89 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1329/19930519d_00560.pdf 6bebae0c508cd2714db2eb2f8d53e723 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alçalde a l'Institut de F.P. Lluïsa Cura Dimecres, 19.05.93. Ronda Sant An-zoni, 19. 10:30 hores Sumari La intervenció de l'Alcalde dlvant deis estudiants de l'institut hauria de seguir aquesj esquema: 0. Salutació 1 introducció sobreel sentit de la visita: a) Interés de l'Alcalde a clméixer els estudiants de batxillerat i en explicar-losl'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntamentl b) Interés especial en escolt r les opinions 1 respondre les preguntes deis estudiants 1. Intervenció de l'Alcalde: a) El context deis canvis al nón i a la nostra societat. b) La transformació de Barcelbna en els darrers anys. c) La promoció de la ciutat, els preus i les oportunitats per als joves. d) Els reptes de la Barcelona deis noranta. 2. Intervencions deis estudiants a) Estimular l'exposició púb ica d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'atenió. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. 1 b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cbm a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. �0. Salutació de l'Alcalde als estudiants de l'Institut de F.P. Lluïsa Cura. Referència als barris de Sane Antoni, del Raval i de l'Esquerra de l'Eixample, així c m als districtes de Ciutat Vella i de l'Eixample. Proximitat al centre de Barcelona i també als barris antics i necessitats de rehabilit ció. Interés de l'Alcalde a con,Sixer els estudiants de Formació Professional i en explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntame t. Vosaltres sou uns barcelonins molt importants. La Bar elona del 2000 sou vosaltres. Interés especial en escoltar les opinions. Com veieu Barcelona, com la voleu. Disposició a respondre totes les preguntes. 1. Intervenció de l'Alcalde Vinc a parlar-vos de Barcelopa, que és la me ya feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i les barcelonines, però vol4fria parlar primer una mica del context nacional i internacional en qué ens trobem. a) Els canvis a nivell internacional i en la nostra societat. En els últims anys, i encara ávui, han canviat i estan canviant moltes coses. �Hi ha qui diu que al 1989 van p4ìssar tantes coses a tot el món -per exemple, va caure el de Berlín-, que va ser aleshores quan va comengar el segle XXI. Els régims comunistes han desaparegut d'Europa, i han donat lloc a una situació de més liibertat i de més inestabilitat, alhora. S'han anat donant passos ferms cap a la unitat política de la Comunitat Europea, en un cl,Ima de tensions creixents, tensions que neixen de la importá cia deis efectes d'aquesta unificació. -Ha des de Tractat de entrat en vigència el mercat únic europeu, l'u de gener. -Estem en pie procés de ra ificació del Maastricht. -Ha començat la negociació ainb els altres volen entrar a la Comunitat (Austria, Suècia, països Finlàndia que i Noruega). En l'Europa i en el món d'avui pom més interdependents els uns amb els altres i està menys c ar que abans qué és el que pot passar; fins i tot el fantasm lat a Europa amb el conflicte de de la guerra s'ha instal'antiga Iugoslàvia. Vosaltres, que segur que esteu pendents de les noticies i que llegiu els diaris -s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora. Davant d'aquesta situació de c nvis accelerats (tot can- �via, mona els canvis es produeixen més de pressa i gent té por i s'aferra a a ló més que immediat abans) (egoisme individual i eol.lectiu). Per això es produeixen situaciots d'intolerància, de xenofòbia o de nacionalisme exacerbat També s'han produït altres canyis, com l'elecció de Bill Clinton com a president deis Esta s Units. Als Estats Units, després de dotze anys de govern conser- vador amb Reagan i Bush, ha guanyat un candidat demócrata, que ha presentat un programa molt progressista. Sobretot pel que fa a les 11Dpertats individuals 1 allò que els nordamericans en diuen dr ts civils. Clinton ha despertat una gran éxpectativa entre els seus ciutadans i, en especial, entre es més joves. Arreu, altrament, poder financer, els anys 12 van estar basats en el en la cultura de "pelotazo", perquè es va produir un creixement econòmic m lt ràpid, en alguns casos sobre una base social molt feble,icom és el cas espanyol. Als 90 jo crec que tornarem, qie ja estem tornant, a un predomini de l'economia real, de la producció, de la formació professional i de l'estalvi. 2. El canvi de Barcelona. Mentre a nivell internacional passava tot això, a Barcelo- 4 �na hem estat el centre de l'aten ió internacional amb l'organització dels Jocs Olímpics. Els JJOO han anat molt bé. Hem quedat molt bé. El President del CIO, Joan Antoni Sainara ch, ja ho sabeu, va poder dir en acabar que han estat els millors de la història. Però sobre els Jocs s'havia dit de tot: Que no érem capaços d'organitzar-los. Que no els podríem pagar. Que quedarien moltes obres per fe Que no acabaríem les rondes i els estadis a temps. Que la fórmula dels voluntaris fr cassaria. Que hi hauria greus problemes de leguretat com a Munic l'any 1972. Que l'organització aniria bé però que seria un fracàs perquè els esportistes espanyols no g4nyarien medalles. Que el català quedaría relegat a un segon lloc. Que no tindriem lloc per allotjar els visitants. S'havia dit de tot, i tot va ana molt bé. Va anar molt bé l'organització deis Jocs, i va anar molt bé l'organització de la ciutat du,rant els Jocs. Ja sabeu, perquè ho hem dit molt, que els Jocs eren una gran excusa, una gran ocasió, pe dur a terme una transformació profunda de la ciutat en poPs anys. Per resoldre tants problemes i tantes mancances antigues de Barcelona. 5 �Alquns, per exemple, havien próposat que la vila olímpica deis esportistes s'ubiqués fora de Barcelona, però construir-la a Barcelona ens va dinar l'oportunitat de remodelar tota la façana marítima de la ciutat, que, fins fa sis o set anys, era un enorme barri industrial i ferroviari. (Sèrie de diapositives sobre la transformació de la Vila Olímpica 1-9) (diapositiva 10) Avui, amb l'excusa deis Jocs, helt aconseguit, o estera aconseguint abrir Barcelona al mar, (diapositiva 11) connectar tots els racons de la ctutat i millorar el trànsit amb les rondes, (diapositivas 12-14) tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins t espais públics que ningú, (série de diapositives sobre la Vila Olímpica de la Vall d'Hebron 15-18) i tenir áreas modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació, com és el cas de Sant Martí i la Vall d'Hebron. (sèrie de diapositives sobre l'aetoport 19-24) Els Jocs, com a mobilitzadors, ns han portat un nou aero- port, (sèrie de diapositivas sobre les itondes 25-29) un nou sistema de vialitat com són les rondes, i amb elles �l'existència d'un territori real olt més ample. Ara la ciutat de cada dia, la arcelona real, ja no és la ï que va des del carrer Prim fins aBadal i des de Collserola fins al mar, sinó tot allò que les rondes i els túnels agafen. Perquè en el mateix temps que abans arribàvem des de Collserola al mar i des del carre Prim al carrer Badal, ara anem pràcticament des de Sitqes fins a Montgat i des del mar { fins a Terrassa. De tot aquest canvi de Barcelona, gràcies als JJOO, hi ha tres coses que jo crec que són m p lt importants per vosaltres, per la gent jove. -Gràcies als Jocs, a Barcelo a hi ha més espais lliures i més espais públics: sobretot instal.lacions esportives, però també places, parcs, pises de patinatge i centres cívics. -Gràcies als Jocs, la situac ó econòmica a Barcelona és millar. Avui hi hagi més oportunitats de feina i de futur pels joves, en comparació amb el passat i en comparació amb altres ciutats, que tenen més difcultats que nosaltres. -Gràcies als Jocs, gràcies a l'èxit dels voluntaris olímpics i paralímpics, estem en condicions de promoure una participació activa dels joves e la vida i la millora de Barcelona. De la ciutat i de la ent. I vosaltres, ¡a sou voluntaris d'alguna cosa? �És clar que els voluntaris ho eren per als Jocs, però molts d'ells han demanat continua, i per això l'Ajuntament ha donat suport a l'associació v oluntaris 2000 i hem impulsat el projecte Sempre Voluntaris. La Plaça dels Voluntaris Olímpis, a la Vila Olímpica, és un homenatge a la generositat de la joventut de Barcelona i una invitació a seguir posant lquest esforç generós al servei dels altres. 3. La promoció de la ciutat, per als joves. e s preus i les oportunitats Ha estat molt important, i ala ho és més encara, que entorn als Jocs i del seu èxit, s hagi pogut promoure l'economia de Barcelona, sobretot de p rtes en fora. Una ciutat viu del que ven a fo a. Hi ha una teoria sobre com viuen les ciutats que diu que així com les nacions eren històricament un sistema tancat les ciutats importen i exporten pràcticament el 60 o 80% del que fan. Primer de tot perquè una ciuta es defineix per ser una concentració que pràcticament nO té sòl agrícola i, per tant, tot el que menja li han dé portar; i tota l'energia que gasta també s'ha de portar d'illgun lloc. I per això les ciutats s'especi litzen cada vegada més en produir serveis, perquè la indús ria tampoc no la volem, si és que provoca sorolls, fums, congestió... �Les ciutats es converteixen en 1 cervell de la societat i fan aquelles funcions superiors íue el cervell fa en el cos humá: les ciutats fan art, cult ra, formació, informació, informática, capacitat de direcci, esport, comerq. Els Jocs, el seu èxit, han f t possible que Barcelona superi bona part deis seus probl mes històrics i que sigui una ciutat atractiva. I per aixó estem aconseguint fOr venir qent de fora, que venen a buscar els nostres servOis i deixen diners aquí, perquè s'allotgen en un hotel, van a restaurants, compren, etcétera. I per això Barcelona té més activitat económica que abans. (diapositiva 30: El Comité pressupost del Organitzador 00E1'92 1987-1993) deis Jocs com a tal grans instal.lac ons esportives ha tingut Jocs superávit. Les (l'estadi, el Sant Jordi, el vel drom, el palau d'esports), deis els gestiona una empresa que fa béneficis. (diapositiva 31: diagrama de sec ors de la distribució deis ingressos del COOB) L'economia deis Jocs ha estat m lt sanejada. A més, s'han fet unes inversions sense prece0ents a la història de la nostra ciutat i, en un temps en Oé se sent a parlar de Juan Guerra o de KIO o de (subvenciolls poc clares a través del Consell de Gremis de Catalunya), tot això s'ha fet sense cap "marro". �Per altra banda, està clar que moltes obres que s'han fet a la ciutat, al marge del comitè organitzador per amb 1'excusa dels Jocs, han generat u deute que les diferents administracions anirem fent front al llarg dels anys. (diapositiva 32: Gràfic desplaçamént corba de demanda) (diapositiva 33: Gràfics d'oferta ï demanda) Ara bé, sovint hi ha la queix dels preus. Al ser una ciutat tan densa i tan atractiva la demanda d'habitatqe, d'oficines, de serveis, va arribar a ser molt alta: els preus no haguessin pujat si no hagués estat perquè Barcelona és molt atractiva. És clar que molts se n'han aprofitat, perquè sobretot a la conomia del nostre país va segona dècada dels vuitanta, créixer molt i es van produir casis d'especulació que, avui, afortunadament tendeixen a desapa èixer. Però per aconseguir frenar l'ai a dels preus i que aquests comencin a baixar a la nostra societat només hi ha un sistema eficaç: posar més oferta al me cat. I això és el que hem fet i es em fent: fer el sòl més accessible amb les rondes (més oferta de sòl i d'habitatqes), fer un pla d'hotels, fer un pia de pàrkings, fer l'auditori. Ara els preus al centre de la ciutat estan baixant relativament. 10 �Ara que la pressió de les oficines està baixant, ens podem començar a plantejar salvar troços més qrans de la ciutat per a la residència. El municipi, doncs, per aturar l'escalada dels preus, el que fa és incentivar l'incremen de l'oferta i també fer algunes operacions del que en dies habitatge assequible. El que passa és que la legislawïó no està en les nostres mans. Els grans plans d'habitatg estan en mans de la Generalitat. El més cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit per a res a la ciutat de Barcelona. Es probable, però, que la llei d'arrendaments urbans ten- deixi a afavorir l'habitatge de Moguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. I pel que fa a l'ocupació, està clar que trobar una bona feina no és fàcil. Però el problema de l'atur juvenil ja no és tan greu com ho era abans. (Diapositiva 34: Gràfic d'evolució de l'atur juvenil a Barcelona 1982-1992) (Diapositiva 35: Gràfic pes de l'atur juvenil sobre l'atur total 1982-1992) (Diapositiva 36: Quadre d'evolució de l'atur a Barcelona 1982-1992) Tenint en compte que la vostta és una qeneració molt nombrosa, tot i que cada vegada ho aneu sent menys, heu de competir per un número limitat de llocs de treball qualificats. 11 �Però í2 confio que la millora de la situació económica de la ciutat i els canvis que s'están produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció paulatina en el mercat laboral. Un bon sistema d'informació de es oportunitats que hi ha per als joves, com el que poset al vostre servei des de l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal fer servir aquests serveís. També hi ha una possibilitat que s'utilitza poc i que sol donar bons resultats: em refereix l'autoocupaciá, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda als qui volen muntar petites empreses. 4. Els reptes de la Barcelona dels noranta. De cara al futur més immediat, tenim el desafiament de qaudir de la ciutat que hem transtormat. (diapositiva 37: Port Olímpic) (diapositiva 38: Ciutat Vella) Molta gent encara no es fa càrrec de les coses que Barce- lona ha aconseguit. S'ha demostrt que els problemes de les qrans ciutats poden tenir remei. Queden molts problemes, encara, sens dubte. Però és important fixar-se en els que s'han re Solt i en les oportunitats que hi ha, de debó. 12 �Ara bé, és veritat que hi ha alquns barris que no han rebut l'impacte positiu deis Jops Olímpics, tot i que en bona mesura, deis Jocs se n'ha be eficiat tothom. Ara l'Ajuntament s'ha de fixa= especialment en aquests barris que no s'hi han pogut fer obres tan importants com en altres. També com a ciutat de moda al m n, tenim la responsabilitat i l'oportunitat -les dues co es- de ser molt actius en la col.laboració amb altres cinta Ara, l'Alcalde de Barcelona és Itctualment el president del Consell de Municipis i Reqions d' Europa. Europa és el continent de les ciutats, de sempre, a diferència d'América. Totes les ciutats d'Europa juntes podem fer moltes coses per la millora de la vida urbana. Barcelona endins, ara que ja ha passat l'època de la pedra i la construcció, hem de passar a l'etapa de tot allò que dóna sentit a les pedres: la cultura, el diàleg, la tolerància, el civisme. I quan parlem de cultura ho fen en un sentit ampli: des deis programes culturals als instituts fins a l'auditori o el teatre nacional de Catalunya. A vosaltres us he de demanar una cosa: que sigueu capaços de realitzar la ciutat que la n stra generació, la de la década deis vuitanta i de princips dels noranta, práctica- 13 �ment ha posat sobre la taula però encara no ha formalitzat, i que és la ciutat metropolitana. El que ens queda per fer és r conèixer que Barcelona no s'acaba a l'Eixample, ni tan sols al barri del Besòs, sinó que va més enllà. Ens queda per reconquistar la cutat-ciutat, no només per a nosaltres ciutadans del municip. de Barcelona, sinó per a tots els ciutadans de l'Area -Sa ta Coloma, l'Hospitalet, Cornellà, Esplugues. La vostra generació hauria d voler que tot això fos ciutat en el sentit més fort de 111 paraula. La vostra generació, i nosaltres us ajudarem en el moment que convingui de traspàs de funcons, ha de ser capaç de fer, del conjunt d'aquests vint- cinc o trenta municipis de l'àrea metropolitana, una ciutat de la mateixa qualitat que ara és el municipi central de Barcelona. Tothom admira Barcelona per lés transformacions que ha fet, per aquestes transformacions l -siguem sincers- tot i que han estat també importants a 1'à E ea metropolitana, encara estan en bona mesura per fer. I això us pertoca a vosaltres. 2. Intervencions dels estudiants; a) Estimular l'exposició pública d'idees i d'opinions personals. b) Respondre a les preguntes. 14 �3. Intervenció final de l'Alcalde: a) Agrair l'acollida i l'aten ió. Estimular l'interès i la passió per Barcelona. b) Reiterar la invitació a pensar i a discutir, a assumir la responsabilitat cOm a generació. c) El partit de la confiança, el diàleg i la tolerància. I per acabar també us he de démanar que sigueu persones actives contra el dogmatisme i la intoleráncia. Una ciutat i una societat no es construeix sense diàleg, sense racionalitat. No us deixeu convèncer per les consignes o els eslògans massa fàcils, perquè us enganyendient-vos que les coses són fácils. Les coses són complicades, i s'han de mirar des de tots els punts de vista. Heu de ser reflexius i analítics davant dels problemes del nostre temps. En això a Catalunya i a Espa ya s'està configurant un partit en minúscula, un partit 111) organitzat on hi ha gent de diferents ideologies. Es el partit de la confiança, el partit del diàleg i la tolerància, del qual jo us invito a formar part com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona i, sobretot, com a ciutadans del món. (Acció catalana, acció ciutadans) Els JJOO van ser un bon exemplS de treball en confiança, 15 �de col.laboració entre gent divetsa, encara que alguns van col.laborar amb més entusiasme qui d'altres. També van ser un exemple de diàteg entre cultures, d'una Espanya plural que és possible, d'una Catalunya oberta i orgullosa de la seva personalitat, L'exemple de civisme i convivèticia de símbols dels Jocs l'hem de traslladar, em sembla, us convido a fer-ho, a la vida quotidiana de l'institut, de 16 t barri i de la ciutat. �Diapositives: - Série de diapositives sobre la vila olímpica (de barri industrial i ferroviari a barri residencial) Sèrie de diapositives sobre l'obertura de Barcelona al mar. - Sèrie sobre la construcció de les rondes. - 1 diapositiva sobre els equipaments cívics de la ronda de Dalt al seu pas per Nou Barris. - Sèrie de diapositives s bre la construcció de l'àrea olímpica de la Vall d'Hebronl Sèrie sobre la remodelació de l'aeroport. - 1 Diapositiva del plànol (10 la Barcelona metropolitana amb les noves rondes i túnels. - 1 diapositiva del passeig arítim de la Vila Olímpica. Transparències: Balanç econòmic resumit del COOB-92. -Gràfic clàssic d'oferta i demanda per veure com baixen els preus quan es desplaça la corba d'oferta. -Evolució de l'atur juvenil 0 la ciutat de Barcelona als deu últims anys: taula ì gràfic.' 17 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4235 Title A name given to the resource Institut de Formació Professional Lluïsa Cura / Xerrades Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut F.P. Lluïsa Cura Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Urbanisme Joventut Administració local Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1330/19930521d_00561.pdf ba67ba00cf452b6961d8908630e5e2ca PDF Text Text Ref.:GUIo 107/93 Data: 21/05/93 Per: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JGP) Lliurament Premi "IEldefons Cerdà" atorgada pel Col.legi de Camins, Canals i Ports. Gran Saló Palau de MOntjuic, 21/05/93. 22:00 hores. S'adjunta una proposta de parailes de l'Alcalde elaborada a partir d'unes notes del Sr. Angel Simon, gerent de l'AMB. 1 �LLIURAMENT PREMI 'ILDEFONS CERDà" Col.legi de Caminé, Canals i Ports Gran Saló Palau dé Montjuïc 21/05/93, 22:00 h res. (Agraiment a la Junta Recto ta del Col.legi d'Enginyers de Camins, Canáls i Ports de Catalunya per l'atorgament de la medalla Ildefons Cerdà 1993, la màx una distinció de l'entitat) Rebo una distinció que m'ho ora pel nom que porta i pel valor simbòlic que té. La rebo, doncs, amb una gran satisfacc. i amb la plena consciència que la rebo com a Alcalde de la ciutat i que la ciutat la com arteix. Perquè, realment, la tranSformació de la ciutat que ha tingut com a désencadenant els Jocs Olímpics, no ha estat un treball d'una persona, ni tan sols d'un equip, sinó un treball, un compromís una compartida per molta gent. il.lusió especialment, per col.lectius de profes ionals que han participat en el projecte de forma activa i esforçada, en primera línia, com és el vostre cas, el del Col.legi d'Enginyrs. �De fet, entre tots hem somnia i hem treballat per la Barcelona que avui ten . m. Per això crec que, com a Alcalde de la ciutat, recullo simbólicament el premi, però sento que també el comparteixo amb vosaltres amb molta altra gent. Es cert que Barcelona no ha ja canviat mai tant des del Pla d'Ildefons C rdà com ara. Són dos moments emblemàtics de 1 urbana que tenen aspectes en nostra història omú, la profunda transformació de la fesonomia de la ciutat, de la seva estructura, però és Ciar que també hi ha una diferència evident entre aquell passat i el present. En temps de Cerdà, cap al 1860, (el 7 d'agost de 1859 un decret reial aprov el Pla i el 31 de maig del 1860 un altre dec et el confirma), Barcelona va canviar en una perspectiva urbana progressista, perquè Cerdà que creia en el progrés, present demostra ra un il.lustrat que sabia copsar el com ho per a la amb una orientació dp futur, la seva proposta g obal ciutat - aleshores polémica, avui admiradaque deia adéu definitivamént al passat, 3 �expressat per les muralles, però també per molts perjudicis, i s'adaptava a les noves exigéncies d'un món urbà i inOustrialitzat. Es innegable que l'Eixample el símbol d'aquella transformació, i el sorgiment de la Barcelona-ciutat moderna. el nostre temps també hem derribat muralles, diferents que aglielles, però no En menys constrenyidores. AvuL, la Barcelona metropolitana s'ha alliberat de les barreres que la constrenyien, que entraven ja en contradicció amb la seva puixánça urbana. Les Rondes han aconseguit vertebrar comunicar un territori que se sent un, perquè és un continu urbà que constitueix una única identitat respectuosa i enriquida amb la seva diversitat, la que aporta cada una de les poblacions que integren l'àmbit metropolità. Crec que aquesta és la gràcia de la ciutat metropolitana, que s'ha creat saltant per sobre de molts constrenyimen una realitat urbana que s'ha anat gestant entre tots, amb Barcelona però també amb Hospitalet, �Badalona, el Prat i Santa Col ma, Les Rondes manifesten que la transformació que necessitava Barcelona i que hem de proseguir es basa, fonamentalment, I en les grans infraestructures. Hem de tirar endavant nous projectes vitals com el Pla dél Delta, perquè ara pensem en altres termes. Pensem amb una perspectiva me .kopolitana. I no només això, pensem com a civadans que viuen un present amb una dimenió territorial, económica, política i global, en definitiva, diferent que en el segle pass t. Avui estem involucrats en nolis projectes com el de la unificació europea. 1 I Barcelona se sent cómplice directa, com fotes les grans ciutats, en l'objectiu de ¡a Unió Europea. Aquest és el present i en ell les infraestructures ocupen un 1 oc central per respondre a les nostres necelsitats actuals, al cap a la fi una ciutat lloc, un territori. és, en primer �I les Rcn4me, a més, mostren altres coses. No només són un7r gran de comunicació, són també l'ex ressió material d'un canvi de mentalitat ue enmarca una concepció diferent de com s'há d'intervenir en el territori. bes--Re~'hfin concebut com a gran infraestructura que respécta i millora el seu entorn, que forma part d l ell i, per tant, s'hi integra minimitza it l'impacte mediambiental que tota áctuació humana comporta. Perquè ara, transformar la ci'lltat vol dir, amb una visió de futur i de prípgrés com tenia Ildefons Cerdà -que ja intuï i buscava una fusió amb la naturalesa- integrar la ciutat en l'entorn natural. Vol dir te ir una concepció mediambiental que regeixi tot0s les actuacions i aixó implica millorar 1 medi ambient -malmès en etapes de creixemetit desordenat- i preservar-lo en les noves intiervencions. Avui, transformar la ciutat vol dir respectar, crear, no destruir. La ciutat ho és tot, és combinació harmònica del medi natural i èl medi urbà. Es �una entre nova el definitiva, forma de ciutadà i la relació, l'entor de complicitat urbà. integració dl ciutadà Es, en i la ciutat-territori. Crec que Ildefons Cerdà se s tuaria avui en aquesta línia de pensament. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4236 Title A name given to the resource Lliurament Premi Ildefons Cerdà atorgat pel Col.legi de Camins, Canals i Ports Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Montjuïc Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Infraestructures Urbanisme Barcelona Acció política Territoris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-05-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1331/19930610d-00562.pdf 94df39060242218a256c7ce328a0871d PDF Text Text MAJESTAD, LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS LíMPICOS MARCÓ UN HITO EN LA HISTORIA DE BARCELONA. EL VERANO DEL 92 SERá RECORDADO SIEMPRE COMO UN INSTANTE MáGICO. - FUERON LOS JUEGOS DE LOS MAYORES DEPORTIVOS ESPAÑOLES, ÉXITOS - PERMITIERON LA MAYOR TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA DE LA CIUDAD, - FUERON LOS JUEGOS DE LA COMPENETRACIÓN ENTRE LA ORGANIZACIÓN OLÍMPICA Y LA CIUDAD COMO ESCENARIO. - Y FUERON LOS JUEGOS QUE TRANSMITIERON AL MUNDO LA IMAGEN DE LA NUEVA ESPAÑA, MODERNA, PLURALISTA Y DIVERSA; PLENAMENTE INTEGRADA EN FONDO Y FORMA, EN ESPÍRITU Y ALMA, AL PROYECTO COMÚN EUROPEO. LA COMPENETRACIÓN ENTRE LA CIUDAD Y LOS JUEGOS, ENTRE EL áMBITO Y EL ACONTECIMIENTO QUE EN ÉL SE DESARROLLABA FUE UNO DE LOS ASPECTOS MáS DESTACADOS POR LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN INTERNACIONALES. EL COMENTARIO FUE UNáNIME EN TODOS ELLOS: EN BARCELONA NO SE CELEBRABAN, SINO QUE SE VIVÍAN LOS JUEGOS OLÍMPICOS. INCLUSO SE LLEGÓ A DECIR QUE NO HABÍAN VENCIDO LOS COMPETIDORES SINO LA CIUDAD. Y EL NOMBRE Y EL ESPÍRITU DE BARCELONA LLEGARON A TODOS LOS RINCONES DEL PLANETA GRACIAS A LA IMPRESIONANTE COBERTURA INFORMATIVA DE LOS JUEGOS. POR TODO ELLO ME SIENTO CONMO\tIDO AL PODER ESTAR ESTA NOCHE CON USTEDES, CON LOS MIEMBROS DEL CLUB INTERNACIONAL DE PREMSA Y CON LAS ASOCIACIONES QUE LO INTEGRAN. �CON USTEDES, LOS CORRESPONSALES DE PRENSA EXTRANJERA, QUE TANTO HICIERON PARA MOSTRAR AL MUNDO UNA CIUDAD RENOVADA Y DISPUESTA A CONSOLIDAR SU POSICIÓN NACIONAL E INTERNACIONAL DE CARA AL SIGLO XXI. Y ME LLENA DE EMOCIÓN, SEÑOR, EL RECUERDO IMBORRABLE DEL ENTUSIASMO EXPRESADO DE MANERA ESPONTáNEA Y SINCERA POR LA FAMILIA REAL EN AQUELLOS DÍAS EXTRAORDINARIOS, COMPARTIENDO CON LA CIUDAD UNA; PRESENCIA PERMANENTE EN TODOS LOS ACTOS Y EN TODAS LAS1COMPETICIONES. ESTE PREMIO QUE SE ME CONCEDE ES UN PREMIO A LA CIUDAD DE BARCELONA, ES UN PREMIO A CATALUNYA Y ES UN PREMIO A ESPAÑA. PORQUE, CON LOS JUEGOS, BARCELONA, CATALUNYA Y ESPAÑA GANARON, PRINCIPALMENTE, EN CONFIANZA EN SI MISMOS, Y GANARON TAMBIÉN, COMO NO, EN PRESTIGIO Y EN RECONOCIMIENTO INTERNACIONAL. ME HONRA DE MODO SINGULAR QUE MIS PALABRAS DE ESTA NOCHE REPRESENTEN A TODOS LOS `, PREMIADOS: A JOAQUIM IBARZ, INCANSABLE CORRESPONSAL EN CENTROAMÉRICA, A QUIEN TANTAS VECES EN ESTOS AÑOS DE PROMOCION OLIMPICA INTERNACIONAL HEMOS ENCONTRADO EN PUNTOS DIVERSOS. A JOSÉ LUIS MARTÍN PRIETO, QUE NOS DELEITA CON SUS PUNZANTES Y DOCUMENTADOS ARTÍCULOS. A LA PROFESIONALIDAD DE LUIS $ARIÑAS AL FRENTE DE LOS SERVICIOS INFORMATIVOS DE TELE 5. A LUZ RODRÍGUEZ, QUE NOS ACERCA WASHINGTON A TRAVÉS DE LA RADIO. AL JOVEN ALBERTO PELÁEZ. Y A LA SENSIBILIDAD DE LUIS MARÍA ANSÓN ASUNTOS DE LATINOAMÉRICA, Y LA DE PEDRO MARTÍNEZ HACIA E HACIA LOS MUNDO ÁRABE. EL PREMIO AL DRISDE POR SU TRANSPARENCIA INFORMATIVA, ES TAMBIÉN UN RECONOCIMIENTO A LA MAGNÍFICA LABOR HUMANITARIA QUE LLEVAN CABO NUESTROS CASCOS AZULES EN �LA ANTIGUA YUGOSLAVIA. EL ESFUERZO, EL SACRIFICIO Y LA PROFESIONALIDAD DE LOS SOLDADOS ESPAÑOLES ES UN ESLABÓN MáS EN EL CRECIENTE PROTAGONISMO DE ESPAÑA EN LA ESFERA INTERNACIONAL. EUROPA SABE AHORA QUE ESPAÑA CUENTA Y QUE HAY QUE CONTAR CON ESPAÑA. EUROPA TAMBIÉN SABE RECONOCER QUE BARCELONA ES UNA CIUDAD QUE HA ALCANZADO UN MERECIDO MAYOR PROTAGONISMO. BARCELONA PUEDE OFRECER AHORA Más Y MEJORES SERVICIOS, UNAS COMUNICACIONES POR CARRETERA Y ACCESSOS A LA CIUDAD MUCHO MáS COMPLETOS Y COMPETENTES, UN AEROPUERTO RENOVADO, NUEVAS PLAZAS HOTELERAS, INFRAESTRUCTURAS DE TELECOMUNICACIONES Y UNA MUY NOTABLE OFERTA CULTURAL, QUE SIN DUDA, MEJORARá SUSTANCIALMENTE EN LOS PRÓXIMOS AÑOS. Y ESO NO ES Más QUE UN EXPONENTE DE LO QUE MUCHAS CIUDADES ESPAÑOLAS HAN CONSEGU4DO. BARCELONA TIENE TRES PROYECTOS INEXCUSABLES DE FUTURO: SER LA PUERTA SUR DE EUROPA, CONVERTIRSE EN UN POLO DE ATRACCIÓN CULTURAL Y ECONÓMICA PERMANENTE; Y ALCANZAR LAS COTAS DE CIVISMO Y URBANIDAD QUE EUROPA YA HA ALCANZADO. EUROPA ESPERA ESTO DE NOSOTROS PORQUE BARCELONA, Y EN GENERAL LAS CIUDADES ESPAÑOLAS, SE ENCUENTRA EN UN CONTEXTO MEDITERRáNEO DE MAYOR VITALIDAD QUE LA MEDIA EUROPEA. SI ME LO PERMITEN, QUISIERA APROVECHAR LA PRESENCIA DE LOS REPRESENTANTES DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN INTERNACIONALES PARA EXPLICARLES QUE LAS NOTICIAS DE BARCELONA, Y DE TODAS NUESTRAS CIUDADES, A PESAR DEL CONTEXTO DE RECESIÓN ECONÓMICA, SON BUENAS, SON POSITIVAS, COMO RECONOCíA AYER MISMO LA PRENSA BRITáNICA. �A VECES, EL CLIMA DE PESIMISMO SE TRANSMITE EXAGERADAMENTE, DE UNOS A OTROS, DE LA POLÍTICA A LA SOCIEDAD, A TRAVÉS DE LOS MEDIOS. 1 HE INVITADO MáS DE UNA VEZ A LOS MEDIOS DE BARCELONA A COLABORAR CON LA CIUDAD EN LAEXPLOTACIóN DEL ÉXITO DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, A PROMOVER INFORMACIONES DE CARáCTER POSITIVO SIN MENOSPREÇIAR LA INDEPENDENCIA DE CADA MEDIO. UNA APELACIÓN AtEVITAR LA TENTACIÓN DEL NEGATIVISMO FáCIL. AHORA HAGO EXTENSIVA ESTA INVITACIÓN A USTEDES, LOS REPRESENTANTES DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIaN EXTRANJEROS Y AL RESTO DE PERIODISTAS ESPAÑOLES. Y TAMBIÉN LES INVITO A QUE SIGAN CONTRIBUYENDO A DIFUNDIR EN EUROPA Y EN EL MUNDO LA IMAGEN POSITIVA DE LA NUEVA ESPAÑA. UNA ESPAÑADEMOCRáTICA, FRATERNAL, DIVERSA, EN LA QUE CONVIVEN CON COMODIDAD Y LIBERTAD DIFERENTES CULTURAS Y SUS DIFERENTES LENGUAS. LES INVITO, EN FIN, A QUE COLABOREN DESDE SU PROFESIONALIDAD INCUESTIONABLE A QUE ESA CONFIANZA QUE LOS HOMBRES Y MUJERES DE ESTE PAÍS HAN RECUPERADO EN SI MISMOS SE TORNE EN SEGURIDAD PARA SEGUIR AVANZANDO EN LA CONSOLIDACIÓN DE LO CONSEGUIDO, EN EL NIVEL DE CIVISMO Y URBANIDAD, EN LA RIQUEZA CULTURAL Y EN EL PLANTEAMIENTO Y PROPUESTA DE NUEVOS RETOS. MUCHAS GRACIAS. 10 DE jUNIO DE 1993 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4237 Title A name given to the resource Premi Personalitat de l'Any atorgat a PM per la Associació de Premsa Estrangera / Paraules agraïment Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Barcelona té 3 projectes bàsics pel futur: ser la porta del Sud d'Europa, ser un pol d'atracció cultural i econòmic i aconseguir la quota de civisme i urbanitat que Europa ja ha aconseguit. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Jocs Olímpics Competitivitat Mitjans de comunicació Euroregió Relacions Internacionals Barcelona Acció política Territoris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1332/19930629d_00564.pdf 9b3ea80747444a51334e8e06e2a8fafb PDF Text Text ACTE D'ENTREGA DE LA MEDALLA D'OR AL MÈRIT CIENTÍFIC AL SR. JOAN SARDÀ I DEXEUS Saló de Cent, 29.6.93 TRANSCRIPCIÓ DE LES PARAULES LE L'ALCALDE SRS. TINENTS D'ALCALDE, REGIDORS, SRS. CATEDRÁTICS, ESTIMATS AMICS. QUAN EN EL PLENARI DE L'AJUNTAMENT ES VA CONCEDIR LA MEDALLA DlOR AL MÈRIT CIENTÍFIC A EM VA VENIR, JOAN SARDA DEXEUS, IMMEDIATAMENT, EL RECORD D'ALLÓ QUE TENIA MÉS ESPONTÀNIAMENT A PROF. ELS RECORDS PERSONALS. RECORDS QUE TENEN A VEURE AMB EL TRACTE QUE VA1G TENIR AMB ELL. TRACTE QUE VA SER SOVINTEJAT, SI BÉ NO AMB TOTA LA FREQÜÈNCIA QUE JO HAGUÉS VOLGUT. PERO EN TOT CAS, RECORD DE L'IMPACTE D'EN SARDÀ EN NOSALTRES, EN MI PERSONALMENT. RECORDS DE QUAN L'ANY 1960, 59-60, VEIEM APARÈIXER UNA NOVA REALITAT. 1 SEGURAMENT TOTS NOSALTRES, AQUÍ Hl HA MOLTS ECONOMISTES, NI HA MOLTS QUE SÓN DE L'AJUNTAMENT I QUE SOM D'ALGUNA FORMA ALUMNES D'EN SARDÀ, L'iARMET, EN JOAQUIM DE �NADAL, EN PITO MARIJLL, EN JOAN MOLINA. SEGURAMENT TOTS, SI ANÉSSIM A LES NOSTRES BIBLIOTEQUES I COMENCESSIM A MIRAR PAPERS, QUE DE BEN SEGUR HEM GUARDAT, MOLTS DELS PRIMERS RETALLS DE DIARIS QUE TENIM I DELS PRIMERS RECORDS I NOTES PRESSES. TENEN A VEURE AMB LA MÀ D'EN SARDÀ I AMB AQUELL PLA D'ESTABILITZACIÓ QUE VA INTRODUIR L'ECONOMIA, L'ECONOMIA COM A CATEGORIA, L'ECONOMIA COM A FET IMPORTANT, EN LES ÑOSTRES VIDES. HO RECORDO TANT PER LA PART DEL SACRIFICI, DE L'ESTABILITZACIÓ, DE LA :CRISI, COM DE L'EFECTE QUE AIXÒ VA TENIR DESPRÉS EN EL CREIXEMENT I QUE AVUI AQUÍ EL DR. ° SERRA RAMONEDA HA EXPLICAT MOLT BÉ. LUGO MOLT, EN EL MEU RECORD, LA FIGURA D'EN SARDA AMB ELS QUI, EfOIATS PEL BANC MUNDIAL, VAN VENIR A ESPANYA A F1ER EL SEU INFORME I ENS VAN DIR EL QUE HAVÍEM D FER. EL PRIMER QUE VAN DIR ERA QUE HAVÍEM DE FER UNA AUTOPISTA QUE HAVIA D'ANAR DES DE LA JONQUERA FINS A MURCIA, AUTOPISTA QUE ES VA ACABAR FA. TOT JUST, DOS O TRES ANYS. AIXÒ JA ENS INDICA LA RELATIVITAT DE LES COSES EN AQUESTA VIDA 1 DE L'ECONOMIA, EN PARTICULAR. �ÉS EL PRIMER QUE S'HAK/IA DE FER. ÉS DE LES PRIMERES COSES QUE DESPRÉS ES VAN COMENÇAR A FER, PERO MIREU SI HA HAGUT DE PASSAR TEMPS I TEMES PER ACABAR UNA ACTUACIÓ QUE SEMBLAVA TANT SENZILLA I TANT EVIDENT 1 QUE TENIA TANTA RAÓ DE SER DEFENSADA. DESPRÉS RECORDO HAIVER LLEGIT LA SEVA HISTORIA AL BANC D'ESPANYA, I D'HAVER-LA LLEGIT D'ESTRANQUIS PERQUÈ, SI NO RECORDO MALAMENT, EL SR. NAVARRO RUBIO LA VA HAVER DE GUARDAR DURANT UN TEMPS PERQUÈ EN AQUELLA HISTORIA S'HI XPLICAVEN COSES QUE ENCARA NO EREN DE REBUT, ENCARA NO "ERAN DE RECIBO" EN AQUELL MOMENT. NO SE SI VA SER L'EDITORIAL TECNOS QUI HO VA L'AMIC PUBLICAR I PER TANT, SEGURAMENT, TORTELLA ENS EN DE IA FER A MANS UN EXEM PLAR • RECORDO QUE EN AQUELLA HISTORIA DEL BANC D'ESPANYA Hl HAVIA L'EXPLICACIÓ QUE L'OR DE MOSCÚ S'HAVIA GASTAT. ÉS A DIR, EL FAMÓS ARGUMENT DEL RÈGIM FRANQUISTA QUE ENCARA ENS DEVIEN L'OR DE MOS C Ú NO ERA VERITAT. AMB ELS COMPTES A LA MA, AMB LES COMPRES D'ARMAMENTS O LES COMPRES D'AVITUALLAMENTS 3 �I PER ALTRES CAUSES, ALti.Ó S'HAVIA ESGOTAT. ERA UN COMPTE ACABAT. EVIDENTMENT ATACAVA LA BASE ARGUMENTAL DEL MATE X RÈGIM I, PER TANT, S'HAVIA DE FER DESAPARÈIXER I ES VA TENIR CONGELAT DURANT TOT UN TEMPS. AIXÒ TOT AIXÒ VA FER PATIR EL SR. MINISTRE QUE, SEGURAMENT, DEVIA REBRE TOTA MENA DE CRÍTIQUES I TOTA MENA D14 BRONQUES, PER DIR-HO ALTES DE LES VULGARMENT, MOLT MAGISTRATURES DEL PAÍS PEL FET D'HAVER DEIXAT QUE EN SARDÀ SCRIVÍS TOT ALLÒ QUE HAVIA ESTAT ESCRIVINT ALF SERVEI D'ESTUDIS. L'ANY 1970 JO ESTAVA FENT UN ESTUDI RECORDO QUE EL FÈIEM EN AQUELLA MENA D'EDIFICI UNA MICA ESTRANY QUE Hl HAVIA A ALLÒ QUE ES DEIA AVINGUDA GARCIA MORATO I QUE ERA L'INICI DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES ! ECONÒMIQUES DE LA UNIVERSITAT AUTÓNOMA. BE, ALLÁ ESTÀVEM FENT UN ESTUDI AMB ALGUNS QUE AVUI SOU AQUÍ, QUE ERA L' ESTUDI DE LES I DELS RECURSOS DE NECESSITATS DE L'ÀREA BARCLONINA, L'AGLOMERACIÓ METROPOLITANA. 4 �QUAN ES VA ACABAR AQUEST ESTUDI QUE JOAN SARDA DIRIGIA ME'N vAiq ANAR AMB UNA BECA A ESTATS UNITS. 1 SARDA EM VA PREGUNTAR, "PERÒ ESCOLTI, MARAGALL, VOSTÈ QUE Hl VA A FER ALS ESTATS UNITS, QUE Hl VOL ESTUDIAR?". VAIG CONTESTAR, "VULL ESTUDIAR DUES COSES, FONAMENTALMENT, ECONOMIA INTERNACIONAL ( VAIG PENSAR QUE AIXÒ LI AGRADARIA I QUE TENIA MES A VEURE AMB LES MEVES PREOCUtACIONS, NO NOMÉS ECONÒMIQUES, SINO PQLÍTIQUES) I ECONOMIA LOCAL". ELL EM VA DIR IMMEDIATAMENT: "ESTUDIT ECONOMIA LOCAL, HISENOA LOCAL, QUE D'AIXÒ EN AQUÍ NO EN SAP NINGÚ". BÉ, VAIG ESTUDIAR ECO!\10MIA LOCAL. D'ALGUNA MANERA ELL TÉ UNA MICA LA CULPA QUE JO, SEGURAMENT, AVUI EST!GUI AQUÍ. ELL TÉ LA CULPA D'ESTAR ON ESTA, PERQUÈ HA SIGUT EL SEU MÈRIT, PERÒ TAMBÉ TÉ LjA CULPA, UNA MICA, QUE JO ESTIGUI ON SOC, I QUE ALGUNS DELS QUE SOM AQUÍ HAGUEM FET EL QUE HEM FET. 1 JOAN SARDA, ABANS D'ENTRAR, HA DIT: "SI AVUI S'HAGUÉS DE FER UN PLA D'ESTABILITZACIÓ PER ARREGLAR LA CRISI, HAURIA DE SER UN PLA D'ESTABILITZACIÓ INTERNACIONAL". �EN AQUESTES PARAULES EM PENSO QUE Hl HA TOTA LA SAVIESA, TOTA LA CONCRECIÓ DELS CONEIXEMENTS ECONÒMIÇS D'EN SARDA DEXEUS. PER NOSALTRES VA SER SEMPRE COM UNA MENA DE "PARAIGUA". SABÍEM QIjJE Hl HAVIA ALGÚ QUE EN SABIA MES. SABÍEM QUE ALGÚ QUE ERA CATALÀ, I QUE CONEIXIA LA REALITAT, S'HAVIA IMPLICAT MOLT AMB LA REALITAT, NCLÚS MÉS ENLLÀ DELS PROBLEMES POLÍTICS ClUE Hl PODIEN HAVER. SABIEM QUE Hl HAVIA ALGU QUE PENSAVA UNA MICA PER NOSALTRES. CREO QUE TOTS DESITJARÍEM QUE UNA VISIÓ CATALANA DE L'ECONOMIA S'INSTAL.LÉS EN AQUEST PAÍS. I QUAN PARLO D'AQUEST PAÍS ARA PARLO D'ESPANYA. CREC QUE TQTS DESITJARÍEM QUE EN AQUESTS MOMENTS DE dANVI QUE ESTEM VIVINT, S'INSTALLES EN LA DIFECCIÓ DE L'ECONOMIA ESPANYOLA, UNA VISIÓ CATALANA DE L'ECONOMIA ESPANYOLA. ESTIC SEGUR QUE SI FÉSSIM UNA ENQUESTA ENTRE TOTS ELS QUE SOM PRESENTS, I ALGUNS QUE NO Hl SÓN, AQUESTA SERIA UNA OPCIÓ GUANYADORA. SI AIXÒ ARRIBÉS A PASSAR, I SI NO ARRIBA A PASSAR SEGURAMENT TAMBÉ. TOTS PODREM DIR �QUE L'ESPERIT DEL DR. $ARDÁ ESTÁ DIRIGINT LA NOSTRA ECONOMIA EN UN MOMENT MOLT DIFÍCIL. LA SEVA SAVIESA I LA SEVA MODESTIA DE DIR QUE "LES COSES NO TENEN SOLUCIÓ" I QUE ELL "HAURIA DE TORNAR A ESTUDIAR DES DEL PRINCIPI" SERÁ UN BON AJUT PER AQUELLS QUE HAGIN DE DECIDIR. ESPERO QUE HO FARAN I BÉ I ESPERO QUE HO FARAN TOT EL QUE ES PUGUI FER DE BE, I QUE RESPONDRAN AMB AQUEIST PRAGMATISME I AMB HA ESTAT QUE REFORMISME AQUEST PROFUNDAMENT L'ESPERIT DEL DR. SARDÀ. EN NOM DE BARCELONA, EN NOM DE TOTS NOSALTRES. DR. SARDÀ, IVÉOLTES GRÀCIES. BARCELONA, 29.6.93 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4238 Title A name given to the resource Acte d' entrega de la Medalla d'Or al mèrit científic al sr. Joan Sardà i Dexeus. Transcripció de les paraules de l'Alcalde Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Història Economia Acció política Sardà i Dexeus, Joan, 1910-1995 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-06-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1333/19930630d_00565.pdf 14a8d99b97bc6587d7e4a1061cb53220 PDF Text Text Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a la Sociedad de Estudios Internacionales Dimecres, 30.06.93. CSIC (Madrid 19:30 hores BALANCE A LA OLIMPIADA DE BARCELONA: UNA LECCIóN DE FUTURO" 0.- HACE CASI UN AÑO DE LOS J300. ¿QUE NOS HAN DEJADO, VERDADERAMENTE? ¿CUáL ES EL BALANCE QUE, UN AÑO MáS TARDE, PUEDE HACERSE DE LA OLIMPIADA DEBARCELONA? MáS ALLá DE LA NOSTALGIA -ESA HUMANA, PROFUNDA Y DULCE NOSTALGIA CON QUE NOS DEJAN LOS GRANDES MOMENTOS DE NUESTRAS VIDAS- LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE pARCELONA NOS HICIERON MUCHO MEJORES, COMO CIUDADANOS Y COMO PAÍS. A BARCELONA, Y A TODO EL PAÍS, EL ÉXITO DE LOS JUEGOS NOS PERMITE SENTIRNOS MáS SEGUROS EN NUESTRAS POSIBILIDADES, MáS MADUROS COMO SOCIEDAD, MáS PREPARADOS PARA AFRONTAR LOS PROBLEMAS, MáS CAPACITADOS PARA ENFOCAR NUEVOS OBJETIVOS, MáS CONFIADOS PARA AFRONTAR EL FUTURO. LOS JJOO FUERON QUINCE DíAS1 LA OLIMPIADA DURÓ CUATRO AÑOS, PERO BARCELONA'92 HA SID EL PROYECTO DE UNA GENERACIÓN. LA OLIMPIADA DE BARCELONA HA SIDO, ADEMáS, UNA GRAN OPERACIóN DE ESTADO. �REPITO ALGO QUE CONSIDERO FUNDAMENTAL: SIN 'ESTE) GOBIERNO NO HABRÍAN SIDO POSIBLES LOS JJOO. ESTE GOBIERNO HA ENTENDIDO MUY BIEN EL PROYECTO DE BARCELONA. REPITO TAMBIÉN LA GRAN IMPORTANCIA DEL CONSENSO INSTITUCIONAL Y DEL APOYO POPULAR. EL ENTUSIASMO POR EL PASO DE LA ANTORCHA OLÍMPICA POR TODA$ LAS COMUNIDADES AUTÓNOMA, COMO SÍMBOLO. LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE BARCELONA HAN SIDO, CREO, LA GRAN IMAGEN INTERNACIONAL DE LA ESPAÑA DEMOCRáTICA. EN ELLOS SE VIó EL ROSTRO DE UNA NUEVA ESPAÑA PLURAL, CONFIADA Y TOLERANTE. LA REPERCUSIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS EN LA ECONOMÍA Y EN LA VIDA SOCIAL HA SIDO IMPORTANTE TANTO PARA BARCELONA COMO PARA TODO EL PAÍS. EL IMPACTO ECONÓMICO DE LS JJOO HA AFECTADO POSITIVAMENTE AMPLIOS SECTORES DE LA ECONOMÍA. LOS JJOO HAN SIDO UN COLCHÓN OTRA LA CRISIS ECONÓMICA QUE AFECTA EUROPA DESDE HACE MESES. LA CRISIS LLEGÓ ALGO MáS TARDE Y NOS HA COGIDO MEJOR PREPARADOS. EL IMPACTO ECONÓMICO DE LO$ JJOO Y LA CULTURA ORGANITZATIVA Y EMPRESARIAL QUE NOS HAN LEGADO VAN A PERMITIRNOS SALIR MEJOR DE LA CRISIS. LOS JUEGOS OLÍMPICOS SON UNA 4JECCIÓN DE FUTURO EN MUCHOS ASPECTOS: �A) LA UTILIDAD DE LOS GRANDES ACONTECIMIENTOS PARA FORMULAR PROYECTOS DE FUTURO. B) LA CONVENIENCIA DE LOS PLANES ESTRATÉGICOS PARA LA FORMULACIóN DE OBJETIVOS A MEDIO Y LARGO PLAZO PARA LAS CIUDADES. C) EL VALOR DEL CONSENSO POLÍTICO Y SOCIAL EN LOS PROYECTOS DE FUTURO Y EN LA PLANIFICACIÓN ESTRATÉGICA. D) EL PAPEL DE LAS CIUDADES COMO MOTORES DEL DESARROLLO POLÍTICO Y SOCIAL. y ES SOBRE ESTE ULTIMO PUNTO QTJE HOY QUISIERA INSISTIR DE MANERA ESPECIAL ANTE USTEDES, CON UNA REFLEXIÓN GENERAL SOBRE LA CIUDAD EN LA ESCENA INTERNACIONAL. 1. PERMíTANME, ADEMáS, SITUAR EL1PAPEL DE LAS CIUDADES EN LA ESCENA INTERNACIONAL EN RELACXÓN CON EL PROBLEMA DE LA PROXIMIDAD DE LA POLÍTICA Y DE LA NECESIDAD DE PERTENENCIA. EN SETIEMBRE DE 1992, JUSTO AL ACABAR LOS JUEGOS OLÍMPICOS Y PARALíMPICOS, RALPH DAHáENDORF Y BRONISLAW GEREMEK PLANTEARON CON GRAN CLARIDAD ESTE PROBLEMA, EN EL LIBRO DE LUCIO CARACCIOLO "LA DEMOCRAZIA IN EUROPA" (1992). PLANTEABA GEMEREK EL PROBLEMA DE LA DEMOCRACIA COMO UN 1 REGLAS E SISTEMA FRÍO, CONSTITUÍDO POR PRINCIPIOS, INSTITUCIONES Y CUYA EXISTENCIAjDEPENDE DEL COMPROMISO DEL CIUDADANO. EL ENEMIGO MORTAL DE LA DEMOCRACIA SERÍA, POR TANTO, "LA INDIFERENCIA, LA PASIVIDAD DE LOS CIUDADANOS, LA IMPOTENCIA �DEL INDIVIDUO FRENTE AL UNIVERSO KAFKIANO DEL PODER". LA NECESIDAD, PUES, DE UN SENTIMIENTO CALIENTE QUE SE DERIVA DE ESTA REALIDAD SE PUEDE CONSTRUIR FáCILMENTE, CONTINÚA GEMEREK, EN TORNO AL MITO DE LA COMUNIDAD NACIONAL O ÉTNICA. DADO QUE "EL SENTIDO DE LA COMUNIDAD TIENDE A ALIMENTARSE DE AGRESIVIDAD HACIA EL OTRO, HACIA EL NO-HOMOGÉNEO", APARECE "LA FUENTE DE UN NUEVO PELIGRO AUTORITARIO, QUE NO HAY QUE REDUCIR A LOS FANTASMAS HISTÓRICOS DE LOS TOTALITARISMOS DERROTADOS". EN EL MISMO LIBRO, DAHRENDORF, RESPONDE A LA PREOCUPACIÓN DE GEMEREK APUNTáNDOSE A LA 11110RíA DE LA PERTENENCIA DE VACLAV HAVEL. LA DEMOCRACIA Y LA ECONOMÍA DE MERCADO SON, EN EFECTO, MECANISMOS "FRíOS" Y LO SON DE UN MODO DELIBERADO, DICE DAHRENDORF -"SON UN MÉTODO PAWREDUCIR LOS COSTES DE LOS ERRORES HUMANOS, SU OBJETIVO ES EL CAMBIO NO VIOLENTO"- Y NO RESUELVEN LA NECESIDAD DE PERTENENCIA, DE SENTIRSE EN CASA PROPIA, QUE ANTAÑO SATISFACÍA LA1RELIGIÓN. "NOSOTROS DEBERNOS VIVIR CON LOS CIRCUITOS CONCÉNTRICOS DE PERTENENCIA TAN BIEN DESCRITOS POR VACLAV HAVEL, QUE VAN DE LA COMUNIDAD LOCAL A LA NACIONAL Y A LA IGLESIA, PASANDO POR DIVERSAS ASOCIACIONES". HAVEL ES QUIEN MEJOR HA DESCRITO EL CIVISMO COMO DERECHO DE CADA PERSONA A SER RESPETADA EN LOS DIVERSOS CíRCULOS DE 4 �PERTENENCIA QUE DEFINEN SU MUNDO 4 EN TANTO QUE CIUDADANOS DE UNA CIUDAD, CIUDADANOS DE UN ES'*'ADO Y CIUDADANOS DEL MUNDO. EL CIVISMO SERIA EL úNICO ISMO OUUE NO IRíA CONTRA NINGUNA DE LAS ESFERAS DE PERTENENCIA 4 YA QUE SE AFIRMARíA EN POSITIVO Y NO EN CONTRA O EN FRENTE DE LOS OTROS. LA NUEVA ESPAÑA QUE APARECIÓ ANTE NOSOTROS DURANTE LOS JUEGOS OLÍMPICO ES UNA REALIDAP DE ESE CARáCTER, CÍVICA, INTERNAMENTE RESPETUOSA, NACIÓN DE NACIONES. (c. t‹4#\ 2. EN EUROPA Y EN ESPAÑA HEMOS *SISTIDO EN LOS ULTIMOS AÑOS ""-----11 A UN FUERTE IMPULSO DEL PAPEL DE LAS CIUDADES. BARCELONA, COMO ORGANIZADOR* DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992, HA ACENTUADO SU PROTAGONISMO EN ESTA LÍNEA -PROMOVIENDO EL GRUPO DE EUROCIUDADES ANTE LA COMISIóN EUROPEA Y LAS REDES C-6 (BARCELO$A, MONTPELLIER, PALMA DE MALLORCA, TOULOUSE, VALENCIA Y ZARAGOZA) Y G-7 (BARCELONA, BILBAO, MáLAGA, MADRID, SEVILLÁ, VALENCIA Y ZARAGOZA)CON UN ESFUERZO QUE HA VALIDO A LA ALCALDÍA DE BARCELONA LA PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA. HACE UNOS MESES, ANTE LOS ALCALDES Y CONCEJALES SOCIALISTAS DE CASTILLA Y LA MANCHA, EN PRESENCIA DE JOSÉ BONO Y DE FELIPE GONZáLEZ, PLANTEABA LO QUE PODRÍAMOS LLAMAR LA FÓRMULA DE TOLEDO: �A) LA SUBSIDIARIEDAD COMO GUiA DE LA APROXIMACIÓN DE LA POLÍTICA A LOS CIUDADANOS. B) EL ESPÍRITU "DE L'EMPORDà" (DEL AMPURDáN) POR LA COMARCA CATALANA QUE HACE CIEN AÑOS FUÉ IDENTIFICADA COMO AQUELLA PARTE DEL TODO (CATALUÑA) QUE MEJOR QUE EL TODO MEJOR PODÍA EXPRESAR SU SENTIDO DE UNA FORMA MáS CONCRETA Y TANGIBLE. EN LA ESTIMACIÓN DE LO PRÓXIMO Y PEQUEÑO SE EXPRESA SUFICIENTEMENTE NUESTRA ESTIMACIÓN POR LO MAYOR Y ENVOLVENTE (EL AMPURDáN POR CATALUÑA, CAT+LUÑA POR ESPAÑA) Y DE UNA MáS SENTIDA. FORMA MáS NATURAL, MáS AUTÉNTICA EN TOLEDO PLANTEAMOS, HACE UNOS MESES, LA IDEA DE LA SEGUNDA PARTE DEL CAMBIO —EL CAMBIO DEL CAMBIO, SE HA DICHO LUEGO— COMO LA ATENCIÓN A LOS PEQUEÑOS PROBLEMAS MáS QUE POR LOS TRASCENDENTALES YA RESUELTOS RESUELTOS O EN VíAS DE SOLUCIÓN LOS GRANDES PROBLEMAS ESTRUCTURALES E HISTÓRICOS DE ES'bE PAíS —ESTO FUÉ EL CAMBIO— HAY QUE HACER FRENTE A LOS PROBLEMAS QUE HOY PREOCUPAN MáS, SOBRETODO EN LAS GRANDES CIUDADES, AGOBIADAS POR SU PROPIO ÉXITO ECONÓMICOS-- A) EL APARCAMIENTO Y EL TRANSPORTE PÚBLICO; EL RUIDO; LA /CONTAMINACIÓN; LA CRECIENTE DESAI1DARICIóN DEL PASEO TRANQUILO /POR NUESTRAS CALLES; EL AUMENTO PE LAS BASURAS. i 1 B) LA INSEGURIDAD; LA CONCENTRACIÓN DE PROBLEMAS EN 'BARRIOS INCAPACES DE SOPORTAR TATO DOLORY SU DEGRADACIÓN; �LA DROGODEPENDENCIA; LA INMIGRACIÓN IRREGULAR Y LAS REACCIONES QUE SUSCITA. C) LA VIVIENDA DE LOS JóVENES Y DE LOS NO TAN JÓVENES; LA VIVIENDA ASEQUIBLE, NO SÓLO LA VIVIENDA SOCIAL, Y MáS CONCRETAMENTE LA VIVIENDA ASEQUIBLE EN LAS ZONAS ANTIGUAS DE NUESTRAS CIUDADES. f DESDE-1987, EL ERROR POR EL QUE TENEMOS QUE PEDIR EXCUSAS, ES HABER PENSADO MáS E EUROPA QUE EN MALASAÑA, EL RAVAL O EL CARMEN. EL ERROR POR EL QUE TENEMOS QUE PEDIR PERDÓN ES NO HABERNOS DADO CUENTA QUE, DEBAJO DEL FANTáSTICO TRASLADO DE MEDIOS ECONÓMICOS A LAS AUTONOMÍAS, LOS AUTÉNTICOS PROBLEMAS DE LA CALLE SEGUÍAN LEJOS DEL GRAN DINERO PÚBLICO. UNA CUARTA PARTE DEL ESTADO SE HA DESCENTRALIZADO EN 12 AÑOS EN LAS AUTONOMÍAS EN UN PROCESO HISTóRICO, MIENTRAS LOS AYUNTAMIENTOS SE ESTABAN EMPEÑANDO HASTA EL CUELLO PARA HACER FRENTE A LA VEZ A ESOS PROBLEMAS Y DAR CUMPLIMIENTO A LOS GASTOS CULTURALES, DEPORTIVOS, SOCIALES E INFRAESTRUCTURALES QUE LOS CIUDADANOS DEMANDABAN Y QUE LA PROPIA DESCENTRALIZACIÓN AUTONóM CA INCITABA A PROSEGUIR. 3. LLEGADOS A ESTE PUNTO, HAY QUÉ HABLAR DEL PRINCIPIO DE LA SUBSIDIARIEDAD O, SI SE QUIERE, DEL PRINCIPIO DE LA PROXIMIDAD. �LA CALIDAD DE VIDA DE LOS CIUDADANOS AUMENTA CUANDO EL GOBERNANTE SABE REPRIMIR SUS DESEOS BENEVOLENTES DE "ARREGLAR LOS PROBLEMAS" Y ADMITE QUE SEAN LOS NIVELES 1-kUl\'Tik INFERIORES QUIENES LO HAGAN !'---AíLII- CUANDO ESOS NIVELES INFERIORES SE INHIBEN EN FAVOR D* LA SOCIEDAD CIVIL, SI ÉSTA ES CAPAZ DE RESOLVER POR ELLA MISMA SUS PROBLEMAS. ESTO ES LA SUBSIDIARIEDAD Y NO OTRA COSA. iiie~tére---DO. J-..4511/1"1".~ LA CARGA DE LA PRUEBA DE LA EFICIENCIA Y DE LA EQUIDAD TIENE QUE PROPORCIONARLA EL NIVEL SUPERIOR, i NO EL INFERIOR. 1 1 LA IZQUIERDA QUE SE QUIERE CAMBIAR A Sí MISMA ("HEMOS DE SER CAPACES DE CAMBIARNOS A NOSOtROS MISMOS", DIJE EN TOLEDO) DEBE CAMBIAR TAMBIÉN EN ESO.1 EL OBJETIVO MUNICIPALISTA ypEL PROGRAMA SOCIALISTA] ES "AVANZAR PROPORCIONALMENTE" HACIA EL OBJETIVO DE FIN DE 1 SIGLO (50/25/25 % EN EL REPARTODEL GASTO PÚBLICO CENTRAL, AUTONÓMICO Y LOCAL). ESO QUIERE DECIR, APROXIMADAMENTE, ESTAR EN EL 20 % EN 1997. MENOS QUE ESO SIGNIFICARÍA DEJAR LAS COSAS DONDE ESTABAN EN 1992 O EN 1993 COMIENZA, 1.. POR Y EN 1982. IMPOSIBLE. FIN, LA DÉCADA DE LOS AYUNTAMIENTOS O HABREMOS PERDIDO EL TREN DE LA DÉCADA. NO CONCIBO LA POLÍTICA DE CIUDADANÍA EUROPEA SIN UNA POLÍTICA DE CIUDADES, SIN UNA CONCEPCIÓN DE EUROPA TAMBIÉN COMO SISTEMA DE CIUDADES, DE CIU ADES EFICIENTES Y FUERTES. 1 �LO DIGO DESDE EL "REGIONALISMO EUROPEO" QUE COMPARTO Y APOYO, PERO MáS ALLá DEL REGIONALISMO EUROPEO, YENDO A LA MÉDULA DE LA POLÍTICA EUROPEA QIIE HA TENIDO SIEMPRE NOMBRES PROPIOS EN CIUDADES NO CAPITALES DE ESTADOS COMO MILáN, AMSTERDAM, BARCELONA, TURÍN, MUNICH O VALENCIA. LA POSICIÓN DE LAS CIUDADES, CADA VEZ MáS ESCUCHADAS, ES CONSEGUIR DE LA COMISIÓN EUROPEA QUE NO SE PROLONGUE LA SITUACIÓN DE QUE EL 65 % DE LOS PROBLEMAS Y NECESIDADES DE LA COMUNIDAD, QUE SE MANIFIESTAJT EN LAS ZONAS URBANAS, SÓLO RECIBEN EL 25% DE LOS RECtiJRSOS DE LOS PROGRAMAS COMUNITARIOS. EN LA REUNIÓN DE PRAGA DEL CMRE (OCTUBRE DE 1992) SE PLANTEÓ LA ESTRATEGIA DE LAS CI1jJDADES EN UN TRIPLE NIVEL: EUROPA, SUBSIDIARIEDAD, COOPER14IóN. 4. ¿ES COMPATIBLE ESTA ESTRATEGIA DE FUTURO DE LAS CIUDADES CON LA POLÍTICA "CALIENTE" DE LA PERTENENCIA, DE LA IDENTIDAD, QUE GEMEREK CONTRAP NíA A LA POLÍTICA "FRÍA" DE LA DEMOCRACIA? YO CREO QUE LO ES, PORQUE EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO ES LA BÚSQUEDA DEL OTRO, Y NO SU NEGAC óN. EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO DEBE BUSCAR LAS RAíCES COMUNES, NO SÓLO LAS RAíCES PROPIAS (PATRIA) Y LAS RAMAS (FRATERNIDAD HACIA FUERA). �5. EL ROL DE LES CIUDADES DE CARA AL FUTURO NO DEBE PLANTEARSE EN EL OLVIDO DE QUE LAS CIUDADES SON CAUSA Y EFECTO, AL MISMO TIEMPO. CAUSA D$L BIEN Y DEL MAL, EFECTO DE LO QUE SON Y NECESIDAD DE CORREGIRSE COMO SON. LOS INFORMES SOBRE EL DESAR*OLLO DE LA HUMANIDAD (IDH) OFRECEN UNA ILUSTRACIÓN PRECISA Y A MENUDO DRAMáTICA DEL CONTEXTO MUNDIAL DE DESEQUILIBRIOS EN EL QUE LAS CIUDADES HAN DE DEFINIRSE. RíO DE JANEIRO, AMSTERDAM YiTORONTO HAN ACOGIDO EN LOS ULTIMOS MESES REUNIONES IMPORTANTES PARA EL FUTURO DE LA HUMANIDAD, EN EL QUE LAS CIUDADES SE MUESTRAN COMO AGENTES DE CRECIENTE IMPLICACIÓN E IMPORilANCIA. RíO Y BARCELONA FIRMARON UNA OECLARACIóN EN 1992 A FAVOR DE LA COOPERACIÓN ENTRE LAS 'CIUDADES DEL MUNDO, COMO INSTRUMENTOS A FAVOR DE LA PAZ Y ' DEL DESARROLLO, DEL CIVISMO Y DEL UNIVERSALISMO. EL PRóXIMO DÍA 21 DE JULIO, CON OCASIÓN DE LA VISITA A BARCELONA DEL PREFECTO DE RfO DE JANEIRO, VAMOS A PROFUNDIZAR, EN ESA LíNEA DE TRABAJO Y DE COOPERACIÓN. AMSTERDAM DIó NOMBRE EN ABRII, DE 1993 A UNA DECLARACIÓN DE LAS CIUDADES EUROPA PARA LA PROTECCIÓN DEL CLIMA, EN LA LíNEA PROPUESTA EN 1991 POR EL IBRO VERDE DE LA COMUNIDAD EUROPEA, EN CUYA PRESENTACIÓN» AQUÍ EN MADRID, TUVE LA OPORTUNIDAD DE PARTICIPAR EN 1991, JUNTO A LOS PRÍNCIPES DE �ASTURIAS Y DE GALES, AL COMISARIO EUROPEO DE MEDIO AMBIENTE Y AL MINISTRO DE OBRAS PÚBLICAS y TRANSPORTES. EN TORONTO, A PRINCIPIOS DE ESTE MISMO MES DE JUNIO, LAS ORGANIZACIONES INTERNACIONALES DE CIUDADES, SE HAN REUNIDO EN TORNO A LA IDEA DE LAS CIUDADS UNIDAS, COMO COMPLEMENTO Y CONCRECIÓN, COMO APOYO, DE LAS NACIONES UNIDAS. Ç---LAI"--\ ,kiísm '12-1/1Ç � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4239 Title A name given to the resource Balance de la Olimpiada de Barcelona / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. La formula de Toledo: la subsidiarietat com a guia d'aproximació de la política als ciutadans i l'esperit de l'Empordà. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sociedad de Estudios Internacionales, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Relacions Internacionals Barcelona Balanç Subsidiarietat Espanya plural Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-06-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1334/19930630d_00566.pdf 0f54c9a724b04e399d60688c37f98bc8 PDF Text Text L'ALCALDE DE BARCELONA ct"Temmi (iewebut4 tu•ígix+ h (AA iik4 Iduve (4j1"4 t'y-1-1(4.4W 11/1 4 4 (11" (» 14.12#14 t r-L‘. “eat 44&,... 'otkotr-- ej‘Alk (.1 �L 'ALCALDE DE BARCELONA e 12/A., coji...-kte4v, 4,2„.„ A • rj cit vo --ZA O t tt; atot.4011.~ LL r, P ItA4Allth #,Licdh "." r< o N C.,y4op 43 4 < tot40/14 C 114 1.124.2/4-t. ¿LA! //tork‹-/-pet �L'ALCALDE DE BARCELONA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4240 Title A name given to the resource Seminari en el Curs d'Estiu sobre "La vertebració territorial d'Espanya" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Governabilitat del projecte comú espanyol. Espanya com a territori a vertebrar en una colla d'eixos: costa mediterrania, centre, vall d'Ebre, cornisa cantàbrica i Sud. Vertebració i reconstrucció. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat de Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Espanya plural Territoris Acció política Espanya Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-06-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1335/19930702d_00567.pdf ff15e50de4f65ed067abc401bbd3d268 PDF Text Text Pregó de l'Excm. Sr. Alcalde a la Festa Major de Barberà del Vallés Divendres, 02.07.93. Balcó de l'Ajuntament. 20:00 hores Nota prèvia Els actes del pregó comengaran amb la inauguració d'un conjunt escultòric a la façana lateral de l'Ajuntament. La festa major se celebra per segon any el primer dilluns de juliol, ja que la celebració tradicional en honor de Santa Maria, a mitjans d'agost, havia decaigut a causa de les vacances. A escoltar el pregó a la plaga s'hi reuneix un públic de caire familiar, la meitat del qual de parla castellana. �Guió pel pregó - AGRAiMENT PER LA INVITACIó A FER EL PREGó. GRàCIES PER L'HONOR QUE EM FÉU, I QUE FÉU A BARCELONA. - AMISTAT ENTRE BARBERà I BARCELONA. -A PRIMER DE SEGLE Hl HAVIA UNA GRAN DISTàNCIA FÍSICA. DISTàNCIA EN POBLACIÓ (BARBERá, 780 HABITANTS EL 1900) DISTàNCIA EN KILóMETRES I EN TEMPS. -A FINALS DE SEGLE, Hl HA MOLTA PROXIMITAT. BARBERá ES UN MUNICIPI IMPORTANT QUE COMPARTEIX AMB ELS DE L'àREA METROPOLITANA PROBLEMES I ASPIRACIONS AMB BARCELONA. BARBERá AVUI ES A UN MOMENT DE BARCELONA I ÉS UNA CIUTAT VISITADA SOVINT PELS CIUTADANS DELS ALTRES MUNICIPIS I DE BARCELONA MATEIX, SOBRETOT PER LA FERIA. - CONFIANÇA EN EL FUTUR DE LES CIUTATS I DELS MUNICIPIS. CATALUNYA HA ESTAT SEMPRE UN SISTEMA DE CIUTATS. EUROPA ÉS, SOBRETOT, EL CONTINENT DE LES CIUTATS. LES CIUTATS JOVES COM BARBERà Hl TENEN MOLT A. DIR I A FER. LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS MUNICIPIS ÉS LA BASE DEL FUTUR I DE LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS. - ELOGI DE LA VIDA LOCAL: LA VIDA LOCAL NO ÉS SOLS LA MILLOR ESCOLA DE DEMOCRáCIA, ÉS LA DEMOCRàCIA MÉS DIRECTA. LA VIDA LOCAL COM A àMBIT DE RENOVACIÓ DE LA POLÍTICA. LA POLíTICA ÉS EL GOVERN DE LA GENT I DELS SEUS PROBLEMES, PROP DE LA GENT. QUAN MÉS A PROP DE LA GENT, MILLOR ÉS LA POLÍTICA. �- ELOGI DEL CIVISME: EL CIVISME COM A PATRIOTISME OBERT I GENERÓS. EL CIVISME COM A ESSeNCIA DE LA POLÍTICA, DE LA DEMOCRàCIA I DE LA CONVIVéNCIA. - BONA FESTA MAJOR � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4241 Title A name given to the resource Festa Major Barberà del Vallès / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament Barberà del Vallès Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Benestar Social Municipis Barcelona Model social Barberà del Vallès Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1336/19930702d_00568.pdf 56fcc63bed2ee5828f5bcf969d1d3272 PDF Text Text Barcelona, 2 de Juliol de 1993 Paraules de l'Alcalde als. Cònsuls deis països comunitaris Señores cónsules, me van a permitir que hable sentado, pues estamos en una familia reducida, de buenos amigos, de países que se van conociendo cada vez más y me voy a permitir expresarme con mucha franqueza. Yo creo que la presidencia belga va a ser enormemente importante porque llega en un momento y se situa en un lugar muy decisivos para Europa. El lugar porque Bruselas es la capital europea y el momento porque estamos a las puertas de la aplicación de una nueva Constitución. Una nueva Constitución que es enormemente ambiciosa en dos terrenos. Uno, el terreno territorial con la famosa articulación del 98, este reconocimiento de la existencia de una Europa territorial más allá de los Estados, más al interior de los Estados; y otro, desde el punto de vista político, monetario pero también político, la Unión Europea. Y la formulación, por primera vez y de una manera clara de lo que, hasta ahora, había sido el principio filosófico del europeísmo, pero que era no un texto legal, que hasta ahora tenía mas un carácter de tratado, podemos decir contractual, entre Estados, y sin embargo ahora se habla de Unión. Por lo tanto una presidencia muy decisiva. Y, ya más en particular, es *uy decisiva para nuestra ciudad, en la medida -y se deduce muy claramente en las palabras del cónsul belga- queda presidencia belga va a tratar de solventar lo que él primer ministro Cavaco Silva una vez calificaba de "dossier envenenado", el dossier de las sedes. El famoso dossier de las sedes que va rebotando de Lisboa a Edimburgo, de Edimburgo a Copenhague, de Copenhague a Bruselas y a lo mejor en Bruselas se decide. Y aquí Barcelona va a jugar muy fuerte, y yo creo que España va a jugar muy fuerte la carta de Barcelona. Ustedes saben que Barcelona fue candidata inicial al EUROFED, y lo sigue siendo, nunca hemos dicho que no �lo seamos. Ustedes saben que otras ciudades comparten con Barcelona esta aspiración, muy claramente las ciudades alemanas, cualquier ciudad alemana puede serlo, Londres, el propio Edimburgo, e incluso algunas ciudades como la propia Edimburgo han lanzado al ruedo la idea de una capitalidad financiera compartida, entre Edimburgo, seguramente Amsterdam, Barcelona y alguna ciudad del norte de Italia... Nosotros no hemos dicho a esto que no nunca. Pero tenemos la impresión que, desde el momento que nosotros formulamos nuestra aspiración hasta ahora, han sucedido cosas muy graves. Entre ellas una crisis monetaria de profundidad imprevisible quelha hecho que este tema pasase a ser un tema menor en el campo de los problemas económicos y, por lo tanto, muy subordinado a la solución de otros temas más significativos como son la propia presidencia del Bancoy otros de contenido de política monetaria. Por otra parte, Barcelona ha avanzado una segunda candidatura con mucha fuerza. En esta mesa hemos tenido más de uno y más de dos encuentros con la industria farmacéutica española, y en particular con la barcelonesa, para promover la, candidatura de Barcelona a ser la sede de la Agencia Europea de Evaluación de los Medicamentos, en la cual tenemos muchas esperanzas, y que el gobierno español tiene en cartera, junto con otras dos peticiones que son la de Medio Ambiente para Madrid y Sevilla, y la de Patentes y Marcas que es también para Madrid. Ya me pueden creer si les digo que el gobierno español está fundamentalmente interesado en la candidatura de Barcelona para la Agencia Europea de Evaluación de los Medicamentos. Porque la tradición de la industria farmacéutica en esta ciudad, la presencia de empresas multinacionales importantes, el momento político, en fin, muchas circunstancias, la propia circunstancia post-olímpica, con una ciudad muy bien situada en el camino de las ciudades europeas para competir, llevan a la Moncloa a considerar este tema como un tema prioritario. No se me esconde que ustedes representan intereses de países y de ciudades que también quieren esta Agencia y como es lógico contando con mis bendiciones muy legítimas, aunque hay que tener en cuenta que hasta ahora España no ha tenido ninguna sede y por lo tanto nosotros vamos a jugar fuerte en esta candidatura. �Pero esto es para decirles, más allá de como termine la cuestión, más allá de como termine esta especie de Liga europea o Copa que será con una final en Bruselas a finales de año, la vocación europea de Barcelona. De la cual ustedes son testimonios, lo han sido durante una serie de años, primero bajo el decanato de Patrick Gautrat de Francia y después de Francesco Trupiano de Italia. Yo creo que hemos hecho bien en destacar entre nuestros cónsules aquellos que representáis los doce países de la Comunidad. Efectivamente, cada vez más este es nuestro escenario, }nuestro paisaje natural, nuestra patria cada vez más clara, con regiones, con nacionalidades, con estados,'? con ciudades, pero en definitiva es el terreno en que nos movemos. Nosotros confiamos mucho en el Dossier Delors. Si se nos preguntara nuestra opinión a algunas ciudades, nosotros lo que haríamos sería` canalizarla a través del Estado, que es lo que nos toca hacer y lo haremos. Y confiamos mucho porque tenemos la impresión de que desde la atalaya de la Comisión de la Comunidad Europea se ven cosas que desde otros lugares no se ven y porque en esa atalaya está una persona de capacidad muy probada, de imaginación y energía y muy respetada por todos. De modo que vamos a esperar que efectivamente estos pasos adelante se den en los meses que vienen, en medio de una crisis que nos ha sorprendido a todos por su violencia. Yo les tengo que decir que hace cuatro días, entregamos la medalla de oro al mérito científico de la ciudad de Barcelona al profesor Joan Sardá Dexeus, que ha sido el padre de la economía española, de la ciencia económica española, el creador de las Fácultades de Economía, el que hizo el Plan de Estabilización del año 59 y el que creó la senda del desarrollismo de los años sesenta. El primer economista moderno, liberal, profundo, europeo y un gran especialista en la crisis. Y este señor, que conserva una lucidez pasmosa dijo saya todo lo que yo se no vale para nada, la situación que se ha creado es totalmente nueva para los economistas, tenemos que reconocerlo, tengo la sensación que si aplicamos Maastricht con un excesivo rigor vamos a cargarnos el invento, vamos a tener que ir con mucho cuidado porque a lo mejor nos metemos en una¡crisis que es mucho más larga de lo que nos creemos y fo es de un año ni de dos sino de más y por tanto hay que repensarlo todo, desde el punto de vista monetario, y hay que actuar con una enorme prudencia en la aplicación de fenómenos prereconocibles" . i 3 �El propone una conferencia monetaria internacional nueva, mundial, no europea; él propone un plan de estabilización, de estabilidad, de convergencia europea, conducido conjuntamente por los países europeos, porque un plan de estabilización nacional no puede ir, no se puede ni formular ya. Dándole la razón a Reynes, ya que Reynes propuso en el año 44 -que no es el Reynes de la economía interior, de la demanda efectiva y todo esto que asusta tanto, es el Reynes del Sistema Monetario Internacional-, Reynes estuvo en Versalles en el año 21, estaba en la delegación inglesa y salió asustadísimo y lo explicó en unos artículos magníficos, sobre como los países europeos victoriosos de la Primera Guerra Mundial se estaban cavando la fosa de la Segunda, porque obligaban con el famoso tema de las Germans Reparations a Alemania a un esfuerzo matemáticamente imposible de cumplir y estaban creando la hiperinflanción y estaban creando las bases del nazismo. Y quedó muy impresionado por esta situación de Versalles, antes de terminar la guerra mundial (la Conferencia Monetaria Europea se reune antes de terminar la Guerra Mundial, en el 44), y Reynes salió en silla de ruedas porque tuvo un ataque al corazón de los sustos que le dieron los americanos, porque él creyó que Europa iba a encontrar en América un aliado no sólo en la guerra sino en la paz, un aliado hasta el final, él creyo que se iba a crear un auténtico Banco Mundial, no un fondo donde se pusiera dinero para sacarlo, sino un Banco de verdad que emitiera moneda, una moneda internacional. Y los americanos dijeron que no, que ellos ya harían el Plan Marshal, pero que una moneda mundial no, porque esto sería lo mismo que entregar el dominio que ellos tenían sobre la escena económica a través del dólar. Y Sardà Dexeus decía el otro día, "ahora lo que hay que hacer es otra Baton Rouge en donde se cree un autentico Banco Mundial, no un BancQ,Mundial fondo, sino un Banco Mundial banco a que pueda.dtar dinero, con limitaciones, con control internacional, pero que sea capaz de hacerlo". A mi todo esto me impresionó muchísimo. En los meses que vendrán veremos teorías como ésta, sobre todo por la parte negativa. Sardà Dexeus no dijo que estaba contra el Tratado, como algunos interpretaron, sino contra la aplicación mecánica del Tratado. Si se aplica a rajatabla podemos sufrir muchísimo, más de lo necesario. Nosotros por nuestra parte, como ciudades vamos a intentar construir una red de seguridad, muy modesta, a �nivel civil o de civismo, entre ciudades europeas, que vaya creando, ayudando a crear la ciudadanía europea efectiva, más allá de las leyes, más allá, incluso, de las elecciones, sobre la base de los intercambios, de la relación de la competencia, porque las ciudades compiten, pero colaboran como las empresas compiten y colaboran. En este sentido vamos a buscar la complicidad de los dos grandes partidos europeos y voy a estar el día 12 de julio otra vez en Bruselas a ver a Willy Claes como presidente de los Socialistas Europeos, no como ministro de Exteriores, para pedirle que él y Leo Tindemans, que es el presidente del Partido Popular Europeo ( y si puedo en esta fecha u otra me entrevistaré con el señor Tindermans, en mi calidad de presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa), para pedirles que sean ellos los que traten de avanzar en la interpretación de la doctrina de la subsidiariedad y como debe de formarse el Comité de Regiones, porque de otro modo, los sentimientos de síntesis no van a existir. La Comisión está atada de manos, el Consejo Europeo recibe siempre a los Estados pero no les da la solución. Entonces vamos a pedir a las dos fuerzas políticas mayoritarias que traten de aproximar posiciones en la interpretación de lo que debe entenderse como Comité de Regiones, de su composición ( tenemos cuatro años por delante para hacerlo), y lo que debe entenderse por subsidiariedad. Por otra parte, quisiera explicarles algunas actuaciones que vamos a llevar a cabo, una de ellas es desde nuestra presencia en el comité ejecutivo de Eurociudades, que es un lobbyde las grandes ciudades. Y es que Eurociudades va a llamar a las grandes ciudades europeas a un Davos urbano, y ya hemos hablado con muchas de las grandes empresas europeas, con Fiat, con Philips, con Bosch..., para tratar de llegar a una pequeña reunión, no una cosa enormemente masiva, pero si suficientemente representativa de ciudades de Europa y de grandes ciudades de Europa para preguntarnos tres cosas: una relativa al automóvil y la ciudad, otra relativa al cable de fibra óptica y a la telecomunicación y una tercera sobre temas de medioambiente y reciclaje. También se debatirá cómo quieren las empresas que fabrican coches que sean las ciudades europeas, cómo quieren la ciudades europeas que sean los coches. Tenemos que hablar ya del coche urbano como un producto diferenciado, y lo mismo en el cable y el medio ambiente. Esto va a tener lugar en el verano del año que viene, del año 94. �Mucho antes, en octubre de este año, tenemos los Estados Generales en Estrasbu go, (los días 20, 21 y 22) del Consejo de Municipio y Regiones de Europa. Esta es una reunión de más de .500 personas, presidida por François Mitterrand, a 1a que hemos invitado a Vàclav Havel, y vamos a intentar en estos Estados generales establecer la filosofía municipalista europea de los próximos años. Esta es una gran reunión que se celebra cada dos años. También, como representante del Consejo de de Municipios y Regiones de Europa en IULA, que es nuestra unión mundial, he estado recientemente en Toronto y allí hemos llegado a una Declaración Universal de Derechos del Autogobierno Local. En fecha próxima, dentro de unos meses, el presidente de IULA, el presiente de IUTA que es la otra organización mundial existente y el presidente del'CMRE, entregaremos a Butros Gali para que la ONU la asuma como propia. Al tiempo que conseguimos que estas dos organizaciones, una de matriz francófona y otra de matriz anglosajona tiendan ya a su unificación y sea más próximo el día en que al lado de las Naciones Unidas estén las Ciudades Unidas, una sola organización. Incluso todos los lobbys de ciudades, que hay varios, esta Sommet, presidida por el alcalde de Tokio, sr. Suzuky; Metropolis, presidida por Michel Giraud, que trataríamos también que se fueran adaptando a este movimiento mundial de ciudades. Por último, expresarles una preocupación nuestra, de las ciudades europeas, por la situación de la antigua Yugoslavia. Y la disponibilidad de las ciudades para actuar si el Consejo Europeo lo considera necesario y la ONU lo considera necesario. Ustedes saben que hace un año se reunieron en Barcelona más de cien ciudades para la inauguración de los JJ 00 y escribimos una carta, a través del Ministerio Español de Asuntos Exteriores al que entonces era presidente del Consejo Europeo. No hubo una respuesta clara ni de la ONU ni del Consejo Europeoy por tanto no actuamos. En el mes de abril, el día 2, pe celebró en Sarajevo un aniversario de los JJ 00 de Sarajevo, invitaron al president del COI y este me cedio una plaza en el avión que debía llevarle a Sarajevo. Pero esa semana, ustedes lo recuerdan, fue la de mayor belicosidad, de tal forma que ni siquiera los aviones de la ONU pudieron aterrizar. Yo creo porque sabían algo de todo esto, el caso es que nada se pudo hacer. Luego, Catherine Trautman, la alcaldesa de ,Estrasburgo que es la �presidente de la comisión del CMRE de relaciones con las ciudades del Este, quïsohacer lo mismo, ya casi llegando a un acuerdo directo Con el general Morillon, y tampoco fue posible. Nosotros seguimos estando, y quiero que ustedes lo sepan, interesados en hacer una acción que sirva a un interés le paz, efectivamente. Eso es todo lo que les quería decir. Agradecerles su trabajo, su presencia y animarles a que cada vez más esta reunión deje de ser una reunión informal, que ya lo va dejando de ser, y sea el reflejo de una amistad creciente entre nuestros países, nuestras ciudades y nosotros mismos. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4242 Title A name given to the resource Cònsols dels Països Comunitaris / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palauet Albéniz Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Cooperativisme Relacions Internacionals Constitucions Territoris Acció política Barcelona Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1337/19930708d_00569.pdf 8d6e52ad6990b3a9b274001ed08dc0c4 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN L'ACTE D'INAGURACIó DEL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT DIJOUS, 08..07.93. PARC DEL NUS DE LA TRINITAT. 20:00 HORES GUIó - SATISFACCIÓ PER LA INAUGURACIÓ D'AQUEST PARC. L'OBRA D'INFRASTRUCTURA MÉS IMPORTANT DELS JOCS OLïMPICS PER LA SEVA COMPLEXITAT, PER LA SEVA UTILITAT GENERAL I PER LA SEVA REPERCUSSIÓ LOCAL. PER LA SàVIA CONJUNCIÓ DE LES AUTOPISTES, EL BARRI I EL PARC. - ORGULL DE CIUTAT: UNA OBRA DE QUALITAT PER A UN BARRI NECESSITAT DE QUALITAT I D'ATENCIÓ. EL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT ERA LA GRAN REALITAT PENDENT DEL CICLE OLíMPIC. ÉS UNA OBRA MOLT, MOLT IMPORTANT. UNA OBRA PER AL CONJUNT DE LA CIUTAT I QUE TÉ UN PES ESPECÍFIC PELS DIFERENTS BARRIS DE LA ZONA, EL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT ÉS UN EXEMPLE DEL MODEL QUE HA CARACTERITZAT LA MAJOR PART DE LES NOSTRES ACTUACIONS. ALLÒ QUE NOSALTRES EN DIEM :"BUSCAR DUES FINALITATS A CADA INSTRUMENT, ÉS A DIR, UNA FINALITAT URBANÍSTICA PER SE I UNA FINALITAT URBANÍSTICA D'ENTORN, D'IMPACTE A L'ENTORN". �EN AQUEST CAS ES DÓNA UNA DOBLE FUNCIONALITAT: UNA SOLUCIÓ AL TRàNSIT DE GRAN COMPLEXITAT, LLIGADA AL TEIXIT URBà AMB UNA OFERTA DE LLEURE I DE QUALITAT PEL BARRI. - LA TRINITAT TÉ UN GRAN PROBLEMA PENDENT: EL TRASLLAT DE LA PRESÓ DE JOVES. BARCELONA NO HA REBUTJAT MAI ACOLLIR LES PRESONS QUE TÉ, PERQUè ÉS UN SERVEI A LA SOCIETAT. Hl HA UNA PRESÓ, PERO, QUE NECESSITA UNS TRASLLAT URGENT, PERQUé PESA MASSA NEGATIVAMENT SOBRE EL BARRI: ES AQUESTA. DEMANEM A LA GENERALITAT QUE COL.LABORI A TREURE AVIAT LA PRESÓ DE LA TRINITAT. HEM FET OFERTES DE TERRENYS ALTERNATIUS, QUE NO ENS HAN ESTAT ACCEPTADES. EN FAREM DE NOVES: DEMANEM SENSIBILITAT A LA GENERALITAT SOBRE EL QUE AQUESTA PRESÓ PESA SOBRE AQUEST BARRI. - EL PARC DEL NUS DE LA TRINITAT ÉS EL SíMBOL DE LA VOLUNTAT DE L'AJUNTAMENT PER LA INTEGRACIO D'AQUESTS BARRIS ENTRE SI I AMB LA RESTA DE LA CIUTAT. AQUESTA INAUGURACIÓ ÉS UNA EXCEL.LENT OBERTURA DE LA CELEBRACIÓ DEL PRIMER ANY DELS JJOO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4243 Title A name given to the resource Acte inauguració del Parc del Nus de la Trinitat / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Problemàtica petició municipal del trasllat de la presó de joves de la Trintat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc del Nus de la Trinitat Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Urbanisme Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1338/19930712d_00570.pdf 980c9a4894e4fd752c5b8d8a101b2f75 PDF Text Text DEAR CITY COUNCILLORS, CONSUL GENERAL, FRIENDS, LAST YEAR, IN FEBRUARY, WE MET SOME OF OUR GOOD FRIENDS IN NEW YORK, AROUND THE TABLES OF A CATALAN RESTAURANT THERE, AFTER A RECEPTION AT THE MUSEUM OF MODERN ART HOSTED BY ITS PRESIDENT, MRS AGNES GUND. THIS WAS --FEBRUARY 92-- INDEED A VERY SPECIAL MOMENT FOR BARCELONA AND FOR ALL OF US. IT WAS ONLY FIVE MONTHS BEFORE THE OPENING OF WHAT WAS ONE OF THE MAJOR EVENTS EVER HELD IN BARCELONA ALONG THIS CENTURY: THE OLYMPIC GAMES. BUT THE OLYMPIC GAMES, BEING A HUGE SPORTS AND MEDIA EVENT, WERE NOT SO IMPORTANT IN THEMSELVES. THE GAMES WERE A PRETEXT, AN EXCUSE, FOR THE TRANSFORMATION OF THE CITY. A CITY WITH A BETTER QUALITY OF LIFE, A CITY WHICH HONORED ITS OWN TRADITION OF URBAN AND ARCHITECTURAL DESIGN. SOME YEARS AGO, AFTER THE FIRST DEMOCRATIC ELECTIONS IN 1979, THE CITY OF BARCELONA BEGUN THE RECONSTRUCTION OF THE CITY. AFTER YEARS OF NEGLECT AND SPECULATION, A WHOLE GENERATION --THE GENERATION THAT 1 �OPPOSED DICTATORSHIP -- ARRIVED AT THE CITY'S (AND THE COUNTRY'S) GOVERNMENT, AND SET THEMSELVES TO WORK. AT THAT MOMENT, THE EARLY 1980S, WE TOOK A VERY IMPORTANT DECISION: MR BOHIGAS, MR BUSQUETS AND MR ACEBILLO, WHO ARE HERE TONIGHT, CAN TELL YOU ABOUT THIS. THE IDEA WAS NOT TO RELY ON THE GENERALITIES OF THE METROPOLITAN MASTER PLAN, BUT TO ACT IMMEDIATELY IN SOLVING OUR FELLOW CITIZEN'S MORE URGENT NEEDS. THE RESULT WAS WHAT MY PREDECESSOR, MAYOR NARCíS SERRA, USED TO DESCRIBE AS A "DARNING URBANISM". IT WAS PLANNING ON A SMALL SCALE, WHICH EMPHASIZED THE DESIGN QUALITY OF REPAIRS TO A DAMAGED URBAN TISSUE. WE GAVE PRIORITY TO TWO URBAN SECTORS. THE FIRST WAS TO WORK ON PUBLIC SPACES (STREETS, SQUARES AND GARDENS) BECAUSE THEY ARE THE BACKBONE OF LOCAL LIFE. SECONDLY, WE PUT QUALITY INTO THE CITY'S SUBURBS -LACKING, GENERALLY, THE MOST ESSENTIAL PUBLIC SERVICES -- TO CONVERT THEM INTO CENTERS IN THEIR OWN RIGHT. I AM PARTICULARLY PROUD OF THE FACT THAT THIS STRATEGY WAS RECOGNISED BY HARVARD UNIVERSITY, WHICH GAVE THE CITY ITS AWARD IN URBAN DESIGN. IN ALL OF THESE URBAN 2 �REFORMS, THERE WAS ALWAYS A CONCERN FOR THE QUALITY OF DESIGN, NOT ONLY FOR THE SAKE OF AESTHETICS, BUT ALSO BECAUSE WE BELIEVE THAT IN THIS WAY WE POSITIVELY CONTRIBUTE TO THE MAKING OF CITY. IT IS FOR THIS REASON THAT I AM SO ESPECIALLY HAPPY THAT A GROUP OF AMERICAN ARTISTS, GATHERED AROUND A FINE AND SMART GALLERIST, JOE HELMAN, ACCEPTED OUR INVITATION TO WORK HERE. BRYAN HUNT'S SCULPTURE, "RITES OF SPRING ", IN THE FORMER RAILWAY FACILITIES WHICH ARE NOW THE PARC DEL CLOT; ROY LICHTENSTEIN'S "BARCELONA HEAD", WHICH OCCUPIES A CENTRAL POSITION IN AN THE OLD HARBOUR AREA; AND BEVERLY PEPPER'S "FALLEN SKY" AND "WOODED SPIRAL" IN THE PARC DE L'ESTACIó DEL NORD, ALSO A FORNER DERELICT RAILWAY INSTALLATION, ARE THREE OF THE BETTER EXAMPLES OF WHAT WE INTENDED TO DO: THAT IS, A GAMBLE ON CONTEMPORARY ART, A GAMBLE ON PUTTING SCULPTURES IN THE STREET, A GANBLE ON A RENEWAL EVEN IF CONTROVERSIAL OF OUR PUBLIC SPACES. UNFORTUNATELY, MAYBE, I MUST ADMIT THAT IT CAUSED MORE ACCLAIM THAN CONTROVERSY. I CANNOT FORGET HERE, EVEN IF THEY HAVE NOT BEEN ABLE TO COME TODAY, THE CONTRIBUTIONS OF ELLSWORTH KELLY, CLAES OLDENBURG AND HIS WIFE COOSJE VAN BRUGGEN -- �WHOSE "MATCHES" YOU CAN SEE OUTSIDE THIS PAVILION--, AND RICHARD SERRA. WE GAVE A GREAT IMPORTANCE TO OUR COLLABORATION WITH NEW YORK CULTURAL LIFE. THIS ALSO INCLUDES TWO IMPORTANT AREAS. FIRST OF ALL, I WANT TO MENTION THE VERY SPECIAL RELATIONSHIP THAT THE CITY OF BARCELONA HAS MAINTAINED, DURING THE PAST FEW YEARS, WITH THE MUSEUM OF MODERN ART AND ITS DIRECTOR, RICHARD OLDENBURG. SECONDLY, THE FRIENDSHIP WITH SUCH A TOUGH CRITIC AS BOB HUGHES GAVE US THE OPPORTUNITY OF BEING KNOWN ELSEWHERE IN THE ATTRACTIVE, EXCITING WAY IN WHICH HE DESCRIBES THIS CITY IN HIS BOOK "BARCELONA". THANKS TO ALL OF YOU, BARCELONA IS A BETTER, RICHER AND NICER CITY. NOW THE GAMES ARE OVER, MANY OF YOU ARE ASKING ME WHAT IS GOING TO HAPPEN WITH THIS CITY. AND I MUST SAY THAT THIS CITY IS CONSOLIDATING, THANKS TO ITS OWN URBAN TRANSFORMATION, ITS LEADING ROLE AS A CULTURAL CAPITAL OF EUROPE. THIS YEAR WE ARE CELEBRATING THE CENTENNIAL OF FOUR GREAT CATALAN ARTISTS AND WRITERS: THE POETS CARLES RIBA AND J.V. FOIX, MUSICIAN FREDERIC MOMPOU AND, OF COURSE, THE MOST INTERNATIONALLY ACCLAIMED OF ALL: �JOAN MIRó. THEY ARE A PROVE OF THE CITY'S PAST CULTURAL VITALITY. THIS STRONG CULTURAL VITALITY WAS DESTROYED BY THE CIVIL WAR AND FRANCO'S REGIME. THIS PAVILION, BUILT BY J.LL. SERT ON THE OCCASION OF THE 1937 INTERNATIONAL EXHIBITION HELD IN PARIS AND WHICH CONTAINED PICASSO'S GERNIKA, BEARS AN EXCEPTIONAL WITNESS OF A WORLD THAT WAS THEN DEFEATED, BUT ALSO --THROUGH ITS RECONSTRUCTION-- OF A CITY WHICH HAS FINALLY REBORN. NOW, A HUNDRED YEARS AFTER MIRó'S BIRTH, WITH A RENEWED CITY, WE HAVE THE UNIQUE OPPORTUNITY TO BECOME AGAIN A CITY KNOWN BY HIS CULTURAL LIFE AND HIS DESIGN QUALITY, MAY I THANK ---AND CONGRATULATE-- YOU AGAIN, ALL OF YOU, FOR THIS. THANK YOU. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4244 Title A name given to the resource Lliurament del títol AMIC DE BARCELONA a diverses personalitats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pavelló d'Espanya, Vall d'Hebron Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Cultura Barcelona Art Hunt, Bryan, 1947- Lichtenstein, Roy, 1923-1997 Pepper, Beverly, 1922- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-07-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències