88 50 5146 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6513/FMHP_03671.JPG 679fc948bfa25aafb6a6bf0e77eaa68f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. L'Hospitalet de Llobregat Title A name given to the resource Signatura del Llibre d’Honor a les noves instal·lacions del SEM de l'Hospitalet de Llobregat Subject The topic of the resource Serveis sanitaris Equipaments sanitaris Urgències mèdiques Consellers Alcaldes Directors-gerents Regidors municipals Llibres homenatge Maragall Mira, Pasqual, 1941- Montfort, Jaume San Miguel, Carmen Geli, Marina, 1958- Marín, Núria, 1963- Fortuny, Biel Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 26-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6099/FMHP_03255.JPG bbf9ae034ae7fa18d4436515a9b2e9fc Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Els Torms (Lleida) Title A name given to the resource Signatura del Llibre d’Honor d'Els Torms Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Consellers Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Masip, Joan Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6100/FMHP_03256.JPG c78918150cbaa754eeccbf5cc8bbbeb6 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Els Torms (Lleida) Title A name given to the resource Signatura del Llibre d’Honor d'Els Torms Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Consellers Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Carnes i Ayats, Jordi William Masip, Joan Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6677/FMHP_03836.JPG 1d061a42cc34abd3484826f69db07a29 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alt Empordà Title A name given to the resource Signatura del Llibre d’Honor d'Ordis Subject The topic of the resource Política pública Administració local Pobles i viles Alcaldes Ajuntaments (Edificis) Llibres homenatge Maragall Mira, Pasqual, 1941- Creuet, Maria Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6030/FMHP_03186.JPG df05d94b0b59b6d8ec8ab37d1e12a80e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Maials (Lleida) Title A name given to the resource Signatura del Llibre d’Honor de Maials Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6035/FMHP_03191.JPG 87b14564d519e0abf7b38199337142f5 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Maials (Lleida) Title A name given to the resource Signatura del Llibre d’Honor de Maials Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6620/FMHP_03778.JPG 012973624959db53c411baa309a93a3b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alt Empordà Title A name given to the resource Signatura del Llibre d’Honor del Casino Menestral Figuerenc Subject The topic of the resource Política pública Administració local Alcaldes Biblioteques Exposicions Associacions, institucions, etc. Cultura Lleure Llibres homenatge Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/988/19851014d_00086.pdf dfbcb384027d2ac6e83aacec321d1ae7 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde a la signatura del Pacte Cultural Barcelona, 14 d'Octubre de 1985 Exp. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �2. Molt Honorable President, Honorable Conseller, Senyores i Senyors: Vull expressar la meva satisfacció per haver arribat al pacte que avui rubriquem. No em costaria gaire deixar -me anar per l'entusiasme i glosar el caràcter històric de l'ocasió. Es molt possible que avui sigui un dia històric. Tanmateix vull contenir aquest impuls i sintonitzar amb l'esperit del pacte, amb allo que l'Ignasi Riera qualificava aquest matí com "l'inici socràtic de pobresa confessada". I en aquest sentit vull celebrar el pacte com a símptoma positiu de la recuperació d'un ambient de diàleg i d'entesa que ha estat sempre associat al tarannà del nostre poble. Em complau especialment la referència explícita al respecte al pluralisme ideològic i artístic, que espero que serveixi per allunyar per sempre més l'espectre d'una visió unitarista de Catalunya. Aquest pacte posa les condicions per a l'exercici del pluralisme. Com també em felicito per la renúncia explícita que fa el document aprovat al dirigisme polític de la cultura. �3. Aquesta és la millor manera per refermar la identitat nacional de Catalunya. Només des de la tolerancia i de la confrontació entre les idees pot neixer l'impuls creador que mantingui viva una cultura. La missió dels que tenim responsabilitats públiques és promoure un ambient que faciliti l'aparició d'aquests impulsos. No puc deixar de fer esment a un aspecte del pacte que, com alcalde, em satisfà especialment. I és el reconeixement de l'autonomia dels ajuntaments, de la seva capacitat gestora i de la idoneitat del sector local per a gestionar els serveis culturals. Això és del tot coherent amb la voluntat manifestada al pacte de millorar el servei públic cultural, i recull una de les idees que des dels ajuntaments hem manifestat més vegades: la visió de l'Administració com a productora de serveis i la millor qualificació del sector local per a la gestió d'aquests. Senyor President, senyor Conseller, senyores i senyors: crec que aquest pacte ha de ser un estímul per continuar per aquesta via. Penso, per exemple, que ja hauriem de començar a considerar l'ampliació del pacte als mitjans de comunicació, a la premsa escrita. Es un terreny en el que caldria definir per a les administracions uns objectius de consens que podrien situar-se, molt probablement, en torn a la defensa i la promoció del pluralisme. �• 4. I potser trobarien algun altre àmbit en el que el consens institucional donaria fruïts positius per a Catalunya. Penso, per exemple, en la projecció internacional del pais, que compta amb el precedent de la promoció de la candidatura olímpica. Encara queden crees de la nostra vida cultural i social amb residus d'intolerància. Portem l'esperit d'aquest pacte a tots els àmbits de la nostra societat. a l'alliberament, a la plena realització conciutadans i del nostre poble. Moltes gràcies. D'aquesta manera contribuirem dels nostres � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3894 Title A name given to the resource Signatura del Pacte Cultural Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Catalunya Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-10-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/259/20060320.pdf 34a954cb4b984f1a1a532064baa36288 PDF Text Text Signatura del Pacte Nacional per a l'Educació Palau de la Generalitat | 20/03/2006 Conseller primer, consellera, estimats amics i amigues. Vull, en primer lloc, dir-vos que aquest és un acte rellevant, és ben evident. Veig moltes cares conegudes avui al Saló de Sant Jordi, i algunes de no tan conegudes; però en definitiva, cares que reflecteixen la presència aquí del món educatiu que ens ha de garantir que aquest país no només és, sinó que serà. Vull felicitar a tots els signants del Pacte per l'esforç de fer compatibles els legítims interessos de cadascú amb l'interès general. Crec que és una mostra de patriotisme -en el bon sentit de la paraula- exigent i discret; del tipus de patriotisme que necessitem per millorar aquest país i per tenir un país millor. Crec també que és una mostra de confiança en les nostres possibilitats col·lectives. En primer lloc, vull parlar sobre la significació del Pacte, que és de l'ordre econòmic de mil doscents milions d'euros. Crec que és una manera pràctica de demostrar que l'educació és la prioritat. Anava a dir que és una prioritat, però gairebé m'atreviria a dir que és la prioritat del conjunt de la societat catalana. L'educació, a vegades ho hem dit, és tres cops la prioritat. Volem dir que per a nosaltres, l'educació, l'empresa i el territori, són l'escenari. No es tracta només de dir que l'educació és important, sinó que l'escenari és important. I l'escenari és educació, empresa o treball i territori. Creiem que aquests tres vectors són els que el país necessita per poder dibuixar un futur millor operativament, més enllà de les posicions corporatives de cadascú, del Govern, dels mestres o de qualsevol sector. Si no hi ha empresa i educació i territori sobre la taula, si no es posen d'acord, si no hi ha estratègies basades en això, aquest país no anirà tan enllà com podria anar. Aquí hi sou tots tres de fet. I amb l'Acord Nacional per la Competitivitat, del qual han parlat també els representants sindicals, perquè també hi eren, jo crec que constituïu els dos pilars, les dues cames del cos que és la Generalitat de Catalunya i la seva governació. En segon lloc, el Pacte és una manifestació de la voluntat d'assumir les responsabilitats educatives que pertoquen a tothom, als mestres i professors; als pares i les mares; a les escoles públiques i les escoles concertades; a l'Administració educativa; a l'Administració local; a les empreses i els sindicats; etcètera. Per tant, vull convidar a tots els que hi sou, i als que encara no hi són, perquè crec que hi cap tothom, a participar, necessitem l'esforç de tothom. Vull ratificar el compromís del Govern de Catalunya; vull ratificar especialment el meu agraïment als ajuntaments, ho he dit moltes vegades, i crec que els ajuntaments han de jugar un paper més rellevant d'acord amb algunes cultures que no són tan centralistes. Algunes tradicions revolucionàries, són revolucionàries i al mateix temps molt centralistes, ja ho hem vist, per exemple, en el país veí, que ha estat model en moltes coses, però que segurament seria millorable en moltes altres. Hi ha altres models en què els ajuntaments, la proximitat, els alcaldes, la gent votada directament pel poble, tenen un rol més important en el sistema educatiu. Perdoneu que sempre insisteixi en això, però crec que és una opció que hem de fer, si volem que la veritat vingui de fora, de dalt o de l'abstracció, per dir-ho d'alguna manera; o si volem que vingui de la proximitat i del poble. I per tant, als ajuntaments jo els demano que mantinguin el seu compromís. Ratificar el nostre, el del Govern de Catalunya, que és polític, que és un acord transversal, com ho és l'Acord Estratègic sobre l'Economia catalana; i un compromís que és tangible. Es parla molt de la discreció, fins i tot de l'esvaïment d'aquest Govern. Es diu: "com que s'està fent l'Estatut, que és tan important, aquest Govern no es veu". Doncs avui sí que es veu i es veu amb realitats. Tapats o no, estem fent en dos anys i mig més que els governs anteriors en quatre. No perquè siguem "supermans", no perquè aquest govern sigui especialment extraordinari; sinó perquè ha arribat l'hora de fer coses que amb el temps s'havien anat deixant, per dir-ho així. 1 �I això passa sempre a la vida. Quan hi ha un canvi hi ha novetats, hi ha sorpresa, hi ha desconfiança; però al mateix temps hi ha sang nova, hi ha voluntat de bellugar coses que s'havien anat oblidant; i, per tant, sense que sigui un gran mèrit nostre, la veritat és que, efectivament, s'està fent més del doble del que es feia abans, amb el mateix temps i amb els mateixos diners. És veritat que invertim el 50% més que abans, però no és perquè haguem canviat el sistema de finançament d'una forma radical, que encara falta això, quan s'aprovi l'Estatut ja hi serem; però de fet, estem gastant un 50% més en inversions i jo diria que en reformes el doble, o sigui el 100%. El Pacte no ens ha de fer oblidar altres qüestions educatives, especialment les que desborden el marc de l'ensenyament obligatori. Recordo que en l'Acord Estratègic hem assumit compromisos rellevants per incrementar la taxa d'escolarització a la secundària postobligatòria; per potenciar els centres de formació professional de referència. I això és importantíssim, que la formació professional tingui el prestigi que com a país necessitem que tingui, i que el tingui perquè arribi la percepció a la gent de l’excel·lència d'aquest sector. I per últim, per posar en marxa una formació permanent i d'adults realment efectiva. Una reflexió final: Educació, Treball, Cultura i Civisme, vet aquí, jo crec que són els valors principals. Podem tenir uns serveis públics molt eficaços, podem ser els més competitius econòmicament, podem gaudir d'un elevat nivell de vida, però podem no tenir futur en la nostra societat si ens impregna un esperit excessivament agressiu i individualista, que no entén ni de pobles ni de civilitzacions ni de cultures. Jo entenc que el Pacte que ara subscrivim està amarat d'aquest esperit. I per tant, vull donar les gràcies, molt especialment, a la Conselleria i a la consellera Cid, per tal com han conduït tot aquest procés i els resultats obtinguts, i perquè en el dia a dia s'ha sabut governar i fer grans canvis en les regles del joc de la vida quotidiana, que és el més difícil. S'ha demostrat que és possible i, per tant, estic molt agraït als que ho heu aconseguit. Entenc que el pacte, repeteixo, està amarat d'un esperit de canvi. Vull felicitar-vos. Moltes gràcies a tots pel vostre compromís. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1741 Title A name given to the resource Signatura del Pacte Nacional per a l'Educació Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Educació Gestió pública Joventut Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-20 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/208/20050701.pdf de71023cba2c60e1f93a81a352c69d18 PDF Text Text Signatura del primer conveni de la Llei de Barris Manresa | 01/07/2005 Alcalde, conseller, secretari general, regidores i regidors. No podien ser més contundents i més definitives les paraules que hem sentit. Transmeten una idea de governació, de país, de governació de la ciutat, de la ciutat lenta, de la ciutat que vol valorar de nou el temps que semblava, no fa encara 25 anys, una utopia. I avui, en canvi, la veiem com una utopia possible. Jo crec que aquí, en aquesta sala de les Bases de Manresa, hem passat de la constitució regional de l’any 1892 a una nacionalitat, cent anys més tard. Després vam saber que nacionalitats n’hi havia tantes que nosaltres ja no en teníem prou i avui estem abocats a reclamar el concepte de nació. Tot això va néixer aquí: la idea d’Estatut, la idea de país i, en definitiva, la idea de l’afirmació de la personalitat d’aquest poble. Tot això va néixer en aquesta sala, en un moment determinat, amb unes persones molt determinades. Agafades una per una ara potser no hi podríem estar d’acord. Però sí que ho estem amb l’esperit que varen manifestar aquí fa un segle. Aquest conveni d’avui és una peça d’un dels projectes emblemàtics de l’acció del meu Govern. Abans de l’estiu s’aprovaran els projectes de la segona convocatòria. En total, més de vint projectes en marxa en un any. Atacant directament els problemes allà on més falta fa: als barris amb trames urbanes en situació de risc. Per aconseguir la cohesió en un període de fort canvi –i de canvi també demogràfic perquè hem passat sense adonar-nos-en de 6 a 7 milions de ciutadans i això no es fa perquè sí, sinó perquè hi ha fluxos i molt importants de gent que ve de fora-, el tremp de la ciutadania i de les ciutats s’ha de redoblar, ha de ser més potent. Això és el que fem amb aquest Pla: aconseguir la cohesió dels barris. Lluitar contra la degradació urbanística estava molt bé quan estàvem a l’oposició del franquisme, no tan bé quan estàvem a l’oposició a la democràcia i és absolutament inadequat quan el que tenim, és el Govern. El que ha de fer el Govern és no lluitar contra ningú ni contra res. El que hem de fer és millorar les coses, treballar perquè la degradació urbanística es converteixi en excel·lència. Això vol dir oferir serveis públics de qualitat, apostar pel comerç i per l’activitat econòmica com enginy de la generació. Això que moltes vegades s’havia confrontat: uns es dediquen a l’urbanisme, uns altres a fer diners…Doncs no, no es tracta d’això, es tracta de saber que el bon urbanisme porta diners, que el bon urbanisme costa diners i que, per tant, s’han de generar per poder-se finançar. Que la dignitat de les persones està en qüestió i en funció de que aquesta dinàmica funcioni bé. Es tracta de normalitzar el dret a la ciutat, de generalitzar jo diria més que normalitzar, que tampoc és una paraula que aquí s’escaigui. No es tracta de normalitzar res, es tracta de generalitzar el dret a la ciutat que cada ciutadà té. D’obrir nous escenaris de qualitat de vida en un món en el que la globalització ens sembla que ens amenaça amb la pèrdua d’una identitat que hem de recuperar amb la millora de la qualitat de cadascun dels punts on vivim, treballem i estudiem. La Llei de Barris suposarà una inversió de 198 M€ als 13 barris catalans ja escollits a la primera convocatòria. S’hi afegiran els prop de 200 M€ de la segona. Ens permetrà dur a 1 �terme projectes de rehabilitació integral a 40 municipis de Catalunya, amb una inversió total de 600 M€. L’acció més important que estem fent és vetllar per la cohesió del nostre país a través de la millora dels barris, les escoles i els centres de salut. Aquesta triada és el pinyol de la nostra societat; si això funciona bé, si als barris no els hi falta res, si l’urbanisme, les escoles, els centres de salut i els hospitals funcionen bé, el poble sap que té un país que està a l’alçada de les seves necessitats. Sinó, no. Tenim un sentiment potser més nacionalista, menys escèptic, optimista, etc., però el ciutadà no té la tranquil•litat que està vivint en un escenari que està pensat per ell o per ella. Per això, jo li dono tanta importància a aquesta triada: els barris, les escoles i els centres de salut. Com ja he dit altres vegades, hi ha els que prediquen contra la immigració sense disposar de mitjans, ni d’interès en el fons, perquè no tenen tampoc massa interès per aturar-la, perquè ens va bé a tots, perquè els salaris es mantenen més baixos, diguem-ho ben clar. I aquí hi ha una trampa discursiva que s’ha, no dic denunciar, però sí que s’ha d’assenyalar, anant directament al tema: podem limitar? limitem; no podem limitar? assimilem; i és molt difícil saber quines són les nostres possibilitats de control d’aquest fenomen. Sabem que probablement necessitem créixer; que necessitem braços, que necessitem gent, que necessitem treballadors i treballadores. El que sabem també és que la nostra taxa de natalitat no és la que hauria estat i que si el nostre enginy econòmic funciona, si les ciutats també, si les fàbriques, la producció terciària i el comerç també, això farà que vinguin treballadors de fora. Ara bé, mirem de controlar efectivament, no a cops de decret, no a cop de principis generals, sinó amb els números a la mà i amb capacitat d’acollida, que és el que estem fent aquí. Jo crec que la cohesió dels barris s’obté a través de tres coses: - amb unes condicions bàsiques de vida familiar correctes en l’habitatge - amb unes bones instal·lacions per la vida col·lectiva (escoles, espais públics i centres de salut) - i a través de la seguretat als carrers, element aquest absolutament fonamental. Tot això em fa pensar en aquesta ciutat lenta i en el valor del temps del que parlava el vostre alcalde. Aquí a Manresa l’Ajuntament ha posat sobre la taula idees i projectes per aconseguir-ho. Jo conec l’esforç transformador que s’ha realitzat en aquesta ciutat sota el comandament de Jordi Valls i el treball de tot el seu equip. Però ara aquest Ajuntament també disposa dels recursos econòmics necessaris: 16 M € aportats entre Ajuntament i Generalitat. Manresa disposarà, finalment, d’una façana sud ben vertebrada amb la resta de la ciutat. Aquí em vull parar perquè, en alguna mesura, l’escenari és el missatge. Entenem per escenari no un decorat, sinó una ciutat viva. Si aquesta ciutat viva és un escenari viu i que funciona bé, aleshores pràcticament tot és possible. 2 �Jo crec que aquest Govern ho pot fer. Haig de dir aquí que tinc el major respecte pel treball que va fer l’alcalde anterior i ho haig de dir francament perquè amb ell i amb l’alcalde Nadal vaig compartir un intent frustrat -que algun dia arribarà a bon port- d’unificació del moviment municipalista de Catalunya. Hi vam posar-hi tota la bona fe que vam poder i no ens en vam sortir, però espero que algun dia arribarà. Mireu, el país no és una abstracció, és un espai de caramulls comuns que junts fan una trama amb sentit o no la fan. La pròpia existència i valor del país depèn de que siguem capaços de fer-la. Si és un caramull d’espais concrets que junts formen una trama amb sentit i disposa d’un projecte compartit que funciona, tindrà un projecte compartit de futur. Fa deu anys i pocs dies a l’Ajuntament de Manresa es va constituir un govern tripartit. Aquell tripartit que molts auguraven fràgil, ha acabat resultant molt estable i avui lidera la transformació de la ciutat. Els hi he de dir que moltes altres ciutats de Catalunya també tenen un govern tripartit des de 1980. Va començar sent quatripartit, però al cap d’un any i mig va acabar sent tripartit i potser ningú se’n recorda que se’n diu així. L’experiment de Manresa jo crec que no era tal experiment: era una aposta seriosa, com s’ha demostrat, i amb efectes positius. De la mateixa manera, vull dir-vos que el pacte que va donar lloc al primer govern d’esquerres i catalanista a la Generalitat de Catalunya des de la república, liderarà la transformació del nostre país. Aquí a Manresa tenim el millor exemple. Una mostra de la vella i nova Catalunya. Sempre ella mateixa, sempre retrobada. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1690 Title A name given to the resource Signatura del primer conveni de la Llei de Barris Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Manresa Subject The topic of the resource Administració local Benestar Social Immigració Urbanisme Model social Territoris Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/215/20050914.pdf 90475954bcefec4f1507fa4f00a8f90b PDF Text Text Signatura del protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria Palau de la Generalitat | 14/09/2005 Senyor conseller primer; senyors consellers, Rañé, Siurana, Geli i Solà; senyors i senyores alcaldes, Pagans, Ros i Pérez; senyor Pàramo, President de la Diputació de Girona; senyor Moreno, vicerector primer de la Universitat de Girona, senyor Arola, rector de la Universitat Rovira i Virgili, senyor Viñas, rector de la Universitat de Lleida; senyors Morató i Cunillera, benvolguts amics. Estem en un acte ple de contingut i de significat. De contingut, perquè referma l'aposta de Catalunya amb la ciència i la tecnologia; i de significat, perquè reflecteix la voluntat de Catalunya de promoure els canvis més que no pas adaptar-s'hi, que també és important, però no suficient. Ahir el Consell Executiu va donar un nou impuls a la Bioregió i avui signem el protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria. Catalunya serà, doncs, un dels pols biotecnològics d'Europa i de l'EuroBioCluster del Sud. La Ciència i la tecnologia ens mostren avui el camí de la transformació social i econòmica de la Catalunya del segle XXI. I és aquest impuls, juntament amb la política de reforma social i ambiental, i juntament amb la millora de les infraestructures, el que constitueixen la raó de ser d'aquest Govern. Insisteixo, aquestes són les nostres grans prioritats. Ens trobem en el procés de transició cap a una nova fase de desenvolupament econòmic i emergeix amb força el repte de la innovació. La innovació i la investigació, per descomptat, sempre s'havien tingut com un valor. Avui els tenim com un valor de creixement, com a motor de creixement. Si volem situar-nos amb les economies més dinàmiques del món, hem d'avançar, i avançar clarament cap a una economia basada en el coneixement, que aporti més valor afegit als nostres productes, perquè en altres terrenys, probablement, la nostra capacitat competitiva, com a d'altres països europeus, està minvant. Ha de ser un dinamisme que tingui una base científica i tecnològica sòlida, que incentivi la transferència del coneixement i el creixement empresarial, i que incrementi els estàndards educatius de Catalunya: aquest és un altre punt fonamental. Aquesta, almenys, és la nostra visió del que ha de ser i serà el futur de Catalunya. Com els deia, aquest dimarts el Govern va aprovar donar un nou impuls a aquest projecte de la Bioregió, que és una de les línies prioritàries del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 i avui signem el protocol de la creació de 1 �l'Anella de l'Agroindústria. Tot això és fruit d'una estratègia compartida pel Govern de la Generalitat, pels governs locals, per les universitats i centres de recerca, pels parcs científics i tecnològics i pel sector empresarial. Sempre he cregut, i ho he dit moltes vegades, que l'Agroindústria, juntament amb el turisme i els sectors tecnològics, eren tres dels motors més importants de l'economia catalana; a vegades ens ha costat de reconèixer-ho, però és cert. Crec també que Ia denominació d'Agroindústria i el triangle universitatpoder local-empresa és el triangle màgic de l'economia i de la societat catalana. Catalunya avui posa en valor un sector que aporta el 15% de la facturació total de la indústria catalana i consumeix per a la seva transformació entre el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres catalanes. Que representa, per altra banda, el 20 % del sector agroindustrial de tota Espanya. I que és un pol d'atracció d'inversions i d'expansió comercial de primer ordre i està definit com un sector estratègic en la política industrial del Govern. L'aplicació de la biotecnologia en el sector agroalimentari ve recolzada per l'impuls de 3 centres tecnològics que formaran part de l'Anella de l'Agroindústria de Catalunya i que donaran suport a la transferència de coneixement i tecnologia entre el món científic i l'empresa: 1. El Centre Tecnològic de la Nutrició i la Salut de Reus. 2. El Centre Tecnològic en Noves Tecnologies i Processos de l'Alimentació a Monells-Girona. 3. I el Centre Tecnològic Agroalimentari a Lleida. Aquests centres s'especialitzaran en funció del seu entorn empresarial i dels recursos d'R+D disponibles. Asseguraran innovacions adaptades a l'empresa catalana. S'incorporaran a la xarxa de centres tecnològics de la Generalitat de Catalunya. I permetran desenvolupar nous productes, processos i tecnologies relacionats en la cadena de valor agroalimentària. Però la clau és la interacció i la confiança dels actors. I l'anella de l'agroindústria serà la seva estructura de suport d'aquesta interacció, i serà la seva base de projecció, marketing i comercialització internacional. Serà una aliança d'aquests 3 centres i la clau de volta per potenciar i coordinar les activitats de la xarxa de centres tecnològics. Avui Catalunya està donant un pas endavant per esdevenir un dels referents biotecnològics del sud d'Europa, en el marc de l'Euroregió, i fer efectiu el seu designi amb l'Europa de la Innovació dintre de l'espai europeu de la recerca. 2 �La ciència i la tecnologia ens mostren el camí de la transformació social i econòmica del segle XXI. El seu impuls, juntament amb la política de reformes socials i ambientals, com he dit, i la millora de les infraestructures, constitueix la prioritat i la raó de ser d'aquest Govern. Volem que el nostre país disposi d'un model econòmic sòlid, competitiu i sostenible, que asseguri el progrés i el benestar als ciutadans. Aquest és el repte de Catalunya: un repte que és, per a mi i per a vostès, una aposta que només pot ser guanyadora. Avui tenim una bona mostra. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1697 Title A name given to the resource Signatura del protocol de creació de l'Anella de l'Agroindústria Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Agricultura Ciència Recerca i Desenvolupament Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-09-14 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5419/FMHP_02574.JPG 02e1bb48a943f35ac59c74eb817cefd4 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Signatures a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Viatges oficials Institucions polítiques Cooperació cultural Organitzacions internacionals Signatures Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5420/FMHP_02575.JPG 9dc132e3afbf95b4f26c2ccbbd0271c6 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Signatures a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Viatges oficials Institucions polítiques Cooperació cultural Organitzacions internacionals Signatures Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5421/FMHP_02576.JPG 25df316bc4bec0f00396d669fba00235 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Signatures a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Viatges oficials Institucions polítiques Cooperació cultural Organitzacions internacionals Signatures Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5422/FMHP_02577.JPG 6c8fe834b83d76c71f5a362e0c95c231 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Signatures a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Viatges oficials Institucions polítiques Cooperació cultural Organitzacions internacionals Signatures Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5423/FMHP_02578.JPG f9ab36f2c71ba4c7c8c16f5a19622564 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Signatures a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Viatges oficials Institucions polítiques Cooperació cultural Organitzacions internacionals Signatures Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5424/FMHP_02579.JPG 15567529d4242263cd4d84019502792a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Signatures a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Viatges oficials Institucions polítiques Cooperació cultural Organitzacions internacionals Signatures Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5425/FMHP_02580.JPG a38d96eb9ab7d2d036f1b4dd2d903300 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Signatures a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Viatges oficials Institucions polítiques Cooperació cultural Organitzacions internacionals Signatures Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5426/FMHP_02581.JPG 4fcfb2bc6819061dc157333960dba464 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Signatures a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Viatges oficials Institucions polítiques Cooperació cultural Organitzacions internacionals Signatures Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5427/FMHP_02582.JPG af89862adab1e7ce1df30de2817ec6ce Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Signatures a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Viatges oficials Institucions polítiques Cooperació cultural Organitzacions internacionals Signatures Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5428/FMHP_02583.JPG 9b86767017c06612911f651e4ae50925 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Signatures a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Viatges oficials Institucions polítiques Cooperació cultural Organitzacions internacionals Signatures Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5343/FMHP_02498.JPG abbeb3b3cf35a7562923951bb18c9cac Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Signatures al Llibre de l'ESMUC Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Ministres Llibres homenatge Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calvo, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5344/FMHP_02499.JPG de53cf9de440eedff0196300905b1537 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Signatures al Llibre de l'ESMUC Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Ministres Llibres homenatge Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calvo, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5345/FMHP_02500.JPG 253e75b01c9296ed5a1b29e4940ecfa4 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Signatures al Llibre de l'ESMUC Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Llibres homenatge Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5346/FMHP_02501.JPG b7d975d33dc16555b904fc3bbfd15f93 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Signatures al Llibre de l'ESMUC Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Alcaldes Llibres homenatge Hereu, Jordi, 1965- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5347/FMHP_02502.JPG 32b9c1419b4561fd0720b772235ff619 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Signatures al Llibre de l'ESMUC Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Alcaldes Llibres homenatge Hereu, Jordi, 1965- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5348/FMHP_02503.JPG 3bf728008a84292f0837283d96044c6b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Signatures al Llibre de l'ESMUC Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Alcaldes Llibres homenatge Hereu, Jordi, 1965- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1105/19870714d_00228.pdf b07110f848584b16535d7e8fe3fed70f PDF Text Text Paraules d e l'Excm. S r. Alcalde, Pasqual Maragall, a l'Obertura del Simposi IuternariuuaI d' Obr es P^bliqoes. Palau de Conqressos, 14 de juliol 1987 �S3§YORS: Sa PRIMER LLOC REBIN V>Sm§S LA n§S EN CORDIAL 33NVIKG9D¿ A BARCELONA. ¿t MATEIX TEMPS VULL AGRAIR A LA 1NT 1?JACIOBAL BAR . D'OBRES PGBLIQUES QUE HAGI FEDERaCI6 ESCOLLIT COM A SEU DE LA SEVA PRIMERA REUNI3 FORA DELS ESTATS UNITS, C¿IG DE DESTACAR ESPECIALMENT LA PRESENCIA DE LA OS I/ INT22SaCI0NAL D'AUTORITATS LOCALS (Iºt») I DE LA y 3S3RàCCI} INTERNACIONAL D'ENGINYERS MUNICIPALS EN 3'0RG ANI23áCi/ D'¿gU£S? SIMPOSI, PENSO QUE EL PES CREIXENT QUE LA OBRA PÚBLICA DE LES &DOIwI5I22CICdS LOCALS I METROPOLITANES ÉS UNA 2A TIE2SI2CT/ 2/S DE LA IM2O2çàNElª QUE ESTAN ªDOOIRI3m LES CIU$àTZ 3M t'A lIMACi3 £C()§3mIC& MUNDIAL, �-3- PER AIX ESTIC COiúVENÇU`F.' QUE UNA RL'UNIÓ COM LA QUE ENCETEM AVUI TÉ 1 .:ivA TRASCENDeNCIA QUE VA MÉS Et;ïLLa DE MÓN PitOFF;SSIOPdAL DE L'ENGIN^íERIA CT:VII.,. L'1.: 'i?: `'='AMI3f,^ AQUEST SIï:POSI HA DE SER MOLT Pá:C)1' I`ï c)'i , ,P':^^^.L:, PA `ICIPANTS I PER LA NOSTRA j . i' FI .I'IViF T , EN AQUESTA CIUTAT, EN ACUESTA AREA ,•^ i.'I'r'4i^);^ METROPOLITANA ELE CO vGR'^S,`-.'SISTI.^S TROBARAN EXEMPLES P '1c. TIU7 BEN CANDENTS DF?LS PRINCIPALS PROBLEMES QUE ",CT _.", LES O RES P1SF3LIQUES I QUE SÓN OEJECTI? DE DEBAT ^T .SIMPOSI. BARCELONA, P :R LA SEVA PART, POT TREURE DEL SIMPOSI UN INESTIMABLE AJUT PER REALITAR EL GRAN ESFORÇ QUE SUPOSA NO NOMÉS L?`': PREPARACIÓ DELS JJOO DE 1992, SINO LA REALITZACIÓ DELS PLANS QUE DONARAN A BARCELONA LES I vFL AESTRUC'.TUPCS T OE ENCARA NO TÉ. Ci ) PCHE T:f'..P-FE iv T, �—4— I:NTECRAEJo I COORDINACI6 ENTRI. DIFERENTS ADMINISTÏZACIONS I INS'I'ITUCIONS IMPLICADES EN ELS MACRO PROJECTES ; L' ADAPT.?ACIó I'uBI.sIOUES A DE LES NOSTRES D'OBRES EMPRESES COMPI:,TèNCIA D'EMPRESES ESTRANGERES, SOBRE TOT DE LA COMUNITAT ECOlvUICA EUROPEA; LA TRAS F} Rk4(`IA INTERNACIONAL DE TECNOLOGIA D'OBRES P ï 1 B I_, .I C'} i 1 ES. TOTS TR.S. ?'ACTORS HAURAN DE SER TINGUTS MOLT EN COMPTE EN Eh PERIODE QUI' TOT JUST ACABEM DE COMENCAR. DES DE LA PERSPECTIVA DE BARCELONA HI HA UN ALTRE FACTOR s?Ui? VOLDRIA DESTACAR. L'ALTA C( }=t=SC INC IA QUE EL C IUTADá DE BARCELONA DE L?}. NECESSITAT DE FER UNES OBRES RESPECTUOSES AMB ' ^`? + L'ENTORN. PúRLIQUES �OWA CONSCIèNCIA QUE PROVÉ DE LA MEM5RIA RECENT DEL BARCELONi QUE VA VEURE COM EL SEU H:4.BITAT ERA DESTROSSAT. EN ELE ISLTIMS ANYS, DES DE L'AJUNTAMENT I LA CORPORACI5 METROPOLITANA DE BARCELONA, HEM ACONSEGUIT - EN ELS RECUPERAR GRAN PART DE LA CONFIANÇA DEL CIUTAD á T5CNICS MUNICIPALS. AIX5 HA ESiAT DEGUT A QUE MOLTS DELS POLÍTICS MUNICIPALS PROCEDEIXEN DELE MOVIMENTS VEINALS MES COMBATIUS. PER5 TAMBÉ HA TENGUT UNA PART GENS NEGLIGIBLE EL FET DE QUE ELE PROJECTES MUNICIPALS I METROPOLITANS S'HAN REALITZAT AM/3 UN ENFOCAMENT INTERDISCIPLINARI. AMB AQUESTA SUGGERNCIA, NO EM QUEDA MÉS QUE DESITAR-VOS UNA FEBIC ESTADIA A BARCELONA. �-6- ‘...ENYORS ^ ";,I"_,F'.t. I . .10L'i'F;S GR. r3C: SIN?POS I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4011 Title A name given to the resource Simposi Internacional d'Obres Públiques / Discurs obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Infraestructures Barcelona Model social Congressos i conferències Gestió pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-07-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/719/19960825_LV.pdf 69cd6fbd2a9eaecfcfceed4712f384b4 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 25/08/1996 La Vanguardia, p.038 Sin Oriol, ¿sabríamos cantar igual? Autor : PASQUAL MARAGALL En estas esquinas traidoras del verano, cuando no estamos todos, se nos han muerto Josep Pinyol, la madre Assumpta Flaquer, antigua abadesa de Pedralbes, la viuda del doctor Vilanova y ahora Oriol Martorell. Parece como si el camino de la vida se hiciera más cuesta arriba y más estrecho. Sin Oriol, ¿sabríamos cantar igual? ¿Tendría el mismo significado "Els segadors"? ¿La misma mezcla de sentimiento de país y deseo de fraternidad con todos los países? ¿Serán igual los sobreentendidos si no nos podemos mirar de improviso y ver un "dring" especial en los ojos y la voz de Oriol que nos invita a creer que la canción dice más de lo que dice, que es más nuestra, más cierta, más viva? Son los muertos del agosto, que nos preparan un curso nuevo dolorosamente más sabio, porque tendremos que componer nosotros mismos las ausencias. En realidad, éste es el terrible juego del progreso. Incorporar nosotros mismos más roles, más papeles, más mensajes. Más fidelidades, como dice mi padre. Enriquecernos con el peso que nos pasan Oriol, la señora Vilanova, la madre Assumpta, Pinyol. Cada uno de ellos es como mínimo un lugar, un acento, de los muchos que configuran nuestra vida. Cala Mongó, el monasterio de Pedralbes, el Vaticano y mucho de los cantos que hemos sentido y que nos han hecho como somos. Ellos no verán la ciudad lejana que queremos terminar de hacer. Pero la haremos con su acento. Y quizá se han marchado porque ya la han sentido. La ciudad lejana es la nuestra, la que tenemos, proyectada un poco más hacia su destino: más libre, más limpia, más amiga. PASQUAL MARAGALL Alcalde de Barcelona 96 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1181 Title A name given to the resource Sin Oriol, ¿sabríamos cantar igual? Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Martorell, Oriol, 1927-1996 Necrologies Música Model social Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-08-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2729/31.03.06_Sintesi_Govern.pdf f6657e0e82ab599838f2c38f1d3d85e4 PDF Text Text 2004-2006 31 de març de 2006 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 2 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 3 Sumari I. Autogovern i qualitat democràtica 5 1. Política de millora de l’autogovern.................................................................................................. 5 2. Defensa dels interessos de Catalunya i relacions exteriors ......................................................... 10 3. Polítiques de comunicació...... ...................................................................................................... 14 4. Justícia .......................................................................................................................................... 16 II. Impuls de l’economia 20 5. Política econòmica i internacionalització ...................................................................................... 20 6. Política industrial........................................................................................................................... 25 7. Ocupació. Lluita contra l’atur i la precarietat laboral..................................................................... 28 8. Comerç, turisme i consum ............................................................................................................ 33 9. Tecnologies de la informació i de la comunicació ........................................................................ 36 10. Recerca i innovació..................................................................................................................... 39 11. Agricultura i pesca ...................................................................................................................... 42 III. Una nació socialment avançada 47 12. Educació ..................................................................................................................................... 47 13. Sanitat ......................................................................................................................................... 52 14. Serveis socials ............................................................................................................................ 55 15. Polítiques de dones .................................................................................................................... 62 16. Immigració................................................................................................................................... 66 17. Cultura......................................................................................................................................... 68 18. Impuls de l’ús social del català ................................................................................................... 72 19. Seguretat ciutadana………… ..................................................................................................... 75 IV. Política territorial i ambiental 77 20. Habitatge..................................................................................................................................... 77 21. Medi ambient .............................................................................................................................. 81 22. Energia........................................................................................................................................ 85 23. Trànsit i transport públic.............................................................................................................. 88 24. Política territorial i infraestructures ............................................................................................. 91 Taula de codis departamentals .......................................................................................................... 95 Índex per departaments....................................................................................................................... 97 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 4 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 5 • I • AUTOGOVERN I QUALITAT DEMOCRÀTICA• 1. POLÍTICA DE MILLORA DE L’AUTOGOVERN > Activitat del Parlament: 37 lleis aprovades i la proposta del nou Estatut En els 26 primers mesos de legislatura, el Parlament de Catalunya ha aprovat la proposició de llei del nou Estatut i 37 lleis, la majoria de les quals impulsades per la corresponent iniciativa del Govern. En destaquen els Pressupostos de 2004, 2005 i 2006, la Llei de millora de barris, la modificació de la Llei d’Urbanisme, la Llei d’horaris i la d’Equipaments Comercials, la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular, la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, la Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, la de l’Agència Catalana de Consum o la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Així, en aquests moments ja s’ha aprovat pràcticament el mateix nombre de lleis que en l’anterior legislatura, i aviat s’hi sumaran 13 lleis més que estan en tràmit al Parlament. > Més de 100.000 persones van participar en la campanya de l'Estatut La tramitació del projecte del nou Estatut de Catalunya a les Corts generals culmina un llarg procés d’elaboració, difusió i aprovació del projecte. En la campanya de participació sobre el nou Estatut, que es va fer l’any 2004, hi van participar 106.729 persones, que van fer 11.152 aportacions individuals. La majoria feien referència als drets lingüístics i socials, a l’autodeterminació i al nou sistema de finançament de Catalunya. Durant tot el procés, l’Institut d’Estudis Autonòmics va elaborar diferents informes jurídics sobre la constitucionalitat del projecte (REP). > Primera campanya per explicar l’acció de govern a la ciutadania Entre el 16 de gener i el 28 de febrer passat el Govern va fer la campanya de publicitat institucional “Govern de Catalunya. Com tu”, amb l’objectiu d’informar i divulgar a la ciutadania l’acció de govern de la Generalitat en els darrers dos anys. La campanya, que va tenir presència a tots els suports comunicatius, va anar acompanyada d’una exposició que serà itinerant (PRE). > Preparació de la reforma territorial de Catalunya El Govern ha posat en marxa la reforma territorial de Catalunya, que es farà després de l’aprovació del nou Estatut. La comissió interdepartamental que redacta l’avantprojecte de Llei d’Organització Territorial farà una consulta a tots els municipis catalans per conèixer de primera mà l’opinió del territori i buscar el màxim de consens. Al final d’aquest procés, Catalunya es dividirà en set vegueries que superaran l’organització provincial actual (REP + PTO + GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 > Els ciutadans tenen ara més capacitat per impulsar lleis El 2 de febrer passat el Parlament va aprovar la Llei de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), una llei pionera a l’Estat i també, en bona mesura, a Europa, que rebaixa a 16 anys l’edat mínima per donar suport a una ILP, redueix de 65.000 a 50.000 les firmes requerides i permet que els promotors defensin la seva iniciativa al Parlament i que la retirin si ho consideren oportú. La modernització d’aquesta llei aposta per una política més propera a la ciutadania (REP). > Regulació per llei de la figura del conseller primer de la Generalitat i organització del Govern en comissions A proposta del Govern, el Parlament va aprovar el març de 2005 la Llei del conseller o consellera primer/primera, que regula la figura del número dos de l’executiu, a qui atribueix les funcions de coordinar l’acció del Govern i conciliar tots els organismes que en depenen perquè avancin en una mateixa direcció. També per millorar la coordinació del Govern i agilitar la presa de decisions s’han creat les Comissions delegades de Política Institucional, d’Economia, de Política Social i de Política Territorial. Cada dimarts, setmana sí setmana no, s’alternen les reunions de les Comissions de Govern i les del Consell Executiu, que és l’únic òrgan amb capacitat normativa (PRE). > L’Oficina Antifrau preservarà la integritat del sector públic El Govern va aprovar el setembre del 2005 la creació d’una Oficina Antifrau, amb plena independència i poders per investigar les administracions, ajuntaments inclosos, que depèn orgànicament del Parlament. El nou ens es relaciona amb el Govern a través del conseller primer. L’objectiu d’aquest organisme és preservar la transparència i la integritat de les administracions i del personal del sector públic (PRE). > La Llei d’incompatibilitat dels alts càrrecs garanteix la transparència A finals de l’any 2005 el Parlament va aprovar la Llei d’incompatibilitats d’alts càrrecs, impulsada pel Govern. Aquesta norma, molt més restrictiva que en la legislació anterior, estableix deures com el de la dedicació absoluta, la retribució única i la prohibició d’intervenir durant els dos anys següents al cessament en el càrrec en activitats privades relacionades amb els expedients en els quals s’hagi intervingut. També supera la dispersió normativa i el relaxament del règim anterior en aquest àmbit i garanteix la transparència en l’exercici de les funcions dels càrrecs públics (GAP). > Creació del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i del baròmetre d’opinió política El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), vinculat a l’Institut d’Estadística de Catalunya, és un òrgan creat per tal d’elaborar, dirigir i coordinar els diferents estudis d’opinió de la Generalitat i per donar-los a conèixer. El gener de 2006 el CEO ha inscrit en el registre públic els estudis d’opinió fets en el 6 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 7 període 1998-2003 que encara estaven pendents de registre. A més a més, el Centre ha fet públics dos baròmetres d’opinió política, de caràcter semestral, que constitueixen una anàlisi profunda de l’actitud de la ciutadania envers el sistema polític, i ha creat l'Índex de Satisfacció Política per mesurar el sentiment de la ciutadania respecte a la situació política, econòmica i cap als partits i els polítics en el seu conjunt, del qual n'ha presentat dos resultats. També ha fet públic l’estudi anual sobre el debat de política general i l’estudi sobre la cultura política dels catalans (ECF). > Més de cinquanta propostes de bon govern a les administracions públiques El 27 de juliol passat el Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va presentar el seu informe al president de la Generalitat, amb més de cinquanta propostes per assegurar la transparència en l’ús de recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre la gestió de les administracions de Catalunya. El Grup de Treball el van formar persones de reconegut prestigi, sota la presidència d’Anton Cañellas (JUS). > Apropament de les administracions als ciutadans La Generalitat potencia la informació, la tramitació i els serveis públics via internet i via telèfon, tot reforçant l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). A més, impulsa el TRAM, un projecte que permet posar a l’abast dels municipis els 36 tràmits municipals més comuns; simplifica els tràmits administratius de la ciutadania, de manera que s’evita demanar-li cap document de què ja disposa l’Administració, i posa en marxa l’intercanvi de volants telemàtics de padró electrònics entre les administracions, de manera que no cal que la ciutadania acrediti el seu domicili (GAP). > Reforçament de les delegacions territorials del Govern i noves subdelegacions a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu i Aran El Govern ha reestructurat els òrgans territorials de l’Administració per reforçar els delegats del Govern, que participen directament en les principals iniciatives i inversions dels departaments a les demarcacions. S’han creat també dues subdelegacions: una a les comarques de la Catalunya Central i una altra a les de l’Alt Pirineu i Aran (PRE). > Augment d’un 50% dels recursos destinats als municipis El Govern destina als ajuntaments 445 milions d’euros per al quadrienni 2004-2007, un 47,8% més que el quadrienni anterior, a través del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), la principal eina de cooperació econòmica amb els municipis. A més, el Departament de Governació i Administracions Públiques ha augmentat gradualment la dotació del Fons de Cooperació Local de Catalunya: el 2004 hi va destinar 43 milions d’euros (90,6% més que el 2003), el 2005 59 milions (un 37% més) i el 2006 destinarà 80,8 milions (un 37,1% més) als ajuntaments i 34 milions als consells comarcals (GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 8 > Nou programa d’ajuts per a petits municipis El Departament de Governació i Administracions Públiques ha creat el programa de cooperació per a petits municipis, una nova línia d’ajuts adreçada a ajuntaments que, pel baix nivell de població, tenen problemes de precarietat financera que limiten la seva capacitat d’actuació. A través d’aquest programa s’han destinat 6.392.000 euros a un total de 469 petits municipis que han rebut cadascun una mitjana de 13.629 euros. El programa també inclou la cessió de deu màquines llevaneus a municipis de muntanya per tal de solucionar els problemes d’accés durant les èpoques de neu (GAP). > La Comissió Catalunya 2014 divulgarà la memòria de la Guerra de Successió El Govern ha creat el juny de 2005 la Comissió Catalunya 2014, amb l’objectiu de recuperar i divulgar la memòria de la Guerra de Successió –que el 2014 farà 300 anys que es va acabar− i les conseqüències que va tenir per a l’organització política i institucional de Catalunya. La Comissió està presidida pel conseller primer i podrà crear els grups de treball que consideri (PRE). > Recuperació de la memòria de l’antifranquisme a través del Memorial Democràtic El Govern ha aprovat el projecte de llei de creació del Memorial Democràtic, que té l’objectiu de recuperar la memòria històrica de l’antifranquisme i de la lluita per les llibertats que van posar els fonaments de la democràcia, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Fins ara, el programa del Memorial ha convocat diferents actes d’homenatge i desgreuge a les víctimes de la dictadura per causa d’orientació sexual i als deportats dels camps nazis. També s’ha obert la segona convocatòria de subvencions per projectes de recuperació de memòria històrica, dirigida, especialment, a la commemoració del 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil i el 75è aniversari de la II República, per un import de 2 milions d’euros. El Govern, a més, participa en la construcció del futur Museu de l’Exili a La Jonquera (PRE + REP). > Regulació de l’obertura de fosses de la guerra civil i la postguerra Després de l’experiència pilot d’obertura d’una fossa a Prats del Lluçanès, el Govern aprovarà un decret per regular la gestió de les fosses de la Guerra Civil i la Postguerra localitzades a Catalunya i les actuacions relatives a les persones que s’hi podrien trobar enterrades. El decret omplirà el buit normatiu que hi ha, garantirà la dignificació de les víctimes i evitarà cap ús indegut de les restes. També s’ha obert un nou període de presentació de peticions perquè els expresos polítics de la Guerra Civil i el franquisme puguin sol·licitar indemnitzacions (PRE). > El Llibre blanc de la funció pública radiografia l’administració catalana El Govern ha elaborat el Llibre blanc de la funció pública catalana, una anàlisi detallada de la situació �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 9 actual de la funció pública per avaluar la seva gestió dels interessos públics. El Llibre Blanc xifra en 239.760 el nombre de persones que treballen a les administracions de la Generalitat, ens locals, ens parlamentaris i universitats. El Llibre fa 88 recomanacions per elaborar normatives per millorar el funcionament de les administracions i promoure un model català de funció pública (GAP). > Llum verd a la Carta Municipal de Barcelona Després de vint anys de debats, l’Ajuntament de Barcelona ha vist aprovada la llei que li ha de proporcionar més recursos i competències. La proposta ha rebut el suport de la Comissió per al seu desplegament, de la qual també en forma part la Generalitat, i ha estat aprovada pel Congrés i el Senat (REP). > Transferència de competències al Conselh Generau dera Val d’Aran Durant aquesta legislatura diversos departaments del Govern han traspassat competències al Conselh Generau dera Val d’Aran en matèries com el medi ambient o el consum, a més d’establir acords de col·laboració per la promoció de l’aranès, la inspecció d’educació i la realització del Pla territorial de ciutadania i immigració. Durant el 2005 s’ha constituït la Comissió d’Urbanisme de la Val d’Aran i properament es crearà l’Agència de Promoció del Comerç de la Val d’Aran (GAP). En els pròxims mesos... • Referèndum sobre la proposta del nou Estatut (PRE + REP + GAP). • Reforma de la Llei de la Sindicatura de Comptes (ECF). • Impuls de les mesures legislatives relatives a l’organització de la Generalitat per arribar a un Estatut de la Funció Pública (GAP). • El Departament de Governació ultimarà un projecte de llei perquè els alcaldes i regidors dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants rebin una compensació econòmica per la seva dedicació al treball públic (GAP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 10 2. DEFENSA DELS INTERESSOS DE CATALUNYA I RELACIONS EXTERIORS > Retorn dels Papers de Salamanca a Catalunya Els documents espoliats a la Generalitat al final de la Guerra Civil van arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, el 31 de gener passat. L’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”, que es va fer el febrer al Palau Moja de Barcelona, va reunir una selecció de 119 documents. Arran de la reclamació per part de la Generalitat, les Corts generals van aprovar el novembre passat la llei que va permetre el retorn dels documents (“Llei de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil”) (CLT). > Càlcul del dèficit fiscal de Catalunya i proposta d’un nou sistema de finançament Segons un informe encarregat pel Departament d’Economia i Finances a una comissió de persones expertes, el dèficit fiscal de Catalunya entre els anys 1986 i 2001 va representar una mitjana del 7,7% del PIB català. El 2001 aquest percentatge va arribar al 9,2% del PIB. Per resoldre aquest desequilibri i millorar el finançament de la Generalitat, el 28 d’abril de 2005 el Govern va presentar una proposta de títol d’hisenda per al nou Estatut, que va entrar a formar part dels documents de treball de la ponència redactora de la reforma. El text preveia entre d’altres aspectes la creació d’una agència tributària catalana que assumiria la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya i que la Generalitat tindria capacitat normativa sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya, en el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea. També preveia que la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya tendiria a equiparar-se progressivament a la participació relativa del PIB de Catalunya amb relació al PIB estatal (REP + ECF + CTC). > Impuls a la transferència de competències pendents i a la desconflictivització amb l’Estat El Govern ha impulsat les transferències pendents de competències de l’Estat a la Generalitat, que havien quedat aturades durant la passada legislatura. Fins ara ja s’han aprovat nou transferències de serveis en matèria de justícia, transport marítim, agricultura, ensenyament, i de patrimoni artístic i ferroviari, com és el cas de la línia Lleida-la Pobla de Segur. També ha impulsat la solució de conflictes amb l’Estat i s’han retirat 4 recursos d’inconstitucionalitat i 9 conflictes positius de competència que havien estat interposats tant per la Generalitat com pel Govern central (REP). > Posta en marxa del programa ‘Catalunya Proposa’ per donar conèixer la proposta de Catalunya al conjunt d’Espanya El Govern ha creat el programa “Catalunya Proposa”, destinat a donar a conèixer al conjunt d’Espanya la proposta i les idees que Catalunya està elaborant, i també per explicar, alhora, �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 11 l’Espanya que es proposa des de Catalunya. Aquest programa el dirigeix el Delegat del Govern a Madrid i pretén impulsar i estimular la col·laboració i la participació en el programa dels agents dels diversos sectors de la societat: universitats, empresarial/finances, comunicació/opinió, cultural/artístic i polític/parlamentari, a través de l’organització de presentacions, actes i taules rodones, entre d’altres accions. Des de la posta en marxa del programa s’han establert contactes amb sectors rellevants de la societat, entre els quals cal destacar senadors, diputats, professionals i gent de la cultura o del món universitari (PRE). > Impuls a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània El Govern impulsa l’Euroregió Pirineus-Mediterrània com a objectiu estratègic de primer ordre. Entre les finalitats d’aquest projecte hi ha l’estímul a la col·laboració institucional entre els territoris, l’intercanvi cultural i educatiu, i facilitar el coneixement mutu sobre la realitat social i econòmica. L’Euroregió, que té més de 14 milions d’habitants, inclou les regions de Migdia-Pirineus i LlenguadocRosselló i les comunitats autònomes de Catalunya, l’Aragó i les Illes Balears. El 10 de febrer passat el President de la Generalitat va passar el testimoni de la presidència de l’Euroregió al president de la regió Migdia-Pirineus en la reunió dels presidents de les cinc regions celebrada a Tolosa de Llenguadoc, en la qual es van marcar les directrius d’enguany (PRE). > Ús oficial del català a les institucions europees El català es pot utilitzar de manera oficial a les institucions de la Unió Europea (UE) des d’octubre del 2005, gràcies a l’acord subscrit pels ministres d’Afers Exteriors. Aquest és el primer pas per tal d’assolir l’oficialitat del català a la Unió i permetrà que la ciutadania pugui emprar aquesta llengua en les seves comunicacions escrites amb les institucions i en les intervencions orals en el Consell de la UE, en les sessions del Parlament Europeu i del Comitè de Regions. Amb aquest reconeixement, de tota manera, la llengua catalana encara no tindrà un ús equiparable a les altres llengües oficials de la UE (PRE). > Participació de la Generalitat en les decisions de la Unió Europea El desembre de 2004, la Conferència per a Assumptes relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE) va aprovar la representació directa de les comunitats autònomes en algunes formacions del Consell de la Unió Europea i en els grups de treball del Consell corresponents. Una persona d’un govern autonòmic, en representació del conjunt de les comunitats, s’incorporarà a la delegació espanyola a les reunions del Consell en quatre àrees: Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors; Agricultura i Pesca; Medi Ambient i Educació, i Joventut i Cultura. El primer semestre de 2006, el Govern de la Generalitat de Catalunya representa les comunitats autònomes en els Consells de la UE en els àmbits de Cultura, Joventut, Ocupació, Afers Socials i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 12 Dones i protecció dels consumidors. La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, i el conseller de Treball i Indústria, Josep M. Rañé, han intervingut (en català) en les reunions dels consells de ministres en matèria de Joventut i d’Afers Socials respectivament. El primer semestre de 2005, Catalunya ja va assumir la representació autonòmica en el Consell de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i Educació (PRE + TRI + BEF + MAH). > Creació de la Delegació del Govern a Brussel·les El Govern ha creat una delegació a Brussel·les com a ambaixada catalana davant la Unió Europea, amb l’objectiu d’establir de manera formal la presència de Catalunya a Europa. La delegació utilitza la infraestructura, ja existent, del Patronat Català Pro Europa (PRE). > El Premi Internacional Catalunya atorgat per primera vegada a un català, Pere Casaldàliga Enguany el bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, Monsenyor Pere Casaldàliga ha estat guardonat amb el 18è Premi Internacional Catalunya per la seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler. El 2004 van rebre aquest premi de la Generalitat l’israelià Amos Oz i el palestí Sari Nusseibeh, i el 2005 el francès Paul Claude Lévi-Strauss (PRE). > La Conferència Euromediterrània de Barcelona El 27 de novembre de 2005 Barcelona va acollir la cimera de caps d’Estat i de Govern dels 36 països euromediterranis, coincidint amb el 10è aniversari de la Declaració de Barcelona. En la reunió es van analitzar els progressos aconseguits durant els últims deu anys, des de l’anterior cimera de Barcelona, i es van establir les bases per accelerar la cooperació i les reformes en la regió. La Generalitat va fer d’amfitriona i va organitzar set reunions sectorials paral·leles (PRE). > El Govern potencia i coordina les relacions internacionals de la Generalitat Un decret aprovat aquest el febrer de 2006 estableix el marc institucional en el qual s'han de desenvolupar les relacions internacionals de Catalunya amb altres Estats, entitats i organitzacions: la coordinació d’aquesta acció exterior correspon al president de la Generalitat, que podrà delegar aquesta competència en el conseller primer. Els organismes encarregats són la Secretaria de Relacions Internacionals, adscrita al Departament de la Presidència, i la Secretaria de Cooperació Exterior, adscrita al Departament de Governació i Administracions Públiques (PRE + GAP). > Els fons destinats a la cooperació al desenvolupament augmenten un 105% El Govern va destinar el 2005 al voltant de 41 milions d’euros a la cooperació al desenvolupament, cosa que representa el 0,29% dels tributs propis de la Generalitat, una xifra molt superior a l’escenari �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 13 previst anteriorment. El Govern s’ha compromès a incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar al 0,7% dels tributs propis en un horitzó proper. Per aquest motiu, el 2006 l’increment de la inversió en cooperació és del 38%, o d’un 105% en comparació amb el mandat anterior (GAP). > Catalunya signa acords amb tres organismes de l’ONU a escala mundial Catalunya és pionera en el camp de la cooperació internacional perquè ha estat el primer govern subestatal a signar un acord estratègic amb la Campanya del Mil·lenni, i amb dos altres organismes de Nacions Unides, el Fons de Població i el Fons de Desenvolupament per a la Dona. Segons aquest acord, la Campanya del Mil·lenni de l’ONU, que pretén acabar amb al pobresa, estrenarà l’any que ve una oficina a Barcelona, que serà la primera de les Nacions Unides que s’establirà a la ciutat. Aquesta oficina treballarà estretament amb la seu de Nova York per definir l’estratègia mundial que ha de permetre a la Campanya del Mil·lenni comptar no només amb l’ajut dels estats sinó també dels ens subestatals (PRE + GAP). > Creació de la Casa de les Llengües, com a referent internacional de les llengües del món El Govern ha creat Linguamón-Casa de les Llengües, un organisme internacional seu de les llengües del món, que n’ha de permetre permeti l’arxiu i l’estudi i facilitar la preservació i l’ús com a vehicle de comunicació, civilització i diàleg, i com a patrimoni cultural de la humanitat (PRE). > Impuls a la internacionalització de l’esport català La Generalitat ha creat per primera vegada un grup de treball dedicat exclusivament a la internacionalització de l’esport català, al mateix temps que el Consolat de l’esport, format per dirigents i esportistes, en actiu o retirats, fomenta l’esport català internacionalment. L’octubre passat es va crear la Direcció de Projecció Exterior de l’Esport, amb l’objectiu d’establir una xarxa de relacions internacionals i impulsar la presència a l’exterior de l’esport i els esportistes catalans. La voluntat és aconseguir el reconeixement internacional de les seleccions catalanes i convertir Catalunya en escenari de deu grans esdeveniments mundials cada any, a l’estil dels Grans Premis de Motociclisme i Automobilisme del Circuit de Catalunya o el Torneig Comte de Godó de Tennis (PRE). En els pròxims mesos... • Avantprojecte de Llei de creació de l’Institut Internacional per la Pau, a proposta d’una comissió d’experts presidida per Rafel Grasa (REP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 14 3. POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ > Impuls de la TDT i concurs per a les futures televisions locals Catalunya serà capdavantera a nivell europeu en la implantació de la televisió digital terrestre (TDT), una nova tecnologia que millora la qualitat de les emissions i que permet la interactivitat. Les llars catalanes arribaran a sintonitzar fins a 40 canals de televisió en obert, entre els quals n’hi haurà vuit de Televisió de Catalunya. També hi haurà les noves televisions locals, ja siguin públiques o privades, que aquesta primavera obtinguin la corresponent concessió de la Generalitat per concurs públic. El nombre de canals locals de TDT que es podran veure a Catalunya és de 96: 59 privats i 37 municipals. Les condicions del concurs fixen un model de televisió local i de proximitat, vinculada al seu àmbit de cobertura i que utilitza majoritàriament la llengua catalana. Les emissions analògiques cessaran progressivament entre el 2007 i el 2009 (PRE). > 17,3 milions d’euros per a subvencions als mitjans de comunicació durant el 2006 El 2005, per primera vegada, la Secretaria de Comunicació del Departament de la Presidència va adjudicar les subvencions als mitjans de comunicació a través d’un concurs públic i transparent, en coordinació amb l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). També va ampliar a la premsa digital, la ràdio i la televisió el suport genèric que només rebia la premsa en català i en aranès. Enguany, el Govern destinarà 17,36 milions d’euros a les subvencions, un 18,5% més que l’any passat: les principals novetats són l’increment del 33% dels fons destinats al suport genèric a la premsa en català (900.000 euros més) i una convocatòria de subvencions adreçada especialment a les televisions locals privades que obtinguin la corresponent concessió de TDT (PRE + CLT). > Regulació de l’audiovisual: lleis de l’Audiovisual, del CAC i de la Corporació Catalana El Parlament va aprovar al mes desembre passat la Llei de la comunicació audiovisual, que atribueix a la Generalitat les competències en la gestió de l’espectre radioelèctric català, ara en mans del Govern espanyol, i reforça novament les competències del CAC, que assumeix tota la responsabilitat en el procés de concessió de llicències de ràdio i televisió. Properament, la Cambra donarà llum verd a la llei de reforma de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que reforçarà la independència i la professionalització dels mitjans públics i preveurà que els membres del consell d’administració de la CCRTV no siguin proposats pels partits, sinó pel CAC. El juny del 2004, una primera reforma de la llei del CAC ja va ampliar les competències d’aquest organisme i va convertir en vinculants per al Govern els seus informes relatius a la concessió de llicències (PRE). > Acord per a la recepció d’IB3 i TV3 a Catalunya i a les Illes Balears Des de setembre de 2005, la televisió autonòmica de les Illes Balears, IB3, es pot sintonitzar a �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 15 Catalunya, arran dels acords bilaterals entre el Govern de la Generalitat i el Govern de les Illes Balears. És un primer pas en la col·laboració entre els mitjans audiovisuals dels territoris de parla catalana prevista en el Pacte del Tinell (PRE). > Nou impuls a l’Agència Catalana de Notícies El juliol de 2005 el Govern va aprovar el rellançament de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), amb una inversió de 9 milions d’euros durant el període 2005-2007. La iniciativa s’emmarca en la política de suport horitzontal als mitjans de comunicació, especialment els locals i comarcals, a través de la creació i consolidació de serveis i d’infraestructures que aportin viabilitat al sector (PRE). > Nou instrument per a la medició de les audiències als territoris de parla catalana El Govern ha aprovat destinar 3’4 milions d’euros a l’impuls del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura fins el 2008. La Secretaria de Comunicació, l’Institut Català de les Indústries Culturals i la Secretaria de Política Lingüística, al costat d’institucions privades, participen en aquesta iniciativa. El Baròmetre mesurarà les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla catalana i publicarà el primer informe anual a començament de 2007 (PRE + CLT). En els pròxims mesos... • Negociacions amb el Govern de les Illes Balears per a la recepció recíproca dels senyals d’IB3 (Ràdio de les Illes Balears) i de Catalunya Ràdio (PRE). • Llibre blanc per al tractament de la joventut en els mitjans comunicació (PRE). • Primer Simposi internacional sobre ajuts a la premsa a Europa, a Barcelona, el 19 i 20 de juny del 2006 (PRE). • Impuls del Canal Euroregió (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 16 4. JUSTÍCIA > El Llibre verd fa 102 recomanacions per millorar l’Administració de justícia El Consell de Justícia de Catalunya ha aprovat 102 recomanacions per a la millora del servei públic de la justícia, que es traduiran en un seguit de mesures impulsades per tots els actors implicats. L’elaboració del Llibre verd ha obert un debat que ha implicat els actors socials i econòmics, i ha permès fer un diagnòstic dels problemes i de les mancances de l’Administració de justícia (JUS). > Edificis judicials adequats i una Ciutat de la Justícia integrada en el teixit urbà El Govern ha aprovat el Pla d’Inversions en Edificis Judicials 2004-2010, que preveu inversions per valor de 252 milions d’euros per a construir i rehabilitar edificis judicials, més 226 milions per a la Ciutat de la Justícia. Aquestes inversions permetran la renovació dels jutjats de 36 partits judicials, que apleguen el 87% de la població de Catalunya. 26 edificis es troben ja en procés d’obres. La modificació del projecte de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet, elaborat per l’anterior Govern, ha millorat la integració dels edificis en la trama urbana, aconseguint uns usos mixtos i uns volums d’edificació més compatibles amb el disseny urbanístic i el creixement residencial de la zona. Els primers edificis de la Ciutat de la Justícia es podran utilitzar a començament de 2007 (JUS). > Més òrgans judicials, més jutges i més especialització per fer més àgil la justícia L’any 2004 es van posar en marxa per primera vegada jutjats especialitzats en matèria mercantil. El 2005 es va aconseguir la creació de 25 nous òrgans judicials per part del Ministeri, amb 30 nous jutges, i van començar a funcionar els jutjats de violència contra la dona. Per al 2006 s’ha demanat la creació de 24 òrgans judicials més (JUS). > Renovació completa del parc informàtic S’han destinat 19 milions d‘euros en una operació de renting per a renovar i ampliar el parc informàtic de l’Administració de justícia, dels serveis penitenciaris i serveis centrals del Departament. Amb la incorporació d’uns 15.000 ordinadors, servidors i perifèrics, els jutjats i els serveis del Departament compten amb eines adequades per al procés de digitalització de processos judicials i administratius en marxa, que multiplicaran els tràmits en línia i la utilització de la signatura electrònica (JUS). > Programa per a la preparació d’oposicions a jutge, fiscal i secretari judicial Per tal d’incentivar l’accés a les carreres de l’Administració de justícia entre els llicenciats en dret, s’ha iniciat un programa de preparació d’oposicions al Centre d’Estudis del Departament de Justícia, complementat amb ajudes econòmiques (JUS). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 17 > Millores en el sistema de prestació de l’assistència jurídica gratuïta El Govern ha augmentat les contraprestacions econòmiques a advocats i procuradors i ha escurçat els terminis de pagament. S’ha constituït un grup de treball per a la revisió del funcionament del torn d’ofici, s’han signat convenis amb els col·legis d’advocats i de procuradors millorant les compensacions econòmiques als professionals del torn d’ofici i s’ha creat un nou Servei d’Orientació Jurídica en l’àmbit penitenciari (JUS). > Mes centres i més professionals per a la Justícia Juvenil El Govern ha adquirit un edifici per a un nou centre de Justícia Juvenil a Barcelona i ha ampliat les places per fer front al creixement del nombre de menors internats. També ha posat en marxa el pla de prevenció comunitària de la delinqüència juvenil, conjuntament amb el món local, i ha acordat amb la Federació i l’Associació de Municipis potenciar les prestacions en benefici de la comunitat aplicades als infractors joves (JUS). > Posta al dia dels equipaments penitenciaris de Catalunya Ha començat a executar-se el Pla d’Equipaments Penitenciaris, que posarà al dia les infraestructures del sistema penitenciari: inclou els centres de compliment de Figueres (Alt Empordà), Sant Llorenç d'Hortons - Dones (Alt Penedès), Tàrrega (Urgell) i el Catllar (Tarragonès), i els centres oberts de Girona, Barcelona 1, Barcelona 2, Barcelona 3 i Tarragona. Ja s’han fet les obres del Centre Penitenciari de Brians II i del mòdul de joves del Centre Penitenciari de Quatre Camins, s’ha redactat el projecte del Centre Penitenciari els Lledoners, que es licitarà aviat, i s’han encarregat els projectes arquitectònics pels nous centres penitenciaris de Figueres, Dones, Tàrrega i el Catllar. Està en obres l’adequació del Mòdul Residencial 3 del CP Brians, d’interns en règim ordinari (JUS). > Preparació del nou Reglament Penitenciari i impuls d’un sistema penitenciari més obert i transparent Després de la fase d’informació pública, el Govern aprovarà el Reglament penitenciari de Catalunya, elaborat en desenvolupament de la capacitat normativa de la Generalitat de Catalunya reconeguda per l’Estatut d’Autonomia i la Llei orgànica general penitenciària. A més, s’ha creat la Taula Cívica Penitenciària com a instrument per canalitzar la implicació de la societat civil en el sistema penitenciari i s’ha posat en marxa la Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social (CIRSO), per a coordinar les actuacions dels departaments de la Generalitat i la resta d’administracions adreçades a la reinserció social dels interns (JUS). > Potenciació del treball penitenciari i de les mesures penals alternatives El CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) ha impulsat la signatura de diversos convenis amb el �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 18 Departament de Salut, la Caixa i ajuntaments i entitats locals per donar feina a interns de les presons de Catalunya. L’increment del treball penitenciari s’ha traduït en un creixement del 24% de la facturació el 2005. Actualment, el 52% dels interns en disponibilitat de treballar tenen ocupació en tallers productius. També s’està donant un fort impuls a les mesures penals alternatives a la presó, de les quals n’hi ha més de 2.000 en execució (JUS). > Desenvolupament del Dret de Catalunya d’acord amb les noves demandes de la societat El Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals i la llei de contractes de conreu es troba en discussió parlamentària. El Llibre Tercer, sobre persones jurídiques es troba en informació pública. S’estan treballant diversos textos legislatius del Codi Civil de Catalunya: les situacions de comunitat, els drets d’aprofitament parcial, els drets d’usdefruit i habitació, les servituds i la modificació de la Llei de censos (JUS). > Nova regulació dels col·legis professionals El Govern impulsa la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis professionals, que està en tràmit parlamentari, amb l’objectiu d’adaptar els col·legis professionals a les necessitats actuals de la societat. Entre altres aspectes preveu establir els principis bàsics d’accés a la professió, les incompatibilitats i els drets i deures dels professionals, que garanteixen que quedin respectats els interessos generals i els dels destinataris de l’activitat professional (JUS). En els pròxims mesos... • Reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, després de l’Estatut (JUS). • Nou model organitzatiu dels registres civils i informatització total (JUS). • Digitalització de tots els expedients judicials i, el 2007, implantació gradual de la nova oficina judicial (JUS). • Una comissió mixta entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Justícia prepara el desplegament del futur servei de justícia de proximitat, a l’espera de la seva tramitació a les Corts generals (JUS). • Llei del Centre d’Estudis d’Opinió (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 19 • II • IMPULS DE L’ECONOMIA • 5. POLÍTICA ECONÒMICA I INTERNACIONALITZACIÓ > Millora de la gestió i de la política pressupostària: més despesa social, més inversió pública i menys dèficit Els tres primers pressupostos de la Generalitat elaborats pel govern catalanista i d’esquerres han posat l’accent en les polítiques previstes en el pacte del Tinell. Així, el 2004, amb una inversió de 405 euros per habitant (10,9% més que al 2003), es van posar en marxa les noves polítiques socials, l’impuls a la competitivitat de les empreses, les infraestructures, l’ensenyament, la seguretat i la política d’habitatge com a eixos bàsics. El 2005 es va consolidar la tendència inversora, amb un nou augment de les despeses en les polítiques socials (un 60% del total), la seguretat, la justícia, les infraestructures i la competitivitat. La inversió pública per habitant va augmentar un 65%. Aquest 2006, la Generalitat gestionarà un volum encara més elevat de recursos, un 12% més que el 2005, 29.689 milions d’euros, la meitat dels quals estan destinats a polítiques socials de salut, educació, habitatge i benestar. La tendència inversora s’accentua, amb una partida de 5.779 milions d’euros, xifra que representa un increment d’un 84,2% respecte al 2004. Aquest salt inversor sense precedents s’evidencia en les xifres d’inversió per habitant, que passen de 365 euros el 2003 a 691 euros el 2006. La bona gestió dels recursos permetrà mantenir el volum de despesa i d’inversió sense incrementar la pressió fiscal i reduir un 21,5% el dèficit i un 18,3% l’endeutament. Les infraestructures i la competitivitat continuen formant part de les prioritats. Al mateix temps, s’ha reduït considerablement el dèficit acumulat, que a finals de 2003 era de 1.264 milions d’euros. El 2004 el dèficit es va reduir un 33%, el 2005 un 20% i el 2006 es reduirà un altre 21%, fins a quedar en els 510,7 milions d’euros. D’aquesta manera, es compleix el pla de sanejament aprovat pel Govern i el Consell de Política Fiscal i Financera, que preveu assolir l’equilibri pressupostari (dèficit zero) l’any 2008 (ECF). > Acord estratègic amb els empresaris i els sindicats per millorar la competitivitat de l’economia catalana El 16 de febrer de 2005 el Govern i les organitzacions empresarials i sindicats van signar l’“Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”, un pacte ple d’ambició perquè l’economia catalana sigui més competitiva a nivell mundial. Ja s'han endegat les 86 mesures previstes en tres grans àmbits: competitivitat, internacionalització i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 20 polítiques d’ocupació. En aquests moments s’han complert un 75% de les previsions del pacte: 43 de les mesures es poden donar per assolides i enguany se n’acabaran d’implementar 14 més. El pressupost estimat fins a finals de legislatura és de 3.000 milions d’euros, 1.590 milions seran per al 2006. L’any passat ja se n’hi van destinar 1.020 milions, per comptes dels 486 milions que preveia l’Acord. Darrerament, el creixement de l’economia catalana ha millorat i ha igualat el ritme de creixement de l’economia espanyola: un 3,1% el 2004 i un 3,3% el 2005 (PRE + ECF + TRI + CTC). > Pla per a la internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008 Com a conseqüència de l’”Acord estratègic”, a començaments de l’any passat es va aprovar el Pla per a la Internacionalització de l’empresa catalana 2005-2008, del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA). Entre els objectius del pla hi ha aconseguir un flux d’inversió directa a l’estranger de 25.000 milions d’euros anuals, incrementar un 35% les exportacions, augmentar fins a 15.000 el nombre d’empreses exportadores regulars, organitzar sectorialment les polítiques d’internacionalització de les empreses i incrementar el pes de les exportacions dels serveis fins a un 15% del total. En conseqüència, el COPCA ha dut a termes accions adreçades a la internacionalització de les empreses i ha intensificat el desplegament de la seva xarxa de plataformes empresarials, promoció i assessorament per a la participació d’empreses catalanes en licitacions internacionals i formació d’especialistes en comerç exterior i internacionalització de l’empresa (CTC). > Eines, programes i missions per a la internacionalització Els programes d’iniciació a l’exportació del COPCA han contribuït a incrementar, de mitjana, prop d’un 45% les vendes a l’exterior. Les línies de finançament del COPCA d’Iniciació a l’Exportació i d’Internacionalització, que s’instrumenten amb un acord amb més de 20 entitats financeres, han mobilitzat durant el període 2004-2005 uns 510 milions d’euros. Durant el 2005 s’ha creat la plataforma Catalunya B2B, en fase d’implementació, que constitueix l’evolució natural de la Fira virtual de l’exportador, amb funcionalitats on line, on les empreses catalanes poden oferir els seus serveis i productes o trobar demandes d’empreses a l’exterior. A més, el Departament de Comerç ha liderat o participat en missions institucionals i empresarials a diversos països: Mèxic, Marroc, Brasil, Xina i Japó, República Txeca i Hongria, Turquia, Veneto, Polònia... L’any 2004 es va acordar la creació de la Xarxa d’Agències per a la Internacionalització. I en el decurs de 2005, es van concretar els entorns empresarials participatius de l’Anella Internacional amb un pressupost de partida de 600.000 euros, una plataforma de gestió i fòrum de debat que mitjançant la tecnologia web, esdevindrà un punt de trobada i element dinamitzador. S’ha fet la convocatòria per a la concessió d’ajuts per al foment de la internacionalització de l’economia catalana amb una quantitat màxima de 10,2 milions d’euros al 2004 i 14,9 milions d’euros al 2005. �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 21 > Obertura de Centres de negoci i plataformes empresarials a l’Àsia, Amèrica del Sud i Europa de l’Est L’any 2005 s’ha realitzat l’obertura del Centre de Promoció de Negocis a Xangai i durant el període 2004-2005 s’han transformat 13 centres de promoció de negocis del COPCA en plataformes empresarials a Beijing, Casablanca, el Caire, Mèxic, Miami, Sâo Paulo, Tòquio, Varsòvia, Budapest i Praga. A més, el Govern va implantar el novembre passat a Romania la primera Àrea d’Aterratge, un instrument d’arribada col·lectiva i complementària d’empreses catalanes a països estratègics de l’Europa ampliada, que compta amb la participació de les institucions més representatives del món empresarial i financer. L’objectiu és fomentar la multinacionalització de les empreses catalanes i està previst d’obrir-ne una al Marroc (CTC). > Creació de l’Observatori de Mercats Exteriors Aquest observatori, creat aquest novembre, serà una eina de seguiment de tendències sectorials, de mercat i tecnològiques per conèixer millor la realitat i l’evolució de l’entorn. Analitzarà les tendències amb l’ajuda d’indicadors d’interpretació immediata que facilitin l’adopció de decisions (CTC). > Creació del Fons per a la Mediterrània, amb seu a Barcelona El Departament d’Economia i Finances ha creat el Fons per a la Mediterrània, un fons de capital risc que té per objectiu promoure projectes empresarials als països riberencs del sud, amb especial atenció al Magreb: Marroc, Tunísia i Algèria. El Fons té la seva seu a Barcelona, cosa que reforça el paper de la capital catalana com a plaça financera al sud d’Europa. El projecte compta amb 30 milions d’euros que hi aporten, a parts iguals, l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Instituto de Crédito Oficial (ICO). El Banc Europeu d’Inversions (BEI) ja ha signat un protocol d’intencions pel qual manifesta el seu interès a aportar 15 milions més i incorporar-se al nucli promotor, i la Compañía Española de Financiación del Desarrollo (COFIDES) també ha expressat el seu interès a sumar-s’hi. A més, diverses empreses privades espanyoles ja han manifestat el seu compromís formal de ser-ne partícips. Es preveu que el Fons sigui operatiu durant el segon semestre del 2006 (ECF). > Acord entre l’ICF i els bancs i caixes per aportar 200 milions d’euros al finançament de les empreses Des del setembre de 2005, l’ICF i 26 entitats financeres ofereixen una nova línia de finançament a llarg termini anomenada ICFcrèdit. L’oferta inclou préstecs i lísings en condicions preferents a petites i mitjanes empreses a través de les xarxes d’oficines de bancs i caixes. Aquesta actuació, impulsada pel Departament d’Economia i Finances, s’ha fet a través d’un conveni amb les entitats financeres, amb un pressupost de 200 milions d’euros per al 2005, del qual es beneficiaran prop de 3.000 empreses (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 22 > L’Institut Català de Finances tanca el 2005 amb beneficis L’Institut Català de Finances (ICF) ha tancat el 2005 amb uns resultats molt positius, després de fer un esforç per sanejar l’entitat al llarg del 2004 i de l’aprovació del Pla Estratègic 2005-2007. L’any passat, l’ICF va obtenir uns guanys d’1,3 milions d’euros, davant els 5 milions de pèrdues del 2004. La millora de la gestió va reduir l’índex de morositat del 5,4% al 3,5%, va permetre disminuir en un 25% la xifra de crèdits impagats i va servir per reactivar l’activitat creditícia del grup, incrementant-la en un 87,8% respecte el 2004. També es va endegar l’activitat d’ICF Equipaments per donar suport financer a les polítiques del Govern, amb la construcció de 18 noves escoles en el primer any de funcionament (ECF). > Racionalització de la gestió del patrimoni de la Generalitat Des del Departament d’Economia i Finances s’ha iniciat un procés de racionalització de la gestió del patrimoni immobiliari de la Generalitat, amb dos objectius: corregir la dispersió de seus dels serveis de l’Administració catalana i aconseguir un estalvi econòmic i una major eficiència. En aquest sentit, destaca el conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament de Barcelona per a la compravenda d’una parcel·la dels terrenys de les antigues cotxeres de Borbó, per un import de 9,28 milions d’euros, per ubicar la nova seu de la conselleria de Benestar i Família (ECF). > Millor coordinació entre el Govern i l’acció social de les caixes El 2006, les deu caixes d’estalvis catalanes invertiran 29,15 milions d’euros en projectes de caràcter social acordats amb el Govern. Aquests fons representen un increment del 22% respecte l’any anterior. El 35% dels diners es destinaran a projectes relacionats amb la dependència, i la resta a projectes d’educació, cultura i ciència. Els acords entre el Govern i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis s’adopten en el si d’una comissió mixta creada per examinar i informar sobre les línies orientadores en matèria d’obra social i d’estudi de temes estratègics per a l’economia catalana i el sector de les caixes. Aquesta iniciativa, prevista a la Llei de Caixes d’Estalvis de Catalunya i no posada en pràctica fins aquesta legislatura, fomenta l’intercanvi d’informació entre la Generalitat i les caixes en matèria d’obra social i, així, millora la coordinació i l’eficàcia (ECF). > Preparatius per disminuir el diferencial de preus amb la resta de l’Estat El Govern ultima un pla de xoc per disminuir el diferencial d’inflació de Catalunya amb la resta d’Espanya. Una comissió tècnica presidida pel professor Antoni Argandoña i integrada per personal tècnic dels sindicats i de les organitzacions empresarials ha proposat 27 mesures que podrien corregir aquest diferencial. A partir de l’informe de la comissió, el conseller d’Economia va anunciar el pla d’acció per incidir sobre el diferencial d’IPC, que a començament de la legislatura era de 5 dècimes de punt i en aquests moments (IPC de febrer de 2006) s’ha reduït a 3 dècimes (ECF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 23 > Rebaixa de l’impost sobre successions i donacions El Govern ha aprovat el Projecte de Llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que reduirà un 30% la pressió fiscal sobre els béns no bonificats. Amb la reforma, un 80% dels afectats quedarà exempt del pagament de l’impost i la pressió fiscal mitjana es reduirà un 24%. La llei també rebaixarà aquest tribut per a les persones que heretin patrimonis modestos (ECF). > Preparació de la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya i nou portal e-tributs El Departament d’Economia i Finances ha posat en marxa el programa per a la reforma de l’Administració Tributària de Catalunya, que proposa un nou model de gestió tributària. En destaca la creació de la futura Agència Tributària de Catalunya, prevista en la proposta de nou model de finançament. Igualment, en la línia de facilitar al ciutadà la seva relació amb l’administració, s’ha posat en funcionament el portal e-tributs, per poder realitzar telemàticament els tràmits més habituals relatius als impostos gestionats per la Generalitat (ECF). > 3,6 euros diaris de despesa sanitària per càpita Les negociacions amb el Govern espanyol al si del Consejo de Política Social y Financiera sobre el finançament sanitari de les autonomies, impulsades per la Generalitat, s’han materialitzat en una aportació directa de 420 milions d’euros per a l’any 2005 i pel 2006, a més d’un avançament de 243 milions per impostos transferits. El pressupost de Salut creix un 10,16% respecte l’any 2005, amb un import de 7.948,65 milions d’euros. Això suposa una despesa de 3,06 euros per ciutadà al dia, un ritme de creixement que ens permetrà assolir els nivells europeus de despesa per càpita (al voltant de 1.500 euros anuals). Prèviament, es va crear el Grup de Treball per a la Racionalització i el Finançament de la despesa sanitària, presidit pel doctor Miquel Vilardell, per tal que proposés mesures per pal·liar el dèficit sanitari. Aquests 663 milions de recursos addicionals disponibles, sumats a les recomanacions de l’informe del Grup de Treball, ajudaran a sanejar econòmicament i racionalitzar el sistema sanitari català (ECF + SLT). > Internacionalització del sector sanitari de Catalunya Els departaments de Salut i de Comerç, Turisme i Consum van signar un acord per tal d’impulsar la capacitat d’internacionalització de les activitats del sector empresarial sanitari de Catalunya. Aquest sector inclou empreses de consultoria, laboratoris d’anàlisi clínic, laboratoris farmacèutics, proveïdors d’equipament i material sanitari, enginyeries i sistemes, mútues i assegurances i formació especialitzada, entre d’altres (SLT + CTC). > Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009 La Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2006-2009, aprovada per unanimitat al Parlament, preveu la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 24 creació de nous indicadors per avaluar el grau de competitivitat de l’economia catalana. Es renovaran algunes magnituds per analitzar noves realitats com els fluxos migratoris i s’intensificaran les estadístiques sobre el medi ambient i la sostenibilitat. També s’articularà un sistema d’indicadors socioeconòmics en termes comparables amb l’Euroregió Pirineus-Mediterrània (ECF). En els pròxims mesos... • Presentació de l’Observatori Socioeconòmic de l’Euroregió, que estudiarà la informació estadística de caire demogràfic, econòmic i social dels territoris de l’Euroregió (PRE). • Llei del Sector Públic de la Generalitat de Catalunya (ECF). • Llei de l’ICF i de l’ICCA (ECF). • Llei de Subvencions (ECF). • Llei de les Finances Públiques (ECF). • Llei dels òrgans de Defensa de la Competència (ECF). • Es preveu que la presentació pública de la plataforma Catalunya B2B a començament de l’estiu de 2006 (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 25 6. POLÍTICA INDUSTRIAL > Ajuts de 12,5 milions d’euros per al sector tèxtil El Departament de Treball i Indústria ha destinat 10,5 milions d’euros al Pla Tèxtil 2005, per tal d’impulsar la transformació del sector. Les principals línies del Pla incideixen en la millora de la competitivitat de l’empresa, els recursos humans i el territori. L’any 2004 el Govern ja havia impulsat ajuts al sector tèxtil per valor de 2 milions d’euros a través d’un acord marc entre CCOO, UGT i el Consell Intertèxtil. Aquestes accions responen al pes del sector a Catalunya i a l’impacte de la liberalització del mercat internacional que el tèxtil ha d’afrontar des de l’1 de gener de 2005 (TRI). > 71 milions d’euros per a 1.111 empreses amb projectes d’R+D+i L’any 2005 el Departament de Treball i Indústria ha destinat prop de 37 milions d’euros, un 35% més que l’any anterior, en ajuts a 615 projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i). Aquestes línies d’ajut se sumen a les atorgades el 2004 per un import total de 29,2 milions d’euros (34,1 si s’inclouen els ajuts plurianuals) destinats a 496 projectes, que han permès mobilitzar una inversió empresarial de més de 400 milions d’euros, el que representa el 0,27 del PIB. En total, s’han finançat 1.111 projectes en dos anys (TRI). > Ajuts de 2,5 milions d’euros per al canvi estratègic de pimes El Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) ha invertit 2,5 milions d’euros en la reorientació de l’activitat productiva de 71 empreses catalanes durant l’any 2005. Aquesta iniciativa, que es va posar en marxa per primer cop l’any passat, ha generat una inversió associada de 8,5 milions d’euros. L’objectiu d’aquesta línia d’ajuts és recolzar el canvi estratègic de les petites i mitjanes empreses (pimes) catalanes mitjançant la diversificació, la creació de producte propi i entrant en d’altres àmbits d’activitat i/o en sectors de més valor afegit. El CIDEM ha signat també un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per millorar el nivell tecnològic i la competitivitat de les pimes catalanes. El conveni promou el desenvolupament de serveis com ara els préstecs participatius per a la posada en marxa de noves empreses (TRI). > Llei del CIDEM La nova Llei del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), que va aprovar el Parlament el novembre de 2005, té per objectiu afrontar els nous reptes de la política industrial com ara facilitar la innovació, la transferència i difusió de tecnologia, el desenvolupament empresarial i la internacionalització del teixit empresarial català. Aquesta nova llei recull l’obligació de respectar el criteri de paritat, integra l’Agència Catalana d’Inversions (ACI) dins l’estructura del CIDEM i crea un òrgan de govern amb la presència de les organitzacions empresarials i sindicals (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 26 > L’Agència Catalana d’Inversions capta 48 projectes empresarials amb un volum d’inversió de 247 milions d’euros i 4.905 llocs de treball L’Agència Catalana d’Inversions, des de la seva creació, l’abril del 2004, com a àrea especialitzada del CIDEM i durant tot el 2005 ja ha fet possible la implantació de 48 nous projectes industrials amb un volum d’inversió de 247 milions d’euros. Aquests projectes han permès la creació i manteniment de 4.905 llocs de treball. Així, per cada milió d’euros de despesa real de l’Agència s’han atret 87,7 milions d’euros d’inversió privada a Catalunya (TRI). > Nou Observatori de Prospectiva Industrial El nou Observatori de Prospectiva Industrial, un dels instruments per impulsar la transformació industrial, s’encarrega de dissenyar una metodologia per a la diagnosi i l’acció pública sobre el sector. L’anàlisi es concentra en sectors prioritaris per a la indústria, per la seva elevada exposició a la competència internacional o per ser estratègics. La inversió industrial a Catalunya es va començar a recuperar lleugerament el 2003, després d’un anys dolents. El 2004 i 2005 ha continuat la recuperació i la inversió ja creix a un ritme superior al 5% anual (TRI). > Primer pas cap a la finestreta única El Departament de Treball i Indústria ha signat un conveni amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i amb les Cambres de Comerç de Barcelona, Girona, Lleida, Tortosa i Reus per a l’establiment dels Punts d’Assessorament i Inici de Tramitació (PAIT) que redueix els tràmits per crear una empresa. Aquest pas és específic per a les Societats Limitades de Nova Empresa (SLNE), és a dir, microempreses, i permet tramitar telemàticament l’empresa en 48 hores. L’emprenedor només ha d’anar presencialment al PAIT i al notari, i evita desplaçar-se per realitzar la resta dels tràmits (TRI). > Una llei per a regular la seguretat industrial El Govern ha aprovat el projecte de Llei de Seguretat Industrial, que regularà els criteris i instruments en matèria de seguretat industrial a tot Catalunya. El text preveu la creació de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial com a autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en aquesta matèria. La llei també regula tots els aspectes relacionats amb la seguretat d’equipaments industrials com ara ascensors o instal·lacions de baixa tensió; vehicles automòbils; instal·lacions i aparells elèctrics; aparells de gas; calderes de vapor, instal·lacions de calefacció i de fred o grues (TRI). > Promoció de 1.480 hectàrees de nou sòl industrial El Programa del sòl 2005-2008 destinarà 940 milions d’euros a crear sòl industrial, concretament 1.480 hectàrees, en 20 actuacions diferents (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 En els pròxims mesos... • Potenciació de l’estratègia de creació de noves activitats i atracció d’inversions, per mitjà de l’Agència Catalana d’Inversions (TRI). 27 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 28 7. OCUPACIÓ. LLUITA CONTRA L’ATUR I LA PRECARIETAT LABORAL > El nivell d’ocupació de Catalunya assoleix ja ara l’objectiu europeu per a 2010 En aquests moments Catalunya té una taxa d’ocupació del 70,9%, és la Comunitat Autònoma on hi ha més persones ocupades, en concret 3.359.200 treballadors i treballadores, un nivell lleugerament superior a l’objectiu fixat per a tota la Unió Europea per a 2010, d’aquí a cinc anys (70%). Aquest nivell representa que 7 de cada 10 persones que tenen edat de treballar, entre els 16 i els 64 anys, estan ocupades. En el cas de les dones, la taxa és de gairebé un 60,7%, que també és l’objectiu europeu per a 2010. El nivell d’atur és el més baix des del 1978 i la taxa se situa en el 6,6%, per sota de l’espanyola i l’europea. Des de finals del 2003, a Catalunya s’han creat 300.000 llocs de treball, que representen una mitjana de 627 cada dia. Pel que fa a les dones, el creixement ha estat de 128.000 llocs de treball, un increment del 10,3% en només any i mig. En canvi, l’objectiu establert per a la taxa de temporalitat, que a Catalunya és actualment del 23%, és encara molt lluny del 13% de mitjana a Europa (TRI). > Inversió de 150 milions d’euros en polítiques d’ocupació El Departament de Treball i Indústria ha invertit 150 milions d’euros en polítiques actives per millorar la qualificació i l’ocupabilitat de la població. Aquestes inclouen la creació de plans d’ocupació, escoles taller i cases d’ofici, així com la realització d’estudis, itineraris personals d’inserció, accions integrades i pactes territorials per a l’ocupació. D’altra banda, els fons destinats a formació contínua a Catalunya s’han incrementat en un 60%, fins arribar als 39,4 milions d’euros (TRI). > 5,2 milions d’euros per a nous jaciments d’ocupació El Govern destina 5,2 milions d’euros al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per subvencionar projectes de nous jaciments d’ocupació entre 2005 i 2006. El decret del 2004, que va establir les bases reguladores de les subvencions i hi va destinar 8 milions d’euros, va ser modificat per tal de millorar l’objectiu final del programa. En concret, van canviar aspectes com l’àmbit dels projectes, la documentació a adjuntar a les sol·licituds, la descripció de l’àmbit sectorial i territorial del projecte, els criteris de valoració dels projectes o el pagament dels ajuts (TRI). > Més de 2,5 milions d’euros per crear 663 llocs de treball directes Durant l’any 2005 s’ha posat en marxa la línia d’ajuts a projectes d’inversió que creïn ocupació neta lligada al desenvolupament de noves activitats. En aquest període ha subvencionat un total de 20 projectes amb una dotació econòmica de 2.780.746, 17 euros i ha suposat la creació de 663 llocs de treball directes i 2.000 indirectes (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 29 > Identificació dels llocs de treball de difícil cobertura a Catalunya La iniciativa d’un nou catàleg, consensuat entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i les organitzacions empresarials i sindicals, permet recollir un total de 140 activitats laborals amb dificultats d’adequació entre la demanda i l’oferta, segons consta al registre de les 72 oficines de treball de la Generalitat (TRI). > Ajuts a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció El Govern ha destinat 1,4 milions d’euros a la convocatòria d’ajuts a empreses per a la contractació de persones acollides a la renda mínima d’inserció durant 2005. L’objectiu és facilitar la incorporació al mercat laboral dels col·lectius menys afavorits i fomentar els projectes d’autoocupació. D’aquesta manera s’implementen totes les disposicions que preveu la llei del 2002 que regula les mesures legislatives per a la inserció sociolaboral a les empreses, que permeten millorar l’eficàcia del sistema d’inserció sociolaboral, tot apostant per la feina estable i de qualitat per a les persones (TRI). > L’índex d’accidents laborals ha baixat un 41% des del 2000 L’índex d’incidència dels accidents mortals –nombre d’accidents laborals que es produeixen per cada 100.000 treballadors– s’ha reduït d’un 41,1%, passant de 6,8 l’any 2000 a 4 en 2005. En termes absoluts, l’índex d’incidència ha passat dels 8.296 accidents per cada 100.000 treballadors de llavors, als 5.949 de 2005, fet que ha suposat una reducció del 28,2% des de l’any 2000 (TRI). > Aprovat el Pla de Govern per a la Prevenció de Riscos Laborals (2005-2008) El Pla de Govern de prevenció de riscos laborals (2005-2008) compta amb un pressupost global de 67.933.900 euros. Es dóna així compliment a una de les propostes prioritàries recollides a l’Acord Estratègic. El paper del Govern és la promoció de la prevenció, l’assessorament tècnic i la vigilància i control del compliment de la normativa laboral. L’objectiu principal és la reducció del número i la gravetat dels danys a la salut, que es produeixen a la feina, i la millora contínua de les condicions de seguretat i salut en el treball. Es tracta d’un pla transversal amb cinc objectius estratègics que es despleguen en 44 àmbits d’intervenció amb 147 actuacions que es concreten en diversos programes (TRI+SLT+GAP+EDC+PRE+UNI+INT+ECF+JUS+PTO+ARP+BEF). > Més mesures de prevenció de riscos laborals 24 representants de l’empresariat i els sindicats del sector de la construcció visitaran les obres amb l’objectiu de promoure la prevenció de riscos laborals, una de les mesures incloses en el decàleg impulsat pel Govern per prevenir els riscos. A més d’aquest dispositiu (format per 12 representants dels empresaris i 12 dels treballadors), el decàleg preveu una “Finestreta virtual” per denunciar via �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 30 Internet situacions de risc laboral, un Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany, un Pla de lluita especial a les comarques de Lleida i la creació d’un Registre de delegats d’aquesta qüestió a les empreses. També s’ha impulsat un acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis col·lectius i s’ha dut a terme una campanya publicitària amb el lema “A la feina, cap risc”. En dos anys s’han ingressat 17,4 milions d’euros pel cobrament, en període voluntari, de sancions imposades per infraccions en matèria de prevenció de riscos. L’import d’aquestes sancions es destina a les actuacions preventives que programa el Govern, que ha reclamat a Madrid el traspàs de la gestió de la totalitat d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una resolució parlamentària de 2002. El Govern ha aprovat el decret d’habilitació de 50 tècnics en prevenció de riscos laborals del Departament de Treball i Indústria que poden fer tasques de vigilància i control en matèria de salut i seguretat laboral (TRI). > 5.000 comunicacions a les empreses que pateixen més accidents S’ha posat en marxa una iniciativa, pionera a tot l’Estat, que consisteix en l’enviament de gairebé 5.000 comunicacions a les empreses catalanes que pateixen més accidents laborals perquè compleixin amb la llei de prevenció de riscos. El 81% de les empreses catalanes no ha patit cap accident laboral durant l’any 2005. Les empreses amb més sinistralitat laboral, que representen el 2% del total, tenen en el seu conjunt més de 392.000 treballadors i treballadores (TRI). > Aprovada la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) El 8 de juny passat el Parlament va aprovar la Llei del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa del Govern, per tal de garantir la independència d’aquest organisme i reforçar la seva funció assessora. La llei suprimeix els representants de les administracions en els òrgans de la institució (TRI). > Projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya El Govern va aprovar el 31 de gener passat, el projecte de Llei del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, un òrgan col·legiat de participació industrial, de diàleg i de concertació social en matèria de relacions laborals. El Consell crea una Comissió de Convenis Col·lectius de Catalunya, com a òrgan especialitzat, que té per objectiu impulsar, orientar i millorar l’estructura i els continguts de la negociació col·lectiva (TRI). > Descentralització del Tribunal Laboral de Catalunya: la primera seu a Lleida Al gener de 2006 s’ha inaugurat la nova seu del Tribunal Laboral de Catalunya a Barcelona i es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 31 preveu disposar d’una seu descentralitzada a Girona abans d’acabar l’any 2006 i també a Tarragona durant aquesta legislatura. Lleida va ser la primera demarcació en disposar d’una delegació descentralitzada d’aquest organisme, amb l’objectiu d’apropar-lo a empreses i treballadors (TRI). > Comença l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar i s’aprova la llei de conciliació dels funcionaris El Departament de Benestar i Família ha iniciat l’elaboració d’un Pla Estratègic per la conciliació de la vida laboral i familiar que ha coincidit amb l’inici d’una campanya de sensibilització per al repartiment paritari de les tasques a la llar. El Pla, que vol comptar amb la col·laboració de tots els agents socials, estarà llest en sis mesos. El Govern va aprovar, el maig de 2005, el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya, pioner a l’estat espanyol, que a hores d’ara està a punt d’aprovar-se definitivament al Parlament. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP + BEF). > Foment de la responsabilitat social de les empreses El Govern ha establert l’obligació de presentar un Pla Social en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació, com a requisit imprescindible per iniciar la seva tramitació. Amb aquesta mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, Catalunya és el primer lloc d’Espanya on s’aplica aquest aspecte de l’Estatut dels Treballadors, d’acord amb una directiva europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius, i s’incentiva la responsabilitat social de les empreses. A més, el Govern exigeix que les empreses de més de 50 treballadors incorporin el 2% de persones discapacitades a les seves plantilles si volen accedir als ajuts públics. En les convocatòries d’ajuts s’han introduït altres criteris socials, que fan referència a la igualtat de gènere i a la no adjudicació d’ajuts a empreses amb sancions molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball (TRI). En els pròxims mesos... • Presentació del Pla d’Ocupació de Catalunya (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 32 • El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) posarà en marxa un programa pilot en 10 oficines per a la intermediació personalitzada amb els demandants d’ocupació (TRI). • Conversió en fixes de milers de contractes temporals gràcies a la tasca de vigilància i control de la contractació que ha dut a terme la Inspecció de Treball (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 33 8. COMERÇ, TURISME I CONSUM > Nova Llei d’horaris comercials que potencia el model de comerç urbà El 23 de desembre de 2004 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’horaris comercials i la seva modificació, a iniciativa del Govern de la Generalitat. Aquesta llei té per objectiu preservar el model comercial urbà català, caracteritzat per la coexistència equilibrada dels diferents formats de la distribució detallista, amb un pes específic important del comerç de petita i mitjana empresa en la trama urbana. La llei estableix que els comerços puguin obrir un màxim de 72 hores setmanals, un màxim de 12 hores diàries i només 8 dies festius l’any, a excepció dels petits i mitjans comerços que venguin productes d’alimentació i que tinguin una superfície no superior a 150 metres quadrats, que no estaran sotmesos a limitacions horàries (CTC). > Nou projecte de Llei d’Equipaments Comercials L’any 2005 s’ha aprovat la Llei d’Equipaments Comercials que impulsa un model comercial compacte, complex i cohesionat. Compacte, per reduir la mobilitat i evitar desplaçament innecessaris; complex, perquè combina l’ús residencial amb les activitats comercials i de serveis, i cohesionat, per garantir a la ciutadania la satisfacció de les seves necessitats sense haver de desplaçar-se. Aquesta llei consolida també el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), en elaboració, com l’instrument d’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial. El text regularà la implantació de grans i mitjans establiments i garantirà l’equilibri entre operadors i la llibertat d’establiment de nous distribuïdors (CTC). > Esmenes a la futura directiva europea Bolkenstein de liberalització del mercat dels serveis El Govern ha realitzat diverses accions amb la Comissió Europea i el Parlament Europeu per tal de fer arribar esmenes a la proposta de directiva Bolkenstein, la normativa europea que regula la prestació de serveis entre els estats membres. Aquestes esmenes, fruit de la col·laboració del Departament de Comerç amb el sector comercial català, han millorat el possible impacte de la directiva sobre el comerç i permeten la utilització del test econòmic quan la regulació sigui amb finalitats socials i urbanístiques (CTC). > El Pla Estratègic de Turisme posa les bases per un nou model turístic català L’any 2006 han acabat els treballs d’elaboració i presentació del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005 – 2010, que ha de ser l’instrument que ajudi a consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat pel país. El Pla és un full de ruta del model turístic per als propers anys i marca les directrius per una oferta diferenciada de qualitat, més competitiva i més adaptada a la demanda, que sigui sostenible i territorialment equilibrada. En l’elaboració del Pla s’ha comptat amb la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 34 col·laboració del món acadèmic i la participació dels agents socials. Quant als plans de dinamització turística, durant el 2004 i 2005 s’ha aprovat el Pla de dinamització turística de Santa Susanna, i el del producte turístic Terres de l’Ebre. I a més, el Pla de foment del Consell Comarcal de l’Anoia, el del Consell Comarcal de La Selva, el del Consell Comarcal del Pallars Jussà, el del Consell Comarcal del Berguedà, el del Consorci Ruta del Cister, el del Consorci Alba-Ter, el del Consorci del Ripollès, el de l’Ajuntament Banyoles/Consell Comarcal del Pla de l’Estany, el del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el del Consell Comarcal de les Garrigues, el de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i, el de l’Ajuntament de Tossa de Mar (CTC). > Creació de l’Observatori de Turisme de Catalunya El nou Observatori de Turisme de Catalunya, creat també aquest any, és el primer ens que es dedica a l’estudi i seguiment del turisme a Catalunya. Té l’objectiu de potenciar el coneixement del turisme per donar suport a la presa de decisions i el disseny d’estratègies orientades a incrementar l’eficiència de la marca “Catalunya Turisme”. S’ha posat en marxa també el Programa Nacional de Recerca Aplicada i Tecnologia Turística (CTC). > Creació de l’Agència Catalana del Consum per protegir consumidors i usuaris El Govern va aprovar el projecte de Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum (ACC), que assumeix la competència exclusiva en matèria de protecció dels drets de les persones consumidores i usuàries. L’Agència és competent en les tasques d’informació, formació, educació, mediació, arbitratge, disciplina del mercat, inspecció i desenvolupament normatiu. Funciona de forma descentralitzada i substitueix els organismes que exercien les competències de la Generalitat en matèria de consum: la Subdirecció General de Consum i l’Institut Català del Consum. La nova agència ha atès 78.065 consultes a través del telèfon 012; 18.524 consultes directament i s’han realitzat 7.305 visites. Ha gestionat un total d’11.004 reclamacions i 4.522 mediacions i dictat 2.785 laudes. En aquests moments hi ha 3.307 establiments adherits a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya; s’han creat col·legis especialitzats en matèria d’habitatge a través d’un conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge; s’ha impulsat la descentralització de col·legis arbitrals a tot el territori amb la realització d’arbitratges; s’ha iniciat la realització d’arbitratges a través de videoconferència per facilitar tant als ciutadans com a les empreses la realització de vistes arbitrals. A més, s’ha posat en marxa la itinerància de l’Escola del Consum amb gairebé 3.000 alumnes. Pel que fa al control inspector d’incompliment de la normativa del consum, l’Agència, a través de la xarxa d’alertes, ha detectat 1.976 productes insegurs, n’ha destruïts 248.993, retirat del mercat 1.638.370 – entre ells, articles tèxtils provinents de països de fora la UE per motius d’etiquetatge incorrecte o per ser potencialment insegurs–, i ha rebut 8.784 denúncies. D’aquesta informació se n’han derivat 38.927 actuacions inspectores i 2.080 expedients sancionadors (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 35 > Canvi de rumb a la promoció de la moda catalana El Govern ha canviat el rumb de la promoció de la moda catalana per centrar-se en la projecció internacional. L’any 2005 va aprovar el nou Pla de Suport Públic a la moda catalana, que s’ha posat en funcionament el 2006. Aquest pla està basat en el foment del talent emergent, d’una banda, i la internacionalització de les marques consagrades, de l’altra. Les conclusions d’un informe elaborat pel Departament de Comerç, que van revelar la poca eficàcia de les passarel·les, van contribuir també a la remodelació a fons de la Barcelona Fashion Week. Al cap de vint anys, la principal cita de la moda a Catalunya es transformarà a partir d’aquesta primavera i apostarà per dissenyadors emergents i per la projecció internacional de les empreses consolidades del sector. Es crearan el Gaudí Emergents i el Gaudí Internacional. S’han destinat 2,5 milions d’euros a l’Associació Moda Barcelona per tal de finançar les accions de promoció de Gaudí i Saló Gaudí Núvies (CTC). > Nou impuls a l’Artesania de Catalunya El Govern ha donat un nou impuls al sector artesà i a les seves línies estratègiques i ha presentat la nova imatge d’Artesania Catalunya, acompanyada de la inauguració de la nova seu d’Artesania de Catalunya, al carrer Banys Nous número 12. Mentre, s’està acabant d’elaborar la nova Llei d’Artesania de Catalunya, que vol crear el marc adequat que permeti instrumentar mesures per tal de fomentar i promocionar l’ofici artesà, vetllar per mantenir el prestigi i la qualitat del producte artesanal, sostenir la seva producció i fomentar el seu desenvolupament (CTC). En els pròxims mesos... • Aprovació del Pla Territorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), abans del juliol (CTC). • Desenvolupament de la primera fase del Pla Estratègic de Turisme 20052010 (CTC). • Creació de l’Agència Catalana del Turisme, en substitució de l’actual Consorci de Turisme de Catalunya (CTC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 36 9. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ > Pla de Serveis i Continguts: 38 milions d’euros perquè els beneficis de les noves tecnologies arribin a ciutadans i empreses El nou Pla de Serveis i Continguts presentat l’octubre passat suposa una gran injecció de propostes per aconseguir que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) formin part de la societat, dinamitzar el procés de canvi cultural i organitzatiu per fer arribar la Societat del Coneixement als ciutadans i les empreses catalanes. En total, representa una inversió directa de 38 milions d’euros en més de 700 projectes fins l’any 2008 (UNI). > Accions per garantir l’accés a Internet a tot el territori el 2008 El Pla d’Infraestructures de Telecomunicacions preveu ampliar la xarxa de banda ampla a tot el territori de Catalunya per tal de garantir la plena connexió a Internet el 2008. El Pla, que representa una inversió de 488 milions d’euros, ha de potenciar la connectivitat telemàtica, incentivar l’oferta d’operadors i la demanda de la ciutadania i les empreses (UNI). > El Govern crea un operador públic de telecomunicacions El Govern i el món local, representat per Localret, han creat un operador neutre per millorar la cobertura territorial i la competència en qualitat, preus i serveis de telecomunicacions. El nou operador públic, el consorci Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya (ITCat) planificarà i gestionarà el desplegament de la xarxa de fibra òptica pel territori català amb l’objectiu de posar en valor les infraestructures de telecomunicacions existents a Catalunya, propietat de les administracions públiques, i completar la seva composició a través de la cessió d’infraestructures de tercers o bé mitjançant la nova construcció. S’han destinat 20 milions d’euros per executar la primera fase del projecte de desplegament d’infraestructures de telecomunicacions, aquest desembre (UNI). > Renovació del Gencat.net, amb continguts i serveis més accessibles El 27 d’octubre es va llançar el nou www.gencat.net, després d’un any de treball liderat per la Direcció General d’Atenció Ciutadana. L’objectiu del nou portal de la Generalitat és millorar els serveis d’atenció ciutadana i per això està construït a l’inrevés: des del que demana i consulta el ciutadà, cap a l’organització administrativa. El nou portal vol establir un nou model de relació entre ciutadans i Generalitat basat en les necessitats dels usuaris (PRE). > El projecte Banda Ampla Rural ja cobreix una població de 850.000 persones El Departament d’Universitats ampliarà la cobertura del projecte Banda Ampla Rural fins a triplicar la població afectada en el cas de les comarques de Girona, Barcelona i Catalunya Central, i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 37 quadruplicar-la en la resta de població, això entre aquest any i el primer quadrimestre de 2007. L’ampliació de la despesa a 8,5 milions d’euros permetrà passar dels 317 nuclis de població previstos inicialment a 922, que pertanyen a 325 municipis. El desplegament s’ha iniciat a principis de 2006, finalitzarà el primer trimestre de 2007 i multiplicarà per quatre la població beneficiada, tot assolint els 384.462 habitants, davant dels 104.330 previstos anteriorment. La xarxa pública de Banda Ampla Rural s’ha desplegat fins ara unes 900 poblacions de les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre (UNI). > Tots els centres educatius disposaran d’Internet a l’aula el curs 2007-2008 El Govern ha impulsat un pla per fer posar al dia els centres educatius en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, amb una inversió de 167 milions d’euros. El pla preveu diverses actuacions en infraestructures, equipaments, suport tècnic, continguts educatius i formació del professorat. Entre elles, es farà arribar connexió a Internet a tots els centres catalans el curs 20062007, i Kits d’Internet a l’Aula pel curs següent (EDC). > Impuls a la implantació del programari lliure La Generalitat va iniciar el juny del 2005 la prova pilot de migració dels sistemes informàtics a programari lliure convertint la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, aquest novembre, en la primera unitat del Govern a iniciar el canvi tecnològic. En aquest sentit, les universitats catalanes gaudiran d’un campus virtual basat en programari lliure. El projecte Campus és una plataforma per a l’aprenentatge en línia o semipresencial amb capacitat per a 10.000 usuaris connectats simultàniament, amb aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil (UNI). > La Generalitat ajuda alumnes i professors universitaris a adquirir un ordinador portàtil La Generalitat va posar en marxa el setembre passat el projecte PortàTIC d’ajuts a l’alumnat universitari per comprar un ordenador portàtil. El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, en col·laboració amb les universitats, va oferir l’ajut de fins a 190 euros a un total de 5.000 estudiants i personal docent per adquirir un ordinador portàtil en el període comprès entre l’1 d’octubre i el 15 de desembre (UNI). > Fort impuls de la Xarxa de Telecentres de Catalunya El Govern ha dinamitzat el territori entorn de les TIC enfortint significativament la Xarxa de Telecentres de Catalunya. Ha finançat la renovació de 44 telecentres amb una inversió de gairebé mig milió d'euros. Els telecentres són punts d'accés públic a Internet que ofereixen recursos de formació, materials didàctics i divulgatius i que són atesos per persones expertes en l'ús de les tecnologies de la informació. A més de fomentar l’equilibri territorial i la diversificació de l'activitat �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 38 econòmica, són determinants per l’alfabetització digital (UNI). > Nova xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació ha iniciat el desplegament d’una xarxa de control de les emissions de les antenes de telefonia mòbil a una seixantena de municipis. Amb aquesta xarxa es vol mesurar i controlar de forma contínua i remota la radiació provinent de les estacions base de telefonia mòbil, informar la ciutadania i vetllar per la qualitat ambiental. El projecte ha suposat una inversió de 490.000 d’euros entre el DURSI i Medi Ambient (MAH + UNI). En els pròxims mesos... • Posta en marxa de l'Oficina Tècnica de Programari Lliure (UNI). • Remodelació de la Xarxa de Telecentres de Catalunya per ser, a banda d’un conjunt de punts d’accés a Internet, un espai de dinamització, formació i alfabetització digital (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 39 10. RECERCA I INNOVACIÓ > Més de 2.000 milions d’euros per a recerca i innovació fins al 2008 El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 (PRI) uneix per primera vegada les polítiques de recerca i investigació i preveu una inversió de més de 2.000 milions d’euros, incrementar el nombre de persones investigadores, impulsar les infraestructures de recerca i promoure la difusió científica entre la ciutadania. En el marc del Pla s’ha constituït el Consorci de Transferència de Coneixement per promoure el traspàs a la societat del coneixement científic de les universitats i centres de recerca. Fins al moment, el Govern ha augmentat les inversions al ritme previst, gairebé el 15% anual, per arribar a l’any 2008 a una inversió equivalent al 2,1% del PIB en recerca i desenvolupament (R+D) i al 5,20% del PIB en innovació, tal com recull el Pacte del Tinell. Només el 2005, el pressupost dedicat a recerca ja ha augmentat un 38%. Abans, el 2004, el Govern va destinar 437.629 d’euros a convenis de col·laboració entre les universitats, l’Institut d’Estudis Catalans i el Govern, d’acord amb el III Pla de Recerca de Catalunya 2004-2005, que va precedir el PRI (SLT + TRI + UNI). > Catalunya es constitueix com a Bioregió El 17 de novembre de 2004 es va constituir la Bioregió catalana, una iniciativa impulsada per la Generalitat per coordinar l’activitat dels investigadors en recerca bàsica i clínica, i també la dels emprenedors i de les empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia. Hi participen diferents entitats públiques i privades, entre les quals el Parc Científic de Barcelona. A més, Catalunya s’ha integrat a l’EuroBioCluster del sud d’Europa, una xarxa de regions i ciutats amb una important activitat en les Ciències de la Vida i la Biotecnologia, i s’ha creat la nova Fundació privada Institut de Recerca Biomèdica, que vol ser un referent internacional de la recerca i la investigació en l’àmbit biomèdic amb especial èmfasi en oncologia i metàstasi. Aquest centre el dirigirà el doctor Joan Guinovart i comptarà amb un comitè científic extern presidit pel doctor Joan Massagué. La Generalitat hi invertirà 41,72 milions d’euros fins al 2008 (PRE + ECF + SLT + TRI + UNI). > El laboratori de llum Sincrotró començarà a funcionar el 2009 S’ha signat el conveni per a la construcció del Laboratori de Llum Sincrotró d’última generació, que començarà a funcionar el 2009 i que s’instal·larà a Cerdanyola del Vallès. El Departament d’Universitats pagarà 13,2 milions d’euros a l’Incasòl fins el 2020 per la compra de la parcel·la. A Europa només hi ha dos sincrotrons d’última generació com aquest (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 40 > Creació de nous centres tecnològics El Departament de Treball i Indústria ha signat els convenis de creació de nous centres tecnològics previstos en l’Acord estratègic per a la competitivitat, com ara el Centre Tecnològic de la Logística a Catalunya i la Fundació Privada Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai. El primer estarà al Prat de Llobregat i donarà suport a la recerca per millorar la competitivitat del sector logístic. El segon s’ubicarà a Viladecans i potenciarà la competitivitat de la indústria aeronàutica i de l’espai a Catalunya. A més, s’han signat acords per a la creació del Centre de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries de Lleida, el de Noves Tecnologies i Processos de l’Alimentació (CENTA) a Girona, el Media a Barcelona i el de Difusió Tecnològica del Moble a la Sénia. Igualment, s’ha creat el protocol per a la creació de l’Anella de l’Agroindústria, una aliança dels tres centres especialitzats en biotecnologia del sector agroalimentari, el de Girona, el de Lleida i el de Reus. I, finalment, s’ha impulsat la creació del Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia, un projecte compartit entre el CSIC i la UAB amb una aportació de 16 milions d’euros (8 milions cada part) i que s’ubicarà a Bellaterra. Aquest febrer s'ha presentat el Centre de Difusió Tecnològica de Lleida, que centrarà la seva activitat en la investigació i millora dels materials de la construcció. El centre, ubicat al Parc Tecnològic de Gardeny, forma part de la Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica del CIDEM des del mes de desembre del 2005. El nou centre pot optar així a l’ordre per a la concessió de subvencions destinades a incentivar els plans d’actuació dels centres tecnològics del 2006. La previsió és que aquesta línia tingui una dotació d’uns 4 milions d’euros (PRE + TRI). > El supercomputador “Mare Nostrum” s’instal·la a Catalunya Arran d’un acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la UPC, el quart supercomputador més potent del món, el “Mare Nostrum”, s’ha instal·lat a Barcelona. El “Mare Nostrum” és un conjunt de potentíssims ordinadors connectats en xarxa que pot processar 40 bilions d’operacions per segon. La seva presència a Catalunya permetrà atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat científica del país (UNI). > Fort impuls pressupostari en quatre anys a l’Institut d’Estudis Catalans Convertir l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en la veritable acadèmia nacional catalana i en el referent dels poder públics a l’hora de realitzar dictàmens i informes sobre aspectes estratègics del futur de Catalunya. Aquest és l’objectiu del contracte programa que el Govern ha signat amb l’IEC de cara als propers quatre anys 2005-2008 per un total de fins a 26,7 milions d’euros (CLT + UNI). > Desplegament del Programa de centres de recerca Gràcies al Programa de centres de recerca ja s’han reconegut 904 grups de recerca a Catalunya. La iniciativa pretén agrupar, coordinar i fer visibles les activitats dels centres i instituts de recerca �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 41 independents creats durant els darrers anys i que fins ara no disposaven d'una institució comuna. S’ha posat també en marxa el Pla per a la carrera investigadora Catalunya i el Pla d’infraestructures Científiques i Tecnològiques (2006-2010), que suposa un increment del 40% del finançament per crear nous centres de recerca, fomentar la investigació empresarial i la transferència de coneixements dels parcs científics i tecnològics (UNI). En els pròxims mesos... • El Govern dedica el 2006 al foment de la Innovació (UNI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 42 11. AGRICULTURA I PESCA > Celebració del Primer Congrés del Món Rural de Catalunya El Departament d’Agricultura impulsa el Primer Congrés del Món Rural, amb voluntat de continuïtat, com a fòrum on discutir i definir les grans línies de desenvolupament rural i agrari dels pròxims anys i assolir un diàleg entre el món rural i el món urbà. El Congrés presentarà les conclusions a finals de la primavera del 2006. Actualment es fan reunions dels diversos grups de treball per tot el territori (ARP). > Comencen les obres del canal Segarra-Garrigues Al mes de febrer de 2006 han començat les obres del primer tram del canal Segarra-Garrigues, que permetrà regar més de 70.000 hectàrees i beneficiarà més de 16.000 agricultors de 80 municipis de la Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell i el Segrià. Es tracta de l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. La Generalitat va concedir un aval a la Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues, per un import màxim de 17 milions d’euros, que va obrir la porta a la contractació de les obres del primer tram del canal. El Segarra-Garrigues es convertirà en l’obra més complexa i la de major abast agrícola que s’ha dut a terme a Catalunya en els darrers cent anys. L’objectiu és tenir a finals del 2007 les primeres hectàrees de terra de regadiu (ARP). > 676 milions d’euros més per als regadius fins el 2013 El Govern ha doblat la inversió en regadius. El 2004 va encarregar a l’empresa pública Regsa (Regs de Catalunya SA) la construcció d’infraestructures de regadiu, amb una inversió de 676 milions d’euros fins el 2013 a càrrec de la Generalitat. Aquesta inversió garantirà que s’acabin en aquest període el regadiu de l’Algerri-Balaguer, tota la zona regable del Xerta-Sénia, el Garrigues Sud, el regadiu del Segrià Sud, el de la Terra Alta i el nou regadiu de la Conca de Tremp. L’any passat es van invertir els primers 55,5 milions d’euros d’aquest pla i el 2005 se n’inverteixen 68,5 milions (ARP). > Mesures per afrontar la sequera El Departament d’Agricultura va adoptar diverses mesures per fer front a les pèrdues ocasionades per la sequera: va demanar a la Unió Europea el pagament de les bestretes de la prima d’oví-cabrum i de l’ajut a superfícies per a determinats conreus herbacis, va crear una comissió permanent de seguiment de la sequera i va doblar l’import màxim dels préstecs als pagesos afectats de pèrdues per aquest motiu (ARP). > La nova Llei de Contractes d’Integració modernitzarà la ramaderia El 4 d’abril passat el Parlament va aprovar la nova Llei de Contractes d’Integració, impulsada pel �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 43 Govern, amb l’objectiu de garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment a les directrius sanitàries i de protecció del medi ambient. A més, la llei garanteix l’equilibri i la transparència entre les parts contractants. Per exemple, a partir d’ara els contractes s’han de fer per escrit (fins ara podien ser verbals) i es fixen les obligacions de l’integrador i de l’integrat (ARP). > Elaboració d’una nova Llei de Contractes de Conreu El Govern també ha aprovat el projecte de la Llei de contractes de conreu i d’adquisició preferent de sòl agrari, per facilitar l’accés de la pagesia a la propietat i la incorporació de joves al camp. A més, s’han incrementat un 10% els ajuts pels joves agricultors, amb l’objectiu de rejovenir el camp català (JUS + ARP). > El Contracte Global d’Explotació millorarà la viabilitat de les empreses agràries El Govern ha començat a implantar de forma pilot a quatre comarques el Contracte Global d’Explotació (CGE), previst en la Llei d’Orientació Agrària. La iniciativa s’ha posat en marxa al Pla de l’Estany, la Conca de Barberà, l’Alt Urgell i el Berguedà i ja ha rebut 6 milions d’euros. Es tracta d’un veritable pacte social per al medi rural, que implanta un sistema contractual integrat que pretén fomentar la producció d’aliments de qualitat, la millora de les condicions de vida i treball dels pagesos, el manteniment del paisatge agrari i de l’espai natural, l’ordenació de les pràctiques agràries i la incorporació de joves al sector (ARP). > Pla per equilibrar l’oferta i la demanda al sector vitivinícola i pagament d’ajuts El Govern ha presentat el Pla Sectorial de la Vinya i el Vi amb l’objectiu de marcar les pautes d’actuació del sector per al futur. A ell s’han d’adaptar els Plans de Reestructuració i Reordenació. Aquest Pla defensa un pacte a mig termini entre tots els agents del sector amb l’objectiu d’establir una autoregulació que equilibri l’oferta i la demanda. D’altra banda, el Departament d’Agricultura ha fet efectiu el pagament complementari als 197 productors acollits als plans de reestructuració i reconversió de la vinya a Catalunya per un import de 7,5 milions d’euros per les mesures finalitzades de la campanya 2004/2005. Aquests ajuts tenen per objectiu ajustar la producció vitícola a la demanda del mercat, compensant tant el cost de les mesures que cal dur a terme, com la pèrdua d’ingressos durant el període improductiu de la vinya (ARP). > Nova política d’ajuts i simplificació del sistema de pagament La reforma del pagament dels ajuts al camp és una de les actuacions que el Departament d’Agricultura duu a terme amb l’objectiu de simplificar i unificar les diverses línies d’ajut i, sobretot, fer més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. Aquest 2006 i per primer cop s’ha començat a aplicar el �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 44 sistema de Pagament Únic, amb la col·laboració de les organitzacions professionals agràries i les cooperatives. D’aquesta manera, es simplifiquen i s’unifiquen les diverses línies d’ajut i, sobretot, fa més fàcils els tràmits per obtenir ajuts. El Pagament Únic inclou actualment els sectors de cultius herbacis, producció d’oli d’oliva i oliva de taula, farratges deshidratats, oví-cabrum, vaquí de carn, vaquí de llet i sacrifici de bovins. Igualment, a finals d’agost es va iniciar el pagament dels ajuts en compensació per l’encariment del preu del gas-oil, després que el ministeri hagués transferit l’import corresponent, de més de 5 milions d’euros. Un total de 12.322 sol·licitants rebran aquests ajuts (ARP). > Augmenten els ajuts per a la incorporació de joves al camp La Generalitat ha concedit 35,5 milions d’euros a les explotacions agràries en la convocatòria d’ajuts corresponents a l’any 2005, per a la modernització del camp i per afavorir-ne la incorporació dels joves. Ha augmentat la partida d’ajuts destinats a la incorporació de joves al camp, d’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i ha passat de 39.000 a 56.000 euros per jove. D’un total de 1.555 sol·licituds, 457 corresponen a ajuts per a joves agricultors. D’aquests joves, 50 s’han instal·lat en explotacions ubicades a la província de Girona; 107, a Barcelona; 169, a Lleida; 42, a Tarragona, i 89 a les Terres de l’Ebre (ARP). > Primera radiografia del Registre de plantacions de fruita dolça que pretén reordenar el sector El nou Registre de plantacions de fruita dolça que va crear el Govern el setembre passat permetrà conèixer la realitat del sector a Catalunya i trobar l’equilibri entre l’oferta i la demanda en algunes espècies varietals, davant la tendència a la diversificació varietal. Servirà també per garantir l’eficàcia de les mesures de gestió fitosanitària. La inscripció al Registre serà un requisit indispensable per beneficiar-se de les subvencions de la fruita dolça. El Registre ha rebut 1.045 declaracions per a la reconversió de conreu: 435 d’arrencada, 607 d’intenció d’arrencar i 3 sense especificar. I pel que fa a superfície, s’han declarat 2.003,68 hectàrees: 532,28 hectàrees d’arrencada, 1.466,98 amb intenció d’arrencar i 4,42 hectàrees no especificada (ARP). > Pas endavant per combatre els problemes derivats de les dejeccions ramaderes La Generalitat i el sector agroalimentari han iniciat conjuntament una campanya per resoldre les dificultats ocasionades a causa de les dejeccions ramaderes. És per això que s’ha creat el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya GESFER, que té com a principal objectiu vetllar per al bon funcionament de la pràctica agrària per tal d’assolir un nou model de fertilització orgànica i mineral més sostenible (ARP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 45 En els pròxims mesos... • Pla de reconversió varietal de la fruita dolça (ARP). • A finals d’any, inauguració de la nova seu del Departament d’Agricultura a Lleida, al turó de Gardeny. El pressupost de l’obra és de 4,2 milions d’euros (ARP). • Presentació del Pla d’Impuls de l’Agricultura Ecològica el juny de 2006, per impulsar tant la producció com el consum. Aquest Pla es definirà al Llibre Blanc de l’Agricultura Ecològica, que està en preparació (ARP). • Elaboració d’un Pla de Pesca comú per a tota la flota pesquera espanyola del Mediterrani, en col·laboració amb l’Administració Pesquera de l’Estat i les comunitats autònomes implicades (ARP). • Creació de la Llei d’espais agraris/Fons de terres, després de l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, que estableix el dret d’adquisició preferent per part de l’Administració. El Departament d’Agricultura podrà exercir-lo per crear el fons de terres i el seu ens de gestió (ARP). • Elaboració de la Llei de Pesca catalana, perquè s’aprovi al Parlament aquest 2006 (ARP). • Creació del Registre de Vinyes de Catalunya, amb l’objectiu de fer aflorar les vinyes il·legals. Serà operatiu en la propera campanya (ARP). • Creació de l’Agència de Desenvolupament Rural (ARP). • Creació d’un Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya, interlocutor amb les organitzacions més representatives del sector (ARP). • Durant aquest any s’acabarà d’executar el Programa de Desenvolupament Rural 2000-2006 (ARP). • Elaboració de la Llei de Qualitat Agroalimentària (ARP). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 46 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 47 • III • UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA • 12. EDUCACIÓ > Aprovat el Pacte Nacional per a l’Educació Després de mesos de negociacions, el departament d’Educació i 20 entitats de la comunitat educativa han segellat aquest febrer el Pacte Nacional per a l’Educació, un acord històric entre gairebé la totalitat del sector educatiu que ha de servir de base per a l’elaboració de la futura llei catalana per a l’educació. L’aplicació de les mesures que inclou aquest Pacte suposarà una inversió de gairebé 1.200 milions d’euros fins el curs 2008-2009. Entre les mesures acordades en destaca la implantació de la sisena hora diària de reforç a partir del curs vinent a l’escola pública (EDC). > 30.000 noves places de llars d’infants El Govern ha signat un acord amb les entitats municipalistes per a la creació de 30.000 noves places públiques de llars d’infants fins el 2008. Fins el moment, 264 ajuntaments ja s’han compromès a la creació de 22.416 noves places, el que suposa gairebé 75% del total. Amb aquest nou Mapa de Llars d’Infants, el nombre de places d’escoles bressol públiques es multiplicarà per dos i arribarà a les 60.000. S’hi destinaran 150 milions d’euros (EDC). > 816 milions d’euros per a construir noves escoles en dos cursos El curs 2005-2006 entren en funcionament 67 nous centres escolars a tot Catalunya, d’acord amb el Pla Quadriennal de Construccions Escolars 2004-2007. Aquests centres se sumen als 37 posats en marxa el curs anterior. Les 270 noves construccions i ampliacions necessàries dutes a terme des de (eliminat setembre) 2004 suposen una inversió de 816 milions d’euros. A més a més, en aquest context de creixement de població escolar i d’increment de centres educatius, durant el curs 20052006 s’instal·len 92 mòduls provisionals per afrontar l’augment de la demanda de places escolars (EDC). > 10.200 docents més a les escoles i instituts catalans El Departament d’Educació ha incorporat 4.200 mestres i professors a les escoles i instituts catalans fins el dia d’avui. 2.139 docents es van incorporar el curs 2004-2005 i més de 2.000 ho fan aquest curs. A més, el Departament preveu 6.000 noves incorporacions pel 2006-2007, per complir tres compromisos: l’establiment de la sisena hora lectiva a l’educació primària, la reducció de les hores de classe per docent (de 25 a 23 a la setmana) i fer front a l’augment de la població escolar. L’increment del nombre de docents permetrà tenir grups més reduïts, posar en pràctica un conjunt de programes d’innovació educativa i introduir nous perfils professionals als centres (EDC). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 48 > 7.195 noves places de mestres i professors a l’escola pública El Govern ha aprovat fins el moment tres ofertes d’ocupació pública per 7.195 noves places de docents, corresponents a 2004 (950 places), 2005 (3.680 places) i 2006 (2.565 places), dins del compromís d’augmentar la plantilla dels centres docents i d’estabilitzar-la, reduint el nombre d’interins fins a tan sols el 8%. D’aquestes noves places, 4.440 pertanyen al cos de mestres, 2.218 del cos de professors d’ensenyament secundari, 391 de professors tècnics de formació professional i 146 de professors d’escoles oficials d’idiomes. El Govern té previst de convocar 9.640 places més fins 2008 (EDC). > 748 centres docents han iniciat programes d’innovació educativa Aquest curs, 748 centres inicien els programes d’innovació educativa. Es tracta de vuit iniciatives diferents per millorar la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Els programes abracen diversos àmbits educatius, des del foment de la lectura o la igualtat de gènere fins a l’educació mediambiental o la convivència i mediació escolar. Destaca el programa de llengües estrangeres, per facilitar l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès a partir dels 4 anys, que s’aplica a 100 centres educatius. Un dels programes més importants és el de Salut i Escola, que té com a objectiu millorar la coordinació entre l’escola i els serveis de salut per donar resposta a les necessitats dels adolescents i promocionar hàbits i estils de vida saludables. 28 escoles participaran al programa Salut i Escola aquest curs, i està prevista la implantació a tots els centres durant el curs 2007-2008 (EDC + SLT). > 4.500 places de cicles formatius i quatre nous centres integrats de Formació Professional El Govern ha creat 4.500 places noves d’alumnes de formació professional a tot el territori, arran de la creació de 151 nous cicles formatius als centres públics aquests dos últims cursos. El Departament d’Educació va iniciar aquestes actuacions l’any 2004 per facilitar l’accés a la Formació Professional i millorar-ne la qualitat. També s’ha creat una xarxa de centres integrats de formació professional i s’ha fomentat la participació de les patronals, sindicats, associacions empresarials i administracions locals en el desenvolupament d’aquest nou sistema formatiu. Aquest any, els departaments Treball i Indústria i d’Educació han signat la creació dels primers 4 centres integrats de la nova xarxa. Treball i Indústria en gestionarà directament dos, ubicats al Baix Llobregat (sector automòbil) i a Tarragona (sector químic) (EDC + TRI). > 560 milions per millorar les condicions laborals del professorat La Mesa Sectorial del personal docent no universitari va arribar a un acord pel qual el Govern es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 49 compromet a invertir la xifra de 560 milions d’euros fins el curs 2008-2009, que serviran per engegar diverses iniciatives per millorar les condicions laborals i retributives del professorat dels centres públics. Entre aquestes mesures hi ha l’augment de 4.000 places del personal de suport als centres, la flexibilització dels horaris del professorat, l’augment de l’autonomia dels centres i millores significatives per la situació del professorat interí i substitut (EDC). > El programa de reutilització de llibres de text suposa un estalvi d’un 85% per fill o filla El present curs s’ha posat en marxa la primera fase del programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, amb 522 centres seleccionats per iniciar-lo. Durant aquest primer curs, els centres rebran ajuts d’un total de 2,03 milions d’euros i se’n beneficiaran 113.000 alumnes. Amb la fase d’implantació generalitzada, a partir de 2007-2008, la despesa mitjana mínima per cada fill o filla passarà dels 1.700 euros de l’actualitat als 250 euros (25 euros per any en deu anys), cosa que suposa un estalvi d’un 85% (EDC). > Augment del finançament de les universitats: més de 5.000 euros per alumne El pressupost de la Direcció General d’Universitats va augmentar un 10'79% respecte al 2004. L’aspecte més destacat és l’increment del finançament de les universitats públiques en un 6,42%, tal com estableix la Llei d’Universitats (LUC), en una època de davallada demogràfica i en una situació en què, a Catalunya la despesa per estudiant ja ha assolit la mitjana europea. D’aquesta manera, ja hi ha quatre universitats (UPC, UPF, UdL, URV) que superen els 5.000 euros per alumne, un objectiu que consta en el Pacte del Tinell, i es preveu que la resta arribi a aquesta xifra l’any que ve. Si tenim en compte aquest paràmetre, les diferències entre universitats s’han escurçat des dels 2.040 euros l’any 2002 a 1.281 euros el 2005 (UNI). > Universitat gratuïta per a les persones minusvàlides, majors de 65 anys i víctimes del terrorisme Per primera vegada, la matrícula universitària és gratuïta per a les persones amb minusvalidesa, majors de 65 anys i víctimes d’actes terroristes, cònjuge i fills que es matriculin per primera vegada, d’acord amb les noves taxes que el Govern va fixar al juliol de 2004. Aquestes exempcions incentivaran l’accés d’aquests col·lectius a la universitat (UNI). > 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes Durant els dos últims cursos s’han posat en funcionament 23 noves Escoles Oficials d’Idiomes, per arribar a la xifra de 39 centres en tot Catalunya i arribar al 97% del territori català. Les set darreres noves escoles inaugurades són a Banyoles, Berga, Vilafranca del Penedès, Ripoll, Valls, Amposta i Tremp. El curs 2006-2007 se’n posaran en marxa tres de noves, a Mollet del Vallès, Viladecans i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 50 Móra d’Ebre, i s’arribarà a les 42 EOI. Igualment, s’ha doblat el nombre de places del programa ORATOR per a estades lingüístiques, de les quals ja se n’ofereixen 900 per a alumnes de primària i secundària (EDC). > 168 noves instal·lacions esportives per al 2008 S’han atorgat 92 milions d’euros a municipis de tot Catalunya per a la construcció de 168 noves instal·lacions esportives que s’estrenaran abans de desembre del 2008. El 100% dels ajuntaments que han demanat subvencions, complint els requisits establerts, les han obtingut. D’aquestes noves instal·lacions se’n beneficiaran 600.000 persones i suposarà la creació de 1.650 llocs de treball cap al 2008 (PRE). > Impuls de l’esport als centres educatius L’últim curs s’ha engegat el Pla d’Esport a l’Escola, que preveu que al 2008 el 40% dels nens i nenes facin esport a l’escola, percentatge que ara és del 15%. El propòsit és arribar al 90% d’aquí a deu anys. S’han signat més de 200 acords de vinculació entre escoles i clubs, i la Secretaria General de l’Esport ha establert amb el Departament d’Educació un acord per potenciar la construcció de pavellons als centres educatius (PRE + EDC). En els pròxims mesos... • Aprovació de la Llei d’Educació Permanent (EDC). • Posada en marxa de l’Institut Obert de Catalunya (EDC). • Durant la legislatura es destinaran més de 30 milions d’euros per adaptar la formació dels professionals de l’educació a les noves necessitats, d’acord amb el Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 (EDC). • L’Administració de l’Estat traspassarà a la Generalitat les competències en gestió de beques. Les dues administracions han signat un conveni per a la gestió de beques i ajuts a l’estudi per al curs 2005-2006, com a pas intermedi per elaborar i aprovar el traspàs definitiu (EDC + UNI). • Presentació del nou Pla d’Alt Rendiment esportiu Català (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 51 • Creació de nous Centres de Tecnificació Esportiva a Ripoll i Roses, un centre especialitzats de tecnificació d’esquí alpí a la Val d’Aran i un centre d’esquí de fons a la Seu d’Urgell (PRE). • Creació de la Confederació Esportiva de Catalunya per reordenar el sistema esportiu català perquè tots els agents esportius treballin de forma unitària (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 52 13. SANITAT > 3.301 milions d’euros en 799 actuacions als centres sanitaris catalans en vuit anys El Govern ha presentat el Pla d’Execució d’Inversions en Infraestructures Sanitàries 2004-2012, que preveu una gran remodelació dels equipaments sanitaris catalans en un termini de vuit anys. Aquesta planificació, que respon als objectius estratègics d’equilibri territorial, cohesió social i proximitat, suposarà una inversió de 3.301,1 milions d’euros en 799 actuacions en infraestructures sanitàries, amb 232 obres noves (178 CAP, 14 hospitals, 5 hospitals lleugers, 17 centres sociosanitaris i 17 centres de salut mental) i 567 reformes i ampliacions. Els nous equipaments seran moderns, eficients i sostenibles (SLT). > Llistes d’espera més curtes: el temps mitjà d’espera per a operacions no greus és de 4,5 mesos Les llistes d’espera per operar-se s’han reduït un 11,8% en només dos anys. El nombre de persones que s'esperaven a Catalunya a finals de desembre de 2005 era de 58.700, mentre que el mateix mes de 2003 era de 66.567 persones. El temps mig que s'esperaven els catalans per operar-se també s'ha reduït en un 19,85%, ja que els pacients han passat d’esperar 5,64 mesos a finals de 2003 a 4,52 mesos al darrer mes de 2005. La reducció és més notòria en les intervencions amb més temps d’espera, com la pròtesi de genoll, que s’ha reduït dels 13,83 als 8,19 mesos. L'objectiu de la Generalitat és que a data 31 de desembre de 2006, 12 proves diagnòstiques tinguin un temps d'espera màxim de 90 dies (SLT). > 344 metges nous a l’Institut Català de la Salut L’any 2004 el nombre de metges i metgesses d’atenció primària va augmentar en 152 facultatius (129 metges de medicina familiar i 23 pediatres), a conseqüència del Pla de xoc aprovat pel Departament de Salut el juny de 2004, que preveu augmentar en un 38% el nombre de professionals en equips d’atenció primària. Al setembre de 2005 es van aprovar 192 places més de metges per l’ICS, a més de 141 places de tècnics especialistes. L’objectiu és arribar a un metge de capçalera per cada 1.500 habitants i garantir visites de deu minuts de mitjana (SLT). > Diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics El Programa de diagnòstic ràpid de càncer, que es va iniciar l’octubre de 2005, implanta un circuit de diagnòstic ràpid dels càncers més freqüents i que són causa de mortalitat (pulmó, mama i colon) a tota la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública. L’objectiu és que en menys de 30 dies el ciutadà passi de la sospita al càncer, al diagnòstic i a l’inici del tractament (SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 53 > Desenvolupament de centres de referència a Catalunya El Govern aposta fermament per una política de centres de referència a Catalunya, amb la creació de diferents institucions, entre les quals destaquen el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, l’Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada, l’Institut de Recerca en Metàstasis tumorals, el Centre de referència en investigació en salut ambiental, el Centre d’Investigació en salut internacional, l’Institut Català d’Investigació en Ciències Neurològiques, la Unitat d’Investigació Traslacional en càncer (UITC Vall d’Hebron) i l’Institut Gol i Gurina de Recerca en AP (SLT + UNI). > Catalunya és pionera en dispensar cànnabis d’ús terapèutic Sis hospitals públics dispensaran cànnabis amb finalitats terapèutiques a partir de l’octubre de 2005 durant un any i mig, fruit del pla pilot engegat per la Generalitat amb l’aval del Ministeri de Sanitat. El projecte va dirigit a pal·liar els símptomes d’uns 600 malalts de càncer, esclerosi múltiple o sida (SLT). > Construcció de tres hospitals al Baix Llobregat, al Vallès i a la Garrotxa El 12 de juny de 2005 es va posar la primera pedra de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat, a Sant Joan Despí, que atendrà a 300.000 habitants i tindrà una inversió de 55 milions d’euros, aquest . D’altra banda, el 19 de gener es va presentar la maqueta del projecte del nou Hospital públic de Mollet del Vallès. Les obres d’aquest hospital i del d’Olot ja han començat (SLT). > Comencen les obres de 38 nous Centres d’Assistència Primària En el camp de l’Atenció Primària destaca aquest any l’inici de les obres de 38 centres i l’inici també de 56 projectes. El Servei Català de la Salut ha encarregat aquest 2006 la construcció de centres de salut a Cardedeu (Vallès Oriental), Cervelló (Baix Llobregat), l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i Salt (Girona), les obres dels quals finalitzaran el juliol de 2007. Se’n preveu un altra a Ocata-el Masnou (Maresme), que estarà disponible el setembre de 2007. La creació d’aquests centres, amb una inversió de 12 milions d’euros, descongestionarà algunes de les zones més col·lapsades (SLT). > L’ICS incrementarà un 83% la inversió per millorar els serveis i els centres El pla global de millores de l’ICS preveu una inversió de 140 milions d’euros durant l’exercici del 2005, un 83% més que en l’any anterior. D’altra banda, dins del procés de modernització de l’ICS, s’ha iniciat l’avantprojecte de Llei de creació de l’empresa pública ICS, per tal de dotar aquest organisme d’un d’una configuració jurídica que el faci més eficient, flexible i dinàmic (SLT). > Pla per fer front a una possible pandèmia de grip El Departament de Salut prepara un Pla per afrontar una eventual pandèmia de grip aviària amb el suport de gairebé totes les conselleries de la Generalitat. Paral·lelament, el Departament �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 54 d’Agricultura, Ramaderia i Pesca va delimitar unes primeres zones d’especial risc d’influència aviària: els Deltes de l’Ebre i del Llobregat i els Aiguamolls de l’Empordà i les va ampliar després els estanys de Pals, la desembocadura del Ter, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, l’estany d’Ivars i Vila-sana i l’aiguabarreig del Segre-Cinca. S’ha habilitat el telèfon 935617000 per a qui vulgui comunicar la trobada d’aus salvatges mortes i s’han analitzat unes 1500 mostres, cap de positiva (SLT + ARP). > Posta en marxa experimental de la recepta electrònica Des del desembre de 2005 s’ha posat en marxa la prova pilot de recepta electrònica a les ABS de Salt i de la Bisbal d'Empordà (Girona) i de Tortosa i Ulldecona (Terres de l’Ebre). A partir de l’abril del 2006 comença la segona fase amb proves reals en un grup reduït de pacients. La tercera fase, al juny del 2006, es farà extensiva la seva implantació a d’altres Regions Sanitàries durant el 2007 (SLT). > Primers passos de l’Agència de Salut Pública En l’àmbit de la salut pública s’ha creat l’Agència de Protecció de la Salut conjuntament amb el món local per tal de treballar el camp de la prevenció i promoció de la salut. Aquesta Agència actua com a embrió de la futura Agència de Salut Pública de Catalunya, que pretén protegir la població en l’àmbit de la salut alimentària i ambiental (SLT). > Esforç d’inversió per a millorar les urgències El Departament de Salut dedica 32 milions d’euros al Pla Integral d’Urgències de Catalunya 20052006 (PIUC). Una de les novetats del PIUC és reforçar l’atenció sanitària al malalt delicat i reduir el nombre de reingressos a l’hospital. Aquest pla de suport postalta es portarà a terme a 10 hospitals i es preveu que atengui a 1.200 pacients (SLT). > Especialistes de medicina esportiva als Centres d’Atenció Primària Per combatre el sedentarisme entre els ciutadans s’ha posat en marxa a 23 Centres d’Atenció Primària de Catalunya el Pla d’Implantació Progressiva (PIP). L’acord fomenta la prescripció d’activitat física com a eina terapèutica, reduint d’aquesta manera la despesa sanitària pública amb el suport i l’assessorament als centres de Salut dels especialistes en medicina de l’esport (SLT + EDC). En els pròxims mesos... • Creació d’uns 30 governs territorials de salut, conjuntament amb els ajuntaments, per compartir la presa de decisions en l’àmbit de salut (SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 55 14. SERVEIS SOCIALS > Augment dels complements de pensions per a les persones vídues amb rendes baixes i increment d’un 7,5% del nombre de beneficiaris Els ajuts del Govern de la Generalitat per a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes han experimentat una revalorització del 44% des del gener del 2004, i han passat d’un import màxim anual de 300 euros el 2003 a 432 euros el 2005. En total, el Departament de Benestar i Família ha aportat el 2005 un total de 44,5 milions d’euros a aquest pagament a unes 120.000 persones, que s’incrementen en un 7,5% (BEF). > 166 nous equipaments per a gent gran, persones amb discapacitat i amb malaltia mental Els plans del Govern en polítiques socials han suposat un increment quantitatiu i qualitatiu de l’oferta de serveis i de cobertures públiques a Catalunya per a gent gran, persones amb discapacitats i amb problemes de salut mental. La planificació fixa la necessitat d’inversions per a la construcció de 47 nous equipaments públics de serveis residencials per part del Departament de Benestar i Família i un mínim de 166 en col·laboració amb la iniciativa local i social. La planificació dels nous equipaments s’ha fet tenint en compte les necessitats territorials i ha estat concebuda com una guia per a l’actuació dels gestors públics, amb el propòsit de resoldre els desequilibris territorials en la distribució dels serveis socials (BEF). > 3.370 noves places públiques de gent gran en dos anys Els darrers anys, els fons destinats als ajuts d’acolliment residencial per a persones grans amb dependència han evolucionat des dels 57,5 milions d’euros de l’any 2002 o els 71,8 milions del 2003, fins als 101,5 milions del 2005. Un augment de més d’un 40% dels recursos, que van fer possible incorporar 3.370 persones noves al sistema entre 2003 i 2004. L’objectiu és que 29.300 avis i àvies tinguin una plaça pública en una residència, pis tutelat o centre de dia, aquest 2006. Aquesta legislatura, a més, s’han fet públiques el número de sol·licituds de places geriàtriques, el nombre de places disponibles, el nombre de places ocupades i el nombre de persones en llista d’espera tant als centres públics com a les places concertades. Finalment, l’any 2005 el Govern ha destinat 124 milions d’euros a les prestacions econòmiques del programa Viure en família per a les persones amb dependència, el triple del que s’hi va destinar el 2003. En total, per tant, s’han destinat 225 milions d’euros en ajuts per a la gent gran el 2005 (BEF). > La Llei de prestacions garantirà que cap ciutadà estigui per sota del llindar de la pobresa El Govern va aprovar aquest desembre el projecte de Llei de prestacions ha de garantir uns ingressos suficients, per les persones amb rendes més baixes, amb l’objectiu que cap ciutadà de Catalunya �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 56 visqui per sota el llindar de la pobresa. L’objecte de la llei, inèdita a tot l’Estat, és la regulació de les prestacions econòmiques d’assistència social per tal de donar resposta a anys de reivindicacions de col·lectius molt desafavorits de Catalunya que reclamen veure augmentades les seves rendes. La iniciativa vol ser un dels instruments econòmics més potents de lluita contra la pobresa (BEF). > Atenció social a 88.000 persones amb dependència permanent 88.000 persones i les seves famílies es beneficiaran en la primera fase d’implantació del Programa per a la promoció de l’autonomia i l’atenció a les persones amb dependències (ProdeP), adreçat a les persones amb dependència permanent per a les activitats de la vida diària. El programa vol coordinar i integrar els serveis socials i sanitaris per atendre els col·lectius amb necessitats específiques i dissenyar la futura Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF). > El Govern finançarà amb 140 milions d’euros els serveis socials d’atenció primària fins el 2008 Durant els pròxims quatre anys, el Govern destinarà un mínim de 140 milions d’euros per finançar serveis socials d’atenció primària als municipis de més de 20.000 habitants i als consells comarcals. Això garanteix l’estabilitat de la cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments més enllà del mandat actual. El 2004, el Govern ja va destinar els primers 30 milions d’euros als ajuntaments i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament de Benestar i Família (BEF). > Nou model d’atenció a la gent gran d’entorns rurals i més serveis socials especialitzats El Govern ha posat en marxa un nou programa d’atenció diürna a la gent gran pensat per apropar i facilitar l’accés als recursos socials per a les persones grans que viuen en zones rurals o semirurals i que necessitin organització, supervisió i assistència en el desenvolupament de les activitats de la vida diària, i que veuen completada la seva atenció en el seu entorn social familiar. En aquesta mateixa línia s’han incrementat els serveis socials especialitzats en un pla 2004/2007 que incideix, especialment, en la gent gran amb dependències, les persones amb discapacitats i les què, a conseqüència d’una malaltia mental, necessiten suport social. En destaquen vuit programes pilot, engegats l’any 2005 en el mon rural, 1600 places d’atenció diürna en residència de gent gran, entre públiques i concertades i unes 264 places concertades en residències per a discapacitats. Pel que fa al suport a l’autonomia de les persones amb discapacitat hi ha hagut un increment de 814 usuaris, 670 en ajuts tècnics o puntuals i 1.429 per l’increment de suport econòmic a la llar (BEF). > Significatiu augment d’un 45% dels ajuts a les famílies amb infants menors de sis anys S’ha incrementat durant els anys 2004 i 2005 en un 45% la quantia de les ajudes a les famílies per �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 57 fills, que el 2003 consistien en un ajut universal per a fills i filles de 0-3 i 0-6 anys, amb la voluntat de donar un suport cada cop més integral a les unitats familiars. Els beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec l’any 2005 són més de 250.000 unitats familiars, amb una reserva pressupostària de 162.149.096,34 milions d’euros. Aquest ajut és una prestació econòmica anual de 575 euros per cada infant menor de tres anys i de 650 euros per a les famílies nombroses, i monoparentals des de l’any 2004, amb infants menors de sis anys (BEF). > Ajuts a 1.370 famílies amb infants bessons, trigèmins o quadrigèmins El Departament de Benestar i Família ha creat un nou ajut universal per part, adopció o acolliment múltiple, del qual se’n podran beneficiar unes 1.370 famílies. Els ajuts, que es van poder sol·licitar a partir de l’1 de febrer de 2005, són de 650 euros per família amb bessons, de 1.000 euros per família amb tres fills i de 1.200 euros per família amb quatre o més fills (BEF). > La Llei de serveis socials de Catalunya serà la primera a l’Estat que garantirà les prestacions socials Al mes d’octubre es va divulgar l’articulat de l’avantprojecte de la Llei de serveis socials de Catalunya, que marcarà un abans i un després en l’atenció social perquè proposa passar del model assitencialista a un nou model garantista i universal. Així, es vol garantir el dret als serveis socials per a totes les persones que ho necessitin, amb la proposta d’una cartera de serveis socials que s’ampliarà de forma progressiva durant set anys per aconseguir que més d’un centenar de serveis siguin d’accés universal. La proposta, fruit d’un ampli procés de participació de la societat civil que va acabar a finals del 2005, està pendent de l’aprovació del Govern (BEF). > Conciliació de la vida familiar i laboral dels funcionaris El Govern va aprovar el maig de 2005 el projecte de Llei de conciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques de Catalunya pioner a l’estat espanyol. La normativa equipara la filiació biològica i les adopcions i acolliments, i també les unions estables de parella, tant heterosexuals com homosexuals, i els matrimonis. La proposta incorpora, entre d’altres novetats, el permís de paternitat de quatre setmanes i la possibilitat de compactar les hores de reducció de jornada en jornades consecutives senceres. A més, s’inclouen mesures per a les funcionàries víctimes de violència domèstica, que podran sol·licitar permisos i excedències sense límit de temps, i tindran preferència per a la mobilitat laboral (GAP). > Campanya de promoció de l’acolliment familiar per a 217 infants Aquest mes de novembre s’ha presentat la campanya “Necessito una família” per promoure l’acolliment familiar de menors atesos en centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància i �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 58 Adolescència. A Catalunya actualment hi ha 217 infants que podrien ser acollits (BEF). > Nous serveis i equipaments per a la infància en risc i les dones víctimes de violència Aquest any el Departament de Benestar i Família crea cinc Punts de trobada, a Barcelona i a Lleida, en el marc de les noves polítiques de suport a les famílies, i dos centres integrals especialitzats per a dones víctimes de violència de gènere a Salt i a Sant Feliu de Llobregat. El de Salt ja s’ha inaugurat i el de Sant Feliu s’inaugurarà abans d’acabar l’any. Els Punts de trobada són serveis destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. En concret, en el compliment del règim de visites dels fills i filles en casos de separació o divorci; o en l’exercici del règim de visites per part dels familiars biològics als infants acollits en centres de la Generalitat o en famílies acollidores i que necessitin visites tutelades. Quant als centres integrals especialitzats, són centres d’atenció que donen informació i atenció a les dones i els seus fills i filles afectats per processos de violència. L’objectiu és que n’hi hagi un per regió (BEF). > Posta en marxa de tots els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç previstos La posada en marxa aquest 2005 de 10 nous centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç significarà el compliment dels objectius fixats aquesta legislatura, per tal que gairebé totes les comarques de Catalunya disposin del servei. 660 infants podran rebre el servei gràcies a l’augment del pressupost: 9 milions d’euros el 2003, 11 milions el 2004 i 15 milions el 2005 (BEF). > Legalització de les adopcions per part de les parelles homosexuals El Parlament va donar llum verd a la llei que atorga el dret de valorar la idoneïtat per adoptar infants a les persones homosexuals a l’abril de 2005. El juliol de 2004, el Govern de la Generalitat havia enviat el projecte de llei a la Cambra, amb l’objectiu d’equiparar les persones homosexuals, en aquest i en altres aspectes, a les persones heterosexuals. Aquesta mesura també permet que un dels membres de la parella homosexual pugui adoptar el fill o la filla de l’altre, i equipara els drets successoris dels menors adoptats als que tenen els fills de les parelles heterosexuals. També modifica la figura dels tutors, perquè anteriorment no ho podien ser els qui convivien amb el pare o la mare del menor en una relació de parella homosexual (JUS + BEF). > Pla per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals El Govern ha creat el Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual per tal de contribuir a assolir la plena equiparació legal de les persones homosexuals i transsexuals i evitar actituds de discriminació. Aquesta és la primera vegada que la Generalitat contempla en el seu Pla de Govern polítiques específiques per a les persones homosexuals i transsexuals. El Departament de la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 59 Presidència, encarregat de dissenyar i desplegar un Pla Interdepartamental per a la no discriminació d’aquestes persones, centra les seves actuacions entorn la igualtat, la llibertat i el benestar (PRE). > Més de 4 milions per a les entitats dedicades a la reinserció d’interns i menors infractors El Govern atorgarà subvencions per valor de 4,4 milions d’euros durant els anys 2006 i 2007 destinades a entitats col·laboradores del Departament de Justícia en programes de suport a la reinserció social d’interns i de menors per tal d’incrementar-ne l’abast i el nombre d’usuaris. L’objectiu d’aquests ajuts és complementar la capacitat d’intervenció de les institucions en els objectius de rehabilitació i reinserció de les mesures d’execució penal (JUS). > Un servei d’assistència social integrat atén els menors a la Fiscalia El Govern ha creat el Servei d’Atenció als Menors que es troben a la Fiscalia de Menors. Aquest organisme, depenent del Departament de Benestar i Família, prestarà un servei integrat i especialitzat per respondre a les necessitats dels menors detinguts que es troben a la Fiscalia, pel que fa a la informació, la representació, el compliment de la normativa vigent, així com atendre les situacions que es puguin generar. És un servei de 24 hores, que es posa en marxa a la Fiscalia de Barcelona amb l’objectiu d’arribar a tot el territori català (JUS + INT + BEF). > Un 18% més d'ajuts al teixit associatiu juvenil La Secretaria General de Joventut destina aquest any 2006 més de 6.266.000 euros a donar suport a les diverses actuacions i iniciatives de prop de 3.000 associacions i grups juvenils de Catalunya. Aquest suport al teixit associatiu és un 18% superior al de 2005, quan la inversió ja va arribar als 5,2 milions per recolzar 1.220 actuacions locals i comarcals concretes adreçades als joves, incloses als 419 Plans Locals de Joventut i 41 Plans Comarcals de Joventut presentats (PRE). > Augmenten un 59% els fons de suport a les polítiques de proximitat pel jovent La Secretaria General de Joventut destinarà aquest 2006 la quantitat de 8.236.470 euros a l’impuls de polítiques de proximitat pel jovent. Aquesta quantitat, que supera en un 59% la inversió de 2005, servirà per donar recolzament als ens locals i les coordinacions locals de joventut, les institucions més properes als ciutadans joves (PRE). > Impuls del Pla Integral del Poble Gitano El Govern ha creat una Comissió interdepartamental i el Consell Assessor que aprovaran aviat el Pla Integral del poble gitano. La comissió elaborarà el Pla, per combatre les mancances educatives, laborals i econòmiques d’aquest col·lectiu, amb el suport del Consell Assessor del poble gitano, que dóna veu i participació oficial als interessos del poble gitano (BEF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 60 > Atenció als col·lectius de gitanos romanesos El Govern, a través del Departament de Benestar i Família, està coordinant l’atenció als col·lectius de gitanos romanesos entre els diversos departaments i institucions afectades. Des del juliol de 2006 fins a mitjan setembre 130 infants romanesos han rebut atenció al servei d’urgència de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (BEF). > Foment de la laïcitat i el respecte a la llibertat religiosa a presons i hospitals El Govern català, com a govern laic que és, ha signat convenis de reconeixement mutu amb diferents entitats religioses i laiques, on aquestes reconeixen la laïcitat com a marc de respecte entre les religions i l’administració. A més, els departaments de la Presidència i Salut, en col·laboració amb diversos experts i entitats, han elaborat la “Guia pel respecte a la llibertat religiosa en els hospitals”, un recull d’instruccions per garantir que cap persona se senti discriminada a un hospital a causa de la seva opció confessional. Les presons també recullen mesures per garantir la llibertat religiosa (PRE). En els pròxims mesos... • Aprovació del Decret de desplegament de la Llei de Suport a les Famílies (BEF). • Aprovació del Pla d’Inclusió Social de Catalunya (BEF). • Creació de nous recursos de protecció per a infants tutelats per la Generalitat a més dels que s’han creat en el període 2004-2005 (BEF). • Pla inclusió social: pobresa zero per a finals 2006 (BEF). • Llei de prestacions assistencials, a finals de 2006 (BEF). • Llei de Creació de l’Agència Catalana de la Dependència (SLT + BEF). • Avantprojecte de Llei de Polítiques de Joventut de Catalunya (PRE). • Nou portal d’internet adreçat als joves: jove.cat (PRE). • Presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 61 d’ubicació de locals de culte. Posteriorment es regularà definitivament aquesta matèria (PRE). • Elaboració d’una guia, protocol o recomanacions per garantir el respecte a la llibertat de culte en els tanatoris i cementiris (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 62 15. POLÍTIQUES DE DONES > El Govern impulsa més de 900 actuacions en polítiques de dones El V Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Catalunya 2005-2007, que durant les dues primeres anualitats ha comptat amb una inversió de 84 milions d’euros conté 519 mesures i 961 actuacions que s’executen, de manera transversal, des de tots els departaments per avançar i millorar la participació i la representació de les dones, i atendre de forma específica les necessitats de la població femenina. Del Pla en destaca el desplegament d’una xarxa de centres d’atenció integral per a les situacions de violència masclista que inclou atenció urgent, suport econòmic i accés a l’habitatge i a la formació ocupacional, dins del Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones. El primer d’aquests centres s’inaugura a Salt el dia 14 de setembre i properament n’entraran en funcionament quatre de nous (PRE). > Entren en funcionament els dos primers jutjats de violència contra les dones Al mes de juny es van inaugurar a Barcelona els dos primers jutjats amb dedicació exclusiva envers la violència contra les dones. Aquests dos nous equipaments instruiran de forma especialitzada els casos relacionats amb la violència contra les dones amb una vessant afectiva (PRE + JUS). > Noves mesures per evitar els embarassos no desitjats Tots els centres sanitaris ja disposen del fàrmac que evita l’embaràs després d’una relació sense mètodes anticonceptius, arran del programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de Salut de Catalunya” del Departament de Salut i la Secretaria General de Joventut (PRE + SLT). > Primers convenis amb ajuntaments per a desenvolupar polítiques de dones Per primera vegada, el 2005 se signaren convenis amb els ens locals per finançar despeses derivades de l’elaboració, implementació o desenvolupament de polítiques de dones. La dotació, que el 2005 va ser de 2.000.000, és de 3.030.000 per al 2006, un 51,5% superior. En virtut d’aquests convenis, els municipis porten a terme diverses actuacions destinades a un ampli ventall d’actuacions que van des de oferir formació a les dones de l’entorn rural, passant per la recuperació de la memòria històrica de les dones, la introducció a les noves tecnologies, fins a desenvolupar estratègies de prevenció i serveis d’atenció en relació a la violència de gènere (PRE). > Increment dels ajuts a projectes d’entitats i d’investigació destinats a les dones La quantitat que l’Institut Català de les Dones destina als ajuts a projectes d’entitats el 2006 ascendeix als 1.590.000. Aquesta xifra suposa un increment del 76,6% respecte a l’any anterior. També es destinen 604.000 euros a beques i projectes d’investigació sobre dones. El 2005, un total �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 63 de 624 entitats van rebre ajuts per desenvolupar activitats destinades a les dones, així com 81 projectes d’investigació i 8 propostes editorials (PRE). > Actuacions de prevenció de la violència masclista entre joves i adolescents El Govern ha endegat per primera vegada actuacions de prevenció contra la violència masclista que pateixen les dones adreçades a la població jove a través de la iniciativa “Talla amb els mals rotllos”. L’any 2004 es va desenvolupar una àmplia campanya adreçada a les noies sota aquest lema, i a finals de 2005 se’n va fer una altra adreçada específicament als nois (“Enraona”). Al llarg d’un any s’han format prop de 100 nois i noies joves com a agents educatius en la prevenció de les relacions abusives. A través d’un curs se’ls ofereixen recursos per promoure relacions respectuoses entre les persones joves, tot fomentant la resolució no violenta dels conflictes. Aquests agents educatius ja han començat a realitzar tallers contra les relacions abusives en els instituts (PRE + EDC). > Creació d’un Gabinet de Gènere per fomentar l’accés de la dona a l’esport La Secretaria General de l’Esport, amb el suport de l’ICD, ha creat el Gabinet de Gènere, un grup de treball que lluita per facilitar l’accés de la dona al món esportiu, especialment en els òrgans de gestió i direcció, on la diferència entre homes i dones és, ara per ara, abismal. Així, batallar contra la desigualtat de les dones en l’àmbit esportiu s’ha convertit en un objectiu prioritari degut a la quasi nul·la participació femenina en l’esport del nostre país (PRE). > Impuls a la participació ciutadana amb les assemblees territorials de dones El Govern va aprovar al desembre de 2004 el decret del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC), òrgan participatiu i consultiu de l’ICD, que incorpora la creació de les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya, per fer més participatiu el Consell i adaptar-lo a la diversitat territorial. Les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya són òrgans participatius del CNDC i tenen com a objectiu afavorir la proximitat entre la xarxa associativa femenina i l’ICD. Actualment un total de 256 entitats representants del moviment associatiu femení en formen part (PRE). > Incorporació de les dones a feines no habituals i impuls a la igualtat en les empreses Es potencia la incorporació de dones en sectors laborals amb escassa presència. En aquest sentit s’ha desenvolupat un curs per a dones operadores de grua torre –el primer que s’ha fet a l’Estat– que facilita la seva contractació en un lloc de treball que té força demanda i una nul·la presència de dones treballadores. A més, s’ha destinat un milió d’euros a promoure plans d’igualtat i agents d’igualtat a les empreses. Es tracta de donar suport a les empreses que incorporin en les seves polítiques internes la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, com a mesura de responsabilitat social. També es fomenten les accions que permetin a l’empresa millorar els resultats respecte a la paritat en la seva organització (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 64 > Es crea l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones La figura de l’Agent per a la Igualtat entre homes i dones s’ha incorporat a l’organigrama del Departament de Treball i Indústria amb l’objectiu de coordinar totes les accions internes i externes adreçades a la introducció de la perspectiva de gènere (TRI). En els pròxims mesos... • Presentació del Protocol Marc i el Circuit Nacional per a l’eradicació de la violència masclista, iniciatives de coordinació interdepartamental i interinstitucional (PRE). • Aprovació de l’avantprojecte de Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, que regularà les polítiques contra la violència dins el marc de les competències de Catalunya (JUS + BEF). • Creació d’una unitat contra la violència familiar que gestionarà recursos contra els maltractaments de dones i infants per un import de 10 milions d’euros (BEF). • Convocatòria de subvencions per a la creació de centres d’emergència municipals per a dones en situació d’emergència (BEF). • Nous cursos per incorporar les dones en sectors laborals on tenen escassa presència (TRI). • Avantprojecte de Llei de garanties dels drets de les dones (PRE). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 65 16. IMMIGRACIÓ > 70 programes d’integració al Pla de Ciutadania i Immigració El juny el Govern va aprovar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, un pla dotat de 69 milions d’euros per a l’any 2005 per tirar endavant 70 programes adreçats a tota la ciutadania. El nou Pla de Ciutadania i Immigració (PCI) 2005-2008 articula les línies estratègiques d’actuació en matèria d’acollida i integració de la població nouvinguda a Catalunya. L’objectiu fonamental d’aquest Pla se centra en l’establiment de polítiques que ajudin a establir una societat on la presència de col·lectius i persones arribats de diferents països del món es gestioni correctament i aposta per una actuació sobre la primera acollida, l’escola, els espais socials tancats, la discriminació, el paper de les dones, el futur dels joves, la normalització a l’accés als recursos, els dèficits de convivència ciutadana i els drets i les obligacions (BEF). > Augment dels ajuts als ajuntaments per programes d’acollida i integració En el marc del Pla de Ciutadania i Immigració s’ha obert una nova línia d’ajuts als ens locals per desenvolupar programes d’acollida i integració l’any 2005, als quals es destinaran 13,5 milions d’euros. Respecte l’any passat, aquesta injecció econòmica representa un augment de 12.447.094 milions d’euros, que signifiquen multiplicar per dotze els recursos adreçats al món local en matèria d’acollida i integració. La Generalitat ha pactat el sistema de repartiment del fons amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya (BEF). > El Govern engega les aules d’acollida, una iniciativa pionera per fomentar la integració Un total de 951 centres docents catalans compten al curs 2005-2006 amb una aula d’acollida, 879 a centres públics i 72 als centres concertats. Les aules d’acollida, emmarcades dins el Pla per la Llengua i la Cohesió Social, són una iniciativa del Govern orientada a la integració de l’alumnat nouvingut i pensat per donar una resposta adequada a les necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars d’aquest alumnat, i alhora millorar la qualitat global de tot l’alumnat del centre. En aquesta línia, s’han impulsat fins el moment Plans Educatius d’Entorn a 52 municipis d’arreu el país per posar en aquesta direcció tots els recursos dedicats a l’educació per reduir el fracàs escolar i millorar el rendiment de tot l’alumnat (EDC). > Millora dels ajuts a l’allotjament del personal temporer La convocatòria d’ajuts destinats als ajuntaments pel manteniment o rehabilitació d’allotjaments col·lectius per personal temporer incorpora dues novetats importants. En primer lloc, els ens locals ara donaran suport a l’obligació de l’ocupador de subministrar un allotjament adequat a les necessitats del temporer contractat. La segona novetat és que s’incrementarà en un 30% la quantitat màxima de subvencions als ens locals perquè puguin construir o rehabilitar allotjaments per als treballadors �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 66 contractats en origen, de manera que el percentatge màxim de subvenció s’eleva fins al 80% del cost del projecte (ARP + TRI + BEF). En els pròxims mesos... • Programa Barcelona-Tànger, de cooperació i codesenvolupament amb el Marroc per a la formació de menors (BEF). • Projecte de Llei d’Acollida i presentació del Pla Integral d’Acollida (BEF). • Classes de català per a imams i per a les comunitats religioses que ho demanen (PRE). • Jornades sobre la gestió política real del pluralisme religiós a Europa, organitzades pel Govern i l’Institut Europeu de la Mediterrània (PRE). • Jornades sobre la situació de les dones a l’interior de les diverses religions, organitzades pel Govern (PRE). • Estudi sobre la situació relativa als locals de culte o oratoris i presentació als ajuntaments d’una proposta d’actuació sobre la demanda de locals de culte (PRE). • Jornada sobre els professionals de la diversitat. Proposta de mestratge de formació d’aquest nou col·lectiu (BEF). • Presentació de la Guia per al respecte a la pluralitat religiosa en l’àmbit hospitalari (PRE + SLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 67 17. CULTURA > Increment d’un 23% del pressupost de Cultura El 2005 la dotació pressupostaria del Departament de Cultura ha crescut un 23% respecte l’any anterior i permet, entre altres coses, la posta en marxa del Centre de Desenvolupament Audiovisual, que assessora les empreses per millorar la viabilitat dels seus projectes, l’obertura de la nova seu de l’Arxiu Històric de Lleida i la creació de 4 noves biblioteques (CLT). > Més promoció exterior de la cultura catalana: Guadalajara i Frankfurt A finals del 2004 es va celebrar la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la cultura catalana va ser la convidada d’honor. El mateix any, la cultura catalana va ser escollida convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007 i coincidirà amb la celebració a Alemanya de l’Any de la Cultura Catalana. La cultura catalana també estarà present a Nàpols del 6 al 16 d’octubre, amb una programació d’arts escèniques, literatura, música i arts visuals (CLT). > Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals per reequilibrar el territori El Pla de Xoc d’Infraestructures Culturals suposarà una inversió per part de la Generalitat de 144 milions d’euros entre el 2005 i el 2007 i preveu dotar tot el territori català d’una xarxa de teatres, auditoris, centres polivalents, arxius i ateneus a l’alçada de les necessitats de la ciutadania. El Pla preveu intervenir en 106 biblioteques, 216 equipaments de valor patrimonial, 72 equipaments culturals associatius, 25 equipaments d’arts escèniques i música i 29 espais culturals polivalents (CLT). > La Patum de Berga, declarada Patrimoni Mundial de la Unesco La Patum de Berga ha estat nomenada per la Unesco Patrimoni Mundial en la categoria d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial. El jurat, constituït per 16 personalitats de diferents àmbits, ha escollit La Patum d’entre 65 candidatures. La Patum és una festa que procedeix del teatre popular religiós de l’Edat Mitjana, que se celebra a Berga cada any per Corpus. Va ser seleccionada candidata espanyola a Patrimoni Mundial de la Unesco en una reunió del Consejo del Patrimonio Histórico celebrada el 18 de juny de 2004 a Santiago de Compostel·la (CLT). > El Pla de Biblioteques preveu construir 79 biblioteques noves Amb una inversió total de 32,9 milions d’euros, el Govern ofereix ajuts per a la construcció i la millora de biblioteques públiques. El Pla contempla la construcció de 79 noves biblioteques públiques i la millora de 13 que ja estan en funcionament. També s’han desplegat 21 bibliobusos que permetran un millor accés social al servei de biblioteca pública. El Programa Específic de Biblioteques 2006 ha estat dotat amb 16 milions d’euros, dins el PUOSC d’aquest any i preveu 41 actuacions de �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 68 construcció, remodelació o dotació d’equipaments. D’altra banda, el Govern ha concedit una subvenció de 4,5 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona, durant el període 2006-2015, per crear i millorar les biblioteques públiques (CLT). > Creació del Consorci Catalan Films & TV El Departament de Cultura va crear el Consorci Catalan Films & TV amb l’objectiu d’internacionalitzar el sector audiovisual català. L’ens està participat per les tres associacions de productors audiovisuals més representatives (Barcelona Audiovisual, Productors Audiovisuals de Catalunya, Associació de Productors Independents de Catalunya), per la CCRTV, per l’Entidad de Gestión de Derechos Audiovisuales i pel COPCA. També amb l'objectiu d'impulsar el sector, el Govern fa una aportació pluriennal (2006-2010) de 6 milions d’euros al capital social de la societat de gestió del Parc Audiovisual de Terrassa i de 166.666 euros anuals per a despeses de funcionament (CLT). > Preparatius per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts Josep Maria Bricall va presentar el març d’enguany la proposta per a la creació del Consell de la Cultura i de les Arts per encàrrec del Govern de la Generalitat, com a instrument per garantir la participació i l’autonomia del món de la cultura. Aquest nou ens, contemplat al Pacte del Tinell, ha de marcar les grans línies de la política cultural del Govern. El projecte de llei per la seva creació entrarà el darrer trimestre de 2005 al Parlament de Catalunya (CLT). > 6 milions per culminar la rehabilitació del MNAC La rehabilitació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’acabarà gràcies a una operació financera de més de 6 milions d’euros que costejarà el 50% del pressupost i permetrà afrontar la tercera i última fase de les obres. El pressupost total s’ha incrementat en un 38,5% i és de 17,8 milions d’euros. Així, el MNAC afrontarà una nova etapa de creixement i d’integració en els circuits internacionals i comptarà amb nous espais per acollir tots els serveis que ha d’oferir un gran museu. El desembre de 2004 ja es van inaugurar les primeres reformes. A més, el 2004 el Govern va iniciar el procés per declarar el Museu Picasso i el MACBA museus d’interès nacional, per tal de donar-los el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon (PRE + CLT). > Es preserva la producció digital catalana El Govern ha donat llum verd al projecte Patrimoni Digital de Catalunya (Padicat), que té la missió de recollir, preservar i difondre el patrimoni científic i cultural produït en format digital. El Padicat, que esdevindrà pioner a Espanya, està adscrit a la Biblioteca de Catalunya i donarà cabuda a 100.000 webs i 50 milions d’arxius. Hi ha prevista una inversió de 766.000 euros. Al llarg d’aquest any es �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 69 preveu la producció del Pla pilot, pioner a Espanya, i l’any 2009 la implementació definitiva (CLT). > Nou finançament a les empreses culturals Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central Hispano) amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 12 milions d’euros a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres (CLT). > Pacte sobre l’art sacre de la Franja de Ponent La Generalitat ha aprovat les bases d’un acord de col·laboració amb el govern d’Aragó i els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó sobre les 113 peces d’art sacre del Museu Diocesà de Lleida que la diòcesi de la Franja reclama. La proposta recull la voluntat de resoldre el litigi iniciat el 1995 com a conseqüència de la segregació d'una part del bisbat de Lleida i que afecta algunes peces de la col·lecció d’art sacre del Museu Diocesà, fundat el 1893. De moment, la Generalitat esgotarà el termini fins a final de mes per decidir si permet la sortida de les obres d’art sacre de la Franja, tal i com estableix la llei de patrimoni (CLT). En els pròxims mesos... • El Preservació del patrimoni històric: pla d’actuacions a tres anys al Monestir de Poblet, pla director de les muralles de Tarragona i la primera fase de projecte museològic de la Seu Vella de Lleida (CLT). • El representarà les comunitats autònomes al Consell de la Unió Europea en matèria de cultura i audiovisual (CLT). • El Elaboració d’un Pla d’Infraestructures Culturals bàsiques que actuarà de forma prioritària a 22 Arxius Comarcals, 4 museus i a la Biblioteca de Catalunya (CLT). • Aprovació del projecte de llei del Consell de la Cultura i les Arts (CLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 70 • Aprovació Programa cultural d’integració, conjuntament amb el Ministeri d’Afers Exteriors i el Ministeri de Cultura, per presentar una acció concertada que identifiqui diversitat i drets culturals (CLT). • La Filmoteca de Catalunya concentrarà totes les instal·lacions a la Rambla del Raval de Barcelona. Això respon a un criteri de racionalitat per permetre una relació fluïda entre la Biblioteca, les dues Sales de Projecció, les Oficines i l’Arxiu-Serveis, així com una major comoditat per l’usuari. Només l’Arxiu-Magatzem restarà fora de Barcelona per raons de seguretat i ambientals. El pressupost del projecte és de 10,5 milions d’euros (CLT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 71 18. IMPULS DE L’ÚS SOCIAL DEL CATALÀ > Foment de l’ús social del català amb el Pla d’Acció de Política Lingüística Els Plans d’Acció de Política Lingüística 2004-05 i 2005-06 inclouen mesures per potenciar l’ús social del català i fer més fàcil viure en aquesta llengua. El primer Pla d’Acció es va centrar en els àmbits de la immigració, les noves tecnologies, el món socioeconòmic i les activitats empresarials, i va comptar amb un pressupost de 3 milions d’euros. El segon Pla d’Acció, que s’ha posat en marxa pel setembre, busca fomentar l’ús del català entre els joves quan es diverteixen i entre els immigrants que fan el procés d’integració (PRE + CLT). > Accions per consolidar el català a les escoles En el marc del Pla per a la llengua i la cohesió social, el Departament d’Educació ha presentat les actuacions per consolidar la llengua catalana als centres educatius d’ensenyament no universitari per un volum de 35 milions d’euros. Una d’aquestes accions ha estat la constitució del Consell assessor de la llengua catalana a l’escola, que amb el consens d’experts ha d’establir les grans línies del sistema educatiu no universitari de Catalunya en termes lingüístics, el seguiment de l’ús del català per part del professorat i la consolidació en cada centre de la figura del coordinador de llengua, interculturalitat i cohesió social. Entre les accions hi ha la posada en marxa de 86 “Tallers en llengua catalana per a la cohesió social”, dotats amb 900 euros cadascun (EDC). > Plans pilot d’acolliment lingüístic a set ciutats Els Plans d’acolliment son una sèrie d’iniciatives per facilitar una integració lingüística en català a la població nouvinguda, que consisteixen en activitats com cursos de català, jocs lingüístics, grups de teatres amb gent catalanoparlant i nouvinguda, i programes de voluntariat lingüístic, entre d’altres. Aquests plans pilot s’han desenvolupat, de moment, a set ciutats catalanes: Badalona, Banyoles, Lleida, Manlleu, Reus, Ulldecona i Vic (PRE). > Cursos de normalització lingüística per a 78.000 persones El Consorci de Normalització Lingüística ofereix cada cop més cursos de català per a adults. Al curs 2004-2005 es van fer 2.698 cursos de llengua per un total de 61.694 alumnes. Durant el curs 20052006 està previst superar els 78.000 alumnes, el 58% dels quals seran persones d’origen estranger, amb 3.436 cursos. El Govern destina enguany 2,5 d’euros al CPNL per a actuacions d’acolliment lingüístic (PRE). > Campanya “Dóna corda al català” A partir d’aquest mes de febrer la campanya popular “Dóna corda al català”, s’adreça especialment al �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 72 públic jove. La campanya, que té com a objectiu fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana i mobilitzar amplis sectors de la societat, va començar el gener del 2005 (PRE). > Noves eines de correcció i traducció de català accessibles per Internet El Govern posa en marxa un corrector automàtic i un traductor automàtic de català, accessibles via Internet, per enfortir la presència del català en el marc de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El traductor inclourà, en ambdós sentits, els parells de llengües català-castellà, catalàanglès, català-alemany i català-rus, i, en un sol sentit, català-gallec, català-italià, català-portuguès i català-aranès. El corrector serà ortogràfic i gramatical i estarà desenvolupat amb programari lliure. Totes dues eines estaran disponibles el segon semestre de 2006 (PRE + UNI). > Obertura de cinc oficines de garanties lingüístiques El Govern, a través de la Secretaria de Política Lingüística, ha obert cinc Oficines de Garanties Lingüístiques a les seus de la Secretaria de Política Lingüística de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Aquestes oficines atenen consultes o denúncies a l’entorn del dret de viure en català, o en aranès a la Val d’Aran; s’encarreguen d’assessorar i oferir recursos a les empreses o entitats objecte de queixa o de denúncia, per facilitar-los l’ús del català, i ofereixen assessorament jurídic especialitzat (PRE). > Accions per garantir els drets lingüístics dels ciutadans S’ha distribuït a tots els edificis judicials una Carta de drets lingüístics per facilitar als usuaris el coneixement del seu dret a utilitzar la llengua oficial que desitgin. Quasi 400 jutges, fiscals i secretaris estan seguint programes individualitzats de formació en llengua catalana. D’altra banda, s’ha signat un protocol amb el Ministeri per assolir la plena normalització del català al Registre Civil (JUS). > Creació d’un servei de traducció de la justícia al català El Govern va dotar amb 5 milions d’euros la prestació dels serveis d’interpretació i traducció als òrgans judicials i fiscalies de Catalunya. A més, mitjançant la distribució de la primera Carta de drets Lingüístics, s’ha donat a conèixer als ciutadans els drets que tenen a utilitzar el català davant els òrgans jurisdiccionals de Catalunya (JUS). > El Servei Català del Doblatge assumeix la versió catalana de 350 pel·lícules cada any La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb el suport del Departament de la Presidència, ha creat el Servei Català del Doblatge, que assumirà la versió catalana per a televisió dels films estrangers que s’estrenin en sales comercials i la cedirà gratuïtament a les distribuïdores. D’aquesta manera, la podran incloure en les edicions de DVD i també posar-la a disposició de les televisions que en comprin els drets d’emissió. El servei, que compta amb un pressupost anual de 3 milions �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 d’euros, doblarà al català unes 350 pel·lícules cada any i gestionarà el fons històric de doblatge de Televisió de Catalunya (PRE). En els pròxims mesos... • El Creació de l’Agència Catalana del Multilingüisme (PRE). • Promoció d’una llei de llengües de les Corts generals (PRE). • Posada en marxa dels cursos de català per adults en línia (PRE). • Creació d’un Consell Assessor de la Llengua Catalana a l’Escola i un decret per potenciar i consolidar el català a les escoles (EDC). • Traductors automàtics català-castellà i català-anglès, en ambdós sentits de traducció, al gencat.net, per donar servei a les empreses i a la ciutadania (PRE). 73 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 74 19. SEGURETAT CIUTADANA > Els Mossos d’Esquadra arriben a Barcelona i ja donen servei a més de 4 milions de persones El Govern ha accelerat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, de manera que a partir de l’1 de novembre de 2005, Barcelona ja compta amb la Policia de Catalunya. En total, s’han desplegat 2.614 efectius i entraran en funcionament 10 noves comissaries, una per districte. A més a més, s’ha inaugurat una nova comissaria dels Mossos a Igualada i durant l’any 2006 es construiran setze noves comissaries a les ciutats de Barcelona, el Prat de Llobregat, Reus, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Esplugues de Llobregat, Cornellà, Montcada i Reixac, Ripollet, Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Sabadell i Rubí (INT). > El pressupost per a Emergències i Seguretat Civil s’incrementa gairebé un 60% en dos anys El Govern va aprovar un pressupost total de 148,37 milions d’euros per a actuacions d’Emergències i Seguretat Civil durant l’any 2005. Aquesta xifra representa un increment del 59,4% respecte de l’any 2003. Paral·lelament, el Govern ha posat en marxa un pla de xoc fins l’any 2006 per reformar, ampliar i millorar les instal·lacions de diversos parcs de bombers de tot el territori. De moment, ja s’ha aprovat destinar 30,9 milions d’euros per a les primeres actuacions, però la totalitat del pla representarà una inversió de 62,4 milions. A més, el Govern ha destinat 21,7 milions d’euros per a la compra de 59 nous vehicles de bombers i ha aprovat una despesa de 2,3 milions d’euros per adquirir camions escala. Altres actuacions importants han estat l’increment de recursos aeris (dos helicòpters i un avió amfibi) i la construcció i millora de torres de guaita (INT). > 112, nou telèfon únic d’urgències El Govern va aprovar el mes de febrer el Projecte de llei de regulació del servei públic d'atenció de trucades d'urgència i de creació de l'entitat de dret públic Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya. Aquesta Llei permetrà realitzar un salt qualitatiu en la implantació efectiva del número únic 112 d'atenció d'emergències, amb la creació d'un organisme en què, a més dels departaments de la Generalitat afectats, participaran les principals institucions i operadors que intervenen en les emergències, incidint en la revisió i millora permanent dels mecanismes de resposta immediata. El 2004 es va iniciar a Catalunya el desenvolupament del nou model d’atenció telefònica d’urgència, l’112, liderat pels departaments d’Interior i Salut. Aquest telèfon de resposta les 24 hores del dia permet als ciutadans i ciutadanes sol·licitar la intervenció dels serveis d’emergència de tot tipus, ja siguin sanitàries, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d’una situació que ho requereixi (INT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 75 > El Govern regula el personal que controla l’accés a les discoteques i sales de festa Un decret aprovat el juliol del 2004 va regular per primera vegada els requisits, l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés a establiments d’espectacles i activitats recreatives com discoteques i les sales de festa. L’objectiu d’aquesta nova normativa, segons la qual el personal de control d’accés haurà d’acreditar certa formació, és garantir els drets i les llibertats de la ciutadania i evitar qualsevol situació abusiva (INT). > Millor coordinació entre tots els cossos de seguretat i emergències El Govern ha aprovat una inversió de 13 milions d’euros fins al 2012 per al desplegament de la xarxa RESCAT de telecomunicacions d’emergències i seguretat de Catalunya, que dóna cobertura a tots els elements col·lectius implicats en la seguretat i les emergències. Actualment, cada cos o organització utilitza el seu propi sistema de telecomunicacions, amb recursos i tecnologies diferents. El sistema integrat de comunicacions RESCAT facilitarà la coordinació entre els col·lectius d’emergències, comportarà un menor cost i una major rendibilitat d’ús i comptarà amb una tecnologia molt avançada, segura i amb alt grau de cobertura i disponibilitat, permetent el posicionament geogràfic amb GPS. La xarxa RESCAT ja és operativa als municipis de l’àrea del Barcelonès, des de novembre de 2005, coincidint amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Enguany està previst continuar la implantació, coincidint amb els nous desplegaments dels operatius del cos de Mossos d’Esquadra, al Vallès Occidental i en alguns municipis del Baix Llobregat (INT). En els pròxims mesos... • Es desenvolupa el Projecte pilot de prevenció de les violències entre els joves a Castellar, Ripollet i Banyoles, de la Secretaria General de Joventut (PRE). • Aprovació del projecte de Llei sobre policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics (INT). • Elaboració de la futura llei que ha de regular l'exercici de la prostitució (INT + BEF). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 76 • IV • POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL • 20. HABITATGE > 42.000 nous habitatges protegits i 40.000 rehabilitats en quatre anys La nova política d’habitatge del Govern de la Generalitat permetrà augmentar la promoció d’habitatges protegits fins als 42.000, la meitat en règim de lloguer, i fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges durant quatre anys. Les noves actuacions també eviten l’especulació en aquest mercat, amb mesures com la qualificació de l’habitatge per 90 anys o les transmissions a través d’un registre únic que constituirà la Generalitat i que serà cogestionat amb els Ajuntaments. A més, d’acord amb el Pla per al Dret a l’Habitatge 2004-2007, el Govern destina una mitjana de 100 milions d’euros l’any per fomentar la promoció i el lloguer de l’habitatge social (MAH). > 38.250 habitatges de protecció pública entre 2005 i 2008 de la promoció de sòl residencial El Programa del sòl 2005-2008 implica una inversió de 2.600 milions d’euros, dels quals 1.660 milions permetran activar 1.525 hectàrees de sòl residencial en els propers quatre anys per a la creació de 76.500 habitatges, 38.250 dels quals seran de protecció pública (PTO). > L’Incasòl construeix el doble de pisos de l’anterior legislatura El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Incasòl, ja ha construït o té en projecte 8.212 pisos de protecció oficial, 2.000 dels quals ja estan en construcció, fet que significa doblar la xifra del període 2002-2003, en què es van fer 4.914 vivendes. La meitat de les promocions seran de lloguer. Això ha estat possible, entre d’altres factors, a l’augment d’un 46% del pressupost de la Secretaria d’Habitatge (PTO + MAH). > 95 milions d’euros per a la rehabilitació d’habitatges i promoció d’habitatges de lloguer El Govern, en un any, ha pagat subvencions acumulades i endarrerides a prop de 50.000 famílies, per a obres de rehabilitació d’habitatges, i a empreses, per a promocions de lloguer, per un import global de 95 milions d’euros. Això permet preveure que l’any 2005 es podria cancel·lar la pràctica totalitat de deutes que l’anterior Govern havia contret en més de deu anys de recepció de sol·licituds sense suficient dotació pressupostària (MAH). > La Generalitat proporcionarà habitatge a 4.500 joves El 2005 la Secretaria General de Joventut va promoure 15 Borses Joves d’Habitatge amb l’objectiu d’afavorir l’accés dels joves a l’habitatge de lloguer. Amb aquestes, ja són 33 les Borses Joves d’Habitatge que hi ha a Catalunya, a través de les quals s’haurà proporcionat allotjament a més de �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 77 4.500 joves els anys 2004 i 2005. Aquesta iniciativa forma part del Pla d’actuació de les polítiques de Joventut que el Govern va posar en marxa a principis de l’any passat i que recull 36 programes adreçats a joves en matèria d’emancipació i participació. Enguany el pressupost és de gairebé dos milions d’euros, un 17% més que el 2005, i es posarà en marxa el programa “Préstecs per l’emancipació”, que consisteix a oferir crèdits a baix interès pel jovent per facilitar la creació d’una empresa pròpia, finançar l’ampliació dels estudis universitaris i per la primera instal·lació a l’habitatge de lloguer o de compra. Continua el desplegament territorial de la Xarxa de Borses Joves d’Habitatge, a les quals destinarà més d’un milió d’euros, i s’impusaran les Oficines Joves de Treball, que faran d’intermediaris entre els joves i el món del treball (PRE + MAH). > La Llei d’Urbanisme fomenta l’habitatge assequible El 2004 es va aprovar la llei que modifica i completa la Llei d’Urbanisme, per fomentar l’accés de la població a l’habitatge, la sostenibilitat en l’ús del territori i l’autonomia local. La nova llei estableix mesures per potenciar que hi hagi sòl per construir habitatge protegit i preveu que els plans d’ordenació urbanística municipal incloguin una memòria social. Està previst que ben aviat s’enllesteixi el reglament de la nova Llei d’Urbanisme, per tal de completar l’ordenament jurídic aplicable en aquesta matèria (PTO). > Creació de l’habitatge a preu concertat La Generalitat ha definit la nova figura de l’habitatge a preu concertat, com una línia d’oferta amb un preu intermedi entre l’habitatge protegit i els preus mitjans dels habitatges del mercat lliure, adreçada especialment als sectors que no poden ser beneficiaris de la protecció oficial ni poden accedir a l’habitatge lliure (MAH). > Presentat l’esborrany de la futura Llei de l’habitatge La futura Llei de l’habitatge permetrà afrontar de manera global, per primera vegada, tot aquells aspectes que garanteixin l’accés a l’habitatge, com ara la construcció, promoció, gestió, habitabilitat, conservació i rehabilitació, i les garanties als consumidors. Té en compte noves realitats en matèria d’habitatge, com ara l’assetjament immobiliari i la sobreocupació i crea un Registre Únic de Sol·licitants d'Habitatges Protegits a Catalunya. L’objectiu del Govern, que va presentar l’esborrany el 24 d’octubre passat, és que la llei la base d’un Pacte nacional pel dret a l’habitatge que ha de comptar amb la participació de tots els agents interessats. Paral·lelament serà aprovada pel Govern i iniciarà els tràmits parlamentaris el primer trimestres de 2006 (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 78 > Foment dels habitatges sostenibles i del lloguer social Una altra novetat de la política d’habitatge és el foment de la sostenibilitat en els habitatges protegits. Per això, la Generalitat aportarà 1.500 euros addicionals per a cada habitatge a aquelles promocions que fomentin l’ús racional i sostenible dels recursos. També s’ha constituït la Xarxa Catalana de Mediació per a l’Habitatge, amb la participació d’agents públics, privats i ONG per promoure el lloguer i la rehabilitació, que oferirà un sistema d’avals que permeti generar confiança entre els propietaris i faciliti l’accés a l’habitatge als sectors més desafavorits i als joves. Enguany es signaran convenis amb 45 municipis per a la constitució de Borses de Mediació Social (MAH). > Ajuts per als afectats pels despreniments del Carmel El Govern va aprovar un crèdit extraordinari de 95 milions d’euros per finançar les indemnitzacions i les despeses derivades dels danys ocasionats pels despreniments del Carmel, a Barcelona. L’Administració ha indemnitzat el 100% dels afectats que es van adherir al conveni el qual fixava 10.000 euros per persona en concepte de danys i perjudicis. D’altra banda, el Govern ha finalitzat els treballs de rehabilitació i restauració d’una desena d’immobles de la zona groga i s’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del perllongament de la L5, que situa la nova cua de maniobres al costat de les cotxeres de Sant Genís. El nou projecte constructiu estarà enllestit el segon trimestre d’aquest any i, després de la seva aprovació, es podran reiniciar les obres. A més, el Govern va declarar el barri del Carmel com a Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (PTO). > El Govern encara la solució a l’esfondrament del barri de l’Estació de Sallent Des de fa més d’un any, el Govern ha treballat per resoldre una situació pendent des de 1995, que afectava unes 333 llars del barri de l’Estació de Sallent. El mes de desembre el Govern va signar amb l'Associació de Veïns del Barri de l'Estació i l'Ajuntament, un conveni, dotat amb un import de 14 milions, que beneficiarà 172 propietaris d’habitatges deteriorats per l’esfondrament del sòl. Fins ara, s’han reallotjat els veïns de 60 llars afectades, s'han enderrocat 108 habitatges afectats i s’ha elaborat un pla d’emergència en cas que sigui imprescindible l’evacuació, entre d’altres actuacions. El Govern preveu la construcció de nous habitatges de protecció oficial que garanteixin abans de 3 anys el reallotjament total del barri en el mateix municipi de Sallent i prosseguir en procés de negociació amb els 165 propietaris d’habitatges amb els qui encara està pendent el marc indemnitzatori i de solucions de reallotjaments futurs (MAH). > 80 oficines locals d’habitatge i una xarxa de mediació pel lloguer Una figura clau per desplegar el Pla per al Dret a l’Habitatge són les Oficines Locals d’Habitatge, creades a partir del juny de 2005. A hores d’ara ja hi ha 80 oficines, presents a totes les comarques �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 79 catalanes, on es centralitzen totes les gestions en aquesta matèria en cada municipi, i durant el 2006 està prevista la creació de 80 Oficines més. A més s’ha posat en marxa la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social, un sistema de mediació dirigit a les persones amb especial dificultat per signar un contracte d’arrendament en el mercat immobiliari, que pretén incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats (MAH). En els pròxims mesos... • Es continuarà aplicant i desenvolupant el Pla pel Dret a l’habitatge 20042007 (MAH). • Està previst lliurar al Parlament la Llei del Dret a l’Habitatge, en fase d’al·legacions a l’avantprojecte; la Llei de creació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Llei de reforma de l’Incasòl, d’acord amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 80 21. MEDI AMBIENT > Millora de la preservació del paisatge i del litoral El 2005 es va aprovar la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que, per primera vegada, identifica aquest concepte com un recurs i un patrimoni, i crea els instruments per a tenir-ne cura. També es va aprovar el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), que defineix i protegeix de manera definitiva la totalitat del sòl no urbanitzable i el sòl urbanitzable no delimitat situat dins els 500 metres d’amplada de la línia de la costa. En total, queden preservades 23.500 hectàrees de la costa catalana. Ja al desembre, el Parlament va aprovar la Llei de la informació cartogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la Llei de l’Institut Geològic de Catalunya, impulsades pel Govern. La primera posa els fonaments per elaborar tot el conjunt d’informacions de base que permetran disposar dels recursos cartogràfics digitalitzats que els ciutadans i les empreses necessitaran cada vegada més. També es va aprovar definitivament el pla director del sistema costaner per a sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Aquest pla complementa el primer i estableix diferents graus de protecció a un àmbit de 650 hectàrees que conformen 44 sectors de 22 municipis catalans (PTO). > La Xarxa Natura 2000 protegirà el 26,5% del territori de Catalunya El Govern de la Generalitat ha proposat el 26.7% del territori de Catalunya per incorporar-se a la xarxa d'espais naturals que impulsa la Comissió Europea, la xarxa Natura 2000. La Comissió xarxa Natura 2000 del Govern treballa per la delimitació d’aquestes zones (MAH). > Mesures excepcionals per afrontar la sequera i millorar la gestió de l’aigua El Govern ha aprovat aquest any un decret de mesures excepcionals en la utilització dels recursos hídrics per fer front a la situació de sequera i de reducció de les reserves d’aigua dels embassaments. Entre aquestes mesures hi ha la protecció dels embassaments més afectats i la reutilització d’aigües depurades per al reg agrícola (veure el capítol 9, “Agricultura i pesca”) o el de camps de golf. D’alta banda, l’1 d’abril d’enguany va entrar en vigor en nou cànon de l’aigua amb l’objectiu que els consumidors facin un ús més racional de l’aigua i canviar els hàbits de la ciutadania que la malgasten, que en surten penalitzats. També s’han inaugurat Estacions Depuradores d’Aigües Residuals als municipis de Begues (Baix Llobregat), Castellar de n’Hug (Berguedà) i a Arenys de Mar, Arenys de Munt i Canet (Maresme), Breda (La Selva) i el Pont de Vilomara (Bages) (MAH). > A punt les obres alternatives al PHN El Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge han signat els tres primers convenis de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional. Un dels convenis és per a les obres �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 81 alternatives al ramal nord del transvasament des de l’Ebre a Barcelona; el segon és per a les obres alternatives a la connexió CAT-Abrera, que milloren l’abastament al Camp de Tarragona i el tercer per construir una xarxa d’abastament des de l’embassament de la Llosa del Cavall fins a les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. Les primeres 30 actuacions alternatives al PHN tenen un cost de 1.333 milions d’euros, dels qual 678 milions seran finançats pels Fons de Cohesió de la UE i 237 milions, pel Ministeri de Medi Ambient (MAH). > Accions per resoldre el problema històric de l’embassament de Flix Des de fa més d’un any, el Govern ha estat treballant per acotar i poder resoldre la problemàtica històrica d’acumulació de residus contaminants provinents d’Erkimia a l’embassament de Flix. Una de les principals fites ha estat destinar més fons del Pla hidrològic nacional per descontaminar el riu sense detreure’ls d’altres actuacions. A més, amb la instal·lació de l’estació de control automàtica (en continu i a temps real) a Flix, l’Agència Catalana de l’Aigua garanteix l’abastament d’aigua en quantitat i qualitat del riu Ebre per a tots els seus usos (MAH). > Pla ambiciós per reduir els residus municipals de cara al 2012 L’octubre passat va presentar-se el Pla d’Acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012. Aquesta pla desplega un nou model de gestió de la brossa fonamentat en la prevenció, la recollida selectiva i la recuperació dels materials continguts en la fracció restant, que és la part dels residus que no es recull selectivament. El Pla s’imposa l’objectiu d’aconseguir el 75% de reciclatge del vidre i del paper, el 55% de la matèria orgànica, i el 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics) i aconseguir que dos terços dels residus siguin reciclats (actualment només se’n recull selectivament el 25%). Finalment, el Pla obliga a la recollida selectiva de la matèria orgànica a tots els municipis i, per primer cop al nostre país, defineix les infraestructures de tractament de residus municipals necessàries a Catalunya: 108 instal·lacions, 53 de les quals són de nova construcció. Per a aquest 2006 el Govern destina 119 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 13% respecte l’any anterior. A més, els Hostalets de Pierola (Anoia) acollirà una nova planta de tractament de resta, el quart Ecoparc de Catalunya, amb capacitat de tractament de 300.000 tones anuals de brossa de municipis que ja han implantat la recollida de l’Anoia i del Baix Llobregat. El Govern finançarà amb 71,3 milions d’euros la seva construcció (MAH). > 19,5 milions d’euros als ajuntaments per millorar la gestió de la brossa El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinats 19,5 milions d’euros en ajuts als ajuntaments per promoure una gestió més sostenible dels residus municipals. Aquest import, que supera de 7 milions d’euros les ajudes atorgades el 2004 pel mateix concepte, inclou ajuts per a la recollida selectiva de la fracció orgànica o la clausura d’abocadors fora d’ús, entre d’altres (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 82 > 9 milions d’euros per impulsar la recollida dels residus orgànics a 200 municipis El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha destinat 9 milions d’euros en ajuts per a la recollida de la fracció orgànica durant l’any 2005 (l’any 2003 es van atorgar 2,8 milions d’euros). Són més de 200 municipis, en el quals hi viuen 5,3 milions de persones, els que tenen desplegada la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals totalment o parcialment (MAH). > 1.784 actuacions per al sanejament d’aigües residuals urbanes El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005), aprovat el desembre, preveu 1.784 actuacions de construcció de noves instal·lacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l’ús urbà de l’aigua. El programa, que té un cost d’inversió de 876,2 milions d’euros, assegura l’acompliment de la Directiva marc de l’aigua i, per primera vegada, concreta les competències entre sanejament en baixa i sanejament en alta (MAH). > Protecció definitiva de Gallecs El Govern ha aprovat definitivament l’abril d’enguany el Pla director urbanístic del paratge de Gallecs situat a cavall del Vallès Oriental i l’Occidental i sobre set municipis. D’aquesta manera la Generalitat preserva i ordena definitivament aquest espai de 774 hectàrees d’alts valors paisatgístics i agrícoles i clou un conflicte iniciat ara fa 35 anys (PTO). En els pròxims mesos... • Actualització del Pla d’infraestructures per a la gestió dels residus i establiment del contracte-programa de l’Agència Catalana de l’Aigua (MAH). • Delimitació definitiva de l’espai d’interès natural i paratge natural d’interès nacional de Pinya de Rosa a Blanes i Lloret (MAH). • Ampliació dels límits del parc natural i zona perifèrica de Montserrat (MAH). • Creació dels parcs naturals de Montgrí-Medes-Aiguamolls del Baix Empordà i de Prades (MAH). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 83 • Plans presentats pendents de ser aprovats pel Govern: Pla General de Política Forestal 2005-2014, Pla de Cabals de manteniment dels rius i Pla territorial sectorial de connectors biològics de Catalunya. El Pla Director de Sostenibilitat del Litoral està pendent d’elaboració (MAH). • Elaboració i aprovació de noves lleis: Llei de Caça de Catalunya, Llei de protecció de la Biodiversitat, Llei d’ordenació sostenible de la pesca recreativa fluvial i conservació dels ecosistemes aquàtics continentals a Catalunya, de la qual se n’ha redactat l’avantprojecte (MAH). • Inici de les obres alternatives als transvasament de l’Ebre (MAH). • Creació de l’Agència Catalana de la Natura. �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 84 22. ENERGIA > El nou Pla de l’Energia aposta per l’estalvi, l’ús d’energies renovables i la qualitat del subministrament Finalment, després de dos mesos d’informació pública i debat ciutadà, el Govern va aprovar l’octubre passat el Pla de l’Energia 2006-2015. El pla inclou mesures per tal d’estalviar energia i recursos en els diferents sectors consumidors (transport, indústria, serveis, llars...), potenciar les energies renovables, disminuir la contaminació i millorar la seguretat energètica, amb inversions associades que arribaran als 9.955 milions d’euros. L’objectiu és aconseguir un estalvi d’energia final del 10,6% respecte a la tendència actual. El percentatge de participació de les energies renovables es triplicarà i passarà del 3,3% (2003) a l’11% el 2015. En aquell moment, es preveu que la distribució energètica sigui de 3.500 MW eòlics, 100 MW fotovoltaics, 1.250.00 m2 de solar tèrmica, 50 MW de solar termoelèctrica, 2.474,8 MW d’hidroelèctrica, 121,5 MW d’aprofitament elèctric de biogàs, 18% de biodièsel i 6% de bioetanol (com a biocombustibles), 306.600 tep (tones petroli) de biomassa llenyosa i 198.781 tep de residus renovables. El pla també proposa una disminució progressiva del pes de les nuclears que passi del 55,8% actual al 35,5% el 2015, i començar el tancament de les nuclears l’any 2022 (TRI + MAH). > Primera plataforma d’intercanvi de drets d’emissió de CO2 El Departament d'Economia i Finances, l'empresa SENDECO2 i la Fundació Fòrum Ambiental han impulsat la creació de la primera plataforma d'intercanvi de drets d'emissió de CO2 de tot l'Estat espanyol. Aquesta borsa, que tindrà la seu a la ciutat de Barcelona, permetrà que les més de 1.000 empreses espanyoles afectades pel compliment del Protocol de Kyoto puguin comprar i vendre les autoritzacions d'emissió de diòxid de carboni que els ha atorgat el Govern espanyol d'acord amb el Pla Nacional d'Assignacions (ECF). > Inaugurat el parc eòlic més gran de Catalunya El Govern ha posat en marxa el parc eòlic de Rubió, el més gran de Catalunya. La nova instal·lació, amb una potència de 49,5 MW, permet doblar la producció eòlica que es feia fins ara a Catalunya. A més s’han presentat els projectes d’implantació de parcs eòlics de Catalunya, que permetran assolir una potència de 1.500 MW l’any 2007, quantitat fixada per a aquesta legislatura i que permetrà el subministrament d’electricitat eòlica per a 850.000 famílies. Fins al moment ja s’ha assolit el 87% del total (1.308 megawatts dels 1.500 previstos) (TRI + MAH). > Construcció de nous parcs eòlics Treball i Indústria va arribar a un consens amb les entitats promotores dels parcs eòlics, Red �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 85 Eléctrica, les companyies elèctriques i els municipis, que ha permès posar en marxa els parcs que estaven autoritzats, solucionant el problema dels punts d’evacuació de l’energia produïda. D’aquesta manera, Catalunya avança cap a l’objectiu europeu de produir un 12% de l’energia mitjançant fonts netes i renovables. Actualment, a Catalunya hi ha 8 parcs eòlics en servei que sumen una potència instal·lada de 144 MW, 2 parcs més en construcció -78 MW- i 35 projectes amb autorització administrativa. En el curs de 2005 s’han autoritzat els parcs eòlics de Serra del Tallat, Serra de Vilobí, Era Bella, Coll de Panissot, Veciana, Vilalba dels Arcs i Montargull amb un total de 205.790 KW instal·lats (TRI + MAH). > 2,1 milions d’euros per canviar calderes i calefactors amb 10 anys d’antiguitat El Pla “renova’t” amb una dotació de 2,1 milions d’euros permet als particulars la renovació de calderes i escalfadors a gas domèstics, que tinguin 10 o més anys d’antiguitat. Es concedeixen ajuts de 150 euros als usuaris que canvien les calderes i 60 euros als que substitueixen els escalfadors a gas. Es preveu la substitució de 12.000 equips vells i altres nous i més eficients (TRI). > Promoure l’estalvi de combustible en la conducció de vehicles La campanya “Cuida’m gastaré menys” facilita als usuaris consells pràctics que els permeten reduir el consum d’energia, fer un ús racional del vehicle i augmentar la seva seguretat en el vehicle. El vehicle privat consumeix el 15% del total de l’energia que es gasta a Catalunya. Aquests consells per practicar una conducció econòmica permeten estalviar entre un 15% i un 20% de combustible (TRI). > Augment d’un 16% de les ajudes per a l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables El 2005 les ajudes als projectes en matèria d’estalvi, eficiència energètica i aprofitament de recursos energètics renovables han crescut un 16% respecte a l’any 2004. L’augment respon al propòsit d’aplicar una política energètica basada en la racionalització de la utilització de l’energia i en la reducció de les emissions de diòxid de carboni i de gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta i al canvi climàtic (TRI). > 9 milions d’euros per reordenar les línies elèctriques a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès El Departament de Treball i Indústria, l’Ajuntament de Sant Cugat, l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Endesa Distribució Elèctrica i Red Eléctrica Española han signat un conveni per reordenar les línies elèctriques d’alta tensió que transcorren per les zones urbanes de Valldoreix i el barri de Mirasol, al terme municipal de Sant Cugat, amb l’objectiu de minimitzar-ne les molèsties als ciutadans. La reordenació permetrà eliminar un tram de 4 quilòmetres de línia elèctrica. La compactació, el desplaçament i l'eliminació de línies són actuacions recollides al Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 86 En els pròxims mesos... • Inauguració de dos nous parcs eòlics a Tortosa, Baix Ebre (TRI). • Compactació, desplaçament i eliminació de línies elèctriques a les zones urbanes (TRI). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 87 23. TRÀNSIT I TRANSPORT PÚBLIC > 58 radars per reduir els accidents de trànsit La continuació del Pla integral contra la velocitat excessiva s'ha materialitzat al llarg d’aquest any 2005 en la instal·lació de 44 noves cabines i 34 radars nous. Aquests, sumats als ja existents (36 cabines i 24 radars) suposen un total de 58 radars que de forma rotatòria s'ubicaran en 80 cabines repartides per la xarxa viària catalana. En el primer any d'aplicació del Pla integral contra la velocitat excessiva, en els trams sota control de radar s'ha reduït en un 33% el nombre d'accidents mortals. Pel que fa a les víctimes mortals i als ferits greus, la reducció ha estat també del 33%. Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla de Seguretat Viària de Catalunya 2005-2007, que persegueix la reducció del nombre de víctimes mortals en accidents de trànsit (INT). > Impuls de l’eix ferroviari transversal d’ample internacional Catalunya tindrà eix ferroviari transversal, que connectarà Lleida i Girona, amb estacions en les principals ciutats de la Catalunya Central, en un termini de 15 o 20 anys. L’eix permetrà la creació de noves línies mixtes d’ample internacional per a trens de mercaderies i viatgers, cobrirà les necessitats creixents dels fluxos de viatgers i mercaderies i donarà cohesió a la mobilitat del conjunt del país. Aquesta no és una infraestructura més sinó que suposa la ruptura d’un model de país unipolar que concentra les infraestructures principals a la seva costa i, per tant, suposarà una possibilitat de creixement per a les ciutats que connectarà (PTO). > Entrada en funcionament de la línia de rodalies entre Mollet i El Papiol L’impuls del transport ferroviari entre les ciutats de la segona corona metropolitana va ser un dels compromisos adoptats pel Pacte del Tinell. En aquest marc, i tot i que sigui competència de Renfe, ha entrat en funcionament per a viatgers i de manera parcial la històrica línia de rodalies entre Mollet i El Papiol, fins ara exclusivament de mercaderies (PTO). > La futura Línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova amb Mataró La nova infraestructura unirà les ciutats de la segona corona metropolitana des de Vilanova i la Geltrú a Mataró en un recorregut de 106 km. La línia donarà servei a 25 estacions i a 870.000 habitants i es preveu que la utilitzin uns 16 milions de viatgers l’any. El desembre de 2005, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va presentar l’estudi de traçat d’una línia en què s’invertiran 1.227 milions d’euros. Aquesta línia facilita una comunicació en xarxa i contribuirà a dinamitzar la mobilitat de l’àrea metropolitana, afavorint l’ús del ferrocarril respecte el vehicle privat (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 88 > Prolongació de la Línia 2 del Metro de Barcelona Política Territorial i Obres Públiques ha fet públic l’estudi informatiu del futur perllongament de la Línia 2 del Metro de Barcelona. Es preveu que l’allargament doni servei a més de 15,5 milions de passatgers cada any i que les obres comencin el segon semestre de 2006. L’actuació preveu un termini d’execució d’uns 48 mesos (PTO). > La Generalitat es fa càrrec de la línia de tren Lleida-la Pobla de Segur Des de l’1 de gener de 2005 la Generalitat és propietària i té la competència total en la gestió de la línia ferroviària Lleida-la Pobla de Segur que el 2003 va tenir 117.000 viatgers. L’explotació depèn dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ha signat un acord amb Renfe pels primers anys. El Govern vol revitalitzar aquesta línia, tot millorant la infraestructura i augmentant el nombre d’usuaris. Aquest mes d’octubre ha iniciat la primera actuació per renovar el tram de Balaguer a la Pobla. A més a més, s’estudia allargar la línia fins a la Seu d’Urgell i Andorra, amb la intenció que transporti també mercaderies (PTO). > En marxa la futura Llei Ferroviària de Catalunya El Govern afronta per primera vegada i de manera global l’ordenació del sistema ferroviari català amb el nou Projecte de llei ferroviària de Catalunya, aprovat l’11 d’octubre passat, i pendent de ser tramitat al Parlament. La Generalitat s’ocuparà així de planificar l’estratègia, el desenvolupament i la construcció de noves infraestructures del sistema ferroviari català a través de l’empresa pública Ifercat (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya). El nou projecte adapta la normativa catalana a les directrius europees i estatals, incorpora la liberalització del mercat ferroviari a Catalunya i afirma la Generalitat com a autoritat ferroviària (PTO). > Creació dels Consorcis del Transport Públic de Lleida, Girona i Tarragona per disminuir l’ús del cotxe privat Tot seguint l’exemple de l’àrea metropolitana de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona han impulsat respectivament consorcis del mateix estil per integrar l’oferta de transport públic existent, fer-la més eficient i fer disminuir l’ús del vehicle privat. El Consorci del Camp de Tarragona ja és operatiu, i pel que fa als de Lleida i Girona, se n’ha acordat la constitució (PRE + PTO). > El nou Observatori de Seguretat Viària centralitzarà i analitzarà totes les dades de trànsit El nou Observatori Català de Seguretat Viària, creat el juliol de l’any passat, és una eina de seguiment i avaluació continua que permet recollir i harmonitzar totes les dades sobre el trànsit per ajudar a determinar amb més precisió les línies d’actuació (INT). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 En els pròxims mesos... • Nou projecte de les obres de la L5 al barri del Carmel. Les obres es reprendran la primavera vinent (PTO). • Obres de millora en l’intercanviador FGC-Renfe a Martorell (PTO). • Aprovació de la Llei ferroviària de Catalunya al Parlament (PTO). 89 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 90 24. POLÍTICA TERRITORIAL I INFRAESTRUCTURES > Dibuixar les necessitats en totes les infraestructures catalanes en un horitzó de vint anys Per primera vegada, el Govern català ha realitzat un document que planifica de forma integrada totes les necessitats en les infraestructures catalanes, el Pla d’Infraestructures del transport de Catalunya (PITC), on es dibuixen les prioritats actuals i futures en el desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària catalana fins al 2026. El PITC significa una clara aposta pel ferrocarril amb 800 km de noves línies d’alta velocitat, més de 300 km de noves línies convencionals, la millora de 576 km de línies existents i una inversió que dobla la destinada a carreteres. El Pla millora la xarxa viària amb uns 1.500 nous km d’autovies i l’increment de la qualitat de les carreteres. Per desenvolupar-lo es preveu una inversió de 37.115 milions d’euros fins a l’any 2006, dels qual més de 25.000 milions, un 68% del total, es destinaran al ferrocarril i uns 12.000 a les carreteres (PTO). > La Llei de barris millorarà la qualitat de vida als barris en procés de degradació El Parlament de Catalunya va aprovar el maig del 2004 la Llei de Millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, destinada a evitar la degradació de diversos barris de tot Catalunya. En aquest sentit, en les dues convocatòries d’ajuts resoltes fins ara s’han concedit 198 milions d’euros a 30 barris. La tercera convocatòria, amb ajuts que sumen 99 milions d’euros, es va obrir el febrer de 2006 i es preveu que les subvencions que beneficiaran una quinzena de projectes s’adjudiquin abans de l’estiu. Així, amb aquesta convocatòria s’hauran incorporat al Programa gairebé 45 barris d’arreu de Catalunya. El Govern preveu tancar la legislatura amb quatre convocatòries que hauran generat una inversió de 800 milions d’euros a uns 60 barris de Catalunya (PTO). > Generalitat i Estat invertiran més de 7.000 milions d’euros en set anys en obres prioritàries a les carreteres Un conveni signat entre les dues administracions preveu una inversió conjunta de 7.345 milions d’euros en els propers set anys en un centenar d’actuacions a les vies catalanes. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques invertirà 3.540 milions d’euros en 66 actuacions entre licitacions i inicis d’obres. Cal destacar-ne el desdoblament de l’Eix Transversal, la construcció de l’Eix del Llobregat, l’Eix diagonal, l’anella de les Gavarres, l’eix Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d’Aro, VilanovaVilafranca, Vilafranca-Manresa, Reus-Alcover o l’autovia de la Conreria. Per part del Ministeri de Foment, la inversió prevista és de 3.805 milions d’euros per a l’autovia de l’A-14 entre Lleida i Alfarràs, l’A-2 entre Tordera i la frontera francesa, l’A-22 entre Lleida i Osca, l’A-26 entre Figueres i Besalú, l’A-27 entre Tarragona i Lleida, l’A-7 entre el límit de Castelló i Abrera, i la B-40 entre Abrera i Terrassa, entre d’altres (PTO). �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 91 > Impuls a la planificació territorial de Catalunya: els primers plans a punt El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha promogut un dels impulsos més importants donats mai a la planificació territorial de Catalunya. En 48 mesos ha posat en marxa l’execució de 7 plans territorials d’arreu del país, previstos des de 1983 i encara no redactats, així com la revisió del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, l’únic vigent fins ara. S’ha emprès la redacció de 19 plans directors urbanístics i s’ha donat prioritat a aquells que comprenen zones sensibles, on les tensions d’ocupació de sòl són especialment intenses. L’objectiu d’aquests plans és establir el sistema d’espais oberts, ordenar el creixement urbà i determinar l’encaix de les principals infraestructures que afectin a aquestes comarques. Els dos plans territorials dels quals s’ha presentat l’avantprojecte són el Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i el de l’Empordà. El primer pretén assegurar les condicions de vida de tots els pobles pirinencs reforçant 12 ciutats i viles que actuaran com a pols prestadors de servei del territori. Pel que fa a l’Empordà, es regularà el creixement de les segones residències, es protegirà el sòl agrícola i el patrimoni ambiental, cultural i econòmic alhora que es promourà una racionalització de la xarxa viària millorant l'accessibilitat i la vertebració del territori. A més, el Govern ha iniciat els treballs del Pla Territorial del Camp de Tarragona (PTO). > Més de 100 obres a les carreteres Al llarg del 2004-2005 s’han dut a terme més d’un centenar d’obres a les carreteres catalanes, entre les quals destaquen la nova carretera Vic-Olot, el soterrament de la ronda nord de Granollers, la cobertura de la Gran Via de Barcelona en ambdós extrems, el desdoblament de la variant sud de Lleida i la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell (PTO). > Modificació de la Llei de Carreteres per facilitar la construcció d’autovies El Parlament va aprovar el 26 de maig de 2005 un projecte de llei del Govern per modificar la Llei de Carreteres de 1993 per facilitar la construcció de noves autovies sense peatges directes. Amb el nou redactat es facilita la participació de les empreses privades en la construcció i explotació de carreteres a canvi d’un cànon que pagarà l’Administració, mitjançant el contracte de concessió de l’obra pública, alliberant així l’usuari del pagament de peatges. La normativa inclou ara que cada projecte tingui un estudi de viabilitat econòmica, social i ambiental, que se sotmetran a informació pública, com també passarà amb el redactat final. Els ens municipals podran incidir en les vies que transcorrin pels seus àmbits (PTO). > El 2008 s’obrirà l’aeroport de Lleida a Alguaire El municipi d’Alguaire és l’opció del Govern per a l’emplaçament de l’aeroport de Lleida. El desembre de 2005 va sortir a informació pública el Pla director de l’aeroport i es preveu que les obres s’enllesteixin al llarg del 2008. La ubicació s’ha triat pel seu àmbit territorial, urbà i mediambiental, la �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 compatibilitat amb el sector agrícola i la disponibilitat d’accessos i comunicacions (PTO). > Inversió de 105 milions d’euros en els ports del litoral La Generalitat destinarà 105,7 milions d’euros a través del Pla d’Inversions de Ports 2005-2008 a l’optimització de les instal·lacions portuàries i a la protecció dels espais portuaris en els pròxims quatre anys. El Govern també dotarà 29 ports de Catalunya dels recursos necessaris per rebre i tractar les aigües residuals generades per les embarcacions (PRE + PTO). En els pròxims mesos... • Aprovació inicial dels Plans Territorials de les Comarques Centrals, de Ponent, de l’Alt Penedès i la Garrotxa (PTO). • Eix viari Reus-Alcover (desdoblament C-14) en fase de licitació, per un import de 65,9 milions d’euros. Està previst que s’acabi al desembre (PTO). • Sortida a informació pública de la Llei d’obra pública (PTO). • Aprovació definitiva del Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, i el de l’Empordà (PTO). • Aprovació definitiva dels Plans Directors Urbanístics de la Vall d’en Bas i del Ges, de la Conca d’Òdena, del Pla de Bages, de la Plana de Vic i els de la Val d’Aran, la Cerdanya i el Pallars Sobirà (PTO). 92 �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 93 �94 Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 Taula de codis departamentals Departament de la Presidència (inclou el conseller primer) PRE Departament de Relacions Institucionals i Participació REP Departament de Política Territorial i Obres Públiques PTO Departament de Justícia JUS Departament d'Interior INT Departament d'Economia i Finances ECF Departament de Governació i Administracions Públiques GAP Departament d'Educació EDC Departament de Cultura CLT Departament de Salut SLT Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ARP Departament de Treball i Indústria TRI Departament de Comerç, Turisme i Consum CTC Departament de Benestar i Família BEF Departament de Medi Ambient i Habitatge MAH Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació UNI �Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 95 �96 Síntesi de l’acció de govern I 2004-2006 I 31 de març de 2006 Índex per departaments Departament de la Presidència (PRE): 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 20, 24, 29, 36,39,40, 50,51, 59, 60,61, 62, 63, 64, 65, 67, 69, 72, 73, 74, 76, 78, 89, 93 Relacions Institucionals i Participació (REP): 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13 Política Territorial i Obres Públiques (PTO): 5, 26, 29, 77, 78, 79, 81, 83, 88, 89, 90, 91, 92, 93 Justícia (JUS): 7, 16, 17, 18, 29, 43, 58, 59, 62, 64, 73 Interior (INT): 29, 59, 75, 76, 88, 89 Economia i Finances (ECF): 7, 8, 9, 10, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 29, 39, 85, 86 Governació i Administracions Públiques (GAP): 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 29, 31, 57 Educació (EDC): 29, 37, 47, 48, 49, 50, 54, 63, 66, 72, 74 Cultura (CLT): 10, 14, 15, 40, 68, 69, 70, 71, 72 Salut (SLT): 23, 29, 39, 48, 52, 53, 54, 56, 60, 62, 67 Agricultura, Ramaderia i Pesca (ARP): 29, 42, 43, 44, 45, 54, 67 Treball i Indústria (TRI): 12, 20, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 39, 40, 48, 64, 65, 67, 85, 86, 87 Comerç, Turisme i Consum (CTC): 10, 20, 21, 23, 24, 33, 34, 35 Benestar i Família (BEF): 12, 29, 31, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 64, 66, 67, 76 Medi Ambient i Habitatge (MAH): 12, 38, 77, 78, 79, 80, 82, 83, 84, 85, 86 Universitats, Recerca i Societat de la Informació (UNI): 29, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 49, 50, 53, 73, 81 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Síntesi de l'acció de govern 2004-2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de Comunicació. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-03-31 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Acció política Model social Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que recull les principals actuacions entre 2004 i 2006 del govern presidit per Pasqual Maragall. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1119/19871109d_00247.pdf 110d31d4f6fa7ce2cb7e6cff4f074776 PDF Text Text A A, SIS NOTES SOBRE EL •OLITIC I EL_CIENTWTP JORDI mnR.1.5? Novemore 1:967 V 1252,M5TW,L._ 9Pdi S-4- fi V �° EL POLITIC I EL CIENTIFIC (NOTES) 1^ AUTOCBITICADE LI INZE L = L ECIUAL POLITIC: EL DELIRI HISTORIC HP ESTPT mASSA SOVINT LA TEMPTACIO DELS lNTEL.LECTUALS "LA REVOLUCIO PER SER CREADORA NO POT PASSAR-SE D'UwA REGLA, MORAL O METAFISICAr QUE EQUILIBRI EL DELIRI HISTORIC" ALBERT CAMUS. FA 30 PNYS EXACTAMENT (NOVEMBRE 1957) AL_BERT CAMUS REBIP EL NOBEL. POC TEMPS DESPRES MORIA (GENER 1960). AVUI REPRESENTA UN MODEL IDEAL D'EQUILIBRI ENTRE EL COmPROmIS (L'ENGAGEMEMT) PER LES CAUSES MORALES I EL RESPECTE PELS PLTRES. DONCS "NONES HI HP UN LUXE. EL DE LES RELACIONS HUMANES". I NONES UNA RESPOSTA EFICAC AL "DILEMP: O POLICIA O FOLLIA" , ^^^ INTRANSIGENCIA EXTENUAwTDE LA MESURA". L , INTEL.LECTUAL POLITIC TROBP LA MESURA • EN EL RIGOR DE LA CIENCIA I EN EL RECONEIXEMENT DEL DRET. �2. D OLITIC8,_ DRET I CIENCIES SOCIALS LA POLITICA NO ES SOLAMENT ANALISI ClENTIFICA. PERO... LA POLITICA SENSE DRET ES EL PODER DE LA FORCA I DE L'AR8ITRARIETAT. EL DRET ES LA POSSIBILITAT DE JUSTICIA PELS POBRES. I EL DRET, EN LA ME URA QUE ES UNA ` CONSTRUCCIO CIENTIFICA ORIENTADA PER VALORS CULTURALS I BASADA EN EL CONEIXEMENT DE LA REALITAT SOCIAL, ES UNp PRÁCTICA D'IwTEL.LECTUALS ESPECIALITZATS. NO PODEM SUBORDINAR Lp POLITICA AL DRET, DONCS SERIA CAURE EN EL MES TOTAL CONSERVADURISME SOCIAL. LA POLITICA ES UN VÚLUNTARISME SOCIAL: EL DRET ES LASEVA MESURA, NO EL SEU FI. EL VOLUNTARISME DEL POLITIC SI VOL SER ALHORA TRANSFORMADOR l RESPECTUOS DEL DRET S'HA DE BASAR EN EL CONEIXEMEmT DE LA REALITAT SOCIAL. TORNEM A LA PRACTICA ImTEL.LECTUAL (GLOBAL) DELS CIENTIFICS, ^ 7ECNICS O PROFESSIONALS. �• _ 3. CIENCIES SOCIALS PER FER VISIBLE L"ESTAT EN AQUESTA MATEIXA FACULTAT ° FA UN ANY ~ EN LA LLICO INAUGURAL, NORBERTO BOBBIO CITPVP LA SEVP DEFINICIO PREFERIDA DEMOCRACIA DE ^POTERE IN PUBLICO". LA REPRESENTPCIO PUBLICA PERMET FER VISIBLE EL PODER POLITIC, FER P L'ESTPT RELATIVAMEmT TRAWSPARENT A LA SOCIETPT (NO AL REVES: LA SOCIETPT NO HP D,ESSER TOTALmEmT TRANSPARENT A L'ESTAT). L'AVANÇ DEMOCRPTIC DONCS ES LA CONQUESTA, MAI DEL TOT ACABADA, DELS SECRETS DE L'ESTAT. NO ES UNA FUNCIO QUE PUGUIN MONOPOLITZAR ELS INTEL.LECTUALS~ ELS CIENTIFICS SOCIALS, DEMOCRATICS IMPULSATS P E RO SO NINDISPENSABLES. ELS PROCESOS GENERATS PELS GRANS MOVIMENTS SOCIALS, PER FORCES POLITIQUES. DIRIGITS DES D'INSTITUCIONS REPRESENTATIVES, REQUERIRAN LA PARTICIPACIO C R ITICA DELS INTEL.LECTUALS, LA COL.LABORACIO AUTOmOMA DELS CIENTIFICS SOCIALS. LA POLITICP AmB BASE CIENTIFICA NO REQUEREIX TANT EN EL CONEIXEMENT QüOTIDIA DE L'OPINIO PUBLICA PER PRACTICAR UNA POLITICA D'IMATGE, SOVINT ESTERIL, COM EN EL CONEIXEMENT DELS PROPIS MECANISMES DE L'ESTAT, DE LA RELACIO PODERS POLITICS-CIUTADANS, AMB ELS SEUS EFECTES EXCLOENTS I INTEGRQDORS, PRODUCTIUS 1 MALVERSADORS. �º A º,5 4. L,ESTAT DEMOC R A ZlC I LA s E y A_ LE GJI I.mAÇI g INT ^ L,LECIU8i, ELS INTEL.LECTUALS I ELS CIENTIFICS SOCIALS COM A LEBITIMADORS DE L'ESTAT DEMOCRPTIC: L'OPCIO PER LA LLIBERTAT, PER LA JUSTICIA, PER LA IGUALTAT, PER LA SOLIDARITAT, ES UNA OPCIO DE VALORS, NO REQUEREIX LA LEGITIMACIO CIENTIFICA. PERO ELS INTEL.LECTUALS I ELS CIENTIFICS SOCIALS HAN DE CONTRIBUIR A DEMOSTRAR LA SEVP VTABILITAT HISTORICA, HAN DE CRITICAR LES SEVES INSTITUCIONS, HAN DE PROPOSAR NOUS MECANISMES... LA LEGITIMACIO INTEL.LECTUAL DE L'ESTAT DEMOCRATIC ES UNA FUNGID HISTORICA QUE NO S'ACABA MAI, ES UN HORITZO IDEAL CAP AL DUAL S I AVENQA CADA DIA. AVUI, UNA DIMENSIO FONAnENTAL DE LA LEGITIMPCIO INACABADA DE L`ESTAT DEMOCRATIC ES EL DE LA REVALORITZACIO POLITICA DELS GOVERNS LOCALS. NO ES TRACTA D'AFIRMAR QUE SON TAN O MES ESTAT COr: ELS ALTRES wIVELLS, SINO QUE SON, POTENCIALMENT,MES DEMOCRATICS, MES VISIBLES, MES SOCIALITZATS, I PER TANT ES MEREIXEN Q UE ELS ALTRES NIVELLS QE L'E S TuT. AvUI, PER LA SEVA mATURALESA I PER LA SEVA PRACTICA, REPRESENTEN UN NIVELL �FONAMENTAL DE L`ESTAT . DEMOCRATIC. PERO NO TENEN EL MATEIX RECONEIXEMENT SOCIAL I LEGAL NI ELS RECURSOS ECONOMICS I JURIDICS NECESSARIS. �5. POLITICJCIENTIFIÇBy_EL0TVELL]OÇBL CRITICA PLS CONCEPTES TRADICIONALS DE - POLITIC ENTES COM PROPAGANDISTA ABANS DE LES ELECCIONS I BUROCRATA DESPRES. - FUwCIONARI ENTES COM EXECUTOR RUTINARI DE LA INERCIA ADMINISTRATIVA. EL POLITIC LOCAL ES (HA D"ESSER) A) UN REPRESENTANT POPULAR, &W COMUNICADOR SOBRETOT, I CADA DIA. B) UN RECEPTOR DE D EMANDES SOCIALS (CONEIXEMENT DE L A REALITAT I PARTICIPACIO POPULAR) I UN FORMULADOR DE PROJECTES COL.LECTIUS. C) UNA PERSONALITAT EXECUTIVA QUE TE INICIATIVES I CAPACITAT DE PRENDRE DECISIONS I DE MOBILITZAR RECURSOS ' PER PROMOURE LA SEVA EXECUCIO., EL PROFESSIONAL O TECNIC QUE TREBALLA AMB EL POLITIC NO POT SER EL FUNCIONPRI CONVENCIONAL~ QUE ES DEFINIA PEL SEU STATUS, SINO LA PERSONA n 'ACrIO QUE ES DEFINEIX PEL SEU ROL: �A) HP DE PODER CONCRETAR I EXECUrAR ELS PROJECTES I LES INICIATIVES. B> MA DE COORDINAR L'ACCIO DELS SERVEIS ADMINISTRATIUS PROPIS AMB ELS ALTRES SERVEIS O EMPRESES PUBLlCS I PRIVATS. C) HP DE SER CAPAC DE VERIFICAR I AVALUAR ELS EFECTES I ELS RESULTATS OBTINGUTS. HI HA DONCS UNA RELPCIO DIALECTICA PERMANENT ENTRE EL "POLITIC" I EL "CIENTIFIC" EN EL NIVELL LOCAL, UNA DIALECTICA EN L,ACCIO. PERO AQUEST NO ES L , UNIC ROL POSSIBLE I NECESSARI DEL "CIENTIFIC": NO TOTS ESTAN COMPROMESOS EN L,ACCIO PUBLICA QUOTIDIANA. SORTOSAMENT. ¿ELS MECANISMES POLITlCS~ INSTITUCIONALS, ADMINISTRATIUS, ACTUALS PERMETEN UNA CORRECTA SELECCIO DELS "POLITICS", POSSIBILITEN ALS "CIENTIFICS" EXERCIR ELS .. ROLS DESCRITS, GENERAR LA DIALECTICA NECESSARIA ENTRE UNS I PILTRES? SON QÜESTIONS A LES QUE S'HA DE RESPONDRE AMB LA CRITICA INTEL.LECTUAL. �AVUI LA CRITICA INTEL.LECTUAL, CIENTIFlCA, HA D'ANALITZAR AMB RIGOR EL .FUNCIONAMENT DE TOTS ELS PODERS Y ADMINISTRACIONS. TAMBE DELS NIVELLS LOCALS. AQUESTA ANALlSI CRITICA ENS AJUDARA A CAmVIAR, A INNOVAR. UN DELS REPTES POLITICS I INTEL.LECTUALS MES IMPORTANTS QUE TENIM AVUI A LA NOSTRA CIUTAT ES L°ELABORACIO DE LA CARTA MUNICIPAL. NO ES PODRA FER SI NO HI HA UN MOVIMENT INTEL.LECTUAL D`ANALISI, DE CRITICA I DE COOPERACIO, AüTONOM I RIGOROS, AMB EL QUAL DES DE LES lNSTITUCIONS. DES DE LA POLITICP STRICTU SENSU° HAGUEM DE CONFRONTAR-NOS. �6. SJEM p ERMETEU, UNA RECOMHNACIO:_SIGUEU_D'8C% EL MON DELS INTEL.LECTUALS, LA COMUmITAT CIENTIFICA TE UNA PROFUNDA VOCPCIO D'UhIVERSALITAT. DES DE BARCELONA, CIÚTAT OBERTP AL MOn COM HO SON SEMPRE LES GHA g S CIUTATS DImAMIQUES I IL.LUSIONADES, DES DEL PPIS DE LES "CENT CIUTATS" NO ES POT SINO REFUSPR EL PROVINCIANISME... PERO ES TAMBE PROVINCIANISME EL SEGUIMEmT ACRITIC DE LES MODES INTERNACIONALS, LA IMPORTPCIO nC" L'ULTIMA MODA CULTURAL, DE L'ULTIMA CORRENT INTEL.LECTUAL. ABANS D'AHIR ELS PAISOS SOCIALISTES EREN E L TABU IDEOLOGIC, AHIR ELS D EL TERCER MON, AVUI PER UNA ESQUERRA INTEL.LECTUAL MES DESENGPNYADP QUE CRITICP ELS ESTATS UNITS, MITIFICATS ^EL SO lAL-LLIBERALISME... UN MITE SUBSTITUEIX A UN ALTRE MITE PERO PER AuUEST CAMI NO CONEIXEREM NI TRANSFORMAREM LA NOSTRA REALITAT. I, A MES P MES, PER LA VIP DE LA IMPORTPCIO CULTURAL SZSTEMATICA, NO SERIEM UN PUNT DE REFERENCIP NI D"INTERES PER NINGU. NO H A ESTAT, NO ES, EM SEMBLA, EL CAS DE BARCELONA, NI DE CATALUNYA. HEM ESTAT OBERTS AL MON PERQUE ENS INTERESSAVA LA NOSTRA REALITAT, I AQUESTA PREOCUPACIO ENS HA FET BUSCAR I TROBAR EN LES ALTRES CULTURES, REFERENCIES I INSTRUMENTS VPLIDS PER NOSALTRES. EN MOLTS CAMPS BARCELONA ES AVUI UN FOCUS D'ATRACCIO INTEL.LECTUAL: HA ESTAT POSSIBLE ULAN HEM ACONSEGUIT �ESTPBLIR UNA DIPLECTICP PRODUCTIVA ENTRE L°ACCIO SOBRE LA NOSTRA REALITAT I EL CONEIXEMENT DE LES ALTRES REPLITPTS. LES CIENCIES SOCIALS, COM TOTES LES BRANQUES DE LP CIENCIP I DE LA CULTURA, SON UNIVERSALS. PERO ELS CIENTIFICS. ELS INTEL.LECTÚALS HAm DE TENIR LES SEVES ARRELS. NO COMPLEIXEN EL SEU PAPER SI CAUEN EN LA CONTEMPLACIO BEATA DE LES MODES CULTURALS EFIMERES I DE LES REALITATS EXTERIORS MITIFICADES. "DAS DORT IS mIEMALS HIER" (EL QUE HI HP PFORP NO ES mAI ACI^) VA DIR SCHILLER. SIGUEU D'ACI. / �IL-k ./1.3 ^^. ^ iw9— cY9t ; ^^. �¡ o Gh c¢ _ ^ sl ^,t, C7.-^ -, ^r^ JUM (,,.G, Crirj1,` ^ VV1/"^^' MJ' ^l O L. /*, i^ F . Li ()Club 1 i3i/l i'^^ b r. LfiU.Gt•3 ,( W a^, ^ ^ ^j ti _ (4rut, p(a_rj( tm-i, ( cT., tz,, ^ j ¡ CtiLc 141 ,j A,,d t44 ,^, `„^ c t i ^ Ch¿O-Lz. o& G L r'o l-,c 0, Lt( frtioa . o 9t` C^u„ • (,^,,,,,,,,^ 4c,44-7314 )2A, <AA., 71-9^` ^^ ^° q fi^ ^ x^ cut,k L ( ^G C.L/ Lt l/Lc_ ci" !!!! ^ _^^ ^ G1 1 ^ ^ ` ( N^ \, C ^nn `^/1 ^ (^i u-ti¿t"' g vl!`Q,4, (/Gc L I d ^ ^ L^ A (AfC4,vVe Nn‘ v^ / o ^ YL O3( Ca A-, ^e r "t•-----k Le ot‘seA, v;^ esu,.a . ) (c,)(e utrb." ° c,t.ev, " a j ^ e L cu,, 10-itt) C,61 ^,^ew^,^ ct ^,^di,^ ,1_D ^j ", ^ ^(^^ (^GLkelL é2C.ï ia^^{ r (rve -c ) r^r-^ ^ït. /^ GLto(f^^ N-O cy^ C._ ^`r "k ^ ,..4..w^ e t¿ e ^0¢, ¢,,L,^ , eY ^ 0 c 1^ » ^ ( ^ d^ii aot.^A (/ o , ce -e LÚA- ' ti ^^`^ ^ -C;It.fr`?/t,U tni.-1/A (it f ^ .^^^ w r 1^, �2 v '7 4,1,-z„ I 6) ^/ ^ cR,r cv C^ 100 t-`^ 1") (A vv.~- (.0"5 0-•; ' `1-6^ d.) ^1 ^ t(f)VtÁ^, ^ lN^^^ /1 1 0,it;,(A—Lcumlí,-- 01,^ ^ ^„^ e^ Iw, +^c^^ V) ^^ ^^-^ ^^ i^^^, ^/lM w ^ , „ J ^,,, ^ ^ , r^1 ^^ 5 4 Ut l/^ "' v^ Y ^ .Lv^ o^-S , l.^.lt,r ( 1 ^4^^.J,l,, c4AP`i-^- 11 G Am f ^.^^ - ^G^` 1 G^ —^ j^ 5^ cl) vvov- Gl/t4163" ^ ^.^^ v,_ ^^ „^,;,,, „ G 1`" "-e ^ ^ ce_,( d,(^ v ' o ^ ^ %^ PAAA o ^(/3 ^ 0A-14/v1 L í^"., llV^. t ,^ +^ ^ ec c(li^-^---' ^ c ^ ^ rw^ c.^ ) n, ^, ,, t ^, ^,, ^a^^,^^^1`e. `.^^^ ^ M 157.1 —^ Fit&^ ^ ^.ah ^,^ ^— ^^^ �-trl e--K__ _01,470c,) % Ln Luí ' 4/1/3 rv) 1,/-7/6 /Lt,o ^ . i-tA-kJA,t,„ i,^t vz-(1-k_ Ib^ ^ ss, ^ (uf^, aPc (-^ Cvl h o (C-9'-'°¿4 /J-M' ^ .^ Lee. ^ ^ ^ wj ^ c M, ° u-U .. ea ^ ^^^ a^ ^wL ^ l 119) 14_, /1,t-6(t) ^ ^ ^ G^ . ^ ,n^ y ^ ^ ^ ^ ^ (1A-;&,14,9 ^^ ^`^^-^:e? , c,^^ c^` ( ^ (1) µilifivvn't 1.04,L-0 910(1 C^^ ‘‘ 1 ot/i citAv."§1c,„) ^r í G, ^4 y h 4' ÇA ^,^ 1 .... rs-.) 4/t4A-uV,.ti 171,5 Co,v,14 (.4„0:. )71,/ k t,f, e ' t^tM 5 ITz4^ dt.) ^ ^,►i^ ^ 11 , onA ^ . A,m4:-, k a 00-'‘ cavtiac-di--¿ %e C,ItA uic<vro(e itib UJ clon`i- . uf.- cv)+A/vviS J`^^ o+ti• •, /I')^ /1/x;^ a^-^ /I) ^.^Q kutc, (A IL, v1 liti A4-1^/ p.( ^451k-v,r d.-te CaL iG, c 3^^v^t^-^ v^ c, wv—:-Y 14/ to,, < (4-:"' y -u ^^ ^ .1) ro 1 / Lo/ a 6- l^`^`I vY"`^ L ^ I 6 Zátaizidp 9 SPA �IV1 t i`7 V 1 k- cAuch-1,-, (A9deitr.,_¿, towitcdn '^1 ' 1 ^/ V N `^ k ^ V-' V` ^V^ ^/ 1 (.A.P■J yfrx W) (/`-' 1/41,-2-12," ^ ^ C ^ ^ r!/^^ w " : (G ol d¿i 1 J tír W3 `' t.r ^ I ^^U 11 ncA_ j 1 ^^ J^^w , ^) ^-4-^ ^^^ ^ 4 r^-^ V"_ _ P ` ^^ . , „ ,,Q ^s^ ^ 12a Pti la ,fl/' n' ) d^ ( ^ ^,/ ^ ^ ‘&-- ^ i^ —^^ ` ^^°^^^ ^ d^ AA/ ^^ cgurtA tA,) up- `ov~-1.-k I.Mk_ n'y) Ci" ^ ^^^ ^ ► ^ ^^r^ ^^ v _ ^ r ^ ^`^^^ �UN? C.aii/t t l í¡ s Lit-n/\_ 1 jf -(AAft:"1^ ^ ^ (3 1 ^ ^ ^ ^ ^ ,^ : Ç /C^^^ - , t rG,^ ^ Q ^G c, ^^ /, _t _ ce , Avt4 ! "Jlarb-- 4^ ,^ (M14 544° o Veik di f)jgkiti‘^ dr) 1C- ll(^ 0 QA, } ( )1.' ? I " zcz. ( 4' 1 ^— 1), /6 ( 11 9■c-0-- ° p14tn-.^^^-, - j^Vt.^.^ ^ l p 001 ^ i^ ^c^ ^ n. (4,-,1"5" �512 eruk_orr LAA41A-4,u,(,_ 9)44-e L Lanmike-) ort-Q ^^fÇ 1 ^:,^ (AA^ _\ 1. V (/') (r/aNk--5 ► ei,i,p é c.(Iv : 1 Á_ ^ G S, -- MOJA "eacb--, ? ^ '`M I ^^ ' fiWte, ^c, 3-/m)hd. a u ^.^z ca.^,^., ( ^u ^ cite 'irr )49 mi tnind-,¿0Y ) Q,,^ ^ .12,1a Cahv) ^ ^^^^^^ ^ ^^^^ ^ ^ ^^ ^^ ^,, ,t<,^.^ q ;e. (A, "PAJA) 4Aetan ic ct:54A SAI ,-1 -ALew"át 1 9A0 ncte"_. (f4- ^ ^--- =- ^, ^ ^^ ^ , ^ ^ ( ^v .– ^ ^ u;^T ^^^ ^^ A 4,1-G,^; ^^o/^ ^ ^ ^ C..Q-_ ^^^[ \ ^ Le,,f ^c 1r73(A,Uose.,( e,t,, u Gtt. t'CZ. rt-Lcutz fiu^ ^l L^ Pil S cu,s (S c^ ^ I akvy, à coi. l rztg„ cít i Y s c^ cirw4„ loi:/fi,-vç .a, I k.o ckA ) �^ ^^ y ^ v^w q ^^ U,WO CA 4 LJJJ1& .a41./1-0 diAo: /eN11)1/P ^ f' 1". 1`°tiv" a„,„._.[ ^^,c.^-c r^ ^ ,,,^ ^ ^^ ( ^,^ ^ ^^w^ ^ ^-^ ^&^ ) ^ 73,t161a, ^ P^^. ►^^r^^ /11{ ^-^i,^^ ^S fN , u^ 4 ^f ^ ^, ^ 2^^^^ ^ que: ^^^ s^ t-t-^-c^ a ^ ^-^-^¿.,ti- ,--- I 'v e-- Q vi- S ^ I^ü11Y1.^S^^ ^ ^ ^^`^` ^^et-pia pm c.Cl^ c^ ^ ^ ^ 9 Hv Ñ p k _ — ^ ^ 0,1-5,41 P-)/1-1^4^L c .^ a_ ' ^ ^^ 4 ^ ^ .^^ ^ Cit`' j ,/ kl) \G0^162 1^,^^ ai ^^ lr.1. �II , ^ 1 . (o 14Á4r; ^,. ^^^f w ? P-1"-"1:41- c1( 014 ét-bkku ( y 171 07 (tAx": Ce‘-` ,1 t ‘ c (Al ^ < << 111 J6-1., "O 4,1--rt, J._ bi/la hitAA) tq w.> &e e Issr ut„/ U(. Calitif4 t4. o ¿-v) ra Z ceyt T-c61 cAncs r M ol o (D2_ ¿Q-- S L-c l ct2-1 to,( nbuynA C (buo /-~ .m4 , 5 utuim,„,, Fiou91-1- DrF-m'irawi PP7 17S UEu n,^; �fo Lv q u te c-^ 7"-P;S c-^At) Dc7 <ft) ^ ue3 í211./ Sr cU ksiDo, DES De su 77 Pu urt9 ) /J(1171( 2 M uugo .Sc- Av-no esnv7l1 AIY E&11) ft LO 74 0-'11 Lo Qu p ElutArdj ^^ CN1 Frt clar LS G/--9,12.- 2r3Pow " t',J -2 601116-0' pt_d ^ r^iZ r-^tl C o ti.IS i IZ u l'h Í' g1 R-4 L it PoUi n•c4 ku rbov s?v C.vék,1 í^^ viu rf-iV4,11,t-Joo/IZs *U " �. ^^ , ^ ^ d,^, ^o ^4P^^ nM ^' ctivu4Z(4;-,;) Go-k^ I QA2 kuu pu-) ny ,lA i.-em cu,, u-voArriv– <<4 , ne-0 A nian#Arr') a— wktujx. a~s Ipa veit/kY 1/L2 a-, a,wt4 r ^,, �o! n Co ro Treh-- P iaj¿ 74-9 ` t2:5 m !tl c ol ò — .,í^f M v1-774-7V ^J4-J4 44 /-c, Gt b , /, ^C57v^ de-fa v eig F 1-3-7v.^^ g , M l^9 ^ ' f7^ N f t-ti-,, ^i Pcrl^i ^ ^ ,Q ' I C%^ D4 e5- iZo 1/_01 - -4 e_rfi®r o ^ P 1-N! ts-pi2 -s> 4( ^ 1. ‘29 ^` C ^l 1hr1C^ s^^ ^+ V^^^EI . ' ^ ^^ n -^.p C^,,La Ci ( l j /-75 W ^ / 4 14/1&MAA4rII, _ 1 '^^ r o f/e/J! a , 0,1 l^'rat '^ ^^ vi/t, 41/4‘)/Lck) % (4! dLl L ^ ^v C-Z5 ^ ^^ b -11U ^ t I^V ^ S ^^ ^oc^s ^ 91-(=1' u? Uit\i Citft c4-15,1 \ , ^L^2Q `' e- e 1Jol9_Pe3 G P vt iv C Amr---asK -\Tuvis 4 b ^ cJE. ^^^s^^ fov«4ïc )41 1(-01171- ^ �tt,csva uv citz thik ^-^ /(x-ahuvnt- z Grt.^irrc4 ^. sr ^A J6Itt- ópAXTrcli f ° tnk Pv uiN 71 cok ottl<1°- e. A ((LA '^ /t^^bc,vc^ ^ PC-Tlï^^^ i g,c.t14. ^^ ^ ^ ^ P Arivri1'- r-joOPL,_ itpai a Kijrd E-rM-21 e.41A-4. ^ rG S'r /%t esv ^r V,P:44 1,91,4,L s o 0 u-- Y-1 lcr 41.4 (Á TIZA Poa vr , 1(4, /^, s-►- c, D "44(,,bKiu14.e-- "4 W-4 C.,, i^^('^^. ^v'^4i1hr A ti %d c m, " ct,t R N2 f^-^C ? U/1 ^k^ C^c.^%^,5 V 42,) vels (1-/(.4, hGu,,-y 11• 0,1,,g, e i (krA,.A; (AA.nA- ■Lc. —^® ^ ^^ P^ clA4tAnx4e ( 64 4 : , ^^^ " ^^' �4 "--‘ (titr\ix". r2.9A¿% ^, ^ " ^ Zttl2A..oV^ a ^ /d¿,Gcgy ^` r 11)141b--( ` Wa 11, u„., , «4 hnmszg, Tbuktew ut.)( ¿t, Ve cM4__ k ^° r GrA.L"-e•v,- _fiztu,kutc-- °^ CL.~ C^I v, cti ,a4 /WIA< i)~ 11"24.(iut, f 1 ol) :^^,,;^^^ra »tA" Rewr uce AC-L . (k5 ^^^^ ityul ^ ^^ ^ ^^ ^^^ ^4 ^o`^^ �^ 4.12)(ÁmArbiln-))...e_ a VIA ^ ^ <^.^^ It\ iAyi �s, _ v4 _Jc sz piAis Q^^= ^ ^C Si413er) 1^-V r- NvM r ^7 LA_ --ryzrYvt74- kAJ 1(1),-) r-re--0--e- LtAnvAi4L4._ Vni ^« ^ g (1'rJ S, G ^^ LemA4,; /_51wad^,., P/14-a-r4 �kLe5^LSY'Vt,.^ C ^ r^ T.1.534 9/vir 2NT-tnt oír- 01)1 it/W'rtaótz"--- SA,14 u e-LfD ^ LA e%) FenAe ^r 1), ibTS y) T\ST c^ ^1 ^^ ^^ t ^,,.^^ ! P !1V (15-o~ &rixem-9.,10-4 hvuir N/0 ^^^p. ^^ ^ ^ ^ ^^ -¿-)5^i^, ^ r2 r ^ ^: ^ ^^i•tf /; �1t0 „ p R^ -`''^ ^ , / .etA órkv (Jo a_ KAkv ,/ - /, ," ^^ Q^ ®V ^ cA Z^ ^^ ^ ^^^ q 't ^ ke (^ 1.)(Ár ^^ ' c` ^,,,^,^. G^^ ^^^ v^^ ^ ^ï ^ ^ ^'` If ( V1-8 9 1\_am:11-- . Aim,„,,,) k'ka.nL t&, ^ ^^ 4^^ 187-1 4.(,,,_a(1..-Ar-ale /tAA 4 4-¿-. i/t&Á.l: ) cc,1. vimk (7-1)1A1114 Vitj _ 7 r ^Q (ÍF JC" Glf‘/<;- /6_ 1M Rt c tlwh-)V I. - ri,t&4k- Gom Gkatni_ u,^.^ h^,.a c;p_ATT-4w7- nom- .)/( ¿-0/a,„ s(uo (Ups-eArb---- (t-N kAdLe o-51 L )41~ c-PA)t^e- 0CG,& (Ct_Me-z �^ ^Cf^ .-3 ^ ^ ^ ^-^u^-^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ l / ^v^ ,^` 7Z(9 a_ 19' (55 Ait,d5 ^//^^^ ^r G" 1¿,& ^^ ^^ ^ ^ ^ .^ ^ ^. 9/taucrol..r ».‹ Geé`c.(01.4 rzknik 4r-u.Aitc'et, (4144( �,,,kautÁr T cb---btAff¿ty-le (a, Cazu-z_ ,,pit& C-krésizsp/-x mas/P5- /ffliJelith- Ak-ofk/Ok (k.ma &CA 1)(4141 G4t4f& caitmlwv4 d,„e Me~-k_ t~„ ^ LA) n 2rvkAjn A l'Ami I r(-((_, ç kiLe cet9-, 22v^, cna-^ ^^^ ^ USA D �44 u cabut) ,' lea„ x (2,eft-,9 eit.Jurd,Loz. ct) ( ar cooec. ^,n..Q ra, ^ I com-„A„, . ^» A e 4AMiv E-% r t ^. ^ -Qi^i31'^ , k_ vt; ^ ^ GUA_ D1„ U-^%V^M^/t ^^ t í¿^ f' / rt 4 Ai ^ -c r^ , ^ ^ 0.1., 0(c~,t C,0 -W Á TI a 6, "-C-,' Ct vL-4 (UPA /11 9Aj? �j "21 9, 4 ( S G 1 ^ á c ^ ^, q-?^-^t L44-1 (A.tAnAtk x ^ , 11/1 r t& I COje/ dir ^^ k s ^^ u...)^ ^ t'a0"-rz–,^ i, ^ á ° .S'f'^ ,rQ , cy.A. ps ^^-(a`^ c ' ^ C.^ ^^ ^ _ ^c^ J ; ^ d\ ^^-^` ^.^ l‘a ^ 1-f9 �cet (s? Gej (-5,( ,P-2,t7tÁç-bkAk a44,Ilçrb ^^ c -41,4„m J2-5 (Ma_01.1Arvt M ,,^^^a? c4;4,,-) 2 ut45 2/) rzt... c^ D% u"( Akt/L, w^,o wt ^^ , , ^ ^ ^. ^ ^ " t 41\r^`--^^ ^ 99?^-r^ ^.SS^ l^s .2 ---/),L-4 L ou,s.)cp,4 Le A ei) { ciklu^cuit.„n rA , ^r ^ ^ ^ ^ •¡ ^^.-c- cx%1---) G ^ e^.e 9 uvu. Q »44- ^ %` ( ceE,Q., ) i , u-L1-,, C U`eM v-c oU& ^ ^c 1.44)2.é. ^ l^ r -_ G^ )14 Ç, , A. ^ 41 kit."_ / ,-er o,Dr„ -, diLJAAAL‹,,Ar ? C.m,fr (,e^ ^-E ^. cdA /l ^¡` Ni ,e ^ Gto (tec k4.r0i1 N-D (^A ^^^^ v C,^IQ^Uc ^ ^ /^ ° �14)L( D to 1-1-7 v-e3ATT cf--\14" cr) ^ Cumiki ^-^ J/D QvG v EU 12,1; cf),. ()` c^.f, a^^^ ^^ `e^.^,° (9-evAL-tMA144 xx2 ufLizAtAL Let' ks„, / 3 C,'‘e^. ti, ( wt- ^ Çvi /trovvi, ru^-)frç' (.444,-3ir ^ ^^ d( ^^^ ^ ^^ ., ^^, ^^ ( (\Ah&. adv-ak K, A hil ott,f;-( oi)g ^ti^ ^-^{ ^ ^ P.^^ ,^.0 `^^^C^( ^ t^^ �/11 ()«k (A,Un t k N2-4 5 -\"- 1 c.-1514k r ,e4A, ' iz,r) + ('çCo, )1/4-U1A--4~, 1tiL( .^---^^, f (^,^`°^ ^ çC V--A- ..^^, )`, ^1^C^2 ^^ C^ ^r cZ c^ l^ f^t ^^- ^ ( ^ ( 9 ^-^, ^ ^.^ c ^ tvtL twuts4 v,( e d ^^^ `tom vAAJL AAAA • cg.(?)A,\A-( ¡ â^ pr^ .e C^s íhC. ^ ^ ^ u,^, 71,tAgJk. �r- , X2-LaGPA,, v A- c ^ ^^^^,^3 ^-'v ^^ ( ^^ ^ " ^..^ ctu:trs5 ^ Czyd\.-li.1 ceitA4_ J u?, V ^ 24? O V1-40c4,/ , jN ^/^/l^ ^ w ^ { ^ S^ Ce__ 04 a V V ^ ^^ V_ Gb2ÁNNU 4't ^ 30 r ^^-^,G^ G^S^ ^icU^ ^r ^ij6)i', $pÐ (kmAi Í- 1 o /-q a,t.a- l -t-v=z 41, 1 (A) 4-7 (cm, ^ 9t_ Gt,tA ^^G.^ r r^ k,; r!'e. P^t.^C d 1/^ oU,1 ^ fax," Ae y-LoMa« Y--ü,, \). , r /t.nbtiul (wt cÁA,Lci- r c.^ r ^ Gtt^ ! ,,.^. ^ Le4 ^, ^ cti^ ^ ^M \^ `° Í mi.^ `^( t ^.i [ ( - e ^ kncac c 1/ _ l P, ^ 1 ^ 0 Vt zj fa,:s �7 utÁ c t,e,r~fAir a, l/r elkg. ( ^it'íot - pt Q-D-G' CZL 2J2 c‘. iIt c.. (.4 LeD_ ix\ pJva¿i ko c;i9Gte¿Aite w C AA a 1"-t. f` ` ‘'Y 124 kL0 t .1 U/u, 14 ' let .;. d6,4, i 'll1 -7 ^ , c peAlo ( ihmmA t ^ u, ^ ^ ^ ^,^^ ^- ^ .^^, ^ ^ ^ , ^, OAM CV-44AA-If ^^1 A ^ ^-^ C)u R.S6. d "y ÇAA4 af ,440,4 / „- 11-eA't howt5L. ^ •1 �Vr U^'^ ^ ^c 0 ‘1'1' ^`^^^^ ,,^. l¿zu ^ ^ ^^ ^ `-^ Lwce d 2 I ¿oo 2, 40. 000 c) Cz 4-it-Adt4; (,Loutif2m/r (4' uidu(4-- cabb {fica cradt.+.uLA-. V7-J^+`( '' ael)1194n C,a /^ 4 l ^P k:/;57,1 v ` 11 193J, efti\ 9/4 f(q:44- ctxy_;) L a Juat,) ty•n(-- 0(1~4- rvyi k te cot j trAAAi tt 1414 ‘1) " (' ami ^1^ r < ^^ ^ ^^ ` l )2,t,k Liuk. r /►¡/^/ /^ l^ Y I^ ^pV vA,,^ ^ / ^/v` ^V ^ ^P^,^-^ ^.- r ,^,u^ ^ . . ^ ^ (m)fir~ ^ ^ ^s^^^^^ r ^ rc j j oto La.). f A /Y v {/^ ^ v^.r] IvA^/-^¡r^J 1 ^ G/ z/t.t.e. (curse., ^S. ^ ^1 iVue,p‘r ^^^^i^ Gc ` rr ^ (.d-od`'`' cl etiArtk, ç(Guit ^ ^ ^ ^ ^^^ ^ ^ ^- ^ r ^, ^, r ` ^ J^ ^ 1E1^ ^ ^ ^ ^^^ `^'`"`^ 4,^ ti 21k ^^^ `^ ^,^ �19 cnrífie I(Jt‘itc,.(L'Ik o t. t -^-^.^-^ f^•,-^.-^- ^„ ( yo(7-_,„( c c-tA^A,1,c,c^ :.^ c^.- r U,1 1 Vjt ctt 1.101~-v( b5v,krbuk to, fr AA1 h. va_ OÁAA-t G,k.a. nou C^ C^z^'t.) It.v1,Q Uin^ ¡ Q ,i r Unesa , >: :^ ^ va.( t-,A;n.4A/\ (7- 1 . AolAtatm.4. pn+Am rcLA d'eU ) (4~ ufevt-‘0, Cru,,. kw4 et4 P'1-1 ^,^ C-(ú �/ ^ N ^ r ^ :^ ^! ^^ ^ 7^t^'^^1^-t Q ^ ) ^ ^ ( ^ et- , ri UNi tr5 LeNi^-^ ^ ,^^ ;^: ^ ^9,1 TIA,s,6a c r ^ rit\r; 41-- ^1^t ^^ t T^ r^ ^..^^ ^ i^i ^:/ li " ! ^/ ^ © F ti1,v P o U n^ 1)' tS P ur ', (.r 9ülthloilL ~ Irtu L^ CkyL A l^^ ^^C^ nG - `^. I^ ^{ ^ i^ ^^ r ez- 0-) A Ud, ^^-y ^ q 7 J--- 4,A-m157yr eM m L`4- – koc-r c-oltd 4-Kr\ f exí lm Pmr.ftd. p,N, L`Z-N."65 1--(.,uLbt f f ^ ^ CA ^^ ^ ^ ^ �^ ^^Jr& L Ci C^v^ C^ 1 ^- ^^ Du5 p /wiç U ^ TLX, 70`0Ár ^^ ^^1^'^ 0V/i1,.11 hc( 4 CA <"4 L^^^ CCnl/ D' t-c_ u rywh,in ^-5--c..ti1 n _ NI CL je-tw)vJ hf o LUsxts pykr ^`► 1 pro u ^ A e' Av T j ^^ #443 P( l\r5 L ` 1--z,c)Kivkj btf".- vT 453 A (,(-M/ u.-.- L'I-JuNiTZ-kair ( i �p (51,1_,0 auivn /12417i1bV4INIlr i ^ ^--s 01-guLdç-V k tA<C1&.t,-u^ y.,o t TM) rt,fZ h4-71 A ^^^ - k'lf5 b¿Z 4 ,F-4k, LW F(-o f) 4-0 o,t. r, jyt) _1 ^^4\IrtrJ q U^= tititi)( C.o bt 9\J ( 4. 'tul) ^^s &-L¿^.. f cv^ im p ayk rwl ..D&-2- ^ 6....f9vir S r , ()ft°_^! DtYTXhvC,, Is'J LS Pa o n.i1. 0(/ P i CA k!. ►'rl tn-)^ c:^b ^2`^h1 i"( Dtgl- TICL ^ A-1- rnd. c7, A-Q ucs r kitt 4-x - Pc.s3tz PEUt/L4 Aro lUn '` " @A:7 :7 P11-17 va- 5 ^ c^ n^kr9?t-^-^^ ^ Av u? �4 ue (.0.)yyi c/t'v^ o'rN w\rm,cr L`^ R5-,) ^,, ^o /^(^ o ÍQUcI^ ci-D 4.1 CAT/14,1 t., .^ 14 OL1'JÍ» c? u rtt,J otis t-/ c / PoovKP c Po txl& ^r (If\s^ ^ ^- WwuQ U\-/P11, Gn t?u^-.siq; t 15 114 v nrr f^r /n(JJ Z6Nu sOu'71-- ir c^ O tra-- 7r- ttr—A-94A- ^ L es rkr e LA w6 n pv0 0 (A, rzz,&c,p4tt,_ .^ evLot 3 cm 4- g b\ u^^ Pro A "( ' ---F©ki (),( (,( 6,v^.c_v® A i' f -h) iites(rU kti Unr4 /4 ci93`^kt( mp ^ ^ CS Yr ^ 1 —~ ^ t c^ D! o Civ sl i 6 LA c.^7^t-5r111 AZsb ! N4-- c 4-c34 ^ CYX l^^l ^ ^7 E2 /^^ E}1- 4 ~1 1,414b �t ^^ t5t5^ )ç) o d,n_s fl\rhx73, ADYL-5' - i^-Q cMu S l^ t1 P Cfk_ Det-Cbltr,t b (27 -K1 11 D 6rx,i_atkucri c,9 , r ^.., ,,.^ 4 V c LA--yu, ` uN tw r -SL o' 1 s PE-h, t C-t/'L.p3 C^J 1..° ) t-f 7kU n/4- D ' ft-k,flu1¿"( P A-1- ors-1 +'-sz. . D . "ift,c,b Jvtu'álC.4- Is P c^kf1.¡-pt erts ^ (^nIJ vrj1 0/51. C." ") ic Jokidcr-4,..'44 4 egv Q v^ Pk°ru►volmtA/1" ^ Agmi9xc rvr urv De2-r \r` /^ l rt. ewoé fe.. wv-r— ^ , G2 14:c7 O e Ttsrr-7'74-e. !n P dsf t.i' ^ p rh L^ Pe' -i1:6A4 tn 719,1 (*:-QJ^.^--r vr)-115 c-c-5 1 1 9?c331-rrk--1 1Dc_,1-11,Ltgkfi c) pa r} br/x3 s p cnit ^^ ^^ l Nrk-o ro 4'4'14 b r\p) per ^c^^ ^ ^ L 4' ^^-^ pçv u94, A "^^.^ a^ p1'Q v ^ 4-6-tt fresrni.0 LA-ft /tyl - t..^ l'o GU n,^j^ /^ ^ P' Ú AM (vt_ ^rTvi 0^ ^at, c^ (941 c^.fi 34 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4025 Title A name given to the resource Sis notes sobre el polític i el científic / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mètode pel pensament i mètode per l'acció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Ciències Polítiques, UAB Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciència Política Model social Description An account of the resource Text proposta inicial de Jordi Borja, seguit de la versió i notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-11-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2564/19810304d_00001.pdf 17bc424684ea3483714a74e9d513f9eb PDF Text Text "SITUACION ECONOMICA Y FINANCIERA DEL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y SUS PERSPECTIVAS" Resumen de la Conferencia pronunciada por el Ilmo. Sr. D. Pasqual Maragall i Mira, Teniente de Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona. Col.legi d'Economistee de Catalunya 4 març 1981 �El Teniente de Alcalde de Hacienda del Ayuntamiento de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, ha pronunciado una confe rencia sobre "Situación económica y financiera del Ayunta miento de Barcelona y sus perspectivas", en el Colegio de Economistas cuyo resumen es el siguiente: Al iniciar la exposición del desarrollo histórico de las finanzas municipales cabe destacar algunos hechos importantes: La penuria económica hasta 1.961, período durante el cual el nivel de ingresos del Ayuntamiento de Barcelona, no supera la situación de 1.930. En 1.961 se establece el impuesto de Radicación y en 1.966 el Estado cede el 90% de la Licencia Fiscal. Con esta cesión se alcanza la presión fiscal que correspondía a la Barcelona de los años 30. Pero con la cesión se da origen a la reivindicación de las Corporaciones Locales: Que los impuestos cedidos, los cuales originariamente eran deducibles del Impuesto General sobre la Renta, no pierdan esta característica al pasar a ser, totalmente o en parte, ingresos municipales. La mejor situación financiera que se inicia en 1.966 se degrada progresivamente, debido especialmente a la rigidez de los ingresos y al crecimiento de los gastos, en especial el capítulo de personal. La etapa del Alcalde Masó, finales de 1.973, se inaugura con la aprobación de un presupuesto político ideal que en aquel momento parece cubrir las necesidades del municipio, pero que comportará un sistema de financiación que ha resultado ser altamente gravoso en el futuro: el sistema de incurrir sistemáticamente en presupuestos de li..,uidación de deudas; no se trataba tanto de dotar a las corporaciones de recursos económicos suficientes para el nivel de gastos admitidos, como de conseguir su equilibrio financiero. Se financiaba el déficit tras- �ladando a generaciones futuras la carga de este déficit. El procedimiento permitió básicamente satisfacer a contratistas A y concesionarios de servicios y crear la idea equivocada de una presión fiscal baja. ± Las consecuencias actuales de esta política se vivieron con fuerza y con la llegada del Ayuntamiento democrático en 1979, que se encuentra ` ante tres hechos importantes. Por una parte, un presupuesto real de gastos e ingresos, según el cual, por cada . peseta ingresada se gastan 1,80 pesetas. Por otra, una deuda acumulada que impedía sanear la finanzas a corto plazo. Finalmente, una serie de problemas puntuales no afrontados por las administraciones anteriores, en muchos casos sin ni tan solo un reflejo presupuestario. A título de ejemplo se pueden citar el PIES -Presupuesto de Infraestructura y equipamientos socia les-, en el que el Banco de Crédito Local no aceptó los compromisos que en su día se le atribuyeron; el Consorcio de la Zona Franca, donde apareció un "agujero" financiero de 11 mil millones de pesetas; el déficit del transporte, hoy en vías de solución por lo que se refiere al Metro y en situación conflictiva por lo que se refiere al de superficie; los Túneles del Tibidabo, parados desde 1976 y atados a unas cláusulas finan- cieras de dificil aceptación. Todo ello sin citar más que a título de inventario los problemas de expropiaciones no pagadas, de reclamaciones por revisiones de precios y de una nómina de personal con unas posibilidades de control limitadas. Estos han sido los principales problemas. Su repercusión en la gestión pública fue un altísimo coste de contratación -el contratista cargaba por anticipado las dificultades de cobro y revisión de precios-, un bajo rendimiento de los recursos, incluso de los financieros; alto coste que ha de ir asumiendo la generación futura y grandes dificultades de control y gestión ;'debido al abuso de nóminas extrapresupustarias, utilización de valores independientes y auxiliares del presupuesto para financiar personal, etc. �Toda esta problemática se insertaba y continúa inserta, en la pobreza crónica de la Administración Local española. En 1977 -y la situación ha mejorado, pero no espectacularmentelos ayuntamientos participaban en un 1,9% sobre el Producto Interior Bruto a precios de mercado y en un 7% del Gasto Público (contabilizando presupuestos ordinarios, simplemente). En Francia esta participación era del 17,5%, con una participación en el P.I.B. del 6,6%. Francia es uno de los países europeos con menor peso municipal de Europa. En Gran Bretaña, los municipios generan el 15,5% del P.I.B. y realizan el 41,9% de los presupuestos públicos. En el caso concreto de Barcelona, otro elemento viene a agravar la situación. Es la relativa mayor carga de servicios que sobrepasan las exigencias mínimas en materia de competencia, derivadas de las leyes que regulan el régimen local. Para dar una idea, el Ayudamiento de Barcelona viene a gastar en servicios voluntarios -llamémosle así, a pesar de que su supresión cuasaría inconmesurables problemas- unos seis mil millones de pesetas más que Madrid y su coste total directo supera el 15% del presupuesto de gastos. Ante esta situación histórica, estructural y particular de las finanzas del Ayuntamiento, el equipo de gobierno ha seguido cuatro líneas de actuación. A saber: Atacar, por medio de soluciones individuales, los problemas específicos con los que se ha encontrado. El problema del P.I.E.S. mediante la aplicación de 2.000 millones, de la emisión de 10.500 millones de Deuda Municipal en curso. El problema del Consorcio de la Zona Franca mediante una salida negociada por la cual el Estado, a través de ALDEASA, invierte 1.200 millones en la adquisición de los terrenos para la realización de la estación TIR -TIF-TIC, y el Puerto de Barcelona, mediante emisión a cargo del Estado adquiere patrimonio para su ampliación por valor de 2.500 millones. Por otra parte el Estado avala deudas con obligacionistas por valor de 7.000 millones de ptas. En Transportes, la solución del Metro se ha dirigido hacia �la equiparación con el metro de Madrid y queda el espinoso problema del transporte de superficie cuyo planteamiento y dificultades son de todos conocidas. Para loa Túneles del Tibidabo se ha logrado sentar las bases de un diálogo, con principios financieros razonables, que ha de conducir a que el Ayuntamiento y el Consorcio de Túneles del Tibidabo, recuperen la ejecución de las obras que interesen y pueda cumplirse el compromiso con el M.O.P.V., que ha asumido la Generalitat, de crear una sociedad pública mixta para ejecutar las obras pendientes que procedan. Todas estas acciones puntuales, que se describen desde su vertiente financiera, se acompañan de los esfuerzos de gestión que tienden a disminuir déficits de explotación, como lo prueba el hecho de que por dos años consecutivos se han frenado los déficits en transporte público. Una segunda línea de acción, se ha centrado en tratar con rigor los capítulos de gastos, especialmente el capítulo primero, donde se ha conseguido un cumplimiento al 100 por 100 de una nómina que finalmente refleja con razonable exactitud el coste del personal. En la misma línea de rigor y de confianza en una mejor gestión, la postura del Ayuntamiento con respecto a sus grandes contratistas, ha intentado mejorar exigiendo unos ajustes a costes reales a cambio de mejorar el ritmo de pagos. Evidentemente esta línea está supeditada al contexto de las negociaciones con el Gobierno y será difícil de seguir si este contexto se degrada creando dificultades para la via de acuerdos. La línea de mejora del rendimiento tributario, en el marco de una presión aceptable, pasa por examinar más los resultados de la gestión, que las intenciones programáticas. Los resultados de la gestión pueden presentarse de forma sintética acudiendo al déficit de las liquidaciones de los presupuestos desde 1978 a 1981. �Año Porcentaje sobre presupuesto. Déficit de liquidación 1.978 7.318 1.979 3.003 1.980 2.556 1.981 2.300 I I 36% 1996 I? W g (,,,,..1,1-0 7% ^) 4% Nota: En 1.981, no incluye el déficit planeado por valor del cual se recibirá aportación del Estado. Con cargo a 1.980 se han de recibir por aportación del Estado, 3.338 millones para cubrir el déficit de este año, incluyendo además, bajas de ingresos. TEn estos déficits no se incluyen los provocados por los proble- mas puntuales a los que se hacía referencia más arriba, ni a una serie de deudas extrapresupuestarias que se han auditado por valor de 4.570 millones de pesetas y que se pagan con cargo a la aportación del Estado de 8.009 millones de pesetas destinada a absorber el déficit de 1.980 y estas propias deudas extrapresupuestarias. También hay que dejar constancia de que en el marco de los actuales acuerdos, el déficit no planeado de 1.981 ha de ser absorbido por el Estado, junto con 1.483 millones de pesetas de deudas específicas extrapresupuestarias establecidas en 1.981 pero correspondientes a periodos anteriores a 1.979. Con todo ello, la acción financiera del Ayuntamiento logrará el saneamiento total de 1.980 y 1.981. Paralelamente a esta línea de acción, resta el saneamiento de la carga ffinan1iera derivada de los presupuestos de liquidación de deudas que caracterizaron la segunda parte de los setenta. Para sanear esta carga, el Estado aportó ya en 1.980, 2.672 millones de pesetas, que representaba el 50 por ciento de lo que vencía aquel año. En 1.981 ha aportado 4.198 millones �por valor del mismo 50 por ciento y ha facilitado, a través del Banco de Crédito Local, la refinanciación del resto. Con todo ello hay que admitir que se ha dado un paso importante en el saneamiento financiero de la economía municipal, con dos consecuencias importantes: la contención del gasto y la recuperación de la confianza en la administración municipal de los medios económicos. La política fiscal del Ayuntamiento tiende a mantener la presiari fiaca en unos límites razonables, a pesar de que hay que recordar que, en general, la presión fiscal municipal en España es muy baja y concuerda con la penuria de medios económicos de los mismos. Algunos datos permiten probar esta afirmación. El primero, es el de que a pesetas constantes los impuestos directos que percibe el ayuntamiento, ya sean propios ya sean de gestión compartida, equivalen a 13.257 millones hoy y eran de 13.702 millones -en pesetas de hoy- en 1975 y de 11.333 millones en 1970. Los impuestos n ectos -entre los que hay que incluir el de circulación- a tendieron en 1979, 2.830 millones y hoy sólo suponen 2.126 millones, siempre en pesetas de 1.981. El incremento real de recaudación se ha producido fundamentalmente a través de las('ta s municipales que han pasado de 7.692 millones en 1.975 a casi 15 mil millones en 1.980 y descendido a algo más de 12 mil millones liquidados en 1.981. Detrás de estas cifras hay una política con nombre propio: situar los servicios con beneficiarios individuales a un coste que se aproxime al real y mantener la presión tributaria en unos límites realistas. Paralelamente hay que otorgar al Estado, ya cada vez más a la Generalitat, el papel de canalizador de los recursos públicos a la financiación de los servicios locales. Esta política se ha iniciado ya. Basten tres datos: en el período 19701976, la participación del Estado se situaba en un 20% del total de presupuesto de gastos liquidados. Con el establecimiento y generalización de los presupuestos de liquidación de �deudas, esta cifra descendió al 15 por ciento. En 1980 y 1981 el ayuntamiento puede conseguir participaciones de 19.626 millones y de 21.203 millones, que se sitúan entre el 35 y el 31 por ciento-del presupuesto-de gastos liquidados de cada uno de estos ejercicios. En el contexto de estas consideraciones se ha de situar la liquidación del presupuesto de este año. �CUADRO - 1--- EVOLUCION DE LOS IMPUESTOS EN MILLONES DE PTAS. DE 1981 (LIQUIDADOS) IMPUESTOS IMPUESTOS DIRECTOS INDIRECTOS 1970 11.333 921 1971 11.514 928 1972 11.235 965 1973 12.543 1036 1974 12.199 1063 1975 13.702 921 1976 10.485 2830 1977 10.875 2344 1978 8.416 1971 1979 7.542 1746 1980 13.706 2255 1981 13.257 2126 AÑO Per cápita 1981 7.365 ptas. aprox. 1(-')r 1.181 ptas.apro: �CUADRO 2 EVOLUCION DE LAS TASAS LIQUIDADAS EN MILLONES DE PESETAS DE 1981. AÑO TASAS 19 7 0 4.718 1 97 1 5.145. 19 7 2 5.981 1973 5.467 1974 6.910 1975 7.692 19 7 6 9.481 1977 10.556 19 7 8 8.528 1979 5.973 1980 14.802 1981 12.144 �CUADRO 3 EVOLUCION DE LOS INGRESOS PATRIMONIALES LIQUIDADOS (EN MILLONES DE PESETAS DE 1981) AÑO INGRESOS 1970 639 1971 596 1972 557 1973 874 1 97 4 809 1975 794 19 7 6 671 1977 620 1978 717 1979 583 1980 1.353 1981 1.315 �.-. ..co. a 1 O E4 o0 01 O 01 `0 ^ C1 ‘. t■ r-i N r-i -7 *i 1r1 r-i O C1 N \0 O 4 0 N cfl C1 C1 CrN 0 01 ri C1 c1 01 .-i 1 -1 C■ N N o1 00 N o1 ri r-i 00 C1 xr'1 trs 0 .7 .-i C'1 Cs H u1 ^.0 VD N C1 N 4. u-N N N 00 ^ V0 C1 VD VO V0 ■ •i " ...N ^ Ó tiD 0 N N ■.D 01 C1 N tiD '0\ ri . N i-i N Cs O N .-i N U H • _ N •—• H A O U U W 4 óx ^ á Ó o a 1 A t i ^ i ^ ^ i ^ 1 ^ C1 00 -I r1 4 K W 1 OA O PI 14 1 i A ^Á U A O 41 4 O za ei ^ a a e ^ l ^ ^ ^ r. \.0 -I i o E cr) cr) o < Q o a 4 U • AÑ H ZW U a !-i á 1 O H á rAn á vi á ^ o 0aa < a i 1 1 1 a I 1 i ^ `,..r, o 0 ^` N (/) OE AH E+ u) 1 Uw dA A A a A Z O U c. ...... i t i 1 1 1 a a a 1 4 In z CD C1 C, C1 ^ " o t` ^ .0• O H a E'+ o 4 N r^i ^- o u II a w A Ci) O Cn á N a ; a U N i 1\0 c ^ *1 ^ 4 • á Ñ Z H 0 t^ • CV ^-00 Z, Q O ^z 4 u1 *i -7 • r-1 1 -1 O N -7 in O • • r+l ' N O r-1 N 0\ 01 01 ri mi i+ *■1 41 '-1 r-1 • CM C1 t` 0 ri C1 C1 01• N u1 O • C1 - u\ C1 CT C• ri u1 r-1 -7' ^ 0• C1 C1 \.D si • .7 N 01 C")• \. t` 00 01 01 01 0 01 C1 -7 *i • C1 *-i 0o ri ri u1 r-1 u1 -7 C1 • ce O N CN • LO o0 ,--4 ao CC e-1 r-i ^ 01 �1.- La aportación del Estado para sanear el 50% de la carga financiera derivada de los presupuestos de liquidación de deudas, consta, en 1980, como ingreso del Ayuntamiento con cargo a transferencias de capital.__ 2.- A pesar de que en 1981, el Estado se hace cargo de 4.158 mi- llones de pesetas por el mismo concepto que la nota anterior, esta cantidad no consta como ingreso del Ayuntamiento. Se contabiliza en este cuadro, a efectos de homogeneidad. 3.- Incluye, además de la aportación del Estado para cubrir el déficit de 1980, aportaciones complementarias para compensar cantidades de baja en la cuenta de Resultas de años anteriores. 4.- Déficit planeado de 1981 5.- Déficit por encima del planeado en 1981 6.- Déficit extra-presupuestario,establecido mediante auditoría y generado por gastos anteriores a 1980, reconocidos dicho año. 7.- Idem. reconocidos en 1981 8.- Entre paréntesis figura la cantidad en pesetas constantes (1981 �CUADRO 5Y__ EVOLUCION DE LA PARTICIPACION DEL ESTADO EN EL PRESUPUESTO DE BARCELONA EN MILLONES DE PESETAS CONSTANTES (Incluye negociaciones en curso para 1981) AÑO CREDITOS VALORES APORTACION % SOBRE CRE- INICIALES LIQUIDADOS DEL ESTADO DITOS OFICIAL. %VALORES LIQUIDAD. 1970 23.205 28.647 6.058 26,11 21,15 1971 25.575 33.331 6.369 24,90 19,11 1972 26.297 34.413 6.730 29,01 22,17 1973 26.734 36.642 7.318 27,37 19,97 1974 26.900 41.939 9.093 33,80 21,68 1975 29.583 43.343 8.179 27,64 18,87 1976 33.873 46.011 7.198 21,24 15,64 1977 33.878 44.796 7.271 21,44 16,23 1978 32.978 46.579 6.665 20,21 14,31 1979 27.527 46.422 7.206 26,17 19,52 1980(1) 47.731 63.536 22.668 47,49 35,67 1981(2) 55.790 68.28o 21.203 38,00 31,05 (1) Nota a 1980: A ambos presupuestos se les añade, para que el porcentaje de participación del Estado resulte real, el déficit auditado extracontable así como las bajas de las cuentas de Resultas que cubre el Estado. (2) Nota a 1981: A ambos presupuestos se les añade 4.158 millones de pesetas como contribución del Estado a la carga financiera derivada de presupuestos de liquidación de deudas de periodos anteriores; incluyen 8.003 millones de absorción del déficit de 1980 (presupuestario y extra presupuestario); incluye 1.483 millones de reconocimientos de deudas de ejercicios anteriores (complemento al déficit extrapresupuestario). � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 08. Tinent d'Alcalde Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1979-1982 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Situación económica y financiera del Ayuntamiento de Barcelona y sus perspectivas / Resumen de la Conferencia pronunciada por el Ilmo. Sr. d. Pasqual Maragall i Mira, Teniente de Alcalde del Ayuntamiento de Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Ajuntament de Barcelona Finances públiques Economia Gestió pública Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Abstract A summary of the resource. Es tracta d'una crònica resum de la conferència de PM. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Economistes de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1981-04-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2755/19830519_Avui_SobreCatalanismeObert_PM.pdf 918756ecca76b67727a4a27f78e7a212 PDF Text Text DIÀLEG AVUI, dijous, 19 de L 'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i 1\fu'a, dóna res¡:x>sta en aqriest article a un altre publicat divendres passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC en relació amb les paraules pronunciades pel primer 11 maig del 1983 durant un acte electoral, el �t dia 6 de maig. :Maragall utilitza com a element principal de la seva resposta les paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que foren dites emprant principalment la llengua castellana Sobre el catlllanisme <<obert>> avi�r Folcb va escri� uns mots l AVUI en relació amb les parautes del 6 de maig a la plaça Catalilllya. Malauradament per als assistent.S, aquestes paraules esta­ ven escrites. Però aixo, ara esdevé ci rcumstància feliç, perquè em permet de remetre'm textualment al que vaig dir, en relació amb la qüestió de l'idioma i la cultura catalana, que és del que parla en Xavier FoJch. Crec que val coma resposta: <&guirem per sempre fidels al servei d'aquest poble. »Segui.remos por siempre fieles al servicio de este pueblo. »Diré �rimero unas palabras en cas­ teUano. Uoas palabras de-respeto a los barceloneses de adopción, que aban­ donasteis un dia ya lejano westros campos y pueblos de Espanya para ve­ niros a trabajar, ·a censtruir nuestra ciudad, a construir Catalunya » Vuestros hijos seguramente a X meves hablan ya catalan. Vuestros nietos �lona se­ sera de mis hijos y de los vuescros. Nuestros nietos del año 2000, dentro de 16 añ.os, seran her­ manos de sangre y de lengua, y todos respetarón las tierras ancestrales de donde vino su família. »Yo mismo soy nieto de un barce­ lonés del barrio de Ribera que se casó con una andaluza de Jerez, y de un za­ patero alicantino de Monóvar, que se tasó con una campesina de su pueb1o. Ella se Uamaba Azorin i él se Damaba Mira, Pasqual Mira. Y junto al Azoríri materno estan en mis nombres el Ma­ ragall patemo y los Gorina y Benassal de Sabadell. »Todos vinieron a Barcelona Bar­ celona ha sido siempre abierta y se­ guira siéndoio. Ha creado hijos or­ gullosos de serlo, críticos, exigentes, pero orgullosos de Barcelona M�la­ dos, procedenles de todas las razas y . horizontes, pero orgullosos de Barce­ lona. »He em�o mis palabras con un verso de Salvador P.spriú. Los barce­ loneses tenemos la obligación. de seguir .siempre fieles al servicio del pueblo de Cataluña. Somos la capital de Cataluña. »La capital de una cultura que no morira porque es del pueblo. Tene­ mos que aprenderla y defenderla. Todos. >:>Si nuestra eultura se perdiera el mundo entero saldria perdiep.do. Una lengua que ban bablado campe§inos y ciudadan� cómefciantes y poetas, durànte siglos, es una riqueza de toda Ja bumanidad. Tenemos que resi;ietar­ la y aprenderl.a, respetarla-y enseñarla. »Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble. »l. ara, un diré a tots que jo crec que ser fidels al nostre poble vol dir no tancar-se a ningú, il-lusionar-nos · · tots plegatS amb ob.jectius de con­ strucció que eogresqwn, que uneixin, que arrossegui; (lue no enfrontin, que no divideixin, que no insisteixin en el passa t que ens fa díferents., sinó en el futur que ens farà iguals. Que no insis-­ teix:in en el passat si no és amb respec­ te per tothom Que .insisteixin en eJ futur per respecte a un present que ês difícil per a tots i que cal superar>>. Crec que sobre la pase d'aqt!e$ta fi­ losofia ens podem entendre totes les forces catalanistes i populars, tant les provinents de l'antiga Esquerra Repu­ blicana..' que pèr a mi, en l'àmbit mu­ nicipal de Barcèlona continua essent la referència històriq¡ obligada (Aiguader, Oiries Pi i Sunyer), com les que ha �pat el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Hi haurà difi­ cultats, però les vencerem N'estic segur. Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Sobre el catalanisme "obert" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-05-19 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalanisme Cultura Identitat col·lectiva Català Castellà Source A related resource from which the described resource is derived Avui Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Description An account of the resource L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, dóna resposta en aquest article a un altre publicat divendres passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC en relació amb les paraules pronunciades pel primer durant un acte electoral, el passat dia 6 de maig. Maragall utilitza com a element principal de la seva resposta les paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que foren dites emprant principalment la llengua castellana. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/173/20040628.pdf 7b574ccf191a46ee30c4f48d24550ddd PDF Text Text Sobre els criteris d'actuació i orientació del Govern transcorreguts sis mesos des de la seva constitució. Parlament de Catalunya | 28/6/2004 Compareixo avui en aquesta Comissió per fer balanç dels primers sis mesos de l’acció del Govern que tinc l’honor de presidir. Hi inclouré la informació relativa als canvis produïts al Departament de la Presidència amb ocasió del nomenament del nou Conseller en Cap. D’aquesta manera, espero donar satisfacció a la petició formulada en el primer punt de l’ordre del dia. 1. Una nova situació política Culminat el llarg cicle electoral iniciat fa un any, s’obre un període de plena normalitat institucional i política. El nou Govern de Catalunya va estar sotmès des del primer moment a les tensions pròpies d’un període electoral ... ... i sobretot va haver de suportar l’hostilitat del Govern espanyol que va plegar fa tres mesos. Això s’ha acabat. Els incidents dels primers mesos, prou rellevants i ben coneguts per tothom, van ser debatuts a bastament per aquest Parlament i van ser resolts políticament en el seu moment. El Govern de Catalunya va patir una crisi ocasionada per una actuació benintencionada però equivocada del aleshores Conseller en Cap Aquesta crisi va ser resolta amb serenitat i rapidesa per la Presidència, i ben a contracor. El nomenament del nou Conseller en Cap va ser l’expressió de la continuïtat de l’acord i del projecte subscrit mesos abans. Va comportar també canvis en l’organització del Departament de Presidència, amb el propòsit d’assegurar l’estabilitat i l’eficàcia del Govern. 1 �Havíem assistit a una operació de desestabilització sistemàtica com mai s’havia vist en vint-i-tres anys d’autogovern. L’ experiència ens havia enfortit i ens feia ser més determinats que mai a complir amb el nostre el nostre compromís amb el poble de Catalunya. Encara hauríem de superar la prova de les eleccions generals que, indirectament, eren un test sobre el nou Govern de Catalunya. Davant d’aquella situació el President i el Govern de la Generalitat vam demanar: Lleialtat institucional a l’oposició i respecte, aquí i fora d’aquí, per un govern legítim. I en aquell moment també vam voler reiterar que, malgrat totes les circumstàncies adverses, aquest Govern no havia parat ni un moment de treballar. Precisament aquest era el sentit profund dels canvis originats amb el nomenament del nou Conseller en Cap: assegurar l’eficàcia de l’acció de govern. El Conseller Bargalló ho va explicar extensament en la seva compareixença del passat 25 de març en aquesta mateixa Comissió. De la seva intervenció vull recalcar els següents aspectes: - El reforçament de les funcions transversals i de coordinació encomanades al Conseller en Cap. - La concepció del Departament de Presidència com un organisme d’interrelació de tots els departaments sectorials. - I la coordinació dels Delegats del Govern de la Generalitat en els territoris de Catalunya. En definitiva, una nova estructura del Departament de Presidència pensada per garantir la coherència del Govern de coalició. Avui, quan acabem de tancar el cicle electoral, és important constatar que s’ha produït un canvi que ha capgirat radicalment la situació política de partida. S’ha verificat l’alternança política per primer cop en tot el període des de l’Estatut de 1979. S’ha obert una nova possibilitat i s’ha donat opció a un altre projecte catalanista: el projecte progressista de les esquerres catalanes. 2 �Amb una nova perspectiva que vol superar una estratègia defensiva i conservadora que ja havia tocat sostre. Hem de millorar substancialment el nostre autogovern amb un estratègia més propositiva i menys escèptica, més intervencionista i menys distant en la política espanyola. El canvi polític a Espanya és important per a nosaltres. Una gran part de l’opinió contemplava amb resignació la hipòtesi de la consolidació a Espanya d’un Govern conservador, caracteritzat per una clara hostilitat envers l’Espanya plural. En el context d’una situació política d’excepcional gravetat, es va produir el tomb polític que ens ha portat al nou Govern del Partit Socialista. És un canvi que suposa una oportunitat per Catalunya. Una oportunitat per les aspiracions de Catalunya a millorar el seu Autogovern, amb un nou Estatut, una reforma de la Constitució i un nou finançament. I és també una oportunitat per avançar cap a la reforma de l’Estat de les Autonomies. Cap a la transformació del Senat en Cambra Territorial. Per a la millora de la presència de les autonomies a Europa, I per al reconeixement efectiu del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya. L’evolució del cicle electoral ha revalidat el canvi a Catalunya. Des de la constitució del Govern d’Esquerres i Catalanista s’ha produït un progressiu arrelament electoral dels partits que donen suport al govern de la Generalitat. A les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor vam aplegar el 54.9% dels vots, a les passades eleccions generals el suport ciutadà es va ampliar fins el 61.2% i a les eleccions europees el recolzament rebut arriba al 61.8% dels vots. Els ciutadans ens han revalidat la seva confiança, i fins i tot l’han reforçat. 3 �No podem dir el mateix dels partits de l’oposició, i molt especialment de CiU, que ha vist com la ciutadania li anava retirant la seva confiança elecció rera elecció, del 30.9% a la tardor al 20.8% del passat març i al 17.4% de les eleccions europees. No recordo aquestes dades perquè sí, ni per vanaglòria dels vencedors ni, molt menys, per escarni dels perdedors. No. Crec que la revàlida electoral suposa per a nosaltres un escreix de responsabilitat i de compromís. Es més, estic convençut que no és la més còmoda de les situacions aquella en que la majoria dels governs tenen el mateix color o color semblant. Perquè la prima a les actituds de crítica generalitzada esdevé fortíssima. Encara que sigui per instint de conservació del pluralisme polític i del dret a la divergència. En aquestes circumstàncies és indispensable que els governs, per molt amics que siguin, sàpiguen expressar les seves divergències i fer-se portaveus dels interessos contradictoris que representen, en comptes de tancar-se en un unanimisme buit de contingut i d’interès. Ara no hi ha excuses per governar i fer-ho amb la convicció que els principals objectius que tenim plantejats poden assolir-se. Pel fet de comptar a Espanya amb un Govern més proper, que farà un esforç per escoltar i atendre les demandes de Catalunya, no tenim cap resultat garantit d’entrada. Caldrà una gran determinació en l’exposició de les nostres propostes. Caldrà tota la tenacitat de la que hem estat capaços altres vegades en la persecució dels nostres objectius. Però també és veritat que no ens trobarem d’entrada amb el mur impenetrable del silenci despectiu amb que la dreta espanyola havia tractat a la dreta catalana. Tenacitat és la consigna. Tenacitat i ambició. Ambició i aliances. El triangle Catalunya - País Basc - Andalusia serà decisiu per a l’avenç que Espanya necessita desprès de 25 anys de vida constitucional democràtica. Sense oblidar el Madrid democràtic que avui representen Ruiz Gallardón i Aguirre, del que cal esperar un tomb favorable al diàleg entre les Espanyes. 4 �És per això que els meus primers contactes fora de Catalunya han estat els que han estat. És per això que no vam dubtar ni un moment en aplaudir la decisió del jurat del Premi Blanquerna quan va premiar el poble de Madrid per la seva actitud davant la catàstrofe del 11 de Març i que vam donar el màxim relleu a la cerimònia del seu atorgament. Vull explicar-los en aquest punt quin ha estat el meu capteniment en els contactes haguts amb el President de la Junta d’Andalusia i amb el Lehendakari Ibarretxe. En el primer cas que cito el tema central va ser el del finançament autonòmic. Renda i població són els criteris que han de presidir respectivament les contribucions i les percepcions de cada autonomia en un sistema saludable de finançament. Si el percentatge de cada autonomia en renda i població convergeixen, com està passant, minven les transferències netes entre autonomies i les balances fiscals respectives; les negatives, com la nostra, i les positives, com les de la majoria de les autonomies llevat de Catalunya, Madrid, Balears i Navarra. Les inversions de l’Estat són apart, i han de ser proporcionals a la renda, no a la població. Les comunitats forals no poden esquivar la obligació a mig termini de contribuir a la solidaritat com les altres comunitats de renda superior a la mitjana, cosa que avui no succeeix: Catalunya, Madrid, les Balears i Navarra contribueixen amb transferències netes al finançament global, però Euskadi no. A la llarga Catalunya i Euskadi han de convergir cap a una balança fiscal negativa però limitada al que marca la diferència entre renda i població. Catalunya contribueix més del que indica aquesta diferència, i Euskadi no contribueix sinó que rep. De fet els catalans estem finançant no solament als extremenys i andalusos sinó també als bascos. En la mesura, però, que el finançament autonòmic creixi més a Catalunya que al País Basc, el forat de la diferència entre la realitat i l’òptim es va eliminant. Andalusia té reconegut en el seu Estatut un dret econòmic a recuperar el seu retard històric estructural. Però de fet aquest dret l’està satisfent per la pròpia dinàmica del sistema renda/població, que l’afavoreix. L’Andalusia que hem vist en aquest viatge no té res a veure amb la de fa 25 anys. Les diferències s’estan enxiquint. 5 �Andalusia té 2.000 Kms d’autopista/autovia i Catalunya no arriba a 1.000. Aquí paguem peatge en tres quartes parts del recorregut i a Andalusia en una petita part (Sevilla–Cadis). Sevilla té alta velocitat i Barcelona no. És cert que a Andalusia la Autonomia ha fet autovies lliures de peatge i aquí no, aquí solament una carretera (CerveraGirona). En tot cas els peatges pagats s’hauran d’incorporar en el còmput a favor nostre a l’hora d’aplicar el principi de pagar per renda i rebre per població. Fora bo que aquestes consideracions fossin recollides en el nou sistema de finançament autonòmic, i a ser possible, a nivell de principis, en la Constitució. Em refereixo ara a la relació Catalunya / Euskadi en el terreny polític, el de l’autogovern. El contingut comú entre les aspiracions basques i les catalanes és la millora de l’autogovern per part de les dues nacionalitats històriques amb més tradició autonòmica i amb trets diferencials més marcats. Això és el que vaig dir a Ajuria Enea. Tot i discrepant de la forma en que s’ha plantejat la qüestió per part del govern basc. La sobirania compartida de les nacionalitats històriques amb l’Estat està admesa per al País Basc amb el reconeixement per la Constitució dels drets històrics d’Euskadi i la derogació de les lleis liberals de 1837 i 1876 que els limitaven, però queda a continuació limitada de nou per la previsió afegida de l’adequació d’aquests drets a la legislació vigent, clàusula que va generar l’abstenció del nacionalisme basc en el referèndum constitucional. No hi ha res previst en la Constitució específicament per a Catalunya, solament la formulació genèrica de drets lingüístics, sense menció específica del català, i la menció, també sense nom, de les autonomies “que en el passat havien plebiscitat el seu Estatut”, manera indirecta i confortable d’al·ludir a Catalunya, Euskadi i Galícia sense haver-les d’anomenar, ni a elles ni a la República Espanyola en el marc de la qual es van produir aquests plebiscits. Si tantes cauteles tenien un sentit en el context de 1978 i en el marc del pacte no explícit entre dictadura i democràcia que va donar lloc a la transició, pacte per altra banda habilíssim i en molts sentits admirable, el cert és que ara les precaucions són injustificades i quasi diria que contraproduents. 6 �Si més no perquè caldrà corregir algunes de les confusions generades o permeses per aquell llenguatge tan el·líptic. Els temes dels quals els parlo són transcendentals per a Catalunya i han ocupat una bona part de les meves hores de treball com a President de la Generalitat -en tot cas les més intensament viscudes, puix que del bon enfocament d’aquestes qüestions depèn en certa mesura la bona salut política del país. Insisteixo: el que succeeixi a Andalusia, Catalunya i Euskadi és crucial per dues raons: Perquè representen d’alguna forma els extrems econòmics i socials de l’Espanya plural. I perquè són el puntal electoral dels canvis que s’han produït darrerament, tant en les eleccions generals com en les europees. És aquí on el nou govern espanyol ha guanyat la diferència respecte de l’alternativa popular. Catalunya té doncs el màxim interès a acostar posicions en aquest triangle autonòmic. I Espanya també. Altrament, l’impuls del canvi perdrà força. I la oportunitat històrica que s’obre per a consolidar una Espanya no solament plural, sinó diversa -val a dir, una Espanya formada pels pobles d’Espanya dels que parla la Constitució i integrada de forma diferencial o diversa segons les característiques diverses d’aquests pobles – aquesta gran oportunitat, dic, s’esberlarà i acabarà trencantse, com tantes vegades en la història. I Catalunya en pagarà les conseqüències més que ningú. Els bascos tenen el refugi del seu règim foral i els andalusos el dels efectes favorables del sistema financer autonòmic. Catalunya, no. Som els primers interessats en fer que Espanya faci un pas endavant decidit. No ens val el wait and see que hem practicat en els darrers anys. El nou President del Consell d’Estat, Francisco Rubio Llorente, que com a tal tindrà un rol rellevant en la reforma constitucional, ha exposat fa poc la seva opinió que Catalunya, Euskadi, Galícia i Navarra (pel seu règim foral) haurien de tenir un estatus específic diferent en la Constitució. Pel que jo sé, no sembla que el President de Galícia tingui una posició favorable a aquesta proposta. També amb Galícia hem de parlar d’aquestes coses. Ho farem. 7 �En resum: els darrers sis mesos marcaran profundament el present i el futur d’Espanya, en un sentit interessant per a nosaltres. Catalunya ha d’estar present amb ambició i tenacitat en aquesta cruïlla dels temps. I no fallarem. 2. Les primeres passes de l’acció de govern Un cop feta la necessària explicació del context polític global en què ens trobem, i del nostre comportament en el mateix, passaré a l’exposició de les diverses iniciatives empreses en aquests primers mesos en el terreny de l’administració estricta. Hem posat en marxa un nou govern, una nova administració. No era una cosa fàcil, atès que era la primera experiència d’alternança que es produïa a Catalunya en 25 anys. També era la primera experiència real d’un govern de coalició. El nou Govern va néixer amb la voluntat de transmetre a la societat catalana un nou estil de governar. Amb el propòsit, com he dit, de donar les primeres passes per aconseguir un ampli acord sobre l’autogovern i el finançament, comptant amb la participació del conjunt de les forces polítiques i de la societat civil. Amb la determinació, reitero, de reorientar el rol de Catalunya a Espanya. Però també amb la decisió de donar un nou impuls a l’economia catalana, que ja feia temps que donava senyals d’esgotament del model aplicat durant molts anys. Amb la il·lusió de consolidar i ampliar una política social que asseguri a tots els catalans els drets a l’educació i la cultura, a la salut, a la protecció social, a la seguretat i la justícia. En tots aquests temes som francament deficitaris no sols econòmicament sinó per manca de polítiques clares i d’empenta. Hem decidit endegar una estratègia territorial i mediambiental que endreci i cohesioni els territoris diversos del país. En tots aquests temes, el nou Govern ha començat a donar resposta, des del primer moment, a la voluntat de canvi manifestada majoritàriament per la ciutadania de Catalunya. 8 �Un mot ara sobre els condicionants interns que limiten la nostra capacitat de maniobra. 2.1. Els condicionants interns Que quedi clar: l’actual Govern de Catalunya assumeix i assumirà davant de la ciutadania totes les seves responsabilitats, la primera de les quals consisteix en parlar clar, en no amagar, en primer lloc, la situació real de les finances públiques, en fer saber quin és el punt de partida de la nostra acció de govern. No hem volgut amagar la situació econòmico-financera que ens hem trobat, ni l’estat de l’organització administrativa de la Generalitat. No hem volgut amagar que s’havien ajornat decisions estratègiques: des d’una posició clara en contra del transvasament de l’Ebre a una decisió detallada i sensata sobre el Túnel de Bracons, des d’un contracte problemàtic per la línia 9 del Metropolità fins a la connexió discutible entre el TGV i l’aeroport, passant pels diversos casos de deslocalització d’empreses. S’han produït una sèrie d’episodis que han fet aflorar el problema de la deslocalització industrial que ja fa temps que viu la indústria catalana, i per cert, l’alemanya i l’europea en general, i que l’anterior govern havia tractat d’amagar, com si no existissin. Mirem ara a la situació econòmico-financera i la situació organitzativa en la que estem. A. Situació econòmico-financera Abans de presentar els nostres primers pressupostos hem volgut tenir un informe exhaustiu sobre la situació de la Generalitat. Així, complint amb el compromís de transparència, es va encarregar un Informe econòmico-financer sobre la situació de les finances de la Generalitat a 31 de Desembre del 2003. Dirigit per l’interventor general i supervisat i orientat per un grup d’experts d’un prestigi fora de tota discussió, l’informe va ser presentat el passat 18 de Maig en aquesta mateixa cambra, el mateix dia que en va tenir coneixement el Govern. Els resultats són coneguts però no poden faltar sintèticament en una anàlisi de la situació actual, tal com la veiem després de sis mesos de govern: 9 �• La Generalitat va tancar l’any 2003 amb un resultat negatiu de prop de 1.200 milions d’Euros. • El nivell d’endeutament a 31 de desembre de 2003 era de més de 17.000 M €, amb un increment brutal del 17,5% en el darrer any, un dels anys més negres de la nostra història financera. • La despesa desplaçada de l’any 2003 a l’any 2004 sobrepassa els 2.900 M €, la part fonamental dels quals (2.200 M €) corresponen, com és sabut, a despesa sanitària. Un punt que m’agradaria deixar clar és que no es pot interpretar l’absència de irregularitats com una aprovació a la gestió anterior. L’informe, com va dir el Conseller Castells en la presentació del Pressupost, “ni les ha trobat ni les ha deixat de trobar”, perquè aquest no era el seu objecte. La situació és, doncs, preocupant, però de cap manera no es pot considerar una situació alarmant. Reitero aquí el criteri del Conseller Castells, que és el criteri del govern. L’únic alarmant, com ell va dir, fora no saber on estem. Ho sabem. La solvència de la Generalitat, reitero, està fora de dubte, i la confiança que els nous administradors econòmics han generat en la comunitat financera és molt considerable, en part perquè segurament les institucions financeres sabien millor que altres quina era la situació, per raons òbvies, i han agraït lògicament que es reconegués oficialment. B. Situació organitzativa Anem ara per la situació organitzativa. Hem trobat una Administració excessivament burocratitzada. S’han desaprofitat les oportunitats que ha hagut per innovar i modernitzar el seu funcionament. Especialment en els darrers tres anys, amb l’accés al pont de comandament d’un grup de nous administradors, que van iniciar, però no van culminar, una reforma administrativa seriosa. Essent una Administració històricament jove, la Generalitat pateix els problemes típics de les administracions públiques tradicionals: sobrecàrrega de funcions, dèficit i mala distribució de recursos, i envelliment dels instruments. 10 �No existeixen sistemes de control i avaluació de les polítiques impulsades per la pròpia administració. Ens hem trobat una administració encara poc orientada a atendre els ciutadans. Una Administració de Catalunya massa fragmentada, situació agreujada per la “inflació orgànica” i una injustificada proliferació d’esglaons jeràrquics. Per això, una de les primeres mesures d’aquest Govern ha estat la d’introduir criteris d’eficiència i de transparència en la incorporació d’alts càrrecs i de personal eventual. Malgrat que en algun moment es va criticar des de l’oposició la proliferació de carteres i càrrecs per causa de l’acord de coalició entre les tres forces polítiques que recolzen aquest Govern, la realitat és tossuda: hem reduït prop del 20 % els alts càrrecs i el personal eventual, el que ha significat reduir més d’un 10 % la despesa pública en aquesta matèria. I aquestes dades són perfectament contrastables, perquè la llista del personal eventual que treballa per al Govern de Catalunya és ara pública i fàcilment accessible a tots els ciutadans. Ens hem trobat una situació similar en l’excessiu nombre de comissions i organismes externs, així com d’unitats sobrecarregades de personal en proporció a les funcions que s’hi portaven a terme. S’havia primat la reacció davant de determinats problemes, creant unitats ad hoc, en perjudici de criteris basats en la previsió i l’estratègia de cara al futur. Totes aquestes disfuncions expliquen que haguem trobat una administració cansada i desmotivada, molt marcada per les inèrcies i per unes directrius que sovint valoraven més les fidelitats que la professionalitat. Tot i així, aquesta és una qüestió a hores d’ara poc preocupant perquè hem trobat també que l’esperit de servei públic dels funcionaris de la Generalitat és alt, i això hem de posar-ho en el seu propi crèdit, però també en el del govern sortint, sens dubte. En definitiva, hem heretat una administració de vint-i-cinc anys que pateix problemes i disfuncions pròpies d’una administració centenària. I que té algunes de les virtuts que les hi son associades. A partir d’aquí, ¿quines són les nostres prioritats de l’acció de govern? 11 �2.2. L’acció de govern El govern que presideixo no caurà mai en la trampa o la temptació del victimisme. Malgrat que les circumstàncies ho haurien pogut justificar, ha prevalgut en tot moment la voluntat de governar, i posar en marxa el programa que es desprèn de l’Acord tripartit per a un govern Catalanista i d’Esquerres, el nou Govern de Catalunya. L’obra del nou Govern de comença a fer efectiva la síntesi entre els dos grans pilars que el sostenen: l’autogovern, per un costat, i el Bon Govern per impulsar el progrés econòmic, social i territorial de Catalunya, per l’altre. És un propòsit coherent amb l’ideal nacional d’enfortir Catalunya, amb la voluntat de fer política d’una altra manera, amb el compromís per un catalanisme reformista, en el sentit de la reforma social. Vull explicar-los el que això significa en l’àmbit institucional, l’econòmic, el social i el territorial. A. En l’àmbit institucional El primer gran objectiu de la Generalitat és ampliar l’autogovern de Catalunya. Esperem comptar amb la participació de totes les forces polítiques i socials del país en un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el Finançament. Com saben, l’element bàsic d’aquest Acord és la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El Govern vol que tots els catalans i catalanes participin en un projecte articulat a l’entorn d’un nou Estatut , marc adequat per fer valer els seus drets i deures i per al seu progrés en tant que ciutadans d’un país lliure; que enforteixi l’autogovern de Catalunya per fer front als reptes del segle XXI, actualitzant el marc financer de la Generalitat i definint els espais de decisió política; i que converteixi el nostre país en el motor del projecte de l’Espanya plural i el doti d’unes coordenades pròpies en el context europeu i mundial. Ja hem iniciat el procés d’elaboració de l’Estatut. 12 �Estem treballant per explicar el perquè del nou Estatut, per facilitar canals d’expressió a la ciutadania i per recollir propostes i opinions i fer-les arribar a la Ponència parlamentària. Paral·lelament s’ha creat per iniciativa del conseller de Relacions Institucionals i Participació la Comissió Assessora de la Reforma de l’Autogovern de la Generalitat. A partir dels treballs realitzats per aquesta Comissió, el Govern farà arribar les seves aportacions a la ponència parlamentària que prepara la reforma estatutària. Resultats de la feina feta fins ara: - En primer lloc, pràctica unanimitat de la societat catalana en el suport al procés de reforma, en relació amb la necessitat de millorar la capacitat d’autogovern. - En segon lloc, en relació amb les expectatives i les preocupacions ciutadanes, l’esperit que ha dut a moltes entitats a demanar la incorporació a l’Estatut d’una carta de drets de ciutadania. - Finalment, la gran coincidència constatada respecte als continguts bàsics de la reforma. La voluntat del Govern és contribuir als treballs de la Ponència, expressar clarament la nostra posició política i tècnica sobre els continguts, i impulsar un procés de participació que faci d’aquest Estatut l’Estatut de la gent, l’Estatut del poble de Catalunya. També som conscients de la necessitat que tot aquest procés vagi acompanyat de complicitats a nivell de l’Estat. Des de Catalunya no ens estem limitant a dialogar i cercar acords amb les institucions de l’Estat. Estem ampliant el camp de joc dialogant i cercant acords amb els altres pobles d’Espanya, amb les autonomies que comparteixen amb nosaltres sentiments i interessos, i que d’altra banda són lògicament competitius amb nosaltres i defensen interessos propis. Crec que aconseguirem acords, que aconseguirem convèncer. En aquest sentit i sense anar més lluny, una manifestació evident de la diversitat i de la riquesa cultural espanyola i europea és la llengua. Es pot afirmar que la Constitució Europea ho reconeix, en la mesura que serà traduïda oficialment al català, essent aquesta traducció 13 �jurídicament vinculant. És més: s’ha adjuntat a la CE una declaració en favor de la diversitat de les llengües i concretament en favor de les que obtinguin caràcter oficial en virtut de l’article 4.10.2, que és el promogut per la delegació espanyola a la CIG, i que permetrà la traducció oficial de la CE al català. És la primera vegada en la història que el Govern de l’Estat defensa el català en un escenari del rang de la Conferència Intergovernamental. Aquest fet representa un punt de partida important i carregat de simbolisme. És cert que l’objectiu assolit no respon del tot encara a l’ambició que tenim en aquest àmbit, però hi continuarem maldant, no ho dubtin. I ho farem cada vegada amb més força. La creació de la Delegació del Govern a Brussel·les és una mostra de la voluntat de continuar representant i defensant els interessos de Catalunya davant les institucions i òrgans de la UE. També són les noves formes de governar les que han fet evident des del primer moment el canvi a Catalunya. Aquesta altra manera de governar s’està substanciant en cinc punts: - governar en coalició, - establir una relació cooperadora amb l’oposició, - administrar amb transparència, - impulsar la participació ciutadana, - aproximar la prestació de serveis al poble. Que res del que pugui fer un ajuntament no ho faci la Generalitat, i que ho pugui pagar, de la mateixa manera que no volem que l’Estat faci res del que nosaltres podem fer millor. En aquest sentit Vostès saben perfectament que fa anys que proposo que l’Estat, d’una banda, i les autonomies i els ajuntaments, d’una altra, es reparteixen els recursos públics en la proporció 40/60, que hauríem de comparar amb la proporció 80/20 que existia l’any 1980 –sempre excloent les despeses financeres i la seguretat social. Doncs bé, en la seva visita a Barcelona el Ministre Solbes va avançar provisionalment que la proporció actual ja és de 30/70; és a dir, que el procés descentralitzador ja ha sobrepassat el 60% que demanàvem. Ho sabrem del cert quan el nou Senat eixit de la Constitució reformada creï la oficina d’estadística fiscal de l’Estat de les Autonomies i publiqui anyalment balances fiscals i esforços fiscals comparatius. I espero que abans hi hagi avenços fefaents per part del Ministeri. 14 �En molts casos un nou estil es veu en gestos, actituds, petites decisions que van conformant una cultura cívica, política i administrativa nova. Per tal que aquesta cultura política s’acabi consolidant, concretarem un programa de reformes democràtiques que millorin les institucions, les regles i els procediments. Però ja hem començat a implantar les primeres mesures. En primer lloc, hem dotat el Govern d’una estructura organitzativa que facilita les síntesis de prioritats i l’encaix de les cultures polítiques dels membres de la coalició, i que ens permet impulsar una estratègia pròpia per assolir els objectius fixats. Hores d’ara, el projecte de llei al Parlament que regula la figura del Conseller en Cap amb el rang legal que mereix, o la reestructuració en curs de la Secretaria de Comunicació, són proves concretes de la cohesió del govern. També tenim la convicció que hem d’assajar un nou tipus de relació amb l’oposició. Els reptes reformadors plantejats en aquesta legislatura obliguen a cercar el màxim acord possible en una colla de temes. Per aquest motiu, hem regulat per primera vegada la figura i les funcions del Cap de l’Oposició, que ha de gaudir del suport i del reconeixement necessari, d’acord amb les responsabilitats que li pertoquen i amb el seu paper polític i institucional. Això no vol dir que aquesta figura no es pugui regular legalment més endavant en el marc de la llei 3/82, anomenada Estatut interior. I aprofito per a dir que tanmateix l’Estatut formal, l’Estatut de Catalunya, hauria de regular els principis, insisteixo, els principis, de la llei electoral i la llei territorial, per una senzilla raó. L’Estatut ho va fer i tanmateix no s’ha aplicat i aquest és una llacuna que cal cobrir. No pot ser que 25 anys desprès d’un Estatut que establia un sistema electoral proporcional i que obria la porta a les vegueries, no hi hagi vegueries i els vots no es computin d’acord amb el principi de proporcionalitat. Cal assegurar-ho. Un altre principi a respectar és el de la transparència. No és només un compromís programàtic. És un compromís ètic i de respecte democràtic cap a tots els ciutadans de Catalunya. Ho creiem fermament. Per aquest motiu vàrem presentar l’informe de tots els assessors i càrrecs eventuals contractats pel Govern a l’anterior legislatura. Tenim una determinada manera d’entendre què vol dir governar, i ho 15 �hem començat a demostrar fent públiques les relacions contractuals i retributives del personal –inclòs l’eventual– i reduint significativament, com ja he dit, el nombre d’alts càrrecs i d’eventuals. La política de comunicació del govern es basa en la independència i el rigor. Són principis que estem començant a fer efectius amb el reforçament de l’autonomia i l’autoritat del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en una nova llei. La llei assegurarà la independència i el finançament adequat dels mitjans públics, reduint la intervenció pública en el mercat de la comunicació i impulsant la competitivitat dels grups de comunicació catalans. Abans, quan un directiu dels mitjans públics no seguia les directrius del govern, que eren estrictament aplicades, fins i tot en l’escaleta dels telenotícies, es cessava el directiu o se’l feia plegar, com va ser el cas de Miquel Puig desprès que va substituir els responsables de l’estreta relació govern/telenotícies. Ara l’únic que pot fer el govern és expressar públicament que dissenteix de la importància donada a una o una altra informació. Estem en un altre món. El Govern ja ha aprovat la creació de la Comissió d’Organització Territorial, que és l’encarregada de dirigir els treballs i coordinar les diferents unitats administratives i organismes implicats en la preparació de la Llei d’organització territorial. Sens dubte, un dels eixos principals d’aquest nou model d’organització territorial serà la descentralització de la Generalitat. Es tracta d’un procés que ja hem iniciat reforçant els delegats del Govern –que participaran directament en les principals iniciatives i inversions dels departaments a les seves demarcacions- , creant les subdelegacions a la Catalunya Central i a l’Alt Pirineu, i creant un Consell de Direcció dels Serveis Territorials a cada demarcació. Per altra banda, la nova organització territorial consolidarà l’aposta municipalista del govern. Una aposta que s’ha començat a concretar en el clar augment de la dotació del Pla Únic d’Obres i Serveis. B. En l’àmbit econòmic 16 �Un dels eixos fonamentals del bon govern és el progrés econòmic. El creixement econòmic sostingut i la distribució eficient de la riquesa, és el que ha de garantir, en darrera instància, la millora del benestar de tots els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Per aconseguir el progrés econòmic Catalunya s’enfronta al repte de la internacionalització. Per superar-lo amb èxit hem de transformar el nostre model de competitivitat -basat en els baixos costos laborals, el poc valor afegit i el treball precari i poc especialitzat- a través de l’increment de la productivitat. I ho hem de fer incidint en uns factors estratègics fonamentals com són la inversió en infrastructures; la formació de capital humà; la incorporació de processos d’innovació tecnològica en els sistemes productius; la inversió en R+D+I; el finançament de projectes de capital risc. Aquesta nova política, perquè sigui eficaç, ha de ser definida i aplicada a partir de la coordinació dels diversos nivells de l'Administració, i la col·laboració de les empreses, universitats, cambres de comerç, instituts de recerca, parcs tecnològics, i centres de serveis a les empreses. Aquesta es la filosofia manifesta de l'Acord Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. És l’acord més ampli i ambiciós en molt de temps en el camp de l’economia, signat per la Generalitat juntament amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME. L’acord assenyala 15 línies estratègiques de treball, essent les més importants: infrastructures, formació, innovació, recerca, projecció i creació d’un entorn favorable. En la mateixa línia, es crearà l’Agència Catalana d’Inversió que és l’instrument clau per promoure les inversions empresarials generadores d’ocupació estable i de qualitat, de millores tecnològiques i de complements al teixit empresarial i econòmic de Catalunya. Tot i que aquests siguin els objectius clau, la nostra estratègia per donar un nou impuls econòmic a Catalunya, preveu també efectes en determinades polítiques sectorials. 17 �Les actuacions que hem dut a terme fins ara en matèria d’ocupació, són les següents: - L’impuls de nous jaciments d’ocupació. Per primera vegada s’ha decidit destinar una despesa plurianual de 8 milions d’euros als filons d’ocupació. - Polítiques actives d’ocupació a favor dels joves i els aturats de llarga durada per fomentar l’autoocupació i reciclar a persones ocupades. - Hem posat en marxa el Pla de Desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya. Cal recordar que la llei del SOC es va aprovar fa 15 mesos, però el desenvolupament encara estava pendent. En segon lloc, el projecte específic pel món rural es concreta en una nova administració agrària, orientada a propiciar produccions més rendibles i més sostenibles. Ara és el moment perquè a Catalunya el medi rural es repensi ell mateix, amb el suport i l’ajut del Govern, per encarar adequadament les properes dècades. En tercer lloc, en política de comerç, el nostre criteri és favorable a mantenir el comerç com a columna vertebradora de la metròpolis i, per extensió, de la societat. En aquesta línia el govern ha aprovat l’avantprojecte de Llei d’Horaris Comercials, que recupera l’exercici de les competències estatutàries exclusives en la matèria i per tant frena la total liberalització d’horaris aprovada per l’anterior govern central i prevista pel 2005. Finalment, el Govern considera que una de les polítiques transversals prioritaries és la que fa referència a la societat de la informació i la comunicació. El Govern es compromet a estendre l’ús d’Internet al conjunt de la població, el que vol dir dotar Catalunya de les infrastructures que calen, que van ser promeses per a l’any 2002 i que encara estan pendents. S’han iniciat els treballs per a l’elaboració del Pla Territorial Sectorial de Turisme de Catalunya, per tal d’identificar amb més precisió els recursos turístics disponibles; les àrees saturades i deficitàries; els impactes econòmics, territorials i ambientals; i els criteris per al reequilibri territorial i la desestacionalització. C. En l’àmbit social i cultural 18 �En la nostra Acció de Govern, la política educativa s’ubica en un espai central, com a motor de desenvolupament econòmic i tecnològic i, simultàniament, com a instrument d’integració cívica i de cohesió social. S’ha iniciat un esforç en la despesa educativa per tal d’acostar-la progressivament als nivells de la UE. Pel que fa a la millora de les infrastructures, hem destinat 57 milions d’euros per a la rehabilitació i construcció de noves escoles. Es destinaran 18 milions d’euros a la rehabilitació, adequació i millora de diversos centres a tot Catalunya, i 39 milions d’euros a obres d’ampliació i noves construccions de centres docents. El Departament d’Ensenyament ha convocat oposicions per a 950 places de docents per Primària i per Secundària, i ha aprovat l’increment de professorat en els centres amb un elevat nombre d’alumnat nouvingut. També augmenten els Tallers de Llengua en 76 escoles i en 27 Instituts, i s’incrementen en 1.050 hores setmanals les dotacions auxiliars d’educació especial en centres públics, mesura que ha beneficiat 84 centres docents, d’acord amb la distribució realitzada pels Serveis Territorials d’Ensenyament. L’esforç pressupostari va acompanyat d’una millora de la gestió dels concerts educatius, de la planificació de l’oferta educativa i del mapa escolar, i de l’establiment progressiu d’una xarxa integrada de tots els centres sostinguts amb finançament públic. Un primer pas ha estat l’elaboració d’un Decret per garantir, entre d’altres, la transparència en l’admissió de l’alumnat, l’assignació objectiva dels centres així com un repartiment equilibrat per afavorir la integració d’alumnes nouvinguts. S’ha començat a impulsar un canvi en la formació professional. S’avança cap a una progressiva integració de la formació professional inicial, l’ocupacional i la formació continuada, a través d’un projecte que està redactant el Departament d’Ensenyament i que permetrà realitzar estudis de Formació Professional a distància i oferirà noves oportunitats d’aprenentatge. L’ensenyament universitari és una variable estratègica per fonamentar l’economia del coneixement. La política del Govern persegueix que el sistema català s’integri correctament en el naixent sistema d’ensenyament superior europeu. 19 �S’han pres les mesures adequades per aprofitar el paper de la universitat en el camp de les tecnologies de la informació. L’instrument principal per a superar la fractura digital que encara avui divideix el territori serà la Llei sobre la Societat del Coneixement que portarem al Parlament, amb l’objectiu d’ordenar i promoure les accions que s’han de desplegar. El Bon Govern es basa crucialment en el progrés social i cultural de Catalunya, a través de polítiques que garanteixin una comunitat de ciutadans forta i segura. El Govern de Catalunya desenvolupa el seu projecte cívic i social en quatre eixos principals d’acció: la política sanitària, la política de seguretat i justícia, la política de protecció social i la política de desenvolupament cultural. Aquests quatre eixos han de vertebrar l’Estat del Benestar català per al segle XXI, a través del qual hem d’estendre els drets i deures individuals que la democràcia ha anat construint per a tots els ciutadans, sigui quin sigui el seu origen, la seva edat, o la seva orientació sexual. Avui és un dia especialment important per recordar aquest principi que progressivament ha d’impregnar la nostra acció de govern, atès que celebrem la diada reivindicativa dels drets de gais, lesbianes i transsexuals. En aquest sentit, voldria reiterar el meu suport a la Diada i el compromís del Govern per fer efectives les línies d’acció establertes a l’Acord del Tinell. Concretament, l’elaboració del Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i les iniciatives per avançar en la igualtat, com la modificació de normatives per eliminar les traves d’accés a l’adopció. El resultat d’aquestes accions de govern i d’altres que els explicaré a continuació ens porta cap a un nou patriotisme. El patriotisme dels drets i la justícia social, el de la dignitat efectivament reconeguda allà on compta, en el barri, a l'escola, en l'accés a l'habitatge, en la natalitat tan arriscada i difícil, en la conciliació de la vida laboral i la vida familiar, en l'envelliment prop de casa, en la millora constant dels sistemes de salut, en la garantia de la seguretat individual i col·lectiva... 20 �Aquest és l’autèntic patriotisme, el dels països que van fer la revolució quan calia, com França i Estats Units, i és autèntic perquè no es basa tant en l’origen ètnic com en el destí lliurement triat i els drets adquirits pel fet de pertànyer a aquella comunitat. El patriotisme, per la majoria del poble, comença al barri i l’escola i el CAP o no comença mai. La Catalunya que projectem es fa poble a poble, barri a barri, persona a persona. La primera llei emblemàtica del projecte social del Bon Govern és la Llei de Millora de Barris, Àrees Urbanes i Viles, síntesi dels diferents eixos d’acció social, que combina per primer cop habitatge, escola, immigració i seguretat, i de l’aposta municipalista del Govern. Es tracta d’un projecte que representa el primer pas per fer efectiu el “dret a la ciutat” o dret dels ciutadans a viure en espais proclius a la convivència. La diligència en la presentació d’aquest projecte de llei no és anecdòtica. Volem fer evident als ciutadans que el govern no permetrà que les condicions de vida i de convivència es degradin enlloc. La nostra política de salut, pretén desenvolupar el compromís que va adquirir el Govern per una sanitat més humanitzada i de qualitat. Això passa evidentment per afrontar el dèficit estructural que patim en recursos humans i materials, en comparació amb la demanda de serveis de salut. Bons exemples del nostre compromís en matèria de salut en són, hores d’ara, el Pla de Xoc de Centres de Salut a través del qual es reforçaran el 38% dels equips d’atenció primària (en concret, 132) amb 285 nous metges, pla que arrencarà al juliol, o el Pla de Xoc per reduir les llistes d’espera. Mesures previstes: - dotar cada pacient amb un certificat de llista d’espera quirúrgica, - eliminar els tres mesos d’espera tècnica que fins ara no estaven comptabilitzats - i lògicament incrementar el nombre de professionals i de sessions quirúrgiques. El segon eix del nostre projecte cívic i social es basa en la política de seguretat i justícia, que ha de donar prioritat a actuacions més preventives, que redueixin l’actuació reactiva, i que han de posar l’èmfasi en la proximitat. 21 �L’eficàcia en el servei de justícia s’ha de garantir amb un impuls important de la justícia de proximitat i una millor gestió dels recursos que té l’Administració de Justícia a Catalunya. En Administració de Justícia la fragmentació competencial impedeix avançar en l’eficiència del servei públic. L’increment de recursos personals i materials hauria d’anar acompanyat d’una revisió d’aquest repartiment competencial. Per això s’han pres mesures com l’elaboració d’un nou mapa dels equipaments judicials per construir els jutjats que calen i millorar els existents i, en aquesta línia, la modificació i optimització del projecte de Ciutat Judicial. La millora del sistema penitenciari implica la reforma de la xarxa de presons que hi ha a Catalunya. La política penitenciària s’ha de definir no com una simple política de reinserció, sinó com una política social més del programa de govern. En matèria de presons, el Govern desenvoluparà les accions incloses en el document sobre Línies Bàsiques de Política Penitenciària i en el Pla Director d’Equipaments Penitenciaris 2004-2010, que ja han estat presentats. En matèria de Dret Civil català, cal respondre a necessitats socials noves amb els instruments jurídics que ens proporciona aquesta competència. Aquesta resposta és la millor defensa contra els que volen limitar l’abast de la competència en la matèria. Les polítiques de seguretat constitueixen l’altra gran línia d’actuació en aquest eix. La principal mesura per aquesta legislatura és la finalització del desplegament territorial dels Mossos d’Esquadra, amb especial atenció a l’assumpció de responsabilitats arreu del territori metropolità. Paral·lelament, hem d’afavorir una major coordinació i planificació en aquestes polítiques, per tal de sumar els esforços dels diferents cossos de seguretat que actuen a Catalunya. Dues són les principals preocupacions socials en matèria de seguretat: la seguretat viària i la violència domèstica. Per això des del primer moment el nou Govern de Catalunya s’ha mostrat activament bel•ligerant en ambdues qüestions. En el nostre programa es proposa a la societat catalana fer l’esforç necessari per reduir la sinistralitat viària en un 50% d’aquí a l’any 2010. 22 �En aquest mesos hem donat els primers passos per coordinar les actuacions dels departaments d’Interior, de Política Territorial i Obres Públiques i de Sanitat. Es tracta, simultàniament, de: - Millorar l’estat de les carreteres, reduint els punts de risc i actuant en tots els “Trams de Concentració d’Accidents Detectats” en els propers tres anys. - Reduir la velocitat i evitar la conducció sota els efectes de l’alcohol, fent pública la ubicació de radars i incidint en el control d’alcoholemia entre els més joves. - Prevenir les lesions causades pels accidents de trànsit, fomentant el control dels comportaments de risc i incrementant la qualitat de l’atenció als accidentats. La lluita contra la violència de gènere i –en un sentit més amplicontra la violència domèstica és una de les prioritats del Govern. Una prioritat que es correspon amb la percepció social reflectida en l’Enquesta de Seguretat Pública que identifica la violència contra les dones com a la primera preocupació ciutadana en matèria de seguretat. Coherent amb aquesta percepció social, en l’Acord de Govern que fonamenta la nostra acció es recull el compromís de presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei de prevenció, actuació i eradicació de la violència exercida contra les dones. Compromís reiterat per la consellera de Benestar i Família i concretat, a més, en dotar de pressupost el Pla integral existent. Compromís reforçat per altres propostes fetes per la consellera de Benestar i Família i per la consellera d’Interior: 1. Posar en funcionament un fons de garantia per l’impagament de pensions fixades per sentència judicial de separació, nul·litat o divorci, com a mecanisme per lluitar contra la violència indirecta contra dones i infants, i per eradicar la feminització de la pobresa. 2. Crear una oficina de lluita contra la violència domèstica, amb la col•laboració de diversos departaments. 3. Implantar, amb caràcter voluntari, localitzadors a dones maltractades per poder prevenir noves agressions. 23 �Haig d’incloure aquí els temes que demanen més discreció, com són els relacionats amb el terrorisme i la informació reservada, que sempre ha fluït de manera àgil, també en el període anterior entre el Ministre Acebes i la consellera Tura. Hi ha una excepció imperdonable i que no té res a veure amb els nostres serveis de seguretat: el silenci del President Aznar en el cas del viatge de Josep Lluís Carod a França, informació que va retenir per a utilitzar-la electoralment a les portes de la campanya de les generals, malgrat que els serveis d’informació van suggerir-li la possibilitat d’informar el representant ordinari de l’estat a Catalunya, que és el President de la Generalitat. Pel que fa al tercer eix, la política d’acció social: La família és un dels centres principals de l’atenció en les nostres polítiques d’acció social, perquè la diversificació de les estructures familiars ha posat al descobert noves realitats que mereixen respostes específiques. Per això, les ajudes que el Govern atorga a les famílies amb fills menors de 3 anys, i de 6 anys si són nombroses, les hem fet extensives també a les famílies monoparentals en les mateixes condicions que les nombroses. Es calcula que se’n beneficiaran 288.000 nens i nenes i unes 250.000 famílies. També per això, durant el 2004, el Govern destinarà 8,5 milions d’euros per a subvencions a la creació i consolidació de places d’educació preescolar en centres de titularitat municipal. La Generalitat vol impulsar la creació de noves places d’aquest tipus per assolir una oferta suficient que atengui la demanda de la població. El conjunt de la gent gran, constitueix un dels sector més febles davant les nous factors de desigualtat. Totes les mesures dedicades a la gent gran han d’anar encaminades, principalment, a garantir-los un nivell d’ingressos i de benestar dignes. Per això, ja hem apujat un 3,8% els complements a les pensions de viduïtat més baixes. El nou pressupost per al 2004 incrementa un 24% la quantia de l’ajut, que passarà de 25 a 30 euros mensuals, i la partida global creixerà un 37% respecte a l’any passat. Caldrà continuar en aquesta línia. Som sensibles a la problemàtica de les vídues en particular i de la gent gran en general. Per aquest motiu elaborarem una llei en els propers sis mesos per poder desenvolupar des de Catalunya les prestacions econòmiques que permetin atendre els col•lectius més desfavorits, tal com preveu l’acord del Tinell. 24 �Un altre eix dels que composen el projecte cívic, de seguretat i de cohesió social del Bon Govern pretén assegurar el ple desenvolupament de la cultura a Catalunya. Hem de reafirmar i potenciar la nostra identitat cívica, amb capacitat integradora i sense excloure la diversitat d’interessos, circumstàncies i sentiments que actualment defineixen la societat catalana. Ho hem de fer comptant amb totes les administracions i sectors interessats. L’exemple del Museu Nacional d’Art de Catalunya, tot i els entrebancs, és prou positiu. La reforma estarà acabada a final d’any, culminant una proesa que va liderar inicialment l’inoblidable Pere Duran Farell. Catalunya tindrà el Museu Nacional que ens mereixem, no a l’alçada dels primers d’Europa, però digníssim, inigualable en art romànic i allotjat en un edifici que, com moltes coses a Catalunya, no va ser fet amb la consistència necessària sinó per a una celebració puntual, la del 1929, i que per tant ha exigit un esforç titànic. La Fira de Guadalajara –el programa definitiu per la qual es presentarà d’aquí a 2 dies- també és una fita llargament cobejada. Per tal de promoure elements comuns d’identitat i comunicació, hem de reforçar la dimensió cultural i lingüística de la ciutadania. Per això impulsarem un programa de Planificació lingüística per potenciar l’ús del català. Volem que viure plenament en català sigui possible i més fàcil. I que ho sigui per tots, per la qual cosa destinarem 35,3 milions d’euros a la integració d’immigrants a les aules a través del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social. L’Institut Ramon Llull segueix endavant i organitza la presència a la Fira de Guadalajara. La marxa del govern balear és inevitable. Dos no es casen si un no vol. Quan l’esquerra balear era el soci minoritari i el nacionalisme català el majoritari, no hi havia problema. La dreta balear, en canvi, no accepta col·laborar amb el Govern català d’esquerres. Tot un símptoma de la disponibilitat als pactes d’uns i altres. D. En l’àmbit territorial i ambiental En l’àmbit territorial i ambiental esdevé imprescindible desenvolupar una nova manera d’entendre la nostra realitat física i les seves exigències. Per articular el territori i vertebrar el país hem apostat per impulsar un “model territorial en malla”, basat en ciutats compactes, sense 25 �urbanització extensiva, unides per una xarxa ferroviària potent i per una xarxa viària servida prioritàriament per transport públic col·lectiu per a permetre que es mantinguin els espais naturals intermedis. El paisatge a Catalunya ha esdevingut un capital impagable. En els darrers trenta anys el sol urbanitzat s’ha multiplicat per dos. Es a dir, s’ha ocupat tan sòl en aquests anys com en tota la història anterior. No seguirem per aquesta via. L’ampliació de la xarxa ferroviària és una de les nostres grans ambicions en matèria d’infrastructures. Tot i que prosseguirem amb el desdoblament i millora de la xarxa bàsica de carreteres, hem decidit comunicar a llarg termini les principals poblacions del país, els ports i els aeroports a través del tren. També hem de desenvolupar xarxes d’accessibilitat per assegurar l’accés de les ciutats catalanes a les xarxes de comunicació globals. L’enfortiment del sistema aeroportuari català i la transformació de l’aeroport de Barcelona en aeroport transoceànic, en l’aeroport de la Euroregió, així com la millora del front portuari i la connexió amb la xarxa ferroviària d’alta velocitat són elements clau. Ho són a llarg termini, però ja hi hem començat a treballar integrant la planificació territorial, la portuària, la infrastructural i la logística : l’impuls del Front Portuari Català perquè Catalunya esdevingui la gran plataforma logística del Sud d’Europa, el Pla de xoc per millorar la senyalització de les carreteres, la inversió en la xarxa viària catalana per permetre una mobilitat més segura i sostenible a tot el país, les inversions en transport públic i l’encàrrec per la redacció del projecte d’eix transversal ferroviari de Catalunya, en són bons exemples. En el terreny de les inversions en infrastructures, com explicaré més endavant, adquirim el compromís de mantenir un nivell d’inversió important, tot i que en aquest cas pagant, pagant les conseqüències del mètode alemany utilitzat fins ara, i pagant el cost de les noves inversions. Per aquest motiu estem posant en pràctica un nou estil de governar el territori fent efectiu el valor de la sostenibilitat, basat en la planificació i la solidaritat territorial. Aquests valors seran una referència ineludible de les polítiques econòmiques, de la planificació de les infrastructures, de la gestió agrària o de la gestió urbanística. 26 �I, evidentment, de la gestió ambiental de diverses polítiques sensibles, com la gestió dels recursos energètics, dels hídrics o dels residus. Sabem que aquest govern ha generat moltes expectatives. I no les defraudarem. Com no ho hem fet, en el cas dels recursos hídrics, amb el transvasament de l’Ebre. Sabem que els transvasaments no són estrictament necessaris i que el més important és fer un ús eficient de l’aigua. El nostre principal objectiu és implantar el conjunt de mesures que resulten de la plena incorporació de la Directiva marc comunitària de l’aigua i que es coneixen com a nova cultura de l’aigua. Aquest govern ha manifestat i reiterat la seva intenció d’instaurar una política hidràulica eficaç i sostenible. I comptem amb la complicitat activa del nou govern d’Espanya per revisar-la implantant projectes d’interès hidràulic i mediambiental (dessaladores, bases de recàrrega i projectes de descontaminació dels aquífers, i recuperació i reaprofitament dels recursos disponibles fins ara desaprofitats per la seva menor qualitat). A això cal afegir una gestió sensata dels recursos. Val a dir: 1) Una gestió de la demanda d’aigua que fomenti l’estalvi, com es va fer a l’àrea metropolitana de Barcelona a mitjans anys 80, que ha resultat en un pràctic estancament del consum d’aigua de boca. 2) Inversions en aquest estalvi, tant pel que fa a la que es perd en les conduccions com la que es consumeix innecessàriament en els consums domèstics i industrials. Completat el procés de planificació territorial, tindrem el Pla Territorial de Catalunya i els plans territorials de cada regió que donaran cobertura i fixaran els criteris de caràcter supramunicipal i les visions estratègiques perquè s’hi acullin i encaixin els planejaments urbanístics de caràcter municipal. Com saben, ens hem compromès a haver aprovat en un any i mig els plans directors del Litoral i de l’Empordà, el Pla Territorial de les Comarques de Girona i l’Avantprojecte d’una Llei del Paisatge. En relació al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner tenim el compromís d’ampliar a més de 500 metres des de la línia de la costa l’àrea d’influència del Pla i de procedir a la preservació definitiva de la costa i del prelitoral sense construir. Són mesures que permetran que 27 �55 km lineals de front marítim continuïn intactes per sempre, com llegat a les generacions futures. La segregació creixent dels grups socials i les persones sobre l’espai és una dinàmica cada vegada més insolidària des del punt de vista social. L’hem d’evitar, i un dels pilars per fer-ho són les polítiques d’habitatge i de qualitat urbana. Per aquest motiu hem aprovat el Pla per al Dret a l’Habitatge que té l’objectiu d’incrementar la promoció d’habitatge protegit a un total de 42.000 unitats noves en els propers 4 anys distribuint geogràficament els objectius de manera concertada amb el món local i amb els promotors públics, privats i cooperatius. El pla té una especial incidència a les comarques amb major dificultat per l’accés a l’habitatge i zones de creixement econòmic i demogràfic potencial, així com a les comarques de l’interior del país, amb especial atenció a les ciutats petites i mitjanes del rere país, a les que demanarem que impulsin el reequilibri territorial en el marc dels plans territorials parcials. Dins els objectius generals dels 42.000 habitatges s’inclou la promoció de 21.000 unitats d’habitatge en règim de lloguer, prioritzant els destinats a l’emancipació de joves, a la gent gran i als col·lectius específics amb especials dificultats d’accés a l’habitatge. Deixin-m’ho dir: és un escàndol que els habitatges de compra estiguin desgravats en l’import sobre la renda i els de lloguer no ho estiguin. Aprovarem aviat el Pla Català de la Rehabilitació, per permetre la rehabilitació de no menys de 40.000 habitatges en quatre anys. En la mateixa línia, la revisió de la Llei d’Urbanisme de Catalunya té l’objectiu d’estimular la producció d’habitatge protegit i reconèixer la pluralitat de tipologies d’habitatge en funció de les noves situacions de convivència i familiars. E. Deu punts per resumir i finalitzar Del conjunt d’acords, decisions i iniciatives preses pel govern, vull assenyalar, per la seva significació o transcendència, els deu següents: 1 ) Inici del procés de reforma de l’Estatut de Catalunya. 28 �2) Impuls de l’Acord estratègic per a la internacionalització de l’economia catalana i creació de l’Agència Catalana d’Inversió. 3) Aprovació de la Llei de millora de Barris, àrees urbanes i viles de Catalunya. 4) Impuls del Pla pel Dret a l’Habitatge 2004-2007 5) Establiment dels objectius i propòsits del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, per a la protecció del sòl no urbanitzable de la costa catalana, que afectarà un total de 56 Km del litoral. 6) Aprovació del Pla de xoc dels centres de salut, que té l’objectiu d’incrementar un 38 % els efectius d’atenció primària. 7) Rehabilitació, millora i construcció de noves escoles i actuacions per millorar l’atenció als alumnes i la qualitat de l’ensenyament. 8) Augment de la prestació econòmica per infants a càrrec, per a famílies amb infants menors de tres anys i per a famílies nombroses i monoparentals. 9) Impuls del Programa de Planificació Lingüística i del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social per a potenciar l’ús del català, per a que viure plenament en català sigui possible i més fàcil per tots. 10) Derogació del transvasament de l'Ebre gràcies a l’actitud de les Terres de l’Ebre, el capteniment del nostre govern, i la decidida voluntat política del govern de l'estat, amb l’aprovació del Reial Decret de Modificació de la Llei del Pla Hidrològic Nacional, que respon a totes les peticions de la Generalitat. Aquest decàleg és només una mostra de l’activitat desenvolupada pel Govern, activitat que sovint ha restat velada per la intensitat –quan no pel dramatisme- dels esdeveniments als que m’he referit al principi i que han dominat no només la vida política sinó –en bona mesura- el conjunt de la vida social del nostre país. F. Per acabar, un mot sobre les prioritats de Govern reflectides en els Pressupostos Els Pressupostos per al 2004 són uns pressupostos de transició; però també són els primers pressupostos del canvi: tot i l’estret marge de maniobra reflecteixen ja els canvis en les prioritats de la política i l’acció de govern. 29 �Amb unes previsions d’ingressos de 17.600 milions € i de despesa de 18.500 milions €, per tant amb un dèficit previst de 850 milions € que significa una reducció del 27.5% respecte a l’exercici anterior-, són uns pressupostos de contenció de despesa i d’ajustament pressupostari. Tot i així, el que em sembla més rellevant és que justament aquest esforç de contenció ha permès un augment de l’estalvi corrent del 37%, que es destinarà a l’esforç inversor que es vol mantenir al llarg de la legislatura. Aquest Pressupost representa el major esforç inversor realitzat per la Generalitat al llarg de la seva història. El rigor en el control de la despesa deixa un marge suficient per a dur a terme les grans línies del nostre programa de govern, definides en l’Acord del Tinell: 1. Més política social lligada als barris, les escoles i la salut dels ciutadans. 2. Un nou impuls a la competitivitat i als sectors productius 3. La vertebració del territori, amb més infrastructures més respecte ambiental i paisatgístic. 3. Final Finalment, estem en un nou escenari de col·laboració institucional i de diàleg, en que caldrà treballar amb tenacitat i generositat alhora. Val a dir que no hem perdut ni un minut a posar-nos-hi. Els contactes formals i informals del president i dels consellers de la Generalitat amb el president i els ministres del Govern d’Espanya han estat continuats en aquestes setmanes. D’aquests contactes n’han sorgit abundants gestos i uns primers compromisos. - La reiteració de la voluntat de respectar el projecte d’Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya per part del nou president del Govern espanyol. - El compromís actiu del Govern espanyol per obtenir el reconeixement del català a la Unió Europea. - La bona disposició al diàleg mostrada pel ministre d’Administracions Públiques en relació a les transferències pendents. - L’anunci de retirar una bona part dels conflictes de competència presentats al Tribunal Constitucional. 30 �- L’aprovació d’una moció al Senat sobre l’ús del català a les institucions estatals. - El compromís del ministre de Defensa de revisar el consell de guerra al President Companys. - El compromís del ministre de Justícia en relació als Tribunals Superiors autonòmics. - El compromís de la ministra de Foment de fer arribar l’AVE a Barcelona el 2007. - El compromís, també de la ministra de Foment, de fer efectiu l’1% cultural a l’Institut d’Estudis Catalans. - El compromís del president del Govern de retornar del tot el Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona. - El compromís, també del president del Govern, d’aprovar la Carta Municipal de Barcelona. - I la proposta del ministre d’Administracions Públiques per resoldre la presència de Catalunya i de les altres autonomies a la Unió Europea. Però, no tot han estat gestos i anuncis de compromisos. També hi ha hagut decisions de gran impacte a Catalunya. La més important ha estat sens dubte la paralització del transvasament de l’Ebre. Sobre la base d’aquesta actitud inicial del Govern espanyol, el Govern de Catalunya abordarà amb un optimisme enraonat els principals temes de l’agenda política. Hem de recuperar el temps perdut. Tenim un govern assentat, reforçat i treballant a velocitat de creuer amb un objectiu compartit, que és el que resulta de l’acord que el va fer possible. És el Govern de Catalunya. Fruit de l’acord tripartit. No és l’olla de grills que alguns haurien volgut. És el govern, té solidesa, i , com ja hem dit, en anteriors ocasions, tant el Conseller en Cap, com el Conseller de Relacions Institucionals com jo mateix, és un govern per governar i no per resistir. 31 �De totes maneres, vull que entenguin el meu propòsit de presentar una visió més acabada dels objectius de l’acció del Govern en el debat de política general que farem a la tardor. Un debat on els penso exposar el projecte de país que sustenta l’actual Govern de Catalunya, acompanyat d’un detallat Pla de Govern que estem enllestint, i també de les línies mestres del Pressupost per al 2005, espero que alliberat de bona part de les hipoteques dels d’enguany. Moltes gràcies per la seva atenció. Pasqual Maragall 32 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1655 Title A name given to the resource Sobre els criteris d'actuació i orientació del Govern transcorreguts sis mesos des de la seva constitució. Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Subject The topic of the resource Activitat parlamentària Autogovern Benestar Social Govern Acció política Model social Territoris Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-06-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1268/19920410d_00477.pdf 23994500d750fad5609011232ad02486 PDF Text Text Conferència de Premsa sobre la caalanitat dels JJOO 10.04.92, divendres, a les 18:00 ores. Sala Lluís Companys NOTES PREVIES - El guió que es proposa correspon a la primera fase de la proposta estratègica del documeht del Gabinet "Polèmica simbols" (08.04.92): recuperació del terreny perdut, resposicionament i aclariment previ i sòlid dels plantejaments municipals per trethcar la lògica defensiva i partidista i recuperar la iniciativa. - Els diaris han començat des d'a1ir, i avui s'accentua, a descriure una situació de pacte. Si la situació es va resolent, encara que sigui provis.onalment, els diaris tenen l'avantatge que no s'hauran de pronunciar. JP s'està retirant i passa a f r un paper de moderador "no entenc perquè s'ha de fer tan d'enrenou ", etc-, però al mateix temps deixa la porta obert a noves reclamacions, tal com recull un subtítol de "La Va.4iguardia": "Pujol reconoce que la catalanidad de los JJ.00 "está garantizada", pero insiste en no renunciar a "lograr alguna cosa más". - Es tracta de fer una intervenció indignada, digna i positiva davant les actituds de pcplitització dels Jocs Olímpics que es valen del pretext de la catalanitat. - Anunciar que en dies vinents hi haurà una nova conferència de premsa en ocasió del compte enrere dels darrers 100 dies abans dels Jocs. - Es tracta de reafirmar l'autoritat del COOB i del seu president com a màxims responsabl(ls del Jocs. - Desmentir la idea que ara es fa la "catalanització" perquè hi ha pressions. - Deixar clar i rotund que no hi *a cap dubte -ni ha existit mai cap dubte- que el grau de catalanitat dels Jocs serà el màxim, és a dir, el normal. L'Alcalde, com a president del c00B, i l'Ajuntament en nom de la ciutat han estat i són e s primers garants de la catalanitat dels Jocs. �** Es recomana no respondre en el torn de preguntes aquelles que s'apartin dels temes del guió i insistir en les respostes en la reiteració de la línia ,rgumental. És convenient també acotar e l. torn de preguntes a un nombre limitat d'intervencions, en un espai màxim de 10 minuts. TITULARS PREVISIBLES - Maragall recorda que la catalanitat dels Jocs sempre ha estat clara. - Maragall garanteix la catalanitat dels Jocs - Maragall rebutja la polititzacio dels Jocs - Maragall rebutja el mal estil de fer política amb els Jocs - Maragall fa una crida a la responsabilitat. - Maragall considera ofensius catalanitat dels Jocs. - Els dubtes sobre la catalanita fe" política. 2 els dubtes sobre la són producte d'una "mala �GUIO 1. Dolgut per una falsa polèmica. - He assistit amb relativa sorpresa a la politització postelectoral del Jocs Olímpics, duta`a terme per alguns partits i organitzacions amb el pretext d'aconseguir quelcom que sempre ha estat garantit: el màx m grau de catalanitat dels actes i les cerimònies olímpics. Algú pot creure, sincerament, que l'Ajuntament de Barcelona no ha d'assegurar que els Jocs siguin la máxima expressió de la nostra personalitat? Algú pot creure, de debó, que jo mateix, com a president del COOB, no sòc una garantia S uficient de la catalanitat dels Jocs? Estic dolgut amb els qui han inventat una polèmica artificial i enganyosa. Estic dolgut, sobretot, perquè 11 an cregut que podien jugar amb la credulitat dels ciutadans a S'equivoquen. No poden enganyar a ningú. Lamento que s'hagi produït una polèmica inútil, que ni tan sols beneficia als partits polítics i les organitzacions que amb tanta irresponsabilitat l'han promoguda. 2. No a la manipulació política dels Jocs. - M'he mantingut en silenci sobre la questió fins que no hi ha hagut la reunió mensual de la Comissió Permanent del COOB, en la que totes les parts components del COOB -Ajuntament, Generalitat, Govern i COE- han coincidit de nou en la ratificació del tractament màxm dels símbols catalans, segons l'esperit constitucional. La catalanitat dels Jocs està garantida des de bon començament, pel consens i la una imitat. - He decidit convocar aquesta conferència de premsa amb l'únic propòsit d'expressar la meva indignació i la meva pública protesta pels actes de manipulació política dels Jocs Olímpics que s'han produït després de les eleccions. �Ningú no té dret a posar en q estió la catalanitat de l'organització dels Jocs. Ningú no té dret a valdre's dels Jocs per a fer política de partit, disfressada de catalanisme. Ningú no té dret a trencar el consens i la unanimitat, ni a destorbar el bon treball en l'organització dels Jocs. Els qui posen en questió la catalanitat dels Jocs s'estan valent del nom de Catalunya i de la il.lusió dels catalans pels seus interessos partidistes. Assistim ara a un fenòmen que coneixem. Els qui han atiat el foc de la polèmica acaben de decidir que aquesta s'ha d'acabar. En una societat civilitzada i iaonable -i democràtica- no podem permetre aquesta manera de fer les coses. Les polèmiques s'acaben quan tots e14 qui hi estan interessats han pogut dir la seva opinió i, encara més, quan els que han estat insultats o injuriats han pogut expressar el seu criteri i donen la seva versió dels fets. 3. La més gran ocasió de Barcelon a. ï de Catalunya. - Tothom sap que els Jocs Olímpics de 1992 són la més gran ocasió que Barcelona i Catalunya es projectin a tot el món com una ciutat potent i com un país important. Ningú no té dret a posar bastons a les rodes c'aquest gran projecte. Tothom sap que estem treballant amb molta seriositat per quedar bé davant del món, per donar la millor imatge del nostre país. Per primera i única vegada en molts anys els catalans som els organitzadors dels Jocs Olímpics. És una antiga aspiració, que produeix una profunda eioció i que suposa una gran responsabilitat. El dia 25 de juliol d'aquest an , més de 3.000 milions de persones de tot el món veuran l'a te inaugural dels Jocs de Barcelona per la televisió. Serà el millor espot publicitari que mai hagi tingut Catalunya. Durant quinze dies, totes hores, es repetirà per les televisions de tot el món la imatge de la gran cita de la fraternitat universal a Catalunya. 4 �La nostra llengua, la nostra baldera i els nostres símbols hi tindran la màxima presència. Ens hi vàrem comprometre l'any 1986 i ho farem. Els qui ho posen en dubte estar enganyant als catalans i estan ofenent les íntimes convicc: ons de tots els qui treballen per l'èxit dels Jocs. Hi ha molta gent que estan treballant amb gran esforç i amb gran il.lusió perquè els Jos siguin el gran éxit que tots desitgem. Hi ha milers i milers de voluntaris que hi aporten la seva col.laboració desinteressada. Aquest és el gran exemple de Catalunya: la bona organització, a feina ben feta. - És molt greu i d'una gran irresponsabilitat política que precisament, ara, en la recta final dels Jocs, es busquin elements de desestabilització. És una greu irresponsabilitat política intentar desestabilitzar els Jocs, utilitzant el nom de Catalunya. Si algun partit, alguna organització juvenil o preteses associacions olímpiques ho proven, els catalans els ho retreurem, no els ho perdonarem. 4. La catalanitat máxima, la cata anitat normal. - El grau de catalanitat dels Jocs és del 100%. És el grau de catalanitat de la Catalunya dei4ocràtica. Com a català i com a catalanista em sento profundament indignat que una vegada més s'hagi posat en dubte la catalanitat d'un projecte de tota la ciutat, compartit àmpliament per tot el país". I aquesta irresponsabilitat recau sobre aquelles persones que, amb interessos partidistes q personals intenten apropiar-se d'uns símbols que són de tots. Ningú no pot apropiar-se dels s ímbols que són de tots els catalans. Tinc la impressió que s'està jugant amb els símbols de Catalunya. La catalanitat dels Jocs és un fet molt important, històric. �S'hi ha treballat amb profundi'tat des de fa anys en el si del COOB i, amb l'esforç de totg, s'ha aconseguit per a Catalunya el que mai no hauríem pogut ni somiar. No es pot convertir, ara, a uest fet històric en una absurda polèmica. Aquesta polèmica desprestigia Catalunya, i em dol. 5. Crida a la responsabilitat i al bon govern. - Com Alcalde de Barcelona i coro a president del COOB faig una crida a la responsabilitat, sobre tot a la responsabilitat política. Demano que no es promoguin du»tes ni inconcrecions sobre el que està fora de tot dubte: l rotunda catalanitat dels Jocs de Barcelona. Ho demano sobretot als qui tenen responsabilitats de govern a Catalunya. Demano el bon govern de Catalunya. No s'hi valen el doble llenguatge, ni les dobles actituds. Si s'està d'acord en l'organització, no es poden obrir desconfiances fora de l'organització. Demano responsabilitat de govern. També demano responsabilitat a tots els qui pretenguin a tots els tenir un paper important a la poli tica catalana, partits i organitzacions que vul guin tenir el respecte i l'agraïment dels catalans. - No descarto que se segueixi alimentant la polèmica, a través d'altres organitzacionE, amb aparents bones intencions. Fins i tot des de la responsabilitat del govern. Hi estem acostumats. Jordi Pujol ahir va acceptar el decàleg olímpic proposat per Raimon Obiols al Parlament. Peró també ha dit que no descarta obtenir més coses. Aquest llenguatge fa mal a 1 a col.laboració i a la confiança. Anuncio des d'ara que no entrarem en el joc de la polèmica permanent, de les falses polèmiques patriòtiques. El patriotisme es demostra fent la feina ben feta. 6 �No farem el joc als qui no saben fer res més que valdre's del nom de Catalunya. Demano a tots els catalans, i en especial als milers de voluntaris, que no facin cas d'aquestes veus que per interessos partidistes intenten sembrar confusió en un projecte carateritzat per 1'entus^asme. Demano, un cop més, com a màxiih responsable del COOB, que no se'ns destorbi en el moment mes delicat, que es tingui respecte amb el treball que s'est fent. El pitjor que podria passar seria que fessim el ridícul com a país. No oblidem que tot el món està pendent de nosaltres. 6. Els Jocs aniran bé. Tots els detalls sobre els símbols que s'han anat coneixent aquests dies havien estát previstos, ebossats, dissenyats, treballats i programats -o s'estaven programantper a les cerimònies i actes culturals relacionats amb els Jocs. Tots ens havíem compromès a mantenir aquests detalls en secret, perquè l'efecte sorpresa de les cerimònies és molt important i positiu. Ens hem vis obligats a revelar alguns detalls. Per una polèmica que, els ho ben asseguro, he considerat en algun moment una p ovocació entre infantil i infame. Hi ha més sorpreses previstes. Naturalment. I espero que ara a ningú no li passi pel ca p d'organitzar un altre espectacle ridícul per obligar-me a revelar-les. Confio que funcioni, ho reclamo, la confiança institucional que he caracteritzat el funcionament de l'esquema organitzatiu en tots els aspectes relacionats amb els Jocs. El nostre compromís té una data fixa: el 25 de juliol. Aquell dia ningú podrà discutir-hc. Que ens deixin fer bé la feina. Per patriotisme. Que no ens atabalin amb polémiques inútils i falses. 7 �Els Jocs aniran bé. Els Jocs aniran bé. Tot està quasi a punt. problemes falsos. Hem de quedar bt davant del món. 8 No fem � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4174 Title A name given to the resource Sobre la catalanitat dels Jocs Olímpics i Intervenció sobre els símbols catalans Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Lluís Companys, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Catalanisme Model social Identitat col·lectiva Símbols Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-04-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2671/BolAnUrb_1975_n1_SobreSeleccionInversiones_PM.pdf f04fa361acdeba1a5009b37991aa75b8 PDF Text Text BOLETIN .DE ANALISIS URBANO Gabinete Téenieo de ~maeión del ~ntamiento de Bareelona ~~~~ Nol SUMARIO Verano 75 .,~,,. Artfculos. J. M. Canals, La estructuración locacional de las profesiones en Barcelona, 1972. J. A. García Durán, Notas sobre la función de costes públicos urbanos. P. Maragall y M. Giménez, Los precios del suelo y el tamaño de las ciudades en el area regional de Barcelona. Notas. G. Lucena Ocaña, La renta del territorio municipal metro- politano de Barcelona. Cinco versiones. J. A. García Durán, La valoración de la riqueza urbana en Gran Bretaña. , P. Maragall, Sobre la selección de inversiones. -- r �Sobre la Selección de Inversiones PoR PASCUAL MARAGALL Los índices de prioridad tilizados para el reparto proporcional de la inversión en el Programa (ver FA «Metodología para la selección de inversiones~, lEAL Dic. 73) son del tipo D puesto que D N Déficit d Eq. . 1 eXIstente . Ulpo cap1ta = Equipo =---=-------=--=--=----=-capital deseado Ed = 4 D E e =2 -=4 N Sector 1 1 3 1 4. (--) 3 E d -Ee Ee D N 11 = = Sector ll 1 3 1 8. (--) 3 y la inversión en el período siguiente seguirá siendo proporcional al estandar deseado por la variable de base ( = equipo deseado). Caso 2.0 seado Dos sectores con igual equipo de- Sector 1 Sector ll Ed = 8 Ed Ee Si 1 = 3 se invertirán 1 en el primer sector y 2 en el segundo, con lo que la situación final es: ¿Significa este tipo de índice una prima para los sectores muy capitalizados, o para los poco capitalizados? ¿Prevalece la tendencia histórica de inversión por sectores dado este criterio de selección? Estas y otras preguntas cabría formularse en el supuesto de que la incidencia del ejercicio de selección fuera real, pero también en la situación actual en que sirve de punto de referencia. Contra lo que pueda suponerse, el criterio señalado favorece más a los sectores atrasados que a los sectores muy inversores en el pasado. Un sencillo cálculo lo demostrará: Caso 1.0 Dos sectores con igual nivel relativo de capitalización = 1 Sector 1 1o bien = Ed 1Ed Si los recursos de inversión disponibles {1) son por ejemplo, = 6, se invertirá 2 en el primer sector y 4 en el segundo, con lo que ambos se cubrirá el déficit totalmente (Ed = E e ). donde Ee Ed1 Ed-Ee Ee con lo que el reparto de la inversión sería proporcional al equipo deseado. -N - -----------------Nivel de capitalización N = -E = Ed = 10 E e D = 8 D = 10. (4) N E e =4 D -- = 8 N 46 Sector ll = 2 40 Ed = 10 E e = 5 D = 5 D = 10. (1) = 10 N �DÉFICIT ESTIMADO EN 1971 (Sectores de inversión continua) La inversión será pues más que inversamente proporcional al equipo existente, (4: 1 en vez de 5: 2). Si I = 1O, se repartirá en 8 para el primer sector y 2 para el segundo. Situación final Sector 1 Sector 11 Ed 10 E e = 10 10 7 e El sector que antes cubre su déficit es el más atrasado, suponiendo equipos deseados equivalentes. Paradójicamente este criterio contrario a la tendencia histórica de la inversión puede explicar el poco éxito de la programación, si aquella tendencia se traduce en presiones proporcionales a la hora de asignar recursos (mayor peso decisorio de los sectores más capitalizados). Ahora bien, dentro mismo del marco de este criterio de selección es posible manipular las cosas para salvar la contradicción apuntada, dado que los estándares se fijan por los técnicos (y mayormente por los técnicos de los sectores correspondientes) y no son objeto de una valoración social, ni siquiera simulada por un gabinete económico. Así, es posible pensar que los sectores más capitalizados sean los más ambiciosos en la formulación de objetivos, los que más «hinchan» relativamente sus estándares deseados. Supongamos el mismo ejemplo anterior con diferentes grados de «inflación de estándares»: Sector 1 Ed = 10 E 2 e d Ee en% Pavimentación Alcantarillado Alumbrado SUB-TOTAL 5.300 2.200 625 8.100 44.4 18.4 5.2 68.0 Parques y jardines Instalaciones deportivas SUB-TOTAL 2.302 287 2.319 17.0 2.4 19.4 Salud pública y Asistencia médica Asistencia social SUB-TOTAL 345 108 453 2.9 0.9 19.4 Educación Museos y Cultura SUB-TOTAL 100 377 477 0.8 3.2 4.0 FUENTE: Proyecto Programa pág. 183. Casi la mitad del déficit de los sectores que podríamos llamar «pequeños» (de inversión continua) se atribuye a Pavimentación, y el 68 % a vialidad en conjunto. (La cosa no varía mucho si consideramos la totalidad de los sectores -inversión continua y discontinua- y añadimos a los de vialidad los dos conectados con la creación de casco urbano, Estructuras viales y Gestión urbanística: la participación de éstos en el déficit total es del 45 % - o bien 60 % del total sin Remodelación, sector éste al que no se asigna en la práctica ninguna inversión). Sector 11 «E» En 10° pesetas 10 = 5 pero «E d» está hinchado 1,5 veces, por ejemplo. (E d real = 6,66) en relación al estándar dese&do del sector I. Entonces al obtener 2 de inversión (ver más arriba, caso 2. 0 ) se sobrepasa en el primer ejercicio el E real (E final = 7 > 6,6). e e Un ejemplo de distorsión en el sentido indicado podría ser el de los sectores de vialidad y concretamente pavimentación. Veamos las siguientes cifras del proyecto de Programa 1973-1978: De 1968 a 1971 el déficit o necesidades acumuladas (NA) de los sectores de vialidad ha disminuido poco (menos que el promedio): 47 �Pavimentación Alcantarillado Alumbrado D1fcrencia NA NA 31-XII-1968 31-XII-1971 5.366,2 2.414,6 735,5 5.296,4 2.194,4 626,5 69,8 220,2 109,0 8.516,3 8.117,3 399,0 última página). Parece que hay una reducción en los viales existentes estimados y un aumep.to de los previstos o deseados (ver también pág. 156) - lo cual de paso repercute no ya en Pavimentación sino en Alcantarillado, que calcula sus necesidades sobre la base de los metros lineales de vialidad. También el mejor conocimiento de las calidades (ver pág. 112) puede haber inducido a una reevaluación de las inversiones necesarias (aunque sobre 13 M de m. 2 de viales pavimentados, 1972, nueve se consideran de calidad «admisible», «buena» o «muy buena»). Tal revisión de estándares, especialmente si obedecen a un mejor conocimiento del equipo existente no es objetable en sí. En cambio la selección de inversiones se enfrenta con el problema de comparar los estándares resultantes en este sector con los de otros sectores quizás menos preocupados por la calidad o por un conocimiento detallado de su situación. Tal comparación presenta dificultades como hemos dicho al principio (véase también el tratamiento del problema de la agregación de indicadores sectoriales en Luis Racionero << Cuantificación y agregación, medidas de bienestar regional», 1 Reunión General de Servicios de EstL:dios Económicos, Madrid, diciembre 1973, donde sin embargo se presta la mayor atención al problema estricto de la medición por encuesta de indicadores simples) .* La consecuencia de esta situación podría ser la sugerida antes: la selección de inversiones en el Programa por medio de los índices de prioridad D/N quizás refleje el peso político y la preparación técnica de los sectores antes que una ordenación cualquiera de preferencias sociales. FUENTE: Proyecto Programa pág. 183 (datos en 10° pesetas). Sin embargo la participación de estos sectores en la inversión total en los años 1969, 1970 y 1971 ha sido muy fuerte (y es creciente en 19721973): 1969 1970 1971 1969-1971 806,6 1.792,9 560,8 425,5 Vialidad 3,730,4 8.791,7 2.027,9 3.033,4 Total 21,6 14,0 27,6 % Vial/Total FUENTE: Memoria Gabinete Técnico de Programación. Si estimamos los costes de crecimir"lto de vialidad para este período 1969-1971 en unos 250M anuales (aproximadamente los costes de crecimiento anuales del período 1973-1978, pág. 197) las necesidades acumuladas deberían haberse reducido en una cuantía igual al total de la inversión menos 750 M ,es decir, unos 1.000 millones. La reducción admitida, sin embargo, es sólo de 400 M (ver tabla pág. 183). ¿Qué ha ocurrido con los 600 M restantes? La inflación no puede explicarlo todo. Evidentemente se ha producido una elevación de los estándares deseados, una disminución de la estimación de los existentes y1o un aumento de los costes unitarios. La revisión de la estadística de viales en 1972 puede explicar la <<inflación de estándares» (ver págs. 102-3 y 112 del Proyecto Programa y especialmente la nota a la tabla de esta * Véase en este trabajo una enumeración de alternativas en la construcción de funciones agregadas de bienestar social. Una de ellas. F (x1 x• ... xn) ~ (xi xn) (donde xi es un indicador de situación en el i y xs es el indicador o estándar deseado) es similar a la implícita en nuestro Programa. = 48 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Sobre la selección de inversiones Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Planificació Gestió pública Economia Description An account of the resource n.1 Verano 75, p. 46-48 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín de análisis urbano Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/643/Debat_1977_SobreTransicioSocialisme_PM.pdf df3209c7a14d99e4f5d7187da323a5f4 PDF Text Text Centre d'Estudis Socialistes �Pasqual Maragall SOBRE LA TRANSICiÓ AL SOCIALISME �He de dir abans de tot que per a nosaltres, socialistes en aquest Estat multinacional que és Espanya, els problemes que es plantegen són els de la transició a la clen10cràcia Ï l'autodeterminació dels pobles, i no encara els de la transició cap al socialisme. Dit això, és evident que la manera COIn es resoldrà el que nosaltres anomenenl ruptura de!.11ocràtica tindrà una forta influència sobre la transició al socialisme, tal com l'experiència portuguesa demostra. En segon lloc, penso que el debat aquí ve lnarcat per uns textos de base que són extraordinàriament profunds i que obren qüestions que estan malauradament més enllà del que estem en condicions de respondre, tal con1 els debats estan demostrant, en la meva opinió. Intentaré doncs de situar~lne en un pla ültermig formulant tres qüestions addicionals que em penso que estan més a prop del nivell de les solucions. Aquestes tres qüestions es refereixen a les contradiccions 1) entre centralització i autogestió, 2) entre societat de transició i reversió o reversibilitat deI poder polític, i 3) entre societat de transició i definició de l'espai econòmic significatiu. La primera contradicció, en les formacions socials de transició cap al socialisme que es caracteritzen per la coexistència en equilibri no estable de diversos modes de producción, és la que es dóna entre, d'una banda, la tendència a la centralítzació, tendència deguda a l'absència d'un motor de desenrotllament de les forces productives 1 d'un centre d'articulació de les mateixes que substitueixi els monopolis, l, d'altra banda, les exigències d'avanç cap a un socialisrae autogestionari, cap a una societat autogestionada, concebuda com una lluita constant contra les concentracions de poder econòmic i polític. La segona contradicció prové de les exigències, d'una banda, de la 9 �DEBAT l construcció d'una socieUlt caracteritzada pel socialisme, i per tant fundada sobre la desaparició de la propictat privada dels rnitjans de producció, i d'altra banda, les exigències de preservació de la dernocràcia política fOrlnal, és a dir, l'afixmació per part de les forces d'esquerra d'una política que accepta la possibilitat de reversió electoral del poder governamental a unes forces que són contràries a la transició. Em pregunto fins a quin punt aquest problema està parcialment o aparentment resolt a Portugal, a causa de la manera con1 d. punt de partida de la den10cràcia ha estat establert, comportant una forta embranzida naciona1ítzadora i l'establiment d'una constitució tendencíalment socíalista. Nogensmenys si bé aquestes nacionalitzacions, la refonna agrària i la constitució tendencialment socialista, limiten les possibilitats de reversió política i social a curt tennini, sobretot desprès de les recents eleccions per a la primera Assemblea Legislativa, resta oberta la possibilitat d'una reversió constitucional si la dreta obté en el futur una majoria electoral comfortable. La tercera qüestió està relacionada amb l'estructuració de l'espai econòn1ic i polític significatiu. Si l'ascens polític i social de la burgesia revolucionària va ser acompanyat, al principi, per la formació d'espais o estats nacionals, de mercats nacionals unificats, i després per la formació progressiva d'unitats productives i de mercats a l'escala internacional, quina serà la cOi'Iseqüència, al nivell de l'espai econòmic i polític, de l'ascens del bloc dels treballadors? Per a nosaltres, socialistes de les diverses nacionalitats de l'Estat espanyol, és prou clar que la ruptura democràtíca, la radicalització de la democràcia i la transició vers al socialisme implicaran, per una part, un cert fraccionarnent de l'Estat centralista -estretament lligat a la dominació feixista del capitalisme espanyol durant els darrers 40 anys~> i per una altra part, la integració en un espai econòmic supra-estatal, europeu, que posseeix l'escala convenient per al desenrotllament d'una colla de sectors·cJau de l'economia. Dit això, estic d'acord amb la relevància per a nosaltres de l'espai definit per la conCa mediterrània. Mentre l'imperialisme domini políticament i econòmicament la correlació de forces en el centre d'Euro· pa, és indispensable d'axar una política internacional socialista d'independència sobre el fet que els països del Sud d'Europa tenen un cert grau de similaritat econòmica i social i que estan situats a cavall entre Europa, Afriea i l'Orient Pròxim. [No es raonable pensar que un pafs del Sud d'Europa, aïllat, sigui capaç d'avançar francament cap al socialisme sense patir pressions exteriors que seran suficients per a entrebancar o defon11ar aquest procés de transició.] Les respostes que tenim per a aquests problemes no són encara solucions; són solament el nom. de les solucions: 10 �SOBRE LA TRANSICIó l. Síntesi «(planificació central» - «autogestió». 2. Síntesi (conflictiva, com ha dit la companya Rossana Ros2nd¿', entre delnocràcia política i dClTIOcràcia de base. 3. Síntesi «independència nacional» - «interrelació exterior». Hem d'anar enllà. És important en aquest sentit, en la meva opinió, de constatar que diverses vies de progrés semblen obril-~se en aquest coHoquí. 1) L'extensió a tots els països del Sud d'Europa d'una política d'unitat de l'esquerra -tal con1 han assenyalat les intervencions dels companys comunistes i socialistes italians, espanyols i grecs, però no encara, malauradament, dels companys socialistes i comunistes portuguesos. Una política que no es basi solament en l'aprovació d'un programa comú de govern sinà també sobre projectes de transfor~ mació de l'Estat, recolzats per la base 'social del front dels treballadors i sobre els quals ha d'obrir-se un debat entre les forces d'esquerra. 2) Solament aquesta transformació dels aparens estatals de dominació (incloent els n1itjans de comunicació social, Ics administra· cions locals i regionals, i sobretot l'exèrcit) pot permetre de reunir les condicions de la transició al socialisme en un continent, Europa, que no és autònom des del punt de vista polític i militar. 3) El paper dels partits polítics clàssics, del parlament i cIe la resta de Ics institucions polítiques de la democràcia anomenada «bur~ gesa» -que és també un resultat de la lluita dels treballadors europeus- és insubstituible en una societat complexa. Dit això, no sé de cert si és correcte de plantejar aquest rol com una mediació entre els movin1ents socials de base i l'Estat -que és la posició socialista clàssÍCa sobre els partits davant el paper no de mediació sina de direcció proposat pels comunistes. Penso que seria potser més correcte de parlar d'una funció de síntesi de les iniciatives, per força parcials, que brollen de les organitzacions autònomes de les masses. 4) El programa de transició haurà de recolzar-se inevitablement potser en el rol motor del sector coHectivitzat. És cert que l'extensió del sector públic pot permetre una certa re-apropiació coHectiva de decisions que són preses en el capitalisme per unes luinories. Tanmateix des del punt de vista de la societat autogestionada i de la contradicció Estat-societat civil la cosa no és tan cIara. !ts doncs indispensable d'aprofundir el control social de l'aparell d'Estat a mesura que aquest aparell és utilitzat per a expropiar la burgesia. Per als socialistes la doble via «democràcia formal- control i contesJoació per la base» no només s'ha de compensar i per dir-ho així cohabitar, sinó que ha de permetre una certa convergència dels dos pols. Les 11 �DEBAT 1 organitzacions de base -pensem- han d'expressar les diverses opcions de síntesi ideològica i política que són presents entre les masses. És a dir, aquestes organitzacions haurien de situar-se en una línia unitària tot restant pluralistes al nivell ideològic, tot respectant el dret de tendència i els drets de les minories. D'altra bancla això és necessari per a evitar l'allunyan1ent d'an1ples sectors de les masses populars durant la fase de transició -objecte de reflexió de la sessió sobre la cultura í la ínfonllació cn aquest caBoqui. Per últim, cal lnirar amb tot l'interès í recolzar la introducció de criteris de control per la base en les institucions estatals, com el parlament i les administracions regionals i locals (revocabilitat, rotació dels llocs de direcció, etc.) i estendre el contingut de les regles de la democràcia formal allà on encara no arriben en règim burgès (control dels n1itjans de comunicació, jerarquia militar, lleis que preserven el secret en la burocràcia i en les unitats productives, etc.). 5) Potser no és impossible de conciliar la contradicció entre l'espai polític europeu, que és el que ha de permetre el desenrotllament d'una transformació socialista a llarg termini i la solidaritat regional en la conca mediterrània, i fins i tot, a un nivell més reduït, la solidaritat federal de les forces socialistes de les diverses nacio N nalitats de la península ibèrica. El nacionalisme centralista espanyol a punt de morir políticament i el nacionalisme sub-imperialista portuN guès ja ben mon (o al menys exiliat), res no s'oposa a un retroball1ent democràtic dels pobles ibèrics. PASQUAL 11ARAGALL Comunicació al caflaqui Intervençao Socialista Lisboa, 7-9 maig 1976 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1609 Title A name given to the resource Sobre la transició al socialisme Description An account of the resource n. 1, p. 7-12 Source A related resource from which the described resource is derived Debat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Socialisme Política Acció política Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat al número 1 de la revista Debat. Transcripció de la comunicació al col.loqui Intervençao Socialista, Lisboa, 7-9 maig 1976. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1977-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/694/19911129_LV.pdf 3242e75146e5f5306ca920f6d11fbf28 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 29/11/1991 La Vanguardia, p.019, Opinión Sobre Macià y su monumento PASQUAL MARAGALL Por fin la hija de Macià y los hijos espirituales de Macià, que somos todos, hemos podido ver levantado el monumento a l'Avi. El primer proyecto fue de Peyrí, nieto de Macià, que también estuvo presente en el acto del día de Navidad. Pere Pi i Sunyer presentó este proyecto al alcalde Narcís Serra. Se titulaba "Tombes flamejants" y era un gran plantel de metales alzándose hacia el cielo en todas direcciones desde el centro de la plaza -entonces todavía- de Calvo Sotelo. Tal como estaba concebido, se hubiera visto desde la parte alta de la Diagonal. Y hubiera hecho un gran efecto. Pero no nos decidimos. Se impuso la obligación de respetar el magnífico jardín de Nicolau Rubio y Tudurí. Oriol Bohigas propuso entonces lo que personalmente creo que era la mejor idea desde el punto de vista urbanístico: una reproducción del olvidado Sant Jordi ecuestre de Llimona, que se situaría en la plaza Macià, al inicio de la avenida Pau Casals. Tampoco cuajó. Quizá se quería algo más corpóreo y monumental, un homenaje menos indirecto y más sencillo. Nos quedamos sin monumento ecuestre (¡y hay tan pocos!). Puede que algún día podamos retomar esta idea en el otro extremo de la plaza Macià y para otro gran presidente: Joseph Tarradellas. La ciudad tendrá que pensarlo. Todas estas decisiones requieren tiempo -pero ni aun así está garantizado el éxito-. El diario "Avui" emprendió entonces una campaña popular para el monumento a Macià. Un tribunal en el que había gente tan prestigiosa como Chillida -que presidía-, el querido George Collins -el gaudiniano más importante que ha existido- y el propio Oriol Bohigas, seleccionó un pequeño grupo de proyectos a partir del centenar que se presentaron. La votación popular sobre esta preselección eligió el proyecto de Vaquero Turcios, que partía la plaza de Catalunya con un muro bajo las fuentes y proyectaba al cielo un rayo láser con las cuatro barras, visible -decía el proyecto- desde el Montseny. No pudo comprobarse la auténtica visibilidad del rayo láser rojo y amarillo -que el Ayuntamiento había probado a través del haz luminoso situado detrás del Palau Nacional de Montjuïc- ni gustó a los urbanistas el hecho de que se partiera la plaza Catalunya (si bien de aquel proyecto quedó -y el concejal Serra Martí la realizó- la idea de prolongar la Rambla Catalunya a lo largo de la plaza hasta unirla con la Rambla de Canaletes). Por otro lado, los problemas de sustentación del muro sobre la estación subterránea eran considerables. El Ayuntamiento, informando al Departamento de Cultura, encargó entonces a los arquitectos Piñón y Viaplana un Saló Macià en la parte baja del paseo de Gracia, en el umbral de la plaza Catalunya. Una pieza de Maillol, magnífica, negra; la reurbanización del paseo, que se planificó peatonal en el centro, como en la avenida Pau Casals o en el paseo Lluís Companys; y el busto de Clarà -iluminado el 25 de diciembre por un rayo de sol al mediodía- gustaron a Maria Macià y a buena parte de la crítica. 39 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Pero tampoco hubo unanimidad. Finalmente, Lluís Armet y el conseller Guitart acordaron la salomónica solución que inauguramos esta Navidad. Una pieza de Subirachs, propuesta por el Consell Executiu de la Generalitat, en un entorno de Piñón y Viaplana. El busto de Subirachs interpretando el de Clarà, fue para mí una sorpresa de última hora. El monumento no tiene demasiadas complicaciones y -gustos a parte- será respetado por todos. ¿Y Macià? ¿Será también respetado por todos? Creemos y esperamos que sí. De la misma manera que creemos y esperamos que lo será Francesc Cambó, a quien pronto los empresarios del 92 levantarán un monumento, si todo va bien, delante de la fachada del Palau Nacional de Montjuïc. Sin Macià (y sin Companys y Layret) el catalanismo popular no hubiese existido. Sólo hubiese existido un folclorismo y un cultismo interesantes. La revuelta popular de 1909 -la Semana Trágica-, que marcó los dos campos que años más tarde, durante la Guerra Civil, se enfrentarían en Cataluña, era una premonición del posible naufragio político de un catalanismo conservador que no había sabido enraizar en el pueblo y que reaccionaba con exceso ante la cólera popular. Francesc Macià reunificó pueblo y catalanismo. No se entiende la pasión partidaria que su nombre encendió como contrario a los que representaban el otro bando del catalanismo si no se admite la tragedia anterior. La restauración del nombre y la figura de Macià en el centro de Barcelona es un paso más en la asunción de nuestro pasado tal y como realmente fue. Un paso importante. Queda alejado así el espejismo de una Cataluña milenaria, hija del imperio medieval, que habría naufragado en el siglo XVIII y resucitado en la entrada del siglo XX reinterpretando el románico y el gótico para adquirir una madurez definitiva con el Noucentisme, y saltar sin transición desde el Noucentisme hasta la Generalitat de hoy. La historia es más compleja y la figura de Macià -como la de Companys- van unidas a la solución de esta complejidad: pueblo y patria han de unirse no sólo en el mundo de las ideas y las palabras sino en la realidad de las actitudes y los sentimientos de la mayoría. Las ideas han de bajar a la calle y hacerse pueblo antes de mover la rueda de la Historia. Esta fue la acción de Macià y los suyos, como en cierta manera la de Mossèn Cinto Verdaguer. El período trágico en que sucedió todo esto es tan parte de nuestra historia como los años más tranquilos y placenteros. Y si hoy somos el espejo en el cual se miran muchos pueblos, sobre todo en el Este de Europa pero también en el Oeste, es porque pasamos aquellos difíciles trances, porque derramamos la sangre que la Historia pidió por nuestros errores y porque todo ello sucedió en torno a figuras de una gran dignidad, como Francesc Macià, como Francesc Cambó, como Lluís Companys y como Josep Tarradellas. Ellos marcaron con sus actitudes un camino para ser leído, en medio del fragor de los terribles acontecimientos del siglo -el peor de la historia de Europa- por las generaciones actuales. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 40 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1156 Title A name given to the resource Sobre Macià y su monumento Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Macià, Francesc, 1859-1933 Barcelona Monuments Nacionalisme Catalunya Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-12-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1557/0000000729.pdf 1895e66e916ea0bf378fd455f01a39a5 PDF Text Text Entrevista a El Periódico "Sóc circumspecte a l'anglesa i exuberant a l'alacantina" Entrevista Pasqual Maragall President del PSC Pau Arenós "Sóc circumspecte a l´anglesa i exuberant a l´alacantina" Maragall és un clàssic de l´estiu, com les cues a la A-7 o les tempestes sobtades. La intenció és treure el polític del despatx, un espai per a la corbata, i que li toqui l´aire. A Pasqual l´han retratat en una rasa (1990), a la Ciutadella (el 1983 i 1988), en una barca (1989), un ultralleuger (1987) i amb la família (1984). Tant hi fa la situació. Sempre surt una entrevista de màniga llarga. Una part de la vida de Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) és a les hemeroteques. Al voltant d´una figura pública sempre hi ha uns quants estereotips. Una altra cosa és el tipus. Maragall diu que ha acabat sent el que els altres diuen que és. Quin travallengua. El que ara ve a continuació és un patchwork, una entrevista cosida amb retalls d´altres entrevistes d´estiu, i alguna fulla caiguda de tardor. Maragall per Maragall. A veure si sota l´estereotip apareix finalment l´individu. --A l´arxiu d´EL PERIÓDICO hi ha més de 20 carpetes amb retalls seus. ¿Què vol dir això? ¿Que parla molt? --Hi ha una gran repetició i, sobretot, hi ha moltes coses que responen a l´interès instantani. Ho llegeixes després i penses: "¿Per què vaig dir això? ¿Per què vaig dir allò altre?". Ni te´n recordes. És probable que el 90% sigui palla. --Primer retall: "Entenc l´erotisme com una capacitat per disfrutar de la vida" (1985). --L´erotisme són moltes coses. També la relació entre els cossos. Sí, cert, és la capacitat de disfrutar. --¿Amb què gaudeix? --Jo sóc valencià d´origen, alacantí. Als d´allà ens agrada molt tocar. Hi ha una branca, la branca Maragall, que és catalana i anglesa, i una mica andalusa, bàsicament de poc parlar i de poc tocar. En canvi, la meva família originària d´Alacant eren els petoners. Terrible. Entraven a casa i feien un repartiment de petons bestial. Els mediterranis, en general, donem molta importància al contacte físic. I ben administrat és un dels plaers de la vida. --¿Quina part domina més en vostè, l´alacantina o l´anglesa? --Depèn per a què. Un pot ser tímid, però dels que toquen. Jo sóc circumspecte a l´anglesa i, al mateix temps, exuberant a l´alacantina. --Parlem de tocar i cito una altra declaració. "Amb els nens s´estableix una connexió ràpida. Si fa no fa és com tocar el sant" (1985). --Són les mares i els pares els que acosten el nen a besar el sant. Els nens, pobres, no saben on van. --A la mateixa entrevista deia que se li acostaven dones de certa edat. --Ha, ha. Potser ha canviat ara que sóc més gran. Devia ser una cosa maternal. Sempre em veig jove. Les persones em veuen a la tele, pensen que sóc gran, i després em troben i diuen: "Està més jove". Jo estic igual. ¡És la tele la que s´equivoca! --"Rebut tota mena de cartes. Fins i tot amenaces de mort. No m´espanten. La mort no avisa mai" (1985). --És veritat. Més que amenaces de mort, amenaces. O manifestacions d´odi de gent maltractada per la vida, o desequilibrada, o a qui els ha passat alguna cosa que ells relacionen amb tu, encara que no ho sàpigues. --Aquestes intimidacions, ¿han augmentat amb els anys? --No. Fa quatre anys que estic una mica en segona fila. Encara que siguis un polític conegut, ser opositor, exalcalde o president d´un partit... No ets un referent tan potent. Tinc una qualitat de vida superior. Tinc un nét a qui li puc dedicar més temps que el que li vaig dedicar al meu fill. --¿I malgrat aquest plaer vol ser president? �--Tot això que tinc guanyat. He, he. Disfruto més de la vida de família ara que abans. Si no sóc president tampoc no passa res. A mi no em passaria res. El problema és que no estic sol en això. --Quan era alcalde de Barcelona, a part d´amenaces, ¿rebia cartes de passió? --Més que cartes... En aquells casos hi ha una fusió molt gran entre el ciutadà i el polític. A mi m´han destrossat la mà. Tinc una tendinitis. La mà d´alcalde. Qui se m´acosta mira d´expressar en un segon el que trigaria dos dies a formular. ¿Com ho fa? Amb tots els seus sentits, extrema el sentiment. Llavors et destrossa la mà. --D´aquest mal n´ha dit mà d´alcalde. ¿És una patologia inventada? --La vam inventar amb el metge. Felipe González també la tenia. Una vegada em vaig posar una fèrula. I firmava amb l´esquerra. També pots donar copets a l´esquena, com Solana. --A part de retalls, a l´arxiu guarden fotos seves. A les primeres se´l veu despentinat, indòmit. ¿Quan va començar a domesticar la imatge? --Quan vaig ser alcalde em van fer una foto i em van arreglar. Em van comprar un vestit o en van treure un que no em posava mai, només per a anar de casament. Sóc molt adaptable. M´hi vaig adaptar sense grans sacrificis. A Roma em vaig deixar anar una mica. Portava el pentinat a la romana, és a dir, tirat cap endavant. --És a dir, que es despentina en els períodes en què no mana. --Més aviat sí. --Els seus ulls es van empetitint. --Petits no, axinats, com els de la meva mare. Ametllats. A l´escola em deien el Coreà. O el Mara. Se´m tanquen quan ric. Tinc una mica de fotofòbia. --Floquet de Neu té fotofòbia. I els cabells blancs... --Ah, sí. Ha, ha, ha. --Aquesta frase no és seva, sinó del seu pare, Jordi Maragall. "Pasqual sempre va ser un noi conscienciós que als 6 anys ja mirava els diaris amb atenció" (1983). --Sí. Llegia molt. Tebeos. Als 6 anys més tebeos que diaris. El guerrero del antifaz, Hazañas bélicas... --Conscienciós. --Era el primer de la classe. Més que ser empollón, m´espavilava. --Aquest altre judici és de la tia Clara: "Una mica retret, però molt respectuós, com tots els de la família". --Sí. És de la part Maragall. Tinc un cosí que va estar un dia de Nadal sense obrir la boca en una festa amb 40 cosins. No és que no es comuniqués. Ho feia amb gestos, amb el cap. Amb les mans comptava els anys, 25. "¿Quan acabes la carrera?". "L´any que ve...". No li agradava parlar. --¿Ara parla més? --Des que es va casar, parla més. --¿Els altres 39 cosins són més xerraires? --Tots tenim una tendència a l´estalvi de paraules. --¿Com era aquell jardí de Sant Gervasi? --Torno a viure a la casa on vaig néixer. El jardí és més petit. Hi havia dues torres. La del meu avi i, per tant, de les meves tietes solteres, i la que habitàvem nosaltres, més petita. Quan vam tornar de Roma van morir els meus pares. Vam estar un any dubtant si veníem la casa. El meu pare la va deixar als vuit germans, encara que som set, perquè un va morir. Nosaltres vam comprar la part dels altres sis i ara és nostra. --¿Li ha agradat tornar? �--Tenia un sentiment ambivalent. És com tornar a la infància, com si diguéssim, al claustre matern. És molt agradable. L´altre dia vaig estar mirant els llibres anglesos de la meva mare, els llibres que traduïa. Va ser emocionant. Els llibres t´acompanyen. --¿A quin llibre ha estat fidel? --A un que he tornat a llegir, L´idiota, de Dostoievski. Jo sóc un gran ignorant. He llegit molt i he deixat de llegir molt. Hi ha coses que encara que sembli mentida no he llegit. --¿Quines lectures li falten? --La divina comèdia, per exemple. --"El meu pare solia llegir poemes a casa i m´encantaven" (1988). --Recitava. Uns mesos abans de morir, l´últim Nadal que va passar amb nosaltres, va recitar durant 12 minuts. --¿Recita, vostè? --No passo dels quatre versos. Shakespeare: "Quan 40 hiverns hagin solcat el teu front i deixat forats profunds en el camp de la teva bellesa...". Al final del sonet diu, més o menys: "Quan siguis gran trobaràs en el teu fill el reclam de la teva bellesa". Va resultar que es referia a un home, no a una dona. --"Indirectament vaig estar sota les ordres de Pujol quan era boy scout" (1988). --Jo llavors era minyó de muntanya i cap de patrulla. Ell era una espècie de conseller. Venia, participava. Ens va muntar alguns campaments amb els alemanys. Ell era del Col.legi Alemany. Pujol era Pujol. Algú que tenia una obsessió mental. Després s´ha vist. En funció d´aquesta obsessió actuava allà on podia. A tot arreu. --¿Però es coneixien? --Sí. El meu pare el va ajudar i protegir. Dels germans, a qui més coneixia era el Jordi. He estat envoltat de Jordis. El meu pare, Jordi. El meu germà gran, Jordi. I el meu president, Jordi. --"Tinc un ping-pong al meu despatx" (1988). --En tenia un d´amagat en un altell. Futbol, tennis, ping-pong... El meu pare ja tenia copes de pingpong. Als meus fills encara els guanyo. Una vegada vaig guanyar Roca. ¡Li vaig donar una pallissa! Ha, ha. --El 1987 el van fotografiar en un ultralleuger. "Quan est a dalt és la cosa més genial del món. Comences a pujar metres i llavors t´adones que la llei d´ordenació territorial es podria haver fet d´una altra manera". En un ambient lúdic, pam, cola el comentari polític. --Per ordenar bé, per governar bé, s´han de veure les coses de lluny i també de prop. Amb el territori passa el mateix. L´ultralleuger és ideal: el veus des de lluny, però t´hi pots acostar fins a tocar el terra. Ara està prohibit fer passades. ¿Com s´ha d´ordenar el territori? Amb una visió global. Per fastiguejar els de Madrid els dic que Madrid no es pot governar, perquè no es pot veure. --"Hem ensenyat a la gent a somiar" (1987). --Va coincidir una generació que va poder realitzar el somni de moltes anteriors, generacions que van anar acumulant pacientment tot el que s´ha de saber, aprendre el que no s´ha de fer, van patir, es van barallar... --¿Es reconeix en aquest puzle de retallades? --Les coses ja no són tal com eren, sinó com han estat explicades. El que queda sempre és pobre. Però serveix per relacionar-se amb la gent perquè la gent et reconeix a partir d´això. --Enriqueixi el retrat. ¿Què no és? --El que no sóc, i ho semblo... Doncs no sóc tan bo ni polifacètic ni responsable del que ha passat. La gent mitifica, concentra, sintetitza molts moments i la feina de moltes persones en una sola persona. --¿I què és? --És el que no sé. L´avantatge de ser una persona pública és que són els altres els que t´ajuden a conèixer-te. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Sóc circumspecte a l'anglesa i exhuberant a l'alacantina Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Arenós, Pau Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Biografies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Família Identitat (Concepte filosòfic) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-08-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/647/Promos_19640115_n22_SocialismoAleman_PM_JGD.pdf 10c507bf4138c3eda3e457037326d6c9 PDF Text Text SOCIALISMO ALEMAN: 100 ANOS En este número: ~" ) ,', 1iIJI!,¡ii.&, " • _ _'. , ,' Barcelona enero 1964 «El proletariado alemán, totalmente atomizado, sin Número 11 con~ ciencia de clase, y gozando por vez primera de un nivel de vida respetable. se siente a gusto dentro del neocapi· talismo,}) Vea sumario en la página tres ~ �EDITORIAL INFORMACION SUMARIO Mantener la línea intelectual e informativa de una revista obliga a sus reda<;tores a una continruf, EDITORIAL pág. 3 » S » 9 » 11 LAS COMUNIDADES EUROPEAS. por Jaume Soler , » 12 NOTICIAS. » 18 Economía catalana: EL RIPOLLES, Giral . por Eugeni NOTICIAS . . Economia española: NOTICIAS . . . . Economía internacional: _ ..•. Hombres e Ideas: SOCIALISMO ALEMAN: 100 AJ\JOS, por Pascual Mara~ gal! y José Garcfa~Durán. . » 23 » 35 » 45 Tema: VALORAClON DE LA PUBLICIDAD, por AntoniJ Pérez. . . Crítica de libros LA REPUBLlCA MODERNA de P. Mendes France. . . atención. De hecho hasta detrás de la más insignificante noticia de actualidad se esconde un juicio de valor que puede ser inter. pretado de mu.y diversas maneras. Detrás de un artículo de Ion. do hay muchas veces infinidad de criterios que pueden ser explicitados más o menos. Es decir. el trabajo de la redacción ha de ser no incurrir en desviaciones en el camino que nos trazamos al ini. ciar esta segunda etapa, camino que ha de ser recorrido con la ma· yor profundidad posible. Pero esto es sólo una parte de la tarea. La Revista no se confec. ciona para un grupo cerrado. La Revista ha de afrontar con UU(t periodicidad determinada el jui~ cio de los lectores. Y son ellos los que a la larga han de determinar hasta qué punto las metas que nos propusimos se van consiguiendo, y sobre todo han de dar su apoyo, o negarlo en su caso, a la línea en sí. Una revista que no consiga en un plazo más o menos largo hacer recíproco el circuito Revfst~lec~ tores, es decir crear una contr(l~ corriente Lectores-revista, es a la larga una revista a medias, pues no utiliza una posibilidad de diá· logo individual que en circunstancias normales tiene que ser útil para las dos partes. El apoyo que representa para la redacción este circuito cerrado de ideas es notable. Por una parte se logra un indicio de interesar al público. Por otra se posibilita contar con bases objetivas sobre el juicio de los lectores. A 1 fin y al cabo vender una revista es como vender cualquier otro producto: hay que encontrarle un mercado y adaptarse a las exigencias de éste, no de forma pasiva sino in,.. tentando modelarlas hacia deter- minadas actitudes o preferencias. Para esto lo primero que interesa es conocer las reacciones del comprador al hacerse con el producto. Desde el inicio de la segunda etapa de la Revista se han recibido algunas cartas, pero no las suficientes como para iniciar una sección especial para publicarlas. A pesar de no ser aún posible su publicidad, sí han sido útiles para modificar algunos aspectos de nuestra idea inicial, sobre todo en lo que se refiere a la presentación. Si este primer contacto con el lector ha sido fructífero, estamos seguros que cualquier generalizll~ ción ha de serlo aun más. En este sentido eremos que serí(t intere~ santísimo que los lectores decidieran aportar así su colaboracíón al mantenimiento de la línea intelectual de la revista no dejando que el grupo de redactores re(dicen solos una tarea que lo primero que necesita es un contacto dírecto e intenso con nnas realidades que muchos de nuestros Ic('tores, por circunstancias prole.fjio~ nales O personales, tien(,tL. �-------------------_. SOCIALISMO ALEMAN: 100 AÑOS por Pascual Maragall LOS ORIGENES ( 1800-1863) '~A principios del siglo XIX Alc~ Inania era una nación socialmente retrasada en dos centurias res~ peeto de Inglaterra y Franeia, y empohrecida por la guerra de los Treinta AHos. La población Hgra· ría representaba las tres cuartas partes del total de hahitantes·; y el gremio, aunque en franco declive, seguía siendo la institución social dominante". Hahía una pu· jante industria textil en Sajonia. De ]807 a 1815 (tras la invasión napoleónica) se daha libertad a los campesinos abolición de la s<~rvidnmhre "", se proclamaha la igualdad de derechos ele judíos y católicos, se estahlecía la libertad industri,l1, También se eoncedían refonnas políticas aunque "las dases semifeudales reprimían el rnovimicnto republicano", La ver~ dadera revolución industrial dehe situarse en Alemania., su primera fnse, de 1830 a 1840: en 1834 se eonstituyó la Federación Adl.lanew l'll AlenuuUl, en 1835 empieza a funeioll,ll' h primera línea de ferrocanil (Nurell1berg~Fiirth)'; en 184,7 se inauguraban en Renania los primerús hornos de coque. Iha ap,u'eciendo el proletariado~ y en 1839 se promulgaba la prhne" ea 1cy para su pl'otecóón, aunque se cumpJióIHllY poco: ~~sc prohi" hía el empleo en lninas y molinos de mineral de los niño~ rnenOT0S de :nueve años; los muchachos que -no hubieran cumplido los dieón sé:L,:, nfíos haTÍan una jOl'nada~ todo lo más de diez horas 1l , En 1848~ el afio de las revueltas francesas~, 01 (1(: la caída de :&r,ette:tlúch~ tras .la r{~ce~\¡ón de 1847, se producía ]a xcvolnció'il o que si lograha 1.11.2" lHura:c un pai"Lnnento y un gohier-, n,,) hurl,(IJ(~:~ (Carnphansen y Han·, j pronto cedió anle los nülitarC's (cond~ de Branclchurgo y Mantellffel). 1850-1860 es otra década de fuerte industl'ia1izadón: aparecen las grandes zonas induslriales de SiJesia y cI RuIn, las primeras concentraciones, de empresas; la alt¿¡ burguesía tiene representantes conoeidísimos: ('1 ministro von I-Icydt, Mevissen o SClllann) ,_ Karl Marx .Ffanscmann, Krupp, Borsig". Se cll1piezan a especificar organizaeiúnes políticas: el partido con·· servador, r·eprcsentante de Jos inteJ:ese.s de ]0.'3 terratenientes; e] b:óeral, de :la gnm burgnesía indu,strial\ el progresista, d·e la e1ase Inedia y peqllcfia hurguesía; eJ caló!t:co de hase social diversa. Entl'G todo ese sistema ele presiones iha a moverse el hábil Bismal'ck (1862) '; representante del nliJitm'ismo prusLmo y de 105 de .. s·eos expansio~:dstas del cap:ita1i.'3mo alenlán, Ji>n ese mareo iha a na(;(->t\ iudependizá:ndose dcIparlido progresista, e:l ])arti.do soda h y José García-Durán lista alemán~ recogiendo la tradición de las asociaciones obreras disueltas en 1854· y de los pensa~ dores socialistas. ¿ Cuáles eran esas asociaciones obrcra!:;? ¿, Qué era el socialismo a lcmán en la época de Marx: hasta la creaeión del partido socia. Jista en 1863? \VElTLING 11808.1871) un sas· tre 1 de Magdebl1rgo, que conoció a los socialistas utópicos franceses y expuso un pensamiento semejante al del ruSO Tchernyehefski atisbando la dialéctica materialista, fue el primer socialista alemán conocid"O. Fundó en Suiza la ':Li~ ga de los justicieros~~ (Bund del' Gel'ec!Lten) y 1<1 revista "'La nueva gelH~raeión '1 (Die junge Generalion) ~ y publicó varios libros explicando .los deseos de los eamlmisl.as ("Las garantías de la Armonía:y la Libert((d~\ y "La Hu" manülad corno es y cómo debiera 8e r ") y folletos. Trabajan con él, Augusto Bccker, tamhién corresponsal del HRheinische ZcittllH!:;~ de :Marx, Alhrecht- llamado ..'¡,J profeta" - y Sehastián Sei1cJ.'. En 1842 ~mos hurgueses de Colonia fundahan el "RheúU:sdll~ Zeitung~' (1842-.1.84.3)~. creado par'a contrarrestar la influencia de la prensa conservadora, CA HLOS .MAHX sería su direetor~ y en ese puesto tomó contacto con la::; id('a:", socialistas "1'1'1 masa lrahajadol'<l qn·e se asfixiaha {~n la." f:íhric'l.'; n'" nanW3; los li.beJ'aJ(~s <lv(lll~;lIl(),~ se asomaban con avi.lez IOlln:, l.),; dias él 1as cohlnllNI~: del !!l'ri()¡J¡. co~'; lVJarx {fui.<;o qll(' In pudic,.wti entender los Ohl'(,l"Oii. l':n Ig¡:~ _;" prohibía su puldicil('i/lll . .\ POI 'o después :rv[arx .';(' c,\:p;l¡ri;l!¡,l: ('0 naCÍa en Pm'is y L(Hldr{',:. :1 11)·; ,;(). c:iaIistas francc~;(".'" y 1<111.''-1'1.: v ~'~il' pezaha su v¡(b de j¡¡1l'I"I'!Il:¡j co-.nsph''fldor ¡1l¡(Tn;l(·¡1m~l¡. V(lIV,~1'J¡l. ;1 /\]¡'j¡~inli:¡ pOi' tii! ('jl'l �21 SOClALIS;UO ALEtl1t\N y el ''"Sistema de derechos aclquin:en que se. nota la influencia de !'-ll amigo Rodbertus partidario de nna especie d·e socialismo de Estadl). Gran parte de su vida la dedic/l a la defensa en 36 vista.,; de la C(lusa sobre sus derechos d{~ propiedad) cuidado d{'. sus hijo;:;. de la cOl:Hh.s-a de Hatzfeld., abandonada pül' su esposo ~."" .. aristócrata alemán·Al fin se ganó el pleito y la condesa dedicó gran parte de Sll fortuna a financiar al naciente partido. Sus prilneros 01'~anizadores, el cigarrero Fritzchc o el zapatero V 3.hltcich, Dammer, habían escrito a Lassal1e (entonces famosísim-o por su comentario a] "Ma.nifiesto c0ll1unis{;(ll1 en que ''"delineaba UH prograllla obrero socialista cOlllpll)to'l) para qw~ aceptase la dil'.." cción del gl'llpO. ElIde mayo de 1863 aparecía la carta ahierta de Lnssallc '-'-{~n (1I1(~ dedal'aha que los ohreros dehían lomar pade en la polític:.l con independencia del partido progresísta'\ y afirmaha que el m-ovimiento obrero debía '--recabar del Estado ayuda cconómiea en forma de suhvenciones". El 23 de mayo de 1863 6e fundaba, tras asam.hleas olneras realizadas por toda Alemania., la '-Asociación General de 'l'rahajadores Alemado~'\ Friedrich Engels lo t ¡,empo tm 1848, para C'-o1abo~ ral' eH la revolución; fuc muan· ('e~, cuando apareció el "Nene Hhl'inisc!ze Zei.tung" (184,8·49), qlle fue Utlil llamada al socialismo ('ntr(~ las masas revolucionarias. Sin cmhargo, pese a las famosas hll{'.lgas d(~ kj<:;dores de Silesia en ¡8.-:1/L no puede hahlarse d{'. tll1 mOVImiento propiamente 'Ohn~ro y ol'~'nnizad(). Los obreros luchan ju;~to a los progresistas. Stephan Bom. UlH) de los colahorad'Ores del ".Selle Hhdnische", creó en Ult8 la "Fraternidad obrera" lA rlwiter'verbrüderung) , quc llegó a los 10.000 miembros y organizó Gn 184·8 el primer cOl;grcso ohn'ro de Alemania. El mismo ailo lo:;. tipógrafos de RCl'lín organizan Hna huelga que oh tiene au· mentos de salarios del 25 %; tamhién se crea el prhner sindicato I1¿tcional, la "Federa.cíón IVacional de lmpresores~'. Pero, ~-después del colapso del movimiento revo1ucional'.lo de 1848 no huho duran .. le <-dgún tiempo posibilidad algu· Ha de un movimiento socialista activo:, no había escüscz de filó" so:fos; poro [¡penas existia 1111 nlOvimic:nto organizado de la clase Ohl'CTH con el que huhiesen podi" do reJacionm:sc en easo de desea-l'lo)'. FEIUJINAND LASSALLE (1825Jg64) \ rm judío de Bl'eslau\ iha a ser el prindpal creador del pard.· de' ohrero Dle:mfi~o. De L-nn:Uia ric;), e~tndió derecho y pro.uto apm:e~ eia en los grupos hegelianos, escri·, hi<:~ndü sn ó'fleráclilo el Oscllro\: (Allgemeine Deulsche Arbei· ler'verein) , con Lassalle como pr('~ 5id-ente pür cinco ail0s. Su pensamiento, expuesto tnn sólo en disClll'i30S y foUetoo ---" nun~ ca empezó el libro de economía política que siempre prometía .__._\ difería l'llucho d·el de i\Lux, aunqn-e éste le luvo mucha simpatía al principio. Si criticaha las cooperativas de Schulze~Delitzsch IJ'0rque ~·nada podía hacer que afcctase a la ,explotación general (le la clase obr8ra?\, su ~(,ley de bronce de lo~ '3a1arios~\ se apoyaba sohre lodo en teorías sobre la po· hlación y croja que la lucha sindical tampOlo podia conseguir mcj'Oras para los ohreros, puntos alU.hos -en que 1\-1 Hl'X no estaba de aen.erdo. Ademá3 su visión del de·· rocho, quc~ daha gran importancia al '''Volksgcist,'" (alma del puehlo)., y su co'ncepto hegeliano del '~Staatsreüht'; le impedían ver al Estado como un instrumento de c1ase: "si los lraba'jadol'es conse· guían obtencr el de~recho al volo., podrían. s,in dificl'dtad convertir <:d .Estado en uu iustrnHlButo pnl'n SllS {'¡iJes~:, Su oposici6:n H los n:.~ovj H.lientos hurgneses que no p-odíal1 llÜS ver la aSOCIaClOll obr(~ra y que te~ mían cualquier intervención del Estado) le hizo entrar en el juego de Bismarelc, parece qw~ negando a ("¡omin en consideración la posibilidad de una alianza entre la monarquía prusiana y los ohre· rüs contra la burguesía", F'uü Bi~­ marck quk~n aeeedió al sufragi-o para todos los varon{'~ con tal de pod·er oponerse a las demandas del partido progresista. "Bin duda, el zorro prus·iano despertó en el romántico e incauto Lassal1e ilusiones exeesi\'as"~, Pero LassaIIe moría muy joven, a los 39 auos, en un dudo con un joven junker al que una amada Sftya hahía preferido. LA FORMACION DEL PARTIDO. LA ILEGALIDAD (1863-91) "Bismal'ck engaña a todos. Para defenderse de Jos progresistas se apoyarú en los conservad'Orcs y entrará en tratos con los obrero;. Desarmará a los eatólicos con el I.Hlxí liD de los liberales. Obtendrá la cohhoración de los católicoscontra los ohreros y los 1ihcrales~'. l1 F. Lassalle Su labor fue llevar addante los intereses de los [~randes industriales y terratenien.. .tc(.;. Los pr.hneros interesados en la unificación ale .. malHt~ en la ex.pansióu, en frenar n los socialistas; los segundos en los ú.l.t:imo$ pU.UI'08. La prinlera l¡"¡rea del c<t'fJ.ciller :f-rw convene-er ¡¡ la corte prusiana del interés de .\;1 unidad nlemana. Una h"üalln. 1<0· niggditz (1866); al dar ti r';'lF¡;¡ �PItOMOS-- 25 la victoria sohre A.ustria en la guerra para dirimir el conflicto de Sehlcswig~Holstein" eliminaba d principal ohstáculo a esa uni~ dad, Se constituyó entonces la Federación de. los' Estados del 1101'" te~ y los del .'Sur (Bavicl'a\ 'ViiI.'" temhcrg, Baden) aceptaban una alianza defensiva con Prusia. Las dceeiones para el Parlamento constituyente del norte dieron siele pnestos a los representantes de los tr0s partidos socialistas del mornento. Estos se iban a encon" trar muy pronto ante el dilema de la guerra franco-prusiana 0870). El triunfo alemán llevaba a la constitución del Reich con el título de Káiser para Guillerlllo 1, y la anexión de Alsaeia y Lorcna. Este éxito llevaha a una nueva década de dcsarl'OIIo importante hajo un cierto proteccionÍ8mo e importantes gastos militares; "los artículos que fabricaha la indus" tria alemana invadían los mercados lllundiales\ se acre di tahan y triunfaban". La principal barrera para la p'Olítica militar del canci w ller iban a ser precisamente los socialistas, y de ahí su lucha por conseguir las leyes de excepción <:ontra el grupo (1879). LassalIc había designado su su" (' (' s o r BERNHARD BECKEH (lg26~J882), pero éste ehoeó tanto con la condesa yon Hatzfeld que quería dirigir el partido, como con sus compañeros que no esta" han displwstos a permitirle eI empleo de los métodos- autocráticos de Lassalle. Al destituirle de la jefatura cid partido, se retiró del mismo, JOHANN B, VON SCHWEITZER (1833-1875) fue elegido con algunas reticencias por sus antecedentes aristócratas y católi(''OS y su inmoralid,ad\ pero didgi~ ría el partido hasta 1871. Sin el11~ hurgo, la unidad estaha resquebrajada: la condesa de Hatzfelcl se elio de baja con algunos parti" darios lassalli.anos y creo Un grrl" po independiente que duró poco; por otro lad'o, un nuevo centro de interés iba a centrarse en 'WIL~ HEL.(\;[ LIEBKNECHT (18261900) Y AUGUST BEBEL (18401913). El primero había vuelto a Alem~rnia en 1862 easi eomo en" viado de Marx para oponerse H LassalIe, había entrado en contacto con Behel, que por en1'oncos era un joven :liheral progresísta de LIS "Sociedades de educa.ción oh"era.~\ y tl'as convencerle; nadó d.e la 'GSoc-icdad"~' Iocal el c'J?¡¡rtido enemigo, con sn papel creciente en el parlamento (en 1877, 12 diw putados), de los presupuestos miw litares de Bismarck. En 1878, aproveeha'lldo dos atentados en Berlín contra el Kái.ser, el canci· ller acusaba a los socialistas y COllM seguía por fin en el parlamento las leyes de excepción que ponían al partido y sus publicaciones fue~ 1'3 de la ley. El (,(,Social-den1ócl'a t:a.'\ órgauú del partido, pasaba a ser una revista clandestina y el grupo se radicalizaba y se dejaha A. Bebel de resahios lassallianos; además no perdía importancia, en Ias elecciones de 1884, cons,eguía 24 pues w tos; Bis'l1larck tenía que conceder Popnlar Sajón" (Siichsiche Vol1~s~ algunas leyes sociales. partei) , que recogiendo a ]a iz w Al morir Guillermo 1 (1888), quiel'da del grupD de Schweitzcl' tomó el poder del Reieh Guillerconstituiría el "Partido socialista mo II, partidario de ganarse al obrero" (8oziali-stisc1w Arbeiterpartei) en el congreso de Eiscnach proletariado sin los socialistaS', la suerte de Bismarck y sus leyes de (1869). En las elceeioncs de 1867, excepción estaba echada: en 1890 cuatro de los siete diputados sose- derogahan; el nuevo Káiser cialistas eran del partido sajón. convocaba la Conferencia InterAl iniciarse la guerra franconacional de Berlín - iniciativa prusiana el desconcierto del sociasuiza - "para adoptar acuerdos lismo europeo era enorme; pero los hechos precipitados y la posi- sohre las condici'Únes de vida de ción de la I Internacional afirman- los trabajadores':' y los socialistas do qne la guerra era defensiva consegnían 35 puestoS' en el por parte alcmana, hizo que el Reichstag. Los 42 periódicos socia~ problema de la partieipación no listas de 1878 eran ahora 60, se fuera tan grave CDll10 en 1914,. La contaha con un millón más de vcrdadera cuestión apareció cuan~ electores; "Nene Zdt'" la revista do liberales y progresistas propu" d'Octrinal fundada por Kautsky sieron la anexión de Alsacia y Lo~ (1883), eontaha con 2.500 suscriproCna; Licbkcncht y BeheI se oPU- tores. El resultado de Jia ilegalidad siero11 al Bismarck triunfante y fueron condenados a dos años de hahía sido la radicalización del partido, que ahora se definía marcárceL Entre tanto, en parte por in- xista. La 'expresión de este cambio fluencia d·e la COlUmune, en parte fue el congreso y programa de p-or la evolución de la política Erfurt (1891)" cuyos comentarios interior, el canciller dejaba de in- por Kautsky se hicieron clmatentar atraerse el apoyo socialista, nnal del marxismo más conocido En 1871 se dest.ituía a Schweitzer, por toda Europa. En el programa, ocupando su pucsto HASENCLE- tras los apartados en que se dew VEB.. Liebknecht, cada vez más jaha en claro el apartamiento de moderarlo, entraha en conversacio" toda postura l-assalliana se decía: nes con la "Asociación de traha- "No se puede realizar el paso de jadores". El programa de Cotha los medios de producción a la pro" piedad colectiva, sin consegu,il' el (1875) tenia un tono hastante lassalliano y era el l'esuItado d.e unas pode:r político", "Esto era una concesiones estratégicas por la ne.. afirmación c1ara~ a la manera mar~ eesidad ele la unión. En su crítica xista~ de la necesidad de una tU;" a este programa :Marx hablaba por ción política. Pero tambiún era prim-era "lez ele la '~elictadul'a re.. amhigua; porque no decía si la 'I-"oIucionaria del pro1.etariado~'. acción política de los olH'¡~ro.'; ha·· Pese a esas cúticHs el programa hía de ser revolucionaria () pada" se aceptó con ligeras 1l10dificacio~ mentada o si de los dos tipos ti nes; ereándose el "Partido socia.. la vez, ni cómo habían dl~ ¡'rdadonarse las dos. Pero lodo d ]ista obrero e1.e Alemania'? (80zia·· listiche IÍrbeiterpartei Deulsch-~ tono del Hu,evo programil ,'ra el de un partido con un ideal sUciafane!) ~ rcnión de las dos ramas. Este grupo iba a .'3e:r e1 principal lista hacia el cual C'.(~ jHoponíil w �26 -- SOCIALIS!lto AU;MÁN avanzar por medio de amplia,,; rc~ formas, realizadas mediante una actuación constitucional; y así fue de hecho como se. desarrolló el partido!'. Esta comprohación, sin embargo, ya entra en la descrip,. ción de ot):a época del socialismo alemán; en este momento Engc1s afirmaba que eJ partido alemán y sus dos millones de electores ~ran "la masa más nUll:leros·a y compacta! la fuerza de choque decisiva del ejército proletario internacional'!. LA CONTROVERSIA REVISIONISTA. LA GUERRA Y LA REVOLUCION (1891-1918) Dentro de la generaclOll traglca de la socialdemocracia alemana l " , d os "1 pue d en d IStlngmrse o ·as " : en la primera figuran Kautsky y Bernstein, la segunda, que entra en acción inmediatamente des~ pués, casi al mismo tiempo, pero más joven y que no llegará a 1920, está formada por 'Kad Liebkneeht, Rosa Luxemburgo! Leo J ogiches, G u s t a v Landaller,... muertos todos violentamente entre enero y marzo de 1919. ¿Pero quién estaba en el poder en este momento, lnarzo de 19.19? COffi" partían la cancillería Phi 1 i P Scheidemann y Kurt Ebert, dos socialdemócratas de la misma segunda "ola'\ la qne protagonizó la re.volución y la contrarrevolu~ ción, la República de W cimar y el fin de Ulla época del socialismo europeo a manos del creciente fascismo. Y todo desde las filas de un mismo partido~ escindido vio~ lentamente en el último momento. Ciertamente, antes de esta rup· tura que llegaría hasta las últimas consecuencias, un hecho había de" mostrado hasta qué punto era re" lativa y convencional la unidad del partido: la controversia sobre la esencia y los Jímit<% del capi, talismo? lo que se ha lhmado con· troversia revisionista. La polémi.. ca, levantad·a por Bel'n&tein y sos' tenida desde el bando ortodoxo por :Kautsky tenía ante todo una gl:an í1l1P?~·tan.ci.a teóric.a, p~l'o ~e. lila tamblen 8)11 duela UUphCHClO'ücs prácticas\ políticas, i:nc1u.80 de táctica POl:ítÍet"L Sin exnbargü la socialdemocTaeia mantrrvo h ruJi·· dad fornw1. Bel'nstein, derrotado en prinCIpIO dentro del particlo~ no fue expulsado. Su revisionismo ej·ercería una influencia decisiva en la orientación futura de la ma· yol'Ía social demóerata, 'Ü sea en el ah,·mdono doctrinal progresivo de la teoría marxista~ como tal teorla! años después de la renun· cia fáctica -'" de hecho ._-- a la revolneíón socialista. E D U A H D BERN5TEIN, (1850-1932) fue du, rante ba.stante tiempo -amigo ínti~ roo y colaborador de Engcls~ y com~ es natural, marxista Ql·todoxo. Sus contactos con la socialde~ mocl'acia se l'elllontaban a 1880., cuando, a los 30 años! después de doce de trabajar en un hanco l pasó a secretario pai'ticular de nn mecenas del partido, Karl Hoch· berg. Al año siguiente la pl'omul~ gación de las leyes antisocialistas le obligó a huir a Suiza~ donde dirigió El Socia-l~Dem-ócra.ta.. Allí colahoró con Kautsky (otro fugitivo)., y su periódico., el Neue Zeit (Tiempo Nnevo), En 1888 Bel'nstein y Kautsky tuvieron que marcharse a Londres; el gohierno suizo había tenido que ceder a las presiones germanas. El Neue Zeü sig'"uió puhlicándose en Londres. Bernstein, de todos modos, seguía trahajando pOi' sn eucnta., en calidad de corresponsal de otro pe~ riódieo socialdemócrata, el V 01'wiirts (Adelante), .Estos años en Inglaterra fueron también, para Berllstein, años de estrecha colahoración con Enge1s. La ortodoxia del judío berlinés parccía incucstionablc. Colahoró entonces l con Ellgels y con K-auts~ ky en la preparación del nuevo programa del partido para el Con~ gre.so de Erfurt. Durante este período influyeron notablemente cn él los Fabianos y el Partido ,Laborista Independiente -~ grupo con el que Enge1s simpatizaha abiertamente contr·a la opinión de la Federación Social~Delllócrata, de "confcsión" marxista. Pero a la muerte de Engels, Berl1stein em· pezó a revisar públicamente. la doctrina ortodoxa l es decir., el mal'xismo~ que desde Erfurt? era la .línea oficiEll de la socialdemo· cracia alemana. Y lo hizo precio samente desde las páginas elel Neue Zeit de Kautsky. Esto ocu" rria en 1896. Bernstein seg;uía vi" viendo en Londres, y seguiría a11i hasta 1901. En 1889, después de las primeras C(mSUl'as, recogió su serie de artículos de dos años au . tes en el Nene Zeit, los amplió y E. Bernstein publicó todo en forma de libro. El título de ,esta biblia del l·evi~ sionislno era "Presupuestos del socialisl1w y ta-reas de la Soeia.l~ democracia"; y el título inglés, ll1uy ilustrativo! Evoluúo1!ary Socialism. El Evolu.t.íonnry Socialism de Bernsteill fuc, como rcconoció Kautsky, el primer éxito sensa~ don al de la literatura socialdemócrata. ¿, Cahe atribuirlo al inte~ rés, un poco morboso~ que siem~ pre producen las ''"conversiones''? Esta es en todo caso la interpl'ütaeión de UlllChos marxist.as. ¿ Có~ lllO no iba a interesar al público lector - público burgués- -.. la obra de un socialista si e~sa obra venía a quitarle fulminante al SD" cialisillo? El miedo de la hurgue" sÍa y la traición de Bel'nstein! piensan los marxistas! son dos cos-as que van juntas (qu~- se explican mutuamente) y que hay que condenar conjuntamente. Paul M. Sweezy se rcfiere, al hacCl' la crítica de Bernstein! a ese "temor a la violencia!\ al "desdén por la teoría" y a la "lHcOGupación por los detalles prácticos de la vida cotidiana" que hacen de Bernstein "la U'11_titesis (persúnal) de Marx.,l. Pero no es en el terreno de la psicología, sin duela el más- telltador~ donde se ha situado el dehate sobre la significación de Bernstein y de sn obra. Sweezy, como Cole o Seligman (que de los observadores actuales de la polémica son los que tenemos más a mano) ~ se detienen en el examen de las con·, viccion·es y la ideología antes de analizar el cont.enido científico del revisionista herlinés. Sweezy tiene una fra6c qne ,eeha hastante luz sohre el sentido de la "con ver- �PnOMOs .~- 27 sión" de Bernstein: ·(.Donde :l\1al'x hahía sostenido que los hombres aprenden a merecer lo que logran , B, sostenía, por el contrario , que los homhres logran lo que mere" ceno De ahí que B. sustituyera la lucha y la preparación revolncio·· naría por la pCl'srwsión y la edu" oaeión como 1'l1edios para llegar al socialismo ~'. De ah.í, puede aña" dirse~ que el socialismo no fuese, para B.? un acontecimiento más o menos próxllllO, pel'o inc'vitahle, SillO una alternativa posible que la humanidad antes de conseguir, tenía que merecer. Era la ahel'naUva futura y óptimn de una hu" manidad super-civilizada, tan ei· vilizada que estaría en condiciones de escoger, sin más complicación. Para Swcczy ell'evis-ionisl11Ü de B. no es tal revisionismo, sencilla" mente; no revisa a Marx, sino que constituye en realidad un ataque frontal contra él, un intento de des-marxistizar el socialismo. Des~ de luego la plataforma ideológica del intento poco tiene que ver con elmaterÍalismo dialéctico. B. acusaba a l\tIarx de dogmático, de poco científico. "Marx, decía, construyó una poderosa estructu~ ra dcntl·o del marco de un armazón que ya encontró hecho; y en esa cO'IIHlrucción siguió t~st.ricta­ mente las leyes de .la Rl'quitectUl'H científica siernpre. que u-o choca~ han con las condiciones requeri das pOl' la forma del annazóu 1 pero las descuidaba cuando el al"· mazón no permitía que fuesen observadas". El "armazón" al que se refiere B. estaba constituido 4 por (1) la dialéctica hegeliana y (2) la economía política de Da~ vid Ricardo. Pero si la dialéctica hegeliana? como decía B, no era Jll.ás que una "jerga"? ¿, cuál era la plataforma científica general del edificio marxista? Mejor dicho~ ¿ qué plataforma podía sustituir a la '(.jel·ga~? de Hegel? ;Como ha sC ñalado Cole, B. apeló en esle puntoa Kant y ¡ü r·ealismo cl'Ít.ic-o. Seligman llama "una especie de realIsmo tereo~~ al método que B. ti tilizó y' opuso al '"misticis.mo he~ gcliHno' ? UeaHsmo terco" ernpi·· riSillO l\ la inglesa o neo·kantL'lmo~ el heullo 0.'3 que :s.? a 10 largo de su estanda -en Londl'es~ fue empapándose d-e una confianza total en el progreso lineal y no "violento de l,a hnrruH_d.d~;l y d~ '~ma desean·, flil.nzH tan:dncn l'aebcH-t antf~ enaJ~ ([llicT Woria p.redictí vay cuaJ qUle" l1am;.úla a :la lncha n-;v-ohwíor¡arln, w Los ataqnes de B. a la teoría mm'xista se cent.ral'on, como es lógieo~ en el punto en que ésta, abandonando el análisis dcscJ:ip. tivo? se arriesga a predecir. y predic-c catástrofcf5: la t.eoría del derrumbe o del c-olapso del ca· pitalismo (Zusalllmenlnuchstheo~ rie). La idea del derrumhe auto~ mático., dice n., dehe ser enterrada; no hahrá tal colapso sino, al contrario, una tendencia al mejoramiento, una paulatina suavización de las eris·is y de la lucha de clases. La explicación de estas tend·cucias eslá en el hecho de que existen fenómenos nuevos, que Marx no pudo prever o que en tod-o caso no previó. Por ejemplo: el desarrollo del mercado mundial, la formación de Kartels~ el pedeceíonamieuto del sistema de crédito, etc ... De ahí a negarla posihilidad y la necesidad de la revolucióu pl'Ow letaria hay un paso, que B. dio sin vacilaciones, afirmando el re~ forlllismü como única estrategia víah le para la socialdemocracia, dentro de un sistema económico qne no llevaba trazas de perecer y que, lejos de caminar hacia la miseria y la autodestrucción, se humanizaba progresivamente. La actitud de Bernstein fue ob~ jeto de una repulsa más hien eor~ tés por parte de la dirección del partido, entonees en mauüs de Bebe!. Fu" KARL KAUTSKY, (1854.1938) (n. en Praga, aus· tríaco), el más conocido y más ortodoxo de lor; teóricos marxistas en aquel momento, el encargado de refutar a Berllsteill, (B. llnd das soz/aldem'okratische Program., 1899). Kautsky era el '~expositor" oficial del marxismo dentro de la socialdemocracia. Su ~'Programa de ErfurC fue d.urante años el texto inconmovible del partido. En SllS manos el marxismo había ganad"Ü en rigidez y sistemática, lo cllal, en opinión de Cole~ lo hacia más asequihle y sugestivo para los soeialistasalemanes. Su.':'! intervenciones más discutidas., an" tes de la controversia l'evisi-onista~ estahan relacionadas con la euesllon agraria: contra el infornH~ del comité especial de] partido dedicado a esta clJestión, Kautsky insistia en que la clase campesina d·e pequeños propietarios 110 eJ:a una clase ascendente y J'evolucio· naria (com-o el _proletariado indnst:~'ial~ que lo -el:a por clefin:ic:i.óf:) ~ smo l al c.ontran.o~ nn grnpo sOClal decadente y que tendía a desapa~ recer. El purismo revolucionario de Kautsky, d.e todos modos, cas·a~ ha mal con su talante científieo~ pacifista e incluso moderado. Siempre había mantenido que el capitalismo sucumbiría a raíz de una crisis general interna; pero esto no significaha, en su opinión, que el. paso al socialismo no fuese pacífico e incluso parlamentario? cOnJ-o creyeron casi sin excepción los líderes socialdemócratas. PaTa Kautsky la crisis general no era sino el rev..::r80 de la medalla de la consolidación aplastante de una clase ohrera fuerte y eonsciente, que se apoderaría '!.legalmente'" a través del voto, del poder polí~ lico y económic"Ü. Pero el ataque revisionista, desplegado en su pro" pio terreno, el de la previsión científica, COlupl'ometía gravemell~ te el equilibrio de su postura. No tenía más que dos salidas: o man~ tener hasta el final, probando en lo posible su consistencia cientí~ fica, la teoría del derrumbe~ se~ riamente dañada por el análisis de Bernstein, o bien renunciar a ella y contraatacar en el terreno revolucionario puro - que "no le iba" - basando las posibilidades socialistas, fundamentalmente, en la combatividad del proletariado y en la lucha política directa. Escogió la segunda salida aunque incurría de este modo en una fla~ grante contradicción, no sólo con su actitud anterior (1891, "Pro~ grama de Erfurt") ~ como ha se· íialado S-weezy, sino con su línea de siempre - de antes y des· pués ".'--, la que le llevaría más tarde a reunirse de nuevo con Bernsteill en una de las tres frac~ cÍones en que la gran guerra diw vidió al partido, 0 , más adelante aún, a aceptar el cargo de respon~ sable editorial en el ministerio de asuntos exteriores. En sustancia, la contestación de Kautsky a Bernstein en 1899, llegaba que Marx tuviera llna teoría del dernnnbe; tod·o se lo hahía inventa" do Bernsteiu? incluso el nombre, Zusamm.enbruchstheode. No po" día hahlarse de "gran crisis nnaPI del capitalismo , sino tan sólo de ·'empeoramiento progresivo H • Pexü 10 l'eahnente importante era la (.~flleTza creciente y la madurez del prolct:adado'l, ¿Qué consecuencias estratégicas y tácticas cahría extrEH31' de (;]lo? Era necesario ~'esi:a"i" ,H'mados paTa t.oda evcntualídad\\j tener en cuenta situaciones de cri- �28 - SOCIALISMO AJ,Ei\1..\.N sis y de prosperidad~ evolución posible del sistema y reacción de las cIases dominant.cs~ catástrofes eventuales y desarrollo lento. El l.~gradnallsmo", otro nomhre del reformismo de Bcrnstein, dehía ser rechazado. Pero el revisionismo superó sin grandes dificultades las ban'eTas que le opusieron Kautsky y otros ortodoxos, como CU'1l0V{~ cuyo alegat.o carecía de contenido científico, D COBrad Schmíclt, que des· arrolló la t6'Oría del snhconsumo hasta llegar a conc1usiones que sólo a los 1',evisioni8tas podían h(~­ llcficiar. En 1902, K. Kautsky se cucara de nuevo con el problema con 1110tivo de la aparición de la "Teoría e Historia de. las crisis comercia. les en Inglaterra,'" del revisionista ruso Tugan-Baronowski. Kautsky llegó esta vez a un resultado algo más consistente que la difusa concepción del derrumhe. El capitalismo, decíu, marcha hacia un período de depresión crónica. Debe llegar un momento en que sea imposible que los mercados sigan creciendo al mismo ritmo que las fuerzas productivas. En este momento el estado del sistema capitalista serín de superpro. ducción, pero no pasajera sino patológica; únicamente podrían producirse fluctuaeÍ'ones ._-- nunca so' luciones -,~, dentro de {'.stc marco. En último caso~ dc no exist.ir un impedimento estruetural o~ digamos, económico~ al funcionamiento dcl capitalisJ:no, serian las masas las que dirían "basta"~ al for M zarse el límite ele su capacidad de aguante. Esta situación forzosa (zwangslage) es inevitable, añadía Kautsky, 51 el desarrollo capitalista sigue como hasta hoy. El fu. turo del capitalismo sólo p:t'DDlcte cl'isis~ gnel'l'as y catástrofes ("Kxiesen¡ Kricge? K.atastl'ophen?~? las tres '''1<'''). K.autsl.;:y establecía así .la siguiente alternativa teórico . táctica paTa la socia] democracia: () (1) .Hevisionismo ---.., Hefonnismo .....- suav.ización lucha de c1ai3es ".--, rcslaUl'[Ición de 'la dernocTada pe.. qneilo·hul'gue&u$ o (2) .l{ríesen" theOl'if> depresión crónica ._~, 1'0vo]ueión\ o hleu$ depresión Cl'Ó Hica ---', incremento de :la lucha de clases hasta la depresión definiti, va, Pat' él la cOSa estaba clara: '\d muco eamino es In lucha de cJa~ ses y :no eJ grachHdj~)]no Tevjsio" M nif'/ta ~~, V:ii~ttlS b,,:, cosas con pen"pectiva (1914,~ Gran Guerra; 1929, "crack" de Wall Strect; años SO, gran n'i" sis mundial; 1939~ 2." guerra mUil dial)? no es fácil comprender que Ja ~~Krk~Sd1thoorie?~ de 1902 fuese de poca nti1idad~ en aqllel momento, para los SDcialdemócl'atas. Si es cierto que ah rió un período de "estabilización ol'todoxa'? entre sus filas\ el hecho es que la gnc· rra\ doce afios después~ cogió a los socialdemócratas desprcvenidos$ dividiéndolos en tros fracciones y demostrando que los graneles problemas de siempre ._- teóricos y tácticos ~ estahan por resolver. En agosto de 1914 los socialdeM l1lócratas votaron los créditos de guerra y apoyaron al Reichstag. Entre los disidentes, aunque ple~ gados al voto por la disciplina parlamentaria del partido, estaban Bernstein~ K:autsky, el líder de la socialdemocracia Hugo H a a s e \ Rosa Luxemhnrg'O, F'ral1Z Mehring y Karl Liebknecht (hijo de Wilhel111.). De nuevo se impuso la exigencia de unidad que imperaha desde los días de la persecución desencadenada por Bismarck. No se expulsó a nadie. Todos confiahan quc la racha de triunfos electorales iniciada en 1912 continuada hasta el triunfo total y "derno» f:rát.ieo". Excepto el grupo semin m¡¡mlniSla de GUSTAV LAJ\IJAUEH (1870-1910), lanlo revisionistas como minorías de la 0P'O::;ición esperahan ~'el Día". ¿Qué pasaría después de este día? Sohre este punto las opinio~ nes no eran unánimes, ni tall1poco~ hasta 1914, explícitas. La gUCl'l'a puso de maniíiesto las diferencias. La tesis oficial~ que sostenían los socialistas mayoritarios, era la de que el triunf~ paTlamental'io ahsoluto equivalía a la l'evolueión. El partido se orientaha claramente hacia lo que hoy se entiende pOl' súcialdcmocracia. El fracaso bolchevique de 1905 había consolidado la tendene-ia centro.. derecha de la mayoría. Frente a la guerra se adoptó entonces una l'esolución, de compromiso: '''Lo más impol'~ tante es .la gnerra, olviciculOs de 111Onlento la lucha de c1ases~\o La colahol'ución con 18 hurguesía a1e" lllalla exa un hecho. Pero un he.. eho que los internacionalistas no podían aceptm.'o Ka:rl Liebknecht y Bosa ,Luxemburgo ereían llega" do cJ momento de la tan (HseTi.deL huelga genGl"n\ pero sn .fucl'za e:l'<'l. m:ínirna d·cntl'o del partido, ll¡J "un" h,iguo ¡((La P!.\b.'.i8 de -la Hevol1'1" clOn está en peligro!" del socialista francés Hen'é~ la mayoría social demócrata alemana o.ontesta.. ha hatiéndose en retirada: "tan pronto como la guerra se cOllvier~ ta en guerra de conquist.a nos opondremos a dla pOt los medios más violentos~~. Los sodal-istas alüM rnanes quisieton ereel' qne estaban enrolados en una guerra dcfensiva contra el Zar; los franceses luchaban mientras tanto contra -el imperialismo alemán, La Internacional se hundía y con ella el pacifismo de .J aurü',3 (mncrto días ante:;;) ~ de Haa5e~ de Kautsky y de todos los socialist.aii europeos. A f1nale-s de 1915 el grupo internaf:ionalista de LiehM knecht y Rosa Luxemburgo reaccionó con vehemencia a las declaraciones cada vez más helicistas de la lnayoría~ a través de un fo· lleto titulado "La guerra y el pro~ letarúJ(]o" que ins·istÍa en la 11{',cesidad de una lucha ohrera internacional cont.ra los gl'UpOS imperialistas que en cada país c-onclu* C-Ían la guerra, El folleto iba firmado lunius, seudónimo que utilizó HOSA LUXEMBUHGO (18701919) . La vida de esta hehrea nacida en Polonia no está tan ligada a la social dcmocracia alemanaeorno al movimiento socialista europeo en g<:neral. Déhil físicamente, cor* covada, poseía sin emhargo un gran atrao.tivo personal y una {:xtraol'dinaria capacidad intelectual y de acción. A los dieciséis años ya actuaba en las filas del diez· ;nadü partido obrero polaco "Pro~ lctariado". En 1889~ a los diceiM nueve años huye a Suiza para no ser detenida. En Zurich~ donde 1.'C-" sicle como estudiante conoce él Plejanov y colabora con J ogiches. Jogiches tamhién era polaco; has~ ta 1919 vivió con H, 1,,$ fue su amante y en cierta manera su inspil'ad'Ol' intelectual. En 1898~ R. 1,. se Casa con Gustav Liiheck~ rico alemán amigo de b familia. Esto le permitió ]l,¡elOl1¡lJizal.'Sc y residir en Akmani<l, En 1902 lleg;a a 'redactor-jefe (Iel Leipziger Volhs . zeitung, pero pron to choca COll. la eensnr¡'1 y dimite. Dos años des-pués empieza su peregrinación po)' las cárceles alemanas~ acusada esU\ vez de insultar al EmperadoL En 1916 la. útuación era la &i .. 9:uiente: a la cxtren.w izql..lÍcl'd¿¡, Tt :L., el viej-o Franz lVIcbl'i:ng y IZar] L-Iehknecht? -en abierta opo s.-i.dón con la hnea de 1nnlayor:íH. �Pnm105 que seguía prácticamente una politica derechista y de apoyo casi total al gobierno. Entre unos y otros se abría paso un grupo intermedio l más ftwl'te qne el enca· bezado por Liehknccht" y partidario de una paz negoe-iada l no di'; una lucha revolucionaria contra la guerra, En este grupo figuraban Haase~ Kautsky y Bcrnslein. Pata eolIos se hahía producido una d.egradaci6n de la supuesta guerra defen" siva en g·1.lCna agresiva" lo cual hada imposible para la minoría seguir obedeciendo la disciplina del partido" votand'O por los eréditos de guerra. El desafío hizo culminar la crisis del partido social demócrata. En marzo la luayoría decidió excluir a la minoría de la participación en el grupo del par~ tido en el Reichstag. En la Pascua de 1917 los grupos minori tados se lanzal''On a fundar un nuevo partido --_. el Par~ lido Socialdemócrata independiente (USPD) ~-. Casi al mismo tiempo~ en abril de 1917, la extrema izquierda dirigida por Liehknecht formó el Spartakusbund, que es~ tahI-eeió relaciones con el USPD" pero mantuvo su organización se" parada y el dcrcch'O a una acción :independiente. Se produjeron durante este mes grandes huelgas y el lTSPD ganaba terreno con rapidez. El grupo espartaquista y otros elementos de izquierda habían desarrollado una vigorosa campaña de propaganda. Por entonces la revolución hahía cstal1ad'Ü en Rusia, Los Soviets recién estahlecidos en Pctrogl'ado y en otras einciades estahan dominados por socialrevolucional'ios y lnencheviques; los holcheviques y sus aliados constituían tan sólo pequeñas minorías. (Ni Lenin ni Trotsky habían vue1to a Rusia.) Los socialrevolucionarios y menchc"icp.:¡,es estaban divididos en su ae-titud respecto a la guena. M'u . chos eran partidarios de ella y caú todüs contemplahan con rece" lo una paz pOl' separado con Ale,· ma:ma. Sin embargo sus partida:60s _.,.. sohre todo los soldados en fiJas ._._, des·caban sin duela una p_ronta paz. La cuestión ern si hahía posibilidades de llegar a una paz genera] negociada~ que luclu·· -.'lera a todos los helígeranlcs,¡ o si las potenG_{as occidentales se negadan a ncgoc:ítl1',¡ 10 que les forza . da ,¡ cSéoger entTc una paz por separado o la continuación de 1<T lucha. En estos meses críticos el movi· miento de paz en Alemania seguía ganando fuerza. El 19 de julio el Heichstag ~lprühó su célebre resolueión en favor de una paz ne· gociada y el ]. de agosto el Papa hizo púhlicas sus p:roposieiones de paz a las potencias beligerantes. En Estocolrno la mayoría y la minoría sücialist.as presentaron su contraclec1aración de objetivos bélicos al comité ruso~eseandinavo. La mayoría proponía volver al st:a.tu. qua ant:e bellum, con la permanencia de AIsaeia~Lorena den~ tro del impcri-o ale.rnán y admi. tiendo el derecho de Filandia, Po· lonia y Bélgica a la independencia. Aunque se oponía a la polí" tica de los militaristas alemanes extl'emistas, la mayoría no estaha dispuesta a reconoccr que Alemania fuera más culpahle que las ~- 29 potencias aliadas. La minoría, en se declaró en favor de una paz inmed.iata y del derecho de los pueblos a la autodetermi~ nación., incluyendo a Alsacia~Lo­ rcna. Su act.itOlld general fue la J.e que urgía ]a terminación de la guerra y que ésta dehía Pl'oscri" bÍl"se en el futuro, sin pro'llunei.arse sobre la "'culpa de la gu.erra'l. En octulne de 1917 los espartaquistas empiezan a formal' consejos revúlucionarios de trabajadores en las fáhricas de material bé~ lico y a enviar militantes al frente para' semhrar i'nquietud entre las fuerzas armadas. Al mismo tiempo" con la revolución holchevique, se establecían las condiciones para una paz ruso-germana por sepal'ado~ qu-c empezó a negociarse en Brest-Litovsk en diciem.bre. ¿ Qué impacto causó' entre los socialistas alemanes la revolución de octu~ bl'c? Entusiasmo en la extrema cambio~ hojas cambiables triO CaetrOIrll utilh:cmdo los ARANDElLAS de trefuen:o SUS Pidalas en las pa.pelerias. �30 - SOCIAT-lSl\lü .'!.LEl\ÜN izquierda, oposición en la mayoría y división ·en las filas del Partido Socialdemócrata Independiente. Kautsky, viejo camarada de los líderes mcnchcviques desplazados y partidario de la fracción inter· nacionalista de MartO\" se convir· tió pronto en el principal antago· nist.a teórico del bolchevismo; bajo su influencia, el grupo parla" mentario del USPD empezó a t.endel' hacia la derecha. Otros, como Georg Ledebour, adoptaron la postura opnesta y ent.raron en estrechas re.laciones con la izquierda laboral. 1918: en enero y febrero el movimiento de huelga alcanza en Alemania grandes proporciones. En marzo, mientras sigue extendiéndose la red de los Consejos de Trabajadores, rusos y alemanes firman la paz de Brest-Litovsk. Eliminada la presión en el Este los alemanes se lanzan a una gran ofensiva en el frente occidental, hasta que en julio se inicia la contraofensiva aliada. En septiembre el Estado Mayor informó al gobierno alemán de que era necesario pedir un armisticio. La lío nea Hindenburg cedió pocos días después, mientras los refuerzos norteamericanos atravies-an Bélgica y Francia y haüen inminente la invasión de Alemania. El 3 de octubre cae el Gobierno alemán y al día siguiente el príncipe Max de Baden, nuevo Canciller, y el gohierno austro~húngaro envían notas al presidente Wilsol1 pidiendo lln armistici'Ú sobre la base de sus ¡'Catorce Puntos·" de enero. ·Wilson contestó exigiendo la ca· pitulación de Alemania. Este es el. momento del cual los historiadores acostumbran a decir: HEl pueblo alemán empezaba a vjslumbral' la magnitud del desa&tre~'. El 24 de octubre la marina alema~ na recibió órdenes de disp"Ouerse a salir de ·Kiel para un último y desesperado encuentro con el ene" Iuigo. Los marineros se negaron y, tras el arresto de sus líderes, se amotinaron y eligieron un Consejo de Marineros para ,encargarse de 1a situación. La l'.evll,elta se extendió a Ot1'0S puertos y otras ciudades, donde se fueroJJ, proclamando Consejos de Trabajadores y Soldados que asu~ mían de momento la autoridad. En Haviera se constituyó un ve"J.... dade:ro Gobierno socialistll., pr.csidido por KURT E1SNER (1867· 1919), socialista independiente. Dos días después Berlín se sumó a la revolución y un lnanifiesto del Consejo de Trabajadores y Solda· dos, firmado ontr,o otros por Haase., Lodehoul' y K. Liebknecht, exigía la proclal1l_ación de la república, Ese rnismo día el príncipe Max dimitió y entregó la cancillería a FIUEDIUCH EBERT el más del'cehista d.e los lideres socialistas bía mantener unidas )Jas pi.czas porque no había literalmente nadie- que pudiera hacerse cargo del miSl1lO." Los socialistas maY0l'ita60S y minoritarios no tuvieron más remedio que r,eunirse en el gobierno., con Ebert como eanó· Her. Ante cllos se abrían graves interrogantes: la definición insti· tucional de la repúhljca~. la estrnc- de la mayoría. La situación constitucional era confusa: el Káiser se negaba a abdicar y los socialistas -mayoritarios no se decidían a exigírselo por t.emor a inCl"Cmen. tal' el fenllcnto revolucionario; lo que esperaban, en realidad, era una monarquía constitucional. Por fin, Philip Scheidemann, en nombro de la cancillería, Hdecidió" la abdicación y pr()clamó la replíbli. ca, par,ece que para anticiparse a Karl Licbknecht que estaba dispuesto a proclamar, no ya la re· pública, sino el Consejo de Trabajadores de la República. Con la abdicación efectiva del Káiser, que huyó a Holanda, se inició una cadena de abdicaciones: reyes, grandes duques, r pequeilos gobernantes cayeron de sus tronos sin apenas un intento de r,esisten. cía. Wilson y los aliados, al exigir la deposición. del KáiseJ: y el fin del régimen militarista, habían invitado a Alemania, en efecto, a realizar su revolución burg;u,esa. Temían~ sin embargo~ que la re.. volución alemana "fuera dema· siado lejos y copiara la bolche· viqu.e"'. El hecho es que "'a finales de noviembre de 1918 el gl'E'lTI im. perio de los Hohenzollern se di. solvió súbitamente en la ruina y los socialistas se encontraron paT. t.icipando en un gohierno que de- turación f,edel'al o centralizada del Estado, el destino de las fueuas armadas, de la casta de oficiales, de los funcionarios del Reich y de los jueces y tribunales ... , además, naturalmente, de la reno· vación de las leyes que esos jueces y tribunales administraban. El primer motivo de des. acuerdo entre los miembros del gobierno (Ebert., Scheidemann y Landsberg por los mayoritarios y Raase, Dittmann y Barth por los independient,es) fue la discusión no ya del alcance y significación de las reformas- (o revolución) a realizar, sino del momento en que habían de ser realizadas. Los in" d.ependientes estaban decididos a empezar inmediatamente, mientras los mayoritarios se inclinaban a remitir esa decisión a la futura Asamblea Constituyente, es decir, esperar hasta después de las elecciones. Algunos independientes y grupos de la extrema izquierda., incluyendo PO): supuesto a los espal'taquistas y a algnnDs delega" dos sindicales revolucionarios, pedían que el proletariado victorioso se declarara como verdll.dero representante de la democracia alemana y tornase el poder en sus manos a través de 1'05 consejos ele~ gidos. Pero en aquel momento no existía, dice C01-e~ "ni nn congre.. so gen(~ral de consejos al que pu.. �Pno,",lOS .. - 3] dü,ra entregarse el poder~ ni una élite revolucionaria organizada capaz de actuar a escala nacional'~. La respuesta a los pl'Dblemas y las tensiones que dejaban a todos los grupos indecisos vino de fue· 1"a: los viejos burócratas y los j·e. fe.s militares "consintieron" en apoyar a 'Ehert si se dejaha de ladü a los independientes. La ma· quinaria estatal, la vieja maquinaria del H,eich, se puso en funcionamiento al servicio del Parti· do Socialdemócrata. Los independientes sólo pudieron protestar de las medidas que se tomahan con.. tra sus deseos impotentes, y, corno es lógico, concentraron sus esfuer· zos en conseguir que la Asalnhlea eonstituyente "existiera pronto". Pero con ello acaharon de romper los lazos que les unían con los espartaquistas, decididos a hoicotear las elecciones y a forzar la entrcga del poder a los Consejos de Trahajadores. Por lo pronto "Espartaco" desapareció (aunque siguió utilizándose el nomhre corricntemcnt.e) para cDllvertirse en Partido Comunista enteramente antóllomo~ sin c-olahol'ar con los independientes y siguiendo el ejemplo de los bolcheviques. A partir de est.e momento los hcchos se sucedieron con rapidez. La División de Marina con sede en Berlín, compuesta en su mayoría por militantes izquierdistas, no aceptó ser disuelta y actuó por su cuenta tomando la comandancia V arrestando allí al jefe de la gllarnición, el socialista maY0l'itado Otto Wels. Ebert pidió ayuda al ejército para desalojar a los marinos. Poco después comenzaha el hombardeo del castillo, que llevó a los socialistas independientes a la dimisión. El gobierno quedaha en manos de la reacción y, después de la destitución de Eichorn~ socialista independiente que ocu~ paba todavía la jefatura de poli. cia l revolución y reacción Se enfrentaron en la cane, ·en los ba~ n:ios ob:re:ros y e11 105 hall1artes que habían tomado los mal anna" dos izquierdistas. l,05 "cuerpos Ji. h:r.es'~ del sodalista Noske, en fun·, eiones de sümatén contral'revolu· ciona.r.:D acabaron pronto Con la resistencia de espartaquistas, inde·, pendientes de izquierda )' sindicalistas :revolucionarios, El 15 de cnero de 1919; dos ¿Has desrrnés d.el fin de .la contienda Ci.lneje:ra~ un dC2l.acHlnento de los "euel'p0.s libl'cs'\' <lpresá y rnató fl 1<.arl 9 Liebkllecht y R.osa Luxemhurgo; la mislna suerte corrieron J ogi· c-hes~ Landauer y cuantos milita~l~ tes revolucionarios cayeron en sus manos. WEIMAR. EL NAZISMO. LA GUERRA (1919-1944) Tras la muerte de- Liebknecht: v Hosa Luxemhurgo, los periódico"s socialdemócratas e s e r i h í a n : G'Aplastada la l'cvolueión se celebrarán sin tropiczos las elecciones para la Asamblea Nacional. La democracia tiene despejado el ca· mino". Pero no lo estaba tanto: Ehert~ para dominar la revolu~ eión, hahía tenido que apoyarse en la hurocracia imperial y en los soldad'Os dc Hindenburg; por otro lado, las elecciones del 19 de enero no ihan a dar una mayoría socialista: los comunistas se ahs~ tuvieron de votar~ los independientes sólo consiguieron 22 man~ d a t'O s, los socialdemócratas 11.500.000 sufragios y 163 puestos, pero el total de la cámara eran 4,2:)' De ahí la "coalición de W"eimar" .__.. 'Centro., demócratas- y socialistas --, y unos meses después la fanlOsa constitución de Preuss: Ehert prcsidente por sic·, te años y con derecho a disolver la cámara. El 25 de enero se en~ tierra en Berlín a Liehknecht entre un gentío impresionante. El 7 de mayo el conde Bl'ockdol'f! recibía en VersaIles~ de manos de Clemellceau, Wilsou y Lloyd GeOl'ge el lihro en que se indicaban las condiciones· de paz; decía en su discurso: "En los últimos cin cuenta aúos el imperialismo de todos los estados europeos ha Ye~ nido ,envenenando pertinazmente la atmósfera internacionar", La socialdem.ocracia iha a tener que aparecer como responsable de Un tratado en qw:~ se quitaha a Ale~ rnania 6 minon,es de hahitantes (Ahucia, Lorcna, Sarl'e~ :Supen, JVlalmedy~ sux de Silesia, n-Ol.'te do Schlcsvúg) ~ todas sus colonias., todas sus armas~ y se la obligaha a pagm: en concepto de repara·, cionos 132 millones de marcos oro. Los pri.meros aíl0s de gohierno :socialdemócrata fueron dificileli; en los tres prirncl'os rueses se de· cJ'C-lnl'on 124 leyes sodales ¡pero w ya en 1920 hubo el primer putsch de la derecha {Kapp, von Lütt~ \vitz); Scheidemall tuvo que de,. jar pronto la cancillería a Gustav Baucl' del Centro, y luego a Cuno y StresClnan (1923) representan" tes de la alta hurgu.esia. Este año de 1923 la inflación era tremenda, además los franceses 'Ocupaban militarmente el Ruhr; Strescman\ el nuevo canciller, empezaha la política de conciliación europea que llevaría a Alemania a la Sociedad de Naciones (J.926) y conse~.pliría la evacuación de los franceses; pero el descontento inicial ante lo que parecía dehilidad perrnitió a Hitler su primer puts-eh nazi, dominado por von Seekt, el cread'Or de la armada alemana de oficio. Aquel mismo año Ebert aceptaba declarar nulas las elec~ ciones de Turingia en que habían ohtenido mayoría los independientes y comunistas. En 1924. los interese~ aliados de estabilidad europea, la política de Stresemall, el hecho de que Alemania no pagaha las reparaciones, llevó al '·plan Dawes", disminuyendo la cuantía de los plazos y concedien· do a Alemania un empréstito de 5.000 millones $: Schacht podía aqucl mismo verano .estabilizar el marco y aceptar el sistema de pa· trón oro. Hasta la gran crisis del 29 prosperidad en Alemania, que volvía a convertirse en una de las principales potencias industriales~ concurrentc de Gran Bretaña. En 1925, al morir Ebert, la derecha gana las elecciones al presentar a Hindenhurg como candidato úni" co en la segunda vuelta; THXI.w MAN, el jefe cornunista de esta época ohtuvo pocos votos en la primera vuelta, OTTO BRAUN - el socialista .~-- no los suficien,· tes: en la segunda vu-elta la i z· quierda presentó COlll'O candidato único a W'i1helm Marx, del Centro Católico; Hitler ordenó a sus partidarios votar por Hindenhnrg, 10 que implicó la ruptura con Ludendod\ candidato nazi en la pri,· luera vuelta. Hindenburg~ sin em . hargo, resultó más respetuoso d(~ 10 que se -esperaha; en Lli: e 1('(·ciones de 1928 los socíali:'ilas ohtienen 1~)3 mandatos\ y S!I (~\jl() asomhra a la derecha. La erisis del 29 iha a jlI'OV()C,ll' el I.'ecrl..ldecimicnto de l()lLI~; la.;; desav-enencias\ la fonnacilíll de grupos arm,ados pOI· lodo" lo," ¡¡ . w· tidos~ el éxito pf)pllbr 111' !I¡¡lel" y el aee1'cHlnienl'O de 1,-,,11' a l:i �32 - SOCIALISMO ALEMÁN 10s partidos comunistas en gobier- K, Schumache¡' gran industda a través de Hugell berg, dueño de un sector impo):tante de la prensa; los hermanos Strasser, jefes del ala izquierda del nazismo, s-e separahan anteestos contactos. Los "Herrencluh", centros de la alta burguesía, colocan a uno de sus rcpr,csentantes, von Papen, en la cancillería, y empieza a gobernar por decretos ley e intenta asociar a Hitler con el poder; pero los nazis no acep· tan integrarse en la normal vida política alemana. El 30 de enero de 1933, tras eL experimento Schleicher, .Hitler acepta el puesto de canciller; pero el 1 de fe~ bl'ero disuelve el parlamento; tras el incendio del Reichstag persigne a los comunistas; pronto todo el poder estal'Ía en sus manos. Aunque las eleceiones del 5 de lnayo dan 12 millones de votos a los socialistas (17 millones los nazis) Hitler persigue a varios diputados, y un parlamento reducido le concede, por 14,1 rotos contra 94~ los plenos poderes. El 22 de junio declara ilegal al partido socialista y lo disuelve. Después~ la II Gne.. na Mundial: Aus!:l'ia (l938), Che. coeslovaquia, Polonia~ Francia. W"eimar fue para las clases di> notadas en 1918 eJ camino lento del triunfo frente a los socialistas, aliándose al pujante nazis1l1_o 118.c.ido ele aquella denota. Para los socialistas y demócratas ._--- :"1a coa·· líción.?' _.--. un intento eontinuo por mantener la constitn,ción~ pOI' ~~l'e.. puhHcanizar'? la huroCl'acia y el ejército. Para los eomunjstas~ la organización del partido y la lucha contra el lUlzismo naciente y los socialistas: sólo en 193{J deci" dhia e:~ :(;:E.;OTtdlltC:·I:~; e.1~ <l'p0Yo _._- y <fUI:za la pa:rtrclpaclOu - ,. de n nos de frente único antifascista. De.sde el punto de vista de la evolución interna de los partidos quizá lo más import<1nte fue ]a escisión del Partido Socialclemó· erata Independiente: en su courereneia de junio de 1920 se negó a entrar en coalición con el parti. do soeialdemócrata y envió una delegación a Moscú para negoeiar las condiciones de admisión dci grupo a la Internacional Co:mu .. l1ista. Los '~vei'lltiún puntos~? l1ece~ sarios fueron aceptados por mayoría en el "Congreso de Halle? pero no' todos los miembros iban a acatar esa decisión: 300.000 ]') hicieron y pasaron a .engrosar el Partido Comunista; otros 300.000 pasaron al Partido Socialdemócrata; los 200.000 restantes Crearon un nuevo Partido Socialdemócrata Independiente, que iría perJir:n~ do importancia. El eongre80 más importante del Partido SocialdclnÓCl'ata fue el de Heidelherg (1925) en que se seguía afirmando el carácter marxista de la ideología. En el plano teórico, los at1-os veinte vieron a los ortod.oxos de principios de úglo defender el reformismo que entonces atacahm1. HKautsky~ escribiendo en 1927 ~ l·C·· pudió su propia teoría anterior de la depresión crónica'~. Hilf{:r~ ding, ante la Conferencia del Partido SocialdemócTata en 1927, dijo claramente: ":He rechazado siem_" pro toda tcoria del derrumhe eco· nómico. Después de la guerra tal teoda era defendida Pl.'illc.iP'llnu:ute por los holche·',;iques.¡ que creían que estáhamos ya al hol'· de mismo del derrulllh<: del ~j6' tema capitalista. No hay ni.lJ,guna razón para temer que eso ocurra. Siempre hemos sido de la ovinión de que el (le-lToeamíento del si.:,:"" tema eapitalista no debe e"perarse como cosa que ha de OCH1Tir fatalmente, rii sc producirá por obra de leyes internas del sistema, sino qne dehe ser un acto consciente del proletariado.'~ Sólo FRITZ STEHNBEHG ("El irnperialismo", 1926) y HENRYK GROSSMAN ("Lu ley de la UCll' mulación y del derrumbe del- si.'i~ tema capita,Zz:stn", 1929) ~~nla7,,1­ ron con la corriente de pellS<l" nüen1:o antel'Íor a 1914. De todos modos sus ohras no tenían la impc)(rtancia que tuvieron el Evolutionary Socialism, las ohras de Kautsky o :~La acumulación del capital" de Rosa Luxemburgo. Según Sweezy, St-ernberg repetía, en las cuestiones esenciales, los argumentos de R. L., "induyendo sus errores y sin aiiadir rnucho de su cosecha propia'~. LJ. revisión de GrosSlna'llll a la historia de la polémica sohre la acunUt" lución y el derrumhe tiene~ en camhio~ el mérito de ser Ol'iginal: sobre un esquema de Otto Bauer, Propaganda del bienestar �Pno¡;ws ._,~ 33 destinado a ¡"dutar las tesis de R. 1.. sobre la acumulación~ Grossmann demuestra precisamente la imposihilidad de acumular~ impo!:\ihilidad efectiva en un plazo de 34, años a contar desde el momento en que se inicia la serie cuatrienal de Bauer. Se llega así a u,na conclusión hastante extraña: el sisteula capitalista se derrum" hará inexorablemente por un dé- ficit de plus-valía. Es una versión "patas arriba" de la teoría de H. L. sobre el exceso de plus~valía; pero una versión excesi'irall1cnte Hlccanieista del desarrollo del sistema. Kaulsky y HILFEHDING no añadieron nada a sus trabajos de ante~guerra. Amhos colahoraron con el gobierno socialdemócrata de 'Weimar\cn especial Hilferdillg\ que por dos veces fpe Mi~ nist1'o de Hacienda. Kautsky csta· ba marcado por la división sangrienta en las filas socialistas)' demasiado ocupado en cuestiones como la interpretación y la críti· ca de la revolución de 'Octubre. El advenimiento del fascismo y la exclusiva dedicación de los pensadores soviéticos a los problemas de la construcción económica, li· quidaron por mucho tiempo ---- luego vendría la gucrra '..__. las posibiIidade.s de un pensamient·o teórico vigoroso en el campo socialista. De Hilferding quedaha en pie su ""Das Finanzkapital?'~escrito en 1910 al margen de la controversia rovis-ionista. En aquel momento\ siendo HiIferding hastante joven (nac.íó en 1877), su obra produj'O sensación y se le citaba como modelo de análisis marxista Y' de pensamiento didáctico. Significaha en l'ealidad un intento de poner al día la teoría marxista a través de un análisis profundo de los· gru· pos financieros, herederos de los grupos industriales que en el si· glo XIX conducían el capitalismo alemán. El financiero crea nllevos tipos de negocio y en virtud de su situación estratégica en cenfxos de dirección disfruta de m.ucho más podor que el. industrial eapita1ista~ le domina. AdenJás puede impulsar la creación de káJ.'tels y moH'Opolios para asegurarse de que el sistema de precios Jihl'emellte fijados no echará por la horda 10& cuidadosamente dihujados esqnc· Jll:1.S ele control económico, J:"filfcl'" cling señaIó tarnlJié.n. la c:;n:acteTÍs.. tic,a e,'3cisión contl.'ol.p:roFiec1nc1 1 que años más tarde alcanzaría superior grad-o de desarrollo, Aunque en algún momento flirteó con el ala izquierda de la so~ eialdemocl'acia su constante ft10 la moderaóón, qno compartía C011 los derechistas del partido, Cuan.. do Hitler negó al poder en 1933~ HudoIf Hilfcl'ding tuvo que huir a Suiza y más tarde a París. J\1ul'Íó en Marsella, en 1941, pOCDS días después de ser detenido ""in extl'em:is'~ por la Gesl:apo. POSTGUERRA Y BIENESTAR NEOCAPITALISTA (1945•...) Los últimos 18 aiíos de Alemania y su partido socialdemócrata son ya actualidad más o mcnos conocida. En 1945~ el ailo de los juicios de Nuremberg, cnand'O sólo el 12 70 de los niños de Colonia tienen el peso normal, se reúnen en el monasterio de \~:rennings'en los principales dirigentes socialis~ tas alema'Iles~ entre ellos: KURT SCHUMACHER (1395.1952), ya en tiempos de Weimar considera~ ba la terminología marxista anti· cU<lda, que hahía pasado t'Oda la guerra de un campo de concentración a otro y era el l'eorganizador en la zona inglesa de oculnlcióu; EHICH OLLENIIAUER, uno de los r.r..emigricTte" (eluigrados), representante del comité di" rectal' en el exilio; OTTO GRO~ TEWOHL, reorganizador del par· tid'O en la zona d·e ocupación soviética. La discusión se centró en la ol'ganización del grupo y en la propuesta de Grotewohl de ClltQ~ hlar negociaciones para la fusión con el partido comunista; la opo.. sición fue lUUy grande y se decidió aplazar la cuestión hasta el COll" greso del parddo al año siguiente. Sin embargo, antes, en abril de 1946 so creaha en la Opera de Berlln -cl Partido Socialista UnJo ¡icado (S.E.D.), que reunía a los soc:ialistas de Grotcw'ohl y los co· munistas orientales- ele PIECK. El congreso ele Hannovel: en mayo~ elegia pn:sid.ente y vicepresidente respectivamente del SPD a Schu· rnnchor y OUenhaucr; pero el par" tido era enlonces lHucho más dA bi1, lHlhía pel'dido la luay'OJ.' parte E. Ollenhauer elc su hase radicada principalmente en Prusia. En los años siguientes (194,7 y 194,8) se consmna la separación de .las dos Alemanias; en 1949 se bloM quea Berlín; en septiembre se establece el primer gobierno Adellauer; la reforma monetaria de Erhard era ya de junio del año anterior. Desde entonces, la coalición cristiano.dcmócrata\ liberal, partido alemán, ha dirigido el país, y el SPD ha sido el principal ccn· tro de la "'leal oposieión" (Cf. cuadro). Pero el pal·ticio socialista no es ya el de Erfurt o Heidelherg, Bernstein incluso se considera de~ pasado. La exposición de la nueva ideología aparece en el programa hase (Grundsatzprogramm), resultado del congreso extraordinario del partido en Bad Godesherg (1959): "'la lihre concurrencia y la libre iniciativa del empresaúo son elementos importantes de la política económica socialdem6cra~ ta\\ ""tanta eoncul'J.'el1cia como sea posible, tanta planificac.ión como sea llecesaria~', "de partido de da" se olH'cra,el partido socialdemócrata se ha c-onvertido en partido del pucblo~\ '~el socialisIn'O democrático encuentra 5l:tS raíces en ]¡¡ ética cristiana? en ,el hum;UlisllHl y en la filosofía clásica". Enl9ú2 Ollenhau-er es p:res-ielcnle y\Villy Branclt\ tamhién "clJ".dgl'if:rtc"'¿ i'~ elegido paTa la vicicpn::sidl>tl,-¡:ia. El número de afiliados h<l di:c,mj .. Huido clescle despu,éi: de ]¡¡ ~'lH~j'l';.i. pero parece remorllar o nI llH~IlO.'; ha h ,e T s e estabilizado ¡l()lI: �34 - SOCJALISl\lO ALEMÁN 875.000, 1956: 580.000, 1961: 645.000) . El Partido Comu.nista Alemán (KPD) , independiente del SED, existe desd.e 1945 en la Z'ÚIla ocei" dental:, pero fue declarado anti~ constitucional en 1956 por "atental' eontra el orden fundamental libera] y democl'áticol~. En 1949 había obtenido el 5?7 de los votos~ y en 1953 el 2 1 2 ; ahora\ en la clandestinidad? cuenta con unos 2.000 adherentes. Gom.o se ha dicho recientemen· le en una nueva revista española: ;'ÓA la pregunta por qué no hay jz· quierda en A.leUlallia nos contestarán: el naáonalsocialismo, con su demagogia socializante, por un lado, y su terror, por otro ---- anjquilación de los cuadroi; ohreros consciNltes _..,\ y el fracaso del stalinismo en. la :RcpúhEca Democrática Alemana, han destruido por completo la conciencia revolncionaria de la clas-e obrera. El pl:oletariado alemán, totalmente atomizado, sin cDllciencia de cla· se? Y gozando por vez primera de un nivel de vida respetable 1 s.e siente a gtl8to dentro del neocapi. talisl1lo~' (Ignacio Sotdo. "Clwdernos para el diálogo"), NOTA SOBRE El.. ANUARIO ESPAÑOl.. DE LA PUBLICIDAD Se ha puesto a la venta la Edición 1963 del ANUARIO ESPAÑOL DE LA PUBLICIDAD, consultor de los Medios Publici~arios, Agendas, Agentes y Servicios Técnicos que existen en España. Recoge los datos más importantes 'f las tarifas de Diarios, Semanarios, Re· vistas, Anuarios, Radio 'f TV, Cinematógrafos, Medios en Vías Públicas; así como las referencias de Empresas y Agentes de Publicidad 'f Especialistas 'f Servidos Técnicos para la publicidad. Con él podrá tener rápida, ordenada y cómodamente la orientación precio< sa y el conocimiento perfecto de cuanto puede utilizarse para la publicidad y propaganda. Para cualquier infol'mación, dirigirse a: AVENIDA DE JOSE ANTONIO, 5'1 MADRID � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1613 Title A name given to the resource Socialismo alemán: 100 años Description An account of the resource n. 22, p. 23-34 Source A related resource from which the described resource is derived Promos Creator An entity primarily responsible for making the resource García-Duran, José Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Socialisme Europa Alemanya Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat al número 22 de la revista Promos. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1964-01-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3963/FMHP_01105.jpg 5c72e737da637750e2cb7899c71b7e8c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Soldat senegalès Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Policia militar Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/658/SomeComments_1974.pdf 043db0e426563308ad0dc4684160d768 PDF Text Text �������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1786 Title A name given to the resource Some comments on the comparison between the theory of imperialism and the theory of international trade Description An account of the resource Comunicació presentada al IV Congress of the International Economics Association, August 1974 Extent The size or duration of the resource. 8 p. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Economia Comerç Globalització Language A language of the resource Anglès Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1974-08-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 792 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1067/19861216d_00182.pdf 8f510f483396c5cef563481edbb270b6 PDF Text Text ^^ _ ^ \ .:^ , : _ _- -----_. E, C6M^ ^ ^ L K ^K• fv, (hiC^(C...^ ^it PAR AVI t^I /III y reNw1 : c° ((4) u.`` , "EMPRIUS" (441 ^ Barcelona, 16 de desembre de 19 1 ,.I^ �Gràcies a en Juli, gràcies a en Roman Planas, gràcies a Emprius per haver-me convidat i gràcies a vostes per haver admés el tracte d'aquest horari una mica intempestiu en el qual m'hauran de sentir amb un acompanyament de mïisica de fons que està molt be, la música sempre hauria d'estar present. Jo els hi diré molt breument, perqué després puguin en tot cas preguntar, tres pensaments sobre el futur, però sobre elements del futur, jo m'havia anotat aqui algunes de les coses que penso que avui estan sobre la taula. Una sobre Catalunya, encara que breument, perque ja veureu que soc partidari de que no se n'ha de parlar tant. Un altre sobre el Socialisme que es la meva ideologia. I un altre, en tot cas, sobre l'escenari internacional en el qual ens movem. Els catalans i els que no ho són, i els socialistes i els que tampoc ho són, pero, en tot cas, es un escenari en el qual estem obligats a estar i a coneixer. Sobre Catalunya jo diria -com avançava ara mateix- que jo crec que no se n'ha de parlar massa i que justament aquesta hauria de ser una de les divises d' una actitud sensata de futur en aquest pais. Es a dir, no abusar -ne, aix6 que s'en diu en totes les religions, no abusar d'alló que es justament important dalló que es justament sagrat. En segon lloc diria, i poden comptar que els pensaments que deixaré anar son una mica provocatius perquè desprès en podem 2 �discutir, pera, jo crec que no se n'ha d'abusar. Crec que -com deia d'una forma una mica retòrica- Jack Kennedy, en el seu moment, doncs ens hauriem de preguntar que podem fer pel pais i no tant doncs que pot fer el pais per nosaltres. Crec que Catalunya esta servint per massa coses i que p otser la gastarem i que aquest nom no s'hauria d'utilitzar tant. I, en tot cas, crec com un gran poeta de finals del segle passat i principis d'aquest que, a última hora, diguem dintre de la part i el tot i un pais que confia en si mateix, doncs, ho acaba descubrint i utilitzan amb sabiesa aix6, aquesta veritat. I deia aquest poeta als empJ4irdanesos, els hi deia en aquell moment -curiosament-, es discutia ja la qüestió de l'Europa. Era un moment en el que es va discutir -ara no recordo exactament l'any- era sobre l'any sis, potser, i es discutia com haviem de ser europeus, si erem europeus o no ho erem. I a q uest senyor va dir que, evidentment, nosaltres erem europeus, els catalans, però que la millor manera de ser europeus era ser bons catalans, era ser catalans. En definitiva, que el imperi més gran que ha vist la historia, que es l'imperi roma, la gent els deien romans, doncs de la mateixa manera nosaltres catalans. I que els anglesos, i els alemanys i tots plegats quan eren a Europa ho eren perque justament er anglesos i alemanys i no 3 se �n'amagaven, d.iquess im. Aleshores a q uest pensament es més aprofondit en aquest context i aquell escriptor acaba dient que en definitiva si es cert q ue que dintre d'allò q ue és més proper í més xic, més petit, més la part hi ha el tot i que per tant serem europeus a mesura que serem catalans -continua ell-, diu, per que barcelonins, no seria prou encara. Diu encara, es a dir, que hi ha d'haver-hi un moment de futur, potser, en que aix5 si que sigui prou, justament. 0 Aleshores adreçant-se als emp^/rdanesos els hi diu: mireu que ^0 l'Empdà arribarà un dia empordanesos que serà millor que us /0 diquen emp/rdanesos potser que no pas catalans. interessant per vosaltres i per Catalunya. 19 (o un dia p erdès l'Emp, rdà ja yo Serà més Perque si Catalunya seria mai més Catalunya. En canvi /(h si l'Empr dà es quedés sol, a la volta, Catalunya podria tornar a existir. Dintre d'aquest pensament tan bell, tan maco, el mateix escriptor continua dient tambè que se li podria dir potser que per_qué en cometes de parlar de Catalunya no par_laf d'Esnanya, perquè en comptes de dir catalans no dy espanyols. I diu oh! és que ser catalans, dir-se catalans es la millor manera de dir-se espanyols. I ho diu amb un esclat de confiança que jo trobo avui a faltar entre nosaltres. Jo crec que aquest tipus de confiança ens hauria de fer més aviat forts que no xas febles, justament. Saber que la millor manera de dir -se espanyol per un català es dir-se català. 4 /o �Crec que aixó, en aquest moment, falta en aquest pais i estic convençut a més de que falta, és a dir, que és una mancança que tenim però que no durarà, que no durarà. Que aviat ens trobarem una situació diferent en la qual els tabus, els tC‘lI temors, les pors, l'exces de -jo diria- dt ¡ autocensura, de vegades, que hem d'utilitzar al parlar, doncs hauran passat. Hauran p assat p erque serà més comode i millor doncs parlar francament, dir les coses que un pensa. 1 les coses que penso que la majoria de la gent pensarà aquí a Catalunya seran justament aquestes. Jo crec que sobre aquesta base de confiança, que Catalunya acabarà tenint el paper que es mereix dintre d'Espanya i que, contra el que de vegades podem pensar, no està acabant de conseguir, justament, perquè afortunadament els altres podes 4{) .(M4 s'estan d,`^e espabilan(bastant més detjos` que nosaltes ens pensem. Aixó us ho dic p erquè, no només perquè sigui una intuició sino perquè vaig sentir els 17 Presidents Autonómics passar pel Saló de Cent, l'any passat, aquest curs passat i cada un ha anat explicant la seva i Deu n'hi do les coses que han explicat i Deu n'hi do la investigació cientifica, per exemple, que es fa a Astúries, posem per cas, cosa que segurament doncs fa 15 o 20 anys no es feia i fa 50 tampoc. La mecanización de procesos discontinuos en la producción de no se que, aixó es el que està fent en aquest moment la Universitat juntament amb la Comunitat Autónoma del Principat 5 �d'Astúries, amb una certa / , amb una certa pretensió, i amb uns certs lligamens amb les empreses que . en saben d'aix6. Aixó està passant / no ho saben, pero aixó esta passant. De manera que per acabar aquest punt, jo crec que aquesta Catalunya de demà, un demà no massa llunyà, serà més confiada amb ella mateixa, més confiada en els altres i la condició per ser-ho es que, evidentment, dintre de casa hi haqi més confiança, i haqin menys que hi hagi més tranquilitat, que hi haqi més diàleg, que hi hagi més debat, en el sentit de la paraula, no debat que esta a la frontera d'alió que es prohibit, d'alló que no s'hauria de dir, sino un debat franc, pluralisme, versus el monisme, diguessim, lo que seria una concepció monista única, unicista, unitarista de Catalunya que seria la nostra mort a la / No hi ha cap ser viu, cap ser comp lexe que prosperi sobre la base de la simplicitat, tots prosperen sobre la base de la complexitat. És cert que a vegades un excès de complexitat pot ser fatal i és cert també que en moments extraordinariament dificultosos per un ser viu hi ha una certa especialització a vegades aquest ser viu que es dedica justament a defensar -se, aleshores és un ser especialitzat, el que és evident és que el que provoca més mortandat entre els sers vius es la manca de complexitat, la manca de diversitat. També com el pais nosaltres hem de esperar ser un pais plural, un pais complexe, un pais com a mínim dual, com a mínim dual, i el dualisme de Catalunya apareix a cada cantonada. 6 �Es evident que hi ha una certa comoditat posible de .negar aquest dualisme, de ignorar-lo o fins i tot de tractar -lo de reprimir. Estem vivint en torn a debats com ara l'Ordenació Territorial, intents aquests fets, són intents, fracasats d'avant mà, totalment, perque la realitat supera sempre aquest tipus de cotilles mentals, les quals intenta evitar que la realitat justament s'expressi. Jo crec, estic segur de que aquest pluralisme senzill, que és el dualisme, Barcelona-reste, per exemple, ciutat-camp, doncs acabará per imposar -se, no hi ha manera de q ue no sigui així i si voleu una explicació q ue hauria de ser al menys, potser més agredolça en aquells que en aquesta qüestió potser no estan tan d'acord amb mí, una explicació posible es justament histórica, no de futur sino histórica. Els grans moments de Catalunya han sigut aquells en els quals Catalunya ha tingut un poder com a Catalunya i a més ha tinqut defensors de Catalunya que no han sigut Catalunya mateixa. A veure si m'explico. Ha deixat que hi haguessin ciutats i poders locals que defensessin Catalunya en profunditat i -jo diria- amb valentia, va ser el cas del Consell de Cent, va ser el cas de 1714 (?), q ue ja sabeu que qui va defensar a última hora l'honor de Catalunya va ser el Conseller en cap per que era un advocat, a última hora, no havia estat pas elegit per fer la g uerra, tanmateix, la va fer. Va ser elegit per un any, perquè nosaltres erem elegits p er un any, no com ara que son doncs 4 o 8 anys, de vegades, aixó pot ser totalment excesiu, 7 �sino per un any, i aquell home que aquell any li havia tocat, que era de Moià, i que s'havia casat amb una pubilla de S. Boi, en R. Casanova li va tocar agafar la bandera de Sta. Eulàlia, posar-se al baluart de la ronda, del que ara seria la Rda. de S. Pere, i defensar allà fins que va ser ferit l'honor no de la ciutat, no només de la ciutat sino de Catalunya i ben que li va anar a Catalunya gràcies que va tenir doncs aquest defensor. Un pais ric, un pais potent, és un país que més a més de tenir la seva defensa convencional, diguem així, te la defensa infinitiva de cada un dels seus ciutadans i de cada una de les seves parts components, de cada una de les seves ciutats. Cada una d' ellas, les més importants, hauria de ser capaç de defensar l'honor de tothom, aquest es el cas de Catalunya, aquest és un argument històric per defensar el que jo crec, en definitiva, serà el futur. Sobre el Socialisme voldria dir que potser el socialime de Catalunya té la responsabilitat, o m é s bé la possibilitat, per no possar-nos trascendentals, té la possibilitat de defensar una cosa que sembla mentida pero que els socialismes encara no han defensat que es la necessitat o la possibilitat de que desde una óptica socialista que jo defineixo com una óptica d'igualtat, bàsicament, í de llibertat -jo definiria així el socialisme: igualtat i llibertat- des d'aquesta óptica, defensar justament la possibilitat d'una critica aferrisada de l'Estat i entenent l'Estat com a concentració de poder, no com interés general, sino com a manifestació corpórea d'aquest interés general amb unes persones i amb uns mitjans materials que fan cada vegada aquest interés general, més ben dit no el interes general, sino els seus 8 �representants, materials i personals, es converteixin justament amb enemics de molts interesos particulars. Jo crec q ue hi ha una tradició aquí a Catalunya molt antiga, p otser fora del camp del socialisme, pero també dintre del camp del socialisme -com sabeu, no va ser una tendéncia molt dominant entre nosaltres- i aquest es un tema que explica moltes coses del nostre passat, del nostre passat com a Catalunya i del nostre passat com a Espanya, el fet de que Catalunya no lligués justament aquest socialisme, no es pogués crear una peninsular en torn al socialisme en la esquerra, doncs molt bé, aquell socialisme que potser va ser poc, en tot cas si que va anar per aquesta línia, l'anar q uisme també, el sindicalisme / no ens hauria de costar tant en el fons d'admetre que la nostra obligació, que la nostra contribució al desenrollament del socialisme en un moment crucial -ara diré perqué- del socialisme hauria pot ser justament aquest, lo de defensar que hi hagués formules de mercat, las de competició, las de risc, las de desiqualtat necessària, per incentivar, són idees perfectament recuperables desde una óptica socialista, radicalment socialista, radicalment igualitària. Els p ensadors socialistes més profons i més complexos, en Marx, doncs veian clarament que la igualtat entre persones diferents és la diferència, doncs justament, la uniformitat. Bé aixó sería només una frase, en tot cas, perque per dir fins a quin punt es possible de trobar dintre del socialisme referéncies que ens portin, aprofunditzant aquesta linfa que hem penso que es una linia en la qual nosaltres podriem col.laborar. molt important colaborar, i perqué 9 Perquè es és important al �moment del socialisme. Es important perquè el socialisme avui esta revisant Europa, esta revisant les seves bases doctrinals, les bases doctrinals del socialisme, les escrites, le ks vigents per dir-ho així-, son bàsicament la Declaració de Frankfurt de 1951, quan passada la 2a. Guerra Mundial els Partits Socialdemòcrates europeus van decidir d'escriure negre sobre blanc que és el que pensaven de la guerra freda, de les dues potències alinear-se en el mon occidental i amb la llibertat d'empresa i de mercat, però tambè evidentment, defensant les conquestes de la classe obrera des de 1920 en el després s'en va dir l'Estat del benestar, doncs molt bé. Avui la Internacional Socialista està revisant, esta començant, esta en un procès molt llarg de revisió d'aquesta declaració i s'escau a més que el President del Comité de Revisió és el President del Govern espanyol, Felipe Gonzàlez, que després de la mort d'Olof Palme, desgraciadíssima, s'ha convertit possiblement en la personalitat que pot fer de fil conductor de l'etapa del futur del socialisme europeu, segons molta gent. De manera que és evident que aquí, per primera vegada en la historia del socialisme espanyol que no ha sigut particularment ric en matèria d'aportacions teóriques i doctrinals, en relació a materia d'aportacions practiques sí, doctrinalment no, hi ha la possibilitat de que el socialisme espanyol contribueixi d'una forma important al socialisme europeu i per tant a tot el socialisme mundial. I en aquesta contribució jo crec que aquí a Catalunya nosaltres hi hem d'aportar-hi potser doncs aquesta vessant. 10 �f fl Jo soc un convençut de que la desconfiança del ciutadà respecte de l'Estat es legítima, es profunda i que, com a socialista, hem raca i estic en contra de que estigui purament en mans de la dreta. Crec que els socialistes no han de deixar, senzillament, que l'interes econòmic sigui el que monopolitzi la desconfiança envers l'Estat. Evidentment, la desconfiança envers l'Estat en mans de dreta es una mica sospitosa, des del punt de vista sempre, perque el diner es sobre tot un poder. I l'existncia d'un altre poder, en aquest cas, formal que és el cas de l'Estat, és el cas formal, p ot no ser benvinguda en el camp del poder fàctic, seria justament el diner. Per tant, q ue la dreta s'oposi a l'Estat és com a mínim natural, i com a màxim suspecte. Ara és la esquerra la que s'ha de plantejar seriosament el problema de la desconfiança respecte de l'Estat i de les límits que ha de posar en el Estat. la consecució de l'interes general no representi Perquè una materialització d'un cos que s'autonomitzi i es converteixi en una opresió respecte del ciutadà. Penso que aquí tenim tot una feina a fer que es molt nostra en la forma -podriem dir- i que la nostra tradició possibilita de plantejar amb tota profunditat i amb ens tota radicalitat. Jo crec q ue idees com les de iniciativa, idees com les de risc, per exemple, son idees que repeteixo no poden i no tenen que quedar en mans d'aquells que voldrien que aixó fos sempre associat a la idea de benefici privat, fins i tot que la idea 11 �d'empresa, diria exactament el mateix, no ens enganyem, molts de nosaltres esten i hem estat i estarem en el futur en la frontera de ser uns traballadors asalariats, el traballador, el mateix empresaris, en definitiva, promotors de idees. I hem penso que es una extranya esquizofrènia q ue en aquestes circumstàncies haguem de renunciar a l'idea d'empresa com idea de / n'estem en empreses de tot no tipus p úbliques no es una empresa l'Ajuntament d'alguna forma, no ho son els JJ.00, no ho son tantes cooperatives i tantes companyies teatrals. Però es que la Trinca no es una empresa i es pecat , fer el q ue fa la Trinca, no ho es, des del punt de vista del socialisme no ho veig. O és que tantes i tantes produccions culturals o econòmiques que a vegades son públiques o que a vegades son p rivades no son coses que nosaltres hauriem de defensar. Per tant, perdre-li una mica la por en aquests termes, que per mi son termes que desde el punt de vista polític són, no tenen cap contingut, cap valor especial, no són ni d'esquerres ni són de dretes. I això no hem fa està en a mi, personalment, encara q ue això cada un pot pensar el que vulgui de ser profundament radical, pero en el qual (?) hi ha altres coses, per exemple, en el tema de la igualtat (?). Jo soc un convençut de que amb el "cuento" de la competició, amb el "cuento" de la llibertat de mercat i amb el "cuento" -ara diré perquè dic "cuento"- amb el "cuento" de la llibre competició, el que est à succeint moltes vegades és que la llibre competició s'impedeix. S'impedeix perquè aquells que han arribat a tenir justament una retribució diferencial, per la fortuna que van tenir, per la herència que van cobrar o per l'encert que en un moment donat de 12 �la història van aconseguir_, si d'aixó n'han tret un benefici, aquest benefici els hi permet normalment de tractar d'impedir crue els altres el tinguin. Es més, la seva tendencia natural es justament aquesta, tractar de limitar la mesura en la qual altres poden arribar a gaudir la mateixa situació diferencial. no, ^i mes perque si tots arribessin a gaudir_ la mateixa situació diferencial, diferència no hi hauria. De manera que en nom moltes vecades d' acuesta llibertat, d'acruestñ comp etició, d'aruest dret a la diferncia, el que s'intenta és delimitar el dret de diferenciar als altres i aquí es cuan jo crec que hi ha el taló crue es el p unt clar del p ensament de la dreta i aquí és on jo crec que en nom de la mateixa llibertat de competició, de llibertat de diferncia, des de la esquerra, sempre li can q ue es pot anar més allà. Par 6ltim i en un tercer nivell de pensaments provocatius, aquests si que realment, es un p ensament provocatiu sense mes, jo crec que a nivell internacional estem entrant i fa temps que ho crec, no es des que ho diguem per / sino bastant abans, este m acostant -nos amb una nova eta p a de les que podr iem definir com és a dir, rue pot despr é s durar o no durar, aix6 es una altra niiestió. a mi em sembla i no sabria explicar p er_nue, per aixó dic que es purament un tema perquè seria el resultat de comp utar una colla de qüestions entre les quals ni jo mateix soc conscient, aixó del que en dirien nas o intuici6. Es una manera de computar moltes alhora sense tenir -les que explicar una per una. �Jo tinc la intuicio i crec que molta gen te la intuicio, de q ue ens acostem a un moment mundial, en que evidentment que pot passar al contrari, p erque hi han moltes variants que poden originar situacions molt contradictories en aquesta Pero que és possible que es produeixi una situació en la qual apuesta demanda insatisfeta de fraternitat a nivell universal que hi ha, que es evident que hi ha, buscarà una manera d'expresar-se en el mercat polític mundial i trobarà algun tipus de solució, ni que si g ui temp oral. Per que tampoc crec que aixó sigui una cosa q ue hagi de durar per sempre. Sort que amb aixó no som ni catastrofistes per sistema, ni o p timista tampoc per sistema, pero si que en penso que entrem en una fase on la tindrà un pes i un gran valor. No més dir -vos que la gran p assió que a nivell mundial hi ha p els JJ.00. evídentíssimament. te que Els veure amb jocs olímpics aixó, evidentment, festa són una de fraternitat que dura 15 dies, i en la qual doncs els homes i les dones tenim una possibilitat que és el que realment ens agrada que és tenir la nostra bandera, la nostra bandereta, per poder comp etir i guanyar, tractar de guanyar i anar contre els altres, competir, jugar i al mateix temps ser amics d'aquells amb els quals competim. Aixó es la definició de benestar a nivell social, internacional. La gent el que vol es justament competir, assistir a l'espectacle de la competició, veure com uns guanyen i altres perden i a més a més celebrar-ho tots plegats. Aixó es lo que jo diria la gran festa de 14 fraternitat �universal, que si té tant éxit, tanta demanda, i tant públic, tantes ciutats ho volen i tantes televisions ho volen retransmetre a tot arreu del móm es justament perque es un sucedani jo diria de lo que la gent vol a nivell real, no a nivell de 15 dies, sino a nivell de 15 anys, de tota la vida. La gent el que volen tota la vida és aixó, poder competir í demostrar que cada un és millor i aixó s'està en aquest manifestant moment a nivell molt important per tant internacional p otser que no dugui en lloc, pot ser que qualsevol dia i en qualsevol recó del món s'ensengui el que ha de ser la guerra que seria la última i no ho explicarie ningú, potser perfectament i es evident que aquesta sola p ossibilitat de canviar tot el sistema / de pensament, tots els ciutadans del món, els més joves naturals que nosaltres mateixos per nosaltres es un joc encara, mal admés, aixó és segur i es Cert peró també és possible, repeteixo, també és possible Crec que aquesta fase diferent qu'entrem en una fase diferent. de les relacions internacionals tindrà una influéncia a Espanya, al cos administratiu, en primer lloc, a Europa se'n gaudeix d'aquestes situacions, Europa va malament sempre que hi ha tensió, sempre que hi ha tensió. Es més, jo diria que interpretacions una mica agosarades i mal intencionades volen que la guerra del 73 i del 74 i les situacions que han sortit de l'abaixament de preus mundial o sigui de materies primeres o sigui de petroli han sigut promolqud.es, no es que hi hagi ningú que les hagi creades, però 15 �de fet corresponian a un interes dels altres que no eran a Europa, aquells continents que tenen molt, molta terra i poca població en relació a la terra que tenen. Doncs Europa que té aquesta característica de ser molt p oblada, de dependre molt de la seva propia productivitat, de la seva p r_opia densitat hi tó molt a guanyar en una situació com aquesta. I dintre d'Europa en's hem d'anar pensant au'Espanya i que Catalunya puguó i aqui a Barcelona aue farem. Nosaltres tenim la bandera que la podem utilitzar és la bandera del 92, si no tinquessim aquesta, n'inventariem una altra, / no só pas quina, dien que alguna cosa tindria que pensar perque altrament no estaria cumplint jo crec amb la meva obligació, en aquell moment. En tot cas, ho hem aconseguit i d'aixó ens en podem qaudir, desde luego, com sempre, doncs amb moderació. Aixó es tot. 16 �PREGUNTES: P.- R.Alcalde.- Hi ha moltes coses sobre aquesta denominació, n'hi ha moltes de diferents, no. Hi ha una que és molt important, que és els cinturons, la xarxa arterial -se'n diu també- i aix6 jo recordo que a l'any 1965 -el 62 hem penso que era-, ja estava dibuixat, es a dir jo quan era estudiant d'econòmiques i quan vaig acabar la carrera em vam donar una mena de publicació molt allargaçada en la que hi havia la xarxa arterial aquesta ja hi era a l'any 1965, i ara que ha quedat de tot aix6 es el barranc que hi ha que es diu Vía Favència, no sé si ho heu vist alguna vegada, allà a la Guinaueta i a Canyelles. Doncs tot aix6 s'ha de fer, i s'ha de fer immediatament, ja no podem esperar molt més, entre altres raons perquè els habitants d'aquella zona es consideren, amb raó, doncs que se'ls esta prenent el pèl, d'alguna forma. Ja fa molts anys que tenen aquell barranc allà possat i que no s'hi fa res mes. Aix6 s'ha de fer, però ara lo que hi ha és que en les transferències que s'han produit de l'Estat a l'Autonomía, una de les transferències i en Narcis Serra és el culpable en el sentit 17 �p ositiu, és justament la xarxa arterial que es va produir en els / es va produir i aquesta transferéncia obliga a pensar que avui en dia, saben que es aix6 es feia per conveni, aix6 abans es feia per conveni, un conveni entre l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona per un altre o bé la Corporació Metropolitana si parlem doncs del cinturó litoral, fora del terme municipal de Barcelona. I eran convenis que repartien 65% l'Estat i 35% el Sector Local d'aquí, sigui Ajuntament o sigui Corporacié Metropolitana. Quan es va transferir aix6, evidentment, va passar a ser la Generalitat la que va quedar encarregada de fer el 65%, però la Generalitat com ja sabeu fins ara no tenia diners i ara que en té dubto que els possi també. De manera que aquest es el problema que teniu, que si nosaltres anem a l'Estat, l'Estat ens diu que aix6 encara que vulgués no ho pot fer-ho per.qué legalment està transferit, i la Generalitat ens ha dit fins ara, encara no tenim la resposta definitiva, ens ha dit fins ara que efectivament ho té transferit però no te diners per fer-ho. De manera que aquest es l'impasse que s'ha produit. La realitat es que finalment els advocats municipals s'han trancat el cap i la gent d'hisenda de l'Ajuntament i així com han perdut una sentència horrible avui amb els funcionaris després de no se quants anys de pleitejar, en virtut de la qual cada funcionari de l'Ajuntament de Barcelona li toca la loteria (?) per 4 anys retroactius per 50 mil o 60 mil pessetes, la q ual cosa es una gran quantitat de diners, com us podeu imaginar, i en 18 �canvi els advocats de l'Ajuntament de Barcelona descobert que el conveni en virtud del qual l'Estat havia de fer les obres, amb un 65% i que va ser traspassat, tenia una duració en el temps i aquesta duració ja ha acabat. De manera que en aquest moment no hi ha ningú que tingui ni cap obligació ni cap possibilitat també de fugir-la. Es a dir ara ens hem de tornar a seure amb una taula l'Estat, la Generalitat, l'Ajuntament i la Corporació Metropolitana í acabar decidint quina part hem de pagar cada un. No ens espantem perque això ja s'està fent als mesos anteriors. Tot i amb aquest interrogant jurídic que hi havia, de fet la negociació econòmica ja s'ha fet la negociació econòmica ja s'ha fet i avui en dia està molt avançada. a l'Estat Jo us p uc dir que ja va arribar amb uns posicionaments bastant favorables, ara fa cosa de un mes, la Generalitat s'hi esta acostant bastant, aquest matí he estat amb el President Pujol, per parlar entre altres coses justament d'això, i jo veig que això està bé, està madurant rapidament, de manera que una inversió que representa una quantitat de 75 mil milions, ap roximadament, que vol dir fer el segon cinturó, que es una U mirant el mar, més el cinturó litoral que es una U mirant muntanya i que es creuen. la Això d'aquí fer-ho representa aquesta quantitat. Si l'Estat hagués de fer el 65%, doncs hauria de fer, aproximadament, uns 50 mil milions i el sector / hi ha troços que estan fets hi han trocets que estan fets, per exemple, al mes de febrer-mars inaugurarem un 19 �tr_oç q ue està fent-se, 65% Ministeri d'Obres Públiques, 35% Corporació Metropolitana de Barcelona, que es el troç que va de , al Port de Barcelona. Molins de Rei al N'hi ha troços ara, doncs aquest que passa per del cimentiri, etc., aixó estarà acabat al mes de març. Doncs al mes de març si un vé de Molins de Rei en 18 minuts es montarà a Colon. I si un viu a Terrassa doncs en 25 minuts i estarà, lo qual es molt positiu. Evidentment q ue falta aleshores molt, falta doncs que aquesta finalització del Cinturó Litoral que avui s'acaba de .... salti dintre del Port, de casa d'en Carles practícament passi Ponsa, s'ensorri, o sigui que per sota de Colom i empalmi en lo que es ara aquesta construcció semi deprimida, com diuen els enginyers, que hi ha al Moll de la Fusta. Si ara en el Moll de la Fusta, que s'inaugurarà el dia de Reis al matí esteu convidats el dia 5, el dia abans de Reis, doncs hi ha una calçada semideprimida que es diu que es deprimida efectivament no té sostre diquessim, però / doncs aquesta calcada empalmarà amb la continuació del Cinturó Litoral dirigirà (?) que saltarà cap al port i que s'en per justament abocar en el Moll de la Fusta i que 20 �continuarà per l'Avgda. Icària, cap al cimentiri del Poble Nou, i cap al Poble Nou i després ja cap al riu Besos i pujant fins a la Trinitat Vella i a radera de la presó hi haurà una anella de conexió i allà s'acabaria el Cinturó Litoral. Bé_ tot aixó d'aqui es la part del Cinturó Litoral que està p er fer, esta per acabar de fer. I es una part d'aquests famosos aconteciments L'altra part es la que va justament desde aquesta anella, més ben dit, desde una anella que es diu K. Marx, el que passa es que hi ha molta gent que no ho sap, allà al Pg. de Valldaura cap a munt o al final de la Ctra. d'Horta, de la Avgda. del Pq. del Vall d'Hebró, passat el velodrom, arribem a una gran plaça rodona amb una mena d'anella que esta suspesa, diquessim a l'aire, sobre la Via Favència, sobre aquest barranc que us deia. Doncs aquesta plaça rodona es diu K. Marx i des d'allà, evidentment, ha de continuar per la Vía Favència, pel barranc fins a la Meridiana, passar per sota de la Meridiana, saltar al Besós, travessar Sta. Coloma de Gramanet, passar per un troç de Badalona i anar a sortir a Mongat més amunt de Monqat, de manera que finalment a Mongat es podrà viure a partir d'aquell moment, perque ja sabeu que ara no es pot viure a Mongat, perque la Ctra. i la vía del tren ho destrocent tot. D'aquesta forma els cotxes sortiran abans d'entrar pel casc urbà. Aixó es l'altre p art que queda. I encara hi ha una tercera part que queda per fer que es desde la Residència, allà on s'acaba el trocet de cinturó que hi ha, ha de continuar per darrera de la Bonanova, passant pel Monestir_ de Pedralbes, sense tocar -l'ho, va aleshores cap a la / d'Esplugues, atravessa la Diagonal i s'endins 21 �pel barranc aquest de Can Cervera cap a l'Hospitalet i Cap al Prat de Llobregat. Aixó es el segon Cinturó de Ronda. Tot aixó d'aquí q ue sembla somniat aviat es farà, es farà abans del 92. I estem molt aprop d'arribar a un acord sobre com ho hem de parar-ho. El que ja no acaba d'estar tan clar es que tot aix6 d'aqui / alguna ajuda, però d'aix6 ja en parlarem un altre dia. Aquest es un tema molt important jo creo que esta madurant rapidament, després de molt temps de madurar molt lentament. P.- L'altre dia en un debat bastant interesant sobre si la dent votava o no votava, al voltant de la disminució de la p oblació a la ciutat de Barcelona i com aixó es en aquesta ciutat, sobre tot si la considerem estrictament en el seu cas actual, les previsions que alguns de nosaltres estem fent ara p el 92, al final d'aquest segle (?) ens podem presentar al final d'un segle amb una estrictament terciaria gent de fora la cient vis q ui a dintre de la ciutat ? 22 ciutat �R.Alcalde.- A q uesta pregunta de Joan Clos que és el Regidor de Sanitat de l'Ajuntament. Jo crec que les politiques actives p erque la gent visqui al centre de la ciutat son corrents a EE.UU. i encara més a algunes ciutats europeas on realment hi ha hagut una disminució de població molt important i un envelliment de relació, molt important, és el cas de Rotterdam, és el cas de Viena, a Viena en diuen Pensiónopolis per q ue bàsicament hi viu una gent gran que no tenen ja habilitat de poder desplaçar-se, cambiar de residncia, suposem, i, els joves tambè se n'en marxat, una mica d'aixó està passant aquí. Però un factor que cal tenir en compte o dos, si vols: primer que estem al Mediterrani, que per tant els valors de la centralitat (?) són encara més grans aquí que no pas als països anglosaxons, sempre té més valor per nosaltres diguem per la civilització i després que Barcelona es la ciutat més atapeida d'Europa, 18.000 habitants per Km2, doncs (?) la segona després de l'Hospitalet, encara ho es més. Igual que Paris, una mica més que Paris, perquè Paris té exactament els mateixos parametres (?), 100 Km2 i 2 milions aproximadament, nero no té el Tibidabo que es una tercera part del terren y municipal, de manera que el grau d'atapeïment de Barcelona es el més gran d'Europa i un ( 9 ) no fa mal diguessim, no fa mal desde el punt de vista dels standars urbanístics, desde el punt de vista de la base econòmica ja sería un altre cosa. Per tan jo crec que si que s'haurà de fer una certa política (?) de manteniment però no tant d'atracció de població com de mantenir una oualitat que a més s'està produint una mica per ella mateixa. 23 �El que en diuen la gentrificació del centre s'està produint actuí sense buscar-la, a l'Eixample clarament, en la Barcelona Vella encara no, aixó ( 7 ) però es produirà i si no (?) d'avui 2 anys i després al Poble Nou es produirà també, s'està produin a nivell de preus ja, desgraciadament primer a nivell de preus, es a dir, que finalment es podria arribar a nivell d'edificació i de vivendes també en el Poble Nou, d'una forma bastant espontània. P.- Suposo aue en el Projecte Olímpic, evidentment, el tema de sequretat ja es compte però em sembla (?) que ja comença a ser una realitat, pot canviar d'alguna mesura el projecte olímpic i en tot cas en quin sentit ? (2) R.n1.- no es per l'any 92 es p er demà passat, es per avui, es per ahir. De manera que a l'any 92, potser ja estava previst, ja estava p revist que a l'any 92 i hagués d'ave r doncs unes mesures molts especials i hi seran. I són al dossier aue vam presentar a Lausanne, el dia abans (?), cue és el que ens van examinar després oralment, diquessim el dia 16 d'octubre, ja hi es, ja està previst molt bàsicament, quina ha de ser la organització de Barcelona i aixó ja hi haurà de ser. I d'altra banda com cue hi ha hagut experiències similars, sobretot dins el cas de Los Angeles, etc., nosaltres tenim una bona informació de com ha d'anar tot aixó, ja ho montarem, ja s'organitzarà aixó. 24 �El tema de la seguretat avui desgraciadament es un problema / que ha crescut amb una certa virulència en aquí, darrerament, molt notablement abans de la nominació ( 9 ), (?) dels Jocs, dos o tres una setmana abans, 4 o 5 dies abans i amb una certa anterioritat i doncs ahir, un altre dia, jo crec que d'aixó de dir-ne conclusions pel 92 es molt agosarat (?) perque qui sap com estarà la situació del terrorisme internacional d'aqui al 92, portant 5 anys i mig, quasi 6 anys, aixó va variant molt. D'altra banda i d'alguna forma, sempre que hi ha una desgràcia hi ha consols (?) n'hi ha un que és pensar que a última hora tot aixó que s'està produint es una rebrincada per una acció policial que per una vegada comença a ser, sembla ser efectiva a França, és una resposta d'unes accions policials que s'han produit a França i que alguna cosa deuen tenir des del moment que exinexen o provocan aquesta resposta. De manera que aixó també fa pensar(?) que aquest tema, encara q ue no soc un expert ni molt més, és un tema que esta canviant de caràcter i aixó ens ha de fer que siguem molt cautes respecte de les posicions que ens puguin fer com a, no saben com estarem al 92 (?), en tot cas el que si que saben és en el 92 que hem de fer en q ualsevol situació, aixó està bastant previst i es desarrollarà en tot detall. Jo avui he estat explicant doncs que aquí a Catalunya pràcticament hi ha 500 empreses franceses i ho dic perquè no es p rodueixi a q uella cosa tan lógica pero tan absurda de pensar que si hi ha empreses franceses doncs tots hi tenim por. 25 No es el �cas perque si fós aixó les probabilitats de que passi res en (9) qualsevol relativament baixes de les empreses franceses (?), (9) són moltissims, 500. P.- En aquests moments hi ha un tema molt important en el pais (?), a Catalunya, que es la divisió territorial, penso que hi ha dos grans (9) el de la dreta, de crear i un altre tinus de preocupació que és la de centralisme .... / tant a nivell de la Barcelona R.M.- Sobre el tema del contra-poder, jo no més vull donar dues xifres perque veieu fins a quin punt aixó és un contra-poder. La Corporació Metropolitana té 300 funcionaris, ho dic perque, el Greater London Council que van suprimir fa poc en tenia 30.000 i perquè la Generalitat en té 80.000, que jo sapique, ap roximadament. Ts a dir, que ja em direu 80.000. De la manera que és un contra-poder de 300 contra 80.000, que no hi han estat mai en contra viu dir que es més aviat una il.lusió d'un periodista d'aquesta ciutat, editorialista a mes, que va editorialitzar fa un temps amb motiu del 10è aniversari de la Corporació Metropolitana fa un any i mig, aproximadament. 26 Algú �s'he li va acudir el fet simpàtic(?)' de bufar unes veles en un pastel que tenia 10 veles i això va provocar una editorial en un diari molt important d'aquesta ciutat en el que es deia jo els deia axis, el contra-poder. Jo crec que realment això està fora de lloc doncs parlar de contra-poder, es fora de lloc des del punt de vista polític i es fora de lloc sobre tot ademes, perque el punt de vista polític encara admet diguessin una interpretació subjectiva, encara admet a ixò, pera les xifres crues no, son les xifres que son i si un organisme de 300 funcionaris contra 15.000 de l'Ajuntament, són 14 a l'Ajuntament de Barcelona, (?) ho p regunto a l'Alcalde de Vilanova que son aquí però podeu comptar que son bastants, de manera que de contra-poder res, no n'hi ha el que sí que es cert es que la Corporació Metropolitana va neixer a l'any 1964, en cara que s'oblida de vegades que el terme aquest Metropolità data de 1953, es a dir, que portem 30 anys dels 27 municipis aplegats, primer com a el que deia(?) el Plano Urbanístico de Barcelona y su Zona de influencia i després com a Comissió d'Urbanisme i Serveis Comuns, Corporació metropolitana. i finalment com a I el que se es que aquesta Corporació que va neixer una mica contra natura si voleu, no se si contra natura o en favor de natura, pero de moment en el que qualsevol cosa que (?) doncs havia d'estar marcat en un moment en que baixa (?) encara que va tenir la casualitat i la sort de que el cap d'Estat en aquell moment estava malalt i va firmar el Decret fundacional de Cap d'Estat interí, es a dir Joan Carles, va neixer durant la flebitis. Aleshores allò va neixer i jo us hacs de dir q ue va. neixer fill d'aquest moment final del Règim franquista de la mà de pràcticament tots aquells que a nivell urbanístic i jo diria inclus polític, començaven a comptar, suposem en Miquel Roca, que en aquell moment era l'assessor 27 �jurídic de l'Enric Massó, que era l'Alcalde de Barcelona, aquest hi va pintar molt, amb el decret, o el meu cap quan jo era funcionari de l'Ajuntament de Barcelona que es deia i es diu Antonio Carceller, Assessor Jurídic del Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, aquests també van ser bastant autors de tot aixó. I a més van ser autors també doncs Albert Serratosa, el Joan Anton Solans, i aniriem seguin. Evidentment que tothom pensava que amb una situació de / (9) les coses serien diferents, peró no hi cap mena de dubte que alló va ser una mica una pica en Flandes(?) , com és diu, va ser una mica una petita conquesta democràtica, de progrés. Es lògic que en la situació actual ens replantegem com ha de ser, pero no es lògic que ens plantegem com ha de ser evidentment la seva supressió. Aixó sería suicida desde el punt de vista barceloni i suicida desde el punt de vista català, absolutament. Si / Catalunya (9) renunciés a tenir un organisme de de la seva Corporació Metropolitana, de la seva capital, per diguessim deixar de competir, per dir-ho d'alguna forma amb les altres qrans ciutats europees i espanyoles p er descomptat. Si de con i volta aquesta Corporació que té 3 milions d'habitants deixés d'existir com a organisme local, seria com, tan com sacrificar jo crec, alió que alguna vegada algú va definir com la "force de frappe" de Catalunya. El que avui pesa molt, doncs molt bé Catalunya no pot renunciar a la seva "force de frappe", aquesta frase es del President Pujol fa 15 anys. I jo crec sincerament que el President de la Generalitat aixó que 28 �us estic dient / sino que li he dit que no hi veg cap mena de convicció profunda, can en l'acció que s'està portant entorn d'aquest tema en contra (2) de la no hi ha convicció en contra, i per tant combinant aquest factor amb alió q ue us deia abans de (9) que les ultimament sempre no veig possible ni probable diquessim que un resultat de supressió i d'aniquilació es pugui produir. A no ser que ens afrontem realment amb una mena de petita guerra civil moral, que (9) no crec que ninqu desitgi aquesta és la ningú del tot sempre hi ha dintre del nostre cor, algún trocet de cor que ens ho diu. Perque no fem aquesta guerra ! que seran majoria els altres troços de pais Perà crec que diuen que aix6 no s'ha de fer i no es farà. El que sí que s'ha de fer es anar per la vida i el senderi del bon criteri i obrir, deixar les coses una mica com estan i obrir en tot cas procesos de canviar-les per perfeccionar. Quan nosaltres vam anar al Parlament de Catalunya a exposar les raons de la Corporació Metropolitana, p ràcticament, no pràcticament, tots els grups es van posar a favor, tots, van entendre que allà eran raons, que ha sigut l'element més important de la Ponencia de la Ordenació Territorial que ningú no havia portat tanta documentació com en a q uell moment s'estava aportan i aixó es (9) per Aliança Popular com per Esquerra Republicana , com per sobre els socialistes i Unió Democràtica, Converg è ncia no, perque no hi era, aquell dia no hi era ningú de Convergència Democràtica en .. ( 9 ), ningú, es a dir n'hi havia un que va estar a la p rimera p art de la sessió que va ser destinada a la carta municipal de Barcelona i despr é s va marxar, per que havia de 29 �marxar. De manera que, jo crec que aquestes raons s'acaben imposant, crec que efectivament com diu la Maria Rosa doncs s'ha defensar de moment alió que hi ha, s'ha defensar que aix6 es pot sustituir de moment per una cosa major pero no pas per no res. Em sembla que la Corporació -rieu, rieu-, ha fet per exemple el Plà de Costes, el Pla ( 9 ), i el Pla Cantallops bé representat la materialització practica molts anys , després del que el Pla Macia volia per la ciutat de vacances del Prat del Llobregat, del Delta del Llobregat i a més l'altra banda de la Costa de Barcelona fins S. Cugat. El Pla de Costes es un somni, el Pla de Costes son 30 km. de costa ben ordenats i sabem el que s'ha de fer, que 'ha de fer l'aeroport que s'ha de fer el riu, que s'ha de fer (9) a la Mutra(?) aixó en Lluís us ho explicarà millor que jo. I que s'ha de fer que passa amb les indústries de Mongat i de Badalona, que passa amb (?) una per una tot estarà, tot estava (9) previst. I estava previst d'una forma al Poble Nou i que (9) la Vila Olímpica, de quina manera i que s'ha de fer amb el tren. Tot es un somni que els nostres pares, diquessim, la generació dels anys 30, doncs en allà van dibuixat, i no ho van poder fer. I ara esta dibuixat, i no només dibuixat, ara està operatiu, esta operacional, esta practicable, diquessim entre tots. La Comissió d'urbanisme de Catalunya doncs ha fet una de torns(?) al meu entendre molt d'ells no massa justiticats 30 (9) �pero tampoc es un terna que ens axi d'espantar. / no es tan dolent, a ultima hora. I jo crec que la CIM que ab an s del 1969 era encara una cosa que ens incomodava a tots d'alguna manera avui en dia si preguntem als Tinents d'Alcaldes, molt us costarà trobar-ne un que us digui que (9) no ho vol i si hi ha alqü no vermell, com un tomaquet. vermell, i ben Perquè realment tots estan a favor i p er una r_aó ben senzilla com que bàsicament consisteix en pocs recursos de les zones més riques, diguessim, es posan De manera que avui en día els 27 Municipis votaran a favor, l'altre dia de la setmana passada vam tenir un Consell Metropolità en el que sabeu que els Alcaldes no hi són tots perquè la Llei tamhè te aquests errors (?), nosaltres hem demanat ja 20 vegades que el Parlament de Catalunya o el Consell Executiu aix6 ho arregli, doncs no s'acaba d'arreglar sempre, amb la cosa de que territorial acaba reclamant. Doncs no s'ha arreglat i els Alcaldes no hi son tots però venen al Consell i de fet el President del Consell doncs els hi dona sino vot que no ho tenen / , si veu. I a més votant indicativament per saber doncs quina es la seva opinió en general. L'altre dia quan es va revisar doncs el Pla de Costes justament en vista de que havia aquestes modificacions que la Comissió de Catalunya havia 31 �fet es va preguntar als 27 Alcaldes que en pensaven i tots 27 incluits Alcaldes de Convergència / tots van votar en favor del Pla / Corporació Metropolitana i una mica en contra de les modificacions de manera que es preparin. Si algü es pensa que aquesta guerra es pot fer, guerra que no serà, tothom està d'acord, no hi haurà guerra, no hi haurá. haurà, jo crec que aixó s'ha de fixar que la No hi (2) que dius tü, jo crec que efectivament existeix i es un àmbit (?) interessant per moltes coses. Lo segur es, ademés de la Cor p oració que es un ámbit de Municipis amb un radio de 18 km. . lo que en diuen la regió metropolitana, que ja té doncs Vilanova, Vilafranca, Martorell, Terrassa, Granollers i Mataró. Ni han que posan més a més S. Celoni, com S. Sadurni, com petites que també compten. Doncs aquesta regió es evident que per moltes coses es tan més real que no pas la Corporació Metropolitana, pero clar, començant tot aixó, seria absolutament contradictori, no tindria cap mena de I hem d'agreir-n'e unes autoritats en materia d'aigiies, en materia de 32 �transports, en materia no d'urbanisme, de gestió urbanística, pero sí de grans infraestructures urbanístiques segurament. I en aquestes autoritats hi te que manar la Generalitat, absolutament clar, i la CMB hi ha de ser, aixó es lo que jo sempre he defensat. Peró la gestió s'ha de fer local, la gestió local es molt millor que la gestió nacional, sempre quasi sempre, excepte en els temes con la redistribució de la renta Ara tot alló que es gestió de la les grans giiestions aquestes. ciutat o de territori, tot alió que es la gestió diaria aixó es fa a la gestió local i si els Ajuntaments decideixen que volen posar en comú les competències que tenen per la vida local en forma d'Area Metropolitana doncs que ho facin. . / centralisme barceloníi en tot cas sapiques que com he dit abans Barcelona ja no creix. / s'ho menja tot i etc., peró a base de perdre 50.000 habitants cada quinqueni, o sigui 1.550.000 o 1.600.000. I la p ropia Area Metropolitana com (?) la Corporació Metropolitana no creix tampoc de manera que s'haura de canviar de document. Es cert que hi ha aquell terrorisme (?) jo ho he dit I aquest terrorisme ens donar al principi, abans ho he dit. molt joc i molt debat, segur. Ara aniquilar-lo no, aniquilar-lo no. Es aixó més o menys no ?. 33 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3973 Title A name given to the resource Sopar - col·loqui al Club Emprius Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Relacions Internacionals Catalanisme Nacionalisme Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1094/19870528d_00214.pdf 929bc6db13866616eb557ad1329728d7 PDF Text Text SOPAR AMB EMPRESARIS HOTEL AVINGUDA PALACE Barcelona, 28 de maig de 1987 INTERVENCIÓ LLUIS ARMET En primer lloc, en nom de la candidatura socialista, presidida per en Pascual Maragall, molt agreits per la seva 84 �asistencia í especialment, agreits per les dificultats que sempre significa fer una convocatoria tan complexa i sempre tan apasionan en el sentit de feta en pocs dies í no amb els mítjans que aguesim volgut. Voldria dir quatre paraules de salutacio avanç de donar entendre al que serán dues intervencions breus per donar lloc a un coloqui. El motiu que ens ha portat a fer aquet, contacte es simple i exclusivament tot allá que hem fet al llarg deis anys, que ha estat un Contacte ben estret amb molts de vostés, avui que hi 1-vasija campanya electoral pel mítg, tenir un contacte normalitzat també amb vostes, es a dir, no estem en la situació de donarnos a coneixa, perque ens hem dot a coneixer; no estera amb la situació de presentarnos per primera vegtada, sino que estem amb la situació d'haver fet unes coses, jo diría, desde ‹ forga encert, se ha permés el nostre punt de vista, ab normalitzar una situació en. el món empresarial que m'ha atraviría a calificar d'exemplar fins i tot a nivel del Estat espanyol. Es a dir, amb l'espaí socialiste de l'Ajuntament de Barcelona amb lo que ha estat la institució Ajuntament de Barcelona presidida per Pascual Maragall en trobat vostés neutraiítat, en trobat vostés objectivitat, en trobat vostés tracta ígual,en trobat vostés estimul a la competivitat, en trobat vostes negativa rotunda al plantejament estrictament especulatiu i en camvi recolçament absólut en tot lo que sigui un plantejament de risc I d'interés. nosaltres en aquesta etapa hem iniciat una política que jo diría, també, que es nova, si hem permeteu l'expressió catalana, és un tant abusarada, que es tracta d'entendre que el sector públic ha de colaborar amb el sector privat; que el sector públic té recursos importants, desicions administratives importants i el 85 �deura de ser fid4e1 a un electorat que l'ha votat, per tant cal que actúi amb els objectius determinats i aquets objectius determinats son compatitius amb una actuació del sector privat. Aquesta convinació sector públic-sector privat l'hem ejercit a traves de mecanismes positius, sensa cap voluntat de intervencioisme, sino amb una estricta voluntat d'estimul,sí hem permetan la expresaió d'exitació a la participació del sector empresarial. Ja no m'extendré en el que ha estat des de el meu punt de vista una actuacció molt positiva, que remercaría deficitaries, racionalitat empreses quasi municipals pero si que eran són empreses amb superavit. clarament Que la administrativa i racionalitat económica. no té ideologies, al contrari, com més exigent vol ser amb el repartiment deis beneficis colectius, més exigent ha de ser amb la racionalitat económica, aixà hem semble que es un tema verdaderament important. Remarcaría aquí el trevall important fet per regidors com Serra Martí, com Merce Sala, com tots colaboradors que avui també es troven aquí entre nosaltres remarcaría també una experiencia puntual, jo diría insol.lita en el bon sentit de l'expressió, que ha fet l'amic Francesc Reventós amb el teme d'iniCiatives empresarials. Jo el que crec que seria diem-ne positiu que haigues una primera intervenció, intervencions curtes, sense se en absolut exhaustives que donesin lloc despres a un. coloqui, en primer lloc per part de Francesc Raventós i en segon lloc per part de l'alcalde Pasqual Maragall Unes paraules molt breus, només se per a dir que potser en aquesta legislatura que s'acaba, 86 aquest periode de �municipal. presidit per el alcalde Pasqual Maragall, un factor important creo que ha sigut, el reconeixement de l'importancia que té en la economía per la bona marxa de la ciutat. Penso que aquet fet lligat amb el conexement ha tingut la seva importancia perque s'ha segut que malta dels problémes que té aquesta ciutat, un problema ímportant com potser l'atur i el que deriva d'ell, la marginació, el tema de crisis ecónomica,etc. Que precisament la resposta estava en donar impolsió económica a crear un clima de relació entre empresaria i administració, es, aquet sentit, pensa, que precisament una de les tasques importants que Pascual Maragall ha desenvolupat durant aquet període, ha sigut aquet espirit, i aquet clima de colaboració entre els empresaris l'administració local-ajuntament de Barcelona. Es cert que volem una Barcelona important, cosmopolita, que tingui un gran pes en tots els sentitis, que sigui el cor i realment un pes fonamental dina a Catalunya í dina a Espanya i dina a Europa i pensem que es tota aquesta voluntat de tener una Barcelona cosmopolita, no solsament ha de contar els aspectes culturals, esportius, socials i mena sino que l'economía ha de jugar tata un pape fundamental. En aquest aspecte ,ínsistím que la colaboracio entre empresaria i administrado local es fonamental per a conseguir aquest objectiu. Per tant í com jo penso que aquí realment a lo que hem vingut es a sentir les ideas í els projectes que te el alcalde de Barcelona nomes dir que aixi fer referendes a Lluis Armet, que amb aquesta nava tecníca de funcionament de les empreses municipals del iniciatives sanejament del de noves en el sentit doncs de tants projectes i tantes 87 �iniciatives que s'han posat en marxa ja, en la activitat economica - per sumar esforços empresaria ajuntament de Barcelona, creo que aquest es el cami que es portara a traves d'una il.lusió de trevall conjunt a que Barcelona agafí el -pes que volem que tingui í, insisteixo a Catalunya a Eespanya í anivel internacional. INTERVENCIÓ PASQUAL MARAGALL Bona nit. Ja vist que. en coloqui d4e manera que avui també es questió se4ntir el que diguin vostes. Sí algun vol interveni, preguntar, demorar esclariments í ha feria gustosament i sino ho faren el. nostres colaboradora Joaquín de Nadal, tinent d'alcalde d'Hacienda; el senyor Reventòs i també Lluis Armet que m'acompanya en aquesta, candidatura si us semble que es el President del Comite Ejecutiu de la Zona Franca del cual ara parlarem també breument. Per ela temes metropolitana evidenment Merce Sala encara segurament per algun altre tema alguna de les altres persones que hi estam amb mi avui aquí. En tot caes, molt breument per en pla una mica de provocació en el dialag, que fa un parell d'anys ens van planteja aquestes persones que ara hi ha aquí i algunes altres que estavan al front del Port en aquell moment, com Carlea Ponsa que tambe hi es aquí, Josep Miguel Abad, que estava en aquell moment a la Fira, en Julio Molinerio que tambe esta aqui ,que estava i esta en la Camara de Comerç 88 �altres ens varem plantejar el seguent dilema, aquesta ciutat ja funciona be desde el pnt de vista funciona millor el desde el punt de vista de la sa y a admínistracio, pero resulta. que compleix els objectius de sanejament í de millor funcíonament que ens havían plantejat, la crisis continua, la ciutat no hi pot fer gran cosa, que la crisis es una cosa que va més enllá, que podem fer? que hem de fer? Ens resistim a pensar que realment no es podia fer res amb materia d'activació económica í de foment. Va se en aquell aquest grup de persones es va planteja, amb una reunió a Llagostera.• Es va planteja trevallar en tres dimensions que varem denominar la dimensió deis mil millions, la dimensió deis 10 mil millíons i la dimensió dels 100 mil millions. Cada una d'elles es purament indicativa com p ara veure. Els mil millions era el seguent, l'ajuntament, grades els esforçcos del Tinet d'alcalde d'Hisenda í de totes les áreas de ajuntament no deixava de tenir deficit, aquest deficit que vam trobar quan vam arribar, que havían trobat un presupost, agravat any 79, sino recordo malament de 20 muí1 millions, s'han van cobra 18 í s'han van gasta 30 í no perque nosaltres fesim que la administra el que hi havia í sapigués on estaven les parts i les taules i_poca cosa mes. Aquest era el inici í en camvi al 85 ens trobarem,al cap de sis anys, que no hi havia deficit contable. Hl havían, sempre í podem haver comptables mes sabis que tinguin el darrera el interventor diguin no, no, pero es aquella partida resulta que encara podiem trabar, com cm dieu el financers, un risc ocult o una cosa, si, segurement. „la n'hi ha d'aquestes coses segurement. Hl han coses, com es diu 89 �incobrables, en efectes si s'has , de cobrar i que despres no es cobrar hi ha tot aquest tipo de coses que sumades, sí les sumen, a mes hetereogen'eas, poden pujar miles de millions. En tot ces no hi havia, deficit i per tant deben plantejar al Tínet d'alcalde Nadal si el seria capaç l'any seguent de que aquells 12 Mílions que invertien cada any a portar n' ha mil per no invertilo en lo que les areas ene diguessin, porque les arcas del ajuntament son molt gastadores i presionen molt pesque es logic, es la seva obligació, sino deixar n'ha mil sensa repartir a ningu, ni a joventut, ni a esport, ni a enseyament ni a Serveis Socials, ni a Urbanisme, ni a obres públiques, ni en lloc. I amb aquest mil tracta de conseguir que es movilítzdn 5 mil milions de capital privat per fer bens serveis privats, pero en ir-iteres general de la ciutat, í aixi es va conseguir, aixo va ser Iniciatives. Iniciatives va sortir de la id ilea de que valía la pena reserva mil milions per en invertirne 5 mil. De fet si en Francesc hi hagues continuat parlan avang us explicava, que ell ha ,fins a 30 dic. del any passat, fins a mitge any on estem ara. Va movilitzar pel ordre de 5 mil milions efectivament, es mil que hi ha pasat, de capital í 12 mil milions d'inversions efectiva, que es mes que no el capital. En cuan al nivell deis 10 mil milions, quedava el tema de que tot i que nosaltres hi hauviem equilibrat el presopost no teniem el presopost que l'alíen), ja el tenim. Hi havia una cosa que es deiam nosaltres una mica com un argument per conseguir cert reconeixement de mes ingresos, despeses de capital tot.' Vostes saben que a Madrifd els museus son del Estat i a Barcelona don de l'ajuntament. i vostes saben que no hi 90 �ha cap ciutat d'Espanya que tingui hospítsals, hi ha algun consorsi amb capital de provincies, pero no son de la Díputacio, no son de la ciutat, no normalment. len cambi, aqui tenim quatre, municipal:, tenim el Hospital deiMar, el Hospital de l'Esperanza que son dos hospitals generis de tamany mitg encara el squíatríc í el geratric, cense conta Pere Camps altres coses que tenim el camp de la sanitat que no son tipicament municipals de sanitta.Iaixi estarem seguint. Els nostres 24 museus, els nostres 4 hospítals, ele nostres 70 centres escolars, el enseyament es nacional en aquest país, sigui 'nacional de l'Estat, sigui nacional nacional de l'autonomía. En el cas nostre es nacional catalá de l'autonomía i el ajuntament te cent-setanta centres escolars, cortan 39 o 35 guarderies i després hi ha una decena d'escoles d'EGB, hi ha una dotzena d'escoles de FP, formacio profesional, hi ha centres • d'enseyament especial, molt acreditats, el castell de San Foix ? que forma minusvalids en jardi n ería i es un exit rotund i altres coses que tenim í varios instituts. Aixo no hí ha cap ajuntament que ha tinguí. Despeses de capital: tot, en tot cas, especialitats d'aquesta ciutat tan especial. Aixi nem seguint í aquesta xifra que fa quatre anys evaluarem en 6 mil mílions de cost de tot aixo que hem fet a mes a mes, avui hauríem de valorar en 12. mil milions. Pero alto que realment es recala a no tenir eren diguem n'ha una tercera part-d'aixo, 4 mil. Pensava que aquest 4 mil realment eren absolutament innegables a la ciutat que a demes eran absolutament imprescindibles perque, evídenment, sino cobravem aquest 4 mil que pasava al presopost, havuan de 91 �rebaixar 4 mil milions d'inversió que consideravan irrenunciables. Aquest es ei problema del 10 mil milions, del nivel del mil, díguem'ne. Que es no el dficit, que no hi tenim, sino la marcca de recursos que tenim per pagué invertir mes. Aixo que ens, permitiría ? Basicament ens permitiría pasar de una inversío de 12 a una ínversio de 20, 22 o 24 mil mílions. Que la. ciutat en aquest móment comengaria a estar en condicions de afrontar, donat el sanejament financier que hem tíngut. Fa uns anys no seria possíble. Mireu, quan jo vaig entrar com a Tínet d'alcalde, no, quan jo vaig estar d'alcalde al any 82, el deute, ara no parlo de déficit 1 cuidado que no us equivoqueu que hi ha gent que ha sigut cargos molts importants i encara confonan el deuta amb el déficit. El déficit es ha de l'any i el deuta es lo que es te tata la vida, que es deu. Doncs aql deute de l'ajuntament cuan jo vaig entrar d'alcalde el any 82 era aproxímadament un cent mil milions, amb un presupost que a les hores teniem de 55 mil milions. Avui en día el deute es de cent mil milions í tenim un presopost de cent mil milions aixo s'en diu ratios favorables. Per tant, repeteíxo, no es un problema el finangarnos,doncs en aquest moment no el tenim, estem sortin el mercat de desgraciadament, • capítals internacionals, pero hem sortit molt be. tenim deutes Tenim emísions d'obligacíons colocades en el mercat, per primera vegada desde l'any 39, perque el franco va arribar va escapça l'emisío del deute del 29, toca fusta, la va escapça,l'hi va tallar el nominal i la bolsa, per tant, va trigar molt en aceptar que es parles de la posibilítat de que hi hagues un titol emes per l'ajuntament. El Nadal ho va conseguiro i ara hi han titols 92 �ja no hi han sí hem voleu busqueulos i us. trovare°. Totohom en te guardats en pany i clau i no es val mes. Tots son síntomes de que nodaltres, segurament, sí tínguessim una mica mes de diners podríem guardarne una mica per la carga financiera i invertir bastant mes del que estem invertin. Jo hem faig creus, perque en veig com es posibles, que amb, el nivell d'ingressos que tenim estiguem Len tot lo que estem Len. Com s'ho fa en Nadal ? Aquesta es la veritat, la situació es aquesta. Per tant el tema deis 10 mil milions np es tan agre sino ens enfunsem, no, no. Es que si no podem fer allá que realment pensem que la ciutat aquesta, que es molt exigent ,exigeix i que es podría que es mereix. En aquí hi ha una patita trompa que el hí víu dir, per aixo molt rapidament. Es que, aquest 10 mil no ho sé, pero una 10 mil milions de mes si que ens el varem donar, ens els va donar en Borrell cuan va entra a. Secretaria d'Estat. El any 82 cuand en Borrell va entrar a secreari d'Estat va fer un autentic mirada per que nosaltres l'hí demoravem un increment molt sustancial de l'aportació del Estat a l'ajuntament a tots el ajuntament í la questío que tenia en Borrell era tan complicada com aquesta. Ell que es un home pragmatic me diu, bueno jo lo que he de fer es equilibra el ajuntament de Barcelona, que tenia a les horas un deficit de 8 , 10 mil • milons. Estavem baixa des de el 12 cap el 8. Doncs jo havia de equilibrar l'ajuntament de Barcelona í que níngu hi perdí. Es un sistema, de dos ecuacions amb dos íncognites que es cuan cobrar' el ajuntament de Barcelona i quan cobraran el demes. Jo u vaig dir, escolta Pep no el resoldras aquest sistema d'equacions no el resoldres perque no 93 �sha t'ayustará a la solució,aixo sera. complícadisim. Val mes que agafeu Barcelona i Madrid i feu un cas . a part, com sempre, feu una sola equacío, una recia general, tothom puja tort i en auqest dos per causes especials. I aquet que es matematíc, ja ho sabeu, ingenier es catedratic i es profesor d'economia matematica es aeronautic. Be, pues aquest es va amb el mateix.Va fe el sistema de derivacions el va treure i el va donar ( que s'havia d' incrementar tot el fons que en aquell moment eran 50 mil milions, si no recordo malament, tot el fons que el Estat repartía als ajuntaments amb 50% per a arrivar a 200 mil milions,es dir 70 mil mes del 50% i que donat aquet increment era factible que l'ajuntament de Barcelona dobles la seva aportació que en aquell moment era de 8 a 10 mil milions hi pases, practicament a 230, dobles 100/0 i'els demes no hi perdesin. De manera que cuan jo dic, i nosaltres varem fer aquest salt de guanyar el que ara son aproximadament, per que ja estem en els 24 mil mílions de fons dels 26.400 millons cada any d'aportació del Estat. Aixó vol dir, que han aumentat, practicament, 16 mil milions, una quantitat molt considerable i que d'alguna forma, si el Pep Borren.. hem sentis ara podría dir, esvcolta no hem demoris, que et doni tant que jo ja et vaig aumentar aquells dos mil milions, indios aquella 12 o 13. Pero clá, allá es va fer com una aportació per el tamany de la oiutat i no tant perque tinguessím una serie especifica de de manera que ens ha permes a nosaltres seguir incordian, diguem-ho francament, amb el tema de la capitalitat, que continua sen britat, perque continua sen britat- que aquest son serveis transferits al darrera, transferits impliucitament. Les fonoses transferencies, 94 • �i la Lanosa valoraeió de les transferencies dones aquest son serrveis transferits historicament, pero que ningu mai ha decidit que s'havian d'acompanyar dones de ' de diners. Aixo pel nivell de 10 mil mílions, ja veieu, mes o menys, quina es la situació i estío disposat a esclarír, les dubtes que puguin hi haver en aquest sentit. I queda el nivell mes pelut que es el nivell deis 100 mil milions i el mes apasionan pel que trevalla. En aquella reunió a Llagostera varem arrívar a la conclusió que a demes de tenir que cobrar, si paguessim, al menys una part deis Serveis de ,i a mes de estalvia mil mílions per a invertirne 5 o 12, que es el que hem fet ja, haviem de mirar de movilitzar un nívelI d'inversions bastant mes important per que aquella ciutat el nívell que anaven funciones. Penseu que el primer mandat fa quatre anys, mes aquests dos primera van ser molt, molt, molt de. fer joventut, serveis socials, urbanisme petit, plagas, carrera, barría, centres cívica. Tot operacions de micro cirugía, diguessim. No varem fer gros urbanisme no varem fer gr'ans obres públíques, no varem fer grands ínversions en tecnología de círculac:Ló, con les ara a fet. Joan Torres en materia d'ordenacio del trafic. No varem Lar grans inversions de capitalitzar els Serve:Ls Municipals, cuartelets de Guardia Urbana, seu de districte, tot aíxo no ha verem fer. Ens varem ,l'ho estavan comengant a . fer a plantejar per el segon l'any 85, se esta acaban. Ara cada districte te el seu cuartelet nou, practicament de la Guardia Urbana y una nava seu. Aixó sòn malta díners. S'ha capitalitzat els serveis obres publiques. hem fet Pero en aquell moment tot just estavem 95 �començant. No haviem fel: el port de Felip II a de Roda, que ja a' esta acaban. No haviem fet, repeteixo, grans obres publiques i pensavem esta molt bé que aquest ajuntament fasi aquest petit urbanisme, petita obra pública, serve3is socíals, la ciutat es la gent , lo important no són les pedres, sino la gent que hi viu, per tant alegrem a la. gent i al final les pedres ja hi sortiran. Aixo va ser els primera anys, pero en. el estiu del 85 ene preguntaren contestavem, es segur que tenim rao ? I es no, perque ? Si aquesta ciutat fínalment no trenca el complexa de que no es podem fer grans obres publiques en aquí al final ene ofegarem. I hem de fer grane obres publiques i hem d'acabar amb el mite de que la gran obra pública val dir una certa mentalitat especulativa, una certa gran Barcelona que ja no estava de moda i de una certa atracció per la grandíositat. No, no. Es que la gran obra pública de una gran ciutat es tan important com el pa que menjem i per tant aquest 100 mil milions ens Leían falta d'inversió en aquest cas. Per fer que ? Per fer el Port, nou, amb una nova bocasa, un poliesportiu, com hi ha a tot el mon, a Baltimor, a Marsella, a Boston, a San Francisco que es que es el actiu que tenen aquestes ciutats, es justament aquest i a Barcelona, no el tenim. Per fer els cinturons, que desde l'any 1962 que catan dibuixats, que jo encara no havia acabat la carrera hi havia aquell llibre•negre que pasava. La red arterial de Barcelona,Ministeri d'Obres Publicas". Ja hi havia el primer cinturo í el cinturo litoral i no s'ha fet conec cap motiu pel que aquesta ciutat tingui la mala diccío fr no poguer fer periferia que totes les ciutats del mon �tenen. Hasta Manhattan que ho te dificil perque es una illa allargada com un dít i practícament no s'enten com el van fer, pero el van fer. El I París que . ho té complicat per que es 1' unica ciutat de que te'la mateixa densitat que nosaltres (dos milions de habitans en 100 Km cuadrats),. exactament igual, ho van fer-ho. I tothom na fet els sacrificis que ha hagut de fer, donas perque es pugui atravesar la ciutat sonsa anar, per, - el migte, es definitiva. I nosaltres no, tenim aquest trocets rídículs de cinturons que van pel carrer Badal, que pasan, pel carrer Muntaner, que semble que hagis de deixer, el cor alla i després 1 d'aquella manera que va arreglara que tampoc no acava de ser una solució i. al final es mora alla a Alfons X el Sabi amb un escalestrí que a ultima hora acabava contra una pared-. Practícament. I el segon cintura exactament igual o casi. Aquella mena de que hi ha devant de la residencia del Vall dHebro qué no arriva tot í que esta dibuixada, fins a. la Meridiana amb que sempre es una cosa respectable en en alla veien que el aquesta ciutat. Per que hi ha un barranc que ha durat 2.5 anys ningu la tocat í.alla hi es. I el forat del Tunel de Valividrera, que encara hi es i ja se estan crían mussarnons, no es que esta crían en alla, pero evidenment no hi passan cotxes. De manera que aquesta maladicció la havian de treure del es la mesura que la esquerra, si es que havia sigut responsable de que aquesta maladicció existía, podía fero, haviem de fero. Día, no, no, ens hem equivocat o simplement no era aixo i ja vam ferho quand diem d'anar. a buscar aquests diners. Aquests diners els hem buscat . En Ponsa va fer un projecte amb 40 97 �variantes del nou Port . Vell de Barcelona, que te fínançament possible, amb algun problema encara, pero que té Línançament possible, que es Lora, que ve a costar 7 mil milions mes del que es podía financiar purament amb la deis , que es calítat malt abundant es podem possar en aquet port Vell amb uns preus de venta molt interesants. S e esta pagant dos i tres millons per un a Masnou o casi, doncs be al Port de Barcelona ja podem ara sumer i es poden. posea mil o dos mil amarres. Ara no ho recordo, Caries os ho dira. De manera que aquests amarres en aquest port magnific pot financiar una conversio del por de Barcelona Vell. M'estío allargant massa., pero penco que aixo m'ho • preguntariu d4espés i aixo, ja os ho resolveixo. Pot financiar la conversió del Port Vell de Barcelóna, aquest tinglados que ni ha abandonat aquell gran magatzem frigorific de la Tot allá amb, com es a San Francisco, com es a Boston o a Massella, botígues 1.8 restaurant, posem. Ara un pas pel Passeig Nacional i al darrera hagí una vidres vegui el mar í entre mitg hí ha unes cadiretes í unes taules í la gent disfruta de la vida, que es lo que es pot fer justament al port. Aixó es pot fer, forma part d'questa capital de díners que es poden movílitzar, per l'atractiu de l'inversio.Amb els cinturons ha pasat igual. Ens ha tocat el Quiza hablo demasiado deprisa, me parece que hay alguien que ha venido de fuera ¿Usted lo entiende ? Doncs els cinturons el final, desporés de dos anys, parque aixo va durar desde aquell estiu fina ara, ja els tenim. Per que hi ha uns .papera que diu aquest ha pagat tan, aquell ha pagat tam í tot plegat arriba a 98 �uns 80 mil milions. Es la inversio singular mes important que s'ha fet en aquesta ciutat mai, dones ja te destinatari per financar-li. unes cues que jo hem resisteixo a que no hi siguin a la fotografía el día que es fírmi aíxo. Perque les cues son resmes que les dues cues que van desde les dues interseccions cintura segon, cintura litoral. Imagineu una U cap avall al mar y una U cap la muntanya. Una va de Molins de Rei a la Trinitat Bella, passa pel Moll de la Fusta i un altra va desde Mongat fins al Prat de Llobregat pasan per la Bolsa del Guell o sigui darrera de la Bonanova. Puja per Santa Coloma, per la Meridiana, atravessa la Meridiana ,Vía Favencia, per la redidencia sanitaria, la bolsa que die jo. Es a dir, per sobre de la Bonanova, monastir de Pedralbes, travessa la Diagonal, baixa per el barranc de Hospitalet cap el Prat de Llobregat í cap a l'aeroport. Donas molt be les dues ±nterseccions es donan : una es el nus de la Trinitat Bella i un. altre a la alçada de Cornellá. 1 amb el regateíx del Ministeri d'Obres Publiques i la Generalítat posi, volem compartir pero potser no tant. Fina a 25 mil milíons si, mes ja veurem. Van quesdar les dues cues, les dues potes aquestes, es a dir, Trinitat, Mongat, Ciutat VellaMongat, Montgat al darrera del Turo, perque la gent no tingui que atravessa en alla mai mes el aquell del Turo de Montgat per entrar a Barcelona i estalviarse el peatge. Dones a la cua Trinitat-Montgat no te encara finançament i la cua Cornella-Aeroport del Prat tampoc. Si aixo ara no he possesim, voldría dir tant com que per util.litzar els ja util.litzats valdría dir que el 92 els atletes que en de correr, el ciclisme, en aquest cas, que es de carrer es el Velodrom de Horta no podría, 99 �anar desde el aeroport fins el Velodrom. Si que podría anar, pero no dret, hauria de donar tota la volta aquesta pel carrer de San Quim, pasa pel cinturo primer. Aríbaria tard per entendrens voldria dir tot que efectivament tot el desviament del trafic de la gent que va de San Cugat per o per anar el Port de Masnou, no hi podría nar, hauriem de fer tota la Meridiana anan fina a la Gran Vía i canviar com poguessin i tirar cap a Masnou, cosa que no té cap mena de sentit, en una área metropolitana com "comme faut" en una ciutat gran doncs que vol esta ben comunicada. De manera que, en aquest convení hí haura les dues mes pero aixi com els demés diuen segón cinturo, paga la Generalitat la Obra Civil i l'Ajuntament es cuida, l'Ajuntament i la Corporació, que ja saben que aqui ha sigut el problema, però en tot cas l'Ajuntament, els ajuntaments metropolítans, no estrem en polémicas, han de pagar els terrenys pels emplaçaments de serveis, que deunido també són díners, no són 25.000 mílions peró són díners i en el cas del Cínturó Litoral, diu, ho paga el Estat i l'Ajuntament paga els terrenys i els desplaçaments de serveis í en les que diu.el Tinent d'alcalde d'hissenda está estudíant el finançament. S'estudiará " una formula financiera para que las entidades contratantes puedan realizar estas obras en el plazo previsto en el anexo " que és l'any 92. 1 jo el que cm negava es que, després de4 25 agrys, el día que se siguis els cinturons no es siguin sencers. 1 que el meu fill, un día quan sigui gran, cm pugui dir "escolta, jo quan vaig acabar la carrera cm vaig trobar igual que tú, que els cinturons encara no sabíem qui eis havia de fer". De manera que hi serán, només que hi quedarán la 100 �ultima fase de la realització de les obres. una .de les altres inversions que s'han de fer en aquesta ciutat, aeropert, ja no hi entro, ho deixo per les preguntes, si algú l'hi interesa, es, potser, l'altra inversió que falta, i algunes de caracter tecnologic que també en Raventós podria després explicar doncs ja les estem llangant sobretot via INICIATIVA : Barcelona Cable, Torre de Comunicacions, etc. però mentalment, conceptuainent, ja velen que hi ha asignats els "rols" dels actors que han de fer aquestes grans inversions. Aquesta és la situació en la qual estem. Per acabar, una paraula sobre els Jocs Climpics. No són, no han estat, no serán, jo creec, el desllogadcr únic de Barcelona, ni molt menys. Els Jocs són la cosa. La cesa és que aquesta ciutat, de cop volta, inclús abans de la comunicació es va decidir a csaminar (aquesta es la impressió que jo tino ( desde la me y a atalaya de l'Ajuntament ), el finançament dels Jocs no un gran deficit. Si volem aclariment, en podem parlar. No té per que ser-ho, ho hem de fer molt malament perque ho sigui. I per últim voldria parlar a un nivell més conceptual. Quan fa uns anys ens plantejavem que hauriem de fer cara a la crisi també ens van questionar alguns deis conceptes que hm heredat en materia es la distribució de papers en aquesta societat, de la joventut , de la gent gran, de la gent que és rica i de la que no hu és tant, de l'empresari i del treballador. I vam, arribar a la conclusió, que hem anat madurant, que la nostra obligació és dir-los als joves d'aquesta ciutat que arrisquin, que han d'arriscar, la qual cosa no vol dir que tots haguim de ser empresaris. Ni que seis hagui de dir a tots que demanin diners als seus pares (si es que en 101 �tenen) i que tractin de posar una petite empresa ni que sigui del servei més lleuger i que tractin de prosperar en el mercat. No necessariament. Però, si que, primer, això es molt possible, potser es un 30% de-les posibilitats que tenen a arribar a esta realment ocupats i ara estic inventant una xifra). Pero en tot cas, aquest tipus de decisió s'ha de pendre tant si deixideixen llancçar-se al món de la producció i de la autoocupació, en definitiva com si volen entrar en una vía de trevall associat, sigui cooperativa sigui a la fr4ontera del • món marginal, drguessim, el que prodrian ser cooperatives o altres formes d'ocupacció de trevall professional a ultima hora que acaba sent bastant semblant a una empresa d'autoocupació o un grup cooperatiu o inclús en el cas de que es plantejesin seriosament a tenir un trevall asalariat. Nosaltres tenim l'obliqació de dir al jovent i els hi diem que fins i tot per ser trevallador s'arriscar. Arriscar en el moment de selecciona quina es la formació que s'ha de tenir per poder trobar al máxim l'encaix d'aquesta formació amb la demanda de trevall del mercat. Avui en día els hi dic i els hi diem a tots, i no només ha diem, sino que ho practiquem,i el Jordi. Gonzalez Arnau, que esta en la ponencia del Serra Martí el que fan es practica una petite escala això en Barcelona Activa i en algunes altres iniciativas que t.enian ( la Barcelona activa són 50 espais pero 50 o 70 empreses de menys de 10 trevalladors que duraran maxim 3anys en aquella localització) - que nosaltres els oferim a preu de cost marxar i espabilar-se en després hauran 'de el mercat. EvidenmenT Amb 70 no arreglarás com deja algún 800.000 llocs de treball vol dir 102 �80.000 empreses.No vol dir 70 empreses i aixó es cert ). De tote manera es una indicació de per on volem anar i es una contribució, si mes no, doctrinal i pedagogica de la joventut de la ciutat, de que sápiga que l'Ajuntament també está camí per anar per aquesta via. El que és practicament segur, i això ho ha dit tothom és que en la formació que ens dóna el sistema tal i com el tenim, el sistema. de formació, el sistema diguem d'educació i formació el més segur es que el 50 % de la gent que tregui el paperet que s'els hi dona no troba una adequació facil d'aquest papar a les fabriques a les empreses a les oficinas, que se i'hi puguin fer. De manera que s'hi l'ha de dir al jove " No esperi vosté que la societat no prepara res, la societat li dona un titol que és necessari però no suficient. Vosté ha d'arriscar i ha de decidir, a mes, que a vosté, li agrada afilar llapis o el que sigui, una cosa i ademas ha d'endevinar que aquella cosa que li agrada fer i que pot fer millor que vosaltres es escasa en el mercat, tant si es empresari com si es trevallador, es escasa en el mercat de treball en aquest cas. I aquesta idea de que s'ha d'arriscar i que el risc no esta renyit amb la solidaritat, al contrari, perque la gran explotació ? que tenim en aquest moment • es l'atur. Aquesta idea es la que anem predioant i no es que la prediquesim nosaltres si no es que la realitat la predica. Nosaltres: ens trobem que això és el que la gent implicitament pensa i creiem que poc a poc la joventut d'aquesta ciutat esta entrant per la via de practicar aquests nous valors. En definitiva, noslatres el que voldriem, desde lo'Ajuntament, és, i això els ofereixo, jugar un "rol" d'arbitres de garantidors o de •atalitzadors del que podriem din un nou 103 �pacte entre la ciutat i els seus empresari . Pacte que hauria de permetre assejar noves formes de reactivacció jo crees que aquet pacte també s'hauria d'extendre a la promoció de Barcelona arreu del. món. C-eec que aquesta es una promoció d'un fons , comercial que és comú a tots, que és nom Barcelona, i. també en aquest terreny estem disposats a col.laborar amb vostés. AixO es basicament tot. TORN DE PREGUNTES P.- Jo sóc Miguel Sáenz de Higuera, presídent de Maquinista. Els prego m'excusin de parlar castellá peró m'expresso molt millor en aquesta llengua. Parlaré català en el futur i hablaré catalán en el futuro porque ya estoy obligado. Mis hijas aquí en el colegio cada vez menos compafie ..ros les llaman "las vascas". Pero cuando veranean en. casa sus abuelos, primos y amigos les llaman " las catalanas". La primera pregunta que yo le quería hacer hace mucho tiempo, al alcalde, por- ser el del Partido Socialista de_ Catalufia. Yo creo que evidentemente Barcelona es mejor, sin duda. Creo que hay una seria de factores que todos esperabamos de un alcalde socialista. Esperabamos realizar obras públicas, una Administración rigurosa, una reducción del deficit de las empresas municipales... Pero a los empresarios hay un facor que realmente nos ha sorprendido de un alcalde socialista. El 104 �alcalde socialista de Cataluña ha sido un facor evidente dinamizador de la iniciativa empresarial. Por ejemplo refiriéndonos a Iniciatrivas,S.A., para una inversión pública. de 1000 y pico millones de ptas., en consorcio con empresas privadas,' con iniciativas privadas, ha sido el factor catalizador de una inversión privada 10, 12, 15 veces superior. Esto implica una simbiosis, una. relación amistosa. y una identidad de objetivos entre la iniciativa privada y la pública. Los empresarios y algunos de ellos hablamos de estos temas nos sorprende que los socialistas que quizá hace 25-30 años los identificabamos como una ecuación socialismo = propiedad pública de los medios deprodución, en estos momentos están fomentando de una forma muy eficaz, de una forma realmente entusiasmante la iniciativa privada. La pregunta es la siguiente : P.- Esto es un factor coyuntural o entraña un cambio con lo cual nos daría más confianza, del socialismo • en los paises , democráticos en áu ideología respecto -a la función que el Partido Socialista debe desempeñar en la sociedad ? R.- (PASQUAL MARAGALL) Jo creo que la clau de la contestació a la primera part de la pregunta és que l'empresari tal com el defineixeu els manuals és una colla de coses : risc, capacitat de treure una colla de quarts invertibles, peró també és una determinada informació. L'empresari té una informació que altres no tenen que porta a la seva realització les posibilitats d'informació que altres tenen, i no fan servir. Hi ha una demanda i no hi . ha una oferta. A última hora,em sembla que és aix6. Doncs molt bé a l'Ajuntament ni ha informació que només té l'Ajuntament davant l'alcalde la podem tenir altres nivells de 105 la �Administració pública i altres nivells de la societat. Però es evident que l'alcalde,de Barcelona té un nivell d'informació que altres persones no tenen. Davant d'això es pot, o bé per un liberal respecte del mercat que en part jo comparteixo ) no fer res i deixar que el mercat per el. mateix algún día hi hagi algú que trobi aquella informació que té, o bé sencillament posar aquela informació o contribucció, ínclús amb alguns diners al darrera amb el ben entes que aquests diners d'aquí a tres anys ela retirarán. Es INICIATIVES S.A. I aquesta informació, qué és ? Aquesta informació és un calaix que jo tino i que tenen els meus col.laboradors de millers de ciutadans ( ara estic exagerant peró us aseguro que al cap deis anys podem ser milions ) que díuenh a "-Barcelona el que haurien de fer, o seria magnific de fer o és pot fer..." Això es constant a Barcelona. La creativitat í la imaginació són infinites i tan mateix els recursos per procesar tota aquesta informació i els financers per pagarla no están disponibles. Aleshores l'Ajuntament Barcelona, l'Alcalde, el que ha de fer és dir vosté .té de Doncs molt bé, si aquesta gran idea aquí va un estudi de mercat i una mica de capital ( només del 20% durant 3 anys ) i vosté s'espavila. Amb lo qual, evidenment, el número d'ofertes ha disminult radicalment parque abans eran coses que la gent pensava que 'eran coses que s'hauria de subvencionar porque la idea tan _bona que merexia una subvenció, ara ja saben que l'Ajuntament els hí dirá : "Doncs si vol fer-ho ja sap que jo l'ayudo a vosté ha fará". Amb la qual cosa el número d'eventuals, inventors o ideadorS de posibles empreses ha disminuït i la qualitatalitat ha 106 �aumentat extraodinariament. I la gent ja vé amb un inici de búsqueda d'alres i de mercats posibles i de funcionament mes índicatius. De manera que el pragmatisme és el que s'imposa í en aquest cas nosaltres al que hem anat es a posar en contribució una cosa que teniem des de fa vuit anys cense preguntarnos massa si això estava d'accord amb el socialisme, amb el liberalisme o en qué. Després si, la Generalitat, en aquesta pregunta que cm fa el Miguel Saenz de Higuera he contestat que això en definitiva lo que s'imposará a Europa„ no només a l'Oest sinò a l'Est, n'estic convençut. A l'Est comença a haver-hí mercats, curiosament a través deis ajuntamens. L'únic deute que hi ha comparable o rendible, volatitzable en el mercat en el deute municipal, és a dír el ajuntament de Budapest, están emitint diners que els particulars poden comprar i és l'Unic títol rentable que els cíutadans de Budapest, de Hungría poden comprar. I jo estío segur que això és el principi d'un proces que s'anírá donant. De manera. que en contra el mercat no hi ha absolutament res í dintre del socialisme hi ha moltes corrents í moltes tradicions diverses. Aquella en la qual estem contra el mercat, com a realitat, com a mecanísme que existeix í que procesa dades d'informació asigna, doncs, determinats recursos, determinades finalitats no hi tenen absolutament res excepte allá que tenim en comú tots, llíberals, socialistes, comunistes, dretes, esquerres é8 que el mercat no tot ho fa bé. Hi ha productes que no els pot fer el mercat, la Defensa i altres i per tant ha de haver-hi una Administració Pública. Per això estem tots d'accord. El que els socialistes no estem d'accord, és que el mercat ademes d'una 107 �realitat sigui un valer i que s'hagi de defensar o idolatra o modificar o planificar. Jo estic conve4nçut de que les diferencies son. incentiu, les diferencies de látribució, per exemple, sán incentiu perque la humana es així, per millorar i per trevallar més í per ser més productius i que, per tnat s'ha de posibilitar que la gent guanyí més perque es pugui bellugar i prosperar. Ja no és pecat aixó, guanyar mes diners que l'altre. Amb el que jo no estío d'accord es que això s'hagi de glorificar com a valor. Això és així. Que hi farem Eh, que he dit ? A partir de aquí començar a glorificar la figura de l'empresari dones perque si no, no s'en produeixen i no hi han grands fotografíes deis empresaria • en les revistes, diguem que són les persones más importants del món, mes que els política i els artistas i els futbolistes doncs de funcionar l'economia del país. Dones no hi acabo de creure. 1 en. segon lloc que aquestes persones que han tingut la fortuna o la saviesa de destacar s'hagin de reunir síndicalment per defensar el seu nívell d'ingresos vcom l'han obtingut, es aixó no estío absolutament d'accord, Je cap manera, perque es una negació del principi en virtut del qual existeixen. Si l'empresari es un individu que té una informació, que que arrisca i guanyar, el que no pot es pretendre, un cop ha guanyat util.litzar un petit poder, diguem-ne polítio que aíxó dóna per justament amb una altres tractes de impedir que un. tercer en aquest mercat , 1 aix6 es el que la vida també, la realitat ? humana es No s'ha de se socialista per reconeixer això. Només que sigui un punt lliberal s'admet. 'tendencia al La 108 ,monopoli vé �inmediatament després tant, de la tendencia glorificar les diferencies diferencies a l'enríquiment. Per No. Jo crec que les que es donen al mercat de són diferencies no justificables moltes vegades totalment pel pur funcionament de les coses del mercat purament i que sempre hi ha un element de poder fe entremig, casi sempre. Que hí ha una certa distorsió deis mecanismes de mercat per factors psicológics, per facors d'estar al .mateix nivel' que els altres per una colla de factors de diferenciació que juguen en la realitat humana peró això ens portaría molt lluny i en tot cas ja veus que el mercat jo creec que és una realitat que l'hem de respectar í d'industríalitzar, saber quina límits té i, en tot cas, no glorificarla com tampoc l'estat. Aixà es una característica no tan nova en el socíalisme d'aquí. Aquest és un país Catalunya almenys que té una tradi ció llibertaria i la. classe obrera ho va ser historicament, justament molt centralista, partidaria de la planificació sino més aviat de la autogestió, deis contractas, té una llarga tradició en aquest sentit que el socialísme catala ha heredat i per tant nosaltres dir que socialisme no és lo mateix que socialització, no ens consta absolutament res. Está ala llibres que hem llegít desde petits í quan a mi s'_em parla de ' nacionalitzacions desde una carta dreta de després a lo millor es califica de lliberal, doncs bueno, jo penco que no tant que de lliberal no tant. Bé i això és tot. P.- Sóc „loan Coma. Sóc representant de l'agrupaciÓ d'empreses petít4es i mitjanes conec forcas deis que estem aquí i amb alguna d'ells i tinc amistat. Be sembla que si som aquí és perque 109 �tenim una certa afinitat, cadascú sabrá a on anar amb el projecte. Però no cm quedaría tranquil si no manifestés algunes reticencies sobre el seu desenvolupament. Desde el punt de vista de la petite i mítjane empresa que represento hí ha , per mi, una notable dificultat que intento superar ínfluít de l'amístat que em mereix algú de nosaltres que tenim càrrecs a l'Administració però que ' no deixar de ser una difícultat subjetiva, que és el díáleg i la participació en els temes. A mi. m'agradaría, tot hi acceptan un sistema complexe, feixuc i moltes vegades difícil gairebé sempre deformat que a mide que aneu asolínt étapes de consolídació que vol dir que s'han superar les de aclimatació, les de coneíxement i les de connotació intentesiu una forma de diáleg en la que els petits empresaris d'una forma col.lectiva i en funció de l'objectivitat de que el plantejamen i haguesi un diáleg amb vosaltre, amb els que representen el poder de de la administració que no depengués de loa relació personal. I ho dic en el sentit de que tothom que té idees les pogués presentar, no perque fossin aceptades si no sencillament perque fossin valorades, valorades en i a més que fossin moment que .puguessin fer incorporades ala projectes. No ja quan están sotmesas ala trámits administratius que no deixen de ser feixucs. Sé que lo que estic proposant no es fácil, però m'agradaría que, si el vostre mandat continua, jo creec que les consolidacions de les coses són bones intentessín també trencar amb aquesta mecánica que és una herencia molt difícil ala que desde abaix intentem participa no ja a nivell polític ni a nívell de la gestió sínó a nívell de la contribució 110 �a l'exeoució de les coses. M'agradaria que diguessin si tenía algun projecte perque aixó en certa manera. deixí de ser una d'alguns que tenim accés a les persones que s'institució una forma, diguessim, operativa i que pogués accedir tothom que vulgui, el que tingui les ganes o el desitg de fer-ho. R.- (PASQUAL MARAGALL) Bé jo el diría que, tenin "INICIATIVES" com "Catalunya activa" que, són coses que s'anuncien ala hi han els telefona pertinents dona son maneres relativament més objectives que lo normal, que el corrent, de que hí hagi gent que té idees i posibilitats de produir amb una certa relació amb algún tipus d'interés general pugui fer-ho en relació al nivell de administració local que es el que estem i per tant • podem comprometrens en aquesta linia. Lo que és segur es que deuen haver-hi més de sistemes, n'hi haurán més però tampoC se m'acut que -aixó sigui una cosa que es pugui. decretar. Nosaltres estem oberts, en definitiva, a aquests tipus de preocupacions de desllizar la relació personal de la posibilitat de contacte amb . l'admínístració,. D'aixó s'en diu desentralitzaciÓ, basicament, i nosaltres si es dir tenir a prop de casa a tothom però no només en aquella persona que té un accés en la cúpula del poder si no a nivell de districte suposem. No ? hí han 10 districtes. Donas molt bé, a cada dístricte estera creant una petite oficina d'animació económica que s'en diuen, d'animadors economics. Lo primer que hem de fer de moment és animadora a. ella . , perque segurament no saben que catan aprenent. Per fer qué ? Bueno donas perque persones d'un nivell molt a la frontera del mercat, segurament, donas puguin trobar la via, m'entens? puguin esta exposats ala tipus de coneixements que calen perque la burocracia 111 �no sigui un obstacle. Jo creec que l'única vía és la multiplicació la desentralització, difuminá aquesta informació al maxim,no Això és el que estem fent als districtes, ens ha costat 8 anys construir uns districtes dignes d'aquet nom, amb funcionaris, amb ordinadors, amb une locals a clients, encara no hem aconseguit que la gent sapiga que hi ha els dístrictes hi que ale districtes el 90% deis serveis de l'Ajuntament es poden o s'han de resoldre, el cene, el padrÓ,. els impostos, les licencies, les grane, les petites... hem transferit l'altre dia per últim totes les les llicencies urbanístiques no només les obres menors que ja hi anven sínó també les majors i les industrials. , El Tinent d'Alcalde d'urbanisme es queda un dret de pernada de poguer decidir que aquella llicencia d'obra major és d'interés general de la ciutat i reclamarla per la tramitació central i això succeirá bastnat al principi, però en tot cas, hi ha, tot aquests tipus de tramitació están a nivell de districte però la gent encara no ho sapi amb refereixo amb això tambe ale pressuntes empresaris o els empresaris que hi ha une centres d'informació i de tacte amb el Ajuntament, doncs, que están a 10 puestos a Barcelona. De totes maneres per molt petites que siguin les empreses í sobrettot si l'han ...... .....,... en algún tipus d'organitzacíá continua assent un tema aportar desde l'Ajuntament central. Però bueno que quedi cair que no estem tancats ni molt menys a que es crein vies noves de diáleg i de comunicació amb nous empresaris. Inclús, bueno, aquest sopar esta una mica pensat per dir-nos amb una certa mes rotunditat que justament volem aquest tipus de contacte d'una forma 112 ja �sistemática, no ? R.- (Reventós) Encara que l'Alcalde ja ha ha apuntat jo penso que contestant, continuar la contestació a la pregunta que sha. fet avans que INICIATIVES precisament va ser creada per donar respostas a problemes d'actuació de projectes importants de la ciutat. Peró m'ha semblat precísament que hi havia una demande de tipus precisament intermedi que fins ara no estava atesa i per això ahir en va constituir Barcelona una societat anomenada "Barcelona Impuls" a la qual i fomen part nous socia aquest nous socis fina tot perque es vegi el el talant elá sectors els que están els mencionaré perque és un tema públic per crear una empresa i ..,....... el risc que intenteu precisament donar d' una manera molt profesonalitzada supor a projectes empresarials que puguin tenir vialitat evconómica í per tant interés empresarial í per tant interés per la ciutat. D'alguna. manera, per un cantó "Barcelona Activa" que ja funciona cubreix aquests projectes mes petits, í en aquest cas "Barcelona Impuls" cubriría projectes de típu intermedi perque veguin la profesionalitat amb que s'asignarán ele projectes els socis de "Barcelona Impuls són ágroaliment, Agromán, Catalana de Gas, HUSA, Timón que és del grup Prisa editora de el Pais =, Caixa d'Estaivis de Barcelona, Caixa d'Estalvis de Catalunya, JRDI ? que es una societat francesa e INICIATIVES. Per tant jo diría que els tres segments grans projectes avui dia-tenen unes respostas que es diu INICIATIVES a nivell municipal, segment mig té "Barcelona Impuls" i segment petit té "Barcelona Activa". - Per tant hi comenga ha haver una canals que abans no existien de resposta totalment profesional a 113 �projectes empresarials rentables que siguin d'interés general i d'interés per la clutat. Són les dotze que es l'hora de perdre les sabates sí no marxem.' Moltes • gracies a tothom i reitero, reiterem tot l'equip municipal la nostra disposició de seguir trevallant amb vostés amb mes profunditat, si es pot, per tractar de tirar aquesta ciutat en amunt i tan enilá con els seus ciutadans volen. Us ho agraeixo. Barcelona,24 de Maig de 1987 114 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4000 Title A name given to the resource Sopar - col·loqui amb empresaris Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Avinguda Palace, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Socialisme Gestió pública Acció política Barcelona Campanyes Economia Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Armet, Lluís, 1945- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4671/FMHP_01818.JPG cfb6a8a7ff9fd832505211240db26a51 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource Sopar amb els Consellers del govern Subject The topic of the resource Sopars Consellers Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Consellers Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4672/FMHP_01819.JPG 50bbf9f0901b09a7d0ab30ebf27dbc7a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource Sopar amb els Consellers del govern Subject The topic of the resource Sopars Consellers Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Tura, Montserrat, 1954- Saura, Joan, 1950- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4673/FMHP_01820.JPG 8cf26cd6f786092064bc67806f397863 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource Sopar amb els Consellers del govern Subject The topic of the resource Sopars Consellers Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Consellers Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4674/FMHP_01821.JPG aa6fcaacbf29412508ff18609879d434 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource Sopar amb els Consellers del govern Subject The topic of the resource Sopars Consellers Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Consellers Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4675/FMHP_01822.JPG b741089e551589adc432c61eb5de5b4c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource Sopar amb els Consellers del govern Subject The topic of the resource Sopars Consellers Administració autonòmica Maragall Mira, Pasqual, 1941- Consellers Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 20-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6011/FMHP_03167.JPG 7c41fb3976dec23703313307938e1a50 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casa dels Canonges Title A name given to the resource Sopar amb els secretaris generals dels sindicats UGT i CCOO Subject The topic of the resource Sopars Sindicats Sindicalistes Secretaris de direcció Maragall Mira, Pasqual, 1941- Àlvarez, Josep M. (Josep Maria), 1956- Méndez, Cándido Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 24-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies