87 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/746/19980502_LV.pdf 8c3f20e81f57e9de18739ca6aeef749d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 02/05/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión ¿Sabático? DESDE ROMA Autor: PASQUAL MARAGALL Cuando llego a casa por la tarde es mediodía o primera tarde en Nueva York. Entran los correos electrónicos, los "mails". A veces el "toshiba" no consigue conectar y hay que esperar a la noche. A las doce es la mejor hora. Organizamos en Nueva York un nuevo seminario con Mary Ann Newman, la flamante premio Carner del día de Sant Jordi, la americana que mejor habla catalán y conoce mejor a D'Ors, la sobrina de Arthur Miller, la colaboradora de Xavier Rubert y Pep Subirós en la Cátedra Barcelona de NY University. Ayer noche, yo ya dormía, entró su traducción al inglés de las notas en catalán para el seminario sobre la "Devolution of power to Regions and Cities. A Road to European Citizenship". Faltan cuartos y habrá que hacer un último esfuerzo en la obtención de fondos. Llamaré a Merril Lynch. Por la tarde Bricall había hecho una magnífica exposición sobre la Europa de las ciudades y las universidades en mi tercer seminario romano ("Modello Barcellona"). A mediodía estuvimos en la Galleria Borghese admirando esos Berninis en que los dedos se hunden en la carne de Dafne como si en vez de mármol fuera de algodón. Pero no pudimos terminar la visita. "L'Unità" nos esperaba para una entrevista frente al antiguo Matadero del barrio del Testaccio. Dejamos a Diana con los Vila-Abadal/Romaní en la Pinacoteca. Me despierto al alba y redacto unas notas para este artículo y otras, más difíciles, para definir posiciones ante la avalancha de presiones desencadenadas por el magnífico trabajo del tándem Almunia-Borrell. No habrá elecciones pronto. Mejor. Cada cosa a su tiempo. Debo terminar de lanzar el Aula Barcelona en la Universidad Central y queda mucho trabajo por hacer hasta fin de año. Hablo con Luigi Zanda, director del Giubileo, del post-Giubileo en Roma. Me gusta colaborar con ellos y lo voy a seguir haciendo. Ponen una consultora importante a trabajar en ello. Yo debo supervisar. Truñó ya está ayudando en el plan Torino 2006. El embajador, siempre activo, me llama para que hagamos algo parecido con Génova. Parece que relanzan el canguro Génova-Barcelona. Barcelona en todos lados. El domingo llega Richard Rogers para hablar en mi seminario el lunes. Él es uno de los propagadores del modelo Barcelona en Londres, al tiempo que el inspirador del Millenium. El martes participo con Prodi y Bassanini -el gran reformador del estado italiano- y también con Monti y la Bonnino, los dos comisarios italianos de la Unión Europea, en la presentación de la reforma. El miércoles, avión a Nueva York, seminario sobre la Europa próxima y vuelta a Roma el lunes, parando en Barcelona para recoger a mis padres. Y más sesiones en Roma Tre, la tercera Universidad. Firmaremos seguramente un convenio Roma Tre- Universitat de Barcelona para seguir adelante con el programa. ¿Sabático? PASQUAL MARAGALL 132 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1209 Title A name given to the resource ¿Sabático? DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Universitat Europa Pròxima Model Barcelona Roma Nova York Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1745/0000001419.pdf b8f9810170f4423acea8170e6e13b1d2 PDF Text Text Devolution of Power to Regions and Cities: A Road to European Citizenship Conference notes. Pasqual Maraeall Thefirstweek of May, and the weeks immediately thereafter, promise to be frankly decisive for Europe (and also, to some extent, for European-American relations). Many issues are coming into play: the identification of the countries that will enter into the monetary union; uncertainty about market reaction; the referendum on the devolution of bower in London, including the newfigureof a directly-elected metropolitan mayor with Strategic faculties that go beyond operational powers; the parliamentary vote in Italy on the new Federalist section of the Constitution; the referendum on the new statutory powers in Northern Ireland; the Blair-Clinton meeting to discuss the orientation of a liberalprogressive center with a trans-oceanic outlook. All in all, a full and promising agenda. It seems that we are once again entertaining the expectations of the period of Kennedy, Khruschev and Pope John XXIII, later proven to be so cruelly ingenuous. What has Changed since then? Almost everything and almost nothing. The USSR no longer exists, but the Balkans continue to be the name of the conflict, even more now than thirty-five years ago; the dollar no longer maintains afixedparity with gold but it continues to be the currency of reference; dramatic shortages of oil and natural resources have now turned into ¡surpluses; Spain, Greece, and Portugal, then dictatorships, are now robust democracies, even if they haven't entirely resolved their internal, regional, or federal constitutions; NATO continues to be useful in Europe, but who will pay for it?; the economy has improved after dramatic downturns in the 70's, but the cost of the improvement -the loss 4>f 20 million jobs in Europe and of 20% of real salaries in North America- seems unacceptable in the long term; Germany is a united nation which by forgoing the singularity of its strong currency creates internal resentments that could bring the country to change its j government in September~not only its government but also its attitude toward the �European Union; France has embarked decisively on the path of rejection of the rule of finance over politics, in the best humanistic and Jacobin tradition, as the rest of Europe ¡watches with warmth and incredulity; American cities are once again on an upswing after three decades of demographic and economic decline, and this has led to a general ímporvement in expectations for cities all over the world. However, this phenomenon is hot matched by provision of the necessary resources to lessen the impact of worldwide ¡urbanization on the environment or identification of the most appropriate use for such resources: a series of necessary behavioral modifications are not materializing and the creation of channels for their implementation is taking more time than had been foreseen. Still and all, the most important and concrete question is what is occurring in the redistribution of powers in Europe and America. It is here, perhaps, where the most profound behavioral changes are taking place. In the US as well. The perception of distance as a political liability is of primordial importance. People want things to be close Up and accountable. The Treaty of the European Union recognizes this principle of proximity in its preamble but doesn't make it operational in the text. Europefindsitself on he road to being more and more of a super-nation, while its regions and cities struggle to ¡ecover the powers lost upon the formation of the States between 1492 and 1871. Today hese powers are both useful and attainable at a local level and at the level of the nationalities forgotten by history, as well as that of the new administrative regions. Globalization walks hand in hand with the recovery of identities. At the Regional Summit of Amsterdam on May 15 and 16,1997, cities and regions demanded both "more Europe" and "more regions", i.e., more supranational power and more local power. For thefirsttime, a concept of self-government and of nationalism or localism is accompanying, rather than resisting, the emergence of what we have until now �been calling internationalization and now call globalization. Globalization: a word that recurs impertinently and often empty of content. Still, it is obvious that "worldwide" or "global" is no longer the same as inter-national; nations are not the whole story. Nations and states do not exactly overlap; they are not the same thing. In Europe, beyond any doubt, citizens want more presence--and a more rapid and effectual presence—in Bosnia, Kosovo or Algeria, in Beirut and in the Arab-Israeli conflict: a presence that does not necessarily mean intervention. They want more European power in the face of a Swedish multinational corporation that pollutes the waters of the Doñana National Park, a unique ecological site located in southwestern Spain. They want Europe to tell Turkey that generals cannot remove elected mayors. They want a better equilibrium between the dollar, the euro, and the yen so as to confront the asymmetries of economic cycles and the actions of international speculators. They want a policy of open doors to immigration (there are many kinds of work that Europeans don't want to do but need Someone to do for them) and at the same time they cannot avoid the advance of ethnicist Stands in local and national elections. Many would like for a definition of European citizenship to establish therightsand obligations of immigrants and longstanding residents, in order to help those regions, cities and neighborhoods most subject to rapid change in their ethnic makeup to confront one of the dangers of the total autonomization of local iX)llectivities, that is, the lack of solidarity and the lure of demagoguery. But words, as Havel was thefirstto see, are charged and lacking in prestige: "solidarity" can entail abuse, "international" may imply uncontrolled bureaucracy; "European structural aid" to poor regions and countries ought to be modified where it is not effectual and revised where it has fulfilled its goals. The same citizens who want more Europe or who sense that tnore Europe will be necessary and probably beneficial, do not want the train that leaves for �¡Brussels to carry away with it local competencies and identities. They consider them necessary and possible to maintain-or even to recover- efficiently and equitably. US observers take all of this in with interest, but also with discomfort. Your traditional interlocutors, the nation-states, are losing influence and the traditional topics of conversation are disappearing: the Soviet Union, the excess of Eurodollars, or the Europe of the Motherlands, the chicken wars or the Anglo-American wars waged on the fringes of Western influence (in the Falklands or Iran); even the French nuclear tests seem to be a thing of the past. What are you to talk about? Whom are you to talk with? Europe was already seen traditionally by the United States as an indecipherable puzzle of flags, languages, and national anthems. Now it turns out that there are regional varieties and that the Union has some 200 regions that potentially have pretensions to a flag and an anthem! To name just a few, Scotland, Catalonia, Bavaria, Lombardy and the Véneto, Handers, etc., do not simply have pretensions to these things but already act as small or not-so-small nationalities in their own right. What's more, a hundred metropolitan areas of one million or more inhabitants (whose names have such great cultural and industrial resonance—also the resonance of identity—, as Manchester, Florence, Amsterdam, or Barcelona, not to mention Paris, London, and, soon, Berlin), resist being limited to mere local administrations governed by a region or totally dependent on a State. For many Europeans, this local explosion, with its content of identity issues, seems fraught with danger, but also with meaning, both historical and practical. As this meaning emerges, taking backward and forward steps, along straight paths and crooked, it moves in ihe direction of an very necessary federalism in a Europe long dominated by more or less efficient but always distant bureaucracies impossible to hold to account. �North American observers of this phenomenon live in cities that are each a small Europe, if ¡not a small world, as Richard Sennett explained years ago. Perhaps this is what inclines [them toward skepticism regarding Europe. But it is not unlikely that their own cities could pome out ahead -making their outlook more optimistic- if they were able to define a small (nucleus of rights and duties fundamental to the city, that would naturally preclude the habitual free ride of suburbanites at the cost of the city center, as Jane Jacobs would have it. The fact that the American Constitution mentions neither cities nor the governance of cities {which are the creation of States) is one of the most negative examples of the kind of subsidiarity in which the upper level IS NOT PERMITTED TO know what is happening on the level below the one immediately below; hence, there is no way for the federal government or the Union government to talk to the cities). This opaque concept still dominates in Brussels inner circles as well. AC erhaps all of this will be changing in the coming months. Universities will have to help ihe federal powers and the federated states, lander, or regions to pose these questions OF 1_"> poke,' IDENTITY, PROXIMITY, SUBSIDIARITY, AND SHIFTING ALLIANCES with enoughrigorand eloquence so that the public can perceive them to be authentic issues of public policy and not banal conflicts of interest. As the Governor of Curitiba State in Brazil has baldly stated, it is time for universities to stop crying doomsday from their ivory towers and start taking an active role in solving the problems they are so quick to identify. <jfir L<-t-^~r^ ct-* (VK-L � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Devolution of power to regions and cities: a road to European citizenship Language A language of the resource Anglès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Remarque Institute, NYU Abstract A summary of the resource. Conferència pronunciada al King Juan Carlos Center Screening Room, en el marc d'uns workshops internacionals amb el títol d'aquesta conferència, organitzats per Pasqual Maragall i acollits pel Remarque Institute de la NYU (dirigit per Tony Judt). Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Europa Descentralització administrativa Regions Ciutats Territoris Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/747/19980509_LV.pdf f07b58880a42efdc771f148e77ae6e42 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 09/05/1998 La Vanguardia, p.022, Opinión "Back to New York" Autor: PASQUAL MARAGALL Me esperan abajo para empezar. Tony Judt, director del Instituto Europeo de la Universidad de Nueva York, John Newhouse (ex Brookings Institute), Xavier Rubert, Ricard P. Casado, Robert Leonardi (London School of Economics), Dennis Smith (NYU), etcétera. Judt dice que en Nueva York la gente va apareciendo poquito a poco. ¡Como en Roma! Ayer cenamos en Mortimer's. El Spanish Institute reunió a un grupo que iba de los artistas y su mundo, Brian Hunt, con una señora escultural, como corresponde a un escultor. Joe Helman y Barbara, Agnes Gund, presidenta del MOMA -que apareció, en efecto, pero luego desapareció-, los españoles de rigor, Allendesalazar, un Piniés, Fernando Aleu, Inmaculada de Habsburgo, Vasallo, etcétera, y la gente de New York University, Sennet, Saskia y demás. Esto parece una crónica de sociedad. Y lo es. Pero no es mala sociedad. Esta Nueva York, para bien o para mal, es mi Nueva York. Lástima que falte Carmen Zulueta, hija de Luis de Zulueta, nacido en Barcelona, ministro y embajador de la República, ella misma exiliada republicana y mi madre neoyorquina, la persona que me acogió el 7 de septiembre de 1973, que aterrricé aquí como un pollo mojado y sin saber adónde ir. Su número de teléfono se convirtió en mi salvavidas, tanto que todavía lo recuerdo: TR9 4723, número más, número menos. El hermano de Carmen, Julián, médico, ex alcalde socialista de Ronda, tenía que hablar esta tarde en el Spanish Institute y compartir la cena conmigo, pero el Instituto se ha liado y le han cancelado la charla. Qué pena. El domingo almorzaré con Carmen. Bueno, tuve que hablar yo solo. Propuse la idea más lógica. España podría convertirse en la primera monarquía federal. "Magari!" 133 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1210 Title A name given to the resource Back to New York Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Judt, Tony Zulueta, Carmen de, 1916-2010 Federalisme Nova York Europa New York University Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/748/19980523_LV.pdf 9174c9558dcf5f56cbb975e459593277 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/05/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión Nueva York (1): abril Autor: PASQUAL MARAGALL En la conferencia del mes de abril en la Universidad de Nueva York surgieron diez sugerencias para la buena marcha de las ciudades en un mundo abierto, precedidas de una hipótesis de trabajo. Hipótesis: como concepto, la aldea global es menos útil que el mundo de ciudades. Concebir el mundo como un sistema de ciudades ayuda más a pensar y hacer cosas positivas. Es menos paralizante que el supuesto de que ya vivimos en una ciudad global y que nuestra ciudad es el mundo. Sugerencias: 1. Sin seguridad no hay confianza, y sin confianza no hay ciudadanía. La diversidad crece bien sólo en ese contexto. 2. La violencia no es la ley de la ciudad. Matan más las pistolas que el cáncer. 3. Educar es la función más importante de las ciudades. Hoy la ciudad es la escuela, y sus calles y plazas, las aulas. 4. Las ciudades no son el problema de la humanidad, sino el contenedor de sus problemas, así como el mejor escenario de su solución. 5. Los gobiernos de las ciudades son más valorables ("accountable") que los otros gobiernos y pueden mejorar aún su valoración si se hacen auditar regularmente en cuanto a la calidad de sus servicios y de la ciudad. 6. Las ciudades necesitan estrategias en un mundo global y regionalizado en grandes unidades como la UE o Mercosur. Instituciones globales como el Banco Mundial y regionales como el BID o el BEI deberían premiar a las ciudades con estrategias sólidas. 7. Las dos áreas de acción estratégica en las ciudades son la construcción de consensos interiores y el fortalecimiento de las conexiones exteriores. Sin alianzas ciudad central-región metropolitana-comarcas no hay futuro. 8. Cable para todos (en la ciudad y en el campo) debería ser la regla. Acceso a Internet, es decir, a ordenadores conectados por red telefónica, y educación para usarlos son los requisitos indispensables. 9. Los mercados financieros para los gobiernos de las ciudades serán uno de los sectores de mayor crecimiento de la economía. Intermediarios privados y banca regional pública deben avanzar rápido en esa línea. 10. Las ciudades y las regiones están en condiciones de desempeñar un papel complementario como disipadores de problemas ("trouble-shooters") en zonas en conflicto y un papel central como creadoras de confianza cuando se dan migraciones y tensiones étnicas internas. 134 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Las sugerencias 5, 6, 9 y 10 se convirtieron al final, junto con el crecimiento de las alianzas ciudad central-suburbio y ciudad-campo, en "Las cinco propuestas de Nueva York", que las ciudades presentes (Nueva York, Buenos Aires, Rosario, Santiago de Chile, Montevideo, Río de Janeiro, México DF, San Juan P.R., Sevilla, Santiago de Compostela, Barcelona, Indianápolis y Jersey City) están considerando implementar en el marco de la colaboración con las universidades. Es posible que en abril de 1999 se vuelva a reunir en Nueva York ese miniDavos de las ciudades y las universidades. Podrían asistir los empresarios interesados. 135 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1211 Title A name given to the resource Nueva York (1): abril Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Nova York Congressos i conferències Globalització Alcaldes Barcelona Ciutats New York University Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1744/0000001381.pdf 5793c8b55a952c8c3d8b5fc39ae29f24 PDF Text Text Reggio Calabria, martedi 26 maggio 1998 Lezione Magistrale di Pasqual Maragall i Mira Il mondo ci appare oggi come un villaggio che chiamiamo globale. E' come dire che abbiamo la percezione di avere spostato più lontano i limiti dei nostri quartieri e delle strade, grazie ai mezzi di comunicazione, ai viaggi, agli incroci delle razze e alla mescolanza delle culture. Senza dubbio, la mia generazione, che ha vissuto nei primi anni sessanta nella consapevolezza di una progressiva mondializzazione della politica, - al tempo di Kennedy, Kruschev, di Papa Giovanni XXIII, del primo Castro, quello dei discorsi nella Sierra Maestra e dell'ingresso a all'Havana - ha l'obbligo di usare alcune cautele alla luce di quanto è avvenuto dopo. Preferisco parlare di un mondo aperto piuttosto che di villaggio globale o di città globale; un mondo aperto ai contatti e tuttavia alle incertezze. Credo sinceramente che un mondo di città - un'Europa delle città nel nostro caso - è più attraente, e quello che più importa, più concreto, di un mondo globale. Parlando di Europa dobbiamo includere una Europa delle Regioni e delle città, perchè le culture che si sono andate determinando, non sempre sono confinate negli stati nazionali, quanto piuttosto diventano occasioni di culture nazionali con una lingua, letteratura, e caratteristiche proprie. Scozia, Fiandre, Catalogna, Galles, Galizia, Euskadi, Baviera etc. sono esempi in questo senso. Irlanda, Slovenia, Ucraina e altre, sono esempi di culture nazionali europee che solamente nel secolo XX - e alcune molto recentemente -hanno ottenuto il loro riconoscimento di "Stati", il loro status. Senza dubbio, se vediamo l'Europa dal satellite vediamo una costellazione di punti luminosi. Non vediamo frontiere, né statali, né regionali. Queste costellazioni sono le culture costruite, fisicamente esistenti. Dalla sola osservazione di questa immagine possiamo già apprendere qualcosa di utile sul mondo, qualcosa che ci rimanda al concetto di villaggio globale. L'organizzazione dei punti luminosi, riflesso delle città, disegna alcuni percorsi, segnala concentrazioni e evidenzia i vuoti. Si formano costellazioni dense come il Randstadt, il sud-est Inglese , il bacino della Ruhr-Reno, il triangolo Genova- Torino-Milano, o la regione metropolitana di Napoli, culminante di una linea costiera che appare come città lineare, lo stesso che succede con Barcellona e la costa mediterranea settentrionale spagnola fino al Golfo di Leòn. Ogni tanto appaiono stelle solitarie che normalmente corrispondono a capitali di stati, che sono cioè il prodotto non tanto della aleatoria distribuzione delle popolazioni nelle valli o sulle montagne, lungo le coste o le pianure , quanto di una volontà razionale di un paese che si è costituito in stato - o del suo monarca - di ubicare la capitale in un determinato 1 �punto della geografia. Mosca, Pietroburgo, Berlino, Parigi, Madrid, cosi come come Brasilia, mostrano una localizzazione non tanto casuale quanto logica. La logica di Pietro il Grande o di Filippo II, come quella di Kubitschev in Brasile, o di nuovo quella di Lenin nel riportare la capitale a Mosca, era una logica di governo, una ricerca di equidistanza o baricentro, una ottimizzazione voluta più di un equilibrio raggiunto. E' possibile che in certi casi sia la desertificazione dell'intorno, provocata da una capitale potente, più in là e oltre i limiti della sua zona metropolitana d'influenza, quella che produce il punto luminoso solitario. Questo fatto ci deve far riflettere. Dimostra infatti contro l'ipotesi iniziale, la forza di condivisione di sentimenti e idee. Dobbiamo ammettere che la mappa che vediamo dal satellite, il firmamento inverso che si vede quando si mette a fuoco il pianeta, non riflette solo forze materiali e spontanee, quanto fattori culturali e politici. Vuol dire che le frontiere, sebbene non si vedano in questa mappa, agiscono su di lei e la modificano. Vuol dire che il mondo è anche un mondo di stati. La scommessa che propongo è che se questo è vero, sia vero anche il fatto che il cammino che conduce dal mondo attuale di stati, al mondo globale - al mondo aperto, al mondo senza frontiere al mondo dei cittadini - sia una strada che passa per il mondo delle città e per l'Europa delle regioni. In primo luogo: il mondo globale, la città globale, il pensiero che la mia città non esista, perchè la mia autentica città è il mondo, è un'idea poco utile. Si tratta di un concetto paralizzante. Facciamo un esempio: nel "Vertice sulla Terra" di Rio de Janeiro del 1992, da cui si sono tratte molte cose positive, non si è sufficientemente badato al carattere ambiguo di alcune delle conclusioni. "Pensare globalmente e attuare localmente" si disse, senza tenere conto che la gente era abituata a pensare prima di agire e che di conseguenza quello che gli si stava dicendo era :"Non agire finchè non sia arrivato un ordine nostro, un ordine globale, frutto di un pensiero globale", che appare qui come un pensiero unico e inappellabile, uguale al neo liberalismo che ci ha inondato a partire da quel novembre del 1978 in cui lo stato della California votò in massa la proposta 13ª(tredicesima) contro le imposte sulla proprietà. Il 'pensiero globale' commette errori considerevoli. Nel 1974, si annunciò che le risorse petrolifere sarebbe durate 20 anni. Siamo già a 24! Altro errore: ci avevano annunciato che la popolazione globale avrebbe cessato di crescere nell'anno 2050 con all' incirca 15 miliardi di abitanti. Ora pare che il tetto si sia abbassato a molto prima, al 2015/2020, e con molti meno abitanti. [Sono notevoli i danni che la coppia Malthus-Ricardo hanno causato nelle nostre menti impressionabili, nonostante si possa pensare che i loro avvisi allarmanti abbiano precipitato le soluzioni per i problemi che misero in luce. In questo caso, considereremo i loro eccessi teorici come buone medicine.] Fortunatamente, in quello stesso conclave di Rio, si disse un'altra cosa contraria alla prima : "Fate localmente tutto quello che lì potete fare " volendo con questo dire : si eviti il trasporto di energia. Questa affermazione coetanea e coincidente con il preambolo del trattato di Maastricht che afferma che l'Unione Europea è una unione ogni volta più stretta tra popoli dove tutto si farà il più possibile vicino ai cittadini - è nella realtà un proclama rivoluzionario che 2 �sconvolge la constante tendenza delle idee verso un'universalità ingenua, soprattutto a partire dal 1789. In molte occasioni la ben intenzionata universalità delle nostre aspirazioni, quasi direi la sua precipitata universalizzazione, ha dovuto essere frenata dalla dea storia che con la peggiore perversione si avvalse dei più efficienti particolarismi per farci retrocedere al punto di partenza: la peculiarità della razza, dell'etnia, della religione, della lingua fino a quella dell'accento dialettale; il 'Cainismo' delle città divise e delle famiglie opposte. In Bosnia le tre comunità chiamate etniche appartengono alla stessa razza e parlano lo stesso idioma, cambiano solamente religione e inflessione. A questo punto voi vi chiederete cosa ha a che vedere l'architettura con tutto questo. Vi potrei rispondere con una boutade, ma una boutade veritiera, quella che il combattimento tra Croati e Bosniaci a Mostar si rese pressoché irreversibile solo quando i Croati del quartiere Ovest bombardarono il ponte vecchio (lo Stari Most) che li univa al quartiere mussulmano dell'Est. Solo cioé quando saltò questo pezzo di architettura. Ma, aldilà del tragico aneddoto, ancora oggi da risolvere, l'architettura ha a che vedere con quello che vi stavo raccontando, perchè l'architettura è l'arte di costruire la città e la città sta tornando ad essere ora l'oggetto e il centro d'attenzione del mondo. Sono trascorsi più di 20 secoli dalla nascita della città come il luogo della Polis e 15 secoli da cui scomparse come tale, in quella che viene chiamata la lunga notte medioevale. Per riemergere con timidezza e arroganza ma sempre fugacemente nel basso medioevo catalano-aragonese, nella Hansa e successivamente nel Rinascimento italiano, e per essere in ultimo ridotta alla categoria di "luogo di provincia" a partire dal secolo XVI. In quell'istante, i due mondi, il Vecchio e il Nuovo, iniziarono a costruire drammaticamente il mondo globale, un mondo di nazioni; la scienza iniziò a pensare al pianeta Terra come parte dell'Universo e la filosofia morale, più tardi, nel XVIII, iniziò a pensare alla sua organizzazione politica. Due cose debbono esser chiarite qui. Una: come possiamo sappere che l'attuale globalizzazione sia la definitiva e non un'altra ingenuità? Secondo: perchè si suppone che l'architettura costruisca città e non semplicemente case ed edifici? L'attuale globalizzazione non è "la" buona né "la" definitiva. E' una in più delle pulsioni universalizzatrici che si sono andate succedendo ciclicamente nel corso della storia. Alla fine del XIX tanto i finanzieri come i proletari erano internazionalisti. Perfino gli aristocratici, come lo era per esempio il Barone de Coubertin. L'Universalismo di Marx in quell'epoca portò ad un importante grado di conoscenza dei suoi propri limiti quando propose che solo la scomparsa delle nazioni - per la quale non si fissava una data - avrebbe preparato lo scenario di una società mondiale più giusta. Ma Marx ignorava che tutta l'economia politica classica alla quale apparteneva - insieme a Smith, Malthus e Ricardo - era destinata ad essere breve. La costruzione del nuovo mondo e in concreto il formidabile sviluppo dell'agricoltura nordamericana, cosí come le successive ondate di emigrazione europea, portarono ad una crescita della popolazione nordamericana non indigena dai 4 milioni - nel momento della Rivoluzione francese - ai 125 milioni all'inizio della Prima Guerra Mondiale e ridussero per esempio la popolazione irlandese di un 25 % dopo la carestia del 1843. Tutto questo sconvolse le previsioni catastrofiche, sebbene redentrici, di una classe operaia universale, impoverita e cosciente. Questa classe fu condotta in Europa al cospetto delle nazioni che hanno portato il nostro 3 �secolo verso una tragedia molto superiore a quella che il secolo XIX aveva previsto. E ad una società di classi medie. Anche Keynes nel 1930 e poi di nuovo senza esito nel 1944/45, aveva difeso la possibilità di una moneta mondiale e di una autentica banca mondiale, elementi di quel governo mondiale che da Kant in poi esisteva virtualmente in forma di proposte o ipotesi. Pensate che oggi stiamo assistendo solo ad alcuni tentativi, peraltro difficili, di creare una politica economica europea che possa accompagnare la moneta unica, che è già nata, e di dotare la commissione europea di un Presidente eletto, e quindi di iniziare a delineare un vero e proprio governo europeo. La lezione di umiltà che abbiamo contrapposto all'audacia e alla stupidità delle nostre pretese collettive, è stata in questo secolo schiacciante. Si tratta di ammettere che, al momento, il mondo globale si possa costruire solo per pezzi, regionalizzandolo nella sua organizzazione e di sapere che questa regionalizzazione si attesterà al livello che stabiliranno le economie più grandi come volume economico minimo. La creazione degli Stati Uniti nel 1776 sancì per i due secoli successivi la necessità dell'Unificazione europea. Potevamo pensarci prima! Perchè non ce lo chiediamo? Nel frattempo, specialmente nei periodi di pace e di crescita economica, il sistema globale tende a decentralizzarsi. Riduce le restrizioni obbligate dall'equilibrio del terrore e la nazionalizzazione della Polis, determinata da questo stesso equilibrio. In ciascuno stato-nazione, le città soddisfano in questi periodi una porzione maggiore di domanda pubblica, l'educazione e la sanità migliorano a spese della difesa, le imprese superano le frontiere e creano uno spazio multinazionale nel quale le città si offrono come sedi della loro espressione, competendo tra loro per ottenere il maggior volume di investimenti produttivi e di infrastrutture tecnologiche. Il mondo si civilizza. Ma è un mondo globale solo per alcuni e in forma limitata. E' soprattutto un mondo di città, di luoghi dove le imprese da un lato e le istituzioni pubbliche dall'altro, cercano di far fronte alle domande e ai problemi del genere umano. Sembrerebbe logico puntare su un mondo di città ragionevolmente regionalizzato in unità più grandi (Unione Europea, Mercosur, Gruppo andino, Nafta, etc.) e dotato di regole di comportamento riconosciute da imprese e stati. Anticipo che questo non significa la scomparsa degli stati quanto la loro trasformazione da entità produttive e difensive, in enti regolatori dei diritti, in soci attivi di coalizioni transnazionali, cosa che già comincia a succedere molto chiaramente nell'Italia di Prodi e Bassanini e, con maggiori difficoltà in quella di D'Alema, D'Onofrio e Cacciari, cioé a dire, l'Italia della riforma amministrativa e quella della riforma costituzionale. Questa è la spinta universalizzatrice che ci possiamo permettere. Un mondo di città regionalizzato per grandi aree. Però senza dubbio un mondo di città. In un altro modo la gente non lo accetterebbe. Non lo accetterebbe perchè lo sentirebbe come un mondo distante e lontano dai suoi problemi. "Globalizzazione" e "localizzazione" in questa 4 �accezione si danno la mano. E' necessario inoltre un secondo chiarimento. Le città che compongono questo mondo parzialmente globalizzato sono l'oggetto reale dell'architettura. In questo seguo i maestri. Quelli del Rinascimento, quelli del Movimento Moderno e quelli di oggi: Oriol Bohigas, Richard Rogers e Renzo Piano. E obbedisco alla mia personale esperienza. A Barcellona, costruire case nella degradata città vecchia dei primi anni '80 non sarebbe servito a nulla se non si fosse operato contemporaneamente nel settore sanitario e della sicurezza. Pensate che noi arrivammo al governo della città nel 1979 con l'idea sbagliata che i prezzi bassi delle case nella 'Città Vecchia'- il centro storico, il nucleo antico di Barcellona fossero una benedizione e iniziammo a fare piani urbanistici aumentando al massimo lo 'zoning' per le attrezzature pubbliche. Fu un errore. Pensavamo che questo si sarebbe dovuto realizzare consentendo agli abitanti della Città Vecchia di viverci grazie al mantenimento dei prezzi bassi e alla nuova offerta di servizi. Altro errore. Non ci rendevamo conto che i prezzi erano bassi perchè la gente se ne andava. Reagimmo così contro una 'gentrification' o innobilimento che né si era prodotto né si sarebbe prodotto da se stesso. La gente se ne andava a l'Hospitalet o a Sant Andreu - verso cioé quartieri metropolitani o periferici del comune - per un processo di maggiore benessere in quanto i potevano aumentare i salari o perché si otteneva il doppio lavoro nelle famiglie. Solo gli anziani rimanevano per mancanza di mezzi e di energie per il trasferimento in luoghi lontani da quelli dove avevano trascorso tutta la loro vita. La popolazione della Città Vecchia è diminuita di un 30/40%. Quei luoghi familiari e carichi di significato si andavano desertificando. I tagli pubblici senza un corrispondente reinvestimento divenivano fattori di abbandono. La criminalità andava aumentando. I vuoti urbani venivano occupati in parte da gente che mancava dei mezzi per mantenere un livello minimo di vita commerciale e pubblica dei quartieri che non fosse quella di un commercio illegale, difensivo, e si costituivano dei 'ghetti' di diversa natura. La teoria dello sciatore era la soluzione: non solo urbanistica né solamente sicurezza, ma entrambi. Urbanistica più sicurezza, ora l'una e poi l'altra. Servizi sociali, più pulizia. Politica commerciale più residenza. Prevenzione prima della repressione, ma in ogni caso prevenzione e repressione. Nessun dogmatismo, nessuna formula magica. Investimento pubblico, investimento privato. Intervento pubblico e aiuti privati. Guerra totale alla miseria. All'inizio fu la sconfitta, molto dopo pareggiammo e solo alla fine cominciammo a vincere. E quando stavamo cominciando a vincere, esplosero le mine dimenticate di antichi pederasti o il fariseismo dei contabili che si scandalizzavano perchè si compravano e vendevano case a prezzi differenti. Così come molto prima si erano scandalizzate le istituzioni di beneficienza quando noi avevamo iniziato a chiudere i pensionati insalubri dove erano lasciati a morire per pochi soldi anziani da loro sconosciuti e si vide come rapidamente aumentava la richiesta di poter mangiare e dormire altrove. Governare la città, questo è certo, richiede molte volte di nascondere problemi laceranti al fine di risolverli senza offendere troppo la sensibilità pubblica. Perchè negarlo? Ma nella maggioranza dei casi governare la città significa svelare al pubblico realtà occulte. Il governante pone la città di fronte allo specchio delle sue stesse miserie, 5 �di realtà conosciute ma sottaciute, dimenticate, occultate. Una casa nuova in un quartiere pericoloso non è una nuova casa. Questo è la lezione che abbiamo imparato. Queste case nuove si fanno vecchie rapidamente, così come lo sono i volti invecchiati di bambini e bambine costretti a lavorare anzitempo nei paesi arretrati. La lezione è che la ricchezza e la miseria colonizzano il territorio. La ricchezza, con i suoi prezzi alti e con il taglio minimo delle particelle, e se necessario con le polizie private, come a Caracas; la miseria invece mediante un'arma ugualmente efficiente: la paura della classe media verso l'insicurezza e la eccessiva diversità. La verità è che nella Barcellona tollerante e liberale si sono ridotti i crimini da un 25 a un 15% in dieci anni, come dire quasi alla metà, mentre nella Londra della legge e dell'ordine, aumentavano, sempre in dieci anni, fino a una volta e mezza. Ben lo sa Tony Blair, che ha trasformato questo tema in cavallo di battaglia della sua campagna elettorale. La London School of Economics aveva dimostrato che il puritanesimo radicale della Signora Thatcher e del suo governo, condannava gli emarginati a rimanere senza rimedio nella loro condizione. Soffermiamoci per un momento sul carattere colonizzatore del territorio che possiedono sia la ricchezza che la miseria, perchè questo ci porta ad una interessante riflessione metodologica. Questi effetti - di comportamenti di alcuni cittadini sopra quelli di altri - gli economisti, me compreso, li chiamano esteriorità, perchè sono fenomeni che si producono al di fuori, all'esterno dei confini del modello. Queste restrizioni, in ogni sapere scientifico - non voglio spiegare a un pubblico di architetti che un modello in scala 1 a 1 aggiunge qualcosa alla collezione degli oggetti esistenti, ma nulla alla scienza che li studia - questi limiti, presuppongono in economia, l'inter-indipendenza tra le funzioni dell'iutilità e della produzione dei singoli individui e delle singole imprese rispettivamente. Tutta la teoria dell'equilibrio di mercato si basa sull'ipotesi che ogni persona ottimizza le sue scelte di consumo e di produzione senza alcuna relazione con la forma delle funzioni di utilità e produzione degli altri partecipanti al mercato. Quando questo non succede, è allora che la teoria ammette i limiti di mercato e la possibilità che si giustifichi l'intervento pubblico. E non è giustificazione da poco. Le esteriorità positive e negative, cioè le contiguità tra gli individui che producono benefici imprevisti (una maggiore consapevolezza nella città rispetto alla vita isolata, per esempio) o ulteriori pregiudizi (insicurezza cittadina etc.) queste esteriorità, ripeto, non sono un elemento insignificante per costruire una forte teoria dell'azione pubblica e della Polis. Richiamo la vostra attenzione sulla necessità di acquisire una certa dose di modestia davanti al sollevarsi della polvere dei sermoni su quello che si dovrebbe o non si dovrebbe fare, o semplicemente sulla necessità di realizzare (a Roma, per esempio, questi ammonimenti sono ricorrenti). La gente ha molto chiaro che non tutto ciò che è pubblico è buono. Alcuni lo hanno fin troppo chiaro, come quel incaricato di aprire la strada per la bocca del cratere del Vesuvio, che passate le cinque del pomeriggio, dicesse per giustificari: "Roma ha detto alle cinque e basta; già si sa, politici, l'Italia, tutto il mondo", che sarebbe come dire: viviamo nel regno dell'assurdo, tutto quello che viene dall'alto è cattivo. 6 �Fortunatamente quando una paese ha raggiunto a fatica questa coscienza del rigore necessario nell'azione pubblica - a volte conquistata drammaticamente per la temporanea carenza del settore pubblico, come è successo in Catalogna prima della Seconda Repubblica, o posteriormente alla Guerra Civile - la corazza della auto-esigenza si trasforma in attitudine propositiva convincente e feconda in quanto si danno le condizioni per l'azione. Questa è l'origine come credo, dell'ottimismo esigente dei Bohigas, Sola Morales, Acebillo, Busquets, Llop, de Lecea, che si è riversato sulle strade e sulle piazze di Barcellona a partire dal 1980. Questo è anche quello che spero stia accadendo attualmente in Calabria e in generale nel sud dell'Italia ora che gli eccessi di uno statalismo male inteso e il malanno della 'collusione' e della 'protezione' privata iniziano a cedere il passo alla libertà creativa. Un nuovo rinascimento si presenta nell'Italia totalmente europea di oggi, un'Italia che risolve soddisfacentemente una equazione che è quella della Spagna, cioè quella di riuscire ad edificare una società moderna in uno spazio attraversato da molti paralleli come quelli che vanno dalla Germania al NordAfrica. Il ruolo delle città in questo processo sta divenendo decisivo. Voi state culminando il vostro periodo di gestazione di nuove idee, il periodo della chimica del "consensus building" (costruzione del consenso) molto più lungo e lento di quello della fisica delle trasformazioni urbane. Le opere nonostante a volte ci sembrino dilungarsi un'eternità, sono rapide se confrontate con il tempo impiegato nella costruzione del consenso sui grandi progetti. Gioia Tauro, il Ponte sullo Stretto di Messina, la terza carreggiata dell'autostrada, l'arrivo dell'Alta Velocità etc. saranno stati progetti lungamente attesi, ma non per questo dagli esiti meno rivoluzionari nel momento della loro realizzazione, né meno carichi di effetti. Soffermiamoci un momento su questo punto prima di entrare nella parte finale della lezione. E' probabile che la giustizia storica consisterebbe in una specie di distribuzione salomonica dei grandi progetti lungo le decadi e nei diversi territori, forse a leggero vantaggio di territori lontani dal centro del sistema delle città per compensare il fatto che la vicinanza al centro porta con sé una densità di relazioni che rende meno impellente lo shock esterno o istantaneo delle grandi iniziative. (Dico leggero vantaggio per non scostarmi da una modestia metodologica in rispetto all'intervento pubblico). Questa distribuzione ideale dovrebbe essere consapevole di una specie di diritto umano, mai formulato e tuttavia presente nella storia e che genera, quando assente, molte ribellioni, secondo mil quale tutti dovremmo aver vissuto un momento di speranza e di qualche realizzazione nel corso della nostra vita. Il fatto è che questo ciclo è lontano dal prodursi. La generazione del mio nonno paterno (1860-1911) non arrivò a vivere nessuna grande guerra. Karl Polanyi arrivò a battezzare "100 anni di pace", quelli che trascorsero dalla fine dell'ultima guerra napoleonica all'inizio della prima guerra mondiale. Inutile insistere sul perchè di un generalizzato internazionalismo durante il cambio di secolo. 7 �Differentemente la generazione di mio padre che nacque nello stesso 1911, visse in seguito ad una Guerra Mondiale, una Guerra Civile terribile (la prima nella quale una grande città fu bombardata dall'aria - Barcellona - e in cui un'altra città fu totalmente distrutta dall'aria Guernica - ), e una seconda Guerra Mondiale, nella quale due grandi città furono rase al suolo da una sola bomba. Ricordiamo qui Kenzaburo Oè, Premio Nobel giapponese che scrisse sull'assurdo di Hiroshima per l'assurdo presente nella sua vita familiare. Credo che Oé disse di Hiroshima che la tragedia della scomparsa della città è che la morte di una persona non impedisce la sua sopravvivenza nella memoria di quelli che restano, ma la morte di una città equivale alla scomparsa della sua stessa memoria. Muore ogni persona e ognuna di quelle che hanno vissuto con lei. Sparisce la memoria. E' chiaro che non vi è giustizia distributiva nella storia e senza dubbio per questo dobbiamo sperare nel passaggio del treno della fortuna e se è necessario costruire alla fortuna un appiglio. In questo consistono i grandi eventi: qualche volta non sono altro che segnali di una era fortemente attesa, scuse che la storia si prende per presentarsi all'improvviso, splendida, con il dono dei sogni realizzati. Torniamo di nuovo all'architettura e al suo appuntamento con la storia. La migliore notizia per le vittime del terrore basco, incluse le famiglie dei terroristi, è l'inaugurazione del Museo Guggenheim di Bilbao, e naturalmente, l'evoluzione delle cose in Irlanda del Nord. Il museo di Gehry e la nuova metropolitana di Foster, hanno rotto il maleficio di una città e speriamo anche di un paese solo visto in funzione della tragedia e della morte - che comincia di nuovo ad essere immaginata come lo scenario della costruzione e della vita, frustrando cosi l'ossessione paurosa che è tecnicamente l'oggetto di tutta la politica del terrore. La Expo di Lisbona, i Giochi di Barcellona, il treno ad alta velocità di Siviglia, in occasione della Expo del 92, per menzionare altrettanti momenti nei quali la scintilla della contingenza sembra aver messo in marcia il motore dell'evoluzione. Fui uno dei pochi catalani che si rallegrarono pubblicamente del treno ad alta velocità Madrid-Siviglia nonostante sapessi che il treno Madrid-Barcellona e quello tra Barcellona e la frontiera francese fossero più redditizi e conoscessi l'eccessiva parsimonia che questo progetto ha nei programmi di Madrid e di Parigi. Accettai come buona la motivazione di Felipe Gonzàlez, nel senso che questo treno si sarebbe fatto ugualmente e che al contrario non era così evidente che il treno Madrid-Africa non si facesse per una scusa del genere. Difesi l'idea che per Barcellona fosse interessante non essere un "cul-de-sac", non costituire il nuovo Sud francese, ma piuttosto un territorio di passaggio per l'asse centroeuropa-penisolaiberica, interpretando che questa fosse - come è - una riserva di ricchezza culturale ed economica per lo sviluppo della mia città e non solo una zavorra o una minaccia, come alcuni ritengono e, diciamolo pure, come la storia ha disgraziatamente più volte dimostrato. A Barcellona interessa una Penisola Iberica ricca e felice e non il contrario; una Spagna testa di ponte verso l'America Latina e il NordAfrica e non introflessa e lamentosa. Se le valli dei Pirenei, precedentemente in conflitto tra loro, hanno imparato a collaborare; se durante la cerimonia dell'apertura del tunnel Puymorens, lungo la linea BarcellonaPuigcerdà-Tolouse erano presenti i sindaci o 'consuls' di Andorra che sono favorevoli ad altri tunnel e ad altri assi, le città non possono essere da meno. Lo dico perchè Reggio 8 �Calabria deve lottare strenuamente per il ponte sullo Stretto, indipendentemente dal punto per il quale passerà esattamente. Non è un problema, credo, di poca rilevanza, ma di fertilizzazione di tutto l'interland. Il mondo delle città sarà molto competitivo e non ammette rimpianti nè perdona inattività. E' necessario scegliere la miglior soluzione e scommettere su quella. E, se non è buona, cambiarla. Si tratta anche di agire e spiegare. La gente vuole i fatti, ma allo stesso tempo, chiede la loro giustificazione. Vuole vedere e toccare, ma sente l'esigenza anche di stare ad ascoltare. In una delle ultime sessioni dei miei seminari all'Università di Roma ho potuto constatare, pochi giorni fa, la profonda inerzia di molti anni di pessimismo accettato, anche di fronte all'evidenza che le cose stiano cambiando. Proposi allora un'analisi lucida delle difficoltà e virtù di Roma come preambolo per un teorico Piano Strategico. Dal punto di vista passivo la carenza di un sentimento del presente come anticipatore del futuro; la carenza di spirito combattivo e di una "leadership" semplice. Dal punto di vista attivo, a parte i noti punti forti di Roma, una riflessione sulla sostenibilità ed un'altra sulla vocazione della città. Può darsi che, in alcuna misura, queste idee siano valide anche per altre città italiane che conosco meno. Il passato ha un così importante peso che il futuro costituisce un tema minore. A paragone con Madrid e Barcellona, Roma vive il peggiore dei due mondi: è la capitale, già lo abbiamo visto, colpevole di tutto e, senza dubbio, per questa stessa ragione, lo Stato non investe in essa più di una piccola percentuale di ciò che i romani considerano il minimo necessario. D'altra parte, essendo una città che dipende molto da se stessa, incomparabilmente più di Madrid o Parigi, non può formulare una mistica o una epica di città-città, di "self-made city", come Barcellona: nessuno lo crederebbe, almeno all'inizio. La sovrapposizione di poteri, religioso, cultural-archeologico e municipale, anche essendo quest'ultimo molto forte e più legittimato che mai, non facilita le cose. In cambio Roma dovrà riflettere con più tranquillità sul fatto che nessuna città si è dimostrata sostenibile a lungo termine alle attuali condizioni. Non parliamo incessantemente di sostenibilità? Bene, Roma è più sostenibile - nei limiti delle sue condizioni, non certo ottimali - di altre città che oggi sembrano ben inserite. Roma conosce l'arte di invecchiare dignitosamente ed è probabile che quest'arte si renda necessaria alla fine per quasi tutte le grandi città. Per iniziare i romani possiedono un alto grado di capacità nel convivere con un mezzo intoccabile, stretto e carico di simboli; ed una notevole capacità di sfruttare lo spazio/tempo. Si dovrebbero trarre maggior profitti da queste qualità. Detto questo, è evidente che nessuno possa sopravvivere solo conservando. In assenza di nuove costruzioni la città non si mantiene, né può sopravvivere ciò che è vecchio. Tutte le città devono trovare la loro propria formula per combinare i simboli esistenti con i nuovi. Senza questi ultimi l' antichità si converte in ripetizione. In ultimo, nessuna città del mondo ha tanti crediti come li hanno le città italiane per capire e rappresentare un mondo che è sempre di più un mondo di città. I francesi, gli spagnoli, 9 �gli inglesi possono saperne di più di nazioni, finanche di imperi, perchè i loro furono più recenti. Però nessuno è in grado di insegnare molto né a Roma né a nessuna delle città italiane rispetto a quello che una città è e significa. E vi assicuro che il futuro delle nazioni si giocherà sull'efficienza dei suoi sistemi di città. L'esperienza di un Sindaco non si può spiegare del tutto senza una confessione, tra le molte. Si tratta dell'emozione con cui per opera dell'arte dell'architettura e della costruzione appaiono nella città nuovi simboli destinati a durare. Non mi riferisco tanto alla funzione, quanto al valore di questi artefatti costruiti. Piazze o case, alberi piantati in un determinato luogo e ordine, monumenti nuovi, restaurati o riutilizzati, arredo urbano più o meno stabile e resistente, scuole, marciapiedi e passeggiate, torri di comunicazione, muri di contenimento, dighe, teatri: tutti questi rappresentano il teatro della vita, messaggi lanciati più o meno coscientemente come bottiglie nel mare al corso della storia, manifestazioni a volte eccessive del nostro passaggio per la città, ma in tutti i casi visibili, corporee, criticabili, azioni divenute oggetto che migliaia di occhi guarderanno con rispetto o ignoreranno, che migliaia di mani e piedi calpesteranno, o toccheranno, o cambieranno, e che fanno della città uno dei pochi concetti resistenti del nostro presente e del nostro futuro, uno dei concetti più universali, perchè universale e comune è l'esperienza che di esse abbiamo. Quindi se c'è una professione che detiene la chiave del suo cambiamento, con il permesso del suo 'sovrintendente', eretto a garante di quei valori, drammatico dovere virtuale e non attuabile, questa è la vostra, che rende voi e la vostra professione uno dei sogni più diffusi e ambiti tra i giovani, al livello degli attori di quella costruzione immateriale ed allo stesso tempo magica che è la rappresentazione scenica. Non è un caso che il Congresso della UIA di Barcellona del 1997 si sia convertito in un rito dualistico tra gente comune e 'vedette' tutti della stessa professione. Devo dire che sono molto grato a Norman Foster e Kenneth Frampton per aver capito al volo di cosa si trattasse e aver accettato di convertire la Plaza dels Angels, detta anche de Las Nacions, davanti al bianco MACBA - il Museo di Arte Contemporanea - nello scenario del miglior dibattito architettonico. Probabilmente nessun congresso di architettura potrà privarsi d'ora in avanti di un dibattito sulla dura pietra cittadina e il Foro e l'Agorà torneranno alla loro funzione. Il primo Presidente della Generalitat restituita, Josep Tarradellas, insisteva tra ironia e sincerità con il suo sorriso di contadino così difficile da decifrare, ma così seduttore, nel fatto che avrebbe desiderato essere sindaco: "Perchè Lei, signor Sindaco - diceva - le opere le vede e le tocca e Lei incontra la gente per la strada, mentre io, sa che faccio? Io mi limito a firmare decreti!" Manifestava così la sua amarezza non priva di maestosità, di rappresentante di un potere astratto, come è la nazione, che non è corporeo, che esiste - e talvolta con grande forza! ma solo nella mente della gente e nei confini falsi e irreali che nelle mappe separano un paese dall'altro. Forza immensa che ha permesso i maggiori progressi e ha causato le maggiori catastrofi, però forza ideale e non realtà tangibile. 10 �A Barcellona, dopo 40 anni di dittatura arrivammo in un dato momento, che non fu breve, ad una continua euforia di impeto costruttivo. Come una primavera che si fa aspettare e quando arriva sorprende per la sua intensità e la sua bellezza, come quelle gardenie che tardano tanto a fiorire, che non terminano mai di sbocciare e che nel momento in cui lo fanno esplodono tutto il possibile in quantità, aroma e nel bianco dei loro petali. Questo accadde a Barcellona....e continua ad accadere. Ho trascorso otto mesi fuori della mia città, vivendo a Roma e realizzando quattro viaggi in Americalatina e Nordamerica. In occasione di questi spostamenti così come per Natale e Pasqua sono tornato a Barcellona. Ogni volta ho trovato delle novità. La sensazione che questo produce è difficile da descrivere. Si è giunti negli ultimi 20 anni , a valutare Barcellona in termini di migliorie. L'occhio si è abituato non tanto a delle forme quanto a dei ritmi di evoluzione delle forme. Ritmi sottomessi a principi di qualità talvolta violati, indubbiamente anche violentati, come quando cade il gancio di cemento di Chillida o i pezzi di calcinaccio di pietra di Montjuic nell'Eixample, o quando una Torre delle Comunicazioni, la piccola, quella della Compagnia Telefonica a Montjuic, si trova duecento metri troppo all'interno di uno scenario; torre che doveva servire a segnare più all'esterno il punto di riferimento rispettoso e utile. L'altra torre delle Telecomunicazioni, quella di Foster, risultato di un attento processo di partecipazione professionale e sociale e quindi di selezione, condotto da Juli Esteban e Joan Busquets, è meno fuori scala di quanto possa apparire. Un mio amico filosofo mi raccontava che coprendola alla vista con la mano era possibile recuperare la scala della Serra di Collserola e l'equilibrio del suo "skyline", che altrimenti risulta miniaturizzato e ridimensionato dall'enorme rilevanza della torre. Ed è vero: potrete sperimentarlo la prossima volta che vi recherete a Barcellona. Senza dubbio la torre aldilà della sua originalità ed eleganza che supera l'immagine eccessivamente funzionale di altre torri del genere, è pensata alla scala di un'altra e diversa città, più grande di quella che si può osservare da questo lato della Serra: corrisponde alle dimensioni della città metropolitana, la città di 3-4 milioni che circonda la Serra da entrambi i lati. Adesso la torre ci orienta con sicurezza da lontano quando torniamo a casa dal mare o dalla montagna. E quando siamo a casa ci ricorda che la città vera in cui ci troviamo non corrisponde a quella che vediamo. Lo dico molto a mio svantaggio perchè sono tra coloro che credono che una città è più difficile da governare se non la si vede. Tanto è così, che proposi di trasferire il Consiglio Plenario del Comune all'ultimo piano dell'edificio "Novissimo", una volta soppresse tre dei dodici piani e e recuperato lo skyline della città vista dal mare. Ho pensato sempre che il pericolo delle torri, tanto quella delle Comunicazioni come quella della Villa Olimpica, fosse di stabilire una competizione ripetitiva di questi artefatti, dei quali ogni generazione ne avrebbe dovuto costruire alcune, pochissime, "cum grano salis". Manhattan e San Gimignano non sono fenomeni facilmente replicabili. Gli incidenti architettonici singolari, quando si pongono in un intorno caratterizzato dalla mobilità sono meno drammatici o per meglio dire, sono atti di un dramma che non finisce lì, che continua, che non inquieta per la sua irreversibilità. La fiducia della città verso se stessa diviene allora immensa. L'opera pubblica assume un credito quasi infinito. 11 �Sono molte le emozioni positive sommate: i giardini di Elias Torres in Villa Cecilia o il Parco di Beverly Pepper; molte nuove terrazze sulla città, come il poderoso podio di Gae Aulenti ad ovest di Barcellona, nella uscita del Museo Nazional d'Arte della Catalogna o il Parco del Migdia, un po' più su, o ancora i bordi laterali del Cinturòn di Acebillo e Manuel Ribas Piera nella Ronda del Dalt, con viste inedite sopra il piano di Barcellona, e verso le pendici della Serra che lì iniziano ad inclinarsi, o l'operazione di riqualificazione di punti della città di scarsa caratterizzazione, come la Piazza del General Moragues, vicino al ponte di Calatrava, dove la gente dimostrò tutto il suo entusiasmo quando lo scultore Ellsworth Kelly salì sulla sua sommità a salutare, e che lo fece esclamare: " è la prima volta che uno scultore viene acclamato come un cantante". Tutto ciò, in breve tempo, ha fatto della città una realtà poliedrica, come quella di un caleidoscopio. E' stata ed è un' epoca entusiasmante che gli dei, lo Stato, gli architetti hanno regalato alla città .., un epoca però che noi (e qui includo la città e gli architetti alla comunità committente e artefice) abbiamo desiderato ardentemente per decenni, decenni di silenzio, di frustrazione, di disegni e di ricerche che, senza dubbio, servirono a cristallizzare la più apprezzata delle gioie dell'ingegneria sociale: il consenso sul progetto, sui grandi progetti. Mi rendo di trovarmi ad accettare indirettamente che la fase attuale della costruzione e dell'architettura italiana abbia qualcosa di inevitabile, ma speriamo in quello che i cattolici chiamano Avvento, oscurità premonitrice e necessaria, rumore di un computer che computa preventivamente , ansia del giovane che tuttavia non riesce nella realizzazione matura dei suoi progetti e questo dopo molte vecchiaie e senilità, dopo molto classicismo, nel paese della memoria, del già fatto, dove il necessario contributo di originalità nella quale risiede tutta l'arte diviene una prodezza quasi impossibile. Prendetela come una provocazione amichevole di un "exconsul" della provincia Laietana. Exconsul che oggi si domanda se i tempi non ci preparino nella nostra città un castigo futuro, una ricompensa negativa a tante emozioni vissute, a tante realizzazioni in poco tempo di sogni antichi: un riposo obbligato o dettato per tutti coloro che possono avere la sensazione di aver già dato alla città, da livelli di governo più alti, tutto quello che la città si meritava. La maggior parte delle cose nuove che si vedono a Barcellona sono posteriori al 1992: il parco del nodo della Trinidad, l'Hotel Arts, l'Illa Diagonal, la Plaza de las Glorias, il Port Vell, e la Rambla del Mar, il MACBA, il CCCB, i nuovi spazi nella Città Vecchia, il Museo Barbier-Muller, la riqualificazione del Monastero di Pedralbes, il gotico e il romanico nuovamente installati nel Museo Nazionale di Catalogna, il Teatro Nazionale il lento Auditorio di Moneo ancora in costruzione, l'incendio e la ricostruzione del teatro Liceo, la rivitalizzazione delle strade automobilistiche (Aragon-Guipuzcoa, Meridiana, Gran Via, Mistral) con marciapiedi ampliati tramite la riduzione della carreggiata centrale di traffico che si è potuta realizzare grazie alle Ronde (con un abbassamento sul livello del traffico del 15 %) e il proseguimento della Diagonal verso il mare, il recupero delle aree di antiche fabbriche per la costruzione di nuovi complessi residenziali, le scale meccaniche a cielo aperto nei quartieri alti (Carmelo e Città Meridiana), il World Trade Center, e così via dicendo. Ma non sono venuto a Reggio Calabria a recitare né un memoriale di elogi, né uno di desideri incompiuti della mia città, sebbene siano molte le cose che ai livelli più alti di governo si sarebbero dovute fare in questo periodo - e non si sono fatte - per accompagnare dall'alto lo sforzo della città, soprattutto sul terreno dei trasporti e delle attrezzature 12 �logistiche e nell'approvazione della nuova Legge Municipale e di tutto quello che essa rappresenta. Senza dubbio ad una città che migliora tanto e tanto in fretta accade di essere frenata dall'esterno. Ma essa stessa non ha smesso di migliorare e il freno esterno prima o poi sparirà. Spero solo che sappiano che questa città da tanti considerata come modello, questa città della quale Andrea Rinaldi ha detto con eccesso evidente: "Mentre l'Italia insegue dormendo il sogno del suo glorioso passato...mentre in Francia l'architettura in piena forma si palesa in isolate opere monumentali... mentre a Berlino l'IBA e le trasformazioni in atto dopo la caduta del muro si evidenziano alla scala dell'edificio inteso come volume capace di ordinare lo spazio circostante, a Barcellona il processo si inverte e le trasformazioni si originano prima a livello dello spazio pubblico e poi della forma architettonica", anche questa città, dico, inclusa questa città, soffre di insufficienze e cerca di inventare un futuro migliore come suggerisce il progetto per il Foro Universale delle Culture. Perchè questa città non ha nulla di garantito e questo è quello che la rende uguale a tutte le altre e più sorella con queste. E' a questo titolo, solo per questo, che mi onoro di accettare la Laurea che mi concedete, che non concedete a me ma anche alla piccola tribù di architetti (locali e stranieri) ed anche agli ingegneri, gli economisti, i giuristi, rappresentanti delle comunità di quartiere, le ONG (Organizzazioni Non Governative), impresari e lavoratori, volontari e funzionari, Sindaci vari e Consiglieri che hanno contribuito marginalmente da Barcellona a far sì che nel mondo si pensi che la città ha un rimedio, e che le città non sono la causa dei problemi della nostra specie, ma solo il loro contenitore e forse, speriamo, lo scenario della loro soluzione. Vedo difficile che il mondo possa guadagnare una regola se le città non migliorano, ma credo possibile che migliorino. Sappiamo che stanno migliorando e chiedo, come Jaime Lerner, ex sindaco di Curitiba, in Brasile, che le università smettano di parlare della tragedia urbana per iniziare a contribuire alla sua soluzione; che sarà, non ho dubbi, una soluzione positiva. 13 �Lección magistral, Reggio-Calabria, martes 26 de Mayo 1998 ARQUITECTURA Y CIUDAD EN UN MUNDO ABIERTO Pasqual MARAGALL i MIRA El mundo se nos aparece hoy como una aldea a la que llamamos global. Es decir, que creemos haber ensanchado los límites de nuestros barrios y calles hasta confines alejados, gracias a los medios de comunicación, a los viajes, a los cruces familiares y a la mezcla de culturas. Sin embargo, mi generación, que ya vivió en los primeros años sesenta en la convicción de asistir a la mundialización de la política, -- en tiempos de Kennedy, Kruschev y el Papa Juan XXIII, y del primer Castro, el de los discursos de Sierra Maestra y la entrada en La Habana --, tiene la obligación de tomar algunas precauciones, después de haber vivido lo que vino después. Prefiero hablar de un mundo abierto que de una aldea global o ciudad global; un mundo abierto al contacto pero también a la incertidumbre. Creo sinceramente que un mundo de ciudades, -- una Europa de las ciudades en nuestro caso --, es más atractivo y, lo que resulta determinante, más operativo que el mundo global. En Europa debemos hablar incluso de una Europa de las regiones y de las ciudades, porque las culturas que hemos ido creando no siempre han terminado siendo Estados nacionales, aún siendo en ocasiones culturas nacionales con idioma, literatura y características propias. Escocia, Flandes, Catalunya, Gales, Galicia, Euskadi, Baviera, etc. serían ejemplos en este sentido. Irlanda, Eslovenia, Ucrania y otros serían ejemplos de culturas nacionales europeas que sólo en el siglo XX,-- y algunas muy recientemente--, han obtenido status, son estado. Sin embargo, si miramos Europa desde el satélite vemos una constelación de puntos luminosos. No vemos fronteras, ni estatales ni regionales. Esas constelaciones son las culturas construidas, físicamente existentes. Tan sólo observando esa imagen aprendemos ya algo útil sobre el mundo, algo que no nos dice el concepto de aldea global. La organización de los puntos luminosos, reflejo de las ciudades, dibuja unos recorridos, señala concentraciones y evidencia vacíos. Se forman constelaciones densas como el Randstadt, el sur este inglés, el Rühr-Rhin, el triángulo Génova-Torino-Milán, o la región metropolitana de Nápoles, punto culminante de una línea costera que aparece como ciudad lineal, lo mismo que ocurre con Barcelona y la costa mediterránea septentrional española hasta el Golfo de León. De vez en cuando aparecen estrellas solitarias que normalmente corresponden a capitales estatales, es decir, son producto no tanto de la aleatoria distribución de las poblaciones en 14 �valles y montes, en costas y llanuras sino de la voluntad racional de un país constituido en estado,-- o de su monarca --, de ubicar la capital en un determinado punto de la geografía. Moscú, Petrogrado, Berlín, París, Madrid, casi tanto como Brasilia, muestran una localización no casual, sino lógica. La lógica de Pedro el Grande o de Felipe II, como la de Kubitschev en Brasil, o, de nuevo, la de Lenin al devolver la capitalidad a Moscú, era una lógica de gobierno, una búsqueda de equidistancia o baricentro, una optimización querida más que un equilibrio hallado. Es posible que en ciertos casos sea la desertización del entorno provocada por una capital potente, más allá de los límites de su zona metropolitana de influencia, la que produce la estrella solitaria. Este hecho debe hacernos reflexionar. Porque demuestra, contra la hipótesis inicial, la fuerza de los sentimientos y de las ideas compartidas. Debemos admitir que el mapa que vemos, ese firmamento invertido que se ve desde el satélite cuando se enfoca el planeta, no refleja sólo fuerzas materiales y espontáneas sino factores culturales y políticos. Es decir, que las fronteras, aún si no se ven en ese mapa, actúan sobre él y lo modifican, que el mundo es aún y quizás más que otra cosa, un mundo de estados, La apuesta que les propongo, sin embargo, es que, siendo esto verdad, lo es también que el camino que conduce desde el actual mundo de estados al mundo global, al mundo abierto, al mundo sin fronteras, es una ruta que pasa por el mundo de las ciudades y por la Europa de las regiones. En primer lugar: el mundo global, la ciudad global, el pensamiento de que mi ciudad ya no existe porque mi auténtica ciudad es el mundo, es una idea poco útil. Se trata de un concepto paralizante. Tomemos un ejemplo. En Río de Janeiro 1992, en la Cumbre de la Tierra, donde tantas cosas buenas sucedieron, no se reparó sin embargo en el carácter ambiguo de algunas de las conclusiones. “Pensar globalmente y actuar localmente”, se dijo, sin darse cuenta de que la gente está habituada a pensar antes de actuar y que en consecuencia lo que se les estaba diciendo es: “No actúe Vd. hasta que no reciba una orden nuestra, una orden global, surgida del pensamiento global”, que aparece aquí como pensamiento único e inapelable, igual que el neoliberalismo que nos ha inundado desde aquel noviembre de 1978 en que el estado de California votó en masa la proposición 13ª contra los impuestos sobre la propiedad. El pensamiento global comete errores considerables. En 1974, anunció que el petróleo duraría 20 años. Y llevamos 24! Otro error: se nos había anunciado que la población mundial dejaría de crecer en el año 2050, con alrededor de 15.000 millones de habitantes. Ahora parece que plafonará mucho antes, en el 2015/2020, y con muchos menos habitantes. Son notables los estragos que la pareja Malthus-Ricardo han venido causando en nuestras mentes impresionables, aunque también puede pensarse que sus avisos alarmantes hayan precipitado la solución a los problemas que detectaron. En ese caso, daríamos sus excesos teóricos por buenas medicinas. Afortunadamente, en aquel mismo cónclave de Río se dijo otra cosa contraria a la primera: “Hagan Vd. localmente todo lo que pueda hacerse allí”, como queriendo decir: eviten el transporte de energía,-- energía pura o cosificada--, tanto como puedan. 15 �Esta afirmación, coetánea y coincidente con el preámbulo del tratado de Maastricht que afirma que la Unión Europea es una unión cada vez más estrecha entre los pueblos dónde todo se hará tan cerca como se pueda de los ciudadanos, es en realidad una proclama revolucionaria que trastorna la constante tendencia de las ideas hacia una universalidad ingenua, sobre todo a partir de 1789. En muchas ocasiones la bien intencionada universalidad de nuestras aspiraciones, casi diría su precipitada universalización, tuvo que ser frenada por la diosa historia, que con la peor perversidad echó mano de los más eficientes particularismos para hacernos retroceder al punto de partida: el particularismo de la raza, de la etnia, de la religión, de la lengua y hasta del acento; el cainismo de las ciudades divididas y de las familias enfrentadas. En Bosnia las tres comunidades llamadas étnicas son de la misma raza y hablan el mismo lenguaje, sólo la religión y el acento cambian. En este punto Vds. se preguntaran qué diablos tiene que ver la arquitectura con todo esto. Podría decirles, y sería una boutade, pero una boutade verídica, que la pelea entre croatas y bosnios en Mostar se hizo casi irreversible sólo cuando los croatas del barrio oeste bombardearon el puente viejo (el Stari Most) que les unía al barrio musulmán del este. Sólo cuando saltó esta pieza de arquitectura. Pero bien, más allá de la trágica anécdota, aún hoy por resolver, la arquitectura tiene que ver con lo que les venía contando porque arquitectura es el arte de construir la ciudad y la ciudad está ahora volviendo a ser el centro de atención del mundo. Han pasado más de 20 siglos desde que la ciudad apareció como el lugar de la Polis y 15 siglos desde que desapareció como tal en la llamada larga noche medieval. Para reemerger con timidez o arrogancia pero siempre fugazmente, en la baja edad media catalano-aragonesa, en la Hansa y en el renacimiento italiano y para ser finalmente reducida a la categoría de “lugar en la provincia” a partir del siglo XVI. En aquel instante, los dos mundos, el Viejo y el Nuevo, empezaron a construir dramáticamente el mundo global, un mundo de naciones; la ciencia empezó a pensar el planeta Tierra como parte del Universo y la filosofía moral, algo más tarde, ya en el XVIII, empezó a pensar en su organización política. Dos cosas deben ser aclaradas aquí. Una: ¿cómo sabemos que la actual globalización es la definitiva y no otra ingenuidad? Segunda: ¿porqué se supone que la arquitectura construye ciudades y no simplemente casas y edificios? La actual globalización no es la buena ni la definitiva. Es una más de las pulsiones universalizadoras que se han ido sucediendo cíclicamente a lo largo de la historia. A finales del XIX tanto los financieros como los proletarios eran internacionalistas. Hasta los aristócratas como el barón de Coubertin lo eran. El universalismo de Marx en aquella época llegó a un grado importante de consciencia de sus propios límites cuando anunció que sólo la desaparición de las naciones – para la cual no fijaba fecha – prepararía el escenario de una sociedad mundial justa. Pero Marx ignoraba que toda la economía política clásica de la cual formaba parte con Smith, Malthus y Ricardo, estaba destinada a quedarse corta. La construcción del nuevo mundo y concretamente la formidable expansión de la agricultura norteamericana, así como las sucesivas oleadas de emigración europea, hicieron crecer la población norteamericana no indígena de 4 millones en el momento de la Revolución Francesa a 125 en el inicio de la primera Guerra Mundial, y redujeron, por ejemplo, la población irlandesa 16 �en un 25 % tras el hambre de 1843. Todo esto trastocó las previsiones catastróficas, si bien redentoras, de una clase obrera universal empobrecida y consciente. Esa clase fue llevada una y otra vez en Europa a los enfrentamientos nacionalitarios que han convertido nuestro siglo en una tragedia muy superior a lo que el siglo XIX hacia prever. También Keynes en 1930 y de nuevo, sin éxito, en 1944-45, defendió la posibilidad de una moneda mundial y de un auténtico banco mundial, elementos del gobierno mundial que desde Kant existían virtualmente como propuesta o hipótesis. Fíjense que hoy estamos asistiendo tan sólo a algunos intentos, difíciles, de crear una política económica europea para acompañar a la moneda europea que ya ha nacido y de dotar a la Comisión Europea de un presidente electo, es decir, de empezar a dibujar un gobierno europeo. La lección de humildad a que nos han sometido la audacia y la estupidez de nuestras pretensiones colectivas ha sido en este siglo apabullante. Se trata de admitir que de momento el mundo global sólo se puede construir a pedazos, regionalizándolo en su organización y de saber que esa regionalización se establecerá al nivel que marquen, como tamaño económico mínimo, las economías más grandes. La creación de los Estados Unidos en 1776 sancionaba para dos siglos más tarde la necesaria unificación de Europa. ¡Podíamos haberlo pensado antes! ¿Cómo no nos dimos cuenta? Entre tanto, especialmente en los períodos de paz y de crecimiento económico, el sistema global tiende a descentralizarse. Relaja las restricciones obligadas por el equilibrio del terror y la nacionalización de la Polis determinada por ese mismo equilibrio. Dentro de cada estado-nación las ciudades captan una porción mayor de los recursos públicos, la educación y la sanidad mejoran a expensas de la defensa, las empresas saltan fronteras y crean un espacio multinacional en que las ciudades se ofrecen como sedes de sus establecimientos, compitiendo entre sí para obtener el mayor volumen de inversiones productivas y de conexiones tecnológicas. El mundo se civiliza. Pero sólo es un mundo global para algunos y en forma limitada. Es sobre todo un mundo de ciudades, de lugares dónde las empresas por un lado y los representantes públicos por otro tratan de hacer frente a las demandas y los problemas de la especie humana. Parecería lógico apuntar hacia un mundo de ciudades razonablemente regionalizado en grandes conjuntos (Unión Europea, Mercosur, Grupo Andino, Nafta, etc.) y dotado de unos principios de comportamiento conocidos por empresas y estados. Volveremos brevemente sobre esto. Avanzo que ello no significa la desaparición de los estados sino su transformación de entes productivos y defensivos en entes reguladores de derechos, y socios activos de uniones transnacionales, cosa que ya está comenzando a suceder – muy notablemente en la Italia de Prodi y Bassanini y, con dificultades, en la de D‟Alema, D‟Onofrio y Cacciari, es decir, la Italia de la reforma administrativa y la de la reforma constitucional --. Esta es la pulsión universalizadora que nos podemos permitir. Un mundo de ciudades regionalizado por grandes áreas. Pero sin duda un mundo de ciudades. De otro modo la gente no lo aceptará. No lo aceptará porque aparecería como un mundo lejano e ignorante de sus problemas. Globalización, así entendida, y “localización” se dan así la mano. 17 �Queda una segunda aclaración. Las ciudades que componen ese mundo parcialmente globalizado son el objeto real de la arquitectura. En ello sigo a los maestros. A los del Renacimiento, a los del movimiento moderno y, hoy, a Oriol Bohigas, a Richard Rogers y a Renzo Piano. Y obedezco a mi propia experiencia. En Barcelona, construir casas en la degradada Ciutat Vella de los primeros 80 no servía de nada si no se actuaba también en sanidad, seguridad y en urbanismo elemental. Miren Vds. nosotros llegamos al gobierno de la ciudad en 1979 con la idea equivocada de que los bajos precios de la vivienda en la Ciutat Vella eran una bendición y empezamos a hacer planes urbanísticos afectando para equipamiento público todo lo que podíamos. Error. Pensábamos que había que actuar de modo que los habitantes de la Ciutat Vella se quedaran a vivir en ella gracias al mantenimiento de los precios bajos y la nueva oferta de equipamientos. Otro error. No nos dábamos cuenta de que los precios eran bajos porque la gente se marchaba. Reaccionábamos así contra una gentrificación que ni se había producido ni se iba a producir por sí sola. La gente se marchaba a Hospitalet, o a Sant Andreu (a barrios metropolitanos o periféricos del municipio) en cuanto les aumentaban el sueldo en la empresa, o tan pronto como una segunda persona de la familia encontraba trabajo. Sólo los padres ancianos se quedaban por falta de medios y de voluntad de trasladarse lejos de los lugares dónde toda su vida había transcurrido. La población de Ciutat Vella ha bajado en un 30 o 40%. Aquellos lugares familiares y cargados de sentido se iban desertizando. Las afectaciones públicas sin recursos de inversión inmediatos añadían factores de abandono. La criminalidad iba en aumento. Los vacíos iban siendo ocupados, en parte, y sólo en parte, por gente que carecía de los medios precisos para mantener una mínima vitalidad comercial y pública de los barrios, a no ser mediante la creación de códigos defensivos y ghettos de diversa índole. La teoría del esquiador era la solución: no sólo urbanismo ni sólo seguridad, sino ambos. Urbanismo más seguridad, ahora el uno y en seguida el otro. Servicios sociales más limpieza. Política comercial más vivienda. Prevención antes que corrección, pero en todo caso prevención y corrección. Ningún dogmatismo, ninguna fórmula mágica. Inversión pública e inversión privada. Acción pública y ayudas benevolentes. Guerra total a la miseria. Primero perdimos, sólo mucho después empatamos y finalmente empezamos a ganar. Y aún cuando ya ganábamos estallaron las minas abandonadas de antiguos pederastas o el fariseismo de los contables que se escandalizaban porque se habían comprado y vendido viviendas a precios distintos. Al igual que mucho antes se habían escandalizado instituciones benéficas cuando nos pusimos a cerrar las pensiones insalubres donde morían por poco dinero ancianos para ellos desconocidos y vieron cómo, de repente, incrementaron sus colas para comer o dormir en alguna parte. Gobernar la ciudad, es cierto, requiere muchas veces de un cierto disimulo de problemas lacerantes, en tanto se resuelven sin ofender en exceso la sensibilidad pública – para qué negarlo. Pero en la mayoría de los casos exige desvelar al público realidades ocultas. El gobernante pone a la ciudad ante el espejo de sus miserias, en realidad sabidas, solo que olvidadas, tapadas, ocultas. 18 �Una vivienda nueva en un barrio peligroso no es una vivienda nueva. Esa es la lección que aprendimos. Esa vivienda nueva se hace vieja rápidamente, como esos chicos y chicas con cara de ancianos de tanto trabajar demasiado pronto. La lección es que la riqueza y la miseria colonizan el territorio. La riqueza mediante precios altos (uptown) y mediante tamaños mínimos de parcela (out of town), y si conviene mediante policías privadas – como en Caracas; la miseria mediante un arma igualmente efectiva: el miedo de la clase media a la inseguridad y a la diversidad excesiva.. La verdad es que en la Barcelona tolerante y liberal se redujo la victimación percibida desde un 25% a un 15% en diez años, es decir, casi a la mitad, mientras en el Londres de la ley y el orden aumentaba hasta una vez y media también en diez años – bien que lo sabe Tony Blair, que convirtió este tema en caballo de batalla una vez que la London School of Economics demostró que el puritanismo radical de Ms. Thatcher y su gobierno condenaba a los marginales a establecerse sin remedio como tales. Insistamos por un momento en el carácter colonizador del territorio que poseen tanto la riqueza como la miseria, porque ello nos lleva a una reflexión metodológica interesante. A estos efectos externos de los comportamientos de algunos ciudadanos sobre los de otros, los economistas, mi gremio, les llamamos externalidades, porque son fenómenos que se producen fuera, en el exterior de las restricciones del modelo. Esas restricciones, necesarias en todo quehacer científico (no voy a explicar a un público de arquitectos que un modelo a escala 1:1 añade algo a la colección de los objetos existentes pero nada a la ciencia que estudia esos objetos), esas restricciones, digo, presuponen en economía la inter-independencia de las funciones de utilidad y de producción de los distintos individuos y de las distintas empresas, respectivamente. Toda la teoría del equilibrio de mercado se basa en la hipótesis de que cada persona optimiza sus decisiones de consumo y de producción sin relación ninguna con la forma de las funciones de utilidad y producción de los demás participantes en el mercado. Es cuando esto no ocurre así que la teoría admite las limitaciones del mercado y la posibilidad de que la intervención pública resulte justificada. Y no es poca justificación. Las externalidades positivas y negativas, es decir, las contigüidades entre individuos que producen beneficios imprevistos (mayores conocimientos en la ciudad, en relación con la vida aislada, que los comprados en el mercado, p.e.) o perjuicios adicionales (inseguridad ciudadana, etc.) esas externalidades, repito, no son una base insignificante para construir una teoría robusta de la acción pública y de la Polis. Llamo la atención de Vds. sobre la necesidad de adquirir una cierta patente de modestia antes de lanzarse a la arena de los sermones sobre lo que debería hacerse o simplemente sobre la necesidad de actuar (en Roma, por ejemplo, esas admoniciones son corrientes). La gente tiene muy claro que no todo lo público es bueno. Algunos lo tienen excesivamente claro, como ese encargado de abrir la puerta del camino al cráter del Vesuvio, quien, pasadas las cinco de la tarde sentencia: “Roma ha dicho que a las cinco y basta; ya se sabe, los políticos, Italia, tutta la monda ”, como diciendo: vivimos en el reino del absurdo, todo lo que viene de arriba es malo. Afortunadamente cuando un país ha adquirido trabajosamente ese espíritu de exigencia que recomiendo respecto de la acción pública, (a veces dramáticamente por la propia carencia temporal de sector público, como en la Catalunya anterior a la 2ª República, o la posterior 19 �a la guerra civil), la coraza de auto-exigencia se transforma en actitud propositiva contundente y fecunda en cuanto se dan las condiciones para la acción. Este es el origen, según creo, del optimismo exigente de los Bohigas, Solà Morales, Acebillo, Busquets, Llop, de Lecea, que se desbordó sobre las calles y plazas de Barcelona a partir de 1980. Y éste es también el que yo espero que se esté haciendo presente en Calabria y en general en el Sur de Italia ahora que los excesos de un estatalismo mal entendido y la enfermedad de la colusión y la “protección” privada empiezan a dejar paso a la libertad creativa. Un nuevo renacimiento se presiente en la Italia totalmente europea de hoy, que resuelve satisfactoriamente una ecuación que no se le plantea a España, a saber, la de edificar una sociedad moderna en un espacio que atraviesa tantos paralelos como los que van de Alemania al Norte de Africa. El rol de las ciudades en ese proceso está siendo decisivo. Vds. están culminando su periodo de gestación de ideas nuevas, el período de la química del consensus building, mucho más largo y lento que el de la física de la transformación urbana. Las obras, aunque a veces nos parezcan una eternidad, son rápidas en comparación con el tiempo empleado en la generación de consensos sobre los grandes proyectos. Gioia Tauro, el puente de Messina, el tercer carril de la autopista, la llegada del tren de alta velocidad etc.. habrán sido proyectos largamente esperados, pero no por ello menos revolucionarios en el momento de su realización, ni menos cargados de efectos. Detengámonos un momento en este punto antes de entrar en la parte final de la disertación. Es probable que la justicia histórica consistiera, de existir, en una especie de distribución salomónica de los grandes proyectos a lo largo de las décadas y de los distintos territorios, posiblemente con un ligero favoritismo a favor de los territorios alejados del centro del sistema de ciudades, para compensar el hecho de que la proximidad al centro trae consigo una densidad de contactos que hace innecesario el shock exterior o instantáneo de las grandes iniciativas. (Digo favoritismo ligero para no salirme de la modestia metodológica con respecto a la acción pública). Esa distribución ideal debería ser consciente de una especie de derecho humano nunca formulado – pero presente en la historia y que explica, por ausencia, muchas rebeliones – según el cual todos tendríamos que haber vivido algún momento de esperanza y alguno de realización en el curso de nuestras vidas. El hecho es que ese ciclo está lejos de producirse. La generación de mi abuelo paterno (1860-1911) no llegó a vivir ninguna gran guerra. Karl Polanyi llegó a bautizar como “100 años de paz” a los que transcurrieron desde el final de la última guerra napoleónica y el inicio de la primera guerra mundial. Inútil insistir en el porqué del internacionalismo generalizado del cambio de siglo. En cambio la generación de mi padre, que nació en el mismo 1911, vivió enseguida una guerra mundial, una guerra civil terrible (la primera en que una gran ciudad fue bombardeada desde el aire – Barcelona – y otra totalmente destruida – Guernica - ), y una segunda guerra mundial, en la cual dos grandes ciudades fueron arrasadas ya con una sola bomba. 20 �Recordemos aquí a Kenzaburo Oé, el premio Nobel japonés que decidió escribir sobre el absurdo de Hiroshima por el absurdo presente en su propia vida familiar. Oé creo que dijo de Hiroshima que la tragedia de la desaparición de la ciudad es que la muerte de una persona no impide su pervivencia en la memoria de los demás, en tanto que la muerte de una ciudad equivaldría a la desaparición de la memoria misma. Muere cada persona y cada una de las que han convivido con aquella. Desaparece la memoria. Es claro que no hay justicia distributiva en la historia y, sin embargo, o por eso mismo, debemos esperar agazapados el paso del tren de la fortuna, y si es preciso construirle a la fortuna un atajo. En eso consisten los grandes eventos. Algunas veces no son más que anuncios de una era largamente esperada, excusas que la historia se toma para presentarse de repente, espléndida, con el regalo de los sueños cumplidos. Llamemos de nuevo a la arquitectura a su cita con la historia. La mejor noticia para las víctimas del terror vasco, incluidas las familias de los propios terroristas, es la inauguración del Museo Guggenheim de Bilbao y, por supuesto, la evolución de las cosas en Irlanda del Norte. El Museo de Ghery y el Metro de Foster, han roto el maleficio de una ciudad (y esperemos también de un país) solo vistos en función de la tragedia y de la muerte y que empiezan de nuevo a ser imaginados como escenario de la construcción y de la vida, frustrando así la obsesión temerosa que es técnicamente el objeto de toda política de terror. La Expo de Lisboa, los Juegos de Barcelona, el tren de alta velocidad en Sevilla, con motivo de la Expo del 92, he aquí otros tantos momentos en que la chispa del acontecimiento parece haber puesto en marcha el motor de la evolución. Fui uno de los pocos catalanes que se alegraron públicamente del tren de alta velocidad Madrid-Sevilla aún sabiendo que el Madrid-Barcelona y el Barcelona-frontera francesa eran más rentables, y conociendo la parsimonia excesiva que este tema tiene en las agendas de Madrid y París. Acepté por bueno el argumento de Felipe González en el sentido de que el tren Madrid-Francia acabaría por hacerse y de que en cambio no era tan evidente que el Madrid-Africa llegase a existir en muchísimo tiempo. Defendí que era interesante para Barcelona no ser un cul-de-sac, no ser el nuevo nombre del sur de Francia, sino terreno de paso para el eje centroeuropa-penínsulaibérica, entendiendo que ésta era y es una reserva de riqueza cultural y económica para la acción de mi ciudad y no sólo un lastre o una amenaza como algunos creen y, digámoslo todo, como la historia, desgraciadamente, ha demostrado más de una vez. A Barcelona le interesa una península ibérica rica y feliz y no lo contrario, una España cabeza de puente hacia Latinoamérica y el Magreb y no interiorizada y quejosa. Si los valles del Pirineo, antes opuestos entre sí, han aprendido a colaborar; si en la ceremonia de perforación del túnel del Puymorens, en la línea Barcelona-PuigcerdàToulouse, estaban presentes los alcaldes o cónsuls de Andorra, que son partidarios de otros túneles y otros ejes, las ciudades no pueden ser menos. Lo digo porque Reggio-Calabria debe apostar fuertemente por el puente con Sicilia, independientemente de por dónde pase con exactitud. No es un problema, creo, de bares en la carretera, sino de fertilización del hinterland. [CONSULTAR F ZAGARI] El mundo de ciudades va a ser muy competitivo pero precisamente no admite nostalgias ni excusa pasividades. Se trata de elegir la mejor solución y apostar fuerte por ella. Y si no es la buena, cambiarla. 21 �Se trata también de hacer y de explicar. La gente quiere hechos pero quiere también y además la explicación de los hechos. Quiere ver y tocar pero también escuchar. En una de las últimas sesiones de mis seminarios en la universidad romana constaté hace pocos días la fuerza que tiene la inercia de muchos años de pesimismo aceptado, aún ante la evidencia de que las cosas cambian. Propuse entonces un análisis lúcido de las dificultades y las virtudes de Roma como preámbulo para un teórico Plan Estratégico. En el lado pasivo la carencia de sentido del presente como antesala del futuro; la carencia de moral de lucha; y la carencia de un leadership simple. En el lado de los activos, aparte de los ya sabidos y archisabidos puntos fuertes de Roma, una reflexión sobre la sostenibilidad y otra sobre la vocación de la ciudad. Quizás en alguna medida estas ideas sean válidas para otras ciudades italianas que conozco menos. El pasado pesa tanto aquí que el futuro es un tema menor. En comparación con Madrid y Barcelona, Roma vive en el peor de los dos mundos: es la capital, ya lo hemos visto, culpable de todo, y sin embargo – o por eso mismo – el estado no invierte en ella mas que una pequeña proporción de lo que los romanos consideran mínimo necesario. Por otra parte, siendo una ciudad que depende mucho de sí misma, incomparablemente más que Madrid o París, no puede formular una mística o una épica de ciudad-ciudad, de selfmade city, como Barcelona: nadie se lo creería, al menos de entrada. La sobreposición de los poderes religioso, cultural-arqueológico y municipal, siendo así que éste último es más fuerte y está más legitimado que nunca, no facilita las cosas. En cambio Roma debería reflexionar con más tranquilidad sobre el hecho de que ninguna ciudad se ha demostrado por el momento sostenible a largo plazo con las actuales prestaciones. ¿No hablamos sin cesar de sostenibilidad? Pues bien, Roma es más sostenible,-- en los términos en que funciona, ciertamente no óptimos --, que bastantes ciudades que hoy parecen bien colocadas. Roma conoce el arte de envejecer dignamente y no es seguro que este arte no vaya a ser necesario al final para casi todas las grandes ciudades. Para empezar los romanos poseen un alto grado de capacidad de convivir con un medio intocable, estrecho, y cargado de símbolos; y un aprovechamiento remarcable del espacio/tiempo. Deberían sacar mayor provecho de esas cualidades. Dicho esto, es evidente que nadie puede subsistir sólo conservando. Si no hay nueva construcción la ciudad no se sostiene, ni siquiera lo viejo pervive. Todas las ciudades deben hallar su propia fórmula de combinar los símbolos existentes con los nuevos. Sin éstos últimos la antigüedad se convierte en repetición. Por último, ninguna ciudad del mundo tiene tantos créditos como las ciudades italianas para entender y representar a un mundo que es cada vez más un mundo de ciudades. Los franceses y los españoles, y los ingleses, pueden saber más de naciones y hasta de imperios, porque los suyos fueron más recientes. Pero nadie puede enseñar mucho, ni a 22 �Roma ni a las ciudades italianas, respecto de lo que es una ciudad y de lo que una ciudad significa. Y les aseguro que el futuro de las naciones se va a jugar en la eficiencia de sus sistemas de ciudades. FINAL La experiencia de un Alcalde no se puede explicar del todo sin una confesión, entre muchas. Se trata de la emoción con que por arte de la arquitectura y de la construcción aparecen en la ciudad nuevos símbolos destinados a durar. No me refiero tanto a la función como al valor de esos artefactos construidos. Plazas o casas, árboles plantados en un determinado sitio o en un orden determinado, monumentos nuevos o recuperados o desplazados, mobiliario urbano más o menos estable y resistente, escuelas, aceras y paseos, torres de comunicación, muros de contención, diques, teatros: todos ellos son teatro de la vida, mensajes lanzados más o menos conscientemente como botellas en el mar al curso de la historia, referencias a veces excesivas de nuestro paso por la ciudad, pero en todo caso visibles, corpóreas, criticables, acción devenida objeto, que miles de ojos miraran con respeto o ignorarán, que miles de manos y pies pisarán, o tocarán o cambiarán, y que hacen de la ciudad uno de los pocos conceptos resistentes de nuestro presente y de nuestro futuro, uno de los conceptos más universales, porque universal y común es la experiencia que de ellas tenemos. Pues bien, si hay una profesión que tiene la llave de su modificación, con permiso del sovraintendente, erigido en controlador de esos valores, dramático deber virtual e incumplible, esa profesión es la de Vds., lo cual les convierte a Vds., a su profesión, en uno de los sueños más extendidos entre la juventud, a la altura de los actores de esa construcción inmaterial pero mágica que es la representación escénica. No por casualidad el Congreso de la UIA en Barcelona en 1997 se convirtió en un dualístico rito de masas y vedettes, todos de la misma profesión. (Debo decir que estoy muy agradecido a Norman Foster y Kenneth Frampton por haber captado al vuelo de qué se trataba y haber aceptado convertir la Plaza dels Angels, también llamada de las Nacions, delante del blanco del MACBA, en el escenario del mejor debate arquitectónico. Posiblemente ningún congreso de arquitectos pueda ya privarse en delante de un debate en la dura piedra de la ciudad y el foro y el ágora vuelvan a su función). El primer presidente de la Generalitat restituida, Josep Tarradellas, insistía entre irónico y sincero, con esa sonrisa de campesino tan difícil de descifrar, pero tan seductora, en que él hubiera deseado ser alcalde, "Porque Vd. señor alcalde, decía, las obras las ve y las toca, y Vd. a la gente la encuentra por la calle, y yo ¿sabe qué hago? ¡Yo sólo firmo decretos!". Expresaba así la amargura no exenta de majestad del representante de un poder abstracto, como es la nación, que no es corpóreo, que existe ¡y con qué fuerza a veces! pero sólo en la cabeza de la gente y en las líneas falsas o irreales que en los mapas separan a un país de otro. Fuerza inmensa que ha permitido los mayores progresos y causado las mayores catástrofes, pero fuerza ideal, no realidad tangible. 23 �En Barcelona, después de 40 años de dictadura, llegamos, en un momento dado, que no fue corto, a una euforia continuada de eclosiones constructivas. Como una primavera que se hace esperar y cuando llega sorprende por su intensidad y su belleza, como esas gardenias que tardan tanto en salir, que nunca acaban de florecer, pero cuando lo hacen desbordan lo imaginable, en cantidad, en aroma y en el blanco de sus pétalos. Eso ocurrió en Barcelona... y sigue ocurriendo. He estado ocho meses fuera, viviendo en Roma y realizando cuatro desplazamientos a Latinoamérica y Norteamérica. En esos desplazamientos y también en Navidad y Semana Santa he vuelto a pasar por Barcelona. Cada vez he encontrado cosas nuevas. La sensación que esto produce es difícil de describir. En Barcelona se ha llegado en los últimos 20 años a equiparar ciudad con mejora. El ojo se ha acostumbrado no a unas formas sino a unos ritmos de evolución de las formas. Ritmos sometidos a unos principios de calidad algunas veces violados, sin duda, incluso violentados como cuando cae el garfio de hormigón de Chillida o cascotes de piedra de Montjuic en el Ensanche, o cuando una torre de comunicaciones, la pequeña, la de Telefónica en Montjuic, se ubica doscientos metros dentro de un escenario que debía haber punteado, en todo caso, desde fuera, como una referencia respetuosa y útil. La otra torre de comunicaciones, la de Foster, resultado de un cuidadoso proceso de aceptación profesional y social, y luego de selección, conducido por Juli Esteban y Joan Busquets, está menos fuera de escala de lo que pueda parecer. Un filósofo amigo me decía que tapándola de la vista con la mano se recuperaba la escala de la sierra y el equilibrio de su skyline, que de otro modo resulta miniaturizado, encogido por la relevancia inmensa de la torre. Y es verdad: pueden probarlo la próxima vez que vayan a Barcelona. Sin embargo, la torre aparte su originalidad y elegancia, que supera el funcionalismo excesivo de las torres habituales de hormigón, está hecha a escala de otra ciudad distinta y mayor que la que se ve de éste lado de la sierra: corresponde a la escala de la ciudad metropolitana, la ciudad de 3-4 millones que rodea la sierra por los dos lados. Ahora la torre nos sitúa muy pronto, desde lejos, cuando volvemos a casa desde la montaña o la costa. Y cuando estamos en casa nos recuerda que la ciudad real en la que estamos no es exactamente la que vemos. Lo digo muy a pesar mío, porque soy de los que creen que una ciudad es más difícil de gobernar si no se ve. Tanto es así que propuse trasladar el consejo plenario del Ayuntamiento al último piso del edificio Novísimo, una vez suprimidas tres de las doce plantas del mismo y recuperado el skyline de la ciudad vieja desde el mar. Siempre pensé que el peligro de las torres, tanto las de comunicaciones como las de la Villa Olímpica, era el de abrir una competición multiplicadora de esos artefactos, de los cuales cada generación debería construir unos pocos, poquísimos, cum grano salis. Manhattan y San Giminiano no son fenómenos fácilmente replicables. Los incidente arquitectónicos singulares, cuando suceden en un entorno caracterizado por la movilidad, son menos dramáticos, o mejor dicho, son actos de un drama que no termina ahí, que sigue, que no inquieta por su irreversibilidad. La confianza de la ciudad en sí misma es entonces inmensa. El crédito de la acción pública es casi infinito. 24 �Muchas emociones positivas sumadas, como los jardines de Elias Torres en Villa Sicilia o el parque de Berverly Pepper, muchos balcones nuevos sobre la ciudad, como el portentoso podium de Gae Aulenti sobre el oeste de la ciudad, o el Parc del Migdia un poco más arriba, o aún los bordes laterales del cinturón de Acebillo en la Ronda de Dalt con vistas inéditas sobre el llano de Barcelona y hacia la ladera de la sierra que allí empieza a empinarse, o la operación de llenar de sentido puntos de la ciudad carentes de lectura, como la plaza del General Moragues junto al puente de Calatrava dónde la gente estalló de alegría cuando el escultor Ellsworth Kelly subió a la tarima a saludar, lo que le hizo exclamar: ¡es la primera vez que un escultor es aclamado como un músico! Todo ello ha hecho de la ciudad una realidad poliédrica, casi un caleidoscopio, en menos tiempo del que habitualmente se emplea en cambiar la visión de un objeto complejo. Ha sido y es una época énivrante que los dioses, el estado y los arquitectos han regalado a la ciudad... pero que nosotros (y ahí incluyo a la ciudad y los arquitectos, a la comunidad comitente y artífice) habíamos buscado denodadamente durante décadas, décadas de silencio, de frustración, de esbozos y de búsquedas que, sin embargo, sirvieron para cristalizar la más preciada de las joyas de la ingeniería social: el consenso sobre proyectos, sobre grandes proyectos. Soy consciente de estar retándoles a Vds. indirectamente a aceptar que la fase actual de la construcción y de la arquitectura italianas tiene algo de inevitable, y esperemos, de lo que los católicos llaman adviento, oscuridad precursora y necesaria, ruido de ordenador que computa previamente, desasosiego del joven que todavía no accede a la realización madura de sus proyectos, y eso después de muchas vejeces y senectudes, de mucho clasicismo, en el país de la memoria, de lo ya hecho, dónde la necesaria adición de originalidad en que todo arte consiste deviene una proeza casi imposible. Tómenlo como una provocación amistosa de un excónsul de la provincia Layetana. Excónsul que hoy se pregunta si los tiempos no nos depararán en nuestra ciudad un castigo futuro, una compensación negativa a tanta emoción vivida, a tanta realización de sueños antiguos en poco tiempo: un reposo obligado o dictado por los que pueden tener la sensación de que ya dieron a la ciudad, desde niveles de gobierno más altos, todo lo que se merecía. La mayor parte de la cosas que se ven hoy nuevas en Barcelona son posteriores a 1992: el parque del nudo de la Trinidad, el Hotel Arts, l„Illa Diagonal, la plaza de las Glorias, el Port Vell y la Rambla del Mar, el MACBA, el CCCB, los nuevos espacios en la Ciutat Vella, el museo Barbier-Müller, la renovación parcial del monasterio de Pedralbes, el gótico y el románico nuevamente instalados en el Museo Nacional de Catalunya, el Teatro Nacional, el lento Auditorio de Moneo aun sin terminar, el incendio y reconstrucción del Liceo, la civilización de las avenidas automovilísticas (Aragón-Guipuzcoa, Meridiana, Gran Via, Mistral) con aceras ampliadas gracias a la disminución del tráfico central permitida por las rondas (menos 15%), el avance de la Diagonal hacia el mar, la recuperación de las antiguas fábricas de material ferroviario para vivienda, las escaleras mecánicas al aire libre en los barrios altos (Carmelo y Ciudad Meridiana), el World Trade Center y así iríamos siguiendo. No he venido a Reggio-Calabria a recitar ni un memorial de elogios ni uno de agravios de mi ciudad aunque son muchas las cosas que los niveles más altos de gobierno deberían haber hecho y no han hecho en este periodo para acompañar desde arriba el esfuerzo de la ciudad sobretodo en el terreno de los transportes y de la logística. Y en la aprobación de la 25 �nueva ley de la ciudad y todo lo que ello representa. Sin duda a una ciudad que mejora tanto y tan deprisa debía llegarle un freno exterior. Pero ella misma no ha dejado de mejorar y el freno exterior saltará tarde o pronto. Sólo quiero que sepan que ésta ciudad por tantos considerada como modelo, ésta ciudad de la que Andrea Rinaldi ha dicho con exceso evidente: “ mentre la Italia insegue dormendo el sogno del suo glorioso passato ... mentre in Francia la architettura en piena forma si visualizza in isolate opere monumentali ... mentre a Berlino l‘IBA e le trasformazioni in atto dopo la caduta del Muro si evidenziano alla scala dell‘edificio inteso come pieno capace di ordinare lo spazio circostante,... a Barcellona il processo si inverte e le trasformazioni si originano prima al livello dello spazio pubblico e poi della forma architettonica“, - sólo quiero que sepan que también ésta ciudad, incluso esta ciudad, sufre de insuficiencias e inventa futuros mejores, como el sugerido por el proyectado Forum Universal de las Culturas. Porque esta ciudad no tiene nada garantizado. Y esto es la que la hace igual a todas las demás y más hermana de ellas. Es con éste título, sólo con éste, que me atrevo a aceptar la Laurea que Vds. me conceden, que no me conceden a mí sino a la pequeña tribu de arquitectos (locales y forasteros) pero también ingenieros, economistas, juristas, representantes vecinales, ONGs, empresarios y trabajadores, voluntarios y funcionarios, alcaldes varios y concejales que han contribuido marginalmente desde Barcelona a que en el mundo se piense que las ciudades tienen remedio, es más que las ciudades no son la causa de los problemas de nuestra especie sino su contenedor y quizás, esperemos, el escenario de su solución. Veo difícil que el mundo se arregle si las ciudades no mejoran y creo posible que mejoren. Sabemos que están mejorando. Y pido, como Jaime Lerner, exalcalde de Curitiba, Brasil, que las universidades dejen de relatar la tragedia urbana para empezar a contribuir a su desenlace, que será un desenlace positivo, no lo duden. 26 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Lezione Magistrale di Pasqual Maragall i Mira, honoris causa della Università degli Studi Mediterranea di Reggio Calabria Language A language of the resource Italià Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Università degli Studi Mediterranea (Reggio Calabria) Abstract A summary of the resource. Lliçó magistral de Pasqual Maragall llegida en la recepció de la distinció honoris causa en Arquitectura de la Università degli Studi Mediterranea de Reggio Calabria. Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Globalització Ciutats Europa Barcelona Arquitectura Alcaldes Model social Acció política Homenatges i distincions Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/849/0000001550.pdf a5e2f8ae703cba4b7f1dd8e69d86c941 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 27/05/1998 (1785329) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 13 Un grupo de ciudadanos españoles con sensibilidad ideológica de izquierdas, la mayor parte de ellos dirigentes políticos, se adhiere a la idea de impulsar una Europa política, paralela a la Europa monetaria y económica, para combatir la apatía y multiplicar la participación. Más democracia para Europa De una fuente casi seca como el Tratado de Amsterdam, previsto para una reforma institucional que toda Europa juzga insuficiente, la imaginación, la iniciativa y la voluntad para avanzar en el proyecto europeo han hecho nacer un chorro de agua que ha de servir para regar la sequedad democrática sobre la cual tantas quejas se expresan. En esta original construcción histórica, que conocemos como Unión Europea, frecuentemente, de algunos pasos aparentemente modestos, han surgido desarrollos del proyecto europeo muy relevantes. Recuérdese lo que ocurrió con el Acta Única a partir de 1986. De nuevo, estamos ante un acontecimiento de una dimensión mucho mayor que la que se deriva de la modesta presentación de que ha sido objeto. Veámoslo. Jacques Delors, al frente del Comité Europeo de Orientación Nuestra Europa, ha recogido la idea de Tommaso Padoa-Schioppa, lanzándola a los responsables políticos de toda Europa como un reto de inexcusable respuesta. El candidato a la presidencia de la Comisión puede ser elegido por los ciudadanos en las elecciones europeas del próximo año. La fórmula es simple y respeta los tratados. Esto es lo más sorprendente y estimulante. Para hacerlo, no hay que entrar en largas discusiones entre Gobiernos para modificar las normas. Puede hacerse con las existentes. Sólo depende de la voluntad de los responsables políticos de Europa, de los partidos y de los Gobiernos. Las formaciones políticas que concurran a las elecciones europeas pueden proponer como parte de su oferta a los electores un candidato a la presidencia de la Comisión. Socialdemócratas, demo cristianos, liberales o cualquier formación política europea, junto a sus listas nacionales y a sus programas, tienen la posibilidad de que alguien, hombre o mujer, represente sus aspiraciones para dirigir una institución clave, como lo es la Comisión Europea. Una verdadera revolución democrática y tranquila. Los ciudadanos de toda la Unión Europea, cuando acudan a votar, sabrán que están decidiendo también sobre la presidencia de la Comisión. Nadie volverá a decir que un «burócrata» administra una parte tan importante de nuestros intereses políticos. Nadie volverá a contemplar luchas de poder, que no comprende, y en las que nada tiene que decir. Ocurrió en 1994, cuando hubo de elegirse al presidente de la Comisión y ha vuelto a ocurrir en la cumbre del euro a propósito de la presidencia del Banco Central Europeo. Quienes creemos en un proyecto europeo, más allá del euro, con reglas democráticas de funcionamiento, con participación decisiva de los ciudadanos de todos los países que componen la Unión, apoyamos con entusiasmo la iniciativa. Sabemos de sus implicaciones y todas nos parecen positivas. Más poder de representación al Parlamento, más legitimidad democrática a la Comisión. Un paso relevante en la superación del déficit democrático, al poner en manos de los ciudadanos la decisión sobre la presidencia de la Comisión. Sabemos que habrá reacciones en contra. Las de los adversarios de la idea de una Europa política además de monetaria. No nos sorprenderán, pero, lamentablemente, puede que no sean los únicos. Algunos escépticos que rechazan la idea de Europa porque las reglas no son democráticas harán cualquier pirueta para negar la posibilidad de un paso decisivo en la democratización. Incluso algunos responsables 48 �Articles de Pasqual Maragall a políticos europeístas quizá duden o rechacen la idea porque no estarán dispuestos a ceder poder a los ciudadanos, a los mismos que ellos representan. Podemos estar en un momento clave para el futuro de Europa. La apatía, la distancia con que los ciudadanos acogen un hecho tan importante como el euro, puede transformarse en una gran corriente de participación, de compromiso con el futuro de Europa. Una Europa en la cual los ciudadanos cuenten cada vez más. Las instituciones seguirán siendo lo que son, pero sus legitimidades aumentarán. La Comisión y el Parlamento serán más representativos y, por ello, más comprometidos con la voluntad de los europeos. Esto es la política. Podemos estar viviendo, si lo hacemos bien, un momento crucial y positivo para Europa. Una propuesta sencilla, presentada con modestia, advirtiendo que los tratados no se modifican, que se puede llevar adelante con las normas existentes. Una apuesta que, por insatisfactoria que nos parezca, pueda abrir un gran espacio, nuevo e insospechado. Por la democratización de Europa, por el compromiso civil. Hagamos que lo tengan difícil quienes se opongan. Expliquemos a los ciudadanos el nuevo comienzo de una Europa más cercana. De ellos y para ellos. Después será preciso cambiar los tratados. Para que quepan las nuevas democracias del centro y del Este, para que funcione el gran espacio de libertad con seguridad, para que hagamos un papel más influyente en el mundo nuevo de la globalización. Lo inmediato es aprovechar el impulso que puede generar esta idea. Lo urgente es ganar la opinión pública contra las reacciones nacionalistas o simplemente temerosas ante la participación de los ciudadanos en los destinos comunes de Europa. Por eso queremos actuar ya, sin pérdida de tiempo, llamando la atención de los ciudadanos y de los medios de comunicación sobre la importancia del envite, pidiendo a todos los responsables políticos, de partidos y Gobiernos, que crean en Europa, que se sumen a la propuesta, que la integren en sus ofertas programáticas durante las elecciones europeas de la próxima primavera. Nosotros, desde la pluralidad que representamos, nos comprometemos a hacerlo y a impulsarlo. Un nuevo impulso democrático ha de surgir en este tramo del camino hacia la unión política de Europa. Firman este artículo: Felipe González, Cristina Almeida, Joaquín Almunia, José Borrell, Joaquín Leguina, Diego López Garrido, Pasqual Maragall, Pere Portabella, Nicolás Sartorius y Narcís Serra. 49 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1093 Title A name given to the resource Más democracia para Europa Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource González Márquez, Felipe, 1942- Almeida, Cristina (Almeida Castro) Almunia, Joaquín, 1948- Borrell, Josep, 1947- Leguina, Joaquín, 1941- Lopez Garrido, Diego, 1947- Portabella, Pere, 1929- Sartorius, Nicolás Serra, Narcís, 1943- Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Europa Acció política Territoris Democràcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/749/19980530_LV.pdf 056bfc78e386be34581f0a7951626e01 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 30/05/1998 La Vanguardia, p.020, Opinión Debates en Nueva York (2) Autor: PASQUAL MARAGALL Si en abril el tema fueron las ciudades en el mundo global -es curioso, como si el mundo pudiera no ser global-, en mayo la discusión en la New York University fue sobre la devolución de poder a regiones y ciudades en Europa, que es nuestro mundo próximo. Al día siguiente de votarse el referéndum que ha devuelto a Londres el alcalde metropolitano que Mrs. Thachter le quitó para gobernar la ciudad desde el Estado (liberal ella) y desde el sector privado (ahí sí liberal, pero de un liberalismo dogmático), al día siguiente, sin casi haber dormido, Sally Powell, la intrépida joven madre de Hammersmith, la concejal de izquierda, estaba en Washington Square para explicar la vuelta de Londres a la democracia local y a la ambición internacional. Con ella Pia Marconi, tan joven como Sally, explicaba con parsimonia las pasmosa y sistemática transformación del Estado italiano en un artefacto eficiente, ligero y reducido -¡pero cuánto más legitimado!- de manos del ministro Bassanini, con el cual trabaja Pia. Ésos sí son liberales prácticos. No del "laissez-faire", sino del deshacer. En la misma sesión, Ricard Pérez Casado, ex alcalde de Valencia y ex administrador de la Unión Europea en Móstar, la ciudad más dividida y cainita de Bosnia, explicaba cómo en la Europa de la devolución los gestores locales tienen un posible "rol" diplomático desinhibido y efectivo. Móstar es hoy, gracias a Ricard y a Hans Koshnik -corpulento anciano de Bremen, ex alcalde también y predecesor de Ricard-, la única ciudad bosnia que dispone de un Ayuntamiento democrático. En las demás ciudades, en teoría menos conflictivas, el censo falló. Siempre pensé que el futuro de Móstar no estará bien sellado si no queda claro que el puente que destruyeron los croatas o cristianos del barrio oeste no lo reconstruyen solos los musulmanes del este del río Neretva, ayudados por Turquía. Quedaría para siempre que unos en el siglo XVII lo hicieron, los otros lo bombardearon en el XX y los primeros lo volvieron a poner ahí en el XXI, símbolo frágil del odio insuperable entre comunidades, piedra reverenciada por unos y maldita para los demás. Es en parte por ello que en el 96-97 Barcelona y Estambul se hermanaron para ayudar, desde los dos lados y desde los dos confines del Mediterráneo, a rehacer el puente bien y para siempre. Pero ahora el Estado turco (ni moro ni cristiano, ¡laico y militar!) amenaza con encarcelar por una frase al alcalde electo islamista, Erdogan. Es considerable la miopía del "establishment" político-mediático internacional, según el cual la carrera de Erdogan estaría con ello a punto de terminar. He escrito a Erdogan, que estuvo en el balcón del puerto como un auténtico mago de Oriente el día que llegaron los Reyes Magos en enero del 97, y tengo entendido que está gestionando en Ankara las ayudas para el puente. 136 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1212 Title A name given to the resource Debates en Nueva York (2) Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Erdogan, Recep Tayyip Globalització Descentralització administrativa Nova York Congressos i conferències Mostar Barcelona Istambul New York University Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/750/19980613_LV.pdf 1e948c0e7617b764db69cb3e7e41dfc8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/06/1998 La Vanguardia, p.024, Opinión Ciudades europeas Autor: PASQUAL MARAGALL El libro de Leonardo Benévolo sobre la historia de las ciudades europeas es el mejor prólogo para quien trate de adentrarse en la comprensión de la Europa real, la formada por su denso sistema de ciudades. Benévolo explica que las ciudades europeas de hoy son una evolución de algo que nació con la decadencia del imperio. Ciudades romanas con un perímetro relativamente importante lo restringieron a partir del siglo IV, cuando las incursiones exteriores empezaron a menudear. Aparecen entonces las murallas, las aurelianas de Roma, en las cuales no es que esté empotrada la pirámide de Cayo Cestio, que es anterior, sino que se empotran en ella. Más tarde vendrán las murallas góticas de Barcelona y otras ciudades. O sea, que la ciudad europea aparece como resultado de un acto de restricción y no de expansión. Luego las murallas se desplazan tímidamente durante diez o quince siglos, y finalmente, entre 1840 y 1870, estallan casi todas. En 1841, la junta presidida por el liberal Llinars se presentó con pico y pala en la Ciutadella y empezó la demolición, luego detenida por la apresurada reacción moderada. En Viena ocurrió lo mismo. La revolución industrial y la revolución política dieron lugar a ciudades diez veces más grandes de lo que habían sido desde el siglo IV hasta entonces. Este largísimo periodo de incubación de la ciudad moderna ha dejado trazas profundas. Los europeos hemos aprendido a leer en nuestros muros, monumentos, avenidas y espacios públicos una herencia cultural no intocable, pero casi sagrada. Es el contrapeso (a veces excesivo y opresor, pero casi siempre equilibrador) del dinamismo reformista, del paso inevitable del tiempo y sus modas, de lo que hoy llamamos globalización o universalidad de muchos fenómenos económicos y sociales. Solamente la larga infancia de la ciudad europea puede explicar que su símbolo sea una ciudad, Roma, de la que se han dicho cosas tan fuertes como que nunca volverá a ser lo que fue, que ella es la imagen de la decadencia, y que es incapaz de dar más que una pequeñísima parte de lo que promete (John Agnew). La fascinación del pasado es en Roma irresistible. Pero también lo es, quizá, la intuición de que todas las ciudades, poco o mucho, podrán acabar teniendo que pasar por una larga fase de aceptación de que no todo lo que luce es sostenible. 137 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1213 Title A name given to the resource Ciudades europeas Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Benevolo, Leonardo Urbanisme Europa Roma Barcelona Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-06-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2659/RetornRoma_AnunciCandidat_LVG19980626-014.pdf 01697495ce97b6a433d5370d393ddab4 PDF Text Text 14 POLÍTICA LA VANGUARDIA Pasqual Maragali no ha esperado la cena conmemorativa del XX aniversario del PSCpara anunciar oficialmente su candidatura a la presidencia de la Generalitat. El ex alcalde de • VIERNES, 26JUNIO 1998 Barcelona se adelantó un día para proclamar, desde el punto más alto de su ciudad, su voluntad de encabezar un “movimiento” de centro izquierda similar al que representa Blair en Gran Bretaña Maragailse presenta comoel líderdeuna alternativa “amplísima” queincluyeel centro El ex alcaldeconfirmaoficialmente queseenfrentaráa Pujoly dejaclaroquenoquieresersóloelcandidatodelPSC EL REGRESO “Ya he vuelto y el ‘souflé’ no se ha deshinchado” DIÁLOGO “Dialogaré con todos los partidos de izquierda y con algunos que no lo Son, incluidos empresarios y gente avanzada de la Iglesia” PARTIDOS “Igual que las empresas se fusionan para competir, se acabáron los que conducen a los militantes hasta la tumba” SALVADOR SANSUÁN EL PROFETADEL“CAMBIO”. Maragail subió a Coliserola para anunciar su deseo de pilotar el “cambio” en Cataluña RAMON SUÑÉ BARCELONA. Ya es oficial: Pasqual Maragall disputará la presi dencia de la Generalitat a Jordi Pujol. El gran duelo quedó servido ayer al mediodía cuando el ex alcal de de Barcelona, desde el mirador de la torre de Coilserola, confirmó que está “ilusionado” y “decidido” a “encabezar una alternativa de cambio en Cataluña”, un “movímiento amplísimo”, un proyecto que no sólo represente al PSC o a la izquierda, sino que integre “fuerzas de gran espectro”, incluidas las de un centro “radical”, al estilo de lo - Maragail abogapor la ‘fusión de los partidos” en genérico,pero evita pronunciarse sobre una coalición con otrasfuerzas que significa en Gran Bretaña el nuevo laborismo de Tony Blair. Maragall quiso marcar el territo rio desde el primer momento y dejar claro que su liderazgo pretende traspasar las fronteras de los partidos tradicionales, en general, y del PSC, en particular. Por ese motivo, anun ció su candidatura lejos de la sede de su partido y antes de intervenir esta noche en la celebración del vigési mo aniversario de los socialistas catalanes. Como testigos, su esposa, Diana Garrigosa, su hermano Er nest, concejal del Ayuntamiento de Barcelona, y tres de sus “familiares” políticos más directos: Narcís Serra, Joan Clos y Joan Reventós. A ellos se unió posteriormente en un almuerzo el secretario de organización del PSC, José Montilla, máxi mo exponente de ese aparato socialista con el que Maragali tendrá que lidiar a partir de ahora para aunar posiciones políticas e intereses per sonales (léanse listas electorales) no del todo coincidentes. El aspirante socialista a la presi dencia de Cataluña inició su com parecencia ante la prensa con una sorprendente puntualidad y con un saludo con reminiscencias tarrade llistas. Con un “ya he vuelto”, puso punto y final a lo que él mismo defi nió como un año de “libertad perso nal, familiar y profesional”. El candidato —condición que asumirá el próximo otoño cuando el PSC reali ce primarias—recuperó un símil que él mismo empleó el verano anterior cuando respondía con evasivas sobre la posibilidad de enfrentarse a Pujol. “El ‘souflé’ —afirmó— no se ha deshinchado, sino que ha subido un poco más. Esto me ilusiona y me gratifica.” Aseguró que muchos catalanes le han animado a encabezar el “cambio” y anunció que regresa dispuesto a “escuchar sin poner lí mites” y a dialogar “más allá de nuestra familia política”: con “em presarios, gente avanzada de la Igle sia, ONG, movimientos sociales...” Pese a todo, Maragail no olvidó su origen y filiación política. Recor dó que sigue siendo miembro del PSC, “mi partido, del que no he renegado jamás y que piensa, como yo, que tenemos que ampliar fronte ras y que existe una posibilidad muy grande de ganar”. La proclamación de su fidelidad al PSC no le impidió hacer suya la teoría que señala que los partidos, como las empresas, tenderán a fusionarse. Sin embargo, no concretó si se refiría a la posibili dad de que el PSC se presente a las elecciones autonómicas coaligado con otras formaciones. “No sé las fórmulas”, confesó. Pero añadió que lo que tenga que hacer, “lo haré de acuerdo con mi partido”. Pasqual Maragall no pronunció ni una sola ocasión el nombre de Jordi Pujol, ni siquiera de CiU. También dejó para próximas ocasiones la explicación de su progra ma político. Tan sólo dio alguna pis ta. Así, proclamó la “absoluta” soberanía del PSC respecto del PSOE en aquellas cuestiones propias de la política catalana, y abogó por “un catalanismo menos agrio, más expresivo, abierto y fraternal que el que es en este momento el catalanis mo oficial”. Y explicó lo que la Europa en construcçión espera de Cataluña: “En Europa se ve el modelo catalán como lo que nunca debía haber dejado de ser, como un entendimiento muy amplio, de fuerzas diversas, que están por un autogobierno fuerte y una lealtad fe- deral (. . .), que están por afirmarse, pero también por explicarse, lo que no se ha hecho o no se ha hecho bien”. El líder socialista tampoco quiso entrar en cuestiones como la políti ca lingüística de la Generalitat: “Pregunten a Joaquim Nadal y Nar cís Serra, que han mantenido una lí nea muy coherente. Yo no tengo opiniones diferentes”. Y negó la existencia de profundas diferencias entre sus planteamientos y los de Josep Borreil. “Los dos son discursos del PSC —afirmó—y no creo que pueda haber discrepancias.”. La llaveinglesaparadestornillar a Pujol A descender 1 del mirador de la torre de ColI serola, Pasqual Maragall recordó que esta espada de Excalibur-de las comunicaciones hundida en el Tibidabo la había inaugurado él, en compañía de Josep Borrell. Entonces, Maragall subió a la montaña doméstica con una llave in glesa en la mano, así que, tras la formalidad propia de un acto de alcalde con ministro, invitó al titular de la cartera de Transportes y Comunicaciones a acercarse a la antena de Radio Barcelona, con sus raíces de acero fijadas en la cima y procedió con la herra mienta a desenroscar simbólicamente uno de los tor nillos de la añeja instalación. Seis años después, Maragall ha vuelto a la torre diseñada por Norman Foster con el discurso de Blair como llave inglesa —“sepuede ser radical y centrista”— para intentar destornillar los anclajes de Jordi Pujol, fuertemente amarrados a la Generalitat desde hace dieciocho años. El ex alcalde volverá a tener cerca a Borrell, ahora sin más cartera que la caja de herramientas del socialismo y con un manual que no es un seguro contra reparaciones. Pasqual Maragall y Josep Borrell tienen criterios dispares sobre el diagnóstico de las averías y sobre cómo corregirlas. Borrell piensa que el Foro Babel es una buéna escuela de formación profesional para proceder contra los tomillos que mantienen sujeta la silla presidencial de Pujol, pero Maragali sabe que si se le va la mano en la operación el mecánico no sólo puede desencajar el trono, sino todo el condado. El discurso de Blair es siempre una apología del “tres en uno” para evitar que chirríen las reparacio nes en el tejido social. Ya sea en el Ulster o en Esco cia. Su llave inglesa es, en realidad, una llave maes tra, que abre puertas en lugar de desajustarlas. MÁRIUSCAROL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall se presenta como el líder de una alternativa "amplísima" que incluye el centro Creator An entity primarily responsible for making the resource Suñé, Ramon Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Candidatura Maragall Mira, Pasqual, 1941- Eleccions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) President de la Catalunya. Generalitat Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Abstract A summary of the resource. Article que explica l'anunci de Maragall a presentar-se com a candidat a la presidència de Catalunya, al seu retorn de Roma. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torre de Collserola Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-06-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2660/1998_PerCatalunya.pdf 5a693b900a56e58f125b13e0a3dcd704 PDF Text Text �1 . PER CATALUNYA PSC �2 INTRODUCCIÓ El catalanisme polític ha estat un moviment plural com plural ha estat i és Catalunya. Tot i que en alguns moments de la nostra història els demòcrates i els catalanistes hem coincidit amb la defensa d’unes mateixes prioritats nacionals, com per exemple durant el període de l'Assemblea de Catalunya, el catalanisme polític des del seu mateix inici ha estat integrat per visions i concepcions diferents de Catalunya, del futur de la convivència dels catalans i les catalanes i de les prioritats de caràcter econòmic, social i cultural. De vegades s'ha volgut donar una imatge monolítica del catalanisme, però això no correspon a la realitat. Fins i tot, s'ha volgut identificar el catalanisme amb una única tradició política, la de caràcter conservador, en una afirmació que encara s’ajusta menys a la realitat. El pensament catalanista, i per tant el pensament que defineix els catalans i les catalanes com a membres d’un mateix poble i que proposa uns objectius col·lectius a assolir, pot remuntar-se tan amunt en la història com es vulgui. Però el catalanisme polític formulat a finals del segle XIX es composa bàsicament d’una vessant que insisteix en el caràcter progressista, democràtic, liberal, republicà, federal i laic del catalanisme, i d’una altra que ofereix una visió des de concepcions de caràcter més tradicionalista, religiós i conservador. Des dels seus inicis el pensament catalanista viu aquest doble origen: una orientació progressista, amb una forta petjada de Pi i Margall i el seu federalisme, i una altra de tipus tradicionalista fortament influïda per Balmes. Una i altra tradició responen a interessos i valors diferents i connecten amb línies polítiques diferents: per un costat el catalanisme és hereu del pensament revolucionari, de les revolucions liberals americana i francesa. La nació és considerada com una agrupació d'individus lliures i iguals, que gaudeixen d’uns drets inherents a la condició de persona humana, encara que el seu reconeixement només pugui realitzar-se encara dins d'un determinat àmbit territorial. Els individus han decidit viure plegats a través del pacte o d'un contracte lliure -la constitució, que expressa l'acord fundacional de la comunitat política per tal de regir la convivència de la comunitat- tot recollint dos trets essencials dels estats liberals: els drets humans i la separació de poders. La nació és el resultat d'un pacte entre subjectes lliures que acorden la convivència de la manera que creuen més adequada. La sobirania resideix en els individus, que passen de ser considerats només súbdits a ser ciutadans, amb drets i deures. És el concepte de nació política i aquesta manera de considerar la nació marcarà a fons el catalanisme progressista des de Pi i Margall a Valentí Almirall, des de Rovira i Virgili a Rafael Campalans. La nació deriva de la voluntat de les persones. Al costat d'aquesta tradició n'existeix una altra, hereva del tradicionalisme i que s'identifica amb el pensament contrarevolucionari estès arreu d'Europa, en especial a França i Alemanya. Aquesta tendència de pensament parteix de la idea que la nació és una realitat �3 natural, que s’identifica per posseir un esperit nacional, que es manifesta en una llengua i comunitat forjada per la tradició i la història. Les nacions estan vivificades per un esperit que els és propi. Aquest és el concepte de nació cultural objectiva, que no depèn de la voluntat dels individus que hi viuen. D’aleshores ençà les evolucions han estat òbviament molt grans i les transformacions que ha viscut el catalanisme com a conjunt han estat enormes, molt relacionades amb les que ha viscut Catalunya. La II República és inseparable del Primer Estatut, així com el final de la Guerra Civil amb el triomf dels franquistes significà la seva abolició, juntament amb la de la democràcia i de les llibertats. Al final de la dictadura, el catalanisme va trobar un moment de nova eclosió quan ara fa vint anys, a partir de la tasca d’articulació d’un ampli concepte de catalanisme i democràcia, que s’havia iniciat al voltant de l’Assemblea de Catalunya, s’aconseguiren dues fites d’importància cabdal: la recuperació de la Generalitat, sota la presidència de Josep Tarradellas, que entroncava amb la institució supervivent a l’exili, i l’acord del nou Estatut d’Autonomia de 1979. L’any 1980 les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya obriren un nou període per refer la Catalunya malmesa. Cal insistir en la importància d’aquests aspectes de la formació del catalanisme per recordar el caràcter plural de l’origen del catalanisme polític, en íntima connexió amb aquesta manera diferent de comprendre el país i de configurar la seva identitat. De vegades l’actuació dels catalanistes ha estat coincident, de vegades ha estat enfrontada. La iniciativa, segons les èpoques, ha correspost sempre a un o altre sector. Però sempre s’han influït mútuament i s’han manifestat hereus d’un tronc comú. Les aportacions dels uns i dels altres han esdevingut part substancial del dipòsit compartit de reflexió col·lectiva i d’afirmació d’identitat que les noves generacions han anat assumint com a substrat per tal d’afrontar la resolució dels nous problemes dels catalans i les catalanes i per expressar les alternatives plurals que els defineixen. Els socialistes i les socialistes ens situem dins del catalanisme i sintonitzem, de manera especial, amb la tradició de Pi i Margall, Almirall, Coromines, Martí i Julià, Seguí, Peiró, Rovira i Virgili, Campalans, Alomar, Comaposada, Maurin, Nin, Cornudella o Serra i Moret. Abans de Pi i Margall i d’Almirall trobem Narcís Monturiol, divulgador del socialisme utòpic d’Etienne Cabet, i promotor del moviment republicà federal i l'intent de la seva Icària. I hi trobem Anselm Clavé, també republicà federal, que organitza les societats corals, molt sovint espais d'expressió de les prohibides societats obreres. Cal recordar encara durant el Sexenni Revolucionari la figura d'en Josep-Narcís Roca Farreres, que propugnarà un catalanisme progressista. Un catalanisme progressista que restarà sempre molt vinculat a les incipients societats obreres i a l’organització del moviment obrer català. �4 El nostre catalanisme arranca d'aquesta concepció de la nació i de la societat en què el protagonisme correspon a la ciutadania. En ell hi trobem també la formulació d'un altre aspecte que serà decisiu en la definició del catalanisme progressista: l'orientació federalista. Ja en aquells moments el catalanisme progressista contemplava l'articulació federal com un projecte per a Espanya. La tradició del catalanisme popular i integrador continuarà amb figures tan rellevants com Josep Rovira, Josep Pallach, Ramon Fernández Jurado, Alexandre Cirici Pellicer, Pep Jai, Maria Aurèlia Campany, Paco Ramos, Cornudella, entre d’altres. Hem volgut citar aquests noms perquè ens cal rellegir la història del catalanisme polític des d'una perspectiva més global, popular i integradora. Aquest impuls dels sectors progressistes, obrers, socialistes i demòcrates fou fonamental durant la lluita contra la dictadura franquista i durant els anys de la transició. El catalanisme com a expressió que la defensa dels interessos de Catalunya significa la defensa dels interessos dels catalans i les catalanes va ésser liderat per les forces democràtiques i d’esquerres. El PSC va tenir un paper decisiu en la formulació del catalanisme polític de la dècada dels setanta i dels vuitanta. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas en bona part es va produir per la insistència i per la voluntat dels socialistes. No és cert que el catalanisme sigui patrimoni dels conservadors, avui de CiU i en el passat de la Lliga Regionalista. Hem d'insistir en la tradició popular, federalista, obrera i republicana que ha ofert unes altres visions de Catalunya, i que de fet ha estat pionera del catalanisme polític. Així mateix cal evitar la confrontació simplista entre les dues concepcions de catalanisme. Tota realitat nacional és una realitat complexa en la qual s’entrecreuen elements d’una i altra concepció. En aquests darrers vint anys, però, s'ha produït un decantament del catalanisme polític cap a la tradició més conservadora com a conseqüència de la política realitzada per CiU des del govern de la Generalitat. Aquesta situació ha provocat l’allunyament d’amplis sectors populars del procés de construcció del nostre autogovern. Compartim amb Vicens Vives que la característica més específica de la psicologia del poble català és "la voluntat de ser". Ens cal, però, concretar-la. Hem d'acabar amb les ambigüitats i els essencialismes del discurs conservador que porten a la frustració o no condueixen a res. Catalunya porta massa anys de victimisme estèril, de confrontacions inútils, de mercadeigs que han afectat profundament la nostra pròpia imatge com a poble. Hem de proposar amb coratge i fermesa una altra visió de Catalunya. Hem de refermar la nostra proposta catalanista. Una proposta que lògicament es troba davant d’uns canvis de gran profunditat. El fenomen de la globalització ens afecta i ens afectarà cada dia més. La globalització és una dada de �5 la realitat, una dada nova però irreversible, i l’aproximació de l’esquerra a aquest fenomen no pot ser de rebuig. El que cal fer és analitzar-lo, veure quins efectes produeix, potenciarne els avantatges que pugui tenir des d’un punt de vista progressista i minimitzar-ne els inconvenients. Un món més ampli ens convida a treballar per viure amb harmonia i plenitud, amb tota la gosadia que els canvis reclamen. Ens convida a participar-hi tal com som, amb la nostra identitat, amb la consciència que només una societat sencera, que no oblida cap de les persones o sectors que l’integren, solidària amb tots els seus membres, plural en la seva expressió, pot fer-ho amb garantia de futur. Més que mai, en una etapa de canvi, ningú no pot ésser oblidat per la comunitat de què forma part. La injustícia i la insolidaritat provocarien la debilitació del conjunt. Catalunya té l’exigència d’adaptar-se a les noves relacions d’intercanvi mundial i de “saber viure la globalització”; és a dir, de saber afermar la seva identitat en el nou context. És un gran repte per a un país petit. Però sabem que podem i volem fer-ho. D’altra banda, la realitat d’una Unió Europea forjada en el darrer decenni és un signe esperançador d’aquesta adaptació al nou marc d’intercanvis. Però caldrà distingir entre l’Europa de tothom, la dels ciutadans i l’antiga Europa, la dels exclusius acords entre estats. Un dels aspectes més decisius del catalanisme polític es troba precisament en l’articulació del nou procés europeu i en la capacitat dels catalans i les catalanes de cercar-hi un paper rellevant i propi. Globalització i realitat europea són dos factors que ens han de permetre superar la vella i paralitzadora recerca d’una correspondència exacta entre l’estat i la nació. Ens trobem vivint ja uns canvis de gran magnitud. Vivim una veritable mutació de societat. I la primera responsabilitat de tot governant és situar el país dins el circuit del desenvolupament, no perdre la oportunitat de la revolució tecnològica. Aquesta revolució tecnològica, per altra banda, exigeix una reforma permanent d’estructures i planteja de manera aguda com competir i crear ocupació. La segona responsabilitat dels governants és que la revolució tecnològica es posi al servei de les persones, no les persones al servei de la revolució tecnològica, tot adoptant com a punt de referència els drets dels ciutadans. Els canvis socials i culturals que les noves tecnologies afavoreixen i l’explosió d’una societat de la informació cada cop més mediatitzada però també cada vegada més lliure, demanen una reformulació política que tingui en compte els riscos de la concentració del poder en centres de poder que no es basen en la legitimació i el control democràtics, però que a la vegada es faci ressò de les possibilitats esperançadores d’una participació ciutadana més intensa que aquests nous instruments provoquen. La Catalunya del segle vinent viurà dins un món cada vegada més interdependent. La nostra proposta catalanista ha de permetre desplegar la nostra identitat pròpia i afavorir que Catalunya tingui un paper més actiu en la construcció d’un món més just i lliure. �6 La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos: . Catalanisme és autogovern. . Catalanisme és integració i cohesió social. . Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa. �7 1. CATALANISME ÉS AUTOGOVERN L'element central del catalanisme polític és la voluntat d'autogovern del poble de Catalunya. El fet nacional s'expressa per la voluntat del poble de Catalunya de constituir una comunitat política diferenciada que decideix en última instància per si mateixa sobre els aspectes fonamentals de la seva identitat col·lectiva. És aquesta la característica essencial del catalanisme modern. Som una nació perquè avui i aquí els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya volem ser-ho i aquest fet es tradueix en l'aspiració a autogovernar-nos a través de les nostres institucions. Això significa tenir l'ambició d'eixamplar el màxim possible la nostra capacitat per decidir per nosaltres mateixos en els diferents camps de l'activitat pública i reforçar la identificació del poble de Catalunya en les seves institucions d'autogovern. Tota realitat nacional és una realitat complexa. El que afirmem és la primacia de l'autogovern com element constitutiu del fet nacional. Això vol dir que la nació és allò que expressa la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes. No és el poble que està al servei d’una idea de Nació abstracta, sinó la nació que està al servei del poble. Però vol dir alguna cosa més. Vol dir que el catalanisme es mesura sobretot pels graus d'autogovern que puguem assolir. El vigor i la força de la realitat nacional catalana està en relació, abans que res, amb la capacitat que tinguem per decidir per nosaltres mateixos sobre les qüestions que fan referència a la nostra vida col·lectiva. Des d'aquest punt de vista, les relacions CatalunyaEspanya i la inserció precisa de Catalunya dins l'Estat Espanyol és una qüestió central del projecte catalanista, perquè, ara juntament amb Europa, és el marc on caldrà adequar el nostre nivell d'autogovern. Cal que siguem conscients que l'element essencial que tenim plantejat en el futur del nostre país no és la qüestió abstracta de la sobirania. En un món d’interdependències, allò que cal és enfortir i precisar els continguts polítics del nostre autogovern, en llenguatge i conceptes propis de la realitat sociopolítica del segle XXI i molt particularment en la perspectiva institucional i coherent de la construcció europea. Estem, de fet, en un procés de reformes, de recomposicions i de renúncies de sobirania. El debat central de la sobirania avui no radica a assenyalar qui pot exercir-la plenament, és a dir, quin és l'àmbit territorial que en té la potestat, en última instància, per constituir-se en comunitat política i, per tant, per decidir la seva existència independent o la seva integració dins d'altres realitats polítiques. Aquest no és el debat central perquè de fet formem part de realitats polítiques plurinacionals, en les quals ja no hi ha la concentració exclusiva del poder nacional en una sola instància de govern. Des d'aquest punt de vista, la capacitat de decisió, i si es vol la sobirania, és compartida pels diferents nivells de govern. Les dues qüestions essencials que hem de decidir són, per una banda, quina és la distribució territorial del poder polític a què nosaltres aspirem i, per altra, com es fa conciliable �8 l'existència de diferents realitats nacionals amb la integració de totes elles en sistemes polítics descentralitzats. Si l'element essencial del nostre catalanisme és l'ambició d'autogovernar-nos, la determinació dels continguts polítics de l'autogovern esdevé la qüestió central. És en aquest punt on el federalisme és un punt central de referència. El federalisme ens ofereix el millor model en què inspirar-nos a l'hora de decidir quins són els continguts de l'autogovern de Catalunya, tenint en compte que aquest autogovern haurà d'exercir-se en un marc polític complex caracteritzat per l'existència de diferents nivells de govern (l'europeu, l'estatal, el català, el local) i en el qual cada un d'aquests nivells disposarà d'uns determinats graus de poder polític. Més endavant ja entrarem en el federalisme; però cal insistir en el fet que el federalisme ens interessa més per la qüestió dels continguts polítics de l'autogovern que no per la qüestió de la sobirania. Des d'aquest punt de vista, a més, tampoc ens seria fàcil trobar punts comuns entre els països federals Nosaltres hem d'afirmar la vigència del pacte constitucional com un pacte, tant entre ciutadans com entre territoris, que suposa una afirmació i una doble renúncia. L’afirmació que democràcia i autonomia estan indissolublement unides a Espanya, i en concret que l’autonomia de Catalunya ha anat sempre lligada a l’existència de democràcia a Espanya. La renúncia de la democràcia espanyola a imposar a Catalunya un Estat centralista i unitari, i la renúncia de Catalunya a la reivindicació de la independència. En aquest context, l’objectiu essencial del catalanisme ha de ser més el de reforçar i ser ambiciós en els continguts de l’autogovern que no el de plantejar el debat de la sobirania. Com recordàvem en la introducció, el catalanisme polític és plural. El catalanisme és el denominador comú de diferents formacions polítiques que, amb plantejaments diferents quant a model de societat i a projecte nacional, comparteixen en canvi una mateixa voluntat per a fer efectiu l'autogovern de Catalunya. El caràcter plural del catalanisme no significa que hi hagi d'haver diferents projectes catalanistes. Significa, per contra, que no totes les formacions catalanistes pensen el mateix respecte a la manera de resoldre els problemes bàsics de la societat catalana. Per això, la confrontació política entorn dels temes programàtics i de model de societat ha d'anar acompanyada per la voluntat de cercar una unitat bàsica de les forces polítiques catalanistes respecte a les qüestions que fan referència als continguts polítics de l'autogovern, tot i reconeixent les diferències derivades dels models diferents de configuració de l’Estat. El fet que aquest autogovern vulgui ser exercit per a aplicar polítiques diferents -i fins i tot contradictòries- no vol dir que les forces catalanistes no puguin tenir un interès comú a aprofundir l’autogovern al màxim. Respecte a les qüestions que fan referència a l'autogovern cal assolir el màxim nivell d’unitat. Aquesta unitat és complementària del caràcter plural del catalanisme, precisament perquè el �9 catalanisme no és patrimoni de cap formació política en concret, sinó de totes les formacions catalanistes en conjunt. La vida política catalana no estarà plenament normalitzada mentre el tema central de la discussió interna entre les formacions polítiques de Catalunya continuï estant vinculat a les qüestions que fan referència a l'autogovern. Aquests temes són bàsics, certament. Les relacions Catalunya-Espanya i el contingut polític de l'autogovern seran durant molt temps encara el tema central del catalanisme, tot i que no haurien de ser temes de confrontació sinó més aviat d'acord. La línia divisòria dins de la política catalana ha de situar-se sobre les qüestions de programes i polítiques, sobre la forma concreta d'exercir aquest autogovern per opcions polítiques de signe diferent, no sobre l'abast i el contingut de l'autonomia. De fet, però, des de l'any vuitanta la vida política catalana ha estat marcada per aquest debat. Hem assistit a la voluntat d’apropiació del catalanisme polític per part d’una sola força política, i això ha situat el debat polític a Catalunya entorn de la qüestió del catalanisme. Aquesta situació no és la desitjable. La història ens passarà la factura dels intents de CiU d'apropiació partidista del catalanisme. Això no ha fet cap bé al país. CiU ha renunciat als objectius de país per propòsits partidistes. Ha tendit sistemàticament a excloure del camp del catalanisme aquells que no compartien els seus plantejaments de partit. L'autogovern no pot ser excloent, sinó que ha de ser integrador. No només per una raó de principi, sinó també per tal de poder-lo reforçar i aconseguir que arreli al màxim en el si de la societat catalana. Un catalanisme basat només en els aspectes lingüístics i culturals corre el risc d'excloure dels seus plantejaments una part important de la societat catalana, que no té el català com a primera llengua. Dir que per ser catalanista cal expressar-se en català i estar impregnat de la cultura catalana és excloure avui del catalanisme el 50% de la població. És, doncs, afeblir la causa que es pretén defensar. El nostre autogovern es veurà reforçat el dia que hi estiguin a favor i el sentin com a seu (i per tant participin en els processos electorals) els ciutadans de Catalunya que no s'expressen en català però que veuen en l'autogovern la manera d'exercir els seus drets i de defensar els seus interessos. Per això és important subratllar l'estret lligam entre el catalanisme i l'autogovern, en una doble perspectiva: per una banda, l'autogovern permet la defensa dels interessos de tots els catalans, més enllà de la seva procedència cultural; per l’altra, ofereix la possibilitat de desenvolupar un projecte comú de país en el qual la identitat cultural es va construint dia a dia com a resultat de la dinàmica social i de l'ambició, i té la voluntat d'assegurar la continuïtat dels elements lingüístics i culturals que ens ha legat la història. La realitat, però, és complexa. L'autogovern és una qüestió d'interessos, però també de sentiments. La nació és l'autogovern, la voluntat col·lectiva de ser; però és també un conjunt de símbols i elements intangibles amb els quals ens sentim identificats amb major o menor grau. Tota realitat nacional construeix el seu propi relat articulador. Està clar que aquesta realitat és, en molt bona part, la reconstrucció interessada d'una determinada �10 història, en la qual uns fets són ignorats i altres destacats, d'acord amb uns determinats propòsits. Però el fet cert és que acaben adquirint vida pròpia. I que no hi ha poble, ni país, ni nació, sense uns signes d'identitat nacional que l'uneixen, el cohesionen, li donen una perspectiva de conjunt, permeten que tingui força al món, que valgui i sigui alguna cosa. Els elements d’identitat, i entre ells els culturals i lingüístics, no els podem, doncs, oposar a l'autogovern com a fet fundacional de la realitat nacional. El que hem de fer és evitar que siguin elements excloents i segregadors; i convertir-los, en canvi, en factors de síntesi i d'agregació. �11 2. CATALANISME ÉS INTEGRACIÓ I COHESIÓ SOCIAL Catalunya ha estat sempre un país de pas, un passadís per on han desfilat i en el qual han restat gent i cultures diverses; i, a causa d'aquesta condició de terra de frontera, ha estat també un país sotmès a pressions bèl·liques successives. Tot plegat ha generat, al llarg dels segles, dues característiques bàsiques del seu temperament col·lectiu: la permeabilitat; la capacitat d'acollida i d'integració de la diversitat, i la resistència contra la invasió assimiladora, la voluntat de romandre com a poble. Així ho explica Jaume Vicens Vives. I afegeix: "Som fruit de diversos llevats i, per tant, una bona llesca del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge". Per això, la xenofòbia no ha adquirit mai carta de naturalesa a Catalunya, no ha quallat mai en res de significatiu. Algunes veus d'esquerra de principis de segle, que s'oposaven tant a la dreta catalana i a algunes derives tradicionalistes com a l'actuació divisora del lerrouxisme, ho havien formulat amb contundència. Pere Coromina havia dit: "No som els fills d'una sola sang". I el socialista Rafael Campalans en feia una bella afirmació de present i de futur, amb unes paraules que han figurat en el projecte del socialisme català des de la seva unificació: "Catalunya no és solament -com voldrien alguns- la geografia i la història passada. És sobretot aquest deler regenerador que s'encomana a tots els homes que hi viuen, és a dir, aquesta voluntat d'història futura. No és la història que ens han contat, sinó la història que nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de venir." En un breu eslògan, l'Assemblea de Catalunya va fer d'aquesta voluntat integradora un crit multitudinari: "Som i serem un sol poble." En els grans països receptors de fluxos immigratoris (EUA, Canadà, Austràlia), no és fins als anys seixanta que comença a obrir-s'hi camí aquesta concepció pluralista i integradora. Fins aleshores, hi havia dominat un altre model: l'assimilacionisme. La ciutadania plena no es guanyava sense l'abandó de les pròpies senyes d'identitat i sense la total supeditació al patró establert prèviament com a necessari; se n'ha dit "l'angloconformitat". A partir dels anys setanta, la creixent pressió en favor del pluralisme cultural es generalitza i, amb ella, l'exigència del dret a la diferència (nacional, d'origen migratori, de gènere...). Així acabarà deixant-se enrera el model assimilacionista envers el fet immigratori i es reconeixerà el dret de tothom a mantenir els seus signes d'identitat i a associar-se amb aquesta finalitat. El camí fet des d'aleshores, amb encerts i derives, ha posat de manifest, en els països de referència, la cristal·lització de dues ortodòxies oposades i socialment molt negatives. D'una banda, la pervivència de la vella ortodòxia tradicionalista, en versió uniformadora assimilacionista- o en versió excloent -"apartheid". D'altra banda, una nova ortodòxia: l'ortodòxia del multiculturalisme incondicional que propugna la "separació en la igualtat", l'amanida inconnexa. Es tracta, aquest darrer, d'un exasperat zel diferenciador que, en nom dels interessos dels "diferents", obre dinàmiques de contrasocietat, és a dir, d'automarginació, amb la qual cosa coincideix paradoxalment amb els objectius del �12 tradicionalisme excloent. Aquest multiculturalisme incondicional, de fet, ignora la mobilitat del procés social i tracta de congelar les coses, reduir-les a foto fixa, perpetuar-les. Enfront d'això, cal afirmar sense equívocs que la diversitat es reconeix però no es projecta. Projectar la diversitat és organitzar la segregació. Els sectors progressistes dels països en qüestió estan afirmant una tercera posició que coincideix plenament amb el model integrador que entre nosaltres hem batejat amb el nom de "societat gresol". Es basa en dos conceptes fonamentals: primer, el ple reconeixement de la diferència; segon, un fort designi unitari, comunitari i integrador. Els drets de ciutadania han d'alliberar-se de motlles culturals rígids. Entre nosaltres, per exemple, ha de considerar-se catalana tota expressió cultural que hagi arrelat a Catalunya, vingui d'on vingui. Certament, no és aquest el criteri que avui separa la cultural tradicional autòctona i la immigrada; la primera conduïda per la Conselleria de Cultura i la segona per la Conselleria d'Afers Socials. Cal afegir a aquest reconeixement una potent acció unitària i integradora, contra tota deriva separadora. Hem de dir no a la cristal·lització de les diferències, hem de dir no a la compartimentació en realitats estanques. La fusió, la construcció d'una identitat comuna, és un objectiu inexcusable, perquè la nostra concepció de les coses passa per l'existència d'una societat cohesionada, perquè sabem que només en aquest terreny poden créixer i estendre's la llibertat, la justícia i la igualtat. Aquest procés de fusió que considerem imprescindible no comporta un dibuix final preestablert. El resultat depèn sempre d'un procés de selecció social de les matèries primeres identitàries que hi concorren i que és imprevisible en els seus resultats. Entre tots aquests ingredients, la mitjana de la gent va produint uns determinats decantaments en favor d'aquells que els resulten més útils, més satisfactoris respecte de les seves necessitats. És evident, però, que l'assumpció d'aquest model dinàmic pels respectius segments socials reclama la visualització d'algunes poques garanties bàsiques que esdevenen pressupòsits del procés, mínims prefixats, objecte del consens social que ha de quallar a l'inici del procés. A Catalunya, aquests mínims haurien de ser, d'una banda, la garantia que el procés està certament obert a la diversitat, sense restriccions, inclosa la diversitat i llibertat lingüística com a valor de present i de futur; i, d'altra banda, la garantia que el català, la llengua especifica del país, serà salvada, esdevindrà causa comuna de tota la ciutadania. Aquestes són condicions bàsiques a partir de les quals tots els segments socials han de participar confiadament en el procés, han de lliurar-se sense recances a la recreació de la identitat col·lectiva de Catalunya, a la reactivació del vell gresol català. La cultura democràtica comuna està cridada a ser un desencadenant, un catalitzador, d'aquest procés de fusió. No va costar gens, en la transició democràtica a Catalunya, que els catalans nascuts a Andalusia entenguessin de seguida com a patrimoni seu l'herència política de la Generalitat republicana, del president Companys... I no era menys cert que molts catalans autòctons sentien García Lorca o Blas Infante com a propis en el combat �13 comú contra el franquisme. Símbols, fets, fesomies d'origen divers, projectes de futur, valors democràtics i progressistes, s'unien en un mateix impuls col·lectiu, en una mateixa significació democràtica, transformadora, catalanista. Aquest és un element decisiu en la reactivació de la Catalunya-gresol: els valors, la cultura democràtica com a realitat comuna. La Catalunya dels anys trenta va ser això. L'impuls social i polític que va culminar en la República i que va inspirar l'obra de la Generalitat va tenir aquest doble ingredient: impuls comú i integrador, projecte transformador. Catalunya, en l'imaginari col·lectiu català -i fins i tot internacional-, va aparèixer com la suma dels millors ideals, una causa que s'ho valia, una causa que molts podien fer seva. Catalunya va ressorgir amb gran força. Així va ser com el gresol català va funcionar plenament. Va passar el mateix amb les grans mobilitzacions dels darrers anys del franquisme, als setanta. L'esquerra catalana en general i després la unitat socialista en particular en van ser el desencadenant i canalitzador. El nou PSC sorgit de la unitat socialista i revalidat per les urnes com a primera força política esdevenia l'expressió d'un nou impuls transformador i integrador a Catalunya. Aquesta realitat conjurava definitivament un perill ben present aleshores en la ment de tots: la reedició de qualsevol nou intent lerrouxista. Aquesta havia estat una de les raons de ser del procés d’unitat socialista a Catalunya, ara ja una gran fita guanyada: haver assegurat, en la transició democràtica, la unitat civil del nostre poble. A partir dels anys vuitanta, es produiria la gran frenada: amb la victòria electoral del catalanisme conservador, tenia lloc un desplaçament decisiu del centre de gravetat del catalanisme, situat fins aleshores en els segments populars de la nostra societat, en part autòctons, en part immigrats. Ara requeia en el segments mitjans i alts. Així, el catalanisme oficial -i la imatge de Catalunya que se'n desprenia- generava una visió cofoia i abrandada, a la mida de certs sectors mitjans; mentre que, amb l'altra mà, feia d'expenedor de passaports de demòcrates i catalanistes pels sectors provinents del vell règim. Això, acompanyat d'una concepció del país culturalment tradicionalista i acompanyat també del brutal anatema conservador contra els socialistes, va allunyar del catalanisme sectors molt actius en l'etapa anterior i va arraconar un ampli segment social cap a l'atonia i l'abstencionisme. Això va comportar un greu alentiment, quan no l'estancament, del procés de socialització política i nacional que hi havia en curs. Aquest és el gran cost nacional del període conservador al govern de la Generalitat. Catalunya necessita un nou període d'impuls social, que només pot basar-se en un nou projecte. Un projecte transformador cap a majors cotes d'igualtat entre la ciutadania, cap a una més gran cohesió social, a partir del qual el gresol català s'ha d’activar plenament, amb el reconeixement de la diversitat, de manera integradora, cap a una realitat comuna de futur. La viabilitat nacional de Catalunya depèn d’aquesta reacció social. Cal que Catalunya torni a ser el compendi de les millors causes, un país pioner, obert i integrador. �14 La cohesió social esdevé un factor essencial del nostre projecte catalanista. Ens cal una distribució de la riquesa i la cultura més equilibrada. Cal que el creixement econòmic pugui arribar a tots els sectors de la societat i a tots els racons del país. A Catalunya, constatem amb especial preocupació l’erosió del sistema educatiu i l’abandó de l’escola pública catalana durant l’etapa del govern de CiU. L’educació ha de convertirse en la primera prioritat de les polítiques catalanistes. El catalanisme progressista confia en el valor cívic de l’educació, alhora que comprèn l’abast social que la caracteritza. La igualtat d’oportunitats com a acció equilibradora i la millor preparació com a acció inversora. La cohesió prové també de la participació, de les conviccions democràtiques de la societat. Per això el nou valor de la proximitat, que acosta els poders públics a la ciutadania, serà sens dubte fonamental per a sostenir una política que compti amb el suport cívic necessari. D’aquí que el catalanisme progressista tingui en la seva arrel el concepte del municipalisme, una tradició basada en la confiança, en el reconeixement mutu de ciutadans i governants i en el respecte institucional que ara, amb el valor de la proximitat, es renova en la certesa que el màxim acostament de les decisions no sols incrementa l’eficàcia sinó que també esdevé un factor de cohesió mitjançant la participació cívica. En la nova societat de la informació, aprendre a créixer també és aprendre a competir, en un món estretament comunicat que intercanvia mercaderies i alhora idees. La capacitat innovadora i l’esperit creatiu de les societats determinen l’eficàcia en la competència i també permeten nous reptes. La cadena consecutiva fóra aquesta: un país més participatiu és més responsable, o sigui, més lliure. Un país més lliure és més creatiu i això li permet guanyar nova confiança per emprendre amb més èmfasi l’afany participatiu. En aquest cicle, el màxim rendiment es dóna quan hi ha el gruix suficient com per emprendre els grans canvis que impulsen les transformacions a més llarg termini. Una societat més lliure i responsable, més innovadora i alhora més segura, per la confiança obtinguda en ella mateixa més que no en l’exercici mandrós de dipositar la confiança en lideratges asfixiants, és una societat més cohesionada, on les diferències se salden en les accions equilibradores, on la necessitat de llibertat i la voluntat d’igualtat tendeixen a un desplegament paral·lel. En aquesta combinació rau justament la força del progressisme. �15 3. CATALANISME ÉS FEDERALISME Com ja hem insistit al llarg del document, el catalanisme polític no és un moviment monolític, unívoc; sinó que, al contrari, una de les seves característiques més marcades és la seva varietat de tendències. No és reductible a una classe social, a una ideologia, a un programa polític. Té, ja ho hem vist, si més no, un element definidor comú a tots ells: la lluita en defensa de la personalitat de Catalunya i del seu autogovern. És també un moviment que demana o exigeix la reforma democràtica de l’Estat espanyol perquè la seva visió de les Espanyes és antagònica amb el centralisme. Tot i que el catalanisme, per la seva pròpia exigència de l’autogovern, és autonomista. Dins del catalanisme autonomista hi trobarem tot un gran corrent que és federalista. Al seu costat hi trobarem el catalanisme regionalista, que procedeix de les tradicions del foralisme tradicionalista. A finals d’aquest segle el federalisme és, potser encara més, un aspecte decisiu del nostre projecte catalanista. Fins ara hem vist com, pel catalanisme de progrés, l’autogovern, per una banda, i l’integració i la cohesió social, per una altra, esdevenen els dos objectius essencials de la nostra proposta. El tercer objectiu, que a més de lligar-los els articula, és el federalisme. El federalisme és, avui més que mai, la clau que ens obre la porta al model de la nostra relació política amb Espanya i amb Europa; i, a més, és la manera més positiva i més democràtica d’articulació dels poders polítics i d’aproximar-los als ciutadans i a les ciutadanes. El federalisme és, en primer lloc, un pacte d’individus en llibertat El federalisme, alhora que és un sistema d’articulació dels estats o de les regions dins d’un Estat, és també un criteri d’organització social democràtica que té com a idea fonamental la prioritat de l’individu. La persona posseeix tota la seva llibertat i únicament cedeix aquella part de la seva llibertat que vol entregar; a més, decideix a qui vol entregar-la, i no l’entrega mai a un sol poder, sinó que la pot distribuir entre els poders que cregui oportuns. En aquest sentit el federalisme és també una actitud, una sensibilitat, una manera de forjar la convivència en llibertat. Aquesta concepció de la llibertat individual, estructurada a partir del radicalisme democràtic del segle XIX, contempla la Constitució com un pacte entre subjectes. En aquest pacte els individus conserven el poder personal que volen i, aquell que entreguen a la comunitat, l’organitzen de tal manera que mai no pugui concentrar-se tot en una única institució o en un nivell polític. Aquesta és la idea de fons del federalisme. No n’hi ha prou amb la divisió de poders de l’Estat entre el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial. Cal una divisió vertical de poders entre �16 l’individu, el poder local, el poder regional, el poder nacional.. L’Estat-nació no és el resultat necessàriament d’un acte únic de disposició de llibertat de tots; ho és únicament en un dels nivells de comunitat en què un accepta integrar-se. Per tot això, en aquest moment d’articulació del procés de construcció europea el federalisme esdevé clau per una doble raó: per un costat, perquè permet l’articulació i la reforma de la sobirania dels estats membres i, per un altre, perquè és l’instrument que permetrà una nova manera de relació dels poders per fer-los més democràtics i més propers als ciutadans i a les ciutadanes . L’aposta per una Europa unida, que estimula un sentiment de pertinença més ampli, és complementada amb un rol dels estats que el principi europeu de subsidiarietat assegura. A la vegada, s’aferma una acció paral·lela de “devolució”, des d’aquests esglaons intermedis, cap a les regions i als municipis. Aquesta Europa de la unió enforteix els valors de proximitat i de participació: el federalisme es convertirà en l’instrument per adequar-los. Per això mateix, més que una reforma del concepte de sobirania, el federalisme suposarà un nou impuls al concepte de ciutadania, vers una Europa dels ciutadans i les ciutadanes en la qual estats, nacions, països tinguin el seu grau de responsabilitat i protagonisme col·lectiu. El nostre “catalanisme federal” convoca a la construcció d’un projecte per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa des del catalanisme polític progressista. En lloc de l’ús i abús de les situacions conjunturals, que ha convertit les relacions polítiques emeses des de la més alta institució de Catalunya en un estira i arronsa interessat, hi ha una altra actitud del catalanisme que suscita més esperança que la migrada visió dualista i victimista. Hem d’acabar amb les maneres provincianes i estèrils de relacionar Catalunya amb la resta de l’Estat i amb la Unió Europea. Hem d’acabar també amb les visions ambigües, sovint contradictòries, que demostren, de fet, la inexistència d’un projecte per a Espanya i per a Europa des del catalanisme conservador. Aquest tipus de política està resultant molt negativa per a Catalunya i per a la percepció que es té de Catalunya a l’exterior. Un pas més endavant en el pacte constitucional Ens trobem en una nova situació que ens demana un pas més endavant en el pacte constitucional per avançar en la consolidació d’una Espanya plurinacional, democràtica, federal. Vint anys després de la Constitució, Espanya ha canviat molt. Amb la Constitució hem acabat amb aquell Estat centralista, unitarista, autoritari que només perdura en les actituds personals d’alguns governants. Hem aconseguit anar desplegant una reforma en profunditat del vell Estat centralista. La Constitució de 1978 consagra un model d’organització territorial del poder polític que pretén respondre alhora a un doble repte: per un costat, resoldre el problema històric de l’articulació territorial d’Espanya, i per l’altre, proposar l’aproximació dels centres de decisió política a la ciutadania. Estableix un model obert, dinàmic i flexible, que permet perfectament la lectura federal de la Constitució i que �17 ha ajudat a la transformació d’un Estat molt centralitzat tot impulsant l’Estat de les autonomies. La Constitució espanyola de 1978 ha fet possible una autonomia molt satisfactòria, en la seva aplicació més amplia. En general el Tribunal Constitucional ha demostrat una i altra vegada que la Constitució és un paraigua protector de l’autonomia i no només dels poders centrals de l’Estat. Però per a continuar en el desplegament federal de la Constitució, cal un nou pacte constitucional que permeti aprofundir al mateix temps l’actual transformació de l’Estat de les autonomies, el procés d’unitat europea i les reformes democràtiques a partir dels principis de la subsidiarietat, de la proximitat i de la transparència. Ens interessa ésser actius amb el nostre projecte hispànic, naturalment des de la nostra concepció d’aquest projecte, des de la nostra interpretació constitucional lleial i generosa al mateix temps. Ens interessa participar i decidir. De fet, com més participem, millor anirem. Això els socialistes i les socialistes ja ho vam entendre, i practicar, durant la transició. Si volem anar endavant és necessària la nostra total imbricació en la consolidació i aprofundiment de l’estat autonòmic per tal d’anar-lo conduint cap a criteris federals. Cal anar perfeccionant el nostre autogovern -i el dels altres- i molt especialment s’han de trobar les fórmules en matèria de coordinació i presa de decisions. L’actual govern de la dreta no pot ocultar els seus orígens ideològics en una concepció unitarista i redemptora d’Espanya, però la conjuntura ha forçat fins i tot aquests sectors reticents a la realitat plurinacional a l’adopció d’unes conviccions autonomistes més o menys versemblants. A més a més, els corrents del federalisme europeu també fan possible nous punts de vista en la política espanyola. Aquesta nova situació convida a l’acabament definitiu de les polítiques basades en recels o en el contrajoc d’intercanvis sempre provisionals, perquè les actituds favorables a l’autonomia són un bon camí per a avançar més graus de proximitat del poder polític a les persones. El federalisme més sincer parteix del reconeixement de les diferències. Catalunya expressa el seu caràcter nacional a partir de la història, la llengua, la cultura, el dret i la política. Aquest indispensable reconeixement de les diferències ha de suposar també que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tinguin els mateixos drets que altres ciutadans de l’Estat; és a dir, han de poder comptar amb el mateix finançament per als serveis bàsics i amb la proximitat elegida en la gestió dels afers públics. Tot i que hi ha raons històriques no gaire llunyanes que podrien alimentar la malfiança o l’acritud, i malgrat el soroll minoritari, però efectiu, que prové d’actituds hostils, el catalanisme té l’obligació de liderar des de Catalunya la recomposició històrica d’aquests �18 sentiments, per participar amb lliure responsabilitat en les garanties d’una Espanya plurinacional, democràtica, federal i europea. El catalanisme progressista ha de substituir un model basat en influències, tal vegada punyents, però massa sovint mesquines o febles, a causa dels dèficits d’inici, per un compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques d’Espanya, molt més ara que s’endevinen voluntats regressives i es lesionen principis establerts des de fa temps. La coexistència en llibertat a partir d’una societat que s’organitza lliurement ens porta al concepte alemany de bundestreue traduït com a fidelitat a l’esperit federal, lleialtat federal o confiança federal. La confiança constitucional aplicada al sistema polític espanyol és un element de primer ordre ja que l’estructura de l’Estat espanyol té totes les característiques essencials que la doctrina sol exigir als estats federals. Per un costat, estructura l’exercici del poder polític a través de l’organització de dos ordres: un de comú i un altre d’organitzat a través d’ens territorials que gaudeixen de poder legislatiu sobre les competències que li han estat atorgades en els estatuts respectius. Per l’altre, estableix una garantia constitucional de l’autonomia concretada en el control de constitucionalitat de les lleis realitzat pel Tribunal Constitucional. La Constitució és el marc que permet l’encaix dels actors polítics i la seva interpretació permet una visió plural, flexible i dinàmica del sistema polític. La confiança constitucional significa l’acceptació del pacte constitucional, lluny d’una idea jeràrquica de lleialtat; significa la plena acceptació solidària de la pluralitat i de les diferències a partir d’un pacte constitucional compartit i dinàmic. Cal anar a fons amb la federalització de l’Estat de les autonomies S’obre una etapa del federalisme de les propostes i de l’acció. Cal concretar les propostes. En aquest sentit, cal recordar els cinc punts bàsics de la proposta federalista del PSC, en els quals hem insistit des de fa uns anys i que hem anat desplegant: Primer. El federalisme com a sistema de distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes. Nosaltres apostem clarament pel desplegament de les transferències encara pendents per tal de facilitar d’aquesta manera l’exercici de l’autogovern. Segon. Completar la reforma en profunditat de l’Administració de l’Estat que afecti tant els serveis centrals com els perifèrics. Tercer. La reforma en profunditat del Senat. Apostem per un Senat federal que sigui una veritable cambra de representació territorial de la realitat plurinacional de l’Estat. El Senat és l’espai on s’ha de confeccionar i manifestar amb autenticitat i de forma representativa i �19 entenedora la confiança federal. El Senat federal haurà d’esdevenir la cambra de primera lectura en tots els assumptes relacionats amb la realitat autonòmica i l’espai privilegiat de pacte entre els governs de les comunitats autònomes. Serà també el marc idoni de reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional d’Espanya. Proposem un Senat més reduït composat per representants dels parlaments autònoms. Un Senat on pugui expressar-se també de manera normal el pluralisme lingüístic de l’Espanya plurinacional. Quart. Ens cal un nou model de finançament autonòmic. El PSC ja ha presentat la seva proposta. Una proposta que es fonamenta en els principis d’autonomia i suficiència financera, de corresponsabilitat fiscal i solidaritat interregional, a partir dels següents eixos bàsics: igualtat dels ingressos per habitant, incorporació de la sanitat al model general, autonomia financera i corresponsabilitat, diversificació dels tributs (l’anomenada cistella d’impostos), suficiència, solidaritat, transparència, trencament amb els sistemes de discriminació, gestió participada dels impostos, oficina de seguiment financer al Senat i suport a l’administració local. Tot això en un marc fiscal federal que tindrà com a tasca inicial recalcular els recursos de cada Comunitat Autònoma per poder així garantir la seva suficiència i igualtat en la prestació dels serveis. Cinquè. Reforçar el paper de les corporacions locals en la nova estructura de poder territorial. La “proximitat municipal” esdevindrà un factor decisiu en els processos de cohesió social i de legitimació política. Governar la globalització significarà aproximar el poder polític al ciutadà desplegant a fons el principi de subsidiarietat. I el federalisme és també la nostra proposta per a Europa La construcció d’Europa és vista des de Catalunya com allò que és bo per tots els europeus però especialment pels catalans i les catalanes. A més de sumar tots els arguments en favor de la unitat europea com ho fan arreu, nosaltres hi afegim la convicció que la dimensió europea pot ser el desllorigador de les nostres expectatives col·lectives. Hem de ser conscients que el nostre futur és Europa. L’objectiu és ben senzill: es tracta que Catalunya pugui encaixar en la política, l’economia, la societat i la cultura europees amb tota comoditat i amb una garantia de la seva identitat. Catalunya un país de rang europeu. ¿De quina manera? Mitjançant la relació indirecta -que li procura l’Estat- i a través de la relació directa que ofereix ja, encara que de manera incipient, el moviment regional europeu institucionalitzat. En la relació indirecta, cal aprofitar plenament el paper que l’Estat espanyol pugui jugar en matèria comunitària. S’han de perfilar competències, definir les regles de la coordinació autonòmica en matèria europea: conferències sectorials, observador comunitari, decisions �20 vinculants o no, el paper del Senat, la legislació estatal o autonòmica, representació de la Unió Europea, institucions europees en territori espanyol, etc. Cal que les decisions que es prenguin es facin en una orientació federal. No oblidem en cap moment que Espanya és, pel seu pes específic, una magnífica porta d’entrada a Europa. Hem de saber aprofitar-ho però, sobretot, hem de voler aprofitar-ho. Després hi ha la relació directa amb Europa, en l’àmbit del que podem anomenar -perquè així ha estat batejada- la política regional europea. És a dir, l’acció que Catalunya pot menar en tant que regió -nosaltres en diem nació o nacionalitat- dins la Unió Europea. Aquesta acció pot tenir tres eixos: Un és l’accés directe que la normativa comunitària permet en quant a programes, subvencions o fons de desenvolupament. Accés que caldrà anar ampliant en el futur. El segon és la pertinença als òrgans de representació del món regional europeu dins les institucions de la UE. Per començar, el Comitè de les Regions, que augmentarà la seva força en el futur, sense cap mena de dubte, tal vegada fins a ser una segona cambra europea de caràcter territorial. Aquesta possibilitat és més real del que sembla i preveiem que a1 mig termini contemplarà la seva existència. En tercer lloc, hi ha l’organització i associació del regionalisme europeu que arriba força més enllà dels actuals límits geogràfics de la UE. Aquest món de poders territorials, nacionals, regionals, locals, ha de ser el gran impulsor d’una construcció europea que tingui en compte les realitats culturals, ètniques i nacionals que constitueixen la diversitat europea. La unificació la faran els estats, no cal donar-hi més voltes, però les realitats sub-estatals han de promoure que el resultat de la unificació sigui plural, respectuós amb les diferències i la diversitat que hi ha en la realitat social i cultural europea i que n’és una de les seves riqueses. Proposem una Europa que sigui més un Estat plurinacional que una nació pluriestatal. La nació europea no sabem si existirà mai: l’Estat europeu és possible ja. Pensem en una Europa respectuosa amb una nació com Catalunya, que vol contribuir amb tota la il⋅lusió del món a l’edificació d’una nova Europa unida, pacífica, pròspera i justa. La complexitat de l’Estat autonòmic i de la construcció europea només es pot resoldre des dels criteris federals, que són els més eficaços, els més respectuosos i els més democràtics ja que són la garantia que Europa respectarà el pluralisme de la seva diversitat cultural i política. Per tot això, el federalisme es converteix, alhora, en l’eix vertebrador del nostre projecte d’aproximació del poder polític als ciutadans, i en el sistema per a trobar una solució estable i dinàmica a la relació de Catalunya amb Espanya i Europa. El nou federalisme de �21 l’acció i de la subsidiarietat ofereix unes perspectives per a obrir una etapa d’aprofundiment democràtic de les institucions polítiques i per a cercar un marc estable de desplegament del nostre autogovern de manera pròpia i solidària. 4. Per un catalanisme ciutadà, federal i de progrés A cada període històric li correspon la formulació del seu projecte catalanista que ha de ser compartit amb il·lusió per la majoria de ciutadans i ciutadanes. L’esgotament d’idees del catalanisme conservador que ha estat hegemònic en la fase constituent de l’autonomia catalana i l’exhauriment lent però inexorable de la seva capacitat paralitzant, desvelen la necessitat d’aquest altre projecte de catalanisme i desvetllen les esperances d’un canvi possible. Només depèn d’allò que cadascú faci per a tothom. El govern actual de Catalunya, i molt especialment des de la seva presidència, és un fre real al desenvolupament d’aquests canvis possibles. El canvi de segle i de mil·leni no significa un traspàs mecànic cap a una societat diferent; però és ben cert que en coincidència casual amb el calendari estem vivint una etapa transformadora que és intensa i sovint es manifesta amb un ritme trepidant. El segle XXI és el temps immediat que ens toca viure, una època de profundes transformacions que han fet molt més que insinuar-se i que tenen encara uns marges molts amplis per a la concreció. Que les relacions ciutadanes es repleguin en l’egoisme individual o que, pel contrari, es decantin cap als valors del progrés i de la solidaritat universal, no és una incògnita atzarosa sinó un interrogant que només la suma d’actituds personals sabrà respondre. Els ciutadans i les ciutadanes del món tenen ara moltes més possibilitats que en períodes anteriors d’esdevenir els autèntics protagonistes de les transformacions futures. Per això la política, entesa com l’expressió de la convivència civil, reprèn nous valors i adquireix una importància més rellevant, més immediata i propera. La Catalunya del segle vinent, per tant, tindrà un paper més o menys actiu en la construcció d’un món més just i solidari segons quina sigui la voluntat dels catalans. Catalunya es podria adormir en la petita satisfacció dels reptes assolits, en el somni del que podríem ser però no ens deixen; o, pel contrari, emprendre amb vigor i decisió una nova etapa que es comprometi amb el conjunt de la humanitat i que adopti Catalunya com a punt de partença, com a experiència concreta de participació en el món. El catalanisme conservador està col·lapsat. El seu projecte exhaurit. No té ni la força ni la empenta per a respondre als nous reptes del proper mil·leni. El catalanisme de progrés ha de liderar la il·lusió de futur del país del segle XXI. És l’hora del catalanisme ciutadà, federal i de progrés �22 Del catalanisme ciutadà que cercarà noves maneres d’aproximar la política i que afavorirà noves maneres de participació. Que concreta el seu compromís genèric amb els interessos de la nació catalana amb un compromís més directe amb els interessos de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Del catalanisme federal que convoca a la participació efectiva d’un projecte per a Espanya i per a Europa. Que substitueix un model d’influències tal vegada efectives a curt termini però mesquines si el que volem és un compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques a partir d’un federalisme explícit i diferencial i que se sosté en la confiança de la lleialtat responsable, o sigui, lliure. I del catalanisme de progrés, que prioritza la integració i la cohesió. Un projecte polític progressista que ofereix la proposta de polítiques concretes que responguin al dret del treball i que a la vegada adaptin les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen a la realitat d’un país on es treballi més i millor. Un projecte d’esquerres inseparable de la proposició de mesures concretes que situïn al primer nivell de les prioritats la igualtat, l’educació i la cultura, la justícia i la transparència de les institucions, respecte del medi ambient i el territori, la solidaritat i la pau. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per Catalunya: ara, un nou federalisme. La proposta dels Socialistes de Catalunya. Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Campanyes Eleccions Federalisme Catalanisme Catalunya Parlament de Catalunya Abstract A summary of the resource. La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos: . Catalanisme és autogovern. . Catalanisme és integració i cohesió social. . Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa. Description An account of the resource Bas programàtica del PSC per les eleccions autonòmiques de 1999, encapçalada per Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Llibret Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Programes electorals