89 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2785/19990507_SantiagoRoldan_PM.pdf aca31e9e1c486c4a2b2c76a996b5695d PDF Text Text y ^ Barcelona, 7 de maig de 1999 Homenatge a Santiago Roldan L'homenatge de Barcelona i d'Úrculo al nostre amic Santiago Roldan arriba en el moment just, i el lloc no podia ser més adequat. Aquesta cruïlla fascinant de Marina amb Icaria, dos noms tan expressius de l'imaginari col·lectiu barceloní, ha esdevingut per a mi un dels llocs més màgics de la ciutat, un dels punts on més clarament el passat i el futur es creuen i donen sentit a l'espai públic. En Santiago deia sempre que Barcelona era agraïda perquè no trigava ni cinc minuts a omplir els espais públics que creava. Barcelona és una ciutat on anem curts de'temps i d'espai. Ho aprofitem tot. Donem significat i sentit a cada racó i a cada acte. I aquest racó i aquest acte són un dels més justificats i gratificants. Gràcies Santiago. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Homenatge a Santiago Roldán Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-05-07 Type The nature or genre of the resource Escrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Roldán, Santiago Homenatges i distincions Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2784/19999619_LaliVintro_PM.pdf d23549c3cd5e126ef67e0fca825f4ec1 PDF Text Text PARAULES DE PASQUAL MARAGALL PER A LA LALI VINTRÓ L'endemà de les eleccions municipals de 1995, ens vam trobar amb la Lali a la galeria gòtica. Havíem superat un repte difícil, perquè en Miquel Roca era un molt bon candidat. O sigui que estàvem contents pels resultats. Ens vam abraçar per celebrar-ho. Va ser una abraçada natural, molt de veritat. Els fotògrafs que corrien per allí van captar aquesta instantània, que va aparèixer en algun diari. Ara aquesta abraçada em torna a la memòria... com un bon record. Això és el que tinc amb Eulàlia Vintró: un munt de molt bons records. Dels de debò. Però com que també haurem de dir la veritat, admeto que no sempre hem estat d'acord en tot. Afortunadament, per nosaltres mateixos i per la ciutat de Barcelona. Però em sembla que les discussions han tingut sempre un to molt especial, un nivell particular que evidenciava una entesa de principis, una voluntat de treballar plegats més enllà de les discrepàncies i un respecte mutu pel paper de cadascú. Es podria expressar de moltes manares, cada observador posaria l'accent en una síl·laba o una altra, però m'agradaria exposar-ho amb una bona síntesi que representi un vincle formal, perquè els humans ja se suposen. Em sembla que l'expressió més correcta seria aquesta: 'hem governat junts'. Ho hauria pogut explicar amb altres paraules, però m'agrada la formula: 'hem governat junts'. I ens ha anat bé. A la ciutat de Barcelona li va anar bé. També és ben cert que sento una amistat especial per la Lali, que li servo un respecte molt gran, que sempre m'ha impressionat el seu estil, que era molt estimulant mantenirhi un debat, que m'encantava quan era implacable amb les exhibicions de sofisme, perquè per l'Eulàlia la política és una feina sincera, on no s'hi valen els malabarismes fàcils. Potser hi hagi algun conseller de la Generalitat a qui la Lali s'aparegui en els malsons, però això no n'avalaria cap maldat, si de cas confirmaria totes les virtuts de l'Eulàlia Vintró i posaria en evidència la inquietant insensibilitat i falta d'estil d'aquest suposat conseller amb males nits. Per nosaltres no hi ha malsons. Al contrari, compartim un somni possible amb una majoria de catalans i catalanes. Jo no sé de quina manera voldrà aportar la seva contribució l'Eulàlia Vintró, ni és l'hora encara d'imaginar concrecions que si han de �venir ja vindran. Però no em vull estar de dir que si passen coses importants, i en passaran, l'Eulàlia hi haurà de ser. No siguem banals, no especulem sobre detalls que ara són irrisoris. Pensem en termes més amplis. Cenyim-nos de moment a l'esperit, que la lletra ja s'escriurà sola o l'escriurem quan sigui l'hora. Expressat de la manera que sigui, que cadascú esculli la seva, tots els que esteu avui aquí estareu d'acord amb mi si us expresso la meva convicció que l'Eulàlia per res del món no es pot perdre el millor d'aquest somni a l'abast, el canvi que Catalunya vol viure amb il·lusió i esperança. Perquè a Catalunya hi ha d'haver un canvi i hi serà, us ho asseguro. Un canvi que obri una etapa de progrés i que se signifiqui en una Generalitat de tots els catalans. Per això caldrà la participació de moltes persones. Cadascú des de la seva opció, des de la seva disponibilitat, des de la seva voluntat més íntima. Però el país haurà de comptar amb les persones que més bé poden fer. L'Eulàlia Vintró és una d'aquestes persones. Haurem de compartir les instantànies que ens donin bons records per d'aquí a uns anys. Un petó i una abraçada, Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall per a la Lali Vintró Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-06-19 Type The nature or genre of the resource Escrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Vintró, Eulàlia, 1945 - Acció política Catalunya Esquerra (Ciències polítiques) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 100 Escrits https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2766/19990707_NovesOportunitatsCat_PM.pdf d4479411aaf17cf645df944808af1970 PDF Text Text Ciutadans pel canvi Maragall % /ÚOÍM/H Ciutadans pel canvi Consell de Cent, 323 baixos 08007 Barcelona Tel. 93 215 41 81 / 93 272 38 38 Fax 93 272 38 42 / 93 495 54 43 email, maragall@canvi.com Là /ÛL CMMjauu per a Catal Paraules d e Pasqual M a i Barcelona, 7 de juliol de 1999 �A favor de la transparència Bona nit. En primer lloc, els agraeixo molt, de debò, que siguin aquí: demostren un interès pel que s'esdevindrà a Catalunya. Un interès que comparteixen amb una majoria de ciutadans del nostre país. Vostès han fet una aposta per la transparència i els ho vull agrair de debò. Quatre-cents empresaris catalans reunits avui aquí és una expressió de normalitat i vol dir que hi ha un desig de transparència. Volem que la nostra campanya també es pugui finançar amb recursos aportats pels ciutadans. Però d'una manera oberta i transparent. Sense cap ànim de ser massa transcendent, els puc dir que el pas que avui donem és positiu per la normalització de la política. Tractaré de respondre les seves expectatives. �Catalunya espera molt d'ella mateixa. Hi ha una gran expectativa que no podem defraudar. También hay entre nosotros algunos empresarios venidos del resto de España, sea por curiosidad, por interés o sobre todo por amistad: gracias redobladas. Intentaré hablar en un catalán que se entienda. Con buena voluntad nos entenderemos siempre. El primer missatge és justament aquest: Catalunya s'ha de fer entendre dins i fora. Tractarem que ens entenguin els ciutadans d'aquí, els de les altres Comunitats Autònomes i els de la Unió Europea. El que ara tenim és, potser, massa publicitat i "autobombo" a dins, i poques explicacions sinceres i convincents cap a fóra. No tinc cap mena de dubte sobre les possibilitats del país. Però el que ara veiem és qüé Catalunya espera molt d'ella mateixa, de les seves possibilitats. Hi ha una gran expectativa que rio podem defraudar.'! per això sóc aquí. Perquè no tinc cap mena de dubte sobre les possibilitats del país; ni cap dubte, tampoc, sobre la decisió que vaig prendre ara fa un any. Un país esplèndid Tenim un país esplèndid i ünà capital magnífica que guanya tots els ratings internacionals: la niedálla d'òr del RIBA, el Royal Institute of British Architects; el premi de �Harvard de disseny; una bona posició a les classificacions de Healey and Baker. Tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agràries competitives, uns sindicats moderns i unes classes mitjanes cultes i preparades. Tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses agràries competitives, uns sindicats moderns i unes classes mitjanes cultes i preparades. Potser, això és el més específic de la nostra situació social i de la nostra herència cultural, a les ciutats i al camp. Per tant, no es justifica el tremendisme, ni és raonable l'acritud quan s'estableixen comparacions amb altres autonomies. Tenim en el territori, avui, el poder de decidir el 50% o més de la despesa pública. Encara que a Catalunya, la Generalitat, per diverses raons, no té el pes inversor que tenen altres comunitats autònomes. Espanya arribarà, en cinc o deu anys, a una situació en la qual el 60% de la despesa es decidirà en territoris autonòmics i Catalunya -que està per sobre de la mitjana- podria ser que arribés al 70% d'autonomia financera. Es a dir, al 70% de despesa decidida des d'aquí. I Ja saben que sóc optimista però també sóc obstinat. Hem d'acordar un objectiu, que he reiterat sovint, del 40-30-30 com a mitjana espanyola de repartiment de la despesa entre l'Estat (40%), les autonomies, (30%) i els 5 �El pessimisme metòdic i l'acritud encara donen pitjors resultats. ajuntaments (30%). És possible i, fins i tot, és probable. Però això s'aconseguirà amb tenacitat i amb imaginació, no pas amb pessigades ni amb amenaces. Ja saben que sóc optimista. Però també sóc obstinat. L'optimisme sense insistència a vegades esdevé una mica ingenu. Pot ser o es pot convertir en ingenuïtat. I el pessimisme metòdic i l'acritud encara donen pitjors resultats. No aporten gaire i creen males vibracions dins i fora de Catalunya. Aconseguirem aquests objectius; no en tinc cap dubte. Volem un país que no divideixi entre els que tenen com a llengua pròpia la llengua pròpia del país i els que tenen com a llengua pròpia la llengua comuna de tots els espanyols. Però els vull explicar què ha passat en aquest dotze mesos que portem des que vaig anunciar el meu compromís electoral i també vull explicar què pretenem que passi en els propers anys. Volem un país més participatiu, que no pot ser solament un concepte identitari com el que s'expressa en les emocions esportives o en altres ocasions de vibració col·lectiva. Sóc dels que vibren molt en aquestes ocasions. Ningú no ens pot prohibir aquest tipus d'emocions, però això no és suficient per desenvolupar un projecte de país. No en pot ser l'únic fil conductor. �Catalunya mereix molt més Catalunya mereix molt més. Mereix allò que els altres esperen de nosaltres. Es a dir, que sigui un país amic, un país amistós. Un país, per començar, amic dels seus ciutadans, que mereixen ser tractats d'una altra manera. Sense divisions entre els que s'adhereixen a una filosofia de govern i els que en discrepen. Un país que no divideixi entre els que tenen com a llengua pròpia la llengua pròpia del país i els que tenen com a llengua pròpia la llengua comuna de tots els espanyols. Un país amic dels seus alcaldes i dels seus ajuntaments, a prop dels seus intel·lectuals i crítics; amic dels seus empresaris i emprenedors; proper als seus professionals i treballadors. Un país, en definitiva, que no sigui desconfiat. Jo no aspiro a dir als catalans allò que han de fer. Jo no vull dir als empresaris catalans què han de fer. He tingut moltíssimes reunions amb empresaris del país. Ho saben bé, perquè són aquí. Amb la Cecot de Terrassa; amb el Gremi de Fabricants de Sabadell; amb els empresaris de Manresa; del Ripollès i del Berguedà; del Camp de Tarragona, dos cops: un a Reus i un altre a Tarragona, però en totes dues ocasions fent I Jo no aspiro i a dir als catalans allò que han de fer. �ús del mateix llenguatge. Per cert, que Reus i Tarragona estan d'acord a crear una regió metropolitana* una àrea metropolitana que es dirà'El Gamp de Tarragona'. Estratègia, consens i eficàcia Això és el que se'm demana. I la meva resposta és: d'acord. També m'he reunit amb les Juntes de Regants de l'Urgell, del Segarra-Garrigues, del Canal d'Aragó i de Catalunya, de Pinyana i d'Algerri-Balaguer; ; i amb els regants del Ter. Amb els ramaders del Pallars, amb els empresaris de Granollers, d'Igualada, de la Garrotxa, de l'Empordà. Amb els porcins d'Osona i de Lleida. Amb els propietaris de boscos del Bages i del Solsonès. Amb la Unió de Pagesos, que té empresaris i empresàries molt viables. Amb els representants dels sectors de ja informàtica, de la indústria farmacèutica. Amb els executius de la petroquímica de Tarragona. Amb els vinaters del Penedès, els cooperativistes del Priorat, els hotelers de Lloret, els pescadors de Vilanova, de Blanes... No continuo perquè la llista seria molt llarga, és molt llarga. Estratègia i consens Tots aquests contactes m'han confirmat que aquest país necessita una estratègia, opcions estratègiques. No podem continuar amb improvisació, sense prdre ni concert, amb �esquitxades interessades, però sense planificació i projecte previ. Les accions públiques i les privades que les acompanyen han de respondre a uns objectius estratègics de país. I El nou govern de Catalunya serà el govern de tots els catalans I és imprescindible el consens. Un consens ampli. Els reitero que aquesta és justament una de les meves conviccions més rotundes. He dit estratègia i consens, i ara hi afegeixo eficàcia. És a dir: aconseguir els objectius. I també fer-ho amb eficiència. Es a dir, aconseguir els objectius amb els mínims recursos. Això és el que se'm demana. I la meva resposta és: d'acord. Per això he dit que el nou govern de Catalunya serà el govern de tots els catalans, perquè és exactament allò que els catalans, en aquest moment, esperen i reclamen. I que sigui un govern competent i eficaç. Aquesta eficàcia, l'aconseguirem si som capaços de posar en marxa la coordinació estratègica i operativa entre els territoris, els empresaris i el sistema educatiu. Poders locals, empresaris i escoles o universitats. És un esquema triangular fonamental. Les seves possibilitats són enormes. Pensem, per exemple, en un assumpte central com és la negociació clàssica entre empresaris i treballadors. Avui, vostès ho 1 Els catalans i reclamen un govern competent i eficaç. 9 �Les comunicacions i els eixos territorials seran una prioritat del nou govern. saben millor que ningú, el pacte social basat només en l'equació salari-benefici és molt poc viable. Les autèntiques taules de negociació són aquelles que permeten als sindicats, en un territori determinat, relacionar les seves demandes salarials amb la viabilitat dels projectes empresarials i amb el salari en forma de serveis. Es a dir: els pactes territorials. Perquè els beneficis han de permetre fer front, significativament, a les demandes dels ajuntaments per finançar serveis eficients: serveis educatius, de formació professional, de comunicacions, de seguretat... I si ens referim a la formació, és obvi que les empreses hi han de ser presents. Han de ser presents a l'escola per donar una direcció al tipus i la qualitat del treball necessari. Ara no m'estendré sobre aquest punt, però us podria donar compte, d'entre aquests contactes que he tingut, de la gran quantitat de persones que feien referència a aquesta qüestió. És una visió qualitativa que cal tenir en compte, molt particularment, pel que toca a la presència de les dones en el mercat de treball i en el mercat empresarial. En això hi vull posar un èmfasi molt especial. Es tracta d'estimular i de respectar l'especialització o les especialitzacions locals, 10 �però sobretot de crear xarxes de ciutats que siguin competitives i que formin part d'un sistema. Les accions públiques no han de ser unes gotes d'aigua llançades a l'atzar en funció de necessitats singulars per crear adhesions polítiques. Hi ha d'haver unes prioritats. I aquestes prioritats, per a mi, són clares: l'educació, els serveis, el territori, el paper de la dona, les noves oportunitats econòmiques i les xarxes d'infraestructures. Inversions necessàries Certament, totes aquestes prioritats demanen unes determinades inversions. Catalunya no ha estat prou previsora. Més ben dit, el seu govern no ho ha estat. En les ratios d'infraestructures, Catalunya no té el pes que la seva massa crítica exigiria. Les comunicacions i els eixos territorials seran, doncs, una prioritat del nou govern. L'eix transversal s'ha acabat. Més ben dit: quasi s'ha acabat; no s'ha acabat del tot i ha quedat estret. I queden altres connexions pendents: l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc. Són eixos que han d'acostar poblacions, que han d'ampliar mercats, tant pel treball com per l'ensenyament o per altres serveis socials. Olot i Igualada, avui mal enllaçades, han de �decidir la seva adscripció territorial. I ho han de fer sobre la base de bones connexions Igualada-Manresa i Olot-Ripoll-Vic. En els darrers anys, les inversions en comunicacions s'han limitat, pràcticament, a les carreteres. Però s'ha demostrat un certa incapacitat per pensar en el futur i, a vegades, més aviat s'ha tractat de dur a terme grans obres per resoldre qüestions que poc hi tenien a veure. I penso en l'autopista de Manresa -tan buida- i en l'abandonament, en canvi, de l'Eix del Llobregat. Ens cal una xarxa de trens que inclogui els tramvies lleugers a les àrees metropolitanes i un metro de Barcelona que de debò sigui "metro-polità". I la xarxa ferroviària, què? Catalunya és un país que no té els trens que necessita. Ens cal una xarxa ferroviària forta per a les connexions que el mercat reclama, però també per garantir la mobilitat ciutadana. Una xarxa de trens que inclogui els tramvies lleugers a les àrees metropolitanes i un metro de Barcelona que de debò sigui un metro, sigui "metro-polità". Però també les connexions amb la Cerdanya i França; la Manresa-Lleida; la IgualadaMartorell. Amb doble via, que avui només n'hi ha una. Les comunicacions ruteres entre la Plana d'Urgell i el Port de Tarragona... �Els empresaris afectats ho tenen ben clar, i jo també. Les comunicacions s'han de resoldre d'un cop. Entre les planes de Lleida i el Port de Tarragona hi ha carreteres molt boniques, però molt poc eficients. El Penedès-Garraf, que es troba dins de la regió metropolitana de Barcelona, és el coixí entre les dues àrees metropolitanes, la de Barcelona i la de Tarragona, i s'ha vertebrar millor. Perquè està creixent a un ritme molt fort. Es tracta de configurar sobre bases realistes les àrees metropolitanes de Barcelona i de Tarragona, les xarxes urbanes de Lleida i Girona, de la Catalunya central, del Pirineu i de l'Ebre. El nou govern de la Generalitat establirà en aquests territoris, en les set regions reals que existeixen a Catalunya, delegacions territorials que es coordinaran amb els ajuntaments. I s'ha de parlar encara, evidentment, de l'Eix costaner; el més potent de Catalunya i de tota la Península. Catalunya ha de treure el màxim profit d'un triangle Madrid-Barcelona-València fort; fort i equitatiu. Es a dir: que tots tres braços siguin iguals. Això és de gran importància; i que apunti de manera eficient cap al cor d'Europa. El creixement de Saragossa no fa més que enfortir aquesta estratègia. Definirem estratègies pels aeroports de Reus, de Girona i els de muntanya. �Són situacions de competència que no constitueixen cap amenaça; ben al contrari, són una fantàstica oportunitat. Això vol dir que l'alta velocitat ferroviària i l'ample de via europeu han de connectar aquest triangle abans que altres xarxes competitives ens deixin fora de lloc. No vull ser pessimista i no dic que estiguem fora de joc. Estic dient que sense les inversions necessàries, sense les infraestructures que hem de potenciar, no aconseguirem els nostres objectius. Hem de tenir un port potent a Barcelona i un port àgil a Tarragona, per competir amb els mercats globals i per ser la porta real del sud d'Europa. La mateixa prioritat, o encara més, ha de tenir l'aeroport de Barcelona. Un aeroport que el Govern actual ha descobert fa poc, després d'una trajectòria una mica confusa sobre aquest tema; després d'haver tingut la temptació, fins i tot, d'iniciar una política de cert fre al seu desenvolupament. Sembla mentida que en aquesta qüestió estiguem igual que el 1992. Ens hem quedat allà. Mireu les tones mètriques de cargo, que és l'element més creixent dels aeroports a tota Europa en aquest moments: està encallada des de fa quatre o cinc anys a 80.000 tones. Això no passaria mai en una empresa. És impossible d'imaginar com �pot succeir això. Una demanda disparada i una oferta que espera tranquil·lament, amb el seu límit cobert, ben cobert, és clar... Caldrà definir unes estratègies específiques també per als aeroports de Reus i Girona i per als aeroports de muntanya, que tenen més possibilitats de les que s'aprofiten actualment. En aquest terreny, com en tots els altres, tindrem molt en compte, molt particularment, la diversitat de les prioritats estratègiques que tenen els territoris de Catalunya. L'aeroport de Reus no és igual que el de Girona. Igual com les universitats de Lleida i Girona i la Rovira Virgili no han de ser l'expressió de decisions centralitzades. Els territoris han d'expressar la seva voluntat de futur. Aquesta diversitat portarà a una gran creativitat i farà encara més patètics els intents de confrontació que hem viscut. No es pot posar Catalunya contra Barcelona ni Barcelona contra Catalunya. Ja saben que això ha perjudicat el conjunt del país, això ha fet mal. No estem parlant, quan parlem de totes aquestes inversions i d'aquestes infraestructures, d'impossibles, sinó de propostes que hem mesurat i que hem calculat. I us dic que tot això que he anat exposant, en un termini que s'ha d'estudiar i en un termini que no és immediat -encara que algunes coses han de ser immediates-, es pot fer. No es pot posar Catalunya contra Barcelona ni Barcelona contra Catalunya. Això ha perjudicat el conjunt del país. 15 �La nostra experiència, garantia d'eficàcia És trist haver-ho d'admetre, però des de les inversions de 1992, no hi ha hagut cap altre període inversor important a Catalunya almenys en termes que fossin mínimament comparables amb aquell període. Les estadístiques canten en aquest sentit. I això que els Jocs Olímpics no tenien, almenys d'entrada, el favor de tothom. Però finalment el van tenir i, per tant, passem aquesta pàgina... Les arques són buides però pitjor estàvem quan vam entrar a l'Ajuntament de Barcelona. Vostès es poden preguntar d'on sortiran les misses, d'on sortiran els diners per a tot això. Les arques són buides, prou que ho sabem. Doncs bé, pitjor estàvem quan vam entrar a l'Ajuntament de Barcelona. I alguns dels presents aquí ho saben per experiència pròpia. Ningú no pot negar que la transició ha estat considerable. Hem de fer a Catalunya, a tot Catalunya, el que ja s'ha fet a Barcelona, a Girona, a Sabadell, a Terrassa i a tantes altres ciutats. Però tots d'acord. Les dues bandes de la plaça de Sant Jaume, per començar. Treballarem en la direcció adequada per reforçar l'operativitat de la magnífica xarxa 16 �NOVES OPORTUNITATS PER A CATALUNYA Paraules de Pasqual Maragall Candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya Hotel Juan Carlos I, Barcelona 7 de juliol de 1999 r-~, (r) Ciutadans pel canvi —Maragall �de ciutats que té Catalunya. Això que els experts avalen com l'única resposta possible al caos i als costos immensos de la ciutat difusa. Perquè ara està sorgint una ciutat difusa que ocupa els sòls que eren forestals o agraris amb urbanitzacions amb pocs serveis. Moltes cases adossades, però fora dels nuclis rurals; urbanitzacions penjades d'un fil que no disposen dels serveis de qualitat urbana imprescindibles. És un sistema que suposa un consum immens de territori i que fa inviables la majoria dels serveis públics. Des de la seguretat a la recollida de les escombraries o el transport. I es podria haver fet d'una altra forma. Nosaltres hem consultat els geògrafs, els urbanistes, els economistes... i ens diuen com es poden trobar solucions a un desgavell que malmet, també, l'aspecte d'un país que és essencialment un país bonic, un país bell. Tenim una Catalunya desendreçada que creix sense mesura, sense planificació i sense estratègia. El consens, aquí, haurà de ser l'eix bàsic del nostre programa. És l'eix bàsic del programa que els estic començant a desgranar i que en el seu moment aniré explicant amb més detall. El consens l'hem aplicat a Barcelona i els resultats han estat molt bons. En alguns �I PropOSO el Consens, el ll diàleg i la | participado COm a motors del Canvi que el pais pOt fer. casos podríem dir, fíns i tot, espectaculars. Doncs bé, els resultats seran igualment briliants a Catalunya. Perquè tenim uns avantatges singulars que provenen de la nostra dimensió com a país, i de la nostra relació amb la resta d'Espanya, amb Europa, amb el Mediterrani i amb Amèrica llatina. Proposo, per tant, el consens, el diàleg i la participació com a motors del canvi que el país pot fer. I com a garantia de la meva asseveració que el canvi portarà noves oportunitats per a tothom. Més recursos i competències pels ajuntaments Noves oportunitats per a Catalunya, per a les empreses, per a les escoles, per a les dones i el seu rol social, per als municipis i per al territori. Els ajuntaments hauran de disposar de més recursos, de més competències i de més possibilitats. Ja m'han sentit explicar, més d'un cop, que penso que un 6% del conjunt de la despesa pública que es fa a tot Catalunya i per totes les administracions -no el 6 % del que gasta la Generalitat, sinó el 6% del que gasta tothom, tots els governs, tots els subsectors públics a Catalunya- s'ha de poder passar de la Generalitat als ajuntaments. I estan estu- �diats quins són els serveis que es poden traspassar: l'educació, l'habitatge en una bona part i les polítiques actives d'ocupació. Campanya electoral neta i de continguts Permetiu-me ara una breu referència als mitjans de comunicació. Molt breu. Assistim, a tota Espanya, com a Catalunya, a una privatització esbiaixada de patrimoni públic i de xarxes de comunicació i d'informació. Això s'ha d'acabar. L'objectiu és aconseguir la màxima normalitat; donar per acabada l'actual situació extraordinària. Escapar de les excepcionalitats i acostar-nos a la normalitat com a país. Per això penso en un govern que governi, en una oposició que faci oposició, de manera contundent, però sense estridències. Perquè tampoc no hem sabut -i això potser sigui una mica culpa de tots, com a país- trobar el to i el nivell europeus. M'atreveixo a demanar-los que juguin un paper en aquest projecte. I els demano, per exemple, que m'ajudin a centrar el debat en les autèntiques qüestions i no en les falses qüestions. Vostès tenen molta capacitat de | El canvi portarà noves oportunitats per a tothom. �El meu objectiu no és una Generalitat socialista ni m'agrada l'actual Generalitat convergent. El país reclama la Generalitat de Catalunya, la de tots els ciutadans de Catalunya. Tindrem un govern de tots els catalans que impulsi un país més obert, més amistós crear opinió, molta. Posin-la al servei del país, al servei de l'interès del país. És a dir, a favor d'una campanya electoral neta, interessant, no visceral. Una campanya que porti a un debat de continguts. Tot això que és habitual, i que ja ho coneixem, ha de canviar. Els asseguro que per la meva banda, així ho faré. I els garanteixo que el canvi no serà pensat a favor de cap partit: serà pensat des d'unes posicions partidàries, ben amples, per cert. Però no serà pensat a favor d'aquest partit ni a favor de cap sectarisme alternatiu. Ja ho he dit en altres ocasions i els ho vull repetir avui: el meu objectiu no és una Generalitat socialista, i no m'agrada l'actual Generalitat convergent. Allò que el país reclama és la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de tots els ciutadans de Catalunya, un govern de tots els catalans que impulsi un país més obert, més amistós, més franc, per encetar una etapa fecunda d'inversió estratègica que asseguri les noves oportunitats que Catalunya mereix i pot aconseguir. Tinc molta confiança i estic convençut que el canvi es produirà. Els garanteixo que compto amb tothom, amb tothom, per tirar endavant els projectes que volem posar en marxa; m'hagin votat o no m'hagin votat el dia que toqui votar. �Deu principis de l'acció del nou govern Permetin-me, per acabar, que sotmeti a la seva consideració deu proposicions que volen resumir les idees bàsiques que he tingut l'oportunitat de començar a explicar. Són deu proposicions que aspiren a configurar unes grans línies de força de la futura acció de govern. 1.- El consens com a base de l'acció política És un concepte central i de màxima rellevància. La nova política de govern es basarà en la cohesió, el consens, el diàleg i la participació del màxim nombre de ciutadans, institucions, empreses i administracions. Encetarem una etapa d'inversió estratègica que asseguri les noves oportunitats que Catalunya mereix i pot aconseguir. | Compto amb * tothom per tirar endavant els projectes que volem posar en marxa. 2.- Els territoris de Catalunya tenen prioritats estratègiques pròpies i diverses Catalunya és un país divers que no pot ser observat amb una visió estrictament unitària. Els territoris de Catalunya tenen unes vocacions i unes possibilitats estratègiques prioritàries que són diferents. Les accions del Govern han de tenir en compte aquesta realitat, en tots els terrenys. 21 �I La nova política 1 de govem es basarà en la " COhesiÓ, el COnsenS i el diàleg. 3.- Anar de la cultura de la identitat a la cultura del projecte El projecte és l'expressió d'una decisió complexa, d'una suma de decisions. El projecte pot tenir una gran rellevància com a mobilitzador de les energies ciutadanes. Els projectes grans i ben entesos creen sinèrgies entre els actors socials. I és d'aquí que es deriva l'autèntica identitat; d'haver fet junts aquests projectes. Catalunya ha de recuperar la cultura dels projectes, que és una cultura dinàmica, participativa i mobilitzadora; es refereix als homes i a les dones, a les empreses, a tota una diversitat d'actors que hi poden prendre part. En conseqüència, Catalunya hauria de matisar la centralitat de la cultura de la identitat, que implica acceptació, més que no pas participació. És més passiva. 4.- Un lideratge públic potent El lideratge públic és fonamental per dinamitzar polítiques basades en el consens. El lideratge públic significa impuls i pot ser decisiu com a garantia de qualitat, de sostenibilitat i de viabilitat a mig termini. 22 �El lideratge públic no ha de suposar intervencionisme ni intromissió. Em deia l'altre dia un representant de l'empresariat: "Hi ha massa intromissions". Crec que tenia raó. La participació, la integració dels sectors públic i privat és la millor garantia dels efectes multiplicadors que qualsevol política pública pretén. 5.- La importància de les opcions estratègiques Catalunya ha d'ordenar les seves actuacions públiques i privades a partir d'unes grans opcions estratègiques. Ho resumeixo aquí, com a punt de partida d'una reflexió que el país haurà de fer conjuntament durant els mesos que vindran, si el debat és seriós. Primer: l'autèntica reforma educativa. Segon: la devolució de responsabilitats i recursos al territori i a la societat. Tercer: no perdre cap oportunitat de futur en el camp tecnològic i en el de la innovació. Massa que n'hem perdut. Ara no faré la llista. Casar l'empresa amb l'escola, la formació professional i la universitat. I finalment, last but not least, la logística de les grans inversions infraestructurals apun- 1 El Hderatge públic 110 ha de SlipOSar intervencionisme "I intrOITIISSIO. ? �tant al cor d'Europa, al Mediterrani i a l'Amèrica Llatina. El plantejament estratègic suposa concentració de recursos i una magnificació dels impactes. Es el contrari de les polítiques estrictament tàctiques, del curt termini i de les decisions aïllades. 6.- Més inversió, menys despesa Menys despesa corrent. La nova administració farà un esforç contundent. Nosaltres tenim moltes despeses generals, a Catalunya. I no pensin que, a vegades, no li trobo una causa a tot això. Un altre dia en parlarem. Però tenim massa despeses generals si ens comparem amb la resta de comunitats. Ho dic perquè els empresaris amb els que m'he trobat, sobretot els que són a prop de les fronteres de l'Aragó o de València, miren a l'altra banda i veuen el que veuen. Veuen serveis que, finalment, tenen més despesa específica per a objectius; i per alguna cosa ha de ser, perquè els números no sortirien si no hi hagués aquí molta més despesa general. En tenim més que la d'un petit estat. Repeteixo que això no és tant una crítica com una descripció. Ho hem de saber i ho hem de corregir. �La nova administració farà un esforç, en aquest sentit, contundent, des del primer moment, per frenar l'increment de la despesa corrent. Ho hem fet en els ajuntaments i ara ho farem a la Generalitat. És possible. En tenim l'experiència. Demostrarem que en el nostre món d'avui els bons projectes obtenen, a més a més, el finançament necessari. 7.- Polítiques integrades El nou Govern, d'acord amb la visió estratègica que proposo, farà un esforç de definició de polítiques integrades. Veig venir una Catalunya amb territoris homogenis per a l'educació, la salut, les comunicacions locals i comarcals, l'ocupació, l'habitatge i fins i tot la seguretat. Amb aquests instruments a la mà, la Generalitat i els poder locals, juntament amb les empreses i la contribució d'altres sectors socials, fins i tot de les ONG, podran resoldre, cada dia millor, els problemes de qualitat de la vida quotidiana, que afecten, sobretot, joves i persones grans, les zones amb perill d'abandonament i els barris metropolitans més degradats. Amb tots aquests instruments a la mà; en el territori i en un territori dividit racionalment. La nova administració farà un esforç contundent per frenar l'increment de la despesa corrent. Demostrarem que en el món d'avui els bons projectes obtenen el finançament necessari. �8.- Desenvolupament de les infraestructures Es evident que les infraestructures del país, ho he dit, necessiten un impuls potent, focalitzat i Ilegible. Un impuls que permeti coordinar i aplegar les contribucions de totes les administracions i del sector privat. S'ha de fonamentar, per tant, en la nova cultura del projecte i s'ha d'aprofitar la considerable experiència que tot Catalunya va poder viure en el període immediatament anterior als Jocs Olímpics de 1992. 9.- Un govern de qualitat S'ha d'aprofitar la considerable experiència que tot Catalunya va viure amb els Jocs Olímpics de 1992. 26 L'alternativa que proposo vol tornar la màxima rellevància al concepte de qualitat de govern. Catalunya es mereix un govern de qualitat. Quasi diria que l'ha tingut històricament. Poc govern hem tingut, però quan n'hem tingut, era de gran qualitat: sigui amb la Mancomunitat, sigui amb la Generalitat Republicana, que va acabar dramàticament, però tenia un sistema educatiu d'enorme qualitat. Catalunya es mereix aquest govern de qualitat, ben estructurat i coordinat, format per personalitats d'altíssima preparació �política i tècnica, un govern del qual es puguin sentir orgullosos els ciutadans de Catalunya. En aquest marc, em proposo de promoure la màxima projecció per al debat pressupostari i per al control de qualitat: què gastem, com gastem, on gastem, per què gastem, quins indicadors de qualitat tenim, quines cartes de serveis, com es diu tècnicament, i quines garanties es donen als ciutadans. El govern, els governs, ens haurem d'acostumar a pensar (també els governs locals), que hem de ser avaluables. I no solament cada quatre anys. 10.-Tres opcions immediates i dues fites L'esperit de les proposicions anteriors el centrarem en tres grans prioritats i dos objectius político-socials de gran abast. Les tres prioritats són: educació, educació i educació. Aquesta és la primera de les tres, però tres vegades educació. Atenció al territori i als eixos vertebradors, al triangle empresa-municipi-escola en cada territori. �I promoció de les noves activitats econòmiques. Massa; que n'hem perdut. Educació, educació i educació. Aquesta és la primera de les tres prioritats. I les dues fites de gran abast són: la prioritat de ^acompanyament del procés d'entrada de la dona en l'economia productiva i el federalisme. N'he parlat molt darrerament i considero que vostès estan informats. Ocasions hi haurà de parlar-ne amb més detall. Però no voldria que tot es centrés aquí, justament aquesta nit, ni tampoc en el conjunt de la campanya. Hi ha solucions millors que les que s'estan dient. Hi ha debats sobre temes més interessants que els temes de greuge fiscal i polític que s'estan començant a aixecar. Dedicarem a això una altra sessió. La prioritat a l'acompanyament del procés d'entrada de la dona en l'economia productiva és de llarg abast; no és només de quatre anys, però s'ha de començar. El canvi de les condicions de vida de les dones, per a la seva entrada massiva en l'economia productiva pot facilitar l'equilibri del sistema de benestar social. El sistema de benestar social en què estem nó és sostenible. I unà de les vies més importants per a què ho sigui decisiva aquí a Catalunya, a tot Espanya i a Europa, és jus^- 28 �tament aquesta participació més gran de les dones, no només en el mercat del treball, sinó també en el mercat empresarial. I el federalisme és la gran oferta política de Catalunya a Espanya. Crec que Catalunya no ha de demanar per a ella. Catalunya no té una solució per a ella sola, com a excepció de la solució general d'Espanya. Pot ser que hi hagi altres autonomies que sí... Per la seva història, per la seva mida. Però Catalunya, no. Catalunya és massa gran, massa important, massa decisiva. Catalunya no se salvarà si ella no salva a Espanya, si em permeteu la redundància i la pretensió de l'expressió. Hem de trobar una solució per a Espanya que sigui la solució de Catalunya. I fora d'això, no tenim solució. Convertir Catalunya en un altre cas excepcional, reivindicar drets forals, buscar unes arrels històriques en aquest terreny que no tenim, que no hem tingut mai i que no tenim per què tenir, a més, perquè el que volem són resultats iguals i no procediments estranys, no funciona. No solucionaria res, ni a nosaltres ni a Espanya. Però, tampoc a nosaltres, que quedi clar. Però ja ens hi aturarem el dia que parlarem de federalisme. I Hem de trobar I una SOllICiÓ per § 3 Espanya OUe sigui la SOllICiÓ de Catalunya a Espanya. �Vot per la transparència Per avui, moltes gràcies per la seva atenció. Gràcies per ser aquí. Per haver volgut venir a escoltar i per haver contribuït amb la seva presència al finançament, ni que sigui modest, d'una candidatura que pretén el millor per a Catalunya i el millor per als catalans. No entenc que la seva presència sigui una altra cosa que un vot a favor de la transparència. I és molt. És moltíssim... Moltes gràcies. 30 �Ciutadans pel canvi Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Noves oportunitats per a Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-07-07 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Campanyes Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Catalunya Finançament Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 31 p. Discurs de campanya electoral, en un sopar d'empresaris (fundraising). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Juan Carlos I (Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2783/19991108_DeclaracionsGovern1999_PM.pdf 7e460c57cd30cecc8f0dd65204ec4840 PDF Text Text "9 I I 99 MAR 1 1 : v.-, j. A V Ciutadans pel canvi Maragatfl Ciutadans ser á l'eler.aó ae 'asa·Jí'. Marigaü s la Presidència ce U Geneialitat 8 de novembre de 1999 Declaracions de Pasqual Maragall "Tindrem un govern de continuïtat Pujol amb el suport del PP" - Araja_sabem que tindrem un governde_^ontínuïtat presidit per Jordi Pujol. Fiñs^^dres~passat no hi havia garantia que el PP donés els seus vots en aquest govern. Ara ja ho sabem. El govern Pujol no hagués estat garantit si només hi hagués hagut abstenció per part del PP i si tots els altres partits i forces polítiques haguessin votat en sentit contrari. Per tant, ara ja sabem que tindrem un govern Pujol recolzat pel Partit Popular. Dins per tant de £alternativa entre un govern de continuïtat i un govern de canvi, l'únic govern possible avui és un govern de continuïtat. - La tercera possibilitat, un govern de consens, de pacte entre continuïtat i canvi, nohiha la voluntat de fer-l'ho per cap de les dues bandes. - Una aliança diferent per part de Pujol seria un fals canvi L'electorat s'ha pronunciat per un altre tipus de canvi que no pas la pura ampliació de l'espectre polític que ha governat fins ara, amb ERC. - Els governs tripartits o quatripartits que s'han proposat no eren governs de consens, si no que eren governs de fals canvi en la pràctica. Es a dir, no neixien de la voluntat d'un acord entre la principal força del canvi i la principal força de la continuïtat. Con;e!A oe Cent, 323 b-;:xos 08007 Sarce'.ora T ei. 53 215 41 8 ; - 93 272 38 33 Fax 93 495 5¿ 4 , - 93 272 38 42 e-Tial·l: rra'ógi .ró-c^r .i.corr, .v.v,7.C3nv-.c"ü �Ciutadans pel canvi Maragalfl Ciutadans per a IV.ecdc de 3asquai Md'aga« a '.a Presidència dt la Generalitat - L'electorat ens ha dit: volem que guanyeu però no us donem majoria suticient per governar i a CiU l'electorat els ha dit: volem que governeu però / no que sigueu guanyadors, volem que sapigueu que el canvi ha començat. I - En aquestes circumstàncies, nosaltres interpretem aquest mandat del poble de Catalunya com una clara preferència per un Parlament fort, amb una oposició clara i rotunda, per bé que innovadora, constructiva i esperançada. Això~ésel que farem. La gent vol un joc politic més viu en el Parlamentj a fora del Parlament, en el territori, i a això ens dedicarem. Per tant, les nostres prioritats són: "El Parlament centre neuràlgic de la política catalana". - Nosaltres tenim una primera prioritat, que és convertir el Parlament en el centre neuràlgic de la política catalana, de la mateixa manera que ho són els parlaments d'altres països europeus. Per això plantejarem la reforma del seu reglament, del seu pressupost, de les seves condicions de treball i de la seva efectivitat. D'acord amb el president Rigol anirem a una potenciació de les condicions de trebaü, de la visibilitat i de 1'eficacia del nostre Parlament. Aquest és el primer gran canvi que es començarà a produir immediatament a la política catalana. 1.- Regulació audiovisual - Estem explorant els altres grups per, de manera immediata, entrar al registre de la Mesa del Parlament una proposta de cara a fer un primer ple monogràfic sobre el Consell de L Audiovisual i la regulació dels mitjans de comunicació públics i privats a Catalunya. CcnseU ue Cent, 322 b=;x:s ÛS007 Barcelona Tel. 95 215 ¿1 8* - 93 H2 38 23 Fax 93 495 54 ¿3 - 93 111 38 42 e-mail: náriqa\'A>r-£r;ixc>(T �(19 1) 99 >IAK 1 1 : 2 7 FAX lá¡004 Ciutadans pel canvi Maragall 1 Ciutadans per a l'elecció de Pasa-Jai Maraga'.l a la Presidència cíe la Generalita; - Entenem que ens hem d'acostar al model francés de regulació audiovisual i a altres models europeus similars. Elsmi^ans^úblics han de ser efectivament neutrals i els mitjans privats han de ser efectivament independents. 2. - Educació, cultural i territori - En quant a les altres prioritats de continguts de cara a l'acció parlamentarària, insistim en l'educació com a primera i gran prioritat. L'educació i el pas al treball i la reforma de la FP i la seva millor connexió amb la societat. - Insistim també en la importància de la connexió entre educació i cultura. I en la necessitat d'un gran debat cultural entorn del Llibre Blanc de la Cultura, que va ser dirigit per Ferran Mascarell i que està elaborat per més d'un centenar de figures de la cultura catalana. - L'altre gran eix de les nostres prioritats és el territori, la regionalització pendent (les set regions) i la devolució de competències a les autoritats locals. 3 - Senat Federal i la proposta catalana - Formalització d'acords en matèria fiscal, cultural, judicial i política, començant per l'acord polític sobre l'estructuració del Senat Federal. Per aquest tema demanarem obertura de converses entre totes les forces polítiques catalanes abans d'avançar en la formalització de la proposta a Madrid. 4 - Reforma política J& &?4 ¿SftiWc" aS - La reforma política a Catalunya, començant per la Llei electoral que ha de Y M-jt combinar el sistema proporcional al nivell territorial que s'estimi més J "L . convenient amb el sistema majoritari per circunscrtpcions relativament p , \ >f C petites.Això permetrà d'una banda la formació de blocs polítics ideològics ^ '[J//A estables i importants i alhora la més directa connexió de l'elector amb els QMM'íh1 Jf /¡XfM, x a U ~ ¿WM-C^ Cens».', de Cert 323 BS'XOS 03007 Barcelona Tei. S3 215 ¿ 1 81 - 93 272 38 3B fax 93 ¿95 5 - ¿3 - 93 lli 38 42 �09 11 99 MAR 1 1 : 2 8 FAX lá¡005 Ciutadans pel canvi Maragalll Ciutadans per a l'elecció de Fasqcal MaragaU a U Presidència de ia Generalitat candidats territorials que, un cop elegits, representaran aquestes petites circunscripcions directament al Parlament amb una més fiirecta i clara visualització de la connexió territori/Parlament. - Dins d'aquest mateix capítol hi haurà la reforma d'altres aspectes de la legislació electoral i política a Catalunya, entre les quals com a molt important la de la limitació del nombre mandats consecutius en la Presidència de la Generalitat. 5.- Propostes econòmiques 0 \ - Propostes econòmiques en torn d'una primera prioritat: innovació, innovació i innovació, que és la gran assignatura pendent de la política econòmica i mdustriaO un segon eix: Disminució de la inflació, avui superior a la mitjana espanyola i molt superior a la mitjana europea, i per tant, causa de pèrdua neta de competitivitat. S'haurà d'establir una autoritat de vigilància sobre els preus i la inflació per tal d'aconseguir aquests resultats. Aquesta autoritat també vetllarà pel manteniment de la competència i la limitació dels poders monopolístics. Sotmetrem tots aquests punts a la consideració en primer lloc del grup IC-Verds, en segon lloc (TERÇ i en tercer lloc dels partits que fumen el bloc de la majoria. Corneli ce Cent, 323 ba'xcs 08007 Barcebna Tel. 93 215 « 31 - 93 2?2 ?.í 3? Fan 93 495 54 43 • =3 2;2 32 '-? e-mai'.: maiagaHi'Soa-: .i it-i �UH 11 9 9 MAK 1 1 : 2 9 FAA. '' Í i I J Ciutadans pel canvi V - Ciutadans pel Canvi s'està convertint en una estructura com a resultat de l'èxit de la seva contribució a la formulació d'una alternativa de canvi a Catalunya. No volen ser un partit polític més. CpC vol contribuir a la modificació del panorama de les forces polítiques a Catalunya en el sentit d'una més gran transparència i d'una millor connexió amb la ciutadania. I ho farà a través de la col·laboració ja iniciada i amb èxit amb l'únic partit de Catalunya que ha tingut la força, Pautoconfiança i la generositat d'iniciar ' aquest procés d'obertura: el PSC. i Autonomia del PSC i dependència de CiU - Com a socialistes catalans gaudim en aquest moment d'una major autonomia de la que hem tingut durant els darrers 20 anys per tal com s'ha aconseguit ja consagrar el model politic constitucional autonòmic. Ara és l'hora d'innovar i de fer passes endavant en el sentit de la seva aproximació en els desitjós i les necessitats de la ciutadania. Aquesta evolució i aquesta aproximació passen per un reconexiement franc del caràcter plural i diferencial d'Espanya i d'una aposta més decidida per un model federal que està implícit a la Constitució però mai no ha estat desarrollat. - Constatem amb sorpresa que a aquesta major autonomia del socialisme català, reforçada pel fet de la seva obertura a sectors importants de la ciutadania, i correspon una progresiva dependència per part de CiU respecte als resultats que puguin obtenir a les eleccions generals. Així ho expressen les paraules recents d'alguns dirigents, com les del diputat López de Lerma, insistint en la importància, de cara a la estabilitat interna de CiU, d'un resultat a Madrid que els permeti garantir-la a través del caràcter més o menys necessari que els vots de CiU puguin tenir a l'hora de formar govern esanyol. Pensem tanmateix que CiU perdrà vots i probablement el seu caràcter "decisiu" en resultarà afablit. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Declaracions de Pasqual Maragall sobre la formació de govern a partir dels resultats electorals de les eleccions autonòmiques de 1999 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-11-08 Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Parlament de Catalunya Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Oposició Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 5 p. Document esquemàtic amb les declaracions de Maragall sobre la formació del govern Pujol amb el suport del PP. Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 87 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1738/0000001395.pdf 3fd36f86134b82505054a2759d97763a PDF Text Text 229 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 The Royal Gold Medal 1999: the City of Barcelona The Royal Institute of British Architects since 1848 has advised the Monarch on the award of the Royal Gold Medal to individuals for distinguished services to architecture. In 1999 precedent was broken to award the Royal Gold Medal to the City of Barcelona. The Journal of Architecture is celebrating this award by publishing the ‘Jury Citation’ and ‘Notes accompanying the Jury’s Citation’, followed by the texts of three of the speeches which preceded and followed the presentation: ‘Award of the Royal Gold Medal to Barcelona’ by Robert Maxwell; ‘Architecture and City in an Open World’ by Pasqual Maragall i Mira (Mayor in 1982, 1983, 1987, 1991, 1995 and 1997); and ‘Ten points on an Urbanistic Methodology’ by Oriol Bohigas (who, as architect, served Barcelona City Council as Delegate for Urban Affairs 1979–1983, Co-ordinator for Urban Affairs 1983–4, Urbanism Special Advisor 1984–1991 and elected Councillor for Culture 1991–4). The example of Barcelona as revealed through these texts provides insights, and evidence of a collective inspiration, to be emulated wherever urban regeneration forms part of a political and social agenda shared by city authorities, business interests, designers and citizens. Jury Citation In 1999, precedent has been broken to award the Royal Gold Medal to a city: to Barcelona (Fig. 1), its government, its citizens and design professionals of all sorts. Inspired city leadership, pursuing an ambitious yet pragmatic urban strategy and the highest design standards, has transformed the city’s public realm, immensely expanded its amenities and regenerated its economy, providing pride in its inhabitants and delight in its visitors. All cities, especially London, for too long without directing inuences, can learn much from this example, which many already follow. Both the process and results of Barcelona’s rebirth are exemplary. Though always with citywide goals in mind, initial interventions were local and low budget, yet big in impact – not least © 1999 The Journal of Architecture because their design air drew international plaudits. From creating parks and plazas wherever opportunities arose, this strategy snowballed, gathering enthusiasm and Žnance – adding schools, health-care and cultural facilities and attracting all sorts of public/private partnerships – all the way up to realising very major infrastructural projects. Hosting the Olympics was only a part of this larger, still continuing strategy of up-grading the whole city. Barcelona is now more whole in every way, its fabric healed yet threaded through with new open spaces, its historic buildings refurbished yet its facilities expanded and brought up-to-the-minute. Past and present, work and play are happily inter-meshed in a new totality that is more than its often splendid parts, and is better connected even to sea and 1360± 2365 �230 The Royal Gold Medal 1999 Figure 1. View of Barcelona looking east (Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanistic i d’Infrastructures S.A.). mountains. And yet the character of Barcelona, though changed, is more distinct than ever and ready for the global age in which cities as much as nations are in direct competition for jobs and investment. Many people at all levels of administration, in the city’s business and cultural communities as well as its architects and designers, played large parts in this resurgence. The process was set in motion by Narcis Serra, the Žrst democratic mayor, and Oriol Bohigas, the Co-ordinator for Urbanism from 1980–4. But most of the transformation was achieved by Pasqual Maragall, mayor from 1982– 1997 and Josep Acebillo, Director of Urban Projects from 1980–8 and Director for the Municipal Institute for Urbanistic Promotions from 1988– 1993. It continues today under Joan Clos, Maragall’s deputy and now successor as Mayor with Acebillo in charge of infrastructural projects as Director of Barcelona Regional. Under the guidance of these men, architects, urban designers, landscape architects and road engineers have fused their disciplines to create the new Barcelona. �231 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 The Award is intended to celebrate the achievements of Barcelona and Catalonia, yet also of Spain, the many excellent architects who remained relatively unknown during the Franco era, as well as the current resurgence of architecture and design. The quality of so many contemporary Spanish buildings and urban spaces, of products and architectural design publishing is outstanding. Probably nowhere else in the world are there so many recent examples, in cities and small towns, of a benign and appropriate attitude towards creating a civic setting for the next century. Notes accompanying the Jury’s Citation Hemmed between mountains and sea, Barcelona is a compact city, its 1.7 million inhabitants crowded into less than 100 square kilometres. Still displaying parts of its Roman walls, it is a city famous for architecture: Gothic ecclesiastical buildings, palaces and shipyards; the grid of its nineteenth-century extension planned by the engineer Idelfons Cerdà; exuberant Modernista architecture of Gaudí, Domenech y Muntaner and Puig y Catafalque; and the Modern architecture of José Luis Sert and José Antonio Coderch, as well as the (now reconstructed) German Pavilion of Mies van der Rohe. Now, since democracy came to Spain in 1975, the city has owered further, both architecturally and in every other way, so as to be unrivalled as a destination for pilgrimages and all other enthusiasts for civilised city life. Decades of Franco dictatorship left Barcelona with its historic fabric largely intact. But, besides being edged by dismal new housing, it was desperately run down and short of civic amenities. It was also in economic doldrums. Urgent action was required – and initiated immediately by Narcis Serra, who became Mayor following the Žrst democratic municipal elections in 1979 and Oriol Bohigas, his delegate for Urban Affairs. They recognised that many proposals of an already existing, city-wide plan for Barcelona – such as construction of a motorway ring around it – were sound, but impossible to implement. So they inverted the normal planning process and, instead of working from the large scale downwards, they started at the local level with the immediate needs of the ten neighbourhoods into which they had divided the city. But, though the initial focus was on small and easily-implemented projects, the ultimate goal was always to transform the whole city. Although this strategy had already been set in motion, those who oversaw most of its implementation were Pascal Maragall, Serra’s deputy who took over as Mayor in 1982 (when Serra was promoted to Minister of Defence in the Spanish government), and Josep Acebillo, the Director of Urban Projects. The Žrst projects were parks and squares, which were relatively cheap yet highly visible. Built wherever sites were available, these provided muchneeded open space in the old city, and foci and deŽnition in the amorphous new suburbs. Where possible, these now form chains of linked spaces that help tie the city together in a more varied yet intact entity. Early projects that brought immediate attention and acclaim include: the astringently avant garde Plaça del Països Catalans by Helio Piñón & Albert Viaplana with Enric Miralles outside Barcelona’s main railway station (Fig. 2); nearby the playful Parc de l’Espanya Industrial by Luis Peña �232 The Royal Gold Medal 1999 Figure 2. Plaça del Països Catalans – Helio Piñón & Albert Viaplana with Enric Miralles (photo Cunningham). Ganchegui and Francesc Ruis; and the Plaça de la Palmera, a collaboration between Pedro Barragán and Bernardo de Sola and the sculptor Richard Serra. Each of these realises very different yet complementary civic visions, as, for example do two slightly later parks in old quarries; the sombre monument of the Fossar de la Pedreera by Beth Galí and the family-oriented Parc de la Cructa del Coll by MBM. Many of these plazas and parks, and the other local projects that followed, are designed in an uncompromisingly contemporary idiom; and the controversy this provoked was welcomed for bringing, along with lively debate, a sense of local involvement as well as international acclaim and investment. Soon the local projects included building such other much-needed facilities as schools, health facilities and libraries, and refurbishing many of Barcelona’s most famous historic monuments. Exemplary schemes of the latter sort include the restoration of Gaudí’s Parc Güell by José Antonia Martinez-Lapeña & Elias Torres, the conversion of a print works by Domenech y Muntaner into the Fundacio Tapies by Amado & Domenech, the extension of Domenech y Muntaner’s Palau Musica by Oscar Tusquets and the conversion of the Casa Caritat into a museum by Piñón & Viaplana. Such undertakings encouraged the sprucing up of the whole city. To accelerate the snow-balling momentum of the regenerative process, Barcelona seized the 1992 Olympic Games. Crucially, the funds drawn in were invested in projects that served not just the Olympics but were key parts of the City’s long-term transformation. Besides leading to many Žne buildings – including Velodrome and Badolona Sports Pavilion, both by Esteve Bonell and Francesc Ruis, the Archery Facilities by Enric Miralles and Carme Pinós and Collserola Telecommunications Tower by Foster and Partners – major urban design and infrastructural projects were realised. The most exemplary of these are the Nova Icaria Olympic Village, master planned by MBMP (Josep Martorell, Oriol Bohigas, Peter Mackay with Albert Puigdomènech) and the Cinturon motorway that now rings Barcelona. Nova Icaria fuses the best of traditional and modern urban forms into a new hybrid that reconnects the city to the sea, and Žve kilometres of new beaches that are part of the many new leisure facilities that enhance the city’s capacity for hedonism. The Cinturon is remarkable for the way skilful design has ensured that it brings together, rather than is a barrier between, the city and the surrounding mountains and sea. This is the result of an extraordinarily close collaboration between road engineers, landscape architects and urban designers brought about by Maragall and Acebillo. �233 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 Such intense collaboration is one of their greatest achievements, along with ensuring that private sector investment has been to the same high design standards as found in the public sector. In this last they have been aided by the fact that perhaps no other city has a comparable pool of architectural talent to draw from. The Olympics was a climax to, but not the end of, Barcelona’s transformation. As well as the construction of the controversial but very popular Port Vell leisure complex in the old harbour, new open spaces and public facilities are still being built. Several major infrastructural developments are planned or underway, most of which will serve not only Barcelona but also lead to the better balanced development of its metropolitan region. Such public/private joint ventures are drawing in yet more private investment and jobs that will help ensure that Barcelona should be a major player in the global future as well as one of the most civilised and enjoyable of all cities to live in and visit. Award of the Royal Gold Medal to Barcelona Robert Maxwell I am honoured to have been asked to introduce to you the gifted individuals who have so notably contributed to the development of city planning in our time, so successfully indeed, that the city of Barcelona has been personiŽed so that it can receive the Royal Gold Medal, through their joint efforts and dedication to an ideal city development. City planning is a modern subject, about as old as modern architecture, about as old as Le Corbusier’s concept of urbanism. But does this subject really exist? In spite of the success of Milton Keynes, it is the existing cities that remain the toughest problem. City planning was meant to be a science, but standards change as fast as the practical measures taken, so that evaluation becomes difŽcult. Analytical concepts may not last for very long, statistics have little effect on appearances. There seems to be some unfortunate relation between the logistics of city growth, the economics of business, and the short life of political initiatives, that has made it difŽcult to pursue an evolutionary policy over a long enough time for results to show. Attempts to reshape existing cities like our own Birmingham, using analytical concepts like motorway box, neighbourhood unit, tower block have not been very successful. Appearances have been against them. At the same time the growth of the tourist industry has provided an entirely different measure of what an urban environment can be. People on vacation ock not only to beaches, but to cities that are full of attractive buildings and spaces, that derive their distinctive character from patterns of use rather than from patterns of analysis. Tourists visit Clough Williams Ellis’s Port Mereion and François Spoerry’s Port Grimaud, both elegant Žctions deriving from Camillo Sitte’s largely Žctional work ‘City Planning According to Artistic Principles’. Could it be that architecture has a role to play in Žlling the gap between abstract planning and lived experience, between what works logistically and what works socially, between necessity and �234 The Royal Gold Medal 1999 appearance? Could it be that city planners need to be more sensitive to what buildings can do to shape the city and give it meaning? Because this seems to have been the crucial idea that has resulted in the conspicuous success of Barcelona. Barcelona is, perhaps, a fortunate place, being at one and the same time a city, a port and a beach. It is in the south, so it has sun. But it is also in the north, so it has energy. It has Antonio Gaudí, more familiar to ordinary families than Pablo Picasso. And it has Cerda, whose gridded plan of 1859 provided structure, but also freedom, providing sites for buildings and buildings for sites. But this formula is still too ideal for our situation today. We have to deal with the city largely as it is, and look for growth more from economic management than from an ideal layout. In order to deal with the city more as an organism, we have had to re-conceptualise it in terms of its social value. And this, it seems to me, has been accomplished largely through the insights provided by the Italian architect Aldo Rossi, whose book ‘L’Architettura della Città’ appeared in 1996. Rossi was a visionary who saw the city as a repository of meaning, and who also saw the individual buildings as the catalyst which allowed social energy to ow into the city. The reason why city planning is so difŽcult has nothing to do with the ideology of modern architecture. Radical interventions like Danny Libeskind’s Victoria and Albert spiral or Richard Rogers’s Lloyds take their meaning from the situation in which they are placed in the city, as much as from their unusual forms. Lord Rogers has been unequivocal in his defence of the inner city. The order of the city exceeds the order of any one building and acts as a shared framework which provides meaning, at the same as it accepts each intervention as foreshadowing a change of meaning. To build in Barcelona, then, is analogous to writing in Catalan; the existing both accepts the new and is changed by it. A single gifted individual can provide a crucial stimulus to cultural change, yet at the scale of the city their effort can be lost. To change the evolution of a whole city in a period of twenty years – Catalonia gained its political autonomy only in 1977 – is an outstanding achievement, and it needed more than one man. I give you then Žve men – three mayors in succession: Narcis Serra, Pasqual Maragall and Joan Clos; then Josep Acebillo, Director of Urban Projects from 1980–8, and Oriol Bohigas, the Co-ordinator for Urbanism from 1980–4. In hailing this achievement in the names of the Žve wise men we salute not only individual efforts but their collective wisdom – their perception of the process by which the city grows, their patience in seeing growth as a way of giving shape, and their moral sagacity in co-operating with the spirit of the times. Architecture and City in an Open World Pasqual Maragall i Mira If we look down upon Europe from a satellite we will see a constellation of points or specks of light. What we will not see are borders between states or regions. The constellations we see are our constructions, our physically existing cultures. �235 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 Simply by taking in this image we learn something useful about the world, something that the concept of global village doesn’t tell us. The organisation of these specks of light, which are the reection of our cities, traces certain paths, pointing out concentrations and revealing empty spaces. These are dense concentrations such as the Randstadt, the English South East, the Ruhr-Rhine valley, the Genoa-Turin-Milan triangle, or the high point of some coastal lines that look like a linear city, just as in Naples or in Barcelona and the northern Mediterranean coast of Spain up into the Gulf of León. The only road that leads from the present world of states to the global world, to the open world, to the world without borders, is precisely this: it is a route that traverses the world of cities and the Europe of regions. The global world, this ‘global city’, this notion that my city no longer exists because my real city is the world, is not a very useful idea. It is a paralysing concept. Global thought makes considerable mistakes. In 1974, it announced that oil reserves would last only twenty more years, and here we are in year twentyŽve! Another mistake: we were told that the world population would stop growing in the year 2050, at some 15,000 million inhabitants. Now it seems it will reach its peak long before, in 2015/2020, and with many fewer inhabitants. Fortunately, a good catchphrase emerged from the Rio de Janeiro Earth Summit where global thinking was established. It said: ‘Do locally everything that can be done locally’, by way of saying: ‘avoid the transportation of energy – whether pure or compact – whenever possible’. Also the European Union establishes an ‘evercloser bond between people where everything will be done as close as possible to the citizenry’; in truth, this is a revolutionary proclamation that changes the constant tendency of ideas, since 1789, to adopt a naïve universalit y. At this point, we must ask ourselves what the devil architecture has to do with all this? What architecture has to do with it, is that architecture is the art of constructing cities, and the city is once again taking its place at the centre of the world’s attention. Today’s globalisation is neither right nor deŽnitive. It is just the latest of the waves of universalisation that have followed one another cyclicall y throughout history. At the end of the nineteenth century, both Žnanciers and proletarians were internationalists as well as aristocrats like the Baron of Coubertin. In this century, the lesson in humility that we ought to have derived from the audacity and stupidity of our collective pretensions is overwhelming. We must therefore admit that, for the moment, the global world can only be constructed piece by piece, by regionalising its organisation, and we must understand that such regionalisation will be established at the level marked as the minimum economic size by the largest economy. The creation of the United States in 1776 sanctioned the necessary uniŽcation of Europe two centuries ago. How could we not have realised it? The world is only a global world for a few, and within limits. It is above all a world of cities, of places where business and workers on the one �236 The Royal Gold Medal 1999 hand and public representatives on the other try to meet the demands and problems of the human species. The cities that make up this partially globalised world are the true scene of architecture. On this point, Narcís Serra, Joan Clos and I are only following the masters. The Renaissance masters, the Modernist masters, and the Masters of today, Oriol Bohigas, Richard Rogers and Renzo Piano, and we are obeying our own experience in doing so. In Barcelona, to construct houses in the crumbling Old City in the early 1980s was useless if not accompanied by health, safety and elementary urbanistic measures. Just look. We came into government in 1979 with the mistaken notion that the low housing prices in the Old City were a blessing, and we began to make urban plans that increased the zoning for public structures to the maximum. This was a mistake. We thought we had to behave in such a way that the Old City dwellers would stay there thanks to the maintenance of low prices and the new offer of services. This was another mistake. We didn’t realise that prices were low because people were leaving. The population in the Old City decreased by 30 or 40 per cent. Those familiar places, freighted with meaning, were being deserted. The empty spaces began to be occupied, in part, and only in part, precisely by people lacking the means to maintain a minimum of commercial and public vitality in these neighbourhoods, people who tended to create defensive and ghetto codes of behaviour. The theory of the skier was the solution: not just for urban planning, or public safety, but for both. Urbanism plus public safety, Žrst one and – imme- diately after – the other. Social services plus cleaning services. Commercial policy plus housing. Prevention before correction but, in every case, prevention plus correction. No dogmatics, no magic formula. Public investment plus private investment. Public action plus charity. Total war on poverty. This is what Narcís Serra had shown us, and what Joan Clos carried out as councilman. At Žrst, we lost. Only much later did we tie. And Žnally we began to win. And even as we were winning, the buried mines of old scandals or the hypocrisy of bean counters scandalised by the buying and selling of housing at different prices began to blow up around us. Just as, much earlier, charitable associations had been scandalised when the lines for food or shelter began to grow as we closed down the unhealthy pensions where elderly persons – unseen by and unknown to these associations – were dying on the cheap. Governing the city, to be sure, often requires a certain glossing over or dissimulation of lacerating problems, so as to resolve them without offending public sensibility – how can we deny it? But in most cases, it requires revealing to the public hidden realities. The governor sets the mirror of its miseries before the city, miseries not unknown, but forgotten, covered up, hidden. A new house in a dangerous neighbourhood is not a new house. That is the lesson we learned. That new house quickly grows old, like the faces of boys and girls who go to work too young. The lesson to be learned is that both wealth and poverty colonise territory. Wealth by means of high prices (uptown) and minimum lot sizes (out of town), and when necessary by means of private �237 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 security forces, as in Caracas; poverty by means of an equally efŽcient weapon: the middle class fear of unsafe streets and unbridled diversity. The truth is that in tolerant and liberal Barcelona, crime rates have dropped from 25 per cent to 15 per cent in ten years, that is, by almost half, while in ten years of law-and-order London it rose one and a half times. Tony Blair who made it one of his central campaign issues knows it well. Notice that the London School of Economics had shown that the radical puritanism of Mrs Thatcher’s government condemned the destitute to remain entrenched in their destitution. This brings us to an interesting methodological observation. When a city has gone through years of non-doing and passivity, ideas about its future mature and can be transformed into a fruitful, forceful, and purposeful attitude when the necessary political conditions to take action come into play. This, I believe, is the origin of the demanding optimism of Bohigas, Acebillo, Solà-Morales, Busquets, Llop, and de Lecea that began to overow in 1980 onto the streets and squares of Barcelona. And this, I am convinced, is the moment London, and its politicians, architects, and social workers in general, is entering. If there were such a thing as historical justice, it would consist of a kind of Solomonic distribution of grand projects throughout decades and territories, possibly with a slight preference for territories distant from the centre of the system of cities, to compensate for the fact that proximity to the centre brings with it a density of contacts that makes the external or instantaneous shock of grand initiatives unnecessary. (I say slight prefer- ence in order not to relinquish methodological modesty with regard to public action which I imagine bold and energetic yet not substituting for the very same citizens you are supposed to serve.) It is clear, however, that there is no such thing as distributive justice in history and, nevertheless, or for that very reason, we must lie in wait for the passing of the train of fortune and, if necessary, build fortune a shortcut. That is the purpose of grand events. At times they are nothing more than the announcement of a long-awaited era, excuses that history seizes to make a sudden, splendid appearance with a gift of dreams carried out. Let us call architecture back to its date with history. The best news for the victims of terror in the Basque country, was the inauguration of the Guggenheim Museum in Bilbao. The Gehry Museum and Foster’s underground have broken the spell cast over a Basque city (and the Basque country) that had only been seen in the light of tragedy and death, and which can begin once again to be imagined as a site of life and construction, thus averting the obsession with fear that is the goal of the politics of terror. The Lisbon Expo, the Barcelona Olympics, the high-speed train installed in Seville for the ‘92 Expo, all mark another series of moments in which the spark of the event seems to have put in motion the motor of evolution. No one can survive merely by conservation. If there is no new construction, the city cannot stand; not even the old will endure. Each city must Žnd its own formula for combining existing symbols with new ones. Without the latter, antiquity becomes mere repetition. And I assure you that the �238 The Royal Gold Medal 1999 future of nations will be played out in the efŽcacy of their systems of cities. Our experience as mayors cannot be entirely explained without at least one confession. It is the emotion of seeing new symbols destined to last rise up in the city through the art of architecture and construction. I am not referring so much to the function as to the value of those constructed artifacts. Squares or houses, trees planted in a certain place or a certain order, new monuments, or restored or displaced ones, more or less stable and resistant urban furnishings, schools, sidewalks and boulevards, communications towers, containing walls, dikes, theatres: all of these are the theatre of life, messages thrown more or less consciously like bottles into the sea of history’s course, occasionally excessive references to our passage through the city, but in any case visible, corporeal, criticisable – action become object, which thousands of eyes will gaze on with respect or will pass over, which thousands of hands and feet will touch, trample, or alter, and which make of the city one of the few lasting concepts of our present and our future – one of the most universal concepts, for the experience we have of them is universal and common. And so, if there is any profession that holds the key to their modiŽcation, it is architecture, which makes architects and the profession of architecture, one of the broadest dreams of youth, on a level with those makers of the immaterial, but magical, construction which is stage design. It was not by chance that the 1997 Congress of the UIA in Barcelona turned into a two-tiered ritual of masses and vedettes, all from the same profession. I must say here that I am very grateful to Norman Foster and Kenneth Frampton for recognising at once what was happening, and for agreeing to convert the Plaza of the Angels, also known as the Plaza of Nations, against the white backdrop of the MACBA – the Museum of Contemporary Art of Barcelona – into the scenario of the best architectural debate. Perhaps no architectural congress from now on will be able to do without a debate staged on the hard stone of the city, in which the forum and the agora once again fulŽll their old function. The Žrst President of the reinstated Generalitat, Josep Tarradellas, would often say half-ironically, half-sincerely, with his peasant’s smile, so inscrutable and yet so seductive, that he would have liked to be mayor. ‘Because you, Mr Mayor’, he would say, ‘can see your works, and can touch them, and the people come up to you on the street. But me, do you know what I do? All I do is sign decrees!’ In this way he expressed the bitterness – not lacking in majesty – of the representative of an abstract power, such as a nation, which is incorporeal, which exists – and often with what strength! – but only in people’s heads, and in the false or unreal lines that separate one country from another on a map. An immense strength that has allowed for the greatest progress and caused the greatest catastrophes, but an ideal strength, not a tangible reality. In Barcelona, after 40 years of dictatorship, we reached a moment, and not a eeting or short one, of an ongoing euphoria of constructive explosion. Like a long-awaited spring, surprising in its intensity and beauty when it Žnally arrives, like those �239 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 gardenias that take so long to blossom, that never quite ower, but surpass the imagination in the number, fragrance, and purity of their petals when they Žnally do. This occurred in Barcelona and it continues to occur. The feeling this produces is difŽcult to describe. In the last 20 years in Barcelona, we have come to equate ‘city’ with ‘betterment’. The eye has become accustomed, not to certain forms, but to certain rhythms in the evolution of forms. Rhythms subjected to certain principles of quality occasionally violated, as with the fall of Chillida’s cement hook, or with the rubble of stone from Montjuic in the Ensanche/Extension, or when the ‘small’ communications tower, that of the Telephone Company in Montjuic, was placed two hundred metres within an enclosure which it should, in any case, only have intersected from without, as a useful and respectful point of reference. The other communications tower, Foster’s tower, the result Žrst of a careful process of social and professional acceptance, and then of the task of selection, carried out by Juli Esteban and Joan Busquets, is more in scale than it might appear (Fig. 3). A philosopher friend of mine commented that if you covered it over with your hand you restored the scale of the mountain and the equilibrium of the skyline, which otherwise is reduced to a miniature, shrunk by the overwhelming presence of the tower. And this is true: you can try it yourselves the next time you go to Barcelona. However, in addition to its elegance and originality, the tower supersedes the excessive functionalism of the usual cement tower. It is made to Figure 3. The Collserola Telecommunications Tower – Norman Foster and Partners (RIBA Press OfŽce). the scale of a different city, greater and more distant than the one you can see from this side of the mountain: it corresponds to the scale of the metropolitan city, the city of three to four million people that surrounds the mountain on both sides. Now, when we are on our way home from the mountains or the coast, the tower quickly orientates us, from afar. And, once we are home, it reminds us that the real city we inhabit is not exactly the same as the one we see. I say this in spite of myself, because I am among those who believe that a city you cannot see is more difŽcult to govern. This is so true that I proposed to move the plenary council of the City Government to the last oor of the Novísimo Building, once three of its twelve stories had been eliminated and the skyline of the old city from the sea had been restored. I always felt that the danger of the towers, both the communications towers and the skyscrapers of the Olympic Village would be to initiate a contest of multiplication of those artifacts, of which every generation should construct only a few, a precious few, cum grano �240 The Royal Gold Medal 1999 salis. Manhattan and San Giminiano are not easily reproduced phenomena. Unique architectural phenomena, when they occur in an environment characterised by mobility, are less dramatic; to put it another way, they are acts in a drama that doesn’t stop there, a drama that is ongoing, whose irreversibility is not cause for concern. The city’s conŽdence in itself is immense in these cases. The credence in public action is almost inŽnite. The accumulation of many positive emotions, like the gardens of Elias Torres in Villa Sicilia; or Beverly Pepper’s park; the many new balconies over the city, like the portentous podium of Gae Aulenti over the western part of the city, or the Parc del Migdia a bit higher up, or even the lateral edges of Acebillo’s beltway on the Ronda de Dalt, with unimagined views of the Barcelona plain and the mountain slopes that begin their ascent there; or the campaign to make sense of areas of the city that had no textual language, like General Moragues Square, next to the Calatrava bridge where people exploded with joy when Ellsworth Kelly the sculptor climbed up to greet them, leading him to exclaim: ‘This is the Žrst time a sculptor has received a musician’s ovation!’ All these things have turned the city into a kaleidoscopic reality in less time than it usually takes to perform simple changes. It has been and is an intoxicating time, in which the gods, the state, and the architects have bestowed on the city what we had sought tirelessly for decades, decades of silence, of frustration, of beginnings and quests that, still and all, served to crystallise the most precious jewel of social engineering: a consensus on projects, on grand projects. I only want you to know that this city, seen by so many as a model, this city of which Andrea Rinaldi has said with evident excess: ‘a Barcellona il processo si inverte e le transformazioni si originano prima al livello dello spazio pubblico e poi della forma architettonica’ (‘in Barcelona the process is inverted and the transformations originate at the level of public space and then go on to architectural form’) . . . in this city nothing is guaranteed. And this is what makes it the same as any other, and a sister city to all. I would add sister, little sister, of London above all. London has acted as a brilliant mirror in which Barcelona has encountered the way of telling its tale to the world. I foresee a hard road for a world that will not be better if its cities do not improve, and I believe it is possible for them to improve. And I take a stand with Jaime Lerner, ex-mayor of Curitiba, Brazil, in asking universities and nations to stop telling a tale of urban tragedy and begin to write a new ending, which will be a positive one, mark my words. Ten points on an Urbanistic Methodology Oriol Bohigas 1. The city as a political phenomenon The city is a political phenomenon, and as such it is loaded with ideology and with political praxis. It is the continuity of a common ideology and programmes by the three Socialist mayors – Serra, �241 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 Maragall and Clos – and their collaborators that have made the coherent transformation of Barcelona possible. 2. The city as domain of the commonalty These political and urban ideas are based on a radical statement: the city is the indispensable physical domain for the modern development of a coherent commonalty. It is not the place of the individual, but the place of the individuals who together make up a community. Very different from what a famous British politician said, that there was no such thing as ‘community’, only individuals and the State. It is the relation between individuals that constantly weaves the threads of ideas and expanding information. The city offers the fullest guarantees for this information, for access to the product of that information and for the putting into effect of any socio-political programme based on that information. There can be no civilisation without these three factors. The new voices of technology have recently tended to say that the traditional city is going to Žnd itself replaced by a series of telematic networks which will constitute a city without a site. This is an anthropological and ecological nonsense. It is a vision put forward by certain political ideas which are opposed to giving priority to the collective and in favour of the privatisation of the public domain. 3. Tensions and chance as instruments of information When I said that the city provides us with certain irreplaceable instruments of information I mean the enriching presence of tensions and of chance. It is only with the potentially conictive superimposition of singularities and differences and the unforeseen gifts of chance that progress can be made in the process of civilisation, with the move from the structure of the tribe to the civilising cohesion of the city. The city is a centre of enriching conicts which are only resolved in their afŽrmation as such or in the coexistence of other conicts with different origins. It does seem to me that the great error made by the urbanism of the Athens Charter was the attempt to cancel out these conicts. To eliminate them instead of resolving them with the recognition of other conicts. Urban expressways, the 7V of Le Corbusier, functional zoning, directional centres, the great shopping areas: these have not served to resolve problems, but have instead destroyed the character and the function of many European cities. 4. The public space is the city If we start out from the idea that the city is the physical domain for the modern development of the commonalty, we have to accept that in physical terms the city is the conjunction of its public spaces. The public space is the city: here we have one of the basic principles of the urban theory of Barcelona’s three Socialist mayors. In order for the urban space to fulŽl its allotted role it has to resolve two questions: identity and legibility. 5. Identity The identity of a public space is tied up with the physical and social identity of its wider setting. �242 The Royal Gold Medal 1999 However, this identiŽcation is bound by limits of scale that are normally smaller than those of the city as a whole. This being so, if authentic collective identities are to be maintained and created it is necessary to understand the city not as a global, unitary system but as a number of relativel y autonomous small systems. In the case of the reconstruction of the existing city, these autonomous systems may coincide with the traditional neighbourhood make-up. I believe that this understanding of the city as the sum of its neighbourhoods or identiŽable fragments has also been one of the basic criteria in the reconstruction of Barcelona, with all its political signiŽcance and with the creation of the corresponding decentralised administrative instruments. However, we are dealing here not simply with the identity of the neighbourhood, but with the particular representative identity of each fragment of the urban space; in other words, with the coherence of its form, its function, its image. The space of collective life must be not a residual space but a planned and meaningful space, designed in detail, to which the various public and private constructions must be subordinated. If this hierarchy is not established the city ceases to exist, as can be seen in so many suburbs and peripheral zones of European cities which have turned away from their urban values to become parodies of certain American or Asian cities. 6. Legibility The designed form of the public space – that is, of the city – has to meet one other indispensable condition: to be easily readable, to be compre- hensible. If this is not so, if the citizens do not have the sense of being carried along by spaces which communicate their identity and enable them to predict itineraries and convergences, the city loses a considerable part of its capacity in terms of information and accessibilit y. In other words, it ceases to be a stimulus to collective life. In order to establish a comprehensible language it is necessary to reuse the semantics and the syntax that the citizen has already assimilated by means of the accumulation and superimposition of the terms of a traditional grammar. It is not a matter of simply reproducing the historical morphologies but of reinterpreting what is legible and anthropologically embodied in the street, the square, the garden, the monument, the city block, etc. No doubt with these ideas I will be accused by many supposedly innovative urbanists of being conservative, reactionary, antiquated. But I want to insist on the fact that the city has a language of its own which it is very difŽcult to escape. It is not a matter of reproducing Haussmann’s boulevards, or the street grids of the nineteenth century, or baroque squares or the gardens of Le Nôtre. It is a matter of analysing, for example, what constitutes the centripetal values of these squares, what is the plurifunctional power of a street lined with shops, what are the dimensions that have permitted the establishment of the most frequent typologies. And it is a matter of being aware of how the abandoning of these canons results in the death of the city: the residual spaces of the periphery and the suburb, the vast shopping centres on the outskirts of the city, the urban expressways, the university campus at a considerable distance from the urban core, etc. �243 The Journal of Architecture Volume 4 Autumn 1999 7. Architectural projects versus General Plans All of the above considerations bring us to another very important conclusion which Barcelona has managed to apply: the urbanistic instruments for the reconstruction and the extension of a city cannot be limited to normative and quantitative General Plans. It is necessary to go further in terms of what is required of the design. It is necessary to give concrete deŽnition to the urban forms. In other words, instead of utilising the General Plans as the sufŽcient document, a series of one-off Urban Projects have to be imposed. It is a matter of replacing Urbanism with Architecture. It is necessary to design the public space – that is, the city – point by point, area by area, in architectural terms. The General Plan may serve very well as a scheme of intentions but it will not be effective until it is the sum of these projects, plus the study of the large-scale general systems of the wider territory, plus the political deŽnition of objectives and methods. During these last thirty years General Plans have justiŽed all over Europe the dissolution of the city, its lack of physical and social continuity, its fragmentation into ghettos, and have paved the way for criminal speculation in non-development land. And they have, in addition, counterfeited a spirit of popular participation, whose criteria cannot logically be extended beyond the local neighbourhood dimension and beyond a comprehensible time span. 8. The continuity of the centralities The controlling of the city on the basis of a series of urban projects rather than unformalised General Plans makes it possible to give a continuity to the urban character, the continuity of relative centralities. This is one way of overcoming the acute social differences between historic centre and periphery. I am aware that in these last few years many voices have spoken out in defence of the diffuse, informalised city of the peripheries as the desirable and foreseeable future of the modern city. The ville eclatée, the terrain vague. This position seems to me to be extremely mistaken. The peripheries have not been built to satisfy the wishes of the users. They have appeared for two reasons, which correspond to the interests of the capital invested in public or private development and to conservative policy: to exploit through speculation the value of plots that were outside of the area scheduled for development, and to segregate from the main body of the community those social groups and activities regarded as problematic by the dominant classes. The urbanists who uphold the model of the periphery seem not to realise that all they are doing is putting themselves on the side of the market speculators, without adding any kind of ethical consideration. As certain neo-liberal politicians say, the market takes over from policy, without considering the economic and social damage suffered by the periphery and even by the suburb. In other words, without culture, without politics. 9. Architectural quality: between service and revolutionary prophecy No urbanistic proposal will make any kind of sense if it does not rest on architectural quality. This is a difŽcult issue. If the city and architecture are to be at the service of society, they need to be accepted �244 The Royal Gold Medal 1999 and understood by society. But if architecture is an art, a cultural effort, it must be an act of innovation towards the future, in opposition to established customs. Good architecture cannot avoid being a prophecy, in conict with actuality. On the one hand actual service in the here and now and on the other hand anti-establishment prophecy: this is the difŽcult dilemma which good architecture has to resolve. 10. Architecture as a project for the city I do not want to conclude without referring to another architectural problem. It is evident that these days there is a great split in the diversity of architectural output. On the one hand there is the tightly rationed production of the great architects which is published in the magazines and shown in the exhibitions. On the other hand there is the superabundance of real architecture, that which is constructed in our horrible suburbs, along our holiday coasts, on the edges of our motorways, in our shopping centres. A very bad architecture, the worst in history, which destroys cities and landscapes. There are many reasons which serve to explain this phenomenon, but the most evident ones are the typological peculiarity of the great projects and the commercialisation of vulgar architecture. The great Ivory Tower projects are no longer capable of putting forward methodological and stylistic models, and as a result the majority of vulgar architecture cannot even resort to the mannered copy. Clearly we are not in any condition today to call for the creation of academic models, as has occurred in the history of all styles. Perhaps the only possibility open to us is that of establishing a rule that is more methodological than stylistic: that architecture should be primordially a consequence of the form of the city and of the landscape and should participate in the new conŽguration of these. This would be a good instrument for a new order, in opposition to the self-satisŽed lucubrations of good architecture and the lack of culture of vulgar architecture. I began by saying that the city must be an architectural project and I have ended by saying that the solution to the present problems of architecture may be to design it as part of the city. Conclusion My intention was to give a simple informal speech of thanks for the medal. But I see that it has come out too academic and, as a result, boring and pedantic. And perhaps futile, too: I am afraid I have spoken of principles that are too simple and too familiar for such an important audience from the Olympus of the British architectural profession. Please forgive me. I could not resist the temptation of underlining these ten successive and interlinked programmatic points, as a consequence of the initial fact of Barcelona’s political approach to urbanism. If our mayors had been Thatcherites, the city today would be very different. These points and their methodological coherence would not have been possible without the political lines marked out by our three Socialist mayors, Serra, Maragall and Clos. The credit is theirs, and it is they who deserve our thanks. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Architecture and City in an Open World Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Bohigas, Oriol, 1925- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived The Journal of Architecture Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Barcelona Arquitectura Urbanisme Premis i reconeixements Abstract A summary of the resource. Transcripció del discurs pronunciat a l'acte de concessió de The Royal Gold Medal de 1999 a la ciutat de Barcelona, atorgada per la The Royal Institute of British Architects, publicada amb la ‘Jury Citation’ i les ‘Notes accompanying the Jury’s Citation’, seguides dels discursos pronunciats a la presentació: ‘Award of the Royal Gold Medal to Barcelona’ de Robert Maxwell ‘Architecture and City in an Open World’ by Pasqual Maragall i Mira i ‘Ten points on an Urbanistic Methodology’ d'Oriol Bohigas. Description An account of the resource v4, n3 (autumn), p. 229-244 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-11-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/1747/0000001607.pdf 2a7e764bac1164cdde2ef44003df915d PDF Text Text PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 Discurs al Parlament de Catalunya Pasqual Maragall 1 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 Presentació En aquest nou número dels Papers de la Fundació, us presentem el discurs que en Pasqual Maragall, President del Grup Parlamentari PSC-CiPC, va realitzar en el debat d’investidura del candidat proposat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el passat 16 de novembre de 1999 al Parlament de Catalunya. Fundació Rafael Campalans 2 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 Té la paraula l’il·lustre senyor diputat Pasqual Maragall i Mira, president del Grup Parlamentari Socialistes –Ciutadans pel Canvi. El Sr. Maragall i Mira Gràcies, senyor president. Molt honorable president del Parlament, senyores i senyors diputats, em plau prendre la paraula per explicar la posició del meu Grup Parlamentari en aquest debat d’investidura. Deixin-me que els expliqui, que els digui, en primer lloc, que, de seguir per la línia del discurs del candidat, que ahir vàrem escoltar, correríem el risc de fer un debat en fals. Estem davant un discurs que no constitueix un veritable programa de govern. Un discurs pronunciat per un candidat que no ha rebut la confiança inequívoca dels catalans i de les catalanes i que es proposa formar una eventual majoria precària, fruit d’uns acords poc transparents i segurament molt contradictoris entre allò que es diu voler i el que realment s’aconsegueix. No voldria, doncs, centrar la meva intervenció en la rèplica del discurs del president en funcions. És un discurs conegut, la vella cançó, previsible, en el qual no he sabut trobar res de nou. I això no és anecdòtic, el programa del candidat havia de dir alguna cosa nova. Altrament es tractaria, com efectivament es tractava, d’un discurs previ i independent del resultat electoral, com si no hagués passat res. Aquesta no és només una impressió personal meva, sinó un sentiment compartit per molts dels membres d’aquesta cambra i també per l’opinió pública; en definitiva, és un discurs decebedor, que no respon a la demanda que el poble de Catalunya ens ha fet en aquestes eleccions. Tot va canviant, però vostès no se n’adonen. Perquè, què és el que ens han reclamat els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya? Què ens han dit els catalans? El canvi ha tret més vots que la continuïtat. I molts més encara si hi afegim les propostes d’aire fresc i la demanda d’una política netament progressista. Interpretem que el que ha volgut dir el poble de Catalunya és que comencem a canviar, que encetem el canvi que des de fa temps s’hauria d’haver iniciat. Ara bé, el poble ha dit també: «Aquell que diu que tot això ha de canviar té raó, però que vagi a poc a poc i respecti els que han d’anar plegant.» D’acord –d’acord. Així, doncs, a nosaltres ens correspon presentar el projecte alternatiu que els catalans i les catalanes ens demanen. Un projecte que impulsarem des del Parlament, tot cercant els acords necessaris, i que esperem desenvolupar des del Govern quan els ciutadans ho creguin oportú. L’etapa que s’obre ara. Unes noves regles de joc: Parlament i mitjans de comunicació. En primer lloc, cal establir unes noves regles de joc que permetin avançar cap a una nova forma de governar i de fer política a Catalunya. Això vol dir, primerament, que el Parlament ha d’esdevenir el centre neuràlgic de la política catalana. Que el que ha passat en aquest hemicicle en els darrers anys no es pot tornar a repetir: any rere any, s’ha anat escamotejant l’autèntic debat sobre el nostre autogovern, com ahir –crec–, i sobre molts dels problemes que preocupen més directament els ciutadans. El Parlament, conseqüentment, s’ha de dotar a partir d’ara d’unes noves regles de funcionament i de nous mitjans, tal com ja ens anunciava el president de la cambra en el seu discurs de presa de possessió. I me n’alegro. I ha de maldar, així mateix, per obtenir una major obertura envers la societat i un més gran prestigi. Vetllarem escrupolosament i col·laborarem entusiàsticament per tal d’assolir aquests objectius. 3 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 Aquest repensament de les regles del joc ha de comportar també, a parer nostre, l’elaboració d’una llei electoral pròpia per Catalunya, que permeti una millor relació dels diputats amb els seus electors; l’establiment d’un límit màxim de dos mandats consecutius per al president de la Generalitat, i el requeriment que en la dissolució del Parlament sigui almenys preceptiva la informació prèvia a la cambra. Sembla, com a mínim, normal. Cal establir, així mateix, un nou estatut de l’audiovisual que asseguri la neutralitat dels mitjans públics, concretament de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que ha de ser independent del Govern, que no ha de tenir res a veure amb el Govern–, i unes noves relacions més transparents de l’Administració amb els mitjans de comunicació privats, per a garantir-ne millor la independència, particularment en relació amb la concessió de freqüències, tema estratègic per a tots els grups multimèdia. No volem que a Catalunya, també a Catalunya, es passi de monopolis públics, sempre perillosos, a oligopolis privats, encara menys controlables. En aquest sentit, la celebració d’un ple monogràfic sobre els mitjans audiovisuals, impulsada per quatre d’aquesta cambra, pot significar un primer pas en la bona direcció. Un nou estil de fer política: diàleg, acords i competència. La política que els ciutadans reclamen requereix una major predisposició a escoltar, una més gran capacitat d’arribar a acords i una més alta competència tècnica. Es tracta d’una combinació que no és fàcil d’aconseguir. Bons professors universitaris poden inventar fórmules bones que en mans de polítics no tan bons no serveixin per a res. Hi pensava ahir mentre escoltava el candidat explicar i citar una colla de professors, tots eminents, bons amics, per altra banda, però que, pel que sembla, no han produït per la virtut dels seus consells l’èxit que els polítics els haurien d’haver garantit. Diguem-ho clar, a Catalunya s’ha sentit durant massa temps una sola veu, un únic discurs. Ha acabat l’època de la veritat única, perquè Catalunya és un país plural en què cada grup, cada territori ha de poder fer sentir la seva aportació i les seves demandes al conjunt. No n’hi ha prou amb escoltar aquestes veus diverses, es requereix també una més alta capacitat d’arribar a acords, a acords Catalunya endins i a acords Catalunya enfora. Catalunya endins, perquè només des de l’acord s’interpreta adequadament el país, i només des de l’acord es guanya la força per buscar els acords Catalunya enfora, que seran els que faran avançar el nostre autogovern. I permetin-me l’incís: Madrid no pot ser l’excusa d’una manca imperdonable d’autoexigència i, per tant, d’una progressiva pèrdua de qualitat i de nivell en l’autogovern. La referència a Madrid. Les enquestes reflecteixen, a més del desig de canvi, clarament, la satisfacció dels catalans després de vint anys de gaudir d’un nivell d’autogovern com mai no havíem tingut. Ara bé, la general satisfacció sobre el nostre autogovern no és incompatible ni amb l’exigència de millorar-lo ni amb l’autoexigència d’utilitzar-lo amb més rigor i amb més competència. Per aquesta raó, quan es demana als ciutadans la seva opinió sobre el Govern la valoració és bona, però encara es valora millor la proposta d’un canvi de Govern. Tarradellas deia que els catalans ens havíem d’autogovernar, és més, que havíem de decidir nosaltres el nostre destí i que l’havíem de decidir per nosaltres mateixos. Però afegia: «Gran part dels nostres mals són deguts als nostres propis errors.» Jo crec que actuant així, segurament, no ens hauríem d’haver dit, tan sovint, a nosaltres mateixos: «Què lluny estem d’allò que havíem imaginat que seria el Govern de la Catalunya autònoma!» Noves prioritats: educació, territori, economia. La proposta catalana. Els eixos de la nostra política són la millora de l’autogovern i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. I és per això que ens plantegem unes noves prioritats: millora de 4 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 l’educació, nova gestió del territori, impuls del progrés econòmic i una proposta catalana per a Espanya –per a Espanya i per a Catalunya, com veureu. Millora de l’educació. Hem dit que, avui, l’educació ha de ser la primera prioritat del Govern de Catalunya, i, això, per tres raons: per tal de permetre a cadascú el ple desenvolupament de les seves potencialitats personals aquesta obsessió que Tony Blair ha posat tan bé de relleu en els darrers anys–, per tal d’assegurar la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans amb independència del seu origen social –la vella creença socialdemocràtica–, amb independència del seu origen social o del seu lloc de residència, i per tal d’impulsar la competitivitat de la nostra economia –si volen, una herència liberal. Es tracta d’una prioritat que entronca directament amb la tradició del catalanisme, perquè el catalanisme, que no ha disposat d’Estat –almenys, no ha disposat d’Estat amb suficient quantitat i durant temps suficient per a enfortir-se–, ho ha fet, històricament, entorn de la cultura, l’educació i, també, a través dels ajuntaments. El dret local és la nostra especialitat; és en això que hem excel·lit històricament: des del Consolat de Mar, des de la Taula de Canvi i des dels Usatges. I no és cosa que s’hagi d’oblidar ara perquè ara tenim govern del país –no és cosa que ara s’hagi d’oblidar–: és l’essència del catalanisme, és el que nosaltres podem aportar als altres ismes. El catalanisme és, ha estat i ha de seguir sent una pedagogia, una tensió cultural i un procés de devolució de responsabilitats a la societat i als territoris. Això vol dir, en primer lloc, aconseguir que l’escola actuï com un factor d’integració i no de selecció social, per la qual cosa és essencial dotar equitativament de mitjans i de capacitat d’actuació tot el sistema escolar finançat per fons públics: la xarxa pública i l’escola concertada, amb les mateixes responsabilitats, amb coresponsabilitat sobre els problemes de la integració social, que són els que jo he trobat corrent per Catalunya, que en aquest moment angoixen més els nostres conciutadans. La integració social i, concretament, la integració cultural, ètnica, social, econòmica, psicològica, quasi diria, de la joventut. La xarxa pública hi ha de ser i és central, però l’escola concertada hi ha d’ésser, també; ha d’entomar la seva part de responsabilitat en aquest tema. En segon lloc, els vull anunciar que, de seguida que governem i d’acord amb una vella aspiració, desenvoluparem, efectivament, el sistema d’escoles bressol per a l’escolarització dels infants de zero a tres anys. Si, com se’ns deia ahir, estem força punts per sota de la mitjana europea de les taxes d’ocupació, això es deu reflexió que sembla que el Govern que ens va deixar no va fer–, això es deu, en bona part, a les dificultats que les dones han trobat per incorporar-se al món laboral i empresarial –no diguem sempre «el món laboral», quan parlem de les dones–, laboral i empresarial. Les desenes de milers de llocs de treball per a les dones que ahir se’ns prometien molt difícilment podran ocupar-se efectivament sense proveir les famílies dels serveis mínims necessaris en aquest camp –reflexió que cal estendre a la urgència d’impulsar mecanismes d’assistència domiciliària de la gent gran i persones que ho necessitin. Geriàtrics, sí, però, en primer lloc, assistència domiciliària a la tercera edat. Finalment, s’ha de vetllar per tal d’assegurar que la transició de l’escola al treball per part dels joves es produeixi en les millors condicions. En acabar l’educació secundària obligatòria, cap noi o noia hauria de quedar-se sense treball o sense escolaritzar. És possible, en aquest moment, o treballant o formant-se. Això és el que els joves i les seves famílies exigeixen i que ara és possible segurament de garantir. Si en campanya electoral tots n’hem parlat, ara és l’hora de prendre els corresponents compromisos concrets. Tot això requereix nous recursos, però també una manera diferent de gestionar l’ensenyament des del territori. És des de cada poble i de cada ciutat que es coneixen 5 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 millor les necessitats i les mancances dels seus centres escolars. Jo sóc partidari de l’escola local, de l’escola municipal, no de l’escola nacional, ni de l’escola nacional de l’Estat espanyol ni de la Generalitat de Catalunya; sóc partidari de l’escola local. És des de prop que se sap exactament com les coses en aquest terreny poden millorar. És necessari, doncs, dotar els ajuntaments d’un major protagonisme en la gestió i l’organització del sistema escolar per tal, com he dit, de millorar-ne el rendiment. No em voldria estendre sobre qüestions de política cultural. Sols vull oferir a tots els grups de la cambra, molt honorable senyor president del Parlament, la possibilitat d’obrir un gran debat en el qual nosaltres aportarem els continguts del Llibre blanc de la cultura, que, elaborat amb la participació de més d’un centenar de creadors i emprenedors culturals, planteja les línies de reflexió que el país reclama en aquest camp i que, anys enrere, es va tractar de començar a formular sense èxit. Una nova forma de gestionar el territori. La major implicació dels ens locals en la gestió dels serveis ens remet a la segona de les grans prioritats de la política catalana d’avui. El que estem tractant de trobar –i el que proposem– és una nova forma de gestionar el territori. Durant els darrers anys hem assistit massa sovint a un regateig sistemàtic de competències i recursos dels municipis per part de la Generalitat. Això s’ha d’acabar. Els municipis són una peça essencial de l’Administració catalana i han estat un instrument importantíssim en la millora de les condicions de vida en els pobles i ciutats, i amb èxit, tant d’èxit que no seria impossible que un alcalde català passés a ser ben aviat president de la Federació Espanyola de Municipis, sobretot si tots els grups representats en aquesta cambra –o, si no tots, quasi tots– ho recolzem. En consonància amb l’aplicació... Perdoneu, és una referència a una experiència efectiva i real. En els darrers anys, els municipis catalans han destacat en el conjunt d’Espanya com a referència de bona manera de governar la ciutat i els municipis. En consonància amb l’aplicació del principi de subsidiarietat, consagrat en els tractats europeus, cal retornar-los ara el poder, les competències i els recursos que els permetin d’intervenir de manera decisiva en la gestió dels serveis essencials: l’ensenyament, com dèiem fa un moment, i també la sanitat i la política o les polítiques de benestar i de serveis socials. En aquest sentit, l’anunciada celebració del Segon Congrés de Municipis de Catalunya, seixanta-sis anys després del primer sembla mentida!–, pot constituir un avenç extraordinari en la construcció del necessari impuls municipalista al nostre país. El segon aspecte de la reforma en la gestió del territori consistirà en la descentralització de l’Administració de la Generalitat. Ens trobem, avui, davant la paradoxa que unes forces polítiques que s’han vantat reiteradament de mantenir posicions antiprovincialistes i favorables a l’equilibri territorial hagin construït una administració extraordinàriament centralitzada a Barcelona. En procedir d’aquesta manera, el Govern de la Generalitat no només ha incomplert les seves declaracions públiques d’intencions, sinó també les lleis emanades d’aquesta cambra que preveien l’avenç cap a una major descentralització i la construcció ordenada de l’Administració perifèrica de la Generalitat. Aquest impuls descentralitzador ha d’avançar, en paral·lel amb el reconeixement de l’empenta dels territoris naturals, cap a la seva autoorganització. Assistim avui a tot Catalunya a una florida de propostes de reflexió estratègica i de coordinació d’iniciatives locals. Aquestes iniciatives van dibuixant els territoris de la nova Catalunya, els vells territoris, diria, de la nova Catalunya, la Catalunya que s’estructura sobre els eixos de 6 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 desenvolupament econòmic i sobre la xarxa de ciutats no ho oblidem, és la seva força–, la Catalunya que té set territoris naturals, econòmics, quasi diria culturals, és a dir, d’identitats fortes: la regió metropolitana de Barcelona, el camp de Tarragona, les comarques gironines, la Catalunya central, les terres de l’Ebre, les comarques de Ponent i l’Alt Pirineu. El reconeixement i el suport a aquestes realitats a través del planejament territorial i les polítiques sectorials ha de ser, així mateix, un dels eixos d’actuació del Govern de la Generalitat. Les sinergies, la il·lusió i l’embranzida que d’aquesta manera donarem als territoris de Catalunya seran extraordinàries. He tingut ocasió de comprovar-ho aquest any –per mi irrepetible, esplèndid, ple de lliçons– que he viscut recorrent Catalunya de banda a banda. Impulsar el progrés econòmic. Hi ha d’haver una política econòmica financera i industrial catalana; Catalunya necessita el seu pla estratègic; hem de combatre la inflació que puja, la competitivitat que, correlativament, va baixant, la qualitat que es perd i la marxa o la manca –la marxa, de vegades, a Madrid–, molt sovint, d’empreses mitjanes i grans. Per fer-ho, s’ha d’impulsar, no amb paraules, sinó amb fets, l’economia productiva, i això vol dir..., què vol dir economia productiva? Anem a pams; això vol dir: augment de la taxa d’ocupació mercès a l’entrada de dones i joves al món laboral i empresarial; perquè, amb la concepció de la família que vàrem sentir ahir, crec que és lògic que no anem molt enllà o molt més enllà de les bones paraules en aquesta matèria. Segon: més cultura informàtica, que ens permeti fer front als reptes de la societat de la informació. Tercer: més innovació de producte –no solament de procés–, més innovació de producte –inventem poc en aquest país, en aquest moment–; més capital/risc – arrisquem poc–, i més suport als nous emprenedors –els ho posem massa difícil, massa complicat. Quart: suport als processos de concertació entre ajuntaments, emprenedors i sindicats, que ja ha donat lloc a pactes territorials de gran interès; també les universitats i les escoles hi han de ser, en aquests pactes. Cinquè: una ampliació del mercat interior gràcies a la millora de les infrastructures, perquè un país també pot créixer cap endins, i aquí permetin-me que evoqui algunes de les grans infrastructures que ara estan inexplicablement pendents: TGV, ampliació de l’aeroport de Barcelona, el pla Delta, les ampliacions del port de Barcelona i del de Tarragona i el cablejat de fibra òptica, però també el sistema de comunicacions ruteres i ferroviàries interiors. Sisè: increment de la inversió internacional de les nostres empreses. Setè: en aquest pla estratègic, trobar un lloc rellevant, així mateix, a una política per a l’agricultura i la ramaderia catalanes que contempli el seu impuls, en primer lloc, per la seva viabilitat empresarial i la seva capacitat d’exportació, però també per la seva significació territorial, social i mediambiental: l’agenda del camp català 2000-2006 que reclama la Unió de Pagesos. Per tot això, ens cal un govern que no sigui un simple espectador de decisions empresarials no sempre favorables al nostre país, com ha estat el cas en determinades fusions i decisions sobre localització empresarial. En aquesta matèria semblem com paralitzats, no sabem què volem. 7 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 I aprofito per dir-ho aquí: no em sembla sensat –no em sembla que se serveixi així els interessos de Catalunya–, no em sembla sensat ajornar l’inici del debat sobre els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2000 al proper mes d’abril. Les properes eleccions generals no han de ser el refugi on Convergència i Unió busqui la tranquil·litat que no ha trobat en les eleccions catalanes. No podem sotmetre’ns a una sucursalització de la pitjor espècie. Catalunya necessita ja un nou pressupost, no podem perdre sis mesos sense saber per què. No hi ha cap motiu perquè el Parlament no pugui treballar el gener i el Govern pugui presentar el seu projecte de pressupost. La manca de decisió en aquest camp hipoteca l’aplicació de polítiques en molts àmbits: per exemple, faria del tot impossible obtenir els resultats en matèria educativa que ahir se’ns prometien per al mes de juny. La proposta catalana per a Espanya. L’Espanya d’avui no és la de fa vint anys, ni els partits polítics són avui els mateixos que fa vint anys, ni les comunitats autònomes d’avui són les mateixes de fa vint anys. Nosaltres fem una valoració positiva de l’evolució que hem experimentat, com positiva és la nostra valoració del desenvolupament de l’Estat de les autonomies en el seu conjunt. Ara, sí; ara es pot fer un salt endavant. En efecte, no és que hàgim de canviar perquè tot ha anat malament; podem canviar justament perquè portem vint anys d’experiència i els resultats són raonablement bons; el canvi que hem de fer no és altre, en la nostra opinió, que el d’arribar a una Espanya federal, unida a un projecte de modernització i progrés, respectuosa de la diversitat dels pobles que la integren, compromesa en l’aprofundiment de l’autogovern de les nacionalitats i les regions i capaç de vincular-se a la nova realitat europea des de la seva pròpia diversitat. En aquest camí trobarem moltes complicitats. O és que no les trobarem en el govern de progrés balear encapçalat per Xisco Antich? O en el govern socialista regionalista de l’Aragó encapçalat per Marcel·lí Iglesias? O és que no trobarem ressò en temes de finançament en el president de la Generalitat valenciana? O en el mateix president de la Junta d’Andalusia, el qual ja ha mostrat el seu interès per la nostra proposta federal? Per cert, la proposta del president Chávez, la proposta d’un període de temps definit per tal de recuperar retards estructurals històrics, està perfectament en línia amb la recent sentència del tribunal alemany sobre els fons de solidaritat interterritorial entre els länder d’aquell país. Per això, els proposo de fer una proposta catalana per a Espanya, proposta que ha de partir d’un consens bàsic de les forces polítiques catalanes. Tots junts aquí a Catalunya per formular un consens que ha de traslladar-se a les forces polítiques espanyoles i al mateix Congrés dels Diputats i, finalment i idealment, al Senat de caràcter federal. Un consens que s’obrirà camí... (Remor de veus.) Sí, sí, un senat de caràcter federal. Avui hi ha un article d’un altre professor eminent que ahir no es va citar, però que es podia haver citat, l’Eliseo Aja, que explica clarament per on hem d’anar i per on podem efectivament anar. Un consens, doncs, que s’obrirà camí si és alhora innovador i ofereix un projecte global, no sols cercant resoldre els problemes d’encaix de Catalunya a Espanya, sinó descobrint camins perquè Espanya, ella mateixa, es retrobi en la seva diversitat. Una senzilla raó per ser optimistes, o millor, per tenir confiança. Sabem que, si anem junts tots els catalans, Espanya haurà de dir sí; junts tots. Espanya no es pot resistir a una demanda catalana formulada conjuntament per totes les forces representades en aquest Parlament. Se’m pot dir que l’Estatut va tenir retalls. Se’m pot dir el que es vulgui dir. Jo els ho torno a dir: Espanya, avui, i tractant els temes que estem tractant, no es podrà resistir llargament, no es podrà resistir permanentment a una demanda catalana formulada conjuntament per totes les forces representades en aquest Parlament. Fins i tot l’actual Govern de l’Estat ha acabat acceptant la proposta dels alcaldes de les més grans ciutats per dotar-les d’una llei de grans ciutats. És una bona proposta que ha presentat l’amic Camps, que em penso que és subsecretari, un alt 8 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 càrrec del Ministeri d’Administració Pública, exregidor valencià i molt coneixedor del nostre projecte de Carta municipal de Barcelona, que és l’origen d’aquest Projecte de llei de grans ciutats –magnífic projecte, per cert. Doncs, molt bé, l’Estat ha acabat acceptant aquesta proposta, basada en un exemple més proper: vàrem trigar, nosaltres, disset anys a formular una pretensió barcelonina unànime, la Carta municipal –disset anys–, però quan la vàrem tenir, la unanimitat, teníem ja el sí de Catalunya i tindrem el d’Espanya, n’estem certs. Aquest és el camí a seguir. Sobre finançament. Les propostes són més a tocar del que sembla: coresponsabilitat fiscal, sí; cistella d’impostos, sí. Fa anys que ho diem. Apropament en el temps dels rendiments diferencials del règim comú i del règim foral... Ho repeteixo: apropament en el temps impossible immediat, n’estem massa lluny– dels rendiments diferencials del règim comú i del règim foral. Dic «dels rendiments», no del sistema. No tenim per què copiar sistemes que no són els nostres, però rendiments diferencials tampoc. Ens hem d’igualar, sí. 60%, 40%: 60% els territoris, 40% l’Estat; sí, és possible. Hi ha països que ho tenen; nosaltres hi arribarem, hi podem arribar. Però del 60%, la meitat per als municipis. Pagar per renda i rebre per població. Fins i tot amb alguna correcció si resulta i es demostra que, en alguns dels criteris que nosaltres proposem, hem quedat massa endarrerits en els darrers anys, per exemple, en el d’igualar la inversió en les àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants. Si tenim endarreriments, haurà d’haverhi recuperacions. Aquesta és la divisa, la base de la negociació alhora necessària i possible. Però això no ho aconseguirem, senyor president, sobre la base de reivindicacions parcials o acords bilaterals. Això no ho aconseguirà un govern minoritari negociant amb un altre govern minoritari. Això no ho aconseguirà en solitari una minoria nacionalista al Congrés. Això, ho repeteixo –i vegin que no he dit «minoria catalana», per descomptat, he dit «una minoria nacionalista» al Congrés–, sols ho aconseguirem junts, tots. I això ho aconseguirem si formulem una proposta acordada, capaç de pensar una solució global vàlida per a tot Espanya. Altrament, com ja s’ha demostrat – i ahir se’ns confirmava–, obtindrem només algunes bones paraules i un bon grapat de ressentiments, que, finalment, aboquen a un mal resultat en les negociacions sobre finançament autonòmic. Prediquem confiança i pedagogia, i no malfiança i regateig. Proposem objectius, per començar, i no egoismes; i no simplement mesures instrumentals. Els números, les mesures instrumentals vindran després, però els objectius són el que cal compartir i es pot compartir. Vaig acabant, senyor president. La proposta catalana també ha de contemplar la necessària reforma del Senat i la participació de les comunitats autònomes en la Unió Europea, en la línia que la República Federal Alemanya ha resolt aquestes qüestions, i el mateix Tractat de la Unió Europea. En una paraula: un senat que esdevé el lloc d’encontre dels governs autònoms, i un estat que atorga la seva representació en la Unió Europea a les comunitats autònomes, per aquelles matèries en què aquestes tenen competència exclusiva –article 146 del Tractat de Maastricht, actualment 210 del Tractat d’Amsterdam. No m’hi allargo, les posicions sobre aquestes matèries són prou conegudes; però m’hi faig fort: sols junts ens en sortirem. Ahir vaig trobar a faltar una crida clara a aquest 9 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 respecte, més enllà de la cortesia parlamentària que sempre hi és. Crida que faig avui en nom del meu Grup i que s’adreça a tots i cadascun dels grups de la cambra. La millora del nostre autogovern no s’esgota en la proposta a Espanya. És necessari, així mateix, que reflexionem sobre la conveniència de revisar l’actual marc estatutari. No forçosament per a canviar la nostra norma bàsica tal com és, en el seu contingut actual, però sí per tal de precisar-ne l’abast a la llum dels nous textos que hem subscrit com a membres de la Unió Europea. És en aquest sentit que hem proposat que aquest Parlament elabori una carta autonòmica com a addició i ampliació de l’Estatut per tal de presentar-la a l’aprovació de les Corts Generals. Acabo. Després de l’experiència de la darrera legislatura, després del discurs decebedor d’ahir, no votarem la investidura que se’ns proposa, i instem les altres forces polítiques de progrés a fer el mateix. Enfront del discurs desconnectat de la demanda ciutadana expressada en les darreres eleccions que vàrem escoltar ahir, he presentat el programa alternatiu que creiem que serveix millor els interessos de Catalunya. El defensarem al Parlament i cercarem els acords necessaris per a desenvolupar-lo. Ens manifestem, així mateix, oberts a discutir-lo amb totes les forces polítiques de la cambra com a punt de partida per a l’eventual formació, si s’escau, d’un nou govern en cas que, ni avui ni dijous, el candidat proposat pel president del Parlament no obtingués el suport necessari de la cambra. En qualsevol cas, ofereixo sincerament un acord a l’actual president en funcions i candidat de CiU: hem d’entendre’ns des de l’exigència mútua i des de la diferència, fins i tot des de la mútua oposició. Constato, això sí, que no s’ha reiterat l’oferta que se’ns va fer l’any 1980, però segurament no es tracta de governar junts, perquè deixaríem fora només una minsa part de l’espectre polític quan allò que vol el país és justament una bona, una civilitzada controvèrsia, la fi de les unanimitats, quasi diria l’explosió democràtica de les diferències que ens farà ser, finalment, un país normal. Som un país normal, deixem-lo fer. Senyor Pujol, si finalment vostè és investit trobarà en nosaltres una oposició alhora innovadora, constructiva i esperançada, basada en el convenciment de la necessitat i la imminència del canvi a Catalunya. El programa del canvi és imparable: o vostès entomen els seus continguts i el nou estil que planteja o el país començarà a aplicarlo, malgrat el Govern. (Aplaudiments forts i perllongats.) 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs en el debat d’investidura del candidat proposat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el 16 de novembre de 1999 al Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Abstract A summary of the resource. Intervenció que va realitzar Pasqual Maragall, President del Grup Parlamentari PSC-CpC, i cap de l'oposició. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Debats Investidura Parlament de Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Model social Acció política President de la Catalunya. Generalitat Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-11-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2768/19991209_20anysEstatut_PM.pdf 1f5d90bb39c9ea6361bdb1b1da8f32ef PDF Text Text Diseurs de Pasqual Maragall XX ANYS D'ESTATUT 9/12/99 Deixeu-me dir d'entrada que aquesta commemoració del XXè aniversari de l'Estatut no es una ocasió per a la nostàlgia, sinó una magnífica oportunitat per a la projecció del futur. Aquesta sessió coincideix amb l'inici d'una legislatura nova al nostre Parlament, on ressonen ja i seguiran ressonant les expectatives de canvi de la majoria de la nostra ciutadania. Com es contempla l'Estatut de 1979 des d'aquesta nova perspectiva? Quin balanç se'n pot fer i quina projecció futura li poden atribuir? Si ens fixem en els resultats de les eleccions del 17 d'octubre, les forces que proposaven una ampliació o reforma de l'Estatut van obtenir al voltant de 100000* vots més que les que no la proposaven. Per a la majoria d'aquests votants, això no significava un rebuig del que aquest Estatut ha comportat per a la vida del país i de la seva gent en les dues últimes dècades: la seva contribució ha estat <*~ — -—- molt positiva. No era, doncs, un rebuig. Però era i és i �una intuïció de què l'Estatut ha quedat desbordat per la dinàmica de la història accelerada d'aquest final de segle. Hi haurà ampliació de l'Estatut. No és que l'Estatut hagi envellit prematurament: és la història la que ha corregut més de pressa del que era previsible. I l'Estatut i el marc constitucional hi ha contribuït. És el millor elogi que en podem fer. D'ençà de l'aprovació de l'Estatut hi ha elements nous a considerar. El més important d'ells ha estat l'entrada a laJJE i la ratificació dels seus Tractats i d'altres documents, com ara- la Carta Europea de l'Autonomia local del Consell d'Europa. Aquests documents són llei vigent a Espanya i per tant a Catalunya, i poden ser aplicats pels jutges en les seves sentències. En ells es consagra una renovada concepció de la sobirania, distribuïda entre eís diversos nivells de govern, i es consagra també una indisimulada preferència per la proximitat en la gestió dels afers públics. El principi de subsidiarietat vol que el complement del procés d'unió i integració sigui el de devolució i acostament dels poders: la devolució és la penyora que la unió no se'ns endurà el poder massa lluny quan no cal. 2 �És en aquest marc de principis que Catalunya aconseguirà l'acompliment del seu desig històric de llibertat sense renunciar a la unió amb els pobles d'Espanya i d'Europa. En aquest context nosaltres pensem que l'Estatut no s'ha de tocar_en_allò que constitueix el seujracli jonamental: és un equilibri massa delicat, igual com la Constitució. Però se li pot afegir i se l'hi ha d'afegir el que hem après en aquests 20 anys. Aquests principis derivats W T à formació gradual de l'Europa unida i de la nostra pròpia experiència d'jutogoverrî~ajudaran a interpretar amb una altra llum els textos legals. Altrament els petrificaríem i acabaríem de fet traintlos. D'això se n'ha dit de vegades una nova lectura. Però aquesta nova lectura necessita d'una_ampliació_o jddició al text inicial. Aquesta lectura distinta necessita explicitar les claus de la nova interpretació, que és absolutament legítima i necessària desprès de tot el que ha passat. Perquè tot ha anat prou bé, no ens enganyem. Els més grans ho poden valorar millor que els més joves. 3 �Però, diguem-ho també, sense que aquests, els més joves, hi posin el seu accent no hi haurà realment passes endavant. Entorn de ja meitat de les I ciutadanes i els ciutadans que^ voten noJian-votat ni \ J^L£QnsütucLó_njJL'Estatut. I cada vint o trenta anys tornarà a passar el mateix. I caldrà rellegir les lleis fonamentals en veu alta, permeteu-me l'expressió, si volem saber quina cara hi posen els ciutadans. Si ara haguéssim de fer la Constitució i l'Estatut els faríem diferents. Però es evident que no ens podem arriscar a una re-escriptura total, de cap i de nou. Si per primer cop gaudim de 20 anys de democràcia i d'autonomia, fem-nos-hi forts. El que podem i hem de fer es afegir a l'Estatut els jgrincipis nies claus d'una interpretació més d'acord amb els temps que vivim i les modificacions puntuals que convinguin a aquesta interpretació. M'explicaré: sortint d'una dictadura de 40 anys, on l'Estat ho era tot, forçosament l'Estatut i la » Constitució havien de ser una llista exhaustiva, circumstanciada i prolixa de totes aquelles competències que aquell Estat omnipotent perdria en benefici de les autonomies i de la societat. 4 �Però ara no tenim darrera 40 anys de dictadura sinó 20 anys de democràcia. Això vol dir que si ara Tía^u^ssini d'escriure un text per obtenir el mateix resultat que hem obtingut, ens limitaríem a dir quines són les coses que es quedaria l'Estat, les poques i elementals que es quedaria l'Estat, i no les moltes que deixaria anar i les circumstàncies i condicions en què les deixaria. Això és el que s'està fent a la Gran Bretanya i a la revisió de la segona part de la Constitució italiana. Avui a Europa se sent un clam a favor de fer realitat el vell principi de que la societat és primer que FEstat, primer que les administmdons_públiques. Subsidiarietat vol dir que l'Estat és secundari respecte de la societat, que n'és l'expressió formal i en garanteix l'estabilitat i la justícia, però que no la substitueix. Avui es evident que l'Estat no es necessàriament un bon gerent però que ha de ser un bon garant, una bona garantia, més eficaç i més forta que fins ara, si cal, dels drets de la societat i dels individus enfront dels vells i nous poders fàctics, enfront de la innata tendència dels mercats i els grups socials al monopoli i a la dominació. El Tractat de la Unjo diu clarament en el seu preàmbul que la UE es una Unió dels pobles cada 5 �cop mes estreta i on tot es farà com més a prop dels ciutadans millor. I després en l'articulat afegeix que en virtut del mateix principi, en tots aquells temes que no siguin comunitaris la Unió només farà allò que els estats no puguin fer millor. Aquesta és una visió reductiva però interessant. Reductiva en el sentit de que es limita a la relació entre la Unió i els estats, mentre que el preàmbul es refereix genèricament a totes les relacions entre governs i entre governs i ciutadans. Però interessant perquè ens obre la via del que haurien de ser aquí les relacions^ entre Estat, Generalitat i poders locals. ~ Tot això comportarà tres conseqüències: —En primer lloc, sense alterar-ne substancialment el contingut, rEstatut^ ha de compíax_amb unj^odi intejr^ejajru^jiina guia de lectura, uiia_aiírmació_de principis que permetin la_seva_aplicació en sintonia amb el nou moment que vivim. —En segon lloc, s'han d'elaborar les lleis de desplegament de l^Estatut, que ordenin, reformin o "substitueixin la lletania de lleis post-estatutàries, % * - — — 6 • • — - — ~ �especialment jeja matèrie&_d' organització del territori uJeTàdministració pública catalana. " —Finalment, hem d'estar preparats a respondre de les^_imglic^çiû^—això—pugui—tenir—en_Ja configuració de l'Estat, en particular pel que es refereix al Senat __com a cambra. federaL o dels territoris i a la formació de la voluntat política éstâtâTdavant de tercers. La diferència entre l'esperit amb que es van redactar els textos fonamentals i l'actual es immensa. Les finalitats que es volien aconseguir amb l'estil que es va utilitzar ja han estat aconseguides. Ara el text de l'Estatut es tant una garantia com la seva falta d'actualització seria un obstacle al progrés. No som partidaris de tocar-lo pel que té de garantia. Però som partidaris d'interpretar-lo a la llum de la realitajTi de les nécessitais actuals per evitar que es converteixi en un fre per al nostre progrés natural. El món es fa mes complicat i alhora mes senzill. Més complicat perquè progressivament anem renunciant a la comoditat d'una organització política amb un sol concepte central, la sobirania. I més senzill perquè les distorsions produïdes per aquest simplisme conceptual que ha dominat fins ara són 7 �tan importants que la seva flexibilització serà com un alliberament. Com podem arribar a aquest resultat? Qui ha de participar en aquesta tasca d'eixamplar els marges de l'autogovern en direcció, no a un passat que no pot tornar, sinó cap a un futur que es dibuixa davant nostre? En tot cas nosaltres proposem una entesao^ertaj. sense exclusions. Però naturalmHïTIâ^olnelîçarem a Construir amb aquells que han mostrat la seva disponibilitat a entendre's. Confio que al final ens hi podrem trobar tots. Hem de contemplar també aquest tema a partir de l'examen de la situació política a Madrid. ¿Com pot incidir aquesta situació en el procés que pretenem engegar? En aquest moment la sucursalitzacio més important es produeix indirectament a través de la impossibilitat de fer a Catalunya governs amb majoria suficient sense aliances que limiten la seva llibertat de moviments. I també pel fet que_el nacionalisme català, que es accidentalista en matèria de^cojrfíguració de l'Estat, ha optat per basar la seva capacitat de construir un marc polític català en la necessitat que els partits centrals puguin tenir del 8 �recolzament nacionalista per formar majories de govern a Madrid. Tot això ha complicat extraordinàriament les coses i ha empobrit considerablement el panorama polític. Però aquest escenari s'acaba. El futur de Catalunya en llibertat consisteix també en la participació activa de Catalunya en la nova etapa de l'Espanya que aspira a un rol important i estable dins d'Europa, en el Mediterrani i a Amèrica Llatina. De l'Espanya entesa com un conjunt de pobles diferents que es respecten i s'estimulen. D'això nosaltres en diem federalisme, es a dir, diversitat, unió i llibertat. El nostre projecte es basa en la construcció constant de la confiança, en ej. diàleg i e n e l consens. L'arquitectura institucional d'aquesta confiança i d'aquest diàleg té una primera peça -però no la única- en l'existència d' un òrgan, el Senat federal, on es formulen els compromisos i els objectius compartits imprescindibles. Poc a poc hem anat convencent a la força política que ha estat l'eix i la columna vertebral de la modernització de l'Estat espanyol i de l'entrada d'Espanya a Europa de la necessitat de adoptar un plantejament federal. 9 �Ara hem de convèncer els nacionalistes que la única solució a les seves legítimes aspiracions és un marc de caràcter federal, amb el nom que sigui. Això es el que nosaltres interpretem que els catalans desitgen. Ha de quedar clar que les coses han canviat i que no és factible pensar en un acord a Madrid que no tingui un correlat a Catalunya. Els socialistes catalans hem demanat als nostres companys espanyols que siguin conscients que nosaltres no avalarem cap pacte o entesa a Madrid que no vagi en el sentit que des del nostre punt de vista convé als interessos generals de Catalunya i d'Espanya. Que tothom en tregui les conseqüències oportunes. S' ha acabat el tacticisme, s'ha acabat la supeditació de la política catalana als problemes de la governabilitat espanyola: els dos temes estan relacionats. Si Catalunya no va bé Espanya^anirà malament. I si Catalunya pot encolomar a Madrid tots els mals que li arriben Catalunya anirà malament per força, perquè li mancarà motivació per a superar-se, li mancarà auto-exigència - com ja ha passat en diverses etapes de la nostra història. 10 �Aquest nou plantejament de les relacions Catalunya/Espanya requereix temps, constància i acords. Però requereix sobretot una Catalunya autoexigent amb si mateixa, en les seves relacions socials, culturals i polítiques. Perquè l'autogovern que volem no és una finalitat en si mateix. Només es justifica perquè ha de ser una eina al servei de les aspiracions i les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes.d'aquest país. En això vaig totalment d'acord amb el M.H.President del Parlament i li reitero la meva disponibilitat per a col·laborar en la recerca de la Catalunya sense exclusions, culturalment robusta i políticament dialogant que uns i altres hem imaginat possible. Hem de completar l'Estatut per tal d'aconseguir-ho. Aviat, crec, i espero, Euskadi no serà ja una excusa per a que no es pugui parlar de tot això. Els moments alhora dramàtics i expectants en que celebrem l'esperançador vintè aniversari del nostre Estatut ens mouen a pensar amb prudència però també amb gran convicció que estem a prop d'encetar la millor vintena de la nostra història contemporània. H �Que el Parlament de Catalunya, M.HH. Senyors, que vostès han conduït tan dignament fins aquí, se'n faci valedor. I que sàpiga estar a l'alçada de les renovades responsabilitats que li escauen. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de Pasqual Maragall a l'acte commemoratiu de 20 anys d'Estatut de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-12-09 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Commemoracions Parlament de Catalunya Description An account of the resource Còpia del discurs de Maragall a l'acte celebrat al Parlament. Conté subratllats manuscrits de Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 293 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2767/19991214_DiariSessions_DebatAudiovisual_PM.pdf 631078ea4efd208fb57113a585e64c4a PDF Text Text DIARI DE SESSIONS D E C ATA LU N YA DEL PARLAMENT VI legislatura Sèrie P - Número 5 Primer període Dimarts, 14 de desembre de 1999 Ple del Parlament PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. JOAN RIGOL I ROIG Sessió plenària núm. 4.1 Í N D E X Manifestació de condol per la mort de l’exdiputat Sr. Joan Codina i Torres Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya (tram. 255-00001/06) �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 2 S U M A R I La sessió s’obre a dos quarts d’onze del matí i sis minuts. 1. Manifestació de condol per la mort de l’exdiputat Sr. Joan Codina i Torres El president anuncia la mort de l’exdiputat i exconseller de Treball Sr. Joan Codina i Torres. Tot seguit, la cambra serva un minut de silenci. 3 2. Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya (tram. 255-00001/06) (punt únic de l’ordre del dia) Exposició: conseller de la Presidència 3 La sessió se suspèn a un quart d’una del migdia i cinc minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i cinc minuts. Intervenció del G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi: Sr. Maragall i Mira. Resposta: conseller de la Presidència. Rèplica: Sr. Maragall i Mira (S-CC). Contrarèplica: conseller de la Presidència. Segona rèplica: Sr. Maragall i Mira (S-CC). Intervenció del G. P. Popular: Sr. Fernández Deu. Resposta: conseller de la Presidència. Rèplica: Sr. Fernández Deu (P). Contrarèplica: conseller de la Presidència. Segona rèplica: Sr. Fernández Deu (P). Intervenció del G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya: Sr. Bargalló Valls. Resposta: conseller de la Presidència. Rèplica: Sr. Bargalló Valls (ERC). Intervenció del G. P. d’Iniciativa per Catalunya - Verds: Sra. Comas d’Argemir i Cendra. Resposta: conseller de la Presidència. Rèplica: Sra. Comas d’Argemir i Cendra (IC-V). Contrarèplica: conseller de la Presidència. Intervenció del G. P. de Convergència i Unió: Sr. Codina i Castillo. La sessió se suspèn a les vuit del vespre i tres minuts. SUMARI 17 21 22 23 24 24 28 30 32 32 32 36 38 39 43 45 47 47 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 3 SESSIÓ PLENÀRIA NÚM. 4.1 La sessió s’obre a dos quarts d’onze del matí i sis minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i el lletrat Sr. de Alfonso i Pinazo. Al banc del Govern seu el president de la Generalitat, acompanyat dels consellers de la Presidència, de Governació i Relacions Institucionals, de Cultura, de Sanitat i Seguretat Social, de Política Territorial i Obres Públiques, d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Treball, les conselleres de Justícia i de Benestar Social, i els consellers de Medi Ambient i d’Interior. ORDRE DEL DIA – Punt únic: debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya. Tram. 255-00001/06. Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Verds (IC-V), Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i Grup Parlamentari Popular. Substanciació. El president S’obre la sessió. Manifestació de condol per la mort de l’exdiputat Sr. Joan Codina i Torres Les senyores i els senyors diputats probablement saben que s’ha mort recentment un antic diputat d’aquest Parlament, exconseller de Treball de la Generalitat, el senyor Joan Codina i Torres. Els prego que fem un minut de silenci en la seva memòria. (La cambra serva un minut de silenci.) Moltes gràcies. Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya (tram. 255-00001/ 06) Aquesta sessió tindrà un únic punt de l’ordre del dia, que és el debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya. Té la paraula el conseller de la Presidència, l’honorable senyor Xavier Trias. El conseller de la Presidència (Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera) Molt honorable president, il·lustres senyores i senyors diputats, iniciem aquesta sisena legislatura del Parlament de Catalunya, després del Ple del passat dia 1 i de l’acte de commemoració del vintè aniversari de l’Estatut d’autonomia, amb aquest debat general sobre els mitjans audiovisuals, un debat que, més enllà de l’oportunitat política que ha mogut els grups parlamentaris promotors d’aquest, és un reflex de l’interès ciutadà, social i polític, que existeix no solament a casa nostra, sinó també a la resta de l’Estat i dels països del nostre entorn al voltant del paper dels mitjans de comunicació, dels audiovisuals, de les telecomunicacions i de les tecnologies de la informació en general. SESSIÓ NÚM. 4.1 I, per tant, tenint en compte la complexitat i la pluralitat dels factors i els mitjans que, al nostre entendre, són subjectes del present debat, crec que no respondríem a les expectatives creades en tant que representants del poble de Catalunya si avui i demà ens limitéssim a debatre i a arribar a acords sobre aspectes molt concrets i singulars que, tot i ser importants en si mateixos, han de ser considerats en la seva justa mesura. Em refereixo, per exemple, a qüestions susceptibles de rellevants titulars mediàtics i de notòria confrontació política, com ara el sistema d’elecció de determinats responsables dels organismes d’administració i de gestió dels mitjans de comunicació públics. En aquest cas, entenc que estaríem defraudant les expectatives que s’han generat alhora que defugint la nostra responsabilitat política, que en aquest supòsit interpreto que se situa en la demostració de les nostres capacitats de diàleg i de formulació de propostes globals de futur, des de la coherència, la generositat política i la recerca dels màxims acords a què els respectius grups parlamentaris som capaços d’arribar en benefici del país en el seu conjunt. Vagi, doncs, per endavant, l’expressió de la voluntat política del Govern de la Generalitat i del grup parlamentari que li dóna suport d’arribar al màxim consens. Dic això, també, per ajudar a evitar malentesos si plantegem obertament des de l’inici del debat la necessitat d’abordar el conjunt de l’univers dels mitjans audiovisuals. Tot i que entenc que algú podria estar interessat a defensar posicionaments i propostes dirigides a analitzar la situació dels audiovisuals a casa nostra de manera parcial, en el sentit d’excloure del debat determinades realitats, mitjans o sectors, també crec que és de justícia intentar, si més no, una anàlisi general dels mitjans audiovisuals en sentit ampli, és a dir, tant els de naturalesa pública com privada, amb l’objectiu últim d’arribar a propostes de reformulació de l’actual marc normatiu relatiu als audiovisuals a Catalunya, i també a l’Estat. També és cert que, amb motiu del debat d’avui, la força i la capacitat d’influència dels mitjans de comunicació sobre l’opinió pública s’ha constatat de nou en aquestes darreres setmanes. Des del mateix anunci de la sol·licitud de convocatòria d’aquest debat general, no ha passat dia sense que els mateixos mitjans de comunicació i les diferents instàncies polítiques s’hagin fet ressò de la necessitat de modificar la regulació dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, amb una especial incidència sobre la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. I crec que això és positiu sempre que els mateixos mitjans apostin per fer-se ressò del conjunt del debat, evitant tant com sigui possible el reduccionisme o la simplificació de les propostes que es puguin arribar a donar a conèixer. En aquest sentit, des de la constatació que són diverses les causes que motiven els canvis que es proposen, cal dir que el nou marc legal a nivell de la Unió Europea, la mateixa evolució tecnològica de les telecomunicacions i la innovació que es produeix de manera constant, també, en l’àmbit dels mètodes de gestió de les organit- Punt 1 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 4 zacions, són factors prou rellevants en si mateixos que justifiquen el replantejament de determinades normes i regulacions. No es pot oblidar, tampoc, que, atesa la transcendència de rol dels mitjans de comunicació sobre la societat, es fa cada dia més necessari comptar amb la màxima participació i coresponsabilització dels agents socials i dels usuaris i consumidors en el disseny i control dels continguts que s’ofereixen i de les eines de gestió amb què es doten els mateixos mitjans de naturalesa pública. Però seríem injustos si no valoréssim la importància del camí recorregut a tot arreu –però, especialment, a Catalunya– en el camp dels mitjans de comunicació, aquests darrers vint anys, i, d’una manera més que rellevant, en el dels mitjans en català. El balanç d’aquest període és força positiu si tenim en compte la situació de partida. També és veritat que, com en tots els ordres de progrés de Catalunya i de l’Estat, la feina feta és el resultat del treball de tothom: de les institucions públiques de tots els colors polítics, dels professionals de la informació, de les empreses de comunicació, dels usuaris. Tot i que, durant aquests vint anys, han estat diverses i molt importants les normes legals aprovades tant pel Parlament de Catalunya com per les Corts Generals en l’àmbit dels mitjans audiovisuals, creiem que reptes del present immediat i del futur ens obliguen a abordar un nou marc normatiu general. Aquesta asseveració es justifica plenament si tenim en compte que la Llei 4/1980, de 10 de gener, de l’Estatut de Ràdio i Televisió Espanyola, després de quasi vint anys d’existència, ha demostrat nombroses limitacions, tant en l’ordre tècnic com en el que crec que més ens afecta: en el del vessant de la norma bàsica en la seva integritat, circumstància que deixa un reduït marge d’acció al legislador català. Permetin-me, a continuació, fer un breu balanç de la feina feta durant aquest període en l’àmbit de la política dels mitjans de comunicació i dels audiovisuals en general. Les iniciatives del Govern de la Generalitat i del Grup parlamentari que li dóna suport han estat, des dels inicis de l’actuació dels governs de Convergència i Unió, encaminades a dotar Catalunya de la situació de normalitat en tots els ordres que, com a país, li corresponen. Aquesta activitat també s’ha desenvolupat en el camp dels mitjans de comunicació i de les telecomunicacions, en la mesura que la Generalitat ha tingut marge de maniobra, i, més recentment, en el camp de la societat de la informació. Punt 2 El primer any de funcionament del Govern de Convergència i Unió es va aprovar el Decret 175/80, pel qual es regulava la concessió d’emissores de radiodifusió institucional i privades en ones mètriques amb modulació de freqüència. Aquest Decret, que va tenir desplegaments posteriors, va ser recorregut davant del Tribunal Constitucional pel Govern de l’Estat, el qual posava en dubte la capacitat normativa de la Generalitat de Catalunya en el camp de la ràdio. Afortunadament, el Tribunal Constitucional va reconèixer clarament aquesta competència a favor de la Generalitat. Aquesta sentència, que no ha estat l’única, va marcar en positiu la resta del desplegament legislatiu que les Corts PLE DEL PARLAMENT Generals, a impuls dels diferents governs espanyols, han anat fent des d’aleshores ençà. No obstant això, com tindrem ocasió d’analitzar posteriorment, cal constatar que les lleis que han anat aprovant les Corts Generals han procurat, d’una forma o d’una altra, limitar en la mesura que els ha estat possible el camp d’acció del Govern de Catalunya. Una altra fita molt significativa de l’actuació en matèria de mitjans de comunicació socials desplegada a Catalunya fou l’aprovació de la Llei 10/1983, de creació de l’ens públic Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, fet que va suposar una aportació essencial en el procés de normalització en el camp de mitjans de comunicació. Normalització en el camp de la comunicació social vol dir diverses coses. En primer lloc, significa l’existència de mitjans de comunicació propis en tots els camps, des de la premsa fins a la ràdio i la televisió i, més recentment, els que es difonen per les noves tecnologies: cable i Internet. També vol dir que aquests mitjans de comunicació emprin, ni que sigui de forma més o menys majoritària, la llengua pròpia de Catalunya. En tercer lloc, el procés de normalització comporta l’existència d’una veritable pluralitat d’ofertes, a fi a i efecte que els ciutadans de Catalunya puguin escollir el mitjà de comunicació que volen llegir, que volen escoltar o que volen veure en funció de la diversitat d’ofertes, siguin aquestes de l’ordre de continguts, de les qualitats o de les sensibilitats diverses que es manifesten al si de la societat catalana. I finalment, també vol dir normalització en aquest camp el fet que els mitjans de comunicació analitzin les notícies, els successos, transmetin les opinions a partir dels punts de vista de la societat catalana, a partir de la idiosincràsia dels catalans, a partir de la percepció de com afecta aquest o aquell succés a altres catalans. És a dir, la normalització en el sector dels mitjans de comunicació social comporta l’existència d’un veritable espai comunicatiu català. L’aparició de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i, conseqüentment, la posada en marxa de TV3 i de Catalunya Ràdio i, posteriorment, de Canal 33 i d’altres ofertes radiofòniques de la Corporació va suposar un salt qualitatiu d’una magnitud molt elevada, ja que permetia que els catalans poguessin accedir a una televisió no solament en la seva llengua, sinó també feta i pensada des de Catalunya. I, en el camp de la ràdio, significava l’aparició de mitjans de comunicació també d’alta professionalitat i que venien a reforçar d’una manera molt accentuada els intents anteriors més o menys reeixits d’una ràdio en català, entre els quals no voldria oblidar el que va suposar en el seu dia la creació de Ràdio 4. Crec, per tant, que aquesta ha estat una fita de primer ordre en el camí del nostre govern. Una iniciativa de la qual el Govern de la Generalitat se sent més que orgullós i que respon a la prioritat de defensar, potenciar i projectar la nostra identitat com a país, des de requeriments de professionalitat i de qualitat. D’aquesta manera, estarem d’acord que l’impuls que pot procedir d’un govern en matèria de mitjans de comunicació té dos vessants. El primer és la creació de mitjans institucionals, que crec que a les societats modernes occidentals SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 5 aquesta creació es cenyeix, gairebé en exclusiva, al món de la ràdio i de la televisió, i incloc en aquest camp els diversos suports de difusió que la tecnologia audiovisual permet. El segon vessant és el d’impulsar el sorgiment en el sector privat d’ofertes suficients, tant pel que fa a la diversitat com a l’especialitat, que completin l’acció dels mitjans institucionals quan aquests existeixen. Això que acabo d’afirmar no vol dir en cap cas que pressuposi una situació de subordinació d’uns mitjans respecte als altres, sinó ans al contrari, una situació que suposa una oferta plural i diversa, a fi i efecte que els ciutadans puguin elegir lliurement. M’acabo de referir al que ha fet el Govern en el camp dels mitjans de comunicació institucionals. Però el Govern també ha pretès, amb diversa fortuna, que des de la societat civil, que des de les empreses de comunicació existents a Catalunya, sorgissin ofertes de tot ordre que permetessin parlar d’un espai comunicatiu català, consolidat, plural i atractiu. En aquesta línia voldria destacar el suport que des del Govern s’ha donat a la premsa escrita, tant la diària com la d’altra periodicitat, tant la d’abast nacional català com la d’abast comarcal i local, i també que ha posat aquelles peces que li pertoquen per tal que existissin ofertes radiofòniques genuïnament catalanes, a partir, òbviament, de l’escrupolós respecte a les lleis generals i d’acord amb les propostes que lliurement han pogut fer al llarg d’aquests dinou anys les empreses que han tingut interès, en un moment o altre, per crear i gestionar emissores de ràdio. Abans m’he referit als problemes competencials amb què ens hem trobat en diferents ocasions en el camp de la ràdio i difusió, i, en aquest sentit, crec que és especialment rellevant la sentència de 2 de novembre d’enguany, del Tribunal Suprem, per la qual desestima la pretensió del Govern de l’Estat de qüestionar la capacitat reglamentària en l’àmbit de la radiodifusió de la Generalitat. El Govern socialista, l’any 1991, va recórrer contra el nostre Decret 80/1989, de regulació del servei de radiodifusió sonora, per entendre que la Generalitat no disposava de capacitat reglamentària ni inspectora ni sancionadora en la major part de les qüestions que afecten les emissores de freqüència modulada. Com poden observar, la consolidació de la recuperació de les competències en aquesta matèria no ha estat fàcil ni curta. Voldria remarcar que no he pogut fer un esment específic del camp de la televisió de gestió privada, i no ho he pogut fer perquè la Llei de televisió privada, aprovada per les Corts Generals durant el Govern socialista, i les modificacions que han pogut introduir posteriorment les mateixes Corts Generals durant el Govern del Partit Popular no han permès fins ara l’existència d’una televisió privada d’àmbit autonòmic, afavorint d’aquesta manera exclusivament –jo m’atreviria a dir «voluntàriament de forma exclusiva»– ofertes del que s’anomena a les lleis –i permetin-me dir-ho en castellà– de televisiones de ámbito nacional. Quan hem procurat donar suport, impulsar, ajudar l’aparició d’un marc televisiu català, que fins ara només ha estat possible en el que s’anomenen «les televisions locals», la inactivitat dels successius governs espanyols SESSIÓ NÚM. 4.1 ha aconseguit que també en aquest camp de la televisió local els esforços de la Generalitat topessin amb inconvenients de tot ordre. Aquests inconvenients tenen el seu origen en la mateixa redacció de la Llei de televisions locals, millorada substancialment gràcies a les esmenes del Grup Parlamentari Català, i en la inactivitat dels governs espanyols en el seu desplegament. Aquesta inactivitat ha estat la causa de la no-aprovació fins a la data del corresponent Pla tècnic nacional, que ha d’establir les freqüències que s’han assignar a les televisions locals. I és per això que aquesta important oferta comunicativa de proximitat, que està destinada a tenir un paper molt remarcable a Catalunya, no ha pogut avançar en el seu procés de consolidació, d’extensió i de professionalització. Per demostrar l’estat de la situació en aquest àmbit de la televisió local, vull recordar-los que l’any 1996 la Generalitat va aprovar un decret que regulava el règim jurídic d’aquestes televisions i va obrir el corresponent concurs públic d’atorgament de concessions. Doncs, bé, el Govern de l’Estat no solament va impugnar un article del Decret, sinó que també ha aconseguit paralitzar el concurs obert per la Generalitat perquè, com els he dit, no ha procedit a planificar les freqüències que se’ls havia assignat. No voldria acabar la repassada del que ha estat l’activitat del Govern de la Generalitat en aquest període sense fer un esment de la Llei 8/1996, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable. També en aquest camp el Govern va impulsar l’aprovació d’aquesta Llei, que establia diversos criteris relatius a l’audiovisual distribuït per cable i que pretenia que, quan els ciutadans de Catalunya tinguessin accés a aquestes noves ofertes, poguessin també rebre, a través d’aquest nou mitjà de difusió, una programació diversa i que contingués productes fets i pensats al nostre país. Aquesta Llei, no obstant, contenia una altra aportació absolutament innovadora i pionera en el conjunt de l’Estat; em refereixo, òbviament, a la creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, al qual em tornaré a referir posteriorment. Pel que fa al camp de telecomunicacions, molt sintèticament, voldria recordar-los quina ha estat l’actuació del Govern en les passades legislatures. L’any 1982 varen ser transferides a la Generalitat les competències sobre instal·lacions d’antenes col·lectives en edificis i televisió amb circuit tancat. En aquest camp, a partir d’aquell moment, el Govern va procedir a actuar de la mateixa manera que havia estat la tònica general en el conjunt de l’Estat. Però, conscient de la rellevància social i econòmica que anava prenent aquest sector, l’any 1995 va aprovar un decret pel qual s’establia un registre d’instal·ladors que representa, permetin-m’ho dir sense falsa modèstia, una nova mostra d’anticipació respecte a l’activitat de les altres administracions públiques de l’Estat espanyol. La Generalitat va voler, d’acord amb els representants d’aquest sector, introduir elements suficients per tal d’estimular la professionalitat de les empreses que actuaven en aquest sector de les instal·lacions d’antenes en edificis. Dos anys abans, el 1993, el Govern va impulsar l’aprovació d’una llei que creava el Centre de Telecomunicacions de la Gene- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 6 ralitat de Catalunya. Aquestes dues iniciatives normatives he de recordar que s’emmarquen en un terreny molt limitat per a la Generalitat. En aquest sentit, cal recordar que la Constitució espanyola estableix que l’àmbit de les telecomunicacions és competència exclusiva de l’Estat. Sense discutir el contingut d’aquest precepte constitucional, sí que vull remarcar que difícilment el Govern podia plegar-se de braços davant d’un sector industrial professional i, en definitiva, econòmic, que anava adquirint una importància cabdal en els països occidentals i que avui dia ningú no discuteix que està cridat a ser un dels principals, si no el principal sector econòmic d’Europa i de la resta de països desenvolupats. La creació del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat va suposar dotar el país d’un ens que, permetin-me dir-ho amb orgull, s’ha consolidat com un punt de referència obligada quan a Espanya es parla de telecomunicacions. Aquest organisme públic ha estat bàsic per a la modernització dels serveis de telecomunicacions de les administracions catalanes, i en els seus sis anys d’existència ha executat importants projectes a un cost per a la Generalitat molt més baix dels que s’haurien aconseguit amb un mercat bàsicament monopolista. Entre aquests projectes, cal destacar la modernització de les xarxes de ràdio i televisió autonòmiques; la implantació de la xarxa de comunicacions mòbils per a la Policia Autonòmica; la creació de la xarxa corporativa de veu i dades de la Generalitat; la instal·lació de més de tres-centes infraestructures de telecomunicacions a tot el territori, que han facilitat la implantació dels nous operadors de telefonia fixa i mòbil; l’execució de la xarxa de comunicacions mòbils per a altres serveis de la Generalitat, com ara els bombers, els agents forestals, sanitat, carretera, Junta d’Aigües...; la introducció a Catalunya de la televisió i la ràdio digital terrestre, etcètera. Així mateix, i a partir de l’aprovació de la Llei del cable, es va procedir a l’establiment de tres demarcacions a Catalunya, amb què es garantia la viabilitat econòmica dels projectes i s’aconseguia que la implantació de noves xarxes de telecomunicacions fos una eina d’equilibri territorial. Cal remarcar que aquesta fita, la Llei del cable, es va aconseguir malgrat l’oposició frontal inicial del Partit Socialista. En aquest mateix capítol, cal remarcar la creació del Consorci Localret, amb una col·laboració estreta i fructífera de tots els ajuntaments catalans, així com la realització dels concursos per a l’adjudicació dels serveis de telefonia fixa, mòbil i dades de la Generalitat. En darrer terme cal tenir present que, en el context de la liberalització completa a l’Estat de la telefonia fixa, es va procedir a la privatització d’aquesta activitat del Centre de Telecomunicacions amb l’objectiu de potenciar els operadors amb seu a Catalunya, millorar l’oferta de telecomunicacions, millorar la qualitat i els cost dels serveis i potenciar la indústria del país. Punt 2 L’acció del Govern, en aquest camp de les telecomunicacions i de les noves tecnologies associades, té una última referència a la creació, l’any 1998, del Comissionat per a la Societat de la Informació. Comissionat que, en aquest brevíssim període de temps, ha tingut ocasió de demostrar la importància atorgada pel Go- PLE DEL PARLAMENT vern a aquest canvi, no només tecnològic, sinó fins i tot social, que s’està produint ja amb força a tot el món. També es mostra aquest capteniment en la qualitat de les iniciatives preses pel Comissionat en allò que fa referència a preparar el conjunt de Catalunya per a l’accés a això que s’anomena la societat de la informació. No només a nivell de l’Administració pública, a nivell dels serveis essencials –com són l’ensenyament i la sanitat–, sinó també pel que fa al conjunt de l’activitat econòmica i social de Catalunya, a fi i efecte de poderlo situar en l’avançada d’aquest canvi tecnològic, i ferho d’una forma cohesionada, tant pel que fa a l’aspecte social com pel que fa a l’aspecte territorial. Actitud aquesta que es deriva del que ha estat un dels principis inspiradors de l’acció del Govern durant totes aquestes legislatures, i que no és altre que el de preservar la cohesió social i l’equilibri territorial de Catalunya. A tall d’exemple, i pel que fa a l’activitat del Comissionat per a la Societat de la Informació, cal destacar l’execució de més de cinquanta projectes, en els quals sobresurten el Pla estratègic per a la societat de la informació i la realització del Pla estratègic sobre la indústria audiovisual, presentat el passat mes de març. Abans m’he referit a la importància estratègica de la creació i el desenvolupament de la Corporació de Ràdio i Televisió, com a eina pública al servei del país. I és precisament per la transcendència que cal atorgar-li que es mereix un tractament especial en aquesta meva primera intervenció en aquest debat. Un dels principis inspiradors de la programació de la Corporació, motor i raó de ser de la Llei que va crearla, va ser la promoció de la llengua i de la cultura catalanes. Amb la posada en funcionament de la Corporació, es produeix el que el sociolingüista Francesc Vallverdú denomina «una revolució cultural a petita escala», que trasbalsa, en el pla de les idees i dels comportaments, nombroses pautes socioculturals dins la societat catalana. A tall d’exemple els he de dir que cada setmana el 85% de la població de Catalunya veu o escolta un dels programes de les emissores de la Corporació. Gràcies a l’impacte dels mitjans audiovisuals, la cultura catalana ha entrat en un dinamisme nou, malgrat que el seu efecte multiplicador és desigual, com es veu en l’hegemonia del castellà en les altres televisions, en la premsa escrita, en el cinema o en el vídeo. No obstant això, la missió de normalització lingüística i de cohesió social de la Corporació és tan vigent ara com ho era el 1983. Si bé als anys vuitanta calia crear una ràdio i una televisió fortes i de penetració social ràpida, ara, en l’era de la informació, cal refermar aquesta voluntat normalitzadora, en els mitjans convencionals o generalistes, de ser presents amb entitat pròpia i en català dins d’Internet, el satèl·lit i el cable. Tot i la competència aferrissada en la ràdio i la consolidació de les televisions privades, Catalunya Ràdio i TV3 han aconseguit mantenir-se com a líders d’audiència. I és caricaturesc i frívol que, per desqualificar aquestes dades, s’atribueixi el liderat de TV3 al fenomen futbol o Barça, quan en el terreny de la informació i de l’entreteniment, sigui el dia que sigui, i en l’hoSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 7 rari que sigui, els èxits són tan significatius i de repercussió tan gran. Encara que sembli anecdòtic, em referiré a un cas adient per a les dates nadalenques i de canvi d’any que s’acosten. Televisió de Catalunya va ser la televisió més vista quan es van emetre l’any passat les campanades de fi d’any; va desplaçar Televisió Espanyola, i, diguem-ne, l’emblemàtica Puerta del Sol. Però són tantes les poblacions que demanen la retransmissió de les campanades, que l’elecció, aparentment rutinària, s’ha convertit en un autèntic problema de la direcció de Televisió de Catalunya. Aquesta repercussió, que augmenta el prestigi dels nostres mitjans, és extrapolable a qualsevol altre aspecte de l’actualitat, l’entreteniment o la cultura del país. Si no, aquí tenim l’èxit tan recent de l’última Marató sobre els trasplantaments, d’abansd’ahir, a la qual s’aboca la gent més que davant de qualsevol altra iniciativa semblant. Per moltes raons: perquè és una iniciativa que senten seva, i perquè rere d’una situació com aquesta, hi ha una gran professionalitat i un treball no improvisat. No és estrany trobar-se els titulars dels diaris amb notícies com aquestes: «TV3 concentra l’atenció dels catalans en la nit electoral», «El temps bat el rècord d’audiència de l’any, per la nevada», «Televisió de Catalunya, líder del prime time a Catalunya», «Dos milions de telespectadors veuen la final de Copa d’Europa per Televisió de Catalunya», «Malalts de tele guanya, per primera vegada, Médico de familia»... A falta de saber com acabarà l’any, amb les dades de les setmanes que manquen, tot apunta que Televisió de Catalunya serà líder d’audiència per tercer any consecutiu. Però, per exemple, l’any passat, un de cada dos dels cinquanta programes més vistos a Catalunya va ser emès per TV3. I pel que fa a franges horàries, Televisió de Catalunya va liderar les de 7:30 a 10:30 del matí; al migdia, de 14 a 17:30, i la del prime time, de 20:30 a 23:30. Respecte a les altres televisions autonòmiques, TV3 continua al capdavant de totes, amb una tendència a augmentar les distàncies. L’any passat va acabar amb tres punts d’avantatge sobre la seva immediata seguidora, Telemadrid, que va tenir una quota de pantalla del 20,6%. Vam aconseguir 4 punts per davant del Canal Sur, i 5,3 de Canal 9, i amb diferències més àmplies respecte a les televisions gallega i basca. Aquest posicionament de liderat és perfectament extrapolable a la ràdio. Amb paraules del president de la Generalitat, que es remunten al 1983: «Catalunya Ràdio no ha de ser una ràdio més, sinó la ràdio institucional de Catalunya, que ha d’arribar absolutament a tothom, a tots els ciutadans de Catalunya, per molt allunyats que visquin del centre emissor.» Cobertura, programació de qualitat, servei públic i audiència han estat fonamentals perquè Catalunya Ràdio hagi assolit la posició de liderat indiscutible que ostenta des de fa anys. Concretament, i segons dades de l’Estudi General de Mitjans, Catalunya Ràdio va aconseguir ser líder d’audiència per primera vegada l’any 1989, i des del 1994 ho és de manera ininterrompuda. Un dels principis inspiradors de la programació de les emissores de la Corporació, que proclama la Llei, és SESSIÓ NÚM. 4.1 l’objectivitat, la veracitat i la imparcialitat de les informacions, així com el respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic. Aquest punt, que ens parla de conceptes profundament democràtics, situa, en ocasions, els nostres mitjans públics en el centre de la polèmica, i fins i tot el debat polític, com ho ha estat darrerament. Aquest és un fet generalitzat en l’àmbit dels mitjans públics del nostre entorn, i difícil de contrarestar, ja que sembla que formi part de les rutines mediàtiques i polítiques. Certament, ni la prestigiosa BBC, en un context de bipartidisme gairebé pur, ni qualsevol altre mitjà públic europeu, es lliura del debat permanent respecte a aquests principis i com garantir-los. Un debat que té una presència continuada, però que –reconeguem-ho– és més virulent i exacerbat quan s’acosten processos electorals. Tan virulent i exacerbat que arriba a deformar la realitat, una realitat certament millorable –com tot–, però realitat al cap i a la fi. La feina que s’ha fet i que s’està fent en els mitjans públics es basa en uns fonaments molt sòlids. El primer és el de la professionalitat. Aquest criteri, aplicat des del començament, d’aplegar els millors professionals, al marge de les seves ideologies, ha donat uns fruits que salten a la vista: el liderat, la qualitat, la influència, la innovació, la mentalitat oberta, el ser imitats, l’exportació de talent, l’estabilitat. En fi, tot aquest cúmul de valors no s’aconsegueix des del sectarisme, ni des de la intromissió externa sobre l’activitat professional, ni des de la manipulació, ni des de comissariats polítics. El temps de l’autarquia i del monopoli fa anys que ha quedat enrere. Per sort, hi ha moltes opcions per informar-se, molts mitjans de comunicació generalistes i especialitzats que competeixen amb la ràdio i la televisió públiques de Catalunya. En aquest sentit, doncs, des d’aquest punt de vista, no es pot atribuir als oients o als telespectadors de les emissores de la Corporació ni passivitat ni falta de maduresa per la seva fidelitat, gràcies a la qual aquestes emissores se situen al capdavant de les audiències. El públic és molt més que l’aritmètica de les audiències, molt més que l’audiometria, igual que el sufragi universal és molt més que la suma de vots. Aquesta realitat ens porta a recordar el president americà Abraham Lincoln, quan deia que no es pot enganyar tothom durant tot el temps. Per situar-nos a prop en el temps, dos estudis d’opinió recents refermen la bona salut pluralista de TV3. El mes de maig, a punt de començar la campanya de les eleccions municipals, La Vanguardia publicava una enquesta de l’Institut Opina, en la qual es comprovava que, per a la majoria de catalans, votants de qualsevol opció de les representades en aquest Parlament, TV3 està considerada la televisió pública més plural de Catalunya. El mateix succeïa el passat mes de setembre, a punt de començar l’última campanya electoral, quan el PSOE va presentar un informe intitulat «La manipulación informativa en Televisión Española». Les dades del seguiment sobre l’aparició de líders i forces polítiques a les televisions públiques de l’Estat, que efectua l’empresa Sofres, indiquen que Televisió de Catalunya, en els seus informatius, ofereix una infor- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 8 mació plural i en consonància amb la representativitat parlamentària. Per no remuntar-nos excessivament en el temps, un estudi d’Eco Consulting sobre programes informatius, publicat el mes de juliol de l’any passat, conclou que els aspectes en els quals TV3 sobresurt més de la competència és en la credibilitat, la fiabilitat i la claredat amb què s’exposen les notícies. TV3 és també on menys proporció de telespectadors, tant habituals com no, aprecien l’existència del que l’estudi denomina «molta tendenciositat», un 18%, davant del 41% a TV1 i un 26% a Antena 3. Com una garantia més de respecte al pluralisme, l’objectivitat i altres valors de la feina periodística, com són els del codi deontològic, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio són els únics mitjans públics de Catalunya que s’han dotat d’un estatut professional –i avui dia sembla que alguna altra emissora, de les que s’afanyen a endreçar la casa, tingui algun projecte sobre la taula en aquest mateix sentit. La potenciació de la cultura i de totes les seves manifestacions és un altre principi de la Llei 1983, que ens diu que ha d’inspirar la programació dels nostres mitjans públics. Des de la ràdio i la televisió s’ha tingut sempre una especial sensibilitat a donar una visió globalitzadora i no exclusivista de la nostra cultura. El resultat ha estat una programació variada, que aporta continguts més divulgatius als espais de màxima audiència de TV3, de Catalunya Ràdio i de Catalunya Informació, i continguts més especialitzats al Canal 33, Catalunya Música i Catalunya Cultura, l’única emissora de ràdio del país –i ho podem dir amb molt d’orgull– que dedica íntegrament tota la seva programació a la cultura. El paper de la Corporació com a motor de la indústria audiovisual és una realitat objectiva. Si Catalunya Ràdio ha estat impulsora de la nostra indústria discogràfica catalana, amb el reconeixement explícit del sector, Televisió de Catalunya ha assumit el rol de motor que li pertoca jugar respecte a l’audiovisual a Catalunya, i particularment en el sector cinematogràfic, amb una situació de feblesa industrial. Conseqüència d’aquesta voluntat són els convenis periòdics signats amb les associacions de productors, en els quals es regulen i es fixen les normes d’actuació en diferents aspectes, com la compra de drets d’antena, la realització de TV movies i sèries a través de productores independents, la compra de passis, la precompra sobre projectes, etcètera. L’objectiu d’aquestes polítiques és l’enfortiment del sector, consolidant i garantint les inversions, prioritzant el component industrial sobre el lingüístic, potenciant les seccions encaminades a l’execució de l’obra per sobre de les estructures materials, intensificant els processos de creació i de promoció i treballant per crear un mercat més ampli que permeti l’aparició de nous valors. Punt 2 Dins els diversos compromisos concrets es poden assenyalar diferents fins, com, per exemple, que Televisió de Catalunya ha estat la primera televisió de l’Estat a produir regularment TV movies, que ha estat la primera a establir compres automàtiques de tots els llargmetratges catalans i, en tercer lloc, que Televisió de PLE DEL PARLAMENT Catalunya ha estat la primera a incentivar la comercialitat de les pel·lícules, amb increments en funcions dels rendiments de taquilla, o a incorporar les empreses privades que han fet la producció executiva de les TV movies, en el rendiment comercial de les obres, amb un 33% a partir del tercer any. El passat mes d’abril la revista Tiempo dedicava un ampli reportatge al fenomen del teatre català. Un dels titulars deia: «Nous rostres gràcies a la televisió.» I en el text, que «part de l’èxit de les obres de teatre que s’estrenen resideix en el boom de les sèries dramàtiques que realitza Televisió de Catalunya. A través de Televisió de Catalunya molts actors s’han fet populars.» Aquestes dades no han de fer oblidar un altre fenomen de gran transcendència en el món de la comunicació al nostre país i que parteix de l’èxit de la nostra ràdio i de la nostra televisió: l’aportació de nous talents al mercat. Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya s’han caracteritzat per descobrir i potenciar els seus professionals. Es pot dir, a la vista del que està succeint, que l’efecte de renovació permanent funciona. Una nova generació de professionals, formats a casa, ha anat prenent el relleu d’altres que han marxat a altres mitjans i empreses de comunicació. En els darrers cinc anys la Corporació ha afrontat amb el consens del Consell d’Administració, també, el repte de les noves tecnologies i de la societat de la informació amb els següents objectius: aconseguir la presència de la llengua i la cultura catalana en les noves tecnologies –Internet, televisió digital per satèl·lit, cable–; aconseguir que els nous sistemes de distribució siguin un nou motor per a la indústria audiovisual independent del nostre país, i facilitar l’accés del conjunt de la societat catalana a la societat de la informació. Per aconseguir aquests objectius, i d’acord amb el Consell d’Administració, va dissenyar una estratègia que en el dia d’avui es concreta en el següent: el setembre de 1995 Televisió de Catalunya va iniciar, per primer cop, les seves emissions per satèl·lit amb cobertura europea. El febrer-març del 96 Televisió de Catalunya va aconseguir els drets audiovisuals dels clubs catalans de primera i segona divisió –Barcelona, Espanyol i Lleida– fins a l’any 2003. El futbol es va considerar i es considera un gran motor en el creixement de les plataformes digitals per satèl·lit i en el futur del cable i de la televisió digital terrestre. Televisió de Catalunya va tenir un paper actiu al servei dels objectius fixats i en el que es va anomenar «la guerra del futbol», i amb posterioritat tothom ha reconegut el seu paper determinant en l’acord que es va anomenar com «pacto de Nochebuena», que es va signar el 24 de desembre del 96 amb Sogecable i GMAF, que va donar lloc a l’empresa Audiovisual Sport, que gestiona els drets de la lliga de futbol professional espanyola i que ha permès l’explotació pacífica d’aquests drets. Audiovisual Sport està actualment participada en un 40% per Gest Esport, l’empresa propietat de Sogecable, 40% per GMAF, propietat de Telefònica Media, i 20% per Televisió de Catalunya Multimèdia, societat propietat de Televisió de Catalunya. Respecte a la llengua podem parlar que en aquests moments, pel SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 9 fet de ser dues plataformes, l’opció catalana hi és present en més de trenta hores de programació. Finalment i indirectament lligats als acords audiovisuals, la Corporació va entrar a formar part, el setembre del 97, en l’accionariat i el Consell d’Administració de Via Digital, plataforma de televisió digital per satèl·lit. L’entrada a Via Digital ha permès que més d’un 25% dels canals que ofereix la plataforma siguin produïts o empaquetats a Catalunya. La societat Media Park, centre de producció i de confluència a Multimèdia, constituïda l’octubre del 96 i participada per la Corporació, per Iberdrola, Philips i Antena 3, és proveïdora de vuit canals temàtics per Via Digital, així com per a la totalitat de cables i operadors espanyols. En aquests moments, Media Park, amb els seus vuit canals, és el primer productor de canals temàtics a Espanya, amb 1.500 hores de producció pròpia, 500 hores produïdes per la mateixa Media Park i 1.000 hores de producció delegada a empreses del sector, sent les hores d’emissió de 75.000 per satèl·lit i 30.000 per cable. Els productors de cinema català tenen una finestra permanent als canals de cinema de Media Park de setanta-cinc pel·lícules l’any, i el 25% de la programació emesa pels canals de Media Park hi tenen l’opció lingüística catalana. Finalment la Corporació ha potenciat la presència de la ràdio i la televisió a Internet, amb la creació, l’abril del 96, dels canals Televisió de Catalunya On-line i Catalunya Ràdio On-line. Això ha permès 1,5 milions d’accessos i interaccions amb la ràdio i Televisió de Catalunya de mitjana mensuals. Per altra banda, Catalunya Ràdio On-line s’ha transformat en una real Catalunya Ràdio internacional, que facilita tant la ràdio en directe com la ràdio a la carta des de qualsevol punt del planeta i es reben més de 400.000 visitants per any. El panorama radiofònic a Catalunya ha canviat moltíssim en els darrers vint anys. Només cal recordar que la regularització de la situació de ràdios amb freqüència modulada, que es produí per Ordre del Govern de l’Estat l’any 82, va establir el panorama radiofònic català, pel que fa a la ràdio comercial, en setze emissores. Actualment, en tenim noranta-cinc, és a dir, al llarg d’aquests vint anys la Generalitat ha atorgat setanta-nou emissores de freqüència modulada. Ningú pot discutir que el conjunt de l’oferta radiofònica que representen aquestes emissores de ràdio escampades per tota la geografia de Catalunya configuren un marc absolutament plural. Tant pel que fa a les fórmules radiofòniques emprades per cadascuna d’elles, que van des de la ràdio convencional a la ràdio fórmula musical, més avantguardista, passant per ràdios locals, dedicades a continguts de proximitat, com pel que fa als diferents corrents d’opinió que aquestes emissores ofereixen. La incidència de la Llei de normalització lingüística, primer, i la Llei de política lingüística, posteriorment, ha suposat un avenç qualitatiu molt considerable pel que fa a l’ús de la llengua catalana a les emissores comercials de casa nostra. Així, mentre abans del darrer concurs d’enguany, les emissores que empraven el català habitualment tan sols representaven el 38% del SESSIÓ NÚM. 4.1 conjunt d’emissores comercials, ara, després del concurs, sense comptar les sis emissores que resten per adjudicar, les emissores que utilitzen el català al llarg de tota la seva programació representen el 54% d’aquestes, a les quals podem afegir aquelles emissores que fan un ús del català superior al 50% del seu temps diari, que sumades representen quasi el 16% del total. Estem parlant, per tant, d’un 70% d’emissores comercials que fan ús constant de la llengua catalana durant la seva programació diària. També s’ha produït un increment molt notori de l’oferta d’emissores municipals. Si bé en el 79 existien tan sols tres emissores municipals, actualment n’hi han dues-centes tres. Més de la meitat d’aquest conjunt d’emissores utilitzen el català durant tota la seva jornada diària, i de les que no ho fan, la immensa majoria l’utilitza, en un percentatge significativament superior al 50% del temps diari d’emissió. Si a les anteriors dades hi afegim el que ha fet el conjunt d’emissores que integren l’oferta radiofònica de la Corporació Catalana de Radio i Televisió, la comparació entre l’oferta de ràdio que hi havia l’any 80 amb el panorama radiofònic de l’any 99 és absolutament positiu. Avui Catalunya gaudeix d’una oferta molt extensa, molt plural, altament qualificada i que permet triar al radiooient entre una gran diversitat de fórmules radiofòniques, com abans s’ha assenyalat. Després de la resolució parcial del concurs concessional obert per la Generalitat a finals de l’any passat i resolt enguany, es van aixecar veus posant en dubte els criteris que s’havien emprat per resoldre aquest concurs. Jo mateix vaig tenir l’ocasió d’explicar en aquesta cambra quines havien estat les regles del joc que va regir aquest concurs. Aquestes regles del joc, recordemho, es deriven directament de les lleis vigents de l’Estat espanyol, les quals han estat respectades escrupolosament. Això no obstant, vull recordar que el sistema concessional utilitzat a l’Estat espanyol per totes les administracions competents en la matèria, és a dir, a l’Estat i a les comunitats autònomes, es deriva de la previsió legal que considera la ràdio i la televisió com un servei públic essencial de titularitat de l’Estat. En conseqüència, l’atorgament de títol d’habilitació per prestar aquest servei públic a través de la gestió privada, el que s’anomena gestió indirecta, passa necessàriament per la via de la concessió administrativa que s’articula a través d’un contracte administratiu de prestació de serveis. Per les implicacions de tota mena que tenen aquest tipus de concessió és cert que normalment solen despertar algun tipus de polèmica, i això ha estat, d’una manera o d’una altra, present a la majoria dels concursos concessionals que s’han produït en el conjunt de l’Estat, sense distinció del Govern que en cada cas li corresponia efectuar aquesta tasca. És cert que el model utilitzat a l’Estat espanyol presenta diferències respecte a l’emprat en altres països occidentals. En general, però, les diferències són de tècnica jurídica i les més profundes es deriven de la diferent concepció de la relació entre el poder públic i l’empresa titular de l’emissora. En aquest sentit, és molt diferent considerar que la rà- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 10 dio i la televisió són un servei públic que considerar que és una activitat econòmica lliurement realitzable per qualsevol persona o empresa. No podria acabar aquesta repassada a la situació actual del panorama de la radiodifusió de Catalunya sense fer un esment de les ràdios comunitàries, també conegudes com ràdios associatives o culturals o educatives. Catalunya, com en tantes i tantes altres coses, també té una important presència d’aquest tipus d’oferta radiofònica, per bé que no s’ha pogut desenvolupar en tota la seva extensió i amplitud, atès que una vegada més els successius governs espanyols no han mostrat el més mínim interès per aprovar la normativa bàsica reguladora d’aquest tipus de barems. Els he de recordar, senyores i senyors diputats, que el Govern de Convergència i Unió ha reiterat fins a l’esgotament, davant els diferents executius espanyols, la conveniència de regular aquesta activitat, que nosaltres creiem altament interessant, no només per les aportacions que representen a l’oferta radiofònica de cada contrada, sinó també pel que aporten d’escola de futurs professionals de la ràdio i de l’alternativa al lleure i a l’entreteniment de tants i tants joves de casa nostra. El Govern de Catalunya no renuncia a impulsar la regulació d’aquestes emissores, a fi i efecte de dotar-les d’un marc jurídic estable i possibilitar-lo en la seva feina, la seva consolidació i permetre que en puguin sorgir de noves a partir de les propostes que generin els col·lectius que estiguin interessats a crear i desenvolupar aquest tipus de ràdio. Ja els he comentat abans, senyores i senyors diputats, quin era i és el capteniment del Govern de la Generalitat pel que fa a les televisions locals. Només voldria afegir, ara, que a Catalunya existeixen actualment un centenar llarg de televisions locals, algunes gestionades per ajuntaments i altres per empreses privades, que segueixen sense poder gaudir d’una empara total a nivell legal per la manca d’activitat de l’actual Govern de l’Estat i també de l’anterior. El Govern de la Generalitat té plantejat un recurs contenciós administratiu contra el Govern de l’Estat a fi i efecte d’aconseguir que, finalment, es planifiquin les freqüències que cal atorgar a aquestes televisions i poder tancar d’aquesta manera el procés concessional obert pel Govern de la Generalitat l’any 1996. Al llarg del meu discurs he fet referència, una i altra vegada, a les freqüències, a l’aspecte radioelèctric i a la seva planificació. Aquesta competència està reservada, actualment, al Govern de l’Estat en virtut del mandat contingut a l’article 149.1 de la Constitució, quan defineix les competències exclusives de l’Estat, entre les quals inclou el règim general de comunicacions, les telecomunicacions, els cables aeris, submarins i la radiocomunicació. Punt 2 La facultat de planificar l’ús de l’aspecte radioelèctric, tot i reconèixer que en part ve dirigida per l’acord de la Unió Internacional de la Telecomunicació, pel que fa a l’ús de les grans bandes d’aquest espectre, és una facultat que incideix d’una manera determinant en l’oferta de mitjans de comunicació que utilitzen les ones hertzianes. PLE DEL PARLAMENT No vull posar en qüestió la bondat o la conveniència de la reserva constitucional que acabo de citar, però tampoc vull passar per alt que l’ús d’aquesta competència per part del Govern de l’Estat pot revestir diverses fórmules: des de l’actual, utilitzada àmpliament durant totes les legislatures de mandat del Partit Socialista i també durant l’actual legislatura el Govern del Partit Popular, fins a un model que comptés amb la participació de les comunitats autònomes, més d’acord amb l’estat de les autonomies, i que, en definitiva, respectaria d’una manera més intensa les competències de les comunitats autònomes en matèria de comunicació social; fins a, fins i tot, fórmules més innovadores, que també tenen referència en la legislació comparada d’altres països occidentals, que podrien consistir a l’atribució d’aquesta facultat a un organisme com la Comissió del Mercat de Telecomunicacions. És cert que aquesta tasca de gestió de l’espectre radioelèctric comporta necessàriament ser altament respectuós amb les decisions i realitats que prenen els països amb els quals l’Estat espanyol té confrontació d’espais radioelèctrics, i que, per tant, és necessari que el Govern de l’Estat, ja sigui directament o per mitjà d’un organisme adscrit a aquest govern, intervingui d’una manera o altra en la gestió d’aquest espectre, independentment del que pogués dir la carta magna. Però aquesta constatació no comporta necessàriament que la gestió de l’espectre radioelèctric pugui efectuarse discrecionalment. No és admissible que a hores d’ara la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió no tingui plenament legalitzades tot el conjunt de freqüències que utilitza per donar servei, segons el mandat d’aquest Parlament, a tot el territori de Catalunya, tant pel que fa a la ràdio com pel que fa a la televisió; res justifica tècnicament aquesta anòmala situació. Tampoc és de rebut que el govern d’una comunitat autònoma s’adreci al ministeri de torn bo i sol·licitant la planificació d’una nova freqüència per atendre necessitats detectades o instades per altres administracions públiques o per altres ens socials, i la resposta que s’obtingui és que en aquell moment no té previst cap tasca de planificació, o alguna cosa per l’estil. Perquè per aquest camí el que s’està produint és, una vegada més, una laminació de les competències de les comunitats autònomes en matèria de mitjans de comunicació social difosos per ones hertzianes. En els propers anys, el mercat audiovisual continuarà experimentant unes transformacions molt profundes que en la seva major part no seran sinó la profundització d’aquelles que es poden observar en el present. Les tendències predominants seran principalment dues. D’una banda, el continu creixement de la demanda degut a la multiplicació dels canals televisius a conseqüència de la digitalització i de la irrupció d’una Internet amb major ample de banda i, per tant, capaç de transportar imatges en moviment. I de l’altra, la segmentació del mercat en funció de l’impacte de dues forces de creixent importància: l’aparició de canals que permeten l’explotació de productes adreçats a mercats cada cop més minoritaris –minisales de cine, canals temàtics a les televisions digitals, Internet– i la globalització del mercat de certs productes de masses –pel·líSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 11 cules de gran pressupost i espectacles esportius, principalment. Si atenem la clàssica divisió dels audiovisuals en cinema i televisió i hi afegim el nou suport que representa Internet, es poden fer les següents previsions. Pel que fa al cinema, la tendència dominant és l’encariment del producte, que requereix pressupostos creixents no sols pel que fa a la producció, sinó també a la promoció, que, a la seva vegada, exigeix públics massius i, per tant, internacionals. També disminuirà el pes de les escoles nacionals de cinema perquè els mercats domèstics són incapaços de rendibilitzar aquestes inversions. En aquest sector, cada cop perdrà més sentit la nacionalitat del producte, que serà finançat en un punt del planeta, decidit en un altre i rodat en un tercer. Per a la potenciació d’aquest sector a Catalunya és imprescindible la consolidació d’empreses potents, organitzades amb criteris empresarials i integrades verticalment –producció, distribució, exhibició. Aquestes empreses haurien de trobar al seu voltant escoles de cinematografia que emfatitzin més la gestió empresarial de la producció, canals de finançament adients a la seva producció –com el que acaba d’implantar la Generalitat a través de l’Institut Català d’Economia i Finances–, estimular o importar talent, particularment en direcció i guionatge. Per altra banda, aquest sector coexistirà amb el cinema d’autor, de baix pressupost i adreçat a mercats molt minoritaris, principalment de caràcter local. Per a la supervivència d’aquest sector a Catalunya, el factor clau és l’existència d’empreses de distribució capaces de comercialitzar aquests productes internacionalment, ja que les productores per si soles no són capaces de fer-ho. Pel que fa a la televisió, també en aquest segment, ens trobem la dicotomia entre productes pensats per a mercats internacionals, com els d’animació, i els locals, com algunes sitcom. L’explosió dels canals de televisió donarà cada cop més oportunitats per a la producció de canals adreçats a públics especialitzats. Catalunya disposa en aquest sector d’una capacitat demostrada per l’èxit de productes de Televisió de Catalunya, encara que aquests productes no s’exporten prou, i per la importància del sector de l’animació, que és molt exportador. Té, en canvi, el gran inconvenient de no tenir la seu de cap televisió adreçada a un públic més ampli que el català. Les claus per a la potenciació d’aquest sector seran principalment quatre: millorar la formació, particularment pel que fa a la gestió de l’empresa audiovisual; millorar la capacitat tecnològica del país en matèria d’animació; externalitzar part de la producció de Televisió de Catalunya, de tal manera que els productors siguin cada cop més empreses privades, les quals amb tota probabilitat buscaran la rendibilització dels seus productes a través de la seva comercialització arreu del mercat de parla castellana; assentar a Catalunya canals de televisió adreçats a àrees de parla castellana. I en darrer terme, pel que fa a Internet, encara no disposem d’elements suficients per preveure l’evolució d’aquest sector, però tot sembla indicar que acabarà SESSIÓ NÚM. 4.1 sent molt important. Pel que fa a assentar les bases per al seu desenvolupament a Catalunya, creiem que el més important serà potenciar la penetració a Internet entre la població catalana, principalment a través de l’escola, i potenciar el nivell tecnològic català a través de la creació i consolidació de centres de desenvolupament tecnològic al voltant d’Internet. Per afrontar aquests reptes de futur, caldrà actuar decididament i des de la màxima col·laboració entre les administracions públiques i el sector privat. També caldrà abordar alguns canvis des del punt de vista legislatiu de la gestió i també des del punt de vista del control dels mitjans, tant públics com privats. Abans, per referir-me a aquests plantejaments del futur pel que fa a la normativa legal, voldria insistir en alguns aspectes de la indústria visual que crec que condicionen precisament les mesures que esmentaré posteriorment. El sector de l’audiovisual –com els he dit– és un sector de gran importància estratègica per dos motius: per raons econòmiques i per raons culturals. Des del punt de vista econòmic, el sector audiovisual representa una potencialitat de creixement extraordinària; en el conjunt dels països occidentals, abasta una alta taxa de creixement del 10 % anual que supera la de qualsevol altre sector, fora dels de la informàtica i de les telecomunicacions. D’altra banda, totes les prediccions sobre el sector són extraordinàriament optimistes degut a l’enorme demanda de productes audiovisuals que els canvis tecnològics, en especial la digitalització, estan provocant. Des del punt de vista cultural ens interessa disposar d’un sector audiovisual potent perquè els audiovisuals són avui el principal canal de creació i de divulgació dels referents culturals d’un país. En el nostre cas, el fet diferencial de la identitat i la cultura catalanes reclama una acció política decidida per tal de garantir el seu enfortiment i la seva projecció. Així mateix, el sector audiovisual ha de poder aprofitar l’alta creativitat demostrada pels professionals catalans en altres sectors de la cultura. Per tant, interessa molt potenciar l’audiovisual, però tenint en compte tres qüestions prèvies. En primer lloc, cal tenir present que no solament cal potenciar la projecció i, per tant, la producció de pel·lícules en català, sinó que també cal que es facin moltes pel·lícules a Catalunya que tinguin el reconeixement de la crítica i amb èxit de públic. En aquest sentit, és bo recordar, per exemple, que la Resolució de 25 de febrer del 1998 del Departament de Cultura establia la concessió d’ajuts a empreses de televisió per a la realització de llargmetratges televisius o sèries de ficció i animació en català per un import de 450 milions de pessetes. En segon lloc, cal tenir present que cal continuar disposant d’instruments de suport per al sector de l’audiovisual, però des de la perspectiva que les previsions de rendibilitat futura han de permetre que aquest sector pugui desenvolupar-se fins i tot millor que la majoria de sectors industrials tradicionals. I en tercer lloc, l’audiovisual interessa també per la seva incidència cultural, encara que seria enganyós considerar-lo globalment com a indústria cultural atenent a Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 12 determinats continguts, que jo qualificaria de poc culturals, d’alguns programes de televisió. Des d’aquesta perspectiva, es pot analitzar l’evolució del sector de l’audiovisual català en funció de tres etapes viscudes. La primera, fins a la creació de la Corporació l’any 83; una segona, que va del 84 fins a la digitalització que ha començat els anys 96-97, i una tercera, a partir de la digitalització fins a la data d’avui. L’àmplia diversificació de l’oferta ha promogut un fort desenvolupament de l’audiovisual fet des de Catalunya: de les 3.065 hores d’emissió l’any 85 s’ha passat a 11.397 l’any 95, sumant TV3 i Canal 33, fins a arribar a les 40.027 hores el passat 98, incloses les dels canals per satèl·lit i les dels canals temàtics. I quant a hores de producció pròpia, en aquests quatre darrers anys, s’ha passat de 6.155 hores l’any 95 a 14.297 l’any 98. En definitiva, Televisió de Catalunya va invertir l’any 97 un total de 672 milions en productores privades de Catalunya, i el 98 s’ha arribat a un total de 1.088 milions també amb la mateixa destinació. Els quinze anys de trajectòria de Televisió de Catalunya han permès també adquirir un especial know how, i, a més de servir els interessos de l’operador públic, han ajudat a molts dels seus professionals a completar un aprenentatge que ha servit perquè alguns d’ells decidissin assumir personalment el risc de muntar-se un negoci audiovisual des de l’àmbit privat. Per tot això, no es pot jutjar la realitat audiovisual d’aquesta segona etapa a Catalunya per l’escassa difusió del cinema català, sinó que cal tenir en compte, a més, altres referents que n’han fet una etapa d’especial rellevància. I és que durant aquesta etapa hem assistit al naixement de productores dedicades a programes de flux i de ficció a les televisions; hem comprovat la clara consolidació d’una reconeguda indústria de l’animació i de la postproducció, com també de la distribució i de l’exhibició. Així mateix, hem detectat un entorn d’escoles de formació que, juntament amb la creativitat, tan present en altres expressions com el teatre, la literatura i la música, anuncien un futur prometedor. I ja ens trobem en la tercera i nova etapa sorgida de la digitalització i del trencament dels monopolis, una etapa que col·loca tots els països tecnològicament preparats en un mateix punt de sortida, però, en canvi, des d’ara, exigeix a cadascun d’ells una determinada capacitat per mantenir-se al front de la nova cursa i no perdre posicions. Per tant, no hi ha res que impedeixi Catalunya excel·lir en aquest sector. I per afrontar aquest futur el Govern de la Generalitat ha treballat, treballa i té projectes de futur, que es consoliden d’una manera especial amb la creació, el mes de maig del 98 –com els he dit abans–, del Comissionat per a Societat de la Informació. En aquest sentit, cal recordar que, segons el Decret de creació del Comissionat esmentat, se li atribueix la promoció del sector de la indústria audiovisual a Catalunya, alhora que es crea la Comissió de la Promoció del Sector Audiovisual, encarregada de proposar la realització d’actuacions de la Generalitat en aquest àmbit. Punt 2 És evident que una de les directes conseqüències de la societat de la informació serà la major demanda de pro- PLE DEL PARLAMENT ductes audiovisuals. En aquest sentit, no només cal tenir en compte les possibilitats que obren les noves tecnologies, com la digitalització, en multiplicar el nombre de canals de televisió possibles i fer-los interactius, i, a més, el procés de liberalització que impulsa la Unió Europea i al qual el Govern de la Generalitat ha donat un decidit suport, sinó que també s’albiren canvis pel que fa als hàbits de consum dels ciutadans durant el seu temps d’oci. Si a aquesta tendència –que ningú nega– hi afegim la imminent revolució que suposarà la convergència entre l’actual sector audiovisual i el de les telecomunicacions i la informàtica, cal preveure, aleshores, que a Europa es produirà un augment encara més destacat en el mercat dels productes audiovisuals. Aquesta visió de l’immediat futur de l’audiovisual, que ara ningú, absolutament ningú, discuteix, va ser intuïda amb claredat al si del Govern de la Generalitat des de l’any 91, i la seva darrera aportació és el recent document elaborat pel Comissionat per a la Societat de la Informació amb el títol El sector audiovisual a Catalunya: una nova etapa, un document que va ser aprovat per la Comissió de Promoció del Sector Audiovisual establert en el si del Comissionat, creat a instàncies dels departaments de la Presidència i d’Indústria, i en què participen els departaments de Cultura i d’Ensenyament, i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Catalunya es troba entre els països europeus de més alt consum de l’oferta audiovisual, per sobre de la mitjana espanyola. I, pel que fa a la seva producció, Catalunya està protagonitzant en aquests darrers anys, en aquests anys, un vigorós desenvolupament, de manera que pot afirmar-se sense cap mena de dubte que, des del punt de vista quantitatiu, es troba en el millor moment de la seva història. Catalunya acull avui dia les empreses més importants de l’Estat en productes d’entreteniment de la televisió i en animació, i les més avançades en serveis de postproducció, i també algunes de les més importants pel que fa a la distribució i exhibició de pel·lícules i a l’empaquetat de canals temàtics de televisió. El sector privat de l’audiovisual de Catalunya va facturar, el passat 98, entorn dels 59.000 milions de pessetes, un 19% més que l’any anterior. Dintre d’aquesta quantitat, es van destinar 12.000 milions de pessetes a produir obres per al cinema i la televisió. Cal, per tant, reforçar aquesta positiva realitat amb la presència d’un entorn industrial que ajudi al desenvolupament de les iniciatives privades en els camps de la producció, distribució i exhibició que promoguin una oferta catalana suficient per compensar l’allau de produccions foranes tant a les sales com a les televisions. En aquest marc, el Govern de la Generalitat ha estat treballant en diversos projectes i actuacions de futur. El document La indústria de l’audiovisual a Catalunya: una nova etapa –com els deia, elaborat i publicat pel Comissionat, amb la col·laboració dels departaments de Cultura i d’Ensenyament i del sector privat de l’audiovisual– analitza aquest sector i arriba a dues conclusions: aconseguir una indústria audiovisual consolidada ha de ser una estratègia prioritària per a Catalunya –només una indústria forta podrà generar productes culturals que reforcin la identitat del país i el projectin SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 13 cap a l’exterior– i proposa una sèrie d’accions per enfortir el teixit industrial de l’audiovisual a Catalunya a fi d’assegurar la seva millor capacitat per produir també obres d’alt contingut cultural que ajudin a projectar la identitat del país. Són les següents: donar suport a les accions encaminades a implantar la televisió digital terrestre, consolidar la televisió per cable, augmentar en la televisió la col·laboració de Catalunya amb el sector privat i desenvolupar les empreses catalanes en l’àmbit de la distribució, exhibició i empaquetat, des del convenciment que són els veritables motors de la producció audiovisual. Potenciar la creació de línies de finançament específiques del sector audiovisual per part de les entitats financeres privades, que completin la iniciativa ja endegada per l’Institut Català de Finances de la Generalitat. Facilitar la comercialització dels productes audiovisuals a les fires internacionals, mitjançant l’elaboració d’un catàleg susceptible de ser ofert a les televisions digitals i altres operadors internacionals, a fi d’exportar la producció de Catalunya arreu del món, completant la tasca que està fent Catalan Films. Potenciar la formació de capital humà amb mesures que ajudin a reforçar la demostrada capacitat creativa dels professionals del nostre país. Les accions previstes per a l’assoliment d’aquests objectius són les següents. Pel que fa a la consolidació empresarial, ajudar a la creació de joint ventures i d’altres fórmules de col·laboració que reforcin el teixit industrial en operacions concretes, en especial les relatives a programes d’exportació i de localització de socis financers estrangers. Col·laborar en l’aprofitament de manera habitual de les experiències reeixides en les indústries d’altres països, incorporant temporalment professionals estrangers de primera línia en la gestió i en l’elaboració de productes fets a Catalunya que permetin contrastar les tècniques pròpies amb les que han consolidat diverses línies de productes en països d’indústria audiovisual consolidada. Organitzar jornades de sensibilització a les entitats financeres privades sobre la creació de riquesa que presenta el sector audiovisual i, en conseqüència, animarles a crear àrees i línies de finançament específiques de l’estil de les establertes en el conveni amb l’Institut Català de Finances. Col·laborar amb el Comissionat per a Universitats i els corresponents centres acadèmics en l’elaboració de plans d’estudi que doni resposta a les necessitats actuals i futures de la indústria pel que respecta a la formació de professionals especialitzats, en especial en les àrees de gestió empresarial de les productores i en les tècniques d’animació i de postproducció. I, a nivell legislatiu, preparar iniciatives parlamentàries que, per una banda, augmentin les desgravacions fiscals per a les inversions dels particulars en productes audiovisuals i, per altra, revisar aquella legislació vigent que no compleixi la finalitat de reforçar el teixit industrial. SESSIÓ NÚM. 4.1 I, pel que fa a l’oferta, estimular l’establiment a Catalunya dels centres de decisions dels nous canals d’àmbit estatal que la digitalització permetrà crear, en especial els derivats de la televisió digital terrenal i ajudar a apropar la producció de Catalunya a tots els radicats a Madrid, que en breu disposaran de més canals. Introduir l’obligació d’ajudar la indústria audiovisual catalana en totes les concessions que depenguin de la decisió del Govern de Catalunya. Incorporar als Estatuts de Televisió de Catalunya l’obligació d’ajudar la indústria audiovisual catalana, d’acord amb l’esperit que inspira la legislació sobre televisió sense fronteres i, en conseqüència, reflectir-ho en el seu pressupost, dedicant el 5% de la xifra total dels ingressos de les dues cadenes, TV3 i Canal 33, al finançament de llargmetratges cinematogràfics i pel·lícules per a la televisió produïdes a Europa, quantitat que oscil·la entorn dels 2.000 milions. Pel que fa a la demanda, organitzar amb els ajuts del Copca i del Copecc plataformes de venda de productes audiovisuals en el mercat i fires internacionals destinats a aquesta finalitat. Col·laboració en l’edició de llibreries de productes audiovisuals destinats a l’exportació i estimular la demanda de pel·lícules catalanes a Catalunya, en especial mitjançant ajuts a les accions de promoció publicitària convencional i a través de la implicació informativa de les televisions. Creiem, doncs, que Catalunya està preparada per superar amb èxit la revolució que implica i implicarà encara més en els propers anys tot el sector dels audiovisuals. I en aquest sentit creiem que les conclusions i les propostes contingudes en aquest informe, més les iniciatives posades en marxa per la Generalitat i pel mateix sector privat, són una garantia perquè aquests reptes tinguin una realitat. Però per plantejar-nos noves fites en el camp de l’audiovisual cal que tinguem present quin és l’actual marge de maniobra de què disposa el Govern –el Parlament i el Govern de Catalunya– en aquest camp. Pel que fa a la modificació de la Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ja ho he esmentat al començament. Em sembla que cal, primerament i de forma imprescindible, una prèvia modificació de l’Estatut de la ràdio i la televisió aprovat el 1980 a les Corts Generals. L’article 2 d’aquesta Llei estableix de forma clara que el seu text i les disposicions complementàries d’ordre tècnic constitueixen les normes bàsiques del règim de servei públic de radiodifusió i televisió i seran d’aplicació general en tot el territori estatal. Per reblar el clau, l’apartat tercer d’aquest mateix article diu literalment: «L’organització i el control parlamentari del tercer canal regional previst en el paràgraf anterior, així com de la radiodifusió i televisió en el mateix àmbit territorial, s’articularà orgànicament i funcionalment d’acord amb els criteris establerts als articles cinquè a dotzè i vint-i-sisè del present Estatut i segons la llei de la comunitat autònoma.» No cal que els digui, senyores i senyors diputats, que els articles esmentats són els que regulen l’ens públic Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 14 Radiotelevisió Espanyola i que, per tant, obliguen a copiar mimèticament l’esquema orgànic i de funcionament que l’Estatut de la ràdio i la televisió preveu per a aquell ens públic a totes les entitats que constitueixin les comunitats autònomes d’Espanya. És, per tant, absolutament imprescindible que es procedeixi a modificar, com a mínim, aquest article 2 de l’Estatut de la ràdio i televisió, a fi i efecte de permetre amb tota legalitat que el Parlament de Catalunya pugui aprovar, en ús de la seva sobirania, les normes orgàniques i de funcionament que siguin convenients per a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Nosaltres, des d’ara mateix, assumim una vegada més, com ja hem fet reiteradament en el passat, el compromís d’impulsar aquesta modificació legislativa a les Corts Generals. Espero que la resta de grups presents en aquest Parlament i que tenen representació a les Corts Generals se sumin a aquesta iniciativa i permetin d’una vegada que aquest Parlament pugui legislar segons el seu propi criteri en allò que fa referència a l’Estatut de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. També hem de tenir present que quan ens disposem a legislar sobre ràdio i televisió, s’ha de tenir en compte el que ha anat dictant la Unió Europea en relació amb aquests serveis, així com les recomanacions que sobre el servei públic de televisió ha establert recentment. Tothom té present les recents controvèrsies pel que fa al servei públic de televisió i al seu finançament. Per aquest motiu, senyores i senyors diputats, entenc que és indefugible recollir aquestes directrius europees en el moment de definir el model de servei públic de ràdio i televisió que volem que tingui Catalunya en un futur proper a fi de garantir-ne la viabilitat, no solament en l’àmbit organitzatiu, sinó també –el que és més important– en l’àmbit econòmic. Nosaltres ens proposem, en la propera legislatura a les Corts Generals i tan aviat com sigui possible, modificar l’actual Llei de televisions locals, a fi de tancar definitivament el procés de consolidació de les televisions locals a casa nostra. Sobre aquesta Llei hi ha una unànime coincidència que cal retocar-la, ja que s’ha constatat la seva inviabilitat pràctica. També en l’àmbit de la televisió, el Govern de la Generalitat té tot l’interès per tal que es puguin desenvolupar de forma ràpida les noves ofertes televisives que permeten la introducció de la televisió digital terrenal, tant en l’àmbit de l’Estat com de Catalunya. Entenem que aquest nou marc jurídic i tecnològic ha de permetre superar d’una vegada la injusta restricció que va suposar la Llei de televisions privades pel que fa a l’existència de televisions d’aquest tipus d’àmbit autonòmic. Des del nostre punt de vista, el sorgiment d’aquestes noves ofertes ha de permetre a la vegada un impuls renovat en el món de la producció audiovisual catalana. Punt 2 Volem impulsar la redacció d’una nova llei de l’audiovisual a l’Estat que, d’acord amb les previsions de la disposició transitòria sisena i la Disposició final tercera de la Llei 11/98, de 24 d’abril, general de telecomunicacions, que sigui efectiva i que en aquest moment, fins al moment actual, el Govern no ha fet el seu PLE DEL PARLAMENT desenvolupament. Òbviament, pretenem que la nova llei respecti la capacitat normativa i d’execució a les comunitats autònomes, a fi i efecte de poder debatre en aquest Parlament una proposta de llei de l’audiovisual a Catalunya adaptada a les necessitats i interessos del nostre país i pensada, entre altres coses, per afavorir la consolidació de l’espai comunicatiu català i el desenvolupament de la indústria audiovisual. El nostre Govern i la coalició que li dóna suport es proposen, durant aquesta legislatura, recolzar decididament les emissores municipals a fi i efecte que puguin retrobar el sentit primigeni que inspirà la seva creació, és a dir, els seus mitjans de comunicació de proximitat, oberts a la participació de la societat de cada municipi, i això vol dir que les entitats cíviques, culturals, científiques, sindicals, empresarials, veïnals, polítiques, juvenils i de tot ordre en els seus continguts de programació facin èmfasi absolut en la informació local, en el contacte amb la realitat ciutadana, en la dinamització cultural de la ciutat o poble i, també –per què no?– en la formació dels seus ciutadans i ciutadanes. També entenem que aquestes emissores tenen un important paper d’escola de formació de futurs professionals d’aquest mitjà de comunicació social. Nosaltres pensem que aquestes emissores són una eina magnífica de participació democràtica en la vida pública d’una localitat. Paral·lelament, creiem que s’ha d’impulsar, d’una vegada per totes, que els plenaris dels respectius ajuntaments assumeixin el paper de control democràtic d’aquests mitjans de comunicació local, d’acord amb el que la Llei estableix i amb el que la lògica d’una societat democràtica reclama, i crear, si cal, òrgans específics sorgits d’aquests plens. Entenem que cal fer un esforç decidit en aquesta línia que acabo d’assenyalar, a fi i efecte que aquestes emissores no perdin, com ha estat succeint en els darrers temps, el seu sentit profund de mitjà de comunicació de proximitat, de mitjà de servei a la comunitat local a què van adreçats. Durant aquesta legislatura tindrem ocasió d’impulsar la implantació de la nova ràdio digital terrenal que, al contrari del que s’ha previst per a la televisió, no està cridada a substituir les actuals ofertes d’ona mitjana i de freqüència modulada, per la qual cosa ens permetrà enfortir i diversificar encara més el teixit informatiu radiofònic de Catalunya. Amb aquesta innovadora oferta, Catalunya consolidarà la seva posició de lideratge en l’aplicació de les noves tecnologies, com a mínim en el sector de la difusió, tal com ho havia estat en el període de l’experimentació. Per acabar aquesta primera intervenció en nom del Govern, a l’espera de tenir oportunitat de donar resposta a les intervencions dels diferents diputats o diputades que prenguin la paraula en nom dels grups parlamentaris durant la sessió de la tarda, voldria, com abans m’he referit, fer alguns plantejaments de futur, especialment a nivell legislatiu català, que valorem com a imprescindibles per avançar en els camins i objectius que he anat desgranant fins ara. En primer lloc, i pel que fa a l’àmbit d’actuació del Principat, i, per tant, d’aquest Parlament i del Govern de la Generalitat, entenem que cal plantejar tres nous SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 15 marcs legislatius que superin les actuals regulacions que afecten l’audiovisual. En primer lloc proposem l’elaboració i l’aprovació d’una nova llei de l’audiovisual, que incorpori entre altres qüestions la regulació del règim jurídic de les ràdios i televisions de Catalunya, tant públiques com privades, i tant les d’àmbit autonòmic com les televisions locals i associatives, els mecanismes de suport a la producció cinematogràfica, l’audiovisual distribuït per taula, la regulació del suport a l’audiovisual pel parc de les televisions catalanes i l’impuls de l’ús del català, d’acord amb les tradicions de la Llei de política lingüística. »Continuar sent un element constitutiu de cohesió i d’integració social i de promoció de la convivència, sense deixar de tenir present que els mitjans ajuden a configurar un país, ja que un país també és un imaginari compartit, i els mitjans ajuden a crear espais de comunicació, amb els quals la gent s’hi identifica. Actualment els mitjans ocupen un lloc preponderant en la cultura popular i en la narrativa comuna, amb una funció exemplar i especular ja que creen referents admesos per tothom i tenen la funció de connectar i articular els individus i els grups que viuen o han de viure a l’interior de la societat catalana. En segon lloc, entenem que la nova conjuntura del sector, la normativa comunitària europea, la de l’ens tecnològic i la mateixa evolució de la Corporació fan imprescindible la modificació de la Llei de creació la Corporació, en la línia dels treballs iniciats durant la passada legislatura per part de la Comissió d’Estudi sobre la Modificació de la Llei 1983. No obstant això, no podem perdre de vista, hi insisteixo, les dificultats derivades del fet que l’Estatut de ràdio i televisió espanyola tingui la consideració de legislació bàsica. Aquesta circumstància, tal com m’he referit durant la meva intervenció, limita extraordinàriament la nostra capacitat d’actuació fins a l’extrem que d’un informe encarregat al senyor Marc Carrillo, catedràtic de dret constitucional, es desprèn la quasi nul·la capacitat de modificar la regulació de l’organització de la Corporació, si no és en la línia de les previsions de l’esmentat Estatut. »Continuar el camí que fa possible la promoció de la tolerància, la solidaritat i el respecte per les minories, amb totes les seves possibles expressions i pluralitat pel que fa als canals de difusió i el seu àmbit: local, autonòmic, estatal, europeu. Aquestes consideracions ens porten inequívocament a la necessitat de plantejar l’abordatge de la modificació, com he dit abans, prèvia, de la normativa estatal. I en aquest mateix sentit proposem que també s’abordi la modificació de l’anomenada Llei de tercers canals, amb el propòsit que la Generalitat passi a ser la titular del canal autonòmic, circumstància que entra dins d’una estricta lògica política. El nou marc normatiu, la nova Llei de la Corporació, hauria de vetllar, alhora, per mantenir un conjunt de valors i de principis que defineixen el servei públic que presten les televisions públiques. En concret, crec que Televisió de Catalunya té el deure de potenciar unes determinades funcions i plantejaments generals, en la línia –i que agraeixo que m’hagi sigut enviada– de les defensades per l’Associació de Directors de Realització d’Audiovisual de Catalunya. Aquestes són –i les cito textualment, perquè m’han agradat especialment–: «Continuar reflectint com a televisió pública els valors democràtics, els drets humans i la solidaritat com a elements fonamentals. »Continuar fent un paper de primer ordre en la consolidació i la difusió de la llengua i de la cultura catalanes, amb el màxim nivell de qualitat lingüística. »Continuar posant l’accent en la seva funció informativa i cultural, enfortint-la, potenciant-la i actualitzantla, sense aprimar-la ni desnaturalitzar-la, perquè arribi millor a tothom, és a dir, perquè sigui d’accés universal i esdevingui més eficient en la consecució de la seva missió. SESSIÓ NÚM. 4.1 »Vetllar com a servei públic per la qualitat de tots els programes, amb respecte per la llengua, les persones, les institucions, les tradicions, les minories racials i culturals, la joventut, sense caure en etiquetatges que impedeixen la integració social de col·lectius marginals. »Fer compatible en els seus programes d’entreteniment la qualitat i l’audiència.» Per donar resposta a les transformacions dels propers anys és necessari un nou model de finançament de les televisions públiques a nivell de l’Estat, que tingui en compte la seva realitat plurinacional. Entenem, per la seva transcendència i per la necessitat de definir un model clar i viable de futur, que el finançament de la televisió de la Corporació, en la mateixa mesura que la d’altres empreses públiques d’aquest sector, ha d’incorporar alguns criteris, com ara l’establiment de contractes-programa i plans d’inversió d’una durada no inferior als cinc anys i la confecció de plans de reducció del deute. En aquest sentit, i atesa la finalització de la vigència del contracte-programa aprovat pel Govern l’any 93, i per tal d’assegurar l’equilibri i la suficiència financera de la Corporació i les seves empreses filials, caldrà procedir a la realització d’un nou contracte-programa que fixi les relacions econòmiques per al període 2000-2005, que reflectirà la projecció de les aportacions per part de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, creiem que serà convenient procedir a l’elaboració d’un nou contracte marc entre la Generalitat i la Corporació. Tot això són iniciatives que amb d’altres que s’aportin a aquest debat han de contribuir a resoldre les tensions econòmiques que provoca l’actual règim de ràdio i televisió, amb un sistema mixt de finançament, i encarar el futur dels nostres mitjans públics, no solament amb la certesa de la seva utilitat i la seva legitimitat, sinó també de la seva viabilitat. Per altra banda, la nova estructura orgànica de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha de respondre a criteris que, sense menystenir l’adequat control i la convenient participació social, garanteixin una correcta gestió empresarial de l’entitat. En aquest sentit, entenem que el Consell d’Administració hauria de ser un òrgan de composició reduïda, altament professional, i Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 16 que tingués com a missió principal la gestió econòmica i l’alta direcció del conjunt d’empreses que integren la Corporació. Es tractaria, doncs, d’un consell d’administració entès en el sentit que té aquesta figura en el dret mercantil. Paral·lelament caldria que existís un consell general de ràdio i televisió de Catalunya, d’àmplia representació, integrat per persones designades per aquest Parlament, pel Govern, per les entitats socials, acadèmiques, culturals, sindicals i patronals més representatives de Catalunya. Aquest Consell General hauria de tenir com a missió principal concretar les finalitats del servei públic, que són la ràdio i la televisió institucionals, garantir un adequat pluralisme, independència informativa i, en definitiva, exercir el control intern a la Corporació. Finalment, al Consell de l’Audiovisual de Catalunya li pertocaria el control extern de les activitats de la Corporació, bàsicament en allò referent als continguts, a la publicitat, al respecte a les persones i als diversos col·lectius socials. Aquest nou marc normatiu hauria d’incorporar, així mateix i entre altres previsions, una nova organització interna quant a estructura de gestió, la regulació de la seva participació en altres empreses del sector, i la relació de les seves empreses filials amb el sector privat, així com la possibilitat d’una externalització selectiva de serveis en la línia de les tendències comunament acceptades al conjunt de les administracions i empreses públiques del nostre entorn. Així mateix, i prèvia modificació de l’actual normativa bàsica de l’Estat, caldria plantejar el nou rol de la Corporació que hauria de desenvolupar a la Unió Europea de Radiodifusió... Sóc una mica llarg, eh?, però... (Remor de veus.) Punt 2 Des del nostre punt de vista, cal valorar positivament l’experiència recollida per aquest organisme durant la seva recent existència. Al llarg d’aquests tres anys d’existència del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, aquest ha estat capaç de fer-se un lloc en el panorama audiovisual de Catalunya, bo i actuant com a referent en múltiples i diverses qüestions sobre els continguts de mitjans de comunicació audiovisuals. A tall d’exemple, cal citar les seves propostes en la línia de consensuar pactes d’autoregulació del sector i les iniciatives a favor dels membres d’edat respecte a la programació de televisió. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya va ser concebut per la Llei de creació com un òrgan plural, divers, representatiu dels diversos sectors que es trobaven a Catalunya en el món dels mitjans de comunicació audiovisual. Si la designació dels seus membres ha estat més o menys encertada, no és una qüestió que calgui atribuir al mateix Consell ni a les previsions de la Llei que el regulen, només podem atribuir-ho a la voluntat de les entitats o de les organitzacions que els han proposat. També s’ha suggerit des de diverses instàncies que el mandat dels membres del Consell de l’Audiovisual havia de ser més llarg que una legislatura. Respecte a això, només cal constatar que les legislatures del Parlament de Catalunya tenen una durada de quatre anys, i que, si llegim l’article 11 de la Llei que crea el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, es preveu que el mandat dels membres del Consell serà de cinc anys, és a dir, superior al d’una legislatura parlamentària. Tal com he avançat en referir-me al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, entenem que del debat d’avui i de demà haurà de sortir un compromís d’aquesta cambra, al més consensuat possible, que instés el Govern a presentar per a la seva aprovació un nou text legal que regulés aquest organisme, per tal de situar-lo en la línia dels organismes homòlegs més avançats dels països del nostre entorn, sense oblidar, però, que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha estat el fruit de la voluntat política del Govern de la Generalitat i pioner a nivell de l’Estat. El programa electoral de Convergència i Unió per a les eleccions al Parlament de Catalunya, recentment celebrades, incloïa, ja, la modificació de la Llei de creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Estem, per tant, legitimats per fer una proposta i per tirar-la endavant, com pensem fer en aquesta legislatura. I, en tot cas, estic segur que aquesta voluntat política es concretarà en la negociació i posterior aprovació de les consegüents resolucions subsegüents al present debat. En conseqüència amb aquest capteniment polític, caldrà afrontar l’elaboració d’una llei pròpia, específica, que reguli la naturalesa d’aquest Consell, bo i dotant-lo de personalitat jurídica pròpia, reconeixent-li autonomia orgànica, funcional i financera. En aquest sentit, cal recordar i tots vostès saben, senyores i senyors diputats, que aquest Consell de l’Audiovisual –que podrem valorar d’una manera o d’una altra– era i segueix sent en l’actualitat l’únic exemple d’òrgan de control del món audiovisual que existeix a l’Estat espanyol. Ningú, cap govern, cap força política de la resta de l’Estat, ha estat capaç o ha volgut impulsar la creació d’un òrgan similar. Convergència i Unió va voler amb aquesta iniciativa acostar Catalunya a la realitat de la majoria de països de la Unió Europea, i ara, transcorreguts alguns anys de la seva creació, som capaços de valorar-ne l’experiència i tenim elements suficients i experiència bastant com per proposar un nou pas endavant que torni a situar Catalunya en aquest camp al capdavant de les experiències en el conjunt de l’Estat. La nostra proposta comportarà l’aprofundiment de les competències del Consell de l’Audiovisual, en el sentit que el seu àmbit d’actuació comprengui totes les formes de radiodifusió sonora i televisiva, i d’emissions de productes audiovisuals, independentment de la seva forma de gestió, o de la tecnologia utilitzada, que efectuïn els operadors que siguin de titularitat de les administracions públiques de Catalunya o que hagin obtingut la concessió o la llicència de la Generalitat de Catalunya, o que també efectuïn emissions específiques per al territori de Catalunya. També voldríem explorar la possibilitat que, si en el futur s’introdueix algun tipus de funcions similars, pel que fa al contingut audiovisual, difoses a través d’Internet, aquest Consell estigués en condicions d’assumir, també, aquesta nova funció. PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 17 Tenim la voluntat política, doncs, de concebre el nou Consell de l’Audiovisual de Catalunya com un ens altament professionalitzat i prestigiat, compost per personal de reconegut prestigi professional, i en la línia ja apuntada per l’actual Llei de regulació, consolidant una fórmula de nomenament mixt, en sintonia amb les opcions dels països més avançats d’aquest àmbit, i, per tant, allunyant-nos del que és la fórmula de nomenament de la majoria dels consells d’audiovisuals dels altres països del món occidental, que, com els he esmentat al començament del meu discurs, són nomenats pels respectius governs. La sessió se suspèn a un quart d’una del migdia i cinc minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i cinc minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i el lletrat Sr. Muro i Bas. Al banc del Govern seuen els consellers de la Presidència, de Governació i Relacions Institucionals, de Sanitat i Seguretat Social, de Política Territorial i Obres Públiques, d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Treball, d’Indústria, Comerç i Turisme i la consellera de Benestar Social. El president També entenem que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha d’intervenir amb informes preceptius en els processos concessionals de freqüències que faci el Govern, a fi de garantir el respecte a la pluralitat d’informació i evitar d’aquesta manera la concentració de mitjans en poques mans; en definitiva, procurar evitar que es produeixin abusos derivats de posicions dominants i de manca de competència en el sector. Creiem necessari introduir-hi un règim d’incompatibilitats, que en garanteixi la independència i, alhora, un tractament de les causes de cessament dels seus membres que compleixi aquesta mateixa finalitat. No voldria deixar d’esmentar el nostre convenciment que, per tal que aquest òrgan pugui complir plenament les funcions a les quals està destinat, ha de tenir la capacitat sancionadora oportuna. Per acabar, crec sincerament que ens hem de sentir orgullosos, orgullosos del camí que hem fet entre tots. Lluny de valoracions catastrofistes o poc constructives, i també lluny de cofoismes i de balanços triomfalistes, podem afirmar que estem en bona disposició per anar superant els escenaris que es dibuixen; no podem oblidar que Catalunya és una nació sense Estat, i que, als problemes de manca de suficient autogovern, s’hi sumen els propis de les característiques d’aquest sector que, com hem dit, transcendeixen les fronteres estatals i el converteixen en un dels principals exponents de l’anomenada «globalització». Hem d’avançar, doncs, entre tots –i jo els ofereixo el màxim consens–, per tal que Catalunya consolidi la seva posició actual i progressi en aquells aspectes que, per diverses raons ja exposades, són susceptibles de millora. Catalunya mai, mai ha renunciat a liderar el progrés, i ara, de la mà del seu Govern i de la mà de totes les institucions i de la del sector audiovisual català, ha de fer realitat l’aspiració i l’ambició de formar part del grup de països capdavanters en l’era de la societat de la informació. Moltes gràcies, president; moltes gràcies, senyores i senyors diputats. El president Moltes gràcies, honorable senyor conseller. La sessió es reprendrà aquesta tarda a les quatre. Se suspèn la sessió. SESSIÓ NÚM. 4.1 Es reprèn la sessió. Prossegueix el debat amb les intervencions dels representants dels grups. L’ordre d’intervenció serà de major a menor. Té la paraula, pel Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi, l’il·lustre senyor Pasqual Maragall i Mira. El Sr. Maragall i Mira Molt honorable senyor president del Parlament, honorables companys i companyes, aquest matí hem escoltat el Govern, llàstima que no hem escoltat el president del Govern. Això és una mostra més que el Govern, aquest debat, no el volia. M’he quedat parat ara en sortir, el migdia, perquè he sentit a la ràdio que el Govern havia decidit, no sé si avui mateix, fer una nova llei. No sé si ho he entès bé, però m’ha semblat entendre a la ràdio que el Consell Executiu aquest migdia havia acordat –aquest migdia, o aquest dematí, no sé quan exactament..., aquest migdia– una nova llei. En tot cas, jo crec que testimonia una vegada més que aquest Govern no té una clara noció del que el Parlament significa. El Govern no volia aquest debat. De fet, el Govern ha vingut al debat forçat per l’acord de quatre grups parlamentaris i, després d’escoltar el Govern, aquest matí, entenc, perfectament, per què no es volia el debat. No es volia, probablement, perquè el Govern no és capaç de sortir d’un discurs cofoi i autocomplaent: «Tot ho fem bé, tot va bé, si no va bé és perquè no ens deixen...». En definitiva, doncs, «hem fet el que hem pogut», és una mica la filosofia política d’aquest país d’ençà d’una colla d’anys. S’ha volgut parlar de tot sense donar respostes concretes ben bé a res. I això és el que jo crec que pot frustrar el debat: parlar molt i no resoldre res. Això, nosaltres, com vostès comprendran, no ho podem permetre. Com es pot tenir respecte a l’opinió pública, com es pot regular correctament el paper dels mitjans públics i dels privats d’informació i de comunicació si no es té respecte al Parlament? El Parlament és una cosa que és clar..., almenys al Parlament et poden cridar i et poden criticar i et poden dir alguna cosa. L’opinió pública, no. Més enllà de les enquestes. Jo crec que avui hem pogut constatar, aquest matí, la permanència de la vella cançó: «Si no fem més, si no ho fem millor és perquè no ens deixen; a Madrid no ens deixen. Si no podem canviar la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió no és perquè no ho vulguem, sinó pel Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 18 que estableix l’article segon de l’Estatut de la ràdio i la televisió espanyola.» Au, va!, no fugim d’estudi. No fugim d’estudi. Volem canviar, sí o no? Estem disposats a arribar a acords? Sí o no? Estan disposats a acordar una nova llei del Consell de l’Audiovisual? Sí o no? Pel que he sentit a la ràdio, sembla que sí. Estan disposats a parlar seriosament del deute de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió? Sí o no? Estan disposats a acordar amb el conjunt de grups d’aquesta cambra un procediment que asseguri un ampli consens en el nomenament del director o directora de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió? Sí o no? Ja he dit que el Govern no volia aquest debat. Només cal veure com el seu president no el vol protagonitzar. No només no el vol protagonitzar, sinó que, a més, no el vol sentir aquesta tarda, tret que vingui ara. Tant se val! S’equivoca. He expressat diverses vegades el màxim respecte, el respecte que tinc envers el conseller Trias. De fet, les possibilitats d’acord sobre moltes qüestions són superiors quan en Trias s’hi posa. I com que aquest és un tema important potser és millor que sigui ell qui s’hi hagi posat, francament. Però avui el conseller Trias és un conseller que, com a conseller, té data que caducitat. Aquest és el seu darrer debat en aquesta legislatura que tot just comença. Les garanties que ell ens pugui donar són garanties, doncs, fugisseres. El seu destí és un altre. Sembla reblar-se el clau de la vella màxima: «els millors, com més lluny millor». Però el fet que el president Pujol no hagi volgut protagonitzar el debat, ni sentir-lo, no vol dir que no li atorgui cap importància. Ha estat ell mateix, a través dels mitjans de comunicació, i no en seu parlamentària, qui ha fixat una posició rotunda i esclaridora: «la responsabilitat sobre els mitjans de comunicació públics de la Generalitat és meva» –diu–, «i només meva». President, us equivoqueu. L’enorme transcendència del paper dels mitjans de comunicació públics, i també dels privats, fa del tot impossible que la responsabilitat sobre aquests recaigui només sobre una persona, ni tan sols sobre un govern, ni sobre un partit. Fóra un error, un error greu i perillós. Perquè estem davant d’un dels temes que conformen les regles del joc més importants de la política. La qualitat de la democràcia depèn, en bona mesura, del paper que hi juguin els mitjans de comunicació. Els públics, neutrals; els privats, independents. Els públics han de ser neutrals, han de ser del públic, i no de ningú; els privats han de ser independents, no han de ser pas interferits. Així és com els volem. Punt 2 Però com poden ser neutrals els mitjans de comunicació públics si els seus responsables només responen, a la pràctica, davant del Govern que els ha nomenat? Com poden ser independents els mitjans de comunicació privats –sí, els privats– si quan volen estendre el seu negoci a altres àmbits de la comunicació depenen de la discrecionalitat del Govern que atorga llicències i freqüències? No ens enganyem! No hi ha cap mitjà important avui que pugui sobreviure si no és amb un plantejament multimèdia. No és així? Per tant, aquell que no pugui entrar en un sector dels media, no pot ser media, ni en un altre sector. Hi ha de ser una mica en tots. Això no ho ignora ningú. La gent del carrer ho sap. PLE DEL PARLAMENT La qualitat, doncs, de la nostra democràcia, important com és, no és l’única qüestió que depèn dels mitjans de comunicació. També en depenen altres coses. En depenen l’impuls de la nostra llengua, l’impuls de la nostra cultura, el foment de les indústries culturals, l’empenta del sistema educatiu, la qualitat de l’oci dels nostres conciutadans i la nostra presència en les avançades tecnologies de la informació i de la comunicació. Tot això està molt en funció del paper que hi juguin els mitjans de comunicació públics i privats. La necessitat del debat no ha estat, doncs, solament subratllada per nosaltres i per altres grups de la cambra. A tots els països europeus s’ha produït o s’està produint aquest debat. Però no cal sortir de casa nostra per afirmar la necessitat i la urgència del debat sobre els mitjans de comunicació, només cal referir-se als diferents posicionaments públics de sectors professionals sobre aquesta qüestió. S’hi han pronunciat els sindicats, els comitès d’empresa, els comitès professionals i el mateix Col·legi de Periodistes de Catalunya. Si tenim, a més, un d’aquests posicionaments, ben recents, signat per professionals tan destacats com Enric Bastardas i Josep Gifreu, Victòria Camps i Miquel de Moragas, Llorenç Gomis i Salvador Cardús, Josep Maria Martí, Santiago Ramentol i Imma Tubella. El primer paràgraf d’aquest manifest diu literalment: «L’actual model de gestió i control de la ràdio i la televisió públiques al nostre país travessa una greu crisi. La total dependència dels mitjans públics respecte dels governs de torn i la creixent instrumentalització partidista dels continguts ha creat una dinàmica que atempta contra el pluralisme informatiu i dificulta la tasca dels professionals del periodisme que hi treballen.» Tanco la citació. D’això no n’ha parlat, el conseller Trias, malgrat l’extensió del seu discurs. Tampoc no ens ha explicat per què hi ha manifestacions davant de les principals emissores de titularitat pública. Potser això aniria en contra del cofoisme exhibit impúdicament. Ens trobem, doncs, davant d’un debat –conclusió– necessari i urgent; un debat que vol claredat i consens. Claredat, primer, i consens, després. I la claredat exigeix fer, en primer lloc, un balanç de la situació actual, posant especial èmfasi en els dèficits que arrosseguem, els dèficits i les virtuts. Comencem per les virtuts, perquè les mancances que constatem, ben evidents, no ens han de fer perdre de vista que, en conjunt, el balanç d’aquests anys en matèria de comunicació és raonablement bo. En els darrers quinze anys els canvis han estat molt notables i, en el seu conjunt, prou positius. En primer lloc –en primer lloc perquè el marc constitucional ha permès una cosa tan important com és la llibertat d’expressió–, llibertat, tant pel que fa a la transmissió de les idees com a la creació de mitjans. D’altra banda, l’expansió de mitjans públics ha estat molt notable. I així avui gaudim d’uns mitjans públics de la Generalitat i d’uns mitjans públics del món local importants. Així mateix s’ha expandit de manera molt saludable l’oferta en mans dels grups privats. Tal vegada, els mitSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 19 jans privats catalans haurien de guanyar, efectivament, una major independència –com deia abans– aconseguint que els poders públics renunciïn a interferir-los i donant més responsabilitat, potser, si volen, als professionals que hi treballin; és la seva lliure decisió. Tot això ha permès un avenç notable pel que fa al pluralisme i també –tot i les dificultats que hem trobat– per l’ús públic del català. En aquest balanç positiu hi han tingut un paper clau els professionals dels mitjans. Ha estat en bona part gràcies a la seva capacitat d’innovació i, en definitiva, a la seva professionalitat que els avenços s’han pogut consolidar. Els avenços no s’han restringit als grans mitjans nacionals, sinó que ha renascut amb força arreu de Catalunya un teixit vigorós de comunicació local fet d’una multitud de ràdios, de petites televisions, de butlletins, de revistes i de diaris que configuren, tot i la manca de suport, un enorme potencial, un gran potencial. Com expliquem, doncs, o com ens podem explicar, doncs, en aquestes condicions que, malgrat aquests avenços innegables hi hagi avui una preocupació tan general sobre la situació de la comunicació? Com podem explicar que un exponent significadíssim del món de la comunicació afirmés ahir mateix que mai, de la fi del franquisme ençà, hi havia hagut una inquietud tan gran entre els professionals? Al nostre entendre aquesta situació es deu a la presència de tres grans dèficits, tres grans mancances que responen, en molt bona part, a deficiències en l’acció del Govern català. En primer lloc: manca encara pluralisme. I ha mancat sobretot voluntat de potenciar-lo. Massa sovint hem vist com els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han estat sotmesos a pressions i manipulacions. Vostès han volgut posar-los, de vegades, no al servei del país, sinó al servei d’interessos de partit. D’això, molts dels grups de la cambra en poden donar testimoni. Els estalvio els detalls, d’altra banda coneguts per tots. Em sembla més útil obrir un nou capítol en què puguin fer-se sentir totes les veus, un capítol en què els mitjans públics catalans esdevinguin veritablement plurals i neutrals. I això requereix consens i sobretot voluntat política. Acabem ja amb la propaganda més o menys inconscient, més o menys culpable, i establim unes noves regles del joc clares i equitatives. Acabem amb el partidisme que sortia en alguna de les pancartes que he vist, en els diaris d’avui, fotografiades. En segon lloc: problemes de finançament. En efecte, al costat de les mancances de pluralitat hi ha un greu problema econòmic que afecta la mateixa viabilitat dels mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya. Escoltin bé: el deute consolidat de l’any 97 era, si no m’erro, de 57.026 milions de pessetes; l’any 98 en reconeixien ja uns 80.013 milions. Ningú s’acaba d’atrevir ara a dir amb seguretat on som en matèria de deute. Superarem enguany els 100.000 milions? Digui’nsho, si és que pot, senyor Trias –perquè el senyor Mas tampoc hi és, a més. Digui’ns si és veritat, com han afirmat diverses fonts, que Televisió de Catalunya és l’única televisió pública d’Espanya que segueix fent SESSIÓ NÚM. 4.1 créixer el seu nivell d’endeutament. Digui’ns –i sap que ho pregunto a contracor, senyor Trias– si és veritat que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió es troba a les portes de la fallida econòmica. Digui’ns com es poden justificar els 13.000 milions de pessetes de pèrdua en el pressupost d’explotació de 1998. Per què arriba tard la proposta de nou contracte programa, que era la responsabilitat d’un conseller que ara tampoc no hi és i que jo crec que va ser la primera víctima d’aquest debat –els ho dic francament–, víctima preventivament? En tercer lloc, falta un marc jurídic més estable per als mitjans locals. La gran riquesa que representa el teixit de comunicació local a què em referia abans, més amunt, no ha trobat el necessari suport per part del Govern. Han estat massa temorosos de la pluralitat, també en aquest camp, fins a tal punt que no s’han preocupat de garantir l’accés de tots els ciutadans a una informació plural, que han permès que en territoris de Catalunya –en alguns territoris de Catalunya– no sigui possible rebre el senyal de totes les televisions i ràdios; i, si no, que els ho preguntin al Pallars o al Ripollès. Sí, hi ha moltes i moltes emissores –és veritat–, però totes amb el mateix parte, que dèiem abans; totes amb el mateix parte. I això no és pluralitat. Els mitjans públics locals no tenen encara un marc jurídic prou sòlid, amb la manca d’aplicació de les lleis de televisions locals i amb el retard injustificat de l’adjudicació de les concessions de les televisions locals. L’excés de dependència dels mitjans locals respecte dels governs municipals no és de cap manera –de cap manera– comparable a la realitat que vostès han creat en la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. I, en tot cas, no els pot servir –no ens pot servir– de coartada per tal de mantenir l’estat de coses que tants critiquem. Més aviat el que haurien de fer és seguir el camí que ja han emprès diversos municipis per tal de garantir i potenciar la pluralitat en els seus mitjans. Bé, doncs, en resum, aquesta és una situació insostenible, no s’adiu amb la funció de servei que els mitjans públics han de complir, ni amb la sensibilitat democràtica del nostre poble, ni tampoc amb la necessitat d’adaptar-nos als canvis tecnològics. Ens trobem en un context que ha canviat molt. En aquests darrers deu anys el món audiovisual català, i l’espanyol, i l’europeu, s’han transformat completament. Hem passat d’una situació de monopoli del sector públic a un model mixt públic i privat, d’un model relativament limitat a un model que ha esclatat per la seva potència, per la seva influència i per la seva presència en el conjunt de la societat. En aquesta situació de canvi tecnològic accelerat, vostès no han fet altra cosa que tractar de cavalcar en el tigre, renunciant a portar la iniciativa. I això els ha fet perdre un tren darrere l’altre. Ara, el servei públic i els mitjans públics han de trobar una nova lògica que els justifiqui, que els doni sentit, que permeti explicar, que permeti justificar el seu finançament públic. I per això ens cal resoldre els dèficits que hem anunciat i conferir una nova legitimitat als mitjans públics. Per on ha de passar, aquesta nova legitimitat? Per què volem un nou marc de l’audiovisual? Perquè volem uns mitjans pú- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 20 blics neutrals i plurals. Perquè volem que els mitjans públics ajudin a enfortir la nostra democràcia i la cohesió de la societat. Perquè volem un model audiovisual català equilibrat, competitiu i no dependent exclusivament del mercat. Perquè els canvis tecnològics ens obliguen a tenir un model amb capacitat d’adaptació i d’innovació. Per tot això, oferim un acord a tots els grups de la cambra, per tal de definir el nou marc de l’audiovisual a Catalunya; un marc que al nostre entendre hauria de basar-se en les deu propostes següents. Primer. Modificar, per aprovar-la abans del proper mes de març –i el timing és molt important en aquesta discussió: hem de donar senyals que alguna cosa canvia i que canvia ja–, l’actual Llei del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, per tal de convertir-lo, com en altres països europeus, en l’única autoritat reguladora de l’espai audiovisual; un Consell administrativament autònom i amb capacitat sancionadora que ha de poder actuar amb plena independència i efectivitat jurídica, com succeeix en altres països. Segon. Posar sota l’autoritat del Consell l’atorgament de les freqüències i llicències de ràdio i televisió a les emissores privades, que sigui el Consell Català de l’Audiovisual qui pugui atorgar freqüències i llicències de ràdio i televisió a les emissores privades. I hauríem de veure si no hauria de ser també aquest Consell qui atorgués les llicències de les emissores locals. Tercer. Fer una nova llei que reguli la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Fer una nova llei que reguli la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i que ha de tenir com a objectiu l’adequació dels mitjans públics als nous requeriments tecnològics, com s’ha dit aquest dematí; una llei que garanteixi major transparència i neutralitat, que doti de majors atribucions el Consell d’Administració i que defineixi un marc estable per als serveis de comunicació local –també per als serveis de comunicació local. Entre les atribucions del Consell d’Administració ha de figurar de manera destacada el nomenament del director general de la Corporació per una majoria qualificada. Ens sembla que aquesta és una –potser la millor– de les vies que es poden pensar per garantir el que la majoria dels grups d’aquesta cambra desitgen. Quart. Instar el Govern per tal que, mentre aquesta llei no estigui aprovada, el nomenament del director general de la Corporació sigui acordat amb la participació de tots els grups de la cambra. Punt 2 Cinquè. Garantir que els organismes rectors dels mitjans públics estiguin integrats per experts i gestors acreditats. La composició del Consell de l’Audiovisual de Catalunya haurà de ser, igualment, equilibrada i els seus components s’hauran de sotmetre a una avaluació –avaluació de la seva idoneïtat– per part de la Comissió de Control Parlamentari. Crec que aquest control d’idoneïtat s’hauria de fer també, evidentment, amb el director de la Corporació i amb el seu equip. No es tracta només de nomenar una persona: es tracta de nomenar una persona amb un programa i un equip. I independentment del sistema que finalment decidim per al nomenament, crec que aquestes persones han d’estar sotmeses democràticament a l’escrutini d’aquesta cambra; aquestes persones i el seu programa. PLE DEL PARLAMENT Sisè. Acordar un marc de finançament estable per al mitjans de la Corporació Catalana; un marc basat en un contracte programa que permeti, en primer lloc, eixugar el deute, i defineixi les fonts de finançament i les obligacions de la Corporació pel que fa al servei públic en el període 2000-2005, és a dir, el que no ha fet el senyor Vilajoana, fins ara. Setè. Ampliar les tasques de la Comissió de Control Parlamentari de la Corporació a tots els àmbits audiovisuals, tot incloent, així mateix, els nous serveis de comunicació i de telecomunicació: cable, Internet, televisió digital terrestre, etcètera. Aquestes tasques han d’incloure també el fet de vetllar per la qualitat dels serveis i pels drets dels usuaris de la xarxa, amb la consecució, per exemple, de la tarifa plana d’accés a Internet. Vuitè. Impulsar el desenvolupament de la indústria audiovisual de Catalunya a través de les oportunes mesures de foment i mitjançant la constitució d’una entitat de caràcter consorcial que agrupi administracions i empreses, primer les administracions i les empreses concernides. Novè. Defensar el paper de Sant Cugat com a centre de producció audiovisual, tot radicant-hi la producció de la segona cadena de la televisió estatal. En aquest sentit, caldrà impulsar un nou paper del Consell Assessor de Ràdiotelevisió Espanyola a Catalunya, modificant, si cal, la llei que en regula el funcionament. El fet que nosaltres diguem que no volem que tot quedi suspès en funció del que passi amb les lleis de Madrid, perquè pensem que moltes coses més de les que s’han fet es poden fer amb aquelles lleis, no vol dir que nosaltres no estiguem d’acord a canviar-les, «al tanto!», que quedi clar. Novè. Defensar el paper de Sant Cugat... I per cert, el senyor Carrillo, el senyor Marc Carrillo, el que va dir en el seu dictamen és que la millor manera de procedir, des del punt de vista de l’ordre jurídic, seria començar per les lleis de Madrid i seguir per les d’aquí. Però mai no va dir –pel que jo he llegit– que no fos possible començar a canviar des d’aquí. D’això, tothom se n’adona en aquest país, menys el Govern, sembla ser. Desè. Aprofitar les potencialitats derivades del modèlic acord impulsat pels ajuntaments catalans que donà lloc a Localred per aconseguir que el sistema de comunicació per cable de banda ampla arribi amb la major simultaneïtat possible a tot el territori de Catalunya, tot evitant nous episodis de marginació i desequilibri territorial. Em consta que per aquesta via s’ha avançat. Molt honorable senyor president, senyores i senyors diputats, avui són molts els ciutadans i els sectors professionals que tenen els ulls posats en aquesta cambra i que esperen d’aquest debat i de les seves conclusions un senyal inequívoc de canvi; un canvi que faci dels mitjans de comunicació públics de Catalunya uns mitjans efectivament neutrals, i no instruments al servei de qui mana. Un canvi que faci dels mitjans de comunicació privats uns mitjans efectivament independents i conscients de la importància pública del servei que presten. Som en un punt de no-retorn: la solució no admet demora. Esperem que, de les nostres propostes SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 21 i de les que puguin aportar els altres grups de la cambra, en surti el senyal que els ciutadans esperen. Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. El president Moltes gràcies, il·lustre senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller senyor Xavier Trias. El conseller de la Presidència Molt honorable senyor president, senyores i senyors diputats, és veritat que no ho escolta, el president, no? Jo crec que té lògica, no?, és a dir, el conseller de la Presidència sóc jo. És veritat –i té raó vostè– que amb data de caducitat. Sí, sí, és cert. Em presentaré a les eleccions a nivell de l’Estat i, per tant, dintre d’un temps dimitiré el meu càrrec. Però la veritat és que he estat fent la tasca, i, essent ara el responsable del Departament de Presidència, durant quatre anys, m’hauria sabut molt de greu perdre’m aquest debat. Li ho dic de debò. Semblava lògic que fos, a més, el conseller de la Presidència, que està aquests anys al capdavant del Departament de Presidència, qui donés la cara i qui donés les explicacions. Per tant, no ens amaguem de ningú, no ens amaguem de re; expliquem, expliquem el que hem fet, expliquem el que farem, sense cofoismes... No sé com explicar que, en explicar les coses que s’han fet, en estar orgullosos d’això que vostè diu –que s’han fet coses raonablement bé–, doncs, això, jo crec que és un motiu d’orgull per a tots nosaltres, de satisfacció, i això no vol dir que no hi pugui haver crítiques, que no es puguin millorar coses i que no es pugui avançar en segons quins aspectes, no? La veritat és que jo li he d’agrair que, vostè, quan es refereix a mi, sempre té paraules molt correctes. Jo li agrairia, més que mai, que les fes en contraposició, perquè això crea una situació que jo crec que no és positiva, i, sincerament, crec que no va bé a ningú, no? (Remor de veus.) Jo crec, sincerament, que el debat que hem plantejat avui no és un debat... Vostè diu: «Escolti: els hem forçat, no?» No hauria elegit aquest moment; no hauria elegit aquest moment, no? La veritat és que, si hagués tingut la possibilitat de donar l’opinió, hauria dit que aquest debat sobre els mitjans de comunicació, sobre l’audiovisual a Catalunya, és millor fer-lo fora d’una situació electoral o fora d’una situació preelectoral. Però hi insisteixo: jo crec que és un debat que, com haurà vist, doncs, no fa por; jo crec que podem fer una explicació llarga; podem explicar, certament, quines són les situacions i per què hem pres unes decisions fins ara, i per què, la veritat, estem davant d’una situació nova i d’una situació que exigeix, per part de tothom, noves respostes. Aquesta és una veritat, i és una veritat perquè estem davant d’una autèntica revolució dels mitjans de comunicació, no? I estem davant d’una gran evolució de la societat de la informació; no em canso d’explicar-ho a tots els indrets, i nosaltres, Catalunya, crec que té l’obligació d’apostar –i d’apostar amb força– envers aquesta societat de la informació, no? SESSIÓ NÚM. 4.1 Per tant, escolti’m: jo crec, sincerament, que nosaltres tenim el deure –tots– d’afrontar aquesta nova situació amb força i amb la convicció que és evident que l’experiència d’aquests darrers anys ens pot fer fer un salt endavant. També és cert –i vostè ho ha dit– que estem davant d’una situació en què, a nivell dels professionals dels mitjans de comunicació, hi ha inquietuds. Hi ha inquietuds, i hi ha situacions complexes, no? A mi no em treuen del cap..., jo sempre utilitzo termes sanitaris, no?; sóc un metge, vostès saben que m’agrada la sanitat, i el que passa, el que passa en els mitjans de comunicació no és molt diferent del que passa en els hospitals –no és molt diferent, eh? S’hi sumen diferents coses i diferents situacions, no? Una explosió, un creixement espectacular d’un mitjà, o d’un sistema, i què passa amb això? Els professionals se senten inquiets, se senten incòmodes, perquè es troben en una situació nova, no? Una situació en què jo m’he trobat, com a metge, i és que el meu jefe tenia deu anys més que jo; el meu jefe tenia deu anys més que jo, i em podia haver passat tota la vida en un hospital essent adjunt, perquè la funció pública comporta això: crea aquestes dificultats, aquests problemes, i això genera tensions que se sumen a les tensions lògiques que vostè diu de voler influir en un mitjà o en un altre per part dels polítics, no? Quan vostè diu: «Escolti’m: vostès intenten influenciar a nivell dels mitjans de comunicació?», senyor Maragall, em deixa preocupat. Vostè sap perfectament que vostè intenta influir en els mitjans de comunicació –i ho sap. I escolti’m: jo crec que, entre tots, no?, hem de fer un esforç de mentalització, que no és veritat que no intentarem influir de cap manera en els mitjans de comunicació; el que hem de fer és donar les garanties i forçar els mecanismes que permetin que aquesta influència sigui una influència contrastada, i que siguem capaços de posar en evidència aquestes situacions i siguem capaços de posar autèntics mecanismes de control. Fixi’s vostè que, quan nosaltres diem que han de canviar moltes coses –i canviarem coses–, vostè acaba dient: «Escolti’m: hem de posar un nou consell d’administració, hem de fer això, hem de fer allò.» Vostè sap quin és el problema? El problema és que la gent que posem en els consells d’administració no són persones posades independentment. Jo li’n podria posar un conjunt, d’exemples i de situacions que passen aquí, a Catalunya, no? Per tant, escolti’m: fem el compromís de fer les coses ben fetes entre tots, començant per nosaltres –començant per nosaltres–, perquè, si som capaços de crear un consell d’administració de debò, si som capaços de canviar aquestes coses, les coses aniran endavant. I ho hem de fer, escolti’m, des de la sinceritat i des de la veritat d’aquests temes, no? Perquè el que no és de rebut és defensar unes coses a Andalusia diferents de les que es defensen a Madrid i diferents de les que es defensen aquí. Jo ja entenc que vostè diu: «Escolti: a mi, això, com si plou a la teulada d’un altre...» He, he... Escolti’m, és divertit, però jo, sincerament, crec que li plou –i bastant– i que ha de vigilar que no tingui goteres, perquè, realment, quan un pren la decisió de de- Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 22 nunciar segons quines manipulacions i s’atreveix a dir que hi ha manipulacions en els mitjans de comunicació públics dependents de la Generalitat, escolti’m, s’ha d’estar molt segur de no tenir la teulada de vidre, no? Aquest debat és un debat que no es produeix només a Catalunya; vostè ha dit una cosa que és veritat, no? Aquest debat no es produeix només a Catalunya; aquest és un debat que es produeix a nivell de tot Europa, no? Tots els països, totes les administracions, tots els parlaments, intenten veure de quina manera es legisla, la manera d’assegurar aquesta independència dels mitjans de comunicació. I és evident que, dintre de tot això, doncs, escolti’m, hi ha moviments, hi ha... I escolti’m: nosaltres, el que sí que hem ofert –i avui, aquest matí, ho hem ofert de totes totes– és el consens. Em sembla que, la meva intervenció d’avui, no podrà dir que no sigui una intervenció dirigida a buscar el consens dels diferents grups de la cambra. Vostè, al començament de la seva intervenció, feia una explicació i deia: «Escolta: però què feu, que avui sortiu dient que es farà una llei sobre el Consell de l’Audiovisual de Catalunya?» No avui: ahir es va reunir el Govern, i vam admetre a tràmit en aquest Parlament –va admetre a tràmit– una llei que proposa el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i, per tant, això té una gran lògica, i nosaltres, aquest, és un paper que fem de totes totes: això no és una cosa que ens hàgim tret de la màniga avui. Hi ha un grup parlamentari que ha presentat això, eh?, i, per tant, nosaltres hi estem d’acord, i estem d’acord que vagi endavant, i estem d’acord a buscar fórmules de consens perquè, al cap i a la fi, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya sigui un ens independent, un ens jurídicament independent, i que, a més, tingui un finançament a part, de manera que pugui tenir la seva màxima llibertat. (Remor de veus.) Vostè em diu: «El finançament...» Vostè sap perfectament per què ha passat el que ha passat i per què hi ha l’endeutament a la Televisió catalana, no?, com sap vostè perfectament per què la Televisió espanyola està endeutada. Ho sap perfectament, perquè vostè pertany a un partit que va optar per aquesta situació, de dir: «Escolta’m: què hem de fer per complir els criteris de Maastricht?» Doncs una cosa que es va fer va ser dir: «Escolta’m: deixem les televisions, deixem que es facin avals, o que es faci aquest sistema, i això ens permet un cert coixí...» Evidentment, aquest no és un sistema bo; és evident que això exigeix un nou sistema de finançament; és evident que això exigeix un contracte programa a cinc anys; és evident que exigeix una solució a l’endeutament, però també li dic una cosa: això exigeix que nosaltres busquem una solució al finançament de TV3, de la Corporació, que ha d’anar lligat al sistema de finançament que es doni a tot l’Estat espanyol. Punt 2 Vostè proposa deu punts; amb la majoria d’aquests punts, hi estic completament d’acord, i el que sí que li puc assegurar, de totes totes, és que nosaltres farem un esforç, no?, i farem un esforç de consens, i farem un esforç, malgrat les dificultats legislatives, i farem un esforç perquè el proper director general de la Corporació també neixi –malgrat que el nomeni el president del Govern– del màxim consens possible, no? Aquesta és PLE DEL PARLAMENT la via que prenem, aquest és el camí que jo crec que és important que siguem capaços de prendre entre tots, sense demagògies, sense voler-nos tirar els plats pel cap els uns als altres... Vostè diu: «Escolti’m, els ens locals, no sé què, jo li podria explicar...» Jo li podria explicar moltes coses dels ens locals, no? Li podria explicar molt de les televisions, de les ràdios locals, però, escolti’m, jo crec, jo crec que un debat com aquest no consisteix que ens tirem els retrets, sinó que busquem solucions de futur, i això és el que jo avui els ofereixo: solucions de futur, que no seran fàcils, que seran complexes, però li asseguro que les fem absolutament convençuts que la nova situació que es crearà a Catalunya i a Europa, que la nova situació que crea aquesta revolució tecnològica que és la societat de la informació requereix aquest esforç entre tots. Ha de ser un esforç sincer, basat en la confiança mútua i basat en la confiança que, quan diguem una cosa per a uns, també la diguem per als altres. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, honorable conseller. Té la paraula l’il·lustre diputat senyor Pasqual Maragall. El Sr. Maragall i Mira Agraeixo la seva intervenció, tant pel to com per l’actitud, que sé que no és senzill de mantenir. Jo he estat president d’un govern local, durant una colla d’anys, i sé, en fi, com, de vegades, dol que a un el critiquin des de l’oposició, i un veu, o un pensa, que no ho ha fet tan malament com diuen des de l’oposició, i un voldria poder contestar, de vegades, amb la mateixa passió amb què l’oposició fàcilment arriba a les seves formulacions, i no pot, d’alguna forma; sobretot, quan un és alcalde, perquè, aleshores, a sobre de president del Govern, és president del plenari, d’alguna forma; és el moderador del plenari, no? De manera que jo li agraeixo molt de debò el que ha dit i com ho ha dit. Vostè diu que no hauria elegit aquest moment; jo crec, francament, senyor Trias, que vostè s’equivoca, en això: les regles del joc són les regles del joc, i el joc no es pot fer bé si les regles no són clares, i no n’estan, de clares –no ho estan del tot. La gent, la gran majoria, jo diria, dels catalans, i la gent que es mou en aquests mitjans i en el món de la política i dels mitjans de comunicació, ho té clar: que les regles no estan prou clares, que el camp de joc no està prou net, i que s’ha de netejar. Després podrem jugar –millor o pitjor–, però el camp ha d’estar net, i les regles han de ser evidents, no? Era el moment, és el moment, després d’unes eleccions? Es podria reflectir en un debat, després de les eleccions, el ressentiment, les angúnies, en fi, les petites ferides personals? No, no s’hi reflecteixen; jo ja els ho dic: jo tinc la impressió que els mitjans de comunicació no han influït en el resultat de les eleccions que hem tingut, tot i que alguns, possiblement, ho volien, però no hi han influït, i estigui segur que aquest és el meu convenciment absolut. És a dir, no vinc aquí a dir: «Ha passat alguna cosa...» No, no, estem parlant del futur; comença un nou període, han passat vint anys SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 23 d’un govern, entrem en un segle nou i en un cicle nou; fem-ho bé; deixem clar què fa el Parlament, què són mitjans de comunicació públics neutrals, què són mitjans privats lliures, independents, que tenen els seus criteris, que no se senten interferits ni per la concessió de freqüències ni per cap altra qüestió. Per tant, bon moment, senyor Trias; jo crec que bon moment. «Els hospitals s’assemblen a les televisions i als mitjans?» Segur! El dolent seria que l’hospital al qual s’assemblés la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió fos l’Hospital General de Catalunya. Ja m’entén: això seria horrible. Però vostès no ens contesten sobre aquesta qüestió. Ens diuen: «A Madrid també en tenen, de dèficit.» D’acord, però aquí hem de governar el nostre i hauríem de demostrar que el dèficit que tenim, en fi, està ben trobat; que, en fi, es té perquè s’ha fet una colla de coses que no es podien fer d’una altra manera. Vostès volen influir, vostès també... Deixem-ho córrer, deixem-ho córrer perquè amb això no convencerem ningú, avorrirem tothom, i, aquest matí, una mica, senyor conseller, ens hem avorrit –una mica. Vostè té exemples? Home, jo, sí; per fer-ho una mica més distret, jo sí que tinc exemples. Vostè diu: «Vostè no pot demostrar...» Sí que ho puc demostrar, perquè vinc del ram que vinc –de la política– i, per tant, he tingut experiències, i vostè dirà: «Doncs no són tan greus». D’acord, no són greus. Diu: «Són divertides?» Doncs sí, són divertides, però són, i demostren l’existència d’un món que jo imagino que deu ser així per a tothom, no només per a mi. Jo vaig a Sarajevo l’any 95 i el corresponsal de la Corporació Catalana –una anècdota que no té més transcendència, eh?, però, en fi...–, de Catalunya Ràdio, que està a Zagreb –no està a Sarajevo–, em pregunta, perquè se n’assabenta, si ha d’anar a Sarajevo, i li diuen: «No», i no hi va, i, l’últim dia, abans, quan ja és tard per anar-hi –al final hi va arribar, pobre home, però amb dificultats i tard–, li diuen: «Vagi-hi corrents, que també hi va el senyor Miquel Roca i Junyent.» El senyor m’ho diu, ho diu, ho explica... S’ha llegit en aquesta cambra, em penso, en una ocasió anterior; de manera que no estic explicant res que no sigui conegut. Aquest estiu passat; pregó de Puigcerdà: «Convergència i Unió està en contra que l’alcalde» –que és d’Esquerra Republicana, per cert– «hagi convidat Pasqual Maragall a fer el pregó de l’estiu, de la Festa Major de la Vella del Llac.» I, és clar, amb això el que fa és, encara, crear més enrenou; el pregó es converteix en un acte públic de masses –massivament seguit–, i es converteix en notícia, i, al migdia, el Telenotícies dóna la notícia d’aquest pregó, i, com que el cap d’aquell informatiu estava de vacances aquell dia, el senyor que està fent la comesa, o la senyora –no sé si era senyor o senyora–, ho posa com a segon lloc en el Telenotícies d’aquell dia i rep una «bronca» descomunal davant de tota la plantilla –o pràcticament– per part del director d’informatius. D’aquestes –que són «tonteries»; vostè em dirà que ho són–, n’arriben cada dia, de manera que un té la impressió que, quan diu que hi ha partidisme en els mitjans no s’ho està inventant. SESSIÓ NÚM. 4.1 «Consens»? A vostè, li ha passat això? Senyor Trias, a vostè, li ha passat això, o alguna cosa semblant, en fi, a Barcelona Televisió, a la COM, en alguna ràdio local...? Li ha passat, en fi, que li facin aquest tipus de cosetes? No? Doncs, fantàstic, si no li ha passat, perquè senyal que les coses van bé. (Rialles.) «Consens»? Vostè –i ara anem al més important–, el pitjor jo crec que seria que les coses no quedessin clares, perquè, amb tanta expectació com aquest debat ha suscitat, seria molt dolent que, d’aquí, no en sortís alguna cosa clara. Jo li he proposat deu coses en les quals vostè diu que, en general, està d’acord, i, aleshores, fa un matís sobre el nomenament del president de la Corporació. Diu: «Farem un esforç perquè el nomenament d’aquesta persona es faci amb les màximes condicions de consens.» Posem-ho una mica més clar. Nosaltres hem dit una fórmula –n’hi ha d’altres de possibles–, nosaltres hem dit que el Consell d’Administració de la Corporació Catalana sigui elegit –aquest, sí– per dos terços –que ja ho és, no?– de la cambra i sigui el que anomeni, com succeeix en d’altres països, el director general de la Corporació i el seu equip –i el seu programa. I vostè em diu: «Bé, el màxim que li puc dir és que farem l’esforç perquè això es produeixi amb el màxim de consens.» Doncs jo faig un esforç, també, i li dic, li pregunto el següent. Vostè estaria d’acord amb una formulació –per anar una mica més enllà d’allà on vostè ha arribat– que digués: «El president de la Generalitat no nomenarà una persona que no tingui el consens del Parlament»? Fixi’s que és ben senzill... Vostè estaria d’acord a dir avui, aquí, fins allà on vostè es pot comprometre –i esperem que, evidentment, comprometi, com l’està comprometent, tot el Consell Executiu i, per tant, el seu president–: «El president no nomenarà una persona que no tingui el consens del Parlament.»? Estaria vostè d’acord que aquest nomenament es produís immediatament després de la renovació del Consell d’Administració que l’ha de controlar –renovació que jo espero que es produirà en la sessió ordinària del dia 21 i 22 d’aquest mes–? Contesti aquestes preguntes, perquè, aleshores, sense haver resolt el problema, perquè aquesta formulació no és cap mètode –és un principi–, tindrem un principi per resoldre’l. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Senyor conseller... El conseller de la Presidència No, des de l’escó, i només perquè, escolti’m, vostè ha posat tot un conjunt d’exemples, eh?, que escolti’m... Jo no pensava contestar, però, escolti’m: vostè s’imagina algun cop que nosaltres féssim aquest anunci i aquí hi hagués, en lloc de BTV, la Corporació Catalana, i que a la Televisió catalana hi hagués la foto del senyor Pujol? (Remor de veus.) El senyor Clos, no? Home, jo, sincerament, crec que hauríem de deixar exemples d’aquest tipus. A vostè, ja li ho he dit, que hi ha cops que es té el sostre de vidre, i, llavors, el que hem de fer és buscar aquestes fórmules de consens, no?, i el que sí que li puc assegurar és que el president Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 24 nomenarà el director de la Corporació buscant el consens dels grups d’aquest Parlament. El president Moltes gràcies, senyor conseller. Té la paraula el diputat senyor Pasqual Maragall. El Sr. Maragall i Mira Home, la veritat és que no, senyor Trias, que no, que no, que no anem bé, que no és suficient. No, no anem bé, no anem bé; no. Miri: hem de fer, tots, un esforç perquè... Vostè diu: «Farem un esforç: el president mirarà de posar-se d’acord.» No, escolteu: nosaltres defensem el que defensem, es faran diverses propostes diferents a la cambra, aquesta tarda –m’imagino–, i alguna d’elles haurà de sortir; res de res no pot quedar perquè, escolti: els criticaran a vostès i a nosaltres, a tots, quan sortim a fora; ens diran: «Però, què heu fet? Tant de discutir i tot queda igual.» No pot quedar igual, i la seva fórmula encara deixa massa dubtes sobre si quedarà igual o no. De manera que jo li dic: pel que fa al Consell d’Administració, que vostè i jo estem d’acord –n’estic segur– que ha de tenir un paper més important i que ha de ser més d’administració... Estic d’acord amb el que vostè ha dit que no sempre els seus membres han sigut, potser..., no han respost a la configuració que haurien de tenir per ser un consell d’administració que administrés; fa més de control polític... Això ja ho farem aquí, a la Comissió de Control –estic d’acord amb vostè. Però si ha de manar, ha de poder, és clar, manar en el sentit de determinar coses. La més important, quina és? Nomenar el director? Potser no sigui la més important; en tot cas, és la més emblemàtica i la que jo crec, no essent tan categòrica com que sigui el Parlament el qui nomeni, que ja entenc que té..., en fi, ja li he dit que jo tinc una certa experiència de govern, i sé el que és que et diguin: «No, no; això no ho decidiràs tu, ho decidirà el Ple, ho decidirà el Parlament.» Jo entenc que un governant, sobretot si hi està acostumat, digui: «Això és una renúncia que em fa quedar com amb menys força davant del poble, i no ho puc fer, fins i tot per la idea que jo en tinc, del que el poble és i ha de ser, no?, pel bé de Catalunya, diríem.» Doncs us equivocaríeu, en això. En aquest moment, el que Catalunya ha de fer –i n’estem convençuts, jo crec, la majoria dels membres d’aquesta cambra– és enfilar el camí europeu i el camí europeu és que no pot ser que una persona governi, que tingui una personalitat extraordinària... És una bona notícia per al país; de vegades, incòmode per a alguns, per a l’oposició, sobretot, però és bona notícia; el que és una mala notícia és que ell nomeni els senyors que li han de fer la crònica de la seva personalitat, i el comentari. Això no pot ser, això ha de canviar. Hem de ser un país europeu de debò, i el president ha de renunciar a aquesta prerrogativa que té. Punt 2 Si vostè em diu: «Farà els possibles.» Bé, aquesta és una cambra..., la democràcia és, també, un principi de desconfiança raonable, i la desconfiança es manté. Per PLE DEL PARLAMENT tant, mirin de fer un pas més. En tindrà ocasió, perquè, per altra banda, hi haurà altres intervencions, m’imagino, en la mateixa línia, i a veure si el seu pensament va evolucionant una mica més en la línia que convé a tots. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup Popular, té la paraula l’il·lustre diputat senyor Ricard Fernández Deu. El Sr. Fernández Deu Molt honorable senyor president del Parlament de Catalunya, il·lustres senyores diputades, il·lustres senyors diputats, permetin-me, abans que cap altra cosa, l’expansió personal d’expressar davant la cambra una doble emoció: la que suposa adreçar-me per primera vegada al Ple del Parlament des de la tribuna d’aquest hemicicle i la de fer-ho a propòsit d’un argument que ha estat l’eix vertebrador de tota la meva vida professional. Aquesta és, també, la raó que em porta a reiterar als membres del Grup Parlamentari Popular el reconeixement a què m’obliga l’honor que suposa la confiança que han dipositat en mi. Senyor conseller, hem seguit, he seguit amb molta atenció la seva intervenció d’aquest matí; potser –si em permet una crítica constructiva–, més abocada al terreny de les telecomunicacions que no pas al terreny de l’audiovisual, quan del que, segons el meu punt de vista, es tractava era de reflectir la situació per la qual travessa aquest sector a Catalunya i tractar de cercar una solució als problemes que a hores d’ara té plantejats, que són molts i molt importants. I he vist un cert cofoisme en alguns moments de la seva intervenció, quan posava, per exemple, el fet que la transmissió de les campanades de Televisió de Catalunya havia passat per damunt de les campanades de la Puerta del Sol. Jo li diria, senyor conseller, que això, en certa mesura, potser ens ajuda a entendre l’actitud, la idea o el tarannà, o la sensibilitat de vostès a l’hora d’analitzar el paper de la televisió pública de Catalunya, més exactament, de la dependent de la Generalitat de Catalunya. No és tan important passar per damunt de les campanades de la Porta del Sol com que les campanes sonin bé. I jo crec que és això el que ens hem d’aplicar. I el que avui ens porta aquí és tractar de construir entre tots plegats un marc raonable, modern, democràtic i de progrés que vingui a garantir l’existència i el desenvolupament del sector públic de la ràdio i la televisió els propers anys. Però ja els dic, d’antuvi, que des del meu modest punt de vista, aquest debat no pot ser una altra cosa –i, si ho aconseguíssim, ja fóra important– que la primera pedra d’un procés que vingui a garantir el correcte funcionament, l’eficàcia i, àdhuc, la pervivència de les nostres emissores públiques. I això ho hem de fer entre tots; absolutament entre tots; no hi caben exclusions, raó per la qual apel·lo no només al bon criteri que, sens dubte, ens anima a tots els qui estem aquí, sinó també a un exercici d’imaginació i, sobretot, de generositat, un exercici que ens permeti debatre sobre continguts reals, superant la retòrica de la SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 25 confrontació. Per tant, crec amb tota franquesa que ens haurem de prestar a cedir, tots plegats –tots plegats. Creguin-me si els dic que, sense un projecte susceptible de ser assumit per la totalitat de les forces polítiques representades en aquest Parlament, la ràdio i la televisió públiques no tenen garantit el seu futur. Ja sé que les dificultats són molt nombroses –ja ho sé. Vostè, senyor conseller, aquest matí, s’ha referit a la Llei 4/80, del 10 de gener, en el sentit d’atribuir-li un paper de llei de bases, que, des del meu modest punt de vista, no té i que, per tant, resulta impossible o resultava impossible la producció de qualsevol mena de reforma. Miri: les interpretacions a propòsit de textos jurídics són moltes i molt diverses, però aquí hem fet, moltes vegades, exercicis d’imaginació. Recordi, per exemple, com es va posar en marxa el Canal 33 de Televisió de Catalunya –només li recordo això. Però sé també que, de la mateixa manera que Catalunya ha estat capdavantera en la posada en marxa del sector audiovisual a Espanya –ara fa 75 anys que es va produir el llançament al món del primer missatge radioelèctric, justament des de la ciutat de Barcelona–, ara ens pertoca elaborar un marc legal per donar resposta a tota aquesta complexitat de què li parlava. És evident que el model que tenim no resol els problemes que actualment se’ns plantegen. A setze anys vista de la Llei 10/83, de 30 de maig, de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ens trobem un escenari totalment diferent, senyor conseller –molt més complex. Les noves tecnologies, per exemple, la digitalització, que en certa mesura vindran a resoldre molts problemes, és veritat, però, que, d’altra banda, ens proposen un repte al qual hem de fer front pel que significa la reordenació, la redistribució de l’espai radioelèctric, on les recents disposicions hagudes en matèria de televisió sense fronteres, les dificultats de finançament, etcètera, s’han d’abordar, s’han d’afrontar decididament. Això sense oblidar que també des de llavors altres operadors institucionals s’han afegit al concert públic de les comunicacions; estic parlant, per exemple, de COMRàdio, estic parlant de Barcelona Televisió, o estic referint-me a qualsevol emissora municipal. El que ens correspon ara, doncs, és donar a tot plegat una solució constructiva. I en aquest sentit, ja els anuncio que el nostre Grup ha resolt proposar la creació d’una ponència conjunta capaç de produir, dins el termini d’un any, la Llei de l’audiovisual de Catalunya, on s’haurà de definir clarament el concepte de ràdio i de televisió públiques que volem, així com tot el que d’això se’n deriva. El conseller aquest matí parlava del règim jurídic. Jo diria que també hem de decidir què és el que fem amb el nous suports; si les televisions públiques han de participar dels mecanismes de la televisió de pagament, de la televisió sota comanda, del pay per view, de la seva presència en les plataformes digitals. Tot això, crec que ho haurem de definir. I, naturalment, també, i com s’ha dit aquí, crec que és fora de qualsevol dubte que la televisió pública, a SESSIÓ NÚM. 4.1 Catalunya, ha d’actuar de dinamitzadora, de locomotora del sector industrial, que, d’altra banda, ja apunta, en determinats aspectes, clarament bé. Aquesta Llei a què em referia, a més, i sobretot, haurà de garantir la neutralitat que justifica l’existència dels mitjans públics de comunicació, cosa que només resulta possible des de la transparència en la gestió i la pluralitat, atributs que, units a la qualitat dels continguts, n’han de constituir els eixos vertebradors. I també, en aquest sentit, els anuncio que el Grup Parlamentari Popular presentarà demà diverses propostes de resolució, perquè sembla evident que, sigui quina sigui l’Administració que tingui atribuïda la gestió d’una ràdio o d’una televisió públiques, s’ha d’acostumar a retre comptes i a sotmetre’s a un control rigorós i eficient, a donar una resposta solvent als qui són els seus propietaris que, tractant-se dels mitjans públics, no crec que sigui necessari dir que resulten ser els ciutadans de Catalunya, legítimament representats per tots els qui compartim aquesta cambra. Ningú no pot creure –i actuar molt menys encara, des del meu punt de vista– que, a partir del moment en què se li atribueix l’administració d’una ràdio o d’una televisió públiques, pot fer amb ella el que li plagui. I, dissortadament, aquesta és una pràctica molt habitual. Ens uns casos és cert més que no pas en uns altres, però habitual. Ara els en donaré una mostra. El dia 29 de novembre, senyor conseller, va produir-se el nomenament del director general cessant de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió com a conseller de Cultura. Això va donar lloc que es designés un director general suplent, cosa que es va fer mitjançant una resolució seva, utilitzant la via de la Llei d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat. El Consell d’Administració, per tant, no només no va ser consultat sinó que ni tan sols va ser convocat; ni per rebre la notificació formal del cessament de l’anterior director general, ni per obtenir la de la designació del seu suplent, amb clara conculcació, des del meu punt de vista, de l’esperit de l’article cinquè de la Llei de creació. Aquest, senyor conseller, és només un exemple, el més recent; se’n podrien afegir molts més. Vostè em dirà, potser, que el procediment s’ajusta a dret. D’acord, no discutirem aquest tema; a mi em sembla que no, però és igual. Del que no en tinc cap dubte és del menysteniment de què és objecte, de manera sistemàtica, el Consell d’Administració i del fet de considerar-lo com una simple unitat de l’Administració. Aquesta actitud, més enllà de les consideracions procedimentals que pertoquin, el que ve a reflectir clarament és una determinada sensibilitat: la de considerar els mitjans públics un patrimoni exclusiu del Govern. I ja no li parlo de la presència d’uns o d’altres en els espais informatius, ni de l’orientació dels programes, ni tan sols per confegir els continguts; li parlo de quelcom tan simple com la necessitat de tenir present que la ràdio i la televisió públiques són cosa de tots i que, per tant, és des de la pluralitat que es reflecteix en el Parlament que s’han de decidir les qüestions capitals que afecten el seu funcionament. Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 26 Nosaltres hi posem molt èmfasi, en això de la pluralitat, perquè creiem que Catalunya, que el nostre país ho és, de plural, i, per tant, en tot s’hi ha de notar, en tot s’hi ha de veure. Però que passin aquestes coses, senyor conseller, no és culpa només del Govern, no es preocupi; crec, amb tota franquesa, que per part de les forces polítiques, de totes les forces polítiques, hi ha hagut un interès més aviat minso per conèixer l’autèntica problemàtica dels mitjans públics, dedicats com estem quasi exclusivament a controlar el temps de les nostres intervencions davant del micròfon i de la càmera. La major part dels polítics s’obsessionen cronometrant els temps de les seves aparicions, comparant-les amb les dels altres líders. I així és com, instal·lats en aquesta mena de competició iconogràfica, els arbres no ens deixen veure el bosc. I el que passa és que el bosc existeix. Ben sovint és en els programes d’entreteniment i de ficció on es pot trobar, senyor conseller, l’autèntica intencionalitat, la càrrega ideològica que perverteix la finalitat amb què aquests mitjans foren concebuts: els estereotips dels personatges, una determinada manera de parlar o de vestir, un to foteta quan es parla de determinades coses o de certes persones, fins i tot el públic assistent... El públic assistent –fixi’s quina cosa més senzilla!–, el públic assistent pot condicionar –i de fet ho fa– l’opinió dels espectadors. Hem de fer els esforços necessaris per tal d’introduir en els mitjans de titularitat pública criteris de proporcionalitat, però no només pel que fa a les aparicions dels polítics. I ho dic perquè, també en aquest sentit, assistim a un cert desgavell. No es poden, per exemple, esmerçar els recursos públics a produir continguts que no responen a res que tingui a veure amb la finalitat que justifica la seva existència. Només a tall de reflexió em permetré fer-los avinents alguns exemples propers, d’altra banda, en el temps. L’altre dia veia, pel Canal 33, un partit de rugbi entre el Perpinyà i el Narbona, i em preguntava el sentit que pot tenir transmetre des de França, amb tot el que això suposa, la competició d’un esport que, tot plegat, no arriba a tenir a Catalunya ni mig miler de llicències. És que, potser, del que es tracta és d’eixamplar l’abast de la cobertura? No ho sé ben bé. Però mentre això passava a Televisió de Catalunya, Barcelona Televisió ens obsequiava amb el monòleg d’un peculiar actor o comentarista –no sé ben bé, exactament, el que era– que considerava, així com sona, la conveniència d’escanyar la seva mare. Per dir-ho tot, això passava –com dic– a Barcelona Televisió, just després d’emetre’s una pel·lícula a la qual la mateixa cadena atribuïa la qualificació d’«ics», suposo que per indicar que es tractava de sexe explícit, com, efectivament, així era. En conclusió, és aquesta la missió que tenen encomanada les televisions públiques? Punt 2 On tampoc es deixa veure massa el respecte exigit pels mitjans públics és en el que en podríem dir la línia editorial subjacent en alguns d’ells, la línia editorial subjacent. Veuran què vull dir amb això. M’apresso a manifestar, senyor conseller, que moltes vegades em consta que això no és fruit de cap consigna, de consigna explícita, vull dir, però aquesta consigna es percep, existeix, flota en l’ambient. PLE DEL PARLAMENT Em permetré fer només algunes preguntes. És acceptable la desqualificació sistemàtica d’un dirigent polític? És de rebut que cada vegada que es parla d’un determinat personatge es faci per escarnir-lo o per ridiculitzarlo? És una mostra de rigor escoltar en l’informatiu d’una ràdio o d’una televisió públiques «els reis de l’Estat espanyol» per referir-se als reis d’Espanya? O «plou a tot l’Estat», per dir que està plovent en el conjunt de la geografia espanyola? Jo quan sento això m’imagino el despatx del president del Congrés dels Diputats, o el del president del Tribunal de Comptes, o, fins i tot, el del president de la Generalitat –que també és Estat–, mullant-se, plovent allà a bots i a barrals. És evident que, a més d’estar dient una barbaritat, el que s’intenta és utilitzar la teràpia de què parlava per tal que les coses, més que no pas com són, acabin sent el que interessa que siguin; ja saben que les coses presentades com a reals acaben sent reals, amb les seves conseqüències. I que no se’ns digui que són fets aïllats o que es tracta d’un error, perquè mai he sentit dir, per exemple, «la reina de l’Estat britànic» o que «plou a l’Estat francès», no ho he sentit dir mai. A què cal, doncs, atribuir aquestes coses? Sens dubte, a un cert ambient, més o menys tolerat, potser, fins i tot, en alguns casos, estimulat, però reconeixeran amb mi que no, precisament, nodrit de rigor. I aquesta és la raó per la qual molts ens venim queixant des de fa temps, però els que es queixen sobretot són els professionals dels mitjans, de moltes altres coses, tips de veure’s injustament obligats a treballar sota sospita, sense tenir, en la major part dels supòsits, cap mena de culpa. Molts s’han pronunciat en aquest sentit, hem llegit comunicats a bastament difosos, no? Per això, en les propostes de resolució que demà presentarà el nostre Grup hem volgut incloure un reconeixement explícit a la seva tasca. I abans que qualsevol pugui pensar que es tracta d’un afalagament interessat o, tractant-se d’aquest modest diputat que els parla, d’un cert gremialisme, vull dir que ningú no pot posar en dubte que és gràcies, entre altres coses, als professionals dels mitjans de comunicació que s’ha remogut la consciència política en el sentit d’endegar la reflexió pública que significa un debat d’aquesta naturalesa. Un cop més s’ha de valorar que el paper dels professionals hagi estat el de criticar, no pas el d’aplaudir, perquè aquesta és la seva missió i, sens dubte, també la seva obligació. Abans deia que se’ns fa necessari canviar les regles del joc perquè les que tenim, que varen ser produïdes durant la transició, ja no serveixen. I és que la transició ja s’ha acabat, i també es fa necessari que tots plegats en adonem que cal afrontar la realitat des d’una altra perspectiva, sense el menysteniment de ningú i amb amplitud de mires, perquè això, en alguns casos, encara no és així. Quan reclamem –i nosaltres, el nostre Grup, ho fem– una ràdio i una televisió públiques de qualitat, què és el que estem demanant? Doncs, uns continguts que procurin complaure la majoria, al temps que suposin una aportació positiva al patrimoni intel·lectual dels espectadors, molt especialment d’aquells que integren el que SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 27 anomenem públic infantil i juvenil, que reflecteixin valors de tolerància, de rebuig de la xenofòbia i del sexisme, que difonguin arguments d’integració de les minories ètniques marginades. I m’afanyo a dir que això no està renyit amb els índexs d’audiència, perquè espais d’un alt interès informatiu, debats participatius que s’han esvaït en el temps... Quan fa que no assistim a un debat com aquells que es produïen fa alguns temps? I un bon gruix de produccions divulgatives han assolit, per exemple, a Televisió de Catalunya, extraordinaris nivells d’acceptació. En conseqüència, el Grup Parlamentari Popular presentarà demà diverses propostes de resolució encaminades a garantir l’acompliment dels criteris esmentats. La Llei de l’audiovisual, per tant, des de la nostra perspectiva, haurà d’abordar el disseny de tots aquests mecanismes i, per tal de garantir la neutralitat i el respecte a la veritat que han d’informar els continguts, per tal d’assegurar el rigor i la qualitat dels mitjans públics, es fa necessari que els dotem d’un òrgan capaç d’exercir des de la independència la necessària supervisió del sector en el seu conjunt. I aquest organisme ha de ser, un cop dotat de les competències necessàries, sorgides de la seva reforma, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Aquest Consell haurà de reflectir la variada composició social i professional del nostre país, i afegir, a les competències que li varen ser atribuïdes en el moment de la seva creació, aquelles altres que li permetin exercir amb plenitud i garantia la supervisió i el control dels mitjans de comunicació públics, i en determinats aspectes també dels privats. Així, doncs, produirem una proposta de resolució al respecte que faci possible l’inici immediat dels treballs legislatius d’una ponència conjunta que hauran de concloure, en el pitjor dels supòsits, abans de sis mesos. I malgrat que sigui, en aquesta ponència conjunta que proposem, on s’haurà de parlar a bastament d’aquesta qüestió, vagi per endavant la nostra voluntat, la nostra voluntat d’atribuir al Consell Audiovisual de Catalunya competències suficients en matèria d’ordenació de l’espai radioelèctric, és a dir, l’atribució de les llicències i de les freqüències, i capacitat sancionadora en els temes que li corresponguin, per tal de poder fer complir la llei. Com els deia, serà al llarg de l’elaboració del text corresponent que haurem de fer avinents els diversos punts de vista. Algú, per tant, podria pensar que potser ens estem excedint manifestant-nos a propòsit d’aspectes concrets, però nosaltres, al contrari, pensem que això es fa necessari, que, al marge del lliure criteri que ha de presidir els treballs de la ponència, políticament resulta del tot convenient fixar determinats punts amb la finalitat de donar resposta a la inquietud, m’atreviria a dir l’enorme inquietud, que existeix en el sector. I per cert, senyor conseller, en aquest punt voldria dirli que l’atorgament de llicències creiem que no s’hauria de produir només a través d’un criteri presidit per la normalització lingüística. Les ones també tenen la seva democràcia, i la democràcia de les ones exigeix una possibilitat d’accedir als mitjans des de les preferències de cadascú, sobretot quan es tracta de mitjans acreditats, si més no, per la seva llarga història. Però, tornant al fil del que li deia, i pel que fa a la Corporació SESSIÓ NÚM. 4.1 Catalana de Ràdio i Televisió, principal tributària del nostre interès atesa la importància de la seva influència social i cultural, dels seus pressupostos, dels recursos humans de què disposa i, sobretot, de la complexitat de la seva gestió, que correspon a la Generalitat, entenem que s’ha procedir d’immediat a la revisió de la Llei 10/83, de 30 de maig, de la creació d’aquest ens públic. I per tant, proposem que es resolgui elaborar, també a través d’una ponència conjunta, un nou text legal capaç de donar resposta, abans de sis mesos igualment, als reptes que tenim plantejats i que en tot cas atribueixi al Consell d’Administració un paper determinant en la gestió de l’ens i de les seves empreses filials. Igualment, entenem que de forma immediata s’ha de procedir a la renovació de la totalitat d’aquest Consell, respecte del qual la proposta que farem, en tràmit de ponència, i que ja manifestem ara, és que els seus membres siguin elegits per majoria absoluta del Parlament. Respecte del paper que, al nostre entendre, hem d’atribuir a aquest Consell d’Administració, voldria subratllar –hi insisteixo– la necessitat de fer d’aquest organisme un autèntic òrgan de gestió, a l’estil del que passa amb qualsevol societat mercantil, i que tal vegada es podria exercir conjuntament amb el director general des d’una comissió delegada. No tindríem pas cap inconvenient tampoc, senyor conseller, que la fórmula que pogués adoptar-se fos la que vostè proposava aquest matí: un consell més reduït, dotat de competències executives i després, diguem-ne, un consell general de la ràdio i la televisió de Catalunya, més ampli i amb representativitat diversa. No hi haurà problema en aquest sentit perquè qualsevol fórmula que vingui a reflectir la pluralitat serà una fórmula a la qual nosaltres ens afegirem; qualsevol, naturalment, des de la perspectiva del que estic dient, com no podria ser d’una altra manera, és clar. Hi ha aspectes, com per exemple el del finançament, tant de la Corporació com de les seves empreses filials, las solucions dels quals tampoc, senyor conseller, admeten demora. A 31 de desembre de 1998 el deute consolidat arriba ja als 80.000 milions de pessetes; vostès mateixos ho reconeixen. No em detindré ara en els detalls de la gestió duta a terme, però crec no errar si dic que la fórmula de l’aval no és el millor camí ni per a finançar la ràdio i la televisió públiques ni per a treureles de la situació per la qual travessen. Per cert, senyor conseller, permeti’m que li faci una petita correcció. No sé si la voluntat d’arribar a Maastricht en les degudes condicions de l’anterior Govern espanyol, el Govern del Partit Socialista, va dur a produir un nou sistema de finançament des de tots els punts de vista ineficaç, com s’ha pogut revelar de forma manifesta i palesa, en tot cas, el que sí que també és segur és que la decisió de renunciar a la subvenció fou duta a terme l’any 1982 per un director general que, a més de creure només en una televisió antropològica, pel que feia a Catalunya, considerava, com un afegitó, que de la publicitat se’n podia viure, i això quan tothom donava per cantat que la televisió privada era una cosa que estava a punt d’arribar; en fi. Ja he parlat del motor industrial que ha de consistir o que ha de constituir la televisió pública de Catalunya. Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 28 I voldria dir que, respecte a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i pel que fa a aquest aspecte diguemne –per utilitzar una frase que ja ha estat dita– emblemàtic, el del nomenament del director general, el nostre Grup Parlamentari treballarà en aquesta ponència conjunta amb la voluntat que el nomenament del director general de la Corporació passi pel fet que el Parlament assumeixi un paper rellevant. Hi han moltes fórmules, moltíssimes –moltíssimes. Nosaltres el que volem és que el Parlament tingui un paper rellevant, que quedi clar que les coses no poden seguir com fins ara, que s’ha d’atribuir, com dic, protagonisme al Parlament i que hem d’estar oberts a totes les propostes i triar-ne la millor –triar-ne la millor. No podem per menys que creure que la democràcia, la participació i la pluralitat, les veuen, els ciutadans, reflectides molt més que en l’acció de qualsevol govern, dit sigui això amb tots els respectes a tots els governs, en l’actitud que es desenvolupa en el Parlament. I per tant cal enfortir-lo, el Parlament, i la millor manera de fer-ho és atribuint a la cambra un paper decisiu en els assumptes que, com aquest, són, des del nostre punt de vista, fonamentals. Permeti’m dir-li, però, senyor conseller, que, malgrat que és obvi que encara no disposem d’aquest instrument legal –vostè també ho ha apuntat fa un moment, per tant, crec que aquí hi haurà plena coincidència–, fóra bo –jo accepto aquest oferiment seu, doncs, amb satisfacció– que, en efecte, abans de procedir-se, abans –hi insisteixo– que aquesta llei sigui aprovada, la designació del nou director general –cosa que m’imagino que haurà de tenir lloc ben aviat– es faci un cop adequades consultes amb els diversos grups polítics representats a la cambra, perquè, en la pràctica, puguem estar en disposició de dir que tenim, si més no, un director general de consens. Aquesta recomanació, però, no és només per a vostè, perquè creiem que s’ha de fer extensiva a les corporacions locals de què depenen els mitjans públics de ràdio i televisió municipals, igualment tributaris del control que garanteixi la seva pluralitat, com esperem que vingui a reflectir, en efecte, la Llei de l’audiovisual a què em referia en un altre moment del meu discurs, estic pensant, per exemple, en les emissores de ràdio i televisió municipals, en Barcelona Televisió, en COMRàdio, etcètera; com comprendran, atenent a l’interès respecte a la pluralitat, no podem establir diferències entre uns i altres. Temps tindrem, però, per discutir a bastament i constructiva totes aquestes qüestions. No voldria acabar, però, sense fer un breu esment, encara que només fos, al tema de la societat de la informació manifestant a la cambra la voluntat –i així ho recollirà demà una de les nostres propostes de resolució– que, abans de finalitzar la present legislatura, es garanteixi l’accés de tot el territori de Catalunya a la xarxa de banda ampla que permeti la integració de tota la població en les noves tecnologies i en la societat de la informació. Punt 2 Em permetré dir per acabar, senyor president, que aquest debat no només ha suscitat una extraordinària expectació en el conjunt de la societat, sinó que era esperat pels professionals del sector amb autèntic interès, cosa que des d’aquí voldria agrair, i l’esperaven PLE DEL PARLAMENT amb interès amb la confiança de trobar en ell un signe inequívoc que les coses milloraran, que milloraran per a ells i per al conjunt de la societat, perquè el tema de què estem parlant ens afecta a tots. Només, en conseqüència, un desig per acabar: tant de bo que d’aquí a uns quants mesos tots els qui de nosaltres esperaven una resposta en consonància amb els seus anhels puguin dir que en nosaltres l’han trobat. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Té la paraula el senyor conseller de la Presidència. El conseller de la Presidència Molt honorable president, senyores i senyors diputats, senyor diputat, és veritat que aquest matí els he pegat una petita pallissa –això ho reconec–; ha sigut un discurs llarg i jo, sincerament, crec que no estava basat en el cofoisme, però, sincerament, em semblava que o parlava de tot o després vostès em dirien que no havia tocat els temes a bastament, no? Vostè diu: «Home, vostè ha parlat molt més de les telecomunicacions que no pas de l’audiovisual.» Bé, és la seva visió. Jo crec que he parlat de tot; ho he fet llarg expressament per parlar de tot –per parlar de tot. I per tant, escolti, jo, sincerament, crec que aquesta era la meva obligació perquè –hi insisteixo– la meva opinió és que el tema dels audiovisuals, de les telecomunicacions, de la revolució aquesta de la societat de la informació és un tema d’una gran importància de cara al nostre futur. Jo li he dit que el naixement de la televisió, de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió responia, entre altres coses, a un intent de normalitzar el país. I bé, és veritat que l’important és com sonen les campanes, però escolti, a mi em sonen molt millor –o em sonaran molt millor– les de Montserrat, aquest any, que no pas les de la Puerta del Sol; segur: és un problema de sensibilitat. Vostè em diu: «Escolti, és la seva sensibilitat.» És cert; és un problema de la meva sensibilitat i l’hi reconec: sóc un enamorat del meu país, sóc un enamorat de Catalunya. Això no vol dir que estiguem contra ningú; sincerament, sóc dels que no creuen que sigui un problema d’estar contra l’altre, però sí que és evident que ens sentim orgullosos del nostre país i de les nostres tradicions, i el fet del final d’any és evident que és un fet que colpeix. Agraeixo que vostè plantegi els temes amb el to que ho ha fet. Vostè diu: «Escolti, hem de prendre decisions encara que sigui sense variar les lleis estatals.» Bé, ho farem –ho farem–, prendrem decisions sense variar les lleis estatals; les lleis estatals no ens impediran crear una llei de l’audiovisual, no ens impediran crear una nova llei de la Corporació, no ens impediran crear una llei del Consorci de l’Audiovisual de Catalunya, però llavors li demano que no ens ho porti al Constitucional; sincerament, l’hi demano de tot cor perquè ho podria portar i, a sobre, guanyaria –i, a sobre, guanyaria. Per tant... Home, aquesta és la veritat. Vostè diu: «Posemhi imaginació.» Bé, escolti, és la imaginació que jo els demanaria; jo li demanaria que fossin imaginatius, SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 29 doncs, en el moment d’interpretar la Llei de seleccions esportives catalanes i s’estalviaria el recurs del Constitucional, per exemple, no? Escolti, jo crec, sincerament, que hem de canviar aquesta llei i aquest article d’aquesta llei. El que sí que és cert és que jo crec que no és raó, el canvi d’aquest article d’aquesta llei, per paralitzar-ho tot. Per tant, jo sóc dels que creuen que ens hem de posar a fer feina, a treballar per a fer els canvis adients, per a legislar, però, evidentment, això també ens exigirà un esforç a nivell de l’Estat, de canviar l’article 2 de la Llei. Estic d’acord que fem una ponència per fer la Llei de l’audiovisual de Catalunya. És important que aquesta llei sigui el màxim consensuada possible. Jo crec que és una de les lleis més importants que podem fer i és una llei que, a més, jo crec que tindrà una importància gran si nosaltres som capaços de consensuar-la. Evidentment, no la lligo a cap llei a nivell de l’Estat, però sí que és evident, també, que seria bo ser capaços de fer una llei a nivell de l’Estat que ens permetés tenir les competències que nosaltres necessitem per desenvolupar aquest sector de l’audiovisual a nivell de Catalunya. Necessitem uns mitjans públics transparents, capaços de retre comptes, capaços de tenir control, i aquest és un punt molt important, no? Nosaltres necessitem, de totes totes, separar els mecanismes de control dels de gestió. Aquesta és una obsessió de barrejar aquests temes, i això fa que les coses no funcionin, i ho explicaré amb un altre exemple, i un exemple que, a més, és nascut del consens, però que jo he viscut; també és sanitari: al seu dia vàrem fer aquí una llei, no?, la Llei del Servei Català de la Salut, i vam crear un consell d’administració molt participatiu, extraordinàriament participatiu, que jo crec que ha anat bé, i ha sigut positiu, i ha sigut un punt de trobada i d’acords amb molts partits, no? Però vostè sap el que em passava...? Jo no sé què li passa ara al conseller Rius –no?–, però sap el que em passava a mi quan jo era conseller de Sanitat i presidia aquest Consell del Servei Català de la Salut, en el qual hi ha sindicats, ajuntaments, hi ha una mica de tot? Doncs el que em passava és que, quan arribava el moment de votar els pressupostos, hi havia tot un conjunt de persones que em deien: «Escolta’m, nosaltres ens abstindrem o votarem sempre negatiu, perquè comprendràs que, el que no et donarem, és la coartada de tenir aprovat aquest pressupost a nivell del Parlament i que després no et puguem criticar en el Parlament.» Aquest és un error, aquesta no és una bona manera perquè funcioni un consell d’administració. Hem de fer un esforç de trobar punts de trobada, punts de discussió, punts on es pugui arribar amb aquest cert grau de complicitat que es pot aconseguir entre partits, encara que tinguin ideologies diferents, però al mateix temps hem de saber impulsar aquests consells d’administració, de gestió, que facin que les coses funcionin i que cada un tingui la seva responsabilitat, i responsabilitats ben assumides a nivell de gestió. Vostè em fa una crítica que li admeto. Diu: «Escolti, vostè ha nomenat un director suplent, no?» És veritat, he nomenat un director suplent. Em semblava que la Corporació no podia estar sense director general. El tràmit de director suplent és un tràmit absolutament SESSIÓ NÚM. 4.1 mecànic, i, escolti’m, jo crec que això és un desastre, si nosaltres hem de consensuar el director suplent per uns dies, fins que es nomeni el nou director general. Sincerament, el nomenament d’un director suplent, que ja em va arribar una música que tothom estava revoltat, el fet de nomenar un director suplent és un tràmit absolutament puntual, perquè en el que consisteix és a nomenar un nou director general; el que no podem tenir és un director suplent mesos i mesos, que aquest és un costum que hi ha llocs que s’ha arribat a fer, de posar suplents mesos i mesos... Escolti’m, no crec que sigui una cosa efectiva. Això seria un gran desastre, i lamento si algú s’ho ha pres, això, com un menysteniment, perquè, en absolut, la voluntat era de tenir un menysteniment, sinó buscar una solució administrativa, puntual, a una situació també puntual que passa ara. És veritat que, en la majoria de casos, la gent es basa més en els minutatges que no pas en l’autèntica pluralitat, no? I això és trist. Home, vostè ha dit una cosa, de tota manera, que em permetrà dir-li que em deixa sorprès, eh? Que el públic assistent hàgim de valorar la quota, a veure quants n’entraran d’un color o d’un altre, o tal, això és impossible, escolti’m, això és impossible. El públic assistent als programes, doncs, hi va qui vol, hi entra qui vol, i estan amb l’actitud que volen, no? Sí que vostè acaba fent una explicació que és veritat, i aquesta veritat és un gran problema de sensibilitat: vostè no entén per què el Canal 33 fa un partit de rugbi a Perpinyà. Lamento que no ho entengui, lamento que no ho entengui... És un problema de sensibilitat profunda, i jo ho entenc perfectament: a nosaltres ens agrada veure un partit de rugbi de la Catalunya Nord, no? Jo, escolti’m, crec que és un problema absolutament de sensibilitats i, per tant, escolti’m, nosaltres estem encantats de la vida que es doni, això. Sí que vostè diu: «Escolti’m...», hi han expressions o hi han maneres de parlar que a vostè el sorprenen, i diu: «Escolti’m, que no són prou correctes, i normalment parlen d’”Estat espanyol”, en lloc d’”Espanya”...» Jo sóc dels que diu molt «Estat espanyol», i escolti, no ho faig per molestar i no ho faig per, quan dic això, donar la sensació que plou dintre de cap institució. A mi em resulta més fàcil dir «Estat espanyol» que «Regne d’Espanya», per raons òbvies, de pronunciació i de dificultat de la meva llengua... (Rialles.) Tota televisió, evidentment, ha de defensar uns valors, no? I jo crec que és important, i crec que és important que nosaltres defensem uns valors, i aquest és un paper important que jo crec que ha de tenir el Consell de l’Audiovisual, i que n’ha de tenir una vigilància especial, perquè no ha de defensar els seus valors o els meus, sinó que són uns valors diferents, de respecte a tothom –de respecte a tothom. Jo ja he dit que hi ha una proposició d’Esquerra Republicana sobre el Consell de l’Audiovisual, que va endavant i, per tant, nosaltres estem disposats a discutir-la i a aprofundir en aquest tema, no? I creiem, sincerament, que el Consell de l’Audiovisual ha de tenir capacitat sancionadora –hi estem completament d’acord–, però, escolti, jo, en el que no estic d’acord –i li ho dic sincerament, i me n’hauran de convèncer molt– és que el Consell Audiovisual hagi d’adjudicar les freqüències, Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 30 eh? Ho he dit repetides vegades; per tant, no... Jo crec que ha de fer informes preceptius, però no acabo d’entendre que el Consell de l’Audiovisual hagi de donar les freqüències, molt més, encara –i em costa d’entendre–, si això no es fa a nivell de l’Estat. I que vostè ho proposi em deixa bastant sorprès, perquè no sé que a nivell de l’Estat s’estigui fent aquest plantejament. És veritat que l’adjudicació de freqüències no s’ha de fer només per la normalització lingüística, seria un gran disbarat, no? Quan es fa un concurs hi han unes bases, hi ha un reglament, i la gent s’ha d’ajustar a això, i el que és evident és que hi ha cops que, la gent, aquests concursos –i entenc que és per falta de costum–, jo, sincerament, crec que se’ls prenen a broma. Diu: «Escolta’m, ens faran una renovació automàtica», i un concurs és un concurs, i està sotmès a una normativa i a unes maneres i a unes formes, no? Escolti’m, el que no es pot fer mai és que, si un senyor té una puntuació de 90 i un altre la té de 45, donar-ho al de 45. Per tant, escolti’m, jo crec que un concurs és un concurs... Una altra cosa diferent és quan s’han de fer aquests concursos, quant de temps ha de ser el temps d’adjudicació que es fa, quan s’han de fer les renovacions i com funciona tot això, no? Perquè és veritat que, segons com és faci això..., i això és cert, i és un fet que ens ha de fer reflexionar a tots, i hem de veure com ho fem, i això jo crec que és una reflexió que hem de fer a nivell de l’Estat, hem de veure que, evidentment, un Govern no tingui un poder discrecional que, sincerament, crec que de cap de les maneres ha de tenir. Nosaltres hem de fer una nova Llei de la Corporació, hi estic d’acord; estic d’acord que es busquin fórmules de fer-la conjuntament, i de fer, si és necessària, una ponència conjunta, però també estic d’acord que, durant aquest temps, el que s’ha de fer és una renovació immediata del Consell d’Administració, i jo demano –hi insisteixo– a tots els grups de la cambra, i el nostre espero que donem exemple especialment, que la renovació la fem ben feta, que la fem ben feta, no?, i que fem una renovació d’una manera clara i amb la màxima independència de les persones i la màxima professionalitat possible, tenint clar que un consell d’administració és un consell d’administració, i que, a més, és un òrgan que separa el control de la gestió. El control és evident –ja ho he repetit diferents vegades– que el pot fer el Consell Assessor de l’Audiovisual, i al control, a més, jo, sincerament, crec que hi hauria d’haver una estructura, que és aquest Consell de Ràdio i Televisió de Catalunya, que jo crec que podria ser un òrgan representatiu que permetés aquestes maneres de control. Punt 2 Vostè critica el finançament... És cert, no?, hi ha un problema de finançament. No, no, hi ha un problema de finançament: un problema gros de finançament, i el tenim nosaltres i el tenim totes les televisions públiques, no? I, escolti’m, no l’hem solucionat, ni nosaltres, ni l’ha solucionat l’Estat central, no? I no dono la culpa al PP, és una culpa que tenim conjuntament tots. La veritat és que, es vulgui o no, agradi o no, el que s’ha buscat és una fórmula en tots els governs, que és aquesta fórmula d’avals que, evidentment, té un joc per un temps, però no pot continuar endavant, no? Per tant, és evident que nosaltres hem de donar una solució de fi- PLE DEL PARLAMENT nançament, que és una solució de finançament que s’ha de donar globalment, però que, evidentment, a part de la solució de finançament global que es doni, i de quina és la participació pública, i de quina és la participació de publicitat en aquest finançament, el que és evident és que s’ha de fer un contracte programa deixant clar quins són els diners que gastarem nosaltres en la nostra televisió pública. Vostè diu: «El Parlament, que faci un paper rellevant»; bé, el pot tenir, escolti’m, però vostè fixi’s en la quantitat de controls que té: si hi ha una Comissió de Control de la Corporació de Ràdio i Televisió, en aquest Parlament! Aquesta Comissió ja existeix, no? El Consell d’Administració es nomena amb una aquiescència important dels grups de la cambra, no? És a dir, jo crec que el que no es pot fer és segons què, més controls dels normals. Però, evidentment, de totes totes, el que sí que he dit i el que repeteixo és que nosaltres el que procurarem, avui, demà i els propers dies, de buscar la màxima col·laboració i el màxim consens amb tots els grups. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyor conseller. Senyor diputat... El Sr. Fernández Deu Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, senyor conseller, vejam, jo també sóc un enamorat del meu país, eh?, i vostè diu que la ràdio i la televisió públiques han nascut amb la voluntat de normalitzar, de normalitzar Catalunya. Bé, em sembla molt bé; si, d’això, no en tenim cap dubte, i a més hi estarem d’acord, amb tota franquesa li ho dic. El que passa és que, això –jo entenc– res té a veure amb aquesta –diguem-ne– actitud escadussera i minimalista de reduir a una consideració entre les campanades d’allà o allà on sigui, sinó que, del que es tracta, és d’abordar els temes amb un cert grau de realisme, si més no, superior del que veiem per part del Govern. Vostè diu –sé que en el millor sentit de la paraula, però ho diu–: «Farem lleis sense variar les lleis de l’Estat.» Escolti, jo, el que li volia dir, senyor conseller, és que hem de fer un exercici d’imaginació, i moltes vegades vostès els han fet, aquests exercicis d’imaginació. N’he citat un; n’hi han més. Vol dir que quan hi ha voluntat política, que quan hi ha interès, que quan existeix realment el desig de donar solució a un problema, les fórmules es troben, perquè existeixen, i, escolti, si per tal d’aconseguir allò que tots els membres de la cambra o que tots els grups de la cambra considerem el millor per a la radiotelevisió pública del nostre país, fa falta produir algun tipus de modificació, doncs, endeguem el procediment necessari per tal d’aconseguir allò que ens permeti produir-nos en el sentit que resulti convenient. Però, en tot cas, ja ho veurem en la ponència; no ens neguem a re, siguem imaginatius! El Consell Audiovisual de Catalunya, escolti, des del meu punt de vista, jo crec que un consell audiovisual sense competències en matèria d’ordenació de l’espai radioelèctric i sense capacitat sancionadora –amb tota SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 31 franquesa, eh?–, vull dir, no serveix de massa cosa. I vostè em dirà: «Per què? És que hi ha desconfiança?» Doncs, no necessàriament hi ha d’haver desconfiança, però el que hi ha és la necessitat d’atribuir a un organisme independent el fet d’afrontar aquest tipus de cosa, perquè, si no, ens trobarem en circumstàncies com les que ja hem tingut oportunitat de viure molt recentment, fa ben poc temps. I és en aquest sentit que es produïa la meva reflexió a propòsit d’aquest tema, i per això deia que hem de fer propostes raonables i viables. I això ho aplico a tot: la viabilitat és molt important, estic d’acord amb vostè, senyor conseller, molt important. De res ens serviria fer lleis que poguessin resultar molt altisonants si, al cap i a la fi, això no ens servís ni per al que és més mínim. Imaginem-nos produir plantejaments en base a majories qualificadíssimes, que probablement –dic en un supòsit teòric, de forma exclusiva– aconseguissin el suport suficient per tirar endavant, però després, a l’hora de materialitzar-ho, això no seria possible. Per tant, estem d’acord: hem de buscar criteris raonables, però també viables. Escolti, pel que fa al tema del director suplent, a veure, no entrarem ara en una discussió a propòsit del procediment emprat, però, amb tota franquesa també, senyor conseller, què costava convocar el Consell d’Administració per dir-li-ho? Què costava? És a això al que em refereixo també, llevat que existeix un fet suplementàriament important, i és que l’article cinquè de la Llei de creació de l’ens públic diu que el Consell d’Administració coneixerà la separació, el cessament del director general quan es produeixi, per decisió del Govern, i al mateix temps serà escoltat abans que es procedeixi a qualsevol designació. Bé és cert també que es refereix a la d’un nou director general, no parla de suplència, però en fi... I tampoc passava res, perquè si comptem des del dia en què el senyor Vilajoana va deixar de ser director general i el dia en què vostès, amb tota probabilitat, produiran el nou nomenament, veurà com alguns viatges del director general eren més llargs que no pas aquest termini i la televisió pública de Catalunya no es va enfonsar per això. Vostè em deia allò del públic assistent. Escolti, escolti, li parlo seriosament, senyor Trias, i sé que vostè em diu això que el públic assistent no té importància, perquè vostè –i no té per què saber-ho– ha viscut una formació intel·lectual i acadèmica que no té res a veure amb tot això, però el que li dic no és cap fotesa, és molt important. Vostè ha de saber que el públic no s’hi presenta espontàniament, a la televisió. El públic és, per dir-ho d’alguna manera, sotmès a allò que en diuen «el banderín de enganche», per entendre’ns; és a dir, hi ha unes empreses que els convoquen, que els inviten, que els donen un obsequi, els hi fan anar, i els criteris que s’han de seguir per a aquest públic es tenen molt presents, i, a més, es produeixen, es donen. No dic quins, però es donen. Sí, sí, d’acord, el Consell de la Corporació s’ha de renovar immediatament, immediatament, i ha de ser un consell de gestió, un consell capaç de treballar en el sentit no només de donar la seva opinió, sinó de comprometre’s en la gestió del dia a dia. Per tant, en això no hi ha cap diferència substancial. Probablement no m’he SESSIÓ NÚM. 4.1 sabut expressar suficientment bé, però el que jo volia venir a dir és exactament això: el Consell d’Administració ha d’anar per aquí. I també en tràmit de ponència jo crec que trobarem –i em fa l’efecte que amb no massa dificultat– fórmules igualment raonables en aquest sentit. El tema del finançament, miri, jo, la fórmula que considero més viable dins d’aquest ampli ventall que suposa dir «finançament mixt: publicitat-subvenció», mai aval, eh?, mai aval –abans ja hem comentat per què, i també hi estem d’acord, però mai aval–, finançament mixt, la fórmula del contracte programa és la millor. La fórmula del contracte programa produeix, a més, senyor conseller, una extraordinària estabilitat. Ara mateix, fa una setmana, he assistit al Fòrum Internacional de la Televisió i he estat parlant amb els companys de la BBC, i els companys de la BBC tenen clarament establert en el temps fins d’aquí a sis anys tot el que faran, i això és gràcies al contracte programa. I existeixen fórmules alternatives, és clar que n’existeixen! Ja les coneixem, ja les vivim o ja les patim, per dirho d’alguna manera, però no ho vénen a garantir de debò. Intentem acostar-nos a aquesta fórmula. I, després, em permeto dir-li que ens hem d’acostumar a inventar recursos. I ho dic amb tota intenció, perquè en aquests moments vostè sap que Televisió de Catalunya, que és una televisió petita –és una televisió petita– té una importància extraordinària en el conjunt del món, molt important, i això és degut segurament al fet que Televisió de Catalunya fa les coses ben fetes, que també s’ha de dir que hi ha coses molt positives a Televisió de Catalunya, però aquí no venim a fer els Jocs Florals, venim a criticar allò que no està bé. Però a més d’aquestes coses que poden, diguem-ne, justificar el fet que tingui un determinat prestigi, el que té és una arma estratègica, que són els drets del Futbol Club Barcelona. I el Futbol Club Barcelona, perquè ho sàpiga tothom, és el producte de televisió més car del món, el més car del món, i aquí incloc tots els altres productes, tots: de cinema, de tota mena, que n’hi ha alguns que déu n’hi do, i del que vostè vulgui. Per tant, ara disposem d’una arma –com deia– estratègica molt important. Tal vegada, això no ho podrem mantenir en el temps molts anys, per una raó: perquè les despeses a què han de fer front, no el Barça, sinó tots els clubs del món, són creixents, i són creixents en funció –perquè això és un peix que es mossega la cua– també del nombre d’espectadors de què disposen aquells qui estan en condicions de pagar quantitats astronòmiques per aquests drets, cosa que tinc la sensació que nosaltres no estarem en disposició de fer. Per tant, també, senyor conseller: imaginació a l’hora d’inventar nous recursos. I, per acabar, no volia dir que hàgim d’establir més controls dels normals; en tot cas, el que hem de fer és establir-los millor. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Senyor conseller... Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 32 El conseller de la Presidència Sí, només una cosa, una mica de distensió, eh? Quan vostè parla del públic assistent i diu: «escolti, Trias, vostè...» No, no, jo ja sé de què va, això del públic assistent. Miri, em va passar un cop que vaig anar a TV3, en un programa, quan era conseller de Sanitat, i a la primera fila tot eren persones que anaven de color negre. Vostè es pot imaginar per què anaven totes de negre, no? Va ser un programa d’aquests catastròfics. Per tant, sí que passa, això. Però és que és lògic que el públic que vagi a un programa sigui el públic que estigui interessat en aquell programa, i, per tant, jo crec que això és d’una lògica absoluta. Gràcies. El president Moltes gràcies, senyor conseller. Senyor diputat... El Sr. Fernández Deu Ara no el sabré fer anar, jo, aquest aparell... Senyor conseller, no, sense ànim de polemitzar, i només a propòsit d’aquest exclusiu punt a què vostè feia referència. Vostè sap, per exemple, que d’un determinat gènere de molt èxit a totes les televisions del món, que són les comèdies de situació, a la intervenció dels actors que vénen a desenvolupar el contingut d’un guió prèviament escrit, s’hi afegeixen sons característics de somriures, de músiques, etcètera. Això mai es fa com a producte de la casualitat; això es fa perquè a través d’aquestes manifestacions que, aparentment, són espontànies, i que no ho són, que són interessades i preconcebudes, es pot arribar a influir en la gent de manera molt més eficaç. Això és, senyor conseller, al que em referia. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Pel Grup d’Esquerra Republicana, té la paraula l’il·lustre diputat senyor Josep Bargalló. El Sr. Bargalló Valls Senyor president, senyores i senyors diputats, senyors consellers, senyora consellera, pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana, aquest debat ha de ser el punt d’inflexió en la política de comunicació de Catalunya, i especialment el punt de partida d’un disseny modern, nacional i professional del sistema de ràdio i televisió a partir de l’impuls i la definició del que és el servei públic audiovisual. Punt 2 I això és el que pretenem: definir el servei de ràdio i televisió, i establir els plantejaments fonamentals de refermament del sistema públic. Sens dubte que, en aquest context, l’elecció d’òrgans directius i d’òrgans de regulació i control és un component important, però no l’únic ni el més cabdal. Perquè, de què ens servirà un procés transparent i plural si mantenim un model públic de ràdio i televisió anacrònic i poc professionalitzat? PLE DEL PARLAMENT Ens interessa, doncs, començar pel model, per una concepció global del servei i per l’anàlisi d’un sistema que no deixi de banda cap dels seus elements. Sens dubte, també, que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió és una peça clau d’aquest sistema, però no l’única. No podem ni volem deixar de banda els serveis de Radiotelevisió Espanyola a Catalunya, les televisions i les ràdios locals o supralocals, l’Agència Efe, i tampoc podem deixar de banda el passat, tot i que volem centrar-nos en el futur. El present, que no ens convenç, ve definit per uns mitjans públics que a hores d’ara no conformen un sistema de ràdio i televisió públic; conformen més aviat un sistema oficial. Aquest matí vostè ho deia, amb paraules del president Pujol, que deia que Catalunya Ràdio era la ràdio institucional de Catalunya. Doncs, no volem un servei institucional de ràdio i televisió: volem un servei públic. En aquest present, els errors de la classe política governant han estat continus i diversos. Les institucions que tenen i han tingut ràdios i televisions han actuat sovint més com a amos que com a dipositaris d’una titularitat pública i garants de la seva utilitat social, cultural i nacional. Fins i tot quan aquest Parlament va dotar Catalunya de la primera autoritat audiovisual independent –Consell de l’Audiovisual– ho va fer sense la valentia que calia, donant-li algunes atribucions però denegant-n’hi d’altres d’entre les que defineixen una veritable autoritat independent. No volem parlar del passat, però, en tot cas, en aquest moment en farem un esment per deixar clars aquests errors, aquest sistema que no ens agrada. Si repassem els noms dels dotze membres del CAC trobem mostres d’aquests errors: dels membres nomenats pel Govern hi ha dos diputats d’aquesta cambra; dels designats pel Parlament, un productor audiovisual en actiu; dels nomenats per la Federació de Municipis de Catalunya hi ha un regidor que és president d’una empresa pública que gestiona una televisió i un membre de la direcció política d’un partit, i, finalment, dels designats per l’Associació Catalana de Municipis, una directora de programes d’una ràdio municipal. Aquests no són els perfils d’una autoritat audiovisual independent dels poders polítics i econòmics. No ho diem només perquè en aquest cas –com en els altres– nosaltres tenim les mans netes, sinó que ho diem des del més ferm convenciment moral. Nosaltres també ens vam equivocar, nosaltres també ens vàrem equivocar quan vàrem acceptar una llei que permet aquestes compatibilitats injustificables. Quina regulació independent es pot exercir des d’aquesta perspectiva? Quina caracterització professional tenen reconeguts i coneguts càrrecs que hi ha hagut i hi ha a TV3, a Televisió Espanyola a Sant Cugat, a la COM, a l’Agència Efe, si no la de ser corretja de transmissió? Interferències damunt la tasca dels professionals que sovint han vist constreta i menystinguda aquesta tasca a causa d’aquestes interferències. Tenim un model, doncs, que no és professional, que no pot afrontar amb garanties el futur. Hem de canviar aquest model. I per fer-ho cal la construcció d’un marc legislatiu nou, i cal fer-ho des d’una clara concepció d’on estem, d’on volem anar i de quin és el context SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 33 nacional i internacional en què ens movem. I no ens equivoquem, però; aquest no és un debat entre polítics i periodistes, ni tan sols és un debat entre polítics i professionals dels mitjans audiovisuals, que és un concepte molt més ampli i molt més real que el de periodistes, no és un debat en aquest sentit: és un debat per a la ciutadania catalana espectadora i radiooient, és un debat, abans que res, sobre els drets d’aquesta ciutadania. La constitució d’una comunitat cultural en una col·lectivitat de telespectadors i radiooients, per seguir els conceptes formulats pel professor Joan Manel Tresserras, és el resultat d’un llarg procés històric. La complexitat d’aquest procés i els seus costos materials i d’adaptació ens autoritzen a parlar de la condició telespectadora de les cultures contemporànies com d’un patrimoni comunitari. Aquest patrimoni comunitari ha de ser protegit i administrat per les institucions públiques, i, des d’aquest punt de vista, el marc legal en què ens movem no tan sols és insuficient per a garantir el desenvolupament d’aquest patrimoni, començant per la Llei de l’estatut de ràdio i televisió, per la Llei dels tercers canals o la de les televisions locals, sinó que, de vegades, constitueix un flagrant malbaratament d’aquest patrimoni, com s’esdevé amb la llei reguladora de les televisions privades, constrenyidora, a més, de les facultats i competències d’aquest Parlament. La televisió i els altres mitjans contenen entre les seves funcions el necessari desenvolupament d’uns serveis públics que han de garantir l’accés de la població a la informació i a la participació cultural. És la satisfacció d’aquestes funcions de servei públic, la principal font de legitimació de l’existència de mitjans públics i de l’establiment d’inversions i de subvencions també públiques. La televisió i la ràdio públiques, en una xarxa que ha d’integrar tant els mitjans locals com els nacionals, són el principal instrument de qualsevol política de comunicació que ha de contemplar també el paper dels altres mitjans privats i mixtos, conjuntament amb les xarxes i serveis de telecomunicacions i allò que s’anomena les indústries culturals. Aquesta política de comunicació que reclamem, clara i decidida, ha de contenir objectius precisos en camps com l’expressió de les minories culturals, l’ús de mitjans públics des del sistema escolar o l’establiment de programes nacionals. El professor Miquel de Moragas, en el seu llibre Els serveis públics de comunicació, parla de diverses funcions d’aquests serveis públics: la democràtica, la política, la cultural, l’educativa, la identitària, la social, l’econòmica, la moralitzadora i l’estratègica; és a dir, una definició que ja supera la tradicional tríada de formar, informar i entretenir. Estem en condicions, com a país i com a societat, de defensar el millor model audiovisual europeu per a Catalunya, un model de progrés i professional, universal i català, amb l’explícita renúncia a qualsevol caracterització de control polititzat i amb una ferma aposta per la professionalitat i la no-dependència governamental en consonància, per exemple, amb el conegut Informe Tongue del Parlament europeu, de cultura, educació i mitjans de comunicació. En definitiva, hem d’establir un sistema de ràdio i televisió que accentuï la concepció de servei públic, s’obri SESSIÓ NÚM. 4.1 a la pluralitat social, formuli un clara definició de l’espai comunicacional nacional i de difusió de valors ètics i democràtics, integri les noves tecnologies, esdevingui motor de la indústria audiovisual i tingui una organització àgil i democràtica, amb un finançament proporcional i transparent, i l’estructuració professional adient. I això no és cap plantejament radical; això, en el fons, és el mateix que diu el protocol sobre el sistema de radiodifusió pública inclòs al Tractat d’Amsterdam –i que esdevé, a partir d’aquí, part component del tractat constitutiu de la Unió Europea– quan assenyala que el sistema de radiodifusió pública està directament relacionat amb les necessitats democràtiques, socials i culturals de cada societat, així com amb la necessitat de protegir el pluralisme en els mitjans de comunicació. Doncs bé, aquest plantejament de servei públic ens aboca a la necessitat d’un marc legislatiu que el pugui encabir. La Llei 10/83, de creació de la Corporació, mimètica de la Llei 4/80 espanyola, de l’estatut de ràdio i televisió, és un marc legislatiu que hem de superar ràpidament, no només pel fet que ja des del seu inici consagrava mesures de governamentalització del servei públic, sinó perquè d’aleshores ençà han succeït moltes coses: les noves tecnologies, l’aparició de les privades, la consolidació d’una xarxa de televisió local, les diverses directives europees. L’informe del grup d’alt nivell de política audiovisual, presidit pel comissari Marcelino Oreja, i la consegüent resolució del Consell de Ministres insisteixen en l’honestedat del servei públic, en l’obligació de la seva definició per cada estat membre i per cada territori interestatal que en tingui competències. Aquest mateix Ple va coincidir en aquesta necessitat en la passada legislatura en crear per unanimitat la Comissió d’Estudi de Modificació de la Llei de Creació de la Corporació. És per tot això que el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana també proposa la immediata creació i posada en marxa d’una ponència conjunta que redacti, en un termini inicial de sis mesos, el que nosaltres anomenaríem la llei de la ràdio, la televisió i l’audiovisual de Catalunya, per tal que posteriorment passi els tràmits parlamentaris reglamentaris. Cal una reforma a fons de la Corporació i cal trencar els lligams jurídics que obliguen a assimilar les organitzacions de Radiotelevisió Espanyola i les anomenades televisions autonòmiques. Catalunya necessita un sistema propi. Ens cal un nou sistema de televisió pública, ens cal un nou sistema de ràdio pública. Cal ampliar l’àmbit de la Corporació i fer-hi cabre les noves tecnologies, la indústria cultural, l’audiovisual, l’espai comunicatiu nacional. Arribats a aquest punt hem de plantejar la necessitar de fer una aposta política i econòmica decidida per a reforçar la centralitat de Barcelona en l’estratègia de les indústries culturals i de projecció identitària; centralitat respecte a l’Europa d’estats i nacions de baixa demografia i de llengües que es veuen subordinades als grans mercats i a la gran indústria audiovisual; centralitat, també, respecte a un món culturalment tan ric i atractiu com la Mediterrània. Això, des de Catalunya, només es pot fer partint de la indústria de la cultura, partint del sistema públic de ràdio i televisió, tenint la Corporació Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 34 com a eix d’aquest sistema, fent actuar la Corporació com a pivot estimulador d’un sector públic, privat i mixt, articulant al seu voltant subsectors vinculats –informàtica, subtitulat i traducció automàtica, DVD, doblatge, efectes digitals– i procurant atraure l’establiment d’un conglomerat que, des de Barcelona, connecti i coordini coproduccions, intercanviï continguts, participi en cessió de formats, en la comercialització i l’adquisició sindicada de programes en condicions més favorables en el mercat global, en l’adaptació de programes per a certes discapacitats. Un cert lideratge selectiu en el camp de les indústries audiovisuals respecte a les cultures europees mediterrànies de mercat limitat, la seves cadenes i els altres mitjans seria una bona garantia de futur per a la nostra cultura i una porta d’accés immillorable a la societat del coneixement, i trencaria una dinàmica de poca participació en programes europeus com els de producció audiovisual o recerca. Tot això vol dir, també, dotar de més autonomia els professionals a l’hora d’establir criteris de programació, en el marc de les previsions i els objectius dels necessaris contractes programa. I fem un incís, que hauria de ser innecessari, però del qual volem deixar constància perquè ningú vulgui fer demagògia amb la nostra intervenció: el nostre reconeixement de la tasca d’aquests professionals que han desenvolupat Catalunya Radio i Televisió de Catalunya en uns alts nivells de qualitat. Però aquí estem parlant d’una altra cosa, estem parlant de model, de gestió, de continguts, de definició de servei públic. Apostem, en conseqüència, per una llei de la ràdio, la televisió i l’audiovisual de Catalunya fonamentada en l’àmbit competencial que ens aporta l’Estatut d’autonomia de Catalunya, l’article 9.1, que centra la facultat organitzativa de les pròpies institucions de la Generalitat, i l’article 16, que fa referència a les competències en comunicació, i en les diverses directives i resolucions europees. Pel que fa a la possibilitat competencial de fonamentar el nostre sistema a través de l’Estatut d’autonomia, hi ha –en som conscients– discrepàncies. El nostre convenciment de poder fer-ho es basa en el convenciment jurídic que les lleis bàsiques estatals no poden arribar a marcar l’autoorganització dels organismes públics d’altres institucions. I com a mostra evident, posem per cas la reforma legislativa aprovada al País Basc en aquesta matèria. El concepte de legislació bàsica de la Llei 4/80 no abraça el que és, simplement, un aspecte relatiu a la potestat autoorganitzativa de l’ens públic. El contingut bàsic de la norma afecta la garantia dels principis inspiradors de les activitats en matèria de radiodifusió i televisió, però no el mecanisme de designació del director general o el nombre i el sistema d’elecció dels membres del Consell d’Administració. Una altra lectura constitueix una expansió exorbitant del concepte de legislació bàsica; no utilitzin el concepte de legislació bàsica com a excusa d’una manca de voluntat política. Punt 2 Un reconegut especialista, el professor Josep Gifreu, en la seva compareixença davant la comissió que estudiava la modificació de la llei, apuntava els següents eixos del que hauria de ser el model de servei públic en la PLE DEL PARLAMENT Catalunya del segle XXI. Primer, creació d’un holding públic potent, canviant el model administratiu actual per un d’industrial. Segon, el servei públic plenament civil, independent. Tercer, el control per objectius de les filials. Quart, la creació d’un grup multimèdia, amb programació de qualitat i per a grans audiències. Cinquè, finançament ajustat a objectius, amb publicitat limitada. Sisè, el motor de la indústria audiovisual i multimèdia. I setè, les sinergies de l’espai català i europeu. En aquesta estructuració d’aquest sistema públic amb aquestes funcions, amb les quals coincidim, per nosaltres cal definir diversos àmbits competencials. Primer, el Parlament, que ha de tenir la responsabilitat de nomenar els òrgans i els càrrecs del Consell Audiovisual i de la Corporació Catalana, així com d’establir mesures de control a través d’una comissió específica més àgil i amb més atribucions que les actuals. En segon lloc, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, l’autoritat audiovisual independent, garant deontològica, garant del control de continguts i amb capacitat sancionadora sobre tot el sistema, públic i privat, i amb la responsabilitat d’atorgament de les llicències i les freqüències de radiodifusió. En tot cas, emplaço les senyores i els senyors diputats a resseguir la Proposició de llei ja presentada pel Grup d’Esquerra Republicana on, a més a més, es marquen les condicions d’incompatibilitat, pel que fa a l’exercici professional audiovisual i l’ostentació de càrrecs electes o de designació i de càrrecs orgànics en partits, pel que fa als seus membres. I en tercer lloc, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb capacitat executiva, industrial i professional. I, finalment, en aquest sistema públic i en la seva estructuració, també hi caben la funció de les altres ràdios i televisions i de les administracions que en són titulars. La Corporació s’hauria d’organitzar, doncs, com un holding empresarial. El director general hauria de ser nomenat pel Parlament, per dos terços, si més no en una primera volta. El Consell d’Administració, amb competències referents a la gestió, hauria de continuar sent nomenat també pel Parlament. Els seus integrants haurien de complir les mateixes incompatibilitats professionals i polítiques que exigim en la nostra Proposició per als membres del Consell de l’Audiovisual. Cada component d’aquesta estructura –Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya, els altres serveis públics que ofereix la Corporació, la gestió de participacions en empreses privades o mixtes– hauria de tenir, per nosaltres, un consell professional amb funcions tècniques, laborals i professionals específiques integrat per representants dels professionals i dels diversos sectors socials. Seria convenient que el mandat de tots aquests òrgans no coincidís, primer, entre ells i, segon, amb el del Parlament. El finançament de la Corporació, d’acord amb les directrius europees, ha de ser mixt, estable i fixat a través d’un contracte programa d’àmplia periodicitat. Aquest finançament s’ha de fonamentar en les aportacions públiques d’Europa, amb els seus programes audiovisuals, de l’Estat –de l’Estat: si tots, encara, i totes, en aquest moment, en formem part, doncs, tenim dret, també, que les televisions públiques del nostre país en SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 35 rebin subvencions– i de la Generalitat, i, en segon lloc, pels ingressos directes. La nova llei també ha de plantejar la connexió dels professionals i els centres de Ràdiotelevisió Espanyola a Catalunya amb aquest sistema públic. Perquè, per exemple, és racional plantejar-se que el servei públic de ràdio i televisió sigui un motor del rellançament de les indústries audiovisuals a Catalunya, deixant de banda la gran quantitat de professionals i les instal·lacions de Sant Cugat? I, fent esment del rellançament de les indústries audiovisuals, hem de preveure, també, la connexió del sistema de ràdio i televisió amb el futur Institut Català per a les Indústries Culturals, la creació del qual s’ha anunciat per a aquesta legislatura. Vostè, conseller Trias, aquest matí ha afirmat que «Televisió de Catalunya ha assumit el rol de motor que li toca jugar respecte a l’audiovisual de Catalunya i, particularment, respecte al sector cinematogràfic. La directiva europea de la televisió sense fronteres recomana que les televisions emetin el 51% de producció europea i, d’aquest 51%, un mínim d’un 10 d’una producció local independent.» Doncs bé: TV3 està a un 2,8 i, el Canal 33, a un 5,6; de llarg, la televisió de l’Estat que menys cas fa a aquestes recomanacions. Al costat d’això hi ha el paper de Televisió Espanyola, que també se subvenciona, com he dit, amb les nostres aportacions, on la marginació a què ha estat sotmesa la indústria catalana és absoluta. Cal negociar amb Televisió Espanyola i les cadenes privades una participació proporcional de la indústria audiovisual catalana. Pel que fa a la ràdio i les televisions d’institucions locals, la llei hauria de preveure processos d’elecció democràtica de control plural, a banda de refermar les competències reguladores i sancionadores del CAC, damunt de tots els mitjans a Catalunya; també d’aquests. Hem de subratllar la funció nacional, precisament, dels mitjans públics. El sistema català de ràdio i televisió ha de ser també l’eix bàsic i fonamental de l’espai comunicatiu nacional. La llengua i la cultura són fonaments identitaris dels espais comunicatius, i l’aportació corresponent i pròpia a la complexa estructuració de l’espai europeu. En aquest sentit i sense oblidar que allò que nacionalitza un espai comunicatiu no són els posicionaments partidistes, sinó les regles del joc, no podem deixar de lamentar que aquesta ha estat una de les possibilitats més inexplorades per Televisió de Catalunya, que només ha recordat la potencialitat del seu espai a l’hora de plantejar potencialitats del seu marcat publicitari. En les documentacions oficials de la Corporació, en l’únic moment on apareixen els països catalans és a l’hora de vendre la publicitat. Per al diner, sí; per als interessos de la nostra comunitat lingüística cultural –climatologia a banda–, no tant. Així ens equivocaríem, també, si situéssim l’Agència Efe fora d’aquest debat. També ens cal una agència informativa i de comunicació en aquesta estructuració del sistema de ràdio i televisió i audiovisual que estem dissenyant. Els recursos humans i materials d’Efe a Catalunya, mitjançant un procés de traspàs, han de ser l’embrió, al costat d’iniciatives semblants que han sorSESSIÓ NÚM. 4.1 git des del món local, d’una agència catalana de comunicació, amb serveis per a la premsa escrita, els mitjans audiovisuals i les noves tecnologies. I ho hem de fer ara, més que mai, que sobre Efe plana el fantasma de la privatització, amb decisions i actuacions diligents que han provocat que els seus treballadors de Catalunya es trobin avui –precisament, avui– en vaga. Això ens recorda la problemàtica professional i laboral de molts dels actuals mitjans, en absència d’estatuts de redacció en la gran majoria dels casos; amb precarietat laboral, com és el cas, també, dels fotoperiodistes, i amb la utilització inadequada dels estudiants en pràctiques. Aquesta és, a grans trets, la nostra proposta legislativa; la deixem damunt la taula amb voluntat de consens i oberts a qualsevol proposta millor. Com ens recordava el professor Miqueló Tresserras, en la seva compareixença davant l’esmentada Comissió parlamentària, en cap moment d’aquest procés hem d’oblidar que la ràdio i la televisió configuren el país, construeixen l’imaginari col·lectiu que defineix i entrelliga la societat, una nació, en aquest tombant de segle. La televisió articula el país, fa civilitat, fa laïcitat –en el sentit republicà francès i humanista del terme «laïcitat»–, a la vegada que és un mitjà universalitzador, i la civilitat obliga al pluralisme. De fet, per a ser-los sincers, nosaltres preferiríem, més que parlar de pluralisme, que sempre té adjunta la semblança d’estar parlant només de pluralisme polític, preferiríem parlar de reflex de la diversitat i de la riquesa de la nostra societat. Les rèmores predemocràtiques que subsisteixen en bona part del sistema públic de ràdio i televisió en l’Estat també van tenir, han tingut i tenen la seva incidència en aquest model que encara patim al nostre país: l’habitud del control partidista i la manca de transparència en la gestió econòmica i en la contractació de serveis aliens. El model socioconvergent de repartiment institucional sense fórmules de participació ciutadana, ni en un ni en l’altre cas, també ha tingut el seu reflex en els mitjans públics dependents de les respectives institucions, en els quals la primacia de l’administrativisme i la politització dels càrrecs per damunt de la professionalitat hi ha estat evident. Volem creure, des d’Esquerra Republicana de Catalunya, que el principi de consens existent en la necessitat de formular un nou marc legislatiu és, també, un consens per a superar aquest dèficit. Enfoquem, doncs, ara, amb el poc temps que em resta, el darrer interrogant d’aquest debat. Si l’actual Llei no ens agrada i estem d’acord a fer en un període de temps suficient una nova llei, com gestionem aquesta transició a la qual ens veiem abocats? Com es fa la gestió d’aquesta transició en la qual ja som? En primer lloc, és urgent la reforma del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, perquè cal la garantia que en aquest procés hi hagi un òrgan deontològic que vetlli per la seva netedat. Cal, a més a més, que aquest Consell de l’Audiovisual també existeixi per la seva funció –existeixi reforçat– de suport en aquesta recerca del nou model. El nostre Grup –ja s’ha dit aquí– té una proposició de llei presentada, a la qual el Govern de la Generalitat, en la seva reunió d’ahir, va mostrar la seva no-oposició a la tramitació parlamentària. En el proper ple la posarem a la presa de Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 36 consideració dels grups parlamentaris perquè, a partir del proper Ple mateix, que és el dia 22 d’aquest mes, ja puguin iniciar-se els treballs pertinents per a la seva discussió i la seva aprovació; esperem que abans del mes de març, desitgem que abans del mes de març. Hem de renovar el Consell d’Administració ara mateix, en el proper Ple ordinari, també, i comprometre’ns tots –tots– els grups parlamentaris a presentar candidats i candidates que tinguin el perfil que nosaltres hem definit per a membres del Consell de l’Audiovisual, professional no partidista, no institucional. I hem de posarnos d’acord en un sistema de nomenament del director general provisional, fins a l’aprovació de la nova llei, que ens complagui. L’actual Llei diu que l’ha de nomenar el Govern –no podem fer-ho d’una altra manera perquè és l’actual Llei–; l’actual llei no impedeix trobar mecanismes previs a aquest nomenament oficial pel Govern. Nosaltres proposem mecanismes parlamentaris de majoria qualificada. No trobaríem malament altres mecanismes públics, transparents, als quals, previ el nomenament del Govern, hi hagués un consens ampli. No ens agrada parlar de consens entre grups parlamentaris. Ens agrada parlar d’un consens per escrit, en un organisme públic, preferentment parlamentari. No ens oposaríem a la proposta del Consell d’Administració, però no acceptem converses entre grups parlamentaris que no estiguin fetes a la llum pública i que no tinguin el seu referent en les corresponents actes. El president Senyor diputat... El Sr. Bargalló Valls Moltes gràcies, senyor president, per la seva gràcia en concedir-me més temps del marcat. El president Moltes gràcies, senyor diputat. Té la paraula el senyor conseller de la Presidència. El conseller de la Presidència Molt honorable president, senyores i senyors diputats, vostè pren la partida del que es necessita en fer un sistema de l’audiovisual a nivell de Catalunya, amb un disseny nacional i professional. Hi estem completament d’acord, i vostè fa un especial èmfasi en el sistema públic. Hem de ser capaços que coexisteixi un sistema públic i un sistema privat. Crec, sincerament, que és necessari un sistema públic en el nostre país, no? I ho crec sincerament i, a més, sóc dels que creuen que el sistema públic pot col·laborar d’una manera estreta, en competència dintre d’un mercat, amb el sistema privat, i ser capaços de marcar aquelles regles que limitin quins són els papers que ha de tenir cada un dels dos sistemes: el públic i el privat; com es coordinen i com poden funcionar. Punt 2 Vostè diu: «S’ha de fer un model, s’ha de tenir una concepció global i s’ha de tenir una concepció global d’un model de ràdio i televisió, a nivell del nostre país, que respongui a la idiosincràsia, a la manera de ser, del PLE DEL PARLAMENT nostre país i a la nostra realitat nacional.» Vostè fa una distinció que, des del punt de vista de discurs, està bé –és separar el sistema públic en el sistema institucional–, però, sincerament, no sé si es pot separar una cosa de l’altra, no? Sí que és veritat que vostè diu: «Escolti: no hi ha d’haver amos.» És cert. I és cert que, a més, en aquest sistema públic o en el funcionament d’aquest nostre sistema públic, durant aquests anys s’han comès errors i s’han comès experiències que ens permeten corregir-les. Vostè ho deia d’una manera molt clara. Vostè diu: «Escolti’m: nosaltres hem creat una eina, una eina molt important, i hem estat els primers a crear-la, que és el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.» I és cert que la composició i el nomenament de les persones que formen aquest Consell de l’Audiovisual de Catalunya és equivocada. És cert. És una experiència que hem vist, és una experiència en què tots estem d’una manera o d’una altra involucrats. És veritat que nosaltres, probablement..., no per les persones que componen aquest Consell, sinó per la manera, l’acció, o la filosofia en què es va fer l’acció, és equivocada. I, sobretot, és equivocada si nosaltres volem donar-li la força que li volem donar, al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, no? Hem de fer una aposta clara, hem de fer una aposta clara envers aquest Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Per tant, escolti’m: estem completament d’acord que es treballi en la línia de creació d’aquest Consell de l’Audiovisual de Catalunya, amb uns paràmetres diferents, amb uns aspectes en què el punt de diferència que tenim i que veig que tenim amb la majoria és en un aspecte que jo crec que és especialment important, que és el fet que, aquest Consell de l’Audiovisual, el que ha de tenir és capacitat de control, capacitat sancionadora per a totes les televisions, ràdios o altres entitats que intervenen en el món de l’audiovisual, i el que és molt més discutible és si aquest Consell de l’Audiovisual ha de donar les freqüències o si aquest Consell de l’Audiovisual les ha d’informar, amb un model transparent –és evident–, amb un model absolutament transparent, que permeti de totes totes que les coses es facin amb una claredat meridiana. Jo sóc dels que creuen, sincerament, que les adjudicacions de freqüències es fan d’una manera clara i transparent. Entenc que altres poden opinar el contrari. Però, escolti’m: jo sempre he dit –i ho he dit a l’últim concurs– que es pot venir a veure exactament, les puntuacions, com es van donar, per veure si estem o no d’acord amb això. Nosaltres hem de marcar unes línies, uns objectius, per a la ràdio i la televisió de Catalunya, del servei públic, i amb els que vostè ha orientat hi estic completament d’acord, no? I això exigeix, evidentment, fer un marc legislatiu, i estem d’acord amb aquesta ponència de redacció de la Llei de l’audiovisual de Catalunya. Crec que és important, com també és important, de totes totes, que siguem capaços de fer funcionar i d’impulsar aquest Institut Català de les Indústries Culturals que ha de posar-nos en una situació de lideratge en l’audiovisual. Jo ho deia en la meva intervenció aquest matí: no és veritat que nosaltres no puguem tenir, malgrat ser un SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 37 país petit, una capacitat de lideratge; hem d’apostar per ser líders en el tema de l’audiovisual i, evidentment, aquesta creació d’aquest Institut Català de les Indústries Culturals pot ser una eina bàsica per a aquest lideratge; un lideratge que, evidentment, s’ha de basar en les nostres indústries, però una tasca que s’ha de basar, també, en els nostres professionals. Per aconseguir segons quins canvis, i per aconseguir canvis de la Corporació, tothom em diu: «escolti’m, no hi ha excusa que hi hagi una legislació bàsica». En discrepo absolutament, però també dic que no servirà d’excusa; també dic molt clar que no servirà d’excusa. Però haurem de canviar aquest article, no? Vostè diu: «escolti’m, no hi ha dret que segons quines lleis hagin sigut capaces de fer uns plantejaments que, a través de la normativa bàsica, envaeixen competències que han de ser nostres de totes totes», no? I en això vostè té tota la raó: és evident que no es pot legislar i que no es pot dir que una cosa que és merament organitzativa és una cosa bàsica. Però el que és evident és que en aquest moment l’article 2 és bàsic. Per tant, l’hem de canviar, no? És allò que dèiem, i hi insistim, i ho repetim diferents vegades, que hi ha lleis que s’han de canviar perquè realment tinguin resposta en el nostre Estatut i en la nostra capacitat d’autogovern. Vostè diu: «escolti’m, hi hem de posar la imaginació, i hem de buscar les escletxes que ha utilitzat el País Basc, el Govern basc...» No és una escletxa, és l’Estatut; no és una escletxa, eh?, ho té més fumut, si ho vol, més fumut, no?, però no és una escletxa, no. Perquè, fixi’s vostè: l’article 16 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix: «En el marc de les normes bàsiques de l’Estat, pertoca a la Generalitat el desenvolupament legislatiu i l’execució del règim de radiodifusió i televisió en els termes i casos establerts en la Llei que reguli l’estatut jurídic de la ràdio i la televisió.» Segon: «Li pertoca...», etcètera, etcètera. En canvi, l’article 19 de l’Estatut d’autonomia del País Basc estableix: «Corresponde al País Vasco el desarrollo legislativo de las normas básicas del Estado en materia de medios de comunicación social, respetando en todo caso lo que dispone el artículo 20.» Tercer: «De acuerdo con lo dispuesto en el párrafo primero de este artículo, el País Vasco podrá regular, crear y mantener su propia televisión, radio y prensa, y, en general, todos los medios de comunicación social para el cumplimiento de sus fines.» es porti d’una manera absolutament empresarial i, a més, que es porti amb la màxima transparència, i que estigui lligat a unes regles del joc i a uns objectius molt clars, no? Per a això es necessita un consell d’administració fort, i escolti, per a això es necessita ser capaços que aquest consell d’administració siguin persones d’una alta qualificació, perquè s’hauran de prendre decisions, decisions no fàcils, decisions complexes, amb un sistema globalitzat, ja que estem en una carrera tecnològica espectacular, i s’han de prendre decisions importants d’un dia a l’altre, no? I hem de ser capaços de prendre-les i de decidir, no? És clar, escolti, nosaltres necessitem fer aquesta llei de la Corporació, una llei clara, una llei que sigui capaç de donar aquelles eines necessàries perquè nosaltres puguem gestionar adequadament aquest motor que ha de ser aquest holding, un motor per a la indústria i per a la cultura catalanes. S’ha de buscar un nou sistema de finançament –vostè ho ha dit–, un sistema de finançament mixt, que és veritat que ha de rebre fons d’Europa, de l’Estat, de la Generalitat, ingressos directes. I hem de ser capaços de marcar en quina proporció ha d’anar tot això. I, evidentment, el que no té lògica és que l’Estat estigui finançant, o que acabi finançant, o doni solució als problemes de Televisió Espanyola, i que no es doni solució als problemes de finançament que tenen les televisions i, en el nostre cas, la Televisió i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Sí que és cert que s’han de buscar fórmules d’entesa, de col·laboració i d’aliances amb altres televisions; amb les televisions locals, la Corporació ha de buscar fórmules de col·laboració, però també nosaltres hem de buscar fórmules de col·laboració amb altres televisions autonòmiques, i hem de buscar fórmules de col·laboració, evidentment, amb Televisió Espanyola de Sant Cugat. No té sentit que tinguem centres de producció tan grans com aquests i que no arribem a punts d’acord per fer segons quines coses conjuntament, i buscar solucions conjuntes. Això sempre és difícil, és complex, però estem en un món que, si volem que les empreses funcionin, vagin endavant i siguin competitives, és un món on cada dia més hi ha les aliances, i hem d’aprendre, també, que les administracions públiques han de ser capaces de buscar aliances per potenciar-se unes amb les altres. Malauradament, hi ha una diferència important entre l’Estatut del País Basc i el nostre i, per tant, tenim una deficiència en aquest aspecte, una deficiència important, una deficiència que, amb una relectura o amb una lectura diferent de l’Estatut, podria estar compensada. El que és evident és que aquesta deficiència, si es fa una legislació bàsica tan exhaustiva com la que s’ha produït en l’Estatut bàsic de ràdio i televisió, ens crea una dificultat, i una dificultat que, per superar-la, he dit abans que espero la màxima col·laboració de tots els grups de la cambra per poder plantejar aquests temes a nivell de l’Estat. Necessitem una agència informativa catalana, i no és necessari que la creem nosaltres, ja està creada, no? I nosaltres el que hem de fer és potenciar-la, donar-li el màxim ajut possible, perquè aquest també és un altre motiu de normalització. Jo crec que és normal que un país tingui la seva pròpia agència informativa. I moltes coses no té sentit que les creï una administració si altres administracions o altres entitats, d’una manera clara i d’una manera competent, són capaces de crear-les. Nosaltres el que hem de fer és donar suport perquè neixin aquestes iniciatives, i ajudar-les. I estic completament d’acord que, a més de la pluralitat, nosaltres hem de tenir un gran respecte envers la diversitat. Vostè fa una explicació, que jo hi estic completament d’acord, que la ràdio i la televisió de Catalunya han de ser un holding, un holding amb diferents empreses, que Escolti’m, sí que és cert que tindrem un problema. Podem estar d’acord que ja s’ha de crear una llei del Consell de l’Audiovisual, que tirarem endavant; és veritat SESSIÓ NÚM. 4.1 Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 38 que hem de crear una llei de la Corporació; hem de crear una llei de la ràdio i la televisió i de l’audiovisual a Catalunya, i tenim un problema de com gestionem la transició. És cert. Escolti’m, com es gestiona la transició? Doncs, jo crec que de dues maneres, i de dues maneres molt clares. Primer, creant un nou consell d’administració a la Corporació, i, com deia vostè, posant-nos d’acord en quin tipus de persones i quin plantejament fem amb les persones que posem davant; buscant fórmules d’acord per a la nominació, per part del Govern i del president, del director de la Corporació; però hi ha una altra cosa, encara, més, que hem de fer: nosaltres, com vostè deia, necessitem que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya funcioni, i funcioni plenament. I, per tant, el que hauríem de fer és una cosa, i aquesta cosa és complexa; hauríem de demanar que, si us plau, tots els membres dimitissin. Jo crec que nosaltres hauríem de fer que, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, les persones que el formen, que probablement són persones que hi estan posades, i que com vostè explicava abans, probablement, no són les persones més adients per als càrrecs que ostenten, doncs, el que hem de fer és demanar-los que, si us plau, dimiteixin. I fem un altre cop la composició de l’audiovisual, amb persones més independents, amb persones que comencin a respondre, ja, al perfil que han de tenir les persones que componguin el futur Consell de l’Audiovisual, i escolti’m, així començarem a caminar a l’espera que tinguem la llei feta i que les coses puguin funcionar. Jo crec que, aquest tipus de processos, la demostració que tots estem d’acord que les coses funcionen es demostra caminant, no?, i aquest seria un mecanisme o una manera perquè les coses funcionessin o perquè les coses anessin endavant. Aquest és el tipus de consens a què jo crec que tots nosaltres hauríem d’arribar, perquè les coses vagin endavant. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, honorable senyor conseller. L’il·lustre senyor diputat té la paraula. El Sr. Bargalló Valls Gràcies, senyor president. A veure, així, per clarificar alguns dels conceptes que han anat sortint en el nostre debat... Primer, quan nosaltres parlàvem que havíem de distingir entre el sistema institucional de ràdio i televisió i el sistema públic, no fèiem referència al fet que ambdós existeixin a la vegada, subsisteixin a la vegada, sinó que en aquest país –producte dels errors que hi ha hagut en la legislació estatal, i producte, fins i tot, dels errors de la transició política, etcètera, etcètera– es va construir un sistema públic de mitjans d’informació des de la concepció de sistema al servei de les institucions o de sistema que formava part de les institucions. Punt 2 Nosaltres el que diem és que les ràdios i les televisions públiques, de titularitat o de gestió d’institucions públiques, no han de ser concebudes com un element d’aquesta institució, com un òrgan d’aquesta institució, sinó com un servei públic que ofereixen les institucions PLE DEL PARLAMENT per obligació conceptual, cultural, nacional, etcètera, etcètera, i que, per tant, en cap moment es pugui entendre una utilització governamental d’aquests serveis. És aquesta concepció distinta dels mitjans de comunicació com a servei públic o com a servei institucional. Nosaltres diem: la tradició històrica de diverses administracions, per diversos motius, ens ha portat a un sistema més institucional, més oficial que altra cosa; fem el salt, atrevim-nos, fem el salt, i anem al sistema públic. És això el que li volia dir. En segon lloc, la discussió sobre la legislació bàsica, jo, senyor conseller, no la voldria fer amb vostè, perquè jo no sóc jurista, vostè tampoc ho és –segurament que en té molt més coneixement que jo, de lleis–, però en tot cas, sí que aquest migdia, després de dinar amb professionals de la matèria, jo volia qüestionar-los que m’anessin donant la seva opinió, i n’hi ha hagut un que m’ha dit: «depèn de quin catedràtic et dirà que és impossible; un altre et dirà que és totalment possible, i el tercer et dirà que, segons com, ho podràs fer i, segons com, no». Vista, per tant, diguem-ne, l’objectivitat de la ciència jurídica, em sembla que, d’escletxes, n’hi ha pertot arreu, si les volem utilitzar. I, d’acord, si, a més a més, les forces catalanes tenen damunt dels grups parlamentaris del Congrés de Diputats la influència suficient com per modificar la llei bàsica espanyola en el seu article 2, perfecte; si no, no ens quedem aquí, aturats en aquesta paret; la saltem, la girem, fins i tot –i em perdonaran–, si convé la dinamitem, des del punt de vista pacífic i democràtic que ens caracteritza, però, si convé, la dinamitem. Després, també té raó que topem, aquí, amb el nostre Estatut d’autonomia; també té raó. I celebro que ens hagi donat una nova argumentació per a l’exigència d’Esquerra Republicana sobre la necessària, urgent i ineludible reforma d’aquest Estatut, perquè habitualment, quan fem aquest discurs –que no només ens el creiem, sinó que és cert–, en aquest cas l’oblidàvem, i afegirem la contundència de la seva argumentació en el fet que, al llindar del segle XXI, amb les noves tecnologies i amb la societat de la informació el nostre Estatut, en aquest camp, tampoc ens va bé. La gestió de la transició. Nosaltres estem contents, de moment, d’aquest debat; contents del consens, diguemne, d’on volem anar a parar. Sembla que tots estiguem d’acord a on volem anar a parar. Ens preocupa quina transició; ens preocupa quan tardarem a anar a parar aquí –quan tardarem–, què succeirà mentre no hi arribem. I li insisteixo que en aquest camí d’anar-hi anant amb la màxima pressa possible hi ha dos condicionants per nosaltres bàsics: primer, realment, el Consell de l’audiovisual. I si no dimiteixen tots i totes, els seus representants –i a mi em consta que una gran majoria té ganes, moltes ganes de dimitir, per tant, els farem un favor si els ho demanem–..., però si no dimiteixen la nostra previsió és que tampoc hauríem de tardar massa a tenir el nou Consell audiovisual –no hauríem de tardar massa. I el segon és un fet, que jo he dit abans que no era cabdal, que estic convençut que no és el més important, però, miri, estem parlant de mitjans de comunicació, i és un fet que serà sí cabdal per com sortirà reflectit en SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 39 la societat aquest debat, que és si el Govern es tanca, es bloqueja a dir: «nomenem nosaltres, perquè ho diu la Llei, però no establim cap mecanisme previ definit, clar i democràtic», hi haurà un resultat, i si trobem entre tots aquell mecanisme clar, hi haurà un altre resultat. No em satisfà aquest plantejament, perquè per mi el resultat bo ha estat, o haurà estat o serà, l’acord en el servei públic, l’acord en el model, l’acord amb la comunitat independent, però vostès saben, tots sabem, que això també està damunt la taula i que això també ho hem de solucionar, i ho hem de solucionar –ho he dit abans–, ho podem solucionar. Estic convençut que si en una actuació democràtica i de consens tots cedim el que podem cedir sense anar més enllà d’on volem anar, podem arribar a un acord tots –tots. Quan dic «tots» vull dir els grups parlamentaris. Hi havia grups, aquí, que una setmana enrere estàvem capficats en votació en el Ple del Parlament per dos terços; avui ja li ho hem dit: «La votació en el Ple del Parlament per dos terços, en una altra instància parlamentària o» –hi ha grups que li ho han dit– «en el mateix Consell d’Administració.» Doncs, si ens movem tots que es mogui també el Govern en aquest sentit, perquè, si no es mou, nosaltres creiem que perdrà el Govern, però perdrem, fins i tot, la transició, la credibilitat de la transició. I pensin, senyores i senyors diputats, una cosa: aquesta és la primera transició de la Catalunya del 2000; la Catalunya del 2000 tindrà moltes transicions; aquesta és la primera; fem-la bé, comencem a fer aquesta transició que s’espera, i fem-la bé. I em permetrà, senyor president, que doni una informació per al bon coneixement de les senyores i els senyors diputats. La Federació Catalana de Rugbi té 1.989 llicències, de les quals 1.745 són masculines, 244 són femenines; són 26 clubs, els federats, implantats en deu comarques del Principat de Catalunya, i la Federació Catalana de Rugbi és fundadora de la Federació Internacional de Rugbi. (Remor de veus.) Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. El president Moltes gràcies. Pel Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds, té la paraula la il·lustre diputada senyora Dolors Comas d’Argemir. La Sra. Comas d’Argemir i Cendra Gràcies, senyor president. Senyores diputades, senyors diputats, som conscients que aquest debat propiciat per quatre grups de la cambra es fa enmig d’un profund malestar per la situació dels mitjans de comunicació, sobretot dels mitjans de comunicació públics, i respon també a una inquietud respecte al conjunt de l’espai català de comunicació i del seu futur. El malestar és evident malgrat que el Govern, senyor conseller, continua dient que tot va bé, que la televisió i la ràdio públiques van bé i que Catalunya va bé –bé, això em sembla que no ho ha dit, però vaja, forma part d’una mateixa lògica o d’un mateix discurs. SESSIÓ NÚM. 4.1 Aquest debat no és gens artificial. El malestar no ha estat inventat ni és oportunisme polític d’una oposició queixosa i només interessada per incrementar les seves quotes de presència en els mitjans. No és així. El malestar està en la mateixa professió periodística, que ha fet un clam molt clar i manifest respecte a la necessitat de despartiditzar els mitjans de comunicació públics i de posar-los al servei de la societat i no sols d’un partit, de convertir-los, doncs, en un veritable servei públic. Així ho han expressat aquests dies el Col·legi de Periodistes, el Sindicat de Periodistes, l’Associació de Directors i Realitzadors Professionals, els comitès professionals i comitès d’empresa de totes les ràdios i televisions públiques, els fotoperiodistes, diversos representants municipalistes, així com experts en comunicació i personalitats rellevants del món cultural i universitari. Alguna cosa no va bé – alguna cosa no va bé. Vostès han aconseguit violentar tota una professió, perquè, a més, el clam que fan ara no és nou, ni molt menys. L’any 95 ja hi era aquest malestar –ja hi era–, però vostès es van tapar les orelles, no en van voler fer cas i ara, naturalment, la bola de neu s’ha fet més gran. «Estem en situació d’emergència», així m’ho deia fa pocs dies un periodista tot expressant el sentir d’ell i de molts altres professionals pel fet de trobar-se al límit del que poden aguantar: per dignitat professional, per les repercussions laborals que tot això implica, per la voluntat –gens arbitrària, per cert– de voler estar al servei del públic i no de grups polítics o econòmics. Quina ha estat fins ara la resposta del Govern? No veure res, no sentir res, seguir fent la seva com si res no passés i prenent, fins i tot, actituds d’autèntica provocació. Va ser una provocació nomenar Jordi Vilajoana director de la Corporació l’any 95, quan aquesta persona era justament el paradigma del partidisme pur i dur portat a la direcció dels mitjans públics catalans. Continua essent avui una provocació el fet de pagar-li els serveis prestats amb una Conselleria de Cultura, quan el país necessita, senyor conseller, una autèntica política cultural, no un conseller de propaganda governamental. I ha estat una nova provocació i una decisió de dubtós encert, com a mínim pel mecanisme seguit en el nomenament, la decisió de resoldre Lluís Oliva com a suplent, sense ni tan sols l’opinió del Consell d’Administració i sense aplicar el que la Llei 10/83 preveu, que és que sigui nomenat per l’Executiu. El de Lluís Oliva ha estat un nomenament fantasma i per la porta petita. És així que volen continuar? Una de les conseqüències d’aquest debat hauria de ser que els mitjans de comunicació institucionals deixin de ser una corretja de transmissió del partit que governa. Cal introduir els criteris de qualitat, rigor professional i pluralisme en tots els mitjans de comunicació de titularitat pública, en tots: en la Televisió i Ràdio de Catalunya, però també en la COMRàdio, en Barcelona Televisió, en les cent vuitanta-set emissores de ràdio municipals, en les televisions locals, en tots els mitjans públics. I no oblidem que la democràcia, el pluralisme i la professionalitat han d’estar presents també en els Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 40 mitjans de titularitat privada, perquè l’espai comunicacional és públic per definició i ningú es pot sostreure dels criteris bàsics que han de guiar la labor periodística. Si en els mitjans públics cal canviar la forma de nomenar la direcció i els òrgans de gestió, en tots els mitjans, en tots, cal assegurar la implantació dels estatuts de redacció i dels consells de redacció. El fet que el Govern nomeni els màxims responsables dels mitjans de comunicació de titularitat pública perverteix tot el sistema. La persona que ha estat nomenada per dirigir tal o qual televisió o ràdio difícilment mantindrà una posició d’independència en situacions on el principi de veracitat i neutralitat informativa col·lideixi amb el principi de lleialtat cap al superior. I això mateix contamina tot l’organigrama i els criteris de selecció professional, perquè aquesta mateixa persona procurarà rodejar-se de gent fidel, i aquest criteri, el de la legalitat política, passa a prevaler per sobre del de la competència professional. I això és greu; és greu perquè afecta el dret a la informació i afecta la professió periodística. Tot això es fa molt evident en els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Malgrat disposar d’uns excel·lents professionals –i ho vull subratllar, perquè no és a ells a qui estem qüestionant–, l’excessiu intervencionisme del Govern ha donat lloc al fet que hi predominin els criteris partidistes en el seu organigrama, en els mecanismes de promoció professional i en la selecció dels continguts informatius. Hi ha manipulació informativa, diguem-ho sense embuts: hi ha manipulació informativa. M’atreveixo a dirho, perquè n’estic segura. Es pot demostrar, per exemple, amb l’omnipresent presència de Jordi Pujol a la televisió, que pràcticament només li falta sortir per fer d’home del temps, com ens deia Manolo Vázquez Montalbán, en detriment de la presència d’altres polítics, perquè no sols és rellevant el que surt, sinó també el que no surt. És del tot lògic que hi surti el president, és clar que sí, amb la màxima rellevància, a més, però el que ja no és lògic és que a altres polítics se’ls faci aparèixer poc, molt menys del que els correspondria pel que representen en la societat. Com tampoc no surten mai els sectors discrepants respecte a una determinada política del Govern perquè els afecti directament. Només cal repassar els informatius sobre els incendis de l’any 98. On eren els afectats? I els ensenyants de secundària? Se’ls dóna oportunitat perquè expliquin, ells, amb la seva visió, com està funcionant el sistema educatiu? No apareix la crítica. Això incomodaria el conseller corresponent, faltaria més. I és així que Catalunya esdevé en els informatius com una mena de Disneylàndia on tothom viu feliç, i si la cosa no funciona prou bé, ja tenim el gran pare protector, el nostre president, que ens ho arregla tot. Manipulació pura. Punt 2 I, és clar, una altra conseqüència d’això és el baix nivell cultural de la programació, que busca sobretot l’entreteniment: futbol i futbol, i més futbol; l’absència d’espais de debat cultural, social, científic i, per què no dirho, polític; el fet que a les tertúlies sempre es convidi la mateixa gent; la uniformització, en definitiva, de l’ex- PLE DEL PARLAMENT pressió informativa i, per tant, la manca de reflex dels mitjans, del pluralisme existent en la societat. Vostè esmentava aquest matí la importància de tenir una emissora com Catalunya Cultura, i en té, però el que no ha dit és que Catalunya gasta menys de la meitat que les altres comunitats autònomes en cultura, i això ja és ben significatiu. El partidisme ha portat a l’autoritarisme i a l’arbitrarietat amb fets tan rellevants com la concessió o la cancel·lació de llicències de radiodifusió. Encara podem recordar, perquè és ben recent, el cas de la COPE o els intents per eliminar COMRàdio. Altres, però, han tingut un tractament ben diferent. La gent amiga o propera a Convergència i Unió té les coses més fàcils, sigui en la concessió de llicències, sigui en poder gaudir de patrocini públic per a les seves empreses privades. El clientelisme és tan exacerbat que resulta fins i tot un insult. Vostès fan un ús abusiu, un mal ús del poder respecte als mitjans de comunicació que de cap manera poden actuar amb independència i pluralisme. I això no és bo, ni és correcte, ni es pot perllongar per més temps. Aquesta classe d’actuacions mereixen la desaprovació de la societat catalana. Els mitjans de comunicació públics han de ser del país i no del Govern, han de ser de la societat i no d’un partit. I aquesta afirmació val per tots, pels que depenen directament de la Generalitat i pels de titularitat local. Però, lògicament, és la Corporació qui ha de tenir el màxim protagonisme en aquest debat, perquè ha estat la seva situació la que l’ha generat, perquè el volum de pressupost i l’escala de l’àmbit d’influència són incomparables respecte a altres mitjans i perquè no podem permetre de cap manera aquesta degradació progressiva que s’hi està produint; la deslegitimació de la ràdio i televisió públiques només serveix per legitimar els projectes privatitzadors i no volem ni pensar que això estigui en el pensament de cap grup polític. Ens referirem, doncs, bàsicament, a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, però cal que prenguem abans una perspectiva més general i fem una reflexió global sobre la situació dels mitjans de comunicació a Catalunya. I és en aquest punt on hem d’expressar, ara sí, la nostra inquietud, no sols malestar, i amb ella la necessitat d’emprendre actuacions decidides per fer-hi front. Què tenim avui? Una desregulació del sector que no es contradiu, sinó que pel contrari dóna lloc a una intervenció política de marcat caire partidista –ja hi he insistit–; l’absència d’una autoritat de l’audiovisual independent; la dificultat de discernir les diferències entre la televisió pública i la privada –i si no hi ha diferències, què justifica el manteniment d’una televisió pública?–; un fortíssim endeutament de la Corporació agreujat, precisament, en els darrers anys sota la direcció del senyor Vilajoana; la feblesa del sector públic, amb dificultats de competir, cosa que s’agreuja amb les noves tecnologies de la comunicació i la informació; la desregulació total dels mitjans de comunicació públics locals; el retrocés constant de la indústria cultural de l’audiovisual; l’allunyament dels objectius per a la normalització lingüística i cultural, i finalment, un bosc SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 41 legislatiu amb grans buits i mancances que dificulta la revisió del sector. Tot això no és poc. De fet, cal avançar molt per arribar al que nosaltres creiem que seria òptim, cal contribuir a crear l’espai comunicacional català i en català que vertebri els mitjans de comunicació locals, que defineixi de forma clara el paper dels mitjans públics en relació als privats, que tingui en compte les grans tendències que s’estan adoptant a Europa, que s’adapti als canvis tecnològics en el sector de les telecomunicacions i que tingui un paper estimulador de la cultura i de la indústria de l’audiovisual. És importantíssim, substancial, abordar totes aquestes qüestions des d’una visió global. Tinguem present l’enorme importància que tenen avui els mitjans de comunicació en la configuració de les nostres societats degut a la seva gran capacitat d’influència. Les democràcies modernes s’enfronten avui, de fet, a tres grans problemes bàsics: el poder dels grups financers, que es fan amos del món; l’avenç de les desigualtats i de la pobresa i, per tant, la necessitat d’una major justícia social, i unes noves tecnologies de la informació i les comunicacions que estan configurant noves formes de poder, influència i desigualtats. D’aquí que no estem parlant de res anecdòtic ni secundari, sinó d’un sector molt substancial, tremendament important i decisiu. I en aquest context és necessària una televisió pública; evidentment que ho és perquè hi ha aspectes que si es deixen a l’arbitri del mercat mai podran assegurar-se: la satisfacció de necessitats d’interès general, la neutralitat informativa, l’accés de grups socials i polítics significatius, l’èmfasi en la transmissió dels valors democràtics, els drets humans, la solidaritat i el respecte a les minories, així mateix com el fet de donar prioritat a la qualitat de la programació. La legitimitat del sector públic audiovisual ha estat ratificat per tots els països de la Unió Europea en forma de diferents resolucions, informes i declaracions, i en cas de Catalunya, s’hi afegeix, a més, la importància de primer ordre que tenen els mitjans de comunicació públics en la consolidació i difusió de la llengua i cultura catalanes. visual i de les telecomunicacions a Catalunya. No es refugiïn, si us plau, per endarrerir sine die el que és una necessitat peremptòria, en allò que cal revisar prèviament la llei estatal. Aquesta cambra ha de legislar, ha de fer ús de la seva sobirania, i ja ens trobarem el conflicte de competències, si ens el trobem. Miri, quan es va voler impulsar Canal 33 es va fer, i llavors es va incórrer en alegalitat. Senyor conseller, de veritat que ens limita, la llei de base? On situa, vostè, la Constitució i l’Estatut d’autonomia? No serà que l’autèntica llei de base limitadora d’aquest Parlament és Convergència i Unió? Anem a més propostes. En primer lloc, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que, per cert, es va crear –recordo–, va ser una proposta nostra que Convergència i Unió va entendre que era interessant de tirar endavant, ha de deixar de dependre del Govern com succeeix ara i ha de ser un organisme independent, amb personalitat jurídica pròpia, pressupost propi i plena autonomia orgànica i funcional per a ser justament la màxima autoritat en la regulació i supervisió dels mitjans de comunicació. I proposem denominar-lo Consell de l’Audiovisual i les Comunicacions de Catalunya, per deixar obert el seu àmbit d’aplicació a totes les possibilitats que la tecnologia actual permet en la comunicació, entre elles, les derivades, per exemple, de l’ús i difusió de la Internet, i que en algun moment caldrà afrontar. Els membres d’aquesta màxima autoritat haurien de ser experts en comunicació de reconegut prestigi, ser escollits pel Parlament, sense poder ser renovats, però tampoc sense poder ser revocats del seu càrrec en el període que l’exerceixin. Tot plegat obliga a redefinir el servei públic de la ràdio i televisió catalanes i obliga a configurar un nou marc organitzatiu institucional que reculli les necessitats de la nova composició de l’espai de la informació i les comunicacions a Catalunya. Ens cal un model alternatiu que asseguri la independència, el pluralisme i la viabilitat del sector públic de les comunicacions; ens cal una autoritat reguladora de l’espai audiovisual, independent, amb competències i recursos propis, i ens cal donar un impuls decisiu a l’espai català de comunicació. I per fer això, no ens serveix el marc legal –altra vegada, justament, el marc legal. Pel que a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Com a mitjans públics, han de ser exemplars en el compliment dels seus deures, han d’estar a l’alçada dels grans reptes del sector audiovisual, s’ha d’assegurar la seva viabilitat econòmica, i cal que funcionin amb criteris de democràcia i pluralisme. Això implica redefinir el seu contingut i paper com a servei públic, i com es reflecteix això en la programació. I cal vetllar per la qualitat. Hem de poder oferir una qualitat superior a la dels productes estrictament comercials que avui dominen el mercat. Cal introduir, també, pluralisme en els continguts. No entenc, per exemple, per què no es fan entrevistes als líders dels grups polítics i, en canvi, les cadenes privades sí que en fan; per què no es fan debats polítics; per què els mitjans públics no són un reflex fidel del treball de les institucions i no sols de la «bronca» política. Tot això, cal revisar-ho, i introduir també el pluralisme cultural i social; es dóna massa sovint una imatge de Catalunya uniformitzadora; cal assegurar l’accés de diferents grups socials perquè puguin expressar la seva visió de les coses. No n’hi ha prou a modificar la Llei 10/1983, de creació de la Corporació, ni la llei 8/96, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable, o altres lleis i decrets; Catalunya necessita un sistema legal propi i diferenciat que reguli, en el seu conjunt, l’espai català de comunicació fent ús de les competències i del grau de sobirania que atorga l’article 16, justament, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i, malgrat la seves limitacions, cal elaborar una llei general de l’audio- Pel que fa a les transformacions tecnològiques imminents. Com abordarà Televisió catalana el pas al sistema digital? Quins continguts, per als diferents canals possibles? Tots en obert? S’introduirà el pagar per veure –deixem de dir allò, si us plau, del pay per view, que tenim suficient vocabulari–? S’introduiran canals temàtics o tot serà generalista? Tot això s’ha de definir. Entenem que el pas al món de la comunicació digital s’ha de fer a partir de la idea de servei públic, que cal garan- SESSIÓ NÚM. 4.1 Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 42 tir l’existència de canals temàtics d’interès social i que és indefugible que, almenys, algun d’ells, s’orienti específicament a satisfer les demandes de les minories culturals presents avui a Catalunya. El finançament. El finançament no és un tema menor perquè un finançament estable i suficient és una premissa indispensable per a la independència dels mitjans i la seva viabilitat com a servei públic. Si democratitzem les estructures organitzatives però ofeguem la Corporació econòmicament, no s’aconsegueix, de fet, la seva independència. I no podem seguir com ara, en aquest terreny. L’endeutament de la Corporació és brutal. D’acord amb la liquidació del pressupost del 98, el deute global, el consolidat més el deute a curt termini, és de 93.000 milions de pessetes. Per cert, aquesta és la memòria, és l’informe anual de la Corporació; en ella, hi consta la liquidació del pressupost que és el que he pogut consultar; està publicada. El Consell d’Administració encara no ha aprovat la liquidació del pressupost; un petit detall de com vostès funcionen i quin respecte tenen pel Consell d’Administració. Molt probablement, aquesta xifra que he indicat abans, si fos actualitzada a 31 de novembre d’enguany, seria molt superior i sobrepassaria el 100.000 milions de pessetes. El dèficit respecte a l’any anterior s’ha incrementat, doncs, en 23.000 milions de pessetes. És una progressió del tot insostenible. Cal posar en marxa un pla de sanejament de forma immediata i cal, sobretot, resoldre, en previsió de futur, aquesta qüestió. El finançament ha de ser estable i suficient –hi insisteixo–, i el que s’aporta a través dels pressupostos ha de sufragar les activitats definides com a servei públic, i, per això, l’instrument més útil és el del contracte programa que pot ser de caràcter plurianual i que té l’avantatge d’obligar a especificar compromisos i objectius i, per tant, d’estar subjecte al seguiment i control parlamentari. Totes aquestes qüestions no es poden abordar amb l’actual esquema organitzatiu de la Corporació; uns mitjans governamentals deficitaris, qüestionats fins i tot pels seus mateixos professionals i que malbaraten recursos públics per afavorir el partit governant no poden plantejar-se seriosament cap d’aquests reptes. Vostè, senyor conseller, ens ha presentat la proposta d’una nova estructura orgànica de la Corporació amb un consell d’administració reduït i un consell general més ampli. Aquest és, de fet, el model alemany. Allà, al consell social li diuen consell de la televisió, té setanta-set membres i és d’una gran diversitat i pluralitat. Volen anar per aquí? D’acord, hi han diverses opcions possibles, anem-hi, però amb totes les conseqüències: nomenament del director general, que, en aquest cas, el fa aquest consell tan plural. Quines competències? Quin finançament? De tot això, que és tan substancial, vostè no n’ha dit res i, evidentment, és importantíssim per definir el model. Punt 2 Nosaltres entenem que és imprescindible reformar l’actual estructura organitzativa, canviar el sistema de nomenament de la direcció mitjançant concurs públic que garanteixi capacitat de gestió i professionalitat, donar més competències al Consell d’Administració perquè pugui ser un veritable organisme de gestió, revisar el PLE DEL PARLAMENT paper del Consell Assessor –actualment ben poc operatiu–, crear la figura del síndic del telespectador i del radiooient per atendre les queixes i demandes de la societat, democratitzar la Corporació, despartiditzar-la i fer que tingui un funcionament i una administració general d’empresa, que això és, en definitiva, una empresa pública que, com a tal, ha de tenir capacitat de gestió i la responsabilitat davant del Parlament d’aquesta gestió. És clar, tot això requereix canviar la legislació, però mentrestant cal seguir funcionant i fer-ho ja amb aquests criteris perquè hi ha coses que no poden esperar. Cal abordar primer, i de manera urgent, el nomenament del Consell d’Administració i del director general, i despartiditzar-los ja des d’ara. Proposem que es faci un Ple extraordinari per resoldre aquestes qüestions i que els consellers, nomenats pel Parlament, tinguin un perfil d’independència i prestigi professional, cosa que, per cert, i ho dic amb tota legitimitat, nosaltres hem fet i altres grups, no. I cal nomenar un nou director general. Aquí s’ha parlat de consens. A mi m’agradaria saber què vol dir aquest consens. S’hauria de quantificar per majoria absoluta de la cambra? Per dos terços? Per més d’un grup? Per tres? Per cinc? Nosaltres entenem que aquest director general no pot ser d’altra manera que el que preveu la llei, però proposem que aquest nomenament recaigui en la persona que el Parlament aprovi per majoria qualificada de dos terços, després que el president del Parlament consulti els diversos sectors afectats. Si busquem el consens, fem-ho ara i habilitem els instruments per procedir a modificar després tot el que cal. Un altre aspecte essencial que cal abordar –i és l’últim apartat de la meva intervenció– és l’impuls de l’espai català de comunicació, i això té diferents vessants. Enunciaré, només enunciaré, pràcticament, els aspectes principals. El primer, i més elemental, es refereix a la situació laboral dels treballadors i treballadores –ara estem de nou en el context general i no sols en els mitjans de comunicació públics– i a la negociació dels conflictes. Cal prendre mesures per a garantir unes condicions laborals dignes, perquè ara no ho són per a un bon nombre de treballadors. La precarietat laboral està molt generalitzada, amb utilització abusiva de becaris, situacions d’il·legalitat contractual i baixos salaris. Més d’un 40% de periodistes –més d’un 40%– no tenen cap mena de relació laboral amb els mitjans amb què treballen. Avui mateix, els fotoperiodistes han manifestat la seva protesta en aquesta cambra, i avui mateix, també, els treballadors de l’Agència Efe estan en vaga. Cal que ens dotem d’una legislació similar a la dels països de democràcia consolidada que protegeixi les condicions laborals i professionals dels informadors i informadores. Un segon factor que destacaré és la necessitat de regulació del sector de les ràdios i televisions locals, i la necessitat d’establir unes bases mínimes de coordinació, especialment amb les televisions. Al nostre país no hi ha espai per competir tantes televisions públiques, per això cal una voluntat de diàleg, d’aprofitament i enriquiment mutu entre les empreses de la Generalitat i les del món local. SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 43 Un tercer aspecte: les televisions de titularitat estatal. Cal vetllar per al manteniment i la potenciació de Ràdio 4 i la programació en català de Televisió Espanyola. I cal arribar a acords amb l’ens públic Ràdiotelevisió Espanyola per federalitzar els dos organismes i fer no solament un millor aprofitament dels locals, sinó també dels arxius, que és un element molt important. La qüestió lingüística. Llegiré un fragment de l’informe que, l’any 98, el Consell Audiovisual va publicar. Diu així: «Les disposicions de la Llei de política lingüística no s’han desenvolupat en el cas de la televisió, on el predomini del castellà continua essent evident. Només els canals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió utilitzen el català com a llengua única, mentre que en les cadenes d’àmbit estatal la presència del català es limita a algunes desconnexions. Així, des de Televisió Espanyola, a Sant Cugat, al llarg de 1998 s’han emès 1.340 hores de programació en català; 507, a TV1, i 833, a la 2. Mentre que a les televisions privades l’ús del català es redueix als quinze minuts diaris, de 8 a 8,15 del matí, de l’informatiu de Tele 5. La situació de les plataformes digitals tampoc és molt favorable el català.» No cal que jo afegeixi res a aquest informe tan contundent. Cal desenvolupar senzillament el que la Llei de política lingüística preveu. I per anar més enllà, la màxima conquesta de TV3 és «fer el país més petit del que és, malgrat ensenyar un territori més gran en el mapa meteorològic». Aquestes paraules no són meves, són d’Albert Boadella, però em serviran, em vénen bé per mostrar la poca empenta que ha tingut el Govern per potenciar l’espai comunicacional en els territoris de parla catalana. No té sentit avui en dia plantejar la limitació de zones i, tot partint del diàleg i respecte mutus, cal establir acords amb el Govern balear i amb el del País Valencià; instem el Govern que ho faci. Segur que el Govern balear vol normalitzar la relació i no s’entén que no hi hagi hagut iniciatives per fer ja algun conveni de col·laboració. Em referiré, finalment, en aquest apartat, a la indústria de l’audiovisual, que ha estat esmentada tantes vegades i amb una visió diferent a la del conseller. M’alegra, per cert –m’alegra–, que s’anunciïn mesures de cara a aquest sector. Tenim en el país sectors creatius i de talent que no han rebut el suport necessari per mantenir el seu pes específic en el panorama català, en l’espanyol i en l’europeu. La indústria de producció independent de l’audiovisual està en constant retrocés i avui té el perill, fins i tot, d’esdevenir un sector merament testimonial de producció. I això és ben absurd, justament en el context actual en què s’han multiplicat les hores de programació televisiva i s’ha incrementat molt el consum domèstic en productes audiovisuals. Resulta que tenim una televisió que dóna l’esquena a la indústria de producció audiovisual independent. La televisió catalana és la televisió pública d’Europa amb menys hores –amb menys hores– d’emissió de producció independent. D’acord amb un estudi encarregat per l’Associació Catalana de Productors, TV3 només destina un 2,8% de les hores d’emissió a la producció independent, i el Canal 33, un 5,3%. Aquests percentatSESSIÓ NÚM. 4.1 ges estan molt lluny del 10% que recomana la directiva europea de televisió sense fronteres. Fixem-nos-hi: només arribar a aquest percentatge i fer que Televisió Espanyola –que nosaltres també paguem, per cert– s’avingui a emetre la part proporcional que li pertocaria a Catalunya en el conjunt estatal, ja significaria un avenç notable. Ja es comprèn que això no suposa que el sector públic disminueixi la producció pròpia, sinó que s’impliqui amb el sector independent i sigui un veritable motor per al seu desenvolupament. A més, cal desenvolupar línies d’acció des dels departaments d’Indústria i de Cultura, amb ajuts a la producció, millora a la distribució i difusió, i impuls de la formació de professionals. Dues petites qüestions més i ja... El president Senyora diputada, se li ha acabat el temps. Hauria d’acabar ben aviat. La Sra. Comas d’Argemir i Cendra Doncs, sí. Caldria que el Govern donés explicacions sobre la concessió d’ajuts, avals, préstecs i publicitat a determinats mitjans de comunicació. Amb quins criteris? I, finalment, caldria també que el Govern complís les mocions aprovades pel Parlament en relació amb els audiovisuals. I ara sí, per acabar, penso que aquest debat hauria de servir per a alguna cosa. Cal arribar al màxim consens per democratitzar els mitjans de comunicació públics i que el seu funcionament tingui caràcter exemplaritzant per a la resta de mitjans. Nosaltres plantegem que les reformes siguin de fons i de cara al futur. Mirin, estem disposats a negociar, tenim un model, propostes clares i concretes, volem consensuar-lo perquè puguem construir entre tots un model de futur que serveixi per al país. I això té sentit. Mantenir-se en actituds sectàries, senyor Trias, els pot servir a vostès per conservar momentàniament la seva parcel·la de poder, però no és útil per a Catalunya. No deixem que el debat es quedi sols en paraules; cal passar als fets i cal fer-ho ara i, si ho fem, aquest debat haurà tingut els seus fruits i podrem felicitar-nos d’haver donat un pas endavant ben important. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, senyora diputada. Senyor conseller de la Presidència. El conseller de la Presidència Molt honorable president, senyores i senyors diputats, senyora diputada, vostè em diu que hi ha profund malestar, una inquietud, i és cert que hi ha malestar, és cert... Jo també he rebut la informació de tots aquests grups, a nivell de periodistes, de persones que treballen a diferents mitjans de comunicació, tant de l’Administració nostra com de l’Administració local. Escolti, de Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 44 tots, absolutament de tots. I em sorprèn sobretot la seva primera part de la intervenció perquè sembla que vostè estigui en un món diferent. I el seu Grup col·labora i participa, a nivell d’administracions locals, en mitjans que tampoc n’estan contents, els seus treballadors. L’altre dia jo vaig rebre uns treballadors i em deien: «Escolti, els seus mitjans –i es referia als que depenien de l’Administració pública catalana– no van prou bé.» Però em deia d’una manera molt clara també que: «Escolti, de totes maneres, tenim clar que els altres són bastant pitjors...» (Remor de veus.) Això és així. Li ho dic sincerament. I, per tant, escolti, sincerament... (Remor de veus.) No, no cauré en aquest plantejament, no caure en aquest plantejament perquè m’he plantejat des d’aquest matí que intentaria anar pel camí d’un debat constructiu, d’un debat de consens i li he de dir sincerament, senyora diputada, que probablement la seva intervenció ha estat, amb tota la legitimitat, però la que ha buscat menys consens. És així i jo no cauré ara a intervenir i a fer una explicació sobre aquest mitjà, sobre aquell, sobre el d’aquí, sobre el d’allà. No, no ho faré... Nosaltres, el que és evident i la reflexió que ens hem de fer tots és si tots els mitjans estan funcionant com haurien de funcionar i quins canvis s’han de produir. I el que és evident és que s’han de fer canvis profunds, canvis de funcionament, canvis lligats a aquestes transformacions que es donen i que es continuaran donant en el nostre sistema audiovisual a nivell de Catalunya, a nivell de l’Estat i a nivell d’Europa. Vostè ha dit «perversió del sistema», vostè ha parlat de «manipulació periodística». No estic d’acord en absolut amb el que vostè planteja, vostè parla de criteris partidistes. Vostè no deu escoltar ni Catalunya Ràdio, ni deu escoltar les tertúlies, ni deu veure..., i li podria donar llistats sencers de persones que participen en aquestes tertúlies, de tota classe i de tots colors. També he entès –el que passa és que ho he entès de passada, perquè era en un moment en què vostè deia tantes coses... Em sembla que ha dit que això possiblement encobriria projectes privatitzadors que, sincerament, no conec en absolut. Punt 2 La seva inquietud és la qualitat, la independència i el pluralisme, i en aquest punt nosaltres coincidim. Jo crec que és evident que nosaltres hem de ser capaços, com vostè deia, de crear un sistema propi. Vostè deia, escoltin, han de crear una llei de l’audiovisual, i deia: «Escolti’m, no es refugiï en possibles situacions de les lleis a nivell de l’Estat.» I jo dic, escolti’m, no em refugio en això; des del començament he dit que nosaltres la farem, la llei, des del començament ho he dit. Una altra cosa és que jo digui..., i l’hi puc ensenyar l’informe del senyor Marc Carrillo que diu quin és l’àmbit competencial en què ens movem i les dificultats i les limitacions que tenim, i la importància que tindria la modificació d’aquest marc legal a nivell de l’Estat espanyol. Però això és així. Però malgrat això jo dic que nosaltres farem aquesta Llei. I, per tant, no ens refugiarem en això per retardar fer aquesta Llei, i nosaltres la tirarem endavant. PLE DEL PARLAMENT Vostè fa un plantejament en què també estic d’acord, que és que vostè diu que s’hauria de fer un consell de l’audiovisual i de comunicacions de Catalunya. Em sembla encertada la proposta. Ja he dit abans que no sé el grau d’intervenció que podrem tenir sobre aquests mitjans, però crec que incidir i estudiar treballar en aquesta línia és especialment important, i és evident que aquest Consell de l’Audiovisual i de Comunicacions hauria d’estar format per persones expertes, professionals reconeguts. La Corporació ha de ser exemplar i ha de ser capaç de redefinir els seus continguts, i hem de ser capaços de fer una corporació que doni qualitat. I és evident que s’han de buscar fórmules en què hi hagi pluralisme, i és evident que hi ha d’haver plantejaments perquè es pugui donar lloc a debats polítics –i jo crec que n’hi ha, però se’n poden intensificar, i aquest és un tema que fins i tot es pot modificar. Aquesta ha de ser una línia d’actuació, que jo crec que no ha de ser ni una línia d’actuació que marqui el Parlament, sinó que ha de ser una línia d’acció que marqui el mateix Consell d’Administració. Sí que haurem de definir què és el servei públic, fins on arriba el servei públic i quin abast té aquest servei públic a nivell dels mitjans audiovisuals. I en això vostè té la raó. Hi hauran plantejaments; hi hauran d’haver uns serveis bàsics; uns serveis bàsics que, evidentment, han de ser absolutament gratuïts per a la població, i evidentment haurem de discutir si una televisió pública ha de fer serveis o ha de donar serveis de pagament. Jo sincerament crec que una televisió pública no té gaire sentit que doni serveis de pagament; probablement els serveis de pagament els han de donar altres televisions privades. Sí que una televisió pública pot col·laborar i donar aliances amb les televisions privades, a fi i efecte de disminuir el seus costos i buscar plantejaments que facin que la seva estructura sigui una estructura més eficient. Vostè parla de canals temàtics, és evident que aquest és un tema que s’ha de plantejar i s’ha de plantejar també des d’un punt de vista de servei i econòmic. Vostè em parla del finançament; parla d’unes xifres d’endeutament de 93.000 milions de pessetes. Vostè té la informació absolutament correcta i vostè planteja la necessitat absoluta –que jo comparteixo– que hi hagi un pla de sanejament, amb un finançament estable, i que la via adient per fer aquest finançament estable seria un contracte programa; un contracte programa que ha de tenir un conjunt de punts. Primer, ha de ser un contracte programa que sigui en un temps, en un període de temps. Jo crec que l’adient és fer-lo a cinc anys, del 2000 al 2005. I crec que aquest contracte marc ha de regular un conjunt d’apartats; ha d’atendre els interessos derivats de les operacions financeres aprovades en els diferents pressupostos de la Generalitat; ha d’atendre les amortitzacions de capital que hauran de suportar la Corporació i les empreses filials, derivades dels diferents endeutaments autoritzats pel Govern de la Generalitat; ha de preveure, en funció del model de televisió i ràdio nacionals de Catalunya, d’acord amb les normatives europees, el futur de la teSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 45 levisió pública, el finançament necessari que correspongui com a servei públic a la societat civil catalana; ha de potenciar mesures correctores que facilitin optimitzar la gestió dels actius, tenint com a objectiu la contenció de l’endeutament; ha de crear la infraestructura financera necessària, d’acord amb el Pla d’amortitzacions de capital de l’endeutament, perquè, a deu anys, l’impacte sigui la reducció d’aquest; ha de contemplar un pla que haurà d’incloure el sistema de finançament, per part de la Corporació i les empreses filials, pel que fa a la publicitat, venda de productes i altres programes; ha de fer la valoració de l’aportació necessària, com a prestació, al servei públic de televisió i ràdio a Catalunya pel Govern de la Generalitat; ha de continuar la tasca, ja iniciada, que té, com a objectiu, un major control de gestió dels recursos existents a les organitzacions, com a eina de l’analítica i altres productes, amb la finalitat de contenir la despesa, i s’ha de dotar de recursos necessaris perquè es consolidi la nostra presència en el món mediàtic i de comunicació; en el sector actual i futur, s’haurà de disposar d’uns mitjans que puguin competir amb la resta: digitalització, adaptació a les noves tecnologies, nous processos informàtics, interactivitat, televisió i ràdio a la carta, i altres. Bé, jo crec que aquest és un plantejament que jo crec que hem de ser capaços de tirar endavant, hem de ser capaços de crear aquesta nova situació d’aquest contracte programa, i aplicar-lo d’una manera que sigui, a més, com vostè deia, seguible i, per tant, que tingui la màxima transparència. Hi ha d’haver un nou esquema organitzatiu –és cert–; l’hem plantejat, l’hem proposat. Creiem que és necessari que es creï una nova llei de la Corporació, i és evident que nosaltres hem de ser capaços, durant el temps en què es consensua aquesta Llei, hem de ser capaços, nosaltres, de totes totes, de tirar endavant una solució intermèdia durant aquest temps, no? Vostè parla d’una nova figura, que és el síndic del televident, o del radiooient. Jo, sincerament, crec que, nosaltres, el que hem de fer, si de cas, és que la sindicatura tingui una eina –ella–, no?, perquè, anar creant noves sindicatures, no crec que sigui positiu; jo crec que, això, evidentment, hauria de ser, si de cas, una secció dintre la mateixa Sindicatura de Greuges actual, a fi i efecte que nosaltres no diversifiquem les estructures, que tenen un cost molt alt, poca eficiència i, probablement, no té una utilitat pràctica, si es fa aquest tipus de coses, no? Nosaltres, és veritat que hem de fomentar un espai català de comunicació i hem de ser capaços de fer que en aquest espai català de comunicació la situació laboral de la gent sigui correcta. Vostè em diu que els fotoperiodistes estan en vaga, l’Agència Efe està en vaga –m’han donat els papers en el moment de l’entrada... Crec que hem de fer un esforç entre tots, però, sincerament, aquest és un tema que, les empreses en les quals s’està fent vaga i que tenen aquestes situacions de precarietat, potser que facin un pensament, s’ho plantegin, perquè, fins i tot, algunes d’aquestes empreses, després, normalment, tenen plantejaments progressistes i avançats, i haurien de plantejar-se si això respon a SESSIÓ NÚM. 4.1 aquesta situació o no respon a aquesta situació, el tractament que donen als seus treballadors, no? Nosaltres col·laborem amb el Govern Balear; hi col·laborem, i hi col·laborem de fa temps, i, encara dissabte, jo vaig tenir la satisfacció d’estar aquí amb el senyor Antich, president del Govern Balear, intentant parlar i buscant fórmules de possible col·laboració amb la Marató de TV3. Jo crec que hi haurà una col·laboració estreta amb el Govern Balear, amb altres governs, a nivell dels Països Catalans, i jo crec, sincerament, que nosaltres serem capaços de trobar unes bones fórmules de coordinació i de col·laboració des del respecte mutu i des d’una col·laboració estreta entre tots nosaltres. Vostè em diu: «Escolti’m: consens, què vol dir consens?» Home, consens vol dir diàleg, no? Consens vol dir diàleg, no?; consens no vol dir posar-se d’acord en tot; vol dir diàleg, ser capaços de contrastar punts de vista i veure si, des de la nostra diferència, som capaços de buscar aquells intersticis que fan possible el fet d’arribar a acords entre tots nosaltres. La veritat, jo li asseguro que nosaltres buscarem, amb el nomenament del director de la Corporació, el màxim consens possible amb tots els grups de la cambra. Buscarem fórmules, buscarem mètodes, no? Potser no els que els agradarien a vostès, no?, però segur que buscarem fórmules per trobar aquest consens i aquesta col·laboració entre tots nosaltres, perquè sí que és cert que crec que és un moment important, i crec que és un moment important no només per la inquietud que hi ha en els mitjans de comunicació –que hi és–, no perquè això sigui culpa, com vostè ha dit, d’un partit, sinó perquè jo crec que tenim l’obligació, tots, de donar resposta a aquesta nova situació que vindrà, que és una situació que no em canso d’explicar que és una situació d’un canvi profund de les estructures, dels mitjans audiovisuals, a nivell de Catalunya, a nivell de l’Estat espanyol, a nivell d’Europa, i nosaltres hem de ser capaços de donar-hi resposta. Moltes gràcies. El president Moltes gràcies, honorable conseller. Té la paraula la il·lustre senyora diputada. La Sra. Comas d’Argemir i Cendra Gràcies. Senyor conseller, no confongui la crítica amb no voler el consens. He sigut crítica –ho he sigut–, però, precisament, no perquè estigui en un món diferent. Com pot parlar que són determinats grups els que estan descontents, quan és tot el Col·legi de Periodistes, quan és el Sindicat de Periodistes? És la professió periodística en ple; aquests són «determinats grups», que vostè desqualifica d’aquesta manera? Quins mitjans? Vostè ha al·ludit... Doncs, no li ho puc contestar, perquè diu que hi ha mitjans que estan pitjor que els que depenen de la Generalitat... Com que no hi he al·ludit... En tot cas, jo he parlat de reformes a tots els mitjans públics, però, quina casualitat!, vostès només han parlat de la Diputació de Barcelona o de l’Ajuntament, quan s’ha plantejat, justament, aquest debat; fins ara no havien Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 46 plantejat cap queixa. I, per cert, en aquestes institucions, reformes ja s’han posat en marxa. No em negarà, senyor conseller –per allò de buscar el consens–, que el nostre Grup ha estat fent fins ara contribucions positives en aquest terreny. Abans, li he recordat que l’actual Consell de l’Audiovisual, amb totes les seves insuficiències, va ser una proposta del nostre Grup. L’Estatut de redacció, que existeix fa només dos anys, a proposta nostra, es va poder implantar malgrat l’opinió del senyor Lluís Oliva, i, si es va tirar endavant, va ser gràcies a una part del Consell d’Administració, i no precisament pels nomenats per Convergència i Unió. I torno a recordar que, precisament, nosaltres som els únics que, de cara al Consell d’Administració, hem proposat persones amb perfil d’independència i no partidista, justament. Em diu..., em nega de nou que no hi ha manipulació. Miri, no són coses objectives. Vostè, en el discurs inicial, ha expressat que la gent està satisfeta dels mitjans, que hi ha un elevat índex d’audiència, però, evidentment, al costat d’aquestes coses n’hi ha unes altres. Al costat d’aquestes dades, li’n donaré d’altres d’objectives, perquè, vostè, del que parlat és de qüestions subjectives –el grau de satisfacció és una qüestió subjectiva. Miri: el mes d’agost, Convergència i Unió va acumular el 62% de les informacions dels telenotícies de TV3; al PSC li van dedicar un 16%; a Esquerra Republicana, un 8%, i a Iniciativa - Verds i al PP, el 7%. Precisament entenc que no és de rebut que una sola candidatura superi amb escreix més de la meitat del temps total que es dedica, a Televisió 3, a parlar de les qüestions en què intervenen polítics d’aquest país. Podríem parlar, també, d’altres coses amb relació a la manipulació informativa. Justament el Sindicat de Periodistes ha denunciat recentment que: «quan el dissabte dia 11 de desembre es va obrir el Telenotícies Vespre amb la resposta destacada del president Pujol a l’allau de crítiques contra el pacte PP - Convergència i Unió sobre la Llei d’estrangeria» –estic llegint un comunicat del Sindicat de Periodistes–, «amb un vídeo apologètic basat en un fax sense capçalera enviat des de la Conselleria de Presidència i que començava amb la frase “S’hauria de destacar...”, fax que no van rebre els altres mitjans de comunicació, excepte els de la Corporació...» A la millor, a vostè, aquests grups no li mereixen crèdit; a mi sí que me’n mereixen, però li posaré un altre exemple. En aquest cas és una publicació de Lluís Prenafeta, L’ombra del poder. Explica una altra situació. Diu: «Va haver-hi un moment dur: TV3 va emetre un 30 minuts incendiari sobre el Pla de residus, on es venia a dir que les instal·lacions que volia construir la Generalitat per tractar-los a la Conca de Barberà eren pura dinamita contra la salut dels habitants de la comarca. Vaig ser testimoni de la conversa més dura que he sentit en la meva vida per telèfon, entre el president de la Generalitat i el de la Corporació de Ràdio i Televisió. Pujol li va dir el que li havia de dir.» Passo coses, eh? Punt 2 Diu: «No puc pas imaginar-me com allò va anar a parar a mans d’una becària, que va dedicar tot un 30 minuts a advertir sobre el gravíssim perill potencial que PLE DEL PARLAMENT implicava el sistema, amb insercions d’ecologistes alertadíssims i excitadíssims. No entenc pas com, en una qüestió tan delicada, ningú no es va mirar el programa abans de l’emissió.» Censura. «Quan el programa es va emetre, els resultats van ser fulminants. Jaume Ferrús va oferir a Josep Maria Ràfols –que havia estrenat el càrrec feia poc– una altra destinació més tranquil·la, és a dir, allò de «destituir pujant cap amunt –a Washington, em sembla–, però ell va preferir deixarho córrer i va deixar la casa.» Escolti’m: el senyor Prenafeta, suposo que té més solvència; no és d’Iniciativa, no és dels Socialistes; deu tenir més solvència... O no en té; a la millor, no en té, de solvència... (Remor de veus.) A la millor no en té. D’acord, a la millor no en té... Per tant, miri: sí, hi ha manipulació informativa, hi ha manipulació informativa i, per tant, doncs, pensem que no és anecdòtic això, en què tant hem insistit, de «despartiditzar» els mitjans de comunicació, i això, precisament, pel que fa referència al nomenament del seu director o directora, té una importància fonamental; per tant, no és un element anecdòtic, no és un element gens anecdòtic. Pel que fa referència a la legislació a què abans s’ha referit, vostès s’autoqualifiquen de nacionalistes, però s’autolimiten, per cert, quan els interessa. Abans ja he comentat la creació de Canal 33; ara podríem afegir les seleccions esportives catalanes. Ens diu que l’Estatut de ràdio i televisió ens condiciona. És veritat, ens condiciona, però intentava demostrar que podria ser que no ens condicionés. I ara ens diu que vol canviar l’article 2 d’aquesta Llei, però, miri: quan han tingut oportunitat de fer-ho, no l’han canviat. Ara, fa cosa d’un mes, al mes d’octubre, Convergència i Unió va votar en contra de la modificació, justament, d’aquest Estatut de ràdio i televisió espanyola, que ens condiciona, a partir d’una proposta d’Izquierda Unida - Iniciativa per Catalunya, on es regulava, justament, l’elecció parlamentària del director. I el senyor Burballa i Campabadal va argumentar que aquest no era un tema nuclear. Per vostès, efectivament, no és un tema nuclear, però, per a molta altra gent, sí. L’Estatut ens limita perquè és una llei bàsica; aquesta llei bàsica no marca el que, genèricament, defineixen la Constitució i l’Estatut d’autonomia de Catalunya, perquè hi estan per sobre. Què ens proposem, en definitiva? Legislem en funció de la capacitat que ens atorguen la Constitució i l’Estatut d’autonomia. El Govern estatal, per cert, no ha fet cap recurs contra el Govern basc, quan ells han reformat la seva constitució, malgrat que sí que és cert –com vostè deia– que els límits que imposa el seu Estatut són una mica –una mica– menors. Finalment, per no allargar-me, torno a insistir que aquest debat ha de servir per a alguna cosa. Vostè s’ha referit, ara, a les qüestions de finançament, al fet que cal fer contracte programa –crec que això és positiu. S’ha expressat en aquesta cambra un ampli acord per reformar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i és positiu que s’emprengui aquesta reforma l’abans possible, ens trobarà en qualsevol moment per emprendre totes aquestes mesures i reformes necessàries amb la màxima eficàcia, i perquè realment pugui haver-hi una auSESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 47 toritat independent que reguli tot l’audiovisual de Catalunya, però –li ho pregunto una vegada més, senyor conseller– i ara, què? Estem parlant d’un futur, d’un futur proper, naturalment, però li demanaria quins compromisos està disposat a contreure ara mateix; no n’hi ha prou que digui «consens, consens, consens»; li demano, en concret, què farem ara? El president Moltes gràcies, senyora diputada. Senyor conseller. El conseller de la Presidència Només, des de l’escó, perquè com que la diputada fa unes interpretacions del que dic que, com a mínim, són inexactes, per deixar, en qualsevol cas, absolutament clar que jo en cap cas he desqualificat els professionals dels mitjans de comunicació. El president Moltes gràcies, senyor conseller. Passem ara al torn de Convergència i Unió, i té la paraula l’il·lustre senyor diputat Francesc Codina. El Sr. Codina i Castillo Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, ja a la recta final d’aquesta primera jornada de debat, em toca, en nom de Convergència i Unió, posicionar quin és el nostre pensament i el que serà demà la presa en consideració, les nostres propostes i les que, eventualment, puguem pactar amb algun altre grup. Voldria tranquil·litzar, d’entrada, la senyora Comas quan diu: «Voldria que aquest debat servís per a alguna cosa.» Senyores i senyors diputats, estiguin absolutament convençuts que aquest debat ja ha servit per a alguna cosa. Aquest debat servirà per a alguna cosa, sobretot perquè avui no ens hem allunyat tant del que hem anat discutint durant anys, o sobretot, i especialment en els darrers temps, la gent que hem tingut una actitud més dedicada al món de l’audiovisual en general. I diré per què. Avui fem aquest debat, i és un debat molt important, hi hauran resolucions que ens permetran prendre posicions clares per part de cadascú. Però insisteixo que aquest no és un debat que neix avui; aquest és un debat que ja fa temps que s’està tenint en aquesta cambra. I m’agradaria, encara que sigui molt breument, fer un petit comentari recordatori de tot plegat com ha anat per arribar on som, per dir què és el que volem. On hem arribat i per què hem arribat fins aquí? Insisteixo, si em permeten, un lleuger record de la història. En el Senat espanyol el Grup Popular presenta la conveniència de crear una comissió d’estudi de continguts televisius en un moment en què la televisió se la coneixia, molt i molt, amb el qualificatiu de «telebasura». Era un moment molt crític i que, a través del Senat, es decideix fer una comissió que estudiï els continguts televisius. Aquella Comissió, que va ser –repeteixo– creada a instàncies del Grup Popular i amb el suport de tots els grups de la cambra, va donar com a fruit, per l’ordenació que tocava en aquell moment de les difeSESSIÓ NÚM. 4.1 rents presidències, la senyora Victòria Camps, senadora independent a les llistes del Grup Socialista. I durant molt de temps, durant molt de temps vam estar treballant per intentar trobar quin era del desllorigador que permetés donar resposta a la societat de què era el que preocupava en aquell moment, sobretot en el món televisiu i en el conjunt de l’audiovisual. Aquella Comissió va acabar les seves tasques i es va demanar que hi hagués una pròrroga, perquè després d’unes jornades en el mateix Senat, de debat, on van participar experts de fora i al marge del que en podríem dir la classe política exclusivament i on, per exemple, un català que va participar va ser el professor Marc Carrillo. Després d’aquelles jornades es va arribar a la conclusió de demanar que es creés una autoritat audiovisual com hi havia ja en alguns països d’Europa. Això era el novembre del 85. El Senat pren aquell acord... (Remor de veus.) Perdoneu, del 95 –el 85 era molt jove, jo encara no estava aquí. El novembre del 95 es pren aquell acord. Les dues forces majoritàries del Senat –no cal dir a nivell de l’Estat–, socialistes i populars, tenien la possibilitat de començar a treballar amb aquell mandat que acabava de fer el Senat. A hores d’ara, a les Corts Generals encara no tenen cap tipus d’acord per crear un consell d’audiovisual. Si la informació que tinc no és errada, hi ha cinc proposicions de llei de tots els grups incapaços de posar-se d’acord en el que ha de ser un consell audiovisual a nivell de l’Estat espanyol. Què va passar a Catalunya? Exactament al cap de cinc mesos, aquesta cambra aprovava una llei en què, en el seu article onzè, creàvem el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Aquí, a Catalunya, ho vam fer en cinc mesos, l’aprovació; vol dir que prèviament hi havia hagut la presentació, senyora Comas, d’un projecte de llei del Govern que va ser pactat, consensuat, especialment amb Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana, i amb el concurs una mica més tardà del Grup Socialista, i que, exclusivament en un article, el Grup Popular s’hi va abstenir. La resta va ser una llei aprovada per unanimitat. Repeteixo: cinc mesos després. A l’Estat, després de cinc anys, no hi ha manera que s’entenguin. Per tant, vocació del que volem que siguin els mitjans audiovisuals a Catalunya, nosaltres, el Parlament –i modestament, Convergència i Unió– vam plantejar-ho fa molts anys i així està funcionant. Què més? En aquesta mateixa cambra, i més enllà del que han estat els debats pressupostaris, també una moció que vam pactar en aquell moment, casualment també amb Iniciativa per Catalunya i amb Esquerra Republicana –aquesta només va ser a tres bandes–, ens comprometíem a modificar la Llei que crea el Consell de l’Audiovisual. Per tant, sensibilitat, tota; vocació i demostració política, tota. Què més vam fer? Una compareixença del conseller de la Presidència, el conseller Trias, a la Comissió de Control de la Corporació de Ràdio i Televisió. Ell diu, davant del debat que es produïa: «Si el Parlament ho creu oportú, creï’s una comissió que estudiï la possibilitat de modificar la Llei de creació de la Corporació Catalana.» Els grups, òbviament, ho vam acceptar, vam proposar-ho, vam tirar-ho endavant, i aquella Comissió Punt 2 PLE DEL PARLAMENT �14 de desembre de 1999 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 5 48 s’ha estat reunint, pràcticament acabant els seus treballs, fins quatre dies abans de la convocatòria d’eleccions, cosa que va fer que, per aquesta raó, no es poguessin obtenir les conclusions d’aquella Comissió, que havia estat amb vocació de modificació de la Llei de la Corporació, però que més enllà d’això es veia, es palpava –i em guardaran de mentir qualsevol dels membres que formava part d’aquella Comissió de qualsevol dels grups d’aquesta cambra– que va anar molt més enllà del que havia de ser la pretesa modificació de la Llei de la Corporació. Aquest Parlament ja estava sensibilitzat per això, ja fèiem aquesta feina. I ve la campanya electoral, i dintre de la campanya electoral –la precampanya, més aviat– algú descobreix que s’hauria de fer un consell de l’audiovisual a Catalunya. Ja hi era, i a partir d’aquí es dóna una marxa –i permeti’m l’expressió– sobre el tema de l’audiovisual, l’autoritat única. Hi va ficar mà tothom, partits polítics, el mateix CAC; tothom ha anat inflant una necessitat que, en un moment determinat –hi insisteixo– com és l’electoral, té una certa explicació que prengui un volum diferent del que seria el dia a dia. I acabem la campanya electoral, i què passa? Doncs, passen dues coses més: Esquerra Republicana presenta una proposició de llei per modificar la Llei del CAC; Iniciativa per Catalunya presenta una proposició de llei per modificar la Llei de la Corporació. Tot això, que no ens estranya res a ningú. I que els discursos d’avui han sigut molt simètrics, molt, i en algun cas gairebé mimètics, no és fruit de la casualitat; és fruit del debat de molt de temps de totes les forces polítiques que hem estat interessades en aquesta qüestió. Això no és cap novetat, això d’avui no és cap novetat. És la concreció d’un estat d’ànim, d’una preocupació que –hi insisteixo– ha vingut des de fa molt de temps. La Proposició de llei d’Esquerra Republicana, ja ho hem dit pel dret i pel revés, estem disposats no només a votar la presa en consideració, sinó que ja dic també públicament que al cent per cent no hi estem d’acord, però estem molt a prop del conjunt de la seva proposta. La Proposició de llei d’Iniciativa per Catalunya, que ara han retirat, era la translació mimètica del que en aquest moment ja està passant: elecció del director general, escoltat el Consell d’Administració de la Corporació. Com que això és el que ja diu la Llei i és el que es feia, suposo que per aquesta raó, molt intel·ligentment, Iniciativa per Catalunya fa la seva retirada. Punt 2 Escolti, aquesta és la situació. Això és al que hem arribat fins ara –això és al que hem arribat fins ara. I ara què volem més? També ho hem dit, i també és molt igual del que han dit tots vostès: volem modificar la Llei de la Corporació, que ens permeti d’una forma immediata elegir els seus membres del Consell d’Administració amb les característiques que vostès han apuntat –que el conseller Trias ha dit que sí i que nosaltres, òbviament, perquè forma part del mateix discurs, també hi estem d’acord–, amb unes competències segurament més àmplies, però molt més de gestió del que és una empresa pública, i un CAC, una autoritat única en l’audiovisual, diguem-li CAC o diguem-li com vulguem, però que, en definitiva, permeti fer tot allò que s’aparti del que és la gestió del dia a dia, que és el que PLE DEL PARLAMENT ha de fer el Consell d’Administració, és a dir, diguem, amb totes les cometes que vulguin, la «policia»; és a dir, el control, el poder sancionar... En tot això estem d’acord, ara, abans i quan en parlàvem fa molt de temps. Què més? L’elecció immediata dels membres del Consell d’Administració en el proper Ple –ja s’ha dit–; hi estem absolutament d’acord. I què queda? Què queda en aquest moment? L’única qüestió que queda pendent quina és? Bé, és el nomenament del director general, que al llarg d’aquesta sessió d’avui i al llarg d’aquests dies que n’hem anat parlant en els passadissos i que hem intentat trobar fórmules que ens poguessin acostar, hem anat acostant. Però què ens podem trobar? I a continuació portaré també la nostra idea de què és el que hem de fer. El CAC, la Llei del CAC la podem modificar com vulguem i quan vulguem, diríem, perquè les competències que li vulguem donar són exclusives, que emanen del nostre propi Estatut i, per tant, no tindrem problemes. La podem fer tan aviat com vulguin; si es tracta de fixar temps també el podríem fixar, i no tenim cap inconvenient que en molt poques setmanes, en molt pocs mesos això pugui ser. Què passa amb la Llei de modificació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió? Passa el que s’ha dit: que hi ha un component important que emana de la Llei marc, i jo els ofereixo les següents possibilitats. Per una banda, tot allò que des del Parlament de Catalunya siguem capaços –siguem capaços, no: això, és segur que ho serem–..., sinó que ens permeti el marc estatutari poder modificar des d’aquí, fem-ho des d’aquí. El que no ens permeti, aquelles coses que després de discutir a veure fins on arribem, que no ens permeti, jo dic que, també, amb consens de tota la cambra, presentem proposicions de llei a Madrid per modificar aquell reguitzell de lleis –que no és una, només– que ens permetin, després, poder desenvolupar aquells criteris que tots plegats hem anat demostrant al llarg del dia d’avui com a elements aclaridors del que ha de ser el marc audiovisual a Catalunya. I retorno a la qüestió del director general. Seria un error que avui, com a final d’aquest debat, ens tanquéssim –convençuts, si fos el cas– que exclusivament i el més important és el nomenament del director general. I això ja s’ha dit, ja hi han aproximacions i algú en els passadissos em deia, em confessava –i més d’un grup polític–, em deia: «Home, és que és veritat que l’important, el més important no és el nomenament del director general. El més important és la Llei que doni poder al CAC per fer el que ha de fer, la Llei que reguli la Corporació de la forma que ha de fer-ho, però» –deia– «donaria credibilitat que prenguéssim una mesura d’aquestes característiques. Si fem això donarà credibilitat per a tot allò que després ha d’anar venint.» Nosaltres ens ho prenem molt seriosament i volem que hi hagi moltíssima, moltíssima claredat en la nostra exposició i anar en la línia de compromís que agafem amb la modificació de les lleis. I acabo dient públicament a la cambra que una manera de creure, de donar fe, que la gent de Convergència SESSIÓ NÚM. 4.1 �Sèrie P - Núm. 5 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 de desembre de 1999 49 i Unió estem compromesos amb aquest futur és que jo, que sóc membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, en aquest moment presento la meva dimissió i formalment demà, de forma escrita, ho faré, però avui, en la solemnitat d’aquesta cambra, en la solemnitat d’aquest debat, presento la meva dimissió. Això, senyores i senyors diputats, va de debò. Moltíssimes gràcies. El president comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a les 10. El termini per a presentar les propostes transaccionals serà a dos quarts d’una. La comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a la una del migdia. Comunicació a la Mesa de les propostes de resolució que els grups parlamentaris sol·liciten que es votin separadament, a les dues del migdia. La sessió del debat i la votació de les propostes es reprendrà a dos quarts de cinc de la tarda. Deu minuts abans, especialment per als nous diputats, que encara no han tingut la pràctica de poder votar... (Remor de veus.) No, no ho considerin una..., és que realment es necessita una certa pràctica. I, en consideració als nous diputats, hi haurà a la disposició d’ells, aquí, una sessió d’entrenament. (Rialles.) Moltes gràcies, senyor diputat. Acabat el debat, aquesta Presidència fa avinent que, per tal de donar compliment a l’article 124 del Reglament, la tramitació de les propostes de resolució subsegüents a aquest debat serà la següent. Fins demà a la tarda, es suspèn la sessió. Prego a les senyores diputades i als senyors diputats un minut més d’atenció. El termini per a presentar les propostes de resolució serà demà al matí de 8.30 a 9.30. La La sessió se suspèn a les vuit del vespre i tres minuts. Punt 2 SESSIÓ NÚM. 4.1 PLE DEL PARLAMENT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall al Debat general sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya. Transcripció al Diari de Sessions. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-12-14 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Parlament de Catalunya Legislació Catalunya Description An account of the resource Diari de sessions que recull les intervencions dels diputats, entre ells Pasqual Maragall com a cap de la oposició i líder del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi. Source A related resource from which the described resource is derived Diari de sessions del Parlament de Catalunya Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 88 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/576/llibre_campanyaMaragall.jpg 3c51a612333d5d8dff6f3e746ea6785e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Campanya Maragall Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Fotografies Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Autonomia Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Molas, Oriol, 1968- Publisher An entity responsible for making the resource available Editorial Mediterrània Fundació Rafael Campalans Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Prefaci del llibre: "Campanya Maragall". Dues paraules que porten molts records a tots aquells que van tenir algun tipus de vinculació o de relació amb la campanya. Aquest és el títol que s'ha escollit perquè recrea l'atmosfera de la campanya del candidat Maragall a la Presidència de la Generalitat. Totes les campanyes electorals tenen les seves anècdotes, les seves imatges, els seus discursos, però no han tingut el seu fotògraf. La campanya autonòmica de Pasqual Maragall ha tingut la mirada fotogràfica d'Oriol Molas que va realitzar sis mil fotografies durant aquest període. El lector té, entre les seves mans, una selecció segons el criteri de l'autor. No hi ha text, les imatges són el fil conductor de la narració del llibre. Protagonistes anònims, gent, sentiments, sensacions, victòria i derrota en una nit final, la fredor dels resultats, el final d'una campanya que és l'inici de tot, són els impactes visuals d'aquest llibre. La Fundació Rafael Campalans ha volgut, amb aquest llibre, deixar un record gràfic d'aquella campanya que va tancar una etapa política d'aquest país i va encetar una de nova. Després del 17 d'octubre de 1999, res no serà igual a Catalunya. Ha començat el canvi. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/850/0000001551.pdf 7f5728ec406d5c8328bb560fd11370f8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 17/01/2000 (2397746) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 16 Faustino y los demás PASQUAL MARAGALL Hace un par de meses, pasadas las elecciones, estuvimos con mi esposa Diana en Madrid y visitamos a Faustino Cordón y María Vergara. Era una mañana soleada de otoño y el Retiro lucía procaz sus colores. A los catalanes nos pierde el Retiro: es algo así como si estuviésemos viendo la fageda (el bosque de hayas) de Olot, uno de nuestros escenarios naturales más clásicos, sentados ante una ventana de la calle Alcalá. Quién pudiera. Pero lo más seductor era lo que había dentro de esa casa de Alcalá; lo que había y lo que pasaba. El piso es ordenado y bello; los muebles, de otra época, perfectamente mantenidos y actuales; y los libros y los cuadros eran esa mañana una invitación a quedarse. La voz clara de María, la misma que me lanzó un "¡Te prohíbo que vengas!" lleno de cariño y de resolución cuando llamé el otro día al enterarme de la muerte de Faustino, esa misma voz remitió en aquella ocasión cuando Faustino empezó a desgranar en voz más baja pero suficiente la historia sencilla e increíble de su vida. Tengo que adelantar que esa historia la he oído a trozos más de una vez. Mis padres se fueron no mucho antes que Faustino, y tengo la sensación de que no podía haber sido de otro modo: no verlos juntos se me hace raro, tanta era la amistad que se guardaban y la perfección de la escena de los cuatro discurriendo ante una taza de té o paseando por Ribarroja en Vilanova i La Geltrù. Tantas y tantas horas de convivencia fueron tejiendo un completo conocimiento de las historias respectivas, que se transfirió a los hijos en alguna medida. El caso es que la historia de cabo a rabo, en síntesis, contada por Faustino esa mañana, superaba en amplitud y precisión a todo lo anterior. Desgraciadamente no soy un buen relator ni lo bastante curioso -mal que me pese- para poder transmitir los detalles. No me atrevo. He leído algunas cosas muy correctas en El PAÍS y El Mundo, juntos por una vez ante el encanto de la personalidad de Faustino Cordón. Y espero que otras versiones vendrán, con el tiempo, más completas, más historiadas. Él tenía claro que no iba a terminar personalmente su obra magna, su teoría completa de la evolución. Había dispuesto lo que hacía falta para que se terminara después de su marcha. Quiero creer que la obra se terminará. Y que quedará ahí como uno de los últimos esfuerzos del siglo XIX, por decirlo así, a la entrada del XXI. Faustino ha sido en realidad, a través de las tres grandes tragedias que sumergieron a este país y al mundo de nuestro entorno entre 1914 y 1945, un tardío representante de la optimista fe del Ottocento en la ciencia y en la humanidad. Y ha sido lo que ahora llamaríamos un autónomo o un todo terreno de la producción científica: él se lo hacía todo y no es que se lo comiera todo él mismo, pero me parece que no tenía un gran deseo de notoriedad. En eso sí era un adelantado. Un poco como el ecólogo y oceanógrafo Ramón Margalef. Sin embargo dudo que compartiera la ironía entre resignada y campechana de Margalef diciendo entre sonrisas de campesino pillo que el hombre es una especie muy limitada, capaz de transformar mucho más de lo que puede comprender y controlar. En todo caso es evidente que nos vamos quedando sin voz, sin una clase de voz irrepetible, porque las voces (y los escritos) de Faustino, de mis padres, de Pep Calsamiglia, de mi suegro Cristóbal Garrigosa, de Pepe Bergamín, de Joan 50 �Articles de Pasqual Maragall a Corominas, de Joan Oliver y su inseparable Arturo Soria, y en otro sentido la de Josep Tarradellas o la del mucho más joven Alfonso Comín, tenían una construcción y un ritmo que ahora no se estilan (con algunas excepciones como la de Antoni Puigverd). Casi habría que hablar de un lenguaje republicano. Nos quedan Santiago Carrillo, Carmen Zulueta, María Vergara, Heribert Barrera, los sermones del sacerdote Josep Maria Ballarín y algunos más, no muchos, que hablan como si escribieran y escriben como si hablaran. Imagino que algunos de los citados no estarán o no hubieran estado a gusto en compañía de algunos otros de los también citados. No obstante algo tienen en común. Quién sabe si ese hablar como un libro abierto no es una prueba de cierto tipo de humanismo y de radicalidad, que estaría presente en forma muy propia y singular en cada uno de estos personajes, y en Faustino en grado superlativo. Como si hablar de ese modo sólo estuviera permitido a seres sin defectos de fabricación, sin vicios ocultos, y con un consecuente grado elevado de buena conciencia. En ese tono y con esa estructura lingüística diáfana explicaba Faustino su vida aquella mañana junto a la ventana del Retiro. Hijo de extremeño y catalana, fue su abuelo materno, Bonet, profesor de la Universidad de Madrid, quien le metió en la ciencia y en los laboratorios. Pero la carrera la cursó por su cuenta, leyendo sin tregua en la finca extremeña de la familia paterna. Siendo químico acabó de responsable de armamento del V Regimiento que defendía Madrid, con éxito notable y en cierto modo sorprendente. (Como el de Cristóbal Garrigosa, ingeniero óptico, fabricando mirillas para escopetas y cañones en un taller junto a Valencia.) Fue a la cárcel y se salvó por un amigo médico que logró salir y le arrastró fuera. Convencido de que lo iban a matar en cualquier momento siguió en sus lecturas y en sus cosas y acabó en Galicia trabajando para los laboratorios Zeltia, y más tarde para los Huarte en Ibys. (Creo que estos laboratorios, al menos uno de ellos, formaron parte del holding Antibióticos que impulsó Federico Mayor Domingo, sobrino de Marcelino y de Pere Domingo, holding que terminó como el rosario de la aurora en manos de Mario Conde.) Claro, esta generación sabían mucho de la vida, mucho más que nosotros y que nuestros abuelos, sus padres, que vivieron en el limbo feliz y optimista de los 100 años de paz que transcurrieron entre 1815 y 1915, del fin de las guerras napoleónicas al inicio de las mundiales. Faustino, sin embargo, mantuvo de los abuelos, a diferencia de algunos de los de su generación, una innata propensión a lo positivo, un élan productivo y seductor. De la generación de Faustino, una de las cosas más amargas que he leído, en un escalón de edad algo anterior, son las cartas desde el exilio del lehendakari Aguirre a sus compatriotas con motivo de la Navidad -y lo traigo a cuento por el momento que vivimos-. Ya mediados los años 50, Aguirre, cuya elegancia en la escritura era pareja a la que he descrito, iba perdiendo la esperanza de retornar a una Euskadi democrática y autónoma, y escribía a los jóvenes de entonces que se rebelaran contra el olvido, incluso usando la violencia, para evitar que la verdadera historia y afanes del País Vasco desaparecieran por el sumidero del tiempo, que parecía ya, tras quince años de ausencia, un agujero insondable. Palabras que ahora hay que recordar para entender. Y entender para acertar en el camino de la paz. Un camino que Faustino Cordón y algunos de sus compañeros de generación, con su actitud casi tanto como con sus opiniones, trazaron claramente: el diálogo, la persuasión; la firmeza, sí, pero como principio más que como fin. En Bergamín, en cambio, el único de ellos que sufrió dos exilios, uno en el 39 y otro en el 64, la amargura pudo con todo. Él, que era el más genéticamente español de todos, si se me permite la expresión, murió en Euskadi negando sus huesos a España, según dijo. Probablemente porque Euskadi era el único lugar donde no se aceptaba el hecho consumado de una transición sin ruptura. En Barcelona se encontraba también mejor 51 �Articles de Pasqual Maragall a que en Madrid, su Madrid, el que aún ahora se equivoca con él, en un diario, en el pie de la foto del cuadro de Gutiérrez Solana. Su amigo Arturo Soria, igualmente incapaz de aceptar, no ya la legitimidad sino el hecho incuestionable de la existencia del franquismo, solía contestar "Que se vaya el enano miserable del Pardo" cuando en el café le preguntaban qué deseaba. Ni Pepe Bergamín ni Arturo Soria podían admitir la democracia sin vuelta al statu quo ante: la democracia sin más era una impostura. Vuelvo, para terminar, a la mañana soleada de Alcalá. Faustino, siempre en clave de recitación tersa e incontrovertible, nos explicó que no era cierto que con un solo ojo -a él le faltaba uno- no se pudiera percibir la profundidad. Era cuestión de una adaptación sencilla, decía. Yo me quedo con el pensamiento de que su ojo bueno nos sigue mirando en profundidad. Y de que la dificultad de sobrevivir no está en la carencia de seres queridos. Ésos nos siguen acompañando y según como más que nunca. Porque ya no los podemos rebatir. Ni ofender, en principio. Pero ¡ay!, si los ofendemos a toro pasado, no nos podremos excusar. Palabras que ya no se pueden corregir, insuficiencias que ya no pueden ser perdonadas, porque ya no están los correctores de esas faltas, los confesores de esos pecados. Eso es lo que nos hace envejecer. Sabernos responsables cada vez más solitarios de todo un mundo. De un tiempo de un país. De una determinada época y su significado. Nos consuela saber que la generación Faustino tiene herederos dignos. No es cierto, qué va, lo que a veces creemos que nuestros hijos piensan, lo de que no les ha quedado nada grandioso por hacer. Al contrario, les queda lo más grandioso. Habérselas con su mundo, como nosotros con el nuestro, con una diferencia: su mundo es el mundo, cada vez más. Nosotros, en parte a través de nuestros hijos, hemos estado en Bosnia, como los americanos y europeos progresistas estuvieron aquí en el 36-39. Nuestro mundo, a través de ellos, es ya tan amplio como el planeta. Pasqual Maragall es diputado del PSC en el Parlament de Cataluña. 52 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1094 Title A name given to the resource Faustino y los demás Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Necrologies Cordón, Faustino, 1909-1999 Republicanisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-01-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles