<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=86&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-04-08T14:13:33+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>86</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="578" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="166">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/578/llibre_gotaMalaia.jpg</src>
        <authentication>5c66c093e3ec75e60ef4d76820c9ae91</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8835">
                <text>La gota malaia: una biografia de Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8836">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8837">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8838">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8839">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8840">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23999">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24000">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8841">
                <text>Mauri, Lluís</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8842">
                <text>Uría, Lluís</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8843">
                <text>Edicions 62</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8844">
                <text>1998</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8845">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8846">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8847">
                <text>Sinopsi de l'editorial:&#13;
&#13;
La gota malaia no és una biografia autoritzada de Pasqual Maragall, l'exalcalde olímpic de Barcelona i candidat a la presidència de la Generalitat; no és tampoc una biografia desautoritzada. La gota malaia és una travessia palpitant pel passat recent, pel present i pel futur de Barcelona i de Catalunya; un recorregut vibrant pels últims quaranta anys de la història d'aquest país; un periple que té com a protagonista Pasqual Maragall, una figura clau en l'escena política catalana. Els periodistes Luis Mauri i Lluís Uría han realitzat aquest treball d'investigació política a partir de dues premisses essencials: la independència i el rigor.&#13;
&#13;
Han combinat d'una manera trepidant la crònica, el reportatge i l'anàlisi per indagar el rerefons del personatge públic, per revelar els aspectes inèdits de la seva trajectòria personal i professional i per traçar un perfil humà precís de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
Després de dos anys de consultes a hemeroteques i a arxius oficials i d'entrevistar prop d'un centenar de persones, Mauri i Uría ens ofereixen una història esplèndida, alhora lúcida, crítica i audaç.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8848">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37126">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="6">
        <name>Sobre Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="773" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="387">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/773/20030323_LV.pdf</src>
        <authentication>e4dc28af1fab45924683cb3679d257dc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42061">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

23/03/2003
La Vanguardia, p.030, Política

La guerra, nosotros y nosotros mismos
PASQUAL MARAGALL
El dictum romano era “si quieres la paz, prepara la guerra”. Pero hoy los halcones del siglo
XXI han preparado la guerra para hacer la guerra. Es cierto que el desarme exigido en la
resolución 1441 de las Naciones Unidas, de conseguirse, habría sido en buena parte gracias a la
presión internacional y por el despliegue militar norteamericano. Pero no ha sido suficiente
para asegurar la paz. Y estamos en guerra. Una guerra llamada, de modo cada vez más absurdo,
preventiva.
La amenaza es preventiva, la guerra es catastrófica. Primero, porque abrirá el camino a nuevas
guerras y no es seguro que comporten el fin del terrorismo. Segundo, porque retardará en 10 o
15 años la entrada del mundo islámico en el mundo abierto y global. Y tercero, porque
desestabilizará por un periodo de igual duración el Mediterráneo, que es, hoy por hoy, lo que el
Este europeo fue de 1900 a 1945: el origen de todas las guerras.
Toda guerra es una atrocidad. Y en este inicio de siglo, cuando ya existe una economía mundial
y de algún modo una incipiente identidad mundial, una guerra es, además, el reconocimiento
amargo de que estamos lejos del gobierno mundial que la globalización requiere.
Estamos ante una nueva frontera. Las Naciones Unidas no han votado una declaración de
guerra, pero algunos estados han emprendido una acción bélica. Como ocurrió en Kosovo, pese
al veto de Rusia. Pero allí se estaba perpetrando un terrible genocidio.
Puede suceder, y deseamos que sea así, que ésta sea la última guerra no declarada, porque la
gente ha intuido ya que las guerras se pueden parar. Esta vez no ha sido posible, pero nada
detendrá al movimiento y la convicción de la gente.
Estados Unidos ha mantenido un pulso contra el Consejo de Seguridad. Y lo ha perdido. Ha
iniciado un ataque, pero ha perdido su pulso contra el mundo. EE.UU. tenía un plan de largo
alcance en Oriente Medio que no podrá ejecutar precisamente por haber emprendido una guerra
en contra de las Naciones Unidas.
Estados Unidos, junto con el Reino Unido y España, pretendía un consenso para sus planes, que
le ha sido negado. Y no podrá seguir actuando al margen de las Naciones Unidas. No podrá
permanecer para siempre al margen de la legalidad internacional. No podrá seguir actuando,
cuando la guerra de Iraq acabe, en contra de la voluntad de los pueblos.
Cuando los pueblos frenen por primera vez una guerra de los estados, cuando las Naciones
Unidas se impongan a Estados Unidos o a los estados coaligados, entonces se habrá franqueado
una nueva frontera y con ello se dará un paso importante hacia un todavía lejano gobierno
mundial.
Mientras, el papel de la Unión Europa está en juego. Con el vínculo transatlántico en crisis, la
Unión está tratando de formular una política propia desde el Consejo Europeo. Hemos
avanzado. En 1991, cuando se produjo la primera guerra del Golfo, Europa no estaba ni unida
ni desunida: simplemente no estaba. No había política exterior y de seguridad común. Hoy, a

157 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

partir de una posición franco-alemana atrevida, la política existe; aunque, por obra y gracia de
Gran Bretaña y España, no existe aún una mayoría en torno a ella. Todo llegará.
Parar una guerra no es sinónimo de ganar la paz. Haberla evitado no hubiera significado haber
ganado la paz para siempre. Chamberlain supuso, al cierre de la crisis de Munich, que le estaba
permitido anunciar que había ganado “la paz para nuestro tiempo”. Y, sin embargo, Europa y el
mundo estaban a las puertas del infierno.
Habrá que preparar el día después de la guerra. Desde Europa, los políticos y los gobernantes
debemos ir pensando en una ofensiva argumental hacia Estados Unidos, para recomponer el
multilateralismo y para que las Naciones Unidas tomen conciencia del alto valor de su posición
en esta crisis. Blair y Schröder deberían compartir este empeño, prioritario para una política
exterior europea común.
Es cierto que los europeos deberán enfrentarse al grupo que dicta hoy la nueva teoría
norteamericana, que ya no es la de Monroe y el aislacionismo excesivo, sino la de la
implicación excesiva y el dominio total. La subordinación de la política exterior a la política
interior. Como ocurrió en todos los imperios y todos fracasaron al final.
El mundo va a tener así otro referente occidental además del norteamericano. Como ha
explicado Narcís Serra, una segunda potencia tiene siempre la oportunidad de formular
políticas internacionales más acordes con los intereses globales que la primera potencia
mundial.
El mundo abierto todavía no existe. La globalización parece haber sido, ahora, una ilusión, una
burbuja pinchada por la guerra. Como tampoco existe, más allá de la ficción o la utopía
humanista e ilustrada, un mundo de ciudadanos. Pero sí es perceptible ya el mundo de las
ciudades. Por primera vez en la historia, 300 ciudades del mundo han actuado simultáneamente.
No se trata solamente de sensibilidades coincidentes, como las del día 15 de febrero o el 15 de
marzo; estamos ante una red creciente de intercambios, un mapa de nódulos reales, de
territorios concretos donde la gente vive y se crean empresas y ONG.
El concepto de red es contrario al de frontera. El mapa de las ciudades presenta la ciudadanía
distribuida en puntos y los interconecta. El mapa de los países divide a la gente en territorios
separados. Las carreteras se ven, las fronteras, no. Las fronteras son las zonas vacías del mapa.
Todo esto puede parecer una disquisición inútil, en unos días en los que la guerra es la
dramática “mise-en-escène” de una anticuada e inhumana manera de entender la política
internacional.
Sin embargo, para intentar entender lo que está pasando, no puede obviarse el trend, la
tendencia profunda de la humanidad. Y esta tendencia profunda camina hacia un mundo
abierto. Tardará más o menos en afirmarse, pero se impondrá. Por una sencilla razón: el mundo
abierto y gobernado por leyes y tribunales internacionales es la única salida válida de nuestra
especie. Lo otro es la autodestruccción, nuclear o climática.
¿Existe un instinto profundo de supervivencia de la especie? ¿Está activo en esta línea? Así lo
creo. Los errores se repiten, es cierto. Pero siendo cierto que cada error histórico parece más
amenazador que el anterior, más peligroso y más global, no hay que descartar la posibilidad, y
aún la probabilidad, de que el efecto disuasorio de la amenaza acabe siendo efectivo. No es
descartable que la humanidad aprenda, aun a sabiendas de que no existe políticamente como tal
y que seguirá cometiendo errores.

158 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

En esta manifestación de esperanza hay razones para el optimismo y evidencias para el
pesimismo. Mueven al optimismo la vía abierta por la reflexión teórica y la movilización
popular a favor de una globalización digna, en la que el mercado se conjugue de modo
incuestionable con un mayor peso para la justicia social y la opinión pública. Y por el contrario,
la sola idea de que Bin Laden no acabe en el Tribunal de La Haya o de que Saddam Hussein no
vaya a comparecer ante un tribunal internacional ad hoc provoca desasosiego en quienes
pensamos en un mundo de legalidad internacional. La reciente entrega de uno de los cerebros
de Al Qaeda a Estados Unidos por parte del Gobierno de Pakistán es más que un precedente: es
una afrenta a todos aquellos países que han firmado el tratado del Tribunal Penal Internacional.
En Europa favorecen la guerra las convicciones estratégicas de Blair, las necesidades interiores
de Berlusconi y la vanidad y el talante excluyente de Aznar.
En este escenario, ¿qué puede hacer España, qué puede hacer Catalunya, qué pueden hacer
nuestras ciudades?
Primero, no dar la paz por perdida. Hemos perdido esta paz, pero podemos ganar la siguiente.
Ello implica estar con los países y los gobiernos que de verdad así lo creen. Y quiere decir
poner negro sobre blanco los motivos reales de la guerra y de las actitudes que la favorecen.
Quiere decir manifestarse desde cualquier posición posible a favor del cumplimiento del
mandato de las Naciones Unidas y de las posturas que mayoritariamente adopte la Unión
Europea.
Segundo, explicar claramente a la ciudadanía todo aquello que después de la guerra se verá con
los anteojos del hecho consumado, del “fait accômpli”, sea éste largo y penoso, o corto y de
algún modo resignado (“no fue tan largo”, “no fue tan cruel”, “permite un Estado palestino”,
etcétera). Y explicar a la ciudadanía que este conflicto muy poco tiene que ver con la lucha
antiterrorista. Que esta guerra no va a ser convencional; que comenzará contra Iraq pero no
sabemos dónde ni cuándo pretende terminarla Estados Unidos. Que en esta guerra van a morir
mujeres, niños y viejos, más que soldados.
Tercero, actuar preventivamente para el día después de lo que vaya a suceder, y establecer,
ahora, los vínculos que luego parecerán, en cierto modo, hipócritas, demasiado tardíos o
inútiles: quiero decir el diálogo con los países de la orilla sur del Mediterráneo, cuya
desestabilización política y económica tendrá graves consecuencias para la Europa en
construcción y especialmente para nosotros.
La guerra revela actitudes auténticas. Los ciudadanos de Catalunya y los españoles deben leer,
en lo que está sucediendo estas semanas, lo que auténticamente son sus políticos. Esta guerra
nos permitirá saber algo más de nosotros mismos.
Jordi Pujol dijo textualmente a este diario el 2 de marzo: “Lo más importante es que Estados
Unidos quiere controlar la zona. En parte para tener que recurrir menos a Arabia Saudí (...)
(que) resulta cada vez más incómoda para Estados Unidos dado su papel ambiguo en lo
referente al terrorismo. (...) Pero no es seguro que sea malo que Estados Unidos controle la
zona. Una zona vital y tormentosa que va de Afganistán a Israel y Palestina y de la frontera
turca a Arabia Saudí. Si no la controla Estados Unidos ¿quién la va a controlar? ¿Chirac y
Schröder, o la UE en bloque? Ya me gustaría, pero no lo haremos. (...) Controlar esta zona
quiere decir (...) estar en condiciones de intentar un acercamiento a algunos países musulmanes.
Y quiere decir también tener gran capacidad de presión sobre Israel y los palestinos”.

159 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Sabemos pues, por fin, cuál es la posición de Pujol en la materia. Es una posición razonada.
Pero no es una posición razonable. Nuestro presidente ha cambiado el europeísmo por el
americanismo, justo cuando ser europeísta implica un mínimo riesgo y cierto coraje. Es más:
cuando es dudoso que el gobierno de Estados Unidos represente fielmente a la sociedad
norteamericana. Y no me refiero por “sociedad norteamericana” tan solo a algunos actores de
Hollywood y a “The New York Times”. Me refiero a las raíces profundas, a las “grass roots”.
El internacionalismo que ahora predica el corazón europeo es el que Europa desdeñó cuando
Wilson lo propuso en Versalles después de la Primera Guerra Mundial.
Catalunya tiene un papel que cumplir en España y en Europa. Un papel importante en el primer
escenario y modesto, pero interesante, en el segundo. No somos sólo observadores. No somos
sólo una antigua marca europea en la península que perdió el tren de la historia y desde
entonces tiene derecho al lamento y a una poética huida hacia el norte, con un correlativo
desdén hacia el sur y hacia la península. Ni huida hacia el norte ni hacia el oeste.
Vamos a contar en España y a ser en Europa algo más que un destino turístico-cultural
interesante. Vamos a vertebrar el enlace de la península con el continente, que es lo que nos
toca hacer y nos gusta hacer. Empezamos a enseñar las uñas en el campo empresarial, en el de
las infraestructuras y en el tecnológico. Y vamos a tratar de liderar una política europea para el
Mediterráneo que nació en Barcelona en 1995 (“proceso Barcelona”) pero que fracasó en la
cumbre siguiente y ahora, con la guerra, está hecha trizas.
Pero para ello hay que desarrollar también una doctrina coherente del espacio global y de
nuestro lugar en él. Y en este sentido tienen mejor criterio nuestros conciudadanos en la calle
que nuestros gobernantes en sus despachos y sus viajes. La “buena gente” no es lo mismo que
la “pobre gente”. Esta nuestra gente es inteligente y lo está manifestando día tras día. Con esta
crisis vamos a saber, también, un poco más de nosotros mismos.
PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC

160 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11783">
                <text>1355</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11785">
                <text>La guerra, nosotros y nosotros mismos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11787">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11789">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11790">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11793">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11794">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11795">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11796">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11797">
                <text>Nacions Unides</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11798">
                <text>Iraq</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11799">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14461">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40443">
                <text>2003-03-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11784">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11786">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1667" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1270">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1667/0000000582.pdf</src>
        <authentication>ca28d69db08110690a38055019536602</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42869">
                    <text>La història de Catalunya avança cap a un desenllaç
Article de Pasqual Maragall a El Periodico
El pacte de les dretes (CiU-PP) pretén perdre temps, però no frenarà el canvi somiat .

Fa gairebé un any, Aznar va convidar Pujol a entrar al Govern. La resposta arriba ara, després d´un any
d´incomoditat i silenci, amb una temptativa estroncada el mes de gener. Arriba quan la imminència del canvi a
Catalunya és acceptada de manera creixent i quan CiU ha tancat amb clau la comissió parlamentària que
estudiava la millora de l´autogovern. Ara, Pujol està disposat que el seu successor in pectore (i esperem que
només in pectore suo) entri al Govern amb el PP d´aquí a un any i mig.
Pujol ha lliurat, per boca d´Artur Mas, la carta que havia guardat i congelat durant 22 anys. L´última carta:
entrar al Govern de Madrid. Però en lloc de demanar-ho, ho ofereix "a canvi" de modificar l´Estatut d´acord
amb el PP. Fa que Mas demani les dues coses alhora al PP. Però ¿per què el PP hauria de cedir en els dos
terrenys alhora?
Per continuar governant, diran els convergents.
Però ¿quan hauria de dir que sí, o que no, el PP? No pas ara, d´aquí a un any i mig, continuaran dient. Perquè
el PP ha exigit a Pujol no tocar l´Estatut en aquesta legislatura. I ho ha obtingut.
Per tant, Pujol i Mas pretenen wait and see, esperar i veure.
EXIGIR ARA una resposta del PP? De cap manera: Pujol i Mas han de complir els seus pactes amb el PP per
continuar manant a Catalunya; volen passar de puntetes per aquesta cruïlla històrica, tot i saber que és
improbable aconseguir-ho.
Tenen una altra carta a la màniga: només amb l´acord del PP s´obtindrien els dos terços dels vots del Congrés
i la majoria del Senat que es requereixen per aprovar un Estatut modificat. Però, tanmateix, s´obliden de dues
coses: que el vot del PSOE també és necessari per obtenir els dos terços de les cambres i que la tradició política
(1931, 1978) demostra que sense un acord entre l´esquerra espanyola i el nacionalisme basc i català, no hi
haurà cessions de la dreta.
La qüestió és per on s´ha de començar: per la dreta --cosa que mai ha succeït-- o per l´esquerra, com sempre.
Els dirigents de CDC ens volen portar cap a un canvi de plantejament realment copernicà: un acord previ de la
dreta espanyola i el centredreta català. I, per tant, ens porten cap a un Estatut canviat, però descafeïnat.
Siguem seriosos: al PP no se li pot demanar el que ni pot ni vol donar, i encara menys ara, quan entre els uns i
els altres han dut, o hem dut, el País Basc a un impàs de difícil sortida.
Al partit socialista no se li pot demanar tot, però se li pot demanar molt, i li demanarem molt. En primer lloc,
una actitud diferent de la del PP davant del tema basc.
Mentre el PP sigui al Govern, la lleialtat en temes d´Estat impedeix al socialisme llançar una iniciativa política
pròpia en aquest terreny. Els laboristes anglesos van estar al costat de John Major quan l´any 1993 va dir als
nord-irlandesos: "It´s up to you" ("vosaltres ho decidireu"). El que no podien fer els laboristes era substituir el
Govern en aquesta iniciativa.
El partit socialista és favorable a l´Espanya plural, en la qual Catalunya pot avançar cap a la realització del seu
projecte nacional, avui estroncat pels pactes vigents entre el PP i CiU. És en aquesta situació que el
nacionalisme català formalitza la idea que Catalunya no pot deixar de dibuixar un futur semblant a l´estatus de
les petites nacions europees eixides del cataclisme del comunisme europeu oriental. Però aquí no hi ha hagut
cataclisme. Al contrari, aquí hi ha hagut una primera provatura llarga i consistent de governació democràtica i
pacífica dels pobles d´Espanya.
ELS DOS PERILLS que hi ha per a un desenllaç lògic d´aquesta experiència d´autogovern neixen de la frenada
que la dreta espanyola està imposant a la natural evolució constitucional després de 25 anys de pau sense
dictadura i la impaciència dels sobiranistes davant d´aquesta gairebé involució imposada pel Govern d´Aznar.
¿I ara els nacionalistes catalans de dretes volen acordar amb la dreta espanyola un govern conjunt i una
evolució constitucional pactada? ¿Casar la involució amb l´evolució? ¿Algú es pot creure que el canvi de
consellers per ministres és alguna cosa més que un desesperat intent de parar el rellotge de la història?
No ens enganyem: aquí el que hi ha és el terror que tenen les dues dretes, l´espanyola i la catalana, davant de
la probabilitat d´un canvi de govern a Catalunya i de la situació d´ingovernabilitat que s´obriria a Espanya si
després d´aquest canvi la dreta espanyola tractés d´obtenir a Madrid el suport d´un nacionalisme català batut
a les urnes.
El rellotge de la història no l´aturarà el pacte de les dretes. Lentament, la història de Catalunya avança cap a
un desenllaç esperat. I somiat. He de dir als ciutadans que és el moment de realitzar el projecte català: una
Catalunya forta, triant bé els seus amics i liderant en tots els terrenys l´avenç d´Espanya cap a una posició
important en la política europea.

�EL PACTE de les dretes l´única cosa que pretén és perdre temps. El Parlament ha estat obert, fins fa tres
setmanes, per cert, amb el suport d´ERC, a l´adopció per una gran majoria d´un document que obriria les
portes a la modificació de l´Estatut i a la millora de l´autogovern. ¿Per què es tanca aquesta porta, si no és per
motius de partit, contraris a l´interès de Catalunya? ¿Per què, si en aquest mandat ja no hi ha res a fer en
aquest sentit, no es convoquen eleccions i es dóna la paraula al poble?
Que les dretes diguin el que vulguin: avui la cosa més assenyada i la més probable és un canvi de majories a
Catalunya, un govern català de progrés amb l´experiència que donen vint-i-tants anys de govern local reeixit;
i, si no immediatament, poc després, una majoria de socialistes i nacionalistes moderats al Parlament espanyol
conduint una evolució constitucional i estatutària sense pausa cap al compliment del projecte català i el de tots i
cada un dels pobles d´Espanya, començant pel poble basc: tota la resta són cabòries en direcció contrària a la
de la història.
La història no se la pot capgirar com un mitjó. Es pot accelerar, es pot empènyer. Nosaltres ho farem. Tot està
a punt. Som-hi.
President del PSC
30/10/2002

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26664">
                <text>La història de Catalunya avança cap a un desenllaç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26665">
                <text> El pacte de les dretes (CIU - PP) pretén perdre temps, però no frenàrà el canvi somiat.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26667">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26669">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26670">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26672">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26673">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26674">
                <text>Dreta (Ciències polítiques)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26675">
                <text>Pujol, Jordi, 1930-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26813">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26814">
                <text>Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26815">
                <text>Esquerra (Ciències polítiques)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26816">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26676">
                <text>1362</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27321">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41276">
                <text>2002-10-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26666">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1682" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1285">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1682/0000000645.pdf</src>
        <authentication>9cd5269df44328c5ced7f62808f710c5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42884">
                    <text>La innovación es cosa de todos
Cinco Días | 20/06/2005
El pasado 16 de febrero el Govern de Catalunya y las organizaciones
sindicales y empresariales firmábamos el Acord estratègic per a la
internacionalització, la qualitat de l´ocupació i la competitivitat de
l´economia catalana, donde se refleja, con el compromiso de todas
las instituciones implicadas, y se definen las líneas estratégicas, las
medidas y las acciones concretas que se deben seguir para afrontar
los retos de futuro de la economía catalana.
El acuerdo constata el hecho de que Catalunya ha ido perdiendo, los
últimos años, parte de la capacidad de atracción de la inversión
extranjera y que la aparición de nuevos competidores en un mundo
globalizado, con costes laborales menores, ha tenido como
consecuencia la aparición de algunos fenómenos de deslocalización
industrial.
Dentro de las medidas del acuerdo, se propone –como alternativa- la
mejora de las condiciones básicas de competitividad a través de la
investigación, el desarrollo y la innovación; con unos programas
específicos para las pymes catalanas, que integren la gestión de la
innovación, la logística, el diseño industrial y el fomento del uso de
las TIC y de la calidad.
Comparto la opinión del ministro de Industria, Turismo y Comercio,
José Montilla, en el sentido de que nos recordaba, en su conferencia
pronunciada el pasado verano en Sitges (en el marco de las Jornadas
del Círculo de Economía), que “la competitividad depende de la
productividad y que ambas variables se vinculan a la capacidad
innovadora de la empresa, capacidad que se refiere tanto a
innovación de productos como a innovación de procesos. Y que el
fomento de la innovación y de la formación del capital humano
constituyen la mejor vacuna frente a la deslocalización.”
Es necesario diferenciar los conceptos de innovación y de
modernización. Para que haya innovación es imprescindible que haya
procesos, organizaciones y personas innovadoras.
Para ello es necesario crear un entorno que favorezca el desarrollo
del valor de la innovación. Este es el compromiso del Gobierno de la
Generalitat y la apuesta estratégica con la que queremos contribuir
de manera singular en este gran acuerdo.
Se puede hacer frente a la deslocalización, con un relativo éxito, si
evitamos la descapitalización de capital y recursos humanos.

�Catalunya no se puede permitir perder el factor diferencial. Una
economía de servicios y del conocimiento, con profesionales
altamente cualificados será la garantía para no limitar las
posibilidades de nuestras empresas, actuales o futuras. Y, lo que es
más importante, su capacidad para crear nuevas oportunidades de
negocio en un contexto altamente competitivo.
La inversión, basada en la promoción de la innovación tecnológica y
la creación de puestos de trabajo cualificados, coincide con la política
de captación de inversiones extranjeras de la Generalitat. Durante el
año 2004 conseguimos grandes resultados en este sentido y espero
que este año podamos mantener nuestro liderazgo en la captación de
capital. Todo ello en un nuevo marco de financiación federal que nos
permita combinar nuestra solidaridad con una inversión sostenible
para atender las necesidades objetivas de los ciudadanos y de las
empresas catalanas.
El pasado mes de enero se publicaba el Índice de Innovación
correspondiente al año 2004. Un instrumento contrastado que
pretende medir cómo las inversiones en investigación y desarrollo se
concretan en productos y servicios innovadores susceptibles de ser
patentados. El Índice, que lleva a cabo su calificación entre 0 y 1
(siendo 1 el valor máximo), coloca a Japón en la primera posición
mundial con una calificación del 0,77 frente a la media de la Unión
Europea que está en un 0,44. Los siguientes países son Suecia,
Finlandia y EE.UU. España, con un 0,30, se sitúa muy por debajo de
la media europea y cerca de los valores de Eslovaquia, Chipre,
Rumania, la República Checa y Polonia, que, curiosamente, son los
países destinatarios de la deslocalización industrial que está teniendo
lugar en España.
La fórmula I+D+I (Investigación, Desarrollo e Innovación) constituye
una de las bases fundamentales para el desarrollo y crecimiento
económico de un país moderno. Aquellos países que consigan
incrementar su índice de innovación conseguirán retener capital
humano y también los sectores empresariales e industriales que
aportan valor a los bienes y servicios que ofrecen, al tiempo que
minimizan los impactos negativos que la globalización económica
pueda tener sobre sus economías.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26886">
                <text>La innovación es cosa de todos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26888">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26890">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26891">
                <text>Cinco Días</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26893">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26894">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26895">
                <text>Ocupació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27457">
                <text>Recerca i Desenvolupament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27458">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27459">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27460">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27461">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27462">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26896">
                <text>1339</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27336">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41291">
                <text>2005-06-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26887">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1190" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="721">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1190/19890412d_00334.pdf</src>
        <authentication>c1ab9846c24988b2c18defd2f54ad3b3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42394">
                    <text>A l tALDP

A

ACTE

•

(j.:OMMEWJACft:2, DEL B10EN1ENARí DL CA1.&lt;11;:-J,

Saló de Cent, 12 d'aoril de 49

�12/04

ö

11:20

W11 íZ

ól

ALLALDIA PKIMA

LA INSTITUCIO MUNICIPAL, AL SEGLE XVIII 1 ALS NOSTRES D'ES

1

•

-

'

47.;

�3

SALUTACIó A LES AUTORITATS, I ASSISTENTS.

L'ACTE D'AVUI VOL SER LA CLAUSURA DE LES
CELEBRACIONS DEL BICENTENARI DE LA MORT DE CARLES
III.

SENTIT HISTóRIC DE
LA CELEBRACI6

EL CENTRE D'AQUESTA COMMEMORACIó HA ESTAT
L'EXPOSICIÓ INSTAL.LADA PRIMER AL PALAU VELÁZQUEZ
DE MAUEIU eu$TERIORMENT AL PALAU DE PEDRALUS
DE bARCELONA. ES TRACTA D'UNA MOSTRA CENTRADA EN
L'ACCIÓ DE LA MONARQUIA ESPANYOLA DEL SEGLE XVIII
I ESPECIALMENT EN L'OBRA DE CARLES III.

EN ALLÒ QUE CONTE,

L'EXPOSICIO ES PLENA DE

SENTIT HISToRIC: DURANT UNS QUANTS DECENNIS DEL
SET-CENS, LA INSTITUCló
'J'EUROPA EL

MONáRQUICA ASSUMEIX ARREU

REPTE DE LA MODERNITZAcio. AQUEST

4

�ESPERIT O RENOVACIÓ ES EL QUE CONEIXEM COM A
DESPOTISME IL.LUSTRAT.
EXPRESSA

EL SEU NOM PARADOXAL
SEU

PERFECTAMENT EL

CONTINGUT:

CONSISTEIX EN UNA COMBINACIÓ ENTRE L'ABSOLUTISME,
A

PRACTICA

MANTINGUT COM A COS DE DOCTRINA I

PRINCIPALS, 1 LA RECERCA D'UNA NOVA EFICACIA I
D'UNA NOVA LEGITIMACIó A TRAVÉS DELS PROGRAMES DEL

RACIONALISME EMPIRIC.

CARLES III VA SER UN REPRESENTANT DESTACAT

D'AQUESTA CONCEPCIo DEL PODER, I HA ESTAT BEN JUST
COMMEMORAR LA SEVA APORTACIÓ. SENS DUBTE, L'ACCIo
DELS SEUS EQUIPS DE GOVERN ES VN FACTOR ESSENCIAL
EN EL SEGLE XVIZIESPANY0L.

oEspoTISME IL.LUbT.RAT
I REVOLUCIO FRANCESA

CARLES III MORIA A FlNALS DEL 1788 1 A
COMENÇAMENT DE L'ANY SEGUENT ESCLATA LA REVOLUCIÓ
ENS TROBEM,

AVUI

DONCS, A LA rktutvrtxA tIN1TRE DUES COMMEMORAcioNd
BICeNTENáRIES TRANSCENDENTS.
q0L-5--,r-D
Q k) e-. si:5144 Nrt

GL)S

&lt;(1.4,j-

ney- • (-1/(:(
c-ckycbo,ti

1,,

lavoluc,,6

\\„_

\Dtit-ut

tvir,

c.,7t

(

\i&lt;/ 14-4 Ant
t-1– Ilk ó-DL75- c \90..„. /42n117

&gt;(

(

CA4
/?_/Ls

r

v

Z-Sk

Ful-

4 Á7

�/2:51

4

r z ò1

(t^^

ALt.:ALL);.a PtbM,,.A

C`i-71

Utrf: GRAN PART DEL Que CELEBRAREN ENGUANY COM
.NSE QU0NCIA DF LA REVOLUCIó FRANCESA, ÉS A DTR
EI. Nt,: :':.:MENT DEL MON CONTEMPORANI,

;:12:: LA IL.LUSTRACIó:

ÉS TAMBÉ

HO ÉS, SOBRETOT, LA

DELS DRETS DE L'HOME, SINTETITZADA DE

DECLARACI

MANERA DE:; .INIT1VA PER LA TRILOGIA

IGOALTAT,

LLIBERTA' 1 FRATERNITAT.

^

nA

PARTIR DE 1789 ES PRODUEIX UN TRENCAMENT
COMPLET

AMB LA IDEA D'EVOLUCIó GRADUAL DE LA

SOCIETAT DE L'ANTIC RÒGIM. L'ESCLAT REVOLUCIONARI

POSA EN RELLEU LA PRECARIETAT DE LA. BIRILLANT
AMALGAMA DEL DESPOTISME IL.LUSTRAT I EN FA
IMPOSSIBLE LA CONTINUTAT. A PARTIR D'AQUELL
MOMENT I PER MOLT DE TEMPS, LA MONARQUIA ABSOLUTA
DEIXA DE SER CONDUCTORA DEL PROGRÉS COL.LECTIU.
NOVES r'VMC:ES PASSARAN A PRIMER PLA, DONANT LLOC
ALS SISTEMES CONSTITUCIONALS MODERNS.

4_' ^ ){ 3C

�1! -!)4

ALC'ALI) i ,J,: Pkt,t^.tiA

Do-uL t
}

(1

LA MONARQUIA ESPANYO:,;,
EL CREIXEMENT C.A'1'AL.'--

I

:'.EGENDA PERSISTENT ENS DIU QUE EL 1714
' H.AVTA ESTTk,NCAT LA VIDA POLÍTICA DE CATALUNYA I

CAE BARCELr'NA, ACLAPARADES PER LA MONARQUIA I PER
L'ESTAT EMr }GENTS . /COM ACABEM DE SENTIR,

c$-1X--N

LA HISTORIA DEL SET -CENTS NO CONSISTEIX
EN EL SOLILOQUI D'UNA MONARQUIA OMNIPRESENT. BEN

AL CONTRARI, ES FETA DF DTàLEGS ENTRE MOLTS AGENTS
HISTORICS D'UN PAIS ON PERSISTEIXEN ALTRES
INSTITUCIONS VIVES:

LES INSTITUCIONS LOCALS APORTEN A AQUEST
DIáLEG UN SENTIT CONCRET DE LA REALITAT SOCIAL QUE
SOVINT MANCAVA ALS GOVERNANTS IL.LUSTRATS. L'AFANY
CATALá DE MODERNITZACIo I DE CREIXEMENT ÉS
ELEMENT.,$ QUE FAl DEL DESPOTISME IL.LUSTRAT
ESPANYOL ALGUNA COSA MÉS QUE UNA MODA POLITICA.
LA SOCIETAT CATALANA ES UN BON INTERLOCUTOR DEL
REI CARLES III I DELS SEUS MINISTRES; NO PAS
PERQUe ES PLEGUI SERVILMENT A LA VOLUNTAT DELS
GOVERNANTS, SINÓ PERWUó ELS CONFRONTA AMB LES
NECESSITATS SUSCITADES PER UN CREIXEMENT AUTèNTIC.

�11/04. t1Ei 11 '2;:s

'13á1!

(2

di

ALC'ALUTA NkE:NiSA

PES HISTORIC DEL
MUNICIPI DE BARCELONA

DUBT E , DURANT

EL SEGLE XVII HI HAGUEREN

CONN ONTACIONS DIRECTES ENTRE LA SOCIETAT CIVIL —
EN EL SENTIT ANTI — INSTITUCIONAL QUE ES VOL DONAR
SOVINT

A AQUESTA EXPRESSIo- I LA MONARQUIA, AMB EL

SEU DISSENY DE CENTRALITZACIó I DE CONTROL
INSTITUCIONAL. PERO LA MAJOR PART DEL DIáLEG, LA
MES FRUCTIFERA, ES VA CANALITZAR A TRAVÉS DE LES
INSTITUCIONS POLITIQUES LOCALS. ALESHORES, COM
TANTES VEGADES EN LA HISTORIA CONTEMPORaNIA, ELS
AJUNTAMENTS TREIEN LA FORÇA POLITICA DE LA SEVA
PROXIMITAT ALS CIUTADANS, ÉS A DIR, DE LA SEVA

ESSENC1AL^ COMUNAL.

EL MUNICIPI DE BARCELONA ÉS UNA ENTITAT
POLITICA SUBSTANCIAL.

HO ÉS PER TRADICIó

HISTòRICA: EL CONSELL DE CENT.

(EXCURS).

HO ÉS, SOTA EL RéGIM BORBòNIC, PERQUe AIXi HO
DETERMINA LA PUIXANÇA DE LA SOCIETAT BARCELONINA.

LA TRADICIÓ MUNICIPALISTA SERA TAMBÉ

• .Y

�12r94 bti 11:2b

li';51 1 !G tt í

ALIALU l A F'kbC'iSA

s

PRINCIPAL
PAL
+.Y2.71'S,

PER
ELS

ALJ LEG I S LkDOR S DE

LES

VERITABLES FUNDADORS DE

CORTS DE
L'ESTAT

ESPANYO:_ MODERN,

v^
CAL PAS RESSEGUIR DETALLADAMENT LA
A ESPANYOLA DELS SEGLES

X.IX 1 XX PER

ADONAR-SE QUE
QUL EL MUNICIPI DE BARCELONA H7 ÉS
PRE PRESENT ,

EN PRIMERA L1NIA. EN DEFENSA DELS

1%l3?Mí5 LGli3?I2WCTIOIZALS e

Mi La LpU I'I'A

CONTRA

L'EXCESSIVA CENTRALITZACIó. EN L'ARTICULACIO DE LA

(

tsr24,t

CATALUNYA CONTEMPORàNIA, VERITABLE PUNTA DE LLANÇA
DEL PROGRES A ESPANYA: A PRINCIPIS DEL SEGLE XX,

SERA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA QUI AGERMANARà

\`4"47

L'ACCIÓ DELS GRANS MUNICIPIS ESPANYOLS EN LA
PUGNA PER LA INSTAURACIÓ D'UNA VERITAf il POIdy CA

LA FUNi Ió POL1'1 I r'A
DELS MUN :1 t: L P1 L; A
HORES D' AizA

AFORTUNADAMENT SOM

► V _._ S DE SUPERAR LA

IDEA NAPOLEòNICA SEGONS LA QUAL L'EXERCICI DEL
PODER QUEDAVA RESERVAT AL VèRTEX DE L'ESTAT, I LA

10.

�12/44

11:24

31f

r'L 81

ALCALDIA NkEWSA

9

RESTA ERA REDWIT A PURA ADMINISTRACIÓ - AVUI, DES
DE BARCELONA, SABEM QUE TOTS ELS NIVELLS DE LA
POLiTICA, I TOTES LES INSTITUCIONS QUE ELS

\d")

ENCARNEN, SóN IGUALMENT DIGNES Z NECESSAIUS PER A
UN

FUNCIONAMENT CORRECTE DE LA SOCIETAT

cONTEMPORaNIA.

LA MATEIXA LLEI D'EQUILIBRI O DE REALISME
POLITIC QUE VEIEM FUNCIONAR AL LLARG DELS SEGLES,
AFAVOREIX AVUI, X DE CARA A LA INTEGARACIó EUROPEA
DE 1992, LA POTENCIACIÓ DEL MUNICIPI COM A ESF
DE LA POLiT_ ç8^_ AQUESTA INTEGRACIÓ 1 ELS CANVIS
ECONOMICS I SOCIALS QUE S'ESTAN PRODUINT A LES
SOCIETATS INDUSTRIALS DE FINALS DEL SEGLE XX,
COMPORTARAN UNA MAJOR COMPLEXITAT EN TOTS ELS
CAMPS. ENCARAR-SE A AQUEST NOU ESCENARI EXIGIRá
UNA MAJOR INTEGRACIÓ TERRITORIAL.

I,

EN

CONSEQ~CIA, UNA IMPORTàNCIA CADA COP MÉS
DECISIVA DE LA BASE LOCAL.

t./Z/-1

CALA EUROPA DE LA UNIFICACIÓ DELS ESTATS NOMÉS
SER&amp; POSSIBLE SI ÉS, SOBRETOT, L'EUROPA DE LES

C‘&amp;17/1T

�I[' 14 ^!1 :: ^9

ty51 ,z 5,

ALCALll l A NNIUA

1U

CIUTATS. UN CUN'lINUUM U}tlia,??'.: ;,UTeNTIC ARABESC DE
RELACIONS ENTRE LES CIUTATS .l ELS MUNICIPIS QUE
CONP'1GURÏN LA PERSONALITAT DE TOT EL CONTINENT.

^ka A1X1 COM, FINALMENT, ELS OBJECTIUS DE
i,. 1_U5'i'itAC1 Cl QUE

1?EVU1:U(:ít

VAN INSPIRAR
RA

LA\

1 NC) P1 DE LA

hRtANCí;SA, ADQUIRIRAN LA SEVA f Lt:Nl'1'UD

r-

COM A RFALTTAT TANGIBLE PER ATS C.T11TAf1ANfi.

r'.i AAL

BAR,. ::IANA S' INTECPA A CATALUNYA, A ESPANYA 1
A EUROPA. YERO EUROPA

ANYA 1 CATALUNYA hAN DE

PODER-SE RETROBAR A 1,J1 r ,

rRA CIUTAT. ES A DIR,

HAN DE SABER RETW BAR EN ELLA TOP ALLo QUE PENEN

EN COMu LES SEVES PERSONALITATS RESPEC1I VES .

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17135">
                <text>4096</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17136">
                <text>La institució municipal al segle XVIII i als nostres dies / Conferència Cloenda de Commemoració del Bicentenari de Carles III</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17138">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17139">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17140">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17142">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22250">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23418">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23419">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23420">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23421">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23422">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23423">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="23424">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28313">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40803">
                <text>1989-04-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43427">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17144">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="817" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="242">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/817/0000001542.pdf</src>
        <authentication>55595d074b310997add885271dd8eaa2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41948">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

27/07/1993 (3088218) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 14
EL "CAMBIO DEL CAMBIO" EN ESPAÑA / y 2

La izquierda
PASQUAL MARAGALL
El 'cambio del cambio' consiste, para el autor, en la atención a los problemas
cotidianos de los ciudadanos más que a los trascendentales ya resueltos.
Acercar la política al ciudadano a través del cauce natural, la ciudad.
Para entender en toda su magnitud el tour de force de Felipe González, Narcís Serra y
el Partido Socialista hay que retrotraerse al clima de hace tan sólo dos meses. Clima
irrespirable en que a los socialistas se les insultaba no sólo ya en las emisoras de la
derecha, sino en las calles de Madrid.
Como preámbulo habría que hacer también un análisis del clima político de la ciudad
de Madrid en relación al del resto del país, más allá del impacto político negativo que
el 2 -injustificadamente- haya podido tener. Injustificadamente porque Madrid, aún sin
"grandes eventos 92" aunque sí capitalidad cultural europea, tuvo en los últimos cuatro
años -que fueron sus cuatro años considerados "rnalos" tanta inversión estatal como
Barcelona en los cuatro años "del siglo".
Pero volviendo al inicio de este análisis, en los últimos tres meses Felipe González y
Narcís Serra han predicado:
1) Transparencia, respeto a la justicia y liberalismo ante los medios de comunicación.
2) Seguir gobernando hasta el final y tomar la decisión de devaluar la peseta tanto
como fuera preciso y tan poco como fuera posible.
3) Un nuevo impulso democrático concretado en reformas electorales (alcaldes
elegidos directamente y quizás un sistema de tipo alemán para las elecciones
generales), una nueva ley de partidos prohibiendo las donaciones de empresas y
permitiendo y desgravando las individuales.
4) La corresponsabilidad fiscal con las autonomías y el incremento de competencias
municipales, así como la mejora de las finanzas locales.
Finalmente, y ya durante la campaña electoral, Felipe González pidió el voto para
hacer esas reformas, acorraló a José María Aznar en el tema de la protección social y
demostró con números que España había cambiado en 10 años lo que no había
cambiado en décadas.
Pero el cambio del cambio ¿qué querrá decir exactamente?
Al abordar este asunto tengo que pedir excusas porque parecerá que barro
exclusivamente para casa al defender el poder local y plantear su potenciación como
uno de los componentes básicos de esa autotransformación.
Lo que podríamos llamar la 'Fórmula de Toledo" (porque surgió en un acto organizado
allí por José Bono y en el que participamos Felipe González, José María Eguiagaray,
Prancisco Vázquez y yo mismo ante más de 250 alcaldes) era doble, en mi
planteamiento:
1) La subsidiariedad como guía de la aproximación de la política a los ciudadanos.
23

�Articles de Pasqual Maragall a

2) El espíritu de l'Empordà, por la comarca catalana que hace 100 años fue
identificada como aquella parte del todo (Cataluña) que mejor que el todo podía
expresar su sentido de una forma más concreta y tangible.
En la estimación de lo próximo y pequeño se expresa suficientemente nuestra
estimación por lo mayor y envolvente (l'Empordà por Cataluña, Cataluña por España)
y de tina forma más natural, más auténtica, más sentida.
Aquello que en Toledo definí como la segunda parte del Cambio -o el cambio del
cambio era la atención por los pequeños problemas más que por los trascendentales
ya resueltos: la reforma militar de Serra, la fiscal de Fernández Ordóñez y Borrell, la
reconversión industrial de Solchaga, Majó y Aranzadi, la entrada en Europa y en la
Alianza Atlántica de la mano de González y de Serra, el traslado del 25% del gasto
público a las autonomías, las libertades civiles, el pluralismo mediático, el
acorralamiento del terrorismo por Barrionuevo y Corcuera, la reforma y generalización
de la enseñanza de Maravall y Solana, la cobertura sanitaria y de pensiones, etcétera.
Estos eran los problemas pendientes en España desde 1970, desde 1950 algunos, y
otros aún más allá, desde 1898.
Pero los problemas pendientes desde 1987, la segunda parte del cambio, sobre todo
en las grandes ciudades agobiadas por su propio éxito económico eran otros:
1) El aparcamiento y el transporte público; el ruido; la polución; la creciente
desaparición del paseo tranquilo por nuestras calles; el aumento de las basuras.
2) La inseguridad; la concentración de problemas en barrios incapaces de soportar
tanto dolor y su degradación; la drogodependencia; la inexistencia de justicia local y
rápida; la inmigración regular y las reacciones que suscita.
3) La vivienda de los jóvenes y de los no tan jóvenes: la vivienda asequible, no sólo la
vivienda social, y más concretamente la vivienda asequible en las zonas antiguas de
nuestras ciudades.
El error de 1987 hasta aquí, por el que tenemos que pedir excusas, es el de haber
pensado más en Europa que en Malasaña, el Raval, o el Carmen. El error por el que
tenemos que pedir excusas es el de no habernos dado cuenta de que debajo del
fantástico traslado de medios económicos a las autonomías (una cuarta parte del
Estado se descentralizó en 12 años, casi tanto como Alemania fue descentralizada por
los aliados después de vencerla en una guerra total), el no habernos dado cuenta,
digo, de que, tras esa descentralización, los auténticos problemas de la calle seguían
lejos del gran dinero público y que los ayuntamientos se estaban empeñando hasta el
cuello para hacer frente a la vez a esos problemas y dar cumplimiento a los gastos
culturales, deportivos, sociales e infraestructuras que los ciudadanos demandaban y
que la propia descentralización autonómica incitaba a proseguir. Pero tengamos
cuidado: la calidad de vida que nuestros ciudadanos demandan incluye también el
autogobierno autonómico. "Pertenecer" a una nacionalidad o región es un bien
valorado. Incluso en el sentido más pragmático cuando falta el legitimismo histórico y
cultural: José Bono contaba, impresionado, que cuando visitaba por primera vez
ciertos pueblos de La Mancha sus habitantes confesaban no haber visto a un político
importante desde Romañones. Esto también es calidad de vida.
La calidad de vida no se detiene ahí. Aumenta cuando el gobernante sabe reprimir sus
deseos benevolentes de "arreglar los problemas" y admite que sean los niveles
inferiores quienes lo hagan, aún cuando estos
Y niveles inferiores se inhiben en favor de la sociedad civil, si ésta es capaz de
resolver por ella misma sus problemas.
24

�Articles de Pasqual Maragall a

Esto es la subsidiaridad y no otra cosa. La carga de la prueba de la eficiencia y de la
equidad tiene que proporcionarla el nivel superior, no el inferior: Al nivel inferior se le
supone. Al contrario de lo que suele ocurrir en nuestro burocratizado mundo, en el
mejor de los casos benevolente e ilustrado, pero alejado del sentir de la calle.
La derecha de Reagan y Thatcher, además de algunas guerras dudosas, ha hecho un
gran daño: suprimir conceptualmente todo lo que existe entre un estado fuerte y la
sociedad civil, destrozar los sistemas complejos y dotar a los niveles altos de gobierno
de una total buena conciencia en relación con los niveles inferiores... en nombre de la
sociedad civil a la que se dice defender.
¿Desde cuándo puede tener credibilidad una política que en nombre de los
ciudadanos suprime ayuntamientos -que son juntas de ciudadanos- como ha sucedido
en Londres?
Durante la pasada campaña electoral insistí en que la victoria de la derecha sería la
derrota de las ciudades. Más en concreto, me preguntaba en público sobre la suerte
de Barcelona en una combinación derecha-derecha de Aznar y Pujol.
No hacía falta respuesta. Las exclamaciones del público respondían por mí.
Pero seamos claros. La izquierda que se quiere cambiar a sí misma ("Hemos de ser
capaces de cambiarnos a nosotros mismos", se dijo en Toledo) debe cambiar también
en eso.
Hemos de encontrar, de común acuerdo, la batería de indicadores que nos digan
hasta qué punto conseguimos acercar la política al ciudadano a través del cauce
natural que es la ciudad.
No concibo una política de ciudadanía europea sin una política de ciudades, sin una
concepción de Europa también como sistema de ciudades, de ciudades eficientes y
fuertes.
Y lo digo desde el "regionalismo europeo", que comparto y apoyo, pero más allá del
regionalismo europeo, yendo a la médula de la política europea que ha tenido siempre
nombres propios: Milán, Amsterdam, Barcelona, Turín, Munich o Valencia.
El error de los últimos años ha sido tanto el permitir la expresión excesiva de aquellos
sentimientos que ven en las autonomías piedras en el zapato (" ¡qué gusto cuando se
quitan!", decía un profesor del Instituto Escuela), como la obsesión excesiva en ese
tema y la incapacidad para articular -más allá de esa obsesión- una auténtica política
urbana, que ahora es ya imprescindible.
Repito que, a veces, tengo la impresión de tener que dar excusas por este
planteamiento que puede parecer egoísta, especialmente viniendo de una ciudad a la
que se le atribuyen milagros. Ya se sabe que los milagros se suelen atribuir "arriba", a
los de arriba, y nunca a los propios sujetos. Algo hay de ello y algo también de
esfuerzo propio.
Todas las ciudades españolas han mejorado, y mucho. Por ejemplo, Almería y
Logroño tienen ópera; ambas tienen o tendrán universidad y Santiago tiene un nuevo
auditorio y nuevo Museo de Arte Contemporáneo. Almería ha resuelto el problema de
sus crónicas avenidas de agua y Logroño ha hecho veinte plazas y parques nuevos.
Y, sin embargo, no han hecho más de lo que tenían que hacer. Podemos demostrarlo.
Y que los demás demuestren lo suyo.

25

�Articles de Pasqual Maragall a

Si una alianza con los nacionalismos históricos contemplara estas perspectivas (si, por
ejemplo, permitiera un Ministerio de las Ciudades para empezar) sería bienvenida.
En el caso contrario, que es muy posible -bloqueo total de los temas en el nivel
autonómico, consideración de las ciudades como feudo particular de las autonomíastendremos que recurrir a la fórmula más acreditada, la que ha permitido la gran
transformación de nuestras ciudades: la alianza de las izquierdas, sin excluir por
supuesto a los nacionalismos cuando quisieran entrar a formar pactos de progreso.
La subsidiariedad, en todo caso, quiere que nada se haga desde el poder alto con el
bajo sin conocimiento del intermedio. Pero no hay compartimentos estancos en la
subsidiariedad. Ésa sería una interpretación interesada, propia de los euro escépticos
británicos o de algunos regionalistas extremos, cada uno respecto a su "coto privado
de caza" o de poder.
O en 1993 comienza, por fin, la década de los ayuntamientos o habremos perdido el
tren de la década.
El objetivo del programa socialista es "avanzar proporcionalmente" hacia el objetivo de
fin de siglo (50 / 25 / 25% en el reparto del gasto público central, autonómico y local).
Eso quiere decir, aproximadamente, estar en el 20% en 1997. Menos que eso
significaría dejar las cosas donde estaban en 1992... y en 1982. Imposible.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.

26

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12434">
                <text>1084</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12436">
                <text>La izquierda</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12437">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12439">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12440">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12442">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12443">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12444">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12445">
                <text>Socialdemocràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12446">
                <text>Idees polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12447">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12448">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12449">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14485">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40467">
                <text>1993-07-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12435">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1726" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1329">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1726/0000001578.pdf</src>
        <authentication>8da58a84d7fdb61e5ee96950d5906688</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42927">
                    <text>(COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 02595D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 17/06/2006 - Hora: 23:15

Tema del día

81
EL ESTATUT
PASÓ EL
REFRENDO
DEL
CONGRESO Y
DEL SENADO

N La jornada del referendo

La Cámara baja
aprobó el nuevo
texto el pasado
30 de marzo. El
trámite
parlamentario se
completó en la
Cámara alta, el
10 de mayo.

Viene de la página anterior
Govern, hubiera o no Estatut en
marcha. El impacto que el proyecto
ha tenido y tiene sobre Esquerra,
pues, nada tiene que ver con el PP.
Tiene que ver con la cuesta abajo sin
frenos que la cúpula del partido emprendió tras la reunión entre Mas y
Zapatero. Lo que desde fuera de Esquerra se entendió como un enfado
pasajero, ha terminado por ser permanente y le ha dado un giro a la
política catalana.
También en Esquerra hay una balanza interna, Carod-Rovira a un lado. Joan Puigcercós al otro.

82
EL ESTATUT
ACTUAL SE
APROBÓ EN
REFERENDO
EN OCTUBRE
DE 1979

DOMINGO
18 DE JUNIO DEL 2006

83

Se votó el día 25
de ese mes, con
una
participación del
59,3% del
electorado. Un
88,1% votó a
favor y el 7,8%
en contra.

El presidente de la Generalitat y los líderes de CiU,
ERC, PP e ICV aceptaron la invitación de EL PERIÓDICO para fotografiarse en el lugar que eligieran para simbolizar el referendo y escribieran un

CATALUNYA
HA
PARTICIPADO
EN CINCO
REFERENDOS
DESDE 1976

La Reforma
Política (1976), la
Constitución
(1978), el Estatut
(1979), el ingreso
en la OTAN
(1986) y la
Constitución
Europea (2005).

texto justificando esa elección. Maragall eligió la
avenida del Estatut; Mas, una maternidad; Carod-Rovira, el Mediterráneo en Tarragona; Piqué,
el Palau de la Música, y Saura, la Barceloneta.
XAVIER JUBIERRE

PASQUAL
MARAGALL
Presidente de la Generalitat
Estos jóvenes de la
foto forman parte
de la generación
que debe hacer suyo, más que cualquier otra, el Estatut del 2006. Forman parte de los
más de dos millones y medio de catalanes que nunca han votado el Estatut. Que aún no pueden decir que
sienten como propia nuestra primera ley. Hoy podrán hacerlo.
Pero el Estatut del 2006, que hizo
posible el impulso de Miravet, debe
ser de todos. El Estatut de todas las
catalunyas. La Catalunya vieja y la
nueva. La de los millones de hombres y mujeres que se sienten catalanes, vengan de donde vengan ellos,
sus padres y abuelos. Y, sobre todo,
la Catalunya de sus hijos. También
es el Estatut que nos reconoce que
queremos ser una nación que quiere
progresar y seguir siendo solidaria
con los demás pueblos de España.
He querido hacer esta foto en la
avenida del Estatut de Barcelona, un
lugar del barrio de Horta, muy cerca
del Carmel, un barrio que hace muchos años que se esfuerza por preservar su identidad en una realidad colectiva que la incluye. Esta es la Generación Estatut: la que da sentido a
mi esfuerzo y la
que me hace sentir
ilusión por un futuro que quiero
compartir con todos ellos.

“

PP

Piqué, víctima del enemigo
y del fuego amigo
Aquel 12 de febrero que formalmente el Estatut echó a andar, el PP no
estaba. Tal vez pasadas las elecciones
general del 14-M –decía entonces Josep Piqué–, los populares se sumen a
los trabajos.
La historia estatutaria de ERC
puede que tenga mucho de tragedia
griega, pero la aventura personal de
Piqué es shakesperiana. Exmilitante
psuquero y exalto cargo de la Generalitat convergente, ha recibido, como
máximo representante del PP en Catalunya, todas las iras de aquello
que un día se conoció como el cuatripartito, pero al mismo tiempo ha sido blanco de más feroces ataques
aún por parte de sus supuestos aliados (la Cope, Ángel Acebes...). A punto estuvo de dimitir.

“

ICV

Un ‘conseller’ sacrificado
en una crisis ajena
Dos carteras le tocaron a Iniciativa
en el Govern tripartito. Una, Medi
Ambient i Habitatge, cuyo titular,
Salvador Milà, saltó del cargo cuando Maragall reestructuró el Govern
pocos días antes de la ruptura definitiva con Esquerra. La otra la ocupa
Joan Saura, a efectos prácticos el conseller del Estatut. Queda todo dicho.
En resumen. Catalunya vota hoy
un texto que, salvo voluntad expresa
de cada cual, es imposible no conocer, aunque solo sea a grandes trazos. No se vota el pedregal a través
del cual se ha llegado hasta aquí, es
cierto, pero el porcentaje de participación y, claro está, el resultado final determinarán el destino de todos y cada uno de los protagonistas
de esta aventura. Determinarán la
historia de Catalunya. H

el Periódico 3

33 Pasqual Maragall eligió posar con jóvenes en la avenida del Estatut, en el barrio de Horta.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27583">
                <text>La jornada del referendo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27585">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27586">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27587">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27588">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27590">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27591">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27677">
                <text>Ciutadania</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27678">
                <text>Joves</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27679">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27680">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27592">
                <text>El presidente de la Generalitat y los líderes de CiU, ERC, PP e ICV aceptaron la invitación de El Periódico para fotografiarse en el lugar que eligieran para simbolizar el referendo y escribieran un texto justificando esa elección. Maragall eligió la avenida del Estatut.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41335">
                <text>2006-06-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27584">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1727" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1330">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1727/0000001577.pdf</src>
        <authentication>ac3639fbb4c8dabf86ee9dd1f57606fb</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42928">
                    <text>(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02595D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 17/06/2006 - Hora: 23:39

Tema del dia

81
L’ESTATUT VA
PASSAR LA
RATIFICACIÓ
DEL CONGRÉS
I TAMBÉ
DEL SENAT

N La jornada del referèndum

La Cambra baixa
va aprovar el
nou text el
passat 30 de
març. El tràmit
parlamentari es
va completar a
la Cambra alta,
el 10 de maig.

Ve de la pàgina anterior
Govern, hi hagués Estatut o no en
marxa. L’impacte que ha tingut el
projecte i té sobre Esquerra, doncs,
no té res a veure amb el PP. Té a veure amb la costa avall sense frens que
la cúpula del partit va emprendre
després de la reunió que van tenir
Mas i Zapatero. El que des de fora
d’Esquerra es va entendre com un
enuig passatger, ha acabat per ser
permanent i ha donat un gir a la
política catalana.
També a Esquerra hi ha una balança interna, Carod-Rovira a un costat. Joan Puigcercós a l’altre.

82
L’ESTATUT
ACTUAL ES VA
APROVAR EN
REFERÈNDUM
L’OCTUBRE
DEL 1979

Es va votar el dia
25 d’aquell mes,
amb una
participació del
59,3% de
l’electorat. Un
88,1% va votar a
favor i el 7,8%
en contra.

El president de la Generalitat i els líders de CiU,
ERC, PP i ICV van acceptar la invitació d’EL PERIÓDICO per fotografiar-se al lloc que escollissin
per simbolitzar el referèndum i escrivissin un text

DIUMENGE
18 DE JUNY DEL 2006

83

La Reforma
Política (1976),
la Constitució
CATALUNYA
HA PARTICIPAT (1978), l’Estatut
(1979), l’ingrés
EN CINC
REFERÈNDUMS a l’OTAN (1986)
i la Constitució
DES DEL
Europea
1976
(2005).

justificant aquesta elecció. Maragall va triar l’avinguda de l’Estatut; Mas, una maternitat; Carod-Rovira, el Mediterrani a Tarragona, Piqué, el Palau de
la Música, i Saura, la Barceloneta.
XAVIER JUBIERRE

PASQUAL
MARAGALL
President de la Generalitat
Aquests joves de la
fotografia formen
part de la generació que ha de fer
seu, més que cap
altra, l’Estatut del
2006. Formen part dels més de dos
milions i mig de catalans que mai
no han votat l’Estatut. Que encara
no poden dir que senten com a seva
la nostra primera llei. Avui podran
fer-ho per primera vegada.
Però l’Estatut del 2006, que va fer
possible l’impuls donat a Miravet,
ha de ser l’Estatut de tots. Ha de ser
l’Estatut de totes les catalunyes. La
Catalunya vella i la nova. La dels milions d’homes i dones que se senten
catalans, vinguin d’on vinguin ells,
els seus pares i avis. I, sobretot, la Catalunya dels seus fills. També és l’Estatut que ens reconeix que volem
ser una nació que vol progressar i seguir sent solidària amb tots els altres pobles d’Espanya.
He volgut fer aquesta fotografia a
l’Avinguda de l’Estatut de Barcelona,
un indret del barri d’Horta, molt a
prop del Carmel, un barri que fa
molts anys que malda per preservar
la seva identitat en una realitat
col.lectiva que la inclou.
Aquesta és la Generació Estatut:
la que dóna sentit
al meu esforç i que
em fa sentir il.lusió
per un futur que
vull compartir
amb tots ells.

“

PP

Piqué, víctima de
l’enemic i del foc amic
Aquell 12 de febrer en què formalment l’Estatut va començar a caminar, el PP no hi era. Potser passades
les eleccions generals del 14-M –deia
llavors Josep Piqué–, els populars se
sumaran als treballs.
La història estatutària d’ERC pot
ser que tingui molt de tragèdia grega, però l’aventura personal de Josep
Piqué és shakespeariana. Exmilitant
psuquero i exalt càrrec de la Generalitat convergent, ha rebut, com a
màxim representant del PP a Catalunya, totes les ires d’allò que un dia
es va conèixer com el quadripartit,
però al mateix temps ha estat blanc
de més atacs ferotges encara per
part dels seus suposats aliats (la Cope, Ángel Acebes...). Va estar a punt
de dimitir.

“

ICV

Un conseller sacrificat
en una crisi aliena
A Iniciativa li van tocar dues carteres al Govern tripartit. Una, Medi
Ambient i Habitatge, amb Salvador
Milà com a titular, que va saltar del
càrrec quan Maragall va reestructurar el Govern pocs dies abans de la
ruptura definitiva amb Esquerra.
L’altra l’ocupa Joan Saura, a efectes
pràctics el conseller de l’Estatut.
Queda tot dit.
En resum. Catalunya vota avui un
text que, excepte voluntat expressa
de cadascú, és impossible no conèixer, encara que només sigui a grans
trets. No es vota el pedreguer a
través del qual s’ha arribat fins aquí,
però el percentatge de participació
i, és clar, el resultat final determinaran el destí de cada un dels protagonistes d’aquesta aventura. Determinaran la història de Catalunya. H

el Periódico 3

33 Pasqual Maragall va escollir posar amb nois i noies a l’avinguda de l’Estatut, al barri d’Horta.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27593">
                <text>La jornada del referèndum</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27595">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27596">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27597">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27598">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27600">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27601">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27673">
                <text>Ciutadania</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27674">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27675">
                <text>Joves</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27676">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27602">
                <text>El president de la Generalitat i els líders de CiU, ERC, PP i ICV van acceptar la invitació d’El Periódico per fotografiar-se al lloc que escollissin per simbolitzar el referèndum i escrivissin un text justificant aquesta elecció. Maragall va triar l’avinguda de l’Estatut.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41336">
                <text>2006-06-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27594">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1643" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1239">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1643/0000000708.pdf</src>
        <authentication>17058593be9a5f3f5ed98f2ba099b755</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42838">
                    <text>18 LA VANGUARDIA

P O L Í T I C A

DOMINGO, 22 JULIO 2007

Pasqual Maragall se confiesa a su álter ego de ‘Polònia’, Queco Novell

“La mentira es de curso legal en política”
los carteles donde se lee “sala de chequeo” o “sala de visitas” te devuelven a la realidad. Y sobre todo caes
en la realidad cuando nos mezclamos con los internos, algunos de los
cuales se acercan para saludar a Maragall. “Estoy condenado por violencia doméstica, afirma uno de ellos.
Ahora das un empujón a una mujer
y el juez te manda a la cárcel”. Maragall y yo nos miramos con cara de
pasmo ante tal afirmación. El ex pre-

MARAGALL Y SU DOBLE

“Tú haces de mí y yo de ti”,
suelta con esos ojos calcados
del Cobi de Mariscal
EL CARÁCTER

“Me revientan el tedio y el
aburrimiento, y por eso
procuro animar la fiesta”
EL PERSONAJE

“Los niños me paran y, con
la mano en el pecho, me
dicen: ‘Visca Catalunya’”
sident aconseja a otro interno que
aprenda a jugar al ajedrez (“ayuda
mucho a pasar el tiempo”, le dice) y
reclama que les pongan mesas de
MARC ARIAS
ping-pong (la leyenda afirma que
DE PASEO POR LA RAMBLA. Después de un animado paseo por la céntrica Rambla, Pasqual Maragall descartó acudir
cuando era alcalde tenía una al lado
en coche oficial a una comida y decidió tomar el metro con Queco Novell
de su despacho). A media visita, y
ante mi asombro, se saca de la manQUECO NOVELL
lamento mediático”, comenta Maragall.
ga que un día iremos los dos a dar una charla
Nos dirigimos a la nueva cárcel de Can
a los presos. “Tú haces de mí y yo de ti”, me
on las ocho y media de la mañaBrians 2, la joya de la corona del Departasuelta con esos ojos calcados a los que Marisna y me dirijo al domicilio partiment de Justícia. Un proyecto iniciado en
cal pintó en la cara de Cobi.
cular de Pasqual Maragall, en el
su etapa como president y que ahora quiere
Regresamos a Barcelona camino del Atebarrio de Sant Gervasi de Barcevisitar. “Dejar de estar en la primera línea
neu Barcelonès, donde asistirá a la inauguralona. Me dispongo a pasar buede la política no es difícil –afirma–, aunque
ción de la restauración de la centenaria
na parte de este viernes de julio
es cierto que el poder crea un estrés adictibiblioteca. Una institución donde el apellicon el político que más me ha dado de comer
vo, difícil de abandonar. Es el peso de la púrdo Maragall también pesa lo suyo: su padre
en los últimos cinco años, acompañándolo a
pura, aquello que cuando gobiernas sientes
fue presidente de la entidad y su abuelo uno
los actos que marcan su agenda. No será la
sobre tus hombros, algo invisible, más psicode sus miembros más ilustres. Antes de
primera ocasión en que nos vemos las caras,
lógico que físico”. El coche circula por dellegar me explica que tiene más ironía que
sin ir más lejos el pasado jueves en Polònia y
lante de algunas de las obras del mítico año
sentido del humor: “Al contrario que mi
hace una semana en el Minoria absoluta de
1992, fecha que el ex alcalde me desmitifipadre, yo no sé contar chistes..., se me escaRAC 1. Pero sí será la primera ocasión en
ca: “Últimamente me dedico a desmitificarpa la risa antes de acabarlos y pierden toda
que lo hacemos a solas, para charlar un poco
lo todo. La gente se olvida de los momentos
la gracia”.
de todo.
duros de aquellos años, como el día de la inPor fin aparece el espacio donde se cruzan
Nos citamos en un café cerca de su casa.
auguración del Estadi Olímpic con las gotenuestras vidas: el humor. “Tu imitación me
Por allí aparecen Maragall y su esposa, Diaras, los silbidos de los de Convergència...”.
ha hecho más famoso de lo que ya soy. Los
na. Un fugaz cortado con leche natural, un
Siempre he imaginado a Maragall como
niños me paran por la calle, se ponen la mabeso de despedida a su mujer, y hacia el coun gamberret. Creo que esos ojos achinados
no en el pecho y dicen: ‘Visca Catalunya’ o
che oficial del que Maragall dispone como
esconden algo de travieso. “No es cierto. Pe‘¡qué cabrón!’, expresión esta última que,
ex president de la Generalitat. Confieso que
ro me revientan el tedio y el aburrimiento, y
por cierto, yo no he pronunciado en mi viimpresiona meterse en la parte trasera del coprocuro animar la fiesta para no caer en
da”. Pues a mí me llaman president, le digo.
che del que ha sido president y más con el
ello”, explica. Quizá por ello cuando llega“Has creado un tercer personaje que no soque ha sido president. Delante, un diligente
mos a Can Brians y salimos del coche comos ni tú ni yo”. ¿Le molesta? “En absoluto.
escolta y el imprescindible chófer. Comentamenta: “¡Vaya foto! El Queco y el Maragall
La suerte que tenemos es que nos conocemos la prensa del día, algunos titulares ininentran en la cárcel”. Nos esperan la consellemos desde hace mucho tiempo”.
Respiro hondo y recuerdo aquellos tiempos
teligibles de periódicos madrileños que titura de Justícia, su amiga Montserrat Tura,
en los que él era alcalde y un servidor un joven
lan más para fastidiar al adversario que para
acompañada de altos cargos de su departainformar al público. “En Madrid hay un Parperiodista “serio” que cubría sus campañas
mento. En esta nueva cárcel todo huele a
MARC ARIAS
electorales para el circuito catalán de TVE.
nuevo, hasta el punto de que uno no sabe si
LA MANO EN EL PECHO. Maragall,
Queco Novell imita a Pasqual Maragall en
está de visita en un centro penitenciario o
Continúa en la página siguiente
‘Polònia’ de TV3 y ‘Minoria absoluta’ de RAC 1
en una de la poses que parodia Novell
en una fábrica de tornillos. Sólo las rejas o

S

TRASPASO

AL

ON

G
DIA

Licencia Ambiental

a

Permiso de Vertidos

nd
Ro

A

pista B-23
uto

de

Da

lt

TINTE
INDUSTRIAL
BARCELONA

Ubicado en el Maresme

610 31 44 80

�Viene de la página anterior

Eran los años de los rumores sobre la presunta afición a la bebida de Maragall: “No
fue mi peor momento... Era una murga, una
piedra en el zapato, un emprenyo, sobre todo si alguien me decía algo en presencia de
mi hijo pequeño. Pero da que pensar sobre
la duplicidad en la política. Por ejemplo, cómo alguien como Josep Maria Cullell, candidato de CiU, persona encantadora e incluso
amigo, podía decir cosas de mí sabiendo que
no eran ciertas... La mentira o la deformación son de curso legal en política, se admite,
y uno tiene que tener otra mentira, o si puede ser otra verdad, del mismo calibre para
amenazar al contrario. Es la parte inmoral o
antipática de la política pero es así: si te pican, picas”. Una nueva lección sobre el arte
de la política que no deja de sorprender, aunque algo de eso sospechaba.
Hojeando la prensa veo una foto de Zapatero y le comento que su relación con él me
recuerda cuando en una pareja uno de los
miembros se da cuenta de que no es oro todo
lo que reluce en el otro. Que, como cantaba
El Último de la Fila, “el amor salta por la
ventana”. Se ríe de mi interpretación: “Nunca lo había visto así, aunque algo hay de cierto en esto. ¡Pero el que se ha ido ha sido él!
España pesa mucho y él ya lo está notando”.
Entramos de nuevo en Barcelona y le noto
harto de hablar de Zapatero o de su mutis
por el foro del PSC (“más que incomprendido me he sentido en minoría”). Un cansancio quizás debido a la redacción de sus memorias, algo que debe suponer como una especie de tsunami de sentimientos y recuerdos que puede no apetecer volver a tener.
Al salir del Ateneu, y después de un paseo
por la Rambla, se da cuenta de que queda
todavía un rato para la comida privada que
tiene marcada en su agenda. El coche le espera cerca, pero Maragall, imprevisible, mira
hacia el infinito y suelta: “¡Vamos en metro!”. Y mientras bajamos por las escaleras
no puedo evitar pensar en el mes de septiembre, cuando me vuelva a enfundar el pijama
y el batín para despedir el Polònia.c

www.

EL VIDEO DEL ENCUENTRO ENTRE QUECO
NOVELL Y PASQUAL MARAGALL EN LA
WEB www.lavanguardia.es

LA VANGUARDIA 19

P O L Í T I C A

DOMINGO, 22 JULIO 2007

Partidillo entre rejas
que se le cruzaba. ¡Atención!:
penalti a favor nuestro. Los reclusos le piden a Maragall que
lo chute. Expectación en el pabellón. El partido es a gol de oro,
quien marque primero gana y
se acaba. Pero Maragall ajusta
demasiado al poste derecho y el
balón se marcha fuera por los
pelos. En la jugada inmediata-

EN LA CÁRCEL

Ni corto ni perezoso se
quita la chaqueta y dice:
“venga, vamos a jugar”
EL ENCUENTRO

Maragall falla un penalti
y el director de la prisión
nos marca el gol de oro

MARC ARIAS

UN ASTRO DEL BALÓN. Por la mañana Maragall jugó un partidillo con los

presos de Can Brians y al mediodía dio unos toques al balón en la Rambla
Acompañar a Maragall es como firmar un contrato según el cual te comprometes a vivir las sorpresas que el personaje tenga preparadas para ti. Y
una de esas se produjo durante
la visita a Can Brians 2.
En un momento determinado accedemos al pabellón, que,
entre otras instalaciones, cuenta con un auditorio y un polide-

portivo. Un grupo de reclusos
están metidos en un partidillo
de fútbol sala. Y ya se sabe que
a Maragall se le van las piernas
cuando ve un balón.
Ni corto ni perezoso se quita
la chaqueta y me obliga a hacer
lo mismo: “Venga, vamos a jugar con ellos”. No doy crédito
de lo que estoy viviendo. Algún
recluso, tampoco. El director de

la cárcel, Pedro Domínguez, se
apunta a la fiesta.
Maragall y yo vamos en el
mismo equipo. Empieza el partido y veo que el president ha decidido quedarse abajo. Horror:
me toca subir a mí. Por un momento es el Maragall de la candidatura olímpica de Barcelona,
que, ataviado con un chándal
blanco, le daba al primer balón

mente posterior el equipo contrario nos marcan sin compasión. El autor del gol ha sido el
director de la cárcel. Le hago notar a Maragall que el director es
quien firma los permisos y el
president amenaza con impugnar.
El partido ha terminado. Nos
despedimos de los que han sido, por unos minutos, unos
compañeros de juego extraordinarios. Lo peor de visitar una
cárcel es la mirada de un recluso cuando te despides de él, una
mirada que te clava en los ojos
porque sabe que, en unos minutos, tú estarás en la calle.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25608">
                <text>La mentira es de curso legal en política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25609">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25611">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25612">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25862">
                <text>Novell, Queco</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25613">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25614">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25860">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25861">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25863">
                <text>Presons</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25864">
                <text>Humorisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41252">
                <text>2007-07-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25615">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1556" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1152">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1556/0000000728.pdf</src>
        <authentication>08ece8de20a810ee3f285c9c36692098</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42753">
                    <text>Entrevista a Diari Avui
"La mort de l'Ernest Lluch és l'assassinat del diàleg, el que no vol ETA és pau"

Entrevista a Pasqual Maragall. Ismael Carbó a l´Avui 25-08-02
"Si les esquerres tenim la majoria, li serà molt difícil al govern de Madrid eludir el document sobre
l´autogovern"
Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) és president del PSC i candidat -també ho va ser el 1999- a la
presidència de la Generalitat el 2003. Maragall adverteix que estarà molt pendent que aquest últim any
de mandat "no sigui un campi qui pugui", en què el govern de CiU prometi "l´oro i el moro" amb una
obsessió publicitària "comprensible però no admissible" a costa d´endeutar-se. Remarca que el rènting,
el mètode alemany o altres artificis financers pels quals "totes les amortitzacions es pagaran l´any 2003,
2004 i 2005" serveixen per camuflar despesa i endeutament. Es mostra preocupat per les conseqüències
financeres d´aquestes actuacions i analitza personalment les tres empreses públiques més importants
de la Generalitat: l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA), Gestió d´Infraestructures SA (GISA) i l´Incasol,
que, estima, canalitzaran operacions d´aquest tipus per imports de 60.000 a 80.000 milions l´any, i es
declara inquiet per les decisions del govern català fins al final de la legislatura perquè poden afectar
l´interès general en una "situació de trànsit" cap a una fase en què CiU pot deixar de ser al govern.
Maragall respon al desafiament llançat per Artur Mas dient que el PSC ja va censurar el govern de Jordi
Pujol. Però afegeix: "El que voldria saber és l´opinió del PP i ERC", que també s´han mostrat crítics amb
el govern català, "perquè si aquesta possibilitat [de la moció de censura] no la creuen viable és que el
Partit Popular no se sent tan incòmode, i Esquerra Republicana tampoc".
Evocant la moció de censura que va presentar contra Pujol, considera que l´actitud del president de la
Generalitat de no respondre en el debat "no té precedents" i és "inacceptable". Però afegeix que ja està
acostumat a aquesta manera de fer. Aquest "fugir d´estudi" de Pujol, "llançant des del govern una
operació de successió, és reiterat", afirma. En aquest sentit, subratlla que el president català va fer una
cosa semblant el 1987, amb Josep Maria Cullell. Al mateix temps, considera que l´actitud de Pujol no ha
quedat legitimada: "Semblava que amb aquella actuació feia un gran favor a Artur Mas, i així es va dir
als diaris", recorda, alhora que constata que amb el pas del temps l´operació successòria convergent "no
acaba de funcionar".
Ciutadans pel Canvi tindrà a la pròxima legislatura el mateix pes que en aquesta en la coalició amb el
PSC, assegura. Reconeix que la fórmula pot perdre el factor de novetat, però que en canvi guanyarà en
extensió. "El PSC ha tingut la grandesa d´entendre que havia d´acceptar el preu de la incomoditat que
va contra les dinàmiques endogàmiques dels partits, perquè l´endogàmia és molt confortable, però hi
havia una raó de més pes que justificava sacrificar-la", tenint la plataforma com una avançada
d´obertura a altres sensibilitats situades a l´entorn del PSC.
Davant la polèmica per la il·legalització de Batasuna que es decidirà demà al Congrés de Diputats, afirma
que "la mort de l´Ernest Lluch és l´assassinat del diàleg, el que no volen és pau". Recorda que Batasuna
va rebre en el passat el suport de molts catalans i que ETA va respondre amb Hipercor, com "un avís del
que podia passar als Jocs Olímpics de Barcelona, i Vic, i Sabadell...". Tot i que es mostra partidari de
seguir la raó d´Estat que en qualsevol societat democràtica marca el govern, també afegeix que "hi
haurà una fórmula per acabar amb el terrorisme, però no és ara mateix damunt la taula", reconeix.
De cara al suport que necessita per a les pròximes eleccions catalanes, no creu que les últimes mesures
legals de col·laboració entre el PSOE i el PP li acabin passant factura. D´entrada, recorda que l´últim
debat entre José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero va ser "picat" en termes socials i laborals.
"El PSC té una responsabilitat a nivell estatal", precisa. "Nosaltres volem governar amb els socialistes
espanyols i pensem que la salvació de Catalunya prové d´un canvi a Catalunya i d´un canvi a Espanya".
Per això veu el moment polític especialment important per orientar una fórmula de reconeixement d´una
Espanya plural. En aquest sentit, opina que "l´Esquerra moderada de Carod i la Iniciativa ecologista de
Saura no estan pas tan lluny" de les posicions del PSC i els socialistes espanyols. "Carod ha parlat amb
Zapatero, amb Aznar no", conclou.
Destaca el document de PSC-CpC, ERC i ICV sobre l´autogovern, "una proposta que primer CiU ha
tractat de menystenir i amagar i que després tracta de superar, però en el terreny purament verbal". La
virtualitat del document "serà la que li donin els ciutadans catalans a les eleccions", i reitera que si els
partits d´esquerres tenen la majoria, això serà molt difícil d´eludir per part del govern de Madrid, sigui
quin sigui l´escenari. "A Catalunya, Pujol depèn dels vots del PP. Nosaltres no dependrem mai dels vots
del PSOE a Catalunya", argumenta.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24828">
                <text>La mort de l'Ernest Lluch és l'assassinat del diàleg , el que no vol ETA és pau</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24829">
                <text>Avui</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24831">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24832">
                <text>Carbó, Ismael</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24833">
                <text> Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24834">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24835">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26486">
                <text>ETA</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26487">
                <text>Terrorisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26488">
                <text>Lluch, Ernest, 1937-2000</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26489">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26490">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26491">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26492">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26493">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41166">
                <text>2002-08-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="24836">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
