87 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1393/19940621d_00631.pdf 777eba5b0009e0caf8f4a17ad18e44d0 PDF Text Text Per a: Excm. Sr. Alcalde De: Xavier Roig Assumpte: Conferència sobre la Carta Municipal Se suggereix a l'Alcalde que, en la conferència que ha de pronunciar al Col.legi de Periodistes, tingui en compte els elements següents: - La conferència no ha despertat un gran interès, segons la informació que s'ha obtingut del propi Col.legi de Periodistes. (N.B. S'ha fet el mailing habitual del Col.legi, reforçat amb trucades telefòniques). - De tota manera, Presidència i el Gabinet han fet un mailing específic, de 61 persones relacionades al llarg dels anys amb l'elaboració de la Carta, i que sí que ha obtingut un nivell de resposta satisfactori. - En el context de pre-campanya que es comença a dibuixar són més importants les connotacions de l'acte que el propi contingut de la conferència. - Es fonamental de cara al públic de periodistes que constituirà una part substancial de l'audiència que es doni una imatge adequada a les circumstàncies. - Il.lusió i combativitat, que s'han de reflectir en la manera de moure's, de seure, de llegir i de relacionarse amb els altres integrants de la mesa i amb l'audiència. - L'exposició del missatge ha de suscitar les idees de renovació i projecció al futur (La Barcelona del 2.000). - El to ha de ser afirmatiu i programàtic. (N.B. Es podria imaginar com a referència el discurs de presa de possessió de juny de l'any que ve). - Pel que fa al contingut, cal evitar referències als adversaris polítics i a condicionaments de l'activitat pròpia. No s'han de fer referències tampoc ni al grup de CiU, ni a J. Caminal, ni a la consellera de Governació. No s'ha de desprendre de la conferència que s'entra en un camí sobre el que són uns altres els que hauran de decidir. �- Si hi ha preguntes de periodistes, abans o després de l'acte formal, s'ha d'intentar que les respostes siguin redundants amb les posicions expressades en la mateixa conferència. Només així s'evitaran títols no controlats® �"LA NOVA CARTA MUNICIPAL, UNA CONSTITUCIÓ PER A BARCELONA" CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE Data: 21 de juny del 1994 Lloc: Collegi de Periodistes Hora: 19,00 Sr. President del Col.legi, autoritats i amics, Durant 10 anys, cree que amb un costum que es va establir justament en ocasió del meu primer any de mandat, i que altres institucions, també després, han continuat i han vingut aquí a parlar cada any del Balanç de l'any, és a dir, a fer balanç del que havia passat en l'any transcorregut, i explicar algunes de les línies de l'any que s'encetava. Avui, tinc la satisfacció de fer una compareixença que és diferent, més sobtada, de carácter extraordinari, sobre un tema només, no sobre un any, ni de l'any passat, ni de l'any que vindrá, sinó sobre un aconteixement, sobre un esdeveniment, sobre un document, sobre un projecte, no sobre un any, sinó, esperem, sobre una futura Llei basada en un document, que ha estat ja aprovat en el Consell Plenari Municipal de l'Ajuntament. La Ciutat compta, finalment, amb un nou text de regulació de la seva pròpia vida que és adequat a les circumstàncies que estem vivim. La nova Carta, ha estat el resultat d'un Ilarg procés d'elaboració iniciat l'any 1980, i ja en temps de l'Alcalde Serra i del Tinent ,d'Alcalde Maragall que s'en cuidava, perquè s'en cuidava de la reforma administrativa i un deis objectius de la reforma administrativa, a més deis objectius a curt termini, era justament, el de dissenyar el que seria un horitzó diferent, més a Ilarg termini -que ha sigut molt Ilarg, efectivament- de la governació d'aquesta ciutat . No és cert que després no s'hagi fer res, tampoc seria correcte dir que des d'aquell moment, dones, això va convertir-se en un desig fiador ì poca cosa més. No és cert!. Es va avançar, perquè en la práctica, tot i que no es va fer la Carta, en tan que tal sencera, sí que es van fer trossos de la Carta, i trossos molt importants, es van fer decisions enormement importants, només en el terreny de la governació de la ciutat, que es va reformar efectivamert i d'una manera molt profunda, sinó també, en el terreny de l'ordenació legal de la Ciutat pels seus propis reglaments. I així doncs, a l'any 85 vam arribar amb un acord amb el que aleshores era el Cap de l'oposició, Ramon Trias Fargas, i va ser aprovat per unanimitat, un text enormement decisiu que era el de la nova divisió de la ciutat en Districtes. 1 �Es van fer 10 distr ctes, abans hi havien 12, alguns ha recordeu í quan déiem el Districte Vè, volíem dir el "Barrio Chino" i ara no, el Districte Vè. és Sarrià-Sant Gervasi , i el Districte I és la Ciutat Vella. justament. Són Districtes més grans, n'hi ha 10 no 12. Va costar d'arribar-hi perquè en la nostra intenció hi havien dos objectius conflictius: l'un, era la participació per tant, la proximitat, la governació aprop -que és jo diria el "fat" quasi inexorable del govern municipal- d'altra banda, el tenir aquell tamany mínim que permetés que aquell govern pròxim tingués contingut, tingués substancia i tingués carn i sang. Llavors es va arribar a una ponencia que dirigia En Jordi Borja, En Joaquim Clusa i En Lluís Cassasas, (el malaguanyat Cassasas) geògraf, potser el que millor coneix, ha conegut i ha estudiat la plana de Barcelona, ell va arribar a la conclusió que calia unes administracions que arribessin al voltant de 150.000 cada una, per poder tenir cos i pes, va coincidir, a més a més, amb la preexistencia d'Ajuntaments que havien sigut Ajuntaments en el terme d'aquesta ciutat, com havia sigut el cas de Sarria, Sant Martí, Les Corts, Sant Andreu, etc. Per tant, va haver-hi un casament de les necessitats, de les oportunitats de govern econòmic, tecnològiques i de la história i es va anar a una nova divisió que dura i que durará -que jo crec que está aquí per durar 30,40 ó 50 anys- que va ser acompanyada d'una Reglamentació de Descentralització i de Participació, en virtut de la qual es va començar a governar aquesta ciutat d'una manera diferent i en virtut de la qual passa en aquesta ciutat una cosa que no passa en lloc més de la resta d'Espanya, i és que hi ha Districtes que estan governats pel partit de l'oposició que nosaltres considerem, partit de govern -en aquell districte per descomptat- i vostès saben molt bé, que ha sigut una oferta reiterada del meu equip de govern, que aquests Regidors de l'oposició que governen Districtes, passin a formar part de la Comissió de Govern; només que no han volgut, -no han volgut ells!- però, és intenció í crec que finalment algun dia s'acomplirà, que en la Comissió de Govern de la Ciutat hi hagi també aquells Regidors directa o indirectament representatius del que és la realitat sociológica i política del Districte que regeixen, i que són govern, i que són gent que manen a la Ciutat i que tenen alguna responsabilitat. Algunes de les coses que han passat darrerament, no haguessin passat, si això hagués estat així, perquè a vegades, la comunicació entre aquesta governació del Districte i la governació de la ciutat es fa complicada pel fet de la inexistencia o la no presencia d'aquests Presidents de Districte en la Comissió de Govern. En tot cas, mireu que les coses no s'han quedat parades, així s'ha anat fent i s'ha fet molt més del que sta fet en qualsevol altre ciutat en aquesta materia. A Madrid això no passa, la majoria del Plenarí a Madrid nomena els seus Presidents de Districte i s'ha acabat. Em direu, "Home! hi han altres ciutats d'Europa que si que ho fan". Sí, inclús que elegeixen els seus Presidents, sí. El cas de París. per exemple, Paris té Presidents de districtes i a més a més els té electes, peró, els "arrondissements" que n'hi ha més de 20 com sabeu i amb una ciutat que té aproximadament la mateixa població i territori que Barcelona, i per 2 �tant, amb menys pes cada un, jo diria amb menys competències, amb menys importància política també. En tot cas, les coses van avançant í les prometien feliços, perquè en el moment 8586, nosaltres estàvem convençuts que en aquest primer enlaire, en aquesta primera empenta de reforma de la nostra pròpia governació. hi seguiria una altra que seria el desenvolupament metropolità, que de fet el que faria, seria reconèixer l'existència de dos nivells de ciutat, si valeu, la ciutat gran, la Barcelona gran, la ciutat metro politana, mantenint els municipis, perquè al final vam arribar a la conclusió que hi fossin, que no pas que s'haguessin d'inventar. Com en els voltants de Londres, les "New town" de després de la guerra o aquests "grand ensemble" francesos que no tenen personalitat i que han tingut un problema d'anodínia, de falta de personalitat, etc,. Nosaltres sí, nosaltres tenien els municipis de la plana barcelonesa en el sentit més ample, -des del "Montecato" fins al "Castrofelix"; des del Montgat fins a Castelldefels- aquests tenien noms i cognoms, hi tenien història, hi tenien el seu propi edifici: tot i que tots havien sigut Consell de Cent, -al tanto!-. Tots aquest municipis són fills del 1714, ho són, perquè abans del 1714 eren parròquies, sufragánies, moltes vegades, d'algunes parròquies de l'interior de les muralles de Barcelona i després amb el decret de la Nova Planta es van constituir en una cosa nava que no existia a Catalunya que eren ' Ayuntamientos". És a dir el règim borbònic absolutista i modern, el que va fer, va ser uniformitzar, crear un nou tipus d'administració local que era l'Ajuntament, inexistent aquí la tradició castellana. dintre del territori del Consell de cent, i així doncs, la prova d'això que us estic dient, és que tots els noms deis Ajuntaments de la plana del barcelonès, que avui són termes de Barcelona i d'aquells que no ho són, tenen nom de sant o de verge, pràcticament tots, des de Sant Boi fins a Sant Cugat passant per Sant Martí de Provençals. Per què? perquè eren parròquies en torn deis quals hi havien algunes masies, alguns casalots, alguna aglomeració humana que es van convertir aleshores en municipi. Molt bé, doncs, nosaltres pensàvem als envoltes del 1985-86, que el nostre moviment de reforma interior aniria acompanyat d'un moviment de reforma exterior més ample, en el qual l'Area Metropolitana seria reconeguda com a tal i en el que d'alguna forma el President del Districte i l'Alcalde del Municipi Metropolità, sense arribar a ser el mateix, s'arribaria d'alguna manera a trobar en una situació similar, i que per tant, el sacrifici polític o la concessió política que s'havia fet dins de la ciutat, dins del terme municipal, tindria la seva recompensa, el seu equilibri o la seva compensació, en el reconeixement exterior de l'existència d'una Barcelona gran Això no va ser així, sinó que després de la nominació de la Barcelona olímpica, famosa, de l'octubre del 86 vam veure, molt poc després -si això va ser a l'octubre pues, al març de l'any després de l'any 87- van arribar les famoses LLOT'S (Lleis d'Ordenació Territorial de Catalunya) que no van satisfer a ningú, i menys que ningú, la ciutat de Barcelona perquè la van deixar afillada de la resta, d'alguna 3 �manera, suprimint l'Area Metropolitana i creant aquestes entitats, que ara estan funcionant corn poden, amb uns àmbits diferents: les de transports és diferent que la de les aigües, totes aquelles diferents que la pròpia Mancomunitat, que és una entitat voluntária que s'ha creat per mantenir pràcticament, jo us diria, l'edifici, els serveis generals que existien i que han seguit tirant amb molt de mèrit, amb molt de mèrit, jo diría amb molt entusiasme, amb un ambient en un entorn polític que no ha sigut pas el més favorable, però no hem vingut a parlar d'això. En tot cas, perqué quedi ben ciar, va haver-hi un camí de la Carta que es va truncar en un moment determinat, que va ser aleshores seguit d'un període de perplexitat, en el qual d'alguna forma, vam quedar una mica atenallats per la situació, sense saber exactament com havíem de tirar endavant, perquè finalment va ser superat de la forma que ara diré. Concretament, jo situaría el final d'aquest període, ja després del 87, quan sota la Presidencia del Primer Tinent d'Alcalde Lluis Armet, en la ponencia que va redactant, un text d'intent d'acord, sobre la Carta Municipal amb el recolzament de l'equip , al qual m'havia referït abans, dirigit pel Jordi Borja, arriba prácticament amb un text de consens, però que no és de consens, que no té el consens de tots els equips municipals, malgrat els esforços que es van fer en aquell moment. Recordo que estem a l'any 90, estem probablement aprop de les eleccions del 91, hi ha aquest comentan que jo he agrait sempre, precisament per la seva franquesa, del Cap de l'oposició que diu " . en el Maragall no Ji donarem pas aquesta foto" doncs molt be!. És aquesta manera de parlar que tenen els polítics, que tenim els polítics de vegades ; que no agrada gens a la gent o que si agrada, perquè la gent hi riu, peró en el fons condemna moralment; no es va produir la foto però lo important no era la foto, sinó lo important és que no es va produir el consens i per tant, no va haver-hi Carta, i aquest és el punt segurament més greu. Aquesta Carta es va arxivar momentàniament aleshores, passades les naves eleccions, passada l'ocasió també, i arribat el moment, el clima deis Jocs Olímpics, a l'estiu deis Jocs, vaig demanar al Regidor de la Presidencia, el Sr. Ruiz Pena, que es posés en contacte amb Convergencia i Unió, per veure si no hi hauria forma en aquell moment, -en que altres coses dominaven l'escenari polític- de trobar la discreció, el silenci i la tranquil.litat suficient per trobar un nou camí. Partint del text en el qual la ponéncia Armet havia arribat i tractant -no d'incrementar-la, sinó de despullar-la, precisament- de tot alió que la podia fer conflictiva des del punt de vista del consens. 1 així es va començar a procedir, casi per despullament en comptes per desvestiment, diguem-ne, de l'avantprojecte en el qual s'havia arribat al 1990-91. Estem a l'estiu del 92, comença el treball, i aviat, es va arribar en una situació en la qual els que hi treballaven, van veure que ells no hí temen de problemes, en fi, que ells podien arribar a uns acords tecnics que necessitaven de benedicció, i bé, aquestes benediccions polítiques d'alt nivell, es van produir en un parell d'ocasions, en un període que ha durat pràcticament dos!anys, perquè ara ja fará dos anys deis Jocs Olímpics, no?. 1 bé en un parell d'ocasions que aquestes benediccions van haver d'arribar, a banda i banda de la Plaça Sant Jaume, doncs, les benediccions es van produir, es a dir que se l ls hi va dir en aquells senyors que treballaven. 4 �Treballeu!. Bé, van anar treballant, fins que van arribar a un text pràcticament acordat. Sempre amb aquesta sensació nostra d'anar apretant, de ser pesats, de ser incordiants, de ser un grup que sembla que vulgui coses que la gent no vol o que té , com una mena de mania d'arribar a una situació que potser, la gent no vol. I creiem, que no ens falta la raó, nosaltres creiem que aquesta mania, aquesta obsessió, aquesta obstinació, si voteu, té unes arrels en la història. que ara explicaré breument, i que la justifiquen. Finalment doncs, hem arribat a un text despullat, com dic, que no vol dir un text dolent, ara ho explicaré també, succintament, però en tot cas, modest, realista , ambiciós 1 realista, com hem dit alguna vegada, i crec que mereixerà l'aprovació del Parlament de Catalunya i, per descomptat, de tots els barcelonins. L'Ajuntament ja s'ha pronunciat, és a dir, el propi Ajuntament ja s'ha pronunciat. és ben cert, per la iniciativa del nostre Grup, que ha sigut el que la mantingut. I jo, com que la meva experiència em diu, que quan hem deixat de tirar endavant coses, en les quals ens havíem quedat sois, després la història, ens ha condemnat més, que no pas si ens haguéssim creuat de braços. Cas del Liceu, al desembre del 90 i en una circumstància similar, ens vam trobar que els Grups que havien votat a favor a l'aprovació inicial del Pla del Liceu, de la reforma urbanística, (no el projecte), sinó les reformes de les afectacíons urbanístiques del Pla del Liceu, doncs, ens abandonaven perquè efectivament estàvem també a prop de les eleccions, í per tant, aquella foto tampoc convenia , en el sentit, en aquest cas, que podien haver-hi uns afectats que podien votar en contra i eren vots que perdien. per dir-ho d'alguna forma. I molt bé, ens vam trobar, que en el grup que tenim aliat en el govern de la ciutat, que sempre havia dit que no va seguir dient que no, perquè considerava que les expropiacions, no es feien amo prou generositat de cara als expropiats, -aquesta és la veritat-, i que els grups que havien votat a favor, en tot cas, un d'ells, perquè consideraven que era positiu, (hi havien votat a favor al mes juny), doncs al mes de desembre del 90, 1 prop a les eleccions del maig del 91, vam trobar que allò era millor no votar-ho, i per tant, doncs, no van votar, i la reacció nostra va ser dir, "doncs, no podem fer res i esperem el mandat següent". Malament!. Il.lusos!. Esperem al mandat següent, el mandat següent va arribar, es va començar a discutir si era primer el passat o el futur, es va imposar l'argument que és irreprotxable, però inútil, de que el passat, és primer que el futur, ï finalment el que va passar, és que el futur es va menjar el passat, és a dir, la falta de futur, les no obres, el fet de no haver fet, les obres de reforma perquè es va dir; "això és de futur!. Primer, mirem el dèficit del passat, 1 quan haguem arreglat el dèficit del passat, ja veurem el futur". Doncs molt bé, com que no ha estat pel futur, el futur es va menjar el passat, es va cremar el Liceu. De la mateixa manera, us dic ara, que la nostra convicció és que en la Carta, això, no ens passarà. Nosaltres tirarem endavant aquest projecte, sense desafiar a ningú, però amb la convicció que ens ve reiterada, pel fet que ningú l'ha votat en 5 �contra. gossa votar en contra de la Carta Municipal, perquè lògicament és una millora per la ciutat. Quí la vota en cóntra? amb o sense eleccions. Potser menys, inclús, abans de les eleccions. No?.i Ningú voldria tampoc que fos un gran clam. i això ho entenc, i ho entenem tots perfectament. Nosaltres interpretem aquesta abstenció del Grup (que no són el Grup nostre, el Grup majoritari, el Grup socialista) en clau de significació política, noten clau d'oposició, perquè no hi és. Una reparació histórica Tenim un text que en un acte de diferenciació política -podríem dir-ho així- no tothom ha votat a favor, que ningú a combatut. Jo crec que d'aquesta forma es produeix una reparació històrica, perquè Barcelona històricament ha tingut sempre un règim especial, ha tingut des de Pere II o des de Jaume I. segura ment. En Font i Rius deia sempre que el "Recognoverunt proceres" era "la font més destacada de !'específic dret local C3 la capital catalana ". Sempre en la història i des d'aquell momenti ha hagut un règim, ha hagut una Llei d'aquesta Ciutat reconeguda pel Rei, per l'autoritat, per l'estat en definitiva. Aquesta ciutat era massa important com per passar pel "reset" de la Llei General, la Llei General no iï era suficient i necessitava unal Llei Especial, un Règim Especial, una Carta. Abans estàvem discutim, si era una Carta de població o de despoblament, en tot cas un Règim Especial, no seria en aquest cas de despoblament sinó de poblament metropolità o de descongestió si voleu, en tota cas, una Carta de governació pròpia. I això, ha sigut així sempre, potser amb la salvetat del període que ve després de la Nova Planta, i encara que dura poc. perquè al S. XIX, primer per la realitat i després per la pròpia Llei, ja en el XX, es torna a guanyar el que en el XIV s'ha perdut. Hi ha qui diu que la guerra i el sesgue de Barcelona es produeix, sobre tot, justament pel Consell de Cent, és a dir que havent-hi un acord bastant generalitzat en l'acceptació per part de Felip V, lo que es diu les constitucions catalanes en general, que estaven compostes de moltes regulacions, en canvi els temes referents als Consell de Cent, a eleccions dels consellers i del Conseller Primer, qui manava en el Consell de Cent. Tot això va ser motiu, que un Rei absolutista que no volia deixar coses a l'atzar, coses a l'arbitri d'una població, tan orgullosa, tan canviant, de vegades llibertaria, imprevisible com era Barcelona, doncs això, no va acceptar-ho. I el procés progressiu, en virtut del qual, els consellers i els Consellers Primers eren elegits d'una forma progressivament democràtica pel sistema, d'aquest nom tant lleig que se'n diu "la insaculació", d'uns noms de consellers dins un petit sac, que aleshores una mà innocent treia la bola del nom que seria ai Conseller Primer, però això, havia estat sempre intermediat pels poders superiors i concretament pel Rei, i 6 �un Rei com Felip V, no podia acceptar que això no fos així, aquesta és la veritat i va voler anar enrera d'un cert procés de progressiva democratització, és a dir, la bossa cada vegada era més gran, per dir-ho més clarament, cada vegada hi havia més noms. Mireu. hi ha un llibre molt "maco" que és "El govern de la Ciutat" des del 1230 fins avui, que hi han tots eis Alcaldes que han hagut, i veieu que en els primers 300 anys, eis noms es repeteixen de 15 en 15 o de 20 en 20, no hi han més, hi han 30 noms sobre 30 famílies, després això s'amplia a cent noms, i finalment, es distribueix en un anonimat, són noms ja imprevisibles sempre perquè representen la democràcia que a última hora no té res que veure amb un grup de famílies concret, molt bé doncs, tot i que encara tenim En Joaquim de Nadal que si no és net deu ser besnét d'Alcalde, alguna referència té, bé però això seria filar molt prim. El fet és que 1714 representa un tall, d'una autoregulació, que després amb el temps torna a revifar, í que revifa en qualsevol règim i en qualsevol ideologia. Tenim el Cambó, Regidor, que se'n va a Vallvidrera a buscar a Mossèn Cinto, mort, i el porta al Saló de Cent, perquè s'ha n'adona (Ull!, Vallvidrera, és Sarrià aleshores, és un altre . ojuntament, estem abans del 1921) i per tant, En Cambó amb visió política, veu el que hagués pogut representar que un Mossèn Cinto mort fora del terme municipal, adorat pel poble, no reconegut per les institucions, i se'n va, doncs. en un cotxe de cavalls, diuen, en una nit de llamps i trons, a buscar a Vallvidrera el fèretre, el porta al Saló de Cent, i el fa heroi nacional de la ciutat, per dir-ho així, era un heroi de i ciutat en Mossèn Cinto, i així s'arriba en aquesta comunió amb Mossèn Cinto, com un ídol de les classes més potentades, a més de ser-ho del poble, de qui era el gran ídol . Hi ha el gran enterrament, pot ser el més important amb el d'En Macià, que ha hagut en aquest país. Bé, Cambó que fa això, també és el Cambó , que demana la Llei per la ciutat, fa el famós discurs l'any 4, l'any 5 ó 6, en que demana al Rei una Llei per aquesta Ciutat, aquesta ciutat està creixent, està movent-se, no s'adapta a la Llei. la Llei que hi ha no és suficient, no hi cap la Ciutat, trenca els coixins, no? I li diu, "necessitem Majestat una Llei" I aquesta, ha sigut una permanent del catalanisme polític, del regionalisme i del catalanisme d'esquerra. Després arriba la república, i arriba la Llei Municipal, i en el seu article, penso que és el 149, reconeix l'especifitat del règim del municipi de Barcelona amb una predominància d'esquerra, perquè llavors estem a l'any 34 i és l'Esquerra Republicana qui està dictant des de la majoria, per dir-ho d'alguna 'arma, encara que hi ha un consens en la progressió d'aquesta Llei, però des la majoria parlamentaria, està dictant la Llei Municipal Catalana, en la qual, els repeteixo, es reconeix l'especificitat del règim municipal de Barcelona. Doncs bé, jo dic, que en molt poques excepcions o moments històrics excepcionals, en els quals no hi ha Llei de Barcelona, no hi ha règim, no hi ha reconeixement d'això, Barcelona ha tingut sempre, una regulació pròpia per les seves pròpies necessitats. 7 �Tant és així, que arriba el franquisme i no ho pot evitar, passant els anys 30, 40 i 50 sense que això pugui ser recuperat, però, arriba els 60, i torna haver-hi el que se'n diu la "Ley de Régimen Especial del Ayuntamiento de Barcelona", en la qual i sota la mà d'En Vallvé del gran administrativista l'ajuda d'En Pi i Sunyer, es dibuixa el que será l'inici: Primer, una adaptació de que la pràctica governació de Caries Pi i Sunyer, el gran Alcalde de la República a Barcelona, havia inaugurat a Barcelona; els delegats de serveïs, alguna administració més moderna; més executiva, etc, s'ha convertit en Llei. I per altra banda, la dotació a la ciutat de nous recursos que no tenia i que cap Ajuntament no tenia, i que després en canvi, els demés Ajuntaments van acabar tenint, per extensió del règim barceloní al règim general, va ser el cas del famós import de radicació, i pot ser, de la taxa d'estacionament o de l'impost de vehicles. És a dir recursos, és a dir cornpetències, és a dir executivitat i modernitat, Gabinet Tècnic de Programació, transformació de la Comarca del 53, que depenia del Ministeri de la Vivenda. en Comissió d'Urbanisme i serveis comuns de Barcelona i altres municipis, estem parlant de l'any 60. Per tant, primer dibuix del que és l'Àrea Metropolitana dels 27 municipis, si no recordo malament, 1 sota aquesta Ca rta es produeixen situacions econòmiques i socials tan contradictòries, com l'especulació i autodestrucció del teixit urbà dels anys 60-70, com el ressorgiment de l'urbanisme i la vida local de Barcelona i la seva àrea, en els anys 70-80, sota la mateixa Ca rta. La democràcia va permetre millores, en el nivell metropolità i en la pròpia governació municipal, com ja he dit, i en definitiva sota aquesta Ca rta la gran projecció econòmica de Barcelona i l'execució del projecte olímpic de l'any 92, i per tant, la projecció internacional de la ciutat, la seva oclusió com a gran metròpolis, com a metròpolis de tamany mig europeu amb una influència certa. Es veritat que. entretant, hi han hagut noves ;Lleis generals: la Llei de Bases del 75, les Lleis catalanes del 87 i que Barcelona d'alguna forma se n'ha gaudit, tot i que cap de les dues Lleis són perfectament adients a les necessitats d'aquesta ciutat. En la Llei de Règim Local del 85, hi ha un pacte en virtut del qual, les àrees metropolitanes es poden crear -o suprimir (s'afegeix)- per pa rt de l'autonomia, que va ser un pacte, com després es va demostrar, no massa positiu, però en definitiva un pacte que reconeixia una competència autonòmica a Catalunya, i per tant, des d'aquest punt de vista difícil d'obstar. Aquest pacte es va produir entre socialistes i'convergents, ja en aquell moment. I després hi ha una disposició addicional catalana, molt curiosa i una mica per la nostra vergonya, perquè en aquesta es tira a mà, de l'existència d'una tradició comarcal a Catalunya, per dir que si determinats numero de municipis a Catalunya, no volen una comarca, tot això es pot fer, en fi, no m'estenc perquè és una mica 8 �mes complicat que això ; però a Catalunya, de tots els aaas i uus, que es necessiten en una Comunitat Autònoma, per modificar els límits d'una comarca, pel fet de l'existència d'una tradició comarcal més forta, en definitiva, això va donar lloc a una colla de recursos, que em penso que algun d'ells encara deu està ballant, perquè la vida judicial d'aquest país es tan lenta que segurament, algun dels recursos que en aquell moments es van produir, encara un dia el veurem caure i ens diran que allò no era ferm. En tot cas, aquestes Lleis no van satisfer del tot, Barcelona les va acceptar, es van produir les eleccions, es van reproduir les majories parlamentàries que hi havien, tan a nivell espanyol o a nivell català, i per tant, l'Ajuntament de Barcelona es va adaptar i va dir, ens hem d'adaptar a les Lleis que existeixen, que han sigut votades per unes majories no transitòries, sinó reiterades, per tant, endavant, hem de continuar i el que hem d'anar a buscar, és una Llei que tracti de passar aquest camí difícil del que és l'interès de la ciutat del que és l'interès general, convencent en els dos parlaments, el català i l'espanyol, i prèviament, com és obvi en la pròpia diversitat del Grup Municipal, de que això és , necessari. La realitat social, mentrestant, anava creant una ciutat diferent, ja ho he dit abans, des de les Rondes fins a tantes altres coses que han succeit en aquesta ciutat, ha canviat no ja la governació sinó la vivència d'aquesta ciutat i fins a on el lloc on admetríem, com dèiem abans d'entrar que som a Barcelona, som ciutadans que treballem a Barcelona, el mercat de treball s'ha anat ampliant, aquesta ciutat s'ha fet més gran, no és que se'n vagi la gent, al revés el que passa és que la gent considera que està més lluny i continua vivint aquí, i el terme municipal s'ha quedat petit i per tant no dona raó de la ciutat real, aquesta és la veritat del que ha anat succeint molt acceleradament en els darrers anys per les noves infrastructures que s'han creat, però no només les de caràcter de mobilitat, sinó també les culturals etc. Per què la Carta Municipal ? També es pot preguntar, en definitiva i resumint. Per què la Carta Municipal ?. Primer, perqué és necessària per la pròpia tradició d'autogovern de la ciutat. En segon lloc, pel fet de ser capital de Catalunya, Barcelona. Es podria justificar la Carta només pel fet de ser la Llei de la capitalitat de Catalunya, com és el cas de Madrid. Madrid, també té Llei Especial, només hi han dos Lleis Especials previstes per la legislació general espanyola, la de Madrid i ' la de Barcelona, la de Madrid per Llei de capitalitat, és la capital del regne i la de Barcelona perquè sempre l'ha tingut, en part i bona part, perqué és la capital d'una nació, d'una cultura d'un petit país enquadrat dins de l'estat que és diu Catalunya. La Carta ha de regular en aquest sentit la participació de la Generalitat de Catalunya en la vida de Barcelona i en la seva promoció i la participació de Barcelona en l'acció de govern de Catalunya. Tema aquest enormement important, jo diria que decisiu, no pas fàcil de tractar, però no impossible de tractar com a 9 �vegades es diu, és millor no tractar-l'ho perquè ens enredaríem. És un tema que s'ha de tractar, ja portem prou anys 'le governació democràtica i autònoma per no eludir i l'hem d'enfrontar. Barcelona, a més. és una capital important a Espanya i és una ciutat de referència en el sistema europeu, i això no s'ha d'oblidar en el moment de redactar la Ca rta de Barcelona. Barcelona és la capital de Catalunya i és una referència enormement important pel conjunt d'Espanya i una ciutat que té un rol europeu que vol jugar. En tercer Lloc, Carta per i' aprofundiment` de l'autonomia local, que ha estat proclamada per la Carta Europea de 1992, és a dir, pel Tractat de la Unió també i refermada pel principi de subsidiarietat, que el que diu, justament, que són pels poders locals, els poders petits i pròxims, aquells que han de fer la majoria de les coses que es puguin fer, i que aquelles coses que no es fan en aquell nivell, s'han de justificar. Aquest és el principi que està dominant, que domina per una banda la interpretació de la relació entre societat i estat o administració en el seu conjunt, la societat que faci tot el que pugui, l'estat tot allò que sigui necessari, aquesta és la domináncia de la filosofia política a dreta i a esquerra, jo em nego a acceptar, (és un pensament meu) que això sigui un punt en el qual la dreta i l'esquerra es diferenciïn, una certa dreta portat això en uns extrems que cap esquerra acceptaria i que moltes dretes tan poc accepten, però una certa esquerra ha anat també molt Iluny en aquest camí, justament l'esquerra llibertària per descomptat, però les altres esquerres més moderades també. En quart lloc, pel rebuig de l'uniformisme i la necessitat de trobar les solucions especifiques que la realitat i el govern de Barcelona necessiten. En cinquè, per la pròpia capacitat institucional que té Barcelona per gestionar competències, és a dir, Barcelona té una tradició, l'Administració de Barcelona té una confiança en ella mateixa, en el :terreny del Patronat Escolar o de l'ensenyament, en el terreny del Laboratori municipal històricament el del Dr. Ferran, i el del Dr. Turró i el del Pere Domingo, etc, que han fet tantes coses, que han sigut tan importants per la història de la ciència mèdica d'aquest país, ha sigut el Laboratori de referència de Catalunya i ha sigut una mica el viver on s'han format, aquest Laboratori. Però també, el Patronat Escolar, i també els hospitals municipals, i també l'Orquestra Municipal i també aniríem seguint amb les institucions de caràcter cultural i les de' tecnològic, com el Centre d'Ordinador Municipal, va ser el primer o un deis primers centres que hí va haver en aquesta Ciutat. Què vol dir, això?. Que la ciutat, ella mateixa, té confiança en la capacitat de gestionar, millor que no pas altres administracions, que s'ho miren de més Iluny i que poden tenir més mitjans pel fet de ser més grans, però menys eficàcia pel fet de ser llunyanes. En sisè lloc, per la innovació i la millora dels serveis públics, que cal en aquest moment, que se'ns exigeix, que és una mica la base, segurament, de la crisi política que estem vivim, una crisi que consisteix en demanar-se'ns, si, sí o no, hem de 10 �canviar el sistema de producció de serveis. i de quina manera l'hem de fer arribar als ciutadans. Aquí, nosaltres creiem, que la ciutat hi té molt a dir. i, setè. englobant els anteriors motius, per l'acostament de l'Administració al ciutadà que tot això representa, la Carta doncs, a vora de tots aquests problemes inclosos el del caràcter de la governació, tracta de resoldre la síntesi de parlament executiu que és el Plenari municipal. En els parlaments, es debat i es voten lleis i en els governs s'executen decrets, -. se'n mana-, en l'Ajuntament, això no és així, en el Plenari municipal és un òrgan de debat i d'execució, perquè té que comprar i vendre a determinades quantitats, coses de menor quantia no, però una certa quantia, només es poden aprovar en el Plenari. Això, dóna lloc a problemes que la Ca rta tracta de resoldre, incrementant alhora, el caràcter d'òrgan de debat del Consell Municipal, i per tant, d'òrgan executiu de la Comissió de Govern i de l'Alcalde, però també, incrementant el control polític de l'executiva per part del Consell Plenari, de manera que en aquest sentít, hi ha una certa "pariamentarització" de la vida de la ciutat, des del punt de vista, no de fer-la més ineficaç, sinó de fer-la més participativa. Pa rt icipació i iniciativa Nosaltres voldríem que continués el procés d'acostament de la governació en els ciutadans a través dels Districtes. Nosaltres voldríem, i així està recollit en aquest text que vostès tenen, que els consellers de districtes fossin elegits per la gent en el districte. Hi havien varies possibilitats, s'hagués pogut optar per una solució "Parisenca" del tipus d'elecció directa del President del Districte, però, n'oblidem mai la petita trampa que representa el fet deis "arrondissements", el fet que són administracions, molt i molt administratives Nosaltres creiem, per altra banda, que mentre no estigui solucionat el tema metropolità, és difícil d'imaginar que no sigui un risc per Barcelona, el esquarterà excessivament la seva pròpia entitat i el seu propi poder local, en el moment que la ciutat real no acaba de tenir el reconeixement que hauria de tenir, per tant, per un motiu de prudència histórica i de cautela política he pensat que fóra bo que continués la línia, que els Presidents de Districte, siguin Regidors elegits per la ciutat i anomenats per l'Alcalde i ratificats pei,Plenari, per majoria, que és la situació en la qual estem ara, però, acompanyats per uns consellers, quinze o no quinze, que són els que hi ha ara, potser en número' proporcional segons la població, això és un tema obert, però en tot cas, aquests sí, elegits, en la forma que es reglamentarà en la Ca rt a, per la ciutadania del districte, el qual donarà a aquests consellers i al districte una potència molt més gran, de relació i connexió amb el ciutadà. Per altra banda, mantenim i desenvolupem: - La consulta ciutadana 11 �- Audiència pública - Iniciativa ciutadana Gestió cívica i de serveis, que tot just ha fet les primeres armes en aquests anys però que s'han d'enfortir. Es creen consells sectorials, alguns ja existeixen, el Consell de Seguretat Urbana, el Consell Econòmic i Social, el de Benestar social, peró se'n creen d'altres com el Consell de Justícia Municipal o el Consell de Ciutat, previst per la Ca rta com un gran òrgan de debat del Programa d'Actuació dels Pressupostos Municipals i els grans projectes de ciutat, que reuniria tots aquests Consells que he dit abans. Drets deis ciutadans Es regulen els drets dels ciutadans: - el dret a la informació, - el dret de pet ció, el dret a la intimitat i privacitat per l'ús de la informàtica (tema aquest enormement actual) la protecció deis usuaris dels consumidors davant les companyies de serveis el dret a la informació mediambiental el dret a contreure matrimoni civil a la Casa de la Ciutat - el dret a no tenir que presentar en el Registre municipal cap document que ja hagi presentat en qualsevol altra Administració. , Per tant, un dret de "finestreta única" que si un ha presentat una pa rtida de naixement, a nivell del Departament d'Ensenyament a la Generalitat, per la matriculació del nens o el que sigui, ha de poder dir-li, al districte municipal on es fa la matriculació, que aquell document ja ha estat lliurat al Departament, i que per tant, no porta un altra. L'Ajuntament s'ha d'espavilar, i les Administracions s'han d'espavilar, d'entendre'ns entre si, aquesta és una de les preocupacions, justament, d'aquests programes informàtics europeus que tracten a través de la informàtica lligar, totes les administracions. 12 �Justicia municipal i seguretat Senyor President del Collegi, aquest és un punt, pot ser, el més decisiu. Nosaltres, hem tractat de millorar la situació de la seguretat d'aquesta Ciutat i, ha millorat. L'any 1984 va haver-hi un dalt a baix, una situació d'una gran sensibilitat sobre aquesta qüestió, inclús una campanya pública deis comerciants contra la inseguretat. Vam ter una enquesta, ens vam passar la píndola amarga de saber quina era la víctima, era altíssima, el 27% dels ciutadans declaraven que en els 15 mesos anteriors, havien sigut o algú de la seva família, víctimes d'una atracament o algun tipus d'acte delictiu, era molt fort empassar-se això, però, ens vam passar aquesta medicina i a partir d'aquí vam millorar, perquè el Consell de Seguretat Urbana que va, justament, fer aquesta primera enquesta, la va reiterar cada any, i no només la va reiterar cada anys, sinó que la va controlar, que anessin millorant els sistemes de seguretat i els sistemes de justícia. Aquest Consell de Seguretat, cosa nova, que al principi va costar perquè aquest sentiment de Montesquieu, que no poden seure en una mateixa taula, un governant i un jutge, o un fiscal i un policia, doncs, en el Consell de Seguretat Urbana de Barcelona, (perquè això correspon al model Montesquieu, que s'hauria de reconèixer això) hi han de seure el jutge, el fiscal, el policia, l'Associació de Veïns, els sindicats, la patronal, els comerciants i la Guàrdia Urbana. Hi són tots ells. Presidits pel Governador Civil i l'Alcalde, que en definitiva són eis que animen aquest Conseil. Primer, ha servit per explicar situacions inexplicables, o dures, o difícils, 1 això ja és molt, Segon lloc, ha servit per corregir, ha servit per informar, perquè hi ha la justícia rápida, els famosos judicis ràpids es creen a Barcelona i a Sevilla amb l'excusa, diguem-ho clarament, amb l'argument deis JJ.00. i amb la secreta intenció de ferias durar després, que és el que ha passat. Es creen quatre jutjats, tres de guàrdia i un clfincidéncies, que permanentment hem d'anar defensant, perquè sempre hi ha algun cos judicial o extrajudicial que diu: "això s'hauria de suprimir, ja no cal, etc.", per tornar una mica a la situació anterior. I bé, les estadístiques, ens diuen que aquells jutjats de justícia rápida estan complint, estan cobrint una part importantíssima de la tasca judicial, ho fan a satisfacció, hi ha una ratio, una tassa de sOspensió de judicis, molt superior a la mitja. Lo qual vol dir que havent-hi les proves molt més vives i recents, molt més fácil de substanciar les causes, no s'obliden els records, en definitiva, no costa tant de trobar aqueli policia, aqueli guàrdia que hi ha, al cap de tres anys, quan se'l demana el testimoni d'un homicidi que es va produir fa tant de temps que ni el 13 �recorda. Aquesta virtut de la immediatesa de la justícia que a vegades a sigut mal interpretada en aquest país, i en altres, en,que es pensa que la distància és una condició d'equitat 1 ho és, des d'un cert puny de vista, però, no ho és des d'un altre, perquè des del punt de vista de la pràctica, tots sabem que la distància en el temps o la falta d'immediatesa, ha provocat les pitjors injustícies del món. En aquesta Ciutat, dones, tenim una justícia ràpida, en permanent perill, que la volem consagrar, que volem que la Ca rt a I consagri com a Llei, i voldríem, i hem trobat amb el Consell del Poder Judicial, un acord, (representats en aquell moment per membres del Consell que ara són personatges molt rellevants de la política d'aquest país, algun d'ells Ministre), vam arribar a l'acord que una Justícia de Pau de grans ciutats seria constitucional, és a dir, que així com la Constitució diu que hi haurà una sola justícia per tots els espanyols, i a les Lleis Orgàniques del Poder Judicial, en el fons es creen dos justícies, una de professional a la ciutat i una de no professional en el camp, que és el Jutge de Pau, es podria crear un Jutge de Pau de gran ciutat. Nosaltres, ens hem trobat que hem aprovat] una Ordenança, que fa als propietaris dels locals de concurrència pública, responsables del que succeeix en la vorera del seu local, en el moment de sortir la gent del local, és l'única forma de fer que el sistema públic funcioni, és involucrant en el sistema molta més gent de la que hi ha, corresponsabiiitzar-nos tots, perquè sinó, és impossible, que un cos policial amb tres mil urbans que vol dir 60 o 70 al carrer ' nit, a cada Districte, es pugui fer càrrec d'un Districte que tenen 600, 700 ó 800 locals de concurrència pública, cada nit amb milers de persones que hi van sobre tot al cap de setmana. Ens hem trobat que en aplicació d'aquesta Ordenança que vam aprovar, hem posat sancions a locals, que van ser recorregudes; i els jutges van tenir de donar la raó al local, no a l'Ajuntament. Per què?. Perquè ho recordo exactament, quin article de quina Llei General, és el que en aquell cas quedava vulnerat, però vulnerava un, i el que tractem de fer és que aquesta Llei Especial, declari que en les ciutats com aquesta, o millor en la nostra per començar, aquest tipus d'actituds, per part dels propietaris de locals concurrència pública, es pugui exigir legalment. i Quasi tots eis punts que nosaltres hem anat posant en això, en aquest petit document, tan ric, són resultats d'experiències viscudes, són pàgines viscudes, és una mica com el Folch i Torres, tot això són :,coses, que l'experiència ens ha dit que falla la Llei i com que portem tant temps, i com que ha hagut tanta dificultat a fer-ho, sabem més, i lo curiós és que cada día que, passa, afegiríem d'articles, així que, lo millor és que ens ho aprovin ara o encara ho farem més llarg, cada dia que passa su rt en noves coses. La Llei de Fires, s'aprova una Llei de Fires, cada Llei que s'aprova és una amenaça a totes les demés Lleis, per descomptat, i és un benefici pel ciutadà, però al mateix temps un perill o al menys un interrogant. Quan em diuen "hi ha una nova Llei", penso, "magnífic!, deu tenir coses bones", però, com Alcalde i com a representant dels ciutadans, comença a tremolar una part de mi. Llei del model policial, suposo que serà per millorar, perquè si ara hem baixat del 27% al 14%, que us deia abans que hem aconseguit, jo suposo que aquesta Llei 14 �nova que sortirà, serà per baixar del 14 al 10, no serà per pujar del 14 al 28, un altra vegada. Perqué veig, que es discuteiX el color dels uniformes que s'han de portar, però no em pregunten el que jo sé: Que és la causa de la millora?. Que són els Consells de Prevenció de cada districte i les Taules de Coordinació?, que hi ha ara, entre els Oficials dels Districte de la Guàrdia Urbana i els Comissaris de les Comissaries que corresponen al districte. Si això continuarà o no, això, no m'ho pregunten, i com que no ho fan. Voleu dir que aquesta Llei anirà a fi de bé?. Esperem que sí, que a última hora, a lo millor perdrem un parell d'anys i després tornarem a la situació d'un 14%, però a lo millor hem de passar per un període del 16 o del 18. perquè tot canvia i necessita unes adaptacions. Dic això, perquè insisteixo, aquí hi ha una experiència conve rtida rigorosament en forma, no amb emoció, abans de l'emoció ¡ hi ha la passió, si voleu, però hi ha, després, el rigor del cap i dels equips que han convertit això, en un pacte polític dífícil d'aconseguir. Per això quan em diuen "això és un pacte devaluat". Escolteu, això és una joia!. Una cosa, que recollint l'experiència de catorze anys de govern d'un Ajuntament democràtic, té l'abstenció dels Grups que nb l'han fet, per entendre'ns, l'abstenció per altra banda, que a més a més, s'anuncia com a tal, inclús en el Grup majoritari de l'oposició. No estan en contra i no poden estar, perquè és que l'han corredactat entre els dos Grups majoritaris, un a cada banda de l'aspecte polític. Doncs molt bé, aquesta petita joia, té la virtut de l'experiència i té el rigor de la forma. suficient, jo crec, perquè el Parlament de Catalunya, (en definitiva és el que s'haurà de pronunciar' ho faci amb urgència cordial, amb la sensació que té a les mans un projecte que pot canviar la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona, i per tant, no té dret a retardar per raons que no siguin de la màxima impo rtància. Eixamplar les competències En urbanisme s'intueix una cosa tan senzilla com que les expropiacions urgents les declara l'Ajuntament, ara paradoxalment, una expropiació urgent no l'aclara qui la fa, i per tant, ja no és urgent, s'ha de demanar a una autoritat superior. Jo he vist algun argument jurídic en aquest sentit a favor de la remissió a una autoritat superior de la declaració d'urgència, superior a la de l'autoritat que la gestiona, i crec que té un principi que es pot^admetre, de no excessiva concentració de poder. Però, quí no em diu a mi que els danys que es deriven, torno a dir, de la manca de rapidesa, no són més grans que els beneficis que s'obtenen, en tot cas ens ho haurien de demostrar. L'aprovació dels plans especials per part del propi l'Ajuntament, sense haver de passar per l'autoritat única, i quasi diria una persona, que és el Director General, que és el que aprova tots els plans especials que passen per Catalunya, sense que siguin materialment possible que aquesta persona es faci el càrrec de tots els detalls d'un país, sembla mentida que sigui així però ho és en aquest moment. 15 �L'aprovació de les modificacions del Pla General, en això hi guanyarien mesos, en cada Pla Especial, totes aquestes baralles clue tenim amb l'antiga Maquinista, etc, la meitat provenen, no de desacords substantius, sinó formals, és a dir, de l'extraordinària complexitat del procediment que ens hem creat històricament, i per tant haurien d'anar, a través de la Carta, a un sistema més senzill. El Pla General és evident que la ciutat no s'ho pot autoaprovar, sense que algú faci el control de la coherència entre aquest iPla General i el conjunt dels Plans Generals del país. És com si a mi em diguessin ara, que s'aprova un pla del baix Llobregat, en carreteres, en línies ferroviàries, etc., que s'aturen en el terme municipal de Barcelona, com acaba de passar ara, la setmana passada que s'acaba d'aprovar pel Director General d'Urbanisme un Pla de Transports del Baix Llobregat, que quan arriba a qui dalt a Esplugues, es para, com que no entra dins el terme municipal de Barcelona que és Comarca del Barcelonés, doncs, no se sap com continua. De la mateixa forma que això és absurd, ho fóra, que Barcelona s'aprovés ella mateixa un Pia que passés al revés, i que la Diagonal es multipliqués per dos i en el moment d'arribar a Esplugues, continués exactament com és ara," malament rai". Per tant, ha d'haver algú que controli això, i és per això, que es crea una Comissió paritària entre la Generalitat i l'Ajuntament . 1 Ara tenim dos representants en una Comissió de quinze, vint o trenta, que pobres aixequen la mà quan poden, però en definitiva, no tenen cap poder davant d'una situació que està cantada sempre, i en la qual, pràcticament, les actes es redacten ál sortir de la reunió sense que es tingui massa en compte, normalment, quines són les opinions de l'Ajuntament. I això, que consti, no és cap acusació, jo tinc una gran admiració per les persones que han portat responsabilitats en la governació de la Generalitat de Catalunya en aquests anys, començant pel Sr. Armet, que va ser un d'ells i un dels primers, i que per cert, es va rodejar de tècnics eminents, que després han fet bona carrera dins la Generalitat, com ara el Sr. Vilalta i altres. Jo tinc una gran admiració, però sé que hem arribat a un punt, en que les coses són manifestament millorables, si a nivell local i a nivell autonòmic, hi hagués una més bona repartició de les tasques de cadascú, i crec que aquesta Llei ho permet. En aquesta Llei, Barcelona està representada en el govern de l'Aeroport, proposa el President del Port, que per cert, si aquesta Llei s'aprovés avui, segurament, proposaríem el mateix que hí ha, que consti, però és la ciutat de Barcelona qui proposa. Em digueu "a Rotterdam, l'Alcalde és el President del Port i d'Anvers, també". Nosaltres no demanem tant, però Si que demanem que la ciutat estigui representada en el Port i que, a més a mas, tingui facultat de proposta, sembla raonable. Representació en: - Les empreses de servei públic. - El Control de costes, platges i conques hidrogràfiques. 16 �- Les entitats firals, per descomptat, encara que la Fira de Barcelona és apart de la Llei Firal de Catalunya. - Les caixes d'estalvi. - Les entitats concessionàries de serveis bàsics, com ara les aigües, electricitat, gas natural. telèfon, hi hauríem de ser d'alguna forma. I tantes altres petites coses, que milloraran{ la qualitat de vida d'aquesta ciutat, el dia que això s'aprovi, com aquelles que fan que la disciplina augmenti i la urbanitat no hagi de passar per aquest complexíssitfi sistema sancionador, que passa per una triple notificació, primer per la infracció després per la sanció, després, en el seu cas, de l'apressament i finalment de I'émbargament, que ja és una cosa que ningú voldria que existís, perquè és com una mena d'intromisió en la vida privada de cadascú, que et vinguin a buscar en el t;u compte corrent. En tot això, no hem trobat una sistema millor per evitar-ho i In'hi ha, a la Carta, sistemes antics relativament senzills que farien que la gerlt en el moment de pagar l'impost de circulació, cada any, pagués les multes que'té atraçades i s'ha acabat, i el número de multes baixaria en picat, la disciplina pujaria i els embargaments desapareixerien, és tan senzill com això. Es creen, per descomptat, com una comissió tripartita Estat-Generalitat-Ajuntament, per finançar el serveis de capitalitat de l'Ajuntament i s'acaba amb aquesta situació actual, en la que molts deis serveis estan sent pagats dos vegades pel barceloní, el paga pel IRPF, p?rquè són serveis de caràcter estatal o autonòmic, i el torna a pagar per l'IBI, perquè tot servei d'aquest caràcter el gestiona l'Ajuntament, i per tant, s'han de pagar per l'IBI o I'IAE, l'han pagat dos vegades, això no pot ser, i la Carta acaba amb aquesta situació, Es preveu una millor col.laboració entre empreses públiques i privades, vam tenir molts problemes amb el Tribunal Suprem, inclús, quan vam crear una empresa de capital risc, que es deia Iniciatives, el tribunal ens va donar la raó, sobre el fons, ens va dir 'Vostès poden crear una empresa de capital risc i el Foment de Treball Nacional que havia recorregut en contra, no té raó ". Ara, i mirant els papers, per iniciativa del jutge, no de la part demandant,"hem trobat que hi ha un error procedimental en l'acta de creació, i per tant, l'anul.lem". Ens vam tenir dos anys penjats, que la societat existia, que els sets actes eren vàlids, però, s'havia de tornar a crear 1 Hauríem de deixar ben clar, que aquestes fronteres de grisor que hi ha a les Lleis, desapareguessin de forma que quedés claríssim, que les entitats públiques locals, al menys la nostra en aquest cas, pot crear empreses i pot crear empreses mixtes juntament amb el sector privat, per perseguir, l'interès privat i l'interès general. Conclusió Nosaltres esperem dels membres del Parlament de Catalunya i del Congrés de Diputats, davant deis quals el text de la ; Ca rta que ja ha estat aprovada per 17 �l'Ajuntament, ha de seguir el tràmit preceptiu fins a .onvertir-se en Llei, la sensibilitat i l'ïnteràs que, de ben segur, sabran demostrar en l'estudi i aprovació d'aquesta Llei singular i que ha de ser la Carta Municipal de Barcelona Hem dit, sovint, que la Carta és com la constitució o l'estatut que ha de regir la vida de la ciutat. Doncs, per damunt de tot, la Carta serà l'instrument fonamental de govern de la ciutat en aquest llindar del segle XXI i esperem que ho sigui ben aviat. Moltes gràcies. 18 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4299 Title A name given to the resource La Nova Carta Municipal, una constitució per a Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Pla del Liceu. Drets dels ciutadans. Llei del model policial, Llei de Fires. Urbanisme i expropiacions. Representació de l'Ajuntament en: empreses de servei públic, control de costes, platges i conques hidrogràfiques, entitats firals, caixes d'estalvi, entitats concessionaries de serveis bàsics (aigua, gas, etc.). IRPF, IBI. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Administració local Acció política Carta Municipal Barcelona Ciutats Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-06-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/778/20001123_LV.pdf 0c4cd3f1c02b0b7077e479eab265a621 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/11/2000 La Vanguardia, p.017, Política La pasión de la palabra. TRIBUNA Autor: PASQUAL MARAGALL He perdido a Ernest Lluch. Como miles y miles de ciudadanos de Cataluña -y de Euskadi y del resto de España-, he perdido a un compañero, a un maestro y amigo querido. Un hombre que sabía, mejor que nadie, que la riqueza intelectual, la fuerza moral, el progreso y evolución de las sociedades se logra a través del contraste. Lluch deseaba que no pensaras como él para poder discutir su verdad con la tuya. Pero eso sí, deseaba que discurrieras, que defendieras tus ideas con toda la fuerza de tus argumentos. Fue un hombre obsesionado en razonar y en convencer. Y ha caído vencido por la sinrazón de los terroristas. El asesinato de Ernest Lluch, como el de todas las víctimas de la crueldad terrorista, me ha llenado de profunda tristeza. Pero esta vez he sentido también, he de decirlo, un dolor más cercano, más duro. Ernest fue amigo y compañero con quien compartí la enorme aventura de contribuir primero a hacer posible la democracia y después a que diera sus frutos. Como socialista de primera hora, como catalanista, como ministro del primer gobierno de Felipe González, y como amigo del País Vasco, Ernest Lluch mostró siempre tres cualidades excepcionales que le convierten en símbolo mismo de los valores que el terrorismo detesta: inteligencia, tolerancia y proximidad a la gente. Ernest fue un hombre de estudio. Catedrático de Economía, investigador y autor de una amplia y admirada obra. Impartió su última clase horas antes de ser asesinado. Desde muy joven destacó por su inteligencia y la profundidad de su pensamiento, fruto de muchas horas de lectura y de investigación. Fue también un hombre tolerante, con una tolerancia fruto de la curiosidad y la amistad. Euskadi, tierra a la que amaba profundamente, le preocupó siempre. Nos ha dejado el testimonio de su anhelo de paz y concordia entre vascos en numerosos escritos y artículos. Creyó siempre en la necesaria unidad de los demócratas y en la España plural, que entendía como la capacidad de los distintos pueblos que la formamos para sentirnos libres y unidos, conviviendo y cooperando al mismo tiempo desde el respeto mutuo. Y Ernest fue también un hombre popular, en el mejor sentido de la palabra. Lejos del intelectual que se encierra en su torre de marfil, él fue capaz de compartir, con una humanidad apasionada, los sentimientos de la inmensa mayoría, en el deporte, las opiniones y las esperanzas y por ello es hoy llorado por muchas personas que le sentían cercano aún sin conocerle. Empezaba y acababa siempre sus opiniones en positivo. Después de su, ahora último, veraneo en Donostia, leíamos en "La Vanguardia" a un Lluch eternamente enamorado de esa ciudad. Tanto, que relataba aquella especial experiencia veraniega en tercera persona, como si el rubor producido por su confesión fuera excesivo. Encontraremos a faltar su magisterio cotidiano, en las aulas, en la prensa o la radio. Su vacío será difícil de cubrir. Este es un momento de tristeza, pero no debe ser un momento de resignación. Los demócratas tenemos el deber de la esperanza y de poner luz allí donde otros sólo desean poner tinieblas. 145 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Debemos reclamar una unidad sin fisuras, ni dobles lenguajes, sin otra exclusión que la de los que deseen excluirse. Y aun así, debemos insistir para que se sumen al que debe ser el objetivo único: conseguir la paz y la concordia civil en el País Vasco. Nuestro segundo objetivo ha de ser la España plural, la misma que anhelaba Ernest. La España que se sabe diversa y se respeta a sí misma tal como es haciendo posible la convivencia. Ese será nuestro mejor homenaje. PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC 146 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1379 Title A name given to the resource La pasión de la palabra Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Extent The size or duration of the resource. 20001123_LV.pdf Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Terrorisme País Basc Lluch, Ernest, 1937-2000 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-11-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/754/20000526_LV.pdf 04737cce901cca87ea8a66792597bf33 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 26/05/2000 La Vanguardia, p.029, Opinión LA POLEMICA SOBRE EL CONSELL DE L´AUDIOVISUAL Una advertencia Autor: PASQUAL MARAGALL Veinte años de gobiernos de la Generalitat presididos por Jordi Pujol han tenido luces y sombras. Una de las luces ha sido la puesta en marcha de un sistema público de comunicación en catalán. Pero esa luz se ha visto empañada por un obsesivo control partidista. Por ello, a lo largo de mucho tiempo y especialmente en la campaña electoral que condujo a las elecciones del pasado 17 de octubre, insistimos en la necesidad de introducir cambios profundos en el panorama radiotelevisivo catalán. Reclamábamos entonces, y seguimos reclamando hoy, buena gestión, calidad y neutralidad. No estuvimos ni estamos solos. Nos acompañan otras fuerzas políticas, sectores profesionales y la mayoría de ciudadanos de Cataluña. Iniciada la legislatura, reclamamos y obtuvimos un debate y surgió una voluntad de consenso. Se iba a producir el nombramiento de un nuevo director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que no sólo iba a contar con el apoyo del Gobierno, que se obligaba a someter su propuesta a todas las fuerzas políticas y a acordarla en el renovado consejo de administración de la CCRTV. Y se acordó modificar la ley del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) y la que regula la CCRTV. El acuerdo por el que todos apoyamos el nombramiento de Miquel Puig i Raposo como nuevo director general incluyó el compromiso de proceder a cambios significativos en los esquemas de dirección de la radio y la televisión pública catalanas. Él se dio un plazo de tres meses para realizarlos. El balance del debate era claramente positivo: se iban a acometer cambios legislativos, a proceder a nombramientos a la luz del nuevo espíritu de consenso y se iba a acabar la apropiación partidista de unos instrumentos que, por públicos, son de todos. Tras la renovación consensuada del consejo de administración de la CCRTV y el nombramiento acordado del nuevo director general, el siguiente paso fue la elaboración, en ponencia conjunta y a través del consenso, de la nueva ley del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Una buena ley, sin duda. Fue necesaria en la recta final de la negociación una fuerte presión por nuestro grupo parlamentario para pasar de un consejo nombrado casi equilibradamente por Govern y Parlament a un consejo nombrado en su totalidad por el Parlament y presidido por un miembro propuesto por el Govern, que contase con el acuerdo de los miembros del CAC. Acordada la ley, debíamos proceder al nombramiento de los miembros del CAC, nombramiento que, para extremar el consenso, requería el voto favorable de dos terceras partes de la Cámara y el acuerdo de, al menos, tres grupos parlamentarios. Se acordó por parte de todos presentar la propuesta conjuntamente por todos los grupos parlamentarios. Todos los candidatos lo eran de todos. Tras el necesario diálogo entre los grupos se llegó a la propuesta que el miércoles debía aprobar el pleno de la Cámara. Hicimos saber a destacados representantes del Govern y del grupo parlamentario que lo sustenta que nuestra aprobación definitiva requería el cumplimiento global de los acuerdos fruto del debate de 1999. No tiene sentido ir acordando modificaciones y nombramiento mientras en las empresas de la CCRTV se niega el clima de consenso y sigue la apropiación partidista de los medios de comunicación públicos dependientes de la Generalitat. No se han 143 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA producido cambios reales que nos permitan asegurar que en la CCRTV se ha entendido bien el espíritu que debe presidir una nueva etapa en nuestro espacio público radiotelevisivo. Usando los mecanismos previstos en la nueva ley del CAC (la mayoría de dos tercios requerida para el nombramiento de sus miembros), con nuestra abstención del miércoles aplazamos su puesta en marcha. Tal abstención quiere ser una advertencia: nuevas leyes y nuevos consejos sólo tienen sentido si todos trabajamos lealmente. Si cambia la ley tienen que cambiar los actos. Preferimos mostrar firmeza hoy a reconocer mañana que nos tomaron el pelo a nosotros y, con nosotros, a la mayoría de ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. PASQUAL MARAGALL I MIRA, presidente del grupo parlamentario PSC-Ciutadans pel Canvi 144 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1217 Title A name given to the resource La polémica sobre el Consell de l'audiovisual: una advertencia Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Acció política Govern Catalunya Consell de l'Audiovisual de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-05-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1382/19940425d_00619_LD.pdf 5b88ba533f5afb095c96d7f60e5beb26 PDF Text Text Cercle d'Economia Conferencia pronunciada per D. Pasqual Marc~gall, Alcalde de Barcelona, sota el títol 1 "La presencia de Barcelona a Europa". Barcelona, 25 d'abril de 1994 -----------------------------------~w-----~------------ Moltes gracies President. Realment, el tema que he triat, el tema d'EuroJa té que veure amb la impressió i el record que jo tinc d'aquesta casa, en la qual sent ~studiant vaig assistir a més d'una sessió dedicada a un tema que aleshores era una miqa esotérico una mica per iniciats, o perla Lliga de Cooperació Europea, o per la revista Europa, en fi, eren coses que en aquell moment sonaven com a futuribles, relativamen~ poc importants. 1 d'altra banda, i sempre ho recordo, de l'altral dimensió que jo cree que és decisiva en aquest moment, que és la dimensió local adierit. 1 aquí també va ser el primer lloc on es va parlar d'area metropolitana, 1 vull recordar-Ha. 1 cree que aquests dos nivells són els nivells que comptaran més en el final de segle, dintre d'aquesta societat complexa en la qual enjs hem posat. De nivells de govern diversos tinc la impressió que el nivel! més alt per nosalt~es és el mercat comú i no només aixo sinó la Unió Europea i possiblement, dones, la polít~ca europea. 1 \ 1 d'altra banda, la política local en el sentit de la capacitat que tinguem com a col.lectiu, com a col.lectivitat de millorar aquesta qualitat de vida, diguem-ne, diaria, més enlla deis grans temes nacionals i deis temes internaciorlals. La seguretat, la vivenda, la neteja, la poi. lució, el soroll, la molestia de la vida en ciutJt comparada amb les seves grans virtuds. 1 bé, aquests dos nivells són els que comptarah. Aquesta és el meu missatge d'aquesta nit. El nivel! europeu, que ens fixara una mica les pautes generals de com hem de viure en el món, com a col.lectiu de nacions. d'estat$ i com a sistema de regions, de cultures, i com a sistema de ciutats. 1 cada una de les ciutats com a sistema, com a micro-sistema 1 que s'ha de cuidar i que s'ha de fer funcionar enormement bé. 1 i En aquest sentit, jo avui us volia parlar basicament de quatre temes. El tema economic, 1 la situació en la qual estem. El tema infrastruc~ural, qué som a Europa i com estem des d'aquest punt de vista, on estem própiament i on hauríem d'estar i qué hauríem de tenir. El tema polític, que potser posaré una mica eri primer lloc per enllestir-lo de seguida. 1, finalment , el tema cultural, és a dir la cultura c~m a carta d'integració, i la cultura com a carta de competició també en el millar sentit, i ja cultura com a qualitat de vida. 1 quines són les infrastructures que nosaltres hem de fer. Nosaltres partim d'una bona situació, és a dir, els Jocs Olímpics ens varen posar en un 1 bon lloc de partida . Encara no és suficient. l'hem de complementar amb una estrategia adequada, peró ens va situar en el món d'una torma que potser no cal reiterar, pero que de tant en tant va bé de recordar, perqué sen~m moltes vegades que aixó quasi no ha passat, no ha existit, i no pot ser. 1 vull dir que aixo no només ha passat sinó que ens ha 1 dota t. i aixo és el més important, d'una iné cía positiva, d'unes infrastructures molt correctes i d'una imatge internacional que convF cuidar i és bo que la sapiguem, perqué sí no sabem quina és , difícilment en cuidarem bé. 1 Aquí tinc un estudi realitzat per una empresa ptivada i per tant s'entén que no té perqué ser un estudi especialment esbiaixat: m'imagino !que és un estudi fet de cara a fonamentar 1 �estratégies de promoció del país tora d'aquí. No demanat per I'Ajuntament i, per tant, no és un estudi nostre aquest, ni influn. En aquest estudi es diu que Espanya té arrel del 92 una bona imatge, com ara llegirem molt breurment, pero que segurament qui ha capturat millar la bona imatge d'Espanya és Barcelona en particular. En concret diu que: "las olimpiadas, el menos desde la lectura efectua~a por Francia, Italia, -aquest és un estudi de !'impacte sobretot a Europa- han podido p(omocionar más quizás a Barcelona que a España en su conjunto". Aquesta és una mica:la conclusió. Jo no ho die per alegrar-me'n especialment del ~et diferencial, de l'aprofitament diferencial, sinó perqué sapiguem que les coses són així i en traguem les conseqüéncies adients, tot 1 i sabent que n'hi ha de conseqüéncies d'aixo que són negatives. N'hi ha que són negatives, perqué davant de l'éxit hi ha divers~s reaccions i una d'elles, i molt humana i molt corrent, és la de pensar que aquells que :han tingut éxit ja no es mereixen cap éxit més i, per tant, no se'ls ha ni d'escoltar i, per descomptat, ni ajudar. 1 nosaltres volem que se'ns escolti i de vegades, inclús, que se'ns ajudi; no molt, pero de tant en tant, també. "En este sentido la Barcelona de las Olimpiadas parece haber transmitido al mundo una síntesis armoniosa del concepto de mediter~~neidad, de saber vivir las cosas y los acontecimientos. Barcelona representa de cara 1a la construcción de la imagen de España en Europa los valores de presente versus pasa~o. apuesta, encarar retos versus complejo de inferioridad, apertura al mundo versus clausura, soberbia o inhibición; luminosidad versus oscurantismo , inquisición o muerte, pragmatismo, eficacia y funcionalidad versu idealismo y chapucería; sociabilidad, relaci~mes públicas versus individualismo e improvisación; europeidad versus americaneid"d o hispanismo". En fi, aixó és el que diu. "Barcelona representa 4lsimismo una imagen de marca construida sobre una manipulación de los elementos del ¡entorno y del escenario . Barcelona es la ciudad diseñada. El diseño al servicio del esP,acio urbano. La cultura como ámbito de representación. El espacio como lugar de distrJte y encuentro. La imagen que España ha proyectado a través de la Exposición Universal de Sevilla y de los Juegos Olímpicos de Barcelona, ha sido la de una gran nación, con¡ un incuestionable background histórico y una férrea voluntad de progreso y una capacidad de organización y de planificación 1 homólogas a cualquier otro país desarrollado de! primer mundo. Y, por otro lado, al margen de la coincidencia en la valoración de los acumtecimientos de España del 92, se han producido diversos comentarios al respecto; a~í Francia y sobre todo Italia, se muestran impactadas por Barcelona. La ciudad ha devenipo en un símbolo de avance y creatividad, ha sufrido una auténtica y estructural revolución !arquitectónica y urbanística, y desempeña un rol incuestionable de capital del Mediterráneo. Los italianos la consideran la urbe ideal que logra conjugar el espíritu emprendedor euroP,eo, la luminosidad y calidez mediterránea, el arte de Miró y el desarrollo industrial. Barcelo ~a representa, por tanto, un escenario muy adecuado donde ubicar cualquier comunicación !institucional o publicitaria por su aporte de connotaciones positivas- que aquesta és la finalitat a la qual anava dirigida aquest estudi, finalitat per altra banda molt específica. com vok tés veuen. 1 Bé, el millar deis móns? Aixó és un bon punt d~ partida, pero no el millar deis móns. ! Deixaré la política i passaré a parlar de l'economia, per dir que estem en un bon món pero no en el millar, efectivament. 1 vaig directament al gra: taxa general d'atur fins al 31.12.93, per tant, abans de les darreres mesures del Govern i deis primers símptomes, en part positius i en part contradictoris de reactivació. E~panya 17'5%, estic parlant d'atur registrat. Catalunya 13'9%, Barcelona 11 '9%, Comunitat Buropea 10'5%. Val a dir que el febrer, a1xo és 31 de desembre, tinc dades una mica pitjo~s que aquestes, és a dir, nosaltres hem seguit encara destru·int ocupació . 2 �El mercat de treball esta en el cor de la situacio económica i, per tant, les xifres que hi ha no són gens satisfactóries i ens preocupen evidentment a tots. Em sembla que faig una descripció de l'aním en el que estem, que no pas una aportació nova sobre el diagnóstic de la mateixa . Altres dades són posítíves, en el sentit de la cojuntura en la qual estem. Els visitants de Barcelona. per exemple, van incrementar-se en l'any 93 respecte del 92, cosa que és molt remarcable, en prop de dos milions i mig superem els del 92, és a dir, hi ha hagut més visitants a Barcelona l'any 93 que l'any 92, pef: bé que aquests visitants han estat menys temps . La recessió es nota i !'estada baixa, les pernoctacions que diu el sector hoteler, per visitant han baixat, de manera que no ha augmentat tant el número de pernoctacions pero encara estem per sobre de les del 92, que va ser l'any olímpic í per sobre deis quatre milions de pernoctacions . El missatge és que Barcelona ha resistit bé . esta resistint bé la recessió en aquest sentit. TrEmsit de passatgers en l'aeroport de Barcelona. El 93, 9.655 .000, molt aprop del 92, perqué havia sigut superior. amb 1O milions pelats, 10.047.000. ¡ Marc económic i financer . 1 ara ja parlo no només de la ciutat, sinó de I'Ajuntament, de la Casa de la Ciutat, el sector públic de la Ciutat. Contenció i reduccíó deis ingressos; reducció de la pressió fiscal; reducció del ritm~ de creixement de la despesa corrent, reducció de la despesa real. i Estem a 20.000 milions generats d'excedent. després del pagament d'interessos. Ho die perqué la gent té aquesta idea que estem tan endeutats, que no podem pagar els interessos, dones després d'haver-los pagat estem generant 20.000 milions. Amb aíxó invertim , i després de la inversió estem encara amb una xifra negativa, recursos generats després d'inversions, pero que ha anat disminu·fnt radicalment des de la xífra de 34 .000 que havia arribat l'any 89, fins a !'actual, molt baixa. 1 les necessitats de finan<;:ament, dones. han passat a ser no negatives sinó practicament positives, és a dir, nosaltres ara no estem ende ~tant, no ens estem endeutant, el valor del nostre deute aquest any deu haver pujar 10 ól 12.000 milions pel valor de canvi, perla disminucíó del va lor de la pesseta, í en canví, amb tot aixó ho hem compensat amb l'estalvi i amb la necessitat de finan<;:ament. de manera¡ que a final de l'any el deute sera inferior 1 que el de l'any passat. Hi ha una dada de car¡:kter económic, a la qual voldria referir-me , referida a I'Ajuntament, que explica una mica el per qué d'aquesta situació. Nosaltres, avui he firmat la nómina abans de venir cap aquí . 1 la nómina és una nomina important, avui com que era paga doble, dones inclús més important 1 els talons ~ue es firmen, dones espanten una mica. 1tot i amb aixó , nosaltres devem tenir una nómina d'uns quaranta mil milions a l'any, amb una plantilla, i aquí esta el secret, que ha anat paixant. 1 L'any 79 hauríem de comptar a més deis 15.000 funcionaris, 2.000 més d'organismes autónoms, etc .. ens an iríem a 17.000 funcionari$ i empleats de I'Ajuntament, l'any 94 so m 14.000 en la serie homogénia. Després diré quina és la serie consolidada , que és una mica, en fi, el número consolidat amb les empreses exteriors, pero el que seria el cor de I'Ajuntament i els seus serveis, els serveis municipals, ha passat de 17.000 a 14.000, i és ben evident que els serveis que rebíem d'aquests funcionaris l'any 79 eren els que eren, i els que rebem avui són els que són . Cap altra administració ha fet el mateíx. Unes, perqué naixien i, per tant, tenien l'excusa de créixer, sí, tenien la justificació, i les altres 1 perqué ja hi eren i no han tingut. dones. tot i la ' cessió de competencies no han tingut el 3 �ngor. L'Administració Local funciona més com a mer,cat, en relació a les altres administracions, té un públic molt més aprop; la gent sap el qu~ paga i el que rep; i, per tant, és molt més difícil enganyar el públic. 1 el resultat és que cal ser molt més económic, i aquesta és la realitat. 1 Entre paréntesi, i ara no valdría ser polémic¡ ni valdría fer cap comentari que pogués semblar un repte o res semblant, pero aquests dies que tant es parla de corrupció, dones en els ajuntaments curiosament que són els que quan jo era petit sempre es deia, bé, el sistema que hi havia més col.lusió, en rigor vol dir la capacitat del governant i el governat de posar-se d'acord en benefici de tots dos i en contra del públic, dones sempre s'ha dit, és ciar, que el poder més próxim és millar perqué és més próxim, pero també és més perillós perqué és massa próxim, precisament. !=1 senyor que pot repartir !licencies de taxis, a lo millar té els taxistes amics 1, en fi, hi ha mil exemples en la historia del municipalisme i no massa llunya, en que aixó ha estat així. j Dones, no hi ha tants casos de corrupció local,! no n'hi ha tants. Per qué? En fi, perqué és ciar, en aquest país i en aquest moment serr)bla que n'hi ha prou que diguis una cosa perqué al día següent et desmenteixin, pero jp cree que hi ha una raó i és que el diner llunya és més difícil de controlar que el diner próxim. Aixó és així. És molt més difícil de saber que fa una gran multinacional, amb el seu diner, per descomptat, que qué fa el diner de la cantonada. 1 en el camp públic, exactarljlent igual, és molt més difícil saber que fa I'Estat que el que fa l'Ajuntament, sobretot si es un ajuntament petit, pero fins i tot si és un ajuntament gran, com és el cas de Barcelopa, és més facil de saber el que fa i el que 1 deixa de fer . 1, per tant, aquests casos, no és que siguem especialment sans, sinó que davant d'una latencia promig d'aquest tipus de problemes, que es dóna en tots els sistemes civilitzats, industrial i capitalista, la perfomance del sedar local, nostra, no és tan dolent com la d'altres nivells. 1 1 Volia insistir encara en el tema de la planti!la, del pressupost consolidat. La nom1na consolidada de !'Ajuntament, ja no són 40.000 ¡milions, són 63.000 milions, pero es manté constant els anys 92, 93 i 94, en pessetes cot,rents. 1 ho die perqué una preocupació de l'opinió, i justen aquest moment, és saber que no es creix en aquest sentit, saber que no 1 ens anem molt rnés amunt. Jo he fet comparacions de la nómina promig !de I'Ajuntament de Barcelona, amb grans empreses de Madrid i de Barcelona, de carader terciari suposem. La nómina promig de I'Ajuntament de Barcelona és de quatre milions i mig, i bé, estem parlant de 15.000 treba' lladors, de 10.000 funcionaris practicament pairlant. Les nomines d'aquestes entitats que no són similars, perqué no són públiques, són privades, pero estan al voltant deis set, deis sis, deis set, deis vuit milions, per persona vull dir. 1 aleshores em diran, és que és un terciari elevat i, per tant, normalment, descompteu un 15 o un 20 per cent i encara estaran molt per sobre. ¡ 1 1 paguem a sis mesas el corrent i a nou mesos la inversió, la inversió, ja ho sabeu, que és més facil de finangar, probablement, en fi ~ com a sistema de cobrament i per tant, aquesta és la situació en la qual estem en purHtat. ' Parlem un moment del que caldria fer a partir q'ara, i del que estem comengant afer, com a estrategia de promoció internacional. S'esta plantejant ara promoció internacional, en els sectors privats més actíus de Barcelona o mé$ interessats fins el moment, no vol dir una 1 4 �llista exclusiva o excloent, peró sí aquells qu$ tenen productes que semblen més facils d'ídentificar i de promocionar conjuntament. j ¡ La gracia de fer-ho conjuntament, esta en que tots plegats puguin, o poguem coma ciutat, beneficiar-nos d'una marca conjunta que té va!or com hem vist al principi de tot, en aquel! informe que he llegit. Si és cert que la marcá Barcelona té un valor afegit, per qué no plantejar-se, i aixó és el que hem dit als sector$, el textil, ellogístic, l'universitari, el medie, les infrastructures o l' immobiliari, etc. publicitah, perqué no vendre aquesta marca o per qué no vendre els nostres productes amb aqU,est "made in", aquesta marca. t Aquí ha respost cada sector, dones, evidentr11ent a la seva manera, en fí, amb els seus productes, d'una manera diferent. ¡ En el centre logístic hí ha 35 empreses agrupades en aquest projecte, entorn als temes de port, aeroport, de zona franca i de mercabéjlrna, i evidentment en aquest moment molt il.lusionats en un projecte, un deis fonamental~, que és el projecte anomenat del Delta del Llobregat, pero que a nosaltres ens agradaría ~nomenar millar Porta d'Europa o Europort. ¡ En els nous projectes, que és el sector immopiliari, hí ha vínt empreses que cofinancien amb I'Ajuntament la promoció. En el centre ~niversitari hi ha les cinc uníversítats i tres escales de negocis. S'ha produrt la incorpor?ció, no encara aquí, que jo sapíga, pero espero que aviat, de la Business School de ,Xicago, que ha triat Barcelona entre cinc ciutats europees importants, entre elles Madrid, Mila, Frankfurt, i no sé si Amsterdam, o Viena potser, i que finalment s'ha ubicat a B~rcelona, i esta creant, esta afegint imatge positiva a aquesta imatge que ja teníem de ciutat amb una bona tradició en escales de negocis : En el camp del turisme, s'ha creat el Consorci de Turisme de Barcelona, amb una inversió anual de 400 milions públics i 400 privats, justament perla promocíó; amb la Cambra de Comen; al davant i amb un protagonisme important del sector privat. En disseny tenim deu escales o centres de disseny. Dintre de les males noticies del sector de l'automóbil, una de les poques bones va ser la instal.lació del centre de disseny de Volkswag~n a Sitges, que va ser deguda a la valoració molt positiva que la marca va fer, que aquest~ empresa va fer de la qualitat del disseny a Barcelona. i concretament de les escales d~ disseny. New Projects esta mobilitzant en aquest moment mil hectarees, és a dir, els projectes que podeu veure aquests dies exposats en el Tirlell i que han donat lloc a un cataleg molt maco. que no us puc regala r perqué costa 2.0b0 pessetes, pero que en el Tinell el podeu comprar, mobilitza unes mil hectarees, que representen una inversió d'uns 5/6.000 milions a Barcelona, apart deis 400.000 milions que ~ra parlarem, del Delta del Llobregat. l l ~~e~.issatge en aquest sector immobiliari, és Jdue nosaltres tenim qualitat, quantitat i bon Encara no hem avaluat !'impacte de les Ron .es; s'ha fet una avaluació i hi va haver un estudi cost-benefici, molt ben fet, de la Universitat Autónoma, que demostrava que en dos anys es recuperava en beneficis socials, estalvi d'energia, etc. dones es recuperava la inversió. Pero encara no s'ha valorat un intangjible probablement més important, que és la creació d'un mercat. 1 La ciutat és un pulmó i és un enginy de crbixement, quan funciona com un sistema d'aprofitament de les seves economies d'aglomeració i quan la congestió no se la menja. f 1 5 �En el moment en que desobturem o destapem l'existéncia de congestions o d'embussos, en el sentit físic de la para ula, en qualsevol sistema circulatori. no només en el de vehicles, pero també en el d'idees, en el d'intercanvis fimancers, etc. es produeix una ampliació del mercat que, com deia I'Adam Smith, és l'única forma de créixer, de debó, quan s'amplia el mercat. S' ha ampliat el mercat, i s'ha ampliat el mercatJlocal, a més, sense haver d'anar de buscar més gent a fora, o més territoris. Ara som mes consumidors, més clients, més habitants en definitiva, aprop de cadascun deis product9rs de Barcelona i aquest, pera mi, és el fet fonamental. ¡ ! Els preus s'han revolucionat i no per l'existér!lcia, per exemple, en el camp immobiliari, d'una enorme oferta addicional sinó sobretot en part per la crisi no ens enganyem. Pero també veurem que passa la crisi i que els prbus reals relatius es mantindran durant un temps més baixos, per un fet i és perqué en aquest moment un solar a Cornella o un solar més enlla és competitiu amb un solar en el centre de Barcelona o a determinada periferia de Barcelona, que abans no era; abans aquests solars no eren competitius perqué no era possible d'imagínar, com ara és el fet que a Cornella hi hagués una implantació terciaria de capital francés, important. a ningú no se li hagués acudit, no era una cosa que fas pensable que en aquest moment es fes. No hi ha en el sector, diguem-ne, Sant Cugat, ~ astelldefels o altres, que d'alguna manera reprodueixen en petita escala el model amerióa de suburbi de qualitat, sinó en qualsevol suburbi que deixi de ser-ha. Aquest és un fet ~'importancia enorme, i jo em penso que és potser l'efecte més gran que ens ha deixat tpta l'experiéncia que culmina en el 92, no només del 92 pero que culmina en el 92. i M'agradaria explicar que en aquest sentit, hi ~a projectes que es van descabdellant. Ésa dir, els projectes aturats, que desgraciadamerit en aquest moment a Europa dones hi són per tot arreu, hi són a Brussel.les, hi són a Londres i no cal que els citi, perqué tothom els 1 coneix, hi són a Madrid. i tothom té imatges al cap de projectes que no van. Rectes o no tan rectes, i en canvi, a Barcelona s'han anat desllorigant un a un, cad ascun d'aquests gegants amb peu de fang, com es diu, no eren amb peus de fang, no, estan funcionant, es tan funcionant. T ots els temes del port, van¡ endavant. ' i 1jo, de vegades, penso que realment el cost que estan pagant les empreses per aquesta disminució deis preus és molt gran i bé, a nbsaltres ens ha de preocupar, com que la disminució de preus és bona per l'economia i pel consumidor, el que ens ha de preocupar és que les empreses no pleguin, ésa dir, que l~s empreses que estan treballant en aquest sector, i no nornés en aquest sinó en els altre$ també, sotmesos a aquesta disminució de preus, siguin capa<;os de subsistir. Jo penso que algunes de les empreses, moltes de les empreses, en sectors com per exemple l'immo~iliari havien fet una acumulació de reserves molt raonable en els anys anteriors, i s'ha deniostrat que no han fet figa, per dir'ho en una paraula, la majoria no ho han fet i si alguna hol ha fet, ha estat per una decisió equivocada i moltes vegades no relacionada amb ínversions a la ciutat, sínó tora de la ciutat, perfectament legítima pero equivocada probablement en el moment. 1 Aquesta és la situació i, per tant, jo cree que en aquest sentit tenim el dret de dibuixar 1 estratégies sobre una base d'optimisme. Passem a parlar immediatament de les infrastructures, que en aquest moment s'estan engegant. Voldria parlar de la Fira. Estem parlant d'una Fira de 55.000 metres en la seva primera fase, que pot arribar molt més enlla, fins a 100.000. Les obres d'aquesta primera • fase, em penso que s'acabaran el primer trime~tre del 95, van a tota maquina. El President 6 �' de la Cambra de Comen; hi va quasi cada setmana, de manera que també és una garantía de que "el ojo del amo engorda el caballo" i j9 amb aixo hi cr~c, hi cree absolutam_e~t. i cree molt amb la visita personal de l'amo . Del manera que temm la garant1a que a1xo h1 sera . 1 1 1jo cree que és necessari que un metro lleuge!r connecti la Fira 2000 amb l'aeroport, per una banda, i amb Montjülc per una altra. Ja s~beu que aixo és una vella qüestió, que es va arrencar difícilment. entre tantes d'altres coses que varem arrencar pel 92 , pero una mica a contracor, en fi , una mica a_última hor~. que var~m haver d'acceptar que fos pel 95 i no pel 92 , cosa que ens va sat1sfer totalment, perque el problema del 92 no era, com es va demostrar, el 92 teníem 30.000 voluntaris que ens podien servir només fent així, i que es van cuidar de que tot alió tos barat. bolhic i fantastic, i eficient, pero és ciar, passat el 92 s'ha d'encarar un Palau Nacional que es converteix en el nostre Louvre, en un Museu Nacional importantíssim, i que vol tenir més dun milió de visitants l'any. 1 S'ha de fer fron t a la realitat del Sant Jordi. Hd hem vist darrerament amb les sortides del Liceu, de Sant Jordi. No pot ser, en fi, no fundiona. O I'Estadi, quan s'omple, dones hi ha un gran esdeveniment. sigui un concert de ropk o un altre. No esta preparat, o sigui els alemanys quan van ter l'estadi . és ciar. són alemanys i era l'any 36 . o sigui queja podeu comptar, i que probablement inclús van anar ! més enlla del que calia , pero van fer una platja de vies, de deu víes i cada via hi devie~ cabre deu vagons, de manera que havien calculat que en mitja hora podien evacuar tot I'Estadi olímpic. Bé, nosaltres no hem fet aixo, pero alguna cos~ en petita escala sí que hauríem de fer, de l'estil deis 20.000 passatgers a l'hora hauríerh de poder acostar i evacuar després deis grans esdeveniments . 1 si aixó fos un mitja vhsatil que permetés la seva operació amb gran intensitat, en moments punta i, en canvi, ~n ti, la seva disminució entre setmana i en dies de funcionamen t normal, per al pare de Montju·l c i el seu conjunt, hauríem trabar la solució . Aquesta solució existeix i es diu m~tro lleuger, i metro automatic en l'extrem. L'automatic és una mica més car, de tecnología, d'inversió, el fan quasi tan car com un metro convencional ; d'inversió inicial, repeteix~. d'operació és molt més barat i, a més, pot funcionar sense sind icats, per entendre'ns, n~, ho die per alguna cosa, perqué tots hem estat alguna vegada a I'Estadi, a un concert d'l,\mnisty lnternational o el que sigui, o contra la droga, i tots hem vist que hi ha problemes, és ciar, que arriba un moment que són l'una de la nit i els sind icats aguanten fins a la una, ¡i aguanten com a molt fins a les dues, pero aixó a vegades s'acaba a les tres , i la gent d~sprés fa unes grans caminades . Els barcelonins són molt tenagos i, res , van ~ peu fins a casa seva i fan tres o quatre quilometres, fantastic pero no pot ser, s'ha de donar una solució millor a aquest tema i cree que ho tenim a la ma , amb un metre lleuger. Són metros que no porten 40.000 persones a l'hora com els metros convencionals, pero p1Jgen el 7% de pendent en comptes de14%, amb un metro convencional com el que es vai provar, per la meva voluntat, pero en fi, va ser una mica la imposició que al final es va fe t, bé , si vols un metro. dones bé, si no hi ha més remei , metro. Pero els metros lleugers pugen més, és ciar, un 7% i jo els he vist pujar a Vancouver i a Toronto , i tots els heu vista lia sortida de l'aeroport d'Orly, efectivament, són molt poc espectaculars des del punt de vista de l'espai que ocupen , el soroll que fan , no en fan , ni ocupen massa espai pero són jsuficients. Aquesta és la solució a la qual ¡ podem anar-hi. El segon gran projecte , sobre aquest no en p~rlaré massa, és un projecte nou i que esta ' . encara a les beceroles , és el Besos. 1el die al).ans que el Llobregat, intencionadament. Es l'altra gran assignatura pendent. Barcelona ha 'recuperat el mar, ha recuperat el Collcerola, en bona part , ha trobat una política pel Llobr~gat i ha de tenir-ne una pel Besos. 7 �El Besos sera una sorpresa, perqué ja avui é$ una plataforma energética formidable, en la seva desembocadura, pero evidentment es ipot mi llorar i s'ha de mi llorar molt. S'ha de millorar la seva connexió amb la ciutat, les se~es dues bandes de la cíutat metropolitana, i s'ha d'aconseguir que sigui net i que sigui pr¡acticable des del punt de vista del lleure. 1 amb aixó hi estem, i cree que aviat es podran dir coses sobre aixó, pero avui preferiría no dir gran cosa. 1 Sagrera-Sant Andreu, és un projecte de gran escala. Entre el Nus de la Trinitat i les Glories, que estan al cap de vall de la taca groga allargada, s'allarga un projecte de 200 hectarees amb una possibilitat d'edificiació de: més d'un milió de metres quadrats d'usos industrials, terciaris i residencials, i més de 24 hectarees de verd. Que ningú no s'espanti, perqué aixó va per dotze anys o catorze anysl de desenvolupament. Tot i així, el més important per aquesta inversió és el sistema ferroviari. Es construira una nova estació, que es defineix des del comen<;:ament com un centre internacional de primer ordre, i que estara format pel següent: Una ¡ plataforma per trens d'alta velocitat; una plataforma per trens d'ample espanyol, rodalies i regionals, que és la de mes avall; una estació d'autobusos; una connexió amb el metrio i un sistema viari que connectara amb les vies urbanes, amb les Rondes. així com una graella molt important de taxis. ' Tot aquest sistema, que hauria d'estar llest per l'any 2000 o l'any 2001 com ara diem sempre, garantir la possibilitat de millorar la propia xarxa en el futur. 1 1aquí vull ser, en fi, em penso que es pot ser f3normement ambiciós. La possibilitat d'una nova línia de la costa, nosaltres quan varem !aixecar la línia de la costa, del tren de la costa, varem obrir la gana, digue'm-ho així, deis municipis del Maresme, immediatament, ja la tenien oberta pero, diguéssim, que hi havia la inercia de pensar que alió no es podría aconseguir mai L en canvi, es va aconseguirfde fer el que era més complicat, que era aixecar l'inici de la línia que l'any 1848 havjia estat la primera línia que la Rente va construir. 1 bé, com és evident, aixó ha gener:at una cadena de desitjos que jo cree que sera difícil de parar, i també sera difícil de finam<;:ar, digue'm-ho tot, pero esta aquí, és una demanda de serveis públics que la veurem créixer, amb tota evidencia . 1 Pero, sense entrar en aquesta nova línia, l'eptrada deis trens de Vic, de Manresa i de Terrassa per Monteada, o estan funcionant capa dia millor, s'ha de dir tot, en honor de la Mercé Sala. Jo he estat vivint una setmana a la Ciutat Meridiana i la freqüéncia ja era en les hores punta de set a vuit minuts, a la par~da de Torre Baró, que ara ja s'ha corregut fins a la Ciutat Meridiana, s'esta acabant i se roa la parada de la Ciutat Meridiana, que és on hi ha la gent, hi ha onze mil persones viv!nt, i amb quinze minuts fins a la Pla<;:a de Catalunya, amb una parada a Sant Andreu Copltal, em penso que és, una altra a I'Arc del Triomf i una altra a Catalunya. Dones bé, aquesta línia, amb la nova línia qe TGV, si la línia del TGV que entra per Monteada s'empalma amb el sistema actual, a !Monteada, es pot convertir aquesta línia de rodalies en una línia de metro, facilment, perqué els metros es poden fer arribar des de !'interior de Barcelona cap amunt, cap a Sant Ardreu i cap amunt i, per tant, arribar a Torre Baró, Ciutat Meridiana, alió que han demanat¡ sempre i que ara, de fet, ja tenen, queja tenen, bé, tenen un metro regional, pero després poden tenir un metro, inclús fins a 1 Monteada, un metro, una línia de metro. 1 Aixó voldria dir, evidentment, fer passar les rodalies per un altre lloc o fer-Ies compatibles ' i aquesta arribada, per altra banda, del TGV des de Monteada, fins el cor de La Sagrera, amb el Nus de la Trinitat al cap de munt, i la P,la<;:a de les Glories a baix. i 8 �Barcelona és una ciutat que té la sort de ten ir ¡dos tú neis, peró no en té prou. Si fem una estació a La Sagrera, tan gran com la de Sants¡ o aproximadament, que ho sera, més gran si comptem tata, si comptem la suma, no sera! tan ampla, de llum, de secció, peró sí que comptant els metros quadrats útils sera més gran que l'estació de Sants, ens trobem que arriben a Sagrera sis línies, i en surten quatret. 1 aixó planteja el famós problema queja sabeu i les especulacions que s'han fet, de vegades, de fer la línia de parada del tren internacional d'alta velocitat, dones a darrera del Tibidabo, dones, en fi, i a d'altres poblacions d'aquest tipus, o bé la del poc senpat que és fer que un tren arribi fins aquí i 1 després retorni, pero en fi, etc. • 1 Es perfectament possible imaginar que hi ha d~es línies més, que estan ensorrades i que, a més, van fins a l'estació de Fran<;a. Per tarh, aquestes dues línies que ens falten, de moment ens porten fins a l'estació de Fran<;a, i després en tenim dues que surten del Morrot, en tenim dues que surten del Morrot i que empalmen amb el sistema general amb direcció a l'aeroport. amb direcció a Tarragona, amb direcció a Valencia i, per tant, ens "falta un cacho" com dirien . 1 hem de comen<;F~r a imaginar com aixo algun dia es pugui arreglar, perqué el día que aixo es pugui arr~glar vol dir que el tren d'alta velocitat, en comptes de tornar enrera, continua i que, a rnés, en comptes de no passar, passa per 1 l'aeroport, cosa absolutament basica perqué l'qeroport sigui un aeroport transoceanic. que nosaltres tinguem la gent de Montpellier. de Perpignan, de Valence venint a agafar l'avió 1 non stop a Nova York,és condició que tinguery,~ un avió non stop a Nova York. L'altre dia va estar Butros Galhi aquí i em va dir que venja de Madrid, que se n'anava a Nova York, peró em va dir: dormo aquí, peró dema me'n vaig a Madrid ; i li die: perqué?. Oh, perqué no hi ha non stop. Bé, jo em vaig enfadar, perqué normalment n'hi ha, en fi, dia sí i dia no, aquell dia n'hi havia hagut, peró cada dia, nq. Aixo és un punt negatiu d'una dimensió descomunal, que el Secretari General de I'ONl¡J per tornar de Barcelona a Nova York hagi hagut de dormir, sabent que dema ha de tornar a un altre aeroport i canviar, és un mal assumpte, molt mal assumpte, i l'única solució ~ aixo és que nosaltres siguem capa<;os de, el mateix que hem fet les rondes, a nivell micro de la ciutat, fer-ho amb el sistema general de comunicació inclos el ferrovíari, amb l'aero~ort de cara a convertir el mercat aquest en un mercat de quinze milions d'habitants que ~an a buscar !'avió per anar a Nova York sense parar, i el dia que tinguem aquestes con~exions, rapides i eficients. Aquest dia tenim el mercat, exactament igual com hem fet amp les rondes a nivell petit. Aixó és el que haurem de fer. 1 jo no prejutjo de quina form~. no sóc enginyer, en fi, i en aquest cas tamapoc sóc financer, vull dir, no estic parlant de costos ni de terminis, és un tema a enfocar amb una gran generositat de temps, pero absolutament seductor. 1 j i Parlem un moment del Delta del Lobregat. 61 16 d'abril es va signar el famós conveni multi-administracions i ja veieu al final qué passa, és que hi han dos espigons del port, dos grisos, un de tancat i un de més exterior, mé~ gruixut encara que més curt, que seria el 1 no u 1 La inversió d'aixo són entre 300 i 400.000 milions, una inversió molt important. No s'ha d'exagerar, la inversió que esta fent Argentar ~a a l'estació de Chamartín només, que és molt gran, és una mena d'operació com la de Lfi Sagrera, són 300 i escaig mil milions. Han creat una empresa nova, que es diu Duch, Desc¡urollo Urbanístico de Chamartín, S.A., pum, tres-cents mil milions, és a dir, de les tres operacions que Rente esta fent, en aquest cas per persona interposada, per Argentaría, a Maarid. De manera que no tinguem cap mena de complex en aquesta materia. Pero, en defihitiva, una inversió enormement important. 1 Barcelona, com esta, cuidant aquestes con~exions amb l'espai exterior, d'una forma política? Dones Barcelona el que ha fet ha sigut lluitar per la seva propia presencia i la presencia de la ciutats en !'Europa territorial q~e ha nascut amb el Tractat de la Unió. 9 �El Tractat de Maastricht diu que Europa són els estats, peró per primera vegada diu que hi ha regions i que hi ha ciutats. L'article 198. ¡1 que hi ha un Comité de Regions, que es diu de regions peró és de regions i cíutats. ~s ciar, s'hagués pogut interpretar que era només de regions i, per tant, Barcelona no ser-hi. Varem entrar-hi, de canto, absolutament de canto, perqué el Govern espanyol va dir: qé, són vint-i-un llocs que tenim, els pa"lsos grans en tenen vint-i-quatre, Espanya vint-i-unl els més petits en tenen dotze, com tenim disset autonomies, disset perles autonomies, tres pels ajuntaments i un per una diputacíó, em fa l'efecte, si no m' equivoco, i un deis tres¡ dones com Barcelona presideix el Consell de Municipis i Regions d'Europa, que és un : sindicat, és una assocíació voluntaria de 60.000 poders locals europeus, dones que hi J,agi. L'alcalde de Madrid, perqué Madrid és Madrid i, em penso, que l'altre deu ser el! president de la Diputació Provincial de Guadalajara que és del PP, en fi, hi ha una! mica d'equilibri amb tot plegat. Per tant, Barcelona va entrar de pura casualitat i tanmateix va lluitar per aconseguir que al Comité de Regions hi estiguessin representades les ciutats de pie dret, bé, perqué la convicció nostra i em penso que la compartireu, és que com he dit al principi, si les ciutats d'Europa no funcionen, Europa no existirá 1 Hi ha d'haver un esquelet, hi ha d'haver estatJ, hi ha d'haver regions i nacionalitats, hi ha d'haver les cultures reconegudes, en aquesta! Europa tots hi hem de cabre. Peró d'una forma molt física, molt económica, molt socií31 també diría i molt material, Europa és sobretot un esquelet form at per aquestes taques que es veuen a la nit, suposo, des deis satél.lits que són les cíutats i Barcelona n'és( una, i vol ser-hi, i vol comptar a més el conjunt de les ciutats que volen ser-hi, i bé, aqiliesta batalla es va guanyar. No va ser facil, tates aquestes batalles no són agradables, com per aquells que són empresaris no ho són les batalles de les juntes quan s'han de fer canvis importants a !'empresa, o per aquells que són sindicalistes, a l'altra banda, o per aquells que són comerciants no ho són els canvis de marca o els canvis de clientela. 1 Es una batalla empipadora, difícil, ardua pJ ro es va guanyar i Barcelona, ara, esta representada al cor d'Europa i Catalunya també, perqué Barcelona s'ha presentat no amb la bandera del municipalisme antiregionalista ¡sinó el contrari, Barcelon ha dit: nosaltres som catalanistes i municipalistes. Barcelona ~a dit: nosaltres venim aquí contra el que moltes vegades m'han dit els meus propis sindicats, díguéssím, de poders locals, on hi ha molts que considerem que les regions no se''s ha d'atendre, que no, en fi, que el més important són els municípis i el de més no impqrta gens í, bé, jo sóc presídent d'un consell de munícipis i regions d'Europa, d'aquesta me~a de gran sindicat que us he dít, í per tant, defensa les dues i és que hi cree, eh? i no creb que sigui incompatible sinó al revés, sinó el contrari. 1 Cree que la for<;a de Catalunya són també les l eves ciutats i en particular Barcelona i, per tant, he actuat amb una total llibertat de consciencia . Per tant, aquí estem, estem ben representats en l'espai natural al qual podem pertanyer, pertanyem, í ten im una serie de projectes que ens hi connecten. Per tant, qui digui que Barcelona ha tocat sastre, s'equivoca. No ha tocat sostre. 1 si toca, el trehcarem. Moltes gracies. 10 U .l0505 ��Conferencia de l'Excrn. Sr. Alcal~e Dilluns 25.04.94. Cercle d'Econoiliia. "LA PRESeNCIA DE BARCELONA A EtJROPA" 1 EM PLAU PODER-ME ADRE~AR DE NOU A TOTS // / VO~eS, EN / AQUESTA TRIBUNA MOMENTS SIGNIFICATIUS NOSTRA DELS CIUTNr, PROJECTES DEL CERCLE 1 ECONOMIA .//~N DE LA HISToRIA:.· RECENT DE LA ¡ HE PARLAT AQU ~ DJ;:.LES INQUIETUDS I QUE ENS HAN C9MPROMeS I QUE ENS PERMeS ARRIBAR ON SOM. I DE POSADA AL DIA QUE DEL JOCS OLíMPICS DE 1992. POSAR BARCELONA: OSTRE ESFOR~ DE RENO- EL MOMENT DE,,.fER VALORE EL VACió HAN // VIVIM DE NOU UN MOMENT IMPORTANT PER A ÉS ALTRES V~ CULMINAR EN L'eXIT 1 I PERA FER-HO NECESSITEM ALTRA VEGADA EN JOC TOTAÍ LA NOSTRA CAPACITAT, TOTA LA NOSTRA COMPLICITAT. L'ESCENARI ÉS EUROPA HE TRIAT EXPRESSAMENT EL TEkA DE LA PRESeNCIA 1 DE BARCELONA A EUROPA, PERQUé EUROPA ÉS L'ESCENARI PRINCIPAL DEL FUTUR DE BARCELONA. 1 ��- VICEPRESIDeNCIA DEL COM!Te DE LES REGIONS . 1 - PARTICIPACió A LA COMIS$Ió BANGEMANN. -· ------· -- Nc aL LA NOSTRA TEORIA SOBRE EL P~PER DE LES CIUTATS EN A.. 'H'v~-0( A EL MóN DEL FUTUR ~ESTa IHiil8BAI T~ EUROPA -LA HISTo- 1 cLrt.P.-- RIA q EUROPEA ÉS LA BASE D'AQUESTA CONCEPCió- I ! GUANYANT ADEPTES ALS ESTATS UN]TS. (tJ. 0\..-Qt!l el ESTá , -1.\.'~>~ ·) l_:=--=--===- =--=--== ~~ =-~ .-- -~~~--·--· ~ NOSTRE eXIT EN L'ORGANI ~ ZACió DELS JOCS EL OLiM- ' PICS ENS HA PERMeS DIFONDRE AQUESTA IDEA I DEMOSTRARNE LA SEVA VIABILITAT. BARCELONA ESTa 1 OFERINT LA L~~-~A D • ALLo QUE LEs cruTATs PODEN FER. ··---··--····---+---~~--COMITE DE LES REGIONS HE 1 PARLAT EN ALTRES OCASIONS DE LA XARXA D'EURO- CIUTATS, COM A LOBBY DE LES C~UTATS EUROPEES PER ESTUDIAR EN SOLUCIONS . i COMú ELS SEUS PRO PLEMES I A PROPOSAR-NE i AVUI ÉS UN GRUP QUE j TREBALLA AMB NORMALI- TAT. CONEI XEN TAMBÉ LA IMPORTaNCf A QUE ATRIBUEIXO AL i FET QUE BARCELONA PRESIDEIXI DES DE 1992 EL DE MUNIC I PIS I REGIONS D'EUROPA . 3 CONSELL '\.>, cvl ZtL í.-1 cA.Q. J.<!¿ l4t7 �EL CMRE AGRUPA TOTS ELS PODERS LOCALS I REGIONALS DE TOT EL NOSTRE CONTINENT, I~CLOSOS ELS ANTICS PAi- ' COM VA DIR JAqQUES DELORS A BARCELO- SOS COMUNISTES. NA, EN UNA OCASió, EL CMRE I ECS PODERS LOCALS SóN EL CIMENT AMB 1 QUe S'HA ANAT CON$TRUINT LA UNITAT EU- ROPEA, DES DE L'ENDEMa DE LA SF¡GONA GUERRA MUNDIAL. _(APORTACió JORDI GARCIA-PETIT) COMISSIO BANGEMANN BARCELONA, EN PER MITJa DEL SEp ALCALDE, UN GRUP DE TREBALL DE LA UN~ó EUROPEA ÉS PRESENT SOBRE LES ANOMENADES AUTOPISTES DE LA COMJNICACió. LA COMISSió BANGEMANN, CONEGUDA PEL NOM DE QUI LA PRESIDEIX, EL COMISSARI DE TRAN$PORTS I COMUNICACióNS l DE LA COMISSió EUROPEA, TANTS ESTa toRMADA PER REPRESEN- DE LES EMPRESES EMISSORE' I DISTRIBUiDORES TELECOMUNICACIONS, AIXi COM 1 P~R ¡ DE CaRRECS PuBLICS QUE REPRESENTEM ELS USUARIS, ÉS A DlR, EL CIUTADa. l 1 COM A CIUTAT, ENS IMPORTA ESTAR EN AQUEST GRUP DE 1 TREBALL QUE HA D'UNIR LES TR~S GRANS TECNOLOGIES D'AQUEST SEGLE COM SóN LA TELEF1 NICA, LA TELEVISIVA I ' 4 1 �LA INFORMáT ICA. EN AQUESTA INTERVÉ EN COMISSió, DE BARCELONA L'A~CALDE 1 QUALITAT DE VICE-PRESIDENT DE HI XARXA LA 1 POLI S I DE PRESIDENT DEL ' COM A CMRE ~ REPRESENTANTS DELS USUARIS DE LES NOVES TELECOMUNICACIONS. ' 1 ¡ L'EXISTeNCIA D'UNA AUTOPIST4 INFORMATIVA NECESSITA DE DESTINS, QUE SóN LES CIUTATJ , DE LA MATEIXA MANERA 1 QUE HO SóN DE LES AUTOPISTES D, AUTOMoBILS. ELS DES- TAMBÉ LES ¡ TINS DE LES AUTOPISTES INFORMATIVES SóN CIUTATS, ENTESES COMA AGLOMEFACIONS D'ALTA DENSITAT D'USUARIS CONNECTATS A LES XARXES DE TELECOMUNICA- CIONS . EL CABLEJAT CIUTADá DE LES CIUTATp HA DE I DE CADA EMPRESA UN FER CONSUMIDOR DE CADA POTENCIAL, TOT CONVERTINT ELS APARELLS DE ELEVISió, ELS ORDINA- DORS NA PERSONALS I ELS FAX EN FONT DE RIQUESA INFORMATIVA I DE LLIBERTAT D'ELECCió. COM QUE VOSTe S SABEN, CABLE ÉS UN PROJ ECTE TENIM A LA RESERVA DES DE TIVES, CREACió MOLT ABANS DELS JOCS. SER, PROJECTE PIONER. 5 D'INICIA- PER TANT , UN �BARCELONA ÉS UNA DE LES CIUtATS MÉS DENSES D'EUR0PA 1 I CAL APROFITAR AQUESTA DENSITAT URBANA PER A FER 1 MÉS RENDIBLES ELS NOUS SISTEME$ D'INFORMACió. LA DENSITAT TAMBÉ ÉS EL GR4N ACTIU DENSITAT URBANA I LA CAPACIT~T DE D'EUROPA, CONEIXEMENT LA PER SUPERFíCIE. HI SOBRE HA UN DEBATEN MARXA, 9 UE ÉS EL QUE SE N'ESTa DIENT ~ES PLE D'INTEReS, ECONOMIES D'AGLOME- RACió, MÉS IMPORTANTS AVUI QUJ LES ANOMENADES ECONOl MIES D'ESCALA. SE'N PARLARa A ~ARCELONA ELS DIES 22 l 1 I 23 DE JUNY EN UNES JORNADES ~ LES QUE ÉS L'ASSISTeNCIA D'UNS 150 ALCALDES I ¡ PRESES EUROPEES, ENCAP~ALADA PEL PREVISTA DIRIGENTS D'EM- AMB UNA PARTI F IPACió NORD-AMERICANA MINISTRE DE pESENVOLUPAMENT URBa, HENRY CISNEROS. BARCELONA TÉ COSES A DIR QUt NT A TEMES DE CARRER, i DE COTXES, DE CABLE, DE RECICLATGE. ARREU, A EUROPA I ALS ESTATS UNITS, 1 SE'NS RECONE - X AQUESTA EXPERieNCIA I SE'NS TÉ COMA REFEReNCIA. AQUEST TEMA DE LES AUTOPISTE DE LA INFORMACió DE �VEGADES SEMBLA POC TANGIBLE I UNA ¡ MICA FUTURISTA. PERo ÉS UNA REALITAT IMMEDIATA I· UN DELS FRUITS DE BARC~LONA ¡ '92 I DE LES INSTAL.LACIONS SóN LES QUE VAN CALDRE i PER ALS JOCS OLíMPICS ' INFRASTRUCTURES QIDE TELEFoNICA JA HA 1 AVAN~ANT-SE CONSTRUiT A BARCELONA, 1 A LES NECESSITATS DELS PROPERS ANYS. LA PARTICIPACió DE BARCELONl, EN AQUEST PROJECTE DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACi t TÉ, A MÉS, UN HORITZó MOLT CONCRET: L'ANY LA CAPITALITAT !CULTURAL i1 2001 QUE BARCELONA HA GRAN PRIMERA COL.LABORACió OCASió PER A I S~L.LICITAT MO~TRAR LA DE CONNEXIó JNTRE LES D'EUROPA POT SER DE UNA CAPACITA'l' DE CIUTATS DEL CONTINENT EN TELECOMUNICACIONS. INDICADORS OPTIMISTES COM PODEN VEURE, BARCELO~A EST~ PARTICIPANT DE MANERA DECIDIDA EN EL DEBAT I IL GOVERN DELS INTERESSOS CERT DE LES CIUTATS EUROPEES, DES~NIM I UN GENUí LLUNY DEL VICTI~ISME CLIMA D'UN QUE DE VEGADES ES ¡ i DETECTA EN CERTS SECTORS I MIT1 ANS CREADORS A BARCELONA. 1 7r D'OPINió �ELS PATIDORS DE SEMPRE -EL$ QUI PRIMER DEIEN i QUE 1 NO ENS DONARIEN CAPA~OS ELS JOCS, bESPRÉS QUE NO SERíEM DE FER-HO BÉ, DESPRÉS ¡ QUE NO PODRíEM COMPLIR ~' ELS TERMINIS I FINALMENT ELS SABIA GREU QUE HAGUESSIN DURAT TAN POC- SóN ELS MATEIXO$ QUE ARA DIUEN QUE JA 1 TOT S'HA VOS TeS ACABAT SABEN I QUE PROU TORNE~ A ESTAR ! BÉ QUE NO COM SEMPRE. ÉS AIXí. 1 EN TOT CAS, S'ESTAN COMP~INT LES PREVISIONS DE SUPERACió DE LA RECESSió. BARCJ LONA JA VA ACABAR 1993 AMB UN PIB LOCAL POSITIU DE PIBS ESPANYO L I QUE ARA ENS CATAL~ ! 0,~8 o QUAN ENCARA ~, i EREN NEGATIUS. ARRIBEN DE TOTE ~ LES ELS I LES NOTiCIES INSTITUCIONS DE 1 REFEReNCIA SóN DE CLARA TENDeNqiA A LA RECUPERACió. (APORTACió DE JOAN CLOS) ELS INDICADORS EXPECTATIVES PER ECONbMICS QONFIRMEN A FER FRONT ALS NOUS LES NOSTRES REPTES DEL FUTUR DE BARCELONA. EN LA CONSTRUCC i ó, EL 1993 S'HA INICIAT UN 15'4 % MÉS D'HABITATGES QUE EL 92 I S N'HAN ACABAT TAMBÉ UN 10 % MÉS QUE L'ANY ANTERIOR. 8 �EL VOLUM D'EDIFICACió DE 1~93 1 HA ESTAT MÉS GRAN 1 RESPECTE ALS ANYS ANTERIORS, GESTió EN LA L'AJUNTAMENT, r EGUT TAMBÉ A LA MILLOR CONCESSió DE Lt iCeNCIES PER AMB OBRA AUTOHITZADA 1 PER PART DE VALOR DE 58.000 MILIONS DE PESSETES. 1 S'ESPERA QUE AQUEST 1994, D'OFICINES AUGMENTI EN UN 25 DEL ECONoMIC, CLIMA 4 CONTRACTACió D'ESPAIS ~ , DEGUT A LA A LA GRAN OFERTA I MILLORA ALS PREUS ACCESSIBLES. ES DE CONFIRMA TAMBÉ L'AUGMEN1 DE L'ESPECIALITZACió L'ESTRUCTURA INDUSTRIAL DE LA CIUTAT EN ELS SEC- TORS D'ACTIVITATS D'ALTA DEMANDA. BARCELONA , COM BÉ SABEN VOSTeS, CONTINUA SENT LA 1 PRIMERA CIUTAT INDUSTRIAL D'ESPANYA, AMB MÉS POBLACió INDUSTRIAL OCUPADA QUE EL BAIX ILLOBREGAT I QUE L'AREA METROPOLITANA. ENS CONVÉ QUE HO CONTINUi SENT I CADA COP MÉS ESPECIALITZADA EN ELS I ~ECTORS DE DEMANDA ALTA AIXo NO ÉS CONTRADICTOR! AMB LA SEVA VOCACió CADA COP TAMBÉ MÉS DESENVOLUPADA DE CIUTAT DE SERVEIS I DE NEGOCIS, AMB LA TRANSFORMACió jDELS SECTORS ECONoMICS DE LA CIUTAT QUE GENEREN MÉS 0 9 UPACió CAP ALS SERVEIS A LES EMPRESE S . 9 �AQUESTS DIES THE ECONOMIST HA PUBLICAT ANUNCIS ! LA DE . UNIVERSITAT DE XICAGO -QUE ¡ TE QUATRE PREMIS NOBEL D'ECONOMIA ENTRE ELS 1 SEUS i PROFESSORS- ANUNCIANT 1 L'OBERTURA DE LA SEVA SEU EURO t EA A BARCELONA. NO SERa POSI A L'úNICA ESCOLA DE NEGOCIS AMERICANA SE ~ BARCELONA LA SEVA EUROPEA. S'HO QUE ESTá PLANTEJANT TAMBÉ LA CALIFORNIA STATE UNIVERSITY. UNA DE LES NOTiCIES POSIT IVES DE LES DARRERES SETMANES TORNA A SER L'AUGMENT !DE LA MATRICULACió COTXES, TENDeNCIA JA DETECTA ~A ABANS DE LA DE DECISió 1 DEL GOVERN D'AFAVORIR LA RENOVACió DEL PARC AUTOMOBILíSTIC PRIMANT LA qE 1 RETIRADA COTXES VELLS DE LA CIRCULACió . EN AQUEST MATEIX CAMP, HA UNA ,NOTiCIA POSITIVA TAMBÉ ESTAT L'AUGMENT DE LES EXPORTACIONS DE LA TRIA AUXILIAR DE L'AUTOMbBIL. SECTOR HA TINGUT UNA MILLORA 4'8 % RESPECTE A 1992, D~ DURANT 1993, INDúSAQUEST LES EXPORTACIONS D'UN BÉ QlE AMB UN DESCENS DEL VOLUM D'ACTI VI TAT DE -14'4 %. PER 1994 ES MANTENEN ELS srqNES DE RECUPERACió, EN lC �BONA PART PER LA MILLORA DEL CANVI DE LA PESSETA I ES PREVED QUE ES MANTINGUI DE L'AL~A ~ EXPORTADORA. AL 1 PARC PROVEiDORS DE LA ZONA FRAN1 !A S' HI INSTAL. LARá UNA EMPRESA DE CARCASSES I COMPONE*TS DE SEIENTS DE COTXE 1 QUE CREARá 480 LLOCS DE TREBALt. EL PLA DELTA (APORTACió DE JOSEP A. ACEBILLQ)_ LES PERSPECTIVES DE FUTUR D, AMB MÉS, ENTRE LA CIUTAT COMPTEN, A NOUS INSTRUMENTS D']MPULS I DE PROJECCió, ELS QUALS DESTACA EL PU DELTA DEL LLOBREGAT, QUE VáREM SIGNAR FA NOU DIES A IL'AJUNTAMENT DEL PRAT. PLA DELTA, EL CUSSió A EFEC'I'ES D '' INVERSió I D'AQUESTA INVERSió EN li'ECONOMIA, DE REPER- ÉS COM UNS 1 1 ALTRES JOCS OLíMPICS. ÉS EL PROJECTE DE CONVERTIR !BARCELONA EN LA SUD D'EUROPA , NIA, QUE 1 EN EL CENTRE Loq iSTIC DE LA MEDITERRá- AMB UNA INVERSió DE ÉS PORTA LA MEITAT DE LA 400. ~ 00 INVER~Ió 11 MILIONS DE PESSETES OLíMPICA, AMB UN �IMPACTE 2008, ECONoMIC D'1 BILió DE l PESSETES FINS A LA GENERACió DIRECTA INDIRECTA DE L'ANY 100.000 LLOCS DE TREBALL EN EL MATEIX fERíODE I UNS BENEFICIS EN INGRESSOS FISCALS PER Al L'ESTAT ESTIMATS EN 1 280.000 MILIONS. EL PLA DELTA ÉS UN GRAN INStRUMENT DE DESENVOLUPAMENT ESTRATeGIC DE BARCELONA CRUCIAL PER Q~E ARRIBA EN UN MOMENT A PODER CONVERTII . LA NOSTRA áREA EN 1 PORTA D' ENTRADA A EUROPA DELS PRODUCTES DELS ASiáTICS -MERCATS EN UNA AL~A ~ONTíNUA LA MERCATS EN ELS DARRERS l ANYS-, APROFITANT L'AVANTATGE ;IQUE LA RUTA MEDITERRá' PEL CANAL DE SUEZ TÉ EN R~LACió A LA RUTA ATLáN- NIA 1 TICA QUE ARRIBA A ROTTERDAM I 1LS PORTS ALEMANYS. 1 MAI BARCELONA ASSOLIR AQUEST HAVIA ESTAT ,TAN A OBJECTIU. PROP DE MA ] HAVíEM DISPOSAT PODER D'UN 1 PROJECTE DE TAN GRAN ABASTEN EL QUAL S'HAN COMPROMeS ALHORA L'ESTAT, i LA GENERALITÁT I ELS PODERS LOCALS DEL TERRITORI . EL PLA LOGíSTIC PERSONES, NIFICARá DELTA CONVERTIRá I~ ZONA D'ARRIBADA I DISTRIBqCió DE EN UN CENTRE MERCADERIES I EN UNA PORTA D'ENTRJDA A EUROPA. AIXó SIGLA POTENCIACió D'EMRRESES 1 1~ D'IMPORTACió / �EXPORTACió I DE DISTRIBUCió i i LA POTENCIACió DEL PORT. EL PO~T DE BARCELONA JA S'HA EN ELS DARRERS ANYS, CONVERTIT EL PRIMER DEL M~DITERRANI EN GENERAL -NO PAS EN "GRANELS", DAVANT DE MARSELLA, EN CáRREGA ¡EN QUe ÉS EL SETe- PER AMB UN ~UGMENT IMPORTANT DEL ! i TRáNSIT DE MERCADERIES QUE GENEREN ACTIVITAT í ECONo- MICA I LLOCS DE TREBALL. EL PORT HA MILLORAT LA GEStió I HA REDUiT DIES EL TERMINI DE DESPATX DE qoNTENIDORS, N'OCUPAVA 7/9. A 1/3 QUE ABANS 1 ÉS UNA ESTRAT$GIA DE QUALITAT QUE JA HA DONA'l' RESULTATS. EL PORT Ed BENEFICIARá TAMBÉ DE LA NOVA LíNIA DE TREN EXCLUSIVl PER A MERCADERIES QUE EL CONNECTARá AMB LA XARXA PRINCIPAL A CASTELLBISBAL. 1 A L'EVOLUCió DE L'AEROPORT DUJ ANT L'ANY 1993 OFEREIX i MÉS EL RESULTAT EXTRAORDI~ARI DE L'AUGMENT DEL i NOMBRE DE VIATGERS INTERNACION~LS, GRáCIES A LA LIBERALITZACió AeRIA I MALGRAT LA POLíTICA D'IBERIA DE CONCENTRAR VOLS A MADRID. L 1 AUGMENT DELS PASSATGERS TRaNSIT SIGNIFICA LA CONSOLIDACió DE L'AEROPORT EN S FUNCIONS DE NEXE DE 13 �1 COMUNICACIONS TERCERA PISTA, I PLANTEJA NOVE$ NECESSITATS ! t NOUS HANGARS COM SERVEIS A LES UNA COMPA- NYIES AéRIES. LA UNió EUROPEA, LíNIA S~TMANES, FA UNES HA ESCOLLIT LA 1 MADRID-BARCELONA-FRAN~A D'ALTA VELOCITAT ENTRE 1 l ENTRE ELS DEU PROJECTES PRIORÍTARIS DELS PERS. AQUESTS PROJECTES HAN RESISTIT ANYS LES PRO- MESURES D'AUSTERITAT QUE HAN FET DESCARTAR L'EMISSió DE DEUTE PúBLIC PER FINAN~AR LES GRANS ~BRES D'INFRASTRUCTURA. EN LA RELACió TREN-TRANSPOR , BARCELONA ES CONFI- GURA COMA NUCLI MÉS IMPORTANT \D'ESPANYA EN LA FUTURA ¡ XARXA TIME (TRENS EXPRESSOS i D~ MERCADERIES INTERNA- ' 1 CIONALS). CIPAL PE~ BARCELONA COM A PRIN- OPERATIV~ EN EL TRANSPORT RaPID RENFE HA APOSTAT EIX DE LA SEVA DE MERCADERIES. 1 i 1 EN EL 'rRANSPORT INTERNACION4L, ES TRACTA DE POTENCIAR EL PAPER DE BARCELONA CdM A CENTRE PORTUARI, 1 INDUSTRIAL I DE DISTRIBUCió, EL MÉS IMPORTANT QUE HA D'ARRIBAR A DEL SUD D' 1 UROPA. ÉS EL SER NOSTRE OBJECTIU ESTRATéGIC DE SER LA PORTA SUD D'EUROPA. 1 LA CIUTAT PROMOU AQUEST R~FOR~AMENT i 1 DE LA SEVA �INVERSió EN MARXA DE 3.000 MitiONS, SóN DE REFORMES DEL PALAU DE PER A LA DELS QUALS 1 ~ONGRESSOS CONSTRUCCió DE LA NOVA áREA I LA DE 500 RESTA PEDROSA, L'ANOMENAT MONTJUiC-2. LA PROJECCió DIMENSió EUROPEA DE Bt RCELONA TÉ UNIVERSITaRIA. TAMBÉ UNA TOTE$ LES UNIVERSITATS HAN FET UN ESFOR~ DE RENOVACió, DÉ PROJECCió DE FUTUR I DE PARTICIPACió EN EL NOU PROJECTE DE LA CIUTA'I'. - LA NAL UPC HA CONSTRUiT UN CÁMPUS NORD DE LA DIAGOSIMBOLITZAT EN L'EDI ~ ICI NEXUS QUE SERá EL ' MÉS IMPORTANT CENTRE D'INTEL.LIGeNCIA ARTIFICAL. 1 - LA UNIVERSITAT DE BARCELONA TRASLLADA LA SEVA DIVISió DE CieNCIES DE LA \SALUT A L'áREA OLíMPICA DE LA VALL D'HEBRON GEOGRAFIA ~ LA SEVA l ~VAL, I HISToRIA AL FACULTA'I' DE A PROP DELS AR- XIUS, LES BIBLIOTEQUES I EL PATRIMONI HISTbRIC I ARTíSTI C DE LA CIUTAT. - LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA HA TRIAT EL HISToRie DE LA CIUTAT COM ~L CENTRE SEU PROPI CAMPUS. 1 - LA UNIVERSITAT AUToNOMA DE BARCELONA SOLIDAT EL SEU CAMPUS DE BELLATERRA I HA 1 HA CONREFER- MAT I~ SEVA VOCACió CIUTAdANA I METROPOLITANA. 161 �EL RELLAN~AMENT POTENT DE LA VOCACió UNIVERSITaRIA 1 DE BARCELONA TÉ EFECTES EXTERJORS DE REFOR~AMENT DE 1 LA SEVA CAPACITAT TECONOLóGICA t ECONóMICA I CULTURAL, l PERo TÉ TAMBÉ EFECTES INTERNS bE QUALITAT CIUTADANA. ELS GRANS PROJECTES EN MARXA BARCELONA DURA, TÉ EN MARXA PROJif' CTES DE GRAN ENVERGA- COMA CONSEQÜeNCIA DE L 1IMPULS DEL '92. ALGUNS D'AQUESTS PROJECTES URBANS PRODUIRAN EN POCS ANYS TRANSFOP~CIONS EQUIVALENTS A ~ES DEL '92: - PLA~A 1 DE LES ARTS AMB ' L'AUDITORI, NACIONAL, VEiNATGE EL TEATRE L'ARXIU DE ILA CORONA D'ARAGó I EL DEL CENTRE 1 COMERCIAL BARCELONA- GLoRIES. - ACABAMENT DEL PASSEiq MARíTIM A LA BARCELO! NETA. - CONTINUACió DEL PROJE d TE DEL PORT VELL, L'ACABAMENT DEL CENTR~ COMERCIAL AMB MAREMAGNUM \ AL PASAREL.LA DES DE LA MOLL D'ESPANYA I RAMBLA. - AREA DE NOVA CENTRALI~AT DE LA - CONSTRUCCió DE L'aREI MONTJUiC-2 DE LA FIRA PLA~A A PEDROSA. - CONSTRUCCió DE LA 1 LíN ~ A 17 2 DE METRO. CERDa. �1 - ACABAMENT DE LA DIAGONAL AMB LES OPERACIONS 1 DIAGONAL-POBLENou, DIAGONAL-MAR, PARc BIOMe- orc r zoo MARi. - ESTACIONS DEL 1 TAV I [ RENFE DE LA SAGRERA I 1 PARC ALLARGAT DE SANT IANDREU. 1 TOT AIXo, SENSE OBLIDAR L'AtENCió QUE CAL DEDICAR, I QUE SEGUIN DEDICANT, TviOLTES VEGADES A LA PETITA OBRA, AQUELLA QUE INCIDE IX MOLT IDIRECTAMENT 1 QUALITAT DE VIDA ALS BARRIS. BEN AVIAT OBRES DE PAVIMENTACió DEL C. PACió DELS CONERCIANTS, SOBRE LA COMEN~ARAN LES FERRAN, AMB LA PARTICI- EN En QUE FORMA PART i D'UNA i RENOVACió PROGRESSIVA PERo IM~ARABLE DE LA RANBLA I 1 ELS CARRERS ADJACENTS. HORITZO CULTURAL 2001 .(APORTACió JOAQUIM DE NADAL)_ HI HA ENCARA ELS GRANS PROJECTES D'INFRASTRUCTURES 1 i CULTURALS PECTIVA QUE PRENEN UN RENOV~T INTEReS EN LA PERS1' DE LA CAPITALITAT EURqPEA DE L'ANY 2001 QUE 1 BARCELONA ASPIRA A EXERCIR. �FRANCESOS, AMERICANS, JAPONEpOS, ALEMANYS I BRITá- NICS. HI MOLT HA FET MOLT EL GRAN SPOf OLíMPIC, PERo HI FA ! TAMBÉ EL PRESTIGI DE LA f iUTAT I HI HA DE FER ENCARA MÉS LA SEVA l OFERTA ¡ CULTURAL. LA CAPITAL 1 CULTURAL DEL 2001 ÉS UNA FITA DECISIVA. BARCELONA NO HA TOCAT SOSTRE NO ELS VOLDRIA CANSAR. LES CONCLUSIONS DEL QUE ELS 1 HE ANAT DIENT FINS ARA EM SEMBLA QUE SóN EVIDENTS: BARCELONA NO HA TOCAT SOSTRE. ESTEM CIUTAT, SEGLE. EL DEL EN LA SEGONA FASE DE ILA TRASFORMACió DE LA QUE ENS SITUA EN LA PERSPECTIVA DEL CANVI DE AQUEST '92. D'APROFITAR LA ESFOR~ ¡ D'ARA ÉS !TAN O MÉS DECISIU ¡ S'HA DE VEURE FOR~A cdMLA 1 CIUTAT ÉS QUE CAPA~ 1 D'AQUEST ESDEVENIMENT EXTRAORDI1 NARI QUE VA SER ELS JOCS OLíMP ~ CS DE 1992. í BARCELONA NO HA TOCAT SOST~E SI TOTS ELS BARCEL01 NIS COMPARTIM UNA IDEA FONAMEN':dAL: BARCELONA ÉS CAPA~ 1 20 �1 DE MARCAR-SE NOUS OBJECTIUS I D'ASSOLIR-LOS . PERMETIN-ME QUE ACABI PARLANT D'EUROPA. HEM DE SER ¡ A EUROPA. EMPRESARIS, HEM DE SER-HI EN TOTS ELS SENTITS, ELS ELS PROFESSIONALS ! I, COMA NOVETAT ESPE- CIAL, ELS GOVERNANTS. DES 155.000 DEL COMITé DE LES REGIGNS S'HAN DE DISTRIBUiR MILIONS 1 D'ECUS DE FOijS ESTRUCTURALS ENTRE ¡ 1994 I 1999, EL 60 % DELS QUALS SóN PER A ESPANYA. NO ENS HA DE COSTAR ANAR A BRUSEL ~ LES DE SORPRENDRE HAVER - HI DE SER ~ANT. LA UNió EUROPEA , SOVINT, NO ENS HA ÉS LA CAPITAL DE EL NOSTRE NOQ I MÉS GRAN MARC POLí - TIC DE CONVIVeNCIA. 1 EL FUTUR DE BARCELONA TAMBÉ WASSA PER BRUSEL.LES, 1 PERQUé EL PRESENT DE BARCELONA ;JA ÉS EUROPA. i MOLTES GRaCI ES . 21 �,.. ~ r- o)> r- o m ~ ·;' g¡ )> ::D om r oz 1~ )> S j ·- <- '' r~ r- .,""':.;_·~-:-· ) -..,. .___ jJ r ~ ---=:; """(> - r~ ~ ·ij' 6' ~~ e• e ~ - '1: ~ -~~ ,.,.::¡ • «:V o)> ? m -.5- ~ ~ ..,.- ~~ J e- r- o 1~ OJ )> l ::D om r ~ ·;.._J d o z )> �! L'ALCALDE DE BARCELONA L'ALCALDE DE BARCELONA ~· ÑiiMI~ ~ 11· o• o 6~.010 M rl-;- 'A ,_/../ _.._.-- ~ R·~il·IIO k-¡' t <r·ot• ,...:- 1~ tf 4 ':: L~•· ¡ 14 .D()t) .. ~f{ ,T\1 ·ODb "'L 4b· IdO M_ 1r7q: ,¡ a~: l~A ~ ~·)( ~· 1..r1». CdP !.f t.. /AAA,( b ·· c. :.. f':."' ""'-- L • ~ ~-,q.l/i) t· oc>D · \)~¡) JJ tAM• ~ e: '2 ~ l ' /,.' ~ ~ ()A' 1'."' ., ~~de Jl-11("} ~H. (~ ~ JIA~A ~ fxp 1536 · Exp 1536 · IMPAIEMT"A MUNICIPAL ~ xwl-J ~ !-~f· ~~ 14~ IMPREMTA MIJ!NIC:U'AL pr•r.;p ,· �,.. > ,.. o > ,.. e m > :a o ,..m o z )o �(Aportació Joan CLOS ) TAXA GENERAL D'ATUR REGISTRAT Fins al 31/12/93, abans de les darreres mesures del govern i dels primers simptomes de reactivació. Espanya 17,5 Catalunya 13,9 % Barcelona ciutat 11,9 ~ o Comunitat Europea 10,5 ~ ~ o . 'J Missatge: o \JL\}~t \ Grf ) Barcelona, la més próxima a la mitjana comunitaria ¡. Pero no podem sentir-nos satisfets. El mercat de treball es traba en el cor de la nostra preocupació i, la per tant, de nostra política. VISITANTS I PERNOCTACIONS A BARCtLONA Visitants El 93 amb prop de 2.500.000 supera el 92. Pernoctac i ons El 93, com el 92, per sobre dels 4.000.000. Missatge: Barcelona ha resistit bé la recessió del 1993. 1 �Des del mesures un 50% 90, per la organitzatives, l'estructura introducció simplificació i augment de la PROMOCió INTERNACIONAL DE BARCELbNA Estable (permanent) . Específica (sectors escollits). Concentrada (cofinanQament). NEW PROJJ0'S 20 empreses CENTRE LOGISTIC 35 ernpreses Port Aeroport CZF MERCA BARNA CENTRE UNIVERSITARI 5 universitat 3 Escales de negoci TURISTICA Consorci de Turisrne Cambra de Comer9 Ajuntament Sector turístic Inversió anual prevista: 400 rnilions públics i 4QO rnilions privats DISSENY lQ Escales o centres de disseny. 3 de informatització en un 400 %. 7 de �1.000 Hectarees. 500.000 Milions a Barcelona. 400.000 amb Pla Delta de fora Barcelona. Missatge : Barcelona té qualitat, quantitat i bon preu. La qualitat com a gran diferencial de Barcelona. La funcionalitat del sistema de mobilitat. Bon preu, per sota de Madrid. Competitivitat en termes europeus expressada en la fórmula: Qualitat mitjana per sobre preu mitja. 4 �Aiuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet Tecnic de Programació -rAXA D;ATUR REGISTRAT Mitjana a~mal ··-- --·~- -- ---· --i--------- -··--- 20 ¡-- ~-"*-------- ~ --............. 1 18 ~-- • -------~- ---- ··-·-· ' ·-----..--..,_______ 1 ' [_ ... ~-~~-./ 14 ~- 12 1 r-- r 1 JO 1 - --- rr- - - - - - - . -- - 8 - 6 I__L _____ 1986 -- - __..1_____ _ _ _ _ _ _¡ _____ _ l_ ---- 1987 1988 • Bar..:~ lona __..._._ Espanya 1990 1989 1991 --+-t Cata 1unya ----1· Comunitat Europea 1 ---.L.--~---~- 1992 1993 Ciutat, 6, 1r. 08002 Barcelona Tel 402 70 18 Fax 402 76 91 �Ajuntament de Barcelona Alca!dia Gabinet Técnic de Programació TA>CA D'ATUR REGISTRAT 19 18 - 13 12 ..1 11 ~ 1993 1992 -• _ Barcelona -+- Catalunya __..,_ . . Espanya --G Comunitat Europea Ciutat. 6, 1r. 08002 Barcelona Tel. 402 70 18 Fax 402 76 91 ��(aportació Jordi GARCIA-PETIT) COMITé DE LES REGIONS 189 membres titulars La representació 189 suplents. 1 de la diversitat territorial d'Europa present per primera vegada a les institucions comunitaries . Tessalonica i Oporto, Lancashire i Bolzano. Barcelona i Rotterdam, Tippperary i Corsega, Copenhague i Luxemburg, Catalunya i Baviera, El Comité de les Regions es va constituir el 9 de mar9, en una sessió solemne amb la participació de les Brussel.les, ~·-·-····--~.. . . . . .--*-·--·-· presidéncies del Parlament Europeu, del Consell de Ministres i de la Comissió Europea. L'alternan9a, ..,.,_____..----··----- una practica habitual a les institucions europees, . va permetre dotar la presidénci~ del Comité de les Regions d'una reEresentació _ satisfactoria ~ a diversitat dins la·· diversitat territorial i política d'Europa. 1 a �Fins al 1996 presidiré el Comité de les Regions e l president Languedoc-Roselló i en seré Primer Vice-president l'Alcalde de de Barcelona . ________l'any _ El 1996, \..,..... en que es -· - --presidira Maastricht, . nego~iaré la revisió d~de !'Alcalde de Barcelona i en sera Primer ----------------~- Vice-president el president de Languedoc-Roselló. ~ ·----·-------------r----un l________ , membre per país --mb___ - --·rang amb el de ·---- -- · 8 comissions (la número 3, Transport i Xarxa de Comunicacions per r. ~ a Espanya) , ,~..~ U.Jl..M ft t.-¡ 9 f~ j, rtv ! IJ'W-f, 4,. (1Lv{;_.J; ' cJ ~lt-L-t , il!. UA,''-l f¡ 4 Sub-comissions, i, l'Assemblea Plenaria, que es reunira 4 vegades l'any en sessió ordinaria , asseguren un funcionament agil i una representació equilibrada de la diversitat. El Comité de les Regions té per S'haura de ~ ndavant feina i responsabilitat. pronunciar obligatbriament sobre totes les materies ¡ que afectin territorialment a Europa. Sobre la selecció i distribució dels fons estructurals, en primer lloc . ·\ l G-~ .00:-:il:on-s d'ECU per al per:ode 1994-1999, \ pessetes. 2 2 4,3 bilions de ) �' • 1 ::. St·t-' r'l 4o- 4o·· 1Ñ A r\ ., Dels Fons Estructurals, 1993: ...; ¡ també , ""' ~n toquen a Barcelona, de 1990 a ( 1' 1 9.170 M. de Ptes. l. Feder Barcelona ......•.•. ....... •.. 7 .373 M. de Ptes. Rest a AMB . ........•.. .. . ... ~ · . ' . . . . . . .... . . . ..... .... . .. ... . .. , " 2 . Programes Comunitaris Barcelona Resta AMB "' . . . . . . . . .. . . . . . . . . . " ' . 1.7 98 M. de Ptes. 637 M. de Ptes. 111 M. de Ptes. 526 M. de Ptes. 3. Fons Social Europeu ......... .. . 1.090 M. de Ptes . Barcelona . . . Resta AMB \ , .............. . . . , .. . . . . . . . . . . ..... .. . . .. ,¡, ,• • no consta 1.090 M. de Ptes. Inversió total en l'área: \ PEDER ..•..• 9.170 M. de Ptes. Programes .. 637 M. de Ptes. 1 ¡ 090 M. de Ptes . FSE TOTAL 19.879 M. de Ptes . t El Comité propia per als de les Regions també !es pronunciará per iniciativa sobre materies d'interes general i especialment sensibles ens territorials. Ja estan previstos l'ampliac i ó de la Unió i sobre l ~ subsidiarietat . ' d i ctámens sobre �Els dies 17 i 18 de maig se ~ an ja examinats 12 dict~mens preceptius pel p lenari, des de la xarxa transeuropea en el sector de l'energia fins al LLibre Verd sobre l'accés dels consumidors a la justícia, prioritaris a més d'un debat d'orientació sobre els de la construcció ~uropea, objectius amb la participació de Jacques De lors . La conclusió és evident: al Com t t~ de les Regions , s'hi havia de ser, i Barcelona hi és i arnb ella Catalunya. (" w vvVtG ) cJ~1Q_ l ~~\A~;~ ~ ywl}VJ(f_ �' �(aportaci ó J.A. ACEBILLO) FIRA-PEDROSA S'esta construint una primera fase de ampliar-se fins a 100.000 m2. ' 55.000 m2, que podria Avui, la Fira té a Montjuic 38.590 m2 ¡ Les obres d'aquesta primera fas~ s'acabaran el primer del 95. trimestre Es necessari que un Metro lleuger connecti amb l'aeroport i Montjuic. ---- 1 amb 1 EL BESoS (sense diapositives) No té les mateixes característi~ues que el Delta del pero és fonamental per a articul~r el Barcelones. LLobregat, La mare del riu ha de tractar-se intensament, alliberant-la de l'alta tensió i, a més, utilitzant-hi tecniques hidrauliques avanyades que garanteixin aigua neta i útil per a usos lúdics. ' 1 El viari del marge esquerre ha d'acomodar-se als interessos de i , alhora, ha de servir Santa Coloma de Gramanet i Sant Adria, 1 de distribuidor metropolita. En l'espai compres entre Sant Andria i el carrer Prim s'ha construir una gran plataforma guanyada al mar per assegurar futur de les instal.lacions energetiques i de servei. de el S'esta estudiant la possibilita~ de construir la plataforma amb escombreries i residus reciqlats. L'objectiu és triple: assegurar espai a fi que, en ~1 futur, es puguin ampliar les instal.lacions energetiques, f~r-ho amb un sistema ecologic i disposar de més espai per millorar els nous equipaments costaners . A Barcelona guanyar terreny al ¡mar 1 Sant Pau de Mar, ... ) . ve de lluny (Barceloneta, LA SAGRERA-SANT ANDREU Es un projecte de gran escala. Més de 200 hectarees, méE de 1 milió de m2 d'usos �industrialsjterciarisjresidencials, més de 24 hectarees de verd. Tot i així, ferroviari. el més important per al futur és el sistema Es construira una nova estació, que es defineix des comen9ament coro un centre internacional de primer ordre i estara format per: del que * * Una plataforma per a trens d'Alta Velocitat . Una plataforma per a trens d'ample espanyol (rodalies i regionals ) . * Una estació d'autobusos. * Una connexió amb el Metro (Metro lleuger) . * Un sistema viari que connectara amb les vies urbanes (Rondes), així com una graella de taxis. Per6, tot el sistema (que hauria d'estar llest per al 2.000) ha de garantir la possibilitat de millorar la pr6pia xarxa en el futur. 1 La possibilitat d'una nova línia de la costa, des de Montgat a la Sagrera, pel centre de Badalona, Llefia i el Bon Pastor, l'entrada dels trens de Vic i de Manresa-Terrassa per Monteada, i, per tant, la possibilitat d'alliberar els túnels ferroviaris de Meridiana per a u s de Metro :(Renfe-Meridiana, Trinitat, el Baró de Viver, Ciutat Meridiana i Monteada) i la possibilitat de connectar un nou sistema amb els túnels de "La Pera" fins a l'estació de Franya, són opcions que no es podran realitzar immediatament pero que no s'han de impedir per dema . En virtut del Conveni de col.laboració entre Barcelona i Perpinya, s'esta definint amb la nostra col.laborac i ó un projecte d'estació d'Alta Velocitat per a Perpinya. El darrer trimestre del 94 volem presentar conjuntament els projectes de les dues estacions. El Delta del Llobregat El 16 d'abril passat es va procedir a la signatura del Conveni institucional per a la realització de les obres de transformació de l'ambit del Delta del Llobregat. Es preveu una invers1o de 400 mil milions de pessetes a carrec fonamentalment de l'Estat i, en una petita part, de la Generalitat. També signen el Conveni les Admin~stracions Locals (Barcelona, El Prat de Llobregat, MMAMB, i Conse11 Comarcal del Baix Llobregat). ¡ Les intervencions previstes són: �.IJ ¡. , J.'-.J...:.IU'LV.i..,,fl,J...ol IJ•.fl. : ~.. A.Yl~X 1 ACTUACIONES DE INFRAESTRUCTURAS EN EL DELTA DEL LLOBREGAT: PROPUESTA DEL M.O.P.T. e . 1 1 ! 1 e PROPUESTA DE INVERSIONES DEL M.O.P.T. EN El DELTA DEL UOBREGAT 1 1 En millone's de pesetas-1993 RED VIARIA 2 Pata Sur (Proyecto en redacción} ~ . 1 1 • ~ t e e • t Prolongación Autovía Baix Uobregat hasta Pata Sur 12.000 ••. 6 .000 5 .000 •••• J • l ¡ REO FERROVIARIA 68.000 ' Doble vía Papioi-Puerto (Proyecto en red 4cción} Terminal intermodal Puerto y Z.A.L . . . . . . .... . 23 000 . .. _ . .. . . 5 .000 28.000 PUERTO Ampliación Puerto (Plan Director del Puer to) 63.000 45.000 Z.A.L. { 1• y 2• fase, incluye invers1ón priwada) l 108.000 1 AEROPUERTO (AENAJ 60.000 45.000 2" pista, ampliación de terminal, campos :de vuelo y navegacrón aérea Desarrol lo de "lado nerra" (incluye inversión privada) • _ . _ . _ _ . __ . centro de cargas • zona modular • ciudad aeroportuaria 105.000 DESVIO DEL R!O Y RECUPERACION AMBIEN,TAL i Desvío del rio (Proyecto en redacción) 8 .000 Acondicionamientos . . . . . . •. _ • • • _ .. . . _ . _ . _ . _•. _ . Ot ras acc1ones: Plan de Saneamiento y Defensa de costas 3 1 • e e • 3 5 .000 C onexión Aeropuerto-Puerto 1 e ... 1 . . . . . . . . . . . . . . .. ... .. _ .. ___ . _ _ 1 0.000 Primer tramo Autovía Baix Uobregat (según Proyecto) •. Conexión Pata Sur-Puerto . .. t r. • t 27 2 .000 - - .. - - .•...... ·. ' .. 5.000 15.000 TOTAL INVERSION M.O.P.T. 4 •• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • _ ••••• 324.000 .1 . Lu'inver5iones previatas en infraestructura. que 1on dompetencia del M. O.P. T. se han obtenido de óistintu fuentes que. a su vez. utilizan una evaluación de proyecto• en distinto nivel de definición. 2. Incluye expropiaciones. 3. Por lo que se refit~re a la po•ible participación del M.O.f T. en loo Proyectos de Depurac ión y Recarga da/ Aculfero en ei Bajo Llobregat la inclución de tal actuación an el ADL 3/199jl de 26 do febrero hace pocible llegar a acuerdo• de cofinanciación entre las. Admínistracionu implicadu, por lo que dobo,á acordarce mediante la firma de un Protocolo de colaboración las fórmulas de participación de la• misma&. Í 1 4. Incluyo inversión privada en la Z.A.l. del Puerto y en olol dcearrollo "lado tierra" del Aeropuerto . Directrices Planear11iento Infraestructuras DELTA DEL LLOBREGAT �(aportació de Joaquim de Nadal) EQUIPAMENTS CULTURALS EN CONSTRUCCIO Diapositives ' 1. Museu Picasso. 2. Centre de Cultura Contemporánia de Barcelona. 3. Teatre Nacional. 4. Museu d'Art Contemporani de Barcelona. 5. Auditori. 6. Mercat de les Flors. 7. Convent dels Angels. 8. Arxiu Corona d'Aragó. 9. Lliure. Palau de l'Agricultur4. 10. Palau Nacional. 11. Casa de l'Ardiaca. �(Veure annex XX "Propuesta d'inversiones del MOPT en el Delta del Llobregat en M. de Ptas-1993) Una vegada realitzades aquestes actuacions, el sector del Llobregat esta cridat a ser el pol d'intercanvi de mercaderies i transport més important del sud d'Europa. A la vista d'aquestes inversions, és evident que la majar part de les energies de les Administracions Locals hauran d'anar dirigides al tractament dels espais que quedaran lliures entre els sistemes infrastructurals previstos. Des d'aquest punt de vista, controlar l'impacte i evitar l'ocupació massiva del territori sera, sens dubte, un dels reptes fonamentals. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4288 Title A name given to the resource La presència de Barcelona a Europa / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Temes econòmics, infrastructurals, polítics i culturals. Europort o Porta d'Europa. Business School of Chicago. Consorci de Turisme de Barcelona. Barcelona New Projects. Disminució nombre de funcionaris, promig nòmina i pressupost consolidat. Disminució de preus. Es necessari un metro lleuger que connecti Fira 2000 amb Aeroport i Montjuic. Vols non stop Bcn - New York. Besos, Sagrera, Sant Andreu, Ciutat Meridiana i Metro regional. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Territoris Europa Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1387/19940524d_00624.pdf 737b05871c0f903c9c74e7dd4c97a8b0 PDF Text Text Conferència de l'Alcalde de Barcelona LA PRESèNCIA DE BARCELONA A EUROPA Els poders locals i regionals en la construcció Europea Centre de Cultura Contemporània Dimarts, 24 de maig de 1994 Introducció general DIGNíSSIMES AUTORITATS .. SENYORS I SENYORES .. COMPAREC AVUI DAVANT DE VOSTèS EN AQUEST CENTRE QUE TÉ LA VOCACIÓ DE SERVIR LA CULTURA I LA CIUTAT PER PARLAR-LOS D'EUROPA, DE LA UNIÓ EUROPEA, I DE LA RELACIó QUE AMB ELLA TENEN LES CIUTATS -LA QUE HI TÉ BARCELONA, NATURALMENT -, I PER EXTENSIÓ LA QUE HI TENEN ELS ENS TERRITORIALS EN LA SEVA MANIFESTACIÓ COM A PODERS LOCALS I PODERS REGIONALS. �ES AQUEST UN MOMENT SENS DUBTE APASSIONANT QUE S'HA DE QUALIFICAR DE CONSTI'FUENT EN DIVERSOS CAMPS. LA REUNIFICACIó D'ALEMANYA, LA DISSOLUCIÓ DEL PACTE DE VARSó- VIA I DE LA UNIó SOVIèTICA MATEIXA, LES TRANSICIONS A1LA DEMOCRàCIA I A L'ECONOMIA DE MERCAT DELS PAiSOS DE L'ANTIC EST, EL RERAFONS ESTRUCTURAL DE LA RECESSIÓ ECONÒMICA I LES GUERRES A LEX-IUGOSLáVIA SÓN ESDEVENIMENTS QUE CADA UN PER SEPARAT MARCARIA UNA èPOCA. JUNTS TANQUEN UN CICLE HIST6RIC I ENS OBLIGUEN A REFONAMENTAR I A REDE'INIR MODELS I PROJECTES QUE SEMBLAVEN SóLIDAMENT ESTABLERTS. HEM CANVIAT DE CICLE I HEM OBERT UN PERÍODE CONSTITUENT, EN EL TERRENY POLÍTIC DE MANERA CLARA, PERÒ TAMBÉ EN EL TERRENY ECONóMIC, I, NATURALMENT, EN EL TERRENY DE LES IDEES I DELS VALORS. �ALS QUI NO VULGUIN ENTENDRE QUE ENS TROBEM DAVANT D'UNA NOVA SITUACIó, DAVANT DE NOVES FRONTERES I DESAFIAMENTS SEUS HAURà D'APLICAR AQUELLA LAPIDàRIA SENTèNCIA DE MIKHAIL GORBATXOV REFERIDA A ERICH HONECKER, EL 1989, "ELS PERILLS NOMÉS AMENACEN AQUELLS QUE NO REACCIONEN A LA VIDA". SOVINT EL PENSAMENT PESSIMISTA DóNA EUROPA PER ACABADA, PER FRACASSADA EN TOT CAS. RES D'AIXò. EUROPA ÉS EN EL CENTRE D'ALGUNS DELS PROBLEMES MÉS IMPORTANTS DEL NOSTRE TEMPS. AQUESTA POSICIó, POTSER TEMPORALMENT INCòMODA, DOLOROSA FINS I TOT, NO HA DE SER NECESSàRIAMENT INTERPRETADA COM UNA SITUACIó CRÍTI C A I DEPRESSIVA DEL NOSTRE àNIM. ELS PROBLEMES SEMPRE HAN ESTIMULAT EUROPA, QUE HA ACABAT, TAMBÉ SEMPRE, PER TROBAR-HI SOLUCIONS. LA MAJORIA DE LES VEGADES SOLUCIONS IMAGINATIVES, QUE HAN POSAT DE MANIFEST EL GENI CREATIU D'EUROPA. �AIXí VA SER A LA SORTIDA DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL AMB LA CONSTITUCIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES. LLAVORS CALIA TROBAR UNA FóMULA PER INTEGRAR ELS ESFORCOS ECONÒMICS DE NACIONS DESFETES, ARRUINADES I SEPARADES NO SOLS PER DUANES I FRONTERES TèCNIQUES, SINó TAMBÉ PER ENEMISTATS SECULARS. LES COMUNITATS EUROPEES VAN COMPLIR AMB ESCREIX ELS PROPÒSITS QUE SE'LS ASSIGNAREN. AVUI LA UNIÓ EUROPEA, QUE HA SUCCEÏT LES COMUNITATS, HA DE COMPLETAR I PERFECCIONAR LA INTEGRACIÓ, I RESPONDRE AMB SOLUCIONS IMAGINATIVES ALS NOUS PROBLEMES. NO PUC NI EM CORRESPONDRIA TRACTAR DE TOT EL QUE LI QUEDA PER FER A LA UNIÓ EUROPEA. Sí QUE, EN CANVI, EM VULL DETURAR EN UNA DE LES INNOVACIONS QUE APORTA LA UNIÓ EUROPEA I, A MÉS, COM A ALCALDE M'HI SENTO INVITAT A FER HO. �AQUESTA INNOVACIÓ ÉS L'ENTRADA EN L'ESTRUCTURA ORGàNICA DE LA UNIó DE LA DIVERSITAT TERRITORIAL D'EUROPA. PER PRIMERA VEGADA, ES RECONEIX UNA FUNCIÓ EN L'ORDRE COMUNITARI ALS REPRESENTANTS DELS ENS TERRITORIALS PER SOTA DE L'ESTAT. M'AGRADA RECORDAR QUE EUROPA ÉS EL CONTINENT URBà PER EXCEL.LèNCIA, QUE EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS I QUE LES CIUTATS SóN ELS CENTRES DE REALITATS MÉS àMPLIES. EN EL FONS, NING11 NO NEGAVA L'EVIDèNCIA D'AQUESTA DESCRIPCIÓ, PER5 CALIA PASSAR DE LA DESCRIPCIó AL RECONEIXEMENT I A LA INSTITUCIONALITZACIó. Comité de les Regions I AIXò ÉS EL QUE S'HA FET AMB EL TRACTAT DE MAASTRICHT QUE institueix LA CREACIó DEL COMITè DE LES REGIONS. 5 �EL COMITè ES VA CONSTITUIR EL 9 DE MARÇ, A BRUSSEL.LES, EN UNA SESSIÓ SOLEMNE AMB LA PARTICIPACIÓ DELS PRESIDENTS DEL PARLAMENT EUROPEU, DEL CONSELL DE MINISTRES I DE LA COMISSIÓ EUROPEA. 189 MEMBRES TITULARS I 189 SUPLENTS. LA REPRESENTACIÓ DE LA DIVERSITAT TERRITORIAL D'EUROPA PRESENT PER PRIMERA VEGADA A LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES. TESSàLONICA I PORTO, LANCASHIRE I BOLZANO. BARCELONA I ROTTERDAM, TIPPERARY I CÒRSEGA, COPENHAGUEn I LUXEMBURG, BAVIERA I CATALUNYA, JUNTAMENT DEPARTAMENTS, AMB LES REPRESENTACIONS DE PROVÍNCIES, COMTATS, REGIONS ADMINISTRATIVES I PETITES CIUTATS. LA COMPOSICIÓ REFLECTEIX UN EQUILIBRI QUE ES DÓNA MÉS PER LA COMBINACIÓ DE LES DIFERENTS INTERPRETACIONS QUE HAN FET ELS GOVERNS DE LES �REALITATS TERRITORIALS, QUE PER UNA APLICACIÓ DEL PRINCIPI D'IGUAL DIGNITAT DE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN TERRITORIAL PER SOTA DE L'ESTAT. EL RESPECTE A LA IGUAL DIGNITAT ERA LA VOLUNTAT DEL TRACTAT DE MAASTRICHT. HO HEM POGUT COMPROVAR A TRAVÉS DE DIVERSES DECLARACIONS DE MEMBRES DEL CONSELL DE MINISTRES DE LA COMUNITAT I DEL PRESIDENT DE LA COMISSIó EUROPEA, JACQUES,DELORS. EL RESULTAT FINAL ÉS SATISFACTORI, COM TANTES VEGADES PASSA EN ELS GRANS CONJUNTS -I EUROPA ÉS UN GRAN CONJUNT- ON LES PECES ENCAIXEN -O ES DESENCAIXEN- PER DINàMIQU1S PRòPIES. PERò, TAMBÉ HA INTERVINGUT EN EL RESULTAT FINAL L'ENORME TREBALL D'EXPLICACIÓ I DE MOBILITZACIó QUE HA FET EL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA. L'ALTERNANÇA O ROTACIó EN ELS CàRRECS, UNA PRàCTICA HABITUAL A LES INSTITUCIONS EUROPEES, VA PERMETRE DOTAR LA PRESIDèNCIA DEL COMITé DE �LES REGIONS D'UNA REPRESENTACIÓ SUCCESSIVA, SATISFACTÒRIA, DE LA DIVERSITAT DINS LA DIVERSITAT TERRITORIAL I POL TICA D'EUROPA. FINS AL 1996 PRESIDIRá COMITè DE LES REGIONS EL PRESIDENT DE1 LLenguadoc-ROsSELLó, JACQUES BLANC, I EN SERá PRIMER VICEPRESIDENT L'ALCALDE DE BARCELONA. EL 1996, L'ANY EN QUè ES NE OCIARá LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, PRESIDIRá L'ALCALDE DE BARCELONA I EN SERá PRIMER VICE-PRESIDENT EL PRESIDENT DEI LlenguadoC-ROsSELLó. PODERS REGIONALS I PODERS LOCALS, DIFERENTS PROCEDèNCIES NACIONALS I DIFERENTS ADSCRIPCIONS POLÍTIQUES ASSEGUREN UNA ALTERNANÇA QUE DÓNA SATISFACCIó A UNA AMPlia MAJORIA DELS MEMBRES DEL CDR. UN BUREAU DE 30 MEMBRES AMB UN MEMBRE PER PAÍS AMB EL RANG DE VICE-PRESIDENT -EL DE LA DELEGACIÓ ESPANYOLA HA CORREpPOST A JUAN CARLOS RODRÍGUEZ IBARRA, �8 COMISSIONS (LA NúMERO 3, TRANSPORT I XARXA DE COMUNICACIONS PER A ESPANYA, PRESIDIDA PER JOAN LERMA), 4 SUB- COMISSIONS, UNA COMISSIÓ D'AFERS INSTITUCIONALS, PRESIDIDA CONJUNTAMENT PEL PRESIDENT I PRIMER VICE- PRESIDENT DEL CDR, I QUE COMPTARà AMB JORDI PUJOL COM A "RAPPORTEUR", S'OCUPARà DE L'APORTACIÓ DEL CDR A LA RE\fISIó DEL TRACTAT EL 1996, I FINALMENT, L'ASSEMBLEA PLENàRIA, QUE ES REUNIRà 4 VEGADES L'ANY EN 8ESSIó ORDINàRIA. AQUESTA ORGANITZACIÓ ASSEGURA UN FUNCIONAMENT àGIL I UNA REPRESENTACIó EQUILIBRADA DE LA DIVERSITAT. EL COMITè DE LES REGIONS TÉ PER ENDAVANT FEINA I RESPONSABILITAT. �S'HAURà DE PRONUNCIAR, OBLIGATòRIAMENT, SOBRE TOTES LES MATèRIES QUE AFECTIN TERRITORIALMENT A EUROPA, A TRAVÉS DE LES CONSULTES PRECEPTIVES QUE LI FORMULIN EL CONSELL DE MINISTRES I LA COMISSIó. I S'HAURà DE PRONUNCIAR SOBRE LA SELECCIÓ DELS PROJECTES I LA DISTRXBUCIó DELS FONS ESTRUCTURALS, EN PRIMER LLOC 155.000 MILIONS D'ECU PER AL PERÍODE 1994- i 1999, 24,3 BILIONS DE PESSETES. DELS FONS ESTRUCTURALS, TAMBÉ EN TOQUEN A BARCELONA, DE 1990 A 1993: 1. FEDER 9.170 M. DE PTES. BARCELONA 7 373 M. DE PTES. RESTA AMB 1.798 M. DE PTES. 2. PROGRAMES COMUNITARIS 637 M. DE PTES. BARCELONA 111 M. DE PTES. RESTA AMB 526 M. DE PTES. 3. FONS SOCIAL EUROPEU 1.090 M. BARCELONA DE PTES. (PENDENT COMPROVACIó) RESTA AMB 1.090 M. DE PTES. 4 10 �INVERSIó TOTAL EN L'àREA: FEDER 9.170 M. DE PTES. 637 M. DE PTES. PROGRAMES 1.090 M. DE PTES. FSE TOTAL 10!.879 M. DE PTES. I PER AL TRIENI 1994/1996 HEM DEMANAT PER A BARCELONA 3.900 M. DE PTES. QUE, JUNTAMENT AMB L'APORTACIÓ MUNICIPAL, ENS PERMETRAN REALITZAR PROJECTES PER UN COST TOTAL DE 7.800 M. DE PTES. EL COMITè DE LES REGIONS TAMBÉ ES PRONUNCIARà PER INICIATIVA PRòPIA SOBRE MATèRIES D'INTERèS GENERAL I ESPECIALMENT SENSIBLES PER ALS ENS TERRITORIALS. EN AQUEST SENTIT HE ANUNCIAT DAVANT DE L'ASSEMBLEA PLENàRIA QUE PROPOSARÉ QUE EL CDR DICTAMINI SOBRE: - EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT I LA SEVA INTERPRETACIó POSITIVA, 11MB VISTA A UNA FORMULACIó, QUAN ES REVIS]I EL TRACTAT DE MAASTRICHT, QUE PERMETI L'AMPLIACIó DESCENDENT DEL PRINCIPI CAP ALS PODERS REGIONALS I LOCALS, TAL COM DEMANA LA D1CLARACIó FINAL DE LA I CONFERèNCIA PE /PODERS LOCALS. 11 �- LA DESLOCALITZACIó INDUSTRIAL I LA RENOVACIÓ DE L'ESTRUCTURA PRODUCTIVA, QUE ASSEGURI EL REEQUILIBRI TERRITORIAL SOTA EL PRINCIPI DE LA COHESIó ECONóMICA I SOCIAL QUE HA D'ORIENTAR LA INTEGRACIó EUROPEA. - LES FINANCES ESTATALS, REGIONALS I LOCALS I LES SEVES PROPORCIONS DE REFERèNCIA. - LA POLÍTICA URBANA I LA QUALITAT DE VIDA EN LES CIUTATS. ELS DIES 17 I 18 DE MAIG VAN SER EXAMINATS 11 DICTáMENS PRECEPTIUS PEL PLENARI, DES DE LES INICIATIVES COMUNITàRIES EN EL MARC DELS FONS ESTRUCTURALS O LES REGLES D'ATORGAMENT DE CONCURSOS FINANCERS COMUNITAIRIS EN EL DOMINI DE LES XARXES TRANSEUROPEES1 -EL PONENT DEL QUAL VA SER JOAN LERMA- FINS A LA INICIATIVA COMUNITARIA URBAN -A CàRREC DE L'ALCALDE DE ROMA, FRANCESCO RUTELLI. �ES VA CELEBRAR TAMBÉ UN DpBAT D'ORIENTACIó SOBRE ELS OBJECTIUS PRIORITARIS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA, AMB L 4 PARTICIPACIó DE JACQUES DELORS. A TRAVÉS DEL COMITè DE LES REGIONS COM A òRGAN ESPECIALITZAT ES FA ARRIBAR A LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES LA VEU DELS ENS TERRITORIALS SOBRE LES MATèRIES CONCRETES QUE LI SIGUIN CONSULTADES O SOBRE LES QUE EL COMITè MATEIX DECIDEIXI PRONUNCIAR-SE. SÓN JA UNA FUNCIó I UNA OPORTUNITAT IMPORTANTS -QUE NO TENíEM ABANS-. ARA CORRESPON AL COMITè MOSTRAR - LA SEVA EFICáCIA. SERà JUTJAT D'AQUÍ AL 96 PEL QUE FACI, NO PEL QUE ASPIRI A ESDEVENIR. TAMBÉ TÉ UNA FUNCIÓ QUE ES DESPRÉN, JUSTAMENT, DE LA SEVA COMPOSICIó VARIADA. EL COMITè AJUDARà A REDUIR EL DèFICIT qE CONEIXEMENT QUE TENEN ENTRE SI LES DIFERENTS PARTS D'EUROPA. �ELS ASSEGURO QUE IMPRES9ONA SENTIR LES SUCCESSIVES INTERVENCIONS SCIBRE UNA MATEIXA QÜESTIÓ DEL PRESIDENT D'E*REMADURA, CARLOS RODRÍGUEZ IBARRA, NOGENT-SUR MARNE, JUAN IDE L'ALCALDE DE ROLAND NUNGESSER, DEL PRESIDENT DE LES AÇORES, MORA AMARAL, I DEL MINISTRE DE RENàNIA DEL NORD -WESTFàLIA, MANFRED DAMMEYER. EL COMITè DE LES REGIONS ÉŠ UN ÒRGAN NOU 1, PER TANT, CONCEBUT D'ENTRADA AMB PRUDéNCIA. LA HIST5RIA DE LA COMUNITAT DEMOSTRA QUE LES INSTITUCIONS I ELS ÒRGANS EVdLUCIONEN A MESURA QUE LA NECESSITAT QUE HAN D';ATENDRE ES FA MÉS EVIDENT. EL MILLOR EXEMPLE D'AQUESTA 11RADICI6 EVOLUTIVA ÉS EL Parlament europeu, QUE HA PASSAT DEL PROCEDIMENT DE CONSULTA DEÉ CONSELL, ENTRE 1979 I 1987, AL PROCEDIMENT DE COOPERACIÓ AMB EL CONSELL DE ministres A PARTIR DE L'ACTA UNICA FINS A L'ENTRADA EN VIGOR DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, EL NOVEMBRE DEL 1993. �ARA, EL PE ESTá INVESTIT DEI}, PROCEDIMENT DE CODECISIó QUE LI DóNA EL PODER DE DECIDIR, CONJUNTAMENT AMB EL DIRECTRIUS, CONSILL, REGLAMENTS, DECISIONS O RECOMANACIONS, EN RèGIM D'IGUALTAT. NO VULL DIR QUE AQUESTA I VOLUCIó HAGI DE REPETIR-SE EN EL CAS DEL CDR, PERò L'EXEMPLE DEL PE NO DEIXARà DE SER UNA REFERèNCIA A L'HORA DE REFLEXIONAR SOBRE L'EVOLUCIÓ DEL CDR, QUE EN TOT CAS, HA DE SER UNA TRANSICIÓ i ORDENADA CAP A ESCENARIS MÉS AVANÇATS, I UNA TRANSICIó RESPECTUOSA DE LA DIVERSITAT QUE REPRESENTA. L'OCASIÓ D'ENCETAR UNA NOVA FASE, SERá -HO REPETEIXO- QUAN ES PROCEDEIXI A LA REVISIó DEL TRACTAT. COM A PRESIDENT PROPOSAT PER A LA SEGONA MEITAT DEL MARIDAT DEL CDR VETLLARÉ, PERSONALMENT, PERQUé ES COMPLEIXI EL RESPECTE A TOTS ELS PODERS I A LA PROPORCIONALITAT ENTRE ELLS. 15 �POTSER COSTARá TROBAR LA FÓRMULA SATISFACTòRIA PER A TOTHOM, PERÒ TINC PLEIIA CONFIANÇA EN EL s GENI CREATIU D'EUROPA. LA CONCLUSIÓ ÉS EVIDENT: AL COMITè DE LES REGIONS, S'HI HAVIA DE SER, I BARCELONA HI ÉS. LA RELACIÓ DE BARCELONA I EUROPA NO S'ESGOTA, NI DE BON TROS, AMB EL COMIT4 DE LES REGIONS. CMRE JA CONEIXEN VOSTèS —I PER TANT, NO ELS EN AMB PARLARÉ L'ALCALDE DETALL— LA :PRESIDèNCIA QUE DE BARCELONA OSTENTA DEL CMRE, ORGANISME QUE APLEGA MÉS DE 60.000 ENS TERRITORIALS EUROPEUS, TANT DE LA UNIÓ EUROPEA COM DE LA RESTA D'EUROPA, QUE HA TINGUT UN HISTòRIC PAPER IMPORTANTíSSIM DE L'ESTRUCTURACIó LA TERRITORIAL I EN LA FORMACIÓ FEDERAL —QUE ALGUN PúBLICAMENT—, I QUE ENRERE PER LA DIA COL.LABORACIó DE L'EUROPEISME HAUREM S'HA BATUT DES CREACIÓ DEL REGIONS. 16 EN COMITè D'AGRAIR DE TEMPS DE LES �Xarxa C-6 TAMBÉ CONEGUDA ÉS INTERMUNICIPAL CIUTATS DE VOSTrS DE LA XARXA D'AQUESTA SARAGOSA, BARCELONA- I DE -6, BANDA VALèNCIA, LA QUE DELS PALMA L'ALTRA COOPERACIÓ COMPRèN PIRINEUS DE MALLORCA -TOULOUSE I I MONTPELLER. LA XARXA C-6, CONSTITUïDA A. PARTIR D'UNA IDEA LLANÇADA PER BARCELONA EL 1990, ÉS PIONERA D'UNA MANERA TERRITORIAL DE SER A EUROPA QUE S'ANIRà IMPLANTAnT. A MÉS DE LA VIRTUALITAT TRANSFRONTERERA DE LA COOPERACIÓ, LA XARXA G -6 OFEREIX LA POSSIBILITAT DE PARLAR EN NOM D'AQUELLA DIMENSIó MíNIMA NECESSàRIA PERQUè AVUI DIA COMPTIN AMB TU A EUROPA. BARCELONA TÉ LA PRESIDèNCIIA DE TORN DE LA XARXA DES DEL 5 DE MAIG PASSAT I TINDREM OCASIó DE PARLAR-NE MONOGRàFICAMENT. 17 �Eurociutats UNA ALTRA PARTICIPACIó DESTÀCADA DE BARCELONA EN UNA COOPERACIó INTERMJNICIPAL D'ABAST EUROPEU ÉS EUROCIUTATS. LA IDEA I EL NOM DEL GRUP VAN TAMBÉ LLIGATS A BARCELONA, ON ES VA CELEBRAR LA CONFERèNCIA CONSTITUENT DEL GRUP EL 1989„ I AVUI FORMEN PART DEL CRUP MÉd DE 50 CIUTATS DE LA UNIó EUROPEA I EN SóN MEMBRES ASSOCIATS CIUTATS DE FORA DE LA UNIó COM GINEBRA, PRAGA, CRACòVIA O KIEV. EUROCIUTATS UN MARC EFI Ç DE COOPERACIó TRANSNACIONAL ENTRE CIUTATS , EVIDENTMENT, ÉS TAMBÉ UN GRUP IMPORTANT -DE PRESSIó, SI VOLENA EUROPA. QUE 50 GRANS CIUTATS ES MANIFESTIN EN UN DETERMINAT SENTIT COMPTA DAVANT DE LES INSTITUCIONS EUROPEES -LA UNIó I EL CONSELL D'EUROPA, EN PRIMER LLOC -, I TAMBÉ COMPTA DAVANT DELS CIUTADANS PROPIS I DAVANT DE LA RESTA DE L'OPINIó PÚBLICA EUROPEA. 18 �PER AIXò, HEM FET EL MANIFEST AMB MOTIU DE LA PROPERA Elecció D'UN NOU PARLAMENT EUROPEU, QUE ELS HA ESTAT DISTRIBUÏT DINS DE LA DIFUSIó QUE SE N'ESTà FENT A TOT EUROPA. Euro/Euro EUROPA VE A BARCELONA Una de les iniciatives més paradigmàtiques del nostre fer a Europa és la Conferencia Eurociutats-Euroempreses, que tindrà la seva primera edició el proper més de juny, aquí a Barcelona, on es trobaran Alcaldes de grans ciutats d'Europa i empresaris per discutir posar-se d'acord. Hem triat els tres temes: vehicle urbà, comunicació i cable, i gestió de residus, com a centre de debat i reflexió per dues raons: primer, perquè són tres qüestions que les concentracions urbanes han d'encarar en la seva gestió 1 estan lligades qüotidianitat dels ciutadans. 19 a la �En segon lloc, perquè a través de les opcions 1 que s'adoptin s'estarà prefigurant el model de vida de les nostres ciutats el proper segle i ens encaminarem o no cap un desitjat desenvolupament sostenible. Cada sector, cada grup d'interès, tendeix a generar els seus grups de pressió i la seva estratègia, sovint paral.lela i poc permeable. La globalització dels nostres problemes, però també l'allunyament entre poders i individus són dues tendències que s'han d'enfrontar amb imaginació i amb tenacitat, amb tots els instruments de què disposem. Provocar escenaris on es trobin actors significatius del món europeu que no acostumen a formar part d'idèntics entorns, és treballar per la cohesió del teixit que estem construint i que ens ha de sustentar. La Conferència Eurociutats/Euroempreses és una proposta per pensar globalment i conjuntament i trobar acords per actuar localment, amb coherència. 20 �Conclusió general SENYORES I SENYORS, AVUI DIA UNA CIUTAT NO POT AILLAR-SE I VIURE NOMÉS PER A SI MAJEIXA. EL PRESIDENT JACQUES DELORS DEIA EL DIMARTS PASSAT A BRUSSEL.LES DAVANT DE L'ASSEMBLEA PLENáRIA DEL CDR QUE LA CONSTRUCCIó EUROPEA DESCANSA SOBRE TRES PILARS, LA COMPETICIÓ, QUE ESTIMULA, LA COOPERACIÓ, QUE UNEIX, I LA SOLIDARITAT, QUE CREA UN VINCLE MÉS FORT QUE L'ECONOMIA. EL SISTEMA DE CIUTATS QUE 'ÉS EUROPA TAMBÉ DESCANSA SOBRE ELS MATEIXOS PILARS, AVUI BARCELONA, A PART D'HAVER ESTAT SEMPRE VOCACIONALMENT EUROPEA, HA DE SER PRESENT AMB AMBICIó EN L'aMBIT EUROPEU. S'HI JUGA EL SEU DESTí COM A GRAN CIUTAT. 21 ��p á gina 13 bis.i Al.locució de François Mitterrand a la sessió d'obertura dels XIX Estats Generals del Consell de Municipis i Regions d'Europa. Estrasburg, 20 d'octubre de 1993. 1) "VULL FER ENTENDRE QUE CAL ACABAR AMB AQUEST COMPLEX D'INFERIORITAT DELS EUROPEUS, QUE SEMBLEN ESPERAR SEMPRE DELS ALTRES LA RESPOSTA ALS SEUS PROBLEMES." 2) "CAL QUE EUROPA ESTIGUI MÉS A PROP DELS CIUTADANS, DE LA GENT (...).# ES DEURE SEU, DE VOSTèS, QUE TREBALLEN SOBRE EL TERRENY -EN ELS MUNICIPIS I REGIONS-, DE VOSTèS, QUE CONEIXEN ELS CIUTADANS D'EUROPA; ÉS.A VOSTèS QUE ELS CORRESPON INICIAR L'EDUCACIó DE L'EUROPA DELS CIUTADANS." �página 13 bis.2 Al.locució de Jacques Delors a la sessió constitutiva del CDR. Brussel.les, 9 de març de 1994. 1) "EL COMITè DE LES REGIONS ESTà CRIDAT A REFORÇAR LA LEGITIMITAT DIMOCRàTICA DE LA UNIó. SI CALIA JUSTIFICAR AMB UNA FRASE LA SEVA CREACIó, SERIA AQUESTA LA QUE JO ESCOLLIRIA." Al.locució de Jacques Delors al debat de política general. Brussel.les, 17 de maig de 1994. 2 "ES NECESSARI EXPLICAR EUROPA, EXPLICAR QUE PATIM UNA CRISI DE CREIXENÇA I NO UNA CRISI DE REGRESSIó (...). EL LLIBRE BLANC TRACTA DE CORREGIR AQUESTA ÏMPRESSIó EQUIVOCADA I TORNAR LA CONFIANÇA ALS CIUTADANS .. VOSTèS HI PODEN FER MOLT." � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4293 Title A name given to the resource La presència de Barcelona a Europa: Els poders locals i regionals en la construcció Europea / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consell Consultiu i Carta Europea d'Autonomia Local. Dels Fons esctructuals en toquen a Bcn i AMB del Feder, Programes Comunitaris, Fons Social Europeu. Conferència Eurociutats - Euroempreses amb els temes de vehicle urbà, comunicació i cable, gestió de residus. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa de la Caritat, CCCB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Unió Europea Acció política Territoris Barcelona Comitè de les Regions Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/681/19861017_LV.pdf b1e162cc319fddd61d37672f6646c60a PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA LAVANGUARI)JA VIERNES, 17OCTUBRE 1986 LA VANGUARDIA 21;1] 8AM CELO EJAM 2;0] La primeravictoria. Triunfo del “selló Samaranch” S E . . ,c RANdoslos padrinos y tres los pequenos leones que iban a ser bautizados. Ella le dio nombre al primero. le pusoPrince” (principe). El llamó al segundo “Rossi’ y al tercero King”(rey). Losaplausosylasri sas eran constantes ante eljuego de iron las. Ella se llama Rossi Mitter— maier. una ex esquiadora alemana que ganó dos medallas de oro y una de plata en los JJ.00. de lns bruck76. El, Alberto de Grimal di. príncipe de Monaco, entre otras cosas. miembro del Comité Olímpico Internacional. El lugar, la pista de un circo. Allí. la candidatura de Berchtes— gaden organízó una sesión espe cial para la llamada “familia ohm pica”. Y una de las estrellas, con su inesperada aparición en el ruedo y su aplomo. fue el príncipe de Mó naco. La nueva imagen. casi ‘yup pie’.de un nuevoComitéOlímpi co Internacional. A sus 28 anos, es el másjoven de un organismo que hasta no hace.mucho parecía caduco y absoleto. Lo parecía justo hasta el mo— niento en que Juan Antonio Samaranch fue elegido presidente. Lo vivido estos días.en Lausana lo demuestra sin dudas La capacidad de atracción que genera el COl en estos momentos es absolu la. Ya no se trata sólo de que trece ciudades (siete por los, J uegos de invierno, seis por los de verano) compitan por adjudicarse las sedes de los Juegos Olímpicos de 1992. un récord absolutoen la his toria del ohimpismo. Ni de que, por supuesto, sus alcaldes o alcal desas estén todos presentes para asegurar al COl su absoluto deseo de tener losjuegos. Es todo lo demás. todo el entor no, lo que permite afirmar que el Comite Olímpico Internacional es en estos momentos quien mayor atractivo ofrece. Los reyes de Suc cia, el príncipe Harald. de Norue ga, la princesa Nora de Liechtens tein, el ex rey Constantino de Gre ia, están presentes. La princesa Ana de Inglaterra o el mismo rey de España, Juan Carlos 1. respal dan personalmente los proyectos de Birmingham y Barcelona, res pectivamente. XAVIER VENTURA casi trasnochado y curioso. Cator ce años después, Samaranch llega-. Enviado especial a Lausana ba a la presidencia del CO!, dis puesto a cambiarlo. Lo ha conse Suceda lo que suceda en la elección de hoy guido. En sólo cinco años, el nuevo viernes, existe una evidencia: el gran presidente ha nombrado 25 nue triunfador de estos días ha sido Juan vos miembros del Cornite Olímpi co Internacional. Uno menos que Antonio Samaranch, presidente del Comité los que entraron en el COl duranOlímpico Internacional. te los veinte años del mandato de Brundage. De los actuales 89 miembros, casi una tercera parte han entrado en la “era Samaranch”. Pero tanta importancia como el número la tiene la personalidad de los nombrados. Las cuatro muje res que actualmente son miem bros del COl son de este último periodo. Lo mismo ocurre con la gente más joven, la abertura al Tercer Mundo ya Africa, la in corporación de prestigiosos profesionales de las finanzas y la Uni versidad. Samaraóch lo ha cambiado todo. Ha convertido a Lausana en una ciudad olímpica, se ha venido a vivir aquí, ha agrandado el CO! hasta límites impensados hace una década. El nuevo edificio construido por el COL, y totalmente gestionado por el organis mo, demuestra esa voluntad de 1, futuro. Juan Antonio Samaranch se ha convertido en un ejecutivo, en un presidente del consejo de admistración de una empresa (el El presidente del COl con Alberto de Mónaco, un ejemplo de la nueva CO!)de importancia mundial. generación del (‘01 De ahí el atractivo que generan los J uegosOlímpicos, el mayor esJunto a ellos, los políticos iiás blancos”. fue la frase utilizada pectáculo deportivo y comercial importantes. Jacques (‘hirac o Jo- para descalificar al (‘0!. del mundo, tal como reconoce el sef Strauss esfan dispuestos a todo QuizLs en otros tiempos pudo propio Comité Olímpico Interna— para conseguir la nom nación haber tenido algo de razón. Pero cional Samaranch ha sabido cap— para l’arís o Berchtesgaden. por no ahora. Mientras controlaba el tar a los mejores en el mundo real. ejemplo Aquí también han llega uirgan isrno el nortea Iliericalio para incorporarlos al mundo del do Ecl pe Goniílez. presidente Aver Brundage, el niuindo y el deporte y de esta forma cambiar la del Gobierno español, o Ruud deporte cambiaron. Brundage se Imagen del Comité Olímpico In 1,ubhers, primer ministro de lb empeño en defender valores va ternacional, adecuúndolo a los Iada. caducos. Sp sucesor, lord K illa tiempos modernos. Las fuerzas económicas. políli niii, pocos cambios hizo. Tuvo Por ello, la elección es clara. No cas y sociales de todo el mundo se que llegar Saniaranch para que se será Pasqual Maragall, Jacques han dado cita en Lausana, convo iniciara ha nueva era del Comité (‘hirac o Ed Van Thijn, alcaldes cadas por el (01. de Barcelona, Paris y Amsterdam, Olímpico Internacional. De esta manera, las despectivas Desde su elección como miem el ganador iiquií, según quien obpalabras del líder cubano Fidel bro del (‘01, en 1966. Samaranch tenga los Juegos. Pase lo que pase, (astro, contra el Comité Olímpi lomo conciencia de la disociación Juan Antonio Samaranch es co Internacional, han perd ido entre el mundo que marcaba el quien sale de esta semana como el todo Su sentido. “Una mafia de ni m de los cam bios y una orga— hombre importante, el que ha re— marq Lieses, condes. Ol illonarios ni,acion que se vela como algo lor,ado su imagen. Lausana, una dignacapital del olimpismo Para los habitantes de Lausa— n,t. el CO! es algo parecido a una hendic1on del cielo. Esta cudad suiza ha asumido de manera ab soluta su papel de “capital olím 1 a ornada ol ini pica con q ue la ci iidad ohseq iiió a toulos los visi cipal objetivo del día. las miles se mocca”, hasta los 45 Ls.de tino LICpersonas que nos hemos dado de los restaurantes mas selectos iantes llegó a impactar. cita en Lausand con motivo de de Lausana (poco más de 3.500 Todos los comercios abrieron esta elección de las sedes de 1992 pesetas) llamado “Manuel”. hasta las 2 1.45 horas, en una ciu (que se calculan en casi 2.500) quien por cierto. y pese a su his pica” del mundo. Y aunque dad donde a las seis de la tarde se asimismo respondieron a la pánico nombre, es el principal Lausana genera por sí misma cierra casi todo. Los escaparates oferta del comercio lausimés. valedor de la candidatura de ena gran cantidad de activida se engalanaron con referencias Complemento al aspecto de Brisbane en sus escaparates. des es indiscutible quela presen al olinipismo o con propaganda ventas y ornamentación fue el de Reclamos especiales, invo cia de! CO! significa una acu de las diversas ciudades candi las “cenas olímpicas”. Todos los cando el nombre del COl y los mulacion extra de beneficios, datas a los JJ.00. de 1992. Una resta orantes organ izaron menús símbolos del olimpisnio. existen singularmente econornicos. jornada idéntica, en cuanto a especiales, al igual que los prin— ‘en todos lados. Hasta los taxis LI pasado miércoles, Lausana horario y animación, solo se vive cipalcs almacenes, algo muy ofrecen maravillas. La otrá tarde vis io Lina jornada especial. el diii 23 de diciembre, víspera usual al mediodía. Los precios pude viajar al Palais de Beauhieu (‘orno si se estuviera ya en Navi de las Navidades. oscilaron entre los 9,50 francos en un “Cadillac Sevilla” espec dad, pese al calor de estos días La respuesta popular fue ex— suizos (750 pesetas) de un popu tacular, por idéntico precio que —rnsisprimaverales o veraniegos celente. Almacenes y tiendas es- lar almacén, con “filet mignon un taxi normal. Sin duda, Lau que propios del OtOflL) — y a la tahan llenos de gente a última de porc’, “sauce champignons’M. sana hice honor a su condición falta del menor copo de nieve. hora de ha larde. Ademiis, prin “riz creole”, “legumes” y “nious— de capital olímpica. EGURAMENTE, cuando lean estas líneas estaremos en Lausana, en la sede del Comité Olímpico Internacional, aguardando la decisión sobre nuestra solici tud para albergar los Juegos de 1,992. Ayer presentamos la propuesta de Barcelona, ‘ aho ra estamos a la espera de las decisiones que se desarrollan en el palacio de Beauhieu. Hace más de cinco años que formulamos la petición, y hay razones suficientes para suponer que tenemos muchas posí bilidades dç albergar la sede de losJuegos de la XXV Olimpiada. Una trayectoria constante de ilusión, de rigor y de esfuer zos alienta desde el principio nuestra esperanza. Hoy, a unas horas escasas de la resolución final, podemos contemplar con nitidez los principios bási cos que nos llevaron a pedir los J uegos y que, especialmente, nos han impulsado a seguir en ello con un ritmo intenso. Por qué presentamos la candidatura de Barcelona? En suma, porque estamos conven cidos que es bueno para Barce lona, para Cataluña y para España entert. . Para Barcelona, sin duda, la ocasión es única, Debemos reconocer que la postulación olímpica ha servido para “po ner a la ciudad de moda”, o para colocarla con más preci sión en el mapamundi, A veces, las urbes que no son capi tales de Estado precisan de acontecimientos como éste para proyectarse a la escena in ternacional. Y no cabe duda qpe Barcelona es una ciudad con vocación universal. La postulación olímpica ha dado un empujón a ideas muy diversas y que la ciudad exigía desde tiempo atrás. Operacio nes urbanísticas de primera magnitud, planificación tec nológica, .renovación hotelera, o relanzamiento económico, han acompañado sin interrup ción la evolución de la propuesta olímpica. En este senti do, aspiramos a construir una ciudad más moderna. más ac tiva y a la altura de cualquier urbe occidental. Quisiera insistir que todas estas operaciones, relacionadas con la candidatura olímpica, ayudarán a construir una ciu dad nueva, pero también un país nuevo. Un país más diver so, más dinámico, más integra dor. Un país en definitiva, más compartido. Además, es evidente que la posibilidad de celebrar unos Juegos Olímpicos en Cataluña pos brinda una ocasión única para divulgar nuestra cultura, nuestra manera de ser. nuestra sociedad, en toda su riqueza y su diversidad. Es evideite que la catalani dad de los Jiegos, en 1992,será uno de los factores distintivos en relación con otras ediciones olímpicas. Y lo será mucho más, por ejemplo, que en las . exposiciones universales de 1888 y 1929. A lo largo de los años lo que perdura es la tarea realizada, Me gustaría resaltar, final— mente, la significación que podrían adquirir los Juegos en una sociedad como la española que, decididamente, ha em prendido el camino de a concordia y de la modernización, Las libertades democráticas, el proceso autonómico, la plena y afectiva integración enel marco europeo, han creado las condiciones óptimas para celebrar un evento con las caracte rísticas de los Juegos Ohínipí— cos, que fomente inequivoca.-, damente la tolerancia y el sentimiento universal a través del deporte. También para la proyeccióñ exterior de la Espa ña democrática, la ocasión de unos Juegos Olímpicos es de la mayor importancia. El fomento del deporte, in disociable del hecho olímpico, permite que un acontecimien to organizado en una ciudad se haga extensivo a toda la socie dad. Y la unanimidad que se ha respirado en toda España, en relación con la propuesta barcelonesa, es quizás el máxi mo exponente de este fenóme no. En realidad, hacía tiempo que no se suscitaba tal entu siasmo, en todo el Estado, por un proyecto nacido en Catalu na. El famoso lema promocio— nal, “Barcelona’92, un objetivo de todos”, se ha convertido en una realidad más que palpable. Las personas que han ofrecido su apoyo a la candidatura, desde los 70.000voluntarios de lodas las edades y condiciones, hasta Su Majestad el rey Juan Carlosi —primerentusiasta del proyecto olímpico—, se han movilizado al unísono para respaldar las aspiraciones de Barcelona. La candidatura de Barcelo na, por lo tanto, ya ha dado sus frutos. Se han iniciado todas aquellas empresas de interés general asociadas a los Juegos. Se ha trabajado con tenacidad y con acierto. Y por encima de todo, se ha avivado el fervor de todos los ciudadanos y de toda la sociedad española. Eloy puede ser un gran día. Podemps satisfacer las espe— ranzas que hemos ido cultivando, con obstinación, durante’ mucho tiempo. Y aún sería posible que Barcelona no consiguiera la nominación. Pero independientemente de que seamos elegidos o no, estoy seguro de que, colectivamente, ya hemos elegido la mejor vía: la vía del progreso, del opti mismo, de los ideales construc— tivos, Barcelona y todo el país. antes de la elección, ya han ga nado. Ahora sólo falta que nos lo reconozcan. PASQUAL MARAGALL Alcaide de Barcelona 17 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1143 Title A name given to the resource La primera victoria Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Candidatures Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1374/19940224d_00611.pdf a408eca36ce56b0217a1f80343d97986 PDF Text Text %cl CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE AL FÒRUM FIATC DIJOUS, 24.02.94. DIAGONAL, 648. 19:30 HORES. "LA PROJECCIO DE BARCELONA CAP A L'ANY 2000" PARLAR DEL FUTUR DE BARCELONA ÉS PARLAR DE L'ESPERANÇA MÉS SòLIDA QUE MAI HA TINGUT AQUESTA CIUTAT. PER PARLAR-LOS DEL FUTUR, 'HAURÉ DE REFERIR A ALLÒ QUE HEM FET, A ALLÒ QUE ESTEM FENT A ALLò QUE PRETENEM ACONSEGUIR. PARLARÉ POC D'ALLò QUE HEN4 FET, PERQUé TENIM POC TEMPS I PERQUè ÉS PROU CONEGUT. AMB ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, BARCELONA VA ACONSEGUIR EL MÉS GRAN TRIOMF DE LA SEVA HISTòRIA: CONVERTIR-SE EN UNA CIUTAT QUE COMPTA AL MóN. EN UNA CIUTAT QUE ÉS OBJECTE DE L'ATENCIÓ INTERNACIONAL. I QUE, MALGRAT LA DISTàNCIA AMB QUÈ COMENCEM A CONTEMPLAR ELS JOCS, HO SEGUEIX SENT. LA SETMANA PASSADA, BARCELONA HA ESTAT UNA DE LES CINC CIUTATS EUROPEES QUE HA MERESCUT L'ATENCIÓ DE "LE MONDE". AQUEST PRESTIGIÓS DIARI FRANCéS HA ASSENYALAT QUE LA CIUTAT VIU "UNA ACTIVA LETARGIA" I ELS PATIDORS DE SEMPRE S'HAN AFANYAT A SUBRATLLAR MÉS LA LETARGIA QUE NO L'ACTIVITAT. �PERo EL MES IMPORTANTES QUE "LE MOND HA SITUAT BARCELONA AL COSTAT DE ROMA, BERIAN, BRUSSEL . LES I LONDRES (TOTES ELLES CIUTATS CAPITALS) A L'HORA DE PRENDRE EL POLS A EUROPA, PARTICULARMENT EN EL CAMP DE L'URBANISME. SI VOSTES VISTGEN AQUESTS DIES AMB LA COMPANYIA HOLANDESA D'AVIACIÓ PODRAN COMPROVAR COM LA SELECCIÓ DE CIUTATS QUE FA LA SEVA REVISTA ES MOLT SEMBLANT. I BARCELA TAMBé Hl PARLAR D'ALLÒ QUE ESTEM FEN r ÉS, ÉS. DONCS, COMBATRE EL CLIMA DE PESSIMISME -D'UN DESàNIM EXCESSIU- QUE ENS HA ENVAlT EN AQUESTS LLARGS MESOS DE RECESSIó QUE COMENCEM A DEIXAR ENRERA. PARLAR DELS OBJECTIUS QUE PiZETENEM ACONSEGUIR ÉS REFERIR-SE ALS GRANS PROJECTES QUE ESTAN EN MARXA EN ELS CAMPS DE L'URBANISME I DE LA CULTURA, AIXí COM DEL NOU GRAN PROJECTE INFRASTRUCTURAL QUE LLOBREGAT ÉS A PU\IT D'ENGEGAR-SE, EL PLA DELTA DEL -QUE NGSALTRES (.70 -PRE-PE14--D-LANOMENAF BARCELONA EUROPORT. EL GRAN REPTE DE LA BARCELONA D'AQUESTA FI DE SEGLE CONVERTIR-SE EN LA PORTA DEI, SUD D'EUROPA. ANEM PER PARTS. ÉS �EL 92 I EL 2000 UN ANY I MIG DESPRÉS DELS JOCS OLÍMPICS, BARCELONA VEU ACOMPLIDES LES GRANS LíNIES DEL SEU PROJECTE DE FUTUR. LA GRAN OPERACIÓ DE PLANIFICACIó I CONSENS ENGEGADA ARRAN DEL PROJECTE'92 VA SER EL PLA ESTRATèGIC BARCELONA 2000, DEL QUAL ARA ES TREBALLA EN LA SEGONA EDICIó. D'AQUESTA MANERA, ABANS DEL 92 JA HAVíEM COMENÇAT A PENSAR I A TREBALLAR EN EL 2000, SOBRE LA BASE DEL DIOLEG I DE LA PARTICIPACIó DE TOTS ELS SECTORS ECONÒMICS I SOCIALS. BARCELONA HA ASSOLIT AMB ELS JOCS ALGUNS OBJECTIUS ESSENCIALS. EN DESTACARÉ CINC: EN PRIMER LLOC, COM DEIA ABANS, POSAR-SE EN EL MAPA DEL MÓN. BARCELONA S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERèNCIA COM A CIUTAT I HA CONTRIBUlT AL MATEIX TEMPS A POSAR EN EL PRIMER PLA DE L'ACTUALITAT LA CONFIANCA EN EL FUTUR DE LES CIUTATS COM A FORMA DE VIDA I D'ORGANITZACIó DE LA HUMANITAT. EN SEGON LLOC, BARCELONA HA ACTUALITZAT I MILLORAT LES SEVES INFRASTRUCTURES DE COMUNICAZIONS I DE TELECOMUNICACIONS. LA CIUTATÉS AVUI MÉS ACCESSIBLE QUE MAI, EN TOTS ELS SENTITS: NO NOMÉS FÍSICAMENT (AEROP*T, RONDES, ETC.) SINó TAMBÉ EN L'ASPECTE MÉS INTANGIBLE, AMB UNES TELECOMUNICACIONS QUE VAN �QUATRE ANYS PER ENDAVANT D'ALTRES CIUTATS, GRàCIES A LA INVERSIó EN TECNOLOGIA AVANCADA FETA PER LA TELEFoNICA ARRAN DELS JOCS , NO SÉ SI ENS ADONEM PROU DE LA TRASCENDéNCIA DE TOTS AQUESTS CANVIS, I DE COM HEM MILLORAT RESPECTE DE LA SITUACIó DE FA NOMÉS UNS QUANTS ANYS. EN TERCER LLOC, BARCELOÑA HA AMPLIAT LA SEVA OFERTA D'ACOLLIDA I DE SERVEIS, S'HAN FET MOLTSITOTELS --NOUS, I MALdRAT L5 AUGMENT NOTABLE D$ L'OFERTA, EL NIVELL D'OCUPACIó ES MANTÉ I TENDEIX CLARAMENT A PUJAR. AIXò VOL DIR QUE TENIEM RAó: L'AUGMENT DE L'OFERTA (I DE LA QUALITAT) HA PORTAT MÉS DEMANDA. Hl HA CONFIANÇA EN EL SECTOR SOBRE LES POSSIBILITATS DE L'ATRACCIÓ TURÍSTICA I DE NEGOCIS QUE TÉ LA CIUTAT. EN QUART LLOC, BARCELONA S'HA CONSQLJDAT-COM_ UNA CIUTAT __---INTERESSANT PER A LA INVERS , LA PRODUCCIó I LESACTIVITATS ECONOMIQUES. LA RECESSIÓ -I AIXo HO PODEM VEURE EN LES TAXES D'ATUR, QUE A ESPANYA HAN RECUPERAT ELS NIVELLS DE MITJAN ANYS 1980, A DIFERèNCIA DEL QUE HA PASSAT AQUÍ- NO ENS HA AFECTAT TANT I EN SORTIREM ABANS. P//b FINALMENT, I AIXO ÉS POTSER EL MÉS IMPORTANT, HEM RECUPERAT LA CONFIANÇA EN LES POSSIBILITATS PROPIES. �EM PREGUNTO SOVINT SI EL CLIMA DE DESàNIM QUE HA PROVOCAT L'ACTUAL RECESSIÓ ECONÓMICA NO TÉ TAMBÉ UNA COMPONENT MORAL D'AQUESTA MANCA DE CONFIANÇA EN LES NOSTRES PRòPIES POSSIBILITATS QUE TANT VAM HAVER DE COMBATRE EN LA PREPARACIó DELS JOCS I QUE ENCARA ES PRO4ECTA SOBRE LES PESPECTIVES DE FUTUR. AQUESTA MORAL PATIDORA, CI CUMSCRITA A SECTORS MINORITARIS DE FET PERO INFLUENTS EN L'9PINIó PÚBLICA, NO POT ENMASCARAR AMB LA_ _SEVit-----TENDéNel-A- _LES–LET GI _ ES LA REALITAT DEL MOMENT I DE LES POSSIBILITATS DE BARCELONA. ELS PROJECTES EN MARXA L'OPERACIÓ '92 VA DEIXAR A PUNT UNA SEGONA ONADA DE GRANS PROJECTES QUE ACABARAN DE CANVIAR AQUESTA BARCELONA AVUI JA TAN DESCONEGUDA I SORPRENEF PELS QUI NO L'HAGIN VISITADA DES DE FA NOMÉS QUATRE ANYS DELS PROJECTES CULTURALS, JUSTAMENT DEMà S'INAUGURA UN DELS MÉS INNOVADORS -EL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE BARCELONA, A L'ANTIGA CASA DE LA CARITAT- AMB UNA EXPOSICIó SOBRE VISIONS AèRIES DE LES CIUTATS. EL CENTRE L'HA CONSTRUiT UN CONSORCI INTEGRAT PER L'AJU1TAMENT I LA DIPUTACIÓ, AL QUAL ESPEREM QUE ES PUGUI AFEGIR AVIAT EL MINISTER1 DE CULTURA. ,k.uL,›LW V �COMENCEM A ACTIVAR, AIXí, EL POTENT DISPOSITIU CULTURAL DE LA ZONA DEL RAVAL, QUE HAV101 DEFINIT AMB L'ENUNCIAT DE "DEL SEMINARI AL LICEU" I QUE IMPLICA LA POTENCIACIÓ DE LA CIUTAT VELLA EN UN DISTRICTE UNIVERSITARI I CULTURAL. AL COSTAT MATEIX DE LA CASA DE CARITAT S'ESTà ACABANT L'EDIFICI DEL MUSEU D'ART CONT4MPORANI DE BARCELONA, OBRA DE L'ARQUITECTE RICHARD MEIER. U,APJ--tik v(),1L. MOLT A LA VORA HI COMENÇARAN AVIAT LES OBRES DE LA NOVA FACULTAT DE GEOGRAFIA-I-HIO'óRIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCE_____ EyA, QUE TORNA AL CENTRE E LA CIUTAT, AITSUEMPLAÇAMENT NATURAL, PROP DELS ARXIUS, LES BIBLIOTEQUES, ELS MUSEUS, ELS MONUMENTS I LES LLIBRERIES. EN AQUEST CONTEXT HEM DE SITUAR LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU. L'INCENDI DEL LICEU HA FET REACCIONAR MOLT POSITIVAMENT LES INSTITUCIONS I EL SENTIMENT MATEIX DE LA CIUTAT. L'INCENDI DEL LICEU HA DE SER VIST C4M L'INICI D'UNA NOVA CONQUESTA. LES INSTITUCIONS -I JO DIRIA QUE LA SAVIESA CONVENCIONAL DELS CIUTADANS TAMBÉ- HEM ESTAT DE SEGUIDA D'ACORD EN UNS QUANTS FETS ESSENCIALS: QUE EL LICEU S'HA DE RECONSTRUIR AL MATEIX LLOC -PERQUè EL LICEU I LA RAMBLA SÓN INDISSOCIABLES-, SERVANT LES MATEIXES CARACTERíSTIQUES BàSIQUES PERQUè TOT EL QUE N'HA QUEDAT ENS Hl PREDISPOSA 1 PERQUè ES �UNA PART MOLT VIVA DE LA MÈMòRIA HISTòRICA DE LA CIUTAT- I INTRODUINT-HI, NATURALMENT TOTES LES MILLORES D'ESPAI I TECNOLòGIQUES QUE UN TEATRE MODERN D'òPERA REQUEREIX. I EN AQUEST CONTEXT HEM DE SITUAR TAMBÉ LA CANDIDATURA DE .CULTURAL EUROPEA DE L'ANY 2001 BARCELONA PER SER LA CAPIT COM UNA AFIRMACIÓ PLENA, ROTUNDA, DE LA NOSTRA VOCACIÓ COM A CIUTAT. BARCELONA ARRIBARà 4 A LA FITA DEL SEGLE XXI, A L'ANY 2001, AMB CAPITALITAT O SEIISE, AMB UNA SèRIE D'EQUIPAMENTS CULTURALS D'UNA GRAN POTèNCIA: EL NOU LICEU, EL MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA, ,'AUDITORI MUNICIPAL I EL TEATRE NACIONAL, A MÉS DELS QUE JA HE ESMENTAT. LA CULTURA I TOTES AQUE],LES ACTIVITATS QUE LI SÓN PARAL.LELES SóN EL MILLOR COMPLEMENT PER LA REHABILITACIÓ INTEGRAL QUE TAN DECIDIDAM1NT ESTEM TREBALLANT A LA CIUTAT VELLA. L'OBERTURA D'ESPAIS, LA RENOVACIÓ DE CARRERS I PLACES, LA MILLORA DE L'HABITATGE, L'AMPLíSSIMA DOTACIÓ D'EQUIPAMENTS I SERVEIS SOCIALS, ELS PALABLES ESFORÇOS PER MILLORAR LA SEGURETAT: TOTS AQUESTS ELEMENTS, ADEQUADAMENT ARTICULATS DES DEL CONSELL DE DISTRICTÉ, LES DIVERSES àREES MUNICIPALS, LA SOCIETAT PROCIVESA I D EI S DE LA COORDINACIÓ AMB ALTRES AGENTS PÚBLICS I PRIVATS, COMPORTANT RESULTATS TAN CONFIGUREN UNA ACTUACIÓ QUE ESTá DI FíCILS COM ESPECTACULARS. RE- �SULTATS QUE PERMETEN VEURE, ARA MÉS CLARAMENT QUE MAI, QUE LA CIUTAT VELLA ESTà TROBANT SOLUCIONS DESPRÉS DE LLARGUES DèCADES D'OBLIT I DEGENERACIÓ. NOMÉS CAL IMAGINAR-SE QUINA SERIA LA SITUACIó SI NO HAGUÉSSIM PRES LA DETERMINACIÓ D'ACTUAR. NOMÉS CAL VEURE LA RADICAL TRANSFORMACIÓ DE 11A PART FINAL DE LA RAMBLA, ON S'APLEGUEN ELS CANVIS URBANíSTICS, LA MILLORA DE LA SEGURETAT I LA PRESèNCIA D'ESTUDIANTS UNIVERSITARIS, PER ENTENDRE QUIN ÉS EL SENTIT DE LA REHABILITACIÓ DE LA CIUTAT VELLA. PRECISAMENT AL FINAL DE LAIRAMBLA ESTEM VEIENT LA REPRESA DELS TREBALLS DEL PORT VE1,L. AMB AQUEST GRAN ESPAI NEURàLGIC, TOTA L'ACTIVITAT DE LA RAMBLA I DE LA CIUTAT VELLA ARRIBARà FINS AL MAR I, PERLA PASSAREL.LA DEL PORT, FINS AL NOU CENTRE COMERCIAL I LúDIÇ DEL MOLL D'ESPANYA. { CULTURA I CIUTAT ES COMPAGINEN DES DEL LICEU AL PORT. IGUAL QUE AQUESTA COMPAGINACIÓ ESTà PRESENT EN LA MOLT POSITIVA REACCIÓ QUE L'INCENDI DEL LICEU HA PROVOCAT ENTRE LES INSTITUCIONS I EL SENTIMENT MATEIX DE LA CIUTAT. EN L'ASPECTE MÉS MATERIAL DE LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT, LA VILA OLÍMPICA, CADA COD MÉS HABITADA I INTEGRADA EN ELS HàBITS DELS BARCELONINS, É NOMÉS L'INICI DE LA REFORMA DE LA FAÇANA LITORAL I DEL RETROBAMENT DE BARCELONA AMB EL MAR. �UN RETROBAMENT QUE TINDR4 TAMBÉ LA SEVA EXPRESSIÓ EN LA REPRESA DELS TREBALLS AL PO42T VELL, QUE FARà ARRIBAR L'ACTIVITAT DE LA RAMBLA FINS AL MAR I, PER LA PASSAREL . LA DEL PORT, FINS AL NOU CENTRE CÒMERCIAL I LúDIC DEL MOLL D'ESPANYA. LA POLíTICA DE REEQUILIBRI DE L'ESTRUCTURA DE LA CIUTAT QUE HA PRESIDIT L'URBANISME DE BARCELONA EN L'ULTIMA DèCADA ES COMPLETA ARA AMB L'EXPANSIÓ DE LA CIUTAT CAP A LLEVANT. LES OPERACIONS LLIGADES A LA PROLONGACIÓ DE LA DIAGONAL MULTIPLICARAN ELS EFECTES 1OSITIUS DE L'OPERACIÓ DE LA VILA OLÍMPICA, EN L'OFERTA D'HABITATGES, DE ZONES COMERCIALS I DE LLEURE, I EN L'ACABAMENT DE LA CIUTAT. L'ALLARGAMENT DE LA DIAGONA FINS AL MAR AMB LES OPERACIONS ANNEXES -DIAGONAL- POBLENOU, DIAGONAL MAR, PARC BIOMèDIC, ZOO MARI...- ÉS, DONCS, UNA SEGONA OPERACIÓ D'ACABAMENT DEL PROJECTE HISTòRIC DE L'EIXAItIPLE. SI HI AFEGIM ALTRES OPERACIONS AMB MARXA COM LA URBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DE LES ARTS -TEATRE NACIONAL, AUDITORI, ARXIU DE LA CORONA GLORIES, I LES CONSTRUCCIÓ DE D'ARAGó- ENTRE ],'ANTIGA ESTACIó DEL NORD AMB EL BARCELONA-GLòRIES, CENTRE COMERCIAL EN ESTEM ACOMPLINT EL DESIGNI DE CERDá, QUE �VA SITUAR PRECISAMENT A LA PLAÇA DE LES GLòRIES CATALANES EL CENTRE DE LA NOVA BARCELON4 SORGIDA DE L'ENDERROCAMENT DE LES MURALLES I L'EXPANSIó PEL PLA. AL CAP DE MÉS D'UN SEGLE, AQUEST SERà EFECTIVAMENT UN DELS CENTRES DE LA NOVA BARCELONA. I DIC UN DELS CENTRES, EN PLURAL, PERQUè UNA ALTRA POLÍTICA ESTRATéGICA DE L'URBANISME BARCELONÍ QUE ESTà COMENÇANT A DONAR ELS SEUS FRUITS ÉS LA DE LES NOVES CENTRALITATS. EN TENIM UNA MOSTRA A LA ZONA DE L'ILLA -DIAGONAL, QUE HA ESTAT LA GRAN ESTRENA DE L'HIVERII, O AL CARRER DE TARRAGONA, ON ASSAGEM UNA NOVA DISTRIBUCIò SEGREGADA DEL TRANSPORT PÚBLIC. CAMí DE L'AEROPORT, LA NOVA(ORDENACIó DE LA PLAÇA CERDá DóNA PAS A L'AMPLIACIÓ DE LA FIRA EN EL POLÍGON PEDROSA, QUE ANOMENEM MONTJUïC-2 I QUE V4IG TENIR L'OPORTUNITAT DE VISITAR TOT JUST AHIR. A L'ALTRE EXTREM DE LA CIUTAT, A LA ZONA DE SANT ANDREU I LA SAGRERA, NO TRIGAREM GAIRE TEMPS A VEURE-HI COMENÇAR OBRES DE L'ESTACIÓ DEL TREN D'ALTA VELOCITAT, CIUTAT AMB MADRID I PARí$ A TRAVÉS D'UN DELS TRANSPORT AMB MÉS FUTUR. 10 LES QUE UNIRà LA MITJANS DE �PODEM IMAGINAR, AMB TOTES AQUESTES DADES, EL PERFIL DE LA BARCELONA DEL 2000. I HAUREM DE RECONèIXER QUE ES FA DIFÍCIL SOSTREURE'S A L'OPTIMISME,¿ EN UNA CIUTAT QUE POT REPASSAR TANTES NOVETATS I TANT PROJECTES TAN IMPORTANTS I TANGIBLES. ELS NOUS OBJECTIUS TOTS AQUESTS PROJECTES EN MARXA ESTAN AL SERVEI DEL QUE ÉS EL NOSTRE GRAN OBJECTIU PEL CANVI DE SEGLE: CONVERTIR BARCELONA EN LA PORTA SUD D'EUROPA, EN UN GRAN POL ESTRATèGIC DE LA VIDA ECONàMICA DEL NOSTRE CONTINENT, CENTRE DE COMUNICACIONS I D'INTERCANVI D'UNA GRAN àREA QUE COMPRéN LA PENÍNSULA IBèRICA, LA MEDITERRàNIA OCCIDENTAL I EL SUD DE FRANÇA. EL NORD DEL SUD, QUE HEM DI TANTES VEGADES. L'AJUNTAMENT PERSEGUEIX AQUEST GRAN OBJECTIU AMB DUES ESTRATèGIES DE COL.LABORACIÓ, A NIVELL CIUTADà I A NIVELL INSTITUCIONAL. A NIVELL CIUTADà, ES POT BE? DIR QUE, AVUI, TOTS ELS GRANS I PETITS OBJECTIUS SOBRE EL4 QUE TREBALLA L'AJUNTAMENT SóN DUTS A TERME AMB LA COL.LAB RACIó DELS SECTORS INTERESSATS. 1 �EN LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT, LA CAMPANYA DE PROMOCIÓ DE BARCELONA ACTUALMENT EN MARXA ÉS LA PROVA MÉS CLARA D'AQUESTA COL.LABORACIÓ, I QUE TÉ EL VALOR AFEGIT DE SER UNA INVERSIó DE LA CONFIANÇA QUE BARCELONA HA GUANYAT EN SI MATEIXA EN OCASIó DELS JOCS. SóN ELS PRINCIPALS OPERADORS I INSTITUCIONS PúBLIQUES I PRIVADES QUE S'HAN REUNIT ENTORN D'UNA INICIATIVA QUE L'AJUNTAMENT CONVOCA I AJUDA I QUE LES EMPRESES DUEN A TERME. LES CAMPANYES ABASTEN TOTS ELS SECTORS ON LA CIUTAT TÉ GRANS POSSIBILITATS DE DESENVOLUPAMENT: BARCELONA NEW PROJECTS PEL QUE FA AL SECTOR DE L'IMMOBILIARI, BARCELONA CENTRE LOGíSTIC, BARCELONA TURÍSTICA, BARCELONA CENTRE MèDIC, FAN COSTAT ï A LES CAMPANYES AMB ELS SECORS DEL COMERÇ, DISSENY, UNIVERSITATS, AUTOMòBIL I FARMACèUTIC-QUíMIC-ALIMENTARI. EL CONSORCI DE TURISME DE BARCELONA, QUE S'ACABA DE POSAR EN MARXA AMB EL PROTAGONISME DEL PROPI SECTOR I LA INCORPORACIÓ DE L'EXPERIèNCIA OLÍMPICA, DEIX AMB UNA GRAN EMPENTA. BARCELONA HA DIVERSIFICAT LA SEVA OFERTA I EL SEU ATRACTIU AMB UNA COMBINACIÓ ESPECIAL DE TURISME URBá, CULTURAL I COMERCIAL. 12 �LA COL.LABORACIÓ INSTITUCIONAL ACABA DE TENIR, AQUESTS DARRERS DIES, DIVERSES CONFIRMACIONS: EN L'ACORD PER A LA CREACIa D'UN CONSORCI DELS TRANSPORTS METROPOLITANS, EN EL DE LA RECONSTRUCCIÓ DEL LIC4U, I, SOBRETOT, AMB L'ACORD DE TOTES LES ADMINISTRACIONS IMPLICADES PER A POSAR EN MARXA EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGATI PER AL QUAL M'ESTIMO MÉS EL NOM DE BARCELONA EUROPORT. GOVERN, GENERALITAT, AJUNTAMENT DE BARCELONA I MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS METROPOLITANSIPARTICIPEN EN EL GRAN PROJECTE k D'INFRASTRUCTURES I DE COMUNICACIONS DEL QUE DEPÉN QUE BARCELONA PUGUI AFRONTAR EL GRAN REPTE I OBJECTIU DE SER LA PORTA SUD D'EUROPA. EL PLA DEL DELTA O BARCELONA EUROPORT COM CREC QUE S'ACABARà DENOMINANT, CONSTITUIRà UÑA INVERSIó PÚBLICA DE 400.000 MILIONS DE PTS. ES A DIR PRàCTICAMENT LA MEITAT DE LA INVERSIó REALITZADA AMB MOTIU DELS JOCS OLÍMPICS, QUE VA SER DE 900.000 MILIONS DE PTS. VULL RECORDAR QUE HEM AVALUAT L'IMPACTE GLOBAL DE L'OPERACIÓ OLÍMPICA A L'ECONOMIA ESPANYOLA -EN INVERSIó PÚBLICA I PRIVADA- EN 2,8 BILIONS DE PTS, PODEM PENSAR, DONCS, QUE L'IMPACTE GLOBAL DE L'OPERACIó'BARCELONA EUROPORT POT ARRIBAR A SER D'UN BILIó I MIG DE PTS. �HEUS AQUí DONCS, UNS ALTRES JOCS OLÍMPICS, UNA ALTRA GRAN OCASIÓ PER BARCELONA. EL PLA DEL DELTA, BARCELONA EUROPORT, CONSTITUIRà UN ELEMENT FONAMENTAL PER ASSOLIR L'ESTRUCTURACIó DE LA BARCELONA METROPOLITANA, LA BARCELONA REAL. { QUè SUPOSA EL PLA DELTA? ELGPLA DELTA SUPOSA ASSOLIR COMPE TITIVITAT I QUALITAT DE VIDA. COMPETITIVITAT, PERQUè ES IESENVOLUPEN LES INFRASTRUCTURES NECESSàRIES PERQUè BARCELONA PUGUI REALITZAR DE FET ALIJO A QUè ESTà DESTINADA: SER LA PORTA DEL SUD D'EUROPA. AIXò REQUEREIX AMPLIAR I MODERNITZAR L'AEROPORT, AMB ZONES INDUSTRIALS I DE CàRREGA, AMPLIAR EL PORT I LA ZONA D'ACTIVITATS LOGÍSTIQUES, ACABAR LES CONNEXIONS FERROVIàRIES -D'AMPLE EUROPEU- I D'AUTOPISTA. CAP CIUTAT DEL LITORAL MEDITERRANI DIPOSARà D'UNA PLATAFORMA TAN POTENT D'INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ, LOGÍSTIQUES I ECONòMIQUES, TOTES JUNTES 1 ESTRUCTURADES PER APROFITAR LES ECONOMIES D'AGLOMERACIÓ. UN COMPLEX QUE APLEGARà EN UN RADI REDUÏT LES INSTAL.LACIONS *IRALS DE MONTJUÏC I PEDROSA, EL POLÍGON DE LA ZONA FRANCA, ELS EIXOS INDUSTRIALS DEL BAIX LLOBREGAT / MERCABARNA I LES NOVES ZONES DE TERCIARI AVANÇAT �QUALITAT DE VIDA. EL PLA DELTA INCORPORÀ, D'ALTRA BANDA, ACTUACIONS IMPORTANTíSSIMES QUE REPERCUTIRAN MOLT SENSIBLEMENT EN LA MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA A L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA. ES DONARà EL PAS DEFINITIU PER ASSOLIR EL TRACTAMENT ADEQUAT DEL? RESIDUS URBANS MITJANÇANT LA PLANTA D'ELIMINACIÓ PREVISTA. LA NOVA DEPURADORA PERMETRàQUE, FINALMENT, EL CURS BAIX DEL LLOBREGAT I LA SEVA DESEMBO b ADURA PUGUIN ASSOLIR LA QUALITAT AMBIENTAL NECESSàRIA PER MANTENIR LA SEVA RIQUESA BIOLòGICA I UN úS CIUTADà AVUI INEXIS'trENT. L'àREA DE BARCELONA RECUPERA UN TRAM DE LITORAL MÉS EXTENS QUE EL QUE ES VA RECUPERAR A LA VILA OLÍMPICA. I FINAIMENT S'ESTRUCTURA UN ESPAI AVUI TRINXAT I DEGRADAT QUE HA DE SER, SENS DUBTE, EL GRAN PULMó VERD DEL LITORAL DE BARCELONA. FA UNS ANYS VàRpM PROPOSAR TREBALLAT PER RECUPERAR EL LLOBREGAT PER A L'úS CIUTADà. MOLTS HO VAN CONSIDERAR UTòPIC. AQUEST ÉS EL PRIMER PAS. SI ELS JOCS OLIMPICS VAN PERMETRE PLANEJAR I COMENÇAR A CONSTRUiR LA BARCELONA DEJ SEGLE XXI, EL PLA DELTA HA DE CONTRIBUIR DECISIVAMENT A FER-LA POSSIBLE. 15 �EL "GIR LOCAL" NO VOLDRIA ACABAR AQUESTA CONFERèNCIA SENSE UN APUNT DE TIPUS POLÍTIC. TOTA L'OPERACIO ESTRATEGICA BARCELONA 2000 NO ES POSSIBLE SENSE LA COL.LABORACIO INSTJTUCIONAL A LA QUE M'HE REFERIT. BARCELONA TORNA A SER UN GRAN PROJECTE PER A CATALUNYA I PER ESPANYA. L'EUROPORT ES UN PROJECTE DE REFORÇAMENT ESTRATEGIC DE L'AREA MEDITERRANIA EN 14 NOVA EUROPA QUE AVUI S'UNEIX ALHORA QUE S'OBRE CAP A L'EST I CAP AL NORD ESCANDINAU. BARCELONA, EN UN ALTRE SENTIT, PARTICIPA EN UN MOVIMENT GENERAL DE LES CIUTATS EUROEES CAP AL QUE NOSALTRES EN DIEM AQUI UN "GIR LOCAL", QUE i{IO ÉS ALTRA COSA QUE L'APLICACIO DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIAIIETAT PROCLAMAT EN EL TRACTAT DE LA UNIO EUROPEA, O TRACTAT LE MAASTRICHT. BARCELONA PARTICIPA EN AQUEST MOVIMENT I CONTRIBUEIX A LIDERAR-LO. ÉS UNA EXIGENCIA DE LA NOVA POLITICA EUROPEA, PERO TAMBÉ HO ES DE LA NOSTRA TRADICIO MUNICIPALISTA. ES TRACTA D'ACOSTAR LA SOLUCIO DELS PROBLEMES AL NIVELL ON AQUESTS ES PUGUIN �AFRONTAR DE MANERA MÉS EFICAÇ I MOLT SOVINT AQUEST NIVELL ES EL LOCAL. EL GOVERN I LA GENERALITAT SABEN PROU BÉ QUE ELS AJUNTAMENTS SON SERIOSOS EN LA DEMANDA DEL "GIR LOCAL", QUE CADA VEGADA HI SEREM MÉS EXIGENT1. EL "GIR LOCAL" ÉS TAMBÉ UNAiEXIGENCIA DE LA RENOVACIO DE LA POLITICA DEMOCRATICA QUE AQijJEST PAIS ESPERA. L'OPERACIO '92 ENTORN DELS JOCS I ARA LA NOVA OPERACIO 2000 ENTORN EL PLA DELTA DEL LLOBREGAT SON UNA MOSTRA DEL QUE HAURIA DE SER EN TOTS ELS AMBITS DE GOVERN EL "GIR LOCAL": PROTAGONISME DE LES ADMINISTRACIONS MÉS PROXIMES EN EL DISSENY I EN LA GESTIO DE LES POLITIQUES. UNA NOVA COMPLICITAT VOLDRIA ACABAR AQUESTA CONFERENCIA AMB UNA INVITACIO A MANTENIR LA CONFIANÇA EN LES NOSTRES PROPIES POSSIBILITATS I A RENOVAR LA COMPLICITAT C UTADANA EN SUPORT DEL PROJECTE BARCELONA. UNA CIUTAT QUE HA TINGUT UIT EXIT TAN GRAN COM EL DELS JOCS DE 1992 NO POT CONFORMAR-$E AMB EL QUE TÉ, SINO QUE HA �D'ASPIRAR A TOT EL QUE P TENIR. UNA ALTRA COSA SERIA RENUNCIAR AL SEU FUTUR. PARLAR DE LA PROJECCIO DE BARCELONA CAP A L'ANY 2000, PERMETIN QUE INSISTEIXI EN EL QUE HE DIT AL COMENÇAMENT, ÉS PARLAR DE L'ESPERANÇA MÉS CIUTAT. MOLTES GRACIES. OLIDA QUE MAI HA TINGUT AQUESTA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4280 Title A name given to the resource La projecció de Barcelona cap a l'any 2000 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Bcn ha estat una de les cinc ciutats europees que ha merescut l'atenció del Le Monde. El gran repte és convertir-se en la porta del Sud d'Europa. Bcn ha amplitat la seva oferta d'acollida i de serveis, s'ha consolidat com una ciutat interessant per a l'inversió, la producció i les activitats econòmiques. Carrers i places, serveis socials, seguretat, Procivesa i coordinació amb altres agents públics i privats. Diagonal Mar, Poble Nou, Plaça de les Glòries, Polígon Pedrosa, Montjuic 2, TGV, TAV. Barcelona: New Projects, Centre logístic, Turística, Centre Mèdic. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fòrum FIATC Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Cultura Infraestructures Acció política Barcelona Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1418/19941027d_00655.pdf 11588dbc35a103114cd8495a35b823b2 PDF Text Text wi\ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en la inauguració del curs de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona (27 d'octubre de 1994) LA PROJECCIÓ DE LA NOVA BARCELONA Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant com una de les ciutats més atractives d'Europa per a instal.lar-hi activitats í econòmiques. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostès ni jo dubtarem: El Financial Times. En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específiç a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Zúric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat. L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte ---A LC/2, LOIA 1 Ral7z, Enids, 1 3 mr, 1954 �l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majoria de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. L'enquesta de la UNESCO que han publicat aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament com el sentiment generalitzat a Barcelona (com en el cas de Dublin) és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. Barcelona no s'ha convertit en la Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb èxit. Era un risc. El vàrem córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo i seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement 2 �en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït una important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya i a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'heréncia del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexitat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'administració. Ccm a exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha reduït la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, l'área de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la modernització de l'estructura económica, que ha de permetre unwposició més sólida en el context de la intensificació de la competéncia internacional en uns mercats cada cop més oberts. 1 Barcelona ha estat capaç de totes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya amb una tendéncia a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%. �La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la de França, 12,6%). 1 Un pas transcendental per aquest procés va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Econòmic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratégic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia i les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. 1 tot s'ha fet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de planificació estratégica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina. El Pla Estratègic va ser guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament local i ha estat escollit pel Banc Mundial com a model per al desenvolupament local a América Llatina. La majoria dels elements que avui són assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Bgrcelona han sorgit del Pla Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: �- Infrastructures 1 equipaments. L estudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt especialment la qualitat de les connexions internes i externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les minores de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliárá el Port i Barcelona quedará connectada amb la xarxa europea, d'alta velocitat. També cal esmentar l'avanç en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Esplanya en aquesta matèria. Voldria citar alguns deis resultats: • El trànsit internacional l'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. De gener a setembre de 1994 hi ha hagut 400.000 passatgers més que en el mateix període de l'any anterior. En els darrers dotze mesos per l'aeroport han passat 10,4 milions de passatgers. Això supera en quasi 70.000 passatgers el récord de trànsit de 1992. - En sis anys s'ha passat d' ' una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. �• Les Rondes de Barcelona ha permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de da jornada laboral. De 1991 a 1994 la velocitat mitjana ha passat de 29 a 32 Km/h. • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834 í les terminals de telefoniajmòbil de 613 a 21.123. Això ha permés que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a rány, en el 1985, a 29 milions el 1993. • El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània en tránsit de contenidors. L'any 1992 es van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova. Mereix posar-se també d relleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocrática. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m2. Això ha permès que poguem oferir una relació qualitat-preu molt avantatjosa. �I ara l'àrea de Barcelona está à punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir prácticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'árlea de Barcelona en ocasió deis Jocs Olímpics. El proper gran repte será, sens dubte, l'endrega i desenvolupament del congost del Besòs. - Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara. No en relació amb les ciutats amd les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al dentre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliures esterlines a Barcelona. El mateix trajecte a Londres costaría 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Àmsterdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Mira 10,45. 1 • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costana 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat dels de Barcelona. • Un dinar de negocis per a quatre persones costaría l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milà 209 i a Londres 202. 7 �• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 dòlars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. - Sistema financer.- Fa deu anys semblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut col.locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internacional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues pàgi1es a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permès situar Barcelona "on Europe's Financial Map". - Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que sha produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats deis països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador cohesionador de l'eonomia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitats industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la 8 �concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que proqueix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure él diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fórum. A través del Fòrum Ciutat i Comen.; l'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions ton rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector,ll'análisi del comerç tradicional i la incidència de les grans ' superficies, l'establiment de regulacions especials per a les zones d'interés turístic, o, també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius:1 - Barcelona Centre Logístic.f Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barceloáa com a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una da cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. �Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -1 importaci tons- espanyoles sinó a esdevenir, própiament, la Porta del Sud d'Europa. - Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat ' reforçar l'oferta d'espais per a activitats econòmiques. - Turisme de Barcelona.- S'hd constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un deis sectors més importants de la ciutat probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. En connexió amb la promoció turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos i convencions internacionals. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internaciònal amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. - Barcelona Centre Mèdic.- Amb l'objectiu de rendabilitzar la qualitat i el prestigi de la ciutat en la investigació els tractaments en diverses especialitats médiques. 10 �Hl ha en projecte altres campaiyes com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de Barcelona. També está en estudi Lela iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. Aquestes campanyes de promoció de parcelona seran presentades el proper mes de gener a Londres i a Frankfurt i després, probablement, es farà una altra presentació a Nova York. Barcelona Centre Universitari. L'objectiu d'aquesta campanya és la d'aprofitar el prestigi académIc de la ciutat per captar més estudiants, professors investigadors estrangers per a les nostres universitats, c000rdinant els esforços individuals per un esforç col.lectiu. La Campanya Barcelona Centre Universitari agrupa les cinc universitats barcelonines també, s'ha obert a les grans escoles de negocis privades. El proppassat 5 de juliol es va Inaugurar un Punt d'Informació únic per atendre totes les demande4 d'informació sobre l'ensenyament universitari a Barcelona. Aquest punt está situat al CCCB. Aquest Punt d'Informació es conve4tirá, també, en una central de reserves per estudiants per a residéncies i indrets d'estada, amb la col.laboració del Consorci de Turisme de Barcelona. �Mitjançant aquesta campanya, Barcelona també treballarà per a la captació de seus i institucions de recerca. TEXT\IRP\UNIVERI.CON 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4324 Title A name given to the resource La projecció de la nova Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Indústria Competitivitat Infraestructures Finançament Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1345/19930915d_00577.pdf 3d5684872cdeb66963b44dec41aea590 PDF Text Text CONFERèNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE A PARETS DEL VALLèS Dimecres, 15.09.93. Ajuntament. 19:00 hores. LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA I CATALUNYA DESPRÉS DELS JOCS 1. EL SETEMBRE DE 1993, UN ANY DESPRÉS DELS JOCS OLíMPICS, PARLAR DE LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA ÉS PARLAR D'UN DELS GRANS BENEFICIS DELS JOCS I D'UNA DE LES PRINCIPALS POSSIBILITATS DE FUTUR DE LA NOSTRA CIUTAT I DEL NOSTRE $ PAíS. BARCELONA I CATALUNYA HAN VISCUT SEMPRE COM UNA CIUTAT I UN PAÍS OBERTS A L'EXTERIOR. PAíS DE PAS, EN LA HISTòRIA, PAÍS DE COMERÇ EN L'EDAT MITJANA, PAÍS INDUSTRIAL I EXPORTADOR EN L'EDAT CONTEMPORàNIA. DE FET, LA CELEBRACIÓ DELS JOCS A BARCELONA VA SER UNA FORMA DE RECONèIXEMENT I DE CULMINACIó D'AQUESTA TRAJECTòRIA HISTòRICA. L'OBERTURA A L'EXTERIOR -LA RSTA D'ESPANYA, EUROPA I EL MóN- HA ESTAT SEMPRE UN ESTÍMUL FONAMENTAL DE LA NOSTRA ACTIVITAT, UN FACTOR QUE HA DONA SENTIT A LA NOSTRA ECONOMIA. 1 �PER AQUEST MOTIU, UN DELS OBIJECTIUS BàSICS DE LA PREPARACIó DELS JOCS OLÍMPICS VA SER DUR A TERME UNA GRAN OPERACIó DE PROJECCIÓ EXTERIOR: PER A RENOVAR I POTENCIAR LA POSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA I, SOBRETOT, PER A RESpONDRE A LES EXIGèNCIES DEL MóN ACTUAL, PER A ADAPTAR-NOS A LES CARACTERÍSTIQUES DE L'ACTUAL SISTEMA D'INTERCANVIS, EN EL PLA ECONÒMIC, SOCIAL I CULTURAL. UNA CONSOLESSA BRITáNICA VA NOSTRE PROPóSIT, EFINIR AMB MOLT ENCERT EL EN ELS ANY ENCARA INCERTS DE LA CANDIDATURA, VA TROBAR UNA IMATGEíAFORTUNADA, VA DIR: VOSTéS 1 VO N POSAR BARCELONA FY"T Id Coi MAPA. Li- I AIXÍ HA ESTAT: ELS JOCS OL1 PICS HAN SERVIT, EFECTIVAMENT, PER A POSAR BARCELONA AL MAPA. I NO TAN SOLS AL MAPA DE L'ESPORT, SINó TAMBÉ AL MAPA DÉ LA CULTURA, DE LA POLITICA, DEL TURISME, DE L'ECONOMIA.. _------BARCELONA AVUI ÉS UNA CIUTA'r QUE ÉS TINGUDA EN COMPTE ARREU DEL MóN. JA ÉS UNA QÜESTIÓ DE PRESTIGI HAVER VISITAT BARCELONA. I AIXò ÉS MOLT IMPORTANT PER A CATALUNYA. �2. QUINA ÉS LA SITUACIó ACTUAL bE BARCELONA EN EL CONTEXT EUROPEU I INTERNACIONAL? DES DEL PUNT DE VISTA ECONòM IC, BARCELONA ÉS LA CIUTAT EUROPEA AMB MÉS POSSIBILITATS DE CREIXEMENT EN EL PERíODE 1993-1997, SEGONS UN RàNQUING PUBLICAT EL MES DE JUNY PEL NANCIALTIMES'. SEGONS UN ALTRE ESTUDI, PUBLICAT A PRIMERS D'ANY PER "THE_ ECONOMIST", L'ARC MERIDIONAL EUROPEU DEL PIRINEU I EL E MEDITERRANI, LA ZONA QUE NOSALTRES ANOMENEM "EL NORD DEL SUD", ÉS LA MÉS DINàMICA DE L'ECONOMIA EUROPEA. DES DEL PUNT DE VISTA DE LES ÇOMU IONS, BARCELONA ES VA CONSOLIDANT COM LA PORTA SUD D EUROPA PER AL TRàNSIT AERI AMB L'AUGMENT DE CAPACITAT DE L AEROPORT I PER AL TRàNSIT COMERCIAL MARíTIM AMB LA RENOVACI DEL PORT. DES DEL PUNT DE VISTA GEO C, BARCELONA ÉS EL NUCLI POLÍTIC I ECONòMIC MÉS IMPORTAN D'UNA REGIó EUROPEA, A CAVALL DE FRANÇA I D'ESPANYA, ENTORN DELS PIRINEUS I DE L'ARC MEDITERRANI. EL NORD DEL SU4 D'EUROPA. DES DEL PUNT DE VISTA DE LES CI 3 , BARCELONA HA �PROMOGUT EN L'àMBIT DE L'EURO-REGIó LA XARXA C-6 QUE COM PRèN MONTPELLER, PALMA DE MALLORCA, SARAGOSSA, VALèNCIA I TOLOSA DE LLENGUADOC, A LA QUAL ES PODRIA ASSOCIAR UNA SEGONA XARXA DE CIUTATS INTERMèDEES PROMOGUDA PER GIRONA I PERPINYà. - DES DEL PUNT DE VISTA DEL MUNI PLLISME, BARCELONA HA PROMOGUT LA COL.LABORACIó ACTIVA ENTRE LES CIUTATS EUROPEES, AMB LA CREACIÓ DEL GRUP EUROCIUTATS I AMB LA PRESIDèNCIA, DES DE 1992, DEL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA (CMRE). BARCELONA ESTá TREBALLANT EN AQUESTS MOMENTS EN TOTS ELS FRONTS DE LA COL.LABORACIÓ INTERNACIONAL ENTRE CIUTATS I ORGANISMES LOCALS I REGIONALS A NIVELL ECONòMIC, CULTURAL I SOCIAL. APROFITANT L'EMPE A DE LA iVTAT LíMPICA, B^CELONA E SIT JA A^ANS/I^EL 992, NTRE "- ES CI JOCS HA ••NSO ES "S EXPECTATI S . BARCELONA, A MÉS, ÉS ARA RECONEGUDA COM UNA CIUTAT QUE TÉ COSES PER ENSENYAR, QUE TÉ MODEL I TECNOLOGIA PER EXPORTAR (EXEMPLE SINGULAR: PLA ESTRATèGIC �3. VEIEM ALGUNES DADES SIGNIFICATIVES, NO PAS EXHAUSTIVES, DE L'EVOLUCIÓ RECENT DE BARCELONA PEL QUE FA A LA INTERNAT CIONALITZACIÓ DE LA SEVA ACTIVITAT: AEROPORT PASSATGERS DE 7.234.072 (1988) 1A 10.045.477 (1992) MERCADERIES DE 55.622 TN (1988) A 72.366 TN (1992) CONFERèNCIES TELEFÒNIQUES INTERNACIONALS DE 12.524.000 (1988) A 23.593.000 (1991) I 28.760.000 (1992) PERNOCTACIONS DE 3.896.743 (1989) A 4.333.420 (1992) = + 11 % VISITANTS: DE 1.616.484 (1989) A 1.874.734 (1992) = + 13 % PRIMER TRIMESTRE 1992-1993: 400.506 - 566.407 = + 41 % USUARIS BUS TURíSTIC JUNY-JULIOL 1992-93, + 20 % �OFERTA CONGRESSUAL (1989-1993) + 14'75 % CADIRES I AUDITORIS + 62'72 % CADIRES I AUDITORIS + S. OVAL - ANNEX S. JORDI + 70'95 % METRES QUADRATS SALES HOTELS + 127'3 % ID. SALES HOTELS + EST. NORD + ANNEX S. JORDI ACTIVITAT CONGRESSUAL (PRIMER SEMESTRE 1992-1993) DE 73 A 120 (INTERNAC) REUNIONS: DE 88 A 109 (NACIONAL DE 161 A 23d (TOTAL) DELEGATS: DE 31.692 A_9.505 3 (NAC) DE 9.543 A 43.181 DE 41.235 A 82.686 (TOTAL) (INTER) _ ^ h f VEIEM COMENÇA ARA A ALGUNS FETS SIGNIFICATIUS JDE TENIR MÉS PES I MIS RECLAM COM EN BARCELONA EL CONTEXT INTERNACIONAL: - L'ESCOLA DE NEGOCIS DE LA UNIV RSITAT DE XICAGO HA TRIAT ^_......-- BARCELONA - DESCARTANT FRANKFURT, LONDRES, PARIS I MILà- PER INSTAL.LAR-HI LA SEVA SEU EUROPEA. COMENÇARà EL JULIOL DE 1994. LA TRIA VA SER EL RESULTAT PROFESSIONALS DE TOT EUROPA. D'U A CONSULTA A DIRECTIUS I �- ISRAEL ESTUDI INSTAL.LAR UN CENTRE DE DISTRIBUCIÓ COMERCIAL AL PORT DE BARCELONA, A MÉS DEL QUE JA TÉ A ROTERDAMM. LA PRINCIPAL EMPRESA EUROPEA DE TRANSPORT, OBRIRà UNA TERMINAL A LA ZAL DEL PORT A PRIMERS DEL 1994. L'EMPRESA AUTOTERMINA AMPLIA LES SEVES INSTAL.LACIONS AL PORT PER A LA IMPORTACIÓ DE COTXÉS. - EL BARCELONA CONVENTION BUREAU, HA ESTAT ELEGIT EL SEGON MILLOR DEL MóN, DESPRÉS DE HONG KONG, EN UNA ENQUESTA PROFESSIONAL. - CLíNIQUES PRIVADES DE BARCELONA ES PROMOCIONEN CONJUNTAMENT A L'ESTRANGER AMB L'ENTITAT ARCELONA CENTRE MèDIC. - IBERIA CONVERTEIX BARCELONA EN LA SEVA PORTA D'EUROPA. PERÒ NO EN TENIM PROU AMB EL QUE ESPONTàNIAMENT ENS VE A BARCELONA. ESTEM PREPARANT UN AMBICIóS PROGRAMA DE PROMOCIÓ ECONòMICA DE BARCELONA QUE TÉ COM A FINALITAT ATREURE FLUXOS �D'INVERSIó, PERO TAMBÉ FACILITAR QUE A BARCELONA ES GENERIN FLUXOS DE SORTIDA D'ACTIVITAT. ES UN PROGRAMA QUE ES PLANTEJA PER AL PERíODE 1993-1997, QUE DEFINEIX OBJECTIUS I ESCULL SECTORS A PROMOCIONAR. ONZE SECTORS EN CONCRET: . /----77.---r-G4-5 ,0 2. TURISME. 3. COMERÇ I SERVEIS. 4. AUTOMòBIL. 5. QUíMIC I ALIMENTARI. 6. REAL STATE. PROMOCIÓ IMMOBILIàRIA: HABITATGES, OFICIN . 7. SECTOR FINANCER. 8. SERVEIS McDICS I FARMACèUTICS. 9. SERVEIS CULTURALS, LÚDICS I ESPORTIUS. 10. DISSENY, ARQUITECTURA I ENGINLERIA. 11. UNIVERSITATS I ALTRES INSTITUCIONS DE FORMACIó. 4. PODEM AFIRMAR, DONCS, QUE LES NOSTRES IVES PER DESPRÉS DELS JOCS ESTAN EN EL BON CAM ï. AQUEST GRAT LA ÉS UN MOTIU CLAR D'OPPIMISME I D'ESPERANÇA SITUACIó DE CRISI GENE L QUE, 8 COM HE DIT MALALTRES �-q---t2__ VEGADES, ENS VA ARRIBAR MÉS TARD I ESMORTEÏDA GRàCIES A c L'IMPULS DELS JOCS. LES TAXES D'ATUR A LA CIUTAT, COM ÉS BEN SABUT PERÒ POTSER NO ÉS PROU RECORDAT, HAN ESTAT I SóN NOTABLEMENT INFERIORS A LES MITJANES DE CATALUNYA I D'ESPANYA. ARA QUE, SEGONS L'AUTORITZADA OPINIó DEL BANC D'ESPANYA, LA CRISI HA TOCAT FONS, TAMBÉ HEM DE CREURE QUE BARCELONA EN POT SORTIR MÉS DE PRESSA. A BARCELONA, EN AQUEST MOMENT DE REPRESA, DISPOSEM DE MÉS RECURSOS, MATERIALS I PSCOLòGICS, PER A SORTIR-NE. RECORDO SEMPRE QUE EN AQUESTA CRISI HI HA HAGUT TAMBÉ ELEMENTS DE RETRACCIÓ PSICOLòGICA. HI HA DE PODER HAVER, PRIME QUE RES, LA CAPACITAT DE VéNCER AQUESTES PORS I D'EXPLOTAR TOT L'IMMENS CAPITAL QUE ELS JOCS ENS HAN DEIXAT I QUE EL OPERADORS ESTRANGERS ENS RECONEIXEN: VEGIN SINó LES IMPORTANTS INVERSIONS QUE HI HA EN CURS O EN PROJECTE (DIAGONAL MAR, ZOO MARí, SAGRERA..). HEM DE COMBATRE ELS "BARNAESCèPTICS", USI SE'M PERMET L'EXPRESSIÓ. ELS ESCèPTICS, PER NO DIR ELS PESSIMISTES, NO SóN CAP NOVETAT D'ARA. N'HI HA HAGUT TRADICIONALMENT A LA CIUTAT, I N'HI HA HAGUT DE MOLT CRÍTICS DES DEL COMENÇAMENT 9 �DE L'ESFORÇ OLÍMPIC. PRIMER DIUEN QUE NOS ENS D ARIEN L'ORGANITZACIó DELS JOCS, DESPRÉS QUE NO SERíEM CAPAÇOS DE FER-LOS, DESPRÉS QUE NO ACABARÍEM LES OBRES A TEMPS, pESPRÉS QUE QUINA LLàSTIMA QUE S'HAGIN ACABAT, I, ARA, DIUEN QUE EL FUTUR ÉS MOLT NEGRE I QUE ELS JOCS NOMÉS SóN UN BELL RECORD. DONCS NO, ELS JOCS SóN ALGUNA COSA MÉS QUE EL NOSTRE MILLOR RECORD COL.LECTIU, QUE JA SERIA MOLT. ELS JOCS HAN ESTAT LA NOSTRA MILLOR CAMPANYA D'IMATGE DAVANT DEL MóN: IMATGE DE PAÍS, IMATGE DE QUAL ITAT, IMATGE DE PRESTIGI ORGANITZATIU I IMATGE DE FUTUR. UNA CAMPANYA D'IMATGE DE COST MULjIMILLONARI, SI L'HAGUESSIM HAGUT D'ENCARREGAR I PAGAR. 5. ESTEM PARLANT SEMPRE DE BARCELONA I AVUI SOM A PARETS DEL VALLèS. NO HI FA RES. PARETS DEL VALLèS, EN AQUEST SENTIT, ÉS BARCELONA. CATALUNYA EN AQUEST SENTIT NA. BARCELONA ÉS LA FORÇA DE CATALUNYA, ÉS ÉS BARCELO- LA PUNTA DE LLANÇA DE CATALUNYA. HO PUC DIR, FINS I TOT, AMB PARAULES DEL PRESIDENT PUJOL: BARCELONA ÉS LA "FORCE DE FRAPPE" DE CATALUNYA. 10 �AQUEST ÉS UN PENSAMENT PROFUND 1 ANTIC DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, ENCARA QUE LA SEVA ACTITUD PÚBLICA DE VEGADES NO HO REFLECTEIXI. ELL SAP PROU QUE AQUEST É UN TERRENY QUE TENIM DE COL.LABORACIó EFICAÇ I REAL, MÉS REAL DEL QUE DE VEGADES SEMBLA, PERÒ MENYS ESTRUCTURADA 1 "BARCELONA PLACA FINANCEW LLIGADA DEL QUE CALDRIA. ÉS UNA MOSTRA IMPORTANT D'AQUESTA COL.LABORACIó EXISTEN 11. LA MANCA DE SOLUCIó ALS PROBLEMES DE L'àREA METROPOLITANA DE BARCELONA ÉS UNA MOSTRA DE LA COL.LABORACIó PENDENT. ABANS DE COMENÇAR LES VACANCES, A FINALS DE JULIOL, VAIG PLANTEJAR MOLT CLARAMENT QUIN É0 EL REPTE DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS A CATALUNYA: LA C1L.LABORACIó DES DE LA DIFERéNCIA. VAIG POSAR L'EXEMPLE DEL GOVERN DE COALICIó ENTRE ELS SOCIALISTES BASCOS I ELS NACIONAWSTES BASCOS A EUSKADI, DES DE FA MÉS DE SIS ANYS , DE FET, Nd NECESSITEM INSPIRAR-NOS EN EXEMPLES D'ALTRES LLOCS, SINó SER FIDELS A L'ESPERIT DE PACTE, COM A GENUINA TRADICIó CATIALANA. 1 11 �EN LA NOVA SITUACIó POLíTIC71 ESPANYOLA -QUE ÉS MÉS QUE AIXò, ÉS L'INICI D'UNA NOVA CULTURA POLÍTICA DE DIàLEG-, AQUESTA COL.LABORACIó DES DE LA DIFERèNCIA TÉ ENCARA MÉS SENTIT. SI PUJOL DEMANA DIàLEG I COL.LABORACIÓ A ESPANYA, NO TINDRIA SENTIT NO FER EL MATEIX AI CATALUNYA I A BARCELONA. 6. BARCELONA HA FORMULAT UN NO REPTE DE CARA EL FUTUR, EN L'HORITZÓ EUROPEU DEL 1997 I EIA$ LA PERSPECTIVA MÉS àMPLIA DEL 2000: ARRIBAR-SE A CONVERTIR EN LA PORTA DEL SUD D'EUROPA, POTENCIANT EL POL ECONòMIC SOCIAL I CENTRE DE COMUNICACIONS QUE JA ÉS, AIXÍ COM EL SEU ROL ESPECIAL EN EL CONJUNT D'ESPANYA. PER A DUR A TERME AQUEST OBJECTIU, ESPANYA HA DE CONSIDERAR QUE L'ACTIU DE BARCELONA. ÉS TAMBÉ UN ACTIU DEL CONJUNT. TENIM CONFIANÇA EN LA DISPONIBILITAT ENVERS BARCELONA DEL NOU GOVERN, SUCCESSOR DEL GOVERN QUE MILLOR HA ENTèS I APOSTAT PER BARCELONA, EN TOTA Lí HISTòRIA. TAMBÉ CAL QUE LA GENERALITAT! JUGUI FORT PER BARCELONA. QUE ÉS EL MATEIX QUE JUGAR FORT PER CATALUNYA. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4251 Title A name given to the resource La projecció internacional de Barcelona i Catalunya després dels Jocs Olímpics / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona es va consolidant com la porta del Sud d' Europa per al trànsit aeri amb l'augment de l'aeroport i per al trànsit comercial marítim amb la renovació del port. Preparació d'un ambiciós programa per atraure fuxos d'inversió que es planteja per al 1993-1997. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Parets del Vallès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Barcelona Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/997/19851219d_00099_0001.pdf 15d44eae00020cb999ef826c88788cfe PDF Text Text LA PROMOCió, COM A CONJUNT DE TECNIQUES INTEGRADES AL PLA DE MARKETING PER ASSOLIR OBJECTIUS ESPECÍFICS EN L'OFERTA DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LA XXV OLIMPíADA, HA POSAT EN MARXA UNA SERIE D'ESTíMULS 1 ACCIONS LIMITADES EN EL TEMPS I EN L'ESPAI AMB EL PROP5SIT DE COMUNICAR A UN PúBLIC DETERMINAT (BÀSICAMENT MEMBRES DEL COI) ELS PUNTS FORTS DE LA NOSTRA CANDIDATURA. LA FILOSOFIA SUBJACENT EN EL PROGRAMA PROMOCIONAL ES FONAMENTA EN UNA ESENCIAL BASE DE PARTIDA: ¿PER QUÉ L'INTERESSA A BARCELONA LA REALITZACIó DELS JJ.00. DE 1992? PERQUE ES UN PROJECTE QUE: A) IMPULSA LES TRANSFORMACIONS GENERALS URBANÍSTIQUES I ALTRES D'ESPECíFIQUES (TELECOMUNICACIÓ I INFORMÀTICA). B) PROMOCIONA I PROJECTA A NIVELL INTERNACIONAL UNA CIUTAT I ESPANYA. C) POSSIBILITA UNA ÀMPLIA INTEGRACIO A L'IDEA DE TOT EL COL.LECTIU DE CIUTADANS, SENSE DIFERENCIES POLITIQUES O SOCIALS. D) IL.LUSIONA EL SECTOR MES JOVE DE LA POBLACIO EN LA SEVA PARTICIPACIO DIRECTA O INDIRECTA (DEPORTISTES/VOLUNTARIS). �E) INVOLUCRA. AFECTIVAMENT ECONOMICAMENT i A TOTES LES INS'['ITUCIONS MUNICIPALS, PROVINCIALS, AUTONOMIQUES I ESTATALS EN EL SEU SUPORT I REALITZACIO. CONSEQUENCIES D'AQUESTS TRETS: 1) L'AVANTPROJECTE TE DOS CONTINGUTS INTERRELACIONATS , U, EL QUE INTERESSA AL CÍO I RESTANT FAMILIA OLIMPICA I, DOS, EL QUE INTERESA A LA CIUTAT I AL PAIS QUE PRETEN REALITZAR ELS JOCS. 2) S'HA DE DEFINIR PER TANT, LA IMATGE DE BARCELONA QUE ES DESITJA DONAR EN L'ACCIO PROMOCIONAL I EN QUINS ARGUMENTS ENS BASEN PER A JUSTIFICAR AQUESTA IMATGE, AIXI COM CONNECTAR AQUESTA IMATGE A LA DE CATALUNYA I ESPANYA. 3) S'HA DE DESENVOLUPAR MECANISMES AMPLIS DE C,ANALITZACIO DE L'INTERES PARTICIPATIU, TANT A NIVELL CIUTADA COM A NIVELL INSTITUCIONAL. 4) S'HA DE DESENVOLUPAR CONTRAINFORMACIO COL.LECTIVES PER MECANISMES A DE CONTRARRESTAR CONTROL AQUEIXES I DE ACCIONS O PERSONALS QUE PRODUIRAN ELS QUE CERQUEN EL PROTAGONI:SME EN LA CRITICA O EN EL"JUGAR A LA CONTRA" DEL PROJECTE. �5) S'HA D'INCORPORAR, DES D'ARA MATEIX, EL SECTOR MES JOVE DE LA POBLACIÓ EN LA PARTICIPACIÓ EN EL PROJECTE. 6) S'HA DE POTENCIAR L'INVOLUCRACIÓ DE TOTES LES ENTITATS I ORGANISMES QUE ES VEURAN, DIRECTAMENT O INDIRECTA, AFECTATS PELS JJ.00., EN LA GESTIÓ DE LA CANDIDATURA. EN BASE A AIXò, PODEM ESTABLIR QUE ELS OBJECTIUS DE MARKETING SóN . 1) ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ DE BARCELONA COM A SEU DELS JJ.00. DE 1992. 2) CREAR UN AMBIENT A BARCELONA I ESPANYA FAVORABLE A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS DE 1992. 3) AFAVORIR LA IMATGE DE BARCELONA. AQUESTA DEFINICIÓ PRETÉN RESUMIR EL SUSTRAT O MISSATGE BÀSIC QUE HA D'ÉSSER PRESENT EN TOTA L'ACCIÓ DE MARKETING I QUE HA DE CONTRIBUIR AL MISSATGE MíNIM QUE TOTS ELS EMISSORS I RECEPTORS DE L'INFORMACIÓ DE BARCELONA '92 HAN D'EMETRE I/O CAPTAR. �1) BARCELONA ES UNA CIUTAT AMB UN PROJECTE CLAR DE DESENVOLUPAMENT, BASAT EN LA MILLORA DE LA REALITAT DE VIDA DELS SEUS CIUTADANS I AQUEST ESFORÇ DE CREIXEMENT QUALITATIU CORRE PARAL.LEL AL PROJECTE DE NECESSITATS PER A LA REALITZACIÓ DELS JJ.00. , EL QUE FACILITA LA SEVA ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT COHERENT I CONJUNT. 2) BARCELONA, CAPITAL MEDITERRANIA I CENTRE CULTURAL• D'INFLUENCIA UNIVERSAL, VOL QUE ELS JJ.00. DE 1992 SIGUIN UN FENòMEN D'INTEGRACIÓ DE SOCIETAT, ESPORT I CULTURA, EN ELS QUALS L'INTEGRACIó DE LA CIUTAT I DE L'OLIMPIADA CULTURAL AMB ELS JJ.00. SIGUI TOTAL. 3) EL PROJECTE DE BARCELONA '92 ES PLANTEJA COM UNA ACTIVITAT EMPRENEDORA I CREADORA, BASADA EN LA CONJUNC16 D'INICIATIVES I ESFORÇOS GLOBALS DELS CIUTADANS, REPRESENTATS PER LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES I PRIVADES EN LES REALITZACIONS I APORTACIONS, I PELS ESFORÇOS I RECOLZAMENTS INDIVIDUALS DELS MATEIXOS EN LA SEVA PREPARACIÓ I EXECUCI6. ES, DONCS, EL RESULTAT D'UNA VOLUNTAT COL.LECTIVA I UNANIME DE TOTS ELS BARCELONINS, QUE COMPTE AMB EL RECOLZAMENT TOTAL DE CATALUNYA I ESPANYA SENCERA. 4) L`AVANTPROJECTE JA HA ESTAT APROVAT,PER UNANIMITAT, PEL COMITÉ OLíMPIC ESPANYOL I EL GOVERN. �ELS EL D'INTERÉS, SEGMENTS NOSTRE "TARGET GROUP" PODRIA DEFINIR--SE: SEGMENT META "EXTRAORDINARIAMENT IMPORTANT" : MEMBRES DEL CIO SEGMENT META "IMPORTANT": MEMBRES DE COMITÉS OLIMPICS NACIONALS; DIRECTIUS DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE DISCIPLINES INTERNACIONAL OLIMPIQUES, PREMSA ESPECIALITZADA, LIDERS D'OPINIÓ. SEGMENT META "INTERÉS ADICIONAL" : EX-OLIMPICS, ESPORTISTES I ARTISTES. AMBIT DE L'ACTIVITAT PROMOCIONAL: 1) INTERNACIONAL 2) LOCAL - CIUTADA 3) LOCAL - PAIS 4) NACIONAL - L'ESTAT EL MISSATGE A DESENVOLUPAR S'ESTRUCTURA. EN TRES ASPECTES: A) CONTINGUT BARCELONA EN L'ESPANYA MODERNA. CIUTAT D'UN PAIS QUE GARANTITZA UNA ACCEPTACIÓ PELS BLOCS DE L'EST I DE L'OEST, I SENSE PROBLEMES DE DISCRIMINACIÓ RACIAL, QUE POT SER ACCEPTADA �PER TOTS ELS PAISOS DEL MON„ BARCELONA, EL NORD DEL SUD I EL SUD DEL NORD. BARCELONA I L'ESPERIT OLiMPIC. CIUTAT QUE S'OBRE I RESPECTA L'ESPERIT OLÍMPIC I QUE CERCA UNA INTEGRACI6 TOTAL ENTRE LES SEVES GENTS I LA FAMÍLIA OLíMPICA. BARCELONA I LA SEVA CAPACITAT ESPORTIVA. CIUTAT I PAIS QUE ACULL CONTÍNUAMENT GRANS MANIFESTACIONS ESPORTIVES D'ÀMBIT INTERNACIONAL (CAMPIONATS DEL MON, EUROPEUS, IBEROAMERICANS, DEL MEDITERRANI, ETC.), AMB EXIT ORGANITZATIU I ESPORTIU I QUE HA PLANTEJAT EN REPETIDES OCASIONS LA SEVA VOLUNTAT DE REALITZAR ELS JJ.00. BARCELONA I EL SEU PROJECTE PER L'ANY 92. ES UN PROJECTE SERIES, EQUILIBRAT (SENSE ESTRIDENCIES, NI COLOSSALISMES), INTEGRAT EN EL DESENVOLUPAMENT ACTUAL I FUTUR DE LA CIUTAT I PERFECTAMENT ADAPTAT A LES NECESSITATS PER L'EXIT DELS JJ.00. B) ESTRUCTURA LòGICA LA IMATGE MODERNA I PLURAL D'ESPANYA LA D6NA EL REI I LA DE BARCELONA, EL SEU AJUNTAMENT. . LA D'ACCEPTACIO UNIVERSAL ES �BASA EN LA POTENCIACIO GLOBAL REBUT A ESPANYA (GOVERN, GENI°,RALITAT,AJUNTAMENT). LA SEVA VOLUNTAT OLíMPICA DE CANDIDATA HAURA D'ACOMPANYAR -SE DE L'EXPLI:CACIó DEL PROGRAMA "PROMOCIÓ OLIMPISME" . EL PROJECTE, SENYALANT LA PROFUNDITAT I SERIOSITAT DE L'ANÀLISI, ES CENTRARÀ EN ELS ASPECTES MES SIGNIFICATIUS PER LES SEVES ESPECTATIVES, COM A MEMBRE DEL CIO I LES DELS SEUS GRUPS D'INFLUNCIA, PARTICIPANTS I PREMSA. C) FORMAT I SIMBOLOGIA DESENVOLUPAR UN TO EXPOSITIU CLAR, PRECíS I CONCRET, DE FÁCIL COMPRENSI6 PER A UN PúBLIC TAN HETEROGENI, AMB UNA AUREOLA D'ENTUSIASME I CONVENCIMENT TOTAL, QUE APORTI UNA SEGURETAT COMPLEMENTARIA AL MISSATGE. POSICIONAMENT: DES DE li'ANALISI MULTIDIMENSIONAL DEL POSICIONAMENT DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA PODRÍEM ASSUMIR QUE: LA VARIABLE QUALITAT DE VIDA ÉS QUALIFICADA EN FUNCIó DE LA SEVA UBICACIÓ GEOGRÀFICA DE LA CIUTAT A LA VORA DEL MEDITERRANI,. COMPETITIVAMENT Y SOTA LA MATEIXA VARIABLE, LA CIUTAT DE BRISBANE �I PARIS SERIEN, JUNT AMB BARCELONA, LES MILLORS POSICIONADES. LA VARIABLE CULTURA ES POSICIONADA COM A RIC PASSAT SENSE DESCOBRIR. PARIS I AMSTERDAM, SOTA AQUEST PARÀMET , JUNT A BARCELONA SERIEN MES DESTACADES. LA VARIABLE TRANSPORTS ENS POSICIONA EN DESAVANTATGE A LES ALTRES CANDIDATES DONADA LA DENSITAT DEMOGRÀFICA I LA CONCENTRACIó COMERCIAL EN UN ÚNIC PUNT DIFICULTA L'ADEQUACIó DEL TRANSPORT DE SUPERFSCIE. EL REPOSICIONAMENT, AMB AVANTATGE COMPETITIU, SERIA POTENCIAR LA REALITAT DE QUE ELS CENTRES DE COMPETICIó ESTAN EN ZONES DESCONGESTIONADES I AMB BONA COMUNICACIó. LA VARIABLE ALLOTJAMENTS ENS POSICIONA EN LLOC PRIVILEGIAT. A MES, DEL PROJECTE DE LA VILA OLÍMPICA ES EL DE MAJOR IMPACTE. LA CONCENTRACIó DE LES ACTIVITATS A L'ANELL OLÍMPIC DE MONTJUIC ENS POSICIONA EN UNA SITUACIó òPTIMA. EN AQUÍ, EXISTIRIA UN VE RTADER AVANTATGE COMPETITIU. EN LA CONSTRUCCIó, ESTEM TAMBÉ BE POSICIONATS. S'HA COMENÇAT A TREBALLAR ABANS QUE NINGú I AQUI APAREIXERA ALTRE IMPORTANT AVANTATGE COMPETITIU. FINANCIACIó, SEGURETAT I PROMOCIó ENS POSICIONEN ENTRE LES �MILLORS OFERTES 1EN le REFERENT A TECNOLOGIA ESTEM TREBALLANT ACTIVAMENT PER REPOSICIONAR-NOS A UN NIVELL MES ELEVAT DE L'ACTUAL 1 MES PROPERS A LES ALTRES CANDIDATES. EN SÍNTESI, DE L'ANáLISI DE POSICIONAMENT PODRÍEM DESPRENDRE QUE ESTEM DAVANT D'UNA SITUACIÓ SALUDABLE, AMB BONA "CHANCE" I AMB REQUERIMENT DE TRACTAR ALGUNES VARIABLES PER ACONSEGUIR ENCARA MÉS COMPETITIVITAT. �PROPOSICI6 UNICA DE VENDA DEL PROJECTE L'OFICINA OLíMPICA HA DISSENYAT COM A PROPOSICIÓ UNICA DE VENDA EL SLOGAN OBJECTIU DE TOTS . EL SLOGAN S'HA INCORPORAT AL LOGOTIP OFICIAL COM A UNITAT INTEGRADA. RESPON A UNA FILOSOFIA DE LLARG TERMINI I A LA FLEXIBILITAT QUE PERMET ANAR ADAPTANT SEGONS NECESSITATS DE LA CAMPANYA ESPECIFICA. PER EXEMPLE: BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS BARCELONINS. BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS BARCELONA'92: OBJECTIU DE TOTS ELS JOVES DEL MON..ETC. ESPORTISTES. PER HOMOGENEITZAR LA IMATGE CORPORATIVA DE LA CANDIDATURA EN TOTA LA PUBLICACI6 I/O COMUNICACIÓ AUDIO-VISUAL S'INTEGRA AQUEST MISSATGE. �ACTIVIPATS REALITZADES: AMB L'OBJECTIU D'ESTENDRE EL CONEIXEMENT 1 INTERES PER LA CANDIDATURA DE BARCELONA'92 HA ESTAT ORGANITZADA ENTRE EL GENER DE 1984 1 ABRIL DE 1985, UNA SERIE D'ACTIVITATS DE CAIRE INFORMATIU. -MS DE VINT EXPOSICIONS EN DIFERENTS CIUTATS. -MS DE CINQUANTA CONFERENCIES I RODES DE PREMSA EN DIFERENTS PAÏSOS DE DOS CONTINENTS. -L 'EDICIÓ DE DIFERENTS PUBLICACIONS: BUTLLETI INFORMATIU BARCELONA OLYMPIC NEWS , ELS LLIBRES BARCELONA-92 I MONTJUiC OLÍMPIC, EL MONOGRÀFIC DE "QUADERNS D'ARQUITECTURA" DEDICA q A L'ANELL OLíMPIC, FOLLETONS INFORMATIUS I CENTENARS D'ARTICLES A LA PREMSA. AMB LA FINALITAT DE CREAR UN CLIMA D'OPINIó RESPECTE ALS JJ.00. DE 1992, HAN ESTAT REALITZADES, ENTRE MARÇ DE 1984 I ABRIL DE 1985, UNA SERIE DE CAMPANYES DE TIPOS PUBLICITARI, QUE PODEN SER RESUMIDES EN LES SEGÜENTS NOTES: -3.240 M2 DE BARRAT PUBLICITARI EN LA CIUTAT I "POSTERS" EN 1.500 ESTABLIMENTS DE BARCELONA I LA SEVA PROVINCIA. -CONSTRUCCU, I EXHIBICIó D'UNA MAQUETA DE 50 M2 DE L'ANELL OLíMPIC DE MONTJUÏC, REALITZAT EN XOCOLATA. PROVABLE PREMI GUINNES .; DE REPOSTERIA. -CONCURS DE COLLAGE SOBRE TEMES OLIMPICS PELS ESCOLARS ESPANYOLS. �ACTIVITATS PREVISTES: L'ESTR/TEGIA PROMOCIONAL I DE MARKETING S'ORIENTARAN A MANIFESTACIONS EXPRESSES DEL FAVOR I LA VOLUNTAT POPULAR PER QUE EN OCTUBRE DE 1986 ES PRODUEIXI LA NOMINACIO DE BARCELONA COM A SEU DELS JJ.00. DE 1992. DITES MANIFESTACIONS DEURAN PRODUIR-SE D'UNA MANERA SUFICIENTMENT NOTORIA COM PER QUE OBTINGUIN PROJECCIO Y, PER TANT, IMPACTEN ALS MEMBRES DEL CIO, ES DEFINEIXEN TRES ETAPES, EN AQUEST ORDRE: 1- ETAPA D'INFORMACIO/EDUCACIO 2- ETAPA DE MOTIVACIO 3- ETAPA DE MOBILITZACIO EN L'ETAPA D'INFORMACIO/EDUCACIO ES PREVEU, PER EXEMPLE, DES DE PROGRAMES DE RADIO, T.V., PREMSA, ETC. FINS UNA EXPOSICIO ITINERANT QUE A PARTIR DEL DIA 15 DE GENER DE 1986 RECORRERÁ LES CAPITALS AUTONOMIQUES I UNA CAMPANYA PUBLICITARIA ESPONSORITZADA PER UN EMPRESA D'ELECTRONICA, QUE AVUI ESTA EMITINT-SE , ORIENTADA AL SEGMENT INFANTIL PER CERCAR LA MASCOTA DE LA CANDIDATURA. L'INVERSIO PUBLICITARIA /PROMOCIONAL D'AQUESTA CAMPANYA SHA SITUAT EN 55.000.000 PTES. 1 A JUTJAR PELS RESULTATS OBTINGUTS FINS ARA, LA RECEPTIVITAT ARRIBADA AL PUBLIC INFANTIL ES FORMIDABLE. �LES ACTIVITATS PREVISTES SON AMBICIOSES I S'ANIRAN DONANT A CONE1XER MES DARRERA MES PER QUE LA CIUTADANIA TINGUI CONEIXEMENT DEL QUE ESTEM DESENVOLUPANT PUGUI, SEGONS LA NATURALESA DE L'ACTIVITAT,INVOLUCRAR-SE 1 PARTICIPAR ACTIVAMENT. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3903 Title A name given to the resource La promoció de Barcelona '92 / Conferència en motiu de l'Obertura del Curs 1985-86 del Club de Màrqueting de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comerç Màrqueting Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències