91 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1349/19930924d_00582.pdf fc0409fb7b0afc668779c5519fb3690c PDF Text Text PARAULES PRONUNCIADES PER L'ALCALDE DE BARCELONA AMB MOTIU DEL LLIURAMENT DE LES MEDALLES D'OR A BES MAJESTATS ELS REIS Saló de Cent, 24 de setembre del 1993 Majestades, Tots tenim un record molt viu d'aquelles daurades tardes de l'estiu de 1992, que han quedat per sempre a Tenemos también recuerdos más la nostra memòria. recientes, porque tanto ayer como hoy, y de altas cátedras y magistraturas / se han dicho palabras muy bellas y muy atinadas sobrella historia y la esencia de esta ciudad y de este país. 1 Ayer, Pere Duran Farell en la Sala Oval del Palacio Nacional de Montjuïc trazó la mejor historia de esta ciudad, la más bien dicha, desde una catalanidad y un catalanismo profundos -como dijo él-, exigentes, respetuosos, y al mismo tiempo resistible, ¿verdad Majestad? que se impone por su lógica. Este es el discurso de Barcelona. Luego, en la Sala Thyssen -vamos a llamarla ya así- del Monasterio de Pedralbes, el Barón de Thyssen me dijo, no ya en público: Cluny, los "cloisters" de Nueva York, y Pedralbes de Barcelona son los tres grandes contenedores góticos llenos, que tienen vida y arte expuesto. Son tres lugares únicos en el mundo. Señores, Barcelona quiere ser en el terreno cultural y en el terreno de lo científico. Barcelona quiere pesar, quiere estar presente. Barcelona quiere ser capital europea, quiere ser sede europea, sede internacional. Y Sabemos que contamos con vuestra simpatía, Señor, como la contamos hace tiempo cuando queríamos ser sede del año 92. Ahora queremos volver a ser sede europea. Confiamos una vez más que no nos faltará vuestro aliento. Nuestra historia de hoy empieza en 1981 en este salón, cuando el alcalde Serra, delante de Sus Majestades, �anuncia, y con su venia, el deseo de la ciudad de optar a los Juegos Olímpicos del año pasado. Ese era un momento dramático, Majestad. Pocos meses antes había habido un golpe que amenazaba con todo nuestro sistema democrático. La gente miraba hacia atrás, no hacia adelante. No había ningún tipo de optimismo, no había ningún tipo de esperanza, en nadie. Es más, una o dos semanas antes había habido un atraco en el Banco Central en Barcelona, y todo.; el mundo pensó, prisionero de la psicosis de ese momentp, que aquéllo era también un ataque a la democracia, cuando seguramente no era más que un vulgar atraco espectacular. Y bien, en ese momento, la Barcelona risueña de mayo del 1981, con Sus Majestades presidiendo, y un nuevo Alcalde joven, progresista, hablando en público, y pidiendo para esta ciudad y para el país, una fecha de futuro, el 92, como nuevo horizonte, en ese momento, decía, Señor, se pasó una página de la historia. Y la ciudad y el país, Cataluña entera y España entera, empezaron a dejar de pensarfen el pasado para pensar en el futuro, en otras metas,i e iniciaron esta década prodigiosa que hemos vividos Nunca olvidaré el viaje qué el año 1984 tuve el honor de compartir en el avión de Sus Majestades a Nueva York, con motivo del otorgamiento por parte de la Universidad de Nueva Yorkydel título Honoris Causa a nuestro Rey. Y cómo ense viaje fue posible que Barcelona -creo que se puede decir hoy, Señor, con vuestro permiso- se explicara. Barcelona se explicó realmente sobre las causas; y las circunstancias de su proyecto. Y luego, el año 1986, que fue la explosión de alegría, con la nominación olímpica -que ayer vivimos desde lejos, para una ciudad australiana, en este caso. Y llegó el 89, con aquella desafortunada inauguración del Estadio en medio de una lluvia, que la de estos días nos recordaba. Lluvias que no han traído lodos sino alegrías, precisamente, porque detrás de esos sufrimientos del 89 llegó el 92. Y el 92 nos trajo la recompensa de esta década de esfuerzos. Década prodigiosa, sí, pero, Señor, Barcelona quiere más. Con los sacrificios que haga falta. Quiere más porque está inscrito en su programa vital, porque ha sido siempre así. Barcelona sabe descansar, sabe reposar, después de los esfuerzos de los grandes acontecimientos. Pero no sabe reposar mucho tiempo. Por �Señor, nos vais a ver pidiendo, tanto, pronto, exigiendo, sugeriendo, nuevas metas y nuevos objetivos. Pero vamos a las tardes doradas del 92. Creo que nunca fue tan larga y tan emotiva la convivencia entre el pueblo y el Rey, en esta ciudad. Quizás Jaime I, al volver de alguna de sus conquistas -de Valencia o de Mallorca-, quizá aquí, en esta misma sala, cuando los consellers recibían al Rey -que era la única persona que ocupaba este sitial que bcupais, fuera del Alcalde y del Conseller en cap-, quizás Jaime II, quizás Carlos I, cuando vino a principios de 1.500, subió por la escalera por la que hemos subido -ahí se puso el escudo que os he enseñado- o quizás Carlos III , cuando llega a España por Barcelona, desde Nápoles, y se celebran estas grandes máscaras real4es que están bien recogidas en el salón de Carlos III,{ al que ahora volveremos porque es el que da a la plaza de la ciudad. Todas ellas, por cierto, quizás con una sola excepción, presididas por un escudo de;cuatro barras, de dos más dos barras, del Salón de Ciento, del Consejo de Ciento, que era el escudo del "Consell de Cent". Luego sufrió cambios, pero se ha mantenido siempre. Señor, hay cosas que nos preocupan, y por las cuales Barcelona en este momento siente profundamente vibraciones que tiene que expresar. A principios de siglo Cambó se dirigió al Rey de España, Alfonso XIII, aquí mismo, y dijo: "Señor, necesitamos una Ley, esta ciudad necesita una Ley, esta ciudad, si os asomais al balcón y la veis como sebe hacia los cerros -els turons, que diem nosaltres- va más allá de lo que era. Ha roto las murallas. Neceéita una nueva Ley, no sólo física sino también moral y profunda". Yo hoy, Señor, Rey, Conde de Barcelona, os digo: Esta ciudad quiere una Ley, quiere su Carta.' Quiere tenerla porque la necesita, no sólo por 'orgullo sino también por necesidad, porque esa Ley debe tener aquellas especialidades que no están contempladas en la ley general, ni española ni catalana -es lógico que no lo estén, no todas las ciudades son como ésta- y que hacen de nuestra ciudad una ciudad especial. Nos preocupan otras cosas. Nos preocupa el respeto por el catalán, que hemos visto vulnerado recientemente. El arzobispo lo ha dicho hoy en la Basílica. Y nos preocupa porque nosotros sí respetamos el castellano, porque Barcelona se ha compromotido como ciudad -además de la ley del Parlamento- a respetar el derecho de todos aquellos que quieran enseñanza en castellano, a �tenerla, y vigilaremos para que esto no ese infrinja. Y porque esto es así, pedimos respeto para el catalán y para Cataluña. Nos preocupa la situación económica. Estas grandes fábricas, Señor, que han sido buena parte de la historia de nuestra ciudad y que a veces están en entredicho. Y nos preocupa la falta dl unidad de los poderes superiores para ayudar a os inferiores a cumplir. Creemos, Señor, que el mundo realmente mejorará y está cerca de hacerlo a pesar de todos sus problemas, cuando exista una fuerza internacional que impida conflictos, y cuando las ciudades sean respetadas en su dignidad. El día que esas dos cosas ocurran al mismo tiempo, estaremos en una Europa mejor, que España, Cataluña y Barcelona habrán contribuido a construir. Se vulnera fácilmente el principio de la subsidiariedad invocado sólo para privatizar pero n oi para devolver abajo a los municipios, a los poderes pequeños competencias, o bien para abonarles lo que ya tienen. Barcelona tiene, Señor, 40 escuelas, 25 museos, 4 hospitales, un conservatorio, una orqueste, un laboratorio, y tres palacios, dos reales, y el del Parlamento. Y todo esto lo tiene como ciudad, no como Estado ni como Autonomía. Y por tanto, pide que en esta Ley y que en esta nueva etapa en la cual entramos ahora ésto sea tenido en cuenta. Nunca una ciudad hizo tanto por un país y por un Estado. Avui, Barcelona, Senyor, Senyora, s'honra en concedir és -i també el fet de fer-ho en català- el-voselqu la medalla d'or que nostre guardó més preuat: simbolitza una década prodigiosa i una altra década que segurament amb els dolors del començant, está naixement, però que floreixerà aviat, en aquesta ciutat més més equilibrada, i en totes, més segura, catalana i más respectuosa i més respectada, més internacional al mateix temps, sota el vostre el regnat, Majestat, Comte de Barcelona, i Senyora. ��MAJESTADES, HA PASADO UN AÑO DESDE QUE TERMINO LA CELEBRACION DE LOS JUEGOS OLIMPICOS Y PARALIMPICOS. LOS JUEGOS HAN DEJADO HUELLA IMBORRABLES EN NUESTRA MEMORIA Y EN LA DE MILLONES DE CIUDADANOS Y CIUDADANAS DEL MUNDO. UNA DE ESAS IMAGENES ES LA DE LA FAMILIA REAL COMPARTIENDO ALEGRIAS (MUCHAS) Y A VECES1DESENCANTOS (MUY POCOS) CON EL PUEBLO DE BARCELONA, EN LAS DORADAS TARDES DE JULIO, AGOSTO Y SEPTIEMBRE DE 1992. COMPARTIENDO SENTIMIENTOS PERO IMPONIENDO TAMBIEN UN TONO DE DIGNIDAD, OPTIMISMO Y SERENOAD EN EL CUAL TODO EL MUNDO VIO REFLEJARSE LA DIGNIDAD, EL OPTIMISMO Y LA SERENIDAD DE CATALUÑA Y DE ESPAÑA, DE LA ESPAÑA PLURAL, DIVERSA Y SUBYUGANTE QUE MUCHOS DESCUBRIEFION ENTONCES. DUDO, SEÑOR, SEÑORA, QUE ÉN LA VIDA AGITADA E INTENSA DE BARCELONA, QUE AHORA MISMO CUMPLE 2.000 AÑOS, HAYA HABIDO OTRO PERIODO TAN INTENSO DE EMOCIONES COMPARTIDAS ENTRE LA CIUDAD Y LOS REYES. 1 �LA HISTORIA REGISTRA OTROS MOMENTOS DE CONFLUENCIA ENTRE LA CIUDAD Y LOS MONARCAS QUE HAN QUEDADO GRABADOS EN LA MEMORIA COLECTIVA. VISTOS AHORA, CON LA PERSPECTIVA DE LA DISTANCIA HISTÓRICA, LOS REGRESOS VICTORIOSOS DE LOS REYES DE LA CASA DE BARCELONA, LA LLEGADA A NUESTRA CIUDAD DE CARLOS I, 0 LA ENTRADA EN ESPAÑA DE CARLOS III, LLEGANDO A BARCELONA DESDE NAPOLES -ESCENAS PRESIDIDAS TODAS ELLAS, POR CIERTO, POR EL ACTUAL ESCUDO DE LAS CUATRI BARRAS- ADQUIEREN UNA ENORME CARGA SIGNIFICATIVA, NO EXENTA DE CONTRADICCIONES, PERO SIN DUDA DOMINADA POR LA EMOCIONINDISCUTIBLE DEL CONTACTO ENTRE EL PUEBLO Y SUS SIMBOLOS. VUESTRA PRESENCIA DURANTE EL 92, MAJESTADES, ESTUVO A LA ALTURA DE AQUELLOS MOMENTOSt, NOS DEVOLVIO A NUESTRO MEJOR G PASADO Y NOS PERMITIO ABRIR CON MAS SEGURIDAD LA PUERTA DEL FUTURO, DEJANDO A UN LADO, OLVIDADOS, LOS INTENTOS DE UTILIZAR ESA CONEXION ENTRE REYES Y CIUDADANOS PARA OBTENER DETERMINADOS EFECTOS POLITICOS. PERMETEU-ME, PER AIXò, QUE US OFEREIXI EL MAXIM HONOR D'AQUESTA CIUTAT. HO FARÉ EN CATALA, EL NOSTRE IDIOMA I EL D'AQUESTA PART DEL REGNE, PER AL QUAL US DEMANO LA MAXIMA COMPRENSIÓ, PROTECCIÓ I RESP1CTE, PERQUé SENSE ELL CATALUNYA NO FóRA EL QUE ÉS, NI ESPANYA FóRA ESPANYA. HI HA QUI VOL REDUIR ESPANYA A UNA AVOR1IDA MONOGRAFIA SENSE àNIMA NI RIQUESA, I QUI VEU PERILLAR UNA UNITAT QUE NOMéS S'ENFORTEIX �EN LA LLIBERTAT, COM ES VA DEMOSTRAR FA UN ANY. SENYOR, SENYORA, L'èXIT INDISCUTIBLE DELS JOCS OLIMPICS DEL 1992 VA CONTRIBUIR DE FORMA DECISIVA A L'AFERMAMENT DE LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA, DE LA CATALUNYA AUTÒNOMA I DE L'ESPANYA PLURAL I DEMOCRàTICA. EL VOSTRE PAPER EN AQUESTA NOVA IMATGE INTERNACIONAL D'ESPANYA ENS SEMBLA, MAJESTATS, FORA DE TOT DUBTE. ARA, EL POBLE DE BARCELONA RESOL UN DEUTE QUE TENIA PENDENT AMB ELS SEUS REIS DES DE L'ESTIU PASSAT, DE MEMòRIA INESBORRABLE. AVUI, EN PLENES FESTES DE LA MERCé, PATRONA DE LA CIUTAT, TINC L'HONOR D'IMPOSAR-VOS LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT, QUE US VA SER ATORGADA PER ACORD DEL CONSELL PLENARI DE 23 DE SETEMBRE DE 1992. PERMETEU-ME, MAJESTATS, QUE CLOGUI AVUI LES MEVES PARAULES AMB LES QUE VAIG ADREÇAR ALVOSTRE PARE, DON JOAN, EN L'ACTE EN QUé VOS MATEIX, SENYOR, LI VAU IMPOSAR LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT: BARCELONA Té LA JOIA D'EXERCIR L'AGRAïMENT DES DE L'ORGULL LEGíTIM, L'OBERTURA DES DE LA IDENTITAT, L'ESPERANÇA EN EL FUTUR COMú DES DEL RECORD DE LA DESUNIÓ, LA CRIDA A LA CONFIANÇA DES DE TANTES DESCONFIANCES PASSADES. MOLTES GRàCIES. �L'ALCALDE 1W BARCELONA J r ti a45 ,42.0 pbei, un, (WLC,4 1 cfL ' LusL,,j a, C51}- L-7 ( t~) Qi47-(/ , �L'ALCALDE DE BARCELONA ete 4 -e X) _,Utx,e:¿--7- 1,(C C Aibt- ZL., /f) ettkg> ft_442A, á &t. frt „Q. /9T) 1f)„, )54 �L'ALCALDE DE BARCELONA jlÁQ �L'ALCALDE 1)E BARCELONA uu) "U u juk C u,(sd_N r 7 AAÍZA 5, j_QAAA_J-vit y ,AG.-tkA'n Lid AQ Pit&-9bitrt._ SNkjU4 (-->G3 GLC9--ç �L'ALCA L I)i? DE BAH(;ELO.NA ikS k 9 o k --r^t ^1 i ^C^ (r/F AJV LA c Ao g tc ^J E©NP(. t^`D At's1)^, g uc UN ^ D c LO 5 .^ t > ►N 1^c.^^^ c ^ _ tm t3, ftr4N ^ c'^04^0 11-,,^tk^ c.ñ! LA ir oci ks Pti ut,i..i -4 12174-1, trthI3Le E-9-4 n ^^ ^ TkA /yiL I-onic.Jl pe- G;vh drk v O dti t 1 CP UY Wdcos') cMuGC-149 ( (n/1K>CI+t7 – = - -. Cf . C0 ft LEMAdi rts Y N) utA") t`V5 tt."l 19 u G 1 1-zI U uk hy4 S Th"¢ c-/ 5yrtti,a .i, o uN1 j SkS t pi c> t,t KA PCG`^ t_o> J v°Gop Ma vt^S OLI ^ oh; • .. ^ 4- 0t n c cl,.o"r04.--Y--I459 JOU " t) I /E- Go S ïro y se r; E ai ^r^^ C° 14 i i cN U ) o r1),/11.0-1; vtKtV t■) -romo c uR t- -^ o nc• ^C S no/kit-1_ ^ J ^ y^ ; E Dk; Z.. cuo % ÑDs e c' ^ o üo0J Ji bt ReP'i...t JmS'e ,-• ^.-,^,•, un-A. L or-) it r y\o ^'^ C irm cr ‹ ^'►^/M ti k)E t1-1uctt°5 c.—j.lTp IS C. E S R^ ^ Q U^ ^W ^ ^ 4^-c.E tio NA 4tg 5A LA- Ir 'A tz pir Ñ,^ , D c 1.4 .1V11Y vG-M^^t ^ c rve D® , 5-7 )(71 tg t2 ^ ‘ 14 11; cr+\I Z ,15 w01 7 s c-Y1e.) ■ )Irs cTt d. CL. 0-70..“)9 s^ n^ ^` ^t^p ^ Ces •};-, 4t Pa t.)) .,e' tA D PtIk niz r V` ^A ^}Cr+^111 be- e t ^u^ ^^n04 ^ I J ^o c^r1^_^ V7T-O CilZ 11E711 p D o ig tujnu)o ^c i? Dto Erf7ThC c-R c-+'() b oro y Wf �^ L'ALCALDE DE BARCELONA ~ waPut .rt'^ Pos 1) t`SD ^ kt fv r^.^ t D)-U !" LK qv b rb L O S 110.i 5 ^ 0 .Sltrol" ..1.20p=zirriwizl L 1— T12 (.^ cA hcL t h ^ 1 tJ ^ iPo LA A.r L n Í^. z i-03 ^ t 7 /1._ 1+4-f PI 1 N ea th,te ^S c^.) n á - L Cm*5 C-S it S` -,i¡1' ^ 1 n_c r1'D r/),k,s TbDtrS i¡t-N 4 viil L° qVt 1H1.ÇA^o 15H ñ,+ = 0 t 1\i t-[xZ, ^ 4,:„7 l4 h ^ ^tv 1 c..g. Irrri.,n,s by l t` , E[ y n NO) ^ u r s-t4 k (1- 4 c.--1~3 4 oc-1 tJ^^ Cr m1.0) a ^^ f- 01, l.^y Y Pr 1-44 474-S , o uo , r - 1) G . t- Re~ C.,o.^ ^i S) ^ U ^Ï trC^v ^ S ^ [M v 5- 05 1t { crU 94t^-4 D ( ço N - e-Mi R3 -1 ci- Li c-) -( re Lprz c ^ ^ r Vtito._#44 ^^,,,^,a f^ 1 1 - o(q.. An. ¡M ^3 fi^^^ -^ ,• o t©rt /4t.tiw¡ll`...`... ` .^.,. tDc^1 `et- ^cvt't7 - ^ ^: ^k . _^.._ g ` bj<S 4Mihrt t=c,CN Cf_j) C-s-c . U +^ ^ lï1^t^ ^ r ^^ c} t ^ t r^ t 1-1N 4 C' t-b-rak.41 © 1w Òre.57 pg ^ °`k. L-4 Pel-kb 4ï.k1 O U(54 4 i►^ ()kaki ^ ^ ^} t i-t r aCe D t L (J0 *3 --firQle C^il t f :^ ï GN ^ n' cif l^ ^!F,^in \Ivti - rn14 5 -Ifkyrilift.~-3-7 " 1 °5 S P y r F.IDS cl,^ ^ d l,() 7Uín..A pt 49,) ^Lt.c^j a -r o M Ot1Nl, UAfOL t t b A 6Ju c.STh,c) 7° pky. L `90nA-,41-t q 22, r M 1171 11, - NQ E ^1- ^ v ctiS t.^ y P tS ruv D dy L.A i g , ij p i S C ^ í1 ^ c7 e \tn,t VIO P1=7 r At13 R , n c_-)r. ó--n o Sy r\►= 1-+. �L'ALCALDE DE BARCELONA ik c__a, hAib\ ›e es. u t.) 4 LA o o LV 1»1>ÓÇ Lo5- ib~S 10- 9121 4 -10 cok, Íc. r ni4ð)rth.,01 IL noLl 1.4)5 M!~, Dí t-h s- rb E -121)11 hA4 Q U¿.- OS D ; 0.4 6e- c.4b ' thim Adt ts I) t, PoSisiVI:f ,tvztv A tn-cit l' b tive-5 ¡Piten E — / t•J , NU•-5--Ito p 11-' '-j GL DI' AA) PCL 54.on-L 114 4 '1)-eti P0,3 o pc-r/Tb-- tl (J)1..c1 t U NY/4 h- 7-b---"c D PINI A oc- EL N /11-14■JVie(- y14- e) (Nci 015 1- cp-b )DL-t) 1\15V0 ilr<L" 1-11 1--)7J4 1\vbIt/k/.4,4 IIEVISE= At.-1■)(4,1)1 �L'ALCALDE DE BARCELONA 1-54/1" uAlt-rk-9-- 9 c&In 91-k 1rt 3çTE9 (0 m tp). "VA. ifif) etk w\J bv\I PTA/ (,Z k-k k. 1-1 NOS(--(' 4N 7 l'‘P r 9 0 E-- 1-)S' v eTti ÁÀ3 ocreilitiht4- st- vicri � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4255 Title A name given to the resource Lliurament Medalles d'Or de la Ciutat de Barcelona a SS.MM. / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Història Barcelona Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1350/19930925d_00583.pdf e97a2deb06058c07149b28ba632bb2f8 PDF Text Text Presentació projecte Marina Village i Inauguració de Barcelona SOGO Hotel de les Arts. 25.09.93 AMBAIXADOR, DR MIZUSHIMA, AUTORITATS, SENYORES I SENYORS, ES PER A MI UNA GRAN SATISFACCIÓ CELEBRAR' AVUI LA FINALITZACIó D'UN DELS PROJECTES EMBLEMáTICS DE LA NOVA BARCELONA, DE LA BARCELONA QUE ELS d6CS OLIMPICS ENS HAN LLEGAT. ELS JOCS, HO HEM DITylEPETIT, VAN SER EL GRAN ALÇAPREM QUE ENS HAN PERMbS,IDE TENIR UNA CIUTAT POSADA AL MAPA, UNA CIUTAT MÉS )EÍ COMUNICADA, AMB MILLORS INFRASTRUCTURES, AMB UNA MEGRAN OFERTA HOTELERA, COMERCIAL I DE LLEURE, UNA AT, EN DEFINITIVA, AMB UNA MÉS GRAN QUALITAT DE VIDA. NO HI HA CAP MENA DE DUBTE QUE EL PROJECTE DE L'HOTEL ARTS, AMB ELS SEUS ESPAIS ADJACENTS DESTINATS A OFICINES, A CENTRE COMERCIAL I A RESTAURANT, ERA UN DELS MÉS EMBLEMàTICS D'AQUESTA TRANSFORMACIó. HO ERA, I HO ÉS, PER LA SEVA QUALITAT ARQUITECTóNICA, PER LA SEVA QUALITAT URBANíSTICA I PER LA QUALITAT DE LA SEVA OFERTA. HA ESTAT TAMBÉ, COM ÉS PROU SABUT, UN PROJECTE PLE DE DIFICULTATS I ENTREBANCS. ALGUNS, INHERENTS A LA MAGNITUD I 1 �LA COMPLEXITAT DE L ° OBRA. 13-4r12T-REZ-r- -14-É5-131F4C-1-L-S-D E COltPREttl3REZ PER j1.1.4-4;¿tíAtS-POTSER CALDRá -ESPERAR 'A`-' SABER-NE, PET/TA •AL-GfiNDI, it±-91~A EN QUALSEVOL CAS, DES QUE EL GRUP SOGO DECIDÍ D'AGAFAR LES REGNES DEL PROJECTE, LA SEVA FINALITZACIÓ ESTAVA GARANTIDA. ÉS OBLIGAT, DONCS, QUE JO DONI ARA LES GRàCIES AL GRUP SOGO, AL SEU PRESIDENT, EL DR. MIZUSHIMA, AL SEU VICE-PRESIDENT, EL SR. YAMADA, AIXÍ COM ALS SEUS REPRESENTANTS A BARCELONA, EL SR. TSUBOUCHI I EL SR. KOMATSU, QUE AMB L'AJUT DE LA SRA. ISHII HAN DUT A BON PORT UN PROJECTE D'AQUESTA GRAN ENVERGADURA I DIFICULTAT. A TOTS ELLS, EL MEU AGRAIMENT MÉS SINCER I EL MEU DESIG D'èXIT PER AL SEU COMPLEX COMERCIAL QUE AVUI COMENÇA A CAMINAR. VULL MANIFESTAR, TAMBÉ, Erp MEU AGRAIMENT ALS DIRECTIUS DEL BANC DE BILBAO-BISCAIA (BBV) I DE L'INDUSTRIAL BANK OF JAPAN 1 (IBJ) PER LA DECISIVA AJUDA FINANCERA QUE PRESTEN AL PROJECTE. UN PROYEMIB4W1 PEÇA EMBLEMàTICA DEL QUAL ÉS L'HOTEL ARTS. UN HOTEL QUE AVIAT, ESRZRO QUE BEN AVIAT, OBRIRá LES SEVES PORTES SOTA LA GESTIÓ DEL GRU D-AMERICé RITZ-CARLTON. EL SEU DIRECTOR, LLUÍS MARCÓ 1 ITOT EL SEU STIFP TENEN DAVANT LA �RESPONSABILITAT DE CONVERTIR AQUEST, ESTABLIMENT EN UN DELS HOTELS PUNTERS EN QUALITAT I SERVEI, DE BARCELONA I LA SEVA àREA. BARCELONA, DESPRÉS DE L'EMPENTA QUE VAN SUPOSAR ELS JOCS DEL 92, ES TROBA DAVANT DEL REPTE D'ESDEVENIR UN GRAN CENTRE NEUR&LGIC EUROPEU. NOVES REALITATS COM LA D'AQUEST HOTEL I CENTRE COMERCIAL, AJUDEN A AFERMAR EL CARàCTER DE LA CIUTAT COM A DESTÍ TURÍSTIC, AIX1. COM A CENTRE COMERCIAL I DE NEGOCIS. GRáCIES. 1zr-r 11b ELs N Cit), a g (24: 1- e )-I ¿VA /5-1-‘b ao6 t-ok I « rg. f SYZY ‘51. 111 kA. Lb 5¿.:(1-nat fi2>JT PI e OrTilki 11 A ov ozzisik_u av L" al-TU Trispc-Irt, i oc-ts aui DE1-.3 40i cokA MA-LIY:£'3 v< WAT- 112-a3P-u-i?NJ ehtrlast7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4256 Title A name given to the resource Inauguració Marina Village i Sogo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel de les Arts, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Arquitectura Urbanisme Barcelona Jocs Olímpics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1351/19930929d_00584.pdf 3ae827af6da4d2366795231755aac1de PDF Text Text INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE EN L'ACTE DEL 150 ANIVERSARI DE LA GUàRDIA URBANA I EL LLIURAMENT DE MEDALLES AL MéRIT. (Saló de Cent, 29 de setembre de 1993, 18:30 h) CONSELLERA, REGIDORS, SENYORES I SENYORS, ÉS JUST QUE EM REFEREIXI D'ENTRADA, EN AQUEST ACTE DE CONCESSIó DE MEDALLES AL MéRIT A AGENTS DE LA GUàRDIA URBANA QUE S'INSCRIU DINS DELS ACTE DEL 150 ANIVERSARI DEL COS, AL PAPER SINGULAR QUE LA NOSTRA1POLICIA LOCAL TÉ EN LA SEGURETAT DIàRIA DELS NOTRtt-eeNCIWADANS. DES QUE ELS AJUNTAMENTS DEMOCRáTICS VAM ASSUMIR LES NOSTRES RESPONSABILITATS, VAN ENTENDRE QUE LA SEGURETAT CIUTADANA ÉS UN ELEMENT ESSENCIAL EN EL BENESTAR SOCIAL DELS HABITANTS DE LES GRANS CIUTATS, I PER TAN'I', DELS BARCELONINS I LES BARCELONINES. ELS QUI VIVIM EN LES CONCENTRACIONS URBANES SABEM QUE LA PETITA DELINQÜèNCIA I ELS FETS DISSOCIALS HI TROBEN UN ESPAI DE VEGADES MASSA APTE PER ALA SEVA PROLIFERACIÓ. ARA BÉ, 1 �SEMPRE HE SOSTINGUT QUE MOLTS DELS PROBLEMES DE LES GRANS CIUTATS NO SóN CREATS PER ELLES MATEIXES, SINÓ QUE LES CIUTATS SóN EL CONTENIDOR ON LA HUMANIT HUMANITA DIPOSITA ELS SEUS PROBLEMES DE MARGINACIÓ, DE POBRESA, DE CRIMINALITAT. POTSER PER AIXò MATEIX, LES GRANS CIUTATS SóN TAMBÉ EL LLOC D'ON HAN DE SORGIR LES PROPOSTES E LES SOLUCIONS. D'AQUESTA MANERA, I EN LíNIA AMB LES PAUTES MÉS PROGRESSIVES EUROPEES., VAM ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE PER SUPERAR POSITIVAMENT ELS PROBLEMES DERIVATS DE LA DROGA, LA POBRESA I LA MARGINACIÓ ENS CALIA SUPERAR UNA VISIó PURAMENT COACTIVA L, I AVANÇAR EN CANVI EN POLÍTIQUES izt+ tv~ T T 4 T PARTICIPATIVES QUE ANESSIN A L'ARREL MATEIXA DELS FENÒMENS CREADORS D'INSEGURETAT. ÉS A DIR POLïTIQUES QUE, SENSE DESCUIDAR MAI L'EFECTIVITAT COERCITIVA DE LES NOSTRES POLICIES, DONESSIN A LA PREVENCIÓ EL ROL ESSENCIAL DE LA NOSTRA ACTUACIÓ. AIXò ENS HA PORTAT A SUBRATLLAR QUE LA "SEGURETAT ÉS COSA DE TOTS", ÉS A DIR, DE LA JUSTICIA I LA POLICIA, PERÒ TAMBÉ DELS VEïNS, DELS SINDICATS, DELS AGENTS SOCIALS, DELS EDUCADORS, ETC. I AIXò ENS NA PORTAT TAMBÉ A CREAR UNS INSTRUMENTS DE COORDINACIÓ, PRIMER EL CONSELL DE SEGURETAT URBANA DE BARCELONA, I AVUI DIA LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT 2 �DE BARCELONA, QUE FAN QUE LA NOSTRA POLICIA LOCAL PUGUI TENIR UN PAPER IMPORTANT EN AQUESTA FUNCIÓ. ,...» ' v N. ( I AVUI, QUE PODEM CONSIDERAR BARCELONA COM UNA DE LES --4-.--,-ku u 0 1) 1 .0\1 li /* - CIUTATS MÉS SEGURES D'EUROPA, CAL VALORAR AMB JUSTESA LA CONTRIBUCIÓ QUE LA NOSTRA GUàRDIA URBANA HA TINGUT I TÉ EN AQUESTA SITUACIó. ÉS PER AIXò QUE VULL SUBRATLLAR-NE, ENTRE D'ALTRES, AQUESTS ASPECTES: - LA SEVA VOLUNTAT DE CONéIXER LA REALITAT EN QUé HA D'ACTUAR. ÉS EL CONEIXEMENT DEL TERRITORI, LA PROXIMITAT AL CIUTADà, EL QUE ENS PERMET D'ACTUAR EFICAÇMENT. LES ENQUESTES, EL CONEIXEMENT DE LA NOSTRA REALITAT SOCIAL, DE L'EFECTIVITAT DE LA SEVA PROPIh ACTUACIÓ, ÉS UN PUNT CLAU DE L'ACTIVITAT CIENTIZICA_ DE LA NOSTRA POLICIA LOCAL. LA CAPACITAT D'APORTAR UNA: VESSANT PREVENTIVA PRIORITàRIA A LA SEVA ACTIVITAT EN MATéRIA DE SEGURETAT CIUTADANA, TRADUÏDA EN UNA EFECTIVA COL.LABORACIÓ AMB TOTS ELS AGENTS SOCIALS QUE ES MOUEN EN TEMEO TAN CLAUS COM EL PLA MUNICIPAL DE LA DROGA, L'ABSENTISME ESCOLAR, EL VANDALISME, LA NO DISCRIMINACIÓ CAP ALS IMMIGRANTS, ETC. QÜESTIONS QUE TAMBÉ, ENTRE A1LTRES, EXPLIQUEN QUE A BARCELONA NO ES VISQUIN) FETS TAN DOLOROSOSCOM ELS QUE S'ESTAN .¿) �PRODUINT A ALTRES INDRETS D'EUROPA. - LA SEVA CAPACITAT PER COORDINAR-SE AMB LES ALTRES POLICIES QUE OPEREN A LA NOSTRA CIUTAT I QUE HAN DONAT LLOC AL FET QUE A CADA UN DELS DISTRICTES DE LA NOSTRA CIUTAT Hl HAGI TAULES DE COORDINACIÓ POLICIAL, QUE SOTA LA DIRECCIó -AIXò ÉS FORÇA SIGNIFICATIU- DELS REGIDORS, PLANIFIQUEN LES SEVES ACTUACIONS DIàRIES. - LA SEVA CAPACITAT DE DESCENTRALITZACIo, AMB LA CREACIÓ DELS ANOMENATS EATOS, SECCIÓ PREVENTIVA CADA VEGADA MÉS ARRELADA A TERRITORIS MES CONCRETS DE LA NOSTRA CIUTAT, AVANÇANT EN UNA RELACIÓ ESTRETA I CONTINUADA AMB ELS VEiNS, AMB ELS COMERCIANTS, AMB EL CONJUNT DELS CIUTADANS. EN DEFINITIVA, CAL RETENIk, DE TOT PLEGAT QUE SI EN AQUESTS 1 ANYS HEM REDUÏT DE MANERA ESPECTACULAR LA VICTIMITZACIÓ A LA NOSTRA CIUTAT, TAL COM LES ENQUESTES I LES OPINIONS DIàRIES ENS DEMOSTREN, LA NOSTRA GUáRDIA URBANA Hl HA JUGAT UN PAPER FONAMENTAL. LA QUAL COSA ENS CONFIRMA QUE EN UN FUTUR MODEL POLICIAL A CATALUNYA S'HAURà DE CONTINUAR ENCORATJANT AQUESTA RELACIÓ DE PRIVILEGI AMB UNES POLICIES LOCALS QUE -COM LA GUàRDIA URBANA DE BARCELONA- HAN FET DEL CONEIXEMENT, DE LA COORDI- 4 �NACIó I DE L'EMPENTA SOCIAL I PREVENTIVA DE LA SEVA ACTUACIÓ L'EIX ESSENCIAL DEL SEU CARaCTER. APROFITO AVUI LA PRESéNCIA DE L'HONORABLE CONSELLERA DE GOVERNACIÓ PER FER-LI AVINENT LA NOSTRA DISPOSICIó I LA NOSTRA VOLUNTAT DE CONTRIBUIR A LA DEFINICIÓ DEL MODEL POLICIAL A CATALUNYA, UN MODEL QUE H iThflL í LA REALITAT LuQuesTtankaLE- DE LA GUàRDIA URBANA DE BARCELONA, UNA REALITAT QUE FA, TOT JUST ARA, CENT-CINQUANTA ANYS. PER MOLTS ANYS 1 MOLTES GRàCIES. 2-Clu � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4257 Title A name given to the resource 150 Aniversari de la Guàrdia Urbana i lliurament de medalles / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Seguretat ciutadana Barcelona Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1352/19930930d_00585.pdf 2777852cd31ffcbf0d71163693de4179 PDF Text Text Conferencia de Premsa de presentació dels Estats Generals D:a Hora. L:oc Irrerv:rdran' duous U de setembre 11:00 hores. Salo Albert Londres de Ptess Cluo de França 11 avenue d'lena 75116 Paris. Pasqual Maregen, ?resident del CMRE, Jacques Chaban•Delmas, President de I'Assoclació Francesa del CMR , Catherine 1rautman, Alcaldessa d'Estrasourg �Mesdames et Messieurs: Bonjour Cette Conferénce de Presse a comme but vous présenter les Manes Etats Généraux des Communes et Régions d'Europe, qui vont se dérouldr à Strasbourg, ville symbolq_ de l'Europe, du 20 au 23 Octobre 1993. Les États Généraux du Conseil des Communes et Régions de l'Europe constituent le plus grand rassemblement d'élus Locaux et Régionaux, et je veux remercier trés particulièrement notre Section Française, presidée par M. Chaban Debas et la ville de Strasbourg, dont le Maire, Mme. Trautniann, est avec nous, d'avoir volu les organiser et Autre, les 2.000 élus que participéront à nos travaux, nos Etats Généraux seront honorés par la présence des plus hautes autorités françaises et européenes. M. Egon Klepsch, Président du Parlement Européen; Mme. Catherine Lalumière, Secrétaire General du Conseil de Wurope, M. 1Daniel Hoeffel, Ministre Delegué à l'Aménagemeiit du Territoire et aux Collectivités Locales du bouvernement français et Monsieur Edouard Balladur¡ Premier Ministre français, ont dejà confirmé leur participation. �Et nous espérons que le Président Mitterrand et aussi M. Delors, Président de la Comission des Communautés Européenes puissent aussi hdnorer notre Assamblée avec leur présence. ^ Le débats, comme il est tradition de nos Etats Généraux, on avis seront ouverts par un "Grand témoin", aMon exceptionnel, M. Bronislaw Geremek, membre fondateur de Solidarnosc et de la Diète polonaise. Comme vous le ve rrez dans , le programme qui est dans vos dossiers presse, deux grands thèmes de travail feront l'object de deux Commissions se réunissant chacune en trois ateliers de travail. Le prem ier thème t^e travail sera consacré _ à ,w. . . . . . >^ . ón^le coo; ^ération ^ntermun^cip^le r et s ^nter^égi ..:^un0/ Il s'agira de montrer comment les collectivités locales et régionales participent concrètement à l'amélioration des conditions de vie des citoyens, à la construction européenne et à'1'établissement de nouvelles relations avec le reste du monde et en particulier avec le ____ sud.--- .s _...,,^ Un pr4rier atelier traitera ; de cette coopération dont l'objectif est d'améliorer 1* _ gestion_: des _collectivités territoriales au service des citoyens. Seront examinées dans cet atelier les différentes formes de coopération intercommunale ou interrégipnale mises en oeuvre dans les différents pays. - ^- tck2v^ — ^ ^c^), (ut.{ Un deuxime atelier analysera le role de ces coopérations dans le renforcement de l'Pnion européene et de la solidarité. Les réseaux, les échanges d'experience et de savoir-faire existant entre les collectivités territoriales feront l'objet de présentations particulières. Le (r �programme ECOS, destiné a favoriser la cooperation entre l'Europe Occidentale et l'Europe Centrale et Orientale sera également présenté. Un trois éme atelier portera sur les (etons de solidaritY' menées par des collectivités territoriales européennes en _ ti,óu4.1s,Pan .4.0ud`. ® Le . déuxiéïne théme de travgil , traité par la deuxième de 1'Europeo' Commission portera sur 1:1,^:...^ sociale et le rOl.e des eollectivités territoriales dans sa:-mi e ^n oeuvre, Il s'agira d'étudier, à travers trois ateliers: - les responsabilités et les initiatives des collectivités territoriales dans le domaine social (en direction des jeunes, des personnes ágées, etc). - L,e role des collectivités territoriales dans la lutte contre 1~, tusón comme par exemple les initiatives prises dans certains pays par l'établissement d'un revenu minimum, par l'adoption de polítiques de formation dans certains secteurs en recorversion,... - la place des collectivités tIrritoriales dans la mise en oeuvre de 1'espáce social- euro ée et la contribution des ..3 ^onds structurels communautaires au développement et à l'amélioration de l'emploi. 3 ^,.L.,---^ -^ Il s'agira là d'examiner omment les collectivités territoriales pourront devenir de véritables acteurs de la realisation e cet espa - ocia e eva uer action des fonds structurels et leur iMpact sur les collectivités territoriales, compte tenu du Snouvel objectif de cohésion économique et sociale réaffirmé avec force au niveau communautaire. I (,(A) ^ï1 ^ etb3 `1 S ^ ^^ ^ (4-e44"1" " ^'^ - , �_--Tous ces thèmes seront encadrès par le rapport politique ( sur l'état de l'Union Européenne. A quelques jours de l'entrée en vigueur du 'Traitè de Maastrich et de la réunion du Conseil Européen extraordinaire de Bruxelles, nous, 1'organisatiorr la plus représentative de l'Europe des citoyensóuvrirons un a rríedébat politique sur la construction européenne et le role des collectivités territoriales dans ce processus. Il est de la responsabilité des Elus locaux et régionaux de réaffirmer que la réalisation de l'Union Européenne, f 1 • oliti • uement unie forte et • acifi e ue, est $ lus e ue J jamais urgente et indispensable, et qu'elle ne pourra se faire sans les collectivités locales et régionales, qui sont le niveau d'administration le plus proche des citoyens. 1 Cette conviction, qui est au coeur du principe /de subsidiarité, fonde l'ensemble de la démarche de notre Organisation, qui rassemble aujourd'hui prés de 100.000 collectivités territoriales sur tout le territoire européen, auxque es se joignent progre sivement nos collègues de l'Europe centrale et orientale,i au fur et a mesure de leurs élections locales libres. Nos debats politiques nous permettrons de faire le point sur 1'Etat de l'Union et de tracer les perspectives de l'Europe que nous voulons. 13 - Une Europe que, dans uln contexte fédéral, doit approfondir ad principe de subsidiarité ou proximité et que doit assurer Pégale dignité des differents niveaux de competences : local, regiona.l, rrràtional et europeen. • -ti nG ^ iv`YIn(:vi t^, _ ^^j,L^ ( R. ^ - _ "._ ^ ^-,(,a Llr^ e,ti„AL ^^ �Une Europe que doit assureir sa democratisation dans le cadre de sa future constitution Une Europe que doit renforcer son eficacité s an s renoncer à son élargissement. Une Europe que doit travailler pour la cóhésion économique et sociale et lutter contre l'exclusion et le racisme. Et, enfin, une Europe solida re que prenne en compte le cadre mondial. Voilà quelques des objectifs politics que nous debattrons à Strasbourg pour contribuer à la construction de l'Europe que nous voulons, cglle de la citoyenneté. Je vous invite à suivre nos travaux, du 20 au 23 octobre et j'espère vous revoir à la Conference de Présse que vous presentera nos conclusions. Merci de votre attention. ^ ;(,^ ^ ^,^, ^ 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4258 Title A name given to the resource Presentació dels XIX Estats Generals de la CMRE / Conferència de premsa Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Press Club de France, Paris Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Unió Europea Territoris Acció política CMRE Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1353/19931004d_00586.pdf 89c9ce77c1fd98ba02489fa4d616b8b5 PDF Text Text ?Ir senbud -P)alíœ(oln DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'ACTE DE PRESENTACIO DE BARCELONA A L'HOTEL PALACE DE MADRID (DILLUNS, 4 D'OCTUBRE DE 1993) BUENAS NOCHES, MUCHAS GRACIAS POR SU ASISTENCIA. HEMOS VENIDO A HABLARLES ESTA NOCHE DE LA NUEVA BARCELONA, UNA CIUDAD QUE TIENE MáS DE DOS MIL AÑOS DE HISTORIA, Y QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS, ___---1 GRACIAS AL EXTRAORDINARIO ACICATE QUE HAN SIGNIFICADO LOS JUEGOS OLÍMPICOS DEL PASADOIVERANO, HA SABIDO SITUARSE COMO UNA DE LAS CIUDADES CON MAYOR DINAMISMO Y AMBICIÓN DE EUROPA. EL SEGUNDO TENIENTE DE ALCALDE, .E,L/ R. CLOS, LES HA EXPUESTO CON DETALLE LA .TEALIDAD FINANCIERA DE LA CIUDAD. UNA REALIDAD QUE TRADUCE EL GRA1 ESFUERZO QUE HA HECHO BARCELONA PARA ORGANIZAR LOS QUE, EN PALABRAS DEL PRESIDENTE DEL COMITé OLÍMPICO INTERNACIONAL, FUERON LOS MEJORES JUEGOS OLÍMPICOS DE LA HISTORIA. PERMÍTANME AHORA QUE LES HABLE, DE UNA FORMA MáS GENERAL, DE EA NUEVA BARCELONA. �1. EL IMPACTO DE LOS JUEGOS OLIMPICOS LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992 PERMITIó A LA CIUDAD DAR UN EXTRAORDINARIO SALTO ADELANTE. LAS INVERSIONES REALIZADAS EN BARCELONA A RAIZ DE LOS JUEGOS HAN PERMITIDO A LA CIUDAD NO SOLO AMPLIAR SU OFERTA, SINO, AL MISMO TIEMPO, MEJORAR ENORMEMENTE LA CALIDAD DE LA MISMA. EN EFECTO, LA OFERTA DE 13 CIUDAD ES HOY DE PRIMER ORDEN: LAS COMUNICACIONES VIARIAS, LOS RECURSOS HOTELEROS, LAS TELECOMUNICACIONES, LOS EQUIPAMIENTOS DEPORTIVOS, LOS NUEVOS EDIFICIOS INTELIGENTES PARA OFICINAS, LOS CENTROS UNIVERSITARIOS Y DE INVESTIGACIÓN, LAS NUEVAS ZONAS VERDES Y LÚDICAS, LOS NUEVOS RECURSOS CULTURALES, ENTRE OTROS ELEMENTOS DESTACADOS, HACEN DE BARCELONA UNA OPCION MUCHO MAS ATRACTIVA. MAS ATRACTIVA PARA UN MAYOR NUMERO DE PERSONAS, DE INSTITUCIONES Y DE EMPRESAS Y, ASIMISMO, DE MAYOR NIVEL. �2. EL CAMBIO DE ESCALA DE BARCELONA: UN GRAN RETO URBANO. EN LOS ULTIMOS AÑOS, BARCELONA HA EXPERIMENTADO UN CAMBIO DE ESCALA SUBSTANCIAL. LA MEJ'bRA EN LA CANTIDAD Y LA CALIDAD EN LA OFERTA DE INFRAESTRUCTURAS Y SERVICIOS LE HA PERMITIDO ENTRAR A FORMAR PARTE DE LA QUE PODRIAMOS LLAMAR "PRIMERA DIVI ION" DE LAS CIUDADES EUROPEAS. 1 ELLO CONSTITUYE UN GRAN RETO PARA NOSOTROS. CUANDO LOS CIUDADANOS DE BARCELONA lOPTAMOS POR DAR UN IMPULSO CUALITATIVO A LA CIUDAD, REALIZAMOS UNA APUESTA COLECTIVA. ESTA APUESTA SE HA BASADó EN EL CONVENCIMIENTO QUE UN AUMENTO Y- UNA MEJORA DE LAOFERTA CONTRIBUYEN A GENERAR UNA MAYOR DEMANDA. UNA DEMANDA, CLARO ESTá, QUE NO SE HALLA EXCLUSIVAMENTE EN NUESTRO MERCADO DOMÉSTICO SINO QUE SE ENCUENTRA EN BUENA MEDIDA FUERA DE NUESTRAS FRONTERAS. EL ESFUERZO DE PROMOCION Y CAPTACION DE NEGOCIO SE DEBE REALIZAR A ESCALA INTERNACIONAL. BARCELONA YA ESTA EN LOS PRINCIPALES CIRCUITOS DEL MUNDO Y DEBE REFORZAR ESTA POSICION. PARA ELLO, TRABAJA EN UNA DOBLE DIRECCION. POR UNA PARTE, 1 CONTINUA MEJORANDO SU OFERTA URBANA. POR OTRA, TRABAJA INTENSAMENTE EN LA CAPTACIOÑ DE DEMANDA. �3\ LA MEJORA CONSTANTE DE LA OFERTA: 1000 HECTAREAS EN MOVIWENTO LA PRUEBA MAS EVIDENTE DE NUESTRA VOLUNTAD DE CONTINUIDAD EN LA TRANSFORMACION EMPRENDIDA POW:LA CIUDAD ES ÉSTA: HOY EN DÍA SE ESTAN DESARROLLANDO PROYECTOS DE RENOVACIÓN URBANA QUE AFECTAN A UN TOTAL DE 1 000 HECTARE EN 16 ZONAS DISTINTAS DE LA CIUDAD, UNA CIUDAD POR OTRO LADO YA MUY TERMINADA, SIN GRANDES ESPACIOS LIBRES, SE ESTAN DESARROLLANDO PROYECTOS NUEVOS. PROYECTOS QUE REFUERZAN EL POTENCIAL DE NUESTRO PUERTO PARA CONVERTIRLO EN UN CENTRO LOGISTICO INTERNACIONAL DE PRIMER ORDEN, QUE DOBLAN LA SUPERFICIE DE NUESTRA FERIA INTERNACIONAL, QUE MULTIPLICAN LOS EQUIPAMIENTOS CULTURALES (O MEJORAN RADICALMENTE SU ESTADO ACTUAL), QUE AMPLIAN LA OFERTA RESIDENCIAL DE LA CIUDAD, O QUE COMPLETAN LÁ DOTACION DE INSTALACIONES PARA EMPRESAS DE SERVICIOS O COMERCIALES. BARCELONA NO SE HA PARADO. CONTINUA CON UN VIGOR FIRME, A PESAR DE LA DESACELERACION ECONOMICA QUE TODOS VIVIMOS. �4. UN ESFUERZO REDOBLADO DE PROMOCION ALGUNOS CIUDAD PUBLICISTAS LA PROMOCIÓN HAN VALUADO LO QUE SUPUSO "G UITA" OBTENIDA CON LOS PARA LA JUEGOS OLIMPICOS, QUE SE ESTIMÓ EIN UNA CANTIDAD EQUIVALENTE A TODO EL PRESUPUESTO ANUAL DEL ESTADO ESPAÑOL. HAY QUE APROVECHAR, PUES, EL BUEN POSICIONAMIENTO DE LA "MARCA BARCELONA" EN EL MUNDO. ${B ESTO ES LO QUE ESTAMOS HACIENDO, EN ESTRECHA COLABORACION CON LAS EMPRESAS BARCELONESAS. UNO DE LOS GRANDES ACTIVOS DE LOS JUEGOS, UN ACTIVO INTANGIBLE, FUE EL DE LA COMPLICIDAD QUE GENERARON. COMPLICIDAD ENTRE EL AYUNTAMIENTO, LAS¡ EMPRESAS, LAS INSTITUCIONES, LAS ASOCIACIONES Y LOS CIUDAdIANOS. COMPLICIDAD A LA HORA DE "OPOSITAR", A LA HORA DE "{PREPARAR", A LA HORA DE "ORGANIZAR", A LA HORA DE "REALIZ€AR". LA COMPLICIDAD, QUE DEVINO CONSENSO, FUNCIONÓ, Y FUE LA CLAVE DEL ÉXITO. QUEREMOS QUE ESTA COMPLICIDAD CONTINUE EN EL FUTURO. Y LO HACEMOS PROMOCIONANDO CADA ASPECTO IMPORTANTE DE NUESTRA OFERTA, COMO EL TURISMO, LA LOGÍSTICA, EL EQUIPAMIENTO INMOBILIARIO, EL DISEÑO, -7 .i LA INDUSTRIAFARMACÉUTICA, LA �CALIDAD DE NUESTROS CENTROS MÉDICOS Y CLINICOS. EN ESTOS MOMENTOS, POR EJEMPLO, ESTAMOS REALIZANDO UN GRAN ESFUERZO PARA ATRAER HACIA BARCELONA, LA AGENCIA EUROPEA PARA LA EVALUACION DE LOS MEDICAMENTOS, COMO PUEDEN OBSERVAR EN EL LIBRO DE CANDIDATURA QUE TIENEN USTEDES. ESTA CAMPAÑA RESUME BIEN LA DIRECCION DE NUESTRO ESFUERZO: EL GOBIERNO ESPAÑOL, LA GENERALITAT,I EL AYUNTAMIENTO Y TODAS LAS EMPRESAS DEL SECTOR AGRUPADAS EN TORNO A FARMAINDUSTRIA, ESTAMOS TRABAJANDO UNIDOS 'DESDE HACE MAS DE DOS AÑOS PARA ATRAER HACIA ESPAÑA ESTA IMPORTANTE SEDE. 6 �5. ALGUNOS DATOS POSITIVOS HAY ALGUNOS DATOS CONCRETO QUE NOS INDICAN QUE LA APUESTA DE BARCELONA FUE ACERTADA Y OPORTUNA. ¿cr,7 t Str EL PRIMER DATO POSITIVO-ES LA PROPIA EVOLUCION DEL EMPLEO EN NUESTRA CIUDAD. BARCELONA TIENE UNA IMPORTANTE BASE INDUSTRIAL Y SUFRE MAS DEPRISA QUE NADIE EN ESPAÑA LOS EFECTOS DE LAS CRISIS ECONOMICAS. ESTE FUE EL CASO DE LA CRISIS DE LOS AÑOS SETENTA. I/ PUES BIEN, HOY LA SITUACIQN ES DISTINTA: UNA AÑO DESPUÉS DE LOS JUEGOS, EN PLENA RECESION ECONOMICA, BARCELONA SIGUE TENIENDO UN NIVEL DE DESEMPLEO QUE SE SITUA SEIS PUNTOS (EN PORCENTAJE) POR DEBAJO DE LA MEDIA ESPAÑOLA, Y UN ,PUNTO POR DEBAJO DE LA MEDIA CATALANA. ESTAMOS, PUES, RESISTIENDO LA CRISIS ACTUAL CON -MAYOR ÉXITO QUE OTRAS CIUDADES. POR OTRA PARTE, EL TURISMO SIGUE AUMENTANDO EN LA CIUDAD, INCLUSO POR ENCIMA DE LOS NIVELES DE UN AÑO TAN EMBLEMATICO COMO 1992. EN EL PRIMER TRIMESTRE DE 1993 LA AFLUENCIA TURISTICA EN BARCELONA CR1CIO UN 7% . EN LA PASADA SEMANA SANTA, NUESTRO AEROPUERTO A 1COGIó, EN SOLO DOS DIAS, A MAS DE 100.000 PASAJEROS. LA CAMPAÑA DE VERANO HA SIDO TAMBIÉN MUY POSITIVA. 7 �EL PANORAMA DE LA ACTIVIDAD CONGRESUAL ES TODAVIA MEJOR. EN 1992, BARCELONA FUE LA 7 1 CIUDAD DEL MUNDO EN ORGANIZACION DE CONGRESOS Y CERTAMENES NTERNACIONALES. PUES BIEN, EL PRESENTE AÑO, 1993, VAMOS A! CERRARLO CON EL DOBLE DE CONGRESISTAS QUE EL AÑO 1992, LA MITAD DE LOS CUALES SON EXTRANJEROS. �6. UN GRAN POTENCIAL DE CRECIMIENTO TODO ELLO CONFIGURA UN PANORAMA MUY FAVORABLE PARA EL CRECIMIENTO FUTURO DE NUESTRA CIUDAD. RECIENTEMENTE EL EUROPEAN ECONOMIC RESEARCH AND ADVISORY CONSORTIUM, ANALIZÓ LA EVOLUCION DE LAS 30 PRINCIPALES CIUDADES DE EUROPA Y CONCLUYÓ QUE BARCELONA ERA LA QUE TENíA UN MAYOR POTENCIAL DE CRECIMIENTO ECONOMICO EN LA PROXIMA DÉCADA. BARCELONA CRECERA, SEGUN DICHO ESTUDIO, A UN RITMO DE UN 3,4% ANUAL, MUY POR ENCIMA DE LAS CIUDADES TRADICIONALMENTE "ESTRELLAS" DE EUROPA COMO LONDRES (1,2 %), FRANKFURT (2,6 %). 9 PARIS (2,6 %) O �7. UNA MAGNIFICA RELACION CALIDAD-PRECIO ESTOS ESCENARIOS DE FUTURO, TAN PROMETEDORES, LO SERAN, ENTRE OTRAS RAZONES, PORQUE HOY BARCELONA OFRECE UNA MAGNIFICA RELACION CALIDAD/PRECIO. UN MUY RECIENTE ESTUDIO DE VISA INTERNACIONAL SEÑALA A BARCELONA COMO LA CIUDAD MAS ASEQUIBLE DE EUROPA PARA REALIZAR GESTIONES DE NEG040, ENTRE EL CONJUNTO DE CIUDADES QUE "CUENTAN": AMSTERDAM, BRUSELAS, DUBLIN, FRANKFURT, GINEBRA, LONDRES, MADRID, MILAN, OSLO Y PARIS. NINGUNA OFRECIA UN NIVEL GENERAL DE PRECIOS TAN INTERESANTE COMO EL NUESTRO EN ASPECTOS TALES COMO HOTELES, TAXIS, RESTAURANTES, ALQUILER DE AUTOMOVILES, O SERVICIO DE SECRETARIA. DE MODO QUE HOY EXISTE El4 BARCELONA UNA OFERTA PLENAMENTE COMPETITIVA A NIVEL EUROPEO EN CALIDAD Y A UN PRECIO MUCHO MAS ASEQUIBLE. 10 �8. UN FUTURO ESPERANZADO ESTA ES LA BARCELONA QUE PRESENTAMOS HOY AQUí. UNA CIUDAD EN TENSION CONTANTE PARA APROVECHAR HASTA EL ULTIMO CÉNTIMO INVERTIDO EN LA GRAN TRANSFORMACION URBANA RECIENTE. UNA CIUDAD CON UN PROYECTO QUE SE RENUEVA, EN AVANCE CONSTANTE DENTRO DEL ENTORN CADA VEZ MáS COMPETITIVO DE LAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS YMUNDIALES. UNA CIUDAD QUE, GRACIAS AULA TRANSFORMACIÓN EXTRAORDINARIA DE LOS ULTIMOS AÑOS, HA DADO UN GRAN SALTO CUALITATIVO Y DISPONE AHORA DE UN NUEVO P TENCIAL. BARCELONA SE HA SITUADO EN EL MAPA Y SE HA DOTADO DE UN NIVEL DE INFRAESTRUCTURAS Y DE CALIDAD URBANA QUE LE SIUAN ENTRE LAS GRANDES CAPITALES EUROPEAS. QUIERE ASí APROVECHAR LA OPORTUNIDAD HISTÓRICA DE ACCEDER A UNA ETAPA DE DESARROLLO AUTOSOSTENIDO QUE NO NECESITE YA DE GRANDES ACON'ECIMIENTOS EXTRAORDINARIOS SINó QUE SEA EL FRUTO DE SU QUEHACER DIARIO Y DE SU PROBADA VOLUNTAD DE MEJORA. CONTAMO1 PARA ELLO CON SU COLABORACIÓN. MUCHAS GRACIAS. �INTRODUCCION Dar la bienvenida a todos los presentes, presentar al Alcalde de Barcelona CONTENIDO: Barcelona ciudad capital de Catalunya ha asumido siempre más responsabilidades que los propios de una ciudad. Se ha considerado parte al tiempo que impulsora de los cambios y acontecimientos. Hechos como las exposiciones universalesi de 1888, 1929, etc. y más recientemente y ya en la democracia española, en 1981 su Alcalde Narcís Serra y su Teniente de alcalde Pasqual Maragall deciden proponer un nuevo impulso y un objetivo colectivo que compense la depresión producida en nuestro país por la larga crisis económica del petróleo (1975-1980) y además, el 23-f (y en Barcelona el asalto al Banco Central). Este objetivo tuvo un nombre: los Juegos Olímpicos. Barcelona 92. La ciudad de Barcelona fue un elemento decisivo para romper el pesimismo nacional de la crisis y las reconversiones (1980-1985). Por su lado la ciudad, tenía un doble objetivo recuperar su atraso histórico en inversiones en infraestructuras, y a la vez sanear unas cuentas que venían castigadas por el gasto público de la transición democrática. En la década de los años 80, además del esfuerzo de la preparación de los JJ.00. y de la consecuente transformación de la ciudad, Barcelona tuvo que afrontar el esfuerzo de equilibrar sus cuentas. A ello ayudaron tres elementos fundamentales: 1. la Ley de Saneamiento de las Haciendas locales, que en parte cubrió el desequilibrio histórico derivado de la transición. 2. La Ley de Haciendas locales que dio un nuevo marco fiscal a la Administración local y al Ayuntamiento de Barcelona. 3. Un esfuerzo de rigor, con un modelo del gestión propio, en definitiva, con un plan de racionalización que hiciera compatible el doble reto: el más visible, el de los JJ.00, y el de equilibrar sus cuentas. Para hablarnos en primer lugar de estos te as va a dirigirles la palabra el Sr. Joan Clos, Teniente de Alcalde de Economia. De biografia un tanto alejada incialmente ce los temas económicos, ya que es médico, pero que se acercó a los temas públicos a través de la gestión �Mayo 1992 PASQUAL MARAGALL i MIRA Nació el 13 de enero de 1941 y es el tercer hijo de una familia de ocho hermanos. Nieto del poeta Joan Maragall e hijo del senador Jordi Maragall. Está casado con Diana Garrigosa. Tiene dos hijas y un hijo. Es licenciado en Derecho y an Ciencias Económicas y Master por la New School for Social Research (New York). Se doctoró en Ciencias Económicas por la Universidad de Barcelona en 1979 con el estudio "Los pracios del suelo". También fue becado para un "stage" de seis meses en París. Entre 1965 y 1976 fue func ionario del Gabinete de Programación del Ayuntamiento de Barcelona. Ha sido profesor adjunto de Economía Urbana y Economía Internacional en la Universidad Autónoma de B rcelona y fue profesor de la Universidad Johns Hopkins de Baltimore (USA) durante el otoño de 1978. En 1979 se presenta en segun para las elecciones municip de alcalde de Organización y cabo una importante reforma o lugar en la lista socialista les en Barcelona. Como teniente Reforma Administrativa, llevó a dministrativa. Fue elegido Alcalde de Barcetlona el 2 de diciembre de 1982, en sustitución de Narcís S ra y fue confirmado en su cargo en las elecciones municipalles de 1983. Posteriormente ha sido sucesivamente reelegido en las elecciones municipales del 10 de junio de 1987 y del 26 de mayo de 1991. Durante su mandato se ha producido una renovación urbanística de la ciudad, reequilibrándose el centro y la periferia. El 17 de octubre de 1986 Barcelona consiguió la nominación para la celebración de los Juegos Olímpicos de verano en 1992. En estos últimos años, Barcelona se ha proyectado internacionalmente y se ha consolidado como una de las más importantes ciudades europeas. Es presidente del Comité Or ganizador Olímpico Barcelona'92 (COOB'92). En 1988, y nu evamente en 1992, fue elegido diputado al Parlament de Cat aluña. En diciembre de 1991 fue elegido presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa (CMRE). � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4259 Title A name given to the resource Presentació de "La nueva Barcelona" / Discurs Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Palace, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Jocs Olímpics Urbanisme Relacions Internacionals Indústria Barcelona Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1354/19931005d_00587.pdf 31a689c1e097960b181f23ac21566056 PDF Text Text CONFERèNCIA INAUGURAL DEL CURI 1993-94 A LA FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES DE LA UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA Dimarts, 05.10.93. 12:00 hores. LES CIUTATS A LA FI DEL SEGLE XX: IDENTITAT 1 FRATERNI TAT ABANS D'AHIR, DIUMENGE, A AQUESTA MATEIXA HORA, VAIG ANAR A COLLSEROLA, AQUESTA PETITA $ ERRA QUE SEPARA EL LLOC ON SOM ARA DEL LLOC ON PASSO LA PART MÉS GRAN DE LES MEVES HORES DE FEINA. LA SERRA DE COLLSEROLA ÉS A MIG CAMí ENTRE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I EL CAMPUS ON SOM ARA, A BELLATERRA. EL QUE AIXò SIGNIFICA HO PODIM DIR DE DUES MANERES: - COLLSEROLA ES EL GRAN PARC COMu DE TOTS ELS MUNICIPIS ENTORN DE BARCELONA, INCLOEN -HI NATURALMENT BARCELONA MATEIXA. - COLLSEROLA ÉS EL GRAN PARC CENTRAL D'UNA GRAN CIUTAT MULTIMUNICIPAL 1 METROPOLITANA. �LA PRIMERA MANERA DE DIR-HO ES LA CONVENCIONAL, BASADA EN LES DIVISIONS ADMINISTRATIVES QUE ORGANITZEN LA VIDA MUNICIPAL. LA SEGONA MANERA DE DIR-HO É$ MÉS AGOSARADA, BASADA EN ELS CANVIS ECONóMICS, DEMOGRàFICS I DE COMUNICACIONS QUE DETERMINEN LA VIDA SOCIAL, ECONOIICA I CULTURAL. ES UNA DE LES MANERES COM M'AGRADA DIR-HO'A MI. Hl HAURIA UNA TERCERA MANERAIDE DIR-HO, SI ES VOL: - COLLSEROLA ES LA MUNTANYA PER SOTA DE LA QUAL PASSEN CADA DIA EN TÚNEL DE TREN I DE COTXE MOLTS ESTUDIANTS I PROFESSORS PER ANAR I VENIR DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. A LA UNIVERSITAT AUTÓNOMA HIiVÉNEN CADA DIA ESTUDIANTS D'UNA I ALTRA BANDA DE LA SERRAíDE COLLSEROLA, DEL BARCELONéS, DEL BAIX LLOBREGAT, DELIVALLéS I DEL MARESMES, PER NO DIR DE COMARQUES MÉS ALLUNYADES. UNS PASSEN PER COLLSE! ROLA I ALTRES NO, PERó NO Hl HA1MASSA DIFERèNCIA ENTRE LES DISTáNCIES QUE HAN DE CÓRRER CA A DIA UNS I ALTRES. LA UAB ÉS, ALHORA, UNA UNI\YERSITAT PLURICOMARCAL I DE BARCELONA, REGIONAL 1 METROPO ITANA. ES UNA UNIVERSITAT �MOLT IMPORTANT DES DE TOTS ELS 1)UNTS DE VISTA. LA UAB ÉS UN BON EXEMPLE DEL CANVI DEL NO TRE PAíS. QUAN FA VINT-I-CINC ANYS V SER INAUGURADA, AQUESTA UNIVERSITAT QUEDAVA MOLT LLUNY DE LA BARCELONA TRADICIONAL. AVUI ÉS UN CENTRE SIGNIFICATIU DE LA GRAN CIUTAT ON TOTS PLEGATS VIVIM I QUE NO ES IU NOMÉS BARCELONA -ES DIU MOLTS NOMS MÉS COM BELLATERRA, CERDANYOLA, SANT CUGAT, SABADELL, TERRASSA, ETCèTERA- ERò QUE SENS DUBTE S'IDEN- kivokp TIFICA AMB BARCELONA. HE VOLGUT FER AQUESTA REFLEX O INICIAL PERQUè PENSO QUE S'ADIU AMB EL TEMA QUE SE M'HA DEMANAT DE TRACTAR: "LES CIUTATS A LA FI DEL SEGLE XX; I ENTITAT I FRATERNITAT". ÉS UNA MANERA DE DIR COM EL CONCEPTE MATEIX DE CIUTAT HA CANVIAT EN ELS DARRERS ANYS. LA IDENTITAT CIUTADANA NO ES POT MESURAR PAS, AVUI, AMB E S MATEIXOS CRITERIS QUE FA UN QUART DE SEGLE. L.1 1. ENCARA QUE LELSDTtTÑXÏS NO HAGIN SEVES DEFINICIONS DE CIUTAT I QUE LES LLEIS ES CONTINUiN APLICANT SOBRE ELS MATEIXOS L1MITS ADMINISTRATIUS, ÉS EVIDENT QUE AVUI, QUAN PARLEM DE CIUTAT, PARLEM DE MOLTES COSES ALHORA. QUE EL SENTIMENT 'IDENTITAT I DE PERTINENÇA 3 �JA NO S'ADIU TAN SOLS AMB LA TRADICió I AMB LES LLEIS, SINó TAMBÉ AMB LES REALITATS OCIOECONóMIQUES I AMB ELS PROJECTES DE FUTUR, EN OCASIó DELS JOCS OLíMPICtS, TOTHOM S'HA SENTIT DE BARCELONA I BARCELONA HA ACCEPTAT DE BON GRAT L'AMPLIACIÓ MORAL DE LA SEVA POBLACIÓ EN AQUEST CAS. PER5 UN COP PASSATS ELS JOCS, I SENSE PERDRE LA IL.LUSIó DE COMPARTIR ENTRE TOTS NOUS PROJECTES DE FUTUR, ÉS BEN CERT QUE EL CONCEPTE I LA VIVèNCIA DE LA CIUTAT CONTINUEN TENINT NOVES DIMENSIONS, CIUTAT ENDINS I CIUTAT ENFORA. BARCELONA ESTà REDESCOBR4NT LES SEVES CIUTATS INTERIORS: ELS SEUS BARRIS I EL$ SEUS DISTRICTES. (1_,/4 I ()4,'i '11 ' LA BARCELONA D AQUEST ¡SEGLE ÉS EL RESULTAT DE LA INCORPORACIÓ DELS ANTICSMUNICIPIS DEL PLA DE BARCELONA, ANNEXIONATS ENTRE 1897 I 1921, I LA BARCELONA DEMOCRáTICA DEL $ ANYS 80 HA RESTITUlT ALS ANTICS MUNICIPIS I ALS MATEIXOS BARRIS DE LA CIUTAT VELLA I NOVA UNA PERSONALITAT PRÓPIA AMB EL PROGRAMA DE �DESCENTRALITZACIÓ I LA CREACIÓ DELS DEU DISTRICTES, DOTATS DE PERSONALITAT POLíTICA. ALHORA, BARCELONA, CONTINUA PROMOVENT FORMES DE COORDINACIó I DE GESTIó CONJUNtA AMB LES CIUTATS VEiNES. SE'NS VA SUPRIMIR, INSTRUMENT EFICAÇ PER SIMPLES MOTIUS POLÍTICS, UN DE REDISTRIBUCIó DE RECURSOS D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA COM F01 LA CMB I S'HAN HAGUT DE TROBAR NOVES FóRMULES, NO SEMPRE SATISFACTóRIES, PER A FER FUNCIONAR AQUESTA GRAN CIUTAT DE CIUTATS QUE ÉS L'àREA METROPOLITANA. BARCELONA, TAMBÉ, COL.LABORA A DIFERENTS I MOLT DIVERSOS NIVELLS AMB LES CIUTATS I POBLES DE LA RESTA DE CATALUNYA: AMB CAPITALS DE PRCPVINCIA, AMB CAPITALS DE COMARCA, AMB PETITES CIUTATS1I VILES I FINS I TOT AMB POBLES PETITS. Hl HA MOLTES MANtRES DE FER-HO. AIXI COM LA COL.LABORACIÓ MEtROPOLITANA TÉ UN PRECEDENT HISTòRIC EN EL CONSELL DE CENT, QUE ERA EL GOVERN MEDIEVAL DE TOT EL PITA DE BARCELONA, Hl HA UNA ALTRA TRADICIó QUE AJUDA A MANTENIR VIVA I A RENOVAR AQUESTA COL.LABORACIó: ARREU DE CATALUNYA Hl HAVIA POBLES QUE ES FEIEN "CARRERS DE BARCELONA" PER ESCAPAR DE LA JURISDICCIó FEUDAL. 5 �ELS JOCS OLÍMPICS ENS VAN IONAR UNA OPORTUNITAT SINGULAR DE COMBINAR TOTES AQUESTES COL.LABORACIONS EN UNA GRAN TASCA COMUNA. ELS JOCS DE BARCELONA VAREN SER ELS JOCS DE CATORZE SUBSEUS OLíMPIQÏ4ES, AMB CIUTATS METROPOLI1 TANES, CAPITALS COMARCALS I FIN$ I TOT DUES CIUTATS HISTòRIQUES DE LA CORONA D'ARAGÓ, V1ALèNCIA I SARAGOSSA, COM A SUBSEUS DE FUTBOL. EL PROJECTE OLÍMPIC VA SER UNA GRAN OCASIó QUE BARCELONA I UNA DOTZENA Dlt CIUTATS DE CATALUNYA ï TREBALLESSIN CONJUNTAMENT. I VASER UN GRAN èXIT. LA BARCELONA DEL '93 ÉS UNA CIUTAT QUE NO S'HA CONFORMAT AMB L'èXIT DELS JOCS, SI1 QUE EN VOL TREURE TOT EL PROFIT: BARCELONA ES PROPOSA ARA UN SEGON OBJECTIU AMBICIóS: ESDEVENIR UN POL ECONÒMIC I SOCIAL IMPORTANT A EUROPA, LA PORTA SUD D' EUROPA. BARCELONA S'HA OFERT AL G OVERN DE CATALUNYA I AL GOVERN D'ESPANYA PER ENCAPÇALAR UN GRAN PROJECTE EN AQUEST SENTIT, QUE SIGUI, COM ELS JOCS,, UN GRAN PROJECTE DE FUTUR PER A TOTHOM. 6 �2. CIUTAT ENDINS, BARCELONA S'áA MARCAT UN DOBLE PROGRAMA DE CULTURA I DE CIVISME. AQUEST ESTIU PASSAT S'HAN VIST TOTES LES POSSIBILITATS QUE TÉ BARCELONA DESPRÉS DELS JOCS DE GAUDIR DE LA CIUTAT, D'APROFITAR EL QUE S'HA FET; I DE NOU, ENTRATS A LA NORMALITAT DEL CURS, CADA DIUMENGE ES REPRODUEIX A PETITA ESCALA L'ESPECTACLE QUE TANT ENS VA COLPIR DURANT ELS JOCS: L'OCUPACIó DELS NOUS ESPAIS PELS CIUTADANS. HI HA ENTRE ELS CIUTADANS, A BARCELONA I ARREU, UNA GRAN DEMANDA DE CIVISME, DE TRANQUIL.LITAT, D'URBANITAT. BARCELONA SE SENT LA CASA DE TOTS ELS QUE Hl VIUEN, QUE HI TREBALLEN I QUE HI GAUDEIXEN DEL SEU LLEURE. LA PRIMERA CASA DE TOTS ELS BARCE ONINS I LA SEGONA CASA DE TOTS ELS CATALANS. LA CASA COMUNA DE TANTS FORASTERS AMICS. S'HA PRODUÏT EL RETROBAMENT DELS BARCELONINS EN EL CIVISME I EN LA URBANITAT, DEPRÉS DEL GRAN ESFORÇ DE CONSTRUCCIó, D'ORGANITZACIó, DE PROJECCIó I D'ACOLLIDA QUE HA SIGNIFICAT EL LLARG PROCÉS F NS AL 92. �EL CIVISME ÉS LA DIMENSIÓ PROFUNDA DE LA DEMOCRàCIA. - LA POLÍTICA DE LES CQSES CONCRETES. ÉS LA INSATISFACCIÓ CIUTADANA DAVANT DE LA QUE ES CONSIDERA UNA RESPOSTA INADEQUADA ALS PROBLEMRS DE LA VIDA DE CADA DIA. - RECREACIÓ DE LA CONVIVèNC$A A ESPANYA I A CATALUNYA, EN LA SEGONA DèCADA DE CONSOL$DACIÓ HISTòRICA DE LA DEMOCRàCIA I L'AUTONOMIA. JA PORTEM 16 ANYS DE DEMO RàCIA, 15 D'AUTONOMIA, 14 DE DEMOCRàCIA LOCAL. EL CIVISME ÉS UNA APORTACI$ GENUïNA DE LES CIUTATS A LA RENOVACIÓ DE LA VIDA SOCIAL 3. EL CIVISME ÉS POLÍTICA. L'ESPERIT 11 EL CIMENT DE CIUTADANIA EUROPEA. VALCLAV HAVEL HA DEFINIT EL CIVISME COM A SENTIMENT DE PERTANYENÇA A TOT EL QUE ÉS 'LA NOSTRA CASA" (FAMÍLIA, CIUTAT, NACIÓ, ESCOLA, FEINA, ETC). EL CIVISME ÉS L'úNIC "ISME" CARREGAT DEL RESPECTE NECESSARI ENVERS TOTS ELS ALTREd, L'úNIC CONSCIENT QUE CAP 8 �PERSONA NO POT SER PRIVADA DE CAP DE LES DIMENSIONS QUE CONSTITUEIXEN "LA SEVA CASA". JACQUES DELORS HA PLANTEJAT LA NECESSITAT DE RESPONDRE AL DÉFICIT DEMOCRàTIC D'EUROPA, AMB UNA APLICACIÓ MÉS GRAN DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT. LES CIUTATS SÓN ELS ELEMENTS ESSENCIALS DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA AUTèNTICA, ELS INTERMEDIARIS INDISPENSABLES ENTRE UN PODER QUE S'ALLUNYA AMB PROBLEMES QUE ES COMPLIQUEN, I ELS SEUS CUTADANS. LES CIUTATS SóN L'àMBIT MÉ PRòXIM DE LA DEMOCRàCIA, EL MÉS PROPICI A LA RENOVACIc DE LA VIDA PÚBLICA EN L'ACOSTAMENT DE LA POLITICA A LA VIDA QUOTIDIANA I L'IMPULS DEL CIVISME. 4. POLíTIQUES " FREDES" I POLíTI QUES (/^a "CALENTES ". EL SETEMBRE DE 1992, JUST E2\i ACABAR ELS JOCS OLÍMPICS, RALF DAHRENDORF I BRONISLAW GEREMEK PLANTEJAREN AMB GRAN CLAREDAT AQUEST PROBLEMA, EN EL LLIBRE DE LUCIO CARACCIOLO "LA DEMOCRAZIA IN EUROPA" (1992). PLANTEJAVA GEREMEK EL PROBLEMA DE LA DEMOCRACIA COM UN SISTEMA FRED, CONSTITUïT PER PRINCIPIS, REGLES I �INSTITUCIONS, L'EXISTèNCIA DE LA QUAL DEPèN DEL COMPROMÍS DEL CIUTADà. L'ENEMIC MORTAL DE LA DEMOC áCIA SERIA, PER TANT, "LA INDIFERèNCIA, LA PASSIVITAT DELS CIUTADANS, LA IMPOTENCIA DE L'INDIVIDU DAVANT L'UNIVERS 1 AFKIà DEL PODER". i 1 LA NECESSITAT D'UN SENTIMENT CALENT QUE ES DERIVA D'AQUESTA REALITAT ES POT CONSTRUIR FáCILMENT, CONTINUA GEREMEK, ENTORN DEL MITE DEjLA COMUNITAT NACIONAL O ÉTNICA. JA QUE "EL SENTIT DE LA COMUNITAT TENDEIX A ALIMENTARSE D'AGRESSIVITAT CAP A L'ALTIE, CAP AL NO-HOMOGENI", APAREIX "LA FONT D'UN NOU PERIL 1 AUTORITARI, QUE NO HA DE REDUIR-SE ALS FANTASMES HISTÓRICS DELS TOTALITARISMES DERROTATS". EN EL MATEIX LLIBRE, D4HRENDORF, RESPON A LA PREOCUPACIÓ DE GEREMEK APUNTANT-SE A LA TEORIA DE LA PERTINENÇA DE VACLAV HAVEL. LA DEMOCRàCIA I L'ECONOMIA DE MERCAT SÓN, EN EFECTE, MECANISMES "FREDS" I HO SóN DEI MANERA DELIBERADA, DIU 10 �DAHRENDORF -"SÓN UN MÉTODE PE12 ERRORS HUMANS. EL SEU OBJECTIU REDUIR ELS ÉS COSTOS DELS EL CANVI NO VIOLENT"- I NO RESOLEN LA NECCESSITAT DE PERTINENÇA, DE SENTIR-SE EN CASA PROPIA, QUE EN ALTRES TEMP$ SATISFEIA LA RELIGIÓ. "NOSALTRES HEM DE VIURE AM]3 ELS CIRCUITS CONCÉNTRICS DE PERTINENÇA TAN BEN DESCRITS SOR VACLAV HAVEL, QUE VAN DE LA COMUNITAT LOCAL A LA NACIONAL I A L'ESGLÉSIA, PASSANT PER DIVERSES ASSOCIACIOIÑS". 5. ¿ES COMPATIBLE L'ESTRATèGIA I}PE FUTUR DE LES CIUTATS AMB LA POLÍTICA "CALENTA" DE LA PERTINENÇA, DE LA IDENTITAT, QUE GEREMEK CONTRAPOSA A LA POLÍTICA "FREDA" DE LA DEMOCRàCIA? JO CREC QUE HO ÉS, PERQUè LIAUTÉNTIC PATRIOTISME ES LA BúSQUEDA DE L'ALTRE L'AUTÉNTIC I NO PAS LA SEVA NEGACIÓ. PATRIOTISME 1111. DE BUSCAR LES ARRELS COMUNES, NO TAN SOLS LES ARRELS PRòPIES (LA PàTRIA), I LES BRANQUES (LA FRATERNITAT CAP ENFORA). A CATALUNYA, AVUI, AMB LA DEMOCRàCIA CONSOLIDADES, AMB LES COMPEI'èNCIES RESOLTS, L'HORA DE LES ÉS 1 1 I CIUTATS, I L'AUTONOMIA EL FINANÇAMENT L'HORA DELS �AJUNTAMENTS, L' HORA DEL MUNICIPALISME. EL MUNICIPALISME TÉ LA FORÇA DE LA DEMOCRàCIA LOCAL, DE LA REPRESENTACIÓ MÉS PRòXIMA ^ DEL CONEIXEMENT-DIRECTEI DEL CONTACTE DIARI AMB EL CIUTA/pà. EL MUNICIPALISME ÉS UN GRAI MOVIMENT EUROPEU, PLE DE TRADICIÓ DEMOCRàTICA I EUROPEíSTA. EL TRACTAT DE MAASTRICHT HA RECOLLIT LA FORÇÁ D'AQUESTA TRADICIÓ AMB EL RECONEIXEMENT DELS MUNICIPIS COM A PART INTEGRANT DEL COMITè DE LES REGIONS. EL MUNICÏPALISME ÉS A LA BASE DEL CATALANISME. CATALA- NISME I MUNICIPALISME HAN ESTAT INDESTRIABLES EN LA TRADICIÓ REPUBLICANA DELS MACIà COMPANYS I TARRADELLAS. PER TRADICIÓ POLÍTICA DEMO RàTICA, A CATALUNYA NO ES POT SER CATALANISTA I ANTIMUNICIPALISTA. NACIONALISTA I ANTIMUNICIPALISTA Sí, PERO CATA NISTA NO. LA DEFINICIÓ DE CIVISME DE HAVEL TÉ UNA CONNEXIÓ, PER A MI, AMB LA TEORIA DE L'EMP4RDà QUE S'ENUNCIA EN ELS ESCRITS DÉ\,JOAN MARAGALL,1 A PRIMERS DE SEGLE. 12 �LA TEORIA DE L'EMPORDà ÉS LA DEFENSA QUE LA PART ÉS L'ESSèNCIA DEL TOT, QUE L'IMPORTANT ÉS LA PART I NO EL TOT. CATALUNYA PODRIA DESAPARèIXER SI QUEDÉS L'EMPORDà, NO PAS A L'INVERSA, PERQU L A PARTIR DE LA PART ES POT RECONSTRUIR EL TOT. CAL PROMOURE EL FUTUR OE CATALUNYA DES DE LA VIVIFICACIó I L'IMPULS DE LA VIDA LOCAL I COMARCAL, DE CADA RACó DEL PAÍS. NO PAS DE DE L'EXALTACIÓ ÚNICA DEL TOT, DES D'UN GRAN PODER CENTRAL DE LA GENERALITAT. LA GENERALITAT HA DE FER CONFIANÇA ALS AJUNTAMENTS, A LES CIUTATS. CAL L'IMPULS D'UNA ACCIo CATALANA, EN MINÚSCULES, DE REDEFINICIÓ BASE DEL CATALANISME I1E FINAL DE SEGLE SOBRE LA DEL CIVISME, LA CULTURA I LA PLANIFICACIÓ ESTRATéGICA. CAL INVITAR EL NACIONALISME A CREAR ESPAIS COMUNS I A ACTUAR EN CONSEQUèNCIA. DRETA ESQUERRA, NACIONALISTES I SOCIALISTES S'HAURIEN DE RETROBAR EN EL CATALANISME. ELS NACIONALISTES PROPOSEN DAVANT DE LA INCERTESA, LES ARRELS I LA PETITA PáTRIA. LA CONSEQUéNCIA LÒGICA HAURIA 13 �DE SER QUE APOSTESSIN PER LA IUTAT, PER LA VILA I EL POBLE. PEL MUNICIPI, PER LA CIUTADANIA I EL CIVISME. 6. IDENTITAT I FRATERNITAT SON ELS VALORS DE FUTUR QUE LES CIUTATS MIREN DE PROMOURE A{EUROPA DES DEL FINAL DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. ÉS UN MISSATGE QUE AVUI FINALMENT POT PRENDRE FORÇA. ÉS UN MISSATGE QUE EUROPA NECESSITA AVUI I QUE NOSALTRES NO PODEM IGNORAR. ÉS EL MISSATGE DEL MUNICIPA4ISME, ÉS LA TRADICIÓ DELS AJUNTAMENTS. LES CIUTATS SEMPRE S'HAN ]NTèS, PEL DAMUNT DE LES FRONTERES DELS ESTATS, PERQUè ÉNTRE LES CIUTATS NO HI POT HAVER CONFLICTES NI GUERRES. H$ POT HAVER COL.LABORACIó, CREATIVITAT I EMULACIÓ. HI HA SEMPRE SOLIDARITAT. LES CIUTATS HAN ESTAT LES PROTAGONISTES DEL GRAN CANVI SOCIAL I CULTURAL DE CATALUNYA. LA VIDA PÚBLICA CATALANA HA ESTAT OCUPADA DURANT MOLTS ANYS PER GRANS TEMES NO RESOLTS. NO S'HI HA VIST PROU EL PROTAGONISME DE LES CIUTATS, QUE 14 ARA ES FA MÉS EVIDENT. �A LES CIUTATS, GRANS I PETITES, HI HA HAGUT EN EL TERRENY POLÍTIC LES COL.LABORACIONS QUE NO SEMBLEN ENCARA POSSIBLES A NIVELL GENERAL. PER QUè LES CIUTATS SEMPRE JAN PEL DAVANT. 15 ,J � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4260 Title A name given to the resource Les ciutats a la fi del segle XX: identitat i fraternitat / Conferència inaugural del curs 1993-94 de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Autònoma de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Municipis Competitivitat Cooperativisme Democràcia Ciutats Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1355/19931007d_00588.pdf d500e5977ace0963be148986aa78d680 PDF Text Text Sr. Presidente, distinguidos amigos: Es para mí un honor dirigirme a ustedes en el marco de ésta conferencia Europea para reflexionar y debatir sobre la cultura en la ciudad y es, además, una satisfacción hacerlo en el marco incomparable de Praga, capital de cultura, representación emblemática ella misma de la ciudad como gran aportación civilizatoria de Europa. Este honor me ha correspondido, creo, por mi condición de Presidente de la organización más importante de gobiernos locales de Europa, el CMRE, pero también estoy aqui, quiero creer, 'por el hecho de representar a una ciudad, BCN, que probablemente encarna muchos de los atributos que identifican esta Europa que estamos construyendo. La mezcla de historia, tradición y futuro, las tensiones y la fuerza de identidades plurales; los conflictos de nueva generación, pero también el empuje y la imaginación creadora, son esencias en las que todos podemos reconocernos. Hablar en nombre de una ciudad, en este foro, aquí en Praga, es lo que legitima mi presencia. Las ciudades son los espacios donde se producen y entrecruzan discursos y culturas diversas. Son los laboratorios del futuro donde se ponen a prueba la invención de nuevas fórmulas. En ella se multiplican las oportunidades imprevisibles que son el caldo de cultivó de la historia de nuestra especie. ¿Donde, sino en las ciudades puede hablarse de cultura? �La cultura, como la civilización o la civilidad es el territorio para el entendimiento, donde pueden convivir las pertenencias y las alteridades, donde se puedan conciliar lenguajes de todo orden sin exigencias uniformistas. Esta es su grandeza y su complementariedad con la democracia, sin la cual resulta incompleta, pero para la cual resulta imprescindible. Las democracias no sobreviven lejos de la energia y el calor de la cultura. Los gobiernos locales son el primer y el más importante ámbito de la actividad cultural. Por su naturaleza son tos que pueden y deben combinar el apoyo y el estímulo a los ciudadanos para el conocimiento y para la creatividad, pero tambien para la crítica y el debate. En efecto las ciudades son los lugares privilegiados para que el poder y el individuo se acerquen, probablemente son el único punto de encuentro que puede garantizar el fluido entre gobernado y gobernante. De este fluido nace la cultura en su sentido más cóncavo, en el que caben más acepciones. La cultura entendida como civilización. Debemos congratularnos del camino que la joven Europa está emprendiendo. Y digo joven porque cOntiene todos los elementos de un proyecto en formación, con larga historia a sus espaldas, con dolor y pasiones, pero que llegará a conformarse si somos capaces de seguir creyendo y luchando por ello. Creo que debemos congratularnos porque en el Tratado instituyente de la Union Europea se reconoce rotundamente el principio de subsidiariedad, al que ya hemos empezado a llamar de proximidad. Este principio, que para nosotros es una actualización de nuestra vieja cultura federalista, cobra todo su sentido dentro de un contexto en el que los poderes locales son considerados elementos estructurales, con igual dignidad que todos los 2 �demás niveles del gobierno. La aceptación solemne de que las competencias deben siempre ser ejercidas lo más cerca posible a los ciudadanos es el nuevo paradigma. Los que siempre hemos creido en ello, estamos convencidos de su autenticidad y sabemos que es el mejor instrumento para construir una convivencia. Quiero recordar aquí que fue precisamente el Consejo de Europa, a través de la creación en 1957 de la conferencia permanente de poderes locales y regionales, quien puso una primera piedra sólida en este cometido. Estos dias se consolidaran nuevas reformas que tambien avanzan en este sentido. Como Presidente del CMRE aplaudo este avance. La gran Europa es el marco que todos deseamos para que estos principios tengan su máxima virtualidad. Mient0s, nos corresponde a cada uno llevarlos a la práctica. En momentos corno los que estamos viviendo, con la paz todavia amenazada, con el florecimiento, a veces enaltecedor a veces destructor de los nacionalismos sepultados por la historia, con una crisis grave del estado del bienestar y la consciencia planetaria de los límites del crecimiento, ahora más que nunca estarnos obligados a creer en nuevas ideas. Estas ideas ya se estan gestando y desde muchos áng4los ya aparecen como realidades tangibles. La nueva cultura solo puede ser universalista y localista, ambas a la vez, sin contradicciones. Hay motivos para confiar en los camin s que se emprenden. Puedo hablar de nuestra experiencia particular y creo 'que es un ejemplo del discurso que quiero transmitir. 3 �En Barcelona hemos sido privilegiados don una oportunidad excepcional. La celebración de los 1100 en nuestra ciudad ha sido la gran ocasión para que se encadenaran a lo largo de más de una década todos los elementos que hacen posible que una ciudad se sienta Iviva. Creo que puedo decir que los éxitos de nuestros proyectos tienen una razón clave, y ésta es la identificación de los ciudadanos y su participación apasionada, desde todos los sectores de la sociedad. Esta es una prueba del valor de proximidad. El mismo proyecto, dirigido desde un gobierno más lejano al ciudadano, no hubiera alcanzado ni una mínima parte de los logros que se han conseguido. Efectivamente hemos movilizado a la sociedad civil no solo para financiar construcciones y actividades culturales., sino tambien para generar nuevas ideas, para sumarse a viejas aspiraciones y para consolidar un orgullo de ciudad sin exclusiones. Somos conscientes de que la imagen de _BCN puede aparecer hoy fuertemente asociada a un éxito económico, urbanístico o promocional. Así es, en parte, creo, su realidad. Sin embargo quiero hacer patente que el verdadero secreto de todo ello estriba en lo que podríamos llamar "cultura cívica" que se ha conseguido levantar entre todos, esta vez gracias a un objetivo feliz, pero que debemos ser capaces de mantener y acrecentar. Somos conscientes de su fragilidad, y éste es el reto. Es un reto que quiero hacer extensivo a todos nosotros. El equilibrio de la convivencia y su grado de madurez cultural es inestable por naturaleza y exige una tensión constante que sea capaz de crear una atmósfera propicia para el intercambio, el conocimiento y la creatividad. �Los gobiernos locales tenernos depositada en primera instancia la confianza de los ciudadanos para asegurar los Mecanismos que permitan la libre expresión de las personas y ésta es una enorme responsabilidad. Tenernos una ventaja y ésta es que nos: podemos alimentar de las propias fuerzas de la ciudadanía. El ciclo de aprendizaje entre unos y otros se produce de de forma natural en los niveles inmediatos de gobierno. La vitalidad de los pueblos y ciudades de Europa y del mundo entero empieza por este eslabón. Pero ésta no es la (Mica responsabilidad. Nuestros objetivos deberian ir más allá y ser muy ambiciosos en lo que se refiere a la cooperación. La cooperación y el diálogo estan en el origen de cualquier empresa humana, la cultura no es sino una cadena de transmisiones elaborada y es núcleo de la civilización. Estarnos aqui reunidos para ejercer esta función y añadir piezas a este edificio en un contexto precisamente ¡ que, creo yo, ostenta la mejor representatividad de la Europa real. Esté es el principal foro de encuentro del que disponemos, y creo sinceramente que nadie en la actualidad discute esta evidencia. No quiero dejar de referirme a las comunidades multiraciales y pluriculturales. Estas son una realidad creciente en nuestro mundo. La mayor parte de ciudades estan enfrentadas a e'ta complejidad que tiene un doble perfil. De un lado éstas pluralidades' son un terreno fértil para los desencuentros, para las hostilidades. De otro son la esperanza de una sociedad más rica. Nos concierne a todos decantar esta frágil frontera. Pero además en nuestras ciudades existen grupos vulnerables (la tercera edad, los niños) y sectores crecientes de población que viven o estan 5 �amenazados por la terrible exclusión del desempleo que conlleva la pérdida del principal vínculo con el tejido social. Dia a dia debernos esforzarnos en hacer retroceder los límites de la marginación, en promover la integraçión cultural de las poblaciones periféricas y generar nuevas cohesiones :que refuercen las identidades pero tambien su incorporación a culturas universales. Las grandes ciudades europeas soy hoy también el contrapunto indispensable al renacimiento de las culturas nacionalitarias o regionales, de base histórica y linguistica, revestidas a veces por una identidad étnica. Aunque esta identidad puede tener derivaciones peligrosas, es también un factor de cohesión y de movilizaciones ;constructivas de comunidades que pretenden afirmarse en un mundo de fronteras confusas. c Nuestras ciudades, lugares de intercambio y escenarios de tolerancia, deben jugar una función thirilitusatigria de los renacidos regionalismos y nacionalismos de base cultural. Todos somos cómplices de lo que ocurre en cualquier lugar de nuestro planeta y no promoveremos lo mejor de lls personas de nuestras ciudades, si no estimularnos su dimensión solidaria. Si no somos capaces de tener iniciativas que generen reacciones colectivas de acción humanitaria o de intervención en allí donde el sufrimiento y la negación de derechos humanos sea inaceptable, no seremos capaces de resolver las encrucijadas de nuestra era. El verdadero humanismo para el s. XXI, es el de una cultura que reclama universalidad mientras respeta al individuo y sus pertenencias (morales, 6 �religiosas, territoriales, linguísticas, familiares) pero se enfrenta con solidaridad y con energía ante toda clase de marginacion. No quiero terminar siendo demasiado trascendental, pero creo firmemente que el futuro de la cultura está íntimamente atado al futuro de las ciudades. Debernos salvar a ambas y al mismo tiempo. Esta es mi propuesta. 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4261 Title A name given to the resource Culture in towns: Cultura a les ciutats / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Cultura cívica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Praga Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Cultura Ciutats Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1356/19931008d_00589.pdf 10cb824c41d8bb79115f5ae3c40fb579 PDF Text Text B a rcelona * 4 Reunión del día n ft ,U(A o ¡La__ ubv 15 L.j\ k UÀ2( rtt P-e/i/oft.41 11148 t k urh kr-CW1i . 1AM It4L4 1 ai" )1, 1 rklic ti 10,4 4 014 \re4A1A-1, Ctlit 4 04/4~ k, 1-3 / Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �-ntibl -Me/ui rm a Reunión ael día an, 17t t/t„,) Ovtia \A.? 'C'LQ Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet Me/id Hoteles �koll Mella Barcelona Reunión del día -0°00.11a~5955111(1.441~1112~51 Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit Fet Mella Hoteles �Met[cí Barcelona ..... .••.. Reunión del día Y en su tiempo libre... Restaurante Artemis Snack Dit i Fet __ ce cara 08025 Barcelona España Teléf.: (34) (3) 410 60 60 Reservas: Teléf. directo: (34) f3¡ 439 11 01. He: 321 51 79 Télex: 51638 Conserjería: Fax: 34) (3)i 4 10 77 44 Mete Hoteles : alto ïllvk`e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4262 Title A name given to the resource Obertura de la Delegació de Perpinyà a Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Oficina de Perpinyà Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Catalanisme Acció política Territoris Perpinyà Description An account of the resource Text manuscrit de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1357/19931013d_00590.pdf da9bdebd59462da13794e5ace82b9f50 PDF Text Text Transcripció de l'enregistrament de les paraules de l'Alcalde en la Presentació del Premis Barcelona-Economia. Saló de Cent. 13.10.93 t és, abans que res i abans de tot, un gran amic Andreu Mas Cu-11G4-1 de molts dels que estem en aquesta sala - entre els quals m'hi compto- i que considero que som priviligiats per aquest tipus d'amistat. Es tracta d'una persona que, en temps diferents d'aquests, va fer el que en aquell moment s'havia de fer -i que no tots van saber-ne- que era, evidentment, alguna altra cosa a més a més d'estudiar economia. Hem de confessar, modestament -i no sé si e11 estarà d'acord amb mi- que, de vegades, fins i tot aquestes obligacions es van sobreposar a les estrictes de l'estudi. Va ser bastant derprés, en molts casos, que vam començara aprendre autèntica economia. I no perquè la nostra facultat- fundada per l'estimadíssim Fabià Estapé- no fas una gran facultat -que ho era- sinó perquè en aquella facultat se'ns va inculcar un interès que després es va poder desenvolupar, en el seu cas, d'una forma molt brillant, brillantísima. I tot això, però, convivint en unes altres circumstàncies que no feien la vida senzilla des del punt de vista polític ï social. L'Andreu Mas va ser una persona responsable des d'aquest punt de vista polític i social. Això=li va portar unes determinades conseqüències, no agradables en aquell moment. Després va fer una cosa que molts d'altres, després d'ell, també vam fer: Andreu Mas va estar a' Es un dels primers, junt amb Joaquim Sivestre i alguns d'altres, del que després ha estat un nucli de pensament econòmic català important, des d'Amerïca i des d'aquí estant, i que va deixar petjada a més d'una universitat- i no vull donar noms, perquè tothom les coneix- de les quatre que tenim en aquest moment. Estic segur que aquestes universitats seran , que són, el ferment d'una escola potent de pensament econòmic que no m'atreveixo a nomenar nacional ni catalana ni espanyola , perquè en economia difícilment es pot ser massa nacional. Es justament la branca del saber en què, precisament, la internacionalitat està imposant-se amb més força i, de vegades, amb=gran sacrifici per part de molts dels actors en aquest joc. Andreu Mas era per mi , us ho dic amb tota sinceritat, l'equilibri general. Representava, d'alguna forma, una escola i era, a més, una persona equilibrada, és una persona equilibrada. Quan li he preguntat sobre realment què valorava, què pensava que jo havia de dir d'ell -de tantes coses com puc dir i que faria aquesta sessió enormament llarga, inecessàriament llargaevidentment m'ha dit: 1'equilibrií general. �Andreu Mas Cullell és un especialista d'explicar el si i el no de l'equilibri general. E11 ho explicarà millor que jo, però en tot cas, és un especilaista en explicar per què la competencia és un model perfecte en determinades circumstàncies i justament per què les coses no són perfectes quan aquestes circumstàncies no es donen i la competència aleshores no va. Per tant, equilibri general com a model de referència. Recordo molt be que quan jo estava a Nova York, una ciutat més prosaica que Minnesota i, segurament, més carregada en aquell moment d'altres interessos que no pas 1'estrictament acadèmic, ell em va dir un dia "per mi l'economia té més de semblança amb els escacs, segurament, que amb algunes d'altres ciències socials que es preocupen de la significació, d'allò que és relevant. La història l'ha desmentit, perquè ell ha acabat dient coses enormement relevants. I coses enormement relevants des d'una base teòrica enormement sòlida, que és aquella que s'obté només quan es renuncia inicialment a la relevància i a les ganes d'influir per endinsar-se en l'estructura de la lògica , en aquest cas econòmica, i després ser capaç, des de la mesura de la distància entre la lògica i la realitat, de dir coses significatives per la realitat. L'Andreu Mas ha dit coses enormement significatives. Algunes doloroses com, recentment, en algun article en rotatius locals, respecte als aventatges i perills i les debilitats i les fragilitats de la nostra situació econòmica.I tots ho tenim present perquè, d'alguna forma,; algunes de les coses que ha dit han tingut confirmacions que no són precisament optimistes però que confirmen les coses que ell havia dit. Per altra banda, Andreu Mas és també teoria dels jocs. Ell em diu "la competència no és només la competència en senyores que van a comprar patates al mercat; No és el mateix la Volkswagen que aquella senyora que compra en el marcat de la Vall d'Hebron ,no és exactament igual". Per tant, segurament fa falta alguna altra teoria, i aquesta és la teoria dels jocs en la qual ell s'ha endinsat d'una forma important. La teoria dels actors grans, la teoria d'aquells actors que no es poden passar pel sedàs de la hipòtesi inicial de l'economia, de la interdepèndencia de les funcions de cada un dels que juguen . En aquest cas són persones que influeixen, segurament, en el joc dels demés. Andreu Mas és premi Juan Carlos:, i jo crec que en aquest país, tots esperem que tindrà, no només aquest, sinó alguns d'altres premis així com d'altres de caràcter internacional. Andreu Mas té la Paraula. (Conferència Sr Andreu Mas Cullel. "L'economia de les Ciutats ") �Moltes gràcies Andreu Mas. No em resisteixo a fer un molt breu comentari en el sentit que l'interessant de la conferència que hem sentit és tan evident i és tan obvi que si considerem que el campus universitari pot ser una de les formes del gènere que Andreu Mas ha citat al principi de la seva conferència de concentracions no urbanes, - ha dit ell militars, camps de concentració etc,- l'interès de la conferència seria una prova de què potser les ciutats no són tan útils. Perquè l'Alcalde que us parla, tot i ser economista, sap menys coses de la ciutat que el conferenciant que acaba de parlar. Es a dir, que en un campus universitari americà es pot saber més de Barcelona que no pas governant Barcelona durant una colla d'anys.I això ho dic amb la convicció que, evidentment, un campus universitari - com ell ha dit al final- no és un artefacte no urbà sinó fonamentalment urbà. Quantes coses més no podríem dir respecte de les mil idees suggerents de la conferència que, acabem, de sentir?. Les pairem, les llegirem, li demanarem al seu autor que en faci dos o tres articles per ser publicats en els rotatius de la nostra ciutat i, a més, li publicarem i el distribuirem profusament en aquesta ciutat. Penso que és una de les xerrades més interessants que s'han sentit en aquesta sala en molts mesos. Moltes gràcies Andreu Mas. (Lectura de la resolució del jurat i proclamació de l'empresa premiada a càrrec del Tinent d'Alcalde) ( Discurs del Sr. Josep Esteve, President de Laboratoris Esteve) ( Discurs del Sr. Joan Molins, President del Cercle d'Economia) Estimats amics, hem arribat al final d'aquest acte. Crec que és una magnífica il.lustració del triangle que regeix la nostra societat - quan va bé-, que és el triangle empresa-universitatciutat. M'he cansat de repetir, però penso que avui en tenim una prova fefaent, què és aquest triangle la base de l'èxit o el fracàs de les nacions i dels països. Sense un sistema de ciutats que impulsi, un país no va. Un sistema de ciutats es basa en el saber i en la producció; ho hem sentit abastament i d'una forma intel.ligent, equànime i modesta -com és l'aproximació que els autèntics científics fan de la realitat- en les paraules d'Andreu Mas. Mentre nosaltres tinguem assegurada l'existència d'una classe empresarial -no sé si la paraula classe és estrictament la que �hauria de ser en aquest cas i-, d'empresaris que ho siguin autènticament, per sobre de tot, mentre tinguem assegurat que hi ha universitats vives i que no només promouen la recerca sinó que s'impliquen amb la societat d'una forma progressiva, mantenint aquella distancia que és la condició de la ciència que deiem però implicant-se d'alguna forma amb la relevancia abans, práctica, mentre les ciutats siguin respectades en tant que tals i no es considerin poders menors -que no ho són-, sinó l'autèntica base de l'existència de les nacions, tindrem el futur assegurat, passi el que passi, en els sectors inclús més claus, i aquells en els quals d'una forma temporal o permanent , una ciutat s'hagi especialitzat. Vull dir un parell de paraules sobre aquest tema, abans d'acabar, perqué em sembla que és de rigor. En primer lloc i sobre el sector farmacèutic, aquí s'han dit paraules enormement significatives per part de persones també enormement significatives com són el Dr. Esteve , la seva familia i, en definitiva, tota una indústria que ell representa en aquest moment dignament i que ell ha sabut citar. La indústria farmacéutica va viure anys difícils. Jo haig de recordar altra vegada, i perdonin les al.lusions personals constants,una revista, publicada en una época que no n'hi havia massa de revistes que realment es poguessin llegir o que tinguessin un gram de llibertat, que es deia, Industria Farmacéutica. Aquesta revista era dirigida, si no recordo malament, alternativament per l'Esteve i l'Oriach i tenia un director que es deja Jordi Maragall i Noble, que avui és senador i és el meu pare i un, si no cap de redacció sí un redactor important, que es de j a Jordi Pujol i Soley. Aquesta revista va ser un sistema modest d'anar produint idees que, finalment, com un filet primíssim, es van convertir en un teixit important , tan important que segurament és el teixit, la malla básica, d!'aquest país. Que tingui la seguretat la indústria farmacéutica que l'Ajuntament de Barcelona , la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol, perqué cm consta , estem totalment darrera la petició de l'Agència Europea d'Avaluació deis medicaments per a la nostra ciutat. Hl ha moitesç raons que ens avalen i l'esforç que s'ha fet és importantíssim. No haig d'amagar que hi ha factors que se'ns escapen en aquest joc enormement complexe, que ni una teoria de jocs desenvolupada a fons per l'Andreu Mas permetria de preveure'n exactament, creo, el resultat que ha de tenir. Són dotze països, és una joc de combinacions enormement complexes les que es produiran i no podem tenir la certesa que els esforços que s'han fet donaran fruit, però, els hi ben asseguro, que si alguna vegada un premi té un esforç al darrera aquest será el cas. I hi ha hagut l'esforç. 4 �Vull parlar també del Cercle d'Economia, que representa una mica tots els sectors. Torno als records. En aquest cas no tant personals, però en tot cas significatius per a molts de nosaltres, jo creo que per a la majoria. Recordo aquella gestió en el caos, aquell ... (cinta en mal estat) ... en la qual es plantejava, amb serietat, quin era el problema real del nostre sistema de ciutats, i de la capçalera del nostre sistema de ciutats que és la ciutat de Barcelona. En aquesta publicació que vostès tenen a les mans es parla de l'evolució de la ciutat des d'un, punt de vista económic i de la població. Algun mitjà de comunicació d'aquesta ciutat ha titulat, amb gran profusió del tipografia, inclús en primera página si no recordo malament, 'el fet que la ciutat ha perdut disset mil habitants - em penso que la xifra exacta és de 17.159 - en l'any 1992. Bastaria llegir, tornar enrera vint o vint-i-cinc anys, potser ja, -el Sr. Gueli, el Sr.O1ler, el Sr. Molins o el Sr. Coromines, que també está present, ens podrien dir exactament la data- aquella primera publicaci& pionera, per saber que la ciutat real de Barcelona no és el municipi. Aixó ho sap tothom. Barcelona no és una ciutat "mono-municipal". Hi ha ciutats que ho són. Madrid té 600 Km2 i 3.000'1.000 d'hab. Nosaltres tenim 3,1 millions d'hab. en 470 Km2. Som més ciutat que el municipi de Madrid, d'alguna forma. Però somi vint-i-set municipis. Aquesta és la realitat. S'han perdut els habitants?. No O'han perdut. Els habitants estan a la ciutat real. En aquesta c4itat real que és més xica, tot i tenir els mateixos habitants que, el municipi de Madrid . A veure si d'un cop ho expliquem clarament, i som capaços d'entendre que no es pot fer d'una frontera municipal-administrativa, més o menys arbitrària, per comengar la frontera de Sant Adrià del Besòs, que com vostès saben Salta el Besòs i el barri de la Mina, que és de la part d'aquí del Besòs, forma part del municipi del costat - que havia de ser annexionada durant la República, però durant el franquisme es va probibir aquesta annexió- . Cosa que, per altra banda,no té! major importància si som capaços de donar a la ciutat real un contingut que nosaltres no demanem que sigui polític. Demanem que sigui social, econòmic, tècnic, que no tingui cap mena de paper de contra-poder, però que tingui un paper real de direcció económica, d'una ciutat real que s'ha d'estudiar com a tal. L'altre dia amb el Sr. Joan Clo$ vam rebre els representants de Wolkswagen i Seat. I em preguntar en per les preferències respecte de Martorell i la Zona Franca. Jo els vaig dir que, evidentment, nosaltres lluitarem fortament per la Zona Franca. En primer lloc, perquè la ciutat de Barcelona, l'Ajuntament, és propietària, en darrera instància, d'aquets terr$nys valuosíssims i, per tant, és un tema que ens interessa des deA, punt de vista patrimonial. Però �ens interessa sobretot des del punt de vista social. Ara, no tinc cap mena de dubte que la nostra, preocupació serà pel conjunt de l'actuació dintre del que nosaltres en podríem anomenar la regió de Barcelona. L'altre dia, no fa pas massa dies, va venir l'Alcalde de Perpinyà a Barcelona, per dir que aquesta ciutat formava part de l'àrea metropolitana de Barcelona Li vam dir que sí, que ,efectivament, era benvingut, Potser àrea metropolitana és un xic exagerat. Però segurament del que estava parlant és d'una regió econòmica més gran -del C6, d' Euroregions etc-. Però en tot cas és evident, tornant al que és realment la nostra ciutat real, que a nosaltres el que ens preocupa i ens preocuparà sempre no és només el nostre municipi -que hem de regir, que hem de governar i ens hem de limitar en ell-, sinó també tots aquells fenòmens que es produeixen més enllà dels seus límits municipals - com les pròpies rondes que passaran, finalment, per nou municipis però que formen part de la nostre vida quotidiana-. Per tant, estimants amics, Barcelona no ha perdut ni un sol habitant. Diguem-ho clarament. Senzillament hi ha més mobilitat, no la mobilitat americana - que és d'una mitjana de 2 anys i mig per cada canvi de domicili, inclús canvis de ciutats freqüents, i que estan a la base, jo crec, del sistema de ciutats americanes especialitzades: justament perquè la gent es mou tant, les ciutats es poden especialitzar; justament perquè la gent té tan poques arrels, en el sistema americà és possible que tots aquells que hagin d'estar a la indústria de l'automòbil estiguin a Detroit, tant si han nascut a Nova York com si han nascut a Pensylvania-. Però en aquest país, Europa ,com ell ha dit molt bé, no evolucionarà cap al model americà, estic absolutament d'acord amb ell. En aquest continent , i en aquest país sobretot, en els països mediterranis, la centralitat té un importància, i les arrels també. Es valora enormement aquesta inèrcia, que té defectes -des del punt de vista de la productivitat-, però que té altres virtuts des del punt de vista de la permanència. La setmana passada vaig estar a Praga. Es una ciutat que l'any 1940 tenia un nivell de vida dues vegades el de Viena. Txecoslovàquia era la vuitena potència industrial del món en aquell moment. Avui no figura en la classificació, i Praga té un nivell de vida que és la tercera part, segurament, com a màxim, de la que té Viena. I, tanmateix, quan hom arriba a Praga , té una certesa immediata en veure els immobles, en veure, quasi diria, l'atmosfera de la ciutat;, l'aire de la ciutat. I és que Praga serà l'àncora sobre la qual, no diguem Txecolslovàquia perquè ja no existeix, la República Txeca tirarà endavant.I aixó s'evidencia d'una forma palmària,total, en el moment en què un entra en alguna d'aquestes ciutats en les quals la història , el �d'alguna forma les ciutats, es fa evident en els ulls d'aquell que hi arriba. Nosaltres hem de mirar d'anai. per aquest camí i seguirem intentant-ho. I mirarem de ser fidels a una frase d'Alfred Marshall,i que Andreu Mas ha citat profusament, i que també el doctor Fabia Estapè va citar una vegada -o potser més d'una, inclús, però una vegada, en tot cas, en aquesta sala. I és una frase alemanya que deu ser molt¡anterior a Alfred Marshall i que es refereix, segurament, al final de l'edat mitjana, al moment en què els serfs feudals es volien alliberar dels senyors i buscaven en les ciutats, justament, la seva llibertat. Com a Barcelona, al segle XIV, ara fa sis-cents anys exactament, quan moltes ciutats catalanes hi buscaven una solució per la via de ser vila real -és a dir, de pagar al rei la seva llibertat del senyor feudal, per no tenir que dependre d'aquell sényor, bisbe noble o guerrer, i dependre només d'ells, de la seva burgesia o de la seva manufactura, de la seva pròpia creativitat o dels seus artesans. I així moltes ciutats van aconseguir la seva llibertat; però es van trobar que els reis, a vegades, es tornaven a vendre les ciutats perquè havien de fer més guerres. I Jaume I després de València havia de conquerir Mallorca, o a l'inrevés. Un altre sistema que van trobar les ciutats per ser lliures va ser demanar al Consell de Cent -que aquí es reunia, en aquesta sala, que era exactament igual com aquesta - i, per cert, amb aquell escut que es veu allà, que té quatre barres i no vuit, us ho dic de passada- venien les ciutats a demanar ser carrers de Barcelona. Aixï ho van ser Mataró, Moià, Igualada i tantes i tantes ciutats que si ho mireu en el seu escut tenen l'escut de Barcelona més algun element característic de la pròpia ciutat. I per què? Perquè sabien que sent carrers ficticis de Barcelona tenien els drets i les obligacions del Consell de Cent. I bé, aquesta frase, i ara hi torno, que tant s'adiu a 1' esperit del carreratge de les ciutats catalanes del segle XIV, que volien ser lliures , volien ser burgeses en aquell moment perquè era la paraula , aquesta frase és una frase que els que volien ser lliures en el mateix moment a Alemania deien en Alemany i deien "..." l'aire de la ciutat ens fa lliures". Aquest és el nostre desig. Moltes gràcies Ordenador Docu/Marta r ��19.97,-1n-i7 13:50 0++ ÑREH ECO-10111111 1 EMP f 1 AJunl31r1C`I11 de Barcelona Área d'Economia I Empreses Idees per a la intervenció del Sr. Alcalde en l"entrega dels Premis Barcelona Economia 1. Sobre la Revista "Barcelona Economil" Expressa la voluntat de l'Ajuntament: De fer un seguiment atent i detallat de la conjuntura econònric.i empresarial de la ciutat. b) Analitzar en profunditat aspectes específics de l economia urbana i projectes de promoció econòmica de la d,iutat . Vull reconèixer aquí el rnacnïfic treball desenvolupat els darrers 3/4 anys per Xavier,, Güell, Ma. Jesús Calvo i Lluís Hansen. 1 2. Sobre els premiats l) %aboratoris del Dr. Bsteve Aspectes a destacar: (1) (2) (3) Esforç de recerca continuat. Internacionalització constant, sense perdre el carácter català del capital. Arrelament al pair. (Veure nota Permanyer) 3. Sobre els premiats j2): Cercle c_ Economia Aspectes a destacar: (1) (2) (3) (4) Oberts al diàlegIde tots els rectors socials: foro democràtic, per la democràcia. Acció per la 11i1?ertat econòmica, en el sentit més noble del teisme, contra el proteccionisme competidor de 1-autarquia. abans moment, Acció en tot europeista (dificultats ara (franquisme), durant, i Maastrich). Acció per la çompetitivitat de les empreses, en base a la millor gestió í. eficàcia empresarial. Z:30C2 barcelona Plau Sant Miquel 4. 17a. ;1 Tels. 402 72 34 - 402 7? 33 Fax 409 77 25 �1993-10-13 12:51 AREA ECUNUM1H 1 t1r1r-'. Ajuntament de Barcelona Área 4. Sobre d'Economia i Empreses els Pre m í s en general Exemples de trajectòria, individual o col.lectiva, feta a base d'esforç, de vigor, d'empenta, de voluntat creadora,"' d'il.lusió i de paciéncia. Un bon exemple per a tots en aquests moments econÒmics. ALCALDIA Ragistrw d'l,r+erada 1 h0ti'i333 N4 c\ Plaça Sant Miquel, 4. 12a W. 08002 lian;elana Tels. 402 72 34 • 402 12 33 Fax 402 72 25 ��Premis "Barcelona Economia" Intervenció del Sr. Joan Clos 1. Benvinguts a l'acte de lliu ament deis Premis "Barcelona Economía". Gràcies per estar avui amb nosaltres. 2. La Revista Barcelona Econom4.a segueix, des de fa 4 anys, la conjuntura económica de la nostra ciutat i reflexiona sobre aspectes específics de la realitat económica urbana i de la promoció de Barcelona. "Barcelona Economia" ha esdevingut ja un "clàssic" a la ciutat, ben conegut per tots el qui s'interessenl per aquests temes. Vull reconèixer el bon treball realitzat per Xavier Güell, Ma. Jesus Calvo i Lluís Hansen, en tot aquest període. 3. No és aquesta la única publicació periódica dedicada a la promoció económica de la ciutat. Ens plau presentar aquí avui, també, la Revista Barcelona Bones Noticies adreçada a la comunitat empresarial c4talana, espanyola i europea. En moments on sovintejen les "males noticies", nosaltres volem fer arribar cada tres mesos les millors noticies econòmiques de la ciutat. Q e n'hi han. 1 forces. �4. Finalment, avui inaugurem els Premis Barcelona Economia, adreçats a reconèixer persones, empreses o institucions que han treballat amb en9ert pel desenvolupament i la promoció de l'àrea econòmica de Barcelona. 5. Peró, abans de fer públics els guardonats d'enguany, tindrem l'ocasió de-sentir un conferenciant de primer nivell, Es l'economista barceloní Andreu Mas Colell, x professor de la Universitat nordamericana de Harvard. El professor Mas Colell ens parlarà ara mateix d'un tema íntimament relacionat amb el que ens reuneix avui aqeusta tarda: "Algunes idees Sr. Mas Colell .. sobre l'economia de les ciutats". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4263 Title A name given to the resource Lliurament Premis Barcelona Economia / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Economia Biografies Acció política Barcelona Mas-Colell, Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1358/19931015d_00591.pdf 0353e742e29df06a83d8309450095720 PDF Text Text Conferencia inaugural de la re nió de la Comissió Trilateral i recepció Divendres 15.10.93. Gran Saló del Palau Nacional. 20:30 hores Guió per a les paraules de l'Excm. Sr. Alcalde - Salutació de benvinguda a tots els assistents a l'assemblea anual de la Secció Europea de lai Comissió Trilateral. Agraïment per haver triat Barcelona com a seu d'aquesta reunió. La ciutat s'ha esforçat mol en aquests darrers anys per a poder acoliir reunions d'aquestes característiques. La ciutat comenca a sentir reconegut el seu esforç. - Després deis Jocs Olímpics, que han consagrat internacionalment el renaixement de Barcelona, glie avui és reconeguda com una de les ciutats mes dinàmiques d'Európa, ens hem marcat un nou objectiu. La Barcelona de 1993 es proposa ser un pol económic i estratègic important de la nova Europa, 1 la Porta del Sud d'Europa. En la situació general de criSi de l'economia internacional, Barcelona no ha deixat de banda el llenguatge de l'optimisme. No volem ser pessimistes. babem que per anar endavant cal començar per proclamar-ne la confiança. - Jo creo que aquest és l'espeirit actual de les ciutats i les regions d'Europa, que els dies 20-23 d'octubre, la setmana en; �trant, celebrarem a Estrasburg els XIX Estats Generals deis Municipis i les Regions d'Europa. Barcelona, a través del seu alcalde, presideix el CMRE i nosaltres ho interpretem com un reconeixement de l'impuls que la nostra ciutat ha donat al projecte europeu de les ciutats. El lobby de les ciutats és important avui a Europa: el grup Eurociutats, la col.laboració entre Ciutats i Empreses, la col- / y.,s2, vgr)( r \*k P a,,k,...)k-eij - Deis XIX Estats Generals dels Municipis i les Regions d'Europa, que celebrarem ciutats regions la setmana que ve a Estrasburg, n'ha de sortir, ben probablement, un nou impuls per la unió d'Europa. Els meus predecessors a la presidencia del CMRE solen recordar, sovint, com la col.laboració entre les ciutats i les col.lectivitats locals var ser en l'origen de l'esperit europeista. A mi m'agrada dir que l'Europa de les ciutats és la xarxa de seguretat de la unió europea. Europa és una xarxa de ciutats, antiga i potent, decisiva en la formació de la nostra civilització, del nostre sistema polític i de la revolució económica que és en l'origen de l'Edat Contemporánia. 1 Les ciutats s'ofereixen als Governs i a les empreses per a posar-se a col.laborar en el procés de ressorgiment econòmic. 2 �Les ciutats també poden fer una certa política económica i in dustrial, poden ser motors morals i materials de la reactivació i de la renovació. Amb el Tractat de la Unió Europea, que incorpora el principi de la subsidiarietat, les ciutats 1 les regions han vist reconegut el seu rol en la construcció europea. - Els reitero la benvinguda, l'agraïment i l'interés de la ciutat per la seva presència a Barcelona. Celebero especialment poder-me adreçar a vostès en el lloc on som. Aquest Gran Saló Oval del Palau Nacional que avui ens acull és un símbol de l'esperit de Barcelona. Hem convertit el Palau Macional, que és una herència de l'Exposició Universal de 1929, en una de les peces importants de la ciutat postolimpica, com a seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquest edifici alberga mostres excepcionals de l'art románic i gótic, que constitueixen una de les nostres aportacions més significatives a la història de la cultura europea. - Els Jocs Olímpics varen ser el nostre gran pretext per encarar ! el futur. D'aquell éxit en feM una carta de presentació a les institucions internacionals, als governs i a les empreses. 1 Després dels Jocs Olímpics, Barcelona ha mantingut un alt nivell d'activitat económica i han continuat endavant la majoria �de projectes d'inversió pública i privada, malgrat que alguns problemes aguts ens preocupen de manera important (al.lusió a la crisi de Seat) Creiem que Barcelona està en condicions d'ajudar a empènyer la sortida de la crisis. La Barcelona de 1993, encarant el canvi de segle, continua sent una ciutat bolcada en un treball de superació i de millora, - Fa set anys, quan varen obtenir la organització dels JJOO, vàrem demanar al món que confiés en Barcelona. I Barcelona no va defraudar aquesta confiança. Crec que avui podem tornar a demanar confiança i suport per als nous objectius de la ciutat. �nivell d'activitat econòmica i han continuat endavant la majoria de projectes d'inversió pública i privada, malgrat que alguns problemes aguts ens preocupen de manera important (al.lusió a la crisi de Seat) Creiem que Barcelona està en condicions d'ajudar a empènyer la sortida de la crisis. La Barcelona de 1993, encarant el canvi de segle, continua sent una ciutat bolcada en un treball de superació i de millora. - Fa set anys, quan varen obtenir la organització dels JJOO, vàrem demanar al món que confiés en Barcelona. I Barcelona no va defraudar aquesta confiança. Crec que avui podem tornar a demanar confiança ï suport per als nous objectius de la ciutat. ord. tandon #7# trilat.txt ��l L^¡^ , 1/1 ^;^t E t ^ ^^ r^+ ^ ^4^/ ¡W/1 j i,-/c_.^ úUL-t e-e. ^^ ^,,^r^.^.,vL -... t^ 11 ^ Heu ^ , l, C,4-1 ry Ct,ri ^ N41 L 1 ,\J . -1 (V Ck:.t--`-e..1 1 1\ 1 f ^^`1,^^ti2-^ km/ 1, i .-- ^ -1 ^ ^^y^s ( /11 O ri.rb (ril, -i..fC 1 tt.7 v v ` y ^* ,ir/ V ^ ,^.Z^ G 't^^,2r l i- zi zti vl.t ^ Inaugural address of the meeting of the Trilateral Commission and reception Friday 15.10.93, Gran Saló of the Palau Nacional 20.30 hours 2 Outline of the speech by the Mayor of Barcelona r ^ n 1/1 i V% (11-1-/) :1^i-t/-/Ç r/10-ell kdi01`: l Si .1/) ^w3y`^ I c ( f ^ ^^lG=v^..^^ A WARM WELCOME TO ALL THOSE ATTENDING TH^ ANNITAL ASSEMBLY OF o THE EUROPEAN SECTION OF THEtTRILATERAL COMMISSION. I WOULD LIKE TO EXPRESS MY GRATITUDE FOR HAVING CHOSEN BARCELONA AS THE LOCATION FOR THIS MEETING. ext,,, ^^ ?/j,.1_ ^^,, ^ »AD, I^^ ^ ^^ ^ ^^ ^( u ^^ ^^^ THE CITY HAS MADE GREAT EFFORTS IN RECENT YEARS TO BE ABLE ,-^ TO WELCOME GATHERINGS OF THIS NATURE. THE CITY IS NOW ---^ BEGINNING TO FEEL RECOGNIZED FOR THESE EFFORTS. ^G'( ^ j , Ca FOLLOWING THE T1 (T -- V eY1 1992 OLYMPIC GAMES, >Iit/I f WHICH SERVED TO CONSOLIDATE AT THE INTERNATIONAL LEVEL THE RENAISSANCE OF ^. BARCELONA, WHICH IS RECOGNIZED TODAY AS ONE OF THE MOST DYNAMIC CITIES IN EUROPE, WE HAVE NOW SET FOR OURSELVES A i" ^ NEW GOAL. - ^ ^^ ^zJ ^ v- Z ^ ^ _ --__ ^t,^s^ti,._.. �THE BARCELONA OF 1993 ASPIRES TO BECOME A MAJOR ECONOMIC AND STRATEGIC CENTRE OF THE NEW EUROPE, THE GATEWAY TO SOUTHERN EUROPE. IN THE GENERAL SITUATION OF;INTERNATIONAL ECONOMIC CRISIS, BARCELONA HAS NOT ABANDONED ['HE LANGUAGE OF OPTIMISM. i s ho--t-(cZw, A E, n¿Ç ( WE-4{A-V-E---NO —DESIRE -40 BEESSIMISTS". WE ARE 00-NSCIDUS THAT IN ORDER TO MOVE FORWARD, WE MUST BEGIN BY DECLARING OUR SPIRIT OF CONFIDENCE. I BELIEVE THAT THIS IS THE PRESENT SPIRIT OF THE CITIES AND REGIONS .5~E, CIF.47.1 WHO S COMING WEEK WILL CELEBRATE IN STRASBOURG THE XIX GENERAL ASSEMBLY OF THE COUNCIL OF MUNICIPALITIES AND REGIONS OF EUROPE. BARCELONA, IN THE PERSON ÓF ITS MAYOR, WILL CHAIR THIS GENERAL ASSEMBLY OF THE CMRE, AND WE INTERPRET THIS AS FURTHER RECOGNITION OF THE IMPETUS THAT OUR CITY HAS GIVEN TO THE EUROPEAN PROJECT FOR 4HE CITIES. THE CITIES LOBBY IS TODAY A MAJOR FORCE IN EUROPE: THE EUROCITIES GROUP, THE COLfABORATION BETWEEN CITIES AND �^^^ ^ 1.__. COMPANIES, ,, THE . COLLABORATION BETWEEN C TIES AND UNIVERSITIES. FROM THIS ASSEMBLY OF THE EUROPEAN MUNICIPALITIES AND REGIONS, THERE WILL IN ALL PROBABILITY EMERGE A NEW IMPETUS FOR EUROPEAN UNION. MY PREDECESSORS RECALL IN THE PRE$IDENCY OF THE HOW THE COLLABORATION COMMUNITIES WAS IN BETWEEN CMRE CITIES ITS DAV THE ORIGIN OF THE FREQUENTLY AND LOCAL SPIRIT OF EUROPEAN INTEGRATION. I MYSELF AM FOND OF SAYINGÉTHAT THE EUROPE OF THE CITIES CONSTITUTES THE SAFETY NET FOR EUROPEAN UNION. EUROPE IS A NETWORK OF CITIES, ANCIENT AND POTENT, DECISIVE FOR THE MAKING OF OUR CIVILIZATION, OF OUR POLITICAL SYSTEM, AND OF THE ECONOMIC REVOLUTION THAT LIES AT THE ORIGIN OF THE CONTEMPORARY AGE. ^L t^ THE CITIES 1514, .THEM,S.IW7.5B- AT THE DISPOSAL OF GOVERNMENTS AND COMPANIES, TO COLLABORATE IN THE PROCESS OF ECONOMIC RESURGENCE. (( ^^ ` �THE CITIES CAN ALSO CONTRIBUTE IN TERMS OF ECONOMIC AND INDUSTRIAL POLICY, AND AS THE MORAL AND MATERIAL DRIVING FORCE BEHIND REACTIVATION AND RENOVATION. WITH THE TREATY OF THE EUROPEAN UNION, WHICH INCORPORATES THE PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY, Tpc CITIES AND REGIONS HAVE SEEN EFFECTIVE RECOGNITION OP THEIR ROLE IN THE CONSTRUCTION OF EUROPE. U' '1 ^(7-■..)V\. LET ME EXPRESS ONCE AGAIN TI4E WELCOME, Ta7E-4~ AND TH'E C511 INTEREST 01-=^^`^Y F-Aft- YOUR PRESENCE HERE IN BARCELONA. IT IS A PARTICULAR PLEASURE FOR ME TO BE ABLE TO ADDRESS YOU HERE, IN THIS PLACE. THIS GRAN SALó OVAL, THE`GREAT OVAL ROOM OF THE PALAU NACIONAL IN WHICH WE MEET TODAY, IS A SYMBOL OF THE SPIRIT OF BARCELONA. WE HAVE CONVERTED THE PALAU NACIONAL, A LEGACY OF THE UNIVERSAL EXHIBITION OF 1929 INTO ONE OF THE MOST IMPORTANT ELEMENTS OF THE POST-OLYMPIC CITY, AS THE HOME OF THE MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA, OUR NATIONAL ART MUSEUM. THIS BUILDING HOUSES MANY EXCEPTIONAL WORKS OF ROMANESQUE �AND GOTHIC ART, WHICH CONSTITUTE ONE OF THE MOST SIGNIFICANT CONTRIBUTIONS TO THE HISTORY OF EUROPEAN CULTURE. u(\ -^ÉS - WEFLE TUE-6LYÑiPÏC AM OUR GREAT OPPORTUNITY TO LOOK TO THE FUTURE. THE SUCCESS OF THÉ GAMES HAS BEEN OUR LETTER OF RECOMMENDATION TO INTERNATIONAL INSTITUTIONS, TO GOVERNMENTS AND TO COMPANIES. SINCE THE OLYMPIC GAMES, BARCELONA HAS 1NTAINED A HIGH LEVEL OF ECONOMIC ACTIVITY, AND HAS ^ AHEAD WITH THE MAJORITY OF ITS PROJECTS FOR;PUBLIC AND PRIVATE INVESTMENT, EVEN IF wit115^^-SOME ACUTE PROBLEMS larH CONCERN US DEEPLY (AI.j/~W Te--THE-SEAT CRISIS). WE BELIEVE THAT BARCELONA HAS THE CAPABILITY TO ASSIST IN BRINGING ABOUT A SOLUTION TO THE CRISIS. THE BARCELONA OF 1993, AS IT LOOKS FORWARD TO THE START OF A NEW CENTURY, CONTINUES TO BE A CITY ENGAGED IN THE TASK OF PROGRESS AND IMPROVEMENT. �SEVEN YEARS AGO, WHEN WE WERE ENTRUSTED WITH THE ORGANIZATION OF THE OLYMPIC GANES, WE ASKED THE WORLD TO PLACE ITS TRUST IN BARCELONA. AND BARCELONA DID NOT BETRAY THAT TRUST. I BELIEVE THAT TODAY WE Cfk/ si ONCE AGAIN ASK FOR TRUST AND SUPPORT FOR THE CITY IN WORKING TO ACHIEVE ITS NEW GOALS. /1 U11,- L ( -C-ktt: A itvl L-714,7 frw t _ fut 1 .-h) u bi ,u7 90, d,; Ihs' b4t 7f Hl; rk(rt: r T 'TY\ y 57 7 dt-wl L Y•J s C.--3X - t'Y) L(177 JJr 11-112/.1 1.4-77tr &J rr ord. 1 #7# trilater.txt --r14 pv»,írs 41/ c C.) Lk,) /14/iu � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4264 Title A name given to the resource Recepció i Conferència inaugural de la reunió de la Comissió Trilateral Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau Nacional de Montjuïc Language A language of the resource Català Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Competitivitat Economia Euroregió Acció política Barcelona Europa Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències