85 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1289/19920923d_00502.pdf 5447e1fe5fc5a06ae2e9d8b3ad445208 PDF Text Text 6? ^ PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE E LA PRESENTACIÓ DEL PREGONER DE LES FESTES DE LA MERCè, EXCM. SR. JOAN ANTONI SAMARANCH DIMECRES, 23.09.92. 20:00 HORES. SALÓ DE CENT. - EL PREGONER DE LA FESTA MAJOR Dp LA MERCè D'ENGUANY NO NECESSITA PRESENTACIÓ. AQUESTES PARAULES, SENS DUBTE, 'HAURIEN POGUT DIR DE MOLTES DE LES PERSONALITATS QUE HAN PRECEDIT EN AQUESTA COMESA A JOAN ANTONI SAMARANCH. LA DIFERèNCIA ÉS QUE EL NOSTRE PREGONER D'AQUEST ANY NO NECESSITA PRESENTACIÓ GAIREBÉ ENLLOC D L MÓN. JOAN ANTONI SAMARANCH, EL PRESIDENT DEL COMITè OLÍMPIC INTERNACIONAL, ÉS EL BARCELONÍ QU* HA ASSOLIT UNA POSICIó PÚBLICA MÉS DESTACADA A NIVELL INTERNACIONAL; ÉS EL MàXIM DIRIGENT DE L'ESPORT MUNDIAL. - NO HE DE PRESENTAR, DONCS, A JOAN ANTONI SAMARANCH I MENYS DAVANT DELS SEUS CONCIUTADANS. �NO HE DE DEIXAR DE RECORDAR LES DADES BàSIQUES DE LA SEVA BIOGRAFIA, COM ÉS COSTUM EN AQUESTS CASOS. SóN MOLTS ANYS DE DEDICACIÓ A L ESPORT I A LA POLíTICA, COM A JUGADOR, SELECCIONADOR I PRESIDENT FEDERATIU D'HOQUEI SOBRE PATINS, COM A REGIDOR D'ESPORTS D'AQU*ST AJUNTAMENT, (DEIXEU-M'HO SUBRATLLAR, REGIDOR D'ESPORTS DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, L'ANY 1956, DESPRÉS DE L'èXIT DELS JOCS DEL MEDITERRANI) COM A DELEGAT NACIONAL D'ESPORTS I PRESIDENT DEL COMITè OLíMPIC ESPANYOL, PROVINCIAL DE BARCELONA I COM A PRESIDENT DE LA DIPUTA PROCURADOR EN CORTS, COM A MEMBRE DEL COMITè LíMPIC INTERNACIONAL I DESPRÉS VICEPRESIDENT COM AMBAIXADOR D'ESPANYA A MOSCOU FINS ACCEDIR L'ANY 1980 A LA PRESIDèNCIA DEL MàXIM ORGANISME DE L'ESPORT MUNDIAL. 2 �PRESIDENT DES DE 1987 DE L'ACTUA CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE CATALUNYA I INVESTIT, ENCARA NO F UN ANY, DEL TíTOL NOBILIARI DE MARQUèS DE SAMARANCH, EL NOSTRE PREGONER D'AQUEST ANY ACABA DE TENIR EL PRIVILEGI I LA SATISFACCIÓ DE PRESIDIR LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA, LA SEVA CIUTAT, QUE ELL MATEIX HA QUALIFICAT, AMB MÉS CONEIXEMEN I AUTORITAT QUE NINGÚ, COM ELS MILLORS JOCS OLíMPICS DE LA HISTò IA. BARCELONA, CATALUNYA I ESPANY ESTARIEN EN DEUTE AMB JOAN ANTONI SAMARANCH, PEL SOL FET DE REPRESENTAR DIGNAMENT EL NOSTRE PAíS DAVANT DEL MÓN EN L'EXERC CI BRILLANT I EFICAÇ DEL SEU CàRREC. HO ESTAN PER MÉS MOTIUS. LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLIMPIC S DE BARCELONA NO HAURIA ESTAT POSSIBLE, PROBABLEMENT, SENSE LA SEVA PRESéNCIA AL CAPDAVANT DEL COI. L'AJUNTAMENT AIXí HO VA RE CONèIXER EN ATORGAR-LI, L'ANY 1987, PER ACORD DEL CONSELL PLENARI, LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT. EL SOL ARGUMENT DE LA SEVA PROVADA DEDICACIÓ A LA CAUSA DE L'OLIMPISME I L'ENCERT AMB QUè HÁ DUT LES REGNES DEL COI DURANT AQUESTS DOTZE ANYS VA DONAR A LA CANDIDATURA DE BARCELONA LA �OPORTUNITAT DE SER CONSIDERADA AMB EL MàXIM INTERèS I OBJECTIVITAT PELS MEMBRES DEL COMITè. SAMARANCH HA AUGMENTAT EL PRESTIGI DE L'ORGANITZACIÓ OLíMPICA ARREU DEL MóN I SOTA LA SEVA PR4SIDèNCIA ELS JOCS HAN PRèS UNA NOVA IMPORTàNCIA COM LA PRIMERA M4 NIFESTACIó ESPORTIVA DEL MóN I COM A OCASIó DE TROBADA, DE PAU I DE FRATERNITAT ENTRE ELS ATLETES I ELS PAïSOS. AVUI ESTEM MOLT CONTENTS DE TENER-LO AMB NOSALTRES, EN AQUEST SALó DE CENT, UN UN ACTE íNTIM I OLEMNE ALHORA COM ÉS L'INICI DE LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT, DE 1.44 SEVA CIUTAT. TÉ LA PARAULA 4 �?CR 24 de setembre de 1992 Paraules pronunciades per l'Alcalde a la Basílica de la Mercè després de la celebraciíí de l'ofici amb motiu de la festivitat de la Patrona de Barcelona Vull agrair, en nom del Consistori i davant la Mare de Déu que dóna nom i color a la Festa Major de Barcelona, a tots els ciutadans de totes les creences i actituds, de totes les procedències, el seu capteniment en aquest estiu que tot just s'acaba. I que s'acaba emportant-se'n una ciutadana prototípica de Barcelona, i deixant-nos tristos; tristos però confiats que l'esperit barceloní que ella mateixa també encarnava ha viscut, està vivint i viura moments esplèndids, en què la generositat s'imposarà a la gasiveria, la prudència a la precipitació i l'austeritat anirà acompanyada de la col.laboració de tots per aconseguir les fites significatives que la ciutat avui pot pretendre. L'arquebisbat ens ha ajudat fer del Centre Abraham un lloc de trobada momentània de totes les religions, però també una referència de fut r per a tots aquells que creuen que la única via de so ució dels problemes que ens enfronten en el Mediterrani i el Sud-Est d'Europa passa per una actitud positiva de 1 s idees i les creences, i d'aquells que les administre , envers les actituds de concòrdia que han d'anar creixent abans d'imposar-se lentament però amb determinaci4. Aquest és l'esperit d'alliberament i de pau de la Mercè, tal com el veiem els barcelon4ns de tota mena, i és també l'esperit de Barcelona. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4195 Title A name given to the resource Presentació del pregoner Joan Antoni Samaranch. Pregó a les Festes de la Mercè 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Esport Acció política Barcelona Samaranch, Joan Antoni, 1920-2010 Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1290/19920924d_00503.pdf 5963e8816388eb89f737330bc21c5135 PDF Text Text soA BAN MISSATGE DE LES FESTES DE LA MERCE La Festa Major de Barcelona - {la Mercè - té aquest any una significació especial. Aquest any ens sentim, tots p Legats, satisfets i descansats d'haver complert amb una responsabilitat històrica, d'haver passat l'examen dels 4rocs Olímpics davant del món amb una nota molt alta. Encarem el futur amb una nova il.lusió, amb un nou orgull, amb una nova empenta que ens dóna confiança davant les dificultats que viu Europa i q.te viu el món. Vull aprofitar l'ocasió de la 'esta Major de Barcelona per agrair -i fer-ho amb l'accent 41e la familiaritat d'aquests dies de retrobament en la celebració de la Mercé-, per agrair de nou, repeteixo, a tots els barcelonins, a tots els ciutadans, la seva col1laboració en l'èxit dels passats Jocs Olímpics i Paralí npics, que ha estat el gran èxit de Barcelona. En tant que Alcalde de Barcelona vaig adreçar un Ban Olímpic a tots els ciutadans. proposar -nos Vaig remarcar com havíem de que Barcelona fcbs, 1 durant els Jocs, una �referència esperançadora per a molts ciutadans d'Espanya, d'Europa i del món. Com Catalnya, la seva història i el seu present, podien beneficiar-se de l'interès i afecte que suscitaria en moltes persones el descobriment d'una realitat humana i nacional, riça i singular. Com l'Espanya democràtica i plural en podia Sortir reforçada. Barcelona no podia fallar i els barcelonins no hem fallat. Tothom recordarà els Jocs Olí11pics de Barcelona com els grans Jocs d'una ciutat i com; els grans Jocs de la gent. Aquesta és sens dubte una gran aportació de Barcelona, específica i intransferible, que potser trigarem anys a veure igualada: la humanitat diària de la vivència dels Jocs. Tot ha anat tant bé com era ra nable esperar i encara més. I això ha estat possible gràcies a la col.laboració i a la participació voluntaris, entusiasta espectadors, de l tots pissejants, els barcelonins: treballadors i servidors públics. Ara que els Jocs han passat, ens podem alegrar d'aquesta medalla que ens ha atorgat unànimement l'opinió mundial a través dels mitjans de comunicació. Els Jocs Paralímpics ens han confirmat encara una altra cosa. Barcelona no tan sols és capaç de lluitar pels grans objectius i de respondre reptes més ambiciosos. 2 �Barcelona és capaç de lliurar -se generosa en la solidaritat i en el compartir la joia dels discapacitats, que som, en el fons, tots nosaltres en algun moment de la nostra vida; en molts moments.. Si els Jocs Olímpics de Barcelona han estat els millors de la història, com se'ns ha di , jo crec que tenim dret a pensar que Barcelona ha esta pels Jocs Paralímpics la seva entrada a la història i l'inici d'un futur diferent. Gràcies, doncs també, barce onines i barcelonins, pel vostre entusiasme i la vostra participació en els Jocs Paralímpics. Ara el nostre rep.e és fer també de Barcelona una ciutat paralïmpïca, cada dia. En aquestes Festes de la Mercè que avui comencen, retrobem la ciutat renovada, per al nostre ús, per disfrutar-la cada dia en les seves novetats, per continuar-la millorant. Ara s'imposa l'austeritat, perÒ una austeritat que no està renyida amb els nous projectes. De les tres etapes de 1'èxi realització i explotació dels Jocs • rendibilització, concepció, aquesta �última, la que comencem ara, no és la més fàcil, però és l'etapa més engrescadora. Perquè és la que tenim al davant i perquè permet comprovar si l'acció de la ciutat permet canvis en les seves actituds. Si ara no som capaços de convertir Barcelona en una referència sòlida, estable 1 respectada, pels nostres productes, pels nostres serveis, per la qualitat de la vida entre nosaltres, per ser una ciutat equilibrada i solidària, pel nivell alt de:tles nostres actituds... No ho farem mai. Entenc que tothom té dret a posar l'accent sobre allò que manca, sobre el que no tenim encara i sobre les nostres obligacions i dificultats, i no solament sobre les coses positives, les satisfaccions, els nous recursos i el nou orgull ciutadà. Demano només que s'aportin noves idees i noves solucions a les mancances; que no es mIlmeti l'equilibri difícil entre la tendència a la desijusió després de la ilusió satisfeta - que és una tendèn la natural - i la confiança en les nostres pròpies forces. �Aquesta confiança és avui mép forta que mai. 1 no ho és solament per fer uns grans 1$ dies, sinó per fer uns magnífics 15 anys. Aquesta confiança ens ha de fer entrar en el nou mil.lenni amb d'identitat, d'obertura a el nivell d'exigència, l'exterior que perseguim obstinadament des d'aquell Onz de Setembre de 1714 en què tot va acabar però en el fons tot va començar. Hem de voler ser la millor ciutat d'Europa. La millor ciutat en cultura, en urbanitat, en educació, en serveis, ixò Ano és només el que en acollida i en tecnologia. nosaltres esperen. És el que Europa espera de nosaltres. Europa depèn molt de les ciutats. Europa no es pot fer sense les ciutats, i molt menyl contra les ciutats. S'obre, doncs, una etapa decisiva de la història de Barcelona. Grans moments ja els haviem tingut, però grans davallades i grans períodes etàrgics també. Reaccions formidables a grans derrote, reaccions formidables a grans les hem tingut, però ictòries - manteniment d'un alt esperit d'exigència més enllà dels moments de prova no han estat freqüents. 5 �És justament això el que ens cal per demostrar que les nostres victòries no són efímeres ni un fenòmen aillat, sinó esglaons en un procés imparable de millores per a la ciutat. Us convido a viure, en aquesta Festa Major de Barcelona de 1992, l'alegria de l'èxit i 14 confiança en el futur. Que els barcelonins siguem, tots i!cadascun, els protagonistes de la millora i del progrés dO la ciutat, els vigilants del nou patrimoni aconseguit els vetlladors de la gran virtut del civisme. Convido també a tots els ciutadans a ocupar pacíficament la ciutat, com ja es va fer dui. ant els dies dels Jocs. Per fruir de la Barcelona que no coneixem encara i que ens sorprendrà amb el seu atraciu i la seva bellesa. Us convido a visitar, per exemplcp, el Jardí Botànic que ja mostra la seva futura ubicació o les noves piscines de Can Dragó, o el Parc Zoològic, que celebra el seu centenari. Que els ciutadans siguin amfit4ions i vigilants, alhora, de la urbanitat i de la qualitat de vida. Que els propis minusvàlids siguin els impulsors més decidits de les transformacions de la ciutat neva en la ciutat apta per a tothom, no solament en benef: ci propi sinó de tots els ciutadans. I que els vol ntaris esdevinguin amics �permanents de Barcelona. Hi confiem. De nou gràcies a tothom. Gràcies i endavant, esforç i confiança en el futur. Bona Festa Major. L'ALCALDE Barcelona, vint-i-quatre de setembre de 1992 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4196 Title A name given to the resource Paraules pronunciades per l'Alcalde a la Basílica de la Mercè després de la celebració de l'ofici amb motiu de la festivitat de la patrona de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Basílica de la Mercè Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Relacions Internacionals Lideratge Competitivitat Ciutats Acció política Model social Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1291/19920928d_00504.pdf 764ec2ea4fba7ae4795df998e7801200 PDF Text Text ilbk-it )3 Or Universitat Politècnica de Catalunya Inauguració del curs 1992-1993 28 kLeetubre de 1992 .049,15mlutt. Conferència a càrrec de l'Excm. Alcalde de Barcelona Sr. LA CIUTAT EN LA CONSTRUCCIó EUROPEA Vull començar la meva intervenció agraint c,. la invitació de l'Excm. i Magn. Rector de la Universitat_ Politèc 'Ca de Catalunya a pronunciar el discurs i%augural del curs 1992-93. i MA". El tema sobre el kue em -proposo dissertar . no podria tenir /un audit ri més adequat. En efecte, parlar a la Universitat de "La ciutat en la equival construcció europea", a connectar amb la m mòria històrica de la Universitat, equival a situar-se en el centre ' 'u .u• -•'un "campus"-, vocacionalmen específicament urbà i europeu. No hi ha cap institució tan urbana com la universitat, ni cap institució haurà fet t4nt des de sempre per la superació de les barreres nacionals -i per la convi4ència entre les (^i,,'Vt ► v P.^l^ rc,,^ �^ cultures, per allò qug en definitiva és la construcció europea. Les universitats van estar presents en l'origen de la idea d'Europa i durant segles l'Europa de les Universitats va ser ja una realitát. Avui dia les universitats se situen ien l'avantguarda de l'acceptació d'Europa i participen en nombrosos programes fonamentals en consciència i la de les i intercanvis, zreació de la bases de la construcció europea. Barcelona se sent orgullosa de les seves universitats i aquestes constitueixen una de les millors dotacions de la ciutat per assegurar la seva projeció exterior i la seva competitivitat. La internacionalització pe la ciutat integració europea només és un aspecte, o si volen, una fase ll'un procés lque ultrapassa Europa, del qual, però, la �Comunitat Europea constitueix per a nosaltres ___ objecti4u ur1 immediat imprescindible. Dit d'tana altra manera, no hi ha alternativa al la construcció europea, si no é 1 retorn al fraccionament i a la renacionalització de l'Estat. Els qui en ell referèndum de França apostaven a tr vés del NO al Tractat de Maastr'cht per la renacionalització de França, feien córrer un risc evident a l'estailitat europea: el de desencadenar na espiral de renacionalitzacions, com e nçant per la tan temuda d'Alemanya. Europa és excel.lència el i conti ent ha pr duït urbà per una gran varietat de ciutats. Per les ciutats que tenen entre si tant en comú, presenten també entre elles import4Ints diferències, que no són solament les òbvies de grandària i de situació. En aquest sentit, Barcelona és un exemple clar de ciutat no dependent de l'Estat. Aquesta característica avantatges, però tamb. ha tingut inconvenients. �Podríem dir que la nostra habilitat ha consistit, i consisteix, en saber aprofitar els avantatges i corregir els inconvenients. /7 Pel que fa als incoiven, ents, crec que les circumstàncies europees jugen a favor nostre ja que la descen tralització i la subsidiarietat -a la qual em referiré extensament més endavant- beneficiaran justament les ciutats quie fins ara havien estat en una -podríem llir-ne- perifèria política i pressupostàrip. Pel que fa als av ntage s, és indubtable que Barcelona ha desenvolupat un teixit social i unes ambiciona compensatòries que una dependència d l'Estat no li hauria permès tenir. La voluntat de presència en el món és una d'aquestes ambicions, i ha estat una constant en la històr ia recent de la ciutat. Darrera de le s Exposicions de 1888 i 1929, darrera d manteniment de la Fira, darrera de 1 set vegades que �Barcelona s'ha plantejat una estratègia específica d'internacionalització que ha anat més enllà de l'festricte terreny econòmic, i que s'ha basat en consideració dels diferents possibles de persones, la fluxos de bens, d d'activitats culturals i d'informació, els que es poden generarl des de la ciutat i els que poden ser atrets per la ciutat. Un element clau que tens aporta la situació de 1'economía 'nternacional és la necessitat que les c utats realitzin grans esforços, la sobretr en el camp de ti formació i el reçiclatge de població activa, la per po er mantenir un nivell de desenvolupament continuat. I en aquest punt cal destapar la simbiosi entre universitat i ciutat. Si la ciutat disposa d'universitats dinàmiques, la formació podrà ser atesa en bona part per aquestes. Barcelona s'ha plantejat com una de les vies per a garantir la competitivitat de formació de la ciutat, la inversió 6 �b) /E1 segon aspecte de la * Titérnacionalització fa referencia a la cooperació/competència entre territoris, que es basa en l'establiment de xarxes d'agrupacions metropolitanes en funció d'un rol similar en el marc europeu. En el cas de Barcelona, l'actuació s'ha canalit(4a-t—,Q través del lideratge del grup Fu■y, cts. Barcelona ha actuat com a interlocutor davant les Comunitats Europees tant en les polítiques que interessen al conjunt de ciutats que formen el grup, comunitàries. com en les decisions S'ha buscat establir projectes que puguin ser finançats globalment, a més de defknir projectes de cooperació comuna qué tinguin una resultant cost/benefici justificadora de la col.laboració. A partir de les sis ciutats fundadores del grup, Birmingham, Francfort, Lió, Milà, Rotterdam i Barcelona, Eurociutats aplega ja més de 40 ciutats. ( 10 �Aquestes xarxes de ciutats s'estableixen amb la finalitat d'elaborar estratègies conjuntes que permetin reforçar la sinergia entre territoris i reduir la competència entre ells. Els problemes sobre els que es reflexiona conjuntament són semblants. Creiem que les solucions que es defineixin també poden ser semblants. En aquest moment, estan en fase operativa 12 programes de c Q p eració entre ciutats-; finançats en la seva major part per la CEE, entre els quals es poden destacar el i POLIS (tecnologies de trGfic), 1'EUROPEAN URBAN OBSERVATORY (sistema de suport informatiu entre deu ciutats), el SIMI (sistemes d'informació al ciutadà i tecnologies connexes), 1 'EMCON (creació d'una auditoria i consultoría de gestió municipal a nivell europeu), el BEST PRACTICE (destinat a la, formació dels responsables municipals len la creació d'empreses) o el STRATPLAN (encaminat a realitzar els plans estratègics de deu grans ciutats europees sota la direcció p ^ g de Barcelona). 11 �Barcelona es va fer càrrec de la secretaria de cooperació tecnológica de Eurociutats, de la qual depenen la majoria dels projecte, per la seva voluntat explícita d'impulsar aquest tipus de programes. Per?) hi ha també altres projectes i altres xarxes de ciutats europees implicades. Aquesta classe d'intercanvis és efecti a tant en termes econòmics com cul rals. No podem oblidar que els ciuta ns de les grans ciutats tenen unalcu ura comuna, una cultura urbana no co raposada a les diverses cultures na sovint permet un però que collunicació i un enteniment mes Aran que els que són possibles en les cultures de cada país. ) El tercer aspecte que defineix la \■_---internacionalització com estratègia es refereix a l'establiment de relacions pry_ilelládes en el camp de la cooperació internacional. 12 �L'agermanament de Barcelona amb Sant Petersburg i Praga, s'han establert jd amb Santiago de Chile, els acords que Buenos Aires, Montevideo i Sao Paulo, permeten desenvolupar projectes concrets de cooperació= i d'intercanvi que, a un altre nivell que el descrit per als acords intracolnunitaris, també donaran els seus fruïts.; Les ciutats en la construcció europea dit amb . freqüència que no es pot imaginar Europa sense los ciutats i les regions. Europa és un s stema de ciutats que ha de ser capaç de ffnançar el camp, unes ocasions com a! paisatge i en en altres com a lloc de •ro I la Comunitat Europea ha finançat el camp. El 60% del preslupost comunitari es destina al sosteniment artificial s'ha de dir clarament- d'una producció i d'uns preus agrícoles que han generat excedents enormes. Això ha estat així fins ara, però altres prioritats europees com medi ambient, equilibri regional, 13 �investigació, comunicacions, atenció a les ciutats, reconsideració obligaran de a una l'estructura del pressupost comunitari. Amèrica és un sistema diferent, on el valor del sòl és molt més baix, on la mobilitat és un valor més important que la radicació, on la Constitució (a diferència del Tractat de Maastricht) no reconeix la col.lectivitat local ni, per tant, la protegeix. ÈAmérica potser s^cúla creació més important de Europa d'abans del segle XX. Les ciutats d'Europa, e canvi, van ser les que van crear comtat , repúbliques i també imperis: Atenes, Roma, París, Viena, Londres, Berlín Toledo, Madrid, però també Florència, Munic, Manchester, Ambers, Rotterdam, M1.là Barcelona, Colònia, Brussel.les, Santiago de Compostela, Venècia, Edimburg, Praga o Montpeller. En realitat, ara mateix, potser ja no sigui Important saber si 14 les ciutats van �crear les nacions o les nacions van crear les ciutats. Però es imprescindible deixar clar que per sota dels Estats, una nació o diverses nacionalitats o regions i moltes ciutats són; el patrimoni d'Europa, el més estima, el més car de mantenir, però també el més productiu. L'Europa comunitària atreu l'Europa de l'Est per tres raons: laseva democràcia, la seva riquesa i e territorial. seu autogovern L'Europa !de l'Est atreu l'Europa comunitària (tant com l'angoixa per gran les la serva dramàtica diversitat) capital humà invertit i present seves ciutats: Praga, pel en Dresden, Budapest ... Són les ciutats les que han estat la base de la recuperació de les nacions en crisi, les civats en tant que cultura, en tant que estuctura, en tant que entorn convencional, reat pels homes i les dones. Fa 50 anys, Txecoslovàqu4.a era l'octava potència industrial del món i tenia una renda per habitant dues vegades més alta 15 �que l'austriaca. Avui, la seva renda segurament és menys de .1a meitat que la d'Austria, però Praga segueix existint. Praga continua commovent-nos amb la seva esplèndida bellesa. Es un patrimoni acumulat durant segles que ni la decadència econòmica ha pogut destruir. Nosaltres no hem estat totalment conscients de la magnitud de la tragèdia iugoslava fins que no hem vist adar, Splint o bombardejar Dubrovnik, Sarajevo. Però a tots; ens reconforta que l'esperit de Dubrinik no ha pensar mort ï que resorgiment, gran el dia que 'comenci el seu aquest es p roduirà amb una onada de capacitat creativa. Estem segurs d'això, perquè sabaem el que és una ciutat. El nou contexte europeu: Ciutats i regions després de Maastr.cht. El Comitè de Reqions La construcció d'Europa la fan els governs dels Estats. Aixíiha estat i així serà encara. I ens hi `hem de sentir 16 �representats en la seva acció constructiva perquè a l'Europa comunitària els governs tenen plena legitimitat democràtica. Però no passarà gaire temps sense que perdin el quasi monopoli que han tingut fins ara. Es fa necessari obrir la construcció europea a institucionals participacions altres com le$ de ciutats i regions. Pel que fa a les ciutats, que tenen també la plena legitimitat democràtica en el sisteml europeu -no ho oblidem-, els diré que ón conscients de la seva responsabilita envers Europa. (Les ciutats franceses, per exemple, han fet possible que la construcció europea continuï endavant.-) Ha estat el vot urbà el que decidit el resultat del referèndum de França, ja han estat els votants de le ciutats els que han votat majoritàriament SI. París amb el 62% dels votants, Li ó amb el 60,30%; Estrasburg amb el rècor de tot França, amb el 72,22%; Rennes, 17 amb el 69,70%; �Toulouse, amb el 56,58%. Les grans ciutats de França amb elj seu SI han pogut compensar el NO majgritari al françès. Es europeista camp lògica aquesta vocació de les ciutats. Són les ciutats els llocs dels intercanvis econòmics i culturals, és a les ciutats on la gent dels països comunitaris es troba. A les ciutats es construeixen les relacions europees entre les persones. La ciutat és el "lloc" oh es genera la "ciutadania europea". El Tractat de Maastricht consagra l'inici del reconeixement de la participació de ciutats i regions en la construcció europea. El Comitè de Regions que institueix el tractat és, malgrat el seu nom, un òrgan consultiu de totes les administracions territorials. Així h estableix el tractat, que diu a l'art cle 198 A que el Comitè estarà compost per representants de les entitats regional 18 i locals. �Les regions no existeixen en tots els Estats comunitàris i en alguns són entitats territorials d'una naturalesa similar a la dels municipis i províncies. A Europa existeixen tamIgé Estats federals com Alemanya, Austria, i Espanya, en on llgunes entitats certama manera, territorials es c rresponen amb nacionalitats que ten n o exigeixen un reconeixement polític a nivell europeu, així com competéncied pròpies dels Estats. Possiblement es pot considerar que en un futur aquestes entitats no coexisteixin, indefinidament, amb municipis i províncies en un consbll de caràcter exclusivament consultiu. Malgrat moment aixà, en seria a surd que qué es fan e forços en per un fer progressar la unitat eur pea, es donés un pas enrera democràtica. en En 1 el participació omitè consultiu definit a Maastricht ha de participar tots els nivells territOrils de govern: 19 �oif J6 kALektitit, el regional i el local. El principi reforçament del de subsidiaritat El principi de subsidiritat es recull a la Carta Europea de l'Aujtonomia Local del Consell d'Europa, si bé±ja estava present a la Carta de les Llibertats Locals del 1953. Molts països l'han ratificat amb caràcter de tractat (entre ells Espanya) i, per tant, té validesa per a milions de ciutadans europeus. Aquest principi ha estat finalment meterialitzat a Maastricht amb el reconeixement dels nivells territorials subestatals. Recentment, algunes anà lisis realitzades al voltant del "no" danès, i també amb motiu del referèndum francés, han subratllat la importància que estaria adquirint aquest principi en la consciència pública europea. En el debat sobre la unií europea sorgit a propòsit de compromissos de la ratificació Maastricht 20 surt dels la �postura defensada pel Partit Conservador britànic i amplis sectors del RPR francès a favor d'una unió europea "light" amb Estats nacionals forts. ^u • e bto a•uest sí ui el sentir rrajorit. ^ i de 'Europa a;ue rec :ma u a àmplia econ:i•eració el p n ipi s l estructures itàries. Penso, que el reforçament del principi de subsidiaritat passa per l'atribució als i gestió d'execució capacitats majors de municipis i a les region, així com per aquests en les una més gran presència institucions comunitàrie • significació Per a mi té una gr n l'aplicació de l'acord relatiu a l'elegibilitat dels ciutadans comunitaris en les eleccions locals. Es molt positiu que la primera Espanyola Constitució integrador modificació i ngui europeu. de un Saludo la sentit 1'àmpli acord polític que ha donat suport a aquesta modificació const(itucional. 21 �Hem de confiar en Europa per respondre amb optimisme a alguns dels reptes plantejats a les grans ciutats. Fa alguns anys que una complicitat creixent s'ha establert -modestament si volen, encaraentre la Comissió Europea (i el seu president) i les Eurociutats. Espero que el conjunt de la Comunitat Europea, i especialment el Consell Europeu i el Consell de Ministres, rebin amb la mateixa obertura l'oferiment sincer i lleial de les Ciutats d'aportar el seu dinamisme a europea. 1 (e91 la construcció � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4197 Title A name given to the resource La ciutat en la construcció europea / Conferència inaugural del curs 1992-93 de la UPC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Empreses privades de diferents països estan disposades a comprar productes sota el lema Bcn'92. Projecció de Bcn: creació de regions transfrontereres (Nord del Sud) i Eurociutats. Programes: European Urban Observatori, Simi, Emcon, Best Practice, Straatplan, etc. Cooperació internacional: Praga, San Petersburg, Buenos Aires, Santiago de Chile, Montevideo i Sao Paulo. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Politècnica de Catalunya, Torre Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Cooperativisme Acció política Model social Ciutats Europa Description An account of the resource Notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1292/19921001d_00505.pdf 155ef31b6519d942bfd6f34cec59e01a PDF Text Text E U R O P A MUNICI^AL Discurs del president del CMRE, Pasqual Maragall, a I'Assemblea de Praga '1. Vull saludar, agrair i retre un homenatge ala ciutat de Praga i també vull saludar especialment les delegacions d'Hongria, Polònia. les txeques i les esiovaques que avui s'integren al CMRE, a més de totes les altres delegacions d'Europa central i oriental que es troben amb nosaltres. 2.M'agradaria recordar els anteriors predecessors, Henri Cravatte, de Luxemburg, que va presidir el CMRE durant 25 anys, i Josef Hofmann, que ha presidit el període històric que ha fet del CMRE la gran organització representativa dels poders territorials, amb les seves 40 associacions nacionals de 24 paisos europeus i al que agraeixo que continuí treballant per al CMRE com a vice-president primer i membre del Bureau. Al Bureau ens acompanyen presonalitats que han marcat, així mateix, la història del CMRE, com John Chatfield, que actualment presideix el Consell Consultiu dels Poders Locals i Regionals de la Comissió Europea, el ministre Louis Le Pensec, primer vice-president amb Hofmann, Urrmberto Serafini (membre fundador) i els alcaldes de Charleroi, Graz, Tesaiònica, Sousel, Drammen, La Haya, Frederiksberg i Haifa. 3.Sóc conscient que el gran patrimoni polític, cultural i organitzatiu que avui posseeix el CMRE és obra de moltes persones, deis vicepresidents i membres deis òrgans estatutaris, el Comité director i l'Assemblea de delegats, del Secretari General (al davant del qual va estar tants anys Tomas Philipovitch i alhora Elizabeth Gateau), deis presidents, secretaris generals i responsables de les seccions nacionals, dels animadors i participants actius de les comissions i grups de treball. Però, sobretot vull emfasitzar el que és, al meu parer, la base més sólida de la nostra força: la nostra capacitat d'associació i d'intercanvi, el dinamisme de les nostres organitzacions regionals i nocionals, la disponibilitat de tots nosaltres per intercanviar experiències per cooperar i, sobretot, la nostra vocació comuna de ser protagonistes del projecte europeu, de la construcció d'una Europa unida i federal. 4.Per al CMRE, autonomia local, entesa com a reforç de les institucions i dels poders més immediats, més pròxims al ciutadà, i Unió Europea, han estat dos projectes que han anat indissolublement lligats. La Carta de l'Autonomia Local va ser, segurament, una de les primeres i més importants iniciatives del CMRE. Aprovada com a convenció pel Consell d'Europa i ratificada per la majoria d'Estats europeus, més de 18, avui té valor de tractat internacional i és, per tant, la llei de més alt rang en cada un dels nostres paisos, que protegeix i desenvolupa els nostres drets. Aquesta Carta sabem que avui serveix de marc de referència principal a l'Europa central i oriental, on s'han r ealitzat recentment eleccions municipals lliures, a la República Federativa Txeca i Eslovaca, a Hongria i a Polònia, i aprofito per saludaria integració de les associacions de ciutats i ens locals de tots aquests paisos en el CMRE. També s' ha donat aquest pas fonamental per a la democràcia que és la constitució de governs locals representatius a Bulgària, a Croacia Eslovènia, a Rumania í a Albània. 1 R d'nnfuhra da 14ili9 El CMRE, seguint el criteri d'acceptar en el seu si les associacions de municipis de base democrática i que els seu$ paisos formin part del Consell d'Europa, es cpntinuará ocupant de donar suport i d'integrclr els governs locals d'Europa central i oriental. i^No ens hem tancat mai en l'Europa comunitárfja, com ho prova el fet que del CMRE en formen part associacions i ciutats de paisos mediterranis no comunitaris més recentement, com resultat de la importantíssima fusió amb 141LA, dels paisos escandinaus. Ara som canscients del gran repte que represento pera nosaltres la incorporació de les ciutats i del conjunt d'ens locals d'Europa central i oriental. Una prova de la impo rt ància que li atribuim és la conferència que inaugurem aquesta tarda "Junts, a l'est i a l'oest, per construir Europa i la democràcia local". No desitjo estendre'm més en aquesta qúestió, ja que ;d'aquí unes hores participaré en la taula rodona amb els meus companys de Berlín, Praga, Budapest i Varsòvia. Només vull afegir und cosa més: no hem esperat a formar part tots de la Comunitat Europea per unir-nos cortn a municipis i regions. Això és l'expressió d'una realitat, l'Europa de les ciutats, antericjr a l'Europa deis Estats, i d'un mètode: la unió política i econòmica és possible perquè lés persones, els actors de la vida civil i les institucions que els són més properes, es troben s'entenen. Europa ens necessita per unir-se,! però nosaltres necessitem Europa. Hem esnhentat el reconeixement legal internacional de la Carta d'Autonomia Local, prova que rrnifesta que el projecte europeu és vital pera nosaltres. Europa necessita els seus gover 'is locals, les seves ciutats, s'ha d'arrelar mé$ a elles, perquè és on es construeix la ciutadania europea. Però els municipis, les ciutats i les regions necessitem Europa per reforçar la nostra autonom!a, desenvolupar les Ènostres potencialitats i projectar-nos cap a° l'exterior. 5. Si em permeten, però vull recordar la importància del comprorn del CMRE amb la Unió Europea i, especialment, amb la Comunitat Europea. No nomép per raons històriques, no únicament perquè fins fa molt poc, la gran majoria dels seus membres pertanyia als paises de la CE i enca lla ara constitueixen la seva base més nombrase i d'on provenen gran part deis seus recursos. El nostre compromís amb el projecte d'Unió Europea té les seves raons fonamentals en a nostra cultura específica, en els nostres interessos propis, en els nostres projectes de futur com a governs locals, com a ciutats i regions. Tot això ho podem sintetitzaren una pardula: subsidiarietat. O, pera molts de nosaltre$, federalisme. Concebem una Europa federal, amb institucions comunitàries representatives i fortes que assumeixin les competències que ens permetin a cada un de nosaltres exerdcir millor les nostres. Una Europa federal és und Europa descentralitzada, on municipis i regions exerceixen tetes aquelles competències i uncions segons la seva capacitat, on els Estats deleguin cap avali al mateix temps que cedeixen una quota de sobirania amunt. El principi de subsidiarietat no l'utilitzem cdntra Europa, sinó a favor cl" Eu ropa. La unió europeo progressarà i es consolidará si els ciutadans. des deis municipis i regions, se senten partícips del projecte europeu. La principal urgència de la situació actual és la construcció de la ciutadania europea. 6. Crec, en consegúència, que el suport donat al Tractat de Maastricht perla secció francesa del CMRE arran del recent referèndum i les manifestacions favorables a aquest document que molts de nosaltres hem expressat estan justificades. No és que no reconeguem les insuficiències d'aquest tractat, especialment perquè la dimensió intergovernamental hi és més present que la federal, i no és que no entenguem les preocupacions socials o culturals que hi havia en l'origen de molts NOES al Tractat, però creiem que, malgrat tot, la ratificació del Tractat ens fa avançar i que el contrari ens faria retrocedir. Ara bé, coma CMRE, el que importo és definir progressivament les nostres posicions bàsiques en relació a la construcció d'una Euorpa federal, descentralitzada i solidària. Per això, permetin que avanci algunes propostes, no perquè siguin acceptades íntegrament o perquè siguin votades, sinó per contribuir a elaborar les nostres posicions com a CMRE mitjançant el debat democràtic i la interpretació que cadascú, segons la seva situació i el seu tarannà. en faci. Crec que hem d'emfasitzar la valoració del Parlament Europeu, que ja s'expressa amb una certa timidesa en el Tractat de Maastricht. El Parlament ha de tenir més capacitat d'iniciativa, de decisió i de control. Seria desitjable la seva evolució cap a una Cambra més a rt iculada amb el territoris, la qual cosa seria més fàcil si les regions fossin les circumscripcions electorals. El Consell de Ministres, expressió de la intergovernamentaitat, es reforça a pa rt ir del Tractat de Maastricht. Esperem amb molt interès els resultats de la pròxima reunió a Birmingham i la confirmació que s'avançarà en una concepció de la subsidiarietat que no es limiti als Estats. Entenem que en l'etapa actual, l'acord entre els Estats, representants pels seus governs nacionals, és el motor principal de la Unió Europea. No oposem l'Europa dels Estats a l'Europa de les regions o dels municipis. Com tampoc s'han d'oposar l'Europa económica i l'Europa social. En tots dos casos, cada una necessita l'altra. A allò que ens oposaríem seria al monopoli d'un sol tipus de poder sobre el conjunt de les institucions europees. Creiem que hem de tenir especialment en compte l'article 146 perquè obre la porta a la presència de regions o "landers" en aquells casos en qué, per raó de la naturalesa federal dels seus Estats, tenen competències que en altres paisos són del govern central. Aquest article pot estimular !'evolució del Consell de Ministres, que pot adquirir cada vegada més el caràcter de Cambra representativa que celebri les seves sessions públicament, com ja s'ha sol licitat des del Parlament europeu, menys el de govern executiu que té actuaiment. Perquè em sembla que no hem de compartir la crítica fàcil, a vegades demagògica. a �EMÚÑICI^AL la Comissió de les Comunitats Europees. Segurament es pot millorar el seu paper amb una concepció més àmplia. mes favorable q la descentralització, de la subsidiaríetat. Hem d'evitar, evidentment, que es caigui en un excessiu afany reglamentista. Hem d'afirmar, però. d'una manera rotunda que els euroceus. per avançar en la nostra unió, necessi'em un execuitu fort, independent. accessible responsable davant del Parlament i del Consell de Ministres. Un executiu que dirigeixi, concebi i impulsi l'acció comunitària però que també sàpiga delegar l'execució i la gestió en les entitats més properes a la ciutaàan^a. És cert que la Comunitat Europea ha patit històricament un dèficit democràtic. Ara és el moment de superar-lo de forma irreversible gràcies no tant al Tractat de Maastricht en ell mateix sinó a la sensibilització de l'opinió públ ca i a la mobilització dels actors públics i privats, pollics. professionals. econòmics, socials ^ culturals. Les instituc ons europees haurien de respondre a aquest interès mitjaçant reformes com les del sistema electoral, la motor participació de les regions i dels municipis en la vida comunitària i la convocatòria a organitzacions corporatives. econòmiques. socals o cuiturais. 7_ Volem destacar alguns as pectes de I'actual procés d'Unió Europea que ens nteressen atots nosaltres, municipis ^ reg ons, especialment, tant els que pertanyem a la CE com als que no hi pertanyen o encaro no s'hi han ïncorporat. Ens referim a l'esbós de ciutadania europea que representa la concessió de drets ooiítics en l'àmbit local i comunitari a Tots ets Que posseeixin la nacionalitat d'un país de la CE. Així mateix, també és important pera nosaltres la voluntat de reeguilibri territorial i de redistribució social que expressen els fons de cohes ó. Fínaiment, per bé que evidentment no és el que té menys importància per a aquesta Assemblea. cal fer referènc a ala creac ó del Comité de Regions, és a dir, ei Comitè de paricipació institucional del conjunt dent Lats looals i regionals en la CE. uem dit que aquests as pectes ens !floressen a tots. fins i tot als que no són membres'ae a Comunitat. En primer lloc. perquè contribueixen a consolidar la Un ó Euro pea. a arrear-la entre la ciutadania Només si consoiiaem la unió podrem ampÏiar-la para) lelament i integrar tots aquells aue, com moits dels aue m'escolten, aspiren a integrar-se en e. futur a una Europa unida. Una Europa poc ,neda serà menys atract va. tindrà menys capacitat d'integració i, no ho oblidin, de cocceració. En segon lloc, perquè la creacó del Comitè de Regions, l'embrió ae c^utadan^a europea, ^ els fons de cohes ó expressen un Mètode ae ter Europa ^ creen un precedent aue generará necessàriament uno a nàm ca aue ens afecta molt d rectament És la dinàmica de la partnc.oació deis ccters públics no estatals, el reconeixement de status -inclòs en la sevo dimensió políticaeuropeu ais memores de la soc,erat cwd i I'aceeotac ó de la solidar tat i ce la +guaïtat com coiectius de la política comunlydra. w'uil recercar, perd. la nostra posis ó sobre ai!Ò aue en el Tractat de ^Maastricht ens afecta més directament. el Comité de Req.ons, qu na és la situaaó çcruai en reicció a aquest tema. articie 198A diu que ei Ccm tè dé+.Regions esun Comitè de caracter corsuitiu integrat Der Jepresentants dels ens regionals locals' a pretens ó d'exctoure els mun cipis i altres ens locals a favor únicament de les regions. s'oposa a la lletra ^ a l'esperit del Tractat, ens condueix a un conflicte qUe pot paralitzar la constitució del mateix Corirtè i, en qualsevol cas, ens debilita. EI reconeijcement d'un sol nivell territorial atempta al p rmcipi de subsidianetat i ens sembla impensdble que hom pogués fer un pas enrere quant a la composició de l'actual Comitè consultiu. ¿Com arrelaríem les institucions comunitàries si s'exclouen de l'únic organismes al que poden accedir -amb funcions estrictament de consulta- ets representants més immediats deis ciutadans? Els municipis, els ens local, les ciutats, estarem en el Comitè de Regions. I estic seguir que hi tindrem una posició d'acord amb la nostra representativitat. Ens consta que entre els líders de les regions, inclosos els de I'ARE, preval ja una posició que jo mateix vaig exjosar en la meva preso de possessió com a j resident del CMRE el passat 8 de maig. Conliderem el període 92-96 com a constituent mentrestant conmencem a treballar conjuntament, regions i ciutats, en el Comitè de Reigions. Quan es revisi el Tractat de Maastricht, a partir del 96, amb l'experiència de qua{re anys de treball i també en funció de les possibilitats que s'hagin obert pera totes o aigunos regions de participació en òrgans comur-litaris de codec sió. podrem replantejar la Qúestió. que en ,cap cas pot ser per anar endarrera, sinó endavant La propera setmana, s vostès hi estan d'acord. em dirigiré a l'ARÉ per proposar una trobada entre dues delegacions del més alt nivell per prosseguir un adostament de posicions que, mitjançant el diáleg, fins ara informal, la ha començat a produir-se, S'ha de reconèixer que e6 redactat del Tractat de Maastricht conté filtres ambigúitats. com les que fan referència a la condició dels membres del Comitè de f egions i a la seva designació pels governs rjacionais. Els membres del Comité de Regions han de ser electes o responsable$ davant d'assemblees elegides i la seva designació s'ha d adequar a la proposta que facin les assoc acions representatives dels ens locals i reg ons de cada país. Aquesta és Ija pos ció del CMRE i i'únca que ens sembla !l coherent amb els principis d'autonomia locoI i amb la intenc!ó ael legislador de Maastric nt Resum^nt, no hi ha oposi< tió entre ciutats ^ regions, no nem de permet e que ens oposin. Ens complementem en els !nostres paisos i ens necessitem mútuament a Europa. En el futur, si Europa avança en un sentit federal, és possible que !es regions. totel o algunes. aaqu reixin una posició diferent, }cotser estigu n presents en òrgans de codecipó. però això no es farà en oerjuaici de la participació de les c utats. dels municipis i del conjunt d'ens lacais en la Comunitat Europea ` perquè entre tots ho haurem aconsegu t i Europa ens necessita a tots. El que segur que nolconvé a Europa és mitificar el seu Componen rural, Que ca! respectar però que no és mdlontan, n atribuir a les entitats aue representen preferentment aquest component I'exclukivitat ae la parficlpació territorial en la CE. ï Acuestes mate xes gúe$tions es plantegen en ei Consell a'Europc, en'el marc ae la Conferènc a ae Poders Locals i Regionais. creeque hem de trobar soluciáns coincidents 8. Ara veiario parlar conll, a ciutadà, com a habitant d'una c utat ^ com a alcalde de !d mateixa. Alguns ce vostès re presenten reg^ons. a altres comiats, aepartaments c províncies. Molts de vostès, seburament la majoric, representen municipis; grans o petits. Ara bé. tots nosaltres. sigui quina si gui la nostra residència i l'origen cel nostre mandat. passem una part de la nostra vida i desenvolupem una part important de la nostra activitat en ciutats grans. en capitals nacionals o regionals, en els centres urbans. Repassin p les seves agendes el mes passat i el proper mes. Encara que només ens referim a les nostres reunions, del CMRE o en les que hi participa el nostre Consell, veuran que els dies passats ens vam trobar a Istanbul, a Heildeberg, a Gtaz. a Brussei les, a París. a Frankfurt o a Estrasburg. Avui ens reunim a Praga. Les properes setmanes alguns de vostès coincidiran a qualsevol de les ciutats esmentades o a Budapest, Berlín, Arnhem, Nottingham. Birmingham, Nicosio. Salamanca. Porto, Lisboa. Florència, Milà, Madrid o Barcelona. Estic citant únicament ciutats i no totes les ciutats on hi ha reunions convocades. Amb això no pretenc emfasitzar la importància de les ciutats capitals. o grans o potents o atractives, en detriment de la resto. El que vull dir és que aquestes desenes de c utats fortes són la nostra força, són una de les grans bases d'Europa. Les "eurociutats" són la nostra 'force de frappe . les nostres multinacionals, les nostres naus capitanes. Representen un patrimoni extraordinari que la història ens ha llegat, un instrument excepcional de progrés econòmic i cultural de desenvolupament democràtic per al futur. Europa s'ha pogut caracteritzar com el continent de les ciutats, com un sistema de ciutats, o simplement es parla de l'Europa de les ciutats. No totes són grans. però totes tenen vocació de "centralitat", centres d'intercanvis, liocs de trobada, punts d'innovació. agents aue estructuren reg ons metropolitanes cada vegada més extenses a les que proporcionen un valor de marca cop a enfora i uns equipaments i serveis que fa servir una població molt superior a la resident. Tots els necessitem. tots els utilitzem, tots volem que siguin eficients i atractives, integradores i amb signes d'identitat propis. Però les. ciutats també són el nostre problema, un dels nostres problemes principals. Per una banda, perqué ens serveixen de continent, de lloc de concentrac ó dels nostres problemes socials culturals: atur. immigrac ó i marginació, pobresa soiedat, inseguretat i criminalitat. Per una alfra banda, i sobretot, perquè l'ús intensiu que `em de tes nostres c utats és un factor multiplicador dels seus problemes: congestió del tràns t i access bilitat, contaminació de l'aire i escassesa d'aigua. degradació de centres històrics I terc antzac ó excess va d'àrees res dencials. A iots ens interéssa que les nostres c utats estiguin ben comun cades, disposin d'uno divers tat de centralitats ^ ens garanteixrn bons nivells de aualitat de vida urbana d'eficàcia dels servis públics i privats Ens interessa perquè d'això de pén el seu dinamisme econòm c, la seva capacitat de generar llocs de treballi riquesa i la seva ntegració sòciocultural. Tot a xò és el que nteressa als europeus ï ha d'impregnar les polítiques comunitàries. la que tots aquests problemes tenen uno dimens ó europea _es ciutats reauereixen la concertació ae poiítiques europees. nacionals, reg onais ^ locals i la transferènc a o delegació de competenc es i de recursos segons 'a aapac tat de cada una. Crec que nem ce superar antigues concepc ans de l'autonomia local de caràcter prorecc,cnisto r unformista. Hem d acostar per ta concertació interadministrdtiva, per la cooperació público-privada i per I' atribuc ó a les ciutats de règims jurídics i econòmics espe- �O NE 1[ÚÑICIPAL culs segons les seves característiques i les funcions que compleixen. No és un privilegi, al contrari. És el reconeixement a' una diversitat que ens serveix a tots 1 de la conveniència d'utilitzar el dinamisme de les nostres ciutats en benefici de tots nosaltres. Com a CMRE, no només hem de prendre nota d'aquesta diversitat sinó que també hem de donar suport a les demandes i a les iniciatives que sobre aquesta base expressin cada tipus de municipis o d'entitats territorials. Iniciatives noves i interessants. com la proliferació de xarxes ae ciutats. d'associacions de municipis de base macroregional o per la seva homogeneitat o interessos comuns. la posada en marxa de projectes conjunts i els intercanvis cada vegada més freqüents entre representants i tècnics d'entitats territorio/s. són exemples de la vitalitat del nostre teixit local. 9. El CMRE és alguna cosa més que un moviment polític europeista de municipis í regions. També és una organitzac ó que estimula la cooperació entre municipis i ens locals, que dóna suporta les xarxes de ciutats i a totes les associacions especialitzades. Cap d'aquestes iniciatives ens fa la competència ni ens debilita: totes ens enriqueixen i totes compten amb el nostre suport segons la seva impo rtancia 1 tes nostres possibilitats. Així ho hem fet amb el moviment de les Eurociutats. • En els nostres nous Estatuts hem previst que els representants de les principis xarxes de ciutats i d'assot acions locals especialitzades podran formar part dels nostres òrgans o ser convidats a les nostres reunions estatutàries. El CMRE ha impulsat una cooperació intermunicipal accessible a tots els seus associats. Hem patrocinat més de 6.000 agermanaments hem gestionat més del 80 per cent de les ajudes comunitàries aestinades o agermanaments i a la cooperació bilateral (indosos alguns centenars amb paisos menys desenvolupats). Som conscients que, si bé els p rogrames de cooperació multilateral tenen més visibilitat política. en molts casos la forma d'optimitzar recursos d aconseguir resultats pràctics s'obtenen per mitjà de la cooperat ó bilateral. Per a!xò també hem de desenvolupar aquesta aimensió en l'execució d alguns programes comunitaris ambiciosos, com l'ECOS. des/ nat precisament ala cooperació Est-Oest. En el moro deis programes d'intercanvi del FEDER hem fet possible que més de 600 g overns locals obtinguin subvencions per realitzar-los. Es uno línia d'acc,ó Que tant la CE com ei CMRE i tots nosaltres. em sembla. considerem de gran interès. Encara que els seus efectes no es vegin mmeaatament. tots sabem t' estímul que representa per ais nostres eleves els nostres funcionaris el coneixement d'altres experiències i 1"eiaboració d'alguns projectes conjunts. Cal reconèixer i felicitar l'esforç realitzat pels serveis centrals del CMRE auant a l'activitat ce la CE informació i anàlisi de regiaments I úirectíves. fins 1 tot abans ce la seva abrovac ó definitiva, gesnons davant aels serveis comun taris per donar suport ais nostres projectes La tcrmalttzac,ó recent de les Comissions és ei mètcae adeauat per ter quelcom aue Coda ala serà més mportant • elaborar criteris •Croces:es comunes tant ce caràcter regional com. sonreror. sectorial. Per mitjà de les Comssions+hauríem de cocer disposar en cada cas deis recursos més qualificats Des t1 Y d , wwAJo.. A .. 115119 faria que tots vostès contribuissin al millar funcionament de les nostres comissions: Política Urbana i Regional. Medi Ambient, Assumptes Socials, Hisendes Locals, Transports. Informació i Comunicació, Ciutadania Europea i Electes Locals i Regionals. Els canvis produits a Europa, tanta l'Est com a l'Oest, i el paper molt mOs rellevant que adquireixen els municipis i els'altres ens locals i regionals en la vida europea. tant comunitaria com extracomunitdria, el creixement deh CMRE coma resultat de la seva fusió amb IULA i de la incorporació de les associacions escandinaves i ara de les d'Europa central i oriental, a més de la necessitat de desenvolupar tasques molt més complexes i de gestionar un pressupost més elevat (en els últims 8 anys s'ha multiplicat per vuit), ens ha obligat a replantejar-nos l'estructura, el funcionament i els recursos de la nostra organització per fer-la alhora més agil i eficaç sense menyscabar per això el seu caràcter representatiu i participatiu. , Crec que s'ha fet un esforç molt meritori per elaborar la reforma deis Estatuts i que hem de felicitar la Comissió i el seu president, el senyor Meyers. per haver-la dut dterme satisfactòriament. Em sembla que la millor felicitació serà aprovar-los com un iot. Scc conscient que es tracto d'un treball delicat cl"arquitectura institucional que no suporta canvis unilaterals. Els nostres òrgans col•lectius principals es mantenen: l'Assemblea (le delegats i el Comitè Director i, encara que la seva composició s'hagi reduit, crec que será suficient per garantir una representada adequada de territoris i de cultures. Com a president, puc assegurar que treballaré cÓnjuntament no només amb la Secretaria General, sinó també amb el Bureau, que més que un òrgan directiu nou i reduit, l'han de veure com un factor de multiplicació per 10 oper 12 de la figura d'un president que no está segur de poder tenir la mateixa dedicació que ha tingut el meu antecessor, I"amic Hofmgnn. També desitjo manifestar que espero poder comptar amb un vice-president en cada país que sigui el representant ordinari del CMRE i del mateix president. 10. El nostre àmbit assopiatiu no es limita a l'Europa comunitaria. El CMRE aspira a una Unió Europea més ampliq que avui aquesta Assemblea anuncia amb 1a presència de tots vostès. Perd el nostre món no acaba en el continent europeu: les nostres ciutats saben mirar més enllà. Actualment, el planeta és una suma d"interdepenaències, l'economia s'ha mundialitzat, la desaparició deis blocs ha enderrocar els murs política-militars i les naves tecnologies de comunicdció ens fan còmplices de totes les injustícies de iotes les catastrofes. Les ciutats. per la nostra pròpia naturalesa de ralitats obertes a itots els intercanvis, no poden tancar-se en urt marc geogràfic rígid, per ampli que sigui. Hem d'acceptar una quota de responsabilitats Mundial. hem d'assumir certs deures de cooperació amb paisos .1 ciutats menys afortunades que nosaltres, a vegades p er culpa nostra. Aspirem a esaevenir interlocutors vàlids i reconeguts de les grans organitzacions internacionals, en primer Iloc de les Nacions Unides, dels seus organismes com UNESCO. FNUAP, HABITAT, etc., i dels seub programes, com PNUD. La Conferència de Río 92 ens va permetre per primera vegada a tes associacions internac onais de ciutats i ems locais, com IULA FMCU al front, aparèixer cbnjuntament i conquerir un espai propi en IaConferéncia i en la gestió deis programes que se n'han derivat. També s'han iniciat experiències de cooperació de ciutats del Nord i del Sud en el marc de programes finançats pel Banc Mundial. Aquesta presència inte rn acional ens exigeix una estreta col laboració, una coordinació permanent i, si és possible, alguna forma d'unió entre les associacions de ciutats continentals i mundials. Com a president del Consell de Municipis i Regions d'Europa. però també com a membre del Comité Executiu de IULA i president. delegat de la Federació Mundial de Ciutats Unides, és un objectiu al que atribueixo la maxima impo rtància. La nostra prioritat ha de ser promoure les relacions més estretes entre IULA i FMCU, les dues organitzacions mundials més importants de molt, fins arribar a la unificació. Avui és un objectiu possible. ja que les diferències històriques entre ambdues organitzacions ja no'aenen raó de ser. L'actitud oberta i el tarannà dialogant dels presidents de IULA i FMCU, els nostres amics Trigiia i Mauroy, converteixen aquesta tasca unificadora en quelcom viable i que es pot escometre immediatament. El CMRE, per la importòncia decisiva que tenen els municipis i els ens locals europeus en ambdues organitzacions mundials 1 perquè en cap cas pot dimitir del seu paper de màxim representant de les associacions europees, té una responsabilitat especial, més gran que qualsevol altre. en la consecució d'aquesta unió. El món actual ens desafio a unir-nos. Es la nostra aposta estic segur que la guanyarem. 11. Per acabar. vuil referir-me breument a una qúestió que estic convençut que és extremadament dolorosa per a tots nosaltres: la guerra que enfronto els pobles i ciutats del país que fins fa poques setmanes anomenàvem Iugoslàvia, la destrucció de Dubrovnik, el suplici que viuen ara mateix Sarajevo i tantes altres ciutats grans 1 petites. Estic segur, i crec que tots vostès compartiran aquesta opinió. que el progrés de la humanitat s'ha realitzat mitjançant la cooperació i la creació d'estructures caaa vegada més àmplies, més complexes, més difersificades. El progrés va unit a l'associació i a I'intercgnvi, a ia Integració de les unitats existents en unitats majors. Així ha passat de la família als çlans; després es van constituir pobles i ciutats, paisos i nacions. Ara estem realitzant aquest gran projecte que és la Unió Europea. La creació d'una associació major no significa en cap cas la desaparició de les unitats que la formen. A Europa existeixen les famílies, els pobles, les ciutats, les regions. els paisos i les nacions. Creiem que la millor garantia per al progrés de tots ells i per a lo seva convivència és la Unió Europea. En canvi. la ruptura dels vincles associatius superiors, si no són substítuits per uns altres. esdevenen un perd) pera cada un i una amenaça per atots. Actualment, la gent 1 les ciutats de I'ex-lugoslàvia desafíen !a nostra raó i ataquen el nostre cor. El discurs associatiu 1 lo solidaritat, I"ajut humanitari, han estat ja les nostres respostes Però no n'hi ha prou. Cal que trobem altres formes a intervenció que contribueixin a aturar la guerra, a ailar els més agressius r a protegir els més dèbils. Una iniciativa que proposo aquí es la constitució immediata d'una aeiegació d'alcaldes i de representants ae municipis i regions i que visitem properament Sarajevo. Zagreb i Belgrad amo un missatge ae pau Praga, 1 d'octubre ce 1992 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4198 Title A name given to the resource Discurs del President de la CMRE a l'Assemblea de Praga Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Concessió de drets polítics en l'àmbit local i comunitari, voluntat de reequilibri territorial i redistribució social. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Praga Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Cooperativisme Associacionisme Ciutats Acció política Territoris CMRE Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1293/19921019d_00507.pdf 54ae551efbeccef0977eaeb2029f4314 PDF Text Text 19 d'Octubre de 1992 Intervenció de Pasqual Maragall a la Jornada d'Estudi i Debat (Mitjans de Comunicació i Política) organitzades pel PSC (Rosa Conde, Jordi García-Carldau, Joan Granados, Mario Onaindía i Joan Tapia van ser els altres ponents a la Taula sobre "Política i Mitjarls de Comunicació a l'Estat de les Autonomies) Yo creo que tendría que hablar un rato en castellano para decir cuatro cosas que a mi me parece pueden ayudar a centrar lo que finalmente airé sobre los medios de comunicación y el Estado de las Autonomías. Y esas cuatro cosas se refi ren a la constitución no escrita sobre la relación ent e la política, el dinero y los medios. En definitiva, segulramente nuestra sociedad se mueve públicamente entorno a esos tres vectores. Hay una ecuación de Churchill muy famosa que no da razón de lo que es la democracia, to talmente. Hay otro dictum, otro dicho, que yo creo que la da un poquito más, porque más que una ecuación es un equilibrio que dice que unos mandan y otros gobiernan. No es bueno para la sociedad qua los que mandan, a la vez gobiernen. Cuando los que gobiernan además mandan, malo también, si no véase lo quO ha pasado en la Unión Soviética con la creación de una nueva clase, que no sólo gobernaba sino que seguramente Oocialmente era otra cosa. Aquí, en la democracia, se trata de que las clases medias, más numerosas, impidan o maticen, en todo caso, con el voto lo que los más poderosos económicamente harían si pudieran. Este es seguramente el secreto de la �democracia. En la cuestión de si lo que tienen que hacer es impedir o matizar, pues ahí empieza en realidad la gran discusión. Por parte de los más ricos, o más valientes o más afortunados se trata quizás de volver una y otra vez a los la democracia censitaria, donde votan sólo propietarios. Un poco lo que pasa en el suburbio americano, que tiene como resultado la inexistencia o la muerte de la ciudad central y por tanto, de alguna forma, la muerte de la democracia misma, puesto que la mezcla de clases en que consiste la ciudad y en que consiste la democracia, desaparece. Quiero decir con esto que los que mandan tienen un deseo permanente de gobernar y de hacerlo a la vez sobre la base de segregar, de segregar el territorio de forma que se viva por parte de unos en un lado y por parte de otros en otro. Y, por tanto, no se produzca esa mezcla que a través del voto da los impuestos altos y la redistribución. Impuestos altos no en el sentido, ahora polémico, de una política fiscal determinada sino, en general, la existencia de un sector públic redistributivo. En este panorama entran entonces los medios de comunicación. Los medios son el medio que crea, condiciona o difunde la opinión y por tanto el voto. De ahí la áspera lucha sobre los medios cuando el poder político está en manos de lo que podríamos llamar las clases medias, del pueblo en general. Porque si tuviéramos que resumir dando una fórmula de moral - de moral política, se entiende deberíamos concluir que ni el poder ni el dinero deberían poder dominar totalmente los medios y que tendrían que haber límites formales a esas influencias. El respeto a esa norma de equiciad ha sido y será el centro del debate llamémosle constitu4ional permanente. El debate sobre las formas de la política, que es tan importante como el debate sobre sus cont nidos, aunque no lo puede sustituir constantemente. Ra'mon Obiols ha hablado a menudo sobre esto. Y tamb i én Lorenzo Gomis, en un delicioso artículo publicado hace algo más de un año en La Vanguardia y que yo he citado varias veces. En ese artículo Gomis decía precisamente que los ricos son gente que también lo pasan mal porque tienen sus problemas, y �sus problemas de privacidad y de seguridad y otros... Y que, sin embargo, lo que la gente no quiere en una sociedad capitalista es que, como he dicho yo al principio, ni que los ricos manden mucho, es decir gobiernen, ni que los gobernantes se hagan ricos. Esta es un poco la moraleja de esta historia, que en el fondo no es una historieta sino que els el fondo, repito, de la constitución no escrita de la política que vivimos. En nuestro caso, yo creo que los límites de esta constitución no escrita no loS establece la ley, muchas veces los establece la costumbre, incluso el poder de hecho de la corporación mediática, lo que a veces llaman ustedes la profesión, que viere en constante problema de conciencia. O la empresa, o la conciencia, o la verdad, o la corporación, o el respeto a la privacidad, o el mercado. En todo caso, lo que seguro es cierto y que no está escrito en la Constitución pero funciona es que los países de democracia robusta cuentan con "instituciones" mediáticas sólidas; que además se posicionan con relativa independencia y que optan, cosa que yo recuerdo a menudo a los directores de nuestros medios de comunicación aquí. Por ejemplo, los grandes medios de comunicación americanos o ingleses optan su posiciónlen las elecciones o en los congresos, cosa que no siempre ocurre en nuestro país. Dicen : "este señor lo ha hecho mejor que el otro" y "este diario está a favor de lo que dice este señor y no de lo que dice el otro". Y esto en nuestro caso no suele ocurrir - ha habido ejemplos muy recientes, este fin de semana- . En nuestro caso se suele hablar de que "no conviene para el bien del país que estas di4isiones existan" o se suele matizar muy hábilmente para no tener que decir lo que seguramente se piensa, porque:se piensa, se cree, que si los medios tienen opinión pueden perjudicar al equilibrio político o pueden perjudicars0 seguramente a sí mismos. Yo creo que es bueno que haya medios que sean tan fuertes como para tener opinión propia y no tener que temer nada. Esto forma parte del equilibrio ecológico -vamos a llamarle así- del sistema político, de esta constitución no escrita de la que hablaba. �• Nuestro caso es muy singular. Ayer un diario de Girona publicaba diez anuncios de la que podríamos llamar el conglomerado del Gobierno,¡ del Gobierno catalán. Mejor dicho, eran nueve anuncios del Gobierno más uno del partido que tiene la mayoría eh este Parlamento y en este Gobierno. Huelga decir lo qüe esto representa desde el punto de vista práctico. NO hay ninguna ley que lo prohiba, no hay tampoco cuestiones de buen o mal gusto, porque los anuncios estaban bien hechos, no es un tema simplemente ni legal ni formal, pero es evidente que tiene que ver con un desequilibrio que puede perjudicar el buen funcionamiento del sistema. Si no hay oposición, ¿qué ocurre? Ocurre que en España, desde mi punto de vista, y en Cataluña en particular también por otras razones, si ho hay oposición suficiente, los medios la hacen. Y no hay Oposición democrática cuando el pasado pesa demasiado. Y eh España pesa demasiado. La derecha en España se ve afectada por la historia y esto descompensa un poco la situación política. Pesa también de una forma distinta en Cataluña. Cataluña como tema, como tema único, nos satisface, nqs interesa y, sin embargo, nos empobrece. Nos empobrece y nos satisface como catalanes, no ya como ciudadanos de ámbitos mayores. Como catalanes nos sentimos impelidds, estamos necesitados de hablar de un tema que la historia no ha respetado, que es Cataluña. Sin embargo, sabemos que corremos el riesgo de empobrecer nuestra ciudadanía. Es cierto que en Cataluña existe un cierto monopolio, todo es relativo en esta vida. La famosa fórmula 2+2+2 que hemos utilizado varias veces para hablar de dos medios impresos, dos de radio y dos televisivos, que a veces parece que quieran ser 3+3+3 si les dejan, es algo que realmente pesa en la vida de este país y que, además, como contribuyentes hemos estadc todos de alguna forma dispuestos a permitir durante un tiempo, en la medida en que seguramente habla, y hay, tina misión cultural que esos medios debían de cumplir y que el propio Director General de TVE reconocía que existía. De todos modos, no se puede abusar, no se debería de ab^sar, porque finalmente si mucho se estira la cuerda al f^nal se rompe. �Aquí deberíamos introducir propiamente lo que podríamos llamar la visión territorial de esos problemas de constitución informal o no escrita. Si yo abro los diarios de hoy veo cosas muy interesantes, que tienen que ver con esto, como por ejemplo que se está pidiendo la cesión del 100% del IRPF y si nos descuidamos también el nuevo impuesto todavía no existente de la matriculación, que yo modestamente creía poder reclamar para los Ayuntamientos en su día, pero... en fin, á nos han pasado la mano por delante...¿Por qué para los Ayuntamientos? Pues porque son los que pagan el coste de la congestión de tanto vehículo como hay, pero sobre esto seguramente nos acabaremos entendiendo porque yo en estelmomento políticamente soy muy optimista. Creo que se esta formando un centro, que no voy a llamar constitucional para que nadie se ofenda, pero si un centro político en este país que va a permitir modificaciones de esa constitución no escrita importantes en el futuro. También se puede leer en la prensa de hoy un artículo cuyo autor está aquí presente - titulado "Acabemos con Madrid". ¡No hay para tanto!. Y le he dicho al autor que incluso estoy dispuesto a esqribir un artículo que se titule "Ala Madrid" o algo por el estilo. Creo que no hay para tanto y eso es importante. Es muy importante que Madrid no se deprima (lo digo totalmente en serio, esto no es una ironía ni es una broma). Para buen el funcionamiento de este sistema mediático-político es enormemente importante que Madrid tenga una conciencia clara de lo que es y de lo que seguramente tiene que ser en una España nueva, en una España que se hace más desde la periferia hacia el centro que al revés, en la que el proceso de españolización o modificación de mercado a través de las privadas es un proceso real, y que se tiene que reconocer. Proceso que ha ci tado lugar a una reacción de la Televisión de Cataluña, positiva yo creo, pero una pérdida de gas de la TV Espaola en Cataluña, con los problemas que aquí se han mencionado, y en el cual la inexistencia de los medios de televisión local, en el sentido fuerte de la palabra y los medios casi diría de radiodifusión, no ayuda. No ayuda porque no acaba de dar cuenta en el sistema de los meldios de la pluralidad o de la complejidad que el país tiene en el sistema de lo político. Lo peor es que esas pérdidas que el sector �privado ha producido en el público, admitidas en el sector público autonómico de alguna forma y no tanto en el estatal, llevan a una disminución de la competencia de la televisión en catalán y de la radio en catalán. Y por otra parte no tenemos el consuelo de la existencia entre nosotros de una televisión valenciana o balear que se pueda ver, cosa que a los ciudadanos de Barcelona les encantaría. Yo creo que Madrid tiene que aceptar que la dialéctica con Barcelona es enriquecedora para Madrid y lo es para España. Creo que, como ha dicho Eliseu Climent, la dialéctica entre Barcelona i Valencia (aquí Pasqual Maragall pasa,a hablar en catalán) és enriquidora - ha de ser enriquidora - per a Barcelona i per a València. I que Barcelona aixà ho ha d'acceptar, com segurament a València- els meus avis són alacantins hauran d'acceptar que els alacantins no són valencians, que són alacantins, o monoveros, com diuen els del poble de la meva àvia. I hem d'acceptar des de Barcelona que l'existència de Girona significa alguna cosa més que un punt en el mapa. En aquest país vivim una mico amb la síndrome del Pont Aeri i no ens adonem moltesivegades que el Pont Aeri desgraciadament és quasi sempré one way. El Puente Aéreo va y vuelve, va i torna i serbla que hi vagi gent d'aquí cap allà i gent d'allà cap aquí. Doncs no. El Pont Aeri és un dos terços o tres quarts catalans que van a Madrid, i quan torna, catalans que tornen de Madrid. I això que nosaltres estem disposats a pagar aquest preu (ho dic en un dia i en una ocasió en què justament el Pont Aeri ha servit per una altra cosa, afortunadament i molt positivament). Jo crec que a I+ adrid haurien de saber que nosaltres aquest preu el pagueml a gust, entre altres coses perquè són molts els barcelonins que els agrada Madrid, com a ciutat. I tanmateix han de saber que és un preu, han de saber que és un cost, i queies fa per alguna cosa. En definitiva doncs, haurien d'jentrar seriosament en la política de gestos i en la políttica de sensibilitats, que moltes vegades estalvia molts duros i molts problemes. �Aquí avui no hi ha gent de València, que representi Valencia - si no és el Director General de RTVE - ni de Girona. Si que n'hi ha del País Basc, i això és enormement positiu, i jo crec que ens hem d'anar acostumant a que sessions com aquesta són les que representen autènticament el retrat del país, més que no pas aquelles que es puguin realitzar exclusivament a Madrid o exclusivament a Barcelona. No conec per dins quina és la relació professional entre el col.lectiu professional del$ mitjans de comunicació de Barcelona i el col.lectíu de€Madrid, i em pregunto què significa el naixement d'una ncbva Espanya plural, federal í amb un nou equilibri centre-perifèria en el món dels media. Curiosament, avui, crec jo, hi ha una premsa nacional, entenent per nacional, en aquest cas, nacionalespanyola, més equànime segurament a Barcelona que a Madrid. I això és un fet a remarcar, un fet curiós. La premsa de Madrid curiosamen4 és més local, és menys nacional des del meu punt de vista. Per exemple, l'altre dia quan vaig arribar a Madrid, per assistir a la inauguració de la Fundació Thyssen, em van preguntar si sabia "lo último que había diciho Matanzos" i jo no sabia qui era Matanzos. Yo no sabia quien era Matanzos y me consideré un poco descolocado, però no vaig tenir la impressió de ser un provincia,vaig tenir la .impressió que els que parlaven de Matanzos jeren uns provincians que parlaven d'un tema local que no forçosament ens havia d'interessar a tots, com abans quan el locutor de TVE arribava al espai meteorològic i deia "está lloviendo", estava plovent a casa seva, a l'entorn del "Pirulí", però no estava plovent a Galicia o a Catalunya. Això ja no passa i tanmateix és veritat, i és un fet a considerar, que alguna premsa vasca i un sector de la premsa catalana en castellà és més premsa nacional en el sentit en que ho diu la Constitució quan parla d4'Espanya com a nació que no pas una bona part dels medis o pe la premsa de Madrid. Crec que aquest és un nou servei de l'Estat de les Autonomies, de l'Espanya de leS Autonomies, o si ho volen vostès, un nou servei de les Autonomies a Espanya o a l'Estat. Que Madrid conegui millor Espanya, que tingui menys mandra, que viatji més, pom avui, és una de les més �grans esperances, perquè sinó serà la perifèria la que viatjarà, però cap a una altra banda. S'han d'acceptar idiomes diversos, saber descomptar el valor del passat en els èmfasis excessius que de vegades tots tenim, uns i altres, les incomprensions mútues, i dir clarament que des de Catalunya i des de les ciutats catalanes i des de Barcelona e particular esperem molt amb temor inicialment, pero4en definitiva amb una gran esperança - de la creació d'un mercat únic mediàtic a Espanya no necessariament uniformista. Som molts els que pensem que hem de defensar Cadascú el que és nostre i tanmateix que aquest país - el$nostre país, Catalunya - no es pot convertir en una Insula'Barataria. Som bastants els que pensem així. Som la majoriá. i Per últim, jo crec que el ques'està vivint avui a nivell europeu pot ser el marc d'una¡trajectòria positiva en el sentit dels problemes que hem parlat aquí. L'afirmació de la subsidiarietat a Maastrichtvol dir amb tota certesa la necessitat d'un poder pròxi4 de més autogovern, de ciutadania europea, i per tant jo penso que en aquest cas queda molt clar que els àmbits més amples no sempre imposen un distanciament. Crec que tot això és el que nosaltres podem demanar de la professió i el que ens podem demanar a nosaltres mateixos. �E �9fri t4 uvae, frs // L'ALCALDE DE BARCELONA ¿:-trUjuti~ 741(it //t tt./14—,/ tit, t-u»Lm. UkCalt CE'CLA f Ü/r/I-X3) roL) 7\11'0,n/tara i ji L9 fl )1n IkÁCiitk , 9 C. 14A) ti ( \re ec-v-v2 t/uc./(-3 ( v-tovL WASO rueLJA"()k4v11" �L'ALCALDE DE BARCELONA (-U-te V c„.04-49 ct L c.& /144-e> sIL \z' ice C44t., ' I �L'ALCALDE DE _BARCELONA o VI' V (.7 h tu ()Al', )0-6 1- eit.,NCLL Å2•1 (crifrikA ^c4--) 61`t,12). 41A ' QI h tt.i, ,CLA.,", LAI (1-‘1 1 LL¿'11‘1`". 4.` (S cfLA titt).,_10 /611U/Cat& ett4 I 14. Gov-5 t2– rço UÁ, F dds¿jre k el.L.,,U.Á-LQ �L'ALCALDE DE BARCELONA \i---\n UU.(A. Qt1 c¿k e/1- a ct„,14. etfiA-1 -ek L') bu_ 62 o ti' y I.) L4AQA (Q—e LAL.tiAtskAA kiU.t&L \c, )1A, C Vs), ' (J-k‘k-2-£7 ti ft.e.,( ILLÍ ■f. �L'ALCALDE DE BARCELONA LAAI ciu e,"/"1,0 1 ("eilk.: Li ' bLA-jCi-"In -u UtL;/1/ _JA n7v9-1/ k:. S Yrr- 1/119N3v, f P<\, tirAP'j wAy.A.A.m) kílue„L„ �Ji t/ ^OIM ^^^►^;^ t, ¿ c_1 ,t, L ,-?4^-.,c ,'L;e.-^;^ ¿ ¿í2ó JL -C i ^ ^-^- J t44v 4 3̀— J ( -")%1_1 p ^7.^^µ• k vt CQ^iV ¢t,. l ^it. _j ^^ jti^^ry t^ ï ^ex1k,.^.v ^ J ^^-^^^---^--: ^ :-f ^ 0ð v ^^ ^ a^.tQ e ^^ 1 4L , j c .. ^ Avda. Rius i Tauler ; 1-3 08004 BARCELONA Tolf . fq^1 (L -& ^wot^id iti:e ReAieeenGeuvcc. l_ ,, tilnicnutrluna; !' "^ ) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4199 Title A name given to the resource Política i mitjans de comunicació a l'Estat de les Autonomies. Dins les Jornades d'Estudi i Debat organitzades pel PSC Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace, Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Mitjans de comunicació Autonomia Societat Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1294/19921029d_00511.pdf 0b8b0fabc5dd47bb7bbd7b8ba9078124 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'HOMENATGE AL CARDENAL NARCíS JUBANY AL PALAU DE LA MÚSICA. 29.10.94 El camí de l'estreta col.laboració entre la ciutat i l'Arquebisbat va començar darr4rament amb el Cardenal Jubany. Aquesta col.laboració ha donat uns resultats' extraordinariament positius. Alguns dels quals jo vull, per tangibles que són, referir-me novament: - El diàleg Esgl4sia-Ciutat sobre qüestions urbanístiques, teme materials, no menys importants per això, a alguns dels quals, potser, la ciutat no ha correspost encara amb la diligència suficient, com és el cas de la parròquia de Sant Narcís. Però estic en d'afirmar que es condicions això desencallarà molt aviat. - La Campanya per a la Millora del Paisatge Urbà amb l'església de la Merce, l'església de Sant Jaume, la Pia Almoina, el Palau del Bisbe i aviat de la Catedral. I tamb4 l'església de Betlem, aquesta impulsada, dintre de la Campanya, per la Generalitat de Catalunya. - El Centre Abraham. Una col.laboració que ha estat emblemàtica, crec, per a un període excepcional de la ciutat. Hi ha hagut un altre diàl g, tant o més ric, encara que potser no tant palpable com e que acabo de descriure i que, al capdavall, és el que ha fet possible el primer: em refereixo al diàleg franc, sincer, des de posicions més diverses o singulars que no pa distants. Vull referir-me, finalrrent, a la Universitat Ramon Llulll, que ha suposat un impuls de conjunt a una sèrie d'institucions estimades i fructíferes de la ciutat de Barcelona. El camí iniciat amb el Doctor Jubany està tenint una continuïtat igualment positiva en les relacions entre la ciutat de Barcelona, el seu Ajuntament i l'Arquebisbat. I és gràcies a la seva empenta que avui ens podem sentir satisfets �del balanç d'aquestes relacion Del cardenal Narcís Jubany, arquebisbe de Barcelona, retindrem sempre la dignitat institucional de la seva manera de representar a l'Església barcelonina , una singularitat càlida o una proximitat respectuosa i sobretot, sobretot la valentia de trencar barrere g en nom i en interès de la seva alta representació. Vostè, Doctor Jubany, h contribuït a enaltir Barcelona en un moment molt important do la seva història. Es per això que, aquesta nit, he vingut dir-li, moltes gràcies Doctor Jubany. �z ^ U J C qq!¿¿A^` J ^ ^ `\` ( \ 1 33 v ` ^ ^ \ ^^ ^ 1 ^ VV• JJJ, ^^Y.\WLJ ^LiL.•J ^ ^^-- ^ V ^ ^^ ^^ ^ ^^ cd i^ V +C-616^ ..O ,L) cd Y u" t cn V] . p ^ YN Y ^ X O ty .^ ^ ^ ^ v, 7„^_,) y c^s..^^ s y^ 'A v ^ cd a^ rd Q-I 9, E 1. el cC •^ „ ^ ^n v y 1-4 ^ 9 ^ .^ Q ^ —c ^ ^ Ó. . u ^ ^ ^O "5 , ^ Cl. -01 ^ ^ ^ G1.1 O ^ ^ ^ a.^ ii 112, ^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4200 Title A name given to the resource Homenatge al Cardenal Narcís Jubany Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Religions Acció política Barcelona Model social Jubany, Narcís, 1913-1996 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1295/19921104d_00512.pdf 3583fbd7e9866a3cdd4dee1f9013ebfe PDF Text Text Acte d'homenatqe a la memòria de Lluís Casassas i Simó al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona /4 novembre 1992) PARAULES DE CLOENDA DE L'EXCM. SR ALCALDE PASQUAL MARAGALL En el moment de cloure aquest act , voldria només reflexionar uns segons en veu alta sobre la dive sitat de les contribuciones que aquí s'han pogut i s'han hagut de sentir per fer justícia a la personalitat de Lluís Casassas. r Si no fos perquè es tard, hauria de parlar una molt bona estona sobre la seva contribució magnífiÇa, no només a l'estudi, sinó a la transformació d'aquesta ciutat, a la seva organització, a la seva divisió en districtes, que ha estat aquí citada i que, al capdavall, és probablement un de.s exercicis polítics més difícils que es pot imaginar: dividir un territori i, tanmateix, mantenir-lo unit. Va ser ell, amb en Joaquim Clusa i amb d'altres col.laboradors, qui va saber formular allò que altres políticament haviem de decidir i que vam poder decidir amb unanimitat, aquesta cosa que ens falta tant de vegades en aquest país, quan es parla de territori i que, en canvi, és la gondició indispensable per poder parlar de territori. Perquè el territori és, ben segur, tant per als geògrafs, tant. per als polítics, com per als ci tadans, el marc de tot allò que s'hi escau. I, per tant, en el moment d'ordernar-lo, en el moment de dividir-lo, d'organitzar-lo, segurament que no és regla d'or la de la majoria simple, la de la meitat més u. Lluís Casassas va ser la perdona entorn de la qual es va galvanitzar un estudi, una proposta que va poder arrossegar majories molt més àmplies, un consens total dels regidors d'aquesta ciutat, en una fase d'empenta inicial, en una fase jo diria constituent del propi ajuntament com a tal. Estic segur que el resultat serà durador. Això no li venia segurament només d'una dedicació momentània, sinó d'una història de la qual j4 vull remarcar un fet potser no molt conegut. Ell va ser un dels primers estudiants detinguts a la Universitat, potser l'any 1945, potser l'any 1947, a l'entorn d'aquests anys, en el marc d'algunes detencions d'estudiants progressistes que s'havien produït, en un moment en què realment ser detingut representava un perill, un perill molt gran. Ell va �ser, per altra banda, i així quedarà, aquell que ha distingit millor els conceptes del que és comarca, del que és àrea metropolitana, del que és conurbació estkicta, del que és regió metropolitana com a àmbit més ampli de planejament. No voldria estendre'm més, però, sí, en canvi, obrir al final d'aquesta sessió -que ha estat digna i completa- la porta a una reflexió col.lectiva de la nostra ciutat, del nostre país, sobre les coses que queden per fer en mOtèria de territori, justament: per què no imaginar que aquestes 1.leis que encara s'han d'aprovar i que estan mandatades pel calend ri legislatiu -com són la Llei de Regionalització, de creació de/les regions de Catalunya, com a demarcació de l'acció de la GOneralitat, i el Pla General Territorial de Catalunya i el Pla Parcial Territorial de la Regió I- puguin ser discutides, no ja per comissions tècniques, sinó també pel propi Parlament, amb los seves pròpies comissions, que existeixen -existeix la ComiOsió Institucional de Lleis Fonamentals, que és la que haur4 de discutir, ben segur, els temes de la regionalització, tant de temps esperats-, i puguin ser discutits seguint la geografia d'aquest territori estimat que és el Principat? És un suggeriment que faig no taüt com home de partit, no tant com a persona que té les seves pròpies opinions, sinó com a Alcalde d'aquesta ciutat. Per què no imaginar que la ComisOió Institucional del Parlament de Catalunya es reuneixi no notés a Barcelona, sinó també a Girona, també a Reus-Tarragona, jambé a Lleida, també segurament a Tortosa o a la Seu, o a Manresa o Vic, per discutir en diverses sessions el que haurà de ser, en definitiva, l'esperada Llei de Regionalització? Una llei que en ha d'obrir la porta, segurament, a moltes de les qüestions e fins ara per la nostra pròpia manca, per la nostra pròpia limit ció no hem sabut enfrontar. I per què no imaginar, també, que el Pla Territorial de Catalunya i el Pla Parcial Territorial d la Regió I, el de la Regió Metropolitana, es puguin discutir el primer en aquests mateixos escenaris, per part de la pròpi comissió -que aquesta és una altra, la de Política Territorial- i el segon a les ciutats regionals que formen aquesta cprona perifèrica d'una enorme potència, com és Mataró, com és Granollers, com són Terrassa i Sabadell, com són -per a aquells que així ho pensin, perquè aquest és un tema encara per debatre- Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, i per tont fer partícep el país de la discussió de la seva pròpia organització?. Estic segur que Lluís Casassas, això -no dic que ho volia, perquè trairia un pensament que no va* compartir en cap moment amb aquesta concreció- ho hagués imag nat com a positiu. �Jo tinc aquí les paraules, ben onegudes, que ell va escriure després de pujar a la Torre de Co lserola. Ell va ser el primer científic, jo diria fins i tot el primer ciutadà que, oficialment, acompanyat de la regidora Marta Mata, va pujar a la Torre de Collserola, aquesta torre que es va fer amb la condició que fos un mirador, el mirador de la Regió Metropolitana. Després de ser-hi, va escriure un meravellós article de geografia i de sentiment, que acaba dient el següent: "Només cal esguardar-ho lot amb els ulls ben atents i oberts amb esperança. Nomép cal recollir, en aquesta mirada, l'alè de les coses, el batec de les lluites, l'esplendor de les realitzacions neves -i la cúpula refulgent del Palau Sant Jordi n'és el seu símbol més alliçonador-, l'esperança que brilla en tetes direccions seguint les vies noves ja obertes com solcs generosos fendits en el territori, i totes les altres vies que ja se sent palpitar en tota la rosa dels vents i que sorgiran de l'entranya de la torre, el batement incessaflt i pregon del cor de Barcelona". Lluís Casassas i Simó. Universitari, geògraf i ciutadà eminent. Moltes gràcies. Pasqual Maragall C;A'')ASS: T � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4201 Title A name given to the resource Homenatge en memòria a Lluís Casassas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Urbanisme Política Barcelona Acció política Casassas i Simó, Lluís, 1922-1992 Description An account of the resource Paraules de l'alcalde a la cloenda de l'homenatge. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1296/19921111d_00514.pdf 6cced0e84147d526d834a60e4b7d6fab PDF Text Text E""' ^ ^ ^ ^ • ..^ VISITA DE L'ALCALDE A L'INSTITUT DE BATXILLERAT "CARLES RIBA" 11 de no embre del 1992 1 �Bon dia a tots. Encantat de cbneixer-vos. Estem en una ciutat que, con tothom sap -no només aquí, sinó també a fora-, acaba de paesar una etapa important de la seva vida. Barcelona és una ciutat molc antiga, una ciutat que té 2.000 anys, de manera que, contra el que es diu a vegades, no ha canviat significativament. HO canviat molt en alguns aspectes en els darrers deu anys, i moltparticularment en els darrers tres, quatre o cinc anys, però si agafeu la història de Barcelona, la seva estructura, el lloc on èstà, la seva relació amb el mar i amb el territori, la seva composició cultural, tot això li ve de molt lluny. Ara fa pocs ' nys celebraven el mil.lenari de Catalunya; doncs, si Catalu ya té mil anys, Barcelona en té dos mil. Barcelona va néixer aproximdament l'any 8, 10 o 12 abans de Jesucrist. Era una petita olònia, amb una part segurament ubicada a Montjuïc i l'altra una colònia romana, que ja sabem que estava -els seus inicis encara hi són- al Mons Taber, entre l'Ajuntament i la plaça del Rei, on hi ha les columnes d'Hèrcules a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta colònia es va anar extenent, però es ira extendre d'una forma relativament lenta al llarg de la història sempre amb unes muralles, de les quals encara queden uns vestigis, tant a la banda de davant, amb la porta que donava als campe i que és el Portal Nou -a la plaça de la Catedral, davant del Col.legi d'Arquitectes-, com a la banda de mar, que segurament Coneixereu menys, però si baixeu pel carrer Ciutat -mirant de front a l'Ajuntament, el carrer estret que baixa a l'esquerra, queldesprés es diu Regomir-, hi ha un moment, a mà esquerra, que hijha un centre cívic, que es diu Pati Llimona i a través del qual -ier què hi ha una paret de vidre- es veu perfectament un portal qUe era el Portal de Mar. Això es la Barcelona romana, que s'extén amb Jaume I, amb Pere el Gran, i que arriba amb unes muralles fins a les Rambles i la Via Laietana, primer, i més endavnt fins al Paral.lel i les Rondes. Fins al segle XVIII, llevat d'una petita extensió al Raval, Barcelona viu dintre d'unes muralles molt reduïdes. La Barcelona on nosaltres vivim és una Barrcelona molt diferent a la que han viscut el noranta per cent des barcelonins que han existit. 'Nosaltres vivim a la Barcelona que va néixer el 1860. I va néixer de l'expansio dels seus ciutadans, de les seves ganes de créixer i de la seva no acceptació de les muralles que li havien estat d'alguna forma imposades, 'Per què les muralles van començar essent una defensa però van apabar essent una defensa per part de 2 �Va passar que l'arc de tir dels l'exèrcit contra Barcelona. canons que estaven situats a la muralla tenia un alcanç, i en Aquest radi s'acabava aquest radi no es podia c onstruir. -Provença/Passeig de Gràcia, justament a la Pedrera aproximadament-, i, per què us en feu una idea, tot aquest camp no fa cent o cent cinquanta ar ys encara no estava construït; eren camps, i eren camps per què militarment estava prohibit construir-hi res. Aquesta Barcelona que sempre \ia viure amb la impressió que estava constenyida, molt densifica a, molt plena, en la que no s'hi cabia, que no tenia condici ons de salubritat, va aconseguir finalment, el 1860, gràcies a un Real Decret de la Reina Regent i al Pla Cerdà, trencar les muralles i escampar-se. Com que aquest camp estava sense construir, aquest Eixample va poder ser molt racional, i aquesta és la disposició que ara tenim. L'Eixample és un dels centrEls de ciutat que millor funcionen a Europa, i fins i tot diria que al món. Funciona millor per què dóna alternatives nombroses i fàcils d'entendre, per a molts recorreguts, o, per dir-ho d'una altra manera, per què el mateix recorregut és pot fer de ormes diferents, alternativament, segons la conveniència i sènse perdre temps. Es un sistema ortogonal, quadriculat, molt senzill, escapçat en els angles -el que permet l'aparcament, i ja en aquella època en què pràcticament no hi havia cotes-, fet amb una anticipació molt considerable, i que ara té alguns problemes de gestió però que funciona molt millor que els cascos antics, com Sarrià, Sant Andreu, la Teixonera o qual.sevol dels espais més congestionats que l'envolten. Us he posat aquests exemples per què físicament són els dos cors de Barcelona: la Barcelona romana -després gòtica- i la Barcelona del XIX, la de la gran expansió industrial. Però també per què entengueu quin és l'estat d'esperit d'aquesta ciutat. L'expansió industrial es fa er què hi ha diners, per què hi ha uns senyors que els tenen se'ls volen gastar, que volen invertir. I es fa també per q4è hi ha una classe treballadora que empeny, té força i reivindica. Sense una burgesia poderosa, amb diners, amb ganes de fer, envoltada d'artistes, d'arquitectes, de professionals, d'oficials, 4e menestrals que saben treballar la pedra, el ferro, la fusta o el guix, no hauríem tingut l'Eixample. Però sense una classe treballadora exigent, conscient de la seva pròpia vàlua i!deis oficis que sabia fer, poc disposada a conformar-se am$ un nivell de salaris excesivament baix, tampoc no hi hagués hagut un incentiu per a la burgesia a l'hora de treballar en unes 9ondicions de més gran civilització. 3 �Per què la burgesia, qualsevo: classe dominant, sempre ha tendit, mentre no se l'obligava, a dormir-se una mica sobre la situació i a no millorar massa la sociétat si des de baix no se li exigia. Això ha estat sempre així, i aquesta exigència de vegades ha estat violenta, d'altres reformista, pacífica, sindical, etcétera. A Barcelona va ser molt violenta. Barcelona va ser una de les ciutats més violentes del segle XIX, però, també per aquesta raó i l'altra que he dit, una de les que més aviat va fer una evolució important. Més éndavant, en els anys vint, en deien la ciutat de les bombes pel terrorisme que hi havia, un social, no nacionalista com ha estat terrorisme sindical, després. Era un terrorisme qué provenia del fet que els sindicats de treballadors, alguns d'ells de caràcter anarquista i llibertari, es defensaven amb l'acció, violentament, del que ells consideraven que era l'opress_ó de la classe patronal. El 1835 va haver-hi el qu es considera la primera revolta popular en aquesta ciutat, la primera revolta popular moderna. Ja sabeu que a Madrid n'hi havia hagut una abans, el "motín del hambre" amb Carles III al segle XVIII, però va ser diferent, i diu molt de la psicologia d'una ciutat i una altra. El "motín del hambre" es va er per què Carles III, que era un rei il.lustrat i reformador volia acabar amb algunes de les tradicions més antigues de la ciutat, entre elles la del sombrero, l'"embozo" i la cap , que eren uns vestits tradicionals però permetien que els delinqüents passessin desapercebuts, i es va aixecar una gran revolta popular. La revolta popular de més moderna, industrial, sense Barcelona és una revolta mol causa aparent. Unes copies diuen que va començar per què els a la plaça de la Barceloneta (la toros van sortir del toril, primera que va haver-hi a B rcelona), i la gent va començar a córrer, sense parar fins a çremar l'església que hi havia a la Plaça Real -de resultes d'adluesta crema va sortir la plaça-. Finalment, va ser una revolt popular que va acabar cremant, no només convents, sinó indústries; una revolta anti-industrial, en el sentit d'anar contra la màquina. S'hi va cremar la fàbrica Bonaplata, una de les primeres tèxtils importants del país, i els obrers la van cremar per què estaven contra la màquina que els treia feina, per que el que abans es feia a mà ara ho feien les màquines i la gent anava al carrer. Això, per què veieu el component treballador. El c mponent burgés eren els Bonaplata, les famílies que feien els seus palaus -que a Barcelona no són mai de la magnitud dels de Madrid, París o altres capitals-. * 4 �Barcelona és la més gran ciutat d'Europa no capital. I em penso que això la defineix bastant. Es a dir, és una ciutat d'una gran ambició, és la més gran, pe rò no és capital d'Estat. I al no haver-ho estat, no té ni les pegues ni els beneficis de ser-ho. Moltes de les coses que passe n en aquesta ciutat -en el terreny econòmic, per exemple-, tenen a veure amb aquest fet. Barcelona s'ha fet, ella mateixa, més escoles, més museus, més orquestres, més conservators, més hospitals dels que hagués tocat si no hagués tingut tanta ambició. Barcelona copia de les capitals. Com és la més gran de les no capitals, copia de ciutats que són capital. Ens mirem a París, que ha estat el model durant segles -al XVIII, al XIX, a XX, i jo diria que fins i tot arai que és potser la ciutat mis semblant a Barcelona. Barcelona tracta de fer el que tenen lek capitals, però sense ser-ho. La diferència esta en que a la ciutat que és capital, l'Estat, que hi resideix, paga els serveis que necessita d'aquesta ciutat. Així veiem, per exemple, que a Madrid, a Paris o a Londres, ara mateix, hi ha una colla de museus, que tots coneixeu -el Reina Sofia, el Museu del Prado, 41 nou dels Thyssen-, i unes altres instal.lacions culturals o polítiques, cap de les quals ha estat feta per la ciutat; les ha fet l'Estat, que, en aquest cas, viu a Madrid. En canvi, què ha fet l'Estat a Barcelona. Si jo us ho pregunto, no és tan fàcil trobar-ho. Hiy ha el Govern Civil, l'Arxiu de la Corona d'Aragó -del que ara slestà acabant la nova seu al costat del pont de Marina, i que, encara que es digui així, pertany a l'Estat-, les estacions de R NFE, l'Estadi. L'Estadi de Montjuïc l'ha fet l'Estat, que hag és pogut no fer-lo, per hi ha contribuit. En els últims anys, Barcelo a si que ha aconseguit que l'Estat comencés a fer coses. L'Esta està present a l'Auditori -en paga pràcticament la meitat-, en 1 Museu Nacional d'Art de Catalunya -paga un terç de les obres- però ja podeu veure que és una filosofia diferent, en la q al no és l'Estat qui actua, com a Madrid o Paris, on fa la pir mide del Louvre o el Museu d'Orsay, sinó que actua en consorc amb les autoritats locals. Els empresaris d'aquesta ciutat són en realitat les autoritats locals. Els empresaris de les capitals són els Estats. Aquesta és una característica molt significativa. Contra el que es diu a vegades sobre s Barcelona està molt carregada financerament per què ha fet els Jocs Olímpics, cal dir que amb els Jocs s'han invertit en aquesta ciutat, en els darrers quatre o cinc anys, uns 900.000 milions de pessetes, que han servit per 5 �hospitals -hospitals generals, que són el del Mar i el de l'Esperança, i el Geriàtric i el Psiquiàtric- que també són municipals, hi ha Conservato*i de música, hi ha Orquestra, hi ha escoles d'arts i oficis col l'Escola Massana, hi ha escoles d'ensenyaments especials -d aquestes que la LOGSE preveu i que moltes ciutats no tenen-. Tot això vol dir que Barcelon està gastant en aquest moment, per compte de l'Estat o per compt de l'Autonomia, una xifra que està al voltant del 17.000 milions de pessetes cada any. Si sumem què costen aquestes quaranta escoles, les quaranta escoles bressol, l'Orquestra, el Conservatori els hospitals, els serveis socials que fem per compte de qui té la competència -en aquest cas l'Autonomia-, surten 17.000 milions. Aquest és el problema econòmic d'aquesta ciutat. Un problema que té a veure amb la seva història. Barcelona té tres palaus que en diríem rials: el Palau de Pedralbes -el reial-, el Palauet Albéniz -que es va fer per al Príncep d'Espanya quan encara no er* Rei, tenint en compte que el de Pedralbes era ocupat pel cal d'Estat d'aleshores, el general Franco- i el Palau Nacional de Montjuïc -que es va fer per l'Exposició del 1929 i que ata s'està refent per què no es podia deixar abandonat-. I encara podrïem seguir, per que hi ha palaus antics com el palau reía del Tinell -que també és de l'Ajuntament-. Molts palaus, moltes escoles, molts hospitals municipals í molts museus. V_nt-i-quatre museus quan, a Madrid, museus de la ciutat només n'hi ha un. El Museu d'Art de Catalunya, el Museu Picasso, els altres del carrer Montcada, el Museu de Carruatges de Pedralbes, el Museu Clarà, el Museu Marés, i així fins a vint-i-quatre. Aquesta és una mica la característica d'aquesta ciutat com a diferència respecte a les altres. Ha volgut tenir coses que l'Estat o la societat no li donava, que s'ha muntat ella mateixa i que, per tant, se les paga. Això és una situació injusta, per què nosaltres, com a ciutadans de Barcelona, paguem dos tips d'impostos: els que es paguen a l'Estat i que després reverteixen a la Generalitat en una part, i els impostos locals, que són /)àsicament sobre la propietat, sobre l'activitat econòmica i sobre el vehicle. A totes les ciutats, aquests impostos locals paguen de tot llevat del que us he dit; paguen els carrers, el paviment, la il.luminació, la guàrdia urbana, els bombers, etc. Aquesta ciutat, a més de pagar tot el que paguen els altres, també ha de pagar hospitals, escoles i museus, coses que a la resta 4e ciutats estan pagades per l'Estat o per la Comunitat Autònoma. I Per tant, si nosaltres ja paguem, 7 �igual que els altres, impostos a l'Estat, o cotitzem a la Seguretat Social per finançar els hospitals, quan paguem impostos locals per mantenir una part del sistema sanitari vol dir que paguem dues vegades, per què això ja ho hauríem pagat amb la nostra quota al Seguretat Social. Aquesta és la queixa de l'Alcalde de Barcelona, de la que segurament ja n'haureu sentit parlar moltes vegades. S'arrossega des de fa molts anys. Es un expedient obert antiquíssim -com el de l'arranjament d'aquest edifici-, i suposo que finalment arribarà a bon port. Jo sóc Alcalde de Barcelona des del 1982 -des del 2 de desembre, ara en farà dos anys-. L'Aju tament democràtic va començar tres anys abans, a mitjans del 197 . Ja des d'aquell moment, nosaltres ens vam plantejar sanejar econòmicament la ciutat, i de fet la vam sanejar; tant la vam sanejar que després s'ha pogut fer la transformació que hem fet, ue ningú no nega i que potser és la més important d'Europa, la me ambiciosa i jo diria, modestament, que la més ben feta. Ara b , nosaltres hem anat arrossegant sempre aquesta pedra a la sa ata de fer-ho tenint uns costos que no hauríem de pagar. Ho hem acceptat per què, com que I per què ho hem acceptat ? un tercer nivell de govern, mentrestant naixen estava l'Autonomia, i aquest terc r nivell és qui hauria de pagar normalment bona part de les c ses que nosaltres ens estem pagant, enteníem que es podia apreta , es podia pressionar -i de fet ho hem fet- però no es podia forçar, no podíem dir que nosaltres exigim això i si no pleguem. Pensàvem que la ciutat feia l'esforç, durant un temps -dé anys, suposem-, de mantenir tot un seguit de serveis mentre nava naixent l'administració que finalment se n'hauria de fer càrrec en molt bona part. Per què no li hem demanat a l'Autonomia ? Sí que li hem demanat, però passa que la Generalitat diu el segúent: nosaltres tenim un pressupost -que ara ja és volt important, de 1,6 bilions de pessetes, molt més important que el de l'Ajuntament de Barcelona, que és d'uns 250.000 miliops de pessetes-, però el nostre pressupost està fet d'ingressos i despeses que ens envien des de l'Estat. Les autonomies agafen tots els seus serveis i aleshores els donen uns recursos, i això es fa a través d'una comissió mixta de transferències i una comissii mixta de valoracions, que diuen: d'acord amb la Constitució i l'Estatut, els transferim aquests 'serveis, i, en segon 110 , els diners que tenim en els pressupostos de l'Estat equivalents a la valoració d'aquests 8 �serveis, també passen a ser quan els van passar els municipals, ni els museus de 'hospitals, i, per tant, no te de vostés. Segons la Generalitat, erveis, no hi eren les escoles l'Ajuntament, ni els palaus, ni els en diners per pagar-ho. Aleshores nosaltres anem a l'Estat, i els diem: senyor Estat, la senyora Generalitat diu que vostés no els han donat diners per pagar aquests serveis, però a uests serveis, encara que vostés no els hagin transferit a la Generalitat, ja hi eren abans, i, per tant, el que han de fer és obrir una partida del seu pressupost que digui: escoles municipals, museus municipals, hospitals municipals, tot plegat, 17.000 milions, queden transferits a la Generalitat, o a l'Ajuntament, per què a nosaltres ens és igual, tot i que mes aviat ens agradaria seguir-los gestionant per què ;pensem que ho estem fent bé. IPerò l'Estat què respon ? lespon: és veritat que nosaltres no vam enviar aquests serveis pi els diners corresponents, però també és veritat que amb ell diners que nosaltres enviem a la Generalitat, per exemple per a ensenyament, n'hi ha prou per què els paguin a vostés. Per què ? Als territoris on l'Estat fa l'educació, té unes exigènçies d'acompliment dels estàndards d'alumnes per aula molt estrictes, i en el cas de l'escola privada subvencionada, quan els centres disminueixen el número d'alumnes per aula, disminueix la subvenció. L'Esta diu: nosaltres sabem que a Catalinya la Comunitat Autònoma no fa el mateix, sino que encara que baixi el núme ro d'alumnes a les escoles privades no hi baixa la subvenció, i hem calculat que amb això s'estalvien o tenen un escreix de 3.000 milions de pessetes; per tant, si algú els ha de pagar a vostés els 6.000 milions de pessetes que costen les escòles municipals, ha de ser 3.000 milions la Generalitat i 3.009 l'Estat. La resposta de l'Ajuntament s que això està molt bé, però que aleshores es posin d'acord tots dos, Estat i Generalitat, i ho facin. I no ho fan. No tenen Cap ganes de fer-ho. Això, aquest joc d'anar d'una banda a l'altre demanant a veure qui dels dos de dalt ha de pagar, ha durat gairebé déu anys. Ara estem en una situació en qu estem decidits, com s'acostuma a dir, a trencar la baralla. Per què ? Per què l'Ajuntament, que pot pagar molt bé les invers ons que ha fet amb motiu dels Jocs Olímpics, no podria pagar questes inversions mes els 17.000 milions famosos de la capitalitat. Ara, l'Ajuntament els dirà: si no ho volen pagar, aquí ho tenen, per què son serveis de vostés. Aquest any això donarà lloc a una certa discussió política i econòmica, que segurament vostés veuran, i que jo m'imagino que 9 �s'acabarà de la següent manera. A cadascuna de les àrees hi ha un regidor, un conseller i un ministre; per exemple, en el cas de Cultura hi ha el senyor Solé Cura, el senyor Guitart i el senyor Bohigas, i ara aquests senyprs s'hauran de trobar i hauran de dir: què fem amb els vint-irquatre museus de l'Ajuntament ? i què fem amb aquells museus on l'Ajuntament hi participa ? i què fem amb totes les infrastructures musicals, com el Liceu, el Palau de la Música, l'Auditori, on també hi és l'Ajuntament ? No us parlaré més diners i de serveis, per què no és el tema que us interessa, però sapigue1, per quan sortiu al carrer i us preguntin si la ciutat pot pagar tot això, que la ciutat pot pagar, i ha pogut pagar tot 01 que ha fet més uns serveis que no li tocaven. Ho ha fet durant aéu anys, i ara es planteja realment deixar-ho de pagar. La qual cosa no vol dir deixar-ho de fer, sinó que 1i subvencionin els diners del que està fent, per què nosaltres creiem que la gesti des de la ciutat, des d'aprop, és millor que la gestió des de 1 Estat o des de la Generalitat. * Hi ha un principi, que t" un nom raríssim i que surt molt darrerament amb motiu de 'Acta Unica i de la construcció europea, que és el princi i de subsidiarietat, que dit "en cristià" vol dir proximitat. s a dir, que les coses sempre s'han de fer el més a prop possible de la gent, de la ciutadania. Per tant, si hi ha tres o quatre nivells de govern, el local, el regional o autonòmic, l'esttal i l'europeu, les coses sempre s'haurien de fer en el nivell mes baix, que és el nivell local. I si no es fan al nivell local, ha de ser per què es demostri que s'és més eficaç o equitatiu des d'un nivell més alt. El que diu aquest principi de subsidiarietat és un cosa molt important, i que val la pena que us quedi molt clara: no hi ha cap justificació "divina", per llei natural, que obligui que determinades coses s'hagin je fer en un determinat nivell de govern. El més fàcil d'admet e seria la defensa, que tots estem acostumats a que depengui d l'Estat, però, tot i així, ni aquesta, per que, probablemen , en la situació actual d'Europa es tendirà a que hi hagi primer un batalló franco-alemany, després la part europea de l'OTAN i finalment una mena de força europea, que no serà de l'Estat sinó d molts Estats alhora. Per exemple, el que estem veient a Bòsnia ^ on trobem un regiment espanyol i d'altres de francesos o d'on sigui, però on tots porten el casc del mateix color, el blau de les Nacions Unides, i hi van per impedir que la situació arribj més enllà d'on ja ha arribat. 10 �Per què ho dic, això ? Per què fins i tot allò que des de ben petits estem acostumats a admetre que ho ha de fer l'Estat, potser resulta que no ho acabaran fent els Estats. A més, en la mesura que el comunisme ha c4igut i ja no hi ha la guerra freda -no existeix aquella situa ió de dos blocs enfrontats que teòricament obligava cada pa s a estar armats fins a les dents-, la defensa pot arribar a ser ealment defensa i no atac, i, per tant, arribar a un conjunt d el persones armades a les ordres d'un organisme internacional dem cràtic que tracti de posar pau i defensa allà on hi ha atac i uerra. Encara que hi ha moltes tradj.cions i moltes inèrcies en la gent que ho fa, en els governant i en els que decideixen, no hi ha res escrit que determini quèlés el que ha de fer la ciutat, la regió, la comunitat autònoma, la petita nació sense Estat, l'Estat o els organismes suprd-nacionals. En aquests anys, d'aquí al 2000, veurem molts canvis sobre això. L'1 de gener passarem a ser pràcticament un espai ense fronteres; podrem travessar països sense el carnet d'identitat, anar al dentista a Perpinyà si ens surt més barat que el le la cantonada, posar els diners en una caixa d'estalvis francesa/si ens dóna més interessos o anar a universitats europees amb el rograma Erasmus. Aquesta és la Barcelona i l'è poca que vivim. Una època de canvi, de transformació i millora, qe de tant en tant passa unes crisis d'adaptació a aquest creixement. L'actual n'és una, molt important, en la que els protagonistes socials reaccionen de maneres diferents, en la que la classe política està passant per una crisi de credibilitat, en la que la gent tendeix a imaginar que tot això ja va una mica per si sol i que els polítics ho compliquen tot -barallant-se gastant molt, donant lloc a una crisi de legitimitat de la classe política en el seu conjunt-, en la que les relacions entre a societat i la política no acaben d'estar clares, i en la que el principi europeu de la subsidiarietat jugarà un paps molt important per què la gent no acceptarà que les coses es decideixin massa lluny. Més enllà d'una certa "moda", el descrèdit de la política acabarà essent una cosa molt concreta: una exigència de control, de transparència, en definitiva, de proximitat respecte a les decisions que es prenen. El que això haurà de fer, normalment, és que les ciutats tinguin, dins d'aquest conjunt de sistemes i nivells de govern, un protagonisme més important. L'Europa que està naixent, curiosament, serà una Europa "més europea", és a dir, amb més coses posades en un nivell alt, però també amb moltes més coses situades en un nivell més baix, el de les ciutats. Més Europa i menys nació, però més ciutat. 11 �PREGUNTES DELS ALUMNES ASSIST NTS: - Vosté ha dit que la Genera .fitat hauria de pagar algunes de les despeses que té 1'Ajuntamet. Creu que això serà realment possible ? Com s'aconseguirà Com ja us he avançat, jo cre que això anirà diferent per a cada área. Es a dir, que l'Area de Cultura s'ho muntarà a la seva manera, i que l'Area de San tat o d'Ensenyament també ho faran així. En el cas d'Ensenyament, que us afecta, l'Ajuntament hi està, però hi està una mica a contra cor per què ho fa pel seu compte i paga coses que hauri de pagar l'impost sobre la renda i no amb l'impost de circulació o l'IAE. Les quaranta escoles que té l'Ajuntament s'estan pagan amb impostos locals. Quina solució es trobarà ? En el cas d'educació, l'Ajuntament acaba de formular una proposta a la Generalitat que va en la següent línea: crear una cosa que hi havia abans de la guerra i que és el Patronat Escolar. Aquest Patronat tindria totes les escoles municipals i totes les d'EGB que no ho són i pertanyen a la Generalitat, més, a partir de la Reforma, les escoles de Secundària. L'Ajuntament té quaranta escoles i la Generalitat en té unes 250. Ara, la Generalitat paga els mestres i les despeses pedagògiques i d'administració, mentre l'Ajuntament fa de "casero" per què se'n cuida de la casa; a les escoles municipals, l'Ajuntament paga els sous, 41s edificis, els llibres i tot el que cal. La solució és er un sol paquet amb tot, que constituiria el Patronat Escolar de Barcelona. Al Patronat hi hauria una doble representació: un 60 per cent seria de la Generalitat i un 40 per cent de l'Ajuntament. La Generalitat manaria en les directrius, Os programes i l'orientació general; la gestió del Patronat s'encomanaria a un segon nivell, que podria anomenar-se Institut, c n l'Ajuntament tindria la majoria. Es una mica el que s'ha come nçat a fer amb els hospitals. Els quatre hospitals municipals e stan en un consorci, el Consorci Hospitalari de Barcelona, on a majoria la té la Generalitat però a l'òrgan de gestió, que es qui porta el dia a dia, té majoria les sancions, les l'Ajuntament. Les pautes financeres, es porta a nivell podríem dir-ne inspeccions, els preus, etc. "nacional", i la gestió, q e és molt important que estigui a prop, es porta en el nivell ori té majoria la ciutat. Aquesta podria ser la solució, sobre tot si entenem que, amb això, els diners els aportaria l'Ajuntament tal com ara -els famosos 17.000 milions-, però "baixant", és a dir, amb un 13 �programa en el temps que diggés: el primer any gastarem tot el que estem gastant, però l'any següent gastarem un tant per cent menys, i així successivam9nt, mentre la Generalitat anirà augmentant les seves aportacilns, d'acord amb l'Estat o no. La Generalitat ja s'espabilara per veure si els diners els treu del bilió i mig que té, o aconsegueix que l'Estat li'n doni més. Per a mi, l'ideal seria a conseguir una cosa que no s'ha aconseguit mai en aquests déu anys: taules triangulars; és a dir, que s'hi puguin seure l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament. Si no hi ha taules triangulars, no hi ha solució del problema, per què sempre que l'Ajuntament ho va ha demanar ens diuen que és cosa de l'altre, ï quan vas a l'altre et diuen que és l'un. Tot tenen una mica de raó, però 1 final un es queda sol assentat a la cadira. L'única forma és t nir-los tots dos davant. La "moda" en aquest país, der a moltes coses -fins i tot per promoció econòmica o temes culturals-, serà la de les "tres potes", sistemes que funcionaran a base de la col.laboració entre Estat, Generalitat i Ajuntament. Es el cas, per exemple, del Museu Nacional d'Art de Catalunya o, aquest una mica diferent, del Museu d'Art Contemporani, que està avui als diaris, on la tercera pota és el sector privat. A Barcelona quasi tot s'ha de fer a base de solucions d'aqesta mena. No som capital, i per tant hem d'enredar una mica a tothom per què hi col.labori. - Quin va ser el millor i el itjor dia dels Jocs Olimpics ? El pitjor va ser el primer. No em refereixo a la inauguració, sinó a l'endemà. Si a mi m'e ien a Atlanta i em demanen opinió, els diré: escoltin, el segon dia ho passaran molt malament. Els Jocs Olímpics són 27 campionats del món simultanis, amb quinze mil atletes i entrenadors, amb unes setanta instal.lacions que funcionen pràcticament alhoria i amb uns sis-cents autocars per portar la gent des de les cinc viles a les instal.lacions, més 2.000 turismes, també de la flota olímpica. Aquests sis-cents autocars feien 279 rutes capa dia -una mica més del que fa diàriament la companyia de Transports de Barcelona-, amb conductors que no eren necesbàriament de la ciutat, sinó més aviat de fora per què no hi ha prou amb els autocars que hi ha disponibles per llogar a la ciutat, i que són gent que no s'han pogut entrenar per què es guanyen la vida amb el seu autocar. Això vol dir que haurien de venir un temps abans per entrenar-se, un temps que l'hauria hagut de pagar el COOB, que, amb moltes despeses com aquesta, en comptes de tenir un petit benefici com el que tindrà hagués tingut pèdues. 14 �Hi ha un dia, el segon, en q1è tot això es posa en marxa. El dia de la inauguració, el mésIdifícil és portar les quinze mil persones des de la Vila Olímpi.ca fins a l'Estadi, tenir-los en un racó fins que surtin i després evaquar-los una altra vegada cap a casa seva, interferits amb l s 60.000 persones que assisteixen a la cerimònia. Però això és olt més senzill que el que passa el segon dia, quan es fa to això més els 27 campionats que comencen. El pitjor dia, doncs, és el Segon, però el tercer ja és una mica menys problemàtic, el quart éncara menys, el cinquè també i el sisè ja és tot fantàstic. Per què ? Per què això és com un sistema d'aprenentatge, de gups, que és molt difícil d'ordenar, i fins que no està ben entrenát del tot la gent es perd. El millor dia és en part l'4ltim, per què tot s'ha acabat..., però també el primer per què 4ls Jocs han començat. Es el millor moment, quan la fletxa encén él pebeter, per què tot una història s'ha acabat i en comença una filtra. Una història de déu anys es va acabar en el moment en que aquell dard va encendre el pebeter; totes la programacions, l'ansietat, la planificació, l'entrenament, el finançament, la previsió, tot això es va acabar i començava l'acció. - Sembla ser que la ciutat de Barcelona està agermanada amb Boston. Voldria saber si l'A untament ens podria proporcionar un institut d'aquesta ciutat nord-americana per fer intercanvis. ls americans, curiosament, són molt es pensa i els costa molt viatjar; on tenen de tot, i els intercanvis n luxe, una cosa exòtica. Però ara els Estats Units canviaran molt en aquest sentit. S'ha acabat una epoca, i aquesta època de nacionalisme americà extremat deixarà pas a una altra de més apertura, de més curiositat i de més intercanvi. Si. No hi ha cap més tancats del viuen en un país internacionals es problema. que la gent molt gran, consideren Amb Boston tenim molt bones plegats. Hi ha contactes, Medicina, però tot dependr agermanaments serveixen quan no són una capsa buida. En a què es truca allà i se'ls d que vulgui fer intercanvis. relacions. Hem fet algunes coses per exemple, entre facultats de molts de nosaltres mateixos. Els i ha gent que el vol fer servir, si uest cas, no hi hauria problema per u que busquin un institut a Boston 15 �Jo veig Europa com un sistema de ciutats. A diferencia del que passa en altres continents, les ciutats han tingut a Europa un paper molt relevant. Si abas vèiem telegràficament la història de Barcelona, la història c'Europa és la història de moltes barcelones, de moltes ciutat que han començat essent una petita colònia romana, al costat de ' la costa o terra endins, i després han fet un comtat, una república o un Estat, i algunes fins i tot un imperi, com Viena, LondrEs o París. Aquestes ciutats són les que formen la realitat física d'Europa. Europa no s'entén només en termes d'alemanys, anglesos o francesos; si només fos així, Europa estaria sempre barallada. Curiosament, amb totes les cisis que va passant, no s'acaba de trencar mai. Si jutgéssim noms des de l'aspecte nacional hauríem d'arribar a la conclussiò que Europa és impossible. Es impossible que els alemanys i els francesos s'entenguin, que els anglesos i els francesos s'estimin, que els portuguesos i els espanyols no es tinguin tinya; pera a sota hi ha una cosa que els uneix a tots, i és que les ciutats, tot i ser cadascuna ella mateixa, parlen un llenguatge comú. Els joves de Milà o de París parlen el mateix llenguatge que vosaltres, tenen les mateixes preocupacions, les mateixes manies, els mateixos ídols, les mateixes passions, vesteixen pràcticament igual. Es a dir, hi ha un sistema d'igualar Europa qúe són les ciutats. Cada ciutat és capital d'una cultura, com ás el cas de Barcelona, que té les seves ambicions de ser ella mateixa, però al mateix temps té una gran similitud i una gran germanor amb llocs com Marsella, amb els que, per exemple, s'hi barallaria en el camp del futbol. Voldria concloure demanant-v s que imagineu que formeu part d'un projecte important que es diu Europa 2000, del qual Barcelona en serà un element molt significa tiu -respectat en aquest moment-, i en el que vosaltres hi heu de jugar un paper. Podeu demanar molt d'Europa, però també odeu donar. Us demano que sigueu exigents, per què si no Eur opa no sortirà bé, Barcelona no sortirà be, però que al matei x temps us acostumeu a arriscar. La ciutat i el país no us donarar. les coses fetes. Abans es deia: hi ha gent que crea llocs de treball, els empresaris, i gent que els ocupa, els treballadors, però ara la frontera entre ambdues coses \ia desapareixent, i trobar una feina és quasi tant difícil com crOar-la. Per tant, no us limiteu a esperar la llista de l'INEM o la beca corresponent; feu-ho, però no us tanqueu a la possibilit4t d'emprendre, d'arriscar i produir les coses que considereu que ]Ja societat necessita. * 12 �- Usted habla del Patronat Escolar de Barcelona, pero hay centros concretos donde los profesores, a raíz de la reforma de la educación primaria y seculdaria, están padeciendo graves problemas y algunas discrimin4ciones. Un problema grave es el de la falta de sustituciones por parte de profesores. Quisiera saber si el Ayuntamiento tiene intención de hacer algo para arreglarlo, y cómo funcionan los temas de selección de personal ? No lo conozco con detalle, pe o es muy posible y no me extrañaría nada que no hubiera sustituci nes hasta el uno de enero. Si usted me ha oído antes entenderá po qué. Usted dice que los presupuestos de educación son cortos en el Estado, la Generalitat y en el Ayuntamiento, pero en el Ayuntamiento no son nada coros; son enormemente mayores de lo que deberían ser. Los presupuestos municipales de educación son de 12.000 millones de pesetas al año. Lo que pasa es que de estos 12.000 millones, hay, para empezar, 3.500 que vienen obligados por la ley para mantener en bien estado físico las paredes de las escuelas de EGB. De estos 3.5000 hasta los 12.000 millones totales, son gastos que hce la ciudad por cuenta de la Autonomía. Usted sabe que en Formación Ptofesional la escuela municipal está concertada, y, por tanto, ahí todavía nos salvamos un poco con una subvención, pero que de todos modos no cubre ni mucho menos las necesidades de los costes, Repito. Lo que el Ayuntamiento está haciendo es proponer a la Generalitat la creación de un Patronat Municipal Escolar, en el que se pongan en común tildas las escuelas, nacionales y municipales, y que esto se cestíone conjuntament, también con presupuestos conjuntos. Mientras esto no sea así, estaremos en una situación absurda en la que todos los señores que estamos aquí estaremos pagando 8.000 millones de pesetas dos veces: una con el impuesto sobre la renta de las personas físicas, el impuesto de sociedades, el IVA, es decir, todo lo que pagamos al Estado y a la Generalitat; y otra en el momento de pagar los impuestos municipales. Y est no es justo, porque los ciudadanos de Madrid, Valencia, Bilbao o Tarragona no lo tienen que pagar. la - Actualment hi ha molt p oblemes per poder entrar a Universitat, però quines pos ibilitats hi ha d'accedir a altres sortides i altres professions N'hi ha. Jo estic d'acord en què encara està tot orientat cap a 16 �fer grans obres de tot tipus: esportives, viàries, l'aeroport, torres de comunicacions, aleries de serveis, clavegueres, platges noves, port olímpic. D'aquests 900.000 milions de essetes, la meitat són privats; una inversió privada que s'ha fet per treure'n beneficis. Per exemple, a la Vila Olímpica, on nosaltres, com a sector públic, vam preparar el terreny, vam fer les clavegueres, vam treure la via del tren, etc., la urbanització de les cases les va fer una empresa en la que el sector públic només és una part -un 40 per cent, un vint per cent de l'Ajuntament-. En el Port olímpic ha passat una mica el mateix. Telefònica, que en el fons és una empresa privada que cotitza al mercat, fa tot un seguit d'inversions en la xarxa de fibra òptica -250.000 milions en quatre anys-. La resta d'aquests 900.000 milions són d'inversió pública, la meitat de la qual correspon a l'Estat, que és el gran inversor públic. A l'Ajuntament, per tant, només li queda una quarta part, el que representa una octava o una dècima part dels 900.000 milions. La inversió feta al voltant dels Jocs Olímpics, la inversió del 92, a la ciutat li pesa, però la pot aguantar. A més, totes les obres que s'han fet donen un rendiment, per què des de que hi són la ciutat Os millor, té més inversió, no hi ha més activitat per què ara hi ha crisi però hi ha menys crisi de la que hi hauria si no s'haguessin fet. En canvi, el que si és una pifoblema econòmic per a aquesta ciutat és que, pel fet de no ser capital i voler-ho ser, té molts més equipaments a costa dels ciutadans dels que tindria. Els equipaments que, torno a dir, a Madrid o a París fa l'Estat, aquí els fa la ciutat. Això és el que nosaltres n diem despeses de capitalitat, o despeses de suplència, pe què aquestes despeses supleixen despeses que haurien de fe els nivells de govern superiors, sigui l'Estat o sigui la Generalitat. Aqui hi ha, bàsicament, ensenyament, cultura, serveis socials i alguns altres conceptes com sanitat. Aquests són serveis que l'Ajuntament fa i que la ciutat es paga a ella mateixa, quan normalment en una altra ciutat els pagaria l'Estat o l'Autonomia. Per exemple, en ensenyament , a Espanya no hi ha cap ciutat que tingui escoles d'ella mateixa , que tingui un sistema escolar. En aquest país, els sistemes C scolars són sistemes nacionals: la "escuela nacional" abans, i ara l'escola de la Generalitat, que té els mestres, els edificis , el material, etc. A Barcelona, en canvi, hi ha quaranta escole s que són municipals. I hi ha quatre 6 �variades, des de fabricaci4 de liposomes fins a elaboració de mapes, passant per contabilitat per ordinador. Si voleu són feines senzilles, amb gent mplt jove, però són gent que es van espabilant. La idea és queiells hi estiguin quatre anys com a màxim i després pleguen o es uanyen la vida a fora, deixant el lloc buit per què uns altres uguin venir. Jo em penso que us interessar a fer una visita un dia a Barcelona Activa, amb la directora i e Quico Trillas. A més, hi ha altres programes interessants. Un d' lls és l'ODAME, d'orientació i ajut a dones empresàries, que h permès que 260 dones hagin creat empreses de tota mena. Se'ls dóna un recolzament inicial per què puguin moure's en el món de la burocràcia, dels bancs, etc. En aquesta ciutat hi ha cent(Inars de dones que, tenen ganes de treballar, que no trobes feina salarial i que voldrien instal.larse per fer des de patrons fins a serveis de traduccions o de tota mena, però no poden fer-ho per què els falten les nocions bàsiques per muntar una empresa. Tot això se'ls explica, i està tenint un èxit molt gr n. L'altra dia vam estar donant els diplomes d'ODAME, i potser h ha dos-centes empreses creades en els últims anys, algunes d'el es amb un èxit brutal. Hi ha algun altre programa en el mateix sentit, i amb el Quico Trillas podeu tenir-hi accés. - El fet que Estat i Generalitat no es posin d'acord, pot repercutir negativament a Barcelona ? Això s'exagera molt, però /a l final sempre ens acabem posant d'acord. El que passa és que el més visible és la polèmica. Si mirem la premsa d'avui (-asafa La Vanguardia-), en aquesta polèmica sobre el Museu d'Art6Contemporani, diu "Guitart apoya a Bohigas para reducir el poder ejecutivo de la Fundación en el MACB", a plana sencera; després surt l'Alcalde dient "Habrá acuerdo", però en un espai molt petit. Els diaris no vénen si no hi ha "cacau". Aquesta polèmica beneficiarà a La Vanguardia, que vendrà una mica més, però després es posaran tots d'acord. Es posaran d'acord per què aquests senyors privats han reunit 800 milions de pessetes de dona c ions per comprar quadres. El que passa és que sempre es dóna aquesta sensació de baralla. - Per què l'Ajuntament encari conserva l'escut de Barcelona que es va; imposar durant el franquisme ? 18 �No. Això és el diu un seny a r que es diu Cardona i que hi està emparrat. (-L'Alcalde s'aixeca i dibuix a la pissarra de l'aula-) Això és l'escut de Barcelona, amb les quatre barres i dues creus de Sant Jordi. Es veuen due barres a cada banda per què és un camp de quatre barres sobre 1 qual s'han posat les dues creus. Jo sempre ho heu vist així, encara que al llarg de la història hi ha hagut de tot. L'Altra dia 4a venir un fotògraf d'una revista a l'Ajuntament, i hem va fer fotos davant de cinc escuts diferents. N'hi ha via de moltes formes; alguns tenien dues barres a cada banda i les dues creus, uns altres quatre barres per banda i les creus, i fins i tot un que terra tres barres a cada costat. Jo us diré per què es fa servir aquest que dius que és franquista però no és ni de bon troç. Si tu fas un escut amb quatre barres per banda, el gruix de la Greu és molt més gran que el de les barres, que es reconverteixén i deixen de ser-ho, per què les barres són barres si són preu gruixudes -s'ha de tenir molta barra-. Estèticament és do]lent. I si en vols fer quatre però gruixudes, aleshores no deixés espai per al fons, que ha de ser groc. En colors, el vermell i el groc poc clars es converteixen en taronja si es miren de lluny. Per exemple, si mireu les empreses d'enderrocs, que totes es diuen Pérez, Martínez o González, totes es posen escuts amb quátre barres, i si poguessin se'n posarien setze; sembla que, per què se'ls consideri ben catalans, pensen que, quantés més barres millor. Amb aquestes coses, però, no es pot jugar tassa. - Barcelona ha estat capital de l'esport amb els Jocs Olimpics. En aquest institut també hem patit, i molt, els problemes de les obres dels cinturons, i encara queden restes per acabar d'arreglar. També ens fan fálta unes instal.lacions esportives millors. Quan s'arreglarà tot això ? Mireu, aquí està el regidor del districte, i ell us pot contestar millor que jo. (-Parla Albert Batlle-) Com ja coneixeu, això era un orfelinat, i quan va deixar de serho es va passar a l'Ajuntament. Quan va venir l'Autonomia, l'Ajuntament va cedir l'edifici a la Generalitat per què s'hi posés el BUP i la FP. El Con4ell Escolar que hi havia aleshores va venir a l'Ajuntament i en. van dir que el centre no tenia les 19 �la Universitat, i a més és ura cosa genètica que es transmet de generació en generació: el camperol vol que el seu fill no ho sigui, que tingui estudis pr:_maris, i l'obrer industrial vol que el seu fill no sigui i tingui estudis secundaris i Batxillerat, i l'administratiu, que ja té tot i això, vol que el seu fill vagi a la Universitat. Es un atavisme, una cosa que portem gravada a dintre i és molt difícil de combatre, si és que s'ha de combatre, per què té molts aspectes positius. Però en té de negatius, pel que té de minusvaloració de la feina que es fa sense la quota de formació que es considera "desitjable", i que moltes vegades la història demostra que es fa millor, que la fa la gent més feliç o que fa la sacietat més rica. I tots elstem cansats de veure ídols nostres que no van acabar no sé qin curs de no se quin nivell de l'ensenyament, i que es van cedicar a un altra cosa; metges que de sobte van veure que la pintura "ero lo seu", o aquell que es va dedicar a la mecànica i va acabar fabricant cotxes. Encara que aquests sempre s'exageren -els americans, sobre tot, en fan exemple general-, j. per tant hem d'anar una mica en compte, jo crec que a vosaltres us tocarà trencar una mica amb aquest atavisme. Us tocarà plantejar-vos obertament què feu. Hi ha la famosa pregunta de "est1dias, trabajas o diseñas", però us tocarà plantejar-vos seriosam4nt una quarta resposta, que pot ser la d'emprendre, la d'"establit-se". Potser a algú de vosaltres li tocarà no treballar a sou; també podeu esperar la trucada de 1'INEM, però potser no arribp, o seguir estudiant però arribarà un moment que no podreu est diar més. Aleshores us haureu de plantejar produir, i produir vol dir que en la frontera entre la formació profesional i la c eativitat empresarial hi ha coses. N'hi ha moltes menys de les que hauria d'haver per facilitar-ho, però n'hi ha. L'Ajuntament de Barcelona, cue no té tampoc -com sempre passacompetències en aquesta matèria, va decidir, el 1984, que ja estava tip de veure gent sensé feina i sense oportunitats de fer negoci, va muntar diverses coses. Una d'elles va ser Iniciatives, una societat de creació d'empreses privades amb algun element d'interés general. Pero va fer altres coses, situades a la frontera entre el mercat i eT no mercat. Són uns programes que estan agrupats al voltant d' na institució que es diu Barcelona Activa. Barcelona Activa té, allà On era la fàbrica de la Hispano Olivetti a la Gran Via, un v}ver d'empreses, àmb uns mòduls de 15, 20, 30 metres quadrats. Hi ha instal.lades 40 o 50 petites empreses d'un, dos o tres treballadors, que van les coses més 17 �^^ r instal.lacions esportives que`ha de tenir; vam contestar que això estava cedit a la Generalitat, i és a ella a qui li correspon construir aquestes instal.lacions; nosaltres ja construïm els equipaments esportius a les escoles de primària. Aleshores, la Generalitat va dir que el te reny no era seu, que l'Ajuntament els havia cedit l'edifici erò els terrenys del voltant no. Llavors vam fer un acord de cessió dels terrenys a la Generalitat, que s'acabava el mes d'abril d'aquest any. Vam negociar la nova cessió a la Generalitat, per un periode de temps més llarg, per què pogués fer les noves instal.lacions; vam estar negociant, l'Ajuntament va ilposar un cànon -que és un principi segons el qual l'administració autonòmica paga per fer servir un espaí que és propietat de to s els ciutadans de Barcelona- de 15 milions de pssetes, això va anar al Consell Plenari de l'Ajuntament, es va aprovar 4er unanimitat de tots els grups, i ens vam trobar amb la sorpresa que el Departament d'Ensenyament, després d'haver-ho pactat tot, no ho va acceptar. I ara estem en aquestes. Suposo que, com deia l'Alcalde, també amb això arribarem a un acord, i les instal.lacions esportives les construirà l'administració a qui correspon i farà el manteniment i arranjament de tot el que gieda pendent. (-Torna a intervenir l'Alcalde -) Potser s'hauria d'explicar qie en la història recent ha succeït que l'administració que ha d'invertir, sigui en ensenyament, en vivenda, en el que sigui, demána la cessió gratuïta dels terrenys a tots els ajuntaments. Com els diners són pocs, els ajuntaments normalment ho han cedit, per $uè si no no hi hauria inversions. Jo crec que ara això també cazviarà. Canviarà per què, segons els càlculs que es fan, la Generalitat hauria de gastar a Catalunya tant com el que gasten tots e s ajuntaments junts, és a dir, que els diners es gastessin meitat i meitat entre Generalitat i ajuntaments. Però resulta qse la Generalitat ja està en aquest nivell però els ajuntaments estem encara a la meitat. Els ajuntaments, per tant, creiem que d'aquí el 2000 s'ha d'arribar -aquest és l'objectiu que h i ha fixat- a una igualació de les públiques despeses públiques local amb les despeses autonòmiques. I això només es podrà aconseguir a través de transferències de recursos d l'Estat i les autonomies cap als ajuntaments, que ja és que s posa el principi de subsidiarietat, econòmicament parlant. Una de les coses que passarà s que els ajuntaments diran: no, si vostés volen fer unes cases o una escola, o si els meus ciutadans demanen que vostés facin uns eterminades instal.lacions, vostés 20 �hauran de comprar, o llogar acuests terrenys, que seguiran essent de la ciutat, es mantindran en el seu patrimoni. Inicialment passarà que la Generalitat irà que no ho fan; ho faran a la ciutat del costat, però arrib ra un moment que els ajuntaments es negaran tots per què això vol dir descapitalitzar les ciutats. 21 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4202 Title A name given to the resource Institut de batxiller Carles Riba / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Breu història de Barcelona. Projecte de la Europa 2000. Barcelona és la unica ciutat d'Espanya que té escoles, museus i hospitals municipals, això vol dir que Barcelona està gastant per compte de l'Estat i l'Autonomia. Com a ciutadans de Bcn paguem dos tipus d'impostos: els que es paguen a l'Estat (i que desprès una part reverteix a la Generalitat) i els impostos locals. Això vol dir que paguem dues vegades. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut de Batxiller Carles Riba Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Barcelona Autonomia Balança fiscal Urbanisme Infraestructures Acció política Model social Educació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1297/19921120d_00515.pdf 2b9146db8cbe2222c8c9732568c3ef7d PDF Text Text CONFERENCIA "OLIS" Saló de Cent 2)/11/92 Totes les ciutats metropolitanes europees, repeteixo, totes les ciutats metropolitanes europees, s'enfronten als mateixos problemes derivats d'una mobilita rígida en hores puntes, en la que es concentren quasi la mei at dels viatges, i majorment assegurada pel vehicle privat que en promig, a tota Europa és utilitzat per fer el 75% dels tr.ljectes. Aquests problemes, que són coneguts de tots, són e-s referits a la pèrdua de 1' espai urbà pel vianant, la pèrdua de temps, la contaminació, el soroll i també la malversació d'una font energètica esgotable i quasi esgotada com s el petroli, i de forma induïda, és a dir, indirectament, la desvalorització d'importants zones urbanes. Problemes tots ells que suposen un altíssim preu en termes de qual tat de vida i, al mateix temps, problemes socials per excel.lència, fruit d'un conjunt de decissions privades cadascurpa de les quals per elles mateixes no són culpables, no es poden considerar culpables i, per tant, que no podem deman.r que canviïn fàcilment. La decissió privada d'utilitzar e cotxe per anar al lloc de treball, al centre de la ciutat, o és ni millor ni pitjor que una altra decissió en si mateixa; el problema surt o emergeix quan aquesta mateixa decissió =s presa per un determinat nombre d'individus simultàniamen., perquè les ciutats i les seves infraestructures viàr'es no poden créixer �paral.lelament, indefinidament. Però en el moment d'arribar al seu límit d'utilització ens pregintem: a quins individus es deixa entrar en cotxe i a quin no? quins són els -entre cometes sempre- culpables i qui s no ho són? Vet aquí els problemes fonamentals, que són problemes de discriminació en el sentit científic de la paraul , que són problemes, per tant, de coneixement. Deixi'm ara que esmenti amb la mateixa gravetat i amb la mateixa superficialitat, quasi diria, amb què he anunciat alguns dels problemes, deixi -ne que amb la mateixa simplicitat digui les vies d'algu es de les solucions que tots coneixem, sense cap innovació. Nosaltres no podem, doncs, culpabilitzar el cotxe, 1'autmòbil, dels problemes del trànsit simplement, sense més i ensar que restringint el seu ús tindríem la solució, genèricamEInt, absolutament. Això no és possible. Hi ha una sèrie de viatges pels quals el tipus de transport més eficient, en termes socioeconòmics i , fins i tot, en termes energètics, és encara el cotxe privat, ho hem de reconèixer així, és així. I el que cal trobar és precisament el repartiment modal de transport més eficient entre aquest mode i els altrEs modes de transport. La mobilitat urbana del futur ha de E er per força, doncs, i això és potser el punt essencial de 1 a meva breu exposició, una mobilitat multimodal en trajectes que començaran en cotxe, en pàrquins d'intercanvi on del cot xe es passarà al tren, a l'autobús o al metro, i en micr obusos a la demanda per 1 �aproximació al final del trajecte .Una mobilitat multimodal que per nosaltres és dir molt, a lo millor per l'opinió pública en general no és dir res, vol dir una paraula molt difícil d' entendre, nosaltres l'haurem datar traduint, una mobilitat multimodal que haurà de ser àgil i sense ruptures i per la consecució de la qual cal, en prjLmer lloc, acabar amb aquesta ruptura de gestió entre el transport públic el transport privat i el pàrquing. Hi ha d'havr-hi algun tipus de connexió entre la gestió de cadascun d'agiest tres sistemes:transport públic, transport privat i aparc4ment. De fet, ja avui tots som, en un moment o en un altre, usuaris del cotxe de l'autobús i del metro. Perà les decissions privades de quin mitjà utilitzar en cada moment no sempre es tradueixen a nivell global en un repartiment odal òptim, no sempre. En llenguatge econòmic diríem que la multimodalitat demanada no coincideix amb la multimodalitat o fertada o oferida, és a dir, • que hi ha més possibilitats de fer millors viatges o trajectes que no pas els que nosaltres n Drmaiment o espontàniament escollim. I aquest dasajust entre oferta i demanda requereix tant mesures sobre l'oferta, ampl }ant-la i millorant-la, com mesures sobre la pròpia demanda, modificant adequadament, si es pot -si podem- els hàbits de comportament. Ampliar i millorar l'oferta és relativame4t fàcil, però val molts diners. Tots ho saben, tots e s alcaldes ho sabem i els tècnics també. Modificar la demanda, en canvi, pot costar menys diners, però és enormement mé s difícil; és més fácil des �del punt de vista conceptual fer una obra tan gegantina com són les noves rondes de Barcelona el "belt -ring, el boulevard periphérique", si vostès volen, de Barcelona, és més fàcil conceptualment fer això que ha co$tat, segurament, doncs, 25 anys en aquesta ciutat si ens posem a comptar els anys que han belt" passat des del primer moment en qlè aquest "boulevard o es va dibuixar a l'any 65-70, que modificar població i, problemes els hàbits, per tant, financers, problemes de d'estimació de ciment, fluxes é les tanmateix més fàcil fer-ho pautes de de conducta la demanda .Aquesta està formada, no de pro lemes de fer o, d'enginyeria, de disseny sinò que està composat encara més difícl d'aprehendre, la no de no de o inclús d'un element ifícil de modificar, difícil de convèncer i de combinar que és el cervell humà, la voluntat individus que cadascú té les humana, la decissió de milions d' seves cal preveure pròpies induccions, segurament, poder estimular, que •al, que cal, segurament, poder induir però que no es poden modificar d'' na forma autoritària, per decret. Hi ha tres maneres fer-ho, teòricament, de modificar la demanda: d'una forma més o menys taxativa, dictant lleis i introduint r astriccions, d'una forma competitiva mitjançant mecanismes de mercat que poden induir, evidentment, determinats comportaments i de forma cooperativa, esperant que els agents individu als adoptin voluntàriament, adaptin voluntàriament el seu co; portament.En el cas de la mobilitat, com en molts d'altres, es solucions no poden venir més que de la combinació de tot tres maneres de gestió �social; aquesta és la conclusió, molt senzilla, molt òbvia si vostès volen, però tanmateix difícil de desenrotllar, que nosaltres avui posem sobre lt instruments específics de gestió taula amb, evidentment, er cadascuna d' elles però, en tot cas, combinant aquestes tres maneres de gestió social: la que té a veure amb les lleis i les ordenances, la que té a veure amb el mercat, indispensable en el nostre sistema, potser l'element fonamental i inducció d'actituds, amb la que té a veure amb la 1 adaptació voluntària de comportament per part dels agents. No és el menor problema, i ho obert, un tema lateral, no vul ull deixar com un tema aquí entrar en ell però vostès seria bo que ho tinguessin "in the back of yours minds" com diuen els anglosaxons, és a dir, moquí, al darrera del cap, com alguna cosa a mantenir oberta, no és el més senzill dels problemes, el fet de què les regles del joc dels nostres sistemes de circulació urbana, i Ge conducció o de camí en els carrers de les nostres ciutats n sempre són accepatdes. En tots els models, en tota la moc alística, suposem que els agents, que els actors dels drantes que nosaltres modalem o simulem actuen d'acord amb unes lleis de raonabilitat o de probabilitat. En el nostre cas á questa hipòtesi és solament, relativament veritat, parcialment veritat, és adir, el grau de compliment de les normes prèvies a 1 sistema, per exemple, els cotxes passen per les calçades i els vianants passen per les �voreres, els cotxes ,evidentement -aquest és el primer supòsit del model que nosaltres farem-, ls aparcaments es fan el els llocs per aparcar o en aquests 11 cs previstos en els cantons en una lateral de les calçades perquè es puguin fer sense interferència del tràfic ni de_s vianants, i per d'altra banda, doncs, uns i altres, tràfic de vehicles i vianants no estan impedits pel procés d'aparcament, no estan interferits pel procés d'aparcament. Això .ón hipòtesis prèvies, que nosaltres assumim, és el punt de partida dels nostres models. La gent paga les seves sancions és a dir, quan hi ha una se suposa, una acció infracció d'aquestes normes hi a, punitiva, més o menys aleatòria, que cobreix una part de les sancions, però suficient com per antenir aquestes infraccions de les normes de joc a un niv-il relativament baix dels comportaments de tots els actor del sistema, i aquestes sancions són pagades en un percentatge relativament alt; si no és així, evidentment no podem ni tan sols preveure què passarà amb un sistema. 1 bé, tanco l parèntesi. Tots aquests supòsits són tots ells relatiu ament falsos, realtivament falsos i, per tant, falsegen ta bé la bondat de les nostres previsions estrictament tècniques. Només vull, en el moment de tancar aquest parèntesi, deixar b n clar que la meva esperança és que hi hagi un feedback entr la nostra modalística i el compliment de les regles de joc.Es a dir, que el fet que avui estiguem reunits aquí, i que al darrera d'aquesta reunió hi hagi hagut tantes hores de treball, de tantes ciutats diverses i d'organismes tan importants i dotats de tan de prestigi i el �fet que d'aquí surten unes línies d'avenç de cara al futur ha de servir, també, per convèncér els ciutadans que estem treballant per ells i que, per tant, les normes, que estan establertes com a base, com a I supost bàsic del sistema, segurament s'han de cumplir més. De manera que nosaltres avui hem d'avançar en dos fronts: un, a nostra modalística, inclús la nostra planificació, inclús (pis instruments d'intervenció estic segur que milloraran d'instruments que posem al serv optamalitat del conjunt del ciutadà perquè el seu moviment sigui òptim, i perdoneulla reiteració, avançarà en aquestes sessions i al mateiox t mps jo crec farem el grau de separació entre qualsevol model i la realitat sigui menor. Per què? perquè els ciutadans s?aniran convencent de què efectivament som productors d'un producte que ells demanen i s'ha de fer el possible perquè aquest producte s'assembli al que ells volen, i en aquest sentit és més fàcil que estiguin disposats a estar dins de les reg es, a "ne pas tricher" com dirien en francès "a bite by the ules" de manera que tot això crearà una convergència a favor què models més eficients i regles del joc més respectades f.cin els carrers més amables que, en definitiva, és el que aquí ens proposem. I vaig a acabar. Amb quins instr ments nosaltres hauríem de poder comptar. Jo crec que, des d'un punt de vista econòmic, primer, des d'un punt de vista e ergètic i des d'un punt de vista ecològic, caldria aconseg ir, com hem dit, canvis �cooperatius, amb adaptacions voluntàries dels agents mitjançant sistemes avançats d'informació dinàmica i en temps real, entre altres, els segúents L informació sobre 1' estat de la congestió, en temps real, a b solutament bàsic peroder P gestionar òptimament qualsevol si tema, inclús el més senzill; informació sobre les rutes òpt mes en termes de cost i en termes de temps; informació sobr els aparcaments més propers i els seu grau d'ocupació i infor ació sobre el temps d'espera per la propera unitat de sistema el transport públic,sigui el metro o sigui l'autobús. Aques t es quatre informacions em semblen absolutament bàsiques er poder gesionar de forma eficient; una altra informació q e cal donar i introduir amb ella, el que he anomenat formes ompetitives de canvi, és la informació del cost de la mobiitat i de la seva variació segons el moment i el lloc. Infor ació, doncs, en forma "preus dels serveis de mobilitat" que reflecteixin el seu cost social, el cost real, no només el cost que efectivament es paga sinó la inducció dels costos que es generern sobre els demés ciutadans o sobre el col .lectiu dels ciutadans en l'agregat, és a dir, sobre el sector públic en darrera instància. Informació doncs que incentivi o desincentivi determinades decissions i, per tar t, i en concret, primer, una fiscalitat per l'ús del vehicle, segurament una fiscalitat per la seva tinença, però no és suficil ent, aquesta, una fiscalitat el més adaptada possible a l'ús c ue se'n fa perquè potser no, pot ser òptim o no molt lluny de l'òptim el fet de què una determinada taxa de motorització augmenti i tanmateix pot ser �radicalment lluny de l'òptim que aquest taxa de mobilització es tradueixi en determinades utilitzacions. Per tant, repeteixo, una fiscalitat de l'ús i no només de la tinença del vehicle; segon, tarifes variables pel pàrquing i pel transport públic, i tercer, bitllets combinats per diferents serveis, és a dir, la capacitat d'oferir pro uctes complerts, per dir-ho així, que el propi sistema, nosaltres, haurà seleccionat o haurà proporcionat al client, al,públic. Poder doncs fer, en definitiva, política de mobilitat amb sistemes de preus. Per últim, també caldrà reforçar per la via de les lleis i de les normatives i de les ordenances, les mesures que s'adotpin perquè no hi hagin incentius a= comportament exterior al sistema. Si bé en diferent grall d'intensitat totes aquestes mesures no poden ser desenvolupa4es i implementades per les ciutats de forma aïllada, ence ra que la mobilitat sigui competència exclusiva de les ciut- ts.Les mesures d'ordre legal requereixen també el concurs de 11s administracions estatals i de l'administració comunitària que està dotada d'un poder de suggestió i de legitimitat inicualada en aquest moment per cap de les altres administracions que hi ha entre Brusel.les i el barri més petit de les nostres ciutats. Tot i la polèmica política sobre la subsidiarietat, que evidentment les ciutats la sentim com a molt positiva, polèmica que les ciutats sentim i pensem que és enormement positiva perquè ens acosta al nivell de legitimitat, hem de relonèixer i hem de dir ben alt que moltes vegades des de la nostra autoritat no tenim prou �autoritat moral encara per convèncer els nostres ciutadans d'opcions, d' actituds o decisions que sobre el paper són òptimes i que tanmateix en la realitat dels nostres carrers no es practiquen. En canvi, algines d'aquestes decissions, dotades de la legitimitat moral q e va unida al nom d'Europa i a aquelles dotze estrelles, poden ser escoltades potser amb més gran atenció pels nostres ciytadans per molt que moltes vegades des d'un punt de vista p lític això pugui semblar el contrari. Les mesures d'ordre legal requereixen també la col.laboració, doncs, interadministrativa,i els altres dos tipus de mesures requereixen, 4 més d'aquesta coordinació entre administracions, la col.lab ració amb la indústria, molt important, i amb els centre de recerca i amb les universitats, molt en particular Gmb la indústria. Barcelona a través de la seva participació n el grup Eurociutats està proposant des de fa mesos una ossible reunió entre grans ciutats i grans indústries que tieballen en la producció de l'automòbil. Per què? perquè només aquesta reunió de grans ciutats i grans indústries darrea de la qual hi veiem, per altra banda, totes les ciutats moltes petites indústries, només aquesta reunió, repeteixo, pot finalment definir quin serà l'automòbil de l'any 2000 o del 2010 i quins seran els carrers de l'any 2000 o com seran els carrers del 2000 o del 2010. Només aquesta convergència o confluencia d'indústria i autoritat local, sota la legitimitat moral de les dotze estrelles, només aquesta conjunció pot, jo crec, finalment, donar una sortida real al nostre problema i crear la polis, la �ciutat que des del fons dels nostes cors i des del fons de la nostra història hem estat prefigu ant i desitjant. Per tant, contactes amb la indústria, m semblen a mi totalment necessaris i, per descomptat, bil teralment amb els centres de recerca. Jo penso que no està 1 uny el dia en què els grans fabricants europeus de l'auto òbil i les grans ciutats europees s'hauran de seure, seutan amb projectes concrets i dates ja possibles en el calen ari per tal de començar a treballar en una cosa que interes a a tots dos , perquè no hi ha cap ciutat que estigui intere sada en dimensionar models d'optimització del trànsit per un cotxe que no sabem com serà, no n'hi ha cap, seria absurd que pretenguessim fer una modalística per un cotxe que no abem quin serà o com serà i no hi ha cap gran indústria que e tigui interessada a fabricar cotxes per autoritats locals que o coneixen com reaccionaran davant de la pol.lució, dava t de la preferència pels vianants, davant de la preferèn ia per la ciutat silenciosa, etc. No hi ha cap indústria de lts importants, cap empresa de les importants, que avui sigu capaç de comprometre els milions i milions d'ecus que s'han de comprometre per desenrotllar el nou producte se se saber què pensen els que regiran la vida de les ciutats n les quals aquests cotxes emplearan el 90%, el 70% o el 5 % del seu temps. Per tant doncs, col.laboració també amb la indústrai i, torno a dir, d'una forma lateral i enormement i mportant, amb els centres de recerca i les universitats. Aquest triangle ciutat, indústria �o empresa, universitat és la b se de la qualitat de vida europea. No n'hi ha d'altre, és 1P única via per anar endavant en aquest continent que, com altes continents, té ciutats i té camp i té problemes socials i é problemes regionals, però com cap altre sistema, com cap altre continent, és sobretot un sistema urbà, estès, un sistema de ciutats que s'aprecia des del datèl.lit d'una forma c ara, que té les seves concatenacions, les seves estriicturacions i una altíssima densitat urbana. I acabo aquí. Crec que els pro.ectes de la xarxa Polis que estem desenrotllant i concretamen 1 projecte GAUDI, un dels 5 europrojectes d'aquesta xarx amb el suport tècnic i financer del projecte ATT, de la direcció general XIII de la Comunitat Europea, és una línia d'avenç sobre, són línies d'avenç en aquest sentit. En el projecte GAUDI, que lidera aquesta ciutat hi col.laboren d'una forma molt protagonista, les ciutat de Bologna, Dublín, Marsella i Trondheim i hi participen 25 partners més entre -ls que hi ha tant indústries com centres de recerca. El projecte GAUDI és, per tant, un exemple de la col.laboració de la que estic parlant, de la que he parlat anteriorment i és tamb: un exemple experimental de les mesures i els instruments c e gestió de la demanda de mobilitat que he comentat poc aba s. Objectiu:poder pagar amb una sola targeta tots els serveis urbans relacionats amb la mobilitat, am dir-ho així, és a dir,pàrquings, cada acte de mobilitat, per eatges, autobús i metro, que �cada trajecte combinat utilitzant aquests diferents modes. Per Tant una mobilitat multimodal, Sense ruptura i amb unitat de criteri. La xarxa polis, promogudh pel moviment d'Eurociutats, sota 1' impuls de Lió, i tatué de la nostra ciutat i actualment amb el paper rellevan comissió de Leeds, que presideix la de tranports d' Eur ciutats, fomenta aquesta col.laboració entre ciutats, indústries i centres de recerca. Aquesta és una iniciativa de la gibe tots ens sentim orgullosos de formar part des dels seus i icis; des de llavors les conferències de Munich, Birmingh m i Atenes han anat aplegant cada cop més ciutats fins a lel 33 ciutats que avui som presents . Però, a més de conf rències, la xarxa Polis ha estat capaç de generar projectes concrets, com els cinc avui en desenvolupament en el programa comunitari ATT, gràcies també a la sensibilitat urbana dels responsables d'aquest programa comunitari. Experiènci s com les encetades per la Direcció General XIII donant cabuda a diverses europees conjuntament amb les ciutats indústries perquè cerquin solucions comunes per problemes cc muns són un exemple d'acció concertada que cal difondre i etendre. Per això, em plau anunciar que avui serà entre r. osaltres el senyor Michel Carpentier de la Direcció General XIII amb qui volem analitzar i trobar més,si s'escau, formes de col.aboració futures. Benvingut a Barcelona Ord Doc 1 #3 "Polis". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4203 Title A name given to the resource Polítiques i estratègies urbanes per una mobilitat sostenible / Obertura conferència POLIS. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Transport públic Acció política Congressos i conferències Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1298/19921209d_00517.pdf 6eac512f398856d745b4ea5ac3e11cf5 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde sobre "Los Ayuntamientos y las ciudades en la construccióT de Europa" Dimecres 09.12.92. Hotel Gasteiz 20.15 hores. 1. EUROPA, LAS CIUDADES Y EL CIVSMO. - EN ALGUNA OCASIÓN RECIENTE S ME HA PREGUNTADO SI TIENE SENTIDO SEGUIR PREGONANDO LA EUROPA DE LAS CIUDADES CUANDO LA CONSTRUCCIÓN DE LA EURÒPA COMUNI ARIA ESTá ENCONTRANDO CON FUERTES OBSTáCULOS. HOY, LA COLABORACION DE LAS CIUDADES ES LA RED DE SEGURIDAD DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. EN PRAGA, EN OCTUBRE, Y EN LIpBOA, EL SáBADO PASADO, COMO EN EL SENO DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA QUE ME HONRO EN PRESIDIR, LAS EIUDADES DE UNA Y OTRA PARTE DE EUROPA, DE TODOS LOS PAISES, ESTáN DANDO PASOS IMPORTAN- i TES DE COLABORACIÓN. - NO SE PUEDE CONCEBIR EUROPA S N LAS CIUDADES. EUROPA HA SIDO SIEMPRE, EN LA HISTORIA, UN SISTEMA DE CIUDADES. AMÉRICA, EN CAMBIO, ES UN SISTEMA DIFERENTE, DONDE EL VALOR DEL SUELO ES MUCHO MáS BAJO, DONDE LA MOVILIDAD ES UN VALOR MáS r. IMPORTANTE QUE LA RADICACIÓN, DONDE LA CONSTITUCIóN (A DIFERENCIA DEL TRATADO DE MAASTRLCHT) NO CREA LA COLECTIVIDAD LOCAL NI, POR TANTO, LA P A G` ik",` --k TEGE. �LAS CIUDADES DE EUROPA, EN AMBIO, FUERON LAS QUE CREA- RON CONDADOS, REPÚBLICAS E INCL1ISO IMPERIOS: ATENAS, ROMA, PARIS, VIENA, LONDRES, BERLIN, TOLEDO, MADRID, PERO TAMBIÉN (5 rei, FLORENCIA, MUNICH, MANCHESTER, AMBERES, ROTTDERDAM, MILáN, BARCELONA, COLONIA, BRUSELAS, SONTIAGO DE COMPOSTELA, VENECIA, EDIMBURGO, PRAGA O MONTPELL*ER. EN REALIDAD, AHORA MISMO, QUIZá YA NO SEA IMPORTANTE SABER SI LAS CIUDADES CREARON Ij,AS NACIONES O LAS NACIONES CREARON LAS CIUDADES. PERO ES II'^E PRESCINDIBLE DEJAR SENTADO QUE, POR DEBAJO DE LOS ESTADOS, LtNA NACIÓN O VARIAS NACIONA LIDADES O REGIONES Y MUCHAS CIUDADES SON EL PATRIMONIO DE EUROPA, EL MáS PRECIADO, EL M4S CARO DE MANTENER, PERO TAMBIÉN EL MáS PRODUCTIVO. LA PRESENCIA DE LAS CIUDADES EN LOS ORGANISMOS INSTITUCIONALES DE LA COMUNIDAD EUROPEA SE ENFRENTA HOY A LOS DESEOS DE AFIRMACIÓN DE U1 GRUPO DE COLECTIVIDADES TERRITORIALES, REGIONALES, ALGL NAS DE LAS CUALES LLEGAN A PEDIR LA EXCLUSIÓN DE LAS CIUDP DES DEL COMITÉ DE LAS REGIONES DE LA COMUNIDAD EUROPEA, UE SÓLO POR SU NOMBRE PUEDE INDUCIR A CONFUSIÓN, PERO NO F$OR SU CONTENIDO, SEGÚN HA ESTABLECIDO EL TRATADO DE MAASTRI CHT. LA POSICIÓN DEL CONSEJO DE LdS MUNICIPIOS Y LAS REGIONES DE EUROPA (EL CMRE) ES CONSTITU]R EL COMITÉ DE LAS REGIONES �CREADO EN MAASTRICHT SOBRE UNA BASE EQUILIBRADA PARA DESARROLLAR DURANTE LOS AÑOS QUE NOS SEPARAN DE LA REVISIóN DEL TRATADO -ES DECIR, DESDE ESTE AÑO HASTA 1996- UN DIáLOGO CONSTITUYENTE, NO UN ORGANISMO ÇONSTITUíDO Y CRISTALIZADO. NOS CONSTA QUE EN TODAS PARTE HAY VOLUNTAD DE DIáLOGO CIUDADES-REGIONES, AUNQUE NO F LTE EL EXCLUSIVISMO DE ALGUNOS. D EL CMRE, FORMADO POR CIUDA ES, REGIONES Y ORGANISMOS TERRITORIALES INTERMEDIOS DE BAáE ELECTIVA, NO PUEDE SINO CONSIDERAR EL TRATADO DE MAASTRCHT COMO UN PASO HISTóRICO: LA EUROPA NACIDA DE MAASTRICHTHA DE SER LA EUROPA DE LAS REGIONES Y DE LAS CIUDADES, LA E4ROPA TERRITORIAL, CONCRETA, FÍSICAMENTE DETERMINADA, CON NOMBRES, ACENTOS Y PERFILES DIFERENTES Y, CON TODO, IRREVOCABLEMENTE DISPUESTA A LA UNIÓN EN LA LIBERTAD. EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD FUE RECOGIDO EN LA CARTA EUROPEA DE LA AUTONOMIA LOCAL -qUE MUCHOS PAíSES DEL CONSEJO DE EUROPA YA HAN RATIFICADO CON CARáCTER DE TRATADO (ENTRE ELLOS ESPAÑA), Y QUE PO TANTO TIENE POTESTAD DE OBLIGACIÓN PARA MILLONES DE CIUDADANOS EUROPEOS- Y YA ESTABA PRESENTE EN LA CARTA DE LAS LIBERTADES LOCALES DE 1953 SURGIDA DE LOS ESTADOS GENERALES DE LOS MUNICIPIOS DE EUROPA, EN VERSALLES. 3 �1.4 .;1 74, sffi, 1411- ESTE PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD SIDO FINALMENTE MATERIALIZADO EN MAASTRICHT CON EL REcÒNOCIMIENTO DE LOS NIVELES TERRITORIALES SUBESTATALES. DESDE BARCELONA, CAPITAL D CATALUÑA, UNA NACIONALIDAD Y UNA CULTURA PROPIAS Y DISTINTA, RECONOCIDAS POR LA CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA, NO PODEMOSI SINO APRECIAR CON ENORME ILUSIÓN Y ESPERANZA EL DESARROLL1) DEL AUTOGOBIERNO TERRITORIAL EN EUROPA. r 0 Pd L» ( EL ESTADO ESPAÑOL, CONTRAREO DURANTESIGLOS AL RECONOi CIMIENTO DE LA SU PROPIA DIVERSIDAD, H$ RECUPERADO EN 15 AÑOS LO QUE EN 500 AÑOS HABÍA OLVIDADO. HOY, ADEMáS DEL ! / REENCUENTRO FRATERNAL CON EL NU170 MUNDO, SE REENCUENTRA A SI MISMO, CONFIADO DE LA. SU PLURALIDAD INTERNA. EL HORIZONTE EUROPEO HA JUGADO EN ELLO UN PAPEL DECISIVO, EN TANTO QUE LA CREACIÓN DE NUEVAS SOBERANÍAS -LEGITIMIDADES, SI SE PREFIERE- SUPRANACIIONALES HA DESDRAMATIZADO EN BUENA MEDIDA LA CUESTIÓN DE LAS 1JEGITIMIDADES INTERIORES. Y SÉ QUE ESTAS COSAS AÚN HAY QUE DECIRLAS CON MUCHA CAUTELA. LAS CIUDADES SON ESPACIOS SIEN FRONTERAS Y SIN EJÉRCITO, DONDE EL ESPÍRITU LOCAL Y EL ESPÍRITU INTERNACIONAL SE UNEN PARA DEFINIR UN AUTÉNTICO TERRITORIO COMUNITARIO. SOMOS CONSCIENTES QUE EL CEMENTO DE r4 CIUDADANIA EUROPEA ES ESTA ATMÓSFERA URBANA. �HAY UNA RAZÓN PARA ELLO: EUR PA ES CONSCIENTE, QUIZá MáS QUE LOS ESTADOS QUE LA HAN CREADO / QUE SU SUERTE ESTá LIGADA A LA CAPACIDAD DE LA POLÍTICA EN GENERAL POR CONECTAR CON LOS PROBLEMAS REALES Y COTIDIkNOS DE LA CIUDADANÍA, Y SOBRETODO DE LOS CIUDADANOS JÓVENES QUE VOTARAN EN LAS ELECCIONES LOCALES -JUSTAMENTE EN LAS ELECCIONES LOCALESNDEPENDIENTEMENTE DE SU COMO CIUDADANOS EUROPEOS, • NACIONALIDAD. L Q .9 jJ EL RETO, ACRECENTADO EN LAS pLTIMAS SEMANAS, DE COMBATIR Y ERRADICAR LOS BROTES DE INTOLERANCIA Y RACISMO EN EL MISMO CORAZÓN DE EUROPA, NOS INCITA A REFORZAR EL PAPEL DE LA DEMOCRACIA LOCAL COMO MARCO DE LIBERTAD Y FRATERNIDAD, EN EL MEJOR ESPÍRITU DE TOLERANCIA CIUDADANA. LAS NACIONES, LAS REGIONES, LAS NECESITAMOS PARA COMPARTIR UNA IDENTIDAD QUE NOS ES NEC E SARIA EN UN MUNDO LLENO DE INCÓGNITAS. PERO LA IDENTIDAD SIN PROYECCIÓN NO SERÍA MáS QUE UNA SUBLIMACIóN COLECTIVA DE NUESTRA PROPIA LIMITACIÓN PERSONAL. EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO EIS SIEMPRE UN DESEO DE OTRAS PATRIAS, UN TRASCENDER NUESTRA PROPIA IDENTIDAD: EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO, EL IINIC01 ACEPTABLE, ES PUES EL PUNTO DE PARTIDA DE UN HUMANISMO PELIGRO. LA EXPERIENCIA EUROPEA -ID SINO ES UN ENGAÑO Y UN S TAJANTE EN ESTE SENTIDO. �HAVEL DECíA HACE CASI UN .Ñ0 QUE "NUESTRA CASA" ES NUESTRA FAMILIA, ES NUESTRA CIUDAD, NUESTRA NACIÓN, Y TAMBIÉN NUESTRA ESCUELA, NUESTRO TRABAJO E INCLUSO, PARA UN PRESO COMO FUÉ ÉL, SU CELDA. PERO A LA HORA DE ESCOGER UN NOMBRE PARA ESTE SENTIMIENTO DE PERTENENCIA A TOPO LO QUE ES "NUESTRA CASA", HAVEL ESCOGIÓ EL DE "CIVISMO". 'ORQUÉ EL CIVISMO PARECE EL ÚNICO "ISMO" CARGADO DEL RESPETD NECESARIO HACIA TODOS LOS OTROS, EL ÚNICO CONSCIENTE QUE NINGUNA PERSONA PUEDE SER PRIVADA DE NINGUNA DE LAS DIMENSIONES QUE CONSTITUYEN "SU CASA". 2. LAS PLANTAS Y LA AZOTEA DEL EDIFICIO DEL ESTADO. DESDE LA VIDA LOCAL PEDIMOS A L SOCIEDAD CIVIL Y^A LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN -DE COMUNICACIÓN TAMBIÉN ENTRE SOCIEDAD Y POLÍTICA- QUE COLABOREN AFTIVAMENTE EN EL PROCESO DE ACERCAR Y ADAPTAR EL ESTADO A LA DINáMICA DE LA SOCIEDAD. CASI DIRíA QUE LES PEDIMOS QUE OBLIGUEN AMABLEMENTE AL ESTADO A HACERSE MáS CIVIL, EN LA MEDIDA DE LO POSIBLE, Y A OLVIDAR LA MEDIDA DE LO IMPOSIBLE. TODO ELLO, PARTIENDO DE LA BASE QUE EL ESTADO ES NECESARIO, YA QUE, ENTRE OTRA$ RAZONES, LOS ESTADOS HAN �CREADO EUROPA Y SON SUS GARANTESI PRINCIPALES. LOS ESTADOS, NO HAY QUE OLVIDARLO, HAN CREADO EL BIENESTAR SOCIAL NECESARIO PARA RECONCILIAR A TODIXS LAS CLASES CON EL SISTEMA Y PARA ACEPTARSE MUTUAMENTE. APROXIMAR EL ESTADO AL CIUDADANO O ES ALGO MUY CONCRETO O ES UN DESEO PERMANENTEMENTE INSATISFECHO. CON APROXIMAR EL ESTADO A1--C-ÚJISADANO, O CON CIVIIAZAR EL ESTADO, NO QUIERO DECIR SUSTITUIR EL ESTADO POR LA) SOCIEDAD CIVIL -ALGO QUE SE PROCLAMA PERO QUE NO SE HACE NUNCA DEL TODO. QUIERE DECIR SOLAPARLOS, TRASLADAR DENTRO DELk ESTADO LOS MUEBLES DEL PISO ALTO A LA PLANTA BAJA Y ABRIR LS PUERTAS A LA CIRCULACIÓN DE LAS PERSONAS. ESTA PLANTA BAJA DEL PAÍS ON LAS CIUDADES, SON LOS MUNICIPIOS; Y PARA LLEGAR A E L S DESDE LO ALTO DEL ESTADO HAY QUE PASAR POR EL ENTRESUELO, QUE SON LAS AUTONOMÍAS. Y HAY QUE SOLICITAR DE LAS AUTONOM1AS QUE NO ACUMULEN AHÍ TODO EL PESO, A RIESGO DE HUNDIR EL DIFICIO. EN EL EDIFICIO DEL ES ONF TO ENTRE LOS PISOS MEDIOS Y ALTOS. SE OYEN, LESDE LA CALLE DE LA SOCIEDAD ----CIVIL, VOCES, LENGUAJES ALTISONANTES. DE VEZ EN CUANDO, DESDE EL BALCÓN DE LOS PISOS MEDIOS SALE UN PERSONAJE A DECIR "AQUÍ ESTAMOS", "ESTAMOS MáS CERCA DE VOSOTROS", PERO LUEGO DESAPARECEN Y SE SIGUEN PELEANDO CON LOS DE ARRIBA. 117 �NO NOS ENGAÑEMOS: LO INTERSANTE DE ESTA DÉCADA VA A SUCEDER EN LA AZOTEA Y EN LA PLANTA BAJA: EN EUROPA Y EN LAS CIUDADES. EL ESTADO Y LAS AUTONOMÍAS, ES DECIR, EL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS, DEBE SABER PROSEGUIR EL ESFUERZO DE QUINCE AÑOS EN OTRO TERRENO. DEBEN SkBER VENCER EL CANSANCIO Y SEGUIR RENUNCIANDO A IDENTIFICAR SEGURIDAD Y ESTABILIDAD CON DETERMINADOS NIVELES DEL EDIFICIO SOCIAL. LA RIQUEZA VITAL DE ESTE PAÍS LE VENDRá DEL PLUS DE LIBERTAD EUROPEA (LIBERTAD DE VIAJE, DE EMPRESA, DE ESTUDIOS O DE CUENTA CORRIENTE) Y DE LA CIONSOLIDACIóN DE ESPACIOS CON CALIDAD DE VIDA, COMPETITIVOS, OOMPLETOS, CAPACES DE ALIARSE CON SUS VECINOS, SEGUROS, LIM OS, ORDENADOS, DOTADOS DE PROYECTOS, AMBICIOSOS, TOLERANT , BIEN EQUIPADOS. ES DECIR, UN SISTEMA DE CIUDADES DIGNO DEIJ PAíS QUE YA HEMOS CONSTRUíDO Y DE LA NUEVA PATRIA EUROPEAUE /12 NACE AHORA. r LA CATALUÑA CONCRETA, LAS q0MUNIDADES AUTÓNOMAS CONCRETAS, SE REALIZARáN EN ESTE PROYECTO, O SERáN SóLO UN PODERO- ( SO SENTIMIENTO. EL ESTADO SE CIVILIZA Y ENRIQUECE EN LAS AUTONOMÍAS Y CON LAS AUTONOMÍAS, Y ÉSTAS CON SUS CIUDADES Y SUS PUEBLOS; Y TODOS CON EUROPA, CON LA LIBE SIGNIFICA. AD SIN FRONTERAS QUE EUROPA �3. CADA CIUDAD DEBE PROPONERSE SUS PROPIOS "JJOO". EL PLAN ESTRATÉGICO COMO INSTRUMENTO DE FUTURO. NECESIDAD DE COMBATIR EL CIMA DE PESIMISMO QUE NOS INVADE. COMO HA DICHO FELIPE G ZáLEZ, 1992 HA SIDO UN AÑO MUY BUENO PARA ESPAÑA, AUNQUE AHORA HAYA DIFICULTADES ECONÓMICAS EN TODA EUROPA. JJOO Y EXPO HAN DADO A ESPAÑA UN GRAN PRESTIGIO EN EL EXTRERIOR. ESTAMOS MEJOR PREPARjADOS PARA SUPERAR LA CRISIS QUE OTROS PAíSES MáS IMPORTANTES BARCELONA CREE HABER CONTRIBUíDO A DIFUNDIR LA IMAGEN POSITIVA DE LA NUEVA ESPAÑA DEMOCRáTICA, COMO HICIERON TOKIO Y OSAKA EN 1964 CON EL NUEVO DESARROLLO DE JAPÓN. TODAS LAS CIUDADES DEBEN PROPONERSE SUS PROPIOS "JUEGOS OLÍMPICOS", SU PROPIO PROYECTO DE FUTURO. DESDE LAS CIUDADES PODEMOS CONTRIBUIR AL EMPUJE LA ECONOMÍA CON PROYECTOS COLECTIVOS. BARCELONA PUEDE OFRECER LA EXPERIENCIA DEL PLAN ESTRATÉGICO BARCELONA 2000: MOVÍLIZACIÓN DE TODAS LAS INSTI TUCIONES POLíTICAS, ECONÓMICAS Y SOCIALES DE LA -CIUDA EN EL ESTUDIO DE LAS PERSPECTIVAS! Y POTENCIALIDADES CARA AL FUTURO Y LA FIJACIóN DE NUEVOS OBJETIVOS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4204 Title A name given to the resource Los Ayuntamientos y las ciudades en la construcción de Europa / Conferencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La presència de les ciutats en els organismes institucionals de la CE s'enfronta avui als desitjos d'afirmació dels grups regionals, alguns dels quals arriba a demanar l'exclusió de les ciutats del Comité de Regions. Les ciutats són espais sense fronteres i sense excèrcit on l'esperit local i l'internacional s'uneixen per definir un territori comunitari. Edifici = Estat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Gasteiz, Vitoria Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Administració local Barcelona Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Model social Ciutats Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-12-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències