<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=86&amp;sort_field=Dublin+Core%2CDate" accessDate="2026-04-08T13:34:31+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>86</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="738" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="425">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/738/19980214_LV.pdf</src>
        <authentication>8fe1cd59e3469acdc149f28877af6c6a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42099">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

14/02/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión

La distancia (3). DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
La aldea global retorna. Rodeada del esnobismo de siempre, pero también de los buenos
sentimientos tradicionales, de las más puras actitudes, las más admirables.
Que la aldea global no retorna linealmente ni sin dolor podría expresarse con el anglosajón "for
good", que significa también "para siempre". La aldea global no retorna "for good", es decir, no
trae necesariamente bondad ni permanencia.
El bien y el futuro no son lo mismo, en efecto. Lo sabemos. En carne viva, después de lo que ha
llovido en este siglo. Lo bueno y lo permanente tampoco coinciden.
Pero el gozo del reconocimiento de la diversidad del mundo podrá quizás sobre lo demás.
Podrá sobre los costes de la diversidad reconocida, los costes de traducción, de adaptación, de
saturación de nuestra capacidad de asimilar informaciones. (La diferencia es información, la
uniformidad es reposo, no hay que procesarla.)
Si la diversidad les va pudiendo a sus costes lo sabremos dentro de treinta años, o quizás no lo
sabremos. Quizás la duda sea, esta sí, para siempre. Al menos en alguna medida.
¿Qué podrá más, el temor que provoca el fundamentalismo, el temor al arrastre masivo de
energías, al orgullo ofendido de millones de personas de una misma raza o credo, o la solidaria
satisfacción que nos sugiere ese mismo "no perderse nada" de la historia, esa misma
vindicación de los humillados?
La satisfacción... y a la larga la tranquilidad, porque mal podríamos descansar satisfechos si
supiéramos que más de medio mundo, dos tercios, vive humillado y ofendido.
El desprecio sospechado, sentido, es el mayor motor de la historia, el combustible más
inflamable.

123 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11220">
                <text>1200</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11222">
                <text>La distancia (3). DESDE ROMA</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11224">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11226">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11227">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11230">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11231">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11232">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11233">
                <text>Identitat (Concepte filosòfic) </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14426">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40408">
                <text>1998-02-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11221">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11223">
                <text>Activitat professional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="739" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="424">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/739/19980221_LV.pdf</src>
        <authentication>6b45d8f37ec9f039d116e2abe08b4d81</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42098">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

21/02/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión

La distancia (4). DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
Vivimos en un mundo que se ha hecho chico, pero que aun así nos produce el vértigo del saber.
Cada vez somos más conscientes de lo mucho que no sabemos y que antes podíamos
perezosamente ignorar.
Nuestros hijos viven en Sarajevo o en Ciudad del Cabo, han estudiado como becarios Erasmus
en cualquier país europeo, se han hecho la Capadocia con lo que antes llamábamos un
"kilómetro", un billete universal de esos tan baratos, se casan con forasteros o forasteras que
por lo mismo ya no lo son.
Entre tanto, aquí, los inmigrantes ya han dejado de serlo, son antiguos ciudadanos frente a los
nuevos inmigrantes del Magreb. Son del Barça y quieren -como decía La Trinca en aquella
canción, "Els tres mosqueteros"- hijos catalanes y muchas veces catalanistas.
Algunos de ellos -los Campuzanos, los García de Enterría, los Castellanos-, serán generosos
independentistas, o soberanistas, como se dice ahora. Han cambiado las distancias. Lo que es
más importante: ha cambiado la valoración política de la distancia.
Aceptamos que el Ejército sea europeo para poder hacer en Bosnia algo más, o algo mejor, que
lo que se ha hecho. Aceptamos esta mayor distancia. Pero parece que lo queremos profesional,
el Ejército.
Y sobre todo no queremos que nos mande un funcionario a sueldo nuestro en Bruselas. Tan
lejos que ya ni sabemos si lo pagamos nosotros o no.
Los catalanes aún. Porque después de tantos siglos de pagar a Madrid para que nos mande,
preferimos pagar más lejos para variar.
¡Y luego hay quien no comprende el miedo que nos da que nos manden demasiado desde
demasiado cerca! Claro está que tal cosa es nueva en nuestra historia moderna... Todavía
tardaremos un poco en acostumbrarnos al autogobierno y a exigirnos por tanto el mismo rigor
que se exige en todas partes.

124 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11234">
                <text>1201</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11236">
                <text>La distancia (4). DESDE ROMA</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11238">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11240">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11241">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11244">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11245">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11246">
                <text>Identitat (Concepte filosòfic)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11247">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11248">
                <text>Subsidiarietat </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14427">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40409">
                <text>1998-02-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11235">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11237">
                <text>Activitat professional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="740" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="423">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/740/19980228_LV.pdf</src>
        <authentication>252cb43ff1d80b27efb7a45102014abe</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42097">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

28/02/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión

Preferimos mejorar. DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
Preferimos mejorar, cambiar, tener un entorno que no deje de ser familiar, pero que sorprenda,
que estimule, que nos diga que todo cambia sin dejar de ser y que nos devuelva una imagen
coloreada y enriquecida del colectivo.
Para ello hay que arriesgar. Y para arriesgar colectivamente hay que fiarse y hay que atreverse.
Hay que saltar y llegar al otro lado. Los ríos deben cruzarse.
Veo a nuestra comunidad como un pueblo que se acerca ilusionado y a la vez temeroso al
obstáculo que hay que superar. Con un profundo deseo de hacerlo. Esperando que se dé la
señal.
Pequeñas señales, estos días, indican la fuerza importante del temor y el peso de la inercia.
Tener cierto grado de poder bastante cerca nos ha hecho avaros. Nos ha hecho perezosos el
tener relativamente pronto (en 20 años) una parte substancial de lo que hace cien años
soñábamos. "No ens en sabem avenir." Y al mismo tiempo nos parece poca cosa. Porque ese
poder se ha usado poco y mal. Se ha tenido y basta. Se ha mandado y basta. De gobernar, poco.
Pero se hace difícil cambiar. Demasiados mecanismos de poder, reales y simbólicos, situados
demasiado cerca, favorecen la conclusión y la pasividad. Falta respiración, porosidad, airearse,
osar.
Ya está bien de "catenaccio". Conviene abrirse para ganar, como en el mejor fútbol.
No se ha dicho aún desde aquí una fórmula distinta para España, generosa -como dijo un día
Antoni Puigverd-, que los españoles puedan comprender. Empezando por los españoles
periféricos, como esos gallegos que se han ganado a pulso el derecho a una alternativa
autonomista.
Ese es el río que hay que pasar.

125 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11249">
                <text>1202</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11251">
                <text>Preferimos mejorar. DESDE ROMA</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11253">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11255">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11256">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11259">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11260">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11261">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11262">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11264">
                <text>Territoris </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47018">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14428">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40410">
                <text>1998-02-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11250">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11252">
                <text>Activitat professional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="741" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="422">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/741/19980307_LV.pdf</src>
        <authentication>b30d00f98452824626450473d484d39f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42096">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

07/03/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión

Dahrendorf y Mann. DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
Thomas Mann dijo al volver de Estados Unidos al final de la Segunda Guerra Mundial que él
no se había ido nunca de su patria porque su patria era el alemán. Luego, mucho después,
Semprún, 50 años más tarde de Buchenvald, volvió al lugar y se preguntó cuál era su lenguaje
para saber dónde estaba su patria. Y se contestó que su patria no era ningún lenguaje, que su
patria era el lenguaje -Semprún leyó primero el "Quijote" en alemán, escribió en francés y
luego también en español-. No es que el logos fuese su patria, es que él efectivamente aprendió
a leer y escribir en tres idiomas europeos a la vez: el europeo es su lenguaje. Ningún idioma
solo es su idioma.
Ahora sospechamos de los conceptos y de toda razón que no sea material, datada, que no
exprese una parte de la diversidad, y que por tanto no sea particular. Lo universal no mola,
como dirían los chicos. ¿El logos? ¡Pero hombre! ¿La razón, el progreso? ¡Percarità!
Uno de los muchos presidentes identitarios que he conocido nos decía un día que si baja un
marciano y te pregunta "¿usted qué es?" Tú no le contestarás "soy diverso", sino que dirás cuál
es tu diversidad: soy catalán, de la plaza Molina de Barcelona, mis padres son tal y tal. O soy
madrileño de la calle Miguel Ángel esquina Martínez Campos.
Según esto, hay diversidades buenas y otras no tanto. Si eres de la diversidad español, o
francés, no tiene mucha gracia. Porque esta diversidad está como gastada. Esas guerras ya me
las sé. No me dicen nada nuevo. No informan. No añaden valor a lo que ya sabía.
Algunos europeos, sin embargo, piensan que no hay que correr tanto. Si Mann decía también al
llegar de América que no quería una Europa alemana, sino una Alemania europea, Ralph
Dahrendorf, un alemán de Orxford, nos advierte de que no queramos dar tantas lecciones
europeas a los alemanes y de que no nos empeñemos en querer el reino del euro para evitar el
reino del "deutsche mark": los alemanes ya son mayorcitos. Son europeos por derecho propio y
más vale no tratarles de enseñar algo que ya saben ni insistir por vías indirectas (la moneda) en
hacerlos más políticamente europeos de lo que a lo mejor quieren. Es innecesario y arriesgado.
Pero el euro está aquí y lo único que puede pasar, tanto con Kohl como con Churchill, es que
Schroeder gane sobre una ola de insatisfacción... cuando ya no hay nada que hacer.
Ni demasiada Europa ni demasiada particularidad, dice Ralph Dahrenforf. Primero las grandes
naciones. Ni logos ni lenguaje europeo: alemán en Alemania y francés en Francia. "Menjar poc
i pair bé". Pero los catalanes y los bávaros, y los vénetos, y todos los demás, dicen: la razón
nacional estatal no es la razón.
¿Cuál es?

126 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11265">
                <text>1203</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11267">
                <text>Dahrendorf y Mann. DESDE ROMA</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11269">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11271">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11272">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11275">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11276">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11277">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11278">
                <text>Identitat (Concepte filosòfic)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11279">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11280">
                <text>Regions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11281">
                <text>Estat </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14429">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40411">
                <text>1998-03-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11266">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11268">
                <text>Activitat professional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="742" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="421">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/742/19980314_LV.pdf</src>
        <authentication>e77919adf7ef30931b39ac0952eb5cf3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42095">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

14/03/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión

Razón rima con nación. DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
Razón rima con nación, pero la razón no está con la nación-estado. Pero tampoco está sólo con
la nación oprimida. Tampoco con la ciudad: la razón no es lo mismo que el cosmopolitismo. Ni
siquiera está con el individuo solo. Y, por fin, no está con el mundo entero ni con la aldea
global. Pensar global, ni que sea para luego actuar local, no es necesariamente pensar bien.
Todas estas definiciones del ámbito más adecuado para pensar y actuar tropiezan con la misma
piedra. No hay un ámbito adecuado del razonar y de la acción. Hay sólo un principio moral,
que es el de respetar las pertenencias de la gente. Sus ámbitos de pertenencia. Sus esferas de
acción.
Y hay un principio político que los sucesivos impulsos de la globalización (Carlomagno fue
uno; Felipe II, al que nunca se le ponía el sol, fue otro; el internacionalismo proletario, vaya si
no; Soros y sus manejos también; el Internet "no cal dir", etcétera), un principio, digo, que
ninguno de esos saltos hacia delante de la sociedad y la economía mundiales ha podido eludir:
el de que, a fin de cuentas, como más cerca mejor, el principio de que la identidad es mejor que
la indiferencia y la cercanía, preferida a la distancia.
La famosa subsidiariedad no es exactamente eso: es el reconocimiento de que ese principio es
vigente, pero que tiene excepciones y, últimamente pienso, excesos posibles. Y es el
descubrimiento de que quien debe justificar siempre su pretensión es el poder lejano, no el
cercano.
Al gobierno cercano el valor se le supone, como al soldado. La pregunta tonta que se les hace a
los partidarios de la subsidiariedad es: ¿y quién decide qué se hace cerca y qué cosa lejos? La
respuesta es que nadie, excepto que quien quiera llevarse algo lejos lo tiene que justificar, y
quien quiera mantenerlo cerca no -porque es lo más lógico-.
Que demasiado poder es malo, es el principio elemental. Que a veces la lejanía es necesaria, es
el principio segundo. Que esas veces corresponden a las razones de la eficiencia (ventajas del
tamaño, economías de escala, etcétera) y a veces a las de la equidad (ventajas de la cohesión
social, necesidad de grandes tamaños para redistribuir), todo eso viene en tercer lugar.
Que mucho poder demasiado cerca es un peligro (observación que complica las cosas, sin
duda), es el descubrimiento del Mediterráneo, o si se quiere de la sopa de ajo. Porque hace
siglos (dos, como mínimo) que los inventores de la democracia abundaron en los peligros de la
colusión. Y hace ya décadas que en el cine americano el policía local es un sinvergüenza y el
federal todo un caballero. Que se lo pregunten sino al Fugitivo de la película de ese título.
Quizá debamos elegir entre dos demagogias y quedarnos con la menos mala: la demagogia de
lo cercano, identitario, nacional y local, y la de lo universal, neutro y, se supone, humano.
La vida real consiste bastante en ir combinando rechazos a una y otra cosa y de paso
construyendo una nueva moral.

127 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11282">
                <text>1205</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11284">
                <text>Razón rima con nación. DESDE ROMA</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11286">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11288">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11289">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11292">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11293">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11294">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11295">
                <text>Nació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11296">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11297">
                <text>Identitat (Concepte filosòfic) </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14430">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40412">
                <text>1998-03-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11283">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11285">
                <text>Activitat professional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="743" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="420">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/743/19980328_LV.pdf</src>
        <authentication>39d82c5a40e1434e1530c4e145ed0c0e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42094">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

28/03/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión

La razón de Delors. CARTA DE NUEVA YORK
Autor: PASQUAL MARAGALL
Viniendo de Roma, y después del baño de modernidad de Barcelona, vuelo hacia Nueva York.
Leo un parlamento de Jacques Delors ante una fundación llamada Europa de las Culturas 2002.
Delors se pregunta sobre el porqué del rechazo práctico de su libro blanco por parte de los
gobiernos. No lo han interiorizado -dice-. No lo han entendido. Los ciudadanos tampoco añade- creen aún en el Estado providencial. El mundo entero -dice citando a Touraine- está
dominado por la separación entre los sistemas de comercio, de la técnica y de la ciencia, por un
lado, y por el otro, una formidable fragmentación de las identidades. ¿Qué hay de inmutable y
qué de nuevo en todo esto? ¿Qué está pasando realmente? ¿Qué se puede hacer?
Hay un abuso de la mundialización como recurso retórico. Jacques Delors cita... a ¡Maurice
Chevalier!: "C'est nouveau, c'est rígolo". "Si no es nuevo, es más divertido." Hay que ser serios,
advierte. Analizar lo que realmente ocurre. No caer de rodillas ante la aldea global sólo porque
es el nuevo concepto.
Lo que ocurre es una mutación tecnológica. Ustedes, les dice a los de más edad, trabajaron
10.000 horas durante su vida activa. Hoy sólo se trabajan 70.000 (es decir, calculo yo, 40 horas,
40 semanas al año, por 40/45 años) y, dentro de poco, hacia el año 2020, serán 50.000 horas.
Ya lo dijo Keynes en Madrid en 1930, en su famosa conferencia pronunciada en la Institución
Libre de Enseñanza sobre el futuro económico de nuestros nietos, perdón, de sus nietos, y Marx
en "La ideología alemana". Yo, sin embargo, veo a mis hijas trabajando más que yo y su madre
a su edad y sin la misma estabilidad.
Delors termina insistiendo en que el tiempo se está convirtiendo en una variable esencial y que
todo cambia en este terreno: la educación continúa a lo largo de toda la vida, la organización de
las ciudades, la compatibilidad de tiempos de trabajo de la pareja, si es que aún quedan parejas,
añade. Estos son los temas. Imaginar nuevas maneras de crear empresas y sobre todo, pide, si
alguien siente que hay una necesidad, trata de satisfacerla y fracasa, no ponerle una estrella
amarilla con la inscripción "Fracasado". Emprender es arriesgar. Pero no acertar a la primera es
lo normal. Ni a la segunda.
Delors dice de pasada que la tensión entre global y local produce vértigo. Que los responsables
piensan global -sean políticos, empresarios o dirigentes sindicales- mientras que los ciudadanos
piensan local con los pies en el barro de los demás diarios. Unos en la estratosfera de su mundo
virtual, los otros en el barro de su mundo demasiado real. Ahí ve Delors la razón del mal vivir
político de nuestras naciones.
De acuerdo. Quizás habría que juntar esta mención pasajera del ámbito espacio con el
replanteamiento de la variable tiempo, ridículamente distribuida entre estudio, ocio y
jubilación. Espacio y tiempo considerados a la vez. La ciudad puede acercar en el espacio los
tiempos del trabajo y los tiempos del estudio, por ejemplo. La universidad y la empresa. Y la
tecnología puede ayudar. Lo bueno sería correr los riesgos de ser emprendedor bajo un
paraguas de valores cívicos, compartidos.
PASQUAL MARAGALL

128 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11298">
                <text>1206</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11300">
                <text>La razón de Delors. CARTA DE NUEVA YORK</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11302">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11304">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11305">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11308">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11309">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11310">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11311">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11312">
                <text>Globalització </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14431">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40413">
                <text>1998-03-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11299">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11301">
                <text>Activitat professional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2803" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1594">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2803/19980401_MarcDeReferencies_FuturCatalanisme_PM.pdf</src>
        <authentication>a859d4e3e761c12d6bfe5ce044bc5437</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45948">
                    <text>28

MARC DE REFERENCIES
li 3. Conjunt de persones ^i-i.^a s disposats en forma de circumferència al voltant

EL

£un es M i o d'un
rBt/o. Entri
s le stauen
a J rotilo de

o objectes; cast.
'rador per la cambra,
le fet, Tirant, c. 196.
Milà Rom. 168. Dins
'. Rogles formant, la
gent de l'horta | la Missa d'Alba espera allí, Llorente Versos 38. El rotlle dels festejadors creixia

El futur del catalanisme
per PASQUAL MARAGALL

T T T T T T T T

ordre acle' qual dfi . [analisi
, -1. .
és: Futur del catalanisme.
Passat, Present, Què fer?
Avui és més clar el futur
que el passat, el segle XXI
que el segle X I X . Si comencem pel futur acabarem
entenent perquè el passat
va ser insuficient. Fs contra
la llum del projecte que
volem j u t j a r els setis antecedents. Ks més engrescador i més ú t i l .
fil futur té dos noms:
l.'Furopa de les regions
fa lleialtat federal.
Avui ja veiem, al linai elei
final (.lei s. XX. de nou, la
llum d'una Furopa reconciliada, primer, amb el seu rol
en el món. i per ti. amb els
dimonis del seu passat.
Anem cap a tina l'nio
Furopea respectuosa dels
Fstats que- l'han creada però
inexorablement abocada
per això mateix a privilegiar
en la seva o r g a n i t / a c i ò
l'autèntic ordre démocratie :
de baix a dalt.
Furopa no serà acceptada si no garanteix la proximilat ele toles les (uncions
que poden ser mantingudes, o millor encara, retor-

nades, al nivell més baix.
L'emoció de la nova F.uropa unida -un nou sentiment de pertanyença- va
lligada inevitablement, com
a raonable condició de la
seva existència, a la saludable desconfiança envers la
distància immensa que
estan prenent alguns processos de decisió (els de
defensa i de seguretat, els
monetaris que hauran cle ser
substancials a Brusel.les o
Frankfurt per majoria, sense
vetos nacionals).
Des de Catalunya, una
de les nacionalitats, ele les
culture's, que1 van perdre pes
en el procés b r u t a l deformació de l'Furopa elei
XVHI i elei XIX, veiem amb
esperança, amb gratificació,
com la nova Furopa s'anuncia més modesta i més
atenta a la subsieliarietat, al
seu rol subsidiari respecte
dels Fstats. perquè això
comporta cle forma inevitable i segura la conversió
p a u l a t i n a dels Fstats en
esglaons intermedis d'un
altre procés ele mexlèstia i
devolució, ara cap a les
regions i les ciutats i municipis.
Fs digui el que es digui,
aquesta Furopa feeleral neix
d'una forma que la fa ivelcmptora de les realitats
nacionals i culturals obliela-

eles per la història.
FI principi europeu ele
elesconfiança elemocràtica.

referit a la distància en la
presa de decisions, beneficia els poders locals. Són

aleshores algunes regions
fortes i singulars les que
tenen la temptació de
defensar la renacionalització
de les polítiques europees
a condició que al costat dels
Estats s'hi asseguin les
regions amb competències
legislatives o amb competències de caràcter estatal,
curiosa paradoxa.
Paradoxa que no resistirà la força del moviment
que està situant la majoria
de les decisions en la base
elei sistema: la societat i els
poders propers. Aquesta
força és irresistible just a m e n t perejuè capgira
l'ordre ele les decisions i
completa així, 200 anys més
tard, el que la revolució
francesa va encetar però no
va culminar; la devolució
elei poder a la societat.
Aleshores ens vam quedar
en la nació elemocràtica,
que substituïa, a través ele
la seva representació
(l'Assemblea Nacional)
l'antiga Monarquia i l'antic
règim autocràtic. Però el
preu pagat va ser molt alt:
les minories restaven
subjugades, les petites
nacionalitats oprimides, les
cultures singulars anorreades.
Ara quan llegim en les
decisions cle la Comissió
Constitucional italiana (la

�29

MARC DE REFERÈNCIES

Bicameral) que la República (federal) italiana és formada per comunes, províncies, regions i estat, i que
tots ells no faran més que
el que la societat no pugui
fer ella mateixa; o quan
llegim que en el projecte
laborista britànic per a
Escòcia que "la transferència
de competències és tan
ampla que el document
només detalla les que
seguiran sota el control de
Westminster; economia, defensa, treball, qüestions
constitucionals i embriologia i l'avortament, quan
llegim aquestes coses sentim que una pàgina de la
història està essent passada,
i que la llarga recerca per
Catalunya de la seva autonomia i per l'esquerra
d'esdevenir el centre cle les
polítiques de llibertat, està
convergint cap a un punt
proper i esplèndid en què
Europa superarà el seu
complex americà -entenc
per "complex americà"
d'Europa la seva aspiració
a ser una sola gran nació
amb una sola bandera i un
sol sentiment, sense identitats locals o quasi-, i es
reconciliarà amb la seva
pròpia diversitat interna
negada per la història. I on
la gent provinent cle la llarga
i dramàtica marxa per
l'esquerra cap a un humanisme sempre evanescent i de vegades monstruosament autoritari, retrobarà
el sentit original de la pulsió
llibertària que l'animava eles
de l'origen. Catalunya, autonomista i llibertària de
sempre, pot respirar tranquil.la.
Però ha cle quedar clar
que en aquest joc, en el joc
de la proximitat, en el de la
construcció del federalisme
europeu de baix cap amunt
només hi té entrada el qui
té el carnet adequat: el

carnet de la lleialtat federal,
la Bundestreue alemanya, la
confiança de tots en el
servei a l'interès general per
part de cadascú.
D'aquí que tinguin raó
els qui matisen que la
subsidiarietat europea no
vol dir només proximitat,
sinó proximitat amb responsabilitat. És exacte.
Responsabilitat en clos
direccions: una, que cadascuna de les parts ha de ferse mereixedora de la confiança de le altres en quant

U
Desde
Catalunya
veiem amb
esperança com
la nova Europa
s'anuncia més
atenta a la
subsidiarietat

99
a la representació i així, en
els Consells de Ministres
europeus de Cultura, el
lanci alemany que toqui representa, per torns, a tots
els altres (sabran fer el
mateix Andalusia í Euskadi
que la Baixa Saxònia i
Baden Wutemberg?); i dues,
que algú ha de definir quan,
per raons d'eficiència i/o
d'equitat, convé més la
distància i l'arbitratge que la
proximitat. Però justament
aquestes raons s'han de demostrar. I no les contràries.
La càrrega de la prova passa
a dependre clels nivells
allunyats. No com fins ara,
que tot el que fan regions i
ciutats ha cle ser aprovat
pels Estats: tot el que no està
permès està prohibit. Ara
estem passant a dir: tot el
que no és reservat (a l'Estat)

està permès -com diu la llei
italiana del 15 de març de
1997, en el seu art. 2, tot el
que és de l'interès general
dels ciutadans d'un municipi o regió és competència dels seus governants,
inclòs allò que fins ara han
estat fent les delegacions
estatals en el lloc. Només
queda exceptuat allò que
l'art. 3r. reserva taxativament
a l'Estat. 1 l'Estat i Europa
es veuran generalment observats, quasi diria escrutats
cada cop que es reservin
una funció.
És impossible ser europeista d'aquesta Europa
modesta i subsidiària? Ben
al contrari: molts només
serem europeistes d'aquesta
Europa. Ja n'hem tingut
prou de patriotismes excessius.

Espanya" de Companys?
Com reformular avui un
sentiment de pàtria anàleg,
de la mateixa intensitat i la
mateixa generositat? Com
pot C a t a l u n y a posar-se
davant els qui dirigeixen la
conversió d'Espanya en un
estat europeu amb tots els
ets i uts?
Sabem algunes respostes
a aquestes preguntes.

Espanya".
L'acritud del "ells i nosaltres" i el "nosaltres sols"
deixa pas al moderat "Espanya és un fet entranyable" i
al més p o s i t i u "Escolta
Espanya".
Vivim un moment esperançat.

Què hem de fer?
Federalisme i diferència
o federalisme i igualtat.
-som diferents: en llenAlgunes coses del present, sembren ja clares: En- gua, en història, en cultura,
en dret. en política,
-volem el mateix, tenim
el mateix dret que els altres
(nosaltres i ells)
En el projecte
-que cadascú triï si
laborista
prefereix realit/ar els serveis
britànic la
a casa (Mossos) o que els
transferència de facins eles cle .Madrid (G.
competències és Civil)
Quan diem el mateix
tan àmplia que
dret, volem dir que tenim
només es detalla dret a rebre el mateix sevei
En quin punt del segle
les que reté
XVIII els catalans comencen
bàsic per habitant. El fet de
a actuar en interès propi i
ser més rics ens obliga a
Westminster
com ho formalitzen? En
pagar més i ho acceptem,
però no ens obliga :\ rebre
quin punt de la revolució
menys. Quan diem "el
liberal espanyola, a Catalunya, hi ha una escissió tre
mateix dret" volem dir
també el drei :\ rebre els
entre els que s'esveren de
"Catalunya és Espanya"
les conseqüències de la
serveis des de la mateixa
"Espanya és Catalunya"
revolució i esdevenen
"Espanya no és Catalu- distància, el dret al mateix
catalanistes porucs i aquells nya"
autogovern.
que converteixen el liCom c o n j u m i n a r d i t e "Catalunya no és Espaberalisme en catalanisme i, nya"
rència i igualtat en drets?
Igualtat de drets a rebre des
eventualment, en federalisNomés queden en peu
me?
la segona i la quarta pro- cle la mateixa distància la
Quins esdeveniments posta. Les altres dues. les mateixa aportació en serveis
del segle XX m a r q u e n dels anticatalans: "Catalunya per persona, i diferències
l'actitud del catalanisme fins és -simplement- Espanya" o existents en quant a llengua,
avui?
bé, "Espanya no és Cata- història i cultura, són dues
Es donen les circumstàn- lunya", és a dir. Espanya és coses que es poden casar
cies d'un retorn al sentiment una realitat independent de- per la via de l'opcionalilai.
prevalent en els curts pério- ies parts que geogràfica- Quan la desconfiança resdes que van de 1898 a 1909 ment la componen, han pecte dels serveis centrals
és més gran. en les coi de 1931 a 1933? Estaria perdut vigència.
justificat cle nou aquell
L'ambiciós "Espanya és munitats més diferencials,
optimisme català: el del Catalunya" que ja es va dir optarem per la substitució
sentiment de pàtria, el del entre 1898 i 1909, i que es dels serveis estatals, i en Ics
discurs de Cambó al Rei va dir amb emoció i respec- altres optaran per la con( 19O1), el del pressupost de te i bones ¡mencions, supe- t i n u ï t a t , és lògic. La perCultura (1907/8), el de l'Avi ra al separatista i utòpic cepció de la distància es
indiscutible, el del "Visca antipàtic, "Catalunya no és mes aguda en comunitats

tt

99

�30

^
d iferencials.
Però els catalans no hem
de construir sobre el greuge
el model d'Espanya que
proposem. No podem dir:
"no volem que els altres no
tinguin". \o podem dir: "si
a vostès tumbé els donen
això, nosaltres voldrem una
altra cosa pera seguir essent
diferents". Si "Espanya és
una realitat entranyable",
quines entranyes són les
dels catalans que no volen
pels altres el que volen per
si mateixos? Més enllà del
sentit comú, que nega a
determinades Comunitats
Autònomes el dret a anomenar-se raonablement
nacions, perquè no ho són.
els negarem també el dret
a autogovemar-sc? Q u i n
model d'Espanya tora uqucst. basat exclusivament
en la desconfiança per molt
j u s t i f i c a d a que hagi estat
històricament?
Tenim l'obligació i el
deure de l i d e r a r la recomposició històrica de tots
aquests sentiments en una
Espanya democràtica, federal i europea.
Catalunya endins avançarem per les vies concretes d'un catalanisme const r u c t i u , ple d'empenta i de
sentit comú.
I lem portat seny en el
tema ele la llengua, évitant
que no es convenis en l'inici
d'un periòdic passar comptes malaltís, productor de
sancions, p r o h i b i c i o n s i
obligacions que finalment o
no es compleixen o generen frustracions i reaccions
negatives, molt pitjors per
u la salut del català que els
problemes que s ' h a v i e n
volgut atacar. La I.lei del 83
s'ha de .sal vu r com u tal. amb
les modificai, ions que el
temps obliga de fer -obliga
i permet- per tal que la llei

MARC DE REFERÈNCIES

segueix sent una llei viva.
" El LLIBRE BLANC de la
Cultura ens ha de dir on
soni en política cultural -la
columna vertebral eie la
política catalana- vint anys
després del Congrés de la
Cultura Catalana. Ha d'analitzar, per exemple, el paper de la dualitat cultura
nacionul-cultura civil en el
teatre, la música, l'edició,
etc...
En el debat sobre la
CULTURA POLÍTICA, que
és ultra cosa, referida a les
regles del joc de la política
i als nous paradigmes
econòmics i socials, haurem
de participar en plataformes
obertes (promogudes per la
pròpia Fundació Campalans. les fundacions amigues
Nous Horitzons, Encaix i
Catalunya Segle XXI, i encara totes aquelles que es
preguntin honestament pel
f u t u r : F u n d a c i ó Bofill,
Fundació Joan Maragall.
Fundació Carles Pi i Sunyer,
Fundació Utopia (J. GarcíaNieto), Museu de la Ciència,
Fundació Joan Miró, etc.),
tant a casa nostra com a
Espanya i Europa.
No és poc el que s'hi
juga. Vint anys després del
Congrés de C u l t u r a ara
caldria una convenció catalana, o vàries alhora, que
definissin no les noves
polítiques -ara ja tenim
partits i Parlament. Consell
Executiu i Ajuntaments-, si
no els nous interrogants, els
nous temes, i el paper deia p o l í t i c a en la seva
formulació i solució. Per
descomptat, des de Catalunya: l'aportació catalana a
la re-situació de la política
en la vida social.
El nou catalanisme no
són cabòries. H a u r à de
començar perfilant el PLA
ESTRATÈGIC DE CATALUNYA, a través d'un sistema
participatiu en la definició

pot ser que no estiguem
preparant les bases futures
d'aquesta qualitat diferencial. Haurem viscut relativament bé, però començarem aleshores a viure
relativament pitjor.
L'aliança del centre liberal i l'esquerra catalanista és
aquí de tot punt necessària.

dels clos, tres, quatre grans
objectius que Catalunya
acara avui, i el desgranat
d'objectius instrumentals
que hi convinguin, així com
el sistema cle responsables
elei seguiment en la seva
consecució.
Les Universitats que són
tot i els seus problemes de
finançament i manca d'agilitat un dels sectors amb
més potencial projectiu cle
la vida catalana, les institucions empresarials, els
sindicats i les Cambres de
Comerç -que intel·ligentment s'agermanen cercant
la talla mínima, com és el
cas de les dels Vullesos i el
Bages i l'Osona-, les ONG's
més s i g n i f i c a t i v e s , les
entitats culturals i esportives, la gent d'església i de
confessions religioses, cle
fundacions assistència Is,
etc., hauran de posar-se a
treballar per a fer bo. a
nivell de C a t a l u n y a , el
triangle ciu ta t-u ni versila tempresu que en el nivell
municipal, comarcal i metropolità lia clonut ja els seus
fruits i ha adquirit una bona
experiència operativa.

Sens dubte els temes de
la qualitat (qualitat en els
serveis i productes, en l'administració pública i en les
empreses) i del poder
polític, econòmic i mediàtic
i comunicacional, estan en
el centre de les nostres
preocupacions. Els temes
de l'equitat, genuïnament
progressistes, no poden ser
sacrificats i s'han eie reformular a la llum cle les noves circumstàncies.
Pero ha de ser l'esforç
conentrat, ben programat i
flexiblement desplegat cle
les forces vives de Catalunya, en el marc determinat pel Parlament i amb
sanció final d'aquest mateix,
que perfili i concreti cada
un dels temes i objectius específics de l'acció catalana.
Si la majoria parlamentària no s'avé avui a aquest
acord, nosaltres, eles de
l'esquerra i el centre, hem
de començar a treballar-hi
igualment.
Q u a l i t a t , potència i
equitat són fites cle vegades
contradictòries. Caldrà triar.
Pot semblar que Catalunya
viu millor (qualitat), però

Els catalans del segle
XXI sabem l'Europa que
volem, i l'Europa que ve:
l'Europa forta, que és la de
la proximitat, la de les
regions i les ciutats, és a dir,
l'Europa legítima; l'Europa
forta, que és la de la Unió,
perquè és la de la nostra
moneda, la nostra defensa,
la nostra justícia i la nostra
cohesió social. L'Europa
dels Estats entesos com a
garants de la Unió i garants
de la devolució de poders
cap abaix.
De vegades, se'ns parla
només de l'Europa d'on
venim i no de l'Europa a la
qual anem. Anem a una
Europa forta i subsidiària
alhora, social i liberal, "forta
però no fortalesa", activa
però no invasora de la
proximitat -al contrari, "defensora de les identitats
diverses i de les ciutats com
a buse de civilització-.
L'Espanya catalana que
preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint,
però ha cle consolidar la
seva cultura política, les
seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme
vergonyant, l'ha cle fer
explícit i diferencial.
Hem cle fer el partit
d'Europa, d'aquesta Europa.
Pasqual Maragall
ex-alcalde cle Barcelona

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45949">
                <text>El futur del catalanisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45950">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45951">
                <text>1998-04-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45952">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45953">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45954">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45955">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45956">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45957">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45958">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45959">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45960">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45961">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45962">
                <text>Marc de Referències</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45963">
                <text>Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45964">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46062">
                <text>UI 536</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1746" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1350">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1746/0000001421.pdf</src>
        <authentication>a6488cf0b9e58e07f77c5187b7c6ea3b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42947">
                    <text>1

UN MUNDO DE CIUDADES:
LA MEJOR RESPUESTA A LA GLOBALIZACION
PASQUAL MARAGALL
Enero 1998

INDICE:

ALDEA GLOBAL O MUNDO DE CIUDADES:
¿ES DEMASIADO GRANDE LA CIUDAD?
¿ES LA GRAN CIUDAD LA CAUSA DE NUESTROS MALES?
¿ES EL PENSAMIENTO GLOBAL LA SOLUCIÓN?

POR UN MUNDO DE CIUDADES
RIO 92, BARCELONA 92, ISTAMBUL 96
HORIZONTE 1999: ¿ES POSIBLE CIUDADES UNIDAS?
EL MODELO EUROPEO. EL MODELO LATINO-AMERICANO.

DEL SISTEMA DE CIUDADES A LA CIUDAD SINGULAR
LA CIUDAD COMO SISTEMA
¿CUÁL CIUDAD? ¿HASTA DONDE LLEGA? ¿CUÁNTOS HABITANTES?
TRES PRINCIPIOS Y TRES OBLIGACIONES

CONOCER EL SISTEMA, MEJORAR NUESTRAS OPCIONES
EL PLAN ESTRATÉGICO
EL TRIANGULO CIUDAD-UNIVERSIDAD-EMPRESA
. EL MODELO BARCELONA
F I N A L . PROPUESTAS.-

* Gestiones a hacer
** Bibliografía
** Recuadrar, subrayar, destacar etc..

1

�2

ALDEA GLOBAL O MUNDO DE CIUDADES
Lo que asusta al mundo son las ciudades, porque son el problema real, el que
se ve. Pero el instinto imparable de la gente es reunirse, vivir juntos para
mejorar. Y ese instinto es la única garantía de solución a la vez que el
nombre del problema.
El ritmo excesivo al que este proceso de urbanización acontece, desborda
inicialmente la capacidad de asimilación de los ya establecidos y de sus
construcciones e infraestructuras.
El factor limitativo es la capacidad de convivencia con la diversidad de las
etnias acostumbradas a ser mayoría, de los más acomodados si están
habituados a no contribuir para financiar el espacio público***, de los
mayores respecto de los jóvenes, de los jóvenes de lugar respecto de los
nuevos y aún de los inmigrantes ya afincados respecto de los recientes.
Hasta aquí el enfoque sociológico.

2

�3

También un enfoque económico es posible.
En el modelo de la economía neoclásica, la población no detiene
su aumento en el punto del mínimo de los costes medios, dónde el
tamaño de la ciudad sería óptimo (la ciudad más barata para cada
habitante), y avanza hacia la población real extra-óptima
• quizás por la percepción de los costes medios predominantes y
no de los reales de incorporación que son los costes marginales
• quizás porque los precios relativos campo/ciudad han variado
a favor de estos últimos y el campo ya no puede comprar
servicios urbanos (entre ellos servicios públicos como
educación, sanidad y parte del entretenimiento)

3

�4

De todos modos conviene tener en cuenta que en materia de
percepción de los tamaños aceptables y óptimos, la humanidad es
un especie cíclica, que muestra fases evidentes de pesimismo y
optimismo.
El modelo Malthus-Ricardo, válido para las Islas Británicas tras
las guerras napoleónicas, con el trigo caro y las tierras fértiles
totalmente cultivadas, se aplicó sin grandes miramientos en 1974
al mundo entero - sustituyendo el trigo por el petróleo:
recuerdan? solo quedaba petróleo para veinte años !
Un medio tan ecuánime como el Economist ha pasado de titular
en cubierta Hell is an American City bajo una fotografia
dramática de un anciano cojo ante un paisaje degradado del South
Bronx, a admitir dos años depués que las ciudades
norteamericanas volvieron a crecer en la década de los 80, tras
perder población en las tres anteriores, y que las ciudades en
general, en todo el mundo, serían los lugares decisivos para la
creación y transmisión del conocimiento en el siglo 21.

POR UN MUNDO DE CIUDADES
La mejor manera de hacer la ciudad global de veras, no solo como
una construcción mental, es construir en la realidad un mundo de
ciudades
* que funcionen bien
* razonablemente abiertas
* interconectadas en red

Una serie de etapas conducen por ese camino hacia la aldea
global, quizás mas lenta y tortuosamente de lo imaginado por los

4

�5

optimistas extremos, pero sin duda apuntando a una sociedad civil
mundial como la imaginada por Kant.
La novedad respecto de los ilustrados del XVIII y los progresistas
del XIX, estriba en que de la tribu primitiva a la mundialización
no podemos ahorrarnos ningún paso. Y el siguiente paso se llama
regionalización internacional. Y se llama "sistemas de ciudades".
Es decir, al aumento del tamaño de los espacios significativos
(aldea, ciudad, condado, principado, reino, estado-nación, región
mundial) corresponde una transformación de su estructura interna,
en la que la libertad de las partes componentes aumenta en vez de
disminuir y el concepto de frontera cede totalmente ante el de red.
En el tránsito hacia la aldea global, donde finalmente el individuo
debería existir en el sentido fuerte, las ciudades y las pequeñas
nacionalidades olvidadas por la historia adquieren hoy
protagonismo.
Este es el momento apasionante en que vivimos. Aquel en que
quince naciones europeas (mañana 20, pasado mañana 30) han
decidido crear un espacio común, Norteamérica se unifica y
Mercosur y la región Andina dibujan los contornos de nuevos
grandes espacios, culturalmente coherentes y económicamente
complementarios.
Lo realmente interesante es como esos nuevos grandes espacios
van dándose cuenta de que su política interna fundamental es la
vertebración de un sistema de ciudades potente: Eurociudades y el
Comité de Regiones, Mercociudades, CityNet en Asia, United
Towns of Africa etc..

5

�6

Analicemos aquí los movimientos internos de los grandes espacios
regionales y sus leyes internas de comportamiento.
Europa avanza por varias razones:
• equilibrio estudiado entre los partners (que tarda décadas
en cristalizar)
• subsidiariedad y lealtad federal como garantías de la
proximidad y la distancia necesarias**
Igual en América
• tamaño mínimo cara afuera: NAFTA=UE
• Equilibrio interno progresivo: Ecuador-Perú; Mercosur,
Montevideo, 12/12/97: zona de paz, convertibilidad,
pasaporte común.

6

�7

• factor exterior unificador ($ vs. Euro)
Luego hablaremos del nivel mas significativo para los
responsables regionales y locales, que es el ámbito de
las&lt;redes transnacionales de ciudades y estados, lander o
comunidades autónomas y el dibujo de planes
estratégicos adecuados.

El hecho es que una avanzadilla de ciudades atrevidas han
comenzado a construir la red de las ciudades del mundo.
(Igual que hablamos de ciclos de optimismo y pesimismo
deberíamos hablar del solapamiento de fases futuras&lt;y
fases arcaicas&lt; en cada momento presente, que termina
tarde o pronto, después de sucesivos pasos adelante y
algunos pasos atrás, en ajustes más o menos dramáticos).
Algunos hitos y referencias bibliográficas de este proceso de
creación de Ciudades Unidas junto a Naciones Unidas
son los siguientes:

Declaración Rio- Barcelona 1992**: dos esperanzas con nombre de ciudad. La agenda 21.
J. Borja**, M. Castells**, Jorge Wilhelm, F.E. Cardoso, M. Cohen (Banco Mundial**): los sociólogos a
la conquista de la acción. Jaime Lerner y las Ciudades Educadoras.
Istambul 96 - Declaración AMCAL (Asamblea Mundial de Ciudades y Autoridades Locales) **.
Declaración HABITAT 2 **.
Amsterdam 15-16 Mayo 1997
Cumbre europea de las regiones y las ciudades.
Declaración final. Rapport Stoiber-Gomes **.
Discurso final PMM **.
IULA(International Union of Local Authorities)-CEMR(Consejo Europeo de Municipios y Regiones).
Declaración europea sobre la autonomía local **.
FMCU(Federación Mundial de Ciudades Unidas).

�Nacimiento y crisis de Camcal (Coordinadora de AMCAL). Solución en el 99: Congreso IULA,
Congreso Metropolis.

�9

En este punto cabe juzgar la aparición arrolladura del concepto de
globalización y de aldea global de una de las tres maneras&lt; siguientes:

• una sublimación basada en un barniz empírico de poco
espesor;
• una esperanza genuina de paz;
• una confusión entre lo que es cierto para una minoría
(movilidad, acceso, ubicuidad) y lo cierto para la mayoría
(ubicuidad pasiva virtual via TV) ***.
El mundo de ciudades (el globo de aldeas) aparece en cambio como:
• una posibilidad real si bien más lenta, no instantánea
(hermanamientos, de los hermanamientos a las redes, a la
diplomacia preventiva y el trouble-shooting a nivel localregional, y al bilateralismo económico inter-urbano);
• movimientos crecientes de ayuda (parcial y legítimamente
interesada, en gran parte benévola y en manos de ONG) en
situaciones de conflicto entre naciones, religiones o etnias
(Bosnia, Argelia, Chipre) (Rio-Caracas);
• el motor más interesado en los avances para poner el máximo de
información y movilidad al servicio del mayor n° de personas.
Conviene ahora fijar el zoom en el sujeto menor y más activo de este
análisis: la ciudad.

9

�DEL SISTEMA DE CIUDADES A LA CIUDAD SINGULAR

¿Cuál ciudad? ¿Hasta dónde llega? ¿Cuántos habitantes
contamos? ¿En qué momento del día?
Para definir mejor el sujeto activo del mundo de ciudades
debemos tener en cuenta que la cultura urbana varía de región a
región y que los ciclos de crecimiento demográfico de la ciudad
central no coinciden en todas&lt; las regiones del mundo; que la
definición de ciudad basada en la existencia de economías de
aglomeración (menores costes del mayor tamaño urbano)
comporta determinadas consecuencias relativas a la cohesión
interna del espacio-ciudad; y que la ciudad, al emerger como
espacio significativo, quiebra alguna de las simplificaciones y
alguno de los dualismos más habituales y menos productivos de
nuestros análisis de la situación del mundo.
Sintéticamente
• Ciudad hemisferio sur- ciudad europea: periferia y centro
( población up-up or up-down) ***.
• La ciudad no admite islas o incomunicación el caso de Los
Angeles** cf. The Economist),.Pero la miseria y la riqueza
colonizan el entorno ( siendo la barrera el miedo o el precio,
respectivamente)
• La ciudad está entre la sociedad y el estado. La ecuación
precio-calidad se da con mayor facilidad, la proximidad del
"vendedor" de los servicios y la comparabilidad entre
ciudades es mayor que en el caso de los estados.

10

�11

De estas tres definiciones se derivan tres obligaciones:
No al free riding. Si se quieren internalizar los costes
no puede haber ciudadanos que usen la ciudad y no la paguen.
Impedir barreras. Si se quiere optimizar los beneficios
del tamaño de la ciudad no pueden aceptarse ghettos.
Explotar comparabilidad: indicadores. Si se quiere
demostrar la posición intermedia de la ciudad entre estado y
mercado hay que crear un mercado virtual de ciudades, que es
posible.

Tres obligaciones que se concretan en lo siguiente:
1. Areas metropolitanas dónde la ciudad real exceda al municipio. Tax
base sharing.(Casos de Baltimore, Londres, Barcelona, ciudades
metropolitanas en Italia). (El dilema Tiebout or not Tiebout)
2. Nueva relación periferia-centro. Areas&lt;de nueva centralidad.
Liberación global de los ghettos o diseminación en pocket
ghettos.(El caso de Rio de Janeiro, el caso de Lima, el caso del
centro histórico de México D.F.)
3. Batería de indicadores en común, con horquilla cultural si hace
falta. Hacia un mundo virtual de veras:
1) Polución, 2) Ruido, 3) Criminalidad, 4) Accidentalidad,
5) Precio vivienda, 6) Nivel educativo, 7) Salud (esperanza de vida,
mortalidad infantil, coste UBA), 8) Justicia próxima, 9) Velocidad
comercial TP.
Algunas propuestas tentativas de medición:
1) C02 en atmósfera (tres puntos ?)
2) % o n° de calles con más de 60/70 db
3) tasa de victimación en encuesta con muestra superior al 4/10000
(600 personas en BCN municipio, 1200 en BCN-AM, 1600 en
BCN-RM, 3200 en Lima)
4) muertos en accidente por 100.000 hab
5) n° de salarios anuales medios para vivienda usada y nueva
íi

�12

6) drop outs en %
7) (dicho)
8) tiempo medio de espera para levantamiento cadáver en accidente
de transito.
9) (dicho, referido a TP y privado).

La utilidad de esas comparaciones supera fácilmente las reticencias
injustificadas e incluso las justificadas (inconveniencia de las
comparaciones en determinados períodos del mandato electoral).
Una variante: los ratings internacionales de ciudades (Fortune, Healey
and Baker,etc.)

12

�13

CONOCER EL SISTEMA, MEJORAR NUESTRAS OPCIONES
Finalmente la mejora de cada una de las ciudades depende de varias
decisiones que tienen que ver con su pertenencia al sistema nacional y
regional de ciudades.
1) Estudiar el subsistema de ciudades al que se pertenece, las cuales
juegan juntas determinadas partes del juego
• Caso Barcelona y caso Lyon
• la red C6 y la red Diamante
• la Lotaringia industrial v.s. "bananas" en el Norte del Sur
• Caso Cono sur; caso andino
• Rio — Sao Paulo — Montevideo ~ Buenos Aires- - Santiago
• Valparaiso - Viña - Mendoza
• Lima - Bogotá - Quito - Guayaquil - Caracas
2) Fortalecer ciudades medias.Entender que este fortalecimiento
depende a veces de la ciudad central ***.Fortalecer las conexiones
- no solo radiales
3) Establecer un pacto de servicios entre ciudad y campo o hinterland;
de nuevo el tema de la universalidad de los servicios: ¿ciudadanos del
campo?***
4) Favorecer los escenarios ciudades-empresas. Establecer
complicidades entre ciudad, universidad y empresa. (El caso
Euroempresas-Eurociudades; mercociudades-empresas Mercosur;
id. comunidad andina.)Temas, en Europa: cable, auto, residuos. (¿Qué
autos y qué calles? Los productores de autos y los de calles se
muestran su juego a largo plazo, etc..)
El Plan estratégico consiste en trabajar por esos fines dentro del
sistema de ciudades al que se pertenece, escoger las 50 acciones
prioritarias en la propia ciudad para maximizar sus opciones dentro del
sistema y crear el marco de complicidad ciudadana en el que todo esto
13

�14

surge de una voluntad común liderada por el gobierno local pero no
formulada por él en solitario sino en un marco más amplio, en el que el
triángulo ciudad-universidad-empresa es básico.
Este es el modelo Barcelona.

14

�15

FINAL

Guadalajara y New York, dos citas importantes. Abril 98.
El BID, banco de las ciudades.

15

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="17">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="51">
                  <text>01.01.02. Activitat acadèmica</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35660">
                  <text>Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:&#13;
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).&#13;
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).&#13;
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).&#13;
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.&#13;
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).&#13;
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.&#13;
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.&#13;
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35661">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43841">
                  <text>1945-1979</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27899">
                <text>Un mundo de ciudades: la mejor respuesta a la globalización</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27900">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27901">
                <text>King Juan Carlos Center, NYU</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27903">
                <text>Guió per la intervenció al seminari "De urbe et orbe: the opportunities and challenges of globalization for cities in Spain, Latin America and the US)", amb alcaldes i urbanistes, organitzat per the Spanish Institute, el King Juan Carlos Center i l'ICAS.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27904">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27905">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27907">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28082">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28083">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28084">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28085">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28086">
                <text>Amèrica Llatina</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28087">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28088">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28089">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41354">
                <text>1998-04-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27906">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="744" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="416">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/744/19980404_LV.pdf</src>
        <authentication>24e87ea20d83772f7c084b5a541053db</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42090">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

04/04/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión

Manhattan. DESDE NUEVA YORK
Autor: PASQUAL MARAGALL
"Flood-tide below me! I see you face to face!"
Walt Whitman. Manhattan
Cuando llueve, Manhattan se colapsa y uno se reconcilia con su intuición. ¿Cómo es posible
que millones de personas entren y salgan de miles de pisos en cientos de rascacielos y se
muevan por la ciudad sin chocar unos con otros, por anchas que sean las avenidas y por
eficiente que sea el metro?
Sería interesante saber cuántas decenas de miles de ventanas hay en Manhattan. Son las
ventanas que el cámara de Woody Allen nos hace fisgar en sus "travellings" oblicuos y lentos,
que ordenadamente muestran sus cocinas chiquitas, gente solitaria, animales domésticos, miles
de libros, señoras en bata, yuppies veloces cruzando enormes oficinas llenas de ordenadores al
mando de gente guapa, y casi siempre algún asesinato o por lo menos un robo. Finalmente una
persona en la acera da muestras de ansiedad moviéndose arriba y abajo mientras espera a
alguien que no llega, o cargando bártulos, libros o paquetes imposibles de un lado para otro.
La persona es generalmente una mujer más bien bella, ya no tan joven, una neoyorquina
cualquiera, Annie Hall o Dianne Keaton, o más joven y opulenta como la Sorvino, nuestras
héroes contemporáneas (heroínas es peligroso) luchando contra los demonios del día: el atasco,
el estrés, la ignorancia total o el exceso de sabiduría, el tiempo que huye, la prisa, la inutilidad
aparente de cada uno de los movimientos que suceden a ritmo de vértigo en una ciudad que no
se inmuta, que repite cada día el rito de llenar y vaciar las decenas de miles de habitaciones con
sus correspondientes ventanas.
Todo ello contado con sorna, entre risas y breves llantos, con humor, por supuesto. Con la
seguridad de saberse esta ciudad el centro del mundo, el teatro del mundo, el punto de cita. En
Brooklyn Heights, junto al River Café, donde han construido un pequeño muelle cuadrado de
madera, elegantemente bordeado por una baranda con pasamano niquelado (como si fuese
Barcelona), en la que pueden leerse unos versos de Whitman, uno ve la proa entera de la isla de
Manhattan y tiene la seguridad de estar en la mejor platea que existe. Dan ganas de aplaudir.

130 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11313">
                <text>1207</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11315">
                <text>Manhattan. DESDE NUEVA YORK</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11317">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11319">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11320">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11323">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11324">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11327">
                <text>Cinema </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21740">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14432">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40414">
                <text>1998-04-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11314">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11316">
                <text>Activitat professional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="745" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="415">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/745/19980425_LV.pdf</src>
        <authentication>2e1b456a964728ad1cd2010f1c81fb10</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42089">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

25/04/1998
La Vanguardia, p.030, Opinión

Pirámide. DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
Cada lunes y cada miércoles hago por la mañana el trayecto que va de la estación Termini a la
Via Ostiense, donde está la facultad de Economía de la Tercera Universidad de los Estudios de
Roma. Cerca de Termini dejo a Diana en clase de italiano y enfilo una ruta llena de resonancias
que lleva del centro moderno de la ciudad hasta una de sus más antiguas entradas: Castro
Pretorio, Giolitti, Príncipe Umberto, Manzoni, Filiberto Emanuelle, San Giovanni Laterano,
Amba Aradam, Druso, Antoniniana, Guido Bacelli, termas de Caracalla, Viale Giotto y Porta
San Paolo. Ahí está la pirámide en honor de Cayo Cestio, tribuno de la plebe que murió en el
12 a. de C.
Vengas de donde vengas, ver la pirámide Cestia es como una buena noticia, una imagen
reconfortante. Y eso que está mal puesta, enclaustrada en la muralla de San Paolo.
No hace mucho, en Manhattan, tuve la sensación de estar en la auténtica Roma, en la capital del
imperio actual. Pero la pirámide romana me emociona más que la que corona el edificio de la
Chrysler, admitiendo que ésta es bella y que define el perfil de la ciudad que hoy es "caput
mundi".
¿Pero qué encontramos entonces en la vieja Roma de la pirámide? ¿Por qué atrae su simplismo,
su falta de actualidad, el gris de sus piedras grandes de mármol, el cementerio protestante que
comienza al lado: por qué atraen casi tanto o más que el escenario de la capital actual?
En ese cementerio yacen Shelley, Gramsci y el hijo de Goethe. ¿Qué los trajo aquí? Creo que lo
sé: los trajo aquí, como a miles y miles de peregrinos, la sospecha -luego certeza- de que en
Roma se encuentra lo más parecido a la cosa que nunca poseeremos, el conocimiento real de
nuestro origen.
Si no sabemos del todo de dónde caramba venimos y qué significa exactamente lo que los
biólogos nos explican y entendemos, pero que no podemos sentir, ver Roma quiere decir, al
menos, ver y tocar lo que muchos, muchísimos siglos han visto, la ciudad del tiempo, cerca del
origen y sin embargo viva, bella y concreta. Aquí nos parece entender, si no de dónde, sí por
dónde venimos.

131 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11328">
                <text>1208</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11330">
                <text>Pirámide. DESDE ROMA</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11332">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11334">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11335">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11338">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11340">
                <text>Filosofia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11341">
                <text>Roma</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11342">
                <text>Nova York</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21741">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14433">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40415">
                <text>1998-04-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11329">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11331">
                <text>Activitat professional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
