82 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/962/19840619d_00040.pdf 00ebc4c19e0a5debc7406102a8370367 PDF Text Text "LA BARCELONA DEL FUTUR" DISCURS DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA PRONUNCIAT EL DIA 19 DE JUNY DE 1984 AL COL.LEGI DE DOCTORS I LLICENÇIATS DE BARCELONA.- �2 La Barcelona que volem per a 1992 és una Barcelona sobre la que, n'estem convençuts, existeix entre els seus ciutadans un gran nivell de consens. Es una Barcelona que no s'haurà de fer traumáticament, amb grans operacions quirúrgiques . Es una Barcelona que es fona estat, del que és Barcelona. -mentalpociódequha La Barcelona del futur que estem començant a bastir ha estat descrita per primer cop d'una manera sistemàtica al Pla General i Progra ma d'Actuació Municipal. Haurà de ser una ciutat d'un alt nivell de qualitat urbana. Serà el "cap i casal", la capital, d'una Catalunya moderna i desenvolupada. Serà també una gran capital d'Espanya i una metrópoli mediterránia d'amplia projecció internacional que podrà constituir una seu digna dels Jocs Olímpics. Ni la Barcelona moderna que hem .heretat, ni la que tenim ara ni, menys encara, la que volem fer es poden entendre en un buit. �3. La Barcelona moderna ha estat el motor i també l'aparador de la Catalunya moderna. Ho és encara i ben segur que ho seguirà essent. De fet,Barcelona, la metropolis capital de Catalunya, és avui el pol urbà més dens i desenvolupat d'una Catalunya que és una realitat cada cop més urbana. L'aglomeració metropolitana de Barcelona és el centre de gravetat d'un país que ha anat adquirint la fesomia i l'organització d'un sistema de ciutats; d'un sistema que és un subsistema del sistema europeu de ciutats. la) La sort de Barcelona del futur està lligada a la consolidació de la seva integració en le xarxa urbana d'Europa que ha quedat constituïda entre Londres,el Nord de França, les àrees més industrialitzades d'Alemanya i el Nord italià i un braç de la qual es desvia, des de Fos,fins a Barcelona. �4. En el programa d'actuació municipal de quatre anys es preveuen tres direccions bàsiques d'intervencï6. L'una està dirigida a incidir en l'ordenació física de la ciutat i les altres dues a la potenciació dels serveis urbans i dels serveis personals, respectivament. El desenvolupament dels serveis urbans que ens proposem tindrà una influència decisiva en el funcionament de la Barcelona del futur. Un nombre limitat de grans objectius han estat seleccionats: la garantia de la qualitat i la salubritat del medi ambient i l'alimentació, l'assoliment d'uns nivells raonables de seguretat urbana, una millora de la circulació de persones i mercaderies, la consolidació dels grans serveis bàsics metropolitans i la potenciació d'altres serveis municipals tradicionals com els de neteja, mercats i protecció contra emergències. Ens concentrarem, però , en els grans eixos d'actuació que hauran de definir la imatge física de la Barcelona de 1992. Les actuacions que ja des d' ara, estan configurant la fesomia de Barcelona s'articulen en quatre grans línies de fora.. Es tracta, en primer lloc, d'obrir definitivament Barcelona al mar i de definirne la seva façana rra ritima que haurà de ser una façana no solament per a la Barcelona estricta sinó un conjunt metropolità coherent, d'acord amb les realitats de la mobilitat, dels usos actuals i dels hàbits del lleure. En segon lloc, s'actuarà per a reconstruir el massís de Collcerola de manera que es vagi configurant com el gran parc central de la ciutat me tropolitana. Un tercer i¢loc d'actuacions es dirigirà a millorar la funcionalitat urbana i la dignitat física del Centre de la Ciutat i el darrer es fixarà com a objectiu la consolidació d'una xarxa viá.ria suficient i eficaç. �5. "Barcelona cara al mar" és el projecte que hem endegat per a la restauració dels sis kilòmetres de línia costanera barcelonina. No es tracta d'arreglar tan sols el port, o el passeig Marítim, sino de fer accesible tota la costa del terme municipal al ciutadà. Aquest projecte parteix de tres grans línies d'actuació: la recuperació de la façana marítima i l'estructuració d'unes línies viàries que facilitin l'accesibilitat a les platges. La façana marítima te quatre parts bàsiques, que abarquen des de Montjuïc fins el Poble Nou. La primera és la remode_ lació del Moll de la Fusta, que ha permés convertir una superfície de dipòsit de càrrega comercial en una explanada recreativa oberta al públic. S'ha unificat l'espai des de Colon fins a Correus i s'ha habilitat com a gran passeig per a visitar les embarcacions. El pas següent és la reforma del Passeig de Colón, que es convertirà en una rambla ciutadana que revitalitzarà l'arquitectura de les façanes i dels edificis històrics com Capitania, Correus o la Llotja. La segona part inclou la recuperació del moll de la Barceloneta i la reestructuració d'aquest barri. Els rafals(tinglados) del moll, que en aquests moments conformen un espai tancat que impd deix l'accés al mar, es restauraran i milloraran per a equipaments, centres culturals o sales d'exposicions. kixhaxxixixxiaxkaxmaimulia4xigxianxiiaxgaxixadixilxmaximox El PERI del barri de la Barceloneta que hem endegat en col.laboració amb els veïns, permetrà permeabilitzar i dignificar un barri molt pobre arquitectònicament, engrandirà :habi- tatges i crearà zones verdes i espais lliures en el seu interior. Finalment el projecte de "Barcelona cara al mar" compren l'ampliació del Passeig Marítim a tota la platja del Poble Nou. �6. La platja de Barcelona es redueix, avui ., als 600 metres quEa medeix el Passeig Marítim. Tota la platja del Poble Nou està separada de la ciutat per la línia de tren que corra paralel.la al mar, i compta tan sols amb un pas a nivell. Dintre de poc temps es durà a terme l'alliberament definitiu de les 45 hectàrees que ocupa Renfe a la zona de llevant, mercès als convenis signats amb l'Ajuntament de Barcelona l'abril de 1983. Això ens permetrà, revitalitzar tota aquesta àrea, que co- mença al Parc de la Ciutadella i arriba fins al Besós. La reordenació urbanística de la zona de Llevant inclou dues gran vies, com son la Rambla del Poble Nou i el Passeig de Carles I i Marina, que voleá ^d'gnificar. En aquesta zona Barcelona té un conjunt de monuments que cal donar rellevancia, com ara la Sa- grada Familia, la plaça de braus Monumental o l'estació del Nord, futur centre cultural, cívic i esportiu. En aquest Passeig de Carles I pensem que fins i tot es podria emplaçar el futur Tribunal Superior de Justícia, en el lloc que actualment ocupen les casernes d'intendència. Acabar l'Avinguda del Litoral, que es configurarà com la Diagonal, permetrà una perfecta comunicació entre l'autovia de Castelldefels, mitjançant la Zona Franca, amb el Poble Nou. Aquesta avinguda possibilitarà l'accés amb automòbil a qualsevol platja de la nostra ciutat, i completarà_ Sud i Est-Oest de Barcelona. els grans eixos Nord- �7. El mas sis de Collcerola reuneix una gran varietat de situacions geogràfiques i sofreix uns graus diversos de degradació. Les moltes agressions sofertes i les pressions centrífugues a que ha estat sotmés per moltes accions descoordinades ho-han anul.lat, perya seva unitat geogràfica. Collcerola és encara una valuosa reserva d'espai verd -unes 11. 000 Ha. - que pot convertir-se en el gran parc central de la ciutat metropolitana. De fet, ja ho és encara que d'una manera relativament precària. Cal remarcar, en qualsevol cas, que Nicolau M. Rubió, el més gran arquitecte català de parcs i jardins d'aquest segle, ja va afirmar el 1929 que Collcerola seria el "Bois de Boulogne" de la connurbació barc elonina. Els geògrafs ens ensenyen que el massís de Collcerola no respon a una unitat que es defineixi indiscutiblement pels seus valors naturals o geogràfics, per les dades que ens configurarien un parc natural. Però els urbanistes ens diuen que la unitat del massís és el resultat de factors ben diversos: d'aplegar àrees que són d'inter è s natural intrinsec i d'altres que cal reconstruir, per a esborrar o mitigar els senyals de l'agressió humana i convertir-les en zones de connexió. Són aquests elements els que donen a Collcerola el seu caràcter de parc urbà, de parc que té un entorn immediat que és la ciutat, amb la que caldrà establir unes relacions mínimament estables. La posició de Collcerola al mig d'un anell de ciutats i constituint R un obstacle per l'arribada a Barcelona des de l'interior de Catalunya l'ha convertit en un repte i 1' a fet objecte de tota mena d'agressions. Cal que mirem el mals s d'una altra manera , com un actiu que s'ha de respectar i, per tant, vorejar. �8. En conseqüència, s'haurà de tendir a rec ond_uir el desenvolupament dels traçats d'alta tensió i a reconsiderar i tractar els impactes que produeixen en el paisatge les línies i ctriques ja existents. Pel que fa al tractat de les carreteres caldrà mantenir el seu caràcter actual, ja assumit, i no trcatar de convertir-les en alternativa a les sortides de Bar celona cap a Madrid i França sinó només als enllaços de Barcelona amb Sant Cugat, Cerdanyola o Rubí, des d'alguns punts de la capital. Tots sóm conscients que 1'O ació Collcerola és un objectiu a llarg termini. Fins i tot si es possible de dedicar-li inversions importants, caldrà comptar amb periodes d'actuació llargs. El paisatge és en aquest cas 1'elenenticentral i reconstruir-lo costarà molt de temps. Es, a més, una operaci ó que no té cap sentit si no s'enfronta amb una perspectiva metropolitana. També com en tantes altres àrees decisives per a la consolidació de la capiitaliitat de Barcelona, no serà possible fer una actuació contundent si no hi ha una sintonia entre totes les administracions públiques que permeti inversions suficients, programades i coordinades. Segons alguns estudis que ja s'han dut a terme, la qüestió de la propietat del sol pot arribar a ser un element important en el futur però, de moment, amb el que ja es controla dos de les administracions es podria tirar endavant un programa que omplis els propers cinc anys. El sacs iin i ediat , sens dubte, serà la urbanització definitiva de la Carretera de les Aigues de manera que resolgui el problema de la imbricació de la muntanya amb el teixit urbà. �9. En el programa d'actuació municipal s'identifiquen tres àrees principals d'actuació en la ciutat central que són l'Area Nord, l'Area l'Eixample. WE.ïxam.p e ha tornat a adquirir una gran actualitat. L'excc_..len, exposició instal.lada a la Casa Elizalde i després a la seu del Ministeri d'Obres Públiques, a Madrid, ha tingut la virtualitat de revifar les expectatives de millora d'un conjunt que 'és l'autèntic centre de la ciutat i que ho seguirà essent. L'assessoride l'Alcalde: per a afers urbanístics, l'arquitecte Oriol Bohigas, ha suggerit que l'Eixample ha de ser atacat "com un barri històric consolidat" i que caldrà tornar a les tècniques urbanístiques del barroc o del neoclàssic, basades en les intervencions puntuals, en projectes molt concrets referits a edificis específics o a conjunts que tinguin una certa unitat. Aquesta és, en realitat, la política urbanística que s'ha decidit per al conjunt de la ciutat i que té la màxima virtualitat en la ciutat central, en els sectors més consolidats. La recuperació i la revitalització són els objectius prioritaris en l'actuació prevista sobre l'Eixample. En una mesura més matisada són objectius que defineixen bastant satisfactòriament i'oríentació de la política urbanística per al conjunt de la ciutat central. Seria el que ja ha estat qualificat de prioritatÁel projecte sobre el pla i que alguns han arribat a traduir, potser una mica abusivament, com el triomf dels arquitectes sobre el enginyers, i també sobre els advocats i els eco nomistes. La fesomia de les àrees Nord i Sud de la ciutat central es configurarà a partir d'una intervenció que seguirà la mateixa orientació. Els nuclis de l'una i l'altra estan prou definits i ja hi ha una colla de projectes concrets concebuts per a la �10. revitalització d'espais públics. L'anomenada Àrea Sud té com a embrió central de renovació el conjunt format per l'Estació de Sants i la Plaça dels Països Catalans, el Parc de l'Espanya Industrial,el Parc de l'Escorxador, el Passeig de Maria Cristina, Motjuïc -on és molt probable que aviat es pugui endegar la re novació del Palau Nacional com a nucli d'una gran àrea museística- i la façana marítima. L'Àrea Nord es constitueix-lentorn de la Plaça de les Glóries, l'Estació del Nord -que serà un im portant centre Cívic–i es veurà afectada per la redignificació del Passeig de Carles I. L'enumeració dels nuclis de regeneració urbana que acabem de fer il.lustra el [sentit de la construcció de la Barcelona del futur. Es tracta d'aprofitar els molts edificis de gran qualitat que té Barcelona però que estan buits o bé destinats a usos obsolets per a consolidar el caràcter central de les zones que ja són centrals de la ciutat. Però aquesta acció s'haurà d'anar apropant a la perifèria de la_ ciutat que haurá de ser abordada com si es tractés de zones antigues. En primer lloc, s'haurà de procedir a buidar-la en la mesura que sigui possible i completar aquesta acció amb la construcció d'espais públics que, com les places que s'han anat inaugurant en els darrers anys, vagin equipant els barris i els aportirelements de caràcter centralitzador, reduint-ne la seva dependència. �11. Barcelona és una ciutat ja construïda i aquest fet és un factor condicionant clau en la configuració de la ciutat del futur. Per tant, quan al programa d'actuació municipal es parla de la potenciació del rendiment de la xarxa viària bàsica es parteix d'una concepció de la ciutat que descarta la creació de grans vies de pas, segregades o no. Es aquesta, òbviament, una opció política que respon a la idea de la ciutat que té l'equip de govern municipal. Però és satisfactori que aquesta opció hagi obtingut el suport de l'amplíssima representació de tècnics de l'Ajuntament, de la Corporació i de la Generalitat que van prendre part en un recent seminari sobre les vies bàsiques de Barcelona. No es tracta d'acollir aquest suport com la prova definitiva de la bondat d'una solució sinó de remarcar només que l'opció escollida és racional i té una coherència tècnica. En les seves conclusions, els tècnics urbanistes ens diuen, per exemple, que "les vies bàsiques en una ciutat ja construïda com Barcelona són l'instrument d'ordenació d'alguns dels més importants espais públics de la ciutat, entenent l'ordenació com a l'actuació global capaç de satisfer d'una manera integrada molt diverses demandes i qualitat ambiental, exigències de context, trànsit, etc..." Els urbanistes remarquen també en les seves conclusions que les vies bàsiques s'han d'entendre també "com a elements definidors de la imatge i l'estructura de la ciutat i territori metropolità com ho demostren els bons exemples que tenim a Barcelona (Gran Via, Diagonal...) Imatge unitària i global que ha d'ésser construïble per fragments com la nostra història fa palés". Aquesta és l'opció. Construir la ciutat per fragments, tenint en compte el que ja és i sense inventar-se cap model des- lligat de la seva realitat històrica i actual. �12. En el marc d'aquesta concepció gradualista i possibilista, tenim la ferma voluntat de reforçar el caràcter integrador d'algunes vies tan bàsiques com el 2on. Cinturó i l'anomenat Cinturó Litoral que serà, en el seu recorregut per la zona de Llevant de la ciutat una autèntica Avinguda del Litoral els projectistes de la qual ens anuncien que recordarà la Diagonal. Vies com les que acaba d'esmentar hauran de tenir un caràcter essencialment col.lector-distribuïdor mes que no pas el de vies de pas. Es tracta d'aconseguir que construccions de tanta importància no compleixin només el paper d'evitar que el trànsit de pas entri al cor de Barcelona sinó, fonamentalment, el de millorar el funcionament global de la xarxa. La necessitat de trobar unes fórmules que permetin la seva integració satisfactòria en el teixit urbà és el que, en darrer terme, explica que el Túnel de la Rovira no hagi entrat en servei tot i l'acabament de les obres. En el context d'aquesta opció, s'ha de destacar la racionalitat extrema de la recomanació que ens feren els tècnics reunits al Centre Civic de Sarrià per a estudiar la xarxa viària bàsica: que tractem d'optimitzar l'ús de l'excepcional xarxa de carrers de Barcelona. En síntesi, els tècnics ens han dit que un nombre limitat d'actuacions puntuals, que significaria una inversió relativament reduïda, podria tenir uns efectes molt positius en el funcionament de la xarxa, del conjunt de la xarxa metropolitana. Es tractaria de treballar en eixos com els carrers Prim, Fabra i Puig, Bac de Roda-Felip II, AragóGuipúscoa, Plaça de les Glòries, Ronda de°Sant Martí, Ronda del Guinardó-Río de Janeiro i alguns altres per a l'eliminació de colls d'ampolla i la millora del que han qualificat de "connectivitat metropolitana". Es una precisió significativa i convé tenir-la en compte. Des d'una perspectiva tècnica, eixos com Aragó-Guipúscoa són eixos metropolitans. �Els Jocs Olímpics de . 1992 són l'estímul que ens projecta amb força cap a una colla de realitzacions que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urb an a que avui no posseeix. Aquestes realitzacions corresponen a instal.lacions esportives i a obres d'infraestructura urb an a que, especialment aquestes, però també les primeres, són imprescindibles per arribar al model de ciutat que volem tenir. En aquest sentit, els JJ.00 son més una fita temporal, un repte per millorar la nostra ciutat,que no un objectiu pel qual cal sacrificar una sèrie de recursos. Les instal.lacions esportives més lligades als JJ.00., les més cares i compromeses, són el Palau Olímpic, l'estadi Olímpic, la Piscina Olímpica i el Velèdrom. La seva construcció, però, no es justifica només pels Jocs. Una ciutat com Barcelo na ha de tenir instal.lacions es p ortives d'alt nivell. Pel 1992 aquests equipaments han de funcionar ja com equipaments de la ciutat. Les instal.lacions esportives s'agrupen en determinats punts de la ciutat, a l'interior de les àrees olímpiques i que seran^. nou: Montjuic, Diagonal, Feble Nou, Vall d'Hebron, Parc del Llobregat, Vallés-Cerdanyola, Badalona-Montgat, Banyoles i el port esportiu j enicara sense localitzar. Els criteris adoptats per triar aquestes localitzacions son els següents: 1.- Donar la màxima accesibilitat a les àrees durant els Jocs Olímpics: les quatre àrees centrals (Montjujc, Diagonal, a,ar Feble Nou, Vall d'uebronconcentraran el més gran nombre d'instal.lacions, disten ! unes d'altres un maxim de cinc kilometres, es a dir vins minuts de transport p rivat O públic. 2.— Re_ r \ acabament de ciutat situant les ;ns taJ. .._ac _ or:_ al millor lloc possible dins l'estructura urbana. Les cuatre àrees situades a la costa (Paro del Llobregat, Montjui_ Feble Neu i Montgat) ve l en incidir sobre l'acabament de la façana de mar. La proposta d'equipaments va lligada a actuacions com �14. la defensa i estabilització de les platges, acabament del xarxa viària i renovació urbana de nuclis degradats. Les altres 2 àrees (Diagonal i Vall d'Hebron) realitzaran una tasca semblant en relació a la "façana de muntanya" de Barcelona. Seran els dos nusos principals d'un cinturó equipat que servirà d'accés al Parc de Collcerola. ur. esportius e q uipaments 3.- Lli ar la localització dels :_ .~ =° z programa de reeaui p ament urbà. Les quatre àrees seran centres d'equipament per als districtes de l'entorn més prbxi Formaran una xarxa d'instal.lacions "pes an tes" que en- voltarà Barcelona i que completarà l'equipament d'abast més petit (barri), lligat a la residència o escola. 4.- Conce p ció metro p olitana del reeouioament. Els mateixos criteris s'aplicaran a la. resta de la Corporació M.B. Sobre l'àrea del Llobregat gravitarà la població d' ' El Prat, St. Boi, Castelldefels, l'Hospitalet i Cornellà; l'àrea Badalona-Montgat donarà servei a St.Adrià, Sta. Coloma, Badalona, ,Montgat i Tiana. Descri p ció crees 1.- MontjuIc Ser p el punt més destacat de la línia de costa, tant pel seu contingut esportiu com pel seu carácter simbÒlic. Representa la Barcelona urbana com a fita del paisatge, con a més gran parc urbà de la ciutat i per la importància i significació dels aconteixements culturals _ es p ortius que .-- ha hagut des de l'Exposició del 29. De totes les actuacions q ue faran a .Mcntj u c des saquen Anell Olimpi / Veure estat p .ro jedtes Correa-Gr egot tiBor il l -Isozaki/ 2.- Diagonal Estarà situada al polgon definit per la Diagonal, ler. Cinturó, Travessera de les Corts, Carretera de Sants _ 2or Cinturó. Es públic uft àrea de gran accesibilita , per tránsport bu sos sos) ? priva:. ?Mal ^_ gr at la importancia de les instal.lacions que hi -ha actualment, no hi ha un (metro i �15. planejament racional de la zona. Caldrà doncs fer un Pla Especial que ordeni les instal.lacions actuals i doni solucions a l'accés a les àrees del parc i l'equipament pensat al P.G.M. 3.- Àrea del Poble Nou L'àrea del Poble Nou reforçarà la operació d'obrir Barcelona al mar, que ja és iniciada amb la remodelació del Moll de la Fusta i la recuperació de les platges del Llevant. Sobre les platges recuperades i sobre els terrenys guanyats amb el soterrament de les línies de tren, s'establirà el passeig marítim litoral, una gran via cívica, en contes del cinturó litoral construït com a via segregada. El futur Parc del Mar enllaçarà el nucli residencial del Poble Nou amb la platja. La Vila Olimpica allargarà el nucli residencialper davantl'actual'Ylínia d'indústries, actuant com a embrió d'una requalificació urbana de més gran abast. Els equipaments esportius, comercials, culturals, administratius i de lleure regeneraran l'actual trama. Les actuacions a l'àrea del Poble Nou són les més complexes de tot el projecte olímpic, i impliquen la modificació del Pla General Metropolità i elaboració de PERI's. 4.- La Vila Olímpica Val la pena aturar-se una mica en aquesta instal.lació de l'àrea del Poble Nou. La Vila Olímpica ha d'allotjar de 12 a 15.000 atletes i acompanyants, en apartaments individuals, estudis o cases de 3 a 5 habitacions. La proporció entre els tipus d'allotjament triat dependcrà`„ de l'ús post-olímpic que s'en vulgui fer . La Vila, per exigència de seguretat dels JJ.00., ha de ser un conjunt autònom, amb edificis complementaris d'administració, restaurant, centre comercial, espais de lleure, correus, aparcaments i instal.lacions esportives per a entrenament.... �16. La Vila Olímpica s'ubicarà en els terrenys alliberats per la RENFE més alguns d'industrials requalificats. Els equipaments de la vila i els 350.000 m2 de ncus habitatges que representa s'integraran desprès dels JJ.00 a la trama urbana actual. Alguns habitatges es podrien utilitzar com allotjament provisional de famílies afectades per operacions de remodelació del casc urbà del Poble Nou. La remodelació del Poble Nou reprendria la idea del Pla Cerdà de apropar el Centre de la ciutat cap a Llevant, equilibrant la tendència actual que el desplaça a Ponent (Francesc Macià, Diagonal). També, com homenatge a Cerdà, es pot pensar en una Vila Olímpica feta sobre la trama Cerdà deixant lliures els interiors de les illes. �17. 5. Vall d'Hebron En un espai de mes de 40 Ha., en bona situació respecte vies urbanes primàries de la Rubira 2on. Cinturó, tunel i respecte el metro prolongació linfa 3. Es planteja com un gran espai lluire tat per equipaments esportius de nivell urbà: Velòdrom, Palau Vall Hebrò, Sub centre de Premsa, polies Llars Mundet, Hispano -portiu,LasMndePica Francés, U.E. Horta. 6 . Parc del Llobregat Compren unes 1000 Ha. en un front de 9 Km. de platges. Es proposa una millora de comunicacions mitjançant una via lineal enllaçant l'atovia de Castelldefels, Zo na Franca i Prat de Llobregat i la conservació dels aiguamolls, especialment " La Ricarcá" ; el mantániment i millora del Golf del Prat, i la formalització d'un important conjunt d'instal.lacions esportives que configuren el parc com a espai de lleure durant tot l'any, especialment els caps de setmana. . Vallès-Cerdanyola Es configura com ampliació de les àrees transversals i esportives de la U.A.B., a través d'instal.lacions d' entrenament i residències, ,dels jutges deis JJ . 00 . 8. Badalona-Montgat Son 7 Km. que lliguen el limit de l'àrea del Poble Nou amb la comarca del Maresme. El col.lector inceptor d'aigües brutes que s'està construint facilitarà la recuperació de platges. D'altra banda un passeig marítim enllaçarà amb el de Barcelona, i al seu costat hi haurà equipaments esportius. A Bada lona hi haurà un port esportiu d'ús local i a Montgat un altre d'abast metropolità. Com a actuacions de renovació urbana hom preveu la rehabil.litació del barri de les Mallorquines de Montgat i la zona industrial costanera de Badalona. �18. Després d'explicar els grans projectes que Barcelona ha iniciat amb l'objectiu de 1992 m'agradaria entrar en elguns detalls més immediats. Remodelar Barcelona no consisteix només en solucionar grans reptes urbanístics. Ja ens hem referit a quina és la política urbanística. Els barris tenen els seus problemes quotidians i els seus habitants s'interessen potser més, en les placetes malmeses o els carrers per pavimentar. Es per aixó que, paral.lelament als plans general, grans projectes, a mig i llarg termini, vull exposar les petites realitzacions que inaugurarem la propera tardor o a començaments de l'any que vé. Tenim l'entorn del Casal de Sarrià, on es duen a terme obres de remodelació del jardí del Casal, la pavimentació del carrer Santa Amèlia i l'accés al Jardí de la Quinta Amèlia des d'aquest carrer. A la Zona Franca, a més d'inaugurar el gran centre cívic de Can Farrero, aquest proper dissabte, estem finalitzant el Jardí de les Estrelles Altes, que representarà un parc de prop de tres hestàrees. A la zona de Llevant, al carrer Maresme i Concili de Trento, estem acabant la Plaça de la Palmera, on s'instal.larà l'escultura del nord-americà Richard Serra. Per a la Mercè podrem inaugurar el monument al Dr. Robert, a la Plaça Tetuan, i la Plaça de la Sedeta, al Passatge Llavayol, que està a la confluència dels carrers Sicília amb Industria. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3868 Title A name given to the resource La Barcelona del futur / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Façana marítima des de Montjuic fins a Poble Nou. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Acció política Model social Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Conferència de cloenda del curs 1983-84 del Centre Català de Prospectiva (CCP). EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1706/0000000616.pdf 7ee5bc3c4347a12124e87ab6de1c9935 PDF Text Text 15/8/2007 NOVES ESTRATÈGIES PER A UN MÓN GLOBALITZAT // PASQUAL MARAGALL La 'Boston Connection' Catalunya ha de reforçar els lligams econòmics i científics que la uneixen amb Nova Anglaterra PASQUAL Maragall* Torno de Massachusetts admirat pel progrés, potser una mica insultant, de les ciutats de Nova Anglaterra. Em refereixo a la mateixa ciutat de Boston, i a les més petites: Salem, Marbelhead i Newport (Rhode Island). Quan entre els anys 1971 i 1973 vaig anar amb la meva dona Diana a Nova York, vam fer una escapada en cotxe a Boston per visitar Xavier Rubert de Ventós --que ara ha tornat a la ciutat per atorgar el Premi Internacional Catalunya al biòleg Edward O. Wilson, el primer científic que va encunyar el terme biodiversitat--. Recordo, també, que ens va rebre Josep Lluís Sert a casa seva, a Harvard, una versió moderna i funcional de la planta d'una capella romànica, amb retaule del segle XIV inclòs. Sert no tenia títol d'arquitecte homologat a l'Espanya de Franco, per aquest motiu no va poder firmar, malgrat que hi havia col.laborat decisivament, el magnífic projecte de la Fundació Miró ubicada a Montjuïc. FA 25 ANYS vam tornar a Boston amb l'aleshores alcalde de Barcelona, Narcís Serra, per agermanar Barcelona amb el Boston de l'alcalde Kevin White. Encara no havia esclatat completament l'onada d'opulència que s'observa ara. Va ser el primer dels agermanaments de la Barcelona democràtica, sempre buscant ciutats culturalment robustes, portuàries, no capitals d'Estat (exceptuant Montevideo), com l'Istanbul d'Erdogan, el Xangai de Jiang Zemin o el Sant Petersburg de l'alcalde Sobtxak. Si no recordo malament, en aquella segona visita encara ens va empaitar algun industrial ric que formava part del Board de Harvard perquè Barcelona contribuís econòmicament en la compra de la casa de Sert per a la universitat. En la segona visita oficial, el 1986, vam portar a Boston una rèplica en marbre del Desconsol de Josep Llimona per situar-la al Commons, el parc central de Boston. Ara està en un altre parc, el Rose Garden, i l'escultura no es troba en gaire bon estat. Quan hi vagi pròximament l'alcalde Jordi Hereu --que, diguem-ho de passada, s'ha format a Esade i entendrà bé el clúster universitari-empresarial de Boston--, espero que l'alcalde Menino ja l'hagi restaurat. Parlant de diners, Harvard no té carència de dòlars: concretament té un �fons de 30.000 milions de dòlars invertits en capital risc. Tot i així, un professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que es deu trobar en una situació semblant, ens va demanar ajuda econòmica per a una recerca puntera en implantacions de pròtesis vasculars reabsorbibles, dirigida per una jove i brillant professora catalana del MIT. Una altra jove científica que treballa actualment a l'Hospital de Sant Pau, en neurologia, i que ha estat investigant a Harvard, reforça la connexió científica entre Barcelona i Boston. Forma part d'un elenc de científics biomèdics que, com els doctors Massagué i Izpisúa i Valentí Fuster, han establert una nova manera transoceànica de vida i treball consistent a simultaniejar dues ocupacions: una aquí i una altra a Amèrica. Permetin-me una digressió relativa a aquesta mobilitat creixent de centífics i empresaris. Bastants empresaris catalans, cada vegada més, tenen un peu a Barcelona i un altre a Madrid, i a vegades un tercer en alguna altra capital internacional. N'hi ha que viuen a Barcelona els caps de setmana i la resta de la setmana la passen entre Madrid i una altra capital europea. La necessitat d'anar a Madrid, inicialment pels permisos i contactes oficials, s'ha tornat cada vegada més una necessitat funcional, econòmica. Fa poc una empresa internacional va tancar la seu a Catalunya i va concentrar la seva activitat a Madrid. Mal assumpte. Però la potència de la indústria química i farmacèutica catalana és evident. Potser els hauríem de fer una mica més de cas en tot el que fa als preus dels medicaments. La taxació excessiva dels preus és interessant per als consumidors, però posa en perill l'esforç en recerca. Un directiu d'un dels tres o quatre grans laboratoris quimicofarmacèutics catalans em va explicar de forma bastant convincent en una visita a la seva fàbrica que és necessari provar cent línies d'innovació per obtenir un nou específic rendible. Potser el nou ministre de Sanitat, Bernat Soria, que és investigador, trobarà la solució a aquest problema. Tornant a Boston i a la internacionalització de la competència --en els dos sentits de la paraula: l'econòmic i el que fa referència a la capacitat de crear coneixement--, aquesta obliga empresaris i governs a plantejar-se aliances internacionals, i als científics, com hem vist, a assumir noves formes de vida. EN AQUESTA línia, el pròxim viatge d'Hereu a Boston per reforçar els beneficis de l'agermanament entre aquesta ciutat i Barcelona em sembla del tot pertinent. Ens hi juguem molt en aquest escenari. I, com �ja he dit, el terreny està abonat pels lligams científics i empresarials existents. Crec que Joan Clos, que no sols és ministre d'Indústria, sinó metge format a Edimburg i amb una curiositat científica innata, faria bé de seguir aquest tema de prop. Més dades: el cònsol espanyol a Boston és un perfecte coneixedor de la realitat científica i empresarial de Massachusetts. Ell va ser qui ens va posar en contacte amb la científica catalana que treballa en implants cardiològics. I encara diré més: hi ha una empresa espanyola que està a punt de comprar un banc a Boston. La connexió amb Boston, o, si m'ho permeten, la Boston Connection, promet. *Expresident de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La Boston Connection Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Boston Barcelona Globalització Relacions Internacionals Ciència Economia Model social Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1263 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-08-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/946/OpinioSocialista_1986_n1_LaCapacitatGestioAjuntaments_PM.pdf cff545a57b30974e308809f86efacc4a PDF Text Text La capacitat de gestió dels ajuntaments PASQUAL MARAGALL L'experiència de sis anys i mig d'ajuntaments democràtics ens permet afirmar que, dintre del sector públic, els ajuntaments són el subsector que respon amb més flexibilitat als reptes d'una administració moderna. Els ajuntaments de Catalunya i d'Espanya són capaços de generar, mitjançant l'estalvi i la inversió, un canvi d'expectatives econòmiques més importants que el que podria provocar un augment de la circulació monetària des del Banc d'Espanya. El sistema democràtic local és el més adequat per produir uns serveis ajustats a la demanda. La confirmació d'aquesta afirmació la trobem dins de l'alta mortalitat política dels alcaldes de les poblacions on es produeixen fenòmens d'ineficàcia, Per això no es pot admetre el simplisme que contempla el dèficit com a única referència i veu els ajuntaments com uns malversadors irresponsables. Els alcaldes han estat més a prop de l'arquetipus shumpeterià d'empresari que molts dels que professen com a empresaris. Han corregut més risc, fins i tot pel que fa al seu nivell d'ingressos i a la seva vida personal. ELS AJUNTAMENTS, SECTORS GESTORS PER EXCEL'LÈNCIA L'Administració local és l'administració que està més a prop dels ciutadans i, per tant, és el sector de l'activitat pública més fàcil de ser controlat pels mateixos ciutadans. Els ajuntaments no tenen pròpiament l'element de la competència mútua entre ells, però en canvi és fàcil de caure en la comparació entre ajuntaments . El públic, o en aquest cas els ciutadans, compara, i pot produir-se el fenomen de "votar amb els peus", És adir, pot traslladar la seva residència si els serveis oferts per l'ajuntament del costat són millors que els d'allà on s'està visquent. A més a més la proximitat als ciutadans del sector local dóna a les eleccions locals una força fiscalitzadora molt superior a la que és normal en �L'O P JNJO SOCIA LISTA altres nivells de l'administració, en què la competència electoral es basa fonamentalment en idees molt generals. La comprovació que es compleixin o no escapa quasi totalment de l'experiència en la vida social quotidiana del ciutadà com a individu. En això l'estat és clarament diferent del sector privat. La critica de l'empresariat a l'estat es basa en la comparació amb el sector privat on el ciutadà pot comprar o no comprar, cosa que no pot fer amb l'estat. AI sector local, però, aquest tipus de crítica liberal no és tan vàlida en la mesura en què aquesta comprovació de qualitat i de preu hi és. 1 els ciutadans la formulen cada dia. Qualsevol alcalde d'Espanya pot testimoniar fins a quin punt té present la pressió d'un "mercat" de ciutadans que li recorda cada dia el que està fent bé o el que està fent malament. Caldria definir, però, una grandària mínima a partir de la qual les corporacions locals poguessin assumir aquesta condició de gestors per excel·lència. Les dimensions més apropiades serien ajuntaments grans i mitjans, comarques i àrees metropolitanes. Els districtes i els ajuntaments petits serien les unitats polítiques de participació o descentralització territorial. Dels 935 municipis de Catalunya, 50 tenen entre 5.000 i 10.000 habitants, 38 entre \0.000 i 20.000, 24 entre 20.000 i 50.000, 8 entre 50.000 i 100.000, 7 entre 100.000 i 500.000, i només un, Barcelona, té més de mig milió d'habitants. Des d'aquesta perspectiva és evident que les corporacions locals comparteixen algunes de les caracteristiques de les empreses. És significatiu que quan en un sistema d'economia centralitzada es vol fer un apropament al sistema de mercat es recorre als ajuntaments. Això va succeir a Hongria on, per primer cop, els ciutadans van poder comprar un paper que donava interessos. 1 aquest paper era emès pels ajuntaments. En el camp de la incorporació de procediments informàtics, la capacitat de reacció dels ajuntaments ha estat molt a prop de la que es diu que tenen les empreses. L'Ajuntament de Barcelona en va ser el capdavanter, però l'esperit innovador s'ha estès a municipis més petits. És molt significatiu el cas de Monòvar, on van dissenyar un programa que va permetre informatitzar pràcticament tota la gestió municipal, incloses les actes de la Comissió de Govern. La qualitat del programa era tan notable que la companyia subministradora de l'ordinador va comprar-ne el software per comercialitzar-lo entre els ajuntaments. El professor Garcia Duran, seguint Kenneth Arrow, explica que bona part de les crisis es poden analitzar en funció de la distribució de les expectatives optimistes i pessimistes. Segons aquest model, la crisi es pot explicar per la polarització d'expectatives pessimistes. És adir, que el grau de pessimisme existent és superior a allò que justifiquen les possibilitats reals d'inversió, d'activitat o d'ocupació. Probablement, aquest país està visquent un moment semblant a aquest. El que es tractaria de fer, des del punt de vista de política econòmica, seria frenar aquesta polarització excessiva cap al cantó pessimista. 1 aquest paper de trencadors de la uniformitat, que diu García Duran, es pot exe~­ cir molt millor des dels ajuntaments que des de cap altre centre de decisió. EL CAS DE BARCELONA L'Ajuntament de Barcelona és un conglomerat d'àre~s. i d'empreses el moviment anual del qual està al voltant dels 120.000 milions de pessetes. El ventall dels servei s que produeix comprèn des de serveis de software fins a clavegueram i teatre infantil. La seva producció repres;nta m~s del 5 per cent del producte interior brut de la ciutat. Sens dubte es la pnmera "empresa" de Catalunya i la que genera més efecte colaterals en totes les direccions. Té una plantilla de més de 11.000 funcionaris i 2.000 ~?'!tractats laborals. i afegim el personal del organs autònom de gesuo I el de les empreses municipals, arribem a xifre que ronden el 24.000 llocs de treball. Barcelona, per tes seves característ iques especials, és una bon~ mo~tra del que pot arribar a fer el sector local en general, sempre que hi hagi la voluntat política adient. . . La gestió portada des de 1979 ha permès realitzar un sa~eJ~ment financer i una reforma administrativa que són un punt de referència per la resta de les administracions públiques. Durant els mesos immediats a la presa de possesió del primer consistori democràtic es va constatar la dificultat d'aïllar els problemes i tractar-los seguint un ordre de prioritats. A Barcelona es van inventari~r fins a 230 serveis específics molt diferents els uns dels altres, la major part dels quals no tenien cap escala jerarquitzada d'objectius. , .. D'altra banda, la situació financera es caractentzava per un dèficit enorme, producte d'una estructura local inflexible i antiquada i .dels hàbits adquirits als anys 60 en què el creixement accelerat permetia pagar els dèficits d'un any amb l'augment dels ingressos dels següents. Finalment i aquesta és una caracterí tica especifica de Barcelona, l' Ajuntamen~ carregava, i carrega, amb el ~ost dels se~v.eis ~ipícs d'una capital com Barcelona. La manca de reconeixement politic d aquesta c~­ pitalitat ha fet que l'admini tració local sigui responsable d'uns ,serveIS que normalment paga l'estat, o més recentment , els governs_ auton.oms: L'Ajuntament de Barce lona. per exemple. manté 24 museus, ) hospitals I 11 centres d'EGB. El procés de millora de la gestiò encetat per l'Ajuntament va començar per la millora del control de la despesa. I aquest control havia de començar per la de pesa de personal. En meny d'un any es va fer un cens de per sonal, es van ampliar i unificar el horaris ~ es va impla~tar ~.n control d'assistència informatitzat. Es va fer un proces de regularització, es va simplificar la plantilla, i es van reduir les categories de 260 a 71. Es van reconèixer les organitzacions sindicals com a interlocutores dels tre- �L'O P IN IO SOCI A LIST A balladors i es va firmar un acord de condicions laborals. Tot un seguit de mesures que l'Administració central no va dur a terme fins tres anys després. El resultat d'aquest procés va ser augmentar la tecnificació de l'Administració sense que el cost, en termes reals, pugés . El 1985 hi ha 1.000 funcionaris menys que el 1979, i les empreses municipals, incloent-hi autobusos i metro , han pas sat de 11.200 a 8.900 treballadors . Aquesta reducció absoluta amaga una intensa renovació de personal. Es van incentivar les jubilacions anticipades, es van amortitzar places de categories tècniques, que es van cobrir amb personal més jove i més ben qualificat. Aixi, el nombre de persones amb fun cions tècniques ha augmentat un 17 010 des de l'abril del 79 al desembre del 84, mentre que el nombre de persones amb funcions administratives i subalternes ha baixat un 16 per cent en el mateix període. Després de 6 an ys es pot presentar un augment en la quantitat i una millora en la qualitat dels Serveis municipals sense que els recursos consumits hagin augmentat. En efecte, el 1980 les despeses ordinàríes totals van pujar a 79.067 milions de pessetes , pràcticament la mateixa quantitat que el pressupost ordinari el 1985: 72.501 milions de pessetes. Això vol dir, evidentment, que hi ha hagut un augment de la productivitat dels recursos. Les causes de l'augment de la productivitat , tot i que són molt variades, es poden resumir en dos grups. El primer consi steix en l'aprofitament dels estímuls productius que la democratització de la vida municipal comporta: la transparència de les condicions de treball, dels horaris, de les retribucions; l'aplicació d'inc.o~pa~~bili~ats, la introducció de la negociació cellectiva, la crítica i participacio CIUtadana, molt facilitades pel procés de descentralització territorial. Aquest conjunt de factors constitueixen estimuls molt poderosos per augmentar l'eficàcia i la ineficàcia de la màquina municipal que , en definiti va, funciona dins d'un aparador. De fet, aquesta és la justificació de fons de l'eficiència productiva de la despesa pública local en relació amb altres sectors de l'Administració. En segon lloc, l'Ajuntament de Barcelona és probablement l'Administració Pública que més ha contribuït, amb els plantejaments i amb els fels, a posar en crisi el model d 'organització i gestió burocràtic, no sense resistències per part dels sectors més interessats en defensar aquest model. PARTICIPACIÓ DEL SECTOR LOCAL EN LA DESPESA PÚBLICA El subsector local de l'Administració Pública espanyola, amb més d'I bilió de pessetes d'operacions sobre un total de 8 bilions, és una part no gens menyspreable del Sector públic. Juntament amb el Sector autonòmic, que supera també el bilió, representa el 29 per cent de la despesa pública consolidada segons dades de la Dirección General de Coordinación de Haciendas Territoriales, mentre que a Itàlia i al Regne Unit aquest nivell és del 17 i del 26 per cent, respectivament. Això, d'una banda, vol dir que tenim uns nivells de descentralització territorial de la despesa més plausible d'allò que normalment es vol admetre. Però, d'altra banda, encara estem molt lluny dels percentatges que a l'any 1980 els experts reconeixien com a desitjables , que eren 50, 25 i 25 per les adminístracions central, autonòmica i local, respectivament. El que és més greu, però, és que estem molt lluny d 'allò que la pròpia realitat exigeix. Especialment en el subsector local, perquè no supera el 15 per cent del Sector públic, sense Seguretat Social. Per assolir l'objectiu del 25 per cent de participació sense reduir els recursos de les comunitats autònomes no hi ha cap altra solució que recórrer a mesures fiscals no contemplades per les lleis vigents o no desenvolupades . Aquestes mesures haurien de permetre, en el context d'un augment del pressupost brut de les comunitats autònomes, un augment de la capacitat neta de despesa del subsector local, mitjançant la redi stribució i la creació de fons de cooperació municipal als governs autònoms. Des de l'alcaldia de Barcelona defensarem sempre la implantació d'una fiscalitat autonòmica sempre que es donin tres condicions: (1) que els recursos obtinguts es dediquin a nodrir la capacitat de despesa dels ajuntaments, és adir, el sector gestor per excellència, (2) que la redistribució es faci objectivament, i (3) que la població en percebi clarament el benefici . Però els tributs que es puguin establir d'acord amb aquesta concepció fiscal, tot i que es refereixin a problemes específics i a zones concretes del país, haurien de respectar el principi que, a mig termini, els impostos no han de tenir un caràcter estrictament finalista. A mig termini, la solució és federalitzant; renda, societats i IVA, repartits entre els tres nivells de govern, com a Alemanya . Cal que es produeixi una autèntica redistribució en cascada cap al Sector públic autònom i cap al Sector públic local. Nosaltres defensarem sempre que en aquesta redistribució progressiva s'introdueixin criteris d 'organització, exigències de control de qualitat, de màxims i mínims per part de l'Administració central i, òbviament, de les administracions autònomes. Els governs autònoms haurien de reconèixer que la pròpia essència del seu poder polític en relació a les administracions local s consisteix precisament en això : la determinació dels criteris polítics que poden orientar la despesa dels recursos que ells controlen. �L'OPINIO SOCIALISTA PROBLEMES PENDENTS Hi ha un seguit de problemes que no han estat encara resolts després de sis anys d'administració local democràtica, o que han sorgit de bell nou durant aquest temps. Es tracta de la drogaaddicció i les seves derivacions cap al camp de la seguretat i l'administració de justícia i, indirectament, la sanitat, així com d'altres problemes relatius al comportament civil en una fase de transició. En relació a les drogues, els últims cinc anys han vist créixer uns fenòmens molt semblants als que ja coneixen altres països, especialment els Estats Units, des de fa quinze o vint anys. Ens referim a l'extensió del consum, a les seves repercussions socials i als debats que genera. No hi ha una forma única i definitiva de tractament dels drogaaddictes, especialment els heroïnòmans, a llarg termini. La discussió entre professionals gira sobretot entorn de les mesures de reinserció i de prevenció. El ~ue.sí està clar, però, és que cal afrontar, com a mínim, els aspectes samtans de la drogaaddicció. Probablement la gestió dels serveis sanitaris és la prova més important per aclarir com serà el repartiment de funcions entre les administracions públiques. Per la seva participació al PIB i a la despesa pública són sens dubte la columna vertebral dels serveis personals transferits a les comunitats autònomes. La gestió per part de l'Administració local aquí també és garantia d'eficàcia i innovació. Contra el que s'ha dit a vegades, quan l'administració local ha irromput a la Sanitat, ho ha fet atenent necessitats que altres administracions més burocràtiques o poc participatives havien ignorat, com Planificació familiar o Salut mental. I no només en aquests casos. També en la gestió d'institucions complexes com hospitals, l'Administració local ha demostrat que té la força política i el coneixement professional precís per portar-la d'una manera diferent. A Barcelona, per exemple, el cost per unitat d'assistència bàsica UBA va ser, al 1984, de 15.691 ptes. per UBA i dia a l'Hospital del M;r i, d~ 10.060 ptes. a l'Hospital de l'Esperança. Als hospitals de la Seguretat Social el cost és desconegut. La subvenció rebuda per UBA i dia ha estat de 10.472 ptes., mentre que a Sant Pau i al Clínic ha estat de 20.000 ptes. i de 15.000 a alguns centres privats. Quant a l'actuació dels ajuntaments davant l'atur, tot just hem començat. A Barcelona hi ha 270.000 joves entre 14 i 24 anys. Entre els 16 i 24 anys, el 42 per cent és a l'atur. La taxa de fracàs escolar, en termes de repetició de curs, és del 50 per cent a EGB, 55 per cent a BUP i 75 per cent a FP. Aquestes xifres donen una idea de la magnitud del problema, de tal com és ara i de com pot agreujar-se en un futur. L'Ajuntament de Barcelona ha emprès la creació d'un dispositiu d'actuació en el camp de les iniciatives locals d'ocupació i de les iniciatives empresarials. D'aquesta manera s'ha fet un capgirament de fons. Fins ara els ajuntaments no admetien cap altra responsabilitat respecte a l'atur que l'ajut per mitigar-ne els efectes. La veritat és que la contribució dels ajuntaments en la lluita contra l'atur és relativament marginal. Però no és possible declarar-se irresponsables davant aquest problema. La duració de la crisi, que és superior del que ningú no havia previst, produeix efectes qualitatius importants. Les possibilitats de reinserció laboral d'una persona decreixen en progressió geomètrica a mesura que s'allarga la durada de la situació de desocupat. El finançament dels transports públics exigeix també la perspectiva de les solucions específiques. En el cas de Barcelona, la singularitat rau en el caràcter metropolità dels serveis prestats i en els dèficits derivats de la gran complexitat dels moderns sistemes de transport urbà. LA CAP ACITAT DE BARCELONA Tots els problemes esmentats anteriorment necessiten solucions específiques. En el cas concret de Barcelona, però, les solucions han de passar també per la constatació de la capitalitat que Barcelona exerceix de fet i que té voluntat de consolidar. Barcelona és capital de Catalunya, però és també capital d'Espanya. El reconeixement d'aquesta capitalitat no ha de limitar-se a uns drets econòmics. Barcelona proposa un reconeixement polític de la seva capitalitat. Hi ha una certa contraposició entre el debat propi de les ciutats i l'inevitable grau d'uniformitat que provoquen les capitals. Els valors propis de les ciutats a vegades es veuen amenaçats per la presència d'una capitalitat política. És important que hi hagi un equilibri entre el rol de capitalitat i el més genèric, i fins a cert punt oposat, de ciutat. I potser aquí tenim la diferència que encara s'aprecia entre el cas espanyol i la posició que ocupen Washington o Bonn als seus països. Ni Washington ni Bonn pretenen ser al mateix temps la capital i la primera ciutat. Evidentment a Espanya la situació no és la mateixa. La realitat de Madrid també és un factor que s'imposa. Però cal reconèixer que la llei no esgota la realitat. Cal acceptar la idea d'un cert dualisme fàctic. CRITERIS PER A UN MODEL DE GESTIÓ Un model de gestió possible per a Espanya, que hauria de començar a aplicar-se ara perquè estigués rodat el 1990, hauria de tenir en compte els següents criteris i propòsits: �I. Legalment o pràcticament les competències de l'estat i de les comunitats autònomes haurien de ser taxatives, amb numerus clausus i les locals, residuals. ' 2. No hi ha gairebé cap problema que pugui solucionar-se només des d'un sol nivell de govern. L'atribució de competències que fan la Constitució i les lleis bàsiques és només una convenció simplificadora. 3. En realitat no hi ha competències exclusives, ni tan sols plenes. Totes són compartides, o quasi totes. El que és important és identificar el responsable o responsables del projecte, de cada projecte. 4. El sector local ha d'arribar en cinc, sis o set anys al 25 per cent del sector públic, excloent-ne la Seguretat Social. 5. Aquests objectius poden perseguir-se encara que no hi hagi lleis que els consagrin. 6. Els polítics haurien de contenir-se la tendència a tractar directament amb el ciutadà, passant per sobre dels poders elegits de nivell inferior. 7. Cal també autocontenció en la susceptibilitat. Hauria de ser normal per exemple, que un ministre anés al Liceu sense haver de passar per la taquilla del president de la Generalitat , del delegat de Govern i de l'alcalde. Els municipis no tenen fronteres . Aquesta és la seva força. Cal no enyorar els burots. 8. Barcelona hauria de ser la seu d'institucions d'àmbit estatal. Ni la Constitució ni els costos ho impedeixen. 9. Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya un gran projecte, bo per a tothom: l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, que faran de trencadors d'uniformitat. Aquests criteris i propostes no són el fruit de la bona voluntat o d'una certa imaginació . Són el fruit de sis anys de pràctica política local: el fruit d'una apassionada lectura, des de Barcelona, del projecte de construcció d'una Catalunya autònoma i d'una Espanya moderna. El Wojtylanisme i la tercera restauració Del Vaticà II a la Contrareforma polonesa-germànica? JOSEP M. a PIÑOL La publicació d'un informe confidencial sobre la teologia de l'alliberament presentat pel cardenal Ratzinger en una reunió de cardenals i la de "La instrucció sobre alguns aspectes de la teologia de l'alliberament" subscrita per la Congregació per a la Doctrina de la Fe (3 de setembre de 1984), sacsejaren potser per primera vegada amb contundència l'opinió pública. L'escalada, però, tot just havia començat. Seguirien les declaracions explosives de Ratzinger a la revista "Jesus", com a primícia del seu "Informe sobre la fe", la notificació de l'ex-Sant Ofici: reserves sobre Boff (11 de març de 1985) i, finalment, la sanció d'un any de silenci imposada paternalment al franciscà brasiler Leonardo Boff -què més voldria, declarava ingènuament Ratzinger, que un any sabàtic? (I) El cèlebre Informe Rockfeller ja havia donat el primer toc d 'alerta a Nixon (1969), tot denunciant "la transformació de l'Església en força de can vi a Llatinoamèrica". El " Comitè de Santa Fe", braintrust de la ideologia reaganiana ja afirmava sense embuts : "cal enfrontar-se (i no senzillament reaccionar a posteriori) amb la teologia de l'alliberament com és utilitzada a l'Amèrica Llatina" (1980) (2). A Ratzinger, maitre- àpenser teològic de la Restau ració woj tyliana , només li intere s a l'ortodò xia , perqu è tal co m declarava a Viuorio Messori " defensar l'ortodòxia é defensar el pobres". Una corti na de fum per tal d'encobrir la convergència objectiva amb le co nsigne de Reagan i, allò que és més greu, la benedicció als dictadors llatinoamerican s. Encara no feia vint -i-quatre hores de la promulgació de la "Instrucció", que els sicaris de Pinochet assas sinaren el capellà francès André Jarlan a la barriada de la Victoria de Santiago ... Finalment, la paraula fatídica "restauració" és pronunciada obertament en la seva conversa. Ratzinger tocà d'entrada el tema suaument i amb una extraordinària habilitat dialèctica: "Si per restauració s'entén un tornar endarrera, aleshores no és possible cap restauració. L'Església va endavant cap a l'acompliment de la història, mira endavant cap al Senyor". És l'aperitiu, la tasseta de cafè que va oferir gentilment a Leonar- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La capacitat de gestió dels ajuntaments Subject The topic of the resource Barcelona Administració local Descentralització administrativa Subsidiarietat Espanya Ciutats Description An account of the resource n. 1 , febrer 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall, revisant els reptes i capacitats de gestió de les corporacions locals de l'Estat Espanyol i en particular el cas de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/810/0000001455.pdf f9ead63cb0cec24b00f522b8a0529ce7 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 27/05/1992 (2884912) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 22 LA EUROPA DE LOS TERRITORIOS Y MAASTRICHT La Carta Europea de Autonomía Local PASQUAL MARAGALL El autor del artículo analiza la Carta Europea que protege la Autonomía Local al hilo de la Conferencia Europea de Poderes Locales, celebrada en Barcelona el pasado mes de enero. A su juicio, una de las mejores vías para estar presente en el continente es la potenciar y fortalecer los ayuntamientos. La Carta Europea, aprobada inicialmente en Estrasburgo el 15 de octubre de 1985, fue ratificada por el Estado español el 20 de enero de 1988 (Boletín Oficial del Estado de 24-2-1989), excepto en lo que se refiere al apartado 2 del artículo 3, relativo a la elección directa, que en España y en algunos otros países no se aplica a las entidades locales de segundo grado (provincias, comarcas y áreas metropolitanas). Entró en vigor en 1988 en la RFA, Austria, Chipre, Dinamarca, Lichtenstein y Luxemburgo, y el 1 de marzo de 1989, en España. Al haber sido ratificada en forma de Tratado, la Carta ocupa un lugar elevado en nuestra jerarquía legislativa, entre la Constitución y las leyes. Ello significa que las leyes -estatales o autonómicas que vulneren la carta pueden considerarse contrarias a Derecho. De ahí no ya su enorme importancia ideológica y al nivel de los principios generales del derecho, sino incluso su trascendencia práctica, que no dudo en imaginar creciente. En el nivel de los principios generales, la Carta es perfectamente coherente con el nacimiento en Maastricht de una Europa territorial, dotada, según el artículo 198-A del Tratado, de un Comité regional en el que estarán presentes los territorios regionales y las entidades locales, según un baremo que especifica el número de representantes por cada estado. El hecho de que la Carta de Autonomía Local naciera en el ámbito más amplio del Consejo de Europa, no hace sino reforzar sus posibilidades de futuro. Barcelona, como capital de Cataluña, defenderá la Europa de las regiones: nos jugamos mucho en la consagración de una Europa que recogerá las realidades nacionales y regionales intraestatales. Barcelona, como es lógico, defenderá, al mismo tiempo y con la misma firmeza, la realidad más cotidiana de la Europa de las ciudades. Así como las Constituciones americanas, hijas de la conquista de nuevos territorios, no reconocen a los municipios (creación exclusiva de los Estados federados), Europa no puede ignorar que su propia configuración está ligada, en el pasado y en el futuro, a la marcha de su potentísimo sistema de ciudades. El Gobierno español, que junto con el de la República Federal de Alemania introdujo el Comité de las Regiones en Maastricht, ha aceptado esta dualidad y mantiene el principio de que la declaración del 10 de diciembre debe desarrollarse en el sentido defendido en este artículo. Si en este contexto leemos la Carta Europea de Autonomía Local, veremos que posee una trascendencia aún no bien calibrada. Autoridades y ciudadanos Su articulado, que establece el reconocimiento de la autonomía local por las leyes internas de cada país y, a ser posible, por los textos constitucionales, la define como 10 �Articles de Pasqual Maragall a "el derecho y la capacidad efectiva de las entidades locales de ordenar y gestionar una parte importante de los asuntos públicos, en el marco de la Ley, bajo su propia responsabilidad y en beneficio de sus habitantes". Partiendo del hecho que el ejercicio de las competencias públicas "debe incumbir preferentemente a las autoridades más cercanas a los ciudadanos", la Carta dice que dichas competencias "no pueden ser puestas en tela de juicio ni limitadas por otra autoridad central o regional, más que dentro del ámbito de la Ley". En el mismo sentido, el artículo 5 de la Carta afirma que las colectividades locales deberán ser consultadas previamente a cualquier modificación de los límites territoriales que la afecten, del mismo modo que, según el artículo 6. 1, las entidades locales pueden "definir por sí mismas las estructuras administrativas internas con las que pretenden dotarse, con objeto de adaptarlas a sus necesidades específicas y a fin de permitir una gestión eficaz". Competencias Paralelamente los artículos 9.3 y 9.7 garantizan la proporcionalidad entre los recursos financieros y las competencias locales, y el carácter incondicionado de las subvenciones, que "no deben ser destinadas a la financiación de proyectos específicos" y cuya concesión "no deberá causar perjuicio a la libertad fundamental de la política de las entidades locales en su propio ámbito de competencia. Una vez definido el ámbito competencial y sus garantías financieras, la Carta recoge, en su artículo 11, el derecho de los entes locales a utilizar los recursos jurisdiccionales, "a fin de asegurar el libre ejercicio de sus competencias y del respeto a los principios de autonomía local consagrados en la Constitución o en la legislación interna". Este extremo, defendido por los socialistas catalanes en el marco de la Ley de Bases de Régimen Local, ha merecido una declaración oficial del Consejo General del Poder Judicial a través de su representante en la clausura de la Conferencia Europea de Poderes Locales, en el sentido de establecer los mecanismos necesarios para la verdadera aplicación de la Carta de Autonomía Local. La reflexión sobre el contenido de la Carta trae a nuestra mente, de un modo inmediato e inevitable, una serie de acontecimientos recientes o presentes de nuestra vida política que difícilmente pueden considerarse acordes con las prescripciones de la Carta. En el campo de las actitudes relativas a la organización territorial local -supramunicipal y submunicipal-, en el del control urbanístico ejercido por algunas comunidades autónomas más allá del mero control de legalidad, en el de la pretensión, implícita a veces, de negar a los ayuntamientos la posibilidad de regular su propia presión fiscal, etcétera. Estar en Europa quiere decir también municipios fuertes. Todos deberíamos respetar esta evidencia. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1077 Title A name given to the resource La Carta Europea de Autonomía Local Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Legislació Europa Competències Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-05-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/818/0000001543.pdf 40dfdc9ebfca1e62ee44a57c46b45068 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 21/07/1994 (2810613) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Extra / Única, pág. 6 La ciudad con cable Las nuevas 'autopistas' han de permitir dibujar la utopía e una sociedad más informada y más descentralizada PASQUAL MARAGALL Hemos vivido y estamos viviendo vos para el futuro de las telecomunicaciones. El Consejo Europeo de Corfú consagró las propuestas de la Comisión Bangemann, en la que el presidente de Telefónica y yo mismo representamos a España. Estas propuestas desarrollan el capítulo dedicado a la sociedad de la información en el Libro Blanco de Jacques Delors sobre el crecimiento, la competitividad y la ocupación. Así, pues, las redes telefónicas, hoy telemáticas (transmisoras de voz, pero también de imagen y datos) transportarán comunicaciones entre las universidades europeas, entre hospitales y médicos, entre los domicilios de los trabajadores administrativos o profesionales y sus propias empresas, etcétera. Estas redes serán una realidad, junto a los sistemas de petición de vídeos o de compras desde el domicilio, en las ciudades europeas del 2000. Las autopistas de la información, la importancia de las cuales ha sido remarcada recientemente por el vicepresidente de Estados Unidos, Al Gore, han de posibilitar un acceso ágil, rápido y mayoritario a la información y han de permitir también dibujar la utopía de una sociedad más libre, en tanto que más informada y más descentralizada. Este salto tecnológico hacia adelante, que tendrá unas repercusiones innegables sobre nuestra sociedad, no debe ser confiado únicamente al juego de libre mercado, sino que se deben tener en cuenta las implicaciones sociales y territoriales que puede llevar consigo. El entendimiento entre los productores y los usuarios ha de permitir un "contrato urbano" que reduzca el coste ecológico de unos elementos que ya forman parte irrenunciable de nuestra calidad de vida y que permita el acceso democrático a las nuevas tecnologías de la información y la transmisión de datos. Este contrato no debe basarse tanto en grandes principios como en grandes y pequeños proyectos y en unas normas de convivencia y ciudadanía. Las ciudades, que concentran a más de la mitad de la población europea, tienen mucho que decir. La función de centralidad de las grandes ciudades no residen únicamente en el campo político-administrativo, sino también en el financiero y comercial, cultural y de ocio, científico y tecnológico y, especialmente, en el campo de las comunicaciones. En definitiva, las grandes ciudades constituyen el corazón y el sistema nervioso del funcionamiento europeo. Barcelona, desde la recuperación de la democracia municipal, hace ahora 15 años, ha destacado por su reflexión activa sobre el hecho urbano y por su capacidad de generar propuestas de futuro para nuestras ciudades. El modelo Barcelona, que cristalizó en tomo a los Juegos Olímpicos del 92, es una apuesta para la ciudad como lugar de diálogo y creación. Sin una apuesta decidida por la creación de redes de transportes, de energía y de telecomunicaciones, Europa puede perder buena parte de la potencialidad que le otorga el mismo hecho del Mercado Único y de la Unión Política, ahora ampliada a 16 países. Las autopistas de telecomunicación, en realidad, ya existen. Los grandes cables troncales entre ciudades importantes ya funcionan. Lo que queda por hacer son las 27 �Articles de Pasqual Maragall a calles de la comunicación, es decir, el cableado desde las centrales y las grandes torres de comunicación hasta las manzanas de casas en las que vivimos y trabajamos. E incluso esto, gracias al plan Fotón de Telefónica, empieza a avanzar rápidamente en Madrid y Barcelona. Hoy, en cierto sentido, y como ha repetido a menudo Josep María Canals, director de Telefónica en Cataluña, tenemos en la puerta de casa un "caño" de gran capacidad de comunicación para un uso ínfimo. Pocos son los abonados (empresas o grandes instituciones) que sacan todo el partido de las posibilidades que el sistema de comunicación está ofreciendo. En la comisión Bangemann (que, según parece, va a mantenerse en el periodo postCorfú) insistí en que una ciudad cableada y bien dotada de "transformadores y contadores", utilizando el símil eléctrico, es la mejor garantía de que todos los productos imaginables (tele-trabajo, telecompra, tele-medicina, universidad a distancia) serán viables. En este sentido -y aún admitiendo la conclusión a la que llegamos de que no debería utilizarse recursos públicos a gran escala en la creación de esa sociedad de la información-, es evidente que algún programa europeo cofinanciando modestamente a las ciudades que decidan invertir en el establecimiento de la red de "transformadores" (o ATM's) entre la calle y el domicilio sería una muy buena noticia. Creo sinceramente que en la fase actual todos debemos arriesgar algo si queremos obtener los mejores resultados posibles. Arriesgar, en el sentido de no apegamos a ideas preconcebidas ni en sentido monopolista ni en sentido librecambista: la competencia es vital, pero ni en Estados Unidos, hasta hoy, hay más de una red básica de telecomunicaciones. La habrá, pero no la hay todavía en la actualidad. Debemos proteger nuestros intereses a la vez como país y como ciudadano s. Es decir, debemos aceptar la competencia, estimularla incluso, y ponemos al servicio del ciudadano que utilizará las telecomunicaciones de mil maneras diferentes. Hay que hacerlo a precios reducidos y, al mismo tiempo, tratar de obtener el mayor número posible de productos independientes, de sistemas participativos locales, de creatividad no estandarizada circulando por las nuevas redes. Éste es el gran reto. Barcelona, y con ella muchas otras grandes ciudades europeas, están preparándose para hacerle frente y para ganar la partida. ¿Se imaginan ustedes una capitalidad europea de la cultura compartida por todo un sistema de ciudades del continente? ¿Se imaginan un Shakespeare de Kenneth Branagh o de Nanterre visionado a la vez en toda Europa? Yo sí. No para hoy ni para mañana. Pero sí para el año 2001. Este ha sido uno de los objetivos de la Conferencia de Eurociudades y Euroempresas, celebrada en Barcelona hace pocos días. De ahora en adelante vamos a insistir en ello. Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona. 28 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1085 Title A name given to the resource La ciudad con cable Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Telecomunicacions Barcelona Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/784/0000001390.pdf 22d34884b67c68e0eecbe1565edbe090 PDF Text Text 10 LA VANGUARDIA V IV IR VIERNES, 4 ABRIL 2008 O P INIÓ Pasqual Maragall F a poc vaig ser a Brussel·les i vaig visitar de nou el monument a Ferrer i Guàrdia. Francesc Ferrer i Guàrdia era lliurepensador i probablement tenia contactes amb cercles maçons, llibertaris o anarquistes. Però fins i tot el seu defensor d'ofici, un militar, declarà que no havia trobat cap motiu pel qual Ferrer hagués de ser condemnat després de les bullangues i de la crema de convents de 1909. Així consta en una de les inscripcions del monument de Brussel·les. Però Ferrer va ser afusellat. Joan Maragall havia demanat, endebades, un judici just per a l'acusat. Però no va ser així. No sóc expert i no puc donar lliçons d'història, però no resulta forassenyat pensar que aquest fet, afegit a d'altres esdeveniments semblants, va anar preparant el clima per a l'espiral que finalment acabaria en guerra, en una guerra civil entre germans. Maragall va ser un dels que, potser el més assenyalat, van alertar contra la reacció vindicativa de l'establishment barceloní. La Ciutat del perdó, l'Església cremada, i Ah Barcelona! són tres peces escrites en aquest interval. Però els seus escrits van tenir problemes. Sembla que el president de la Mancomunitat va intervenir per a impedir que es publiqués a La Veu, el Brusi o algun altre dels diaris de la època. Curiosament molts anys després, al 1960, quan feia 100 anys del naixement de Joan Maragall, La ciutat del perdó blicà de Marcelino Domingo, va morir de pena –diuen– tot just després de la guerra. Era valencià i es deia Pasqual. Poc després de la seva mort vaig néixer jo i per això em dic com em dic.) Però mig segle de fets lligats els uns als altres, antagònicament. L'any que ve farà cent anys de l'execució de Ferrer. Potser hauríem de commemorar-ho. No crec que les autoritats municipals i menys encara les autonòmiques hi tinguin res en contra. L'any que ve farà cent anys de l'execució de Ferrer i Guàrdia; potser podríem commemorar-ho Ferrer i Guàrdia, a Brussel·les. En una de les inscripcions del monument consta que el seu defensor d'ofici, un militar, va declarar que no havia trobat cap motiu per condemnar-lo se li va fer un homenatge oficial en plena dictadura. Aleshores, quatre néts: Genís Maragall Balló, Genís Maragall Marfà, David Moragas i jo mateix, amb 19 anys d'edat, vam escriure una carta oberta al director del Brusi per protestar per una portada on apareixia la foto de l'avi juntament amb un comentari inacceptable –com que Maragall i el Règim franquista casaven bé, o una cosa semblant–. (Es pot comprovar a les hemeroteques.) Finalment els oncles van intervenir i la carta no va arribar a sortir. Tanmateix, en l'homenatge que el règim va retre Maragall van faltar tres dels tretze fills del poeta: Eulàlia, Gabriel i Jordi. Però tornem als orígens d'aquesta història. Després de l'any 1909 va venir el 1917, la república del 31, la guerra del 36... i Franco. Trenta set anys de Franco. Quaranta si comptem els anys de la guerra. Quasi mig segle. Tota la meva infància i joventut sota el règim de Franco. (El meu avi matern, repu- A Montjuïc, un xic amagat per pressions del nacionalisme catòlic català, hi ha la rèplica del monument de Brussel·les que vaig fer fondre i instal·lar allí. No recordo quin dia és el de la mort de Ferrer, però potser hi podríem pujar i posar-hi unes flors... Fa pocs dies, a Londres, he tornat a comprovar l'estreta relació entre els grups progressistes anglicans i la maçoneria de l'època. La petja maçònica és igualment present, relacionada amb sectors de la monarquia i de la intel·lectualitat. Aquí es va dir que sectors del socialisme català n'eren, però no m’he entretingut a comprovarho. En tot cas estan en bona companyia. Un xic depassée, això sí.c � https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/784/20080404_LV.pdf 9991ea42de87b2778be393101e6ad2c2 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 04/04/2008 La Vanguardia, p.010, Vivir La ciutat del perdó PASQUAL MARAGALL Fa poc vaig ser a Brussel.les i vaig visitar de nou el monument a Ferrer i Guàrdia. Francesc Ferrer i Guàrdia era lliurepensador i probablement tenia contactes amb cercles maçons, llibertaris o anarquistes. Però fins i tot el seu defensor d’ofici, un militar, declarà que no havia trobat cap motiu pel qual Ferrer hagués de ser condemnat després de les bullangues i de la crema de convents de 1909. Així consta en una de les inscripcions del monument de Brussel.les. Però Ferrer va ser afusellat. Joan Maragall havia demanat, endebades, un judici just per a l’acusat. Però no va ser així. No sóc expert i no puc donar lliçons d’història, però no resulta forassenyat pensar que aquest fet, afegit a d’altres esdeveniments semblants, va anar preparant el clima per a l’espiral que finalment acabaria en guerra, en una guerra civil entre germans. Maragall va ser un dels que, potser el més assenyalat, van alertar contra la reacció vindicativa de l’establishment barceloní. La Ciutat del perdó, l’Església cremada, i Ah Barcelona! són tres peces escrites en aquest interval. Però els seus escrits van tenir problemes. Sembla que el president de la Mancomunitat va intervenir per a impedir que es publiqués a La Veu, el Brusi o algun altre dels diaris de la època. Curiosament molts anys després, al 1960, quan feia 100 anys del naixement de Joan Maragall, se li va fer un homenatge oficial en plena dictadura. Aleshores, quatre néts: Genís Maragall Balló, Genís Maragall Marfà, David Moragas i jo mateix, amb 19 anys d’edat, vam escriure una carta oberta al director del Brusi per protestar per una portada on apareixia la foto de l’avi juntament amb un comentari inacceptable - com que Maragall i el Règim franquista casaven bé, o una cosa semblant-. (Es pot comprovar a les hemeroteques.) Finalment els oncles van intervenir i la carta no va arribar a sortir. Tanmateix, en l’homenatge que el règim va retre Maragall van faltar tres dels tretze fills del poeta: Eulàlia, Gabriel i Jordi. Però tornem als orígens d’aquesta història. Després de l’any 1909 va venir el 1917, la república del 31, la guerra del 36... i Franco. Trenta set anys de Franco. Quaranta si comptem els anys de la guerra. Quasi mig segle. Tota la meva infància i joventut sota el règim de Franco. (El meu avi matern, republicà de Marcelino Domingo, va morir de pena - diuen- tot just després de la guerra. Era valencià i es deia Pasqual. Poc després de la seva mort vaig néixer jo i per això em dic com em dic.) Però mig segle de fets lligats els uns als altres, antagònicament. L’any que ve farà cent anys de l’execució de Ferrer. Potser hauríem de commemorar-ho. No crec que les autoritats municipals i menys encara les autonòmiques hi tinguin res en contra. A Montjuïc, un xic amagat per pressions del nacionalisme catòlic català, hi ha la rèplica del monument de Brussel.les que vaig fer fondre i instal.lar allí. No recordo quin dia és el de la mort de Ferrer, però potser hi podríem pujar i posar-hi unes flors... 203 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Fa pocs dies, a Londres, he tornat a comprovar l’estreta relació entre els grups progressistes anglicans i la maçoneria de l’època. La petja maçònica és igualment present, relacionada amb sectors de la monarquia i de la intel.lectualitat. Aquí es va dir que sectors del socialisme català n’eren, però no m’he entretingut a comprovarho. En tot cas estan en bona companyia. Un xic depassée, això sí. 204 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1552 Title A name given to the resource La ciutat del perdó Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Description An account of the resource p. 10, Vivir Extent The size or duration of the resource. 20080404_LV.pdf Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ferrer i Guàrdia, Francesc Barcelona Educació Anarquisme Maragall i Gorina, Joan Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1291/19920928d_00504.pdf 764ec2ea4fba7ae4795df998e7801200 PDF Text Text ilbk-it )3 Or Universitat Politècnica de Catalunya Inauguració del curs 1992-1993 28 kLeetubre de 1992 .049,15mlutt. Conferència a càrrec de l'Excm. Alcalde de Barcelona Sr. LA CIUTAT EN LA CONSTRUCCIó EUROPEA Vull començar la meva intervenció agraint c,. la invitació de l'Excm. i Magn. Rector de la Universitat_ Politèc 'Ca de Catalunya a pronunciar el discurs i%augural del curs 1992-93. i MA". El tema sobre el kue em -proposo dissertar . no podria tenir /un audit ri més adequat. En efecte, parlar a la Universitat de "La ciutat en la equival construcció europea", a connectar amb la m mòria històrica de la Universitat, equival a situar-se en el centre ' 'u .u• -•'un "campus"-, vocacionalmen específicament urbà i europeu. No hi ha cap institució tan urbana com la universitat, ni cap institució haurà fet t4nt des de sempre per la superació de les barreres nacionals -i per la convi4ència entre les (^i,,'Vt ► v P.^l^ rc,,^ �^ cultures, per allò qug en definitiva és la construcció europea. Les universitats van estar presents en l'origen de la idea d'Europa i durant segles l'Europa de les Universitats va ser ja una realitát. Avui dia les universitats se situen ien l'avantguarda de l'acceptació d'Europa i participen en nombrosos programes fonamentals en consciència i la de les i intercanvis, zreació de la bases de la construcció europea. Barcelona se sent orgullosa de les seves universitats i aquestes constitueixen una de les millors dotacions de la ciutat per assegurar la seva projeció exterior i la seva competitivitat. La internacionalització pe la ciutat integració europea només és un aspecte, o si volen, una fase ll'un procés lque ultrapassa Europa, del qual, però, la �Comunitat Europea constitueix per a nosaltres ___ objecti4u ur1 immediat imprescindible. Dit d'tana altra manera, no hi ha alternativa al la construcció europea, si no é 1 retorn al fraccionament i a la renacionalització de l'Estat. Els qui en ell referèndum de França apostaven a tr vés del NO al Tractat de Maastr'cht per la renacionalització de França, feien córrer un risc evident a l'estailitat europea: el de desencadenar na espiral de renacionalitzacions, com e nçant per la tan temuda d'Alemanya. Europa és excel.lència el i conti ent ha pr duït urbà per una gran varietat de ciutats. Per les ciutats que tenen entre si tant en comú, presenten també entre elles import4Ints diferències, que no són solament les òbvies de grandària i de situació. En aquest sentit, Barcelona és un exemple clar de ciutat no dependent de l'Estat. Aquesta característica avantatges, però tamb. ha tingut inconvenients. �Podríem dir que la nostra habilitat ha consistit, i consisteix, en saber aprofitar els avantatges i corregir els inconvenients. /7 Pel que fa als incoiven, ents, crec que les circumstàncies europees jugen a favor nostre ja que la descen tralització i la subsidiarietat -a la qual em referiré extensament més endavant- beneficiaran justament les ciutats quie fins ara havien estat en una -podríem llir-ne- perifèria política i pressupostàrip. Pel que fa als av ntage s, és indubtable que Barcelona ha desenvolupat un teixit social i unes ambiciona compensatòries que una dependència d l'Estat no li hauria permès tenir. La voluntat de presència en el món és una d'aquestes ambicions, i ha estat una constant en la històr ia recent de la ciutat. Darrera de le s Exposicions de 1888 i 1929, darrera d manteniment de la Fira, darrera de 1 set vegades que �Barcelona s'ha plantejat una estratègia específica d'internacionalització que ha anat més enllà de l'festricte terreny econòmic, i que s'ha basat en consideració dels diferents possibles de persones, la fluxos de bens, d d'activitats culturals i d'informació, els que es poden generarl des de la ciutat i els que poden ser atrets per la ciutat. Un element clau que tens aporta la situació de 1'economía 'nternacional és la necessitat que les c utats realitzin grans esforços, la sobretr en el camp de ti formació i el reçiclatge de població activa, la per po er mantenir un nivell de desenvolupament continuat. I en aquest punt cal destapar la simbiosi entre universitat i ciutat. Si la ciutat disposa d'universitats dinàmiques, la formació podrà ser atesa en bona part per aquestes. Barcelona s'ha plantejat com una de les vies per a garantir la competitivitat de formació de la ciutat, la inversió 6 �b) /E1 segon aspecte de la * Titérnacionalització fa referencia a la cooperació/competència entre territoris, que es basa en l'establiment de xarxes d'agrupacions metropolitanes en funció d'un rol similar en el marc europeu. En el cas de Barcelona, l'actuació s'ha canalit(4a-t—,Q través del lideratge del grup Fu■y, cts. Barcelona ha actuat com a interlocutor davant les Comunitats Europees tant en les polítiques que interessen al conjunt de ciutats que formen el grup, comunitàries. com en les decisions S'ha buscat establir projectes que puguin ser finançats globalment, a més de defknir projectes de cooperació comuna qué tinguin una resultant cost/benefici justificadora de la col.laboració. A partir de les sis ciutats fundadores del grup, Birmingham, Francfort, Lió, Milà, Rotterdam i Barcelona, Eurociutats aplega ja més de 40 ciutats. ( 10 �Aquestes xarxes de ciutats s'estableixen amb la finalitat d'elaborar estratègies conjuntes que permetin reforçar la sinergia entre territoris i reduir la competència entre ells. Els problemes sobre els que es reflexiona conjuntament són semblants. Creiem que les solucions que es defineixin també poden ser semblants. En aquest moment, estan en fase operativa 12 programes de c Q p eració entre ciutats-; finançats en la seva major part per la CEE, entre els quals es poden destacar el i POLIS (tecnologies de trGfic), 1'EUROPEAN URBAN OBSERVATORY (sistema de suport informatiu entre deu ciutats), el SIMI (sistemes d'informació al ciutadà i tecnologies connexes), 1 'EMCON (creació d'una auditoria i consultoría de gestió municipal a nivell europeu), el BEST PRACTICE (destinat a la, formació dels responsables municipals len la creació d'empreses) o el STRATPLAN (encaminat a realitzar els plans estratègics de deu grans ciutats europees sota la direcció p ^ g de Barcelona). 11 �Barcelona es va fer càrrec de la secretaria de cooperació tecnológica de Eurociutats, de la qual depenen la majoria dels projecte, per la seva voluntat explícita d'impulsar aquest tipus de programes. Per?) hi ha també altres projectes i altres xarxes de ciutats europees implicades. Aquesta classe d'intercanvis és efecti a tant en termes econòmics com cul rals. No podem oblidar que els ciuta ns de les grans ciutats tenen unalcu ura comuna, una cultura urbana no co raposada a les diverses cultures na sovint permet un però que collunicació i un enteniment mes Aran que els que són possibles en les cultures de cada país. ) El tercer aspecte que defineix la \■_---internacionalització com estratègia es refereix a l'establiment de relacions pry_ilelládes en el camp de la cooperació internacional. 12 �L'agermanament de Barcelona amb Sant Petersburg i Praga, s'han establert jd amb Santiago de Chile, els acords que Buenos Aires, Montevideo i Sao Paulo, permeten desenvolupar projectes concrets de cooperació= i d'intercanvi que, a un altre nivell que el descrit per als acords intracolnunitaris, també donaran els seus fruïts.; Les ciutats en la construcció europea dit amb . freqüència que no es pot imaginar Europa sense los ciutats i les regions. Europa és un s stema de ciutats que ha de ser capaç de ffnançar el camp, unes ocasions com a! paisatge i en en altres com a lloc de •ro I la Comunitat Europea ha finançat el camp. El 60% del preslupost comunitari es destina al sosteniment artificial s'ha de dir clarament- d'una producció i d'uns preus agrícoles que han generat excedents enormes. Això ha estat així fins ara, però altres prioritats europees com medi ambient, equilibri regional, 13 �investigació, comunicacions, atenció a les ciutats, reconsideració obligaran de a una l'estructura del pressupost comunitari. Amèrica és un sistema diferent, on el valor del sòl és molt més baix, on la mobilitat és un valor més important que la radicació, on la Constitució (a diferència del Tractat de Maastricht) no reconeix la col.lectivitat local ni, per tant, la protegeix. ÈAmérica potser s^cúla creació més important de Europa d'abans del segle XX. Les ciutats d'Europa, e canvi, van ser les que van crear comtat , repúbliques i també imperis: Atenes, Roma, París, Viena, Londres, Berlín Toledo, Madrid, però també Florència, Munic, Manchester, Ambers, Rotterdam, M1.là Barcelona, Colònia, Brussel.les, Santiago de Compostela, Venècia, Edimburg, Praga o Montpeller. En realitat, ara mateix, potser ja no sigui Important saber si 14 les ciutats van �crear les nacions o les nacions van crear les ciutats. Però es imprescindible deixar clar que per sota dels Estats, una nació o diverses nacionalitats o regions i moltes ciutats són; el patrimoni d'Europa, el més estima, el més car de mantenir, però també el més productiu. L'Europa comunitària atreu l'Europa de l'Est per tres raons: laseva democràcia, la seva riquesa i e territorial. seu autogovern L'Europa !de l'Est atreu l'Europa comunitària (tant com l'angoixa per gran les la serva dramàtica diversitat) capital humà invertit i present seves ciutats: Praga, pel en Dresden, Budapest ... Són les ciutats les que han estat la base de la recuperació de les nacions en crisi, les civats en tant que cultura, en tant que estuctura, en tant que entorn convencional, reat pels homes i les dones. Fa 50 anys, Txecoslovàqu4.a era l'octava potència industrial del món i tenia una renda per habitant dues vegades més alta 15 �que l'austriaca. Avui, la seva renda segurament és menys de .1a meitat que la d'Austria, però Praga segueix existint. Praga continua commovent-nos amb la seva esplèndida bellesa. Es un patrimoni acumulat durant segles que ni la decadència econòmica ha pogut destruir. Nosaltres no hem estat totalment conscients de la magnitud de la tragèdia iugoslava fins que no hem vist adar, Splint o bombardejar Dubrovnik, Sarajevo. Però a tots; ens reconforta que l'esperit de Dubrinik no ha pensar mort ï que resorgiment, gran el dia que 'comenci el seu aquest es p roduirà amb una onada de capacitat creativa. Estem segurs d'això, perquè sabaem el que és una ciutat. El nou contexte europeu: Ciutats i regions després de Maastr.cht. El Comitè de Reqions La construcció d'Europa la fan els governs dels Estats. Aixíiha estat i així serà encara. I ens hi `hem de sentir 16 �representats en la seva acció constructiva perquè a l'Europa comunitària els governs tenen plena legitimitat democràtica. Però no passarà gaire temps sense que perdin el quasi monopoli que han tingut fins ara. Es fa necessari obrir la construcció europea a institucionals participacions altres com le$ de ciutats i regions. Pel que fa a les ciutats, que tenen també la plena legitimitat democràtica en el sisteml europeu -no ho oblidem-, els diré que ón conscients de la seva responsabilita envers Europa. (Les ciutats franceses, per exemple, han fet possible que la construcció europea continuï endavant.-) Ha estat el vot urbà el que decidit el resultat del referèndum de França, ja han estat els votants de le ciutats els que han votat majoritàriament SI. París amb el 62% dels votants, Li ó amb el 60,30%; Estrasburg amb el rècor de tot França, amb el 72,22%; Rennes, 17 amb el 69,70%; �Toulouse, amb el 56,58%. Les grans ciutats de França amb elj seu SI han pogut compensar el NO majgritari al françès. Es europeista camp lògica aquesta vocació de les ciutats. Són les ciutats els llocs dels intercanvis econòmics i culturals, és a les ciutats on la gent dels països comunitaris es troba. A les ciutats es construeixen les relacions europees entre les persones. La ciutat és el "lloc" oh es genera la "ciutadania europea". El Tractat de Maastricht consagra l'inici del reconeixement de la participació de ciutats i regions en la construcció europea. El Comitè de Regions que institueix el tractat és, malgrat el seu nom, un òrgan consultiu de totes les administracions territorials. Així h estableix el tractat, que diu a l'art cle 198 A que el Comitè estarà compost per representants de les entitats regional 18 i locals. �Les regions no existeixen en tots els Estats comunitàris i en alguns són entitats territorials d'una naturalesa similar a la dels municipis i províncies. A Europa existeixen tamIgé Estats federals com Alemanya, Austria, i Espanya, en on llgunes entitats certama manera, territorials es c rresponen amb nacionalitats que ten n o exigeixen un reconeixement polític a nivell europeu, així com competéncied pròpies dels Estats. Possiblement es pot considerar que en un futur aquestes entitats no coexisteixin, indefinidament, amb municipis i províncies en un consbll de caràcter exclusivament consultiu. Malgrat moment aixà, en seria a surd que qué es fan e forços en per un fer progressar la unitat eur pea, es donés un pas enrera democràtica. en En 1 el participació omitè consultiu definit a Maastricht ha de participar tots els nivells territOrils de govern: 19 �oif J6 kALektitit, el regional i el local. El principi reforçament del de subsidiaritat El principi de subsidiritat es recull a la Carta Europea de l'Aujtonomia Local del Consell d'Europa, si bé±ja estava present a la Carta de les Llibertats Locals del 1953. Molts països l'han ratificat amb caràcter de tractat (entre ells Espanya) i, per tant, té validesa per a milions de ciutadans europeus. Aquest principi ha estat finalment meterialitzat a Maastricht amb el reconeixement dels nivells territorials subestatals. Recentment, algunes anà lisis realitzades al voltant del "no" danès, i també amb motiu del referèndum francés, han subratllat la importància que estaria adquirint aquest principi en la consciència pública europea. En el debat sobre la unií europea sorgit a propòsit de compromissos de la ratificació Maastricht 20 surt dels la �postura defensada pel Partit Conservador britànic i amplis sectors del RPR francès a favor d'una unió europea "light" amb Estats nacionals forts. ^u • e bto a•uest sí ui el sentir rrajorit. ^ i de 'Europa a;ue rec :ma u a àmplia econ:i•eració el p n ipi s l estructures itàries. Penso, que el reforçament del principi de subsidiaritat passa per l'atribució als i gestió d'execució capacitats majors de municipis i a les region, així com per aquests en les una més gran presència institucions comunitàrie • significació Per a mi té una gr n l'aplicació de l'acord relatiu a l'elegibilitat dels ciutadans comunitaris en les eleccions locals. Es molt positiu que la primera Espanyola Constitució integrador modificació i ngui europeu. de un Saludo la sentit 1'àmpli acord polític que ha donat suport a aquesta modificació const(itucional. 21 �Hem de confiar en Europa per respondre amb optimisme a alguns dels reptes plantejats a les grans ciutats. Fa alguns anys que una complicitat creixent s'ha establert -modestament si volen, encaraentre la Comissió Europea (i el seu president) i les Eurociutats. Espero que el conjunt de la Comunitat Europea, i especialment el Consell Europeu i el Consell de Ministres, rebin amb la mateixa obertura l'oferiment sincer i lleial de les Ciutats d'aportar el seu dinamisme a europea. 1 (e91 la construcció � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4197 Title A name given to the resource La ciutat en la construcció europea / Conferència inaugural del curs 1992-93 de la UPC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Empreses privades de diferents països estan disposades a comprar productes sota el lema Bcn'92. Projecció de Bcn: creació de regions transfrontereres (Nord del Sud) i Eurociutats. Programes: European Urban Observatori, Simi, Emcon, Best Practice, Straatplan, etc. Cooperació internacional: Praga, San Petersburg, Buenos Aires, Santiago de Chile, Montevideo i Sao Paulo. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Politècnica de Catalunya, Torre Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Cooperativisme Acció política Model social Ciutats Europa Description An account of the resource Notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1396/19940702d_00632.pdf 140c46c55a9760ef5ce017ff0758cc95 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde. Dissabte, 02.07.94. Centre de Cultura Contemporánea. 2 Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea. 10:30 hores. "LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI" INTRODUCCION AGRADECIMIENTO DE LA INVITACIóN. COMO ECONOMISTA Y COMO ALCALDE, SIENTO UNA INCLINA- CIóN ESPECIAL POR LA REFLEXIÓN HISTóRICA. ES CASI IMPOSIBLE GOBERNAR UNA CIUDAD COMO BARCELONA SIN TENER EN CUENTA SUS DOS MILÉAÑOS DE HISTORIA. INTERÉS POR EL TEMA DEL CONGRESO -"LA SOCIEDAD URBANA EN LA ESPAÑA CONTEMPORáNEA"-, CUYAS CONCLUSIONES VAMOS A ESTUDIAR CON ATENCIÓN. LA SOCIEDAD URBANA ES PRECISAMENTE NUESTRO OBJETO DE DEDICACIÓN DIARIA Y LA ADAPTACIÓN DE LOS GOBIERNOS MUNICIPALES A SUS CAMBIOS Y NUEVAS EXIGENCIAS NUESTRA MAYOR PREOCUPACIÓN. �LAS CIUDADES DE HOY LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI ¿VA A SER MUY DISTINTA DE LA DE LA DE HOY? EL RETO ACTUAL DE LOS ALCALDES Y REGIDORES DE LA MAYORÍA DE LAS CIUDADES ES PREPARARNOS PARA ENTRAR EN EL SIGLO XX CON LOS INSTRUMENTOS APROPIADOS PARA EL GOBIERNO DE UNAS CIUDADES bUE NO VAN A SER, REALMENTE, NI MUY DISTINTAS NI MUY IGUALES DE LAS QUE HEMOS CONOCIDO EN LA SEGUNDA MITAD DEL PRESENTE. - CIUDADES SOMETIDAS A LA LEY DEL AUTOMÓVIL (EN LA CONFIGURACIÓN DE LAS CALLE Y DE LOS EDIFICIOS) - CIUDADES EXTENSIVAS QUE ABARCAN AMPLIAS áREAS DE INFLUENCIA GRACIAS A LA MOVILIDAD Y A LAS TELECOMUNICACIONES. - CIUDADES AFECTADAS POR UN ' CRECIMIENTOURBANO Y DEMOGRáFICO QUE HA PRODUCIDO FUERTES DESEQUILIBRIOS ENTRE CENTRO Y PERIFERIA Y BOLSAS INTERNAS DE POBREZA. EN CIUDADES ANTIGUAS Y DOTADAS E SÓLIDAS ESTRUCTURAS URBANAS Y SOCIALES COMO LAS DE EUROPEA, ESTOS NUEVOS PROBLEMAS URBANOS DE LA SEGUNDA MITAD DE ESTE SIGLO �NO HAN CREADO SITUACIONES DE L GRAVEDAD E INSOLUBILIDAD QUE VEMOS EN OTROS CONTINENTES, INCLUIDOS LOS ESTADOS UNIDOS. DESPUÉS DE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL, LAS CIUDADES DE 1 EUROPA DEDICARON SUS MAYORES ESFUERZOS A LA RECONSTRUCCIÓN. EN LOS AÑOS 80 LOS HAN DEDICADO A ADAPTAR SUS ESTRUCTURAS DE GOBIERNO Y DE SERVICIOS A LAS NUEVAS NECESIDADES DERIVADAS DE LA EXPANSIÓN URBANA, DE LA CRISIS INDUSTRIAL Y DE LAS NUEVhS MIGRACIONES. COLABORACION ENTRE CIUDADES LA GRAN NOVEDAD HA SIDO LA COLABORACIÓN ENTRE CIUDADES DE TODO EL CONTINENTE PRIMERO LIMITADA AL áMBITO DE LA COMUNIDAD EUROPEA,IPERO HOY YA EXTENDIDA TAMBIÉN A LOS ANTIGUOS PAÍSES COUNISTAS DEL ESTE. EUROPA ES EL CONTINENTE DE LAS CIUDADES: CADA 300 KILÓMETROS HAY UNA GRAN CIUDAD DE REFERENCIA. LAS CIUDADES ORGANIZADAS CONSTITUYEN HOY LA. RED DE SEGURIDAD DE LA UNIóN EUROPEA. - POR LA TRADICIóN DE SUS OR(OINIZACIONES. �- POR SU CAPACIDAD DE RESOLVER LOS PROBLEMAS COTIDIANOS DE LA POBLACIÓN EN ESTOS MOMENTOS DE CAMBIOS Y CRISIS. EL ESPÍRITU DE COLABORACIÓN ENTRE LAS CIUDADES MANIFESTADO EN LA PUESTA EN MARCHA DE ORGANIZACIONES INTERNACIONALES TRAS LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL CONTRIBUYÓ A FORTALECER EL ESPÍRITU EUROPEÍSTA FUNDACIONAL QUE ALIMENTÓ LA CREACIÓN DE LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS. EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y DE REGIONES DE EUROPA, CUYA PRESIDENCIA OSTENTA HOY LA CIUDAD DE BARCELONA, HA TENIDO UN PAPEL MUY RELEVANTE. JACQUES DELORS DIJO EN MAYO DE 1992 EN BARCELONA QUE LAS CIUDADES Y EL MUNICIPALISMO HAN SIDO EL CEMENTO CON QUE SE HA CONSTRUIDO LA UNIÓN DE EUROPA. EL CMRE HA SIDO EL INSTRUMENTO pE PROMOCIóN Y DEFENSA DE LOS INTERESES GENERALES DE LOS PODERES LOCALES ANTE LA COMISIóN EUROPEA. LA CONSTITUCIÓN DEL COMITÉ DE REGIONES DE EUROPA, CREADO POR EL TRATADO DE MAASTRECHT, CON PRESENCIA DE CIUDADES Y PODERES LOCALES, HA SIDO LA CULMINACIÓN DE LA TAREA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO. �LA CIUDAD DE BARCELONA OCUPA L VICEPRESIDENCIA DEL ORGANISMO, COMBINADA CON LA P ESIDENCIA QUE AHORA OCUPA LA REGIÓN FRANCESA DE LANOUEDOC-ROSELLóN. LAS CIUDADES EUROPEAS HAN CREADO, ADEMáS, ORGANISMOS Y REDES ESPECIFICAS PARA LA COLABORACIÓN EN EL ESTUDIO Y SOLUCIÓN DE SUS PROBLEMAS EN DISTINTOS áMBITOS: - EUROCIUDADES, COMO GRUPO DE ESTUDIOS Y LOBBY ANTE LA COMISIÓN. - GRUPOS SECTORIALES COMO UNIVERSIDADES-CIUDADES, CIUDADES DE INDUSTRIA AUTOrVILíSTICA, CIUDADES PERIFÉRICAS, ETCÉTERA. - REDES TERRITORIALES COMO L GRUPO C-6 QUE REÚNE 1 A TOULOUSE, MONTPELLIER,F ZARAGOZA, VALENCIA, PALMA Y BARCELONA CON OBJETIVOS DE COLABORACIÓN ESTRATÉGICA O EL GRUPO JDE GRANDES CIUDADES ESPAÑOLAS PARA LA NEGOCIACIÓN CON EL GOBIERNO DE LEYES ESPECIFICAS. OBJETIVOS DE FUTURO ¿CUáLES SON LOS OBJETIVOS PARA LOS QUE LAS CIUDADES EUROPEAS NOS PREPARAMOS A LA VISTA DEL SIGLO XXI? �* REACTIVACIÓN ECONóMICA: LA CONVERSIÓN DE LOS PODERES LOCALES EN AGENTES DE PROMOCIÓN ECONÓMICA, POR MEDIO DE LA CONCERTACIÓN PgBLICO-PRIVADO Y DE LA PLANIFICACIóN ESTRATÉGICA. LA MUNDIALIZACIóN DE LA ECONOMÍA EXIGE NUEVOS ESFUERZOS DE DEFINICIÓN DE OBJETIVOS A MEDIO Y LARGO PLAZO Y DE PROYECCIÓN EXTERIOR pE LAS CIUDADES. * COMUNICACIONES: AVANZAMOS HACIA UNA "EUROPA DE PUENTE AÉREO" O DE TGV, COMO SE PREFIERA, CON UNA INTENSA MOVILIDAD INTERNA. PARA CUALQUIER CIUDAD CON ASPIRACIONES VA A SER FUNAMENTAL ESTAR INTEGRADO EN LA TRIPLE RED AÉREA, FERROVIARI Y DE AUTOPISTAS. * TELECOMUNICACIONES: LAS "AUTOpISTAS DE LA COMUNICACIóN", A TRAVÉS DEL CABLE COMO SISTEMA DE TELEVISIÓN Y DE TODO TIPO DE SERVICIOS, VAN A CONSUMAR EN POCOS AÑOS UN CAMBIO DE CIVILIZACIóN. JUNTO A LA MOVILIDAD EXTERNA DEL AUTOMÓVIL Y LAS COMUNICACIONES DE PERSONAS Y BIENES, EL CABLE VA A IMPLANTAR LA MOVILIDAD INTERNA, DE LA INSTANTANEIDAD DE LA INTERCOMUNICACION TELEMáTICA DE DATOS E IMáGENES. �LAS CIUDADES SON EL ESPACIO óP IMO DE ESTA INTERCOMUNICACIóN Y DISPONER DE SISTEMAS DE CABLE VA A SER CONDICIóN NECESARIA DEL DESARROLLO ECONÓMICO Y LA CALIDAD DE VIDA. * CULTURA Y TURISMO: LA OFERTA ULTURAL SE HA CONVERTIDO NO SÓLO EN UN FACTOR DE ! CALIDAD DE LA VIDA CIUDADADANA, SINO TAMBIÉN Y DE MANERA CRECIENTE EN UN SEÑUELO DE LA PROYECCIÓN EXTRIOR, DEL ATRACTIVO TURÍSTICO Y DE LA PROPIA COMPET E TIVIDAD INTERNACIONAL DE CADA CIUDAD. LA POSICIÓN TURÍSTICA HA DEJADO DE SER UNA ESPECIALIZACIóN PARA CONVERTIRSE EN UN FACTOR BáSICO DE LA OFERTA DE LAS CIUDADES. * CONVIVENCIA, CIVISMO Y TOLERANCIA: LA CIUDAD ES EL áMBITO NATURAL DESDE DONDE PROYECTAR Y PROFUNDIZAR LOS VALORES ESENCIALES DEL SIS'EMA DEMOCRáTICO ANTE AMENAZAS COMO LA XENOFOBIA, LA INTOLERANCIA, EL RACISMO Y EL RESURGIR DE TENDENOIAS AUTORITARIAS. LA REACCIÓN DE SOLIDARIDAD COOPERATIVA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO CON SARAJEVO Y TRAS CIUDADES DE LA ANTIGUA YUGOESLAVIA ES UN BUEN EJEMPLO DE ELLO. �LA SUBSIDIARIEDAD HAY EN LA VIDA EUROPEA DE ESTOS AÑOS UNA IDEA QUE CONTRIBUYE A SITUAR EN LAS CIUDADES EL NIVEL DE RENOVACIÓN DEL DISCURSO DEMOCRá ICO: LA SUBSIDIARIEDAD COMO PRINCIPIO PROCLAMADO POR EL TRATADO DE MAASTRICHT SEGÚN EL CUAL LOS PROOJEMAS DEBEN TRATARSE SIEMPRE EN EL NIVEL DE LA ADMINISTRACIÓN QUE ESTÉ MáS CERCA DE LA REALIDAD Y QUE SÓLO EN CASO DE NECESIDAD DEBEN INTERVENIR EN SU AUXILIO! LAS ADMINISTRACIONES SUPERIORES. EN EL áMBITO DE LOS HISTORIADORES, LA VINCULACIÓN DE LAS CIUDADES AL ORIGEN DE LA DEMOCRACIA CON LAS ASAMBLEA URBANAS QUE SURGEN POR TODA EUROPA A LO LARGO DE LA EDAD MEDIA ES UN DATO QUE APENAS MERECE SER SEÑALADO. EN EL SIGLO XXI, LA POLÍTICA VA A TENER DOS áMBITOS PRIVILEGIADOS: EUROPA, DONDE $E TOMARáN LAS GRANDES DECISIONES, Y LA VIDA LOCAL DONDE SE ATENDERáN LOS PROBLEMAS COTIDIANOS. BARCELONA ANTE EL SIGLO XXI TODO LO QUE HE DICHO HASTA AHORA PUEDE INTERPRETARSE, SIN DUDA, EN CLAVE BARCELONESA. �BARCELONA ESTá EN CABEZA ENTRE LAS CIUDADES EUROPEAS EN VARIOS ASPECTOS. - PRESENCIA Y PARTICIPACIóN EN LAS ORGANIZACIONES DE PODERES LOCALES Y REDES DE CIUDADES. - EXPECTATIVAS DE CRECIMIENT9 ECONÓMICO (HORIZONTE 1997) . - AUMENTO DEL TRáFICO AÉREO IN VUELOS INTERNACIONALES. - AUMENTO DEL TRáFICO PORTUARIO EN MERCANCÍAS QUE 1 GENERAN ACTIVIDAD A SU PASO. - AUMENTO DEL NÚMERO DE CONGRESOS Y DE VISITANTES POR TURISMO. - INVERSIóN PÚBLICA EN INFRAESTRUCTURAS URBANAS (BARCELONA'92) Y DE INFRAESTRUCTURAS LOGÍSTICAS (PLAN DELTA). - INVERSIONES EN INFRAESTRUCTURAS CULTURALES Y ARTLSTICAS. BARCELONA SE ENCUENTRA EN UNA OPTIMA SITUACIóN PARA RENTABILIZAR EL ESFUERZO DEL PROTECTO OLÍMPICO: DE HECHO LO ESTá RENTABILIZANDO. 9 �HEMOS MANTENIDO DURANTE LOS PEORES MOMENTOS RECESIVOS DE 1993 LOS MISMOS ESTáNDAREB ECONÓMICOS (PARO Y CRECIMIENTO) QUE LA MEDIA EUROPEA. LA SALIDA DE LA CRISIS HA SIDO EVIDENTE DE MANERA MáS INMEDIATA EN BARCELONA QUE EN EL RESTO DE CATALUÑA Y ESPAÑA, DE MODO QUE LA CIUDAD A9TúA COMO MOTOR ECONóMICO DE SU áREA DE INFLUENCIA. EN LOS MOMENTOS MáS BAJOS DE Lk RECESIÓN, LA CIUDAD HA MANTENIDO EN PIE SUS PROYECTOS Y NO HA DEJADO DE CUMPLIR EL CALENDARIO PREVISTO QE INAUGURACIONES. k NUESTROS OBJETIVOS PRINCIPALES PARA LOS PRÓXIMOS AÑOS SON: - CONVERTIR BARCELONA EN LA DUERTA SUR DE EUROPA, COMO POLO ESTRATÉGICO DE COMUNICACIONES Y DE DESARROLLO EN EL MEDITERRáNEO (PLAN DELTA DEL LLOBREGAT). 1 - CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUDAD PIONERA DEL CABLE Y DE LAS "AUTOPISTA DE LAS INFORMACIÓN" EN ESPAÑA (CABLE Y TELEVISIÓN DE EUROPA S.A.). - APROBACIÓN DE LA CARTA MUNCIPAL, COMO ESTATUTO INTERIOR DE LA CIUDAD, PARA LA PUESTA EN MARCHA DE NUEVAS FÓRMULAS DE GOBIERNO DESCENTRALIZADO 10 �Y PARTICIPATIVO ADECUADAS A LAS NECESIDADES DE UNA GRAN CIUDAD. - COLABORACIÓN ENTRE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y LA GENERALITAT DE CATALUNYA, CAPITALIDAD DE BARCELONA Y DEL EN APOYO DE LA DESARROLLO DE CULTURAL DE BARCELONA EN EUROPA EN TODO EL PAíS. CAPITALIDAD 2001 Y CONSOLIDACIÓN DEL 'PURISMO CULTURAL. UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA EN ALGUNOS MOMENTOS, EN ESTOSIULTIMOS AÑOS, HEMOS TENIDO LA SENSACIÓN DE QU4 LA CIUDAD ESTABA ESCRIBIENDO UNA PáGINA NUEVA EN LA HISTORIA. SERáN USTEDES, SIN DUDA, QUIENES HABRáN DE ESTUDIAR Y ESTABLECER HASTA QUE PUNTO HA SIDO ASí Y CON QUÉ CONSECUENCIAS. NO SÉ SI TIENE ALGúN VALOR LO QUE VOY A DECIRLES, PERO QUIERO QUE SEPAN QUE EN ESTOS AÑOS HEMOS TENIDO MUY PRESENTE EN TODAS LAS DECISIONES QUE HEMOS TOMADO UNA CIERTA LÍNEA DE FIDELIDAD A1LA LARGA, COMPLEJA Y APASIONANTE HISTORIA DE BARCELONA Y DE SUS RICAS Y DIVERSAS TRADICIONES. 11 �ESTE EDIFICIO EN EL QUE CELEBRAMOS EL ACTO DE CLAUSURA DEL CONGRESO ES UNA ANTIGUA CASA DE CARIDAD OCHOCENTISTA RECONVERTIDA HOY EN CENTRO DE CULTURA CONTEMPORáNEA. A ESTE MISMO BARRIO, ANTIGUO ARRABAL MEDIEVAL, VOLVERá DENTRO DE POCO LA FACULTAT DE GEOGRAFíA E HISTORIA DE LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA. LOS ESTUDIANTES CONTRIBUIRáN CON SU PRESENCIA COTIDIANA AL ESFUERZO COLECTIVO DE REHABILITACIÓN DE DE CIUTAT VELLA DONDE Y SE EXPANDIÓ HASTA LA CIUDAD VIEJA, ESTE DISTRITO BARCELONA NACIó, CRECIÓ LA SEGUNDA PARTE DEL SIGLO XIX EN UE LA CIUDAD POR FIN DERRIBó LAS MURALLAS. BARCELONA ES UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA. SI ALGO PUEDO PEDIRLES, SI USTEDES ME LO PERMITEN, ES QUE NOS AYUDEN A CONOCER MEJOR UNA ÉPOCA FUNDAMENTAL DE LA HISTORIA CONTEMPORáNEA DE#NUESTRO PAíS COMO ES LA PARTE CENTRAL DEL SIGLO XIX. CREO QUE ES UN MOMENTO DECIS VO PARA EXPLICARNOS NUESTRO PROPIO PRESENTE. TAMBIÉN LO ES PARA BARCELONA. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4302 Title A name given to the resource La ciutat europea del segle XXI / Conferència dins el 2º Congreso de Historia Contemporánea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ciutats sotmeses a la llei de l'automòbil, afectades per un creixement urbà i demogràfic (centre - perifèria), abarcaran grans arees de influència gràcies a la mobilitat i les telecomunicacions. Les ciutats europees han creat organismes i xarxes: Eurociutats, grups sectorials (Universitats) i xarxes territorials (C-6). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CCCB Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Història Euroregió Relacions Internacionals Urbanisme Competitivitat Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1266/19920131d_00472.pdf 8e13c407f637c8fc1b44dea2d68eb84f PDF Text Text LA CIUTAT I MEDITERRàNIA Conferència $e l'Excm. Sr. Alcalde a la Societat Cercle Artístic de Ciutadella. 31 de gener d 1992 �EL MEDITERRANI La fascinació de la paraMla i l'ambigüetat del concepte: on comença i fins on arriba el Mediterrani? La teoria fitològica que va crear la vella ciencia árab deja que "La Mediterrània arriba lfins on arriba la olivera". Per qué no? també fins on arriben l'ametller, la figuera, el magraner ¿I no se sentirá la darrera sentor del Mediterrani amb la darreFa vinya terres endins d'Europa? El Mediterrani és inseparable del discurs sobre ell mateix, carregat de loquacitat mediterrània i de contradiccions mediterrànies: l'esplendor i la Oordidesa, la lógica i el fanatisme, la democràpia i la demagógia, la llibertat i l'autarquia, la tirania Orient i Africa. 2 la universalitat Occident, Europa i i �Per parlar de ciutats de debò, s'ha de parlar del Mediterrani. Aquí vpn néixer i aquí tenen la seva expressió més , sólida. Aquí hi ha encara el centripetismel dominant que explica les ciutats tal com lés va entendre, per exemple, Sert. Organitza es entorn d'un cor, o "core", que deja ell n el seu anglès de Harvard amb arrel catala . El cor que aquí, a Ciutadella, formen la Plaça Vella, els carrers Major, ses Voltes i dé Mahó i els de Santa Clara, Nou, el Santísim, Castell Rupit i Artrutx. La fugida anglosaxona al suburbi i a la televisió, que convelrteix la ciutat en artefacte per ser utiliitzat de día i que de vegades l'abandona tota ment a la seva sort, no es produeix aquí de la mateixa forma. La cultura de sortir a prendre la fresca al 1 ! portal de casa les nits d'estiu -tan balear, tan mediterrània- havi resistència d'oposar 1 a l'aclófament davant , 3 alguna la �televisió. El contacte urbà és imp rtant en si mateix i els llocs on es produeix són una mica sagrats: la plaga, el café, el mercat, la casa deis avis. Avui potser la discoteca i el barri, un altre cop. No del Itot l'escola (o la universitat) per la crisi de dimensions d'identitats que está travessant. També els camps d'esports i de botlxes, i els cines -els pocs que queden. Si en algun terreny té sentit parlar de la Mediterrània, a més Idel geogràfic, és 1 precisament en aquest, el de les ciutats. 1 Aquí s'uneixen els batecs de la mar i de la ciutat en un sol batec ,, el del "Mediterrani ciutat", que diu Xavier Febrés quan ens proposa conéixer la kediterrània fent el periple de les seves ciutats. �SINGULARITAT DE LA REGIó MEDITERRàNIA Una regió de gran diversitat i densitat cultural, reuneix tres àmbits de civilització. Les tres grans relig ions monoteistes han sorgit a les costes del Mediterrani. Els tres llibres sagrats, les Sa grades Escriptures, el Talmud i enl oc hauran estat tan meditats com sota el cel del Mediterrani. Cap altra àrea geogràfica de1 món no haurà aportat tanta civilització. Però tampoc cap altra egió no haurà viscut tants conflictes. Potser hi ha hagut massa densitat civilitzatòria acumulada en un espai tan reduït i tan diverk. Jerusalem, ciutat santa per a tres religions, n'és el paradigma. Avui a la regió es lanteja gairebé la totalitat dels problemes de la política internacional i de l'ecbnomia modernes, amb una cruesa i una passió que sobten els que no �coneixen les expression0 tan sovint extremes de la vida mediterrnia: alliberament i submistió, tot i res, generositat i indiferència ... SUBDESENVOLUPAMENT Només Líbia arriba al 40% del producte social brut per habitant de la CE. Tots els altres països, en especial Egpte i el Marroc, es troben molt per dessota D'aquest promig, amb la sola excepció d'Isral, que arriba a 2/3 del promig de la Comunit4t. El creixement del PSB dels països del Magrib, de l'ordre del 3 al 6 -que no està gens malament-, va ser anul.l4t pel fort creixement demogràfic durant la dèclda dels anys 1980. Les collites ja no ón alimentar la població, suficients per la industrialització està centrada en els mercats interiors i el 6 �deute exterior es menja els ingressos de les exportacions. Algèria, exportadora de gas natural i petroli, a penes cobreix les obligacions d'un deute de 27.000 milions de dòlars. LA DEMOGRAFIA El 2.025 s'haurá duplicat la població a Turquia, Algèria i Egk pte, mentre que al Marroc i a Tunísia augmehtará un 50%. I i Això significa que la totalitat del creixement demográfic a la regió mediterránia pujará possiblement un 95% a 16s ribes del Sud i de l'Est, i només serà d'un 5% a la CE. Fins països al 2.000 s'espera que la població veïns de la CE, mediterránia, creixi ubicats a en milions 50 la deis regió de persones, cosa que significa un increment del 20,2% en comparació amb la de l'any 1990. 7 �Durant el mateix període, la població de la Comunitat deis Dotze bossiblement a penes augmentarà 2,5 milions de persones. Cada any els nostres veïkis necessiten 800.000 nous llocs de treball. A la Comunitat només se'n necessitaran 1,5 mijlions fins al 2.000. Quines sortides tenen? Contenció del creixement demográfic, una certa emigració i l'ajuda occidental ("Dona'm peix, i ensenya'm a pescar"). Diverses veus, individu ls i col.lectives -el Consell Europeu, per exemple- s'han pronunciat a favor de la solidaritat europea amb els pobles del Magrib. Gianni de Michelis a Barcelona, l'octubre paSsat, amb motiu de les jornades de la Fundació Bertelsmann sobre "El 8i �repte del Mediterrani", fins i tot va gosar quantificar-la: 0,5% del. PIB de la Comunitat Europea per al sud del editerrani, a partir del 93. LA CONTAMINACIó Són 18 països costaners mb diferents nivells de desenvolupament de l s infraestructures i de sensibilitat pel medi ambient. Moltes són les causes abocaments industrials e la contaminació: residus agraris, concentració urbana, moorització (entre 1970 i 1980 s'ha duplicat aproximadament el parc automovilístic, i tornará a duplicar-se fins al 2.000 -la tornada de la Costa Brava d'un diumenge d'estiu produeiX efectes contaminants que es fan sentir fins a Groenlàndia-, turisme (si al 1984 van ser 55 milions els visitants que es desplaçaren a la egió del Mediterrani, al 2.000 seran uns 160 m lions ). �Però el Mediterrani no està mort. El "Fòrum sobre la Mediterrània" reunit a Barcelona, al desembre de l'any passat, va concloure que la situació, si era preocupiant en algunes zones el nord de l'Adriàtic, e1 mar Negre i tot el litoral València industrial de Gènova, Marsella, Barcelona- no era alarmant en general. CONFLICTES Les crisis i tensions ex stents a la regió són de vital interès per a uropa. El conflicte del Golf Pèrsic va ser v Lscut intensament a la regió, per la proximita geogràfica -el mar i el cel mediterranis van $er inevitablement els camins que portaven al conflicte- i per la proximitat cultural i religiosa dels pobles del nord d'Africa apb algunes de les manifestacions del confí cte. Després del Golf, Iigoslàvia. 10 Conflicte �profundament mediterrani: ètnies, religions, llengües ... un passat que retorna. El triomf -momentani?- dels particularismes sobre la idea comunitària. Ara, Algèria. El camí a la democràcia barrat. Novament la suma de contradiccions. fonamentalisme comuni ari solucions al fracàs de que Un proposa a modernitat negant la modernitat. La demo ràcia utilitzada per implantar el rebuig permanent de la democràcia. L'intent d r salvar la democràcia futura suspenen les elecpions d'avui. I, al fons, els vells conflictes: albanesos i iuguslaus, grecs i turcs palestins i jueus. DIàLEG I CONVIVèNCIA La diversitat preciosista, generadora de particularismes recurrepts, causant de tants conflictes, porta indefigiblement al diàleg i 11 �a la convivència. Cap predomini no serà mai definitiu al Mediterranl., ni tan sols serà possible per més d'una o dues generacions. Diàleg entre el laicisne i la religiositat, entre religions, entre è nies, entre el Nord i el Sud, entre Europa i A rica. Diàleg, doncs, per a la seguretat i la pooperació, per a la convivència, en definitiva. Fa poc més d'un any, el setembre de 1990, el Ministre Fdez. Ordoñez ramb el suport del seu col.lega italià, Giailni de Michelis- va presentar formalment, curant la celebració d'una reunió internacional a Ciutat de Mallorca, una proposta per crear un fòrum permanent de cooperació entre els països de la regió mediterrània. Un fòrum inspirat en l'experiència de la conferència sobre la seg retat i la cooperació a Europa, però adaptat 12 les característiques �de la situació al Meditelrani. Barcelona, candidata la seu de la CSCM. Aspiració de Barcelona exposada a Fdez. Ordóñez, De Michelis,i Mitterrand, Enrique Barón, ... L'OFERTA DE LES CIUTATS Es indiscutible que les ciutats -i amb elles els ciutadans- són les primeres a patir les conseqüències, traduïdés en víctimes i destrucció, dels enfron$aments armats. En la memòria de tots nosaltre4 estan els sofriments immensos de les ciutats sota els bombardejos (Guernica, Varsòvia, Rotterdam, Coventry, i si ens quedem en Dresde, Berlín l'àrea mediterrània, l ciutat torturada de Beirut conforma una lalpentabie il.lustració dels efectes dels conf] ictes en les ciutats. El cas de Bagdad, i en menor mesura de Tel Avivi i altres ciutats j t eves i saudites, s'ha de recordar aquí també. 13 �No fa pas gaire, amb motiu de la presencia de l'Alcalde de París, Jacqaes Chirac, en el Saló de Cent brillant vocació en qué de Barcelona, conferencia, on dictar precisament mediterránia d'Europa, les va ciutats podrien sobre una la vam coincidir fer accions d'acompanyament situade en el terreny de la civilització, en el terteny de la cultura, en el terreny de la recreac " de la convivencia. Són, aquestes, accions de complementarietat per les quals les ciutats estan especialment ben preparades, i disposades ja que si, com deia, són les primeres a patir els conflictes, són també les primeres 4ì beneficiar-se de la normalitat i de l'increm nt dels intercanvis. El diàleg de ciutat a iutat, d'una riba a l'altra de la Mediterrán a, crearía una xarxa de comunicació diversificada i de fluxos de relació que ajudaria a cOnéixer-nos millor i a establir ponts que nomé 14 poden ser que útils. �Cada ciutat de la Meiiterrània, mitjana, gran o hauria de tenir la seva ciutat germana de l'altra religió o de l'altra ètnia. UNA OPORTUNITAT QUE PORTA EL NOM DE BARCELONA La treva universal delp Jocs Olímpics també serà una treva al Medit rrani. A Barcelona, ciutat mediterrània, s'hi Comitès Olímpics representats tots el nacionals del Mediterrani olímpica enllaçarà serb trobaran La fraternitat i croats, turcs i grecs, àrabs i jueus. Hi haurà una acumulació d'energies favorables a la convivència que s'h d'aprofitar. Després dels Jocs, Barcelona, co ha passat amb altres ciutats olímpiques, 4onservarà un temps l'aureòla de l'esperit o ímpic. 15 �Barcelona invertirà les rendes de convivència que li deixaran els Jocs Olímpics en el foment de les relacions entra les ciutats de la Mediterrània. El Centre Abraham ... 16 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4172 Title A name given to the resource La Ciutat i la Mediterrània / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Conferència sobre la Seguretat i Cooperació Mediterrània, CSCM. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Cercle Artístic de Ciutadella, Menorca Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Ciutats Benestar Social Demografia Territoris Model social Mediterrània Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/944/BoletinGabineteTecnico_1974_n32_Compensacion_PM.pdf e618aa32acb030f54f6f5d32d7a6fc97 PDF Text Text BOLETIN DEL GABINETE TECNICO DE PROGRAMACION Nº 3 2 - Octubre , 1974 �SUMARIO Págs . Introducción . • . . . . 1 1 t~ Aspectos e~onómicos de una consolidación administrativa en la Comarca de Barcelona Por Mario Gimenez, Pascual Maragall y Gabriel Lucena . • . . . • . . . . . . • . 2 Sistema Informativo Integrado para la Gestión y la Planificación en el Ayuntamiento de Barcelona. - Un caso concreto. el tratamiento dela población. Por J. M. Canals, M. Forn 23 La . compensación entre precios del suelo y presión fiscal en el área urbana de Barcelona. Un esquema simple. Por Pascual Maragall 48 Las Propuestas Laboristas respecto al suelo urbano. Por J. García-Durán . . • . • . . 61 El proceso de programación en el Ayuntamie!! to de Nueva York. Por Pascual Maragall . 66 Vida Local de Londres. Por J. García Durán 73 \ .• ERRATAS OBSERVADAS En la pág. 15 Tabla 2, donde dice "Mieria" debe decir "Minería" 21 a Por error se salt6 la numeraci6n de la pá la pág. 23. No falta ninguna página. g. �LA COMPENSACION ENTRE PRECIOS DEL SUELO Y PRES!ON FISCAL ; EN EL AREA URBANA DE BARCELONA. UN ESQUEMA SIMPLE. Consideramos una· serie de preguntas posibles sobre el funcionamiento de nuestra área: ¿porque crece al ritmo presente? ¿va a continuar ese crecimiento? Estas se rían cuestiones relativas a la aglomeraciÓn en conjunto, com; subespacio de un espacio más amplio, nacional o internado nal. Por otra parte: ¿ quién se beneficia de este crecimiento ?¿porqué empresas y viviendas se localizan en determinados emplazamientos? ¿porqué unos municipios ofrecen más serví cios e infraestructuras que otros?¿ puede mejorar se el funcion~ miento del área de forma inequivoca (sin incurrir en compensaciones dificiles de calibrar ) ? Estas son cuestiones distributi vas ( de las ventajas aglomerativas entre grupos sociales o espacialmente ), pero que pueden incidir en las primeras cuestiones o cuestiones relativas al crecimiento del área. Un modelo o esquema relativamente simple p~ ra afrontar estos temas deberia incluir las siguientes varia ble s, como minimo: - Economias y Diseconomias de aglomeraciÓn E, D - Precios del Suelo P - Decisiones de localizaciÓn L - Estrategia fiscal de las AdministraciÓnes lo cales F ' Más adelante, para hacer más inclusivo el e~ quema en cuanto a cuestiones de localizaciÓn intra-metropolitana y en cuanto a la relaciÓn con el espacio exterior, habrá que incluir otras variables, tales como la distancia al centro metropolitano · (d) y la presiÓn fiscal estatal relativa al gasto p~blico estatal en el área (í). La ecuaciÓn fundamental de toda aglomeraciÓn · a na"¡·1s1s, · debe poder expresar se en te,/''r ur bana, e n un pr1me:r. minos parecidos a los siguientes: L cuando E 48 ) O D >P (~) �Es decir, decisiones de localizaciÓn posÚiv.as (inmigraciÓn neta de residentes y actividades ) requieren vent~ jas netas ( economias menos diseconomias ofrecidas por la aglomeraciÓn ) superiores al precio que hay que pagar por ubicarse en la misma. Hasta aquí' el sector pÚblico no aparece para nada. Tanto economias y diseconomias como pr~ cios del suelo ( E, D, P) deben expresarse en relaciÓn con los puntos de partida de la ''inmigraciÓn" ( de residentes y empresas o actividades ) o puntos alternativos de destino de la misma, es decir, como salarios diferenciales, tipos de beneficio diferenciales o precios relativos del suelo. En el limite, cuando los precios del suelo en el área captan todas las ventajas de localizarse en la misma, la aglomeraciÓn dejaria de crecer ( E-D=P L=o ). Esta e'ddencia no es inÚtil recordarla en el caso de Barcelona, cuya Zona Franca ofrece suelo industrial a precios de los más al tos en Europa y dÓnde las empresas se plantean su deseen-: tralizaciÓn intra-metropolitana con pocas alternativas ( dada la red de comunicaciones existentes y la rentabilidad del su~ lo en usos no productivos ) frente a la posibilidad de una descentralizaciÓn extra-metropolitana ( Zaragoza, Valencia , Tarragona ) menos costosa en términos de suelo. Se trata ahora de ver de qué dependen las tres o cuatro variables básicas manejadas hasta aquí', lo cual nos llevaria a introducir la variable adicional menciona da al principio (F). En efecto, si las economias de la aglomerapueden considerar se funciÓn del tamaño demográfico de la misma (N), en una versiÓn muy simple del tema, en cambio las diseconomias dependen, no solo de este mismo tamaño (y quizás de la densidad: N ) , sino también de la habilidad del Gobierno local para B internalizar los costes de la co~ gestiÓn, densificaciisn, incremento de desplazamientos etc. ,r~ sultantes del aumento de tamaño, es decir, su capacidad de financiaciÓn de las infraestructuras y servicios precisos para paliar aquellos inconvenientes. Que esta financiaciÓn se base en una imposiciÓn sobre las nuevas unidades instaladas aquí' ( "tarifa de entrada", enfoque marginalista ) o bien en captar los beneficios que tales incrementos proporcionan a sectores residentes ( impos:tciÓn sobre "rentas urbanas", enfoque clásico ) no es una cuestiÓn irrelevante, como vere mo S máS adela.nte. 49 �As{ pues E = E (N) D = D ~N, F) donde ~D dE .o '1N dN >o .D lF <. o Si se intentara estimar un modelo que contuv~ se esas relaciones, sin embargo, es posible que hubiera que añadir una ecuaciÓn de comportamiento que relacionase en forma posi~;iva la presiÓn fiscal con las diseconomias: aquella aumen "" a 1 aparecer estas, " " tarta o a 1 superar estas una cota d etermt. .nada. De este modo las observaciones de distintas aglomeraciones ctiiP presentarian tamaños crecientes positivamente co rrelacionados con presiones fiscales mientras que las diseco~ mí'as se mantendrian a un nivel estable a pesar del aumento de tamaño. Aunque precisamente tal modelo predeceria para nuestra área, podemos suponer, una presiÓn fiscal mayor y un nivel de diseconomias menor que el observado . La ecuaciÓn de comportamiento de las administraciones locales no seria lida entonces para nuestra área . Hemos comprobado en otra parte ( 11 Aspectos econÓmicos de una consolidaciÓn administrativa en la Comarca de Barcelona 11 MG-PM-GL , Nov. 73 ) que la correlaciÓn de rangos de los municipios comarcales clasificados por poblaciÓn (N) y gasto ordinario por habitante es muy baja. · vi A, Sáez ha llegado a suponer una correlaciÓn negativa entre renta por habitante y presiÓn fiscal, intra-co marcalmente ( en 11 La Economia PÚblica local en la Comarca de Barcelona'' ). Los 11 grandes 11 municipios del entorno de Bar celona-centro ( Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Cornellá), a pesar de frustrar la hipÓtesis de correlaciÓn de rangos pos_! tiva entre tam,afio y gasto municipal por habitante ( dada lamo destia relativa de sus gastos ) presentarí'an una renta por habi tante tan baja que la presiÓn fiscal local resultaria elevada r~ lati vamente. As{ pues, la ecuaciÓn de comportamiento de la administraciÓn local F=F (J?), donde .~~o, puede no ser vá-· lida para el área en conjunto ( en relaciÓn con otras ) y serlo en cambio . en .comparaciones municipales intra-área, si por F interpretamos presiÓn fiscal local y no gastos por habitante. 50 �~D Pero aqur F < o no valdrra, pues el aumento de F no se tra ""' d d" . . , d e- economtas ""' . . d uc1r1a en una ?-Smtnucton ext ernas, stno que seria una mera resultante de la proletarizaciÓn ( rentas ba jas ) de las ciudades de mayor tamaño ( exc. la capital ). Ha brá que decidirse pues, en las comparaciones intra-área, po-;: llamar F a los gastos municipales por habitante e introducir la variable renta por habitante (R.) designando por \ la presiÓn fiscal local. En todo caso es obvio que entonces la formalizaciÓn inicial se queda corta: ya no es L )o si E-D >P, sino más bien (z.) L>o si E - D >P + F Es decir, las ventajas netas de aglomeraciÓn deben compararse con el precio pagado tanto al adquirir suelo ( o pagar alquileres ) como al enfrentarse con una presi~n:':; fiscal relativamente alta. De aqu{ partir{a la compensaciÓn 11 precios del suelo-impuestos locales•• que constituye el nÚcleo del esque ma. Si se trata de mantener P F a niveles bajos, hay dos caminos a seguir: mantener la presiÓn fiscal baja o actuar so bre los precios del suelo. Pero los efectos de las dos v{a-; de actuaciÓn sobre la desigualdad (2) no son equivalentes. El aumento de la presiÓn fiscal puede basar un incremento del gasto por habitante (F) que disminuya D ( pues dD< o ). Parrece coherente por tanto propugnar: 7 -+ (1) mayor energ{a en contener P para mantener la inecuaciÓn (2) (2) aumentar la presiÓn fiscal reduciendo D de modo que como m{nimo se mantenga (2), es decir dD .1 dF (3) hacerlo sin que los efectos inducidos so bre P se coman la diferencia obtenida, es decir, sin que . , la propiedad .del suelo traslade todos los aumentos de presten fiscal: 51 �dP<- dD dF dF La tercera recomendaciÓn pone de no podemos avanzar sin una especificaciÓn de los tes del precio, hasta aquí' exÓgenos en el modelo. es preciso explicitar cuanto antes la forma de las E = E(N) y D = D (N, F). relieve que determinanTambién relaciones Una primera aproximaciÓn a la formaciÓn precio del suelo seria de S = añ.adir P = P (N, E-d) o bien superficie del área. ~. P = P(N, E-D) don- S En el análisis intra-metropolítano habrá la distancia al centro, de modo que P = P del que (N, E - D, d) S En cambio en el análisis ínter-aglomeraciones la primera de las tres expresiones bastarí'a. ¿ Son más altos los precios en el CBD de áreas densas que en el de áreas del mismo tamaño demográfico pero mayor extensiÓn?. Es P2 sible; pero también lo es que entonces la oferta intra-marginal de suelo urbano pese más en el segundo caso, encarecieE do los precios medios (P). Todo esto depende de una explicitaciÓn más detallada del sub-modelo de precios. Un esquema ricardiano seria ÚtH aquí' quizás, para explicar la formaciÓn .d e los precios del suelo dentro del área. El limite de la misma se fijar{a donde E-D igualase los precios del suelo , agr1cola. El auténtico problema es el de las relaciones entre el precio del suelo y las ventajas de la aglomeraciÓn, por un lado, y la pr~si6n fiscal por otro. Si estas relacio nes explican totalmente los precios del suelo, el modelo se cierra y su estimaciÓn es impensable ( no hay variables propiamente exÓgenas ). En otras palabras, si los precios del suelo pueden predecirse como capitalizaciÓn de las economí'as de la aglomeraciÓn y descuento de la presiÓn fiscal relativa el modelo carece de valor· explicativo de cualquier serie de observaci~nes cifradas. 52 �El sistema de relaciones resultante ser1a: "' L = L (E-D, P) o bien L = L (E-D,P,F) E = E (N) D = (N, F) F = F (D) p = (N, E-D) o bien P = p (N, E-D, d) con la adiciÓn de las restricciones expresadas por el signo de las derivadas respectivas y el conocimiento de que L>o si E-D )P+F. No hay variables exÓgenas en el modelo, excepto N (el tamaño demográfico), y aún habrÍa que considerar que N es una funciÓn positiva de L. En esta situaciÓn, la simplificaciÓn más co rriente consiste en introduci r ,f ( la relaciÓn entre ingresos y gastos estatales en el área ) como variable exógena e lave. Siendo f 1, el debilitamiento de las ventajas ofrecidas por la aglomeraciÓn barcelonesa se interpretaría, en términos de la inecuaciÓn fundamental, diciendo que E-D tiende a ser <P+F' donde F' incluirÍa el efecto f. En otras palabras, la presiÓn fiscal real (F'/R) es ya suficientemente alta ( en términos siempre relati'vós ) pero no se transforma en gasto en el área, con lo cual las diseconomÍas no son paliadas en modo alguno : d D1 l&o en vez d~< o) C) F CIF . > Esto apunta a un mecanismo totalmente real , pero incompleto a mi modo de ver. ::I:l .t>arti-pri s, en nues t.ro caso, es el de que incluso F' es insuficiente, y que lo es por la competencia de P en la captaciÓn de ventajas netas de la aglomeraciÓn. En otros términos, la presiÓn fiscal local no puede aumentar, tanto por razones institucionales ligadas al tamaño de los municipios, como por factores estrictamente mercantiles. Veamos esto. Una interesante complicaciÓn del esquema Es muy plausible pensar -en mi opiniÓnque el crecimiento ( extensivo e intensivo, es decir, en superficie y en renta ) de la aglomeraciÓn barcelonesa se ha producido a un ritmo y con unas caracterÍsticas tales que la propiedad del suelo ~a P.o dido elevar sus precios relativos por encima de lo que el binomio economÍas netas-presiÓn fiscal pueda ex- 53 �Una de estas caracteristicas ser( a la tasa de infla plicar. ciÓn (i), otra, la amplitud del área con expectativas de urba. ., n1zac10n ( S Ó también dMAX). As(, P= (N,E-D) se convierte en P=(N,E-D,i,d). La inflaciÓn que estamos viviendo agudamente ahora, pero que ha sido una caracteristica del pr:oceso de crecimiento desde los primeros cincuenta, suscitaria una demanda de suelo sup~ rior a la que podria explicarse en términos reales ( necesida-des productivas y residenciales, ventaja comparativa respecto de otras áreas ), al combinarse con un crecimiento (~r muy rápido, es decir, con una expansiÓn continua de los cascos urbanos y una distancia máxima admitida ( al centro metropo_!i tano ) relativamente alta dada la existencia de centros urba nos secundarios importantes (x) ) Un razonamiento del tipo 11 preferencia por la liquidez . podria aplicar se aquí' a la demanda de suelo. Junto a las necesidades productivas y residenciales del suelo (lo que podriamos llamar 11 motivo implantaciÓn o localizaciÓn 11 ) existe un 11 motivo especulaciÓn 11 para retener suelo, que se deriva del hecho de que sus precios han estado creciendo -y se espe ra que continuen haciéndolo- a un ritmo vivo, de modo que las ganancias de capital obtenibles mediante la simple posesiÓn supera el rendimiento que pueda ofrecer cualquier colocaciÓn alternativa de los fondos equivalentes a su valor de mercado en el momento, 11 Esto ha significado una prima sobre la propiedad de suelo en los inicios del proceso de urbanizaciÓn acelerada, y una ventaja similar para los compradores de suelo ( ~ mobiliarias, particulares ) en fases sucesivas de este proceso, Naturalmente las expectativas sobre los precios del suelo en el área se basan (1) en la existencia de una reserva de mano de obra agricola subempleada en las zonas atrasadas del pais, (2) en la confianza de que E-D, las ventajas netas de ubicar se aquí', siguen siendo suficientemente elevadas en relaciÓn a (x) Contra lo que estamos acostumbrados a repetir, la densidad de la aglomeraciÓn barcelonesa no es muy alta (aparte de los resultados que produzca la delimitaciÓn administrativa para Barcelona-municipio o aÚn más para Hospitalet ) ; la aglomera ciÓn madrileña, sin ir más lejos, debe ser más concentradaen el espacio. . . 54 �(~J 7"" ,~ < '1 ·14 r V? 1, · 1 7 1..,1') ,. / • . '1Y Y'l/ r ( .?., ......_, ""' ...,.....,.,. ...... .,...."" ) A~--· .,.,_.,,1! ~)' -A ,~ .t¡r. J., L - -'"""""...2~, r,. ,.........,..,., 1~"" ~~.Ll j'-""Y\ • - _-1--v¡ '<) t (' ><. n--r 1:>'-'>! . ,. . , ~:_77 'f"'f'l·1 'J ""'-{· "Y'.")::;¡- (, 1 )(1.,+ 7 '-•.z.• '.2 ....._ VV.1.vvvY1 wy> lo") v''1"V'é;fY)'/ 't (.' 'fl._-l'L.I' •1'1J1l·, mf)'J,;l) ¡ ,r·Mf¡>' ' 1"1 -¡-<>/( ., . .,r,""'-~"1 .i{l U.}J t A ~}. •·""f"\'\<' ~\.,,,.,.,1~~-__-.....;-; · ~:rr~· ~1;>-v'·.,_~~'Y\v . t1"'Y) ~""ll v-1 ~-:: , ~-a··'l').\~:{('1~ '?f""t"'"'''J ~• ..1 r -vry .. W\'V>'VIf'A 11. -· G'7 ...,• • _~¡- J •y·'L c,--......_.IYVJ'1""""l .... "'\ ?">-~ """'·?/}-.....(r~/ ,., ;; •-Y-',......rv-Tp '11 0-')J'"l("\ 1 h¿; ) ''l,.'·f51',....- )1J ('J r.~.. .c:"""I'V'Yl rJrn lf :J : ,~ "'Y\ )v¡l , 1'\ · 11.- )?i'~ ¿ ·~ ~.: "'· 'T"'' q)1 • t' "'1~h, "''1/ -~ "-q-'1' '/1""1'17."'rN>l'l17 ') .,....,¡ ¡.... 1 """)'~ '· ~1-""1" ' f l 'l. r-"YlU __ J- '>]"\.,<? 1 , .1'1 ' -r~ 1., <¡¡~" ..... ,7Wl r.-p ~ yv-vv-'"'7 ~tf"·t' -"""" ""'~v ""'" T<Tv/ -.')') .;pv -...:->7 m """'"'?"• ) "f") ) l)"o'!'\ (J"Y\. 1 '""11'1'\ ~L. . J> "? '1 '-! , :l'? V)' 1 ).. a ::: ¿ '?""'?VYI1fl ? Q7 (_r¡r.v/_r/ ~~ 'YJ'11? ~ll J AV,( f o . t ''"'~11· '1·,111 --,Jy.(J)' ·r <.f.)/' ..., . '7"7" w ' •YJfl'7ly7 /'1'. • . ~ "'-v¡ J\"'~ ' 1~ 1,~ ~ <:q""'H n..,L,v\ j Vl-~o{ ~'1 ~p t-Yf«¿{ ;n ~ ((<f. ¡.,_->1...... < ~-"'-NÍ 11 !.,,...,_."" ?v'! ~ "7V'(), , • '-( ~ 'P-'"1"''.'{"': :--"'11)1"'-rvvvv>'lJ .,.,?. . . .t. h~-'1..r ,,.....-1.. )7 "'"\!•1'-'r =) .,.,--,'V'.J -..,._:rvv¡.• '1" ,~., '-'1: u. .. ., ."4 ·tvl '1-:'-~., ( -~'l-"1/ ;r~ ~ ..r-1..,.,......., ~ ~ryVJytl "JJ ~ ) ,.,J --:F'-..-,r--•rv.n-J '?' .,.._--]_'-'~ ......'fVI,.-y 'l"Y''1."' -ry 1<[· '"¡'17 """'"'""~ )' .,..,_"1 "'1'? ~1"' ""r-,-· "-'~ ~~~ JY' ,.,, 1 "'"'~ """ r7. , ........ ]'1 '\. .. ~e ~ "' ( ~•7•"1·~· 11-jc " ''"" 7)"" 'Y] 1 n..- , _,_?""""...~" ~ -·r' r.-r--/ q " ') ~ J ":"""1 y~.~ :'l" "·~) "':) 1 ~ '"P'.....,-y; "P ~~ '1/ .'v -. .,..., .,.,'"1-, ..... ?}? ,!-'V "rt? --:-,) ?'J1 L-J-'11 ~w .~ fl & A--7V''Wif""M 1--,1 h"'7'r'l"' 1 'Yl-'/~ ~flp '1J ':> ,__,"" . . ''?="'•'•'"'?¡) '7J "-""''')') ) 1 ... . !) i~".:t ú<I / /;. " 1 .., ., , -, j''f ( { . .,., •. .~ '·"l ' 'ss '>.JVV>'Y) _.._:~ ) .,._, )'tj '!l('• a. _ "j ([ !7 l. f~ 'd no ~~'7''1 \J }1,1 •..,-yvj \ J 1":-l"lll-• '"1 ':f) 1'~ " ')'"lJ ("Y •h T -~..,-v/ '} ~~- - ,~ ·f~¡1~~ .-,- '· 'J ~ --<t y"'N'.r~~ LJ 1') \ ... ,...1 " . .. \ ·•\ ..¡ �los costes inherentes a , tal decisiÓn, tanto para los capitalis tas o empresas como para los trabajadores. En: estas condiciones la configuraciÓn de la de manda de suelo conlleva una elevada rigidez con respecto al precio y, en consecuencia, cualquier aumento de presiÓn fis cal sobre el suelo es fácilmente -repercutible sobre el compra dor o usuario bin que la cantidad demandada varie sustancial= mente.] En otras palabras, la administraciÓn local se ve in capacitada de elevar la presiÓn fiscal real sobre el suelo. La cuota de suelo metropolitano que las administraciones locales pueden entonces obtener, dado el tipo de fiscalidad existente y esa configuraciÓn de la demanda, es siempre una cuota lirni!_a da. En contraste, la disponibilidad de suelo poseido por ha bitante o empresa es relativamente elevada (x). Si esto es as( conviene extraer una conclusiÓn lÓgica y plantearse nuevas preguntas. La conclusiÓn· es que la falta de infraestructuras y servicios pÚblicos en el área no es solo achacable a f )J. ( es decir, la elevada proporciÓn de ingresos fiscales estatales sobre los gastos correspondientes en la misma área ) -en lo cual residentes, empresas y pro pietarios estarán de acuerdo- sino que esa insuficiencia tiene también como contrapartida unas ganancias de capital por par te de los poseedores de suelo en el área y en definitiva un ~ vel de consumo más elevado a la realizaciÓn de tales ganan cías. La pregunta que puede formularse, entonces, es qué finalidad sirven las coaliciones de propietarios, cuan do el mecanismo de mercado parece asegurarles una corriente de rentas tan significativa. Posiblemente la explicaciÓn de este hecho ( y de sus consecuencias, tales como la contenciÓn forzosa de la presiÓn fiscal sobre el suelo por la via del co~ trol directo -por los propietarios- de las administraciones locales del área ) radique más que nada en la competencia in - (x) Lo que no quiere decir que todos los habitantes ( ni siquiera las clases medias) posean relativamente mucho suelo, sino que este parámetro es muy alto una vez se alcanzan los niveles de renta en que ·el cálculo de rentabilidad relativa esque matizado más arriba deviene factible. En cuanto a la Admi .: nistraciÓn local, su cuota de suelo seria menos limitada si ac túa como un particular, comprando y vendiendo suelo ( y aúnen este caso tropezará con un obstáculo que los particulares no encuentran, los limites municipales) .. 55 �ter-municipal por la atracciÓn de actividades y residencias, es decir, competencia por la obtenciÓn de un bocado irnpor tante en el pool de rentas generadas por la aglomeraciÓn en conjunto (x)-.--Otra pregunta puede referirse al papel de la configuraciÓn fí'sica del área en todo esto ( papel simbolizado aqui por dMAX o distancia máxima admitida al centro}. Caracterí'stico def proceso de formaciÓn del área metropolitana barcelonesa es el extenderse en general sobre una regiÓn agrí'cola fértil de altos rendimientos, y organizada en una jerarquí'a de centros urbanos secundarios. El punto de partida de las expectativas del poseedor de suelo marginal ( P=E-D ) es pues alto y la extensiÓn de la zona con tales expectativas es mayor que la que se darí'a en una provincia poco poblada fuera de la capital. Todo ello juega en favor de la importan cia de las !.'rentas urbanas 11 dentro del producto del área, Dejando las cosas corno están, las inferencias solo pueden ser pesimistas. El mecanismo que fatalmente impide el aumento de la cuota de suelo utilizado por la Admi nistraciÓn local y, en general, de sus recursos, solo pued~ ver se contenido, en esta perspectiva, cuando el aumento de la presiÓn fiscal local por otros cauces ( por un lado ) y la escalada de las diseconornias del gran tamaño ( por otro )pon gan un freno a las decisiones de localizaciÓn e incidan sobr~ las expectativas de los poseedores de suelo. Dados los parámetros actuales, que no conoc_!l rnos más que indirectamente, el coste de financiar una conten ciÓn de las diseconorní'as mediante provisiÓn de infrae structu-:ras y servicios pÚblicos, es muy alto: a cada aumento de pre siÓn fiscal la acompaña un aumento de precios del suelo ( e-;;_ condiciones de eludir la carga dada la forma de la demanda ), con lo que el efecto total en el lado derecho de la inecuaciÓn (x) El propietario de Sardanyola, p.ej., no solo se opondrí'a al au·· mento de la imposiciÓn l:iobre el suelo sino a que el municipio cargue a las industrias locales un arbitrio de radicaciÓn para financiar la absorciÓn de las diseconorní'as colectivas creadas por aquéllas, pues el coste de instalarse en Sardanyola (P+F) podrí'a entonces decidir a Ruevas empresas a cruzar la carretera y ubicarse en Ripollet. De ahí' que una extensiÓn de la fis calidad especial solo pueda hacerse en bloque, para toda la aglomeraciÓn. 56 �básica (P -+ F) puede fácilmente verse como superior o equivalente al efecto en el lado izquierdo ( aumento de E-D). Es to desde el punto de vista de la aglomeraciÓn. El horizonte de los propietarios ya hemos visto que puede ser más estrecho y frustrar su propio interés en mejorar las economias netas del conjunto por la competencia entre municipios. La utilidad de esta "complicaciÓn" de cara a estimar los parámetros del esquema es solo relativa. Pues i. la tasa de inilaci6n ( supongamos en los Últimos 10 años ) es la misma, a todos los efectos estadisticos, para todas las ciudades españolas. Quedan dMAX y P a ( el precio agricola) con1o variables explicativas de precios del suelo diferencia les, junto a las endÓgenas N y E-D. Las mismas variables jugarán en el análisis intra-I!letropolitano.para el nivel ínter- · áreas, en cambio, es posible que resulte deficiente. Quizás seria mejor dejar la ecuaciÓn del precio en su versiÓn original e introducir una funciÓn de demanda de suelo, en que la proporciÓn de suelo por habitante dependería· de los tres ele mentas citados ( i, Pa• dMAX) o quizás sóio de dos de ello; ( i, dMAX) además del precio (P). = ConclusiÓn En términos del esquema simple propuesto es posible reinterpretar las visiones alternativas corrientes de la aglomeraciÓn metropolitana. La falta de una Administra ciÓn metropolitana .de he considerar se tan grave por sus efectos sobre F /R ( imposibilidad de aumentar la presiÓn fiscal real ) , como por sus efectos sobre F ', que es la interpretaciÓn tradicional ( f) 1 implicando diseconomias debidas al superávit estatal en el área ) . '- ·~ ' ·., \ Por otra parte la administraciÓn metropolitana no es la soluciÓn del problema sino solo una plataforma me jor ~evitar algunos de sus mecanismos de refuerzo ( col'!!. petencia entre coa liciones municipales de propietarios en un área fragmentada ). El problema de fondo está ligado al ca rácter inflacionario del crecimiento nacional y al desequili brío inicial entre las ventajas netas de la aglomeraciÓn barc~ lonesa y las de los puntos de origen de los capitales y fuer za de trabajo inmigrados. 57 �En estas condiciones, un área fuertemente expansiva en el tiempo, dotada de centros secundarios ( es decir, potencialmente amplia en términos comparativos ) y si tuada junte" a una agricultura rentable, confiere rentas intra marginales muy importantes a los propietarios de suelo, rentas ( o ganancias de capital ) que pueden ver se como contrapartida de un nivel de diseconom{as alto, en la medida en que la presiÓn fiscal es incapaz de competir con el precio del suelo para la captaciÓn de una parte de las ventajas de la aglomeraciÓn. La pasividad del Estado en permitir la apari."' de estructuras metropolitanas coincide pues con el intec1on rés de los poseedores de suelo en hacer durar la situaciÓn actual-interés por otro lado muy difundido ( las industrias, los particulares propietarios, etc. tienen su parte en los beneficios ). El resultado de todo este proceso es una demanda de suelo superior a la explicable en términos de ventajas de ubicaciÓn productiva o residencial en el área. Incluso un organismo metropolitano, sin embargo, se verí"a frente al mismo problema: la retenciÓn de suelo o su posesiÓn en pro-. porciones mayores a las que el nivel de renta explicarí"a, resultan estrechamente ligadas a parámetros que están fuera del alcance del Gobierno local -incluso agregado al nivel de la aglomeraciÓn. Los efectos nocivos de la fragmentaciÓn administrativa local son muchos: escalas ineficientes de operaciÓn, presiÓn fiscal nominal compitiendo a la baja, disparo alcista de los estándares "ornamentales" en el centro ( limpieza, iluminaciÓn, pavimentaciÓn ), falta de poder de negociaciÓn de . . los municipios pequeños, por ejemplo, en la obtenciÓn de eré dito local y en el acceso al mercado privado de capitales. Pe ro esa fragmentaciÓn presenta ventajas, en parte para toda 1~ poblaciÓn ( control de las decisiones administrativas en un supuesto marco democrático ), pero sobre todo para las posici~ nes del Estado · y los propietarios: para el primero porque le permite contraponer intereses locales y mantener competen cias, para los segundos, porque han sido ellos los que efect:.!. vamente han disfrutado de las ventajas de control social que ofrece la pequeña dimensiÓn de los municipios. ( Aunque tam bién es posible que la consolidaciÓn administrativa signifiqu~ la sustituciÓn de unos intereses inmobiliarios locales por otros de mayor volumen ) . 58 �Dos ejercicios de estimaciÓn son pensables a partir del esquema apuntado. Uno a nivel in ter y otro a nivel intra-metropolitano, con las distintas especificaciones in- - Los mayores obstaculos "' "" son: dicadas. en esta v1a . (1) La falta de variables independientes del · modelo{exÓgenas) · (2) La cuantificaciÓn de un indicador de e cono m{as y diseconom{as externas. Las principales innovaciones del modelo son: ( 1) incluir variables indicativas del comportamiento del sector pÚblico en el esquema tradicional de la teor{a urbana. (2) Juntar en un mismo modelo el par econom{as-diseconomias de aglomeraciÓn con conceptos de renta de suelo. Al menos a nivel teÓrico es posible construir esquemas significativos para la explicaciÓn de los problemas de la aglomeraciÓn. Está por ver cual es el poder predictivo de esos esquemas. / P. S. Dos indicacione bibliográficas interesantes en relaciÓn con el esquema ~ po esto: l. W. Ba al Economic Analysis and Operations research. E~ plica ~ p1 o !:! O re o ckr) como al propietario ( productor ) le es mas fácil tra; ladar la carga fiscal si ( a) la demanda de suelo es r{gid; y (b) la oferta es elástica. 2. H. W. Richardson The E~onomics of Urban Size. Ver en el cap{tulo 2 pgs . 11-14 un esquema gráfico similar al desarrollado Em el apéndice a este art{culo. 59 �APENDICE Los gráficos (1) (2) y (3) presentan una versiÓn geométrica posible del modelo, dotado aqui de funciones espec{ficas E (N) y D (N), y en grados de sucesiva complica- . ; ClOJ::l, Se supone que las econom{as de aglomeraciÓn crecen con el tamaño de la misma pero a ritmo decrecien te. La curva de diseconom{as tienen un punto de inf~iÓn, creciendo más las diseconomias que las econom(as a partir de un tamaño determinado ( el famoso p lafÓn estad(stico que unas veces se sitúa en los 200. 000 habitantes y otras en los 400 Ó 500, 000 ) para igualar se luego los dos ritmos de au mento. El gráfico (1) muestra la evoluciÓn resultante de las econom{as netas (E-D). En Nll' cesaria la inducciÓn al crecimiento de la ciudad al equiparar se economias netas y precios del suelo. Este es el caso más simple. En el gráfico (2) se introduce la presiÓn fiscal, desplazando la curva de diseconomias h a cia abajo (DF) y e~ vando las econom(as netas. Si esta elevaciÓn es igual al aumento de la carga fis'cal, los desplazamientos de E-D y P ( a E-Df y P·.f.F ) se compensan y el tamaño Óptimo o de equilibrio es el mismo. En el gráfic o (3 ) se supone que el precio del suelo es c apaz de absorber las econom(as netas generadas (o d e repercutir los aumentos de presiÓn fiscal ) con lo que el t amaño de equilibrio desciende a Nxx . bO �GRAFICOS E,O ( 1) 0~--~--------+----------- (E- O) p N N* tamaño óptimo sin sector publico ( Mox ---E .... --o E, O / J[E-o]-P) ¡ --Dr N • tamaño (2) 0 ~--~----~------(E-0) P,F ( Mox jr óptimo con sector público E-o,]-[ P+F] ) E, O N** tamaño óptimo (3) o ~--+------+-------(E-0) P,F * N* < N* si d P pu•s dF >O PF+F >E-Dr en N Gl .. �LAS PROPUESTAS LABORISTAS RESPECTO AL SUELO URBANO l. En el contexto de la reafirmación de las ideas libera les, los conservadores han señalado a la opinión pública británica c6mo el sistema de licencias de edificación sometido al planeamiento urbano existente en el Reino Unido favorece al e~ peculador. No en el sentido hispánico de la adulteración sistemática de los planes ( también de eso empieza a haber ) o de planes urbanos indefendibles, sino en el sentido de que e 1 cul'l!... plimiento estricto del sistema plan-permisos restringe la oferta de suelo y por tanto lo encarece. La Figura 1 explica gr! ficamente la relación entre posibilidades de especulación y sistema de licencias. Relación precio de venta precio máximo Fig. 1 Años de oferto de suelo o Licencias acordadas dividido por su laso de utilización. (en nuestro caso corresp.onde en porte o planes parciales y modificaciones acordadas) Si los permisos concedidos son poco importantes respe~ to a las demandas de los promotores, el propietario del suelo puede extraer de ellos la cantidad máxima que estos estén dis puestos a pagar, es decir que el precio efectivo menos sus costes ( valor de utilización agrfcola y costes de puesta a disposición ) sería igual al precio máximo obtenible neto de esosmismos costes. Pero si los permisos y la planificación son generosos, esa relación disminuye. El informe para 1968 de la Comisión del Suelo establecida por los laboristas en 1967 reconocfa los hechos y señalaba que dichas restriccione~ se deben a i) motivos de eficien .:. cia del planeamiento urbano, ii) prevención a tener que incu rrir en obras . de urbanización excesivas, iiil )conservadurismolocal en · pequeñas ciudades residenciales de conmutadores de rentas elevadas. El reciente Informe Skeffington (People and - 61 �Planning ci6n. ha añadido las dificultades y lentitudes de la Administra- 2. De esa crrtica se ha pasado a defender la eliminaci6n de controles en el sentido de que producir{a menor especulaci6n y mayor baratura del suelo. El análisis del sistema de libertad, sin embargo, no proporciona esos resultados. Las Figuras 2 y 3 permiten resumir las principales consideraciones. La figura 2 presenta en esquema las diversas valoraciones que afectan a una finca urbana en el caso más sencillo. Fig 2 Ptas. ~~~--..;------'----------- Valor suelo según rendimiento agrícola Rendimiento urbano= renta esperada neto d€' cost€'s d€' urbanización y construcción . ~-t---..;----~:.1".-::;;--------- Rendimit'nto agrícola. ~---- nvmpo El momento socialmente 6ptimo para su utilizaci6n urbana habrra de ser 1, en que la igualdad del valor urbano y agr{cola refleja la utilizaci6n de recursos reales implicada. Puede afirmarse, sin embargo , que desde determinado punto de vista el rendimiento urbano negativo, que refleja que no pueden cubrirse totalmente los costes de urbanizaci6n y .construcci6n puede aconsejar un 6ptimo momento de urbanizaci6n como 2 6 incluso 3. 62 �,.. r) , . . . 7i , ........ , . - (¡ ... .· 7 ,/ lru r / fó Ao4-- - / ... 1 ;i . -- )~ jet:-· <¿,~:. r~r.')fi.J . / fo-r. l ' - \ ·' c:U {¡-.,~, . 1 ~~a,¡. . l~, r~r..~k íJ ~~t-u.b. rb...,,¡ _~~ ).e 1\ ' V ''IV · '1\"- 1" - (At-1. / .\ ~. 1).\~·.. v·~ L~ -·- (A .••• ,, _ _ . ~ ij_ -¡,., 1 ¡, ofv¡ V • �La maximizador obtend6n del especuladora, ticipaci6n en figura 3 rnuestra, por el contrario el comportamiento del propietario privado del terreno. Su criterio de máximo rendimiento, aparte de cualquier intenci6n lleva por lo general a un momento posterior de parel mercado del suelo. ' Curvos de descuento, codo uno indico un tipo de interés fijo. Ptas . ---- --- ----- --l 1 __ .... ,.J..- - - - - ll Valor urbano neto de costes de urbanización. 1 1 1 1 1 1 fig. 3 1 1 1 Tiempo 3. Ante esta situaci6n el Manifiesto laborista 1974 optaba por una polrtica respecto al suelo que logra-ra desplazar hacia abajo la curva de la figura l. En el lenguaje escueto de los ma 11 nifiestos : fomentaremos la municipalizaci6n de propiedades al quiladas privadamente 11 ; 11pasará a propiedad pública el suelo necesario para el desarrollo urbano de modo que haya suelo barato di~ ponible para nuevas viviendas, escuelas, hospitales y otros fines 11 • La propuesta estratégica inicial cuyo resultado han sidoesas frases se expone en los puntos siguientes : 4. Aparato. Se tratar{a en primer lugar de crear Geren cias de Urbanizaci6n o Comisiones de Urbanismo metropolitano o regionales formadas por representantes de los Ayuntamientos y equipo técnico y encargadas de la gesti6n de todo el suelo urbani zado y edificado o de d e sarrollo urbano qu e ellas designen. S. Suelo edificado. En cuanto al suelo urbanizado y edificado ocupa do por su p r opi etario la Gerencia no interviene más que en caso de que se apruebe un plan de remodelaci6n. No . oc~ rre lo mismo con el suelo urbanizado y edificado no ocupado por sus propietarios: por Ley habr{a que convertir todas esas propied~ des privada's eh propiedad de los Ayuntamientos, d a ndo al actual propietario un arrendamiento por la vida esperada de cada edificio hasta un máximo de 80 años. Al final de ese per{odo el propieta- 63 �rio recibiría una compensaci6n calculada según el valor de merc9-do inicial del terreno y un complemento por el incremento gen~ ral de precios durante el período. El contrato de arrendamien to sería gratuito al principio, pero al cabo de un cierto tiempo el expropietario -arrendatario- subarrendador empezaría a pagar a los Ayuntamientos un alquiler equivalente al 50% de los incrementos del valor de uso del terreno. Estos alquileres se calcularían mediante variaciones del valor de uso cada siete años, si bien un cambio de uso significaría revisi6n inmediata de las ren tas. ¡\__ Para suavizar los posibles per JUlClOS causados poresta ley y por la disminuci6n del precio del suelo que seguiría se ha disefiado el siguiente sistema de excepciones: a) El período sin arrendamiento a pagar será mayory la cuantía de esos arrendamientos menor, sobre una base de no transferibilidad del arrendamiento a largo plazo, en los casos de aquellas personas o sociedades no ocupantes que hubieran comprado en los cinco años anteriores a la promulgaci6n de laley y para quienes los negocios inmobiliarios no constituyeran actividad principal. El motivo de esta excepci6n es no per judi car a aquellas personas que compran a un precio muy alto siro plemente como colocaci6n antiinflacionista de sus ahorros pen sando en los rendimientos de su utilizaci6n, y en cuyos cálculosno habría entrado el pago de un alquiler al estado. b) El arrendamiento a pagar también sería menor en el caso de ocupaciones que se consideren socialmente deseables( artesanía en un determinado barrio, por ejemplo), pero que noresulten rentables para los can.J.bios de valor de uso estimados para el cálculo de las rentas. Esta excepci6n s6lo apunta al hecho de que la estimaci6n de los cambios de valor de uso no puede estar determinada por completo por la rentabilidad contablede los ocupantes, pues eso eliminaría sanas presiones al caro bio de localizaci6n. 6. Suelo para la expansi6n. Todo p r omotor que desee suelo a urbanizar o edificar tendrá que dirigirse a las Gerencias Regionales, quienes lo comprarán para él, bien por venta voluntarTa o,- en casos bien definidos, haciendo uso de sus poderes deexpropiaci6n. El precio de comprc\_venta ) vendría fijado por las Gerencias, inicialmente bastante alto, a' un 60% de su valor de uso por ejemplo, pero con una escala anunciada de disminuciones 64 �sobre ese margen año a año hasta llegar a un 20% por ejemplo. El suelo adquirido por las Gerencias se arrendaría a largo plazo al promotor, si bien en los casos de promoci6n de viviendas la familia ocupante tiene derecho a su compra en completa propiedad. El sistema de contratos de arrendamiento con el promotor permi te multitud de descuentos y variantes de acuerdo con destino, ca racterísticas de la explotaci6n del suelo que se propone etc • . Por otro lado el promotor verá limitado el tiempo para la utiliza ci6n del terreno adquirido. En el caso de que los promotores fueran los Ayunta mientas mismos ( nuestros Patronatos Municipales ), habrían de recurrir igualmente a la Gerencia, con el posible incentivo de sub venciones estatales en casos definidos que permitieran a las Adm_i nistraciones locales adquirir suelo por debajo del precio de com pra. Las mismas Gerencias regionales pueden ser a su vez promotoras sometiéndose al aparato de concesi6n de licencias de los Ayuntamientos y en consorcio con ellos siguiendo la experien cia de las sociedades de economía mixta entre Ayuntamientos y empresas privadas. La racionalidad existente tras este mecanismo que en primer lugar parece una simple transferencia de beneficios del propietario del suelo al promotor radica en que los beneficios a obtener actuan ahora como incentivos para la construcci6n en vez de actuar como incentivos para la retenci6n de suelo, con lo cual, sin eliminar los mecanismos de mercado se consigue reducir el precio de adquisici6n de la vivienda. (En términos de nuestros gráficos nos acercamos a los puntos l y 2 de la Figura 2 y se desplaza hacia abajo la curva de la figura l ). 7. El proyecto que se acaba de presentar está en gran ¡nedida inspirado por la práctica sueca y holandesa. Sus posibilidades de implementaci6n no son pequeñas. Bibliografía: Peter Hall dres 1965 (ed) Land Values Sweet & Maxwell, Lon- Land Commission. Annual Reports David Lipsey Labour and Land dres Abril 19 7 3. 65 Fabian Tract 422 Lon � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La compensación entre precios del suelo y presión fiscal en el área urbana de Barcelona: un esquema simple Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Economia Description An account of the resource n. 32, octubre 1974, p. 48-60 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Boletín del Gabinete Técnico de Programación Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1974 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles