<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=88&amp;sort_field=Dublin+Core%2CCreator" accessDate="2026-04-08T17:49:24+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>88</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1319" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="848">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1319/19930331d_00546.pdf</src>
        <authentication>47f7569996e9452b174a9faad0127030</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42521">
                    <text>31.3.1993

CONFERENCIA DE PASQUAL MARAGALL A LA FACULTAT DE DRET DE LA
UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID
Para mí es un poco impresionante hablar en la Universidad de
Madrid, una Universitat que tantas referencias ha dado a este
país en su historia, y para michos seres queridos para mí y que
han tenido en ella momentos "menos, momentos malos, como ha
vivido el país. En todo caso, momentos que han quedado marcados
para siempre en la historia de este país como momentos
importantes.
i
Yo quiero hoy defender ante ustedes la importancia actual de los
problemas urbanos y defender 'también el reconocimiento general
del papel de las ciudades en la cosntrucción de Europa, como aquí
se ha dicho, en la Europa comuitaria.
Yo quiero destacar, porque seluida a menudo, que la Declaración
de Maastrich, que va a ser ui tratado ratificado por todos los
Estados de la Comunidad en el curso de este año, crea una
situación que no existía antes, en virtud de la cual, una
Constitución europea -porque en realidad se trata de una nueva
Constitución-, a diferencia de lo que ocurre en otras
Constituciones, reconoce desde buen principio la existencia no
sólo de Estados, sino de territorios por debajo de sus Estados.
Es decir, hace algo más qu e afirmar cuales deben de ser las
relaciones entre los doce Estados que van a crear la unión e
incluso entre los ciudadanos 0 cada uno de ellos.
Distingue, de entre todas us relaciones, la existencia de
regiones, crea un Comité de Regiones. En el artículo 198 dice
textualmente que este Comité de Regiones está formado por
representantes de las regionesjeuropeas y de los poderes locales.
Es decir, crea un Comité de legiones y ciudades, nominalmente
conocido como Comité de Regiones pero materialmente descrito como
Comité de Regiones y Poderes Lcpcales.
Y esta forma hace algo que la Constitución americana no hizo.
Ustedes saben que en las Constituciones americanas, las ciudades
son creaciones de los Estados, son incorporaciones de ciudadanos,
las incorporated towns. No tj.enen creación, no tienen soporte
constitucional. No son más, pues, ni menos, que creaciones de los
ciudadanos o artefactos creados por los propios Estados.

�Europa no, Europa ha creado eh su propia Constitución, que va a
suceder o a completar la del Tratado de Roma, un reconocimiento
de la existencia de estos poderes y por tanto ellos son poderes,
son gobiernos en el sentido anglosajón del término. Y yo creo que
es lógico que ésto sea así si Uno se asoma por poco que sea a la
ventana de la Historia.
Fíjense ustedes qué resonancias tienen los nombres que les voy a
decir ahora, nombres de ciudades, cada una de las cuales ha sido
en algún momento de la historia no sólo capital de una provincia
o de un condado, no sólo capital de una región o de un Estado,
sino incluso capital de un imperio, y hay muchas en Europa: está
Viena, está Londres, Atenas» Roma, París, Madrid, podríamos
contar incluso Toledo... Son ciudades que cada una de ellas ha
tenido un ámbito de poder eniel cual no se ha puesto el sol en
cada una de ellas y que hoy conviven en un conjunto con ciudades
como una ciudad más, en todo caso capitales de Estado como
máximo, que forman ese entramado urbano enormemente potente.
Visto desde el satélite, es una mancha urbana mucho más densa que
la de cualquier otro continente que forman nuestro mundo y que
están acompañadas por otras ciudades sin las cuales Europa
tampoco podría ser entendida.
Si yo les menciono a ustedes Florencia, Pisa, incluso yo les
diría Siena, por ir a ciudades más chicas, o Brujas o Manchester
o Barcelona o Rotterdam o Amsterdam, o Gotemburg o Bremen... Sin
esas ciudades no se comprender&amp;a Europa. Europa es, sobre todo,
como ha dicho el alcalde de,Madrid muy bien, un sistema de
ciudades, y vista desde la distancia tiene que aparecernos como
un esqueleto en que estas ciudades son los nódulos que vertebran
realmente el conjunto.
Pero podría haber sucedido que ésto no hubiera sido reconocido
políticamente por los políticos, por la clase política europea
naciente. No ha sido así, afortunadamente el artículo 198 del
Tratado de Maastrich declara la existencia de estos niveles como
niveles sustantivos de la Constitución europea.
Ustedes saben, y ésto entra más dentro de la política del día a
día, que en este momento hay gn pulso entre regiones y ciudades
por ver cómo se compone este Comité. Bien, el artículo 198 es muy
claro, dice ciudades y regiones, o regiones y ciudades, o
regiones y poderes locales, más concretamente. Por tanto, hay que
entender que se trata de tina Constitución equilibrada, yo
entiendo que éso implica equilibrio.

�Lógicamente, las regiones,scudándose en el nominalismo del
título, ya que el comité se llama Comité de Regiones, tratan de
sustentar la teoría en virtud de la cual tienen que estar todas
las regiones y luego, en todo faso, las ciudades si es que caben.
Y los países más regionalizado$, más federalizados, si ustedes
quieren, como el caso de Alemania, han ido a soluciones en los
que realmente se contempla la presencia de todos los Estados y no
de las ciudades, sino de as ciaciones de ciudades, y aún en
términos minoritarios.
Como ustedes saben, el Comité le Regiones reconoce a cada país un
número determinado de representantes que es más o menos
proporcional a la potencia deljpaís, Alemania tiene 24, Francia
también, Francia ha escogido tres por ocho, ocho departamentos,
ocho ciudades, ocho regiones, ahora veremos el nuevo gobierno qué
hace, poisiblemente se vaya hacia una solución de doce y doce,
doce regiones y doce ciudadeé más departamentos o poderes que
podríamos llamar locales, también en este sentido equilibrados.
Esto quiere decir que España tiene que decidirse, tiene que saber
que hace con sus 21 representantes.
Número que es evidente que una solución del tipo 17 regiones o 17
autonomías y 4 ciudades no satisfaría el espíritu del Tratado de
Maastrich, y no lo satisfaria porque, entre otras cosas, no
tendría en cuenta que es prácticamente imposible que en su
primera formulación, ese tratado dé cuenta de una forma justa al
mismo tiempo de una proporcionalidad de poder entre cada uno de
los países y de la compagidad interna de sus sistemas locales de
gobierno.
Por tanto, hemos de irnos acostumbrando a la idea, y esa idea va
cundiendo, de que los cuatro años que van del 92 al 96 son cuatro
años en los cuales el Comité de Regiones, que todavía no está
constituido pero se va a constituir, va a vivir una vida
interina, es un constituyente / más que un constituído, y en tanto
que constituyente va a tener qne cumplir dos funciones: la propia
del Comité, la que le asigna el Tratado, sea consultado en
materias de interés de poderes locales y regiones por las
instituciones europeas, Comi3ión y Parlamento, y una segunda
función que la historia y la necesidad le va a obligar también a
satisfacer, que es la necesidad de crear un foro de diálogo entre
ciudades y regiones para que entre ellas digan a los Estados y a
la comunidad en definitiva cu4l debe de ser en el 96, cuando se
realice la revisión de Maastrich, la definitiva constitución de
los poderes territoriales europeos, es decir, de sus regiones y
sus ciudades.

�Esto ha cundido ya como doct4.ina, es aceptada no sólo por el
consejo de ciudades que yo presido, que se llama Consejo de
Ciudades y Regiones de Europa, pero soy honesto en reconocer que
está básicamente compuesto por ciudades y también por la propia
asociación de regiones de Eu r opa, que inicialmente tuvo una
postura exclusivista y quería no tener poderes locales en el
Comité, acudiendo a ese nominafismo excesivo que he anunciado.
En fin, yo creo que vamos a hacer camino al andar y que de aquí
al 96 vamos a estar en condiciones de construir la auténtica
representación de ciudades y regiones en una Europa que es y que
va a ser con toda seguridad una Europa regionalista, éste es un
movimiento creciente en toda 011a, como en Italia de una forma
muy clara en este momento, muy claramente porque ya está
constitucionalmente admitido $n España, Alemania y Bélgica, en
Bélgica de forma reciente y muy contundente, de forma tan
contundente que los Consejos de MInistros europeos, que ustedes
saben que se reúnen por (lada uno de los departamentos
ministeriales, hay dos sillas#por cada país, y estas dos sillas
son ocupadas una de forma permanente por Carlos Buesendorg en el
caso de España y otra por el representante del Estado.
Pues bien, ya los Estados alemanes, en aquellos Consejos de
Ministros que tratan de competencias que son competencia
exclusiva autonómica en la Constitución alemana, envían a un
representante del Estado y a un representantes de los 16
""lenders" alemanes, rotativame te.
Pero es que Bélgica ha hecho más: aprovechando la circunstancia
de que sus regiones son do3, básicamente, si excluimos el
Distrito Federal de Bruselas, Flandes y Balonia, va a utilizar
estas dos sillas en los Consejos de Ministros de todos los temas
que sean constitucionalmente en Bélgica de competencia regional,
que son muchos, porque han incluido incluso el comercio exterior
y la política agraria, van a utlilizar esas dos sillas para sentar
a un representante balón y a un representante flamenco. Y
seguramente, el representante del Estado belga está detrás, como
parte del equipo pero no en pr mera línea.
Por tanto, va a haber una gran diversidad en la forma en que cada
uno de los Estados se adapte a la existencia de una Europa que al
mismo tiempo es fruto e hija d los 12 Estados y simultáneamente,
Europa territorial, la Europ de las ciudades y las regiones o
autonomías.

�Creo que es bueno decir que Estados Unidos, que no nació con una
ideología urbana potente, Jefferson es un representante de un
constitucionalismo basado en el pequeño campesino, y es una
democracia contractual que juego, sólo con la venida del
federalismo de Hamilton se convierte en algo más, pero que queda
siempre presente en la raíz del pensamiento político
norteamericano, esta especie de gran democracia de pequeños
propietarios que idealmente es, que no en la práctica, pero sí
todavía en la ideal política.
Pero miren, estos Estados Unidos que no reconocieron las ciudades
como elementos constitutivos de su esencia, de su sustancia, como
nación, como Estado, comol federación, como unión, están
cambiando. Por primera vez, pon la elección de Clinton, Clinton
anuncia la necesidad de un enfoque regional, dice él, de los
problemas de las ciudades. Ojo con las traducciones, porque en
cada lenguaje, la misma palabra quiere decir distintas cosas, ya
sabemos que liberal en Europa quiere decir una cosa y en América
otra, normalmente en Europa quiere decir derecha y en América
quiere decir izquierda. Lo mismo podríamos decir de región.
Enfoque regional quiere decir, en el caso norteamericano, un
enfoque que nosotros llamaríamos metropolitano, es decir, la
necesidad de considerar la ciudad como algo que supera al
municipio muchas veces, comtl es el caso de Madrid y mucho más
todavía el de Barcelona que, como ustedes saben, está compuesta
como ciudad real por una ciudad de 97 km2, 600 tiene Madrid, y un
área metropolitana de 30 municipios en los cuales viven tres
millones de habitantes, como el Madrid, pero con una extensión de
470 km2.
De tal manera que yo, a veces, me veo obligado a contestar a la
pregunta de que cuantos habitantes tiene Barcelona con otra
pregunta, porque por la nochelson 1.650.000, pero por el día son
seguramente más de 2.000.004, y este hecho, que ocurre en
Baltimore, y New York, y Washington y en Minneapolis y tantas
otras ciudades de EE.UU., obliga a una cosa que el purismo
político americano no había aceptado, que es el enfoque conjunto
de las grandes ciudades como sistemas multimunicipales.
No hay más que una pequeía experiencia, precisamente en

Mineapolis - Saint Paul, donde,sí existe un fondo fiscal común de

todos los municipios del área Otra hecer frente a los costes del
centro de la ciudad, no hay ninguna otra experiencia de área
metropolitana norteamericana. Existen, pero existen como regiones
estadísticas, no como regiones de gobierno, ni siquiera en la
mayoría de los casos como regiones de plan.

�Clinton cambia ésto, cambia la situación existente, porque
Clinton es hijo, en gran manera, del desencanto de las grandes
ciudades norteamericanas que han visto degradar su nivel de vida
de una forma escandalosa en los últimos doce años, como fruto de
una aplicación dogmática de una política que no se ha dado cuenta
que las ciudades son algo que; está entre la sociedad civil y el
Estado, como decíamos antes. En los tonos grises, en el
claroscuro de éso, que a veces; se presenta como un blanco y negro
absoluto, están en la sociedad civil, y que no están en la
realidad, puesto que en la realidad existen muchas gradaciones
del Estado y muy cerca de la spciedad, unos ayuntamientos que son
en realidad casi tanto su ciudad como Estado.
Eso no lo han reconocido lo$ Estados Unidos, los gobiernos
americanos no lo han previsto y ha dado lugar a un
empobrecimiento enorme de las grandes ciudades norteamericanas en
las cuales, los fondos federales destinados a subvencionar gastos
locales, se han disminuido en la proporción de tres a uno, es
decir, que si la proporción de ayuda federal dentro del
presupuesto de las grande$ ciudades norteamericanas era,
supongamos, del 12 % hace 15 años, y en este momento es del 4 %,
estamos en estas cifras, del 4 %.
El señor Alvarez del Manzanp y yo mismo estamos seguramente
teniendo fondos de lo que nosotros llamaríamos federales del 30 %
de nuestros presupuestos o alrededor, en las ciudades americanas
están en el 4 %, puesto que éste ha sido el resultado de la
política imperante de los últimos años. Y ésto ha llevado, entre
otras cosas, a un cambio de política que ha hecho que Clinton
tenga que enfocar las cuestiones urbanas de otra forma.

4

Nosotros por nuestra parte
España tenemos una tradición de
colaboración entre las grandes ciudades. En los inicios de la
democracia, Narcís Serra y Enrique Tierno lideraron la demanda de
solución de las finanzas locales delante del gobierno Suárez,
como seguramente ustedes recordarán.
Más tarde, y en torno a Barce.ona, Zaragoza, Valencia y Palma de
Mallorca, la propia Barcelona!y dos ciudades francesas, Toulouse
y Montpellier, han formado una red de 6 ciudades que define un
territorio de 15 ó 16 millones de habitantes que a nosotros nos
parece el tamaño mínimo para ser alguien en Europa, por decirlo
de alguna forma. Es muy difícil que las ciudades pequeñas
subsistan por sí mismas o incito(' las ciudades grandes, si no se
hacen con un hinterland, ea el cual la talla mínima sea
suficiente para financiar egos grandes equipamientos y esos
servicios sofisticados que sus poblaciones piden cada día, exigen
cada día.

�Tenemos una población urbana cada vez más exigente y una
incapacidad, desde nuestros m nicipios aislados, de servir esa
demanada que parece totalmente natural. Hemos llegado al caso de
que algunas ciudades se han p.anteado compartir algunos de estos
servicios de forma tan espectacular como ese proyecto, que luego
no prosperó, pero estoy seguro que acabará siendo, de orquesta
conjunta entre Budapest,
aga i Viena. Qué maravilla de
orquesta, por otra parte.

P
r
No piensen ustedes que sea imposible que en un futuro veamos una

orquesta Valencia - Barcelona o una orquesta Barcelona - Madrid.
No es imposible pensar en éstoj, y éso que en la tradición, en la
cultura local, se entiende queel nombre orquesta va generalmente
unido al nombre de una ciudad, no al nombre de una nación.
También hay, pero normalmente estamos acostumbrados a hablar de
la Filarmònica de Berlín o de Viena o de Chicago.

E

Sin embargo, es muy posible que, como sucede con las empresas, el
tamaño mínimo que tienen que tener esas ciudades para mantener a
la orquesta sea ya superior al de incluso esas grandes ciudades
que he mencionado, que
tanto deban dividirse varias,
contiguas, se entiende, para poder mantener esos servicios.
E
Ustedes verán en Europa y España, progresivamente, ejemplos de
mayor colaboración entre las ciudades para mantener sus servicios
y desarrollarlos. Madrid y Barcelona han desarrolado un diálogo
positivo, ya desde Tierno Galyán, yo recordaré siempre el día en
que don Enrique vino con ellpresidente del Real Madrid y del
Atlético de Madrid a la Oficina Olímpica de Barcelona a decir:
"estos dos señores están dispestos a que sus equipos lleven el
logotipo de la candidatura '¡de la Barcelona Olímpica en sus
camisetas". Yo creo que eseldía se rompió un tabú que había
durado demasiado y hoy me apetece corresponder una vez más a
aquel gesto que yo creo que fue un gesto en definitiva avanzado
sobre su momento, pero que tiene su correlación en la positiva
amistad que en este momento se ha fraguado entre las dos
ciudades, sin pérdida de compeencia, como antes se ha dicho.

por

Yo creo que es evidente, engo yo a aquí a apelar a la
generosidad madrileña, y vengo a apelar a élla no sólo por
convicción, sino incluso por necesidad. Y trataría de convencer
al auditorio de que ésto es bueno no sólo para toda España, y
para Barcelona en particular, sino para todo su sistema de
ciudades y también para Madrid.

�¿Qué quiero decir con apelar a la generosidad madrileña? Quiero
decir que hay que distinguir me parece, entre capitalidad y
ciudad, hay que distinguir, como muy bien ha hecho anteriormente
en rueda de prensa y en un almuerzo que posteriormente hemos
tenido con los empresarios madrileños, el Alcalde de Madrid entre
la ciudad de Madrid y Madrid capital. Madrid capital, como dice
la Constitución, no tiene ni va a tener ningún rival. Barcelona
no se va a plantear nunca la demanda de una reforma
constitucional para ser capital de España, o co-capital. Ahora
bien, el Madrid ciudad, que esdistinto del Madrid oficial, tiene
derecho, entre sus pobladores, muchos que dependen, que viven,
que están aquí por la existencia de unas determinadas
instituciones.
Y bien, la Constitución dice que Madrid debe de ser la capital,
pero no dice que todas las instituciones del Estado, o
paraestatales, o científicas o de investigación, y no digamos ya
las privadas de carácter bancario, o de carácter industrial,
deban de tener su sede en Mad r id, y de la misma manera que yo
ofrezco Barcelona con generosidad respecto de nuestro hinterland,
yo creo que Madrid debe de ofrecerla a toda España respecto al
territorio español en su conjuito.
Y qué hay que pensar respecto al proceso de deslocalización de
algunas instituciones que aqu no añaden mucho a lo ya existente
y que en cambio, en la dimen*ión de otras ciudades españolas,
serían un incremento enormeme te significativo, quizá decisivo.
Estoy pensando en el Instituto de Minas, que seguramente debería
estar en Asturias, o en la Escuela Naval, que probablemente
debería estar en La Coruña o eit Valencia.
Y por supuesto que yo, como áiudad olímpica de Barcelona, yo
diría en qué ciudad española debe residir el Comité Olímpico sino
en la ciudad olímpica de Españ, que es Barcelona.
Pero en fin, no voy a hac r de ninguno de estos temas en
particular una guerra particular, porque no creo que ésta sea la
mejor forma de conseguirlo. Sería, entre otras cosas, imprudente
y, seguramente, poco efectivo.
Pero sí que quiero que me en iendan. Los políticos españoles
deben entender, y los que están en la capital en particular, que
hay muchas maneras de equivoc rse, y una de ellas es tener toda
la razón y decirla, pero deci la desde lejos. La gente no va a
dar la razón a discursos que son intachables desde el punto de
vista de la academia o del manual, y que sin embargo se

�pronuncian desde la distancia, y va a rechazar estos discursos
simplemente por la distancia. La gente quiere política cerca, y
preferiría un discurso imperfecto próximo a uno perfecto y
lejano.
Por tanto, en primer lugar: Madrid ya ha hecho mucho en este
sentido, el Estado español ha bajado del 80-85 % de su peso en el
conjunto de la Administración pública a un 60 `k. Esto es una
barbaridad, ésto es una auténtica revolución que pocas veces se
agradece en lo que vale y sin embargo debe de seguir haciendo,
pero ahora no tanto o no sólo en el terreno cuantitativo del
gasto público, sino en el Iterreno de los gestos y de los
símbolos, en ese terreno no Cuantificado, no regulado. Nadie
obliga a ninguna institución a estar en determinada ciudad,
ninguna ley lo dice.
Yo creo, y lo digo con todo el respeto por todos, que las más
altas magistraturas del Estadp han entendido ésto mejor incluso
que los gobiernos y los partidas, me da la impresión. Me da la
impresión de que los gobiernos han sido, y no me refiero a
ninguno en concreto sino a todos en general, y van a seguir
siendo, y en este sentido es algo de anticipación lo que yo digo,
reacios a entender esa realidad. El gesto de acercarse hasta la
periferia, el gesto de ir hastal final del país, este gesto que
hace por ejemplo el Presidenteide Castilla-La Mancha, que decía
una vez en Barcelona, por dónde han pasado los 17 presidentes
autonómicos a contar en el Salón de Ciento del Ayuntamiento, a
pasar su "examen de Autonomía", y contaba Bono, de una forma muy
gráfica, que su Autonomía So era una Autonomía que pidiera
legitimidad histórica, que no la tenía pero tampoco la
solicitaba, que no basaba n el sentimiento histórico o de
nacionalidad pre-existente la necesidad de la Autonomía, sino que
su legitimidad de ejercicio, decía él.
Y esa legitimidad de ejercició quedaba probada en anécdotas tan
claras como, preguntándole en algún pueblo de La Mancha cuanto
tiempo hacía que un político relevante pasaba por ahí, le
contestaban que Romanones. Qué mejor prueba del acierto de ese
"café para todos" como a veces ha sido llamado el Estado de las
Autonomías. Sí señores, "café para todos", que quiere decir
proximidad y posibilidad para todos los ciudadanos de España de
estar cerca de unos políticos significativos, de unos políticos
que llevan representación y qu tengan realmente competencia.
De ahí que los municipios no eamos antiautonomistas, sino más
que autonomistas. Nosotros vascos más allá, nosotros decimos que

�hay que seguir acercando la política al pueblo, el pueblo se va a
ir aburriendo de tener la política, lo cerca que la tiene, más
que en Francia, supongamos, o que en Italia, pero menos que en
Alemania o menos de lo posible y va a pedir un sistema de
ciudades potente, un sistema de ciudades vivas, un sistema de
ciudades que no tenga ya ese 1$ % del gasto público, que tenía ya
antes de la revolución autonómica. En el año 80 estábamos al 80 u
85 % del Estado, el O % de las autonomías, que no existían, y el
15 % de los ayuntamientos, o 20 % a "tot estirar", como decimos
en Catalunya.
Muy bien, ahora estamos en Un 60 - 25 - 15. Por tanto, los
ayuntamientos no se han beneficiado, en cuanto que poderes
locales de esa redistribución del poder político cifrado
cuantitativamente en dinero. No han hecho, y ésto es algo que yo
creo que se está convirtiendo en la asignatura pendiente del
sistema. La asignatura pendiente del sistema, en esta década, va
a ser el llenar de contenido el porcentaje de recursos que los
ayuntamientos deben canalizar,' seguir mejorando en autogobierno,
en la asignatura del autogobierno.
Yo digo sí a la ley de capijalidad en Madrid y sí a la carta
municipal de Barcelona. Las dos están previstas, la Ley de Bases
de Régimen Local y la Ley de Finanzas Locales. Y digo que España
es un sistema urbano global y¡con fuertes polaridades -Sevilla,
Bilbao, Valencia...-, si hablásemos de áreas metropilitanas en
sentido estricto, quizá también Zaragoza y Málaga, que están en
nuestro grupo G-7, que son demás de medio millón de habitantes.
No soy partidario de que crezc a n más nuestras dos ciudades, creo
que Barcelona y Madrid deben detener su crecimiento en beneficio
del hinterland comunitario y del sistema español de ciudades. Soy
partidario de que se prosiga el análisis que se empezó en 1971,
del sistema de áreas metropolitanas de España y que luego se
olvidó. Era nacional porque era más importante, porque era
recomponer la diversidad plurinacional, pluricomunitaria de
España, de acuerdo, pero se olvidó y ahora se debe proseguir.
Soy partidario de que el Parlamento catalán se reúna de forma
itinerante por las 4, 5 ó 6 capitales catalanas que se considere
oportuno elegir. La Ley del Parlamento de Catalunya dice que la
sede del Parlamento es Barcelona, pero añade textualmente "éso no
quiere decir que todas las reuniones deban de ser en esa ciudad",
sería bueno que esos Parlamentos autonómicos se movieran. Soy
partidario de que el Senado, y si no todo el senado, sí la gran
comisión que está en ciernes, la Comisión de Autonomías del
Senado puede itinerar. Tengo l a secreta, pero pública y conocida

�ilusión, de que se reúna en Barcelona algún día, con los 17
residentes autonómicos, hab ando en sus idiomeas. No nos
discutiremos por un sistema automático de traducción más o menos,
por tanto, vamos a tener efectivamente una Cámara de las
autonomías con los presidentes autonómicos presentes, y pienso yo
que esta gran comisión debería de poder ser también itinerante.
Hay muchas maneras de acercarjla política a la gente, y ésta es
una. Pienso que la resoluciones de lo que nosotros llamamos el G7, el pequeño y mini G-7, que es el grupo de grandes ciudades
españolas que he mencionado, son a considerar. Nosotros vamos a
ir los 7 a ver a los 7 presidentes autonómicos, vamos a ir a ver
a Ardanza, y a Leguina, y a Lerma, y a Chaves, y a Pujol. Vamos a
ir a verles y vamos a decirles reiterativamente, hasta que el
mensaje cale profundamente, que esta década es la nuestra, y que
la profundización de la autonomía no puede querer decir otra
cosa, en esta década, que Ila traslación o transferencia de
recursos y competencias a los Municipios.
La petición del presidente de la Federación Española de
Municipios, Paco Vázquez, so re el tema de la distribución del
impuesto sobre la renta de las personas físicas, coincide en
parte con la nuestra, la del G-7, si bien nosotros tuvimos la
cautela, que mantenemos, de no hablar de ningún porcentaje,
porque parece que aun estan o profundamente de acuerdo en el
fondo de la cuestión, es decir, el fondo de la cuestión de que no
debe de darse más a nadie sin saber lo que luego tiene que
suceder, es decir, ninguno ðe los actos que ahora se hagan de
redistribución pueden luego invocarse como precedente para no
redistribuir a los ayuntamientos, primera cuestión, y segunda
cuestión, no puede obligarse,orque sería políticamente perverso
-en el sentido técnico de larpalabra, no en el sentido moralobligar a los municipios a que sintieran las transferencias del
Estado a las autonomías como c ntrarias a sus intereses, porque
éso sería fomentar una guerra entre municipios y autonomías, y
les voy a decir en qué condici nes ésto no sucederá:
Sólo no sucederá el día en que las Autonomías hayan constituido
en el seno de sus presupuestos un fondo de cooperación local y no
cualquier fondo de cooperación local. Aquel fondo de cooperación
local que sea tan alto en porcentaje sobre el propio presupuesto
autonómico como lo es el fondo de cooperación local en el
presupuesto del Estado. Sólo ose día los municipios podrán decir
"la administración autonómic no nos ha perjudicado", porque
hasta ese día podrán pensa , equivocadamente, porque todos
sabemos que en la historia hay tiempo y etapas, y una cosa tiene

�que venir primero de la otra la segunda seguir, pero en fin, un
municipio puede pensar: "j por qué el Estado a mí me envía
menos, con el mismo porcenta e?" Envía menos porque tiene menos
para enviar, porque ya lo ha enviado a las autonomías, y por
tanto, su denominador, su base, se ha disminuído. Y éso es lo que
nos dicen reiterativamente los secretarios de Estado y los
ministros de Economía, desdj9 García Añoveros hasta Boyer y
solchaga.
i(
Nos van a decir "nuestra base e transferencias se va reduciendo
puesto que ya no somos el 85 % del gasto público neto, somos sólo
el 60, y por tanto lo que a usted le queda para que yo le reparta
en un porcentaje determinado es menor". Y bien, esta injusticia
sólo se reparará el día en que todas las Comunidades Autónomas
hayan establecido, en su propio presupuesto, un fondo de
cooperación local que ellas reularán en función de los criterios
de redistribución que autónomamente se den, pero que tenga la
cuantía, exactamente la misma proporcional o relativa a la que
tienen los fondos de cooperación local actuales en el Estado. Si
no,
podrían decir todos ls ayuntamientos:
"hemos salido
perdiendo".
Hay, pues, el punto de coincidencia con la posición de Paco
Vázquez cuando dice u no debería de darse el 15 % a las autonomías
sin antes asegurarse de qUe el 7 y medio va para los
ayuntamientos. Bien. Es una manera de expresar, en el fondo, lo
mismo que queremos decir nosotros, pero no es la mejor manera,
seguramente. Cada tiempo tiene su afán y cada objectivo tiene su
momento.
Viene nuestra hora en seguida, así que vamos a esperar, pero
vamos a esperar dejando claroe es lo que esperamos, y dejando
claro que lo que ahora se hac , repito, no se puede invocar en
detrimento de lo que luego vam s a exigir.
Es bueno saber que la auténtila negociación autonómica, la que
lleve a ese famoso 50-25-25 % de reparto del gasto público neto,
deberá de ser a tres bandas. Hemos vivido un periodo, en los años
80 y primeros 90, típicamen t e bilateralista, bilateral para
Europa, bilateral de relación del Estado con las autonomías y en
todo caso del Estado con los ftunicipios, y casi inexistente en
torno a las autonomías y los municipios, por lo menos en algunas
autonomías. En este sentido debo decir que tengo un buen recuerdo
del ex-presidente de la autonl5mía Castilla-León, cuando lo era,
porque me consta que hizo el e$fuerzo de plantear la posibilidad
de un sistema de transferencias al municipio de Valladolid.

�Desgraciadamente, no llegó a efecto esa redistribución, que
habría sido revolucionaria y pos hubiera adelantado mucho camino
a lo que ahora estamos
pero en fin, no fue posible,
porque por supuesto, las circjunstancias del momento seguramente
no lo hicieron practicable.
pretendiendo,

II

Es bueno, pues, que se sepa qie la auténtica negociación se da a
tres y que de otro modo se va a
a los ayuntamientos a
ser una cosa que no son, a set antiautonómicos. Nosotros, por
pequeños, por cercanos, sombs regionalistas europeos, y somos
autonomistas en España, peto simplemente, vamos más allá.
Nosotros vamos más allá en el sentido de tratar de evitar que a
partir de aquí se cristalic, la situación, se modifique la
situación política y algunas autonomías se puedan convertir en el
último bastión de un cierto estatismo, curiosamente,
paradójicamente. Podría suceder que, si ésto se parara aquí,
algunas autonomías de este país se conviertieran en el último
bastión de un cierto estatalismo.
condenar

No sé si ustedes
leído un artículo de Raimon Obiols en el
periódico situado en la desgracia de Europa. En este artículo, de
una forma cartesiana, se explica que la desgracia de Europa ha
consistido en una cosa: los Estados han querido ser nación,
siempre, y las naciones han querido ser Estado. Hay Estados que
han pretendido que la diversidad que existía bajo su estructura,
de carácter cultural, de carácter nacionalitario, etcétera, han
pretendido que esa diversidad no existía, o que no era bueno que
existiera, y la han negado y la han suprimido. Y esta pretensión
ha sido vana, porque la histotia les ha devuelto, como estamos
viendo en el Este, y les eltá devolviendo con creces y con
amargura, además, y con sangre muchas veces, esa negación.
habrán

Y a la inversa. Muchas peqúeñas nacionalidades o culturas o
minorías o regiones han pretendido ser Estado, y esa es la otra
cara de la moneda trágica en la que Europa está viviendo durante
siglos.
Es bueno que digamos, finalmeite, que nada en política -estamos
en una Facultad de Derecho y de la Universidad española es la más
potente, y este concepto debe de quedar claro- que nada en
política obliga a que una nación tenga que coincidir con un
Estado y un Estado con una sola nación. Y la lección de cosas de
la España contemporánea es, precisamente, que esa identidad no
existe.

�Quiero hablarles un momento de elementos de carácter fáctico.
Antes hacía unas apelacionesla generosidad. En una situación
de crisis económica, el Esta o se convierte en algo más que la
forma de la nación, o la ferma de varias nacionalidades y
regiones, en este caso, en el Estado de las Autonomías. Se
convierte también en un estabilizador económico. Ese enorme
paquidermo que es el Estado ac úa de estabilizador por la vía de
la imposición pública y del gasto público y por la vía también de
la atracción enorme que la existencia del Estado tiene sobre la
existencia de centrales de empresas multinacionales o bancarias,
convierte, pues, ese conjunto de actividades en un estabilizador
enorme del ciclo y es lóqgicoentonces que cuando. la reactivación
llega y la expansión se dispar , ustedes vean a Barcelona ser la
primera de las expansivas, 1 más expansiva de los ciudades, y
sin embargo, cuando llega la recesión, la primera en suspensiones
de pago.
Eso es totalmente lógico, es cosustancial al sistema y yo creo
que es bueno que el sistema lo sepa, que cuando menos se plantee
sus costes. No digo ya su iniediata solución, porque no es un
tema de solución inmediata, pero sí su existencia y la
existencia de unos costes que deben de conocerse.
Hay elementos positivos, por otra parte. Quiero rebajar un poco
quizá el acento que he puesto anteriormente en el afán de
existencia estatalista de a .punas autonomías. Hay elementos
positivos en ese fenómeno, no hay tampoco que alarmarse, pero en
todo caso se puede uno alarmar y creo que no tendría fundamento,
en la existencia de un gasto publico importante por parte de las
autonomías en gasto público internacional. No es del todo malo,
simplemente tiene que haber un elemento, un condicionante, mejor
dicho, un requisito.
Tampoco es malo que tengan una televisión pública, no es malo. Ha
sido competitivo dentro del Estado. La existencia de Tele Madrid,
o TV3 o Tele Sur o la TV valenciana. Hay elementos positivos en
éllo. ¿ Pero cual es el requisito ? El requisito es la confianza
federal. Tiene que haber una especie de ley no escrita en virtud
de la cual cada uno actúe dentro de unas normas de una cierta
autocontención, sabiendo que su propia libertad pueda aparecer
como ofensiva para la libertad de los demás, y digo pueda
aparecer, no que lo sea, pero preocupándose incluso de las
apariencias, siendo capaz, to creo, de transmitir siempre la
seguridad a los demás de que o se está haciendo nada en contra
de ellos, sino en afirmación propia y en beneficio del conjunto.

�Si ésto hubiera existido desde el primer momento, la querella
entre Catalunya y Extremadura no existiría hoy. No existiría por
una razón que les voy a decir gen seguida: yo he estado en Badajoz
y de cada diez personas me he encontrado una, quizá, o quizá más
de una, que eran jubilados de transportes de Barcelona o del
Metro de Barcelona. He estado en Cáceres o en Mérida y me ha
sucedido lo mismo. He estado en Montilla el Día de Andalucía,
hace años ya, y me he encontrado con una chica de 17 años, con
acento andaluz, cerrado, dicj.endo "yo zoy catalana". Yo le dije
"no, usted es de aquí, es de M ntilla", y me dijo que era de Sant
Joan Despí. Ella era catalana, había nacido en Catalunya, y el
truncarse de los ritmos migratorios ha hecho que estas personas
vuelvan, muchas de ellas, más en el caso de los jubilados, menos
en el caso de los jóvenes, per algunos ya hay.
Yo les digo qu
que la
la España federal,
p España
p , lur
p 1 deral,
la España
confiada en sí misma y en su dj.versidad ya existe en la base, no
la tenemos que inventar, no hay nada que decretar, está decretada
por los hechos. De manera que lo que sí hay que hacer es no
alarmarse de todo éllo, lo queí que hay que hacer es dejar que
la historia sega su camino y lbs hechos hagan su propio efecto, y
hacerlo desde la confianza.
Yo creo que un sistema fede?al sin buena fe compartida es,
primero, imposible, y segundo, es carísimo. Es mucho más barato y
mejor que el Estado suelte lastre en ámbitos simbólicos, más allá
de la estricta negociación económica. Yo creo que la más alta
magistratura del Estado, ya 15 he dicho antes, lo ha comprendido
mejor que nadie.
Me gustaría terminar leyéndoles a ustedes una parte de un
artículo que primero tengo gue situar en contexto para que
ustedes lo entiendan y no les ofenda su lenguaje. Es un artículo
de hace cien años, y verán ustedes que esos cien años se notan en
el lenguaje pero que tiene une gran actualidad en el contenido.
Este artículo se llama la patia nueva, y fue escrito hace cien
años por un escritor catalán que pretendía explicar -fíjense
ustedes la dificultad, en el momento del catalanismo naciente- el
papel que el catalanismo debíe de jugar en España, y por qué el
catalanismo era el mejor españolismo que los catalanes podían
desarrollar. Nada fácil. Escuchen bien, no se precipiten, porque
hay algunos de los pasajes que pueden ser un poco alarmantes,
pero en el fondo hay una enorme buena fe y un enorme acierto.
"La patria nueva. Para que el catalanismo se convierta en franco
y redentor españolismo, serí menester que la política general

�española se orientara en el sentido del espíritu moderno que ha
informado la vida actual, no sólo de Catalunya, sino también de
algunas otras regiones progresivas. Mientras todas ellas
continuen gobernadas por el viejo espíritu, por el espíritu de la
España vieja y tradicional, mientras decir política española
equivalga a decir absorción, Fraseología y administración contra
el contribuyente, entregada por el favor a tantos altaneros
mendigos, -por no decir cosa peor-, de levita, es imposible que
ninguna región civilizada e esta España sea sincera y
eficazmente españolista.
Pero cabalmente, estas regio es, se objeta, son las que deben
transformarla creando una poli ica y una administración nuevas y
adecuadas a su espíritu y sus necesidades, siendo españolistas de
una España moderna que ha de ser su obra y que habrán de amar
como fruto de sus entrañas.
Esto se ha dicho mucho, y parece imposible que no se haya hecho
ya, tan natural y lógico sepresenta a la razón. Y como en no
haberse hecho y el persist r a causa de éllo debiera vía
regiones, parece abominable egoísmo o prejuicio criminal de su
parte, hay que decir de una vel las causas de su inacción.
Descartemos la solución providencial, la de un hombre que surge y
lo arregla todo. Esta solnción cabe esperarla siempre, a
condición de no contar nunca con ella. Descartemos también una
revolución, porque ni hay fuerzas para hacerla ni mucho menos
para resistirla. Una vez hecha, sería el salto a las tinieblas
internacionales.
Descartado el milagro y el salto mortal, queda la voluntad
paciente de los hombres que, sin embargo, bien necesita de la
ayuda de Dios y de muchas cosas imprevistas si ha de realizar en
España esa maravilla, reedif carlo todo sin destruir nada para
que no venga abajo la casa ent ra.
Tales han de'sentirse los espallolistas de la nueva España. Han de
sufrir desencantos sin desanimarse, tremendos retrocesos y
volver a empezar con la misma constancia que si hubieran
avanzado. Improperios, calumnias y amenazas de aquellos mismos a
quienes quieren redimir y mosprarse valientes sin lucha, y por
encima de todo éllo, han de resignarse a no ver fruto alguno de
su obra y legarla a no discriminaciones por si pueden llegar a
legalizarla, estando al mimo tiempo preparados para que
día fuerzas eIteriores vengan a destruirla
cualquier
definitivamente en sus propias manos. Tales han de sentirse los

�españolistas de la Nueva Españ a.
Y han de buscarse entre s y encontrarse a través de las
regiones, y una vez se hayan encontrado formando legión, han de
llenarse de amor por aquello que les repele y lanzarse a
confundirse con éllo por si lo ran crear la nueva unidad a través
de tantas y tan duras pruebas.
Comparado con ésto, una revplución es un juego de niños, una
guerra de secesión, un cómodP atajo, una anexión extranjera,
fácil expediente, y la aparición del hombre provindencial,
probabilísimo milagro, porque es más fácil que salga un hombre
que mil y más frecuente y menos azarosa una revolución, una
guerra, una intervención extranjera que toda una gran heroica.
Así pues, nada tendría de extraño que hubiera en la España viva
más autonomistas, más separatistas y más extranjeristas que
buenos españoles, porque ser bien español al uso parlamentario es
fácil cosa, basta con cruzar e de brazos y dejar que España se
hunda al son de los retruécanos, mientras que para ser buen
español a secas se necesita ser héroe.
Pues bien, el catalanismo, p ra ser españolismo, ha de ser ser
heroico y su primera heroicida ha de ser la mayor: vencerse a sí
mismo, vencer el impulso de apartamiento en que nació, vencer sus
rencores y sus impaciencias y vencer un hermoso ensueño. La
juventud catalana idolatra por encima de todo a su Catalunya, no
ve tierra como esta tierra, su pueblo como pueblo escogido y la
lengua que habla, bella como ninguna. Y ve en esta Catalunya una
gran misión, para la cual necesita de toda su pureza, necesita
concentrarse y vivir exclus4vamente su vida propia para ser
modelo de pueblos en la vida internacional, de una humanidad
futura, una humanidad de pequ ñas nacionalidades, puras, que se
agrupen por afinidades sin mezclarse, formando una hermosa
variedad adaptada a la varia naturaleza de las tierras, con un
lazo íntimo de amor que sea la única unidad de todos los pueblos
del mundo.
Hay que vencer este ensueño, o destruirlo, porque los ensueños
de la juventud siempre son fec ndos en realidades. Solamente hay
que decir a este juventud que io quiera con su ensueño impedir o
maldecir la obra que el momento reclama urgentemente. Que si
sigue soñando con intensidad, su ideal vendrá por todos los
caminos y que siempre, por unídivino misterio, el camino de la
necesidad es el mejor camino dé libertad de todos los ideales.

�Esto diremos a nuestros jóvenes. Tres o cuatro inocentes, cuatro
locos, cuatro criminales de esa patria, nos contestarán
incoherentemente: "pero hay de vosotros, porque nosotros somos
los ministros, los consejeros, los generales, los jueces, los
directores, los hábiles, loe oradores, los cimientos y los
puntales de la vieja patria española". A lo cual contestaremos
riendo: "pues nosotros somos 1 s que buscaremos patrias nuevas".

PREGUNTAS
-P. El atrevimiento que ha tenido al venir aquí, primero, y
segundo, el régimen local. Barcelona ha conseguido muchas cosas.
Felicitarles por haber conseguido éso, aunque sea a costa de los
demás. Lo segundo es que en el año 1993, la financiación sigue.
Ustedes continuan pidiendo dinero. La pregunta es cuando van a
parar ustedes de pedir dinero no a Madrid, sino al resto de
España.
-En cuanto al régimen local, y que Barcelona haya ganado a costa
de los demás... Barcelona ha ganado a costa de los demás y ha
dado a los demás. Barcelona ha dado a Catalunya la posibilidad de
que la gente del mundo sepa que existe, la sola aparición en las
pantallas de cuatro idiomas en los tableros de anuncios de los
estadios le ha dicho a 3.500 sillones de personas, que son las
que vieron las ceremonias inaugural y de clausura, que existe
alguna cosa que no es exactame4te lo español y que es un idioma y
sobre el cual la gente se ha podido preguntar. Y el 99 % de esta
gente no sabía ni que existía ,
s no es que no conociera o no le
gustara, sino que no sabía su existencia. Esto es lo que le ha
dado Barcelona ha Catalunya.
Y a España le ha dado, y perdona la inmodestia, la mayor ocasión
de penetración internacional que ha tenido nunca en su historia
moderna, al menos en este siglo, la mayor. En ningún momento como
hoy, el nombre de España se cotiza en el concierto internacional,
sobre todo, y déjenmelo decir con inmodestia después de los
Juegos Olímpicos y de la Expo, pero muy especialmente después de
los Juegos Olímpicos.
La Expo ha sido un fenómeno de una importancia crucial yo creo
que internamente, en España, en primer lugar, porque los
españoles han conocido España, ha habido muchos catalanes, muchos
gallegos, muchos vascos que han conocido Sevilla y que han

�conocido los pabellones autonómicos. Luego, una gran venida de
ciudadanos del resto del mundo Pero por supuesto, el impacto en
la prensa, en los medios mundiales, de España gracias a los
Juegos, de sus Reyes, de sus instituciones, de su realidad plural
y también de sus características nacionales ha sido única gracias
a los Juegos.
Creo que todo ésto no tiene palo, no se paga con dinero. En todo
caso, en un coloquio reciente le preguntaban al presidente del
grupo que dirigió las ceremon$as de inauguración y de clausura,
que es un publicista, si se había hecho algún cálculo del valor
que las marcas Barcelona, Ca t alunya y España tenían en el mundo
gracias a los Juegos. Y dijo él que se había hecho un estudio
económico, por publicitarios, y que este valor era equivalente al
presupuesto del Estado español en un año.
Y en cuanto a financiación, le he dicho a usted muy claramente lo
que yo pensaba de élla y por t u nto no me voy a extender. Toda mi
conferencia ha sido una contes :ación a su tercera pregunta y creo
que bastante precisa.
-Pregunta. ¿ Cual será el papel de Barcelona en el marco de los
regímenes de Europa, teniendo presente que es usted el presidente
de la asociación de municipio$ europeos y el señor Jordi Pujol
de la Asamblea de Regiones europeas ?
-Bueno, yo estoy en contra de las actitudes exclusivistas, en el
sentido de excluir a las ciudades y a los municipios del Comité
de Regiones y Poderes Locale$, que inicialmente manisfestó la
Asociación de Regiones de Europa que preside el presidente de la
Generalitat de Catalunya. Luego se ha producido una modificación
en su posición y en este momento admiten la existencia de
municipios, si bien están proponiendo para España, no sólo él,
sino también el presidente de La Rioja, supongamos también, "la
necesidad" de que las 17 autonomías estén en la delegación
española, con lo cual nos encintramos con que, por simple resta,
quedan cuatro puestos para todts los poderes locales.
Esta no es una situación acept+ble y no es una situación aceptada
por el presidente del Gobierno español, según a mí me consta. En
todo caso hay que ir a una di4tribución más equilibrada que la
que esta fórmula indicaría, y yo la voy a defender por
convicción, no sólo por interés, sino por convicción profunda.

�Europa es algo más que un conunto de Estados, Europa es mucho
más que un conjunto de autora mías o de regiones. Siendo todo
ésto, que yo lo defiendo,, yo soy regionalista europeo y
autonomista, me parece muy bien que las regiones piensen en un
horizonte lejano en una especie de Senado de regiones europeas,
incluso alguien puede pensar que ésto sea una solución para
algunos de los problemas de la plurinacionalidad de algunos
Estados de Europa, y sin emb*rgo yo creo todavía más que Europa
es su sistema de ciudades que lo es, concretamente,
materialmente, físicamente ca4a día, y que si ésto no va, Europa
no va.
-Pregunta. ¿Cuáles son las competencias que
adquirir las ciudades en los próximos
competencias también las debe* adquirir los
de 500.000 habitantes? Y ¿ ómo se acerca
ciudadanos en un municipio?

cree usted que deben
años, y si esas
municipios de menos
la política a los

-Sobre lo primero, decir qué yo creo que todo lo que llamamos
servicios personales de bienestar social, prácticamente todos
deben de prestarse a nivel municipal. Mire usted, en las ciudades
norteamericanas se ha vivido dramáticamente en el centro de la
ciudad porque en ellas, a diferencia de las españolas y de las
europeas en general, el centro suele ser la parte más pobre,
siendo el suburbio el lugar de residencia de las clases más
aventajadas. El extremismo americano en mantener la frontera
total entre municipios y no crear ninguna fórmula de solidaridad
fiscal hace que el ciudadano de clase media-alta que utiliza la
ciudad durante el día la puede echar al cesto de la basura por la
noche o estrujarla hasta deja*la seca como si fuera una esponja
sin agua, irse a su municipo y pagar en su municipio impuestos
más bajos puesto que en su municipio suburbial no tiene ni
escuelas, ni niños que necesiten matricularse gratuitamente, ni
servicios sociales que atender, ni clubs de jubilados, etc.
Por tanto, este hombre que trabaja dentro y vive fuera, no está
contribuyendo, a pesar de su nivel de renta, a que la ciudad como
tal, la ciudad real, se financie.
Yo creo que todas esas competencias deben de cederse a nivel
local con una condición: quesiat solidaridad metropolitana, si
no, no. Es decir, si los municipios ricos del entorno o como en
el caso euopeo los barrios ricos del centro no pagan su cuota
aparte de los municipios pobxtes del centro o del suburbio, ni
serviscios sociales, ni bienestar social en general, no hay
ciudades, simplemente la ciuda1 no existe.

�La ciudad nace porque estar justos es más productivo, más barato
y mejor moralmente que estar separados, y sin embargo, si se
crean barreras entre elementos de la misma ciudad, si se
fragmenta la ciudad, esta ecuación cae por los suelos, no tiene
porqué existir.
Por tanto, competencias, todas las posibles. El principio de
subsidiariedad que está en elratado de Maastrich dice que todas
aquellas que puedan darse a nivel local sin pérdida de eficacia.
Es decir, aquí hay un elemento de creación de filosofía
impresionante. La carga de la prueba de la eficacia de los
servicios al nivel en que deban ejecutarse recae en los niveles
altos, no en los bajos. No son los ayuntamientos los que deban
convencer a nadie de que son más eficaces, la gente ya lo sabe,
la gente lo percibe, lo tiene cerca, por tanto ya es más suyo.
Sherley Williams, que era una ministra británica de trabajo, que
fué laborista y luego fué socialdemócrata o liberal calculó que
por cada gasto de una libra en creación de empleo en un municipio
debían de gastarse tres por parte del gobierno central para
conseguir el mismo resultado. Y ésto la gente lo percibe, lo ve
es muy encillo de comprender o cual no quiere decir que no haya
economías de escala y que no hayan cosas que se puedan hacer más
baratas más arriba que sí las hay. Pero tienen que ser las
autonomías que les demuestren a los municipios y a la población
de los municipios en definit4va que están para algo porque son
más eficaces.
Y también por el sentido de la equidad. Los municipios cubren
terrenos a pesar de todo limitados y por tanto, muchas veces no
permiten la redistribución que sólo el Estado puede hacer. Por
ejemplo, Catalunya y Extramadura o Madrid y Zamora. Y esas
redistribuciones se deben hac r y sólo se pueden hacer desde un
nivel más alto. Salvado ésto, odas las competencias para abajo.
¿Cómo se puede acercar el poder al ciudadano y a través de la
descentralización, en distritos? Los distritos deben de ir
ganando peso. Sin embargo, esas ciudades que han pasado sus
quince años manteniéndose en e$e famoso 15 % y amarrando ahí, con
un enorme voluntarismo y aproiechando oportunidades, sus Juegos
Olímpicos, su año jacobeo, su Capital cultural, su Expo, o lo que
fuere, estas ciudades tienen dificultades para redistribuir a los
distritos tanto como la gente querría. En los municipios
pequeños, yo creo que no ea preciso esa redistribución vía
distritos.

�Yo no soy partidario de la fzsión de municipios éso, que quede
claro. Yo creo que los municipios deben mantenerse, por pequeños
que sean, y todas estas leyes que se pretenden cada 5 años o cada
15 para juntar municipios y que sean más grandes y que puedan
pagarse un secretario, se pueden conseguir estos efectos
exactamente igual con tres municipios que se pongan de acuerdo
para pagar a un solo secretario. Y en cambio, el valor de lo
pequeño, el valor de la iden idad próxima es importantísimo en
política, hoy más que nunca. Por tanto no debería de suprimirse
ningún municipio.
Pregunta. La redistribución ec nómina en el Estado español.
Política centralista - periférica.
-Sobre el primer punto, el nuevo rol de las grandes ciudades es
evidente que tiene que ven r compensado. Me parece que he
entendido su inquietud. Las ciudades medianas y pequeñas no deben
desaparecer del mapa, simplemente hay que entender y ya es mucho,
porque pasar por las ciudades grandes quiere decir acercarse a
las pequeñas cuando uno viene e los estados y de las autonomías.
Que no teman tampoco.
Europa es un sistema de ciu ades, y España es un subsistema
europeo, y cada autonomía e todavía como una parte de este
subsistema. Pero hay que conçebirlo siempre como un sistema, y
ésto está en la mejor tradición de la economía urbana, y tienen
un rol, cada uno de los elementos de ese sistema, según su
tamaño, que hay que preservar Las ecuaciones de redistribución
deben seguirse haciendo desde arriba, que las ciudades no se las
pueden hacer ellas. La gran ciudad puede hacer mejor la
redistribución intrametropoliana entre pobres y ricos, puede y
debe. Yo creo que es absurdo que el ciudadano de un municipio
proletario de Barcelona o de Madrid reciba toda su ayuda,
financiada con cargo al impuesto sobre la renta a los ciudadanos
que viven en el centro de Madrid o de Barcelona a través del
Estado federal. Creo que este viaje es innecesario que buena
parte del viaje debe hacerse nternamente, y que además de eso,
crea ciudad, para entendernos, !y crea humanidad.
De modo que, desde este punta de vista, las cosas funcionan.
Desde el punto de vista de relación entre ciudades grandes y
pequeñas, es cierto que el mecanismo que he descrito necesita
compensaciones, por supuesto que necesita, a nivel del Estado y
de las autonomías. Las autonomías tienen mucho que decir en este
sentido y en buena parte se pueden acabar confundiendo con un

�sistema de contrapesos de la ran ciudad, que tiene de malo el
hecho de ser estrictamente el término "contra"", que yo creo que
tiene alguna connotación negatj.va, y tiene de bueno el hecho de
que la democracia está hecha dé contrapoderes, y en este sentido
creo que no sería negativo.
En cuanto al equilibrio entre centro y periferia, yo soy un
propagandista, un propulsor, n animador de la España hecha desde
la periferia hacia el centrol Yo creo que España se ha hwcho
demasiado del centro hacia fuera, y no en beneficio de los
madrileños necesariamente, de manera que yo les propongo a
ustedes que estén de acuerdó conmigo y con las Canarias que
España tiene que pasar ahora por un periodo de creatividad
periférica.
Yo recuerdo que dije ésto en Tenerife, cuando fuí por la llama
olímpica, y pergunté cual es la ciudad más lejana de Barcelona
por la que pasa la antorcha olímpica, me dijeron que Tenerife, y
allí fuí. Y éso dije, y se entusiasmaron, ésta es la España que
queremos. Sepan ustedes, que viven en Madrid, que este es el
sentimiento de toda la periferia.
-Pregunta: Es correcta la estr ctura de coordinación de Barcelona
y su área metropolitana?
-Primero, hay que dejar bien claro lo que es Barcelona respecto
de Madrid en cuanto a área metropolitana. Barcelona es como un
conjunto de barrios, como el barrio de Salamana, más los Austria
más cinco barrios más, y el área metropolitana es desde el barrio
de la Lipa hasta Luche, di amos que son los barrios que yo
conocía cuando hacía política Clandestina.
Por tanto, Barcelona es en el fondo el centro de una ciudad.
Barcelona municipio es el centro de una ciudad mayor, incluso es
más ciudad el área metropolitana chica de Barcelona la de tres
millones de habitantes que el propio municipio de Madrid, porque
tiene 470 km2. Por tanto, es más densa siendo plurimunicipal, es
más ciudad, es más densa esa mancha urbana del área metropolitana
de Barcelona que el propio municipio de Madrid, porque tiene 600
km2. Por tanto, a la hora de enjuiciar hay que tener en cuenta
ésto.
En segundo lugar, hay que decir que en la década que ha
transcurrido han sucedido cos s muy importantes y muy graves en
el terreno metropolitano.
a ignorancia americana de
los

�problemas de las grandes ciudades era ya histórica y ahora ya
sólo se ha convertido en enlémica, y yo creo que una de las
causas del cambio de tendencia enorme que se ha producido en este
país.
Pero es que además Miss Thatch r suprimió el gran Londres y ahora
Londres no existe. Simplemente no existe. Londres es un nombre
geográfico pero no hay ninguna autoridad que responda a ese
nombre, no hay ningún alcalde de Londres. Hay un alcalde de la
city de Londres que es como del barrio de Salamanca o de la
ciudad vieja de Barcelona, menor que el Ensanche de Barcelona.
Ahora se han encontrado que quieren ser sede del Eurofed y que no
sabían a quien encargarle la promoción de éso y han enviado al
Lord Mayor of the city of London, que sería como el presidente
del Distrito. Londres no va a tener el Eurofed. Un eminente
profesor de Ciencia Política de London School ha defendido
afanosamente y con mucha fuerza la necesidad de una
personalización de Londres en un ayuntamiento y en un alcalde,
porque la gente está acostumbrada a personalizar.
En estos diez años, mientra s en América ocurrió lo que ya he
dicho, en Inglaterra que como saben, es muy pariente próxima de
América en este sentido, el la política, y bajo el mismo
imperativo ideológico se ha desecho el gran Londres, no se ha
sustituido por nada, han quedado 30 ó 40 distritos, existen
asociaciones de estos distrito$ pero no existe una propia ciudad,
y por otra parte, se ha suprimido el impuesto tradicional, la
contribución urbana, y se ha sustituido por un impuesto de
capitación, que la gente pa a no por lo que tiene como valor
inmobiliario, sino por ser una persona, lo cual produjo
inmediatamente la caída de Mi s Thatcher, es decir, ha sido la
revolución urbana la que ha tirado al suelo a Bush y a Miss
Tahtcher, yo creo.
En España, curiosamente estas olas llegaron ya con menos fuerza
pero llegaron, y en Cataluny*, una ley de poco después de la
disolución del gran Londres, yna ley del Parlamento catalán, que
hace leyes, y precisamente leyes en esta materia, suprimió el
área metropolitana de Barcelona, un poco en los mismos términos
que en Londres, y la sustituyó, también como en Londres, por
varias entidades funcionales: una territorival de transporte y
otra de medio ambiente, agua, depuración, etc. Más luego una
tercera, que fue voluntaria, lue fue los municipios mancomunarse
para coger el resto de lo que había, 'excepro el urbanismo, que
fue absorvido por la autonomía y que fue una de las competencias
que se me han preguntado a mí antes, que no tiene ningún sentido

�que las autonomías aprueben los planes parciales de Madrid o de
Barcelona o de ciudades de este orden o de área metropolitana.
De modo que nosotros estamos ahora delante del reto en España de
atrevernos a decidir esa realidad metropolitana, que yo creo que
la inexistencia de esa regulación y de ese foco sobre problemas
de este tipo de ciudades es la que más ha hecho para distanciar a
la gente de la política, en perjuicio de todos, más del
gobierno seguramente, porque
gobierno es el representante de
la clase política en general, pero la clase política en general.
Es decir, la gente siente qie en su vida cotidiana en la gran
ciudad tiene poco que ver con la discusión política, y ésto es lo
peor que puede suceder, de mode que habrá que ir por ahí. Hay que
ir, yo creo, al reconocimiento de cinco grandes áreas
metropolitanas de España, que son Madrid, Barcelona y Valencia,
que ya las tienen, de alguna forma, Valencia tiene el Consell
Metropolità de Vilorta, con 50 municipios, es un continuo urbano,
caótico, mal organizado, dode se mezclan las coles con la
industria y los trenes con les detrituss, en fin. No hay una
autoridad que lo regule, y tiene que hacerlo, no es
suficientemente fuerte el Consell, pero Sevilla viene detrás, y
Bilbao me parece a mí que también, el Bilbao que apunta al año
2.000 es un Bilbao potente, afortunadamente para todos, que tiene
proyectos de futuro y que va a reunir a más de medio millón de
habitantes en su entorno, cerca de un millón. Aquí yo creo que va
a tener que mojarse el próximo gobierno español, y si bien la Ley
de Bases de Régimen Local dice que la creación y supresión de
áreas metropolitanas es competencia de las Comunidades Autónomas,
qué duda cabe que el gobierno tiene muchas palancas de presión
para que este hecho se recoflozca y en todo caso, en último
término, tiene la enorme presión que significa el poder
subvencionar, como ya está ha4iendo en el yrea Metropolitana de
Barcelona y en parte en la de Madrid, a las áreas metropolitanas
que las comunidades hayan tenido a bien crear.

el

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18456">
                <text>4225</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18457">
                <text>Régimen Local en las grandes ciudades / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18459">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18460">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18461">
                <text>Distingir entre capitalitat i ciutat. I|lusió per fer itinerants les reunions del Parlament de Catalunya i la Comissió d'Autonomies del Senat.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18462">
                <text>Facultat de Dret de la Universitat Complutense, Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18464">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22287">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22764">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22765">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22766">
                <text>Cooperativisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22767">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22768">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22769">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22770">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28338">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40932">
                <text>1993-03-31</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43553">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18466">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1320" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="849">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1320/19930417d_00548.pdf</src>
        <authentication>e0e63319f5aeef19bd7cccb7d1ac283e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42522">
                    <text>"b_
FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA

DOSSIER

Municipal

Intervenció de Pasqual Maragall a l'XI Assemblea
General de la Federació de Municipis de Catalunya
En el decurs de la darrera Assemblea de la FMC, celebrada a Sitges els dies 16 i 17 d'abril, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va fer una comunicació sobre la situació internacional del
municipalisme. Pel seu interès i abast, publiquem íntegrament la transcripció d'aquella intervenció
He tornat d'una sessió de la Unió Internacional de Ciutats, a la
Haia, que em va impedir estar amb vosaltres ahir per dir-vos ara
quin és l'esperit que allà s'hi respira i traslladar-vos el sentiment de totes les autoritats locals d'Europa i, en aquest cas,
també totes les del món.
Crec que aquesta XI Assemblea de la FMC implica una rutina positiva i una continuïtat i una tenacitat que finalment és la
que ens ha de fer arribar als objectius que ens vam marcar al
principi, ara fa una pila d'anys.
Jo recordo que el paper inicial dels ajuntaments en la nova
democràcia va ser el de crear les bases per a la pròpia confiança
en el sistema democràtic. Recordeu que en aquells moments
passàvem la fase anomenada del "desencís". Teníem democràcia, però la gent no se la creia, i no se la creia perquè no la tocava i no la tocava perquè no hi havia unes realitats que li permetessin dir que allò era millor que el que hi havia abans. En
aquesta situació van venir els ajuntaments, que, recordem-ho,
encara no tenien «duros», i van aconseguir, crec jo, que la gent
tingués consciència de l'existència d'una cosa nova anomenada
democràcia. Va ser aquella fase que jo diria d'intervenció modesta però propera als ciutadans. Es tractava de modificar les
seves condicions de vida a petita escala: la petita plaça, el petit
jardí, la pavimentació, l'ocupació comunitària, etc. Aquelles
petites coses que van permetre a la gent tenir "pistes d'esperança", com dèiem aleshores, del que podia esdevenir una acció
més gran, que efectivament després va venir.
En aquesta línia, crec que fins i tot en ocasió del cop d'Estat
fallit de 1981 va jugar un paper molt important la pluja continuada d'acció democràtica dels municipis sobre el terreny encara jove del nostre país. Si no hi hagués hagut l'acció dels
ajuntaments democràtics des del 79 al 81, aquell febrer de l'any
81 hagués anat pitjor. N'estic absolutament convençut.
Tan importants com els Pactes de la Moncloa van ser
aquells altres pactes no escrits consistents en començar a actuar, perquè no van ser fruït de cap pacte, sinó de la nostra pròpia consciència i de l'obligació que els ciutadans havien posat
damunt les nostres espatlles.
També hi vam jugar un segon paper i aquest sí que és comú
als municipis d'arreu d'Europa i del món: la lluita contra la crisi econòmica. Aquest va ser un paper crucial que, per mitjà de
l'ocupació comunitària ( que després va desaparèixer) i de les
iniciatives locals que van sorgir una mica per tot arreu, va permetre que un país que ja tenia en aquells moments una taxa

NÚMERO 4 • 18 DE JUNY DE 1993

d'atur del 20 o del 30 per cent, comptant els joves, trobés la
força per travessar aquell període tan llarg, aquell desert difícil,
ara potser oblidat. Una crisi molt més llarga que la que tot just
vam començar fa un any. La vam superar en bona mesura perquè una munió d'institucions petites que es diuen ajuntaments
van ser a prop de la gent tirant endavant iniciatives que feien
pensar en una sortida.
Si mireu les estadístiques sobre activitat econòmica més importants que hi ha, les dels Estats Units, que es remunten a principis de segle, es veu com evoluciona la participació de la despesa pública local en el conjunt del sector públic en funció dels
períodes de guerra o de crisi econòmica. S'observa clarament
que és en aquests períodes quan la despesa pública local tendeix a baixar. M'atreveixo a dir que són unes dades extrapolables a la resta del món. Per què passa això? Doncs perquè és en
els moments de crisi o de guerra quan es produeix un revifament del sentiment de necessitat nacional, de donar tots tot el
poder a aquells que són a dalt de tot perquè puguin actuar amb
les mans lliures i puguin afrontar una situació que posa en perill
la supervivència del país. En canvi, quan la guerra no hi és o la
crisi desparareix, hi ha un relaxament i la gent tendeix a mirar
les coses de més a prop i a demanar que el poder més pròxim sigui el que tingui els recursos necessaris per canviar l'entorn.
Doncs bé, com podria caracteritzar-se el moment actual a
Europa? Hi juga un factor a favor i un altre en contra. Juga a favor el fet que no hi ha guerra i que se sap que no hi haurà una
conflagració general, que no hi ha dos blocs que es puguin enfrontar militarment. Això ha desbloquejat la situació de tal manera que tothom se sent molt més capaç de demanar un canvi de
les coses que té més a prop. Se sent amb més dret a demanar
que els recursos públics es gastin més a prop i no en exèrcits o
grans operacions de seguretat. Però també, d'altra banda, estem
en crisi. És en funció de la recessió que sentim amb més força
l'argument que l'Estat necessita molts més recursos per fer-li
front.
Hem de jugar intel.ligentment. Hem de respondre que la situació mundial permet que la despesa militar disminueixi. Que
això possibilita una despesa urbana, social i local molt més important i que no hi ha tantes excuses perquè els estats continuïn
reclamant per a ells tots aquests recursos que la humanitat ha
acceptat que tinguessin per a la defensa nacional. Al mateix
temps, hem de convèncer tothom que nosaltres som tan bons o
millors que els altres nivells d'administració per lluitar contra

PAGINA 1

�DOSSIER

Municipal

la crisi. Hem de fer veure que la concentració de recursos en
l'Administració de l'Estat com a sistema més eficaç és una
fal.làcia. Jo sempre cito aquell càlcul de l'ex-ministressa britànica de Treball, Shirley Williams, que deia que per cada lliura
esterlina que un ajuntament gastava en ocupació, el govern
n'havia de gastar 3 si volia obtenir els mateixos resultats. Això
és lògic. L'Estat és més llunyà i no sap quin carrer convé pavimentar i quines són les bosses d'atur a les que convé adreçar-se
per fer efectives les realitzacions previstes.
Per tant, i molt clarament, hem de convèncer la nostra societat i la nostra opinió pública que en una fase de recessió és més
important que mai que els ajuntaments tinguin uns recursos folgats i la tranquil.litat financera que permeti les inversions necessàries. Que torni aquella ocupació comunitària que ens van
treure i ens donin les fórmules de finançament adients.
La patronal diu que fan falta 30.000 empresaris per crear
mig milió de nous llocs de treball, perquè sense més empreses
no hi pot haver-hi més feina. En certa mesura tenen raó. Però,
en canvi, no la tenen quan es neguen a escoltar el que ara us diré. D'aquests 30.000 empresaris, nou mil ja els tenim. Són els
nou mil ajuntaments d'Espanya, als quals si se'ls dóna joc poden mobilitzar amb eficàcia forces i recursos que permetin un
clima econòmic i social més positiu. En definitiva, com deia
ahir Jordi Serra, els ajuntaments són com uns empresaris -potser sí com uns empresaris en crisi- però han demostrat que són
alguna cosa més. Estem en crisi perquè no se'ns està pagant el
servei que fem al preu que mereixem. Hem de demostrar que el
nostre producte no és car i és efectiu. La nostra junta d'accionistes és la ciutadania i hauríem d'apel.lar més sovint a la sobirania popular per dir allò que en el fons hom pensa: que els
ajuntaments són capaços de bellugar millor els recursos.
Quin és el clima a Europa, Espanya i Catalunya? El d'una
crisi total de confiança en els governs. No només, sinó fins i tot
(cosa nova i greu), en els Parlaments. N'hi ha hagut d'anteriors,
però aquesta és la més important de totes. Mai s'havien donat
uns percentatges tan baixos de popularitat dels polítics. Mireu
què està passant a Anglaterra, on de cada 6 anglesos, 5 estan
contra John Major. El que ha passat a França no cal que us ho
expliqui perquè ja ho heu vist. A Itàlia, tot un sistema polític
posat en crisi per la població. El govern espanyol tampoc està
passant un moment tranquil, que diguem...
I és en aquest moment quan nosaltres podem aixecar la nostra veu. L'hem d'aixecar als parlaments català i espanyol, on ho
hem fet molt poc. La gent vol sentir coses més properes, més al
seu abast, als seus problemes de cada dia.
És per això que el regionalisme europeu, o el petit nacionalisme, entre els quals hi ha el nacionalisme català, el nostre, estan en moments d'alça. Ho estan perquè la gent veu més possibilitats de tenir estats més propers que no pas aquells que s'estan justificant per raons d'Estat amb majúscules en una situació
mundial molt diferent, que ja he comentat abans. La situació
mundial i europea no és tan crítica com perquè els Estats necessitin tant. Tampoc cal que ens enganyem sobre això. Són els es-

PAGINA 2

FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA

tats els que construeixen Europa i ho continuaran fent més durant molt de temps. Però és evident que el regionalisme europeu
pujarà perquè la gent veu la possibilitat de tenir un Estat més a
prop de casa.
I aquí ve la nostra. Poden succeir dues coses: que les regions
d'Europa pugin, i darrera d'elles les ciutats -és a dir, que el moviment cap a l'autogovern de la ciutadania pugi tot plegat-, o bé
que les regions s'equivoquin de camí i prenguin embranzida
agafant poder de dalt, que és el que la gent espera, però també
de l'administració local, que no és el que la gent vol.
Estic segur que estem en un moment històric. El moment de
l'alça del nacionalisme petit perquè els estats no donen el que la
gent espera. Però no hi ha dubte que darrera d'això ha de venir
la segona fase de l'autogovern i que nosalNo hem
tres hem de seguir les passes del regionad'acceptar
lisme. Un municipalisme que no perdi de
una fase
vista l'avenç de les regions i que recordi
d'expansió
constantment que els poders locals són la
del fet
forma més legítima i més directa d'autogonacional en
vern dels ciutadans.
perjudici de
Hem d'anar cap a una situació en la
les ciutats i
qual Europa existeixi, els estats perdin pes
pobles.
i les regions i municipis en guanyin. No
hem d'acceptar una fase d'expansió del fet
regional en perjudici de les ciutats i pobles. Aquest és el missatge d'avui. Hem de prendre la drecera i anar directament al
punt d'arribada. Quin és el final? És una altra situació on, com
és ben evident, el poder local va aparellat a un increment del
poder regional.
Estem discutint ara la composició del Comitè de Regions de
la CE. Ja sabem que està format per regions i ciutats. Hi ha extremistes del moviment regionalista que diuen, o deien, perquè
cada vegada n'hi ha menys, que com que el comitè és diu de
Regions, doncs que només el formin regions i que les ciutats no
hi siguin. S'ha de dir que això prové d'un error gramatical, perquè l'article 198.a del Tractat de Maastritch diu que el Comitè
de Regions està format per regions i poders locals. En aquest
punt no podem cedir des d'una actitud favorable tant al regionalisme europeu com al poder dels municipis.
En aquests moments, estic treballant per donar un pas més:
que a nivell mundial hi hagi una sola organització per parlar davant les Nacions Unides en nom de les ciutats. Vosaltres sabeu
que hi ha dues organitzacions perquè molts municipis pertanyen a una o a l'altra. Hi ha la IULA (Unió Internacional de Poders Locals) de la que forma part com a secció europea, el Consell de Municipis i Regions d'Europa, que presideixo, però hi
ha també la Federació de Ciutats Unides del Món, antiga Federació de Ciutats Agermanades, de base francòfona, que continua existint i que té una presència important a l'Àfrica i a d'altres països d'influència francesa. El que ahir estàvem fent a La
Haia era posar les bases perquè al Congrés de Toronto de la IULA, del proper mes de juny, es pugui fer un pas endavant cap a
la unitat de les dues organitzacions. D'aquí a un parell d'anys,

�18 DE JUNY DE 1993

podríem veure com al costat de Nacions Unides hi ha Ciutats
Unides.
Aquest és el camí que el món emprèn. Vosaltres em direu:
«aquest camí queda molt lluny de la nostra realitat, queda molt
lluny en el temps». Jo us dic que no. La proximitat del poder
s'ha de guanyar des d'avui, que la tenacitat d'aquesta FMC que
ja ha fet onze assemblees i ha anat repetint els seus missatges,
sigui la base que ens permeti algun dia arribar a fites que avui
encara ens poden semblar molt llunyanes i que, de veritat, no
ho són.
És absolutament fonamental que comencem a introduir la
dimensió europea en les nostres activitats. Algunes de les expressions que veig aquí i alguns dels comentaris que sento
aquests dies són d'una certa habituació a una rutina municipal
que sempre va fent la mateixa queixa. Crec que hem de renovar
una mica el nostre esperit, essent capaços d'estar a aquells escenaris pels quals la gent realment s'interessa. La gent s'interessa per dos tipus d'escenaris. En l'edifici de l'administració
pública, l'escenari del terrat i el de la planta baixa. El terrat és
Europa, al primer pis hi ha l'Estat, a l'entresol les autonomies i
la planta baixa som nosaltres. La gent, avui, en aquesta dècada,
encara que haguem perdut tres anys de la mateixa, demanarà
més poder per al terrat -més Europa en el sentit de més llibertat,
més possibilitats, més competència, més cultura i més serveis- i
també uns municipis més forts. És a dir, més possibilitats de
controlar el nostre entorn: els accidents, els sorolls, la neteja o
la seguretat excessiva que de vegades tenim.
Ho repeteixo. Hem de ficar aquesta dimensió i no només des
del punt de vista econòmic. Podem arribar al que fa un parell
d'anys no semblava possible, el 50-25-25, mantenint les autonomies allà on són i baixant l'Estat fins al 50 per cent. L'Estat
ens diu «no podem donar més» i s'entén.
Podem
No dic que es justifiqui, però s'entén. l'Estat era el 85 quan nosaltres erem el 15 i la
arribar al
Generalitat i les autonomies el O per cent.
que fa un
parell d'anys
D'això fa 12 anys només. En 12 anys,
aquest país ha fet possible que una quarta
no semblava
part del poder de l'Estat baixés cap al mig.
possible, el
Això ho han fet altres països, com Alema50-25-25.
nya, però abans va haver de perdre una
guerra i li van imposar.
La psicologia d'aquest procés fa que l'Estat se senti ja molt
donant, que les autonomies pensin que això ha de continuar i
que els ajuntaments pensem que tot s'ha fet en perjudici nostre.
Evidentment que ens podem dir «en perjudici de vostès res perquè tenien el 15 per cent i el continuen mantenint». Però, en tot
cas, hem de deixar una cosa ben clara. Cada pesseta que surt de
l'Estat per anar a les autonomies, surt de la base del denominador a partir del qual l'Estat calcula després les pessetes que li
pertoquen als ajuntaments. Per tant, quan la ponència de Manuel Mas demana 1'1,25 per cent del pressupost de la Generalitat per arribar a un 2 per cent més endavant o quan es parla
d'IRPF sense posar percentatges, perquè som cautelosos i no

DOSSIER

Municipal

volem posar problemes a altres processos que ens beneficien
com a catalans de cessió del 15 per cent a la Generalitat, no
hem de perdre una cosa de vista.
El fons de cooperació que hagi de fer la nostra autonomia ha
de ser tan important i ha de tenir un percentatge sobre el pressupost total com el Fons de Cooperació Municipal sobre els ingressos de l'Estat. Si no, estaríem perdent diners cada vegada
que l'Estat fa transferències a les autonomies. L'Estat ho justifica així: «només mantenint el que us enviem, ja estem augmentant respecte del que ens queda lliure després d'haver incrementat les tranferències autonòmiques, que són creixents».
Jo penso que cada pesseta que l'Estat va enviar a les autonomies, hauria d'haver estat marcada a la cantonada amb un senyal per ser destinat finalment als ajuntaments. Això ens hagués permès dir que el procés de creixement de les autonomies,
des del O al 25, s'havia fet comptant amb els ajuntaments i no al
contrari.
Ha arribat la nostra hora en aquest sentit i jo sóc més optimista que fa dos anys. Veig que les coses, encara que lentament,
van madurant. Les idees van prenent potència, van arrelant i
tinc la impressió que ja no hi ha barreres polítiques que ens separin uns i altres com a alcaldes i ajuntaments en aquesta matèria. Jo em sento enormement encoratjat per la reunió que vam
tenir amb el nostre president, Joaquim Nadal, i el president de
I'ACM, Juli Sanclimens, perquè l'esperit que s'hi va respirar
era exactament el mateix per a tothom. Quan una reivindicació
traspassa les fronteres de les famílies polítiques es converteix
en invencible.
Hi ha un clima, però, que no ens agrada. A Catalunya, on el
catalanisme i el municipalisme mai no s'ha separat, ni amb Macià, ni amb Companys, ni amb Tarradellas, no van de la mà en
aquest moment. Es presenten de vegades com si fossin contradictoris. Cada vegada que aixequem el dit se'ns diu «ull, que
poseu en perill el catalanisme». S'ha de dir que el catalanisme
és municipalista o no és res. Posem per exemple Salt, l'esperit
de Salt. Què va fer Salt? Salt, d'acord amb Girona, es va separar al principi de la democràcia. Però no ho va fer per lluitar-hi
en contra, sinó per col.laborar, per tenir més identitat però mantenint els lligams i una col.laboració de futur, que ara veurem
com pot anar amb aquestes àrees bàsiques territorials.
Catalunya està dividida en municipis i això no vol dir que
Catalunya estigui dividida. Té mil poders per fer de Catalunya
un país més gran i més ric i no mil enemics.
Aquest esperit es reflecteix molt bé amb això que us llegiré;
les paraules del president Macià a l'assemblea d'alcaldes del 29
d'octubre de 1931, que es va reunir, precisament, al Palau de la
Generalitat. Diu el text:
«Al final d'aquella assemblea, el president, amb el bon desig de posar-se en contacte amb el poble de Catalunya, va voler
saludar els assembleistes. La seva presència a la sala fou acollida amb una calorosa ovació a peu dret. El president de l'assemblea, l'alcalde de Malgrat, el senyor Arnau i Cortina, va posar
de manifest les aspiracions dels reunits: la defensa de la digni-

PAGINA 3

�Municipal

tat i de les hisendes dels municipis. El president de Catalunya,
amb veu vibrant d'amor i sinceritat, va recollir l'esperit de les
paraules del batlle de Malgrat i va remarcar que el desig de la
Generalitat era poder conviure en perfecta harmonia amb els
municipis i va prometre que, en anar-se a articular les noves
lleis municipals de Catalunya, seria demanada la col.laboració
dels representants de la Federació per poder exposar, al si de la
comissió, les seves aspiracions i poder influir en el sentit que la
voluntat de les corporacions municipals
El clima que
quedi impressa en l'articulat de les noves
ha de tenir
lleis. Una ovació sorollosa acollí les daaquest país és
rreres paraules i el president de l'assemel de l'any 31,
blea donà per dos l'acte».
que cap
Amics meus, això aquí no passa. Ja ho
representant
deia en Joaquim ahir. Això és el que no
del catalanisme
està passant i no pot ser que no passi. I
no va trair.
ho dic sabent que després d'aquella assemblea de l'any 31, va venir el congrés
de municipis del 33 -que ara hauríem de repetir i ho podem fer, que va donar lloc a les lleis municipals del 34, que eren ben altres de les nostres d'ara perquè van ser fetes d'acord entre la
Generalitat i els ajuntaments. Amb el que avui diu l'Estatut
d'Autonomia, la Generalitat s'articula en municipis i comarques (i províncies) i, per tant, s'ha de veure formada ella mateixa per aquests elements.
El clima que ha de tenir aquest país és aquell, que cap representant del catalanisme no va trair. Jo diria que bona part del

PAGINA 4

nacionalisme conservador n'és favorable perquè els números
canten i les veritats són irrebatibles. Ens hem de sentir esperonats i no pensar que cada vegada que diem el mateix no serveix
per a res. La veritat que tenim i que sempre hem tingut està madurant, tant en planejament territorial com en economia.
Ara acabo. Llegiu la Carta Europea de l'Autonomia Local.
És una obligació de qualsevol alcalde. Crec que s'hauria de repartir a la sortida d'aquesta assemblea o fer-la arribar properament. La Carta és dret positiu. Ja no són històries, ni filosofies
ni esperances. És una llei que els jutges poden utilitzar i utilitzen. Ho han fet més d'un cop. Aquesta llei té caràcter de tractat
i val més que qualsevol altra llei. Us ho recordo en el moment
que comença la discussió del Pla Territorial.
Llegiu-la abans de fer les vostres al.legacions, requeriments
o accions jurídiques si algun dia convenen. És una llei positiva
que diu que no es pot ordenar el territori sense que els ajuntaments hagin dit la seva, que no es poden fer modificacions de
límits sense que els poders locals afectats hi estiguin d'acord.
Per tant, penseu que Europa us protegeix, no només idealment,
sinó amb una legislació que ja existeix.
A Europa, fer el pont als ajuntaments (el by pass) ja no és
acceptat ni acceptable des del punt de vista de les lleis europees. Europa és un sistema de ciutats i de pobles. En definitiva, un
sistema de ciutadans. Tots els "ismes" són respectats excepte
aquells que no respecten els altres i l'isme que els respecta tots
té un nom: el civisme. Vosaltres representeu el civisme a Catalunya. Moltes gràcies.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18467">
                <text>4226</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18468">
                <text>Intervenció de Pasqual Maragall a l'XI Assemblea General de la Federació de Municipis de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18469">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18470">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18471">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18472">
                <text>Sitges</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18474">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22288">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22759">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22760">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22761">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22762">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22763">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40933">
                <text>1993-04-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43554">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18476">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1321" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="850">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1321/19930419d_00549.pdf</src>
        <authentication>9b8addfe40fdb054208fe72738f3aa27</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42523">
                    <text>L'ALCALDE DE BARCELONA

Tifr'D2tiz ^
Ve-04iuz

cfwÁpkloktz-/t/liAJur

Qi1S urii-AAA"-

f raiLAA:ir

ruAdA-e
^

^
1.
^

r

,¡^
^ ^ 4Y r'i ^W ^

^

-- G-g`a,t- c2
N exa4 e_Q

OUI`Lt-

Gl4-1‘ h (

t..€ ti,■ Lt.0
psAlUm'Am

^^C, t^ nom¢

^.Lz ,¡,.. ^leÁlicy4

f

I

^^

í)CA uVA-C,
n

(ikL

~ 1-1

A A9,tcL4.-J,^
/(-N

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18477">
                <text>4227</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18478">
                <text>Inauguració de la Fira INFORMAT</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18479">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18480">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18481">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18482">
                <text>Produir per vendre.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18483">
                <text>Fira de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18485">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18486">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22754">
                <text>Comerç</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22755">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22756">
                <text>Informat (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22757">
                <text>Salons professionals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22758">
                <text>Text manuscrit de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40934">
                <text>1993-04-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43555">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18487">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1322" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="851">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1322/19930421d_00550.pdf</src>
        <authentication>d8f79d58419ffdcca7ae7f09eb9e27b3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42524">
                    <text>Transcripció de notes manuscrites de l'Alcalde en la carpeta de l'Acte de cloenda de
les Jornades "La recuperació d'una zona urbana degradada: el model de Ciutat Vella "
Pere Serra

Vivendes del Governador

Aportacions de capital a totes les empreses mixtes
Ciudad- SSPP- Autonomia- Estado
No valen models
El suelo es una alfombra que no se puede comprar sin comprar todos los muebles que
tiene encima e indemnizar a sus usuarios.
Ello requiere tiempo y el dinero en tiempo tiene un nombre: capital
Ampliación de capital. FECSA, Telefonica, Societat d'Aigües

�Per:
Excm. Sr. Alcalde
De:
Gabinet (AB).
Assumpte: Acte de cloenda de les Jornades "La Recuperació d'una
Zona Urbana Degradada: El Model de Ciutat Vella".
(21/3/93).
Una vegada més, la Ciutat Vella ens ha cridat a debat. Ara
reflexió al voltant d'un dels
ho ha fet centrant
principals instruments peir a la recuperació dels barris del
Districte, la societat Promoció Ciutat Vella S.A., i, també
com en altres ocasions, comptant amb la participació de
representants externs, ja sigui provinents de sectors
implicats directament en el procés de rehabilitació, ja
siguin responsables tècnics i polítics d'altres ciutats
interessades a conèixer él que s'està fent.
En aquestes jornades, i com ja ha succeït en altres
trobades, s'han posat en evidència dos fets. D'una banda,-3
tarannà obert que, des dfls seus inicis, té tot el procés de
regeneració de la Ciutait Vella. En aquesta tasca, s'ha
preferit el consens, la col.laboració i la negociació abans
que qualsevol altre crirteri, amb el convenciment que la
participació de tots elm implicats és imprescindible per
tirar endavant. En algins moments hem trobat, i seguim
1

�trobant,

contribuçions desiguals.; per part d'algunes

instàncies, difícilment justificables per l'abast del
projecte que afrontem, parò, globalment, l'esperit de feina
en conjunt, especialment ámb les propis veïns i amb d'altres
empreses i institucions, és el que regeix.

De

altra banda, les joriades evidencien la validesa d'una

feina que se segueix amb atenció des de d'altres llocs.

El '

fet de comptar aquests dies amb la presència de
representants significath d'altres ciutats parla per si
mateix, i no deixa de ser un exemple més de la capacitat que
Barcelona té per donar a conèixer i exportar moltes de les
seves iniciatives.

La validesa

i l e

encert dél treball fet fins ara es demostra

tant per la rotunditat de s resultats com per una manera de
fer especialment adequada

PROCIVESA, clar exemple dels mitjans que l'Ajuntament posa
en joc per assolir els reines fixats a la Ciutat Vella, ha
generat un volum d'inversions i millores certament
espectacular. La seva acivitat, que en termes d'objectius

�ja ha superat amb escre x l'equador, reflecteix una clara
voluntat d'eficàcia en portar a la pràctica els projectes
fins al final.

En cinc anys de funcionaiLent, PROCIVESA ha invertit 15.000
milions de pessetes, xifra que s'incrementa fins ais 30.000
milions en cinc anys si

omptem les inversions municipals, i

que encara creix més si

fegim les grans infrastructures que

han repercutit a la Ciut t Vella, com la Ronda Litoral o els
nous col.lectors.

Dels 300.000
expropiar,
quals

ja

ja
han

col.laboració
l'Habitatge,

metres quadrats de

sostre que

se n'han adquirit uns 200.000,
estat
amb
s'han

eiderrocats.

1'IN4ASOL

i el

es
150.000 dels

Paral.lelament,
Patronat

aixecat prop de 500 pisos,

i

en

Municipal

de

se

{n'estan

aixecant 550 més i n'hi ha 600 més en perspectiva. I tots
ells, per allotjar els !fectats pels plans urbanístics, una
activitat que ja compren 2.400 famílies.

Tot plegat, traduït en Operacions ja finalitzades., com el
Parc de Sant Pau del Camp, el conjunt de l'illa dels Angels,

�el Frontó Colom i tot
significatius com aques

n seguit d'equipaments cívics tan
del Pati Llimona.; O reflectit en

operacions clarament en Marxa a hores d'ara,
la

Misericòrdia

conjunt

de

(davan

l'illa

de

de la Casa
Sant

Ramon

de

la

i

de

com el Parc de$
Caritat),
Sant

el

Oleguer,

l'anomenat Pla Central d l Raval, els Jardins del Casc Antic
o l'apertura de 1'avingu a Francesc Cambó.

Si a aquests exemples, e tenen la participació directa de
PROCIVESA, hi afegim le actuacions d'altres agents públics
í privats, sembla prou clara quina és la determinació que
decididament ha emprès l Ciutat Vella.

La decisió i l'eficàcia ie PROCIVESA, però, no han implicat
mai manca de tacte ni imosició dràstica de criteris. Ben al
contrari,
inherent

les

seves

Ictuacions

presenten,

al funcionamenk de PROCIVESA,

com

elevades

element
dosis

de

sensibilitat social.

De fet, les circumstàicies han portat que PROCIVESA hagi
hagut d'ultrapassar el deu projecte original, inicialment
pensat per al terreny de la gestió urbanística i de sòl, i

4

�hagi destinat esforços . recursos a accions tan importants
com la rehabilitació d'

i

abitatges. Tant si es tracta d'un

enderroc com d'un reallotjament, sempre ha sabut trobar la
resposta i la manera de fer més encertada per tots.

No pot ser d'una altra fDrma, atesa la dimensió integral de
la recuperació de la Ciutat Vella. Estem en un projecte que
va més enllà de la rehab1ilitació urbanística, que abarca un
concepte i unes actuacions globals que incideixen en l'àmbit
social i econòmic, i qu ja vam tenir oportunitat de valorar
en les jornades de treba1ll que vam fer a finals del 91.

L'objectiu final només 1é un nom: la qualitat de vida en uns
barris per tal de residir-hi en les millors condicions, per
tal d'omplir-los de geit jove, dotats d'equipaments, amb
espais públics dignes, on els seus habitants i tots aquells
que hi passin s'hi trobin orgullosos de ser-hi.

L'Ajuntament té molt clar aquest objectiu, però també té
clara la necessitat de reclamar una major participació de
tots els sectors, públics i privats. En alguns casos, cal
reclamar que es mantingui el compromís, en altres cal

5

�demanar que s'incorporin a una feina que ens afecta a tots,
i que en alguns vessants requereix passar el relleu.

La
tots

Ciutat Vella,
els

que

hi

tota Barcelona,
esta

agraeix la dedicació

de

en

no

treballant,

però

fa

bé

conformar-se amb Restat de coses actuals. Si en el seu dia
vam dir que estàvem "e portant" amb la misèria, ara podem
afirmar que, amb els onaments posats, cal evitar els
perills de reversió.

o ens podem permetre donar passos

enrera en la normalitz ció de la Ciutat Vella, la seva
recuperació és cosa de t ts, i així ho exigirem.

Hi ha proves suficient que fan innecessari refermar més
explícitament el comprómís de l'Ajuntament, principal
impulsor de tot el proje te, amb la recuperació de la Ciutat
Vella. Però sí vull gara tir, ateses les dificultats -sovint
externes- que poden sor ir, la continuïtat de l'acció. No
sóc partidari, en aquest cas, de parlar de terminis
concrets, perquè les presses, tot i la urgència d'alguns
problemes, no convenen la la Ciutat Vella. En qualsevol cas,
però, no deturarem el clamí que ha de portar la Ciutat Vella
al lloc que sempre ha me Cescut.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18488">
                <text>4228</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18489">
                <text>Jornades: La recuperació d'una zona urbana degradada; el model de Ciutat Vella / Acte de Cloenda</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18490">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18491">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18492">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18493">
                <text>Pati Llimona, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18495">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21984">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22750">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22751">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22752">
                <text>Ciutat Vella</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22753">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40935">
                <text>1993-04-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43556">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18497">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1323" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="852">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1323/19930422d_00551.pdf</src>
        <authentication>e7ca6b01e5da2504738dac3ac2572069</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42525">
                    <text>OBERTURA DE LA JORNADA "HAIA UNA GESTIóN MUNICIPAL
EUROPEA"
Feria de Barcelona, 22/04/93.

Las Administraciones Públicas, y en especial los
Ayuntamientos,

por su proximidad a la vida

cotidiana de los ciudadanos, están inmersas en una
dinámica de innovación y a juste permanente, para
proporcionar más y mejores servicios con criterios
de eficiencia económica, die suerte que sea posible
contener el coste de los

servicios, e incluso

aspirar a reducirlo.

Con

independencia

racionalización

de otras

administrativa,

medidas
un

de

requisito

fundamental para alcanzlar esos objetivos de
eficacia y eficiencia es la decidida incorporación
de una estrategia innovador y moderna en el ámbito
de la Contabilidad Pública.

La pertenencia al espacio cultural y económico
europeo ha contribuido, sin duda, al impulso de
iniciativas racionalizadora. Desde la aprobación
de la IV Directiva de la CEE en 1978 dirigida a la
empresa
Comisión
básicos

privada,

la

Contabilidad General

Europea se orienté según
establecidos

e

los

aquella

de

la

principios
Directiva,

aplicando la partida doble según el método clásico
2

�del sector privado.

Este tipo de iniciativas s difundían en los países
comunitarios, como Francia, , y repercutían en países
-con proximidad cultural- como España, que no se
incorporaría a la CEE hast 1986.

Desde nuestra perspectiva, el régimen contable del
Estado sufría una profunds modificación con la Ley
1977,

General Presupuestaria de S de enero de
sentaba

las

bases

de

la

que

Contabilidad

moderna

Pública:
- se

introducen

eficiencia

los

y eficacia,

áriterios

de

economía,

superando el

enfoque

unidireccional del control de legalidad.

- se aplica la técnica d

partida doble.

- se abre la posibilidad de informatización de la
Contabilidad, para fac litar los
información necesarios en

flujos

de

toma de decisiones.

La extensión de esas innovaciones a la
Administración Local, con el consiguiente proceso
de modernización y normalización de la Contabilidad
Pública, sólo se produciría a través del desarrollo
normativo de la Ley Reguladora de las Haciendas

�Locales de 28 de diciembre 3e 1988. La O.M. de 31
de mayo de 1991 hacía obli;atoria la aplicación de
la nueva normativa para los Ayuntamientos ya en la
contabilidad del ejercicio de 1992.

Nos encontramos, pues, en un momento singular en
que la contabilidad de
configura

los entes locales

se

como un au téntico "sistema de

información", flexible y a bierto, en el que, junto
a la sujeción a normas de o bligado cumplimiento, se
da un amplio margen de au tonomía y capacidad de
autoregulación de las Entid ades Locales.

Los sistemas de información y gestión económicofinanciera que se están apl icando, desde esta nueva
perspectiva, se orientan

hacia un conjunto de

objetivos integrados:
- disponibilidad de un s istema de información y
comunicación comprensivo

y abierto a los hechos

económicos y financieros de la Corporación.
- integración de la to talidad del ciclo

de

gestión: planificación, eje cución y control.
- creación de poderosos instrumentos al servicio
de los centros de responsaiilidad, de los órganos
directivos,

del

control

de gestión y de la

intervención de fondos.
4

�- articulación

flexible

de

los

diferentes

subsistemas sobre un nucleo común, integrado por la
contabilidad general y el control presupuestario.

Es desde esta perspectiva de innovación y de cambio
que se ha considerado oportuno impulsar la puesta
en común de las experier cias de los distintos
Ayuntamientos que integrar la Red de Ciudades C-6
(Barcelona,

Montpellier,

Palma

de

Mallorca,

Toulouse, Valencia y Zaragoza).

Sin duda, existirán y existen disparidades de
enfoque, de ritmo de ejec4ción, en la arquitectura
de los sistemas de g stión que se están
desarrollando en estas administraciones. Pero esto
no impide que los si temas de información
resultantes, en una cultura europea de proximidad,
cultura transpirenaica en nuestro caso, presenten
analogías que, en forma "parametrizada", pueden
constituir modelos

de orientación

para

los

ayuntamientos.

Esperamos, que esta jornada de reflexión,
contribuya a potenciar l‘ implantación de esos
nuevos modelos basados en la dinámica de la gestión
descentralizada de la información y de la autoridad

�sobre los recursos, y en el control de legalidad.

Queda inaugurada la Jornada "Hacia una gestión
municipal de dimensión eurdpea".

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18498">
                <text>4229</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18499">
                <text>Jornades: Hacia una gestión municipal de dimensión europea / Acte d'obertura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18500">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18501">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18502">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18503">
                <text>Gestió descentralitzada de la informació i autoritat sobre els recursos i en el control de la legalitat.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18504">
                <text>Fira de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18506">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22289">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22743">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22744">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22745">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22746">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22747">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22748">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22749">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40936">
                <text>1993-04-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43557">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18508">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1324" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="853">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1324/19930427d_00553.pdf</src>
        <authentication>35c9bc3a8be0ec2ed4eadb2cf8702386</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42526">
                    <text>Ajuntament de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Departament de Prem

27 d'Abril de 1993
INTERVENCIO DE L'ALCALDE A LA JORNADA TECNICA SOBRE EL
PLA ESTRATEGIC
Demano a la ciutat un esperit d'equip per presentar-nos
al món amb complicitat
La ciutat té ara una nova dimensió
L'Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, ha dit avui
en l'acte d'obertura de la Jornada Tècnica del Pla
Estratègic que "Barcelona fa uns anys va plantejar-se
posar-se al dia, va fer una opció forta, i ara gaudeix
d'una nova dimensió".
"De la mateixa manera que hi ha novel.les amb arguments
atractius i d'altres amb arguments aburrits, hi ha
ciutats sense arguments i ciutats amb arguments
interessants - ha dit l'alcalde - Tots plegats hem
sapigut tornar a fer Barcelona interessant, amb els
esdeniments que hi han hagut i els que han de venir".
El món avui té una opinió de nosaltres millor inclús
que la que tenim nosaltres mateixos. Per això demano a
la ciutat un esperit d'equip per presentar-se al món
amb una certa complicitat".
L'Alcalde ha fet referència als nous i més bons serveis
que ara pot oferir Barcelona, com la capacitat d'accés,
l'aeroport, les telecomunicacions, les places
hoteleres i l'oferta cultural.
També s'ha referit a la Fira de Barcelona "que ja està
encarrilada" í als nous espais per a la celbració de
convencions i congressos. "Aquesta ciutat - ha dit
l'Alcalde - no pot passar amb un sol Palau de
congressos. Per la demanda que té necessita una xarxa
per a Congresos amb diferents possibilitats : el Palau
Firal de les Arenes, el Palau de convencions de la part
alta de la Diagonal... i això no vol dir que tanquem la
porta a un Palau de Congressos més gran."
"Barcelona, ha acabat dient l'Alcalde, fa uns anys no
havia crescut més no per falta de demanda, sinó perquè
no haviem dimensionat la ciutat. Ara la ciutat ha
assolit aquesta nova dimensió i hem de vendre el
producte Barcelona al món."

Plaça Sant Jaume, s/n. 08002 Barcelona
Tels. (93) 402 73 80/88 Tèlex 54519 Laye E Fax 402 73
iR

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18509">
                <text>4230</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18510">
                <text>VI Jornada Tècnica Internacional del Pla Estratègic de Barcelona 2000 / Obertura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18511">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18512">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18513">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18514">
                <text>Llotja de Mar, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18516">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21986">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22739">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22740">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22741">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22742">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40937">
                <text>1993-04-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43558">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18518">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1325" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="854">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1325/19930504d_00554.pdf</src>
        <authentication>64e2d59d8fc51ebb0fa7b38dc79c50f9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42527">
                    <text>PARAULES PRONUNCIADES PER L'ALCALDE AMB MOTIU DE LA PRESENTACIO
DE LA MEMORIA DE LA CAMPANYA "BARCELONA POSA'T GUAPA"
Tot això va començar un dia qué un Tinent d'Alcalde que tenia com

a missió una tasca tan aburrida com la reforma administrativa de
l'Ajuntament, va veure qué tenia també com a camps de

competéncïes les Ordenances noifiscals.

No fiscals volia dir les potser menys importants, i remirant
aquelles ordenances, aquell Tinent d'Alcalde va trobar que hi
havia una que deia que estarien exemptes de l'impost
d'edificacions o de constriccions aquells propietaris que
netejessin la façana del seu edifici durant la Festa Major.
Aquesta era l'ordenança vigent encara l'any 1979, tot com si
fòssim un poble d'Andalusia del segle passat.
Regirant aquesta ordenança va ser com, primer a través d'una
campanya de neteja, que si no recordo malament va protagonitzar
l'enyorada Mary Santpere -amb una escombra escombrava les
Rambles, alguns de vosaltres to recordareu-, en Ferrer Viana hi
va començar. Després, vam canviar l'ordenança de forma que es va
dir als ciutadans i es va anunciar en els diaris, que podien fer
façanes sense pagar cap mena deimpost.
La sorpresa del pobre ciutadà que va intentar-ho va ser que

immediatament li va caure al damunt una inspecció i un impost que

no havia estat percebut per aquell encara inexpert Tinent
d'Alcalde. Així li va caure a l damunt en forma, sinó de sanció,
sí en tot cas d'avis per part de l'administració, que estava
faltant a una de les seves obligacions; tenia que pagar, no
l'impost de construccions, però si l'impost de tanques i valles.
Aquell home va escriure al Tinent d'Alcalde i li va dir "aixó que
vosté diu al diari no és veritat perqué jo he de pagar". I tenia
tota la raó.

I aleshores va ser quan es va ¡començar a aprofundir, i és així
com les coses es fan. Quan realment es desenpellega tot el
mecanisme que fa que les coseses paralitzin per convertir-lo en
mecanismes que facin que les coses siguin possibles.

�Aquí va comparèixer aleshores ten personatge absolutament crucial,
en Josep Maria Serra i Martí. Recordo, perquè ara és el moment de
recordar-ho i de dir-ho, que s'havia oposat fermament a aquella
campanya de neteja, perquè li va semblar que no era prou adient
amb l'organigrama que existia. Era un home de geni, no era només
un home de passió i de sensibilitat; també era un home de geni, i
sense aquell geni no hagués fel tot el que va fer.
De fet, la campanya haurà estat una de les millors expresions de
participació ciutadana en allò;que la cultura urbana té com a més
genuí, que és el paisatge urbà. La campanya ha significat una
mobilització formidable d'energies ciutadanes, traduïda en la
recuperació del paisatge urbà,í i que ha produït l'admiració dels
visitants de la ciutat. Ellsihan descobert el que nosaltres hem
redescobert. S"ha creat un ambient i s'ha arrelat una cultura de
la conservació. Després dels Jocs olímpics continuen les
realitzacions, Barcelona segueix posant-se guapa.
La campanya no acaba, cont.nuarà sota altres fórmules. La
il.lusió per la ciutat que, la campanya tant ha ajudat a
desvetllar ara ja té un impuls propi i va endavant. Aquella
il.lusió que va esmerçar-hi Serra i Martí quan deia, i el cito
textualment perquè són unes paraules encantadores, diu, "he hagut
d'inventar paraules noves i recórrer en ocasiona al bagul dels
records més íntima i personals per posar-me a l'alçada de la
il.lusió amb què ens han ofertIcada patrocini."
Vull, amb el record d'aquesteÓ paraules, agrair la col.laboració
de tots: professionals, mitjans de comunicació, patrocinadors,
regidora, empreses, funcionaris -molt particularment els nostres
funcionaria, tantes vegades oblidats-, per la feina que han fet.
Si vostès veiessin l'espectacle que molts estan veient, que jo
veig des d'aquí i del que vostès formen part, entendrien perquè
aquesta ciutat, enmig d'una circumstància econòmica difícil,
continua essent optimista.
La millor força que hi ha, la"més important, la imbatible, és la
complicitat. Quan en una ciutat hi ha complicitat, totes les
coses són possibles, i Barcelona ho ha demostrat i ho seguirà
demostrant.
Moltes gràcies, moltOes felici ats a tots.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18519">
                <text>4231</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18520">
                <text>Presentació de la memòria de la campanya "Barcelona posa't guapa"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18521">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18522">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18523">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18524">
                <text>Palau Nacional de Montjuïc</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18526">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21987">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22734">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22735">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22736">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22737">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22738">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40938">
                <text>1993-05-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43559">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18528">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1326" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="855">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1326/19930510d_00556.pdf</src>
        <authentication>476a8e6b623ad4e62b84141e4c634453</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42528">
                    <text>LADIES AND GENTLEMEN,

WELCOME TO BARCELONA. IT IS A PLEASURE FOR OUR CITY TO BE
HOST TO A EUROPEAN CHIEF FINANCIAL OFFICER'S CONFERENCE,
ORGANISED BY SUCH A PRESTIGIOUS MAGAZINE AS "THE ECONOMIST".

BARCELONA HAS A LONG, WELL-REPUTED TRADITION IN HOSTING
CONFERENCES. I MAY SAY, WITH SOME PRIDE, THAT WE RECENTLY
PASSED -WITH EXCELLENT RESULTS- ONE OF THE TOUGHEST TESTS
YOU CAN IMAGINE: THE ORGANI$ATION OF THE OLYMPIC GAMES.

THE 1992 OLYMPIC GAMES HAVE LEFT TWO IMPORTANT LEGACIES TO
THIS CITY. FIRST OF ALL, THEY PUT BARCELONA ON THE MAP. CAN
YOU IMAGINE WHAT A EXTRAORDINARY AND FANTASTIC PROMOTION IT
IS FOR A CITY TO HAVE AN ESTIMATED TV AUDIENCE OF NEARLY
3,500 MILLION PEOPLE FROM AROUND THE PLANET ON THE OCCASION
OF THE GAMES' OPENING CEREMONY? NO COMPANY COULD AFFORD SUCH
A GLOBAL ADVERTISEMENT.

1

THE SECOND IMPORTANT LEGAC OF THE GAMES IS THE TRANSFORMATION OF THE CITY. SINCEITHE VERY FIRST MOMENT, WHEN WE
WERE STILL BIDDING FOR THEGAMES, WE DECIDED THAT THIS WAS
THE GREAT OCCASION IN WHICH TO RENEW THE CITY AND ITS
INFRASTRUCTURE. WE WERE THEN LEAVING BEHIND A PERIOD OF
NEGLECT AND ABSENT DEMOCRACY (THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS
TOOK PLACE IN 1979).

�THE OLYMPIC GAMES WERE A STRONG STIMULOUS TO ACQUIRE, IN A
SHORT PERIOD OF TIME, HUGE INVESTMENTS NECESSARY FOR THE
CITY'S REDEVELOPMENT. I DO NOT WISH TO BORE YOU WITH TOO
MANY FIGURES, BECAUSE I WOULD RATHER TO TALK TO YOU ABOUT
BARCELONA'S FUTURE.

WE CAN SAY THAT, ACCORDING TO COMMONLY ACCEPTED FIGURES,
COVERING A GREAT DIVERSITY OF PROJECTS -ALL OF THEM
SPEARHEADED FOR "1992"-, THE OLYMPIC GLOBAL INVESTMENT FROM
1986 TO 1992 HAS BEEN WORTH 7.5 BILLION DOLLARS.

HALF THIS AMOUNT COMES FROM THE PRIVATE SECTOR, THE OTHER
HALF FROM THE DIFFERENT PUBLIC ADMINISTRATIONS (THE CITY,
THE REGION AND THE CENTRAL GOVERNMENTS).

THE CITY, THAT'S TRUE, HAS DOUBLED ITS FINANCIAL BURDEN. BUT
THE MOST IMPORTANT FACT IS THAT FROM A MUNICIPAL INVESTMENT
OF 750 MILLION DOLLARS --EXTRAORDINARY BY OUR STANDARDS-- A
GLOBAL INVESTMENT OF 7.5 BILLION U.S. DOLLARS HAS BEEN
ACHIEVED. THIS TENFOLD MULTIPLICATION HAS PERMITTED US TO
FINANCE OUR URBAN TRANSFORMATION.

NOW THAT THE GAMES ARE OVER, WE HAVE A CITY WHICH IS BETTERKNOWN, BETTER -COMMUNICATED, WITH BETTER TELECOMMUNICATIONS
(SIR NORMAN FOSTER'S TOWER ATOP OF THE COLLSEROLA HILL). AND

�WE HAVE A WISER, MORE EXPERIENCED WORK-FORCE: OUR ENGINEERS,
OUR ARCHITECTS, ALL THE PEO LE RELATED TO THE SERVICE SECTOR
IN GENERAL HAVE HAD A UNIQUF OCCASION TO IMPROVE THEIR KNOWHOW.

THE

PERIOD
WHICH

OF RECESSION THROUGgOUT
HAS

WITH

THE GAMES HAS UNFORTUNATELY COINCIDED

OF

END

EUROPE.

SPAIN,

COUNTRY

A

EXPERIENCED (OVER THE PAST FEW YEARS)

A

A

STEADY

ECONOMIC GROWTH, IS NOW SUFFERING, LIKE ITS OTHER EUROPEAN
PARTNERS, A PERIOD OF DIFFICULTIES.

BUT THIS IS A BIZARRE CRISIS. I AM CONVINCED THAT TOO MUCH
MONETARY AND PSYCHOLOGICAL ELEMENTS ARE HAVING STRONGLY
NEGATIVE REPERCUSSIONS ON THIS CRISIS, WHICH ARE PERHAPS,
SOMETIMES, MORE PSYCHOLOGICAL THAN REAL. MOREOVER, WE ARE
BEGINNING NOW TO SEE THE FIpST SIGNS OF A RECOVERY.

IN ANY CASE, HERE IN BARCELONA WE ARE PREPARED FOR THE POSTGAMES PERIOD.
CITY'S MOST

BEFORE THE VERY CELEBRATION OF THE GANES, THE
SIGNIFICANT 00NOMIC,

SOCIAL AND ACADEMIC

INSTITUTIONS AGREED TO ELABORATE A PLAN, A STRATEGIC PLAN,
TO MEET THE FUTURE. IT HAS BEEN CALLED THE BARCELONA 2000'S
ECONOMIC AND SOCIAL STRATEGIC PLAN.

THE INITIATIVE HAS BEEN PROMOTED BY THE CITY COUNCIL AND HAS
PROVED TO BE ONE OF THE MOS

EFFICIENT WAYS TO GAIN CO-OPERATIO

BETWEEN THE PUBLIC AND PRIVZkTE SECTORS. IN 1991 THE EUROPEAN

�COMMISSION AWARDED BARCELONA .ITS PRIZE FOR THE BEST EXAMPLE OF
STRATEGIC PLANNING. ITS IMPLEMENTATION IS BEING CARRIED OUT
TO THE SATISFACTION OF ALL THE INSTITUTIONS INVOLVED.

OUR AIM IS FOR BARCELONA TO BECOME AN IMPORTANT CITY FROM
THE FINANCIAL AND SERVICES CONTEXT ON A EUROPEAN SCALE. IN
FACT, BARCELONA IS LEADING A EUROPEAN REGION WITH SPREADS
OVER BOTH SIDES OF THE SPANISH-FRENCH BORDER, AND INCLUDES
THE CITIES OF SARAGOSSA, T9ULOUSE, MONTPELLIER, PALMA DE
MALLORCA AND VALENCIA. THIS IS A REGION WITH A POPULATION OF
MORE THAN 16,5 MILLION AND IS, ONE OF EUROPE'S FASTEST AREAS
OF GROWTH. BARCELONA IS ITS GEOGRAPHICAL CENTRE AND ITS
LARGEST CITY.

SOMETIMES WE HAVE REFERRED TO BARCELONA AS THE CAPITAL CITY
OF THE NORTH OF THE SOUTH. IN A MARKET WITHOUT FRONTIERS, WE
ARE NOW READY TO COMPETE. WE WANT TO BECOME THE SOUTHERN
GATE AND PORT TO EUROPE. THE DEVELOPMENT ACHIEVED ON THE
OCCASION OF THE GANES, AS WELL AS THE PROJECTS WE HAVE
CURRENTLY IN MOTION, CONSOLIDATE OUR NEW STRENGTH. YOUR
PRESENCE HERE MAKES US FEEI, THAT WE ARE ON THE RIGHT TRACK.
THANK YOU VERY MUCH AND I HOPE YOU WILL ENJOY YOUR STAY
HERE.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18529">
                <text>4232</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18530">
                <text>Intervenció al sopar organitzat per el The Economist</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18531">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18532">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18533">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18534">
                <text>Palau de Pedralbes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18536">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22290">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22730">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22731">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22732">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22733">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40939">
                <text>1993-05-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43560">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18538">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1327" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="856">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1327/19930511d_00557.pdf</src>
        <authentication>04fa6f51794d610fd18e1182f299b0b5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42529">
                    <text>Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a
Dimarts, 11 de maig de 1993. c/ Pujades, 397

Barri Besòs

11:00 hores

Sumari
La intervenció de l'Alcalde davant deis estudiants de 1
institut hauria de seguir aquest esquema:
0. Salutació i introducció sobree1 sentit de la visita:
a) Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de
batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les
preocupacions de l'Ajuntament.

b) Interès especial en escoltar les opinions i respondre
les preguntes dels estudiants,

1. Intervenció de l'Alcalde:
a) El context dels canvis al món i a la nostra societat.
b) La transformació de Barcelona en els darrers anys.
c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves.
d) Els reptes de la Barcelona deis noranta.
2. Intervencions deis estudiants:
a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions
personals.
b) Respondre a les preguntes.
3. Intervenció final de l'Alcalde:
a) Agraïr l'acollida i l'atenció. Estimular l'interès i
la passió per Barcelona.
b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat com a generació.
c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància.
* Diapositives (Maribel Sarasa)

1

�0. Salutació de l'Alcalde als estudiants de l'Institut de
Batxillerat Barri. Besòs.

Referència al barri del Besòs.
Proximitat a una de les àrees Inés canviades de Barcelona
(T-L

Mátitim-

Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament. Vosaltres sou uns barcelonins molt
importants.

Barcelona del 2000 sou vosaltres J

Interès especial en escoltar les opinions. Com veieu
Barcelona, com la voleu.

Disposició a respondre totes les preguntes.

1. Intervenció de l'Alcalde

---

I Tind--1-parlOS de Barcelona, que és la meva feina,
del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però voldria parlar primer una mica
del context nacional i internacio fl al en qué ens trobem.
a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat.
En els últims anys, I_ encara avui, han canviat i estan
canviant moltes coses.
Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el
món -per exemple, va caure el mur de Berlín-, que va ser
aleshores quan va començar el segle XXI.
1

�Els règims comunistes han desaparegut d'Europa

han

donat lloc a una situació de més llibertat i de més inesta..7----bilitat, alhora.
S'han anat donant passos ferms 4ap a la unitat política de
la Comunitat Europea, en un clima de tensions creixents,
tensions que neixen de la importáncia deis efectes d'aquesta
unificació.
-Ha entrat en vigéncia el mercat únic europeu, des de
l'u de gener.
-Estem en ple procés de ratificació del Tractat de
Maastricht,
-Ha començat la negociació amb els altres upaisos que
volen entrar a la Comunitat (Austkia, Suècia, Finlàndia i
Noruega).
En l'Europa i en el món d'avui som més interdependents els
uns amb els altres i esta menys clar que abans qué és el que
pot passar; fins tot el fantasma de la guerra s'ha instalVosaltres, que segur que esteulpendents de les noticies i
que llegiu els diaris -s'han de ilegir diaris!-, sabeu que
el món está molt canviat i molt tyasbalsat alhora.
Davant d'aquesta situació de canvis accelerats (tot can!
via, i els canvis es produeixenlmés de pressa que abans)

- ona gent
M

té por i s'aferra a allò mésimmedlJ

això es produeixen situaciolls d'intoleráncia, de xeno-

fòbia o de nacionalisme exacerbat
3

,(&lt; )L9

�També s'han produït áítres canvis com l'elecció de Bill
-Clinton om a president dels Ëštãt Ts Units.
Als Estats Units, després de dDtze anys de govern conservador amb Reagan i Bush, ha guanyat un candidat demócrata,
que ha presentat un programa molt progressista.
Sobretot pel que fa a les llibertats individuals i allò
que els nordamericans en diuen dretts civils.
Clinton ha despertat una

ran

eientre
els s
seus

ciutadans i, en especial, entre els més
Arreu, altrament,

ls anys 10 "van

basats

en

poder
financer, en la cultura d
"pelotazo",)
, ) perquè

el

es va

produir un creixement económic molt ràpid, en alguns casos
sobre una base social molt feble,com és el cas espanyol.
Als 90 jo crec que tornarem, que ja estem tornant, a un
predomini de l'economia real, de la producció, de la forma–
-- ció i de l'estalvi.

. El canvi de
ntre a nivel l internacional passava tot això

na

a Barcelo')
hem estat er-Céntrer-de--1-1-a-tendió internacional amb l'or-

ganització deis Jocs Olímpics.
Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El President del CIO, Joan Antoni Samaranch, ja ho sabeu, va poder
dir en acabar que han estat els millors de la història.

�Peró sobre els Jocs s'havia dit de tot:
Que no érem capaços d'organitzar-gos.
Que no els podríem pagar.
Que quedarien moltes obres per fe.
Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps.
Que la fórmula deis voluntaris fracassaria.
Que hi hauria greus problemes de seguretat com a Munic l'any
1972.
Que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè
els esportistes espanyols no guanyarien medalles.
Que el català quedaria relegat a un segon lloc.
Que no tindriem lloc per allotjar els visitants.
S'havia dit de tot, i tot va anar molt be.
Va anar molt be l'organització deis Jocs, i va anar molt

bé l'organització de la ciutat durant els Jocs.
Ja sabeu, perquè ho hem dit mOlt, que els Jocs eren una
gran excusa, una gran ocasió, pe y dur a terme una transformació profunda de la ciutat en pocs anys.
Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues
de Barcelona.

Alguns, per exemple, havien preposat que la vila olímpica
dels esportistes s'ubiques fora de Barcelona, però
construir-la a BaYélvn7O - enS va donar l'oportunitat de remodelar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis
o set anys, era un enorme barri industrial

i

ferroviari.

(Sèrie de diapositives sobre la transformació de la Vila
__

�z--------Olímpica 1-9)

(I
iapositia 10)Avui, amb l'exc

-s-Jogs,hem aconseguit, o estem acon-

seguint obrir(Barcelona al ma,
\,-------(diapositiva 11

connectar tots

els racons

de la ciutat 1 millorar el trànsit

1 amb les(ronde
(diaposi

12-14-

b'tenir mes,-instal.lacions esporti es que cap altra ciutat,

tenir més places7-1árcs,) jardins

1

espais públics que ningú,

(serie de diaposities sobre laVila Olímpica de la Vall
/,
d'Hebron 15-18
---------

i tenir rees

m6

i

-e-

es)

dela7ivat on abans hi havia dei-

xadesa i Marginació-7--- com és ef-dás-de Sant Martí i la Vali

d'Hebron.
(sèrie de diapositives sobre l'aeroport 19-241,
Els Jocs, com a mobilitzadors, ens han portat un
,1

port,

1
,-.

(sèrie de diapositives sobre les Ilindes 25-29)
Ji

un nou sistema de vialitat com són .les rondes, i amb elles
_

l'existència d'un territori real Molt més ample.
1

Ara la ciutat de cada día, la Barcelona real, ja no és la
que va des del carrer Prim fins a Badal i des de Collserola
fins al mar, sinó tot allò quo les rondes i els túnels
agafen.

Perquè en el mateix temps que abans arribávem des de
6

�Collserola al mar i des del carreç Prim al carrer Badal, ara
anem prácticament_des-deges fins a Montgat i des del mar
fins a Terrassa.
De -tólt aqüest canvi de Barcelonl, gràcies als JJOO, hi ha
tres coses que jo crec que són mplt importants per vosaltres, per la gent jove.
-Gràcies als Jocs,

a Barcelona hi ha més espais lliures

i més espais públics:

sobretot instal.lacions esportives,

però també places,

parcs, pistes de patinatge i centres

cívics.
-Gràcies als Jocs, la situació econòmica a Barcelona és
millor. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur
pels joves, en comparació amb elipassat i en comparació amb
altres ciutats, que tenen més dificultats que nosaltres.
-Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit deis voluntaris
olímpics i paralímpics, eSteMenCondicions de promoure una
participació activa dérs jóves el la vida i la millora de
Vg\'‘,/k\

Barcelona. De la ciutat i de la gent.
És ciar que els voluntaris holeren per als Jocs, però
molts d'ells han demanat continuar, i per això l'Ajuntament
ha donat suport a l'associació Voluntaris 2000 i hem im,____
pulsat el 15tólécte gl1Mpre Voluntá
La Plaça deis Voluntaris Olímpi4s,

a la Vila Olímpica, és

un homenatge a la generositat della joventut de Barcelona i
una invitació a seguir posant aquest esforç generós al

7

�servei dels altres.

3. La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats
per als ¡oyes.
Ha estat molt important, i ara ho és Inés encara, que
entorn als Jocs i del seu èxit, s l hagi pogut promoure l'eco,
nomia de Barcelona, sobretot de portes en fora.
Una ciutat viu del que ven a fora. Hl ha una teoria sobre
com viuen les ciutats que diu quel així com les nacions eren
històricament un sistema tancat, les ciutats importen i
exporten pràcticament el 60 o 80%idel que fan.
Primer de tot perquè una ciutat es defineix per ser una
concentració que practicament no té sòl agrícola i, per
tant, tot el que menja li han de portar; i tota l'energia
que gasta també s'ha de portar d'algun lloc.
I per això les ciutats s'especialitzen cada vegada més en
produir serveis, perquè la indústria tampoc no la volem, si
és que provoca sorolls, fums, congestió...
Les ciutats es converteixen en él cervell de la societat i
fan aquelles funcions superiors que el cervell fa en el cos
humà: les ciutats fan art, cultura, formació, informació,
informática, capacitat dé-direct.i.-67-esport-,--d-c7fflérg.
Els Jocs, elseú-ékit7- hán - fét possible que Barcelona
superi bona part deis seus problemes històrics i que sigui
una ciutat atractiva.

�I per això estem aconseguint

fér venir gent de fora, que

venen a buscar els nostres serveis i deixen diners aquí,

perquè s'allotgen en un hotel, ván a restaurants, compren,
etcétera.
I per això Barcelona té més activitatt económica que ab n
.471,
(diap sitiva 30: pressupost del.3.20,13'92 1987-1993)
El

Coilitt---Órganitzador dels Jocs com a tal ha tingut

supe

Les grans instal.lacl.ons esportives dels Jocs
el Sant Jordi, el velòdrom, el palau d'esports),

els

iona_una empresa que fa béneficis.

(d apositiva
diagrama de seco s de la distribució dels
essos deliCOOB)
'economía deis Jocs ha estat m lt sanejada. A més, s'han
fet unes inversions sense precedents a la història de la
nostra ciutat i, en un temps en (411é se sent a parlar de Juan
Guerra o de KIO, tot això s'ha fe.t sense cap "marro".
Per altra banda, está ciar que l moltes obres que s'han fet
a la ciutat, al marge del comitélorganitzador per amb l'excusa deis Jocs, han generat u deute que les diferents
administracions anirem fent front al llarg deis anys.
(diapositiva 32: Gràfic desplagamént corba de demanda)
(diapositiva 33: Gràfics d'ofertali demanda)
Ara bé, sovint hi ha la queixá deis preus. Al ser una
ciutat tan densa i tan atractiva, la demanda d'habitatge,
d'oficines, de serveis, va arribar a ser

molt alta: els

preus no haguessin pujat si no hagués estat perquè Barcelona

�és molt atractiva.
És ciar que molts se n'han aprotitat, perquè sobretot a la
segona década deis vuitanta, l'economía del nostre país va
créixer molt i es van produir casos d'especulació que, avui,
afortunadament tendeixen a desaparèixer.
Però per aconseguir frenar l'alça deis preus i que aquests
comencin a baixar a la nostra societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al meycat.
I això és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més
accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatges), fer un pla d'hotels,

un pla de pàrkings, fer

l'auditori.
Ara els preus e

e

a ciutat estan baixant

relativament.
Ara que la pressió de les oficiibes está baixant, ens podem
començar a plantejar salvar troços més grans de la ciutat
per a la residencia.
El municipi, doncs, per aturar l'escalada deis preus, el
que fa és incentivar l'increment de l'oferta i també fer
algunes operacions del que en die* habitatge assequible.
El que passa és que la legislaclió no está en les nostres
mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El Inés cert és que els plans que han fet fins ara
no han afavorit per a res a la ciutat de Barcelona.
Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans ten-

lo

�deixi a afavorir l'habitatge de lloguer, que és la fórmula
que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la
seva situació.
I pel que fa a 1'ocupaCi.ó, está ciar que trobar una bona
feina no és fácil. Pét725 -él problema de l'atur juvenil ja no
és tan greu com ho era abans.

I

(Diapositiva 34: Gràfic d'evolUció de l'atur juvenil a
Barcelona 1982-1992)
(Diapositiva 35: Gràfic pes de l'atur juvenil sobre l'atur
total 1982-1992)
(Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona
1982-1992)
Tenint en compte que la vostra és una _generació

molt

nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de
competir per un número limitat de llocs de treball
cats.
Per?) jo confio que la millora de la situació económica de
la ciutát--1-,erbmaniiS- qüi-S'están produirit--éii- el- sistema
educatiu contribuiran a facilita* la vostra inserció paulatina en el mercat laboral.
Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha
per als joves, com el que posea al vostre servei des de
l'Ajuntament, també és importanten aquest sentit. Cal fer
servir aquests serveis.
També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol
donar bons resultats: em refereixó a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat-i5Uda

�als qui volen muntar petites empreses.

4. Els reptes de la Barcelona del+ noranta.
De cara al futur més immediat,1 tenim el desafiament de
audir de la ciut�)que hem transetormat.
(diapositi:Vá

J7:

Port Olimpic)

(diapositiva 38: Ciutat Vella)
Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barcelona ha aconseguit. S'ha demostrat que els problemes de les
grans ciutats poden tenir remei.

I

Quede-h- molts problemes, encara,isens dubte. Per?) és important fixar-se en els que s'han re$olt i en les oportunitats
que hi ha, de debó.
Ara bé, és veritat que hi hailgunslárris que no han
rebut llimpácte positiu deis Jocps Olímpics, tot i que en

s-

bona mesura, dels Jocs se n'ha beneficiat tothom.
Ara l'Ajuntament s'ha de fixa* especialment en aquests
barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants com en
altres.

2

L

També con a ciutat de moda al mcln, tenim la responsabilitateportunitat -les dues coses- de ser molt actius en
la col-l-aberació amb altres ciutats.
Ara, l'Alcalde de Barcelona és actualment el president del
Consellne-Münicipis i Regions d'Europa. Europa és el continent de

:e sempre, a diferencia d'Amèrica.
12

�Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per
la millora de la vida urbana.
Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra
i la construcció, hem de passar a l'etapa de tot allò que
dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme.
I quan parlem de cultura ho fe4t en un sentit ampli: des
dels programes culturals als instituts fins a l'auditori o
el teatre nacional de Catalunya.
A vosaltres us he de demanar unl cosa: que sigueu"capaços
de realitzar la ciutat que la nostra generació, la de la
dècada dels vuitanta i de principis dels noranta, pràcticament ha posat sobre la taula però encara no ha formalitzat,
ti^___^ i a 1. utat matropalitaiïa
El que ens queda per fer és reconèixer que Barcelona no
s'acaba a l'Eixampie, ni tan solo al barri del Besòs, sinó
que va més enllà.
Ens queda per reconquistar la ciutat-ciutat, no només per
a nosaltres ciutadans del municip, de Barcelona, sinó per a
tots els ciutadans de l'Area -Santa Coloma, l'Hospitalet,
Cornellà, Esplugues.
La vostra generació hauria de voler que tot això fos
ciutat en el sentit més fort de 1

paraula,

La vostra generació, i nosaltres us ajudarem en el moment
que convingui de traspàs de func ons, ha de ser capaç de
13

�fer, del conjunt d'aquests vint-itcinc o trenta municipis de
l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que
ara és el municipi central de Baretelona.
Tothom admira Barcelona per les transformacions que ha
fet, per aquestes transformacions -siguem sincers- tot i que
han estat també importants a l'àrea metropolitana, encara
estan en bona mesura per fer.
I això us pertoca a vosaltres.

2. Intervencions deis estudiants1
a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions
personals.
b) Respondre a les preguntes.
3. Intervenció final de l'Alcalde:
a) Agraïr l'acollida i 1'aten4ió. Estimular l'interés i
la passió per Barcelona.
b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cm a generació.
) El partit de la confiança, el diàleq i la tolerancia.
I per acabar també us he de demanar que sigueu persones
actives contra el dogmatisme i la intolerancia.

Una ciutat i una societat no e$ construeix sense diàleg,
sense racionalitat.
No us deixeu convéncer per les consignes o els eslògans

14

�massa fàcils, perquè us enganyen

ient-vos que les coses són

fàcils.

---------„,...,,,,

7,- --Les coses són complicades, i 'han de mirar des de tots
els punts de vista. Heu de ser rTflexius i analítics davant
deis problemes del nostre temps.
En això a Catalunya i a Espabya s'està configurant un
partit en minúscula, un partit nó organitzat on hi ha gent
de diferents ideologies.
Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la
tolerància, del qual jo us invito a formar part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans
tlz._,.._ _ (e)7 céll-LCO2,
' C1 \I t c,12..,
..-Els JJOO van ser un bon exempl de treball en confian

del món.

de col.laboració entre gent diversa, encara que alguns van
col.laborar amb més entusiasme q

d'altres.

També van ser un exemple de diál. g entre cultures, d'una
Espanya plural que és possible, d'una Catalunya oberta
orgullosa de la seva personalitat
L'exemple de civisme i convivél,cia de símbols deis Jocs
l'hem de raslladar, em sembla, i us convida a fer-ho, a la
vida quotidiana de l'institut,

barri i de la ciutat.

15

Y-

�Diapositives:
- Serie de diapositives sobre la vila olímpica (de barri
industrial i ferroviari a barri residencial)
- Serie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al
mar.
- Serie sobre la construcció de les rondes.
- 1 diapositiva sobre els equipaments cívics de la ronda de
Dalt al seu pas per Nou Barr s
- Serie de diapositives sobre la construcció de l'àrea
olímpica de la Vall d'Hebront
- Serie sobre la remodelació de l'aeroport.
- 1 Diapositiva del plànol de la Barcelona metropolitana amb
les noves rondes i túnels.
- 1 diapositiva del passeig Illarítim de la Vila Olímpica.

Transparéncies:
Balanç econòmic resumit del 61)0B-92.
-Gràfic clàssic d'oferta i demanda per veure com baixen els
preus quan es desplaça la coba d'oferta.
-Evolució de l'atur juvenil 4 la ciutat de Barcelona als deu
últims anys: taula i gràfic.

16

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18539">
                <text>4233</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18540">
                <text>Institut Batxillerat Barri Besòs / Xerrades</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18541">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18542">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18543">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18544">
                <text>I. B. Barri Besòs, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18546">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21989">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22725">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22726">
                <text>Joventut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22727">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22728">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22729">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40940">
                <text>1993-05-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43561">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18548">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1328" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="857">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1328/19930513d_00559.pdf</src>
        <authentication>b4d3568fae6d77f9580244d2d5972035</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42530">
                    <text>1Umkwc,

0lív4A^J^-Hble. Conseller de Comerç, Con E
Instituto Nacional del Consumo,

í

Turisme, Ilma. Presidenta del

dignísimas autoridades, señoras

y señores:

Permítanme que mis palabras, en este acto de constitución de la
Junta Arbitral de Consumo de +0na, vayan más allá de las
meramente protocolarias, ya que se trata de la creación de un
órgano de gran interés para los ciudadanos de Barcelona.

En efecto,

la Junta Arbitral de Consumo es un órgano

especializado de la Admini ración Municipal, que se ha
configurado con el máximo de independencia dentro del ámbito del
Ayuntamiento

La finalidad principal de la1Junta Arbitral es resolver con
carácter vinculante y ejecutivd las quejas y reclamaciones de los
consumidores y usuarios, formuladas en relación a sus derechos
legalmente reconocidos y en matserias de su libre disposición, que
sometan voluntariamente las pa es en litigio, de acuerdo con la
legislación de consumo y arbitraje.

El interés del Ayuntamiento en la creación de la Junta Arbitral
descansa en diversas razones:
- En primer lugar, completa el4proceso de la política municipal
en materia de defensa de consum4idores y usuarios: información (a

�través de la OMIC), inspección resolución de los conflictos que
afectan a los ciudadanos d Barcelona, acabando con una
situación, que se daba con mucha frecuencia, en la que el
reclamante tenía que recurrir finalmente a los tribunales de
justicia, si quería hacer presalecer sus intereses legítimos en
materia de consumo, cuando fra asaba la mediación que realizaban
la OMIC o los servicios técnic s de inspección.

- La segunda razón del interés municipal está en que la creación
y funcionamiento de la Junta Arbitral es fruto de la colaboración
del

los agentes sociales que actúan en la misma

(empresas y consumidores), 4olaboración que democratiza el
funcionamiento del mercado de bjenes de consumo y uso, en cuanto
sustituye a un poder ajeno a las partes en la resolución de
conflictos que surgen en las relaciones de consumo, por un
procedimiento en que las dos partes participan de manera directa
en la resolución del conflicto, y pueden invocar, con igualdad de
medios, los derechos que les asisten.

- Finalmente, con la creación de la Junta Arbitral de Consumo de
Barcelona, se da cumplimiento

4 las previsiones contenidas en el

Programa de Actuación Municipall(PAM), 1992-1995, en el apartado
de Garantia

anos. É

El PAM plantea el asunto de las¡Garantías de los Ciudadanos, no
sólo en el ámbito de los Juzgados y Tribunales, sino que
incorpora también los conceptos de Justicia, Equidad y Arbitraje

�a la convivencia cotidiana de ios ciudadanos y al funcionamiento
de las instituciones públicas, especialmente del municipio.

Con estos objetivos, definidos en el PAM, se está trabajando en
el Ayuntamiento de Barcelona

y, una muestra de ello, son

diversas iniciativas como la de

Consejo Tributario, instituido

para garantizar una justicia

administrativa más objetiva e

independiente, en un campo tan importante como el de los tributos
municipales, y el recientemente creado Consejo Municipal de
Disciplina Vial, en materia de sanciones de tráfico.

La constitución de esta Juma Arbitral de Consumo, para
solucionar las quejas y recllamaciones de los consumidores y
usuarios, se encuentra en la misma línea de actuación.

Con la creación de estos órganos de resolución de recursos de los
ciudadanos en su relación con la Administración Municipal, que
funcionan con criterios de estricta imparcialidad técnica, y con
la constitución de la Junta Arbitral, que funcionará en base a
criterios de equidad y a través del arbitraje, se da cumplimiento
a las previsiones contenidas en el mencionado Programa de
Actuación Municipal.

Estamos trabajando también en otra de las propuestas contenidas
en dicho Programa, propuesta que aspira a establecer jueces
municipales en los diferentes Distritos de la ciudad, para

�acercar así la Justicia a ¡.os ciudadanos y resolver, con
criterios de equidad,
convivencia ciudadana,

las controversias derivadas de la
en aspectos que,

la actualidad, no

tienen una solución rápida y e icaz en el ámbito de la Justicia
ordinaria.

Por todos estos motivos, nos podemos felicitar de que se haya
podido constituir la Junta Arbitral de Consumo de Barcelona, que,
sin duda, contribuirá a acercair la práctica de la justicia a los
ciudadanos.

�Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i Protocol

CONSTITUCIÓ

DE LA JUNTA ARBITRAL DE
DE BARCELONA

CONSUM

13 de maig
Hora: 13.30
Lloc: Saló de Cròniques
Dia:

ORDRE bE L'ACTE
1

- Obre l'acte l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde Barcelona qui
dóna la paraula a:
* Il.lm. Sr. Jordi B4ulíes i Cortal, Secretari General de
l'Ajuntament per fez4 lectura de l'acord de constitució de la
Junta Arbitral de Consum de Barcelona.
* Signatura de l'Acord l a càrrec de:

- Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de
Barcelona.
- Hble. Sr. Lluís Alegre i Selga, Conseller de Comerç
Consum i Turisme.
- Il.lma Sra. M á 'Angeles Amador Millán, Subsecretària
del Ministeri de Sanitat, i Consum i Presidenta de
l'Institut Nacional de Consum.
* Sr. Jordi Sopena i C il, President de la Junta Arbitral de
Consum de Barcelona

* Il.lma Sra. M I Angeles Amador Millán, Presidenta de
l'Institut Nacional de Consum.
* Hble. Sr. Lluís Alegre i Selga, Conseller de Comerç,
Consum Turisme del la Generalitat de Catalunya
- Cloenda de Pacte a càrrec de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira,
Alcalde de Barcelona.

�e
JUNTA
ARBITRAL
DE CONSUM
DE
BARCELONA
Ajuntament/de Baroua

Flaca Sant Miquel s/n Edifici Vell 3 planta Teléfory 402 73 15 / 402 75 04 Fax 402 73 12

JUNTA ARBITRA

DE CONSUK DE BARCELONA

¿QUE ES?

Es un procediment volunti ari, senzill, ágil i oratuit per
a resoldre els conflictes entre litidants sense
necessitat de recórrer ìs tribunals de justicia.
cuan la venda d'un bé, la prestació d'un servei o la
realitzaci6 d' una obra 6na lloc a una reciamació contra
un empresari o un prolessional, les dues parts
enfrontades poden, en lloc d'acudir als Tribunals, i si
hi donen la seva conformitat, fer-ho davant la Junta
Arbitral de Consum de Earcelona. Aquesta Junta Arbitral
Intentará. en primer 11qc, una avinença entre les parts.
Si no l'aconsedueix re0oldrá mitjancant laude arbitral,
el qual té la mateixa forca executiva d'una senténcia
judicial.

¿OH RECLAMAR?

Anant:

a una associaci6 de consumidors.
a l'O.M.I.C. Cúficina Municipal

d'Informaci6 al
Consumidor) di Oiutat 4 bis, balxcts.
Teléfon 402 75 73.
directament a la Juxkta Arbitral de Consum.
La Junta Arbitral de Consum de Barcelona té la seu a
l'Ajuntament de Barcelona. La entrada és per la Flaca de
Bant Miguel, 2-1 pis edifica vell).
Teléion: 402 73 15 ) 402 75 04.

AMBIT D'ACTUACIO:

L'ambit d'actuaci6 de tiaJunta Arbitral de Consum de
Barcelona sera el municipi de Barcelona, a'acord amb el
Realament de 3Ci d'abril ce 1993 que desenvolupa la Lley
26i84, be 19 de juliol General per a la Defensa de
:.c.sinsumidors a Lisuaris.

�PRUCEDINENT:
Les caracteristiques prfncipals són les sedilents:
VOLUNTARI: Només el supósit en el qual ambdues
parts, aclIceptib el sistema arbitral com a
via de sói.lució al conílicte plantejat,
POla en marxa el
procediment
s'ti
arbitral
RAPID:

Des que !s'inicien les actuacions fins a
l'adopci4t d'una s'aludió definitiva passen
de 40 la 60 dies lel resultat de
l'arbitrStde de reciamacions de consum és
ae carácter gaarebé immediati.
L'acces al Sistema Arbitral es aratuit
per amta4es parts.

JUNTA
ARBITRAL
DE CONSUM
DE
BARCELONA

SENZILL:

Els trámfts no són complexes.

FERITATGE:

Una
admesa
ve ada
la reclamaciÓ
1
respostal pel reclamat, les parts es
limiten .á compareixer davant de la Junta
Arbitral de C.onsum el dia fixat, per la
vista.

DISTIKTIU OFICIAL:
Les Jraanitzacions Empresarlais o Associacions que
acceptin sotmetre's a aquest sistema d'arbitratde pudran
sol.licizar un "Distíntíu Oficial que rellexi el seu
compromis. L'esmentat dfstintiu es posará en un iloc ven
visible en eis establiments comercials.
SUPOSITS EN ELS QUAL NO ES POSSIBLE L'ARBITRAJE:
No podrá ser materia diArbitratoe quan ja nagi recaigun
sentencia terma dicnad4 per un utoe o ribunai, o en
rec,..amacions reierents 4 materies de:
I,mbostos.
multes o sancions.
.
lesions o Malaltie»
d,eliczes.
1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18549">
                <text>4234</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18550">
                <text>Constitució de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona / Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18551">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18552">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18553">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18554">
                <text>Altres iniciatives del PAM són el Consell Tributari i el Consell Municipal de Disciplina Vial. Proposta en treball: jutges municipals en els diferents Districtes.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18555">
                <text>Saló de Cròniques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18557">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21990">
                <text>Constitucions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22720">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22721">
                <text>Justícia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22722">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22723">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22724">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40941">
                <text>1993-05-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43562">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="18559">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
