91 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1744/0000001381.pdf 5793c8b55a952c8c3d8b5fc39ae29f24 PDF Text Text Reggio Calabria, martedi 26 maggio 1998 Lezione Magistrale di Pasqual Maragall i Mira Il mondo ci appare oggi come un villaggio che chiamiamo globale. E' come dire che abbiamo la percezione di avere spostato più lontano i limiti dei nostri quartieri e delle strade, grazie ai mezzi di comunicazione, ai viaggi, agli incroci delle razze e alla mescolanza delle culture. Senza dubbio, la mia generazione, che ha vissuto nei primi anni sessanta nella consapevolezza di una progressiva mondializzazione della politica, - al tempo di Kennedy, Kruschev, di Papa Giovanni XXIII, del primo Castro, quello dei discorsi nella Sierra Maestra e dell'ingresso a all'Havana - ha l'obbligo di usare alcune cautele alla luce di quanto è avvenuto dopo. Preferisco parlare di un mondo aperto piuttosto che di villaggio globale o di città globale; un mondo aperto ai contatti e tuttavia alle incertezze. Credo sinceramente che un mondo di città - un'Europa delle città nel nostro caso - è più attraente, e quello che più importa, più concreto, di un mondo globale. Parlando di Europa dobbiamo includere una Europa delle Regioni e delle città, perchè le culture che si sono andate determinando, non sempre sono confinate negli stati nazionali, quanto piuttosto diventano occasioni di culture nazionali con una lingua, letteratura, e caratteristiche proprie. Scozia, Fiandre, Catalogna, Galles, Galizia, Euskadi, Baviera etc. sono esempi in questo senso. Irlanda, Slovenia, Ucraina e altre, sono esempi di culture nazionali europee che solamente nel secolo XX - e alcune molto recentemente -hanno ottenuto il loro riconoscimento di "Stati", il loro status. Senza dubbio, se vediamo l'Europa dal satellite vediamo una costellazione di punti luminosi. Non vediamo frontiere, né statali, né regionali. Queste costellazioni sono le culture costruite, fisicamente esistenti. Dalla sola osservazione di questa immagine possiamo già apprendere qualcosa di utile sul mondo, qualcosa che ci rimanda al concetto di villaggio globale. L'organizzazione dei punti luminosi, riflesso delle città, disegna alcuni percorsi, segnala concentrazioni e evidenzia i vuoti. Si formano costellazioni dense come il Randstadt, il sud-est Inglese , il bacino della Ruhr-Reno, il triangolo Genova- Torino-Milano, o la regione metropolitana di Napoli, culminante di una linea costiera che appare come città lineare, lo stesso che succede con Barcellona e la costa mediterranea settentrionale spagnola fino al Golfo di Leòn. Ogni tanto appaiono stelle solitarie che normalmente corrispondono a capitali di stati, che sono cioè il prodotto non tanto della aleatoria distribuzione delle popolazioni nelle valli o sulle montagne, lungo le coste o le pianure , quanto di una volontà razionale di un paese che si è costituito in stato - o del suo monarca - di ubicare la capitale in un determinato 1 �punto della geografia. Mosca, Pietroburgo, Berlino, Parigi, Madrid, cosi come come Brasilia, mostrano una localizzazione non tanto casuale quanto logica. La logica di Pietro il Grande o di Filippo II, come quella di Kubitschev in Brasile, o di nuovo quella di Lenin nel riportare la capitale a Mosca, era una logica di governo, una ricerca di equidistanza o baricentro, una ottimizzazione voluta più di un equilibrio raggiunto. E' possibile che in certi casi sia la desertificazione dell'intorno, provocata da una capitale potente, più in là e oltre i limiti della sua zona metropolitana d'influenza, quella che produce il punto luminoso solitario. Questo fatto ci deve far riflettere. Dimostra infatti contro l'ipotesi iniziale, la forza di condivisione di sentimenti e idee. Dobbiamo ammettere che la mappa che vediamo dal satellite, il firmamento inverso che si vede quando si mette a fuoco il pianeta, non riflette solo forze materiali e spontanee, quanto fattori culturali e politici. Vuol dire che le frontiere, sebbene non si vedano in questa mappa, agiscono su di lei e la modificano. Vuol dire che il mondo è anche un mondo di stati. La scommessa che propongo è che se questo è vero, sia vero anche il fatto che il cammino che conduce dal mondo attuale di stati, al mondo globale - al mondo aperto, al mondo senza frontiere al mondo dei cittadini - sia una strada che passa per il mondo delle città e per l'Europa delle regioni. In primo luogo: il mondo globale, la città globale, il pensiero che la mia città non esista, perchè la mia autentica città è il mondo, è un'idea poco utile. Si tratta di un concetto paralizzante. Facciamo un esempio: nel "Vertice sulla Terra" di Rio de Janeiro del 1992, da cui si sono tratte molte cose positive, non si è sufficientemente badato al carattere ambiguo di alcune delle conclusioni. "Pensare globalmente e attuare localmente" si disse, senza tenere conto che la gente era abituata a pensare prima di agire e che di conseguenza quello che gli si stava dicendo era :"Non agire finchè non sia arrivato un ordine nostro, un ordine globale, frutto di un pensiero globale", che appare qui come un pensiero unico e inappellabile, uguale al neo liberalismo che ci ha inondato a partire da quel novembre del 1978 in cui lo stato della California votò in massa la proposta 13ª(tredicesima) contro le imposte sulla proprietà. Il 'pensiero globale' commette errori considerevoli. Nel 1974, si annunciò che le risorse petrolifere sarebbe durate 20 anni. Siamo già a 24! Altro errore: ci avevano annunciato che la popolazione globale avrebbe cessato di crescere nell'anno 2050 con all' incirca 15 miliardi di abitanti. Ora pare che il tetto si sia abbassato a molto prima, al 2015/2020, e con molti meno abitanti. [Sono notevoli i danni che la coppia Malthus-Ricardo hanno causato nelle nostre menti impressionabili, nonostante si possa pensare che i loro avvisi allarmanti abbiano precipitato le soluzioni per i problemi che misero in luce. In questo caso, considereremo i loro eccessi teorici come buone medicine.] Fortunatamente, in quello stesso conclave di Rio, si disse un'altra cosa contraria alla prima : "Fate localmente tutto quello che lì potete fare " volendo con questo dire : si eviti il trasporto di energia. Questa affermazione coetanea e coincidente con il preambolo del trattato di Maastricht che afferma che l'Unione Europea è una unione ogni volta più stretta tra popoli dove tutto si farà il più possibile vicino ai cittadini - è nella realtà un proclama rivoluzionario che 2 �sconvolge la constante tendenza delle idee verso un'universalità ingenua, soprattutto a partire dal 1789. In molte occasioni la ben intenzionata universalità delle nostre aspirazioni, quasi direi la sua precipitata universalizzazione, ha dovuto essere frenata dalla dea storia che con la peggiore perversione si avvalse dei più efficienti particolarismi per farci retrocedere al punto di partenza: la peculiarità della razza, dell'etnia, della religione, della lingua fino a quella dell'accento dialettale; il 'Cainismo' delle città divise e delle famiglie opposte. In Bosnia le tre comunità chiamate etniche appartengono alla stessa razza e parlano lo stesso idioma, cambiano solamente religione e inflessione. A questo punto voi vi chiederete cosa ha a che vedere l'architettura con tutto questo. Vi potrei rispondere con una boutade, ma una boutade veritiera, quella che il combattimento tra Croati e Bosniaci a Mostar si rese pressoché irreversibile solo quando i Croati del quartiere Ovest bombardarono il ponte vecchio (lo Stari Most) che li univa al quartiere mussulmano dell'Est. Solo cioé quando saltò questo pezzo di architettura. Ma, aldilà del tragico aneddoto, ancora oggi da risolvere, l'architettura ha a che vedere con quello che vi stavo raccontando, perchè l'architettura è l'arte di costruire la città e la città sta tornando ad essere ora l'oggetto e il centro d'attenzione del mondo. Sono trascorsi più di 20 secoli dalla nascita della città come il luogo della Polis e 15 secoli da cui scomparse come tale, in quella che viene chiamata la lunga notte medioevale. Per riemergere con timidezza e arroganza ma sempre fugacemente nel basso medioevo catalano-aragonese, nella Hansa e successivamente nel Rinascimento italiano, e per essere in ultimo ridotta alla categoria di "luogo di provincia" a partire dal secolo XVI. In quell'istante, i due mondi, il Vecchio e il Nuovo, iniziarono a costruire drammaticamente il mondo globale, un mondo di nazioni; la scienza iniziò a pensare al pianeta Terra come parte dell'Universo e la filosofia morale, più tardi, nel XVIII, iniziò a pensare alla sua organizzazione politica. Due cose debbono esser chiarite qui. Una: come possiamo sappere che l'attuale globalizzazione sia la definitiva e non un'altra ingenuità? Secondo: perchè si suppone che l'architettura costruisca città e non semplicemente case ed edifici? L'attuale globalizzazione non è "la" buona né "la" definitiva. E' una in più delle pulsioni universalizzatrici che si sono andate succedendo ciclicamente nel corso della storia. Alla fine del XIX tanto i finanzieri come i proletari erano internazionalisti. Perfino gli aristocratici, come lo era per esempio il Barone de Coubertin. L'Universalismo di Marx in quell'epoca portò ad un importante grado di conoscenza dei suoi propri limiti quando propose che solo la scomparsa delle nazioni - per la quale non si fissava una data - avrebbe preparato lo scenario di una società mondiale più giusta. Ma Marx ignorava che tutta l'economia politica classica alla quale apparteneva - insieme a Smith, Malthus e Ricardo - era destinata ad essere breve. La costruzione del nuovo mondo e in concreto il formidabile sviluppo dell'agricoltura nordamericana, cosí come le successive ondate di emigrazione europea, portarono ad una crescita della popolazione nordamericana non indigena dai 4 milioni - nel momento della Rivoluzione francese - ai 125 milioni all'inizio della Prima Guerra Mondiale e ridussero per esempio la popolazione irlandese di un 25 % dopo la carestia del 1843. Tutto questo sconvolse le previsioni catastrofiche, sebbene redentrici, di una classe operaia universale, impoverita e cosciente. Questa classe fu condotta in Europa al cospetto delle nazioni che hanno portato il nostro 3 �secolo verso una tragedia molto superiore a quella che il secolo XIX aveva previsto. E ad una società di classi medie. Anche Keynes nel 1930 e poi di nuovo senza esito nel 1944/45, aveva difeso la possibilità di una moneta mondiale e di una autentica banca mondiale, elementi di quel governo mondiale che da Kant in poi esisteva virtualmente in forma di proposte o ipotesi. Pensate che oggi stiamo assistendo solo ad alcuni tentativi, peraltro difficili, di creare una politica economica europea che possa accompagnare la moneta unica, che è già nata, e di dotare la commissione europea di un Presidente eletto, e quindi di iniziare a delineare un vero e proprio governo europeo. La lezione di umiltà che abbiamo contrapposto all'audacia e alla stupidità delle nostre pretese collettive, è stata in questo secolo schiacciante. Si tratta di ammettere che, al momento, il mondo globale si possa costruire solo per pezzi, regionalizzandolo nella sua organizzazione e di sapere che questa regionalizzazione si attesterà al livello che stabiliranno le economie più grandi come volume economico minimo. La creazione degli Stati Uniti nel 1776 sancì per i due secoli successivi la necessità dell'Unificazione europea. Potevamo pensarci prima! Perchè non ce lo chiediamo? Nel frattempo, specialmente nei periodi di pace e di crescita economica, il sistema globale tende a decentralizzarsi. Riduce le restrizioni obbligate dall'equilibrio del terrore e la nazionalizzazione della Polis, determinata da questo stesso equilibrio. In ciascuno stato-nazione, le città soddisfano in questi periodi una porzione maggiore di domanda pubblica, l'educazione e la sanità migliorano a spese della difesa, le imprese superano le frontiere e creano uno spazio multinazionale nel quale le città si offrono come sedi della loro espressione, competendo tra loro per ottenere il maggior volume di investimenti produttivi e di infrastrutture tecnologiche. Il mondo si civilizza. Ma è un mondo globale solo per alcuni e in forma limitata. E' soprattutto un mondo di città, di luoghi dove le imprese da un lato e le istituzioni pubbliche dall'altro, cercano di far fronte alle domande e ai problemi del genere umano. Sembrerebbe logico puntare su un mondo di città ragionevolmente regionalizzato in unità più grandi (Unione Europea, Mercosur, Gruppo andino, Nafta, etc.) e dotato di regole di comportamento riconosciute da imprese e stati. Anticipo che questo non significa la scomparsa degli stati quanto la loro trasformazione da entità produttive e difensive, in enti regolatori dei diritti, in soci attivi di coalizioni transnazionali, cosa che già comincia a succedere molto chiaramente nell'Italia di Prodi e Bassanini e, con maggiori difficoltà in quella di D'Alema, D'Onofrio e Cacciari, cioé a dire, l'Italia della riforma amministrativa e quella della riforma costituzionale. Questa è la spinta universalizzatrice che ci possiamo permettere. Un mondo di città regionalizzato per grandi aree. Però senza dubbio un mondo di città. In un altro modo la gente non lo accetterebbe. Non lo accetterebbe perchè lo sentirebbe come un mondo distante e lontano dai suoi problemi. "Globalizzazione" e "localizzazione" in questa 4 �accezione si danno la mano. E' necessario inoltre un secondo chiarimento. Le città che compongono questo mondo parzialmente globalizzato sono l'oggetto reale dell'architettura. In questo seguo i maestri. Quelli del Rinascimento, quelli del Movimento Moderno e quelli di oggi: Oriol Bohigas, Richard Rogers e Renzo Piano. E obbedisco alla mia personale esperienza. A Barcellona, costruire case nella degradata città vecchia dei primi anni '80 non sarebbe servito a nulla se non si fosse operato contemporaneamente nel settore sanitario e della sicurezza. Pensate che noi arrivammo al governo della città nel 1979 con l'idea sbagliata che i prezzi bassi delle case nella 'Città Vecchia'- il centro storico, il nucleo antico di Barcellona fossero una benedizione e iniziammo a fare piani urbanistici aumentando al massimo lo 'zoning' per le attrezzature pubbliche. Fu un errore. Pensavamo che questo si sarebbe dovuto realizzare consentendo agli abitanti della Città Vecchia di viverci grazie al mantenimento dei prezzi bassi e alla nuova offerta di servizi. Altro errore. Non ci rendevamo conto che i prezzi erano bassi perchè la gente se ne andava. Reagimmo così contro una 'gentrification' o innobilimento che né si era prodotto né si sarebbe prodotto da se stesso. La gente se ne andava a l'Hospitalet o a Sant Andreu - verso cioé quartieri metropolitani o periferici del comune - per un processo di maggiore benessere in quanto i potevano aumentare i salari o perché si otteneva il doppio lavoro nelle famiglie. Solo gli anziani rimanevano per mancanza di mezzi e di energie per il trasferimento in luoghi lontani da quelli dove avevano trascorso tutta la loro vita. La popolazione della Città Vecchia è diminuita di un 30/40%. Quei luoghi familiari e carichi di significato si andavano desertificando. I tagli pubblici senza un corrispondente reinvestimento divenivano fattori di abbandono. La criminalità andava aumentando. I vuoti urbani venivano occupati in parte da gente che mancava dei mezzi per mantenere un livello minimo di vita commerciale e pubblica dei quartieri che non fosse quella di un commercio illegale, difensivo, e si costituivano dei 'ghetti' di diversa natura. La teoria dello sciatore era la soluzione: non solo urbanistica né solamente sicurezza, ma entrambi. Urbanistica più sicurezza, ora l'una e poi l'altra. Servizi sociali, più pulizia. Politica commerciale più residenza. Prevenzione prima della repressione, ma in ogni caso prevenzione e repressione. Nessun dogmatismo, nessuna formula magica. Investimento pubblico, investimento privato. Intervento pubblico e aiuti privati. Guerra totale alla miseria. All'inizio fu la sconfitta, molto dopo pareggiammo e solo alla fine cominciammo a vincere. E quando stavamo cominciando a vincere, esplosero le mine dimenticate di antichi pederasti o il fariseismo dei contabili che si scandalizzavano perchè si compravano e vendevano case a prezzi differenti. Così come molto prima si erano scandalizzate le istituzioni di beneficienza quando noi avevamo iniziato a chiudere i pensionati insalubri dove erano lasciati a morire per pochi soldi anziani da loro sconosciuti e si vide come rapidamente aumentava la richiesta di poter mangiare e dormire altrove. Governare la città, questo è certo, richiede molte volte di nascondere problemi laceranti al fine di risolverli senza offendere troppo la sensibilità pubblica. Perchè negarlo? Ma nella maggioranza dei casi governare la città significa svelare al pubblico realtà occulte. Il governante pone la città di fronte allo specchio delle sue stesse miserie, 5 �di realtà conosciute ma sottaciute, dimenticate, occultate. Una casa nuova in un quartiere pericoloso non è una nuova casa. Questo è la lezione che abbiamo imparato. Queste case nuove si fanno vecchie rapidamente, così come lo sono i volti invecchiati di bambini e bambine costretti a lavorare anzitempo nei paesi arretrati. La lezione è che la ricchezza e la miseria colonizzano il territorio. La ricchezza, con i suoi prezzi alti e con il taglio minimo delle particelle, e se necessario con le polizie private, come a Caracas; la miseria invece mediante un'arma ugualmente efficiente: la paura della classe media verso l'insicurezza e la eccessiva diversità. La verità è che nella Barcellona tollerante e liberale si sono ridotti i crimini da un 25 a un 15% in dieci anni, come dire quasi alla metà, mentre nella Londra della legge e dell'ordine, aumentavano, sempre in dieci anni, fino a una volta e mezza. Ben lo sa Tony Blair, che ha trasformato questo tema in cavallo di battaglia della sua campagna elettorale. La London School of Economics aveva dimostrato che il puritanesimo radicale della Signora Thatcher e del suo governo, condannava gli emarginati a rimanere senza rimedio nella loro condizione. Soffermiamoci per un momento sul carattere colonizzatore del territorio che possiedono sia la ricchezza che la miseria, perchè questo ci porta ad una interessante riflessione metodologica. Questi effetti - di comportamenti di alcuni cittadini sopra quelli di altri - gli economisti, me compreso, li chiamano esteriorità, perchè sono fenomeni che si producono al di fuori, all'esterno dei confini del modello. Queste restrizioni, in ogni sapere scientifico - non voglio spiegare a un pubblico di architetti che un modello in scala 1 a 1 aggiunge qualcosa alla collezione degli oggetti esistenti, ma nulla alla scienza che li studia - questi limiti, presuppongono in economia, l'inter-indipendenza tra le funzioni dell'iutilità e della produzione dei singoli individui e delle singole imprese rispettivamente. Tutta la teoria dell'equilibrio di mercato si basa sull'ipotesi che ogni persona ottimizza le sue scelte di consumo e di produzione senza alcuna relazione con la forma delle funzioni di utilità e produzione degli altri partecipanti al mercato. Quando questo non succede, è allora che la teoria ammette i limiti di mercato e la possibilità che si giustifichi l'intervento pubblico. E non è giustificazione da poco. Le esteriorità positive e negative, cioè le contiguità tra gli individui che producono benefici imprevisti (una maggiore consapevolezza nella città rispetto alla vita isolata, per esempio) o ulteriori pregiudizi (insicurezza cittadina etc.) queste esteriorità, ripeto, non sono un elemento insignificante per costruire una forte teoria dell'azione pubblica e della Polis. Richiamo la vostra attenzione sulla necessità di acquisire una certa dose di modestia davanti al sollevarsi della polvere dei sermoni su quello che si dovrebbe o non si dovrebbe fare, o semplicemente sulla necessità di realizzare (a Roma, per esempio, questi ammonimenti sono ricorrenti). La gente ha molto chiaro che non tutto ciò che è pubblico è buono. Alcuni lo hanno fin troppo chiaro, come quel incaricato di aprire la strada per la bocca del cratere del Vesuvio, che passate le cinque del pomeriggio, dicesse per giustificari: "Roma ha detto alle cinque e basta; già si sa, politici, l'Italia, tutto il mondo", che sarebbe come dire: viviamo nel regno dell'assurdo, tutto quello che viene dall'alto è cattivo. 6 �Fortunatamente quando una paese ha raggiunto a fatica questa coscienza del rigore necessario nell'azione pubblica - a volte conquistata drammaticamente per la temporanea carenza del settore pubblico, come è successo in Catalogna prima della Seconda Repubblica, o posteriormente alla Guerra Civile - la corazza della auto-esigenza si trasforma in attitudine propositiva convincente e feconda in quanto si danno le condizioni per l'azione. Questa è l'origine come credo, dell'ottimismo esigente dei Bohigas, Sola Morales, Acebillo, Busquets, Llop, de Lecea, che si è riversato sulle strade e sulle piazze di Barcellona a partire dal 1980. Questo è anche quello che spero stia accadendo attualmente in Calabria e in generale nel sud dell'Italia ora che gli eccessi di uno statalismo male inteso e il malanno della 'collusione' e della 'protezione' privata iniziano a cedere il passo alla libertà creativa. Un nuovo rinascimento si presenta nell'Italia totalmente europea di oggi, un'Italia che risolve soddisfacentemente una equazione che è quella della Spagna, cioè quella di riuscire ad edificare una società moderna in uno spazio attraversato da molti paralleli come quelli che vanno dalla Germania al NordAfrica. Il ruolo delle città in questo processo sta divenendo decisivo. Voi state culminando il vostro periodo di gestazione di nuove idee, il periodo della chimica del "consensus building" (costruzione del consenso) molto più lungo e lento di quello della fisica delle trasformazioni urbane. Le opere nonostante a volte ci sembrino dilungarsi un'eternità, sono rapide se confrontate con il tempo impiegato nella costruzione del consenso sui grandi progetti. Gioia Tauro, il Ponte sullo Stretto di Messina, la terza carreggiata dell'autostrada, l'arrivo dell'Alta Velocità etc. saranno stati progetti lungamente attesi, ma non per questo dagli esiti meno rivoluzionari nel momento della loro realizzazione, né meno carichi di effetti. Soffermiamoci un momento su questo punto prima di entrare nella parte finale della lezione. E' probabile che la giustizia storica consisterebbe in una specie di distribuzione salomonica dei grandi progetti lungo le decadi e nei diversi territori, forse a leggero vantaggio di territori lontani dal centro del sistema delle città per compensare il fatto che la vicinanza al centro porta con sé una densità di relazioni che rende meno impellente lo shock esterno o istantaneo delle grandi iniziative. (Dico leggero vantaggio per non scostarmi da una modestia metodologica in rispetto all'intervento pubblico). Questa distribuzione ideale dovrebbe essere consapevole di una specie di diritto umano, mai formulato e tuttavia presente nella storia e che genera, quando assente, molte ribellioni, secondo mil quale tutti dovremmo aver vissuto un momento di speranza e di qualche realizzazione nel corso della nostra vita. Il fatto è che questo ciclo è lontano dal prodursi. La generazione del mio nonno paterno (1860-1911) non arrivò a vivere nessuna grande guerra. Karl Polanyi arrivò a battezzare "100 anni di pace", quelli che trascorsero dalla fine dell'ultima guerra napoleonica all'inizio della prima guerra mondiale. Inutile insistere sul perchè di un generalizzato internazionalismo durante il cambio di secolo. 7 �Differentemente la generazione di mio padre che nacque nello stesso 1911, visse in seguito ad una Guerra Mondiale, una Guerra Civile terribile (la prima nella quale una grande città fu bombardata dall'aria - Barcellona - e in cui un'altra città fu totalmente distrutta dall'aria Guernica - ), e una seconda Guerra Mondiale, nella quale due grandi città furono rase al suolo da una sola bomba. Ricordiamo qui Kenzaburo Oè, Premio Nobel giapponese che scrisse sull'assurdo di Hiroshima per l'assurdo presente nella sua vita familiare. Credo che Oé disse di Hiroshima che la tragedia della scomparsa della città è che la morte di una persona non impedisce la sua sopravvivenza nella memoria di quelli che restano, ma la morte di una città equivale alla scomparsa della sua stessa memoria. Muore ogni persona e ognuna di quelle che hanno vissuto con lei. Sparisce la memoria. E' chiaro che non vi è giustizia distributiva nella storia e senza dubbio per questo dobbiamo sperare nel passaggio del treno della fortuna e se è necessario costruire alla fortuna un appiglio. In questo consistono i grandi eventi: qualche volta non sono altro che segnali di una era fortemente attesa, scuse che la storia si prende per presentarsi all'improvviso, splendida, con il dono dei sogni realizzati. Torniamo di nuovo all'architettura e al suo appuntamento con la storia. La migliore notizia per le vittime del terrore basco, incluse le famiglie dei terroristi, è l'inaugurazione del Museo Guggenheim di Bilbao, e naturalmente, l'evoluzione delle cose in Irlanda del Nord. Il museo di Gehry e la nuova metropolitana di Foster, hanno rotto il maleficio di una città e speriamo anche di un paese solo visto in funzione della tragedia e della morte - che comincia di nuovo ad essere immaginata come lo scenario della costruzione e della vita, frustrando cosi l'ossessione paurosa che è tecnicamente l'oggetto di tutta la politica del terrore. La Expo di Lisbona, i Giochi di Barcellona, il treno ad alta velocità di Siviglia, in occasione della Expo del 92, per menzionare altrettanti momenti nei quali la scintilla della contingenza sembra aver messo in marcia il motore dell'evoluzione. Fui uno dei pochi catalani che si rallegrarono pubblicamente del treno ad alta velocità Madrid-Siviglia nonostante sapessi che il treno Madrid-Barcellona e quello tra Barcellona e la frontiera francese fossero più redditizi e conoscessi l'eccessiva parsimonia che questo progetto ha nei programmi di Madrid e di Parigi. Accettai come buona la motivazione di Felipe Gonzàlez, nel senso che questo treno si sarebbe fatto ugualmente e che al contrario non era così evidente che il treno Madrid-Africa non si facesse per una scusa del genere. Difesi l'idea che per Barcellona fosse interessante non essere un "cul-de-sac", non costituire il nuovo Sud francese, ma piuttosto un territorio di passaggio per l'asse centroeuropa-penisolaiberica, interpretando che questa fosse - come è - una riserva di ricchezza culturale ed economica per lo sviluppo della mia città e non solo una zavorra o una minaccia, come alcuni ritengono e, diciamolo pure, come la storia ha disgraziatamente più volte dimostrato. A Barcellona interessa una Penisola Iberica ricca e felice e non il contrario; una Spagna testa di ponte verso l'America Latina e il NordAfrica e non introflessa e lamentosa. Se le valli dei Pirenei, precedentemente in conflitto tra loro, hanno imparato a collaborare; se durante la cerimonia dell'apertura del tunnel Puymorens, lungo la linea BarcellonaPuigcerdà-Tolouse erano presenti i sindaci o 'consuls' di Andorra che sono favorevoli ad altri tunnel e ad altri assi, le città non possono essere da meno. Lo dico perchè Reggio 8 �Calabria deve lottare strenuamente per il ponte sullo Stretto, indipendentemente dal punto per il quale passerà esattamente. Non è un problema, credo, di poca rilevanza, ma di fertilizzazione di tutto l'interland. Il mondo delle città sarà molto competitivo e non ammette rimpianti nè perdona inattività. E' necessario scegliere la miglior soluzione e scommettere su quella. E, se non è buona, cambiarla. Si tratta anche di agire e spiegare. La gente vuole i fatti, ma allo stesso tempo, chiede la loro giustificazione. Vuole vedere e toccare, ma sente l'esigenza anche di stare ad ascoltare. In una delle ultime sessioni dei miei seminari all'Università di Roma ho potuto constatare, pochi giorni fa, la profonda inerzia di molti anni di pessimismo accettato, anche di fronte all'evidenza che le cose stiano cambiando. Proposi allora un'analisi lucida delle difficoltà e virtù di Roma come preambolo per un teorico Piano Strategico. Dal punto di vista passivo la carenza di un sentimento del presente come anticipatore del futuro; la carenza di spirito combattivo e di una "leadership" semplice. Dal punto di vista attivo, a parte i noti punti forti di Roma, una riflessione sulla sostenibilità ed un'altra sulla vocazione della città. Può darsi che, in alcuna misura, queste idee siano valide anche per altre città italiane che conosco meno. Il passato ha un così importante peso che il futuro costituisce un tema minore. A paragone con Madrid e Barcellona, Roma vive il peggiore dei due mondi: è la capitale, già lo abbiamo visto, colpevole di tutto e, senza dubbio, per questa stessa ragione, lo Stato non investe in essa più di una piccola percentuale di ciò che i romani considerano il minimo necessario. D'altra parte, essendo una città che dipende molto da se stessa, incomparabilmente più di Madrid o Parigi, non può formulare una mistica o una epica di città-città, di "self-made city", come Barcellona: nessuno lo crederebbe, almeno all'inizio. La sovrapposizione di poteri, religioso, cultural-archeologico e municipale, anche essendo quest'ultimo molto forte e più legittimato che mai, non facilita le cose. In cambio Roma dovrà riflettere con più tranquillità sul fatto che nessuna città si è dimostrata sostenibile a lungo termine alle attuali condizioni. Non parliamo incessantemente di sostenibilità? Bene, Roma è più sostenibile - nei limiti delle sue condizioni, non certo ottimali - di altre città che oggi sembrano ben inserite. Roma conosce l'arte di invecchiare dignitosamente ed è probabile che quest'arte si renda necessaria alla fine per quasi tutte le grandi città. Per iniziare i romani possiedono un alto grado di capacità nel convivere con un mezzo intoccabile, stretto e carico di simboli; ed una notevole capacità di sfruttare lo spazio/tempo. Si dovrebbero trarre maggior profitti da queste qualità. Detto questo, è evidente che nessuno possa sopravvivere solo conservando. In assenza di nuove costruzioni la città non si mantiene, né può sopravvivere ciò che è vecchio. Tutte le città devono trovare la loro propria formula per combinare i simboli esistenti con i nuovi. Senza questi ultimi l' antichità si converte in ripetizione. In ultimo, nessuna città del mondo ha tanti crediti come li hanno le città italiane per capire e rappresentare un mondo che è sempre di più un mondo di città. I francesi, gli spagnoli, 9 �gli inglesi possono saperne di più di nazioni, finanche di imperi, perchè i loro furono più recenti. Però nessuno è in grado di insegnare molto né a Roma né a nessuna delle città italiane rispetto a quello che una città è e significa. E vi assicuro che il futuro delle nazioni si giocherà sull'efficienza dei suoi sistemi di città. L'esperienza di un Sindaco non si può spiegare del tutto senza una confessione, tra le molte. Si tratta dell'emozione con cui per opera dell'arte dell'architettura e della costruzione appaiono nella città nuovi simboli destinati a durare. Non mi riferisco tanto alla funzione, quanto al valore di questi artefatti costruiti. Piazze o case, alberi piantati in un determinato luogo e ordine, monumenti nuovi, restaurati o riutilizzati, arredo urbano più o meno stabile e resistente, scuole, marciapiedi e passeggiate, torri di comunicazione, muri di contenimento, dighe, teatri: tutti questi rappresentano il teatro della vita, messaggi lanciati più o meno coscientemente come bottiglie nel mare al corso della storia, manifestazioni a volte eccessive del nostro passaggio per la città, ma in tutti i casi visibili, corporee, criticabili, azioni divenute oggetto che migliaia di occhi guarderanno con rispetto o ignoreranno, che migliaia di mani e piedi calpesteranno, o toccheranno, o cambieranno, e che fanno della città uno dei pochi concetti resistenti del nostro presente e del nostro futuro, uno dei concetti più universali, perchè universale e comune è l'esperienza che di esse abbiamo. Quindi se c'è una professione che detiene la chiave del suo cambiamento, con il permesso del suo 'sovrintendente', eretto a garante di quei valori, drammatico dovere virtuale e non attuabile, questa è la vostra, che rende voi e la vostra professione uno dei sogni più diffusi e ambiti tra i giovani, al livello degli attori di quella costruzione immateriale ed allo stesso tempo magica che è la rappresentazione scenica. Non è un caso che il Congresso della UIA di Barcellona del 1997 si sia convertito in un rito dualistico tra gente comune e 'vedette' tutti della stessa professione. Devo dire che sono molto grato a Norman Foster e Kenneth Frampton per aver capito al volo di cosa si trattasse e aver accettato di convertire la Plaza dels Angels, detta anche de Las Nacions, davanti al bianco MACBA - il Museo di Arte Contemporanea - nello scenario del miglior dibattito architettonico. Probabilmente nessun congresso di architettura potrà privarsi d'ora in avanti di un dibattito sulla dura pietra cittadina e il Foro e l'Agorà torneranno alla loro funzione. Il primo Presidente della Generalitat restituita, Josep Tarradellas, insisteva tra ironia e sincerità con il suo sorriso di contadino così difficile da decifrare, ma così seduttore, nel fatto che avrebbe desiderato essere sindaco: "Perchè Lei, signor Sindaco - diceva - le opere le vede e le tocca e Lei incontra la gente per la strada, mentre io, sa che faccio? Io mi limito a firmare decreti!" Manifestava così la sua amarezza non priva di maestosità, di rappresentante di un potere astratto, come è la nazione, che non è corporeo, che esiste - e talvolta con grande forza! ma solo nella mente della gente e nei confini falsi e irreali che nelle mappe separano un paese dall'altro. Forza immensa che ha permesso i maggiori progressi e ha causato le maggiori catastrofi, però forza ideale e non realtà tangibile. 10 �A Barcellona, dopo 40 anni di dittatura arrivammo in un dato momento, che non fu breve, ad una continua euforia di impeto costruttivo. Come una primavera che si fa aspettare e quando arriva sorprende per la sua intensità e la sua bellezza, come quelle gardenie che tardano tanto a fiorire, che non terminano mai di sbocciare e che nel momento in cui lo fanno esplodono tutto il possibile in quantità, aroma e nel bianco dei loro petali. Questo accadde a Barcellona....e continua ad accadere. Ho trascorso otto mesi fuori della mia città, vivendo a Roma e realizzando quattro viaggi in Americalatina e Nordamerica. In occasione di questi spostamenti così come per Natale e Pasqua sono tornato a Barcellona. Ogni volta ho trovato delle novità. La sensazione che questo produce è difficile da descrivere. Si è giunti negli ultimi 20 anni , a valutare Barcellona in termini di migliorie. L'occhio si è abituato non tanto a delle forme quanto a dei ritmi di evoluzione delle forme. Ritmi sottomessi a principi di qualità talvolta violati, indubbiamente anche violentati, come quando cade il gancio di cemento di Chillida o i pezzi di calcinaccio di pietra di Montjuic nell'Eixample, o quando una Torre delle Comunicazioni, la piccola, quella della Compagnia Telefonica a Montjuic, si trova duecento metri troppo all'interno di uno scenario; torre che doveva servire a segnare più all'esterno il punto di riferimento rispettoso e utile. L'altra torre delle Telecomunicazioni, quella di Foster, risultato di un attento processo di partecipazione professionale e sociale e quindi di selezione, condotto da Juli Esteban e Joan Busquets, è meno fuori scala di quanto possa apparire. Un mio amico filosofo mi raccontava che coprendola alla vista con la mano era possibile recuperare la scala della Serra di Collserola e l'equilibrio del suo "skyline", che altrimenti risulta miniaturizzato e ridimensionato dall'enorme rilevanza della torre. Ed è vero: potrete sperimentarlo la prossima volta che vi recherete a Barcellona. Senza dubbio la torre aldilà della sua originalità ed eleganza che supera l'immagine eccessivamente funzionale di altre torri del genere, è pensata alla scala di un'altra e diversa città, più grande di quella che si può osservare da questo lato della Serra: corrisponde alle dimensioni della città metropolitana, la città di 3-4 milioni che circonda la Serra da entrambi i lati. Adesso la torre ci orienta con sicurezza da lontano quando torniamo a casa dal mare o dalla montagna. E quando siamo a casa ci ricorda che la città vera in cui ci troviamo non corrisponde a quella che vediamo. Lo dico molto a mio svantaggio perchè sono tra coloro che credono che una città è più difficile da governare se non la si vede. Tanto è così, che proposi di trasferire il Consiglio Plenario del Comune all'ultimo piano dell'edificio "Novissimo", una volta soppresse tre dei dodici piani e e recuperato lo skyline della città vista dal mare. Ho pensato sempre che il pericolo delle torri, tanto quella delle Comunicazioni come quella della Villa Olimpica, fosse di stabilire una competizione ripetitiva di questi artefatti, dei quali ogni generazione ne avrebbe dovuto costruire alcune, pochissime, "cum grano salis". Manhattan e San Gimignano non sono fenomeni facilmente replicabili. Gli incidenti architettonici singolari, quando si pongono in un intorno caratterizzato dalla mobilità sono meno drammatici o per meglio dire, sono atti di un dramma che non finisce lì, che continua, che non inquieta per la sua irreversibilità. La fiducia della città verso se stessa diviene allora immensa. L'opera pubblica assume un credito quasi infinito. 11 �Sono molte le emozioni positive sommate: i giardini di Elias Torres in Villa Cecilia o il Parco di Beverly Pepper; molte nuove terrazze sulla città, come il poderoso podio di Gae Aulenti ad ovest di Barcellona, nella uscita del Museo Nazional d'Arte della Catalogna o il Parco del Migdia, un po' più su, o ancora i bordi laterali del Cinturòn di Acebillo e Manuel Ribas Piera nella Ronda del Dalt, con viste inedite sopra il piano di Barcellona, e verso le pendici della Serra che lì iniziano ad inclinarsi, o l'operazione di riqualificazione di punti della città di scarsa caratterizzazione, come la Piazza del General Moragues, vicino al ponte di Calatrava, dove la gente dimostrò tutto il suo entusiasmo quando lo scultore Ellsworth Kelly salì sulla sua sommità a salutare, e che lo fece esclamare: " è la prima volta che uno scultore viene acclamato come un cantante". Tutto ciò, in breve tempo, ha fatto della città una realtà poliedrica, come quella di un caleidoscopio. E' stata ed è un' epoca entusiasmante che gli dei, lo Stato, gli architetti hanno regalato alla città .., un epoca però che noi (e qui includo la città e gli architetti alla comunità committente e artefice) abbiamo desiderato ardentemente per decenni, decenni di silenzio, di frustrazione, di disegni e di ricerche che, senza dubbio, servirono a cristallizzare la più apprezzata delle gioie dell'ingegneria sociale: il consenso sul progetto, sui grandi progetti. Mi rendo di trovarmi ad accettare indirettamente che la fase attuale della costruzione e dell'architettura italiana abbia qualcosa di inevitabile, ma speriamo in quello che i cattolici chiamano Avvento, oscurità premonitrice e necessaria, rumore di un computer che computa preventivamente , ansia del giovane che tuttavia non riesce nella realizzazione matura dei suoi progetti e questo dopo molte vecchiaie e senilità, dopo molto classicismo, nel paese della memoria, del già fatto, dove il necessario contributo di originalità nella quale risiede tutta l'arte diviene una prodezza quasi impossibile. Prendetela come una provocazione amichevole di un "exconsul" della provincia Laietana. Exconsul che oggi si domanda se i tempi non ci preparino nella nostra città un castigo futuro, una ricompensa negativa a tante emozioni vissute, a tante realizzazioni in poco tempo di sogni antichi: un riposo obbligato o dettato per tutti coloro che possono avere la sensazione di aver già dato alla città, da livelli di governo più alti, tutto quello che la città si meritava. La maggior parte delle cose nuove che si vedono a Barcellona sono posteriori al 1992: il parco del nodo della Trinidad, l'Hotel Arts, l'Illa Diagonal, la Plaza de las Glorias, il Port Vell, e la Rambla del Mar, il MACBA, il CCCB, i nuovi spazi nella Città Vecchia, il Museo Barbier-Muller, la riqualificazione del Monastero di Pedralbes, il gotico e il romanico nuovamente installati nel Museo Nazionale di Catalogna, il Teatro Nazionale il lento Auditorio di Moneo ancora in costruzione, l'incendio e la ricostruzione del teatro Liceo, la rivitalizzazione delle strade automobilistiche (Aragon-Guipuzcoa, Meridiana, Gran Via, Mistral) con marciapiedi ampliati tramite la riduzione della carreggiata centrale di traffico che si è potuta realizzare grazie alle Ronde (con un abbassamento sul livello del traffico del 15 %) e il proseguimento della Diagonal verso il mare, il recupero delle aree di antiche fabbriche per la costruzione di nuovi complessi residenziali, le scale meccaniche a cielo aperto nei quartieri alti (Carmelo e Città Meridiana), il World Trade Center, e così via dicendo. Ma non sono venuto a Reggio Calabria a recitare né un memoriale di elogi, né uno di desideri incompiuti della mia città, sebbene siano molte le cose che ai livelli più alti di governo si sarebbero dovute fare in questo periodo - e non si sono fatte - per accompagnare dall'alto lo sforzo della città, soprattutto sul terreno dei trasporti e delle attrezzature 12 �logistiche e nell'approvazione della nuova Legge Municipale e di tutto quello che essa rappresenta. Senza dubbio ad una città che migliora tanto e tanto in fretta accade di essere frenata dall'esterno. Ma essa stessa non ha smesso di migliorare e il freno esterno prima o poi sparirà. Spero solo che sappiano che questa città da tanti considerata come modello, questa città della quale Andrea Rinaldi ha detto con eccesso evidente: "Mentre l'Italia insegue dormendo il sogno del suo glorioso passato...mentre in Francia l'architettura in piena forma si palesa in isolate opere monumentali... mentre a Berlino l'IBA e le trasformazioni in atto dopo la caduta del muro si evidenziano alla scala dell'edificio inteso come volume capace di ordinare lo spazio circostante, a Barcellona il processo si inverte e le trasformazioni si originano prima a livello dello spazio pubblico e poi della forma architettonica", anche questa città, dico, inclusa questa città, soffre di insufficienze e cerca di inventare un futuro migliore come suggerisce il progetto per il Foro Universale delle Culture. Perchè questa città non ha nulla di garantito e questo è quello che la rende uguale a tutte le altre e più sorella con queste. E' a questo titolo, solo per questo, che mi onoro di accettare la Laurea che mi concedete, che non concedete a me ma anche alla piccola tribù di architetti (locali e stranieri) ed anche agli ingegneri, gli economisti, i giuristi, rappresentanti delle comunità di quartiere, le ONG (Organizzazioni Non Governative), impresari e lavoratori, volontari e funzionari, Sindaci vari e Consiglieri che hanno contribuito marginalmente da Barcellona a far sì che nel mondo si pensi che la città ha un rimedio, e che le città non sono la causa dei problemi della nostra specie, ma solo il loro contenitore e forse, speriamo, lo scenario della loro soluzione. Vedo difficile che il mondo possa guadagnare una regola se le città non migliorano, ma credo possibile che migliorino. Sappiamo che stanno migliorando e chiedo, come Jaime Lerner, ex sindaco di Curitiba, in Brasile, che le università smettano di parlare della tragedia urbana per iniziare a contribuire alla sua soluzione; che sarà, non ho dubbi, una soluzione positiva. 13 �Lección magistral, Reggio-Calabria, martes 26 de Mayo 1998 ARQUITECTURA Y CIUDAD EN UN MUNDO ABIERTO Pasqual MARAGALL i MIRA El mundo se nos aparece hoy como una aldea a la que llamamos global. Es decir, que creemos haber ensanchado los límites de nuestros barrios y calles hasta confines alejados, gracias a los medios de comunicación, a los viajes, a los cruces familiares y a la mezcla de culturas. Sin embargo, mi generación, que ya vivió en los primeros años sesenta en la convicción de asistir a la mundialización de la política, -- en tiempos de Kennedy, Kruschev y el Papa Juan XXIII, y del primer Castro, el de los discursos de Sierra Maestra y la entrada en La Habana --, tiene la obligación de tomar algunas precauciones, después de haber vivido lo que vino después. Prefiero hablar de un mundo abierto que de una aldea global o ciudad global; un mundo abierto al contacto pero también a la incertidumbre. Creo sinceramente que un mundo de ciudades, -- una Europa de las ciudades en nuestro caso --, es más atractivo y, lo que resulta determinante, más operativo que el mundo global. En Europa debemos hablar incluso de una Europa de las regiones y de las ciudades, porque las culturas que hemos ido creando no siempre han terminado siendo Estados nacionales, aún siendo en ocasiones culturas nacionales con idioma, literatura y características propias. Escocia, Flandes, Catalunya, Gales, Galicia, Euskadi, Baviera, etc. serían ejemplos en este sentido. Irlanda, Eslovenia, Ucrania y otros serían ejemplos de culturas nacionales europeas que sólo en el siglo XX,-- y algunas muy recientemente--, han obtenido status, son estado. Sin embargo, si miramos Europa desde el satélite vemos una constelación de puntos luminosos. No vemos fronteras, ni estatales ni regionales. Esas constelaciones son las culturas construidas, físicamente existentes. Tan sólo observando esa imagen aprendemos ya algo útil sobre el mundo, algo que no nos dice el concepto de aldea global. La organización de los puntos luminosos, reflejo de las ciudades, dibuja unos recorridos, señala concentraciones y evidencia vacíos. Se forman constelaciones densas como el Randstadt, el sur este inglés, el Rühr-Rhin, el triángulo Génova-Torino-Milán, o la región metropolitana de Nápoles, punto culminante de una línea costera que aparece como ciudad lineal, lo mismo que ocurre con Barcelona y la costa mediterránea septentrional española hasta el Golfo de León. De vez en cuando aparecen estrellas solitarias que normalmente corresponden a capitales estatales, es decir, son producto no tanto de la aleatoria distribución de las poblaciones en 14 �valles y montes, en costas y llanuras sino de la voluntad racional de un país constituido en estado,-- o de su monarca --, de ubicar la capital en un determinado punto de la geografía. Moscú, Petrogrado, Berlín, París, Madrid, casi tanto como Brasilia, muestran una localización no casual, sino lógica. La lógica de Pedro el Grande o de Felipe II, como la de Kubitschev en Brasil, o, de nuevo, la de Lenin al devolver la capitalidad a Moscú, era una lógica de gobierno, una búsqueda de equidistancia o baricentro, una optimización querida más que un equilibrio hallado. Es posible que en ciertos casos sea la desertización del entorno provocada por una capital potente, más allá de los límites de su zona metropolitana de influencia, la que produce la estrella solitaria. Este hecho debe hacernos reflexionar. Porque demuestra, contra la hipótesis inicial, la fuerza de los sentimientos y de las ideas compartidas. Debemos admitir que el mapa que vemos, ese firmamento invertido que se ve desde el satélite cuando se enfoca el planeta, no refleja sólo fuerzas materiales y espontáneas sino factores culturales y políticos. Es decir, que las fronteras, aún si no se ven en ese mapa, actúan sobre él y lo modifican, que el mundo es aún y quizás más que otra cosa, un mundo de estados, La apuesta que les propongo, sin embargo, es que, siendo esto verdad, lo es también que el camino que conduce desde el actual mundo de estados al mundo global, al mundo abierto, al mundo sin fronteras, es una ruta que pasa por el mundo de las ciudades y por la Europa de las regiones. En primer lugar: el mundo global, la ciudad global, el pensamiento de que mi ciudad ya no existe porque mi auténtica ciudad es el mundo, es una idea poco útil. Se trata de un concepto paralizante. Tomemos un ejemplo. En Río de Janeiro 1992, en la Cumbre de la Tierra, donde tantas cosas buenas sucedieron, no se reparó sin embargo en el carácter ambiguo de algunas de las conclusiones. “Pensar globalmente y actuar localmente”, se dijo, sin darse cuenta de que la gente está habituada a pensar antes de actuar y que en consecuencia lo que se les estaba diciendo es: “No actúe Vd. hasta que no reciba una orden nuestra, una orden global, surgida del pensamiento global”, que aparece aquí como pensamiento único e inapelable, igual que el neoliberalismo que nos ha inundado desde aquel noviembre de 1978 en que el estado de California votó en masa la proposición 13ª contra los impuestos sobre la propiedad. El pensamiento global comete errores considerables. En 1974, anunció que el petróleo duraría 20 años. Y llevamos 24! Otro error: se nos había anunciado que la población mundial dejaría de crecer en el año 2050, con alrededor de 15.000 millones de habitantes. Ahora parece que plafonará mucho antes, en el 2015/2020, y con muchos menos habitantes. Son notables los estragos que la pareja Malthus-Ricardo han venido causando en nuestras mentes impresionables, aunque también puede pensarse que sus avisos alarmantes hayan precipitado la solución a los problemas que detectaron. En ese caso, daríamos sus excesos teóricos por buenas medicinas. Afortunadamente, en aquel mismo cónclave de Río se dijo otra cosa contraria a la primera: “Hagan Vd. localmente todo lo que pueda hacerse allí”, como queriendo decir: eviten el transporte de energía,-- energía pura o cosificada--, tanto como puedan. 15 �Esta afirmación, coetánea y coincidente con el preámbulo del tratado de Maastricht que afirma que la Unión Europea es una unión cada vez más estrecha entre los pueblos dónde todo se hará tan cerca como se pueda de los ciudadanos, es en realidad una proclama revolucionaria que trastorna la constante tendencia de las ideas hacia una universalidad ingenua, sobre todo a partir de 1789. En muchas ocasiones la bien intencionada universalidad de nuestras aspiraciones, casi diría su precipitada universalización, tuvo que ser frenada por la diosa historia, que con la peor perversidad echó mano de los más eficientes particularismos para hacernos retroceder al punto de partida: el particularismo de la raza, de la etnia, de la religión, de la lengua y hasta del acento; el cainismo de las ciudades divididas y de las familias enfrentadas. En Bosnia las tres comunidades llamadas étnicas son de la misma raza y hablan el mismo lenguaje, sólo la religión y el acento cambian. En este punto Vds. se preguntaran qué diablos tiene que ver la arquitectura con todo esto. Podría decirles, y sería una boutade, pero una boutade verídica, que la pelea entre croatas y bosnios en Mostar se hizo casi irreversible sólo cuando los croatas del barrio oeste bombardearon el puente viejo (el Stari Most) que les unía al barrio musulmán del este. Sólo cuando saltó esta pieza de arquitectura. Pero bien, más allá de la trágica anécdota, aún hoy por resolver, la arquitectura tiene que ver con lo que les venía contando porque arquitectura es el arte de construir la ciudad y la ciudad está ahora volviendo a ser el centro de atención del mundo. Han pasado más de 20 siglos desde que la ciudad apareció como el lugar de la Polis y 15 siglos desde que desapareció como tal en la llamada larga noche medieval. Para reemerger con timidez o arrogancia pero siempre fugazmente, en la baja edad media catalano-aragonesa, en la Hansa y en el renacimiento italiano y para ser finalmente reducida a la categoría de “lugar en la provincia” a partir del siglo XVI. En aquel instante, los dos mundos, el Viejo y el Nuevo, empezaron a construir dramáticamente el mundo global, un mundo de naciones; la ciencia empezó a pensar el planeta Tierra como parte del Universo y la filosofía moral, algo más tarde, ya en el XVIII, empezó a pensar en su organización política. Dos cosas deben ser aclaradas aquí. Una: ¿cómo sabemos que la actual globalización es la definitiva y no otra ingenuidad? Segunda: ¿porqué se supone que la arquitectura construye ciudades y no simplemente casas y edificios? La actual globalización no es la buena ni la definitiva. Es una más de las pulsiones universalizadoras que se han ido sucediendo cíclicamente a lo largo de la historia. A finales del XIX tanto los financieros como los proletarios eran internacionalistas. Hasta los aristócratas como el barón de Coubertin lo eran. El universalismo de Marx en aquella época llegó a un grado importante de consciencia de sus propios límites cuando anunció que sólo la desaparición de las naciones – para la cual no fijaba fecha – prepararía el escenario de una sociedad mundial justa. Pero Marx ignoraba que toda la economía política clásica de la cual formaba parte con Smith, Malthus y Ricardo, estaba destinada a quedarse corta. La construcción del nuevo mundo y concretamente la formidable expansión de la agricultura norteamericana, así como las sucesivas oleadas de emigración europea, hicieron crecer la población norteamericana no indígena de 4 millones en el momento de la Revolución Francesa a 125 en el inicio de la primera Guerra Mundial, y redujeron, por ejemplo, la población irlandesa 16 �en un 25 % tras el hambre de 1843. Todo esto trastocó las previsiones catastróficas, si bien redentoras, de una clase obrera universal empobrecida y consciente. Esa clase fue llevada una y otra vez en Europa a los enfrentamientos nacionalitarios que han convertido nuestro siglo en una tragedia muy superior a lo que el siglo XIX hacia prever. También Keynes en 1930 y de nuevo, sin éxito, en 1944-45, defendió la posibilidad de una moneda mundial y de un auténtico banco mundial, elementos del gobierno mundial que desde Kant existían virtualmente como propuesta o hipótesis. Fíjense que hoy estamos asistiendo tan sólo a algunos intentos, difíciles, de crear una política económica europea para acompañar a la moneda europea que ya ha nacido y de dotar a la Comisión Europea de un presidente electo, es decir, de empezar a dibujar un gobierno europeo. La lección de humildad a que nos han sometido la audacia y la estupidez de nuestras pretensiones colectivas ha sido en este siglo apabullante. Se trata de admitir que de momento el mundo global sólo se puede construir a pedazos, regionalizándolo en su organización y de saber que esa regionalización se establecerá al nivel que marquen, como tamaño económico mínimo, las economías más grandes. La creación de los Estados Unidos en 1776 sancionaba para dos siglos más tarde la necesaria unificación de Europa. ¡Podíamos haberlo pensado antes! ¿Cómo no nos dimos cuenta? Entre tanto, especialmente en los períodos de paz y de crecimiento económico, el sistema global tiende a descentralizarse. Relaja las restricciones obligadas por el equilibrio del terror y la nacionalización de la Polis determinada por ese mismo equilibrio. Dentro de cada estado-nación las ciudades captan una porción mayor de los recursos públicos, la educación y la sanidad mejoran a expensas de la defensa, las empresas saltan fronteras y crean un espacio multinacional en que las ciudades se ofrecen como sedes de sus establecimientos, compitiendo entre sí para obtener el mayor volumen de inversiones productivas y de conexiones tecnológicas. El mundo se civiliza. Pero sólo es un mundo global para algunos y en forma limitada. Es sobre todo un mundo de ciudades, de lugares dónde las empresas por un lado y los representantes públicos por otro tratan de hacer frente a las demandas y los problemas de la especie humana. Parecería lógico apuntar hacia un mundo de ciudades razonablemente regionalizado en grandes conjuntos (Unión Europea, Mercosur, Grupo Andino, Nafta, etc.) y dotado de unos principios de comportamiento conocidos por empresas y estados. Volveremos brevemente sobre esto. Avanzo que ello no significa la desaparición de los estados sino su transformación de entes productivos y defensivos en entes reguladores de derechos, y socios activos de uniones transnacionales, cosa que ya está comenzando a suceder – muy notablemente en la Italia de Prodi y Bassanini y, con dificultades, en la de D‟Alema, D‟Onofrio y Cacciari, es decir, la Italia de la reforma administrativa y la de la reforma constitucional --. Esta es la pulsión universalizadora que nos podemos permitir. Un mundo de ciudades regionalizado por grandes áreas. Pero sin duda un mundo de ciudades. De otro modo la gente no lo aceptará. No lo aceptará porque aparecería como un mundo lejano e ignorante de sus problemas. Globalización, así entendida, y “localización” se dan así la mano. 17 �Queda una segunda aclaración. Las ciudades que componen ese mundo parcialmente globalizado son el objeto real de la arquitectura. En ello sigo a los maestros. A los del Renacimiento, a los del movimiento moderno y, hoy, a Oriol Bohigas, a Richard Rogers y a Renzo Piano. Y obedezco a mi propia experiencia. En Barcelona, construir casas en la degradada Ciutat Vella de los primeros 80 no servía de nada si no se actuaba también en sanidad, seguridad y en urbanismo elemental. Miren Vds. nosotros llegamos al gobierno de la ciudad en 1979 con la idea equivocada de que los bajos precios de la vivienda en la Ciutat Vella eran una bendición y empezamos a hacer planes urbanísticos afectando para equipamiento público todo lo que podíamos. Error. Pensábamos que había que actuar de modo que los habitantes de la Ciutat Vella se quedaran a vivir en ella gracias al mantenimiento de los precios bajos y la nueva oferta de equipamientos. Otro error. No nos dábamos cuenta de que los precios eran bajos porque la gente se marchaba. Reaccionábamos así contra una gentrificación que ni se había producido ni se iba a producir por sí sola. La gente se marchaba a Hospitalet, o a Sant Andreu (a barrios metropolitanos o periféricos del municipio) en cuanto les aumentaban el sueldo en la empresa, o tan pronto como una segunda persona de la familia encontraba trabajo. Sólo los padres ancianos se quedaban por falta de medios y de voluntad de trasladarse lejos de los lugares dónde toda su vida había transcurrido. La población de Ciutat Vella ha bajado en un 30 o 40%. Aquellos lugares familiares y cargados de sentido se iban desertizando. Las afectaciones públicas sin recursos de inversión inmediatos añadían factores de abandono. La criminalidad iba en aumento. Los vacíos iban siendo ocupados, en parte, y sólo en parte, por gente que carecía de los medios precisos para mantener una mínima vitalidad comercial y pública de los barrios, a no ser mediante la creación de códigos defensivos y ghettos de diversa índole. La teoría del esquiador era la solución: no sólo urbanismo ni sólo seguridad, sino ambos. Urbanismo más seguridad, ahora el uno y en seguida el otro. Servicios sociales más limpieza. Política comercial más vivienda. Prevención antes que corrección, pero en todo caso prevención y corrección. Ningún dogmatismo, ninguna fórmula mágica. Inversión pública e inversión privada. Acción pública y ayudas benevolentes. Guerra total a la miseria. Primero perdimos, sólo mucho después empatamos y finalmente empezamos a ganar. Y aún cuando ya ganábamos estallaron las minas abandonadas de antiguos pederastas o el fariseismo de los contables que se escandalizaban porque se habían comprado y vendido viviendas a precios distintos. Al igual que mucho antes se habían escandalizado instituciones benéficas cuando nos pusimos a cerrar las pensiones insalubres donde morían por poco dinero ancianos para ellos desconocidos y vieron cómo, de repente, incrementaron sus colas para comer o dormir en alguna parte. Gobernar la ciudad, es cierto, requiere muchas veces de un cierto disimulo de problemas lacerantes, en tanto se resuelven sin ofender en exceso la sensibilidad pública – para qué negarlo. Pero en la mayoría de los casos exige desvelar al público realidades ocultas. El gobernante pone a la ciudad ante el espejo de sus miserias, en realidad sabidas, solo que olvidadas, tapadas, ocultas. 18 �Una vivienda nueva en un barrio peligroso no es una vivienda nueva. Esa es la lección que aprendimos. Esa vivienda nueva se hace vieja rápidamente, como esos chicos y chicas con cara de ancianos de tanto trabajar demasiado pronto. La lección es que la riqueza y la miseria colonizan el territorio. La riqueza mediante precios altos (uptown) y mediante tamaños mínimos de parcela (out of town), y si conviene mediante policías privadas – como en Caracas; la miseria mediante un arma igualmente efectiva: el miedo de la clase media a la inseguridad y a la diversidad excesiva.. La verdad es que en la Barcelona tolerante y liberal se redujo la victimación percibida desde un 25% a un 15% en diez años, es decir, casi a la mitad, mientras en el Londres de la ley y el orden aumentaba hasta una vez y media también en diez años – bien que lo sabe Tony Blair, que convirtió este tema en caballo de batalla una vez que la London School of Economics demostró que el puritanismo radical de Ms. Thatcher y su gobierno condenaba a los marginales a establecerse sin remedio como tales. Insistamos por un momento en el carácter colonizador del territorio que poseen tanto la riqueza como la miseria, porque ello nos lleva a una reflexión metodológica interesante. A estos efectos externos de los comportamientos de algunos ciudadanos sobre los de otros, los economistas, mi gremio, les llamamos externalidades, porque son fenómenos que se producen fuera, en el exterior de las restricciones del modelo. Esas restricciones, necesarias en todo quehacer científico (no voy a explicar a un público de arquitectos que un modelo a escala 1:1 añade algo a la colección de los objetos existentes pero nada a la ciencia que estudia esos objetos), esas restricciones, digo, presuponen en economía la inter-independencia de las funciones de utilidad y de producción de los distintos individuos y de las distintas empresas, respectivamente. Toda la teoría del equilibrio de mercado se basa en la hipótesis de que cada persona optimiza sus decisiones de consumo y de producción sin relación ninguna con la forma de las funciones de utilidad y producción de los demás participantes en el mercado. Es cuando esto no ocurre así que la teoría admite las limitaciones del mercado y la posibilidad de que la intervención pública resulte justificada. Y no es poca justificación. Las externalidades positivas y negativas, es decir, las contigüidades entre individuos que producen beneficios imprevistos (mayores conocimientos en la ciudad, en relación con la vida aislada, que los comprados en el mercado, p.e.) o perjuicios adicionales (inseguridad ciudadana, etc.) esas externalidades, repito, no son una base insignificante para construir una teoría robusta de la acción pública y de la Polis. Llamo la atención de Vds. sobre la necesidad de adquirir una cierta patente de modestia antes de lanzarse a la arena de los sermones sobre lo que debería hacerse o simplemente sobre la necesidad de actuar (en Roma, por ejemplo, esas admoniciones son corrientes). La gente tiene muy claro que no todo lo público es bueno. Algunos lo tienen excesivamente claro, como ese encargado de abrir la puerta del camino al cráter del Vesuvio, quien, pasadas las cinco de la tarde sentencia: “Roma ha dicho que a las cinco y basta; ya se sabe, los políticos, Italia, tutta la monda ”, como diciendo: vivimos en el reino del absurdo, todo lo que viene de arriba es malo. Afortunadamente cuando un país ha adquirido trabajosamente ese espíritu de exigencia que recomiendo respecto de la acción pública, (a veces dramáticamente por la propia carencia temporal de sector público, como en la Catalunya anterior a la 2ª República, o la posterior 19 �a la guerra civil), la coraza de auto-exigencia se transforma en actitud propositiva contundente y fecunda en cuanto se dan las condiciones para la acción. Este es el origen, según creo, del optimismo exigente de los Bohigas, Solà Morales, Acebillo, Busquets, Llop, de Lecea, que se desbordó sobre las calles y plazas de Barcelona a partir de 1980. Y éste es también el que yo espero que se esté haciendo presente en Calabria y en general en el Sur de Italia ahora que los excesos de un estatalismo mal entendido y la enfermedad de la colusión y la “protección” privada empiezan a dejar paso a la libertad creativa. Un nuevo renacimiento se presiente en la Italia totalmente europea de hoy, que resuelve satisfactoriamente una ecuación que no se le plantea a España, a saber, la de edificar una sociedad moderna en un espacio que atraviesa tantos paralelos como los que van de Alemania al Norte de Africa. El rol de las ciudades en ese proceso está siendo decisivo. Vds. están culminando su periodo de gestación de ideas nuevas, el período de la química del consensus building, mucho más largo y lento que el de la física de la transformación urbana. Las obras, aunque a veces nos parezcan una eternidad, son rápidas en comparación con el tiempo empleado en la generación de consensos sobre los grandes proyectos. Gioia Tauro, el puente de Messina, el tercer carril de la autopista, la llegada del tren de alta velocidad etc.. habrán sido proyectos largamente esperados, pero no por ello menos revolucionarios en el momento de su realización, ni menos cargados de efectos. Detengámonos un momento en este punto antes de entrar en la parte final de la disertación. Es probable que la justicia histórica consistiera, de existir, en una especie de distribución salomónica de los grandes proyectos a lo largo de las décadas y de los distintos territorios, posiblemente con un ligero favoritismo a favor de los territorios alejados del centro del sistema de ciudades, para compensar el hecho de que la proximidad al centro trae consigo una densidad de contactos que hace innecesario el shock exterior o instantáneo de las grandes iniciativas. (Digo favoritismo ligero para no salirme de la modestia metodológica con respecto a la acción pública). Esa distribución ideal debería ser consciente de una especie de derecho humano nunca formulado – pero presente en la historia y que explica, por ausencia, muchas rebeliones – según el cual todos tendríamos que haber vivido algún momento de esperanza y alguno de realización en el curso de nuestras vidas. El hecho es que ese ciclo está lejos de producirse. La generación de mi abuelo paterno (1860-1911) no llegó a vivir ninguna gran guerra. Karl Polanyi llegó a bautizar como “100 años de paz” a los que transcurrieron desde el final de la última guerra napoleónica y el inicio de la primera guerra mundial. Inútil insistir en el porqué del internacionalismo generalizado del cambio de siglo. En cambio la generación de mi padre, que nació en el mismo 1911, vivió enseguida una guerra mundial, una guerra civil terrible (la primera en que una gran ciudad fue bombardeada desde el aire – Barcelona – y otra totalmente destruida – Guernica - ), y una segunda guerra mundial, en la cual dos grandes ciudades fueron arrasadas ya con una sola bomba. 20 �Recordemos aquí a Kenzaburo Oé, el premio Nobel japonés que decidió escribir sobre el absurdo de Hiroshima por el absurdo presente en su propia vida familiar. Oé creo que dijo de Hiroshima que la tragedia de la desaparición de la ciudad es que la muerte de una persona no impide su pervivencia en la memoria de los demás, en tanto que la muerte de una ciudad equivaldría a la desaparición de la memoria misma. Muere cada persona y cada una de las que han convivido con aquella. Desaparece la memoria. Es claro que no hay justicia distributiva en la historia y, sin embargo, o por eso mismo, debemos esperar agazapados el paso del tren de la fortuna, y si es preciso construirle a la fortuna un atajo. En eso consisten los grandes eventos. Algunas veces no son más que anuncios de una era largamente esperada, excusas que la historia se toma para presentarse de repente, espléndida, con el regalo de los sueños cumplidos. Llamemos de nuevo a la arquitectura a su cita con la historia. La mejor noticia para las víctimas del terror vasco, incluidas las familias de los propios terroristas, es la inauguración del Museo Guggenheim de Bilbao y, por supuesto, la evolución de las cosas en Irlanda del Norte. El Museo de Ghery y el Metro de Foster, han roto el maleficio de una ciudad (y esperemos también de un país) solo vistos en función de la tragedia y de la muerte y que empiezan de nuevo a ser imaginados como escenario de la construcción y de la vida, frustrando así la obsesión temerosa que es técnicamente el objeto de toda política de terror. La Expo de Lisboa, los Juegos de Barcelona, el tren de alta velocidad en Sevilla, con motivo de la Expo del 92, he aquí otros tantos momentos en que la chispa del acontecimiento parece haber puesto en marcha el motor de la evolución. Fui uno de los pocos catalanes que se alegraron públicamente del tren de alta velocidad Madrid-Sevilla aún sabiendo que el Madrid-Barcelona y el Barcelona-frontera francesa eran más rentables, y conociendo la parsimonia excesiva que este tema tiene en las agendas de Madrid y París. Acepté por bueno el argumento de Felipe González en el sentido de que el tren Madrid-Francia acabaría por hacerse y de que en cambio no era tan evidente que el Madrid-Africa llegase a existir en muchísimo tiempo. Defendí que era interesante para Barcelona no ser un cul-de-sac, no ser el nuevo nombre del sur de Francia, sino terreno de paso para el eje centroeuropa-penínsulaibérica, entendiendo que ésta era y es una reserva de riqueza cultural y económica para la acción de mi ciudad y no sólo un lastre o una amenaza como algunos creen y, digámoslo todo, como la historia, desgraciadamente, ha demostrado más de una vez. A Barcelona le interesa una península ibérica rica y feliz y no lo contrario, una España cabeza de puente hacia Latinoamérica y el Magreb y no interiorizada y quejosa. Si los valles del Pirineo, antes opuestos entre sí, han aprendido a colaborar; si en la ceremonia de perforación del túnel del Puymorens, en la línea Barcelona-PuigcerdàToulouse, estaban presentes los alcaldes o cónsuls de Andorra, que son partidarios de otros túneles y otros ejes, las ciudades no pueden ser menos. Lo digo porque Reggio-Calabria debe apostar fuertemente por el puente con Sicilia, independientemente de por dónde pase con exactitud. No es un problema, creo, de bares en la carretera, sino de fertilización del hinterland. [CONSULTAR F ZAGARI] El mundo de ciudades va a ser muy competitivo pero precisamente no admite nostalgias ni excusa pasividades. Se trata de elegir la mejor solución y apostar fuerte por ella. Y si no es la buena, cambiarla. 21 �Se trata también de hacer y de explicar. La gente quiere hechos pero quiere también y además la explicación de los hechos. Quiere ver y tocar pero también escuchar. En una de las últimas sesiones de mis seminarios en la universidad romana constaté hace pocos días la fuerza que tiene la inercia de muchos años de pesimismo aceptado, aún ante la evidencia de que las cosas cambian. Propuse entonces un análisis lúcido de las dificultades y las virtudes de Roma como preámbulo para un teórico Plan Estratégico. En el lado pasivo la carencia de sentido del presente como antesala del futuro; la carencia de moral de lucha; y la carencia de un leadership simple. En el lado de los activos, aparte de los ya sabidos y archisabidos puntos fuertes de Roma, una reflexión sobre la sostenibilidad y otra sobre la vocación de la ciudad. Quizás en alguna medida estas ideas sean válidas para otras ciudades italianas que conozco menos. El pasado pesa tanto aquí que el futuro es un tema menor. En comparación con Madrid y Barcelona, Roma vive en el peor de los dos mundos: es la capital, ya lo hemos visto, culpable de todo, y sin embargo – o por eso mismo – el estado no invierte en ella mas que una pequeña proporción de lo que los romanos consideran mínimo necesario. Por otra parte, siendo una ciudad que depende mucho de sí misma, incomparablemente más que Madrid o París, no puede formular una mística o una épica de ciudad-ciudad, de selfmade city, como Barcelona: nadie se lo creería, al menos de entrada. La sobreposición de los poderes religioso, cultural-arqueológico y municipal, siendo así que éste último es más fuerte y está más legitimado que nunca, no facilita las cosas. En cambio Roma debería reflexionar con más tranquilidad sobre el hecho de que ninguna ciudad se ha demostrado por el momento sostenible a largo plazo con las actuales prestaciones. ¿No hablamos sin cesar de sostenibilidad? Pues bien, Roma es más sostenible,-- en los términos en que funciona, ciertamente no óptimos --, que bastantes ciudades que hoy parecen bien colocadas. Roma conoce el arte de envejecer dignamente y no es seguro que este arte no vaya a ser necesario al final para casi todas las grandes ciudades. Para empezar los romanos poseen un alto grado de capacidad de convivir con un medio intocable, estrecho, y cargado de símbolos; y un aprovechamiento remarcable del espacio/tiempo. Deberían sacar mayor provecho de esas cualidades. Dicho esto, es evidente que nadie puede subsistir sólo conservando. Si no hay nueva construcción la ciudad no se sostiene, ni siquiera lo viejo pervive. Todas las ciudades deben hallar su propia fórmula de combinar los símbolos existentes con los nuevos. Sin éstos últimos la antigüedad se convierte en repetición. Por último, ninguna ciudad del mundo tiene tantos créditos como las ciudades italianas para entender y representar a un mundo que es cada vez más un mundo de ciudades. Los franceses y los españoles, y los ingleses, pueden saber más de naciones y hasta de imperios, porque los suyos fueron más recientes. Pero nadie puede enseñar mucho, ni a 22 �Roma ni a las ciudades italianas, respecto de lo que es una ciudad y de lo que una ciudad significa. Y les aseguro que el futuro de las naciones se va a jugar en la eficiencia de sus sistemas de ciudades. FINAL La experiencia de un Alcalde no se puede explicar del todo sin una confesión, entre muchas. Se trata de la emoción con que por arte de la arquitectura y de la construcción aparecen en la ciudad nuevos símbolos destinados a durar. No me refiero tanto a la función como al valor de esos artefactos construidos. Plazas o casas, árboles plantados en un determinado sitio o en un orden determinado, monumentos nuevos o recuperados o desplazados, mobiliario urbano más o menos estable y resistente, escuelas, aceras y paseos, torres de comunicación, muros de contención, diques, teatros: todos ellos son teatro de la vida, mensajes lanzados más o menos conscientemente como botellas en el mar al curso de la historia, referencias a veces excesivas de nuestro paso por la ciudad, pero en todo caso visibles, corpóreas, criticables, acción devenida objeto, que miles de ojos miraran con respeto o ignorarán, que miles de manos y pies pisarán, o tocarán o cambiarán, y que hacen de la ciudad uno de los pocos conceptos resistentes de nuestro presente y de nuestro futuro, uno de los conceptos más universales, porque universal y común es la experiencia que de ellas tenemos. Pues bien, si hay una profesión que tiene la llave de su modificación, con permiso del sovraintendente, erigido en controlador de esos valores, dramático deber virtual e incumplible, esa profesión es la de Vds., lo cual les convierte a Vds., a su profesión, en uno de los sueños más extendidos entre la juventud, a la altura de los actores de esa construcción inmaterial pero mágica que es la representación escénica. No por casualidad el Congreso de la UIA en Barcelona en 1997 se convirtió en un dualístico rito de masas y vedettes, todos de la misma profesión. (Debo decir que estoy muy agradecido a Norman Foster y Kenneth Frampton por haber captado al vuelo de qué se trataba y haber aceptado convertir la Plaza dels Angels, también llamada de las Nacions, delante del blanco del MACBA, en el escenario del mejor debate arquitectónico. Posiblemente ningún congreso de arquitectos pueda ya privarse en delante de un debate en la dura piedra de la ciudad y el foro y el ágora vuelvan a su función). El primer presidente de la Generalitat restituida, Josep Tarradellas, insistía entre irónico y sincero, con esa sonrisa de campesino tan difícil de descifrar, pero tan seductora, en que él hubiera deseado ser alcalde, "Porque Vd. señor alcalde, decía, las obras las ve y las toca, y Vd. a la gente la encuentra por la calle, y yo ¿sabe qué hago? ¡Yo sólo firmo decretos!". Expresaba así la amargura no exenta de majestad del representante de un poder abstracto, como es la nación, que no es corpóreo, que existe ¡y con qué fuerza a veces! pero sólo en la cabeza de la gente y en las líneas falsas o irreales que en los mapas separan a un país de otro. Fuerza inmensa que ha permitido los mayores progresos y causado las mayores catástrofes, pero fuerza ideal, no realidad tangible. 23 �En Barcelona, después de 40 años de dictadura, llegamos, en un momento dado, que no fue corto, a una euforia continuada de eclosiones constructivas. Como una primavera que se hace esperar y cuando llega sorprende por su intensidad y su belleza, como esas gardenias que tardan tanto en salir, que nunca acaban de florecer, pero cuando lo hacen desbordan lo imaginable, en cantidad, en aroma y en el blanco de sus pétalos. Eso ocurrió en Barcelona... y sigue ocurriendo. He estado ocho meses fuera, viviendo en Roma y realizando cuatro desplazamientos a Latinoamérica y Norteamérica. En esos desplazamientos y también en Navidad y Semana Santa he vuelto a pasar por Barcelona. Cada vez he encontrado cosas nuevas. La sensación que esto produce es difícil de describir. En Barcelona se ha llegado en los últimos 20 años a equiparar ciudad con mejora. El ojo se ha acostumbrado no a unas formas sino a unos ritmos de evolución de las formas. Ritmos sometidos a unos principios de calidad algunas veces violados, sin duda, incluso violentados como cuando cae el garfio de hormigón de Chillida o cascotes de piedra de Montjuic en el Ensanche, o cuando una torre de comunicaciones, la pequeña, la de Telefónica en Montjuic, se ubica doscientos metros dentro de un escenario que debía haber punteado, en todo caso, desde fuera, como una referencia respetuosa y útil. La otra torre de comunicaciones, la de Foster, resultado de un cuidadoso proceso de aceptación profesional y social, y luego de selección, conducido por Juli Esteban y Joan Busquets, está menos fuera de escala de lo que pueda parecer. Un filósofo amigo me decía que tapándola de la vista con la mano se recuperaba la escala de la sierra y el equilibrio de su skyline, que de otro modo resulta miniaturizado, encogido por la relevancia inmensa de la torre. Y es verdad: pueden probarlo la próxima vez que vayan a Barcelona. Sin embargo, la torre aparte su originalidad y elegancia, que supera el funcionalismo excesivo de las torres habituales de hormigón, está hecha a escala de otra ciudad distinta y mayor que la que se ve de éste lado de la sierra: corresponde a la escala de la ciudad metropolitana, la ciudad de 3-4 millones que rodea la sierra por los dos lados. Ahora la torre nos sitúa muy pronto, desde lejos, cuando volvemos a casa desde la montaña o la costa. Y cuando estamos en casa nos recuerda que la ciudad real en la que estamos no es exactamente la que vemos. Lo digo muy a pesar mío, porque soy de los que creen que una ciudad es más difícil de gobernar si no se ve. Tanto es así que propuse trasladar el consejo plenario del Ayuntamiento al último piso del edificio Novísimo, una vez suprimidas tres de las doce plantas del mismo y recuperado el skyline de la ciudad vieja desde el mar. Siempre pensé que el peligro de las torres, tanto las de comunicaciones como las de la Villa Olímpica, era el de abrir una competición multiplicadora de esos artefactos, de los cuales cada generación debería construir unos pocos, poquísimos, cum grano salis. Manhattan y San Giminiano no son fenómenos fácilmente replicables. Los incidente arquitectónicos singulares, cuando suceden en un entorno caracterizado por la movilidad, son menos dramáticos, o mejor dicho, son actos de un drama que no termina ahí, que sigue, que no inquieta por su irreversibilidad. La confianza de la ciudad en sí misma es entonces inmensa. El crédito de la acción pública es casi infinito. 24 �Muchas emociones positivas sumadas, como los jardines de Elias Torres en Villa Sicilia o el parque de Berverly Pepper, muchos balcones nuevos sobre la ciudad, como el portentoso podium de Gae Aulenti sobre el oeste de la ciudad, o el Parc del Migdia un poco más arriba, o aún los bordes laterales del cinturón de Acebillo en la Ronda de Dalt con vistas inéditas sobre el llano de Barcelona y hacia la ladera de la sierra que allí empieza a empinarse, o la operación de llenar de sentido puntos de la ciudad carentes de lectura, como la plaza del General Moragues junto al puente de Calatrava dónde la gente estalló de alegría cuando el escultor Ellsworth Kelly subió a la tarima a saludar, lo que le hizo exclamar: ¡es la primera vez que un escultor es aclamado como un músico! Todo ello ha hecho de la ciudad una realidad poliédrica, casi un caleidoscopio, en menos tiempo del que habitualmente se emplea en cambiar la visión de un objeto complejo. Ha sido y es una época énivrante que los dioses, el estado y los arquitectos han regalado a la ciudad... pero que nosotros (y ahí incluyo a la ciudad y los arquitectos, a la comunidad comitente y artífice) habíamos buscado denodadamente durante décadas, décadas de silencio, de frustración, de esbozos y de búsquedas que, sin embargo, sirvieron para cristalizar la más preciada de las joyas de la ingeniería social: el consenso sobre proyectos, sobre grandes proyectos. Soy consciente de estar retándoles a Vds. indirectamente a aceptar que la fase actual de la construcción y de la arquitectura italianas tiene algo de inevitable, y esperemos, de lo que los católicos llaman adviento, oscuridad precursora y necesaria, ruido de ordenador que computa previamente, desasosiego del joven que todavía no accede a la realización madura de sus proyectos, y eso después de muchas vejeces y senectudes, de mucho clasicismo, en el país de la memoria, de lo ya hecho, dónde la necesaria adición de originalidad en que todo arte consiste deviene una proeza casi imposible. Tómenlo como una provocación amistosa de un excónsul de la provincia Layetana. Excónsul que hoy se pregunta si los tiempos no nos depararán en nuestra ciudad un castigo futuro, una compensación negativa a tanta emoción vivida, a tanta realización de sueños antiguos en poco tiempo: un reposo obligado o dictado por los que pueden tener la sensación de que ya dieron a la ciudad, desde niveles de gobierno más altos, todo lo que se merecía. La mayor parte de la cosas que se ven hoy nuevas en Barcelona son posteriores a 1992: el parque del nudo de la Trinidad, el Hotel Arts, l„Illa Diagonal, la plaza de las Glorias, el Port Vell y la Rambla del Mar, el MACBA, el CCCB, los nuevos espacios en la Ciutat Vella, el museo Barbier-Müller, la renovación parcial del monasterio de Pedralbes, el gótico y el románico nuevamente instalados en el Museo Nacional de Catalunya, el Teatro Nacional, el lento Auditorio de Moneo aun sin terminar, el incendio y reconstrucción del Liceo, la civilización de las avenidas automovilísticas (Aragón-Guipuzcoa, Meridiana, Gran Via, Mistral) con aceras ampliadas gracias a la disminución del tráfico central permitida por las rondas (menos 15%), el avance de la Diagonal hacia el mar, la recuperación de las antiguas fábricas de material ferroviario para vivienda, las escaleras mecánicas al aire libre en los barrios altos (Carmelo y Ciudad Meridiana), el World Trade Center y así iríamos siguiendo. No he venido a Reggio-Calabria a recitar ni un memorial de elogios ni uno de agravios de mi ciudad aunque son muchas las cosas que los niveles más altos de gobierno deberían haber hecho y no han hecho en este periodo para acompañar desde arriba el esfuerzo de la ciudad sobretodo en el terreno de los transportes y de la logística. Y en la aprobación de la 25 �nueva ley de la ciudad y todo lo que ello representa. Sin duda a una ciudad que mejora tanto y tan deprisa debía llegarle un freno exterior. Pero ella misma no ha dejado de mejorar y el freno exterior saltará tarde o pronto. Sólo quiero que sepan que ésta ciudad por tantos considerada como modelo, ésta ciudad de la que Andrea Rinaldi ha dicho con exceso evidente: “ mentre la Italia insegue dormendo el sogno del suo glorioso passato ... mentre in Francia la architettura en piena forma si visualizza in isolate opere monumentali ... mentre a Berlino l‘IBA e le trasformazioni in atto dopo la caduta del Muro si evidenziano alla scala dell‘edificio inteso come pieno capace di ordinare lo spazio circostante,... a Barcellona il processo si inverte e le trasformazioni si originano prima al livello dello spazio pubblico e poi della forma architettonica“, - sólo quiero que sepan que también ésta ciudad, incluso esta ciudad, sufre de insuficiencias e inventa futuros mejores, como el sugerido por el proyectado Forum Universal de las Culturas. Porque esta ciudad no tiene nada garantizado. Y esto es la que la hace igual a todas las demás y más hermana de ellas. Es con éste título, sólo con éste, que me atrevo a aceptar la Laurea que Vds. me conceden, que no me conceden a mí sino a la pequeña tribu de arquitectos (locales y forasteros) pero también ingenieros, economistas, juristas, representantes vecinales, ONGs, empresarios y trabajadores, voluntarios y funcionarios, alcaldes varios y concejales que han contribuido marginalmente desde Barcelona a que en el mundo se piense que las ciudades tienen remedio, es más que las ciudades no son la causa de los problemas de nuestra especie sino su contenedor y quizás, esperemos, el escenario de su solución. Veo difícil que el mundo se arregle si las ciudades no mejoran y creo posible que mejoren. Sabemos que están mejorando. Y pido, como Jaime Lerner, exalcalde de Curitiba, Brasil, que las universidades dejen de relatar la tragedia urbana para empezar a contribuir a su desenlace, que será un desenlace positivo, no lo duden. 26 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Lezione Magistrale di Pasqual Maragall i Mira, honoris causa della Università degli Studi Mediterranea di Reggio Calabria Language A language of the resource Italià Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Università degli Studi Mediterranea (Reggio Calabria) Abstract A summary of the resource. Lliçó magistral de Pasqual Maragall llegida en la recepció de la distinció honoris causa en Arquitectura de la Università degli Studi Mediterranea de Reggio Calabria. Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Globalització Ciutats Europa Barcelona Arquitectura Alcaldes Model social Acció política Homenatges i distincions Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1112/19871007d_00241.pdf 3e60d88336aa9f1759c11906ccde99ec PDF Text Text III Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plça. S. Jaume sin. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Llei Especial de Barcelona, Autonomia i Capitalitat. Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, sobre la nova Carta Municipal Col.legi d'Advocats, 7 d'octubre 1987 �SENYORES, SENYORS: SENYOR DE NOU TINC LA SATISFACCIó DE TROBAR-ME EN AQUESTA CASA PER EXPOSAR EL MEU PUNT DE VISTA COM A ALCALDE, COM A _ - - BARCELONÍ I COM A CATAL1 SOBRE QÜESTIONS QUE EXIGEIXEN POSTURA PUBLICA PER PART DELS UNA QUI TENIM RESPONSABILITATS POLÍTIOUES. EL TíTOL DE LA CONFERèNCIA, "LLEI ESPECIAL DE BARCELONA, AUTONOMIA I CAPITALITAT" IJ, TRES CONCEPTES íNTIMAMENT RELACIONATS. DAVANT UN PtIBLIC DE JURISTES NO CALDR1 QUE M'EXTENGUI SOBRE ELS FONAMENTS LEGALS D'UNA LLEI DE RGIM ESPECIAL. EN CANVI CREC QUE SI QUE HE DE DEFENSAR POLíTICAMENT LA NECESSITAT QUE L'ESPECIFITAT TRADUCCIó LEGAL. DE BARCELONA TINGUI UNA �-3- LA CONDICIá DE CAPITAL QUE TÉ BARCELONA ES EL FONAMENT DE L'ESPECIFITAT LEGAL QUE BARCELONA HA RECLAMAT TRADICIONALMENT. FARÉ ARA ALGUNES REFLEXIONS SOBRE COM S'HARMONITZA LA IDEA DE CAPITALITAT AMB L'AUTONOMIA DE CATALUNYA I, TAMBÉ, AMB EL CONCEPTE D'AUTONOMIA MUNICIPAL. DURANT EL CURS PASSAT HEM ASSISTIT A UN INTENSíSSIM DEBAT POLíTIC ON LA CONCEPCIó DE L'AUTONOMIA, DE LA CAPITAL TAT DE BARCELONA I DEL QUE REPRESENTA BARCELONA PER A CATALUNYA HAN JUGAT UN PAPER CENTRAL. 1S UN DEBAT QUE ENCARA NO ESTA CLOS I QUE PROBABLEMENT CONTINUARA AQUEST ANY AMB TANTA O MÉS FORÇA. ISIDRE MOLAS HA PARLAT D'UNA CERTA VISIó DEL NOSTRE PASSAT RECENT QUE L'HA REDUYT, I CITO, "A UNA VISIó BARCELONINA ACOMPANYADA D'UNES PINZELLADES LLUNYANES DE RERAPAIS. PER,", SEGUEIX MOLAS, "AQUESTA MATEIXA VISIó HA PROVOCAT TAMBÉ UN OBLIT ESPECIAL DE LA HISTiSRIA DE BARCELONA COM A MUNICIPI I CAPITAL (...)". MÉS ENDAVANT ISIDRE MOLAS DIU: "D'UNA MANERA SEMBLANT A COM UNA VISIó �-4- MADRILENYA DE LA HISTERIA D'ESPANYA HA ESBORRAT LA HISTERIA ESPECIFICA DEL MUNICIPI DE MADRID, UNA VISIó BARCELONINA DE LA HISTERIA DE CATALUNYA HA ESBORRAT LA HISTERIA DE BARCELONA COM A MUNICIPI". HE VOLGUT COMENÇAR AMB AQUESTA CITACI6, EXTRETA PRECISAMENT DE LA INTRODUCCI6 FETA PER ISIDRE MOLES A UN DELS DOCUMENTS DE TREBALL PER A LA CARTA MUNICIPAL, PERQU REFLECTEIX MOLT BÉ UNA VISI6 DE CATALUNYA QUE JO TAMBÉ HE CRITICAT SOVINT. UNA VISDS QUE ÉS PRETÉN COMARCALISTA, 1RURALISTAI NO ÉS SINO PAIRALISTA. I EL PAIRALISME, A PARER MEU, ÉS UN INVENT BARCELONI. PER TANT, CAL FER UN ESFORÇ PER DONAR AL PAIS, I RECOBRAR NOSALTRES MATEIXOS, L'AUTèNTICA PERSPECTIVA DE LES RELACIONS ENTRE CATALUNYAI LA SEVA CAPITAL. NOMÉS AMB UNA COMPRENSI6 NO DEFORMADA DEL PAÍS PODREM �-5- CREAR LES INSTITUCIONS, ELS ORGANISMES I LES LLEIS QUE ENS CALEN PER GOVERNAR-NOS, PER ADMINISTRAR-NOS I PER PODER PROGRESSAR. QUINS SSN ELS ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA CIUTAT COM A CAPITAL? AQUESTA PREGUNTA ES PODRIA FORMULAR DE MANERA SEMBLANT RESPECTE DE LES NACIONS: QUINS SSN ELS ELEMENTS QUE ENS PERMETEN DE DIR QUE UNA NACIS ES CONFIGURA COM A TAL? UNA RESPOSTA MÍNIMAMENT SATISFACTUIA EXIGIRIA MOLT DE TEMPS. PER¿ H1 HA UNA COSA DE LA QUAL ESTIC SEGUR: UN TERRITORI, UNA SOCIETAT QUE ES PUGUI CONSIDERAR) NACIS, HA DE SER PROU CONSISTENT COM PER PODER DOTAR- SE D'UNA CAPITAL. LES CAPITALS SSN UN DELS PRINCIPALS INSTRUMENTS QUE 1 1 �-6- LES NACIONS FAN SERVIR PER EXPRESSAR-SE, PER RELACIONAR- SE, PER PARLAR AMB ELS DE FORA, PER COMPETIR I TAMBÉ PER DONAR CONSCIi5NCIA DE PAíS AL PAÍS. AQUEST ÉS EL SENTIT DE BARCELONA RESPECTE DE CATALUNYA. BARCELONA ÉS PROU CAPITAL PERQU '¿ CATALUNYA ÉS PROU NACI6 PER HAVER FET POSSIBLE LA SEVA EXISTèNCIA. CATALUNYA HA POGUT CREAR UNA CIUTAT CAPAÇ DE SUPORTAR UNA ESTRUCTURA QUASI ESTATAL, CAPAÇ DE GENERAR TOT EL CONJUNT D'ACTIVITATS QUE CONFORMEN LA CULTURA ELABORADA I ELS SÍMBOLS COL.LECTIUS QUE CONTRIBUEIXEN A CREAR LA CONSCINCIA NACIONAL. CATALUNYA HA CREAT BARCELONA PERQU1 TENIA FORÇA NACIONAL PER PERMETRE-S'HO , BARCELONA, EN AQUEST SENTIT, 1S UN RESULTAT DE CATALUNYA, PER C3 SI BARCELONA NO FOS DINA.MICA, CATALUNYA NO HO SERIA. SI BARCELONA RETROCEDÍS EN LA SEVA EXPRESSI6 DE CIUTAT CAPITAL, CATALUNYA RETROCEDIRIA SENSE REMEI FN LA SEVA CONFIGURACI6 COM A , \II �-7- NACI6. LES Z, POQUES MS FLORENTS DE LA HISTCSRIA DE CATALUNYA HAN COINCIDIT SEMPRE AMB èPOQUES DE VITALITAT DE LES SEVES CIUTATS. CADA UNA DE LES PARTS CONSTITUENTS DE CATALUNYA HA TINGUT EN AQUESTS MOMENTS UNA FORTA SINGULARITAT. UNA CATALUNYA FORTA NO EXIGEIX EL SACRIFICI DE LA SEVA PLURALITAT. LA GRAN RIQUESA DE CATALUNYA, UN DELS FONPMENTS DE LA SEVA IDENTITAT NACIONAL, RESIDEIX EN TENIR MÉS D'UNA CARA. CATALUNYA TÉ MOLTES FORCES CAPACES DE DEFENSAR LA SEVA TOTALITAT. BARCELONA N'ÉS UNA: LA BARCELONA HIST¿RICA DEL CONSELL DE CENT QUE CONVIVIA AMB LA GENERALITAT, LA DIPUTACI(5 DEL GENERAL, I LA BARCELONA MODERNA I CONTEMPORANIA QUE HA CONSERVAT LES INSTITUCIONS, ELS SIGNES I, FINS I TOT, LES PARAULES. Sí, FINS I TOT ELS MOTS. ES CERT QUE A LA BARCELONA METROPOLITANA ES ON ES DONA LA MAJOR CONCENTRACI6 BILINGÜE �-8- DEL PAíS. PER CS ES IMPRESCINDIBLE TENIR EN COMPTE TAMBÉ QUE ES AQUESTA BARCELONA LA QUE HA FET POSSIBLE QUE EL CATALA SIGUI UN IDIOMA MODERN. ES AQUESTA BARCELONA, AQUESTA CAPITAL, EL QUE EXPLICA LA GRAN INDUSTRIA EDITORIAL CATALANA, LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA I, CERTAMENT, LA MATEIXA TV3. LA PLURALITAT I L'EXISTNCIA DE PODERS COMPENSATS HAN TINGUT UNA NOTABLE IMPORTANCIA COM A ESTABILITZADORS POLSITICS I COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT POLíTIC. CREC QUE ÉS EL MEU DEURE COM ALCALDE I COM A CATALA DEFENSAR QUE POLÍTIC EL RECONEIXEMENT DE LA SINGULARITAT DE BARCELONA REFORÇA EL SENTIT DE LA ESPECIFITAT DE CATALUNYA. ÉS AJUDAR EL RECONEIXEMENT DE L'AUTONOMIA DE CATALUNYA. EL MATEIX "JACOBINISME CATALA" QUE CITAVA MOLES, �-9- PODRIA PORTAR-NOS A PENSAR QUE UNA LLEI ESPECIAL ERA NECESSáRIA EN TEMPS DE LA DICTADURA. QUE ARA QUE JA TENIM LLEIS CATALANES JA NO NECESSITEM SUCEDANIS D'AUTONOMIA. CALDRIA TRENCAR LA CONCEPCIó QUE VOL IMPOSAR-SE DES DE LA MAJORIA QUE GOVERNA A CATALUNYA D'UN PODER PRIMAT, DE L'EXISTèNCIA D'UN PODER ESTRICTAMENT SUPERIOR QUE ÉS EL DE LA GENERALITAT I D'UNS PODERS MUNICIPALS ENTESOS COM A SUBCRDINATS. LES RELACIONS ENTRE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS NO PODEN ESTAR REGIDES EXCLUSIVAMENT PER UNS CRITERIS DE JERARQUIA I SUBRDINACIó. O POTSER S'HAURIA D'ADMETRE QUE AQUESTS CRITERIS NOMf,S S'APLIQUEN A CATALUNYA I NO EN L'áMBIT GENERAL ESPANYOL ON EL MANTENIMENT D'AQUESTA POSICIó ENS DURIA A SUBORDINAR ESTRICTAMENT EL PODER AUTONóMIC EN RELACIó AMB EL CENTRAL. UNA INTERPRETACIó MÉS ACTUAL ENS PORTARIA MÉS AVIAT �-10- A PRIMAR ELS CRITERIS DE COEXISTENCIA, DISTRIBUCIó DE FUNCIONS I, SOBRETOT,J COOPERACIó ENTRE ADMINISTRACIONS. UNA INTERPRETACIó LIBERAL ENS PORTARIA ENCARA MÉS LLUNY, A INTRODUIR FINS I TOT EL CONCEPTE DELS EQUILIBRIS, DELS TAN BLASMATS CONTRAPODERS. ÉS IMPORTANT COMENÇAR A INTRODUIR AL DEBAT AQUESTA IDEA, COM A MíNIM EN TEORIA LIBERAL ELS CONTRAPODERS Sal POSITIUS. POT SEMBLAR PARADOXAL, PER ó ÉS PROBABLE QUE LA DEFENSA DE BARCELONA COM A CAPITAL D'ESPANYA DESPERTI MENYS RETICZ.1NCIES QUE UNA DISCUSSI6 COM LA PRECENDENT. ÉS EVIDENT QUE ESPANYA HA EXERCIT BONA PART DE LA SEVA PROJECCI6 INTERNACIONAL A TRAVÉS DE BARCELONA. AIXó POTSER NO AGRADI A TOTHOM, PER ó ÉS UN FET. DIEM ABANS QUE UNA DE LES FUNCIONS DE LES CAPITALS ES RELACIONAR-SE AMB L'EXTERIOR. ÉS EVIDENT QUE UNA PART D'AÇUESTA FUNCIG L'HA EXERCIDA BARCELONA EN UN SENTIT QUE �—11- NI MADRID NI CAP ALTRA CIUTAT ESPANYOLA PODIA OMPLIR. ÉS EVIDENT TAMBÉ QUE Hl HA UNA PART DEL PAPER QUE BARCELONA JUGA EN EL CONJUNT ESPANYOL QUE NO ESTA COBERT TAMPOC PER CAP ALTRA CIUTAT. NO CAL INSISTIR TAMPOC EN LA CONDICIó DE CAPITAL MED1TERRANIA QUE TÉ BARCELONA. CAPITAL, PRIMER, DES DE L'AMBIT LINGiiISTIC I CULTURAL CATALá —O SI VOLEU, DES DELS PASOS CATALANS — PER ZS CAPITAL TAMBÉ DE TOTA UNA REGI6 MS AMPLA QUE S'EXT á ' N PEL SUD DE FRANCA. UNA CAPITALITAT QUE VOLEM POTENCIAR PER A QUE ES CONSOLIDI SOBRE EL CONJUNT DE LA bEDITERRSNIA OCCIDENTAL. I ÉS UNA PRETENSI6 POSSIBLE. BÉ, TOTS AQUESTS ATRIBUTS DE CAPITALITAT HAN LA CONTRAPARTIDA TINGUT D'HAVER GENERAT UNS COSTOS. UNS COSTOS QUE HAN PESAT, SOBRETOT, SOBRE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I QUE HAN ESTAT I S6N UNA DE LES PEDRES DE TOC DE L'ESFORÇ PER SANEJAR LES FINANCES MUNICIPALS. PER¿ CREIEM QUE EL RECONEIXEMENT DE LA CAPITALITAT DE �-12- BARCELONA NO S'IA DE LIMITAR A UNS DRETS ECON¿MICS. VOLEM UN RECONEIXEMENT POLITIC DE LA SEVA DE FET, D'UNA MANERA O CAPITALITAT. ALTRA, UN RECONEIXEMENT IMPI:ICIT SEMPRE HA EXISTIT. LA PRòPIA LLEI DE RèGIM ESPECIAL DE 1960, AMB TOTES LES SEVES IMPERFECCIONS, N'ERA UNA MOSTRA. PER¿ ARA CAL D'INSTITUCIONALITZACIó QUE ENS HA PERMéS COMPLETAR DEMOCRàTICA DEL DE TENIR EL PROCÉS PAíS, DEL PROCÉS UNA CONSTITUCIó, UN ESTATUT I LES LLEIS QUE SE'N DEDUEIXEN, CAL COMPLETAR AQUEST PROCÉS, DIC, AMIS LA CONSAGRACI6 LEGAL, DINS D'UN MARC DEMOCRàTIC, DE LA CAPITALITAT DE BARCELONA. I EN UN MARC DEMOCRáTIC, EN UN MARC D'AUTONOMIA, L'INSTRUMENT LEGAL DE L'ESPECIFITAT BARCELONINA HA DE SER UNA CARTA, HA DF SER UNA PROPOSTA SORGIDA DE LA CIUTAT. EN EL QUADERN N. 5 DEDICAT A LA CARTA MUNICIPAL, �-13- ESTATUT D'AUTONOMIA I CONSTITUCI6, / DINS DE LA COL.LECCIó DE DOCUMENTS DE TREBALL QUE AL COMENÇAMENT HE CITAT, S'EXPLICA EL PROCEDIMENT QUE CALDRa SEGUIR PER ELABORAR LA CARTA. TAL COM ESTAN LES LLEIS, EL PROCEDIMENT ÉS NECESSIRIAMENT COMPLICAT. PER¿ ES POT FER, L'HEM DE DEFENSAR I CREC QUE HO FAREM. VULL CONFIRMAR LA NOSTRA VOLUNTAT POLÍTICA DE FER LA CARTA PEP CONSENS. L'AJUNTAMENT HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT PER ASSOLIR UN CONSENS. HA ESTAT EL PRIMER EN COMPLIR EL MANDAT DE L'ESTATUT D'ANAR A LA DESCENTRALITZACI6 I LA 1 HO HA FET MITJANÇANT UNA DESCENTRALITZACIó TERRITORIAL APROVADA PER CONSENS. LA COMISSI6 PER A LA REDACCI6 DE LA CARTA MUNICIPAL S'HA CONSTITUIT TAMBÉ AMB REPRESENTANTS DE TOTS ELS GRUPS. �-14- LES CIRCUMST1NCIES SC)N DIFíCILS, EN SOC BEN ESTEM DISPOSATS A ARRIBAR AL MATEIX CONSENS QUE VAM ACONSEGUIR EN EL CAS DE LA CONSCIENT. PER ¿S D ESCENTR 1S TZACIó. POSSIBLE QUE LA NECESSITAT DE CONSENS ENS PORTI A ABREUJAR LA LLISTA_DE QUESTIONS QUE LA CARTA HAURIA DE TRACTAR. PER CS CREC QUE CALDRIA TENIR EN COMPTE, EN LA REDACCI6 DE LA CARTA, TOTA UNA SèRIE D'OBJECTIUS I CONDICIONAMENTS. LA CAPITALITAT SUPOSA ASSUMIR EL GOVERN I LA GESTI6 D'INTERESSOS QUE VAN MS ENLLá DEL CARáCTER LOCAL COM1. A LA CONFERNCIA DE GRANS CIUTATS, EL 1985, ES DEIA QUE UNA GRAN CIUTAT HA DE TENIR VOLUNTAT DE CAPITALITAT "PER DESENVOLUPAR LES SEVES POTENCIALITATS I LA SEVA COMPETITIVITAT A NIVELL NACIONAL 1 INTERNACIONAL". �-16- CATALUNYA DE 1933-34 I QUE AVUI FORMEN PART DEL FONS COMII DE CONVICCIONS COMPARTIDES PER LA MAJORIA DE CIUTADANS DE BARCELONA. AMBDUES LLEIS ESPECIALS, DE MADRID I BARCELONA, FóREN LES PRIMERES EXCEPCIONS IMPORTANTS A LA UNIFORMITAT MUNICIPALISTA IMPOSADA PER LA LLEI DE RIGIM LOCAL DE 1955, DE LLARGA TRADICI6 EN EL RIGIM LOCAL ESPANYOL. LA DEMOCRATITZACI6 DEL SISTEMA POLíTIC PLANTEJA LA NECESSITAT D'ADAPTAR EL RÉGIM ESPECIAL DE BARCELONA A LA NOVA SITUACIó. EN PRIMER LLOC ES TRACTA D'ADEQUAR-LO A LES EXIGNCIES D'ELECCI6 DEMOCRiTICA DELS ¿RGANS DE GOVERN DEL MUNICIPI EXPRESSADES A LA CONSTITUCIó 1 LA LLEI D'ELECCIONS LOCALS. EN SEGON TERME, S'HA DE RECONIIXER L'AUTONOMIA MUNICIPAL, AMB LA CORRESPONENT SUPRESSI6 DE LES TUTELES, 1 �-17- S'HA D'ADAPTAR A LA NOVA ESTRUCTURA AUTONUICA DE L'ESTAT. FINALMENT, S'HAN D'INTRODUIR LES MILLORESCUIQUESNECESSáRIES PER ADEQUAR EL R ¿. . GIM ESPECIAL A LA NOVA SITUACIC) DEL MUNICIPI DE BARCELONA ALS ANYS 80, A L'ACTUALITAT. LA CARTA1 MUNICIPAL ES NECESSáRIAER COMPLETAR EL PROCÉS D'INSTITUCIONALITZACIó. DEMOCR1TICA DELL PAíS, DEL PROCÉS QUE ENS HA PERMèS DE TENIR UNA CONSTITUCI6, UN ESTATUT T LLEIS QUE ELS DESENVOUPEN. CAL COMPLETAR AQUEST PROCÉS AME LA TRADUCCI6 LEGAL,, DINS D'UN MARC DEMOCRáTIC, DE LA CAPITALITAT,,DE BARCELONA. EN UN MARC DEMOCRSTIC I//D'AUTONOMIA.-, \L'INSTRUMENT-- LEGAL DE L'ESPECIFICITAT DE BARCELONA HA/DE SER UNA CARTA, UNA PROPOSTA„ SORGIDA DE LA CIUTAT. LA CARTA MUNICIPAL ES UNA POSSIBILITAT QUE L'ACTUAL ORDENAMENT POLíTIC I JURíDIC ENS PERMET PLANTEJAR I QUE LA PECULIARITAT DE BARCELONA COM GRAN A CIUTAT, CAPITAL DE �-18- CATALUNYA I TAMBE CAPITAL D'ESPANYA FA IMPRESCINDIBLE. NO Hl HA CAP NORMA QUE ENS EXIGEIXI FER UNA CARTA MUNICIPAL, NI RES QUE GARANTEIXI QUE OBTINDREM EXACTAMENT TOT EL QUE VOLEM. PERO COM ES VA DIR ALS ANYS 60, RESPECTE DE LA LLEI ESPECIAL, LA CARTA MUNICIPAL ES UNA OBLIGACIó PEREMPTC-)RI7\. L'AUTONOMIA MUNICIPAL CONTEMPLADA TANT EN EL SI DE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA DE 1978 COM A L'ESTATUT DE CATALUNYA DE 1979, FA POSSIBLE EL RÉGIM DE CARTA I PERMET QUE PER PRIMERA VEGADA DES DE COMENÇAMENTS DE SEGLE, LA CIUTAT DE BARCELONA ES FIXI PER ELLA MATEIXA_LES_REGLES_DE_JOr DEL SEU AJUNTAMENT, RESPACTANT 'LES LLEIS GENERALS DE L'ESTAT ESPANYOL, I DE CATALUNYA. TAMBÉ LA LEGISLACI6 INTERNA DE CATALUNYA, CONTINGUDA EN LA LLEI MUNICIPAL I DE RÉGIM LOCAL DE 15 D'ABRIL DE 1987, ESTABLEIX QUE "EL MUNICIPI DE BARCELONA HA DE GAUDIR D'UN RÉGIM ESPECIAL ESTABLERT PER LLEI". �-19- AQUEST ARTICLE COMPLEMENTA LA DISPOSICI6 ADDICIONAL SISENA DE LA LLEI REGULADORA DE BASES DE 1T1GIM LOCAL, ENCARA QUE NO SUBMINISTRA CAP CRITERI SOBRE EL POSSIBLE CONTINGUT D'AQUEST RèGIM JURÍDIC ESPECIAL, NI SOBRE EL PROCEDIMENT DE LA SEVA APROVACI6. EN EL PROCES D'ELABORACI6 L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, HA DE TENIR UN PROTAGONISME D'IMPULSOR I DEFINIDOR DE LES ESPECIALITATS QUE HA DE CONTEMPLAR LA CARTA. DURANT L'ELABORACI6 DE LA LLEI ESPECIAL DE _1911). MALGRAT LA RIGIDESA DEL SISTEMA JURíDIC DE LA DICTADURA, L'AJUNTAMENT VA TENIR UNA IMPORTANT PARTICIPACIó EN LA SEVA ELABORACI¿. COM DIU EL PROFESSOR JORDI SOLÉ TURA, EN UN DELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA CARTA MUNICIPAL, CAL ENTENDRE DONCS QUE LA NOVA REGULACIó NO POT QUEDAR PER SOTA D'AQUELL NIVEL', DE PARTICIPACIó I ESPECIALITZACI6 QUE ES VA ASSOLIR EL 1960. LA VOLUNTAT DE LA MAJORIA DE GOVERN DE L'AJUNTAMENT DE �-20- BARCELONA ÉS QUE AQUESTA TASCA SIGUI PRECEDIDA PER UNA AMPLIA PARTICIPACIó, I AIXiS DE LA TOTALITAT DE LES EN EL SENTIT DE PARTICIPACIó FORCES POLÍTIQUES PRESENTS AL CONSISTORI, DELS CIUTADANS REPRESENTATIUS DEL SABER ACMAMIC I JURÍDIC, I DE L'OPINI6 CIUTADANA. LA COMPLEXITAT SOCIAL I CULTURAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA FANECESSARI D'UNA ORGANITZACI6 LA VEGADA, QUE LA SEVA MUNICIPALITAT ES DOTI ESPECÍFICA, MS POLÍTICA I GERENCIAL A ()BERTA TAMBÉ A UNA GESTI6 PRACTICA MOLT DESCENTRALITZADA I PARTICIPATIVA PER BAIX. EL MODEL DE DESCENTRALITZACI6 JA PREFIGURA ALGUNS D'AQUESTS ASPECTES QUE LA CARTA MUNICIPAL HA DE DESENVOLUPAR. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, HA DE GENERAR ISISTEMES EMPRESARIALS QUE FACIN POSSIBLE UNA MILLOR GESTIó DELS SERVEIS, NO TANT PER L'OBJECTIU D'UNS RESULTATS ECONUICS EMPRESARIALS, SIN6 PER ACONSEGUIR UNA MILLOR PRESTACI6 DELS SERVEIS MUNICIPALS. �-21- LA CARTA HA DE CONTEMPLAR LA POSSIBILITAT QUE EXISTEIXIN M\IS MUNICIPAtS DINS L'ADMINISTRACIIS EXECUTIVA QUE PUGUIN ACTUAR TANT EN R ¿ * GIM DE DRET PúBLIC COM DE DRET PRIVAT. UN DELS CAPíTOLS IMPORTANTS DE LA NOVA CARTA MUNICIPAL ÉS, SENS DUPTE, EL DEDICAT A LES COMPETCIES DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA QUE S'HAURAN D'ESTABLIR D'ACORD AMB ALLiS QUE PREVEU LA LLEI REGULADORA DE LES BASES DE Rè . GIM LOCAL. LA NOVA CARTA MUNICIPAL UTILITZANT LA METODOLOGIA QUE LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA I L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA SEGUEIXEN PER A L'ATRIBUCI6 DE COMPETèNCIES A L'ESTAT 1 LA GENERALITAT DE CATALUNYA, HAURS DE DETERMINAR LES COMPETèNCIES I FUNCIONS CONCRETES QUE CORRESPONEN A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. ELS GOVERNS LOCALS PER LA SEVA PROXIMITAT ALS PROBLEMES I ALS CIUTADANS, PER LA FACILITAT QUE TENEN D'INTEGRAR LES POLÍTIQUES SECTORIALS EN PROGRAMES GLOBALS, �-22- PER LA REDUCCIó DELS PROCESSOS INTERNS I PER A LA MAJOR TRANSPARNCIA RESPECTE DE LA SOCIETAT, PER GESTIONAR I EXECUTAR COMPETNCIES, PROGRAMES QUE CORRESPONEN A S6N MS ADEQUATS FUNCIONS, SERVEIS ALTRES NIVELLS D'ADMINISTRACIó. CREIEM QUE CAL, DONCS, IMPULSAR L'ASSIGNACIó DE COMPET é ' NCIES- A L'AJUNTAME_NT DE BARCELONA, I AL MATEIX TEMPS LA. DELEGACIó DE LA GESTIó I EXECUCI6 DE COMPET.éNCIES O PROGRAMES DE L I ESTAT O DE LA COMUNITAT AUTC)NOMA. L'ALTRE VESSANT A CONSIDERAR ÉS QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, RECOLLINT UNA ANTIGA TRADICI6 HISTCSRICA, ÉS QUELCOM MÉS QUE UN SIMPLE ORGANISME ADMINISTRATIU. EN L'ACTUALITAT MANTÉ UN AMPLI VENTALL DE SERVEIS I ACTIVITATS QUE ULTRAPASSEN EL NIVELL DE SERVEIS MUNICIPALS DE LA MAJORIA DELS AJUNTAMENTS. AIXI, L'AJUNTAMENT TÉ UN AMPLI CONJUNT D'ESCOLES, MUSEUS I AI CULTURALS, ESPS SERV-IS SANITARIS, CENTRES CIENTíFICS 1 CULTURALS, ETC. �-23- QUE EN ALTRES PAÏSOS I ALTRES CIUTATS ESPANYOLES ESTAN FINANÇATS I DIRIGITS PEL GOVERN CENTRAL O AUTONóMIC. D'ALTRA BANDA, LA CRISI ECONCSMICA DELS ANYS 70 I EL RETORN A UN SISTEMA DE DEMOCRACIA EN L'ESTAT ESPANYOL HA OBLIGAT A LES ADMINISTRACIONS LOCALS A ASSUMIR UN CONJUNT DE FUNCIONS QUE ESTAVEN POC DESENVOLUPADES: SOCIATS, JOVENTUT, LLUITA CONTRA LA SERVEIS DROGA, DESCENTRALITZACI6 I PARTICIPACI6 CIUTADANA, LLUITA CONTRA L'ATUP, PROMOCIó D'ACTIVITATS ECONc;MIQUES PRIVADES, MILLOPA DELS SISTEMES DE SEGURETAT CIUTADANA, ETC., EN UN FACTOR MS QUE OBLIGA A UNA POLíTICA DE RACIONALITZACIó I DS RESTRICTIU DELS RECURSOS DE QUI DISPOSA LA CIUTAT, QUE EN EL CAS DE BARCELONA PROVENEN EN LA SEVA MAJOR PART DELS IMPOSTOS I TAXES MUNICIPALS DIRECTES DELS CIUTADANS, AME PERCENTATGES RIDíCULS DE SUBVENCI6 ESTATAL I AMB NUL.LA SUBVENCI¿ AUTONCiMICA. CONSEQÜENTMENT, EN MATIRIA D'HISENDA, LA CARTA MUNICIPAL HA DE CONTEMPLAR UNA MAJOR PARTICIPACIó DE L'AJUNTAMENT EN ELS INGRESSOS DEL SECTOR PúBLIC GENERATS A �-24- BARCELONA, ALHORA QUE S'HAURIA DE SIMPLIFICAR EL SISTEMA TRIBUTARI LOCAL, REDUINT LES FIGURES IMPOSITIVES. ÉS NECESSARI TAMBÉ GENERALITZAR ELS PROCEDIMENTS MODERNS DE GESTIÓ D'INGRESSOS I TENIR EN COMPTE: L'AUTOL•IQUIDACIó, LA SIMPLIFICACIÓ, LA TRANSPARéNCIA DEL PROCÉS I EL MATENIMENT D'UNA ADEQUADA INFORMACIÓ AL CONTRIBUENT. FINALMENT UN ALTRE DELS OBJECTIUS A CONSIDERAR A LA NOVA CARTA MUNICIPAL ÉS LA IMPERIOSA EXIGèNCIA D'APROXIMACIÓ DE L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL ALS CIUTADANS, A TRAVÉS DE LA CREACIÓ DE VIES DE PARTICIPACIÓ I INTERVENCIÓ DELS CIUTADANS EN LA PRESA DE DECISIONS PúBLIQUI.S. ÉS NECESSARI FIXAR TèCNIQUES ORGàNIQUES I FUNCIONALS QUE PERMETIN LA INSERCIÓ EN L'ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA DELS INTERESSOS COL.LECTIUS RELLEVANTS PER A LA FORMACIÓ DE LA VOLUNTAT PUBLICA, ALHORA QUE COMPORTIN UNA OBERTURA DE �-2 5- L'ADMINISTRACIá EN EL SENTIT DE FER-LA MÉS TRANSPARENT I ACCESSIBLE ALS CIUTADANS. LES RELACIONS ENTRE L'ADMINISTRACI6 I EL CIUTADS HAN DE PRODUIR-SE NORMALMENT A TRAVÉS D'UN PROCEDIMENT FORMAL QUE SUPOSI LA GARANTIA TANT DELS LEGÍTIMS INTERESSOS DEL CIU mADS, COM DE L'ENCERT DE L'ADMINISTRACI5 EN L'ADOPCI6 DELS ACORDS O RESOLUCIONS. PEPE EN CAP CAS EL PROCEDIMENT HA UN OBSTACLE PER DE CONVERTIR-SE EN A LA RSPIDA I EFICAÇ ACTUACI6 ADMINISTRATIVA NI PER A L'ACCÉS DEL CIUTADI A LA SATISFACCI6 DE LA POSICIó JURÍDICA QUE OSTENTA. EN AQUESTA LÍNIA ELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA CARTA MUNICIPAL CONTEMPLEN LA REGULACI6 DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL D'INFORMACIS AL CIUTADS, EL DRET D'ACCÉS ALS DOCUMENTS P(IBLICS, I LA CREACICS D'ORGANS ADMINISTRATIUS DE CARICTER ARBITRAL O LA FIGURA DEL DEFENSOR CÍVIC, A MÉS DE CONSOLIDAR LES TICNIQUES I FIGURES DE PARTICIPACI6 DIRECTA DELS CIUTADANS QUE JA FIGUREN EN L'ACTUAL REGLAMENT DE �-26- PARTICIPACIó CIUTADANA. LA CONCLUSIó QUE ES DESPRAN D'AIX¿, ÉS QUE LA FUTURA LLEI ESPECIAL O CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA, HA DE TENIR UNA NATURALESA JURÍDICA pUAL, ESTATAL I AUTON¿MICA AL MATEIX TEMPS. D'UNA BANDA, HA DE SER UNA LLEI BáSICA ESPECIAL EN LA MESURA QUE S'HAUR1 D'ESTABLIR UN RAGIM ESPECÍFIC PEL QUE ES REFEREIX A L'ORGANITZACIó DE LA PR¿PIA ADMINISTRACI6 MUNICIPAL (DESCENTRALITZACIó ORGINICA FONAMENTALMENT). D'ALTRA BANDA SERA TAMBÉ ESPECIAL EN RELACIó AL RAGIM LOCAL GENERAL QUE HA ESTABLERT EL PARLAMENT DE CATALUNYA PER ALS MUNICIPIS I 'WHERTA-WMUNZTAT, EN LA MESURA QUE LA CAPITALITAT DE BARCELONA HAURS DE TRADUIR-SE EN UN RAGIM PROPI D'ORGANITZACIó, COMPETANCIES I SERVEIS DIFERENTS ALS GENERALS DE LA RESTA DELS MUNICIPIS CATALANS. SI LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA HA DE TENIR, EN EL SENTIT EXPRESSAT, CONTINGUTS QUE ALTERIN LA REGULACIó �-27- BÁSICA DE LA LLEI DE REGIM LOCAL ESTATAL I D'ALTRES QUE MODIFIQUIN EL 11GIM DE LA LLEI CATALANA, ES INEVITABLE QUE LA REGULACI6 ESPECIAL DEL MUNICIPI DE BARCELONA CONSTI DE DUES NORMES FONAMENTALS:A I UNA » ESTATAL 1 UNA ALTRA D'AUTONC;MICA. LES SOLUCIONS QUE PODEN UTILITZAR-SE PER ARTICULAR AMBDTTES LEGISLACIONS SóN DIVERSES, PER¿ RAONS D'ECONOMIA I BONA TkNICA LEGISLATIVA ACONSELLEN QUE EL CONTINGUT MATERIAL DE LA CARTA S'INCLOGUI EN UN TEXT aNIC, ENCARA QUE LA SEVA APROVACI6 CORRESPONGUI A DOS NIVELLS LEGISLATIUS DIFERENTS, QUE PODEN PRODUIR LA SEVA SANCI6 SUCCFSIVAMENT. PEL QUE FA AL NIVELL D'APROVACI6 ESTATAL HAURá wincLouRE LA MODIFICACI6 DE LA NORMATIVA DE LES BASES ESTATALS EN AQUELLS EL Rf-, GI" ESPECIAL, LES NORMES QUE PUGUIN COINCIDIR EN RESERVA DE MATERIES ASPECTES QUE SIGUIN CONTRADICTORIS AMB LLEI ORGINICA, I LES NORMES QUE REGULIN ATRIBU1DES A LA COMPETENCIA LEGISLATIVA EXCLUSIVA DE L'ESTAT. �EN LA SEVA VESSANT DE LLEI CATALANA POT INCLOURE LES NORMES QUE DESENVOLUPIN LES BASES ESTATALS, LES QUE REGULIN ASPECTES COMPLEMENTARIS DE LLEIS ORGINIQUES, I AQUELLES QUE INTRODUEIXIN PROCEDIMENTS DE PARTICIPACIó CIUTADANA O PRESTACIONS DE SERVEIS DIFERENTS ALS ESTATALS 1 LES NORMES QUE MODIFIQUIN PER A BARCELONA LA REGULACIó DEL REA GIM LOCAL CONTINGUT A LA LLEI MUNICIPAL I DE REGIM LOCAL DE CATALUNYA. AQUEST BREU EXAMEN RkIM DEL PROCEDIMENT I CONTINGUT DEL ESPECIAL DE BARCELONA SUGGEREIX LA IDEA QUE, TAL COM LA RESTA DE LLEIS INSTITUCIONALS-,PLANTEJA LA NECESSITAT D'UNA DOSI NOTABLE DE CONSENS ENTRE LES PRINCIPALS FORCES POLíTIQUES PER TAL DE GARANTIR LA LEGITIMITAT I EFICACIA QUE NECESSITEN LES INSTITUCIONS. EL COMPLEX PROCEDIMENT QUE HAURA DE SEGUIR L'APROVACI6 DE LA NOVA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA FACILITARA AQUEST CONSENS, A PARTIR DEL PROPI AJUNTAMENT QUE EN RESULTA EL SUBJECTE PRINCIPAL. �—29— AVUI, EL RkIM ESPECIAL DE LES GRANS CIUTATS ÉS RECONEGUT EN TOTS ELS PASOS OCCIDENTALS. HISTRICAMENT, EN ELS PASOS DE TRADICIó CENTRALISTA FRANCESA, EL GOVERN I AUTONOMIA MUNICIPALS, S'ADREÇAVEN EXCLUSIVAMENT A LA GESTI6 DELS INTERESSOS PRIVATIUS DELS MUNICIPIS, TRADUINT UNA CONCEPCI6 DEL MUNICIPI COM A PODER PlíBTIC RESIDUAL I D'IMBIT DOMèSTIC. SEGONS AQUESTA CONCEPCI¿ EL MUNICIPI TINDRIA UNA COMPETENCIA GENERAL PERCS NOMfS PER A LA GESTI6 DELS INTERESSOS EXCLUSSIUS LOCALS, PLANTEJAMENT QUE ACABA TRADUINT — SE EN UNA SOCIETAT DE COMPLEXITAT CREIXENT )- EN Cs Uè ELS MUNICIPIS QUEDEN FORA DEL PROCIS D'EXPANSI5 SOCIAL I DE LA DESPESA PúBLICA. AIX¿ EXPLICA QUE EN ELS PAïSOS QUE REPRODUEIXEN EL MODEL FRANC¿; S, L'ESTAT HA DESENVOLUPAT UNA POTENTíSSIMA ADMINISTRACIó CENTRAL I PERIFRICA I ELS PODERS LOCALS HAN QUEDAT REDUITS A UN CONJUNT DE POTESTATS DOM'éSTIQUES, FORTAMENT TUTELADES. PER, LA CONCEPCIó TRADICIONAL FRANCESA DE L'AUTONOMIA LOCAL, VA PERDENT FORÇA FINS 1 TOT EN EL SEU PAíS D'ORIGEN �-31- EL GRAU DE COMPET1NCIA ADIENT, EN CADASCUNA DE LES POLíTIOUES QUE AFECTEN A LA RESPECTIVA COMUNITAT URBANA. A EN AQUESTA NOVA PERSPECTIVA, L'AUTONOMIA VINCULADA AL GOVERN DE LES GRANS CIUTATS, SOL PRODUIR ESPECIALITATS DE R1GIM JUEíDIC, ORGANITZATIU, COMPETENCIAL I FINANCER. AQUESTES ESPECIALITATS NO SUPOSEN CAP PRIVILEGI NI DISCRIMINACI6 DE TRACTAMENT EN VERS ALTRES ENTITATS MUNICIPALS. LA SEVA RA5 D'ÉSSER ESTà EN LES SINGULARITATS PRaIES DE CADA CIUTAT QUE NO S'ADEQüEN A R1GIMS UNIFORMISTES MASSA DETALLATS. * * * DFGA DEL NOSTRE COL.LEGI DE BARCELONA: US FAIG ENTREGA DELS DOCUMENTS DE TREBALL PREPARATORIS PER A LA CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA QUE HAN REALITZAT EXPERTS EN TEMES MUNICIPALS DEL MóN JURÍDIC, ACAD1MIC, ECOW;MIC 1 PROFESSIONALS DE L'ADMINISTRACI6 PaBLICA. �-32- AQUEST:; VOLUMS INCLOUEN ESTUDIS SOBRE ORGANITZACIó POLÍTICA I ADMINISTRATIVA DE LES GRANS CIUTATS, COMPBT±NCIES I SERVEIS LOCALS, GESTI6 DE SERVEIS PúBLICS, INFORMACÏ6 I PARTICIPACIó CIUTADANA, PROCEDIMENT ADMINISTRATIU, DESPENALITZACI6 DE DETERMINADES FALTES I SUBSTITUCI6 PER INFRACCIONS ADMINISTRATIVES, NECESSITAT DE REGULAR DE FORMA ESPECÍFICA PER A LA CIUTAT LA INSTITUCI6 DE L'EXP.ROPIACI6 FORÇOSA CREANT JURATS ESPECIALS PER BARCELONA QUE SUBSTITUEIXIN AL PROVINCIAL ETC... TROBAREU EN AQUESTS ESTUDIS, ENCARA D'ALTRES TEMES SOBRE ETS QUE, SENS DUBTE, EL COL.LEGI TÉ MOLT A DIR. ESPERO LA VOSTRA COL.LABORACIó I RESPOSTA. o L-1. e i C ., c !1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4018 Title A name given to the resource Llei Especial de Barcelona, Autonomia i Capitalitat / Conferència sobre la Nova Carta Municipal. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capitalitat de Bcn. Règim jurídic especial. Relació amb Catalunya. Llei de Règim Local. Conferència Grans Ciutats 1985. Un territori que es pugui considerar nació ha de ser prou consistent com per dotar-se d'una capital. Espanya ha exercit bona part de la seva projecció internacional a través de Barcelona. L'Ajuntament ha de generar sistemes empresarials que facin possible la millor gestió dels Serveis. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autonomia Legislació Nacionalisme Administració pública Territoris Acció política Barcelona Carta Municipal Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/781/20061007_LV.pdf 4811f33c4b5ec052a17250ce56ebf2bf PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 07/10/2006 La Vanguardia, p.021, Política EL FALLECIMIENTO DE ANTONI GUTIÉRREZ DÍAZ La despedida a un veterano de la lucha antifranquista Llibertats, Catalunya, Europa PASQUAL MARAGALL Amb Antoni Gutiérrez Díaz desapareix un dels representants més genuïns del millor de la tradició progressista catalana de la segona meitat del segle XX. La contribució personal i singular de l’Antoni Gutiérrez té quatre moments clau. El primer, la seva aposta per un PSUC obert, plural i antidogmàtic, que va poder exercir un paper central en el moviment antifranquista. El segon, en la seva aportació decisiva a la unitat contra la dictadura i amb la configuració de l’Assemblea de Catalunya. El tercer, en la participació lleial en el primer govern de la Generalitat restablerta. I el quart, en la seva passió europeista, exercida amb dedicació exemplar i a vegades contracorrent, i que va contribuir a forjar el gran consens català entorn d’Europa. Per a la gent de la meva generació, el Guti - amb la seva combinació d’imaginació i de realisme- va suposar un estímul en fer-nos entendre que era possible fer política, fins i tot en les circumstàncies més adverses... Recordo molts moments decisius en què ell era el centre de quasi tot. La Generalitat de Catalunya ha volgut distingir amb la seva màxima condecoració - la Medalla d’Or- el doctor Antoni Gutiérrez Díaz, en reconeixement a la seva aportació a la unitat antifranquista, la recuperació de les nostres institucions nacionals, el ressorgiment del catalanisme i la vocació europea del nostre poble. 179 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1398 Title A name given to the resource Llibertats, Catalunya, Europa Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Abstract A summary of the resource. Article en motiu de la mort d'Antoni Gutiérrez, Guti Extent The size or duration of the resource. 20061007_LV.pdf Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Gutiérrez Díaz, Antoni, 1929-2006 Necrologies PSUC Catalunya Acció política Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-10-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. President de la Generalitat de Catalunya Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/981/19850610d_00074.pdf fa7bc840b95c01650ce1b4ebe3e37ed9 PDF Text Text ^xim^^^^^zDn^xK(c|'^i LMT[^. ` c/0RMÁl ^C8DEMlCÁMENT EN ELS CAMPS DE L /^ ^CONOM]A R[G1ONÁL { URBA0A l E^ER[{NT AVUl C0M A RESPONSABLE D^UNA DE LES PRlNC[P^LS ClUTATS ' ' N Nno 0 D^ L& ^EDITERRÁNlA .n" .D-U^ClD^NTAL, EM 5ENTD E3PEClALM^NT C0MPROME3 ' ' / c ^L `^DMPR0^l8 E3 DO8L^^ D UNA 8^NDA, PERQUE CREC NE[ESSAR[ lNTENTAR - Á[LÁR'RELS^^F'RO^[I^TE ^ l E3BOSS8R LES SOLUClONS QWL PLANTEJA AQUESTA RE6l^^ \, D'4LTR^ DANDA ' PEROU ' 3ENTO ^L DES^G DE [OMUN{CA|^ LA ` MEV^ CO0Vl^Cl^ DEL P^PER ESTRAT 6|^ QUE JU6UEM I PODEM JUGAR [N[AR# 'S LE3 GRANS CIU[ATS DE LA REGl ' EN ^QUELLE3 3OLUCION5. ` ' ^STI^ CONVENCUT QUE LA [»m ^ER NClA lL.LUMlNAR l Pd^^\ ' L^S ^ ` ^ Uc ^EL C4RACTEk `^ 5TlQUES ECONOMlCO-ESTRUCTUR8LS DE LA úEGlU ^ ^^3 ` MEU PUNT DE V[STA, PER ^ CON^lDERO NECE^SARI [N5l^TlR EN ALGUN3 ' ' / T^ET^^SPE[ ' FlCS QUE EM 5EMULEN D UNA lMPOAT ^ 0ClA ESSE^ClAL EN 9F L'E^TRUCTURX l FUN^lONAM[NT ^E LA ^EGl'. ^ ^` ^ PRIMERA DE LES ^^RACT^R'ST{QUE^ '3 QUE E3 7 D' - XEGl ' \/n ` D^3AD^, V[RTE8R4D8 l POTENCi8DA PEL 3EU SlSTEMA DE ^\UTAT3^ ,=-ENClA '' -1 Q *^CE0NA~ ^^PELLER I -| ^"' l ^ E^^2¡ M lL" ^RIN < "@OV^^ ^»m^ l N^pmS, S' ELS PlL8RS I ELS MOTÚ^3 DE L'ACT{VlT^T ' ` ` EC0@OM{CA DE LA REGlO. ^ " l HlSTORlCA^ENT HAN ESTAT ELS VERTEBR^D0R3 ` ' ` D[ TERRITOR/3 /^^' DINAMl^A PROPIA, TAM^E 3ON, ^CÑ ^^T[^^^^^ ^ f^X^4^^ ^^--^^^^^U~ LA GRAN RESERVA DE LE3 ^EYE^ POS3lDlLlTATS ^E FUTUK. `` . |V^ EL PASSAT, N] EL PRESLNT~ N} EL FUTUR DEL5 PAIS^3 QUE EST^UCTUR^N .^^ ES PU7 CONCE8^E, EXPL|CAR O PROJE^TAR SEN5E RECÚNElXER EL PAPE.^ ' 7 �2 ^ AJnNTAM.ENI0U BARCELONA mnwnDExuu D l ' l, NO VOL DIR ENFRONTAMENT, NO VOL DIR CENTRáLlSME, RESPECTE ' ' ^ A LES SEVES REGl0NS, ALS SLU3 RERAPA{S. ^ONTRAR/AMLNT VOL DIR MOTOR, VOL DIR COMPLEMENTARlETAT ^ VOL DIR EXPRESSlO SOLIDARIA I CAPDLVANTERA DELS 3EUS PAlSS0S, L.. SEGONA CARACTERÍSTICA QUE VULL SUBRATLLAR - S QUE ACTUALMENT, PER LES C{UTATS l TERRITORIS DE L/^ REGIO QUE NOMES CAL CONSOLIDAR - CON~---I POTENCIAR -5O8RETOT PER AIRE- QUE DóNA A LA PEG[ - UNA INTERNA l UNA AUTUNOMlA FUNC|ONAL, QUE EM SEMBLA IMPORTANT PER CAL AFEGIR ESPECÍFICS DOS ASPECTES E3PEClFlCG QUE ACABEN DE PERFILAR FUTUR ` LAL LA PAB[T[ULÁRlTA] { LA POTENCIALITAT D'AQUESTA CARACTERÍSTICA FQNAMEÑTAL. EL PRIMER DELS QUALS 'S QUE LA XARXA DE COMUNICACIONS ` ESTA M0LT BEN ENLLACAD8 AME EL CENTRE NEUR LGlC, E[ON'Ml[AMEÑT / /` P4RLANT, DE L EUR0PA DEL N ORD, L REA ( 0NDRL3-PARÍS- 0 HUR. EL ' / SEGON ASPECTE, 'S QUE CAL SUBRATLLAR L [VlD NClA D'UN ELEMENT ' REGIO, FONAMENTAL D'AQU[STA DE H[3T R/CO-GEOGR FlCO-ECONDMIC ' , Ñ ÉS UN MAR . ^D[TEHKANlA LA SEVA lDENTlTAT l TAMBE, DEL SEU FUTUR: ES N ..ORD-U[[[D£NTAl.. ' ' T TICA, AMB ELS SEUS ASPECTES ESPECÍFICS QUE ^' AQUESTA CARACTERÍS ACABO DE SUBRATLLAR, EM SEMBLEN IMPORTANTS NO NOMES COM ELEMENT DES[RiPTi|), SINO PERQUÈ PERMET IDENTIFICAR, C V&S-44143- "_ ~ PROBLEMES COMUNS l PER TANT PULlT} -~ QUES SIMILARS l COORDINADES {, SOBRE TOT, POSSIBILITATS DE FUTUR. `^^ |^ CARACTERÍSTICA ' ÉS C^RA[TER]STlCA QUE ES INDEFUGIBLE D ^SSENYALAR E5 ' ~QUE ~'ESTRUCTURA INDUSTRIAL' DE LA REGIO ES BASA M4JORlT lAMENT EN AL5 )NES DE LES ACTlVlTATS FONAMENTALS I TRADICIONALS DEL QUÉ PODRIEM ANOMEW PRIMERA I SEGONA REYOLUCI0 INDUSTRIAL -I VALGUIN �^ 3^ JUNTAMENT BAKs0^.A PRESIDENCIA C3M A EXEMPLES LES INDÚSTRIES TEXTIL, DE L'AUTOMÓBIL ' I PETRÓUU M|QUES- l QUE PER CONTRA, LA SEVA AGRICULTURA TÉ C8RACTE` / R 3T}QUES PR PiES l DIFERENCIADES DES DEL PUNT DE VISTA DE LA ^ PRODUCClv: LES QUE DEF{NElXEN, SENSE ADJE[TlUS NACIONALS, L'A5RlCULTURA MEU{TERR'NlA, ' c / 1NALMLQT, NOMES VOLDRIA RECORDAR UNA EV{DEN[lA, QUE EM SEMBLA FONAMENTAL: DES D'AVUI, AME TOTS ELS PER 0DES DE TRANSIGIÓ QUE ES VSLGUIN [ S'HAGIN ESTABLERT, TOTA LA REGIO, MALGRAT QUE ESTlGU f ^ ARTICULADA - O DESARTICULADA!- EN ^STAT3 DIFERENTS, PASSA A FORMAR ' P/RT D'UNA ÚNICA MACRDRE8l ~ REGIDA 1 COORDINADA PER UNA POLÍTICA ' ` ` ' LA COMUNITAT O UÑE3.P0LlTlQUES ECONOMlQUES H0MOGENlES^ ^A ^0MUN)TAT ECONÓMICA EUROPEA, A'3EMALADES AQUESTES CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS DE LA REGIÓ EN SEMBLA IMPORTANT REFERIR-ME A PROBLEME3 7 SOLUC[ONS, PRENENT-LES ' CUM A REFERENT O CONDICIONAMENT SlC, TANT DELS UNS COM DELS ALTRES. LA PRIMERA QÜESTIÓ QUE ES PLANTEA ES SI AQUEST « -~^ SUD 11 C8M HA ESTAT QUALIFICADA AMB ENCEKT, PDT O HA DE COMPETIR uuD' 00 COMPLEMENTAR-8E AMB EL NORD, l SI AQUESTE COMPETENCIA O C0MPLEMENTARlETAT IMPLICA UNES TENSIONS INTERNES GENERADORES D'INEF{C`[IA O DESECONOMIES, O BE POSSIBILITA UNA COOPERACIÓ 1 COORDINACIÓ ` / D'ESCALA D'ECONOMIES l l D'AUGMENTS D EFlC lA GENERADORA �^^. ^0r0n^^M7D^o&8Co^u^a PEL ÚES^NVOLUP^MENT DE LES TECN0LOGlES 8VÁNCADE^ l PER LA Dl- FUSSI ' DEL SEU - S, ^lX ' [OM, PEL DE5ENVOLUPAMENT DE NOU5 ^RTlCLES ' ' ^ N DE CUNSU^ UE M^3SA, LÁ REGlO DE L8 ^EDITERRANl% NORD-0CClDENTAL |~ EN [{^CRET LE5 SEVE3 ClUT^TS, PODEN l HAN DE JUSAR UN PAPER / lMPORTANT l C(^^LEMENT8RI~ 3ENSE POR D ENTRAR EN C0NFLlCTE AM8 ^ L^S ^DNES DE DE^ENVULUP^^ENT TECN0L 5l^ DE PUNTA, Nl D'U^A COMPET'N-`^^ ^l EN PARLEU DE [OMPE `N[{A~ C)A }NTF^ú6^ GE^[RÁDOR^ DE CRl5I. ' JO VULL lN3lSTlk-VOS EN LA CUORDINACl , Sl EN PARLEU D'ENDARRERlMENT ' K RE5PF[T[ EL .'[^O}, ^^ YULL lN^lST/R-VO3 EN LA lNN0VA[lO l VULL REMÁR[AR, T8MB^, EL PAPER ^XBDAL DE LE3 Án ^}N/STRAClON3 L0C8L3. D ERMETEU-ME QU[ U3 ^{Tl, ^ TALL D / EXERPLE DE LA POL [ T^CA QU^ E3Tl[ PRE[ONlT7ANT, EL3 AC0RDS ENTRE ELS 8 /[ALUES DE D^RCEL0NA ' l M« MTPELLER, P[R A \NTEN3lFlC^R L[S COMUN{CúClONS A RlE5 ENTRE ^^ 8MBDUE3 ^^ lUTATS l EL PROJECTE D^ L '8..JUNTAMENT D^ ^.RCELONA ' ' D /NST^L.LAR L^ lNFRASTRU[TURA NECES3 RlA PER ^L FUNCl0NAMENT TV PER ^A}^LE EN ELS PR0PERS ^,^v ^/lO ANY3. U[ LA ', rl UN DELS AL[HES ElX0S DE SORTlDA D[ LA [R{S{ - S L/EXTENSI' ` ' D AQU[LL[S ^CT/V|TATS TERCl RlES ^ ABS0R8]DORES DE ^0LTA ' D'O8RA 0]ALli ^^ADÁ, LES QUALS EXI5E[XEN, 30DRE T0T, LE^ MODERN[S P0BLACl0NS ` URUAN[8 ( QUE NECESS R[AM[NT C0MPLEMENTEN AAUELLE3 QUE ACABEM ' ' D ESMLNTüR -X8k^A DE [OMUNlCAC)ON3 M 3 DENSA l QU^LlTATlVAMENT ' DlFER[NT, NiVELL EDUC^TlU l DE PREPAR^^I PHOFES3lONAL 3UPERlOR' D^VERSlF^CACl ' DE LES 8CTlVlTAT^ ^ULTUR8LS l D'O^/- LA RE6l', ^ C0NCRET^MENT L[3 3EVE3 C}UTATS, ESTAN PLENE^ DE PO8^{BlLlTATS| ` TENEN URA ]NF^ASTRUCTURA UN<VERSlT RlA l EDUCAT|VA QUE E5 POT ' ` ENFRONTAR ^L REFTE üMB X)T, PODRLN ^REAR LES NE[E3S RlES lNFRA5TRUC TURE3 ) PODEN lMPULS8R~ FENT DE PUNTA DE LLANC^, ^^UELLE3 A^TlYlTATS [ULTURALS, DE / 'LEURE / A^3lSTEN^lALS QUE ^08RE{XEN L^ DEMANDA / QLE LA S0C[ETAT | L EC0NOM[A GENERA AMD UNÁ lNTEN5[TAT PROGRES3{VAHENT [RE|X[NT. �6, AJUNTAMENT ID; BAxC Ea. ta NA Pxr.SenÉNc;1A I\QUESTES ÚLTIMES CONSIDERACIONS M'ADRECEN A UNA QÜESTIÓ QUE EM SEMBLA IMPORTANT I QUE S'ENLLAÇA AMB EL PRIMER PROBLEMA DE LA REGIC QUE HE ESMENTAT: EL DE [LA A`i POSSIBLE CONFRONTACIÓ NORD-SUD EUROPA, L_......MEDITERRÀNIA EN GENERAL, I' LA SEVA REGIÓ NORD- OCCIDEN7AI EN PARTICUt,-n. I;AN---,JJGAT "HISTÒRICAMENT I ACTUALMENT UN PAPER ESPECÍFIC EN EL MÓN OCCIDENTAL DESAENVOLUPAT, LA REGIÓ HA ESTAT I ES EL BRESSOLS D'UNA SÈRIE D'ACTIVITATS CULTURALS EN EL SENTIT MLS ÀMPLI DE LA PARAULA QUE NO HAN TINGUT COMPETÈNCIA I QUE SÓN BEN PLENS DE POSSIBILITATS. CLÀSSICA DE I DES DE L'ARQUITECTURA LA PINTURA RENAIXENTISTA, FINS A LES MODERNES ACTIVITATS DISSENYS, T ANT DE LA MODA COM A LA INDÚSTRIA, PASSANT PEL DISSENY URBÀ EARCELONÍ O LA SEVA ARQUITECTURA MODERNISTA; I, PER L A GESTIÓ URBANA, DES D'UNA OFERTA Tt; INSTAI_,LACIONS, FINS A UN MATERIAL I EN ESTIL DE VIDA, LA MEDITERRÀNIA NORD-000I- DENTAL- OFEREIX UN CAMP D'EXPLOTACIÓ D E SERVEIS, D`ACTIVITATS D: LLEURE, DE "KNOVI-HO ' EN DISENYS I EN GESTIÓ, EN CULTURA I EN ART, QUE LI DONEN UNA PERSONALITAT PRÒPIA QUE LA CONFIGUREN CO11 UN COMPLEMENT ADEQUATS I ORIGINAL DEL NORD, t [14 SEMNBLA JBVI QUE EN MULTES D'AQUESTES ACTI`v'ITATS, DES DE LA IMPULSIÓ DE LA CULTURA I LES ACTIVITATS DE LLEURE, FINS A L ADEQUADA ORDENACIÓ TERRITORIAL I CREACIÓ DELS EQUIPAMENTS COL.LECTIUS NECESSARIS, LES ADMINISTRACIONS LOCALS DE LES CIUTATS QUE CONCENTREN UNA GRAN PART DE LA POBLACIÓ DE LA REGIÓ, HAN FET, PODEMt FER I FARAN UN PAPER FONAMENTAL. JUBRATLLE_M EL 7,AS DEL MEDI AMBIENT I CONCRETAMENT DE L'ELEMENT EC OLÒG I T DEFINIDOR DE LA REGIÓ ; EL MAR MEDITERRANI. LES ADMINISTRA- CIONS LOCALS, A MES DE LES REGIONALS I ESTATALS, TENEN UNA RESPONSAB I L I TAT IMPORTANT EN LA NECESSÀRIA TASCA DE LA. k;. CONTEM I NAC I Ó I DE RETORN A L'EQUILIBRI NATURAL DEL MAR 1 DEL SISTEMA ECOLÒGIC �7 '' áuzmz^^u^T us^^B(u^^ow^ [N G^N[RAL. ^ ^^^METEU-ME QUE US RECORDl, A TALL D'EXEMPLE, UNA ` [nm ^^o.C[LON^ A[ULLl ^|^^ ^ONFERENáCTIYiTáT QUE EM SEMBL8 2ELLEVANT QUE ^"" ` . ` » ^ CiA SO8RE DES^ONTAMlNA^lO { EQUlLlBRl E[OLOG{C DE LÁ ..EDlTERRAN{/^ . ' (" lTEM. T4MBE, C0M A MOSTRA Ú[ LA CONVENlENT C0ORD[NACI0 ^E L 'OFERTA ' CDLTURkL, DE L8 3EVA POTENClA^l , L'ALORD lNTERUNlVEK3/T^^l QUE ' / x ^ D ^UROPA /^ |/EKMET LA PUBLiLA^lO D UNA «^ ..EVlST^ D /^ ^CON0MlA DEL ^UD . Jo R/UATS Á AQUE3T PUNT, H^UREM JA OBSEHV^T QUE, ^ENSE NEGLlGlR ` L[S NE[ESS R|E5 REFEH NC{ES AL PA5SAT ' SEN5E ^E6AR Nl ^BLlDAR [LS PRúBLEMES PRE3ENTS^, SENSE CLOURE ELS ULL3 ^ LE3 NECES3}TATS ' 8TERNE8 DE L^ RESl , P0SSO L'AC[ENT EN LES SEVES PO33lBlL[TATS, /^^ .'^^' */ [M EL FUTUR l EN LES RELAC{ONS AMB LA RE3TA DEL M0N.^'^^3 LAPlDAMENT ' ` U .XO 5 HA DL NEGúR EL P8SSAT, N} lGNORAR EL PRE3ENT~ CAL, PERO PRUJECTAH-NOS AL FUTUR l A L EXTER}UR. ^ AQUESTÁ '9 UNA CONVlC^/ ' RE6) A L^ RE3TA DEL MON, ' ' / / 'NTlMA. N»mÉS( OBR{NT/ENCARA '^ L^ '5 ENDEY{NANT { [REANT EL FUTUR, TR03A|^EM EL^ [AMlNS EFlCAC0S D[ PODER RES0LDRE EL^ PRO^LEMES ` / ~ D ARA. D [NTE8RAR HARM NlCAMENT EL PA3SAT ^ LA N0^TR^ PERS0NALlTAT ^ D[ CREAR ,^ ^ ^D A SOL{DARlTAT PART[R / D AQUESTA l COMPLEMENTARIETAT ' CONVlCClO QUE PREN ON P0DRIA SENTlT HAVER-Hl ' L ACT}VlTAT DE L' 8 JUNTAMENT DE ^^ o CELONA, [L QUAL LLUlTA PER 08RlH-SE DEF{NlTlVA ' ' ' ^E%T AL ^^K ATRAV 3 DE LA 3EY^ 0RDENA[{ UR88N ST|[A, PER C0NFlGURAR ^.^/` ^ / UNA REGl[^1ETR0POLlTANA QUE 3lGU! P^L BASl[ D[ L E[ONOMlA l DE ^ ` ` LÁ 3O[{ETAT [^TALAN^, QUE A[0LLlR , AL lO^^' LA [ UNFER NClA ^E ' LES Km /lON3 N{DES S0^RE l' l FUTUR UR ' DE LES GRANS C(UlATS |, 3uURE T0T, QUE MALDA 8M8 T0T[3 LE^ 3EVE^ FORCES PER ~ ^[0N5[GU}K 3ER ^EU DEL3 k`C5 & MPl[3 DE )QQ1. pERQU` AQUE^T �ú̀ AJUNTAMENT mrBARCELn.NA PT ES ID E N( 1I ' / D A6LOM[RÁCI . CREC QUE PUC ASSAJAR UNA RESPOSTA, DELIBERADAMENT DESLtIGADA DE LES MEVES CONVICCIONS I DESITJOS„ l ÁNT DES DEL PUNT DE VISTA DE TOTA LA COMUNITAT ECONOMICA EUROPE4. LON DES DEL PUNT DE VISTA, SIMPLEMENT, DEL MERCAT MUNDIAL, CREC P0S8IBLE QUE ENCARA S'AFERMI UNA INDUSTRIA PRODUCTORA DE BÉNS ' DE CONSUM DUR8DER3, DESPRÉS DE LA R[[ONVERSl EN MARXA, AME FORMES / RITMES DIFERENTS, SEGONS ELS PAlSOS, QUE POT SER ABSORBIDA ' CENSE PROBLEMES l QUE, PER TANT, FA [NNECESS RlA UNA COMPETENCIA 8m QUE POS PERJUDICIAL PER ALGUN DELS COMPONENTS DE LA REGIO, .".S ' ^ EL CONTRARI, SEMBLA FACTIBLE, JA cS UNA REALITAT QUE S' ESTA IMPOSANT AS3lMlLAR LA TECNOLOGIA MÉS AYANCADA -EN lNFOR - ICA, R - lCA COMUN|CAClDN5- QUE GENEREN ELS POLS DE DESENVOLUPAMENT TECNOLOGlC DEL MON lNDUST R lALlTZAJ -DEL JAPó A ESTATS | NlTS 1 - l UTILITZAR-LA, ALHORA, EN LA PARTlCIPACl0 EN AQUESTS PRO[[SSO3 DE PUNTA, l EN EL MlLLORAMEN7 DE LES SEVES ACTIVITATS TRADlC10NALS. ^EN AQUEST ' TERRENY E3PEC{FlC, LES GRANSA CIUTATS DE LA REGIO H) TENEN UN PARED INDISCUTIBLE l P]ONER. LA INFORMATITZACIÓ DE LES únmlNlSTRACl0N3 LOCALS, LA [MPLANTA[lO DE LES INFRASTRUCTURES QUE POSSIBILITIN ' L'EXTEN3I DE LES COMUNICACIONS PER CABLE, LES POLIT[QUES URBAN'STl' QUES QUE FACILITIN LA RACIONALlTZAC\ DELS PROCESSOS PRODUCTIUS, ' : UNA AC[l VOLUNTARISTA l COORDINADA DE MILLORA DE LA XARXA ' DE COMUNICAC1ON3 INTERNES DE LA REGIO. S N UN COIXI POSSIBLE ' I EFlCÁ[ PERQU L'OFERTA 1 LA DEMANDA DE PRODUCTES I SE|lVE13 DE PUÑT E3TlGUlN, ALHORA, INCENTIVATS I ADOBATS EN UN GRAU SUFICIENT Sl UN DELS E[X^ DE SORTIDA DE LA CRIS} ECONÓMICA MUNDIAL PASSA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3887 Title A name given to the resource Lliçó inaugural de la 1ª Conferència Econòmica de la Mediterrània Nord-Occidental Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Congrés de Cultura Catalana Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mediterrània Congressos i conferències Barcelona Economia Infraestructures Indústria Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/994/19851210d_00095.pdf 92cc8b048ba19df6c040597c9c33685f PDF Text Text AJUNTAMENT DE BRCLLONA PRESIDENCIA ~ NYJR DE ' DEL [ 0-.LEGl D'ENGINYERS, SENYOR PRESlDENT / N KIMER LLOC VULL AGRAIR A L'ASSOCIACIÓ D E mc lNYERS lNDU5TR)ALS DE CATALUNYA LA SEVA AMABLE INVITACIÓ PER PARTICIPAR EN AQUE3T CUHS. /bS PROGRAMES D'ESTUDlS TANT D'ENGINYERIA COM Ú'LCONOMlA O QUALSEVOL ALTRA BRANCA CIENTÍFICA I TECNOLÓGICA, NO ' HA ESTAT RESOLTA. GENERALMENT, LA RELACl ENTRE LA VIDA OUOTlD}ÁÑA l EL TEMAR!, ' AQUESTA " ,5UC^A^]O HA DEMOSTRAT DURANT MOLTS ANYS LA SEVA f^^ESTA " &` AQUEST LURS N"ES SENSlBlL|TAT DAVANT D / AQUE3TA MANCANCA. UNA PRUVA. ' ^^ DINS D / AUUE3T CURS, ^^ APORTACIÓ 5^R^ LA DEL ."ES{°" QS, LA MEVA áPORTACl0 D' [^ UENT UNA LOKPORAClO QUE TOT JUST COMENCA A RECOLLlk EL5 FHU[TS D'UNA POLÍTICA DE MEDI AMB}ENT QUE HAVIA D'AC` ' TOAR SOBRE UNA DE LES HEES M 5 DEGRAUADES D'EUHOPA. PARÉ .AR^ PRIMER UN PETlT RECORDATOHl DE QUINA HA ESTAT L A[TUACIÓ DE LA NOSTRA ÁREA, �7^. oJnNTA»ENT D uBAlCDu) N, X ^ . SS..: , S 50 0 1950-1978 Km2 QUE FORMEN LA CMB HAN SUPORTAT EN AQUEST3 LA SEVA PU8LA[[ - VA PASSAR DE 7 .535. 0 0 0 HA8}TANTS AL 1950 A 2.980.0 00 HABITANTS AL 1975, AMB UN CRElXEM[NT AQUEST " E5T "BOOM" VA vm. ,= ACUMULATlU SUPERIOR AL ^^ SEU, PERO, FONAMENTALMENT QUANT/TATlU ' NO QUALlTXTlU: / ^ L E3SEN[iAL ERA EL CREIXEMENT DEL . PRODUCTE RODUCTE NACION AL c N ) BRUT 'P. .B. l NO DE LA QUALITAT DE VIDA. S CONSUMIEN / EL5 RECURSOS NAFURALS l NO 3E L3 UTILITZAVA TRACTANT DE PRESERVAR LES FONTS NO RENOVABLES D'AQUESTS: AQ'{FERS, ' 8I6 ES COSTANERE3, AIRE, TERRITORI AGRfCOLA I ESPAIS VEFD3 QUE EREN I SON ESCASSOS EN LA SEVA LOCALITZACIÓ METROPOLITANA, ' ` ^^ TECNlCAMENT, LSDECOSTOS SOCIALS .^5 LA INTERIORITZACIÓ EN ELS PREUS DELS PRODUCTES, SEGONS EN8 VAN ENSENYAR (^` Q yKAPP (2), EL5 PROFESSORS 'MISHAN .{SHAN (1) .^, l WILLIAM NO ES PRODUIA SUFIClENTMENT DEGUT A UNA CLARA OPClO EN AQUEST LL MEDI AMBIENT, LA QUALITAT DE VIDA COM A BE SOCIAL QUE C, ERA RECLAMAT PER LA CIUTADANIA AMB ELS M'TODES (l) E.3, Misban. Los costes del desarrollo económico. Oikos-Tau, 1970. (2) K. William Kapp. Los costes sociales Ereoa privada. Oikos-Tau, 1966, de la em- �^ /' AJUNTAMENT o: B. ARC nzU N * ' / D EXPRE3S1 1 SOCIETAT REIVINDICACIÓ PROPIS D'UNA ' DICTATORIAL, SÓN um. H{3TOR|QUES LES MOBILITZACIONS POPULARS, CANALITZADES A TRAVÉS DE MÚLTIPLES A5S0ClA[l0N3, AHB PLA COMARCAL, RECONVERSIÓ DEL GAS CIUTAT, MOT7U DEL .LA ^ OMARCAL ' LA RECONYERSlO ' LA URBAN|TZAC[ DE LA PLACA DE LESSEPS, ELS PLANS Nao ..OU Rx MOLINS ^,.RRlS l ^RIBERA A ""RC[LONA, BARCELONA, EL PONT DE .mL[NS ^ CAN u0LEl SOLEI A ^ADALONA ..El, EL PAR[ DE ^AN BADALONA,^ L'ESTAT ESTAT DE /' »F ^ , »^u[NGERLlN // LES VIVENDES "CINC .^` OSE3 ^ <uANT uOl ^ 'LES SANTA COLOMA, ^ESO "L[VERE^ A m,NTA ^^LOMA, ^ANYELLES A BARCELONA, u" R LLOBREGAT, ENTRE MOLTES A ^ L'HOSPITALET .03PlTAL^T DE ^LO8REGAT, D ALTRES. AQUESTA CASA, JUNTAMENT AMB LA MAJORIA DE ~ .LEGI3 PRÜFE3SlONAL5, VAN TENIR UNA TASCA DESTACADA, LLOABLE ' I HISTÓRICA, DE 5UBSTlTUC1 DE LES ORGANITZACIONS ' DEL MEDI POL TiQUE3 EN LES FUNCIONS DE PRESEKVACl ' AM2]EBT UR ^ l RURAL DE LA NOSTRA REA METROPOLITANA, ' APORTANT EN AQUEST PROC 3 ELS SEUS CONEIXEMENTS T`CNl[S MOBILITZACIÓ ,vESTA MO8{LlTIA[l0 CIUTADANA A LES ACABALLES DEL 'ACUESTA ' FRANQUISME VA OBTENIR LA SEVA YlC RlA PARCIAL MÉS ' L' NICIAL DEL "PyLA LA GENERAL APROYAClO I EN METROPOL\T ", QUE HA DE VALORAR-SE COM A UN lNSTKUMENT DE PES PER TAL DE FRENAR, A NIVELL LEGAL, LA DESTRUCC1O 7^ DEL MED| AMBIENT DE LA BARCELONA METROPOLITANA, �4, AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDI-Ne 1,1 VULL RECORDAR AOUf, = ; ; '.4414101414--z, , QUE LA CORPORACIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA ÉS LA INSTITUCIÓ QUE, ENCARA QUE CREADA EN L'ÈPOCA FRANQUISTA, ÉS CONSEQÜÈNCIA DE LA CAPACITAT DE FER PAfS DE LES CAPES POPULARS I DELS SECTORS MES PROGRESSIUS DE LA NOSTRA BURGESIA„ (Refer1ncia, si es creu convenient, a Albert: Serratosa, Ribes Piera, Moragas, Fargues, Bellver, Maj6, Fu ter Rabés, Sabartés, Abad, ..•, i a l'oposlció d'en Trias Fargas i Alba de Liste al Pi a Comarcal PRESENT: 1979 - 1985 AMP EL RESTABLIMENT DE LA DEMOCRACIA, LES ASPIRACIONS CIUTADANES VAN SER TRANSFORMADES EN PROGRAMES POLITICS I REFLECT1DES EN ELS OBJECTIUS DE GOVERN DE LES ADMINISTRACIONS ESTATAL, AUTONÓMICA I LOCAL. L'REA METROPOLITANA, PERÒ, ERA GRAN DEFICITARIA D'INFRASTRUCTURES URBANÍSTIQUES (VIALITAT, ENLLUMENAT, CLAVEGUERAM, ESPAIS VERDS, ETC), I MEDI AMBIENTAL (DEPURADORES D'AIGÜES RESIDUALS, SISTEMES NO CONTAMINANTS D'EtIMINACIÓ D'ESCOMBRARIES, SISTEMES DE CONTROL DEL METO AMBIENT ATMOSFÉRIC, ELS SOROLLS I LES VIBFACIONS, ESTACIONS POTABILILTZADORES D'AIGUA PER AL CONSUM �/" 5. AJUNTAMENT DE BARCn/onA PRESIDENül ' DOMÉSTAC, SlSTEMES DE REGULACIÓ l EVACUACIÓ D'AV{NGUDES, - ' ' 8n UlFER DEL RlU LLOBREGAT ERA SOBREEXPLOTAT EN HOCES DE SALINITZACIÓ CRE{XENT. ELS ABOCAñENT3 INCONTROLATS DE RESIDUS URBANS | lNDU3- U TR}Aí-SEN LES EXTRACCIONS D"ARlDS DEL MATElX DELTA HáVl[N PR0VOCAT JA EL TANCAMENT DE P0U3 D'A8ASTXMENT D A|GUA. - No 1 ES PODIEN APROFITAR ELS CABALS DELS RIUS ANOIA {ER^ DE "RUBÍ UBl ` /D' UN9 l^~^ mT/ ,^^,\ QUE HAN DE LA "RIERA SANT JOAN VOL|EJAR LA PLANTA POTABILITZADORA DE ",NT DLSPI PE INCAPACITAT T ' ' ' i^3 XI5UES COSTANERES DE LA NOSTRA Mc .^DlTERR^NlA NO POD[[N SERVIR PER A L'OCI CIUTADÁ EN QUASI EL 50 ^ }" ° DE LA SEVA LONGITUD. | E S INUNDACIONS DE LES ZONES DE .,~.lNA Uc ^ MARINA l u^LTAlQUE5 EREN EL RESULTAT EVIDENT DE LA FALTA DE 3}STEME5 ' ' / D EVXCUACl DE LES AlG ES PLUVIALS AJUSTATS AL CR[lXEMENT DE LA URBANlTZACl'. LLS EPlSODlS AGUTS DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÉRICA PR0V(XCATS PER LES CARACTERÍ3TlQUE3 METERE0L`6lQUES ' i 1 F.3lQUES DE LA NOSTRA ÁREA EREN IMPREVISIBLES �7, AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDFNG,N A UN DELS ELEMENTS BÀSICS DE L'ECOSISTEMA URBA, REFLECTIT EN EL PLA DE VIES METROPOLITANES. CONSTRUCCIÓ D'UNA XARXA DE PARCS METROPOLITANS, COM A ESPAIS VERDS DE GRAN SUPERFICIE I INTERÉS GENERAL, SOBRETOT ALS MUNICIPIS DE LA CORONA METROPOLITANA ACTUALMENT DENSIFICATS 1 AMB GRAN DÉFICIT D'ESPAIS LLIURES (LA BÒBILA I LES PLANES A L'HOSPITALET DE LLOBREGAT, I LSPLUGUES), CAN TORREBLANCA CERVERA A L'HOSPITALET (SANT 'ELIU, SANT JOAN DESPf), MARINA I BESÓS (SANT ADRIÀ), CAN SOLEI (BADALONA), TORREROJA (VILADECANS), SANT MATEU (SANTA COLOMA), LA MUNTANYOLA (SANT BOI) ETC. SALVAGUARDA DEL PATRIMONI NATURAL: LA SALVAGUARDA ES BASA, A MES D'UNA ACCIÓ D'INSPECCIÓ URBANfSTICA PREVENTIVA D'ACTUACIONS IL.LEGALS I ELS CITATS PLANS COSTANER 1 DE COLLSEROLA CONSTITUCIÓ DEL PATRIMONI NATURAL (ENTRE 1 1985) S'HAN ADQUIRIT UNES 500 1980 HA A LA SERRA DE COLLSEROLA I MARINA. CONTROL I SUSPENSIÓ O LEGALITZACIÓ, SEGONS EL CAS, D'URBANITZACIONS IL.LEGALS A LES ZONES FORESTALS, 5, PR VENCIÓ D'INCENDIS. �^ "' AJUNTAMENT DE J3ÀRCEiON) PRESIDENCA EXISTEN IMPORTANTS PROBLEMES DE CONTAMINACIÓ }NDU3GENERACIÓ (SECTOR CIMENT, SENERAClO TRlXL NO kESOLTS .SE^TO^ D' ELECTRl' C|TAT, METAL.LURGlA l FABRlCAC[ ' DE SULF R{C ) } UN GRAN DESCONTROL SOBRE LA CONTAMINACIÓ PROCEDENTS DEL TRANSIT. - EL NOSTRE PATRIMONI FORESTAL E3TAYA REALMENT AMENA[AT PELS INCENDIS NO CONTROLATS. AQUESTA SITUACIÓ, QUE 'S REAL, NO EXAGERADA, HA NECE53lT8T DE LA REALITZACIÓ D'UNA TASCA VIGOROSA DE PLANEJAMENT D'ACTUACIÓ, CENTRADA EN LA CMB EN ELS SEG' REALITZACIÓ DELS .^," PLANS ..EALITZAClO .3 DE uuuTE3 COSTES l LOLL8EROLA COLLSEROLA COM A GRANS OBJLCTIUS RECUPERADORS DE DUES AREES AME RECURSOS NATURALS D'EVIDENT POTENCIALITAT D/UTlL|TZA- - ' ' [^^[M!NAClO DEL DÉFICIT D'INFRASTRUCTURES MED]AMU}ENTAL3 QUE ENS PERMETI DE DISPOSAR D'UNS SISTEMES ' T [N[[S ADEQUATS DE PRESTACIÓ DELS SERVEIS, REFLECTlT ` ^^ ^A DE on/ SANEJAMENT . .PLA " EJAMENT .^TR0POLlT8 ` ' /PLA LA .iETROPOLlTÁ DE DIVERSIFICACIÓ DELS ' / SISTEMES D ELlMlNA[l DE DEIXALLES, ::PLA COORDINATD'ABASTAMENT D'AIGUA - ^INCREMENT NCREMENT DE LA CONNECTIVITAT METROPOLITANA CON �R u. áJLÍNTAMuNT0o 'BARCELONA PRESIDENCIA PL@1S ESPECIALS EN ZONES FORESTALS (SANT MATEU, SANTA COLOMA, LA SALUT DE SANT FELIU, SANT ' BADA ) JERONI DE LA MURTRA - OT Al ' SUPOSA UN CANVI QÜALITATIU EN L/A(TlYlTAT GENERAL DE LA Ca QUE HA DECOMPLEMENTAR-SE EN UNA INTEGRACIÓ EN EL TEIXIT SOCIAL: 8mB EL MÓN UNIVERSITARI A TRAVÉS DE LA PROFUND]TZACI' DELS ACORDS DE COL.LA80RAZI EN LA INVESTIGACIÓ / ^ O L [STUD[ QUE HA ESTABLERT .(DEPARTAMENT DE MICROBI OLOGIA, FÍSICA DE L \A/RE l LCOLOGIA DE LA UNIVERSITAT ' / c /n^ULT^T D ^NFORM^TlCA^ CENTRAL, CENTRE °` NTRE DE L^LCUL DE LA FACULTAT 8n' O < Dc^PARTAMENT DE QUÍMICA ANALÍTICA DE L / T^.^."., ^[CONSELL " —~' 'l CIENTÍFIQUES,, U ^PARTAMENT SUPERIORD ^N^ST/8^{^3UE^lFlQUB ` D/ ^N6lNYER}A SANITARIA DE L /^^S^OLA DE [^m wu ` lNS, 1NSTlTUT - ` l^c DE .CN]QUES ^NER5ETlQUES, ETC)\ S' T HA CREAT L'INSTITUT LN AQUEST SENTIT D / LSTUDlS VE-TROPOL{TANS COM A INSTRUMENT CANALITZAT l P0TENClAT D'AQUESTES TASQUES: ' - 'ü^o EL v^m MON INDUSTRIAL TREBALLANT CONJUNTAMENT EN ' LA lRPLANTXC/ DE MESURES CORRECTORES DE L/[MPACTE AMBIENTAL COM LES REALITZADES AMB ELS SECTORS CEMENTERS, �0^. AJUNTAMENT D E BARCELONA DE PRODUCC7 ' / D ELECTRlClTAT / EMPRESES ^LLADES DEL D'EXPER} N[}E5 PILOT CON LA DE L' AUTOBÚS ^ DE COMBUSTIBLE NO OONTAMlNANT, O LA [MPLANTAClv - LA REAL!TZACI AMB ' NO1S SISTEMES D'ELIMINACIÓ DE CERTS RESIDUS INDUSTRlAL3. ^N AQUEST CAMP VULL DESTACAR EL GENERAL ESPERIT DADAPTACIÓ QUE LA INDUSTRIA ESTA FENT PER A lNTEKl0R!TZÁR ELS COSTOS AMBIENTALS COM HO DEMOSTRA PER EXEMPLE ' ^^m PLA DE ""."EJAMEÑT. LA lMPLANTACl0 DEL .L^ LA INDUSTRIA HA DE SER TAMBÉ CONSCIENT QUE LA FABFlCAC(DE SISTEMES DE PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT 'S UN DELS SECTORS MÉS ADIENTS PER A INVERTIR EN ELS PROPERS AÑ » 3. PENSEM EN QUE LA INTEGRACIÓ A LA C.E.E. SUPOSAR` TA qBÉ UNA ADAPTACIÓ A LA LEGISLACIÓ COMUNITARIA DEL MEDI AMB}ENT. ' LA }MN0VACIO INNOVACIÓ TECNOLÓGICA / L'ENGINYERIA EN AQUEST ^A CAHP 'S UN DELS PRODUCTES QUE LA NOSTRA ÁREA POT REALlTZA COM H0 HA DEHOSTRAT LA REALITZACIÓ DE LA XARXA AUTOMATICA DE CONTROL AMBIENTAL DE LA ^. PLANTA DE /0NT[ADA. DE LA ,LANTA [MR l L'AMPLlACl' - m^ ^ AME ", EL3 ^0L.LEGl3 .PROFESSIONALS " OFES3l0NAL5 LA REAL|TZA[lO HA �AJnzNoAYIENT0o BARCELONA ` TÉCNICA I LA FORMACIÓ PERMANENT DELS T CNlCS ' - TANT AMB LA CIUTADANIA É3 UN CANVI DELS COMPORTAMENTS D'ACTlTUDS DE NETEJA l PRESERVACIÓ DELS NOSTRES BQSCO3, ' PLáTGES~ RIUS, PARCS l CARRER3, 3 N CADA DIA MES ACUSADES A PARTIR DE LA CONCRECIÓ DE LES DIVERSES ACTUACIONS DE L'ADMINISTRACIÓ DONANT ALTERNATIVES l PROPORCIONANT M{TJANS ALS ClUTADANS. [ CANT - LOLLSEROLA L0STES - AGRICULTURA - JAMlNS [ PARCS AIGUA JURE �AmNTÁNIrNTmoBÁRCmux PRESIDENCIA U. Oil COM A FACTOR CATALlTZADOR. C MB com A GARANTIA ADMINISTRATIVA DEL'ASPIRACIÓ ClUTADANA DE MILLORA AMBIENTAL. - PlU |LOORE6AT � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3900 Title A name given to the resource Lliçó Magistral al Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Institut d'Estudis Metropolitans Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Enginyers, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Medi ambient Urbanisme Acció política Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-12-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2715/Llistat_Agermanaments_i_convenis.pdf 1879df6b9aa972f71610a21d06da3c20 PDF Text Text Agermanaments i convenis de col·laboració Nombre de convenis 164 Any 1972 - 2007 Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 30-03-1984 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Barcelona i Colònia Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Norbert Burger-Alcalde Colònia 01-12-1984 Conveni de col·laboració Assessorament i cooperació en materia de circulació Manuel Pons-Cónsol Major del Comú Andorra Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona 23-03-1997 Conveni de col·laboració Procés verbal de Col.laboració entre La Wilaya d'Alger i Barcelona Cherif Rahmani-Ministre en Missió Extraordinaire Pasqual Maragall-Alcalde · Buenos Aires 22-04-1985 Conveni de col·laboració Accions de intercanvi en temes urbans Pasqual Maragall-Alcalde Julio Cesar SaguierIntendente Municipal · Buenos Aires 24-09-1986 Conveni de col·laboració Conveni entre Corporació Metropolitana de Barcelona i Àrea Metropolitana de Buenos Aires Agustí MarinaVicepresident CMB Juan Antonio Portesi-Mtro Govern Provincia Buenos Aires · Buenos Aires 23-06-1987 Conveni de col·laboració Instrument de Ratificació Conveni Col.laboració entre CMB i AMBA Alejandro ArmendárizGovernador Buenos Aires Pasqual Maragall-Pte.CMB · Buenos Aires 17-01-1990 Conveni de col·laboració Addenda al conveini de cooperació de 22-4-1985 Carlos Grosso-Intendente Municipal Buenos Aires Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Córdoba 22-04-2005 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Córdoba i Barcelona (PECba) Guillermo MarianacciSecretari de Govern Córdoba Xavier Casas-Primer Tinent d'Alcalde Barcelona · Córdoba 26-07-2006 Conveni de col·laboració Adenda al conveni de cooperació de 22-4-2005. Reemplaçament de la clausula 1ª incorporant els punts 6,7i 8 Xavier Casas-Primer Tinent d'Alcalde Barcelna Luis Alfredo JuezIntendent Municipal Córdoba · La Plata 11-03-1987 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions entre La Plata i Barcelona Enrique BarésRepresentant Municipalitat La Plata Jordi Borja-Tinent Alcalde Barcelona · La Plata 27-04-1992 Conveni de col·laboració Conveni Cooperació Tècnica entre La Plata i Barcelona. Julio Cesar Alak-Intendent Municipal La Plata Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona ALEMANYA · Colònia ANDORRA · Andorra la Vella ALGÈRIA · Alger ARGENTINA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 1 de 14 �Ciutat Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Partido de General Pue 11-06-1992 Conveni de col·laboració Protocol Col.laboració, intercanvi experiències urbano-deportives Jocs Olimpics 1992, Jocs Panamericans 1995 Mario Roberto RussakIntendent P.G. Pueyrredon Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Rosario 31-07-1999 Conveni de col·laboració Declaració conjunta Hermes Juan BinnerIntendent Rosario Joan Clos-Alcalde Barcelona · Anvers 13-06-1997 Conveni de col·laboració Declaració d'amistat entre Barcelolna i Anvers Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Leona Detiège-Alcadessa Anvers · Ostende 16-06-2006 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions. Col.laboració en matèria de planificació urbanística Joan Clos-Alcalde Barcelona Jean VandecasteeleAlcalde Ostende 07-06-1990 Conveni de col·laboració Potenciació relacions económiques i culturals Ronald Mac Lean AlbaroaAlcalde La Paz Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Data BÈLGICA BOLÍVIA · La Paz BÒSNIA I HERCEGOVINA · Sarajevo 10-11-1994 Conveni de col·laboració Acord Col.laboració i Amistat. Pal-liar efectes de la guerra (antiga Iugoslavia) Tarik Kupusovic-Alcalde Sarajevo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Sarajevo 10-11-1994 Conveni de col·laboració Addenda al protocol de 10-11-1994. Entrega del telèfon satèl.lit Tarik Kupusovic-Alcalde Sarajevo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Sarajevo 21-09-1996 Conveni de col·laboració Acord Col.laboracio.Rehabilitació barrio Mojmilo-Villa Olímpica Sarajevo'84 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Sabira HadzovicPta.Cantón Sarajevo · Sarajevo 31-01-1998 Conveni de col·laboració Declaració. ( Ratifiquen els acords anteriors) Midhat Haracic-President Cantó Sarajevo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Sarajevo 04-11-2000 Agermanament Protocol d'Agermanament. Potencià relacions económiques i culturals. Joan Clos-Alcalde Barcelona Mirsad Kebo-President Cantó Sarajevo · Campinas 31-03-2000 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Tècnica entre Campinas i Barcelona Francisco Amaral-Prefeito Municipal Campinas Joan Clos-Alcalde Barcelona · Porto Alegre 23-03-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Raul Pont-Prefeito Porto Alegre · Porto Alegre 29-01-2002 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Barcelona i Porto Alegre. Tarso Genro-Alcalde Porto Alegre Joan Clos-Alcalde Barcelona · Rio de Janeiro 29-09-1972 Agermanament Carta-Declaració de proyecte de agermanament Jose Mª de PorciolesAlcalde Barcelona R.B. Dents-Cónsol General Brasil BRASIL dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 2 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Rio de Janeiro 15-05-1993 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Rio de Janeiro i Barcelona Cesar Maia-Prefeito Rio de Janeiro Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Salvador de Bahia 09-06-2006 Conveni de col·laboració Protocol d'Intencions entre L'Institut Mpal Paisatge Urbà i el PMS Joao Herinque de Barradas-Prefecte del Salvador Jordi Portabella-Pte IMPU · Salvador de Bahía 15-07-2004 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions Antonio José Imbassahy da Silva-Prefeito Salvador de Bahia Joan Clos-Alcalde Barcelona · Santos 05-10-1989 Conveni de col·laboració Promoure activitats d'intercanvi en sector d'interès mutus Telma de Souza-Alcalde Ciudad de Santos Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Sao Paulo 15-05-1985 Agermanament Promoure activitats d'intercanvi d'interès mutus Pasqual Maragall-Alcalde Mario Covas-Alcalde · Bogotá 26-09-2003 Conveni de col·laboració Anexe al Protocol d'amistat i cooperació del 22-3-1999 Joan Clos-Alcalde Barcelona Antanas Mockus-Alcalde Mayor Bogotá · Bogotá 18-07-2005 Conveni de col·laboració Protocol d'amistat i cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Luis Eduardo GarzónAlcalde Mayor Bogotá · Cartagena de Indias 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'amistat i cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Guillermo Paniza-Alcalde Cartagena de Indias · Medellín 02-10-1992 Conveni de col·laboració Declaració d'Intencions Carolina Homar-Regidora Serveis Socials Barcelona Alvaro Jimenez-Secretario Serveis Socials Medellín · Santa Fé de Bogotá 22-03-1999 Conveni de col·laboració Construcció Archivo Districtal Joan Clos-Alcalde Barcelona Enrique Peñalosa-Alcalde Mayor Santa Fé de Bogotá · Kyonggi 23-11-2000 Conveni de col·laboració Acord d'Amistat i Col.laboració entre Barcelona i Kyinggi Joan Clos-Alcalde Barcelona Lim-Chang YuelGovernador Pronvicial Kyonggi · Pusan 25-10-1983 Agermanament Carta-Declaració d'Agermanament Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Alcalde de Pusan 26-04-1991 Conveni de col·laboració Protocol. Restauració del carrer Barcelona a l'Havana Wifredo Espinosa-Comité Executiu L'Havana Jordi Borja-Regidor Relacions Internacionals Barcelona COLÒMBIA COREA DEL SUD CUBA · La Habana dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 3 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · La Habana 25-10-1993 Agermanament Acord d'Agermanament. Intensificar les relacions enrtre els dos Governs Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Pedro Chávez-Pte Assamblea Poder Popular L'Havana · La Habana 05-12-1994 Agermanament Acord d'Agermanament entre el Dtre de Nou Barris i el ¨Dtro de El Cerro Juan José Ferreiro-Regidor Dtro Nou Barris Noelio Portal-Representant Aj. L'Havana · La Habana 10-05-1997 Agermanament Protocol d'Agermanament entre el Dtre.Sants-Monjuic i el Municipi de Marianao de l'Havana Pere Alcober-Regidor Dtre. Sants-Monjuic Arturo R. BasPte.Assamble Poder Popular Municipi Marianao · La Habana 02-10-1997 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dtre de Sarrìa-Sant Gervasi i el Municipi Plaza de la Revolución Jaume Ciurana-Regidor Dtre.Sarrià-Sant Gervasi Jorge Pollo-Cònsol República de Cuba · La Habana 22-05-1998 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboracio entre Cuba i Barcelona. Cesió de peçes i vehicles usats amb destinació Cuba Carmen San Miguel. Regidora Mobilitat i Seguritat Barcelona Gastón Gorrita-Assamblea Poder Popular L'Havana · La Habana 22-09-1998 Conveni de col·laboració Protocol per recuperar l'herència arquitectónica catalana a l'Havana Teresa Sandoval-Pta.IMPU Barceloana Eusebio Leal-Historiador de la ciutat de l'Havana · La Habana 14-09-1999 Conveni de col·laboració Protocol per donació de pintures per la Restauració del Palau Convencions de l'Havana Jordi Portabella-Pte. IMPU Barcelona Joan Marull-Consell Delegat grup AZKO NOBEL · La Habana 20-09-1999 Agermanament Protocol d'agermanament entre el Dtre.Horta-Guinardó i el Municipi de Boyeros Manuel de Jesus Paniagua- Immaculada MoraledaPte Assamblea Boyeros Regidora Dtre Horta Guinardó · La Habana 16-11-1999 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dtre. Les Corts i Assamble Poder Popular Municipi de Playa Jordi Hereu-Regidor Dtre. Les Corts Manuel Hermida-Cónsol República de Cuba · La Habana 14-11-2000 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dte Sant Martí i Municipi d'Havana de L'Est Francesc Narvaez-Regidor Dte. Sant Martí Carlos A. Roche-Pte Assmblea Habana del Este · La Habana 19-01-2002 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dtre Nou Barris i el Municipi de El Cerro Manuel Pérez -Regidor Dtre. Nou Barris Gaspar MoraguesSecretari Assamblea El Cerro Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Sto Domingo de Guzmán i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Rafael Suberví-Alcalde Sto Domingo Guzmán Conveni de col·laboració Carta d'Intencions Omar Abdel AkherGovernador del Caire Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona REPÚBLICA DOMINICANA · Santo Domingo de Guz 05-07-1996 EGIPTE · El Caire dijous, 17 / maig / 2007 23-06-1992 Pàg. 4 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 14-09-2006 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Barcelona i Dubayy Jordi Hereu-Alcalde Barcelona Hussein Lootah-Dtor General Dubayy · Guayaquil 23-06-2005 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i cooperació entre Guayaquil i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Jaime Nebot-Alcalde Guayaquil · Quito 14-10-2002 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Quito i Barcelona. Paco Moncayo-Alcalde Quito Joan Clos-Alcalde Barcelona · Quito 18-10-2005 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperacio entre Quito i Barcelona.Renovació conveni de 14-22002 Paco Moncayo-Alcalde Quito Joan Clos-Alcalde Barcelona · San Francisco de Quito 28-03-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica Rodrigo Paz-Alcalde San Francisco de Quito Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona EMIRATS ÀRABS UNITS · Dubayy EQUADOR ESPANYA · 24-05-1990 Conveni de col·laboració Addenda al conveni entre Barcelona i la Societat Estatal del Cinquè Centenari Jordi Borja-Regidor Barcelona Angel Serrano-Conseller Delegat Societat 5è Centenari · 24-05-1990 Conveni de col·laboració Conveni de col.laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Societat Estatal Quinto Centenario Pasqual Maragall- Acalde de Barcelona Luis Yañez-Barnuevo- Pte Sociedad Quinto Centenario · Agencia Española de C 30-10-1990 Conveni de col·laboració Conveni-Marc de Col.laboració entre AECI i Barcelona Fernando M.ValenzuelaPte. AECI Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Agencia Española de C 03-11-1995 Conveni de col·laboració Pla Operatiu entre l'Agència Espanyola de Cooperació Intenacional i Barcelona per a territoris ocupats durant 1995 Ana Mª Ruiz-Tagle Pasqual Maragall-Alcalde Morales-Agència Espanyola Barcelona · Agencia Española de C 22-09-1997 Conveni de col·laboració Pla Operatiu per a 1997 Conveni Marc de Col.laboració entre l'AECI i Barcelona Fernando Villalonga-Pte AECI Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Madrid 08-09-1988 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre el MOPU, Ajuntament Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana Angel Menendez-Dtor Gral Instituto Territorio i Urbanisme Jordi Borja-Tinent Alcalde Barcelona i Lluís TejedorVicepresident Mancomunitat Municipis · Madrid 18-10-1997 Conveni de col·laboració Acord entre Madrid i Barcelona per la fusió de candidatures per la Xarxa nº4. Programa URB-AL Jose Mª Alvarez del Manzano-Alcalde Madrid Joan Clos-Alcalde Barcelona dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 5 de 14 �Ciutat · Montevideo Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 18-09-2003 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboració entre Mercociutats i el CIDEU Javier Sanchez-Secretari Gral CIDEU Enrique Riera-Secretari Executiu Mercociudades ESTATS UNITS D'AMÈRICA · Boston 23-11-1983 Agermanament Carta -Declaració d'Agermanament entre Barcelona i Boston Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Kevin H.White-Alcalde Boston · Boston 15-10-1998 Conveni de col·laboració Memorandum d'Intencions en temes econòmics entre Barcelona i Boston Maravillas Rojo-Regidora Barcelona Robert J. Wolfang- Per la Ciiutat de Boston · Chicago 20-11-2006 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions entre Barcelona i Chicago. Jordi Hereu-Alcalde Barcelona Richard M. Daley-Alcalde Chicago · Seattle 06-12-2003 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Seattle i Barcelona Gregory J.Nickels-Alcalde Seattle Joan Clos-Alcalde Barcelona · Albertville 05-12-1988 Conveni de col·laboració Declaració de Cooperació entre Barcelona i Albertville Henry Dujol-Alcalde Albertville Pascual Maragall-Alcalde Barcelona · Lió 06-12-2004 Conveni de col·laboració Acord de Cooperació Econòmica Barcelona-Lió-Torí. Joan Clos-Alcalde Barcelona Gerad Collomb-Alcalde Lió · Lió i Marsella 09-07-1998 Conveni de col·laboració Acord de Concertació Internacional entre Barcelona, Gènova, Lió i Marsella Joan Clos-Alcalde Barcelona Marie-Hélene FinasConseillère Mpal Lió i Jean Claude Gaudin-Alcale Marsella · Montpeller 24-02-1986 Agermanament Acord Complementari de la carta d'agermanament entre Barcelona i Montpellier de 23-11-1963 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona George Freche-Alcalde Montpellier · Perpinyà 21-01-1994 Conveni de col·laboració Addenda al Conveni-Marc del 21-11994 Pasqual Maragall-Alcalde de Barcelona Joan-Pau Alduy-Alcalde de Perpinyà · Perpinyà 21-01-1994 Conveni de col·laboració Conveni-Marc de Cooperació Intermunicipal Pasqual Maragall-Alcalde de Barcelona Joan-Pau Alduy-Alcalde de Perpinyà 16-02-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Dimitris L. AvramopoulosAlcalde Atenes Joan Clos-Alcalde Barcelona 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Oscar José Rafael BergerAlcalde Guatemala FRANÇA GRÈCIA · Atenes GUATEMALA · Guatemala dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 6 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · San Pedro de Sula 12-02-1993 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica Hector G.Guillen-Alcalde San Pedro de Sula Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · San Pedro de Sula 16-03-1994 Conveni de col·laboració Acord de Ratificació del Conveni de Cooperació Tècnica de 12-2-1993 Luis García y BustamanteAlcalde de San Pedro Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · San Pedro de Sula 31-01-1996 Conveni de col·laboració Protocol de Col.laboració "Barcelona Solidaria" Tona MascareñasAjuntament Barcelona Hector Mauricio ReinaZona Metropol.Valle del Sula · San Pedro de Sula 10-07-1998 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Roberto Larios SilvaAlcalde San Pedro de Sula · Tegucigalpa 13-11-1998 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Vilma de CastellanosAlcaldessa Dtro Central Tegucigalpa 01-02-2007 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Budapest i Barcelona Gàbor Demszky-Alcade Budapest Jordi Hereu-Alcalde Barcelona 14-01-2000 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació enre Esfahan i Barcelona Mohamad Ali JavadiAlcalde Esfahan Joan Clos-Alcalde Barcelona 28-05-1998 Agermanament Conveni d'Agermanament entre Dublín i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Jhon Stafford-Alcalde Dublín 24-09-1998 Conveni de col·laboració Acord d'Amistat i Col.laboració entre Barcelona, Gaza i Tel aviv-Yafo Joan Clos-Alcalde Barcelona Roni Milo-Alcalde Tel avivYafo · Gènova 09-07-1998 Conveni de col·laboració Acord de concertació Internacional entre las ciutats de Barcelona, Gènova, Lió i Marsella Joan Clos-Alcalde Barcelona Carlo Repetti-Alcalde Gènova · Gènova 17-02-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Atenes, Barcelona i Gènova Joan Clos-Alcalde Barcelona Giuseppe Pericu-Alcalde Gènova · Nàpols i Regió Campan 22-05-2002 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Nàpols, Barcelona i la Regió Campania Joan Clos-Alcalde Barcelona Rosa Iervolino-Alcaldessa Nàpols i Antonio BassolinoPte. Regió Campania HONDURES HONGRIA · Budapest IRAN · Isfahan IRLANDA · Dublín ISRAEL · Tel aviv-Yafo ITÀLIA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 7 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 06-12-2004 Conveni de col·laboració Acord de Cooperació Econòmica entre Barcelona-Lió-Torí Joan Clos-Alcalde Barcelona Sergio ChamparinoAlcalde Torí · Azuchi 21-11-1989 Conveni de col·laboració Acord com Ciutats Promotores d'Intercanvi cultural Internacional Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Alcalde de Azuchi · Iokoama 25-04-1990 Conveni de col·laboració Comunicat Conjunt Barcelona-Iokoama sobre l'exposició Barcelona Creation 1990 Pasqual Maragall-Alcalde Hidenobu TakahideAlcalde Iokohoma · Kobe 15-07-1991 Agermanament Carta d'Intencions de Agermanament entre Kobe i Barcelona Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Kobe 06-04-1993 Agermanament Acord d'Agermanament entre Kobe i Barcelona Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Kobe 03-04-2003 Agermanament Declaració amb motiu Xè aniversari Agermanamet entre Kobe i Barcelona Tatsuo Yada-Alcalde Kobe Joan Clos-Alcalde Barcelona 25-11-1991 Conveni de col·laboració Acord Intencions Cooperació Tècnica entre Barcelona, El Mina i L'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics Abul Kader AlamedineAlcalde El Mina Jordi Borja-Delegat per L'Ajuntament Barcelona i Manuel Hernandez-Pte Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics · Agadir 05-10-1993 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboració entre La Mancomunitat de Municipis Area Metropolitana de Barcelona i la Ciutat d'Agadir Mohamed El QuatiqAlcalde Agadir Pasqual Maragall-Pte. Mancomunitat Municipis · Agadir 29-07-1994 Conveni de col·laboració Missió d'Assessorament BarcelonaAgadir Joan Parpal-Àrea Metropolitana de Municipis · Casablanca 05-10-2004 Conveni de col·laboració Protocol de Cooperació entre Barcelona y Casablanca Joan Clos-Alcalde Barcelona Mohamed Sajid-Alcalde Casablanca · Tànger 25-11-1991 Conveni de col·laboració Acord d'Intencions de Cooperació Tècnica entre Barcelona, Tànger i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics Dehman Derham-Alcalde Tànger Jordi Borja-Delegat Ajuntament Barcelona i Manuel Hernández-Pte Entitat Metropolitana Serveis Hidràulics · Torí JAPÓ LÍBAN · El Mina MARROC dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 8 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 13-12-2006 Conveni de col·laboració Conveni entre Ajuntament Barcelona, Comuna Tetuan i Agencia Urbana Tetuan per la rehabilitació placetas medina de Tetuan Jordi Hereu - Alcalde Barcelona Rachid Talbi El-Alami Pte Comuna Tetuan i Salim Znibar Dtor Agencia Urbana Tetuan · Ciutat de Mèxic 07-09-1995 Conveni de col·laboració Conveni Marc de Col.laboració entre Promoció Ciutat Vella S.A i El Fideicomiso del Centre Históric de la Ciutat de Mèxic Francesc Compta-Gerent Promoció CiutatVella S.A. Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso · Ciutat de Mèxic 14-09-1995 Conveni de col·laboració Protocol de Col.laboració entre Agència Paisatge Urbà i Fideicomiso Centre Históric Ciutat de Mèxic en materies de Protecció paisatge urbà Ferran Ferrer Viana-Dtor Agència Paisatge Urbà Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso · Chihuahua 19-09-1994 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Barcelona y Chihuahua Patricio Martínez-Alcalde Chihuahua Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Distrito Federal de Mèx 08-12-1989 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Districte Federal Mèxic i Barcelona Manuel Camacho-Cap Departament Dtre Federal Mèxic Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Distrito Federal de Mèx 08-12-1992 Conveni de col·laboració Acord de ratificació Conveni de Cooperació Tècnica entre Districte Federal de Mèxic i Barcelona Manuel Camacho-Cap Departament Dtre. Federal Mèxic Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Estados Unidos Mexica 28-06-1986 Conveni de col·laboració Memorandum de Cooperació entre la Secretaria de desenvolupament urbà i ecològica dels Estats Units Mexicans i Barcelona Manuel Camacho-Secretari Desenvolupament Urbà Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Guadalajara 13-05-1998 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Entre Barcelona i Guadalajara Joan Clos-Alcalde Barcelona Francisco Javier RamírezAlcalde Guadalajara · León 14-07-1990 Conveni de col·laboració Acord Intercanvi Tècnic Econòmic i Cultural entre Leon (Mèxic i Barcelona) Carlos Medina-Pte Mpal León Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · MÈXIC DF 23-03-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'amistat entre Barcelona i Mèxic Joan Clos - Alcalde de Barcelona Cuauhtemoc Cardenas Governador Ciutat de Mèxic · Monterrey 27-06-1977 Agermanament Proclama de "Ciutat Germana" Cesar Santos-Cabildo de Monterrey · Monterrey 14-02-1990 Agermanament Acord Complementari al conveni d'agermanament entre Monterrey i Barcelona Sócrates Rizzo-Pte. Municipal Monterrey · Tetuan MÈXIC dijous, 17 / maig / 2007 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Pàg. 9 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Monterrey 16-02-1990 Agermanament Acord per un programa de Col.laboració entre TUBSA.i Monterrey en el marc de l'agermanament del 142-1990 Sócrates Rizzo-Pte Mpal Monterrey Jordi Borja-Pte. TUBSA · Monterrey 05-10-1992 Agermanament Protocol de Ratificació al Conveni d'agermanament de 26-4-1977 i 14-21990 Albert Batlle-Regidor Ajunta. Barcelona Benjamín ClariondPte.Mupal Monterrey · Monterrey 05-10-1993 Agermanament Protocol de Ratificació al conveni d'Agermanament del 26-4-1977, 14-21990 i 5-10-1992 Lluís Armet-Primer Tinent Alcalde Barcelona Benjamín ClariondPte.Mpal Monterrey · Monterrey 15-10-2001 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i Cooperació entre Monterrey i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Felipe de Jesús Cantú-Pte Mpal Monterrey · Puebla de Zaragoza 21-09-2005 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i Cooperació entre Puebla de Zaragoza i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Enrique Doger-Pte Mpal Puebla de Zaragoza · Puebla de Zaragoza 03-07-2006 Conveni de col·laboració Conveni d'Assitencia Tècnica entre Puebla de Zaragoza i Associació Mundial de Grands Metropolis Enrique Doger-Pte Mpal Puebla de Zaragoza Joan Clos-Pte Metropolis · Tijuana 13-07-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Tijuana i Barcelona Carlos Montejo-Pte Mpal de Tijuana Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Veracruz 06-06-2002 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Barcelona i Veracruz Joan Clos-Alcalde Barcelona José Ramón Gutierrez-Pte Mpal Veracruz 07-06-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Barcelona i León Luis Felipe P. CalderaAlcalde León Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Deir El-Balah 09-03-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Samir Mohamed Al-AzaizaAlcalde Deir El-Balah · Gaza 24-09-1998 Conveni de col·laboració Acord d'Amistat i Col.laboració Joan Clos-Alcalde Barcelona Aown Shawa-Alcalde Gaza · Gaza 05-12-2001 Conveni de col·laboració Acord entre Barcelona i Gaza. Construcció en Gaza de "Barcelona Peace Park" Joan Clos-Alcalde Barcelona Nassi Khayet-Alcalde Gaza · Jericó 09-03-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Hassan Saleh-Alcalde Jericó NICARAGUA · León PALESTINA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 10 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 13-12-1991 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Asunción i Barcelona Carlos Filizzola-Intendente Asunción Albert Batlle-Regidor Barcelona · Lima 22-05-1986 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Científica i Tècnica entre Lima i Barcelona Alfonso Barrantes-Alcalde Lima Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Lima 22-03-1999 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions de Cooperació Tècnica entre Lima i Barcelona Alberto Andrade-Alcalde Lima Joan Clos-Alcalde Barcelona · Trujillo 04-02-1991 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions de Cooperació Tècnica entre Trujillo i Barcelona Eduardo L. Cuba-Rpte Trujillo Jordi Borja-Tinent d'Alcalde Barcelona · Trujillo 22-02-1991 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Trujillo i Barcelona José Murgia-Alcalde Trujillo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona 27-09-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica i Cultural entre Gdansk i Barcelona Jacek Starosciak-Alcalde Gdansk Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Leningrad 24-10-1985 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i Col.laboració entre Barcelona i Leningrado Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona V.Hodyrev-Comité Executiu Soviet Leningrado · San Petesburgo 25-04-1994 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboració entre Benestar Social i Salut Pùblica de Barcelona; L'IMAS el GASI i L'Hospital Municipal Maria Magdalena de San Petesburgo Eulàlia Vintró-Ajuntament Barcelona, Xavier CasasRegidor Barcelona, Josep Fité-IMAS, Francesc RilloGASI Yuri Gorbachev-Dtor Hospital Sta Magdalena San Petesburgo · San Petesburgo 29-03-2002 Conveni de col·laboració Protocol entre San Petesburgo i Barcelona Vladimir Yakovlev Governador de San Petesburgo Joan Clos - Alcalde de Barcelona · San Salvador 19-05-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistad i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Mario Valiente-Alcalde San Salvador · San Salvador 09-06-1998 Conveni de col·laboració Ratificació Protocol d'Amistat i Cooperacio signat el 19-5-1995 Joan Clos-AlcaldeBarcelona Hector Ricardo SilvaAlcalde San Salvador · San Salvador 09-02-2007 Conveni de col·laboració Renovació llaços d'amistat i vincles de cooperació suscrits el 19 -5-1995 i ratificat el 9-6-1998 entre San Salvador i Barcelona Ramón Nicolau, Regidor de Participació Ajuntament BCN Violeta Menjivar, Alcaldesa Municipalidad El Salvador PARAGUAI · Asunción PERÚ POLÒNIA · Gdansk RÚSSIA EL SALVADOR dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 11 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 05-01-1997 Agermanament Conveni d'Amistat i Agermanament Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Recep Tayyip-Alcalde Istanbul · Montevideo 17-04-1985 Agermanament Acta Conveni d'Agermanament Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Aquiles R. LanzaIntendent Montevideo · Montevideo 14-05-1986 Conveni de col·laboració Acord complementari de la carta d'agermanament entre Montevideo i Barcelona d'abril 1985 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Jorge Luis ElizaldeIntendent Montevideo · Montevideo 15-07-1991 Agermanament Acord Complementari al Conveni d'agermanament entre Montevideo i Barcelona Tabaré Vazquez-Intendent Montevideo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Montevideo 28-03-1995 Agermanament Protocol Ratificació acord complementari al conveni d'agermanament entre Montevideo i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Mariano Arana-Intendent Montevideo · Montevideo 31-10-1995 Conveni de col·laboració Creació Comissió Mixta MontevideoBarcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Mariano Arana SanchezIntendent Montevideo · Montevideo 22-05-1997 Agermanament Acord Complementari al conveni d'agermanament entre Montevideo i Barcelona Maiano Arana-Intendent Montevideo Eulalia Vintró-Segona Tinent Alcalde Barcelona · Montevideo 22-03-1999 Agermanament Ratificar el Conveni d'Agermanament entre Montevideo i Barcelona Mariano Arana-Intendent Montevideo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Montevideo 30-01-2002 Conveni de col·laboració Acord de Cooperació en materia d'arxius municipals entre Barcelona i Montevideo Mariano Arana-Intendent Montevideo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Montevideo 21-11-2003 Conveni de col·laboració Memoràndum d'enteniment entre Montevideo i Barcelona amb motiu de la celebració del Campament de la Pau en el marc del Fórum Universal de las Cultures Barcelona 2004 Mariano Arana-Intendent Montevideo Joan Clos-Alcalde Barcelona 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Bolivar i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Manuel Rocca-Pte Càmara Mpal Bolivar-Barcelona 11-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Ariel Ulloa-Alcalde Concepción TURQUIA · Istanbul URUGUAI VENEÇUELA · Bolivar XILE · Concepción dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 12 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Santiago de Chile 10-10-1990 Conveni de col·laboració Conveni de cooperació tècnica entre Santiago de Chile i Barcelona Jaime Ravinet-Alcalde Santiago de Chile Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Santiago de Chile 26-04-1991 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Barcelona i el Ministeri de Bens Nacionals de Chile Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Luis Alvarado ConstelaMinistre de Bens Nacionals · Santiago de Chile 25-01-1992 Conveni de col·laboració Protocol de Col.laboració entre Fundació Salvador Allende i Barcelona (Creació Museu Salvador Allende) Isabel Allende-Dtra Gral.Fundació Salvador Allende Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Santiago de Chile 12-11-1992 Conveni de col·laboració Acord de Ratificació del Conveni de Cooperació Tècnica entre Santiago de Chile i Barcelona Jaime Ravinat-Alcalde Santiago de Chile Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Santiago de Chile 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol de Ratificació del Conveni de Cooperació Tècnica entre Santiago de Chile i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Jaime Ravinat-Alcalde Santiago de Chile · Valparaiso 28-03-1990 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions de Cooperació entre Valparaiso i Barcelona Tona.M. Mascareñas-Dtra Cooperació Amërica Latina Ajuntament Barcelona Raúl García-Dtor Extensión Cultural Valparaiso · Valparaiso 19-12-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Hernan Pinto MirandaAlcalde Valparaiso Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Valparaiso 28-12-2001 Agermanament Protocol d'Agermanamet entre Valparaiso i Barcelona Xavier Casas-Primer Tinent Alcalde Barcelona Hernán Pinto-Alcalde Valparaiso · Valparaiso 27-07-2005 Conveni de col·laboració Protocol. (Campanyes de Millora del Paisatge Urbà) Jordi Portabella-Pte IMPU Barcelona Aldo Cornejo-Alcalde Valparaiso · Viña del Mar 19-06-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Maravillas Rojo-Tercera Tinent d'Alcalde Barcelona Rodrigo González-Alcalde Viña del Mar · Guangzhou 29-10-2003 Conveni de col·laboració Conveni d'Intercanvi i cooperació entre Guangzhoi i Barcelona Zhang Guangning-Alcalde Guangzhou Joan Clos-Alcalde Barcelona · Ningbo 27-10-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Ningbo i Barcelona Zhang Welwen-Alcalde Ningbo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Ningbo 15-06-1999 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions entre el Port de Ningbo i el Port de Barcelona Chen Qi Hong-Autoritat Portuaria Ningbo Joaquim Tosas-Pte Port Autònom Barcelona · Shanghai 14-04-1989 Conveni de col·laboració Memorandum d'Acord entre Barcelona i Shangahi Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Zhu Rongji-Alcalde Shangahi XINA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 13 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Shanghai 31-10-2001 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Barcelona i Shangahi Zhou Muyao-Alcalde Shangahi Joan Clos-Alcalde Barcelona · Shanghai 24-07-2006 Conveni de col·laboració Memoràndum sobre intercanvis i cooperació entre Xangai i Barcelona Feng Guoqin-Tinent d'Alcalde Xangai Jordi Portabella-Tinent d'Alcalde Barcelona dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 14 de 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Llistat d'agermanaments i convenis de col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona 1972-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-17 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutats Description An account of the resource Relacions establertes amb ciutats de tot el món. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2717/Governs_Generalitat_de_Pasqual_Maragall.pdf aa7f919657cafe386b6c18d74fa3392d PDF Text Text Governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall com a president 2003 Antoni Siurana i Zaragoza Carles Solà i Ferrando Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Caterina Mieras i Barceló Salvador Milà i Solsona Josep-Lluís Carod-Rovira Joan Carretero i Grau Antoni Castells i Oliveres Pere Esteve i Abad Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Josep Maria Rañé i Blasco Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Presidència Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Educació Treball i Indústria Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Consellera Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Conseller Primer Treball i Indústria Educació Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Consellera Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Conseller en Cap Treball i Indústria Educació Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques 2004 (Març) Antoni Siurana i Zaragoza Carles Solà i Ferrando Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Caterina Mieras i Barceló Salvador Milà i Solsona Joan Carretero i Grau Antoni Castells i Oliveres Pere Esteve i Abad Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Josep Maria Rañé i Blasco Marta Cid i Pañella 2004 (Novembre) Antoni Siurana i Zaragoza Carles Solà i Ferrando Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Caterina Mieras i Barceló Salvador Milà i Solsona Joan Carretero i Grau Antoni Castells i Oliveres Josep Huguet i Biosca Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Josep Maria Rañé i Blasco Marta Cid i Pañella 2006 (25 abril) Jordi William Carnes i Ayats Manuel Balcells i Díaz Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras 1 �Ferran Mascarell i Canalda Francesc Baltasar i Albesa Xavier Vendrell i Segura Antoni Castells i Oliveres Josep Huguet i Biosca Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Jordi Valls i Riera Marta Cid i Pañella Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Consellera Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Conseller en Cap Treball i Indústria Educació Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Agricultura, Ramaderia i Pesca Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Salut Benestar i Família Treball i Indústria Educació i Universitats 2006 (16 maig) Jordi William Carnes i Ayats Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Ferran Mascarell i Canalda Francesc Baltasar i Albesa Xavier Sabaté i Ibarz Antoni Castells i Oliveres Marina Geli i Fàbrega Carme Figueras i Siñol Jordi Valls i Riera Joan Manuel del Pozo i Àlvarez 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Llistat dels membres dels governs de la Generalitat amb Pasqual Maragall de president Creator An entity primarily responsible for making the resource Arxiu Digital Pasqual Maragall Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Consellers Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Llistat amb els noms i composició dels membres dels governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall de president. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2716/Governs_municipals_amb_Pasqual_Maragall_com_a_alcalde.pdf 1c902ec599b1b009a884ff1037536eab PDF Text Text Governs municipals amb Pasqual Maragall com a alcalde (1982-1997) Font: Institut Municipal d’Estadística (http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/telec/loc/locgob/index.htm) Any 1982 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JOSEP MIQUEL ABAD I SILVESTRE Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lm. Sr. JORDI VALLVERDÚ I GIMENO Il.lm. Sr. FELIP SOLÉ I SABARÍS Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Il.lm. Sr. RAFAEL PRADAS I CAMPS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. JOSEP MARIA SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JACINT HUMET I PALET Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUILLEM SANCHEZ I JULIACHS Càrrec Alcalde Tinent Alc. Tinent Alc. Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Àmbit / Àrea Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. 2n. Tin. Alc. 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Àmbit / Àrea Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. 2n. Tin. Alc. 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Empreses i Serveis Personals Àrea: Descentralització i Participació Àrea: Sanitat Àrea: Ensenyament Àrea: Adjunta Ensenyament Àrea: Cultura Àrea: Serveis Socials Àrea: Serveis Municipals Àrea: Joventut i Esports Àrea: Circulació Àrea: Relacions Ciutadanes Àrea: Finances Any 1983 - Eleccions 8 de maig Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Interior Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Finances i Serveis Generals Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut. Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int. Àrea: Cultura i Ensenyament Àrea: Serveis i Empreses Municipals Àrea: Sanitat Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àrea: Transports i Circulació Any 1984 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Finances i Serveis Generals Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut. Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int. Àrea: Cultura i Ensenyament Àrea: Adjunta Ensenyament Àrea: Serveis i Empreses Municipals Àrea: Sanitat Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àrea: Transports i Circulació Any 1985 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. 2n. Tin. Alc. 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Àmbit / Àrea Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. 2n. Tin. Alc. Àmbit / Àrea Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Finances i Serveis Generals Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut. Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int. Àrea: Cultura Àrea: Ensenyament Àrea: Serveis i Empreses Municipals Àrea: Sanitat Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àrea: Transports i Circulació Any 1986 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Finances i Serveis Generals 1 �Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut. Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int. Àrea: Cultura Àrea: Ensenyament Àrea: Serveis i Empreses Municipals Àrea: Sanitat Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àrea: Transports i Circulació Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidora 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Relacions Institucionals Àrea: Adjunt Relacions Institucionals Àrea: Presidència Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92 Àrea: Relacions Territorials Àrea: Transports Públics Àrea: Promoció Ciutadana Àrea: Publicacions Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut. Àmbit: Salut Pública Àmbit: Educació Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidora 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Relacions Institucionals Àrea: Adjunt Relacions Institucionals Àrea: Presidència Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92 Àrea: Relacions Territorials Àrea: Transports Públics Àrea: Promoció Ciutadana Àrea: Publicacions Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut. Àmbit: Salut Pública Àmbit: Educació Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidora 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidora Regidor Regidor Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Relacions Institucionals Àrea: Adjunt Relacions Institucionals Àrea: Presidència Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92 Àrea: Relacions Territorials Àrea: Transports Públics Àrea: Publicacions Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Afers Socials i Joventut Àrea: Esports Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge Any 1987 - Eleccions 10 de juny Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Any 1988 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Any 1989 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA 2 �Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Regidor Regidor Regidora Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut. Àmbit: Salut Pública Àmbit: Educació Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor Regidora Regidora Regidora Regidor 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Relacions Institucionals Àrea: Adjunt Relacions Institucionals Àrea: Presidència Àrea: Relacions Territorials Àrea: Transports Públics Àrea: Publicacions Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Àrea: Adjunt Cultura Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Afers Socials i Joventut Àrea: Esports Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut. Àmbit: Salut Pública Àmbit: Educació Càrrec Alcalde Regidor 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif. Àrea: Política Sòl i Habitatge Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àrea: Programació i Pressupostos Àmbit: Benestar Social Àrea: Salut Pública Àrea: Promoció Social Àrea: Afers Socials Àrea: Esports i Jocs Olímpics Àmbit: Via Pública Àrea: Estat del carrer Àmbit: Educació i Cultura Àrea: Cultura Àrea: Institut Municipal d'Història Àrea: Difusió i Relacions Culturals Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Càrrec Alcalde Regidor 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif. Àrea: Política Sòl i Habitatge Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àrea: Programació i Pressupostos Àmbit: Benestar Social Àrea: Salut Pública Àrea: Promoció Social Àrea: Afers Socials Àrea: Esports i Jocs Olímpics Àmbit: Via Pública Àrea: Estat del carrer Àmbit: Educació i Cultura Àrea: Cultura Any 1990 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Any 1991 - Eleccions 26 de maig Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Any 1992 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA 3 �Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Regidor Regidor Regidor Regidora Àrea: Institut Municipal d'Història Àrea: Difusió i Relacions Culturals Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Càrrec Alcalde Regidor 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient Àrea: Urbanisme Àrea: Política Sòl i Habitatge Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Salut Pública Àrea: Promoció Social Àrea: Afers Socials Àrea: Esports i Turisme Àmbit: Via Pública Àrea: Estat del carrer Àmbit: Educació i Cultura Àrea: Cultura Àrea: Institut Municipal d'Història Àrea: Difusió i Relacions Culturals Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis Càrrec Alcalde Regidor 1r.Tin. Alc. Regidor Regidor 2n.Tin. Alc. Regidor Regidor 3a.Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Presidència, adjunt a Alcaldia Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient Àrea: Urbanisme Àrea: Política de Sòl i Habitatge Àmbit: Organització i Economia Àrea: Desenvolupament Eco. i Soc. Àrea: Cooperació Empresarial Àmbit: Benestar Social Àrea: Salut Pública Àrea: Promoció Social Àrea: Afers Socials Àrea: Esports i Turisme Àmbit: Via Pública Àrea: Estat del carrer Àmbit: Educació i Cultura Àrea: Cultura Àrea: I.M.Història, Ed. i Publicacions Àrea: Difusió i Relacions Culturals Àmbit: Descentral.i Rel. Ciutadanes Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis Càrrec Alcalde 1r.Tin. Alc. 2a.Tin. Alc. 3a.Tin. Alc. 4a.Tin. Alc. Regidor Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor President Comissió / Regidor Ponent Any 1993 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Any 1994 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. LLUÍS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONI LUCCHETTI I FARRÉ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. XAVIER MUÑOZ I PUJOL Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Il.lm. Sr. JOSEP MARIA VEGARA I CARRIÓ Any 1995 - Eleccions 28 de maig Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ Comissió: Hisenda i Infraestructures Comissió: Benestar Social i Educació Comissió: Ocupació i Promoció Eco. Comissió: Comerç i Consum Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà Comissió: Presidència i Política Cultural Comissió: Mobilitat i Seguretat Comissió: Ciutat Amiga i Joventut Comissió: Política de Sòl i Habitatge Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans Ponència: Participació Cívica Ponència: Relacions Ciut. i Esports Ponència: Salut Pública Ponència: Habitatge 4 �Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Ponència: Cultura Ponència: Funció Pública i Qualitat Ponència: Joventut i Dona Ponència: Mobilitat Ponència: Ciutat Sostenible Ponència: Drets Civils Ponència: Educació i Turisme Càrrec Alcalde 1r.Tin. Alc. 2a.Tin. Alc. 3a.Tin. Alc. 4a.Tin. Alc. Regidor Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor President Comissió / Regidor Ponent Any 1996 i 1997 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Comissió: Hisenda i Infraestructures Comissió: Benestar Social i Educació Comissió: Ocupació i Promoció Econ. Comissió: Comerç i Consum Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà Comissió: Presidència i Política Cultural Comissió: Mobilitat i Seguretat Comissió: Ciutat Amiga i Joventut Comissió: Política de Sòl i Habitatge Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans Ponència: Participació Cívica Ponència: Relacions Ciut. i Esports Ponència: Salut Pública Ponència: Habitatge Ponència: Cultura Ponència: Funció Pública i Qualitat Ponència: Joventut i Dona Ponència: Mobilitat Ponència: Ciutat Sostenible Ponència: Drets Civils Ponència: Educació i Turisme 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Llistat dels membres dels governs municipals de Barcelona amb Pasqual Maragall d'alcalde Creator An entity primarily responsible for making the resource Arxiu Digital Pasqual Maragall Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Govern Ciutat Barcelona Description An account of the resource Llistat de tots els regidors de cada govern municipal encapçalat per Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1432/19950210d_00669.pdf 7eea811680dae12405541bbd9e7d10b0 PDF Text Text Transcripció de les paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte de lliurament de la Copa Olímpica a la ciutat de Barcelona. Divendres, 10 de febrer de 1995. 18:00h. Saló de Cent. Vice-president, President del CIO, autáritats esportives, espanyoles i catalanes, President del Comité Olímpi Espanyol, estimat Conseller Delegat del COOB, Srs. Tinents d'Alcaldes Regidors, estimats mies, Qui és Barcelona ? Qui és aquesta ciutat que avui, a través del seu modest Alcalde, rep aquesta Copa, aquesta distinció que ens fa més feliços que cap de les copes que haguéssim tingut mai, putser més grans i virolades, però cap d'elles tan sintèticament expressant un dels moments de joia mes grans d'aquesta ciutat. És, en primer lloc, la seva gent. És, en primer lloc, els seus voluntaris. És, en primer lloc, els seus esportistes, els seu clubs, que van fer possible que Barcelona fos la capital de l'esport espanyol molt temps enrera, i que comencés a demanar el que era seu, el elle era just per ella i que no va obtenir en altres ocasions, injustament, corn a Pany 36, però que finalment, molt anys després, va tenir la joia que li fqs atorgat. El premi i el repte de ser la millor ciutat olímpica. Però és també una ciutat d'empresaris i de treballadors que es van bolear per fer això possible, que van finançar la candidatura, que van estar al costat de cadascun dels moments difícils que vam travessar per poder dir "tenim la ciutat preparada" i després per conduir uns dies de joia, d'èxit i d'emoció, en els quals va destacar, evidentment, la tensó pròpia de Porganítzació, com aquí sla dit, pero també d'una forma desbordada la il.lusió d'anar veient dia a dia corn s'anava complint el somni d'una ciutat i d'un país. És aquesta ciutat la que avui s'adreça a Catalunya i a tota Espanya, a través deis seus representants aquí. i s'adreça al mln a través d'un seu representant com és el President del Comité Olímpic Mundial, un barceloní, Joan Antoni Samaranch per dir-li "gràcies, perquè ens heu fet feliços a tots". �Catalunya que es va bolear. Catalunya, que en les jornades de la torxa olímpica, corrent pels camins i les carreeres d'aquest país, no va saber pràcticament contenir la seva emoció, qule va fer que pràcticament setze ciutats catalanes fossin també la seu deis JOcs, des de La Seu d'Urgen fins a Castelldefels, Reus i Sant Sadurní, va vibrar en cadascun deis seus punts va constituir, de fet, l'autèntica seu deis JocS. I Espanya, com tots recordareu, quan tot aixó encara era un somni, només un projecte, a Valladolid, amb motiu del Campionat Mundial de Gimnástica Rítmica, a invitació deis seu Alcalde, Tomás Rodríguez Bolaños, va posarse de peu tota la ciutat i ens va fer veure qille al darrera hi havia tot un país vibrant. Segurament, no havia succeït eá aquest segle ni en els segles anteriors que Espanya sencera se sentís representada per Catalunya i concretament per la ciutat de Barcelona. Aquesta va ser una línia d'actuació que v4m mantenir com el més preuat tresor, abans i durant l'organització dels Joçs. Aquesta és la línia que Josep Miguel Abad i el seu equip de directors, Pere Fontana, Carme San Miguel, Miguel Botella, Josep M. Vilà, i els directors esportius, Manuel Fonseca i Pere Miró, que són avui aquí també, van saber desenvolupar durant els Jocs i abans deis Jocs. I aquesta és la línia que d(Isprés deis Jocs, Barcelona ha de continuar seguint. Barcelona está avui agraïda a forganització i a la persona que l'han fet feliç, que l'han entès, que van saber veure que aquesta Ciutat volia els Jocs com a pretext també per transformar-se ella matebo. Aquesta organització és el Comité Internacional Olímpic, i el seu President, Joan Antoni Samaranch, I Barcelona avui faria molt malament si ni° tingués en compte els deutes encara pendents. Els tenim. Tenim dos deutes importants. Un és amb totes les altres ciutats olímpiques que ens van ensenyar a ser olímpics. Vam aprendre de Los Ángeles, de Seúl, i vam patir perquè vam pensar que era impossible que nosaltres tornéssim a fer una cosa com aquella tan important com aquella. I tanmateix, va ser a Corea op vam aprendre els secrets dels comités i de l'organització. A Los Ángeles també, on hi vam anar com a candidats, a vendre la nostra candidatura. �Avui vull destacar una ciutat olímpica, perquè el dia 26 de juliol, en aquesta mateixa sala, 100 alcaldes de tot el món esj van replegar per celebrar l'inici dels Jocs, des de l'Alcalde de París fins a l'Alcalde de Pekín, des de l'Alcalde de Berlín fins als italians, de tot ;arreu vinguts, i entre ells en va destacar un, molt modest, que es va aixec4r per demanar ajut, que es deia xxxxx Jacovich, que era l'Alcalde de Sarajevo. I vosaltres recordareu que jo el dia 25 vaig demanar, i el President del COI també, que els Jocs fossin una treva, i aquesta treva no s'ha complert. El COI és de les institucions, i ho he pogut comprovar directament, que té un respecte a Sarajevo. Així com a ' Sarajevo molta gent estan desesperançats i decebuts de moltes organitzacions internacionals que els ajuden perquè no els donen allò que voldrien del tot, tenen un record pel COI (ells van ser ciutat olímpica), el COI se'n recorda d'ells i tenen un record per Barcelona. Barcelona hi ha anat¡quatre o cinc vegades i els ben asseguro que ells consideren Barcelona, en áquest moment, un mite. Nosaltres tenim un deute amb ells i avui nci podia acabar aquest acte sense dir que totes les ciutats olímpiques es mereicerien aquesta Copa, i Sarajevo, cordialment, mentalment, des de lluny, "Va per ells". En segon lloc, Barcelona té un deute amb ella mateixa. Barcelona va saber no només el que és un moment de glória sinó també uns anys de complicitat. Amb complicitat ciutadana es pot aconseguir pràcticament tot. Aquest és el secret de Barcelona. I Barcelo a no té el dret d'oblidar-ho. Té el dret, després P d'un somni com el que vam iure, de descansar un moment, de respirar i de prendre aire. Però no té el drèt de no continuar endavant i de no utilitzar aquesta complicitat per nous reptes. Nosaltres volem ser la Capital Cultural Eurdpea del 2001. Tenim l'ocasió de ser-ho. Demanem al Vice-president del diovern, aquí present, que ens recolzi per ser-ho, igual com va estar en el naixement del somni olímpic, demanem també al Sr. Joan Antoni Samaranch que amb la seva influència en vèncer en el món de la cultura i de l'esport ens pugui ajudar també en �aquesta (finia. Estem segurs que ho podrem tenir, i estem segurs que aquest altre objectiu és el que una altra vegada en$ ha d'unir per fer possible que la complicitat d'aquests anys passats ens va donar tant d'èxit sigui capaç de posar-se en joc per una Barcelona feliç, plena i rica l'any 2000 i 2001, al segle XXI. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4338 Title A name given to the resource Lliurament Copa Olímpica a la ciutat de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Relacions Internacionals Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-02-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1177/1988114d_00314.pdf 7d7c5b3482774ccc29390957a759d6dc PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL EN L'ACTE DE : LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT AL MOLT HONORABLE SENYOR COLL I ALENTORN SALE DE LA REINA REGENT, 16 DE NOVEMBRE DE 1988 �MOLT HONORABLE SENYOR MIQUEL COLL I ALENTORN. MOLT HONORABLE PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. HONORABLES SENYORS CONSELLERS. IL.LMS. SENYORS REGIDORS DE LA CIUTAT. DISTINGIDES AUTORITATS. SENYORES I SENYORS. PODER AFIRMAR D'ALG11 QUE HA ESTAT ENSEMS I AMB PLENITUD HISTORIADOR I POLITIC, DEU SER UN DELS MILLORS ELOGIS QUE ES PODEN FER A UNA PERSONA. PER E SI LA PERSONA ELOGIADA RESULTA QUE HA DEDICAT LA VIDA AL CONEIXEMENT I A L'ENSENYANÇA MILITANT DE LA HISTERIA DEL SEU PAIS, I HA VISCUT COM A POLITIC LES PAGINES MÉS INTENSES DE LA HISTERIA RECENT DE LA PATRIA ESTIMADA, ALESHORES ENS TROBEM DAVANT D'UNA PERSONALITAT EXCEPCIONAL. AQUEST ÉS EL CAS DE MIQUEL COLL I ALENTORN A QUI HE CONEGUT COM A HISTORIADOR I COM A POLITIC, I NO SABRIA DIR QUIN DELS DOS VESSANTS DE LA SEVA PERSONALITAT [l'HA FASCINAT MÉS. COM A HISTORIADOR HA SABUT PENETRAR AMB AGUDESA I MESTRATGE EXEMPLARS ELS FETS DE LA HISTERIA, SEMPRE SUBTILS I RESISTENTS A DEIXAR-SE DOMINAR. �COM POLITIC EL SEU NOM APAREIX VINCULAT, AME NOBLE FIDELITAT, A UN DELS PARTITS HISTCSRICS DEL PAÍS QUE MS HA FET PER SERVAR L'HONOR DEMOCRáTIC I CATALANISTA. EN ELS ANYS MÉS FOSCOS DEL NOSTRE PASSAT IMMEDIAT, QUAN TOT SEMELAVA ATURAR-SE I LES IL.LUSIONS DEFALLIEN, MIQUEL COLL I ALENTORN VA MOSTRAR-NOS EL CAMí DE L'EUROPEISME, AMB PRIMERENCA I SINCERA VOCACI6, BO I FENT UNA SíNTESI ENGRESCADORA DE CATALANISME, FEDERALISME I EUROPEISME QUE CONTINUA AVUI PLENAMENT VIGENT. DESPR1S, QUAN HAN TORNAT ELS TEMPS NORMALS, MIQUEL COLL I ALENTORN HA REBLAT UNA TRAJECTUIA VITAL, y& RICA I PLENA, ,.‹91 POTSE AME EL SERVEI AL PAíS QUE 'MES DIGNAMENT S'ADEIA AMB LA SEVA PERSONALITAT: LA PRESIDNCIA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. DES D'AQUESTA ALTA FUNCI6 NO HA OBLIDAT LA CIUTAT QUE ÉS ALHORA CAPITAL I SERVIDORA DEL PAíS. SOTA LA SEVA PRESID¿.:NCIA HONORABLE LA COL.LABOPACI6 ENTRE EL PARLAMENT DE CATALUNYA I LA CASA GRAN HA ESTAT UN EXEMPLE D'ENTESA INSTITUCIONAL, I FAIG VOTS PERQUe AIX2) SIGUI UNA CONSTANT PEL BÉ DEL PAíS I DE LA CIUTAT. UN PAíS MAI NO ÉS PETIT SI ELS SEUS HOMES SCSN GRANS. AQUESTA SENTNCIA DELS CLáSSI S TROBA EN MIQUEL COLL I ALENTORN LA SEVA MILLOR CONFIRMÀCI6. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4083 Title A name given to the resource Lliurament de la medalla d'or de la Ciutat al Sr. Coll i Alentorn Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de la Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Biografies Història Acció política Coll i Alentorn, Miquel, 1904-1990 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències