83 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1344/19930910d_00575.pdf 2b60e0a1b5ea43fdafbad6cb7fc0c91b PDF Text Text PARAULES DE BENVINGUDA A LA REINÏ SòNIA DE NORUEGA (10.09.93 / Saló de Cent) MAJESTAT, SIGUEU BENVINGUDA A LA CASA DE L4 CIUTAT. LA CORPORACIÓ MUNICIPAL, LA REPRESENTACIÓ DEMOCRàTICA DE LA CIUTAT, US SALUDA RESPECTUOSAMENT EN AQUEST HISTòRIC SALÓ DE CENT. LA SALA QUE AVUI US ACULL SIMB LITZA EL PODER DE LA CIUTAT DE BARCELONA, CAP I CASAL DE CATALUNYA, QUE DES DE L'EDAT MITJANA SABÉ DOTAR-SE D'UN SISTEMA REPRESENTATIU ON TOTS ELS ESTAMENTS DE LA CIUTAT EREN PRESENTS. AQUEST SALÓ, SOBRI I TANMATEI) PLE DE VIDA, HA CONEGUT ELS MOMENTS MÉS INTENSOS DE LA HISTòRIA DE LA CIUTAT, ELS MÉS COMPROMESOS PERò TAMBÉ ELS MÉS COMPLAENTS, COM EL DE REBRE AVUI SA MAJESTAT. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT AMB UNA HISTÒRIA BIMIL • LENàRIA, QUE EN ELS DARRERS ANYS, GRàCIES A LA RECUPERACIÓ DE L'AUTONOMIA I DE LES LLIBERTATS DEMOCRàTIQUES, I GRàCIES A L'EXTRAORDINARI IMPULS �QUE HAN SIGNIFICAT ELS JOCS OLíMPCS DE 1992, HA SABUT RETROBARSE A ELLA MATEIXA, ALHORA QUE S'O3RIA AL MÓN. ELS JOCS OLÍMPICS, MAJESTAT, EN EFECTE UNA OCASIó úNICA PER QUè ELS POBLES I LES CIUTATS DEL MÓN ES DONIN A CONèIXER. AMB ELS JOCS, MOLTS CIUTADANS I CIUTADANES D'ARREU VAN CONèIXER LA REALITAT DE CATALUNYA I D'UNA ESPANYA PLURAL. ARA, PASSATS ELS JOCS, ENS HEM P OPOSAT CONSOLIDAR BARCELONA COM UNA DE LES CAPITALS EUROPEES DE LA CULTURA. PER AIXò ENS COMPLAU ESPECIALMENT, MAJESTAT, REBRE-U AVUI A LA NOSTRA CIUTAT AMB MOTIU DE LA PRESENTACIó DE L'OLIMPIADA CULTURAL DE LILLEHAMMER. CULTURA I ESPORT SÓN DUES DE LES MANIFESTACIONS DE LA PERSONALITAT HUMANA QUE CONTRIBUEIXEN AVUI -EN UN MaN ON SEMBLEN OBRIR-SE FERMES ESPERANCES DE PAU A L'ORIENT MITJà- A LA FRATERNITAT ENTRE ELS POBLES DE TOT EL MaN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4250 Title A name given to the resource Benvinguda a Sa Majestat la Reina Sonia de Noruega / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics Noruega Relacions Internacionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1345/19930915d_00577.pdf 3d5684872cdeb66963b44dec41aea590 PDF Text Text CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE A PARETS DEL VALLèS Dimecres, 15.09.93. Ajuntament. 19:00 hores. LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA I CATALUNYA DESPRÉS DELS JOCS 1. EL SETEMBRE DE 1993, UN ANY DESPRÉS DELS JOCS OLíMPICS, PARLAR DE LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA ÉS PARLAR D'UN DELS GRANS BENEFICIS DELS JOCS I D'UNA DE LES PRINCIPALS POSSIBILITATS DE FUTUR DE LA NOSTRA CIUTAT I DEL NOSTRE $ PAíS. BARCELONA I CATALUNYA HAN VISCUT SEMPRE COM UNA CIUTAT I UN PAÍS OBERTS A L'EXTERIOR. PAíS DE PAS, EN LA HISTòRIA, PAÍS DE COMERÇ EN L'EDAT MITJANA, PAÍS INDUSTRIAL I EXPORTADOR EN L'EDAT CONTEMPORàNIA. DE FET, LA CELEBRACIÓ DELS JOCS A BARCELONA VA SER UNA FORMA DE RECONèIXEMENT I DE CULMINACIó D'AQUESTA TRAJECTòRIA HISTòRICA. L'OBERTURA A L'EXTERIOR -LA RSTA D'ESPANYA, EUROPA I EL MóN- HA ESTAT SEMPRE UN ESTÍMUL FONAMENTAL DE LA NOSTRA ACTIVITAT, UN FACTOR QUE HA DONA SENTIT A LA NOSTRA ECONOMIA. 1 �PER AQUEST MOTIU, UN DELS OBIJECTIUS BàSICS DE LA PREPARACIó DELS JOCS OLÍMPICS VA SER DUR A TERME UNA GRAN OPERACIó DE PROJECCIÓ EXTERIOR: PER A RENOVAR I POTENCIAR LA POSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA I, SOBRETOT, PER A RESpONDRE A LES EXIGèNCIES DEL MóN ACTUAL, PER A ADAPTAR-NOS A LES CARACTERÍSTIQUES DE L'ACTUAL SISTEMA D'INTERCANVIS, EN EL PLA ECONÒMIC, SOCIAL I CULTURAL. UNA CONSOLESSA BRITáNICA VA NOSTRE PROPóSIT, EFINIR AMB MOLT ENCERT EL EN ELS ANY ENCARA INCERTS DE LA CANDIDATURA, VA TROBAR UNA IMATGEíAFORTUNADA, VA DIR: VOSTéS 1 VO N POSAR BARCELONA FY"T Id Coi MAPA. Li- I AIXÍ HA ESTAT: ELS JOCS OL1 PICS HAN SERVIT, EFECTIVAMENT, PER A POSAR BARCELONA AL MAPA. I NO TAN SOLS AL MAPA DE L'ESPORT, SINó TAMBÉ AL MAPA DÉ LA CULTURA, DE LA POLITICA, DEL TURISME, DE L'ECONOMIA.. _------BARCELONA AVUI ÉS UNA CIUTA'r QUE ÉS TINGUDA EN COMPTE ARREU DEL MóN. JA ÉS UNA QÜESTIÓ DE PRESTIGI HAVER VISITAT BARCELONA. I AIXò ÉS MOLT IMPORTANT PER A CATALUNYA. �2. QUINA ÉS LA SITUACIó ACTUAL bE BARCELONA EN EL CONTEXT EUROPEU I INTERNACIONAL? DES DEL PUNT DE VISTA ECONòM IC, BARCELONA ÉS LA CIUTAT EUROPEA AMB MÉS POSSIBILITATS DE CREIXEMENT EN EL PERíODE 1993-1997, SEGONS UN RàNQUING PUBLICAT EL MES DE JUNY PEL NANCIALTIMES'. SEGONS UN ALTRE ESTUDI, PUBLICAT A PRIMERS D'ANY PER "THE_ ECONOMIST", L'ARC MERIDIONAL EUROPEU DEL PIRINEU I EL E MEDITERRANI, LA ZONA QUE NOSALTRES ANOMENEM "EL NORD DEL SUD", ÉS LA MÉS DINàMICA DE L'ECONOMIA EUROPEA. DES DEL PUNT DE VISTA DE LES ÇOMU IONS, BARCELONA ES VA CONSOLIDANT COM LA PORTA SUD D EUROPA PER AL TRàNSIT AERI AMB L'AUGMENT DE CAPACITAT DE L AEROPORT I PER AL TRàNSIT COMERCIAL MARíTIM AMB LA RENOVACI DEL PORT. DES DEL PUNT DE VISTA GEO C, BARCELONA ÉS EL NUCLI POLÍTIC I ECONòMIC MÉS IMPORTAN D'UNA REGIó EUROPEA, A CAVALL DE FRANÇA I D'ESPANYA, ENTORN DELS PIRINEUS I DE L'ARC MEDITERRANI. EL NORD DEL SU4 D'EUROPA. DES DEL PUNT DE VISTA DE LES CI 3 , BARCELONA HA �PROMOGUT EN L'àMBIT DE L'EURO-REGIó LA XARXA C-6 QUE COM PRèN MONTPELLER, PALMA DE MALLORCA, SARAGOSSA, VALèNCIA I TOLOSA DE LLENGUADOC, A LA QUAL ES PODRIA ASSOCIAR UNA SEGONA XARXA DE CIUTATS INTERMèDEES PROMOGUDA PER GIRONA I PERPINYà. - DES DEL PUNT DE VISTA DEL MUNI PLLISME, BARCELONA HA PROMOGUT LA COL.LABORACIó ACTIVA ENTRE LES CIUTATS EUROPEES, AMB LA CREACIÓ DEL GRUP EUROCIUTATS I AMB LA PRESIDèNCIA, DES DE 1992, DEL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA (CMRE). BARCELONA ESTá TREBALLANT EN AQUESTS MOMENTS EN TOTS ELS FRONTS DE LA COL.LABORACIÓ INTERNACIONAL ENTRE CIUTATS I ORGANISMES LOCALS I REGIONALS A NIVELL ECONòMIC, CULTURAL I SOCIAL. APROFITANT L'EMPE A DE LA iVTAT LíMPICA, B^CELONA E SIT JA A^ANS/I^EL 992, NTRE "- ES CI JOCS HA ••NSO ES "S EXPECTATI S . BARCELONA, A MÉS, ÉS ARA RECONEGUDA COM UNA CIUTAT QUE TÉ COSES PER ENSENYAR, QUE TÉ MODEL I TECNOLOGIA PER EXPORTAR (EXEMPLE SINGULAR: PLA ESTRATèGIC �3. VEIEM ALGUNES DADES SIGNIFICATIVES, NO PAS EXHAUSTIVES, DE L'EVOLUCIÓ RECENT DE BARCELONA PEL QUE FA A LA INTERNAT CIONALITZACIÓ DE LA SEVA ACTIVITAT: AEROPORT PASSATGERS DE 7.234.072 (1988) 1A 10.045.477 (1992) MERCADERIES DE 55.622 TN (1988) A 72.366 TN (1992) CONFERèNCIES TELEFÒNIQUES INTERNACIONALS DE 12.524.000 (1988) A 23.593.000 (1991) I 28.760.000 (1992) PERNOCTACIONS DE 3.896.743 (1989) A 4.333.420 (1992) = + 11 % VISITANTS: DE 1.616.484 (1989) A 1.874.734 (1992) = + 13 % PRIMER TRIMESTRE 1992-1993: 400.506 - 566.407 = + 41 % USUARIS BUS TURíSTIC JUNY-JULIOL 1992-93, + 20 % �OFERTA CONGRESSUAL (1989-1993) + 14'75 % CADIRES I AUDITORIS + 62'72 % CADIRES I AUDITORIS + S. OVAL - ANNEX S. JORDI + 70'95 % METRES QUADRATS SALES HOTELS + 127'3 % ID. SALES HOTELS + EST. NORD + ANNEX S. JORDI ACTIVITAT CONGRESSUAL (PRIMER SEMESTRE 1992-1993) DE 73 A 120 (INTERNAC) REUNIONS: DE 88 A 109 (NACIONAL DE 161 A 23d (TOTAL) DELEGATS: DE 31.692 A_9.505 3 (NAC) DE 9.543 A 43.181 DE 41.235 A 82.686 (TOTAL) (INTER) _ ^ h f VEIEM COMENÇA ARA A ALGUNS FETS SIGNIFICATIUS JDE TENIR MÉS PES I MIS RECLAM COM EN BARCELONA EL CONTEXT INTERNACIONAL: - L'ESCOLA DE NEGOCIS DE LA UNIV RSITAT DE XICAGO HA TRIAT ^_......-- BARCELONA - DESCARTANT FRANKFURT, LONDRES, PARIS I MILà- PER INSTAL.LAR-HI LA SEVA SEU EUROPEA. COMENÇARà EL JULIOL DE 1994. LA TRIA VA SER EL RESULTAT PROFESSIONALS DE TOT EUROPA. D'U A CONSULTA A DIRECTIUS I �- ISRAEL ESTUDI INSTAL.LAR UN CENTRE DE DISTRIBUCIÓ COMERCIAL AL PORT DE BARCELONA, A MÉS DEL QUE JA TÉ A ROTERDAMM. LA PRINCIPAL EMPRESA EUROPEA DE TRANSPORT, OBRIRà UNA TERMINAL A LA ZAL DEL PORT A PRIMERS DEL 1994. L'EMPRESA AUTOTERMINA AMPLIA LES SEVES INSTAL.LACIONS AL PORT PER A LA IMPORTACIÓ DE COTXÉS. - EL BARCELONA CONVENTION BUREAU, HA ESTAT ELEGIT EL SEGON MILLOR DEL MóN, DESPRÉS DE HONG KONG, EN UNA ENQUESTA PROFESSIONAL. - CLíNIQUES PRIVADES DE BARCELONA ES PROMOCIONEN CONJUNTAMENT A L'ESTRANGER AMB L'ENTITAT ARCELONA CENTRE MèDIC. - IBERIA CONVERTEIX BARCELONA EN LA SEVA PORTA D'EUROPA. PERÒ NO EN TENIM PROU AMB EL QUE ESPONTàNIAMENT ENS VE A BARCELONA. ESTEM PREPARANT UN AMBICIóS PROGRAMA DE PROMOCIÓ ECONòMICA DE BARCELONA QUE TÉ COM A FINALITAT ATREURE FLUXOS �D'INVERSIó, PERO TAMBÉ FACILITAR QUE A BARCELONA ES GENERIN FLUXOS DE SORTIDA D'ACTIVITAT. ES UN PROGRAMA QUE ES PLANTEJA PER AL PERíODE 1993-1997, QUE DEFINEIX OBJECTIUS I ESCULL SECTORS A PROMOCIONAR. ONZE SECTORS EN CONCRET: . /----77.---r-G4-5 ,0 2. TURISME. 3. COMERÇ I SERVEIS. 4. AUTOMòBIL. 5. QUíMIC I ALIMENTARI. 6. REAL STATE. PROMOCIÓ IMMOBILIàRIA: HABITATGES, OFICIN . 7. SECTOR FINANCER. 8. SERVEIS McDICS I FARMACèUTICS. 9. SERVEIS CULTURALS, LÚDICS I ESPORTIUS. 10. DISSENY, ARQUITECTURA I ENGINLERIA. 11. UNIVERSITATS I ALTRES INSTITUCIONS DE FORMACIó. 4. PODEM AFIRMAR, DONCS, QUE LES NOSTRES IVES PER DESPRÉS DELS JOCS ESTAN EN EL BON CAM ï. AQUEST GRAT LA ÉS UN MOTIU CLAR D'OPPIMISME I D'ESPERANÇA SITUACIó DE CRISI GENE L QUE, 8 COM HE DIT MALALTRES �-q---t2__ VEGADES, ENS VA ARRIBAR MÉS TARD I ESMORTEÏDA GRàCIES A c L'IMPULS DELS JOCS. LES TAXES D'ATUR A LA CIUTAT, COM ÉS BEN SABUT PERÒ POTSER NO ÉS PROU RECORDAT, HAN ESTAT I SóN NOTABLEMENT INFERIORS A LES MITJANES DE CATALUNYA I D'ESPANYA. ARA QUE, SEGONS L'AUTORITZADA OPINIó DEL BANC D'ESPANYA, LA CRISI HA TOCAT FONS, TAMBÉ HEM DE CREURE QUE BARCELONA EN POT SORTIR MÉS DE PRESSA. A BARCELONA, EN AQUEST MOMENT DE REPRESA, DISPOSEM DE MÉS RECURSOS, MATERIALS I PSCOLòGICS, PER A SORTIR-NE. RECORDO SEMPRE QUE EN AQUESTA CRISI HI HA HAGUT TAMBÉ ELEMENTS DE RETRACCIÓ PSICOLòGICA. HI HA DE PODER HAVER, PRIME QUE RES, LA CAPACITAT DE VéNCER AQUESTES PORS I D'EXPLOTAR TOT L'IMMENS CAPITAL QUE ELS JOCS ENS HAN DEIXAT I QUE EL OPERADORS ESTRANGERS ENS RECONEIXEN: VEGIN SINó LES IMPORTANTS INVERSIONS QUE HI HA EN CURS O EN PROJECTE (DIAGONAL MAR, ZOO MARí, SAGRERA..). HEM DE COMBATRE ELS "BARNAESCèPTICS", USI SE'M PERMET L'EXPRESSIÓ. ELS ESCèPTICS, PER NO DIR ELS PESSIMISTES, NO SóN CAP NOVETAT D'ARA. N'HI HA HAGUT TRADICIONALMENT A LA CIUTAT, I N'HI HA HAGUT DE MOLT CRÍTICS DES DEL COMENÇAMENT 9 �DE L'ESFORÇ OLÍMPIC. PRIMER DIUEN QUE NOS ENS D ARIEN L'ORGANITZACIó DELS JOCS, DESPRÉS QUE NO SERíEM CAPAÇOS DE FER-LOS, DESPRÉS QUE NO ACABARÍEM LES OBRES A TEMPS, pESPRÉS QUE QUINA LLàSTIMA QUE S'HAGIN ACABAT, I, ARA, DIUEN QUE EL FUTUR ÉS MOLT NEGRE I QUE ELS JOCS NOMÉS SóN UN BELL RECORD. DONCS NO, ELS JOCS SóN ALGUNA COSA MÉS QUE EL NOSTRE MILLOR RECORD COL.LECTIU, QUE JA SERIA MOLT. ELS JOCS HAN ESTAT LA NOSTRA MILLOR CAMPANYA D'IMATGE DAVANT DEL MóN: IMATGE DE PAÍS, IMATGE DE QUAL ITAT, IMATGE DE PRESTIGI ORGANITZATIU I IMATGE DE FUTUR. UNA CAMPANYA D'IMATGE DE COST MULjIMILLONARI, SI L'HAGUESSIM HAGUT D'ENCARREGAR I PAGAR. 5. ESTEM PARLANT SEMPRE DE BARCELONA I AVUI SOM A PARETS DEL VALLèS. NO HI FA RES. PARETS DEL VALLèS, EN AQUEST SENTIT, ÉS BARCELONA. CATALUNYA EN AQUEST SENTIT NA. BARCELONA ÉS LA FORÇA DE CATALUNYA, ÉS ÉS BARCELO- LA PUNTA DE LLANÇA DE CATALUNYA. HO PUC DIR, FINS I TOT, AMB PARAULES DEL PRESIDENT PUJOL: BARCELONA ÉS LA "FORCE DE FRAPPE" DE CATALUNYA. 10 �AQUEST ÉS UN PENSAMENT PROFUND 1 ANTIC DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, ENCARA QUE LA SEVA ACTITUD PÚBLICA DE VEGADES NO HO REFLECTEIXI. ELL SAP PROU QUE AQUEST É UN TERRENY QUE TENIM DE COL.LABORACIó EFICAÇ I REAL, MÉS REAL DEL QUE DE VEGADES SEMBLA, PERÒ MENYS ESTRUCTURADA 1 "BARCELONA PLACA FINANCEW LLIGADA DEL QUE CALDRIA. ÉS UNA MOSTRA IMPORTANT D'AQUESTA COL.LABORACIó EXISTEN 11. LA MANCA DE SOLUCIó ALS PROBLEMES DE L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA ÉS UNA MOSTRA DE LA COL.LABORACIó PENDENT. ABANS DE COMENÇAR LES VACANCES, A FINALS DE JULIOL, VAIG PLANTEJAR MOLT CLARAMENT QUIN É0 EL REPTE DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS A CATALUNYA: LA C1L.LABORACIó DES DE LA DIFERéNCIA. VAIG POSAR L'EXEMPLE DEL GOVERN DE COALICIó ENTRE ELS SOCIALISTES BASCOS I ELS NACIONAWSTES BASCOS A EUSKADI, DES DE FA MÉS DE SIS ANYS , DE FET, Nd NECESSITEM INSPIRAR-NOS EN EXEMPLES D'ALTRES LLOCS, SINó SER FIDELS A L'ESPERIT DE PACTE, COM A GENUINA TRADICIó CATIALANA. 1 11 �EN LA NOVA SITUACIó POLíTIC71 ESPANYOLA -QUE ÉS MÉS QUE AIXò, ÉS L'INICI D'UNA NOVA CULTURA POLÍTICA DE DIàLEG-, AQUESTA COL.LABORACIó DES DE LA DIFERèNCIA TÉ ENCARA MÉS SENTIT. SI PUJOL DEMANA DIàLEG I COL.LABORACIÓ A ESPANYA, NO TINDRIA SENTIT NO FER EL MATEIX AI CATALUNYA I A BARCELONA. 6. BARCELONA HA FORMULAT UN NO REPTE DE CARA EL FUTUR, EN L'HORITZÓ EUROPEU DEL 1997 I EIA$ LA PERSPECTIVA MÉS àMPLIA DEL 2000: ARRIBAR-SE A CONVERTIR EN LA PORTA DEL SUD D'EUROPA, POTENCIANT EL POL ECONòMIC SOCIAL I CENTRE DE COMUNICACIONS QUE JA ÉS, AIXÍ COM EL SEU ROL ESPECIAL EN EL CONJUNT D'ESPANYA. PER A DUR A TERME AQUEST OBJECTIU, ESPANYA HA DE CONSIDERAR QUE L'ACTIU DE BARCELONA. ÉS TAMBÉ UN ACTIU DEL CONJUNT. TENIM CONFIANÇA EN LA DISPONIBILITAT ENVERS BARCELONA DEL NOU GOVERN, SUCCESSOR DEL GOVERN QUE MILLOR HA ENTèS I APOSTAT PER BARCELONA, EN TOTA Lí HISTòRIA. TAMBÉ CAL QUE LA GENERALITAT! JUGUI FORT PER BARCELONA. QUE ÉS EL MATEIX QUE JUGAR FORT PER CATALUNYA. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4251 Title A name given to the resource La projecció internacional de Barcelona i Catalunya després dels Jocs Olímpics / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona es va consolidant com la porta del Sud d' Europa per al trànsit aeri amb l'augment de l'aeroport i per al trànsit comercial marítim amb la renovació del port. Preparació d'un ambiciós programa per atraure fuxos d'inversió que es planteja per al 1993-1997. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Parets del Vallès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Barcelona Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1346/19930921d_0104.pdf 25dcf17ef4cdffd336a2e9a825ba7b6d PDF Text Text Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol ENTREGA DE LA GRAN CRUZ DE ORO DE LA ORDEN CIVIL DE LA SOLIDARIDAD SOCIAL A LOS VOLUNTARIOS OLÍMPICOS 21 de septiembre de 1.993 Dia: Hora: 18.30 h. Lugar: Salón de Ciento ORDEN DEL ACTO Parlamentos : - Excmo. Sr. Manuel Fonseca de la Llave, Director General del Consejo Superior de Deportes. - Excma. Sra. Cristina Alberdi Alonso, Ministra de Asuntos Sociales. - Ilma. Sra. Rosa M I Escapa, Directora General de INJUVE (Instituto Nacional de la Juventud), que leerá el Decreto de concesión de la Gran Cuz de la Orden Civil de Solidaridad Social a la División de Voluntarios Olímpicos de Barcelona'92. - Entrega de la Gran Cruz por la Excma. Sra. Ministra al Excmo. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona. - Palabras de agradecimiento y clausura del acto a cargo del Excmo. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona en nombre de los Voluntarios Olímpicos. Ain.k (,tíl y uCtil [k 1111/11.5 - Recepción en el Salón de Crónicas. �n)ulL Z^^^ ^ P^^ `^ i ,e/im I iot ^^3 r )ati Pt-Ai "-e yt ^ SEÑORA MINISTRA, SEÑORAS Y SEÑORES, QUERIDOS AMIGOS, d^ ALuk LQ1 o LA DECISION DE ENTREGAR LA GRAN CRUZ DEL ORDEN CIVIL DE LA SOLIDARIDAD SOCIAL A LOS VOLUNTARIOS Y VOLUNTARIAS DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DEL 1992 ES UN PASO MAS, QUIZAS EL MAS IMPORTANTE, EN EL RECONOCIMIENTO DEL TRABAJO Y DE LA DEDICACION DE TODAS AQUELLAS PERSONAS QUE COLABORARON DESINTERESADAMENTE EN LOS JUEGOS OLIMPICOS Y PARALIMPICOS DE BARCELONA. SENSE EL TREBALL I L'ESFORÇ DE TOTS AQUESTS VOLUNTARIS, ELS DEL 92 NO HAGUESSIN ESTAT ELS MILLORS JOCS DE LA HISTORIA. EN L'ENTUSIASME DELS 30.000 VOLUNTARIS I EL DE TANTS D'ALTRES QUE, MALAURADAMENT, NO VAN SER A TEMPS DE PARTICIPAR EN L'ORGANITZACIO DELS JOCS NO NOMES ES MANIFESTAVA EL DESIG D'IMPLICAR-SE EN ELS JOCS, SINO TAMBE LA SEVA VOLUNTAT DE SERVEI A LA CIUTAT DE BARCELONA, A LES CIUTATS SUBSEUS I AL CONJUNT DE LA SOCIETAT. PER AIXO, UN COP ACABATS ELS JOCS, DES D'AQUEST AJUNTAMENT ES VA CREURE OPORTU FER UNA CRIDA A LA PARTICIPACIO. I, ARA, TRANSCORREGUTS UNS MESOS, HEM DE DIR QUE AQUESTA CONVOCATORIA HA ESTAT UN EXIT. ENS SENTIM ORGULLOSOS I SATISFETS PERQUE MOLTS VOLUNTARIS, LA GRAN MAJORIA, HAN RESPOST POSITIVAMENT A AQUESTA CRIDA, COM ES VA DEMOSTRAR DIUMENGE PASSAT A L'ESTADI I ES DEMOSTRARA A LES FESTES DE LA MERCE QUE DEMA COMENCEN, QUE SERAN LES FESTES DE LA PARTICIPACIO. ^. �L'ENTUSIASME DE LA FLAMA OLIMPICA SEGUEIX ENCES I NO VOLEM QUE S'APAGUI. NO POT APAGAR-SE. NO MENTRE EN EL MON I EN LES NOSTRES SOCIETATS ACTUALS SEGUEIXI SENT NECESSARIA LA PARTICIPACIO DE TOTS I TOTES PER FER-LO MES. JUST I MES SOLIDARI. QUISIERA EN NOMBRE DE ESTOS VOLUNTARIOS Y VOLUNTARIAS AGRADECER SEÑORA MINISTRA ESTA CONDECORACION QUE AHORA SE LES DA. Y AGRADECER TAMBIEN A TODOS LOS REPRESENTANTES DE LAS DIFERENTES INSTITUCIONES AQUI PRESENTES EL ESPIRITU ENTUSIASTA DE COLABORACION QUE DEMOSTRARON ANTES, DURANTE Y DESPUES DE LOS JUEGOS OLIMPICOS. LA CIUDAD DE BARCELONA FUE LA CAPITAL MUNDIAL DEL DEPORTE, DE LA PARTICIPACION Y DE LA ILUSION DE TODOS: LOS BARCELONESES, LOS CATALANES Y TODOS LOS ESPAÑOLES. EL ESFUERZO DE LOS JUEGOS YA HA DADO SU FRUTO. EN LAS DISTINTAS COMUNIDADES AUTONOMAS Y EN LOS AYUNTAMIENTOS DE ESPAÑA SE ESTA TRABAJANDO PARA MANTENER VIVO AQUEL PROYECTO QUE EMPEZO CON LOS JUEGOS, GRACIAS A LA PARTICIPACION DESINTERESADA DE TODOS, PERO ESPECIALMENTE DE TANTOS JOVENES. QUISIERA ANIMAROS A HACER FRUCTIFERO EL MENSAJE QUE ME ENSEÑARON LOS MILES DE VOLUNTARIOS --- -Y-VOLUNTARIAS QUE EMPEZARON EN EL 92 Y CONTINUAN EN LA BRECHA. g re1/1 SFW41fl MINISTRA, PARA CONCLUIR QUISIERA AGRADECERLE, DE FORMA ENTUSIASTA, LA COLABORACION QUE SIEMPRE HEMOS ENCONTRADO EN SU MINISTERIO. EL APOYO ENTRE LAS INSTITUCIONES EN FAVOR DE LOS VOLUNTARIOS ES EL MEJOR REGALO Y RECONOCIMIENTO QUE PODEMOS HACERLES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4252 Title A name given to the resource Entrega de la Gran Creu d'Or de l'Ordre Civil de la Solidaritat Social als voluntaris olímpics / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Societat Premis i reconeixements Jocs Olímpics Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1347/19930923d_00580.pdf 79b122db8b82e3f7ee8c0df08e1591ce PDF Text Text MAJESTATS, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, AVUI, EN PLENA FESTA MAJOR DE BARCELONA, ENALTIDA ENGUANY PER LA PRESèNCIA DE SES MAJESTATS, LA CIUTAT CELEBRA AMB SATISFACCIÓ LA INAUGURACIÓ DE LA SEU BARCELONINA DE LA FUNDACIÓ THYSSEN. I HO FA O4RINT ALS CIUTADANS UNA PART D'UN DELS MONUMENTS MÉS EXTRAORDINARIS, CONEGUTS, D'AQUESTA CIUTAT: LA VINGUDA A BARCELONA MONESTIR DE PEDRALBES. EL D'UNA COHERENT I SIGNIFICATIVA- I1E I FINS ARA MENYS PART -UNA PART PETITA, PERÒ LA COL•LECCIó THYSSEN CULMINA UN LLARG ANHEL D'AQUESTA CIUTAT I DEL SEU AJUNTAMENT. NO ÉS CAP SECRET QUE ELS PRIMERS CONTACTES PER FER VENIR LA COL•LECCIó DELS THYSSEN AI, ESPANYA VAN SER FETS DES DE BARCELONA. TAMPOCO ES NINGÚN SECRETO, MAJESTADES, QUE LA INTERVENCIÓN DE LA FAMILIA REAL HA SIDO DECISIVA PARA QUE LA COLECCIÓN THYSSEN RECALARA FINALMENTE EN ESPAÑA. VUESTRA PRESENCIA AQUí CONFIRMA ESTE INTERÉS € Y ES LA MEJOR PRUEBA DE VUESTRO APOYO A UNA OPERACIÓN DE ESTADO QUE TUVO EN BARCELONA PRINCIPIO. SU �PERMITIDME PUES QUE HAGA 4N BREVE RECORDATORIO DE ESTE PROCESO QUE HOY CULMINA DE FORMA TAN SATISFACTORIA. EN JUNIO DE 1985, EN EL CURSO DE UN VIAJE OFICIAL A ALEMANIA, Y GRACIAS A LAS GESTIONES DEL1 DESGRACIADAMENTE DESAPARECIDO ANTONI PARÉS, ME DESPLACÉ PERSONALMENTE A LUGANO PARA ENTREVISTARME CON EL BARÓN. RECURDO CON ESPECIAL AFECTO AQUELLA FAVORITA. LA AMABILIDAD DEL PRIMERA ENTREVISTA EN VIL BARÓN Y LA BARONESA THYSSEN HA SIDO DESPUÉS UNA CONSTANTE EN NUESTROS ENCUENTROS, YA FUE E EN BARCELONA O EN SANT FELIU. POCS MESOS DESPRÉS DE LA MEMA VISITA A LUGANO, I PER MITJà DE L'ALESHORES TINENT D'ALCALDE RAIMON MARTÍNEZ FRAILE -QUE VA TENIR UN PAPER DESTACAT EN AQUESTES NEGOCIACIONS BARó UNS PRIMERS PLàNOLS DEL INICIALS- VAM TRAMETRE AL MONESTIR DE PEDRALBES, QUE JA IMAGINàVEM ALESHORES COM EL MILLOR EMPLAÇAMENT PER A PARC DE LA SEVA COL•LECCIó. ABANS D'UN ANY, AL MAIG DE 1986, VAM SIGNAR UN CONTRACTE D'INTENCIONS AMB EL BARÓ TIIYSSEN. UNA SIGNATURA UNA MICA ACCIDENTADA, PEL FET QUE JO1 ERA AL LLIT, ENGRIPAT, I ES VA HAVER DE FER A CASA. FOU ALESHORES QUE ES CONSTITUÍ, A BARCELONA I AMB LA PARTICIPACIÓ D'UNA MEMBRE DE LA FAMÍLIA REIAL, LA INFANTA PILAR, LA FUNDACIó THYSSEN. DESPRÉS, COM TOTS SABEM, LES COSES VAN ANAR PER UN ALTRE CAMÍ I ES VA DECIDIR QUE EL DESTÍ DE LA MAJORIA DE LES OBRES CEDIDES PEL BARÓ FóRA MADRID . LA INTERVENCIÓ DE L'ALESHORES �MINISTRE DE CULTURA, JORGE SEMPRÚN, FOU UNA PROVA D'AUDàCIA I DE VISIó. EL PROCÉS VA CULMINAR-LO EL SEU SUCCESSOR, JORDI I SOLÉ-TURA, QUE VA PORTAR A ON PORT LA COMPLEXA NEGOCIACIÓ. VULL AGRAIR AVUI A LA MINISTRA, CARME ALBORCH, LA PARTICIPACIó DEL SEU MINISERI EN EL CONVENI SUBSCRIT PER L'AJUNTAMENT AMB LA FUNDACIÓ A BARCELONA ES VA DESTINAR, DONCS, UNA PART ESCOLLIDA, MOLT BEN ESCOLLIDA, DE LA COL•LECCIó, INTEGRADA MAJORITàRIAMENT PER OBRES DE TEMàTICA RELIGI3SA. COMPLÍEM AIXí, TAMBÉ, EL DESIG DE LA COMUNITAT DE CLARISSES QUE ELS QUADRES EXPOSATS 1 S'ADIGUESSIN AMB EL CONJUNT QUE ELS ACULL. ÉS PER AIXò QUE EL MEU PRIMER AGRAÏMENT D'AQUEST VESPRE ÉS PER AL BARÓ I LA BARONESSA trHYSSEN, ELLA MATEIXA FILLA DE BARCELONA, QUE PER DAMUNT D'ALGUN MALENTéS I DE MÉS D'UN MOMENT D'INCERTESA, HAN CONFIAT EN LA CIUTAT I HAN TINGUT LA GENEROSITAT DE CEDIR, A TRAVÉS DE LA FUNDACIÓ, AQUESTA PART DE LA COL . LECCIó QUE DES D' rAVUI ENRIQUEIX CONSIDERABLEMENT EL NOSTRE PATRIMONI MUSEOGRà FIC. UN AGRAÏMENT QUE FAIG EXTENSIU A LA COMUNITAT DE MONGES CLARISSES, AMB LA SEVA ABADESSA, SOR PIERRETTE, AL CAPDAVANT, PERQUè ENS HAN PERMèS D'OBRIR A LA CIUTAT UNA PART DEL MONESTIR. SÉ QUE AQUESTA HA ESTAT PER A ELLES UNA DECISIó NO GENS FàCIL. NOSALTRES ENS HEM COMPROMéS A �RESPECTAR AL MàXIM LA SEVA OPCIó PER UNA VIDA APARTADA I SILENCIOSA. PERò ESTIC SEGUR QUE LA PLENA RECUPERACIÓ DEL BES, QUE ÉS UNA VOLUNTAT QUE CONJUNT MONUMENTAL DE PED COMPARTIM AMB L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA I LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SERà UN DELS FETS CULTURALMENT MÉS EXTRAORDINARIS DELS ANYS A VENIR. NO PUC CLOURE EL MEU CAPíT L D'AGRAïMENTS SENSE FER UNA REFERèNCIA A LES PERSONES QUEj HAN INTERVINGUT DIRECTAMENT EN TOMàS LLORENS, DIRECTOR DE LA LA SELECCIÓ DE LES OBRES: FUNDACIÓ, SIMON LEVIE, ELOïSA SENDRA I JOSÉ MILíCUA. I TAMBÉ EM SEMBLA JUST DESTACAR ELS ARQUITECTES MUNICIPALS, QUE, FUGINT DEL PROTAGONISME, HAN FET UNA RECUPERACIÓ RESPECTUOSA D'AQUEST ESPAI EXTRAORDINARI. SóN LÓPEZ IÑIGO, AVUI JA JUBILAT, I JOSEP M. JULIà. PERO MI MAYOR AGRADECIMIENTO,/ MAJESTADES, ES PARA LOS REYES, PUES CON VUESTRA PRESENCIA 4N NUESTRA CIUDAD HABEIS DADO UN ESPECIAL RELIEVE A UN ACTO QUE CONSTITUYE UN ESLABÓN MáS EN LA DECIDIDA VOCACIÓN DE BARCELONA DE CONSTITUIRSE COMO UNA DE LAS CAPITALES DE LA CULTURA EUROPEA. { MUCHAS GRACIAS. MOLTES GRàCIES. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4253 Title A name given to the resource Inauguració de la exposició Thyssen / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Recordatori des de 1985 quan van comencar les negociacions fins avui. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Pedralbes Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Cultura Art Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1348/19930924d_00581.pdf 73819021192ae16784c07da39b00c37c PDF Text Text ACTE D'INAUGURACIÓ DEL PASSEIG DE JOAN DE BORBÓ, COMTE DE BARCELONA Divendres, 24.09.93. 13:30 hores. MAJESTADES: ESTE ACTO, A LA VEZ SOLEMNE Y ENTRAÑABLE, CULMINA UNA LARGA E INTENSA RELACIÓN DE NUESTRA CIUDAD CON VUESTRO PADRE, S.A.R. DON JUAN DE BORBÓN, CONDE DE BARCELONA. AL INAUGURAR OFICIALMENTE EL PASEO QUE LLEVA SU NOMBRE, SEGÚN EL ACUERDO TOMADO POR LA CORPORACIÓN MUNICIPAL EN SESIÓN EXTRAORDINARIA CELEBRADA EL DIA 3 DE ABRIL, QUISIERA EVOCAR LOS LAZOS DE SIMPATíA Y DE AFECTO QUE SU FIGURA SUSCITÓ ENTRE LOS BARCELONESES Y LOS CATALANES, DESDE EL MOMENTO EN QUE, HACE MáS DE MEDIO SIGLO, DECIDIó USAR COMO DISTINTIVO PERSONAL E INSTITUCIONAL EL TíTULO DE CONDE DE BARCELONA. LA CIUTAT DE BARCELONA S'HA SENTIT FELIÇ DE VEURE COM EL TITOL HEREU DE LA NOSTRA SOBIRANIA ERA UTILITZAT PEL VOSTRE PARE COM A SENYAL DE LA SEVA CONDICIó DE CAP DE LA FAMILIA REIAL. �AIXí, EL NOM DE LA CIUTAT, EL NOM DE LA CAPITAL DE CATALUNYA, HA ESTAT ASSOCIAT A LA SEVA DEDICACIÓ A LA CAUSA DEL RESTABLIMENT DE LA LEGITIMITAT MONáRQUICA COM A VALEDORA DE LA DEMOCRáCIA I DE LES LLIBERTATS, CULMINADA EN LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL QUE VÓS, SENYOR, ENCARNEU, AMB ENCERT I SATISFACCIÓ UNáNIMEMENT RECONEGUTS , EN OCASIONS ANTERIORS, HEM GLOSSAT I ENALTIT LA FIGURA I L'OBRA DE DON JOAN DE BORBÓ EN EL MARC SOLEMNE DEL SALÓ DE CENT, TESTIMONI PERMANENT DE LA INSTITUCIÓ MUNICIPAL I DE LA HISTòRIA DE LA CIUTAT. AQUEST ACTE D'AVUI, TAN SOLEMNE I ENTRANYABLE, ÉS A LA VORA DEL MAR, D'AQUEST MEDITERRANI QUE EL VOSTRE PARE TANT VA CONéIXER I ESTIMAR; CON A MARÍ. EL PASSEIG JOAN DE BORBó, COMTE DE BARCELONA, ÉS UNA DE LES OBRES NOVES FETES AMB MOTIU DELS JOCS OLÍMPICS, QUE ELL VA VIURE AMB TANTA PASSIo, ÉS L'ANTIC PASSEIG NACIONAL, EL PASSEIG DE LA BARCELONETA, BARRI PESCADOR I PORTUARI, ON TRADICIó I NOVETAT ES DONEN LA Mà EN EL RETROBAMENT DE BARCELONA AMB EL MAR. 2 �ÉS UN TESTIMONI, DONCS, D'UNAiRENOVACIó URBANÍSTICA QUE HA SABUT UNIR L'APORTACIÓ FORáNIA A LA TRADICIó LOCAL, QUE HA MERESCUT L'ELOGI UNàNIME I QUE HA SERVIT D'EXEMPLE A MOLTES CIUTATS D'ARREU. DES D'AQUESTA PETITA PENINSULA, AVANÇADA MARINERA DE LA CIUTAT, ES POT MIRAR BARCELONA A LA CARA I VEUREHI EL RASTRE 1 EL LLEGAT DELS SEUS DOS MIL ANYS. LA VOSTRA PRESéNCIA, MAJESTATS, A LES FESTES DE LA MERCé D'AQUEST ANY ES UN FET ESPECIALMENT RELLEVANT PER A LA CIUTAT. LA SEVA IMPORTáNCIA, PER A NOSALTRES, RAU EN EL LLIGAM QUE ESTABLIU AMB EL BARCELONINS EN VOLER COMPARTIR AMB NOSALTRES ELS DIES DE LA FESTA MAJOR, UNA MERCé'93 QUE ÉS LA CULMINACIÓ D'UN ESTIU MOLT ESPECIAL, L'ESTIU EN QUè HEM GAUDIT PLENAMENT DE LA CIUTAT RECUPERADA. LA VOSTRA PRESéNCIA ÉS UN RECONEIXEMENT DE LA VOLUNTAT DE PROJECCIÓ DE LA CIUTAT. BARCELONA RENOVA LA SEVA DISPONIBILITAT I EL SEU ENTUSIASME PER REPRESENTAR LA PLURALITAT I LA DIVERSITAT DE L'ESPANYA DEMOCRàTICA, PER AFIRMAR-SE CON A LLOC DE TROBADA DE DIàLEG CULTURAL I POLITIC, EN L'INICI D'AQUEST 3 �NOU CURS EN EL QUE ENS PROPOSEM POSAR NOVAMENT EN PRIMER TERME EL DEBAT SOBRE EL ROL DE BARCELONA A CATALUNYA I A ESPANYA. ESTE PASEO, TRADICIONAL Y RENOVADO, TAN LIGADO A LA HISTORIA BARCELONESA Y TAN SIGNIFICATIVO TAMBIÉN DE LA APUESTA DE LA CIUDAD POR EL FUTURO, HA RECIBIDO EL NOMBRE DE VUESTRO PADRE EN HOMENAJE DE AGRADECIMIENTO A LA FIGURA Y A LA OBRA DE SU ALTEZA REAL DON JUAN DE BORBÓN Y AL AFECTO ESPECIAL QUE DEMOSTRÓ Y SUSCITÓ EN BARCELONA. PERMITIDME, MAJESTADES, REITERAR AQUí EL COMPROMISO DE ESTA CIUDAD CONSIGO MISMO, CON LA CATALUNYA QUE ENCABEZA Y CON LA ESPAÑA PLURAL Y DEMOCRáTICA POR LA QUE SIEMPRE HA LUCHADO. EN ESTE HOMENAJE PERMANENTE A LA MEMORIA DE VUESTRO PADRE ESTá EL RECONOCIMIENTO DE ESA SINTONÍA CON EL ESPÍRITU DE NUESTRA CIUDAD, QUE ES UN ESPÍRITU DE LIBERTAD, DE TOLERANCIA Y DE PROGRESO. SINTONÍA Y AFECTO QUE CREEMOS ENCONTRAR TAMBIÉN EN VOS, MAJESTAD, Y EN VUESTRA FAMILIA, CADA DíA MáS LIGADA A LA VIDA DE BARCELONA. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4254 Title A name given to the resource Inauguració del Passeig de Joan de Borbó, Comte de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Passeig Joan de Borbó Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Història Urbanisme Barcelona Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1349/19930924d_00582.pdf fc0409fb7b0afc668779c5519fb3690c PDF Text Text PARAULES PRONUNCIADES PER L'ALCALDE DE BARCELONA AMB MOTIU DEL LLIURAMENT DE LES MEDALLES D'OR A BES MAJESTATS ELS REIS Saló de Cent, 24 de setembre del 1993 Majestades, Tots tenim un record molt viu d'aquelles daurades tardes de l'estiu de 1992, que han quedat per sempre a Tenemos también recuerdos más la nostra memòria. recientes, porque tanto ayer como hoy, y de altas cátedras y magistraturas / se han dicho palabras muy bellas y muy atinadas sobrella historia y la esencia de esta ciudad y de este país. 1 Ayer, Pere Duran Farell en la Sala Oval del Palacio Nacional de Montjuïc trazó la mejor historia de esta ciudad, la más bien dicha, desde una catalanidad y un catalanismo profundos -como dijo él-, exigentes, respetuosos, y al mismo tiempo resistible, ¿verdad Majestad? que se impone por su lógica. Este es el discurso de Barcelona. Luego, en la Sala Thyssen -vamos a llamarla ya así- del Monasterio de Pedralbes, el Barón de Thyssen me dijo, no ya en público: Cluny, los "cloisters" de Nueva York, y Pedralbes de Barcelona son los tres grandes contenedores góticos llenos, que tienen vida y arte expuesto. Son tres lugares únicos en el mundo. Señores, Barcelona quiere ser en el terreno cultural y en el terreno de lo científico. Barcelona quiere pesar, quiere estar presente. Barcelona quiere ser capital europea, quiere ser sede europea, sede internacional. Y Sabemos que contamos con vuestra simpatía, Señor, como la contamos hace tiempo cuando queríamos ser sede del año 92. Ahora queremos volver a ser sede europea. Confiamos una vez más que no nos faltará vuestro aliento. Nuestra historia de hoy empieza en 1981 en este salón, cuando el alcalde Serra, delante de Sus Majestades, �anuncia, y con su venia, el deseo de la ciudad de optar a los Juegos Olímpicos del año pasado. Ese era un momento dramático, Majestad. Pocos meses antes había habido un golpe que amenazaba con todo nuestro sistema democrático. La gente miraba hacia atrás, no hacia adelante. No había ningún tipo de optimismo, no había ningún tipo de esperanza, en nadie. Es más, una o dos semanas antes había habido un atraco en el Banco Central en Barcelona, y todo.; el mundo pensó, prisionero de la psicosis de ese momentp, que aquéllo era también un ataque a la democracia, cuando seguramente no era más que un vulgar atraco espectacular. Y bien, en ese momento, la Barcelona risueña de mayo del 1981, con Sus Majestades presidiendo, y un nuevo Alcalde joven, progresista, hablando en público, y pidiendo para esta ciudad y para el país, una fecha de futuro, el 92, como nuevo horizonte, en ese momento, decía, Señor, se pasó una página de la historia. Y la ciudad y el país, Cataluña entera y España entera, empezaron a dejar de pensarfen el pasado para pensar en el futuro, en otras metas,i e iniciaron esta década prodigiosa que hemos vividos Nunca olvidaré el viaje qué el año 1984 tuve el honor de compartir en el avión de Sus Majestades a Nueva York, con motivo del otorgamiento por parte de la Universidad de Nueva Yorkydel título Honoris Causa a nuestro Rey. Y cómo ense viaje fue posible que Barcelona -creo que se puede decir hoy, Señor, con vuestro permiso- se explicara. Barcelona se explicó realmente sobre las causas; y las circunstancias de su proyecto. Y luego, el año 1986, que fue la explosión de alegría, con la nominación olímpica -que ayer vivimos desde lejos, para una ciudad australiana, en este caso. Y llegó el 89, con aquella desafortunada inauguración del Estadio en medio de una lluvia, que la de estos días nos recordaba. Lluvias que no han traído lodos sino alegrías, precisamente, porque detrás de esos sufrimientos del 89 llegó el 92. Y el 92 nos trajo la recompensa de esta década de esfuerzos. Década prodigiosa, sí, pero, Señor, Barcelona quiere más. Con los sacrificios que haga falta. Quiere más porque está inscrito en su programa vital, porque ha sido siempre así. Barcelona sabe descansar, sabe reposar, después de los esfuerzos de los grandes acontecimientos. Pero no sabe reposar mucho tiempo. Por �Señor, nos vais a ver pidiendo, tanto, pronto, exigiendo, sugeriendo, nuevas metas y nuevos objetivos. Pero vamos a las tardes doradas del 92. Creo que nunca fue tan larga y tan emotiva la convivencia entre el pueblo y el Rey, en esta ciudad. Quizás Jaime I, al volver de alguna de sus conquistas -de Valencia o de Mallorca-, quizá aquí, en esta misma sala, cuando los consellers recibían al Rey -que era la única persona que ocupaba este sitial que bcupais, fuera del Alcalde y del Conseller en cap-, quizás Jaime II, quizás Carlos I, cuando vino a principios de 1.500, subió por la escalera por la que hemos subido -ahí se puso el escudo que os he enseñado- o quizás Carlos III , cuando llega a España por Barcelona, desde Nápoles, y se celebran estas grandes máscaras real4es que están bien recogidas en el salón de Carlos III,{ al que ahora volveremos porque es el que da a la plaza de la ciudad. Todas ellas, por cierto, quizás con una sola excepción, presididas por un escudo de;cuatro barras, de dos más dos barras, del Salón de Ciento, del Consejo de Ciento, que era el escudo del "Consell de Cent". Luego sufrió cambios, pero se ha mantenido siempre. Señor, hay cosas que nos preocupan, y por las cuales Barcelona en este momento siente profundamente vibraciones que tiene que expresar. A principios de siglo Cambó se dirigió al Rey de España, Alfonso XIII, aquí mismo, y dijo: "Señor, necesitamos una Ley, esta ciudad necesita una Ley, esta ciudad, si os asomais al balcón y la veis como sebe hacia los cerros -els turons, que diem nosaltres- va más allá de lo que era. Ha roto las murallas. Neceéita una nueva Ley, no sólo física sino también moral y profunda". Yo hoy, Señor, Rey, Conde de Barcelona, os digo: Esta ciudad quiere una Ley, quiere su Carta.' Quiere tenerla porque la necesita, no sólo por 'orgullo sino también por necesidad, porque esa Ley debe tener aquellas especialidades que no están contempladas en la ley general, ni española ni catalana -es lógico que no lo estén, no todas las ciudades son como ésta- y que hacen de nuestra ciudad una ciudad especial. Nos preocupan otras cosas. Nos preocupa el respeto por el catalán, que hemos visto vulnerado recientemente. El arzobispo lo ha dicho hoy en la Basílica. Y nos preocupa porque nosotros sí respetamos el castellano, porque Barcelona se ha compromotido como ciudad -además de la ley del Parlamento- a respetar el derecho de todos aquellos que quieran enseñanza en castellano, a �tenerla, y vigilaremos para que esto no ese infrinja. Y porque esto es así, pedimos respeto para el catalán y para Cataluña. Nos preocupa la situación económica. Estas grandes fábricas, Señor, que han sido buena parte de la historia de nuestra ciudad y que a veces están en entredicho. Y nos preocupa la falta dl unidad de los poderes superiores para ayudar a os inferiores a cumplir. Creemos, Señor, que el mundo realmente mejorará y está cerca de hacerlo a pesar de todos sus problemas, cuando exista una fuerza internacional que impida conflictos, y cuando las ciudades sean respetadas en su dignidad. El día que esas dos cosas ocurran al mismo tiempo, estaremos en una Europa mejor, que España, Cataluña y Barcelona habrán contribuido a construir. Se vulnera fácilmente el principio de la subsidiariedad invocado sólo para privatizar pero n oi para devolver abajo a los municipios, a los poderes pequeños competencias, o bien para abonarles lo que ya tienen. Barcelona tiene, Señor, 40 escuelas, 25 museos, 4 hospitales, un conservatorio, una orqueste, un laboratorio, y tres palacios, dos reales, y el del Parlamento. Y todo esto lo tiene como ciudad, no como Estado ni como Autonomía. Y por tanto, pide que en esta Ley y que en esta nueva etapa en la cual entramos ahora ésto sea tenido en cuenta. Nunca una ciudad hizo tanto por un país y por un Estado. Avui, Barcelona, Senyor, Senyora, s'honra en concedir és -i també el fet de fer-ho en català- el-voselqu la medalla d'or que nostre guardó més preuat: simbolitza una década prodigiosa i una altra década que segurament amb els dolors del començant, está naixement, però que floreixerà aviat, en aquesta ciutat més més equilibrada, i en totes, més segura, catalana i más respectuosa i més respectada, més internacional al mateix temps, sota el vostre el regnat, Majestat, Comte de Barcelona, i Senyora. ��MAJESTADES, HA PASADO UN AÑO DESDE QUE TERMINO LA CELEBRACION DE LOS JUEGOS OLIMPICOS Y PARALIMPICOS. LOS JUEGOS HAN DEJADO HUELLA IMBORRABLES EN NUESTRA MEMORIA Y EN LA DE MILLONES DE CIUDADANOS Y CIUDADANAS DEL MUNDO. UNA DE ESAS IMAGENES ES LA DE LA FAMILIA REAL COMPARTIENDO ALEGRIAS (MUCHAS) Y A VECES1DESENCANTOS (MUY POCOS) CON EL PUEBLO DE BARCELONA, EN LAS DORADAS TARDES DE JULIO, AGOSTO Y SEPTIEMBRE DE 1992. COMPARTIENDO SENTIMIENTOS PERO IMPONIENDO TAMBIEN UN TONO DE DIGNIDAD, OPTIMISMO Y SERENOAD EN EL CUAL TODO EL MUNDO VIO REFLEJARSE LA DIGNIDAD, EL OPTIMISMO Y LA SERENIDAD DE CATALUÑA Y DE ESPAÑA, DE LA ESPAÑA PLURAL, DIVERSA Y SUBYUGANTE QUE MUCHOS DESCUBRIEFION ENTONCES. DUDO, SEÑOR, SEÑORA, QUE ÉN LA VIDA AGITADA E INTENSA DE BARCELONA, QUE AHORA MISMO CUMPLE 2.000 AÑOS, HAYA HABIDO OTRO PERIODO TAN INTENSO DE EMOCIONES COMPARTIDAS ENTRE LA CIUDAD Y LOS REYES. 1 �LA HISTORIA REGISTRA OTROS MOMENTOS DE CONFLUENCIA ENTRE LA CIUDAD Y LOS MONARCAS QUE HAN QUEDADO GRABADOS EN LA MEMORIA COLECTIVA. VISTOS AHORA, CON LA PERSPECTIVA DE LA DISTANCIA HISTÓRICA, LOS REGRESOS VICTORIOSOS DE LOS REYES DE LA CASA DE BARCELONA, LA LLEGADA A NUESTRA CIUDAD DE CARLOS I, 0 LA ENTRADA EN ESPAÑA DE CARLOS III, LLEGANDO A BARCELONA DESDE NAPOLES -ESCENAS PRESIDIDAS TODAS ELLAS, POR CIERTO, POR EL ACTUAL ESCUDO DE LAS CUATRI BARRAS- ADQUIEREN UNA ENORME CARGA SIGNIFICATIVA, NO EXENTA DE CONTRADICCIONES, PERO SIN DUDA DOMINADA POR LA EMOCIONINDISCUTIBLE DEL CONTACTO ENTRE EL PUEBLO Y SUS SIMBOLOS. VUESTRA PRESENCIA DURANTE EL 92, MAJESTADES, ESTUVO A LA ALTURA DE AQUELLOS MOMENTOSt, NOS DEVOLVIO A NUESTRO MEJOR G PASADO Y NOS PERMITIO ABRIR CON MAS SEGURIDAD LA PUERTA DEL FUTURO, DEJANDO A UN LADO, OLVIDADOS, LOS INTENTOS DE UTILIZAR ESA CONEXION ENTRE REYES Y CIUDADANOS PARA OBTENER DETERMINADOS EFECTOS POLITICOS. PERMETEU-ME, PER AIXò, QUE US OFEREIXI EL MAXIM HONOR D'AQUESTA CIUTAT. HO FARÉ EN CATALA, EL NOSTRE IDIOMA I EL D'AQUESTA PART DEL REGNE, PER AL QUAL US DEMANO LA MAXIMA COMPRENSIÓ, PROTECCIÓ I RESP1CTE, PERQUé SENSE ELL CATALUNYA NO FóRA EL QUE ÉS, NI ESPANYA FóRA ESPANYA. HI HA QUI VOL REDUIR ESPANYA A UNA AVOR1IDA MONOGRAFIA SENSE àNIMA NI RIQUESA, I QUI VEU PERILLAR UNA UNITAT QUE NOMéS S'ENFORTEIX �EN LA LLIBERTAT, COM ES VA DEMOSTRAR FA UN ANY. SENYOR, SENYORA, L'èXIT INDISCUTIBLE DELS JOCS OLIMPICS DEL 1992 VA CONTRIBUIR DE FORMA DECISIVA A L'AFERMAMENT DE LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA, DE LA CATALUNYA AUTÒNOMA I DE L'ESPANYA PLURAL I DEMOCRàTICA. EL VOSTRE PAPER EN AQUESTA NOVA IMATGE INTERNACIONAL D'ESPANYA ENS SEMBLA, MAJESTATS, FORA DE TOT DUBTE. ARA, EL POBLE DE BARCELONA RESOL UN DEUTE QUE TENIA PENDENT AMB ELS SEUS REIS DES DE L'ESTIU PASSAT, DE MEMòRIA INESBORRABLE. AVUI, EN PLENES FESTES DE LA MERCé, PATRONA DE LA CIUTAT, TINC L'HONOR D'IMPOSAR-VOS LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT, QUE US VA SER ATORGADA PER ACORD DEL CONSELL PLENARI DE 23 DE SETEMBRE DE 1992. PERMETEU-ME, MAJESTATS, QUE CLOGUI AVUI LES MEVES PARAULES AMB LES QUE VAIG ADREÇAR ALVOSTRE PARE, DON JOAN, EN L'ACTE EN QUé VOS MATEIX, SENYOR, LI VAU IMPOSAR LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT: BARCELONA Té LA JOIA D'EXERCIR L'AGRAïMENT DES DE L'ORGULL LEGíTIM, L'OBERTURA DES DE LA IDENTITAT, L'ESPERANÇA EN EL FUTUR COMú DES DEL RECORD DE LA DESUNIÓ, LA CRIDA A LA CONFIANÇA DES DE TANTES DESCONFIANCES PASSADES. MOLTES GRàCIES. �L'ALCALDE 1W BARCELONA J r ti a45 ,42.0 pbei, un, (WLC,4 1 cfL ' LusL,,j a, C51}- L-7 ( t~) Qi47-(/ , �L'ALCALDE DE BARCELONA ete 4 -e X) _,Utx,e:¿--7- 1,(C C Aibt- ZL., /f) ettkg> ft_442A, á &t. frt „Q. /9T) 1f)„, )54 �L'ALCALDE DE BARCELONA jlÁQ �L'ALCALDE 1)E BARCELONA uu) "U u juk C u,(sd_N r 7 AAÍZA 5, j_QAAA_J-vit y ,AG.-tkA'n Lid AQ Pit&-9bitrt._ SNkjU4 (-->G3 GLC9--ç �L'ALCA L I)i? DE BAH(;ELO.NA ikS k 9 o k --r^t ^1 i ^C^ (r/F AJV LA c Ao g tc ^J E©NP(. t^`D At's1)^, g uc UN ^ D c LO 5 .^ t > ►N 1^c.^^^ c ^ _ tm t3, ftr4N ^ c'^04^0 11-,,^tk^ c.ñ! LA ir oci ks Pti ut,i..i -4 12174-1, trthI3Le E-9-4 n ^^ ^ TkA /yiL I-onic.Jl pe- G;vh drk v O dti t 1 CP UY Wdcos') cMuGC-149 ( (n/1K>CI+t7 – = - -. Cf . C0 ft LEMAdi rts Y N) utA") t`V5 tt."l 19 u G 1 1-zI U uk hy4 S Th"¢ c-/ 5yrtti,a .i, o uN1 j SkS t pi c> t,t KA PCG`^ t_o> J v°Gop Ma vt^S OLI ^ oh; • .. ^ 4- 0t n c cl,.o"r04.--Y--I459 JOU " t) I /E- Go S ïro y se r; E ai ^r^^ C° 14 i i cN U ) o r1),/11.0-1; vtKtV t■) -romo c uR t- -^ o nc• ^C S no/kit-1_ ^ J ^ y^ ; E Dk; Z.. cuo % ÑDs e c' ^ o üo0J Ji bt ReP'i...t JmS'e ,-• ^.-,^,•, un-A. L or-) it r y\o ^'^ C irm cr ‹ ^'►^/M ti k)E t1-1uctt°5 c.—j.lTp IS C. E S R^ ^ Q U^ ^W ^ ^ 4^-c.E tio NA 4tg 5A LA- Ir 'A tz pir Ñ,^ , D c 1.4 .1V11Y vG-M^^t ^ c rve D® , 5-7 )(71 tg t2 ^ ‘ 14 11; cr+\I Z ,15 w01 7 s c-Y1e.) ■ )Irs cTt d. CL. 0-70..“)9 s^ n^ ^` ^t^p ^ Ces •};-, 4t Pa t.)) .,e' tA D PtIk niz r V` ^A ^}Cr+^111 be- e t ^u^ ^^n04 ^ I J ^o c^r1^_^ V7T-O CilZ 11E711 p D o ig tujnu)o ^c i? Dto Erf7ThC c-R c-+'() b oro y Wf �^ L'ALCALDE DE BARCELONA ~ waPut .rt'^ Pos 1) t`SD ^ kt fv r^.^ t D)-U !" LK qv b rb L O S 110.i 5 ^ 0 .Sltrol" ..1.20p=zirriwizl L 1— T12 (.^ cA hcL t h ^ 1 tJ ^ iPo LA A.r L n Í^. z i-03 ^ t 7 /1._ 1+4-f PI 1 N ea th,te ^S c^.) n á - L Cm*5 C-S it S` -,i¡1' ^ 1 n_c r1'D r/),k,s TbDtrS i¡t-N 4 viil L° qVt 1H1.ÇA^o 15H ñ,+ = 0 t 1\i t-[xZ, ^ 4,:„7 l4 h ^ ^tv 1 c..g. Irrri.,n,s by l t` , E[ y n NO) ^ u r s-t4 k (1- 4 c.--1~3 4 oc-1 tJ^^ Cr m1.0) a ^^ f- 01, l.^y Y Pr 1-44 474-S , o uo , r - 1) G . t- Re~ C.,o.^ ^i S) ^ U ^Ï trC^v ^ S ^ [M v 5- 05 1t { crU 94t^-4 D ( ço N - e-Mi R3 -1 ci- Li c-) -( re Lprz c ^ ^ r Vtito._#44 ^^,,,^,a f^ 1 1 - o(q.. An. ¡M ^3 fi^^^ -^ ,• o t©rt /4t.tiw¡ll`...`... ` .^.,. tDc^1 `et- ^cvt't7 - ^ ^: ^k . _^.._ g ` bj<S 4Mihrt t=c,CN Cf_j) C-s-c . U +^ ^ lï1^t^ ^ r ^^ c} t ^ t r^ t 1-1N 4 C' t-b-rak.41 © 1w Òre.57 pg ^ °`k. L-4 Pel-kb 4ï.k1 O U(54 4 i►^ ()kaki ^ ^ ^} t i-t r aCe D t L (J0 *3 --firQle C^il t f :^ ï GN ^ n' cif l^ ^!F,^in \Ivti - rn14 5 -Ifkyrilift.~-3-7 " 1 °5 S P y r F.IDS cl,^ ^ d l,() 7Uín..A pt 49,) ^Lt.c^j a -r o M Ot1Nl, UAfOL t t b A 6Ju c.STh,c) 7° pky. L `90nA-,41-t q 22, r M 1171 11, - NQ E ^1- ^ v ctiS t.^ y P tS ruv D dy L.A i g , ij p i S C ^ í1 ^ c7 e \tn,t VIO P1=7 r At13 R , n c_-)r. ó--n o Sy r\►= 1-+. �L'ALCALDE DE BARCELONA ik c__a, hAib\ ›e es. u t.) 4 LA o o LV 1»1>ÓÇ Lo5- ib~S 10- 9121 4 -10 cok, Íc. r ni4ð)rth.,01 IL noLl 1.4)5 M!~, Dí t-h s- rb E -121)11 hA4 Q U¿.- OS D ; 0.4 6e- c.4b ' thim Adt ts I) t, PoSisiVI:f ,tvztv A tn-cit l' b tive-5 ¡Piten E — / t•J , NU•-5--Ito p 11-' '-j GL DI' AA) PCL 54.on-L 114 4 '1)-eti P0,3 o pc-r/Tb-- tl (J)1..c1 t U NY/4 h- 7-b---"c D PINI A oc- EL N /11-14■JVie(- y14- e) (Nci 015 1- cp-b )DL-t) 1\15V0 ilr<L" 1-11 1--)7J4 1\vbIt/k/.4,4 IIEVISE= At.-1■)(4,1)1 �L'ALCALDE DE BARCELONA 1-54/1" uAlt-rk-9-- 9 c&In 91-k 1rt 3çTE9 (0 m tp). "VA. ifif) etk w\J bv\I PTA/ (,Z k-k k. 1-1 NOS(--(' 4N 7 l'‘P r 9 0 E-- 1-)S' v eTti ÁÀ3 ocreilitiht4- st- vicri � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4255 Title A name given to the resource Lliurament Medalles d'Or de la Ciutat de Barcelona a SS.MM. / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Història Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1350/19930925d_00583.pdf e97a2deb06058c07149b28ba632bb2f8 PDF Text Text Presentació projecte Marina Village i Inauguració de Barcelona SOGO Hotel de les Arts. 25.09.93 AMBAIXADOR, DR MIZUSHIMA, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, ES PER A MI UNA GRAN SATISFACCIÓ CELEBRAR' AVUI LA FINALITZACIó D'UN DELS PROJECTES EMBLEMáTICS DE LA NOVA BARCELONA, DE LA BARCELONA QUE ELS d6CS OLIMPICS ENS HAN LLEGAT. ELS JOCS, HO HEM DITylEPETIT, VAN SER EL GRAN ALÇAPREM QUE ENS HAN PERMbS,IDE TENIR UNA CIUTAT POSADA AL MAPA, UNA CIUTAT MÉS )EÍ COMUNICADA, AMB MILLORS INFRASTRUCTURES, AMB UNA MEGRAN OFERTA HOTELERA, COMERCIAL I DE LLEURE, UNA AT, EN DEFINITIVA, AMB UNA MÉS GRAN QUALITAT DE VIDA. NO HI HA CAP MENA DE DUBTE QUE EL PROJECTE DE L'HOTEL ARTS, AMB ELS SEUS ESPAIS ADJACENTS DESTINATS A OFICINES, A CENTRE COMERCIAL I A RESTAURANT, ERA UN DELS MÉS EMBLEMàTICS D'AQUESTA TRANSFORMACIó. HO ERA, I HO ÉS, PER LA SEVA QUALITAT ARQUITECTóNICA, PER LA SEVA QUALITAT URBANíSTICA I PER LA QUALITAT DE LA SEVA OFERTA. HA ESTAT TAMBÉ, COM ÉS PROU SABUT, UN PROJECTE PLE DE DIFICULTATS I ENTREBANCS. ALGUNS, INHERENTS A LA MAGNITUD I 1 �LA COMPLEXITAT DE L ° OBRA. 13-4r12T-REZ-r- -14-É5-131F4C-1-L-S-D E COltPREttl3REZ PER j1.1.4-4;¿tíAtS-POTSER CALDRá -ESPERAR 'A`-' SABER-NE, PET/TA •AL-GfiNDI, it±-91~A EN QUALSEVOL CAS, DES QUE EL GRUP SOGO DECIDÍ D'AGAFAR LES REGNES DEL PROJECTE, LA SEVA FINALITZACIÓ ESTAVA GARANTIDA. ÉS OBLIGAT, DONCS, QUE JO DONI ARA LES GRàCIES AL GRUP SOGO, AL SEU PRESIDENT, EL DR. MIZUSHIMA, AL SEU VICE-PRESIDENT, EL SR. YAMADA, AIXÍ COM ALS SEUS REPRESENTANTS A BARCELONA, EL SR. TSUBOUCHI I EL SR. KOMATSU, QUE AMB L'AJUT DE LA SRA. ISHII HAN DUT A BON PORT UN PROJECTE D'AQUESTA GRAN ENVERGADURA I DIFICULTAT. A TOTS ELLS, EL MEU AGRAIMENT MÉS SINCER I EL MEU DESIG D'èXIT PER AL SEU COMPLEX COMERCIAL QUE AVUI COMENÇA A CAMINAR. VULL MANIFESTAR, TAMBÉ, Erp MEU AGRAIMENT ALS DIRECTIUS DEL BANC DE BILBAO-BISCAIA (BBV) I DE L'INDUSTRIAL BANK OF JAPAN 1 (IBJ) PER LA DECISIVA AJUDA FINANCERA QUE PRESTEN AL PROJECTE. UN PROYEMIB4W1 PEÇA EMBLEMàTICA DEL QUAL ÉS L'HOTEL ARTS. UN HOTEL QUE AVIAT, ESRZRO QUE BEN AVIAT, OBRIRá LES SEVES PORTES SOTA LA GESTIÓ DEL GRU D-AMERICé RITZ-CARLTON. EL SEU DIRECTOR, LLUÍS MARCÓ 1 ITOT EL SEU STIFP TENEN DAVANT LA �RESPONSABILITAT DE CONVERTIR AQUEST, ESTABLIMENT EN UN DELS HOTELS PUNTERS EN QUALITAT I SERVEI, DE BARCELONA I LA SEVA àREA. BARCELONA, DESPRÉS DE L'EMPENTA QUE VAN SUPOSAR ELS JOCS DEL 92, ES TROBA DAVANT DEL REPTE D'ESDEVENIR UN GRAN CENTRE NEUR&LGIC EUROPEU. NOVES REALITATS COM LA D'AQUEST HOTEL I CENTRE COMERCIAL, AJUDEN A AFERMAR EL CARàCTER DE LA CIUTAT COM A DESTÍ TURÍSTIC, AIX1. COM A CENTRE COMERCIAL I DE NEGOCIS. GRáCIES. 1zr-r 11b ELs N Cit), a g (24: 1- e )-I ¿VA /5-1-‘b ao6 t-ok I « rg. f SYZY ‘51. 111 kA. Lb 5¿.:(1-nat fi2>JT PI e OrTilki 11 A ov ozzisik_u av L" al-TU Trispc-Irt, i oc-ts aui DE1-.3 40i cokA MA-LIY:£'3 v< WAT- 112-a3P-u-i?NJ ehtrlast7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4256 Title A name given to the resource Inauguració Marina Village i Sogo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel de les Arts, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Arquitectura Urbanisme Barcelona Jocs Olímpics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1351/19930929d_00584.pdf 3ae827af6da4d2366795231755aac1de PDF Text Text INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE EN L'ACTE DEL 150 ANIVERSARI DE LA GUàRDIA URBANA I EL LLIURAMENT DE MEDALLES AL MéRIT. (Saló de Cent, 29 de setembre de 1993, 18:30 h) CONSELLERA, REGIDORS, SENYORES I SENYORS, ÉS JUST QUE EM REFEREIXI D'ENTRADA, EN AQUEST ACTE DE CONCESSIó DE MEDALLES AL MéRIT A AGENTS DE LA GUàRDIA URBANA QUE S'INSCRIU DINS DELS ACTE DEL 150 ANIVERSARI DEL COS, AL PAPER SINGULAR QUE LA NOSTRA1POLICIA LOCAL TÉ EN LA SEGURETAT DIàRIA DELS NOTRtt-eeNCIWADANS. DES QUE ELS AJUNTAMENTS DEMOCRáTICS VAM ASSUMIR LES NOSTRES RESPONSABILITATS, VAN ENTENDRE QUE LA SEGURETAT CIUTADANA ÉS UN ELEMENT ESSENCIAL EN EL BENESTAR SOCIAL DELS HABITANTS DE LES GRANS CIUTATS, I PER TAN'I', DELS BARCELONINS I LES BARCELONINES. ELS QUI VIVIM EN LES CONCENTRACIONS URBANES SABEM QUE LA PETITA DELINQÜèNCIA I ELS FETS DISSOCIALS HI TROBEN UN ESPAI DE VEGADES MASSA APTE PER ALA SEVA PROLIFERACIÓ. ARA BÉ, 1 �SEMPRE HE SOSTINGUT QUE MOLTS DELS PROBLEMES DE LES GRANS CIUTATS NO SóN CREATS PER ELLES MATEIXES, SINÓ QUE LES CIUTATS SóN EL CONTENIDOR ON LA HUMANIT HUMANITA DIPOSITA ELS SEUS PROBLEMES DE MARGINACIÓ, DE POBRESA, DE CRIMINALITAT. POTSER PER AIXò MATEIX, LES GRANS CIUTATS SóN TAMBÉ EL LLOC D'ON HAN DE SORGIR LES PROPOSTES E LES SOLUCIONS. D'AQUESTA MANERA, I EN LíNIA AMB LES PAUTES MÉS PROGRESSIVES EUROPEES., VAM ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE PER SUPERAR POSITIVAMENT ELS PROBLEMES DERIVATS DE LA DROGA, LA POBRESA I LA MARGINACIÓ ENS CALIA SUPERAR UNA VISIó PURAMENT COACTIVA L, I AVANÇAR EN CANVI EN POLÍTIQUES izt+ tv~ T T 4 T PARTICIPATIVES QUE ANESSIN A L'ARREL MATEIXA DELS FENÒMENS CREADORS D'INSEGURETAT. ÉS A DIR POLïTIQUES QUE, SENSE DESCUIDAR MAI L'EFECTIVITAT COERCITIVA DE LES NOSTRES POLICIES, DONESSIN A LA PREVENCIÓ EL ROL ESSENCIAL DE LA NOSTRA ACTUACIÓ. AIXò ENS HA PORTAT A SUBRATLLAR QUE LA "SEGURETAT ÉS COSA DE TOTS", ÉS A DIR, DE LA JUSTICIA I LA POLICIA, PERÒ TAMBÉ DELS VEïNS, DELS SINDICATS, DELS AGENTS SOCIALS, DELS EDUCADORS, ETC. I AIXò ENS NA PORTAT TAMBÉ A CREAR UNS INSTRUMENTS DE COORDINACIÓ, PRIMER EL CONSELL DE SEGURETAT URBANA DE BARCELONA, I AVUI DIA LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT 2 �DE BARCELONA, QUE FAN QUE LA NOSTRA POLICIA LOCAL PUGUI TENIR UN PAPER IMPORTANT EN AQUESTA FUNCIÓ. ,...» ' v N. ( I AVUI, QUE PODEM CONSIDERAR BARCELONA COM UNA DE LES --4-.--,-ku u 0 1) 1 .0\1 li /* - CIUTATS MÉS SEGURES D'EUROPA, CAL VALORAR AMB JUSTESA LA CONTRIBUCIÓ QUE LA NOSTRA GUàRDIA URBANA HA TINGUT I TÉ EN AQUESTA SITUACIó. ÉS PER AIXò QUE VULL SUBRATLLAR-NE, ENTRE D'ALTRES, AQUESTS ASPECTES: - LA SEVA VOLUNTAT DE CONéIXER LA REALITAT EN QUé HA D'ACTUAR. ÉS EL CONEIXEMENT DEL TERRITORI, LA PROXIMITAT AL CIUTADà, EL QUE ENS PERMET D'ACTUAR EFICAÇMENT. LES ENQUESTES, EL CONEIXEMENT DE LA NOSTRA REALITAT SOCIAL, DE L'EFECTIVITAT DE LA SEVA PROPIh ACTUACIÓ, ÉS UN PUNT CLAU DE L'ACTIVITAT CIENTIZICA_ DE LA NOSTRA POLICIA LOCAL. LA CAPACITAT D'APORTAR UNA: VESSANT PREVENTIVA PRIORITàRIA A LA SEVA ACTIVITAT EN MATéRIA DE SEGURETAT CIUTADANA, TRADUÏDA EN UNA EFECTIVA COL.LABORACIÓ AMB TOTS ELS AGENTS SOCIALS QUE ES MOUEN EN TEMEO TAN CLAUS COM EL PLA MUNICIPAL DE LA DROGA, L'ABSENTISME ESCOLAR, EL VANDALISME, LA NO DISCRIMINACIÓ CAP ALS IMMIGRANTS, ETC. QÜESTIONS QUE TAMBÉ, ENTRE A1LTRES, EXPLIQUEN QUE A BARCELONA NO ES VISQUIN) FETS TAN DOLOROSOSCOM ELS QUE S'ESTAN .¿) �PRODUINT A ALTRES INDRETS D'EUROPA. - LA SEVA CAPACITAT PER COORDINAR-SE AMB LES ALTRES POLICIES QUE OPEREN A LA NOSTRA CIUTAT I QUE HAN DONAT LLOC AL FET QUE A CADA UN DELS DISTRICTES DE LA NOSTRA CIUTAT Hl HAGI TAULES DE COORDINACIÓ POLICIAL, QUE SOTA LA DIRECCIó -AIXò ÉS FORÇA SIGNIFICATIU- DELS REGIDORS, PLANIFIQUEN LES SEVES ACTUACIONS DIàRIES. - LA SEVA CAPACITAT DE DESCENTRALITZACIo, AMB LA CREACIÓ DELS ANOMENATS EATOS, SECCIÓ PREVENTIVA CADA VEGADA MÉS ARRELADA A TERRITORIS MES CONCRETS DE LA NOSTRA CIUTAT, AVANÇANT EN UNA RELACIÓ ESTRETA I CONTINUADA AMB ELS VEiNS, AMB ELS COMERCIANTS, AMB EL CONJUNT DELS CIUTADANS. EN DEFINITIVA, CAL RETENIk, DE TOT PLEGAT QUE SI EN AQUESTS 1 ANYS HEM REDUÏT DE MANERA ESPECTACULAR LA VICTIMITZACIÓ A LA NOSTRA CIUTAT, TAL COM LES ENQUESTES I LES OPINIONS DIàRIES ENS DEMOSTREN, LA NOSTRA GUáRDIA URBANA Hl HA JUGAT UN PAPER FONAMENTAL. LA QUAL COSA ENS CONFIRMA QUE EN UN FUTUR MODEL POLICIAL A CATALUNYA S'HAURà DE CONTINUAR ENCORATJANT AQUESTA RELACIÓ DE PRIVILEGI AMB UNES POLICIES LOCALS QUE -COM LA GUàRDIA URBANA DE BARCELONA- HAN FET DEL CONEIXEMENT, DE LA COORDI- 4 �NACIó I DE L'EMPENTA SOCIAL I PREVENTIVA DE LA SEVA ACTUACIÓ L'EIX ESSENCIAL DEL SEU CARaCTER. APROFITO AVUI LA PRESéNCIA DE L'HONORABLE CONSELLERA DE GOVERNACIÓ PER FER-LI AVINENT LA NOSTRA DISPOSICIó I LA NOSTRA VOLUNTAT DE CONTRIBUIR A LA DEFINICIÓ DEL MODEL POLICIAL A CATALUNYA, UN MODEL QUE H iThflL í LA REALITAT LuQuesTtankaLE- DE LA GUàRDIA URBANA DE BARCELONA, UNA REALITAT QUE FA, TOT JUST ARA, CENT-CINQUANTA ANYS. PER MOLTS ANYS 1 MOLTES GRàCIES. 2-Clu � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4257 Title A name given to the resource 150 Aniversari de la Guàrdia Urbana i lliurament de medalles / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Seguretat ciutadana Barcelona Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1352/19930930d_00585.pdf 2777852cd31ffcbf0d71163693de4179 PDF Text Text Conferencia de Premsa de presentació dels Estats Generals D:a Hora. L:oc Irrerv:rdran' duous U de setembre 11:00 hores. Salo Albert Londres de Ptess Cluo de França 11 avenue d'lena 75116 Paris. Pasqual Maregen, ?resident del CMRE, Jacques Chaban•Delmas, President de I'Assoclació Francesa del CMR , Catherine 1rautman, Alcaldessa d'Estrasourg �Mesdames et Messieurs: Bonjour Cette Conferénce de Presse a comme but vous présenter les Manes Etats Généraux des Communes et Régions d'Europe, qui vont se dérouldr à Strasbourg, ville symbolq_ de l'Europe, du 20 au 23 Octobre 1993. Les États Généraux du Conseil des Communes et Régions de l'Europe constituent le plus grand rassemblement d'élus Locaux et Régionaux, et je veux remercier trés particulièrement notre Section Française, presidée par M. Chaban Debas et la ville de Strasbourg, dont le Maire, Mme. Trautniann, est avec nous, d'avoir volu les organiser et Autre, les 2.000 élus que participéront à nos travaux, nos Etats Généraux seront honorés par la présence des plus hautes autorités françaises et européenes. M. Egon Klepsch, Président du Parlement Européen; Mme. Catherine Lalumière, Secrétaire General du Conseil de Wurope, M. 1Daniel Hoeffel, Ministre Delegué à l'Aménagemeiit du Territoire et aux Collectivités Locales du bouvernement français et Monsieur Edouard Balladur¡ Premier Ministre français, ont dejà confirmé leur participation. �Et nous espérons que le Président Mitterrand et aussi M. Delors, Président de la Comission des Communautés Européenes puissent aussi hdnorer notre Assamblée avec leur présence. ^ Le débats, comme il est tradition de nos Etats Généraux, on avis seront ouverts par un "Grand témoin", aMon exceptionnel, M. Bronislaw Geremek, membre fondateur de Solidarnosc et de la Diète polonaise. Comme vous le ve rrez dans , le programme qui est dans vos dossiers presse, deux grands thèmes de travail feront l'object de deux Commissions se réunissant chacune en trois ateliers de travail. Le prem ier thème t^e travail sera consacré _ à ,w. . . . . . >^ . ón^le coo; ^ération ^ntermun^cip^le r et s ^nter^égi ..:^un0/ Il s'agira de montrer comment les collectivités locales et régionales participent concrètement à l'amélioration des conditions de vie des citoyens, à la construction européenne et à'1'établissement de nouvelles relations avec le reste du monde et en particulier avec le ____ sud.--- .s _...,,^ Un pr4rier atelier traitera ; de cette coopération dont l'objectif est d'améliorer 1* _ gestion_: des _collectivités territoriales au service des citoyens. Seront examinées dans cet atelier les différentes formes de coopération intercommunale ou interrégipnale mises en oeuvre dans les différents pays. - ^- tck2v^ — ^ ^c^), (ut.{ Un deuxime atelier analysera le role de ces coopérations dans le renforcement de l'Pnion européene et de la solidarité. Les réseaux, les échanges d'experience et de savoir-faire existant entre les collectivités territoriales feront l'objet de présentations particulières. Le (r �programme ECOS, destiné a favoriser la cooperation entre l'Europe Occidentale et l'Europe Centrale et Orientale sera également présenté. Un trois éme atelier portera sur les (etons de solidaritY' menées par des collectivités territoriales européennes en _ ti,óu4.1s,Pan .4.0ud`. ® Le . déuxiéïne théme de travgil , traité par la deuxième de 1'Europeo' Commission portera sur 1:1,^:...^ sociale et le rOl.e des eollectivités territoriales dans sa:-mi e ^n oeuvre, Il s'agira d'étudier, à travers trois ateliers: - les responsabilités et les initiatives des collectivités territoriales dans le domaine social (en direction des jeunes, des personnes ágées, etc). - L,e role des collectivités territoriales dans la lutte contre 1~, tusón comme par exemple les initiatives prises dans certains pays par l'établissement d'un revenu minimum, par l'adoption de polítiques de formation dans certains secteurs en recorversion,... - la place des collectivités tIrritoriales dans la mise en oeuvre de 1'espáce social- euro ée et la contribution des ..3 ^onds structurels communautaires au développement et à l'amélioration de l'emploi. 3 ^,.L.,---^ -^ Il s'agira là d'examiner omment les collectivités territoriales pourront devenir de véritables acteurs de la realisation e cet espa - ocia e eva uer action des fonds structurels et leur iMpact sur les collectivités territoriales, compte tenu du Snouvel objectif de cohésion économique et sociale réaffirmé avec force au niveau communautaire. I (,(A) ^ï1 ^ etb3 `1 S ^ ^^ ^ (4-e44"1" " ^'^ - , �_--Tous ces thèmes seront encadrès par le rapport politique ( sur l'état de l'Union Européenne. A quelques jours de l'entrée en vigueur du 'Traitè de Maastrich et de la réunion du Conseil Européen extraordinaire de Bruxelles, nous, 1'organisatiorr la plus représentative de l'Europe des citoyensóuvrirons un a rríedébat politique sur la construction européenne et le role des collectivités territoriales dans ce processus. Il est de la responsabilité des Elus locaux et régionaux de réaffirmer que la réalisation de l'Union Européenne, f 1 • oliti • uement unie forte et • acifi e ue, est $ lus e ue J jamais urgente et indispensable, et qu'elle ne pourra se faire sans les collectivités locales et régionales, qui sont le niveau d'administration le plus proche des citoyens. 1 Cette conviction, qui est au coeur du principe /de subsidiarité, fonde l'ensemble de la démarche de notre Organisation, qui rassemble aujourd'hui prés de 100.000 collectivités territoriales sur tout le territoire européen, auxque es se joignent progre sivement nos collègues de l'Europe centrale et orientale,i au fur et a mesure de leurs élections locales libres. Nos debats politiques nous permettrons de faire le point sur 1'Etat de l'Union et de tracer les perspectives de l'Europe que nous voulons. 13 - Une Europe que, dans uln contexte fédéral, doit approfondir ad principe de subsidiarité ou proximité et que doit assurer Pégale dignité des differents niveaux de competences : local, regiona.l, rrràtional et europeen. • -ti nG ^ iv`YIn(:vi t^, _ ^^j,L^ ( R. ^ - _ "._ ^ ^-,(,a Llr^ e,ti„AL ^^ �Une Europe que doit assureir sa democratisation dans le cadre de sa future constitution Une Europe que doit renforcer son eficacité s an s renoncer à son élargissement. Une Europe que doit travailler pour la cóhésion économique et sociale et lutter contre l'exclusion et le racisme. Et, enfin, une Europe solida re que prenne en compte le cadre mondial. Voilà quelques des objectifs politics que nous debattrons à Strasbourg pour contribuer à la construction de l'Europe que nous voulons, cglle de la citoyenneté. Je vous invite à suivre nos travaux, du 20 au 23 octobre et j'espère vous revoir à la Conference de Présse que vous presentera nos conclusions. Merci de votre attention. ^ ;(,^ ^ ^,^, ^ 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4258 Title A name given to the resource Presentació dels XIX Estats Generals de la CMRE / Conferència de premsa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Press Club de France, Paris Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Territoris Acció política CMRE Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1353/19931004d_00586.pdf 89c9ce77c1fd98ba02489fa4d616b8b5 PDF Text Text ?Ir senbud -P)alíœ(oln DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'ACTE DE PRESENTACIO DE BARCELONA A L'HOTEL PALACE DE MADRID (DILLUNS, 4 D'OCTUBRE DE 1993) BUENAS NOCHES, MUCHAS GRACIAS POR SU ASISTENCIA. HEMOS VENIDO A HABLARLES ESTA NOCHE DE LA NUEVA BARCELONA, UNA CIUDAD QUE TIENE MáS DE DOS MIL AÑOS DE HISTORIA, Y QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS, ___---1 GRACIAS AL EXTRAORDINARIO ACICATE QUE HAN SIGNIFICADO LOS JUEGOS OLÍMPICOS DEL PASADOIVERANO, HA SABIDO SITUARSE COMO UNA DE LAS CIUDADES CON MAYOR DINAMISMO Y AMBICIÓN DE EUROPA. EL SEGUNDO TENIENTE DE ALCALDE, .E,L/ R. CLOS, LES HA EXPUESTO CON DETALLE LA .TEALIDAD FINANCIERA DE LA CIUDAD. UNA REALIDAD QUE TRADUCE EL GRA1 ESFUERZO QUE HA HECHO BARCELONA PARA ORGANIZAR LOS QUE, EN PALABRAS DEL PRESIDENTE DEL COMITé OLÍMPICO INTERNACIONAL, FUERON LOS MEJORES JUEGOS OLÍMPICOS DE LA HISTORIA. PERMÍTANME AHORA QUE LES HABLE, DE UNA FORMA MáS GENERAL, DE EA NUEVA BARCELONA. �1. EL IMPACTO DE LOS JUEGOS OLIMPICOS LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992 PERMITIó A LA CIUDAD DAR UN EXTRAORDINARIO SALTO ADELANTE. LAS INVERSIONES REALIZADAS EN BARCELONA A RAIZ DE LOS JUEGOS HAN PERMITIDO A LA CIUDAD NO SOLO AMPLIAR SU OFERTA, SINO, AL MISMO TIEMPO, MEJORAR ENORMEMENTE LA CALIDAD DE LA MISMA. EN EFECTO, LA OFERTA DE 13 CIUDAD ES HOY DE PRIMER ORDEN: LAS COMUNICACIONES VIARIAS, LOS RECURSOS HOTELEROS, LAS TELECOMUNICACIONES, LOS EQUIPAMIENTOS DEPORTIVOS, LOS NUEVOS EDIFICIOS INTELIGENTES PARA OFICINAS, LOS CENTROS UNIVERSITARIOS Y DE INVESTIGACIÓN, LAS NUEVAS ZONAS VERDES Y LÚDICAS, LOS NUEVOS RECURSOS CULTURALES, ENTRE OTROS ELEMENTOS DESTACADOS, HACEN DE BARCELONA UNA OPCION MUCHO MAS ATRACTIVA. MAS ATRACTIVA PARA UN MAYOR NUMERO DE PERSONAS, DE INSTITUCIONES Y DE EMPRESAS Y, ASIMISMO, DE MAYOR NIVEL. �2. EL CAMBIO DE ESCALA DE BARCELONA: UN GRAN RETO URBANO. EN LOS ULTIMOS AÑOS, BARCELONA HA EXPERIMENTADO UN CAMBIO DE ESCALA SUBSTANCIAL. LA MEJ'bRA EN LA CANTIDAD Y LA CALIDAD EN LA OFERTA DE INFRAESTRUCTURAS Y SERVICIOS LE HA PERMITIDO ENTRAR A FORMAR PARTE DE LA QUE PODRIAMOS LLAMAR "PRIMERA DIVI ION" DE LAS CIUDADES EUROPEAS. 1 ELLO CONSTITUYE UN GRAN RETO PARA NOSOTROS. CUANDO LOS CIUDADANOS DE BARCELONA lOPTAMOS POR DAR UN IMPULSO CUALITATIVO A LA CIUDAD, REALIZAMOS UNA APUESTA COLECTIVA. ESTA APUESTA SE HA BASADó EN EL CONVENCIMIENTO QUE UN AUMENTO Y- UNA MEJORA DE LAOFERTA CONTRIBUYEN A GENERAR UNA MAYOR DEMANDA. UNA DEMANDA, CLARO ESTá, QUE NO SE HALLA EXCLUSIVAMENTE EN NUESTRO MERCADO DOMÉSTICO SINO QUE SE ENCUENTRA EN BUENA MEDIDA FUERA DE NUESTRAS FRONTERAS. EL ESFUERZO DE PROMOCION Y CAPTACION DE NEGOCIO SE DEBE REALIZAR A ESCALA INTERNACIONAL. BARCELONA YA ESTA EN LOS PRINCIPALES CIRCUITOS DEL MUNDO Y DEBE REFORZAR ESTA POSICION. PARA ELLO, TRABAJA EN UNA DOBLE DIRECCION. POR UNA PARTE, 1 CONTINUA MEJORANDO SU OFERTA URBANA. POR OTRA, TRABAJA INTENSAMENTE EN LA CAPTACIOÑ DE DEMANDA. �3\ LA MEJORA CONSTANTE DE LA OFERTA: 1000 HECTAREAS EN MOVIWENTO LA PRUEBA MAS EVIDENTE DE NUESTRA VOLUNTAD DE CONTINUIDAD EN LA TRANSFORMACION EMPRENDIDA POW:LA CIUDAD ES ÉSTA: HOY EN DÍA SE ESTAN DESARROLLANDO PROYECTOS DE RENOVACIÓN URBANA QUE AFECTAN A UN TOTAL DE 1 000 HECTARE EN 16 ZONAS DISTINTAS DE LA CIUDAD, UNA CIUDAD POR OTRO LADO YA MUY TERMINADA, SIN GRANDES ESPACIOS LIBRES, SE ESTAN DESARROLLANDO PROYECTOS NUEVOS. PROYECTOS QUE REFUERZAN EL POTENCIAL DE NUESTRO PUERTO PARA CONVERTIRLO EN UN CENTRO LOGISTICO INTERNACIONAL DE PRIMER ORDEN, QUE DOBLAN LA SUPERFICIE DE NUESTRA FERIA INTERNACIONAL, QUE MULTIPLICAN LOS EQUIPAMIENTOS CULTURALES (O MEJORAN RADICALMENTE SU ESTADO ACTUAL), QUE AMPLIAN LA OFERTA RESIDENCIAL DE LA CIUDAD, O QUE COMPLETAN LÁ DOTACION DE INSTALACIONES PARA EMPRESAS DE SERVICIOS O COMERCIALES. BARCELONA NO SE HA PARADO. CONTINUA CON UN VIGOR FIRME, A PESAR DE LA DESACELERACION ECONOMICA QUE TODOS VIVIMOS. �4. UN ESFUERZO REDOBLADO DE PROMOCION ALGUNOS CIUDAD PUBLICISTAS LA PROMOCIÓN HAN VALUADO LO QUE SUPUSO "G UITA" OBTENIDA CON LOS PARA LA JUEGOS OLIMPICOS, QUE SE ESTIMÓ EIN UNA CANTIDAD EQUIVALENTE A TODO EL PRESUPUESTO ANUAL DEL ESTADO ESPAÑOL. HAY QUE APROVECHAR, PUES, EL BUEN POSICIONAMIENTO DE LA "MARCA BARCELONA" EN EL MUNDO. ${B ESTO ES LO QUE ESTAMOS HACIENDO, EN ESTRECHA COLABORACION CON LAS EMPRESAS BARCELONESAS. UNO DE LOS GRANDES ACTIVOS DE LOS JUEGOS, UN ACTIVO INTANGIBLE, FUE EL DE LA COMPLICIDAD QUE GENERARON. COMPLICIDAD ENTRE EL AYUNTAMIENTO, LAS¡ EMPRESAS, LAS INSTITUCIONES, LAS ASOCIACIONES Y LOS CIUDAdIANOS. COMPLICIDAD A LA HORA DE "OPOSITAR", A LA HORA DE "{PREPARAR", A LA HORA DE "ORGANIZAR", A LA HORA DE "REALIZ€AR". LA COMPLICIDAD, QUE DEVINO CONSENSO, FUNCIONÓ, Y FUE LA CLAVE DEL ÉXITO. QUEREMOS QUE ESTA COMPLICIDAD CONTINUE EN EL FUTURO. Y LO HACEMOS PROMOCIONANDO CADA ASPECTO IMPORTANTE DE NUESTRA OFERTA, COMO EL TURISMO, LA LOGÍSTICA, EL EQUIPAMIENTO INMOBILIARIO, EL DISEÑO, -7 .i LA INDUSTRIAFARMACÉUTICA, LA �CALIDAD DE NUESTROS CENTROS MÉDICOS Y CLINICOS. EN ESTOS MOMENTOS, POR EJEMPLO, ESTAMOS REALIZANDO UN GRAN ESFUERZO PARA ATRAER HACIA BARCELONA, LA AGENCIA EUROPEA PARA LA EVALUACION DE LOS MEDICAMENTOS, COMO PUEDEN OBSERVAR EN EL LIBRO DE CANDIDATURA QUE TIENEN USTEDES. ESTA CAMPAÑA RESUME BIEN LA DIRECCION DE NUESTRO ESFUERZO: EL GOBIERNO ESPAÑOL, LA GENERALITAT,I EL AYUNTAMIENTO Y TODAS LAS EMPRESAS DEL SECTOR AGRUPADAS EN TORNO A FARMAINDUSTRIA, ESTAMOS TRABAJANDO UNIDOS 'DESDE HACE MAS DE DOS AÑOS PARA ATRAER HACIA ESPAÑA ESTA IMPORTANTE SEDE. 6 �5. ALGUNOS DATOS POSITIVOS HAY ALGUNOS DATOS CONCRETO QUE NOS INDICAN QUE LA APUESTA DE BARCELONA FUE ACERTADA Y OPORTUNA. ¿cr,7 t Str EL PRIMER DATO POSITIVO-ES LA PROPIA EVOLUCION DEL EMPLEO EN NUESTRA CIUDAD. BARCELONA TIENE UNA IMPORTANTE BASE INDUSTRIAL Y SUFRE MAS DEPRISA QUE NADIE EN ESPAÑA LOS EFECTOS DE LAS CRISIS ECONOMICAS. ESTE FUE EL CASO DE LA CRISIS DE LOS AÑOS SETENTA. I/ PUES BIEN, HOY LA SITUACIQN ES DISTINTA: UNA AÑO DESPUÉS DE LOS JUEGOS, EN PLENA RECESION ECONOMICA, BARCELONA SIGUE TENIENDO UN NIVEL DE DESEMPLEO QUE SE SITUA SEIS PUNTOS (EN PORCENTAJE) POR DEBAJO DE LA MEDIA ESPAÑOLA, Y UN ,PUNTO POR DEBAJO DE LA MEDIA CATALANA. ESTAMOS, PUES, RESISTIENDO LA CRISIS ACTUAL CON -MAYOR ÉXITO QUE OTRAS CIUDADES. POR OTRA PARTE, EL TURISMO SIGUE AUMENTANDO EN LA CIUDAD, INCLUSO POR ENCIMA DE LOS NIVELES DE UN AÑO TAN EMBLEMATICO COMO 1992. EN EL PRIMER TRIMESTRE DE 1993 LA AFLUENCIA TURISTICA EN BARCELONA CR1CIO UN 7% . EN LA PASADA SEMANA SANTA, NUESTRO AEROPUERTO A 1COGIó, EN SOLO DOS DIAS, A MAS DE 100.000 PASAJEROS. LA CAMPAÑA DE VERANO HA SIDO TAMBIÉN MUY POSITIVA. 7 �EL PANORAMA DE LA ACTIVIDAD CONGRESUAL ES TODAVIA MEJOR. EN 1992, BARCELONA FUE LA 7 1 CIUDAD DEL MUNDO EN ORGANIZACION DE CONGRESOS Y CERTAMENES NTERNACIONALES. PUES BIEN, EL PRESENTE AÑO, 1993, VAMOS A! CERRARLO CON EL DOBLE DE CONGRESISTAS QUE EL AÑO 1992, LA MITAD DE LOS CUALES SON EXTRANJEROS. �6. UN GRAN POTENCIAL DE CRECIMIENTO TODO ELLO CONFIGURA UN PANORAMA MUY FAVORABLE PARA EL CRECIMIENTO FUTURO DE NUESTRA CIUDAD. RECIENTEMENTE EL EUROPEAN ECONOMIC RESEARCH AND ADVISORY CONSORTIUM, ANALIZÓ LA EVOLUCION DE LAS 30 PRINCIPALES CIUDADES DE EUROPA Y CONCLUYÓ QUE BARCELONA ERA LA QUE TENíA UN MAYOR POTENCIAL DE CRECIMIENTO ECONOMICO EN LA PROXIMA DÉCADA. BARCELONA CRECERA, SEGUN DICHO ESTUDIO, A UN RITMO DE UN 3,4% ANUAL, MUY POR ENCIMA DE LAS CIUDADES TRADICIONALMENTE "ESTRELLAS" DE EUROPA COMO LONDRES (1,2 %), FRANKFURT (2,6 %). 9 PARIS (2,6 %) O �7. UNA MAGNIFICA RELACION CALIDAD-PRECIO ESTOS ESCENARIOS DE FUTURO, TAN PROMETEDORES, LO SERAN, ENTRE OTRAS RAZONES, PORQUE HOY BARCELONA OFRECE UNA MAGNIFICA RELACION CALIDAD/PRECIO. UN MUY RECIENTE ESTUDIO DE VISA INTERNACIONAL SEÑALA A BARCELONA COMO LA CIUDAD MAS ASEQUIBLE DE EUROPA PARA REALIZAR GESTIONES DE NEG040, ENTRE EL CONJUNTO DE CIUDADES QUE "CUENTAN": AMSTERDAM, BRUSELAS, DUBLIN, FRANKFURT, GINEBRA, LONDRES, MADRID, MILAN, OSLO Y PARIS. NINGUNA OFRECIA UN NIVEL GENERAL DE PRECIOS TAN INTERESANTE COMO EL NUESTRO EN ASPECTOS TALES COMO HOTELES, TAXIS, RESTAURANTES, ALQUILER DE AUTOMOVILES, O SERVICIO DE SECRETARIA. DE MODO QUE HOY EXISTE El4 BARCELONA UNA OFERTA PLENAMENTE COMPETITIVA A NIVEL EUROPEO EN CALIDAD Y A UN PRECIO MUCHO MAS ASEQUIBLE. 10 �8. UN FUTURO ESPERANZADO ESTA ES LA BARCELONA QUE PRESENTAMOS HOY AQUí. UNA CIUDAD EN TENSION CONTANTE PARA APROVECHAR HASTA EL ULTIMO CÉNTIMO INVERTIDO EN LA GRAN TRANSFORMACION URBANA RECIENTE. UNA CIUDAD CON UN PROYECTO QUE SE RENUEVA, EN AVANCE CONSTANTE DENTRO DEL ENTORN CADA VEZ MáS COMPETITIVO DE LAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS YMUNDIALES. UNA CIUDAD QUE, GRACIAS AULA TRANSFORMACIÓN EXTRAORDINARIA DE LOS ULTIMOS AÑOS, HA DADO UN GRAN SALTO CUALITATIVO Y DISPONE AHORA DE UN NUEVO P TENCIAL. BARCELONA SE HA SITUADO EN EL MAPA Y SE HA DOTADO DE UN NIVEL DE INFRAESTRUCTURAS Y DE CALIDAD URBANA QUE LE SIUAN ENTRE LAS GRANDES CAPITALES EUROPEAS. QUIERE ASí APROVECHAR LA OPORTUNIDAD HISTÓRICA DE ACCEDER A UNA ETAPA DE DESARROLLO AUTOSOSTENIDO QUE NO NECESITE YA DE GRANDES ACON'ECIMIENTOS EXTRAORDINARIOS SINó QUE SEA EL FRUTO DE SU QUEHACER DIARIO Y DE SU PROBADA VOLUNTAD DE MEJORA. CONTAMO1 PARA ELLO CON SU COLABORACIÓN. MUCHAS GRACIAS. �INTRODUCCION Dar la bienvenida a todos los presentes, presentar al Alcalde de Barcelona CONTENIDO: Barcelona ciudad capital de Catalunya ha asumido siempre más responsabilidades que los propios de una ciudad. Se ha considerado parte al tiempo que impulsora de los cambios y acontecimientos. Hechos como las exposiciones universalesi de 1888, 1929, etc. y más recientemente y ya en la democracia española, en 1981 su Alcalde Narcís Serra y su Teniente de alcalde Pasqual Maragall deciden proponer un nuevo impulso y un objetivo colectivo que compense la depresión producida en nuestro país por la larga crisis económica del petróleo (1975-1980) y además, el 23-f (y en Barcelona el asalto al Banco Central). Este objetivo tuvo un nombre: los Juegos Olímpicos. Barcelona 92. La ciudad de Barcelona fue un elemento decisivo para romper el pesimismo nacional de la crisis y las reconversiones (1980-1985). Por su lado la ciudad, tenía un doble objetivo recuperar su atraso histórico en inversiones en infraestructuras, y a la vez sanear unas cuentas que venían castigadas por el gasto público de la transición democrática. En la década de los años 80, además del esfuerzo de la preparación de los JJ.00. y de la consecuente transformación de la ciudad, Barcelona tuvo que afrontar el esfuerzo de equilibrar sus cuentas. A ello ayudaron tres elementos fundamentales: 1. la Ley de Saneamiento de las Haciendas locales, que en parte cubrió el desequilibrio histórico derivado de la transición. 2. La Ley de Haciendas locales que dio un nuevo marco fiscal a la Administración local y al Ayuntamiento de Barcelona. 3. Un esfuerzo de rigor, con un modelo del gestión propio, en definitiva, con un plan de racionalización que hiciera compatible el doble reto: el más visible, el de los JJ.00, y el de equilibrar sus cuentas. Para hablarnos en primer lugar de estos te as va a dirigirles la palabra el Sr. Joan Clos, Teniente de Alcalde de Economia. De biografia un tanto alejada incialmente ce los temas económicos, ya que es médico, pero que se acercó a los temas públicos a través de la gestión �Mayo 1992 PASQUAL MARAGALL i MIRA Nació el 13 de enero de 1941 y es el tercer hijo de una familia de ocho hermanos. Nieto del poeta Joan Maragall e hijo del senador Jordi Maragall. Está casado con Diana Garrigosa. Tiene dos hijas y un hijo. Es licenciado en Derecho y an Ciencias Económicas y Master por la New School for Social Research (New York). Se doctoró en Ciencias Económicas por la Universidad de Barcelona en 1979 con el estudio "Los pracios del suelo". También fue becado para un "stage" de seis meses en París. Entre 1965 y 1976 fue func ionario del Gabinete de Programación del Ayuntamiento de Barcelona. Ha sido profesor adjunto de Economía Urbana y Economía Internacional en la Universidad Autónoma de B rcelona y fue profesor de la Universidad Johns Hopkins de Baltimore (USA) durante el otoño de 1978. En 1979 se presenta en segun para las elecciones municip de alcalde de Organización y cabo una importante reforma o lugar en la lista socialista les en Barcelona. Como teniente Reforma Administrativa, llevó a dministrativa. Fue elegido Alcalde de Barcetlona el 2 de diciembre de 1982, en sustitución de Narcís S ra y fue confirmado en su cargo en las elecciones municipalles de 1983. Posteriormente ha sido sucesivamente reelegido en las elecciones municipales del 10 de junio de 1987 y del 26 de mayo de 1991. Durante su mandato se ha producido una renovación urbanística de la ciudad, reequilibrándose el centro y la periferia. El 17 de octubre de 1986 Barcelona consiguió la nominación para la celebración de los Juegos Olímpicos de verano en 1992. En estos últimos años, Barcelona se ha proyectado internacionalmente y se ha consolidado como una de las más importantes ciudades europeas. Es presidente del Comité Or ganizador Olímpico Barcelona'92 (COOB'92). En 1988, y nu evamente en 1992, fue elegido diputado al Parlament de Cat aluña. En diciembre de 1991 fue elegido presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa (CMRE). � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4259 Title A name given to the resource Presentació de "La nueva Barcelona" / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Jocs Olímpics Urbanisme Relacions Internacionals Indústria Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències