<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=88&amp;sort_field=added" accessDate="2026-04-08T16:10:42+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>88</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1394" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="922">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1394/19940622d_00630.pdf</src>
        <authentication>76eae415dab5b4284c49b7b51e06b8e9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42595">
                    <text>(j l

c bri4

oi(

CIA4 dcMc(

bi( t /diuLtun,

NaAr,_&amp;

CONFERENCIA EUROCIUTATS - EUROEMPRESES

_...------

INTRODUCCIÓ DE EXCM. SR. ALCALDE

vvt&amp;VL,'

CC C C (7,75
INCERTIDUMBRE ECONóMICA Y POLíTICA.

t'^^ f' ^-

ECONóMICA: MEJORA ECONÓMICA MODESTA A MEDIO PLAZO
"HORROR A LA INFLACIÓN": A LARGO PLAZO.

›-

--^

i
Sç
^
^
PRIMARIAS T/FI$DALES„j

POLíTICA: ELECCIONES EUROPEAS =
ULTIMA VEZ: 98/99: ELEGIR UN GOBIERNO O UN PRESIDENTE.

PARLAMENTO EUROPEO NO DEBE SERVIR PARA REPRESENTAR A
PEQUEÑAS CIRCUNSCRIPCIONES EN BRUSELAS O ESTRASBURGO:
PARA FORMAR UN GOBIERNO.
JACQUES DELORS: CRECIMIENTO Y EMPLEO.
ATENCIÓN AL NIVEL REGIONAL Y LOCAL.
"ROTACIÓN” (COMO EN LA ESPAÑA DE FINAL DEL XIX):
LUBBE 2S / DEHAENE.
PERO NO HEMOS VENIDO A HABLAR DE POLÍTICA.
HEMOS VENIDO A HABLAR DE LA POLIS, DE LA VIDA SOCIAL,
DE 15 .

kt:VM

C1 ^

@S Y LOS SERVICIOS QUE HACEN LA VIDA

COTIDIANA: DE LA MEZCLA DE MERCADO Y CIUDADANÍA QUE
YA PREOCUPÓ A ARISTÓTELES A EFECTOS MUY PRáCTICOS.
USTEDES SON ALCALDES Y RESPONSABLES MUNICIPALES QUE
FABRICAN CALLES, ABREN ZANJAS EN EL SUBSUELO Y RECOu:-PA c-Lb?
GEN Y ELIMINAN RESIDUOS EN LA CALLE.

1

^

^, y^1 ti,L

�USTEDES SON EMPRESARIOS QUE FABRICAN VEHÍCULOS PARA
LilfsLU

IR POR LA CALLE, TIENDEN çAIIEs DE FIBRA ÓPTICA PARA
TELEFONÍA Y TELEVISIÓN (TELE—TRABAJO, TELE—COMPRA,
TELE—BANKING, ETC.) Y FABRICAN ENVASES Y MERCANCÍAS
QUE HAY QUE DESCARTAR.
¿CÓMO DEBEN SER LAS CALLES Y LOS COCHES PARA QUE
CASEN BIEN?
¿QUIÉN PAGA LOS COSTES DE UNOS Y OTROS?
NO PODEMOS HACER CALLES ESTRECHAS Y COCHES ANCHOS.
O QUIZáS HAY QUE DIFERENCIAR EL PRODUCTO: COCHE
ESTRECHO, CORTO Y SILENCIOSO PARA CALLE ESTRECHA Y
CONGESTIONADA, Y COCHE ANCHO Y RáPIDO PARA AUTOPISTA.

¿DEBEMOS LEVANTAR TODAS NUESTRAS CALLES PARA EXTENDER
CABLES DE FIBRA óPTICA? ¿CóMO LLEGAMOS DE LA CALLE A
LOS DOMICILIOS? ¿QUIÉN PAGA LOS ' TRANSFORMADORES? ¿QUÉ
ESPACIO OCUPAN: PÚBLICO, PRIVADO, COMÚN? ¿PUEDE LA
UNIÓN EUROPEA INCENTIVAR A LAS CIUDADES Y EMPRESAS
QUE INSTALEN "TRANSFORMADORES" PRONTO EN CADA
MANZANA?
BARCELONA TIENE YA 40 KM. DE GALERÍAS DE SERVICIOS
RODEANDO EL CENTRO, CON SUS ESTANTERÍAS PARA CABLES
ÓPTICOS, ELÉCTRICOS, DE COBRE, TUBERÍAS DE AGUA Y SI

�CONVIENE DE GAS. ¿CÓMO REGULAR EL SUBSUELO? ¿DEBEMOS,
COMO EN TOKYO, METROPOLITANIZAR A LA COTA -12 0 -20?
POR ÚLTIMO, EMPRESARIOS Y ALCALDES DEBEMOS DECIRLES A
LOS ESTADOS, A LAS REGIONES Y AL NIVEL EUROPEO, COMO
VEMOS POSIBLE QUE ELIMINEMOS LOS RESIDUOS QUE PRODUCE
NUESTRA VIDA EN COMÚN.
COMO EN PRECIO, COMO EN TECNOLOGIA, DÓNDE Y DE QUE
MANERA, Y QUIEN PAGA. ¿EL CONSUMIDOR EN EL PRECIO?
¿EL CONSUMIDOR VIA IMPUESTOS? ¿EL PRODUCTO VIA IMPUESTOS REPERCUTIBLES O NO EN EL PRECIO? (SIEMPRE
ESTO DEPENDE ENORMEMENTE DE LA RIGIDEZ DE LA DEMANDA,
COMO SABEN).
¿QUE PROPORCIONES DE RECICLAJE, "DUMPING" E INCINERARACIÓN SON PREVISIBLES EN LOS DISTINTOS CONTEXTOS
EUROPEOS, EN LAS DIVERSAS EUROPAS?
¿COMO COMBINAR ELIMINACIÓN DE RESIDUOS Y PRODUCCIÓN
DE ENERGA? ¿COMO IMPLICAR AL CIUDADANO EN UNA SELECTIVIDAD CASI GRATUITA PARA EL PRODUCTOR Y LA CIUDAD?
QUIZáS PRODRAN DARSE ALGUNOS EJEMPLOS O COMBINACIONES DE EJEMPLOS EN DISTINTOS ESCENARIOS.
HAY QUE DARLE AL CIUDADANO PEDAGOGÍA Y PRUEBAS
FáCILES DE ENTENDER DE QUE SU VIDA VA A CAMBIAR EN LA

3

�SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, DE LAS AUTOPISTAS (Y DE
LAS CALLEJUELAS) DE LA INFORMACIÓN.

Él

-&amp;-\_

PARA ESTO TAMBIÉN DEBERÍAN SERVIR ESTAS JORNADAS DE
LOS DOS CONJUNTOS DE PROTAGONISTAS DE LA VIDA COTIDIANA. PARA CONCRETAR. PARA ESCOGER EJEMPLOS Y PROYECTOS QUE DEN PISTAS AL GRAN PÚBLICA SOBRE EL GRAN
TEMA: ¿ COMO SERá LA CIUDAD DEL 2.000 ? BLADE RUNNER
O HAMPTEAD ? ¿ MILTON KEYNES O MALAKOFF? ¿BAD GODESBERG O PIAllA DEL POPOLO ? P-1-'4/41 o
SEGURAMENTE NINGUNO DE ESTOS EJEMPLOS ES VáLIDO. ¿QUÉ
PODEMOS PUES IMAGINAR? ¿HACIA DÓNDE DEBEMOS IR? ¿CóMO
CREAR UN ESCENARIO EN COMÚN PARA INGENIEROS, ARQUITECTOS, ECONOMISTAS, ABOGADOS, ASOCIACIONES DE VECINOS Y COMERCIANTES, DIPUTADOS DEL PARLAMENTO, MINISTROS ESTATALES, QUE LES AYUDE A DICTAMINAR Y A DECIDIR ?
CREO QUE EMPRESARIOS Y ALCALDES, Y NUESTROS COLABORADORES DEBEMOS CONVENCER A TODOS DE QUE EL TERRITORIO
URBANO NECESITA DE UN NUEVO CONTRATO SOCIAL, BASADO
NO EN GRANDES PRINCIPIOS, SINO EN GRANDES Y PEQUEÑOS
PROYECTOS Y EN UNAS NORMAS DE CONVIVENCIA Y CIUDADANÍA.

4

�r
ALGO DE ESO DECÍA RAVI DAHRENDORF EL DOMINGO PASADO:
LA COMBINACIÓN DE SEGURIDAD Y LIBERTAD, PERO CONCRETANDO. NO EN ABSTRACTO SINO EN ESCENARIOS CONCRETOS(
CON LOS DATOS REALES. EN TIEMPO REAL.
HE AQUÍ EL RETO DE ESTAS JORNADAS, A LAS QUE AGRADEZCO SU ASISTENCIA Y PARA LAS QUE PIDO MODESTIA, OBSTINACIóN Y AMBICIóN AL MISMO TIEMPO.

PASQUAL MARAGALL

5

��22 ce6-

o

L'ALCALDE DE BARCELONA

,�^,
»tpi'vt,„.„-e

4—twcLA--1
A

cv\-.4./k

2ukr,9 /AA„,

,1

-5(

\AA") veim

í,

e

6L,

„xko4

Ý

42..)

r-

L

LA;¿k

(„t1 a– 1.7 c--(-4?)

elo4 (c.“_e_f
Jute,

1-?

tL

(A11-17

LA,

ytn..)

(--)

A-11-h 11-19

-Y11 1 1-4111 41

t(

7
c.--)

k
(-91

,

(t)2-41;j12

�-

L'ALCALDE DE BARCELONA

,k3uLe,

1".r

(A-9 ca..;

tog

d(p

Ltsz-) )2-' 6\1 cL---5

LAtiLL-f 61-4,N

„tt
vk_An
LC
1

PLI 1

/./

o

c'(.7

7

cl utul-sr-

cz.,_11.9)
(j&gt;

CLCL-4"1 -‘

kiA)
A

c/f

cm,/
VI' el

(Así-)

—7,

,)cì-

I,

cf2,ej_

cÀ1c

vv)'
0(2.4 ctite,

•

�L'ALCALDE DE BARCELONA

c.,4-22)

tL
(3

/U-

¿c-

z

ÁÁ\
A

4

‘`

( b),„,

‘.; 14/1,›

ívtg

v

(V- —

¿AM", ivre

2-e

--Ut.,1.--tí:
.

JL&amp;t-•tivtp--1

1-1A--.4-)

2fi.

ti

?

-1)-4)
f

C-b
rtA-4."
'
litl',LLAIrry)

NI(

‘.j15" f)-0

&lt;

1;6,

1
tz_

ki,s1,‘

/LIÁ,

'7

�L'ALCALDE DE BARCELONA.

o

o

O

&lt;1-daL,

cletA--e( oý

("_15 Lk a-A te,t4,-- eC,(
C\
(C2,

(

n!

(1ce.?

k\ç,
cj ,,

LA), A--)

am-Q-

V7ÁŠ

•

1 `'Qrs-

Ctik--‘ a-2

a-u

IQ

-LeAvto

(vc)

Oa

Ir

'7

1('aZ

1
(ft-, ?
t7

1- um-V—r)

(11

UL,"-Azu.

tpLUA-4-4)

1,H

¿4UA4-,9

7

c-, tÁveu,c,-,

L

CAN-e Crtj-Dt---(

L.A.AA

CA.7.1,(J7/(9,-)
oul dcfr-Gtva--11--‘`

,.-b ve c4.4,-;

("7 Art.

i-?-1-4-1

c.-

cy~

G-Le c,

0Ld_9›

L7

2

�L'ALCALDE DE BARCELONA

,.

\

Va

1' Lit,-,)
1

CÁ,

titiv•-0--

IA.As-vt"--‘.9---) ,
1

CienA) k-rf
--)
t:L{'/\A–st--0 , pm.

,

&amp;ti

atr

k pi-g fr
ef\v9i-`

(

Ls ,..1

,/, (ir-a,

p.,

6tit'Al c'.7

7)c.,t0-1-A- ‘)1--

..cb
LA--e.A,v-„e"--

J
ml vtit- ,,,t)..4 ,I
c-,t1--,

i,ii^:"
vzfr-

.1'i'd:' i-rvy
,AL0--, .

‘1-4

N-1
-

(

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19233">
                <text>4300</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19234">
                <text>Conferència Eurociutats - Euroempreses / Conferència a la Sessió inaugural</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19236">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19237">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19238">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19240">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19241">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21504">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21506">
                <text>Indústria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21507">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21508">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21509">
                <text>Empreses</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22306">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21510">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28353">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41007">
                <text>1994-06-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43623">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19242">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1395" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1117">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1395/19940701d_00631_LD.pdf</src>
        <authentication>2f4329a3e12923bc65a80ed8b0993ab6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42735">
                    <text>Intervenció de !'Alcalde a l'acte de presentació del Pla de Futur
del Clot-Camp de l'Arpa (IQ).
Divendres,
1
de juliol de 1994. Sala de Plens del districte de
Sant Marti.
20:00 hores.
BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTS VE1NS I AMICS,

ES UNA SATISFACCió PER A MI SER AVUI AMB TOTS VOSALTRES EN AQUEST
ACTE EN EL QUAL ESTEM PRESENTANT UN TREBALL
VENCió EN EL TERRITORI

MOLT SERióS D'INTER-

QUE HA IMPULSAT L 1 AJUNTAMENT DEL DISTRIC-

TE DE SANT MARTi EN COL.LABORACió AMB LES ENTITATS I ASSOCIACIONS
DE VE1NS DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L 1 ARPA.

ELS

DEL

BARRIS

DARRERS

CLOT

I DEL CAMP DE L'ARPA HAN

ANYS UN PROCÉS DE CANVI NOTABLE.

VISCUT

LES GRANS

EN

ELS

TRANSFORMA-

CIONS ECONoMIQUES,

URBANiSTIQUES I SOCIALS QUE S'HAN OUT A TERME

AL

QUE AVUI POGUEM PARLAR

DISTRICTE

FAN

DE

LES

EXPECTATIVES

FAVORABLES DE FUTUR D 1 UNS BARRIS AMB GRAN TRADICió.
ESTIC

ENORMEMENT SATISFET DEL RESULTAT D'AQUEST

DARRER ANY HEU OUT A TERME ELS VE1NS,
RESPONSABLES MUNICIPALS.
LLOC PERQUe HEM DEMOSTRAT,

ESFOR~

ELS TeCNICS DE TUBSA I ELS

I HO ESTIC PER UNA DOBLE RAó: EN PRIMER
UNA VEGADA MÉS, QUE EL TREBALL PARTI-

CIPATIU ÉS D'UNA EXTRAORDINaRIA RIQUESA I QUE SENSE LA
RACió

DEL

TOTS

QUE EN EL

ELS QUE AVUI SOU AQUi

-REPRESENTANTS

COL.LABODEL

MóN

VE1NAL,

CULTURAL, ASSOCIATIU I COMERCIAL- AQUEST PLA DE FUTUR NO

TINDRIA

CAP SENTIT.

I EN SEGON LLOC PERQUe HEU

DEMOSTRAT,

UNA

�VEGADA
COM

MÉS,

QUE BARCELONA

VOSALTRES,

AVAN~A

GRaCIES ALS HOMES I DONES QUE,

TENIU EL PASSAT ¡MÉS IMMEDIAT ENCARA FRESC

A

LA

MEMoRIA I LLUITEU INCANSABLEMENT PER UN FUTUR MILLOR.

PIA ESTRATeGIC DEL CLOT-~AMP DE L'ARPA ÉS UN REPTE PER

AQUEST
TOTS.

COM

EN TOT PLA

ESTRATeGI~

A

ES DIBUIXEN LES LiNIES DE FUTUR

QUE HAN DE FER POSSIBLE LA MILLORA DELS DOS BARRIS.

EL

CLOT

I

EL

!

CAMP DE L'ARPA SON UNS

ATRAIENT MÉS POBLACió JOVE,
AMB IL.LUSió.
QUE

DELS

BARRIS

QUE

ESTAN

SON BARRIS QUE CREIXEN I QUE HO

FAN

SÉ QUE HI HA PROBLEMES PER RESOLDRE . PERo TAMBÉ SÉ

HEM AVAN~AT MOLT.

PER AIXo ÉS TAN IMPORTANT TENIR CLAR QUIN

ÉS EL NOSTRE MODEL DE BARRI I DE CIUTAT I TREBALLAR
PER FER-LO POSSIBLE.

CONJUNTAMENT

AQUEST PLA QUE AVUI S'HA PRESENTANT N'ÉS LA

MILLOR MOSTRA.

EL

DINAMISME DELS BARRIS DEL CLOT I DEL CAMP DE L'ARPA HA DE FER

POSSIBLE QUE LA SEVA ACTIVITAT
HEM

DE

SER

CAPA~OS

E~ONoMICA

D'ACTIVAR EL1

COMER~

ES POTENCI1 ENCARA

MÉS.

D'AQUESTS

FENT

BARRIS,

ILLES DE VIANANTS ALS CARRERS COMERCIALS MÉS CeNTRICS -COM ES
A

LES

PRINCIPALS CIUTATS EUROPEES-,

DINAMITZANT LA RAMBLA

FA
DEL

CLOT, AMPLIANT LES VORERES I PLANTANT ARBRES AL CARRER DEL CLOT I
ALS VOLTANTS DEL MERCAT,

MILLORANT L'APARCAMENT A LA ZONA I

ELS

SEUS ACCESSOS.

TINC A Ma UN RESUM DE LES ACTUACIONS QUE IMPULSARa EL PLA.
LLISTAT

QUE

DEMOSTRA MOLT BÉ COM S'HA TREBALLAT EL DETALL
t

ÉS UN
DELS

�PROBLEMES.

DES

DE LA NECESSITAT DE TIRAR ENDAVANT EL

PERI

DEL

CLOT DE LA MEL FINS A LA MILLORA 1 DE LA NETEJA I IL . LUMINACió DELS
1

DOS

BARRIS,

CLOT

PASSANT

PER LA REMODELACió DEL FRONT DEL PARC

DEL

O L'UTILITZACió DE L'APARCAMENT DE LA RENFE.

TOTES AQUESTES ACTUACIONS LES HEM DE DUR A TERME. I HO HEM DE FER
AL

MÉS

AVIAT

POSSIBLE.

CAP BARRI DE LA CIUTAT

HA

DE

QUEDAR

LA TRANSFORMACió TAN IMPRESSIONANT QUE

HA

VISCUT

ENDARRERA

DE

BARCELONA

EN ELS DARRERS ANYS.

DEIXO

I ÉS EN AQUEST SENTIT QUE APLAU-

I FELICITO TOTS ELS QUI HEU IMPULSAT AQUEST PLA DE

FUTUR.

AQUEST INSTRUMENT QUE HA D'AJUDAR AL CLOT I AL CAMP DE L'ARPA
1

SER UNS BARRIS MÉS SOLIDARIS,
PATS.

MOLTES GRaCIES.

HA

AMB UN ENTORN MÉS HUMa I MÉS EQUI-

�13:15

'B9J

DIE. SANT MARTI

JOO 99 15

++-+

141012/012

ALCALDIA

~-~ l~ ({V~ ~ ~j;~
~

Uf'

Nt tr- .t ~ ll I.Y'-OBJECTIUS

PRIORITAT

-

****

***

***
**

**
**

*

J o.~ e&amp;

3.1 Millorar comunicació amb els velns
2.1 Convertir en peatonals les zones comE!rcials

~

1.3 PERI Clot de la Mel
3.2 Sensibilitzar sobre pertinen~a barri
1.10 Utilització parking RENFE
3.5 Convertir Farinera en Centre d'activitats perles entitats
3.1 O Crear residencia assistida i centre de!dia per la gent gran
3.1 1 Dotar lnstal.lacions esportives públiq~es.
2.4 Mi llorar neteja i il.luminació del barrí '
3.7 Coneixer situació real necessitats soci~s del barri
2.71ncentivar amb credits baix interés mqdernització comen~
3.8 Sensibilitzar va·ins sobre marginacionSI i donar resposta
2.8 Formar coord. associacions comercials
3.9 Ampliar servei d'ajut a domicili
1
3.3 Millorar coneixement, relació i coop. entitats del barrí.
1.14 Dinamització Rambla clot
2.5 Adaptar formació personal deis comer~os
i. 15 Ampliacíó voreres i plantar arbres e/ clot
1.7 Nous passos vianants G.Via
1
1.4 PERI C/ St. Antoni. fressers. navas i guinardó
1.9 Augmentar el .número d' aparcament~.
1 1 Remodelar front pare clot
1
2.6 Targetes aparcament gratu.lt en zone~ comercials
1.11 Estudiar llocs on manca semaforitzaeió
1.2 Desafectar c/clot
2.2 Canvi sentit circulació c/clot
1
1.16 Pare can Mira/les
3 6 Optimitzar rendibilitat social deis espais del barrí
3.4 Aconseguir Material perles entittats .. 1
2.3 Augmentar oferta aparcaments
1
1
1.12 Pla pacificació transit
• 1
1.13 Establir carril bici
1
i .5 Apertura e/ Concili
i. 17 Suprimir retranqueix magatzem de tarines
1.18 Finalització plantació arbres c/nació

0 bvFi~V)
~~ L-J ~

4

\]~·){
¡¿~l
0- f

¡.---

.
*
*

~Yl\rJWMA ~
A

~.

\C,-vrv-

V.,~

~ ~Q~' ~ [MAl.. H'
/

~

~ .

u VV1/I....-I

Le

./'u vJ,Ap

~W;:-

1

*

W.w't[

Tc-e J_. u.-Ó /'·ti.~

CUADRE RESUM PRIORITZACIÓ DELS OBJECTIUS

-

~k; [.~

: t~~
-\_2_d '/t{ v{,Ul
®~ ~Q
~ fvth·~~ 1' .~
~ \ri'~WAJvLM)

e QVA'?..~!~_.¿
)

~ ~ ~ llo.' t"' ~k
,-&lt;'-

1

t

��Pla de futur del
I'Arpa

lot- Camp de

�Presentació

Ara fa un any, s'iniciava el procé d'elaboració del Pla de Futur del
Clot- Camp de I'Arpa, amb la va ntat de promoure

ordenar una

reflexió col.lectiva sobre el barrí i el
La oportunitat de realitzar un pro

d'aquestes característi ques era

era evident. El barrí del Clot-Cam

de I'Arpa, com a conseqüencia de

les importants transformacions e

iques, urbanístiques i socials

que s'han produn a Barcelona en

s últims anys esta vivint un procés

de Ganvi notable, tant en la seva

nfiguració urbana, ·com en la seva

dinamica social.
El Pla es concebía des del
participatiu per a orientar decisio

un procés dinamic i
, consensuar objectius i coordinar

esfor9os per a elaborar projur·r'"''" que, en el rilare de la cooperació
públic-privada, facin possible l'evol

del barrí en el sentit desitjat.

La participació, en aquest cas, no . només un fonament metodologic,
sinó que formava part de la mpteixa essencia del pla, des del
convenciment que el barrí no és n més un territori, sinó sobre tot, un
conjunt d'entitats i activitats que dar n sentit a un territori.
Era necessari dones, definir de forma consensuada,

les línies

prioritaries per al desenvolupamen del barrí, de manera que cadascú,
des de les serves competencies, des de la informació de la que
disposa, des de la seva capacitat d'acció, ajudi a definir i a realitzar
aquel les accions oprojectes son nE. cessaris per fer-ho possible.
A partir d'aquest convenciment

s van constituir els organs que
•
articularien la participació en el ~la. lnicialment es va constituir la
Comissió Permanent, nucli impulf or del Pla, integrada per setze
persones representants del mon vehnal, cultural, associatiu i comercial

1

�del barri, i posteriorment, el Con

General, integrat per tates les

persones i entitats que van man·

la voluntat de participar en el

PI a.
En una primera fase, els treballs

' elaboració del pla, tenien com

objectiu elaborar una reflexió

sensuada sobre els principals

aspectes que poden determinar 1' ' alució del barri, i l~s debilitats i

----

potencialitats del barri front aquesta
Es va elaborar un estudi de les d

territorials, i a partir de les

es economiques, demografiques,

entrevist~s
¡

amb més de vint-i-cinc persones

que van aportar la seva visió del ¡barri, del seu present i les seves
i

perspectives de futur, es va elaborar el diagnostic.
S'analitzaven les tendenciés, els canvis urbanístics, economics
socials que s'han produH a Sarce ona en els últims anys, i que son
1

cabdals tant per a comprendre l'e

lució del barrí com per a orientar

els seu futur. 1 s'analitzava també 1 situació interna del barri, la seva
~omercial,

configuració urbana, !'estructura

la dinamica social, el

moviment associatiu.
· A partir de les reflexions del diagno¡stic i la seva presentació al Consell
General es constitueixen tres comislsions de treball al voltant deis eixos
!

que la Comissió Permanent va fOn siderar fonamentals : Comer9,
Cohesió social i identitat; i

urbanis~e.

Les comissions, integrades per tot1 s aquelles persones que van valer
participar-hi, van aprofundir, en ' n procés de debat i reflexió, en
l'analisi de cada una de les línies i posteriorment van propasar aquells
objectius i propostes d'actuació quE van considerar necessaris.

•

Posteriorment, la Comissió Permqment, va prioritzar els objectius
propostes recollides, per tal de defihir la proposta definitiva.

2

�-

~

-

.-

-

~

-~

...._

.

~

-

-

.

~

~

-

~

En aquest document es presenta el resultat d'aquest treball. La
justificació de cada una de les líni . s en funció de la diagnosi, i els
[

objectius i propostes d'actuació que an estat prioritzades.

/

3

�-

•
•••

'L

0

.,.

....

• ,...:t

...; •

'

#"

~.

•

~-~

•

,.

•:\__

.._

•

Línies de futur ··
•

4

�Comer~

Justificació de la línia

El comen; tradicional és

icament el centre de l'activitat

económica del

principals elements vertebradors

d'aquest.
El caracter
social i per tant en els hab

·, els canvis en la composició
de compra i el tipus de demanda,

fan necessari la renovació

modernització del comen;, que

mantingui el consum al barrí i

iti la fugida de clients potencials,

no només per donar servei a una població que ha canviat (amb
un poder adquisitiu més gm
consum), sinó també per fer

pero també amb nous. habits de
al repte que suposa la posada

en marxa d'un gran centre "'"''ncr·r•al, amb un concepte diferent
de comen; en el seu
capacitat d'atracció en una

més proper i convertir la seva
nitat pel comen; del barrí.

Des de la perspectiva del

men; tradicional, amb voluntat de

consolidar-se, cal apostar

per la concentració

tant la consolidació deis

comercials existents, i en
una serie de mesures que sens

potenciar la seva atracció

i per

dubte exigeixen una estreta col.laboració entre els botiguers i
amb les instituciohs.
La seva operqtivitat vindra determinada pels serveis que s'
ofereixin a la clientela p
1(i adequació per tant a la clientela
•
que es vulgui
oraris, gamma de productes,
especialització); i 1' atracció

aquestes areés, es a dir, que els
ls es converteixin en vertaders

5

�centres de serveis de forma

puguin ser complementaris de

les noves formes comercials .
Aquest tipus d'actuacions,
direcció: la intervenció del se

•

ixen intervencions en una doble
r públic en la millora de 1' entorn i

el paisatge urba (obra urbana, ordena ció de la circulació, crea ció
d' arees de transit restring· , i del sector privat, que li cal
ies empreses i establiments

intervenir sobre les
comercials, millorant les e
adaptant

la seva oferta

ctures comercials,

els locals,

demandes, realitzant

activitats promocionals co

1. Objectius:

A.

Millorar l'entorn de 1

B.

Adequar l'oferta co

activitats comercials

rcial a les noves condicions de

competitivitat

c.

Potenciar l'organi

•

ó deis comerciants

#

6

�2. Actuacions prioritzades

a. Mil/orar l'entorn de les activit :

•

Convertir en

peato

comercials

s

les

zones

comercials.

En

especial:
PI. Font i Sague,
Rogent.
Carrer Muntanya, entre

•

Connectar la zona co
Glories: Ponte Llacuna

•

Millorar substanciosa

ia Comtal, Avda. Meridiana,
alencia i Clot.
rcial del Clot amb BarcelonJ
ran Via,
neteja

enllumenat del

barrí

b) Adequar el comerc; a les

•

condicions de competitivitat

Adaptar la formació de

comerc a les noves

exigencies del mercat.

•

Incentivar fiscalment

credits de baix interés la

modernització del com ·

e) Potenciar l'organització

•

Constituir una coordi

comerciants

ora d'associacions comercials .
•

7

�Cooperació i benestar social

Justificació de la línia

estat important~ El barrí del Clot

La renovació social del barrí
és un deis pocs barris de

ciutat que augmenten la seva

població, coma conseqüencia de !'arribada de pe!sones adultes,
tecnics i professionals que fi

la seva residencia al barrí. Aixo
"

suposa la consolidació d'un se · tor social nou al barrí.
ves situacions en . quant a la
Aquesta evolució planteja
identificació de la gent amb el seu entorn urbá Les noves
generacions traben dificultats

l'hora d'identificar-se amb el barri.

Els nous habits d'oci i te consum cultural, les noves
comunicacions i la integració mb la resta de la ciutat, exigeixen
noves pautes i ofertes per a

rganitzar la vida al barrí social i

cultural del barri.
El Clot compta amb una

x rxa d'associacions i entitats molt

important. Es manté una cul ura associativa que es patrimoni
historie del .barri. Pero és ne~ssari que aquestes que vagin més
enlla del desenvolupament d'activitats pels seus socis. En aquest
sentit destaca la necessitat id'infrastructures que serveixin de
suport a la seva activitat, i

~e millorar la informació als ve·ins

sobre les activitats que es rea litzen.
D'altra banda, es detecta

t

creixement important del grup

d'edats de 60 a 64 anys, sec~or social de gent gran, que sempre
•
ha viscut al barrí, amb baixos nivells de renda, i que plantegen la
necessitat d'augmentar els re ursos i equipaments per a aquesta
població, de !loes de trabada, li equipaments específícs.

8

�Objectius:

A.

Potenciar el sentit de

C.
Clot.

Millorar la qualitat

al barrí

prestacions socials al

Facilitar la

Actuacions prioritzades:
Potenciar el sentit de

•

els ve"ins i donar a coneixer
les activitats que actualment es
n les següents mesures

de totes les entitats del barrí:
Dades, tipus d'

itats, característiques, serveis que

ofereixen.
+

Crear un sistema

il i senzill d'informació (pannells

expositius situats
llocs estratégics: sortides de les
escales, mercat, ... .
+

Potenciar l'activit t de televisió i radio Clot, per tal
que sigui un vin~le d'unió entre tots els ve'ins del
!

barrí: infrastructur¡a adequades, suport de botig\Jers i
'
Ajuntament.
+

Millorar les publi~cions actuals del barrí.

9

�nen~a

Sensibilitzar sobre la

•

a un barri a partir deis

ambits escolars

i

B.

Potenciar les entitats

•

Millorar el coneixeme

relació i cooperació entre tates
de la federació d'entitats del

les entitats del barrí
barri. ·

~

centre d'activitats artístiques,

Convertir la

recreatives i de lleure gestionat per les entitats del barrí
;

que puguin utilitzar pe1 . les seves activitats o per actes
comuns

C.

Mil/orar la qualitat deis SE rveis i prestacions socials al Clot.

•

Coneixer' quina és la situació real de les necessitats
socials al barrí per tal 'e cercar solucions adients.

•

Sensibilitzar els ve"insl sobre les marginacions que es
donen en el barri (anci; ns, aturats, immigrants ... )i donar
les respostes adequad~s amb una coordinació efica~.
1

•

Ampliar el servei d'aj4t a domicili i crear un servei de
1

bugaderia i menjars a Giomicili.

1,
•

Crear una residencia a· istida i un centre de dia per a la
gent gran.

D.

facilitar la 'practica esp9rtiva al barrí

¡

•

•

Dotar al barrí d'instadlacions esportives públiques i en
especial, realitzar la pi~cina ~oberta al Passatge Vintró~

~-

10

�Urbanisme

La millora fí~ica i urbanística del
evident. S'han recuperat espais
espais residencials, d'equipam
urbanístíc del barrí, reequipant se

i en els últims anys ha estat
simbolics, consolidat nous
serveis, i s'ha redrec;at l'ordre
i configurant nous espais d'ús

públic.
La nova funció urbana del barrí
estor&lt;; de canvis puntuals i
públics més recents per tal que es

context barceloní

exigeixen un

millares en alguns deis espais
realment espais cívics. .

D'altra banda es destaquen:
•

Una part important del pare d'h

es pateix un fort envelliment i

una manca de renovació.
•

La situació d'abandonament

ístic del carrer del Clot i la zona

del mercat.
•

El déficit de noves plac;es de parking que descongestionin
l'ocupació deis carrers pels \IOin..,_,..,

•

La necessítat d' impulsíó í

en marxa de les actuacíons

urbanístíques programadas:

Objectius:
A. Millorar l'entorn urba
alitat

11

�Actuacions prioritzades:

•

Ampliar de les voreres
i voltants del Mercat.

plantar arbres al carrer del Cl:-l

•

Impulsar el PERI del

de la

•

Dinamitzar la Rambla del Clot, obrint-la en els seus
extrems.

•

Utilitzar el Parking de 1 Rente.

:_j

Me~

'

12

�Ajuntament de Barcelona
~ Distri cte de Sant Martí

, Ordre d'lntervencions:

Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Dist ·

de Sant Martí.

Presentació i obertura de la sessió
Sr. Josep Ma. Pascual. Tecnic de TUBSA.
Exposició de la metodología de treball del
Sr. Joan Alentorn (A VV Clot-Camp de 1'
Membre del la Comissió Permanent
Exposicio del treball de la Comissió de V Pública i Circulació
Sr. Jaume Paloma (Associació de
Membre de la Comissió Permanent.
Exposició del treball de la Comissió de """'"'"''
Sr. Jordi Gras (Federació d'Entitats del ""''"" . ., ...... .., de I'Arpa).
Membre de la Comissió Permanent.
Exposició del treball de la Comissió de
Sr. Joaquím de Nada!. Regidor del Di ·
Recull i conclusions del treball realitzat.

· i Benestar.
de Sant Martí.

Excm. Sr. Pasqual Maragall. Alcalde de
Cloenda de l'acte de presentació d'object si conclusions del Pla de Futur del Clot-Camp
de !'Arpa

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19243">
                <text>4301</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19244">
                <text>Pla Estratègic de Futur del Clot - Camp de l'Arpa / Cloenda de l'acte</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19245">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19246">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19247">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19248">
                <text>Urbanisme: millorar entorn, millorar comunicacions. Comerç: organitzar comerciants. Benestar Social: potenciar entitats, prestacions socials, pràctica esportiva. Recollir el vidre.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19249">
                <text>Sala de Plens del Districte de Sant Martí</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19251">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19252">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21498">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21499">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21500">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21502">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21503">
                <text>El Clot</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41008">
                <text>1994-07-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43624">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19253">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1396" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="923">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1396/19940702d_00632.pdf</src>
        <authentication>140c46c55a9760ef5ce017ff0758cc95</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42596">
                    <text>Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde.
Dissabte, 02.07.94. Centre de Cultura Contemporánea.
2 Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea.
10:30 hores.

"LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI"

INTRODUCCION

AGRADECIMIENTO DE LA INVITACIóN.

COMO ECONOMISTA Y COMO ALCALDE,

SIENTO UNA INCLINA-

CIóN ESPECIAL POR LA REFLEXIÓN HISTóRICA.

ES CASI IMPOSIBLE GOBERNAR UNA CIUDAD COMO BARCELONA
SIN TENER EN CUENTA SUS DOS MILÉAÑOS DE HISTORIA.

INTERÉS POR EL TEMA DEL CONGRESO -"LA SOCIEDAD URBANA
EN LA ESPAÑA CONTEMPORáNEA"-, CUYAS CONCLUSIONES
VAMOS A ESTUDIAR CON ATENCIÓN.

LA SOCIEDAD URBANA ES PRECISAMENTE NUESTRO OBJETO DE
DEDICACIÓN DIARIA Y LA ADAPTACIÓN DE LOS GOBIERNOS
MUNICIPALES A SUS CAMBIOS Y NUEVAS EXIGENCIAS NUESTRA
MAYOR PREOCUPACIÓN.

�LAS CIUDADES DE HOY

LA CIUDAD EUROPEA DEL SIGLO XXI ¿VA A SER MUY
DISTINTA DE LA DE LA DE HOY?

EL RETO ACTUAL DE LOS ALCALDES Y REGIDORES DE LA
MAYORÍA DE LAS CIUDADES ES PREPARARNOS PARA ENTRAR EN
EL SIGLO XX CON LOS INSTRUMENTOS APROPIADOS PARA EL
GOBIERNO DE UNAS CIUDADES bUE NO VAN A SER,
REALMENTE, NI MUY DISTINTAS NI MUY IGUALES DE LAS QUE
HEMOS CONOCIDO EN LA SEGUNDA MITAD DEL PRESENTE.

- CIUDADES SOMETIDAS A LA LEY DEL AUTOMÓVIL (EN LA
CONFIGURACIÓN DE LAS CALLE Y DE LOS EDIFICIOS)
- CIUDADES EXTENSIVAS QUE ABARCAN AMPLIAS áREAS DE
INFLUENCIA GRACIAS A LA MOVILIDAD Y A LAS
TELECOMUNICACIONES.
- CIUDADES AFECTADAS POR UN ' CRECIMIENTOURBANO Y
DEMOGRáFICO QUE HA PRODUCIDO FUERTES DESEQUILIBRIOS ENTRE CENTRO Y PERIFERIA Y BOLSAS INTERNAS
DE POBREZA.

EN CIUDADES ANTIGUAS Y DOTADAS E SÓLIDAS ESTRUCTURAS
URBANAS Y SOCIALES COMO LAS DE EUROPEA, ESTOS NUEVOS
PROBLEMAS URBANOS DE LA SEGUNDA MITAD DE ESTE SIGLO

�NO HAN CREADO SITUACIONES DE L GRAVEDAD E INSOLUBILIDAD QUE VEMOS EN OTROS CONTINENTES, INCLUIDOS LOS
ESTADOS UNIDOS.

DESPUÉS DE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL, LAS CIUDADES DE
1
EUROPA DEDICARON SUS MAYORES ESFUERZOS A LA
RECONSTRUCCIÓN.

EN LOS AÑOS 80 LOS HAN DEDICADO A ADAPTAR SUS
ESTRUCTURAS DE GOBIERNO Y DE SERVICIOS A LAS NUEVAS
NECESIDADES DERIVADAS DE LA EXPANSIÓN URBANA, DE LA
CRISIS INDUSTRIAL Y DE LAS NUEVhS MIGRACIONES.

COLABORACION ENTRE CIUDADES

LA GRAN NOVEDAD HA SIDO LA COLABORACIÓN ENTRE
CIUDADES DE TODO EL CONTINENTE PRIMERO LIMITADA AL
áMBITO DE LA COMUNIDAD EUROPEA,IPERO HOY YA EXTENDIDA
TAMBIÉN A LOS ANTIGUOS PAÍSES COUNISTAS DEL ESTE.

EUROPA ES EL CONTINENTE DE LAS CIUDADES: CADA 300
KILÓMETROS HAY UNA GRAN CIUDAD DE REFERENCIA.

LAS CIUDADES ORGANIZADAS CONSTITUYEN HOY LA. RED DE
SEGURIDAD DE LA UNIóN EUROPEA.
- POR LA TRADICIóN DE SUS OR(OINIZACIONES.

�- POR SU CAPACIDAD DE RESOLVER LOS PROBLEMAS COTIDIANOS DE LA POBLACIÓN EN ESTOS MOMENTOS DE
CAMBIOS Y CRISIS.

EL ESPÍRITU DE COLABORACIÓN ENTRE LAS CIUDADES MANIFESTADO EN LA PUESTA EN MARCHA DE ORGANIZACIONES
INTERNACIONALES TRAS LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL CONTRIBUYÓ A FORTALECER EL ESPÍRITU EUROPEÍSTA FUNDACIONAL QUE ALIMENTÓ LA CREACIÓN DE LAS INSTITUCIONES
COMUNITARIAS.

EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y DE REGIONES DE EUROPA,
CUYA PRESIDENCIA OSTENTA HOY LA CIUDAD DE BARCELONA,
HA TENIDO UN PAPEL MUY RELEVANTE. JACQUES DELORS DIJO
EN MAYO DE 1992 EN BARCELONA QUE LAS CIUDADES Y EL
MUNICIPALISMO HAN SIDO EL CEMENTO CON QUE SE HA
CONSTRUIDO LA UNIÓN DE EUROPA.

EL CMRE HA SIDO EL INSTRUMENTO pE PROMOCIóN Y DEFENSA
DE LOS INTERESES GENERALES DE LOS PODERES LOCALES
ANTE LA COMISIóN EUROPEA.

LA CONSTITUCIÓN DEL COMITÉ DE REGIONES DE EUROPA,
CREADO POR EL TRATADO DE MAASTRECHT, CON PRESENCIA DE
CIUDADES Y PODERES LOCALES, HA SIDO LA CULMINACIÓN DE
LA TAREA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO.

�LA CIUDAD DE BARCELONA OCUPA L VICEPRESIDENCIA DEL
ORGANISMO, COMBINADA CON LA P ESIDENCIA QUE AHORA
OCUPA LA REGIÓN FRANCESA DE LANOUEDOC-ROSELLóN.

LAS CIUDADES EUROPEAS HAN CREADO, ADEMáS, ORGANISMOS
Y REDES ESPECIFICAS PARA LA COLABORACIÓN EN EL
ESTUDIO Y SOLUCIÓN DE SUS PROBLEMAS EN DISTINTOS
áMBITOS:

- EUROCIUDADES, COMO GRUPO DE ESTUDIOS Y LOBBY
ANTE LA COMISIÓN.
- GRUPOS SECTORIALES COMO UNIVERSIDADES-CIUDADES,
CIUDADES DE INDUSTRIA AUTOrVILíSTICA, CIUDADES
PERIFÉRICAS, ETCÉTERA.
- REDES TERRITORIALES COMO L GRUPO C-6 QUE REÚNE
1
A TOULOUSE, MONTPELLIER,F ZARAGOZA, VALENCIA,
PALMA Y BARCELONA CON OBJETIVOS DE COLABORACIÓN
ESTRATÉGICA O EL GRUPO JDE GRANDES CIUDADES
ESPAÑOLAS PARA LA NEGOCIACIÓN CON EL GOBIERNO
DE LEYES ESPECIFICAS.

OBJETIVOS DE FUTURO

¿CUáLES SON LOS OBJETIVOS PARA LOS QUE LAS CIUDADES
EUROPEAS NOS PREPARAMOS A LA VISTA DEL SIGLO XXI?

�*

REACTIVACIÓN ECONóMICA: LA CONVERSIÓN DE LOS

PODERES LOCALES EN AGENTES DE PROMOCIÓN ECONÓMICA,
POR MEDIO DE LA CONCERTACIÓN PgBLICO-PRIVADO Y DE LA
PLANIFICACIóN ESTRATÉGICA.

LA MUNDIALIZACIóN DE LA ECONOMÍA EXIGE NUEVOS
ESFUERZOS DE DEFINICIÓN DE OBJETIVOS A MEDIO Y LARGO
PLAZO Y DE PROYECCIÓN EXTERIOR pE LAS CIUDADES.

*

COMUNICACIONES: AVANZAMOS HACIA UNA "EUROPA DE

PUENTE AÉREO" O DE TGV, COMO SE PREFIERA, CON UNA
INTENSA MOVILIDAD INTERNA. PARA CUALQUIER CIUDAD CON
ASPIRACIONES VA A SER FUNAMENTAL ESTAR INTEGRADO EN
LA TRIPLE RED AÉREA, FERROVIARI

Y DE AUTOPISTAS.

* TELECOMUNICACIONES: LAS "AUTOpISTAS DE LA COMUNICACIóN", A TRAVÉS DEL CABLE COMO SISTEMA DE TELEVISIÓN
Y DE TODO TIPO DE SERVICIOS, VAN A CONSUMAR EN POCOS
AÑOS UN CAMBIO DE CIVILIZACIóN.

JUNTO A LA MOVILIDAD EXTERNA DEL AUTOMÓVIL Y LAS
COMUNICACIONES DE PERSONAS Y BIENES, EL CABLE VA A
IMPLANTAR LA MOVILIDAD INTERNA, DE LA INSTANTANEIDAD
DE LA INTERCOMUNICACION TELEMáTICA DE DATOS E
IMáGENES.

�LAS CIUDADES SON EL ESPACIO óP IMO DE ESTA INTERCOMUNICACIóN Y DISPONER DE SISTEMAS DE CABLE VA A SER
CONDICIóN NECESARIA DEL DESARROLLO ECONÓMICO Y LA
CALIDAD DE VIDA.

* CULTURA Y TURISMO: LA OFERTA ULTURAL SE HA CONVERTIDO NO SÓLO EN UN FACTOR DE ! CALIDAD DE LA VIDA
CIUDADADANA, SINO TAMBIÉN Y DE MANERA CRECIENTE EN UN
SEÑUELO DE LA PROYECCIÓN EXTRIOR, DEL ATRACTIVO
TURÍSTICO Y DE LA PROPIA COMPET E TIVIDAD INTERNACIONAL
DE CADA CIUDAD.

LA POSICIÓN TURÍSTICA HA DEJADO DE SER UNA ESPECIALIZACIóN PARA CONVERTIRSE EN UN FACTOR BáSICO DE LA
OFERTA DE LAS CIUDADES.

* CONVIVENCIA, CIVISMO Y TOLERANCIA: LA CIUDAD ES EL
áMBITO NATURAL DESDE DONDE PROYECTAR Y PROFUNDIZAR
LOS VALORES ESENCIALES DEL SIS'EMA DEMOCRáTICO ANTE
AMENAZAS COMO LA XENOFOBIA, LA INTOLERANCIA, EL
RACISMO Y EL RESURGIR DE TENDENOIAS AUTORITARIAS.

LA REACCIÓN DE SOLIDARIDAD COOPERATIVA DEL MUNICIPALISMO EUROPEO CON SARAJEVO Y

TRAS CIUDADES DE LA

ANTIGUA YUGOESLAVIA ES UN BUEN EJEMPLO DE ELLO.

�LA SUBSIDIARIEDAD

HAY EN LA VIDA EUROPEA DE ESTOS AÑOS UNA IDEA QUE
CONTRIBUYE A SITUAR EN LAS CIUDADES EL NIVEL DE
RENOVACIÓN DEL DISCURSO DEMOCRá ICO: LA SUBSIDIARIEDAD COMO PRINCIPIO PROCLAMADO POR EL TRATADO DE MAASTRICHT SEGÚN EL CUAL LOS PROOJEMAS DEBEN TRATARSE
SIEMPRE EN EL NIVEL DE LA ADMINISTRACIÓN QUE ESTÉ MáS
CERCA DE LA REALIDAD Y QUE SÓLO EN CASO DE NECESIDAD
DEBEN INTERVENIR EN SU AUXILIO! LAS ADMINISTRACIONES
SUPERIORES.

EN EL áMBITO DE LOS HISTORIADORES, LA VINCULACIÓN DE
LAS CIUDADES AL ORIGEN DE LA DEMOCRACIA CON LAS
ASAMBLEA URBANAS QUE SURGEN POR TODA EUROPA A LO
LARGO DE LA EDAD MEDIA ES UN DATO QUE APENAS MERECE
SER SEÑALADO.

EN EL SIGLO XXI, LA POLÍTICA VA A TENER DOS áMBITOS
PRIVILEGIADOS: EUROPA, DONDE $E TOMARáN LAS GRANDES
DECISIONES, Y LA VIDA LOCAL DONDE SE ATENDERáN LOS
PROBLEMAS COTIDIANOS.

BARCELONA ANTE EL SIGLO XXI

TODO LO QUE HE DICHO HASTA AHORA PUEDE INTERPRETARSE,
SIN DUDA, EN CLAVE BARCELONESA.

�BARCELONA ESTá EN CABEZA ENTRE LAS CIUDADES EUROPEAS
EN VARIOS ASPECTOS.

- PRESENCIA Y PARTICIPACIóN EN LAS ORGANIZACIONES
DE PODERES LOCALES Y REDES DE CIUDADES.
- EXPECTATIVAS DE CRECIMIENT9 ECONÓMICO (HORIZONTE
1997) .
- AUMENTO DEL TRáFICO AÉREO IN VUELOS INTERNACIONALES.
- AUMENTO DEL TRáFICO PORTUARIO EN MERCANCÍAS QUE
1

GENERAN ACTIVIDAD A SU PASO.
- AUMENTO DEL NÚMERO DE CONGRESOS Y DE VISITANTES
POR TURISMO.
- INVERSIóN PÚBLICA EN INFRAESTRUCTURAS URBANAS
(BARCELONA'92) Y DE INFRAESTRUCTURAS LOGÍSTICAS
(PLAN DELTA).
- INVERSIONES EN INFRAESTRUCTURAS CULTURALES Y
ARTLSTICAS.

BARCELONA SE ENCUENTRA EN UNA OPTIMA SITUACIóN PARA
RENTABILIZAR EL ESFUERZO DEL PROTECTO OLÍMPICO: DE
HECHO LO ESTá RENTABILIZANDO.

9

�HEMOS MANTENIDO DURANTE LOS PEORES MOMENTOS RECESIVOS
DE 1993 LOS MISMOS ESTáNDAREB ECONÓMICOS (PARO Y
CRECIMIENTO) QUE LA MEDIA EUROPEA.

LA SALIDA DE LA CRISIS HA SIDO EVIDENTE DE MANERA MáS
INMEDIATA EN BARCELONA QUE EN EL RESTO DE CATALUÑA Y
ESPAÑA, DE MODO QUE LA CIUDAD A9TúA COMO MOTOR ECONóMICO DE SU áREA DE INFLUENCIA.

EN LOS MOMENTOS MáS BAJOS DE Lk RECESIÓN, LA CIUDAD
HA MANTENIDO EN PIE SUS PROYECTOS Y NO HA DEJADO DE
CUMPLIR EL CALENDARIO PREVISTO QE INAUGURACIONES.
k
NUESTROS OBJETIVOS PRINCIPALES PARA LOS PRÓXIMOS AÑOS
SON:

- CONVERTIR BARCELONA EN LA DUERTA SUR DE EUROPA,
COMO POLO ESTRATÉGICO DE COMUNICACIONES Y DE
DESARROLLO EN EL MEDITERRáNEO (PLAN DELTA DEL
LLOBREGAT).

1

- CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUDAD PIONERA DEL
CABLE Y DE LAS "AUTOPISTA DE LAS INFORMACIÓN"
EN ESPAÑA (CABLE Y TELEVISIÓN DE EUROPA S.A.).
- APROBACIÓN DE LA CARTA MUNCIPAL, COMO ESTATUTO
INTERIOR DE LA CIUDAD, PARA LA PUESTA EN MARCHA
DE NUEVAS FÓRMULAS DE GOBIERNO DESCENTRALIZADO

10

�Y PARTICIPATIVO ADECUADAS A LAS NECESIDADES DE
UNA GRAN CIUDAD.
- COLABORACIÓN ENTRE EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
Y LA GENERALITAT DE CATALUNYA,
CAPITALIDAD

DE

BARCELONA Y DEL

EN APOYO DE LA
DESARROLLO

DE

CULTURAL DE BARCELONA EN EUROPA

EN

TODO EL PAíS.
CAPITALIDAD

2001 Y CONSOLIDACIÓN DEL 'PURISMO CULTURAL.

UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA

EN ALGUNOS MOMENTOS, EN ESTOSIULTIMOS AÑOS, HEMOS
TENIDO LA SENSACIÓN DE QU4 LA CIUDAD ESTABA
ESCRIBIENDO UNA PáGINA NUEVA EN LA HISTORIA.

SERáN USTEDES, SIN DUDA, QUIENES HABRáN DE ESTUDIAR Y
ESTABLECER HASTA QUE PUNTO HA SIDO ASí Y CON QUÉ
CONSECUENCIAS.

NO SÉ SI TIENE ALGúN VALOR LO QUE VOY A DECIRLES,
PERO QUIERO QUE SEPAN QUE EN ESTOS AÑOS HEMOS TENIDO
MUY PRESENTE EN TODAS LAS DECISIONES QUE HEMOS TOMADO
UNA CIERTA LÍNEA DE FIDELIDAD A1LA LARGA, COMPLEJA Y
APASIONANTE HISTORIA DE BARCELONA Y DE SUS RICAS Y
DIVERSAS TRADICIONES.

11

�ESTE EDIFICIO EN EL QUE CELEBRAMOS EL ACTO DE CLAUSURA DEL CONGRESO ES UNA ANTIGUA CASA DE CARIDAD
OCHOCENTISTA RECONVERTIDA HOY EN CENTRO DE CULTURA
CONTEMPORáNEA.

A ESTE MISMO BARRIO, ANTIGUO ARRABAL MEDIEVAL,
VOLVERá DENTRO DE POCO LA FACULTAT DE GEOGRAFíA E
HISTORIA DE LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA.

LOS ESTUDIANTES CONTRIBUIRáN CON SU PRESENCIA COTIDIANA

AL

ESFUERZO COLECTIVO DE REHABILITACIÓN DE
DE

CIUTAT VELLA DONDE

Y SE

EXPANDIÓ HASTA LA

CIUDAD VIEJA, ESTE DISTRITO
BARCELONA NACIó, CRECIÓ

LA

SEGUNDA PARTE DEL SIGLO XIX EN UE LA CIUDAD POR FIN
DERRIBó LAS MURALLAS.

BARCELONA ES UNA CIUDAD CELOSA DE SU HISTORIA.

SI ALGO PUEDO PEDIRLES, SI USTEDES ME LO PERMITEN, ES
QUE NOS AYUDEN A CONOCER MEJOR UNA ÉPOCA FUNDAMENTAL
DE LA HISTORIA CONTEMPORáNEA DE#NUESTRO PAíS COMO ES
LA PARTE CENTRAL DEL SIGLO XIX.
CREO QUE ES UN MOMENTO DECIS VO PARA EXPLICARNOS
NUESTRO PROPIO PRESENTE.

TAMBIÉN LO ES PARA BARCELONA.
12

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19254">
                <text>4302</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19255">
                <text>La ciutat europea del segle XXI / Conferència dins el 2º Congreso de Historia Contemporánea</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19257">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19258">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19259">
                <text>Ciutats sotmeses a la llei de l'automòbil, afectades per un creixement urbà i demogràfic (centre - perifèria), abarcaran grans arees de influència gràcies a la mobilitat i les telecomunicacions. Les ciutats europees han creat organismes i xarxes: Eurociutats, grups sectorials (Universitats) i xarxes territorials (C-6).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19260">
                <text>CCCB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19262">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19263">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21493">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21494">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21495">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21496">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21497">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22045">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28354">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41009">
                <text>1994-07-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43625">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19264">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1397" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="924">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1397/19940707d_00633.pdf</src>
        <authentication>9f9ec226e6403bcbaa8747080f5a135f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42597">
                    <text>Intervenció de l'Alcalde a 'acte de lliurament de galons a
Sergents i Caporals del Cos de Bombers de Barcelona (IQ)
Dijous, 7 de juliol de 1994.E

BENVOLGUT REGIDOR, BENVOLGUTl DIRECTOR, BENVOLGUTS AMICS,

ABANS QUE RES VULL FELICITAR TOTS ELS MEMBRES DEL COS DE
BOMBERS QUE AVUI HA ESTAT HOMENATJATS PEL SEU SERVEI AL COS
AIX1 COM FELICITAR ELS NOUS SERGENTS I CAPORALS.

MALAURADAMENT AQUESTA SETMANA HA ESTAT DEVASTADORA PER ALS
BOSCOS DE CATALUNYA. A LES COMARQUES DEL BERGUEDà, EL SOLSONÉS, ELS BAGES, EL VALLèS I OSONA HAN CREMAT MÉS DE 19.000
HECTàREES. EL COS DE BOMBERS DE BARCELONA HA COL.LABORAT
POSANT A DISPOSICIó DE LA GENERALITAT ELS SEUS EFECTIUS I
HAN AJUDAT EN L'EXTENCIÓ D(E L'INCENDI DECLARAT A BIGUESRIELLS, A L'INCENDI QUE EiS VA PRODUIR A SANTA COLOMA DE
GRAMENET, EL QUE ES VA DECLARAR AL MUNICIPI DE CERVELLÓ I
ALS DE LA COMARCA DEL BERGUIEDà. TAMBÉ S'HAN REFORÇAT ELS
SERVEIS ENVIANT VEHICLES AI1 PARC DE SABADELL I AL DE RUBÍ.
BARCELONA HA POSAT LA SEVA EXPERIèNCIA AL SERVEI DE TOT
CATALUNYA.

AVUI, PERÒ, I COM US DEIA VULL AGRAIR ESPECIALMENT LA FEINA
QUE HAN DUT A TERME UN GRUP D'HOMES DEL COS DE BOMBERS DE
BARCELONA QUE HAN DEDICAT

LA CIUTAT 25 ANYS DE LA SEVA

�VIDA. HA ESTAT UN TREBALL INCANSABLE, UN TREBALL BEN FET QUE
HA POSAT DE MANIFEST, UNA VEGADA MÉS, LA VOLUNTAT DE SERVEI
I L'ENORME PROFESSIONALITATDEL COS DE BOMBERS DE BARCELONA.

VULL FELICITAR TAMBÉ ELS NOUS SERGENTS I CAPORALS I ENCORATJAR-LOS A CONTINUAR TREBAL

T DE VALENT PER BARCELONA. A

TOTS US DEMANO QUE ENS AJUDEU A FER UNA CIUTAT CADA VEGADA
MÉS SEGURA.

I, EN AQUEST SENTIT, LA FEINA DE CADA DIA, LA VOSTRA PARTICIPACIó EN INCENDIS DE GRAN( ABAST, LA FEINA QUE ESTEU FENT
DE PREVENCIÓ ÉS MOLT IMPORTANT. COM TAMBÉ HO ÉS LA VOSTRA
PARTICIPACIÓ EN SIMULACRES D'ACCIDENTS COM ELS QUE S'HAN DUT
A TERME EN ELS DARRERS MESOS (METRO, TúNELS DE VALLVIDRERA I
QUESTES ACTUACIONS SÓN DEFINI-

MOLL D'INFLAMABLES). TOTES

TIVES PER GARANTIR LA SEGURETAT DE LA CIUTAT.

ÉS PER AIXò QUE HEM DE SEGUIR FENT UN ESFORÇ PER MANTENIR EL

MATEIX NIVELL D'EXIGèNCIA I QUALITAT. HEM DE CONTINUAR OFERINT EL MILLOR SERVEI.

ÉS IMPRESCINDIBLE RENOVAR

ELS PARCS I EL MATERIAL -COM

PREVEU EL PLA DIRECTOR RECENENT ELABORAT- I CAL QUE MILLORI LA COL.LABORACIÓ INSTITUÇIONAL EN EL MARC DE LA LLEI DE
BOMBERS QUE VA APROVAR EL PARLAMENT EL 20 D'ABRIL PASSAT.

4

�TANMATEIX, HEM DE CONTINi.AR EXIGINT LA COL.LABORACIÓ DE
TOTHOM, PERQUè LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL. EN AQUESTS ÚLTIMS
DIES, HE DICTAT UN BAN SOBRE PREVENCIÓ D'INCENDIS FORESTALS
QUE S'HA COMENÇAT A FER ARRIBAR A TOTES LES FAMÍLIES DELS
DISTRICTES DE BARCELONA QUE LLINDEN AMB EL PARC DE COLLSEROLA. NO PODEM COMETRE MASSA ERRORS. ENS HI JUGUEM MOLT.

US VULL DIR FINALMENT QUE I.4A CIUTAT COMPTA AMB VOSALTRES.
ELS BOMBERS DE BARCELONA SCU UN COS MOLT ESTIMAT. GRàCIES
PEL VOSTRE ESFORÇ.

5

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19265">
                <text>4303</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19266">
                <text>Acte de lliurament de galons a Sargents i Caporals del Cos de Bombers de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19267">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19268">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19269">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19270">
                <text>Simulacres d'accidents.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19271">
                <text>Seu Bombers, carrer Provença</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19273">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19274">
                <text>Seguretat ciutadana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21490">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21491">
                <text>Bombers de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41010">
                <text>1994-07-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43626">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19275">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1398" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="925">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1398/19940714d_00634.pdf</src>
        <authentication>05902f6427872be05b5acf5ba745884e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42598">
                    <text>l'Alcalde en l'acte d'inauguració de
Intervenció de
l'estació de RENFE Ciutat Meridiana - Torre Baró.
(11 de juliol de 1994. 11:30h.)

AQUESTA ÉS UNA APORTACIÓ APARENTMENT MODESTA, PERO TÉ I
TINDRà UNA ENORME RELLEVàNCIA.
VAM DEMANAR A RENFE QUE FES AQUÍ UNA ESTACIÓ D'UN CERT
NIVELL DE QUALITAT PERQUé 1VOLíEM QUE AQUEST PUNT FOS UN
ELEMENT MÉS DE L'ESTRUCTURACIó DE CIUTAT MERIDIANA.
PENSEM QUE AQUESTA ESTACIió POT DONAR UNA MICA MÉS DE
CENTRALITAT AL BARRI, JUNTiAMENT AMB EL NOU APARCAMENT QUE
BEN AVIAT ES COMENÇARà A CONSTRUIR.
PERO A PART DELS EFECTES ES1TRUCTURATS PER AL BARRI LA NOVA
ESTACIÓ ÉS UNA PECA CLA6 EN LA MILLORA DEL SISTEMA DE
TRANSPORTS PÚBLICS DE LA CIUTAT I, MÉS CONCRETAMENT, EN EL
DESENVOLUPAMENT DE LES CONNEXIONS ENTRE EL CENTRE I NOU
BARRIS,
I ES FA DES DE L'ORGANITZACIÓ DELS SERVEIS FERROVIARIS
EXISTENTS, QUE ENCARA PODRá SER MÉS DESENVOLUPADA EN EL
•/••

�FUTUR. TENIN ALGUNES IDEES, ALGUNS PROJECTES, I EN FAREM DE
NOUS. ESPEREM LA COL.LABORACIÓ DE RENFE, DEL MOPT, I TAMBÉ
DELS VEïNS.
AMB UNA MICA DE RACIONALITAT, EL CREIXEMENT DEL METRO EL
PODEM FER MÉS EFECTIU I ALTIEES PUNTS DE LA ZONA NORD DE LA
CIUTAT I DE L'àREA METROPOLITANA SE'N BENEFICIARAN.
PERQUè BARCELONA NECESSITA MÉS KILòMETRES DE METRO PERÒ
BARCELONA VOL FER UN úS òPT/IM DEL QUE JA TÉ COM ES DEMOSTRA
EN AQUEST CAS.

DEMANEM A RENFE QUE MENTRE NO ESTIGUI RESOLT EL CONVENI I EL
SISTEMA UNIFICAT DE TARIFES, FACI UN ESFORÇ SUBSTANCIAL EN
AQUESTA LíNIA EN LA DIRECCIó DE FER ELS PREUS EL MÉS
ASSEQUIBLES POSSIBLES.

DEMANEM A RENFE I ALS VEÏNS QUE ES PRENGUIN SERIOSAMENT EL
MANTENIMENT, QUE ÉS ABSOLUTAMENT ESENCIAL PER AL CANVI QUE
VOLEM QUE CIUTAT MERIDIANA OBTINGUI. I QUE ES FACI UN ESFORÇ
PER MILLORAR CADA COP MÉS LA SENYALITZACIó. NOSALTRES HI
POSAREM UN ESFORÇ DEL NOSTRE COSTAT.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19276">
                <text>4304</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19277">
                <text>Inauguració de l'estació de RENFE Ciutat Meridiana - Torre Baró</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19278">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19279">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19280">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19281">
                <text>Col.laboració RENFE, MOPT i veïns.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19282">
                <text>Ciutat Meridiana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19284">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19285">
                <text>Transport públic</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21485">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21486">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21488">
                <text>RENFE</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22046">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22047">
                <text>Ciutat Meridiana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41011">
                <text>1994-07-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43627">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19286">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1399" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="926">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1399/19940817d_00636.pdf</src>
        <authentication>9d6da876c1f2c17296b8071511b54c7e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42599">
                    <text>PARAULES DE L'ALCALDE A L'ACTE DE CLAUSURA DE LA FESTA DE L'ARBRE
FRUITER
Dimecres, 17.08.94. AJUNTAMENT DE MOIà
17:00h.

AMICS 1 AMIGUES DE MOIà, TOTS ELS PRESENTS,
PERMETEU-ME, EN PRIMER LLOC, QUE US AGRAEIXI LA VOSTRA ACOLLIDA I
PERMETEU-ME, TAMBÉ, QUE AGRAEIXI ESPECIALMENT A L'ALCALDE JOSEP
MONTRàS LA SEVA INVITACIó A P

TICIPAR EN AQUESTA FESTA TAN

ENTRANYABLE.
ESTIC CONTENT D'HAVER ESTAT CONVIDAT EN AQUESTA FESTA DE L'ARBRE
FRUITER JA QUE

ÉS

UNA DE LES CELEBRACIONS CULTURALS POPULARS MÉS

ARRELADES I HA COMPTAT, AL LLARG DE LA SEVA HISTÓRIA, AMB LA
PRESèNCIA DE SIGNIFICATIVES PERSONALITATS DEL MóN CULTURAL I
POLÍTIC. EM PLAU, DONCS, QUE M'HAGUEU CONVIDAT A CELEBRAR amb
VOSALTRES AQUESTA NORANTENA EDICIó.
MOIà RECUPERA AVUI L'ESTATUA QEL MONUMENT A RAFAEL CASANOVA,
MOIANèS DE TOTS PROU CONEGUT, 1QUE VA RESISTIR EL SETGE DE LES
TROPES DE FELIP V ESSENT EL D ER CONSELLER EN CAP DEL CONSELL
DE CENT DE BARCELONA.
SI BÉ AQUEST PERSONATGE CABDAL DE LA HISTòRIA DE CATALUNYA

ÉS

EL

SÍMBOL MÉS SIGNIFICATIU DE LA REtACIó ENTRE MOIà 1 BARCELONA, CAL
QUE NO OBLIDEM QUE ELS LLIGAMS ENTRE LA VILA DE MOIà I BARCELONA
ES REMUNTEN A L'EDAT MITJANA.

�ALESHORES, ELS MUNICIPIS PODIEN ESDEVENIR JURIDICAMENT CARRER DE
BARCELONA, COSA QUE SIGNIFICAVA QUE EL MUNICIPI i ELS SEUS
HABITANTS DEIXAVEN D'ESTAR SOTMESOS AL PODER FEUDAL.
LA INSTITUCIó QUE GOVERNAVA BARCELONA, EL CONSELL DE CENT, TENIA
L'AVANTATGE DE SER UN GOVERN . QUE4NO HAVIA DE FER GUERRES SINó QUE
NOMÉS HAVIA DE DEFENSAR EL QUE ERA EL SEU àMBIT DE JURISDICCIó
QUE COMPRENIA, NO NOMÉS LA CIUTAT DE BARCELONA, SINó TAMBÉ TOTS
AQUELLS MUNICIPIS QUE ESTAVEN SOTA LA SEVA PROTECCIÓ. PROP DE
SETANTA POBLES I VILES DE CATALUNYA PAGAVEN UNA CONTRIBUCIÓ AL
CONSELL DE CENT PER A SER DEFENSADES.
PER BARCELONA AQUESTA ERA UNA DE LES CLàUSULES DEL CARRERATGE:
QUAN UNA VILA ERA CARRER DE BARCELONA VOLIA DIR QUE ELS SEUS
CIUTADANS S'ACOLLIEN A LA JURISDICCIÓ DEL CONSELL DE CENT.
CONVERTIR—SE EN CARRER DE BARCELONA ERA, DONCS, UNA GARANTIA MÉS
PLENA DE LA LLIBERTAT DELS MUNICIPIS I DELS SEUS CIUTADANS.
LA VILA DE MOIà VA SER UNA D'AQUESTES VILES QUE FORMà PART DEL
CONSELL DE CENT. AIXI FOU QUE ELS MOIANESOS VAN ADQUIRIR EL DRET
DE SER DEFENSATS PELS CONSELLERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA EN LES
SEVES VIDES I EN LES SEVES HISENDES.
ÉS SIGNIFICATIU QUE AVUI APROFITI EM LA CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE
L'ARBRE FRUITER PER COMMEMORAR

IaA

FIGURA D'AQUEST FILL DE MOIà,

RAFAEL DE CASANOVA, QUE SIMBOLITZA LA DEFENSA DELS DRETS DE
BARCELONA I DE TOT CATALUNYA.

�I PODRIEM FER AQUI ESMENT A UN ALTRE CIUTADà EXEMPLAR DE MOIà,
ENRIC PRAT DE LA RIBA, QUE

VA

DEIXAR TAMBé L'EMPREMTA D'UNA

PROJECCIÓ A TOT CATALUNYA DES DE BARCELONA.
SOTA EL LEMA DEL CANT A LA NATURA, AQUESTA FESTA IMPULSA L'ACTIVITAT CULTURAL

I

ARTÍSTICA TAN PRÒPIA D'AQUESTA VILA AIXI

L'ESPERIT DE CIUTADANIA QUE, AMB UNA GRAN VOLUNTAT
ENTUSIASME,

ANY

I

COM

AMB UN GRAN

RERA ANY, L'AJUNTAMENT S'ENCARREGA DE PROMOURE.

DE FET, EL LEMA D'AQUESTA FESTA ENS REMET ALS NOUCENTISTES QUE
VAN CONCEBRE AQUESTA FESTA COM

UNS

JOCS FLORALS EN QUè, A TRAVÉS

DE LA LITERATURA, S'EXALTAVA LA NATURA. AIXò HA FET QUE MOIà
TINGUI UNA PROJECCIÓ CULTURAL REFLECTIDA TAMBÉ EN LES DIVERSES
FIGURES DEL

MÓN

CULTURAL NASCUDES D'AQUESTA VILA (EL TENOR FRAN-

CESC VIÑAS, INSTAURADOR D'AQUESTA FESTA,O, MÉS MODERNAMENT EL
GRUP DE LA

FURA

DELS BAUS).

ELS MOIANESOS HEU RECOLLIT AQUEST ESPERIT
LLARG DELS

ANYS

I

L'HEU MANTINGUT AL

COM UNA MOSTRA MÉS DE LA PERSONALITAT D'AQUESTA

VILA. LA PROVA D'AIXÒ ÉS QUE AVU

HEM CELEBRAT EL

90è

ANIVERSARI-

NORANTA ANYS!!- D'AQUESTA FESTA DE L'ARBRE FRUITER.
NO VULL DEIXAR DE FER ESMENT ALS VALORS QUE AQUÍ, EN AQUESTA
FESTA S'HAN IMPULSAT:

EL

CIVISME, 1 LA CULTURA POPULAR

I

L'INTERèS

PER L'ENTORN NATURAL, QUE SÓN CONCEPTES QUE PODEN ACABAR
SIGNIFICANT

LA

MATEIXA COSA. AQUESTS SÓN UNS VALORS ESSENCIALS

\(p

�PERQUè LA VIDA CIUTADANA ES DESENVOLUPI EN EL MARC DE LA
CONVIVèNCIA.
JO US VULL FELICITAR PER AQUESTA VOLUNTAT DE CONSERVAR AQUESTA
FESTA TAN VOSTRA QUE DONA FE A BASTAMENT DE LA VITALITAT DE LA
VOSTRA VILA.
MOLTES GRáCIES. BONA FESTA.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19287">
                <text>4305</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19288">
                <text>Clausura de la Festa de l'Arbre Fruiter i inauguració de la nova estàtua de Rafael Casanova</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19289">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19290">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19291">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19292">
                <text>Ajuntament de Moià</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19294">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19295">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21482">
                <text>Agricultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21483">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21484">
                <text>Casanova, Rafael, 1660?-1743</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41012">
                <text>1994-08-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43628">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19296">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1400" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="927">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1400/19940822d_00637.pdf</src>
        <authentication>708c37697661af40ae289118efe93d87</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42600">
                    <text>PROPOSTA DE PARAULES DE L'ALCALDE EN L'ACTE DE LLIURAMENT DE
LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT DE LA SEU D'URGELL
22 d'agost de 1994
Ajuntament de la Seu d'Urgell

EN PRIMER LLOC VULL DONAR-VOS LES GRàCIES PER AQUESTA

.69~T

MEDALLA D'OR

DE LA SEU D'URGELL QUE M'HEU

ATORGAT PER
MEV
NTRIBUC A L'èXIT DELS JOCS OLÍMPICS,
Í
g ACCEPTO AMB MOLTA IL.LUSIó EN NOM DE TOTS ELS CIUTADANS
I CIUTADANES DE BARCELONA.
REBO AQUESTA MEDALLA EN NOM DE TOTA UNA CIUTAT QUE AMB EL
SEU ESFORÇ VA SABER APROFITAR AMB CORATGE I IMAGINACIó LA
CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS D'ESTIU.
COM A PRESIDENT D DOB HO FARÉ TAMBÉ EN NOM DE TOTS ELS
URGELLENCS I URGELLENQUES QUE VAN FER DE LES PROVES DE
PIRAGÜISME A LA SEU UN DELS MOMENTS MÉS àLGIDS I
ESPECTACULARS DE TOTS ELS JOCS.
LA MEVA CONTRIBUCIó A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS ÉS
41WOR` L;

ò

►^^.

-

-

e

DE PERSONES D'AQUEST

PAÍS QUE VAN FER POSSIBLE QUE FOSSIN UNA REALITAT.
LA CELEBRACIÓ DEL JOCS OLÍMPICS VA MARCAR UNA FITA EN LA
HISTòRIA DE BARCELONA I EN LA DE TOTES LES CIUTATS QUE VAN

�SER SEUS OLÍMPIQUES. L'ESTIU DEL 92 SERà RECORDAT SEMPRE COM
UN INSTANT MàGIC.
- VAN SER ELS JOCS AMB MILLORS èXITS ESPORTIUS ESPANYOLS.
- VAN PERMETRE LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA MÉS IMPORTANT DE
LA CIUTAT DE BARCELONA I D I I ALTRES CIUTATS DE CATALUNYA.
- I VAN SER ELS JOCS QUE VAN TRANSMETRE AL MÓN LA IMATGE DE
LA NOVA ESPANYA, MODERNA, PLURALISTA I DIVERSA; PLENAMENT
i INTEGRADA EN EL FONS I EN LA FORMA, EN L'ESPERIT I EN
I

L'àNIM, AL PROJECTE COMÚ WEUROPA.
HAN PASSAT DOS ANYS

L'ENERGIA

CREADA PER L'ESFORÇ DE TREBALL EN COMÚ DE TOTES LES FORCES
POLÍTIQUES I DE TOTES LES INSTITUCIONS, I PER L'ESFORÇ
SOCIAL DE COL.LABORACIÓ ENTRE EL SECTOR PúBLIC I EL SECTOR
PRIVAT, ÉS LA MILLOR MOSTRA DEL QUE ÉS CAPAÇ DE FER AQUEST
PAÍS I ES L'EMBRIÓ DEL QUE SOM CAPAÇOS DE FER EN EL FUTUR.
1
ARA SABEM, PERQUè HO HEM FET, QUE AQUEST PAÍS ÉS CAPAÇ DE
DUR A TERME TOTS ELS REPTES QUE ES PROPOSI PER AMBICIOSOS
QUE SIGUIN.

AMB ELS JOCS, BARCELONA, CATALUNYA I ESPANYA
1

VAN GUANYAR, PRINCIPALMENT,1 EN CONFIANÇA EN SI MATEIXOS, I
VAN GUANYAR TAMBÉ, EN PRESTIGI I EN RECONEIXEMENT
INTERNACIONAL.

�L'EMPENTA QUE VAy DONAR EIZJGCS ENS IMPULSA A VOLER
SUPERAR-NOS MOLT MÉS, A VOLER ASSOLIR NOUS PROJECTES ALS
QUALS POTSER ABANS NO ENS HAURíEM ATREVIT. AQUESTA ÉS UNA
HERèNCIA MAGNIFICA QUE ELS JOCS HAN APORTAT. LA MIRADA AL
FUTUR AMB UNS ULLS MOLT DIFERENTS.

ELS JOCS SóN ALGUNA COSA MÉS QUE EL NOSTRE MILLOR RECORD
COL.LECTIU, QUE JA SERIA MOLT. ELS JOCS HAN ESTAT LA NOSTRA
MILLOR CAMPANYA D'IMATGE DAVANT DEL MóN: IMATGE DE PAÍS,
IMATGE DE QUALITAT, IMATGE DE PRESTIGI ORGANITZATIU I IMATGE
DE FUTUR.

JOAN GANYET, ALCALDE DE LA SEU, HA FET EL MATEIX QUE VAM
FER A BARCELONA. I POTSER ENS HA SUPERAT EN ALGUNS ASPECTES.
PERQUé HA POGUT APLICAR -HI LA PRECISIó DE L'ATENCIÓ
PERSONAL; L'ATENCIÓ ALS DETALLS PETITS.

ELL I EL SEU EQUIP DE COL.LABORADORS HAN CREAT UN GRAN
CENTRE DE VACANCES I ARA TREBALLEN AMB LA MATEIXA IL.LUSIó
PER LA RECUPERACIÓ, QUE JA HA COMENÇAT, DE L'AEROPORT, PER
AL QUAL Té GRANS PROJECTES.

‘)10 s L
LA SEU ÉS UNA MOSTRA MÉS D'AQUESTA ENERGIA CREADA A PARTIR
U

CS QUE ENS EMPENY I QUE ÉS L'INICI DE GRANS PROJECTES

FUTURS.

1

#

_

�LLIURAMENT MEDALLES D'OR DE LA CIUTAT
DE LA SEU D'URGELL
Dilluns 22 d'agost de 1994
PREVISIÓ DE PROGRAMA

16,30 hores -

Arribada a La Seu d'Urgell
Recepció a l'Ajuntament per part de la Corporació
Municipal.

17,00 hores

Inauguració de la placa en homenatge als
voluntaris olímpics.
"Mirador dels Voluntaris Olímpics"
(Escala de I'Adoberia - accés al Parc del Segre).

18,00 hores

Sala de Sant Domènec
Acte solemne de lliurament de les Medalles d'Or
de la ciutat de LaSeu d'Urgell als Excms.Srs. Joan
Antoni Samaranch, president del Comitè
Internacional Olímpic; Pasqual Maragall, alcalde
de Barcelona i president del COOB'92, i Eugeni
Bregolat, ambaixador d'Espanya a Moscou.
Desenvolupament dels parlaments :
- Discurs inicial i presentació dels homenatjats a
càrrec de l'Alcalde de La Seu, II.Im.Sr. Joan
Ganyet.
- Intervenció de l'Excm.Sr. Eugeni Bregolat.
• Intervenció de l'Excm.Sr. Pasqual Maragall.
- Intervenció de l'Excm.Sr. Joan Antoni
Samaranch.

19,00 hores -

Sala de Sant Domènec
Concert commemoratiu.
Obres de "Hyeronymus Kapsberger &amp;
Le Nouve Musiche".

��fLuuittivu

ç-

u\,--oupvv

rD1 WO

4

el L-ç 7

QÜL--- eirI Sy

t-\ uní-

--e (('., j o p uj

§
!
1
IQ,{)--cut I li Apiut,,..
' t...)

,

32_9-7

(ni,11-,1,5 (=o vs

C12.--i

)fi

vltÙ

P.4., ,

rut

I

ru1

tb-S le, e)

'¿(

l\ra1/4,0".9

40 c
\."

Juk-i?

11

11-1

I"!

/1-1A

Il

ra.

ki[Litt,u ,,,,L

(

)L[ _Dos 111\--V

LUji\T juci

c? &lt;-1 e

©^ U

íge-ft. 3 &amp;s'Al PA e(--

T\ST

I

1()( -K uilu )4

Lill- ,( Fu

oJ
(7.A V-ILY

cif

u rv

�juil

W;

tt,

¿a. u
D¿,)

(Lk,etk

(k) U41 b

utto_

e

o

Lv?,tiut

(tt,o4,_,/,(_

(tko: CL-44

1

-, Uic_
, vt.,' cD,s12/-t4-1,.1 1 ,QAA11-

/a1

a itj-

L2ALÁ-Ae",

L�

a:9)11

cA_

x\co

(,)

11-\

/11,:iL

(2.t9

ck_Lutl

U--(0-ve7

Grlit: A . 1

,,tr~

�::7K-7c,c,,LA) 611

0—,

,,,,et.(2

C11-1-c.j,

i
Q

tv

'CL¿

A

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19297">
                <text>4306</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19298">
                <text>Acte de lliurament de la Medalla d'Or de la ciutat de la Seu d'Urgell</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19299">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19300">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19301">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19302">
                <text>El Post jocs no ha estat fàcil coincidint amb una recessió.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19303">
                <text>Ajuntament de la Seu d'Urgell</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19305">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19306">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21474">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21475">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21476">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21477">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21478">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21479">
                <text>La Seu d'Urgell</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21480">
                <text>Jocs Olímpics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21481">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41013">
                <text>1994-08-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43629">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19307">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1401" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="928">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1401/19940905d_00639.pdf</src>
        <authentication>873054ce75aed2ba317769f580fad11c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42601">
                    <text>Intervenció de l'Alcalde en l'acte de formalització de la cessió
del Gran Teatre del Liceu i constitució de la Fundació
5 de setembre 1994, 17 h
Saló dels Miralls, Gran Teatre del Liceu

AVUI ESTEM DONANT UN GRAN PAS ENDAVANT EN LA RECONSTRUCCIÓ
DEL GRAN TEATRE DEL LICEU. UN PAS QUE HA ESTAT POSSIBLE PER
L'EXISTèNCIA D'UN CONSENS, D'UNA COMPLICITAT CIUTADANA
ENTORN DE LA NECESSITAT DE TORNAR A TENIR EL LICEU.

LA PRIMERA MANIFESTACIÓ D'AQUESTA COMPLICITAT CIUTADANA -LA
MATEIXA COMPLICITAT QUE HA FET POSSIBLE L'ORGANITZACIÓ DELS
JOCS I LA RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT EN ELS DARRERS QUINZE
ANYS- VA SER LA RESPOSTA SOLIDàRIA, IMMEDIATA, DELS
CIUTADANS DAVANT LA TRAGèDIA DE L'INCENDI I DESTRUCCIÓ DEL
TEATRE.

LA SEGONA MANIFESTACIÓ D'AQUEST CONSENS CIUTADà HA ESTAT EL
GEST, GENERÓS I LÚCID ALHORA, DE LA SOCIETAT DE PROPIETARIS,
HEREVA DELS QUI ALÇAREN EL TEATRE ARA FA GAIREBÉ CENTCINQUANTA ANYS, EN UNA DEMOSTRACIÓ DE LA PUIXANÇA DE LA
CIUTAT -PERò TAMBÉ DE LES SEVES LIMITACIONS COM A CIUTAT
SENSE PODER POLíTIC PROPI. AVUI VULL REITERAR EL MEU
AGRAïMENT, COM A ALCALDE I COM A CIUTADà, A LA SOCIETAT DE
PROPIETARIS,

I PARTICULARMENT AL SEU PRESIDENT MANUEL

1

�BERTRAND, PER UN GEST QUE ELS HONORA I QUE LA CIUTAT
RECORDARá AMB AGRAÏMENT.

PERQUè EL LICEU ÉS UN FET ESSENCIALMENT CIUTADà. EL LICEU ÉS
EL GRAN TEATRE D'ÒPERA DE CATALUNYA, I TAMBÉ DE TOT ESPANYA,
PERó ÉS ESSENCIALMENT UN TEATRE CIUTADá, EL TEATRE DE LA
RAMBLA. SENSE LICEU NO Hl HAURIA RAMBLA, I SENSE RAMBLA NO
Hl HAURIA BARCELONA. ÉS PER AIXò QUE TOTS VAN ESTAR D'ACORD,
QUAN EL LICEU ENCARA FUMEJAVA, QUE CALIA RECONSTRUIR-LO AL
MATEIX LLOC, TOT CONSERVANT-NE LES SEVES CARACTERISTIQUES DE
TEATRE VUIT-CENTISTA, I MILLORANT-NE, AIXó Sí, LA SEGURETAT
I LES PRESTACIONS TèCNIQUES.

LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU -QUE TOTS VOLEM QUE SIGUI A PUNT
PER AL 1997, EN QUé CELEBRAREM EL SEU CENT-CINQUANTA
ANIVERSARI- HA D'ARTICULAR-SE ENTORN DE LA COL.LABORACIó
PúBLIC-PRIVAT.

AQUESTA CAPACITAT DE POSAR D'ACORD ELS
1
OBJECTIUS I ELS ESFORÇOS -INVERSORS I DE GESTIó- DEL SECTOR
PÚBLIC I DEL PRIVAT HA ESTAT, M'ATREVEIXO A DIR, UNA DE LES
APORTACIONS MÉS IMPORTANTS QUE HA FET BARCELONA A UN MÓN ON
LA DESCONFIANÇA EN EL FUTUR, DE LES CIUTATS SEMBLAVA SER UNA
VERITAT ESTABLERTA.

BARCELONA NECESSITA LA RECONSTRUCCIÓ DEL LICEU PERQUé Et FET
OPERÍSTIC VA MOLT MÉS ENLLà DE LES QUATRE PARETS/j-UNES
PARETS QUE EREN, A MÉS, INSUFICIENTS PER A LA SEVA AMBICIó-

�WUN-TEATRE. L'ÒPERA MOBILITZA AVUI GRANS RECURSOS, ÉS UN
FET D'UNA GRAN COMPLEXITAT. UNA CIUTAT AMB UNA BONA TRADICIó
OPERÍSTICA SIGNIFICA UN PÚBLIC -UN PÚBLIC AMPLI, MOLT MÉS
AMPLI DEL QUE EL TòPIC SOBRE L'ELITISME DEL LICEU POT FER
PENSAR-, UNA FORMACIÓ MUSICAL, I UNA ALTA ESPECIALITZACIÓ
PROFESSIONAL PER PART DELS MÚSICS -L'ORQUESTRA I EL COR-,
BALLARINS, ESCENóGRAFS, I UN LLARG ETCéTERA DE TéCNICS. UNA
FORMACIó I UNA QUALITAT QUENO S'IMPROVISEN, QUE NO PODEM
PERDRE I QUE PRESTIGIEN UNA CIUTAT I LA FAN RICA I
ATRACTIVA.

COM TOTS VOSTèS SABEN -PERQUé A TOTS VOSTéS EM DEMANAT LA
COL . LABORACIó-, \DES DE L!AJUNTAMENT HE

PLANTEJAT

LA

CANDIDATURA DE BARCELONA COM A CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA
L'ANY 2001 COM LA CULMINACIÓ LóGICA DE TOT UN SEGUIT
D'INFRASTRUCTURES CULTURALS QUE HEM ENDEGAT -CONSTRUINT DE
BELL NOU O REFORMANT TOTALMENT- EN ELS DARRERS ANYS.

C

fv\-¿)¿A-117

L'ESFORÇ DE LES A INISTRACIONS HA ESTAT MOLT IMPORTANT. HO
HA ESTAT, PARTICULARMENT, EL DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA.
SENSE MOURE'NS

L LICEU -PERQUè PODRIA PARLAR-LOS TAMBÉ DE

L'IMPRESSIONANT/ CENTRE DE CULTURA CONTEMPORàNIA DE LA CASA
DE LA CARITAT, /SENSE MOURE'NS D'AQUEST COSTAT DE LA RAMBLA-,
L'AJUNTAMENT HA TINGUT DE BELL ANTUVI UNA PREOCUPACIÓ PEL
FUTUR DEL TEATRE. L'ALCALDE SERRA I EL PRESIDENT TARRADELLAS
JA VAN DONAR ELS PRIMERS 4.SSOS CAP A LA CONSTITUCIÓ DEL
CONSORCI PÚBLIC QUE HA REGIT LA VIDA DEL TEATRE EN ELS

�oe

DARRERS ANYS.

AQUEST ESFORÇ NO HA ESTAT,

LAURADAMENT, SEMPRE COMPARTIT.

EL 20 DE DESEMBRE DE 1990 SIS MESOS ABANS DE ES-144-1XIMES
ELECCIONS MUNICIPALS, ETŠ GRUPS DE L'OPOSICIÓ -~EL=BE~
AbOAPOAVAW,

QUAN Øs MESOS ABANS HAVI

VOTAT A FAVOR DE

L'APROVACIÓ INICIAL-,
VAN VOTAR EN CONTRA DEL PLA DE -REFORMA DEL LICEU,
Ob

AL LEGANT IJNE WIK SONORITAT" -QUAN NO ES TRACTAVA ENCARA DE
CAP PROJECTE, SINó D'UNES AFECTACIONS URBANíSTIQUESAß

A

LES EXPROPIACIONS1ES FEIEN MALAMENT.

ALESHORES VAIG DECIDIR, (~11_g~ QUE NO DURIA DE NOU EL
TEMA AL CONSELL PLENARI DE L'AJUNTAMENT FINS DESPRÉS DE
PASSADES LES ELECCIONS, PER SOSTREURE'L A L'ABSURDA UTILITZACIó PARTIDISTA QUE SE'N FEIA.
\

»1(
,1/4,\AA1 CW-1 PLv1- M.A.'"Qk-A

DESPRÉS VA VENIR L'ARGUMENT ESPERABLE, HABITUrL- QUE PRIMER
S'HAVIA pE PAGAR EL PASSAT EN COMPTES D'INVERTIR EN EL
_-/
FUTUR. EL RESULTAT VA SER QUE LA MANCA DE PREVISIó EN EL
FUTUR VA ACABAR, DRAMáTICAMENT, AMB EL PASSAT. EL 31 DE
GENER D'ENGUANY, TRES ANYS DESPRÉS DEL "NO" EN EL PLENARI,
EL LICEU ES CREMAVA. EN REALITAT, S'HAVIA COMENÇAT A CREMAR
POC MÉS DE TRES ANYS ABANS.

�AVUI POSEM LES BASES PER A UN RENAIXEMENT DEL LICEU. TOTS
HEM DE FELICITAR-NOS-EN, PERO ES EL MOMENT TAMBÉ D'AGRAIR
L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI, EN AQUEST PERIODE EN QUé EL LICEU
ESTARá EN OBRES, FAN POSSIBLE LA SEVA CONTINUïTAT. ALS
TREBALLADORS DEL LICEU EN PRIMER LLOC, QUE HAN DE FER FRONT
A LA INCERTESA. ALS PROPIETARIS, A QUI REITERO EL MEU
AGRAIMENT. A LES INSTITUCIONS, QUE HI HEM COMPROMES EL
NOSTRE ESFORÇ. I A LES EMPRESES, REPRESENTANTS DE LA
SOCIETAT CIVIL D'AVUI DIA, QUE CONTRUBUEIXEN A FER REALITAT
EL LEMA: "ENTRE TOTS L'ALÇAREM".

çuh,
MOLTES GRACIES.

Clv

n

LO 041,4

)

L

UtTk

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19308">
                <text>4307</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19309">
                <text>Acte formalització de la cessió del Gran Teatre del Liceu i Constitució de la Fundació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19310">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19311">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19312">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19313">
                <text>C-6 = 15 M. Entre tots l'alçarem.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19314">
                <text>Saló dels Miralls, G.T. Liceu</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19316">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19317">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21471">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21472">
                <text>Gran Teatre del Liceu</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21473">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41014">
                <text>1994-09-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43630">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19318">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1402" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="929">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1402/19940906d_00638.pdf</src>
        <authentication>5bbe731b68e7160f07c2147d292d5ad3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42602">
                    <text>TRANSCRIPCIO DEL DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'HOMENATGE A
FERNANDO RUBIO I TUDURI EL6 DE SETEMBRE DE 1994.

�Honorable Conseller Trias, Síndic Canyelles, Comissionat Laporte, Regidor
Nadal, Regidor Fuster, Regidor Amat, membres de la Presidència, estimats
amics, aquest acte toca cap a la fi; almenys la fi de la seva primera part,
perquè després escoltarem tres peces de la Coral Thau.
Hem sentit paraules molt ajustades, molt plenes de coneixement. Només
vull afegir les d'una persona que és avui aquí i representa una ciutat que se
sent orgullosa d'éssers humans com el que ens ha estat descrit. Éssers
humans que són capaços, al mateix temps, d'una fidelitat al seu origen, a la
seva circumstància, a la seva cultura, al seu país, a la seva ciutat, i al mateix
temps al mar i tot alió que el món ofereix com aventura, com a repte, com a
una cosa desconeguda que cal conquerir.
Ell ho va fer, es veu evident en les paraules que hem sentit ï en les que han
estat escrites per Pau Faner; ens agradaria avui, justament, que les que aquí
s'han dit, aquelles que s'han dit tan sàviament i les que estan escrites,
s'afegeixin al conjunt de coses que s'hauran dit i que s'hauran de dir encara
sobre Fernando Rubió i sobre la seva família magnífica, de la companyia de
la qual avui tenim el privilegi de gaudir.
Jo vaig ser hoste fa tres anys, no em voldria equivocar, a Montgofre (poc
després de la coleada de Maó) d'una coleada particular, que dl va muntar,
que ell va organitzar justament per disfrutar de la vida (no diria en privat,
perquè alió era un petit col.lectiu, un col.lectiu enormement seleccionat, jo
crec) i recordo la brillantor d'aquella tarda, la coleada mateixa que s'hi va
fer i recordo com ens van venir a cantar uns amics joves, perquè ell tenia
amics joves també. I recordo els glossadors, com després ens van estar
entretenint hores i hores, segurament minuts llargs, en tot cas, que es feien
perfectament plaents en aquella tarda que anava caient. És una imatge que
em quedarà per sempre més i que sempre busco quan to rn o a Menorca; ara
mateix que hi he estat, un dia que em vaig mig perdre entre Binimalà i la
Pregonda, en aquells camps hi tornava a veure cada vegada Montgofre; a

�cada racó em semblava que havia de sortir la taca blanca que el Nicolau
Rubió havia fet per en Fe rn ando, el seu germà.
Mireu, aquesta ciutat -crec que parlo també en nom de tots, de les nostres
institucions- té un deure amb Fe rnan do Rubió que no s'acaba amb aquest
acte, que jo no m'atreveixo a qualificar de l'homenatge a en Rubió.
L'homenatge a en Fe rn ando Rubió s'ha de fer, i l'hem de fer tots junts,
l'hem de fer Barcelona, Catalunya i probablement Menorca i l'hem de fer
gran. Avui és un petit recordatori i un avenç, és una anticipació del que
després es farà. Avui és una cosa que està feta en calent: ell em parlava
sovint de la Capella, i jo n'havia parlat amb el regidor del Districte; sabíem
la dificultat de definició, sabem encara' que els serveis de Cultura de
l'Ajuntament diuen que potser no és òptima per a una finalitat bibliotecària.
Ho haurem d'acabar de mirar: en tot cas per a una finalitat de caràcter
cultural, polivalent, Veurem exactament quina forma se li va donant.
Quan jo venia pensava: trobaré la família, trobaré la Jacqueline, la Mercè, la
Montserrat, trobaré els seus parents i ja serem prous perquè és una data una
mica desavinent, avui; per la calor que fa, per les vacances, que quasi
encara hi som; pel Giotto que avui s'inaugura, per tantes coses, i us agraeixo
molt, autoritats i amics, que avui sigueu aquí. Aquest és un tast de
l'homenatge que avui ha començat meravellosament amb les paraules que
hem sentit aquí i que ha de continuar. Amb una funció per aquest indret que
és únic i podria estar caient; i que no ho està gràcies a ell, i que mirarem,
entre tots (perquè estic segur que ningú n¢ hi faltarà, en aquest esforç) que
sigui útil a la societat i que sigui un petit racó, un lloc de record, d'en
Fe rn ando Rubió, de la seva bonhomia, de la seva creativitat, de la seva
1
capacitat.
Aquí s'ha dit que la nostra realitat prové dels confins del Mediterrani, de
llocs diferents del Mediterrani. I és cert: ;hi haurà lleis o no hi haurà lleis,
però en tot cas les lleis del cor poden més que les de la lletra i les del paper
i n'hi ha una que ens dicta l'amor i l'estimació.

�Entre nosaltres, en Fe rnando Rubió ho va fer tot amb respecte, més enllà de
Catalunya i més enllà de les illes, ho va fer tot amb gran elegància.
Nosaltres hem de mirar de ser-hi fidels. I és amb aquest esperit que ara
m'agradaria fer el lliurament en nom de la ciutat de Barcelona d'un petit
record, d'una mostra del nostre agraïment, que no es pot materialitzar en
aquesta petita peça, a Jacqueline, vídua de Rubió i Tudurí, i a Mercè Rubió
i a Montserrat Rubió.

Pasqual Maragall

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19319">
                <text>4308</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19320">
                <text>Homenatge a Fernando Rubió i Tudurí</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19321">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19322">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19323">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19324">
                <text>Capella de les Reparadeores, Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19326">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19327">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21466">
                <text>Biografies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21467">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21468">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21469">
                <text>Rubió i Tudurí, Fernando</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21470">
                <text>Farmàcia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41015">
                <text>1994-09-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43631">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19328">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1403" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1116">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1403/19940913d_00641_LD.pdf</src>
        <authentication>18e44faf78aceadd855aa5b05a3fc829</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42734">
                    <text>.

INTERVENCIÓN DEL EXCMO. SR. ALQALDE AL SEMINARIO •pROBLEMAS Y
PERSPECTIVAS DE LA AUTONOMÍA L00AL EN EL CIERRE DEL DISEÑO DEL
ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS • •
MARTES, 13.09.94. UIMP DE SANT~ER.
1

"POSIBILIDAD, CONTENIDO Y ALCANCE DE UN ESTATUTO PARA LAS GRANDES
CIUDADES"

INTRODUCCION: EVOLUCION DEL CONCEPTO DE AUTONOMIA LOCAL
1

El r'gimen especial de las
los países occidentales.

grande ~

ciudades es reconocido én todos

!
i

Históricamente, en los países qu~ adoptaron la tradición centralista in~irada en francia, eli gobierno · y la au E o~omia del
municipio estabañ dirTgídos excl~siva~nte a la gestión de los
intereses privativos de los mún1clp1os.

-

.

------

i

Era una concepción del municipio ~omo eod~!_PÚblico residual y de
ámbito do~~~o.

i

---·--

!

El municipio tendría una compete*cia general, pero sólo para la
gestión de los intereses exclusivos locales. En una sociedad de
complejidad creciente, los municipios quedan fuera del proceso de
expansión social y del gasto públ ~ co.
.
!

En los pa í ses que reproducen ell modelo franc,s, el estado ha
desarrollado una potentísima admitiistración central y periférica y
los poderes locales han quedad~ reducidos a un conjunto de
potestades domésticas, además de ttteladas fuertemente por el poder
central .
.

l

r"

v-"Q :¡,_y
"!! 61"' j

-__ 1,01'

1, ...~-~\
~ ·

·

'

En la ~ropl~ &amp;~ esta concepción de la autonomía local v~
perd ieno fue rza ~ s de descentralización francesas de 1982- a
fávor de otra concepción que no ¡ distingue entre los intereses
privativos del estado y de los otros entes territoriales.

e/-.

.

En países del centro y -~-eu
.~sí como ~n el reino unido
y ~~-~ª2..~-~s, los munic!_ ios tienen las competencias que
les atribuyen las leyes; pero los ·riterios de atribución legal no
cierran la competencia municipa· en un estrecho círculo de
intereses privativos, sino que ac~ptan el papel que corresponda ~ _
1~ ciu?ad__en la formulac.ion y la gestion de cada una de las
pol~as puDr!cas.
·
Es en esta lógic~, que la conslÍtJ etón española y la le _d·e - ses
de régimen local de 1985, pr~n la autonomía de r
entes
locales y reconocen su capacidad efectiva para intervenir en las
1

�politicas p6blicas que afectan a la respectiva comunidad urbana.

~en~ral

He aquí, pues, que la tendencia
sea fortalecer el poder
munic!_J?-al mediante"'e r reconocimiE:tnto de su dere-a noa·-·-parrícipar,
con el g~ado de competencia apropi~do, en cada una de las políticas
que afectan a la respectiva comun~dad urbana.
1

-

En el casC? de las gra(~es c~6Ce~tra&amp;i_Q!\_~$-, Ürbanas, la autonomia
municipal vinculada al -gobierno lde las grandes ciudades, suele
producir especialidades de _!_~S-.imen____ j.uridico, organiza ti vo,
competencial--y--f1nancrero-.- --· .
Estas especialidades, no suponen ning6n privilegio ni discriminación de tratamiento hacia otras entidades municipales. Su razón
de ser está en las singularidades propias de cada ciudad.

Razones de un regimen jurídico es,ecial para grandes ciudades
-

j

~

I.M q eCt.r"'

1~~ grandes

ciudades

del

mundo1 tienen un régimen municipal
son de una gran divers1.dad,
adeCUadas en · cada caso a sus problemas de gobierno y administración
y al contexto político y jurídico ¡de cada una de ellas.
éspeciat-;-~as-espeer-alidades

Las grandes ciudades, al represent Ar un fenómeno de ~~italidad, en
un sentido amplio y no estrictamente jurídico diü término, son
organizaciones jurídicas complejas.
La reflexión actual sobre la poJ lación y el futuro de la gran
ciudad, reúnen . las viejas preocupaciones y propuestas, con otras
nuevas que son resultado de la atención que debe prestarse a los
nuevos fenómenos sociales y urbands.

agrav,~, -'--~

~s

CQntinúan existiendo "i .
'
....J,...t¡adjc i 1na,
de
li\S ciudades que han tenido un t ápido desarrollo, sin ajustar
paralelamente sus infraestructura~. En las grandes ciudades es
también más fuerte el impacto tle los cambios económicos, y
tecnológicos, como incide además la pérdida de una parte
considerable del empleo y la inca~cidad financiera para mantener los niveles de prestaciones sbciales surgidas de las nuevas
necesidades.

¡

La función de capitalidad (a nivel ~statal o autonómico) determina,
por otra parte, que el gobierno y jla administración de la ciudad
sobrepasen los intereses locales, afectando directamente los intereses generales de orden autonómicf y estatal.
Se originan, así, l.as-~~les Qe_j.._as ciudades con . los
gobiernos de nivel territorial más ~mplio, así com-o-e~ácter más
. ---·
.
-·~· - . ..... ... ~··

----

(

2

�político que, necesariamente, haq de tomar su gobierno y administración.
j
El tratamiento jurídico diferenciado de barcelona,
cataluña y como gran ciudad, despi~rta.curiosamente
dentro del propio ámbito autonómico que la defensa
de barcelona como segunda capital ide españa, en el

·j
1

como capital de
más reticencias
de la identidad
ámbito estatal.

1

Es evidente que en los ultimos a~os españa ha ejercido una parte
destacable de su proyección inte*nacional a través de barcelona,
con motivo de los juegos olímpicos.
'

La preparación y el desarrollo ~e la olimpiada fueron un gran
motivo de proyección exterior d~ españa y es posible que hayan
favorecido una mayor comprensión del tratamiento que necesitat una
ciudad como barcelona por parte d~l gobierno y del estado.

(

A ello hay que añadir
tiene barcelona, además
y cultural catalán, la
condición de capital de
por el sur de fr~ncia.

la condictón de capital mediterránea que
de su cap~ta lidad en el ámbito lingüístico
ciudad ha ¡renovado en los ultimos años su
toda una ~egión más amplia que se extiende
·
·

En el proyecto . de futuro de barcel~na se incluye la potenciación de
¡su vocación de capital del meditei1ráneo occidental. El plan delta
, del llobregat, en el que participan gobierno, generalitat y
/ ayuntamientos, es de una gran trashendencia para el propio papel de
españa en la economía política europea e internacional. Se trata de
. fort~lecer en papel de barcelona cómo polo estratégico de comunica1
~
e iones, telecomunicaciones y comer~1.· o internacional, como la puerta
del sur de europa.)
1

.l
1

Estas funciones múltiples de capitalidad han obligado al
ayuntamiento de bar ce lona a sop . rtar unos servicios y costes
·\ económicos, que han tenido una fu ,•r te repercusión en las finanzas
municipales, agravando la tradicional deficiente situación
fininciera de los municipios espaijolds.
1

Normativa especial para grandes n~cleos urbanos
1

los regímene~~peciales de carta~ara madrid y barcelona
~ ·n
s.e.r__u.na--S.O.l.u.Q.Q11_J2ara que estas dqs gran
e u
es ~spongan de
los m~~anismoe jÜr1j!ieos necesa~ios para afrontar los graves
pr-o61emas derivados de su cond1 c ~ de capitalidad.
1

La mayoría de grandes_m~nicipios ~~añoles {más de 500.000 Habitantes) afro~ién una serie Ji~blemas-, derivados del
a·CfUaf uniformismo del regimen local y de la deficiente regulación
de la legislación sectorial, en ma4eria de atribución de funciones
y competencias a los municipios.
3

�Para afrontar en común ' los ·prob :emas, estamos ' trabajando en una
propuesta de normativa específic~ de atribución de competencias a
los municipios de grandes concen ~ racion~s urbanas.
1
1

Problemas generales de regimen 1llocal para los grandes nucleos
urbanos
ni la constituci6n espafiola, ¡ i los estatutos de autonomía
contienen muchas referencias a 1J~ administraciones locales.
¡
i

De estos dos textos, únicamente .e puede deducir la necesidad de
existencia efectiva de algunos ni~eles de gobierno local -y el hecho
de que han de tener autonomía¡ para gestionar sus intereses
respectivos y suficiencia desde ell punto de vista financiero.
(

.

El peso específico de las adminis ~ raciones locales, en el conjunto
del sector público, y el alcance teal de su capacidad de intervención dependen esencialmente del mqdelo que se configure mediante la
legislación sectorial orqinaria, ~ anto estatal como autonómica.
1'

La anterior af i rmación se convie ~ te en particularmente cierta, a
partir de la reforma del régimen ~ocal de 1985 (ley reguladora de
las bases de régimen local- lrbr ~ ).
Esta legislación elevóc- el nivel de autonomía local en algunos
aspectos -alcance de la autoL _mía organizativa, relaciones
interadministrativas o &amp;educción f e tutelas de oportunidad- pero
remite de nuevo el tema esencial e las competencias locales a la
legislación sectorial estatal o utonómica que corresponda, sin
ninguna garantía que configur
un final armónico de las
competencias locales.
.1
Esto viene agravado por el hecho ~e que la legislación sectorial,
al plantearse la atribución - de cqmpetencias a los entes locales,
suele partir del principio de que ~os más de ocho mil ayuntamientos
espafioles no disponen de medios y ~apacidad para ejercer la mayoría
de las competencias sectoriales ql · regulan. Las normas sectoriales
suelen ser, por tanto, muy limitat vas al fijar el ámbito competencial de .los entes locales.
Se deja, pues, la determinación
la competencia' municipal a la
legislacion sectorial, sin ningunla referencia concreta, más allá
del art. 25 De la lrbrl, que perrltita asegurar un mínimo nivel de
competencias en cada una de las materias.
1

Esta ha sido una técnica perjudicial para los entes locales, ya que
la tendencia natural de la legislación sectorial es la de
centralizar las competencias y fupciones en el nivel de gobierno
que legisla, sea estatal o autonómico.
4

�1

En consecuencia, las pormas sect ~ri ales que van precisando
el ámbito competencia! local (est~blecido con carácter general en
el artículo 25 de la lrbrl), reconocen un mínim~ de competencias
locales y disminuyen considerabiemente el nivel poli tico y de
intervención social de los entes !~ocales.
1

Causas que justifican el otorgami ~n to de competencias sectoriales
especificas a los grandes nucleos¡ urbanos.
La lógica de~ocrática lleva a recnazar el uniformismo que durante
mucho tiempoV-a prevalecido en la v~da política y en la organización
administrativa de los entes local~s.
1

Los municipios necesitan más re~ursos, más competencias y más
autonomía para organizarse y actu4r, pero n~ todos lo necesitan en
la misma forma.
Las grandes ciudades necesitan l un tratamiento específico, en
materia de recursos, pero también l a través de una ley especial de
grandes ciudades que ordene de forma adecuada las deficiencias
funcionales que sufren en la acptualidad, y que no encuentran
respuesta adecuada en las leyes s~ctoriales actuales.
¡'
.
La asignación de competencias y ~u nciones a los municipios ha de
tener ~n tratamiento específico,t según el grado de capacidad
gestora de los ayuntamientos, y ia revisión de la estructura de
financiación se ha de realizar con criterios de necesidad y también
de capacidad.

.

'
Las grandes ciudades son un focc
de atracción de personas y de
concentración de las actividades abituales de los ciudadanos que
no resiQen en el término municipal estricto.

. , .

l

Deben contemplarse
tecnicas que afronten la creac1on y
mantenimiento de unos servicios ~on volumen muy superior al que
exigen las necesidades de su población estricta.

¡

La capitalidad comporta la demanda de una calidad urbana y de
servicios exigible a un municipi,o con una importante población
flotante.
1

Cuando se analizan los campos con$retos de actuación material que
realizan las grandes ciudades, 1 en áreas como la seguridad
ciudadana, seguridad vial y calid~d de vida y medio ambiente, se
pone en evidencia las deficiencia~ de la regulación actual y la
falta de recursos para afrontar d~ forma eficaz la prestación de
estas actividades.

5

�1

intervdncion normativa
u~gentes para gran

del

a) seguridad ciudadana.
- Carencias :
la normativa más reciente en· es t a materia, contenida en la ley
orgánica de fuerzas y cuerpos ~e seguridad ( lofcs) y la ley
orgánica de protección de la seguridad ciudadana (lopsc) reconocen
un ámbito muy limitado a las competencias locales.
El capítulo dedicado a las policías locales en esta ley se limita
a organizar los cuerpos de segu~ idad local y las funciones de
seguridad previstas en dicho capítulo se atribuyen directamente al
cuerpo de policía local, pero! no se prevé un listado de
competencias propias de los munic~ pios en esta materia.
La ley prevé un nivel muy redu~ldo de competencias locales en
materia de seguridad, más pensadp para municipios con un cuerpo
auxiliar de policías locales, que )ld' con las plantillas y formación
de las policías locales de las gr ~ ndes ciudades.
.

!

Al contemplar la capacidad sancio~adora de los alcaldes en materia
de seguridad ciudadana, se establece un nivel competenci'al muy
limitado, equiparando la potestad sancionadora de todos los
alcaldes, sin tener en cuenta el nivel de población o los recursos
de que dispone cada tipo de admin stración local.
El resultado de todo ello, es la posición secundaria o de
colaboración con el resto de adm'nistraciones superiores, de las
funciones locales en materia de s~guridad.
1

En efecto, ya no . se trata de ·que las policías locales estén
sometidas a las directrices directas de los cuerpos de la policía
estatal, sino que las funciones que se les atribuye en materia de
convivencia ciudadana, orden público o policía judicial, son de
mera colaboración o participación éon las que corresponden al resto
de policías estatales o autonómicas.

.

. ¡

'

El problema en mater~a de segur~d~d se agrava por el hecho de que
desaparecen las habllita.ciones amplias que existían en la ley de
orden público . ( lop) y en el código penal, para que los entes
locales intervinieran en materia de convivencia ciudadana.
Con la derogación del artículo 2 J e la lop, se elimina una de las
pocas tipificaciones genéricas legales que existían en materia de
actos contrarios a la segurida~ ciudadana, con lo que los
municipios dejan de tener esta obertura legal para tipificar
conductas en las correspondientes ordenanzas locales.
6

�Además, la ley 30/92 de régimen tiurídico de las administraciones
públicas y del procedimiento administrativo común (lrj-pac),
instaura el principio genérico de tipificación legal para sancionar

i

.

cualquier conducta. Se limita, de ~sta forma, el campo de actuación
clásico de las ordenanzas local~s (especialmente las ordenanzas
sobre via pública), que no podrán ¡sancionar conductas contrarias a
la seguridad ciudadana, si dic~a previsión no está regulada
previamente en una norma de rango¡ legal.
- Propuestas:
1
•
las plantillas de las policías ¡ocales de las grandes ciudades
tienen capacidad para afrontar !los problemas derivados de la
convivencia ciudadana de forma di ~ecta, sin necesidad de depender
de la actividad del resto de los due rpos y fuerzas de seguridad de·
otras administraciones.
j
La demanda de seguridad ciudadan~ por parte de la población¡ se
dirige fundamentalmente hacia el i municipio. Hay que disponer de
mecanismos legales que permitan ¡· frontar dicha démanda de forma
suficiente.
·

¡

Temas como la coordinación de las ifuerzas de orden público través
de una junta de seguridad p ~es idida por el alcalde, son
fundamentales para prestar estas ~un ciones de seguridad ciudadana.
Se trata de atribuir a los alca~des de las grandes ciudades la
condición de autoridades competEintes en materia de seguridad,
reconocer a estos ayuntamientos funciones
en materia de prevención,
1
.
'

mantenimiento y reestablecimient~ de la seguridad ciudadana y
facultarlos para dictar reglament$s para el ejercicio de dichas
competencias incluyendo la potest.d sancionadora.
B)

seguridad vial. ·

- Carencias:
las grandes ciudades necesitan poder arbitrar nuevos criterios de
disciplina viaria.
1
Es importante armonizar tres elemehtos: seguridad vial, calidad de
vida y concienciación del ciudada9f sobre el uso de 1~ red viaria.
Las grandes ciudade~ deben dispo~er de técnicas que mejoren la
aplicación de las políticas viales y y de cobertura legal para las
nuevas prácticas necesarias. •
El procedimiento sancionador ha de ser más ágil, claro y respetuoso
con el ciudadano.
1

�Hay que dar al ciudadano las
las reclamaciones.

máx~mas
i

garantías y facilidades para

Hay que instrumentar técnicas alt~rnativas a la sanción pecuniaria
que faciliten la implantación de ~na política v1aria específica en
las grandes ciudades.
- Propuestas:
es necesaria una nueva regula ión que refuerce la capacidad
sancionadora y de intervención de ¡los entes locales de las grandes
ciudades, ya que los problemas 1de las grandes concentraciones
urbanas, exigen disponer de mecanismos que aseguren la efectividad
de las medidas de los municipios Etn la seguridad vial:.....efectividad
~e las multas,
medidas alternativas a la sanción económica,
~ón de conductas contrar~as a la seguridad vial, etc.
1

Las medidas sancionadoras han de incluir la tipificación de
determinadas conductas (conducciqn temeraria o bajo el efecto de
alcohol o drogas, utilización ile~al de motocicletas, etc.) Que no
tienen una regulación adecuada enl la normativa actual.
El procedimiento sancionador, ha ~e asegurar la me j ora de la
eficacia en el cumplimiento de 1 ~ sanción, asegurando plenamente
las garantías de los ciudadanos. 1
1

~sta es una de las materias en ~ue más se pone en evidencia la

inadecuación de la regulación
urbanos.

ge~érica

para los grandes núcleos

1

La
reciente
lrj-Rac
(ley
d~
régimen
jurídico
de
las
administraciones publicas y del procedimiento administrativo
común), prohibe expresamente aQ titular de la competencia
(alcalde), d~legar la impqsición d~ sanciones (~ltas), con lo que
se llega al absurao aé~~ldes deben imponer directamente
todas las sanciones a la segurid~ vial (varios miles diarios en
las grandes concentraciones urban~ s).
,

La retirada o retención d~ los per~isos de conducir por parte de la
alcaldía ha de ser aceptada-y regu~ada, en los supuestos en que se
produzca una conducta gravemente ipsolidaria o peligrosa por parte
de los infractores, y deben estab ~ ecerse mecanismos más agiles de
notificación de sanciones en mate ~ ia de seguridad vial.
1

Se propone la aplicación de la té~nica del padrón de multas como
sistema paralelo a la notificació~.
--------·
¡

Se propone también regular el e~tablecimiento de un distintivo
adhe_!!iyo ligado al pago anual del impuesto sobre vehiCulos de
traCción mecánica y multas qe tráfico,
que permita .la
inmovilización y retirada del veh~culo que carezca del mismo.

�C) protección del medio pmbiente y calidad de vida.
- Carencias:
la mayoría de las competencias o ~orgadas a los ~unicipios, en la
reciente legislación sectorial, o ¡tienen c~_concur~ente o son
una simple manifestación del deréc~-~ntervenir en los asuntos
que afectan a los intereses de ¡la colectividad local, pero no
comportan facultades decisoriasi municipales claras en estas
actividades.
¡
En la protección de espacios ~aturales o del medio ambiente
atmosférico, por ejemplo, la part~ cipación local es especialmente
reducida.
1
La intervención de las entidades ! locales en materia de e~ªcios
n~ales se admite en casos dej propiedad de un -~o o de
entidad promotora, p~ no como aaministración publica con
competencias sobre la protección pel medio ambiente .
1

En esa misma materia de proteccióh del ambiente atmosférico se da
una concurrencia entre varias adm·!nistraciones. Las inspecciones y
~· j autorizaciones se dan como licenc ',as de actividades clasificadas,
y por lo que intervienen la adminis ración local y la autonómica en
la mayoría de los casos.
En materia sancionadora los alcaldes solo pueden imponer sanciones
pecuniarias, si no superan las ¡so o. 000 Pesetas (ley 38/72 de
protección del medio ambiente atm~ sférico).
·
'

Hay otras tendencias que afectan dambién la calidad de vida en los
n6cleos urbanos.
!
1

Una de ellas es la reducción o p.rdida de espacios materiales de
actuación de los entes locales.
En conjunto, no se tiende a recon
competencias, ni tan solo en los
podría ser especialmente 6til, o
tienen una trascendencia local in1

cer a los entes locales nuevas
asos en que la actividad local
uando se trata de mat'erias que
gable.

Son significativas, en este sent

_ _ _ ____________.
Otro fenómeno a destacar, a6n, es la falta ' de aprovechamiento de
los ~vicJ._Qª-----Y._redes de ejecu~ión locales por parte de la
legislación sectorial:-¡
9

�Se tiende más a la institución dé nuevos serv1c1os autonómicos o
estatales, que a menudo ~e sobreppnen a los servicios municipales
existentes (inspección de espectá~ulos, servicios sociales, etc.).
- Propuestas:
el conjunto de estas actividadee~ · implica la asunción de nuevas
competencias por parte de las grarldes ciudades, porque responden a
una demanda ciudadana, o bien, ~orque es licito considerar que
pueden ser abordadas de forma más adecuada desde el gobierno de una
gran ciudad, ya sea por la especifidad local de la competencia, o
por la capacidad de la gestión municipal (medio ambiente, salud
pública, educación, servicios sociales, deporte, sanidad, etc).
.

1

Si se tra t a de competencias qu~ correspondan constitucional o
estatutariamente a administraciones superiores, se plantea la '
participación en la elaboración ~e políticas o de programas sean
nacionales o autonómicos, la del~gación de funciones al gobierno
local
y
la
posibilidad
de 1 crear
órganos
y
servicios
complementarios.
1
'

Por ejemplo: la ~estión de la política preventiva J sancionadora
para la pro _
ion del medio a~biente, ~.i.o.n.._de todo el_
sistema ed· ca. ·
. no u ni ver si tar io
la prestación de los
se
S SO ' les en la ciudad pQr delegación de las respectivas
COmUnidadeS autÓnomas ( dtogot1epeflden_sias, ~migraf:JÓn, áreas de
pobreza, etc.).
L

l

·

En relación con el me
iente~ los problemas no derivan tanto
de la falta de compete
.s municipales, como la prestación misma
del servicio: concurrencia - peter ial de varias administraciones,
especialmente la autonómica
la local con duplicidad de
actividades y recursos y por e 1 , en modelos poco eficaces y
eficientes; e incremento de los ecursos a causa de la demanda
·ciudadana.
~, -......-............,
En este caso hay que avanzar en la reación de 9J~nos consorciados
(agencias de servicios) que, en 1 .s grandes é:iudades, presten· de
forma-Urilricaaaun amplio catálog de servicios.
Este modelo obliga a separar la r sponsabilidad política de cada
una de las administraciones y 1~ gestión directa de todos los
servicios por un órgano técnido (consorcio o agencia). La
fi~iación co~nta, es el elemento clave para desarrollar una
presta~iente y completa de estos servicios.
En relación con los temas o iales 1 la especificidad se deriva del
propio tamaño y complejida de las ciudades y la menor cohesión e
integración social y~----que los p: o emas sociales-SOn'"lllay-&lt;H"es,
10

�•'

además de problemas nuevos que no se producen en niveles
municipales inferiores (ma~naciqn, minorías é.t11icas_Linmigración,
etc.). Estos factores exigen :una mayor interven~í~n de la
administración local para su res~lución. ~----------1

~------- - --

La función de centralidad, y en aigunos casos de capitalidad, hace
que las grandes ciudades hayan d~ dar servicios en porcentaje más
elevado que el de la población r~sidente. También los niveles de
exigencia y calidad de estos servi cios aumentan.
En relación a estos factores, se hacen propuestas de aumentar -la
d~legación de competencias a lo¡S municipios, con los recursos
correspondientes,
aumentar la r ;earticipación del
resto de
administraciones en~ la f1nanc1ac1ón de ciertos serv1c1os, y
promover o.nalilayorpresenc1a de ¡ los . grandes municipios en . los
órganos de p~~p._ificac'ión y deeisj,_~-~ estatales y autonómicos.

rí~

justicia municipal

db ';~~

~arencias:

- - ---

-·
la ley de grandes ··ctuoades
d ber ía establecer una justicia
municipal de paz para enjuiciar l qs hechos constitutivos de faltas
penales e infracciones administriati vas, que, sin merma de las·
garantías procesales, pueda resqlver con carácter urgente los
conflictos derivados de la conviv~ncia ciudadana.

La actuación de ésta justicia q¡unicipal de paz se realizaría
prioritariamente co~ crit~rios de ¡ equidad y a~itraje.
Los t~~es de estos juzgados ~odrían ser desi nados
coordinada entre la administrac: ón de justicia y
ciudaoes.
l
_____

forma
andes

~U;LacÍis~ribuc.ión t~ritorial

de est os órganos y su financiación
realizarían por concertación de 1 ciudad y la administración
justicia.
· _
_ __________ _

------------.______ ______

- Propuestas:
'

además de medidas concretas de 1 · ervención policial, se propone
afrontar el problema de la segur · dad con medidas respecto a la
administración de _justicia, que inpidirán directamente en el n~vel
de seguridad de las ciudades.

Hay dos campos de actuación espeC ficos: adecuar la organización
judicial penal técnica a la estructura territorial de los ~randes
núcleos urbanos y crear un nivel de justicia de paz, no tecnica,
para reso_l_ye._r_. 1os--eenf-li-ctos-de-r-i~s de la convivencia ciuda&lt;laha.
1

------

-----11

---

�La justici a municipa l de paz se pretende establecer corno un
mecanismo que resuelva de forma inmediata el orden jurídico
perturbado, a trav6s de una justlcia no t6cnica, sJrnilar a la de
los jueces de paz de los pequeños ¡municipios. Las grañaeS:ciudades
son las-q~-más necesitan la exis~encia de una justicia de ámbito
municipal para resolver los probl~rnas derivados de la convivencia
ciudadana.
·
Los jueces municipales propuestos i conocerán acerca de los asuntos
en el orden cm_l, contencioso-adptinistrativo, p~ y l§lboral, y
podrán actuar tambi6n por eguidaQ , a pe ticióu ~~ las partes, en
CQ!lflictos relativos .
derechqs di sponib~elU___y-,en vÍa de
concil1ac1on en casos análogos. ~us resoluciones se~lables
añte e l tr ih._ _
mun cipal.
·
-·

a

El procedimiento que se regula es antiformalista y está inspirado
en 'la vía de la justicia equitati, a.
Se propone tambi6n regular el sis tlema de de,~riación de los jueces
y su estatuto jurídico. El sistem. elegido es el que prevé la ley
orgánica deL..P.oder judíCiaT··-para-roS]Uece-s~ paz. Con esta
elec_c~__J_os )lieCes por el plefar io municipal, se legitiman de
forma indirecta los ti t\:ilares de e¡JróS.o rganos, al mismo tiempo que
se hace efectivo el principio del ~rtículo 125 de la constitución,
de participación de los ciudadanos en la administración de
justicia .

Secretaria de estado para los grandes nucleos urbanos
r

del análisis de los problemas tratiados se deducen dos necesidades
para las grandes ciudades:
- necesidad de una regulac'ón normativa de atribución de
competencias para las grandes ciudades, especialmente en
materia de seguridad ciudadan. y seguridad vial y, el análisis
de todas las materias relac~onadas con la calidad de vida,
desde la perspectiva de la qplaboración interadministrativa
(consorcios,
agencias),
p~ r
tratarse de materias de
titularidad concurrente.
1
1

- En los procesos de elabor~ción de la normativa sectorial
estatal, se ha puesto siempre! de manifiesto, la necesidad de
un tratamiento específico para grandes ciudades. Dicho
tratamiento debe plantearse !en el aspecto normativo, pero
tambi6n sería adecuado establ.cer un nivel orgánico dentro de
la administración del estadd,, que tratara todos los temas
referidos a grandes ciudades (financiación, transporte y temas
relacionados con la calidad d~ vida).
!

1

12

�Por todo ello, sería aconsejable la creación de una secretaría de
estado para los grandes núcleos urbanos, que coordinara todas las
medidas legales y proyectos de abtuación referidos a las grandes
ciudades.
Regimenes especiales de carta
las grandes ciudades tienen, ppes, necesidades organizativas,
funcionales y de recursos que na satisface el régimen municipal
general. Ya en la exposición de ~tivos de la ley, que en el año
1960 dotó de un régimen jurídico e~pecial a la ciudad de barcelona,
se establecía que "los problema$ de las grandes ciudades no se 1/
{limitan a ser sólo una ampliación jde los que existen en municipios
\) inferiores, sino que representan j características peculiares, que
necesitan por tanto, un tratamien¡to diferenciado".
!

Tanto la ley especial de barcelona de 1960, como la de madrid de
1963, dieron un tratamiento espeqial a los problemas de gobierno
que presentaban estas dos grandes jciudades. Ambas leyes fueron una
fase más en el proceso de modernización del franquismo y de su paso
del totalitarismo al autoritarism!:&gt;. político.

1J~o

m~rcada

La ley especial de barcelona de
estaba
por el entorno
antidemocrático del período, no era una auténtica carta municipal
producto de una regulación autóhoma, ni podía desarrollar los
principios de autoaobierno v cont ol democrático aue se anunciaban
en la - ley municipál de Cataluña . de 1933-34 O ia ley municipal
republicana de 1935, y que form
parte hoy del fondo común de
convicciones compartidas para la mayoría de ciudadanos de
barcelona .
Ambas leyes especiales, de madr · d y de bar ce lona, fueron las
primeras excepciones importantes a la uniformidad municipalista
impuesta por la ley de ' regimen loe 1 de 1955, de larga tradición en
J
.
\ el régimen local español.
La transición democrática no cu,stionó el régimen especial de
madrid y barcelona, pero planteó ~a necesidad de adaptarlos a la
nueva situación política y de~ocrática: adecuándolos a las
exigencias de elección democrática de los órganos de gobie.rno del
municipio expresada en la constitución y en ta ley de eleccione·s
locales y con el reconocimiento pe la autonomía municipal y la
correspondiente supresión de las ~utelas, además de la adecuación
a la nueva estructura autonómica ~el ~stado.
Había, además, que introducir las ~ejores técnicas necesarias p~ra
adecuar el régimen especial a la nueva situación de los municipios
de madrid o barcelona.

.
13

~

�La carta municipal e s necesari para completar el proceso de
institucionalización democrática !del país, del proceso que nos ha
permitido tener una constitución ~ unos estatutos de autonomía y
unas leyes que los desarrollan. E~ necesario completar este proceso
con la traducción legal, dentro ¡ de un marco democrático, de la
capitalidad de las dos grande~ ciudades españolas: madrid y
barcelona.
1
En nuestro caso concreto, un mardo democrático y de autonomía, el
instrumento legal de la especifiCidad de barcelona ha de ser una
carta, como la que ha elaborado y aprobado el ayuntamiento de
b~rcelona en la sesión del consepo plenario de mayo del presente
ano.
·
La carta municipal es una posibi idad que el actual ordenamiento
político y jurídico nos permite lantear y que la peculiaridad de
barcelona como gran c i udad, capi~al de cataluña y también capital
\ de
españa nos obliga a luchar po ~que sea posible.
No hay ninguna norma que nos exi ba hacer una carta municipal, ni
que nos garantice la obtención dej todo lo que queremos. Pero como'
se dijo en los años 60, respecto ~e la ley especial de barcelona,
la carta municipal es una obliga4ión perentoria.
·
.
La autonomía municipal contemplada tanto en la constitución de
1978, como en el estatuto de ca~aluña de 1979, hace posible el
régimen de carta y permite que p9r primera vez desde comienzos de
siglo, la ciudad de barcelona se ¡fije por sí misma las reglas de
juego de su ayuntamiento, respetando las leyes generales del estado
español y de cataluña .
1
También la legislación interna db cataluña, contenida en la ley
municipal y de régimen local de 1$ de abril de 1987, establece que
"el municipio de barcelona ha ~ gozar de un régimen especial
establecido por ley". Este artíqulo, complementa la disposición
adicional sexta de la ley reguladora de bases de régimen local,
aunque no suministra ningun criteiio sobre el posible contenido de
este régimen jurídico especial, i sobre el procedimiento de su
aprobación.
La carta municipal de barcelona
el ayuntamiento de
municipal, que ha
correspondientes de
características más

barcelona ha aprobado un proyecto de carta
sido elevado ya a los órganos legislativos
la generalit• t de cataluña y del estado. Las
signifi9a._tiva de esta .propuesta son:
/

-

1

.

a) . e~ ..tJ~u~~·- preli~a; del proyecto recoge aquellas
def1n1c1ones, caractér1st1ca y s1mbolos del municipio que,
aunque son admitidos de hech~ , no habían encontrado cabida en

11

�•'

ningún texto legal. Así ~a indiscutible capitalidad de
cataluña, que es la condició~ previa para ser la sede de las
pr1ñéipales instituciones nacionales, corno le atribuye el
estatuto de autonomía, la ~ determinación de su escudo y
bandera, y el reconocirniento i de sus títulos.
¡

El mismo título preliminar a~bitra técnicas de protección del
régimen especial de barcelon~, a fin de que la incidencia en
su contenidO de disposicioqes estatales y autonómicas no
rnodif i quen sus determinaciones, a no ser que estas
modificaciones o derogaciones sean realmente queridas por el
legislador específicament~ p.ra barcelona.
!

B) la importancia que el proyecto da a la potestad normativa
municipal ha aconsejado dedi~arle un título -el iv- donde se
determinan los tipos de regl].arnentos y su procedimiento de
aprobación. Es necesario señalar el importante papel que se
reserva a las CQ~!!i:~.:mes del qonsejo ple~..Jlll:lfl-icipal, a las
que correspondera ap~~~aim~los reglamentos y las
ordenanzas fiscales. ---------t- •
1
'
:
En razón de la reserva reglamentaria en favor del ayuntamiento
de barcelona que hace el anteEroyecto, se ha modificado lo que
ha sido una cierta tra~!
cián en el réairnen local con la
reserva, del nombre de re ;1 ehto para todas las ~isposicim;es
de ,caracter general a
a~as -~
el ·conseJO plenan.o,
rn~entr~s. que la denorn~nacióp
T:
e r. e anza queda para ~quellas
dl.sposl.cl.ones del rn1smo 9 · · · no, · ero cuyo contenl.do sea
exclusivamente fiscal. /./~ ·
.
· ·--·--··
...
C) la organización política ~nicipal que se contempla en el
título I del anteproyecto !supone la aplicación de los
principios organizativos cont~nidos en la constitución, en la
ley de bases y en la ley muniqipal de cataluña al supuesto de
una gran ciudad con las carac4erísticas de barcelona. En este
sentido se separan lo que so~ las funciones normativas y de
control que se reserva al con~ejo plenario, y las ejecutivas,
atribuidas al alcalde y a lla comisión de gobierno. Estas
determinaciones suponen la mqdificación de las competencias
que la ley básica atribuye! a cada uno de los órganos
municipales, por cuanto exig~ la mejor preparación de las
disposiciones reglamentarias
el relevar al consejo plenario
de funciones ejecutivas para 1 s que no es un órgano adecuado.

t

se mantiene la organiza ión en distritos actualmente
regulada en las normas de organización de los distritos, con
clarificación, del carácter l de gobierno y ejecutivo del
presidente del distrito y del 'rganos consultivo y de control
del consejo de distrito, ·cuya integración se hará a través de
elecciones o en función de les resultados electorales en el
distrito.

D)

15

�,•

.

'

En el camino de desarrollo d 1 artículo 23 de la constitución,
regulador de la participació~ de los ciudadanos en los asuntos
públicos y con la experienc~a municipal del reglamento de
participación ciudadana vigente, se regulan las diferentes
formas de participación, conjuntamente con los derechos de los
vecinos, por una parte, así pomo el de facilitar la eficacia
y la rapidez de el procedi~iento administrativo, que evite
trámites innecesarios al ciu~adano.
E) la organización municipJ l ejecutiva, se propone en el
anteproyecto, no como una ; opción cerrada, s1no como un
conjunto de posibles estructuras del ayuntamiento para una
mayor eficacia en su funcioqamiento. El hecho de que muchos
preceptos estén redactados ICOn carácter potestativo o sin
predeterminar
la
obligat~riedad
de
utillzar
formas
organizativas o la creación! de los órganos que prevé, no
quiere decir que el anteprQyecto rehuya dar un modelo de
organización. Este está, evi~entemente, en su texto; lo
que no puede hacerse es ¡ imponer casuísticamente una
organización en un texto leg~l cuya vigencia se ha de esperar
que sea suficientemente larga \como para amparar las diferentes
opciones organizativas de los !diferentes consistorios que irán
sucediéndose.

F) la atribución de competenc~as al ayuntamiento de barcelona
supone la aplicación a un su~ esto concreto y determinado de
los principios contenidos en los artículos 1J7 y 140 de la
constitución y 2 de la lev básica del régimen local. En
efecto, de los mencionados preceptos se ~ desprende la
necesidad de acercar la ges ~i ón de los servicios y asuntos
públicos a los ciudadanos m~diante la atribución del mayor
número de competencias a los lentes locales, con el límite de
que las puedan ejercer de acu~r do con su capacidad de gestión.
Dichas competencias son las r .lativas a urbanismo y vivienda,
transportes y circulación, \serv1c1os sociales, juventud,
deportes,
educación,
form4ción
ocupacional,
seguridad
ciudadana y protección civil. 1
Otro aspecto a destacar, es ue a lo largo del texto de
carta se establece la partic pación del ayuntamiento en
planificación y gestión de todas aquellas actividades
servicios que le afectan d;,rectamente. Cabe mencionar
participación en la gestión de¡las grandes infraestructuras
comunicaciones ·como el puert~ o el aeropuerto .
·

la
la
y
la
de

i

G) las
suponen
incidan
efecto,

' ¡

prev1s1ones de la cat1ta en materia de hacienda, no
el establecimiento de j nuevas figuras impositivas que
regularmente sobre l$s ciudadanos de barcelona. En
como nuevos ingresos tel municipio, no previstos en
16

,.

�otras disposiciones generale~, se regulan, por una parte, la
participación en el impuestq estatal sobre la renta y en el
impuesto autonómico sobre tr~nsmisiones patrimoniales, y, por
otro, el impuesto sobre el !estacionamiento de vehículos de
tracción mecánica en zona' saturadas -excepto para los
residentes- y el impuesto isobre permanencia en hoteles y
establecimiento residencial~s, que afecta a personas no
residentes en el municipio ~e barcelona.
H) la carta propone también e~ establecimiento de una justicia
territorializada·, integrada í por jueces propuestos por una
amplia mayoría del consejomu~icipal. Estos juzgados conocerán
de la administración de just~cia en asuntos de poca cuantía o
que afecten fundamentalmente a problemas de convivencia
ciudadana, de orden penal, c'vil, administrativo y laboral.
Conclusion
la posibilidad, el contenido y el l alcance de un estatuto para las
grandes ciudades es un tema de : gran importancia en el actual
momento de la vida de nuestro paíp.
l

La madurez y la experiencia adqu~rida por los ayuntamientos ' a ro
largo de quince años de norm~lidad democrática ofrecen una
posibilidad fructífera de avance i en las líneas desarrolladas en
esta conferencia.
1
La ciudad de barcelona dispone de na cierta tradición de trabao en
esta línea, y fruto de ello es lq carta municipal, cuyas grandes
líneas acabo de presentarles.
He de decirles, finalmente, que a colaboración y el trabajo en
común entre les grandes ciudadesl comienza a tener tambiéñ una
cierta tradición y que creemos haber llegado a un momento de
madurez suficiente para exigir, y no sólo pedir, la realización de
pasos adelante.

ckú ¡Vv~'4o.Jj
(~

{)~e~

&gt;e

t. l~- ,

17

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19329">
                <text>4309</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19330">
                <text>Possibiltat, Contingut i abast d'un Estatut per a les Grans Ciutats / Conferència dins el Seminari sobre "Problemas y perspectivas de la Autonomia Local en el cierre del diseño del Estado de las Autonomías"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19332">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19333">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19334">
                <text>Els regims especials de Carta per a Madrid i Barcelona poden ser una solució per a que aquestes dos grans ciutats disposin de mecanismes jurídics necessaris. Efectivitat de les multes, retitada de permisos, padró de multes, delegar la imposició de sancions. Justicia municipal de pau la distribució territorial d'aquests òrgans i el finançament. Article 25 de la LRBRL. Carta Municipal de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19335">
                <text>UIMP, Santander</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19337">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19338">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21459">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21461">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21463">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21464">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21465">
                <text>Carta Municipal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28355">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41016">
                <text>1994-09-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43632">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19339">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
