<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=89&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-04-08T19:25:57+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>89</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>1525</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="573" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="161">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/573/llibre_sagamaragall.jpg</src>
        <authentication>a23d83b2e4f3a48c917437778ede6155</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8774">
                <text>La saga dels Maragall: de Sant Gervasi a la plaça Sant Jaume, una família i el poder</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8775">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8776">
                <text>Maragall, Joan, 1860-1911</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8777">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="8778">
                <text>Parentiu</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8779">
                <text>Batallé, Víctor, 1947-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8780">
                <text>L'Esfera dels Llibres</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8781">
                <text>2005</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8782">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8783">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8784">
                <text>Sinopsi de l'editorial:&#13;
&#13;
Durant la industrialització de Catalunya, un besavi, Josep Maragall, que intenta crear riquesa. En el ressorgir de les lletres catalanes, un avi, Joan Maragall, poeta i escriptor polèmic, que introdueix a casa nostra els poetes i els filòsofs alemanys i l'empenta vital que representen. En la República, i durant la Guerra Civil, un pare, Jordi Maragall, filòsof ell mateix, professor universitari, desvetllador de consciències i amistats que, en una lluita sorda però valenta contra el franquisme, defensa la visió particular d'una Catalunya que, pesi a qui pesi, sent unida a Espanya.&#13;
&#13;
I, ara, uns fills, Pasqual i Ernest Maragall, immersos en l'objectiu d'una visió catalana amb espais més oberts, amb una nova manera d'entendre el país i d'entendre'ns amb la resta d'Espanya.&#13;
&#13;
També hi trobareu, en aquesta saga, les ombres, els moments difícils, els dubtes i les vacil·lacions, que també ells, com tots els que al llarg dels anys han lluitat per a assolir el poder i el destí de Catalunya, han hagut de superar amb esforç. I, potser no sempre amb encert.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="8785">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37131">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="6">
        <name>Sobre Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1605" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1201">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1605/0000000766.pdf</src>
        <authentication>5e9899947be8228dbda720a0e22ce903</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42800">
                    <text>���</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25297">
                <text>La situació està madura, estem molt a prop de l'èxit</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25298">
                <text>El Periódico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25300">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25301">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26153">
                <text>Perdigó, Josep Maria</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26154">
                <text>Baldomà, M.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25302">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25303">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="26148">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26149">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26150">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26151">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26152">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41214">
                <text>2005-07-31</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25304">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2804" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1595">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2804/19930131_ElPeriodico_LaSubsidiariedad_PM.pdf</src>
        <authentication>1ee27c73ad6997dc77770df0a96cefcc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45965">
                    <text>V

ELPERJÓDkO
Ammamem"de Barcelona
GiDinel de l Alcaldia

PASQUAL MARAGALL. Alcalde de Barcelona.

3 1 GE«. 1993

La subsidiariedad
La política es subsidiaria de la sociedad;
es decir, no debe intervenir cuando la
sociedad resuelve por ella misma sus
problemas. Y dentro de la política, la
comunidad autónoma, nacionalidad,
región, lando estado federado, no deben
intervenir cuando el municipio u otra
institución local puedan resolver los
problemas por sí mismos.
Siguiendo el principio, tampoco los
gobiernos federales, o estatales en su
caso, o la nación-Estado, deberían
intervenir en la solución de temas
supramunicipales que las autonomías o
regiones, etcétera, puedan solventar.
Y aun, en lo afto de la escala
europea, las instituciones comunitarias
deberían dejar a los estados todo aquello
que sea posible que éstos resuelvan
según sus leyes, tradiciones y cultura.
Desde el tamaño de la manzana danesa
hasta el lado por donde se conduce en
las carreteras inglesas o el horario de
cierre de los comercios en Francia (o tal
vez en Catalunya o quien sabe si,
incluso, en Barcelona).
Ésta es la sustancia del pnncipio de
subsidiariedad. Sus fuentes legales son:
la Carta Europea de Autonomía local,
ratificada por el Estado español y otros
20 estados, y la declaración de
Maastricht, que todavía ni es tratado ni
está vigente, pero lo estará
probablemente en el curso de 1993.
El primer ministro holandés Lubbers
-un democristiano liberal, gran defensor
de la subsidiariedad en su pais, donde
los municipios llegaron a canalizar el 50%
de gasto público-, nos contaba este
verano el origen de la subsidiariedad en
la doctrina social de la Iglesia Católica.
Isidre Molas, en uno de los últimos
números de Debat, publicó un trabajo
sobre el federalismo como garantía de la
libertad dentro de la democracia y como
filosofía que permite ir más allá de la
regla de la mitad más uno.
Uno puede preguntarse, a partir de
ahí, por el parentesco entre
subsidiariedad y federalismo. Ambos van
más allá de la Revolución Francesa y
buscan una mayor compenetración entre
sociedad y política, entre representados
y representantes, entre libertad
individual y voluntad nacional.
Tiempo de nuevas ideas
Creo que estamos en un momento
-que puede durar quizás más de lo que
querríamos- de decantación de nuevas
ideas, de nuevos principios. Todo obliga
a ello. Casi todo parece permitido.
El derrumbe comunista: el casi

paralelo y más discreto descrédito
interior de la versión del liberalismo que
asistió y contribuyó a dicho cataclismo
(eJ liberalismo ultraconservador, belicista
y nacionalista de Reagan, Bush y
Thatcher); el florecimiento - a veces
enaltecedor, a veces, al contrario,
destructor y cruel- de los nacionalismos
sepultados en la Europa que nace en el
Este y el Oeste: la crisis espectacular de
la soaaldemocracia, relacionada con su
propio éxito o con el cumplimiento
relativo de sus objetivos programáticos,
mientras otros retos sociales nacen (el
Cuarto Mundo, la solidaridad mundial y la
competencia mundial, las migraciones, el
empleo del tiempo en la tercera edad, el
transporte en las grandes ciudades, la
vivienda de los jóvenes, etcétera), todo
ello nos está poniendo, como
vulgarmente se dice, a parir. A crear
nuevas síntesis, nuevas ideas. No hay
muchas ideas viejas que sirvan
inequívocamente.
Pero casi todo está ya dicho, o lo
parece. Vuelven, pues, reformulados,
antiguos conceptos, como el federalismo
(la construcción de la política desde
fuera o bien la subordinación del sistema
político a la sociedad).
Bottom-upy no Top-to-oottom, de
abajo arriba y no de arriba abajo, como
se dijo en Edimburgo. Añadiríamos out-in
y no in-out de fuera a dentro del sistema
politico, y no al revés. Pero esta vez
ninguno de estos dos conceptos, en su
día revolucionarios, se van a imponer
mediante una revolución. (Nadie tan
apacible como Lubbers).
Edimburgo ha sido el escenario de
una de las transacciones que van a
componer la larga transición hacia un
sistema político nuevo. En principio, esas
transacciones van a tener que
producirse, cómo no, bilateralmente, en
tantos escenarios como combinaciones
de dos elementos pueden realizarse con
cuatro: Europa, Estado-nación, región o
nacionalidad, ciudad o municipio.
Progresivamente, sin embargo, las
mesas a tres bandas se van a imponer.
En Edimburgo, según se ha sabido
después, en la Conferencia de
Cooperación Interregional de Bruselas
(diciembre de 1992) se acordó que no
habría más contactos Europa-regiones o
Europa-ciudades si no es en presencia o
con el acuerdo de los estados.
Edimburgo fue, por tanto, una reunión
bilateral (Europa-estados) al máximo
nivel, donde se decidió uno o unos
escenarios trilatérales.
Desde Barcelona estamos luchando
hace tiempo para que se nos reconozca

&amp;y

el derecho a ser convocados por el
Estado y la autonomia a una mesa a tres
bandas para discutir quién de ellas
subviene a la ciudad sus gastos de
capitalidad o de sustitución -aquéllos
que Barcelona realiza por cuenta del
Estado o de la Generalitat-, en la medida
en que la historia ha ido impulsando a la
ciudad a dotarse de servicios públicos
que el Estado no le daba en cantidad o
calidad suficiente y que la autonomía no
podía dar porque o no existia, o existia
pero no podía o no quería proporcionar.
Expscaclon a tres bandas
Sólo una profunda y sincera
explicación a tres bandas puede dar con
la solución. ¿Hasta dónde queremos
llegar entre todos? ¿Qué grado de
diferencialidad nos podemos permitir?
¿Qué grado de agravio comparativo?
Es evidente que la subsidiariedad.
que en este caso favorece de manera
clara al gobierno local de nuestra ciudad,
se deberá conquistar lenta y
progresivamente a través del conflicto y
el acuerdo Y que sin trilateralidad sólo
hay una solución a largo plazo: prescindir
de los servicios públicos en cuestión.
Curiosamente, en la reunión de
Bruselas que he mencionado se
evidenció que un concepto manejado
por los gobiernos estatales en
Edimburgo habría sido el de
Administración territorial, es decir, la
suma de la Administración regional o
autonómica y de la Administración local.
Jacques Delors considera que la
transacción de Edimburgo entre
Comunidad Europea y estados ha sido
un rodeo innecesario ("hamos salvado
la casa, pero hamos perdido el tren"), e
incluso piensa quizás que las regiones y
las ciudades son más europeistes que
los estados - y no le falta razón en ese
caso, para la media de los gobiernos
europeos, aunque resulta injusto con el
Gobierno español-.
Sea como sea, la subsidiariedad en
un sistema multinivet de gobierno
plantea interrogantes muy serios en la
teoría y en la práctica: la Comunidad
justifica su no aceptación formal de los
contactos directos con regiones y
ciudades en el propio principio de
subsidiariedad ("ésta es un tama
interno de toe estados"). En la práctica,
sin embargo, pugna (tanto desde la
Comisión como desde el Parlamento) por
dialogar y colaborar directamente con
unos y otros, y reclama una presencia
directa y sin intermediarios de (as figuras
políticas relevantes en el Comité de

�ELPERJÓDJCO

£S3

Ajuntament de Barcelona

3 1 GEH. 1993

Gabinet oe l'Aicaiflia

;
Regiones, las comisiones del Parlamento
y otros organismos de consulta

La Ley de Bases de Régimen Local
española deja en manos de las
comunidades autónomas la creación o
supresión de áreas metropolitanas, en
tanto que la legislación italiana, más
prudente, establece qué áreas
metropolitanas deben ser creadas a
juicio del Estado y en función del interés
general, y deja a las regiones
exclusivamente la fijación de sus límites
territoriales. En el primer caso, que es el
nuestro, prima el concepto visual o
bilateral de subsidiariedad ("no veo
nada de lo qua ocun» detrás de la
pared que usted, nivel inferior de
gobierno, representa pera mí: usted
manda en su casa"). La ordenación
administrativa y territorial es "un asunto
interno" de las comunidades
autónomas. Del mismo modo, en ese
modelo, las incursiones de la autonomía
en los barrios son inconcebibles.
Lo mismo, aparentemente, que en
Edimburgo: la Comunidad no tendrá en
teoría otros contactos con las regiones y
las ciudades que ios que los estados
permitan y controlen. Las regiones y
ciudades son "un asunto Interno" de los
estados. La Comunidad no debe
intervenir, siempre en teoría. El Comité
de Regiones no sólo lo designan los
estados, sino que cada Estado lo
designa a su manera. En el comité,
ciudades y regiones se confunden en un
solo concepto: administraciones
territoriales
Pero ya hemos visto que. en la
práctica, los escenarios trilatérales o
multilaterales se van a ir imponiendo. Y
ello significa varias cosas. Significa que
caminamos hacia un concepto
sustantivo y generalizado de
subsidiariedad: más allá del gobierno
inmediatamente inferior existe una
realidad que el gobierno superior no
puede ignorar, aunque sobre ella no
puede actuar si no es de acuerdo con el
gobierno inferior. Significa también que
crece con fuerza el principio de igual
dignidad de todos los niveles de
gobierno. Significa, por último, que los
ciudadanos pueden reclamar, en nombre
de esa misma dignidad, que sólo ellos
pueden prestar, a sus representantes,
que no se edifique ningún nivel
administrativo ni se preste servicio
público alguno que no se justifique ante
la sociedad como imprescindible.
No hay presunción de eficiencia en la
acción estatal. Si un día el ministro de
Transportes se despierta queriendo
arreglar el problema de la circulación en
la gran ciudad deberá refrenar su
creatividad; lo mismo, y más, el

comisario europeo correspondiente.
Deberán demostrar primero que una
mayor autorización o delegación de
poder en el nivel local, o en su caso
autonómico, no sería suficiente para
resolverlo.
Todo esto puede parecer
enormemente complicado y no lo es. .
Será lenta la cristaización del sistema
pero acabará exitieodo en términos
parecidos a los aquí expuestos. Los
ciudadanos no van a permitir otra cosa.
Desde esta perspectiva puede
reinterpretarse la crisis europea de las
relaciones entre sociedad y política, o
entre ciudadanos y políticos: las cosas
no siempre se están haciendo al nivel de
proximidad que los ciudadanos perciben
como posible y deseable.
A veces esa proximidad -como
reclaman más y más observadores cada
día- puede conseguirse mediante una
mayor o mejor pedagogía política. Hay
que explicarse más, de acuerdo. Pero
cuando uno oye indefinidamente que hay
que explicarse más, empieza a
sospechar que lo que ocurre es que no
se está explicando lo que la gente quiere
que le expliquen, o bien que no io está
explicando quien la gente quiere que se
lo explique.

&gt;*ii

Principio de proximidad
Por eso propongo que al principio de
la subsidiariedad se le llame de
proximidad. Ésa es la auténtica cuestión
en juego.
Quedan aquí apuntados unos
criterios y abiertos una serie de
interrogantes. ¿Cómo se compaginan el
principio de igual dignidad de los niveles
de gobierno -implícito en el de
subsidiariedad- con el axioma de la
soberanía nacional, desbordado por
arriba (por la Comunidad) y por abajo
(por las nacionalidades), aunque
insustituido aún como concepto básico
de la política? ¿Qué podrá más. la
sugestión del futuro y de la ciudadanía
en una patria mayor o la del pasado
remoto de las repúblicas urbanas y los
condados? ¿O quizás la del pasado
reciente, con sus raices profundas, sus
patrias más pequeñas, más próximas
también? ¿La confianza o la prudencia?
Los tiempos no son propicios a fiarse
de nadie ni de nada. Pero a medida que
se vaya haciendo menos drástica la
necesidad de elegir entre confianza y
prudencia, entre futuro y pasado,
estaremos acercándonos al auténtico fin
del impasse político en Europa.

^

\

(

«

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45966">
                <text>La subsidiariedad</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45967">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45968">
                <text>1993-01-31</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45969">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45970">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45971">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45972">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45973">
                <text>Divisions administratives i polítiques</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45974">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45975">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45976">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45977">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45978">
                <text>Àrea metropolitana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45979">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45980">
                <text>Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45981">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46063">
                <text>UI 527</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1703" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1306">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1703/0000000627.pdf</src>
        <authentication>535045ddf29d99f5b43b42de778d17be</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42905">
                    <text>El Periódico, 05/03/2007

La tendresa i la duresa que necessiten els temps
PASQUAL Maragall

Josep Maria Huertas Claveria se n'ha anat segurament indignat amb la mort. La capacitat
d'indignar-se ha estat una constant en la vida de Huertas Claveria. Prefereixo no haver-lo
vist claudicant. Estic convençut que no ho ha fet. La seva dona, l'Araceli, m'ho ha dit.
Ens hem estimat entranyablement. Sentir-se estimat també des de les entranyes per un home
que les ha tingudes sempre a flor de pell i a la punta dels llavis i que, per tant, no ha callat cap
discrepància, és tot un privilegi que servo amb orgull.
Tot plegat ens ha fet més resistents, a ell i a nosaltres.
Però ara el necessitàvem, perquè no estan els temps com per prescindir d'una certa
intransigència. Els retorns enrere --què ens han d'explicar-- formen part de la marxa cap
endavant de la humanitat, en la qual n'hi alguns que hi creiem malgré tout.
Però hi ha passes enrere sobreres, absolutament prescindibles. I els vents que bufen en
porten, de marxes enrere inútils.
Segurament en Huertas ho va viure malament tot això. No ho sé. La veritat és que fa temps
que no el veia. He estat fora i poc abans de marxar tampoc no recordo haver-lo vist. Fins i tot
pot ser que no estiguéssim d'acord en algun tema important.
Tant se val. Ell era dels meus i jo sóc dels seus.
En Huertas estava al Tele/eXprés. Una vegada algú va dir de nosaltres al Tele/eXprés, de la
colleta d'amics que començàvem a fer una revolució que mai no arribava, que érem "suaves
con las espigas y duros con las espuelas".
Aquest algú era José Ignacio Urenda, un altre que se'n va anar sense temps d'acomiadarse. Huertas potser no semblava tendre ni amb el blat ni amb la userda. Però ho era.
I els temps necessiten molta tendresa, molta tendresa, i duresa, molta duresa.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27092">
                <text>La tendresa i la duresa que necessiten els temps</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27094">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27096">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27099">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27100">
                <text>Huertas, Josep M. (Josep Maria), 1939-2007</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27285">
                <text>Periodisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27286">
                <text>Poder (Ciències socials)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27287">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27288">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27289">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27101">
                <text>1247</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27304">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27357">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41312">
                <text>2007-03-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27093">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="948" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="482">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/948/DiarideGirona_19930905_La_teoria_emporda_PM.pdf</src>
        <authentication>7afad550d054b890b8e584e8d594a120</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42156">
                    <text>OPINIÓ

-

Diari de Girona /

Diumenge, 5 de setembre de 1993

Pasqual Maragall ha aprofitat les vacances
d'agost a Rupià per escriure aquest article
per aL Diari de Girona, en el qual, i partint

de les teories -del seu avi, el poeta Joan
Matagall, reflexiona sobre el concepte
«pàtria». Apartirdel que ell anomena «teoria

25

de l'Empordà» va desclovellant els sentiments de les persones.des de la proximitat
(Empordà) fins a la llunyanyia (Europa),

Laidea de Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa enJoanMaragall

La teoria de II Empordà
per Pasqual Maragall (*)
;l'-

E

s impossible en una sola peça
La fidelitat a l'entorn primer és
(xerrada o article), per llarga
sempre condició de la subsegüent
que sigui, resumir ni tan sols
a l'entorn més ample. I aquest
les idees cabdals de Joan
entorn més ampli no és vist com a
Maragall sobre tot allò que ens
contrari al primer, sinó com a
és pàtria: la ciutat, el país, l'Estat i la
envoltant del primer. ,
comunitat continental en què vivim i de les
Per rematar la construcció,
quals ens considerem individus.
Maragall avança poèticament-i
Ravel, en un article anomenat «A casa», per mi profèticament- el que no és
sinó la conseqüència lògica del seu
que vaig traduir per a un diari de Barcelona, va tractar de resumir d'un sol cop
argument : arribarà un dia, empordan esoS,
aquesta heterogeneïtat de sentiments
-els diu- que més convindrà pel bé de
similars o conflictius, segons el cas, sobre
Catalunya que us digueu empordanesos
tot allò que és «casa nostra». .
que no pas 'catalans.
L'esperit de tots dos, Maragall i Ravel, .
El mateix diu de Barcelona i dels barceté obvis punts de contacte, a 100 anys de
lonins , però no és hora encara, afegeix,
distància. Però, en Matagall, el sentiment
D'això fa 100 anys -podem pensar.
de pàtria està extensament tractat, en cirLa imatge poètica però profundament
cumstàncies diverses, i sabem a més de les
real amb què Maragall il.lustra la seva
seves actituds concretes en funció d'aquest
conviccióés la següent: si un dia -dïu- a
sentiment: coneixem la seva moral patriòCatalunya hi faltés l'Empordà, Catalunya
tica.
no fóra ella mateixa. Però si un dia, en
En un intent d'anar al cor de la qüestió
canvi, de Catalunya solament restés l'Emen poques paraules, vencent a més de les
pordà, Catalunya podria tomar a ser. Perdificultats objectives de l'assumpte la subquè la veritat, conclou, rau no en l'espiga
jectiva d'haver de parlar del meu avi, cosa
sinó.en el gra.
que sempre m'ha semblat un xic impúdica,
Es a dir, a mesura que la història va
he anat a parar sovint a l'article «L'Emfent possible dues coses:
pordà», que em va assenyalar un dia
(1) L'obvietat de la nostra pertinença
Xavier Rubert de Ventós i que per a mi
als continents més amples.
conté in nuce tota una teoria general del
(2) La capacitat dels contenidors xics de
sentiment de pàtria -teoria que crec de
ser coneguts i representar els més grans.
gran utilitat als 100 anys de la seva formusón aquests mér xics els que passen a
lació.
ser «la sal de la vida» -aquesta és la meva
Amb motiu d'una visita a Salt ara fa
conclusió.
prop d'un any, i d'una trobada al bosc de
Els col.lectius nacionals són abstracCan Ginebreda, sobre Porqueres, en vàrem cions o simplificacions necessàries que
parlar, potser
genèticament substiutilitzant alestueixen unes altres
hores el rètol de
de més grans i alieté
«l'esperit de
nes , o fins i tot opresSalt», tant se
sores, i que, en
val el nom. Es
aquest moment
tracta, com ara
determinat, expresexplicaré, de fer
sen la nostra lliberraure en allò
tat i donen sentit a la
1WU
més petit, més
nostra vida col.lectiproper, en allò
va, cada cop més
que no és l'enapropiada per nosalvoltant superior que ens cobreix, sinó la
tres.mateixos, més sentida com a pròpia.
més petita part interior que ens conté, la
Però aquestes simplificacions, aquests
substància del nostre arrelament a l'espèconjunts significatius no són immutablecia i a l'entorn, i de fer-ho amb un ànim de
ment sempre els mateixos, sinó que hi ha
transcendir allò més Petit per anar a troun progrés cap a aquells més propers i per
bar, a partir d'aquest punt, sentiments de
tant més propis, que passen a ser la «nospertinença successivament més amples.
tra pàtria»,la «nostra casa» d'una manera
Aquesta és la teoria de l'Empordà, com
progressivament més autèntica i més senjo l'anomeno, de Joan Maragall. Maragall
tida, o si es vol, amb un sentiment de més
assegura que no cal dir-se europeus per
qualitat.
ser-ho. Que, igual com el francesos i els
Queda per explicar com el més proper
alemanys, si ens pregunten què som, hem
és també més universal.
de respondre que som catalans i no pas
En Maragall i en l'article citat es tracta
europeus. Tothom sap que «francès» vol dir d'una qüestió de qualitat, d'autenticitat: el
«europeu» . Europa, el cosmopolitisme, etc.
«gest» amb el qual ens sentim patriotes
estan molt bé, però «a mi», diu Maragall,
d'allò més proper és més natural, més de
&lt;&lt;1D'hi falta la sal» en tot això. I la sal és
debò... i per tant més universal. Els altres
Catalunya.
s'hi rendirien amb més facilitat per l'ingreAquí hi ha un primer element substandient de seducció que sempre comporta la
cial del sentiment de pàtria. Hi ha un dels
intensitat del sentiment observat.
nostres envoltants que ens aporta la sal de
Però caldria anar a altres punts de l'exla vida, la definició més característica, i
tensa bibliografia maragalliana sobre el
ens omple el cor d'una manera com no ho
sentiment de pàtria per entendre exactafan els altres conjunts a què pertanyem.
ment aquest segon pas del seu pensament:
d'allò més concret a allò més universal. '
Tot això és datat, és clar: 1900. El
moment del desvetllament de Catalunya i
En Maragall hi ha un autèntic sentide la gran crisi final de l'imperi espanyol.
. ment (a voltes esquinçat i dramàtic) de la
La gràcia del posicionament de Marapàtria gran, de la Ibèria de tots els pobles
gall és l'autoconsciència d'aquesta situació
(castellans, bascos, gallecs, andalusos... i
catalans).
.
.
en el temps i també la manera com fa front
als requeriments lògics del propi arguÉs això circumstancial ~s que Espanya
ment.
és així- o és teoritzable com a vàlid en
En efecte, Maragall es pregunta, per no
general? No ho sabem. Segurament és
deixar cap fil lliure, que per què no hem de
vàlid en general però d'una manera difedir que «som espanyols» quan ens demarent en cada cas.
nen què som. I argüeix que no cal dir-ho
El que sembla evident de la lectura de
perquè la millor manera de ser bons
Maragall és un sentiment da pàtria que
espanyols és ser bons catalans.
busca la intensitat i autenticitat -i per

&lt;&lt;Catalunya també un poble, uns
pobles, unes ciutàts, unes
comarques: lagent, i aquí /s on de
hem de recercar la humanitat»

«L'Espanya que ha de reconèixer o
néixer realment perprimer cop, la
fàrem des de la perifèria, des de la
riquesa i lapluralitat»

(*) Alcalde de Barcelona

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14645">
                <text>La teoria de l'Empordà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14646">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14647">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14648">
                <text>Identitat col·lectiva</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14649">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14650">
                <text>Subsidiarietat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26599">
                <text>Empordà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="39406">
                <text>Teoria de l'Empordà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14651">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14652">
                <text>Diari de Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14654">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14655">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14656">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14657">
                <text>Partint de les teories del seu avi, el poeta Joan Maragall, Pasqual Maragall reflexiona sobre el concepte «pàtria». A partir del que ell anomena «teoria de l'Empordà» va desclovellant els sentiments de les persones des de la proximitat (Empordà) fins a la llunyanyia (Europa).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40563">
                <text>1993-09-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14658">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2700" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1473">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2700/19900817_ciudades_desarrollo.pdf</src>
        <authentication>7d3c5526d0314a48175fe36390089069</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43051">
                    <text>LAS CIUDADES EN EL DESARROLLO ECONOMICO

Quiero agradecer en primer lugar a los responsables

de

-~

d~ verano de la Univer~idad Menéndez y Pelayo,

los cursos
en

profesor Manuel Castells y a don Julio
!
directores de este seminario, la oportunidad que

particular

Rodríguez,
me

y

brindan

al

~eminario

de intervenir en un

.

dedicado

a

los

i

problemas de las grandes c1udades 1

Sin

embargo,

confesar
-

prevención

de

entrada

una

!

ante la asociación que se establece,

pretenderlo,

cierta

quizás sin

entr_:~-~n__~3:-µdad 4 omo sinónimo de fuente
Las

problema,

debo

sino

grandes
su

ciudades

no

son

la

único contenedor posible.

causa
En

la

de
del
gran

ciudad se plantean, a veces de forma dramática, problemas de
pobreza,

de soledad,

de minusva ía,

de marginalidad. Pero

son problemas de la sociedad.

La

gran

ciudad

tiene

en qambio

un

gran

poder

de

negociación, en ella viven también, además de los problemas,
las soluciones.

1

-Lvctf

�¡

Tomemos
apostamos,

el

caso

de

Barcei ona.

ciudad,

municipal

Ayuntamiento

,~

paralelameljlte,

y,

en ese proceso de

la

Pºf \la _!C_c:'~~nciació~- económica
1

la

el

desde el primer momen o de la restitución de

democracia municipal en 1979,
de

En

./ ()/! c / C

crea ~ ión

por

la

inte

:"·c ión

y de redistribución de

riqueza.

No hace falta,
les

recuerde

españolas

el

en

porque está en la mente de
estado

de la !ciudad
¡

general- en

1979 ~

-de

sumida

todos,
las

en

que

ciudades

una

crisis

1

económica

con importantes nivele~ de paro,

con

escasas perspectivas económiqas.

que

actuar,

mobilizar

y encontrar un

energías

las

Frente a ello,

1

•

.

~fectivamente

de que

ot ~as

y

había

capaz

de

disponía

la

ambicioso,

proy~cto

ciudad. E implicar tanto a las

de inflación

administraciones como a

1

la sociedad civil en esa voluntad 1de ganar el futuro.

A esa ambición hubo que pone1le un nombre. Y el "nombre
de

la

cosa"

aspiración
realidad

fueron
la

de
en

los

cludad;-

Juego~

~~do

que

octubre de 1986.

una

Olímpicos,
ver

hecha

Pero Barcelona ya

vieja

finalmente
empezó

a

1

trabajar
obtenido,

antes

de

la

nominaci dn.

Si

no

la

hubiéramos

deberíamos y estoy seg lro de que habríamos sabido

encontrar otro nombre a esa aspiración.

2

•

f..elp.uu . . ~

�Como sea que ya me han precedido otros participantes en
1

el seminario que les habrán

((

---------·-·-------·----···- -·-

···---·-· -- ~-----------·

_____

______,

.

habla~o

- ···-··-·------ --- -·- ·---- - -----·- - - -

de la realidad y de

de

papel

las ciudades en el desarrollo

necesariamente

voy

los

--- - ------ ·-··--··~·-·-·-·--------,.----·---~--·----·-"- "" · -- ------- -·----~~----···--·--

proyectos

de

Barcelona,

-

voy a analizar

genéricamente
económico,

a refererirrn' en más de una

el

aunque

ocasión

a

Barcelona y al contexto español.

Voy a dividir mi

intervenció~

en tres aspectos básicos.

1

En primer lugar,
el

desarrollo

voy a examinar J1 papel de las ciudades en
económico,

y

economía de la innovación. En
necesidad
de

t ás
seg~ndo

de una estrategia de

reequilibrio

social,

concretamente,

en

la

lugar, reivindicaré la

e~pecialización

económica

así como el papel de los

y

poderes

¡

locales

1

dentro

público/privado.

de

un

contexto

de

complernentariedad

¡

Y finalmente, v qy a hacer una referencia a
¡

lo que creo debe constituir una política del Estado

español

hacia las grandes ciudades.

Las ciudade-ª1_ escenario del cambio
1

En

más de una ocasión se ha ldefinido ~_ Europa corno

sistema de ciudades. Europa es,

-===- ~==-----

e~ectivarnente,

un

el continente

urb;nc&gt;Por excelencia. La mayoría de las grandes ciudades de
primer

orden

están situadas en Europa.
1
3

Dejo a un lado

el

�fenómeno de las macrociudades del Tercer Mundo,
cosa

muy

distinta.

caracteriza

por

El

su

sistema

europeo

cohesión global y

que es otra

de

por

ciudades
su

se

diversidad

interna, lo que le da una gran potencialidad.

La
Este

economía

cambio

se

cambio.

vez

estrecha

caracteriza

imbricación

entre

servicios,

en

secto. ·

el

/

base

de

inc~u~trial
1 \

fu~damentalmente

más

y
a

el

sector

la

los /

de

innovación

'
procesos ¡ de ~formación
/

tecnológica

, un proceso de

.

y

de

1

1

comunicación.

\
características más\ re11vantes de este proc(eso son

Las

.

la

articulación

mundial

de

tecnológica

regiones

/ /

!

a4

el

desarrollo

particular

del

terciario

del

en / un

gestión

económicas ! y

mundiales;

/

ciudades

sector
í

avanáado

o

sistema

europeas

terciario

y

y

en

cualificado;

la

1

reorganización
innovación

de

los

'\

proce~o~ , l?~oductivos en base

y / la íeXternalización

tecnológica

/

actividades
empresas,

"no

propias'~ ·· de

/

en

de

particular

de

los

la
las

\

lci

T

~'$pecialización

.

de

y el consiguiente crecimient9 de los servicios

las empresas en las fiudades;
y

\

/

a

el j impac~de
sistemas
!

adaptabilidad de la fuerza de trabajo.

4

las
a

las tecnologías

de \,Cs:.µalificación

y

�Simultáneamente a estos cambios económicos aparecen los
1

cambios

sociales,

que

se

tra~ucen

en

una

preocupante

aparición de ri:t.1gyª§ ----formas
desigualdad
social. Cambios en
--- ---- de ___,,,
_ ,,_____ ---la estructura ocupacional, en beneficio del sector servicios
y

en

detrimento del sector indu$trial.
1

nueva
paro

pobreza,
y

formada

Incremento

de

ancianos

e

la desigualdad entre sexos,

aumento del empleo.

de

esencialmente por trabajadores

cualificac~ón,

con poca

Aparición

una
en

inmigrantes.

correlativo

al

Nueva~elación entre centro y periferia
1

caracterizada
innovación.

por

la

accesibil~dad

a

los

procesos

de

Extensión de los sistemas de protección social.

En conclusión, se produce un
dualización social,

crec~miento

de la desigualdad y

1

aunque no de ¡1a polarización social, en

las ciudades.

Este

proceso

demográficos,

que

también se ve afectado por
en las ciudad -

una disminución de la población,

los

cambios

europeas se traducen

en

¡en su envejecimiento y

en

i

la

disminución

tiene su lado

del número de petsonas
positivo,

indudablemente:

por

vivienda.

Eso

desdensif icación,

independencia personal; pero crea ltambién problemas sociales
de

margin~ción

y de soledad.

5

�El papel de las ciudades en el cambio económico

en

La mutación económica y soci ~ll que se está "/produciendo
'
/
Europa,
como
consecuencia de la pueva fase
de
/

crecimiento,

transformación

e i~ternaciorializac ión de
:

procesos

económ1cos plantea a lo'

.t /"

gob~érnos

i

al

conjunto

de

la

de los

estados

/

la exigencia de fomentar el papel de
adaptar

los

~as

! ' '
eco,~mia

ciudades para poder
del

al

país

nuevo

f

entorno.

Efectivamente,

del

buen

ciudad

funcionamiento de la

¡

como sistema de producción y de gestión depende el dinamismo
económico

y el bienest'ár materia

d.e los

países.

Ello

se

debe fundamentalmente a las razones siguientes:

- Las

ciudades

constituye~

los

nudos

de

infraes-

!

tructuras

1 .

necesarias para la creq1 ente interacción

de

las

economías nacionales.

- El
procesos
cualificado

uso

intensivo

productivos
y

de

nu vas

exige,

capacidad

!por

tecnologías
un

emp~esarial,

los

personal

lado,
y

en

por

otro,

i
i

accesibilidad de las empresas a

le~

y de formación.

6

centros de investigación

�/
- La especialización productiva, que hafte surgir en las
ciudades

empresas

de

servicios 1 comunes . ~

/

cualificados

a

otras empresas.

- Las

estrategias

espaciale~

¡

urbanas son hoy en día un
1'

clave en la política de 1 os agentes

elemento

económicos

y

/

sociales.

- La

entrada

comportará

/

en vigor / del Acta Unica Europea en

inevitable/~entrÁlización

una

política

1993

que

se

verá compensada por la po7enciación de las ciudades y de los
poderes locales.

- La revalorización cultural ide la ciudad corno valor de
uso. La importancia de los

elernen~os

educativos, culturales,

i

informativos

y comunicacionales incrementan el papel de

¡

ciudad y de su entorno,

por cuanto garantizan el acceso

la
de

la población a la calidad de vida jy a la cultura.

1

Los factores del nuevo modelo

Jed~ento

europeo

/ ¡//
Hay
tanto

una
en

el

serie de

I

!

'

fac~ores

que

inciden

crecimiento

fomento

decisivamente

económico

y

la

1

as~ura~do al mismo tiempo,

innovación

I

/

I

1

desde

¿/'

�~ quilibrios

una perspectiva progresista, los
social

básicos

territorial que deben haber frente a las
1

dades que pueden generar ese

mism~

crecimiento.

económico

aseguran

sostenido

1

son

los

/

dotación y calidad de las infraestructuras,

- La

1

especial

¡'

/

más o : menos

siguientes :

/esigual-

actuatÍ~ad

Los principales factores que ¡ en la
crecimiento

tipo

'

1

un

pe

de

autopistas ,

red

las telecomunicacio, es, ¡ a s i como una
trenes

y

y en

/

aeropuert$ que aseguren

una

de

acceso

fácil y rápido.

. .

l

- La opción por las actividades l
los

±

.

Q, que

avances cientif icos a la pro4ucción,

incorporan

y posibi l itan

el

desarrollo de nuevas tecnologias.

- La cualificaciónde los recursos humanos.
una

fuerza

adaptarse

de
a

trabajo

altament~

cualificada

la constante variac +ón de las

Se requiere
capaz

de

condiciones

de

y

producción .

- La politica de promoción e 1 onómica de la ciudad,
pasa

entre otras cosas por la créación de zonas de

que

calidad

1

ambiental,

bien

dotadas infraes~ructuralmente y con
¡
8

valor

�,
simbólico;

/

o bien el desarrollo de las políti98s de parques

tecnológicos.

/

- Y finalmente,

costes económicos competitivos, aunque

.fJ5·/ ya

su importancia es menor frente a
accesibilidad

aludidos fatores

y comunicación c9n ¡ 1os centros de

tecnológico.

de

desarrollo

,;"'

/'

A estos factores ec~nómicos cabría sumarles otros, nada

¡'

desdeñables,

~

como

accesibilidad

a
.

la calidad del medio

1á vivienda,

ciudad ,

la constitución de

o l la proyección cultural

,¿'orno determinantes de una calidad de v i da

ji
vez más

una

red
de
cada

1

es ~rechamente

!

ligada al crecimiento económico.
1
------- - - - - _____¡__-----

En --una- -pa-labra;- podríamos decir que las ciudades
empresas

la

. //

local d e serv1c¡cs personales,
la

ambiente,

que compiten para atraet

son

inversiones y residentes,

vendiendo a cambio localizaciones. Y ello implica también un

\

~ambio

en

la

~dministración

!

consideración tradicional del

pape l

de

la

\

\

local.

-~
El Ayuntam i entQ como agente econó,ico
1

La concepción del Ayuntamienl o como promotor activo
9

de

�actividades
exigencia

económicas
cada

económica

y

que

estamos

papel

en la

1

~roceso

vez mayor en el
viviendo

municipal de Barcelona,
ese

sociales

1
1

ciudad

de

El

una

transformación

proyecto

en consonancia con ello,

de agente económico,

es

al lado de

las

de

Carta

recoge ya
funciones

tradicionales de la Administración local.
'
Procesos como el incremento de la cooperación público!
privada en la consecución de objetivos ciudadanos, o la
1

propia

desregularización

tradicionalmente
intervención

del

como

de las i actividades

consideradas

!

públicas, ¡

conllevan

la

sector privado ¡ en el terreno
1

intervenci~n
1

público, y la paralela

creciente
considerado

del sector público en el

terreno considerado propio del privado.

La compe5j.j:ividad entre ciudades

Las

características del cambio económico y

social

en

1

los

países

desarrollados
..........

entre

ciudades.

Esta~

-~-- ...· -

las -

.... ,..

1

relabiones son de
Í

también

de

co plementar~d
\"

tecnología,

l

para

--------

ciones

1

competencia ) pero

atraer

/

ersiones

y

nacionales

e

..,,,...,,,.·--"

para----s-er· sedes

organismos

de

internacionales y de grandes empresas,
l

centros de comunicaciones (TAV,

para constituirse en

1 tc.), y para recibir apoyo

¡
10

�y financiación internacional.

cambio~

En la etapa actual de

rápidos e importantes

... t------ -

el campo de la economía y de la tecnología,
enfrentan
refuerzo
cultura y

a

como

desafíos,

las ciudades se

f uya solución pasa

centros de creati+ idad,

por

su

de

la

de difusión

de concentración de ca~itales.

Junto
ciudades

nuevos

en

a la competitividad,
es

l
¡

¡ la otra gran baza

de

las

la, ~

que pasa por
entari. dad,
¡
funcional y prod$ctiva, centrada en algún

la

especialización

compl

sector o sectores económicos y de l servicios.

Por

esta

razón se ha puesto de moda en la

especializada
cuyos

la

aparición de lQs

criterios de

jerarquizació~

ránkings

de

l i teratura
ciudades,

están correlacionados con

los factores que he señalado como claves,

pero cuya validez

debe ser examinada a veces con pr$caución.

En concreto , un estudio

elab~rado por l~r /en
\

ponderando las ciudades europeas en
función
1
entre

los

ingenieros
aeropuertos,
plaza

d.e--r f

c riterios

r _ _

--------- _

sobresalen

el

~úmero

de

investigadores,

estudiantes,

el

~ ráfico

de

los

que
y

1989,

' / ------·

la

financiera,

posición
daba

!

cultu~al

y la

importancia

el primi r e indiscutible
11

puertos

y

como

lugar

a

�Londres

París.

y

Luego les seg'1ía,

a

cierta

distancia,

i

1

tras de la cual se situab~ un tercer grupo de

Milán,
ciudades

integrado por

Madrid,

1

¡Munich,

siete

Francfort,

Roma,

Bruselas, Barcelona y Amsterdam.

La competitividad entre ciudades es tan necesaria,
que parezca en aparie~cia,

paradójico
entre

ellas.

Barcelona

por

como la colaboración

ha entendido esa necesidad,

ha

y

.

impulsado l a creación del lobby di las Eurociudades .
i

)

Eurociudades

La

integración

europea

ha l propiciado

la

toma

de

conciencia por parte de las ciudades europeas de su rol como
motores

del

constituirse
europea.

desarrollo
en

Bajo

Eurocidades,

económi~o,

interlocutores
esta

convicción

cuya

y de la

válidos

necesidad

de

nació

el

Comisión

la

movimiento

conferencia

primera

de

tuvo

de

lugar

precisamente en Barcelona, en abr 1 de 1989.

El
expresión
ciudades
y

movimiento
de

des

de

la voluntad de un

ierto

es,

ante

número

todo,
de

la

grandes

de hacer valer ante las instituciones comunitarias

los gobiernos estatales,

los
12

ntereses y

la

concepción

¡

�europea de las ciudades.
por

como

a

F+anc
I f ort ,

.
. h am,
B irm1ng

Barce 1 ona,

Rotterdam,

El grupo fundador está constituido

las que se han

Amsterdarn,

Estrasburgo,

Lille,

Burdeos,

Lisboa,

Nápoles, Stuttgart, Tesalónica,

Europa

La

de

las

Bruselas,

Liverpool,

y

T~ulouse

es,

Colonia,

Madrid, Marsella,

j

ciudades

'
Mi' l an

posteriormente ciudades

sum~do

i

Atenas,

. ,
L1on,

y Valencia .

en

definitiva,

la

1

reivindicación del papel de las ciudades en la
de la Europa unida,
los

intereses

también

una

después de

t~ntos

construcción

años de predominio de

agrícolas en la política comunitaria.
clara

.

torna de conctencia

ciudades europeas corno

1

locomotora~

del

papel

Y

es

de
,

las
•

del desarrollo econom1co.

Crecimiento y desarrollo

Pero el desarrollo no implica sólo estar situados entre
los primeros puestos del ránking. ¡ Hay que conseguir también
1

una ciudad socialmente equilibrad, . En efecto, la adaptación
tecnológica
económico
brios

y organizativa al nuevo modelo
está creando y va a

sociales

negligibles

y

que

cr~ar

de

crecimiento

importantes

se traducir4n en costes

en la rnarginación !de sectores

desequili-

humanos
más

o

nada
menos

1

amplios de la sociedad, producienqo importantes deseconomías
13

�que podrían afectar las propias bases del desarrollo.
1

1

Hay,

en

concreto,

dos grapdes peligros de los cuales
i

deben escapar las ciudades:

1) la formación de islas cerradas dentro de la ciudad,
1

2)

i

y la inexistencia de trapsferencias de recursos

de

1

una parte del área metropolitana al resto.

Es

necesaria

territorial
económico.

entonces una

política

de

reequilibrio

y de igualdad social que favorezca el dinamismo
Me voy a referir al Pfimero de los peligros,

la

formación de islas cerradas dentro de la ciudad.
1

El papel del mercado: el ejemplo

La

~

Ciutat Vella

necesidad -y la dificultad- de conciliar la

fuerza

1

del

mercado con el proyecto de una ciudad social y territo-

rialmente equilibrada tiene un claro exponente en la rehabi1

I

litación de los centros históricos de las grandes ciudades.

En
una

Barcelona estuvimos dura¡te seis

años

manteniendo

política errónea de rehabilitación de Ciutat Vella,

distrito histórico y uno de los

m~s

1

el

degradados de la ciudad.

\
14 i

�Mientras las fuerzas del mercado pugaban en contra,
dirección

perversa,

nosotros

hos manteníamos

principio

de que nadie se moviert del barrio,

sólo

una

fieles

!

al

que no debía

¡

haber transvase de población.

Fue

en

1

~e

cuando decidimos

\

\

había que conjuntar

la

1

acción pública con la acción del mercado

inmobiliario,

que

1

empezaron
cierto

a

1
b'ios:
cam

•
surtir
efecto los

grado

d e b'iamos

..
a d m1t1r

•
sin
¡l e 1 cual no existe la

de migración,

vida

,

real,

en

un marco de valores pafl atinamente en

alza,

que

1

permitiera

que

aquellas

familias

con

un

cierto

nivel

adquisitivo no sintieran la neces t dad compulsiva de marchar.

\
Nos

movemos

nos

-y

segu i remos

moviendo,

no

nos

1

engañemos- en

economía de m~rcado,

una

con todo

su

gran

enorme

poder

i

potencial

creativo

destrucción.

Por ello,

que

con

define

tambié~¡ con su

pero

un

de

1

creo que j la actitud a adoptar es la
gran

pragiµatismo

el

documento

de

¡

estrategia

política aprovado recientemente por

Laborista británico.
the

future,

utilizamos".
mercado

se
y

trabaje

En ese docu,ento,

a

es lo que h+y que
tu favor,

nCt1

sucediendo en Ciutat Vella.

15

en

Partido

titulado Looking to

afirma que "no t eneramos
eso

el

el

mercado,

conseguir:
contra,

como

que

lo
el

venía

�Veamos

ahora

desequilibr io

el

entre

metropolitana,

y

segundo j de
la

luego

ciud~d
1

los

peligr os,

central

examinaremos

su

y

algunos

el

1

área

de

los

1

instrumentos que deben contribuir i a su solución.

La ciudad metropolitana

Las

ciudades

ciudades

industriales se están

de servicios,

pero en

$1

conviert i endo

proceso la definición

en
y

los límites de l a propia ciudad han cambiado.

El

centro histórico se convierte en la ciudad

central

1

de

una

realidad

reconocida

como

metropolitana más amplia,
tal.

Ello conl ~ eva

que

normalmente

del suelo en la ciudad central suben,

límites

del área urbana se extie1den y el valor de

Este

proceso no implica

~e

ser

que

los

mientras los

precios

de las localizac iones accesibles

debe

mercado

incrementa.

nec~sariamente

un

crecimiento

!1

paralelo
suelo

sino 4 n aumento de los usos del
i
en localizaciones centrale~ o accesibles, es decir

servicios:

en la población,

má s

operaciones económicas y más población

residente.

16

no-

(

�Luego, una política de centrklidades alternativas y una
1

mayor y mejor accesibilidad es la l única vía para impedir que
los precios del suelo suban más.

Si no existe una

política

metropolitana fuerte, esas polítifas de nuevas centralidades
y

de

mejor

accesibilidad

dificultades.
excesiva

de

preden

encontrar

grandes

lo~ resultados serán una alza

Y si fracasan,

l os precios y una f agmentación

excesiva

lo

y

del

suelo urbano.

Veamos

que

Barcelona

sy

área

/

metropolitana.

En

el

de Barcelona

jqúe

no

/

un equilibrio relativo r

la renta en su territorio.

de

la

Así,

pee~

r

..Ve de los diez distritos

'

catalunya ( y el otro,
media).

Eso

la distribución de

se hallan por encf ma ~e la

ciudad

media

/

de

\.

No\l"Barris,
se '
/
1

quie~

no

renta

1

decir qµe

esa

en

no

haya

'
socia ~ · sinó

desigualdad

que su

comparación

/'

con

otras ciudades europeas,

es j más equilibra

a lo largo

/

del territorio .
/

Sin embargo,
27

y en abierto e · tras~o se i s de los

municipios del Area Metropolit .
~-~

·-

por encima de la media,,&gt;=-atalana.
tercera

1

--

de Barcelona se

tncl~~o
;

encuentran 1i por

hallan

nueve de e l los, una
' bajo

de

la

/

(

~etropolitana)

corresponde con la
existe

se/

media

1

t

�española, que es más baja.

A principios de este verano estuve en Baltimore, en una
1

conferencia

sobre

organizada

por

ciudades

la

Hopki~s

Jonhs

en

University.

la insolidaridad fiscal norte~mericana.

fiscal

entre

la

transición
Allí

les

'
Baltimore! era un ejemplo prototípico

recordaba que para mi,
de

industriales

ciudad

servicios,

y

acomodada,

era de 3 a l.

municip~l,
l!

la

La

que

desigualdad
prestaba

los ricos suburbios donde vivía la

los

población

Es dec ~ r, la población que acudía

al downtown se beneficiaba de uno~ servicios que financiaban
1

¡

los habitantes -cada vez menos,

porque las clases medias se
1

van

a

vivir

a los suburbs- que i se quedaban

-

¡

allí .

Y

les

decía: la única solución es el go~ierno metropolitano.
1

Los instrumentos: la Carta municipal

1

Barcelona

tiene

una especificidad
!

propia

como

gran

metrópoli,

y esta especificidad ~ebe tener forzosamente una

traducción

en

¡

los

instrumentos ! legales

que

permitan

su

1

actuación

y

su cohesión a nivel ! de la ciudad real ,
'
ciudad metropolitana.

La Carta municipal,

de

la

de la qfe ya les debió hablar ayer
18 ¡

�r edacción

l

inicial, debe dar salida a cuatro grandes tipos de problemas

1

Jordi

Borja,

que

re~ponsable

ha sido el

de

su

I

que tiene planteados Barcelona:

- El gobierno metropolitano, sin que ello signifique la
resurrección de viejas instituciones,

como la CMB,

pero sí

una mejora muy substancial de la ~ituación actual.
1

¡
j

descentralización

- La

•

•

•

que

del 1mun1c1p10,
!

recoja

y

amplie la descentralización ya ef~ctuada
en los últimos años
1
hacia los distritos.

- Las formas características del gobierno de la

ciudad

y de la prestación y financiación de sus servicios .

- Y

la

forma

de

concreta

la

participación

de

la

1

ciudad,

de

la

instituciones barcelonesas:
Consorcio

de

y d~l Estado

Generalitat

1

el Puerto,

la Zona Franca,

el

la Feria,

universidades o la Autoridad Unic

en

las

grandes

Aeropuerto,
los

el

museos,

las

del Transporte.
1

k'\J\ 2cW

-

&amp;J

t .
.
·L-.-~ b_, ~1i

Los instrumentos: el plan estratégico
!

La elaboración de la Carta

1
1

m~nicipal
1

19 1
1

de Barcel ona

está

'·

�siguiendo

la

vía

que

ya

ensayamos

con

del Plan Estratégico! Barcelona 2000:

elaboración

en

éxito

la

es decir,

la búsqueda de un amplio consenso social e instituc i onal.

pronto o más tarde,
vas

económicas

formar

'

de mejora necesitan,

más

un entorno de esperanza y de expectati-

sólidas.

coalic i ones

proyecto

esfuerzo~

los

Efectivamente,

Los g o iernos

amplias para expresar

de futuro,

municipales
y

deben

construir

un

a partir de l las expectativas (y de los

miedos) existentes,

convenciendo! a los grupos que

compiten

que su interés común es unirse.

Precisamente,
deseamos,
amplio
ideas

la

importanc~a

y e l convenicimiento

1

d~

del modelo de ciudad que
la necesidad de lograr un

consenso ciudadano entornf a esa
centrales

que

idea,

presidieron la elaboración

fueron
del

las
Plan

1

Estratégico Económico y Social Barcelona 2000.
1

El

Plan

pretende

aprovecha~

'

el impulso de los

Juegos

Olímpicos para garantizar su desa rollo futuro, más allá del
1992. Para ello había que definir

factores de especiali-

zación de la c i udad y al mismo ti

po buscar el reequilibrio

social.

No voy a extenderme en ello, porque éste es un tema que

�ya ha sido expuesto y debatido en el seminario,
.
sin

emb argo

sub rayar

1
1 a impor
.
t anc
•
1a
que

ha

pero quiero
tenido

para

1

Barcelona la elaboración de un plhn ampliamente

consensuado

1

entre

las instituciones y los más variados estamentos de la

ciudad,

hasta un total de 188 instituciones,
asociaciones y
1

personalidades.

El

Plan

1

Estratégico

es

un

instrumento

para

dar

1

continuidad y amplitud al impulso l económico de Barcelona. El
í

Plan ha fijado tres grandes línea$ estratégicas, a saber:
1

¡

como uno de los centros
- la configuración de Barcelcl&gt;na
i
direccionales de la macrorregión europea suroccidental,
1

- la mejora de la calidad de vida y del progreso de sus
ciudadanos, dentro de una ciudad socialmente equilibrada, y

- la potenciación industrial ly de servicios avanzados a
la empresa.

En ese impulso es necesaria, !repito, la colaboración de
todos.

Parte

de

este

1

esfuerzo ¡debe

pasar,

y

con

esto

1

termino,

por la definición de um política propia de estado
1

hacia las grandes ciudades.

21

�Por una política de Estado para las grandes ciudades
1
1

La

importancia de las grandrs ciudades en el

progreso

;

económico

y social de España requiere,

a mi

entender,

un

tratamiento específico por parte tlel Estado, una política de
1

Estado

para

las

ciudapes.

grandes

No

1

se

trata,

debo

1

de

insistir,

a ¡ nadie,

discriminar

sino

de

tratar

distintamente a los desiguales.

Esa

política de Estado debe centrarse,

entorno

l

a

dos

grandes

elementps.

definición

del

sistema

básico

~e

En

a mi

primer

grandes

parecer,
lugar,

ciudades

y

la
el

1

de la posibilida~ legal de

establecimiento
específico

para

cada

una

de

b11as

en

un

tratamiento

función

de

sus

1

características ~ Ese tratamiento pif erencial debería afectar
\_

~alencia,

lógicamente a Madrid, Barcelona,

El

segundo

centrarse

en

la

elemento

Bilbao y

de esb
política de
1

introducción

e~

las

Sevilla~

Estado

políticas

de

debe
lucha

1

contra

el

desequilibrio

territbrial

de

las

periferias

1

metropolitanas,
desarrollo

como un elemental prioritario. Puesto que el

económico

ha

conduci~o

a reforzar las

ciudades

!

centrales,

en

~e

contrapartida

1

22

han

incrementado

las

�diferencias entre centro y perife ia.

Una política de Estado para
un

as grandes ciudades

exige

incremento de la desconcentrapión territorial del Estado
i

y

el establecimiento de nuevas cbmpetencias
y funciones
;

relación

a las Administraciones

1

~utonómicas

y

locales.

en
En

1

!

Cataluña, y en una perspectiva
menudo

como

deseable

fe~eral,

un repartp

del

nos hemos referido a
gasto

público

del

l

50/25/25:

% para

50

el

1

Estado ~

25 % para
i
autónoma y 25 % para la administrbción
local.
¡

la

comunidad

Pues bien, la

1

Generalitat

de

Catalunya ya ha ~legado -y me

ello- a ese 25 %, mientras que
casi diez puntos por debajo.

l
¡

lo~

felicito

de

ayuntamientos aún estamos

El Estado debe entender, pues,
1

que es la hora de los ayuntamientps.

Creo que básicamente la
de

los

local,
control

gest~ón

técnico-administrativa

i

servicios debería realizarse a nivel
l

manteniendo

el

Gobierno central las

y seguimiento de los programas,

autonómico
funciones

y
de

y concentrando los

sistemas de presupuestación y finb nciación.

Los ejes para una política c bncertada entre Gobierno
grandes ciudades,

l

y

con la particibación de las CCAA, son los

siguientes:

23

�~ os

a partir de

- financiación

costes especif icos

que

incluyendo

el

1

tratamiento

aglomerficiones,

grandes

las

generan

!

'

de

las áreas metropolitanas como

un

conjunto

global.

administrativa ,

.. uanto

en

- Autoorganización
incluyendo

p~rticipación

la

la

a

gestión

ciudadana,

la

descentralización y la elección de representantes.

- Participación

de las

ciud~des

en la

definición

de

las grandes infraestructuras, tanto de accesibilidad externa
como interna,

raestructuras de soporte a

así como de

rales.

las actividades económicas

1

~as

- Participación efectiva de

i

grandes ciudades en las

politicas estatales que les afectan.

- Colaboración

en

la

promb ción

externa

(turística,

¡

cultural,

comercial y económica) j y proyección internacional

de las ciudades.

- Desarrol l o
mejora

de

públicos,

concertado

de politicas

la calidad de vida:
servi cios sociales,

edio

especificas

de

ambiente,

servicios

s Lelo y vivienda,

seguridad

'

ciudadana, traf i co, cultura y edupación, justicia local.
1

24

�Por ello me parece necesario estudiar en profundidad la
posibilidad
Ciudades,

de creación de un Mi isterio para

las

Grandes

coordinador de las pol'ticas específicas para las
aunque

mismas,

también

pudiera

tomar

la

forma

de

un

organismo dependiente de Presidentia del Gobierno, o bien un
órgano interministerial.

Una reflexión final: para

es~

desarrollo metropolitano,
'
propuesto en1 el congreso socialista de
\

el

modelo federal,

1988, es la mejor solución.

El

federalismo,

izquierda catalana,
de Canadá,
(luego

que

es un

vieja
~

no equivale

aspiración

homogeneidad.

de

la

El ejemplo

que ha reconocido en ~os acuerdos del lago Meech

¡

boicoteados por otras raz~nes) la especificidad

del

Québec, debería servirnos de guí~.

Muchas gracias.

25

Z:u- 7
1

( l~'.)

)&lt;..' ;~~

,

~

@&lt;d ~ G,_1 (Yfv._~
~

o

¡~ ·-~

~

{\'[Ut/&gt;

vi; ·h·c:--

,

1

/,

J?A

/1

��SEMINARIO:

"LOS PROBLEMA S DE L11S GRANDES CIUDADES"

U. J .M. P.

Del 13 al 17 de

eo

N

e

ago ~ to

L

us

T

o

NE

s

�-1-

El Seminario sobre Probl emas de las grandes ciudades ha abarcado la dualidad desarrollo económic p-conflicto urbano, centrándose tanto
en los d i agn óstic os de la realidad cpncreta de las ciudades como en l a
1

propuesta de estrategias de interven~ ión pública encaminadas a la solución
de los conflictos y el fomento del ~esarrollo económico. La posibilidad de
hacer compati bl es ambos polos de la !dualidad va a

depen~e;

tanto del marco

político que se pergeñe, como de la lcapacidad financiera que se recabe en
un contexto en el que las necesidad~s de financiación crecen exponencialmente.
El Seminario se ha orga izado en tres bloques temáticos:
l. Ciudad y demandas so1 iales
1

1

2. Ciudad y actividad e1onómica
3. Ciudad y marco polít ~ co.

E?;

~l

bloque de ciud3C. y demandas soc "'i él1es se preseütaron dis-

tintos aspectos, unos centrados en ~e mandas sociales básicas, es decir,
vivienda, transporte, educación, cu~ tura, sanidad, y otros que caracteri-

l

.
.. ¡1d e 1 as grandes ciudades , expl icándose
zaron l os procesos de po l ar1zac1on

c omo están modi ficándose la s estru tj turas sociales de la s mismas.

1

1

Mie ntras que para algu1os conferenciantes l a polarización se
había visto incrementada de forma 4ue los pobres eran sistemátic amente
más pobres

y

los ricos más ricos, ¡ ando lugar a la apari c ión de sectores

so ci a l es margi nados que participan ¡ en economías informal e s,otros planteaban qu e di cha polarización no se

hf

visto tan incremen t ada, si bien es

cierto que e l crecimiento de las r ntas entre las clases más altas ha sido superi o r que el de las clases d

menor renta.

�-3-

En relación al tráfico e1 las grandes ciudades, se presentó
la experi e ncia del área metropolitana de Toronto. La planificación del
transport e en Toronto ha estado ínti~amente relacionada con la política
territori a l, dando lugar a un

desarr~llo

espacial basado en el transpor-

'

te públic o . Esta profunda interrelaci~n se ha mantenido durante cuarenta
afias y s e observa, como consecuencia &lt;le tal política, que la mitad de
la s viv i endas construídas a partir

d~

los afias 50 y que el 90 por ciento

1

d e las of i c i nas están situadas a cort~ distancia de los accesos al metro.

El área metropolitana de roronto ha adoptado una política de
de s arr ol l o de subcentros económicos f era del área central de la ciudad.

i

Esta po l í t ica persigue un uso más efi :iente del transporte público.

Asimismo se presentó la experiencia del área de Madrid. El
modelo d e localización del empleo y

ctt

la población de Madrid se éncuen-

Í

tra fuertemente polarizado por la mag* itud del terciario c en tral que ha
dado lug ar a un sistema de

desplazami ~ nto

predominantement e radial.

El c r ecimiento de la movi \ idad, tanto en vehícu l o privado
como en transpo rt e público, ha origin~do problemas de congestión en la
1

red viaria urbana y de acceso, y a pr ~ blemas de saturación en el sistema
de t ran s po r tes col ectivos. Para solucionar estos problemas, la política
d e t r anspor t e s de finida por el Consor9 io de Transportes de Madrid t i ene
un t ri p l e o bj etivo :

- Me jor a r la eficacia y
po l i tan o

l~

¡

integración del te rr i t orio metro-

�-4-

- Potenciar el transpor e público y
- Regula r la util i zaciót

del veh ículo privado.

En relación con los prol lemas de las ciudades y el med io am1

biente, se planteó que, al final dcj siglo XX, en e l qu e la mitad de la
población mundial habitará en ciuda1 es, la supervivencia de la misma es-

Pºf su capacidad para cono c er y control
medioambientales ~ue éstas generan. Este contexto plan-

tará en buena parte condicionada
lar los problemas

tealas siguientes paradojas: la pri ~er a que frente a la i nercia de los
!

enfoq~es

'

parciales e individualista~' serian nece sarias soluciones globa-

les y coordin adas y la segunda, J a

~ mposibilidad

de qu e las grand es ciu-

'

dades del te r ce r mundo alcancen lo ~ patrones de vida que representan las
1

megalópolis de l mundo industrializ ~do.
l
Lo s problemas puntuales , de tráfico, medio amb i ente, contaminación, etc., deb e n tomarse como mapifestaciones de un a crisis más profunda que podría conducir tarde o

1
t~mprano

a replan tear las formas actua-

les de vida y urbanización.

En el segundo bloque,

~i udad

y actividad económica, se abor-

dó, en prim er lugar, la importanci J de la internacional iz ación de las
activid ades económ icas y de los av+ ces tecnológicos en la comunicación
1

e información en la década de los q chenta, como procesos claves para la
formac jón de un

~istema

global de d iudades. Este sistema global implica

un conjunto de nuevas relaciones de complementariedad y compet itividad
que afectan a todas las ciudades. I,i cho sistema se basa e n un control
jerarquizado d e unas ciu dad es por

tras, en la reord enación de los luga-

res centrale s y en Ja especializaclón funcional de cada ciudad .

�-5-

En segundo lugar se habló del desarrollo tecnológico y ciuda1

des.
La innovación

tecnol6gic~

sigue pautas inci e rtas y desorde naacumulación del des a rrollo tecnoló-

das b e ne f ici á ndose de los procesos

gico y d e su co ncentra c ión en una s ~ la área.

La e lev a da interrelaciór entre los agente s i ns titu c ionales , sociale s y empr es ariales, los

intenso~

intercambio s comer ci ales y tecnológi-

cos en t r e las c ompañias han demostr ~ do ser factores fundamentales en el de-

l
sarr o J~ o de l as z o nas dedicadas a ld industria de alta t ec nolog ia.

Ci udades c on industrias ¡de alto nivel de des a r rollo tecnológico
- t•icas c 1munes:
presenta n ci. erta s carac t er1s

. Ex isten c ia de una U11i t ersidad con cierto ni v el de investigac ión.
Ma no de obra altament . cualificada.
Ex isten c ia de parque tecnológico.
Un medi o ambiente ade1 uado.
Un buen nivel de infrmestructuras.
Disponibilidad de cap t tal.

Des de las instituciones j públicas, en Españ a se está tratando
d e ge n er a r un a oferta de servicios

1vanzados , localizados en los parques

t e cno lóg icos, p a ra estimular la dem ~ nda pública y pri va da de dichos servi c i o s. Se exp uso la ne c esidad de que l es to s parque s tecnol óg icos se relacion aran con sus homólogos de segundo ~ rden, localiz a dos e n á rea s g eográficas

�-6-

de otro s pai ses y estuvieran conect~dos a centros de inve st igación próximos .

En tre los o bjetivos de gichos parques t ec n o l ógicos se encuentran el fomento de cultura empresar ~a l, y de una b ase industrial, la po-

'

tenciaci ó n de redes de colaboración ,co n otras empr esas , e t c.

En re lación con el

dise ~ o

urbanístico de las g randes ciudades

se plan teó qu e el sueJo y la infrae $ tructura metropolitana so n elementos
fundamental es del mismo. Se abogó p~ r la necesidad de un marco de referenc ia a medio pl a zo , que fijara el en ;orno donde se tendrán que desenvolver
los agentes soc iales, cr i ticándos e l os aires desregul ador e s actua lment e
en boga.

Se expuso la

experienci~

de planificaciones estrat égicas lle-

va das a cabo en diferentes ciudades ! es pañolas, re sa lt ándose la importancia
de la participación de los a ge ntes i mplicados para el buen fin del plan.
Se ha expuesto Jos planes est ratégi~os d e las ciudades de Barc elona, Bi l bao y Se v i ll a .

La necesidad del plan se justifica por l a no o ptimizac ión del
1
¡

mercado en determina dos aspectos y

~a

necesidad de desarrollar procesos

1

de camb io de las ciuda de s . Procesos¡ li d e rados por el s ec tor público , pero
que han de s e r participativos y consens ua dos.

�-7-

El tercer bloque, ciudad y marco políti co abordó, en primer
lugar, el tema de la financiación
que ocasiona la atención de las

d~

las ciudades. Los gastos municipales

nec ~s idades

las grandes ciudades, el estricto

m ~rco

de los ciudadanos exceden, en

municipal. Allí donde se producen

desajustes entre la ciudad administtjativa y la ciudad real se producen
dificultade s de financiación.

Los gastos públicos, en términos per cápita, son crecientes
en relación al tamaño de las grandef ci udades, si bien este factor no es
el únrco relevante. Los municipios ! entrales soportan adicionalmente los
gastos que generan las prestaciones de servicios que deben proporc ionar a
sus coronas metropolitanas.

Los recursos derivados re las recaudaciones de los impuestos
locales son desiguales de uno s muni ~ip ios a otros, e implican, igualmen 1

te, esfuerzos fiscales muy

difere~t~s.
¡

La capacidad de generar un ahorro que posibilite la autofinanciación es ]imitada, si bien los ! municipios españoles están menos en&lt;leudados que los muni ci pios

1

equivaJ~ntes

La financiación de las

europeos.

iudades se enfrenta además con la di-

ficultad de la carencia de mercados e instrumentos financieros adecuados
a los largos plazos que sus proyect~. de inversión requieren.

Los ayunta mj e ntos perci~en un conjunto de transfere ncias de
la Administra ció n Central . Desde la Ley de Regulaci ón de las Haciendas Lo-

�•
-8-

1

Sf. han incrementado en un porcentaje

cales de 1989 es tas transferencias

¡

fijo en relación al año anterior. E$ta forma de distribución no guarda
ninguna r elac i ón con el volumen de mastos ordinarios o totales ni con los
1

¡
ingresos de las administraciones lod ales, provocando seri as disfunciones
f
!

y situac iones muy desiguales entre ~unicipios. Por otra parte, los límites objetivos q u e existen tanto a 1- capacidad recaudator i a como al endeudamie n to, hac en imprescindible ur

incremento de la fin a nciación esta-

tal para el. aco metimiento de proyecios dirigidos a satisfacer las necesidades de lo s ciu dadanos, inabordabl cl s desde los presupues t os municipales.

1
HEl segundo de los

fué el gobier no de las grandes

asp ~ ctos

!
ciud~des.

analizados en es t e tercer bloque
Es~as

responden a una concepción

1

~ otencial

de grandes empresas c on un inmenso

de crecimien t o y desarrollo

económico, as1 como el marco donde $e expresan,

(y por lo tanto se pueden

1

procurar soluc i ones), los grandes pi oblemas actuales: pob r eza, calidad de
vida, contaminación, marginalidad

•

•

'@&gt;

'

La s grandes ciudades no l pueden ser una compete ncia exclusiva
del poder loca l . La ciudad real es f upramunicipal. El Gobierno metropolitano debe ser capaz de asimilar esa l realidad y la perifer i a debe participa r en definir la política municipa

del centro. Por otro lado, el Gobier-

no metropolitano requiere la colaba ación con las Administraciones de mayor émbito territorial (Autonómica

t

Estatal).

Se defendió i gualmente l a necesidad de una Política Europea
de Grandes Ci udad es y la adaptación ¡ de mecanismos electorales, de represen-

!

tación y de ge st ión a la compleja r alidad de las grandes ciudades.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41519">
                <text>Las ciudades en el desarrollo económico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41520">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41521">
                <text>1990-08-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41522">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41523">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41524">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41525">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41526">
                <text>Ponència de Pasqual Maragall al seminari “Los problemas de las grandes ciudades". Inclou document de conclusions del seminari al final.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41527">
                <text>UIMP, Santander</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41528">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'&lt;a href="http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/ca" target="_blank" rel="noopener"&gt;Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona&lt;/a&gt;.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41529">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="717" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="442">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/717/19960707_LV.pdf</src>
        <authentication>46c43af54832d4ffa8864d90ef0622c5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42116">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

07/07/1996
La Vanguardia, p.030, Opinión

Las ciudades: esperanza desbordante
Autor: PASQUAL MARAGALL
1. CIUDADES. La ciudad no está condenada. Hay una crisis, sí, pero en el término griego, hay
una crisis propia de la transformación.
Por eso pedimos a los arquitectos que lideren el intento de devolver confianza en la ciudad.
Porque la ciudad es la única esperanza de la humanidad.
La naturaleza es lo que nos han dado. La ciudad es lo que hemos hecho.
Podemos habernos equivocado. Las ciudades pueden no haber respetado el entorno, pueden
haber abusado de la naturaleza.
Reestudiemos nuestra relación con lo natural. Pero no condenemos lo convencional, lo
construido.
Lo histórico (lo sabemos) se asemeja a lo natural, lo consideramos patrimonio cultural.
Pero el auténtico dilema no está entre lo natural y lo cultural, entre lo que nos dieron hecho y lo
que hemos hecho, sino entre una cultura cívica obstinada y el abandono o la derrota frente al
océano de las megalópolis.
No es cierto que las grandes ciudades sean el fin de la humanidad. Tienen salvación. Es más,
las ciudades son la única solución de la humanidad.
Hay en ellas más posibilidades de instrucción, menos natalidad, más esperanza de vida, más
información...
Pero hay que poner alma en nuestras periferias, en los suburbios, calidad, calidad y calidad en
nuestros diseños periféricos, en los "terrenos de nadie".
Esto los arquitectos lo saben tratar, lo pueden hacer.
Los responsables públicos deben solicitarles ingenio y coraje y mediar entre ellos y una
ciudadanía a veces escéptica. Solicitar calidad a las dos partes: demanda y producción.
Barcelona quiere ser el lugar donde, a la entrada del siglo XXI, lo cultural, que es la ciudad,
tenga su lenguaje y su expresión.
2. METROPOLIS. Hace un par de años "The Economist" publicaba en portada una foto
terrorífica: un anciano cojo caminaba inseguro sobre un fondo del Bronx neoyorquino, casas
desvencijadas, porquería amontonada. El título era "Hell is an American city" (El infierno es
una ciudad americana), es decir, la definición de infierno es una ciudad americana.
Un informe exhaustivo que publicaba el mismo "The Economist" hace unos meses llegaba a la
conclusión de que todo lo positivo se correlacionaba bien con las ciudades y que las ciudades
centrales norteamericanas volvían a ganar población. Barcelona se citaba como una de las
ciudades esperanzadoras.

90 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

¿Qué está sucediendo realmente? ¿Es cierto lo que nos martillean sin parar sobre que el mundo
ser sólo un puñado de megalópolis infernales?
Depende. El mundo ser -es ya- un sistema de ciudades, con varios modelos: el norteamericano,
el europeo, el asiático... y sus mezclas. En torno a las grandes ciudades, otras pequeñas.
En la costa, concentración; en el centro, despoblación. En el centro, capitales voluntarias:
estrellas solitarias en el firmamento azul, cuajado por otra parte de constelaciones, que nos
revela la foto de la Tierra desde el satélite: Madrid, Berlín, París, Moscú, Pekín, Brasilia...
Este sistema, estas ciudades, serán buenas o malas según nuestra capacidad -la de los
profesionales y la de los responsables- de entender cómo la gente puede y quiere crear calidad e
identidad, códigos propios de un hábitat.
La metrópolis es el modelo vital de miles de millones de ciudadanos.
Es la parte más dinámica de la Tierra.
¿Demasiado dinámica? ¿Demasiado consumidora de energía y de recursos naturales?
De nuevo, depende. En Barcelona pagamos 250 pesetas por 1.000 litros de agua y el consumo
desciende. En otras ciudades pagan la quinta parte, pero el resultado es que no tienen agua, que
baja la oferta, no la demanda.
Restricciones.
En Barcelona construimos unas rondas magníficas (que ahora nadie quiere mantener) y su
puesta en marcha redujo un 15 por ciento el tráfico en el centro de la ciudad. Esto nos permitió
dar más espacio a los peatones con la ampliación de aceras y la reducción de calzadas.
A veces la inversión es necesaria para reducir el gasto, y las obras para limitar la polución: el
metro y el tranvía serán otro ejemplo.
Curitiba está mejor que otras ciudades latinoamericanas; Seattle, que otras norteamericanas.
¿Podemos crear metrópolis policéntricas habitables? Podemos. ¿Podemos vivir sin ellas? No
podemos.
El tema es si las metrópolis de 30 millones de habitantes son habitables.
El tema es cómo podemos hacerlas mejores.
Hay que perder el miedo al tamaño. Antes nos asustaban, como Alberto Sordi en aquella
película, con los millones de chinos que un día u otro nos invadirían.
Ahora nos asustamos con las ciudades chinas que crecen al 12 por ciento y nos están quitando
empleos sin moverse de sitio. ¿En qué quedamos?
La cuestión es poderse asustar de algo y si puede ser lejano y de otro color, mejor.
Con Jiang Zeminh hablamos de todo esto. Este hombre está haciendo algo importante: explicar
China al mundo.

91 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Le pedí que liderara un movimiento de jefes de Estado a favor de dar a las ciudades confianza.
El fue alcalde de Shanghai y puede entenderlo.
Quitar confianza a las ciudades es quitársela a los ciudadanos.
La metrópolis son mejorables. Está inscrito en nuestro código genético el agruparnos. Ser
mejor que nos vayamos haciendo a la idea.
Invitamos a disminuir la congestión, la polución y la falta de significación de nuestras
periferias metropolitanas. Démosle la palabra.
No queramos resolver desde París un suburbio de Marsella. Instemos a Marsella, sin intervenir
demasiado, a formar su coalición metropolitana centro-suburbios.
3. RIO, ESTAMBUL, BARCELONA. En Río, en el año 1992, las ciudades no pudieron hablar
ante las naciones. La sala se quedó vacía.
Luego hablamos tres o cuatro veces con Butros Butros Ghali, en Estambul debía ser distinto.
En Río el tema fue el mundo. Pero en Estambul eran las ciudades.
Cada vez las dos cosas son lo mismo. Pero... una cosa es pensar globalmente y otra localmente.
Sin pensamiento local no hay pensamiento global viable.
Hay terror. O demagogia global o ideología global. Pero nada sostenible.
Por eso Estambul marca una diferencia. En Estambul finalmente las ciudades fueron aceptadas
como interlocutores, como "nuevos actores".
También eran nuevos actores las organizaciones no gubernamentales (ONG), las
multinacionales y los movimientos políticos y religiosos. Pero las ciudades se llevaron la
palma. Porque el tema era precisamente la ciudad.
En Pekín (cumbre sobre la mujer) las ONG marcaron la diferencia. En Davos, o en los debates
de Fortune, o en la Trilateral, son más bien las multinacionales.
Pero hay una ilación cronológica. En Río se pensó globalmente, pero el resultado fue: "Hágase
localmente todo lo que se pueda".
En Estambul se partió de esa premisa. Por eso también las ciudades hablaron.
Y las ciudades dijeron: subsidiariedad, carta mundial de la autonomía local, no exclusión.
Las ciudades llegan a la conclusión de que si no es juntas, no pueden mejorar del todo: la lluvia
ácida, las migraciones súbitas, el tráfico de drogas... Todo viene de otras ciudades.
Pero curiosamente, una vez juntas, su conclusión es esta: que cada una se arregle tanto como
pueda. En efecto. En Estambul las naciones dijeron a las ciudades: ustedes mandan, arréglense.
En resumen, el nuevo código es: establezcamos unas reglas internacionales de comportamiento,
un código simple de prohibiciones y derechos y, a partir de ahí, autogobierno, tan local como se
pueda: en el límite social, comunitario, individual.

92 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Por eso la discusión sobre los derechos fue tan dura. En Norteamérica un derecho ("derecho a
la vivienda") da lugar a expectativas legales efectivas.
En el Mediterráneo es más bien una proclamación indicativa.
Los jefes de Estado occidentales se asustaron y no fueron a Estambul.
Fidel Castro fue el rey ("¿Dónde están los que ensucian tierras, ríos y mares? ¿Dónde los que
niegan derechos?", se preguntó entre aclamaciones).
A. Bhutto exclamó, terrorista: "Las especies encerradas en un espacio insuficiente terminan
devorándose". Se refería a las megaciudades.
Pero las ciudades hablaron un lenguaje más sabio, no tanto de buenos y malos: proximidad,
autocontrol, respeto.
Y llegó Barcelona. Aquí, por primera vez, una manifestación de arquitectos, que llegaron a
cortar la Rambla. No s si pensar bien o mal sobre ello.
Por fin la calidad de vida mueve pasiones.
Por fin los constructores de nuestras viviendas se muestran como dioses y como humanos
corrientes. Por fin se discute acaloradamente de contenedores, transporte, casas y terrenos de
nadie: de lo que vemos cada día y nos oprime o nos estimula.
Lástima que no demostramos una gran capacidad de acogida, porque una ciudad es cada vez
más -como se dijo- un contenedor de acontecimientos, un lugar de contactos.
Barcelona, esperanza. Esperanza desbordada. Esperanza desbordante.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona

93 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10881">
                <text>1179</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10883">
                <text>Las ciudades: esperanza desbordante</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10885">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10887">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10888">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10891">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10894">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10895">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10896">
                <text>Desenvolupament sostenible</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10897">
                <text>Futur </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21727">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14405">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40387">
                <text>1996-07-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10882">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10884">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2732" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1521">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2732/19950716_ElPais_CartesPM_Europa.pdf</src>
        <authentication>194c2304dcccf94ad31fc80e40c838c3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43955">
                    <text>EL PAIS
1 6 JUL 1995

EL PAÍS. Barcelona
El alcalde de Barcelona, Pasqual
Maragall, ha remitido durante d
ultimo año una serie de cartas a
líderes políticos e intelectuales
europeos en las que no sólo plantea una reflexión común sobre
Europa, sino que intenta profundizar sobre cómo reactivar el
movimiento europeo. El ex presidente de la República Francesa
François Mitterrand; ei presidente chcco, Vaclav Havel; d ex
presidente de la Comisión Europea Jacques Delors, el escritor
Jorge Semprún y d eurodiputado Daniel Cohn-Bendit son algunos de los destinatarios de estas epístolas, que no exduyen a

Las epístolas sobre
Europa de Maragall

(ft

quierda, este y oeste, municipios y regiones, le han aclamado. Todos eran conscientes de
que a través suyo, aquel dulce
dia de otoño en Estrasburgo,
era Francia la que se manifestaba. La Francia que dirige palaEl alcalde de Barcelona se cartea con
bras de sabiduría a la vecina
Alemania y a toda Europa. Y
políticos e intelectuales europeos
nosotros fuimos reafirmados,
reconfortados en nuestra fe europea". Tras recordar que la izotros políticos e intdectuales es- abril de este año, d alcalde bar- quierda mediterránea ha crecido
pañoles. El tono de las cartas es celonés le recuerda su discurso mirando a la izquierda francesa.
distinto según la franqueza o el ante el Comité de Municipios y Maragall se pregunta si en d degrado de vivencias comunes de Regiones de Europa, que presi- bate europeo Francia afrontará
de d propio Maragall: "Hace verdaderamente d discurso de la
Maragall con su corresponsal.
En la caita que Maragall re- falta institucionalizar Europa, proximidad, de la subsidiamitió a Mitterrand el 20 de ha dicho. Y todos, derecha e-iz- riedad.

�EL PAIS
1 6 JUL. 1995

Entre la política y la cultura
Dos episodios reaparecen en las misivas:
la capitalidad cultural de Barcelona y la
existencia de Catalunya Segle XXI

Maragall se interroga e interroga
a su interlocutor sobre si todo lo
que la globalización de nuestras
vidas anuncia como posible
—"la fraternidad, et conocimiento de los demás, la amistad, la
coexistencia internacional— es
verdaderamente posible. "¿Cuál algo más que un aparato de apo- punto de partida, no como un
es el papel de Europa en este yo electoral. "No sé cuál de los punto de llegada. Se parece a tus
marco? La izquierda debe plan- dos —si Hrabal o Kundera, es- palabras sobre la patria como
tearse estos interrogantes. La iz- cribe Maragall— transmite me- vía hacia la razón y et universaquierda siempre ha sido, sobre jor la seducción de Praga, la ciu- lismo. Se parece. No estoy segutodo, el partido de los interro- dad de Europa que más me gus- ro de que sea lo mismo". En la
gantes y no de las seguridades". ta. Me gusta tanto que le tengo misma carta Maragall aprovecha
miedo: respiramos también para empujar la candiLa admiración
cuando
supimos datura barcelonesa y aclarar la
hacia Vaclav Havel ——,
Praga aspiraba intención que hay detrás de ella:
La izquierda que
se mezcla con una
a la capitalidad cul- "Me gustaría veros a los dos. a
evidente sintonía
tural europea del Havel y a ti, defendiendo para
siempre
ha
filosófica. En una
2000. Nosotros es- Barcelona 2001 las líneas maescarta que le dirige
sido, sobre
cogimos el 2001. tras de una partitura europea",
en mayo de este
Esperemos que ga- porque como le ha razonado en
año, Maragall cotodo, el
nemos los dos, Pra- unas líneas previas: la oferta de
menta con agrado
ga el 2000 y Barce- la ciudad para el 2001 no es, esta
la conferencia que
partido
de
ios
vez, "utilizar Europa para translona el 2001".
el propio Havel haEnvuelto en re- formarse como ciudad, que es lo
bía pronunciado
interrogantes cuerdos
de una vi- que hicimos con los Juegos
días antes en la Gesita
de
Havel
a Bar- Olímpicos, sino tratar de sugerir
neralitat, donde
y no de las
celona, Maragall le que se utilice a Barcelona, en el
planteó el dilema
2001, como pretexto para definir
seguridades** recuerda: "Habla- la
de si un político tiecultura europea". ¿Ha llegado
mos
de
Catalunya
ne que seguir su
Segle XXI, inspira- ese momento?, se pregunta el alinstinto. Pregunta
a la que el propio Havel respon- da en buena parte en sus escritos calde. Y vuelve a recurrir a Hadió con un sí en la medida en que Words on words y At home, y me vel para acotar la idea de cultura
la historia no es ensayable ni re- manifestó su simpatía por la europea: "Una cultura europea
petible. En la carta, Maragall ha- idea. Espero que vendrá a ha- venida del frío, superadora de
bla con afecto de los intelectuales blarnos afinalde año. La idea de nacionalismos voraces y univerchecos Hrabal y Kundera. "Lo recuperar los conceptos univer- salismos ingenuos, hija de la loque es claro", comenta Mara- sales a partir de la vida y dellu- cura centroeuropea y de la estugall, "es que Kundera no carece gar de donde somos y pertenece- pidez estalinista, coetánea del
de esperanzas, a pesar de los títu- mos, como una pertinencia más, ecologismo y el pensamiento
los de sus novelas, porque en una pero más amplia, es muy suya". leve, escèptica y esperanzada a
También a Semprún le explica un tiempo".
entrevista de hace un año o un
La carta a Semprún es una de
año y medio a EL PAÍS, decía Maragall, en una carta de enero
las
más largas y en la que trata
de
1995,
el
horizonte
conceptual
que el nacionalismo era condenable y peligroso y que ¿1 se lo de Catalunya Segle XXI: "Un más directamente el problema
debía todo a Francia. Para man- grupo que nació de la falsa calma político de Europa con el lideraztener dos convicciones tan asi- del 94 (el año en que figuraba go de una Alemania que puede
métricas es necesario probable- que en España no había eleccio- tener la tentación de ser lo que el
nes, pues las europeas no lo son Kaiser y Hitler quisieron que
mente ser un gram optimista".
En la carta a Havel, Maragall en el sentido fuerte de la palabra: fuera, "pero ahora no por la
cita dos episodios que reapare- ¡grave error!), grupo que se de- fuerza, sino por la economía".
"¿Habría que hacer un particen en otras misivas siempre muy nomina Catalunya Segle XXI,
do
europeo o un mero movipara
denotar
la
precisión
de
lubrevemente: el empeño de Barcelona para conseguir la capitali- gar (Cataluña, lo dado, lo con- miento europeo? ¿Habría que
dad cultural del 2001 y la existen- creto) y de tiempo (el futuro, no predicar el federalismo europeo
cia de la plataforma Catalunya el pasado), dke en su manifiesto de Delors y extenderlo al regioSegle XXI, que presenta como que la patria se concibe como un nalismo europeo que Pujol y yo

�EL PAIS

1 6 JUL 1995 /jjfl

compartimos —con la diferencia
de que él quiere suprimir las ciudades, que son la sustancia de
Europa? (...) Tu reflexión sobre
las palabras de Thomas Mann en
Francfort, en 1949 ('mi patria es
la lengua alemana'), es una de las
bases más sólidas que he leído de
un pensamiento europeo no ingenuo, pero esperanzado. Es decir, de un pensamiento europeo,
punto. Efectivamente, este modo
de pensar comienza por el siguiente primer mandamiento:
'Mi patria no es mi lengua, mi
patria es el lenguaje* (página 16 de la
edición española).
Pero sigue inmediatamente —si es
que no la precede
en la reflexión—
otra idea: 'Lo alemán es un componente esencial de
mi patria espiritual' (ibidem). Y
una tercera idea,
que en tu libro viene antes (página
14), pero que creo
que es lógicamente
posterior: 'Las patrias sólo son vías
hacia el universalismo de la razón democrática". En
la carta a Delors también se insiste en este trayecto del sentimiento a la razón y del nacionalismo al europeisme, de la identidad a la fraternidad, sin renuncias.

Carta a
Jacques Delors
Querido presidente y amigo:
Le agradezco vivamente la
entrevista que tan generosamente me ha concedido, en respuesta
a un modesto almuerzo.
Reflexiono a menudo sobre
las propuestas que usted sostiene
en torno a Europa y la política,
la Europa de las Regiones y también sobre la generación testigo.

Insisto en que nos hace falta
un partido europeo, o más bien
un movimiento europeo.
Existe uno, los hijos de los
viejos héroes Schumann, Monnet, Spaak y De Gasperi; en
nuestra casa, en Cataluña, son
Adroher Gironella y después Jordi Garcia-Petit los que han llevado el peso.
Pero, quizá, hace falta ya un
federalismo europeo de todas las
piezas, un partido de Europa basado en la subsidiariedad y la
lenta transferencia de la razón de
Estado hacia la supranación que,
sola, pueda representarnos a escala mundial, tanto en la cooperación como en el conflicto.
¿Cómo entonces no irritar a los
Estados? Ciertamente, los chivos
expiatorios del malestar de los Estados son tanto la Comisión como
las Regiones —que ahora pasan
por un denominador común cubriendo tanto los lànder alemanes
como las pequeñas ciudades del
Macizo Central o de la Meseta
española: todo aquello que no es
Estado por debajo del Estado.
Los Estados son los verdaderos fundadores de Europa, no se
puede prescindir de ellos. Más
que eso: siendo los Estados los
herederos de la Razón y de las
Luces del XVIII, con (Francia) o
sin (España) éxito revolucionario, es preciso tener mucha cautela ante cualquier traslado de
esta significación. Incluso si hay
verdaderamente deseos, algunas
veces con urgencia, de hacerlo.
He leído en alguna parte a un
autor portugués que decía que finalmente el siglo XX ha sido
todo lo contrario del siglo de la
Razón: el siglo de los sentimientos.
En la misma medida que el siglo XIX ha sido pacifico después
de Napoleón y ha hecho nacer
todos los internacionalismos ingenuos o heroicos —el del capital y el de los trabajadores—, el
siglo XX ha sido asesino, traidor
y decepcionante. Momento de
progreso y de amargura. Escenario del absurdo: la fisión del átomo convirtiéndose en la posibilidad; e Hiroshima fue el ensayo.

de la autodestrucción universal.
(Cenzaburo Oé
ha dicho, con bellas
palabras, que cuando un hombre muere, puedes llevarlo
en el pensamiento,
mientras que si toda
una ciudad es destruida, es la memoria misma de los
hombres la que desaparece, la huella
de hombres y mujeres. (Es justamente
lo que todo el mundo ha pensado al saber que Dubrovnik
y después Sarajevo
fueron bombardeadas).
Nos hace falta quizá repensarlo todo a partir de los sentimientos. Rehacer la razón a partir de la pasión y el corazón. Admitir que no hay principio universal de la razón, que no hay un
modelo teleológico de perfección
que nos pueda indicar la vía de la
simple mejoría. Admitir que somos franceses, catalanes o españoles, a lo sumo, europeos primero, y solamente después seres
humanos. Que no se convencerá
a las gentes por la razón, sino
por un lento despliegue de argumentos que conducen del sentimiento a la razón, de la identidad a la fraternidad.
Que solamente reconociéndonos singulares, nacionales e incluso, en un sentido, nacionalistas, podemos enfilar el buen ca-

�EL PAIS
1 6 JUL. 1935

mino de la trasnacionalidad y, en
consecuencia, del humanisme.
Aquí, en Barcelona, pero
también en otros lugares vecinos, en Vie, en Menorca, etcétera, un movimiento en este sentido, Catalunya Scglc XXI, está en
proceso de abrirse a la sociedad,
lentamente pero con seguridad.
Espero que podremos contar
con su presencia enriquecedora,
y muy respetada por unos y por
otros, entre nosotros.
Hasta pronto, con mi manifestación de respeto y amistad.
Pasqual Afaragall
1-PS.
Muchas veces, me ha dicho
que las ciudades son «1 motor de
Europa y las regiones un posible
nivel de institucionalización.
Evidentemente, se puede pensar
en un mapa europeo coloreado,
dividido en un centenar de regiones (Lombardia, Bretaña, Escocia, Baviera, Sajorna, Eslovaquia, Macedonia, etcétera). En
cambio, un mapa de ciudades,
¿qué es? Es como el cielo, la noche, el firmamento.
Hace falta o una concreción
(¿cuantas ciudades hay en Europa?) o rigor (¿dónde empieza una
ciudad —una estrella— y dónde
termina la otra?).
Y sin embargo... Europa no
es más que el desarrollo de las
ciudades, después condados,
más tarde repúblicas o ducados,
y finalmente reinos o Estados. El
Reino Unido (Escocia, Inglaterra y País de Gales), Alemania
(Renania, Palatinado, Bremen,
Hamburgo, Brandenburgo, etcétera), Italia (Pisa, Florencia, Genova); los imperios (Atenas,
Roma, etcétera)... es verdad que
estas naciones se han formado
por adición del hinterland a las
ciudades y el dominio de una ciudad sobre las otras, creando otra

cosa. ¿Pero no es cierto que en el
momento en que Europa sucede
a las naciones, hace falta volver
a dar a sus elementos originarios toda su libertad? ¿No hace
falta incluir la libertad de expresión, de comercio y de organización?
2» P.S.
¿Qué debe entenderse por
subsidiariedad? Balladur nos ha
dicho hoy en Montpellier que el
concepto remite a Tomás de
Aquino. Muy bien, pero su fuerza -estuvimos de acuerdo un
día con Lubbers— proviene del
hecho de que esta vieja idea que
se referia a las relaciones entre la
Iglesia y el Estado —que entonces era precisamente la sociedad
civil!— aparece hoy mezclada
con la de federalismo (foedus= contrato, pacto), es decir, a la
constatación de que actualmente
la democracia no es aquello que
se quiere, todo lo que se quiere.
Hace falla, además, el respeto a
las minorías: la voluntad de la
mayoría no es suficiente para dar
toda su expresión a la diversidad
ni a los derechos individuales,
mejor, a los derechos de la persona —para satisfacerle, ya que usted ha sido alumno de Emmanuel Mounicr.
Vemos, pues, que subsidiariedad equivale a decir construcción por adición de la voluntad
social, primacia de lo local, obligación del poder alejado de demostrar su bien hacer, su razón
de ser —incluso si como decía
ayer el ministro Branttigam de
Brandenburgo, la subsidiariedad
puede jugar en favor de la cesión
de competencias a la Comisión
Europea porque ñnalmente se
puede demostrar que determinadas cosas no se pueden hacer mejor más abajo.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43956">
                <text>Las epístolas sobre Europa de Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43957">
                <text>1995/07/16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43958">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43959">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43960">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43961">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43962">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43963">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43964">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43965">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43966">
                <text>Article de la redacció del diari El País recollint l'enviament de Maragall a diverses personalitats europees, reflexionant sobre els reptes d'Europa i el seu futur.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43967">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43968">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43969">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1256" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="786">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1256/19911022d_00458.pdf</src>
        <authentication>23b944e38af724087ddff0d5f571c6b4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42459">
                    <text>LAS GRANDES CIUDADES DEL SIGLO XXI: EL CASO DE
BARCELONA

Conferencia pronunciada por el Excmo. Alcalde de
Barcelona, Pasqua Maragall, en el Forum de la
Universidad de DeuSto.
(Bilbao, 22 de octubre de 1991)

�QUIERO EMPEZAR MI INTERVENCIÓN (kGRADECIENDO ) A LOS
RESPONSABLES DEL F9RUM DE LA UNIVERSIDAD DE DEUSTO
--Y EN CONCRETO A $U PRESIDENTE, ROBERTO PASCUAL-SU AMABILIDAD AL INVITARME A HABLAR SOBRE LAS
METRÓPOLIS DEL SIG O QUE VIENE Y, MUY PARTICULARMENTE, SOBRE EL CASO DE BARCELONA.

PERO DEBO ADVERTIR QUE ME COLOCAN ANTE UN RETO
DIFíCIL, PORQUE ESTAMOS INMERSOS EN,,UNMOMENTO DE
ACELERACIÓN DE LA HISTORIA Y ES MUY DIFíCIL PREDE( CIR CÓMO VA A EVOLUCIONAR UN MUNDO T

CAMBI

COMO EL QUE VIVIMO

DESDE 1989 LA SITUACIÓN MUNDIAL HA EXPERIMENTADO
TALES CAMBIOS,

Q E AHORA NOS SENTIMOS MENOS CA-

PACES DE PROPONER MODELOS Y DE FORMULAR PREVISIONES A LARGO PLAZO. AUNQUE NO CREO QUE DEBAMOS
RENUNCIAR A ELLO; SIMPLEMENTE, DEBEMOS ESTAR MáS
ABIERTOS A LAS NUEVAS REALIDADES Y MENOS ANCLADOS
EN LAS CERTIDUMBRE PASADAS.

�VIN.._e...ERMITIRME QUE ME REFIERA PRIMOR—

POR ELLO,

DIALMENTEI A EUROPA,')Y AL FUTURO DE LAS CIUDADES
cA EUROPEAS, GRANDES METRÓPOLIS AMERICANAS
Y ASIáTICAS --POR 110 HABLAR DE LAS GRANDES AGLOMERACIONES URBANAS DEL TERCER MUNDO-- CAEN DEMASIADO
LEJOS DE NUESTRAS COORDENADAS; SON REALIDADES MUY
DISTINTAS, POCO COMPARABLES A LA NUESTRA.

Y ME VOY A REFERIR BáSICAMENTE A ^BARCELO
BARCELONA SE HA CONVERTIDO --PERMíT^
DIGA CON LEGÍTIMO

, PORQUE
QUE LO

RGULLO DE ALCALDE-- EN UN EJEM-

PLO A SEGUIR --O, COMO MíNIMO, A TENER EN CUENTA-PARA MUCHAS CIUDAD S EUROPEAS, E INCLUSO DE FUERA
DE EUROPA.

ELLO

POR UNA RAZóN FUND kENTAL: BARCELONA HA

SABIDO TRAZAR UNA ESTRATEGI DE DESARROLLO, UNA
S^TRRAT_EGIA DE FUTURO, QU
GAR EL`—CONSEN
gO D

,4 A

SIDO CAPAZ DE CONGRE—

AGENTES ECONÓMICOS Y SO-

CIALES DE LA CIUDAD E INCLUSO, ME ATREVERÍA A
DECIR, EL ENTUSIASMO DE SUS CIUDADANOS.

EN MARZQ DEL AÑO P, +,SADO, SE ROBÓ EL PLA ESTRATÉGICO ECONÓMICO It SOCIAL BA CELONA 2000, QUE A
INICIATIVA DEL AYUNTAMIENTO DE -BAR BONA FUE ELABORADO CON EL CO SENSO DE CERCA DE 200 INSTI^

2

�TUCIONES CIUDADANAS DE TODO TIPO: DESDE LOS SINDICATOS A LA PATRON

DE LA CáMARA DE COMERCIO A

iL,

LOS GREMIOS DE PEQUEÑOS COMERCIANTES, DE LAS GRANDES EMPRESAS A LOS COLEGIOS PROFESIONALES, DE LAS
UNIVERSIDADES A LAS ASOCIACIONES CULTURALES MáS
DIVERSAS.

C^

(._

C

MáS TARDE ME REFERIRÉ CON MAYOR DETALLE AL PLAN
ESTRATÉGICO, PERO QUIERO DESTACAR AHORA QUE ESTA
PARTICIPACIÓN DE LOS DIVERSOS AGENTES SOCIALES EN
LA,.,,ABORACIóN DE, PLAN Y SU CARáCTER PIONERO EN
UROPA TOS) HICIERO1 MERECEDORES RECIENTEMENTE DEL
LA PLANIIFICACIÓN ESTRATÉGICA CONCEDIDO
POR LA COMISIóN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. PARA
NOSOTROS, EL PREMIO HA REPRESENTADO NO SÓLO UN
RECONOCIMIENTO A

LÏ

LABOR EFECTUADA, SINO TAMBIÉN

LA CONFIRMACIóN pE QUE BARCELONA OCUPA YA POR
DERECHO PROPIO UN 1JUGAR, Y UN LUGAR DESTACADO, EN
EL CONTEXTO EUROPE, QUE ES, FUNDAMENTALMENTE, UN
CONTEXTO URBANO.

EFECTIVAMENTE, LA RAN APUESTA

LA BARCELONA DE

ESTE FIN DE SIGLA A IDO INTERNACIONALIZACIÓN
DE LA CIUDAD. PARA : LO, HEMOS CONTADO CON LA
PLATAFORMA ÚNICA

Q5JE

UN ACONTECIMIENTO

SI
CALA

FICA LA ORGANIZACIÓN DE
NETARIA COMO SON LOS

JUEGOS OLíMPICOS.,/EL PRÓXIMO RANO, DURANTE QUIN-

�CE DÍAS, UNA AUDIENCIA CALCULADA EN 3.500 MILLONES ,
--DE PERSONAS DE TO EL MUNDO VA ESTAR PENDIENTE DE
UN NOMBRE: BARCELONA.

ESTá CLARO QUE SI, HACE CINCO AÑOS, NO

"ÉRAMOS

LOS JUEGOS, HABRÍAMOS BUSCADO TRA PALAN-)
i)PARA DARNOS A C NOCER AL MUNDO. Y ESTOY SEGURO
DE QUE LA HABRIAM9S ENCONTRADO. NO ES POR NINGÚN
AZAR QUE ESA VOLUNTAD DE INTERNACIONALIZACIÓN HA
SIDO UNA CONSTANTE EN LA HISTORIA CONTEMPORáNEA DE
LA CIUDAD, QUE SE HA VENIDO MANIFESTANDO DESDE,
POR LO MENOS, LA EXPOSICIÓN UNIVERSAL DEL 1888.
PERO QUÉ DUDA CABE QUE LOS JUEGOS OLÍMPICOS HAN
SIDO Y SON LA ME OR PROMOCIóN: GRACIAS A ELLOS
HEMOS PUESTO LA CIUDAD EN EL MAPA.

NO TO

LAS CIUD.

UROPEAS T ìfl N ESA

EN LOS ED TOS D

CAPITALI-

BARCILONA,--tIN---„EJEMPLO CLARO DE CIUDA NO DEPEN'01ENTE DEL ESTAD., HA SIDO FIEL A SU
HSTóRICA DE P ENCIA EN EL MUNDO, Y CON MOTIVO
DE LOS JUEGOS HA SABIDO LLEGAR MáS ALTO QUE NUNCA.

�t

' 2~,i1/1A/

EN EL FONDO DE ESA ACTITUD

y., ,AKgomeREtgílI~T

fi~^T^ ~}~3N

_ "_

DE APERTURA A EUROPA, HABíA

Y HAY UNA CONVIC IóN PROFUNDA:
LA DE QUE LOS
..
.__
PROBLEMAS DE rAgi—G—RÁN
— DES— CIUDA—DES- SÓLO PUEDEN)
RESOLVERSE A NIVEL EUROPEO PORQUE LOS PROBLEMAS
DE LAS GRANDES CIU ADES SON COMUNES A TODA EUROPA.

HACE ESCASOS DÍAS, UN GRUPO

^
E SKINHEADSJ PROTAGO-

NIZó UNOS LAMENTABLES INCIDEN
INCIDENTE

1

—^^I

,r

^STRA

CIU-

DAD. PUES BIEN --Y NO TRATO DE JUSTIFICAR NADA NI
A NADIE-- EN ESOS MISMOS DÍAS SE 4 RODUCÍAN AAGRE—
&gt;

st^t^(tL^^^

SIONES SIMILARES PRAGA EN DRESDE O EN BER
L]fN.
POR OTRO LADO, PR BEFAS COMO EL DE LA DROGA LA
DELINCUENCIA ASOCkADA A SU TRáFICO Y CONSUMO SON,
POR DESGRACIA, HARTO IDÉNTICOS AQUí, EN ZURICH Y

&gt;^^^

iV C,-

c Lt.iC?

c/

EN AMSTERDAM. POR NO HABLAR DE LO QUE LOS FRAN—
CESES LLAMAN "MALHEUR DE BANLIEUE", Y QUE EXISTE
TAMBIÉN EN BARCELO A O EN BILBAO.

LO MáS IMPORTANTE

S QUE TRABAJAMOS CONJUNTAMENTE

PARA LA RESOLUCIÓN DE ESOS PROBLEMAS. CON AMSTERDAM, CON LYON Y CO

OTRAS CIUDADES, HEMOS ESTABLE—

CIDO PROGRAMAS QU

VAN'

DROGODEPENDENCIAS
PASANDO POR

`A

DESDE LA LUCHA CONTRA LAS

LA CONGESTIÓN DEL TRáFICO,

PROTECCIóN DEL MEDIO AMBIENTE. ÉSE

�ES EL áMBITO QUE PERMITE POTENCIAR LA CREATIVIDAD
DE BARCELONA.

ESTA COLABORACIÓN EN EL MARCO EUROPEO SE HACE
AHORA MáS NECESARIA QUE NUNCA, PORQUE A PESAR DF^
LAS.

INMINENCIA DE LA ENTRADA EN VIGOR DEL I ACTA

UNICA,,) EN ENERO DE11993, EL CAMINO HACIA LA UNNIIDAD
TICA Y SOCIA, EN EUROPA PARECE AHORA MENOS
t
DESPEJADO QUE HACA UN TIEMPO. LA UNIFICACIÓN DE
ALEMANIA, LA CONCIENCIA DE LA LEGITIMIDAD DE LAS
RECLAMACIONES HECHAS DESDE LA EUROPA CENTRAL Y
ORIENTAL EN EL SENTIDO DE QUE ELLOS SON TAMBIÉN
PARTE INTEGRANTE D

EUROPA, Y LA DIFíCIL E IMPRE-

VISIBLE EVOLUCIÓN

DE LA SITUACIÓN

EN LA

UNIÓN

SOVIÉTICA, CONSTIUYEN UN FRENO OBJETIVO A UNA
RáPIDA UNIFICACIóN EUROPEA.

r--

LOS ESTADOS PARECEN AHORA MáS RETICENTES A ESA
UNIDAD,I^I£

E HA REINTRODUCIDO EL CONCEPTO

DE i. S DOS VELOCIDADES.
NO

HAY

A

N ESE SENTIDO, CREO QUE

ENGAÑO:

LOS

ESTADOS VAN A

SEGUIR DETENTANDO UN PODER MUY NOTABLE, AL MENOS
1,

EN UNA PRIMERA LARGA FASE DE LA UNIDAD EUROPEA. Y
SIN EMBARGO, ESTY CONVENCIDO QUE LA EUROPA DEL

^,^ ^

—,

?

c

^

PRÓXIMO SIGLO VA A SER LA EUROPA DE LAS REGIONES Y
71.^ u.^.1 ^

DE LAS CIUDADES.

v14.

—

}-1)

á^ 4u ^ &amp;^t,11'41c1"'
I

- /114;1 C4A.e:\
oL - vv
"`"

44{91 u,t3. LA ..,
.32,14,4y"--vtax...tAJ-)

v^^

�LAS GRANDES CIUDADES NO SÓLO CONCENTRAN YA LA
MAYOR PARTE DE LA POBLACIÓN EUROPEA, SINO TAMBIÉN
SUS POTENCIALIDADES DE DESARROLLO ECONÓMICO Y
SOCIAL, DE INNOVA IÓN TEqyókócicA Y DE DESARROLLO
EDUCATIVO Y CULTURAL.
c

f

-

6"t2V---(k

POR ELLO ES IMPORTANTE TAMBIÉN QUE LAS CIUDADES
EUROPEAS SE ERIJAN EN INTERLOCUTORES DE LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS, Y QUE PUEDAN HACER VALER SU
FUERZA EN BRUSELAS TANTO COMO EN

MADRID O LAS

OTRAS CAPITALES ESTATALES.

CON ESTE áNIMO BARCELONA FUNDÓ,

JUNTO CON

OTRAS

GRAN

DADES EUROPEAS, EL MOVIMENTO DE LAS

EUROCIUDAD

, QUE SE HA CONSOLIDADO EN POCO MáS DE

DOS AÑOS COMO UN I PORTANTE LOBBY DE CIUDADES QUE
BUSCAN SOLUCIONES CONJUNTAS PARA PROBLEMAS

PARE-

JOS.

MAYOR

,LUEGO ME RErERIRE A EUROCIUDADES CON
DETALLE.

ALGUNAS --VECES---HE_D&amp;FINIDO LAS IUDADES COMO EMPRE,-.7:(" SAS QUE COMPITEN NTRE
, OFRÉCI
ZAC IONES (ES DECIR,

BUENAS INFRAESTRUCTURAS Y CALI-

DAD DE VIDA) A C\MBIO DE INVERSIONES. ESTO NO
II
IMPIDE QUE EUROPA PUEDA ENTENDERS
E
COMO UN ESPACIO URBANO DONDE LOS ELEMENTOS DE COMPLEMENTA-

7

�RIEDAD DE LAS CIUDADES SON TAN O MáS IMPORTANTES
QUE LOS DE CONCURRENCIA. EN EFECTO, LA ARTICULACIóN DE ESA RED DE CIUDADES ES LO QUE CONVIERTE
EUROPA EN COMPETITIEVA FRENTE A OTROS GRANDES SISTEMAS URBANOS.

PERO PARA COMPETIR HAY QUE ESTAR EN CONDICIONES DE
(` DEFINIR UNAS ESTRATEGIAS DE FUTURO) PERMíTANME
AHORA ESBOZAR CON MAYOR DETALLE LA SITUACIÓN PRESENTE DE BARCELONA Y SUS ESTRATEGIAS DE FUTURO
PARA ESA EUROPA DE LAS CIUDADES, ESA EUROPA DEL
SIGLO XXI.

EL CASO DE BARCELONA
LA CIUDAD DE BARCELONA, CON UNA POBLACIÓN EN EL
MUNICIPIO ESTRICT DE ALGO MáS DE 1,6 MILLONES DE
HABITANTES Y UNA 1UPERFíCIE DE POCO MENOS DE 100
KM2, ES EL CENTRO DE UNA AGLOMERACIÓN URBANA DE
3,1 MILLONES QUE 4ARCA UNA SUPERFICIE DE 472 KM2,
Y DE UNA REGIóN METROPOLITANA ALGO MáS VASTA QUE
ACUMULA MáS DE 4 MILLONES DE HABITANTES.

PERO BARCELONA ES, ADEMáS, EL CENTRO DIRECCIONAL
DE UN áREA GEOGRáFICA QUE ATRAVIESA LA FRONTERA

�FRANCO—ESPAÑOLA Y QUE, EN UN RADIO DE UNOS 300 KM,
ABARCA

46

MILLONrSjDE HABITANTES DE LA REGIÓN

MEDITERRáNEA—OCCIDENTAL. LOS VÉRTICES DE ESA REGIóN SERIAN VALEITCIA,

ZARAGOZA,

MONTPELLIER

PALMA DE MALLORCA --QUE, JUNTO CON TOUTY

Y
T•a

PROPIA BARCELONA, INTEGRAN LA RED DE CIUDADES
LLAMADA(C-6,JA

LA

UE TAMBIÉN ME REFERIRÉ LUEGO.

LOS DATOS ECONóMICOS BáSICOS DE BARCELONA REFLEJAN
EL CRECIMIENTO ESP CTACULAR QUE SE HA PRODUCIDO EN
LA CIUDAD EN LOS

LTIMOS AÑOS. ASí, MIENTRAS EL

PIB DE LA CIUDAD C42ECIó EN UNOS 80.000 M DE PTAS.
CONSTANTES ENTRE 1 80 Y 1985

1 Gv19.

° o ") /i'-41t; Lit

^^ .¡, ^

Xî0. 000

6,4

oo

r

c

I'! .^

1-Y-r

DE 992.000 M DE

PTAS. EN 1980 A 1,07 BILLONES EN 1985), EN EL
SIGUIENTE

PERíODO

DE 1985 A 1989, EN TAN SÓLO

CUATRO AÑOS, EL INCREMENT QUE SE HA PRODUCIDO HA
SIDO DE

160

(PASó

/

160.213 M, '

Ux,

N PESETAS CONSTANTESDE19
DE LA CIUDAD 1,23 BILLONES DE

PTAS.

COMO CONSECUENCIA,

TASA DE PARO HABAJADO DE

FORMA MUY IMPORTANTE. DE UNt17 DE LA POBLACIÓN
ACTIVA EN PARO EN DICIEMBRE DE 1986, SE PASó A
TENER UN PORCENTAJE DE PARO DE 9,7% EN DICIEMBRE
DE 1989. HOY ES Y, DE 8'7 %'ESTE DATO CONTRASTA
CON LA TASA DE PARO QUE

9

EGISTRABA EN CATALUÑA

7

�e

^^^

Í

EN DICIEMBRE DE 19139, QUE ERA DEL 11,6% Y CON LA
TASA DE PARO GLOBAr, DE TODA ESPAÑA, DEL
d

EL DATO ES

MáS

SIGNIFICATIVO SI TENEMOS EN CUENTA

QUE CIUDADES COMOLOLONIA1 QUE PARTíA HACE CINCO
AÑOS DE UN NIVEL DE PARO

MáS

BAJO, CERCANO AL 10

%, TIENE HOY UNA TASA SUPERIOR A LA DE BARCELONA.
ES EL CASO TAMBIÉN DEC$fRMÍÑGHAM QUE LOGRÓ BAJAR
EN EL

MISMO

PERÍODO DEL 25 AL 12 % DE PARO REGIS-

TRADO, PERO QUE SÉ SITúA HOY EN EL 15 %. EN CAMBIO, EL DESCENSO EN BARCELONA HA SIDO CONSTANTE,
DE FORMA QUE NOS VAMOS ACERCANDO A ESA MEDIA DEL
6-7 % DE PARO QUE POSEEN LAS CIUDADES DEL NORTE DE
EUROPA.

ESTE CRECIMIENTO ECONÓMICO HA TENIDO UNAS CONSECUENCIAS IMPORTANTES EN EL PROCESO DE MODERNIZACIóN DE LA CIUDAD. HA CRECIDO EL SECTOR TERCIARIO
AVANZADO O CUALI ICADO, SE HA INCREMENTADO EL
NIVEL DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE TELECOMUNICACIÓN,
ASí COMO DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE ACOGIDA, QUE
ATRAEN A LAS INVERSIONES Y EL TURISMO EXTRANJERO.

LAS PREVISIONES DE CRECIMIENTO DE BARCELONA PARA
Fam_

EL PERíODO 1993-2000, ELABORADAS POR EL PLAN ESTRATÉGICO, SE SITú4.N ENTORNO A UN 4% DE CRECIMIEN-

10

�TO ANUAL DEL PIB MIENTRAS QUE ESTE INDICADOR,
PARA EL áMBITO DE LA CE,/ SE SITUABA EN UN PORCENTAJE INFERIOR AL 3,6%.

LA CIUDAD DISPONE DE BUENOS CENTROS DE FORMACIÓN
EMPRESARIAL AUNQUE

Y ÉSTE ES UN DATO PREOCUPANTE,

144- INVERSIÓN EMPRESARIAL EN I+D ES BAJA. A

INVESTIGACIóN EN CATALUÑA TAN SÓLO REPRESENTA EL 10% DE
LA INVESTIGACIóN QIJE SE HACE EN ESPAÑA, CUANDO SU
POBLACIÓN ES DEL 15 % Y SU RENTA DEL 20 %, APROXI-

MADAMENTE. A SU VEZ, ESE INDICE ES INFERIOR A LA
MITAD DE LA MEDIA

UROPEA.

EN CUANTO A LA ACCESIBILIDAD DE LA CIUDAD AL
MERCADO EUROPEO, SE PUEDE DESTACAR QUE LA CIUDAD
ESTá BIEN SITUADA PARA CONSEGUIR SU CONECTIVIDAD
MEDITERRáNEA Y EUROPEA A TRAVÉS DEL TREN DE GRAN
VELOCIDAD, QUE LA CONSOLIDARá DENTRO DE UNOS AÑOS
COMO UN CENTRO NEURáLGICO DEL SISTEMA DE CIUDADES
EN LA EUROPA MEDITERRáNEA.

EL \AEROPU L QUE HASTA AHORA SÓLO DISPONÍA DE
UNA CAPACIDAD DE 1 MILLONES DE PASAJEROS AL AÑO,
PODRá ABSORBER 14 MILLONES EN 1992, Y SERIA
NECESARIO QUE EN EL AÑO 2000 SU CAPACIDAD LLEGASE
A LOS 20 MILLONES
11

E PASAJEROS.

�r

EN CUANTO AL/PUERTb, EL CRECIMIENTO DEL TRáFICO DE
CONTENEDORES LO SI T
t úA YA, EN ESE IMPORTANTE SECTOR
DE FUTURO, POR D1LANTE DEL PUERTO DE MARSELLA -AUNQUE NO EN VOLUMEN DE MERCANCíAS. ESTA POTENCIACIÓN DEL PUERTO SE DEBE COMPLETAR CON LA CREACIÓN
DE UNA ZONA LOGÍSTICA ENLAZADA CON FERROCARRIL DE
ANCHO DE VÍA EUROPEO QUE, JUNTO CON EL POLíGONO DE
LA ZONA FRANCA, PÉRMITA COMPETIR CON LOS PRINCIPALES PUERTOS DEL MEDITERRáNEO.

BARCELONA ES, ADEIáS, (LA NOVENA CIUD1 DEL MUNDO
EN LA ORGANIZACIÓ DE ONGRESOS, QUE APORTAN UNA
PARTE IMPORTANTE DE LOS VISITANTES PROFESIONALES
EXTRANJEROS. EN ES

SENTIDO, LA FERIA DE BARCELONA

ES OTRO DE LOS ELMENTOS ACOGEDORES E IMPULSORES
DE LAS ACTIVIDADES QUE LA CIUDAD DEBE POTENCIAR.

LA OFERTA CULTURA L DE LA CIUDAD ES TAMBIÉN MUY
DESTACABLE. BARCELONA SE ESTá CONVIRTIENDO NUEVAMENTE, SIGUIENDO S

TRADICIóN, EN UNA DE LAS CAPI-

TALES CULTURALES DE LA EUROPA MEDITERRáNEA. LOS
EQUIPAMIENTOS CULTURALES DOTADOS DE FUNCIONES DE

^^^ ^La

^
^

^

FORMACIÓN, DIFUSIÓN E INNOVACIóN, INCREMENTAN EL
"CONSUMO INTERNO" CULTURAL, A LA VEZ QUE CONTRIBUYEN A MEJORAR LA CALIDAD DE VIDA DE LA CIUDAD Y

12

�SON UNA BUENA BASE PARA PROYECTAR CULTURALMENTE LA
CIUDAD AL EXTERIOR

LA SUSTANCIAL MEJ RA DE LAS INFRAESTRUCTURAS DE
COMUNICACIÓN DERIVADA DE LOS JUEGOS!POTENCIARá AúN
MáS ESTE CONSUMO IÑTERNO CULTURAL Y CONSOLIDARá SU
DIMENSIÓN METROPOLITANA.

LAS ESTRATEGIAS QU

SE HA PLANTEADO BARCELONA PARA

SITUARSE EN EL CONTEXTO INTERNACIONAL, COMO UNA DE
LAS METRÓPOLIS EtJROPEAS EN COMPETENCIA CON LAS
PRINCIPALES CAPIT LES DE EUROPA Y LAS GRANDES
CIUDADES DE LA MAYORÍA DE PAíSES, SE HAN BASADO EN
LA POTENCIACIóN DE UNA SERIE DE FACTORES INTERNOS
Y EXTERNOS.

HOY, EL TERRITORIO Y SU CALIDAD DE VIDA Y DE
SERVICIOS CONSTITUYEN EL PRINCIPAL ELEMENTO COMPE\\ TITIVO DE LAS CIUD

A

DES .

EL ROL DESARROLLADA POR EL TERRITORIO METROPOLITANO, EL ROL ACTIVO DESEMPEÑADO POR LA ADMINISTRACIóN LOCAL, LA I TRODUCCIóN DEL CONCEPTO DE GESTIóN EN LA CALIDAD DEL TERRITORIO Y LOS SERVICIOS
PÚBLICOS,

EL DESARROLLO DE LA ACCESIBILIDAD DE LA

CIUDAD,

O

PODRíAN

SER

LA

INVERSIÓN REALIZADA

EN

EJEM LOS DE LAS ACTUACIONES
13

FORMACIóN
QUE

EL

�AYUNTAMIENTO DE BARCELONA HA IMPULSADO, CON EL FIN
DE INCREMENTAR LA COMPETITIVIDAD TERRITORIAL DEL
áREA DE INFLUENCIA DE LA CIUDAD, Y CON EL OBJETIVO
DE SENTAR LAS BASAS PARA UN DESARROLLO CONTINUADO
DE LA MISMA.

A PARTIR DE LA PRESENTACIÓN DE LA CANDIDATURA DE
BARCELONA COMO SEDE DE LOS JUEGOS OLíMPICOS DE
1992, EL AYUNTAMIENTO IMPULSÓ --TODAVíA EN MEDIO
DE UNA PROFUNDA CRISIS ECONÓMICA QUE PROVOCÓ
' NIVELES DE PARO DE HASTA EL 21 % EN 1985, Y DE UN
30 % ENTRE LA POBLACIÓN JUVENIL--, UNA SERIE DE
ESTRATEGIAS DIRIGIDAS A DISMINUIR LOS EFECTOS QUE
LA CRISIS Y EL PERÍODO DE DICTADURA ANTERIOR HABIAN CAUSADO EN LA CIUDAD.

ESTAS ESTRATEGIAS DEBíAN IAPROVECHAR EL CAMBIO DE
DINáMICA ECONóMICA --LA ECONOMíA DEL PAÍS EMPEZÓ A
REACTIVARSE A PA TIR DE 1986-- PARA MEJORAR LA
BASE ECONÓMICA DE

CIUDAD.

DEBÍAMOS CONVENCER A TODOS LOS AGENTES SOCIALES Y
ECONÓMICOS QUE ASUMIERAN LA NECESIDAD DE VENDER LA
CALIDAD DEL TERRITORIO COMO ELEMENTO CENTRAL PARA
SER COMPETITIVOS EN CUALQUIER SECTOR ECONÓMICO, Y
SOBRE TODO, PARA SER COMPETITIVOS CON LAS OTRAS
CIUDADES EUROPEAS.
14

�BARCELONA SE PLANTFÓ LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS
OLÍMPICOS COMO UNA OPERACIÓN ESTRATÉGICA DE ALTO
NIVEL. COMO UNA 1PORTUNIDAD PARA SITUARSE EN EL
MAPA INTERNACIONAL Y QUE PERMITIERA DOTAR A LA
CIUDAD DE LAS INIRAESTRUCTURAS NECESARIAS PARA
DESARROLLAR UN PAP L DECISIVO EN EUROPA.

p-M.uu,d,un.
`fvJ

t we

c

a^d
_,_^t

PODRÍAMOS RESUMIR ESE ESFUERZO INGENTE DICIENDO

Vt

^

QUE EN 6 AÑOS SE

1-iA

HECHO LO QUE, EN CONDICIONES

NORMALES, HUBIERA EXIGIDO 15 AÑOS, O QUIZáS MáS.

LA TRANSFORMACIÓN QUE HOY VIVE LA CIUDAD HA PERMITIDO CREAR LAS BASIS PARA EL DESARROLLO DE SERVICIOS DE ALTO VALOR AÑADIDO, Y HA MODIFICADO LA
ESTRUCTURA URBANÍSTICA DE LA CIUDAD ABRIÉNDOLA AL
MAR --DE FORMA QUE SE HA MODIFICADO SUSTANCIALMENTE EL PAISAJE URBANO Y LA CALIDAD DE VIDA DE SUS
HABITANTES.

ESA TRANSFORMACIÓN URBANÍSTICA HA TENIDO UN PRINCIPIO RECTOR BáSIC . HACER UNA CIUDAD

MáS

EQUILI-

BRADA, SOCIAL Y TERRITORIALMENTE, MáS BIEN COMUNICADA, MáS ATRACTIV

Y, EN DEFINITIVA, MáS CAPAZ DE

POTENCIAR SU TRADI IONAL CREATIVIDAD.

15

�LA CONSTRUCCIÓN DE LOS CINTURONES DE RONDA, CUYA
FINALIZACI"N ESTá YA PRÓXIMA, SUPONDRá LA RESOLUCIóN D UN DÉFICIT HISTÓRICO DE LA CIUDAD, Y
ALIVIARá SUSTANCIALMENTE EL Ti2áFÍ EN EL CENTRO,
CON UN DESCENSO CA CULADO EN TORNO

AA^.

LA APERTURA AL MAR , CON LA RECUPERACIÓN DE 4 KM DE
PLAYA Y DE FACHADA MARÍTIMA GRACIAS A LA GRAN
OPERACIóN DE LA VILLA OLÍMPICA, SUPONE TAMBIÉN UN
REENCUENTRO DE LA jIUDAD CON EL MAR, Y UNA MEJORA
EVIDENTE DE LA CALIDAD DE VIDA DE SUS HABITANTES.

LA DEFINICIÓN DE iO ZONAS DE LO QUE SE HA DADO EN
LLAMAR áREAS DE NU*VA CENTRALIDAD --ES DECIR, DE
CENTROS DE OFICINAS Y SERVICIOS-- VA A CONTRIBUIR
AL REEQUILIBRIO

TE tRITORIAL DE LA CIUDAD, Y VA A

QUITAR PRESIÓN

RE EL CBD TRADICIONAL DE LA

CIUDAD, EL EIX

_------

PJE, FRENANDO EN ESTE DISTRITO UN

PROCESO DE TERCIARIZACIóN Y DE PÉRDIDA DE VIVIENDAS.

FINALMENTE, /LA G

N OPERACIÓN TRANSFORMADORA EN

MARCHA ES LA RECtPERACIÓN Y REVITALIZACIÓN DEL
CENTRO, Y MUY ESPÉCIALMENTE_DEL BARRIO DEL RAVAL,
DONDE UNA TENAZ

OLÍTICA DE ESPONJAMIENTO Y DE

REHABILITACIÓN DE VIVIENDAS EMPEZARá PRONTO A DAR
SUS FRUTOS, A PE AR DE LAS MIL DIFICULTADES CON
16

�QUE NOS ENCONTRAMOS. UNAS DIFICULTADES OBJETIVAS
QUE A VECES CAUSAN EL DESáNIMO DE LOS PROPIOS
VECINOS, ANSIOSOS

POR VER HECHA REALIDAD ESA

APUESTA A MEDIO PLAZO QUE SE HA HECHO EN LA CIUTAT
^,
4_
'3vü-^/ «.,_.. ^^ ^ ^ . lT^r 'cm".
1,sk .t.^. 3 ^ `-- ^t..^,....1) l.^L ^(.^,.)
t/224A~A

7

VELLA.
z-'tJt

t^` 2a

y 1
^ ^ Vri

A_

d.— j.'

w

TODO ELLO HA SIDO

OSIBL?) ME ATREVERíA A AFIRMAR,

GRACIAS A LA CREACIÓN DE UNA CONCIENCIA DE CIUDAD
SOBRE LA QUE DESARROLLAR ESTRATEGIAS POSTERIORES.
LA COOPERACIÓN Pú LICO-PRIVADA Y LA COLABORACIÓN
DE TODO TIPO DE A ENTES SOCIALES Y ECONÓMICOS HAN
CONTRIBUIDO, SIN SUDA, A LA CONSECUCIÓN DE ESTOS
OBJETIVOS.

LA PROMOCIóN ECONóMICA DE LA CIUDAD
PARALELAMENTE A ESTA TRANSFORMACIÓN; EL AYUNTAMIENTO DE BARCELON IMPULSÓ, A PARTIR DE 1985, UNA
SERIE DE ACCIONES ESTRATEGIAS PARA EL DESARROLLO
ECONÓMICO Y SOCIAL DE LA CIUDAD.

EN EFECTO, EL AY NTAMIENTO DE BARCELONA DECIDIÓ
ACTUAR COMO UN AGENTE ECONÓMICO Má'A PARTIR DE LA
CREACIÓN DE SISTIIMAS DE DESARROLLO ECONÓMICO Y
17

�SOCIAL QUE RECOGíAN UNA SERIE DE INICIATIVAS DESTINADAS, ENTRE OTROS FINES, A LA FORMACIÓN OCUPACIONAL, AL TRABAJO COMUNITARIO, A LA AUTOOCUPACIÓN, A LA CREACIpN DE COOPERAAÍVAS LABORALES, AL
DESARROLLO DE OPERACIONES IN'GRALES EN ZONAS CON
TENDENCIA A LA MAI2GINACI
FRAESTRUCTURAS DE

A LA CREACIóN DE INDE INICIATIVAS EMPRESA-

RIALES.

EN SEGUNDO LUGAR, SE CREARON EMPRESAS DE CAPITAL
MUNICIPAL, QUE TENíAN COMO OBJETIVO ACTUAR COMO
CATALIZADORES DE X,AS INVERSIONES PRIVADAS HACIA
EMPRESAS O PROYECT S QUE ERAN NECESARIOS Y BENEFICIOSOS PARA LA CIUDAD. EL EJEMPLO PARADIGMáTICO
FUE LA EMPRESA INICIATIVES, S.A.

AL MISMO TIEMPO, SE IMPULSÓ EL 9ESARROLLO DE LOS
SISTEMAS DE ACCESIBILIDAD DE

CIUDAD, QUE PREVÉN

LA INTEGRACIÓN EN LAS GRANDES REDES DE TRANSPORTE,
EL DESARROLLO DEL FERROCMRIL DE ANCHO EUROPEO, EL
DESARROLLO DEL TRE

DE ALTA VELOCIDAD, LA PARTICI-

PACIÓN MUNICIPAL EN;EL PUERTO AUTÓNOMO DE BARCELONA, LA AMPLIACh DE LA RED DE AUTOPISTAS, LA
POTENCIACIóN DLAEROPUERTO, ETC.

18

�^

SE HAN GENERADO TAMBIÉN EMPRESAS O AGRUPACIONES
ESPECÍFICAS PARA ATRAER GRANDES INSTITUCIONES
INTERNACIONALES,

EN ESTOS MOMENTOS BARCELONA ES

u F
f t

CANDIDATA PARA SER LA SEDE DEL/EUROFED /EL FUTURO

LJ-

BANCO CENTRAL EUROPEO) Y DE PRONEWS "(LA CADENA
EUROPEA DE NOTICIA, PROMOVIDA POR UN/CONSORCIO DE
TELEVISIONES PÚBLICAS EUROPEAS).

SE HA TRABAJADO A PARTIR DE LA COOPERACIÓN PúBLICO-PRIVADA EN EL DESARROLLO DE ACTIVIDADES, EN
POLíTICAS DE ESPONIORIZACIóN, EN EL DESARROLLO DE
UN PLAN ESTRATÉGICO DE TURISMO, EN LA POLÍTICA
HOTELERA. (V74._

SE HAN DESARROLLADO IMPORTANTES INFRAESTRUCTURAS
CULTURALES Y, ENTRE OTRAS ACTIVIDADES QUE PODRÍA
CITARLES, TAMBIÉN SE HA DESARROLLADO LA EXPORTACIóN DE TECNOLOGÍA URBANAS, A PARTIR DE LA CREA7w,kmr.)
^ cLulgl)

c1( u•1

}o)

CIóN DE EMPRESAS CQMO ^ICB (INFORMACIó CARTOGRàFICA
I

DE BASE) O TUBSA (TECNOLOGIES URBANES DE BARCE-

LONA), O EL FOMENT DE EMPRESAS DE ALTA INNOVACIÓN
TECNOLÓGICA A PARTIR DE LOS POTENCIALES ENDóGENOS,
COMO ES EL CASO DE BARCELONA ACTIVA Y, SOBRE TODO,
DE BARCELONA TECNOLOGÍA S.A.

19

�LA CONSTITUCIóN G

DUAL DE UN AUTÉNTICO HOLDING DE

EMPRESAS MUNICIPALES,

PATRONATOS E INSTITUTOS
/r.

MUNICIPALES ES CONSECUENCIA DE LOS MISMOS PLANTEAMIENTOS ESTRATÉGI

Y HA TENIDO EL EFECTO DE

PROMOVER LA CULTURA DE LA GESTIÓN EN EL CONJUNTO
DEL AYUNTAMIENTO.

EL PLAN ESTRATÉGICO BARCELONA 2000
EN ESTE MISMO CONTEXTO, EL PLAN ESTRATÉ,'ICO ECONóMICO Y SOCIAL BARCELONA 2000, CUYA EZABORACIóN SE
INICIó EN 1988 Y 12UE PARTÍA DEL IMPULSO OLÍMPICO
QUE ESTABA RESITUANDO A LA CIUDAD, TENÍA COMO
OBJETIVO BUSCAR UNA ESPECIALIZACIÓN QUE PERMITIERA
DEFINIR EL ROL Y

ESARROT,'10 ESPECÍFICO QUE DEBÍA

JUGAR BARCELONA ANTE LA St' CIUDADES COMPETIDORAS.

EL PLAN DEBÍA AR CONTINUIDAD `.Y AMPLITUD AL IMPULSO ECONÓMICO DE BARCELONA QUE SE HABÍA GENERADO
EN LOS ÚLTIMOS AÑO . Y DEBÍA TENER EN CUENTA TANTO
LAS CONSECUENCIAS QUE SE DERIVABAN DE LA INCORPORACIóN DE ESPAÑA A LA CE COMO LAS PERSPECTIVAS QUE
OFRECÍA EL MERCADO UNICO.

20

�EL AYUNTAMIENTO DIE BARCELONA

LA INSTITUCIóN

IMPULSORA Y PROMOTORA DEL /PLAN ESTRATÉGICO, Y
ACTUÓ CON LA VOLUNTAD WXPRESA DE QUE FUERAN LOS
AGENTES SOCIALES
PROTAGONISTAS EN

S

Y EC

ONÓMICOS DE LA CIUDAD LOS

/ELABORACIóN Y, LO QUE ES MáS

IMPORTANTE, EN SUi
9, PLICACIóN.

EN EL COMITÉ EJECUTIVO DEL PLAN ESTáN
REPRESENTADOS AL MXIMO NIVEL, AL LADO DEL PROPIO
AYUNTAMIENTO, LA CáMARA DE COMERCIO, EL CIRCULO DE
ECONOMÍA, COMISIONES
OBRERAS, EL CONSORCIO DE LA
1
ZONA FRANCA, LA 'ERIA, EL FOMENTO DEL TRABAJO

4

.-1

NACIONAL, EL PUERTO AUTÓNOMO, LA UNIÓN GENERAL DE

,1

TRABAJADORES Y LA 111NIVERSIDAD DE BARCELONA.

A DIFERENCIA DE OTROS PLANES ESTRATÉGICOS, EL
DISEÑO DEL PLAN DE BARCELONA SE RE1^ct,IZó EN UN
PERÍODO DE EXPANSIIN Y NO DE CRISI S,/ Y SE PLANTEÓ
CON LA FINALIDAD DI CONVERTIRSE

UNA ELEMENTO DE

ANáLISIS Y DE ACTU CIóN QUE PEFMITIERA CONDUCIR EL
DESARROLLO Y, AL

ISMO TIEM , CREAR LAS CONDI-

CIONES NECESARIAS

ARA AMO IGUAR FUTURAS CRISIS.

EL PLAN ESTRATÉGIC

DEBíA RESPONDER A UNA CUESTIÓN

CLAVE: ¿CÓMO ORIINTAR EL DESARROLLO DE LA CIUDAD
DE MANERA CONTINUADA Y EQUILIBRADA DESPUÉS DE
1992?
21

�EL PLAN ESTRATÉGICO HA PERMITIDO REFLEXIONAR,
DESDE EL áREA ECONÓMICA REAL DE LA CONURBACIóN
BARCELONESA, SOBRE LOS SISTEMAS DE PLANIFICACIÓN Y
SU JERARQUIA, Y SOBRE LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA A
1

PARTIR DE LAS REDES DE CIUDADES.

QUIZáS LO MáS IMPORTANTE HA SIDO QUE, A PARTIR DE
0'

LA EXPERIENCIA DEBARCELONA, SE HA DIFUNDIDO
s

PENSAMIENTO

EL

ESTRATÉGICO
EN LA CIUDAD Y EN CATA-°------__.._..

LUÑA, Y SE HA EZTENDIDO PROGRESIVAMENTE HACIA
OTRAS CIUDADES DEiESPAÑA --BILBAO SERIA UN BUEN
EJEMPLO DE ELLO-- DE EUROPA. HOY EN DíA, OTRAS
CIUDADES Y TERRITO*IOS BUSCAN ENCONTRAR EN EL PLAN
ESTRATÉGICO DE BARCELONA POSIBLES ELEMENTOS DE
REFERENCIA.

ANTE LA COMPETENCIA ENTRE TERRITORIOS Y CIUDADES
PARA ATRAER ACTIVIDADES, BARCELONA BASó SU CRECIMIENTO EN EL EQUILIBRIO ENTRE LA INDUSTRIA Y LOS
SERVICIOS

--ÉSTOS,

EN MUCHAS OCASIONES, PLANTEADOS

COMO SERVICIOS AVANZADOS A LAS EMPRESAS PARA AYUDAR EL DESARROLLO INDUSTRIAL.

LA BARCELONA ADMINISTRATIVA, LA CIUDAD CENTRAL, NO
DEBíA DE CONVERTIR E EXCLUSIVAMENTE EN UNA METRó-

22

�POLIS DE SERVICIOS,

SINO QUE TENÍA QUE MANTENER UN

EQUILIBRIO SOCIAL Y TERRITORIAL PARA ASEGURAR ASí
UN DESARROLLO CONTINUADO Y UN INCREMENTO EN LA
IGUALDAD DE OPORTU1IDADES A PARTIR DEL DESARROLLO
DE áREAS DE NUEVA ENTRALIDAD.

BARCELONA EN EUROPA: LA INTERNACIONALIZACIóN DE LA
CIUDAD
COMO LES DIJE AL Pi2INCIPIO, BARCELONA SE HA PLANTEADO UNA ESTRATEGCA ESPECIFICA DE INTERNACIONALI` ` ZACIÓN QUE HA IDO MáS ALLá DEL TERRENO ECONÓMICO,
Y QUE SE HA BASADO EN LOS DISTINTOS FLUJOS POSIBLES DE PERSONAS,

DE ACTIVIDADES CULTURALES Y DE

INFORMACIÓN.

EL ELEMENTO CLAVE QUE NOS APORTA LA SITUACIÓN DE
.LA ECONOMÍA INTERNACIONAL ES LA NECESIDAD DE QUE
LAS CIUDADES REALICEN GRANDES ESFUERZOS, SOBRE
TODO EN EL CAMPO D LA FORMACIÓN Y EL RECICLAJE DE
LA POBLACIÓN ACTIV ' , PARA PODER MANTENER UN NIVEL
DE DESARROLLO CONT NUADO.

EN CATALUÑA SE HA MANIFESTADO EL MISMO PROBLEMA
QUE SE ESTá DANDO EN TODAS LAS ECONOMÍAS EUROPEAS

23

�AVANZADAS ECONóMI0A Y TECNOLÓGICAMENTE. SE DAN
ACTUALMENTE PORCENTAJES ELEVADOS DE OFERTAS DE
TRABAJO QUE NO SE PUEDEN CUBRIR POR FALTA DE
TRABAJADORES CUALIFICADOS Y MUCHAS EMPRESAS NO
PUEDEN LLEGAR HASTA EL FINAL EN SUS PROCESOS DE
TECNIFICACIóN.

HASTA AHORA, BARCELONA Y CATALUÑA HAN JUGADO UN
ROL DE MAYOR COMPErITIVIDAD, QUE SE HA TRADUCIDO
EN UNA MEDIA DE SALARIOS MáS ALTOS RESPECTO A LA
MEDIA ESPAÑOLA Y MáS CERCANOS A LOS SALARIOS EUROPEOS.

BARCELONA SE HA PLANTEADO COMO

EN ESTE SENTIDO,

UNO DE LOS ELEMENTS PARA GARANTIZAR LA COMPETITIVIDAD, LA INVERS ±óN EN LA FORMACIÓN DE RECURSOS
HUMANOS ASí COMO1EL DESARROLLO DE POLÍTICAS DE
ATRACCIÓN DE INDUSTRIAS DE ALTO_ NIVEL O EMERGENTES. A ELLO CONTRIBUYEN E14 CIDEM,'J DEPENDIENTE
DE LA GENERA

__~ALUNYA, Y EL PROPIO CON-

SORCIO DE LA ZONA FRANC
IGUALMENTE, SE HAN DETERMINADO LOS SE

S

TITIVOS DE LA C:UDAD CON EL FIN DE APOYAR SU
DESARROLLO Y CON TITUIR GRUPOS LOCALES EN ESTE
CAMPO: EL DISEÑO, LA MEDICINA, CIERTAS INDUSTRIAS
NO CONTAMINANTES, L TURISMO URBANO, ETC.

24

n-4

�LA INCIDENCIA DE LOS FACTORES NTERNACIONALES
SOBRE LAS ECONOMÍA 0 LOCALES ES, 'CADA VEZ MáS, UNA
REALIDAD. LA GUERRA DEL GOLFO, O LA RECIENTE CRISIS SOVIÉTICA, H N TENIDO/ CONSECUENCIAS EN LOS

SECTORES FINANCIEROS Y TüRíSTICOS Y EN LOS SECTORES EXPORTADORES DE LA CIUDAD.

EN EL MISMO SENTIó

LA PROXIMIDAD DEL ACTA UNICA

EUROPEA Y EL R RA 'O DE LA UNIóN SOCIAL Y POLíTICA
VAN A TENER/EFECTOS CLAVES EN LA MIGRACIONES, EN
LA DISMINUCIÓN DE LAS PRESTACIONES SOCIALES Y EN
LA CAL DAD DE VIDA DE LOS CIUDADANOS MENOS INTEGRADóS SOCIALMENTE, Y CON MENOS RECURSOS PARA
ADAPTARSE.

EL ELEMENTO MáS DtSTACABLE QUE PODEMOS SACAR DE
ESTA
LAS

REFLEXIÓN ES QUE HA CAMBIADO LA POSICIÓN

DE

CIUDADES ANTE LAS POLíTICAS ESTATALES Y DE LA

COMUNIDAD EUROPEA.

LA APARICIÓN DE LOS MINISTERIOS O SECRETARIAS DE
ESTADO PARA GRANDES CIUDADES EN DIVERSOS PAISES
EUROPEOS --ITALIA, FRANCIA, REINO UNIDO...--, O LA
RELACIÓN MáS DIRECII% ENTRE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL
Y LOS AGENTES DECISORES PÚBLICOS EUROPEOS, PODRíAN
SER EJEMPLOS DEL CAMBIO DE ROL QUE ESTáN EXPERIMENTANDO LAS CIUDA ES.

25

�ESTE CAMBIO DE RDL ESTá RELACIOÑADO, SIN DUDA,
CON LA DIMENSIÓN INTERNACIONAL QUE HOY TIENEN LOS
PROBLEMAS URBANOS. ACTUALMENTE, LA MAYORÍA DE LAS
POLÍTICAS QUE SE ír TáN DEFINIENDO Y DISEÑANDO EN
EUROPA TIENEN E CTENTA, SOBRE TODO, EL CONCEPTO
DE CIUDAD—TERRITORtIO

ASí LO ENTIENDE, SOR EJEMPLO, LA PROPIA COMUNIDAD
EUROPEA, QUE ESTá TRABAJANDO ACTUALMENTE EN EL
DOCUMENTO LLAMADO EUROPA 2000, QUE TOMA COMO BASE
DE CALIFICACIÓN DE LOS FONDOS DEL FEDER Y OTROS LA
SITUACIÓN DE LAS CIUDADES Y DE SU ENTORNO METROPOLITANO.

EN ESA MISMA PERSPECTIVA DE CIUDAD Y ENTORNO SE
INSCRIBE EL LIBRO ERDE DEL MEDIO AMBIENTE URBANO,
QUE FUE APROBADO POR LA CEE LA PRIMAVERA PASADA Y
QUE TUVE LA OPORTUNIDAD DE PRESENTAR EN MADRID EN
UNA SESIóN PRESIDIDA POR EL PRÍNCIPE DE ASTURIAS Y
EL PRÍNCIPE DE GALES.

OTROS PROGRAMAS Dt LA CEE, COMO EL RECITE --CUYA
( ( ((_.--,
, (( ( (1 (
(
ASIGNACIóN, TODAVÍA MODESTA, HA TRIPLICADO RESPECTO AL AÑO PASAD-- O EL ECO --DESTINADO A LA
(e vt l
TRANSFERENCIA DE TECNOLOGÍA ESTE—OESTE A TRAVÉS DE

26

�LA RED DE CIUDADES, Y MEJOR DOTADO QUE EL PROGRAMA
OUVERTURE DESTINAD) A LAS REGIONES-- MUESTRAN ESA
"(((1e,
CADA VEZ MAYOR INbLINACIóN HACIA LA CIUDAD—TERRITORIO COMO MARCO DE APLICACIÓN DE LAS POLÍTICAS
COMUNITARIAS.

EL ROL DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES
TERN

ONALIZ.11C S DEBEMOS ' NDERLA

DEFtNIC

DEL CA`,áCTE.' DE LO

DADES QUE

FRE

0 LA

CIOS,'Y AC IVI—
/

IO.

EL ROL QUE LA

NISTRACIÓN LOCAL DEBE JUGAR EN

EL NUEVO MARCO

)EFINICIóN DE LAS POLÍTICAS DEBE

BASARSE TANTO

DESARROLLO DE UNA ESTRATEGIA

ADECUADA DEI"CITY MARKETING" --QUE APROVECHE LA
ACCIóN SOBRE LA CALIDAD DEL TERRITORIO Y SUS SERVICIOS--, COMO

E

+1

UNA ESTRATEGIA QUE ESTABLEZCA

LOS LAZOS, LOS CONOCIMIENTOS Y TÉCNICAS QUE PERMITAN APORTAR INFO

A

CIóN VáLIDA A TODOS LOS AGENTES

ECONÓMICOS Y SOCIA1JES DE LA CIUDAD.

LA CIUDAD DEBE AYUDAR EN LA TOMA DE DECISIONES,
^
DEBE APORTAR LOS CONOCIMIENTOS DE LA ADMINISTRA—
CIóN SOBRE LA ACUACIóN DE LOS ACTORES DE OTROS

27

1

�TERRITORIOS Y DEBE CREAR REDES E INFRAESTRUCTURAS
QUE MEJOREN LOS FLUJOS Y LAS COMUNICACIONES ENTRE
UN TERRITORIO Y OTRO.

ESTE PLANTEAMIENTO NOS LLEVA A HABLAR DE LA NECESIDAD DE ESTABLECER MECANISMOS DE COOPERACIÓN
INTERNACIONAL Y
E AYUDA ENTRE CIUDADES, QUE
--SUPERAR LOS NIVELES DESIGUALES DE DESARROLLO ECONóMICO

SOCIAL QUE EXISTE ENTRE TERRI-

TORIOS.

EN ESTE SENTIDO, Y COMO ESTRATEGIAS DE INTERNACIONALIZACIÓN QUE SE HA PLANTEADO EL AYUNTAMIENTO DE
BARCELONA DESTACAR

LAS SIGUIENTES:

- LA COLABORACIóN, A PARTIR DE PROYECTOS CONCRETOS
Y DE LA PARTICIP4IÓN DE LOS AGENTES ECONÓMICOS Y
SOCIALES, EN LA CREACIÓN DE REGIONES TRANSFRONTERIZAS.

LA FINALIDAD DE ES A POLíTICA ES LA CONSOLIDACIóN
DE UN TERRITORIO Y DE UN MERCADO QUE PERMITAN
SEGURAR
LA DISPOICIóN DE TODO TIPO DE INFRAES`^
7

TRUCTURAS AL MáS ALTO NIVEL: AEROPUERTO INTERCONTINENTAL, ESTACIONES DE DISTRIBUCIÓN DE MERCANCíAS, FERIAS DE MUESTRAS, TEATRO, ÓPERA, MUSEOS.

28

�«

•

♦

BARCELONA HA CONiPRIBUIDO A CREAR LA RED C-6 CON
ESTE OBJETIVO. ESTA RED DE CIU''DES AGRUPA A
,VALENCIA, ZARAGOZA, PALMA DE

" LORCA, MONTPELLIER

TOULOUSE COMO CAITA S L CONJUNTO DE REGIONES
ON FRONTERAS COMÚN B;
I^20CES0 DE COOPE

PERMITE ESTABLECER UN

IóN CONJUNT • ENTRE 16 MILLONES

D HABITANT EN TEMAS RELACIONADOS, PRINCIPALMENCQW

^

LAS COMUNICACIONES VIARIAS, EL 'URISMO Y

^ULTURA.

CREO QUE EN EL áNIIO DE BILBAO ESTá TAMBIÉN EJERCER ESE PAPEL DE LIDERAZGO DE UNA REGIÓN TRANSPIRENAICA QUE VAYA MáS ALLá DE LOS LIMITES DEL PAíS
VASCO, Y YO LES ANIMARÍA A SEGUIR EN ESA SENDA.

- EL SEGUNDO ASPECTO DE LA INTERNACIONALIZACIÓN
HACE REFERENCIA A LA COOPERACIÓN/COMPETENCIA ENTRE
TERRITORIOS, QUE pE BASA EN EL ESTABLECIMIENTO DE
REDES DE AGRUPACIOITES METROPOLITANAS EN FUNCIÓN DE
UN ROL SIMILAR EN EL CONCIERTO EUROPEO.

EN EL CASO DE BARCELONA, LA ACTUACIÓN SE HA CANALIZADO A PARTIR D4L LIDERAZGO DEL GRUPO DE EUROCIUDADES. BARCELO A HA ACTUADO COMO INTERLOCUTOR
ANTE LAS COMUNIDADÈS EUROPEAS TANTO EN LAS POLíTI- Z_,1
CAS COMO EN LAS DE ISIONES, ESTABLECIENDO PROYEC29

�TOS QUE PERMITAN SR FINANCIADOS A NIVEL GLOBAL, Y
ESTABLECIENDO PRO ESTOS DE COOPERACIÓN COMÚN QUE 2 -2_
TENGAN UN RESULTAD

COSTE/BENEFICIO QUE JUSTIFIQUE

LA COLABORACIÓN.

LA CONFERENCIA DE EUROCIUDADES QUE CELEBRAMOS EL
MES PASADO EN BIRM GRAM, SIGNIFICA UN PASO DECISIVO HACIA LA CONSO.,IDACIÓN DE LO QUE, EN ALGUNA
OCASIÓN, SE HA DENOMINADO "LOBBY" DE CIUDADES.

A PARTIR DE SUS SEIES CIUDADES FUNDADORAS: BIRMINGHAM, FRANCFORT, L1ON, MILáN, ROTTERDAM Y BARCELONA,

EUROCIUDADES AGRUPA YA A MáS DE 40 CIUDADES.

ESTAS REDES DE CIUDADES SE PLANTEAN CON LA FINALIDAD DE ELABORAR ESTRATEGIAS CONJUNTAS QUE PERMITAN
REFORZAR LA SINERGIA ENTRE TERRITORIOS Y REDUCIR
LA COMPETENCIA ENTRE ELLOS. LOS PROBLEMAS SOBRE
^L OS QUE SE DISCUTE SON PARECIDOS. CREEMOS QUE LAS
SOLUCIONES
CIDAS.

QUE SE DEFINAN TAMBIÉN PUEDEN SER PARE- - -^-------- --^

EN ESTOS MOMENTOS, ESTáN EN FASE OPERATIVA 12
PROGRAMAS DE COOPERACIÓN ENTRE CIUDADES, FINANCIADOS EN SU MAYOR
PARTE A TRAVÉS DEL RECITE POR LA
__.
r

—

a

CEE, ENTRE LOS CUALES CABE DESTACAR EL( POLIS ;(TEC -

30

�NOLOGÍAS DE TRáFIC$),

(SISTEMAS DE INFOR-

MACIÓN AL CIUDADA410 Y TECNOLOGÍAS
1\ EMC

CONEXAS), EL

(CREACIÓN DE UNA AUDITORIA Y CONSULTORÍA DE
)
GESTIÓN MUNICIPAL IN NIVEL EUROPEO),
I^ BEST PRAC
N'

(TICE)(DESTINADO A

LA

FORMACIÓN DE LOS RESPONSA ES

MUNICIPALES EN LA CREACIÓN DE EMPRESAS), O EL
(STRATPLi (ENCAMINADO A REALIZAR LOS PLANES ESTRATÉGICOS DE

10

GRANDES CIUDADES EUROPEAS BAJO LA

DIRECCIÓN DE BARCELONA).

OTROS PROGRAMAS SON EL LLAMADO, AFTER HOU
EL DESARROLLO DE

ÉCNICAS

Y

(PARA

AS PARA LA
ME ODOL^OG

UTILIZACIÓN NOCTURNA DE LOS CENTROS URBANOS), EL
N

(QUAL

IT

(CREACIÓN lE METODOLOGÍAS PARA MEJORAR^`

GESTIÓN DE LOS SERjTICIOS MUNICIPALES), EL (CONTRACT
1 p (SISTEMAS DEICONTRACIóN CONJUNTA DE GRAÑDES

MANIFESTACIONES ARTÍSTICAS
LIBRA
R

Y

Y

CULTURALES), O EL

(CREACIÓN DE UNA BASE DE DATOS PARA EL

ESTABLECIMIENTO DE EMPRESAS EN UNA CIUDAD).

BARCELONA ASUMIÓ

LA SECRETARÍA DE COOPERACIÓN

TECONOLÓGICA DE EU OCIUDADES, DE LA CUAL DEPENDEN
LA MAYORÍA DE PROYECTOS MENCIONADOS,
VOLUNTAD EXPLÍCITA DE IMPULSAR ESE

TIPO

POR

DE PROGRA-

MAS. PERO HAY T,MBIÉN OTROS PROYECTOS
REDES DE CIUDADES 4UROPEAS IMPLICADAS.

31

SU

Y

OTRAS

�ESTE TIPO DE INTE tCAMBIOS ES EFECTIVO, TANTO EN
\,

TÉRMINOS ECONÓMICOS COMO CULTURALES. NO PODEMOS
OLVIDAR QUE LOS CIUDADANOS DE LAS GRANDES CIUDADES
POSEEN UNA CULTU RA COMÚN, UNA CULTURA URBANA NO
CONTRAPUESTA A

up DIVERSAS CULTURA ...._ NACIONALES,

PERO QUE A MENUD1) PERMITE UNA COMUNICACIÓN Y UN
ENTENDIMIENTO MAYORES QUE LOS QUE SON POSIBLES
ENTRE LAS CULTURASIDE CADA PAÍS.

- EL TERCER ASPECTO QUE DEFINE LA INTERNACIONALIZACIóN COMO ESTRATEGIA SE REFIERE AL ESTABLECIMIENTO DE RELACIONÈS PRIVILEGIADAS EN EL CAMPO DE
LA COOPERACIÓN INTERNACIONAL.

EL HERMANAMIENTO DÉ BARCELONA CON LENINGRADO (AHORA SAN PETERSBURGO PR
AGA O LOS ACUERDO. UE SE
HAN ESTABLEC + DO ' BUENOS S j SANTIl GO DE
CHILE, MONTE IDEO; SAO PAULO, PERMITEN DESARROLLAR PROYECTOS COICRETOS DE COOPERACIÓN E INTERCAMBIO QUE, A OTRO NIVEL DEL DESCRITO PARA LOS
ACUERDOS INTRACOMUNITARIOS, TAMBIÉN DARáN SUS
FRUTOS.

32

�CONCLUSIóN
j EN SUMA, Y CON ELLO QUIERO FINALIZAR MI INTERVEN—
CIóN, BARCELONA 'iA OPTADO POR UNA ESTRATEGIA DE
INTERNACIONALIZACIN COMO PALANCA DE SU DESARROLLO
ECONÓMICO. UN DESARROLLO EN EL QUE EL AYUNTAMIENTO
DE BARCELONA HA E fiERCIDO UN INNEGABLE LIDERAZGO,
\AL MISMO TIEMPO QUE HA BUSCADO LA PARTICIPACIÓN
)EL SECTOR PRIVADOr

P ELLO HA CONTADO CON UNA OCASIÓN ÚNICA, IRRE PETIBLE, COMO HA SIDO LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. LA CIUDAD HA EXPERIMENTADO
UN GRAN SALTO, UN PROFUNDA RENOVACIÓN URBANÍSTICA, UNAS NUEVAS INFRAESTRUCTURAS Y UNA DECIDIDA
PROYECCIÓN INTERN CIONAL. EN ESE SENTIDO, PUEDE
DECIRSE QUE LA BARCELONA DEL 92 SERá YA LA BARCELONA DEL SIGLO XXI

TODO ELLO DESDE EL CONVENCIMIENTO QUE HABÍA QUE
CONSTRUIR UNA CIUD D MáS COMPETITIVA, MáS HABITA—
, CON UNA MAYQR REDISTRIBUCIÓN TERRITORIAL Y
i
S.

C

I AL .
ck),

c?

7

orl,n•

(-411,- ss A- ^...- ''E
Cz,A, -^,

il=r

dv xlY`rC^

n-Yk__

I us c-rT—n.1/4.._. L /15—

Ki

P cu`-C',

417 DA

Y

v eç- _
Pq t'

c,tlJrC_

ERO QUIZáS EL ASPECTO MáS SUSTANCIAL DE ESE PRO/CESO INDUCIDO DE

33

RECIMIENTO Y DESARROLLO HA SIDO

�f

LA PREOCUPACIÓN DE QUE ESE IMPULSO NO SE AGOTARA
EN 1992. OTRAS VECES HABíA OCURRIDO EN LA HISTORIA
DE NUESTRA CIUDAD,

Y NOSOTROS TENÍAMOS LA RESPON-

SABILIDAD DE EVITARLO.

POR ELLO

ECIDIMOS APOSTAR CLARAMENTE POR LA

tI3-^f^

DE LA CIUDAD, Y POR LA DEFI-

NICIóN DE UN MODELO DE CRECIMIENTO SOSTENIDO QUE
TUVIERA EN CUENTA

ESTRAS POTENCIALIDADES Y NUES-

TRAS DEBILIDADES. ESO ES, EN DEFINITIVA, LO QUE SE
PROPUSO EL PLAN ESTRATÉGICO.

A NUEVE MESES VISTA DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS,
ALGUNAS VOCES SE PREGUNTAN CON CIERTA INQUIETUD:
¿Y DESPUÉS DEL 92, QUÉ? CREO, SINCERAMENTE, QUE LA
RESPUESTA ESTá EN kUROPA. UNA EUROPA DE LAS CIUDADES, QUE ES COlIO DECIR DE LOS CIUDADANOS, QUE
ir

VAYA MáS ALLá DE 141 EUROPA DE LOS ESTADOS Y DE LOS
PUEBLOS, QUE SEA APAZ DE IMPULSAR UNA VERDADERA
UNIóN POLÍTICA Y S*CIAL.
c

^

›_,..,

f j

c

--

^3l)k

ca , ^t

Vic,,
A v

f-14-1,?,-L/

MUCHAS GRACIAS.

34

fl

^,

i.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17807">
                <text>4162</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17808">
                <text>Las grandes ciudades europeas. Conferencia pronunciada por el Excm. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, en el Fòrum de la Universidad de Deusto dins el Cicle "El presente discontinuo"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17810">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17811">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17812">
                <text>Port, Aeroport, Fira, Iniciatives SA, Procivesa. Recuperació de la platja. Infrastructures. Política agraria. Projectes de Cooperació europeus: Emcon, Best Practice, Straatplan, After Hours, Quality.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17813">
                <text>Forum Deusto, Universitat de Deusto, Bilbao</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17815">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22269">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23087">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23088">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23089">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23090">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23091">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23092">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23093">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28324">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40869">
                <text>1991-10-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43493">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17817">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2614" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1427">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2614/20120825_Laudatio_PM_ACastells.pdf</src>
        <authentication>c006523f06ca087fe08d24bd05641362</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43015">
                    <text>Laudatio Pasqual Maragall
(UCE, Prada, 23/08/12)

M. H. President Maragall, Sr. Jordi Sales, President de l’equip rectoral de la
Universitat Catalana d’Estiu; Sr. Francesc Homs, Secretari General de la
Presidència de la Generalitat de Catalunya; Sr. Salvador Giner, President de
l’Institut d’Estudis Catalans; Sr. Jordi Montaña, Rector de la Universitat de Vic;
Sra. Josefina Matamoros, Directora del Museu de Colliure, senyores i senyors,
amics.
Voldria començar aquestes paraules amb uns mots d’agraïment i de felicitació.
D’agraïment, per suposat, a la UCE i al President Maragall per haver-me fet
l’honor d’oferir-me participar en un acte com aquest, amb l’encàrrec de dir unes
paraules per glossar la trajectòria política de Pasqual Maragall.
I unes paraules, també, de felicitació. De felicitació al President Maragall, digne
mereixedor d’aquesta distinció, i de felicitació, també, a la UCE per l’encert de
l’atorgament d’aquest Premi Canigó a la seva figura. És important aquest
reconeixement. Ho és pel fet en sí mateix. Perquè és important que un país
valori, reconegui i faci seus els llegats d’aquells dels seus fills que han
protagonitzat la seva història. És a dir, d’aquelles persones que, a fi de
comptes, constitueixen un capital col·lectiu, un patrimoni del conjunt del país. I
això és especialment important a Catalunya on tant ens costa entendre la
importància de la continuïtat institucional. Entendre, en definitiva, que la força
d’un país, la seva columna vertebral, són les institucions. I que el
reconeixement de les persones que n’han estat al front ens fa més forts i més
grans a tots.
Aquest reconeixement és també important, no cal dir-ho, per la persona que el
rep, el President Pasqual Maragall. A ell l’engrandeix i ell engrandeix el Premi. I
finalment és important per la institució que l’atorga, aquesta UCE, que aquest
any celebra la seva 44ena edició. Facin els comptes i conclouran amb mi que la
UEC ha estat un símbol, precisament, de la pervivència i la continuïtat de la
nostra nació. Ho va ser en els moments més difícils i ho és avui.
Per tot això, crec que el fet que avui, precisament aquí a Prada, testimoni i
símbol de la voluntat de ser del nostre poble, memòria viva de Catalunya per
tantes raons, precisament aquí a Prada, al peu del Canigó, la UCE reti aquest

1

�homenatge al nostre President Pasqual Maragall té un valor molt especial.
Gràcies, doncs, i felicitats.
Parlava de símbols i de testimonis. Pasqual Maragall és i serà per sempre un
símbol i un exemple per a tots nosaltres. Ho és per moltes i molt diverses
raons: pel seu coratge, per la seva dignitat, pel seu exemple de servei al país,
per ser un testimoni de pensament lliure, per la seva capacitat per mirar més
enllà, per la seva dedicació a la causa de l’europeisme; també, deixeu-me dirho, per saber fer-se estimar. No és fàcil sintetitzar la trajectòria política de
Pasqual Maragall. Perquè si en les darreres dècades la política catalana ha
donat un personatge polièdric i complex, un personatge del qual es pot dir
qualsevol cosa menys que ha estat lineal i previsible, aquest personatge és,
sens dubte, Pasqual Maragall.
Ara bé, precisament per això mateix és una personalitat que ha traspassat
fronteres, un personatge transversal per definició. Que se l’han pogut fer seu
gents de condicions, orígens i, si voleu també, ideologies ben diverses. Per
això també ningú se l’ha pogut apropiar ben bé del tot. Malgrat que alguns ho
hagin intentat i de quina manera. Però ell ha fugit sempre de ser reclòs en
qualsevol mena de presó. Ha volgut i sabut evitar els encarcaraments de la
vida política, que acaben convertint en una espècie de milícia, secta o orde
dedicada a l’apostolat el que hauria de ser l’expressió lliure de les pròpies idees
al servei d’un projecte.
Ha fugit sempre de la milícia de la política, doncs, per l’amor infinit per la
llibertat. També, probablement, perquè sempre ha sabut que només podia ser
un home de tots si no era un home en exclusiva de ningú. En realitat, per la
seva manera d’entendre el lideratge, no sabria dir si mai formulada d’una
manera acabada massa conscientment, però en canvi expressada en l’acció,
en els fets, d’una manera nítida, tal vegada com a resultat d’aquest instint
sovint infal·lible que ha estat una de les característiques proverbials del
personatge.
Crec que no hi ha massa discussió si afirmo que Pasqual Maragall és un dels
homes que han marcat la vida política del país des del restabliment de
l’autogovern i de la democràcia. I que l’han transcendit. Quan la història passi
comptes, quan faci el seu balanç; quan mirem endarrera i contemplem aquests
anys, veurem que ell ha estat un dels escollits, un dels que podem comptar
gairebé amb els dits d’una sola mà. Disculpin-me si goso manllevar una
expressió de Paul Samuelson, el gran economista, que fent referència a un
debat sobre el futur del capitalisme entre Schumpeter i Sweezy, moderat per
Leontieff, que va tenir lloc a Harvard els anys quaranta del segle passat, deia
2

�referint-se a aquestes figures il·lustres: “quan els gegants encara trepitjaven la
terra”. Tal vegada és que em faig gran, però em temo que d’aquí pocs anys, no
massa, quan girem la vista enrere també direm: “quan la política estava
protagonitzada per gegants”, i Pasqual Maragall haurà estat un d’ells.
President de la Generalitat, alcalde de Barcelona, president del Partit dels
Socialistes de Catalunya, del qual fou un dels fundadors. Personalitat complexa
i polièdrica, qualsevol cosa menys lineal i previsible, he dit. També
contradictòria, si es vol. Però ... malgrat això, malgrat això, res no resultaria
més equivocat que no veure fins a quin punt la trajectòria política de Pasqual
Maragall té una coherència fonamental. Malgrat això, seria un error majúscul
excusar-se en aquesta complexitat i manca de linealitat per no fer l’esforç de
veure que darrera de la superfície, la trajectòria política de Pasqual Maragall
està marcada per uns corrents de fons, que encaixen plenament i donen un
sentit, com el de pocs, al conjunt de la seva acció política. Corrents de fons
perfectament coherents sota una superfície de vegades imprevisible i agitada.
Avui la política catalana, i no cal que digui fins a quin punt l’espai socialista,
troba a faltar, i de quina manera, el buit que ha deixat la figura política de
Pasqual Maragall. Hi ha un espai polític orfe i hi ha una escena política
incompleta, les dues coses. Si hi ha un buit, és perquè abans algú l’ocupava,
en lideratge i en projecte polític. De manera que reflexionar sobre el llegat
polític de Pasqual Maragall és una tasca important, no només des del vessant,
sens dubte atractiu, de l’interès historiogràfic, sinó també, i sobretot, per la
configuració de l’espai polític del catalanisme, i més enllà de la pròpia
concepció de la política, en els temps que tenim al davant. Em permetran,
doncs, que, pensant en la Catalunya de demà, aprofiti aquesta laudatio, per
apuntar algunes idees sobre el llegat polític de Pasqual Maragall.
Si haguéssim de resumir en una línia el corrent de fons que ha presidit la
trajectòria política de Pasqual Maragall jo diria que ha estat el d’una vida al
servei de la llibertat i al servei de la seva pàtria, del seu país. I és a partir
d’aquesta idea bàsica que voldria fer unes breus reflexions entorn la seva
aportació al projecte del catalanisme polític, per suposat amb la qüestió eterna
de l’encaix de Catalunya amb Espanya en primer pla; entorn seu compromís
amb Europa i amb la ciutat de Barcelona; i finalment, entorn al seu
testimoniatge respecte a una certa concepció de la política i del lideratge.
Pasqual Maragall ha estat un home clau en l’evolució del catalanisme polític.
És l’amor al seu país el que el du a defensar i encarnar, com pocs, una
determinada concepció de l’encaix de Catalunya amb Espanya. Si es vol, a
formular un projecte per a Espanya des de Catalunya: el del federalisme, o
3

�federalisme asimètric, que tracta de materialitzar l’Estatut. Un projecte que vol
fer compatible l’afirmació de l’autogovern i del reconeixement nacional de
Catalunya amb la implicació activa amb l’estat democràtic espanyol. Que
ofereix el model d’autogovern de Catalunya com a fórmula de transformació de
l’estat espanyol.
De fet, aquest compromís d’implicació amb Espanya està en l’origen mateix, en
l’esperit fundacional, del catalanisme polític, quan, al tombant del segle dinou al
segle vint, es planteja dos objectius ben clars: autogovern per a Catalunya i
transformació de l’estat espanyol.
Ell hi creia, molts hi crèiem. Pensàvem, i alguns continuem pensant, que aquest
era i és l’autèntic esperit de la Constitució. Però Espanya no creu en aquest
projecte. Avui el federalisme pot continuar sent un bon model per a un pacte
bilateral d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. Però crec que ha deixat de
ser un model per a la transformació de l’estat espanyol. O en tot cas, ha deixat
de ser-ho fins que els mateixos espanyols decideixin que volen un estat federal
i no un estat unitari, centralitzat a Madrid i impregnat per tot arreu de
nacionalisme espanyol. És a dir, per ser exactes, ha deixat de ser un projecte
mínimament rellevant de transformació de l’estat espanyol impulsat des de
Catalunya.
Pasqual Maragall significa, en aquest sentit, la culminació i l’esgotament del
que ha estat una de les constants del catalanisme polític: la voluntat
transformadora de l’estat espanyol. Ell ho va intentar, va encapçalar el projecte
per intentar-ho. Ho va fer com ho havien fet altres abans que ell, com estava
inscrit en el codi del catalanisme polític. Ho va portar fins el final, amb la
tossuderia que el caracteritza. I no ens en vam sortir. Espanya no vol ser
redimida per Catalunya. Amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la.
Alguns retreuen la manca d’encert de tot el procés estatutari. El vaig viure de
prop i no seré jo qui afirmi que no es van cometre errors i que de tornar-ho a fer
tot s’hauria de fer igual. Crec que no, que el procés està ple de marrades i que
moltes coses s’haurien de fer diferent. Començant per la pròpia concepció del
que és l’Estatut: el pacte d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. I aquest
pacte l’han de fer els que poden governar a Catalunya, que s’han de posar
prèviament d’acord i anar junts, amb els que poden governar a Espanya. Això
no es va saber veure i d’aquí venen molts dels problemes.
Però són problemes d’itinerari, no de fons. El problema de fons és que el
procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt a Espanya encara perviu
una dificultat intrínseca per acceptar la diversitat, fins a quin punt la lògica de la
4

�imposició preval per damunt de la del pacte i la negociació. En realitat, fins a
quin punt, malgrat la Constitució i tots aquests anys de democràcia i estat de
les autonomies, la concepció imperant al conjunt de l’estat és la d’aquesta
Espanya de matriu castellana, profundament unitària i incapaç d’acceptar l’altre
tal com és. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu
fins a quin punt una de les constants de la política espanyola és impedir una
Catalunya forta políticament i econòmicament. El problema de fons és que el
procés estatutari ens ha fet veure com n’és de fàcil, simplement amb una
espurna, encendre fogueres de sentiment anticatalà a la resta d’Espanya i fins
a quin punt algunes forces polítiques espanyoles estan disposades a jugar amb
aquest fet.
El procés estatutari ha estat el detonant que ens ha fet veure, amb pesar i
amargor, i també, cal reconèixer-ho, amb una certa perplexitat, aquesta realitat.
En tot cas, ha estat el catalitzador, el detonant, no el causant d’aquesta realitat.
Per molt que això hagi incomodat els que prefereixen viure posant el cap sota
l’ala, sense entendre que els problemes, per molt que tractem de sepultar-los,
sempre acaben fent acte de presència i que no hi ha res pitjor que ignorar una
màxima aparentment tan òbvia com és la de que la política es basa sempre en
la realitat. De manera que, malgrat tots els errors d’itinerari, valia la pena
intentar-ho, encara que només fos per saber tot això i per concloure que
Espanya ha decidit, ‘de facto’, dur a terme una autèntica revisió involutiva de
l’esperit del pacte constitucional.
Deia que, en intentar tirar endavant aquest projecte, Pasqual Maragall feia seva
la millor tradició del catalanisme polític. La que van cantar els poetes. Joan
Maragall en l’Oda a Espanya, l’any 1896, quan deia “Escolta, Espanya, la veu
d’un fill/ que et parla en llengua no castellana”; i Salvador Espriu, en La pell de
brau, l’any 1960, quan proclamava que “Diversos són els homes i diverses les
parles,/ i han convingut molts noms a un sol amor”. Tots ells se senten fills
d’Espanya, encara expressen els patiments que es desprenen d’aquesta
complexa relació sentimental. Això s’ha acabat, ara potser hauríem de prendre
nota de les paraules de Joan Margarit, que tan influït es considera precisament
pels dos poetes als que m’acabo de referir, quan l’any 2009, en l’acte de
celebració de la diada, en la seva Meditació de Vil·la Joana deia: “Cal esborrar
tants mites amagats/ dessota la mirada impertorbable/ de les aus de rapinya
que vigilen encara./ Tota la vida les he hagut de veure,/ de pedra o de bronze
en els escuts enormes,/ presidint les façanes de l’Estat./ El cos posat de front,/
el cap de rigorós perfil./ Les ales, un capot damunt l’espatlla./ Un ull maligne, el
bec cruel a punt/ d’arrencar les entranyes. Dominar/ sense dormir. Quin aire
respiràveu,/ aus colossals amb urpes,/ per decidir el que en dèieu unitat de
destí?/ Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles./ Que la vostra mirada/ ja no
5

�és ni severa, ni ferotge. Ni rapinyaire./ Però encara se sent aquella olor/ de
corral. De gallinassa./ Aquell himne. La Història d’Espanya”
Bé, ara ho sabem. No hi ha futur per a un projecte de Catalunya per a Espanya.
Com he dit, amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Naturalment,
tot això té conseqüències no precisament insignificants en alguns camps molt
importants. Les té pel que fa al projecte del catalanisme polític i les relacions
Catalunya-Espanya. Acabo de referir-m’hi. I també respecte a les relacions
entre el socialisme català i el socialisme espanyol, el que ens condueix al punt
crític de la necessitat ineludible d’un projecte progressista a Catalunya, que
aspiri a ser majoritari i que s’expressi amb total independència i autonomia
respecte de qualsevol força política espanyola. Crec que també en aquest punt,
com en el de les relacions Catalunya-Espanya, només revisant alguns dels
elements subsidiaris del seu projecte (com el de l’articulació amb el PSOE), el
socialisme català podrà ser fidel al seu designi fundacional.
He assenyalat que el servei a la llibertat i a la seva pàtria són les dues
constants del corrent de fons que inspira la vida política de Pasqual Maragall.
També és l’amor al seu país el que explica dos altres elements clau de la seva
trajectòria política com són Barcelona i Europa. Maragall no es pot entendre
sense Barcelona, i la Barcelona del darrer mig segle no es pot entendre sense
Maragall. Maragall és genèticament un espècimen barceloní. El seu nom estarà
associat per sempre a Barcelona. És més, la fabulosa transformació de la ciutat
durant la seva època, la fulgurant irrupció de Barcelona en l’escena mundial,
els Jocs Olímpics, l’èxit indiscutible, si es vol, de la seva etapa com a alcalde
de Barcelona, en contrast amb el sabor agredolç, amb regust de fracàs, de
derrota, de l’etapa com a president de la Generalitat, amb la mala premsa del
govern tripartit, i les turbulències de l’episodi estatutari, tot plegat, pot portar a
la idea d’una espècie d’escissió: el Pasqual Maragall barceloní mereix
matrícula; del dirigent polític català i nacional, és millor que, una mica
compassivament, no en parlem gaire.
Em nego a que la història faci seva aquesta versió dels fets. Abans ja he parlat
dels clarobscurs del procés estatutari. La revisió de tot plegat està tot just per
encetar. Però el que vull afirmar amb tota rotunditat és que Pasqual Maragall
ha estat sempre i en tot moment un dirigent polític de país, un dirigent nacional.
I que només amb aquesta perspectiva pot ser valorada i apreciada en tota la
seva dimensió la seva etapa d’alcalde de Barcelona. És a dir, en la perspectiva
del dirigent polític que, com alcalde de Barcelona, tenia també un projecte per
Catalunya, i era perquè tenia aquest projecte, i només perquè el tenia, que va
poder jugar el paper que va jugar com alcalde de Barcelona.

6

�Com alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall mira sempre més enllà. Assumeix
amb això, també amb això, la millor tradició del catalanisme polític, que sempre
ha sabut fins a quin punt Barcelona és el bastió i el vaixell insígnia del país. Ni
Barcelona seria el que és si la història no l’hagués feta capital d’una nació, ni
Catalunya seria la nació que és sense la ciutat de Barcelona. Sense el
magnetisme i capacitat d’irradiació que sempre ha tingut la gran ciutat burgesa,
motor econòmic i pol cultural de primeríssim nivell.
És més, en bona part, la dificultat d’articulació de Catalunya amb Espanya
s’explica, sense cap mena de dubte, pel fenomen barceloní. I la rivalitat
fonamental, la que explica l’actitud de permanent hostilitat de l’estat espanyol
envers Catalunya, és la rivalitat Barcelona-Madrid, i la dificultat espanyola per
acceptar aquesta realitat de fet que és la de la bicapitalitat entre Barcelona i
Madrid en tants i tants aspectes, per no parlar dels camps en els que el que hi
ha és simplement la capitalitat de Barcelona.
És per això que treballant com ho va fer per la Barcelona en què somiava,
Pasqual Maragall feia a la vegada el millor servei que podia fer a la causa de
Catalunya i del catalanisme. Naturalment, un projecte de Barcelona i de
Catalunya d’unes característiques determinades: una Barcelona cosmopolita,
diversa, que no té por d’obrir-se al món, que perquè se sent segura de les
seves arrels, no tem navegar en mar obert. En una Catalunya que vola alt i
mira més enllà, i que no té res a veure amb aquesta Catalunya resclosida,
asfixiant i autoreferencial, aquesta Catalunya de vol gallinaci, en la que tan
sovint se situa el nostre debat polític.
És clar que, des de Barcelona, Maragall va tenir un projecte per Catalunya i va
ser capaç de donar una dimensió nacional a la seva executòria. Va treballar
com el que més pel país i en fer-ho va ajudar a demostrar fins a quin punt n’és
de falsa i de perniciosa la contradicció que alguns, en els dos extrems, han
volgut crear entre Barcelona i Catalunya. En un dels extrems, el d’alguns
nacionalistes catalans (o això pretenen ser) que sembla que per defensar
Catalunya hagin de bescantar Barcelona, i que veien, i no sé si veuen encara,
un perill per Catalunya en tot allò que signifiqui exaltar Barcelona. Són aquests
que han arribat a donar a entendre que potenciar Barcelona és propi d’una visió
hanseàtica del país! I en l’altre extrem, en l’actitud d’alguns antinacionalistes
catalans (és a dir, nacionalistes espanyols) que sembla que només poden
parlar bé de Barcelona i dir-ne meravelles si això els serveix per bescantar
Catalunya (un d’ells ha arribat a dir recentment que mentre que Barcelona era
una realitat, Catalunya era una ideologia!).

7

�És l’amor al país i la dimensió nacional el que explica la seva trajectòria com a
alcalde de Barcelona. Com és el que explica també el seu compromís amb la
causa europea. És un compromís permanent, tossut, perseverant. De primera
hora. Que està present com una constant en tota la seva trajectòria política.
Com alcalde de Barcelona, quan arriba a presidir, en condició de tal, el Comitè
de les Ciutats i les Regions de la Unió Europea. I per suposat com a President
de la Generalitat, on fa un dels eixos de la seva acció política exterior l’impuls
decidit de l’euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquesta euroregió que comprèn els
territoris d’Aragó, les Illes, el País Valencià i Catalunya, al sud dels Pirineus, i
les regions del Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pirineus al nord.
Ell era conscient de fins a quin punt per estar presents al món cal una massa
crítica imprescindible, que no és la dels set milions i mig d’habitants del
principat. I de fins a quin punt entre els territoris d’aquesta euroregió hi ha
vincles molt forts, complementarietats, unes arrels i una història fortament
entrellaçada, i a la vegada uns objectius estratègics compartits. I era conscient
que encara que fos avançant pas a pas, com només es poden fer les coses
moltes vegades, calia convertir aquesta realitat de fet en una realitat
institucional cada cop més vertebrada. No hi ha cap lloc millor que aquest on
avui em trobo, des de Prada, per proclamar que aquest era i és un gran
projecte, i que com en tantes altres coses el temps donarà la raó a l’instint
estratègic de Pasqual Maragall.
El compromís amb la causa europea no s’esgota, però, amb la preocupació pel
lloc que li pertoca a Catalunya, a la nostra llengua i la nostra cultura dins de
l’entramat institucional europeu. És un compromís que va més enllà, que ho és
amb el que suposa el moll de l’os de l’europeisme: la integració política
europea. També en aquest punt, Pasqual Maragall entronca amb una constant
del catalanisme que ens diu que catalanisme i europeisme han anat sempre de
la mà. El catalanisme és genuïnament europeista, per adhesió i comunió amb
els valors i la idea d’Europa, perquè sap que tot el que sigui transferir poder
polític de Madrid a Brussel·les ens apropa a la realització de les nostres
aspiracions nacionals i a resoldre el problema històric de l’encaix de Catalunya
a l’estat espanyol, i a superar la dificultat que ha significat aquest estat per a la
consecució de les aspiracions nacionals de Catalunya. Tan clar i indiscutible és
aquest compromís de Pasqual Maragall que en el moment de deixar l’activitat
política de primer pla va voler posar el seu capital polític al servei explícit
d’aquesta causa amb la creació de la Fundació Catalunya Europa.
Voldria acabar aquestes paraules amb un reconeixement al paper de Pasqual
Maragall com a líder polític. Abans m’he referit a que l’amor a la llibertat i al seu
país són dues constants de la trajectòria política de Pasqual Maragall. La
8

�llibertat és el valor suprem. I Pasqual Maragall ha estat, per damunt de
qualsevol altra cosa, un dirigent polític que ha estimat la llibertat i ha actuat
lliurement. Perquè només així es fa un servei al projecte polític que es vol
defensar. Només els dirigents polítics que pensen pel seu compte i que no
tenen por a dir el que pensen, són capaços de merèixer la confiança dels
ciutadans. Només els que estan convençuts del que diuen i defensen són
capaços de convèncer els altres d’allò que proclamen.
Dignitat i coratge per actuar amb llibertat i per establir aquest fil invisible que es
diu confiança entre el dirigent polític i una majoria de la societat. Aquest
lideratge que fa que una majoria social sigui capaç de seguir el dirigent quan
aquest li proposa els més grans desafiaments, els reptes més difícils. Aquest
és el llegat que ens deixa Pasqual Maragall. També el buit, tan difícil
d’emplenar, en l’escena política del nostre país.
Pasqual Maragall és i serà sempre un líder polític respectat i admirat. Aquest és
un privilegi que podrà compartir, tal vegada, amb alguns altres, no masses, dels
dirigents d’aquest darrer capítol de la nostra història. Ell podrà afegir a aquests
títols, però, un altre de molt especial, i del qual se’n pot sentir molt orgullós: el
de saber-se el fill més estimat de Catalunya.
Moltes gràcies.

Antoni Castells

9

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36059">
                <text>Laudatio d'Antoni Castells sobre Pasqual Maragall al Premi Canigó 2012 de la Universitat Catalana d'Estiu.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36060">
                <text>Castells, Antoni</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36062">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36063">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36064">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36065">
                <text>Universitat Catalana d'Estiu</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36066">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36067">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36068">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36069">
                <text>Laudatio llegida per Antoni Castells en l'acte d'atorgament del premi a Pasqual Maragall.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36070">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36071">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36072">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36073">
                <text>Prada</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41417">
                <text>2012-08-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37117">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
