<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=88&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-04-08T17:42:43+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>88</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="680" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="476">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/680/19860402_LV.pdf</src>
        <authentication>2e3b2f7ea4207a1be225ed970dc69304</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42150">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

MIERCOLES,
2ABRIL1986
u

Sobrevuelo

La promoción de Barcelona

L

Aactuación del Ayunta
miento de Barcelona en
materia de promoción turística de la ciudad se centra hoy,
básicamente, en intentar que Barcelona deje de ser contemplada
como un punto de escala breve en
los circuitos turísticos comercia—
les.
A pesar .de reunir condiciones
objetivas propias para ser un cen
tro de atracción turística de pri—
mer orden, durante mucho tiem
po la Ciudad Condal no consiguió
consolidarse como punto de desti
no de lasrutasinternacionales. En
este sentido, Barcelona no supo
explotar sus recursos turísticos
propios para ponerse, en este te—
rreno, al nivel de ciudades eu—
ropeas como París o Roma.
La Ciudad Condal era un desti
no secundario. Es decir, el turista
que pasaba sus vacaciones en la
Costa Brava aprovechaba un día
para visitar Barcelona, pero difí
cilmente las estanciasvacaciona
les en nuestra ciudad sobrepasa
ban losdos o tres días.
Esta tendencia, sin embargo,
está cambiañdo notablemente en
los últimos tiempos. Utilizando la
: expresión de un reconocido profesional del sector turístico. po—
dríamos decir que “estamos poniendo a Barcelona en el mapa”.
En los últimos años, Barcelona ha
conseguido deshacerse, en buena
medida, de esa etiqueta de objeti
yo turísticó secundario para pasar
a ser uná ciudad con una oferta
que le otorga un pesoespecífico en
los circuitos comerciales.
Este cambio de tendencia ha
sido favorecido por diversas cir
cunstancias. En primer lugar, habría que considerar la condición
de capital cultural de Barcelona y
la promoción que en este sentido
se está realizando desde diversas
instancias municipales.
En este aspecto destacan el Plan
de Museosde la ciudad, aprobado

ATALUÑA es un país
macrocéfalo donde el “cap
1 casal”,Barcelona, ocupa
un peso desproporcionado en casi
todos los ctores de actividad.
Esta regla tiene, no obstante, una
clamorosa excepción en lo que al
turismo se refiere. En efecto, en
este campo la situaciónes exactamente la inversa y a nuestra capi
tal le corresponde en el concierto
turístico de Cataluñá (primera región turística de Europa) una muy
modesta participación.
No vale la pena analizar ahora
las causasde lo ocurrido ni evocar
aquellos años en que media docena de hoteles iban a construirse en
la Diagonal. Lo cierto es que Madrid supo aprovechar aquella
oportunidad y consiguió el despe
gue de su capacidad de alojamien
Lo. Entre nosotros, afortunadamente, también en esto el realismo
ha conducido a la rectificación y
desde la óptica de la responsabili
dad hoy se intenta captar a las
mismas cadenas hoteleras que an
tes se ahuyentaron. Pero ciñamos
la cuestión a las posibles vías de
impulso para el turismo de Barce
lona, y veremos con claridad meridiana que la aportación fundamental pasa por el turismo de ne
gocios. Estamos, pues, donde nos
colocó Esteve Bassols al acuñar el
lema “Barcelona, ciudad de ferias
y Congresos”.
En el plural de estasexpresiones
radica la importancia de un fenó
meno que nació como la gran con
vocatoria anual al estilo de las fa
llas de Valencia o de la feria de
abril en Sevilla. Pero de aquel cer
tamen de una vez al año se ha pa
sado a un ritmo tan vertiginoso
como el de los amores de don Juan
Tenorio. Necesitaba éste cinco

El buen momento actual de la
producción cultural en la Ciudad
Condal constituye otra circuns—
tancia que explica el cambio de
actitud del turismo internacional
hacia Barcelona. Nuestra ciudad
cuenta hoy con unas inquietudes
creativas, unas iniciativas públicas
y privadas y un deseo/necesidad
de actividad cultural que entron
can directamente con Europa y
equiparan a Barcelona con ciuda
des como Paris, Milán o Berlín.
Este es el espacio desde cuyas
coordenadas la Ciudad Condal
afronta hoy el reto cultural que
tiene planteado en diversos nive
les: económico, tecnológico, crea—
tivo, de consumo...
La calidad de nuestra música, la
seriedad de la creación de moda, el
reconocimiento internacional del
que gozan el diseño y la arquitec
tura, y el papel innovador del teatro que se hacen en nuestra ciudad
son algunas facetas culturales que
avalan la actual oferta turística de
Barcelona.
La gran reactivación experi
mentada por la Fira y la actividad
del Barcelona Convention Bureau, organismo dependiente del
Patronat Municipal de Turisme,
son elementos a tener en cuenta al
hablar de la oferta turística de la
ciudad. La Fira atrae anualmente
a un considerable número de visi
tantes a Barcelona. Este tipo de turismo reúne unas condiciones
marcadamente particulares. Son
personas de un alto “standing”
económico que, consecuentemen
te, exigen de la ciudad una oferta
de un elevado nivel de cali4ad, es
pecialmente en materia hotelera,

días por amante en un ciclo de conocer-convencer-seducir-aban
donar-reempla.zar, que en el caso
de las ferias alemanas se ha visto
superado por una cadencia de tres
días consistentes en montar-celebrar-desmontar. Pues bien, para
los congresos, la vivacidad es todavía mayor y en ciudades como Pans los días de convención superan
los 250 al año.
Se trata, por consiguiente, de un.
elemento regular y estable que
permite un flujo constante y programado de visitantes y no de unas
puntas a fecha fija sin continuidad
en el resto del calendario. Y de
una línea con grandes posibilida
des que no sólo se intuyen, sino
que en algunos casos se han materializado ya con toda brillantez.
Pensemos. por ejemplo, en la reciente edición de Alimentaria, el
eco de cuyo éxito no se ha acallado
todavía y tendremos el ejemplo a
imitar gracias a la capacidad de
organización y a la creatividad de
Prosema, su entidad organizadora.
Pregunten en los hoteles. taxis,
restaurantes, espectáculos, etc., y
tendrán la categórica confirmación de que los efectos indirectos
del certamen son una extraordina
ria fuente de creación de riqueza.
La feria en sí no es más que la pun
ta visible del iceberg. Y por ello
conviene derivar las conclusiones
del caso. Así, por ejemplo, hay un
dintel o umbral crítico podebajo
del cual la suma de lascoiivocato
rías de los expositores no produce
efecto multiplicador de los visi—
tantes. Y, por tanto, que nose trata
de hacer muchas ferias pequeñas,
muchos carteles o unos calenda
nos de manifestaciones más extensos, sino de acercarse a la dimensión óptima que maximiza el
rendimiento. Dicho en términos
teatrales: antes de levantar el telón
hay que contar con que se llene l
patio de butacas y seguir la pauta
de las sociedades feriales alemanas
que dan constante rotación y utíli
zación a sus metros cuadrados de
suelo público, cedido en régimen
de monopolio y por ende de obli
gada rentabilidad.
Entre nosotros surgieron. entre
otros, durante la prosperidad de

PERRO CAP1ICHE
blanco de 7
meses en la Residencia Vali
dHebrón, el 30-3, collar aman
110.Atiende por Cim.
Se gratificar5 con 25.000 pias.
su devolución.
(977) 22-64-69 y
331-08-40, Sr. Luis

(93)

1

-

Con frecuencialas estadísticasde turismo,escasasypoco fiables
la mayoria de ellas, cuando se trata de evaluarel conjunto de la
oferta de alojamientosturisticosno hacen mencion de una de sus
componentes fundamentaleslos apartamentosutilizadoscomo vivienda tunstica y fuera del controloficial Las estadisticassuelen
solo evaluar dentrodel contextodela llamadaofertaextrahotelera,
los campingsy lós apartamentosturísticoslegalizadoso dados dó
afta oficiaImnte
Sucede en lapractica que Cataluñapor ejemplo con unaoferta
total deplazas de alojamientoturisticocercanaa los dosmillonesy
medio y con una ofertaglobalde mas de un millon setecientasmil
piaz.sen apartamentosysegundasresidenciassusceptiblesde
utili
zacion tunstica, tansolo tiene un 10 de esacapacidadde aloja
miento clasificadocon arregloa laordenacionturisticavigente Y
eñ otraszonas turísticasde Españael problemacobra idénticadimension
Este inmenso potencial de capacidadde alojamientoturistico,
que escapaal controlno solo de las estadisticasoficialessino tam
bien del controladministrativoy con frecuenciafiscal representa,
entre otras cosas una competenciadeslealpara aquellasempresas
que operande unaforma trasparenteylegal un enormeriesgode
control de calidadde instalacionesy servicios unossistemasde comerciahzacion totalmenteatipicosy extraordinariamentedisper—
sos laexistenciade unasenormesbolsasde fraude fiscaly unaim
portante evasionde divisasa la vez que la perdidade un montante
de dineroque nopigresaen los circuitosnacionales
Hasta elpresente momento, con ser importantelaproblemática
planteada porlos apartamentosclandestinosylaeconomiasumer
gida quegeneran(entérminoscuantitativosmásimportantesquela
economia aflorada),se dabandoscircunstanciasque haciandificil
atacar deforma frontaleiasunto:laLey dé Arrendamwntos Urba
nos (quepropiciabalaescapatoriay el no controlde estamodalidad
deak,jamientó)ylaexistente situaciónfiscalpoco propicía.Ahora
con ¡aanunciadareforna deJaLA Uycon laimplantacióndeJIVA
el tema debe atacaxse,de llenoy con urgencia,a travesde unaope—
racion conjuntaen la que deben participarde una forma decisiva
lo&lt;sgobiernos
autonomos(quecuentancon la competenciaexclusi
va enmateriade turismo)ylos municipios
Si de verdadqueremosconseguirel objetivo de la mejora de la
calidad de nuestroproducto turisticodebemosacabar de una vezy
por todas con lasituacioncreadaporla existencia“toleradade los
apartamentos no legalizadosque en nada beneficianJabuenaima
gen tunstica de nuestropais desorientany colocanen situacionde
verdaderaindefensional consumidory con unaautenticacompe
tenCiadeslealparalos railesde empresasturisticasque operanen la
legalidady transparentementeen nuestropaís.

capital...

DESAPARECIDO

Tel.

La economíasumergida.
y los apartamentos

el año pasado por el Ayuntamien
to; las nuevas tendencias urbanís
ticas —quehan. conseguido poner
de moda a Barcelona entre los especialistas mundiales en la materia—; la promoción/recuperación
del patrimonio modernista de la

PasqualMaragall
de espectáculos y de servicios en
general.
La candidatura olímpica de
Barcelona no es un factor, en absoluto, ajeno a la promoción turís
tica de la ciudad. El solo hecho de
optar seriamente a los Juegos del
92 está otorgando a la Ciudad
Condal una gran resonancia en el
extranjero; una resonancia que. a
buen seguro, tendrá un efecto in
mediato de cara a la afluencia turística hacia Barcelona.

ciudad unas 300.000 personas.
circunstancia,
Esta
sumada al hecho de que durante quince días
Barcelona seiá el centro de atrac
ción de todas las cadenas de televi
Sión -del inundo, constituirá un
importantísimo factor de promo
ción de la ciudad.
A estasconsideraciones hay que
añadir los necesarios proyectos
para mejorar la capaçidad hotele
ra de Barcelona (entre ellos, cabe
destacar el de construir un nuevo
hotel en Montjuic) y la voluntad
Por otra parte, y mirando hacia de ampliar y- reformar el aero
un futuro no muy lejano, si se con- puerto barcelonés.
siguen los JJ.00. de 1992, se
calcula que durante la celebración
PASQUAL MARAGALL
de los mismos visitarán nuestra
de
Alcaide
Barcelona

“

-

Ciudad de ferias
y congresos

C

.

LA VANGUARDIA27

Turismo

los años 60, salones como el náuti
co o el del automóvil y contra la
adversa corriente de la crisis en los
70 manifestaciones como la ya citada Alimentaria o Construmat,
que reúnen estas condiciones.
Confiemos que también en el decenio de los 80 puedan surgir nue
vas iniciativas de esta categoría
que por ahora no se han visto y
que tengan la máxima proyección
internacional posible. Como decía
el présidente Tarradellas en la Fería Internacional de junio del 79,
aquella “plataforma del comercio
exterior de España”: “Durante la
Feria me visitaban de cuatro a cmco embajadores diarios”.
Con respecto a los congresos, el
obstáculo de nuestra ciudad reside
en la hipoteca de fechas que las
manifestaciones feriales significan
para la disponibilidad de unas mstalaciones que, por otra parte,
acusan una cierta obsolescencia si
se establece un parangón con otros
países. La comparación con el
Moscone Center de San Francisco, con el Palacio de París flanqueado por los gigantescos hoteles
Concorde Lafayette y Méridien o
con el ICC de Berlín apunta en
cierto modo hacia donde deben
encaminarse los esfuerzos si de
verdad queremos ser competitivos
en la promoción del turismo de
negocios. Y del análisis realizado
brota como diagnóstico que las
prioridades deberían situarse en la
atracción de inversiones en hoteles
de cinco estrellas y de cadenas que
generan su propia demanda de
forma autosostenida. Por citar
ciudades de menor peso y con la
misma inicial, Bucarest y Buda—
pest cuentan con Hilton, Inter
continental, Sheraton y hoteles del
tipo frecuentado por los ejecuti
vos de “expense account”. Y la
otra preferencia debería seguramente orientarse hacia la cons—
trucción de un nuevo palacio de
congresos con su complejo hotele
ro anejo, un proyecto para el que
no faltaría la participación entu—
siasta de los hoteleros y empresanos autóctonos si desde los poderes públicos se les invitara a una
iniciativa con perspectiva de futu
ro.
FRANCESC SANUY

C

RETRAC

El turismo de negocios...
importante negocio

RUZANDO el país del
Languedoc, en jornada
electoral, en la calle mayor
de Villefranche-de- Lauragay, la
pequeña ciudad agrícola que le
disputa a Castelnaudary el título
de capital del “cassoulet”, descu
brí la enseña de uno de los vetustos
“Hotel des Voyageurs”. Eran los
clásicos hospedajes de losántiguos
viajantes de comercio, esos pione
ros del turismo de negocios, los
“vendedores de azafrán” que diría
el honorable president Tarrade
llas, los “business travellers” de los
que hoy están pendientes las grandes cadenas hoteleras internacio
nales.
¿Qué sería de la vida de los ho—
teles de alto nivel, de los restau
rantes de tres y cuatro tenedores,
de las compañías aéreas, de las de
alquiler de coches, si no viajaran
tantos ejecutivos, altos empleados,
industriales y comerciantes, si no
se celebraran tantas ferias, encuentros profesionales y reunio
nes de trabajo? ¿Quiénes podrían
atender las notas de gastos que to
dos estos desplazamientos origi
nan, si no fueran las empresas,
compañías, corporaciones, insti
tuciones implicadas e interesadas
a los precios que rigen en este fabuloso mercado? Reducida es,
comparativamente,
la clientela
que puede darse este gusto, de for
ma individual y por cuenta propia.
Muchos son, ciertamente, los
hombres de empresa para los cua
les el viaje a lasantípodas ya es una
rutina y que están de vuelta de este
tipo de experiencia. Pero, entre.
que van surgiendo nuevas genera
ciones, que los sistemas de comu
nicaciones progresan,que los nue
vos métodos de relación personal
y de marketing se van imponiendo
en todo el mundo, y que las pers
pectivas económicas son de recu
peración, el volumen de este sec
tor de la industria turística va en
aumento en los centros neurálgi
cos y su negocio va a más. Las
compañías aéreas introducen novedades y ‘ofertas para esos ejecu
tivos y hombres de negocios, cui
dan los detalles y la confortabili—
dad igual que la hostelería, tiene
encuenta las característiças de esté

tipo de clientela, sin la cual seguro
que pasaría a los números rojos,
descubriendo, por ejemplo que,
en varios países de Europa y América, del diez al veinte por ciento
de este potencial turístico pertene—
cen al sexo femenino.
Téngase encuenta, además, que
los viajes de inçentivos con los que
se premian a los vendedores, es
una modalidad que también sigue
viento en popa, entre las multina
cionales norteamericanas, pero
tambiér en las británicas. Se
calcula que una tercera parte de
las primeras mil empresas del Rei
no Unido hán puesto en práctica
este sistema de incentivos, invir—
tiendo en ello 145millones de Ii—
bras el año pasado; según un estu
dio presentado en la conferencia
del Business Travel, celebrada la
semana pasada en el Barbican
Center de Londres.
París es la ciudad donde se celebran mayor número de congresos
y convenciones. Las estadísticas
correspondientes a 1983 daban un
total de 252 conferencias, de ellas
1 38 de carácter internacional. Le
seguía Londres, con 235, Ginebra
con l53,Bruselascon l45yViena
con 142. Madrid, llegaba en cator
ce lugar con 51, detrás de Hong
Kong y precediendo a Dublín.
Barcelona no figuraba en este cua
tro, reproducido por el diario
“The Financial Times”.
Los servicios ferroviarios de los
países más adelantados de Europa
están dedicando gran atención a
este tipo de movimiento viajero.
El servicio interciudades del Bri
tish Railways. en el que se ha reforzado la imagen del clásico Pull
man, reconoce que una tercera

parte del mercadobritánico utili
za sus líneas, y en consecuencia ha
implantado mejoras que suponen
interesantes atractivos. Lo mismo
puede decirse de los trenes franceses de gran velocidad o de los
germánicos, con modalidades de
precios especiales pata abonos o
kilométricos de empresasque alcanzan hasta el veinte por ciento
de rebajas.
Entre los informes pieeutados
en el cjado congreso del Business
Travel, figura una estadística de
los paísesmás visitados por hom
bres de negociosy ejecutivosbri
tánicos. Francia se sitúa en primer
lugar,conel 17 por ciento,seguida
de Alemania, Irlanda, Holanda y
Estados Unidos. España vieneen
octavo lugar con un cinco por
ciento, empatada con Italia, lo
cual revela un creciente interés
por nuestras plazas comerciales,
entre las cuales, por supuesto, fi—
gura Barcelona en primer tér
mino.
El International Passanger Survey facilita datos, asimismo, sobre
los gastos de los turistas en Gran
Bretaña que arroja un total de
4. 195millones de libras en 1984,
de los cuales 1.020 millones, es de—
cir el 24,3 por ciento, correspon—
derían a viajes de negocios. Según
otro estudio de American Expresa,
los gastos de estos viajes de nego
cios se suelen desglosar en 19,8 por
ciento para alojamientos, 14,6 en
comidas, 40 por ciento en trans
porte aéreo,y 14por cientoen diversiones, pues, aunque el deber es
antes que el placer,ésteno dejade
acompañarlo.

JAIME ARIAS
MUEBLES
PARA
JARDIN
. Y TERRAZA,
GARANTIZADOS

jl•

-

SELECCIONAMOSA LAINTEMPERIE.
-

COMPRADOR
-

DESUPISO
-

EN24HORAS
-

://

4

11

FUI

ARAGON,279 Tel. 2153917
(entre P° de Gracia y PauClaris)
-

BARCELONA
GRATUITO
.BARNA’.
- P° de Gracia

L• TeI.2158111.

16 de 204

-ql

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10290">
                <text>1142</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10292">
                <text>La promoción de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10294">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10296">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10297">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10300">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10301">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10302">
                <text>Promoció </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14368">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40350">
                <text>1986-04-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10291">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10293">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="671" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="373">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/671/19790821_LV.pdf</src>
        <authentication>0377683f0e1f306a726297b54ccf14c5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42047">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

LA

VANGUAJDA •

DARCELOI%JA
• MARTES, 21 DE

13

AGOSTO DE 1979

Ternasypersonajes

ÁreaMetropolitana:una.ocasiónhistórica(y3)

:«EI ÑÚgO Félix», fe,

a propórcionalidad
en la representación
Se ha exageradomucho sobre IS
ventajas de la gran escala en la pro
ducción de servicios públicos. Pero
si a’gún sentido tienen astas ventajas es precisamenteal nivel metropolitano ya para a prestación de una
serie de servicios las más de las veces indirectos: estudios, gestión tri
butaria, planificación, coordinación
de grandes infraestructurasy trans
porte, centros ordenadores,etc.
En este sentido Barcelonaestá ente el reto de descentralIzar el enor
me potenciel tecnológico y humano
que se ha ido concentrando.en la
plaza San Jaime, en dos sentidos:
hacia los barrios y hacia los muni
cipios del área, donde su rençlimien
to comparativoha de ser mucho mayOr.
.
.
En• el caso de la descentralizción
metropolitana es la CMB la qué de. be jugar un papel clave. Es a través
de ella que puede reconducirse el
. potencial del Ayuntamiento barcelo
nés.
Esta operación requiere un control
democrático estricto y un respeto
absoluto de la vitalidad de los muniéi,pios existentes. La Lay que ha de
remodelar la composicióndel Conse
jo metropolitano debe perniltir la
participación plena de todos los munIcipios en las decisiones metropoli
tanas
Esta representación de los duda
cienos • metropolitanos ha de seguir
criterios de proporcionalidad. En
Barcélona viven hoy 1.800.000perso
nés y en la corona metropolitana
.
1.200.000,aproximadamente.No es
pues la actual composiciónde LaComisión administrativa da la CMB Ip
qye: debería preocuparnos(5 repre
s5ntantes de la ciudad céntral por
4 çf la corona, cuando la proporción
Subárea 1
DELTA OCCIDENTAL
CastelIdeels
Prat
Gav
Viladecans
Sant Climent
Sant Bol

Suhárea2
DELTA ORIENTAL

21,9
54,2
32,7
39,6
2,1
66,9

TOTAL . ..

de habitantes es de 6 a 4), sino a
estructuración de un Consejo metropolitano que lo sea realmente, es
decir, que no se niaterialice en una
tederación de municipios para discu
tir sus problemasguardandoirtactas
sus líneas de acción, sino que se
convierta en el auténtico órgano rec
tor de una institución con problemas
propios recursos propios y suficien
tas y voluntad común de transformación.
Si no se hace así, ni los dudadano de Barcelonaaceptarían encami
nar recutsos hacia el área —preferi
rían conservar su en cierto modo pri
vilegiado aislamiento—, ni estaríatilos creando las instituciones de la
aglomeración como tal. Si quiere representación de una colectividad, cada personadel mismo tiene un voto;
SI lo que se quiere es mantener sus
divisiones internas, cada parte com
ponente, lildependientementede las
personas que a forman, tiene un
voto
Aquí se trata de conseguiruna representación del todo, matizadaconveiiientemente para que todaé las
partes estén suficientemente repre
sentadas. Lo mismo se buscó en el
parlamento español, en a ley sisetoral municipal y ahora en la oleedión del Parlarnentde Catalunya.Y
ha sido la izquierda siempre, la iz
quierda que hoy domina en el área,
la que ha defendido ls proporcionali
dad áon la poblaciónfrente a los sis
temas mayoritarios.
Veamos cuáles son las soluciones
posibes a la representacióndel todo
y las partes n nuestra área. Los habitantes de los 27 municipios, en
1977 ei-anlos siguientes,agrupados
r)Or subáreas urbanísticas.

L’Hóspitalet
Corneilá
Esplugues
Sant Juht

217,4

Subárea 3
LLOBREGAT
Sant Feliu .:;,..
Sent Joan Despí
Molins
Papiol
Pallejé
Sta, Colonia ...
Sant Vicens ...

289,7
94,1
41,0
10,1

...

TOTAL . . . 434,8

Subárea 4
VALLES

36,1
24,8
18,2
3,1
5,2
2,2
19,6

TOTAL •-. . • 109,3

Subárea 5
BESOS

Sant Cugat
Cerdanyola
Ripollet
Montcada
TOTAL .. .

31,7
38,7
25,7
25,3

Badalona
Santa Coloma Gr. ...
Sant
Adrié
Montgat
Tiana;1]

i
1432
- 390
67
28

121Á

TOTAL ..

401,9

‘un

,

TOTAL 15: 1.284,8— BARCELONA;1.886— TOTAL CMB: 3.171,7
BrceJona representa el 60 % del total y las 5 subáreasel 40 %
Número de representanteseb el Consejo Metropolitana
Municipios Habitantes % Hipótésis• %
Subáreas
(enmiles)
1+1/100.000
Barcelona
Subárea 1
Subárea 2
Subáree3
Subárea4
Subárea5

1.886,9
217,4
434,8
109,3
121,4
401,9

60
7
14
3
4
13
-

Total sn
Barcelona 1.284,8
Total con
Barcelona;1]3.171.7

,

20
12:
10.
14
8
12

:

- -

26
16
1-3
18
10
18

Hipótesis %
1+1/70.000

Hipótesis %
1+1/50.000

30
14
15
IB
9
16

37 36
14 14
13 , 13
l4 - 14
8
16
1

26
12
13
14
8
14

-

—

-

- ----.----

40

ni aquí ni en otros países.
-

56

:
74

61
-

100

EN MILES DE HABITANTES
Las diversas hipótesis avanzadas
últimamente para la formación del
Consejo Metropolitano proponen un
representante por
municipio más
uno por determinado número -de habitantes (de 50.000a 100.000)o f-rac
ciórt de ese número, con los siguientes resultados.
En - todas estas hipótesis, lógica.
mente, los 20 municipios más pe
queños cuentan. con dos representarites cada uño, y los municipios
medios aumentan eiúmero de representantes a medida que se apli
ca un denominador -más reducido
(de 100 a 50.000 habitantes). Así
por ejemplo: el Prat, Sant Bol y Cor
nellá, pasan de 2 o 3 representantds Santa Coloma de 3 a 4; Hospi
talet de 3 a 6 y Badalonade 3 a 6.
Lo que es más importante: la pri
mera propuesta (1/100.000da resul
tados .incuiherentes: Subáreas con
relativamente pocos habitantes (la
1 y la .3) tiene más representantes
que otras con do veces más de
habitantes o cuatro veces más (Del
te Oriental, con Hospitalet y Come
lié, y Besós, con Badalonay Santa
CoJ.oma)
.
Esa incoherencia queda
algo paliada en las hipótesis siguientes: (1/70.000y 1/50.000 habi
tantes) , aún el precio, claro está,
de aumentar el númerode miembroa
del Consejo—que en -el último caso
sería de un auténtico aConseil de
Cent».
Por otra parte la representación
de. Barcelona en la primera hipós
sis es a todas luces excesivamente
baja: un 27 por ciento de los repre
sentantes para un 60 por diento de
los representados.La corrección se
atenda en las hipótesis ai9uientes
(corE un 30 por ciento y un 37 por
ciento de . representantes de la ciu
dad central).
La corrección es demasiado seve
i-a para implicar seriamente a- los
barceloneses ion el área. Comparé
mosla, por ejeimplo,con la efectuada
en - el Estatut (Barcelona-provincia
contará con el 63 por ciento de loS
miembros del Pa-rlamontde Gatalunya, para cerca de un 70 por Cielito
de la población) y esa fórmula ha
sido considerada una aimportantísi
ma compensación»a las zonas de
menos habitantes.
Personalmente creo que el proble
iiia -del aumento -de volümnendél Cónsejo Metropolitano y el de - la
escasa
répresentación de las zonas
-más
pobladas, podría paliarse simplificando
la fórmula de proporcionalidad
para dejarla, por ejemplo, en
un
representantepor 50.000ha-bitantes
o fracción, sin más, y- estgbie
ciendo un techo al porcentaje- de
:representaciQ-flde Barcelona. si es
que el 45 por ciento representación
de la ciudad central, que resultaría
de esa fórmula, se considerara excesivo.
- En
fin, todas estas tecnicalida
des», tan poco atractivas, son n-ece
-sari-as-si se quiere discutir el problemnasobre bases objetivas. Las soluciones existen, con toda seguridad.
De hallarlas depende que éstemos
- en condiciones de lanzar una políti
- ca -metropolitana
por primera vez só
uds,solidaria y con unos mínimos
récursos—cosa que nó es corrienté

76

100

70

-5

87

Pasquat

MARAGALL

--

64

Teniente
deI Ayuntamiento

1-00

102

1

Miembro
100

de

la

Corporación

de
de

-

Comisión.

EL TEMA: Magia, buena fe.
EL PERSONAJE:Félix Llaugé Dausá; 46 años; soltero; nació en
Barcelona; se definé ‘rnago»; su afición, leer. .

—Por qué amago”?
han -cumplido durante estos días.
—Porque sigo las tradiciones má —Sí, claro.. .
gico - brujescas del antiguo Imperio —fNo -eran demasiado .predecl
Romano, los galés y los celtas, cuyo bles’? Incendios en agosto, tormen
conjunto es lo que se conoce vul tas...
-—(Pausa).Bueno,algunaspodemos
garmen-te como brujería.
—En un siglo tan científico nomo considerarlas fáciles, pero, por ejem.
el XX, ¿no suena todo eso a «ca- pb, la rotura de una presa no ecumro cada mes, y -lo de la regata,taln.
melo»?
—(Serio). La tecnología y f cien- poéo. Ahora, si alguien dice que son
cia han deshumanizadoal hombre cte casualidades, ¡pues, soy el hombre
tal manera, que a los consultorios de las casualidades!
de -magos y.- brujas se acude para y—Pero todo eso ya se dijó, cau
encontrar solución a problemas de sedo por la interisísima actividad so.
tipo afectivo o humanístico que no lar de este año...
—Sí, pero además,el motivo prin.
se resuelven en otro sitio.
—Qué tipo de consultas es el cipal de que este año sea tan malo
es debido al tránsito de Marte por
más frecuente?
—Las afectivas,sobre todo. Es de- el signo de Cáncer; el de Plutón,
dr, las relacionadas con «magia por Libra; Urano, par Escorpión, y
Neptuno, por Sagitario... Y más coverde’r, amorosa o sexual.
—y la genfe se va convencida... sas...
—A veces el ritual da resultado —Aceptar esto como causa es
y otras, no, ¿Por qué? Es una iii- cuestión de fe, ¿no?
—Sí, por supuesto, de fe, aunque
cógnita.
—Es decr, que no garantizan hay muchas cosas que las estadísti.
cas demuestran,como la influencia
nada.
.
—Bueno.. No se puede garanti. de la luna en el ser humano,etcé
tera...
zar . . .
—Y no hay protestas?
—fPretenden
sustituir a la fe en
—,De los clientes? Yo RO tengo, Dios?
Esto es como los médicos.... (ríe). —iBueno, calma, calma! (Medita).
Se protesta a espaldas, no de cara. No, porque, por ejemplo, el astrólo. —fNo será que la gente ya no go que es cristiano-,.sigue creyendo
que es Dios el que ha creado.este
confiaba mucho?
—No, porque generalmente el sistema que, además, no es deter
cliente no es esporádico, sino que minativo sino que, como se dice
acostuntbra a ser fijo. Y cuando tie de los sastres, inclinan pero -no obli
gaii. Además,los magos que utilizan
ne Otro preblenia, vuelve...
la astrología tienen por encima de
- —HVaya! iComo una peña!
—(Ríe, algo molesto). Bueno, no estas influencias su propia religión,
sé si vale esa palabra... (Ríe). Una que puede ser cristiana o -no.
peña muy amplia, en todo caso...
—.Usted cres en Dios?
—Nosotros creemos én Dios pero —Cudnto val.e una consulta?
, - —Depende. - Hacemos como
los no el cristiano. Creemos en el Sumédicos: el que tiene dinero paga mo Hacedoro el Creador,como quie
ra llamarle... el Padre de todas las
por el que no tiene.
—,Pero se puede vivir de la ma- cosas. .. Y en dioses menores, de la
antigua Roma, como Diana, Aradia,
gis?
—-(Gira los ojos hacia arriba, pí el Centauro Quirón.. .
carameñte, aguantando la sonrisa). —.lncluido Satén?
Hasta que no cambien las leyes, no —No, no tjene nada -que ver, en
ce puede decir que se vive de la absoluto. Es -una invención de la In- magia. Aún está perseguida por el quisición que ls - brujas adoraban
Código Penal. Cuando cambie (ríe) al Diablo. Lo que adorabanera al Fau.
supongo que nos pondránincluso im n-o, hacían ritos de la fertilidad...
puestos. En este aspecto, será un (Pausa). Existen satanistas, pero no
-negocio o profesión como cualquier tiene- nada que ver- con la brujería.
(Pausa). Nosotros vamos a fundar
otra.
La conversación prosigue. Me ex- pronto una secta y un templo...
pilca casos de fantasmas, de com —,.Hay relación magia- incültura?
batir maleficios. No me convence,y —(Con el dedo en la boca, sonríe).
así se lo.digo. Sonríe,respetuosocon Es una pregunta.. . Ya sé que la gente dice que -la magia se -alimenta
mi- escepticismo..
—Llamarse «iflagoa no es para de la incultura, pero esé es falso,
impresionar a la-gente de buena fe ya que a mi consultorio acuden más ‘, cobrar más?
personas cultas que ignorantes...
—No, porque.... en realidad, ¿qué —Hágarne un pronóstico para ma- título
tendría que coger? Mago y ñana.
b.rja son palabras que reivindicamos —(Consulta unos papélés). Es de
para que cambien las actuales defi esperar un grave conflicto diplomé.
niciones de la Real Academia.
tico o un accidente o muerte de
—Usted ha predicho una serie de algún dignatario político o - personaje
catástrofes que, según used, se muy popular. — Félix PUJOL.

-

YOGA

..Fundador-dela Asociación
intertiacíonal
da Yoga. -

MAS INFÓRMACION.

-

Oferta
-

sólohastael31 de agoSto

Por 3.442ptaS.

mes

EL COMANDO CHURCHILL,Ted

.,WOR:i-;0]

SALVAT;0]

PLANETA

limitada

ULTRAMAR;0]

POMARE

LAZOS DE SANGRE DE SIDNEY SHELDO(
Willis.—Tra
En esta asombrosahistoria, una mujer mul
ducción de fvlarta Guastavino, cubierta de. :
timillonaria. y un hombre de negocios.
Joan Farré, 288 páginas. 300 pesetas.
deben afrontarjuntos una pugnamonta!por
Inglaterra se ha convertido en. un país
su supervivencia. Elisabeth posee hermo
sura, kiteligencia, inocencia y juventud. Es
. dOminado por la violencia, y es entonces.
cuando nace el Comando coñ el propósito
la única hija de uno de los hombres más
derestaurarel orden, Detrás hayuna nueva
ricos y poderosos del mundo, A su muerte
forma de fascismo,,mucho. más peligrosa
ella dQbeasumij-eI mando de la famdia.
quetodas las conocidas hasta ahora,
dueña deuna gigantesca compañía arma
céutica
Entónces descubre que debe
vnfretarse a dos clases de terror: los aten—
iadoa
contra
la compañía que su familia
BREVE HISTORIA DE LA LITERÁTURA
levantó y al constante peligro de un asesino
FRANCESA. —. HenryClouard es el his
aue está o su aceóho.
-;1]
toriador de la literatura francesa de mayor EL CABALCO,
ORIENES,
RAZAS,
éxito en el mundo universitaribsMeatrevo.
APTITUDES. Neneo LugiL Trad. RosaBer
a presentar este libro —diCe.-como una
ilagué. EL aCtor ha consagradoaSo tÑs año
“clave de amor” de la Literaturatrancase.»
de su vicieal estjdio de ese noble ajmal: ENCICLOPEDIA SALVAT DE LA FAUNA
,
Colección
Puiito
Omega,
fi.°
40.;1]
REF.JAMIN PALENCIA. por José Corrdr
las razas, con sus numerosas variantes,
IBERICA Y EUROPEA Una apasionante
ritio.
Lioro que constit,Iye una vCIiC,aa
filogenia. morfología, aptitudes. portes,
expedición. desde el confort de su hogar.
¿pr,rtHciOr1 para conocer a uno do los iiis
para luego ascribir este libro, único en su
pon los más pintorescos rincones de riues
.
1
‘;0]
grandes artistas españnies contemporá - — .género, actrativo, ameno, escrito con rigor
1ro paisy de Europa.observandoel siempre
i,ens. Además del profundo estudio de su
científico, ilustrado a todo colore COn
aleccionador comportamiento de nuestros
obra porJ. CorredorMatheos. contiene uno tIICCIONARIO DEL PASOTA sie Vale yJulei
OúrnerOsasfotografías. .muyvaliosasy con
animalessalvajes en su propio ambiente. El
índices que satisfacen al más exigente.
abundantisima ilustración. en su mayor - Sórdo. Colece. fábula, 208 páps 300 pta8.
tigo! científiço y la amenidad de estilo de
parte en color. Una auténtica iova de nues — - Un dicciOnario imprescindible-para el que.
Libro. útil, así para quienes estimen al
nuestro más eminente zoólogo, doctor
caballo como para quienes les interese el
. ‘rs isblioteco artistuca Cori 252 ptqinas.
Félix Rodríguéz de la Fuente y los más
quiere estar al corriente del «pasotismo»,
Fnrr,patc, 26.5 •, .32 cm 5 ei,cijarIerrudo en
ese fenómeno que nos Invade, Un libro para
tfma
cutturlmente.
En tela 30X25 cm.
sofisticados -equipos fotográficos. lo han
l,I.
Preciri: ritas.6.000.
Sobrecubierfa plastificada. 1.000 ptas.
hecho Posible para usted
las vacaciones.
-;1]

ESPASA
CALPE;0]

-;1]

TV COLOR

SELECCIONESUUBRO

LA PALABRA DE PAPAWOJTYLA.La paiaATI
GRAFICO DE ANDALUCIA.
A la
bra de Jdan PbIo H eut auttnttco golpe
descripcióngeográfica de las ocho provint corazon y a pensamiento de quei1es la :
cias anda’uzasse uneaquTel análisis resu..
escuchan y aun de os que simplemente a
mido da su reabdadpresente. Mapas y pla
leen... es necesario gua laineditemos en
flOS 8 escalas desusadas, eticuentran al .
esta hora sOleiTinede Ja Histora,}. De 1a
complemento de 122 fotografías en
presentación del Cardenal Primado de !
colorque resumenla hermosuray variedad
España. Selección del Dr. Alsina Roco.proandaluzas.
fesor de la )JniversidacL350 paginas, 42511
ptas.
:H:

- -

26 AL 28 DE AGOSTO. CUALQUIERPERSONAINTERESADAEN CONOCERYOGA
N
SUS ASPECTOSMAS PROFUNDOS,DIRIJASEA LOS TELEFONOS243-65-30,
34Q-73-12, 322-08-47 .PAIA

Metropolitana

AGUILAR

--

-

-

ACERVO

-

INFORMAMOS
DE LA -VENIDADE SWAMI-SATYANANDA
A BARCELONA
DELDIA

alcalde

Barcelona.
la

-

:
MIRA

de

*ugia y cultura

-

No intervieneBanco ni Financiera

SKRONER Españog,1. A.

BARCELONA:
Pze.CalvoSotelo,10 (Edi’
,
ficio Winte-rthur) encima Cafetería 1/1
OCA. Tel. 321-93-22,
Adheridos:
.

-

-

GERONA: calle Mayor de Salt, 309.
Tel. 21-46-02 y subidade-SanFéli, 4
VENDRELL(Tarragona). calle Cristina
Bala, 87.
-

DETECTORESDE METALES
-- - ;0]

(BUSÁtEOROSj-

-

.:

Paralocalizarmonedas,
reliquias. objetosdiversosen
casas antiguas,lugares
históricos, playas, etc.

FABRICACION
AM5ICA!Á

.STESA
Murtaner44Tel.2548005’

-

Barcelona-li

7 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10153">
                <text>1133</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10155">
                <text>La proporcionalidad en la representación. Area Metropolitana: una ocasión histórica (3)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10157">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10159">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10160">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10163">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10164">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14728">
                <text>Àrees metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14359">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40341">
                <text>1979-08-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10154">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="815" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="240">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/815/0000001540.pdf</src>
        <authentication>eb2f9ded15fa9479ff65da0d68ac4d96</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41946">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

09/04/1993 (3031997) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 9

La proximidad de la política
PASQUAL MARAGALL
El primer ministro del Canadá, el conservador Brian Mulroney, bate todos los récords
del siglo en impopularidad: sólo llega al 12%. El Gobierno belga ha dimitido, aunque el
rey Balduino no ha aceptado la dimisión. El Gobierno francés ha sido barrido por otro
que va a mantener su misma política económica en Europa.
En Italia no quedan ministros y el mismísimo Andreotti (en el Gobierno desde 1948) es
objeto de una investigación. En el Reino Unido no votan por Major ni sus propios
correligionarios. En Grecia el Gobierno ha suprimido gastos de representación exterior
(entre ellos su cónsul de carrera en Barcelona) y pasa por sus horas más bajas. En
Estados Unidos el vencedor de la guerra del Golfo ha tenido que dejar el poder a una
nueva generación política.
En España el Gobierno es objeto de todas las acusaciones y todas las sospechas por
parte de otros que no tienen otra política ni mejor moral.
Es más: en los referendos danés y francés el pueblo votó de manera muy distinta a
sus Parlamentos, favorables claramente a la unión europea. No así la gente, los
ciudadanos, muy divididos al respecto.
¿Qué está sucediendo para que los pueblos, la gente, se alejen de tal manera del
Parlamento, de la clase política y en especial de los Gobiernos?
Triunfa en Europa la idea de la subsidiariedad. La idea, por decirlo claro, de que el
poder político más próximo tiene la presunción de mejor. Y de que los Gobiernos de
nivel superior tienen que ser los que demuestren que, por razones de mayor eficacia (y
yo añado de equidad o de redistribución), pueden sustraer competencias hacia arriba.
Así lo establecen el Tratado de Maastricht y la Carta Europea de Autonomía Local
(que han sido ratificados por España y por otros 20 Estados y es, por tanto, ley
vigente).
De ahí tiene que venir quizás una mejora de las relaciones entre política y sociedad.
De ahí y de algunos gestos que acompañen con imágenes vivas la descentralización
política y administrativa prevista en los textos. Prevista e incluso realizada (España ha
descentralizado un 25% de su poder económico estatal en los últimos 15 años).
El pasado 31 de marzo expliqué en Madrid que todas las gamas del gris existen
realmente entre el negro del Estado y el blanco de la sociedad. Los poderes locales
son uno de esos grises, y la concertación entre poder y sociedad, otro de los matices
posibles.
Pero hay todavía más cosas que hacer. Y así lo he dicho y lo mantengo. Madrid es la
capital del Estado, pero ninguna ley obliga a que el Instituto de Minas, o la Escuela
Naval, o el Consejo Superior de Investigaciones Científicas tengan su sede en la
capital.
¿Por qué no sugerir que en un momento de crisis el peso fáctico, económico y social
de la presencia de instituciones en puntos determinados -más necesitados o más
capaces de albergarlas- sea tenido en cuenta?

18

�Articles de Pasqual Maragall a

En el mismo sentido he recordado que el Estatuto de Cataluña, en su artículo 30.3,
prevé que la sede del Parlament es Barcelona, pero que pueden celebrarse sesiones
en otras ciudades y pueblos de Cataluña. Creo que sería bueno que se hicieran en
Tarragona, en Lérida, en Gerona, en Manresa, en Vic...
Del mismo modo, he hablado largamente con el presidente del Senado y con el mayor
partido de la oposición de traer a Barcelona la primera sesión de la Comisión de
Autonomías (la llamada Gran Comisión) del Senado. El impacto sería enorme.
En estas acciones la gente, los ciudadanos, verían gestos -y los gestos son
importantes- en el sentido de una mayor aproximación de la política, de un
desencasillamiento de los políticos, de una mano tendida al diálogo entre
representantes y representados.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.

19

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12407">
                <text>1082</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12409">
                <text>La proximidad de la política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12410">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12412">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12413">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12415">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12416">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12417">
                <text>Descentralització administrativa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12418">
                <text>Estat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14483">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40465">
                <text>1993-04-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12408">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="743" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="420">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/743/19980328_LV.pdf</src>
        <authentication>39d82c5a40e1434e1530c4e145ed0c0e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42094">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

28/03/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión

La razón de Delors. CARTA DE NUEVA YORK
Autor: PASQUAL MARAGALL
Viniendo de Roma, y después del baño de modernidad de Barcelona, vuelo hacia Nueva York.
Leo un parlamento de Jacques Delors ante una fundación llamada Europa de las Culturas 2002.
Delors se pregunta sobre el porqué del rechazo práctico de su libro blanco por parte de los
gobiernos. No lo han interiorizado -dice-. No lo han entendido. Los ciudadanos tampoco añade- creen aún en el Estado providencial. El mundo entero -dice citando a Touraine- está
dominado por la separación entre los sistemas de comercio, de la técnica y de la ciencia, por un
lado, y por el otro, una formidable fragmentación de las identidades. ¿Qué hay de inmutable y
qué de nuevo en todo esto? ¿Qué está pasando realmente? ¿Qué se puede hacer?
Hay un abuso de la mundialización como recurso retórico. Jacques Delors cita... a ¡Maurice
Chevalier!: "C'est nouveau, c'est rígolo". "Si no es nuevo, es más divertido." Hay que ser serios,
advierte. Analizar lo que realmente ocurre. No caer de rodillas ante la aldea global sólo porque
es el nuevo concepto.
Lo que ocurre es una mutación tecnológica. Ustedes, les dice a los de más edad, trabajaron
10.000 horas durante su vida activa. Hoy sólo se trabajan 70.000 (es decir, calculo yo, 40 horas,
40 semanas al año, por 40/45 años) y, dentro de poco, hacia el año 2020, serán 50.000 horas.
Ya lo dijo Keynes en Madrid en 1930, en su famosa conferencia pronunciada en la Institución
Libre de Enseñanza sobre el futuro económico de nuestros nietos, perdón, de sus nietos, y Marx
en "La ideología alemana". Yo, sin embargo, veo a mis hijas trabajando más que yo y su madre
a su edad y sin la misma estabilidad.
Delors termina insistiendo en que el tiempo se está convirtiendo en una variable esencial y que
todo cambia en este terreno: la educación continúa a lo largo de toda la vida, la organización de
las ciudades, la compatibilidad de tiempos de trabajo de la pareja, si es que aún quedan parejas,
añade. Estos son los temas. Imaginar nuevas maneras de crear empresas y sobre todo, pide, si
alguien siente que hay una necesidad, trata de satisfacerla y fracasa, no ponerle una estrella
amarilla con la inscripción "Fracasado". Emprender es arriesgar. Pero no acertar a la primera es
lo normal. Ni a la segunda.
Delors dice de pasada que la tensión entre global y local produce vértigo. Que los responsables
piensan global -sean políticos, empresarios o dirigentes sindicales- mientras que los ciudadanos
piensan local con los pies en el barro de los demás diarios. Unos en la estratosfera de su mundo
virtual, los otros en el barro de su mundo demasiado real. Ahí ve Delors la razón del mal vivir
político de nuestras naciones.
De acuerdo. Quizás habría que juntar esta mención pasajera del ámbito espacio con el
replanteamiento de la variable tiempo, ridículamente distribuida entre estudio, ocio y
jubilación. Espacio y tiempo considerados a la vez. La ciudad puede acercar en el espacio los
tiempos del trabajo y los tiempos del estudio, por ejemplo. La universidad y la empresa. Y la
tecnología puede ayudar. Lo bueno sería correr los riesgos de ser emprendedor bajo un
paraguas de valores cívicos, compartidos.
PASQUAL MARAGALL

128 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11298">
                <text>1206</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11300">
                <text>La razón de Delors. CARTA DE NUEVA YORK</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11302">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11304">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11305">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11308">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11309">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11310">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11311">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11312">
                <text>Globalització </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14431">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40413">
                <text>1998-03-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11299">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11301">
                <text>Activitat professional</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="581" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="170">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/581/llibre_realidadsueno.jpg</src>
        <authentication>26431e0f378c179fc97167e4c43a6753</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8878">
                <text>La realidad de un sueño: Barcelona, sede de los Juegos Olímpicos de 1992</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8879">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8880">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8881">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8883">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21693">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8884">
                <text>Mercader, Jordi, 1956-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8885">
                <text>Grijalbo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8886">
                <text>1987</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8887">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8888">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8889">
                <text>Sinopsi de l'editorial:&#13;
&#13;
La realidad de un sueño es una crónica de los seis años que precedieron a la designación de Barcelona como sede de los Juegos Olímpicos del año 1992. Escrita cuando aún era palpable la euforia por el histórico momento que vivió la ciudad el 17 de octubre de 1986, pero cuando se podía vislumbrar ya el brillo de las espadas desenvainándose. durante años, las indiferencias, las discrepancias, los errores fueron ahogados por la necesidad de ofrecer al mundo una imagen idílica de unidad. Fueron seis años caracterizados por la discreción, virtud impuesta por el COI, el árbitro de la carrera por la nominación olímpica. Partiendo de los últimos días vivdos en Lausana, el libro recorre los momentos felices, los días negros de la candidatura, los esfuerzos de los promotores para lograr el triunfo, los trabajos de trastienda, las primeras obras, los argumentos históricos que apoyaron la reivindicación actual y una síntesis de la oferta de Barcelona, del dossier olímpico que a la postre resultó vencedor.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8890">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37123">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="6">
        <name>Sobre Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1623" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1219">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1623/0000000780.pdf</src>
        <authentication>8882c69e4ac9c0ecc61d3e4afca8e4d8</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42818">
                    <text>(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03095D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:37

Tema del dia
DIUMENGE
2 D’ABRIL DEL 2006

2

TEMA DEL DIA

el Periódico

Pàgines 2 a 10

La reforma estatutària
Pasqual Maragall

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

«Un 60% de participació en el
referèndum és un llistó molt alt»
RICARD CUGAT

NAIXEMENT 88 BARCELONA, 1941
PROFESSIÓ 88 ECONOMISTA
TRAJECTÒRIA 88 ALCALDE DE
BARCELONA DES DEL 1982 FINS AL 1997;
PRESIDENT DEL PSC DES DEL 2000, I
PRESIDENT DE LA GENERALITAT DES DE
L’ANY 2003

ENTREVISTA
J. M. PERDIGÓ / M. D. GARCÍA
BARCELONA

Encara mostra la satisfacció de la
jornada de dijous, en què el ple del
Congrés va aprovar l’Estatut. Quan
ja falta menys per al referèndum
segueix sent optimista amb el sí
d’ERC, i molt prudent pel que fa a
la participació.
–Alcalde dels Jocs Olímpics i president de l’Estatut. Protagonista
de dos grans moments, ¿quina
sensació li produeix?
–De la inauguració dels Jocs en recordo que aguantava la respiració,
fins que la fletxa va encendre el peveter... Però després va venir la resta. Ara passa una mica el mateix.
Hem passat el moment més delicat. Però no em considero protagonista. En l’èxit, hi compten molts
factors: temps, sort, encert, química personal amb gent que acaba
sent decisiva...

33 Amb perspectiva 8 El president de la Generalitat de Catalunya –a la foto, amb el saló de Sant Jordi del Palau al darrere– confia que després
de l’aprovació de l’Estatut baixi la crispació política a Espanya.

–Dijous estava entusiasmat al final de la votació al Congrés, però
15 dies abans havia titllat l’acord
clau entre José Luis Rodríguez
Zapatero i Artur Mas de «dubtós i
precipitat». ¿Què ha canviat?
–No, no. No crec que l’important
de l’Estatut estigués en aquell
acord. No ho sabrem mai, perquè
encara no ho han explicat del tot,
però no crec que s’hagi de confondre aquest acord amb l’Estatut.

de tenir en compte que, quan l’Estatut s’ha d’aprovar a Espanya, el president del Govern hi té un pes i, per
descomptat, el PSOE. Però els autors
intel.lectuals són Joan Ridao (ERC),
Miquel Iceta (PSC) i Joan Saura (ICVEUiA) i l’Institut d’Estudis Autonòmics. El seu impuls ens va portar a l’aprovació pel Parlament. I en
aquesta fase, el 90% del contingut
no l’han fet ni Zapatero ni Mas ni jo.

–Doncs a la Moncloa es van pactar el finançament i la definició de
Catalunya al preàmbul de l’Estatut, que van ser els dos punts que
van desbloquejar la negociació.
–Jo no diria tant. Es tractava, no
d’aconseguir un Estatut de màxims, sinó el millor Estatut. I s’ha
aconseguit. Suposa un gran salt endavant respecte al del 1979. Hem
arribat on volíem. I calia fer-ho
units els tres partits del Govern,
que és el que ha impulsat l’Estatut.
Una altra cosa és que després s’ha

–Però ells el van desbloquejar...
–Al final del procés a Catalunya, hi
va haver un moment en què Mas va
tenir una importància real, perquè
sense CiU no podia sortir l’Estatut.
Al Congrés, la seva participació era
convenient, però no imprescindible
aritmèticament. I el que va aconseguir Zapatero al reunir-se amb Mas
va ser molt convenient, però no imprescindible. Mas ho va fer bé, i crec
que jo l’havia correspost a Catalunya. Tant, que m’esperava certa
compensació i reequilibri de prota-

3 PACTE DE LA MONCLOA

«El 90% del contingut
de l’Estatut no l’hem fet
ni Zapatero ni Mas ni jo»
3 LA FOTO AMB ZAPATERO

«Pot semblar una anècdota,
però no ho és. Respon
al fons de la qüestió»
gonismes per a la resta de partits...
Però, ¿el més important va ser el
pacte Zapatero-Mas? Crec que no,
però entenc molt bé el que va fer Zapatero, de forma molt intel.ligent.
–¿Per què no es va produir aquest
reequilibri a Madrid que no donés
tant protagonisme a Mas?
–Per la reacció del sector conservador de la societat espanyola. La
podíem haver imaginat, però no
vam creure que seria tan dura.

–¿Creu que Catalunya n’ha sortit
molt esquinçada, que s’han provocat massa animadversions?
–Res que no tingui remei. Potser
s’ha exacerbat l’actitud de certs sectors, però no del ciutadà mitjà. És
com si puges a l’Everest i et fas una
esgarrinxada; et fa mal però no dius
‘em vaig fer una esgarrinxada’, sinó
‘he pujat a l’Everest’. A la resta d’Espanya a partir d’ara ens anirà millor
perquè hem dit el que creiem que
som i ells ho hauran aprovat. És una
base molt bona per entendre’s bé.
–Dijous passat vostè va tenir la seva foto amb Zapatero, com la de
Mas, però, a més a més, va tenir
una reunió amb el president. ¿Van
llimar diferències?
–Sobre les diferències, li puc dir que
hi ha hagut alguna desavinença de
recorregut, però no d’orientació. La
foto, que estava cantada, pot semblar una anècdota, però no ho és.
Respon al fons de la qüestió. Hi ha

hagut des de Catalunya i des d’Espanya una aposta per una Espanya
plural que fins ara no s’havia formulat mai amb tanta nitidesa.
–Mas ha dit que una participació
del 60% en el referèndum de l’Estatut seria un resultat «de nassos».
¿Coincideix amb ell?
–Un 60% és un llistó molt alt. Més
d’un 50% de participació ja estaria
bé, i d’aquests un 70% de sís.
–Però si el 1979 hi va participar el
59%. ¿Espera que hi hagi menys
participació?
–No té res a veure una vegada amb
l’altra. Amb més de la meitat de la
població que vagi a votar i amb un
resultat pel sí contundent, com hi
haurà, ningú el podrà posar en dubte ni provocar enganys, ni parlar de
fracassos.
Passa a la pàgina següent

�(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03195D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:06

Tema del dia

81
EL CONGRÉS
VA APROVAR
L’ESTATUT
DIJOUS
PASSAT, 30
DE MARÇ

N La reforma estatutària

82

El president
Maragall i el del
Parlament,
Ernest Benach,
van encapçalar
la delegació
catalana que va
assistir al ple
del Congrés.

Ve de la pàgina anterior
–¿Esperava que si Rajoy havia
abaixat el to sobre l’alto el foc
d’ETA, fes el mateix amb l’Estatut?
–No. La llei de la compensació en
política és més forta que la de la coherència. Si corres riscos en un
camp, no els corres en un altre. Però
confio que Rajoy evolucionarà.
–En el front del no, a Catalunya, a
més del PP ha sorgit un nucli d’opinió, Ciutadans de Catalunya, amb
persones que van estar pròximes a
vostè i avui li retreuen haver
abraçat la causa del nacionalisme.
¿Ha fet res malament?
–És possible que alguna cosa no s’hagi fet bé. Pot ser que durant el recorregut tinguessin dubtes, però ara ja
no. Una vegada s’obtinguin resultats
i es vegi que és factible, ¿quin és l’argument per oposar-se a un Estatut
que teòricament ens havia de separar dels espanyols i ara resulta que
tots l’imitaran?
–Si ERC no vota sí en el referèndum, ¿ho considera compatible
amb el fet que segueixi al Govern?
–Compatible legalment sí. Compatible moralment, és difícil.
3 EL ‘NO’ I EL GOVERN

«La continuïtat d’ERC és
compatible legalment.
Moralment, és difícil»
–Els diaris van publicar una foto de
la votació de l’Estatut al Congrés,
amb vostè i Saura abraçant-se i el
conseller Bargalló, d’ERC, al costat
amb cara de circumstàncies... ¿és
difícil mantenir això?
–He vist tantes coses... No hi ha res
impossible. Fins ara hem discutit el
nom de les coses, que ha quedat recollit en un Estatut aprovat pel Congrés dels Diputats, però el que justifica un Govern és que la gent visqui
millor, que estigui més segura, que
els serveis tinguin més qualitat... I
tot això és el que compartim amb
Esquerra. I ara entrarem en la fase
que m’hauria agradat començar fa
mig any.
Passa a la pàgina següent

EL GOVERN
HA VISCUT
DIVERSES
CRISIS PER
CAUSA
D’ESQUERRA

Les crítiques del
conseller
Carretero (foto)
al president
Zapatero a
compte de
l’Estatut van
desencadenar
l’últim conflicte.

DIUMENGE
2 D’ABRIL DEL 2006

el Periódico 3

83

Maragall va
felicitar
Zapatero per «la
ETA VA
ANUNCIAR UN gran oportunitat
per a la pau a
ALTO EL FOC
Euskadi i a tot
PERMANENT
Espanya»
EL 22 DE
MARÇ PASSAT aconseguida pel
president

«No veig per què no he
de tornar a ser el candidat»
RICARD CUGAT

acords de competitivitat... Amb el
pacte nacional d’educació estem
combatent el fracàs escolar, integrant els immigrants i guanyant
en qualitat.

M. D. G. / J. M. P.
BARCELONA

–Montilla afirma que ERC no té
cultura de govern, ¿què n’opina?
–Si em pregunta per les cartes
d’ERC [enviades a treballadors de
les conselleries governades pels republicans exigint el pagament
d’una part del seu sou al partit],
Montilla té raó, però també és veritat que els partits que no tenen diners els han de demanar als seus
militants. Als partits de la dreta
això no els passa mai.

–¿Repetirà com a candidat del
PSC?
–Si les coses van com han d’anar,
no entenc per què no. Ho dic
amb total convicció. No és que
m’agradi, però la gent identifica
molt un Govern amb la presidència, i l’equip amb la persona. Fins
i tot excessivament.

–Però ERC va enviar cartes a treballadors que no eren militants.
–Insisteixo, els partits que no tenen diners els obtenen dels seus
militants. El problema es presenta
si s’estén aquesta pràctica a l’administració, que no té res a veure
amb els partits.

–¿Està dient que, amb vostè
com a candidat, el PSC té més
possibilitats?
–No dic tant...
–¿Què opina quan veu que alguns ministres del PSOE li busquen un relleu? Per exemple,
Jordi Sevilla, que va comentar
que Montilla podia ser bon candidat excepte pel fet de ser xarnego.
–Miro de no llegir tot el que es
publica i, sobretot, de no fer-ne
massa cas, perquè si hagués de
fer cas de tot no hauríem arribat
on som.

–¿Però el Govern o el president
prendrà mesures sobre això?
–La resposta és que serem extremadament rigorosos. Aquí ha de quedar ben clar què és Administració i
què és partit. Cada partit, que faci
el que vulgui, dintre de la llei, per
descomptat. Si alguna cosa dels sistemes que han utilitzat per finançar el partit afecta el Govern,
evidentment que no podem quedar-nos de mans plegades.
–Sobre Esquerra i de cara a la
campanya per al referèndum de
l’Estatut, ¿preveu cap mena de dificultats amb els republicans?
–És possible que hi hagi un cert
desinterès per la seva part. Tot i
això, els acords del Govern es prenen de forma col.legiada. Aquest
mateix dilluns es posarà en marxa
la comissió política de direcció del
referèndum.
–Si tot surt com està previst i l’Estatut s’aprova al juny sense pro-

33 Inassequible a les crisis 8 Maragall, al Palau, divendres.

3 COTITZACIÓ A ERC

«Ha de quedar ben clar
que una cosa és el partit, i
una altra, l’Administració»

blemes, ¿preveu donar un últim impuls a aquest mandat amb el canvi
d’alguns consellers?
–El que es renovarà amb tota urgència són les prioritats del Govern. Diguem que fins ara ha primat el factor catalanista i que ara es veurà
més clar el factor social. Estem invertint 800 milions d’euros en 60 barris, 2.600 milions en dos anys per a

–L’últim assumpte conflictiu al si
del seu Govern es va produir arran d’unes declaracions del conseller Carretero, que va dir que
Zapatero era un «espanyolista
demagog». Li va ordenar demanar perdó. Ell no ho va fer, però li
va acceptar les disculpes...
–Sí que va demanar disculpes. Ell
i els dos dirigents del seu partit
amb qui va venir aquí.
–Amb topades com aquesta, ¿no
es trenca la deguda confiança
entre el president i els seus consellers?
–S’espatlla.

�(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03295D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 01/04/2006 - Hora: 23:34

4

DIUMENGE
2 D’ABRIL DEL 2006

Tema del dia

La reforma estatutària 3 Entrevista amb el president de la Generalitat
«Les crisis no
impedeixen que es
valorin els serveis»
Ve de la pàgina anterior
–Vostè assegura que el tripartit ha
fet canvis socials importants, però
hi ha símptomes de protesta, com
la vaga de metges.
–Aquest és un tema de profunditat.
Està passant tant en la sanitat com
en l’educació. El concepte de mestre
i de metge s’ha transformat. Fins fa
uns anys, el seu estatus tenia un
prestigi, el sou podia ser alt o baix,
però tenia un reconeixement social.
Però la universalització dels serveis
ha provocat que el col.lectiu s’hi hagi sindicalitzat o proletaritzat. El
canvi en la percepció social del rang
fa que el col.lectiu digui per fi: escolti, la dignitat també significa més
bona retribució.
–Però els metges també reclamen
més recursos per poder atendre
més bé els pacients.
–Per descomptat, però és l’altra cara
de la moneda, de la massificació. És
com una fàbrica de serveis en la
qual els clients reclamen amb una
autoritat moral que abans no es reconeixia, no hi havia tanta consideració amb el pacient, i ara el pacient és un client amb drets. Per tant
la relació professional-pacient ha
canviat.
–¿Quan es notaran els efectes
econòmics de l’Estatut?
–La gent sap que hi ha coses que es
fan avui i es comencen a percebre
més endavant. Crec que els efectes
totals trigaran molt a notar-se. Els
primaris trigaran molt poc.
–Segons Saura s’ha d’acabar amb
el «soroll» de crisi del tripartit perquè no tapin la tasca del Govern.
–És cert que ens hem italianitzat
una mica, però això no impedeix
que la gent tingui un parer sobre la
qualitat dels serveis. Són dues coses
diferents. ¿Que si la gent està més satisfeta dels serveis en general? Sí.
¿Que això provocarà més demanda?
Sí. I l’altra qüestió és: ¿Que això es
relaciona amb l’Estatut? No necessàriament. H

el Periódico

Pàgines 2 a 10 888

«És normal que Zapatero hagi
sigut més valent amb Euskadi»
RICARD CUGAT

J. M. PERDIGÓ / M. D. GARCÍA
BARCELONA

–Arran de la declaració d’alto el
foc permanent d’ETA, el líder
d’Esquerra Republicana, JosepLluís Carod-Rovira, va comentar
que Zapatero ha estat més valent
amb Euskadi que amb les aspiracions de Catalunya, ¿comparteix
vostè aquesta opinió?
–Deixem-nos d’històries. L’Estatut
no mata a ningú, de manera que
és normal que Zapatero hagi hagut
de ser més valent per afrontar una
situació com la que s’està vivint a
Euskadi.
–Els partits bascos estan plantejant el que anomenen l’àmbit de
decisió basc i no sembla que a la
resta d’Espanya es posin tant les
mans al cap com en el cas de
l’Estatut.
–En l’àmbit de decisió basc Espanya també hi ficarà cullerada. Es
tractarà un àmbit de decisió compartida.
–Si vostè no fos president de la
Generalitat, si fos un ciutadà normal, ¿hauria anat a la manifestació que es va celebrar a Barcelona
amb el lema Catalunya és una nació i té el dret de decidir?
–Si jo hagués sigut un ciutadà normal... (s’ho pensa). Crec que no hi
hauria anat. Jo he sigut més de repartir octavilles, però això ja és
d’una altra època.
–¿Però no té la impressió que
l’opinió pública espanyola s’esquinça menys els vestits amb les
concessions fetes a Euskadi que
amb les que se li fan a Catalunya?
El mateix concert econòmic
basc...
–Això era veritat, fins ara. El més
important de l’aprovació de l’Estatut al Congrés dels Diputats és precisament això. La societat espanyo-

33 Al despatx 8 Maragall consulta la web de la Generalitat a l’ordinador.

3 DRET A DECIDIR

«Al País Basc, Espanya també
hi ficarà cullerada. Serà
una decisió compartida»
3 TOLERÀNCIA

«La societat té més mala
consciència amb Euskadi per
les barbaritats del franquisme»

la segurament té més mala consciència respecte al País Basc perquè
el franquisme hi va cometre grans
barbaritats, com per exemple el
bombardeig de Gernika. La dictadura va practicar terrorisme d’Estat.
Sobre el concert econòmic, ja he dit
alguna vegada que no m’entusiasma. És un privilegi que els reconeixem, però és una fórmula insostenible més enllà del País Basc. Ells no
paguen, Catalunya sí. I ho seguirem
fent.
–¿Què passaria si a Euskadi s’aconseguissin més cotes d’autogo-

vern i més reconeixement de la
seva identitat? ¿Catalunya en reclamaria més al seu torn?
–Jo crec que l’Espanya plural consisteix precisament en el fet que
cadascú tingui sistemes diferents.
El que s’ha de respectar és l’equitat, que no és el mateix que unificar les identitats. Crec que la base
de l’Espanya plural i el seu reconeixement és precisament aquesta: a cadascú el que li pertoca. Els
catalans no ens hem de posar tossuts. Ara bé, hi ha d’haver unes
normes d’equitat entre els diversos territoris. H

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25441">
                <text>La reforma estatutària</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25442">
                <text>El Periódico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25444">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25445">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26002">
                <text>Perdigó, Josep Maria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26003">
                <text>García, Maria Dolores</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25446">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25447">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25996">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25997">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25998">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25999">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26000">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26001">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41232">
                <text>2006-04-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25448">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="899" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="322">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/899/0000000669.pdf</src>
        <authentication>be743f6806bceb219833bbcab3da4936</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42006">
                    <text>Intervenció de Pasqual Maragall sobre:

La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en
les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica.
26/04/2007 | Navata (Girona)

1. L’associació entre el territori i el saber
 Ens la juguem amb el coneixement.
 L’associació entre el territori i el saber marca la
diferència entre un país que va a remolc, i un país que
esdevé motor del seu desenvolupament.
 El coneixement és la força motriu de la innovació.
 I a través de les ciències de la vida, la innovació es
tradueix en competitivitat empresarial i cohesió
social, alhora.

2. Una voluntat política: convertir Catalunya en una de
les regions biomèdiques d’Europa
 Quan vaig arribar a la presidència de la Generalitat,
vaig expressar la voluntat de convertir Catalunya en
una de les regions biomèdiques d’Europa.
 Teníem una llarga tradició mèdica i un sistema
nacional de salut a l’avantguarda.
 A més, comptàvem amb una indústria química i
farmacèutica capdavantera a Espanya.
[A Catalunya, es realitza aproximadament un 60% de la
producció farmacèutica espanyola]

 Ja existien nombrosos grups de recerca biomèdica a
universitats i centres d’investigació com el CSIC,
hospitals i empreses.
1

� I a més s’havia començat a realitzar un important esforç
inversor
en
infrastructures
científiques
i
tecnològiques. Exemples: el Consorci amb l’Estat per la
construcció
del
Sincrotró;
el
Centre
de
Supercomputació Marenostrum (IBM-UPC).
 Ens podíem proposar col·lectivament projectes
ambicions que abans no estaven al nostre abast.

i

 Al mateix temps, la creació de l’Aliança Biomèdica de
Barcelona –avui Aliança Biomèdica de les
Universitats trencava la dinàmica arcaica d’atomitzar els
grups de recerca a través de xarxes locals.
 Amb l’Aliança Biomèdica, les Universitats donaven un
primer avís a les administracions, que finalment es
pogué compassar per desenvolupar una política
coherent.

3. La Bioregió
 La presentació de la Bioregió el mes de novembre de
2004 i la seva constitució formal el mes de febrer de
2006, ens varen permetre corregir la tendència cap a
l’atomització excessiva de les institucions.
 A través de la Bioregió, s’aprofundia en la triple hèlix
que formen les universitats –i els hospitals universitaris-,
les administracions i les empreses.
 I a través d’aquesta triple hèlix, sobria el camí per
convertir Catalunya en el
centre biomèdic i
biotecnològic del sud d’Europa.
 En relació a l’Aliança Biomèdica, el projecte adquiria una
nova dimensió territorial i es situava al centre de
l’acció de la Generalitat.

2

� A més, a la dimensió biomèdica, s’hi afegia la
biotecnològica per incorporar-hi l’agroindústria.
 Havia arribat el moment de donar un pas endavant
definitiu cap una investigació “científicament
rigorosa”, “competitiva” i “socialment útil”.
4. La Bioregió, un model de desenvolupament
 Avui, la Bioregió compta amb els actius necessaris per
esdevenir un model de desenvolupament.
 L’experiència dels Estats Units, el Canadà i altres
regions europees, ens ensenya que la Bioregió reuneix
els tres elements clau d’una estratègia guanyadora:
o La millora del nostre capital humà i tecnològic;
o L’impuls d’empreses biotecnològiques;
o I la creació d’un marc institucional per incentivar
de forma sostenible la generació de sinèrgies entre
els actors públics i privats, a través de nous
processos de transferència de coneixement i
tecnologia.

5. L’aposta inversora del sector públic: una aposta
sostinguda i ambiciosa
 En els pilars de la bioregió, Catalunya hi ha aportat la
creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
al costat de l’Hospital del Mar i la Universitat Pompeu
Fabra, que acull:
o El Centre de Medicina Regenerativa co-dirigit pel
professor Izpisúa;
o El Centre de Regulació Genómica del Dr. Beato;

3

�o I l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica del Dr.
Jordi Camí.
 El Parc, a més, s’afegeix a l’Institut de Recerca
Biomèdica de Barcelona dels Drs. Guinovart i
Massagué, que està vinculat a la Universitat de
Barcelona a través del Parc Científic de Barcelona.

 Al Campus Vall d’Hebron de l’Autònoma.
 I a l’IDIBAPS [Institut d’Investigacions Biomèdiques Pi i
Sunyer]-Hospital Clínic.
 Més recentment, tenim la bona notícia del Projecte
Biopol = conveni per a la creació del Parc Científic de la
Salut de L’Hospitalet.
 Aquest Parc constituirà un entorn de creació de noves
empreses de base tecnològica i alhora la recerca
d’excel·lència, al voltant de l’Institut d’Investigacions
Biomèdiques de Bellvitge.
[Hospital Universitari de Bellvitge, Universitat de Barcelona i
Institut Català d’Oncologia]

6. El sector empresarial i l’associació CataloniaBio3
 Conec l’esforç de Biocat per aglutinar tots els agents del
sector biomèdic i biotecnològic. No podem oposar la
recerca i el desenvolupament, a la innovació.
 Catalunya
ja
compta
amb
50
empreses
biotecnològiques. La meitat creades els últims 5 anys.
 La presentació de l’associació CataloniaBio3 el mes de
març de l’any passat per cohesionar-les, és una
excel·lent notícia.

4

� És una mostra més del potencial econòmic d’una
recerca competitiva.

7. Cap a una nova tensió positiva sector públic-sector
privat, per una Catalunya “estructuralment” innovadora

 Hem de sumar esforços per posicionar el nostre país
en el panorama internacional. I l’establiment de fórmules
de col·laboració orientades a l’assoliment d’objectius és
fonamental.
 Sense anar més lluny, la que s’ha establert entre la
Generalitat i l’ajuntament de Sant Cugat per acollir la
seu de l’Institut Europeu de Tecnologia.
[Esdevindrà el centre de referència per a les polítiques
d’innovació de la Comissió Europea]

 I també la futura Oficina Europea de la Iniciativa de
Medicaments Innovadors.
[Manel Balcells, President del Comitè Executiu de la BioRegió,
ha manifestat que la considera prioritària. A la web de la UE, es
descriu la Oficina com un “símbol de l’Espai Europeu Integrat
d’Innovació, Recerca i Formació”]

 Espero que la candidatura presentada per les
administracions, el Parc de Recerca Biomèdica i
Farmaindústria prosperi.

8. La Bioregió ens corresponsabilitza amb el model
europeu de progrés
 Segons l’últim informe de la OCDE sobre les inversions
en R+D, Europa es troba en una situació d’estancament.

5

� En canvi, la Xina creix de forma imparable, esdevenint
un gran competidor: aquest any mateix es convertirà en
el segon país del món en inversió de capitals en
investigació.
 I la Índia no li va massa al darrere en sectors com la
química i la informàtica.
 Aquests països ja no només atrauen la producció, sinó
també la inversió en competitivitat.
 No em cansaré de dir que l’educació i el coneixement
han de ser la nostra principal prioritat.
 A la Xina i a la Índia s’està creant una nova elit
intel·lectual de científics i tecnòlegs, però importants
capes de la societat encara viuen en la pobresa i el
sub-desenvolupament.
 En canvi, aquí tenim serveis públics cada vegada més
extesos i de qualitat.
 El repte científic i tecnològic és clau per l’economia,
però també pel benestar.
 Els avenços en biotecnologia s’associen a millores de
la qualitat de vida i de la salut de les persones.
 Actualment la funció investigadora és un imperatiu
ètic de les nacions que aspiren a estar a l’avantguarda
del desenvolupament humà dels ciutadans.
 Un dels actius principals del Sistema Català de Salut és
que la recerca en salut s’imbrica a la xarxa sanitària.
 El nostre sistema de salut està desenvolupant un model
d’innovació basat en un dispositiu d’investigació
científica, desenvolupament tecnològic i innovació
que fomenta el tarannà investigador.

6

� La nostra xarxa d’hospitals inclou els 6 de major
producció científica d’Espanya.
 Com reiterava el mateix Dr. Izpisúa fa 15 dies en una
conferència al Tribuna Barcelona, aquest és el valor
afegit més important que tenim.
 I ho és per la qualitat de l’assistència sanitària que
se’n deriva i per les possibilitats de formació dels
professionals de la salut que ofereix.

9. L’Euroregió i el L’EuroBioCluster del Sud d’Europa
 Avui Catalunya no només destina una part cada vegada
més important dels seus recursos i de la seva
intel·ligència a la ciència i la tecnologia, sinó que a
més ho fa nucleant una euroregió.
 Una Euroregió Universitària i Científica.
 Al mateix temps, l’Euroregió ens permet ser un actor
rellevant en una dinàmica supraregional de creixement
científic i tecnològic: l’EuroBioCluster del Sud
d’Europa, en la línia que uneix BCN-Lió-Heidelberg.
 El BioCat i el Biopole de Tolouse hi tindran un paper
determinant, com fa per exemple la Medicon Valley de
Suècia i Dinamarca a la ScanBalt Bioregion, on hi
participen 11 països bàltics i escandinaus, més de 60
universitats i unes 870 empreses.
[Encara que sigui anecdòtic, fins i tot disposen d’unes “yellow
pages” per localitzar els més de 3.000 grans actors que hi
participen]

 Què ens ofereix l’EuroBioCluster?
o “Base científica”: establir plataformes comunes de
recerca per competir.

7

�o Massa crítica per afrontar la “biocomercialització”:
per exemple, facilitar l’accés de les grans
farmacèutiques, a les PYMEs biotech.
o Un esforç per incrementar el finançament: fons de
co-inversió europeus; enfortir la xarxa de business
angels.
 Nosaltres encara no ens podem comparar als clusters
del nord, però a la globalització, el que no va adaptant
el seu coneixement, la seva tecnologia i la seva gama
de productes i serveis està perdut.
 I l’Euroregió Pirineus-Mediterrània és una mostra que
sabem adaptar-nos, tant en l’economia com en la
política.
 Que som capaços de mirar lluny i d’actuar aprop.
 L’Euroregió és un primer pas esperançador per alinear
idees, projectes i institucions. I ens permetrà tenir la
massa crítica suficient per competir a la globalització.
 Avui tenir una “base” a Catalunya suposa un triple
avantatge estratègic per a les empreses:
o Aconsegueixen
europeu;

ubicar-se

al

cor

del

mercat

o Aconsegueixen una porta d’accés privilegiada a
la
resta
de
països
del
Mediterrani
i
d’Hispanoamèrica;
o I compten amb una connexió directa amb la resta
de bioclústers europeus.
 Al mateix temps, l’Euroregió enfortirà la cohesió social,
com demostra el primer hospital transfronterer
d’Europa que s’està construint a Puigcerdà.

8

� Justament per aquest motiu, és fonamental connectar
tots els sentits de la cordillera i el mar.
 L’Aeroport de BCN ha començat a captar vols
intercontinentals i l’adjudicació de la T-Sud ens ha de
servir per configurar un hub potent.
 És fonamental que Catalunya tingui un aeroport
gestionat amb autonomia.
 Com ho és també vertebrar la xarxa d’alta velocitat,
que fins fa dos dies, no estava prevista més que de
Madrid a algunes capitals de província.
 Els eixos València-BCN o BCN-Bilbao no existien a la
ment del govern d’Aznar i la connexió amb Europa era
objecte de nombrosos endarreriments.
 Justament per aquestes raons, l’Euroregió s’ha situat al
centre de les relacions hispano-franceses.
 De les hispano-franceses i també de les hispanoitalianes, per consolidar empreses euromediterrànies
com Abertis-Autostrade o Enel-Acciona-Endesa.
 Hem de començar a construir Europa des del Sud. I
no només des de l’economia, sinó també des de la
política.

10. Tenir un “paper” a la globalització, sense perdre de
vista que la nostra prioritat són les persones i la
proximitat
 Estem esborrant les fronteres d’Europa, les dels
territoris i les administracions, les del sector privat,
les que oposen la recerca i la innovació i les que
pretenen oposar competitivitat i cohesió.

9

� I ho estem fent per sumar i tenir un paper rellevant a la
globalització, sense perdre de vista que la nostra
prioritat són les persones i la proximitat.
Moltes gràcies

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13571">
                <text>La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13573">
                <text>Torre Mirona (Navata, Girona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13574">
                <text>Seminari “El paper del Sistema Hospitalari català en el projecte Biocat: convertir en valor la innovació”, organitzat per la BioRegió de Catalunya i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i que ha comptat amb l’assistència dels directors de gairebé tots els hospitals catalans i els màxims responsables del sistema sanitari català. Intervencions de Manel Balcells, president del Comitè Executiu de Biocat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13575">
                <text>Joan Rodés, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13576">
                <text>Joan Guanyabens, secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13577">
                <text>Miquel Barceló, president del 22@Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13578">
                <text>Joan Cornet, president de TIC Salut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13579">
                <text>Josep Samitier, president de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i Lluís Blanch, director del Parc de Salut de Sabadell.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13580">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13837">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13838">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13839">
                <text>Salut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13840">
                <text>Recerca i Desenvolupament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13841">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14544">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39198">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39199">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40526">
                <text>2007-04-26</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13582">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="958" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="498">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/958/19831202d_0112.pdf</src>
        <authentication>80f222496c788ee1e542f39372636f58</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42172">
                    <text>re
P

^.^fi,

lz

FI

.,^^ ^^^

&lt;4^r. Í^. !^

^

F- ^ ^^, ^
^.^ ^s

^ ^^

.^

^

1?t

ri

^ &gt; rr-^

^G

ly'

r)

tr

e

p ar Pasqual MARACA t. I..,

Maire de Barcelona, Présidant de l'A írú Métropolitaine de Barcelona
^_^ -_,
et par
^^ ord^: [;^^ ^^{µ PA Lb'

4lice-Prési,r7'i:nt de l'Aire. Métropolitaine dé B arcelo na, Cor1^ effiFer Municipal de Barcelona

La dis,'erib^.ftio;E de le {;onulaetiQn et surtesut de !'as;t:'s,aité
économique sur le continent E?i.r'23péHrE nous lpermet d'C1CSrueiF:er le 6;e?e n,te Cï; C'+é"séSE ÍFiiii.+r:? C7éifl^.YL1p'p?énf3&gt;Ït .scQ}•rl j-:-tic;E:;^. Nous por.ada„n.0 d;st,irsgct4r une Europe du itf¢rel
du Centro crrmpr?rtd du Rhin, le Centra Gi; l^3
N,?r&gt;i de la F1é;su.l.;6ir•iu;s Eédérala Ql!ernar.da, l a ré¿ior3 littorete •beig:.= et hellanciaiso, a'srsi que l e s ré;,ainns de Paris
ot de Londres), fo rtefrardrst ïridustriali£le et dé&lt;&lt;oioppér,.
L.'c:nsc-,rlale de ces zones rcapri`ssrerrte 17,8 % de la papulation, 37,7% da i!'aativixé ir-ECl:istrieilf; européenne totale et
31,1 `36 de l'activité tei'tfaire.
ci5té C€3t'i:L' zona, nous pouvoris distingue: una a ire
de t.iétlE:;e:p; errtent rnoiri i;`:iMi.efite.f`L et R 'inrla.istrialissatiori
in'íérieure qui ene;loba:rait l a plus grande laei-tie d e !Italia
et de l'G:st:iu;ne ziE:si qu'une partís de la Franco.
1-? $'fstf:rfe des Nilles e n Europe s ftiscrit+rans cetts pralaaI;.:,ü&gt;&gt;ion G3ém„p gra.;.attBGii,Et1 et éconornique. On pout y ctistinguer un a.;e c'urbar•i.°aation qui reli;.rait Londres - Rhin 1-;,:&lt;l,r C:o;Penhagt,ica, a;icgE.E ei s'integ re Paris et dans l e ,quel
une fig:ze de pénétra •tion suit le eours du Rhin jusrlE,E'a3
i;.'ts:€-&gt;ich.

A !'íntérieur de la Catalogne, 70 % de la population se
cáncentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelona.
Cene donnée met en évidence le fait que la polarisation
au niveau européen co-nnait un prolongement identique
au niveau espagnol et au niveau • catalan. au
niveau métropolitain, on peut parler de la f_,olarisation qui
se produit dans la vine centrate de Barcelone, oú sur une
surface de 100 km' se concentre plus de la moitié
(1.700.000 habitants) de la population métropolitaine.
En resume, la situation de Barcelone à I'égard du systéme urbain espagnol lui permet d'exercer une importante fonction de contact avec le réseatr urbain du Nord
et surtout de Sud de I'Europe. D 'un cutre cené, l'arc
Nord -Ouest de la Méditerranée dans lequel s'iïatégrent la
Catalogne et Barcelone sert égalernent de trait d'union
aves les pays de Sud méditen-anéen. Par conséquent,
nous pouvons considérer que Barcelona occupe une
place périphérique p ar rapport au noyau économique
européen, mais qu'elle a dés fonctions importantes
cornme point de contact entre cette zone et la zona économique rnéditerranéenne.

La s(r?:EC'ti,Ci?' ESrbaiCre d es rtlYgio;iá du Sud euro7éen presente !E:? G'-:.]r: rtrii'G plus dispersé Et les centres uC:Ssiii$ l es
d'un are Er1iagiL'-.a::¢*, qui
plus importantssF4 si:^SÜ+Yç lelona.
s'é t:erítli"aFt entre Naibf?es -• Milán -- Lyon - Valence et la
mor.

B A á i C EL O.eri1`E
ET LES ft UdRES AÍRES MÉMC'áPOLs9TAIiti'ES.

1..1 CATA .,OG11á :' ET L'AIRE !°^.`"t-:.OPOLIx'Adt,;'?'"
lyA Rk.rb•ti t..1°drE EN ;'^çgROPF.

On peut considérer la récente évolution de l'aire métropolitaine de Barcelone cornme le résulta'c du modéle éccnornique et territorial de croissance q u e l'Espagne a
adopté à parar des années soixante.

L'cmplaceïner,t de Barcelone à I "ext r eme du sous;,y: ri:érnc de vilies dans le Sud européen lui confére une
pc,sftion de ;onction entre celui-el et le sous-systérne
a.irbain espagnol que nous pou •,rons definir cornrne dispersé et radiocentrioue, à partir d'u n e capitale.
f: l "intérleur du systérne espagnol de vies, Barcelone et -

iti sous-systéme catatan s e situent sur laxe de littoral
m=,c.aiterranéen et représente le contre--poids économique
et dérnograpnique à la position de capitale que détient
Madrid.

ÇO

Parmi les traits les plus caractéristiques de l'aire métropolitaine de (3arcelone, cornme conséquences de ce processus, nous pouvons rnentJonner les suivar-rts :
Prerniérement, un processus rapide et intense de croissance démographique et urbaine derive de courants
d'immigrations beaucoup plus éievés que dans les autres
aires rnétropolitaines d'Europe. f3appeions que le taux
annuel de croissance démographique d e l'aire métropoiitaine cie Barcelone, dans la période 1950-1981, a été d°
3,3 %. En termes absolus, l'aire métropolitaine est

�passée de presque deux millions en 1 950 à plus de
quatre miilions en 1 98 1, avec la circonstance aggravante
que plus de la moitié de cet accroissement s'est produit
dans la décennie 1960 -1970.
C7euxièmenient, un haut degré de spécialisation.irtdustrielle dans la production de biens de consommation de
masses, durables ou.non (textiles, autornobiles, papier et
arto graphiques, etc...) et de biens d'équipements spécif`ic;ues (macFaines-outils, machines pour i'industrie' spéciaiisée, otee.). L'occupation índustrielle se situe aux environs de 48 % de I'occupation totale, chif-fre uniquement
comparable avec ceux de Lyon (48,6 %) et Turin (58,6 %)
et supérieur à ceux des principales villes européennes.
F'arallèlement au phénomène décrit dans le point précédent, en cosiste à un manque manifeste de spécialisation
da:..s les secteurs tertiaires, si l'on compare avec les
autres aires métropolitaines européennes.
Finalement, et au niveau tenritorial, nous pouvons sigr!aler le haut degré de concentration dérnographique et
éconornique dans le centre de Barcelone et les difficultés
pour réduire la conáentration métropolitaine aussi bien
au niveau résidentiel qu'industriel.

iÉTÉF OG NÉI É DE LA CRISE
La crise économique,' amorcée eh 1973, n'a pas affecté
de maniere homogène les différentes régions et zones
urbaines, comme on peut l'observer, par exemple, sur les
données ciu chámage. L'explication la plus simple - de
cette infiuence inégale, bien que généralisée, de la crise repose sur le fait que le modèle de croissance qui est
entré en crise est également un modèle desequilibré
daus son aspect territorial. Les aires industrielles et les
aires urbaines qui étaient celles qui fondèrent le modèle
de croissance des années soixante sont égalernent celles
qui ont reçu le plus fortement l'impact de la crisei éconornique.
Clans le cas concret de l'aire métropolitaine de 13arcelene, les traits que nous venons de décrire, sont évidents.
En tant qu'ensemble fondamentalement urbain et industrial, cette aíre a- polarisé, quel que solt I'indicateur que
ron veuille considérer, une part très importante de la
croissance économique espagnole et la plus grande
partie de la croissance catalane. Cette aire subit aussi, en
ce rnoinent, de manière comparativement plus accentuée, les effets négatifs de la crise économique.

Cetto situation impose done à I'A.Nii.B. la nécessité d'une
.intervention économique locale, afín d'absorber les coeits
iné g aux de la crise-, et d'établir un nouveau modèle de
croissance économique. C'est en cela que doivent consister les deux grands ases de le politique économique
locale, bien que ses résultats dépendent évidemment'
d'un ensemble de décisions et de politiques nationales et
internationales c.lui échappent à sa sphère d'infiuence.
l..es coits inégaux de la crise se manifestent surtout dans
certains groupes sociaux et ils doivent étre tractés avec
une actuslisation sélective que seules peuvent réaliser
les autorités locales plus en contact avec les citoyens et

leurs besoins les plus immédiats. Je pense qu'il est bon
que les autorités locales rappelient constarnment aux
autorités supérieures, regionales et nationales, les effets
territoriaux, sectoriels que les divers traitements écono- miques produisent comme résultats.

A PoalR TA^GES ET DESLAVAN AGES DES AIRES
I L
MÉ ROPOt.I
AélïíE DA
TI! G lSSYd'i!é DE LA GR SE.
Cependant, avant de commencer à analyser les diverses
politiqueo, il convient de souligner un conditionnement
préalable qu'il est difficile de changer, malgré les désirs
utopiques qui, parfois, les font croire modïfiables : la concentration urbaine, économique et dérnographique d.e
l'aire métropolitaine de Barcelone. L'impact de la crise ne
peut se résoudre en diminuant à court terme la concentration de Barcelone, de méme que l'on ne peut établir le
nouveau modèle économique sans le fonder sur les avantages de la concentration autour de Barcelone.
L'aire métropolitaine de Barcelone, plus ou moins vaste,
à noyau plus ou moins rnultiple, plus ou moins dense
dans le centre, plus ou moins déconcentrée, continuera à
conditionner la croissance et le modele économique
catalan et sera, pendant longtemps, le facteur le plus
décisif, qualitativement et quantitativernent, du futur de
la Catalogne.
('armi les facteurs qui limitent les possibilités des processos de déconcentration, nous pourrions mentionner :

1) La localisation du stock actuel de structures physiques
(bátiments, infrastructures, etc...).
2) Une partie très importante de tous les nouveaux
investissements, aussi bien publico que privés, consiste
en renouvellements qui s'opèrent normalement dans un
méme lieu, ce qui laisse peu de marge pour la déconcentration des investissements. On accorde de plus en plus
de valeur à la réhabilitation et au maintien du stock de
capital existant, en particulier en périodes de crise économique et d'investissements.
3) Les unités économiques famiiiales présentent égalernent une certaine inertie quant à Icor .localisation.
4) Les grandes agglomérations urbaines semblent limiter les incertitudes et les risques du futur dans les décisions de localisation industrielle.
5) La tertiarisation croissante de l'économie est un phénomène qui, pour l'instant, s'avère étroitement lié à l'urbanisaticn.
6) L'internationalisation des phénomènes éconorniques
et le role fondamental du .progrés technologique dans le

développement.

LES TRAT1S SPÉCf9`éGrU%3' DE LA CRPSE
DANS L'AIRE MÉ T•R OPOtiT TA rrNE DE 13A RCi P ONE
La structure productive catalane et de l'aire métropoiitaine de Barcelone a suivi, avec certains traits spécifique s, les effets de la crise économique généralisée. La
croissance économique des années 1960 et 1970,

89

�fondee sur un modele d'industrialisation dans lequel' la
Catalogne et l'aire de Barcelona ont joué un role primordial, se volt forternent freinée par une crise mondiale qui
met en évidence les défauts internes.
Les impac.ts de la crise économique sur l'aire métropolitaine de Barcelona ont été, done, largas et variés. mais
nous voudricns souligner ici deux problèmes qui caractérisent en tonto priorité les effets de la crise au niveau
rnétropolitain : le chómage et le déficit en équipements
et services.
Bien que généralisé et répandu sur taus les territoires, le
ch8mage presente deux composantes qui le rendent spécialement conflictuel au niveau métropolitain. En premier
líen, la crise a surtout produit un chómage industrial et un
chòrnage des jeunes qui cherchent du travail pour la première fois. Ces deux secteurs sant representes en excès
dans la structure économique et démographique de l'aire
métropolitaine de Barcelona.
Voyons quelques données qui confirment les points antérieurs. L'aire métropolitaine de Barcelone a un taux de
chómage supérieur à 23 %, ce qui représente quelque
295.000 chómeurs enregistrés (décembre 1982). 79 %
des chómeurs de toute la Catalogne se concentrent dans
l'aire métropolitaine. Plus d'un tiers des chómeurs cherchent du travail pour la première fois, ce qui met en évic(ence la gravité du ch8mage parrni la population la plus
jeune..Deux secteurs industriels, le bátiment et la metallurgie, fournissent déjà 50 % du total des chómeurs.
Le second problème, conséquence du modele économique et territorial adopté dans les dernières décennies
mais aggravé par la situation de crise, est le déficit dans
la tertiarisation de l'économie catalane.

II est intéressant de liar cette réflexion sur les institutions
métropolitaines avec le récent « white paper» du gouvernernent britannique, qui propase I'abolition de toutes les
institutions métropolitaines du Royaume-Uni. Je pense
qu'il est important de faire référence à cette question
parca que l'histoire, le prestige et les réaiisations du
Greater London Council et des antres conseils métropolitains britanniques et peut-étre la décision britannique en
ce moment, ouvrent un grand clébat qui aura des répercussions non seuiement au floyaume-Uni, mais dans
toutes les aires métropolitaines et européennes.
Dans le cas espagnol, il pourrait sembler que la consoli
-dationesvux'mitraonégleums
vide de leur contenu les institutions rnétropolitaines, surtout dans un cas cornme la Catalogne, oir nous avons vu
que plus de 70 % de la population se concentrent dans
l'aire métropolitaine de Barcelone. En outre, la corporation métropolitaine de Barcelona est formée de vingtsept communes ou administrations locales autonomes
qui assument la gestion des compétences municipales.
Entre cette administration régionale nouvellement créée
et ces vingt-sept communes, reste-t-il un espace adéquat
et suffisant pour i'action de .i'institution métropolitaine ?

C'est précisément cette situation intermédiaire entre le
niveau local et le niveau regional qui est l'un des points
les plus positifs pour la consolidation de la corporation
métropolitaine ,de Barcelone. Du cóté des municipalités,
on . reconnait le fait objectif d'une réalité urbaine métropolitaine qui dépasse les sphères des municipalités. La
corporation métropolitaine de Barcelone s'est transformée ainsi en une institution qui rationnalise et globalise les nécessités communes des vingt-sept municipalités dont I'action repose sur quatre taches fondamentales :
1) Prestations de services (eau, voirie, assainissement,
routes, urbanisme, habitat, parcs, etc.).

;,:='TAF C&gt;'=NTRAL, CQMMUl1fAUTÉ5 6UTONOME5 •
ET FNS TI Tf.1 TrdONS MÉ T I&gt;'OPO,Lb`TA 1rNES,
On a souvent affirrrlé que le processus de développement

comprend des changements aussi bien strictement économiques que de type institutionnel. La crise économique que nous avons déjà signalée, a provoqué des
changernents importants dans la structure économique,
qui ont affecté de maniere spécifique les aires métropolitaines.
Dans notre pays, cependant, il se produit sirnultanément
un processus impo rt ant de changement institutionnel,
qui non seuiement représente un changement dans le
systèrne politique, mais nous conduit reme à ce que Ion
emp elle l'Etat des autonomies. Caci signifie l'institutionnalisation d'une organisation de l'Etat non centralisé,
presque d e type fédéraiiste, qui confère un pouvoir nou
ou communautés autonornes.
-veanuxtiolés
Ce changement dans les rapports Etat Central - comrnunautés autonornes se repercute, sans aucun doute, sur
l'organisation de I'administration locale et implique égalernent la nécessité de considérer le role des institutions
métropolitaines dans I'état des autonomies.

2) Rééquilibrage du territoire métropolitain à travers I'investissernent public.
3) Orientation et planification de la croissance urbaine.
4) Institution pour le dialogue permanent entre les coilectivités locales et les collectivités régionales et nationales.
Par rapport à l'administration autonome, I'agglomération
de Barcelona sert à lier la réalité métropolitaine aux activités régionales, mais i1 faut reconneitre qu'on n'a pas
encare consolidé des mecanismes de coordination et de
coopération suffisants entre les deux niveaux.
Ce role doit étre axé sur trois príncipes :
– Un principe de primauté de l'aire métropolitaine de
Barcelone clans la région autonome catalana par rapport
au reste de I'Espagne, de la Méditerranée et de la projeotion européenne et mondiale.
– Le second principe est le rééquilibrage, c'est-à-dire les
services que peut fournir l'aire métropolitaine pour l'aménagement du territoire de toute la Catalogne et pour la
relance des zones territoriales plus déprimées de cette
méme région.

^

�- Troisièmement,•I'intégration institutionneile entre les
deux autorités de façon que l'autorité locale et l'autorité
régionale trouvent un mécanisrne de relations institutionnenes, au -dessus des éventuelles différences politiques
qui se présentent souvent entre les deux niveaux de gouvernement, ditíércnces qui ne doivent pas apparaïtre
dans les relations entre les deux institutions. Je pense
qu'on peut faire à travers les institutions regionales et les institutions métropolitaines des applications concrètes
peer résoudre las problèmes de le crise.

lu

L ?S TER VEN/70N

PUBLIQUE LWCALE EN FACE
DE LA CRISE : POLITÍQUE i ERRITORIALE
POLITIQULW ÉCONOMIQU .

Jusqu'à présent, les administrations locales ont agi de
manière très indirecte sur l'activité économique (création
se d'infrastructures, services publics, polygones industriels,
at etc.). La situation de crise économique et le chémage ont
? conduit à considérer I'intervention locale sur des thèmes
le qui étaient traditionnellement reserves au gouvernement
it s central. C'est là un cóté qui vient juste de s'amorcer clans
en le cas de Barcelone et qui repose sur une triple stratégie.
-o- 1) Promouvoir la capacité de la grande aire métropoliLa taine de Barcelone comme localisation de grandes entreis- prises multinationales.
ali 2) Reconversion et rénovation des entreprises industri, n elles catalanes tournées aussi bien vers le marché national qu'international.
nt,

3) Soutien de la petite et rnoyenne entreprise, y compris
la base artlsanale, secteurs traditionnels de l'économie
catalane.
Cette stratégie vis-à-vis des entreprises se cons
,' crétisera en une série de mesures, parmi lesquelles nous
;le. i€€ pourrions citer les suivantes :

LC FUROl`aE DES LlIA!'F'Orn•t1S,
L 'ELIN OPE DES
ES FL GIO^ rS
ET L 'EUROPE DES VIL LES
La Catalogne a toujours été reconnue cornme le trait
d'union, tant culturel qu'éconornique, entre I'Europe et
1 'Espagne et elle a adopté, depuis toujours, une attitude
ferrne en faveur de l'entrée de l'Espagne dans la C.E.E.,
quolque l'intégration économique puisse poser des problèmes à certains secteurs industriels catalans. La position de la Catalogne et des secteurs patronaux concernés
a toujours été de soutenir I'intégration européennQ.
Cette intégration est vue c,omme un défi à la capacité de
la structure économique catalane à se moderniser et à
devenir plus compétitive au niveau international, processus qui, indépenciarnment de l'entrée dans la C.E.E., est
déjà en train de se réaliser.
II faut reconnaïtre, néanmoins, que la voie pour l'intégration de l'Espagne dans la C.E.E. n'est pas aussi évidente
que la volonté d'intégration . manifestée à plusieurs
reprises par les autorités espagnoles.
Les difficultés avancées par la C.E.E. pour l'entrée de l'Espagne mettent en évidence des faits encare plus ínquiétants : I'instabilité de la structuration comrnunautaire
actuelle et les problèmes de création d'une Europe unie,
tant que cette union économique et monétaire à !aquello
aspire la C.E.E. n'est pas atteinte, les peuples qui forment l'Eurape réelle peuvent, cependant, continuer à travailler et à creer les fondements, les bases de ce que
nous espérons que ocurra étre I'Europe du futur, une
Europe basée sur les regions.
La Catalogne, en tant que région européenne et Barcelone, en tant que métropole européenne, bien qu'elles ne
solent pas dans la C.E.E., poursuivent leur vocation et
leur tradition historique de défense de l'idée européenne.

'

;ól f - promouvoir la foire - exposition de Barcelone,
ti oeprojection internationale de Barceione comme centre
industrie! tertiaire,
promotion publique du sol industriel et adéquation des
!ion normes industrieiles dans les zones urbaines,
ctiarnorce de schérnas de collaboration secteur privé pas
I
secteur
public pour de grandes mises en ceuvre, •
dej `
- dév eloppernent de bureaux de conseils et de services
,c:ornmuns pour les petites entreprises et les activités arti.'sanai;?s traditionnelles,
d e`- développement des taches de recherche scientifique
)o r íet technique sur des thèmes d'intérét métropolitain, à
e.'c- travers une institution université - aire rnétropolitaine,
ti
ren'rorcement des centres de formation professionnelle
ie^pour l 'adéquation du capital humain aux nouvelles néces-.
cieveioppernent du role de l'aire métropolitaine de Baretïa c-r.lorr cornrne • centre de diffrision d'innovations et de
TP. cilrlUlogí es.

Barcelone veut appor-ter à cette idee européenne tout le
poids d'une culture et d'urre forme de vio au caractére
méditerranéen qui a toujours été ouverte aux idees et
cultures d'autres pàys ou communautés. La tradition
« citadine » de la culture, de la science, de la technique,
de 1'industrie, des services, etc..., mène à demander la
collaboration des villes pour la construction de l'Europe
réelle.
Barcelone, en tant que ville méditerranéenne et européenne, a déjà annoncé sa volonté d'accueiliir les Jeux
Olympiques de 1 992 et elle se prepare à recevoir l'orga-nisation de ces Jeux. Ce sant probablement de s événements comme celui --ci, qui unissent les peuples à travers
leurs traditions et leur culture, qui peuvent permettre le
dépassernent des intéréts et des problèmes empéchant
une collaboration internationale plus étroite. Barcelone
est une métropole ouverte et disposée à travailler non
seulement pour l'idée européenne mais aussi pour une
coexistence meilleure au niveau international, et c'est
pourquoi elle est disposée à accueillir toutes les manifestations, événements et ir,itiatii es qui s'inscrivent dans ce
sens.

91

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14776">
                <text>3864</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14777">
                <text>La région métropolitaine de Barcelona dans le cadre de la politique régionale espagnole et de la crise économique</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14778">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14779">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24676">
                <text>Parpal, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14780">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14782">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22193">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24669">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24670">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24671">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24672">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24673">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24674">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="82">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35338">
                <text>Estrasbourg: Consell d'Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40571">
                <text>1983-12-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43196">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14784">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2772" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1558">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2772/20000218_RegionalitzacioCatalunya_Tortosa_PM.pdf</src>
        <authentication>6838263b6ffad10a0db953acd6af4386</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45415">
                    <text>LA REGIONALITZACIÓ DE
CATALUNYA:
UNA OPORTUNITAT PER A LES
TERRES DE L'EBRE
(Tortosa, 18 de febrer 2000)

Bon dia. Em complau molt de ser aquí de
nou, amb tots vosaltres.
Durant la campanya electoral vaig
anunciar, aquí mateix a Tortosa, que la
primera regió de Catalunya que visitaria
com a President seria l'Ebre. Com ja
sabem, aquesta vinguda institucional, ha
hagut de postposar-se una mica.
Però això potser no és del tot dolent, ja
que ens dona més temps per anar
preparant els nostres projectes, per anar
madurant les nostres propostes, per anar
començant de mica en mica a governar a
mesura que aquells que han tingut el
poder durant més de vint anys se'n van
anant també de mica en mica.

�1 . La situació postelectoral i la nostra
proposta:
devolució i regionalització enfront
a centralisme i desordre
En efecte, després de les eleccions del 17
d'octubre la situació política catalana es
caracteritza per la convivència entre,
d'una banda, un govern amb una
capacitat molt escassa d'iniciativa i
reacció, i de l'altra, per un projecte polític
-el de PSC-Ciutadans pel Canvi- que
s'aferma cada dia més com a alternativa.
La força d'aquest projecte és tanta que
sovint permet anar més enllà de la simple
acció
d'oposició,
entesa
com
a
condicionament i fiscalització de l'acció
del govern. Així, en aquests tres mesos
primers de la legislatura, hem vist com
en alguns camps podíem fins i tot anar
forçant l'aplicació de parts del nostre
programa des de l'oposició.
És per això que en alguna ocasió hem
afirmat que, en certa manera, estem

2

�començant
l'oposició.

a

governar

ja

des

de

Un dels camps on aquests avenços han
estat més clars és el de la reforma de
l'organització territorial de l'administració
pública a Catalunya. Es tracta, com
sabem, d'un àmbit en el qual l'acció dels
successius governs de Convergència i
Unió
ha
estat
particularment
desafortunada i ha resultat en un garbuix
administratiu ineficient, centralista i poc
transparent. Un garbuix que comporta
disfuncionalitats en la prestació i la
qualitat de serveis tan bàsics com
l'ensenyament o la sanitat, que pren
capacitat d'actuació als municipis i que
facilita el desordre en matèria de
planejament urbanístic.
Es per això que hem volgut fer d'aquesta
qüestió una de les nostres principals
prioritats:
perquè
volem
que
els
ciutadans rebin els millors
serveis
possibles i perquè volem que cada
territori disposi dels recursos que li calen.

"i

3

�Per aconseguir-ho pensem
d'avançar
simultàniament
direccions:

que
en

hem
tres

1. Enfortir el govern local, tot simplificantne l'estructura i augmentant-ne els
recursos i les competències.
2. Descentralitzar
i
reordenar
l'administració de la Generalitat.
3.Preveure l'adaptació de l'administració
de l'Estat a l'ordenació
resultant
d'aquesta reforma.
La peça clau per aconseguir aquests
avenços és la creació d'uns àmbits
regionals que siguin lloc de trobada entre
totes les administracions: els governs
locals, la Generalitat i l'Estat.
Com n'hi hem de dir d'aquests àmbits? Hi
ha qui proposa "regió". Hi ha qui proposa
"vegueria". No ens discutirem pas per
això. Vegueria -que com sabeu és un
nom
carregat
de
connotacions
històriques- és com es van dir els àmbits
regionals en el curt període que la divisió
territorial republicana estigué vigent
durant la nostra guerra civil. Per
4

�exemple, el senyor Josep Subirats i
Piñana, que ens acompanya, va ser, en
aquells anys, delegat de la Generalitat a
la 5 a Vegueria, la de Tortosa. En fi, ja ho
anirem decidint, tot això, però, torno a
dir, no ens discutirem pas per qüestions
de noms.
Quins han de ser aquests àmbits
regionals?
Nosaltres
hem
proposat
concretament la creació de set regions.
Set àmbits que es deriven de les
característiques geogràfiques del territori
català, del seu funcionament quotidià i de
la voluntat manifestada reiteradament
pels
seus
ciutadans:
la
regió
metropolitana de Barcelona, el Camp de
Tarragona, la Terres de l'Ebre, la
Catalunya
Central,
les
comarques
gironines, l'Alt Pirineu i les Terres de
Ponent.
Ens diran potser que l'Ebre i el Pirineu no
tenen l'entitat suficient per a ser una
regió. Però hem de contestar que tenen
una
extensió
territorial,
unes
especificitats i una personalitat pròpia
més que suficient. D'altra banda, aquest
5

�matí en Joaquim Nadal i en Martí
Carnicer, amb les seves xifres, ens han
mostrat com, des del punt de vista dels
recursos, la regionalització podria ser un
incentiu pel desenvolupament d'aquestes
terres.

2. Un primer avenç: el govern de la
Generalitat reconeix la necessitat de
reformar les LOT
Aquesta alternativa fou plantejada a tots
els grups de la Cambra immediatament
després de la constitució del Parlament
de Catalunya, en ocasió del debat
d'investidura,
I de llavors ençà ha estat una de les línies
d'acció prioritaries de la nostra activitat
parlamentaria.
Per una costat, hem constituit un grup de
treball amb diputats dels nostre grup i
representants de diverses institucions
catalanes (la Federació de Municipis de
Catalunya, la Diputació de Barcelona,
l'Institut d'Estudis Catalans,...), per anar
6

�avançant en l'elaboració de les nostres
propostes. Les Terres de l'Ebre hi són
representades pels diputats Josep Maria
Simó i Antoni Sabaté.
D'altra banda, hem començat un seguit
de visites de tot el grup parlamentari a
cada una des les set regions de
Catalunya. L'objectiu d'aquestes visites
es donar a conèixer la nostra proposta i
escoltar
l'opinió
dels
electes,
els
empresaris i les associacions locals al
respecte. El mes de desembre vam ser al
Pirineu, avui som aquí, a la primavera
anirem a Girona i així successivament.
D'altra banda, els nostres diputats han
propiciat nombroses trobades sobre el
tema a molts pobles i ciutats de
Catalunya, com la que un grup molt
significatiu d'alcaldes i regidors van
celebrar aquí a Tortosa abans de Nadal
amb els diputats Nel-lo, Simó i Sabaté.
Arran de la nostra actuació el tema de la
regionalització ha entrat en el debat
polític quotidià i s'ha trasformat en un

7

�veritable clamor
territori català.

en

molts

llocs

del

Per tot això, no creiem pas anar
desencaminats quan afirmem que ha
estat arran d'aquest conjunt d'actuacions
que el Conseller de Governació i
Relacions Institucionals, Sr. Josep Antoni
Duran i Lleida ha acabat acceptant
públicament la necessitat de revisar
l'organització territorial de Catalunya.
L'anunci del Conseller - i els contactes
que se n'han seguit- pot considerar-se un
avenç important. És la primera vegada,
des de que es van sense consens les Lleis
d'Organització Territorial de Catalunya,
que el Govern de la Generalitat accepta la
necessitat de revisar-les i reformar-les.
El procediment proposat -una Comissió
d'Experts
que serà
seguida
d'una
Ponència
conjuntasembla
també
l'adequat. En tot cas vetllarem perquè els
compromisos contrets i la voluntat de
consens expressada es mantinguin.

�3.Noves oportunitats per a les Terres
de l'Ebre
Tot això quins resultats concrets ha de
tenir a les Terres de l'Ebre?
Com sabem, les Terres de l'Ebre han
conegut un llarg període de marginació.
Una marginació que les ha deixat, en
alguns camps, entre les menys afavorides
de Catalunya.
Ara hi apareixen noves iniciatives, s'hi
escolten noves veus, es desvetllen
energies que semblaven adormides. Fins
el punt que un conjunt d'entitats de la
regió han estat capaces d'elaborar un Pla
Estratègic
que
conté
propostes
interessantíssimes i que hauria de ser la
guia
per
a
qualsevol
acció
de
l'administració en aquest territori.
Però hi ha diverses rèmores que dificulten
la represa: el creixement econòmic és
encara insuficient, les comunicacions
pateixen dèficits importants, els serveis
bàsics -l'ensenyament, la sanitat- es

9

�troben liuny d'estar ben servits, el medi
ambient coneix importants amenaces,...
Per fer front a aquests problemes cal, ben
cert, que el govern de la Generalitat
actuï.
en
col·laboració
amb
els
ajuntaments i les entitats de l'Ebre. Les
10 propostes per a millorar la qualitat de
vida a les Terres de l'Ebre que us
presentàvem ara fa una estona contenen,
pensem, algunes de les
principals
actuacions que caldria portar endavant.
Però el mateix temps, cal que l'Ebre
pugui fer-se sentir. Que existeixi!. Que
disposi de les eines oportunes per a
pensar el seu futur Que tingui !a
capacitat de fer escoltar la seva veu.
És per això que cal una regió de l'Ebre en
la
nova
organització
territorial
de
Catalunya.

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="24">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26519">
                  <text>04.03. Parlament de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35653">
                  <text>Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35657">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45416">
                <text>La regionalització de Catalunya: una oportunitat per a les Terres de l’Ebre</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45417">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45418">
                <text>2000-02-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45419">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45420">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45421">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45422">
                <text>Regions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45423">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45424">
                <text>Oposició</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45425">
                <text>Terres de l'Ebre</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45426">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45427">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45428">
                <text>Divisions administratives i polítiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45429">
                <text>10 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45430">
                <text>Tortosa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45431">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45432">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45433">
                <text>UI 23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1074" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="608">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1074/19870119d_00189.pdf</src>
        <authentication>e71fe10fd674b8b7ef6387d78511f3ed</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42281">
                    <text>^^.

"A

juntament de Barcelona

LA REVISION DEL SISTEMA DE FINANCIACION LOCAL.

Conferencia pronunciada_ p or el Excelentísimo Sr. Pasqual
Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona.

Madrid, Club "Siglo XXI", 19 de Enero de 1987

Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�y-

Ajuntament de Barcelona
zp

Gabinet de Comunicació

GRACIAS ADRIáN.

SEÑORAS, SEÑORES, AMIGOS

HACE EXACTAMENTE UN AÑO Y ONCE MESES QUE OCUPE ESTA TRIBUNA
POR PRIMERA. VEZ. EN AQUELLA OCASIÓN CONSERVABA AúN LA EMOCIóN
QUE ME'HABíA PRODUCIDO MI C:ONVERSACIÓN CON EL PROFESOR TIERNO
GALVáN EN LA CLíNICA DONDE ACABABAN DE OPERARLE. HOY, ADEMáS,
SE CUMPLE EL AÑO EXACTO DE SU MUERTE. ES DE JUSTICIA, PUES,
QUE MIS PRIMERAS PALABRAS SEAN DE RECUERDO PARA EL VIEJO
PROFESOR.

LO QUE 'DIJE HACE DOS AÑOS.

EN FEBRERO DEL 85 LES EXPUSE A USTEDES ALGUNAS IDEAS SOBRE
CUAL IIABRIA DE SER LA PARTICIPACIóN DE LOS AYUNTAMIENTOS, DEL
SECTOR LOCAL, EN EL CONJUNTO DEL SECTOR PúB LICO.

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

—2
•

Ref..

�i

Ájuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

— —

INTENTÉ CONVENCERLES DE

QUE

EL SECTOR

LOCAL

ES EL SECTO R

GESTOR POR EXCELENCIA. QUE LOS AYUNTAMIENTOS TENÍAN MáS
CAPACIDAD QUE OTRAS ADMINISTRACIONES PARA RESPONDER A LAS
DEMANDAS DEL CIUDADANO. QUE ESTA • CUALIDAD SE HABÍA PUESTO A
PRUEBA EN UN PERÍODO EN EL QUE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA ESTABA
EXPERIMENTANDO ENORMES CAMBIOS POLÍTICOS, SOCIALES,
ECON6MÍCOS, DE VALORES. QUE ESTA PRUEBA HABÍA SIDO SUPERADA.

DESDE ESTE CONVENCIMIENTO RECLAMABA UNA MAYOR PARTICIPACIóN
DE LOS AYUNTAMIENTOS Y DE LAS CORPORACIONES LOCALES EN LOS
INGRESOS Y LOS GASTOS PúBLICOS. LOS AYUNTAMIENTOS ESPAÑOLES,
LES DECÍA, NO PODÍAN SEGUIR SIENDO LA "CENICIENTA" DEL
SUBSECTOR LOCAL EUROPEO.

EN LOS DOS

ANOS

QUE HAN. PASADO DESDE MI ANTERIOR

COMPARECENCIA HAN SUCEDIDO MUCHAS COSAS, BASTANTES COSAS. EN
EL MUNDO, EN ESPAÑA, EN CATALUÑA, EN BARCELONA.

Exp. 1.207.85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

Ref.:

�Ájuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

PERO LA PARTE SUBSTANCIAL DEL MENSAJE DE ENTONCES SIGUE
SIENDO VáLIDA. LA SITUACI6N DEL SECTOR LOCAL EN ESPAÑA SIGUE
ESTANDO LEJOS DE LO QUE LA PROPIA REALIDAD ACONSEJA. LOS
AYUNTAMIENTOS NO TIENEN NI LOS RECURSOS ECONóMICOS NI LOS
MEDIOS POLÍTICOS Y LEGALES QUE NECESITAN.

A LO LARGO DE LA CHARLA DE HOY LES DARÉ LAS RAZONES QUE A MI
ENTENDER JUSTIFICAN ESTA A_FIRMACIóN.

Exp. 1.207-85

• IMPREMTA MUNICIPAL

—4

Ref..

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

CONSTITUCION Y SUFICIENCIA FINANCIERA

04.

LA REFORMA DE LA HACÍENDA LOCAL ES NECESARIAY URGENTE

BáSÍCAMENTE POR DOS MOTIVOS : LA ENTRADA EN VIGOR DE LA
•
CONSTITUCIóN DE 1978 Y LA INCAPAÇÏDAD DEL ACTUAL SISTEMA PARA
SATISFACER LAS NECESIDADES DEL SECTOR LOCAL.
LA CONSTITUCIóN PRESENTA TRES ASPECTOS DE FUNDAMENTAL IMPORTANCIA. EL PRIMERO ES QUE ESTABLECE UNA NUEVA ORGANIZACIóN
TERRITORIAL QUE REQUIERE LA COORDINACIóN DE LA ACTIVIDAD
FINANCIERA ESTATAL, AUTON6M:ICA Y LOCAL.

EN SEGUNDO LUGAR, LA CONSTITUCIóN CONSAGRA EL PRINCIPIO
DE AUTONOMÍA DE LAS ENTIDADES LOCALES PARA LA GESTI6N DE SUS
RECURSOS FINANCIEROS Y LA ORDENACIóN DE SU GASTO. Y,
FINALMENTE, PROCLAMA EL PRINCIPIO DE SUFICIENCIA FINANCIERA
PARA ESTE SECTOR, SUFICIENCIA QUE DEBEN PROPORCIONAR LOS TRIBUTOS PROPIOS Y LA PARTICIPACIóN EN LOS INGRESOS DE LOS OTROS
DOS NIVELES DE GOBIERNO.

Exp. 1.207 -85 - IMPREMTA MUN ICIPAL

-5Ref..

�Ajuntament de Barcelona
Ref.:

Gabinet de Comunicació

ESTE PRINCIPIO DE SUFICIENCIA FINANCIERA NO SE PUEDE CUMPLIR
CON

LA NORMATIVA

AUN

VIGENTE.

EN FIN-, LA NECESIDAD DE UN NUEVO SISTEMA DE FINANCIACIóN
PROCEDE DE LA EXIGENCIA DE UNA MAYOR PARTICIPACIóN DEL SECTOR
LOCAL EM EL CONJUNTO DEL

SECTOR

POLíTICO QUE ANTES HE

MENCIONADO.

PARTICIPACIóN

QUE,

NATURALMENTE, ESTá LIGADA A LA ACEPTACIóN

DEL PAPEL DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES EN LA VIDA SOCIAL

Y

ECON6 ICA QUE PROPUGNO REITERADAMENTE.

EL SISTEMA ACTUAL DE TRIBUTOS, ADEMAS DE COMPLEJO, ES
INADECUADO PARA ADAPTARSE

CON

FLEXIBILIDAD A LA COYUNTURA

ECONóMICA. Y LA PARTICIPACIóN EN LOS INGRESOS DE LAS OTRAS
ADMINISTRACIONES

Esp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

O

ES

INSUFICIINTE. O ES

INEXISTENTE.

�Ajuntament de Barcelona

—7

Gabinet de Comunicació

Ref..

INSUFICIENTE EN EL CASO DE LA ADMiINISTRACIóN CENTRAL, COMO
EXPLICARÉ DESPUÉS CON ALGúN DETALLE, O INEXISTENTE EN EL CASO
DE ALGUNAS COMUNIDADES AUTóNOMAS . ESTE ES EL CASO, - POR
EJEMPLO, DE CATALUÑA, A PESAR DE LA . PROMESA DEL "CONSELLER"
DE ECONOMíA DE QUE SE CONSTITUIRíA UN FONDO MUNICIPAL CUANDO
LA FINANCIACIóN DE LAS COPIUNIDADES AUTÓNOMAS ALCANZASE UNA
SOLUCIóN SATISFACTORIA.

.

ESTA SITUACIóN PER .IENENTE CONDUCE AL ENDEUDAMIENTO, OUE YA:
DEBI6 DE SOLUCIONARSE CON UNA LEY DE SANEAMIENTO, Y QUE ES
PRECISO ATAJAR.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�-8

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

ADMINISTRACIóN

OTRO

ASPECTO

Y

REGLAMENTACIóN,OBSOLETAS

QUE

CONFIGURA LA REALIDAD ECON6MICA DE

NUESTROS AYUNTAMIENTOS ES UN
DICCIONES

QUE

MAGNíFICO

EJEMPLO DE LAS CONTRA-

PUEDE HABER ENTRE LA BONDAD DE LOS PRINCIPIOS

Y

SU APLICACI6N REGLAMENTARIA Y ADMINISTRATIVA.
LA

ADMINISTRACIóN FCON6MICA DE LAS CORPORACIONES LOCALES SE

RIGE POR UN
Y DECRETOS

CONJUNTO DE
QUE SON

NORMAS, RETAZOS DE LEYES, REGLAMENTOS

UNA VERDADERA ANTIGUALLA. ESTE ENTRAMADO

ARCAICO QUE ENTORPECE LA EFICACIA DE
FRENA

SU

PROGRESO

Y QUE

LOS

AYUNTAMMIENTOS, QUE

ABSORBE ENERGíAS Y ESFUERZOS QUE.

PODRÍAN EMPLEARSE EN r.E JORE S CAMPOS

QUE EN

LA SUPERACIóN DE

ASPECTOS

SE HA MEJORADO.

TRAPAS Y DISFUNCIONALIDADES.

-DEBEMOS RECONOCER QUE

ESPECIALMENTE EN LA

EN ALGUNOS.

SUPRESI6N

DE LA APROBACIóN PREVIA DE LOS

PRESUPUESTOS POR .LA ADMINISTRACIóN CENTRAL Y EN EL RECONOCI MIENTO Y APLICACIóN DE LOS PRINCIPIOS DE UNIDAD

Exp. 1.207-85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

Y

UNIVERSALI

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona

—9—

Gabinet de Comunicació

Ref.:

DAD DEL PRESUPUESTO.

PERO EL NO RECONOCIMIENTO TE6RICO Y PRáCTICO DE LA UNIDAD DE
CAJA, LA CONFUSIóN SOBRE LAS FUNCIONES INTERVENTORA, DE
CONTROL FINANCIERO Y

DE

EFICACIA, INVALIDAN EN GRAN PARTE LOS

ANTERIORES PRINCIPIOS.

POR EJEMPLO.LA INEXISTENCIA DEL PRINCIPIO DE UNIDAD DE CAJA
TIENE LA CONSECUENCIA, QUE MáS TARDE CUANTIFICARÉ, DE QUE
COEXISTAN FUERTES ENDEUDAMIENTOS CON ALTOS NIVELES DE
EXISTENCIAS LíQUIDAS, EN EFECTIVO, COMO YA DETECTE CON EXTRAÑEZA EL BANCO DE ESPADA EN 1983 Y 1984.
TAMBIÉN FALTA UN CORRECTO PLAN DE CONTABILIDAD PUBLICA LOCAL,
CON LA SUFICIENTE FLEXIBILIDAD COMO PARA ADMITIR DISTINTOS
NIVELES DE COMPLEJIDAD.SEGúN LAS DIMENSIONES Y COMPLEJIDADES
DE LOS AYUNTAMIENTOS. NO HAY. UNOS PRINCIPIOS GENERALES
DE ORDENACI6N DE LA Gf_STIóN PRESUPUESTARIA Y DEL GASTO, QUE

Exp. 1.207$5 • IMPREMTA

MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

—loRef..

Gabinet de Comunicació

CUMPLAN PARA LAS CORPORACIONES LOCALES LA MISIóN QUE
CUMPLE LA LEY GENERAL PRESUPUESTARIA PARA LA ADMINISTRACIÓN
CENTRAL.

TODAS ESTAS CARENCIAS SON OBSTáCULOS nUE ENTORPECEN LA
4ODERNIZACIóN DE NUESTROS AYUNTAMIENTOS, Y NO NOS IMPIDEN
PONERLOS LLEVAR AL NIVEL DF EFICACIA OUE CARACTERIZA A LA
MAYOR PARTE DE LOS PAISES OCCIDENTALES AVANZADOS.

LA GESTIóN PRESUPUESTARIA, LA DE LA TESORERíA, LA CONTABILIDAD, DEBE? ORDENARSE CON IMAGINACIóN Y CON RIGOR PARA POSIBILITAR LA EFICACIA Y HACERLA COMPATIBLE, COMO DIREMOS DESPUÉS,
Y COMO DEFENDEREMOS,

CON

LA NECESARIA UNIDAD Y COHERENCIA QUE

DEBE PRESIDIR LA POLíTICA ECON&amp;-.ICA Y FINANCIERA DEL.PAIS.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

-11

Gabinet de Comunicació

Ref..

EL GASTO DEL SECTOR LOCAL

CUANDO HACE UNOS AÑOS UTILICÉ LA EXPRESIóN "CENICIENTA DEL
SUBSECTOR LOCAL EUROPEO" REFERIDO AL GASTO DEL NUESTRO SECTOR
LOCAL, ÉSTE NO ALCANZABA EL 15 POR CIENTO DEL GASTO DEL
SECTOR PúBLICO SIN SEGURIDAD SOCIAL.

- HOY LA PARTICIPACIÓN ES ALGO MAYOR, EN TORNO AL 18 POR
CIENTO..

(v

DE MANERA

ESTAMOS AUN LEJOS DEL 25 POR CIENTO QUE HEMOS

VENIDOS PROPUGNANDO.
50

ESTADO, 25% COMUNIDADES AUTóNOMAS Y 25% CORPORACIONES

LOCALES.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

RECUERDEN QUE EL OBJETIVO ERA -Y ES-

MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

—12

Gabinet de Comunicació

Ref.:

DEFICIT Y ENDEUDAMIENTO DEL SECTOR LOCAL

VEAMOS AHORA QUE OCURRE CON EL DÉFICIT.

INDEPENDIENTEMENTE DEL CONCEPTO DE DÉFICIT QUE UTILICEMOS, EL
ESTADO PARECE ABSORBER CASI TODO EL VOLUMEN DEL DÉFICIT
PúBLICO.

(CUADROS 2 Y 3) (C

Sit ^ Z
"A

^

SIN EMBARGO, SI LOS ENTES AUTONóMICOS Y LAS CORPORACIONES
LOCALES PRESENTAN DESEQUILIBRIOS MENORES, E INCLUSO EN ALGúN
PIJO

SUPERAVITS,

TRANSFERENCIAS
ADMINISTRACIONES:

SE DEBE A QUE EXISTE UN CUMULO
QUE

REALIZA

CORRIENTES,

EL ESTADO

A

DE
ESTAS

DE CAPITAL, SUBVENCIONES,

ASUNCIONES DE DEUDA, ETC...

EN EL CASO DE LAS CORPORACIONES LOCALES QUE RABIAN ALCANZADO

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona

—13—
Ref.

Gabinet de Comunicació

DÉFICITS IMPORTANTES EN 1982, LOS AÑOS 83 Y 84 FUERON DE
SUPERAVIT DEBIDO A LAS LEYES DE SANEAMIENTO DE LA HACIENDA
LOCAL. SIN EMBARGO ESTA TENDENCIA SE HA TNVERTIDO Y EN LOS
DOS úLTIMOS EJERCICIOS LAS CORPORACIONES LOCALES HAN EMPEZADO
A PRESENTAR DÉFICITS PROPIOS CADA VEZ MáS ELEVADOS. EN SUS
PASIVOS FINANCIEROS FIGURAN CANTIDADES CADA VEZ MáS
IMPORTANTES DE
OBLIGACIONES

CRÉDITOS,

(DEUDA).

ALGUNOS

INTERNACIONALES,

OTRO TANTO OCURRE CON

Y

LAS

ADMINISTRACIONES AUT6NOMAS.

EN 1986

EL TOTAL DE PASIVOS DE LAS CORPORACIONES LOCALES SE

ACERCABAN AL BILLóN DE PTAS. , DE LOS QUE CASI LA MITAD
CORRESPONDÍAN A CRÉDITOS CONCEDIDOS POR LA BANCA, OFICIAL Y
ALREDEDOR DE 150 MIL MILLONES A TÍTULOS DE RENTA FIJA NEGOCIABLE (MIENTRAS QUE LOS CRÉDITOS CON EL EXTERIOR HAN IDO
DISMINUYENDO).

Exp. 1.207$5

- IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Y ES AQ_Uí DONDE APARECE UNO DE LOS EFECTOS DE LA
REGLAMENTACIóN QUE IMPIDE_ LA APLICACIóN DEL PRINCIPIO DE LA
UNIDAD DE. CAJA.

FRENTE A ESE VOLUMEN DE PASIVOS, EL TOTAL DE ACTIVOS
FINANCIEROS SE ACERCA AL MEDIO BILLóN, EN SU MAYOR PARTE EN
LA FORMA DE EFECTIVO Y OTROS DEP6SITOS A CORTO PLAZO SIN
EMBARGO, ESTOS ACTIVOS NO PUEDEN UTILIZARSE LIBREMENTE PARA
HACER FRENTE A LOS PAGOS NECESARIOS PORQUE CADA UNO DE LOS
CRÉDITOS Y EMPR É STITOS SóLO PUEDEN UTILIZARSE PARA FINANCIAR
PROYECTOS ESPECÍFICOS.

PARECE EVIDENTE, POR RACIONAL., QUE LA REFORMA DEL SLSTEMA DE
FIJANCIACIóN LOCAL REQUIERE LA LIBERALIZACIóN ADECUADA DEL
USO DE ESOS FONDOS "ATADOS".

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

—14Ref.:

�Àjuntament de Barcelona
, Gabinet de Comunicació

EN CUANTO A LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS EL RITO : DE CRECIMIENTO
DE LOS DÉFICITS Y LA ACUMULACIÓN DE PASIVOS IIA SIDO CONTINUADO DESDE SU CREACIóN, SIT[.JACIóN QUE PUEDE REVERTIRSE, EN
ESPECIAL DESPUÉS DE LA REFORMA DEL SISTEMA DE FINANCIACIóN
AUTON6MICO.

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

—15—
Ref.:

�Ajuntament de Barcelona

—16—
Ref.:

Gabinet de Comunicació

3. LOS

INGRESOS LOCALES, EL FNCM

Y

LOS TRIBUTOS

PROPIOS

EL FONDO NACIONAL DE COOPERACIóN MUNICIPAL ASCENDíA EN
275.044
30%

1986

A

MILLONES DE PESETAS, LO CUAL REPRESENTA ALREDEDOR DEL

DE INGRESOS DE LOS AYUNTAMIENTOS.

LA CONGELACIóN QUE EL FONDO NACIONAL DE COOPERACIóN MUNICIPAL
EXPERIMENTó EN

1985

IMPIDIó QUE LOS AYUNTAMIENTOS AUMENTARAN

SUS GASTOS EN M A' ' S DEL 11 POR CIENTO. ESTE ERA EL AUMENTO
PREVISTO ANTES DE LA COTA?GELACIÓN.

EL AUMENTO FRUSTRADO REPRESENTA MENOS DE LA CENTÉSIMA PARTE
DE LOS GASTOS DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS. Y EN EL CASO
DE NO PRODUCIRSE UN AUMENTO EN LOS INGRESOS DEL ESTADO O UNA
REDUCCIÓN DEL

nano

VOLUMEN DEL GASTO ESTATAL, EL INCREMENTO

DEL FONDO AUMENTARÁA LA NECESIDAD DE FINANCIACIÓN DEL ESTADO
EN

Exp.

TAN SOLO

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

3

DÉCIMAS DEL PRODUCTO INTERIOR BRUTO.

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EN CUALQUIER CASO, ESOS INCREMENTOS DEL GASTO LOCAL, NO
HARíAN MáS QUE AUMENTAR LIGERAMENTE SU PARTICIPACIóN SOBRE EL
TOTAL DEL GASTO DE LAS ADMINISTRACIONES PúBLICAS.

FíJENSE QUE I'CLUSO CON UN FONDDO NO CONGELADO LA
PARTICIPACIóN DEL GASTO LOCAL EN EL CONJUNTO DEL SECTOR.
PUBLICO, EXCLUíDA LA SEGURIDAD SOCIAL, ALCANZARíA SóLAMENTE
19 POR CIENTO.

EL 11 POR CIENTO PROPUESTO REPRESENTARíA 100.000 MILLONES DE
PESETAS.

HAY QUE TENER PRESENTE QUE EL ESTADO HA GASTADO CIENTOS DE
MILES DE MILLONES DE PTAS. EN LA RECONVERSIÓN Y SANEAMIENTO
TANTO DEL SECTOR PúBLICO, ESPECIALMENTE EMPRESARIAL, COMO DEL
SECTOR PRIVADO. RECUERDEN LOS 440.000 MILLONES DE RUMASA, LOS
;IáS DE 200.000 DE SEAT, LAS SUBVENCIONES Y CRÉDITOS A RENFE,
EMPRESAS DEL INI, Y LAS TRANSFERENCIAS A LA SEGURIDAD SOCIAL,

Exp. 1.207.85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

—17
Ref..

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

SIN QUE POR ELLO OLVIDEMOS LOS 170.000 MILLONES QUE HA
SIGNIFICADO LA LEY DE SANEAMIENTO DE LAS HACIENDAS LOCALES.

EN ESTE MISMO ORDEN DE COSAS DEBO RECORDAR EL AHORRO QUE HA
OBTENIDO EL ESTADO POR LA CAíDA DEL TIPO DE INTERÉS Y EL TIPO
•
R, LO QUE HA PERMITIDO DISMINUIR SU
DÓLA
DE CAMBIO DEL
ENDEUDAMIENTO SIN QUE POR ELLO SE HAYAN VISTO BENEFICIADOS
OTROS SECTORES DE LAS ADMIvT ISTRACIONES PúBLICAS.

Exp. 1.207-85 -

IMPREMTA MUNICIPAL

—1
Ref..

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

LOS GRANDES PRINCIPIOS DE LA FINANCIACION LOCAL

ANTES DE ENTRAR EN PROPUESTA CONCRETA LES DIR É , A MODO DE
RECAPITULACIóN, LOS PRINCIPIOS QUE A MI JUICIO DEBEN INSPIRAR
LA REFORMA DE LA FINANCIACIóN LOCAL.
1)

EN PRIMER LUGAR TIE?E QUE RESPETAR LOS PRINCIPIOS GENE -

RALES ENUNCIADOS EN LA CONSTITUACIóN : AUTONOMÍA LOCAL Y
SUFICIENCIA FINANCIERA.

2) EL SISTEMA DE FINANCIACIóN LOCAL DEBE SER COHERENTE CON EL
MODELO DE FINANCIACIóN AUTONóMICO Y CENTRAL Y HACER COMPATI BLE LA ACTUACIÓN DE LOS ENTES LOCALES CON LOS OBJETIVOS DE
POLíTICA MACROECON6MICA DEL GOBIERNO. NO DEBE EXISTIR CONTRA—
DICCI6N ENTRE LA POLíTICA ECONOMICA ESTATAL Y EL
COMPORTAMIENTO DEL SECTOR LOCAL.

3) LA REFORMA DEL SISTEMA DEBE TENER EN CUENTA LA EXPERIENCIA

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

—19Ref.:

�Ajuntament de Barcelona

—2OR'ef..

Gabinet de Comunicació

RECIENTE DE LA HACIENDA LOCAL Y LA INSUFICIENCIA DEL MODELO
DE FINANCIACIóN VIGENTE. EL MODELO DISEÑADO PRETENDE, SIN
EMBARGO, NO PRODUCIR UN CORTE DRAMáTICO CON EL SISTEMA VIGENTE.

4)

EL MODELO DEBE TENER EN CUENTA NO SOLO LA INSUFICIENCIA

DEL SISTEMA DE FINANCIACION VIGENTE, SINO TAMBIÉN LA INSUFICIENCIA DEL PESO DEL SECTOR LOCAL EN EL TOTAL ESTATAL.
5) LA REFORMA Di LA HACIENDA LOCAL DEBE SER COMPATIBLE CON UN
MODELO DE ELECCION SOCIAL, QUE. SE RESOLVER EN EL PROCESO
ELECTORAL; EN EL QUE LOS CIUDADANOS PUEDAN ESCOGER SOBRE
DIFERENTES COMBINACIONES DE BIENES Y SERVICIOS PúBLICOS LO
CALES Y DE CARGAS FISCALES ASOCIADAS.

Exp. I.207 .85 - IMPREMTA

MUNICIPAL.

-

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

POR UN MODELO
EL

MODELO

ALTERNATIVO

-21-Ref.:

DE FINANCIACION LOCAL

BESICO DE FI?ANCIACI6N LOCAL IMPLICA

QUE

LAS

FUENTES DE FINANCIACIóN DEL GASTO LOCAL SON TRES:

LOS INGRESOS PROPIOS.

ES DECIR,

IMPUESTOS,

TASAS,

CONTRIBUCIONES ESPECIALES Ó PRECIOS PúBLICOS;

LAS SUBVENCIONES ESTATALES.-EN ESTE CASO LA PRINCIPAL ES LA
SE DISTRIBUYE A PARTIR DEL FONDO DE COOPERACIóN

QUE
r'IUN

IC IP AL;

EL

ENDELIDAt1IEï•wTO.

SI SE PREFIJARA EL GASTO PúBLICO LOCAL COMO UN PORCENTAJE DEL
GASTO TOTAL DEL SECTOR PúBLICO Y SE ASEGURARAN AUTOMETICAMENTE UNAS FINANZAS SUFICIENTES, PODRíAN PRODUCIRSE DOS FEN6MENOS NO DESEABLES,

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�Àjuntament.de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EN PRIMER LUGAR EXISTIRÍA UN INCENTIVO A NO ESFORZARSE
FISCALMENTE EN EL SECTOR LOCAL, Y EN SEGUNDO LUGAR SE
ESTARÍAN ELIMINANDO INCENTIVOS Y LA CAPACIDAD DE COMPETENCIA
MUNICIPAL.

LA úNICA POSIBILIDAD DIFERENCIADORA DE LA POLÍTICA FISCAL
MUNICIPAL SERÍA LA COMPOSICI6N DEL GASTO LOCAL, NO SU
VOLUMEN.

EL SISTEMA DE FINANCIACIÓN LOCAL QUE PROPONEMOS PRETENDE
EVITAR ESTOS PROBLEMAS Y MANTENERSE COHERENTE CON LOS PRINCI PIOS ENUNCIADOS ANTERIORMENTE.
NUESTRA PROPUESTA CONSISTE BáSICAMENTE EN ESTABLECER
DOS. CANALES BáSICOS DE DOTACI6N REGULAR DE RECURSOS A LOS
ENTES LOCALES.

Exp. 1.207.85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

—22 itef.:

�•

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EL MODELO:1) SUBVENCIONES

EN PRIMER LUGAR, UNA SUBVENCIóN SUFICIENTE PARA CUBRIR LOS
SERVICIOS MíNIMOS OBLIGATORIOS, Y PERMITIR QUE CADA MUNICIPIO
(O ENTE LOCAL) ADECUE SU PRESIóN FISCAL AL VOLUMEN Y CLASE DE
BIENES Y SERVICIOS PúBLICOS QUE QUIERE SUMINISTRAR.

EXISTEN LAS ALTERNATIVAS DE FIJAR LA SUBVENCIóN COMO PORCEN TAJE DEL GASTO DEL ESTADO O AUMENTAR SU VOLUMEN Y LIGAR SU
INCREMENTO A LA EVOLUCIóN DEL GASTO ESTATAL. ES LO QUE HA
PROPUESTO EN ALGUNAS OCASIONES EL MINISTERIO DE ECONOMIA Y
HACIENDA.

EN CUALQUIER,CASO EN LA MEDIDA EN QUE LOS GASTOS Y LOS
INGRESOS PROPIOS DEL ESTADO EVOLUCIONEN EN LA MISMA
DIRECCIóN, EL MODELO TENDRíA LAS MISMAS PROPIEDADES QUE EN EL
CASO ENQUE LA SUBVENCIóN SE LIGA A LOS INGRESOS DEL ESTADO.

Exp. 1.2117.85 • IMPREMTA

MUNICIPAL

–23 -Ref.:

�,
•

Ajunrament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

SI

LA SUBVENCIóN SE FIJA COMO UNA PROPORCIóN FIJA DE LOS

INGRESOS PROPIOS DEL ESTADO SE PUEDE ASEGURAR LA COHERENCIA
ENTRE EL COMPORTAMIENTO DE LOS SECTORES LOCAL Y ESTATAL. EN
LA MEDIDA, NATURALMENTE, EN QUE LA ACTUACIóN FISCAL DE LAS
COMUNIDADES LOCALES A TRAVÉS DE SUS INGRESOS PROPIOS (Y SU
GASTO) no SEA ABSOLUTAMENTE CONTRADICTORIA CON LA POLíTICA
DEL GOBIERNO CENTRAL.
SI SE

QUIERE ASEGURAR UNA MAYOR COHERENCIA DE LAS POLíTICAS

ECONóMICAS,
TIPOS

ENTONCES SE PUEDE AÑADIR AL MODELO UN SISTEMA DE

MáXIMOS A LOS IMPUESTOS Y TASAS LOCALES QUE ASEGURE QUE

LA PRESI6N FISCAL NO EXCEDERá UN LíMITE DETERMINADO.

HAY QUE TENER PRESENTE QUE LOS GRANDES AYUNTAMIENTOS HAN
LLEGADO A UN CIERTO TECHO EN SU PRESIóN FISCAL, DADA LA
SENSIBILIDAD SOCIAL Y ECONÓMICA AL RESPECTO. AUNQUE LA
SUBVENCI6N NO CONSTITUYE EL TOTAL DE LA FINANCIACIóN LOCAL

SIEMPRE SE PODRá MANIPULAR DE FORMA QUE SE ASEGURE UN NIVEL

Exp. 1.207-e5 • IMPREMTA MUNICIPAL

—24-Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

MÍNIMO DE SERVICIOS. (TAMBIÉN SE PUEDEN UTILIZAR SUBVENCIONES
ESPECíFICAS O CONDICIONADAS CON ESE FIN).

SI SE TUVIERA EN CUENTA LA CAPACIDAD DE RECAUDACIóN LOCAL Y
SE FIJASE UNA SUBVENCIóN SUFICIENTE NOS ACERCARíAMOS A LOS
NIVELES DESEADOS DE PARTICIPACIóN DEL SECTOR LOCAL EN EL
GASTO PúBLICO TOTAL.
LO IMPORTANTE NO ES TANTO EL ?'-MECANISMO PRECISO QUE SE ADOPTE
YA imnoS VISTO QUE SON MUCHOS Y NO CONTRADICTORIOS, SINO EL
DOTAR A LAS CORPORACIONES LOCALES A TRAVÉS DE LAS TRANSFEREN CIAS ESTATALES, EN PARTICULAR DEL FONDO, DE UNOS INGRESOS
SUFICIENTES QUE LES PERMITAN SALIR DE SU SITUACION DE AHOGO.

LOS MECANISMOS DE DISTRIBUCIóN DE ESA SUBVENCIóN QUE ASIGNAN
UN PESO PREPONDERANTE A LA POBLACIóN Y AL ESFUERZO FISCAL
CONSTITUYEN UN PUNTO DE PARTIDA ?ACEPTABLE. PERO DEBERíA
COMPLEMENTARSE CON UN SISTEMA REDISTRIBUIDOR QUE TUVIESE EN

Exp. 1.207-85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

–2

5-Ref.:

�Àjuntament de Barcelona
, Gabinet de Comunicació

CUENTA LA EXISTENCIA DE NECESIDADES Y SERVICIOS
METROPOLITANOS. Y EN EL CASÓ DE BARCELONA, AQUELLOS COSTES
QUE IMPLICAN LAS FUNCIONES DE CAPITALIDAD A QUE ME REFERÍ EN
DETALLE HACE DOS AROS.

Exp. 1.207.85.

IMPREMTA MUNICIPAL

-2 6-Ref.:

�':Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EL

MODELO: 2) LIBERTAD DE ELECCIóN DE INGRESOS PROPIOS

EL .OTRO ELEMENTO CENTRAL DE NUESTRA PROPUESTA ES EL RESPETO
A. LA LIBERTAD DE AQUELLOS AYUNTAMIENTOS QUE QUIERAN MEJORAR
SU

OFERTA DE BIENES Y SERVICIOS.PúBLICOS A TRAVES DE LA

VARIABILIDAD O LIBERTAD DE ELECCIóN DE LOS INGRESOS PROPIOS.

ESTA. LIBERTAD ASEGURA LA "COMPETITIVIDAD FISCAL" A NIVEL
LOCAL (COMPETENCIA EN EL MARGEN) . CADA AYUNTAMIENTO DEBE SER
CAPAZ DE OFRECER DIFERENTES COMBINACIONES DE BIENES Y SERVI CIOS

PúBLICOS LOCALES, Y CARGAS FISCALES ASOCIADAS, EN

FUNCIóN DE LAS DEMANDAS DE SUS CIUDADANOS. ASÍ PUES NO ES
SOLO LA COMPOSICIóN DEL GASTO PúBLICO LOCAL (AUNQUE ELLO
TAIIBIFN

SEA IMPORTANTE) SINO EL VOLUMEN DE DICHO GASTO LO QUE

DEBERÍA QUEDAR EN MANOS DE LA CAPACIDAD DE DECISIÓN DE LOS
REPRESENTANTES MUNICIPALES.

ES

Exp. 1.20%-85 -

EVIDENTE QUE CADA GRUPO POLÍTICO OFRECER UNA COMBINACIóN

IMPREMTA MUNICIPAL

—2

7itef.:

�--Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

DIFERENTE DE GASTOS E IMPUESTOS AL NIVEL LOCAL. EL MECANISMO
PROPUESTO A TRAVÉS DEL PROCESO ELECTORAL ASEGURA UNA RESOLUCIóN 6PTIMA, O AL MENOS SATISFACTORIA PARA UNA MAYORíA DE
CIUDADANOS.

Exp. t.207•85 •

IMPREMTA MUNICIPAL

–2 8-Ref.:

�«Ajuntament de Barcelona
ss

Gabinet de Comunicació

—29Ref.:

LA CONTRIBUCIóN TERRITORIAL URBANA

PARECE CLARO QUE LA ACTUAL C.T.U., EL IMPUESTO LOCAL SOBRE LA
PROPIEDAD, DIW SER LA PIEZA CENTRAL EN EL CONJUNTO DE RECURSOS PROPIOS DE LOS AYUNTAMIENTOS. ESTA CONVICCIÓN, COMPARTIDA Pon TODOS, ESTA LEJOS DE SER UNA REALIDAD CONSOLIDADA.

EN LOS aTIHOS ANOS, VISTAS LAS DIFICULTADES HALLADAS PARA
COMPLETAR EL PROPÓSITO DE REVISAR LOS CATASTROS DE TODOS LOS
MUNICIPIOS DE ESPA ;A, SE HA OPTADO POR INCIDIR DIRECTAMENTE
EN LOS DOS EXTREMOSDFL TRIBUTO. DE UN LADO SE HAN AUMENTADO

LOS VALORES CATASTRALES EN CUATRO OCASIONES CON CARáCTER
GENERAL POR :TEDIO DF LA LEY DE PRESUPUESTOS. DE OTRO, SE
INTRODUJO EN LA LEY DE SANEAMIENTO

DE

LAS HACIENDAS LOCALES

LA LIBERTAD DE FIJACIÓN DE TIPOS FISCALES POR LOS AYUNTAMIENTOS.
ESTA POLÍTICA PARECE HABER ALCANZADO SU LÍMITE EN AMBOS
SENTIDOS. LOS AUMENTOS GENERALIZADOS DE VALORES, AUNQUE

Exp. 1.207 - 85 • IMPRENTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

t1TILES PARA MANTENER ACTUALIZADO EL RENDIMIENTO GLOBAL DEL

IMPUESTO, NO HACEN MáS QUE AGRAVAR LOS DESAJUSTES INTERNOS
DEL SISTEíMA . . LA LIBRE FIJACIóN DE TIPOS FISCALES, -POR SU
PARTE, QUE PARECI6 EN SU MOMENTO UNA CONQUISTA FUNDAMENTAL
PARA HACER EFECTIVA LA AUTONOMíA MUNICIPAL Y QUE NOS EQUIPARABA A LA SITUACIóN DOMINANTE EN EUROPA, SE VE AHORA CTJESTIONADA POR SU TEóRICA INCONSTITUCIONALIDAD,. A PARTIR DE. LA
DISCUSIÓN SOBRE CUALES SON LOS ELEMENTOS ESENCIALES DEL TRIBUTO, SU OBLIGADA DETERMINACIóN POR LEY Y LA INCAPACIDAD
LEGISLATIVA DE LOS AYUNTAMIENTOS.

ESTA SITUACIóN COMPORTA AL MENOS UNA VENTAJA LA EVIDENCIA
DE LAS CONTRADICCIONES E INSUFICIENCIAS DEL MODELO ACTUAL,
PERMITE PLANTEAR CLARAMENTE LAS LINEAS DE SOLUCIóN Y MEJORA
QUI?

DEBEN EMPRENDERSE Y QUE, EN SU MAYOR PARTE, ' HABRáN DE

REFLEJARSE EN LA LEY DE FINANCIACIóN DE LAS CORPORACIONES
LOCALES.

Exp. 1.207$5 - IMPRENTA MUNICIPAL

-30itef.:

�— Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

LA SOLUCIóN QUE SE ADOPTE REQUIERE NUEVAS CONCEPCIONES EN
CUANTO A LAS MODALIDADES DE GESTIóN Y DISTRIBUCIóN DE
FUNCIONES ENTRE LOS TRES NIVELES DE ADMINISTRACIóN.

UN ESQUEMA POSIBLE SERíA EL DE RESERVAR -A LA ADMINISTRACIóN
CENTRAL LA TITULARIDAD Y LA FIJACIóN DE LOS CONTENIDOS
MíNIMOS DEL CATASTRO Y LA DETERMINACIÓN DE LAS REGLAS DEL
JUEGO BáSICAS PARA LA VALORACIÓN..

A LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS SE LES DEJARíA LA POSIBILIDAD DE
ESTABLECER- SUS PROPIAS NECESIDADES INFORMATIVAS Y DE APLICAR
FN SU

ái"-'ARITO LOS CRITERIOS Y iMFTODOS DE VALORACIÓN QUE

CONSIDEREN OPORTUNOS.

LOS AYUNTAMIENTOS RETENDRIAN TODA LA CAPACIDAD DE GESTIÓN Y
ACTUALIZACIÓN TANTO DEL CATASTRO COMO DEL TRIBUTO SOBRE LA
PROPIEDAD Y LA ELABORACIÓN DE LAS PONENCIAS DE VALORACIÓN.

Exp.

1.2117-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

-31

itef.:

�"Àjuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-32 -Ref.:

NATURALMENTE ELLO COMPORTARÍA OBLIGACIONES RECÍPROCAS DE
SUMINISTRO DE INFORMACI6N Y DE CUMPLIMIENTO DE NORMAS BáSICAS
EN LOS SUCESIVOS NIVELES DE COMPETENCIA..

LA CUESTIÓN DE LA FIJACIóN DE TIPOS FISCALES, DEBE
PLANTEARSE CON TODO RESPETO A LO . QUE ESTABLECE LA CONSTI–
TUC.I6N, PERO TENDIENDO A CONCEDER EL MáXIMO DE AUTONOMÍA A
LOS AYUNTAMIENTOS. SóLO ASÍ PODRá GARANTIZARSE LA POSIBILIDAD
DE DESARROLLAR POLÍTICAS PROPIAS

EN

CUANTO AL VOLUMEN. Y

CALIDAD. DE LOS SERVICIOS MUNICIPALES.

EN CUANTO AL ENDEUDAMIENTO, LOS MECANISMOS VIGENTES, - O ALGUNO
SIMILAR QUE FIJASE UNOS LÍMITES A LA ACTUACIóN MUNICIPAL,
SERÍAN ACEPTABLES SIEMPRE QUE SE RESPETE LA FLEXIBILIDAD DE
LA POLÍTICA CREDITICIA MUNICIPAL.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�Àjuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

–

LA ECONOMÍA DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL ESTADO DE LAS
AUTONOMÍAS

LA GESTIóN ECONóMICA DE LOS AYUNTAMIENTOS, LA FINANCIACIóN DE
SUS GASTOS, ES UNA CUESTIóN TÉCNICA SóLO EN APARIENCIA. ESTO
ES ASí PORQUE SINO SE CREAN LOS INSTRUMENTOS LEGALES. Y
ECONóMICOS ADECUADOS, EL PRINCIPIO CONSTITUCIONAL DE LA
AUTONOMÍA DE LAS CORPORACIONES LOCALES PUEDE QUEDARSE VACIO
DE CONTENIDO.

PEOR AúN: NO SóLO QUEDARÍA VACÍO UN PRINCIPIO, ES QUE SE
MUTILARÍA UN PILAR BáSICO DE UNA SOCIEDAD DEMOCRáTICA AVANZA-DA. AQUEL QUE

POSIBILITA

- INMEDIATO Y TANGIBLE DE

EL CONTROL,

LA

MEJORA, DEL MARCO

LA VIDA COTIDIANA Y

EL TRABAJO. DE

TODOS LOS CIUDADANOS, (DE LA GENTE, DEL PUEBLO).

PUEDE DECIRSE TAMBIÉN DE. MANERA MáS CONTUNDENTE Y RETóRICA
QUE ES PRECISO DOTAR A LOS AYUNTAMIENTOS DE LOS MEDIOS

Exp. 1..07$$ -

IMPREMTA MUNICIPAL

3

3 itef.:

�Ajuntament de Barcelona
. Gabinet de Comunicació

SUFICIENTES, Y DE LA POSIBILIDAD DE ADOPTAR LOS MÉTODOS DE
GESTIóN ADECUADOS, COMO PARA ASEGURAR SU EFICACIA, AL TIEMPO
QUE SE POSIBILITA UNA GESTIóN COHERENTE DEL CONJUNTO•DE LAS
ADMINISTRACIONES PúBLICAS DE UN PAíS.

ESTE PRINCIPIO Y ESTA NECESIDAD, ADEMáS, Y EN NUESTRA SINGULAR COYUNTURA HISTóRICA, SON PERENTORIAS Y URGENTES DESPIJFS DE LA SOLUCIóN A QUE SE HA LLEGADO EN EL CASO DE LA
FINANCIACI6N DE LAS COMUNIDADES AIJTóNOMAS.
NO PUEDO EVITAR LA NECESIDAD DE SE TALAR UN PELIGRO QUE PUEDE
ACECHAR, QUE ACECHA, NUESTRO PROGRESO POLíTICO Y SOCIAL.
AQUEL QUE CONSISTE EN LA TRADUCCIóN DE LOS GRANDES
PRINCIPIOS, EN TEXTOS LEGALES Y REGLAMENTARIOS QUE LOS
APLICAN. QUE LOS TRADUCEN EN ORGANIZACIONES Y PROCEDIMIENTOS
CONCRETOS.

NO HACE FALTA RECORDAR LA LADINA FILOSOFíA "ROMANONESCA" - Y

Exp. 1.287-85-

IMPREMTA MUNICIPAL.

-34

Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

EXCúSENME POR EL ADJETIVO– DE QUE "HAGA UD. LA LEY, QUE YO
YA HARÉ EL REGLAMENTO". PASTA CON SEÑALAR OUE TODA UNA
CULTURA 'JURÍDICA Y ADMINISTRATIVA, ENCARNADA EN UN CUERPO
LEGAL Y PERSONIFICADA POR POLÍTICOS, FUNCIONARIOS Y JURISTAS,
NO SE CAMBIA

DE

LA NOCHE A LA MAÑANA-. NO SE SUSTITUYE CON

FACILIDAD. DE MODO QUE QUERER DESARROLLAR PRINCIPIOS CON LOS
RECURSOS LEGALES EXISTENTES Y DISPONIBLES PUEDE LLEVAR A
FALSEARLOS, A MERMARLOS, O A DESFIGURARLOS.

I L

CASO QUE . DIOS OCUPA SE ENMARCA PLENAMENTE EN ESTE CONTEXTO.

ES PRECISO UNA BUENA DOSIS DE IMAGINACIóN Y VALENTÍA PARA
PMMODERNIZAR. REALMENTE UNA PIEZA IMPORTANTE DE LAS
ADMINISTRACIONES P11BLICAS DEL PAÍS. PARA QUE NO SE AMPUTEN Y
DESFIGURE, UNO DE LOS HERMOSOS PRINCIPIOS, POR QUÉ NO DECIR LO, DE NUESTRO ORDENAMIENTO CONSTITUCIONAL: FL DE LA DEMOCRACIA Y AUTONOMÍA DE LOS ENTES LOCALES.

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

—35^Ref.:

�'''Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

-3 6 Ref.:

ES EL MOMENTO DE LOS AYUNTAMIENTOS
AHORA ES EL MOMENTO. EL MOMENTO DE LOS AYUNTAMIENTOS.

ES EL MOMENTO DE QUE EL ESTADO Y LAS COMUNIDADES
AUTóNOMAS SE PLANTEEN SERIAMENTE CóMO HACER FRENTE AL
PROBLEMA DE LA "RECONVERSIóN" DEL SECTOR LOCAL. UN PROBLEMA
QUE EN REALIDAD NO ES TAL,

SINO MáS BIEN UNA OPCI6N.

HASTA AHORA, LOS ALCALDES Y CONCEJALES HEMOS CONTENIDO
NUESTRA INSATISFACCIóN. ACEPTáBAMOS QUE EN EL ORDEN LóGICO DE
PREOCUPACIONES DEL PAíS NO HABíA LLEGADO LA VEZ DE LOS
AYUNTAMIENTOS.

LOS nUE HEMOS TRABAJADO BAJO ESTAS RESTRICCIONES HEMOS
AGUANTADO UN SINFíN DE SITUACIONES DIFíCILES. LAS HEMOS
AGUANTADO PORQUE NUESTRA CREENCIA DE nUE ESTAMOS EN UN
SISTEMA VáLIDO NOS HACÍA VER QUE TODAVíA TENíAMOS QUE ESPERAR
TIEMPOS MEJORES. QUE LLEGARA NUESTRO TURNO.

Exp. 1.21)7.85 • IMPREMTA

MUNICIPAL

�...Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

—3

AHORA YA NO HAY MOTIVOS PARA ESPERAR MAS.

NO HAY

rMOTIVOS PORQUE,

PRIMERO, SE HA ESTABILIZADO LA

ECONOMíA: LOS MACROEQUILIBRIOS YA NO SON EXCUSA PARA QUE
DESDE EL MINISTERIO DE ECONO_IíA SE NOS DIGA (EJE NO SE PUEDEN
MEJORAR LOS RECURSOS DE LOS AYUNTAMIENTOS.
EL OBJETIVO DE REBAJAR

-LA

PROPORCIóN DEL DÉFICIT

RESPECTO AL PRODUCTO INTERIOR BRUTO YA SE EST. CONSIGUIENDO-.
LA INFLACIóN YA ESTá BAJANDO. LOS TIPOS DE INTERÉS YA HAN
L'AJADO. LA ECONOMíA SE ESTá REHABILITANDO.

LOS ARGUMENTOS QUE NOS DABAN CUANDO TODO ELLO NO ERA
ASí, POR LO TANTO, YA UO SIRVEN.

Y EN SEGUNDO LUGAR, YA NO HAY MOTIVOS PARA ESPERAR MáS
POROUE TAMBIÉN HA DESAPARECIDO EL OTRO GRAN ARGUMENTO: QUE EL

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL -

í Ref.:

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTóNOMAS TODAVíA NO SE HABíAN
PUESTO DE ACUERDO.

ES YA HORA DE QUE EL ESTADO — Y POR "ESTADO" ENTIENDO
TODOS LOS PODERES NACIONALES, LOS QUE TIENEN BANDERA :ESTADO
Y COMUNIDADES AUT6NOMAS— ES HORA PUES QUE EL ESTADO SE
PLANTEE LA NECESIDAD DE VITALIZAR ESTA ADMINISTRACIóN: LA
ADMINISTRACIóN LOCAL, QUE ES LA QUE A LA LARGA PUEDE
CONSEGUIR LA ADHESIóN REAL DE LA POnLACIóN.
HASTA AHORA ESTE PAIS HA SOLUCIONADO PROBLEMAS MUY
IMPORTANTES. PROBLEMAS DE "GRAN POLíTICA ECONóMICA" Y "GRAN
POLíTICA", A SECAS.

PERO SOLUCIONADOS ESTOS GRANDES PROBLEMAS QUE TIENEN EL
HECHIZO DE LOS PROBLEMAS NACIONALES DE LOS PROBLEMAS DE
BANDERA, DEL APASIONAMIENTO, SI AHORA NO 'SE SOLUCIONASE LOS
PROBLEMAS DEL SECTOR LOCAL, HABRíAMOS CREADO UN MARCO
iMAGNíFICO PARA UN PAíS EN EL QUE SIN EMBARGO NO VALDRíA LA

Exp. 1.207 - 85 - IMPRENTA MUNICIPAL

—38

Ref.:

�- •Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

–39 -Ref.:

PENA VIVIR DESDE FL PUNTO DE VISTA DE LA VIDA COTIDIANA.

PODRÍAMOS SER UN PAÍS RECONCILIADO CONSIGO MISMO DESDE
EL PUNTO. DE VISTA DE LAS GRANDES OPCIONES POLÍTICAS. EN UNA
HIPÓTESIS EXTREMA PODRÍAMOS HABER SOLUCIONADO LOS PROBLEMAS
DE CULTURA, DEL TERRORISMO. SIN EMBARGO, ESTE PAÍS IDEAL,
HIPOTÉTICO NO SERÍA FELIZ PORQUE EN

Éi,.

SUS HABITANTES NO LE

VERÍAN LA GRACIA A UNA VIDA DE CADA PIA EN LA QUE. LA CALLE
QUE NECESITABAN NO LA PODRÍAN HACER, EN LA QUE UN TRáMITE QUE
?ECESITABAN NO SE ACABADA NUNCA, EN LA QUE AQUELLA DEMANDA
QUE HABÍAN INTERPUESTO -In SE RESOLVÍA. TANTAS Y TANTAS COSAS
QUE HAY Y QUE FORMAN LA VIDA DE CADA DIA Y QUE MUCHAS DE
ELLAS PASAN POR ESTE ESCALEN MáS PEQUEIO, MáS MODESTO, PERO
" áS DIARIO, MáS PERSISTENTE Y MáS PRESENTE EN TODAS PARTES
QUE ES JU S TAMENTE LA ADMINISTRACI6N LOCAL.

ESTAMOS

EN

•

UN

EMPEÑO EN UNA

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

MOMENTO
•

SIMBóLICO

-PARA DERROCHAR

TAREA DE PROGRESO:

NO

SÓLO

NOS

ENTUSIASMO

Y

ACERCAMOS AL

�+Àjuntament de Barcelona
-4 0-R ef.:

Gabinet de Comunicació

QUINTO CENTENARIO DE LO QUE PUDIÉRAMOS LLAMAR LA IRRUPCIóJ

MUNDIAL DF LAS ESPAÑAS. TAMBIÉN N OS ACERCAMOS A 1998, AL
CE N TENARIO DE LA PFRDIDA DE LOS .t.1LTIiíOS DESTELLOS DE AQUELLA
ÍRP.UPCIóN.

AL CENTENARIO DEL REPLIEGUE DEFINITIVO DE ESPAï-IA SOBRE ELLA
MISMA, DEFINITORIO DE LAS GENERACIONES QUE RECOMENZARON UNA
NUEVA REFLEXIÓN ENSIMTSNADA SOBRE ESTE PAIS. Y ESE CENTENARIO
COGE A ESPAÑA DE NUEVO INSERTADA EN EL CONCIERTO MUNDIAL,
TANTO E r

LO ECO 6MICO

COMO EN LO POLÍTICO, EMPEÑADA EN LA

TAREA DE SU RECONSTITUCIó"•i Y MODERNIZACIÓN, ACUCIADA POR EL
DESEO DE SUPERAR PROBLEMAS Y RECUPERAR TANTOS ATRASOS
ACU?ULADOS .

sE' IA UN GRAVE ERROR QUE EN ESTA EXCEPCIONAL COYUNTURA HIST6-

RICA SE OLVIDASE

EI.

PROGRESO, LA MODERNIZACIÓN Y LA AUTONOMÍA

DE LA E NCARNADURA POLÍTICA Y ADMINISTRATIVA MáS INMEDIATA Y
VIVA DE UNA SOCIEDAD : SUS AYUNTAMIENTOS, SUS ENTIDADES

Exp. 1.107.85 - IMPREMTA

MUNICIPAL

�'tjunfament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

LOCALES, LA ORGANIZACI6N

—41—Ref.:

Y FUNCIONAMIENTO DE SUS PUEBLOS, SUS

CIUDADES Y SUS áREAS r-ETROPOLITANAS.

MUCHAS GRACIAS.

Exp.

1.207-85 -

IMPREMTA

MUNICIPAL

�juntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

Sumario

Páginas 2 -4
5-7

Constitución y suficiencia financiera

8-10

Admón. y Reglamentación obsoletas
El gasto del sector local -

11

11

Exp. 1.207. 85 • IMPREMTA

MUNICIPAL

Lo que dije hace dos años

-

-

12-15

Déficit v endeudamiento del sector local

16-18

Los ingresos locales, el FNCM.

19-20

Los grandes principios..."

21-22

Por un modelo...

23-26

El modelo."Suvbenciones

27-28

El Modelo. Libertad de elección

29-32

La CTU

33-35

La economía...

36-41

Es

el

momento...

�...

.^
•
^-

r
I^í

rJ

`+_I

0)

iJl

►^

Cq

',u

Cxl
•

'LI

•

►^

h.}
Ch.

I •-•
I •.,,

1
1

CI)

I
I
I
1

r+
'•ú
CQ
h)

1
1
1

'•+j

F-•

CO
W

1 ^I .•+]
I C11
I .f-u

I ^

1
1
1

.r

.-

•

•

Ut
:+^

:+:
..

v]
u7
CJ1

I •1 •il
I 0)
Cr.
_

�^

^

-13

n

a
a
5a/

(
w
O•

o

r

I

▪
O%

I
I

zm

`0
O7
r

n
m
N

aa
a
a

Úl
(J1
.p

m

I '-'
►1 `0
I W
▪O1 N

`10

-n
z
9

o
r

1
.A

v w
;...

".15

I r
I `0
I OD
I w

N
a
m

▪
m
N

rF

P.1
N
v

•A
on

▪

`0

I
I
I
I

`o
0.?
1^

Iv
^

n
n

51.•

o

�a
a
Ai

Rl
w

It)
üi

tR)

I

I
I
I

■-•
•0
W

.-

o
^

m`

n
o

o

a

o

a
a
A^

r
40

N

W

I

...

I

`4
Cl?

I
I

N

-11
3
A+

n
a

ro

1
I

.r

r.•

I

1

►'o

1 CO

IW

1 ►J
I ^o
1 Co
I

.A

D

Co

�I. 1. PRESUPUESTO CONSOLIDADO
DE LAS AD MINISTRACIONES PUBLICAS
(En términos de estructura presupuestaria)
1986

(Millones de pesetas)

GASTOS
CAPITULOS

Gastos de personal
Gastos en bienes corrientes y servicios
Gastos financieros

TOTAL

3.306.889
1.067.456
1.002.229

Total operaciones corrientes

Inversiones reales

CAPmJLOS

Impuestos directos
Cuotas de la Seguridad Social
Impuestos indirectos
Tasas y otros ingresos

TOTAL

3.271.883
2.940.019
2.691.445
841.852

Transferencias corrientes:

Transferencias corrientes:
A otros sectores (empresas, familias e instituciones sin fines de lucro)

•

INGRESOS

4.829.091
10.205.665
1.115.145

De otros sectores (empresas, familias e iristituciones sin fines de lucro)
Ingresos patrimoniales

Total operaciones corrientes
Enajenación de inversiones reales

316.453
274.913
10.336.565
17.995

Transferencias de capital:

Transferencias de capital:

64.533

A otros sectores (empresas)

665.354

De otros sectores (empresas)

Activos financieros
Pasivos financieros

95.066
230.862

Activos financieros
Pasivos financieros

59.440
1.695.660

Total operaciones de capital

1.837.628

Total operaciones de capital
TOTAL GENERAL

2.106.427
12.312.092

TOTAL GENERAL

12.174.193

�1.986
PRESUPUESTOS CONSOLIDADOS ENTES TERRITORIALES
(Millones de pesetas)
GASTOS

INGRESOS
CAPITULOS

Comunid.
Autónomas

67.539
1. Impuestos directos
172.151
2. Impuestos indirectos
3: Tasas y otros impues146.850
tos
4. Transferencias corrien1.150.028
tes
10.549
5. Ingresos patrimoniales
6. Enajenación de inver2.065
siones
7. Transferencias de capi240.250
tal

Corporac.
Locales

356.780
118.194
269.161
508.713
38.545
8.610
78.369

Total
consolidado

CAPITULOS

424.319 1. Gastos de personal ....
290.345 2. Gastos en bienes corrientes y servicios ....
416.011 3. Gastos financieros ....
4. Transferencias corrien1.492.867
tes
49.094 6. Inversiones reales .:
7. Transferencias de capi10.675
tal

Comunid.
Autónomas

Corporac.
Locales

Total
consolidado

727.677

486.111 1.213.788

219.491
22.071

310.383
79.945

416.509
345.892

179.222 429.857
225.902 +571.794

137.398

154.805

529.874
102.016

242.203

268.619

TOTAL OPERACIONES NO
TOTAL OPERACIONES NO
1.869.038 1.436.368 3.089.532
FINANCIERAS
1.789:432 1.378.372 2.951.930
FINANCIERAS

ÚLQ_

LA,ZL

�ro

b

,2

b

ro

,8

I--

1grt

'el

M.

Pi

p
O

o
U)

Ñ UOi
a •

^

'-&lt;

^

in

b1-1

^

H-

~

2

Ñ•b
r

Ó

(n

O

Ó

ri

^

H-

^ 1-1-

n

ñ
G O+
Ól ^ G
^
G

•

N

-4

-a

-1

pp

_a.

•W

Ol

1^

01

J

W

O

^ -1

4.

01
1.0 _...

•

OO 4.
^ W
O

....

^

N Ni
^
N

�

^ Ul

N
O

_á
Ul

N
Ni
W
Ul
4. CD

O

00

O

_a

^

_a
LO
0O
W

..-..

-4

J
N
J
▪
U1

J

J
--a

O
`

CD

OO
CD
O

a

11

O

1
t3

F--'

_á

O

4.

Ul

^
QO

(D

(Drr

- a•
U1

O

eT
▪

W
-a
.^

N
DD
J
CD J

a

IV

Ul
_á
l0
00
01

-á
61

01 CO

--a

J 4=.
1/ 1 Ni

_a

CD

0O

--a

4.

-a

rf•

9

_

Ni

(n

OW
Mi(D
.^
Ul

CO

---1

N

¢
F-,

O ■A
N--a
W
Ol
O Ol

W.

1^
(D

4.

O

Ó
u)

-1pl
lD
F--'
OO
(DUl
N

. .

Uo

CD
J

^

Ñ

J
--I
al
---1
.^

J
W
CD .....1
N

11:2

4.

00
W

A 01

tD

Ol

�D

-o
Ó

r
a

v

7

O

m

7

a
n

m

N

r•

.•
O

a
a

N

a

7
m

r

a

o
Di

m

-e.

ro

N

a

D
^

Ó
^

n
^.

a
a
a

D

oz
z
(11

D
tl

m

"O

D

w
.....

7
f,.

m
N

D
rr
o•

7

Ó
v

o

n

n
r•

H

o

7

z

m

D

O

N

r

o
n

a

a
N

m
N

c

n
►..•

o.

U)
11
i-i

N

Z

n

^.

tu

m

D

o
-1
p-^

11
r-{

z"
D'
Z

n

n
►-e
m
33
0
U)

Fi

m

X/
0

U)

no

m

U)

z
D

ta
l

z

&lt;
0

0

a

D

^

a

o

B

&lt;

M7

7
a

Q

r•
M•

a

aa
za

O

n

w
■•
+
O

W
N

O

7

A

a

1

r

•A

I r
I ■0
I OD
I O

^
m
^

n
H
0

z

m
U)
/-i
O.

r

^

O

OD

N

1

w
O-

1

r
-A
U

1

l r

03

I w
1 F-

r

IN

I

-0

z
z

n

^
m
73

U)

*
1
(.wll

^

Ú
•A

r

Ó
OD

J w W
•r
•A
•.1

r

.I

r

O

r

N O

A O

r
r

w

m

r
O O
r

r •4
.:12•

1

1

I

O` .A r.
Oh •A

r
•
G r

r

00 .1 IA '
L`

O

-41

J .1 UI
`O O O

J

^

1
r

3

UI

O r

I

?•

m
•O7

I
I
Í

►+
`O
IJ
^

I r
Í. ^

I G.)

1r
1 `0
I w
I A

O] 0 .0

1
I
I
J IsJ O
J 0 J

N G

IJ •

r

1 40
I 00
I UI

�r

1

1
^0

r

W

UI J

N

N

J

r
tJ

.0

0

I

-J

1
1

F+
-O

N
O'
•A

UI

UI

N
r_g
0"
^0

W
UI
W
Q•

W
UI
.43
O.

I
I

W

I

•
^

O

^

I-.

N
O'
O

Ol

-0
O'

I W
I O

W

µ

UI

I ^•'

^
f`

W

J

^0
A

.A

-II

Ñ

-11.

Ó
N .

-O

00

Ó

W
UI
00 •0 O

r-

J

UI

W G1 0• UI

DO

µ

1

I ►I- 0
I O7
I tJ

.•
43
i^

,-•
Í 0^0
I -it,

I
I
^ m

,0

�-o

-n
n
o
'3

o m
x
o
1 fi
U
ro
O
-7
r•
o
al
n

r•

0
7

n

1

r•

O
7
ro
^

0

7
ro

UI

r

r
o

o

n

v
ro

ro

N

N

W
N
O

41.

•P
O

W W
W W
o•
J J

O

W
cn
N
?

ñ
W

W
^
UI

^

W
-4

W
tY.

µ

UI

UI UI

o o

■-•

UI

J o
'•-

►+

IV

J

J
^

,o

µ

OJ

o^ r

■•

ji
-0

cn

•

p

ñ
O
W

•
■•

ñ

O
W

Ctl

I •1
-0
1 00

O
W

07
O O'

r f•
UI
N
t-J
m •- O
■0 J o•

1'

o,
-O

r

0"
p

N
03
0•

N
03

4
U

-4

W

N

0•

r

r
UI

^

CJ

r

UI

A

N

■0

r

03
W
r

N
N
W

W
.I
-4

41
W
11.1

UI

03

O

42.

00

UI

41,
03

J

0

Q`
W
03

►'

?

J

0`
.P
0•

0
N
CJ

U
W
,p

•P N J
cn cn O
03 O 0l

1-

0
03
0

►-N
-4
o"

N
0
N
►•`

1.-

N

W

0'
,0

1-

I s1J
I m
I tJ

J

1 ^-

�
tJ

I W

03

. I F-I^0
i^

CO

f--

J

03

03

-12.

O]

03
N

.0

,0

-A

A

I

0•

41.
0.
O

N m

CJ
CJ

Iµ
I 03
10

W

CJ
r_n
tJ

UI

W
O
-0

f-

W

•P

►.
O
0
0]
W

I r`
1 -0
I m
I U1

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15949">
                <text>3980</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15950">
                <text>La revisión del sistema de financiación local / Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15952">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15953">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15954">
                <text>Nova organització territorial. Principi d'Autonomia de les entitats locals. Principi de suficiència financera. Ingressos propis, subvencions estatals i endeutament.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15955">
                <text>Club Siglo XXI (Madrid)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15957">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15958">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24095">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24096">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24097">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24098">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24099">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28275">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40687">
                <text>1987-01-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43311">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15959">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
