91 10 1525 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1424/19941207d_00661.pdf c14ed8b1b4924e42f690742a8c0afaf6 PDF Text Text Conferencia de l'Excm. Sr. Alcalde El giro local: la apuesta por los municipios (Còrdova, Saló de Plens de l'Ajuntament, 7 dedesembre de 1994) EL GIRO LOCAL: LA APUESTA POR LOS MUNICIPIOS QUIERO AGRADECER MUY SINCERAMENTE AL AYUNTAMIENTO DE CÓRDOBA Y A SU ALCALDE, HERMINIO TRIGO, LA INVITACIÓN A PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA SOBRE EL FUTURO DE LOS MUNICIPIOS. CON HERMINIO TRIGO COINCIDIMOS EN LA DEFENSA DE LOS MUNICIPIOS, NO SÓLO EN ESPAÑA SINO, COMO MIEMBROS QUE SOMOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, EN EUROPA -QUE ES, NO HAY QUE OLVIDARLO, LA NUEVA DIMENSIÓN DE NUESTRA VIDA ECONÓMICA, SOCIAL Y POLÍTICA-. ÉL, COMO YO Y MUCHOS OTROS REPRESENTANTES ESPAÑOLES EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES -QUE ES UN ORGANISMO QUE, AUNQUE SU NOMBRE NO LO DIGA CON PRECISIÓN, REÚNE A LOS ENTES REGIONALES PERO TAMBIÉN Á LOS LOCALES-, ESTAMOS EMPEÑADOS EN QUE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA SE HAGA DESDE ABAJO, DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS, ES DECIR, DESDE LOS MUNICIPIOS. �SABEMOS QUE TENEMOS SOBRE NOSOTROS LA MAYOR DE LAS RESPONSABILIDADES: CONSEGUIR QUE EUROPA NO SEA SÓLO UN MERCADO COMÚN, DONDE ES POSIBLE LA LIBRE CIRCULACIÓN DE i BIENES, DE CAPITALES Y DE PERSONAS, SINO QUE SEA DE VERDAD UN PROYECTO INTEGRADOR, QUE CONSTITUYA REALMENTE UNA UNIÓN POLÍTICA EUROPEA. PARA ELLO HAY QUE FORMAR CIUDADANOS EUROPEOS Y ES EN LAS -CIUDADES DONDE PODEMOS CONSEGUIR CREAR UNA AUTÉNTICA CIUDADANÍA EUROPEA 1 PORQUE ENTRE CIUDADES, POR ENCIMA DE LAS DIFERENCIAS IDIOMÁTICAS, HABLAMOS UN LENGUAJE COMÚN. LA CIUDAD HA SIDO SIEMPRE UN LUGAR PRIVILEGIADO PARA EL DIÁLOGO. LA CIUDAD ES INTERCAMBIO: DE IDEAS. DE CONCEPTOS, DE MERCANCÍAS. LA CIUDAD ES COMERCIO, LA CIUDAD ES CULTURA. LA CIUDAD ES TAMBIÉN CONVIVENCIA, COEXISTENCIA. DE ESTO SABE MUCHO CÓRDOBA. LA CÓRDOBA HISTÓRICA DONDE CONVIVÍAN LAS TRES CULTURAS MONOTEISTAS DEL MEDTTERRÁNEO, Y, TAMBIÉN, LA CÓRDOBA DE HOY, SABEDORA DE QUE SU FUTURO PASA POR ENLAZAR, POR HACER DE PUENTE ENTRE EL MUNDO ISLÁMICO DEL NORTE bE ÁFRICA Y LA EUROPA NÓRDICA. PARA ELLO, LA UNIÓN EUROPEA, DONDE LOS ESTADOS LLEVAN LEGÍTIMAMENTE- LA VOZ CANTANTE, DEBE ESCUCHAR TAMBIÉN A LAS REGIONES Y A LAS CIUDADES. DEBE SABER QUE LOS PROBLEMAS DE LOS CIUDADANOS EUROPEOS, QUE EN UN 80 % VIVIMOS AGRUPADOS EN CIUDADES, SON BÁSICAMENTE PROBLEMAS URBANOS, Y QUE ES EN LA CIUDAD DÓNDE SE ENCUENTRAN TANTO EL CONOCIMIENTO DEL PROBLEMA -GRACIAS 2 �A NUESTRA PROXIMIDAD AL TERRITORIO- COMO LA CREATIVIDAD NECESARIA PARA AFRONTARLO. AL RESPECTO, SUELO CITAR COMO PARADIGMA LA FRASE DE UNA MINISTRA BRITÁNICA DE TRABAJO, SHIRLEY WILLIAMS, QUE DECÍA QUE POR CADA LIBRA GASTADA A NIVEL MUNICIPAL EN LA CREACIÓN DE EMPLEO SE NECESITAN TRES LIBRAS A NIVEL GUBERNAMENTAL: ESA EFICACIA EN EL GASTO PROVIENE DE UN MAYOR Y MEJOR CONOCIMIENTO DEL TERRENO, PERO TAMBIÉN DE LA CONSTATACIÓN QUE HAY MUdHOS PROBLEMAS QUE SE RESUELVEN MEJOR A NIVEL HORIZONTAL (QUE ES EL DE LOS MUNICIPIOS) QUE A NIVEL VERTICAL (QUE ES LA ESTRUCTURA EN QUE SE PIENSAN LAS LEYES DE LOS PARLAMENTOS Y LA PROPIA ADMINISTRACIÓN CENTRAL). PERO AUNQUE EUROPA OCUPE HOY 'PARTE SUSTANCIAL DE LA ACTIVIDAD DEI, ALCALDE TRIGO Y DEL ALCALDE MARAGALL, EN UN ESFUERZO QUE NO SÉ SI SIEMPRE ES LO BASTANTE BIEN COMPRENDIDO POR NUESTROS CIUDADANOS -A QUIEN DEBEMOS CONVENCER A VECES DE LA IMPORTANCIA DE LAS COSAS QUE ESTÁN EN JUEGO EN BRUSELAS-, QUIERO HOY HABLARLES DE LOS MUNICIPIOS EN ESPAÑA, PORQUE EN LA ESPAÑA DEL FIN DE SIGLO, DESPUÉS DE QUINCE AÑOS DE DEMOCRACIA MUNICIPAL Y DE AUTOGOBIERNO REGIONAL, CREEMOS LLEGADA LA HORA DE LOS MUNICIPIOS. VOY A REFERIRME MUY ESPECIALMENTE A LA NECESIDAD DE IMPULSAR EN NUESTRO PAÍS EL GIRÓ LOCAL. UNA APUESTA DE FUTURO Y UN COMPROMISO CON LOS CIUDADANOS. 3 �LOS AYUNTAMIENTOS HAN JUGADO IN PAPEL MUY IMPORTANTE, FUNDAMENTAL, EN LA CONSOLIDACIÓN E IMPLANTACIÓN DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. HEMOS PARTICIPADO, EN LOS ÚLTIMOS 15 AÑOS, DE UNA FORMA ACTIVA, EN ,A CONSTRUCCIÓN DE UNA DEMOCRACIA AVANZADA. HEMOS COITRIBUÍDO DECISIVAMENTE A INSTAURAR EN NUESTRO PAÍS LOS: Y COSTUMBRES DEMOCRÁTICAS. LOS AYUNTAMIENTOS HAN SIDO UN ÁMBITO PRIVILEGIADO DE LA PARTICIPACIÓN CIUDADANA. LOS MUNICIPIOS TAMBIÉN HEMOS PRES TADO UNA COLABORACIÓN LEAL Y DESINTERESADA EN LA CONTRUCCIÓN DEL ESTADO DE LAS AUTONOMÍAS. EN LOS ÚLTIMOS AÑOS EL ESFUERZO DEL GOBIERNO 1 Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS SÉ HA ORIENTADO HACIA LA CONSOLIDACIÓN DEL SISTEMA AUTON'MICO. ÉSTE ERA, SIN DUDA, UNO DE LOS PRINCIPALES RETOS DE NUESTRO PAÍS. COMO CATALÁN, Y USTEDES COMO ANDALUCES, SABEMOS QUE EN ESPAÑA NO HAY UNA DEMOCRACIA P p SIBLE SIN ALGUNA FORMA DE AUTOGOBIERNO TERRITORIAL. PERO AHORA HA LLEGADO EL MOMENTO DE RECLAMAR MÁS ATENCIÓN HACIA LOS MUNICIPIOS. NOSOTROS TENEMOS UNA RICA EXPERIENCIA EN EL GOBIERNO MUNIIPAL, TANTO EN CATALUÑA COMO EN ANDALUCÍA, EN LAS GRANDES CIUDADES INDUSTRIALES, EN LAS PEQUEÑAS Y MEDIANAS, EN '.LOS PEQUEÑOS MUNICIPIOS RURALES. TODOS HEMOS COMPARTIDO UNA PROFUNDA Y RICA EXPERIENCIA DE DEMOCRATIZACIÓN DE LA VIDA LOCAL Y DE MEJORA DE LA VIDA COTIDIANA DE NUESTROS CONCIUDADANOS. 4 �DURANTE TODO ESTE PROCESO LAS CORPORACIONES LOCALES HAN QUEDADO RELEGADAS A UN SEGUNDO PLANO. HOY YA NO PODEMOS CERRAR LOS OJOS A UNA REALIDAD MUNICIPAL COMO LA NUESTRA. HAY QUE RECLAMAR UNA ATENCIÓN MAYOR DEL ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HACIA LOS MUNICIPIOS. EN TODO ESTE TIEMPO HEMOS AVANZADO POCO EN LA DESCENTRALITZACIÓN HACIA EL SECTOR LOCAL. A NIVEL COMPETENCIAL Y DE RECURSOSLOS AYUNTAMIENTOS NOS ENCONTRAMOS CASI EN LA MISMA SITUACIÓN EN LA QUE ESTÁBAMOS HACE DIEZ AÑOS. DURA NTE ESTE TIEMPO HEMOS HECHO UN ESFUERZO DE GESTIÓN DE PRIMERA MAGNITUD PERO LOS RECURSOS ESTÁN MAL DISTRIBUIDOS. ESTAMOS, EN ESTE MOMENTO, EN UNA DISTRIBUCIÓN DEL GASTO APROXIMADAMENTE DEL 15-25-60 Y ESO QUIERE DECIR QUE, DURANTE LA PASADA DÉCADA, LOS AYUNTAMIENTOS NO HAN AUMENTADO SU NIVEL DE RECURSOS. PERO LAS CIUDADES HAN MEJORADO Y MUCHO DURANTE ESTE TIEMPO. ESTA ES UNA REALIDAD INNEGABLE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE NO HAN MEJORADO TODO LO QUE TENÍAN QUE MEJORAR. LOS AYUNTAMIENTOS SE HAN SACRIFICAD, SU RITMO DE INCREMENTO DE RECURSOS SE HA ESTABILIZADO PORQUÉ HABÍA EN JUEGO ALGO MUY COMPLEJO, MUY DELICADO, MUYI FÁCIL DE ROMPER, QUE ERA ESA CONFIANZA GENERAL, ESE ESTADIO DE LAS AUTONOMÍAS QUE ANTES DECÍAMOS QUE HABÍA SIDO NUESTRO OBJETIVO PRIORITARIO EN LA DÉCADA DE LOS OCHENTA. ES EN ESTE HORIZONTE DE PROFUNDIZACIÓN DE LA DEMOCRACIA Y DE LA INTEGRACIÓN EN EUROPA QUE¡ DEBE IMPULSARSE EL GIRO 5 �LOCAL: LA APUESTA DEFINITIVA POR LOS MUNICIPIOS. ESTE NUEVO PROCESO DESCENTRALIZADOR DEBE SIGNIFICAR, ANTE TODO Y EN PRIMER LUGAR, MAYOR CONFIANZA PpLÍTICA, MAYOR CONFIANZA POLÍTICO-ADMINISTRATIVA DEL GOBIF iRNO Y DI LAS AUTONOMÍAS EN LOS AYUNTAMIENTOS. LA DEMOCRACIA ES UN PROCESO CONSTANTE DE APRENDIZAJE. Y QUE. HAY QUE TENER EL VALOR POLÍTICO DE PERMITIR QUE LAS DECISIONES SE TOMEN, CADA VEZ MÁS, EN EL NIVEL INFERIOR DEL EDII'ICIO INSTITUCIONAL. SI NOS EQUIVOCAMOS, YA NOS CORREGIREMOS, PERO NO PODEMOS SEGUIR ACEPTANDO ESTAR PERMANENTEMENTE TUTELADOS. EN SEGUNDO LUGAR, RECONOCIMIENTO DE LOS NIVELES COMPETENCIALES REALES Y DE LAS POTESTADES JURÍDICAS Y ADMINISTRATIVAS CORRESPONDIENTES PARA QUE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL PUEDA HACER VALER SUFICIENTEMENTE SU AUTORIDAD. EN ESTE MOMENTO NO TENEMOS CAPACIDAD PARA CORREGIR CONDUCTAS QUE EN EL FONDO HACEN A NUESTROS CIUDADANOS POCO CONFIADOS EN LF}. JUSTICIA E INCLUSO EN LA DEMOCRACIA PORQUÉ VEN CÓMO CONDUCTAS ANTISOCIALES, CONDUCTAS DE VANDALISMO Y DE CONDUCCIÓN TEMERARIA, NO TIENEN LA RESPUESTA ÁGIL Y 1PRONTA QUE DESDE EL AYUNTAMIENTO DEBERÍA PODER DÁRSELE. EN TERCER LUGAR, ADECUAR LA DOTACIÓN DE RECURSOS ECONÓMICOS. POR SUPUESTO. EL GOBIERNO Y LAS AUTONOMÍAS DEBEN RESOLVER LA FINANCIACIÓN MUNICIPAL CON MEDIDAS ESTRUCTURALES EFICIENTES. DEBE INCREMENTARSE EL PESO RELATIVO DEL GASTO DEL SECTOR PÚBLICO LOCAL Y, MUY ESPECIALMENTE, EL DE LOS GOBIERNOS MUNICIPALES. Y ES POR 6 �ESTE MOTIVO QUE ES NECESARIO MEJORAR SUBSTANCIALMENTE LAS TRANSFERENCIAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS. NUESTRO HORIZONTE A FINALES DE SIGLO ES EL DE UNA DISTRIBUCIÓN DEL GASTO PÚBLICO DI. 50-25-25. ES EL QUE TIENEN PAÍSES DE ESTRUCTURA FEDERAL Y FÍE SÓLIDO FUNCIONAMIENTO DEMOCRÁTICO. ES UNA DISTRIBUCIÓN JUSTA Y POSIBLE. Y NO TIENE PORQUE PARARSE AQUÍ: EL PR CESO AUTONÓMICO ES, EN ESPAÑA, UN PROCESO ABIERTO, Y NADA NOS IMPIDE PENSAR QUE A MEDIO PLAZO ESTA DISTRIBUCIÓN SEA1DE UN 40-30-30. HAY QUE EXAMINAR LA POSIBILIDAD QE QUE LOS AYUNTAMIENTOS PARTICIPEN EN LOS IMPUESTOS FUERThS Y ELÁSTICOS SIN ENTRAR EN COLISIÓN CON LOS QUE PUEDEN CORRESPONDER A LAS AUTONOMÍAS. EN DEFINITIVA, RECLAMAMOS SISTEMAS MÁS ÁGILES Y MÁS FLEXIBLES DE FIN NCIACIÓN. ESTA ES UNA NECESIDAD URGENTE, QUE NO PUEDE POSPONERSE. NOS HEMOS SACRIFICADO MUCHO, PERO NO PODEMOS NI DEBEMOS HACERLO INDEFINIDAMENTE. SE HACE NECESARIO, PUES, RECLAMAR UNA MAYOR DESCENTRALIZACIÓN DE LAS COMPETENCIAS DEL ESTADO Y DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS HÁCIA LOS AYUNTAMIENTOS. HAY QUE DOTAR DE MÁS PROTAGONISMO A LA ADMINISTRACIÓN LOCAL, AL CONJUNTO DE CIUDADES GRANDES Y MEDIANAS, CON EL FIN DE CONSTRUIR UN ESTADO MÁS DESCENTRALIZADO, MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO 'INTENSAMENTE EN ESTA DIRECCIÓN Y HA COLABORADO EN LA ELABORACIÓN DE UN PACTO 7 �LOCAL QUE DEBERÍAN SUBSCRIBIR ION UN FUTURO TODAS LAS FUERZAS POLÍTICAS Y QUE BENEFICIARÁ, SIN DUDA ALGUNA, AL CONJUNTO DE CIUDADES DE NUESTRO PAÍS. LA PROPUESTA DE PACTO LOCAL ESTÁ EN UNA FASE MUY AVANZADA. LOS SOCIALISTAS PRESENTAREMOS MUY PRONTO ESTE TEXTO AL RESTO DE FUERZAS POLÍTICAS. EL GOBIERNO YA HA EXPRESADO SU VOLUNTAD DE PROPICIAR EL CONSENSO, DE OBTENER LOS COMPROMISOS NECESARIOS Y DE IMPULSAR LAS MEDIDAS LEGISLATIVAS CORRESPONEÍIENTES. A PARTIR DE AQUI DEBERÁN SER LOS GOBIERNOS AUTÓNOMOS RESPECTIVOS LOS QUE IMPULSEN EL PROCESO NEGOCIADOR EN CADA UNO DE SUS RESPECTIVOS TERRITORIOS. EL PACTO LOCAL DEBE PONERSE EN MARCHA A PARTIR DEL ACUERDO ENTRE CORPORACIONES LOCALES, LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS Y EL GOBIERNO CENTRAD.. EL PACTO EXPRESARÁ LA DECISIÓN FIRME DE INCIDIR POSITIVAMENTE EN LA RESOLUCIÓN DE LOS PROBLEMAS COTIDIANOS Y DE HACERLO POSIBLE DESDE EL NIVEL DE ADMINISTRACIÓN MÁS EFICAZ Y MÁS PRÓXIMO A LOS CIUDADANOS. ES CON ESTA FINALIDAD QUE BARCELONA ESTÁ TRABAJANDO PARA GARANTIZAR UN GRADO MÁS ELEVADO DE COMPETENCIAS Y DE RECURSOS A LAS CIUDADES. ESTA S ES LA ÚNICA VIA POSIBLE PARA GARANTIZAR EN EL FUTURO LA CONSTRUCCIÓN I)E NUESTRO PAÍS Y DE EUROPA. 8 �QUIERO TERMINAR MI INTERVENCIÓN TAL COMO LA HE EMPEZADO, HABLÁNDOLES DE EUROPA. ESTAMOS EN UN MOMENTO i APASIONANTE QUE PUEDE CLASIFICA1SE DE CONSTITUYENTE EN DIVERSOS CAMPOS. LA EUROPA QUE HA NACIDO DEL TRATADO DE MAASTRICIIT ES LA EUROPA ENTENDIDA COMO PROYECTO COMPARTIDO POR LOS ESTADOS MIEMBROS PERO TAMBIÉN ES LA EUROPA DE LAS CIUDADES. EUROPA ES UN SISTEMA DE CIUDADES. 120 GRANDES CIUDADES EUROPEAS CONCENTRAN MÁS DE LA MITAD DE LA POBLACIÓN DEL 1 CONTINENTE. LA MAYORÍA DE ELLAS SON CIUDADES MEDIANAS, LAS QUE DAN AUTÉNTICAMENTE VIDA'` A EUROPA. POR ENCIMA DE SUS CAPACIDADES, POR ENCIMA DE SUS RECURSOS, TRABAJANDO JUNTAS Y AL LADO DE LAS GRANDES CIUDADES, SE ESTÁN CONFIGURANDO COMO LA VERDADERA BASE DE LA 1 CONSTRUCCIÓN EUROPEA. PODEMOS AFIRMAR CON TODA ROTUNDIDAD QUE LAS CIUDADES CONSTITUYEN EL AUTÉNTICO MOTOR DE EUROPA. SON LAS CONCENTRACIONES URBANAS LAS QI E IMPULSAN Y PILOTAN EL AVANCE DE SUS REGIONES Y EL CONJUNTO DE LA UNIÓN. Y, POR OTRO LADO, GRAN PARTE DE LAS POLÍTICAS PÚBLICAS Y DE LAS INTERVENCIONES FINANCIERAS DE LA UNIÓN EUROPEA AFECTAN LAS ÁREAS URBANAS. NO SE PUEDE ENTENDER EL PROCESO HACIA LA UNIÓN EUROPEA SIN EL TRABAJO PREPARATORIO QUE -TAN LLEVADO A CABO LAS ADMINISTRACIONES LOCALES. Y ES ¡JUSTAMENTE PORQUÉ LAS CIUDADES NO TIENEN NINGUNA DIFICULTAD A ENTENDER COMO 9 �NORMAL, COMO NECESARIO Y ENRIQUECEDOR EL DIÁLOGO ENTRE ELLAS. TENEMOS QUE APOSTAR FUERTE POR UNA POLÍTICA URBANA EUROPEA. LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA DEBE RECONOCER EL PAPEL FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES. ESTA ES LA POSICIÓN QUE DEFIENDE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA EN LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS. EN EL SENO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTAMOS ESTUDIANDO, EN ESTE SENTIDO, UNA DE LAS CUESTIONES FUNDAMENTALES DE CARA A LA REVISIÓN DEL TRATADO 1DE MAASTRICHT PARA LOS PODERES LOCALES Y REGIONALES OMO ES EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. ÉSTE ES UN PRINCIPIO, DE NOMBRE OSCURO PERO DE CONCEPTO CLARO: HAY QUE APROXIMAR EL ESTADO A LOS CIUDADANOS. Y ESO DEBE HACERSE A TRAVÉS DE UNA APLICACIÓN CONGRUENTE, CONSECUENTE HASTA EL FINAL, DEL PRINCIPIO DE LA SUBSIDIARIEDAD. LO QUE PUEDA HACERSE A NIVEL MUNICIPAL, NO DEBE HACERSE A NIVEL REGIONAL. Y LO QUE PUEDA HACERSE A NIVEKL REGIONAL NO DEBE HACERSE A NIVEL ESTATAL. COMO HE DICHO ANTES, EN EUROPA ESTAMOS EN UN MOMENTO CONSTITUYENTE Y DEBEMOS APROVECHARLO PARA CONSTRUIR LA EUROPA DE LOS CIUDADANOS. EN ESPAÑA, ESTO SIGNIFICA, SIN MÁS, QUE ES LA HORA DE LOS MUNICIPIOS: ESTA ES LA GRAN ASIGNATURA PENDIENTE DE LA DEMOCRACIA ESPAÑOLA. APROBÉMOSLA ENTRE TODOS, PORQUE ES MUCHO LO QUE ESTÁ EN JUEGO. MUCHAS GRACIAS. SED \TEXT\CORDOVA.DOC 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4330 Title A name given to the resource Conferència: “El giro local: la apuesta por los municipios” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Participació ciutadana. Molts problemes es resolen millor a nivell horitzontal. Tres punts: gir local com la aposta definitva pels municipis, reconeixement dels nivells de competències reals, potestats jurídiques i administratives, i adequar la dotació de recursos econòmics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Plens de l'Ajuntament de Còrdova, Andalucia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Política Administració local Relacions Internacionals Gestió pública Finançament Territoris Acció política Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1425/19941213d_00663.pdf 33f3114f207e6a9daa48cc3ab152664f PDF Text Text La ciutat en el futur de Catalunya, Espanya i Europa (Dinar-col . loqui al Cercle Eqüestre, 13 de desembre de1994) VULL AGRAIR AL PRESIDENT I ALS SOCIS DEL CERCLE QUE MTIAGIN BRINDAT AQUESTA OPORTUNITAT PER PARLAR-LOS DEI,, MOMENT DE LA CIUTAT I DEL SEU FUTUR EN EL CONTEXT CATALÀ, ESPANYOL I EUROPEU. I MTIAURAN DE PERMETRE QUE COMENCI LA MEVA INTERVENCIÓ AMB 1.1NA AFIRMACIÓ QUE FAJO DES D'UN ESTRICTE REALISME: BARCELONA ES TROBA EN UN MOMENT ESPERANÇAT, N'HI HA PROU AMB LLEGIR ELS TITULARS DELS DIARIS D'AVUI. ELS SIGNES DE REPRESA ECONÓMICA COMENCEN A SER, SON EVIDENTS , A ESPANYA L'ATUR PUJA, PER() HO FA A UN RITME MOLT MES LENT (SIS VEGADES MENYS QUE EL NOVEMBRE DE L'ANY PASSAT). MENTRE, A CATALUNYA -I, CONCRETAMENT, A LA PROVINCIA DE BARCELONA, PERQUÈ A LA RESTA ES MANTÉ ESTABLE-, L'ATUR BAIXA. AL MATEIX TEMPS, FELIPE GONZÁLEZ I JORDI PUJOL PACTEN UNA ESTABILITAT POLÍTICA, CONSCIENTS QUE CAL APROFITAR EL MOMENT DE BONANÇA ECONÒMICA. PUJOL SAP QUE NO S'EQUIVOCA DONANT ESTABILITAT AL PROJECTE DE PROGRÉS QUE, DES DE FA DOTZE ANYS, HA PORTAT ESPANYA A COTES ALTES DE BENESTAR I DE MODERNITZACIÓ ECONÒMICA BARCELONA NO ES TROBA EN AQUESTA SITUACIÓ PERQUÉ S'HI TROBA PERQUÈ EN AQUESTA CIUTAT Hl HAGUT UN PROJECTE, MI HAGUT UN DISSENY, HI HA HAGUT UNES OPCIONS CONSCIENTS. 1 HI HA HAGUT UA AMBICIÓ -UNA AMBICIÓ DAVANT DE LA QUAL ELS TEMORENCS, ELS PESSIMISTES DE TORN S'HAN HAGUT DE RENDIR. �AQUEST PROJECTE, AQUEST DISSENY, AQUESTA AMBICIÓ HA GIRAT ENTORN D'UN NOM: ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992. PER() ATENCIÓ: LA NOSTRA AMBICIÓ -I HO VAM DIR ABANS DE LA NOMINACIÓ- S'IlAURIA DITÍ A TERME IGUALMENT, AMB JOCS O SENSE, POTSER AMB UN ALTRE RITME, POTSER AMB UNES ALTRES CARACTERÍSTIQUES QUE SENSE AQUELL GRAN CATALITZADOR. PER() AMB LA MATEIXA IDEA DE CIUTAT I AMB LA MATEIXAiCOMPLICITAT CIUTADANA QUE VAM SABER CREAR. AQUEST IMPULS ENDAVANT, AQUEST PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA I DE PROJECCIÓ ECONÒMICA NO ESTAVEN DISSENYATS, PERO, PER AL 1992. ESTÀVEM, EN CONSTRUIR LA BARCELONA DL 1992, AIXECANT LA BARCELONA DEL SEGLE XXI. I ARA, DOS ANYS DESPRÉS DELS JOCS, QUAN COMENCEM A SUPERAR LA RECESSIÓ QUE HA AFECTAT TÓT EUROPA, ENS ADONEM DE LA VALIDESA, DE L'OPORTUNITAT DE LA NOSTRA APOSTA. HEM ESTAT MENYS DANYATS PER LA RECESSIÓ: A BARCELONA LES TAXES D'ATUR NO HAN REBOTAT ALS NIVELES, ALS ALTS NIVELES DE MITJAN DÉCADA DELS VUITANTA. 1 ARA S'ESTÀ CREAN]' OCUPACIÓ. MENTRE, LA CIUTAT HA COMENÇAT A CONÉIXER ELS BENEFICIS D'HAVER-SE POSAT AL MAPA: AQUEST ANY QUE SOM A PUNT DE TANCAR SE SUPERARÀ EL NIVELL, EL RÉCORD HISTÒRIC DE PASSATGERS QUE VAN PASSAR PEL PRAT EL 1992. ARA TENIM MÉS VISITANTS QUE L'ANY OLÍMPIC. ARA SOM MES CONEGUTS. I TENIM MES PRESTIGI. BARCELONA S'HA CONVERTIT EN UN PUNT DE REFERENCIA, EN ÇAMPS DIVERSOS: L'ARQUITECTURA I EL DISSENY, ÉS CLAR, PERO TAMBÉ EN ALTRES CAMPS: LA MEDICINA, LA INDUSTRIA DE PUNTA, ELS SER VEIS AVANÇATS A LES EMPRESES. UNS SECTORS QUE, CONJUNTAMENT AMB EL SECTOR PRIVAT, ;ESTEM PROMOCIONANT A NIVELE ESPANYOL I A NIVELL INTERNACIONAL. 2 �SOM TAMBÉ UN PUNT DE REFERENCIA EN COSES POTSER MENYS TANGIBLES, PERO IGUALMENT IMPORTANTS: L'ANY 1995 BARCELONA ESDEVINDRÀ LA CAPITAL DEL DIÀLEG A LA MEDITERRÁNIA. DEL DIÀLEG ENTRE CIUTATS -EL 8 1 9 DE MARÇ FAREM UNA CONFERENCIA DE CIUTATS MEDItERRÀNTES- PERO TAMBÉ DE DIÀLEG ENTRE ELS ESTATS -AL SEGON SEMESTRE DEL 1995, DURANT LA PRESIDENCIA ESPANYOLA DE LA UNIÓ EUROPEA, TINDRÀ LLOC AQUÍ UNA CONFERENCIA GOVERNAMENTAL QUE APLEGARÀ ELS 15 PAISOS DE LA UNIÓ I ELS SEUS SOCIS DE LA RIBERA SUD. BARCELONA AFRONTA, DONCS, AQUESTS ANYS DECISIUS DEL FINAL DEL SEGLE QUE SON, RECORDEM-HO, ELS ANYS EN QUÉ S'ACABARÀ DE DEFINIR LA CONVERGENCIA ECONÒMICA EUROPEA I QÜESTIONS TAN IMPORTANTS COM LA MONEDA ÚNICA EUROPEA- DES D'UNA POSICIÓ CONSOLIDADA 1, EL QUE ÉS MÉS IMPORTANT, AMB NOUS PROJECTES DE FUTUR, EN EL COL • LOQUI TINDREM TEMPS D'ENTRAR-HI AME UN CERT DETALL. PERO ÉS IMPORTANT RETENIR DUES IDEES: EN PRIMER LLOC, Hl HA UN DISSENY DE CIUTAT. UN DISSENY CONSENSUAT EN EL SEGON PLA ESTRATÈGIC DE LA CIUTAT I EN L'ESFORÇ CONJUNT, PÚBLIC-PRIVAT, DE PROMOCIÓ EXTERIOR DE LA CIUTAT. EL SEGON PLA ESTRATÉGIC APOSTA PER LA QUALITAT. LA QUALITAT DE VIDA I LA QUALITAT DELS SERVEIS HAN DE SER ELS TRETS DEFINIDORS DE LA BARCELONA DE L'ANY 2000. I EN SEGON LLOC, LA SEGONA IDEA A RET4NIR, ÉS QUE COMPTEM AME UNS ELEMENTS BÀSICS: EL PLA DEL DELTA DEL LLOBREGAT, QUE COMPORTARÁ UNA OPERACIÓ D'UN ABAST POTSER MENOR QUE EL DELS JOCS OLÍMPICS, PERO D'UN IMPACTE MÉS PERDURABLE EN EL TEMPS. LA CREACIó D'UNA ZONA D'ACTIVITATS LOGISTIQUES, AME UN PORT I UN AEROPORTI AMPLIATS I AME L'ARRIBADA DEL TGV, CONVERTIRÁ BARCELONA EN LA GRAN PORTA D'ENTRADA SUD A EUROPA. �LA CULMINACIÓ D'AQUEST PROJECTE, COM A PART INSEPARABLE, ÉS LA CONSOLIDACIO DE BARCELONA COM UNA DE LES CAPITALS CULTURALS EUROPEES. TOTS VOSTÉS SABEN QUE ASPIREM A SER DESIGNATS CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA L'ANY 2001. AQUESTA ÉS UNA QÜESTIÓ QUE ES DECIDIRÁ EN EL SEGON SEMESTRE DE L'ANY QUE VE. PERO EN TOT CAS, NOSALTRES TENIM LA MATEIXA ACTITUD QUE DAVANT DELS JOCS, QUAN, SENSE TENIR LA NOMINACIÓ A LA BUTXACA, VAM COMENÇAR A RECONSTRUIR. DE BELL NOU EL VELL ESTADI DE MONTJUIC. EN ELS ANYS IMMEDIATS, A VEGA ES EN ELS MESOS IMMEDIATS, UNA SERIE D'INFRASTRUCTURES CULTURALS -EL MACB, EL MNAC RENOVAT, EL LICEU RECONSTRUÏT-, OBRIRAN LES SEVES PORTES, AUGMENTANT L'ATRACCIÓ QUE BARCELONA EXERCEIX SOBRE EL SEU ENTORO, UN ENTORN CADA VEGADA MÉS AMPLI. UN ENTORN QUE JA NO ÉS L'ESTRICTAMENT METROPOLITÀ -ON TROBEM A FALTAR L'ORGANISME QUE SUBSTITUEIXI EFICAÇMENT LA, EN MALA HORA, DESAPAREGUDA CORPORACIÓ METROPOLITANA-, SINO QUE S'HA AMPLIAT A L'EUROREGIÓ ELS LIMITS DE LA QUAL DEFINEIXEN LES SIS CIUTATS DE LA XARXA C-6 (PALMA, VALENCIA, SARAGOSSA, TOULOUSE I MONTPELLER), AME BARCELONA COM A CENTRE. I QUE S'EIXAMPLA CADA VEGADA MÉS, ESPANYA ENDINS 1 EUROPA ENFORA. EL FUTUR DE BARCELONA, QUE ÉS UN FUTUR D'ESPERANÇA BASAT EN REALITATS TANGIBLES, PASSA, PERÒ, PER DONAR MÉS PODER A LES CIUTATS. LES CIUTATS VOLEM MES RECURSOS, PERQUÉ VOLEM MES COMPETÉNCIES, MÉS RESPONSABILITATS. LES CIUTATS SOM UNS BQNS EMPRESARIS. HEM DEMOSTRAT QUE EN SABEM. LA BARCELONA DEL 92 ÉS UN EXEMPLE DE RIGOR, DE FEINA BEN FETA. 1 ÉS TAMBÉ, I AIXÒ PUC DIR-HO BEN ALt, UN EXEMPLE DE TRANSPARENCIA I DE CLAREDAT EN LA GESTIÓ D'UNA XIFRA NO GENS MENYSTENIBLE DE DINERS. 4 �NO NECESSITEM, DONCS, TU I ELES. DURANT ELS ANYS DE LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPANYA DEMOCRÁTICA, DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES, HEM TINGUT MOLTA PACIENCIA. HEM VOLGUT CONTRIBUIR A UNA COSA QUE ERA BÁSICA PER A NOSALTRES COM A CATALANS I PER A LA CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRACIA A ESPANYA. 1 ESTEM ORGULLOSOS DE LA NOST1ZA CONTRIBUCIÓ A AQUEST ESFORÇ. PERO ARA ÉS L'HORA DELS MUNICIPIS. EN L'HORITZÓ D'UNA DISTRIBUCIÓ FEDERAL, O ALMENYS FEDERALITZANT, DE LA DESPESA PÚBLICA A ESPANYA, REIVINDIQUEM UNA DISTRIBUCIÓ DEL 50-25-25. QUE ÉS T.JNA DISTRIBUCIÓ QUE ELS PAÏSOS NÒRDICS, COM DINAMARCA, JA HAN DEIXAT ENRERA, 1 QUE SE SITUA ENTOR_N DEL 30 % A CADA NIVELE D'ADMINISTRACIÓ. I AIjSCÒ VÓL DIR QUE TANT L'ESTAT COM LES COMUNITATS AUTÒNOMES -LA GENERAII,ITAT EN EL NOSTRE CAS- HAN DE DONAR COMPETÈNCIES I RECURSOS A LES CIUTATS. I HO HAN DE FER PERQUÉ ÉS JUST, PERO TAMBÉ PER UN PRINCIPI D'OPORTUNITAT POLITICA: ACOSTANT EL PODER ALS CIUTADANS, ACOSTANT LA PRESA DE DECISIONS I LA PARTICIPACIÓ DEMOCRÁTICA AL NIVELE MÉS IMMEDIAT -QUE ÉS EL NIVELE MUNICIPALCONTR1BUIREM A ESMENAR EL DESPRESTIGI QUE A TOT EUROPA PATEIX LA CLASSE POLÍTICA. BARCELONA TÉ ELS PROJECTES, TÉ UN PASSAT RECENT QUE L'AVALA, I EN TÉ GANES. CAL QUE L1 DONEM LES EINES PER (IONTINUAR ENDAVANT, PER FER UN SALT MÉS CAP AL FUTUR QUE ÉS SEU. MOLTES GRÀCIES. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4331 Title A name given to the resource Dinar col.loqui. La ciutat en el futur de Catalunya, Espanya i Europa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Capital del diàleg a la Mediterrània. Ciutats mediterranies. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle Eqüestre, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Finançament Lideratge Infraestructures Territoris Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1426/19941214d_00662.pdf bcc8da83fbf0de64a65e7692ffa4f5ad PDF Text Text Data: 14.12.94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Visita a l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert". (c. Coronel Monasterio,1 / passeig de Sant Coloma). 10:00 hores. De cara a la visita de l'Alcalde a l'Institut de Bat¡xillerat "Doctor Puigvert", es fan avinents els aspectes següents: - La presencia a l'Institut "Doctor Puigvert" s'inscriu dins de les visites que l'Alcalde fa periòdicament als centres públics d'ensenyamentl secundan, i es la primera que tindrà lloc el curs 94-95. Les anteriors van ser a l'Institut "Fort Pius" (Eixample) i a l'Institut de la Maternitat (Les Corts), ambdues el passat mes de juny. - És previst que la visita inclogui, per aquest ordre: Breu recorregut per les instal.lacions del centre. - Entrevista a l'emissora de radio de l'Institut. - Intervenció de l'Alcalde davant deis alumnes (*). - Preguntes deis assistents. j (*). Prèviament a les paraules de l'Alcalde, es preveu que intervingui la directora de l'Institut, Maria Serrano. Hi seran presents el regidor de Joventut, Francesc Trillas, i Antoni Santiburcio com a regidor-president del Districte de Sant Andreu. A continuació del guió s'adjunta una propo$ta per a la intervenció de l'Alcalde. (**). S'adjunta també el dossier informatiu trames per l'Area d'Afers Socials i Joventut sobre l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert" ij la seva relació amb els programes i ajuts que ofereix l'Ajuntament. ,A1 CALDIA ! Re.sais9roi d'Err.vtln 21 DI r 1094 N - 7 9 `-( �De cara a la intervenció de l'Alcalde davant dels alumnes de l'Institut de Batxillerat "Doctor Puigvert", se suggereix tenir en compte els elements següents: 0. Salutació als estudiants i introducció sobre la visita: a). Interés de l'Alcalde a conèixer els estudiants de batxillerat i a explicar-los l'estat de la ciutat i les preocupacions de l'Ajuntament: Vosaltres sou uns barcelonins molt importants; la Barcelona del 2000 sou vosaltres. b). Interés especial a escoltar les opinions i respondre les preguntes deis estudiants: com veieu Barcelona, com la vpleu, qué hi faríeu. c). Referència al barri i districte on es troba l'institut, i a la seva situació i integració en el conjunt de la ciutat. En aquest cas es tracta de la zona del Districte de Sant Andreu llindant amb Santa Coloma de Gramenet. Es podria fer referència a: - Nus de la Trinitat i Ronda de Dalt: exemple de la gran transformació de Barcelona en els últims anys, que ha suposat l'organització de comunicacions i una operació d'ordenació urbana amb un gran parc a l'interior. - Actuacions de millora urbanística' al Districte de Sant Andreu: la més recent, la remodelació del carrer Gran de Sant Andreu. - Projectes de futur: l'operació Sant Andreu-Sagrera, amb un conjunt d'elements importantissims per a la projecció de la ciutat i d'aquesta área de Barcelona en concret: estació del tren d'alta velocitat, creació d'una extensa zona verda i construcció d'habitatges.1 �1. La situació de Barcelona Vinc a parlar-vos de Barcelona, que és la meva feina, del moment que viu la nostra ciutat i que vivim els barcelonins i fies barcelonines. Per parlar de Barcelona, cal, en p ri mer lloc, fer referència al context inte rn acional en què ens trobem. La situació internacional és cada vegada més impo rtan t, i ens condiciona a tots com a ciutadans del món i, sobretot, com a ciutadans europeus. A més, en el cas de Barcelona això és especialment significatiu, perquè la nostra ciutat s'ha guanyat a pols, gràcies a les millores dels últims anys, una posició rellevant: Barcelona té un lloc destacat al mapa, quan quinze anys enrera eren molt pocs els que ens coneixien. a) El context internacional La transformació de Barcelona s'ha produït coincidint amb un món que ha canviat profundament. S'han donat passos ferms en la Unió Europea, tot i que no hi falten algunes tensions. Estem en un mercat únic europeu i, des del punt de vista institucional i polític, ha nascut la unificació d'Europa. Aquesta Unió Europea és a punt d'ampliar-se amb tres nous països (Àustria, Suècia i Finlàndia), i els països del Sud hem de fer sentir la nostra veu. Les ciutats i les regions estem representades en un Comitè específic (impo rt ància que l'Alcalde de Barcelona, en representació de tots els municipis d'Europa, sigui el vice-president del Comitè de les Regions i presideixi el CMRE). En els últims anys, i encara avui, h an canviat i estan canviant moltes coses. Hi ha qui diu que al 1989 van passar tantes coses a tot el món -una de fonamental: va caure el mur de Berlín-, que aleshores Va començar el segle XXI. Els règims comunistes han desaparegut d'Europa, i h an donat lloc a una situació de més llibertat i de més inestabilitat alhora. H an aparegut noves incerteses, perquè ara el món no ens sembla t an segur, i Europa està vivint un seguit de conflictes nacionals cruents, ben a prop de nosaltres.i La guerra segueix a l'antiga Iugoslàvia, malgrat la intervenció de les NNUU i 1'OTAN, i són nombrosos els països que pateixen enfrontaments civils. �Hem de ser capaços de treballar plegats per la pau. En el cas de l'antiga Iugoslàvia, des de Barcelona estem col.laborant amb els ciutadans de Bòsnia, i especialment amb Sarajevo (convois d'ajut humanitari, subministrament de material sanitari i de transport, telèfon lliurat a l'alcalde de Sarajevo...). Vosaltres, que segur que esteu pendents de les notícies i que llegiu els diaris s'han de llegir diaris!-, sabeu que el món está molt canviat i molt trasbalsat alhora, i també podeu contribuir per tal que els problemes deis altres països siguin menys greus: els problemes deis altres són també els nostres. Aquests dies haureu pogut veure o viure les reclamacions que fan moltes persones i entitats perqué les Administracions destinin el 0'7% deis seus pressupostos a la cooperació internacional. Aquesta és una reivindicació que cal atendre, perquè és una fórmula encertada per donar resposta a les demandes d'altres pobles. Des de l'Ajuntament hi col.laborem, i per això tenim un programa que es diu "Barcelona Solidària", que aplega els esforços municipals per ajudar les organitzacions no governamentals i per col.laborar directament amb altres països. Vosaltres també podeu col.laborar, perquè moltes d'aquests organitzacions necessiten voluntaris que els ajudin. El voluntariat és imprescindible. Amb els Jocs Olímpics tots vam veure la seva importáncia, però és necessari que la societat segueixi comptant amb els voluntaris. Vull animar-vos a qué us interesseu per ser voluntaris i col.laboreu amb aquelles entitats que treballen per millorar les condicions d'altres països, o de les persones que a la nostra ciutat, a la nostra societat, demanen una atenció especial. La solidaritat no pot ser un concepte buit. I vosaltres podeu ajudar a omplir-lo de contingut El nostre futur és Europa, però ha de ser una Europa on s'expressin tots els seus pobles amb veu pròpia i on es configuri un marc de relació i de solidaritat entre els ciutadans; una Europa multiracial i multicultural, on les minories siguin respectades i protegides; una Europa conscient de les seves necessitats però també deis problemes d'altres indrets del món. 3 Precisament, aquesta mateixa setmana celebrarem una Conferència que té el nom de "Europa Jove" i que aplegará representants d'entitats juvenils i d'ajuntaments de tot el continent. S'hi parlará de tolerància i deis problemes deis joves, i les conclusions que en surtin ben segur que ens ajudaran a tots plegats. �b) El canvi de Barcelona. La ciutat to rn a a a fr ontar amb entusiasme nous reptes, està engrescada en consolidar les millores que hem aconseguit i segueix generant noves iniciatives. Barcelona ha demostrat la seva capacitat de treballar amb imaginació i fermesa, i ara està decidida a fer-se valer i a desenvolupar nous projectes que permetin millorar la qualitat de vida i el benestar de tots els seus ciutadans. Els anys 90 van començar amb una crisi econòmica molt forta. Aquesta crisi ens va afectar un any després dels Jocs Olímpics, en un moment que la ciutat havia fet l'esforç més important. L'organització dels Jocs Olímpics va ser la gr an excusa per dur a terme una transformació profunda de Barcelona en pocs anys, que resolgués molts dels problemes i mancances que arrossegava la ciutat. Alguns dels principals dèficits han estat superats, avui podem dir que Barcelona és una de les ciutats amb més perspectives de futur. La ciutat, per tant, ha fet front a la recessió perquè ha estat situada en una millor posició de partida i ha refermat 1a seva presència en el món. El 92 va justificar l'impuls que aquesta ciutat necessitava, que tots necessitàvem per encarar el canvi de segle. Hem aconseguit obrir Barcelona al mar (gairebé 5 Km de platges i nous passeigs marítims), connectar tots els racons de la ciutat i millorar el trànsit amb les rondes, tenir més instal.lacions esportives que cap altra ciutat, tenir més places, parcs, jardins i espais públics que ningú, i tenir àrees modernes de la ciutat on abans hi havia deixadesa i marginació. Aquesta transformació ha posat les bases perquè Barcelona superés la crisi. Una crisi que ara està arribant al final: tots els símptomes indiquen que la recuperació és un fet. En el cas de Barcelona, les últimes dades diuen que l'economia de la ciutat haurà crescut, quan acabi aquest any, prop d'un 2'5 per cent, per sobre del 2 per cent que creixerà l'economia espanyola. Aquest creixement tindrà lloc per segon any consecutiu, la qual cosa demostra que B ar celona ha ressistit millor la recessió. �Les previsions per al 1995 també indiquen que l'economia de Barcelona creixerà encara Inés (es calcula que ho farà també en un 2'5%). El fet que l'economia creixi vol dir que també baixarà l'atur. Aquest és el problema més greu de la crisi, i cal superar-lo. Barcelona, per la seva millor posició, ha tingut uns índexs d'atur más 'baixos que a la resta d'Espanya i més propers a la mitjana europea, però cal esmerçar más esforços en aquest sentit. c) La promoció de la ciutat, els preus i les loportunitats per als joves Aquests esforços s'han de concentrar en la promoció de la ciutat com a centre econòmic, industrial i de serveis, aprofitant les moltes possibilitats que tenim. Aquestes possibilitats estan a la ciutat, pe/6 també a la seva área metropolitana. Hem de comptar amb les noves infrastructures que hem creat, i tirar endavant els nous projectes. Entre aquests projectes es ,troben el Pla del Delta del Llobregat, la finalització de la reforma del Port i la seva ampliació, l'estació de la Sagrera, les noves millores urbanístiques, la consolidació de la indústria i de sectors com els serveis i les oficines, el comerç i la promoció de Barcelona en tots aquests àmbits. Es tracta de fer de Barcelona una ciutat més competitiva. Aquests conceptes econòmics poden semblar-vos una mica complicats i potser una mica llunyans, però d'ells depenen moltes coses, també el vostre futur com a ciutadans i com a persones que han de viure i treballar a la ciutat. Segurament, també pensareu que Barcelona és ara una ciutat massa cara i que costa trobar-hi oportunitats. En els darrers anys, la ciutat -i el país- s'han encarit. S'han encara perquè valen más, perquè ofereixen más, perquè són Inés atractives. Això té, però, els seus efectes negatius, sobretot per als joves, i per als joves quan han de buscar un pis. Durant els darrers anys els preus de l'habitatge han anat pujant. L'actuació municipal, tant la que fa directament l'Ajuntament com en col.laboració amb altres administracions, ha estat encaminada a posar más oferta al mercat per tal de fer-los baixar, tot i que Barcelona é§ una ciutat molt densa i amb poc sòl disponible. Això és el que hem fet i estem fent: fer el sòl més accessible amb les rondes, fer un pla d'hotels, fer un pla de pàrquings. �Ara els preus estan baixant, i en bona part gràcies a qué s'ha inventivat l'increment de l'oferta i a qué s'han fet algunes operacions del que en diem habitatge assequible. El que passa és que la legislació no está en les nostres mans. Els grans plans d'habitatge estan en mans de la Generalitat. El más cert és que els plans que han fet fins ara no han afavorit gaire la ciutat de Barcelona. La llei d'arrendaments urbans, però, afavorirà l'habitatge de lloguer, que és la fórmula que haurien d'utilitzar els joves mentre no estabilitzen la seva situació. 1 pel que fa a l'ocupació, está ciar que tróbar una bona feina no és fácil. Però el problema de l'atur juvenil a Barcelona no es tan greu com ho era abans. Tenint en compte que la vostra és una gentració nombrosa, tot i que cada vegada en sou menys, heu de competir per un nombre limitat de llocs de treball qualificats. Per?) jo confio que la millora de la situació económica de la ciutat i els canvis que s'estan produint en el sistema educatiu contribuiran a facilitar la vostra inserció gradual en el mercat laboral. Aquesta inserció ja s'està veient afavorida per les noves modalitats de contractació, que precisament serveixen I per iniciar determinats col.lectius de joves en el món laboral. Aquestes mesures coincideixen amb la millora de la situació económica. Un bon sistema d'informació de les oportunitats que hi ha per als joves, com el que posem al vostre servei des de l'Ajuntament, també és important en aquest sentit. Cal utilitzar aquests serveis. És evident que la condició més important és una bona formació, i ara les possibilitats que obre la reforma educativa i la transformació deis estudis universitaris i de la formació professional afavoreixen molt aquest aspecte. També cal, però, tenir en compte alternatives. Per exemple, hi ha una possibilitat que s'utIlitza poc i que sol donar bons resultats: em refereixo a l'autoocupació, a establir-se pel seu compte, pel vostre compte. La ciutat ajuda els qui volen muntar petites empreses. d. Els reptes de futur, el paper deis joves i el civisme Aquesta és una idea important: la ciutat ajuda, té possibilitats i ofereix solucions. �Molts diuen que a la gran ciutat tot són problemes, però el cert és que la majoria de les persones viuen en ciutats. I si hi viuen és perquè a la ciutat és on es troben más oportunitats, més oferta cultural i d'oci, més i millor de la majoria de les coses que ens agraden i que volem. També hi ha problemes, evidentment, però la ciutat té la capacitat de trobar solucions per a aquests problemes. És important que ens fixem en els problemes que tenim, però també en els que hem estat capaços d'anar solucionant. El que cal és que la ciutat tingui una veritable capacitat de decisió i disposi de recursos per treballa r. És per aixj que a Barcelona volem tenir una Carta Municipal. La ciutat té futur, i el futur de Barcelona és molt engrescador. En els últims anys hem aconseguit una ciutat millor, i això ningú no ho discuteix. Hem de seguir treballant-hi, per?) també hem de gaudir de la nostra ciutat. Gaudirne i respectar-la. De cara al futur més limmediat, tenim el desafiament -i la gran oportunitat- de gaudir de la ciutat que hem transformat. En aquests moments, els reptes de futur que la ciutat s'ha plantejat i que afecten més la nostra vida de cada dia són, entre d'altres, els següents: - Qualitat de vida: menys soroll, más espais verds i platges, més transport públic, més carril bici, más i millor utilització deis serveis. - Manteniment de la ciutat transformada. - Més neteja: estem millor que no estáveni i millor que altres ciutats, però cal un implicació més gran dels ciutadans. i - Més cultura: la cultura segueix sent unai de les nostres prioritats. Hem obert el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a la Casa de la Caritat, ben aviat inaugurarem el MACBA i algunes sales del MNAC, el Monestir de Pedralbes acollirà noves col.leccions, el Liceu tornarà a ser un dels principals centres d'òpera d'Europa, i l'Auditori serà un actiu centre musical. Per fer possible tot això cal que les administracions i la societat treballem conjuntament. La capitalitat cultural ens, ha d'ajudar a fer tot això possible i vosaltres també. Perquè els joves sou l'actiu més important que tenim les ciutats i els pobles i perqué la cultura ens fa más llhares. �La cultura i el civisme són la base de la convivència i el factor principal perquè la ciutat sigui un conjunt plural, en què la tolerància i el respecte siguin els elements compartits per tothom. Barcelona ha aconseguit millores molt importants; es pot dir que tenim més urbanisme, però que ens falta més urbanitat. Els últims temps ens h an fet més cívics i més conscients de les condicions necessàries per a la convivència, però, precisament perquè hem millorat en molts aspectes, cal que ens esforcem en aquest sentit. I esforçar-se vol dir defensar els drets que tots tenim, però també assumir i comprometre's amb els deures que la ciutat i la societat necessiten de cadascú de nosaltres. Aquest és un repte de futur, i vosaltres heu de prendre la paraula per complir-lo. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4332 Title A name given to the resource Visita a l'institut de batxillerat "Doctor Puigvert" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut de Batxillerat doctor Puigvert, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Globalització Relacions Internacionals Benestar Social Competitivitat Territoris Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1427/19941214d_00664.pdf 48d7273daa1f30ae4e1bc0243a14f298 PDF Text Text La ciutat, agent i escenari de la comunicació (Conferència inaugural a la Facultat de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, 14 de desembre de 1994) 1 l—" VULL AGRAIR A LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL LA SEVA INVITACIÓ A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERÈNCIA INAUGURAL. PER A MI CONSTITUEIX UNA DOBLE SATISFACCIÓ SER AVUI ENTRE VOSTÈS. EN PRIMER LLOC, PERQUÈ LES QÜESTIONS ,,RELACIONADESSAMB L INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ -QUE CADA DIA QUE PASSA OCUPEN UN LLOC MÉS CENTRAL EN LA NOSTRA SOCIETAT, UNA y'^t SOCIETAT QUE POT SER DEFINIDA JA COM LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ- FA TEMPS QUE M'INTERESSEN, PERSONALMENT 1 COM A ALCALD D'AQUESTA CIUTAT. I EN SEGON LLOC, PERÒ NO MENYS IMPORTANT, PERQUÈ LA INSTAL • ACIÓ D'UNS ESTUDIS UNIVERSITARIS EN AQUESTA ANTIGA CASA DE LA CARITAT CONSTITUEIX UN PAS.ENÇAVANT MÉS EN UNA r _ POLÍTICA QUE HEM IMPULSAT DES DE L'AJUNTAMENT I QUE ÉS LA DE CONVERTIR EL RAVAL EN UN POTENT CENTRE CULTURAL I IJNIVEÏRSITARI. ^fln.v^, BEN AVIAT, AMB L'ACABAMENT DE LES OBRES DEL ti^L MACBA I DE LA PLAÇA QUE HI HA AL DAVANT, TINDREM JA EN MARXA ALGUNES DE LES PECES CENTRALS D'AQUELL PROJECTE QUE ES VA COMENÇAR EN ÈPOCA DEL MEU ANTECESSOR, NARCÍS SERRA, I QUE EN VAM DIR "DEL LICEU AL SEMINARI". UN PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ DEL RAVAL, QUE VOLEM QUE TINGUI, QUE TINDRÀ UNS EFECTES DE METÀSTASI POSITIVA, DE CONTAMINACIÓ POSITIVA, SOBRE L'ENTORN. LA PRESÈNCIA D'UNA ACTIVA VIDA ESTUDIANTIL SE SUMARÀ ALS ESFORÇOS QUE, DES DEI, DISTRICTE I EN COL.LABORÀCÍÓ AMB EL SECTOR PRIVAT, ES FAN PER DUR A TERME UN DELS CANVIS MÉS DIFÍCILS, DE MES GRAN ABAST, PERÒ TAMBÉ DE MÉS PROFUNDITAT QUE S'HAN PORTAT A TERME A BARCELONA EN ELS ÚLTIMS QUIÑZF, ANYS. �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LA TRANSFORMACIÓ, SILENCIOSA PERÒ CONSTANT, POTSER NO MOLT ESPECTACULAR PERÒ IMPARABLE, DE LA CIUTAT VELLA ÉS UNA DE LES ACTUACIONS QUE MES M'ENORGULLEIXEN COM A ALCALDE. LA REALITAT DEL CCCB, A LA QUAL SE SUMA DES D'ARA LA FACULTAT DE PERIODISME DE LA RAMON LLULL I EL DESENVOLUPAMENT DEL CIDOB -I EN UN FUTUR ESPEREM QUE NO GAIRE 4.,LUNYÁ. LA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTORIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA-, VOMENÇA A FER REALITAT EL SOMNI DE CAPGIRAR LA SITUACIÓ DE MAR INALITAT I DE EGRADACIÓ CREIXENTS QUE PATIA EL RAVAL I QUE SEMBLAVA TAN DIFÍCIL D'ATURAR. 1 L'HEM AM:1,MM, ESPCWANT--LO, FENT-LO RESPIRAR, DONANT-HI ENTRADA AL SOL. ENDERROCANT LES CASES VELLES I CONSTRUINT-NE DE NOVES, PERQUÈ ELS VEÍNS'NO HAGUESSIN DE DEIXAR EL BARRE PORTANT-HI SABA NOVA, LA VIDA NOVA QUE Hl HEU DE DONAR ELS ESTUDIANTS. AQUESTA ÉS LA NOSTRA APOSTA, I JO VULL AGRAIR ALS RESPONSABLES DE LA UNIvERsrrAT RAMON LLIllí QUE L'HAGIN FETA SEVA. CREC, A MÉS, QUE LOPORTUNITAT D'AQUESTA APOSTA PEL RAVAL TINDRÁ UN EFECTE DESITJABLE SOBRE LA NOVA FACULTAT DE IERIODISME, EN TANT EN QUANT LA CENTRALITAT URBANA CONSTITUEIX UNA LOCALITZACIÓ PRIVILEGIADA PER A LA COMUNICACIÓ, SI ESTEM D'ACORD QUE LA CIUTAIT ÉS COMUNICACIÓ, ÉS INNEGABLE QUE EL CENTRE ATORGAUNPLUS»JN ESCREIX, A AQUESTA FACILITAT DE COMUNICACIÓ. LA C1UTAT, LLOC DE COMUNICACIÓ Jo SEMPRE HE DEFENSAT EL VALOR QUE TENEN ¡LES CIUTATS COM A LLOC PRIVILEGIAT D'INTERCANVI. D'INTERCANVI DE MERCADERIES, PERÒ TAMBÉ D'INTERCANVI D'IDEES. ^ "J 2 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA • ,J-://‘,/g r7 D'INTERCANVI, EN DEFINITIVA, D'INFORMACIÓ. LES CIUTATS NEIXEN D'AQUESTÁ NECESSITAT HUMANA D'INTERCANVI. EL COR DE LES CIUTATS DE LA NOSTRA CIVILITZACIÓ CLÀSSICA, LA CIVILITZACIÓ GRECO-ROMANA, EL CONSTITUEIX L'ÀGORA, EL FÓRUM, UN LLOC DE MERCAT, D'INTERCANVI DE PRODUCTES, PERÒ TAMBIUN LLOÇ DE TROBADA, DE DISCUSSIÓ, DE DEBATPOLÍTIC CIUTADÁ. LES CIUTATS SEMPRE HAN ..I _ ACOMPLERT AQUESTA I:UNCIÓ, SI NO DEIXEN DE SER LLOCS D'ATRACCIÓ DE LA GENT I DE LES IDEES. / i!„.„,„) I HE DEFENSAT, I DEFENSO, FINS I 'I'OT UNA CERT. 'D RANCIA D'AQUESTA INF'ORMACIÓ. ÉS VERITAT, POTSER, QUE AVUI VIVIM ENVOLTATS D'UN EXCÉS D'INFORMACIÓ QUE A VOLTES SEMBLEM INCAPAÇOS D'ABSORBIR, D'ASSIMILAR , PERO JO PREFEREIXO LA REDUNDÀNCIA D'INFORMACIÓ A LA POBRESA D'INFORIvIACIÓ. I AQUESTA CAPACITAT D'OFERIR INFORMACIÓ, D'OFERIR FIINESTRE S OBERTES A LA CREACIÓ, AL DIÀLEG, A L'APROFUNDIMENT CULTURAL, NOMÉS PODEN DONAR-LA LES CIUTATS. LA MULTIPLICACIÓ DELS CONTACTES SIGNIFICA MULTIPLICAR LES OPORTUNITATS PER A LA CREATIVITAT. LA DENSI;A\ URBANA HA DE SER VISTA, EN AQUEST SENTIT, COM UNA OPORTUNITAT -SEMPRE QUE NO S'ARRIBI, BEN EI\ITÉS, A UNES DESECONOMIES D'ESCALA, •-. AL CAOS DISGREGADOR QUE CARACTERITZA LES GRANS MEGALÒPOLIS DEL 'IERCER MÓN. BARCELONA, CIUTAT CULTURAL EUROPEA BARCELONA HA FET EN ELS DARRERS ANYS UNA APOSTA CLARA PER SER UNA DE LES CIUTATS QUE PESIN CULTURALMENT A EUROPA. ESTEM ENLLESTINT, O RENOVANT, UN SEGUIT DE GRANS INFRASTRUCTURES CULTURAL S QUE ENS HAN DE PERMETRE SITUAR- 3 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA NOS DINS DELS GRANS CIRCUITS D'INTERC CULTURAL QUE FUNCIONEN AVUI A EUROPA I AL MÓN SENCER. SENSE UN CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁIiIIA COM EL QUE JA TENIM, NO PODEM 1 PORTAR -NI EXPORTAR- LES GRANS PRODUCCIONS QUE ES FAN AL CENTRE POMPIDOU O AL PALAU GRASSI DE VENECIA , SENSE UN AUDITORI CAPAÇ, NO PODEM FER VENIR LES GRANS ORQUESTRES INTERNACIONALS, NI PODREM CONSOLIDAR EL NIVELL INTERNACIONAL DE LA NOSTRA OBC. SENSE LICEU DOTAT DELS ÚLTIMS AVENÇOS TÈCNICS I DE L'ESPAI SUFICIENT, NO PODREM FER VENIR NI FER ANAR LES GRANS PRODUCCIONS OPERÍSTIQUES QUE ES FAN A LA SCALA, EL COVENT GARDEN O LA MONNAIE. I SI NO DONEM AL TEATRE LLIURE VESPAI QUE ES MEREIX EN EL PALAU DE L'AGRICULTURA, FAREM DIFÍCIL LA CONTINUÏTAT D'UN ALT NIVELL COM EL QUE HAVIEN ACONSEGUIT FABIÀ PUIGSERVER I LLUÍS PASQUAL. LA CAPITALITAT EUROPEA DE LA_CULTURA -ÉS A DIR, ACONSEGUIR LA NOMINACIÓ PER A L'ANY 2001 D'ALEÓ QUE EN PROPIETAT S'ANOMENIk LA CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA- ÉS UN FACTOR DE PRESENCIA I DE COMPETITIVITAT INTERNACIONAL COM A CIUTAT. PERQUE AVUI LES CIUTATS NO EN TENEN PROU ÁLMB SER ACTIUS CENTRES FINANCERS O COMERCIALS. ELS CAL TAMBÉ SER ACTIUS CULTURALMENT. PARÍS -MIMADA PER UNA POLÍTICA GOVERNAMENTAL DE GRANDEUR- 110 HA ENTES PERFECTAMENT, I HA INCREMENTAT, AME OPERACIONS COM EL GRAN LOUVRE O LA GARE D'ORSAY, LA SEVA GRAN CAPACITAT D'ATRACCIÓ. A BARCELONA ELS RECURSOS SÓN ELS QUE SÓN -I ARA, GRÀCIES A LA LLEI DE MECENATGE, S'OBREN NOVES POSSIBILITATS- PERÒ NO RENUNCIEM A LA NOSTRA AMBICIÓ. I, COM JA VAM FER QUAN ESTÀVEM PENDENTS DE LA NOMINACIÓ COM A SEU DELS JOCS OLIIVIPICS DEL 1992 (SE'N RECORDEN?), NO ESPERAREM NI SUPEDITAREM LA 4 �o Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA NOSTRA AMBICIÓ DE CAPITALITAT CULTURAL AL FET QUE GUANYEM O NO LA NOSTRA CANDIDATURA PER AL 2001.-ÁmB DENOMINACIÓ O SENSE, BARCELONA ENTRARÁ AL SEGLE XXI COM UNA DE LES GRANS CIUTATS EUT L'APOSTA DE LA CANDIDATURA DE . BARCELO PEES DE LA CULTURA. _SERA_PRECISAMENT PER LA COMUNICACIÓ, PER LES NOVES FORMES D'EXPRESSIÓ CULTURAL QUE TENEN EL SEU • VEHICLE EN ELS MITJANS ÁLIMO— VISUALS, AMB LA IDEA QUE EUROPA S'EXPRESSI CULTURALMENT APROFITANT LA PLATAFORMA QUE LI OFEREIX BARCELONA I MITJANÇANT LES NOVES TECNOLOGIES. EN LA FITA DEL 2001, BARCELONA ASPIRA A CIDNIRIBUIR A LA CREACIÓ D'UN DIÁLEG INTEREUROPEU, A LA DEFINICIÓ D'UNS ELEMENTS CULTURALS COMUNS QUE SIGUIN ALA BASE DE LA NOVA IDENTITAT EUROPEA. ÉS A LES 1 CIUTATS QUE ES FAN ELS CIUTADANS , I SOM LES CIUTATS QUE HEM D'iVROFITAR—NOS DEL FET QUE PARLEM, PER DAMUNT DELS IDIOMES DISTINTS, UN LLENGUATGE COMÚ, 1PER CONSTRUIR AQUESTS ELEMENTS D'ENTESA, D'INTEGRACIÓ. HI HA UNS CODIS, UNES MANERES DE PRODUIR—SE I D'ENTENDRE LES COSES, QUE SÓN COMUNS A TOTES LES CIUTATS EUROPEES. I Hl HA UNES COMPLICITATS QUE SALTEN PER DAMUNT DE LES BARRERES, A VEGADES SEMBLA QUE INFRANQUEJABLES, DE LES IDENTITATS NACIONALS I ESTATALS , No ÉS CAP ATZAR QUE, EN ACABAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL, A L'HORA DE TENDIR PONTS ENTRE PAÏSOS FINS FEIA POC MORTALMENI1 ENFRONTATS, ES RECORREGUÉS A L'INSTRUMENT DE L'AGERMANAMENT ENTRE CIUTATS: QUAN UN FRANCÉS I UN ALEMANY DEIXAVEN DE SER UN FRANCÉS I UN ALEMANY PER. PASSAR A SER UN CIUTADÀ DE Lió I UN CIUTADÀ DE COLONIA, L'ENTESA ERA, INDUBTABEEMENT, MÉS FÁCIL. 5 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA, CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA AQUESTA CAPACITAT DE DIÀLEG VOLEM POTENCIAR-LA MOLT PARTICULARMENT A L'ALTRE ÀMBIT PRIVILEGIAT DE LA NOSTRA PROJECCIÓ COM A CIUTAT: LA MEDITERRÁNIA, D'AQUÍ A POC MÉS DE DOS MESOS, EL 8 I 9 DE MARÇ, SE CELEBRARÁ A BARCELONA -PER INICIATIVA NOSTRA, DE LA QUili HEM FET PARTÍCIPS EL CATRE, HAIFA, MARSELLA, ROMA I TUNIS- UNA CONFERENCIA DE CIUTATS MEDITERRÀNIES, QUE ÁPLEGARA, A MES DELS ALCALDES, INTEDLECTUALS3.- UMVERSITARIS I EXPERTS EN AFERS _ . DE COOPERACIÓ. LA INTENCIÓ BÁSICA DE LA CONFERENCIA ÉS SUBRATLLAR EL PAPER QUE LES CIUTATS PODEM TENIR EN LA RECOMPOSICIÓ DEL DIÁLEG INTERCULTURAL I INTERRELIGIÓS A CAREA MEDITERRÀNIA, SENSE EL QUAL NO PODREM CONJURAR L'AMENAÇA D'UNA EXPLOSIÓ DE DESCONTENTAMENT A LA RIBERA SUD -ON ELS PROBLEMES DE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC, D'EMIGRACIÓ I DE CANALITZACIÓ D'AQUEST DESCONTENTAMENT SOCIAL CAP A L'INTEGRISME RELIGIÓS S'ACCENTUEN. EN EL CAMÍ CAP A L'EVITACIÓ DEL CONFLICTE, COM JA VA PASSAR EN EL PROCÉS DE HELSINKI CAP A LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LA CSCE, ÉS BÁSICA LA PROMOCIÓ DEL DIÀLEG, DE L'INTERCANVI, DEL CONTACTE. I ílS JUSTAMENT AQUÍ QUE LES CIUTATS PODEM FER UNA MICA DE XARXA DE SEGURETAT DE TOT EL PROCÉS. AQUEST PAPER DE CAPITAL DE LA MEDITE A QUE BARCELONA TÉ EN L'ÀMBIT ECONÓMIC I CULTURAL -N'ÉS, DE TOTES LES RIBERENQUES, LA CIUTAT MÉS IMPORTANTES VEURÀ REFORÇAT L'ANY QUE VE, QUAN BARCELONA ESDEVINDRÁ A MES LA CAPITAL POLÍTICA DEL MEDITERRANI, ARRAN DE L'ACCEPTACIÓ, PER PART DEL GOVERN ESPANYOL, DE L'OFERIMENT DE BARCELONA A ACOLLIR ALGUNES DE LES REUNIONS DE NIVELE GOVERNAMENTAL QUE TINGUIN LLOC DURtANT LA PRESIDENCIA ESPANYOLA DE LA UNIÓ EUROPEA I, MÉS CONCRETAMENT, LA QUE S'HA ANUNCIAT JA A LA CIMERA D'ESSEN 6 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA I QUE APLANARÀ EL CAMI CAP A LA DESITJADA I NECESSÀRIA CONFERÈNCIA,-- DE SEGURETAT I COOPERACIÓ A LA MEDITERRÀNIA. UNA IDEA, AQUESTA, QUE VA PROPOSAR LA DIPLOMÀCIA ESPANYOLA, I L'ALESHORES MINISTRE D'AFERS EXTERIORS, FRANCISCO FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, ARA FA QU4TRE ANYS I QUE, DESPRÉS DE VEURE'S INTERROMPUDA PER LA GUERRA DEL GOLF, RENEIX ARA AMB NOVA FORÇA. LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ EN LA CIMERA ANTERIOR A ESSEN, QUE VA SER LA DE CORF, A FINALS DE JUNY, ES VA PRESENTAR L'INFORME DE LA COMISSIÓ BANpEMANN SOBRE LA SOCIETAT DE LA ........_.INFORMACIÓ. AQUESTA COMISSIÓ, DE LA QUAL VAIG TENIR LA SORT DE SER CRIDAT A FORMAR PART, VA DESENVOLUPAR EL CAPÍTOL DEDICAT A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEL LLIBRE BLANC DE DELORS tÉS A DIR, EL LLIBRE BLANC SOBRE COMPETITIVITAT, CREIXEMENT I OCUPACIÓ, ENl QUÉ AQUEST GRAN CONSTRUCTOR DE L'EUROPA COMUNITÀRIA QUE HA ESTAT JACQUE1 DELORS DEFINIA ELS DESAFIAMENTS I ..... ......... APUNTAVA LES RESPOSTES QUE CALIA DONAR PER FER COMPATIBLES A EUROPA EL CREIXEMENT ECONÒMIC, LA COMPETITIVITAT INTERNACIONAL I LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ. ES A DIR, LES GRANS QÜESTIONS QUE DETERM IN ARAN EL FUTUR DE LA U NI Ó, AIXÍ COM LA SEVA CAPACITAT, ALS ULLS DELS SEUS CIUTAt)ANS, DE SER UNA FONT DE BENESTAR I PROGRÉS. EN AQUESTA NOVA EUROPA, I EN EL NOU CONTEXT INTERNACIONAL, CADA COP MÉS INTERDEPENDENT I CADA COP MÉS COMPETITIU, I N QUÉ ENS MOVEM, LA INFORMACIÓ HI TÉ UN PAPER BÀSIC. 7 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALINA LES PROPOSTES DE LA COMISSIÓ BANGEMANN INTENTEN ABASTAR UNA SERIE D'OBJETIUS MACROECONÒMICS, COM SÓN ARA UNA MÉS ORAN COMPETITIVITAT INDUSTRIAL, LA PROMOCIÓ DE LA CREACIÓ D'OCUPACIÓ 1 NOVES FORMES D'ORGANITZACIÓ DEL TREBALL, MILLORES EN LA QUALITAT DE VIDA I EN EL MEDI AMBIENT. AQUESTS OBJECTIUS INCLOUEN TAMBÉ UNA RESPOSTA A LES NECESSITATS SOCIALS I UNA MES GRAN EFICÀCIA EN LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS PÚBLIC S. EL GRAN DESAFIAMENT PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DEPENDRÀ DE LA NOSTRA CAPACITAT D'INTRODUIR, EXPERIMENTAR I DESENVOLUPAR A GRAN ESCALA AQUESTES NOVES APLICACIONS, LES NOVES TECNOLOGIES DE SER VISTES COM UN MITJÀ PER A MILLORAR L'EFICÀCIA I COM UNA VIA PER A CREAR NOVES OPORTUNITATS PER ALS CIUTADANS. LA TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ NO NOMÉS ÉS APLICABLE DE FORMA PASSIVA A LA MANERA D'OPERAR D'UNA EMPRESA, SINÓ QUE ÉS TAMBÉ UN CATALITZADOR PER A UNA REORGANITZACIÓ MÉS AMPLIA. LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ HAN DE PERMETRE UN ACCÉS ÁGIL, RÀPID I MAJORITARI A LA INFORMACIÓ, I HAN DE PERMETRE, AL MA1ÉIX TEMPS, DIBUIXAR LA UTOPIA D'UNA SOCIETAT MÉS LLIURE, EN TANT EN QUANT SERÁ UNA SOCIETAT MÉS INFORMADA I UNA SOCIETAT MÉS DESCENTRALITZADA, ON EL PODER DE DECISIÓ FACILITAT PER UN MÉS GRAN ACCÉS A LA INFORM.:1\.' CIÓ- SERÁ MÉS PROPER AL CIUTADÀ. AQUEST NOU SALT ENDAVANT TECNOLÒGIC, QUE TINDRÀ UNES REPERCUSSIONS INNEGABLES SOBRE LA NOSTRA SOCIETAT, NO 1-IAURIA DE DEIXAR-SE ÚNICAMENT AL LLIURE JOC DEL MERCAT, PERQUÉ CAL QUE TINGUEM MOLT EN COMPTE LES SEVES IMPLICACIONS SOCIALS I TERRITORIALS -I, MOLT 44 PARTICULAR, L'ACCÉS DEMOCRÀTIC A LES NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I L2k TRANSMISSIÓ DE DADES. ÉS AQUÍ ON 8 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA LES CIUTATS TENIM MOLT A DIR, JA QUE EL 80 % DE LA POBLACIÓ EUROPEA ES CONCENTRA A LES CIUTATS. EN EL SI DE LA COMISSIó BANGEMANN, VAIG PROPOSAR QUE LES CIUTATS SIGUIN ELS NÒDULS DE LA XARXA, PERQUÉ SÓN DE FET ELS LLOCS ON ES CONCENTREN ELS USUARIS I ELS SERVIDORS. PERQUÈ, DE FET, ES PARLA MOLT DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ, PERÒ NO GAIRE DELS SEUS CARRER. HEM D'ARRIBAR A LES PORTES I A LES ESCALES DELS CIUTADANS. PER A ACONIEGUIR-HO, HEM DE TREBALLAR CONJUNTAMENT. I ÉS PER AIXÒ QUE, MÉS QUE D'AUTOPISTES DE LA .INFORMACIó, ÉS IMPORTANT PARLAR DE SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. LA COMISSIÓ BANGEMANN VA ESTABLIR ALGUNES OBLIGACIONS PER ALS CONSUMIDORS I PER A MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA. EL TE ET'REBALL AJUDARÀ A PROMOURE LES CONNEXIONS ELECTRÒNIQUES AMB EL MÓN PROFESSIONAL, AMB INDEPENDENCIA DEL SISTEMA UTILITZAT. EN AQUEST SECTOR SORGEIXEN ALGUNS PROBLEMES DERIVATS DEL FET QUE LES POSSIBILITATS DE CONNEXIÓ SÓN ENCARA ESTRETES, I QUE TINDRAN UN EFECTE INDIRECTE SOBRE LA LEGISLACIÓ LA 3ORAL I DE LA SEGURETAT SOCIAL. L'APRENENTATGE A DISTANCIA EXIGEIX LA CR*ACIÓ DE CENTRES D'ENSENYAMENT A DISTANCIA (COM ACABA D'OCóRRER AMB LA CREACIó DE LA UNIVERSITAT OBERTA PER PART DE LA GENERALITAT) PER AL PúBLIC, LES GRANS EMPRESES I LES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES , UNA XARXA DE BANDA AMPLA I ALTA DEFINIC4IÓ TRANSMETRÀ SERVEIS MULTIMEDIA INTERACTIUS I CONNECTARÀ SENSE RESTRICCIONS UNIVERSITATS I CENTRES D'INVESTIGACIÓ A TOTA EUROPA. SISTEMES TELEMÀTICS D'ABAST EUROPEU DIRIGIRAN EL TRÀNSIT PER CARRETERA 1 ALTRES SERVEIS DE IR!ANSPORT. 9 �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA BARCELONA, DES DE LA RECUPERACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA MUNICIPAL, S' HA DESTACAT PER LA SEVA CAPACITAT DE REFLEXIÓ ACTIVA SOBRE EL FET URBÀ, I PER LA SEVA CAPACITAT DE GENERAR PROPOSTES DE FUTUR PER A LES NOSTRES CIUTATS. EL "MODEL°' BARCELONA QUE VA CRIS'IRAL •LITZAR ENTORN L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, CONSTITUEIX UNA APOSTA PER LA dIUTAT COM A LLOC DE DIÀLEG I DE CREACIÓ. BARCELONA NO PARLA DELS PROBL MES DE LES CIUTATS, SINÓ DE COM CONTRIBUIR, DES DE LA SEVA PROPIA EXPERIENCIA, A TROBAR LES SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES -UNES SOLUCIONS QUE SÓN 1 BÀSICAMENT, URBANES- I A ENCARAR ELS NOUS REPTES QUE LA TECNOLOGIA POSA AL NOSTRE DAVANT. LES NOVES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIó HIAN DE FER POSSIBLE, PER EXEMPLE, UN ÚS MÉS RACIONAL DE LA CIUTAT, HAN D'AJUDARi-NOS A ADMINISTRAR ADEQUAMENT UN BÉ ESCÀS COM ÉS L'ESPAI URBÀ. EN TENIM UN EXEMPLE EN L'EXPERIÈNCIA QUE COMENCEM A APLICAR ARA A LA CIUTAT VELEN EL PROJECTE GAUDÍ, QUE PERMET UN ACCÉS INTEL .L1GENT A CERTES ZONES DEL DISTRICTE. PER ACABAR, EM SEMI3LA IMPORTANT SUBRATLLAR QUE LES NOVES TECNOLOGIES HAN DE SERVIR PER REFORÇAR LA NOSTRA PROPOSTA ICE CIUTAT HUMANA, EN QUÉ LA MESCLA D'USOS -I NO L'ESPECIALITZACIO ZONAL- ENS PERMETI D'EVITAR LA DERIVACIÓ CAP A UNA EXAGERACIÓ ADDICIONAL DEL MODEL DE CIUTAt NORD-AMERICANA, ON ARA -GRÁCIES PRECISAMENT A LES NOVES TECNOLOGIES DE Lri COMUNICACIÓ- ES FAN CENTRES DE TREBALL EN EL MIG D'ENLLOC, 1 ES CREU POSSISLE PODER PRESCINDIR TOTALMENT DE L'ENTORN URBÀ CLÀSSIC, CADA COP MÉS ABANDONAT A LA SEVA PROPIA SORT. EL REPTE DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ÉS FER UNA SOCIETAT MÉS BEN COMUNICADA, PERO NO PAS UNA SOCIETAT COMPARTIMENTADA I ATLUDA. MOLTES GRÀCIES. lo � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4333 Title A name given to the resource Conferència ”La ciutat, agent i escenari de la comunicació” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Facultat de Periodisme de la Universitat Ramón Llull Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Comunicació Mitjans de comunicació Competitivitat Cultura Societat de la informació Model social Barcelona Ciutats Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1428/19941216d_00665.pdf 4e1471007ba65a5b4f09b3b1d5274ec5 PDF Text Text Data: 16.12.94 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Conferència "Europa Jove" 18:30 hores. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. De cara a l'assistència de l'Alcalde a la Conferència "Europa Jove", es fan avinents els aspectes següents: - La presència de l'Alcalde tindrà lloc en l'acte públic en què José Maria Mendiluce, diputat al Parlament Europeu, pronunciarà una conferència{° sobre "Els desafiaments de la intolerància en el segle XXI". - En l'acte está prevista la intervenció de l'Alcalde per fer una breu alocució als assistents i presentar José Maria Mendiluce. - Hi assistiran els participants en la Conferència "Europa Jove", així com d'altres convidats, representants de diferents entitats i organitzacions. (*). A continuació del guió s'adjunta una proposta per a la intervenció de l'Alcalde. La Conferència "Europa Jove" Promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i là FEMP, la Conferència "Europa Jove" es desenvolupa els dies 16 i 17 de desembre. Compta amb el suport de la Comissió de les Comunitats Europees, de l'Instituto de la Juventud del Ministeri d'Afers Socials, del grup Eurociutats i del Youth Forum. La Conferència aplega al voltant d'un centenar de persones, entre responsables tècnics i polítics en matè ri a de joventut de ciutats europees i representants d'associacions i entitats juvenils. El seu objectiu és la reflexió i el debat sobre la impo rt ància de la dimensió local dels programes adreçats als joves. La Conferència se celebra a punt d'entrar al 1995, quan s'acompliran deu anys de la celebració a Barcelona de l'Any Internacional de la Joventut¡i del Congrés Mundial de la Joventut. Í Entre les més de quaranta ciutats representades ets troben les que han destacat per la promoció de plans específics per a la joventut i el paper innovador que han tingut en aquest sentit. També hi seran presents una vintena de ciutats espanyoles, entre les quals es co s ',. una més llarga i consolidada trajectòria en polítiques de joventut t da ' _ j r: 1994 �Els aspectes que es desenvoluparan durant la Conferència inclouen: - La implicació deis joves en la construcció de les societats europees del segle XXI - L'impacte del procés d'unió europea en la vida I condicions deis joves i els grans desafiaments de futur de les ciutats europees. - Les grans línies d'actuació en política juvenil enfila perspectiva de l'any 2000. La Conferencia "Europa Jove" aprovarà, en la sessió de cloenda del diumenge 17 de desembre, un manifest en qué es recullen un conjunt de propostes sobre polítiques de joventut a desenvolupar a les ciutats europees de cara al segle XXI. (*). S'adjunta el text d'aquest manifest, inicialment consensuat, i que al llarg de les sessions de treball de la Conferencia pot ser sotmès a esmenes. �De cara a la intervenció de l'Alcalde en l'acte públic de la Conferència "Europa Jove", se suggereix tenir en compte els elements següents: - Como Alcalde de Barcelona, quisiera dar la bienvenida a todos los participantes en este Conferencia. Para nuestra ciudad, constituye una gran satisfacción acoger a un grupo de responsables y representantes tan significativo como el que se reune estos días en Barcelona. - El nombre de la Conferencia, "Europa Joven", pone de relieve dos de los conceptos que con mayor evidencia están determinando, y han de determinar aún más, nuestro presente y nuestro futuro como ciudadanos. Europeismo y relevo generacional son dos parámetros entre los cuales deben entenderse buena parte de las cuestiones que en estos momentos nos ocupan. - La Unión Europea, aunque no sin tensiones y con algunas dificultades, sigue avanzando. La constitución del mercado único y la progresiva unificación institucional y política así lo evidencian. Paralelament, la próxima ampliación a tres nuevos países debemos interpretarla en clave positiva, aunque sin olvidar la necesidad de reforzar los imprescindibles equilibrios y correcciones en el proceso. - Entre las condiciones que han de definir el proceso de construcción europea, hemos de seguir reivindicando la aplicación del principio de subsidiariedad. No nos cansaremos de insistir en que la vía principal para llegar a una buena gestión de nuestros proyectos es la proximidad al ciudadano, y la consecuente eficacia que debe derivarse de ello. - No está de más decir que dicha proximidad puede contribuir muy positivamente a encontrar soluciones reales para la falta de confianza hacia los políticos, a situaciones que pueden llegar a poner en crisis el sistema democrático y su funcionamiento (casos como el de Italia se inscriben en esta circunstancia, sin olvidar el problema que en determinados momentos parece surgir en otros países, incluido el nuestro). - La celebración de una Conferencia europea que centra su atención en la dimensión local y municipal para afrontar las perspectivas de las políticas de juventud es una prueba ello, y viene a confirmar que, sin olvidar los marcos nacionales y europeos y la coordinación que éstos han de proporcionar, el desarrol o de estrategias y programas concretos pasa por el poder local - Poder local entendido como búsqueda del. consenso social e institucional, como sistema que contenga mecanismos que garanticen la colaboración entre Administraciones y entidades juveniles y articule un consenso basado en el diálogo. �- Estoy convencido que este Conferencia, tanto en los debates celebrados a lo largo del día de hoy como en su conclusión mañana, constituirá un punto de referencia para las políticas de junventud. La Conferencia tiene lugar cuando se van a cumplir diez años de la celebración, también en Barcelona, del Año Internacional de la Juventud y del Congreso Mundial de la Juventud, por lo que, después de este período de tiempo, la labor de balance y actualización de propuestas adquiere una importancia evidente. - Cuando mañana se emita el manifiesta de propuestas sobre políticas urbanas de juventud, nos habremos dotado de un documento común para todos, cuya utilización y aplicación deberá contribuir al progreso de`un sector de la ciudadanía europea llamado a cumplir con los principales retos de futuro. - Entre estos retos se encuentra uno fundamental: la solidaridad y la tolerancia. Nuestra configuración como ciudadanos europeos no será plena ni aceptable si el concepto de ciudadanía no va de la mano de ellos. Nuestro futuro es Europa, pero debe ser una Europa donde se expresen todos sus pueblos con voz propia, donde se cree un marco de relación justa y de convivencia entre todos los ciudadanos sin exclusiones; una Europa multiracial y multicultural, donde las minorías sean respetadas y protegidas; una Europa consciente de sus necesidades pero también de los problemas de otros lugares del Mundo. - Seguimos atentos la evolución de una serle de conflictos civiles cruentos, trágicos en sí mismos pero especialmente impactantes por Y su proximidad a nuestras ciudades. Hemos de ser capaces de trabajar por la paz, y para ello, la solidaridad desde y entre las ciudades se está demostrando como un instrumento válido, a menudo más eficaz que las intervenciones de mayores dimensiones. - Los problemas de los otros son también nuestros problemas, y para resolverlos la solidaridad no puede ser una idea vacía. - Hoy tenemos la fortuna de contar entre nosotros con una de esas personas que dedican su esfuerzo a la práctica de la solidaridad y al fomento de la tolerancia. En este sentido, la dimensión de José María Mendiluce como persona de diálogo y diputado europeo, es la mejor aportación posible a una Conferencia como ésta, cuyos resultados han de redundar en beneficio de Europea y de la juventud europea. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4334 Title A name given to the resource Conferència Europa Jove Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Joventut Societat Euroregió Relacions Internacionals Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-12-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1429/19950105d_00666.pdf f8757390dd9ec363122d6ca3b2b52b47 PDF Text Text Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde de benvinguda als Reis d'Orient (Moll de la Fusta, 5 de gener de 1995, 18 h) MAJESTATS, ARRIBEU EN UN BON MOMENT I MOLT A 1UNT. ELS NENS I LES NENES DE BARCELONA, DE TOT CATALUNYA 1 DE TOT ESPANYA US ESPEREN AMB MÉS ÀNSIA QUE MAI. DURANT EL 1994 HAN VIST NOVES PAUS I NOVES GUERRES, GUERRES INACABABLES, I PAUS PRECÀRIES A LES VOSTRES TERRES DE L'ORIENT, A CISJORDÁNIA I A L'INTERIOR DE MOLTS PASOS ÀRABS. PAU A SUDÁFRICA I, POTSER, A IRLANDA DEL NORD EXTERMINI A RUANDA, GUERRA A TOETXÈNIA I AMENACES D'ODIS VIOLENTS ENTRE VEÏNS PER TOTES BANDES: MENTRE HUTUS I TUTSIS, COSACS I TXETXENS, SERBIS I BOSNIANIS S'ENFRONTEN SENSE QUE CAP FORÇA NACIONAL O INTERNACIONAL AiCONSEGUEIXI DE CALMAR-LOS, ALTRES VEÏNS ES MIREN DE CUA D'ULL. VOLDRÍEM CREURE, MAJESTATS, QUE SEGLES ENRERA AIXÒ NO ERA AIXÍ, PERÒ TEMEM QUE DES DE CAÏM I ABEL EXISTEIX LA DESCONFIANÇA ENTRE ELS SERS MÉS PROXIMS. PER AIXÒ AVUI, DES DE BARCELONA, DES DE TOTES LES CIUTATS US DEMANEM CONSELL 1 US OFERIM CIVISME, US OFERIM LA CIUTAT COM A ESCOLA D'ACTITUDS. SI A LA CIUTAT VILLA US ACOSTEU A LA CASA DE LA CARITAT, VEUREU COM BARCELONA, I TOTES LES CIUTATS, ES TRANSFORMEN ELLES MATEIXES I CONyERTEIXEN EL PAÍS SENCER EN CIUTAT I LA NATURALESA EN JARDÍ. US DEMANEM CONSELL PER A FER DE DEBÒ L'ANY 1995 L'ANY DE LA TOLENCIA, TAL COM HO HAN PROCLAMAT LES NACIONS UNIDES. �ANUI QUE LES NACIONS UNIDES HAN DE SENTIR NOVAMENT VEUS EN CONTRA EN EL MATEIX PAÍS ON RESIDEIXEN, A CADA NACIÓ -A CATALUNYA, A ESPANYA I A LA NOVA GRAN PATRIA EUROPEA- HEM DE RESPONDRE QUE ESTEM A FAVOR DE LA TOLERANCIA I DEL DIÀLEG. ARRIBARÁ UN DIA EN QUÉ LES CIUTATS ORENDRAN EL RELLEU I S'UNIRAN DIRECTAMENT EN UNA GRAN ASSEMBLA DE CIUTATS DEL MÓN. PER() AQUEST DIA NO HA ARRIBAT ENCARA, NO ÉS PER AL 1995. PER A AQUEST ANY US DEMANEM UN CONSELL: COM HEM DE FER DE LA NOSTRA PARTICULARITAT -CATALANA O CASTELLANA, ANDALUSA O GALLEGA, ESPANYOLA I EUROPEA- UNA FONT DE RIQUESA I D'AMISTAT PER ALS ALTRES, I NO UN REFUGI PER A 1 tA DESCONFIANÇA. MAJESTATS: AQUÍ CREIEM QUE NOMÉS Hl HA PÀTRIES PETITES. PERÓ NOMÉS SE SALVARAN AQUELLES PÀTRIES PETITES QUE SENTEN ÍNTIMAMENT LA NECESSITAT DE CREAR? AMB ELS SEUS VEINS, ALTRES PÀTRIES MÉS GRANS. MAJESTATS, ONGI ETORRIAK BARCELONARA (ONGUI ETORRIAK BARCELONARÁ) SEXADES BENVIDOS A BARCELONA SED BIENVENIDOS A BARCELONA SIGUEU BENVINGUTS A BARCELONA Ane.L. 919,9:.,:,4111111?,n.ldfk 10 E: V95 LNQ .......... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4335 Title A name given to the resource Benvinguda Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Model social Festes Nació Europa Guerra Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1430/19950118d_00667.pdf 8a54dada40014b2a97aef41b3cb8a0d5 PDF Text Text De cara a la intervenció de l'Alcalde per a la cloenda de les Jornades sobre Ildefons Cerdà, se suggereix de tenir en compte els elements següents: Vigència de Cerdà Com Alcalde de Barcelona, és per a mi una satisfacció cloure unes jornades com aquestes, en les quals el motiu de reflexió ha estat una de ? les figures més rellevants de la història de l'urbanisme. Les jornades, juntament amb l'exposició instal.lada a les antigues casernes del carrer Wellington, no només han descobert aspectes fins ara pràcticament inèdits de Cerdà, sinó que han posat d'actualitat i recuperar una te Clrïá i tna-mañeri de fér plenarnerit vigents. Gry l 5_9 considerem Cerdà plenament vigent no és només perquè sempre cal reivindicar les persones emprenedores, sinó també perquè Barcelona ha recollit bona part de la seva obra. L'ha recollida, la té present i en certa manera l'ha continuada. Barcelona sempre ha sabut honorar i reconèixer aquells que han treballat pensant en el futur i el desenvolupament de la ciutat, i dificilment la nostra ciutat es deixaria perdre el valor de qui IE1"<) està considerat el "primer tractadista modern de ta ciència urbanística", el significat d'una obra que segueix essent un punt de referència per als qui treballen l'urbanisme, i la impo rt ància -o( I C1 j fins i tot el privilegi- de qui va trobar a Barcelona una mena de "laboratori" on posar en pràctica una planificació i uns criteris avançats i rodernitzadors. Barcelona no ha volgut ni vol oblidar Cerdà; tr'és hereva i vol conservar el seu llegat. El conserva tant per les seves virtuts com pel fet d'haver esdevingut un dels signes d'identitat més rellevant de la ciutat. I el conserva com s'han de conse rv ar les herències innovadores: respectant-les, millorant-les, actualitzant-les i aprofitant-ne els aspectes més adequats. C1w,/1 ^.t1 lY L'"eixamplament"/transformació de Barcelona 7 El llegat de Cerdà a Barcelona el reconeixem a llEixample, però va més enllà d'aquesta trama , urbana. El de Cerdà era una plantejament ampli, ï podem fer-ne un paral.lelisme amb la `1``j transformació i l'evolució que Barcelona ha viscut. Els últims anys han vist un "eixamplament" espectaculaBarcelana,-expansió en certa manera "fisica", d'ocupació de tota l'extensió LrnrLTliiú (;lv de-T a ciutat, però sobretot una expansió que ha buscat el reequilibri i la integració urbana. Al llarg dels anys vuitanta ho vam fer aprofitant lá gran excusa dels Jocs Olímpics. Des del 92 ho seguim fent per completar el canvi d'aquesta ciutat, donar-hi els nivells de benestar social i, per tant, de "benestar urbanístic" que demana, i mantenir-la en el lloc que tan justament s'ha 1 guanyat i que tan àmpliament ha estat reconegut. ^._ �El "model" de Barcelona ha reeixit, perquè no perdem la il.lusió, perquè seguim confiant en les nostres possibilitats, perquè comptem amb la complicitat d'uns ciutadans que han pres possessió de la "nova" ciutat", i perquè comptem amb un sector privat sensible. En els últims dos anys, l'empenta i les necessitats d'actuació han anat del bracet de Pausteritat i l'optimització d'idees i recursos, circumstància que ha implicat un especial protagonisme de l'actuació privada. Això no s'ha d'entendre en termes negatius, tot el contrari, la intervenció de la iniciativa privada ha estat i ha de ser sempre imprescindible per aconseguir els objectius de ciutat, i especialment en el terreny de la gestió i l'execució de l'urbanisme. Si aquesta participació és entesa com estreta conaboració i entesa amb els objectius de ciutat, el resultat ha de ser el millor. Això s'ha produït aiXí a Barcelona, i ens n'hem de felicitar, perquè el sector privat ha assumit sovint el model que Barcelona persegueix i aplica, i perquè els projectes impulsats per la iniciativa privada harí trobat un govern municipal sensible, sense deixar d'estar atent a corregir els desequilibris i orientar el creixement de manera que la ciutat es transformi de la manera més equilibrada i sostenible possible. L'herència de la transformació de Barcelona és una ciutat ben connectada, amb zones urbanes dinamitzades, amb barris ara dignes fins no fa gaire oblidats per la manca d'infrastructures, l'escassa ordenació o l'afilament més rotund. En, definitiva, una ciutat que busca i sap trobar l'equilibri i el progrés. Una ciutat l'urbanisme de la qual podríem dibuixar en dues grans equacions: servei al públic i civisme, qualitat i economia. La continuïtat d'una obra Aquests conceptes els podem trobar al darrera de l'obra d'Ildefons Cerda., i, lògicament, en la "continuïtat" que aquesta obra havia de tenir forçosament en una Barcelona que tan condicionada ha estat per un Eixample "omnipresent". En bona mesura, fer la nova Barcelona ha volgut dir prendre la referencia del llegat de Cerda.. 1 Des de l'Eixample com a nucli principal de l'acti4itat urbana i económica de Barcelona durant dècades, a mitjans deis anys vuitanta vam veure la necessitat de fer arribar aquest carácter de centralitat a diferents indrets de la ciutat. Amb l'eppenta de~erra i Martí com regidor i la professiona • at d Joan Busquets, Barcelona va iniciar un rocés d'"implantació" ðtvftatuttîílonant els seus fruits. Es tractava de complementar el sector central Iradicional estenent els beneficis d'un seguit d'activitats a una periferia que ara s'integra en urr conjunt urbà global, i al mateix temps treure pressió sobre l'Eixample. Hem anat aconseguint els factors necessaris -sobre tot la col.laboració públic-privat-, els hem conjuntat i es hem posat d'acord. �El resultat és una munió d'operacions tantsi 'fi ative es com Peix del carrer Tarragona, laplua Cerdà, Renfe-Meridiana, el Port Vell, l'àrea nord la Tiia~ la Vall d'Hebron o el gran pro'ectesde láSágre á I d'altres que són una perllongació gairebé éfiséritif t én part en la forma- dels plantejaments de Cerdà: la plaça de les Glòries, la mateixa Vila Olímpica -el disseny de la Nova Icária com . _a,,_. nti tat4e,..la trama de l'Eixample- o "les altres viles olírn qués'"°`c`j s aixecaran a Diagonal-Poblen/iu dati Frán a fica) _i a Diagonal-Mar, que completaran la conquesta del litoral i asseguraran, la definició dels llindars del Besòs. 6k4 'C o El pas del segle XIX al segle XX va compo rtar l`expansió de Barcelona més enllà de la Ciutat («^¡a ^ Vella (aquesta Ciutat Vella que ara estem regenerant); aquest final de segle XX ha estat el de les àrees de nova centralïtat. Ara, l'entrada al segon mil.leni ha de viure -està vivint ja- la (^ Á recuperació de l'Eixample. 71,1 0,0.1 Recuperar l'Eixample (9100Ály)9A-3 0-(eq-kr4P-' Barcelona està retornant a 1'Ei*ample, amb sentit comú i en bona mesura essent fidel a l'esperit Vil `-(1 (S que fornia els plantejaments de Cerdà. Aplicar ell sentit comú a l'Eixample vol dir reactivar-lo, no deixar-lo caure en una..terciarització excessivai obrir-la a una activitat urbana integral. L'origen d'aquesta feina el tenim el 1988, qual Joan Busquets va dissenyar una operació basada en l'ordenança que es va fer aleshores. Aquella va ser una ordenança que millorava la situació d'una manera molt precisa i anunciava les disposicions amb què ara ens hem dotat: possibilitava la recuperació dels espais interiors de les mançanes, mantenia l'estructura de les façanes i obligava a una certa continència en les transformacions que s'hi poguessin fer. L'ordenan a del 1988 es pot considerar com la ^_'s me ._inn_ouadiora ï~va des de l`èpoc a^de^ 1 Taulet, ja que mole s d'elles, com la d'Aigü ler, van haver de consagrar l'existènciad'una realitat que superava l'ordenança anterior l'ordenança de l'Aiguader ha de consagrar l'existència d'àtics, no perquè la permeti de nou sinó perquè ja hi eren; legalitzava una situació. Després es van succeir altres ordenances, que, precisament, es poden veure a l'exposició i a les jornades que avui ens han convocat. Una exposició molt notable però que -aprofito l'ocasió per dir-ho- potser podia haver insistit en el fet que les diferents normatives posteriors han canviat molt les expectatives de l'Eixample. En aquesta millora d'expectatives que ara busqúem amb la recentíss n a árdenança que hem aprovat, la gestació no ha estat fàcil, i al voltant de la normativa que ha de fonamentar la recuperació de 1'Eixample s'han produït alguns problemes. Afortunadament, els problemes han deixat lloc a l'actuació, i des de l'Ajuntament hen evidenciat una voluntat de posar fil a l'agulla i de no caure en conflictes que es poguessin eternitzar: vam aprovar l'ordenança en un Consell Plenari del mes d'abril, vam conèixer les objeccions que posaven el mes de novembre i vam l) incorporar e o ica ' • s op • nes poques setmanes després. �De fet, 1'Eixample de Cerdà ja va generar polèmica en el seu dia, i ara sembla que no som aliens a l'agitació que tot procés innovador provoca. L'agilitat i la diligència, però, han passat, volgudament, per sobre de les trifulques polítiques, perquè 1'Eixample necessitava una normat. ^ strument per a la seva recuperació. La nova ordenança;,tot i ser hereva de la d'en Busquets, persegueix una concreció pràctica i agil de mots ples afectes recollits ja el 1988. Tots coneixen els continguts d'aquesta norma, però val la pena recordar-ne els principals: - Regulació de la presència d'oficines, per evitar els riscos d'una terciarització excessiva. _ _ +----- ._-__.-_----_._... _ 0 ,^} ^S - P o^moc __V ió del comeri dels establiments d:9_52. está 3516, paral.lel al control sobre la proliferació d'alguns bars. - Obertura i remodelació dels patis interiors, incloent elements tan important com l'enjar llament, l'ús púb ic i e s ::. en s (el significat dels equipaments de ciutat i de barri). - Divisió dels pisos grans, afavorint-ne la rehabililtació i, amb ella, fent més assequible un tipus d'habitatge les dimensions del qual cal actualitzar. - It uls de l'obe rt ura al públic de jardins, així co-n la reforma de carrers, posant l'èmfasi, quan sigui recomanable, en pr óntát dels vianants. aquests elements convergeixen en una direcció: /la "vivificació" de 1'Eixample1 Una i-"vivificació" que ja està tenint en aquests moments exentples concrets: cal recordar projectes ^ com el parc de les Glòries l'ob .bert o els nous jardins de la iversitat (exemples de l'oxigenació d'un Eixample que no es conformá á ser gr s" 1 fosc); l'adequació deLearrer Aragó al menor volum de trànsit; la mateixa modernització dels net s municipals; o les iniciatives de reformá— d-é s-' patis interiors que ja han anat 'sorgint "espontàniament" els darrers mesos (una "espontaneïtat" impulsada per l'Ajuntament i recolzada i rendabilitzada per la iniciativa privada), o projectes com la remodelació integral de l'illa de la Damm. Tots Ual ^ ^^N,r^'' sUtU , /0AP En de fi nitiva, tot plegat és l'indici que l'Eixample s'està recuperant, que entre tots l'estem recuperant. Ho havíem dit feia molt temps, i ho estem aconseguint. Aquesta recuperació -em permetran la gosadia- hauria satisfet Cerdà, especialment després de veure que la seva idea original, tot i assemblar-s'hi, no va ser del tot respectada. I diem que "no del tot" perquè Barcelona, més enfilà de la configuració de la quadrícula original de Cerdà i de les seves illes, manté molts dels seus criteris. Els exemples d'aquest ressò són diversos: 1 5 í^G' �- Cerdà va fer evident la necessitat de relacionar la urbanització amb els mitjans de transports i les comunicacions, i el seu conceptec_le_.c_~.... o. ctilíitat_colwák_ase de l'estructura de les ciutats, no només constitueix una aportació fonamenta , sinó que té una traducció—Váltda i vigent actualment, i en concret a la "manera: de fer" Barcelona; - Cerdà VOfIIÍ una plaça Catalunyktnés gran que l'actuat„) però hem fet i estem fent-hi un conjunt d'otitraciaí (en superficie i soiériáriléS) ue PeStandignificant; - Cerdà havia pensat en tres grans vies d'enllaç, la Via Laietana, les ilde la Catedral, i ara tenim a punt lamp-eiirongacióTraddlattirde TaViiiiudaCambó i desenvolupem, després d'haver reformat el tram existent de l'avinguda Drassanes, el Pla Central del Raval (a més, ho fem amb l'ajut i el reconeixement de la Unió Europea a travé'raís Fas -de-Cóh-ésió); .------- Cerdà va pensar &s carrers Aragó, Mallorca ó Rosselló per fer-hi passar el ferrocarril per' --a sota, i ara les línies de metro cobreixen aquesta zóna. Nosaltres, quan fem l'urbanisme de Barcelona, no pensem en l'alimentació dels barcelonins, ni separem els pisos de pares i fills com plantejava Cerdà, però en certa manera recollim criteris semblants quan pensem en els usos i les activitats de la ciutat. \ ( Pensar i fer ciutat és el que estem treballant a Barcelona. Una ciutat amb la qual Çdà 4 em permetran novament la gosadia- no hi estaria del tot en desacord perquè en aquesta Barcelona que té els seus eixos en unfitóTárie$enerat i recuperat, una s rra i un llindar de muntanya que estem decidits a reconquerir, un el! que estem desenvo upant amb un Pla del Delta basat en l'entesa institucional i ciuta á, 1 un esós que rebrà resposta a les necessitats que té, en aquesta Barcelona transformada, nixamp e troba el seu lloc, al costat d'ukcor rejovenit a la Ciutat Vella i d'uns barris i un clistrictes que se'l miren, l'utilitzen i amb els quals s'haintegrar per configurar la Barcelona gran. 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4336 Title A name given to the resource Jornades Ildefons Cerdà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Model social Cerdà, Ildefons, 1815-1876 Congressos i conferències Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1431/19950120d_00668.pdf b84fb1bd13996cefd0388589cdc7fa8d PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Data: 20/1/95 GUIÓ Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Cloenda de la Barcelona Business Week Proposta d'intervenció de l'Alcalde a la cloenda de la Barcelona Business Week: LADIES AND GENTLEMEN, DEAR FRIENDS, I HAVE GREAT PLEASURE IN CLOSING THE BARCELONA BUSINESS WEEK HERE IN LONDON. I BELIEVE THAT THIS EVENT IS A STP AHEAD IN THE WIDE PROMOTION ACTIVITY OF THE BARCELONA CITY COUNCIL FOR SOME REASONS. FIRSTLY, THIS EVENT HAS BEEN ADRESSED TO THE SPECIFIC ECONOMIC AND BUSINESS SECTOR THAT EXISTS IN LONDON ff4 ORDER TO EXPLAIN THE RANGE OF BARCELONA'S CURRENT SPECIFIC OFFERS FN THIS SECTOR: THE LATEST DEVELOPMENTS IN URBAN PLANNING, ARCHITECTURE, DESIGN, TOURISTIC POSSIBILITIES AND FINANCIAL AND LOGISTIC SERVICES. 1 THE BARCELONA BUSINESS WEEK HAS SUPPOSED A SIGNIFICANT CHANGE RESPECT TO THE USUAL AND GENERIC SEMINARIES ON THIS MATTER. YOUR WELCOMING ANSWER TO THIS INITIATIVE HAS SHOWED THAT THIS NEW, RISKY AND MORE DIFFICULT APPROACH4AS BEEN A SUCCESS. LOND4.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA SECONDLY, THIS IS A MIXED INITIATIVE, A JOINT—VENTURE BETWEEN THE BARCELONA CITY COUNCIL, THE BUSINESSMEN AND PUBLIC INSTITUTIONS. IT HAS BEEN A NEW PROOF OF TV E GOOD RELATIONSHIP BETWEEN BARCELONA'S PUBLIC ADMINISTRATION¡ AND PRIVATE BUSINESSES THAT HAS DISTINGUISHED BARCELONA DURING THE LAST YEARS. I WOULD LIKE TO THANK AGAIN ALL THE BUSINESSME^1 AND INSTITUTIONS WHICH HAVE ç COLLABORATED IN THIS INITIATIVE, SP ÉCIALLY ALL THE PEOPLE WHO HAVE MOVED TO LONDON TO TAKE PART I1lsT THE DIFFERENT SESSIONS OF THIS WEEK. THIRDLY, THIS WEEK IS NOT A CIR^CUMSTANTIAL EVENT WITHOUT A PROGRAMME OF CONTINUITY LATER ON'}1 FORTUNATELY, ALL THE SECTORIAL CAMPAIGNS THAT HAVE PRESENTED DURING THESE DAYS HAVE ITS OWN ACTION AND PROMOTION PLAN BEING IMPLEMENTED EVERY DAY. THE BARCELONA BUSINESS WEEK HAS MEANT JUST ONE STEP MORE IN THIS CONTINUOS ACTION. A VERY USEFUL MOMENT TO STRENGTHEN CONTACTS WITH PEOPLE FROM GREAT BRITAIN INTÉRESTED IN BARCELONA. NEVERTHELESS, THE MAIN TASK WILL BEGIN NEXT MONDAY TRYING TO TRANSFORM THE RELATIONSHIP AND CONTACTS HERE INICIATED IN BUSINESS OR SPECIFIC PROPOSALS OF COLLABORATION OR EXCHANGE. FINALLY, BECAUSE THIS IS THE FIRST B 1RCELONA WEEK. IN MID FEBRUARY WE WILL HELD ANOTHER ONE IN NEW YORK AND FROM 13TH TO 17TH OF MARCH IN FRANKFURT. THIS NEW INSTRIIJMENT STARTS GONG ON NOW. LOND4.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA I WOULD LIKE TO THANK YOU ALL. WE ARE WAITING FOR YOU IN BARCELONA I AM SURE THAT BARCEL01.11A WON'T DISAPPOINT YOU. THANK YOU VERY MUCH. -7 A , 777 ._,-------1, A ""'" • n LOND4,NBB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4337 Title A name given to the resource Cloenda Barcelona Business Week Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Londres, Anglaterra Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Competitivitat Comerç Relacions Internacionals Finançament Acció política Territoris Barcelona Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1432/19950210d_00669.pdf 7eea811680dae12405541bbd9e7d10b0 PDF Text Text Transcripció de les paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte de lliurament de la Copa Olímpica a la ciutat de Barcelona. Divendres, 10 de febrer de 1995. 18:00h. Saló de Cent. Vice-president, President del CIO, autáritats esportives, espanyoles i catalanes, President del Comité Olímpi Espanyol, estimat Conseller Delegat del COOB, Srs. Tinents d'Alcaldes Regidors, estimats mies, Qui és Barcelona ? Qui és aquesta ciutat que avui, a través del seu modest Alcalde, rep aquesta Copa, aquesta distinció que ens fa més feliços que cap de les copes que haguéssim tingut mai, putser més grans i virolades, però cap d'elles tan sintèticament expressant un dels moments de joia mes grans d'aquesta ciutat. És, en primer lloc, la seva gent. És, en primer lloc, els seus voluntaris. És, en primer lloc, els seus esportistes, els seu clubs, que van fer possible que Barcelona fos la capital de l'esport espanyol molt temps enrera, i que comencés a demanar el que era seu, el elle era just per ella i que no va obtenir en altres ocasions, injustament, corn a Pany 36, però que finalment, molt anys després, va tenir la joia que li fqs atorgat. El premi i el repte de ser la millor ciutat olímpica. Però és també una ciutat d'empresaris i de treballadors que es van bolear per fer això possible, que van finançar la candidatura, que van estar al costat de cadascun dels moments difícils que vam travessar per poder dir "tenim la ciutat preparada" i després per conduir uns dies de joia, d'èxit i d'emoció, en els quals va destacar, evidentment, la tensó pròpia de Porganítzació, com aquí sla dit, pero també d'una forma desbordada la il.lusió d'anar veient dia a dia corn s'anava complint el somni d'una ciutat i d'un país. És aquesta ciutat la que avui s'adreça a Catalunya i a tota Espanya, a través deis seus representants aquí. i s'adreça al mln a través d'un seu representant com és el President del Comité Olímpic Mundial, un barceloní, Joan Antoni Samaranch per dir-li "gràcies, perquè ens heu fet feliços a tots". �Catalunya que es va bolear. Catalunya, que en les jornades de la torxa olímpica, corrent pels camins i les carreeres d'aquest país, no va saber pràcticament contenir la seva emoció, qule va fer que pràcticament setze ciutats catalanes fossin també la seu deis JOcs, des de La Seu d'Urgen fins a Castelldefels, Reus i Sant Sadurní, va vibrar en cadascun deis seus punts va constituir, de fet, l'autèntica seu deis JocS. I Espanya, com tots recordareu, quan tot aixó encara era un somni, només un projecte, a Valladolid, amb motiu del Campionat Mundial de Gimnástica Rítmica, a invitació deis seu Alcalde, Tomás Rodríguez Bolaños, va posarse de peu tota la ciutat i ens va fer veure qille al darrera hi havia tot un país vibrant. Segurament, no havia succeït eá aquest segle ni en els segles anteriors que Espanya sencera se sentís representada per Catalunya i concretament per la ciutat de Barcelona. Aquesta va ser una línia d'actuació que v4m mantenir com el més preuat tresor, abans i durant l'organització dels Joçs. Aquesta és la línia que Josep Miguel Abad i el seu equip de directors, Pere Fontana, Carme San Miguel, Miguel Botella, Josep M. Vilà, i els directors esportius, Manuel Fonseca i Pere Miró, que són avui aquí també, van saber desenvolupar durant els Jocs i abans deis Jocs. I aquesta és la línia que d(Isprés deis Jocs, Barcelona ha de continuar seguint. Barcelona está avui agraïda a forganització i a la persona que l'han fet feliç, que l'han entès, que van saber veure que aquesta Ciutat volia els Jocs com a pretext també per transformar-se ella matebo. Aquesta organització és el Comité Internacional Olímpic, i el seu President, Joan Antoni Samaranch, I Barcelona avui faria molt malament si ni° tingués en compte els deutes encara pendents. Els tenim. Tenim dos deutes importants. Un és amb totes les altres ciutats olímpiques que ens van ensenyar a ser olímpics. Vam aprendre de Los Ángeles, de Seúl, i vam patir perquè vam pensar que era impossible que nosaltres tornéssim a fer una cosa com aquella tan important com aquella. I tanmateix, va ser a Corea op vam aprendre els secrets dels comités i de l'organització. A Los Ángeles també, on hi vam anar com a candidats, a vendre la nostra candidatura. �Avui vull destacar una ciutat olímpica, perquè el dia 26 de juliol, en aquesta mateixa sala, 100 alcaldes de tot el món esj van replegar per celebrar l'inici dels Jocs, des de l'Alcalde de París fins a l'Alcalde de Pekín, des de l'Alcalde de Berlín fins als italians, de tot ;arreu vinguts, i entre ells en va destacar un, molt modest, que es va aixec4r per demanar ajut, que es deia xxxxx Jacovich, que era l'Alcalde de Sarajevo. I vosaltres recordareu que jo el dia 25 vaig demanar, i el President del COI també, que els Jocs fossin una treva, i aquesta treva no s'ha complert. El COI és de les institucions, i ho he pogut comprovar directament, que té un respecte a Sarajevo. Així com a ' Sarajevo molta gent estan desesperançats i decebuts de moltes organitzacions internacionals que els ajuden perquè no els donen allò que voldrien del tot, tenen un record pel COI (ells van ser ciutat olímpica), el COI se'n recorda d'ells i tenen un record per Barcelona. Barcelona hi ha anat¡quatre o cinc vegades i els ben asseguro que ells consideren Barcelona, en áquest moment, un mite. Nosaltres tenim un deute amb ells i avui nci podia acabar aquest acte sense dir que totes les ciutats olímpiques es mereicerien aquesta Copa, i Sarajevo, cordialment, mentalment, des de lluny, "Va per ells". En segon lloc, Barcelona té un deute amb ella mateixa. Barcelona va saber no només el que és un moment de glória sinó també uns anys de complicitat. Amb complicitat ciutadana es pot aconseguir pràcticament tot. Aquest és el secret de Barcelona. I Barcelo a no té el dret d'oblidar-ho. Té el dret, després P d'un somni com el que vam iure, de descansar un moment, de respirar i de prendre aire. Però no té el drèt de no continuar endavant i de no utilitzar aquesta complicitat per nous reptes. Nosaltres volem ser la Capital Cultural Eurdpea del 2001. Tenim l'ocasió de ser-ho. Demanem al Vice-president del diovern, aquí present, que ens recolzi per ser-ho, igual com va estar en el naixement del somni olímpic, demanem també al Sr. Joan Antoni Samaranch que amb la seva influència en vèncer en el món de la cultura i de l'esport ens pugui ajudar també en �aquesta (finia. Estem segurs que ho podrem tenir, i estem segurs que aquest altre objectiu és el que una altra vegada en$ ha d'unir per fer possible que la complicitat d'aquests anys passats ens va donar tant d'èxit sigui capaç de posar-se en joc per una Barcelona feliç, plena i rica l'any 2000 i 2001, al segle XXI. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4338 Title A name given to the resource Lliurament Copa Olímpica a la ciutat de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Relacions Internacionals Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-02-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1433/19950224d_00670.pdf 18597378c27e070747f179aadbd243e6 PDF Text Text "Barcelona en la Catalunya de l'any 2000" Intervenció de l'Alcalde en el sopar-tertúlia organitzat per l'ADAC. (Girona, 24 de febrer de 1995) - La Catalunya moderna s i lla configurat com un sistema de ciutats, com una xarxa de ciutats mitjanes que estructura el territori entorn d'una gran ciutat. Barcelona n'ha estat, des del moment mateix de la constitució de Catalunya com a entitat nacional, l'indiscutit Cap i Casal, la "torre mestra" de qué parlaven els textos medievals. - La puixança de Barcelona ha esta t la puíxança de Catalunya, i viceversa. Sense una capital com Barcelona, l'emergència de la Catalunya industrial al segle XIX no hauria estat possible. Tampoc no ho hauria estat la Renaixença cultural: la generació noucentista sabia perfectament que sense Barcelona, l'evolució de la Renaixença catalana hauria estat semblant a la del felibritge occità. La falta d'una gran capital va fer que Occitània fos definitivament assimilada lingüísticament i culturahnent per Franca. 1 els que tenen por d'una Barcelona gran és que no han entes això. - És més, en un país corn el nostre, que ha estat mancat d'institucions pròpies en els darrers dos-cents cinquanta anys (tret del període republicà afortunadament, del ja llarg període democràtic actual), la Ciutat de Barcelona ha fet un paper substitutori de les institucions (i de les funcions) d'autogovem, que ha estat imprescindible. Els ciutadans de Barcelona encara paguem avui molts d'aquests costos de substitució i de capitalitat que en països més normalitzats corresponen a les institucions nacionals i estatals. - Els temors d'una macrocefàlia barcelonina ja formen part, afortunadament, del passat. Vicens Vives, que era gironí encara que afincat a Barcelona des de l'adolescència, pretenia (al seu llibre Industrials i polítics) que Catalunya havia assolit la perfecció quan, a mitjan segle XIX, s'havia aconseguit un cert equilibri entre la Catalunya interior i la litoral, entre la Muntanya i la Marina. I que després, quan la Barcelona industrial comença a créixer i a augmentar el seu pes �relatiu en l'espai catalá i a atreure població no només de la resta de Catalunya sinó també del sud d'Espanya, aquest equilibri es trenca. - Però aquesta és una visió conservadora, que té molt a veure amb la desconfiança cap a la ciutat industrial cm a lloc on esclata i es manifesta el conflicte social (Vicens atribuïa en bona part a la població immigrada desarralada conflictes com el de la Setmana Trágica, enfront a un suposat "seny" del treballador catalá), enfront a una visió més idíl . lica (i no necessáriament certa) del món rural. - La Catalunya moderna es troba molt iné a prop del model de Catalunya-ciutat deis noucentistes que de les visions un xic catastrofistes de Vicens. La millora de les comunicacions ha permès que la gent ja no hagi de viure al costat d'allà on treballa, o que el seu lleure de cap de setmana ja no es desenvolupi en les poblacions més acostades. - L'itinerari deis nostres avis (el meu havia nascut a la Ciutat Vella, vivia a Sant Gervasi i estiuejava a Caldetes) ja és tot ui altre. Avui molts deis qui han nascut a l'Eixample viuen a Tiana o a Santa Eulália de Ronçana i passen el cap de setmana a l'Empordà o al Pirineu. 1 abans un professor de la universitat de Girona no podia "commutar", que diuen els anglo-saxons, diàriament a Barcelona. D'aquí a pocs anys, tindrá Barcelona a mitja hora en el TGV. El tren regional ja fa, a l'entorn de Barcelona, de metro -és a dir, de metropolità. - Tot plegat fa que l'ambit de Barcelona, la seva zona d'influència, slagi estés a una zona d'aproximadament 15 M d'habitants, que és el que et permet de mantenir una serie d'intlastructures -culturals, per exemple- que altrament, limitades a un públic de 3 o fins i tot de 6 M no es poden desenvolupar. És el cas per exemple del Liceu, o del futur Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Però també el de l'aeroport de Barcelona o el del seu port. - Aquest áinbit de 15 M d'habitants és definit per la xarxa de ciutats C-6 (Barcelona, Palma de Mallorca, Valencia, Saragossa, Montpeller i Toulouse), que de fet es correspon, aproximadament, amb el solar de l'antiga Corona d'Aragó deis nostres comtes-reis medievals. Dins d'aquest ámbit, Barcelona exerceix un lideratge evident, i una capitalitat económica i cultural que no fa Inés que créixer. Però dins d'aquest ámbit les ciutats initjanes com Girona o corn Perpinyà també han de trobar el seu paper, perquè l'hi tene i l'hi tindran cada cop més. �- L'aposta de Girona com una ciutat cultural i universitària, capaç d'atreure un nombre creixent de turisme urbà de qualitat, es confirma en aquest sentit com un encert de l'estratègia adoptada. - Però el canvi real que ens acostarà cap a la Catalunya-ciutat no vindrà només de la mà de les infrastructures tradicionals, de les infrastructures pesants com les autopistes o el tren d'alta velocitat (o el de la gasificació del ter ritori català) que estructuren i "empetiteixen" el territori. El canvi que s'acosta és el de la nova generació d'infrastructures intangibles: les `autopistes de la informació. - Les autopistes de la informació, si son capaços de controlar-ne els efectes socials i territorials que tindria una aplicació estricta dels criteris del lliure mercat, són una promesa per a la democratització de la informació, en permetre un accés més fàcil tant socialment com territorialment. Ben aviat, com ja passa als Estats Units, podràs demanar un article des del teu ordinador de casa a una biblioteca universitària distant, que te 1'enfviarà per correu electrònic o bé, si t'ho estimes més, fotocopiat i per fax. Aquest és un gran salt endavant. 11),4„,Q„ - Quin és el paper de Barcelona en aquesta Catalunya de l'any 2000, en aquesta Catalunya-ciutat del segle XXI? Barcelona aspira a exercint el paper de locomotora, de motor de Catalunya i d'Espanya, de dinamitzador econòmic. I, al mateix temps, aspira també a seguir sent utn lloc privilegiat per a la trobada, per a l'intercanvi d'idees i de fets culturals, de diàleg i de tolerància. - Barcelona, en el tombant de segle (i de mil•leni), gira entorn a dos grans projectes, distints però complementaris, g4te es necessiten l'un a l'altre. El primer és del configurar-se com la po rt a d'entrada; sud a Europa. Això vol dir que hem de millorar la nostra accessibilitat: són totes les operacions lligades al Pla del Delta del Llobregat i a l'arribada del ferrocarril l'alta velocitat, a l'ampliació del port i, eventualment, de l'aeroport. - El segon és la capitalitat cultural d'Europa de l'any 2001, entesa com la culminació de tota una sèrie d'infrastructures culturals que hem construït o renovat en aquests anys, però també com una aportació -des de l'afirmació amable, oberta, de la nostra identitat pròpia- al debat sobre la identitat cultural europea. Amb una atenció especial a les r o yes tecnologies com a font de creació i de difusió cultural. �9_ e - D'aquesta manera, Barcelona es configurará finalment com la gran capital económica, cultural i ara fins i tot política de la Mediterránia. - Per?) per això cal que Barcelona tingui els instruments necessaris per a la seva ambició. No podem seguir sotmesos a una visió on predomina la desconfiança cap a les ciutats, cap a les ciutats poderoses. Ciutats hanseátiques, en diuen. És una visió unifonnista que es vesteix de comarcalisme -un comarcalisme finalment inoperant- o de submissió a la llei general catalana: d'aquí les reticències davant l'aprovació de la Carta Municipal de Barcelona. - Aquesta visió oblida, i negligeix, la visió més antiga i poderosa a qué cm referia al principi: Barcelona com a "force de rappe" de Catalunya. Corn a l'época medieval, com en els intents de principis 'aquest segle de modernització del país (que podem veure a l'exposició sobre el Noucentisme que fan a la Casa de la Caritat, a Barcelona), la salut de Barbelona i la de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es Ocien destriar. Q‘ L'exposició del Noucentisme descriu km n dels moments crucials del diàleg Barcelona-Catalunya: quan la ciutat va escampar civilitat per tot Catalunya i va aduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables per a tot el país. - Ara de nou Barcelona está estenent cviiitat a tot el país. O millor, i més modestament, está actuant com a model urbà per a un sistema de ciutats del qual ella mateixa n'extrau bona part de la seva força. - Esperem que, en l'horitzó del 2000, aquesta dualitat funcionarà, que se n'admetrà la seva positiva coexistenc4 que s'abandonaran les pors i les suspicàcies que posen traves a la seva inarxa. Si aquesta equació funciona, la força que n'extraurem serà immensa. - Moltes gràcies. G I RON A.GUI �kl,&A qukki\k) N kiv.i[ osA"A`' ''' -17K 1 AA4 V U_O¿ _21 Lt J) atjoiipé,\A-1 ttteL(.¡ItiLt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4339 Title A name given to the resource Barcelona en la Catalunya de l'any 2000 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) de Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Model social Barcelona Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències