90 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/178/20040905.pdf 75bec49069c9d4b800d052027ba307fb PDF Text Text Le processus de Barcelone, dixième anniversaire: le defí de la relance (francès) Alger | 5/9/2004 Mesdames, Messieurs, C'est pour moi un grand honneur de partager avec vous la vision que nous avons d'un processus qui porte le nom de Barcelone. Ma ville est très proche, en esprit et en distance, de la vôtre. Alger se trouve à quelque 500 Km. à vol d'oiseau de Barcelone. C'est plus ou moins la distance qui sépare Barcelone de Madrid ou de Lyon. Mais les distances géographiques ne correspondent pas aux abîmes que nous avons creusés entre les deux rives de la Méditerranée. Ici, je suis chez des voisins, plus encore, chez des amis. L'Algérie vit un moment très particulier et elle a largement montré sa volonté de renforcer ses liens avec l'Union européenne et ses voisins de la Méditerranée. Les circonstances dans lesquelles se trouvent aujourd'hui les deux rives de notre mer commune m'autorisent à penser que s'ouvre une nouvelle étape, et je suis confiant. Le nouveau gouvernement de la Catalogne est convaincu que la Méditerranée doit être une priorité essentielle de sa politique extérieure. Nous sommes pleinement en accord avec le nouveau gouvernement de l'Espagne. Un territoire à vocation méditerranéenne comme le nôtre ne peut rester en marge lorsqu'il voit les tensions et les difficultés existantes autour de notre mer. C'est la raison pour laquelle nous inquiètent aujourd'hui les limitations du processus engagé à Barcelone en 1995, il y aura donc dix ans l'année prochaine, un processus qui présente trop peu de succès à son actif. Déjà, chez nous, au printemps dernier, des représentants du gouvernement, des villes, du monde académique et de la société civile commençaient à lancer un message clair : la Catalogne devait se remettre au travail de toutes ses forces pour que l'anniversaire du processus de Barcelone soit chargé de projets et d'avenir, et non de frustrations et d'espoirs déçus. J'ai moi-même présenté cette idée à Rabat et au Roi du Maroc, il y a exactement trois mois. Depuis, nous avons été heureux d'apprendre, par Monsieur Moratinos, le ministre des Affaires étrangères de l'Espagne, qu'un sommet va être organisé à Barcelone pour relancer le processus euroméditerranéen à l'horizon des dix ans à venir. Mais cette fois nous ne pouvons pas nous permettre de nouveaux délais. Nous devons affronter les enjeux et les problèmes nouveaux sans jamais perdre pour autant les acquis de ces dix ans de coopération. Aujourd'hui, ici, à Alger, dans le cadre de ma première 1 �visite officielle en tant que président du gouvernement catalan, je m'honore de l'occasion qui m'est donnée d'apporter une modeste contribution au débat. Introduction : le bilan actuel du partenariat euroméditerranéen Je vais vous entretenir sur le Processus de Barcelone dans son dixième anniversaire, le défi de la relance de ce processus. Ce sera un peu technique mais, tout de même, je vise à avoir dans mes mots pas mal de sens, pas mal d'intentions. Quel est le moyen actuel d'un partenariat euromediterranéen ? voilà la question. En novembre 1995, lors de la Conférence de Barcelone, les États des deux rives de la Méditerranée s'engageaient à lancer un processus dont l'objectif était la cohésion et la stabilité des pays du bassin, sur la base de trois grands axes de partenariat : la coopération au plan politique et en matière de sécurité ; le renforcement des liens économiques et la libéralisation des échanges commerciaux pour assurer une prospérité partagée ; et, enfin, le rapprochement des sociétés, destiné à surmonter la méconnaissance et la méfiance, et à établir des ponts entre les personnes et les cultures. Barcelone devenait ainsi le nom d'une ambition partagée : l'émergence d'un espace de sécurité, de prospérité et de dialogue autour de la Méditerranée ; pour faire devenir la Méditerranée une mer d'échange et de fertilisation culturelle croisée, comme dans le passé. Aujourd'hui, le partenariat euroméditerranéen repose sur une conception élargie de la sécurité, selon laquelle la stabilité politique, les droits de l'homme et la sécurité militaire sont étroitement liées aux défis économiques et sociaux. Il est indispensable que l'Europe et les pays tiers méditerranéens unissent leurs forces pour croître et innover à l'échelle mondiale, c'est-à-dire, à l'échelle du monde ouvert, crée par la globalisation des contacts. Mais il n'est pas difficile de trouver dans l'espace méditerranéen des raisons d'être inquiet. La paix sera loin d'être réalisée, aussi longtemps que la Palestine ne sera pas un État viable et pacifique, aussi longtemps qu'Israël érigera des murs et que l'Irak ne sera pas pleinement souverain. Le développement économique des États des rives sud et orientale de la Méditerranée est insuffisant pour assurer notre propre sécurité, notre propre tranquillité, pour garantir la viabilité de la Méditerranée comme espace de commerce, de paix et de croissance. Le rapport des Nations Unies sur le développement humain dans les pays arabes souligne le fait que plus de la moitié des jeunes du 2 �monde arabe songent à émigrer. Ce matin même, près de la Cashba, j'ai interrogé un jeune homme « qu'est-ce que vous êtes ; étudiant, travailleur ? ». I m'ha dit « chômeur. ». Je ne sais pas si c'était vrai ou non mais, en tout cas, le fait qu'il puisse le dire est déjà, en soi même, préoccupant. Le respect des droits de l'Homme et des libertés politiques se heurte encore à des entraves dans certains États de la Méditerranée. La tendance est inquiétante : la différence entre les niveaux de vie sur les deux rives de la Méditerranée ne se resserre pas ; dans nos sociétés, l'incompréhension, loin de se dissiper, semble s'aggraver parfois, même si les contacts que nous venons de maintenir ouvrent la voie a l'espoir. Je voudrais mettre l'accent sur ce qui me semble être des tendances positives dans le panorama actuel. L'entrée, dans l'Union européenne, de deux États méditerranéens, Malte et Chypre, et le débat sur l'acceptation de la candidature de la Turquie renforcent la vocation méditerranéenne de l'Union. Cela symbolise clairement la manière dont le concept d'Europe est appréhendé : un projet commun, sur la base d'un ensemble de droits convenus d'un commun accord. Dans ce projet, l'élargissement à l'est et la Méditerranée sont des dimensions complémentaires, pas concurrentes -il faut bien le comprendre, de la politique internationale de l'UE. Malheureusement, on ne voit pas, dans un avenir proche, de relâchement de la tension à l'est de la Méditerranée ; en revanche, on observe une évolution porteuse d'espoir dans le Maghreb. Le Maroc a subi des très intéressantes réformes démocratiques, la Libye a cessé d'être un État paria de la communauté internationale et souhaite y jouer un rôle constructif. Ici, en Algérie, le conflit civil qui a causé tant de souffrances est en voie de solution - si non résoluet, dans ce climat de réconciliation, le pays mise sur le pluralisme en matière de politique et d'information. Nous avons placé de grands espoirs dans cette évolution du Maghreb. Il me semble donc qu'il n'est pas juste de dire que l'évolution politique en Méditerranée n'a fait que se dégrader depuis le lancement du processus de Barcelone. Même si, comme le disait votre Premier Ministre, il y a sept ans, à l'heure de ma première visite, on ne voyait pas clairement que l'Europe misait vraiment sur l'espace euroméditerranéen et sur le Processus de Barcelone. Trouver une solution aux conflits existants, et tout particulièrement à la question palestinienne, est essentiel, mais ne doit pas servir de prétexte pour cesser d'oeuvrer pour la réduction des tensions, dans l'approfondissement de la démocratie et dans la croissance économique. 3 �Ainsi, quasiment dix ans après, l'esprit de Barcelone est plus nécessaire que jamais. Les attentats de New York et de Washington en 2001, de Casablanca et d'Istanbul en 2003 et de Madrid en 2004 ont concentré les regards du monde entier sur la Méditerranée, qui est apparue comme l'un des principaux foyers d'instabilité à l'échelle mondiale, surtout à cause du terrorisme. Mais ce fléau n'est pas nouveau : parfois, l'opinion publique internationale semble oublier que la France, l'Espagne, l'Algérie ou l'Égypte ont subi ses effets dévastateurs avant 2001. La seule manière de lutter contre le terrorisme est d'accompagner un travail efficace d'investigation et de lutte policière, avec une action sur les causes profondes de l'instabilité. La solution apportée aux conflits politiques, la création d'opportunités économiques pour tous, en particulier pour les jeunes et les femmes, et la garantie du respect total des droits de l'Homme et des libertés politiques, tout cela constitue la meilleure façon de priver le terrorisme d'oxygène. Les États n'ont pu tout résoudre, mais la société civile n'a pas perdu son temps. Les liens qui peu à peu se sont tissés entre les sociétés méditerranéennes au cours de ces dernières années offrent un bilan important. Ce sont les personnes, les associations et autres organisations civiles, mais aussi les collectivités locales et régionales de tous les pays méditerranéens qui ont contribué le plus fortement à réduire la grande faille qui nous sépare encore. Le Maghreb et l'Europe, partenaires d'avenir Le Grand Maghreb, qui constitue le flanc sud-ouest de la Méditerranée, joue un rôle fondamental dans les politiques méditerranéennes. Il connaît certains des grands problèmes des pays tiers méditerranéens : une croissance économique timide -pas toujours-, un fort taux de chômage, des indicateurs sociaux encore faibles, voire des conflits territoriaux de longue durée. Mais c'est aussi ce Maghreb celui qui offre le plus de perspectives de progrès dans le partenariat avec l'Europe. C'est clair : ces États sont à l'avant-garde de la transformation de la région. Ainsi, le processus de libéralisation politique de l'Algérie et du Maroc, la libéralisation économique de la Tunisie et l'intégration régionale que constitue l'Union du Maghreb arabe nous indiquent le chemin que pourraient suivre d'autres États du sud et de l'orient méditerranéen. L'Union du Maghreb arabe, réactivée depuis trois ans et demi, représente, malgré ses limites, un tremplin de grande importance pour l'avenir. Aujourd'hui, notre travail ne consiste plus à modifier les frontières mais à les faire oublier. Le réveil de l'Union du Maghreb arabe a déjà favorisé la réactivation du dialogue 5+5, qui rassemble les cinq États maghrébins et le Portugal, l'Espagne, la France, l'Italie 4 �et l'île de Malte. Ce dernier point présuppose la reprise définitive de l'idée de sousrégion pour la Méditerranée occidentale. Le pari évident que prennent les États maghrébins dans l'association avec l'Europe est un jalon fondamental. Ce pari est un élément complémentaire des liens qu'ont ces États avec les autres pays arabes et musulmans, avec leurs voisins du continent africain ou avec d'autres alliés, tels que les États-Unis. Les organismes et les analystes qui travaillent sur la question depuis un certain temps sont parvenus à une conclusion récurrente : l'existence de ce que l'on appelle le « coût du non-Maghreb ». Les marchandises qui circulent librement entre les territoires des 25 États de l'UE, et qui circulent de plus en plus facilement entre l'Europe et les pays tiers méditerranéens, rencontrent toujours de gros obstacles pour circuler même entre les États maghrébins. Aux tarifs douaniers et aux contraintes à l'importation s'ajoutent d'autres barrières : fermeture des frontières, gestion défectueuse ou, tout simplement, absence d'un réseau de transports efficace. C'est pourquoi, les 75 millions de Maghrébins ne sont pas perçus comme un grand marché potentiel, mais comme des petits marchés fractionnés. Voilà le problème. L'Union Européenne, vous le savez, se prépare depuis quasiment un an à opérer un saut qualitatif dans ses relations avec ses voisins, sur la base de l'initiative de politique de voisinage appelée en anglais « Wider Europe », l' « l'Europe plus vaste ». À propos de cette initiative, je voudrais souligner deux points. Premier point : les frontières maritimes externes auront exactement le même statut que les frontières terrestres. Ainsi, pour l'Union européenne, l'Ukraine ou la Russie, par exemple, qui ont des frontières directes avec des États membres, sont pays voisins au même titre que l'Algérie ou l'Égypte. La politique de voisinage réserve un traitement différencié aux voisins de l'Union, non pas sur la base de leur situation géographique à l'est ou au sud de l'Europe, mais sur la base de l'évolution propre à chaque État. Ainsi prend fin le préjudice comparatif entre les ressources destinées au sud et celles destinées à l'est, ce que nous, États méditerranéens de l'Union européenne, avions revendiqué des années durant. Le deuxième point, tout aussi important, est la portée de l'offre proposée par la politique de voisinage : comme l'a dit Romano Prodi, l'Union pourra offrir à ses voisins « tout, excepté les institutions ». Compte tenu de la vaste gamme d'activités de l'Union européenne, qui va de l'enseignement supérieur à la politique régionale ou la monnaie unique, en passant par quasiment toutes les politiques imaginables, on voit bien les immenses possibilités qui s'ouvrent aux États méditerranéens. 5 �Mais on voit bien aussi les difficultés que suppose l'intégration des économies maghrébines dans un espace commercial ouvert, avec l'UE au centre, qui représentera environ 20 % de l'économie mondiale. Ces économies maghrébines doivent faire un énorme effort pour pouvoir être compétitives dans un marché entièrement libéralisé, où les possibilités sont immenses, et la concurrence féroce. Avec le concours de l'Institut européen de la Méditerranée et du Centre international de documentation de Barcelone (CIDOB), nous avons présenté, avant l'été, la première édition de l'Annuaire de la Méditerranée. Dans cet ouvrage figurent d'intéressantes études sur l'économie des pays tiers méditerranéens, et notamment sur les causes des difficultés que connaissent les pays du nord de l'Afrique pour attirer les investissements privés. On relève, dans l'ensemble de ces causes, la faiblesse du secteur financier de ces pays et les obstacles au financement des initiatives privées et des grands projets d'infrastructure. C'est un sujet sérieux auquel nous réfléchissons depuis longtemps. Nous sommes nombreux à penser que la création d'une Banque Euroméditerranéenne d'Investissements devrait être, malgré la réticence de certains Etats, une démarche prioritaire et urgente, en particulier lorsque l'on voit les excellents résultats qu'a donnés, dans les pays de l'Europe du centre et de l'est, le travail de la Banque Européenne de Reconstruction et de Développement. En Catalogne, nous ferons tous les efforts nécessaires -et en Espagne aussi, j'en suis convaincu- pour que cette Banque soit créée. Mais, en attendant, nous recherchons des formules appropriées aux besoins des pays du Maghreb pour ouvrir des lignes de crédit sous forme de financement et de capital-risque. Tant que la Banque n'est pas mise en place, nous devons explorer cette voie ainsi que d'autres procédés pour optimiser les possibilités qu'offrent les accords d'investissement et de partenariat, créés par les chefs d'Etat et de gouvernement. Il est donc important de stimuler aussi la Banque privée et nous agissons dans ce sens. Les jumelages, avec leurs projets, leurs échanges et leurs visites croisées, ne sont qu'une des formules de coopération directe, d'administration à administration. Les collectivités locales et régionales des deux rives de la Méditerranée sont dans une situation privilégiée car elles ont la capacité d'agir entre le cadre de l'État et celui de l'individu et la société civile, de générer des projets et des solutions concrètes qui supposent un usage très efficace des ressources. La coopération de ville à ville, de région à région, doit jouer un rôle de plus en plus important. Elle le fait, d'ailleurs, depuis des années, comme en témoignent les liens étroits existant entre les ville d'Alger et de Barcelone. A cet égard, en qualité de Président de la Generalitat de Catalunya, je 6 �me permets de vous confirmer ici notre volonté de travailler davantage dans ce domaine. L'Algérie est un pays prioritaire dans notre Plan directeur de coopération 2003-2006. Permettez-moi de vous confirmer que votre pays fait partie des pays au niveau mondial pour lesquels nous avons décidé de concentrer nos efforts de coopération. Et quand je parle de coopération, je me réfère aussi à une relation d'égal à égal avec les administrations et les organisations de la société civile. Nous proposons que les villes et les régions des deux rives jouent un rôle important dans la relance du processus euroméditerranéen. Dans cette optique, la Catalogne travaille conjointement avec d'autres régions européennes et maghrébines pour présenter une proposition au sommet de Barcelone + 10, qui se tiendra dans notre ville en novembre 2005, c'est déjà décidé. L'idée est que les villes et les régions du nord et du sud puissent s'appuyer sur un organe de représentation officiel, soit un bureau spécial du Comité des Régions, soit un organisme de représentation nouveau, comparable à l'Assemblée Parlementaire Euroméditerranéenne. Néanmoins, en ce qui concerne l'Union européenne, les changements institutionnels que je viens de mentionner sont tout à fait insuffisants, comme ils le sont dans les politiques cruciales, à l'exemple de la politique agricole commune. Pour que les autres mesures prospèrent, il faut que les institutions et les gouvernements de l'Europe, Etats et collectivités régionales et locales, adoptent une attitude nouvelle et qu'ils soutiennent les processus de démocratisation dans un esprit de respect et non d'arrogance. Quant aux pays de la rive sud de la Méditerranée, ils doivent, eux aussi, à mon avis, franchir des étapes très importantes. Il est juste de dire que les pays du Maghreb ont clairement montré, ces dernières années, qu'ils ont compris la nécessité d'une réforme, et que tous, chacun à son rythme et à sa manière, ont entrepris cette tâche. Le Maghreb arabe se trouve dans une période de réformes économiques, politiques et législatives qui constituent une occasion réelle de changement. Je pense que nous devons, en Europe, assumer cette réalité et être prêts à appuyer et à accompagner ces réformes. Certes, il reste encore un long parcours à mener sur la voie de la réforme politique et économique. En Europe il y a une méconnaissance certaine de la réalité du monde arabe, mise à part les conflits déclarés comme celui de la Palestine ou celui de l'Irak. Mais ne vous y trompez pas : nous sommes quelques-uns à suivre avec beaucoup d'espoir l'évolution de vos pays. La terrible violence qui a ébranlé l'Algérie dans la dernière décennie a freiné par contrecoup un processus de réformes naissant. Je suis heureux de voir que l'esprit de réformes a survécu à l'horreur de ces années 7 �difficiles et qu'en outre l'Algérie avance vers une nouvelle situation de réforme pacifique et de transition vers un pays nouveau, plus sûr et plus libre pour tous. L'Algérie est au centre géographique du Maghreb, elle est le pont entre la zone occidentale (le Maroc, la Mauritanie et le Sahara occidental) et la zone orientale (la Tunisie et la Libye). De plus, votre vaste territoire atteint la limite maritime de l'Europe (l'Espagne et l'Italie) et la limite désertique avec l'Afrique du Sahel (le Mali et le Niger). C'est pourquoi il est très important pour nous aussi que l'Algérie réussisse dans la construction d'une paix durable. Vous en êtes un État clé. La politique de concorde civile, dont nous partageons pleinement les objectifs, est potentiellement un processus exemplaire, pour autant que le gouvernement reste ferme et ne se résigne pas à l'impunité et à l'oubli. Cette politique n'est qu'un exemple de la réforme courageuse qui mise sur le pluralisme de l'information - ce n'est un secret pour personne que la presse algérienne, avec des blessures sans doute, figure parmi les plus pluralistes et les plus ouvertes du monde arabe -, un choix qui constitue un grand progrès dans la légitimation démocratique du pouvoir, qui mise aussi sur des réformes fondamentales comme l'officialisation de la langue tamazight ou la réforme du Code de la famille. Des réformes similaires ont eu lieu au Maroc récemment, tandis que d'autres pays, la Tunisie ou la Libye notamment, avancent à un rythme plus discret, surtout pour ce qui concerne le pluralisme politique. En définitive, nous assistons à ce qui pourrait être la naissance d'un Maghreb pluraliste, où les classes politiques ont pris conscience qu'il est important de renouveler des structures politiques peu souples, où les pouvoirs régionaux prennent de la vigueur et travaillent pour un développement durable, et où les sociétés civiles jouent un rôle de plus en plus grand, et notamment les groupes qui, comme les jeunes ou les femmes, ont une vie difficile dans le système actuel. Ils en sont les protagonistes. L'ampleur des enjeux est énorme. La violence radicale, le terrorisme, les conflits territoriaux non encore résolus, le chômage, la formation déficiente, les barrières commerciales. Certes, mais le moment est idéal pour affronter tous ces problèmes dans le respect des droits de l'Homme, en collaboration directe avec l'Europe. Ici et maintenant, je vous exhorte à compter, à tout moment et dans tous les cas, sur la Catalogne et sur l'Espagne dans cette tâche. Mesdames, Messieurs, dans un peu plus d'un an, le processus de Barcelone connaîtra son dixième anniversaire. Les États et les institutions de l'Union européenne ne sont pas les seuls à devoir trouver le moyen d'insuffler une nouvelle force à notre partenariat. Au nord, nous, les régions méditerranéennes, nous nous mobilisons déjà pour influer sur ses nouveaux contenus du Processus de Barcelone. 8 �Au sud-ouest de la Méditerranée, les États maghrébins doivent pouvoir être, grâce à leurs avancées, des acteurs décisifs qui transformeront en réalité les promesses d'avenir. Des promesses que nous avons formulées dans une ville méditerranéenne comme celleci, à une heure à peine de vol, en un lointain novembre 1995. Mesdames et Messieurs, Je vais finir par trois remarques pour vous donner à penser: Première. Regardez bien ce qui va se passer en Espagne au moment où, vint cinq années après son approbation, la constitution va être modifiée sur quatre points : la succession au trône ; la dénomination de nationalité et de région ; le Sénat d'un caractère fédéral ; le fait de notre appartenance à l'Union Européenne. Ce ne sera pas facile, mais je suis convaincu qu'on va réussir. Deuxièmement. Il faut comprendre que la concurrence et le pluralisme sont la loi, ainsi du marché que de la démocratie, chez vous et chez nous. Troisièmement. Il faut miser sur notre proximité. C'est notre grand atout. Nous sommes à moins d'une heure. Ce que l'histoire a parfois nié, la géographie l'imposera. La géographie a des raisons que l'histoire parfois ne connaît pas. Je le répète, ce que l'histoire nous a nié pendant des années, la géographie l'a finalement imposé. Je vous remercie de votre attention. Pasqual Maragall 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1660 Title A name given to the resource Le processus de Barcelone, dixième anniversaire: le defí de la relance Language A language of the resource Francès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alger Subject The topic of the resource Comerç Globalització Relacions Internacionals Territoris Barcelona Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1157/19880506d_00289.pdf fa530a4e1269c58d83d6fb78c7e72398 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CONGRES DE L'EUROPE 1988 "L' Europe des Europeens - Educat.ions /Echanges/Culture" Thème: "Le Rè1e des Vil les et Communes" 6 de maig de 1988 �IN THE BUILDING OF THE EUROPEAN UNION, CITIES MUST PLAY AN IMPORTANT ROLE. I UOULD EVEN SAY THEY MUST PLAY AN ESSENTI , ROLE. AND THIS IS NOT SURPRISING. AFTER C C^uiE ALL, CITI ,S HAVE ALWAYS PLAYED A BASIC ROLE IN THE I-I I STORY OF PUR OP E. WE COULD SAY THAT THE MOST INTENSE PAGES OF THE HISTORY OF OUR CONTINENT BEAR NAMES OF CITIES OR OF EVENTS THAT HAVE TAKEN PLACE IN CITIES. AND THIS PREPONDERANCE HAS INCREASED IN THE LAST CENTURIES. SINCE THE CAPTURE OF TIIE BASTILLE UNTIL NOW, THE HISTORY OF EUROPE CENTERS ON CITIES , AND THIS IS A LOGICAL FACT. EUROPE IS TIIE CONGESTED URBAN-~CONTINENT BY DrFINITION. THE CONCEPT OF CITY IS AN EUROPEAN INVENTION. I ^--- WOULD SAY THAT CITIES, REAL CITIES, ARE WIIAT ti'IE HAVE UBRE, IN EUROPE. IN OTHER CONTINENTS THERE ARF. FEWER AND TEND TO BE OF A SOMEWHAT DIFFEP,ENT NATURE. WHAT WE UNDEI:STAND BY A CITY IS, I �—3— SUP PO SF., A GP.EEK I NVENTIO*: , THEN ROMAN AND MAINLY EUROPEAN. THEREFORE, TIiAT PREDOMINANCE I SAID REFOR.E HAS AN ORJECTIVE EXPLANATION. A M ORE PROMINENT ROLE FOR C IT IES IN 1986, IN ROTTERDAM, DURING A CONFERENCE HELD BY ELEVEN EUROPEAN COUNTRIES ON THE ROLE OF CITII:S IN THE ECONO-iICAL RECOVERY, I DEFENDED -ti'dITH A DEGREE OF RADICALISM- THAT CITIES t-dITHIN EUROPE AND CONCRETELY 6dITHIIv' THE COMMON MARKET SHOULD CREATE A LOBWTO DEFEND --114-6--6-&— t-THE IDEA OF A GRADUAL REDUCTION OF THE F INANCIAL EFFORT TO SUPPORT .11E^^s' ...r1dv . "I'dí r ^ '19,0I THE EUROPEAN TAXPAYER FINANCES A fnv'9 (k -roo 'M P'f) VERY IMPORTANT ",00 ^ r 1 ■»1 IN ORDER TO SUPPORT A SPECIFIC :^^^ Or AGRICULTURAL COMMUNITY, GRAIN AND WHEAT SURPLUS AND ALSO MILK AND CIIF FSE SU RPLUS . TIIE TAXPAYER MUST SUBS IDI ZE TIIESE SURPLUSES SO THAT THESE PRODUCTS CAN BE EXPORTED TO A GROUP OF COUNTRIES, 9dI'.ICII, LATER, COMPLAIN ABOUT WHAT WE ARE 001 NG . e, �-4- IN 1985, SPAIN WAS JOINING THE COMMON MARKET. THAT YEAR I TRAVELLED TO SOUTH AMERICA AND WE WERE TOLD A FEN (WAT DID SANGUINETTI SAY? WHAT DID THINGS THERE. ALFONSIN SAY? THEY SA ID : "BY JOINING THE COMMON MARKET YOU ARE DOING US A FAVOUR OF LITTLE USE, BECAUSE THE COMP•1ON MARKET IS PRODUCING MEAT AT A PRICE OF 130, WE PRODUCE THIS MEAT AT 100 AND YOU SELL IT TO US AT 90". THIS IS TIIE SITUATION. NDUSTRIAL I'WR.KI';R OR THE SERVICE WORKF IN THE .. ...•... •..r► V•^ ^ . MADR D, IN IN IN BARCELONA, IN EUROPEAN CITIES, 1 THE r_ PARIS, .^ "11111111....- r'r•-FOCO. TRIS N ROM, HAS TO FINA _F VE Y EXP N SIVE 41111■ F00) IS NOT CON SU.''IED AND IT HAS TO BE SENT ABROAD SUBS IDI ZED SO THAT IT CAN BE SOLD TO SOME OTHER COUNTRIES. BUT TI3ESE COUN TRIES COULD OBTAIN IT AT A DIFFERENT COST. TH I S S ITUATI ON DOES N(7I' MAKE MUC II SENSE. I WOULD LIKE TO LET THIS POINT RE QUITE CLEAR. I DO THINK THAT EUROPEAN CITIES SHOULD CARRY MORE WEIGÜ'I'. �—5— NALI SM THAT G'vE I RELIEVE THAT TIIE FEELING OF NATI ALL KEEP INSIDE TOGETIIE R WITII A CE'TAIN FEELING OF SURVIVAL AND DEFEN SE, EXPLAINS THI SITUATION. TI'I I Ni: O S PARTICULAR T HEN DRAWING UP OUR CONS T TUTIONS– 4dE TEND TO [^, ^ 11 O IMPO RTANT IT IS '0 --7 HAVE NOT ONLY A REPRESENTATIO;1 OF Tlfii? POPULATION IN THE PARLIAMENT RUT ALSO A RF. PRESENTAT ION OF THE TERRITORY. AND THAT HAS MANY ARGUMENTS IN ITS FAVOUR, I AM NOT ____-- --^ WHAT I MEAN IS THAT, AS A RESULT, WE CRITICISING IT. HAVE –IN EUROPE AND PROBARLY IN THE WHOLE WORLDPARLIAMENTS HH ICH ARE MORE 40 Mfbt THAN THE AVERAGE -LCULTURA4, OF THE POPULATION AND THEREFORE, PARLIAMENTS WHIC;I ARE MORE `.C RA Dril' I ONALI POPULATION. ST I C /^^ :^ ^^ / ( TIiAN THE^ í^ ^ G^ ^ /1„2,) RAGE l^' 7.t , y^ (J7„p OF J TIIE (f^ d^` c ,`^ ^^a /,,<<^ c1,, THE LAá1'S THAT ARE SET DOWN ROUND THE WORLD TEND TO BE MORE CONSERVATIVE TIIAid PEOPLE ACTUALLY THINK. WHY? RECAUSE THE MEMBERS OF PARLIAMENTS AND THE ELECTORAL �-6- LAWS IIAVE BE EN NADE IN SUCH A WAY THAT THE TERRITORY AND, AS A CONSEnUENCE, THE INERTIA OF TRADITION RECOME MORE IMPORTANT THAN TIIE iIRBAN FACTOR. A CONTRIBUTION TO EUROPEAN CON STRUCTION I DO THINK `1'i IAT EUROPE NEEDS A P-1OVEMENT THAT IS CAPA BLE OF RECOGNISING TRIS FACT AND THAT MUST PUT SOME KIND OF LIMITATION. 110 omv`' ^r3 v FINALLY, THE LA \-mb--)te ---^---^, HYPOTHES IS LIES ON THE NEED THAT THI S TSELF P°lAY BE HAS) ^AND rJ <=. qUESTIONABLE- • F I sGAINING A CERTAIN MILITANCY, IN THE EUROPEANI SN TIIE SI^ SE OF URB N MILITA NCY AND RELATED . TO WHAT I ' Gt SAID 1,sC BEFORE. OTHERWISE, THE EUROPEÁVISM [ ;' IN TROUBLE. AND IT ^--IS IN TROUBLE BECAUSE, FIRST OF ALL, TO PAY EUROPE FOR AGRICULTIJRAL SURPLUSES IS EXPENSIVE. THESE ARE SIJRPLUSES WIIICH ARE CREATED EVERY YEAR AND HAVE TO .13E PA ID EVERY YE AR. j,,,r ^o v Mh': M k I f c; n 'U 5`A-R C irfl /i-' L^ fl f'liS )vr /4-ç d,(° py 011i:7�. ^o^rrlb^^a^ (7. EC01,1D OF ALL, i^EC:AU;>E PAYING FOR TIII; ('ITII:S IS riVOW P ENS FX_ E^1 IVE T TOO.. MA I1`^iENï-1NCE Tn ' r^ ^ S EXPENS I. TI.L,IP. N^ IV E. ^' THEY BUl ^^ S �—7— ARE ALREADY THERE. TIIEY ARE NOT SET UP EVERY YEAR, THEY ARE ALREADY FUI LT THIRD, BECAUSE THE EU ROPE OF THE NA TI ONS, ti'dHICH IS QAt 64" THE EXI STING O N E —THERE I S ;aOT ANY OTIIER— ISSLOi^1ER AND SPEAKS MORE CONFRONTED LANGUAGES THAN TIiE EUROPE OF CITII:;S. P.T TIIIS IK)INT, IT IS A PLEASURE TO REMEP•IBER 401 PROFES SOR TIERNO G Ar,vaN VINO WAS TIIE GREAT MAYOR OF MADRID. I REMET-IBER OUR FREQUENT CONVERSATIONS IN 6ti'HICH 4iE HAD AGREED IN THE IDEA OF AN EUROPE OF CITI7ENS, THE EUROPE OF CITIES. ^ CITIES ARE CIIARACTERISTIC OF EUROPE. THEY ARE EYPF.NSIVE AND COMPLICATED TO MANTAIN. RUT THEY ARE ALSO ITS RI CHr,TES S. ONCE, IN VIENhIA, I WAS TOLD : "WE ARE THREE HUNDRED KILOMETRES FAR FROM BUDAP EST, THREP: HUNDRED FROI'•1 PRAGUE AND TIIREE HUNDRED FRO M MUNICH, MORE OR LF,S S. PROVIDED THERE ARE NOT BORDERS, IT IS A THREE—HOUR JOURNEY BY -7-7 07,4�, �-8- CAR. UROPTE IS THE ONLY PLACE IN THE WORLD WHERE THIS IS POSSIBLE. O BE IN A CITY AT ONLY THREE HOURS FROM OTHER THREE CITIIES WHICTT ARE REAL JEWELS FROM TIIE POINT OF VIEv'V OF CULTtJR_T;, II ISTORY, MUSIC, CREATIVITY AND ALSO OF TTIE INITIATIVE AND S`IOOGLES OF THEIR WORKING CLASS AS WELL AS OF THE NUANCES THAT THEY I-IAVE ADDED TO SOCIAL LIFE. TRIS IS EUROPE'S RICHNESS. EUROPE IZAS OLTAINED AN IMPORTANT LEVEL OF SUPRANATIONALITY -THE MOST IMPORTANT LEVEL EVER OBTAINED IN TER I-IISTORY OF THE WORLD- AND BECAUSE OF THIS, IT HAS ^- - ------ ----- THE POWER AND THE MEANS TO WORK AND MAKE ITSELF BE HEARD AS A REALITY THAT IS DI FFERENT FROM THE STATES WHICH IT — ^ IS COMPOSED OF. NOW, IT IS TI M E TO INTRODUCE NEW AGENTS AND FACTORS -LIKE CITIES- IN ORDER TO I3UILD THE EURnPEM UNION. ��—9— EUROP)? MUST PI; AWARE. I`I' HAS 1 `i' RAYE: TH I S WAY. " EUROPI';, A SYSTI',R1 OI.`' 11,1 07ó SUN1F THAT `;^PJ ES". WE SIIOULD GO � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4063 Title A name given to the resource Le rôle des Villes et communes / Conferència dins el Congrés d'Europa 1988 L'Europe des Européens Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Haia, Holanda Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Municipis Administració local Unió Europea Democràcia Acció política Territoris Barcelona Ciutats Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1509/19961126d_00750.pdf 1aed43010ba0442e035cd6397ce661c3 PDF Text Text UNION EUROPEENNE Comité des regions Le président Brussel.les, 26 novembre 1996 Discours du Président sur Temps previst : +/- 30 minuts "Le róle du Comité des Régions dans le processus de construction européenne" Gràcies Sr. Gasóliba, Benvolguts amics i amigues, Abans de començar volia agraïr al Patronat Català Pro Europa per aquesta invitació a compa rt ir amb tots vosaltres una estona parlant del Comité de les Regions que tinc l'honor de presidir, i parlant de les regions, de les ciutats, dels ciutadans i de la Rue Belliard 79 - 1040 Bruxelles Tél. +32 2/282 22 11 - Fax +32 2/282 23 18 �nostra estimada Europa. Un intercanvi d'idees amb un públic especialista en la matèria, ja que normalment quan parlo del Comitè a Barcelona, a Paris o a Bonn, una gran part del públic es troba lluny de 1'Unió Europea, les seves institucions i molt més del Comitè de les Regions. Avui, els experts sou vosaltres. Je vais maintenant parler en français, puisque je crois que la langue de Molière peut nous servir aujourd'hui de "lingua franca", or je vois parmi nous, des tetes bien connues et appréciées mais pas trop catalanes... Chères amies et amis, voici le premier des exemples que je voulais mentionner aujourd'hui: la langue. La langue, forme d'expression et de communication entre les peuples, forme de richesse, expression-méme des milliers d'années de culture. La langue, un des grands problèmes de notre Europe. Comment faire communiquer ces millions d'habitants de cette union des pays qui forment l'Europe? Comment transmettre les mémes idées à un citoyen de Tampere et un autre de Siracusa? La langue comme richesse et la langue comme problématique. Et comme cela, tant d'autres exemples d'éléments qui nous rendent différents les uns des autres, tans d'éléments qui 2 �rendent difficile cette union des états dont les précédents créateurs de cette idée européenne ont revé un jour, il n'y a pas si longtemps. L'Europe unie existe-t-elle? I1 y a seulement quelques jours, mon ami Enrique Iglesias, uruguayen d'origine asturienne, Président de la Banque Iberoaméricaïne pour le Développement, m'expliquait comment l'on voyait l'Europe depuis les États-Unis: "les Américains voient l'Europe comme une jungle. Aux États-Unis, il y a un seul drapeau, une seule langue, une seule armée, une seule nation. Vous, les européens, vous avez 15 armées, drapeaux, langues.... Ou encore pire, dans chaque pays il existe plusieurs ats-Unis ne comprennent pas l'Europe. langues... Les Ét L'Europe est sympathique pour les Américains, sympathique parce qu'elle symbolise l'histoire, le passé, la diversité,..., c'est très intéressant pour les touristes américains. Mais du point de vue économique, scientifique, militaire, vous n'avez rien a dire". Chers amis, devant ce qui risgue d'étre vérité, il faut que nous réagissions. Et nous le faisons déjà, d'une façon très passionnée, 3 �normalement. Je l'ai fait, devant mon ami Iglesias, de façon passionnelle, en lui parlant de l'Europe comme réalité, telle que je la sens, en disant "vous savez, nous, nous révons plus d'une Europe, cette Europe existe déjà, c'est l'Europe de nos fi ls. Ma filie ainée, étudiante en architecture, vient d'achever une année à l'Université de Porto, gráce à une bourse de 1'Union européenne, une bourse Erasme. Elle est rentrée de Porto avec un copain portugais. Maintenant ils habitent à Barcelone. Mon autre filie vit à Sarajevo oi). elle travaille pour une ONG française.... C'est ça l'Europe. Et c'est comme ça que nous construisons l'Europe: de bas vers le haut. Le temps des groupes élitistes, qui décident ce que l'Europe sera, est fini. Aujourd'hui les citoyens veulent étre informés. Veulent et ont tous les droits d'étre informés. Je viens juste de participer, aux ceités des autres 4 présidents des institutions européennes, au lancement du premier programme d'information aux citoyens sur ses droits comme citoyens de l'Europe (Citizens' First). Le moment est arrivé de parler clairement, de façon ouverte et transparente du pourquoi de cette Europe. Le schéma qui en anglais s'appelle "top down" est définitivement supplanté par 4 �celui de "bottom -up ". Dans ce processus, le Comité des Régions a beaucoup à dire. Effectivement, que pourrais-je vous dire de notre Comité des Regions que vous ne sachiez pas encore? L'instauration du Comité des régions par le Traité de Maastricht officialise la représentativité des pouvoirs locaux et régionaux au sein de l'U nion européenne. Ainsi les régions, villes et collectivités intermédiaires peuventelles intervenir, par la voie de leurs représentants et de manière consultative, dans le processus de décision communautaire aux cótés des autres institutions de l'Union. Le Comité des régions a un ! role important à jouer dans la construction européenne dont l'un des objectifs principaux est le renforcement de la cohésion économique et sociale entre les États membres. Par ailleurs, la mise en place du Comité des régions est une étape significative vers la volonté manifestée dès le préambule du Traité sur l'Union européenne de poursuivre "le processus créant une union sans cesse plus étroite entre les peuples de 1'Europe, 5 �dans laquelle les décisions sont prises le plus près possible des citoyens, conformément au principe de subsidiarité". Le Comité des régions est composé de 222 membres et d'un nombre égal de suppléants nommés pour quatre ans par le Conseil statuant à l'unanimité (sur proposition des États membres respectifs). Leur mandat est renouvelable. En leur qualité d'élus ou de responsables de collectivités locales, intermédiaires et régionales, les 222 membres du Comité des régions jouent un double role auprès des citoyens : d'une part, ils prennent en compte leurs intéréts directs dans le processus d'élaboration des polítiques communautaires; d'autre part, ils leur transmettent régulièrement tous les actes relatifs à 1'Union européenne. Le Traité sur 1'Union européenne prévoit la consultation obligatoire du Comité des régions par le Conseil ou la Commission dans les domaines suivants : - Éducation et jeunesse 6 �Culture Santé publique Réseaux transeuropéens dans les secteurs des infrastructures du transpo rt, des télécommunications et de l'énergie Cohésion économique et sociale y compris les fonds structurels. En outre, le Comité peut étre consulté dans tous les cas oú le Conseil ou la Commission le jugent opportun. Lorsque le Comité économique et social est consulté en application de l'article 198, le Comité des régions est informé et peut, lorsqu'il estime que des intéréts régionaux spécifiques sont en jeu, émettre un avis ce sujet. Par ailleurs, il peut émettre un avis de sa propre initiative dans les cas oú il le juge utile ce qui lui permettra de suivre de près la mise en oeuvre des politiques communautaires ayant des répercussions sur les collectivités régionales et locales. Les avis du Comité des régions sont transmis au Conseil et à la Commission. 7 �Le CdR est né avec le traité de Maastricht comme point final d'un long parcours dans lequel l'Union européenne s'est intéressée, de taçon progressive, par les régions et le phénomène de régionalisation de nos pays. Ce n'est qu' en 1972 que la Communauté commence à se doter d'un certain nombre des compétences qui nous permettent de dire que nous parlons d'une politique régionale. De façon progressive, la Communauté augmente ses compétences et cherche, non seulement à examiner l'impact de ses politiques au niveau régional mais également les différences entre régions au niveau du développement. C'est la naissance des fonds structurels. Europe est divisée en "régions" ou plutót, en objectifs liés à son niveau de développement. A partir d'ici, et toujours dans le principe "top-down", la Commission, en accord avec les états membres (gouvernements nationaux) commence à repartir les fonds communautaires suivant les critères que eux-mémes négocient avec les gouvernements nationaux. C'est sa façon de contribuer á la diminution des diversités de développement, réduire les différences entre régions, á contribuer à une meilleure cohésion économique et sociale, comme l'on dirait dans des termes plus actuels. 8 �Un approche assez centraliste ou centralisatrice, si vous me permettez. Ce n'est que gráce à la pression des organismes "non-off riels" ou communautaires tels que le Conseil des Communes et Régions d'Europe (CCRE) que je préside, ou l'Assemblée des Régions d'Europe (ARE), plus tard, présidé par Jordi Pujol, que l'on voit naitre une première défense des entités régionales et locales comme des pouvoirs politiques plus proches des citoyens, done, probablement mieux connaisseurs des erais "besoins" ou problématiques dans les régions d'Europe, sans tenir compte du fait qu'il s'agit d'une région objectif 1 or 2.... I1 aura fallu que ses formes d'administration ou de pouvoir décentralisé se groupent pour faire valoir son droit à participer aux prises de décision qui auront, au moment de sa mise en application, une incidence directe sur eux et les citoyens qu'ils représentent. En forme de "lobby" d'abord ou de façon plus reconnue plus tard, dans le Conseil consultatif des collectivités locales et régionales auprès de la Commission européenne à la DG XVI et dans le Congrés des Pouvoirs locaux et régionaux du Conseil de l'Europe, plus tard, les villes et les régions d'Europe essaient de s'exprimer de façon organisée devant les 9 �institutions communautaires crées par - et alliés des gouvernements nationaux. Ils essayent, finalement, d'obtenir quelque chose qui existe déjà dans certains pays de cette communauté : une participation de toutes les formes de gouvernements dans le processus de prise de décisions. C'est le cas des pays scandinaves, par exemple, oil le niveau de décentralisation est tel que l'on ne peut plus s'imaginer une loi du parlement danois, par exemple, sans qu'elle n'ait pas été élaborée ou débattue avec l'association des pouvoirs locaux et régionaux d'abord. Dans ce pays-là, le concept de partenariat est appliqué dans sa totalité. Par contre, dans des autres pays que l'on pourrait croire plus décentralisés pour son grand niveau de régionalisation (comme l'Allemagne ou le nótre), la participation régionale et surtout locale n'est pas toujours si forte. Le concept de subsidiarité n'est pas conçu de la méme façon. Ce concept reste nouveau pour tous les pays sauf les pays scandinaves. Ii s'agit donc d'introduire au niveau européen (et par conséquence, peut-étre aussi au niveau national dans certains cas) une pratique qui est déjà courante dans certains pays. 10 �C'est avec cet esprit que le Comité des Régions est né. Méme si de forme très confuse et forcée, les chefs d'État et de gouvernement ont finalement cédé aux demandes défendues par l'Allemagne principalement et l'Espagne à un certain degré, d'inclure dans le Traité la création d'une nouvelle institution (ou organe) qui représentait toutes les autres formes de gouvernement non-nationales. Le Comité est done né avec un nom restrictif (Comité des Régions, pas des régions et villes) avec un schéma copié du Comité Économique et Social (y inclus la méme répartition des sièges par gays) et partageant une structure organisationnelle avec, justement, ce Comité Économique et Social. Mis en place de manière très rapide (et consécutivement avec les erreurs que cela peut comporter, mais ü a le mérite d'étre en fonctionnement), le Comité est présidé par Jacques Blanc (Président de la région du Languedoc-Roussillon) pendant les deux premières années de son existence. Pendant ces deux années, le Comité a apporté sa contribution à la définition de nombreuses politiques communautaires 1 1 �majeures telles que la cohésion économique et sociale, les réseaux transeuropéens, la Politique Agricole Commune, la politique structurelle, l'environnement, la société de l'information, etc. Deux ans après, je suis élu en tant que deuxième président, en mars 1996. Dès le début de mon mandat je me fixe deux objectifs prioritaires: * améliorer l'administration et convertir le CdR en un organe efficace, flexible et transparent, et * augmenter son poids politique, en renforçant sa présence sur la scène communautaire. C'est dans ce deuxième point que j'encadre cet horizon du role du CdR dans le processus de construction européenne. Pendant ces derniers moins nous avons essayé d'améliorer les relations entre le CdR et les autres institutions, notamment le Pariement Européen avec qui on pourrait étre accusé d'avoir une relation de concurrence. Personnellement je suis convaincu que cela n'est absolument pas vrai. J'ai insisté dés le premier jour, devant le Président Hánsch, devant mon ami Roberto Speciale, Président de la Commission de politique régionale du PE, que 12 �nous ne sommes pas le Parlement ni ne voulons l'étre. Sur la scène européenne, il y a bien la place pour les deux institutions qui, de plus, sont complémentaires. Le Parlement européen est le symbole de l'unité européenne, de la citoyenneté européenne; le Comité des Régions est la preuve de la diversité européenne. Le Parlement est formé des représentants des citoyens élus pour le représenter au niveau européen, le Comité est aussi formé par des élus mais qui sont élus pour gouverner ces citoyens chez eux, pas au niveau européen; au niveau européen, on leur demande seulement d'apporter leur expérience locale et régionale, d'étre consultés, mais pas de gouverner. Lorsque, comme citoyen de Barcelone, je pense à ceux qui me représentent à Bruxelles, je pense aux euro-deputés. Avec ce Parlement ami, nous avons déjà commencé à travailler ensemble. Nous avons, notamment, organisé une conférence conjointe les 1-3 octobre derniers ou nous avons approuvé une déclaration ensemble contenant nos exigences à la CIG. Une déclaration avec laquelle, le Parlement a pris la défense de nos demandes aux gouvernements nationaux. 13 �En méme temps, nous avons également beaucoup avancé avec la Commission européenne. Je peux dire que nous avons une relation privilégiée avec la Commissaire Monika Wulf-Mathies, "notre" commissaire avec qui je partage une bonne amitié et avec qui nous avons discuté à plusieurs reprises sur le role que les régions doivent jouer dans la construction de cette Union européenne. J'ai entamé aussi une étroite relation avec le Président Santer, notamment à partir de son initiative pour l'emploi, les "pactes de confiance pour l'emploi". Ensemble, nous avons discuté sur la nécessité d'établir ces pactes au niveau local. Nous sommes convaincus que les pactes entre le patronat et les syndicats sont presque inimaginables au niveau européen, très difficiles aussi au niveau national. Par contre au niveau régional et local, la possibilité de réussite est majeure. Au niveau régional ou local, il existe une confiance entre les acteurs; les acteurs locaux et régionaux se connaissent entre eux:, ils savent qui ils sont, ce qu'ils font, quels sont ses vrais besoins.... ils se font confiance. Nous avons done, tout de suite, repris cette initiative et nous avons adopté une Résolution politique, un document plus 14 �détaillé avec notre point de vue et nous avons organisé aussi le premier forum des pactes territoriaux pour l'emploi, oú nous avons présenté les cas d'une quarantaine de villes et régions qui ont déjà réussi á créer ces pactes. Villes et régions oil les syndicats et le patronat se sont déjà mis d'accord dans un pacte qui favorise la création des nouveaux emplois. Tel est le cas de 1'Area Metropolitana de Barcelone. Voici quelques exemples de ce que le CdR fait. Notre role est de "faire". Justement, nous devons étre ('exemple de la mise en pratique de "tout ce que l'on décide à Bruxelles". Nous devons étre l'exemple de la subsidiarité en pratique. Ce que nous défendons, ce pourquoi nous luttons, la reconnaissance du principe de la subsidiarité ou proximité, comme je préfère l'appeler, nous devons montrer comment cela peut marcher, peut fonctionner, et peut le faire d'une façon plus efficace que si c'était établi seulement au niveau national. Comme je vous disais tout-à-l'heure, le temps des grandes théories est firi; il s'agit maintenant de mettre en pratique tous ces grands principes. Nous ne pouvons éternellement défendre des beaux principes, il faut que nous puissions montrer 15 �comment cela fonctionne dans la pratique de façon à ce que le citoyen puisse comprendre de quoi nous parlons. Voilà le modus vivendi et le role du Comité des Régions: faire que le citoyen comprenne ce que vous, les amis de Bruxelles, les collègues de la Commission, le Parlement, le Conseil, faites pour eux. I1 faut que le citoyen comprenne pourquoi plus d'Europe est mieux que moins d'Europe; pourquoi il est nécessaire que les pays (ou les régions) plus développés continuent à payer au profit de ces régions qui sont les moins favorisées. Chers amis, nous sommes dans un moment de "fatigue" au niveau européen. Un moment oú, pas seulement le mot Maastricht et critères de convergence font peur aux citoyens qui n'en comprennent toujours pas le sens, rnais un moment oú tout cela s'ajoute à une certaine fatigue de cette Europe lointaine et inconnue. Tout cela dans un moment oú les gouvemements nationaux discutent dans le cadre de la conférence intergouvernementale la révision d'un Traité qui n'a pas encore été compris par les 16 �citoyens qui devront, dans certains cas, voter un nouveau texte lors du referendum dans les mois à venir. Moment donc, très délicat, oú seul le Comité des Régions peut intervenir pour essayer de rapprocher cette Europe puissante à sa citoyenneté en pleine fatigue. Un Comité pour apporter à Bruxelles les inquiétudes des citoyens qui, pendant des années, ont été totalement exclus de son processus de construction. Et un Comité pour apporter à ces mémes citoyens des explications de ce qui est fait au niveau européen et ses incidences dans la vie quotidienne de chacun d'entre-nous. Un Comité donc, traducteur d' une réalité locale et régionale au niveau européen et traducteur d'une réalité européenne aux niveaux locaux et régionaux. Finalement, 1'introduction du concept de "citoyenneté européenne" dans le Traité de Maastricht (gráce, en grande partie à notre ancien premier ministre) correspond à l'introduction dans le méme traité du Comité des Régions. Ce citoyen européen se demande ce qu'est cette Europe. Devant cette question pour laquelle, comme l'a dit Catherine 17 �Lalumière ii y a quelque temps, "nous ne trouvons plus une réponse dans la description géographique, mais dans l'expression d'un sentiment, d'un désir. Nous nous sentons européens, nous voulons étre européens et nous avons une certaine vision commune de l'Europe". Dans ce moment de fatigue, la pratique de cette citoyenneté européenne nous apporte une méthode d'inclusion sociale et économique, nous aide à légïtimer la création de ce nouvel "état" qui est l'Europe. Pour tout cela, le Comité des Régions a un role clé, fondamental, dans le processus de création de l'Europe. Nous sommes là pour rappeler à nos représentants au sein des institutions européennes (à vous tous) que dans tous les coins de cette belle Europe il y a des millions de citoyens qui attendent beaucoup d'eux, qui espèrent qu'on leur trouve au niveau européen des solutions à ces problèmes. Nous sommes là pour leur rappeler qu'il faut compter avec les inquiétudes des pouvoirs locaux et régionaux (ceux qui sont plus proches des citoyens) dans le processus de prise de décision à niveau européen. Mais nous sommes aussi là pour les aider à transmettre tout ce qu'ils font pour les citoyens, pour l'Europe, 18 �à ces citoyens dans tous les coins de l'Europe, à tous ces citoyens qui nous ont élu pour les gouverner à niveau local et régional. Nous sommes là pour les aider à informer ces citoyens de l'implication de toute politique communautaire dans leur vie de tous les jours. Nous sommes là pour aider à construire cette Europe. C'est dans ce sens que j'ai convoqué le Sommet des Régions et Villes à Amsterdam les 15-16 mai 1997. Un Sommet pour regrouper, pour la première fois, tous les Présidents des Régions de l'Union et les Maires des plus grands villes, pour parler, juste un mois avant le Sommet des Chefs d'États dans la méme ville. Tous ces Présidents et Maires vont parler de l'Europe, mais toujours l'Europe liée à ses citoyens, pour leur expliquer pourquoi nous voulons plus d'Europe, mais aussi plus de proximité. Voilà done, comment et pourquoi, le Comité des Régions continuera a donner des avis dans tout domaine pour lequel nous avons les compétences. Le Comité des Régions continuera à s'exprimer sur 1'emploi, la cohésion, les droits des citoyens, tout ce qui est cher aux citoyens de l'Europe. Le Comité des 19 �Régions veillera pour que le citoyen ne soit pas oublié dans ce processus de construction européenne. 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4415 Title A name given to the resource Le role du Comite des Regions dans le processus de construction europeenne Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Municipis Relacions Internacionals Acció política Territoris Comitè de les Regions Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1417/19941027d_00654.pdf c64c308760001d0aaa3371cdc561bce1 PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (IR) Intervenció de l'Alcalde en el II Simposium internacional de SEFES (27 d'octubre de 1994) LES ADMINISTRACIONS LOCALS I EL FUTUR DE LES PIMES Quina és la principal petició a les administracions públiques, que probablement subscriurien la majoria d'empresaris? No crec equivocar-me si afirmo que aquesta petició, que potser resumiria moltes d'altres, seria que es creessin les millors condicions possibles per al funcionament de les empreses. VA■14,1/d)/\41,--1 Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant en aquest sentit. No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i la neutralitat del qual ni vostés ni jo dubtarem: El Financial Times. cuqc,,iiit„,L.--1._ eáikiN En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són ciutats d'un gran pes específic a Europa: Londres, París, Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Züric. Que a continuació se situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat. tet-V7t Cr.54PCITf e "l'Ad 1/1¿11.4.41,1 1 (jL �L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa. Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts de riquesa. Aquest és el cas de la gran majaría de ciutats industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg. Ciutats que erden pes, cada dia que passa, en el conjunt del sistema de ciutats d'Europa. Ciútats degradades en l'aspecte urbanistic i mediambiental. Ciutats en les que l'atur i la marginació social no paren de créixer. Ciutats de les que la gent somia sortir. Res de tot això passa a Barcelona. Ben al contrari. L'enquesta de la UNESCO que han publicat;aquest dies els mitjans de comunicació reflecteix abastament i com el sentiment generalitzat a Barcelona és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt. (Zet-it Barcelona no sha convertit en lá Glasgow del sud perquè vàrem fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber donar una resposta positiva, amb éxit. Era un risc. El vàrem 2i �córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats, consolidar-lo í seguir avançant. Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del 3,4%. És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que, en aquest període s'ha produït uña important pèrdua d'empreses i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota Espanya I a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis econòmiques molt importants, que l'herència del tardo-franquisme no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis estructurals d'una enorme complexLtat i que, en alguns sectors, han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa sinó també a l'adminístració. Cam a exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha recluí-1 la seva plantilla en més de 2.000 persones en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors). Avui en dia, rárea de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona que més ha avançat d'Espanya en la, modernització de l'estructura económica, que ha de penetre una , posició més sólida en el �la competència context de la intensificació de internacional en uns mercats cada cop més oberts. Barcelona ha estat capaç de tetes aquestes transformacions mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la resta d'Espanya i amb una tendència a aproximar-se als de la mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%. La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la de Franca, 12,6%). Qué s'ha fet des de l'administració local de Barcelona per contribuir en tot aquest procés? Un pas transcendental va ser la posta en marxa del Pla Estratègic Económic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació entre l'administració i els principals agents econòmics de la ciutat. A través del Pla Estratègic es van poder afrontar els canvis estructurals de l'economia L les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he esmentat al principi. I tot s'ha tet en un clima de diàleg i de participació molt remarcable. És molt significatiu que el model de planificació estratégica que va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina i que hagi estat 4 �guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives de desenvolupament local. La majoria deis elements que avui són assenyalats com a factors clau de l'atractibilitat de Barcelona han sorgit del Pla Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar alguns d'ells: Infrastructures i equipaments. Lestudi de la consultora Healey and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel Financial Times, subratllava molt éspecialment la qualitat de les connexions internes externes de Barcelona i la facilitat d'accés als mercats. Les millares de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliarà el Port i Barcelona quedará connectada amb la xarxa europea d'alta velocitat. També cal esmentar l'avang en matèria de telecomunicacions que ha fet de Barcelona la ciutat pionera a Espanya en aquesta matèria. Però no és la pedra el qué probablement interessarà més a un auditori empresarial -si bé és indubtable la incidència de la qualitat de l'obra en la qualitat global de la ciutat-, sinó els resultats i la seva incidència en l'activitat económica. En cito alguns: 5 �• El trànsit internacional á l'aeroport de Barcelona s'ha doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1993, a 3.949.000. • En sis anys sha passat d'una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a 4.256.524 el 1993. 7 )(le() • Les Rondes de Barcelona han permés estalviar una mitjana de 308.231 hores diàries de Viatges. S'estima que un 30% de les quals són hores dins de la jornada laboral. 2s Q r "-t- • En set anys el total de línies telefòniques instal.lades a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834 i les terminals de telefonia mòbil de 613 a 21.123. Aixó ha permès que s'hagi passat de set milions de trucades internacionals a l'any, en el 1985, a 29 milions el 1993. I això superant defihitivament els greus problemes de congestió de línies que es patia fa uns anys, un problema que en el seu moment SEFES va denunciar amb contundèn cia. • El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port de la Mediterrània en trànsit de contenidors. L'any 1992 es �van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova. Mereix posar-se també de relleu el nou Pla de Qualitat del Port, que garanteix els ' terminis d'entrega, seguretat i agilitat burocrática. • El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys de 2.630.000 m2 a 3.700.000 p2. Això ha permés que poguem oferir una relació qualit a t-preu molt avantatjosa. Es difonen de vegades comentaris sobre la dificultat del mercat d'absorbir aquesta oferta. No són pas els promotors immobiliaris els qui els fan. I ara l'àrea de Barcelona està a punt d'afrontar un nou gran repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de 400.000 milions de pts. És a dir pràcticament la meitat del volum d'inversió total realitzada a l'àrea de Barcelona en ocasió dels Jocs Olímpics. - Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara. No en relació amb les ciutats amb les que estem competint. Uns exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional: • Un taxi de l'aeroport al centre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliutes esterlines a Barcelona. El 7 1 �mateix trajecte a Londres bostaria 70 lliures, a París 22,47, a Frankfurt 23,74, a Amsterdam 17,57, a Brussel.les 14,88, a Ginebra 13,36 i a Milà 10,45. • Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig de 142 lliures. A Londres costaría 223, a París 207 i a Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat deis de Barcelona. • Un dinar de negocis per a quatre persones costaría l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milá 209 i a Londres 202. • El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280 zA\1 j\r° dólars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París 781 i a Frankfurt 584. y - Sistema financer.- Fa deu anywsemblava inevitable el decliu de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut col•locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em remeto de nou a la premsa internadional més prestigiosa. El Wall Street Journal dedicava dues pàgines a la Borsa de Barcelona en la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços que havien permés situar Barcelona "on Europe's Financial Map". 8 �Aquí voldria subratllar la clara aposta de les institucions económiques de la ciutat per reforçar Barcelona en mercats financers especialitzats i orientats a les petites i mitjanes empreses. Les possibilitats en aquest camp són molt interessants atès que les PIMES constitueixen la base de la nostra estructura productiva. Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que s'ha produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats dels països desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli vertebrador i cohesionador de l'economia de la ciutat. Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una transformació estructural important de la seva base industrial. Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en creixement. Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la ciutat. Cada cop hi ha més activitáts industrials compatibles amb altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix una gran dotació de sòl i que produeix inevitablement molèsties als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre aquesta qüestió. �- Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i Comerç amb l'objectiu de promoure el diàleg entre l'administració municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada es va celebrar la primera sessió plenària del Fòrum. A través del Fòrum Ciutat i Comerç l'Ajuntament debatrà amb els principals interessats qüestions tan rellevants com les càrregues econòmiques que suporta el sector, l'anàlisi del comerç tradicional i la incidència de les grans superfícies, l'establiment de regulacions especials per a les zones d'interès turístic, o, també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï a tot el sector. - Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns sectors especialment competitius: - Barcelona Centre Logístic.- Té l'objectiu de reforçar el paper que pot jugar Barcelona com a centre de distribució del sud d'Europa. Avui una de cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. Aspirem a aconseguir una quota important no només de les exportacions -i importacions- espanyoles sinó a esdevenir, pròpiament, la Porta del Sud d'Europa. 10 �- Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat í reforçar l'oferta d'espais per a activitats econòmiques. - Barcelona Centre Universitari.- Aspira a reforçar l'atractiu de Barcelona com a centre universitari i potenciar els intercanvis universitat-empresa. - Turisme de Barcelona.- S'ha constituït un consorci amb la Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un dels sectors més importants de la ciutat i., probablement, un dels que té millors perspectives de creixement en el futur. 11( En connexió amb la promocip turística es pot posar de relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos i convencions internacionalE. Barcelona va assolir l'any passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats organitzadores de congressos. De 150 congressos internacional amb 61.000 congressistes estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600 participants el 1993. Hi ha en projecte altres campanyes com Barcelona Moda amb l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de �Barcelona. També está en estudi una iniciativa similar per als productes alimentaris i per al disseny. - Modernització administrativa.- En el document de propostes de SEFES que s'ha presentat per aquest simpòsium n'hi ha dues que considero molt trascendentals: • La simplificació de l'administració. És una reclamació justa i evident. L'Ajuntament de Barcelona ha col.laborat en una iniciativa de l'Institut Cerdà amb l'objectiu d'implantar la finestreta única. També s'han posat en marxa uns serveis d'atenció integrada als districtes que avancen en aquesta línia. • La implantació de judicis .ràpids en un tribunal especialitzat per a litigis comercials, segons el model que ja existia a Barcelona amb el Consolat del Mar. Barcelona s'ha convertit en pionera a Espanya en la implantació de judicis ràpids per diversos delictes. Es absolutament necessari avançar en aquesta línia d'agilització de la justícia per garantir una major seguretat jurídica en les transaccions comercials. En aquest sentit, la col.laboració de l'Ajuntament de Barcelona serà total. També seria convenient reforçar el Tribunal Arbitral que ja funciona a Barcelona, a la Llotja. 12 �Per a finalitzar, quin ha estat el paper de l'administració local a Barcelona per al futur de les PIMES? L'Ajuntament de Barcelona ha contribuït a crear més activitat a Barcelona, a augmentar els fluxos d'intercanvis, a accelerar les transformacions necessàries i a donar a conèixer la ciutat a l'exterior. Avui Barcelona és una marca que ven. És un actiu intangible que beneficia a totes les empreses de la ciutat i de la seva àrea d'influència. Moltes gràcies. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4323 Title A name given to the resource Les administracions locals i el futur de les Pimes / Conferència al II Simposium Internacional de SEFES Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Indústria Competitivitat Infraestructures Finançament Acció política Model social Empreses Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1354/19931005d_00587.pdf 31a689c1e097960b181f23ac21566056 PDF Text Text CONFERèNCIA INAUGURAL DEL CURI 1993-94 A LA FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES DE LA UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA Dimarts, 05.10.93. 12:00 hores. LES CIUTATS A LA FI DEL SEGLE XX: IDENTITAT 1 FRATERNI TAT ABANS D'AHIR, DIUMENGE, A AQUESTA MATEIXA HORA, VAIG ANAR A COLLSEROLA, AQUESTA PETITA $ ERRA QUE SEPARA EL LLOC ON SOM ARA DEL LLOC ON PASSO LA PART MÉS GRAN DE LES MEVES HORES DE FEINA. LA SERRA DE COLLSEROLA ÉS A MIG CAMí ENTRE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I EL CAMPUS ON SOM ARA, A BELLATERRA. EL QUE AIXò SIGNIFICA HO PODIM DIR DE DUES MANERES: - COLLSEROLA ES EL GRAN PARC COMu DE TOTS ELS MUNICIPIS ENTORN DE BARCELONA, INCLOEN -HI NATURALMENT BARCELONA MATEIXA. - COLLSEROLA ÉS EL GRAN PARC CENTRAL D'UNA GRAN CIUTAT MULTIMUNICIPAL 1 METROPOLITANA. �LA PRIMERA MANERA DE DIR-HO ES LA CONVENCIONAL, BASADA EN LES DIVISIONS ADMINISTRATIVES QUE ORGANITZEN LA VIDA MUNICIPAL. LA SEGONA MANERA DE DIR-HO É$ MÉS AGOSARADA, BASADA EN ELS CANVIS ECONóMICS, DEMOGRàFICS I DE COMUNICACIONS QUE DETERMINEN LA VIDA SOCIAL, ECONOIICA I CULTURAL. ES UNA DE LES MANERES COM M'AGRADA DIR-HO'A MI. Hl HAURIA UNA TERCERA MANERAIDE DIR-HO, SI ES VOL: - COLLSEROLA ES LA MUNTANYA PER SOTA DE LA QUAL PASSEN CADA DIA EN TÚNEL DE TREN I DE COTXE MOLTS ESTUDIANTS I PROFESSORS PER ANAR I VENIR DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. A LA UNIVERSITAT AUTÓNOMA HIiVÉNEN CADA DIA ESTUDIANTS D'UNA I ALTRA BANDA DE LA SERRAíDE COLLSEROLA, DEL BARCELONéS, DEL BAIX LLOBREGAT, DELIVALLéS I DEL MARESMES, PER NO DIR DE COMARQUES MÉS ALLUNYADES. UNS PASSEN PER COLLSE! ROLA I ALTRES NO, PERó NO Hl HA1MASSA DIFERèNCIA ENTRE LES DISTáNCIES QUE HAN DE CÓRRER CA A DIA UNS I ALTRES. LA UAB ÉS, ALHORA, UNA UNI\YERSITAT PLURICOMARCAL I DE BARCELONA, REGIONAL 1 METROPO ITANA. ES UNA UNIVERSITAT �MOLT IMPORTANT DES DE TOTS ELS 1)UNTS DE VISTA. LA UAB ÉS UN BON EXEMPLE DEL CANVI DEL NO TRE PAíS. QUAN FA VINT-I-CINC ANYS V SER INAUGURADA, AQUESTA UNIVERSITAT QUEDAVA MOLT LLUNY DE LA BARCELONA TRADICIONAL. AVUI ÉS UN CENTRE SIGNIFICATIU DE LA GRAN CIUTAT ON TOTS PLEGATS VIVIM I QUE NO ES IU NOMÉS BARCELONA -ES DIU MOLTS NOMS MÉS COM BELLATERRA, CERDANYOLA, SANT CUGAT, SABADELL, TERRASSA, ETCèTERA- ERò QUE SENS DUBTE S'IDEN- kivokp TIFICA AMB BARCELONA. HE VOLGUT FER AQUESTA REFLEX O INICIAL PERQUè PENSO QUE S'ADIU AMB EL TEMA QUE SE M'HA DEMANAT DE TRACTAR: "LES CIUTATS A LA FI DEL SEGLE XX; I ENTITAT I FRATERNITAT". ÉS UNA MANERA DE DIR COM EL CONCEPTE MATEIX DE CIUTAT HA CANVIAT EN ELS DARRERS ANYS. LA IDENTITAT CIUTADANA NO ES POT MESURAR PAS, AVUI, AMB E S MATEIXOS CRITERIS QUE FA UN QUART DE SEGLE. L.1 1. ENCARA QUE LELSDTtTÑXÏS NO HAGIN SEVES DEFINICIONS DE CIUTAT I QUE LES LLEIS ES CONTINUiN APLICANT SOBRE ELS MATEIXOS L1MITS ADMINISTRATIUS, ÉS EVIDENT QUE AVUI, QUAN PARLEM DE CIUTAT, PARLEM DE MOLTES COSES ALHORA. QUE EL SENTIMENT 'IDENTITAT I DE PERTINENÇA 3 �JA NO S'ADIU TAN SOLS AMB LA TRADICió I AMB LES LLEIS, SINó TAMBÉ AMB LES REALITATS OCIOECONóMIQUES I AMB ELS PROJECTES DE FUTUR, EN OCASIó DELS JOCS OLíMPICtS, TOTHOM S'HA SENTIT DE BARCELONA I BARCELONA HA ACCEPTAT DE BON GRAT L'AMPLIACIÓ MORAL DE LA SEVA POBLACIÓ EN AQUEST CAS. PER5 UN COP PASSATS ELS JOCS, I SENSE PERDRE LA IL.LUSIó DE COMPARTIR ENTRE TOTS NOUS PROJECTES DE FUTUR, ÉS BEN CERT QUE EL CONCEPTE I LA VIVèNCIA DE LA CIUTAT CONTINUEN TENINT NOVES DIMENSIONS, CIUTAT ENDINS I CIUTAT ENFORA. BARCELONA ESTà REDESCOBR4NT LES SEVES CIUTATS INTERIORS: ELS SEUS BARRIS I EL$ SEUS DISTRICTES. (1_,/4 I ()4,'i '11 ' LA BARCELONA D AQUEST ¡SEGLE ÉS EL RESULTAT DE LA INCORPORACIÓ DELS ANTICSMUNICIPIS DEL PLA DE BARCELONA, ANNEXIONATS ENTRE 1897 I 1921, I LA BARCELONA DEMOCRáTICA DEL $ ANYS 80 HA RESTITUlT ALS ANTICS MUNICIPIS I ALS MATEIXOS BARRIS DE LA CIUTAT VELLA I NOVA UNA PERSONALITAT PRÓPIA AMB EL PROGRAMA DE �DESCENTRALITZACIÓ I LA CREACIÓ DELS DEU DISTRICTES, DOTATS DE PERSONALITAT POLíTICA. ALHORA, BARCELONA, CONTINUA PROMOVENT FORMES DE COORDINACIó I DE GESTIó CONJUNtA AMB LES CIUTATS VEiNES. SE'NS VA SUPRIMIR, INSTRUMENT EFICAÇ PER SIMPLES MOTIUS POLÍTICS, UN DE REDISTRIBUCIó DE RECURSOS D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA COM F01 LA CMB I S'HAN HAGUT DE TROBAR NOVES FóRMULES, NO SEMPRE SATISFACTóRIES, PER A FER FUNCIONAR AQUESTA GRAN CIUTAT DE CIUTATS QUE ÉS L'àREA METROPOLITANA. BARCELONA, TAMBÉ, COL.LABORA A DIFERENTS I MOLT DIVERSOS NIVELLS AMB LES CIUTATS I POBLES DE LA RESTA DE CATALUNYA: AMB CAPITALS DE PRCPVINCIA, AMB CAPITALS DE COMARCA, AMB PETITES CIUTATS1I VILES I FINS I TOT AMB POBLES PETITS. Hl HA MOLTES MANtRES DE FER-HO. AIXI COM LA COL.LABORACIÓ MEtROPOLITANA TÉ UN PRECEDENT HISTòRIC EN EL CONSELL DE CENT, QUE ERA EL GOVERN MEDIEVAL DE TOT EL PITA DE BARCELONA, Hl HA UNA ALTRA TRADICIó QUE AJUDA A MANTENIR VIVA I A RENOVAR AQUESTA COL.LABORACIó: ARREU DE CATALUNYA Hl HAVIA POBLES QUE ES FEIEN "CARRERS DE BARCELONA" PER ESCAPAR DE LA JURISDICCIó FEUDAL. 5 �ELS JOCS OLÍMPICS ENS VAN IONAR UNA OPORTUNITAT SINGULAR DE COMBINAR TOTES AQUESTES COL.LABORACIONS EN UNA GRAN TASCA COMUNA. ELS JOCS DE BARCELONA VAREN SER ELS JOCS DE CATORZE SUBSEUS OLíMPIQÏ4ES, AMB CIUTATS METROPOLI1 TANES, CAPITALS COMARCALS I FIN$ I TOT DUES CIUTATS HISTòRIQUES DE LA CORONA D'ARAGÓ, V1ALèNCIA I SARAGOSSA, COM A SUBSEUS DE FUTBOL. EL PROJECTE OLÍMPIC VA SER UNA GRAN OCASIó QUE BARCELONA I UNA DOTZENA Dlt CIUTATS DE CATALUNYA ï TREBALLESSIN CONJUNTAMENT. I VASER UN GRAN èXIT. LA BARCELONA DEL '93 ÉS UNA CIUTAT QUE NO S'HA CONFORMAT AMB L'èXIT DELS JOCS, SI1 QUE EN VOL TREURE TOT EL PROFIT: BARCELONA ES PROPOSA ARA UN SEGON OBJECTIU AMBICIóS: ESDEVENIR UN POL ECONÒMIC I SOCIAL IMPORTANT A EUROPA, LA PORTA SUD D' EUROPA. BARCELONA S'HA OFERT AL G OVERN DE CATALUNYA I AL GOVERN D'ESPANYA PER ENCAPÇALAR UN GRAN PROJECTE EN AQUEST SENTIT, QUE SIGUI, COM ELS JOCS,, UN GRAN PROJECTE DE FUTUR PER A TOTHOM. 6 �2. CIUTAT ENDINS, BARCELONA S'áA MARCAT UN DOBLE PROGRAMA DE CULTURA I DE CIVISME. AQUEST ESTIU PASSAT S'HAN VIST TOTES LES POSSIBILITATS QUE TÉ BARCELONA DESPRÉS DELS JOCS DE GAUDIR DE LA CIUTAT, D'APROFITAR EL QUE S'HA FET; I DE NOU, ENTRATS A LA NORMALITAT DEL CURS, CADA DIUMENGE ES REPRODUEIX A PETITA ESCALA L'ESPECTACLE QUE TANT ENS VA COLPIR DURANT ELS JOCS: L'OCUPACIó DELS NOUS ESPAIS PELS CIUTADANS. HI HA ENTRE ELS CIUTADANS, A BARCELONA I ARREU, UNA GRAN DEMANDA DE CIVISME, DE TRANQUIL.LITAT, D'URBANITAT. BARCELONA SE SENT LA CASA DE TOTS ELS QUE Hl VIUEN, QUE HI TREBALLEN I QUE HI GAUDEIXEN DEL SEU LLEURE. LA PRIMERA CASA DE TOTS ELS BARCE ONINS I LA SEGONA CASA DE TOTS ELS CATALANS. LA CASA COMUNA DE TANTS FORASTERS AMICS. S'HA PRODUÏT EL RETROBAMENT DELS BARCELONINS EN EL CIVISME I EN LA URBANITAT, DEPRÉS DEL GRAN ESFORÇ DE CONSTRUCCIó, D'ORGANITZACIó, DE PROJECCIó I D'ACOLLIDA QUE HA SIGNIFICAT EL LLARG PROCÉS F NS AL 92. �EL CIVISME ÉS LA DIMENSIÓ PROFUNDA DE LA DEMOCRàCIA. - LA POLÍTICA DE LES CQSES CONCRETES. ÉS LA INSATISFACCIÓ CIUTADANA DAVANT DE LA QUE ES CONSIDERA UNA RESPOSTA INADEQUADA ALS PROBLEMRS DE LA VIDA DE CADA DIA. - RECREACIÓ DE LA CONVIVèNC$A A ESPANYA I A CATALUNYA, EN LA SEGONA DèCADA DE CONSOL$DACIÓ HISTòRICA DE LA DEMOCRàCIA I L'AUTONOMIA. JA PORTEM 16 ANYS DE DEMO RàCIA, 15 D'AUTONOMIA, 14 DE DEMOCRàCIA LOCAL. EL CIVISME ÉS UNA APORTACI$ GENUïNA DE LES CIUTATS A LA RENOVACIÓ DE LA VIDA SOCIAL 3. EL CIVISME ÉS POLÍTICA. L'ESPERIT 11 EL CIMENT DE CIUTADANIA EUROPEA. VALCLAV HAVEL HA DEFINIT EL CIVISME COM A SENTIMENT DE PERTANYENÇA A TOT EL QUE ÉS 'LA NOSTRA CASA" (FAMÍLIA, CIUTAT, NACIÓ, ESCOLA, FEINA, ETC). EL CIVISME ÉS L'úNIC "ISME" CARREGAT DEL RESPECTE NECESSARI ENVERS TOTS ELS ALTREd, L'úNIC CONSCIENT QUE CAP 8 �PERSONA NO POT SER PRIVADA DE CAP DE LES DIMENSIONS QUE CONSTITUEIXEN "LA SEVA CASA". JACQUES DELORS HA PLANTEJAT LA NECESSITAT DE RESPONDRE AL DÉFICIT DEMOCRàTIC D'EUROPA, AMB UNA APLICACIÓ MÉS GRAN DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT. LES CIUTATS SÓN ELS ELEMENTS ESSENCIALS DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA AUTèNTICA, ELS INTERMEDIARIS INDISPENSABLES ENTRE UN PODER QUE S'ALLUNYA AMB PROBLEMES QUE ES COMPLIQUEN, I ELS SEUS CUTADANS. LES CIUTATS SóN L'àMBIT MÉ PRòXIM DE LA DEMOCRàCIA, EL MÉS PROPICI A LA RENOVACIc DE LA VIDA PÚBLICA EN L'ACOSTAMENT DE LA POLITICA A LA VIDA QUOTIDIANA I L'IMPULS DEL CIVISME. 4. POLíTIQUES " FREDES" I POLíTI QUES (/^a "CALENTES ". EL SETEMBRE DE 1992, JUST E2\i ACABAR ELS JOCS OLÍMPICS, RALF DAHRENDORF I BRONISLAW GEREMEK PLANTEJAREN AMB GRAN CLAREDAT AQUEST PROBLEMA, EN EL LLIBRE DE LUCIO CARACCIOLO "LA DEMOCRAZIA IN EUROPA" (1992). PLANTEJAVA GEREMEK EL PROBLEMA DE LA DEMOCRACIA COM UN SISTEMA FRED, CONSTITUïT PER PRINCIPIS, REGLES I �INSTITUCIONS, L'EXISTèNCIA DE LA QUAL DEPèN DEL COMPROMÍS DEL CIUTADà. L'ENEMIC MORTAL DE LA DEMOC áCIA SERIA, PER TANT, "LA INDIFERèNCIA, LA PASSIVITAT DELS CIUTADANS, LA IMPOTENCIA DE L'INDIVIDU DAVANT L'UNIVERS 1 AFKIà DEL PODER". i 1 LA NECESSITAT D'UN SENTIMENT CALENT QUE ES DERIVA D'AQUESTA REALITAT ES POT CONSTRUIR FáCILMENT, CONTINUA GEREMEK, ENTORN DEL MITE DEjLA COMUNITAT NACIONAL O ÉTNICA. JA QUE "EL SENTIT DE LA COMUNITAT TENDEIX A ALIMENTARSE D'AGRESSIVITAT CAP A L'ALTIE, CAP AL NO-HOMOGENI", APAREIX "LA FONT D'UN NOU PERIL 1 AUTORITARI, QUE NO HA DE REDUIR-SE ALS FANTASMES HISTÓRICS DELS TOTALITARISMES DERROTATS". EN EL MATEIX LLIBRE, D4HRENDORF, RESPON A LA PREOCUPACIÓ DE GEREMEK APUNTANT-SE A LA TEORIA DE LA PERTINENÇA DE VACLAV HAVEL. LA DEMOCRàCIA I L'ECONOMIA DE MERCAT SÓN, EN EFECTE, MECANISMES "FREDS" I HO SóN DEI MANERA DELIBERADA, DIU 10 �DAHRENDORF -"SÓN UN MÉTODE PE12 ERRORS HUMANS. EL SEU OBJECTIU REDUIR ELS ÉS COSTOS DELS EL CANVI NO VIOLENT"- I NO RESOLEN LA NECCESSITAT DE PERTINENÇA, DE SENTIR-SE EN CASA PROPIA, QUE EN ALTRES TEMP$ SATISFEIA LA RELIGIÓ. "NOSALTRES HEM DE VIURE AM]3 ELS CIRCUITS CONCÉNTRICS DE PERTINENÇA TAN BEN DESCRITS SOR VACLAV HAVEL, QUE VAN DE LA COMUNITAT LOCAL A LA NACIONAL I A L'ESGLÉSIA, PASSANT PER DIVERSES ASSOCIACIOIÑS". 5. ¿ES COMPATIBLE L'ESTRATèGIA I}PE FUTUR DE LES CIUTATS AMB LA POLÍTICA "CALENTA" DE LA PERTINENÇA, DE LA IDENTITAT, QUE GEREMEK CONTRAPOSA A LA POLÍTICA "FREDA" DE LA DEMOCRàCIA? JO CREC QUE HO ÉS, PERQUè LIAUTÉNTIC PATRIOTISME ES LA BúSQUEDA DE L'ALTRE L'AUTÉNTIC I NO PAS LA SEVA NEGACIÓ. PATRIOTISME 1111. DE BUSCAR LES ARRELS COMUNES, NO TAN SOLS LES ARRELS PRòPIES (LA PàTRIA), I LES BRANQUES (LA FRATERNITAT CAP ENFORA). A CATALUNYA, AVUI, AMB LA DEMOCRàCIA CONSOLIDADES, AMB LES COMPEI'èNCIES RESOLTS, L'HORA DE LES ÉS 1 1 I CIUTATS, I L'AUTONOMIA EL FINANÇAMENT L'HORA DELS �AJUNTAMENTS, L' HORA DEL MUNICIPALISME. EL MUNICIPALISME TÉ LA FORÇA DE LA DEMOCRàCIA LOCAL, DE LA REPRESENTACIÓ MÉS PRòXIMA ^ DEL CONEIXEMENT-DIRECTEI DEL CONTACTE DIARI AMB EL CIUTA/pà. EL MUNICIPALISME ÉS UN GRAI MOVIMENT EUROPEU, PLE DE TRADICIÓ DEMOCRàTICA I EUROPEíSTA. EL TRACTAT DE MAASTRICHT HA RECOLLIT LA FORÇÁ D'AQUESTA TRADICIÓ AMB EL RECONEIXEMENT DELS MUNICIPIS COM A PART INTEGRANT DEL COMITè DE LES REGIONS. EL MUNICÏPALISME ÉS A LA BASE DEL CATALANISME. CATALA- NISME I MUNICIPALISME HAN ESTAT INDESTRIABLES EN LA TRADICIÓ REPUBLICANA DELS MACIà COMPANYS I TARRADELLAS. PER TRADICIÓ POLÍTICA DEMO RàTICA, A CATALUNYA NO ES POT SER CATALANISTA I ANTIMUNICIPALISTA. NACIONALISTA I ANTIMUNICIPALISTA Sí, PERO CATA NISTA NO. LA DEFINICIÓ DE CIVISME DE HAVEL TÉ UNA CONNEXIÓ, PER A MI, AMB LA TEORIA DE L'EMP4RDà QUE S'ENUNCIA EN ELS ESCRITS DÉ\,JOAN MARAGALL,1 A PRIMERS DE SEGLE. 12 �LA TEORIA DE L'EMPORDà ÉS LA DEFENSA QUE LA PART ÉS L'ESSèNCIA DEL TOT, QUE L'IMPORTANT ÉS LA PART I NO EL TOT. CATALUNYA PODRIA DESAPARèIXER SI QUEDÉS L'EMPORDà, NO PAS A L'INVERSA, PERQU L A PARTIR DE LA PART ES POT RECONSTRUIR EL TOT. CAL PROMOURE EL FUTUR OE CATALUNYA DES DE LA VIVIFICACIó I L'IMPULS DE LA VIDA LOCAL I COMARCAL, DE CADA RACó DEL PAÍS. NO PAS DE DE L'EXALTACIÓ ÚNICA DEL TOT, DES D'UN GRAN PODER CENTRAL DE LA GENERALITAT. LA GENERALITAT HA DE FER CONFIANÇA ALS AJUNTAMENTS, A LES CIUTATS. CAL L'IMPULS D'UNA ACCIo CATALANA, EN MINÚSCULES, DE REDEFINICIÓ BASE DEL CATALANISME I1E FINAL DE SEGLE SOBRE LA DEL CIVISME, LA CULTURA I LA PLANIFICACIÓ ESTRATéGICA. CAL INVITAR EL NACIONALISME A CREAR ESPAIS COMUNS I A ACTUAR EN CONSEQUèNCIA. DRETA ESQUERRA, NACIONALISTES I SOCIALISTES S'HAURIEN DE RETROBAR EN EL CATALANISME. ELS NACIONALISTES PROPOSEN DAVANT DE LA INCERTESA, LES ARRELS I LA PETITA PáTRIA. LA CONSEQUéNCIA LÒGICA HAURIA 13 �DE SER QUE APOSTESSIN PER LA IUTAT, PER LA VILA I EL POBLE. PEL MUNICIPI, PER LA CIUTADANIA I EL CIVISME. 6. IDENTITAT I FRATERNITAT SON ELS VALORS DE FUTUR QUE LES CIUTATS MIREN DE PROMOURE A{EUROPA DES DEL FINAL DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. ÉS UN MISSATGE QUE AVUI FINALMENT POT PRENDRE FORÇA. ÉS UN MISSATGE QUE EUROPA NECESSITA AVUI I QUE NOSALTRES NO PODEM IGNORAR. ÉS EL MISSATGE DEL MUNICIPA4ISME, ÉS LA TRADICIÓ DELS AJUNTAMENTS. LES CIUTATS SEMPRE S'HAN ]NTèS, PEL DAMUNT DE LES FRONTERES DELS ESTATS, PERQUè ÉNTRE LES CIUTATS NO HI POT HAVER CONFLICTES NI GUERRES. H$ POT HAVER COL.LABORACIó, CREATIVITAT I EMULACIÓ. HI HA SEMPRE SOLIDARITAT. LES CIUTATS HAN ESTAT LES PROTAGONISTES DEL GRAN CANVI SOCIAL I CULTURAL DE CATALUNYA. LA VIDA PÚBLICA CATALANA HA ESTAT OCUPADA DURANT MOLTS ANYS PER GRANS TEMES NO RESOLTS. NO S'HI HA VIST PROU EL PROTAGONISME DE LES CIUTATS, QUE 14 ARA ES FA MÉS EVIDENT. �A LES CIUTATS, GRANS I PETITES, HI HA HAGUT EN EL TERRENY POLÍTIC LES COL.LABORACIONS QUE NO SEMBLEN ENCARA POSSIBLES A NIVELL GENERAL. PER QUè LES CIUTATS SEMPRE JAN PEL DAVANT. 15 ,J � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4260 Title A name given to the resource Les ciutats a la fi del segle XX: identitat i fraternitat / Conferència inaugural del curs 1993-94 de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Autònoma de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Municipis Competitivitat Cooperativisme Democràcia Ciutats Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1525/19970625d_00770.pdf f088a191229df3ddd3b116e1a9a3cd11 PDF Text Text Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 25.6.97 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (GB) Pla Estratègic de Rubí. Conferència "Les ciutats del 2000" De cara a la confèrència "Les ciutats del 2000" es fan avinents els aspectes següents: - La conferencia tindrà lloc al teatre municipal La Sala de Rubí. - Ordre de l'acte. - 20:00 h: presentació de l'Alcalde a càrrec d'Eduard Pallejà, alcalde de Rubí 20:05 h: conferència a càrrec de l'Acalde 20:50 h: tancament de l'acte amb la intervenció de l'alcalde de Rubí 21:00 h: roda de premsa - Pla Estratègic de Rubí. - La conferència ve precedida per la reunió del Consell Estratègic, que aprovarà el Pla Estratègic de Rubí. - A partir de l'aprovació del Pla es constituirà l'Associació Pla Estratègic de Rubí, integrada per institucions i entitats rubinenques. - Òrgans: - Comitè Executiu - Consell Estratègic - Objectiu central: - Fer de Rubí una ciutat moderna i equilibrada productivament, amb especialització industrial en sectors emergents, que requireixin mà d'obra especialitzada, integrada activament en el marc de la Regió Metropolitana, mitjançant una transformació i millora urbanística que potenciï la seva qualitat mediambiental i que impulsi una projecció i una millora més gran de la seva imatge exterior. RIJ131.GBR �SENYOR ALCALDE, SENYORES, SENYORS, ÉS PER A MI UN PLAER ACOMPANYAR-LOS AVUI EN AQUEST TEATRE QUE HA ESTAT L'ESCENARI PRINCIPAL DEL PROCÉS ' QUE HA CONDUÏT A L'APROVACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE RUBÍ. VULL, EN PRIMER LLOC, FELICITAR-LOS A TOTS PER AQUEST ÈXIT, QUE HO ÉS TANT PER L'ESFORÇ COLLECTIU EN L'ANÀLISI; DEL PRESENT I LA DEFINICIÓ DEL FUTUR COMI PEL SEU RESULTAT: EL SEU OBJECTIU, LA SEVA AMBICIÓ. HE VINGUT AVUI A PARLAR, A REFLEXIONAR EN VEU ALTA SOBRE LES CIUTATS DEL 2000, SOBRE EL FUTUR DE LES CIUTATS. UN FUTUR QUE TÉ TRES REFERENTS QUE COMENCEN A FORMAR PART DEL PRESENT: - LA GENERALITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES, - LA IMPLANTACIÓ D'UN CREIXEMENT SOSTENIBLE I - LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA. �EL MÓN ESTÀ VIVINT UN MOMENT ('INTENSA I RÀPIDA TRANSFORMACIÓ. ,EL D,E ENVOLUPAMENT DE LES NOVES TECNOLOGIES,Cé LA INFORMACIÓ, LA CREIXENT SENSIBILITAT VERS LES QÜESTIONS AMBIENTALS I LA GL ALItZACIÓ DE L'ECONOMIA HAN DEIXAT EN RA EL MODEL DE SOCIETAT NASCUT AMB LAREVOLUCIÓ INDUSTRIAL. SABEM QUE ANEM CAP A UN NOU MODEL DE SOCIETAT I QUE LES POTENCIALITATS DE LES NOVES TECNOLOGIES PERMETEN QIUE SIGUI UN MODEL MÉS DEMOCRÀTIC, MÉS JUST I MÉS TRANSPARENT, PERÒ ENCARA ESTEM MOLT LLUNY DE TENIR UN ESBORRANY DE QUIN SERÀ AQUEST NOU MODEL. EL FUTUR EL GUANYARAN AQUELLES CIUTATS QUE SIGUIN CAPACES D'INTUIR CAP A ON POT ANAR AQUEST NOU MODEL DE SOCIETAT. AIXÍ DONCS, HEM DE PREGUNTAR-NOS QUIN$ SÓN AQUESTS CANVIS AMB ELS QUE ENS ENFRONTEM. �- LA GENERALITZACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES EUROPA VIURÀ EN ELS PROPERS ANYS UNA SITUACIÓ SIMILAR A LA QUE VA GENERAR ALS ESTATS UNITS LA LIBERALITZACIÓ DEL SECTOR DE LES TELECOMUNICACIONS QUE VA IMPULSAR EL SEU VICE- PRESIDENT AL GORE. LA CONSEQÜÈNCIA D'AQUESTA DECISIÓ ÉS QUE ACTUALMENT EL 50 PER CENT DELS ORDINADORS PERSONALS QUE ES VENEN 'A NORD-AMÈRICA ESTAN DESTINATS A LA LLAR, MENTRE QUE FA POC MÉS DE TRES ANYS AQUEST SECTOR NO FORMAVA PART DEL MERCAT, EL 40 PER dENT DELS ORDINADORS VENUTS SÓN PORTÀTILS 1 EL 80 PER CENT DELS ADOLESCENTS NORD-AMERICANS TENEN UN ORDINADOR A CASA. AQUEST BOOM DELS ORDINADORS ESTÀ INTENSAMENT VINCULAT AL DESENVOLUPAMENT DE t NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ QUE, COM ÉS EL CAS D'INTERNET, NO RECONEIXEN FRONTERES, NI CARRERS NI REGIONS. �L'INTERCANVI D'INFORMACIÓ S'HA GLOBALITZAT. AMB UNA SOLA XARXA ES PODEN REBRE MULTITUD DE SERVEIS DES DE MOLTS DE LLOCS. QUIN ES EL PAPER QUE PODEN JUGAR LES CIUTATS EN AQUEST ÀMBIT? AQUESTA ÉS LA PREGUNTA QUE ES GENERA EN LA MAJOR PART DELS DEBATS SOBRE LES NOVES TECNOLOGIES. LA POTÈNCIA BARATA DE LA INFORMÀTICA, LES SUPERAUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, MANUFACTURA ROBOTITZADA, TOT LA AIXÒ TRANSFORMA LES CIUTATS. LA NOVA ERA DIGITAL COMPORTA UNA DEPENDÈNCIA CADA COP MENOR RESPECTE DE LA PERMANÈNCIA EN UN LLOC ESPECÍFIC I EN UN MOMENT DETERMINAT. LA GENERALITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ, PERÒ, HA CONFIRMAT TAMBÉ EL PAPER CRUCIAL QUE HAN DE JUGAR LES CIUTATS. �UN PAPER DECISIU TANT PER LA SEVA APORTACIÓ DE POBLACIÓ, EL QUE ABARATEIX DESPESES, COM PER LA SEVA CAPACITAT D'IIIJTRODUIR L'ELEMENT DE CREATIVITAT NECESSARI PEL DESENVOLUPAMENT DE QUALSEVOL INDÚSTRIA. APOSTAT PER CONVERTIR-SE EN UNA CIUTAT PILOT EN LA CREACIÓ DE XARXES DE BARCELONA HA TELEVISIÓ ÒPTICA. I SERVEIS TELEMÀTICS PER FIBRA BARCELONA ÉS LA PRIMERA CIUTAT D'ESPANYA, I TAMBÉ DE MOLTS ALTRES PAÏSOS EUROPEUS, QUE COMPTA ACTUALMENT AMB DOS OPERADORS, NO NOMÉS DE TELEFONIA MÒBIL, SINÓ TAMBÉ DE TELEFONIA PER CABLE DE FiBRA ÒPTICA. ÉS DE PREVEURE QUE EN EL FUTUR LA INFORMACIÓ SERÀ UN DELS BÉNS MÉS V ALORATS I, PER AIXÒ, LA CREACIÓ D'AQUESTES INFRASTRUCTURES VINCULADES AMB LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ ÉS BÀSICA i ER A L'ATRACCIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA. �- LA IMPLANTACIÓ D'UN CREIXEMENT SOSTENIBLE EL SEGON ELEMENT QIE DETERMINARÀ LES CIUTATS FUTURES SERÀ, DE BEN SEGUR, LA SENSIBILITAT PEL MEDI AMBIENT. GAIREBÉ TOTHOM COINCIDEIX A DONAR UNA GRAN IMPORTÀNCIA AL MEDI NATURAL. EL PRINCIPI MÉS IMPORTANT QUE HA SORGIT ÉS EL DE LA SOSTENIBILITAT: EL PRINCIPI PEL QUAL EL DESENVOLUPAMENT ECONOMIC D'AVUI NO HA DE COMPROMETRE LA CAPACITAT DE LES GENERACIONS FUTURES PER SATISFER LES SEVES NECESSITATS. LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HA DE SER MOLTES COSES: - PRIMER DE TOT HA DE SR UNA CIUTAT DENSA I POLICÈNTRICA, ATÈS QUE AQUESTA FORMA D'ASSENTAMENT PROTEGEIX LES ZONES RURALS, ES CONCENTRA EN COMUNITATS DE BARRI I MINIMITZA LA DEPENDÈNCIA DELS COTXES. �- EN SEGON LLOC, HA DE SER UNA CIUTAT D'ACTIVITATS SUPERPOSADES, QUE FACILITI EL CONTACTE I LA DIVERSITAT. - TAMBÉ HA DE SER UNA CIUTAT EQUITATIVA, AUTOGOVERNABLE I PARTICIPATIVA, ON LA SALUT I LA JUSTÍCIA SIGUIN DISTRIBUÏDES EQUITATIVAMENT. - EN QUART LLOC, LA CIUTAT SOSTENIBLE DEL FUTUR HAURIA DE SER (NA CIUTAT ECOLÒGICA, QUE TORNÉS AL MEDI AMBIENT TOT ALLÒ QUE LI PRENGUÉS. AQUESTES DUES SENSIBI .ITATS, TECNOLÒGICA I AMBIENTAL, ESTAN DONAN PEU A L'APARICIÓ DE XARXES DE COMPANYIES A PETITA ESCALA, LES QUALS SERAN LA FORÇA C NDUCTORA DEL FUTUR. AQUESTES EMPRESES ES BASEN EN UN NOU MODEL ECONÒMIC QUE TÉ COM A MATÈRIA PRIMERA ELS CIUTADANS I ELS SEUS CONEIXEMENTS, LA SEVA CREATIVITAT I INICIATIVA. �I 7tES INDÚSTRIES PODRIEN POSAR FI A LA dJVÍŠÓ TRADICIONAL DE LES CIUTATS EN ZONES^PÉf1Z A HABITATGES, ZONES PER A OFICINES I ZO S PER A INDÚSTRIES. LA TECNOLOGIA MULTIMÈDIA LES DISTINCIONS ENTRE LLAR I OFICINA, TREBALL LLEURE O EDUCACIÓ I ENTRETENIMENT ESTAN DESTINADES A DESAIXER, LA QUAL COSA DONARÀ A LA CIUTAT N T E IXIT MÉS DIVERS I AMB SUPE OSADO, EL QUÈ LES FARÀ MÉS DINÀMIQUES I MAS BASADE EN LA COMUNITAT. L ACTIVITATS POTSER D'AQUESTA MANERA ACONSEGUIREM TRENCAR AMB ELS PATRONS ACTUALS QUE ESTRUCTUREN LES CIUTATS DE FORMA QUE LA MAJOR DENSITAT DE POBLACIÓ SE SITUA A L'ENTORN D'UN CENTRE URBÀ, AMB NUCLIS PERIFÈRICS QUE CREIXEN A MIDA QUE S'ALLUNYEN D'AQUEST CENTRE. EN AQUEST CONTEXT, PODEM INTUIR UN NOU MODEL DE CIUTAT QUE SERÀ EL D'UNA GRAN URBS AMB PETITES CIUTATS EN L SEU INTERIOR I EN LA QUAL L'ACTIVITAT QUOTIDIANA ESTÀ PROPERA A L'HABITATGE. �AQUEST PATRÓ PERMETRÁ REDUIR LA MOBILITAT I EL CONSUM D'ENERGIA DE LA CIUTAT I, D'AQUESTA MANERA, COMBATRE ELS PROBLEMES AMBIENTALS ASSOCIATS, COM LA POL . L9CIÓ I EL SOROLL. FINS I TOT, MILLORARÀ LA SEGyRETAT CIUTADANA EN ACABAR AMB LA DESERTITZACIÓ DELS CENTRES DE LES CIUTATS FORA DELS HORARIS COMERCIALS. TAMBÉ AFAVORIRÀ EL FET ÓUE LA CIUTAT DEIXI DE SER ENTESA COM UN CONtENIDOR DE PROBLEMES ALS QUE ES DONEN SOLUCI )NS INDEPENDENTS PER PASSAR A TEN IR UNA VISIÓ INTEGRAL QUE ATENGUI LES VEUS DE TOTS ELS SEC ORS SOCIALS. - LA GLOBALITZACIÓ DE L ECONOMIA FINALMENT, EL TERCER GRAN ELEMENT QUE HAN DE TENIR EN CONSIDERACIÓ LES CIUTATS ÉS LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONQMIA. UN FET QUE JA ÉS UNA REALITAT. LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA VOL DIR QUE EL QUE PASSA AVUI A TAIWAN ENS AFECTA DI RECTAMENT. �QUE ELS LLOCS DE TREBALL DESTRUTTS A LLOMBARDIA EN UN MOMENT DE CRISI ES PODEN RECUPERAR QUAN ARRIBA L4A BONANÇA ECONÒMICA A BAVIERA O A L'ALCARVE. QUE EL BON FUNCIONAMENT DE L'ECONOMIA CANADENCA TAMBÉ PRODUEIX BENEFICIS A LES EMPRESES DEL MAGRIB. AQUESTA GLOBALITZACIÓ TAMBÉ ES DEIXA SENTIR A UNA ESCALA MÉS PETITA. ACTUALMENT, LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL A NOU BARRIS ES DECIDEIX EllJ LA CONSTRUCCIÓ O NO DE LA TERCERA PISTA DE L'AEROPORT DEL PRAT 1 LA INSTALLACIÓ D'EMPRESES AL VALLÈS DEPÈN DE LA REGENERACIÓ DEL RIU BSÒS. CAL DONCS, DUR A TERME POLÍTIQUES ÀMPLIES DE CONCERTACIÓ, EN QUÈ ESTIGUIN PRESENTS TOTS ELS ACTORS SOCIALS. PERI AQUESTES POLÍTIQUES DE CONCERTACIÓ NO FUNCIONARAN SI EL SEU DOMINI ÉS EXCLUSIVAMENT EL MUNICIPI, HAN D'AMPLIAR EL SEU CAMP D'ACCIÓ PER AFECTAR LA TOTALITAT D'UNA REGIÓ ECÓNÒMICA. �EL PACTE INDUSTRIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA QUE ESTEM IMPULSANT, AMB LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DE L'AJUNTAMENT DE RUBÍ, VA EN AQUESTA DIRECCIÓ. D'ALTRA BANDA, ES FAN NECESSÀRIES LES ALIANCES ENTRE CIUTATS PER TAL D'OPTIMITZAR RECURSOS. BARCELONA POT CONVERTIR-SE EN L'AEROPORT DE MONTPELLER O TOLOSA DE LLENGUADOC. ÉS A PARTIR DE LA POSADA EN COMÚ DE DETERMINADES POLÍTIQUES I DE DETERMINADES INFRASTRUCTURES QUE !_ES CIUTATS PODRAN COMPETIR ENTRE ELLES. COM TOTS ELS PERÍODES INTERESSANTS, AQUESTS SÓN TEMPS DIFÍCILS. HO SÓN PERQUÈ NO TENIM UN CONEIXEMENT CLAR DEL MÓN QUE VE. NOMÉS SABEM QUE EL MODEL SOCIETAT ACTUAL HA INICIAT UN CANVI QUE S'ACCENTUARÀ CADA COP A MÉS VELOCITAT. HEM DE PRENDRE MESURES PER ESTAR EN PRIMERA LÍNIA D'AQUESTES TRANSFORMACIONS PER LIDERAR ELS CANVIS. �LES CIUTATS QUE NO SÀPIGUEN SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA ARROSS E GARAN UNA LLOSA QUE IMPEDIRÀ EL SEU DESENVOLUPAMENT I, EN EL MILLOR DELS CASOS, EL SAU MARGE DE MANIOBRA ES REDUIRÀ A SEGUIR LES REGLES QUE HAGIN ESTABLERT AQUELLES QUE HAGIN APOSTAT DE FORMA CORRECTA PEL FUTUR. ALGUNES CONCLUSIONS SORGEIXEN D'AQUESTES REFLEXIONS: LES CIUTATS HAN DE TENIR i MANTENIR LA CAPACITAT DI GENERAR PROJECTES, ÉS A DIR, HAN DE PRENDRE ILA INICIATIVA. DIENT AIXÒ NO ESTEM NOMÉS INSISTINT EN LA REIVINDICACIÓ HISTÒRICA DEL MUNICIPALISME, SINÓ IDENTIFICANT LA QUE MOL1 PROBABLEMENT SIGUI LA CLAU DE VOLTA DEL FUT J R DEL PAÍS I D'EUROPA, QUE IMPLICA TANT ELS f• JIVELLS SUPERIORS DE GOVERN O ADMINISTRACIp COM LES PRÒPIES CIUTATS. �EN UN MOMENT EN QUÈ DETERMINATS MODELS DE DESENVOLUPAMENT URBÀ ESTAN EN CRISI, EN QUÈ ES VIU UN CERT DECLIVI DE LES ACTIVITATS INDUSTRIALS EN ALGUNES REGIONS METROPOLITANES, LES CIUTATS HAN DE REFERMAR I REFORÇAR EL SEU VALOR PRINCIPAL, QUE ÉS LA CAPACITAT DE CONCENTRAR CONEIXEMENTS, D'AGLUTINAR ELS AVENÇOS I LES INNOVACIONS PER SEGUIR ESSENT L'INDRET AMB MÉS OPORTUNITATS DE PROGRÉS. TOT I QUE LES CIUTATS SÓN INDISCUTIBLEMENT EL PRINCIPAL VALOR I EL FONAMENT D'EUROPA, EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ INSTITUCIONAL DE LA UNIÓ EUROPEA NO HA TINGUT EN COMPTE LES POTENCIALITATS DE LES CONCENTRACIONS URBANES. LES CIUTATS, I TAMBÉ LES REGIONS, HAN DE DEIXAR SENTIR LA SEVA VEU EN L'ENTRAMAT POLÍTIC I INSTITUCIONAL EUROPEU. S'HAN FET ALGUNES PASSES EN AQUEST SENTIT, I LA CREACIÓ DEL COMITÈ DE LES REGIONS N'ÉS UN EXEMPLE, PERÒ ÉS INSUFICIENT. PER CANVIAR LA TENDÈNCIA, SÓN LES CIUTATS I LES REGIONS LES QUE HAN DE (PRENDRE LA INICIATIVA. �AQUESTA INICIATIVA PASA PER FOMENTAR EL PROPI PROGRÉS DE LES CIUTATS I LES REGIONS. SERÀ AIXÍ, ASSUMINT LES PRÒPIES RESPONSABILITATS, COM IACONSEGUIRAN ESTAR MÉS BEN REPRESENTADE I SER TINGUDES EN COMPTE , PRENDRE LA INICIATIVA VO DIR QUE LES CIUTATS, D'UNA BANDA, HAN DE SER SUFICIENTMENT FLEXIBLES PER ADAPTAR- E PERÒ TENINT CLARS ELS OBJECTIUS. D'ALTRA BANDA, LES CIUTATS HAN DE CREAR VINCLES DE COLLABORAC Ó I CONSENS ENTRE ELLES I AMB EL CONJUNT DEL TERRITORI. BARCELONA I LA SEVA REGÓ METROPOLITANA SÓN UNA REALITAT EN LA QUAL /TANT LA GENERACIÓ DE PROJECTES COM LA VOLUNTAT DE COL LABORACIÓ TENEN UN REFLEX EVIDENTI. AQUESTA VOCACIÓ DE COORDINACIÓ ÉS EL QUE ENS PERMETRÀ ORIENTAR AMB GARANTIES EL REPTE UROPEU. �ELS INGREDIENTS QUE TENIM SÓN ELS MILLORS, ÉS A DIR, UNA CIUTAT CENTRAL COM A REFERENT FONAMENTAL, UNS MUNICIPIS METROPOLITANS I UNA VOLUI+T DE COORDINACIÓ POTENCIALMENT EXCEL-LIEINT. LA MANERA DE COMBINAR I FER VALER AQ ESTS ELEMENTS TÉ UN NOM: ELS PLANS ESTRATÈGICS. DINÀMICS BARCELONA HA DEMOSTRAT LA VALIDESA DEL MODEL DE LA PLANIFICACI1 ESTRATÉGICA I TOT EL QUE Hl HA AL DAMERA: COMPLICITAT, COLIABORACIÓ PÚBL1C-FI RIVAT 1 LIDERATGE INSTITUCIONAL DES DE L'ÁM BIT LOCAL. AMB LA PLANIFICACIÓ ESTRATÉGICA IDENTIFIQUEM PROBLEMES, NECESSITATS I OBJECTIUS. DE LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGI A SORGEIXEN ELS PROJECTES 1 SE SUPEREN E1LS REPTES RUBÍ ADOPTA ARA AQUESTA DIRECCIÓ. RUBÍ BUSCA SITUAR-SE EN LA LÍNIA DE SORTIDA, 1 AMB EL PLA I L'ASSOCIACIÓ QUE AVUI NEIXEN TRIA LA MILLOR OPCIÓ PER FER-HO. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4431 Title A name given to the resource Les ciutats del 2000. Presentació pla estratègic de Rubí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre La Sala, Rubí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Globalització Competitivitat Acció política Model social Rubí Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-06-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1644/0000000706.pdf 5b4269748e1c2670a5601fe2c72a952b PDF Text Text Política Pasqual Maragall RAFA GIL Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), ex-president de la Generalitat de Catalunya i alcalde de Barcelona durant quinze anys, fixa ara l’atenció preferencial al marc més ampli que traça Europa, sense perdre l’interès pel més ençà. “Les esquerres europees no haurien de ser tan d’esquerres” A bans que ningú li faci cap pregunta, i assegut en una terrassa de la ciutat del Túria, explicita els seus lligams amb València i ens descobreix que també n’hi té la seva muller: el pare de Diana Garrigosa, a la guerra, “va estar a Almàssera, a una fabriqueta que feia òptica de precisió per a artilleria”, relata. Després aprofitarà la primera oportunitat que li ofereixi la conversa per mostrar que coneix perfectament la història dels repobladors lleidatans immortalitzats a la portalada romànica de la catedral –“els homenets”, diu, somrient– i que tampoc en aquest viatge no ha deixat de visitar la tomba d’Ausiàs Marc: “Sempre que vinc, hi vaig. És com una peregrinació”. I recitarà, encara, de memòria: “‘Io so aquest qu’en la mort delit prench/ puix que no tolch la causa per què·m ve.’ Em van impressionar molt, aquests versos. Quants segles abans de Sartre, eh? És fantàstic, Ausiàs Marc, un home moderníssim, espectacular. Bona mostra del moment en què València va anar molt més enllà que Barcelona.” Pasqual Maragall s’ha estatjat uns dies a València i, per bé que la visita no és de vacances sinó de feina –ha participat a la universitat d’estiu de Gandia–, la canícula de l’estiu propicia, probablement, la distensió. Diu que escriu les memòries, que la publicació és relativament imminent i no en vol avançar res. —Què fa un president quan ja no ho és? —Un president, quan ja no exerceix, ja no és president. Per això tinc una oficina de l’ex-president, com també en té una Pujol. Hi esteu convidats, per cert: és a la Diagonal, a tocar del passeig de Gràcia, a Barcelona. Allà ens hi trobareu, treballant sense parar. —No descansa, un ex-president? —Home, en el sentit de la tensió d’un govern... sí. Hi ha molta més tranquillitat i la possibilitat de pensar en més coses. En el futur, sobretot, en un espai que no sigui només el teu govern sinó una mica més gran. I per això estic en temes de Catalunya-Europa. 26 EL TEMPS 24 DE JULIOL DEL 2007 1206ET026-29-FET.indd 1 20/07/2007 16:46:22 �—L’euroregió? —Per exemple. Aquesta és una qüestió, efectivament. Amb Migdia-Pirineus, Llenguadoc-Rosselló, l’Aragó, Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Balears havíem fet allò que en dèiem el C-6, amb les sis ciutats: hi havia Rita Barberà; hi havia Georges Frêche, que aleshores era alcalde de Montpeller; hi havia l’alcalde de Tolosa, Dominique Baudis; l’alcalde de Barcelona, que era jo; el de Saragossa; i el de Mallorca. Aquí a València, el vàrem crear, el C-6. I quin era el retrat que hi havia al despatx de l’alcaldia? —... —El de Jaume I. I, és clar, vam dir: però si aquest és el rei de tots nosaltres! Va néixer a Montpeller, es va formar a l’Aragó, va ser comte-rei a Barcelona, va conquerir Mallorca i València: només hi faltava Tolosa, però el seu representant va saltar de seguida: a la batalla de Muret, va dir, els senyors de Tolosa van perdre contra Simó de Montfort! Ja hi érem tots. L’euroregió té un precedent històric important. —Vàreu tenir relació directa amb Camps per mirar de convèncer-lo de la necessitat d’accedir a l’euroregió? —Sí. Ens vam reunir. Una vegada. A Tortosa. —Clandestinament. —Hi va haver una trobada una mica discreta, sí. Però no per culpa meva, diguéssim. Crec que ell tenia més problemes que no jo, en això. Però ens vam entendre bé. En aquell moment hi va haver temes en comú. —Era abans de l’episodi del memoràndum? —Suposo que era abans de tots els problemes que van venir després, sí. Hi va haver tot el problema de l’Ebre, per exemple. —Us en penediu, d’haver dit que “ni una gota”? —La proposta del transvasament va ser equivocada. Perquè a Catalunya no en sobra, d’aigua; i aquí no en falta tanta com deien. Vist des d’ara, a més, què ha passat? Hi ha hagut una sequera absoluta? La història posterior justifica la meva posició d’aleshores, no? És raonable, crec. Les idees dels transvasaments, que fa cent o fa cinquanta o trenta anys es trobaven lògiques, avui dia, amb el pensament ambientalista, es replantegen. —Hi ha tranquil·litat, a l’actual go- “No crec que toquin l’Estatut. Madrid és massa intel·ligent per a crear-se aquest problema” vern català; hi ha gestió. Hi manquen idees innovadores, però? —N’hi ha. De fet, les lleis pendents són els quatre eixos de la gestió que vam encetar: l’aeroport, les inversions, la llei electoral i la territorial –cal treure les províncies ja d’una vegada; i les diputacions, que no se sap per a què serveixen. —Parlem de l’Estatut? —Bé. Però jo no vaig ser un motor de l’Estatut. Efectivament, vaig proposar de fer-lo, però ni el vaig fer jo, ni va ser per a mi el tema més important, en absolut. Possiblement ho serà en el resum històric, però jo em vaig ocupar d’anar pels barris i pel territori, de fer noves lleis... L’Estatut és una cosa que van fer els que l’havien de fer: Saura, Ridao, Ernest Maragall, Quico Homs, etc. —Què passarà, ara, al Tribunal Constitucional? —No crec que el toquin, perquè Madrid és massa intel·ligent per crear-se un problema que no necessita. Poden resoldreho, m’imagino, d’una altra manera, i no pas enfrontant-se a una decisió referendada pel poble de Catalunya. —Vós vau dir que l’Estatut del 30 de setembre era “infinitament millor” que el de 1979. Finalment, com és de millor? —Continua essent molt millor, si bé ja he dit que potser ens podíem haver estalviat la feina d’haver fet un estatut que ha estat un drama, que ha causat tants de maldecaps. —No valia la pena? —Sí que valia la pena, però anant directament a la reforma de la Constitució potser ens hauríem estalviat un procediment que en el fons la interpreta d’una manera molt lliure. Potser hauria estat bé anar directament al gra i aprofitar que calia reformar-ne aspectes com ara la successió del rei i la inclusió dels noms de les autonomies, que ara no hi són. —I què més se n’hauria pogut modificar? —Partim del cafè per tothom que va fer UCD en un moment determinat, quan van espantar-se amb Catalunya i Euskadi. Cal reintroduir una certa diferenciació. Potser no ens hem de posar tan nerviosos. —Sempre se n’hi posen els mateixos. —Bàsicament Madrid i la dreta, i en part perquè la història d’Espanya no s’ha explicat. En bona mesura, l’èxit d’Espanya s’ha basat en el silenci, en el fet d’acceptar la monarquia, etcètera. No se n’ha parlat perquè tots hem estat conscients que això era millor perquè la planta de la democràcia florís. Ha anat bé fins aquí, però tot això té uns costos. I hi ha tants episodis...: els GAL, l’empresonament de Barrionuevo i Vera, el País Basc, les treves i no treves, l’expulsió de Serra del govern, el 23-F, la cessió que va significar la desaparició del grup parlamentari català com a resultes d’allò... Ara, de tota manera, hi tornarà a ser. —El grup propi al parlament espanyol? —Sí. És lògic i natural. Aleshores hi va haver un encongiment del melic perquè l’Espanya eterna tornava a la càrrega. Però tot això és passat. Ara Espanya ja no és la rèmora d’Europa. Ara són bons econòmicament, creixen més que la mitjana europea, tenen democràcia... —Però no tothom creix més que la mitjana europea, a l’estat espanyol... —Perquè hi ha hagut un procés molt fort de transvasament de recursos de les regions riques a les pobres. —Si es dibuixa l’evolució de les infrastructures viàries de Madrid i Barcelona, els darrers quinze anys, la comparativa... —És escandalosa. Cal comptar que tot això s’ha anat aconseguint sobre la base d’una habilitat tàctica. En un moment, per exemple, Felipe Gonzàlez em diu: va, jo et dono suport amb els Jocs de Barcelona i tu me’n dónes amb el tren de Sevilla de gran velocitat. Què li havia de dir? El cost dels Jocs Olímpics de Barcelona eren 290.000 milions de pessetes, que tot just anem acabant de pagar. Però l’aposta va ser bona. Ara bé: té sentit que no hi hagi gran velocitat València-Barcelona? No té cap mena de sentit. I ho he dit mil vegades. Però l’esquema de l’Aznar era “de Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad”. I així m’ho va dir. —Quin impuls té Barcelona, avui? 24 DE JULIOL DEL 2007 1206ET026-29-FET.indd 2 EL TEMPS 27 20/07/2007 16:46:24 �Política Pasqual Maragall —Barcelona té un gran alcalde, que jo crec que ha entès molt bé els reptes fonamentals de la ciutat i que resol problemes molt difícils, com ara el de la Sagrada Família, amb el pas de la gran velocitat. I crec que l’encerta absolutament: les coses importants, clares. —La política de grans esdeveniments a Barcelona és un model esgotat? —Això, en el fons, era un recurs substitutiu d’una equitat inversora. Ara caldria una reestructuració de la redistribució a Espanya, perquè Andalusia i més llocs han crescut moltíssim i, per tant, potser aquest esquema una mica samarità ja no és tan bo. —Com veieu el País Valencià, des del Principat de Catalunya? —Cal dir que també ha pagat molt a la resta i que segurament ha de començar a viure més a la seva, sense tantes rèmores. Té un excessiu monocultiu des del punt de vista sectorial, i en aquest sentit crec que li falta una mica d’ambició. A Catalunya també. Diguem que, a Madrid, s’hi concentren molts sectors, com per exemple el capital risc o indústries d’un cert nivell tecnològic. Ja n’hi ha molts, aquí, també, però potser València i Catalunya haurien d’aspirar a més. Poden aspirar a més, i ho necessiten. —Continuem al País Valencià però reduïm l’enfocament: veieu Jordi Sevilla capaç de reflotar el PSPVPSOE? —Sobre això preferiria no opinar. És un tema intern del PSPV. —I quan aneu al PSC... —[Alça la mà, en senyal d’alto] Ja no hi vaig, jo. Vaig plegar de la presidència, i ja no vaig al Consell Nacional. —En sou fundador. I els lligams sentimentals? —Sí, i president, fins ara. Hi tinc amics, i els veig de tant en tant. Però la meva visió de la política ja no forma tant part del sentimentalisme com del raciocini. Ja no hi crec tant –per edat, suposo– ni em faig tantes il·lusions. Així doncs, tampoc no en tinc un judici tan negatiu: entenc que les coses són com són i que és difícil que canviïn tot i que ho poden fer i que jo ho intentaré. No m’hi va la vida, però. [I en aquest punt cal interrompre l’entrevista un moment: un dels treballadors del restaurant on ha dinat se li acosta per demanar-li un autògraf. Després de la dedicatòria corresponent i de l’encaixada, ens comenta la casualitat]: —Es diu Pasqual, també. És que és un nom molt valencià, no? Jo me’n dic pel meu avi, precisament, que era de Monòver: Pasqual Mira Garcia. Era republicà (del Marcel·lí Domingo: radical socialista), tenia unes botigues de sabates i va morir jo crec que de pena. A l’any quaranta tot se n’havia anat en orris. Es va trobar pràcticament sense res. I va morir. —Hi heu estat, a Monòver? —Sí, i ens van atendre molt bé. Recordo que em va venir a buscar l’alcalde, amb el cotxe i, que li vaig preguntar: “Tu què parles?” I diu: “El mateix que tu”. I jo: “Com en dius, català o valencià?” I em va mirar així i va fer: “No, home: monovero!” [riu]. —Pot ser que aquesta, diguem-ne, efervescència, que us caracteritza a l’hora de fer política... —Què vols dir, efervescència? —N’han dit heterodòxia, desencarcarament... —Pot ser que heterodòxia sigui la dels altres, no? I l’encarcarament, també. —En tot cas, pot ser que sigui la vostra part... —...valenciana! [ara deixa anar una rialla oberta] Podria ser, podria ser. Jo sóc més de la nissaga Mira que no de la Maragall. El meu germà Ernest és més Maragall: de cepat, de nom, de tot. Encara que de Joan Maragall també ho deien, això de l’“efervescència”. Ell segurament era més reservat o més bon enfant, però ja deien a la seva època que de tant en tant feia alguna maragallada. El terme és d’aleshores, crec [un somriure]. —Per cert, que ara tornen a ressonar, menades per José Saramago, les propostes iberistes que hi encaixaven, amb el vostre avi Maragall. —Han passat cent anys, des de l’himne ibèric de Joan Maragall: “Escolta Espanya la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana...” Hem trigat cent anys, potser, a entendre què som, uns i altres. I ha hagut de ser Europa, que ens “L’èxit d’Espanya s’ha basat en el silenci: els GAL, el País Basc, l’expulsió de Serra, el 23-F...” salvi, d’alguna manera. Ara que tenim Europa i Catalunya és Catalunya i cadascú és el que és. —Però penseu que Espanya accepta aquesta manera de veure-la? —Espanya, sí. Madrid, potser no. Madrid serà l’últim que es rendirà. —Però Toledo, Valladolid... —... —Salamanca... —Home... uf. —Zapatero era un jacobí encobert? —Un jacobí? No, no. Zapatero era un federalista lleonès. —Era? —Home... Teníem un mestre comú, també lleonès, Anselmo Carretero, que va formular la teoria d’Espanya com a “nación de naciones”. Va ser ell, que ens va ajuntar. —Quina sensació us provoca, actualment, la imatge de Rodríguez Zapatero al balcó de la Generalitat? —Jo crec que vam fer allò que havíem de fer, no? —No us en penediu. —No. Potser ell sí [riu]. Però jo no. —La relació es va deteriorar molt? —No. Una vegada ell va arribar on havia d’arribar –gràcies, jo diria que decisivament, al nostre ajut–, es va anar autolimitant, va anar buidant el seu discurs, emmotllant-lo a una realitat més dura que no permetia el federalisme republicà que compartíem. El PSOE té l’ànima dividida entre el federalisme inicial de Zapatero i l’altre extrem. L’etapa actual es va iniciar amb un federalisme evident que s’ha anat esborrant. Zapatero es va trobar que Espanya era una realitat molt atàvica i molt resistent. I va prendre posicions cap a l’esquema tradicional de pacte amb el nacionalisme, de conllevancia. No la idea d’una Espanya nova, plural, diferent, etcètera, sinó la d’anar tirant, suportant-se educadament. I això, per a Catalunya no era suficient. Almenys, no per al socialisme que jo representava. Potser tenia certa lògica, però una cosa és que jo ho trobi lògic i, una altra, que ho segueixi. No tinc per què. —Lògica, en tot cas, des de l’òptica estatal. —Sí. Que és una òptica periclitada. Perquè ara som a Europa. Som a França i a Espanya, etcètera, però aquestes són identitats cada vegada més febles. On és l’exèrcit? On és la moneda? No dic que les identitats estatals estiguin en crisi, 28 EL TEMPS 24 DE JULIOL DEL 2007 1206ET026-29-FET.indd 3 20/07/2007 16:46:24 �RAFA GIL però sí de baixada. I els partits, igual. És una òptica de retrovisor, ja no té gaire sentit. Val més mirar la carretera que hi ha al davant. Que és Europa, és clar. —Si les identitats estatals van de baixada, què en dieu de les nacionals? Periòdicament emergeixen casos com ara Escòcia... —Flandes. —Exacte. —Baviera. —Sí. Quin encaix tenen en aquesta Europa? —És que hi ha dos moviments alhora. D’una banda, la dilució en allò gran d’allò petit. Però, d’una altra banda, en aquesta progressiva dilució en una nova pàtria que és Europa, hi ha al mateix temps una reivindicació de les singularitats com a riquesa i no com a perill. En això Europa es diferencia dels EUA (aquí hi ha trenta idiomes), però, en el sentit polític, la Unió Europea serà cada vegada més semblant a l’americana. —I què representa, això? —Hi haurà un centre-dreta i un centre-esquerra i sistemes electorals més majoritaris. A Europa, aquests dos grans espais probablement tindran matisos regionals, locals, nacionals, digues-ne com vulguis. En tot cas hi haurà, probablement, una reformulació, en el sentit que els temes identitaris ideològics –no parlo dels nacionals– perdran pes. Vull dir que no veig tantíssimes diferències entre els socialistes i els d’ICV, no? O entre el progressisme catalanista dels de Convergència i el dels socialistes catalans. Cada vegada val menys allò de ser comunista o socialista o verd o republicà o cristiano-demòcrata com si fos una etiqueta perenne, heretada i quasi religiosa. Ara hi ha opcions. Igual que n’hi ha d’haver per a triar candidat dins d’un mateix partit. —Les efímeres primàries. —Jo en vaig fer. Va ser un luxe que em vaig permetre. Per mostrar que no era “Us imagineu el PSC, Convergència i el PNB en una mateixa gran formació política?” només qüestió que el partit et nomenava, sinó la gent. Els partits s’espanten, amb aquests temes, però ja s’ho trobaran. Les coses canvien. —Per això us apunteu a impulsar el partit demòcrata europeu? —Bé, jo, no. Els italians em van convidar, l’octubre de l‘any passat, juntament amb l’Imaz i Bayrou, a la creació d’aquest partit europeu. I jo crec que l’encerten. Els italians seran què seran, però d’intuïció, en tenen. Mireu què ha fet la dreta europea: justament allò que l’esquerra no ha sabut fer. Al final Sarkozy i Merkel, pim-pam, pim-pam, han fet la Constitució i la unió mediterrània, mentre l’esquerra encara s’ho mira. Crec que les esquerres europees no haurien de ser tant d’esquerres i ser més de centre-esquerra. Cal ser una mica menys ideologistes i més pràctics, com fan els altres. —Com lliga el partit demòcrata que propugneu amb la Convenció pel Futur que aposta per repensar el catalanisme i el socialisme? —El Raimon Obiols té un coneixement d’Europa molt gran. De fet, viu a Brussel·les, com aquell qui diu. Està molt ben situat per a llançar propostes en aquest sentit. En tot cas, jo diferenciaria entre Brussel·les i Europa: Brussel·les és un món excessivament autoreferencial. —I la proposta obiolista? —Bé... Aquesta proposta parla d’un nou cicle... És una cosa que durarà un any i mig de ponències i més. És una mica... calendas grecas. Estaria bé, en tot cas, que el partit demòcrata anés una mica més de pressa. —De pressa? —Potser és la impaciència. Ho dic per les reaccions que veig. Molta gent m’atura pel carrer per dir-me: “Escolta’m, quan?” El problema és que hem de frenar una mica, cal dibuixar-ho. —I no sobta que el PNB se situe en l’òrbita del partit demòcrata i no en la de l’hipotètic partit conservador? —És justament aquest, el punt decisiu. I no sols el PNB, sinó Duran i Lleida. Us imagineu una Espanya en la qual el PSC, Convergència i el PNB estiguin en una mateixa gran formació política? —Sona a sociovergència? —No: aquest terme es va encunyar per descriure el pacte entre la dreta i l’esquerra, cosa que ja passa, de vegades, quan hi ha una emergència. Ara parlem d’un reagrupament de forces en el qual probablement els nacionalistes catalans i bascos, els catalanistes no nacionalistes, els socialistes, i m’imagino que a València moltíssima gent, etc., optin per una força de centre-esquerra progressista i devolucionista. —Devolucionista? —Sí, en el sentit de reconeixement de les identitats, més desinhibida i menys polèmica que la del PP i en part que la del PSOE. —Aquest partit demòcrata es planteja només per a les eleccions europees o també... —Jo parlo dels demòcrates europeus, però no sé si serà un partit, una internacional o un agrupament escolta. En qualsevol cas, crec que hi anirà havent una convergència en aquest sentit. Superant allò dels pactes de conllevancia, allò de “nos soportamos”, i centrant-se en Europa, que és l’escenari: el problema no és Espanya, és Europa. Núria Cadenes Víctor Maceda 24 DE JULIOL DEL 2007 1206ET026-29-FET.indd 4 EL TEMPS 29 20/07/2007 16:46:24 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Les esquerres europees no haurien de ser tan d'esquerres Source A related resource from which the described resource is derived El Temps Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Cadenes, Núria Maceda, Víctor Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Catalunya Estatut Espanya Euroregió Socialisme Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-07-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2764/19980108_TransfUrbBCN_UPC_PM.pdf ce700ea2cee136fbb21b3ae4b240b7c0 PDF Text Text "LES FASES DE TRANSFORMACIÓ URBANA A BARCELONA" Conferència a la Fundació UPC 8 de gener de 1998 Moltes gràcies senyor rector, moltes gràcies estimats amics, i director de l'escola, senyor Josep Roca Cladera. Farem servir unes diapositives per explicar una cosa que vostès ja coneixen millor que ningú, perquè com a professionals han estat justament els protagonistes d'aquesta transformació, protagonistes amb d'altres, però, en tot cas, protagonistes de la transformació d'aquesta ciutat. Se m'ha demanat que parli de les fases de transformació de Barcelona, ja ho farem. Si algú pot anar passant les fotocòpies començarem amb una visió del que han estat aquestes fases, que no serà sorprenent per a cap de vostès. LES FASES DE TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA Fase prèvia: El Plaja era fet 1964-1979 I a fase: Petites obres -^ 1987 2a fase: Les grans obres (obres olímpiques) + Ciutat Vella 3 a fase: Inversions culturals + Inversions privades + Voreres Encontres en la4 a fase: 2004 + Logística En la fase prèvia de la transparència s'ha de dir que el plaja era fet -per referència a altres ciutats que, en el moment en què s'instal·la l'autonomia local, la democràcia local no tenien un pla fet o varen considerar que el que tenien no n'era suficient-. Aquest va ser el cas de Madrid, on el primer que van fer com a ajuntament democràtic va ser un pla general nou. La primera fase pròpiament dita de transformació és la fase de les petites obres. Dura fins al 1987, si m'accepten aquesta hipòtesi, aquesta proposta. Quan nosaltres vàrem rebre el premi Prince of Wales de Harvard, de l'escola d'arquitectura o de Design de Harvard, que havia dirigit en Sert durant 16 anys, ells van posar l'èmfasi en el fet que donaven el premi a la ciutat de Barcelona per la transformació i per les obres fetes abans de 1987, per tal que quedés clar que es tractava de les obres que en diem "petites". Algunes no tan petites, però en tot cas a les obres no olímpiques. Que el seu premi no se'ns donava pel que es va fer 1 upc3.pm 21/10/98 �després de la nominació olímpica i entorn a aquesta, sinó justament pel que s'havia fet abans. Hi ha una transició entre aquesta fase de petites i de grans obres. En aquesta transició jo veig el moment en què es projecten les 10 àrees de nova centralitat, molt peculiars d'aquesta ciutat i que difícilment amb el mateix èxit es troben en altres ciutats. I dic de transició perquè aquí tornem al plantejament: és l'època de Joan Busquets, no és encara la Barcelona de les grans obres, però no és només la Barcelona de les petites obres. És una visió global, però pormenoritzada, circumstanciada i específica de punts de la ciutat que es proposen com a nous centres. A continuació ve la segona fase, la més coneguda, la de les grans obres, la de les obres olímpiques i el seu correlat cordial i crec que indestriable de les obres olímpiques, que és la transformació de Ciutat Vella. Indestriable per oposició, justament perquè es va voler una mica com a torna o com a compensació d'una Barcelona que altrament hagués pogut semblar poc preocupada per la seva ànima -com va dir algú i després repetiré- i molt per la seva aparença. La tercera fase, posterior a la dels Jocs, és la fase de la maduració de les inversions culturals, no la decisió però sí de la seva maduració. És la fase del relleu de les inversions públiques a les privades, és la fase que hem dit de les "voreres", com a símbol de tota una nova etapa en la qual va primar o ha primat la preocupació per treure profit de la transformació que ja s'havia fet, i fer que la ciutat funcionés d'una manera diferent. Finalment, en la quarta fase, en els encontres en la quarta fase, podem mirar el que significa realment el 2004 i el que representa la logística com a preocupació substantiva. A Santiago de Xile, ara fa quinze dies, exposant el que nosaltres entenem com a planificació estratègica en el propi ajuntament de la ciutat, en presència dels interpellants, un dels quals era el secretari general de la presidència, un altre era el director del col·legi d'arquitectes -que va estar molt bé- i un tercer va ser un arquitecte de nom Meza, que va sortir a la pissarra a fer un dibuix. Va dir: "Yo no voy a hablar tanto como ustedes, voy a hacer un dibujo". Va fer un dibuix que era aproximadament aquest. Va dir: "Lo que Maragall y su equipo han hecho ha sido encontrar el alma", d'una manera molt maca i molt gràfica; "buscar el alma de Barcelona y encontrarla". Ell va dir que Barcelona havia crescut a partir del segle XLX i, arran de la industrialització, que va barrar el pas del port i del mar i de la costa, va créixer cap amunt, com deien els poetes: la ciutat s'enfilava costes amunt, pujava turons amunt cap al Putxet i Collserola, etc. 2 upc3.pm 21/10/98 �Efectivament el moviment de la història va ser aquest i ell va dir que l'equip de l'època de Maragall el que ha fet és regirar la història i tornar a mirar al mar, i que aquesta ha sigut la gran transformació de la ciutat. A continuació ell va esborrar això i va fer un mapa de Santiago, -que ara no repetiré perquè no el sabria fer ni molt menys com ell va fer el de Barcelona- va fer un dibuix del riu i va dir: "Santiago tiene un alma. Este alma se llama Mapocho", que és el riu que ells tenen, "...hay que vertebrar Santiago entomo al Mapocho". Això ho dic perquè en aquest moment Barcelona és referència en molts sentits. És a dir, molts arquitectes del món coneixen la petita història de Barcelona i parlen de la Torre de Collserola, de les platges o del Port Olímpic o d'alguna de les obres que s'han realitzat en aquesta ciutat com a referents del que ells volen explicar -per exemple, quan volen canviar la seva ciutat-. Això és el més important del que ha passat, però anant més enllà en aquesta línia [la següent transparència] vaig dir que un pla estratègic no era només fer això sinó que un pla estratègic necessitava de dues imatges, de dos espais, l'un dels quals era el zoom de l'altre. El primer espai [el tornaré a dibuixar perquè no ha quedat gaire bé] és el mapa d'Europa i la Mediterrània i un punt, i aquest punt és Barcelona. En aquest mapa Barcelona és només una part d'un sistema més gran, i Barcelona ha de descobrir quina és la seva connexió amb el sistema gran, abans de passar al mapa petit. És a dir, quan Barcelona ha de definir avui el que voldrà fer l'any 2004 o 2010, el primer que ha de fer és mirar en el mapa gran 3 upc3.pm �d'Europa a veure on està i decidir, en referència al mapa gran, què és el que s'ha de fer dins de Barcelona. [Em sap greu no poder-ho dibuixar perquè això és una pantalla i no ho permet]. Barcelona ha de fer alguna cosa per poder ser algú en el mapa gran: en el mapa gran vol ser l'entrada d'Europa, l'entrada al centre d'Europa alternativa a l'entrada tradicional, que és Rotterdam o Amsterdam o Ambers o el port d'Hamburg. Agafem aquest exemple perquè els ports són una mica també metàfora de totes les entrades: els ports, els aeroports, les entrades télématiques, les entrades del coneixement. Hi ha portes cap al centre d'Europa que es concentren en aquesta zona centre-nord del continent, en l'inici de la història lotaríngia industrial i de les anomenades "bananes" o taques urbanes, que constitueixen, potser, el 50 o el 60% de les activitats econòmiques europees. Barcelona què és? Barcelona és una alternativa, per avall, en aquest mapa, però per ser-ho ha de canviarse ella mateixa i canviar d'estratègia. En lloc de preocupar-se exclusivament per aquesta inversió de ritmes interna que hem vist que ha fet, s'ha de preocupar per un altre tipus d'inversió: passar d'estudiar-se com a sistema longitudinal a estudiar-se com un sistema que té dos braços molt potents, però abandonats, que són els dos rius: el Llobregat i el Besòs. El 2004 és bàsicament una idea: un eix preferentment per a lleure i l'altre per a logística. Els dos rius han de ser les noves fronteres, la nova ànima -com deia aquest senyor- del projecte de Barcelona. Logísticament, Barcelona necessita fer del Llobregat un eix important on el Port, l'Aeroport, l'alta velocitat, l'amplada de via europea per a les 4 upc3.pm �mercaderies, la telemática, la zona d'activitats logístiques per a totes les indústries de l'Extrem Orient i d'altres que es vulguin ubicar ben aprop del centre d'Europa i ben connectades constitueixin, efectivament, un lloc d'economies d'aglomeració i d'economies externes. Ho necessitem. El projecte de Barcelona en aquest moment és fer això i fer-ho amb respecte del medi ambient, cosa que probablement fa uns anys no s'hauria entès, hauria estat absolutament impossible i, en canvi ara, sabem que és perfectament compatible. En l'altre eix el que hem vist és la degradació de la qualitat de vida. Al voltant del Besòs hi ha prop de 600.000 persones que viuen en condicions urbanístiques que han estat deficients; estan millorant, però encara són deficients. L'eix portant d'aquesta falta de qualitat és el propi riu, que és molt deficient, no és ni un riu per començar. És un riu molt més atorrentat que el Llobregat, té una diferència de cota més important que la que pugui tenir el Llobregat a la mateixa distància del mar. És un riu difícilment practicable, en aquest sentit sembla una mica el Tiber -perdoneu la referència- que a mi em sorprèn per la seva manca de gust comparat amb altres rius, d'aquestes dimensions i en ciutats d'aquesta significació. Això és probablement perquè el Tévere, si coneixeu Roma ho heu vist, ho heu intuït, té unes crescudes d'una importància molt considerable, cosa que fa que el Lungotévere, els dos passejos que hi ha al costat del riu, siguin molt més alts que no pas la ciutat, que la ciutat del centre històric i el Trastévere siguin molt més baixos que no pas el Lungotévere, que és una muralla entre els dos costats de ciutat construïda i la vora del riu. A aquest riu li passa una mica el mateix: no es pot utilitzar fàcilment perquè pot tenir baixades molt importants i l'ús que se'n faci haurà de ser amb tècniques existents, que poden permetre aquesta convivència entre gestió urbana i règim pluvial. FASES DE LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA 0 BARCELONA VA PENSAR I VA DIBUIXAR DURANT 40 ANYS 1 BARCELONA VA COMENÇAR A FER SENSE DINERS 2 SOBRE UN GRAN PROJECTE : GRANS OBRES 3 LA PROVA MÉS DIFÍCIL : EL "DAY AFTER" 4 2004 : QUÈ HEM DE FER? Ara analitzem una mica el que ha representat aquest seguit de períodes. Barcelona, en la 5 upc3.pm 21/10/98 �fase inicial que va de 1960 fins a 1980, fins a la democràcia, va pensar i dibuixar el seu futur. De vegades em pregunten: com és possible que Barcelona hagi fet tot el que ha fet? Com s'explica el miracle que Barcelona hagi transformat tant de pressa tantes coses en tant poc temps? Una de les coses que penso que es poden argüir com a explicació és el fet que Barcelona va haver de pensar durant 40 anys, perquè no va poder fer, perquè estava prohibit fer gran cosa -no hi havia diners, no hi havia armes polítiques, no hi havia democràcia, hi havia dictadura- per tant la ciutat va haver de pensar què volia ser quan fos gran, però no podia ser gran, no podia fer el que volia. Probablement això no és només bo des del punt de la penitència que significa, sinó que és bo des del punt de vista de la construcció de consens. És molt probable que sigui veritat que la fase més llarga i complicada de la reconstrucció d'una ciutat, de la transformació d'una ciutat, sigui la fase en què la química és més important que la física, la química de la creació d'un consens que faci possible les transformacions físiques, i que aquestes es facin amb un cert ritme. Això a Barcelona va succeir de grat o per força, per l'existència de la dictadura, però també per l'existència de gent que durant aquesta dictadura no van perdre el temps i van dibuixar tot el que després, quan va arribar la democràcia, vam trobar pensat, fet i planificat. Barcelona va començar a fer sense pràcticament diners. Aquest era el moment de la veritat, el moment difícil, perquè l'any 1980 arriba la democràcia local, arriba l'autonomia local i, per tant, la gent pensa que tot el que no havia pogut fer, es pot fer ràpidament. Però no hi havia diners, ens van deixar una caixa que era de menys 12 mil milions: vam trobar aprovat un pressupost l'any 1979 de 20 mil milions, dels quals en vam cobrar 18, i se'n van gastar 30, i nosaltres no vam fer res, perquè no en sabíem, per començar no sabíem gastar: és molt difícil. El primer any vam seguir el ritme de les coses tal com estaven previstes i Barcelona va perdre 12 mil milions, que era probablement una mica més del que havia perdut l'any anterior, però no molt més. De manera que Barcelona no tenia diners, però sí moltes expectatives i esperances. El que va fer va ser començar a fer sense diners. Va fer el que Narcís Serra va anomenar urbanisme de cosidora o de sargidora, amb apunts de grandesa, que és el que probablement va salvar, en part, les coses. És l'etapa de l'Oriol Bohigas, de la seva entrada a l'urbanisme en què sense calers és necessari donar pistes a la gent que tanmateix quan en tinguem, ja ho farem bé, farem tot el que tots pensaven que havíem de fer immediatament. És l'etapa de les petites obres en les quals la qualitat sorprèn i, sobretot sorprèn l'adequació entre la tria que es fa d'aquella obra i el sentiment de la gent. Crec que 6 upc3.pm 21/10/98 �aquest moment difícil es va salvar molt bé, i es va salvar molt bé per aquesta intuïció que probablement era compartida per una experiència d'una colla d'anys del moviment socialurbà (que en Miquel Domingo i la Rosa Bonet han estudiat aquests últims anys en profunditat) i els propis tècnics de la democràcia. Un cop guanyat el ciutadà en aquesta primera fase en la causa de la ciutat; un cop els ciutadans estaven convençuts que els que havien vingut a governar no ho havien fet només per mor d'un vot, cosa que és molt important, sinó que a més actuaven en funció d'una sintonia, va ser fàcil anar a les obres grans, cosa que en altres ciutats no va ocórrer. Si mireu Berlín i el seu intent de fer unes rondes, han passat molts anys sense poder avançar més d'un quilòmetre perquè no hi havia fe, no hi havia confiança per part de la població en que els que manaven, els que dibuixaven, els que projectaven i els que invertien tinguessin la sensibilitat que la gent creia que havien de tenir abans de llençar-se a fer grans obres. En canvi a Barcelona quan vam començar havíem tingut també la sort -si voleu- d'haver passat per aquest purgatori del període de pocs diners. Els projectistes (parlo de forma col·lectiva, que vosaltres com a professionals us inclou i no només a vosaltres, també als enginyers i d'altres), vam haver de passar aquest període de necessària modèstia que crec que no només ens va reconciliar democràticament amb la gent, sinó que va ser bo des del punt de vista de la projecció i des del punt de vista del tipus de transformació física que s'havia de fer, que es podia fer. Finalment ve la prova més difícil, després de les grans obres, del gran esdeveniment, de la gran festa, que és el dia després, el day after -allò que un regidor d'aquella època que va anar a estudiar anglès a Londres va confondre amb after day,-. Era aguantar l'estrebada, era pagar i seguir invertint. Era el que el pla estratègic va precisament definir. L'encert va estar -després en parlarem- justament en veure que abans de l'esdeveniment, inclús abans de l'acabament de les últimes obres, era precís pensar un després per al moment en què això s'acabés. Això es va fer a temps. Arriba doncs el període en què el pla estratègic ens indica que s'ha de donar prioritat a la inversió privada, per una banda; (les caixes públiques tornen a estar relativament esgotades) i, d'altra banda a la inversió cultural, perquè aquesta estava projectada i previst el seu finançament, sempre més mandrós, sempre amb més apatia perquè el finançament de les obres culturals sempre costa més. Però també la química del consensus building la creació de consens de les obres culturals és molt més llarga i molt més complexa perquè en elles no només construïm la casa on vivim, sinó el 7 upc3.pm 21/10/98 �model de casa on vivim. Un museu voldríem que fos el model de tot i allà haurem d'ensenyar el nostre art, la nostra perfecció o excel·lència etc. És una mena de lloc sagrat on hem d'exposar el que som i el que voldríem ser. Això és molt més complicat perquè es parla d'idees i de valors immaterials: les baralles són infinites, la imprecisió és molt més gran i la necessitat de temps per coure el brou, el plat de l'obra que s'ha de fer, és molt més important. D'aquí ens anem cap al futur, anem cap a la situació en la qual estem ara, lentament les obres culturals van acabant el seu cicle de construcció. Ens recordarem molt poc de com i quant han costat el dia que s'acabin, ho sabem per experiència perquè moltes d'elles són obres que ja s'han acabat i que ja funcionen, i a les quals ha costat moltíssim arribar. Hi ha hagut moments en què havíem pensat que no s'acabarien mai, però quan s'acaben un se n'oblida ràpidament, tret que a vegades deixin una certa agror, és a dir que allò ha durat tant que quan s'acaba t'adones no hi ha la il·lusió que hi hauria pogut haver si hagués estat una cosa d'un ritme una mica més ràpid, una mica més conclusiu, més animat. Però aquest és el ritme de les obres culturals i cada país i cada cultura té el seu ritme, -el ritme italià és molt més lent, us ho asseguro-. A Milà, fa 15 o 20 anys van posar una bomba en el futur museu d'art modern, i la polèmica que va començar aleshores encara no s'ha acabat, perquè n'hi havia que deien que aquella runa era una autèntica obra d'art modern i per tant allò s'havia de deixar així, tal com havia estat. No parlo de Roma perquè és un cas absolutament a part en tots els sentits, però cada cultura té el seu ritme per a les obres culturals. Estem acostumats, perquè som de la matriu francesa, a pensar que les obres culturals han de tenir un pressupost i s'han d'acabar ràpidament i s'han de fer amb uns ritmes relativament ràpids, que totes haurien de ser com aquesta "Très Grande Bibliothèque" que ens ensenyava el seu autor, Dominique Perrault, fa relativament poc, i oblidem que justament el model d'Estat que l'ha construït -ni és precisament que estigui de moda, (no ho està)-, ni és el tipus d'Estat que s'està anant a fer a Europa en aquest moment. En fi, passo al capítol de les excuses que ningú no m'ha demanat sobre la lentitud de les obres culturals i passem a l'última etapa, l'etapa a la qual estem mirant, el 2004, el què hem de fer. El que hem de fer probablement no és a mi a qui li toca dir-ho, jo ara parlo només com a professor, com a observador, com a ciutadà, jo crec que hi hem de tornar, que hem de repetir el cicle però diferent, perquè ara ja tenim una llei, aprovada per unanimitat, pels propis representants de la ciutat de totes les tendències; ja n'hi ha prou de romanços ara, hem de tenir una llei de la ciutat que ens ajudi a fer més àgilment les coses que volem 8 upc3.pm 21/10/98 �fer. Tenim una moral, tenim aquest lideratge que ens dóna el fet de ser referents en molts aspectes; no els referents, n'hi ha molts d'altres, de referents, però som un referent. Al Corriere delia Sera d'ahir, que vaig comprar a l'avió quan venia cap aquí, hi havia dues planes senceres amb dues imatges de la Sagrada Família en les quals no es deia que allò era la Sagrada Família, sinó que allò era Europa: viatjar a Europa, deia. Què més voleu? Què més referent d'Europa que una fotografia d'un monument d'una ciutat, de la qual no s'ha de dir ni el nom, ni de la ciutat, ni del monument. Tenim aquesta possibilitat que jo crec que hauríem modestament d'aprofitar i per una altra banda triar un projecte digne de cara a l'any 2004 que, d'alguna manera, pot ajudar a ordenar les coses. Un projecte que té a veure amb un món diferent, un món de cultures, un món de ciutats, un món en el qual aquesta fase tant buida de la vila global es converteixi en una cosa més concreta, en un món de viles pròximes, un món de ciutats, en el qual nosaltres probablement podrem començar a discutir seriosament i no pas amb aquesta mena d'abstracció inaprehensible que és la idea de la vila global. Tornem un moment enrera per veure l'evolució que hem fet fins aquí. La Barcelona romana tenia cent hectàrees, la medieval en tenia mil. Bé, tot això és molt aproximat i de fet s'haurien de mirar els llibres per veure els números exactes. La Barcelona moderna en té 10.000 entre els dos rius, el Tibidabo i el mar. En un moment determinat, 1840-1860, les muralles peten. Pràcticament en divuit segles vam fer dues estirades importants: de la Barcelona romana a la medieval i de la medieval a aquesta. 9 upc3.pm �Ara estem en un moment, en els últims vint anys, en què hem tornat a petar, el que passa és que com ja no hi havia muralles, el trencament de les muralles ha estat la construcció de les rondes, que a última hora és el trencament de les muralles del temps. Si es fan les rondes i es fa que la gent pugui anar molt més enllà en poc temps és exactament el mateix que si es tiren unes muralles que no deixaven sortir la gent. Les muralles que van haver de petar, com sabeu, impedien construir més enfora i per tant van preservar tota la plana de Barcelona que després va ser l'Eixample. Aquest no és el cas de les muralles metropolitanes que les rondes van saltar però sí que fa el mateix efecte. Ens n'anem en la primera explosió, a una ciutat de 10.000 hectàrees, amb un milió i mig d'habitants, (havíem arribat a un milió vuit-cents). Barcelona comença als anys 1980, una mica abans, a perdre habitants per primer cop en 20 segles. Però hi ha una mica l'engany de no veure que amb la caiguda de les muralles, la població de Ciutat Vella baixa radicalment, i el que està passant ara és exactament el mateix. Està passant que la segona caiguda de les muralles fa que la gent que s'encabia en la ciutat densa, s'escampa perquè se li dóna la possibilitat de fer-ho. De la primera època jo poso l'exemple del meu avi, que va néixer al carrer Jaume Giralt, després va anar a viure al carrer Trafalgar, després al carrer Consell de Cent cantonada Passeig de Gràcia i, finalment, quan es va casar i va començar a tenir fills, que van ser tretze i no hi cabien, se'n va anar a la Plaça Molina. Vol dir que en cinquanta anys, perquè va morir als cinquanta un, va córrer més camp que la ciutat en divuit segles. Tot el que s'havia mogut la ciutat des d'aquell primer que van trobar al costat del quartel de la Guardia Civil del Raval, de fa cinc mil anys, (ben aprop de terra perquè allà no hi ha cota per anar més avall), tot el que s'havia mogut la ciutat des d'aquell moment fins a 1860, que és quan va néixer el meu avi, per entendre'ns, va ser multiplicat per deu en vida d'aquest senyor que va viure cinquanta anys. Veieu la potència de l'explosió que es va produir? "L'altre" poeta va ser Mossèn Cinto que ja va haver de fer una obra en la qual sortien els dos rius, el Besòs i el Llobregat. Barcelona era una criatura que havia nascut a les faldes d'Hèrcules, que era el Montjuïc, i del qual "besar els seus peus voldrien els dos rius, Besòs i Llobregat". I després deia que de les seves defenses eren troneres avançades Montseny i Montserrat. O sigui que aquest home, de cop, va veure la ciutat, l'àrea metropolitana xica i la regió metropolitana. En aquell moment aquest poeta i aquesta generació mentalment s'avancen fins avui, ja dibuixen la Barcelona que nosaltres estem fent. 10 upc3.pm 21/10/98 �1953/1974 Barcelona Metropolitana 50.000 Has. [3.000.000] 4- Barcelona Regional 150.000 Has+ [4.000.000] Ara veiem les imatges de la Barcelona metropolitana de 50.000 hectàrees i tres milions d'habitants. Aquesta va néixer a l'any 1953, amb el dibuix del pla d'ordenació, i va renéixer políticament a l'any 1974 amb el decret que en van dir de la flebitis, quan el Príncep d'Espanya, Juan Carlos, va signar el decret de constitució de la corporació metropolitana, perquè el Cap d'Estat que era el General Franco tenia flebitis i no podia firmar. I aquí va néixer. A l'any 1974 i a l'any 1976 es va aprovar, primer inicialment i després definitivament, el pla general metropolità i ara estem on vam començar. El pla metropolità és el que va permetre que Barcelona no fes el que Madrid va haver de fer i després comentaré. Si mirem el que ha passat després i el que és la Barcelona regional, la de les 150.000 o 200.000 o 250.000 hectàrees, de quatre milions d'habitants, veurem que la forma que té ja no és la mateixa, ja no es dibuixa aquesta ciutat amb un límit, sinó amb un núvol, amb uns punts, amb una xarxa. Aquesta ciutat ja no és un terreny urbà, amb o sense muralles, aquesta ciutat és un conjunt d'aglomeracions que formen una regió o una ciutatregió. A mi sempre m'ha agradat pensar, en parlàvem ara amb en Roca i algú més quan veníem, que s'havia de mantenir aquesta trilogia per poder comparar les ciutats, perquè les ciutats existeixen políticament, vull dir que tenen els límits que els dóna la història política. Brussel·les és petitíssima. Londres, la "city" de Londres és una milla quadrada, o sigui, 11 upc3.pm �quan ve el Lord Mayor de Londres, aquest senyor no és ben bé res, l'alcalde d'una milla quadrada, és una cosa purament simbòlica. En canvi nosaltres en tenim 100 de quilòmetres quadrats, Madrid 600, Saragossa en té 1000, i Lorca en té molts més, el municipi. Això és una cosa que no té res a veure amb la ciutat com a tal. Per tant si nosaltres no tenim un vector com a mínim de dos o tres elements no podrem comparar ciutats mai perquè les estadístiques no correspondran mai a la ciutat real. Quan l'ONU ens va encarregar l'Urban Survey a l'Institut d'Estudis Metropolitans, que van fer en Jordi Borja i la Mireia Belil, vam triar, llavors, un vector de tres elements, la c, la m i la r: la ciutat municipal, la política, la petita -digueu-li com vulgueu-, la ciutat metropolitana i la ciutat regional que corresponen a les fases 2, 3 i 4 de les transformacions que hem vist. Urban Survey Ciutat municipal Fase 1 Metròpoli Fase 2,3 Regió Fase 4 Si miréssim la població, que hem vist que era d'un milió i mig, després de 3 milions i després de 4 milions, veuríem que les ciutats metropolitana i municipal baixen de població, la del milió i mig baixa -havia arribat al milió vuit-cents- i la de tres milions baixa - deu estar a dos milions vuit-cents. En canvi, la regional no, està a quatre milions, 4,2 segons com es defineixi fins a on arribem. Per no existir no existeix una regió, que és una de les grans falles de la política catalana dels últims deu o quinze anys. No hi és. No s'ha fet la regionalització. Hi ha comarques però no hi ha regió. Per tant no hi ha res que correspongui a aquesta mena de ciutat real a la qual m'estava referint. Si hem de valorar cadascuna de les fases, jo crec que es pot dir que a la primera fase l'encert va residir, sobretot, en el prestigi urbanístic que es va aconseguir més que no pas en les grans obres. Les grans obres van ser després, i van ser un èxit popular, podríem dir. La gran escampada de la marca "Barcelona", per entendre'ns. Però en la primera fase es va aconseguir, com he dit abans, que la professió, a nivell internacional, reconegués Barcelona com un lloc on es feia urbanisme de qualitat. 12 upc3.pm 21/10/98 �FASE O Barcelona va pensar i va dibuixar durant 40 anys Decisions encertades Subías, Serratosa, Solans, Socías: Dibuixen de l'escenari dels 90 al 1965 Sostre Potencial -l [Potencial Vallès Central] Algunes decisions heroiques i molt controvertides: a la fase zero teníem les decisions encertades d'aquests senyors els noms dels quals comencen tots per s: Subias, Serratosa, Solans i Socías. Ells van tenir una vista immensa a l'any 1965, figurava que feien un esquema director per a 15 anys, i no, el que van fer és el que efectivament ara (1997) és la regió. El llibre que van produir aquests senyors es va ficar en un calaix l'any 1966 perquè estava prohibit. Era un llibre, l'esquema director, que arribava fins al Montseny, era la regió pròpiament. Això era políticament immenjable, inassumible, i per tant es va ficar en un calaix. El que és curiós és que tants anys després, el pla és del 1975 i ara estem a l'any 1998, en 23 anys, aquest pla encara no és menjable, la regió encara no existeix. La regió del Subies, del Serratosa, del Solans d'aquella època no existeix. En tot cas ells ho van veure, ells van decidir que el sostre potencial de Barcelona-municipi havia de baixar de 3 milions a 2 milions. Això fa riure ara, però resulta que dels 2 milions estem baixant a 1,5, i seguirem baixant, probablement, encara que en unes declaracions, que m'han agradat molt, l'alcalde diu que probablement la gent començarà a tornar a la ciutat antiga, a la ciutat central, a la ciutat municipal, que és possible. És possible perquè hi ha una sèrie de raons que ara serien molt difícils d'explicar, però que tenen a veure amb la pròpia estructura, quasi diria física i econòmica, vull dir de valors, del centre, del centre vell i del mid-town o PEixample. Bé, decisions importants d'aquesta gent van ser aquestes dues: una gran discussió sobre el potencial del Vallès Occidental que no es va tancar, va quedar obert com una ferida i encara ho està. N'hi havia uns que deien que sí, que hauria d'haver-hi 650.000 persones a Sant Cugat del Vallès, i uns altres que deien que no, i encara aquesta discussió segueix ara sobre si Sant Cugat ha de tenir l'estació del tren d'alta velocitat o no. 13 upc3.pm 21/10/98 �Errors possibles Inèrcia diàleg amb política autoritària Aigua i residus Pla Delta, Pla Besòs, Aeroport, TAV Metro, pàrkings Puntillisme I els errors possibles són que es van habituar a un tipus de diàleg malaltís amb la política, perquè clar, la política era malalta en aquell moment, no n'hi havia, de política. I això va produir un tipus de tècnics, i clar jo em poso a dintre, al menys en aquella època molt clarament, acostumats a fer la viu-viu, a no acabar d'afrontar els problemes, acostumats a mirar de colar coses, per dir-ho així, en la mesura del possible. No van afrontar del tot el tema de l'aigua i dels residus, no van donar les bases del que ara veiem que és necessari. Clar, això és molt fàcil de dir, ara. Però ni el Llobregat ni el Besòs i les seves grans infrastructures, ni el metro ni els pàrkings, -els pàrkings no van aparèixer com a equipaments i això jo crec que va ser un error considerable-. Després ens hem hagut d'inventar pàrkings de les maneres més complicades que us pugueu imaginar, tenim una quantitat de plets encara, com el del pàrking de la carretera de Sarrià amb Manuel Girona; cada pàrking és un drama. És més: el puntillisme, el puntillisme era inevitable en aquella fase perquè era l'única manera de salvar la ciutat i el territori en una fase en què la política no era democràtica, i per tant, si hi havia un tècnic que era més democràtic que els polítics que l'havien nomenat, quasi que tenia l'obligació de ser puntillista a l'extrem i de posar en cada punt que allò no podia ser tal cosa, que no podia ser altra cosa que un equipament. Això, que en aquell moment estava justificat, hauríem d'haver vist en algun moment, potser abans del que vam trigar a realitzar, que ja no era la bona manera de treballar en el territori, que havia de ser molt més liberal, molt més oberta i molt més indicativa. 14 upc3.pm 21/10/98 �FASE 1 Barcelona va començar a fer sense diners Decisions encertades Prestigi urbanístic Decisions héroïques: nou equip projectes Tria d'intervencions Plaça Trilla —» Via Júlia Velles fàbriques - instal·lacions —» Parcs Camí crític 1992 Passem a la primera fase. En la primera fase, decisions encertades: el prestigi urbanístic, la insistència en l'equip de projectes. Jo vaig tenir una gran baralla, ara ja puc dir-ho, amb l'Oriol Bohigas perquè ell volia tenir, no me'n recordo quants, però molts arquitectes en un equip de projectes nou, i els va tenir, en va tenir 13 que jo recordi, després de molta discussió. Però jo estava fent la reforma administrativa, com sap la Mercè Sala, i com que havia de fer la reforma administrativa i havíem de baixar de 15.000 funcionaris a 12.000 i fer moltes més coses que no pas abans, allò no casava del tot. Però finalment hi va haver una gran entesa, perquè es va tenir la flexibilitat pel seny de tothom de veure que la casa havia de baixar i algunes coses havien de pujar, i aquesta en va ser una. Es va formar un equip de projectistes amb llapis que no planificaven sinó que projectaven. Crec que va ser un gran encert. La tria de les intervencions, com ja he dit abans, la combinació des de la plaça Trilla fins a la Via Júlia o fins a l'estàtua del Viladomat a la República, a la plaça de Llucmajor. La conversió de les velles fàbriques i dels escorxadors i les estacions de trens en parcs i en instal·lacions, com la Sedeta. Sempre recordaré, i això és impagable, que el dia que es va inaugurar la Sedeta, com a escola i com a centre cívic, hi havia un parell de senyores que anaven al meu costat dientme que ho sabien tot, que coneixien allò, les finestres, i aquell passadís i em van dir: "Oh! és que nosaltres havíem estat treballant 40 anys de filadores, o de teixidores, a la fàbrica". "I ara què?". "Ara estem contentes perquè això és l'escola dels nostres néts". Aquesta emoció era molt especial: la ciutat que va anar recuperant espais d'aquesta ciutat atapeïda, 15 upc3.pm 21/10/98 �la de l'avara povertà que deia el Dante, que havia aprofitat fins l'extrem els pams quadrats per construir una fàbrica, una escola, unes cases, etc., i que de cop podia recuperar zones que havien tingut un ús i no en tenien cap! Les podíem recuperar intel·ligentment per fer parcs o per fer escoles, i la gent que hi havia treballat hi podia veure escoles pels seus néts. Aquesta és una emoció que moltes altres ciutats no han tingut i que nosaltres, una generació com la meva, i jo en particular, haurem d'agrair com una enorme fortuna quasi impossible de reviure. Les altres il·lusions que es viuran, que seran tan importants com aquestes, seran unes altres il·lusions, però no aquella. Després, el fet d'haver descobert molt aviat que per al 1992 s'havia de fer, primer de tot, un camí crític, que s'havia de trobar què és el que calia perquè el 92 fos 92, per a que el 92 fos possible. El primer estudi que es va fer en aquest sentit, d'en Josep Maria Vegara, va donar que el camí crític del 1992, de tot el que es volia fer pel 1992, era aixecar la via del tren, i per aixecar la via del tren se n'havia de fer una de nova. S'havia de completar la sortida de l'estació de França en direcció cap a Aragó i cap al Besòs. I per fer això s'havia de canviar un col·lector i per canviar aquest col·lector, a l'any 1984 em penso que va ser, s'havia de començar a treballar, de seguida, cosa que ningú no entenia: Què fan aquests aquí ara? -deien. Canviar el col·lector enmig del carrer Marina, quan al carrer Marina hi havia la paret del tren i no es veia què hi havia al darrere ni se sabia per què el carrer es deia Marina. Aquesta visió del camí crític penso que va ser absolutament fonamental. Errors possibles Alguns Peris Ronda del Mig semi -enderroc? Errors possibles d'aquesta època, pocs, en aquesta època pocs. Uns sí: alguns dels peris que es van fer, crec i ara ja puc ser molt provocatiu, van ser molt equivocats. Ens vam equivocar perquè els vam fer amb massa ambició. Crec per exemple que el peri del Case Antic no estava ben dimensionat en aquell sentit i el peri de Torre Baró tampoc. És a dir, i ara ho sabem, mal que ens pesa, sempre que un peri dibuixa il·lusions que van molt més enllà, (si van una mica més enllà està bé), però si van molt més enllà del que realment es pugui fer en una generació, en 15 anys, en 10 anys, són realment perniciosos perquè el que 16 upc3.pm 21/10/98 �fan és generar una decepció creixent. Els peris que no es poden realitzar, de seguida que triguen a realitzar-se i finalment es fan, són una mica com el cicle vital, però aquells que realment van tant més enllà del que es pot fer, que són tan ideològics i tan carregats de bona fe, i esdevenen, una cosa que mai no es farà o trigarà molt a fer-se, aquests provoquen cinisme i són una escola de desprestigi de l'acció pública, de la polis. Crec que a Torre Baró va passar una cosa d'aquestes, quan ens vam posar a dibuixar una vall aterrassada, amb unes terrasses magnífiques que mai no tindríem diners per finançar, probablement. I una colla de coses que després van resultar pràcticament impossibles. No havíem considerat prou que tots els habitatges que hi havia eren il·legals i inclús que per enderrocar-los necessitàvem el visat d'un arquitecte, que ningú no volia fer, que cap arquitecte col·legiat hagués volgut signar. I altres problemes d'aquest ordre. Al Casc Antic ens vam passar una mica d'equipaments i quan hi ha molts equipaments que no es poden fer també es produeix aquest efecte negatiu, en el sentit que es buida de vida una zona que lentament es va decandint. Això és el que havia passat en general a tota la Ciutat Vella. Un dia, a la Riereta, prop dels carrers Sant Jeroni i Cadena, una senyora de 90 anys em va dir que la seva àvia ja li havia dit que allò estava afectat i que no es creia res quan jo li vaig dir "doncs ara caurà". Són sensacions d'il·legitimitat que es creen, de no realització de les coses que es dibuixen. Crec que en algunes ocasions en aquella època vam fer aquest tipus d'error. L'enderroc parcial de la Ronda del Mig va ser un error? Molts arquitectes van considerar que s'havia de fer el gest simbòlic que Madrid havia fet quan es va carregar Pescalèxtric d'Atocha. A Madrid, quan van començar van fer un pla nou, s'hi van estar 5 anys, van perdre 5 anys. No van tenir més remei, no tenien el pla metropolità que nosaltres teníem i, per altra banda, van fer un gran gest, molt agraït, de carregar-se una obra, una obra que estava mal feta, probablement. Aquí, en canvi, els enginyers van defensar la Ronda del Mig, a Alfons X el Savi, i els arquitectes la volien enderrocar. I al final vam haver de fer la decisió salomònica o eclèctica de posar un economista que va estudiar el cost i el benefici i va donar que, efectivament, hi havia una part que s'havia d'enderrocar i una altra que no. Perquè la part de dalt estava al nivell de les cases, a la cota zero de les cases que anaven muntades cap al carrer Cartagena i en canvi la banda de baix no. Per tant la part de baix 17 upc3.pm 21/10/98 �d'aquesta ronda quedava penjada sobre l'entresol o el primer pis de les cases i els costos negatius, els beneficis negatius de l'existència de la part de baix d'aquest viaducte eren molt elevats. Al final es va tirar la meitat, es va quedar la part de dalt, es va tirar la part de baix i els arquitectes es van empipar, els enginyers també, i els economistes van aplaudir, probablement. Jo crec que no va ser un error, però m'agradaria saber, ja que estem aquí, quines són les reaccions que això finalment haurà provocat. FASE 2 Sobre un gran projecte : grans obres Decisions encertades 1985: Jornades de Sarrià: Les Rondes El Pla d'Hotels Encetar les inversions> culturals El Holding Procivesa Façana marítima Sobre la segona fase jo crec que les decisions encertades van ser: la de l'any 1985 a les jornades de Sarrià de construir les rondes, -també aquí va passar això que us he dit abans-. Uns senyors que vivien a Pedralbes, que feia molts anys que hi tenien la casa, amb el jardí o el que fos afectat per la ronda, volien fer uns arranjaments i em van trucar per preguntar si faríem la Ronda o no, i que suposaven que no. "Després de tants anys, d'abans de la guerra, això no es farà, no és farà..." Els vaig dir: "Mireu, d'aquí quinze dies us ho diré" I van riure. "Quinze dies? Per què quinze dies?" "Perquè estan reunits a Sarrià uns senyors que estan decidint si es fa o no es fa". I aquests senyors que eren en Parpal, en Torres, en Morales, en fi, tot el seu equip , van decidir que efectivament es feia, que es podia fer i que es faria. I jo els vaig trucar i els vaig dir: "Es fa". Es van indignar primer, després ho van admetre i finalment es van trobar solucions una mica per a tothom perquè el típic pactisme català dóna també per a això. Però la situació inicial era d'incredulitat respecte d'una decisió que va ser molt valenta i jo crec que molt encertada. El pla d'hotels, igual. El pla d'hotels va ser veure que efectivament Barcelona no seria competitiva si no tenia una qualitat d'hosteleria diferent, una capacitat de congressos 18 upc3.pm 21/10/98 �diferent i que això no es podia tenir perquè el tamany de la parcel·la convertible en hotel a Barcelona no donava pels grans hotels que necessitàvem i per tant, si no hi havia una intervenció pública, si no es posaven en joc les externalitats i el sector que les domina, que és el sector públic, que per a això serveix, doncs no ens en sortiríem. Per això, contra viento y marea vam tirar endavant el pla d'hotels, contra tothom, però haig de dir que, amb una certa complicitat, complicitat en el sentit positiu, d'una part dels hotelers que van dir: "No, no, nosaltres patirem per culpa del pla d'hotels, patirem, passarem bé l'any olímpic, patirem dos o tres anys i després anirem millor". I efectivament això és el que els ha passat. Ara, les taxes d'ocupació, amb un 40% més d'hotels, de cambres, són unes taxes d'ocupació molt més altes que no pas les que tenien abans. Encetar les inversions culturals en aquell moment: un altre encert. Crear el holding: crear un holding haig de dir que no va ser un encert nostre, la idea va ser nostra però l'encert va ser que el govern ens va dir que sí, i això és el més difícil. El que ara no trobem, per entendre'ns. Ja voldríem fer un holding ara, ja l'haguéssim volgut fer a l'any 1993 per fer el pla del Delta i el pla del Besòs o per fer el metro o per fer tot el que falta per fer i no es fa, ara. La sensació que jo tinc, és una mica que a Barcelona se'ns fa pagar l'èxit, això passa a la vida, quan un èxit es produeix, moltes vegades es produeix una retranca, una onada contrària. Aquesta onada contrària està durant ja una mica massa, perquè, és clar, això va ser a l'any 1992 i estem parlant de l'any 1998 i anem cap a l'any 2000, i per tant potser sí que ja hem pagat allò que havíem de pagar i, aquesta morositat, aquesta lentitud, aquesta falta d'il·lusió de tots els poders que estan a sobre de la ciutat, per crear els mecanismes tipus holding que haguessin pogut fer el pla del Delta, no s'entén, ja no s'explica i comença a ser realment enfadós. Jo crec que la ciutat s'haurà de posar una mica seriosa amb això. Bé, ho dic evidentment com a observador apassionat, però com a observador. Procivesa, tan criticada i tan benvinguda, va ser qui va fer que al carrer de la Riereta es pogués fer el que s'està fent, efectivament, la plaça Sant Jeroni-Cadena, cosa que va fer que l'amo de can Leopoldo es pogués morir sabent que al costat hi tenia el sol. Es va fer un forat i hi va haver gent que deia que s'estava estripant Ciutat Vella i el teixit antic de la 19 upc3.pm 21/10/98 �ciutat medieval sense criteri. No, amb molt de criteri, amb unes afectacions que ja hi eren: amb poca possibilitat, a més, de fer-hi res més que deixar decandir tot, en tot cas-. Més encerts: inclús la plaça Aliada/Vermell, tan rara, tan estrambòtica, que es veu artificial, a alguns els agrada, i jo em trobo entre aquests. I la façana marítima, de la qual no parlo perquè ja és massa conegut. Errors possibles Estadi Liceu Vall d'Hebró/La Clota? El Pla de Biblioteques Les Torres de Telecomunicacions? I com a errors possibles d'aquesta època: el famós de l'Estadi, en haver-se fixat una data molt abans dels Jocs, l'any 1989, per tenir-lo acabat, amb un compromís que feia obligatori de començar tant si plovia com si nevava, i va ploure, va diluviar, més ben dit. Sobre el Liceu s'havia d'haver aprovat un pla urbanístic abans, es va aprovar, estava en fase inicial, van venir unes eleccions i uns senyors van canviar el vot i van decidir que allò no es feia perquè n'hi havia quatre que tenien unes expropiacions i havien penjat uns llençols a la finestra. Van canviar el vot i no hi va haver majoria, no hi va haver sensibilitat ni per la dreta ni per l'esquerra, ens vam quedar sols, no hi va haver pla i es va cremar. No estic parlant d'efectes de cap mena, ara, històricament, si s'hagués aprovat aquell pla, hagués començat el procés de renovació del Liceu per allà on s'havia de començar, que era pel pla urbanístic i no a corre-cuita després amb l'incendi al darrere. Vall d'Hebrón la Clota, com aquest és un tema molt discutit per altres autoritats urbanístiques i arquitectòniques, no m'hi posaré. Jo no sóc tan pessimista, encara que comparteixo una mica tots els defectes, però hem de deixar una mica de temps al temps, desgraciadament, perquè ja m'agradaria que es pogués donar més vida a totes aquestes coses d'una manera automàtica. 20 upc3.pm 21/10/98 �El pla de biblioteques, que l'Oriol Bohigas sempre es queixava que no es feia, es va fer, però és cert que amb una morositat que no està tan justificada com la de les grans instal·lacions culturals. Hi ha un dubte, però és un dubte massa fràgil per haver justificat l'endarreriment, que és el dubte de: què seran les biblioteques l'any 2005? Però el fet que no sapiguem com seran, si serà millor llegir d'una manera o d'una altra, llibres o pantalles, etc., no justifica que no les fem, perquè últimament tots sabem que l'art està en convertir biblioteques de llibres en biblioteques d'internet, probablement, i Barcelona ha excel·lit en això. Per tant, tot i que és veritat que el dubte ha pesat sobre el no fer, probablement no ho justifica. Sobre les torres de comunicacions tothom té les seves opinions; n'hi ha una que està mal posada, es va posar 200 metres més ençà del que s'havia de posar, amb tota evidència. Segurament hi va haver una acció-reacció, i he vingut aquí a dir-ho perquè penso que és aquí on ho haig de dir, que té a veure amb els humors, amb l'orgull de l'autor, de la professió, etc. L'autor del pla i l'autor del projecte, que en aquest cas eren diferents, com és ben sabut. Segurament aquella torre, posada 200 o 300 metres més enrera, sortint per darrere del Palau Sant Jordi, a tothom li hauria semblat bé, perquè la torre és discutible, però té una forma inequívoca i, el temps ho dirà, és un senyal, un gest que assenyala Montjuïc des de molts punts i s'acaba fent familiar. Però també és veritat que trenca l'harmonia de les línies planes que dominen en el planejament, en el pla parcial, en el projecte en el sentit ampli de la paraula del que és l'Anella Olímpica. Per tant, aquí hauríem de reconèixer un error. Algú em deia l'altre dia que la torre de Foster està fora d'escala i fora de mida perquè, si la tapes, tornes a veure la muntanya, i en canvi veient la torre, no veus la muntanya perquè queda com un pessebre, -podríem dir-, la muntanya queda minúscula. A mi m'agrada recordar tanmateix que abans hi havia aquella torre horrible, que era blanca i vermella, a la dreta del Tibidabo. Recordo que el dia que vam acabar la torre de comunicacions de Foster, hi vam anar amb el Pep Borrell, vam demanar una clau anglesa i vam descargolar un cargol d'aquella torre que després va trigar dos anys a caure, per allò de les antenes, de les cobertures, i les freqüències... No va caure en el moment en què li vam treure el cargol. 21 upc3.pm 21/10/98 �Però no era solament aquella torre que havia de caure, eren totes les torres que havien de caure i, en efecte, han caigut moltes antenes, moltes: del Carmel, del Tibidabo, etc. És veritat que la torre de Foster està fora d'escala, que és una cosa que es discutirà durant segles -imagino-, però també és veritat que permet una cosa que mai més altres generacions no veuran, que és treure el bosc d'antenes que hi havia. Es més: la torre està a escala però no del municipi sinó de l'Àrea Metropolitana. FASE 4 2004 : Què hem de fer? CARTA, SEGLE XXI, EUROPA És possible que la Llei de Barcelona sigui la primera d'una sèrie europea de lleis especials de grans ciutats El 2004 es configura com la ocasió de llegir amb calma l'entrada en el nou segle després de les celebracions del 2000 (Roma, Londres, New York) Barcelona s'ha situat en una bona posició per a expressar l'Europa de les ciutats i les Regions. Passem a la quarta fase. És possible que la quarta i última fase la comencem amb la carta, amb un projecte per al 2004 i amb una bona posició europea. Penso que és possible que la llei de Barcelona sigui la primera d'una sèrie europea de lleis de ciutats. Tothom reconeix, cada cop més, que Europa és, sobretot, un sistema de ciutats, tal com es veu des del satèl·lit, que no cal inventar-se-la, que no és un concepte buit. Des dels satèl·lits es veu que aquí a Europa hi ha més llumetes que en altres parts del món. És un sistema més dens, més construït, més convencional, més culte, més car -més car de netejar, entre altres coses- però que dóna uns beneficis superiors als costos addicionals, aquesta és la hipòtesi, als costos de més que té. És la gran riquesa i el gran cost, també, d'Europa. Barcelona haurà estat en aquest període l'avançadeta, una mica, de les ciutats que s'han promogut més com a solució que com a problema. Ens havíem acostumat a sentir parlar de les ciutats com a problema i ara a mi m'emociona quan veig al Jaime Lerner, que era 22 upc3.pm 21/10/98 �alcalde de Curitiba i que després ha estat president del govern de l'Estat, dient al respecte de les ciutats educadores -que és un altre invent de Barcelona- que: "les ciutats no són el problema sinó el problema i la solució". I que són més la solució que el problema, i perquè són la solució, esdevenen problema. Però no hi ha solució fora de la ciutat i, per tant, més ens val que tinguin solució. Un dels elements que la meva experiència em porta a defensar amb cert apassionament és que les ciutats necessiten una llei. No hi ha cap llei general que sigui vàlida... la ciutat és una construcció massa complexa: els físics ho deuen saber millor que nosaltres, i deuen riure quan veuen que els polítics, els advocats, els arquitectes, els economistes no ens en sortim. Però és evident que la ciutat és una construcció que té una capil·laritat i una complexitat de la qual no es pot donar raó amb una llei nacional, per bona que sigui. Una nació que sigui sensible el que ha de fer, farà la llei de la ciutat, de les grans ciutats, i després, o al mateix temps, veure com es lliga la gran ciutat amb la comarca, amb la muntanya. Això Barcelona també ho ha fet, Barcelona ha lligat unes aliances amb els poders locals dels Pirineus, i ha tingut, evidentment, un respecte pel que és l'estructura del país com a país. Però és evident que el país com a país no anirà bé si els seus punts concrets, la seva ànima, les seves ciutats i els seus motors no funcionen com haurien de funcionar. El 2004 es configura com l'ocasió d'actuar un cop passada la bromera i l'apassionament del mil·lènium, que aixecarà onades de passió a Nova York, a Londres, a Roma i a tot arreu. Com deia l'altre dia el prepòsit general dels Jesuïtes a Roma, el Pare Koltenbach, el 2004 serà un bon moment, serà un moment en què tot això haurà passat i llavors es podrà llegir amb una mica de tranquil·litat el que realment està passant en el segle XXI. Aleshores es podrà parlar amb una mica de calma i de rigor. Barcelona, en tota aquesta línia, de cara a aquest futur està en una bona posició per expressar aquesta Europa de les ciutats i de les regions sense la qual nosaltres no aniríem bé. Moltes gràcies. 23 upc3.pm 21/10/98 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Les fases de transformació urbana de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-01-08 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Urbanisme Planificació Infraestructures Cultura Description An account of the resource 23 p. amb esquemes manuscrits de PM. Conferència realitzada a la Fundació de la UPC. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Politècnica de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2579/19860409d_00117.pdf 9daf086b6dce37a40333dfed1b9755be PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa. Text de la Confer è ncia pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al Club "Catalunya i Futur" Barcelona, 9 d'abril de 1986 Exp. 705/84 IMPREMTA MUNICIPAL �SEi JQRS: tf'.CP.AIR AL CLUB CATALUNYA 1 FUTUR L'OpORTUNITAT QUE DON.A.-DM -PARTICIPAR EN AQUEST CICLE DE CONFERNCIES. SPM,ERAL DEL CICLE -"LA CONCERTACI5 SOCIAL 1 LA CRISI ECON5HICA"- EM SEMBLA 1)'ALL5 MS LP INICIAR LES ACTIVITATS D'AQUEST CLUB. HEU SABUT TROE • R UNA ;MIATRIA MI1 PODER DE CONVOCATRIA. POTE= ALCj i. ENCRA ES DEMAMAR:i QUE HA DE DIR L'ALCALDE SEA P EST -1-j; CoMPETECIA (E JE APAREMTMEMT ESCAPA DE LA SEVA AL 1ARGE DE LA COYNCIDENCTA DE QUE AQUEST ALCALDE ES P77 FoRmAcIr3 UN ECONOMISTA. ELS MEUS PRMDECESORS IB AQUESTA rnIBUNA. NICOLáS REDONDO, JOAN IDEICTC PROTAGONISTES EN ELS PROCESSOS DE COECERTACI5 SOCIAL I DE LLUYTA CONTRA LA CRISI. PERE) PODRAN PTPEGULTAR-SM, fflUM POT ENE UN ALCALDE, QUE POT rER UN AJULTMENT?. ..AQUEETT EM. 120,Z:ja . PER CONTESTAR AQUESTA P IE7GUNTA, PER RESUMIR ALGUNES INTERVENCIONS QUE HE FET EN �AHYE ANY I MIC EN DIFERENTS AUDITORIS. TRAEn DE CO7E:VENCER-LOS DE QUE ELS AJUNTAMENTS SóN UNS BOMS GESTO -ES, ••-••• • • • EMPRESARIS • • • • - .1-COM-A-TAL'EPRESARIS NO S,SH INSJESIMLES A LA cnIsI ECOU(SMICA, MES EJLLa D'ALIJO' ONU LES USTPICTES COMPETNCIES LEGALS ELS OBLIGUEN. CEPLIWE QUE LA CONTRIBUCIS DELS AJUNTAMENTS A LA LLEYTA CONTRA LA. CEISI POT SER IMPORTANT. NO TAN EN . TERMES OUANTITATTES, DE CONTRIBUCIó A LA FORMACIó DE CAPITAL, DE HEDUCCIó ,: -)E LA DESOCUPAD i6 -QUE TAMBi; HO SóN- SINO EN TERMES -)'AI.JImAc175 DE L'ACTIVITAT ECON¿MiCA, DE DESV7TUUNIET D'UnA ATMZSFERA PRODUCTIVA SOHORTA. MOLT MÉS QUE EA .1 BPIA REALITAT HO JUSTIFICA. DE LES COSES QUE DIRf PENSO QUE TINDRAN MES ACOLLIDA ARA. GUE LES PRIMERES VEGADES QUE LES VEIGDIR...--AA nuA',7-1 1CìLEF RECONEIZ QUE LA CRISI HA ENTRAT EN. CRIS 1, SI ===!1.1M2MIL.,001 ~~~~~0114-- 277rETEU EL JOC DE PARAULES. PER AIXeS ARA ES FSCIL DE C'nEURE (11'1, MISSATE CAL SER OPTIMISTES. PER o FA UN ANY AQUEST SONAVA Mf7,S FANTASI5S. �ELS AjUNTAMENTS COM A GESTORS EES . JUITAMENTS DE CATALUNYA I D'ESPANYA, S(SN CAPACOS DE GENERAR, tlITJANOANT L'ESTALVI I LA INVERSI¿, UN CANVI 7S,XPCTATIVES ECONc-SMIQUES i. ,1,1‘,S IMPORTANT OUE DL QUE PODRIA PROVOCAR U1J AUGMENT DE LA CIRCULACIo MONETaRIA DES DEL BANC D .. EL SISTEMA DEMOCR12IC LOCAL :‹f- ,S EL mns ADEQUAT PER p nonuw UNS SERVEIS AJUSTATS A LA DEMANDA. ..LA CONFIRMACIó L'AODl LSTA AFIRMACI6 LA. TEOBEM A DE L'ALTA MORTALITAT POLITICA. A YAS ALCALDES DE LES POBLACIONS ON ES PRODUEIXEN FONoMENS TPEP Arlo LO ES POT ADMETRE EL SIMPLISME QUE CONTEMPLA EL DJ.:7',R Er: COM A i'INICA REFER(7?NCIA I VEO ELE AJONTAMENTS COM UMS GASTADOPS IRRESPONSABLES. .; SLS ALCALDES HAN ESTAT mns A PRO'? DE L'ARQUETIPOS „SCHUr P ETERIn D I MPRESARI QUE MOLTS DELS QUE PROF1YSSEN COM A EMTP 7P -1- E. RA7I CORRE= MS RISC, FINE I YOT EN EL SEU »TYSL, II 'TGEESSOS 1 A LA SEDA VIDA PERSOflAL, �L'ADMINISTRACI5 LOCAL .f7,S 7DNINISTRACJ6 QUE EST6 Hf,'S A Eno DELS CIUTADANS p PER TANT, 7,1-1 EL SECTOR DE PlIBLICA hnS F¿ 1CIL DE SER CONTROLAT 7' PELS NATEDZOS CIUTADANS. 7,zurTiuTnNTs ELS NO TENEN PR(T)PIAMENT L'ELEMENT DE LA COUPETNCIA Pl6TUA. ENTRE ELLE, PERCS EN CANVI ES FkIL LA CD ENTRE A.jUNTAMENTS. )T(' EL p unLIO, O EN AQUEST CAS CES CIUTADANS, COMPARA, I - pnT M ,ODUIE-SE EL FENC SMEN DE "VOTAR AMB ELE PLUS". ES A DIE, PoT I ? TRASLADAR LA SEVA RESIDNCIA SI 7LS SERVEIS OFERTS PEP L'AJUETAMENT DEL COSTAT S6N MILLORS QUE ALLA. ON S'EST'á VISQUEET. LA PRONTHITAT ALE CIUTADANS DEL SECTOR LOCAL JP OLT ')JE. A A LES ELECCIONS LOCALS UNA FORCA PISCALITZADORA 5 110 0 L'ADMINISTRACI6, E LA PIJE ns NORMAL EN ALTRES NIVELLS DE EN Qun LA COMPETNCIA ELECTORAL ES BASA 170 7MENTALENT EN IDEES MOLT GENERALS. LA COMPROVACI5 DE nuE COH-PLEIXIN O 110 ESCAPA QUASI TOTALMENT DE �L'EXPEC.TA EN LA VIDA SOCIAL OUOTIDIANA DEL CIUTAD á - CON INMVIDE. 5.NUN1,7) L'ESTAT fS CLARAMENT DIFERENT DEL SECTOR PRIVA 1' LS SRíTIOA DE L'EMPRESARIAT A L'ESTAT ES RASA EN LA COMPARACI5 AME EL SECTOR PRIVAT ON EL CIUTAD7a. POT COMPRAR O NO 50: .1,PR5'.R, COSA QUE NO POT FER AME L'ESTAT. AL SECTOR LOCAL, PER, AQUEST TIPUS DE CRiTICA LIBERAL S TAU vaLIDA LN LA :MESURA EN QUE AQUESTA COMPROVACIo DE 1\11..) QUALITAT 1 DE PREU NI ES. 1 ELE CIUTADANS LA FORMULEN CADA Q UALSEVOL ALCALDE D'ESPANYA POT TESTIMONIAR FINS A QUIN :EN PRESENT LA PRESSI(5 DE UN "KERCAT" DE CIUTADANS QUE UI PECOPDA CADA DIA. EL QUE EST FEN T 1:3n O EL QUE ESTa CAUDEJA DEFINIR, PER, UNA GRANDA.RIA MSTNIMA A. PARTIR DE L7'„ LES CORPORACIONS LOCALS PODEN ASSUMIR AQUESTA CONDICTJ', DE GESTORS PER EXCEL.LENCIA. LES DIMENSIONS MS APNOPTADUS SERIEN AJUNTAMENTS GRANE; I MITJANS, COMARQUES I a'n:Es METROPOLITANES. ELE DISTRICTES I ELS AJUNTAMENTS PETIT3 ACATEN LES UNITATS POLiTIQUES DE PARTICIPACI6 O DESCENTRALTTZACIo TERRITORIAL. .,— _ • . , - - - •, 71_ �n7,Ls 405 EUNICIPIS DE CATALUNYA, 50 TEMEN ENTRE 5.000 I 10.000 HABITIANTE, 30 ENTRE 10.000 I 20.000,E24:ENTRE 20.000 I 5M.00, O ENTRE 50.000 I 10.000, 7 IEETE 100.000 I 500.0'101 HOfl.;,?.S UN, BARCELONA, AME T :Ins DE RIN MILLIó I N T E. D'A ET DES 7.-l'AQUESTA CORRORACInNE LOCALS PERSPECTIVA f'.,S EVIDENT QUE COMPARTEIXEM ALGUEES DE LES LES CACTER,ISTIOUES DE LES EMPRESES, ES SIGNIFICATIU QUE QUAN S -1'S 7 EMA D'ECOMOMIA CENTRALITZADA ES VOL FER UN APROPAMENT AL SISTEMA. DE MERCAT ES RECORRE ALE AJUNTAMENTS.VA ENCCETR N NUNGRIAEON PER PRIMER COP LES CIUTADANS VYN PODER COMPRAD. UN PAPER QUE DONAVA INTERESSOS. I AQUEST RAE EE ;'.:LSE PUES AJUNTAMENTS. EL CAER DE LA INCORPORACI6 DE PROCEDIMENTS INFORMkICS, EA CAPACITAT DE REACCIó DELE AJUNTAMENTS HA ESTAT 'OLT A PROP DE LA QUE ES DIU QUE TENEE LES EMPRESES. L'AJUETAEET DE BARCELONA EN VA SER CAPDAVANTER, PERO. L'ESPERIT INNOVADOR 5 'EA. EXTS A MUNICIPIS MnEE,,PETITS. �EL NOSTRE CAS, QUAN LA QUE LLAVORS ERA MINISTRE_ YRA10ESA. DE COMERC EXTERIOR, EDITH. CRESSON t EN VA VENIR A VERA, VA OEERTR-NOS COOPERACIó EM LA PR00UC0I .5 DE SOFTWARE p, n1 . ;:ulT m Pr7 TIli. 30 LI VAIG CONTESTAR NOSALfEEE ELS LT VENTEO. CUF D'ACORD, QUE I NO ERA UN "FAROL", SI EM PERMETEU E'EXPREESI5. EN AQUEST CAMP ESTEM. ES AVANÇATS QUE LEE INICIATIVES D'OCUPACI.j; - EADICIONALrLENT D:21'417(51-A71 ELS AJUNTAMENTS HAVIEN VINGUT UNI\ S ( : 7.RIE DE TASQUES I ACTIVITATS, MOL TES DE S. J. UALS OWPETENCIALS, QUE INCIDIEN DIRECTAMENT SOBRE LA FC0N(7)MICA LOCAL: EA:3ILITACI5 DE SSE INDUSTRIAL, REAL I 1. (7, O ' ONRES 1 I 7.,WRP-kE S TRUCTURE S , 1 CONSTRUCCIó D'EOUIPAMYUTS COL.LECTIUS ENTRE ALTRES. TOTES AQUESTES ACTUAIOES ANAVENi„ ORIENTADES CAP A L'ATRACCI5 DE NOVES TEDSTIES, LA. CANALITZACT D'INVERSIONS FORANIES QUE TMPLIOEFSSIE LA. :-\.PARICio DE NOVES EMPRESES, LA CREACIó DE LLOCS DE TEEALL. !EN SiNTESI, ES TRACTAVA DE nESURES DE "ACOrPAEYAMEET" D'INICIATIVES I DECISIONS VITIT,UDES LE,'„ NONA, J'AGENTE PI-IPLICS O PRIVATS GEMERALMENT EXTERNS. TOT �V72-, l'IMPEDIR EL CAOS, EL MALBARATAMENT, 1 LES DES TP UCCTO ARBAMiSTIOUAS 1 ECOL5CIQUES puE VAN ACOMPANYAR EL DESEHVOEMPAMEMT DELE; Ü. HAEPREADR PROPAAITA, NINGII. SI AFIRMO OUE LA 'JURADA, LA LES CARACTERSTSTIOUES DA SA CRISI VAN DESEO:RDAR AMPLIAMENT LES NOSTRES PRIMERAS IMPRASSIONS I MAI\CCIOH„ LA coImeInNcIA AME EL RESTABLIMENT DEL A. SISTEW Di. MOCRkIC 1 LA IMPERIOSA MECESSITAT DE DONAR RESPOST L'ALEAU DE DEMANDES 1 REIVINDICACIONS SOCIALS HA FET DIA1CIA DURANT HOLT TEMPS EL PODWR. ASTABLIR flAJAIAA ni AA LES PRIORITATS DE LA NOSTRA ACTIVITAT 1 LES MOATA EASPASAS. DIE TAmn, QUE LES POLÍTIOU7S ESPECIALS CONTRA A'ATA E TAALEENTADES "PER LA MAJORIA DELS ESTATS HAN DEOSTEAT (DEE TOS TEAMT NECESSRRIES, EL SEU ALAST HA ESTAT AT m TTAT EN LA '1 "A COMTCTA m I, «CURES ESPECIALS DE ALLARGAMENT DA L'ADAT 1)'ASCOLARITZACI45, DU1 ,SISTWA 7,DUCATIU JUP,IE\ AJIAS I 1 .?501i5-lo p ,:A.L, IPADEELA 1 REDUCCIC) DE 55555, S751 07,:‹ICSTRAT LES JORNADA DE euE POSEER ARAH MESURES NECESSMUES, // �PEP3 '.:ILA':LY:MT INSUFICIENTE. p, U DC 'PENEN UN ABAST MOLT US GRAN ALGUNES ALTRES MESURES D'EMERGNCIA QUE HAN ESTAT PRACTICADES DURANT AQUESTS LA CREACII; ANYS DIRECTA DES DE U'AWINISTRACIcS DE LLOCS DE TREBALL TEMPORALS, ALLCS QUE CONEIXEM SOTA. EL NON GENRIC UN TANT DETERIORAT DE "ILI C'iPf\CI-j ; COUNIT7iRIA", O EU LA SEVA VESSANT AS NOVEDOSA I ENDE TINTE ".E OPORTUNA DE LA "FORMACIJ) OCUPACIONAL" DETINADA RR I ORTTARIAIIENT A JOVES QUE BUSQUEN LA PRIMERA FEW2\ I WPEREINCIA PROFESSIOEAL. TZ\WP,TEIR, AOUESTES DARRERES MESURES HAN SUPOSAT, TOT SER PAPCIALS, SOLUCIONE PROVISIONALE A DETERMINAS COL.LECTIEA .ARGINATE DEL MERCAT DE TREBALL, NECESSITATS DUNA, D'UNA. ASSISTNCIA DELS RODEES PGBLICS. PER AIXeS SEUE,LA UN EVIDENT RETROCnS LA INTENCIS DEL GOVERE DE LA GENERLITJEC DF CANCELAR L'uNICA L'ETA PRESUPOSTARIA LENES IFICNJ:IFNT irib::JÁbÁ. A LA LLUITA CONTRA L'ATUR, DESPRS DE L'ESPECTACULAR T FALLIT MUMTATGE DE LES OFICINES DE REEESTiAR corsELLE. LES COOPERATIVES "FORCOSES" MONTADES PER LA DE =BALL. �SRES UNPTE, / 5 6N LES CONSIDERACIONS D'AQUEST TIPUS (E CARaCT -ER ESTRUCTURAL DE LA CRISI, LA INSUPICIeWRCIA DE LES POL1 IOUES TRADICIOWALS, LA DECEPCIo GENERADA PER LES SOLUCIONES MIRACULOSES viNGums DE FORA) ALL5 QUE EXPLICA ER GRAU PART 7\Q 1 EST FEU MEN QUE AWAT GEWERALITZANTSE TOTA Juinc-w7, OCCIDENTAL I OUE hA REBUT EL NON PER DE :CALS D'OCUPACI5" (ILE). ES CURIOSA AQUESTA GEWERALITZACIC-7.) P1AEGRAT LA DIVERSITAT DIE PROTAGONISTES, ESCEM;:kRIS, CONTINGUTS I r5RmuLEs JURSIDIQUES. EU UNA. RESOLUCI6 DE CONSELL DE MINISTRES DE LES COUUNITATS EUROPEES, DE JUNY DE 1984, ES POSA L'ACCENT EN RECONEIXER L'APORTACI5 OUE LES INICIATIVES LOCALS HAN SUPOSAT E LA LLUITA CONTRA EL ATUR I EN LA REVILITZACI5 DE ! L'ACTIVITAT ECON¿MICA. LA OCDE, EL CONSELL n'EUROPA, EL PAPLAMENT UUROPEU HAN EXPRESSAT TAMBe EL SEU INTEReS PER At":"U",,ST MOR FEN6MEN QUE SEMBLA HAVER TRORAT RUS EEUU I A A4RICA LIRATIWA NOUS ESCEN6RIS D'EXTEWSI5 I EXPERIMENTACI6. DE POSAR ENEMPLES RESULTA PARTICULARMENT ------DIFICIL REFERIR-SE A ANGLATERRA, l at4 SECONS UNA ENOUESTA L'HORA �27% DE LES AUTORITATS LOCALS DF ELUNICIPI S TERP4E ' _1",02. 11:11:t TIPUS DE ENTRE ALTRES , RLS 11UNICIP I S INSDUSTRIAL DEL G 7\'Es LCEDEES ERISTOL , cAP,DIFF, MOTTIUGHA FI, ESTRUCTURES INDUSTRIALS, CDADC 7'5_1" ,G1,1::Z SOUTHAMPTON EilANCERES, DE COCPEEATIVES, FORMACI5 1 ASSESSORA:IENT PER LA SE RON. P CRACTEONES EMPRESES A DORTVIUND S'NA CREAT UN CENTRE EUELCISALUF nirusio DE TECNOLOGIA A LES DETIENE I MITJANES Ei-IPREEES. FRANCA UN DELE 250 COMITS LOCALS PER I EXISTEIXEM 1' A TOTA FRANCA A COORDINA L'AJUTAHEET, SINDICATS, PATRONAL, GREMIS I ASSOCIACIONS EN EL '[.;EU ESFORC PER A LA CREACIo D'OCUPACIo I NOVES 1\CTIVITATF,. ALE1 EEUU ir . ' A FILADELFIA, AJUNTAMENT I LA CA_MBRA DE CODEEC, HAN ESTIflULAT CONJUNTAMENT LA CONSOLIDACI5 DE NOVES EM E RESES ETTJANCANT CRflIE SoL 1 LOCAS INDUSTRIALS, IEC ,ETIDH E TSCALS, ETC. A LA CIUTAT CANADFJZCA DE WINNIPEG, Yfl:ORITATfl v,...E1-ucl.,; LOCALS 1 SECTOR PRIVAT „,or r:, Pm--10. DEL CENTRE RISTéSRIC. EN LA �1'1E1,71 DE LA NATURALNSA ESPECiFICA DE CADA CUINFS SON LES t'....A.RACTERISTIOUES COMUNES OUE F15( DEDU1IM :i D'AURST AMPLI NOVIMENT DE L'ILN EN EUROPA? fA]O LLOC, MALGRAT OUE LA FINANCIACIJ) PUGUI E1 OCASIONS DE FONS EXTERNES, L'IMPULS INICIAL OCA P ROCiEl11- AL RE'' T IONA COnUNITAT LOCAL. PAN ESTAT CREADES PEA INDIVIDUS O COL.LFCTI1S ARRELATS AL LERSIHT(NI, TR.7-'CTEN CPNCR7TS DE 11 LA p oinAci5, :"IUMANS, RECAE. EJE DONAR 1 RESPOSTA A NECESSITATS ES PROPOSEN POSAR EN TENSI5 To;CNICS O FIMANCERS LOCALS I1FR.A1TI(oZATS FINS AL MOMENT. TE:R(77E, INTENTEN El 11 0 1 APORTAR A LES NOVES INICIATIVES UN SV.11T EQUILIBRAT: LA CRNACI5 DE LLOCS DE TREBALL ESTARLES 1 LA GENERACIo DE RIOUESA D'AFECTES OUART, S'ESFORCEN PER INCORPORAR LA DIMENSIJ; ECON¿MICA A (,)PRACICS HARITUALIENT ENFOCADES DES DE PERSPECTIVES �ASSISEEC1LS ESPECIALMENT DIRIGIDES A COL.LECTIUS cimpu, SUSCITEN L'APARICDS U' UN MOVIMENT ANOMENAT "TMCEB SECTOR" O "ECONOMIA SOCIAL" INTEGRAT PER COOT=TIWY3, SOCIETATS LABORALS, MUTUES, FUNDACIONS I UN SLWIT D'ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE s HIM DE LUCRE. TUNDUIZEN A PRIORITZAR ELS D'ORIENTACI5, ASSIST(75NCIA, F91ZACI6 IS i ASSESSORAMENT, EN EMS TEADICIONALS 1,,uwalciorS I PUSTECS A FONS PER DESBORDEN ELS CONCEPTLS 1 iJITCIY T C 7,‘ 1-)A. S (7 • DU SECTOR PuBLIC I PRIVAT, OIJN ASSUMEIXEN C014PLEP4.1,..:NT0.1 • 7\ i-S î FUNCIONS < JI,J•ASPECTES JUSTAMENT DESTACAT PER EXPERTS I ANALISTES nEL CORELACI PENC;MEN DE L I TLE, ES QUE NO EXISTEIX EECESSIVA ENTRE COMPETNCIES MUNICIPALS FORMALS EXRERICIES PORTADES A TERNE. ENCARA YIS, COM. ASSENYALA UEA RESOLUCI5 DE LA CONFERNCIA PERMANENT DE RODERS LOCALS �I BECTONALS, ÇEJL PERTANY AL CONSELL D' EUROPA 1 QUE DES DE UNE ES -PESIDFIZ L'AMIC AMTONI SIUNANA, "AQUEST • ??..ETEXT UTILITZAT FINS 1 TOT PER MUNICIPIS I REGIONS DE ELS PODERS LOCALS TENEN UN AflPLI CAMP DE JcTAU", PER CONCLOURE AME UNA AFIFtlACI(.5 AME LA QUE COL-XIDTM: VOLUNTAT "7S TRACTA FONAMENTAIMENT D' UNA DECIDIDA PMLSTTICA D'INTERVENIR EN . TETE ELS RECURSOS TE-I FUEAME EL flIZIH. ESFORC IMAGINATIU". DEFIUTTIVA, EL QUE NI HA PEE SOTA DE TETE AQUESTS PLAMTBUí\MEHT ES LA CONSTATACT j; DE QUE, n'.-1 GENERAL, I EN LA SEA EL•riWUCIPIS CONSTITUEIXEN UN AGEMT ECONCSMIC REOPIETARI (PATRIMONI URE7-1: O . -RURAL) IEVERSUE (EN OBRES, EQUIPAMEN-TS) ,ECAPTrAuR ,.(TAYES, IMPOSTOS) - PFR. IVICADOR (SJSL, INFRAESTRUCTURES) - GwJzArio-14 DE SERVEIS (EDUCATIUS, SANITARIS) PROFEDOE..b'0CUPACICS - REGUJ•DOB. D'ACTIVITAT-'ECON6MJCA (ORDENANCES, MERCATS) PRO:40TOR (NI RES, EXPbSICXONS) �---00. 1 . [J.IDOR413ENS, 1 UMPRESANI ERVEIS) (NECEEN 1..1.11ILIC-LOCAL) O VULL DIR QUE LA IDEA DE LA DIMENSIS LCONE[ICA DE L'AJUHTAnWT, O OUALSEVOL ALTRE NIVELE DE L'ADMINISTRACIS, A D',=:.(ELUSIVAMENT O FONAMENTALMENT AAM L'EXTSTeNCIA D'UN SLCTB O LOCAL. OUAN EXISTEIX, D'ACORD, CAL DE MANERA EXEMPLAR, AflB CRIT=IS DE RIGOR, 5'LFTCCIA I DE COTETITIVITAT. TRACEN TAMPOC DE REALITZAR CONCESTONS GRATUITES AQUELES OUT RESUSITEN LES VELLES TEORIES LIBERALS EN 1)5.:TWA. "L'AJUETAMENT MSINIM". NO ES .[ACTA, EN ABSOLUT, DISCUSSI5 DE "OUAET" 1 '1 TEN 1 Ni:E. ES TRACEN, SEDnEToT, DE SER "coi— HA DE L'ADMINISTRACI5 LOCAL LA. SEVA INCIDNCIA SOBRE LES ECON(73INIOUES = nr LA COL.LECTIVITAT PERTINEUT LA EORMULACI5 RECOELIDA A LA nAacELoNA" AMB MOTIU DE LA CONFERNCIA DE CIDTATS: "LA GRAN CIUTAT HA DE PEANTEUAR-SE AVUI �SEVA POLíTICA ECOW_MICA". SE A DIN, CON ETA ŒN SRPBNSSA. ELS SEUS RECURSOS, LES C IT' Tif7,r COHPETNCIES, ELS SRUS IRSTRNT4ENTS TRADICIONALE, LES SEVES RELACIONE AMB Nou E AcTons DE LA VIDA ECOM(..TCA LOCAL, UNA PEDSPTXTIV, UNS OBJECTIUS CA PACOS DE PORTAR SOLUCIONE COflPLLES ALE PROBLEMES DE L'ATUR, DE LA CREACIS DF, NOVES LSPNSRS I HL DESENVOLUPAMENT T jtRMONIC DE LA. LOCALITAT. TiSNA A ESPANYA FAN ANAT APAREIZENT INICTA T IVES LOCALE N'UK.B.j7)7\ei ¿YE EL SUPORT p us GOVERNS MUNICIPALS. PROMOCI6 TNABILTACI j) WS SE)L INDUSTRIAL MITJAN(ANT MPRESES (VILANOVA I TERRASEA); SUPONE A L'ECONC;MIA 1.1 " 1 ( .; Runí • I SABADELL); POTENCIACI6 DIRECTA DE LOCAL (UBIOUE, CaDIZ); P1OGRAr'IES DE NLSBNVOLUPANSNT INTEGRAL (LEBBIJA, SEVILLA); ARTICULACI6 DE LES SONNICACIONS (71ERIES AND LES NECESSITATS ROCALS (ALP, SNS D'U(2',ELL). �-„ YE' z• -; EE lz:Cj L'ASTIENT DE EARCEflONA ES UN CONGLOMERAT D'aREES 1 D'IPESE::: EL VOLW4 DE NEGOCI DEL CHAL EST. AL VOLTANT DELS 140.000 u TLION-S—DE,EpESSUTES 212 lE COM22 EL VENTALL DELS SERVEIS QUE DES DELS SERVEIS DE SOPEARE cLAvAr:-:iuiLp Al. I TEATRE INFANTIL, LA SEVA CNT T FINS E A 2 )DUCCIo REPRESENTA PRODUCTE INTERIOR T.;RUT DE LA CIUTAT. S r:S:SDUIT TE fIS LA PRIEZ u_ E l1PRESA" DE CAT.MAEFUs.. I LA QUE ENCELE COLATERALS EN TOTES LES DIRECCIONS. GFNEFA. :E'AJUFTAMENT Tr7, UNA PLANTILLA DE 1, Er,F.: DE 11.000 2.000 CONTRACTATS LABORALS. SI AFEGIM EL 2/1 /11 'DELS ORGANS AUT5TWMS DE GESTIE) 1 EL DE LES 1UNICIPALS, 2-omir,Eri XIERES AL VOLTANT DELS 24.000 LLOCS DE TREEALL. COMENCAMENTS DE L'ANY 1906 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA 4J)17.. DF LA SEVA ADMINISTRACIE, CENTRALITZADA AMB 22 oncHIsLs w .,[s 1 UT5MOMS QUE PRENEN FORMES JuRinTguEs DIVERSES, L'oGAI ESPECIAL FINS L'EMPRESA. META, PASSANT PELS PATRWATS LES FPRESES MUNICIPAL;. EL COMSELL D'EMPRESES I LTETFCICIMS HJNICIPALS AGRUPA 13 D'AOUESTS ORGANISMES: �m UNICIPALS NIXTES (7 RP,SPECTIVNT) ,U:T.í COI ENS PWRONATS, IflSTITUTS O ORGANS r IUR l'OT I NO REVESTINT EORMA JURíDICA 'EN P RESA TENEN [INT\ ACTIVIT7T MCONCiMICA INRORTANT (PATRONAT S .-S)T- CTIPAL L'SAITA'nGN, INSTITHT DELS SERVEIS FENER:\PIS, INSTITUT NUNICIPAL D'ASSISTINCIA SANIWIRIA I NOU). ,T\JOPIA D'APUESTES ENPRESES I INSTITUCIONS (TOTES ME .NYG ,ES CNPANYIES DE TRANSPORTS, EL PATRONAT NUNICIPAL L'ITAP,ITT\,TGE I MERCABARNA) S'HAN CONSTITUIT EN ELS 1922: S.P.E. D'APARCAMEMTS I INSTITUT MUNICIPAL DE 5517V] :15 1983: P011 1' T.E.R.S.A. 1 I.C.B. 1984: 1TJS: S.P.M. PARC ZOOLZSGIC, A.O.M.S.A., r p omT T. INCIATIVES, S/A. NOVES EMPRESES I INSTITUTS, OUATRE RE2';:75: 5 TEN NOVES FORTIES JIMIDIOUNS PER GESTIONAR SERVEIS I �JA EXISTENTS (I.M.S.F., T.E.R.S.A., I.U.A.S. I * DE NOUS SERVEIS MUNICIPALS 2 7UPRESENTEN LA CREACIC) ZOO); Ap A I.C.B.) 1 LES ALTRES 3 REPRESENTEN NOUS TIPUS D'ACTUACI j) MUNICIPAL, LLIGADES EN ALGUNS CASOS A LA TEJIIIT EN COMPTE NOMnS AOUELLES EMPRESES T PATRONATS OUE HAN COMPOETAT EL 1935 PEP KIF -RES CW1 EXERCICI COMPLERT (EXCEPTUANT TICIATIVES, A.O.M-S.A. 1 FRONT MARITIM) LES SD7,NIFICATIVES DEL CRUP PAL QUE Fa A L'IMCIDNCIA EN L'ECONOMIA LOCAL 1 A LA GENERACI6 DE RECURSOS, SON LW SEGENTS: �(durnt 1".1.ny 1965, en M) 1. Munic. E. NIunic. E. Sietes Volwas clesDses 1.644 D IAL )..)56 22.860,6 Desoeses Consumptives 2.696 5.075,1 604,7 6.375,8 Ingressos Rer activitat 7.535,8 14.811,6 1.536,9 23.884,3 40.480,6 V, 1 1.• InversiO 3.685,3 1.948,2 Planti 31.3_2.85 2.865 7.309 32,7 279 ( 5.666,2 \,..10.453 N, 1 9 86, ELS PRESSUPOSTOS DE LES MATEIXES ENTITATS ELS DE L'AJUNTAflENT I ELS SEUS ORGANISMES NO 1NTEGRATS XIFRES: EL CONSELL D'EMPEESES, PREVEUEN LLS SEGi5ENTS �Insti tu. i Patronats Ajuntament Pressupost Pressup. Emn.Muni . Ajustos per trans. total i Mixtes Consoli. 79./37 10.692 31.850 4.620 116.159 15.626 2.901 4.613 645 22.695 94.063 13.593 36.463 5.265 138.854 ordinari Pressunost in y rs ions Total Pressupostos SI PRENEM. COM. A DADA L' E.iTIMACIó FETA EN LA MEI..1òRIA DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA D'UN PIB PER LA CIUTAT DE BARCELONA DE 2.073.000 ï•i, TENI;. UN PES DEL SECTOR PuBLIC MUNICIPAL SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA LOCAL D'UN PER L'ANY 1984.. CAL TENIR E:! COMPTE AD°:t :a '..S, OUi, UNA PART IMPORTANT DEL TOTAL D;". L'ACTIVITAT :"'UNICIPAL (UN 131) ES TEALITZA A SUMINISTRAN ^^„ CONTRACTES ..,,.^ ^.. TRAVÉS . .. .- DE . SERVEIS O;'I;;,'iI:?IC^ O F J r: -11X7i CES 'OSAA D'ACTIVITAT I . -D*1ïDA. 'ECOLLIDA, L E;' DE MÉS PES ,.. r AMB^ EL "; , i t z, C RET D,-^, CONJUNT, LES XIFRES Só°. SIGNIFIC°_`".IV';S. ^ " 7.000 _. PUES. ^: y, ^,:,LO ::1` ^:A('. '?^:;^, _ _, Ç^`) TOTAL DEL,LES AMB UNA �1.S00 p Ensomns, I AMU UNA INV:ERSIJ) PER PANT DE LES EUPRUSES EN L'GLTIH. TRIMESTRE DE 1905 NE 1.000 M. DE NE AETPE Z1,PECTE GENERADOR D'ACTIVITAT ECON('SMICA PER LA. GTUTAT DES EL PUMT DE VISTA MUNICIPAL SS EL DE LES EMPRESES 1NNICIPALS DE SERVETS DE LES QUE ES W B511 EXEMPLE MUCLI D'ATRACCI6 FE PROJECTES, HA ' POUSIBILITAT LoCUPACTo DE 21.000 M2 EN PARCEE.LES I 1.000 E2 SU GFICIMES COMERCIALS, GENERANT UNA INVERSI6 DE 1.500 DE PTES. I UNA OCUPACIS DE 250 LLOCS DE TREPA-U. COY DU ALT: E ENTE MPLF D'ACTIVITAT MUNICIPAL REFERIDA A LA. CREACI D'UN NARC EFE AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT UF ;1C ENFJUET CAS LA COMERCIAL, PODEN. ESMENTAR EL ESPECIAL D'EOUIPAMENT COMERCIAL ALIMENTARI DE AQUEST, IMSCRIU L'ACTIVITAT COMERCIAL A LES FXIGNCIES NORMATIVA PLANIFICADORA ENCAMINADA A PER COMPATIBLE L'ESTRUCTURA TRADICIONAL AMP EL DESENVOLUPAMENT DELE NOUS ASSEGURAR EL APEE DELE HERCATS MUMICIPALS COM A �VERTAP,RADOES niumA XARXA D DISTRIBUCI5 ESTRUCTURADA ACUELLAS ESTRUCTURAS COMERCIAL OUE MILLOR AJUDEE A LA COMTENCI5 GENERAL DELS PREUS. APUESTA NORMATIVA EA DR TENIR COM A CONSEOUJENCIA Y imniscuTilur EL DISPOSAR lo QUE innu7ix EANEIBLEMENT EL EIVELL DA R1SC DE LA INICIATIVA PRIVADA. PER LEE SEVES CARACTARSISTIOUES ESPECIALS, DONA EIPETRA DEL OUE POT ARRINAR A. FIAR EL SECTOR LOCAL EE MANERAL, SEMPRE (EUA H1 LAG' LA VOLUNTAT POLiTICA DE 7 AMYS ES POT PRESENTAR UN AUGMANT EN LA I MIL LORA EN SENSE QUE ELS LA QUALITAT DELE- SEVAIS MUNICIPALS REcunsos COMSUMITS HAGIN AEGMENTAT. EN Ef'. ACTE, NE 198E LES DASPESES ORDINARIES TOTALS VAN PUJAR 79.067 MILIOUE MATEIRA PASSETES 2 L'ANY 85, PRkTICAMENT LA ORDINARI DEL 1925: . . .. .„ . . FEn PASSETES. AIX6 VOL PIE., EVIDANTMENT, QUE QUE EL PRESSUPOST 72.501 ,2-7-7T,ToNs EAGMT nE AMGMUMT DE LA PRODUCTIVITAT DELs RECURSOS. CAUSES PE L'AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT, TOT �SEW EOLT wARIADES, ES PODEN RESUMIR EN nos GRUPS. EL PEIEER CMSISTEIX EN L'APROFITAMENT DELS ESTIMULS PPODUCTIES QUE LA DEMOCR.ATIZACI6 DE LA VIDA 'MUNICIPAL RUCIA DE LES CONDICIONS DE TPERALL, DELS EEEAEIS, DE D'INCMPARJETTATS, LES LA RETRIPUCIONS; TUTRODUCCI6 DE COL.T.1.77. T. LA CRíTICA I PARTICIPACI L'APLICACI6 LA NEGOCIACIo CTUTADANA, MOLT FACILITAD E - S PEL PROCjk DE DESCENTRALTTZACIJ) TERRITORIAL. EUEST CONJUET DE FACTORS SUPOSA PODER (),,M ESTS'ENUL MOLT PER AUW1ENTAR L'EFIC 5 . CIA DE LAM¿.1flUINA. MUNICIPAL, REFTNITIVA, FUNCIONA DINS U' UN APARADOR. DE FET JESTIEICACT5 DE PONS DE L'EFICINCIA PRODUCTIVA DE LA • 1- .-)EEA • . . .•. . . . .,:SLICA LOCAL EN RELACI6 AMB ALTRES SECTORS DE L'ADMIEISTRACI(7). sEE:GON LLOC, L'AJUNTAMENTE DE PROEASLEMENT L'AENIMISTRACI6 POL1CA QUE U U' BARCELONA HA CONTRIBUIT, RLANTEJAMENTS I AM PES FETS, A. POSAR EN CRIS]: EL EODEL D'ORWNITZACI(5 RiGIDA I BUROCRATITZADA, NO SENSE RESTST7ENCIES PEP PART DELE sT,,cTons mfs,s INTERESSANTS EN �UFT N,N1)HT, A UARCELONA AJUTAMENT nN RARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORCOS PEE ECON(7)MIC DE LA CIUTAT EH DULA LíNIES. E'UN A, HP. pnomocT6 1 ESTSTMUL A INICIATIVES EPRESAIALS OHE AME EL SUPORT DE L'AJUHTAMEHT PUGUIN OF7717. SALT »CICHS VIABLES A NECESSITATS T POSSILILITATS DELS RECTONS I PRIVAT. D'ALTRA RAUDA IMICIATIVES LOCALS flUE T TNCUTN CON A PRINCIPAL OPJECTIU LA GENERACIJ.; DE LLOCS DE TRT-InAT.., , , RER1ANENTS. ALGUNA ANYS flUE GESTIOVEM PONS PROPIA I ALIENS SPECIAJ: ORIEHTATS A LA CONTRACTACI5 Ti) 'ATURATS I A LA DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSZiRTS PER A LA Ti\T Ji MANTEMIMENT D'AQUESTES ACTUACIOMS I EL SEU V ACOUSELLAR LA CREACIC; D' UNA ESTRUCTURA ESRPCS:EICA: LA PM6WCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONMIC I A;HL L'PEJECTTU DL COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS nTTs AJAl A OCURACI6N 1 ANALITZAR 1 EVALUAR L'IMPACTE �ncm,75Hic Afr:TUACIOES Tr?.Anicirow,Ls, 1 '1-.71, 1R17. DISSENYAR I APLICAR í\CTUACIDNS ESPECIFICAMENT DESTINADAS A L'ANIMACI¿.; ECOHNLICA ND EA. CTUTAT. ro?g s, AOUESTA P07. 1MC T A ES VA CREAR PENSANT OuE A,ECIPLOE::. ES URA CTUTAT ACTIVA,/ ON SUENA LOEN MULTITUD D'INEGS I PROJECTES DES DE LA. M/NTEIXA SOCTETAT I CUE NO ES ARSOLu T DF SUPLAMTAR AQUESTA nT115-1cA PER UNA ACTUACI lECOTILLADA., BUROCR/-..TITZADA, ASSISTENCIAL. L'EPEET72NCI7, RECOLLIDA A GRAN. NOMBRE D'AJUNTAMENTS ENLTJ,. DE LA NANA VOBLITAT COE2 I5 DELE GRUPS, 1OLTS DELE PROJECTES nt-uTo -OCUPACI5, DF JOVES ATURATS, NO TENEN "" ECOM,7)111.CA., T ALE AVDA I I DE LA VIABILITAT CEPENCIAL IMPRESCINDIBLE PER INTENT WPRESABIAL, SOBRETOT SI AS TRACTA DE con-p ww -G7u G SOCIETATS LABORALS. NOUESTA CO5TATACI6 EA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D' UN DELE P7(17A,N,NS ATE SUGGESTIUS: L'ESTARLI1ENT D'UNA. XARXA DE "Aim7\nons DE DESENVOLUPAMENT" EN AME ECONOMISTES SITUATS lA DE CAE. ES A cAnA UN DELE DEU �UTETEICTEE MUNICIPALS LA HISTJ) DEIS QUALS ES INFORAR, ASSESSORAR LIS GRUPS O COL.LECTIUS 1 VIRCULATS ACTIVITATS DE TALLERS 0 JA PRECOOPERATIVES ARTESANALS QUE ES PORTEN A TERNE ALS CENTRES CIVICS O CEUTPESS NUMMILS DE L'AJUNTAMENT. ALTRES DE LES FUNCIONS UELS ANITHADOPS SER. ESTIMULAR EL ESTUDI 1 LA nEFT,ExIS SOBRE LES PDSST7ILITTS t RECURSOS DE CADA UN DOLS DISTRICTES. 17: CLIEETS PREVISIBLES DA LA XARXA DIANIMACI5 ECOEMICA SUR»U ATE ATURATS QUE VULGUIN ACQUIR-SE A LA PEECEPCI jt w,w:puLADA DELS SiMSTDIS D'ATUP EN P EUJECTL LUERESARIAL VIA_LLE. CAS DE LA LOSARA IUTENCI6 ES LA COL.LABORACI6 QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM P7DVIECTAA T A CAMERA DE COMERG PER ACONSEGUIR QUE EL srfrJEI DE LA CAMERA DE SUPORT A LA CREACI5 D'EMPRESES SIGUI EL PIDOT D'ASSESSORAMENT T7?CNIC PER TOTA LA CIUTAT. DUALSEVOL CAS NO El. EA. CAP DURTE DE OUE UN DELS FACTORS AGUAUIENTALS LES JTCJL'lATA DELS FRACS Er:1PRESARIAL INICIAL SCSM DE EINANCAMENT POSSIRILTTTS D'UNA RUNA GESTIE). ORSTASLLS L'AJUUTAMENT ESTABLIR73. UN LAS LIMITADES PEL SUPERAR AOUESTS UOTEL INDUSTRIAL �EASAT 'ARPFRI,77,,ECIA D'ALL17.) QUE A ALTRES PA'isos EUROPEUS 2E7 EL NOE DE "VIVER D'EMPRESES". LA. IDEA MOTRIU I INSTAL.LACIOLS, INFRAESTRUCTURA 171:S DE COMUNES PER TAL DE NO NOMS p":13A7mAn PREUS SINO FACILITAR UMS sHiwnis LES COMPETENTS QUE LA MITJMh EEISTEMT. DNA ALTRA TERCERA EXPERL;NCIA . - - - - ns LA INCORPORACI5 DE Jnv7..5 APi1EiESE:A UN SEGUIT DF TALLERS ARTESANALS DEL BARRI UN ORES SECTORS DE LA. CIUTAT EON PERDUREN GRAN PERSONES DEDICAD -ES A AQUESTA ACTIVITAT ECONJSMICA, CASOS A ND EA PUNT D'ENTINGIR-SE. JUNT AQUESTA H1 lA DE JOVES PER L'A2RENENTATGB DE LA TONIOA NE LA RESTAURAOI6 DE VITRALES ARTiSTICS (CASA PRETEE CONCENTRAR UNA. 7.--IPLIA fl'ESFOR7., SERIE SS LA RECUPERACI6 I REVITALITZAOIS D'OFICIS AR.TESANS EELACIONATS AMI-1 LA EENABILITACIS DEL PATRIMONI Y1:2,T;SUC I 'E . ° ALTISTIO, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA C1UTAT T-S.AO T E F S' STIOUES DE LA NOSTRA. CAE RO OBLIDAR _.,n1TAn:)i1A7.1 POTENCIAL DF GENERACI5 D'ACTIVITAT I DE 'OCUPACI :5 QUE T.f: LA REUABILITACIJ) DE VIVENDES, ON WATASTS TAME TE=N MOLT A DIE. �LES ACTUACIONS gUr. ACABO DL CITAR DIRIGIDES A CREACIó DE TQT TIRHS D'EMPRESES, LA PONENCIA TREBALLA ESTIMUT,AR PARTICULARMENT AQUELLES TEMEN UN ACCENTUAT CAD¿72UNES SOCIAL, ESRECIALMENT COOPERATIVES I LALOPALS. DIVERSOS CONTACTES ASE LES SEVES SOCIETATS nR(:.,mITzAcIoN-s nE REPRESENTATIVES, VAN DIRIGIDES A ESTABLIR COL.LADORACIó MUTUA, ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FOACTó. ALTEA INICIATIVA ES PORTAR A TERNE UNA MOSTRA D'ACTIvITATS I PRODUCCIONS D'AOUEST TIPUS D'EMPRESES OUN ES JEN EL MARC DE LA FIRA DE MOSTEES. L'"Ex p o-socIAL", QUE - • ES EL SrU NOM INICIAL, VOL COL. LABORAR A L'ESFORC DE L 'LCOMON -fl. SOCIAL PEE PENETRAR AL MERCAT I TRNMCAR EL MóN ESTRLT 7,"U EN mm MOLT SOVIET S'HT TROBEM. TOTE AQUESTES ACTUACIONS COINCIDEIXLM L' IDEA 1 ' A.JUmTAI1ENT :EA DE SEP EN MOTOR 'flT DE L 'ANIMACIó, DE L'ESTIMuL A L'ES p EnIT EM p RENED0R, EN LLOC D'UNA •, ,LOER'',JA DISPOIBLE PER A CREAR UNA EROJECTES : ASSISTTTS mf.",, S D'ACTIVITATS O NENES PERMANENTMENT AME PONS �INITCIATIVES S.A. UL rEn UNA. BREU REFFRNCIA nrLs NOSTRES PPCJRCTES I.M5E HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA. PREMSA 1 DELE MTTJANS ECOM;MICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIE SOCIAL nE L' EMPRESA SS LA PEOMOCI6, EL SUPORT I PAR T ICIPACTJ) EL ACTIVITATS ECONoMIQUES 1 SOCIALS QUE COETRIREEIM,MIT AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECON¿MIC. L'ACTSACI5 p RoJ-ucTr E DE L'EMPRESA. ES FA ELUDEN A TRAVCSS DE coNcRTs, PRckIA AVALUACI6 I APURACI3. LA PARTICIPACI6 ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISE. RE TRACTA soTTRE T OT D'ACTUAR SERTE AQUELLES ACTIVITATS MP,S NOV1E:DOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. M.::I=JIR 5JAINT, CEE M SABEN VOST .(k, MEM CONSTITUYT L'EMPRESA BARNA CARLE, AMR L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA YE IRA DE TV PER cAPE E . A..„. UEST PROJECTE SE D'UNA. GRAN VOLADA TECNOL¿CIEA1 CONTRIBUIR71 A FER DE RARCELONA ULA. CIUTAT DE COMPETIR EN coNnIcIons, AME ALTRES D'EUROPA. A �VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS \S BEL SEGLE XX ALLS .2 LA IªS?aG.G2CI5 DEL GAS I t'2GSC22I2TTªT VA SER PEL S2Gt2 XIX. SI AQUESTS VAN SER LA «O§SªGR«EI/ DE LA REVOLUCI} INDUSTRIAL, AQUELLA SEPIA PORTAR A LES CASES LA CEV0GUCT5 2¿3CTR }ICA. 2O PSURO QUE TOTHOM EST\ D'ACORD QUE LES EMPRESES GENTS, LES EMPRESES QUE TENEN 2§S FUTUR S6N LES QUE PROCEDEIXE2 DE SECTORS NO CL SSICS. QUE 832 ENCETAT IS EL CORRECTE. EL 222C ÇU2 3G CA N CARG PASSAT, SIS LESOS DESPP S DE LA CREACI\ D'INICIATIVES, 'INTER x ATIONAL HERALD TRIBUNE PUBLICAVA UNA ENTREVISTA T HB SIIRLEY 2ILLIAlS, PRESIDENTA DEL PARTIT SOCIA, 2'<oCRG2a ARTE CJIC I EX SINI32 »2LABORISTA 5'2292¿2I\ I CI}Q2I2, L'ENTREVISTA 2O22AZà L'EXPRESSIU J)BS OP NO JOCS, SS A DIR, O COCS FEINES O CAP MOLT 5{ LA FILOSOFIA QUE VA IXEPICAR LA CREACI} D'I2ICIGTIV ES, S.A. 2 3 2 T Gª SRa, SIGaIAlS EL GtGOP2IG zLES NOVES 22 Gt9GI22 DESTRUEIX OEU2GCI5, CADA 22G22Y22 ALTAMENT �TROT GENERAR 6 0 7 LLOCS DE TRERALL A NIVELLS DE OEAFIVIC OUALIFICACTo MIES ..1',AINOS PER. AJUDAR-LO. I AIX1 SUCCESIVAMENT ÍE 'n} RRoBLUN,A El DA ,MOLTS DOMES 1 DOTES RED 7SPEC E ALT T ATS oRSDLETES, MENTRE OU7 EMPRES,7S 77 TECNOLOGIA AvACAMA TEEN AOJA LLOCS DE TREBALL AJANSE COERIE. LA SRA. CRITICAVA ARIA AOUEST SR7,. TATCEER DF ARGUMENT LA ROEiTICA DE LA TALLAR LES SUBVENIONS A L'EDUCACI6 EN CONT7 D'INVERTIR PER A CORREGIR AQUELL DESEAS ENTRE =CEDENT I D7:=EEICIT DE ESPECIALITATS. PoLTTICA -WDUSTRIAL METROPOLITANA ,E:S DE LA CORPORACI5 METRoPOLITANA DE BARCELONA DESRMVOLUPANT UMA TASCA DE DINAMITZACI6 ESTEM. TAMP. DE LCON(;MICA, APROFITANT I MILLORANT L' ESTRUCTURA. NERAEA EMTSTENIT ORIENTANT LOCALITZACIOMS I PACILIT;ANT LA . ;L. ELE) INSTRULIENTS PER QUE TEAFS?ALCIA DEL MSACRE DEL S ( su_nuT POSSIELE VELAD DONATS PER LA PLANIFICACIo ERJWfl,, TMACTDACI COORDINADA AM3 ORGANISHES LPISTENTS, COM FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE LIPLICATS, FOENT DE POLiTIQUES DE GESTIó I FOMEMT DE LA. REORDEMACIó DEL SECTOR �IT TEEIE.1 1UEL EER. PARTICULAR ESMENT DE LA CREACI j ) DEL PARC TIDGM IDEGIC ELE VALLE, UN ENTRE ALTRES, S'IESTAL.LAR:71 LA EACTRIA DE MICROORDINADORS DrI y:IFIc, LOE DE LA IDEA DEL PARC TECMOT2)GIC E' EA DIT DE VEGADES. AL Ei L'OLIVETTI. CAL C0 7 1. A "SIEIC6E .Y UT EL 1F -' 200 S'EQUECTE'" EEE 1?A'RCS TECECLGICE, E A MES A EE SIEICI JA E'F'ST:7 DATMAET D'UTTLITZAR PER ENE CHIPS, 1 'PEC TECEOL(7.)GIC DFL VALLS AVANT TOT UNA OFERTA TEDUSTRIAL T UEA OFERTA DE SERVEIS DEL -7; Eri UMT .\PERSIED AVAMTATG: TEIXIT L'OBJECTIU ES OEERIR EN ECU TIPUS DE E IT ZÎtT PEE L: S .EV.:A PE O'N. 1 MITAf A LA EUCLIS RESIDENCIALS D'ALTA OUALITAT, AMB E'AGLOMERACIi7) D'EMPRESES, PEINE OCUPACIS DEL flAUA EDIFICALUITAT, ALTA OMALTTAT DE L'ORGANITZACI5 DE , AEEIFETAE I DIRICIT A EMPRESES I SECTORS DE L'ENTOW Y AVACADA. ES TRECTA DE CREA1R UN CENTRE TECNO .J.,,GIN (DE ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNDAEGSITW FNPJF L'rZDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACI6 DE DF "DONA' TECMOLOGIA 1 L'APLICACI¿; DE NOVES �TECNW-.,0GT A SECTORS TRADICTONALS. 1.: , 17LUeCI).\ DEL FUTUR SOBRE EL PRESENT nE LES TDEES-EORCA DE L'ECONOMIA QUE L\ 'LALI T Y-1 P77.SET DEP" rIOLT D'E OUEDAT I '17'. EL 50ILT DEL FUTUE, NO NONES DEL PASSAT; NO NOPIS ARENES; NO NOMnS DEL OUE EME DETERMINA DES E SSS DE VISTA DEL nuE ESTA JA 'PET I DE DEL IimwsTnumEa. A. DIJE TENIM I DE TAL CON SON. LA EL PRESENT TAYT :::: DE TAL CON VOLEM SER O ESPEREN SED. EN AQUEST SEMTIT, QUE ELS GRANS CANVIS DE LA IIISTORIA DE LA (:) ES PODEN SEGURAMENT EXPLICAD, SI NO ES, P717CI:3AEHT, EN PUNCIS Mft DEL FUTUR, 1 DE LA PERCEPCI euL E IUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, DES nur NO PAS DE 1::51,UHCIA DEL PASSAT. SI EL PASEAN POS SEMPRE DETERHYW .ANT DEL D.DE ESTA PASSANT EN EL P'USENT NO HI ASEN ELE GRAN CANVIS OUE S'HAN PRODUTT, A NO SER DI S'ESPERAVEN, AQUELLS DEJE MG AnlnLLs EREN PREVISI3LES; PERO OUE VAN SER IM2REVISIHLES 1 OUE CONSTITUEIXEN LA �MANORIA üELS GRANE CAMVIS OUL S'HAN PRODUYT. TOTS JO] NI UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN OT.J ELS RR1DD1,EMES D'AVUI ES TRACTIN AME RIGOR I SOLVAMCIA, EN QUe7,-, • 9,S, E'IRGEIETE SOLUCIONE ALE PROBLEMES QUE ENCARA NO EISTRIZEN 'REIJS (INI : PENSEM OUE PODEN PLANTEJAR—SE. EM A(.».jESTA LÍNIA QUE PENSO OUE fIS IMPORTANT ACOLLIN—EL A UNA TRADICI(."; DEL PENSAMENT ECONI.MIC OUE HA SEMPPE PER ACUEST CAMÍ I UNE ESTA LLIGADA D' ALGUNA EL PENSAMENT DE KEYMES. ELL EXPLICAVA, LA GEMT TENDEIX. A ACTUAR EM FUMO lo DE LA. D'ALGUNA ERVA PERc17,PcIS DEL FUTUR. lIADO CON KEYNES INSISTIA. EN AQUESTA TAN COMEGUDA DE OUE EE L'INPORTANT L'ENITAHCIA D'ODjRCTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. AMS DESPRnS ES PEODUIS AME UNA DETERMINADA POLÍTICA MONETARIA, .17:,S UNA. ALTRA OUIESTIS. DEL ENE FÍSIC DEL DESCOBRIMENT D'AMRICA, PER :r E UNA DEMANDA, UNA TENSI(5, UNA ELNCT:MICITAT SI VOLEU. NI HA UNA SOCIETAT OUE NECESITA D'ALGUNA_ NORIA. PROJECTAR—SE I OUE PRONA EN ELE DESCO3RI 1E.LETS DEL NOU ME;N, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE �;- ALIT7An TWSIJ) ANílICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSI6 voLDIilA ACAT. ,,AR PE OH HE COMENCAT. DEIA OUE NO NOM17',S YL UllA OUE FEI ARA, SINO OUE TAMB EL PRESENT JYALL:7) QUE ESPERW PER AL FUTUR. NnS D'UN ANY OUE VAIG CITAR PER PRIMER IAAL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN cyl\-.; DEFINIA EL TRflNCADORS D'UMIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA D'AOUELL TREBALL, EN PART QUE O1 ELS SISTEMES ES DESESTARILITZAVEN QUAN LES ER71r" nnS PESSIMISTES DEL DE Y LA. PR7(SPIA EXPT. ,:CYATIV7S RALITT ACONSELLA. 1 HE ANAT REPETINT DURAUT AQUEST ANY LA IMPORTANCIA OUE TENIA PER AL PRESE117 RECOMEIXER OUJ, : EL ":',UTU:'?, PODIA NO SER TAN V[EGRE COM EL PESSIMISME DE LA STTUJiCi IMEDIATA SUGGERIA. WE A. '20TA EUROPA. I A ESPANYA CO" 5:ENCA A VEURE'S P.EACTIVACIt; ECONMICA VAL LA PENA RECUPERAR AWEST YISCUPS. �---,77T~1,1ffimmy SLS PPESAETS CATALANS EL VAN EUTENDRE f U SEGUIDA, I V 7",N APUNTAR JOCS tr.. . iLíPIS, AQUEST PROjECTE M OTI ILITZADOR OUE ScSN ELS EL PAPER DELS QUALS POT SER, P UCISAMENT, DE TE4CADORS DE LA UT, EFFORMITAT DEL PrssIlismE CFZEC 110 E O U IVOCAP—ME SI DIC PJJS PRA CTICAflET3013 ELS T APCELONIS, EHPESWITS, ORES D'ARA 3331133; \3 COEIPARTEIXEH AOUEST IDEAL c l Li SOCIAL T p Tc: COM 1ITZADW ) 1 E,T:3 CAPACITATS CREATIVES NO UTTLTTZADES. NO A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa Subject The topic of the resource Ciutats Ocupació Barcelona Europa Model social Economia Description An account of the resource Text de la conferència pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al club "Catalunya i Futur". Molt esborrat l'original, tot i que llegible. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1012/19860409d_00119.pdf 1b5ac92382f8e1ec0b890f3a6c955e09 PDF Text Text ^ ,I+ :^311111 -Ajuntament de Barcelona Les Iniciatives Locals d'Ocupació a Europa. Text de la Conferència pronunciada per Pasqual Maragall i Mira al Club "Catalunya i Futur" Barcelona, 9 d'abril de' 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �SENYORES, SENYORS: VULL AGRAIR AL CLUB CATALUNYA I FUTUR L'OPORTUNITAT -EN— QUEST CICLE DE CONFERèNCIES. QUE EM DO - PnRTIrI -RL'ENUNCIAT GENERAL DEL CICLE -"LA CONCERTACIó SOCIAL I LA SORTIDA DE LA CRISI ECONòMICA"- EM SEMBLA D'ALLò MÉS APROPIAT PER INICIAR LES ACTIVITATS D'AQUEST CLUB. HEU SABUT TROBAR UNA MATèRIA AMB PODER DE CONVOCATòRIA. ÇOTSER ALGú ENCARA ES DEMANARà QUE HA DE DIR L'ALCALDE SOBRE UNA QÜESTIO QUE APARENTMENT ESCAPA DE LA SEVA COMPETèNCIA - AL MARGE DE LA COINCIDENCIA DE QUE AQUEST ALCALDE ES PER FORMACIó UN ECONOMISTA. ELS MEUS PREDECESORS EN AQUESTA TRIBUNA -J.M. CUEV NICOLáS REDONDO, JOAN MAJó- SóN EVIDENTS PROTAGONISTES EN ELS PROCESSOS DE CONCERTACIó SOCIAL I DE LLUITA CONTRA LAÇRISI. PERO PODRAN PREGUNTAR-SE, ¿QUE POT FER UN ALCALDE, QUE POT FER UN AJUNTAMENT?. AQUESTA REUNIó EM D •\' Çó PER CONTESTAR AQUESTA PREGUNTA, PER RESUMIR ALGUNES INTERVENCIONS QUE HE FET EN �i -3- L'ÚLTIM ANY O ANY I MIG EN DIFERENTS AUDITORIS. MIRARÉ DE CONVENCER-LOS DE QUE ELS AJUNTAMENTS SóN UNS BONS GESTORS, UNS BONS EMPRESARIS.,,., 00M--A PRESARIS NO SóN INSENSIBLES A LA CRISI ECON¿MICA, MÉS ENLLà D'ALL¿ QUE LES ESTRICTES COMPETèNCIES LEGALS ELS OBLIGUEN. tlEXPLICARÉ QUE LA CONTRIBUCIó DELS AJUNTAMENTS A "LA CONTRA LA CRISI POT SER IMPORTANT .TAN EN TERMES LLUTA QUANTITATIUS, DE CONTRIBUCIó A LA FORMACIó DE CAPITAL, DE REDUCCIó DE LA DESOCUPACIó -QUE TAMBÉ HO SóN- SINO EN TERMES D'ANIMACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, DE DESVETLLAMENT D'UNA ATM¿SFERA PRODUCTIVA SOMORTA. MOLT MÉS D'ALL¿ QUE LA PR ¿PIA REALITAT HO JUSTIFICA. ALGUNES DE LES COSES QUE DIRÉ PENSO QUE TINDRAN MÉS ACOLLIDA ARA QUE LES PRIMERES VEGADES QUE LES VAIG QUASI TOTHOM RECONEIX QUE LA CRISI HA ENTRAT EN CRISI, SI EM PERMETEU EL JOC DE PARAULES. PER AIX¿ ARA ES FàCIL DE CREURE QUE CAL SER OPTIMISTES. PER¿ FA UN ANY AQUEST MISSATGE SONAVA MÉS FANTASIóS. �ELS AJUNTAMENTS COM A GESTORS S AJUNTAMENTS DE CATALUNYA I D'ESPANYA, SóN CAPAÇOS DE GENERAR, MITJANÇANT L'ESTALVI I LA INVERSIó, UN CANVI D'EXPECTATIVES ECONòMIQUES MÉS IMPORTANT QUE EL QUE PODRIA PROVOCAR UN AUGMENT DE LA CIRCULACIó MONETàRIA DES DEL BANC D'ESPANYA. EL SISTEMA DEMOCRàTIC LOCAL ÉS EL MÉS ADEQUAT PER PRODUIR UNS SERVEIS AJUSTATS A LA DEMANDA. CONFIRMACIó D'AQUESTA AFIRMACIó LA TROBEM A DE L'ALTA MORTALITAT POLíTICA DELS ALCALDES DE LES POBLACIONS ON ES PRODUEIXEN FENòMENS D'INEFICàCIA. PER AIXò NO ES POT ADMETRE EL SIMPLISME QUE CONTEMPLA EL DÉFICIT COM A úNICA REFERóNCIA I VEU ELS AJUNTAMENTS COM UNS GASTADORS IRRESPONSABLES. ELS ALCALDES HAN ESTAT ME HUMM PETERII D'EMPRESARI_rÉ MOLTS DELS QUE PROFESSEN COM A EMPRESARIS. HAN CORREGUT MÉS RISC, FINS I TOT EN EL SEU NIVELL D'INGRESSOS I A LA SEVA VIDA PERSONAL. ^_. P.561(u-L, �L'ADMINISTRACI6 LOCAL ÉS L ADMINISTRACI6 QUE ESTA MÉS A PROP DELS CIUTADANS I, PER TANT, ÉS EL SECTOR DE L'ACTIVITAT PUBLICA MES FàCIL DE SER CONTROLAT PELS MATEIXOS CIUTADANS. ELS AJUNTAMENTS NO TENEN PRóPIAMENT L'ELEMENT DE LA COMPETèNCIA MúTUA ENTRE ELLS, PER EN CANVI ÉS FàCIL LA COMPARACIó ENTRE AJUNTAMENTS. 3 EL PúBLIC, O EN AQUEST CAS ELS CIUTADANS, COMPARA, I POT PRODUIR-SE EL FENòMEN DE "VOTAR AMB ELS PEUS". ES A DIR, POT TRASLADAR LA SEVA RESIDèNCIA SI ELS SERVEIS OFERTS PER L'AJUNTAMENT DEL COSTAT SóN MILLORS QUE ALL ON S'ESTà VISQUENT. A MÉS A MÉS LA PROXIMITAT ALS CIUTADANS DEL SECTOR LOCAL DóNA A LES ELECCÍONS LOCALS UNA FORÇA FISCALITZADORA MOLT SUPERIOR A LA QUE ÉS NORMAL EN ALTRES NIVELLS DE L'ADMINISTRACI6, EN QUÉ LA COMPETèNCIA ELECTORAL ES BASA FONAMENTALMENT EN IDEES MOLT . GENERALS. LA COMPROVACIó DE QUE ES COMPLEIXIN O NO ESCAPA QUASI TOTALMENT DE �L'EXPERIèNCIA EN LA VIDA SOCIAL QUOTIDIANA DEL CIUTADà COM A INDIVIDU. EN AIXó L'ESTAT ÉS CLARAMENT DIFERENT DEL SECTOR PRIVAT. LA CRÍTICA DE L'EMPRESARIAT A L'ESTAT ES BASA EN LA COMPARACIó AMB EL SECTOR PRIVAT ON EL CIUTADà POT COMPRAR O NO COMPRAR, COSA QUE NO POT FER AMB L'ESTAT. AL SECTOR LOCAL, PERó, AQUEST TIPUS DE CRÍTICA LIBERAL NO ÉS TAN VàLIDA EN LA MESURA EN QUÉ AQUESTA COMPROVACIó DE i QUALITAT I DE PREU HI ES. I ELS CIUTADANS LA FORMULEN CADA DIA. QUALSEVOL ALCALDE D'ESPANYA POT TESTIMONIAR FINS A QUIN PUNT TÉ PRESENT LA PRESSIó DE UN "MERCAT" DE CIUTADANS QUE LI RECORDA CADA DIA EL QUE ESTà FENT BÉ O EL QUE ESTà FENT MALAMENT. i-Pcc .A c> "Jt-ut-t-Z7T JAAÁ. ^ L ^ ^. ^ Cm`U C,,k CALDRIA DEFINIR, PERó, UNA GRANDàRIA MÍNIMA A PARTIR DE LA QUAL LES CORPORACIONS LOCALS PODEN ASSUMIR AQUESTA CONDICIó DE GESTORS PER EXCEL.LENCIA. ES DIMENSIONS MÉS APROPIADES SERIEN AJUNTAMENTS GRANS I MITJANS, COMARQUES I àREES METROPOLITANES. ELS DISTRICTES I ELS AJUNTAMENTS PETITS SERIEN LES UNITATS POLÍTIQUES DE PARTICIPACIó O DESCENTRALITZACI6 TERRITORIAL, .c r Gs7^'r'e ll^ ^ A ttv,f ¡ ,44> �DELS 935 MUNICIPIS DE CATALUNYA, 50 TENEN ENTRE 5.000 I HABITANTS,^( ENTRE 10.000 I 20.000, ENTRE 20.000 ^ I 50.000, ENTRE 50.000 I 10.000, ENTRE 100.000 I 10.000 ^....® 500.000 I NOMèS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG MILLIó 5sr D'HABITANTS. A.A-tj 0.-9 DES D'AQUESTA PERSPECTIVA ÉS EVIDENT QUE LES CORPORACIONS LOCALS COMPARTEIXEN ALGUNES DE LES CARACTERíSTIQUES DE LES EMPRESES _ ÉS SIGNIFICATIU QUE QUAN N UN SISTEMA D'ECONÓMÍA CENTRALITZADA ES VOL FER UN APROPAMENT AL SISTEMA DE MERCAT ES RECORRE ALS AJUNTAMENTS AIXò VA SUCCEIR A HUNGRIA ON PER PRIMER COP ELS CIUTADANS VAN PODER COMPRAR UN PAPER QUE DONAVA INTERESSOS. I AQUEST PAPER ÉS EMèS PELS AJUNTAMENTS. EN EL CAMP DE LA INCORPORACIó DE PROCEDIMENTS INFORMàTICS, LA CAPACITAT DE REACCIó DELS AJUNTAMENTS HA ESTAT MOLT A PROP DE LA QUE ES DIU QUE TENEN LES EMPRESES. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EN VA SER CAPDAVANTER, PER L'ESPERIT INNOVADOR S'HA EXTéS A MUNICIPIS MÉS TS. ^ �^.^._.^.^..^...,_ EN EL NOSTRE CAS, QUAN LA QUE LLAVORS ERA MINISTRE FRANCESA DE COMERÇ EXTERIOR, EDITH CRESSON. EM VA VENIR A VEURE, VA OFERIR -NOS COOPERACIó EN LA PRODUCCIó DE SOFTWARE ADMINISTRATIU. JO LI VAIG CONTESTAR QUE D'ACORD, QUE NOSALTRES ELS HI VENIEM. I NO ERA UN "FAROL", SI EM PERMETEU L'EXPRESSIó. EN AQUEST CAMP ESTEM MÉS AVANÇATS QUE A FRANÇA. LES INICIATIVES D'OCUPACIó TRADICIONALMENT ELS AJUNTAMENTS HAVIEN VINGUT DESENVOLUPANT UNA SéRIE DE TASQUES I ACTIVITATS, MOLTES DE LES QUALS COMPETENCIALS, QUE INCIDIEN DIRECTAMENT SOBRE LA REALITAT ECONòMICA LOCAL: HABILITACIó DE SóL INDUSTRIAL, REALITZACIó D'OBRES I INFRAESTRUCTURES, I CONSTRUCCIó D'EQUIPAMENTS COL.LECTIUS ENTRE ALTRES. TOTES AQUESTES ACTUACIONS ANAVEN ORIENTADES CAP A L'ATRACCIó DE NOVES INDúSTRIES, LA CANALITZACIó D'INVERSIONS FORANIES QUE IMPLIQUESSIN LA APARICIó DE NOVES EMPRESES, LA CREACIó DE LLOCS DE TREBALL. EN SíNTTESI, ES TRACTAVA DE MESURES DE "ACOMPANYAMENT" D'INICIATIVES I DECISIONS GENERALMENT VINGUDES DE FORA, D'AGENTS PúBLICS O PRIVATS EXTERNS. TOT �AIXó NO VA IMPEDIR EL CAOS, EL MALBARATAMENT, I LES DESTRUCCIONS URBANíSTIQUES I ECOLóGIQUES QUE VAN ACOMPANYAR EL DESENVOLUPAMENT DELS 60. NO SORPRENDRÉ NINGú SI AFIRMO QUE LA DURADA, LA PROFUNDITAT, I LES CARACTERíSTIQUES DE DESBORDAR AMPLIAMENT LES NOSTRES PRIMERES IMPRESSIONS I REACCIONS. A MES, LA COINCIDèNCIA AMB EL RESTABLIMENT DEL SISTEMA DEMOCRàTIC I LA IMPERIOSA NECESSITAT DE DONAR RESPOSTA A L'ALLAU DE DEMANDES I REIVINDICACIONS SOCIALS HA FET MÉS DIFíCIL DURANT MOLT TEMPS EL PODER ESTABLIR QUINES EREN LES PRIORITATS DE LA NOSTRA ACTIVITAT I LES NOSTRE DESPESES. AL DIR TAMBÉ, QUE LES POLíTIQUES ESPECIALS CONTRA L'ATUR INPLEMENTADES PER LA MAJORIA DELS ESTATS HAN DEMOSTRAT QUE TOT I SENT NECESSàRIES, EL SEU ABAST HA ESTAT LIMITAT EN LA SEVA EFICàCIA. CONTRACTACIó, ALLARGAMENT MESURES ESPECIALS DE DE L'EDAT D'ESCOLARITZACIó, REFORMA DEL SISTEMA EDUCATIU I PROFESSIONAL, LES JUBILACIONS ANTICIPADES I LA REDUCCIó DE LA JORNADA DE TREBALL, HAN DEMOSTRAT QUE POTSER EREN MESURES NECESSàRIES, �PER CLARAMENT INSUFICIENTS. TAMPOC TENEN UN ABAST MOLT MÉS GRAN ALGUNES ALTRES _^^^•- ^.,.-.•. . ^rx^^^,u^ ,.avemm^mw•.aFB^^'^ MESURES D'EMERGèNCIA QUE HAN ESTAT PRACTICADES DURANT AQUESTS ANYS PER A LA CREACIó DIRECTA DES DE L'ADMINISTRAC ^I`óDE LLOCS DE TREBALL TEMPOR LS, ALL QUE IEIXEM SOTA EL NOM GENeRIC I UN TANT4 DETERIORAT DE "OCUPACI6 COMUN.ITàRIA", O EN LA SEVA VESSANT MÉS NOVEDOSA I °-tYt3BTE" b OPORTUNA DE LA "FORMACIó OCUPACIONAL" DESTINADA PRIORITARIAMENT A JOVES QUE BUSQUEN LA PRIMERA FEINA I EXPERIèNCIA PROFESSIONAL. TANMATEIX, AQUESTES DARRERES MESURES HAN SUPOSAT, TOT I SER PARCIALS, SOLUCIONS PROVISIONALS A DETERMINATS COL.LECTIUS MARGINATS DEL MERCAT DE TREBALL, NECESSITATS SENS DUBTE ,,„,D UZI,A–A– SIWT-è N IA DEL_5–.]?ODERSS PúBLICS. PER AIXò EM SEMBLA UN EVIDENT RETROCÉS LA INTENCIó DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CANCELAR L'úNICA Lí;NIA PRESUPOSTARIA ESPECIFICAMENT DESTINADA A LA LLUITA CONTRA L'ATUR, DESPReS DE L'ESPECTACULAR I FALLIT MUNTATGE DE LES OFICINES DE BENESTAR I LES COOPERATIVES "FORÇOSES" MONTADES PER LA CONSELLERIA DE TREBALL. �SENS DUBTE, SoN LES CONSIDERACIONS D'AQUEST TIPUS (EL ARàCTER ESTRUCTURAL DE LA CRISI, LA INSUFICIèNBCIA DE LES POLíTIQUES TRADICIONALS, LA DECEPCI6 GENERADA PER LES SOLUCIONES MIRACULOSES VINGUDES DE FORA) ALL QUE EXPLICA EN GRAN PART AQUEST FENòMEN QUE ANAT GENERALITZANTSE PER TOTA EUROPA OCCIDENTAL I QUE HA REBUT EL NOM DE "INICIATI •CALS 'OCUPACIó" ILE). ES CURIOSA AQUESTA GENERALITZACI6 MALGRAT LA DIVERSITAT DE PROTAGONISTES, ESCENARIS, CONTINGUTS I FSRMULES JURíDIQUES. EN UNA RESOLUCI6 DE CONSELL DE MINISTRES DE LES COMUNITATS EUROPEES, DE JUNY DE 1984, ES POSA L'ACCENT EN RECONEIXER L'APORTACI6 QUE LES INICIATIVES LOCALS HAN SUPOSAT EN LA LLUITA CONTRA EL ATUR I EN LA REVILITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA. LA OCDE, EL CONSELL D'EUROPA, EL PARLAMENT EUROPEU HAN EXPRESSAT TAMBè EL SEU INTERèS PER AQUEST NOU FENóMEN QUE SEMBLA HAVER TROBAT ALS EEUU I A AMèRICA LLATINA NOUS ESCENàRIS D'EXTENSI6 I EXPERIMENTACI6. A L'HORA DE POSAR EXEMPLES RESULTA PARTICULARMENT DIFíCIL REFERIR-SE A ANGLATERRA, ¡ON, SEGONS UNA ENQUESTA �J RECENT, 87% DE LES AUTORITATS LOCA MITJANS DE MUNICIPIS ALGUN TIPUS DE DESENVOLUPAMENT INSDUSTRIAL. ENTRE ALTRES, ELS MUNICIPIS DEL GRAN LONDRES, BRISTOL, CARDIFF, NOTTINGHAM, SOUTHAMPTON TENEN CADASCú ESTRUCTURES INDUSTRIALS, FINANCERES, DE SUPORT A COOPERATIVES, FORMACIó I ASSESSORAMENT PER LA CREACIó DE NOVES EMPRESES A DORTMUND 'HA CREAT UN CENTRE MUNICIPAL DE DIFUSIó DE TECNOLOGIA A LES PETITES I MITJANES EMPRESES. A DREUX, OCUPACIó QUE UN DELS 250 COMITÉS LOCALS PER A EXISTEIXEN A TOTA FRANÇA COORDINA L'AJUNTAMENT, SINDICATS, PATRONAL, GREMIS I ASSOCIACIONS EN EL SEU ESFORÇ PER A LA CREACIó D'OCUPACIó I NOVES ACTIVITATS. AL. EEUUJ A FILADELFIA, L'AJUNTAMENT I LA CAMBRA DE COMERÇ, HAN ESTIMULAT CONJUNTAMENT LA CONSOLIDACIó DE NOVES EMPRESES MITJANÇANT CRèDITS. SóL I L INCENTIUS FISCALS, ETC. A LA CIUTA AUTORITATS CANADEN INDUSTRIALS, DEngá NIPEG, ^ ^ LOCALS I SECTOR PRIVAT OL.LABOREN EN LA REGENERACIó DEL CENTRE HISTòRIC. �MÉS ENLLà DE LA NATURALESA ESPECíFICA DE CADA EXPERIèNCIA, QUINES SON LES.` ARACTERíSTIQUES COMUNES UE ES ^ DEDUEIXEN D'AQUEST AMPLI MOVIMENT DE L'ILE EN EUROPA? EN PRIMER LLOC, MALGRAT QUE LA FINANCIACIó PUGUI PROCEDIR EN OCASIONS DE FONS EXTERNES, L'IMPULS INICIAL PROCEDEIX DE LA COMUNITAT LOCAL. HAN ESTAT CREADES GESTIONADES PER INDIVIDUS O I COL.LECTIUS ARRELATS AL TERRITORI. SEGON, TRACTEN DE DONAR RESPOSTA A NECESSITATS CONCRETES DE LA POBLACIó, RECURSOS HUMANS, I ES PROPOSEN POSAR EN TENSIó TèCNICS O FINANCERS LOCAL S INFRAUTILITZATS FINS AL MOMENT. TERCER, INTENTEN APORTAR A LES NOVES INICIATIVES UN DOBLE SENTIT EQUILIBRAT: LA CREACIó DE LLOCS DE TREBALL ESTABLES I LA GENERACIó DE RIQUESA D'EFECTES MULTIPLICADORS. QUART, S'ESFORCEN PER INCORPORAR LA DIMENSIó ECONòMICA A OPERACIONS HABITUALMENT ENFOCADES DES DE PERSPECTIVES J �ASSISTENCIALS ESPECIALMENT DIRIGIDES A COL.LECTIUS MARGINATS. 5 CINQUI, SUSCITEN L'APARICIó D'UN MOVIMENT ANOMENAT "TERCER SECTOR" O "ECONOMIA SOCIAL" INTEGRAT PER COOPERATIVES, SOCIETATS LABORALS, MUTUES, FUNDACIONS I UN SEGUIT D'ENTITATS I ASSOCIACIONS SENSE àNIM DE LUCRE. SISI, TENDEIXEN A PRIORITZAR ELS AJUTS IS D'ORIENTACI6, ASSISTèNCIA, ACIó I ASSESSORAMENT EN LLOC DE LES TRADICIONALS PRÉSTECS A FONS PERDUT. PER úLTIM, DESBORDEN ELS CONCEPTES I FUNCIONS RADICIONALS DE SECTOR PúBLIC I PRIVAT, QUE ASSUMEIXE CADASCü TA UN DELS ASPECTES JUSTAMENT DESTACAT PER EXPERTS I ANALISTES DEL FENòMEN DE L'ILE, ES QUE NO EXISTEIX CORRELACIó EXCESSIVA ENTRE COMPETèNCIES MUNICIPALS FORMALS I EXPERIINCIES PORTADES A TERME. ENCARA MÉS, COM ASSENYALA UNA RESOLUCIó DE LA CONFERèNCIA PERMANENT DE PODERS LOCALS �I REGIONALS, QUE PERTANY AL CONSELL D'EUROPA I QUE DES DE FA UNS MESOS PRESIDEIX L'AMIC ANTONI SIURANA, "AQUEST PRETEXT ES UTILITZAT FINS I TOT PER MUNICIPIS I REGIONS DE PAÏSOS ON ELS PODERS LOCALS TENEN UN AMPLI CAMP DE COMPETèNCIES", PER CONCLOURE AMB UNA AFIRMACI6 AMB LA QUE COINCIDIM: "ES TRACTA FONAMENTALMENT D'UNA DECIDIDA VOLUNTAT POLíTICA D'INTERVENIR EN TOTS ELS RECURSOS DISPONIBLES I AMB EL MàXIM ESFORÇ IMAGINATIU". EN DEFINI VA, EL QU I HA .°ER SOTA DE TOTS AQUESTS PLANTEJAMEN;$ S ES LA CS,- 4'STATACI6 E QUE, EN GENERAL, I EN LA SEVA ES A- LA, ELS UNICIPIS CÓNSTITUEIXEN UIX AGENT ECONòMIC INDISUTIBLE: PROP, TARI (PATRIIONI URBà O URAL) VERSOR (EN ES, EQUI AMENTS) RECAPTADOR TAXES, IMPOSTOS) – PLANIFICA OR (Só, INFRAESTRU URES) – GENER I OR DE a RVEIS (EDUC IUS, SANITARIS) – PROU – REG` L ^. d OR D'ACTIVITAT,>ECONòMA (ORDENANC,ES, MERCATS) – PROMOTOR (FIRES, EXOSIC NS) �CONSUMIDOR. RESA ENS I SERVEIS) (SE€'lÓ NO VULL DIR QUE LA IDEA DE LA DIMENSIó ECONóMICA DE L'AJUNTAMENT, O QUALSEVOL ALTRE NIVELL DE L'ADMINISTRACIó, TÉ A VEURE EXCLUSIVAMENT O FONAMENTALMENT AMB L'EXISTèNCIA D'UN SECTOR PCBLIC O LOCAL. QUAN EXISTEIX, D'ACORD, CAL GESTIONAR-LO DE MANERA EXEMPLAR, AMB CRITERIS DE RIGOR, D'EFICàCIA I DE COMPETITIVITAT. NO ES TRACTA TAMPOC DE REALITZAR CONCESIONS GRATUITES A AQUELLS QUI RESUSITEN LES VELLES TEORIES LIBERALS EN DEFENSA DE "L'AJUNTAMENT MíNIM". NO ES TRACTA, EN ABSOLUT, DE CAURE EN LA DISCUSSIó DE "QUANT" HA DE SER L'INTERVENCIONISME. ES TRACTA, SOBRETOT, DE "COM" HA DE PLANTEJAR-SE L'ADMINISTRACIó LOCAL LA SEVA INCIDèNCIA SOBRE LES ACTIVITATS ECONóMIQUES DE LA COL.LECTIVITAT TERRITORIAL. AQUI ÉS PERTINENT LA FORMULACIó RECOLLIDA A LA "DECLARACIó DE BARCELONA" AMB MOTIU DE LA CONFERèNCIA DE GRANS CIUTATS: "LA GRAN CIUTAT HA DE PLANTEJAR-SE AVUI �PRIORITàRIAMENT LA SEVA POLTICA ECONòMICA". ES A DIR, COM EXPRESSA AMB ELS SEUS RECURSOS, LES SEVES COMPETèNCIES, ELS SEUS INSTRUMENTS TRADICIONALS, LES SEVES RELACIONS AMB ELS VELLS I NOUS ACTORS DE LA VIDA ECONòMICA LOCAL, UNA PERSPECTIVA, UNS OBJECTIUS . CAPAÇOS DE PORTAR SOLUCIONS COMPLETES ALS PROBLEMES DE L'ATUR, DE LA CREACIó DE NOVES EMPRESES I EL DESENVOLUPAMENT HàRMONIC DE LA LOCALITAT. TAMBÉ A ESPANYA HAN ANAT APAREIXENT INICIATIVES LOCALS D'OCUPACIó AMB EL SUPORT DELS GOVERNS MUNICIPALS. PROMOCIó I HABILITACIó DE SóL INDUSTRIAL MITJANÇANT EMPRESES ESPECÍFIQUES (VILANOVA I TERRASSA); SUPORT A L'ECONòMIA SOCIAL (BADALONA, RUBí I SABADELL); POTENCIACIó DIRECTA DE LA PRODUCCIó LOCAL (UBRIQUE, CáDIZ); PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT INTEGRAL (LEBRIJA, SEVILLA); ARTICULACIó DE LES COMUNICACIONS àERIES AMB LES NECESSITATS LOCALS (ALP, LA SEU D'URGELL). �EL CAS DE BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS UN CONGLOMERAT D'àREES I D'EMPRESES EL VOLUM DE NEGOCI DEL QUAL ESTA AL VOLTANT DELS 140.000 L.ION-&-D.E ESSETES. EL VENTALL DELS SERVEIS QUE PRODUEIX COMPRèN DES DELS SERVEIS DE SOFTWARE El-N5--A CLAVAGUERAM I TEATRE INFANTIL. LA SEVA PRODUCCIó REPRESENTA MÉS DEL 6 PER CENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT DE LA CIUTAT. SENS DUBTE ÉS LA PRIM PRESA" DE CATALUNYA I LA QUE GENERA MÉS EFECTES COLATERALS EN TOTES LES DIRECCIONS. L'AJUNTAMENT TÉ UNA PLANTILLA DE MÉS DE 11.000 FUNCIONARIS I 2.000 CONTRACTATS LABORALS. SI AFEGIM EL PERSONAL DELS ORGANS AUTòNOMS DE GESTIó I EL DE LES EMPRESES MUNICIPALS, ARRIBEM A XIFRES AL VOLTANT DELS 24.000 LLOCS DE TREBALL. A COMENÇAMENTS DE L'ANY 1986 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA COMPTA ADEMÉS DE LA SEVA ADMINISTRACIó CENTRALITZADA AMB 22 ORGANISMES AUTòNOMS QUE PRENEN FORMES JURDIQUES DIVERSES, DES DE L'ORGAN ESPECIAL FINS L'EMPRESA MIXTA, PASSANT PELS PATRONATS I LES EMPRESES MUNICIPALS. EL CONSELL D'EMPRESES I INSTITUCIONS MUNICIPALS AGRUPA 13 D'AQUESTS ORGANISMES: �TOTES LES EMPRESES MUNICIPALS I MIXTES (7 I 2, RESPECTIVAMENT) AIXí COM ELS PATRONATS, INSTITUTS O ORGANS DE GESTI0 QUE TOT ,vINO REVESTINT LA FORMA JURíDICA D'EMPRESA TENEN U.A ACTIVITAT ECONòMICA IMPORTANT (PATRONAT ' ^' HABITATGE, INSTITUT MUNICIPALDELS RVEIS MUNICIPAL DE ,L ELS SERVEI INSTITUT MUNICIPAL D'ASSISTèNCIA SANITàRIA I FRONT 4ARÇTIM DEL POBLE NOU), LA MAJORIA D'AQUESTES EMPRESES I INSTITUCIONS (TOTES MENYS LES COMPANYIES DE TRANSPORTS, EL PATRONAT MUNICIPAL DE L'HABITATGE I MERCABARNA) S'HAN CONSTITUIT EN ELS DARRERS ANYS: 1982: S.P.M. D'APARCAMENTS I INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS FUNERARIS. 1983: T.E.R.S.A. I I.C.B. 1984: I.M.A.S. 1985: S.P.M. PARC ZOOLòGIC, A.O.M.S.A., FRONT M. I INCIATIVES, S/A. D'AQUESTES NOVES' EMPRESES I INSTITUTS, QUATRE REPRESENTEN NOVES FORMES JURíDIQUES PER GESTIONAR SERVEIS �MUNICIPALS JA EXISTENTS (I.M.S.F., T.E.R.S.A., I.M.A.S. I ZOO); 2 REPRESENTEN LA CREACI6 DE NOUS SERVEIS MUNICIPALS (APARCAMENTS I I.C.B.) I LES ALTRES 3 REPRESENTEN NOUS TIPUS D'ACTUACI6 MUNICIPAL, LLIGADES EN ALGUNS CASOS A LA PROPOSTA OLíMPICA. TENINT EN COMPTE NOMÉS AQUELLES EMPRESES I PATRONATS QUE HAN COMPORTAT EL 1985 COM EXERCICI COMPLERT (EXCEPTUANT PER TANT INICIATIVES, A.O.M.S.A. I FRONT MARITIM) LES XIFRES MÉS SIGNIFICATIVES DEL GRUP PEL QUE FI A L'INCIDèNCIA EN L'ECONOMIA LOCAL I A LA GENERACI6 DE RECURSOS, SON LES SEGÜENTS: �(durant l'any 1985, en M) I. Munic. E. Munic. E. Mixtes T TAL Volums despeses 9.956 28.860,6 Despeses Consumptives 2.696 5.075,1 604,7 8.375,8 Ingressos per activitat 7.535,8 14.811,6 1.536,9 23.884,3 Inversió 3.685,3 1.948,2 32,7 ..666,2 Plantilla 31.12.85 2.865 7.309 1.644 279 -40.480,6 (1 ^-/ 10.453 PEL 1986, ELS PRESSUPOSTOS DE LES MATEIXES ENTITATS AIXí COM ELS DE L'AJUNTAMENT I ELS SEUS ORGANISMES NO INTEGRATS EN EL CONSELL D'EMPRESES, PREVEUEN LES SEGÜENTS XIFRES: �-22- Ajuntament Institu.i Patronats Emn.Muni. Ajustos Pressup. i Mixtes per trans. total Consoli. 78.237 10.692 31.850 4.620 116.159 Pressupost inversions 15.826 2.901 4.613 645 22.695 Total Pressupostos 94.063 13.593 36.463 5.265 138.854 Pressupost ordinari SI PRENEM COM A DADA L'ESTIMACI6 FETA EN LA MEMòRIA DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA D'UN PIB PER LA CIUTAT DE BARCELONA DE 2.073.000 M, TENIM UN PES DEL SECTOR PúBLIC .MUNICIPAL SOBRE EL CONJUNT DE L'ECONOMIA LOCAL D'UN PER L'ANY 1986. CAL TENIR EN COMPTE ADENÉS, QUE UNA PART IMPORTANT DEL • TOTAL DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL (UN 13%) ES REALITZA A TRAVÉS DE CONTRACTES DE SERVEIS O SUBMINISTRAMENTS, AMB EL QUE AIXò SUPOSA D'ACTIVITAT INDUïDA. E N EL CAS CONCRET DE NETEJA I RECOLLIDA, LES DE IIÉS PES EN EL CONJUNT, LES XIFRES SóN SIGNIFICATIVES: 7.000 M PTES. DE VALOR TOTAL DE LES CONTRACTES, AMB UNA �-23- OCUPACIó DE 1.800 PERSONES, I AMB UNA INVERSI6 PER PART DE LES EMPRESES EN L'i1LTIM TRIMESTRE DE 1985 DE 1.000 M DE PTES. UN ALTRE ASPECTE GENERADOR D'ACTIVITAT ECONòMICA PER LA CIUTAT DES DE EL PUNT DE VISTA MUNICIPAL ES EL DE LES EMPRESES MUNICIPALS DE SERVEIS DE LES QUE ES UN BóN EXEMPLE MERCABARNA: COM A NUCLI D'ATRACCI5 DE PROJECTES, HA POSSIBILITAT LóCUPACIó DE 21.000 M2 EN PARCEL.LES I 1.000 M2 EN OFICINES COMERCIALS, GENERANT UNA INVERSI6 DE 1.500 M DE PTES. I UNA OCUPACI6 DE 250 LLOCS DE TREBALL. COM UN ALTRE EXEMPLE D'ACTIVITAT MUNICIPAL REFERIDA A LA CREACI6 D'UN MARC PER AL DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, EN AQUEST CAS LA COMERCIAL, PODEM ESMENTAR EL PLà ESPECIAL D'EQUIPAMENT COMERCIAL ALIMENTARI DE BARCELONA. AQUEST, INSCRIU L'ACTIVITAT COMERCIAL A LES EXIGINCIES D'UNA NORMATIVA PLANIFICADORA ENCAMINADA A FER COMPATIBLE L'ESTRUCTURA TRADICIONAL AMB EL DESENVOLUPAMENT DELS NOUS SISTEMES, ASSEGURAR EL PAPER DELS MERCATS MUNICIPALS COM A �EIXOS VERTEBRADORS D'UNA XARXA DE DISTRIBUCI6 ESTRUCTURADA I REFORÇAR AQUELLES ESTRUCTURES COMERCIALS QUE MILLOR AJUDEN A LA CONTENCIó GENERAL DELS PREUS. AQUESTA NORMATIVA HA DE TENIR COM A CONSEQÜENCIA INDISCUTIBLE EL DISPOSAR D'UNA INFORMACI6 QUE REDUEIX SENSIBLEMENT EL NIVELL DE RISC DE LA INICIATIVA PRIVADA. BARCELONA, PER LES SEVES CARACTERíSTIQUES ESPECIALS, ÉS UNA BONA MOSTRA DEL QUE POT ARRIBAR A FER EL SECTOR LOCAL EN GENERAL, SEMPRE QUE HI HAGI LA VOLUNTAT POLíTICA ÀDIENT. DESPRÉS DE 7 ANYS ES POT PRESENTAR UN AUGMENT EN LA QUANTITAT I MILLORA EN LA QUALITAT DELS SEVEIS MUNICIPALS SENSE QUE ELS RECURSOS CONSUMITS HAGIN AUGMENTAT: EN EFECTE, EN 1980 LES DESPESES ORDINàRIES TOTALS VAN PUJAR 79.067 MILIONS DE PESSETES A L'ANY 85, PRàCTICAMENT LA MATEIXA QUANTITAT QUE EL PRESSUPOST ORDINARI DEL 1985: 72.501 MILIONS DE PESSETES. AIXo VOL DIR, EVIDENTMENT, QUE HA HAGUT UN AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT DELS RECURSOS. LES CAUSES DE L'AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT, TOT I �SENT MOLT VARIADES, ES PODEN RESUMIR EN DOS GRUPS. EL PRIMER CONSISTEIX EN L'APROFITAMENT DELS ESTIMULS PRODUCTIUS QUE LA DEMOCRATIZACIó DE LA VIDA MUNICIPAL (9 COMPORTA: LA TRANSPARèNCIA DE LES CONDICIONS DE TREBALL, DELS HORARIS, DE LES RETRIBUCIONS; L'APLICACIó D'INCOMPABILITATS, LA INTRODUCCIó DE LA NEGOCIACIó COL.LECTIVA I LA CRTICA I PARTICIPACIó CIUTADANA, MOLT FACILITADES PEL PROCèS DE DESCENTRALITZACIó TERRITORIAL. AQUEST CONJUNT DE FACTORS SUPOSA UN ESTIMUL MOLT PODERóS PER AUGMENTAR L'EFICàCIA DE LA MàQUINA MUNICIPAL, QUE, EN DEFINITIVA, FUNCIONA DINS D'UN APARADOR. DE FET ÉS LA JUSTIFICACIó DE FONS DE L'EFICIèNCIA PRODUCTIVA DE LA DESPESA PúBLICA LOCAL EN RELACIó AMB ALTRES SECTORS DE L'ADMINISTRACIó. EN SEGON LLOC, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS PROBABLEMENT L'ADMINISTRACIó PúBLIC QUE MÉS HA CONTRIBUIT, / AMB ELS PLANTEJAMENTS I AMB ELS ATS, A POSAR EN CRISI EL MODEL D'ORGANITZACIó RíGID A/I BUROCRATITZADA, NO SENSE J RESISTèNCIES PER PART DEUS SECTORS MÉS INTERESSANTS EN �DEFENDRE AQUEST MODEL. L'ILE A BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA DIRIGIT ELS SEUS ESFORÇOS PEL RELLANÇAMENT ECONòMIC DE LA CIUTAT EN DUES LÍNIES. D'UNA BANDA LA PROMOCIó I ESTÍMUL A INICIATIVES í) / EMPRESARIALS QUE AMB EL SUPORT DE L'AJUNTAMENT PUGUIN OFERIR SOLUCIONS VIABLES A NECESSITATS I POSSIBILITATS DELS SECTORS PúBLIC I PRIVAT. D'ALTRA BANDA INICIATIVES LOCALS QUE TINGUIN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA GENERACIó DE LLOCS DE TREBALL PERMANENTS. JA FA ALGUNS ANYS QUE GESTIO ,M FONS PROPIS I ALIENS ESPECIALMENT ORIENTATS A LA CONT ACTACIó D'ATURATS I A LA REALITZACIó DE SERVEIS I ACTUACIONS NECESSàRIS PER A LA COMUNITAT. EL MANTENIMENT D/AQUESTES ACTUACIONS I EL SEU VOLUM VAN ACONSELLAR LA/ ¡ CREACIó D'UNA ESTRUCTURA ESPECÍFICA: LA PONèNCIA t E DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL, AMB L'OBJECTIU E COORDINAR, DONAR COHERENCIA ALS DITS PLANS D'OCUPACIó I ANALITZAR I EVALUAR L'IMPACTE �ECONòMIC DE LES ACTUACIONS TRADICIONALS, I T A MBÉ DISSENYAR I APLICAR ACTUACIONS ESPECIFICAMENT DESTINA ES A L'ANIMACIó ECONòMICA DE LA CIUTAT. EN EL FONS, AQUESTA PONéNCIA :S VA CREAR PENSANT QUE BARCELONA ES UNA CIUTAT ACTIVA, ON SURGEIXEN MULTITUD D'IDEES I PROJECTES DES DE LA M TEIXA SOCIETAT I OUE NO ES TRACTA EN ABSOLUT DE SUPLANT R AQUESTA DINàMICA PER UNA ACTUACIó ENCOTILLADA, BUROCR TITZADA, ASSISTENCIAL. L'EXPERIèNCIA RECOLLIDA A GRAN NOMBRE D'AJUNTAMENTS DEMOSTREN QUE, MÉS ENLLà DE LA BONA VOLUNTAT I DE LA COHESIó DELS GRUPS, MOLTS DELS PROJECTES D'AUTO -OCUPACIó, ESPECIALMENT DE JOVES ATURATS, NO TENEN LA VIABILITAT TèCNICA, ECONòMICA, I GERENCIAL IMPRESCINDIBLE PER QUALSEVOL INTENT EMPRESARIAL, SOBRETOT SI ES TRACTA DE COOPERATIVES O SOCIETATS LABORALS. AQUESTA CONSTATACIó HA CONDUïT A L'ENGEGAMENT D'UN DELS PROGRAMES MÉS SUGGESTIUS: L'ESTABLIMENT D'UNA XARXA DE "ANIMADORS DE DESENVOLUPAMENT" EN TERMINOLOGIA DE CEE. ES TRACTA DE JOVES ECONOMISTES SITUATS A CADA UN DELS DEU wo.419-\/) �DISTRICTES MUNICIPALS LA MISI6 DELS QUALS ES INFORMAR, ORIENTAR, I ASSESSORAR ELS GRUPS O COL.LECTIUS JA VINCULATS ACTIVITATS DE TALLERS O PRECOOPERATIVES ARTESANALS QUE ES PORTEN A TERME ALS CENTRES CIVICS O CENTRES JUVENILS DE L'AJUNTAMENT. ALTRES DE LES FUNCIONS DELS ANIMADORS SER ESTIMULAR EL ESTUDI I LA REFLEXI6 SOBRE LES POSSIBILITATS I RECURSOS DE CADA UN DELS DISTRICTES. UN DEL CLIENTS PREVISIBLES DE LA XARXA D'ANIMACI6 ECONòMICA SERAN ELS ATURATS QUE VULGUIN ACOLLIR-SE A LA PERCEPCIó ACUMULADA DELS SUBSIDIS D'ATUR EN CAS DE PROJECTE EMPRESARIAL VIABLE. LA NOSTRA INTENCIó ES REFORÇAR LA COL.LABORACIó QUE JA EXISTEIX ENTRE L'INEM PROVINCIAL I LA CAMBRA DE COMERÇ PER ACONSEGUIR QUE EL SERVEI DE LA CAMBRA DE SUPORT A LA CREACI6 D'EMPRESES SIGUI EL PIBOT D'ASSESSORAMENT TèCNIC PER TOTA LA CIUTAT. "-N EN QUALSEVOL CAS NO HI HA CAP DUBTE DE QUE UN DELS FACTORS FONAMENTALS DELS FRACS EMPRESARIAL INICIAL SóN LES DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I LES POSSIBILITATS D'UNA BONA GESTI6. LIMITADES PER SUPERAR AQUESTS OBSTACLES L'AJUNTAMENT ESTABLIRà UN 'HOTEL INDUSTRIAL �BASAT EN L'EXPERIèNCIA D'ALLò QUE A ALTRES PAÏSOS EUROPEUS REP EL NOM DE "VIVER D'EMPRESES". LA IDEA MOTRIU ÉS FACILITAR INSTAL.LACIONS, INFRAESTRUCTURA TèCNICA, I DE GESTI6 COMUNES PER TAL DE NO NOMÉS REBAIXAR PREUS SINO TAMBÉ DE FACILITAR UNS SERVEIS MÉS COMPETENTS QUE LA MITJANA EXISTENT. UNA ALTRA TERCERA EXPERIéNCIA ÉS LA INCORPORACI6 DE JOVES APRENENTS A UN SEGUIT DE TALLERS ARTESANALS DEL BARRI DE GRàCIA, UN DELS SECTORS DE LA CIUTAT ON PERDUREN GRAN NOMBRE DE PERSONES DEDICADES A AQUESTA ACTIVITAT ECONèMICA, AMB MOLTS CASOS A PUNT D'EXTINGIR-SE. JUNT AMB AQUESTA HI HA TAMBÉ UN PROGRAMA DE JOVES PER L'APRENENTATGE DE LA TèCNICA DE LA RESTAURACI6 DE VITRALLS ART STICS (CASA ELIZALDE). AIXò PRETEN CONCENTRAR UNA àMPLIA SèRIE D'ESFORÇOS EN LA RECUPERACI6 I REVITALITZACI6 D'OFICIS ARTESANS RELACIONATS AMB LA REHABILITACIS DEL PATRIMONI HISTòRIC I ARTISTIC, PARTICULARMENT IMPORTANT EN UNA CIUTAT DE LES CARACTERISTIQUES DE LA NOSTRA. CAL NO OBLIDAR L'EXTRAORDINARI POTENCIAL DE GENERACI6 D'ACTIVITAT I DE CREACI6 D'OCUPACIè QUE TÉ LA REHABILITACI6 DE VIVENDES, ON AQUESTS OFICIS TAMBÉ TENEN MOLT A DIR. �PúBLICS. INICIATIVES S.A. VULL FER UNA BREU REFERINCIA A UN DELS NOSTRES PROJECTES QUE MÉS HA DESPERTAT LA CURIOSITAT EN LA PREMSA I DELS MITJANS ECONòMICS. EM REFREIXO A INICIATIVES, S.A. L'OBJECTIU SOCIAL DE L'EMPRESA ÉS LA PROMOCI6, EL SUPORT I PARTICIPACI6 EN ACTIVITATS ECONòMIQUES I SOCIALS QUE CONTRIBUEIXEN AL DESENVOLUPAMENT DE L'ENTORN SOCIOECONòMIC. L'ACTUACI6 DE L'EMPRESA ES FA SEMPRE A TRAVIS DE PROJECTES CONCRETS, PRIVIA AVALUACIó I APURACIó. LA PARTICIPACIó ALS PROJECTES RESPON AL CONCEPTE DE CAPITAL RISC. ES TRACTA SOBRE TOT D'ACTUAR SOBRE AQUELLES ACTIVITATS MÉS NOVEDOSES, DE TECNOLOGIA AVANÇADA. RECENTMENT, COM SABEN VOSTIS, HEM CONSTITUïT L'EMPRESA BARNA CABLE, AMB L'OBJECTIU DE DOTAR BARCELONA AMB UNA XARXA DE TV PER CABLE. AQUEST PROJECTE ÉS D'UNA GRAN VOLADA TECNOLòGICA I CONTRIBUIRà A FER DE BARCELONA UNA CIUTAT CAPAÇ DE COMPETIR EN CONDICIONS, AMB ALTRES D'EUROPA. A �VEGADES HE DIT QUE EL CABLEJAT DE LES CIUTATS ÉS PEL SEGLE XX ALLò QUE LA INSTAL.LACIó DEL GAS I L'ELECTRICITAT VA SER PEL SEGLE XIX. SI AQUESTS VAN SER LA CONSAGRACIó DE LA REVOLUCIó INDUSTRIAL, AQUELLA SERIA PORTAR A LES CASES LA REVOLUCIó ELECTRòNICA. JO PENSO QUE TOTHOM ESTA D'ACORD QUE LES EMPRESES EMERGENTS, LES EMPRESES QUE TENEN MÉS FUTUR SóN LES QUE PROCEDEIXEN DE SECTORS NO CLàSSICS. CREC QUE EL CAMí QUE HEM ENCETAT ÉS EL CORRECTE. EL MARÇ PASSAT, SIS MESOS DESPRèS DE LA CREACIó D'INICIATIVES, S.A., L'INTERNATIONAL HERALD TRIBUNE PUBLICAVA UNA ENTREVISTA AMB SHIRLEY WILLIAMS, PRESIDENTA DEL PARTIT SOCIAL DEMòCRATA BRITàNIC I EX MINISTRE LABORISTA D'EDUCACIó I CIèNCIA. L'ENTREVISTA PORTAVA L'EXPRESSIU TITOL NEW FEINAI JOBS ORNO JOBS, .ES A DIR, O NOVES FEINES O CAP J„- MOLT BÉ LA FILOSOFIA QUE VA INSPIRAR LA CREACIó D'INICIATIVES, S.A. PER A LA SRA. WILLIAMS EL BLOQUEIG A LES NOVES TECNOLOGIES DESTRUEIX OCUPACIó. CADA ENGINYER ALTAMENT �.f QUALIFICAT POT GENERAR 6 0 7 LLOCS DE TREBALL A NIVELLS DE QUALIFICACI6 MÉS BAIXOS PER AJUDAR-LO. I AIXí SUCCESIVAMENT EL PROBLEMA ÉS QUE HI HA MOLTS HOMES I DONES AMB ESPECIALITATS OBSOLETES, MENTRE QUE EMPRESES DE TECNOLOGIA AVANÇADA TENEN BONS LLOCS DE TREBALL SENSE COBRIR. LA SRA. WILLIAMS CRITICAVA AMB AQUEST ARGUMENT LA POLíTICA DE LA SRA. TATCHER DE TALLAR LES SUBVENIONS A L'EDUCACI6 EN CONTES D'INVERTIR PER A CORREGIR AQUELL DESFAS ENTRE EXCEDENT I DèFICIT DE ESPECIALITATS. POLíTICA INDUSTRIAL METROPOLITANA A TRAVèS DE LA CORPORACIó METROPOLITANA DE BARCELONA ESTEM TAMBÉ DESENVOLUPANT UNA TASCA DE DINAMITZACI6 DE L'ACTIVITAT ECONòMICA, APROFITANT I MILLORANT L'ESTRUCTURA URBANA EXISTENT ORIENTANT LOCALITZACIONS I FACILITANT LA TRANSPARèNCIA DEL MERCAT DEL SóL. ELS INSTRUMENTS PER QUE AIXò SIGUI POSSIBLE VENEN DONATS PER LA PLANIFICACI6 URBANA, L'ACTUACI6 COORDINADA AMB ORGANISMES EXISTENTS, COM EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, PROMOURE ENCONTRES ENTRE ELS SECTORS IMPLICATS, FOMENT DE POLíTIQUES DE GESTI6 D'àMBIT LOCAL I FOMENT DE LA REORDENACI6 DEL SECTOR �JUNT AMB LES ACTUACIONS QUE ACABO DE CITAR DIRIGIDES A LA CREACIó DE TOT TIPUS D'EMPRESES, LLA PONENCIA TREBALLA / PER ESTIMULAR PARTICULARMENT AQUELLES QUE TENEN UN ACCENTUAT CARàCTER SOCIAL, ESPECIALMENT COOPERATIVES I SOCIETATS LABORALS. DIVERSOS CONTACTES AMB LES SEVES Í ORGANITZACIONS REPiRESENTATIVES; VAN DIRIGIDES A ESTABLIR I ACORDS DE COL.LABORACIó MUTUA,/ESPECIALMENT ORIENTATS CAP A LA FORMACIó. % I UN ALTRA INICIATIVA ES PORTAR A TERME UNA MOSTRA D'ACTIVITATS I PRODUCCIOI<1S D'AQUEST TIPUS D'EMPRESES QUE ES FAR EN EL MARC DE LA B/IRA DE MOSTRES. L'"EXPO-SOCIAL", QUE ES EL SEU NOM INICIAL, VOL COL.LABORAR A L'ESFORÇ DE L'ECONOMIA SOCIAL PER PENETRAR AL MERCAT I TRENCAR EL MóN ESTRET EN EL QUE ILT SOVINT S'HI TROBEN. TOTES AQU STES ACTUACIONS COINCIDEIXEN AMB L'IDEA MOTRIU DE Q E L'AJUNTAMENT HA DE SER UN MOTOR DE L'ANIMACIó, E L'ESTIMUL A L'ESPERIT EMPRENEDOR, EN LLOC D'UNA RESERV DISPONIBLE PER A CREAR UNA S è RIE D'ACTIVITATS O PROJECTES ASSISTITS MÉS O MENYS PERMANENTMENT AMB FONS �• ^j TERCIARI I PRIMARI. VULL FER PARTICULAR ESMENT DE LA CREACIó DEL PARC TECNOLòGIC DEL VALLèS, ON ENTRE ALTRES, S'INSTAL.LARà LA NOVA FACTORIA DE MICROORDINADORS DE L'OLIVETTI. CAL DESMITIFICAR LA IDEA DEL PARC TECNOLòGIC COM A "SILICóN VALLÉS" COM S'HA DIT DE VEGADES. AL MóN HI HA MÉS DE 200 PROJECTES DE PARCS TECNOLòGICS, I A MÉS A MÉS EL SILICI JA S'ESTà DEIXANT D'UTILITZAR PER FER CHIPS. EL PARC TECNOLòGIC DEL VALLS ÉS AVANT TOT UNA OFERTA DE SóL INDUSTRIAL I UNA OFERTA DE SERVEIS PEL TEIXIT INDUSTRIAL CATALà. L'OBJECTIU ES OFERIR UN NOU TIPUS DE POLIGON CARACTERITZAT PER LA SEVA PROXIMITAT A LA UNIVERSITAT A NUCLIS RESIDENCIALS D'ALTA QUALITAT, AMB AVANTATGES D'AGLOMERACIó D'EMPRESES, BAIXA OCUPACIó DEL SóL, BAIXA EDIFICALIBITAT, ALTA QUALITAT DE L'ORGANITZACIó I DE L'ENTORN AMBIENTAL I DIRIGIT A EMPRESES I SECTORS DE TECONOLOGIA AVANÇADA. ES TRACTA DE CREAR UN CENTRE TECNOLòGIC ON ES PRODUEIXI UNA SIMBIOSI ENTRE LA CIUTAT, LA UNIVERSITAT I L'INDUSTRIA, QUA FACILITI LA CREACIó DE NOVES EMPRESES DE "BONA" TECNOLOGIA I L'APLICACIó DE NOVES Q)-~ �TECNOLOGIES A SECTORS TRADICIONALS. LA INFLUèNCIA DEL FUTUR SOBRE EL PRESENT UNA DE LES IDEES-FORÇA DE L'ECONOMIA QUE M'HA QUEDAT GRAVADA ÉS QUE LA REALITAT DEPèN MOLT DEL FUTUR. EL PRESENT DEPèN MOLT DEL FUTUR, NO NOMÉS DEL PASSAT; NO NOMÉS DEL QUE SON LES ARRELS; NO NOMÉS DEL QUE ENS DETERMINA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE ESTA JA FET INFRAESTRUCTURA QUE TENIM I DE TAL DEPèN TAMBÉ DE TAL COM VOLEM SER O COM SOM. I DE LA EL PRESENT ESPEREM SER. EN AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN SEGURAMENT EXPLICAR, PRECISAMENT, EN FUNCIó MÉS DEL FUTUR, I SI NO ÉS, DE LA PERCEPCI6 QUE ELS CIUTADANS VAN TENINT DEL FUTUR, MÉS QUE NO PAS DE LA INFLUèNCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE DETERMINANT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT NO HI HAURIEN HAGUT ELS GRAN CANVIS QUE S'HAN PRODUIT, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; PERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA �MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUïT.' TOTS VOLEM UNA CIUTAT MILLOR, UN PAIS MILLOR, EN QUE ELS PROBLEMES D'AVUI ES TRACTIN AMB RIGOR I SOLVèNCIA, EN QUE, A NIÉS, SORGEIXIN SOLUCIONS ALS PROBLEMES QUE ENCARA NO EXISTEIXEN PERò QUE PENSEM QUE PODEN PLANTEJAR-SE. I ÉS EN AQUESTA LíNIA QUE PENSO QUE ÉS IMPORTANT ACOLLIR-SE A UNA TRADICIó DEL PENSAMENT ECONòMIC QUE HA ANAT SEMPRE PER AQUEST CAMí I QUE EST LLIGADA D'ALGUNA FORMA AMB EL PENSAMENT DE KEYNES. ELL EXPLICAVA, COM D'ALGUNA FORMA LA GENT TENDEIX A ACTUAR EN FUNCI6 DE LA SEVA PERCEPCIó DEL FUTUR. KEYNES INSISTIA EN AQUESTA IMATGE QUE ÉS TAN CONEGUDA DE QUE L'IMPORTANT ÉS L'EXISTENCIA D'OBJECTIUS A REALITZAR ADMESOS PER A TOTHOM. QUE AIX6 DESPRÉS ES PRODUIS AMB UNA DETERMINADA POLíTICA MONETàRIA, ÉS UNA ALTRA QÜESTI6. ABANS DEL FET FíSIC DEL DESCOBRIMENT D'AMERICA, PER EXEMPLE, HI HA UNA DEMANDA, UNA TENSI6, UNA ELECTRICITAT SI VOLEU. HI HA UNA SOCIETAT QUE NECESITA D'ALGUNA FORMA PROJECTAR -SE I QUE TROBA EN ELS DESCOBRIMENTS DEL NOU MóN, DE LES MINES,ETC., LA MANERA DE �REALITZAR UNA TENSIó ANíMICA,SOCIAL, SI AQUESTA EXPRESSIó ÉS VàLIDA, QUE ÉS PREEXISTENT. VOLDRIA ACABAR PER ON HE COMENÇAT. DEIA QUE NO NOMÉS EL FUTUR DEPèN DEL QUE FEM ARA, SINO QUE TAMBÉ EL PRESENT DEPÉN D'ALLò QUE ESPEREM PER AL FUTUR. FA UNA MICA MÉS D'UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIMER COP UN TREBALL DEL PROFESSOR GARCIA DURAN ON DEFINIA EL CONCEPTE DE TRENCADORS D'UNIFORMITAT. VAIG APROPIAR-ME UNA MICA DEL MISSATGE D'AQUELL TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIAVA COM ELS SISTEMES ES DESESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MES PESSIMISTES DEL QUE LA PRòPIA REALITAT ACONSELLA. I HE ANAT REPETINT DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTàNCIA QUE TENIA PER AL PRESENT RECONEIXER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN NEGRE COM EL PESSIMISME DE LA SITUACIó IMMEDIATA SUGGERIA. ARA QUE A TOTA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA REACTIVACIó ECONòMICA VAL LA PENA RECUPERAR AQUEST DISCURS. �ELS EMPRESARIS CATALANS EL VAN ENTENDRE DE SEGUIDA, I ES VAN APUNTAR A AQUEST PROJECTE MOBILITZADOR QUE S6N ELS JOCS OLíMPICS, EL PAPER DELS QUALS POT SER, PRECISAMENT, DE FER DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT DEL PESSIMISME SOCIAL PREVALENT. DE FET CREC NO EQUIVOCAR-ME SI DIC QUE HORES D'ARA PRACTICAMENT TOTS ELS BARCELONINS, EMPRESARIS, EMPRESARIS I NO COMPARTEIXEN AQUEST IDEAL OLíMPIC COM A CATALITZADOR D'UNES CAPACITATS CREATIVES NO UTILITZADES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3918 Title A name given to the resource Les iniciatives locals d'ocupació a Europa / Conferència pronunciada al Club “Catalunya i Futur” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Consell d'Empreses i Institucions Municipals. Ponència de Desenvolupament Econòmic i Social. Ciutat - Universitat - Empresa. Conferència de Poders Locals i Regionals. IMAS, SPM, AOMSA, ICB, TERSA. Promoció i estímul de iniciatives empresarials. Barna Cable. Parc Tecnològic del Vallès. Sumari de la conferència: * Els ajuntaments com a gestors. * Les iniciatives d'ocupació. * El cas de Barcelona. * La ILE a Barcelona. * Iniciatives SA. * Política industrial metropolitana. * La influència del futur sobre el present. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Majestic, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Ocupació Acció política Model social Europa Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències