCIÓN ASCENDENTE (TRANSMITIENDO A LAS INSTITUCIONES EUROPEAS LAS OPINIONES Y EXPECTATIVAS DE LA GENTE) COMO EN UNA DIRECCIÓN DESCENDENTE (INFORMANDO Y FAMILIARIZANDO AL CIUDADANO CON LAS POLÍTICAS EUROPEAS) REFORZAR, PUES, EL PAPEL DE LAS CIUDADES Y DE LAS REGIONES ES UNA CONDIC101 BÁSICA PARA LEGITIMAR EL PAPEL DE LOS ESTADOS -UNOS ESTADOS SEGURAMENTE MÁS DELGADOS, PERO MÁS FUERTES, MÁS CAPACES DE ACTUAR, A; TRAVÉS JUSTAMENTE DE EUROPA, YA SEA EN LOS MERCADOS INTERNACIONALES YA SEA EN LALUCHA CONTRA EL NARCOTRÁFICO O EL TERRORISMO- Y PARA LEGITIMAR TAMBIÉN EL PAPEL DE LAS PROPIAS INSTITUCIONES EUROPEAS. 5 SENAT2 NBB �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia POR ELLO, REGIONES RESPONSABLES Y MUNICIPIOS AUTÓNOMOS SON CONDICIONES ESENCIALES DE UNA EUROPA QUE PROMUEVE LA COHESIÓN Y ES GUARDIANA DE LA DIVERSIDAD . EN EL CONTEXTO DE LA GLOBALIZACIÓN Y DE LA EUROPEIZACIÓN, LAS REGIONES Y LAS CIUDADES 1 SON EL ESPACIO DONDE LOS CIUDADANOS ENCUENTRAN UNA IDENTIDAD, UN SENTIMIENTO DE PERTENENCIA Y DE SEGURIDAD. POR ELLO, ES NECESARIO QUE LAS REGIONES Y LAS CIUDADES TENGAN UNA INFLUENCIA REAL EN EL SENO DE LA UNIÓN EUROPEA . LA UNIÓN DEBE REFORZAR, Y NO DEBILITAR, SUS RESPONSABILIDADES Y SU CAPACIDAD DE ACCIÓN. CUANTO MÁS PARTICIPEN LAS REGIONES Y LAS CIUDADES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, MÁS ESTARÁN A LA ALTURA DE PODER JUGAR UN PAPEL DE MEDIADORAS CERCA DE LOS CIUDADANOS EN EL MARCO DE LA INTEGRACIÓN ¡EUROPEA . ESTE PAPEL DEBE SER ACEPTADO EN EL ORDEN EUROPEO QUE SE ESTÁ CREANDO . SÓLO ASÍ EL CIUDADANO PERCIBIRÁ QUÉ SIGNIFICA SER MIEMBRO PE LA UE. EN ESTE SENTIDO, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA INCLUIDO COMO UNA DE 1 SUS DEMANDAS A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL EL RESPETO A LOS PRINCIPIOS DE LA AUTONOMÍA LOCAL RECOGIDOS EN LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMÍA LOCAL. ESTO SIGNIFICA QUE DEBEN ARTICULARSE LOS MECANISMOS POLÍTICOS NORMATIVOS Y �Ajuntament 41 .\\> Gabinet de l'Alcaldia de Barcelona ! It14.11 INFORMATIVOS QUE NOS HACEN SENTIR UROPA COMO UNA REFERENCIA QUE NOS SEA PROPI PERO TAMBIÉN SIGNIFICA QUE EL MUNDO 11.0CAL, Y CON ÉSTE LOS CIUDADANOS, SIENTAN QUE SE LES a EVUELVE PA a T DEL PODER Y DE LAS FACULTADE " 4 IL„,„ aðaSa: "hl ■1; . a I a. • QUE HISTÓRICAMENTE SE CEDIÓ HACIA ARRIBA, HACIA LOS ESTADOS, Y QUE EN MUCHO$ CASOS HOY YA NO ESTÁ JUSTIFICADO SITUAR EN ESE NIVEL Y SI EN CAMBIO EN EL NIVEL REGIONAL O LOCAL . LA UNIÓN EUROPEA PROGRESARÁ Y SE CONSOLIDARÁ SI LOS CIUDADANOS SE SIENTEN PARTÍCIPES DEL PROYECTO EUROPEO. EN EL PREÁMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA SE AFIRMA CLARÁMENTE *QUEREMOS UNA UNIÓN SIN DUDA CADA VEZ MÁS ESTRECHA ENTRE LOS PUEBLOS QUE LA FORMAN Y1 EN LA QUE SE TODO SE LLEVE A CABO TAN CERCA COMO SEA POSIBLE DE LOS CIUDADANOS: ESTA ES LA DEFINICIÓN FILOSÓFICA DE LA UNIÓN EUROPEA QUE QUEREMOS AUNQUE EN EL TRATADO LOS ELEMENTOS 1 DISPOSITIVOS ACABEN DESVIRTUANDO ESTE PRINCIPIO Y SE APLIQUE SÓLO A LA RELACIÓN ENTRE LOS ESTADOS Y LA UNIÓN. LA EUROPA DEL FUTURO NO PUEDE DISEÑARSE SIN UNA INTERACCIÓN REAL ENTREI TODOS LOS NIVELES IMPLICADOS . LAS POLÍTICA EUROPEAS NO PUEDEN SER ELABORADAS SINO A TRAVÉS DE UNA CONCERTACIÓN Y NO UNA CONFRONTACIÓN ENTRE LOS �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia NIVELES MUNICIPAL, REGIONAL, SUPRANACIONAL. NACIONAL Y EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA LLEVADO A CABO UN LABORIOSO TRABAJO DE PREPARACIÓN DE DEMANDAS A LA CONFERENCIA INTERGPBERNAMENTAL. DENTRO 1111 111 DE DIEZ DÍAS LAS REGIONES Y CIUDADES DE TODA UNIÓN EUROPEA NOS REUNIREMOS EN AMSTERDAM N LA CUMBRE EUROPEA DE REGIONES Y CIUDADES PARA HACER LLEGAR ESTAS LEGITIMAS REIVINDICACIONES A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL. ° (1'1'1r) 1 / t Esi 0 EN ET ;N Coljj ESTA CUMBRE RREUNIRÁA LOS MÁXIMO r COLECTIVIDADES ezo,4r REPRESENTANTES DE LAS -1 TERRITORIALES EUROPEAS, MÁS ALLÁ DEL ÁMBITO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, Y DEBATIRÁ ACERCA DE LOS GRANDES PROBLEMAS QUE I AFECTAN A LA UNIÓN EUROPEA, COMO EL EMPLEO,!Err. tí .1 • " 1 Ilori LA AMPLIACIÓN DE LA UNIÓN )Y LAS PERSPECTIVAS DE FUTURO. 1 jt 7 6V147:i co Po L-/ T7 ¿-11 od es ASIMISMO, SE TRATARÁN LAS PROPUESTAS COMUNES A PRESENTAR ANTE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL QUE TENDRÁ LUGAR UN MES DESPUÉS EN ESA MISMA CIUDAD . ESTAMOS POR UN MODELO DE EUROPA QUE SE CONCIBE A PARTIR DE UNA MAYOR PROXIMIDAD, QUE DEBE ORIENTARSE HACIA LA VÍA DE UNA MAYOR TRANSPARENCIA Y REPRESENTATIVI DAD. LA VIABILIDAD Y VIRTUALIDAD DE EUROPA DEPENDE DE LA CAPACIDAD PARA CONSTRUIR UNA EUROPA PRÓXIMA. UNA EUROPA CUYO FORTALECIMIENTO NO y c n-,,fter x,.11 i / by �Ajuntament 4> de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia UK1 SIGNIFIQUE UNA PÉRDIDA DEMOCRÁTICA SINO, AL CONTRARIO, UNA AFIRMACIÓN DE QUE TODO AQUELLO QUE SE ENVÍA LEJOS SE ENVÍ■ PARA GANAR Y NO PARA PERDER, PARA SER MÁS FUERTES Y NO MÁS DÉBILES, PARA QUE CADA UNO DE I.OS CIUDADANOS PUEDA SENTIRSE MÁS CÓMODO Y MEJOR REPRESENTADO, UNA EUROPA QUE SIGNIFIQUE UN REFORZAMIENTO DE LA INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO. iobk; g E`ÇQ b /sW5 EAI Uz ffi) MUCHAS GRACIAS. Pa iL n.rlb . . ^o U-- ftrí-F//,Z1-4 I^1»a n,^ k tA q 40/tyvNNtoi hq^za S i ^ v^^ ►.^ Ur>s íóLa ,Gt?R. P RNtiEWVeS dutÍ DtAefi l frivt í _C 'tioc& UN PaSv ' t2 st rh^fl ^^^ iJU^^ b^ CLAr^^ic^rn`^N^ ^ ot_ 2à-ír N, (1) ^ °^ ac _ ^^^ cÑti c^ e._ . Itt-3 RM^^ hSCIU ^^ A^.^^ c.^7361d k-33W c^ ^r^ C^ ^^^ , Lo cilt rr_ n____ 143 n't)tAA 1,() et)t-- t , 5N+ S° < el) x,M irs ut,e-c-GtoN^-'ç. c.^ P/►,,,' t1. P fycnb d1- 711-4") i ^v l -Ott- `^ ^ c^ y ,(' jlv 3!.(J( 1A/44b0215 /t-ú d S )e-r ¡ vl,t-hCGiz n1- ‘c cf)411 ust — Urv Po Pírt►3Vi P-os idu77b.vS t Vl !^v IE S 7n4- á ls'y Ámkyy N vTA13 t.: /-I Kbt 1.4-7 p4► itf cr1/T r< Ami/ cc= wr^ fiSES:7 l'r\) In v I,, ÇIJ 77\ lft UH F-ebrPstAA - 13• 9 UN UN DV;vCL^T pc- b' -t1)' ISuu Ptv N ñw `^^ c^ d f obe I .^ 1n^1 v-tWli cuí ^*4.4^ f h('°, tc,■ ^^'^ y t^ ^ SENA 2.NBB l v L rdR-«. �Ajuntament 0 de Barcelona SOY PARTIDARIO DE FORTALECER A LOS ESTADOS, MAYOR UNA IMPLIQUE ELLO CUANDO DESCENTRALIZACIÓN COMPITENCIAL HACIA OTROS NIVELES DE GOBIERNO . ES DECIR, ESTADOS MÁS FUERTES, PERO A LA VEZ MÁS "DELGADOS". A PARTIR DE MAASTRICHT 2, LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA UNIÓN SERAN MÁS FUERTES PORQUE ESTARÁN MÁS PRESENTES EN ELMUNDO INTERNACIONAL, UNA MONEDA PROPIA MÁS FUERTE Y SERÁN TENDRÁN UM N MÁS CAPACES DE INCIDIR EN SU PROPIO TERRITORIO PARA COMBATIR LOS PROBLEMAS DE SEGURIDAD. PERO EL NUEVO TRATADO DEBERÍA CONTEMPLAR ESA DEVOLUCIÓN DE PODERES DE1ARRIBA HACIA ABAJO. DESDE LOS PODERES MÁS CERCANOS DETECTAMOS LA NECESIDAD DE DOTAR DE CONTENIDO EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD Y DE CONFIGURAR UNAS FORMAS DE AUTORIDAD MÁS VISIBLES Y REPRESENTATIVAS QUE FAVOREZCAN UNA MAYOR IDENTIFICACIÓN CON LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS : UN REFORZAMIENTO DE LA INFORMACIÓN, DE LA TRANSPARENCIA Y DE LOS MECANISMOS DE CONTROL DEMOCRÁTICO. VERDADERAMENTE PRÓXIMA SIGNIFICA UNA EUROPA EFECTIVA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVAMENTE, PERO TAMBIÉN Y MUY ESPECIALMENTE UNA EUROPA QUE SEA PERCIBIDA COMO ALGO TANGIBLE POR EL CIUDADANO. 10 SENAT2.NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4424 Title A name given to the resource Compareixença a la Comissió General de les comunitats autònomes del Senat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Corts Generals, Senat, Madrid. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Municipis Govern Acció política Territoris Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/723/19970506_LV.pdf 2100549ae8193ee34d8f5d0bba86405c PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 06/05/1997 La Vanguardia, p.035, Sociedad Santiago se dejó la piel en los Juegos Autor: PASQUAL MARAGALL SANTIAGO ROLDÁN se dejó la piel en los Juegos de Barcelona. Aquello fue muy fuerte para todos nosotros, y para él muy en especial. Él fue el hombre de las grandes obras olímpicas, el presidente ejecutivo del Holding Olímpico. Allí cosechó los mayores éxitos y grandes sufrimientos. Había que terminarlo todo a tiempo. Y se consiguió. La Vila Olímpica, las rondas, el Estadi, el Palau Sant Jordi, los colectores, las playas, los hoteles... Todo se fue terminando a tiempo. Pero la tensión de aquellos meses, de aquellos años, fue tremenda: sólo quien la ha vivido se la imagina. La ilusión y la tensión. Entonces aprendimos que las alegrías, las auténticas efusiones, gastan tanto como las penas. El cansancio infinito viene tras las victorias. Santiago dijo, tras una de tantas victorias, creo que fue el día que inauguramos el nudo de la Trinitat, junto al Besòs, que Barcelona era agradecida porque todo se llenaba a las pocas horas de inaugurarse. Ese día un coche estuvo a punto de llevarse por delante el cono que acabábamos de levantar del suelo. Santiago Roldán era de Madrid, de Sevilla y de Barcelona. Aquí fue decano de Económicas en la Universitat Autònoma, socialista del PSC y empresario olímpico. Anteriormente, Santiago Roldán había creado con García Delgado y Juan Muñoz la firma Arturo López Muñoz, en una legendaria página de "Triunfo", uno de los portavoces de la transición. Más tarde, dirigió la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Y fue otro éxito. Santiago era el más simpático, siempre. El más sociable, un poco el puente entre las tertulias republicanas de las que habíamos oído tanto y el presente libérrimo. No te perdiste nada, Curry, estuviste en todo lo mejor. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 103 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1185 Title A name given to the resource Santiago se dejó la piel en los Juegos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Roldán, Santiago Necrologies Jocs Olímpics Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1519/19970516d_00762.pdf 5683fea7ba2dfbc05ee9f2ad5037d289 PDF Text Text DISCURSO DE CLAUSURA DE LA CUMBRE EUROPEA DE EGIONES Y CIUDADES Pasqual Mariagal1 Presidente del Comité de las Regiones Alcalde de Barcelona Fuente: original. �Sr. Presidente del Consejo de Ministros de la Unión Europea. Sr. Presidente del Parlamento Europeo, Sr. Presidente de la Delegación holandesa del Comité de las Regiones, Presidentes, alcaldes, amigos y amigas, queridos colegas Quiero agradecerles muy sinceramente su presencia en Amsterdam. Su esfuerzo por estar aquí a pesar de las esclavitudes que nos imponen nuestras agendas. Más de doscientos representantes de las , principales regiones, ciudades y federaciones de poderes locales de Europa han firmado la Declaración final de esta Cumbre. Debemos felicitarnos por ello. Quiero dar las gracias también a la Sra. .Christine Ockrent, que ha animado nuestros debates con la profesionalidad, que la caracteriza. No quiero olvidar agradecer a los Srs. Edmund Stoiber y Fernando Gomes, ponentes del informe que el Comité de las Regiones ha aportado a esta Cumbre. su intensa labor a lo largo de estos meses. Para acabar, el Primer vicepresidente del Comité de las Regiones. Sr. Jacques Blanc, me ha pedido que excuse su presencia en esta sesión de clausura. Gracias también a él por haber puesto en marcha nuestro Comité y por todos sus esfuerzos durante estos años. Llegarnos al final de esta Primera Cumbre de Regiones, a la que se ha denominado en alguna ocasión la Cumbre de los Pequeños. Estos pequeños, gobernantes locales y regionales, son pequeños llamados a crecer, no en tamaño ni en número pero si en peso específico. Iniciamos un camino que conviene recorrer unidos, sobre todo por nuestras diferencias, que en este caso nos cohesionan . La Europa diversa ha logrado iniciar la definición de sus denominadores comunes y tiene la fuerza que le transmite la ciudadanía. Recordemos que la generación que nos precede y muchos de nosotros mismos en nuestra infancia y juventud hemos vivido oprimidos por el peso de las guerras que han marcado este siglo tan cruento. La idea de una Europa unida ha sido desde el principio una idea que nos protegía del horror de la guerra y generaba una nueva utopía: nuestra relación con el resto del mundo podía no ser a través de la fuerza. sino en pie de igualdad y a través de la cooperación y el diálogo. d En los últimos decenios la utopía se ha ido transformado de forma imperceptible en una ilusión de bienestar económico. �Pero los acontecimientos han labrado un nuevo escenario y la realidad hoy es una opinión pública de quince países obsesionada por el "euro", por las insuficiencias de la economía y en gran parte atenazada por el paro. Dramáticamente, la idea de la defensa de la paz parece haber pasado a un segundo plano que sólo preocupa a algunos sectores más conscientes. Ni las tragedias de los Balcanes, ni las de nuestros vecinos de Oriente Medio o del Magreb parecen convertirse en un argumento fundamental para seguir siendo incondicionales de la idea de Europa. En 1993 el Presidente Mitterrand en la sesión inaugural de los Estados Generales del Consejo de Municipios y Regiones de Europa hizo esta reflexión: ...Une sorte de fantasme a voulu que désormais on s'en prenne à cette Europe, présentée par certains qui furent et qui sont toujours ses adversaires de base, comete la mdnace supréme Et pourtant cette Europe n'existe pas encore ! QuU'il s'agisse du drame qui suivit la destruction de la Yougoslavie, sa séparation en Républiques diverses, et avec les drames qui s'y déroulent, l'écrasement de popu/ations innocentes, le goút du sang et de aa mort . Alors le coupable, c'est ¡'Europe? Mais l'Europe en mesure de mettre un terme à cette sanglante tragédie, elle n'existe pas encore! Elle reste à faire. ...Faudra-t-il une cutre guerre pour que nos jeunes connaissent la valeur de la paix? .0n le volt bien, c'est le manque d'Europe dont souffrent nos peoples" ¿Por qué el pueblo mejor i nformado de toda la historia de la humanidad ha ignorado esto durante tanto tiempo y parece replegado en sus inmediateces cotidianas, atrincherado en sus particularismos y empieza a mostrar rechazo a la convivencia en nombre de sus diferencias y de su identidad? Nadie mejor que nosotros, gobernantes de primera línea, puede hacerse esta pregunta e intentar responderla con conocimiento de causa. Estamos aquí reunidos un grupo singular de ciudadanos europeos cuyo punto en común es representar democráticamente a todos los colectivos humanos que configuran la Europa de las identidades. Cuando los historiadores hablan de las raíces históricas de Europa destacan siempre la extraordinaria pluralidad de realidades distintas, separadas por fronteras perecederas, y generadora de magníficas realizaciones que incluyen, entre otras, las civilizaciones romana y cristiana y durante siglos el liderazgo mundial de la ciencia, la industria y los descubrimientos. Denis de Rougemont nos recuerda que Europa es mucho más antigua que sus naciones y que también lo es su ambición universal y universalista. 76 �Aquí aparecen nuestras raíces más remotas, un recuerdo que no tenemos y que sólo puede describirse hurgando bajó los cimientos . Nuestras raíces más recientes, las del siglo de las luces y del nos enfrentan a la dualidad que nos queda por resolver. La razón de los imperativos económicos y de seguridad en el lado de la balanza de Europa y el sentimiento de identidad cultural y una cierta calidad de vida en el ado opuesto. Esta dicotomía entre economía e identidad es una falsa dicotomía . La empresa europea, como todas las grandes empresas tiene una trastienda de enormes proporciones que para poder existir requiere un inmenso macrocosmos articulado. En esta articulación intervenimos, nosotrOs, los aquí presentes, todos los días, en nuestro que hacer, Nuestras agenda S son programas de acción que dan forma cotidiana al enorme entramado de lá Unión Europea. Cierto es que la distancia es necesaria erf) muchas ocasiones para resolver los problemas colectivos, pero siempre debe poder explicarse. No puede ser opaca sino transparente. No puede decirse: "Europa no quiere saber lo que pasa en las ciudades porque eso es competencia de los estados". La regla, general debe ser la proximidad o incluso la devolución a la sociedad. La distancia debe ser la excepción. Europa se puede recorrer e identificar a través de sus ciudades, sus catedrales, sus ayuntamientos y sus costumbres. Por cierto. Barcelona, mi ciudad, tiene 2000 años, Cataluña, mi pequeña patria, mi' Heimat" ha cumplido 1000, España, mi "Vaterland" tiene 500 y la Unión Europea acaba de celebrar sus 40 años. Los primeros han creado a los últimos, ahora debemos recuperar una cierta dimensión perdida en el camino. No queremos avanzar por el sendero de Europa perdiendo las tropas por el camino. A ello se refieren los círculos concéntricos de los que habla Havel, (que venía del frío ; y por eso habla en nombre de una vieja sabiduría europea) cada uno con su valor añadido de antigüedad o de juventud. Quiero hacer en este punto una incursión localista, citar en este pasaje, las reflexiones de un gran escritor catalán, Josep Pie, (del cual celebramos su centenario este año) y que en su deambular por Europa decía "si algún día tengo tiempo escribiré un libro que se titulará Lo que el mundo debe al particularismo". Este libro estará destinado a demostrar que las cuatro quintas partes de la ciudades de Europa que tienen carácter son un producto del más puro, exclusivo, limitado y venerable espíritu local. Puedo compartir en parte esta apología del particularismo aunque no olvidemos que los estados han sido artífices de los derechos humanos, de la igualdad, del progreso colectivo y tantos Otros avances de nuestra sociedad. A ellos debernos la parte substancial de la i energía que ha animado el proceso I 77 I �de la Unión. Son hoy todavía su esqueleto básico y sin ellos es impensable el futuro. Sin embargo, Ralph Dahrendorf, con el que estoy de acuerdo en tantas cosas, en sus "Reflexiones de un europeísta escéptico", "¿por qué Europa?" va demasiado lejos cuando afirma que "el estado nacional heterogéneo es el único bastión frente a la llamada Europa de las regiones, en la cual -dice- las unidades subnacionales homogéneas -y por tanto intolerantes- se unen con una formación supranacional retórica y débil". Hay escépticos por falta de pasión y calor, pero también por exceso. En todo caso no puedo aceptar que Estado sea igual a razón y Región sea igual a pasión. Esta es una simplificación excesiva de la realidad. Evidentemente a las regiones, esta especie de senado europeo intermitente, nos queda un inmenso trecho por recorrer en la vía de la clarificación y el diálogo. Nos tenemos que explicar más y mejor. Es obvio que estamos caminando sobre un terreno muy delicado que en muchas ocasiones ha sido y sigue siendo feudo de demagogias. Pero la Europa de las regiones que estamos cPnsolidando, no es la de la heterogeneidad irresponsable, es exactamente lo contrario. Es la Europa más sensata y más posible ; y si no, ¿cómo ha llegado a ser una realidad esta cumbre que algunos hubieran deseado imposible o caótica? Sin ella nuestros ciudadanos no aceptarán más Europa. Quieren más Europa porque ello les da más seguridad e identidad, no menos. Pero no aceptarán que, con la excusa de esa seguridad global, Europa (o los estados) se apropie o no devuelva muchas de las cosas que podernos hacer nosotros mismos. Las instituciones europeas saben que desde el principio las regiones y las ciudades se han sentido implicadas en el conjunto del proyecto europeo y que nos inquieta su momento político. Rechazamos limitarnos a la defensa de nuestra identidad institucional, para la que, por otra parte, ambicionamos un máximo nivel. Pero queremos recordar a los gobiernos de los estados, al Parlamento Europeo, y a la Comisión, que los gobernantes territoriales somos un ejército potencial de pedagogía europea de valor considerable. Podemos transmitir a nuestros ciudadanos todo aquello que la Unión quiera hacerles llegar y ante todo lo que sí podemos hacer es explicar a ¡quien quiera oír, que es lo que preocupa a estos ciudadanos. Los gobiernos locales y regionales están en condiciones de abordar temas tan candentes corno la violencia y agresión a ia infancia, la rehabilitación de los barrios centrales, la mejora de la educación, la cultura y la salud o la pequeña delincuencia a través de la justicia local o próx-rna. 78 �También los gobiernos que representamos pueden tener resultados positivos, incluso espectaculares, cuando consiguen éxitos en los pactos para el empleo. Así está ocurriendo. La ciudadanía europea es un gran logro de los derechos básicos . Pero Europa debe saber detenerse en la frontera de lo que le incumbe y dejar a cada nivel de gobierno que cumpla con sis obligaciones y se desarrolle con plenitud. Dos ejemplos ilustrativos, Primero: Un parlamento regional ha de poder legislar sobre urbanismo, residencias de la tercera edad o pequeña delincuencia y vandalismo, a su manera, según su cultura y a riesgo de equivocarse, siempre que respete las reglas europeas básicas y democráticas . Y un segundo, que puede parecer anecdótico pero es significativo: Las matrículas de los coches deben poder seguir siendo identificativas del lugar de procedencia, si así lo desean las autoridades locales y se arbitran soluciones razonables. Es poco prudente que la E de Europa aparezca sustituyendo a la TO de Torino o la M deMunich. Sería la imagen misma de lo que la gente no quiere que ocurra. La construcción europea está siendo una aventura impresionante, con todos los sinsabores que suelen acompañar estas gestas . La singularidad del proceso de unión ha dado lugar a un producto difuso, que los constitucionalistas siguen analizando con enorme curiosidad. Europa: "objeto político no identificado" dicen los americanos. Nosotros aceptamos que la definición es difícil pero no imposible, y en todo caso, que no será igual que la definición de nación de los¡ americanos, sino distinta. Efectivamente, el modelo de Maastricht-Amsterdam supera el concepto clásico de la "soberanía única", para dejar paso a la soberanía compartida. Estamos ante nuevos paradigmas que se van formulando por piezas separadas En España, el Tribunal Constitucional, al 1 remitir las leyes del suelo a las autonomías, confirma un proceso de federalismo que la Constitución alumbró pero no se atrevió a bautizar Gran Bretaña por fin avanza hacia una devolución de poder reclamada secularmente, y en Francia, el país con Más robusta tradición jacobina, ya asoman en los programas electorales de los partidos más poderosos apuntes hacia nuevos conceptos. 79 �En Italia, la ley del 15 de Marzo reconoce en su art° 2 a las ciudades y regiones competencia para llevar a cabo todo lo que convenga al interés de sus ciudadanos, incluido todo aquello que¡; las administraciones del estado realizaban hasta ahora en sus dependencias regionales y locales, excepto aquello que está expresamente atribuido al estado en el art° 3 . La carga de la prueba se ha invertido No hay que pedir permiso arriba para todo. "Lo que no está prohibido está permitido" se dijo una vez. Ahora decimos algo más modesto pero parecido: "Lo que no está reservado está permitido". La sociedad es antes que el estado. Y los niveles cercanos de gobierno son más "sociedad" que los lejanos. La Unión Europea se va a hacer eco, sin duda, de estos procesos . Sus padres fundadores ya intuyeron que el futuro avanzaba por vías distintas al centralismo. Una acertada observación del profesor Duverger dice que "Jean Monet doit avoir des problèmes avec Montesquieu, au paradis". Con razón... No podemos sin embargo bajar la guardia ante la complejidad de las estructuras que afrontamos . Son sugerentes algunas de las propuestas del profesor Weiler del Instituto Europeo de Fiesole, como: La creación de un Consejo Constitucional con jurisdicción sobre conflictos de competencias, incluida la subsidiariedad. El voto legislativo europeo basado en circunscripciones regionales y acompañado de consultas o referendos sobre cuestiones concretas, al estilo suizo o estadounidense. El proyecto llamado Agora Europea (Lexdalíbur) que propone que toda la información generada en la toma dd decisiones comunitarias sea introducida en Internet, con excepción de los documentos expresamente reservados. La densidad de nuestros intereses europeos ha podido percibirse durante las sesiones de trabajo y no creo equivocarme sis auguro a los encuentros de esta índole un futuro de largo alcance Los estados están oyendo ya el rumor de nuestra presencia, y las realidades nacionales y europeas están mutando sin cesar para adaptarse a ella Nuestra mediación es una oferta a la democracia que no puede rechazarse. Se trata por un lado -como he dicho- de avanzar en la Unión sin perder las tropas por el camino y también de mantener la cohesión sobre la base de la responsabilidad y de la flexibilidad. Ningún mandato europeo es fijo y eterno. 80 �Los fondos estructurales deben producir efectos positivos y por tanto disminuir a tenor de estos efectos o bien modificarse para lograrlos. Pero siempre sabiendo todos, incluidas las regiones ricas, que el mayor bien es el mercado único y la ciudadanía compartida, objetivos por los cuales vale la pena pagar un precio. Este argumento no es fácil de hacer entender , pero es muy potente Nuestros ciudadanos intuyen que Europa les val a reportar satisfacciones y mayor presencia en el mundo. Presencia monetaria y presencia humanitaria; presencia competitiva y cooperativa. Algunos incluso, y nos contamos entre ellos, lo percibimos con cierto entusiasmo, puesto que tenemos el privilegio de encontrarnos, como hoy, hablando el 'mismo lenguaje con cien acentos distintos. Quizás es excesivo oponer la razón de los estados a la pasión de las regiones. Contentémonos con oponer la frialdad de la distancia al calor de los acentos que aquí se han oído No es solamente una cuestión de voces, son los temas y también la intimidad y el conocimiento de çausa con que los tratamos. Hoy ofrecemos a la Europa escéptica, fatigada a veces de ella misma, el lenguaje de la identidad múltiple pero responsable, que es, si no el único posible, sí el mejor de todos El lenguaje de la subsidiariedad, del autogobierno leal, el viejo lenguaje del movimiento europeo puesto al día a las puertas del siglo XXI . ¡Viva Europa! ¡Ciudadanos de Europa, unámonos! Amsterdam, 16 de mayo de 1997 81 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4425 Title A name given to the resource Transcripció del discurs de cloenda de la Cimera Europea de Regions i Ciutats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Amsterdam Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Relacions Internacionals Administració local Acció política Territoris Comitè de les Regions Europa Barcelona Cimera d'Amsterdam Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2762/19970522_HonorisCausa_JHUniversity_PM.pdf 34632861641e70f7405a3927e49c43fb PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat de la concessió del grau de Doctor of human letters, honoris causa, de The Johns Hopkins University a Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Johns Hopkins University Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Giddens, Don P. (citació) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-22 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Universitats Premis i reconeixements Urbanisme Baltimore Johns Hopkins University Description An account of the resource Diploma juntament amb el text de la citació llegida per Don P. Giddens Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Baltimore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/724/19970525_LV.pdf e902c47cd38c699d5a7751840d85ce0e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/05/1997 La Vanguardia, p.039, Opinión La cumbre de Amsterdam Autor : PASQUAL MARAGALL La cumbre de regiones y ciudades que ha tenido lugar en Amsterdam la semana pasada, organizada por el Comité de las Regiones de la Unión Europea, supone un hito significativo en el proceso de construcción europea. Constituye, de hecho, el nacimiento de un foro -que debería tener una continuidad en el tiempo, bien sea de forma permanente o intermitente- que haga sentir con fuerza su voz para presentar las preocupaciones y las reivindicaciones de los gobiernos regionales y urbanos -y, a través de ellos, de los ciudadanos- ante las máximas instituciones de la Unión Europea. La participación que se registró en la cumbre fue todo un éxito e indica claramente que la ilusión europeísta sigue viva, especialmente en los niveles de gobierno más próximos al ciudadano. La imagen de los casi trescientos presidentes de regiones y alcaldes de grandes ciudades reunidos en la sala central del impresionante edificio de la antigua bolsa de Amsterdam (la Beurs van Berlage) supone, ya de por sí, la afirmación sólida y espectacular de un europeísmo democrático y responsable que ha de ser valorada en su justa medida. Además, el consenso conseguido en la cumbre, plasmado en el documento final entregado a la presidencia holandesa de la Unión Europea, es un paso adelante para combatir el déficit democrático del que a menudo se acusa, no sin cierta razón, a las instituciones de la Unión. En las intervenciones de los representantes de los poderes territoriales que tomaron la palabra en la cumbre se pusieron de manifiesto la vitalidad de la voluntad europeísta y la necesidad de reforzar el proyecto europeo basándose en la cooperación y en la complementariedad entre los diferentes niveles de administración, de acuerdo con el principio de "más Europa, pero más regiones, más ciudades, más proximidad". En la declaración final de la cumbre los representantes de las regiones y las ciudades europeas elevaron a la Conferencia Intergubernamental (CIG) una serie de reivindicaciones concretas que abarcan desde el reforzamiento del Comité de las Regiones (ampliando la lista de materias de consulta obligada, o reconociendo a este órgano el derecho de recurso ante el Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas) hasta la aplicación estricta del principio de subsidiariedad en interés de los niveles locales y regionales, pasando por la obligación "moral" de ampliar la UE a la Europa central y del Este, o la necesaria reforma de las políticas estructurales, que debe llevarse a cabo con la cooperación de los niveles inferiores de gobierno. Tres jefes de gobierno de países comunitarios participaron en la cumbre (el belga Jean-Luc Dehaene, el italiano Romano Prodi y el holandés Wim Kok), así como el presidente del Parlamento Europeo, José María Gil-Robles. Todos ellos coincidieron en afirmar el crucial papel de las realidades locales y regionales en Europa, y en mostrar su apoyo a las orientaciones del Comité de las Regiones. Mención destacada cabe hacer de la intervención de Dehaene, quien destacó explícitamente que "una aplicación correcta de la subsidiariedad debe tener en cuenta todos los niveles decisionales para la división de competencias y de responsabilidades". En efecto, los desafíos que tiene planteados en este momento Europa sólo podrán afrontarse con una participación plena de las regiones y las ciudades. En esto coincidimos todos los 104 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA presentes en Amsterdam, desde el influyente presidente de Baviera, Edmund Stoiber, o el alcalde de Oporto, Fernando Gomes (autores del informe que sirvió de base a los debates), hasta los representantes italianos, ingleses, griegos, suecos o españoles -por citar algunos- que tomaron la palabra. Cada uno en su propio idioma, pero utilizando un lenguaje común: el del europeísmo. Tal como afirmé en el discurso de clausura de la cumbre, ofrecemos a la Europa escéptica el lenguaje de la identidad múltiple, pero responsable que es, si no el único posible, sí el mejor de todos. La pelota está ahora en el tejado de la CIG. El Consejo Europeo que tendrá lugar a mediados de junio en la capital holandesa deberá culminar el proceso de reforma del tratado de la Unión Europea que se inició en marzo del 96. Los representantes de los Quince no pueden dejar de lado la voz de los "pequeños", especialmente ahora que esta voz se ha hecho oír con fuerza y de una manera unitaria entre las centenarias paredes de la Beurs van Berlage. Es ya inaplazable edificar una Europa más próxima al ciudadano. Queremos completar lo que Maastricht empezó y no terminó. En el momento de la clausura, y mientras resonaban las notas del himno de Europa con todos los presentes puestos en pie, tuve la visión de una Europa diferente, cohesionada en el respeto de su diversidad, confiada y arraigada en las administraciones más cercanas a sus ciudadanos. Tuve la convicción de que todos los esfuerzos realizados para organizar la cumbre habían merecido la pena. El mensaje europeísta, que en ocasiones encuentra dificultades para hacerse comprensible, tiene en cada presidente regional, en cada alcalde, un canal idóneo para su difusión. Al día siguiente de la reunión de Amsterdam, cuando los participantes regresaban a sus respectivos territorios, este efecto multiplicador ya se había iniciado. Los ciudadanos deben saber que los representantes de los poderes que les son más próximos son los intermediarios entre ellos y la Unión Europea en una doble vía: descendente (acercando las políticas comunitarias) y ascendente (transmitiendo a las instituciones las preocupaciones, intereses y sensibilidades de los habitantes de Europa). La mediación y el fortalecimiento democrático que nosotros ofrecemos es una oferta que los estados miembro de la Unión no pueden rechazar. PASQUAL MARAGALL, presidente del Comité de las Regiones 105 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1186 Title A name given to the resource La cumbre de Amsterdam Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comitè de les Regions Europa Unió Europea Regions Ciutats Cimera d'Amsterdam Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1520/19970529d_00763.pdf b4127cabcaa695e3b1f5f59e20734947 PDF Text Text Ajuntament 411 de Barcelona \\,./ Gabinet de l'Alcaldia Text del pregó pronunciat per Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona, a la Festa Major de Cornellà (29 de maig de 1997). IL.LUSTRÍSSIM SENYOR ALCALDE; SENYORES I SENYORS REGIDORS; CIUTADANES I CIUTADANS DE CORNELLÁ: VULL AGRAIR A L'AJUNTAMENT DE CORNELLÀ, I MOLT ESPECIALMENT A EN JOSEP MONTILLA, QUE M'HAGIN DEMANAT QUE ENGUANY PRONUNCIÏ EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR, D'AQUEST CORPUS'97 QUE AVUI COMENÇA. ELS ESTIC AGRAÏT PERQUÈ UN PREG(5, A BANDA DE SER SENS DUBTE EL MILLOR DISCURS POSSIBLE, ÉS L'INDICI MÉS CLAR QUE UNA CIUTAT O UN POBLE ET SENTEN PROPER, ET VOLEN ESCOLTAR I COMPTEN AMB TU PER UN DELS MOMENTS MÉS IMPORTANTS EN LA VIDA D'UN MUNICIPI, LA SEVA FESTA MAJOR. I ELS ESTIC AGRAÏT PERQUÈ EM PERMETEN ADREÇAR A UNA CIUTAT QUE M'ESTIMO I EN LA QUAL, TOT I QUE NO HE POGUT VENIR TANTES VEGADES COM HAURIA VOLGUT, HE VISCUT MOMENTS ENTRANYABLES. PODRIA DIR-VOS ALLÒ DE "JO TAMBÉ SÓC DE CORNELLÁ", TAN UTILITZAT DES QUE SE LI ACUDÍ A JOHN F. KENNEDY QUAN VISITAVA BERLÍN, PERÓ QUE EN DETERMINATS CASOS ÉS BEN SIGNIFICATIU. PUC DIR-VOS QUE EN EL MEU CAS ÉS BEN CERT. I NO HO DIC FAS PERQUÈ ELS MEUS OFÍGENS ESTIGUIN EXACTAMENT EN AQUESTES CONTRADES O PERQUÈ AVANTPASSATS DELS MARAGALL HAGUESSIN FET ARRELS A CORNELLÀ . (TOT I QUE EN PART TAMBÉ ÉS CERT), SINÓ PERQUÈ VIURE, TREBALLÁR O DIVERTIR-SE A CORNELLÁ ÉS FER-HO TAMBÉ A LA MEVA CIUTAT, BARCELONA. I A LA INVERSA, FER-HO A BARCELONA ÉS FER-HO TAMBÉ A CORNELLÁ. SOVINT SENTIM PARLAR DE CORNELLÁ, O D'ESPLUGUES, O DE L'HOSPITALET, O DE BADALONA, COM CIUTATS "BARCELONINES". RES MÉS LLUNY DE LA VERITAT. ÉS BARCELONA LA QUE EN REALITAT "ÉS" CORNELLANENCA, PERQUÈ LA BARCELONA REAL ÉS EL QUE ÉS PER ELLA MATEIXA, SÍ, PERÒ EN GRANDÍSSIMA PART PELS LLIGAMS QUE MANTÉ AMB ELS MUNICIPIS VEÏNS. TAMBÉ HEM SENTIT DE VEGADES QUE BARCELONA VOL ABSORBIR ELS MUNICIPIS VEÏNS. SI SE'M PERMET FER ÚS DE LA REPRESENTATIVITAT QUE EM CONFEREIX LA CONDICIÓ D'ALCALDE DE BARCELONA, PUC DIR-VOS ROTUNDAMENT QUE NO. 1 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia BARCELONA NO VOL EMPASSAR-SE NINGÚ, NI COBRAR IMPOSTOS A LES PORTES DE LA CIUTAT, NI EXERCIR CAP PODER SOBRE AQUELLS AMB QUI MANTÉ VEÏNATGE. TOT EL CONTRARI. BARCELONA SAP QUE UN TROS BEN GRAN DE LA SEVA IDENTITAT, DEL QUE HA ACONSEGUIT I DEL QUE POT ACONSEGUIR, NOMÉS ÉS POSSIBLE I 'NOMÉS TÉ SENTIT EN TANT QUE OBJECTIU COMÚ DELS MUNICIPIS METROPOLITANS, CADASCUN D'ELLS AMB LA SEVA PROPIA PERSONALITAT. CORNELLÁ, I EN MONTILLA FA BÉ DE RECORDAR-NOS-HO CADA DOS PER TRES, TÉ PERSONALITAT PROPIA I DEFINIDA, I QUI DIGUI EL CONTRARI NO DIU VERITAT. ARA FA POC MES D'UN ANY, PER SANT JORDI, VAIG TENIR L'HONOR D'ACOMPANYAR-VOS EN LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE CULTURAL JOAN NEPOMUCENO GARCÍA-NIETO, QUE DES DE CORNELLÀ, DES DE L'ANTIGA CAN MORITZ DEL BARRI DE LA GAVARRA, S'HA CONVERTIT EN UN DELS EQUIPAMENTS CULTURALS DE MÉS VOLADA DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. AQUELL DIA VAM RETRE HOMENATGE A UN HOME QUE, TOCANT DE PEUS A TERRA, MAI NO VA PERDRE DE VISTA L'OBJECTIU FINAL DE TENIR UN FUTUR MILLOR. I QUE, COM DIU LA FUNDACIÓ QUE ELL VA CREAR, EN TOT MOMENT VA CREURE QUE LES UTOPIES ¡SON POSSIBLES. CREO NO EQUIVOCAR-ME MASSA SI 1 DIC QUE LA PERSONALITAT DE CORNELLÁ, EL SEU TARANNÀ, ÉS EL D'UNA CIUTAT QUE CREU EN LES UTOPIES, I NO PAS COM UN DESIG ABSTRACTE I PLATÒNIC, SINO COM UNA FITA NECESSÁRIA I POSSIBLE. CORNELLÀ ÉS EN AIXÒ UN EXEMPLE PER A TOTES LES CIUTATS. UN EXEMPLE DE FEINA BEN CONCEBUDA I BEN EXECUTADA, DE COMPLICITAT ENTRE ELS CIUTADANS I ENTRE ELS CIUTADANS I EL SEU AJUNTAMENT, I ENTRE EL SEU AJUNTAMENT I ELS MUNICIPIS PROPERS. VA SER ENS ELS ANYS PREVIS A LA TRANSICIÓ DEMOCRÁTICA, ELS DE LES LLUITES OBRERES I CIUTADANES, QUAN CORNELLÀ VA COMENÇAR A DEIXAR-SE SENTIR AMB VEU PROPIA, REVOLTANT-SE CONTRA UNA CIUTAT QUE FINS ALESHORES SOVINT HAVIA ESTAT FETA CONTRA ELS CIUTADANS. ERA AQUELLA UNA VEU ;QUE PARLAVA DE SENTIMENTS I REVINDICACIONS QUE MOLTS COMPARTÍEM PERÒ QUE A LES FÀBRIQUES I ALS CARRERS DE CORNELLÀ, I D'ALTRES INDRETS DEL BAIX LLOBREGAT, VÈIEM CLARAMENT REFLECTITS. MOLT HA PLOGUT DES D'ALESHORES. AQUELLS SENTIMENTS ARA ENS PERMETEN GAUDIR AMB MÉS INTENSITAT D'UNA DEMOCRÁCIA RECUPERADA, UN PAIS PLURAL I UNES CIUTATS TRANSFORMADES. CONSCIÈNCIA COL.LECTIVA, TOLERANCIA I FERMESA SON VALORS QUE 2 �Ajuntament • de Barcelona HAN PORTAT CORNELLÁ A UN ENGRESCADOR. Gabinet de l'Alcaldia PRESENT PALPABLE I UN FUTUR NO CAL QUE US RECORDI ELS NOUS ESPAIS QUE LA CIUTAT HA GUANYAT, ELS CANVIS QUE EN TOTS ELS TERRENYS S'HAN PRODUÏT, PERQUÈ SOU VOSALTRES ELS QUE ELS HEU ACONSEGUIT I ELS QUE ELS HEU FET VOSTRES. DEIXEU-ME RECORDAR -II TORNO A PARLAR EN PRIMERA PERSONA, DISCULPEU-ME- L'ESTIU DE 1995, CONCRETAMENT EL MES DE JULIOL, QUAN VAM OBRIR EL MIRADOR DE LA TORRE DE LA MIRANDA. AQUELL DIA, ENLAIRATS PER DAMUNT DE CAN MERCADER I DE LA RONDA DE DALT, VAIG PENSAR QUE SI ALGUNA CIUTAT TENIA UNA VISIÓ PRIVILEGIADA DEL PLA DEL BAIX LLOBREGAT I DE LES GRANS POSSIBILITATS I ESPERANCES QUE TOTS Hl TENIM DIPOSITADES, QUE SI ALGUNA CIUTAT PODRIA EXEMPLIFICAR EL FUTUR METROPOLITÀ, AQUESTA ERA CORNELLÀ. AQUELL DIA, PASSATS QUINZE ANYS DE LA RECUPERACIÓ DELS AJUNTAMENTS DEMOCRÁTICS, HAVENT SUPERAT I POSAT EL FIL A L'AGULLA A LES CONSEQÜÈNCIES DELSPITJORS ANYS DE L'ESPECULACIÓ, CONSTATANT LA RIQUESA INDUSTRIAL, SOCIAL 1 NATURAL QUE TENIM, VAM PODER COMPROVAR QUE CORNELLÀ TÉ TOTES LES DE GUANYAR. I SI CORNELLÁ ÉS UNA APOSTA GUANYADORA, BARCELONA, EL BAIX LLOBREGAT 1 TOTA L'ÀREA METROPOLITANA TAMBÉ PODEN SENTIR-SE GUANYADORS. AIXÒ NO VOL DIR QUE ESTIGUEM MAáSA COFOIS I SATISFETS DEL QUE TENIM 1 ENS HAGUEM DE CONFORMAR. TOT EL CONTRARI, HEM DE SEGUIR TIRANT ENDAVANT, 1 FER-HO AFRONtrANT UNS REPTES QUE NOMÉS PODREM SUPERAR SI FEM EL QUE 'HEM FET FINS ARA: TREBALLAR PLEGATS, FER EFECTIVA LA SOLIDARITAT ENTRE CIUTADANS D'UN I ALTRE MUNICIPI, 1 FENT VALER UNA PLURALITAT I UNA DIVERSITAT QUE ÉS LA NOSTRA VIRTUT PRINCIPAL. QUAN DIEM AQUESTES COSES ALGUNS PENSARAN QUE PARLEM EN ABSTRACTE, QUE AIXÒ DE LA REAUTAT METROPOLITANA QUE ELS ALCALDES REIVINDIQUEM ÉS UN INVENT. I JO EM PREGUNTO: ¿SON LES RONDES UN ENS METAFISIC? ¿ÉS EL METRO UNA ENTELÈQUIA? ¿ALGÚ POT, NEGAR L'EVIDÈNCIA DELS MILERS DE PERSONES QUE ES DESPLACEN DE BARCELONA A CORNELLÀ, DE CORNELLÀ A BARCELONA, PER TREBALIAR, ANAR AL CINEMA, COMPRAR O PASSEJAR? NO NOMÉS SON REALITATS INNEGABLES SINO QUE EN VOLEM TENIR MOLTES MÉS, I LES TINDREM, I EN ELS DOS SENTITS. SI LES RONDES SON EL CARRER MAJOR DE L'ÀREA METROPOLITANA 1 EL METRO EL PASSADÍS 3 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUE ENS COMUNICA, AVIAT Hl AFEG REM UN ALTRE CONDUCTE I UN LLIGAM NATURAL. EL CONDUCTE SERÁ EL TRAMVIA DEL BAIX LLOBREGAT, QUE DEMÀ PASSAT MATEIX COMENÇARÀ A PRENDRE COS AMB UNA PROVA QUE FAREM DURANT UNS MESOS A LA DIAGONAL. SÍ, HO FAREM A LA DIAGONAL DE BARCELONA PERO AIXÒ ÉS NOMÉS EL COMENÇAMENT, PERQUÈ EL TRAMVIA INTERCONNECTARÁ SANT JUST DESVERN, SANT JOAN DESPÍ, ESPLUGUES I CORNELLÁ. DEMOSTRAREM QUE ÉS UN PROJECTE NECESSARI I VIABLE I QUE ELS CIUTADANS I CIUTADANES EL VOLEN TENIR, I NO PERDONARAN QUE SE'LS NEGUI AQUEST DRET BÀSIC QUE ÉS EL TRANSPORTI LA COMUNICACIÓ. 1 EL LLIGAM NATURAL SERÁ EL LLOBREGAT. NO FA MOLTS ANYS, EL RIU LLOBREGAT ERA GAIREBÉ UN OBSTACLE, EL CONSIDERÀVEM UN PROBLEMA I Hl DONÀVEM L'ESQUENA PERQUÈ EL VÈIEM COM UN CAU DE CONTAMINACIÓ. POC A POC L'HEM ANAT MILLORANT I ARA HA ARRIBAT L'HORA DE RECUPERAR-LO DEL TOT. EL 1971, MOLTS HO RECORDAREU, VAM PATIR LES INUNDACIONS ARREL DE LES QUALS CORNELLÁ VA EXIGIR LA CANALITZACIÓ DEL RIU. VINT-I-SIS ANYS DESPRÉS, EL LLOBREGAT ESTÁ EN PROCÉS DE REGENERACIÓ. D'AQUÍ A POCS ANYS, NO Hl SABREM RECONÈIXER EL RIU QUE ABANS ENS FEIA POR I ARA, SENSE PERDRE EL SEU PAPER DE DINAMITZADOR ECONÒMIC, ESDEVINDRÀ UN VALOR NATURAL BÀSIC I UN PUNT DE REFERENCIA DE LA NOSTRA IDENTITAT. ELS LONDINENCS SE SENTEN ORGULLOSOS DEL TÁMESIS 1 ELS PARISENCS DEL SENA, NOSALTRES DIREM BEN FORT I BEN ALT QUE A CORNELLÁ, A BARCELONA, TENIM EL RIU LLOBREGAT. UNA VEGADA MÉS, EL QUE SEMBLAVA UNA UTOPIA, SERÁ UNA REALITAT QUE TOTS TOCAREM. PERO POTSER QUE ENS DEIXEM DE GRANS PARAULES I ANEM A LES PARAULES GRANS DE DEBO, QUE NO SON ALTRES QUE LES PARAULES AMB QUÉ EL COSTUM ACONSELLA CRIDAR A LA FESTA. M'HE QUEDAT IMPRESSIONAT QUAN HE VIST QUE SÓN GAIREBÉ UN CENTENAR LES ACTIVITATS QUE OMPLEN LA FESTA, REPARTIDES PER UNA VI NTENA D'INDRETS. HEU PREPARAT UNA FESTA ATRACTIVA I PARTICIPATIVA COM POQUES, I HO HEU FET COMPTANT AMB TOTES LES ENTITATS DE LA CIUTAT. D'AQUÍ A UNS MINUTS LLANÇAREM FOGONADA 1 DONAREM PAS AL CORNDEFOC, I D'AQUÍ QUATRE DIES, ELL DIUMENGE, PODREU ADMIRAR EL CASTELL DE FOCS QUE DES DE LES TERRASSES DE SALVADOR ALLENDE 4 �Ajuntament (1) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia DIRAN ADÉU A LA FESTA. ENTRE FOC I FOC, ESTIC SEGUR QUE NINGÚ NO PODRÁ DIR QUE S'HAGI AVORRIT. GRANS I PETITS, NENES I NENS, DOMES I HOMES, GRASSOS O PRIMS, CORNELLÁ US DEMANA QUE DEIXEU ALICALAIX ELS NEGUITS I LES CUITES I, INVESTITS DE FESTA MAJOR, SORTIU AL CARRER I ESGOTEU LES EXISTÈNCIES FESTIVES D'AQUEST MAGATZEM DE DIVERSIÓ, OCI I CULTURA QUE LA CIUTAT US PROPOSA. FESTES D'ESCUMA A LA PLAÇA DE TÁRREGA. CONCERT AMB LA BANDA SIMFÒNICA A CAN VALLHONRAT I ANTOLOGIA DE SARSUELA A L'AUDITORI. CERCAVILA I BALLS A PLACES I CARRERS. LA CATIFA DE FLORS A LA PLAÇA DEL TFilNQUIS. EL CONCURS D'OCELLS DE BOSC I LA VOLADA DE COLOMS. LA MARATÓ DEL TRENET A CAN MERCADER, QUE ÉS UN DELS GRANS PAROS METROPOLITANS. LA TROBADA DE GEGANTS. L'EXHIBICIó DE CASTELLERS I LA TROBADA DE TRABUCAIRES QUE FARÀ DESPERTAR ELS ESPERITS MÉS ADORMITS. CAMPIONATS I COMPETICIONS PER A TOTS ELS GUSTOS ESPORTIUS, DES DELS MES REPOSATS AMB LA PETANCA FINS ELS MÉS AGITATS AMB EL RUGBI O LA MILLA INTERNACIONAL DE CORNELLÀ. EXHIBICIONS DE GOSSOS, TROBADA DE COL.LECIONISTES D'ADHESIUS I JORNADA DE JOCS DE ROL. SEVILLANES, MUNYEIRES GALLEGUES, RECITALS DE FLAMENC I CONCERTS DE CANT CORAL. ELS BOLEROS D'EN MONCHO, LES BALADES DEL SERGIO DALMA I LA BALLARUCA DE LA TRIBU DE I SANTI ARISA. I LA MISSA SOLEMNE DE CORPUS AMB ÓUÈ CELEBRAREU ELS CINQUANTA ANYS DE LA BENEDICCIÓ DEL TEMPLE DE SANTA MARIA, PATRONA DE LA CIUTAT, AMB EL BISBE PERE TENA. DAVANT D'AQUEST SUCULENT MENÚ, ¿QUI GOSA DIR QUE NO TROBARÀ EL MOMENT D'ANAR DE FESTA? QUI POT NEGAR QUE ÉS UNA BARREJA ENCERTADISSIMA DE TRADICIÓ I MODERNITAT? ¿ALGÚ TINDRÀ LA PATXOCA DE QUEDAR-SE TANCAT A CASA A PARTIR D'AVUI? PERMETEUME QUE US HO DIGUI: QUEDAR-SE A CASA PEL CORPUS DE CORNELLÀ, ÉS UN PECAT. CORNELLÁ VOL, GAIREBÉ US EXIGEIX, QUE SIGUEU DOGMÀTICS AMB LA FESTA MAJOR I DURANT QUATRE DIES LA TINGUEU COM LA VOSTRA RELIGIÓ PRINCIPAL. CORNELLÀ US HO DEMANA PRECISAMENT PERQUÈ AQUESTA ÉS UNA FESTA SENSE DOGMES, OBERTA I PLURAL, DIVERSA I TOLERANT, ÉS A DIR, AMB LES MILLORS CONDICIONS PER A TOTHOM. CORNELLÀ, PERÒ, NOMÉS US PREGA QUE SEGUIU UNA NORMA: FESTEJEU AMB CIVISME I URBANITAT. DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE, EL 5 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia BALL I LA DISBAUXA, PER() SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL QUE TENIU AL COSTAT, PEL CARRER I LA PLACA QUE TREPITGEU, PER TOT ALLÒ QUE ÉS VOSTRE I DE TOTS. FESTA I CIVISME NO SON ENEMICS, HAN DE SER COMPANYS D'UN VIATGE QUE US PORTARÁ AL DESTÍ DE LA MILLOR DIVERSIÓ. A BARCELONA EL CORPUS TÉ UNA IMATGE ARRELADA I ENTRANYABLE, L'OU COM BALLA. A CORNELLÁ SEREU DURANT QUATRE DIES EL ROVELL DE L'OU DE LA FESTA. ÉS LA VOSTRA FESTA MAJOR, LA D'ALMEDA, MERCADER, SOLANES, FEMADES, LA REMUNTA, MILLARS, CAN FATJÓ, CAMPRECIÓS, RIBERA I LA RIERA; I LA DE LA GAVARRA, SANT ILDEFONS, LES ARENES I EL PEDRO. ÉS LA FESTA DEL CORNELLÀ DE BAIX I DEL CORNELLÀ DE DALT. I ÉS LA FESTA MAJOR QUE CONVIDA, UN CAP DE SETMANA QUE S'ANUNCIA CALORÓS, TOTA LA METRÓPOLI BARCELONINA. CORNELLANENQUES I CORNELLANENCS 1 VISCA LA FESTA MAJOR!!! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4426 Title A name given to the resource Text del pregó pronunciat per l'alcalde a la Festa Major de Cornellà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cornellà de Llobregat Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Història Model social Cornellà Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1521/19970530d_00764.pdf d80ff577912b1c082279cbdd6bb9bdb3 PDF Text Text Ajuntament 4w„ de Barcelona Gabinet de PAlcaldia CIUTADANS I CIUTADANES DE CASTELLVÍ DE ROSANES, EN PRIMER LLOC VULL AGRAIR A L'AJUNTAMENT I MOLT ESPECIALMENT AL SEU ALCALDE, MANUEL FERNÁNDEZ, QUE ENGUANY M'HAGI CONVIDAT A PRONUNCIAR EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR. US HAIG DE DIR QUE TENIA UN DEUTE AMB CASTELLVÍ; AMB TOTS VOSALTRES, NO VAIG PODER ASSISTIR AL BATEIG DELS VOSTRES GEGANTS, EN GUILLEM I L'ERMESSENDA, L'ANY 95, I ANY RERA ANY TENIA AL CAP L'OFERTA AMB QUÉ EL VOSTRE ALCALDE EM TENTAVA AMB INSISTÉNCIA. NO VOLIA DEIXAR L'ALCALDIA SENSE ACOMPANYARVOS, SENSE AGRAIR EL VOSTRE AFECTE, ifESTAVA OBLIGAT,„ JO US VOLDRIA PARLAR DELS LLIGAMS EXISTENTS ENTRE BARCELONA I CASTELLVÍ DE ROSANES I QUE, SI RECORDEM EL PASSAT TENEN EL SEU REFERENT MÉS DUR EN LA DESTRUCCIÓ DEL CASTELLVELL L'ANY 1714 IRA di • �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUAN EL CONTINGENT DE MIQUELETS COMANDAT PER MIQUEL SANTJOAN ES VA VEURE OBLIGAT A ABANDONAR EL RECINTE, LES TROPES DE FELIP V VAN DONAR UN PAS DECISIU PER LA CONQUESTA DE BARCELONA. PERÒ LA DESTRUCCIÓ DE LA FORTALESA TENIA TAMBÉ UN VALOR SIMBÒLIC PER A BARCELONA. NO EN VA FOREN ELS COMPTES DE BARCELONA ELS QUE VAN ORDENAR LA CONSTRUCCIÓ DEL CASTELL AL SEGLE IX, ALS INICIS DE LA RECONQUESTA, PER BARRAR EL PAS ALS MUSULMANS• I TAMBÉ EREN ELS CONSELLERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA ELS RESPONSABLES D'INSPECCtIONAR EL CASTELL I DETERMINAR LES REPARACIONS NECESSÀRIES. PERÒ JO VULL PARLAR DEL PRESENT, D'ARA, DELS CANVIS QUE HA VISCUT CASTELLVÍ, DE COM HA SABUT MANTENIR LA SEVA TRADICIÓ DE LOCALITAT AGRÍCOLA A L'ENSEMS QUE INICIA UNA NOVA ETAPA A PARTIR DE 1989 AMB LA P¿STA EN FUNCIONAMENT DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE CAN ABAT 1 �Ajuntament 111) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ROSANES, ON JA FUNCIONEN UNA CINQUANTENA DE PETITES 1 MITJANES INDUSTRIES. I TAMBÉ VULL ESPERONAR-VOS DAVANT L'APOSTA QUE HEU FET PER CONVERTIR CASTELLVÍ EN UNA VILA TURÍSTICA, PER APROFITAR EL VOSTRE PATRIMONI NATURAL I EL VOSTRE ATRACTIU PAISATGÍSTIC * NO EM VULL ESTAR DE DIR-VOS EL GOIG QUE HE SENTIT EN VEURE ELS FRUITERS I EL BOSC MENTRE VENIA CAP A AQUÍ. PERÒ VOSALTRES VOLEU QUE US PARLI DE LA FESTA. LA FESTA MAJOR ÉS UNA DE LES SENYES D'IDENTITAT D'UN POBLE, UNA MANIFESTACIÓ D'ALLÒ QUE SOM I DEL QUE VOLEM SER, UNA OPORTUNITAT DE RETROBAR-NOS AMB ELS, NOSTRES ARRELS. PER AIXÒ VULL CONVIDAR-VOS A GAUDIR DELS BALLS POPULARS, DELS SOPAR DE GERMANOR QUE FAREU D'AQUÍ A UNA ESTONA A LA PLAÇA DEL POBLE, DE LA BALLADA DE SARDANES, ENTRE TANTES 1 TANTES COSES. �41) de Barcelona Ajuntament \ Gabinet de l'Alcaldia VULL DEMANAR-VOS QUE APROFITEU AQUESTA OPORTUNITAT PER COMPARTIR SENSACIONS I ALEGRIES AMB ELS VOSTRES VEÏNS I AMICS, QUE US SENTIU MÉS CASTELLVINS QUE MAL SUBMERGIU-VOS EN LA FESTA. NOMÉS CAL QUE RESPECTEU UNA NORMA: LA DE CELEBRAR LA FESTA AMB CIVISME 1 URBANITAT. DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE I EL BALL, PERÒ SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL QUE TENIU AL COSTAT, PEL CARRER 1 PER LA PLAÇA QUE TREPITGEU. AIXÍ DONCS, QUE LA FESTA. SEGUIM ALS DIABLES DE PIERA I GAUDIM DELS CASTELLERS DE MARTORELL. VISCA LA FESTA MAJOR 1 VISCA CASTELLVÍ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4427 Title A name given to the resource Proposta de paraules. Pregó de la Festa Major de Castellví de Rosanes Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castellví de Rosanes Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Societat Model social Castellví de Rosanes Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1522/19970530d_00765.pdf 482a070828cf222b3d084497cdde1faf PDF Text Text Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Aicaldia SENYORES, SENYORS, ÉS PER A MI UN PLAER ACOMPANYAR-LOS AVUI PER PARLAR SOBRE LES CIUTATS. SOBRE QUIN SERÀ EL FUTUR DE LES CIUTATS. PODRIA FER UN DISCURS D'AUTOCOMPLACÈNCIA, DESTINAT A CONSTATAR TOT EL QUE S'HA FET A BARCELONA I COM LA CIUTAT S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERENCIA OBLIGAT. EN AQUEST SENTIT, FA POQUES SETMANES ELS DIARIS INFORMAVEN QUE BARCELONA S'HA CONVERTIT EN EL PRTÍCIPÁL REFERENT PER - A LES CIUTATS MES IMPORTANTS D'AMÈRICA LILATINA QUE BUSQUEN MODELS A EUROPA PER ESTRUCTURAR-SE INTERNAMENT I PROJE CTARSE A L'EXTERIOR. ÉS DE BEN SEGUR UNA NÓTÍCIA MAGNÍFICA, QUE REFLECTEIX L'INTERÈS QUE HA DESPERTAT ARREU DEL MÓN LA TRANSFORMACIÓ EXPERIMENTADA PER BARCELONA EN ELS DARRERS ANYS. �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia AQUESTA MENA D'INFORMACIONS, PERÒ, NO ENS HAN DE FER CAURE EN EL COFOSME. AL CONTRARI, HEM D'ESTAR MES ALERTA QUE JO, AVUI, ELS PARLARÉ DELS CANVIS QUE PATIRAN LES CIUTATS EN EL FUTUR QUE S'ACOSTA. UN FUTUR QUE TÉ TRES REFERENTS: LA GENERALITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES, LA IMPLANTACIÓ D'UN CREIXEMENT SOSTENIBLE 1 LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA. EL MÓN ESTA VIVINT UN MOMENT DE GRAN TRANSFORMACIÓ. EL DESENVOLUPAMENT DE LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ, LA CREIXENT SENSIBILITAT EÑVERS LES QÜESTIONS AMBIENTALS I LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA HAN DEIXAT ENRERA EL MODEL DE SOCIETAT NASCUT AMB LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. SABEM QUE ANEM CAP A UN NOU MODEL DE SOCIETAT I QUE LES POTENCIALITATS DE LES NOVES TECNOLOGIES PERMETEN QUE SIGUI UN MODEL MÉS DEMOCRÀTIC, MÉS JUST I MÉS TRANSPARENT, PER() CENTELL.JMS �Ajuntament ‘e de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ENCARA ESTEM MOLT ILLUNY DE TENIR UN ESBORRANY DE QUIN SERÁ AQUEST NOU MODEL. EL FUTUR EL GUANYARAN AQUELLES CIUTATS QUE SIGUIN CAPACES D'INTUIR CAP A ON POT ANAR AQUEST NOU MODEL DE SOCIETAT. AIXÍ DONCS, HEM DE PREGUNTAR-NOS QUINS SÓN AQUESTS CANVIS AMB ELS QUE ENS ENFRONTEM. / EUROPA VIURÀ EN ELS PROPERS ANYS UNA SITUACIÓ SIMILAR A LA QUE VA GENERAR ALS ESTATS UNITS LA LIBERALITZACIÓ DELS SECTOR DE LES TELECOMUNICACIONS 'QUE VA IMPULSAR EL VICE-PRESIDENT DELS ESTATS UNITS AL GORE. LA CONSEQÜÈNCIA D'AQUESTA DECISIÓ ÉS QUE ACTUALMENT EL 50 PER CENT DELS ORDINADORS PERSONALS QUE ES VEN EN A NORD-AMÈRICA ESTAN DESTINATS A LA LLAR, MENTRE QUE FA POC MES DE TRES ANYS AQUEST SECTOR NO FORMAVA PART DEL MERCAT, EL 40 PER CENT DELS ORDINADORS VENUTS SÓN PORTÀTILS I EL 80 PER CENT DELS ADOLESCENTS NORD-AMERICANS TENEN UN ORDINADOR A CASA. �Ajuntament • de Barcelona \) Gabinet de l'Alcaldia AQUEST BOOM DELS ORDINADORS ESTÁ FORTAMENT VINCULAT AL DESENVOLUPAMENT DE NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ QUE, COM ÉS EL CAS D'INTERNET, NO RECONEIXEN FRONTERES, NI CARRERS NI REGIONS. L'INTERCANVI D'INFORMACIÓ S'HA GLOBALITZAT. AMB UNA SOLA XARXA ES PODEN REBRE MULTITUD DE SERVEIS DES DE MOLTS DE LLOCS. ( QUIN ES EL PAPER QUE PODEN JUGAR LES CIUTATS EN AQUEST ÀMBIT? AQUESTA ÉS LA PREGUNTA QUE ES GENERA EN LA MAJOR PART DELS DEBATS SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES. LA POTENCIA BARATA DE LA INFORMÁTICA, LES SUPERAUTOPISTES DE L;A INFORMACIÓ, LA MANUFACTURACIÓ ROBOTITZADA, TOT AIXÒ TRANSFORMA LES CIUTATS. LA NOVA ERA DIGITAL COMPORTA UNA DEPENDENCIA CADA COP MENOR RESPECTE DE LA CENTELLJMS �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia PERMANENÇA EN UN LLOC ESPECIFIC I EN UN MOMENT DETERMINAT. LA GENERALITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ, PERÒ, HA CONFIRMAT TAMBÉ EL _PAPER CRUCIAL QUE HAN DE JUGAR LES CIUTATS, TANT PER LA SEVA APORTACIÓ DE POBLACIÓ, EL QUE ABARATEIX DESPESES, COM PER LA SEVA CAPACITAT D'INTRODUIR L'ELEMENT DE CREATIVITAT NECESSARI PEL DESENVOLÚPAMENT DE QUALSEVOL INDÚSTRIA. BARCELONA HA APOSTAT PER CONVERTIR-SE EN UNA CIUTAT PILOT EN LA CREACIÓ DE XARXES DE TELEVISIÓ I SERVEIS TELEMÁTICS PER FIBRA ÓPTICA BARCELONA ÉS LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA, I : EUROPEUS, QUE TAMBÉ DE MOLTS ALTRES PASOS COMPTA ACTUALMENT AMB DOS OPERADORS, NO NOMÉS DE TELEFONIA MÒBIL, SINÓ TAMBÉ DE TELEFONIA PER CABLE DE FIBRA ÓPTICA. �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de rAlca)dia ÉS DE PREVEURE QUE EN EL FUTUR LA INFORMACIÓ SERÁ UN DELS BÉNS MÉS VALORATS I, PER AIXÒ, LA CREACIÓ D'AQUESTES INFRASTRUCTURES VINCULADES AMB LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ÉS BÁSICA PER A L'ATRACCIÓ DE L'ACTIVITAT COMERCIAL. EL SEGON ELEMENT QUE DETERMINARÁ LES CIUTATS FUTURES SERÁ, DE BEN SEGUR, LA SENSIBILITAT PEL MEDI AMBIENT. GAIREBÉ TOTHOM COINCIDEIX A DONAR UNA GRAN IMPORTANCIA AL MEDLNIATURAL. EL PRINCIPI MÉS IMPORTANT QUE HA SORGIT ÉS EL DE LA SOSTENIBILITAT: EL PRIIVCIPI PEL QUAL EL DESENVOLUPAMENT ECONÓMIC D'AVUI NO HA DE COMPROMETRE LA CAPACITAT DE LES GENERACIONS FUTURES PER SATISFER LES SEVES NECESSITATS. LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HA DE SER MOLTES COSES. PRIMER DE TOT HA DE SER UNA CIUTAT DENSA I POLICÈNTRICA, ATES QUE AQUESTA FORMA D'ASSENTAMENT PROTEGEIX LES ZONES �Ajuntament 41> de Barcelona Gabinet de ?'A/catdia RURALS, ES CONCENTRA EN COMUNITATS DE BARRI I MINIMITZA LA DEPENDENCIA DELS COTXES. EN SEGON LLOC, HA [:) E SER UNA CIUTAT D'ACTIVITATS SUPERPOSADES, QUE FACILITI EL CONTACTE 1 LA DIVERSITAT. TAMBÉ HA DE SER UNA CIUTAT EQUITATIVA, AUTOGOVERNABLE PARTICIPATIVA. AQUESTES DUES SENSIBILITATS TECNOLÓGICA I AMBIENTAL ESTAN DONANT PEU A L'APARICIÓ DE XARXES DE COMPANYIES A PETITA ESCALA, LES QUALS SERAN LA FORÇA CONDUCTORA DEL FUTUR. AQUESTES EMPRESES ES BASEN EN UN NOU MODEL ECONÒMIC QUE TÉ COM A MATERIA PRIMERA ELS CIUTADANS 1 ELS SEUS CONEIXEMENTS. LA TECNOLOGIA MULTIMEDIA I LES INDUSTRIES PODRIEN POSAR FI A LA DIVISIÓ TRADICIONAL DE LES CIUTATS EN ZONES PER A HABITATGES, ZONES PER A OFICINES I ZONES PEF1 A INDUSTRIES. LES DISTINCIONS ENTRE LLAR I OFICINA, TREBALL I LLEURE O EDUCACIÓ I ENTRETENIMENT ESTAN CENTELLMS �Ajuntament 1de Barcelona 4 DESTINADES A DESAPARÈIXER, LA QUAL COSA DONARÁ A LA CIUTAT UN TEIXIT MÉS DIVERS I AMB ACTIVITATS SUPERPOSADEá, EL QUÉ LES FARÀ MÉS DINÀMIQUES I MÉS BASADES EN LA COMUNITAT. POTSER D'AQUESTA MANERA ACONSEGUIREM TRENCAR AMB ELS PATRONS ACTUALS QUE ESTRUCTUREN LES CIUTATS DE FORMA QUE LA MAJOR DENSITAT DE POBLACIÓ SE SITUA A L'ENTORN D'UN CENTRE 1 URBÀ, AMB NUCLIS PERIFÈRICS QUE CREIXEN 4 MIDA QUE S'ALLUNYEN D'AQUEST CENTRE. UN MODEL QUE HA ESTAT REPRODUÏT PELS CIENTÍFICS QUE ESTUDIEN,' ELS FRACTALS I LA TEORIA DEL CAOS, EL QUE DIU BEN POC EN FAVOR DE LES POLÍTIQUES DE PLA■NIFICACIÓ URBANA QUE HAN DESENVOLUPAT LA 1MAJOR PART DE LES CIUTATS EUROPEES EN ELS DARRERS DOS SEGLES. EL NOU MODEL DE CIUTAT SERÁ EL D'UNA GRAN / URBS AMB PETITES CIUTATS EN EL SEU INTERIOR I EN LA QUAL L'ACTIVITAT QUC5TIDIANA ESTÁ PROPERA A L'HABITATGE. CENTELLJNIS �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Adcaidia AQUEST PATRÓ PERMETRÁ! REDUIR LA MOBILITAT I EL CONSUM DENERGIA DE LA CIUTAT I, D'AQUESTA MANERA, COMBATRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS ASSOCIATS, COM LA POLLUCIÓ I EL SOROLL. FINS I TOT, MILLORARÀ LA SEGURETAT CIUTADANA EN ACABAR AMB LA DESERT1TZACIÓ DELS CENTRES DE LES CIUTATS FORA DELS HORARIS COMERCIALS. TAMBÉ AFAVORIRÀ EL FET QUE LA CIUTAT DEIXI DE SER ENTESA COM UN CONTIENIDOR DE PROBLEMES ALS QUE ES DONEN SOLUCIONS INDEPENDENTS PER PASSAR A TENIR UNA VISIÓ 1INTEGRAL QUE ATENGUI LES VEUS DE TOTS ELS SECTORS SOCIALS. FINALMENT, EL TERCER GRAN ELEMENT QUE HAN DE TENIR EN CONSIDERACIÓ LES CIUTATS ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONÓMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT. 1 LA GLOBALITZACIO DE L'ECÒNOMIA VOL DIR QUE EL QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA DIRECTAMENT. QUE ELS LLOCS DE TREBALL DESTRUÏTS A LLOMBARDIA EN UNA MOMENT DE CENTELLJMS �Ajuntament * de Barcelona Gabinet de l'A/caldia CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA LA BONANÇA ECONÓMICA A BAVIERA O A L'ALGARVE. QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA CANADENCA TAMBÉ PRODUEIX BENEFICIS A LES EMPRESES DEL MAGRIB. AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A UNA ESCALA MÉS PETITA. ACTUALMENT, LA CREACIÓ PE LLOCS DE TREBALL A NOU BARRIS ES DECIDEIX EN) LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE il 'AEROPORT DEL PRAT I LA INSTALLACIÓ D'EMPRESE S AL VALLÉS DEPÈN DE LA CONTAMINACIÓ DEL RIU 14ESÓS. CAL DONCS, DUR A TERME iD OLÍTIQUES ÀMPLIES DE CONCERTACIÓ, EN QUÉ ESirIGUIN PRESENTS TOTS ELS ACTORS SOCIALS. PERO AQUESTES POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI, HAN PER AFECTAR LA D'AMPLIAR EL SEU RADI D' ÁCCIÓ t TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECÓNÓM1CA. �Ajuntament (1) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ÉS EL QUE BARCELONA HA INTENTAT EN IMPULSAR EL PACTE INDUSTRIAL METROPOLITÀ. D'ALTRA BANDA. ES FAN NECESSÀRIES LES ALIANCES ENTRE CIUTATS ;PER TAL D'OPTIMITZAR RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE LLENGUADOC. ÉS A PARTIR D E LA POSADA EN COMÚ DE DETERMINADES POLÍTIQUES I DE DETERMINADES INFRASTRUCTURES QUE LES CIUTATS PODRAN COMPETIR ENTRE ELLES. COM TOTS ELS PERÍODES INTERESSANTS, AQUESTS SÓN TEMPS DIFÍCILS. HO SÓiN PERQUÈ NO TENIM UN CONEIXEMENT CLAR DEL MÓN QUE VÉ. NOMÉS SABEM QUE EL MODEL DE SOCIETAT ACTUAL HA INICIAT UN CANVI QUE S'ACCENTUARÁ CADA COP A MÉS VELOCITAT. HEM DE PRENDRE MESURES PER ESTAR EN PRIMERA LÍNIA D'AQUESTES TRANSFORMACIONS I PER LIDERAR ELS CANVIS. LES CIUTATS QUE NO SÀPIGUEN SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA ARROSSEGARAN UNA LLOS QUE IMPEDIRÁ EL SEU CENTELL.JMS �Ajuntament • de Barcelona DESENVOLUPAMENT I, EN EL MILLOR DELS CASOS, EL SEU MARGE DE MANIOBRA ES REDUIRÀ A SEGUIR LES REGLES QUE HAGIN ESTABLERT AQUELLES QUE HAGIN APOSTAT DE FORMA CORRECTA PEL FUTUR. BARCELONA HA D'ESTAR ENTRE AQUESTES CIUTATS CAPDAVANTERES SI NO VOL PERDRE EL QUE HA GUANYAT EN AQUESTS DARRERS ANYS. I HO VOL FER APORTANT ALGUNA COSA ALS ALTRES, CREANT UN ESPAI DE TROBADA 1 DIÀLEG SOBRE LES CONDICIONS DE LA PiNU, LA CIUTAT, EL DESENVOLUPAMENT SOSnNIBLE I LA DIVERSITAT CULTURAL. FOMENTANT LA TROBADA ENTRE PERSONES, INSTITUCIONS I ASSOCIACIONS INTERESSADES EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN NOVA CULTURA DE LA PAU. ÉS, EN DEFINITIVA, EL SENTIT DEL FÓRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES QUE VOLEM DUR A TERME L'ANY 2004. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4428 Title A name given to the resource Conferència “El futur de les ciutats”. Cicle de conferències sobre Ildefons Cerdà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centelles Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Globalització Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències