87 50 5146 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5999/FMHP_03155.JPG 41bb0d4097ee038b56f190c92eb10954 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat Title A name given to the resource Salutacions durant l'arribada a l'entrevista amb el professor Joseph Weiler Subject The topic of the resource Reunions Relacions internacionals Europa--Política i govern Maragall Mira, Pasqual, 1941- Weiler, Joseph Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5968/FMHP_03123.JPG 5a5bf86d6aec284f54558b312fac8753 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Barcelona Title A name given to the resource Salutacions durant l'arribada a la inauguració del III Diálogo Oriente-Occidente de Casa Asia: una llamada a la acción Subject The topic of the resource Relacions internacionals Drets humans Comunicació intercultural Organismes internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Lagos, Ricardo Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5970/FMHP_03125.JPG 186700bf75fff8db943b660fb60c3f8b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Barcelona Title A name given to the resource Salutacions durant l'arribada a la inauguració del III Diálogo Oriente-Occidente de Casa Asia: una llamada a la acción Subject The topic of the resource Relacions internacionals Drets humans Comunicació intercultural Organismes internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Lagos, Ricardo Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5971/FMHP_03126.JPG bcc4d8bb4dde84ac9e21ffa645367e2a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Barcelona Title A name given to the resource Salutacions durant l'arribada a la inauguració del III Diálogo Oriente-Occidente de Casa Asia: una llamada a la acción Subject The topic of the resource Relacions internacionals Drets humans Comunicació intercultural Organismes internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Lagos, Ricardo De la Riba, Ion Obiols Llandrich, Margarita Shirin, Ebadi Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5973/FMHP_03128.JPG 0320de333c9622a5852428053e6117b2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Barcelona Title A name given to the resource Salutacions durant l'arribada a la inauguració del III Diálogo Oriente-Occidente de Casa Asia: una llamada a la acción Subject The topic of the resource Relacions internacionals Drets humans Comunicació intercultural Organismes internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Lagos, Ricardo De la Riba, Ion Obiols Llandrich, Margarita Shirin, Ebadi Grabulosa, Marta Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5736/FMHP_02891.JPG 1dd0336c8f11f18f6bb9dc4a7ea1e33f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Enllaç (Link) Camp destinat a registrar els enllaços electrònics a recursos digitals vinculats amb l'ítem, ja sigui com a font d'informació complementària o com a accés directe a continguts relacionats (imatges, enregistraments audiovisuals, documents, publicacions digitals i altres recursos en línia). Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Enllaç Web Pega aquí l'adreça web o enllaç corresponent <a href="https://govern.cat/gov/notes-premsa/81719/agenda-del-president-de-la-generalitat">Agenda del president de la Generalitat</a> Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Portal de la Pau (Port Vell) Title A name given to the resource Salutacions durant l'exposició del RACC 100 ANYS DE CONFIANÇA Subject The topic of the resource Commemoracions Exposicions Seguretat viària Automòbils Maragall Mira, Pasqual, 1941- Samaranch, Joan Antoni, 1920-2010 Salvadó, Sebastià Coello, Joaquím Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5739/FMHP_02894.JPG 7b8a72ba7f976983898f9eeaf28d65d0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Enllaç (Link) Camp destinat a registrar els enllaços electrònics a recursos digitals vinculats amb l'ítem, ja sigui com a font d'informació complementària o com a accés directe a continguts relacionats (imatges, enregistraments audiovisuals, documents, publicacions digitals i altres recursos en línia). Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Enllaç Web Pega aquí l'adreça web o enllaç corresponent <a href="https://govern.cat/gov/notes-premsa/81719/agenda-del-president-de-la-generalitat">Agenda del president de la Generalitat</a> Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Portal de la Pau (Port Vell) Title A name given to the resource Salutacions durant l'exposició del RACC 100 ANYS DE CONFIANÇA Subject The topic of the resource Commemoracions Exposicions Seguretat viària Automòbils Maragall Mira, Pasqual, 1941- Salvadó, Sebastià Coello, Joaquim Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6165/FMHP_03322.JPG 01193a6afbe63fbb5972854996312c26 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Els Torms (Lleida) Title A name given to the resource Salutacions durant la trobada amb representants veïnals i comarcals de Els Torms Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Masip, Joan Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6169/FMHP_03326.JPG aed8a981a870a1b8907399caaa7da6f7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Els Torms (Lleida) Title A name given to the resource Salutacions durant la trobada amb representants veïnals i comarcals de Els Torms Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6170/FMHP_03327.JPG 84ecc3be707b1648a1cf0c92d7452467 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Els Torms (Lleida) Title A name given to the resource Salutacions durant la trobada amb representants veïnals i comarcals de Els Torms Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Masip, Joan Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6173/FMHP_03330.JPG f1f117fb01a2a1edb03a2cdec5cb6b54 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Els Torms (Lleida) Title A name given to the resource Salutacions durant la trobada amb representants veïnals i comarcals de Els Torms Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5751/FMHP_02906.JPG 461b71b1f3ce43c3702eefa43ec276b3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Boi de Llobregat Title A name given to the resource Salutacions durant la visita a Sant Boi de Llobregat Subject The topic of the resource Administració pública Desenvolupament urbà Política pública Integració social Maragall Mira, Pasqual, 1941- Gibert, Montse San Miguel, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 17-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5753/FMHP_02908.JPG 45dea836f229d2abfa0cd18e2784ced0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Boi de Llobregat Title A name given to the resource Salutacions durant la visita a Sant Boi de Llobregat Subject The topic of the resource Administració pública Desenvolupament urbà Política pública Integració social Maragall Mira, Pasqual, 1941- Gibert, Montse San Miguel, Carmen Pérez, Luis Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 17-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5758/FMHP_02913.JPG 054261cabcecc9a06ce1a657f7e34fbb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Boi de Llobregat Title A name given to the resource Salutacions durant la visita a Sant Boi de Llobregat Subject The topic of the resource Administració pública Desenvolupament urbà Política pública Integració social Maragall Mira, Pasqual, 1941- Gibert, Montse Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 17-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/727/19971121_LV.pdf a48e61fc5c4e6491f6bb869480f64c8a PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 21/11/1997 La Vanguardia, p.021, Opinión San Antonio Bassolino. DESDE ROMA Autor : PASQUAL MARAGALL En Spaccanapoli, la estrecha calle que divide la ciudad a derecha e izquierda, empiezan a vender pesebres. Los "presepi" napolitanos tienen payeses y pescadores con barretinas y vírgenes con pilas que mecen al niño afectivamente, bueyes y mulas que mueven la cabeza y cascadas de metro y medio que descienden entre casas con "molsa" y bustos románticos. En fin. No muy lejos, en Santa Clara, el visitante descubre enterrados a los borbones posteriores a Carlos III -que se marchó de aquí para entrar triunfal en Barcelona- y a algunos saboyas (para contar otro día queda la historia del curioso sentimiento que los napolitanos reparten entre unos y otros, borbones y saboyas, unos reyes de Nápoles y los otros del Piamonte y luego de Italia). También aparecen figuras laicas en el barroco de esas calles: Totó y Troisi, y Sofía Loren presidiendo una especie de última cena todos ellos. Libros sobre los carbonarios y la masonería napolitana junto a estampitas de San Antonio. Ya se pueden ustedes imaginar. Lo que yo no me imaginaba después de visitar al alcalde Antonio Bassolino el día de reflexión electoral, acompañado de un profesor de la Brookings Institution llamado John Newhouse -que por cierto ha escrito una pieza espléndida, digna de traducción, sobre la Europa de las regiones y las ciudades, con Cataluña y Barcelona protagonistas, y por lo visto aún quiere saber más-, lo que no podía imaginar es encontrarme a Bassolino al día siguiente en las tiendecillas de figuritas de Spaccanapoli con una aureola de santo en torno a su cabeza, iluminada con bombillas encendidas. No es de extrañar que ese mismo día Antonio consiguiera más votos que Rudolph Giuliani en Nueva York. Lo de menos es que su opositor en las elecciones también estaba en las estanterías en plan santo. Los alcaldes en ejercicio pegan fuerte, tanto o más que Fraga. (Tampoco el alcalde Clos es manco, según leo.) Son personas que están en los cielos y no muy lejos de la Tierra. Por eso cuando tocan suelo no se sienten extraños. Al volver de Nápoles desde la estación Termini hemos tomado el 170 para bajar frente a la isla Tiberiana. Al cruzar el puente a pie hacia el Trastevere había luna llena. El frío aprieta suavemente. Veremos en enero. 109 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1189 Title A name given to the resource San Antonio Bassolino. DESDE ROMA Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Bassolino, Antonio Alcaldes Roma Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-11-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat professional Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3223/FMHP_00362.jpg 321de62d2cf9827c84bf913fd96ea01d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Title A name given to the resource Santi de Torres parlant al tribuna Subject The topic of the resource Administració autonòmica Administració central Maragall Mira, Pasqual, 1941- De Torres, Santi Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 02-06-2004 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/723/19970506_LV.pdf 2100549ae8193ee34d8f5d0bba86405c PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 06/05/1997 La Vanguardia, p.035, Sociedad Santiago se dejó la piel en los Juegos Autor: PASQUAL MARAGALL SANTIAGO ROLDÁN se dejó la piel en los Juegos de Barcelona. Aquello fue muy fuerte para todos nosotros, y para él muy en especial. Él fue el hombre de las grandes obras olímpicas, el presidente ejecutivo del Holding Olímpico. Allí cosechó los mayores éxitos y grandes sufrimientos. Había que terminarlo todo a tiempo. Y se consiguió. La Vila Olímpica, las rondas, el Estadi, el Palau Sant Jordi, los colectores, las playas, los hoteles... Todo se fue terminando a tiempo. Pero la tensión de aquellos meses, de aquellos años, fue tremenda: sólo quien la ha vivido se la imagina. La ilusión y la tensión. Entonces aprendimos que las alegrías, las auténticas efusiones, gastan tanto como las penas. El cansancio infinito viene tras las victorias. Santiago dijo, tras una de tantas victorias, creo que fue el día que inauguramos el nudo de la Trinitat, junto al Besòs, que Barcelona era agradecida porque todo se llenaba a las pocas horas de inaugurarse. Ese día un coche estuvo a punto de llevarse por delante el cono que acabábamos de levantar del suelo. Santiago Roldán era de Madrid, de Sevilla y de Barcelona. Aquí fue decano de Económicas en la Universitat Autònoma, socialista del PSC y empresario olímpico. Anteriormente, Santiago Roldán había creado con García Delgado y Juan Muñoz la firma Arturo López Muñoz, en una legendaria página de "Triunfo", uno de los portavoces de la transición. Más tarde, dirigió la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Y fue otro éxito. Santiago era el más simpático, siempre. El más sociable, un poco el puente entre las tertulias republicanas de las que habíamos oído tanto y el presente libérrimo. No te perdiste nada, Curry, estuviste en todo lo mejor. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 103 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1185 Title A name given to the resource Santiago se dejó la piel en los Juegos Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Roldán, Santiago Necrologies Jocs Olímpics Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/811/0000001536.pdf 6d0cc68ca5cb57f42e90d71898308d81 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 26/07/1992 (2890221) - Noticias EL PAÍS / Madrid / El País Olímpico / Barcelona92 / Única, pág. 5 Sea éste el inicio de una paz duradera PASQUAL MARAGALL Ciudadanos del mundo: Hace 56 años tenía que celebrarse una Olimpiada Popular en este Estadio de Montjuïc. El nombre del presidente de la Olimpiada Popular está grabado en la antigua puerta de Marathon. Se llamaba Lluís Companys y era el presidente de la Generalitat de Cataluña. Hoy el estadio ha sido renovado y la ciudad también, con la ayuda de todos vosotros, que yo agradezco. Tengo el honor de saludaros a todos y daros la bienvenida a Barcelona, a los que estáis aquí y a los miles de millones que nos estáis escuchando o viendo desde cualquier parte del mundo. Y lo hago en nombre del actual presidente de la Generalitat y en nombre del presidente del Gobierno español, a quienes tengo el honor de representar. Sin su intervención y la del vicepresidente Narcís Serra este momento nunca hubiera llegado. Nuestra ciudad, esta ciudad abierta que es Barcelona, es hoy vuestra ciudad, la ciudad del mundo entero. Quisiera citar una carta que he recibido del secretario general de las Naciones Unidas en la que me pide haga un llamamiento público para que se cumpla el acuerdo del 17 de julio relativo a una tregua olímpica que quizás signifique el comienzo del restablecimiento del sentido común y del comportamiento cívico. Hoy nuestra ciudad representa a Cataluña, a las 16 ciudades subsede, a toda España, al amplio mundo iberoamericano que se encuentra aquí y muy especialmente a Europa, nuestra nueva gran patria. Y lo hace gracias al esfuerzo de 60.000 trabajadores, la mitad de ellos voluntarios, bajo el mandato de Josep Miquel Abad, a quienes agradezco su entrega y dedicación. Barcelona, que junto con Albertville ha hecho del 92 el año europeo de los Juegos, quiere ser, por encima de todo, una ciudad europea, orgullosa de Coubertin y sus amigos, de su espíritu internacionalista que ha permitido a nuestro siglo, el siglo del progreso y de las guerras, de la arrogancia de las palabras y de la impotencia de los corazones, encontrarse periódicamente para hacer deporte, para luchar sin violencia y para hablar un lenguaje común. Que esta fiesta sea también la de los hombres y mujeres, de las naciones y ciudades de todo el mundo, y que signifique el inicio de una paz duradera que la juventud merece y conseguirá. ¡Vivan los Juegos Olímpicos! Tengo el honor de presentarles al presidente del Comité Olímpico Internacional, Juan Antonio Samaranch. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1078 Title A name given to the resource Sea éste el inicio de una paz duradera Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Abstract A summary of the resource. Transcricpió i traducció al castellà del discurs pronunciat per Pasqual Maragall a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Guerra Europa Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1044/19860918d_00151.pdf c02b9828b8c4a8c5727f5e04f69968b8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pia. s Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. m/mm Télex 54519 Laye Paraules de l'Ercm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la ioauguraoi5 del "Second Catalan International Symposium on Statisos" Barcelona, 18 de setembre 1986 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació SENYORES I SENYORS, LADIES AND GENTLEMEN: I AM VERY PLEASED TO GIVE YOU MY WARMEST WELCOME TO THIS SECOND CATALAN INTERNATIONAL SYMPOSIUM ON STATISTICS. 1 WIST1 YOU FEi:L HERE AT HOME AND HAVE A GOOD STAY. THIS SYMPOSIUM CONFIRMS BARCELONA'S LONG TRADITION OF INTEREST ON STATISTICS, I WOULD LIKE TO RECALL SUCH EARLY EXAMPLES AS ILDEFONSO CERDA'S "MONOGRAFÍA ESTADÍSTICA LOE LA CLASE OBRERA DE BARCELONA EN 1856", INCLUDED IN JIS TEORÍA DE LA URBANIZACIóN; OR PEDRO GARCÍA FARIAS STUDY ON THE MORTALITY IN BARCELONA'S HOUSEHOLDS IN THE 1880'S, INCLUDED IN HIS PROYECTO DE SANEAMIENTO DEL SUBSUELO DE BARCELONA. THE BARCELONA CITY COUNCIL, WAS ALSO ONE OF THE FIRST IN EUROPE TO PUBLISH A STATISTICAL YEARBOOK. I AM VERY PROUD, AS MAYOR, TO REMEMBER THE IMPORTANT ROLE THAT OUR CITY COUNCIL HAS PLAYED IN THE DEVELOPMENT OF STATISTICS IN BARCELONA �Ajuntarnent de Barcelona Gabinet de Comunicadó THUS A MUNICIPAL INSTITUTE OF STATISTICS WAS CREATED IN THE THIRD DECADE OF THIS CENTURY. AND IN THE SIXTIES, THE AjUNTAMENT HAD A LEADING PART IN THE CREATION OF TSE COMISSI6 MIXTA DE COORDINACI5 ESTADÍSTICA WHICH WAS TSE IMMEDIATE ANCESTOR OF THE CONSORCI D'INFORMACIS I DOCUMENTACI6 DE CATALUNYA THAT CO-ORGANIZES THIS SYMPOSIUM. SENYORES I SENYORS, ELS QUE TENIM RESPONSABILITATS PGP,LWUES CONEIXW1 MOLT B1 D' UNES ESTADÍSTWUES M I LA NECESSITAT DE DISPOSAR A INSTRUMENT PER A UNA GESTI6 EFICAC. SENSE SER EXPERTS EN ESTADÍSTICA, HEM POGUT CONTEMPLAR LA CRISI QUE VA POSAR EN DUBTE LES BASES DE DADES COM A ELEMENT ESSENCIAL DE LA PLANIFICACI6, PEL SEU COST FALTA D'ACTUALJTZACIó. PER CS TAMBÉ HEM VIST COM LA POTENCIACIS D'INSTRUMENTS INFORMATICS HA PERMAS REVALUAR EL CONCEPTE DE BASES DE DADES. FEO DESENVOLUPAMENTS DE L' ESTADÍSTICA TECSRICA ESTABLIRAN SENO DUBTE, ELS FONAMENTS PER CREAR NOVES FINES PRA" CTIOUES PEE GARANTIR L'EFICACIA DEL TREBALL DE �Ajuntanieni de Barcelona Gabinet de Comunicació GESTIo A LES ORGANITZACIONS PúBLIOUES 1 PRIVADES. PER AIX ESTIC CONVENCUT DE LA IMPORTANCIA DE SESSIONS COM LES QUE TINDRAN LLOC AQUÍ, FINALMENTE, QUISIERA HACER AEUSICSN AL INTERÉS ESPECIAL QUE DESPIERTA LAS SESIONES SOBRE ESTADÍSTICA EN LAS COMUNIDADES AUT5NOMAS, NOS ENCONTRAMOS ANTE EL DOBLE RETO DE ADAPTAR NUESTRAS ESTADÍSTICAS A LAS EXIGENCIAS DE LA EUROPA COMUNITARIA POR UN LADO, Y POR OTRO DOTAR A NUESTRAS ADMINISTRACIONES AUT6NOMAS DE APARATOS ESTADÍSTICOS, Y A LA VEZ ESTADÍSTICAS EFICACES, QUE TENGAN EN CUENTA LAS CARACTERÍSTICAS DIFERENCIALES DE CADA REGI6N O NACIONALIDAD Y QUE A LA VEZ TENGAN EL SUFICIENTE GRADO DE HOMOGENEIDAD. NO SE LE ESCAPA A NADIE LA IMPORTANCIA DEL PROBLEMA. MUCHAS DE LAS DIFICULTADES DE LOS SISTEMAS DE FINANCIACI6N DE LAS COMUNIDADES AUT6NOMAS PROCEDEN DE LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CARENCIA DE ESTIMACIONES CORRECTAS DE LOS ASOCIADOS AL EJERCICIO COSTES DEL PODER DESCENTRALIZADO. Y NO S6L0 LAS COMUNIDADES AUT6NOMAS SON LAS AFECTADAS. LOS AYUNTAMIENTOS SUFREN AUN MáS ESTAS CARENCIAS. TODAVÍA NO CONOCEMOS CON EXACTITUD CUáL ES LA DISTRIBUCI6N DEL GASTO PCiBLICO ENTRE LOS SECTORES CENTRAL, AUT6NOMICO Y LOCAL. YO LES EXHORTO A QUE POEUNDICEN EN ELLO. ES ALGO QUE AFECTA MUY DIRECTAMENTE A LOS CIUDADANOS, A LA GESTIC;N DE SUS INTERESES MáS LIGADOS A SU VIDA COTIDIANA, AL BUEN EJERCICIO DE LAS ADMINISTRACIONES MáS PR5XIMAS A ELLOS. SEÑORES Y SEÑORAS, NADA MáS. LES DESEO UNA VEZ MáS QUE SU ESTANCIA AQUi SEA AGRADABLE. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3950 Title A name given to the resource Second Catalan International Symposium on Statiscs / Inauguració Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. ESADE Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Gestió pública Recerca i Desenvolupament Societat de la informació Model social Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1676/0000000566.pdf f0790f24a7918e69312e955aa8943502 PDF Text Text Seguirem el camí de l'Ernest Pasqual Maragall i Mira El Periódico 23/11/2000 Treballarem per aconseguir l'aixecament civil --unitari, pacífic i democràtic-- que arraconi definitivament el terrorisme d'ETA. Que difícil és expressar el dolor que ens causen els morts d'ETA! Molt més difícil encara és expressar aquest dolor quan, amb la mort d'un amic i d'un company, mor una part de la pròpia vida, de l'experiència compartida, de la me- mòria personal i col.lectiva! Com em torna a la memòria un pensament d'aquest estiu en què em preguntava si la sang de les víctimes d'ETA era el preu d'una pau futura! Em pregunto si avui tornaria a pensar-ho. La pau a Euskadi havia esdevingut una passió vital per a l'Ernest Lluch. Hi abocava tota la seva passió per conèixer, per comprendre i per dialogar. I ho repeteixo: per conèixer, per comprendre i per dialogar. He dit i he escrit molts cops que perquè hi hagi pau i ha d'haver diàleg, però perquè hi hagi diàleg hi ha d'haver treva. Pau i treva. Avui més que mai, la unitat dels demòcrates, reclamada fins al darrer moment per l'Ernest, esdevé un requisit previ i irrenunciable. Sense la unitat no hi haurà treva. L'Ernest havia esdevingut una referència ineludible per a tots els que no ens acontentàvem amb el maniqueisme intolerant que envolta cada dia més tot el que té a veure amb el País Basc. TENIM el deure de continuar la tasca que s'havia imposat l'Ernest Lluch. Ell mateix ens en donava la fórmula de fer-ho, quan en retre homenatge a Juan Mari Jáuregui --una altra mort de la democràcia-- ens deia: "No només hem de sentir dolor sinó incorporar els principis de Jáuregui a la nostra política concreta i eficaç". Dos principis ben clars han guiat el compromís polític i civil de l'Ernest Lluch amb la pau a Euskadi: la unitat democràtica i el compromís per una Espanya plural. Primer de tot, la unitat de tots els demòcrates a Espanya i, sobretot, a Euskadi. Una unitat que superi la temptació de convertir els adversaris polítics en enemics irreconciliables. Una unitat que, sens dubte, cerqui amb noblesa el fonament últim de la convivència civil. I, com a aportació a aquesta convivència, l'aposta per una Espanya de tots, per l'Espanya plural. Aquesta és una opció difícil, arriscada, massa sovint sotmesa a les ires i a la incomprensió dels qui consideren que l'interès comú està predeterminat per sempre. Com ens havia ensenyat l'Ernest Lluch, el que és "permanent" i "invariable" és ahistòric. Tots els ciutadans tenim dret a construir el nostre futur i a superar els condicionants que ens ha llegat la història. I més enllà dels principis, hi ha un esperit. El que va mostrar l'Ernest amb Euskadi: l'esperit de l'amistat com a condició prèvia per comprendre i arribar a estimar. ETA ha assassinat un amic del poble basc. Sàpiga que a Catalunya som molts els amics del poble basc que seguirem més compromesos que mai en la lluita per la pau a Euskadi i per una Espanya de tots. La nostra tristesa no esdevindrà resignació. Contra la impotència i la desesperança proseguirem treballant tenaçment fins assolir l'aixecament civil --unitari, pacífic i democràtic-- que arraconi definitivament el terrorisme d'ETA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Seguirem el camí de l'Ernest Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Terrorisme Lluch, Ernest, 1937-2000 Acció política Democràcia Model social ETA Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1378 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-11-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/693/19911110_LV.pdf eee24107d7c184b2c80e7cc1319ee98e PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 10/11/1991 La Vanguardia, p.023, Opinión Seguridad en el Mediterráneo PASQUAL MARAGALL La reciente celebración en Madrid de la conferencia de paz sobre Oriente Medio ha proporcionado una ocasión histórica para sentar las bases de una solución negociada al conflicto que desde la fundación del Estado de Israel en 1948 ha venido enfrentando a árabes e israelíes y que ha provocado cinco guerras. A pesar de las numerosas dificultades que va a presentar sin duda la negociación, que no ha hecho más que empezar, el primer y más decisivo paso ya ha sido dado. La conferencia de Madrid ha significado también un reconocimiento del creciente papel de la diplomacia española en la escena internacional. Y al mismo tiempo ha servido para subrayar el alcance de otra iniciativa española en materia de política exterior que no es menos ambiciosa: el proyecto de convocatoria de una conferencia sobre seguridad y cooperación en el Mediterráneo. Una iniciativa que puede ser complementaria de la anterior y que puede contribuir efectivamente a la estabilidad social y política de toda la cuenca mediterránea. Hace ahora poco más de un año, en septiembre de 1990, el ministro Fernández Ordóñez -con el apoyo de su colega italiano, Gianni de Michelis- presentó formalmente ante una reunión sobre los problemas medioambientales del Mediterráneo, celebrada en Palma de Mallorca, una propuesta para crear un foro permanente de cooperación entre los países de la cuenca mediterránea, inspirada en la experiencia de la conferencia sobre seguridad y cooperación en Europa (CSCE). La entonces reciente invasión de Kuwait por parte de Irak había puesto dramáticamente de manifiesto "la ausencia de un sistema en esa región para prevenir y afrontar las crisis", como afirmó entonces el ministro español, quien añadió que "hemos aprendido a establecer nuestras relaciones con el Este, pero no con el Sur". De Michelis, por su parte, subrayó que "es ilusorio pensar que podemos consolidar un sistema estable en la ribera norte del Mediterráneo mientras la inestabilidad crezca en la ribera sur". Una inestabilidad que viene alimentada por el crecimiento demográfico, el empobrecimiento (las "revueltas del pan" en Argelia), la oleada inmigratoria hacia Europa y el auge del fundamentalismo religioso. Sin embargo, diversas cancillerías consideraron que el momento elegido -en plena crisis del golfo Pérsico- no era el más adecuado para lanzar la propuesta de una conferencia sobre cooperación y seguridad en el Mediterráneo (CSCM). En junio de 1990, antes del estallido de la crisis y antes también de la propuesta formal de Fernández Ordóñez, pude constatar personalmente en Washington la cautela con que era acogida una propuesta de estas características. Hoy, tras el esperanzador encuentro de árabes e israelíes en Madrid, la necesidad de resucitar la iniciativa de la conferencia sobre el Mediterráneo es más necesaria que nunca. Y Barcelona, que desde un principio se ofreció a organizar la conferencia, vuelve a reiterar ahora su disposición a acoger la CSCM, consolidando su voluntad de ser la capital de la paz y del entendimiento entre los pueblos de la cuenca mediterránea. En mayo de 1990, durante una visita del ministro Fernández Ordóñez a Barcelona, tuve ya la oportunidad de ofrecer la ciudad como sede de lo que entonces era tan sólo una idea que 37 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA empezaba a superar el estadio de borrador. Al cabo de un mes, expuse nuevamente esa propuesta a Reginald Bartholomew, ex embajador de Estados Unidos en España y en la actualidad secretario de Estado adjunto en Washington. Del mismo modo, planteé esa aspiración de Barcelona al presidente de la república francesa, François Mitterrand, en ocasión de la entrevista que me concedió en enero pasado. Tras el estallido de la guerra en el Golfo, mantuve algunos contactos con las comunidades judía y musulmana en Barcelona, desde el convencimiento de que en esos momentos era más necesario que nunca lanzar mensajes de conciliación. A los representantes de ambas comunidades religiosas les expliqué el significado simbólico que Barcelona quiere atribuir al Centro Ecuménico Abraham, que durante los Juegos Olímpicos será un lugar de plegaria común para los atletas de las tres religiones monoteístas nacidas en el Mediterráneo. Una vez calladas las armas y abierta la vía del diálogo en Oriente Medio, Barcelona quiere sumarse nuevamente al esfuerzo europeo para recomponer las relaciones con el mundo musulmán, y se postula otra vez como sede de una futura CSCM. Ése fue mi ofrecimiento ante el Príncipe de Asturias en el transcurso de la conferencia sobre el Mediterráneo, organizada hace escasas semanas en Barcelona por la Fundación Bertelsmann, con la colaboración de la Generalitat. El proyecto de la CSCM es muy ambicioso y su realización sólo puede concebirse con una visión de futuro por parte de los países occidentales. Continúan existiendo problemas acuciantes, como la cuestión palestina o la crisis demográfica y económica del Magreb, y la propia conferencia de Madrid ha puesto de manifiesto cuan importante es el restablecimiento de una clima de confianza mutua entre las partes implicadas. Los aspectos de cooperación económica y tecnológica van a ser determinantes, pero no hay que olvidar que las diferencias culturales y religiosas existentes van a exigir un alto grado de comprensión y de generosidad por ambas partes. Francia, que se sumó pronto a la iniciativa italo-española, parece más partidaria de iniciar la tarea por el Mediterráneo occidental, algo más homogéneo que el oriental, lo que permite soslayar de paso la cuestión palestina. En octubre de 1990, cuatro países europeos (España, Francia, Italia y Portugal) iniciaron un diálogo con los cinco países de la Unión del Magreb (Argelia, Libia, Mauritana, Marruecos y Túnez). Esa propuesta de diálogo articulada en torno a los "5 + 4" (ahora convertidos en "5 + 5" tras la inclusión de Malta) no sólo parece más factible y razonable, sino que incluso refuerza la candidatura de Barcelona como sede de la conferencia. Barcelona, a la que definimos hace algunos años como una capital del norte del sur, ocupa en este sentido un lugar estratégico para un proceso negociador en el que la cuenca sur del Mediterráneo pueda verse compensada tecnológica y económicamente, y la Europa industrializada pueda garantizar una estabilidad regional que va en beneficio de todos. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 38 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1155 Title A name given to the resource Seguridad en el Mediterráneo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Acció política Mediterrània Seguretat Internacional Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/766/20070702_LV.pdf a8f9512b700615a5c86055923c3af480 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 02/07/2007 La Vanguardia, p.025, Opinión Semáforos y urbanismo PASQUAL MARAGALL ¿No hay demasiados semáforos? Da la impresión de que es como si hubiese la obligación de ir poniendo semáforos nuevos cada año. Hay uno en Aribau/ Sant Eusebi que no sirve para nada, porque en realidad no hay cruce sino sólo un desvío a la izquierda por Rector Ubach, que no necesita de semáforo, porque Aribau es de dirección única y desde Sant Eusebi, subiendo a mano derecha, no entran coches en Aribau. Es cierto que al peatón que cruza Aribau puede convenirle. Pero lo que gana es mínimo. (Otro día hablaremos de ese barrio entrañable en el que se afincaron en los años 30 muchos alemanes que huían del nazismo, como explica Josep M. Jaumà en su precioso opúsculo sobre Bonhöfer.) El tráfico en Barcelona mejoró mucho con las rondas. De repente se generaban alternativas al cruce de la ciudad por el centro. Se podía ir de punta a punta sin pasar por el Eixample. Cuando se construyeron las rondas pasé muchas horas siguiendo las obras desde de la carretera de las Aigües y bajando puntualmente a los "puntos filipinos": el nudo de la Trinitat, la pata norte, como la llamamos, la pata sur, etcétera. El nudo de la Trinitat lo diseñamos en contacto directo con la asociación de vecinos. Iba muy a menudo por allí. Incluso viví unos días en ese barrio. Las monjas de Pedralbes me pidieron que no se utilizaran explosivos tan ruidosos para hacer saltar las rocas de la zona. Recurrimos a un sistema de microexplosivos que encarecía la cosa y la hacía más lenta. Íbamos contra reloj. Pero llegamos a tiempo. Jordi Parpal y mis colaboradores en la alcaldía tuvieron mucho que ver con ello. De todos modos, volviendo al centro de la ciudad: ¡bendito Eixample Cerdà! Fue impuesto desde Madrid. Quién iba a decir que desde la capital del Estado se nos harían favores como éste. Pero así fue. En este caso, la distancia y la ingeniería se impusieron a la proximidad y la arquitectura, y el urbanismo resultante resultó positivo. El chaflán recortado dio elegancia y eficacia a la circulación peatonal. Cuando además, como aquí ocurre, se mezclan el racionalismo del ingeniero y el modernismo del arquitecto, llámese éste Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, el resultado es espectacular. Mientras esto escribo diviso la casa de las Punxes de la Diagonal, ese eje asimétrico que rompe con gracia la monotonía urbana, y diviso al fondo los montes detrás de Santa Coloma de Gramenet. Yme digo que soy un privilegiado. Creo que en el plan Cerdà original no todas las calles eran de circulación rodada. Tampoco había tantos coches en la época. Puedo equivocarme. Pero con el tiempo se hubiera impuesto la circulación rodada de todos modos. También creo recordar que en el plan original había entrada a los interiores de manzana por uno de los extremos de ésta. Hace poco estuve en la extraordinaria Fundació Suñol del paseo de Gràcia y comprobé que la recuperación de los interiores de manzana es aún posible, a pesar de las barbaridades que se hicieron tiempo atrás. 187 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA La especulación, durante el franquismo, no destruyó sin embargo el Eixample. Le añadió ático y sobre ático, sí, pero no lo destruyó. Oriol Bohigas y José Antonio Acebillo tienen sobre eso opiniones más drásticas que las mías. Barcelona es una referencia urbanística mundial. Montevideo, entre otras ciudades y entornos urbanos, moldeó su entramado callejero a partir del modelo de Cerdà. París y Londres son totalmente otra cosa. En cambio, Nueva York tiene más que ver, en cierto sentido. Aparte de que, como descubrió George Collins desde la Universidad de Columbia, las cúpulas de los primeros rascacielos neoyorquinos están basadas en la volta catalana que los hermanos Guastavino transportaron a América. Termino. Me estoy metiendo mucho en el terreno municipal: inseguridad, tráfico, densidad o esponjamiento, etcétera. Quizás es por la influencia de la charla que me pidieron en la Universitat Oberta de Catalunya hace nada sobre el mundo de las ciudades. O porque con la edad se vuelve a los amores de juventud. P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya 188 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1241 Title A name given to the resource Semáforos y urbanismo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Urbanisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1160/19880602d_00294.pdf bb1ff78630439aadf5a4e52b92b602fe PDF Text Text Par aules de l'Exnm. 8íara^alI, ` transfer Alcalde de Barcelona , Sz. Pasqual a la ^ess '^ d`obertnra del Semioari "Creao^ nia de tecnoloqies urbanas" Palau de Coogressos de Barcelona 2 de 'uny de 1988 �Senyores i Senyors Aquest Seminari te- una significació es p ecial. Se celebra en el marc de la Fira Internacional de Mostres de gse((--A Barcelona coincidint amb la p resentació d'un nou Salo a la Fira: BARNATEC, on s'exposen per primera vegada a la nostra Fira, de manera extensa i ambiciosa, sistemes de tecnologia urbana per p art d'empreses de l'mbit municipal. Es not parlar realment d'un tombant important en el carril de la creació i aplicació de tecnologies urbanes, en el sentit nr l'Adminbistració municipal les emoreses munici p als ja no són només consumidors de tecnologies urbanes sinó crt en són també creadors i, per tant, també en poden ser transferidors, venedors o exportadors �fins i tot. Això obre unes perspecti ves noves que calia que fossin analitzades per Doder-les a p rofitar a fons. L'ohjectiu del p re se nt Seminar i e s l'intercanvi de c oneixeme nt s i d'exper camp de i '1' investigacio- en el les solucions tecniques en .. materia de tecnoloqies urbanes, per aixo- el Seminari resulta tan oportli i encaixa perfectament en el marc de la Fira. La ciutat de Barcelona s'honra en acollir-lo, i jo, en donar-los la benvinquda. No dubto que el seminari sera un èxit atris conseqiies ncies positives p er aquest sector d'activitat. Te la paraula. el Sr. Jack Zapasnik, Secretan i General de la IIJLA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4066 Title A name given to the resource Seminari "Creació i transferència de tecnologies urbanes" / Discurs sessió d´obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Municipis Recerca i Desenvolupament Infraestructures Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1334/19930630d_00566.pdf 0f54c9a724b04e399d60688c37f98bc8 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA ct"Temmi (iewebut4 tu•ígix+ h (AA iik4 Iduve (4j1"4 t'y-1-1(4.4W 11/1 4 4 (11" (» 14.12#14 t r-L‘. “eat 44&,... 'otkotr-- ej‘Alk (.1 �L 'ALCALDE DE BARCELONA e 12/A., coji...-kte4v, 4,2„.„ A • rj cit vo --ZA O t tt; atot.4011.~ LL r, P ItA4Allth #,Licdh "." r< o N C.,y4op 43 4 < tot40/14 C 114 1.124.2/4-t. ¿LA! //tork‹-/-pet �L'ALCALDE DE BARCELONA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4240 Title A name given to the resource Seminari en el Curs d'Estiu sobre "La vertebració territorial d'Espanya" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Governabilitat del projecte comú espanyol. Espanya com a territori a vertebrar en una colla d'eixos: costa mediterrania, centre, vall d'Ebre, cornisa cantàbrica i Sud. Vertebració i reconstrucció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat de Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Espanya plural Territoris Acció política Espanya Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-06-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/677/19840718_LV.pdf b053c0439dca5196ca49bf82ff96a406 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 6 LAVANGUARDIA -- . - .ODiniones El futuro Un reciente congreso de futumnología, que ha contado con la discreta presencia de observadores políticos y miembros de diversas escalas de la Administración, ha ca— tegorizado sus conclusiones con nuriafrase cabalística: el futuro ya no es lo que era. Para los congresistas, el futu ro ha dejado de interesar a la especie humana, que empie za a no vanagloriarse de sus conquistas y es más pesimista a medida que avanza en sus conocimientos. Con razón Júpiter se enfurruñaba con los petulantes. El afán diario que parece imponerse por encima de planes y proyectos, ha tenido sus períodos eqnmivalentes en la historia. Sófocles ya planteaha cmi su “Antígona” la cuestión de la desobediemicia civil, tan actual en estos días. y muchos autores trataban de escrutar el paso del tiempo en busca de alternativas a si- a excepción de los cerdos. la clase dominante, que son más iguales. Eso último es tiranía, cu yas raíces están en la envidia, el desprecio y el odio de los dirigentes hacia el pueblo y en la ignorancia moral de los súbditos cuando consideran que la política es un juego del que son espectadores irres ponsables. En este mundo que apremia soluciones y en pocos casos ofrece esfuerzo e imaginación, cabe pregun tarse si los mecanismos que hasta ahora se tenían poco menos que por infalibles, siguen siendo válidos, y si el papel del Gobierno debe quedar reducido a un puro arbitraje o de verdad se le concede la administración de la felicidad, Algunos creen que es bue D Señoríoy humanidad ONJosé M.” Pi Suñer ha cumplido 95 años. Casi un siglo de vida, de vida llena y fecunda, dedicada siempne yen todo momento a proyectar a su alre dedor el ansia y la inquietud, la inteligencia. no como suma de conocimientos, sino en su más noble concepto de actitud total frente al cotidiano vivir. Amante ferviente de la libertad, ha dedi cado su larga vida a la defensa y reivindica ción de todos los derechos inalienables de la persona, y en especial de u pueblo. Fundador a la temprana edad de 25 años de la Es-cola de Funcionaris d’Administració Local, de AccióCatalana, funcionanio,jurista cmi nente, catedrático, con ferenciante, etcéte ra.... en toda manifestación de su actividad ha dejado la impronta de su personalidad. Su paso por el Ayuntamiento de l3arceloria, del que fue secretario genérál durañte la Re- E pública y en el difícil período de la guerra civil, por la Facultad de Derecho y el Cole gio de Ahogados de Barcelona, no podi’á sen olvidado, no sólo por u gran capacidad in telectual y por su labor docente de forma ción de innumerables promociones dejunis tas y funcionarios, sino también por su prestancia, señorío y humanidad. Entre las distintas facetas de su personali dad, encomiables todas, destacaría, en espe cial, su aspecto humano. Alto, elegante, con aire de “genuleman” inglés o aristócrata francés, amable, galante, irónico, cori un ingenio rápido y bnillamite. es la encarnación del humanista del Renacimiento y del ro mántico del siglo XIX. Su facilidad en ex plicar conceptos tan abstractos como, por ejemplo, el acto administrativo, con palabras exactas y poéticas, como si de un poema de Verlaine se tratara (“Hojas amarillas del tablón de edictos que van cayendo cuino las brujas caducas de los árboles en otoño”), como el rigor lógico de su exposición y el sentido estético de su discurso, Aunque ni) nacido en nuestra ciudarl, domi José María es un barcelonés insigne que ha pregonado siempre la realidad viva yespinitual de Barcelona. Por ello, como alcalde de Barcelomia, barcelonésyamigo,quiero manifestar públicamente mi más cordial y cariñosa felicita-ción. Y cmipruueh de ello he firmado la propuesta de iniciar los trámites para la concesiómi de la Medalla de la C’iudad al cmi miente jurista y antiguo secretario general de la Corporación. PASQtJAI. MARA(;ALI. A/tal,),’ MIRA 4,’ ¡lar,,/oua Una vida humana Lpasado sábado, día l4 zoide del padre y un óvulo d la ho el pesimismo. siempre y dejulio, José María Bru cuando conduzca a un punto madre, Victónia Anna no estaría net, con urgencia infor de reflexión doble: los hom ahora ante las cámaras. mativa, daba cuenta en las púgi bres que ejercen el máximo No hace falta ser médico, ni tumacionesindeseaclas,Ahora poder no son sujetos incon nas de hueco de ‘La Vanguar biólogo, ni siquiera adulto, para niisnio, no sabemos si en el trolables, y el individuo debé -día.. de un hecho, informativasaber que el ser humano nace, mente hablando, de primera ¡uño 2000 estaremos todos plantearse qué es lo que pue porque así lo dispuso I)ios, de la provistos de una tarjeta mag magnitud: la vida normal, des- unión de un espermatozoide y de hacer, consciente de que nética que nos abrirá las no está completamente depués de una cesárea, de la priun óvulo. Los niños, cuando lle puertas de la patria celestial samparado frente a su propio mera “n iña-probeta” española. ga el momento de poder enten o, por el contrario, el MinisEn el repoitaje se daba pun derlo, lo entienden y saben que egoísmo ni frente al egoísmo teno del Amor se encargará de los demás. El tiempo tualmente cuenta de todo lo en el momento en que hay un ser de que no nos falte la ración transcurrido demuestra que acontecido hasta llegar al feliz vivo, aunque sea incompleto. resultado, esperado con in usita imperfecto, en el sentido de que diaria de miafta al vapor: si el no han ido tan nial las dosasy nuestro será un país de ren da esperanza por la madre y el comienza a configurarse, lleva que el ser humano ha corre padre de ia criatura: cómo na tistas y parados o conocerá gido un bucñ número de des impreso en su naturaleza física insospechados períodos de viaciones ció, cuánto pesaba. como se ges-- su código genético. contagiosas. Ya, tú. -- 1-lay una frase que a mí me Y mi pregunta, que no soy exuberancia. apenas, nadie se cne predes hizo pensar en una tremenda, médico, ni biólogo, pero sí adul El horizonte utópico, que tinuado a redimir a los demás tantas páginas de litenatum’a a garrotazos, aunque exista trágica contradicción de nues to, es: j,cómo es posible que, sa política ha - llenado, desde un largo camino por recorrer tros días, una contradicción hiendo todos que- un ser huma-Tomás Moro ¿oMalraux, de en la corrección de esta ten dialéctica si se quieie. qúe nos no es un ser humano desde el llevará a resultados catastrófi - momento en que empieza a ser Dostoievski a Orwell, planea dencia. Por eso, la incerti por lo común un futuro altacos para el país cuando se aprue lo, aunque no haya llegado to dumbre que domina en los he —que ese camino lleva— la davía a su pleno desarrollo, a su fluente sugestivo. En “Un unonientos actuales debería mundo feliz”, Huxley nos servir para encarar su misma Ley del Aborto. íntegra personalidad, a disponer La frase de mi colega de «La de la capacidad, al menos de transporta al siglo XXV! con realidad, Este viene a ser el Vanguardia’ es clara, enorme una hunianidad satisfecha pensamiento, de defenderse mensaje que, sin pretensio mente expresiva: Al referirse a ante los ataques injustos a su gracias a la eliminación de la nes moralizadoras, se extrae desunión y el desorden por la de la estrambótica reunión la doctora Veiga, dice que ella vmda, se diga que un ser humano eugenesia, pero en “Rebelión de futurólogos. fue “uien en noviembre último puede ser eliminado de la exis en la granja”, de Orwell, tounió en el laboratorio el esper tencia porque molesta a su manatozoide y el óvulo en los que dre’? dos los animales son iguales. RO(;ER JIMÉNEZ tiene origen la vida de la pequ Hay quienes prefieren argu ña”. C’ierto que la vida tiene un - mentar sobre la “legalidad” del origen más-trascendental, pero aborto, aduciendo que el ser cierto también que, en este caso, concebido y todavía no nacido sin la intervención de unas ma —al que siempre se le han reco esta vez veinte minutos antes, y nos de bióloga que facilitaron el nocido derechos expectantes en Como ganado inc integro en la cola va tram encuentro entre un espenmato todas las legislaciones.civilizaSeñor Díiector: curniendo el tiempo y llegadas Como ci udada no español se las 6, sin haber recibido aviso me impone la obligación de re previo, igual que el día anterior, novar mi DNI cada cinco años. el policía nacional de guardia tegernos y cuidarnos. Ciertagumendo libertades para- (‘atal u— Esta vez he acudido a la Co nos dice que ya no se atiende a mente los modales del individuo ña estábamos trabajando por la misaría de la calle Santaló, de más gente. en cuestión inc han recordado liberación de ti uestra nación, esta ciudad, y deseo dar a cono En la última hora tan solo han épocas afortunadamente ya pa - Andalucía. (‘onsulte o no los cer a mis conciudadanos unos entrado 23 personas de la cola. sadas. diarios de sesiones del Parla hechos para que, aprovechando Pido al policía nacional de mento de Cataluña y podrá JOSE M -‘ l)ORIA }‘RAN(’ES mi triste experiencia, no sufran guardia por el comisario o per coni probar la veracidad de el tratamiento borreguil que yo sona responsable, y en forma cuanto aquí aseguro. he padecido. Como se verá, los andalucis impertinente me indica que el Réplica del PSA tas no abrigamos los más mini-El pasado día 3, a las 5 de la responsable es él. Expongo mi Señor I)irector: mus deseos de practicar eso qtie tarde, me integré en una cola queja por tenernos esperando El viernes, día 15 de junio, que nacía en la puerta de la Co inútilmente y con malos modos el señor Madueño, sin saber lo aparecio en «La Vanguaidia’., misaría. A las 6, el policía nacio me dice que se ha avisado a las 5 firmado por don Eugenio Ma— que significa, denom ma “le rrouxismo”. nal que estaba de guardia,, nos que, a partir de una cierta perso dueño, un artículo que titulaba: indicó (con mucha cortesía) que na de la cola ya no se atendería a “t)e cuando el PSA pensaba, RAÍ-AEL. FURNANI>LtZ las señoras y señoritas encarga nadie niás ni las cinco personas que había dos Catatuñás, LUQUE 5e,rti,,r,a de /,,I,,rmat-uin ,1,’I das de tramitar los DNI no aten que estaban delante mío ni las Es tal el cúmulo de inexacti¡‘art uit’ 4 ,uiu/,u-,.vta íi.’i C’,,,,,u. derían a más personas. Previa veintiséisque haba detrás, ni yo tudes que dicho periodista vierle (‘ata/uSa mente no habíamos sido advermismo hemos sido advertidos te en sus comentarios que--para Jubilaciones: tidos en absoluto de que no de nada. aclarar el tema, espero contar suma y sigue Como el policía nacional en con la oportunidad de nianifes seríamos servidos. En la cola es tábamos unas treinta personas. cuestión continuara dinigiéndo tan lo siguiente: Señor E)irector: Solicité del policía nacional sea mí en un tono terriblemente El articulista parece ignorar Mis más sinceras felicitacio— de guardia hablar con el comí impertinente, le he pedido su el significado del término “le— nes para don Manuel Ibáñez Es a lo rrouxismo”. sano o persona responsable para numero de identificación Ante tamaño des cofet, por su defensa en los te cual se ha negado con mayor exponer mi queja, por no haber conocimiento. me permito re mas de lasjuhilacíones de la Serecibido aviso alguno al respec brusquedad y malos modos. cordarle el significado exacto de gunidad Social y al qu rogaría En fin. no alargo más estas lí to de que no seríamos atendidos. la palabra: el lerrouxismo fue muy encarecidamente siguiera Considero que hubi,era sido ló neas, tan solo finalizan expre una práctica política, ensayada sin desmayo, y si lo cree necesa gico qqe. al menos, media hora sando que los administrados so por Alejandro Lerroux y apoya-- rio contar con los que formamos antes de las 6 indicaran el máxi mos merecedores de un mínimo da por la burguesía catalana con este colectivo dej uhmlados,marrespeto y atención no es posible mo de personas que podríamos intereses económicos españolisgmnados mientras no se necesita pasar a cumplir nuestra obliga ni aceptable seguir siendo trata-- tas en contra de la hoirguesía ca- ti uest ro vot o, para ti ni r a más ción de renovar el 1) N J, con lo dos por aquellos que teórica-- talana de miras catalanistas. Por voces, con el f’in de hacernos oir cual nos hubieran evitado una mente están a nuestro servicio consiguiente. Lerroux jamás cori mas fuerza, por ni i parte no inútil pérdida de tiempo. como si fuéramos “ganado”. pretendió defender los intereses hay nimngúmi inconveniente y es No creo que la Administra El policía nacional, muy culturales de los andaluces, mi toy seguro que seguirían con amablemente, me indicó que en ción torne ninguna medida dis noritarios entonces, en Catalu - mmi ticho gusto, el resto de perso la Comisaria aparte de él mís ciplinaria. cosa que sería nece mi. nas en idénticas condiciones y a mo. un compañero y las señoras saria. En una empresa privada Yo le rogaría al senor Mad tic msque se nos quiere esquilmar, o señoritas del D Nl, no existía no se aceptarían estos compon - ño hiciese un repaso de la aci ua des oiosde toda u ua y ida de co ni comisario ni persona respontain icn tos del personal afecto a cion de los andal ucistas en Cata - litaciones, lo q ticr:milios a mio. sable. la misma, sin tomar en cuenta su hiño, ero los siguientes moflen mmiiptiestas [)01 decreto. Pido hablar con las señoras o poca efectividad en el trabajo tos: Y a imiavor abuimda ni en lo, señoritas del DN l se me autori que tienen encomendado. A) la lucha contra la LOA - solo dos iccomd:otorios: 1-lace¡mlza a entrar en las dependencias, Es triste pensar que hay pci PA: mientras partidos que se unos anos y yo comila renovada les expongo a las mismas mi ex sonas que se encuentran en el denominan catalanes, tales democracia, los del colectivo del rañeza por la falta de atención paro y que desempeñarían con como el PS(’, apoyaba u la “aceite de eolia”, solicitaron al no avisar y solicitando me ex- un mínimo de eficiencia este LOA PA, los andal ucistas lu ayudas. paliar en algo su cnda ti una certificación con ra bajo de las señoras o señoritas chihamos con el pueblo catalán ma It recha salud, y al Gobierno forme he estado una hora ha del 1) Nl de la (‘oniisaría de la hasta conseguir la derogaerón de entonces, no se le ocurrio muís ciendo cola. M uy poco amable’ calle Santaló, las cuales perci de dicha ley. que echar ruano de 2.000 tui lb ben tinos ingresos pagados con mente me indican su extrañeza R) Ciii ndo pa rtitlos de corle mies de pesetas, que estaban des ante ni is indicaciones pues —di el dinero que nos recauda la Ad centralista van al Parlamento de tinadas a alenemomiesde Minos niinistración. ecu — habitualmente se quedan (‘:otal uña a frenar el desarrodlo s ilmo.los, toiitoi psíquicos coiiio personas en la calle sin ser avisa Y cii cuanto al l0licia nacio— autonómico de (‘atal uña, los fistcos. Y q miese desviaron para das con antelación, y que. de ial a que hago mención, en poco a ndal ucmstashemos estado en la a tender dicha petición, y síu que favorece la imagen que los ciu— defensa de aquellas leyes q nc fa certificados ni hablar. mmiadme pidiera que en el srgum rente dada nos debemos tener de quie vorecenían al pueblo) catalán. mesu p uest, i. se rec upe ra ni la El día 4 me persono nueva roes t citeil - como objetivo, pro ntcnte en la citada ( oni sana. e spmesad:meamitm,lad. l-ri mesu nc pen sí ha mt s que con si Cartase los lectores MIERCOLES,18JULIO 1984 das del mundo, ya desde el Derecho Romano— es “una parte” del cuerpo de su madre y cttmesu madre puede hacer con su cuen po lo que le dé la gana. La ciencia médica nos está demostrando con verdadera in sistencia que tal afirmación es científicamente falsa, Que no es verdad que el ser concebido y no naCido— al que, si dejamos en paz, acabaremos llamando An drés o Marta o Pepe— sea como umi gran grano que molesta a su madre y ella puede arrancar o quemar. Se trata de tun ser hu mano, de una vida que no se puede matar por el contrario, tina vida que tiene derecho a su plenitud y esa plenitud se logra— ná a partir del nacimiento. Una vmda a la que hay que defender, proteger, garantizar su derecho inexcusable a vivir. He dicho que s trata de umia trágica contradicción de nuestro días, de una contradicción dialéctica. Por una pante, la ciencia se esfuerza en dar hijos a quienes hasta ahora no podían tenerlos por determinadas cm cunstancias de tipo físico. Por otra, se trata de facilitar legal-fluente la muerte de los que ca-rnmnanhacia su nacimiento y. no puederiefenderse. Hace años. exactamente treinta años, escribí un amplio y pienso que bastante bien docu mentijdo trabajo sobre los con- mmmcmi: U ii colectivo “silencioso”, cargó con bis consecuencias. Y ahora, ante la tan anunciada quiebra de la Segurmdad Social, el señor Boyer, que formna parte de uin Gobierno (le tan distinto signo al de entonces (al miuenos teónicaniente) también sólo se le ocumrre congelar las pensiones y reducir las próximas, por lo bajo. o sci “t&)dt.)Spobres”, es de--cir, al revés del slogamide la Cul— 1 tira: “Elevar el coelicicuite cul mural, para elimuumnar las tan caca rc:mdas rl il’erencias sociales’. - Sin contar, que tu uchos de los jubilados, ya tenemos demos trada nuestra solidarklad, al re— miunciar a un puesto de trabajo antes de los 65 años y sin haberse cumplido la promesa electoral de otorgarla a los 64, y por tanto esta nios cobrando la pension más reducida. ¡jI no haber llega-do a la citada edad. (Un 8”, de red ucción por año.) Todo sea en ¡tras de conservar los puestos (le trabajo de los restantes compa ñeros de las empresas. Y encima, si a los que “prod ticen” para el vemiidero 1985, les aumentan cmi uit 6 u 8”,, y a los pensionistas nada, entonces resultará qume miumesm ras mermadas pensiones se verán rehajaulas al doble nc lo que aumenten a los pnimneros,ya (jtie el coste de la vida seguirá smi rít mo ascendente, y no habrenos percí hmdo absol uitamncnte nada en compensación, y po— dreumios hacer bueno aquel fa imioso slogamm : “Proletarios del mmimmiido, tumimos , o bien: “En pie, lammielica tegíómm’’. Vaya estala comi el camimbuo! JOSE I’AMIUS (AR 1:1 LA - gresos de población y cierto)s ¡ir-gumentos manejados por los pe sirnistas participantes en estos congresos para demostrar la conveniencia de reducir la po-blación del mundo por cualquien procedimiento, humano o no, lícito o no, racional o nr), honrado o no. Dije entomices —puede verse en el número 4 de la revista “Nuestro liempo”— que tales argumentos eran falsos y que, por otra parte, aunque fueran verdaderos, que mio lo son, hay que respetar la libertad y dignidad de todo ser humano y su fundamental derecho húsi co a la vmda. Llega ahora a mis oídos la no-tucia de tun próximo congm’eso mundial de la población en Mé jico, convocado para agosto próxinuo. Mi pregunta es: ¿se-gumrán dominando estos con— gresos los pesimistas, los partidanios de eliminar seres huma— nos incluso por la vía del a borto’? Q Imizá,su así l’uese, un ejemii— plan de ‘. La Vau’mguardío». del pasa-dr) stbarlo, día 14 dejulmo, o ml menos el recorte del reportaje de José María Brunet y las srm— páticas fotos de la pnimnera niña— probeta española. ¿les haríanpensar en lo eontrad ictorio de sus post uras’.’ MANUEL l’ERNANDEZ AREAL cult ural de Am’agómi”. Después de hablar de los límuirtesdiocesa miOs po1it icos de A ragóm y Ca taluñ-.m,dice: “... bueno sería que, defmnitmvamncnte,se imitentuse re ltrimr este genocidio ctult ural, comnel ido d uran te tamm tos anos, y qnmemiadie, pum-mii ngún unenivo, intente truncar el proceso de re-cuperación de identidad quie es-tas tiernas han ernprendmdo”. Pm’ecisaniente, todo It) cori trorío, ‘Ç doy le, pr e ruin to comiozco la comnarca de Valdcrrohles tan profumidmunemite corno la pueda conocer el señor Mon clús, y aIIm tienen a gala. entre otras cosas, cantar y bailar la jota, celebrar romerías y t’iestas de atutémitucOsabor aragouués, sestír el trm1eregional de It etnia mrmgonesmy, cómo no, hablar catalán con su peculmar mudis Dio. Pero el hecho de que los ha-hitantes de la l—ranja de 1tmient se smeuitauiaragomiesesO cmtal.m mies,o a ni baoscosas a la vez (corno Ui mitosot ros aragoneses q nc Ile v:miflos media vida viviendo en (‘ataltuña) no ímponta tanto para la prosperidad de sois tie rras comiio el docto señor Mon clús arlnmce, ptmes son gentes prácticas qtmehin vivido en pu. sin horror ,meste tipo tIc l’arilas mas, desrle q nc el re Jmmme1 el (‘onq tuisuador repartió la Coro na ele Armgóii cnt re stus hijos, en. 1262, después de veínte años de cae ilosas rl iv ísiones. Por tilia parte, y para teumuti ml,ur,el señor Monci ús es coauitom del libro “El Matarraña la sic rma tiurolemuse’, cii él dice: “l)í elio CstO, ha- que decir también (time la lengua miotuene por qtié separan. ¡,,‘ua/ad,, Tu u a ragorueses somilos de L,ledó . A,rens o (‘alaremtc cuino el señor Moimicluus)por el La Franja de Ponent hecho (It’ ser lo, pueblos mis ceir’:milos a la Ironiera catatan,u, Señor l)mrcctor: 1-mt ‘‘1 a V:mmig na id ma’’ del como los ti ujnisele ‘lamiste, rrme sr’ hallumi cmiel cent ro, pues amiibos 21 6 84, .JoaqtmímtMommclmms l.s ielmamil’iniimamrui,mmtictmlo t mttitado pueblos se bat amicmieuadr:mdos 1 .i ieilidarl It istormca de l,m nlentuo ele los tinuít.:s del reuno ele Iramija (le Pouiemmt’. Se efiere cmi m:ugámi 5 iuiibos pimell0s estími :iiiip:urodos iu)i las !mumsiuims le el a la declamación hecha en Me u u enza po m-¡iii t or irlad es de la )ttmi,1e, pues, el gemiiicirt mo.’ I—iamij:m recomloe’memiIo ‘‘que el ca it N N tONtO tSl--R() t,mlámi pr’rtetlr’cr’ ¡ml pmtmiimntmlio 13 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1139 Title A name given to the resource Señorío y humanidad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Pi i Sunyer, Josep M. (Josep Maria), 1889-1984 Medalla d'Or Ajuntament de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Serem Presidents Creator An entity primarily responsible for making the resource Aixalà i Blanch, Albert Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2024-10-17 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Eleccions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Parlament de Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Article publicat al número a la revista Política & Prosa, amb motiu del 25 aniversari de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. Source A related resource from which the described resource is derived Política & Prosa Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall va vèncer en vots però no en escons i no es va poder proclamar el canvi. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context <a href="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/2853" target="_blank" rel="noopener">https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/show/2853</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/230/20051126.pdf 6655a5530984643f6a5800a46aa4392c PDF Text Text Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10 Palau de la Generalitat | 26/11/2005 Alto representante, comissari, governadors, presidents, alcaldes, il.lustres autoritats.... Todos los países de la zona euromediterránea, de los países europeos que eran 10 menos, y de los países ribereños estuvieron representados en la reunión de hace 10 años. Los resultados de aquella reunión de 1995 fueron espléndidos, los efectos escasos. La historia tiene que pasar dos veces para que haya pasado. Estamos aquí 10 años más tarde, con diez países más que se han añadido a la Unión. Ahora los países euromediterráneos reunidos aquí 10 años más tarde seguramente están en mejores condiciones de plantearse lo que entonces fue sólo un adelanto. És un honor rebre'ls i acollir-los al Palau de la Generalitat de Catalunya, en aquest conjunt d'edificis que ja al segle XV acollia els òrgans de govern de Catalunya i des dels quals bona part de la política mediterrània es decidia aleshores. Demà Barcelona serà testimoni d'un esdeveniment històric. Per primera vegada, els caps d'estat i de govern dels estats de la Unió Europea i els estats mediterranis no membres, es trobaran al més alt nivell. Aquesta era, sens dubte, una assignatura pendent de la relació entre la Unió Europea i els seus veïns del sud. El 1995 la Unió Europa va celebrar una conferència sobre la Mediterrània i es va adoptar la Declaració de Barcelona. En aquest compromís es postulava un sistema de relacions multilateral i sostenible per promoure un progrés global en: a) la pau, la seguretat i els Drets Humans; b) el desenvolupament econòmic i financer, c) i la cohesió social, el diàleg cultural i humà. Deu anys després, el balanç del Partenariat Euromediterrani és irregular i les conclusions difereixen. Hi ha els qui veuen les realitzacions obtingudes contra tot pronòstic davant uns xocs exteriors de gran magnitud, i els qui senten un punt de frustració per les esperances trencades. Però uns i altres coincideixen en una cosa: la convergència i la intensificació de 1 �relacions entre Europa i els seus socis ha estat lenta i és moment de fer un cop de timó. La voluntat de reforma real ha de quedar demostrada i el suport de la UE també, perquè des del nord, tenim el repte de crear una metodologia que permeti reproduir els èxits que hem tingut a Europa, als països del sud mediterrani, i des del sud, on el repte és fer possible l'eclosió d'un projecte comú, centrat en les persones cercant Al Izdihar, la floració, el creixement de la ciutadania . Des del nord i des del sud, compartim el repte d'obrir una nova etapa del projecte comú euromediterrani. Aquest moment d'inflexió arriba justament quan la Unió Europea està vivint un període de desconcert; però Europa té molta més fortalesa del que ens imaginem. I té, al davant, reptes i exigències que van més enllà del seu propi territori. Tinc l'esperança que el rellançament de l'associació euromediterrània pot ser, desitjaria que fos, la xispa, la guspira que torni a posar en marxa el motor de la construcció europea, i que al seu torn, aquesta construcció rellançada estiri amb més força el procés euromediterrani. La declaració per part de la UE del 2005 com a "Any del mediterrani", obre una nova finestra d'oportunitats, assentant les bases per enfortir el paper dels governs locals i regionals en el Partenariat. La Declaració de Barcelona ja feia referència al paper que les autoritats locals i regionals haurien de jugar en el procés que llavors naixia. Durant aquests deu anys s'han posat en marxa experiències innovadores de cooperació descentralitzada. Ara hem de fer efectiva una implicació més important dels governs locals i regionals, en els programes de l'associació euromediterrània. Ahir i avui ens hem reunit a Barcelona (presidents regionals, alcaldes i altres representants dels governs de proximitat d'Europa i dels països mediterranis) per compartir aquestes experiències. La Declaració de Barcelona ens va reconèixer en aquell moment un paper en el procés euromediterrani, que altres declaracions a nivell europeu i euromediterrani han acabat confirmat. La darrera ocasió va ser amb motiu de la trobada ministerial euromediterrània de Luxemburg de fa 6 mesos. Els caps d'estat i de govern són conscients del paper dels governs de proximitat. A la Cimera Mundial de setembre de 2005 sobre els Objectius del Desenvolupament del Mil.lenni varen fer una referència explícita al paper de les autoritats locals i regionals. Malgrat això, el potencial 2 �dels governs de proximitat en el projecte comú del Mediterrani encara no ha estat plenament aprofitat. Els governs locals i regionals conformen una xarxa,una malla, un mecanisme de transmissió d'anada i tornada, que es projecta de les grans declaracions internacionals a les accions concretes sobre el territori, i de les preocupacions del dia a dia de les persones, a les grans iniciatives internacionals. Tanmateix, el partnership euromediterrani no pot ser només una associació entre els Estats, ha de posar-se al servei de les persones. Aquesta línia es va iniciar amb el programa MEDA, que preveia un capítol de suport a la cooperació descentralitzada, però desgraciadament la crisi de la Comissió Santer va propiciar la retallada d'un programa complex de gestionar, per la gran varietat dels actors implicats. Avui volem posar de relleu que aquesta varietat i diversitat és precisament una riquesa. Que hi ha d'haver mecanismes que permetin canalitzar part dels fons europeus cap a aquesta cooperació entre governs de proximitat. Perquè fins ara els programes MEDA i les accions en relació als països mediterranis han tingut molt poc en compte la perspectiva local i regional. Ens sembla que això, des d'una perspectiva global, és un error. L'emergència de les regions i les ciutats com a motors de desenvolupament econòmic és un fenomen mundial, que podem constatar des de Mèxic i Brasil fins a Corea, Índia o la Xina. A Europa tenim una experiència molt valuosa de desenvolupament regional impulsada gràcies a la iniciativa privada, els governs de proximitat i una política regional a escala europea, destinada a cohesionar el territori de la Unió. La globalització garanteix de fet l'assimetria, i els resultats del procés que hem estat seguint va més aviat en la bona línia d'obtenir resultats positius. Qui visiti avui Andalusia, l'oest d'Irlanda o Madeira, amb prou feines reconeixerà aquelles regions que havien estat l'origen d'importants fenòmens migratoris. L'emergència de les Euroregions i de xarxes de ciutats i regions no frontereres demostra que la integració territorial a Europa és gairebé irreversible. Aquesta transformació radical, que ara es viu també a Europa central i de l'est, és un exemple de la importància del desenvolupament 3 �territorial, com a complement òptim de la liberalització econòmica, la cohesió social i les reformes a escala estatal. Nosaltres reclamem la inclusió d'aquesta perspectiva en el disseny de l'associació mediterrània. I també que es tinguin en compte de manera expressa dos principis que ens semblen fonamentals, el de subsidiarietat i el de cohesió. Avui signarem una declaració important. Una contribució valuosa a la trobada històrica de demà i demà passat, fruit de mesos de consultes. Amb aquesta declaració demostrarem el nostre compromís amb el procés euromediterrani i el seu futur. Per això m'adreço als representants del govern britànic i espanyol, al Secretari General del Consell de la Unió Europea, al Comissari Europeu de Pesca i Afers Marítims, i a totes les institucions observadores i els demano que transmetin el missatge d'aquesta declaració. Una declaració de principis, una llista de peticions, i també, un compromís ferm dels signataris amb el futur del Procés de Barcelona. Moltes gràcies. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1712 Title A name given to the resource Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10 Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cooperativisme Globalització Relacions Internacionals Unió Europea Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-11-26 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1209/19891213d_00364.pdf 06d3590bb572f225c5ba95d7c463c41b PDF Text Text , .^ 3^ 1z )15 ^i'^\_ ^^ v `^ ^ r 'e ^ ^ ^ l^ ^"^ ^ ^ Sr P. Maragall.or Director General, senyor President de l'Association Internationale Villes et Ports, senyor President del Port, senyor Cap del Sector Naval, crec que l'existència d'aquesta associació internacional de ciutats i ports i la celebració d'aquest segon congrés són testimoni de l'existència d'una nova dimensió portuària, d'una nova realitat que s'ha obert camí lentament, però d'una forma ineluctable entre les ciutats i els seus ports. I aquesta relació, a mi, que sóc economista de professió, no em queda més remei que atribuir-la a l'existència d'un fet relacionat amb el valor del port, com a ubicació, amb el valor de l'entorn de terra que circunda aquest tros de mar iYr abraçat per la pròpia ciutat, valor que antigament va ésser molt alt en el terreny comercial, però no en el terreny dels usos urbans, dels usos terciaris, dels usos de lleure, i que avui dia, en canvi, per mor de l'evolució de les pròpies ciutats s'ha anat convertint en un valor urbà "totyt coult", en un valor urbà, amb un )r preu alt de metre quadrat d'u b^ icac ó portuària, des del punt de vista de les ubicacions tradicionals de la ciutat, és a dir, de les ubicacions terciàries que defineixen la ciutat. A la nostra ciutat de Barcelona, com ha succeït a moltes altres ciutats del món, com segurament a Marsella, Baltimore, San Francisco, Gènova o Toronto, aquest espai portuari va ser un dels inicis de la ciutat en sí mateixa, però la ciutat, al pas de¡s /9 segles, dels anys, s'ha anat allunyant d'aquell punt de partida per ficar-se, endinsar-se, cada vegada més, dins la plana, dins el territori, i de vegades ha' oblidat el punt de partida. El moment que estem vivint avui és enormement emocionant perquè les ciutats, les velles ciutats europees i també les noves ciutats americanes, que van créixer molt ràpidament en un segle i mig, estan tornant al punt de partida, i tornant a valorar el que havia estat poc valorat des del .punt de vista ciutadà. _ ,És aquí ,_J que aleshores apareix, si vostès volen, un conflicte, però un conflicte interessant entre els usos tradicionals comercials del port i els nous usos que tornen a ser els vells usos urbans de la ciutat que s'acosta de nou al mar. Crec que la solució correcta d'aquesta equació, que no és fàcil, s'està fent, pel sistema de prova i error, i s'està fent d'ona forma cada vegada més acurada. Hi ha experiències, com les de les ciutats que he citat en primer lloc, que ens diuen fins on es pot arribar, fins /quin punt és G^ cert que aquesta vella ubicació torna a ser enormement valorada, i per tant que admet una càrrega d'usos de lleure i terciaris enormement important._ . ` , També és veritat, però, que cada país i cada ciutat té la seva pròpia prioritat i té la seva pròpia civilització, i té la seva pròpia manera d'entendre la relació entre la terra i el mar, i entre la ciutat i el port. Nosaltres que som llatins, que som mediterranis,tenim un concepte molt fort ) de ciutat que no es dóna en altres indrets ni en uns altres continents. Tenim un sistema urbà molt basat en el concepte de centralitat o de centralitats alternatives, i no tant el concepte americà de ciutats extensives, més propi de continents en els quals l'escassesa _d'espai pràcticament no es dóna, i on la possibilitat d'extensió �és pràcticament infinita entorn de la ciutat. Per tant nosaltres ens acostem al nostre punt de partida històric, com a ciutat, amb un respecte molt singular i amb, una veneració molt particular. I és això el que fa que les nostres discussions, en el cas de Barcelona, segurament tamlé en el cas de Marsella, ho és també en el cas de Gènova, siguin altrament aferrissades que aquelles que es donen en el continent nord-americà. Nosaltres pensem que hem de treure del continent nord-americà una lliçó, la lliçó de capacitat de l'empenta, de la 1'empresarialitat, de transformació, de la capacitat ce convertir les idees en fets, i a més, de fer-ho en un termini relativament breu de temps, 4. en canvi creiem que com a llatins, com a mediterranis, hi hem d'aportar tota la nostra vella tradició de respecte pel que és l'origen de la nostra ciutat, el centre inicial de la nostra ciutat, i una certa jerarquització dels usos que no ha d'oblidar també el valor que el port té com a paisatge. Aquí hi ha un difícil equiliri que nosaltres estem encetant i que crec que es traduirà en la realització d'un dels somnis de Barcelona, que és la seva reconciliació amb el mar, amb el mar del qual va sorgir, . Barcelona ha estat una capital que històricament té els seus millors moments deguts a un imperi marítim, a un imperi no militar sinó comercial, però marítim a última hora, que va tenir un màxim d'esplendor a la baixa Edat Mitjana, al principi 4e-)-a^ Renaixença, i que després, com tantes ciutats mediterrànies, va quedar presoner d'aquest propi mar interior que és el Mediterrani, davant l'expansió _ immensa del comerç mundial en l'Atlàntic i en el nou món. Avui el Mediterrani torna a ser un mar important, un mar de pas, i un mar centre de civilització, i és per això que, Barcelona com Gènova, com Marsella, com tantes altres ciutats es planteja aquest reencontre amb el mar amb una nova i '-lusió, tant des del punt de vista urbà i urbanístic com des del punt de vista portuari. Nosaltres estem convençuts que la Direcció actual del Port té aquestes coses al cap quan presenta el que presenta, i que vol conjuminar una renaixença comercial del port lligada a la seva expansió telemática, tecnològica i territorial, amb aquesta recuperació urbana del seu punt de contacte més central amb la vella ciutat. Pensin que per nosaltres el port i el seu rellançament com a centre d'activitat és una garantia de la recuperació de tota la ciutat antiga que en aquest moment té un tap no urbà, no terciari, no d'activitat ciutadana normal en el seu contacte amb el mar, i que amb els projectes que s'estan estudiant pot recuperar una frontera oberta d'activitat i per tant d'atracció a la ciutadania. Així ha succeït en altres ciutats; nosaltres som ; en això, seguidors de l'exemple d'altres ciutats. Tractarem d'incorporar-hi la nostra pròpia idiosincràcia per a obtenir el millor resultat. També vull dir que en el cas de Barcelona, d'aquesta Barcelona llançada cap al futur, s'ha de dir que la ciutat justament en aquest cas no té pressa, no té pressa per acabar aquests projectes en un termini enormement breu. Aquesta pressa no existeix. Som conscients que les relacions terra-mar són temes de civilització enormement complicats i que requereixen una maduració. Evidentment el 92 exerceix sore nosaltres una fascinació molt especial, i és la data de totes les coses i de I7 �tots els projectes, però és evident que nosaltres volem que la ciutat no deixi de tenir projectes per després del 92, i estem preparant projectes per després del 92, i en bona part els projectes del port em semblen situar-se en aquesta perspectiva de menys urgència. També dir que la ciutat, per al g a banda, està codificant el seu passat en forma d'una nova llei. La ciutat està preparant una nova llei, el que aquí a Catalunya i a Espanya en diem una Carta Municipal, és a dir la seva llei especial de ciutat molt singular que necessita una llei especia per viure i per funcionar. Hem tingut una experiència de deu anys de democràcia, enormement positiva i productiva, però ara està fent l'esforç de reflexionar sobre aquests deu anys i posar sobre el paper d'una llei el que són els mecanismes de funcionament que la ciutat ha experimentat i que necessita formalitzar. I dins d'aquests mecanismes, evidentment, hi ha una nova relació entre la ciutat i el port. Creiem que serà molt que aquest Inou esperit de co¢laboració que 0, no existia segurament fa deu anys, o fa vuit anys o fins i tot fa apareixent d'una manera 5 anys, del tot, i que ha ;anat progressiva, quedi plasmat en uns textes legals que en Lo definitiva hem de deixar com a ;herència a áquelles generacions 1 que ens seguiran. Agrair la seva presència avui aquí, prometre'ls que Barcelona .L seguirà els seus treballs amb enorme atenció, que a Barcelona Quan entrava li aquest tema avui és un tema apassionant. preguntava al President del '' Port "per què teniu tants congressistes, o com és que teniu tants congressistes" i em deia "perquè en aquest moment les relacions entre port i ciutat tenen un "glamour" especial, tenerH un interès i un "suspense" molt especials". Sàpiguen que la ciutat seguirà amb molta atenció els treballs que aquí es facin, que la ciutat de Barcelona és una ciutat atenta, oberta, disposada a aprendre, que ha basat en el comerç i en l'aprenentatge el,seu progrés, i que per tant, dels treballs que vostès aquests dies realitzin n'esperem un resultat enormement positiu per l'avenç dels nostres propis projectes i de l'amistat entre totes les ciutats portuàries. Bon dia i moltes gràc � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4115 Title A name given to the resource Sessió d'obertura del segon Congrés de Ciutats i Ports Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Ciutats Indústria Congressos i conferències Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1227/19900917d_00402.pdf 4f91ab36be80af7b40e5183457c67a6f PDF Text Text I() _ rfe '(•> (ckAqv-ez., d t' 1-1G5J:icz<, I (7 pl o)9.-pv 1 PkGtp11,T,k5-11KS ,„SFRIS", PRESIDENT DEAN OF THE "COL.LEGI D'ADVOCATS", OF THE ORGANIZING COMMITTEE, LADIES AND GENTLEMEN: I WOULD LIKE TO THANK THE ORGANIZATING COMMITTEE OF THIS 28th CONGRESS OF THE A.I.J .A. FOR THEIR KIND INVITATION TO ALOW ME TO SAY A FEW WORDS AT YOUR OFFICIAL OPENING. THE INVITATION IS 1./ L \/ G- /11— 1 C.`7, k- e ME. FIRST OF ALL, IT OFFERS ME THE OPPORTUNITY TO SALUTE AND OFFICIALLY WELCOME ALL THE PARTICIPANTS IN THIS CONGRESS. SECONDLY, I CAN EXPOSE SOME OF THE 11).LA.S..~.~-?..S THAT I HAVE, AS MAJOR OF BARCELONA, IN RELATION TO SUBJECTS THAT THE CONGRESS WILL TREAT AND WITH REGARD TO THE LAWYER'S ROLE. AFTER HAVING HELD THE A.I.J.A. CONGRESS IN BARCELONA IN 1968, TWO YEARS AGO WE WELCOME THE BIANNUAL CONFERENCE OF THE INTERNATIONAL LAWYERS UNION, AND THE ANNUAL A.I.J.A CONGRESS IS AGAIN SEATED IN BARCELONA. THAT PROVES THAT BOTH THE CITY AND THE "COL.LEGI D'ADVOCATS" ARE INTERESTED IN THE ACTIVITIES OF THE INTERNATIONAL LEGAL PROFESSION. AS YOU ALREADY KNOW, THE LAWYER'S MOST IMPORTANT MISSIONS IN TODAY'S SOCIETY ARE THE DEFENSE IN COURT, THE LEGAL �2 DEFENDING COUNSIL AN THE LEGAL MANAGEMENT. THE LAST TWO HAVE INCREASE9 SINCE THE SOCIETY HAS BECOME MORE COMPLEX AND ITS ACTIVITY HAS MORE INTERNATIONAL SCOPE. THEREFORE IT IS REQUIRED TO ADAPT THE LAWYER'S ROLE TO THE NEW SITUATION, TO ORGANIZE AND GIVE THEIR SERVICES AN INTERNATIONAL PERSPECTIVE. COLLECTIVE OFFICES HAVE BEING APPEARING AND GROWING IN THE DEVELOPED COUNTRIES. THE-RE-A----FEW -LKWYERS WHO 15-ROVIDE-T4EI SERVICES IN A ORGANIZED AND COLLECTIVE WAY, IN CONNECTI SIMILAR OFFICES IN OTH COUkTRIES. THE PROFESSION L A TIVITY OF THOSE OFFICES ISSEDICATED TO BUSINESS LA C MMERC COUN S EL ING I S CAL F I NANCIAL-AND OTHER T TE RS THOSE OFFICES ARE IMPORTANT INSTRUMENTS FOR THE IMPLANTATION AND DEVELOPMENT OF intCOMPANIES IN GENERAL, VEHICLE FOR THE INSTALATION OF COMPANIES IN FOREIGN COUNTRIES AND ARE ESENTIAL ELEMENTS OF DE CITY'S INTERNATIONAL LEVEL OF PROMOTION. THAT'S WHY IT IS SO r IMPORTANT TO CELEBRATE W#2 PROFESSIONAL MEETINGS LIKE THIS A O-1M <91- ql/i(-) tyl-u-t-Vç ^7ziz, 145, IN BARCELONA, PCL easigabt CATALONIA ROLE AS THE MOST DYNAMIC IN SPAIN AND IN THE SOUTHWEST OF EUROPE. �3 AS YOU KNOW, THE, COLLECTIVE OFFICES THAT ARE SEPC IZED IN INTERNATIONAL LAW ARE BASICLY DIVIDED BITWEEN THE ANGLOSAXON COUNTRIES (SPECIALLY THE U.S.A ENGLAND AND CANADA) THERE IS AN ABUNDANCE OF BIG , IÁWYER'S OFFICES AND r ° IN THE NON-ANGLOSAXON COUNTRIES (EXCEPT NETHERLANDS) THERE ARE MOSTLY SMALL OFFICES. 'IN THOSE LAST COUNTRIES THE OFFICES ARE USUALLY IND1VIDUATy OR SMALL-SIZED COLLECTIVES. THE COLLECTIVE USUALLY CONSI T OF ONE OLDER OR MORE PRESTIGIOUS LAWYER ALONG WITH REE TO EIGHT OTHER LAWYERS. IN FRANCE, ITALY, GERMANY AS MUCH IN SPAIN, THE LAWYERS HAD BEEN HELD BACK FROM ORGANIZING BIG INTERNATIONAL OFFICES, THAT'S WHY AMERICAN OR ENGLISH OFFICES 141,7V-4"-- ¿-11* THE INTERNATIONAL CLIENTELE. THAT IS THE REASON FOR X - 55KU FUSION MOVEMENT HAPPENING IN THE EUROPEAN ECONOMIC COMUNITY, IN ORDER TO ORGANIZE THE MANAGEMENT AND LEGAL COUNCIL SERVICES TO FACE THE NEW SITUATION OF INTERNATIONALISM IN THE BUSINESS WORLD. ONE OF THE MOST IMPORTANT ASPECTS OF THE LAWYER'S NEW CONCEPTS IS THE INTERNATIONALIZATION OF THE LEGAL PROFESSION. THE NEED OF tIrIR PRESENCE IN DIFFERENT COUNTRIES, THROUGH THE CREATION OF BRANCES OR THROUGH �4 ASSOCIATION, IS ONE OF THE BIGGEST PROBLEMS THAT THE LEGAL PROFESSION HAS TO FACE NOWADAYS. BESIDES /THE ORGANIZATION PROBLEM IS ALSO TACING PROBLEMS IN ORDER , 7 p SPECIAVíE, TO HE ETTER / / ,í / 1 / / TO FULFILL PRACTICZS IN/bIFFE NT 5 ER'S TRAINING, 1 Ript, AND THE 9 TECHNICALIZATION AND FINANCIALIZATrbN SUPORT RESOURCES. THE SUBJECTS THAT ARE GOING TO TREAT IN THIS CONGRESS, ejkfr ?OM H~eESTABLISH'# OFFICEÇIN A FOREIGN COUNTRY OR TRANSNATIONAL OFF ICE-; 7ak. .__,A---SCS~IdnJetraeCTZ, jc-I1Z5 THE MAGUt. PRACTICAL APLICATION OF THE "HAYA'S CONVENTION" ABOUT OBTAINING EVIDENCES IN A FOREIGN COUNTRY, THE ACTUAL TRENDS OF THE PUBLIC PROSECUTION WITH A SPECIAL EMPHASIS ON THE CONSTRUCTION OF THE EUROPEAN COMUN MARKET OF 1992, SHOW? THE SIGNIFICANCE OF INTERNATIONALIZATION, THE REQUIRED SPECIALIZATION IN GIVING COUNSELING SERVICES AND LAW MANAGEMENT. DEFINITIVELY, THE LAWYER'S ORGANIZATION IN EACH CITY AND COUNTRY IS A REPLICA OF THE ECONOMIC AND SOCIAL ¿.; DEVELOPEMENT THAT THE G SOCIETY HAS ASSUMED. THE/ CO/UNTRIE$ IN WIC FOREI N A / THERE AREI ORTANT tOMPANYE AND PAR/ft k À ESSI ;ER b MO‘PLE LEGA/SERV S FFERS. �5 THE ECONOMICAL GROWTH v4:0141:~ F BARCELONA IN THE LAST FEW YEARS, REQUIRE US TO FACE THE INTERNATIONAL id\if INCIDENCE OF THE CrklING OF LEGAL SERVICES. IN SPAIN THERE ARE ONLY ABOUT FIFTY MIDDLE SIZED OR IIC OFFICES THAT CAN GIVE THOSE SERVICES AND ONLY FIFTEEN OF THEM ARE TRULY INTERNATIONAL. MOST ARE LOCATED IN(MADRID1AND BARCELONA. T H E AMERICAN AND- BR IT I S H- O F F ICE S S-ITUATION-I&MUCH- ---BrETTER) THAT THE EUROPEAN CONTINENTAL W I TH REGARD TO THE LEVEL OF TERNATIONAL ORGANIZATION. IT TENDS TQ-EITHE1_ INCREASE-1 \ THE-NEW—INeORPORAT/ONS - OR—GOFOR-FUSIONS4. IT IS CONSIDERED THAT IN THE DEVELOPPED COUNTRIES, BY DE YEAR 2000, THE trteW dIA NUMBER OF BIR" O.F.F.-÷6ES WILL INCREASE ( BUT / THEY WILL COEXIST WITH SMALL AND VERY SPECIALIZED OFFICES. (IN THE OCCIDENTAL WORLD WE WILL FIND BY THE END OF THE CENTURY, P. ABOUT HUNDRED AND FIFTY THAT WILL HAVE A WORLD- 5 WIDE PRESENCE. -ASA, RESOULT OF THE FUSION PROCESSES THAT ARE TO COME TO AN END, AMERICAN AND EUROPEAN ASSOCIATIONS TALKING ABOUT THE AMERICA F)_ION'OF ¿<ADDEN, ARPS SLATE, MEAGHER AND FLOM, WI-T11--THE E BECOME A - -TO THOUSAND LAWYERS ISH FRESHFIELDS, WICH WILL ANIZATION-. TRIS IS OUSLY AN EXTREME CASE BUT HAS TO ANALIZED AND �6 SO/451 / SPANI WYERSAÑLRJMÏLL NOT STAY ' TH6SE INTERNATIONAL PROCESSES). ---THE CITY 01 BARCELONA IS VERY INTERESTED IN PROMODING THE ADVANCED SE VICES IN THE COMPANIES. BARCELONA'S IMPULSE, AS I HAD SAID MANY TIMES, WILL NOT BE OVER IN 1992. THE OLIMPIC GANES CELEB TION THAT YOU WILL HAVE THE OCASION TO ANALICE THE LEGAL ASPISTS ON THE SEMINER THAT WILL COME ABOUT THIS MATTER DURING THIS tONGRESS. vtiO°i) BARCELONA WANTS TO GARANTIE COMPLETLY ITS FUTURE DEVELOPMENT IN THE EUROPEAN AND WORLD WIDE CONTEXT. THAT'S WHAY WE APROVED A STRATEGIC ECONOMICAL AND SOCIAL PLAN: BARCELONA 2000. THE ELABORATION OF THAT PLAN IS BEEN DONE IN A CONSENSOS WAY, WITG THE IMPLICATION OF SPAN OF INSTITUTIONS, ORGANIZATIONS, AND CULTURAL, SOCIAL AND ECONOMIC ENTITYS OF THE CITY, AS THE COL.LEGI D'ADVOCATS OF BARCELONA. THIS STRATEGIC PLAN IS AN INSTRUMENT TO GIVE CONTINUITY AND MORE SPACE TO BARCELONA'S ECONOMIC IMPULSE. THE FACT OF HAVING COUNTED ON ALL THE CITY'S SOCIO-ECONOMIC AGENTS, WICH THE AUTHENTIC PROTAGONISTS OF THE PLAN, GUARANTEES ITS EFFICIENCY AND USEFULNESS, �7 IN THAT WAY, I WOULD LIKE TO CLARIFY THE FIRM COMMITMENT OF BARCELONA'S CITY HALL TO GO FORWARD WITH THE SUGGESTED Lev it-Gh k..tírj ., -1:•POLI rl'IQUE AcT THE AREAS WE CAN EXERT CERTAIN A e Tilífrit(±1e.7 LEADERSHIP OR TO HAVE SOME INFLUENCE. THE PLAN SETTLES ON THREE BIG STRATEGIC LINES: – BARCELONA'S CONFIGURATION AS ONE OF THE DIRECTIONAL CENTERS OF THE EUROPEAN SOUTHOCCIDENTAL MACROREGION. – THE IMPROVEMENT IF ITS CITIZEN'S QUALITY OF LIFE AND PROGRESS, WITHIN A SOCIALLY BALANCED CITY. – INDUSTRY'S POTENTIAL GROWTHAND ADVANCED SERVICES IN THE COMPANIES. WITH REGARD TO THE LAST OBJECTIVE, I THINK THAT COLLECTIVES SUCH AS THE LAWYW!S CAN ACHIEVE A VERY IMPORTANT ROLE TO HELP ENLARGE BARCELONA AND ITS INTERNATIONAL PROJECTION. THERE IS NO DOUBT THAT A GOOD INTERNATIONALY CONECTED LAWYER'S OFFICE IS ONE OF THE BEST SERVICES THAT CAN BE OFFERED TO COMPANIES. THE EXISTENCE OF THESE OFFICE IS WHAT MAKES A CITY MORE OR LESS COMPETITIVE. �8 Ut--91) I WOULD LIKE BARCELONA TO BE A PER7tITT FRAME WORK DURING THE CONGREsS , AND-THAT Wrrr-BE- A POSIME-CONTRI gUTION IN ,----THE_WAY , TO_SETTLR_SOME-JaZ-THE-MORRIES AND-SUBJECTS THAT I -DURING-MY-STEECII-J.~7 t0) y c. c7 . P\71\i ( 747I nrb w r5e) wzdil TM: 14 tt b5€ ank c).4.-; c.) pik) L,) \&,1 » � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4133 Title A name given to the resource Sessió inaugural del 28è Congrés de l'Associació Internacional de Joves Advocats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Congressos i conferències Dret Relacions Internacionals Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1385/19940517d_00622.pdf 28a85fda4ec9fea2c23f925418868f47 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA (2 0 ,1-1:74bit 1:1 1Q u iLÌ 64/47\roT 9\745 ii(Z,-?0/u-e5 Eva-5- , y �L'ALCALDE DE BARCELONA ' Nt 1:*M  FLic-Avid orc-himj) Ñui p l LO I oD..) N 1 (I BLES - De- 6-0 U-P\O 0 P\\ :CÛ4 P4 çç G LA al141 /i\in-o4) kO LGA -Fu ,Dik 60 1 TM k y Lí 9U1 _VE Aí 19 1 elb/21/,\J3 uartt--) 015>1-(-Td71.; Tz-mtvabn.; KiSs Uur 4-10-0 p7k14-c n`MT7k (:~ d It( 674}1\Laks- Er)ki ccy7\-u (m UAT (,6\w/) �C6i\JJ ONTD ito tftri-of if !¿-9-\,) (1, 1k1 f? () 5 o A) Qu 0)3W LA5 ree- s JN, 1-t-i) N 1`) ,T 4 Q u 1?---0 P MI-11 1/0 1 U NA: Ch)N 7?"1/14 Tlz \-/ OP,fraf eJjuiioç 145 11-t/41d 00 /to LADS ¿lb: pfL - 1 kr) tver (51/7 ) d O b' , A VUTI--1)-0 Ukto --T) 4 f3 1 " rLes oJr u4 Seb 0w0 0,1it r fb 0)( ‘"" PUESQD ‘t-L. (otud �L'ALCALDE DE BARCELONA LA f\'IL) beunikk DE-¿- Dfc1107)1, t\Í•05 r 7A-49-A-0 si LA, ghj 6(77U-1\r LO&-ID cz-NíS c.9 u_51)11)-b ur-- 174? o(2. A j ¿1,1 s' rolv c)Ç kit 1 ai 5 Q DEsvikd IN:nErP Pcfk 771-U y £/a4 rpieSr �‘417:' 151 <ir-e/1, 1'2/1, czitlictliti'4.(.7 t 6--/UL C1). Crt-jfk4. E 8-L 6-W egt /ifut Drkir Tiz 4-N �L'ALCALDE DE BARCELONA 4-34,1L.0 pd CA N Vb's )1,ó. oh 0 fklit Pv'Es5 t\sí 2 ruo POI 1:\uist--5-PIA n TÇ 6-7) Afs n- U.7.--L-911X-ODY soityl'at-o k1N5L-K P L171 1 C4 LA o $ bc /(f rOÑ\n-\\(4 t\i in C-41-A 7-411 '6' ') ReigA" PC) 57)kr-1 Fiio\ílt7\r2 -`7 çü(5- eA_LpdyibAre5 Iku-P-69/1 0J-7...4 174 LI Cok 6;Un74--.9 úsfutü kn umehiR) L-PI- o c if u) u-z. o E- �L'ALCALDE DE BARCELONA t_97 C(1) d )/rous F5-04 /k7\if/01177.-/fc‘J))//--4çL» D -irt-91-c-2\fut1/v/,(Ltvvp( kv u--y. FF 114 Aro-P M Pdn. l/hL4/20 1// iy( L,-K14E C_M91 rzr k-KS 45-P ",--A,J õftCftL1 ei c 1L61 fl 1- 114-7-1-) r ro E E'u( Ç utz. \irb 1 M 4-Qu( lu p 1M1\ LÇÑ c/ty\lyn'-v7 TI.: o Inc-- A �L'ALCALDE DE BARCELONA M Z-V 1Y-ÑIA-5-~(Çz ,711)54190\12r u4,0 ¿itly3c3 Gt4.si» ( Ou" 1 LA- (7\)172) UNtti\i E, '57 r 0-7?rvi4~ -- rU (4)71,4 LA 7L3 q« s A-10 (.," Lru n.o() ir\-, 07v CdruPti Irç PcA71--104_ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4291 Title A name given to the resource Sessió plenària Comitè de Regions, Comitè Econòmic i Social Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Principi de igual dignitat de tots els nivells de govern de cada país. Nova lectura del tractat . Article 146. Europa de la diversitat i de la unió. Finances estatals, regionals i locals. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Europa, Brussel.les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Govern Municipis Euroregió Acció política Territoris Comitè de les Regions Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-05-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1314/19930316d_00540.pdf 8fa10d522aeac5baa20eb7928227c78d PDF Text Text COMUNICACIO DEL SR. PASQUAL MARAGALL, PRESIDENT DEL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EURO'A. Estrasburg, 16 de març de 1993 (Sessió Plenària de la CPLRE) �- tt, Señora Secretaria General, Señor Presidente de la Conferencia, distinguidos amigos, Es para mí un honor dirigirme al Consejo de Europa, que fue la primera institucióli europea que reconoció un papel Os' jv a los poderes locales y regionales, con la creación en 1957 de la Conferencia Permanente de Poderes Locales y Regionales de Europa. Hoy, más de 150.000 municipios y más de 1.000 regiones y administraciones intdrmedias trabajamos por la construcción europea en el marco de la CPLRE. Como ustedes ya saben, u o de los objetivos prioritarios del Consejo de Municipiols y Regiones de Europa ha sido siempre la creación, en el seno de las instituciones europeas, de organismos representativos de las diversas administraciones territoriales y con capacidad de incidencia en ellas. En nuestra larga convivencia, desde 1957, también hemos expresado en algunas ocasiones divergencias con los órganos del Consejo de Europa, pero siempre con un espíritu abierto y colabonador. �El Consejo de Municipi.os y Regiones de Europa ha manifestado en numerosas ocasiones que el Consejo de Europa y en particular su Conferencia Permanente de Poderes Locales y Reg4onales representan un foro irreemplazable de diálogo para la construcción de la Gran Europa, especialmente para los Estados que no son miembros, o que aún no lo son, o que incluso no lo podrán ser, de la Comunidad Europea. Por su parte, el Conseja de Europa siempre ha estado asociado a las grandes manifestaciones del CMRE. El Secretario General del Consejo de Europa ha sido invitado .egularmente a intervenir en nuestros grandes congresos, por ejemplo`2,:9 en los Estados Generales que este año se realizarán del 20 al 23 de octubre, precisamente en Estrasburgo, a invitación de su alcaldesa, nuestra amiga Catherine Trautmann. Quiero aprovechar esta Ocasión para manifestar a la Secretaria General del Consejo de Europa, Sra. Lalumière, nuestro deseo de que acep te dirigirse a los casi 3.000 electos locales y regio Hales de toda Europa que se reunirán en esta asamblea bajo el lema "La Europa de los �ciudadanos". Precisamente con ocasión de nuestros últimos Estados Generales, celebrados e i Lisboa, el CMRE una declaración diciendo que!"El Consejo de Europa debe convertirse en el principal foro de diálogo y de cooperación entre la Europa central y oriental y la Europa esta tarea la importancia de occidental", subrayando par la Conferencia Permanente de Poderes Locales y Regionales de Europa. Creo sinceramente que nadie, en la actualidad, discute este hecho y que el Consejo de Europa cuenta con la plena confianza de los Estados de la Europa Central y Oriental, como la institución más capaz para reunir al conjunto de los Estados democráticos en torno al proyecto de la Gran Europa. La adhesión a las c nclusiones auspiciadas por el q i Consejo de Europa puede fac litar enormemente el proceso i de/larmonización jurïdicaydlo modernización en definitiva, de los países de esa área. A la vez, el Consejo de Europa tampoco olvida su dedicación hacia el Sur en particular hacia el Mediterráneo, como lo demue stra nuestra próxima cita en 3 �3 g, Conferencia de Regiones Taormina en el marco de Mediterráneas. Como Presidente del CMRE y como Alcalde quiero hacer referencia a la Carta 4e la Autonomía Local, como expresión de la profundizaOión de la democracia. No puedo olvidar a todos los grandes municipalistas que la hicieron posible y en especial al q e fuera alcalde de Charleroi, Lucien Harmegnies. Convencer a los Estados de que la reafirmación de la democracia necesita municipios y regiones con poder político y financiero fue una tarea ardua. Pero nosotros sabemos lo que queremos y los esfuerzos que debemos desarrollar, y lo estamos consiguiendo. Quiero animar desde aquí al Vicep*esidente del CMRE y amigo Van Cauwenberghe a continuar su labor vigilante por el cump limiento y ratificaciónde la Carta. El artículo 4, párrafo 3 de la Carta de la Autonomía Local dice: "El ejercicio de lat responsabilidades públicas debe, de forma general, implicar preferentemente a las autoridades más cercanas a los ciudadanos". 4 �Este texto sienta las bases, con exactitud, del principio, tan preciado para nosotros, de la subsidiariedad (o proximidad del poder). La política es subsidiaria de la sociedad, es decir, no debe intervenir cuando la saciedad resuelve por ella misma sus problemas. Y dentro de la política, la comunidad autónoma, la región, o e1. estado federado, no deben intervenir cuando al municipio u otra institución local puedan resolver los problemas por sí mismos. Siguiendo este principio, ta poco los gobiernos federales, o estatales en su caso, q la Nación-Estado, deberían intervenir en la solución 4. cuestiones supramunicipales que las regiones, por sí mismas, puedan solventar. Y aún, en lo alto de la escila europea, las instituciones comunitarias deberían dejar a los estados todo aquello que sea posible que éstos resuelvan según sus leyes, tradiciones y cultura, sin Perder de vista, naturalmente, el objetivo de la eficacia que justifica la cesión de ti competencias a la Comunidad. �Esta es la sustancia del principio de subsidiariedad. Sus fuentes legales son: la Carta Europea de Autonomía Local, ratificada por un gran núméro de estados, y el Tratado de g .a0o1.á4 .som Maastricht 4nismo, que confiamos que entre en vigor en el curso de 1991, !:^,,, ►c omlx J ll_.ü t Ct. c^‘ ¿-4,3 1. -(•t ' (t ct^ ¿4 5 t'^ C ^^t- L-k`> f t.2 ¿el_ t que también la declaración No puedo dejar de mencionan de Maastricht, en su artículo 198, fundamenta el papel de los territorios no estatales o no federales en la construcción europea en él seno del Comité/Regiones, otorgándole#, de momento, una función consultiva. He expresado en más de una ocasión cuál es, a mi modo de ver y como presidente del C nsejo de Municipios y Regiones de Europa, la estrategia a seguir. Y esta no es otra que la de posponer hasta 1996 ( año de la revisión del Tratado de Maastricht) la definitiva configuración del Comité de Regiones y Poderes Locales y hacer juntos, regiones y ciudades, a través del diálogo, el camino hasta esa fecha. La forma actual del Comi té deiRegiones no debe considerada definitiva ser y la representación y la participación de los poderes regionales y locales en éste deberá dilucidarse en el seio como foro del comité mismo, concebido paritario de encuentro de aquí al 96. �El Consejo de Municipios y Regiones de Europa no sólo está dispuesto al diálogo, sin0 que ha puesto las bases para que este diálogo fructifique. Con el presidente y los vicepresidentes de la Asociación de Regiones de Europa, se han iniciado conversaciones encaminadas a formular propuestas para la futura composición del Comité de las Regiones. Es una lástimarque_hoy_no puedan estar aquí entre nosotros \ji, \ , __L'u-1----j ¿( L^ 4 v ., ‘,,141G1,¿C», , Desde ahora, y hasta 1996, 'dialogarán ciudades y regiones, entre ellas y con los estados y las instituciones comunitarias, para establecer el ritmo de crecimiento y fijar más claramente el apel europeo de los poderes territoriales. En todo caso, el paso que e ha dado es trascendental: la nueva Constitución europea reconoce a los poderes regionales y locales como elementos estructurales y estructurantes del sister9a político. Pero ya hemos visto que, en la práctica, los escenarios trilaterales o multilaterales se van a ir imponiendo. Y ello, significa varias cosas. Significa que caminamos hacia un concepto sustantivo y generalizado de subsidiariedad: �16/0j . '42 09:08 '$4027453 GAB.REL.TERRITU. más allá del gobierno inmediatamente inferior existe una realidad que el gobierno superior no puede ignorar, aunque sobre ella no puede actuar si no es de acuerdo con el gobierno inferior. Significa también que crece cpn fuerza el principio de igual dignidad de todos los niveles de gobierno. Significa, por último, que los ciudadanos pueden reclamar a sus representantes, en nombre de esa misma dignidad, que no se edifique ningún nivel administrativo ni se preste servicio público alguno que rho se justifique ante la sociedad como imprescindible. Desde esta perspectiva puede reinterpretarse la crisis europea de las relaciones entre sociedad y política, o entre ciudadanos y políticos: las cosas no siempre se están haciendo al nivel de proximidad que los ciudadanos perciben como posible y deseable. Por eso propongo que el principio de la subsidiariedad se llame también de la proximidad. Esa es la auténtica cuestión en juego. Es precisamente en relación a este principio de proximidad que debemos entender la refor iMa de la CPLRE, que hoy 8 Z 010 �abordamos en esta sesión plenaria. Bengt Mollstedt como Presidente, el buró y ..a comisión permanente han desarrollado una intensa labor en estos meses, con el respaldo del CMRE y del ARE. Todos estamos de acuerdo en la necesidad de una CPLRE fuerte, eficaz y con credib'lidad. La reforma significará unamejor definición del papel de la Cámara, distinguiéndolo del de las Asociaciones nacionales y europeas de poderes locales y regionales. Su misión será la representación colectiva oficial de municipios y regiones d 4 la Europa de los 26, y la garantía de su compromiso ccbn el Consejo de Europa. La reforma del estatuto del Consejo de Europa prevista en la Conferencia de Jefes de Estado y de Gobierno, que celebrará en Viena, es una ocasión inmejorable para dotar a la CPLRE de un estatuto leno como uno de los principales del Consejo se órganos de Europa, junto al Comité de Ministros y la Asamblea Parlamentaria. Pero la reforma no debe hacese en detrimento de la unidad de la CPLRE. Su funcionamieliito en dos secciones, una para 1 9 �los poderes regionales y la otra para los locales, facilitará nuestro trabajo y, sin duda, lo mejorará. La existencia del bureau y la comisión permanente integrada por miembros de ambas secciones, garantizando la igual dignidad de todos los niveles de las entidades territoriales, legitimará ¡todas las propuestas que se eleven al Comité de Ministros. Como Presidente del Consejo l de Municipios y Regiones de Europa quiero reiterar ante esta Sesión Plenaria el compromiso de nuestra organización con esta reforma y nuestra posición dialogante tiara la consecución de nuestro objetivo fundamental, el reforzamiento de la Conferencia. Permítanme finalmente abordar algunas cuestiones de interés más general y a las que somos especialmente sensibles en tanto que ciudaclanos. En primer lugar, el martiio de Sarajevo y de otras ciudades de Bosnia y de l ex-Yugoslavia. Durante los JJ.00. de Barcelona pude reunir al Alcalde de Sarajevo y de Zagreb y Dubronik, y hubiera deseado la presencia también de la Alcaldesa deiBelgrado. El 26 de julio el Alcalde de Sarajevo nos conmovió a todos, a las varias �decenas de Alcaldes preseftes en el Saló de Cent del Ayuntamiento de Barcelona, con su llamamiento a la solidaridad. Creo que hemos cumplido. En el terreno humanitario hemos enviado convoyes de alimentos, medicamentos, etc. Pero noj es suficiente. En Praga la Asamblea de delegados del WIR.E acordó enviar delegaciones de Alcaldes 1 0 sumarse a prolluestas de este tipo. Creo que debemos por lo tanto apoyar con todas nuestras fuerzas la magnífica iniciativa de la Alcaldesa de Strasbourg de Sarajevo los próximDs días 4 y 1 de abril • -..a • 4 _. • q. ! paos, ) cGnasuin _,^.^., 1 En segundo lugar, deseo enfatizar algo a lo que todos ustedes son muy sensibles:jlas ciudades y las regiones europeas no podemos encerrarnos en nuestro mundo, en Europa. Seríamos cómplices de las miserias y de las tragedias del resto del mun3.o, si nos desentendiéramos de ellas. Junto al Alcalde de Rio de Janeiro hemos hecho un llamamiento a las ciudades para que actuen en la vida internacional y que para, ello unan sus esfuerzos y unifiquen sus organizaciones. La ciudad del medio ambiente y el desarrollo y la ciudad del deporte y la amistad, Rio y Barcelona, se han dirigido a las Naciones Unidas para que nos reconozcan como ifnterlocutores y próximamente 11 �. , 1b44rS 42 U`J:11 '(a 4 U Z / 4 0 S 4 uAli KEL. lEKKi lU. r sis recibidos por el Sec etario General Sr. Butros Gali con este objetivo. Lo haremos acompañados por los presidentes de IULA y de la FM U, con los amigos Triglia y Sampaio . Ustedes ya saben qur el CMRE y su Presidente apuestan fuertemente por la unión de las dos principales organizaciones de poderes locales del mundo. Somos conscientes, sin embarga, que en nuestras ciudades existen hoy también los probliemas del tercer mundo;, la marginación y el miedo, la pobreza y la violencia. Por esto reclamamos un compromiso cce los organismos europeos y de los Estados con los problemas de las ciudades, que no son exclusivamente nuestros, sino del conjunto de nuestras sociedades. Pero este compromiso no corresponde exclusivamente a las ïnstïtucicnes públicas, también debe ser asumido por los agentes económicos, sociales y profesionales. Por ello estamos preparando una Conferencia de Eurociudades y Euroempresas que nos permita alcanzar acuerdos y definir obligaciones mutuas sobre calidad de vida, medio ambiente, comunicac&ón, etc. Por último, deseo terminar esta intervención con una confesión sobre los valores ïntimos que nos mueven a actuar. Y deseo hacerlo traduciendo libremente a Havel: 12 01 4 �16/03.:42 09:12 V4027453 GAB.R L.TERRITO . todos tenemos varias pertenencias, desde nuestra casa al mundo. Somos de una ciudad, dei un país, de una nación, somos europeos. Pero Havel dic que la pertenencia que pone en primer lugar es u----ue-irlo, su municipio. Una pertenencia que nos da identidad gJque nos abre a todos. Esta pertenencia constituye el civismo, la cultura política más propiade Europa. El amigo y presidente Havel ha sido invit o a inaugurar nuestros Estados Generales. Les invito a todos ustedes a participar en esa magna reunión del civismo que tendrá lugar en octubre próximo aquí mismo, en Estrasburgo. 13 1015 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4220 Title A name given to the resource Sessió Plenària de la CPPLRE / Discurs del President del CMRE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Els governs no haurien d'intervenir en la solució de qüestions supra-municipals que les regions per elles mateixes puguin solucionar. Carta Europea Autonomia Local: art.4. Tractat Maastricht: art. 198. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palais de l'Europe, Estrasburg Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats CMRE Municipis Relacions Internacionals Unió Europea Administració local Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1002/19860220d_0054.pdf d72dbb94901befd7ce1ff6b401760c93 PDF Text Text - - - Ajuntament de Barcelona CONFERèNCIA DE L'EXC. SR. ALCALDE A LA SESSI6 SOBRE "HISTòRIA I PROSPECTIVA" A LA CAMBRA DE COMERÇ, DINS DEL PROGRAMA COMMEMORATIU DEL CENTENARI 20 Febrer 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA ,MUNICIPAL �P."‘„ -2- Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : SENYORES, SENYORS: QUAN L'AMIC FIGUERAS EM VA CONVIDAR A PARTICIPAR EN AQUESTA SESSIó EM VA ANUNCIAR QUE LA COMPARTIRIA AMB EL PROFESSOR PIERRE VILAR. AIXó NO HA ESTAT AIXí I HO LAMENTO, ENCARA QUE, D'ALTRA BANDA, EM SENTO UNA MICA ALIVIAT. A- 1,Lev G L-`(^^T^ PERQUE NO HAURIA DEIXAT DE SER UNA GOSADIA PER LA MEVA PART PARTICIPAR COM A CONFERENCIANT EN LA MATEIXA SESSI6 QUE EL DR. PIERRE VILAR. ELS MEUS MÉRITS ACADèMICS NO ESTAN NI MOLT MENYS AL NIVELL QUE MMEREIX EL PROFESSOR VILAR COM A COMPANY DE TAULA. PER NO S6N ELS MEUS McRITS ACADèMICS ELSQUE M ^ HAN PORTAT AQUI, SINE LA MEVA CONDICI6 D'ALCALDE DE BARCELONA. I L'ALCALDE DE BARCELONA S'HAURIA SENTIT PLENAMENT SATISFET DE PARTICIPAR EN LA CELEBRACI6 D'AQUEST CENTENARI DE LA CAMERA AL COSTAT D'UN DELS ESTUDIOSOS MFS INSIGNES QUE HA TINGUT LA CIUTAT. UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL. �■j Aj ntament de Barcelona -4- Gabinet de Comunicació Ref.: UNA HERèNCIA QUE TINO DEL MEU PAS PER LA FACULTAT DE CIENCIES ECONòMIQUES, TOT I QUE L'ESTUDI DE LES EXPECTATIVES I DE LA INFORMACI6 HA EVOLUCIONAT MOLT, UNA DE LES IDEES -FORÇA DE L'ECONOMIA QUE EM VA QUEDAR GRAVADA, ÉS QUE LA REALITAT DEPN MOLT DEL FUTUR. EL PRESENT DEPèN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS LES ARRELS; NO DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE NOMÉS SON DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE EST JA FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE TENIM PRESENT DEPèN TAMBÉ DE TAL I DE TAL COM SOM. EL COM VOLEM SER O ESPEREM SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT SEGURAMENT EXPLICAR, SI NO ÉS, NO ES PODEN PRECISAMENT, EN FUNCIó MÉS DEL FUTUR, I DE LA PERCEPCI6 QUE ELS 1P3 CIUTADANS VAN TENIC DEL FUTUR, MÉS QUE NO PAS DE LA INFLUèNCIA DEL PASSAT. DETERMINANT DEL HAURIEN NO HAGUT QUE SI EL PASSAT FOS SEMPRE EST PASSANT EN EL PRESENT NO HI ELS GRAN CANVIS QUE S'HAN PRODUIT, A SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES Exp. 82-86 •IMPREMTA MUNICIPAL I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS �j, '1;2* Ajuntament de Barcelona -5- Gabinet de Comunicació Ref.: GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUïT. TOTS VOLEM UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN • QUè ELS PROBLEMES D'AVUI ES TRACTIN AMB RIGOR. I SOLVENCIA EN EL QUE, A . MÉS, SORGEIXIN SOLUCIONS ALS i PROBLEMES QUE ENCARA NO EXISTEIXEN PER e- ) QUE PENSEM QUE PODEN PLANTEJAR —SE. I ÉS EN AQUESTA LíNIA QUE PENSO QUE ÉS IMPORTANT ACOLLIR—SE A UNA TRADICI6 DEL PENSAMENT ECONòMIC QUE HA ANAT SEMPRE PER AQUEST CAMí I QUE EST LLIGADA D'ALGUNA FORMA AMB EL PENSAMENT DE KEYNES. ELL EXPLICAVA MOLT CLARAMENT EN EL TRACTAT SOBRE EL DINER TREATISE ON MONEY> r I TAMBÉ EN ALTRES ARTICLES MOLT INTERESSANTS DELS ANYS 20 I 30, COM D'ALGUNA FORMA LA GENT TENDEIX A ACTUAR EN FUNCIó DE LA SEVA PERCEPCIó DEL FUTUR. P.EYNES INSISTIA EN AQUESTA IMATGE QUE ÉS TAN CONEGUDA DE QUE L'IMPORTANT ÉS L'EXISTNCIA D'OBJECTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. QUE AIX6 DESPRÉS ES PRODUIS AMB UNA DETERMINADA POLíTICA MONETàRIA, ÉS UNA ALTRA QÜESTI6. . Exp. 82 86 • IMPREMTA MUNICIPAL �-6- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : A MI EL QUE M'INTERESSA REMARCAR AVUI, ÉS QUE ELL INSISTIA EN QUE LA IMPORTàNCIA DE QUE LA HUMANITAT, ELS PAïSOS, LES CIUTATS, TINGUESSIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT CONEGUTS, I EN TOT CAS ASSUMIBLES, I QUE ES POGUESSIN ACONSEGUIR. AIX6 FARIA UNA MICA DE MOTOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA. ERA KEYNES QUI DEIA AQUELLA FRASE FAMOSA EN EL SENTIT QUE UNES AMPOLLES PLENES D'OR ENSORRADES A UNA DETERMINADA PROFUNDITAT SERIEN ELEMENTS MOBILITZADORS DE MOLTES ACTIVITATS. KEYNES INTERPRETAVA LA HISTÈRIA DE LA HUMANITAT EN FUNCIó TAMBÉ DE COM AQUEST TIPUS D'OBJECTIUS, I LA QUANTITAT DE DINERS QUE HI ANAVA ASSOCIAT, FINS t -1-I5T/-EN L'EVOLUCIó HISTÈRICA. . VA ARRIBAR A FER UNA INTERPRETACIó DE LA HISTÈRIA NO JA DEL FUTUR, SINO DEL PASSAT, EN EL SENTIT DE MOSTRAR COM EL DESCOBRIMENT DE LES MINES D'OR, EL SUCCESSIU DESCOBRIMENT DE LES MINES D'OR, ES PODIA RELACIONAR AMB èPOQUES DE GRAN AUGE, DE GRAN ACTIVITAT ECONEMICA. I COM, PER EXEMPLE, MINES COM LA DE SIERRA MORENA S'HAVIEN TANCAT I S'HAVIEN TORNAT A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �• Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació OBRIR CONSEQÜENTMENT, O D'UNA FORMA CORRELATIVA, A L'EXISTNCIA D'UNS PERIODES DE GRAN ESPLENDOR D'AQUELLA SOCIETAT EN CONCRET, FOS L'IMPERI ROMA O L'ESPANYA DELS àRABS. ARA BÉ, I AQUí ÉS A ON ANAVA, SERÉ UNA MICA CRíTIC DE4 KEYNES I D'AQUESTA INTERPRETACIò QUE ES BASAVA, EN PART, EN BONA PART, EN ASSOCIAR AQUELLS DOS FENòMENS DE L'EXISTèNCIA D'UNA QUANTITAT DE DINERS I D'UNS OBJECTIUS IMPORTANTS EN EL FUTUR. PERA' AQUESTA INTERPRETACIó LA FEIA D'UNA MANERA MECLNICA, D'UNA FORMA CAUSAL I SENZILLA:HI HAVIA EL DESCOBRIMENT DE LES MINES, HI HAVIA UNA QUANTITAT DE DINERS I HI HAVIA UN CREIXEMENT ECONóMIC, I D'AQUESTA TEORIA, L'ESCOLA MARXISTA, VA FER UNA CRíTICA MOLT INTERESSANT PERQUE VA DIR: MOLT BÉ, HI HA UNA CORRELACI6 ESTADíSTICA ENTRE AQUESTS MOMENTS DE DESCOBRIMENTS I ELS MOMENTS DE GRAN ACTIVITAT ECONòMICA, PERA..., QUIN ÉS L'OU I QUIN ÉS LA GALLINA?; QUINA ÉS LA CAUSA I QUIN ÉS L'EFECTE?; QUè ÉS EL QUE DEMOSTRA QUE LA QUANTITAT DE DINERS O EL DESCOBRIMENT DE LES MINES ÉS EL QUE PRODUEIX Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —7— Ref.: �-8- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: L'ACTIVITAT, ETC?. QUI ENS EXPLICA PERQUè ES VAN TORNAR A OBRIR LES MINES? QUI ENS EXPLICA PERQUè ES VA DESCOBRIR AMÉRICA? NO QUINS EFECTES VA TENIR, QUE JA HO SABEM, SINE PERQUÉ HI VAN ANAR. ES UNA FET CASUAL? ÉS LA PERSONALITAT D'UN HOME? ÉS UN IMPULS IRRESISTIBLE D'UN SECTOR DE LA SOCIETAT? QUè ÉS EXACTAMENT?. LA INTERPRETACI6 D'AQUEST SECTOR ÉS LA DE QUE AQUESTS GRANS DESCOBRIMENTS, AQUEST CICLE D'OBERTURA, DE FIXACI6 D'OBJECTIUS QUE ESTIMULEN FINS I TOT LA CREACI6 DE MASSA MONETàRIA, ESTà RELACIONAT AMB L'EXISTèNCIA D'UN DESIG INSATISFET DINTRE DE LA SOCIETAT QUE ALESHORES ES MANIFESTA EN FORNIA DEL DESCOBRIMENT I QUE PRODUEIX COM A EFECTE, DESPRèS, UNES CAUSES MÉS O MENYS SECUNDARIES EN ELS PREUS, QUE PROVOQUEN UNS BENEFICIS I UNA SITUACI6 MOLT MÉS DISCUTIBLE. EN TOT CAS, QUè HI HA ABANS DEL DESCOBRIMENT? ABANS DEL FET FISIC, ASSOCIAT DESPRS D'UNA MANERA UNA MICA MECáNICA AMB EL CREIXEMENT ECONòMIC, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Reí.: H1 HA UNA DEMANDA, UNA TENSI6, UNA ELECTRICITAT SI VOLEU. Hl HA UNA SOCIETAT QUE NECESITA D'ALGUNA FORMA PROJECTAR-SE 1 QUE TROBA EN ELS DESCOBRIMENTS • DEL NOU MóN, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE REALITZAR UNA TENSI6 . ANíMICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSI6 ÉS V1LIDA, QUE ÉS PREEXISTENT , I AQUESTA ESCOLA DEMOSTRA QUE PRECISAMENT AL "TRESCENTO", AL S.XIV I ALS INICIS DEL S.XV, MOLT ABANS DE QUE ES PRODUYSSIN ELS DESCOBRIMENTS, EN AQUEST CAS EL DESCOBRIMENT D'AMÉRICA, QUE VA PROVOCAR LA REVOLUCI6 COMERCIAL MUNDIAL I QUE VA CREAR EL MóN MODERN EN DEFINITIVA,AL "TRESCENTO", COM DEIA, HI HAVIA UNA SOCIETAT AME UNA DEMANDA INSATISFETA p,\12:. D'ACTIVITAT I. DE LES IDEES. peAl L- fv-Pi bu 'Cr ESTEM EN UNA CIUTAT QUE DURANT MOLTS ANYS HA CA 9--5C,' VISCUT AMB UNA SUPERESTRUCTURA SI VOLEU, AMB UNA b L'-g(L)' CAPACITAT D'APLICACI6 DE PROJECTES MOLT INFERIOR, io.44 . W , Xious V.M. 1 1 o POTSER, A LA QUE LA SEVA BASE, TANT SOCIAL COM CULTURAL I EVIDENTMENT POLITICA, PERMETIA. I AIX6 HA 144- i7D 3c-; FET QUE AQUESTA CIUTAT, REPETIDAMENT EN EL CURS DE A LA HISTERIA, S'HAGI PROJECTAT CAP AL FUTUR 1 CAP A JEMNAA L'ESPAI, BUSCANT UNA CAPITALITAT, UN PROTAGONISME A01412,41// v;vt4 3 c itom) -12k,4 1,5 b t.7 (141-IsZ D L' V5 Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL 1.-5 /-J-(A4,1 Pl\t"V 1,1 1->t,iy-v 1, u K,Q5 , U c.ck iv1,1 L7S A. A-cr- • �—10— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : QUE LES SEVES CONDICIONS LI PERMETIEN DE TENIR I QUE TANMATEIX LI EREN NEGADES PER RAONS DE CARàCTER /y5 POLíTIC, ECONóMIC, O LES QUE FOSSIN. I AIXí, ALS 0 DEL SEGLE PASSAT, UNA GENERACIÓ ESPLèNDIDA VA .LLENYAR EL SOMNI DE LA BARCELONA DE L'EIXAMPLE I VA DIBUIXAR EL SEU SOMNI A L'ENTORN D'UN PROJECTE QUE VA SER L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DEL 88. UN PROJECTE QUE EN BONA PART VA SER POSSIBLE GR.CIES A AQUESTA CASA. AMB L'IMPULS D'AQUESTS ANYS ES VA PASSAR D'UNA BARCELONA QUE ERA UN CONJUNT DE CASES EMMURALLADES A UN - E isIAAMPLE QUE ES VA ESTENDRE PER TOT EL PLA DE BARCELONA I VA SALTAR. MÉS ENLLà EN UN SOLA GENERACIÓ. EL SEGON GRAN IMPULS QUE VA REBRE BARCELONA PER CONVERTIR—SE EN UNA CIUTAT MODERNA VA SER L'EXPOSICIÓ DEL 29. D'AQUESTA EXPOSICIÓ HEM REBUT LA URBANITZACIÓ DE LA MUNTANYA DE MONTJUïC I LA PLACA ESPANYA, EL METRO I L' HERèNCIA DE LA PRIMERA GRAN ONADA D'IMMIGRACIÓ DEL SEGLE, QUE SI D'UNA BANDA VA PRODUIR GREUS PROBLEMES D'HABITATGE, D'ALTRA VA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �1 :Y44 —11— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: CONSTITUIR UN I1PORTANTíSSIM ELEMENT DE RENOVACI6 DE LA NOSTRA POBLACI6, QUE JA MOSTRAVA UNA CLARA TENDèNCIA A L'ENVELLIMENT. AQUESTA BARCELONA . QUE VA SO.P,TIR DE L'EXPOSICIó DELS 29, LA BARCELONA DELS ANYS TREINTA, JA VA MANIFESTAR LA SEVA VOCACI6 DE CAPITALITAT, JA VA SER Pr CAPDïtiANTERA DE LA INNOVACI6 CULTURAL L'IMPACTE QUE VA PRODUIR EL PAVELL6 MIES VAN DER ROHE —LA RECONSTRUCCI6 DEL QUAL INAUGURAREM AQUEST ANY— VENIA AFAVORIT PEL NUCLI D'ARQUITECTES RACIONALISTES QUE EN AQUELLS ANYS ES VA CONSTITUIR A BARCELONA, EL GATPAC, AVUI PODEM CONTEMPLAR L'HERèNCIA D'AQUELLS HOMES A LES OBRES DE SERT CASA BLOC, DISPENSARI ANTITUBERCULOS, Lfr CASA DEL CARRER MUNTANER— FELIÇMENT RETROBADA A LA FUNDACI0 MIRóe NO OBLIDEM TAMPOC QUE LE CORBUSIER VA FER PER LA GENERALITAT EL PLá MACIá. D'ORDENAC.I6 'DE L'AREA DE BARCELONA, INCLOENT LA CIUTAT DE REPOS . I VACANCES DE Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �,: luz • • )a -12- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació GAVA Ref. : CASTELLDEFELS . J^ v^N^ ^ ^ ,^ ^s ^-^^^^ S ^ ^.^ o %^ ^^ ^^SM os) NDv e ^^ . f ^ ^ ^^ Jc PP^' {^l E:^l ^ ^ ^ ^^^v^^ ^ 1^ D-11. A^NS NçE PENSO QUE A HORES D'ARA EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT FER UN PAPER SEMBLANT, VOLUNTATS I D'ENERGIES. DE CATALITZADOR DE AL4 A1-491A'0-57 RECORDARAN VOSTèS QUE LA PRIMERA VEGADA QUE VAIG VENIR A LA CAMERA DE COMERÇ PER PARLAR DELS JOCS OLIMPICS AME JOAN? MAS CANTI HI HAVIA UNA TRENTENA D'EMPRESARIS. EN EL MOMENT D'ENTRAR JA VAIG TENIR OP L'IMPRESSIó QUE TENIA UN ARGUMENT DOEBb65 QUE NO L'HAVIA PENSAT I QUE ERA QUE CENT ANYS ABANS, M ÉS, ANY MENYS L'ALCALDE RIUS I TAULET ANY De áLTTTT TTT # REUNIT ALS MUNTADES I A TOTS ELS GRANS HOMES D'EMPRESA D'AQUELLA ÉPOCA PER DIR-LOS APROXIMADAMENT; "SENYORS, HAN DE DONAR SUPORT AL PROJECTE DE L'EXPOSICI6 UNIVERSAL DEL 88". I AIX6 VA SUCCEIR, I NO DISCUTIREM EL MES O QUIN VA SER L'ANY EXACTAMENT, PERO ERA APROXIMADAMENT CENT ANYS ABANS DEL MOMENT EN EL QUE EN JOAN MAS CANTI I JO ENTRAVEM A LA CAMERA DE COMERÇ. I EFECTIVAMENT AQUEST ARGUMENT ELS IMPRESIONà I VA ACABAR, NO DIC Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL DE CONVEtvCER-LOS PERQUE JA ^p P �–13– Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref. : N'ESTAVEN ABANS, PER6, D'ALGUNA FORMA, ES VAII DESVETLLAR UNA BONA DISPOSICIó QUE HI ERA, PER QUE NO S'HAVIA FORMULAT, I QUE DESPRèS AMB CARLOS FERRER ¿-cof00 wo0ES -ans- as De reS SALAT HA TINGUT UN REFLEX ESPLèNDID EN EL TERRENY MATERIAL I DELS NúMEROS. PER AIXó DIC AQUí QUE AL DARRERA DE LA CANDIDATURA OLIMPICA HI HA UNA-TENSIó SOCIAL PRèVIA, UNA TENSIó CULTURAL PRéVIA, UNA TENSIó ANIMICA PRèVIA D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR –SE EN L'ESPAI I EN EL TEMPS I QUE EST BUSCANT EL MILLOR CATALITZADOR PER FER–HO, EL MILLOR PROJECTE QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACIONS. NORD–SUD VOLDRIA PARLAR ARA UNA MICA DEL FUTUR DE BARCELONA –TAMBE DEL FUTUR DE CATALUNYA – A L'HORA D'EUROPA. ARA, MES QUE MAI, PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMà ÉS UNA CATALUNYA EUROPEA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-14- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació ¿COM ES VEU AIXò DES DE. BARCELONA? A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT LES DIFICULTATS I SACRIFICIS .QUE LA INTEGRACIó EXIGEIX. PER A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT UNA PR.CTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTIó. VOSTÉS EN Sal TESTIMONIS D'EXCEPCIó. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA , ÉS LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECíFIC D'UNA .MPLIA ZONA GEOGR.FICA TRANSPIRENENCA QUE FA BASTANT DE TEMPS VAN COMENÇAR A IDENTIFICAR CON EL NORD DEL SUD, EN UNA CARACTERITZACIO QUE HA TINGUT UN EXIT MOLT NOTABLE, NO A, ÉS UNA REGIO DE FRONTERES BEN DEFINIDES, PERO ABASTA, n`^i NV V" r/ ^ tLV A MÉS DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULOUSE, TOTA LA REGI6 LANGUEDOC ROSSELLó I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA BLAVA, n `/4 "C LA INCORPORACIó D'ESPANYA A ECONòMICA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL • e'Ç LA COMUNITAT EUROPEA. PRODUIR. UN RADICAL CANVI �a Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIò PASSARá, HA PASSAT JA- DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER UNA ZONA DE PAS. I UNA ZONA DE PAS, PER CERT, QUE EN EL SETMANARI ECONOMIC NORDAMERICA BUSSINES WEEK DE LA SETMANA PASSADA, ES CLASSIFICAVA ENTRE LES REGIONS EUROPEES QUE E T AN EXPERIMENTANT UN CREIXEMENT RAPID. AQUI ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVÉ CRUCIAL. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D'UNA METRòPOLI MODERNA QUE LA CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIò EUROPEA EN TRANSFORMACIò. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UNS POLIGONS INDUSTRIALS MODERNS/ UN CENTRE DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE CONCENTRACIò UNIVERSITàRIA PODEN DESPLAÇAR CAP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA ZONA. JO SÉ QUE CAP PíiBLIC COM VOSTÉS, CAP LLOC COM AQUESTA CASA ÉS MÉS ADIENT PER FER ARRIBAR AQUEST MISSATGE. JO ELS VULL DEMANAR EL SEU AJUT, L'EMPENTA QUE AQUESTA CASA, HA DEMOSTRAT DURAN ^1 TOTA LA SEVA Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL -15Ref: : �L' -16- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació HISTERIA PER ASSOLIR AQUEST OBJECTIU DE SITUAR A BARCELONA AL LLOC QUE LI CORRESPON EN EL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEU. VULL FER ESPECIAL ESMENT DE LA IMPORTANCIA QUE TÉ PER BARCELONA ACONSEGUIR QUE EL NOSTRE AEROPORT SIGUI UTILITZAT PER TOTA AQUESTA REGIó COM A ENLLAÇ DE VOLS INTERNACIONALS, ESPECIALMENT CAP A AMÉRICA I -AFRICA. EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMUNICACIONS AERIES VOSTES HO SABEN PERFECTAMENT° HA TRASTOCAT GREUMENT EL PAPER DE PORTA D'ESPANYA, DE TOTA LA PENINSULA, QUE EL PORT DE BARCELONA HAVIA REPRESENTAT EN L'EPOCA MODERNA. ARA, AQUEST ROL L'HA ASSUMIT L'AEROPORT DE MADRID D'UNA MANERA GAIRABE HEGEMONICA I RECUPERAR EL PROTAGONISME DE BARCELONA EN AQUEST TERRENY ÉS UN REPTE EXTRAORDINARI. PER ACONSEGUIR AQUEST OBJECTIU LA CONSOLIDACIO D'UNA XARXA DE COMUNICACIONS ENTRE BARCELONA I EL SUD DE FRANÇA ES FONAMENTAL. ,/4 Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL G±o e MV1.‹I J �Ajuntament de Barcelona -17- Gabinet de Comunicació Ref.: SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA ÉS, JUNTAMENT AMB EL PAíS BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITJANES QUE ARTICULEN UN SISTEMA, EL CENTRE DEL QUAL ÉS BARCELONA I LA SEVA àREA. A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS QUALS TENEN ENTRE 5000 I 10000 50 HABITANTS, 38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 2 .0000 I 50000, 7 ENTRE 100000 1 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS 500000 8 ENTRE 50000 1100000, DE MIG MILI6 D'HABITANTS. LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALà S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTeN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMB UNA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, MANTENIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PERE) TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBÉ DE QUE BARCELONA FUNCIONI. Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL POT �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —18— EL SISTEMA CATALà DE CIUTATS, LA CATALUNYA DE LES CIUTATS, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, FUNCIONARI SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTI BEN CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR—SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA L1NIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS, I W(Yik QUE PER LA VALL DEL ROINA PER ENLLACAR AMB LA VALL DEL PO A ITILIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALI LLIGA BARCELONA AMB EL QUE ES PODRIA QUALIFICAR DE CARRER MAJOR D'EUROPA. AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA • INDUSTRIAL M É S IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA ON ES DECIDEIXEN EL 60 O 70% DE LES COSES IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �♦ Ajuntament de Barcelona -19- Gabinet de Comunicació Ref.: NOSTRE CONTINENT. AREA METROPOLITANA TOTA LA REFLEXIÓ ENTORN DEL CARàCTER URBà DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXISTèNCIA D'UNA REA METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN REA QUE SIGUI EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI T S °B- CATALUNYA. AQUí, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REALITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL CENTRE DE CORNELLà, DE SANTA COLOMA, O DE BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCI6 TRADICIONAL DE LA BARCELONA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCI6 QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. RECONEIXEMENT DE LA MÉS EVIDENT, L'EXISTèNCIA D'UNA EL CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA ACCEPTACI6 UNàNIM. CATALUNYA HA DE CON è IXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �• , h Ajuntament de Barcelona -20- Gabinet de Comunicació Ref. : I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACI6 EUROPEA. AIXò ÉS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME BARCELONí. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBà IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HIST¿RICAMENT HA ESTAT: EL MOTOR in-110WA CATALUNYA. HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE ÉS BO PER A BARCELONA I LA SEVA REA ÉS BO PER A CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I ABSORBENT ÉS FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPONENTS ESTAN INTERRELACIONATS. PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL CREIXEMENT DEMOGRàFIC DE L' àREA EST PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES PREVEU QUE LA Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —21— TENDéNCIA CANVII. L'ESPAI FíSIC DE L'àREA ESTA ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC D'ACTUACIó URBANíSTICA. EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN D'ANAR PEL CAMí DE LA RECONSTRUCCIó, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS AïLLATS PER BARRERES URBANíSTIQUES. TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICIó D'UN MOTOR. ACTUACIONS METROPOLITANES VULL ATURAR—ME UNA MICA EN LES ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIó DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMà. ABANS, PERò, RECORDARÉ QUE RECENTMENT HEM POGUT DESENCALLAR AMB L'ADMINISTRACIó CENTRAL ELS CONVENIS NECESSARIS PER FER UN SEGUIT Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —22— D'OBRES INDISPENSABLES PERQUÉ AQUESTA CIUTAT METROPOLITANA PUGUI FUNCIONAR. EFECTIVAMENT, HEM TINGUT OCASIó D'EXPLICAR AMB DETALL AL MINISTRE D'OBRES PúBLIQUES QUINA ÉS LA REALITAT DE LA NOSTRA XARXA VIàRIA ARTERIAL, DE LES NOSTRES COSTES, DE LES NOSTRES PRIORITATS URBANïSTIQUES. HAIG DE DIR QUE EL MINISTRE VA ESTAR iT RECEPTIU, TOT I QUE, AL MEU ENTENDRE, NO S'ACABA DE VEURE QUE LES NECESSITATS SóN ABSOLUTAMENT VITALS, HI HAGI JOCS OLïMPICS O NO. TAMBÉ HEM ACONSEGUIT DESENCALLAR EL CONVENI AMB RENFE PER A L'AIXECAMENT DE LES VIES DEL POBLE NOU, QUE VAM FIRMAR LA SETMANA PASADA I QUE ÉS IMPORTANTíSSIM PER A LA REHABILITACIó D'AQUEST BARRI I PER A LA FESOMIA DE TOTA LA CIUTAT, COM VEUREM MÉS ENDEVANT. LA BARCELONA DE L'ANY 2000, 0 PER FER SERVIR UNA DATA MÉS SIMBóLICA PER NOSALTRES, LA DE 1992, NO PERTANY AL MóN DE LA PROSPECTIVA FICCIó. SER PRODUCTE EXP. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �.7r Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —23— D'UNES ACTUACIONS, D'UNS PROJECTES QUE JA ESTAN EN MARXA, QUE PODEN COMENÇAR A VEURE. COMENÇARÉ PEL MASSiS DE COLLSEROLA. COLLSEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT GrOGRàFICA. SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLSEROLA HA ESTAT TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL REPTE QUE TÉ LA CIUTAT METROPOLITANA ÉS TRANSFORMAR—LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE ES VEIEN SEPARADES PEL MASSíS. EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITà ÉS LA RECUPERACI6 DEL FRONT MARíTIM DE BARCELONA, DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU QUE CAL NO VEURE Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació -24- UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE REHABILITACIò URBANA, DE LIMITAR—LO ALS SEUS ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O D'OPERACIò LLIGADA A LA VILA OLíMPICA. ES TOT AIXò, PERò ÉS MOLT MES, I EL FUTUR DE CATAI. (UNYA HI ESTà IMPLICAT. AQUESTA OPERACIò IMPLICA RECUPERAR LA CONDICIò DEL PORT DE BARCELONA COM A. PRIMER PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA BONA COMUNICA.CIò INTERNACIONAL, RESOLENT AL PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXIò (AEROPORT, AMPLIACIò DEL PORT, ETC). LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURARà, D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA PROXIMITAT DEL QUAL HI HAURA LES SEUS D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTíCIA. IMPLICARà QUE PER PRIMERA VEGADA L'EIXAMPLE ESTARà CONNECTAT DIRECTAMENT AMB EL MAR. ES PODRà ANAR Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació -25- CAMINANT DES DE LA SAGRADA FAMíLIA, PER EXEMPLE, A LA PLATJA EN :%0 i MINUTS. I D'ALTRA BANDA COMPENSAR LA TENDéNCIA DEL CREIXEMENT DE BARCELONA CAP A PONENT, TORNANT A ESTABLIR LES POLARITATS URBANES QUE PREVEIA EL PLA CERDà. DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLSEROLA, EN CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITá, PASSAR DE SER BARRERA A FER DE NEXE, LA REHABILITACI6 DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT RECONSTRUIRI. LA CONNEXI6 ENTRE LA CAPITAL I LA RESTA DEL TERRITORI, A TRAVÉS DE LA COSTA DE LLEVANT„ • UN ALTRE PROJECTE FONAMENTAL PER AL FUTUR DE BARCELONA ÉS EL PLA D'ACTUACI6 A LA CIUTAT VELLA. AQUEST PLA ÉS UNA ACTUACI6 INTEGRAL QUE S'OCUPARà DELS ASPECTES DE SEGURETAT, SOCIALS, SANITARIS I URBANíSTICS. HEM VOLGUT DONAR A AQUEST PLA LA RELLEVàNCIA QUE ÉS MEREIX I HEM POSAT AL SEU FRONT UN REGIDOR, AMB RANG DE TINENT D'ALCALDE, AMB DEDICACIó EXCLUSIVA, QUE ÉS PAU CERNUDA, UN GRAN CONEIXEDOR DE LA ZONA. Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �S V Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -26- L'ASPECTE MÉS SINGULAR D'AQUEST PLA ÉS POTSER L'ACTUACI6 URBANíSTICA, 'QUE MALGRAT NO HAVER OBTINGUT LA DECLARACIO D'AREA DE REHABILITACIO INTEGRADA, ARI, PER PART DE LA GENERALITAT S'EXECUTARà A BASE DE DIFERENTS PLANS ESPECIALS.LA FINANCIACI6 POT ARRIBAR PER DIFERENTS CANALS, PRIVATS I PaBLICS, CATALANS I NO CATALANS, ESPANYOLS O ESTRANGERS. LA REHABILITACI6 DE LA CIUTAT VELLA ÉS UN DEUTE QUE BARCELONA TENIA PENDENT. LA CIUTAT VELLA FS DE FET LA MARE D'AQUESTA BARCELONA QUE HEM VIST EIXAMPLAR-SE EN EL BARRER SEGLE. ES TAMBÉ LA MARE DE LA BARCELONA MODERNA, EFICIENT I AGRADABLE QUE VOLEM PER AL FUTUR. PER TANT ÉS UNA MICA EL NOSTRE DEURE DE FILLS NO jj ,^^^ t.i•1^ íl iJ L ABANDONAR LA CIUTAT VELLA AL PROCÉS DE DEGRADACI6 QUE ESTA PATINT. QUE, A MES S'ACCELERA A MIDA QUE PASSA EL TEMPS SENSE QUE-S'HI ACTUï. LA SITUACI6 DE CIUTAT VELLA FA QUE DINS EL PLA D'ACTUACI6 DEL DISTRICTE, PRESENTAT EN EL CONSELL PLENARI DEL 27 DE DESEMBRE, ES CONTEMPLI UNA COORDINACI6 POLICIAL QUE ITtPLICARà LA RELITZACI6 D'UN Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: —27— PROGRAMA PERMANENT D'ACTUACIONS CONJUNTES ENTRE EL COS SUPERIOR DE POLICIA, LA POLICIA NACIONAL I LA GUàRDIA URBANA. LA REFORMA DEL MODEL DE PATRULLES I DEL DESPLEGAMENT POLICIAL, LA REALITZACIó SISTEMATICA D'OPERACIONS ESPECIALS I LA INCORPORACI6 D'UNA BASE SE DADES SóN ALTRES DE LES ACTUACIONS QUE ES CONTEMPLEN DINS EL PLA D'ACTUACI6 DE CIUTAT VELLA. LLIGAT AMB AQUESTA ACTUACI6 INTEGRADA A LA CIUTAT VELLA TENIM LA INTENCI6 DE AJUDAR AL PORT DE BARCELONA A PROMOURE AL PORT VELL COM A ZONA DE LLEURE. AIXó ESTARA RELACIONAT AME L'ACABAMENT DE LES OBRES DEL MOLL DE BOSCH I ALSINA I LA SEVA CONNEXI6 AMB EL CINTUR6 LITORAL. TOTES AQUESTES ACTUACIONES CONFIGUREN, DONCS, UNA CIUTAT REEOUILIBRADA URBANíSTICAMENT, BEN CONNECTADA AME EL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA, CONDICIO QUE ÉS, D'ALTRA BANDA,INDISPENSABLE PER LLIGAR BARCELONA I CATALUNYA AL SISTEMA DE CIUTATS EUROPEU. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: -28- AMÉRICA. LLATINA LA PROJECCIè INTERNACIONAL DE BARCELONA, PERè, NO S'ESGOTA AMB LA SEVA VOCACI6 EUROPEA. AQUEST úLTIM ANY HEM ASSISTIT A UN REVIFAMENT DE L'INTERèS DE BARCELONA PELS PAÏSOS D'AMèRICA LLATINA. TAMBÉ EN AQUEST PUNT LA HISTE. RIA DE LA CAMBRA REFORÇA I CONFIRMA LES MEVES PARAULES. ELS HOMES DELS ANYS 1880 QUE VAN FUNDAR AQUESTA CASA CONEIXIEN MOLT BÉ LA IMPORTàNCIA DE LES AMÉRIQUES. I NO TAN SOLS PER MOTIUS COMERCIALS. MOLTS D'ELLS HI HAVIEN VISCUT, O BE EREN FILLS O NETS DE FAMíLIES CRIOLLES. BARCELONA ÉS TAMBÉ LA CIUTAT EUROPEA AMB MÉS IMPORTANT POBLACI6 ORIUNDA D'AMÉRICA LLATINA, BARCELONA HA DE DESCOBRIR L'IMMENS ATRACTIU POTENCIAL QUE LA CIUTAT TE PEP. ALS POBLES D'ALLà. HI HA MOLTS I MOLTS EXPORTADORS QUE TREBALLEN A TRAVERS DE ROTTERDAM O LONDRES I QUE SI ENS CONEIXESSIN MILLOR, SENSE CAP MENA DE DUBTE UTILITZARÍEN EL NOSTRE PORT COM A PORT D'ENTRADA A EUROPA, PER RAONS IDIOMáTIQUES, DE SIMILITUD DE COSTUMS, D'ESTRUCTURES Exp. 82.86 • IMPREMTA MUNICIPAL �".074k Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació JURiDIQUES.... ES TRACTA QUE ENS SABEM FER CONEIXER I, NATURALMENT, FER QUE ELS NOSTRES SERVEIS SIGUIN PROU EFICI ENTS PER FER —NOS COMPETITIUS DE DEBE AMB ELS PORT S NORDEUROPEUS. AQUEST ÉS EL SENTIT QUE TENEN LES VISITES DEL PR ESIDENT DE MEXIC, DEL PRESIDENT DE L'URUGUAY I LA M E S RECENT, PRIVADA, DEL MINISTRE IGLESIAS, UN E NAMORAT DE BARCELONA. EM. PODREU DIR QUE L'ACTUAL SITUACIó DE L'ENDEUTAMENT D'AQUELLS PASOS NO FA GENS ATRACTIU EL RISC D'INTESIFICAR — NE LES RELACIONS. PERE CREC QUE UNA VISIS A LLARG TERMINI HA DE SER NECESS à RIAMENT OPTIMISTA I CONSTATAR L'IMPORTANTíSSIM PAPER QUE AMÉRICA LLATINA HA DE JUGAR EN EL MóN DEL FUTUR. FINAL VOLDRIA ACABAR PER ON HE COMENÇAT. DEIA QUE NO NOMÉS EL FUTUR DEPèN DEL QUE FEM ARA, SINO QUE TAMBÉ EL PRESENT DEPÉN D'A.LLE QUE ESPEREM PER AL FUTUR. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —2 9 — Ref.: �.a Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FA UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIMER COP UN TREBALL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN ON DEFINIA EL CONCEPTE DE TRENCADORS D'UNIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA MICA DEL MISSATGE D'AQUELL TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIAVA COM ELS SISTEMES ES DESESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MFS PESSIMISTES DEL QUE LA PRòPIA REALITAT ACONSELLA. I HE ANAT REPETINT. DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTàNCIA QUE TENIA PER AL PRESENT RECONEIXER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN NEGRE COM EL PESSIMISME DE LA SITUACIó IMMEDIATA SUGGERIA. ARA QUE A TOTA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA REACTIVACIó E CONòMICA VAL LA PENA RECUPERAR AQUEST DISCURS. ELS EMPRESARIS CATALANS EL VAN ENTENDRE DE SEGUIDA, I ES VAN APUNTAR A AQUEST PROJECTE MOBILITZADOR QUE SóN ELS JOCS OLíMPICS, EL PAPER DELS QUALS POT SER, PRECISAMENT, DE FER DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT DEL PESSIMISME SOCIAL PREVALENT. DE LA MATEIXA MANERA SALUDO LA INICIATIVA DE LA Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL -30Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CAMERA DE CONSTITUIR UN SERVEI DE CREACI6 DE NOVES EMPRESES, QUE, D'ALTRA BANDA, COL.LABORA ESTRETAMENT AMB LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL DE L'AJUNTAMENT. PENSO, DONCS, QUE UNA VEGADA MÉS BARCELONA I LES SEVES INSTITUCIONS EMPRENDRAN AMB AVANTATGE EL CAME DEL REDREÇAMENT, PERQUE EN UN MOMENT DE PESSIMISME HEM SABUT SER AGOSARATS I HEM CONFIAT EN LES NOSTRES CAPACITATS. DES D'AQUi VULL ANIMAR LA CAMBRA DE COMERÇ, INDúSTRIA I NAVEGACI6 PERQUE SEGUEIXI MOLTS ANYS MÉS COM A CAPDAVANTERA DE L'ACTIVITAT DE LA CIUTAT, DEL PAIS. BARCELONA NO US FALLARà, EN PODEU ESTAR SEGURS, EL FUTUR IMMEDIAT DE BARCELONA ÉS RADICALMENT ATRACTIU. FA UNES SETMANES, EN UN DIARI D'AQUESTA CIUTAT, UN ARQUITECTE BRITàNIC QUE FA MOLTS ANYS QUE VIU ENTRE NOSALTRES AFIRMAVA QUE NO HI HA UNA ALTRA CAPITAL AL MóN ON Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL ES REGISTRI UNA.SITUACI6 DE CREATIVITAT COM LA —31— Ref.: �1111 * Ajuntament de Barcelona • Gabinet de Comunicació Ref.: -32- QUE VIVIM ARA MATEIX AQUí. APROXIMADAMENT EL MATEIX ÉS EL QUE DEIA UN ESCULTOR NORDAMERICà QUE ESTA FENT UNA OBRA, DESINTERESSADAMENT, PER AL PARC PEGASO. NO ES TRACTA D'OPINIONS AïLLADES. BARCELONA EST EN UN MOMENT DOLÇ DE CREACIò, DE VITALITAT, D'INTERCANVI QUE TÉ UN RECONEIXEMENT MOLT SUPERIOR MÉS ENLLà DE LES NOSTRES FRONTERES QUE A LA PRòPIA CIUTAT. BARCELONA ESTà EMERGINT. S'HA PRODUÏT JA UN FENOMEN VISIBLE DE RETROBAMENT DE LA CIUTAT PER PART DELS CIUTADANS I UN REVIFAMENT DE L'ORGULL DELS BARCELONINS. ES UN FENòMEN POSITIU, QUE HA ESTAT AMPLI, PLURAL, SENSE RESERVES. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3908 Title A name given to the resource Sessió sobre "Història i Prospectiva" / Conferència dins el Programa Commemoratiu del Centenari de la Cambra de Comerç Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Comerç Història Sociologia Model social Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-02-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/977/19850327d_00062.pdf a3ba330fcf10ba9bfda55b4fed0cfa49 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació RE`:ju?!^t ^.k^^G. cle ! ^^ .....^^J" f^ ?^ ...... _ Estic molt content de que l'European Consortium for Political Research hagi triat Barcelona com a seu de les seves Sessions Conjuntes de Seminaris. Aixó reforça la vocació de Barcelona de convertir-se en un centre internacional de debat. El programa d'aquestes sessions, d'altra banda recull una excelent mostra de problemes més candents de la política actual, d'especial interés en la circumstància històrica actual del nostre pais i també, més especificament , d'aquesta.l.ciutat. Si durant la seva estada a Barcelona han repassat els nostres diaris, hauran observat com el seu treball és ben a prop de les preocupacions de la nostra societat: la estabilitat de les democràcies, les relacions del poder judicial amb els altres poders i la societat, la crisi dels partits comunistes, el sistema sanitari, el nacionalisme, el mercat comú, el respecte a l'intimitat, el socialisme mediterrani, son objecte de debat corrent que surten dia a dia en tots els mitjans de comunicació. Estic segur que les aportacions d'aquestes sessions seran molt esclaridores per a tots. Però com Alcalde de Barcelona i president de l'Area Metropolitana més important d'Espanya, i també des de la meva formació acadèmica estic especialment interessat en el contingut del Seminari sobre govern metropolità. Durant molts anys vaig dedicar-me amb una certa intensitat a l'estudi dels problemes de les àrees metropolitanes, especialment els relatius a la producció de bens i serveis públics, al tamany òptim de les divisions administratives, a la crisi financera de les ciutats i a la formació de preus del sol. �ECPR-2 Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ara des de les meves responsabilitats polítiques, tracto de posar en pràctica les coses que vaig aprendre en la meya vida universitària. I entre elles el meu convenciment del paper crucial de les àrees metropoli tanes en la política i economia mundials. L'Ajuntament de Barcelona i la Corporació Metropolitana porten una intensa activitat per fer reconeixer aquest paper des de les autoritats de la comunitat autònoma i del govern central. Per això agrairé al comité organitzador que em facin arribar les conclussions d'aquestes sessions. Estic segur que serà molt útil per a mi i per als meus col.laboradors. Senyores i senyors, sigueu benvinguts a Barcelona. Aquesta ciutat agrairà sempre la presència de científics com vostés. Nosaltres podem aprendre molt de la seva experiència . i esperem que la nostra realitat us serveixi també d'estímul. Pasqual Maragall i Mira -Alcalde de Barcelona27 de març de 1985 Saló de Cent European Consortium for Political Research � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3883 Title A name given to the resource Sessions conjuntes amb l’European Consortium for Political Research Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Política Europa Acció política Barcelona European Consortium for Political Research Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1600/0000000763.pdf f9dd8de905eda4956fc61f96fad9f2c6 PDF Text Text ����� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si Catalunya i els bascos canvien l'Estatut, canviarà el sistema espanyol Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Busquets, Jordi Espada, Ferran Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Catalunya Espanya Model social Acció política Federalisme Euroregió Estatut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1617/0000000778.pdf cf72ce9907938a75cdb39279351c52e3 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si España no cambia llegarà la desafección de Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Barbeta, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Finançament Catalunya Espanya Identitat col·lectiva Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1599/0000000762.pdf 5c2c06f3b9e3f24e5d29087c1ae09ca7 PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si esto sale bien hay para 25 años pero nunca cerraremos el modelo de Estado Source A related resource from which the described resource is derived El Mundo Language A language of the resource Castellà Creator An entity primarily responsible for making the resource Ramírez, Pedro J. Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Constitució Catalunya Espanya plural Identitat col·lectiva Finançament Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1610/0000000771.pdf beaceb460a9e1385fa8480f10e54dcfd PDF Text Text ��� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si fracassa l'Estatut, fracassa Catalunya Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Sanchis, Vicent Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Espanya Acció política Territoris Parlament de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1561/0000000721.pdf af06306afab311cee68a31b70b215040 PDF Text Text Entrevista a Diari Avui (17-10-2002) "Si Mas vol un debat ho té fàcil: que demani a Pujol que marxi i es quedi ell". "Fa un mes li vaig dir a Rodríguez Zapatero que rebés el conseller, però amb aquests canvis de govern la cosa s'ha complicat una mica" ENTREVISTA: Pasqual Maragall President del PSC A. Sáez / C. Palomar "Diari Avui" No hi ha relació amb CiU, però sí amb gent de CiU, fins al punt que es passen al nostre partit" "La majoria pensarà amb mi que el canvi de govern no té res a veure amb un interès polític" AVUI Artur Mas porta setmanes desafiant-lo sense gaire èxit a posicionar-se sobre temes com la seva proposta de fer un nou Estatut. P.M. La seva proposta d'Estatut diu que és per a d'aquí a un temps. L'única proposta que hi ha ara damunt la taula és la nostra, la que hi ha a la comissió d'autogovern. Després hi ha un document d'ells que és una tirallonga llarguíssima de reivindicacions que no considero que sigui una autèntica proposta de nou Estatut. Ha passat tant de temps que el que cal no és un retoc sinó un nou enfocament -i de la Constitució- en què predomini la devolució de competències com a norma i no com a excepció. Precisament dijous passat quatre grups del Parlament (CiU, PSC, ERC i ICV) vam aprovar una moció que significa el primer pas per reformar l'Estatut dins d'aquesta legislatura, per no esperar un any. AVUI Des de CiU se li recrimina el seu silenci... P.M. Silenci?, però si jo només faig que parlar de l'Estatut i hi ha qui em critica i tot! AVUI Sí, però no ha parlat de la proposta de Mas. P.M. Perquè crec que no l'ha feta, encara. Tot això que ha dit és fer volar coloms per veure si els altres s'enganxen. I ningú ho ha fet perquè ningú s'acaba de creure de debò que hi hagi hagut un canvi de pensament. A CiU, ara, no se li coneix el pensament polític. Se li coneix el pensament tàctic, però no l'estratègic. L'única aposta era estar a prop del poder a Madrid per treure més calés, però això no ha donat resultat. AVUI No hi ha un cara a cara entre Mas i Maragall. ¿És una estratègia volguda? P.M. No. Hi ha un problema de procediment. Mas no és el president de la Generalitat. Jo sóc el president del grup més important de l'oposició i, per tant, quan pregunto, Mas no pot substituir Pujol. Alguna vegada ho han fet però saltant-se si no les lleis, sí les regles no escrites de la democràcia. No pot no contestar el censurat a una moció de censura. Això no té precedents en la història política contemporània. Ja he patit aquestes maniobres tàctiques quan era a l'Ajuntament de Barcelona i ara no em caçaran. AVUI ¿I què haurien de fer perquè vostè els respongués? P.M. Ho té molt fàcil, Mas. Que demani a Pujol que plegui i que es quedi ell. Això seria més honest amb el poble català que no dir al president que ell ja no fa de president sinó d'acompanyant... Que Pujol digui que marxa i que es quedi el seu successor. Seria més franc i ens podríem barallar cada dia. A part de dir que Maragall no vol contestar amb una finalitat d'erosió, no crec que de debò pensin que jo no en vull parlar. Si el que vol CiU és un debat Mas-Maragall, ho té molt senzill: ja que no volen avançar eleccions, que dimiteixi Pujol i que presentin Mas com a candidat. I que estiguin tranquils perquè el PP els recolzarà. No és gaire complicat. AVUI Seguint amb aquests moviments tàctics de CiU... P.M. Ja no seguirem més perquè li hem concedit molta estona. AVUI Insisteixo. Mas ha enviat una carta a Rodríguez Zapatero demanant una reunió per parlar de l'autogovern on vostè no hi sigui. P.M. Fa un mes li vaig dir a Rodríguez Zapatero que el rebés. Així com al principi vam comentar que el que havia de fer el secretari general del PSOE era parlar amb Jordi Pujol, després li vaig dir que potser podria rebre el conseller de la Presidència. Però amb tots aquests canvis de govern, la cosa s'ha complicat una mica. �AVUI Sembla que les relacions entre CiU i PSC no passen ara pel seu millor moment... P.M. No hi ha relacions. Hi ha moltes relacions entre el PSC i gent de CiU, fins al punt que alguns es passen al nostre partit. AVUI Diumenge passat Pujol va afirmar que li feia fàstic que el PSC el defensés. P.M. Aquestes declaracions no em mereixen cap comentari. AVUI Fins ara, la política catalana s'havia caracteritzat per l'educació entre adversaris. Ara sembla que això hagi canviat. P.M. Nosaltres ja estem acostumats a això i sempre ho hem valorat com un signe de vitalitat nostra: aguantem el que sigui. AVUI Per tant, això és una mostra de nerviosisme per part de CiU... P.M. Ho pot dir com vulgui. AVUI ¿Creu que aquesta última remodelació del govern català respon als interessos de Catalunya? P.M. Rotundament no. És la sisena crisi i el setè govern. Ja s'ha dit molt que això no va i que estem en una fase molt terminal perquè la gent entengui les raons per les quals s'han fet aquests canvis. La majoria pensarà amb mi que no té res a veure amb un interès polític profund. AVUI Preveu més canvis? P.M. Home, toca! Perquè si són a dos per any, encara en queden dos més. Però l'últim seria el dia abans de les eleccions. Si descomptem aquest, encara en falta un pels volts d'abril o maig. AVUI ¿Pensa remodelar el seu govern a l'ombra? P.M. No. Aquest govern és molt més constant, permanent, sensat i experimentat. AVUI ¿Creu que hi ha una sensació de paràlisi? P.M. Depèn. El que sí que hi ha és un predomini de la impressió que no avancem. Ningú sap quin és l'objectiu del govern més enllà de l'actitud del qui dia passa, any empeny. AVUI Pel que fa als pressupostos... P.M. No se sap amb qui els aprovaran. AVUI Mas s'ha trobat en secret amb Rato per pactar-los quan uns dies abans havia proposat obrir negociacions amb tots els grups. P.M. No sé que dir, perquè és opinar de coses tan etèries... Amb qui faran el pressupost? AVUI Sembla que amb el PP. P.M. Doncs serà el mateix que van fer l'any passat. AVUI ¿La sensació és que s'està fent una comèdia? P.M. La sensació és que no és una lluita de a veure qui pot més, sinó de qui pot menys. Altres anys, CiU i PP han pactat les grans magnituds i la carta als Reis. Uns són els que mantenen l'equilibri i els altres són els que van dient pels pobles: jo t'he fet el pont, l'escala, l'ascensor... No és fantàstic aquest panorama. AVUI ¿I la predisposició d'ERC de negociar esmenes parcials? P.M. No és una cosa nova. Val més que canviem de tema. Això del pressupost i les relacions entre CiU i PP és un melodrama de tercera categoria que ens fa perdre el temps. Per això demanem que aquesta comèdia s'acabi perquè no està fent gens de bé al país. Ens acostem a una situació de canvi. Pot ser categòric o no tant, tot i que jo crec que ha de ser categòric i cada dia n'estic més convençut. No veig ni l'esma, ni les idees, ni els projectes, ni la categoria dels equips per si haguéssim de fer una continuïtat. Qué està fent CiU? Volen el Barça, La Caixa i la Vanguardia... i l'Òmnium. Però ara, què més volen? Al començament del mandat deien que volien més poder, però ara diuen que no, que voldran més poder més endavant. Ara no perquè quan es va votar la investidura CiU va prometre al PP que aquest tema no l'abordaria i Pujol ha estat molt fidel a la paraula donada a Aznar de no tocar l'Estatut. AVUI Què vol dir quan parla d'un canvi categòric? �P.M. Vol dir un canvi de majories que no sigui per un escó. AVUI S'està parlant d'un hipotètic gran pacte. P.M. No, això ho diu Carod-Rovira perquè ha de justificar que ERC no es pronunciï mai del tot. Ell insisteix en una entesa PSC-CiU que sap que no hi serà. Després d'una elecció dura, no és presumible que hi pugui haver un govern conjunt de PSC amb CiU. El que hi ha d'haver és un govern fort amb un programa molt clar. Per això, les esquerres no poden fallar. S'ha de fer amb molt de seny, audàcia i legitimitat. A Catalunya li convé un canvi clar i contundent. AVUI ¿No caldrà esperar a les eleccions generals per saber com quedarà el govern català? P.M. No. Crec que serà al revés. Les eleccions generals poden anar millor si les d'aquí van com han d'anar. Si a Catalunya surt bé, hi haurà més possibilitats de canvi a Espanya. El que més ens importa és que Catalunya sigui governada per un executiu progressista, però és cert que seria una ajuda que després a Madrid no hi hagués un govern del tipus involució autonòmica com hi ha ara. AVUI Aleshores surt Aznar parlant de 'barullo' socialista. P.M. El barullo el té ell. Al PSOE i al PSC cadascú és com és amb emotivitats diverses però amb un projecte en comú. AVUI Aznar ha retret a Zapatero que vostè vol pactar amb els independentistes. P.M. Això fa dos anys feia molt mal, ara cada cop menys. Ell pinta una Espanya irreal, mítica, que té la bandera més gran del món, que envaeix illes per dir que ha fet una conquesta quan això ja no es porta, que té un llenguatge que quan es deixa anar voreja els límits de la cultura comuna que es va crear amb la Constitució. Ara s'estan veient els límits de l'aznarisme, i a mesura que aixequen la veu es comença a notar un gall. AVUI Vostè ha escrit una carta a Rodríguez Zapatero demanant-li més audàcia. P.M. González havia de parlar amb una Espanya psicològicament franquista. Ara hi ha un nou personatge, amb un nou llenguatge i amb la convicció que s'han comès errors, que s'ha d'anar amb peus de plom en alguns temes concrets i que té com a objectiu l'Espanya federal. Jo li he dit a Zapatero que s'ha de tenir una teoria d'Espanya i explicar-la amb menys por. Sé que és un perill, per alguns, que ell ho hagi de dir, però penso que el que està passant va a favor que ho pugui dir. Hi ha un moment en què la prudència és útil, però a vegades també és inútil i contrària als interessos propis. AVUI ¿Això vol dir tenir una posició diferent del PP en un tema com els 'papers de Salamanca'? P.M. Jo parlo més d'un llenguatge i d'una doctrina que de gestos. Si als de Salamanca els dius de dur-te els papers, encara que no tinguin raó, s'hi oposaran perquè hi ha un localisme que jo no comparteixo però que existeix. Jo no gastaria tots els cartutxos en aquest front concret. En aquest sentit, la posició del PSOE ha estat més considerada que la del PP per molt que Pujol digui que són el mateix. AVUI Què li sembla que Ana Botella es plantegi dedicar-se ara a la política? P.M. Millor en política que a l'¡Hola!. Em diuen que és una senyora bastant més intel·ligent del que molts es pensen. AVUI Com va la presentació de les seves propostes? P.M. Bé. Van entrant a poc a poc. Ara hem fet la de medi ambient. La gràcia de presentar-les una rere l'altra és que comences a tenir un relat que lliga les propostes. Em fa molta il·lusió poder explicar les mesures formant part d'un dibuix del que ha de ser aquest país. Hem lligat molt bé infància, vellesa, ocupació, joventut, medi ambient, economia i cultura. AVUI CiU proposa ajuts fiscals als pares que comprin pis als fills. P.M. És un error. Té una idea de família que no és la real. Vam aprovar al Parlament una proposició no de llei que diu que el govern haurà de disposar de diners per pagar 600 euros per cada lloguer. Els seus beneficis són descomunals en el camp de la mobilitat laboral, en l'emancipació juvenil i per tal d'evitar una punxada del mercat immobiliari. AVUI PP i CiU proposen que sigui la família la que resolgui els problemes socials, mentre que el PSC aposta per més ajuts de l'Estat. P.M. El nostre disseny s'acosta al model socialdemòcrata europeu, que està basat en serveis socials de qualitat i universals, perquè, si no ho són, el que passa és que quan vénen mal dades les dretes tornen a �governar amb l'esquer de la baixada d'impostos. Si els serveis són de tanta qualitat i tan universals per beneficiar les classes mitjanes, aquestes no canvien de vot i la dreta no guanya ni en moments de crisi econòmica. AVUI Això vol dir més impostos? P.M. Vol dir un nivell de qualitat en els serveis suficient perquè l'aportació dels ciutadans a l'Estat sigui ben entesa. És un problema d'adequació entre les expectatives del que l'Estat ha de donar i el que dóna, no de pagar més. AVUI L'atur ha pujat i augmenten els contractes en precari. P.M. Sí. Falta treball a temps parcial que faciliti la incorporació de gent que no hi pot ser per moltes raons, especialment les dones. El model europeu és més flexible. AVUI Quina serà la pròxima proposta del PSC? P.M. Seguretat. Comandament únic i integració dels efectius estatals romanents encara a Catalunya. Tenim problemes molt seriosos de falta d'efectius. No vénen els que havien de venir i ara comencen a marxar els nivells més capacitats. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Si Mas vol un debat ho té fàcil: que demani a Pujol que marxi i es quedi ell Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sáez, Albert Palomar, Cristina Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Convergència i Unió Esquerra Republicana de Catalunya Acció política Catalunya Model social Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5863/FMHP_03018.JPG b698d3b89418b769be72c8c7e0d9ee4f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Olot Title A name given to the resource Signa llibre al Restaurant Ramón d'Olot Subject The topic of the resource Arts plàstiques Cultura local Fira Política pública Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5864/FMHP_03019.JPG 9130968475fd5848873a1cf46f5319cd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Olot Title A name given to the resource Signa llibre al Restaurant Ramón d'Olot Subject The topic of the resource Arts plàstiques Cultura local Fira Política pública Maragall Mira, Pasqual, 1941- Sacrest, Lluís Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5878/FMHP_03033.JPG ac01a8e5b745b0509fa47ee4d4caa40d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. L'Ametlla del Vallès Title A name given to the resource Signa llibre de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès Subject The topic of the resource Aniversaris Història local Política pública Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pousa, Jordi San Miguel, Carmen Cabello, Àngels Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 21-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5881/FMHP_03036.JPG 3210ed6772684fdf1e9c489cad8af91f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. L'Ametlla del Vallès Title A name given to the resource Signa llibre de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès Subject The topic of the resource Aniversaris Història local Política pública Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pousa, Jordi San Miguel, Carmen Cabello, Àngels Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 21-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6801/FMHP_03960.JPG dea87bb3d9e4a217ac0de2fa08b41c26 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Cugat del Vallès Title A name given to the resource Signant al llibre d'honor de l'Arxiu Nacional de Catalunya Subject The topic of the resource Associacions, institucions, etc. Cultura Literatura Persones grans Arxius (Edificis) Llibres homenatge Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 31-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6699/FMHP_03858.JPG ca43b75d9cbc9e1cdeb5efd123da9442 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alt Empordà Title A name given to the resource Signant autògrafs al Centre social d'Ordis Subject The topic of the resource Política pública Administració local Pobles i viles Centres cívics Infants Autògrafs Maragall Mira, Pasqual, 1941- Creuet, Maria Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2868/FMHP_00001.jpeg 23a940fd011b37a88821a2a9474d0f28 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Signatura conveni Llei Barris Subject The topic of the resource Barris Política pública Consellers Alcaldesses Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pagans, Anna Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 28-03-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1173/198809d_0101.pdf ff28f3452764c5a22c3f85a0881d8685 PDF Text Text R 2G3 ESTI M[.DO .,E.;OR ALCALDE DE S:-:ANG':<iI, SEÑORES MIEMBROS DEL CONSISTORIO DE LA CIUDAD DE SHANGHAI, SEI' ?OR EMBAJADOR DE ESPATA, AMIGOS, EL "PROTOCOLO DE ACUERDO" QUE SUSCRIBEN SI- T.ANGIIAI Y BARCELONA -HAY C'UL CO'i1SIDERARLO COMO EL INICIO DE UNA. ETAPA DE COIdOCI::-IEIdTO MUTUO Y DE CCLABORACIóN, QUE AMBAS. CARTEE JE,.E_,U n - 1 CONDUZCA .A UN i?Ro<<:IMO HERMANAMIENTO ?TO Y U:1A 77tUC T 1l7 =a_ 7(7,77-70,y7, .I.^ll:aa 1,.-„-, _,•.y L'1- _ ^.^ _' 1J • `;N OCASIONES cono ÉSTA ES iiABITUAL RïFERIRSE A LAS SEMEJANZAS nUE lil:ISTEN ENTRE LAS CIUDADES CUE ACUERDAN ESTABLECER LAZOS DE AMISTAD Y DE COLABORACIóN. YO NO DUDO DE QUE EXISTEN TALES SEMEJANZAS ENTRE NUESTRAS CIUDADES. INCLUSO PODRÍA SE Ñ ALARLES. ALGUNAS SIMILITUDES IMPORTANTES ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA QUE TIENEN SU ORIGEN EN LA COMÚN CONDICIÓN DE CIUDADES PORTUARIAS Y DE CAPITALES COSMOPOLITAS, CULTURALES Y ECON6MICAMENTE DESARROLLADAS. PERO ES INNEGABLE QUE TAMBIÉN EXISTEN DIFERENCIAS ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA. LA GEOGRAFíA Y LA HISTORIA rt^ 'B T ^ EXPERIENCIAS TUVIERAN CIUDADES IJDADES ^L'L T?-'.i_1 :HAM?. ±. HECHO CLLC ^^.^is A'1,1BAS DESARROLLOS DISTINTOS. y �PRECISAMENTE POR ESO, CREO.OUE TIENE EÉRITO E INTERÉ S QUE INI CIEMOS ESTA ETAPA DE CONOCIMIENTO Y DE COLABOPACI6N. LAS 'DIFERENCIAS PUEDEN SER TANBI{2 UNA FUENTE QUE GENERE EERIOUECINIENTO EUTUO. SIN DUDA nNE PODREMOS . INTERCANVIAR NUCHAS EXPERIENCIAS Y Des ENCONTRAREMOS NUMEROSOS CAMPOS EN LOS QUE COLABOIN R. EARCELONA SIDO TRADICIONALMENTE, E SE PROPONE CONTINUAR SIÉNDOLO E N EL FUTURO, UNA CIUDAD ABIERTA QUE HA NECEO DE PUERTA A EUROPA Y AL NORTE DE AFRICA PARA ESPAQ A Y LA. PENÍNSULA IBÉRICA EN GENERAL. TAMBIÉN NUESTRA BUENA' RELACIoN CON -A RICA HA SIDO UNA CONSTANTE. BOSTON, SAO PAULO, MONTEVIDEO Y BUENOS AIRES SON CIUDADES CON LAS QUE .BARCELONA MANTIENE RELACIONES ESPECIALES. BARCELONA S6L0 PUEDE SENTIRSE PLENAMENTE REALIZADA DESDE ESTA FUNCI6N DE PUERTA Y PUENTE ENTRE PAÍSES, CULTURAS, CONTINENTES 7 CIUDADES. . . PERMÍTAME SR. ALCALDE QUE LES OFREZCA LA AMISTAD Y LA COLAEOPACI¿N DE BARCELONA COMO UNA PUERTA Y UN PUENTE PARA EL GRAN DESARROLLO Y LA SABIA ABERTURA A. MUNDO QUE SHANGHAI ESTA EFECTUANDO COMO . AVANZADA DE XINA. �IUY T:_ P ORT AN TE PARA FELICITARSE POR UU7 HAY OTRA LA I;ICIATIVA QUE TO".A_; NUESTRAS CIUDADES. EL DESARROLLO DE LAS RELACIONES ENTRE LAS CIUDADES ES UNA APORTACIóN POSITIVA A LA CAUSA DE LA PAZ. LAS CIUDADES SON Y HAN SIDO SIEMPRE LUGARES DE ENCUENTRO, DE -INTERCAMBIO Y DE DIALOGO. ESTA CA RACTTRÍSTICA FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES EXPLICA QUE __ISTORIC MENTE HAYAN „_DO UN FACTOR DE PROGRESO Y DE CULTURA. Y ES EN ESTAS POSIBILIDADES D1 ENCUENTRO, DE INTERCAMBIO Y DE DIALOGO QUE BRINDAN LAS CIUDADES DONDE RADICA EL ENORME POTENCIAL DE QUE. QUEREMOS DESARROLLAR ENTRE SHANGMAY Y BARCELONA EN BIEN DE LA PAZ, LA AMISTAD Y EL DESARROLLO MUTUO. LOS CONTACTOS DIRECTOS QUE HE TENIDO COD? USTEDES :DURANTE ESTOS DIAS ME PERMITEN AUGURAR QUE NUESTRAS ESPERANZAS SE VERAN CORONADAS POR EL f,XITO Y QUE ;;'AIGHAI Y BARCELONA PODRAN CELEBRARLO. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4079 Title A name given to the resource Signatura de "Protocol d'acord" entre Shanghai i Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Minghang, Shanghai, Xina Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Shanghai Relacions Internacionals Cooperativisme Acció política Territoris Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-10-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/192/20050216.pdf 973b7dd368f8e398e1bb1bf5cf049180 PDF Text Text Signatura de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana Palau de la Generalitat. Barcelona | 16/02/2005 Senyores i senyors, Voldria començar la meva intervenció amb unes paraules de record cap a una persona que va patir ahir, aquí al costat mateix, una insuficiència malauradament irreversible. Em refereixo al Doctor i Conseller Laporte. No ens podem sostreure, els qui varem ser-hi, de l'impacte que la seva mort ens va produir. No pel lloc on era, sinó pel dramatisme de la situació. El Conseller Laporte representa molt bé a tota una generació de catalans que van viure el pitjor que li pot tocar a una generació: dues guerres i una dictadura, des del 1936 fins a pràcticament les acaballes dels anys 60. Dic les acaballes perquè llavors ja es veia venir que les coses canviarien, i és ben cert que l'economia havia començat ja a canviar. Deixin-me també dedicar unes paraules d'agraïment a tots vostès, per la seva presència i per la paciència d'haver escoltat tants discursos. Tanmateix, crec que és un preu baix a pagar per l'existència d'un acord que ens honora a tots. El primer agraïment que vull fer és a la presència de les universitats; veig que la majoria hi són. Per tant, estic molt agraït als senyors rectors. També vull transmetre, com a President, un missatge d'agraïment i de satisfacció pel treball que han fet, que és un treball difícil. No sé si això queda prou reflectit en les paraules que han expressat; alguns n'han parlat, d'aquestes dificultats, i m'ho crec absolutament. L'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana expressa de manera ben gràfica -tant per la seva forma com pel seu contingut- una ambició compartida. Tots estem per una Catalunya potent, per una Catalunya segura; segura de les seves possibilitats, que pot i vol ser entesa més enllà, que vol i pot ser entesa en una Espanya plural i en una Europa avui més gran que mai i més diversa que mai. Una Catalunya que vol, en aquests àmbits, comptar i decidir. El procés que vostès han seguit, per arribar a aquest Acord que avui hem signat, indica el mètode que ens farà triomfar com a país. És un bon mètode, que vostès han aplicat bé i que ens serveix a tots: reconeixement i diàleg, feina ben feta, sentit estratègic i passió col·lectiva. Com que ja s'ha dit tot sobre l'Acord permetin-me que faci un parell de reflexions que no puc deixar de formular davant d'un públic tan representatiu i influent. En aquests dies en que vivim sota l'impacte de l'accident del Carmel, crec que és especialment important donar-li a aquest Acord la importància estratègica i de futur que té. Un país són moltes coses alhora, són molts drames i moltes alegries, moltes tristeses i tantes il·lusions; i el Govern ha d'estar a totes i cadascuna d'aquestes situacions. Però sempre amb la mateixa motivació, que és la de procurar -i evidentment aconseguir- el màxim benestar de tots els ciutadans i ciutadanes. Els d'avui i els de demà. I penso que el que vostès estan fent té una perspectiva de futur evident. Com ja saben, durant aquests dies la preocupació principal del conjunt del Govern i, molt especialment, del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques s'ha centrat en l'accident produït en el túnel de maniobra de la prolongació de la Línia 5 del Metro de Barcelona, al Barri del Carmel. El Govern ha actuat establint, des del primer moment, un ordre de prioritats que no s'ha alterat en cap cas: les persones primer, els béns després i, finalment, 1 �l'obra que s'estava executant. Per atendre a aquestes prioritats, hi han estat implicats, a més del Conseller Nadal i sota la coordinació del Conseller en Cap, les conselleries de: Interior, de Benestar i Família, de Salut i de Medi Ambient i Habitatge. Des del moment de l'accident, hi ha hagut una molt estreta col·laboració i coordinació d'actuacions amb l'Ajuntament de Barcelona, a qui pertoca -en virtut del principi de subsidiarietat, que ja sabeu que és un principi en el qual creiem en aquesta casa- la relació directa amb el Barri i els seus habitants. I l'Ajuntament ho ha fet, a la meva manera de veure, de forma absolutament encomiable. A dia d'avui, tots confiem que el camí de la normalització s'ha iniciat. I paral·lelament, s'està duent a terme una investigació -evidentment que sí!- que acabarà amb la presa de decisions necessàries per determinar responsabilitats respecte de les causes i raons primeres i últimes- de l'accident. Estem compromesos amb l'obligació ineludible d'explicar què ha succeït, perquè ha succeït, qui n'ha estat el responsable o els responsables, quines conseqüències se'n deriven i com es retorna novament, al barri i a la zona, la tranquil·litat perduda; amb un projecte de reforma i de millora que sigui potent i indiscutible. D'alguna forma, indirectament, d'això en parla també l'Acord d'avui: del dèficit d'infraestructures de Catalunya. Es posa d'evidència que encara ens falta molt; tant d'infraestructures com d'inversió, d'inversió important. Aquest dèficit afecta a tot el país; també a la ciutat de Barcelona i també a aquells barris que, després de 30 anys de lluita per tenir unes comunicacions dignes, ara han de patir aquest malson que tots esperem poder oblidar ben aviat. Catalunya reclama, perquè ho necessita, inversions potents en la seva xarxa de comunicacions viàries, ferroviàries i de telecomunicacions. Però alhora el Govern té una responsabilitat: assegurar i garantir que aquestes inversions es fan correctament. Des del disseny del traçat a l'execució, passant per la tramitació administrativa, la dotació pressupostària, l'impacte ambiental i el control tècnic. La Catalunya del 2005 -torno una mica a la raó inicial d'aquesta reunió- i evidentment la del 2010, necessita els projectes dels que hem estat parlant aquí. Però no a qualsevol preu; els necessitem, però ben fets. La competitivitat del país requereix empenta, la tenim. Requereix projectes, els tenim. I requereix decisió política, social, sindical i empresarial, que la tenim. I ara, deixin-me dir unes paraules sobre dos temes que també són del dia i que no voldria perdre l'oportunitat de comentar. Balances fiscals; perquè té a veure amb el que dèiem, té a veure amb les infraestructures però també amb el servei. Com vostès saben, compartim el Govern entre diverses forces polítiques. Uns creiem que Espanya té solució i que estem més a prop que mai d'aconseguir-la, encara que no sigui gens senzill; altres forces polítiques són més escèptiques respecte a aquest tema. Però en una cosa sí que estem d'acord: hem d'acabar amb la indefinició d'anys passats i amb la política que alguns van anomenar, crec que desafortunadament, de peix al cove. No ha donat bons resultats: no tenim infraestructures suficients i ni tant sols hem posat en qüestió el mapa radial d'Espanya. I això és crucial fer-ho. Hem acceptat responsabilitats molt serioses en Sanitat, en Educació i en Seguretat sense els recursos corresponents i, al damunt, tenim a la resta d'Espanya si més no desconfiada. És a dir; nosaltres ens en sentim creditors, però els deutors desconfien del creditor, la qual cosa és realment paradoxal i una mica inusitada, ben mirat. No sé qui hauria de desconfiar de qui, però ens trobem en aquesta situació. I els mitjans de comunicació, lògicament molt 2 �poderosos al centre d'Espanya, posen de relleu aquesta contradicció d'una forma a vegades molt sorprenent. Sobre la necessitat d'afegir la balança comercial a les balances fiscals, de la que se'ns ha parlat ja alguna vegada des del centre d'Espanya, haig de dir; que això era cert abans, però que -com ha reiterat el nostre Conseller d'Economia i Finances- ha deixat de ser-ho des del 1986. Ha deixat de ser del tot cert, almenys des del moment que varem entrar a la Unió Europea, i des que tots els països de la Unió van ser capaços de competir amb nosaltres pels mercats teòricament nostres, o captius de la nostra indústria. Des que ens varem obrir a Europa, això va deixar de ser així. La nostra pertinença a la Unió Europea té altres conseqüències. Necessitem col·laborar, i no nosaltres sols, en el dibuix d'una Euroregió que disposa, a Toulouse, de la planta aeronàutica més important del món, i a l'Aragó, per posar un altre exemple, d'una capacitat logística d'espai que no tenim. Tornant a les balances. Opacitat no, però falses solucions tampoc. Basar estrictament les solucions dels nostres problemes econòmics en la reducció del nostre dèficit fiscal, tampoc. Nosaltres solucionarem, hem de solucionar, el nostre dèficit fiscal, però no pensem que aquest sigui l'únic problema o que la seva solució sigui la font de totes les solucions. És una solució, però en necessitem d'altres. Estic d'acord, ho he estat sempre, amb la idea que no n'hi ha prou amb una fórmula basca per a Catalunya. Catalunya és massa gran. És la primera comunitat autònoma del país en termes econòmics. Per tant doncs, o bé convencem als espanyols de que hi ha fórmules financeres equitatives i solidàries -totes dues coses alhora: equitatives vol dir justes per a nosaltres i solidàries pels demés- o no ens en sortirem. I jo estic segur que ens en sortirem. Sabeu per què? Perquè estem en una Europa i en un món condemnats a trobar fórmules exactament d'aquest estil, o tampoc no tindran sortida. Estem en una Europa i un món que necessiten, al mateix temps, ser solidaris i exigir equitat. Divendres passat, dia 11, el President Chirac ens deia, a Zapatero, a l'Alcade Clos i a mi mateix, que l'arribada de milions d'africans al sud d'Europa serà cada cop més imparable si no invertim el sentit del seu subdesenvolupament endogen. El President Chirac i el President Zapatero proposaran una fórmula senzilla, la taxa internacional d'un dòlar per bitllet d'avió, per invertir preferentment en el Magreb i en l'Àfrica subsahariana. Tot això ho dic aquí perquè és perfectament coherent amb el nostre Acord estratègic. Es tracta de substituir la idea de tancar-se a la competència primària dels països pobres mitjançant preus baixos- per la idea contrària d'invertir-hi i assegurar dues coses: el seu creixement econòmic i l'expansió natural de les nostres empreses d'allà. D'això n'hem parlat moltes vegades amb el President de la Cambra; i ell ha estat un protagonista, un artífex d'aquesta feina al Magreb. Els sindicats catalans ho han entès perfectament, això. Les rondes de Doha i Ginebra, presidides pel Ministre brasiler d'Economia, van en el mateix sentit: obrir els nostres mercats primaris als productes dels països més pobres i obrir els seus mercats industrials als nostres productes i a les nostres inversions. Per cert, el Congrés del Món Rural, que es va posar en marxa divendres passat a Poblet, afavorirà evidentment la instal·lació d'indústria Catalunya endins. Perquè no es tracta solament de portar empreses fora, es tracta també de portar empreses Catalunya endins; afavorir una indústria que s’instal·li endins, i una agricultura capitalitzada, moderna i compatible amb el nou escenari internacional. 3 �Això és bàsicament el que els hi volia dir. Però si m'ho permeten, encara voldria afegir-hi dues coses. El contacte amb Chirac i Zapatero també va servir també per posar sobre les taules els temes transfronterers. Quins temes? Primer: els cent quilòmetres i escaig -són els únics que falten!- entre Narbona i Perpinyà per completar la línia d'alta velocitat planificada des d'Estocolm fins a Sevilla. Segon: la línia THT d'alta tensió elèctrica Baixas-Bescanó -que necessitem com el pa que mengem- que s'està intentant desencallar. Tercer, la connexió respectuosa entre el Cadí i Puymorens. Nosaltres hem fet un túnel, el del Cadí, de peatge per cert; França ha fet el Túnel de Puymorens, però manca la connexió entre tots dos. Més greu encara, des de la sortida de Puymorens fins a Toulouse la carretera avança a cinc quilòmetres per any, per dir-ho ràpid. I per últim, el túnel de baixa cota de l'Aragó. En general, tot això ha de servir per a la potenciació d'aquesta Euroregió de 15 milions d'habitants de la qual els hi parlava. Dir això al President de la República francesa és una mica fort, tenint en compte que França ja va resoldre a finals del segle XVIII el seu problema polític i la seva cohesió en termes d'unitat nacional -però d'una República reeixida en tant que tal. Mentre que nosaltres, com vostès saben perfectament, hem trigat un segle i mig més en començar a pensar que tal vegada podríem crear, com estem creant ara, un model polític defensable. Per últim, deixin-me dir unes paraules sobre la Constitució europea. El 'no', el secessionisme que he sentit expressar en alguns, no és ni pot ser la consigna dels partidaris de la Constitució europea. En el nostre Govern hi ha posicions diverses sobre aquest punt i, evidentment, això ha condicionat la meva participació en la campanya. Vull dir clarament que no es pot basar la crítica de la Constitució europea en els efectes negatius que pugui tenir sobre els desitjos de qualsevol poble dels que formen l'Espanya plural o altres països. No és un bon argument. Els que fixen l'objectiu d'un alt nivell d'abstenció, de forma manifesta o de forma vergonyant, no estan a l'alçada del desafiament en el que, ho vulguem o no, estem implicats. I que no és altre que el de definir un espai polític de 450 milions de persones, el més gran que hi ha hagut mai sota una Constitució democràtica comuna, el primer del món en PIB. Això passa en un escenari que, en el segle passat, va patir les guerres més sanguinàries de la història, i que fins a l'any 1989 va estar dividit en dos blocs polítics irreconciliables. Que avui se'ns doni la possibilitat de dir -el que sigui, però dir- alguna cosa sobre una Constitució que s'estableix democràticament sobre aquest món, és una oportunitat que cap ciutadà d'aquest país no hauria de deixar-se perdre. Tinguem-ho ben present. Moltes gràcies. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1674 Title A name given to the resource Signatura de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Finançament Model social Infraestructures Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-02-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/239/20060111.pdf 206796c964c371b853bd61e38442e861 PDF Text Text Signatura del conveni de finançament del consorci del Transport Públic de l'àrea de Lleida Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida | 11/01/2006 Alcalde, autoritats, amics, jo crec que avui estem considerant un repte, una necessitat i constatant també que tenim una resposta i un projecte de futur. El repte es adequar els serveis públics i el sistema de mobilitat metropolità al creixement demogràfic i a la capacitat d'atracció de Lleida capital. Tot just abans d'entrar parlàvem del que havia representat Lleida en la Catalunya que es va començar a desvetllar a la baixa edat mitjana, i situà els seus punts forts exteriors en aquells moments lluny ja del que era la Catalunya vella. L'àrea urbana de Lleida, com va passar també amb Tortosa i amb Perpinyà d'alguna forma, van ser les banderes que es van anar clavant per part de Catalunya per anar ampliant el seu espai vital. Ara ens trobem, com deia ara mateix l'alcalde de Lleida, que allò que desprès de molts segles ha esdevingut una nació que vol tenir un estatut i una personalitat, que vol ser reconeguda fora, te una obligació dintre que es absolutament vital per el bon funcionament del país, que es la de l'existència d'una estructura d'interior potent com ara us deia. L'àrea urbana de Lleida, per la seva activitat econòmica i laboral, mobilitza al voltant de 300.000 persones. En el 2005 ja havia estat la tercera ciutat catalana amb més habitatge projectat després de Barcelona i Terrassa. I aquest creixement, se sent arreu de la província, que es la que ha experimentat un major increment a Catalunya amb un 65%. Aquest no es només el repte, es la realitat i el repte al mateix temps. La necessitat d'estendre i millorar la xarxa de transports públic urbà i interurbà i naturalment, fer-ho amb la col·laboració de les empreses concessionàries de les línies interurbanes que amb la nostre ràpida col·laboració s'adapten a les noves necessitats i a les noves demandes. Quina es la resposta que estem donant? La col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, el consell comarcal i l'ajuntament de Lleida. Quin es el projecte de futur? És la Catalunya en xarxa, o la Catalunya ciutat de ciutats o la Catalunya equilibrada. Hi ha diverses maneres de descriure un mateix projecte. Es una aposta de creixement ordenat, eficient, sostenible, amb transformació econòmica del món rural de l'entorn, amb inversions en regadiu com el Segarra Garrigues, i amb el desenvolupament d'un pool terciari potent en Lleida capital, a l'entorn del parc tecnològic agroalimentari i amb el centre de congressos, així com també la plataforma logística a les terres de ponent. 1 �Jo vull assenyalar-los a tots vostès, que si s'hi fixen en aquesta taula, el que hi ha son bàsicament alcaldes o ex alcaldes. Què vol dir això? Vol dir que estem fent Catalunya des de a baix, la xarxa com s'ha dit aquí. No només la nació, la nació sense fils. La nació es un concepte, la nació es una bandera, la nació es una definició, però si això no està farcit per la existència de un territori potent, amb projecte i ambició de futur, doncs es un nom i poca cosa més, es una bandera que ens abraona sentimentalment, políticament, humanament, però que te poques possibilitats de vèncer. Per tant, aquesta xarxa de la que parlem, aquesta Catalunya vista des de baix, competitiva en cada punt, amb ambició, ha de donar sentit a l'esforç que estem fent fora per fer-lo respectar. I us asseguro que ens respectaran més per això que fem aquí dintre que no pas pel que diuen a fora o el que aconseguim, que serà molt important també, de posar en les banderes els nostres estatuts i les nostres constitucions. Avui, jo crec que estem en condicions honestament, perquè es tracte en definitiva de un projecte que tampoc es tant costós des de el punt de vista de les inversions que requereixen, de demostrar que tenim un concepte de país més enllà de un nom de país, més enllà i per tant amb més transcendència. Moltes felicitats per la feina que heu fet, i endavant, que Lleida, la seva comarca, el Segrià i el conjunt dels territoris del que es actualment província i algun dia serà regió, doncs puguin demostrar que Catalunya està farcida, no només de bones intencions, sinó també de projectes importants. Moltes gracies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1721 Title A name given to the resource Signatura del conveni de finançament del consorci del Transport Públic de l'àrea de Lleida Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida Subject The topic of the resource Competitivitat Finançament Infraestructures Municipis Transport públic Lleida Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1381/19940416d_00618.pdf a737313011997733c75f48e42e46ac19 PDF Text Text Ref.:GUIó 77/94 16/4/94 Data: GUIó Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IQ) Signatura del Conve i sobre el Delta del Llobregat C" AUTORITATS, 11* dívt,1 j(j-L L'ACTE D'AVUI TÉ UNA GRAN RELLEVàNCIA PER AL FUTUR DE BARCELONA. L'ACTUACIÓ INTEGRADA AL DELTA DEL LLOBREGAT CONSTITUEIX UNA GRAN OPERACIó ESTRATéGICA DE GRAN IMPACTE ECONOMIC QUE CONSOLIDARá EL ROL QUE JUGA BARCELONA I LA SEVA áREA METROPOLITANA EN EL CONJUNT DEL TERRITORI ESPANYOL I EN EL CONJUNT EUROPEU. EL CONVENI DE COOPERACIó EN INFR1ASTRUCTURES I MEDI AMBIENT AL DELTA DEL LLOBREGAT RECONEIX EXPLÍCITAMENT QUE EL CENTRE DE GRAVETAT DE L'ECONOMIA EUROPEA ES DESPLAÇA CAP A L'EIX MEDITERRANI I QUE L l áREA METROPOLITANA DE BARCELONA HA DE JUGAR UN PAPER IMPORTANT EN L'ESTRATéGIA TERRITORIAL D'ESPANYA, COM UN DELS PRINCIPALS CENTRES ARTICULADORS D LES ECONOMIES DEL SUD D'EURO- PA. -/ �J ^ , I ¡ CJ ).1 , 2 L'OPERACIó DEL DELTA PERMETRá CONFIGURAR 4 ^// `,PLATAFORMA 1j, '^ r CENTRE DIRECCIONAL O DE PRIMER NIVELL ESTRATèGIC DEL SUD D'EUROPA EN EL QUAL S'APROFITARAN ^ , PRESENTA UN MÉS RACIONALMENT LES POSSIBILITATS QUE LA CONCENTRACIÓ DE RECURSOS LOGíSTICS EN AQUESTA ZONA I, SENS DUBTE, PERMETRá MILLORAR LA COMPETITIVITAT DEL TERRITORI ESPANYOL RESPECTE A D'ALTRES TERRITORIS D'EUROPA. L'IMPACTE QUE, ```- D'ALTRA BANDA, TINDRà AQUESTA AÇTUACIÓ EN LA CREACIÓ DE NOUS LLOCS DE TREBALL ÉS D'UNA GRAN IMPORTàNCIA. É ^^ k L ,,U N-6;C.^ LA NEGOCIACIÓ HA ESTAT LLARGA I A)-= H U` FINALMENT, PERO, EL CONSENS I ÑÑ 4OMV,NT1 Dt-Fíl.C-XLS EL DIàLEG ENTRE LES ADMINISTRACIONS HA FET POSSIBLE L'ACORD. CAL QUE E/ sTS EN FELICITEM. BARCELONA FETS I LA SEVA áREA METROPOLITANA VEUEN RECONEGUTS HISTòRICS: I) EL RECONEIXEMENT DE LA SEVA REALITAT _ METROPOLITANA nESï í:==`NT,à --DE---CeN£TA I AVUI DOS ^A^_ ^^TI^üC^___..1^IIM3^d 5^-RATZVAi 2) EL RECONEIXEMENT PER PART DE L'ESTAT DE 1 C4PI,^AT.;Atf-EC'nAlrDEXCA DINS COM A ALCALDE DE BARCELONA L t$.. dwigi7,,L D'ESPANYA. I COM PRESIDENT DE LA MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS DE L'AREA METROPOLI'ANA DE BARCELONA VULL AGRAIR ESPECIALMENT AL MINISTRE D'OBRESJPÚBLIQUES, TRANSPORTS AMBIENT L'ESFORÇ QUE HA DUT A TERME ELL PERSONALMENT TERI PER TIRAR ENDAVANT EL PROJECTE, TENACITAT ZARAGOZA. I LA I I I MEDI EL MINIS- VULL AGRAIR TAMBÉ LA DEDICACIÓ DEL SEU SECRETARI D'ESTAT, JOSÉ ALBERTO �VULL CONSTATAR TAMBÉ LA MEVA SATISFACCIÓ PERQUè LA GENERALITAT I EL SEU CONSELLER DE POLÍTICA TER1UTORIAL I OBRES PÚBLIQUES HAN ENTèS QUE NO PODIEN RESTAR AL MARGE D'UNA OPERACIó ESTRATèGICA 1 TAN CAPITAL I DETERMINANT PER ALiFUTUR DE BARCELONA, QUE ÉS, INDISCUTIBLEMENT, EL FUTUR DE CATAJJUNYA. L I FINALMENT, EM SATISFà TECIALMENT QUE L'ACTE D'AVUI EL CELEBREM A L'AJUNTAMENT DEL PRAT. EL PLA DEL DELTA ES EL PRIMER PROJECTE D'AQUESTES DIMENSIONS ON EL RESPECTE PELS FACTORS MEDIAMBIENTALS HA PESAT TANT COM LES NECESS1TAT$ ESTRATeGIQUES DE LES GRANS INFRASTRUCTURES QUE S'HI IMPLANTEN1 MOLTES GRàCIES, I ---.......-.....---,- -• ,.•,.,;.4!,Z'',,,' 7 ....»..--........-- O'''..."',.‘■-•""Z.',,, ,A1i i.., '-'34 ! 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4287 Title A name given to the resource Signatura del Conveni sobre el Delta del Llobregat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Medi ambient Indústria Acció política Territoris Llobregat Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-04-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2899/FMHP_00038.jpeg 8213f5e433adfcacf9a151a380cc8ac8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Title A name given to the resource Signatura del decret per convocar el referendum sobre l'Estatut Subject The topic of the resource Referèndum Legislació per decrets Maragall Mira, Pasqual, 1941- Saura, Joan, 1950- Nadal i Farreras, Joaquim, 1948- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 18-05-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies